INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror

la Visita, consulta y revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia(aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes.

i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

I. O. SAGRADA FAMILIA CÒRSEGA

O~o CI SARDENYA 319 baixos 08025 • BARCELONA· ROSSELLÓ

Tel. 457.04.53 O~O CI CALÀBRIA 251 baixos ¡. PROVENÇA o ~og MONUMENT ~

08024 . BARCELONA ::J ~ SAGRADA z ¡¡: '2 ~ FAMILIA ~

Tel. 439.45.00 "' "' ,.

MALLORCA

GRANOLLERS Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ ellluro, 52-54 baixos' Tel. 757.71.81

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a . Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan, 23-31, 1 r 1 a . Tel. 727.53.96

EMPRESA COL·lABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 8 .000 exemplars

Fundadó Claror e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-gerent: Jaan l!xaso Paternain

e/eSportiU

aror Fundació Claror

Ajuntament de8arcelona

Coordlnadó: Sergi Larripa Redacció: Sergi Larripa Ester Benach Muntatge: David Fernóndez fotografia: David Fernandez Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Joan Borràs (fotos Milla) Agraïm la col'laboració de la Federació catalana de Bàsquet i de la Fundació del Bàsquet Català. Putilicitat: Josep Lluís Vi de Composició I Impressió PC Gràfic Cardenal Reig, 23 Bè 1 a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista obena a totes les opinions. Per això, no necessàriament compar­teix les opinions expressades als aflicles signats, que són sen­cera responsabilitat del seu au-

Francesc Buscató

rememora els millors

m.oments de la seva carrera

El bàsquet acompleix el

75è. Aniversari . CI Catalunya

La Milla de la Sagrada

Família va tornar CI batre

el rècord d'isncripcions

OPINiÓ

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta

3. Puja i Baixa

TEMA DE PORTADA

4. Entrevista amb Nino Buscató 8. 75 anys de bàsquet català

PÀGINES CENTRALS

16. Reportatge i resultats de la XIII Milla de la Sagrada Família

SALUT I ESPORT

21. L'orella de nedador 22. Les lesions més freqüents

del bàsquet

NOTÍCIES DEL CLAROR

24. ·26. 27. 29.

Concurs Tot Claror Festa de cloenda de curs Festa dels 10 maons Enquesta dels socis

SOCIETAT

30. Illa Montserrat Roig 31. Nou Centre de Serveis Socials

a la Sagrada FaIll11ia 32. Fets i Gent: Antoni Viñas

'" OPINIO

Sergi Larripa Periodista. Coordinador "Tot Claror"

Els textos destinats a aquesta secció 110 han d'excedir les J 5 línies mecanog TClfiades. Han d 'ana r signats amb el nom complet de l'mlto/; el seu DNI o nlÍm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reser­va el dret de publicar les co l.laboraciofls, així com de resumir­Ies o extracta r-les quall es consideri oportú .

Carpe'Diem! El passat 21 de maig, com fa

cinc anys, e ls mitjans de comu­nicació (esportius i generali stes) van dedicar les seves portades al Barça. Però no al Barça de fut­bol, sinó al Barça de bàsquet, que el dia abans hav ia guanyat una nova lliga ACB, a la pista del Reial Madrid.

Per veure aq uell mateix partit en directe s'hav ien produït cues de més de 10 hores i una deman­da, sego ns el club blanc, de 75.000 entrades. Les audiències televisives del bàsq uet també han augmentat: els partits de la final els van veure prop de tres milions de persones. No hi ha dubte, amb aquestes dades tan­g ibles, que e l bàsquet s 'es tà apropant de nou als índexs de

ENQUESTA

Sònia Bajo 33ahys

popularitat que va gaudir a mit­jans dels 80. Ara, doncs, és hora d'aprofitar el moment. E ls clubs i les federacions han d'aprofitar per a millorar aspectes reg la­mentari s qu e afavoreixin l'espec tacul aritat del bàsquet primant la creativitat, i reorga­nitzant la fase regular de la lliga ACB.

La cojuntura actual és inmillorab1e per als canvis. El bàsq uet català celebra el 75è.Aniversari amb més vitalitat que mai . La ce lebració de l'Eurobàsquet a Catalunya és una prova més. Una prova que ha de servir per a consolidar la força d'aquest esport al nostre país. Tenim una gran oportuni­tat. Aprofitem-la!

Els equipaments del barri Sempre m'han dit que visc a un gran bard, la Sagrada Famí­

lia. I és cert, és un gran barri: maco, agradable, tranquil, turístic .. . en canvi, no és un barri gaire dotat d'equipaments públics. No tenim biblioteques públiques, ni hemeroteques (al menys, deuen estar tant amagades que no sé on són). Per això, la notícia de la construcció d'un nou poliesportiu ha estat rebut com una gran notícia. Que la gestió la porti la Fundació Claror, millor notícia encara. Però espero que la po­lítica d'equipaments continuï. Encara falten coses.

David Pujol. Barcelona

Creus que s 'ha de considerar la boxa com un esport?

Daniel Balada 25 anys

Manuel Gonzalez 52 anys

Gemma Castellví 11 anys

Maria Carrera 23 anys

Sí Perquè no deixa de ser una activitat física que desenvolupa el cos. No es pot negar que és violent però per això hi ha un àrbitre i s'utilitzen proteccions.

No. Perquè és una agressió física cap a una altra persona. L'es­port ha de ser una acti­vitat que en cap mo­ment faci un mal , mínimament intencio­nat, al del costat.

No. Crec que no és pot considerar un esport aquell on la gent es mata a cops o sinó aca­ben mig bojos. El veritable esport es troba al gimnàs, cor­rent...

Sí. A diferència d'altres esports corren molts riscs, fins i tot alguns moren, però és una de­cisió personal. No dei­xa de ser una activitat física molt dura.

No. Perquè si conceps l'esport com una acti­vitat física t'adones que la boxa és molt més que un esport.Im­plica massa violència i a més una vessant lú-. dica i d'interessos eco­nòmics.

2

,

.-. OPINIO

Enric Piquet President de la Federació Catalana de Basquetbol

"Renovem il·lusions i empenta"

No hi ha cap mena de dubte que, el bàs­q uet català, ha anat escalant posicions en el rànking esporti u del nostre país de manera que la seva preferent posició de practicants, ex-aquo amb el fu tbol, li dóna un caràcter de populari tat evident­ment important.

Si haguéssim de fer una anàlisi de la seva salut en arribar als 75 anys, caldria distingir dos aspectes diferenci­als: el que es deriva d'un bàsquet professi­onal supeditat a la situ-ació econòmica dels possibles sponsors o el que es produ­eix espontàniament en raó als afeccionats que el practiquen. Mentre que el primer es man­té estable i sense alegries , doncs així es també la posi-

Cartell oficial del Col· loqui Jurídic Internaciollal FIBA

ció econòmica de gran part de les marques patrocinado­res, el segon, el del practi­cant, segueix una trajectòria més optimis ta , doncs el basquet segueix essent l'es­port ideal degut a què és com-

plet, creatiu, eminent­ment de conjunt, emo­cionant i que continua tenint les seves arrels en els patis de l'esco­la, escenari del seu naixement. Així, hem arribat, a Catalunya, a les més de 80.000 llicències, que repre­se nten aproximada­ment un 37% de tot ¡'estat.

Ara, amb moti u del 75è. Aniversari, tenim l'oportunitat de, tot re­cordant el passat, re­novar il·lusions i em­penta vers un futur que estimem molt positiu .

Així ho esperem i, és per això que, no regategem esforços per tal que els actes de l'ani­versari i l'espectacle de la competició europea a casa nostra, refermi l'afecció al nostre esport.

LA FRASE ...

"El futbol em sembla menys esport que els escacs, ja que en ell acaben intervenint una sèrie de valors antiesportius, com la guerra a les llotges, que poc tenen a veure amb la pràctica esportiva".

Miguel IIIescas, mestre dels eS'cacs.

Hi ha persones que utilit­zen les "trampes" per aconseguir fites i al món de l'espOlt no li'n falten. Un exemple n'és l'atleta rus Yuri Stepanov que va em­pescar-se-les per millorar la seva qualitat de salt.

La idea la va treure d'uns guerrers cie la tribu "watutsi" que saltaven molt alt trep itjant petites piles de terra, que feien la funció de trampolí. Per aconsegu ir-ho, sense ne­cess itat cie fer piles a la terra abans de cada com­petició, va crear unes sa­batilles elevades a la part dels dits i més baixes del taló que produ'ien el ma­teix efecte.

La "trampa" la va po­sar en pràctica el 1957 , ba­tent el rècord del món, tot i que la Federació Interna­cional el va invalidar.

FE D'ERRADES PUJA... i ... BAIXA

AI "Tot Claror" núm. 9, corresponent al mes d'abril de 1997, cal corregir:

A la pàgina 29 on diu que el Poliesportiu Sagrada Famí­lia és situat a la cruïlla dels carrers Mallorca amb Castil- • lejos hauria de dir a la cruïlla Mallorca i Cartagena. A la pàgina 3 (La Frase) s'esmenta Giovanni Bran­chinni com a mànager de Ronaldo quan el mànager del jugador i autor de la frase és Reinaldo Pita.

L'handbol

Sembla que l'handbol s'ha po­sat de moda. Bona notícia que aquest esport, que tants èxits està donant darrerament a clubs ca­talans (especialment el Barça, actualment e l millor equip del món) i a la selecció espanyola (medalla de bronze a Atlanta), comenci a guanyar espai als mit­jans de comunicació del nostre país.

L'handbol

Mo ltes persones han cone­gut aquest any l'handbol, no grà­cies als èxits esportius, sinó a l' a nunci de boda entre Urdangarín i l'Infanta. l pensem que ni els èxits de l'handbol ni la trajectòria del propi U rdangarín mereixen que el reconeixement social els arribi més per qüesti­ons "roses" que per mèrits es­portius. No és just.

3

TEMA DE PORTADA j ... ~'~~1i~~1" ,.,~,I< " \. ~', , ' ·,".' ...... ~~_'H~;rj'·\:.,·i.t.:u"'..1~

" P- A què es dedica Nino Buscató actu­

alment? R- Home, jo visc molt bé! el màxim que

puc ... Ja fa vint anys que treballo de pro­fessor a l'Institut Nacional d'Educació Fí­sic a de Barcelona, i a més faig col­laboracions periodístiques a Ràdio Barcelona. És a dir, segueixo totalment lli­gat al món del bàsquet fent allò que més m'agrada ... i sóc feliç.

poÉs un dels pocs jugadors que, després de retirar-se del bàsquet actiu, segueix vi-

4

vint relacionat al bàsquet. Mai s 'ha plan­tejat canviar de vida?

R- Sí. Pensa que jo m'he dedicat tota la vida al bàsquet però, quan era jugador, a1ternaba el bàsquet amb el meu ofici. Jo era d'una família de forners i, com era freqüent en la majoria de jugadors, alternava el bàs­quet amb la feinade casa meva. Vaig treba­llar durant 16 o 17 anys de forner. I quan va arribar l'hora de retirar-me em vaig plantejar si establir-me definitivament com a forner o continuar lligat al món del bàsquet...i vaig

"Nino" Buscató MITE VIVENT DEL BÀSQUET CATALÀ

Entrevista: Sergi Larripa

J Fotos: David Fermindez

Ara fa 24 anys va tenir lloc a

Barcelona el ja mític Eurobàsquet del 73. Un Campionat d'Europa

que va estar marcat per dos fets:

Espanya va aconseguir la medalla de plata, i Francesc "Nino" Buscató va culminar una de les més

brillants trajectòries d 'un esportista català. Ara que tornem a tenir el Campionat d'Europa a

casa i que el bàsquet celebra el 75è.Aniversari a Catalunya, hem volgut parlar amb Nino Buscató.

La seva nova vida, els records de la seva carrera i les diferències

entre el bàsquet d'avui i el que

ell va conèixer són dibuixats en

aquestes pàgines per tot un mite.

triar aquesta última opció perquè em perme­tia fer bàsquet de formació i, alhora, seguir establert a Barcelona.

p- Mite del bàsquet català? R- Jo vaig tenir sort per partida doble.

Primer, perquè els últims anys de la meva carrera, amb l'Europeu del 73, van coincidir amb un "boom" del bàsquet. I segon, per­què en els meus anys el Joventut era el gran rival del Real Madrid, i això va fer que a mi se'm pengés una mica l'etiqueta de "líder" del bàsquet català. D'alguna manera era el

. TEMA DE PORTADA • ..,..".( .... '-"'"o2t' ... ~ .. ~ .",~. ",< ... <~~,.: .. " ~ .... ' ¡. , . l°, "t~-l"~",;i,oo .. ·,_ ..... "·'..s.o;J>.I..~"" .. ".l'~.ii • .:..ï:l!~

"Quan era Jugador alternava el bàsquet

amb l'oflcl de forner ... ara les coses han

canviat tant ... "

contra-pes de l'Emiliano en qüestions de lideratge. És potser per això que a mi se'm coneix més que a altres grans jugadors ca­talans , que han tingut tanta categoria com jo, o que fins i tot poden haver-me superat.

p- A vostè se'l va considerar el gran ri­val de l'Emiliano. I en canvi entre vostès sempre hi ha hagut una amistat que enca­ra perdura. Això no és gaire habitual, oi?

R- Tenim una gran amistat. Vam coincidir molts anys a la selecció nacional fins que vam arribar a ser els dos veterans de l'equip. I, tot i que erem vistos com a grans rivals, vam sa­ber mantenir sempre la nostra amistat.

P- Això demostra que l'UNESCO no va equivocar-se quan va atorgar-li el "Premi Fair-play" aljoc net.

R- És un premi que van atorgar-me l'any 1970. Normalment ho donaven com a premi a un gest concret. I en el meu cas, el gest valorat va succeir a Madrid, en un partit contra el Real corresponent a un Torneig de Nadal. Era la final i el partit estava molt ani­vellat. Vaig iniciar un contra-atac amb la pi­lota controlada. Em perseguia Vicente Ramos (un gran amic amb qui compartia habitació a la selecció), i quan anava a fer bàsquet, vaig veure que en Vicente es tor­çava el peu i feia un gran crit de dolor. I en comptes de seguir corrent cap a la cistella

vaig aturar-me perquè pogues in entrar les assistències. Va ser una cosa que em va sortir de la manera més natural. Però, de fet, i sent sincer, penso que em van donar aquell premi perquè, en aquell moment, encara no se li ha­via atorgat a cap representant del bàsquet.

P- És aquest premi el que més valora? R- Avui és més bonic que en aquellmo­

ment. El valoro com un reconeixement a la meva trajactòri a. Pensa que, com aj ugador no van expulsar-me mai d'un camp. Van xiu­lar-me una sola tècnica en tota la carrera, i sempre vaig portar-me bé amb els àrbitres. Jo, als àrbitres e ls di scutia coses però mai els posava el públic en contra, i això sem­pre ho agraeixen.

p- Avui seria possible un gest com aquell ?

R- L'esport ha canviat tanL.tants mili­ons, la televisió .. . tot està massa press ionat. És evident que és important guanyar, però s'hauria de valorar més les formes: si s'ha guanyat amb honestedat, si se sap guanyar, si se sap perdre ... els qui hem fet esport ens agrada veure els partits d'una altra manera. A mÍ m'agrada veure que hi ha respecte en­tre els equips, que hi ha esportivitat, i que es valori l'esforç de tots els esportistes , en­cara que perdin. I això s'ha perdut bastant. Moltes coses de l'esport actual no em van.

"No estic en contra del que guanyen els

Jugadors, però els clubs haurien de mesurar millor

les seves inversions"

CURRíCULUM VITAE

Nino Buscató

• Francesc Buscató va néixer a Pi ne­dadeMarel21 d'abril de 1940.

• L'any 1958 va ser elegitmiLlorjuvenil català i l'any següent, núIlor júnior.

• Va desenvolupar la major part de la seva carrera al Joventut de Badalona tot i que, durant 3 temporades (en­tre 1956 i 1959) va jugar al FC Barcelona.

• Amb la Selecció Espanyola va ser 222 vegades internacional.

• Va participar en els Jocs Olímpics de Roma (1960), a l'Olimpíada de Mèxic (1968) i en els Campionats Europeus de Belgrad, Wroclaw i Moscou.

• Va participar en els Mundials d'Istambul i Xile.

• El 1973, a Barcelona, es proclama sots-campió d'Europa, culminant una brillant trajectòria en el món del bàsquet.

• Ha estat integrant del 5 ideal euro­peu el 1970 a Nàpols, any en què la Unesco li atorga el Trofeig Fair Play a París.

• Té dues Medalles al Mèrit Esportiu de la Diputació -plata i or- i una Medalla d'Or al Mèrit en Bàsquet de la Federación Española.

• Actualment, és professor de bàs­quet a l'INEF i comentarista a la ca­dena SER.

5

TEMA DE PORTADA

"Mai no vaig voler fitxar pel Madrid" Francesc Buscató ha passat a la història com a un dels mites del bàsquet català. L'afició catalana dels anys 70 va convertir-lo en un símbol, no només pel seu gran joc, sinó també per la seva fidelitat als equips catalans. Quan se li pregunta si alguna vegada va voler-lo fitxar el Real Madrid, la seva resposta és clara:"Sempre. Cada any intentaven fitxar-me. Cada temporada em trucaven de Madrid amb la mateixa intenció: fitxar-me. Però mai vaig voler. Jo era molt amic dels jugadors i direc­tius del Madrid. Em respectaven molt. Però, primer: em sentia bé on estava. Segon, jo ajudava a casa meva. I tercer, el Joventut sempre va ser molt senyor i es va portar molt bé cada vegada que rebia una oferta madridista. Mai no vaig voler fitxar pel Madrid per­què em sentia bé aquí".

p- Quines són les diferències bàsiques en~ fre el bàsquet actual i el de la seva època?

B- Bàsicament n'hi ha dues. La primera és que l'aspecte fís ic ha millorat d'una ma­nera gairebé inimaginable. I la segona, la importància que en el bàsquet actual tenen els conceptes defensius.

p- lles fitxes dels jugadors també han canviat molt. Quantes vegades ha lamen­tat no haver nascut quinze anys més tard?

R- Home, ja ho he pensat vegades, ja! Perquè penses, ostres tu, el que guanyen ara els jugadors! Però també hem de veure que la dedicació dels jugadors d'ara és del

cent per cent. Cosa que a mi no m'agrada, eh! sempre he pensat que el bàsquet podria ser semi-professional, i que els jugadors, com en el meu cas, haurien de poder compaginar el bàsquet amb una altra cosa que Li pugui ser­vir per el dia de demà. I això penso que seria bo per al futur professional del jugador un cop es retira, i per la mateixa estabilitat psico­lògica del jugador en actiu que, si té alguna altra ocupació, pot treure's una mica la pres­sió que pateix al món del bàsquet.

P- Quina va ser la seva primera nòmina com a jugador professional?

R- Cinc mil pessetes anuals, per tota la

"El bàsquet no és tan maco com abans perquè s'atura molt. I això només

ho pot canviar el reglament"

temporada. Amb això ho dic tot. P- Pensa que és excessiu el volum eco­

nòmic, que mou el bàsquet actualment? R- Crec que és desmesurat. Jo no estic en

contra del que guanyen els jugadors, perquè ells no demanen res. Són els directius els qui posen els diners sobre la taula i fan l'oferta. Els jugadors el que han de fer és agafar què els ofereixen. Ara bé, penso que els clubs de bàsquet estaven desmesurats quant a les in­versions que feien. Ara sembla que estan normalitzant la situació i comencen a portar la comptabilitat millor del que la portaven.

P- I és que, tot i el bon nivell esportiu del bàsquet català, la majoria de clubs pateixen greus problemes econòmics.

R- La veritat és que si em demanes el nom d'un club que hagi tancat els números bé les últimes deu temporades, no sabria quin dir-te. Sembla que el TDK Manresa és l'únic club que ha gastat segons què ha ingressat i ha fet moltes coses bones. El Joventut, un club històric que vam crear entre tots, i que tenia un gran patrimoni , ha estirat més el braç que la màniga i ha passat grans problemes econòmics. I del Barcelona

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada

Lepant)

I a més a més:

Us volem oferir una gran varietatt de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei

. d'antics alumnes que tornen per a treballar amb nosaltres

Celebracions per a grups de 15 a 40 persones

Tasteu els nostres ~ menus

especials

de dilluns a divendres per només 975 ptes.

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

7 (3

TEMA DE PORTADA

Bt/scató, amb ia resta de compol/ents de ia selecció espal/yoia de l'Et/opeu del 73. Foto: Fundació del Bàsquet Cata l"

més val que no en parlem: és un club de futbol que fa bàsquet i té unes possibilitats incomparables.

P- També és unfet que el bàsquet ha per­dut audiència i espectadors els últims anys. No pensa que la crisi econòmica també ha estat provocada per una crisi esportiva?

R- Hi ha moltes causes. A les escoles, quinze anys enrera, el bàsquet era l'esport rei, i ara ja no és aixÍ. Qué passa? Que la societat evoluciona i multiplica l'oferta a la canalla. Que ha augmentat el nombre de fa­mílies que surten els caps de setmana (fet que impedeix als nens participar en partits de bàsquet), etc. i això només a nivell esco­lar. l ' si sumes la quantitat de petites coses com aquesta ... Déu meu Senyor!

P- I els partits d'avui són més avorrits que els defa IS anys?

R- El bàsquet no és tan maco com abans perquè s'atura molt. No hi ha ritme. I això no­més ho pot canviar el reglament. Els entrena­dors no tenen la culpa: ells, com a professio­nals, només busquen guanyar. L'arrel del pro­blema està en el reglament. No ha evolucio­nat. I un altre gran problema: les millors figu­res europees juguen als Estats Units.

P- Què canviaria del reglament? R- Penalitzaria més les faltes personals.

Si no n'hi haguessin tantes no s'aturaria tant el joc, hi hauria més ritme i més espectacle. Hi ha una cosa, per exemple, que fa rendible fer faltes: l'equip que les comet sap que no­més pot encaixar, com a màxim, dos punts, i no tr~s. No lliga. Ens podríem estendre cinc hores amb exemples com aquest. El que està

"El bàsquet català està a bon nivell. Tenim bons Jugadors, és evident. El

problema és que no tenim ídols"

clar és que el reglament ha d'evolucionar. P- S 'han perdut els jugadors creatius? R- Sí. Perquè, al primar els resultats, els ·

entrenadors busquen jugadors que ataquin però, sobretot, que defensin molt bé. La força física s'ha imposat a la creativitat. I els àrbi­tres, el reglament, tampoc protegeixen prou els jugadors creatius. Jo acuso el reglament. I acuso que la gent que fa les regles no demani l'opinió dels entrenadors i jugadors.

P- En resum, com definiria la situació del bàsquet català?

R- El bàsquet català està a bon nivell. El Barça, el Joventut i el TDK Manresa, ho demostren amb els seus resultats. El que passa és que no hi ha ídols . Les figures ac­tualment són jugadors estrangers, i els ju­gadors estrangers no arrelen gaire entre l'afició perquè duren pocs anys als seus clubs. És evident que a Catalunya tenim grans jugadors de bàsquet, però ídols, no n'hi han actualment. I veurem què passa ara que tots els europeus, fins i tot els no co­munitaris, seran considerats no estrangers.

(Agraïm la coHaboració especial de Núria Borràs i de la

Fundació del Bàsquet Català)

PREGUNTES MOLT PERSONALS •..

Nino Buscató 1. Ulla ciutat per viure-hi?

Barcelona i ... 2. Un lloc a 01l anar de viatge?

Nova Zelanda o Zanzíbar. 3. Un bon llibre per a llegir?

Un de Si}' Edmund Hillary en què narra una travessia a l'India pel Ganges.

4. Una peHícula que tornaria a veu­re? "Meditern'íneo" .

5. Un miijà per a estar informat? El diari francès "L'Equipe".

6. Què t'enduries a una illa deser­ta? Aigua, menjar i una amiga.

7. Què valora més de les persones? La sinceritat.

8. Esquerres o dretes? Centre

9. Mar o muntanya? Les dues coses.

I O. Paella o botifarra amb monge­tes? Ni una cosa ni l'altre, foie d'ànec.

11. Michael Jordan o Màgic johnson? LarryBird.

12. Futbol: Barça o Espanyol? Barça.

13. Bàsquet: Barça o Joventut? Dos fills .

14. Un programa de TV? Els documentals de "La 2" i "C33" .

I 5. Què prefereix veure, una mala pez.lícula o un mal partit de bàs­quet? Una mala peÚícula.

16. Pragmatime o Idealisme? Una barreja.

17. Quin personatge històric li hau­ria agradat conèixer? Gandhi.

18. Si durant un dia fos president del govern i pogués prendre una de­cisió, quina prendria? Alguna que afavorís els interes­sos de la gent gran.

19. Un desig confesable? Conviure un mes amb l' actriu Susan Sarandon.

7

8

REPORTATGE ~~~ .. ,atI;.~~~¡.; • .ç.llW<~"':.~1'.Jth~~",~"", '1 ·"fJ.L~ ,,- .. ~~_3"'_~

Bàsquet català: 7 5 anys d'història per: Sergi Larripa i Ester Benach

El bàsquet català celebra aquest any els seus tres quarts de segle. 75 anys al llarg dels quals milions de joves catalans han gau­dit, en una pista de 28x 15 metres, a voltes de sorra, a voltes sota la pluja, amb unjoc sem­blant al que 700 anys abans de Crist distreia als asteques. 15 lustres donen per a molt. Molts somnis, molts personatges, molts clubs, molts aficionats que han contribuït a fer gran aquest esport i, en canvi, no gaudi­ran de cap línia als llibres que resumeixin la història d'un esport que ha passat per tota mena de vicissituts abans no ha entrat en el "privilegiat" grup dels "esports de masses".

Els orígens

Hi ha diferents teories que intenten ex­plicar els orígens del bàsquet a Catalunya. Una d'elles data el seu origen el 1913 gràci­es al descobriment a l'Arxiu Tobella de Ter­rassa d'una nota al diari Crónica social (4 de març de 1913) que deia: "Bàsket-ball. Al camp Vallparadís, d'aquí poc, els petits alum­nes de l'escola del mateix nom, practicaran

El Pare Eusebi MlIIan va ser qui, l'any .922, va

començar a organitzar les primeres competicions

entre clubs

A tots els qui cada dia contribuïu a fer gran el bàsquet

l'Esport per a tothom Gràcies Fundació Claror

REPORTATGE •

A la pàgina 8, foto del CD Patríe, l'any 1931, un dels

primers clubs catalans. A la dreta, imatge del primer partit

de bàsquet dè la selecció catalana en front l'Hindú

Buenos Aíres, l'any 1928. .

aquest nou esport; desconegut fins avui per nosaltres". Sembla, doncs, que el bàsquet va ser fomentat a Terrassa pel sots-director de l'escola Vall paradís , Alexandre Galí, qui el 1986 va corroborar aquesta primera hipò­tesi.

N'hi ha, però, d'altres que daten el seu origen abans de 1913. Segons afirma l'histo­riador Josep Maria Ainaud de Lasarte,el bàsquet el va importar l'any 1911 el peda­gog català i secretari del Consell de Cultura de la Mancomunitat, Eladi Homs, després d'haver viatjat a Estats Units en busca d'es­ports nous . Ainaud de Lasarte manifesta que un cop a Catalunya, Homs va parla amb el seu amic Alexandre Galí per implantar-lo a l'escola, la qual cosa fa que totes dues teo­ries estiguin estretament lligades.

Però quan es parla dels orígens del bàs­quet a Catalunya cal destacar la importàn­cia d'un home com el pare Eusebi Milhín que l'any 1922 va donar al bàsquet una dimen­sió oficial amb la disputa de competicions en què participaren els clubs més importants d'aquella època.

Cre,ació dels grans clubs

Va ser aquell any 1922 quan va fundar~e el primer club de bàsquet català: el Laietà Basket Club. El8 de desembre d'aquell any, en camp de sorra, va disputar el seu primer partit contra l'Europa. El resultat, eloqüent, va ser de 8 a 2 en favor de l'Europa.

Eren els orígens del bàsquet català, mo­ment en què van fundar-se clubs com el Patrie, l'Atlètic Bricall o el Sants. Els grans clubs que avui dia coneixem també van ser creats a finals dels anys 20' i principis dels 30'. L'any 26, el Futbol Club Barcelona va crear la seva secció de bas'quet. Després, els anys 30 i 31, van crear-se el Joventut i el Manresa.

L'activitat del bàsquet català durant els anys 30' va estar marcada per l'efervescèn­cia social que vivia Catalunya, i Espanya en general, durant l'època de la República.

L'any 1934, per exemple no es va celebrar el Segon Campionat d'Espanya a causa de les males relacions entre Catalunya i Castella. El primer campionat, celebrat l'any 33, el Iuro i el Juventus hav ien quèdat molt descon­tents del tracte rebut en els partits contra el Madrid i el Rayo, que va quedar campió.

Desprès del parèntesi de la guerra, les activitats es van reemprendre amb torneigs locals molt marcats per les mancances de la societat de post-guerra. Val la pena desta­car que l'any 1940, l'Hospitalet va procla­mar-se doble campió de Catalunya i d'Espa­nya.

La lliga espanyola

La lliga espanyola de bàsquet (comptant tant l'actual format ACB com l'anterior) va fer la seva primera edició l'any 1956. Els ini­cis, realment, van ser bastant negatius per al bàsquet català. Durant els 24 primers anys la lliga espanyola va ser netament domina­da pel Real Madrid, que va guanyar 21edici­onso Només el Barça (temporada 58/59) i el Joventut (66/67 i 77/78) van trencar l'hege­monia blanca. Eren anys molt diferents als actuals en què les sospites de favoritisme governamental vers l'equip de la capital es­taven més que justificades. Un exemple és l'escàndol que va afectar el Barça la tempo-

Els grans clubs catalans van ser creats a finals dels anys vint I

principis dels trenta

Fundació del Bàsquet Català

Durant la dictadura franquista, els clubs

catalans van restar en un segon terme, en benefici

del Real Madrid

rada 64/65, quan una polèmica decisió fede­rativa (reduir la Primera Divisió de cop, de 16 a 8 equips), va fer que el Barça baixés a segona divisió.

La situació va canviar a partir de la dèca­da dels 80', quan la democràcia va arribar al bàsquet.

Aleshores el nou president del Barça, Josep Lluís Núñez, va donar un fort impuls a la secció. El resultat va ser que el Barça, amb carismàtics jugadors com Solozabal, Epi, Sibilio o Norris va guanyar 6 de les 10 lligues de la dècada dels 80.

Els 90' han resultat ser els millors anys del bàsquet català en tota la seva història.

La dècada prodigiosa

Encara no ha acabat la dècada dels 90', però ja estem en condicions d'afirmar que els darrers set anys han estat els més exitosos del bàsquet català.

A nivell europeu s'ha conseguit l'èxit més important de la història: la Copa d'Europa que la "Penya" va aconseguir l'any 94 a Tel·Aviv. El Barça, per la seva banda, ha es­tat sots-campió en quatre de les 8 darreres edicions.

A nivell estatal s'han aconseguit 5 lligues sobre 7 possibles (3 el Barça i 2 el Joventut, per dues el Real Madrid) .

9

REPORTATGE ~~,,~1.:~~I~".L~Jiíii; ..... .¡;r'J_I" ~ .,' , • " , __ ),;:J .... .J"~~1:.~U1>~~~íIIIlW:.

10

El Pok-ta-pox, precursor del

bàsquet actual

Els historiadors es remunten set­cents anys abans de JC després d'ha­ver esbrinat que els maies i els aste­ques jugaven a un joc que tenia la base de l'actual bàsquet. Es tractava del Pox­ta-pox nom que, posteriorment, els as­teques van canviar per l'Ichlachil.

El bàsquet d'aquella època tenia un clar component ritual. Es practicava en patis de murs alts decorats amb figu­res mitològiques. El parquet tenia for­ma de L i a una alçada de tres metres es co¡'¡ocaven uns discs de pedra fora­dats que feien la funció de la cistella.

Les poblacions asteques van arribar a construir nombrosos camps de joc, els quals van ser anomenats pels indis Tlachtli (camps per al joc de pilota).

El joc el començava un sacerdot, des­prés de beneir la pilota, llençant-la qua­tre vegades al camp. El "partit"el dis­putaven dos equips i estava consagrat a una divinitat en concret.

La "pilota" no es podia tocar amb les mans. Només podien utilitzar l'es­patlla, els malucs, els colzes, les ca­mes i el cap. El què encara no se sap és: ¿què aconseguia l'equip que guanya­va?

Els tres grans clubs ~n síntesi

FC Barcelona: rMl ~

Crea la secció de bàsquet l'any 1926. Ha guanyat 10 títols de lliga espa­nyola (7 lligues ACB), 17 Copes d'Espanya, 2 Recopes d'Europa, 1 Copa Korac i 1 Mundial de clubs. La Copa d'Europa és la seva gran assignatura pendent: ha estat 5 vegades sots-campió.

CB Joventut de Badalona: Creat l'any 1930. Ha guanyat una Copa d'Europa, l'any 1994, a la "Final Four" de Tel·Aviv. A més, té 4 lligues espanyoles, set Copes del Rei, i dues Copes Korac, entre d'altres. '

TDKManresa: Fundat l'any 1931. Va assolir la Divisió d'Honor espanyola l'any 1968, categoria en què ha quedat 3 vegades quart classificat. En la Copa del Rei, té un títol (1996) i un sots-campionat (1980). A més, va ser sots-campió de la Copa Príncipe de Asturias l'any 1987.

A més, el TDK Manresa ha guanyat una Copa del Rei i s'ha consolidat com un dels sis millors equips d'Espanya.

A banda d'això, aquesta dècada ens ha deixat una nota positiva i una altra nega­ti va. Primer, la consolidació del Valvi Girona. Segon, la desaparició del CB Granollers.

Bàsquet femení

Actualment és absolutament normal veu­re noies jugant un partit de bàsquet. Tot i això, en el món del bàsquet les noies encara

no tenen el reconeixement social que sí te­nen altres esportistes, com per exemple, les que es dediquen al tennis. I això es deu, probablement, a la creença social de què aquest era un esport "masculí". Res més lluny de la realitat. A Catalunya els clubs femenins són tan antics com els masculins: l'any 1929 van donar-se d'alta a la Federació Catalana equips femenins del FC Barcelona, el Laietà o el Club Femení d'esports, l'autèn­tic pioner. Després, jugadores com Maria Planas, Anna Junyent, i clubs com el Comans i o l'Universitari, han demostrat el bon nivell del basquet femení català ..

pe GRAF.e: assessorament d'arts gràfiques

SERVEI_

Serveis Infonnàtlosl Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtfques a . b les m7 ' Jors solucions.

DissenYI Dissenyadots de ampli prestigi dint e d'aquest sector, aconSeguiran la milla presentació'als seus treballs.

Fotogravatsl Equ ips informàtics competitius r saldra gravats, imatges, colors, et

Impressió: Impressors per a cada necessitat, per q~alselJol tipus de material, fins a tiratges gra s mitjançant l'utilitzac ió de Rotatives.

pe gr •• lc CI Cardenal Reig , 23, 82 1 § - 08028 Barcelona

Tel. 44812 98

, Les vostres idees mereixen la nostra qualitat

... QUALITAT

08021 - BARCElONA Travessera de Gràcia, 12 (amb plaça Francesc Macià)

Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

~~~.#_·ld)ll.~~'Ji~:.L~#.,,¡S;, •• """<¡\~{/.J'f~~~

----..".-

Imatge d'un partit de bàsquet disputat als anys 30' a la plaça de braus "Las A renas ".

Bàsquet: els escacs en moviment per Pedro Andreu, Psicòleg de l'esport

Pocs esports com el bàsquet plantegen la possibilitat de tantes variants tàctiques i estratègiques, fonamentades en les possibilitats tècniques, físiques i psicològiques dels components del grup .

Si has tingut la sort de participar des del camp de la psicologia de l'esport, en les vivències i la marxa habitual d'un equip de bàsquet, pots plantejar infinitat de simili­tuds entre un partit de bàsquet i una partida d'escacs.

L'entrenador (gran mestre) amb el seu equip tècnic prepara un plantejament inicial del partit (obertura), en funció de les anàlisis fetes als videos del contrari en partits i circumstàncies similars (en els escacs s'estudien les partides del contrari amb l'equip d'analistes del gran mestre).

En un equip existeixen diferents papers a assignar als jugadors en funció del conjunt de les seves característiques: jugadors d'equip, jugador decisiu , jugador defensor, jugador fort mentalment, jugador inestable, etc.

Paral·lelament, ha de realitzar-se la mateixa anàlisi de l'equip contrari. (En els escacs hi ha les diferents peces i el seu valor específic en el joc, així com

el seu valor estratègic en funció de la marxa de la partida, situació en el tauler ilo valor de canvi.

Les semblances poden seguir amb el partit en joc (partida iniciada), en la interac­ció que es produeix amb e1joc de l'equip contrari (variant a la nostra obertura que pot fer l'altre jugador) i així els successius canvis produïts per les situacions canviants (desenvolupament de la partida) fins les decisions en segons finals amb accions a executar molt ràpidament en un partit de bàsquet (preses de temps en els finals de partida).

És obvi que en molts esports d'equip amb oposició i contacte podrien efectuar-se comparacions similars, però és difícil trobar-ne algun que no sigui el bàsquet que generi tanta infinitat de jugades, variants i sistemes amb possibilitats de ser analitza­des estadísticament i a on, a més de la confiança en un mateix, tinguin una importància tan rellevant la capacitat de concentració i atenció.

Per acabar, i com a fet diferencial evident i potser amb dificultat afegida per l'entre­nador de bàsquet, apuntar que les funcions assignades als jugadors en funció de les seves capacitats i circumstàncies no són realitzades amb la lògica cega amb la qual

compleixen les seva funció les diferents peces dels escacs. I a més tenim la pilota.

REPORTATGE

NOMS PER A LA HISTÒRIA

• Badalona: Els badalonins acostumen a dir que "Badalona és el bressol del bas­quetbol" . El cert és que Badalona és la ciutat catalana amb més tradició de bàs­quet, i seu de clubs com el Joventut, el Cotonificio o Sant Josep que han mar­cat la història del bàsquet català.

• Barça: El FC Barcelona té, especialment els darrers 15 anys, un dels millors equips de bàsquet d'Europa. En 71 anys d'existència, la secció ha guanyat 3 1 tí­tols de primera fil a. L'ass ignatura pen­dent és la Lliga Europea.

• Buscató: Base del Joventut i la selec­ció espanyola dels anys 60 i 70, va aconseguir un munt de títols. Vegeu el seu currículum a la pàgina 5.

• "Chichi" Creus: L'actual jugador del TDK Manresa passarà a la hi stòria com el jugador que més temporades hajugat a la lliga espanyola de bàsquet. Vajugar al Barça i al Granollers. Amb 40 anys, és ja un mi te més del bàsquet català.

• Epi: El mite dels mites . Tot i que no és català de nai xement, si ho és de forma­ció i adopció. "SuperEpi ", elmillorju­gador europeu de tota la dècada dels 80, va estar lli gat al Barça des dels 15 anys fin s que es va retirar. Més de 150 vegades internacional amb la selecc ió espanyola, amb el Barça va guanyar­ho tot, excepte la Lliga Europea.

• Ferran: Ex-jugador de Barça i Joven­tut, ha gunyat la lliga amb tots dos equips. Va ser el primer català en emi­grar a l'estranger per ajugar a bàsquet al Panathinaikós de Grècia.

• Jofresa: Cognom de la parella de ger­mans formada per Rafael i Tomàs, que amb el Joventut van guanyar la "Final Four" del 94.

• Joventut: Conegut com "La Penya" i radicat a Badalona, és l'únic club català que ha guanyat la Lliga Europea. Va aconseguir-ho a la "Final-Four" cele­brada a Tel ·Aviv l'any 1994.

• Manresa, Girona i Granollers: Re­presenten el contrapes a l'hegemoni a que tenen Barcelona i Badalona en el Basquet català.

• Margall: Cognom d'una de les sagues de germans, lligats al Joventut, que han fet història al bàsquet català.

• Solozabal: Base del FC Barcelona de la década dels 80, va formar part,junt amb Epi , Sibilio, De la Cruz o Norris, del millor Barça de la història. Molts segui­dors "culés" encara reclamen el seu ho­menatge.

• Universitari: És actualment l'únic club català que juga a la Divisió d'honor fe­menina del bàsquet espanyol. Aquest any ha disputat la final de la lliga. Dig­ne successor de clubs com el Comansi.

Podria fer-se un llibre amb la quantitat de noms il·lustres que han fet hi stòria al bàs­quet català. Aquí només hem pretès citar­ne 15 que, probablement, coneixeran tots el s lectors.

11

REPORTATGE ~io~L!;,;~tiG"&~~~.w.liiII.iI!:W~~~.:;:;,;,,,,,,,""'~iI'I'Ilii:k&.·:;a~:,~i) .. afii.;: .. ,("u;~:.i.~~~'"

L'esport preferit dels jov Milers de nois i noies catalans gaudeixen amb el bàsquet calJa s

., C<1fac

12

L'any 1960 el pre­sident de la Federa­ció Espanyola de Bàsquet, el general Jesús Querejeta Pavón, va manifes­tar que "el balon­cesto es un deporte netamente ama­teur". Imperava, en aquella època un sentit romàntic d'un esport que molts no es prenien seriosa-

LA PRÀCTICA DE L'ESPORT ESCOLAR

'Bàsquet Futbol-sala Futbol

Entitats 157 195 63

Equips 535 812 183

Total de jugadors 5.871 8.013 3.326

Mitjana d'equips per escola 3 4 3

Mitjana de jugadors per esc.ola 37 41 53

Dades facilitades pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB)

ment. D'aleshores ençà, eljoc de la cistella ha canviat molt. Existeixen autèntics profes­sionals que s'hi guanyen la vida i els clubs mouen centenars de milions cada any.

Però, tot i que aquest sentit romàntic podia ser perjudicial pel bàsquet com a es­port d'èlite, continua encara avui força viu per a tots aquells que, lluny de guanyar-s'hi la vida, el practiquen com a esport.

Actualment, són molts els joves que han jugat al bàsquet en algun moment de la seva etapa escolar, i un fet destacat, és que la diferència entre sexes pel que fa al nombre de jugadors/es va decreixent any rere any.

Si en els seus primers anys, el bàsquet masculí va ser motejat com a "joc de nenes" ens podem fer una idea dels adjectius que havien de suportar les primeres noies juga­dores de bàsquet. Ara, però, van quedant enrera els tabús sobre les noies que practi­quen esports considerats · masculins i la majoria d'escoles i entitats d'avui en dia te-

nen equips de tots dos sexes en la majoria de categories.

Les xifres de les Federacions

Les últimes dades de la Federació Cata­lana de Bàsquet, ens donen prou informa­ció per constatar que el bàsquet és, després del futbol, l'esport més practicat a Catalunya.

Actualment hi ha 266 entitats afiliades a la Federació que aporten 81.705 jugadors i jugadores i 2.973 entrenadors/es.

Pel que fa als àrbitres, 823 pertanyen al Comitè i 510 a escoles.

Tot I la crisi patida els últims anys, el bàsquet segueix sent, després del futbol,

l'esport més practicat pels Joves de Catalunya

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ferreteria EDIFESA

CI Còrsega 527 Tel 457.52.49

08025-BARCEWNA

OFERTES

Jardineria Plntures

Aire Condicionat

REPORTATGE ~~~'!~ .... "t....-.. '-...r'¡¡ ..... t.·'~~",·~,¡;,"!.~~~)._~ ..... ¡¡_~~~·!l";~~U-•. li~~~

s? Comparant aquestes dades amb les que

tenen actualment enregistrades a la Federa­ció Catalana de Futbol, podem veure com en aquest últim esport, tot i que hi consten més entitats i jugadors federats, la diferèn­cia quant a jugadors no és tan gran com en principi podríem suposar. Segons el cap de premsa de la Federació Catalana de Futbol, Miguel Segura, actualment hi ha 1.728 clubs federats. Pel que fa als jugadors, el nombre supera els 85.000 la qual cosa significa que, probablement, cada club aporti un o dos equips mentre que en el bàsquet les entitats federades tenen més d'un equip.

La participació dels més joves en el bàs­quet català ja ha començat a recollir el seu fruit. Aquesta temporada, les Seleccions Catalanes dels més petits, han aconseguit diversos títols en diferents categories. Els equips Mini i Cadet han aconseguit el Cam­pionat d'Espanya, tant en la categoria mas­culina com en la femenina. La Selecció In­fantil també ha guanyat el màxim guardó es­tatal en categoria femenina.

. 15 anys de bàsquet al Claror El bàsquet ha estat sem­pre un dels esports més representatius de l'Espor­tiu Claror. La secció de bàsquet, coordinada per Daniel José des de fa tres anys, té per objectiu prin­cipa1la formació de juga­dors en edat escolar. Ac­tualment, practiquen aquest esport al Claror un total de 260 nois i noies d'entre 8 i 26 anys, agrupats en 24 equips (14 masculins i 10 femenins), de totes les categories, des d'alevins fins a sèniors. Abans de la competició, però, els més peti ts fan iniciació esportiva i passen per l'Escola de Bàsquet del Claror.

La tasca del Claror durant aquests 15 anys ha donat els seus fruits. Cada any equips com el Joventut de Badalona o el FC Barcelona s'interessa per alguns dels seus jugadors. El cas més espectacular és el de César Sanmartín, format als equips del Claror, i que actualment juga al primer equip del Joventut de Badalona.

Títols aconseguits

- un campionat de Barcelona escolar infantil masculí (1985, vegeu foto) - un campionat de Barcelona escolar aleví femení (1988) - un sots-campionat d'Espanya infantil femení (Claror-Universitari, 1991) - un campionat d'Espanya infantil femení (Claror-Universitari, 1992) - un campionat de Barcelona escolar benjamí femení (1992) - un campionat de Catalunya pre-infantil masculí (1995) - un campionat provincial de Barcelona cadet masculí (1995) - un campionat provincial de Barcelonajuvenil masculí (1995) - Tres ascensos consecutius del sènior femení, de 1 a Regional a 2" Nacional (1997)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

renCQamb la monotonia de cada dia ¡ne a conèixer un món nou amb nosaltres

• Cursos de busseig esportiu a tots els nivells a partir de 2 anys.

~ ..... - • Iniciació al busseig amb bateig en piscina completament gratuïts:

I Informa't a la secretaria.

• Si ho desitjes podem equipar-te amb les millors marques del mercat:

Pregunta per les nostres ofertes del mercat.

Descomptes especials per als socis del Claror

Vine a coneix er-nos, estelD a CI del Clot 131. Tel. 265 90 74

13

<i> DIMAM • S.L.

DIVISIONES DESPACHOS CARPINTERIA DE ALUMINIO

TECHOS REGISTRABLES SUElOS ElEVADOS Y DE PVC

ALTILLOS METAlICOS

Ctra. d e Barce lon a, 278-280 • Tel. 580 44 09 . Fax 580 83 00 . 08291 RIPOLLET (Barcelona)

CARPINTERIA DE ALUMINIO

DIMAM desarrolla una línea de diseño propio en carpinteria teniendo 'como base a los Siste­mas Europeos mas modernos.

Su signo de distinción y elegancia radica prin­cipalmente en los diferentes acabados.

GRANDES INSTALACIONES

La carpinteria de aluminio DIMAM se ajusta de forma pluridimensional a las grandes insta­laciones que precisan de una buena imagen ante el mercado.

TABIQUES DIVISORIOS

DIMAM dispone de una amplia gama de tabi­ques divisorios incorporando soluciones técni­cas fundamentales como: respuesta acústica, sencillez, estética y diseño.

• DISEÑOS EXCLUSIVOS Y CREACIONES PERSONALlZADAS CON TERMINADOS DE ALTA ELEGANCIA • • INSTALAMOS EN TODO EL TERRITORIO NACIONAL •

• PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO •

"

. AGENDA .~ "~, ..... ,,:>" < .. \ , , ~ ~~1.'íJ.i::':li1~1k;'.r.c. ..... :c'l.~...:.:<tt~ ~·u~, ¿''!.~ctl·''.?t'l¡~i:,¡!~-'~'~~~~';''~

L'Eurobàsquet es disputa a Catalunya fins el 6 de juliol

Bàsquet de primer nivell al Palau Sant Jordi i a Badalona

Els milers d'amants del bàsquet de casa nostra estan d'enhorabona.

L'Eurobàsquet'97, que aplega les mi llors seleccions del continent, començarà el dia 24 de juny fins el6 de juliol i se celebrarà a cavall de tres parquets de diferents locali­tats: Girona, Badalona i Barcelona.

Una oportunitat única per gaudir, al Pa­lau Sant Jordi i al Pavelló Olímpic de Badalona, del joc d'homes com Djorjevic, Karnishovas, Bodiroga, o la nova sensació del bàsquet espanyol Roberto Dueñas. La selecció espanyola, entrenada per "Lolo" Sainz, espera tornar a situar-se entre les cinc millors del continent, i treure's l'espi­na clavada pels fracassos als Jocs Olímpics del 92, i l'absència als Jocs d'Atlanta.

«v, Meeting Internacional d'atletisme» Lloc: Estadi Ol ímpic de Montjuïc Data: 11 de juny Organitza: Fed. Cat. d'Atletisme i Ajuntament de Barcelona.bàsquet Informació: 318.75.94

«Festa de Cloenda del curs» Lloc: Esportiu Claror Data: 14 de juny Organitza: Esportiu CI~ror Informació: 207.06.40

«Final de la lliga Mundial de Futbol Americà» Lloc: Estadi Olímpic de Montjuïc Data: 22 de juny Organitza: NFL

«Criterium Josep Capmany» Lloc: Estadi d'atletisme Serrahima Data: 2 i 9 de juliol Organitza: Fed. Cat. d'atletisme Informació: 318.75.94

«Trofeu Nemesi Ponsati» Lloc: Estadi d'atletisme Serrahima Data: 12, 13, 19 i 20 de juliol Organitza: Fed. Cat. d'atletisme Informació: 318.75.94

«Festival infantil i adult de tècnica de Taekwondo» Lloc: A determinar Data: 20 de juliol Organitza: Fed. Cat. de Taekwondo Informació: 226.21.25

«Les cases de l'ànima», al CCCB

Amb el títol "Les Cases de l'Àni­ma" es pot visitar al Centre de Cultu­ra Contemporània de Barcelona, una mostra de l'arquitectura que es feia a l'antiguitat, en concret, del 5500 a.C. al 300 d.e.

L'exposició romandrà oberta fins el 15 de juny. CI Montalegre, 5 Telèfon d'informació: 412.07.81

EXPOSICiÓ

"La gràcia de Gràcia" Amb motiu del centenari de l'an­

nexió de la Vila de Gràcia a la ciutat de Barcelona, la sala d'exposicions "El Vienès" (Passeig de Gràcia, 132), ha organitzat una mostra sobre la his­tòria de Gràcia.

A la mostra es poden veure tot ti­pus de fotos i objectes relacionats amb les vicissituts de la Vila. A més, s'hi emeten documentals històrics entre els que destaquen "Festa Major de Gràcia"(1933) , "Barcelona en tramvía"(1909) o "Vaga general d'agost"(1917).

L'exposició finalitzarà el 12 de ju­liol, i l'entrada és lliure.

PINTURA I ESCULTURA

"I Certamen Internacional del Basquetbol en les Arts Plàstiques'97"

La "Fundació del Bàsquet Català" exposarà les obres guanyadores d'un concurs, de caràcter artistico-espor­tiu, on hi han participat artistes de tot el món. Els únics requisits eren presentar obres d'escultura o de pin­tura relacionades amb el món del bàs­quet.

L'exposició tindrà lloc a Barcelona els mesos de juny i juliol.

Per a més informació podeu adre­çar-vos a la Fundació del Bàsquet Català (CI Casanova,55-57 4t. Tel. 454.13.52) o al Comissariat del Cer­tamen Internacional en les Arts Plàs­tiques'97.

15

ESPECIAL FESTES

Nou éxit d'inscripcions amb 1.129 atletes

La Milla de la Sagrada F va tornar a ser una festa 'I ,

La XIII Milla Sagrada Família ha tor­nat a superar les dues gran fites aconse­guides l'any passat. En primer lloc el rè­cord de participació i, en segon lloc, el rècord femení establert, altre cop, per Jaqueline Martín.

Tot i que el temps era insegur, i el pro­nòstic metereològic no augurava sol, els núvols van anar passant sense deixar cau­re la pluja. El més important, però, és que quasi ningú es 'va quedar a casa, la qual cosa va contribuir a assolir el nou rècord

d'inscripcions: 1129 atletes de totes les edats i repartits en set categories, des de benjamins fins a veterans. Cal recordar que l'any passat van ser 1042 persones les que es van inscriure, i a la Milla'95 la xifra no arribava al miler.

La Milla, que enguany ha celebrat la . tretzena edició, es va desenvolupar sense incidents i entre un gran ambient festiu pels carrers de Rosselló, Cartagena i Còrsega, travessant el barri de la Sagra­da Família, que aquells dies celebrava la

)acquellne Mamn va

establir un nou rècord

femení amb- una marca

gairebé Insuperable.

seva Festa Major. Jaqueline Martín, l'atleta que va batre

el rècord de la Milla l'any passat, va tor­nar a ser protagonista amb una nova mar­ca. Amb molt de mèrit, va endur-se el premi de 150.000 pessetes per haver ba­tut el seu temps (4'43") i rebaixar-lo en un segon, establint el nou rècord de la prova en 4 minuts i 42 segons.

Aquesta nova marca serà difícilment batible en properes edicions de la Milla. I és que, al contrari del que pot semblar, per rebaixar un segon un temps tan bo com el que ja hi havia, s'ha d'anar al cent per cent tota la cursa, la qual cosa es complica tenint en compte que per els at­letes, el mes d'abril és el principi de la temporada, i per tant, dels entrenaments. I això, tractant-se d'un circuit urbà, és una fita que només està a l'abast de les millors atletes d'Espanya.

J acqueline Martín, l'atleta barcelonina

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

F'RN I

PASTISIEIIA e¡. SARDENYA, 387 cI. PADILLA, 315

TEL. 451 04 39 TEL. 436 1961

BARCELONA

78

ESPECIAL FESTES ~~iir",~~!ll'-i;M\:¡~f'H'{.aru-~t'..:~t2~'t-;:,:z.h\ilifi..;:::¡ji~~;w;~:,;.~ld~~+.tJt.,.;;:-J~~~~":c""~ J""':. .. tJl<~ ... ",,.tl~JiGlt,'.}.;.~~~~~~

'amília

del club Reebock, ha fet bones, d'aques­ta manera, les afirmacions que la catalo­guen com a una de les dues millors mig­fondistes espanyoles en categoria sènior, juntament amb Maite Zuñiga.

Jacqueline, que l'any passat va quedar a només tres segons de la classificació per als Jocs Olímpics d'Atlanta, té gaire­bé assegurada la participació aquest any als Mundials d'Atletisme que tindran lloc a Atenes.

Pel que fa a la categoria de sèniors mas­culins, els dos primers classificats, Víctor Vinyals i José Prieto, van fer millors temps que en l'edició de l'any passat. Tot i això, Vinyals i Prieto van quedar lluny del rècord establert per Joan Viudes el 1990 (4'05").

Jacqueline Martín i Jordi Vinyals (a les fotos de la

dreta), van inscriure el seu nom a l'historial de la Milla

de la Sagrada Família, com a guanyadors de les curses

sèniors femenina i masculina, respectivament.

AiXí QUEDA L'HISTORIAL DE LA MILLA

Guanyadors

E.cIdó lWa

Masculins Temps Femenins

I 28-4-85 Miquel Farreras 4' 24" M. del Remei Gil

11 27-4-86 Francisco Alvarez 4' 21" M. del Remei Gil

III 26-4-87 Juan A. Martinez 4' 26" Anna Maria Pardo

IV 24-4-88 Antonio Fernandez 4' 27" Núria Pastor

V 23-4-89 Ramón Moya 4' 14" Núria Pastor

VI 22-4-90 Joan Viudes * 4' 05" Cristina Nogué

VII 21-4-91 Joan Viudes 4' 12" Núr.ia Pastor

VIII 26-4-92 Jose A . Prieto , 4' 16" Rosa M. Rubio

IX 24-4-93 David Pujola 4' 16" Anna Maria Pardo

X 24-4-94 Carlos Casero 4' 27" Maria C. Toscano

XI 23-4-95 Àlex Cerdà 4' 25" Mireia Teixidó

XII 21-4-96 Jabour Braim 4' 18" Jaqueline Martín

XIII 27-4-97 Victor Vinyals 4' 12" Jaqueline Martín **

• Rècord Masculí •• Rècord Femení

Temps

S' 18"

5' 24"

5' 24"

S' 16"

5' 08"

4' 55"

4' 56"

6' 02"

S' 03"

5' 23"

6' 55"

4' 43"

4' 42"

17

ESPECIAL FESTES ~~~h:.!t~~t...,~;:u¡~ .... i.'lD'I'it:"",'¡).."-1b~1i\ ... ¡u,.a,,"c:r,I"'A<¡ ,~,." ~ ... , <:t< .... '>.4, ¡ .. t':""'.~"'I-"~~ À';;.:u.~&o\.' .. '~'Jl~,"I:OJoA'!:l!>~~kti..::W~jI~

Ràdio Gràcia, distingida com el mitjà de la Milla

L'Associació de Veïns de la Sagrada Fa­mília, de la mà del seu president Antoni Viñas, va lliurar un premi especial a Ràdio Gràc ia, per agrair i constatar el seguiment que, any rera any, ha fet de la Milla.

D'altra banda, un segon premi va ser lliurat al Director de l'Esportiu Claror, Joan Itxaso, en mostra del reconeixement a la tasca de pro­moció de l'esport que, dia a dia, fae l Claror en el barri de la Sagrada Família.

El CEIP Sagrada Família va aportar 154 corredors

El CEIP Sagrada Família va guanyar, per enèsima vegada, el primer premi per a les entitats que més atletes aporten a la Milla amb la participació de 154 corredors.

El segon premi, el va guanyar l'escola Maristes-La Immaculada amb 127 atletes i el tercer el va rebre el CEIP Rius i Taulet pels seus 44 esportistes.

En tota l l 'E~ portiu Claror va repartir 90.000 pessetes en concepte de premis a les entitats.

18

Gràcies per creure en la Milla

Als quatre patrocinadors:

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS • OYI ~~

Més de 100 persones van participar en l'organització de la cursa

El jittur alcalde de Barcelona, Joan CLos, va

assistir a l'acte de lliurament de premis en companyia del regidor d'Esports Albert Batlle

Per aconseguir que una cursa rutlli calla participació dels ciutadans, ja sigui corrent o animant, però també és necessari el recolzament de professionals, institucions i empreses.

En aquesta edició de la Milla van ser més de 80 persones, entre voluntaris, Guàrdia Urbana, Creu Roja, jutges i treballadors del Claror els qui van vetllar perquè tot surtís el millor possible, sota la coordinació de Núria Borràs. A més, cal destacar la presència dels membres de la comparsa de música Gaztelu -Tolosa, que van venir des de Guipúscoa per amenitzar les curses i donar un ambient més festiu.

Pel que fa a les institucions, el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona i del districte de Gràcia es va veure patent amb l'assistència al lliurament de premis de la regidora del districte de Gràcia, Teresa Sandoval, del president de l'Associació de Veïns, Antoni Viñas, del primer tinent d'alcalde, Joan Clos i del regidor d'Es­ports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.

I a les entitats que hi van donar suport:

Deumar Lacer DAMM Julio Moreno Winterthur Deter Ble y Eme Const. esp. Condal El Periódico de Utisan Salvador Escoda Catalunya E.M.D. Inst. Ferzam Foto Gilma Jufran Menjadors Alterra Gas Natural Banco Pastor Hersan Henkel Ibérica BEHQ PcGràfic [sgar Esports Ferreteria Edifesa Aigua Mineral Viladrau "La Caixa" Suarep y Lladó Alravasa Lacer ECM Antonio Manen La Tenda Salvador Matas Autocares Durà Magial Tot Baro Clinica Veterinària PL Sports Gi1abert Coca Cola Sondika Aqua Clot Danone Vidrios Benedicto Sanues Antal

I

ESPECIAL FESTES ~.~

El pòdium de cada sèrie BENJAMINS

Ferran Pastor 5 '54" Helena Saigi

2 Xavi Puntes 6 '05" . 2 Ana Paula Prat

3 Jordi Navarro 6 ' 14" 3 Montse Marsa

ALEVINS

1 Jordi Galvez 5 '24" Núria Puig

2 Marc Edo 5 '40" 2 Laura Rangel

3 Sergio Gomez 5 '46" 3 Silvia Lopez

INFANTILS

1 Roger Vila 5'05" Isabel Gil

2 Christian Santamaria 5' 12" 2 Patrícia Daugil

3 Joaquin Carlús 5'23" 3 Laia Torrent

CADETS

1 Albert Sanchez 4'51 " Mireia Torrent

2 Paco Plaza 5'00" 2 Maria Vila

3 Oriol Itxaso 5'06" 3 Vinyet Noguero

JÚNIORS

David Alvarado 4'24" Júlia Estevez

2 Raúl Alvarez 4'28" 2 Chus Pesqueira

3 Miguel Parreño 4 '33" 3 Esther Rodriguez

VETERANS

1 Adolf Dieste 4 '48" Margarida Izquierdo

2 Federico Dominguez 4 '52" 2 Maria Parkinson

3 Diaguinio Gonzalez 4 '55" 3 Antonia Martinez

PROMESES

1 Jordi Buergo 4 '18" Raquel Parrado

2 David Hernandez 4 '50" 2 Irene Rodriguez

3 Jordi Pina 4 '51 " 3 Elisabet Ruz

6 ' 51 "

6 '57"

6 '59"

5 '52"

5'54"

5'55"

5 '41 "

5'52"

6 '08"

5'34"

5 '38"

5 '43"

5' 18"

5'52"

5'56"

5 '57"

6 ' 13"

6' 17"

5'10"

5'12"

5'24"

SAGRADA FAMILIA

Fabricació, instal·lació i reparació. Tendals elèctrics i automàtics. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís TAPISSERIA I CORTINES

Rosselló, 380 08025 BARCELONA Tel. 456·07·18

19

lí •• i.. tlire~f •• Venc patins del

número 33 . Bota blanca,

seminous. Marie-Therese Heck

Te I. 207 .56.3 1 De 21 :00 a 23 :00h.

Expo-venda de quadres. Classes individuals i

col· lecti ves de pintura i dibui x.

Galeria tall er d'art. Carme Albero la Tel. 435..1l.50

Estudiant de Químiques, dóna classes a nens/es

d'EGB , ESO, BUP, i COu. Mercè

Tel. 458.4 1. 13

S'o fere ixe n sess ions d'acupuntura

, trac tament energèti c de les malalti es: do lor,

ansie tat, obess itat , refredats, debi litat,

e tc .

Te l. 450.23 .82

S'ofe reix pi ntor. Press upos tos sense compromís. Preus

espec ials a pa relles. Demanar per Yuri . Te lè fo n 353-43·0 1 ,

Treballs de carpinteria d'alu mi ni, pintura

decorativa i pladur, lampisteria i decoració.

Antonio. Tel. 564.48.48

Venc ampl i fi cador de guitarra H.& Kettner

s ixty 65 watt. (Clean/T. Overdrive) +

Reverb. Preu: 55 .000 pts.

Jordi Te l. 436 .83 .63

Classes particulars de dibuix, pintura i modelatge a nens/es .

Marisa Ramón Tel. 457.95.62

S'ofereix senyora amb experència percuidar, portar o recollir nens

a l'escola. Consol

Te l. 458.76.34

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per qualsevol tipus

de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a

la bústia del Te deixant les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

Cases pa rticula rs de lloguer a Ciutadella

(Menorca).Casa: 4.500pts/ dia (4 persones). Torre:

90.000pts/2 setm. (6 -pers.) . Demanar al Claror per Rita (2 1 :30h a 22h) o

trucar al 302.23 .02 (9h a I I :30h)

S'ofereix neteja d'entapissats i interiors

d'automòbils. Servei a domicil i

Joan Manuel Tel. 909.26.62. 88

Estudiant de COU dóna classes d'EGB,

BUP, FP i ESO. Mireia

Tel. 456.30.48

M 'ofereixo per a cuidar gent gran. Sóc

gerecul tor. Experiència i major d'edat. Preu a

convenir. Josep.

Tel. 245.71.10

t ••• i.. tle ~t ••• II.reM Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials

Relació de centres, comerços i empreses que s'han compromès a fer preus especials a tots els socis i usuaris de l'Esportiu Claror:

SALUT

INSTITUTS ODONTOLòGICS ASSOCIATS

Ben a prop teu

Ca làbria 251, tel. 439.45.00

INSTITUTSODONIOLÒGICS ASSOCIATS '

Molt a prop teu

Sardenya 3 19 (baíxos); te l. 457.04.53 "

CENTRE ORtOPÈDIC MAROBA

Plantilles a mida, proteçcions esportives

Sardenya 37?, tel. 457. 12.76

CUINA

LA YAYA AMELlA

La cuina del bacallà

Sardenya 364, tel. 456.45.73 Ci:

JUFRANMENJADORS COL

Col 'lectivitats a les escoles

LesGa ~rigues a, tel. 375J.3.78

Entr'èpons, tapes ') vins ·gdlecs

ALTRES

. TINtORERIA WORLD ·ECOLÒGICSEC

Condicions e,specials p~r als socis

Provença, 538, tel. 450. 13.61

VOLEU ANUNCIAR-VOS A LA REVISTA "TOT CLAROR"?

DEMANEU-NOS JNFORMACIÓ TEL 207·06'40

VOLEU ANUNCIAR-VOS ALA REVISTA "TOT CLAROR"?

DEMANEU-NOS INFORMACiÓ TEL 207·06·40

. SALUT dlo.~ .:. ........ ~~~iJ.i!i.¡,'1!:f ... ,<;.'Ii,,)1.lí(íik~lia'k~¡¡~ ~n:.!o-lkf.....J!\}¡~'f¡'I" •• ~#ii)!J~'f)f&\'t~::sjltl~if~'W~~I~~""'·~~~~~~

Què hem de fer per a no patir "orella de nedador"?

Mai no s 'ha d.e netejar l'aiaa externa amb palets a escuradents

L "'Otitis externa", més coneguda com a "orella de nedador", és la inflamació, aguda o crònica, de l'orella. Segons en quina part de l'orella es troba la inflamació parlem d'Otitis externa, mit­jana o interna.

Símptomes: Dolor en el canal mateix i en la seva obertura. Mal al mastegar. Sensació d'oïda taponada. Supuració o secreció cerosa.

Causes: Normalment es deu al fet de sotmetre l'orella a la hu­mitat const~nt o al clor de les piscines.

Per evitar riscos: Cal eixugar-se bé les oïdes després d'haver fet qualse­vol activitat que impliqui un contacte directe de l'orella amb l'aigua.

Tractament: Els antibiòtics amb gotes acostumen a ser molt efica­ços. Tot i així, si sentiu els primers símptomes podeu posar­-Vos unes gotes d'alcohol diluït o oli d'oliva calent per evitar la maceració. En cas que la infecció continuï cal visitar el metge. Convé, de totes maneres, no nedar fins que la infecció s'hagi curat.

L'orella és l'òrgan de l'equilibri adaptat per a l'oïda. És per això que aquells que tenen símptomes de sordesa, patei­xen marejos i vertígens. Es divideix en tres parts: l'orella externa, la mitjana i la interna.

L'orella externa consta del pavelló i del conducte auditiu extern. La funció del pavelló, una superfície en gran part cartilaginosa és la de dirigir els sons cap el conducte, que consta de dues meitats de diferents característiques i aca­ba a la membrana del timpà.

L'orella mitjana és una cavitat estreta i irregular que comença després de la membrana timpànica i que comuni­ca directament amb la faringe mitjançant la trompa d'Eustaqui. Dins d'aquesta part hi ha una cadena d'ossets que assegura l'exacta transmissió, ampliada, de les vibra­cions timpàniques a l'orella interna.

Per últim l'orella interna, comprèn el laberint ossi (ves­tíbul, canals semicirculars -òrgan de l'equilibri- i el car­gol-òrgan de l'audició-). En aquesta part es transforma l'energia mecànica en elèctrica, la qual cosa estimula la transmissió nerviosa al cervell.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Aigua, gas i electricitat Caixes fortes Reixes r TOT l Antenes Persianes Sist. de seguretat

H r;][ru • Sist. Intercomunicació Manyà Guals Construcció general Metal.listeria Portes automàtiques

L S E R V E I I Pintor d'alumini Gravats Fusteria Neteja industrial Tot tipus de claus

ROSSELLÓ, 427 bis. Tels. 450.49.70 436.84.57

21

Els turmells i genolls, les articulacions més castigades per la pràctica del bàsqu per Albert Glménez, responsable del servei Mèdic de l'Esportiu Clarior

Tots els metges que ens dediquem a cui­dar dels esporti stes partim d'un principi que afirma "l'esport de competi ció o de rendi­ment com a tal, provoca modificacions pa­tològiques". Abans de fer un breu repàs de les lesions que són més freqüents en el bàs­quet m'agradaria qüestionar aquest princi­pi .

Sembla més cert que "les càrregues in­correctes, la mobilitat insuficient, els micro i macrotraumatismes acumulatius i reinci­dents, els descansos insuficients entre els entrenaments o les competicions, coinci­dint amb l'absència de mesures de rehabi­litació, tenen una influència més conside­rable sobre l'aparell locomotor que el mo­viment esportiu en sí".

característiques del bàsquet

En el bàsquet, com a tots els esports on existeix una possibilitat de xoc, les lesions de turmell i de genoll són molt freqüents. Podem afirmar, sense risc d'equivocar-nos, que aquestes són les dues articulacions del cos més castigades per la pràctica del bàs­quet. Causes? N'hi ha moltes i diverses. In­tentarem resumir-les en cinc punts.

Primer. Hi ha molts salts amb caigu­da al terra que, si es produeix desequili­brí, poden produir torsions de genoll.

Segon. Es juga en terrenys durs, la qual

DISTRIBUCiÓ DE LESIONS fREQÜENTS DELS GENOLLS

• Contusions I hematomes

• Tendinitis rotullana I de quadríceps

• Lesió del cartllag que protegeix l'articulació femoro-patelar o rotullana

• Esquinç lateral

• Trencaments de menisc

• Trencaments de lligaments creuats, sobre tot de l'anterior.

cosa obliga a un treball forçat de músculs i tendons. L'adherència del terra pot afavorir la torcement de genoll si el peu queda "en­ganxat" mentre el genoll segueix avançant.

Tercer. La pròpia naturalesa del joc, amb acceleracions i aturades brusques, reforça encara més l'acció exigent del terreny.

És preferible prevenir un

problema de salut que

atendre'l quan ja s'ha produït,

I un bon escalfament previ als

entrenaments o partits podria

evitar moltes lesions.

Quart. El xoc amb el contrari afavoreix les les ions per traumatisme directe, les contusions i els hematomes.

Cinquè. L'efecte de la pilota sobre les petites articulacions dels dits, la mà i els canells poden produir contusions i torça­des lleus però repetitives.

No entraré, en aquest article, a aprofun­dir sobre els mecanismes de producció d'aquestes lesions (vegeu quadre), el seu tractament i, el que és més important, la re­habilitació i la prevenció, perquè crec que aquestes dues articulacions -turmell i ge­noll- són prou importants com per merèixer un monogràfic cadascuna d'elles. Futures revistes "Tot Claror" permetran tractar com cal aqueste s i altres lesions que tan freqüentment patim els esportistes.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

22

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, SILLONS I CONFORTABLES

Rosse"ó 3 8 O 08025

Tapissat de canapès, capçals de llit, parets i portes

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

BARCELONA Tel. 456·07·18

et No m'agradaria acabar sense dir una cosa

amb la qual penso que tots estarem d'acord: els esportistes que participen en un esport de competició organitzat tenen tot el dret a esperar que la seva salut i seguretat tinguin la màxima priori tat en tot moment.

Els professionals que treballem amb es­portistes -més els qui ho fem en la inicia­ció esportiva- hem de tenir en compte la regla principal que diu que és preferible pre­venir un problema de salut que atendre'l quan ja s'ha produït.

Les tres persones que tenen una relació més estreta amb els esportistes són els en­trenadors, els preparadors físics i els met­ges de l'equip o del club. L'entrenador ha de millorar els sistemes d'entrenament, el preparador físic ha de posar a punt i man­tenir als esportistes mitjançant una dosifi­cació de l'entrenament correcta i una for­ma física específica i el metge ha d'aportar tots els seus coneixements sobre la preven­ció, el tractament i la rehabilitació de les lesions esportives. El més idoni és que tots tres treballem en equip per aconseguir allar­gar al màxim la vida de l'esportista.

Mecanisme de producció de la lesió del lligament creuat anteriol: Un jugador inicia la cursa en una direcció tenint el cos orientat en direcció oposada.

Mecanisme de producció de la lesió del lligament lateral extern del turmell. Un jugador trepitja involuntàriament el peu d'un altre jugador

Congrés In ternacional de Medicina del Bàsquet

Coinc idi nt amb la ce lebració a Catalunya de l'Eurobàsquet de selec­cions, Barcelona acollirà el dies 2,3 i 4 de juliol un "Congrés Internacional de Medicina del Bàsquet". Hi haurà con­ferències i taules rodones on partici­paran professionals de la medicina tant prestigiosos com els doctors Albanell , Guillén, Cugat o Eugenio Díaz, a més d'importants metges americans i euro­peus. La Seu del congrés serà la Clíni­ca Teknon, i les inscripcions osci l·len entre les 30 i les 60.000 pessetes. Po­deu demanar més infor mac ió a la Fedaració Catalana de Bàsquet.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

·Clínica veterinària Sagrada Família

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Telèfons 435.88.67 43595.04

~ Servei Permanent

Sardenya 366, (entre Córsega i Indústria) Tel. 455.41.40. 08025 Barcelona.

15 ANIVERSARI 30 % Dte. en revelats per als socis de

l'Esportiu Claror degudament acreditats

preu total per carret preu soci Claror

mida 10X15 13X18 10X15 13X18

revelat + 12 fotos ~ ~ 559 643

revelat + 24 fotos 1 . 14~ ~.386 802 970

revelat + 36 fotos r!94 1.~ 1.046 1.298

* IVA no ¡nc/ós.

23

•

Marc Mendioroz, se'n va a Mallorca!

I és que, com a guanyador del concurs del mes d'abril, Viatges Iltrida i la revista "Tot Claror" l'han premiat amb un ,viatge per a dues persones a l'illa més gran de les Balears. Voleu emular-lo? Feu com ell, envieu una butlleta i ... potser vosaltres aneu a Grècia!

Nom ............ .. ... , .. ... . Cognoms .. .. .... , ....... . , ........... .. .... .. ............... ..... .

Adreça .. ....................... ........ ....... ......... , .. , ..... Telèfon ..... , ........ , ......... .

Ciutat. .... , .... , ................ ... , ....... " ..................... ...... OP .. ... ......... ......... .

Edat.. ........ ... Ets socila del Claror ............................... : ...... .... .... .. .... .

1a PART 1.A quin any va guanyar el premi Fair-play Nino Buscató?

2.Quines són les lesions més freqüents del bàsquet?

3. Quan se celebra l'eurobàsquet i a quines ciutats?

2a PART 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta a la revista?

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

un viatg a dues persones: ' trasllat en avió xarter.

1t"PIIUi:I en hotel ** I *** o apart-hotel. u les condicions del concurs

ftftt~f'ftl d'accés de l'Esportiu Claror.

L'e s per e fi a , :

"¡ar ••• ilrrill~sa

- G,C.47 MD -------,

Cò

L'A g è n e i a d e l'esportiu

a Grècia

rtiu

ror EN ELS SEUS ESTALVIAR FINS EL

ego , 493 (xamfrà Nàpols) • Tel è fon : 457 16 44

w s o L o Z A B A L

O H R D U E P D L S

T B C S A M L C L O

A N A L L I T N A S

C P T A A A T S G I

S I R R o N N o R B

U N A S Y A I o A l

B E K J U K A A M L

S K U C H A R S K I

D E L A C R U Z L o

Test Demostra la teva cultura 'IPot1iva ...

1. Qui és l'entrenador del Barça de bàsquet? 2. Quants mundials de futbol ha guanyat

Ronaldo amb la selecció de Brasil? 3. Quants Roland Garros ha guanyat el

tennista Emilio Sanchez Vicaria?

4 . A on van tenir lloc els Jocs Olímpics de 1.984?

5. Quants gols ha fet enguany el jugador del Barça Vitor Baia?

6. Quantes Copes d'Europa de bàsquet ha gua­nyat el Joventut de Badalona?

uun (9 ·de::> (ç ·so,o8uy sOl (~ 'du::> ( 'un (¡: 'sosouoll epJeo O¡'v (, :solsodSOll

Bobby Robson Valladolid Luis Fernandez Betis

Fabio Capell o At.Madrid Serra Ferrer Barcelona

Valdano Espanyol Paca Flores Extremadura

Cantatore Valencia Radomir Antic Athletic Bilbao

Josu Ortuondo Real Madrid

·u.mpmU;)JIX3 'opuOnJ.lUf ~ P!.IpU l"'rlV ':>!JU V' ~

~ P!IOPU IIl~A 'aJOICJtlU:J :¡Oh¡mds3 'sal ol::l 'd :C!::IlI 'J¡CA 'ouep¡CA :5 !1;)8 'J<1J.I'J!:I

\ill<)S :P!JpeVf'M 'OIl~h:!J'd :ocql!S'qlV 'zapuClLlo::fl :'BlIOIJJJc9 'uosqoM :9P"¡OS

'" NOTICIES DEL CLAROR

Dissabte 14 de juny, gran Festa de Cloenda del curs al Claror

A mitjans de juny, s'organit­zarà una nova festa a l'Esportiu Claror. Cal acomiadar la tempo­rada 96-97 i aquest any se'n mun­tarà una de ben grossa. Per què? Doncs, perquè aquest any l'Es­portiu Claror celebra els seus 15 anys fent esport al costat dels socis, usuaris i treballadors .

Per aquets dos motius, la fes­ta de cloenda serà especial.

La música serà un ingredient indispensable. A les l3:00h hi haurà el concert del migdia amb l'orquestra Blanes i un piscola­bis per tots aquells que, cansats de ballar, necessitin reposar for­ces. A la nit, el gran ball a partir de les 22:30h amb música de sempre i per a tothom. Es farà, a més , un sorteig d'un viatge per

a dues persones amb el número d'entrada.

Però, durant tot el dia també es faran nombroses activitats esportives. Pel matí, al mateix Claror, hi haurà el bàsquet a 3

adreçat als jugadors del Claror i a tots els socis "bojos pel bàs­quet". Per participar-hi només cal que feu un equip de tres i que formalitzeu la inscripció al Con­trol d'accés del Claror.

També podreu veure el torc

neig social de Taekwondo (9:00h) on els nostres competi­dors en arts marcials ens demos­traran les seves habilitats. A les 11 :00, el festival de dansa es farà al Club Helena, al carrer Ros de Olano, 6 (entre el Carrer Gran de Gràcia i Pere Serafí) i si voleu assistir-hi cal que us afanyeu a demanar invitacions perquè l'aforament es limitat.

A les 12:30, començarà el "Tots a l'aigua" on tothom que es remulli, i nedi 25 metres, rebrà un diploma.

A la tarda, la festa continua amb la final de la lliga social de futbol-sala (16:30h) i amb el par­tit d'entrenadors de bàsquet a les 18:30h). . . . . ". . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ~ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

26

descomptes importants als socis de l'Esportiu Claror

Lepant, 343-345 Bot. 2 (entre Indústria i Pare Claret) Tel. 455.20.87 80825-BARCELONA

'" . NOTICIES DEL CLAROR

Primera festa al Poliesportiu Municipal de la Sagrada Família

L'acte de col·locació dels 10 primers maons va reunir més de 1.500 persones

El Poliesportiu Municipal Sagrada Fami­liaja ha estat Seu d'una festa popular: l'acte de col·locació dels 10 primers maons, cele­bratel26 d'abril. I és que la Fundació Claror va organitzar una festa perquè els veïns del barri tinguéssin el primer contacte amb la nova instaHació.

La col· locació dels maons va ser d'allò més original. 10 persones, representants del món de l'esport, la política i les entitats del barri van encarregar-se, una per una, d'anar col-locant un maó, cadascun dels quals por­tava inscrit una lletra, representativa d'un concepte i que, en conjunt, va acabar for­mant la paraula "Benvinguts".

La lletra "B" (de Barcelona) va ser col·­locada per l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, que va destacar el paper que la Fundació Claror ha jugat al barri de la Sa­grada Familia en la promoció de l'esport per a tothom, i el servei que el nou poliesportiu oferirà a la ciutat. El Primer Tinent d'Alcal­de, Joan Clos, i el Regidor del Districte de l'Eixample, Antoni Marcet, també van assis­tir a l'acte. En representació del món de l'es­port van col·locar maons el jugador de bàs­quet "Chichi" Creus, l'alpinista Araceli Segarra i la nedadora Silvia Parera, a més de Víctor Mascaró, un disminuït que cada dia ve a la piscina i al gimnàs de l'Esportiu Claror, malgrat la seva discapacitat.

A més de la col· locació dels primers ma­ons, la Fundació Claror va aprofitar per a fer una exposició relativa al nou poliesportiu i als 15 anys de gestió de l'Esportiu Claror. L'acte va ser patrocinat per Instituts Odon­tològics Associats (lOA), Pro-Eixample, Banco Pastor i el diari Sport.

Joan Itxaso Paternaín Director-gerent de l'Esportiu Claror

Pocs dies després del 26 d'abril (dia de la festa) , em varen demanar, en una reunió oficial, que expliqués de manera molt resumida el nostre projecte de gestió per al Poliesportiu Municipal Sagrada FamI1ia.

Observant els assistents, més de 15 persones, vaig com~ provar que la majoria d'ells havien assistit a la Festa dels 10 maons, que la Fundació Claror va organitzar aquell dia.

La sort era la meva aliada perquè, per primer cop a la vida, vaig ser capaç d'explicar tot un projecte (complex i en&resca­dor) en una sola frase: EL NOSTRE PROJECTE EL VAREM EXPLICAR AMB L'ACTE DELS 10 MAONS.

B E N V I N G U T S

OPINIÓ

Barcelona Eixample Noblesa Victòria Inversió Nens Gestió Unitat Tots Servei

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

7e

IIJIN I

PASTISIIIIA C¡. SARDENYA, 3157 cj. PADILLA, 315

TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67

BARCELONA

27

'" NOTICIES DEL CLAROR

El 12 de juny,

la higiene dels

esportius a debat

E ls poliesportius tenen prou cura de la higiene? Aquesta serà una de les pre­guntes que es plantejaran els ponents del debat que, el pro­per dijous 12 de juny, tindrà lloc a l'Esportiu Claror.

L'acte, enquadrat dins el cicle de conferències del "Fò­rum Claror", serà moderat per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror. A més, participaran diferents representants del món de l'esport.

El debat començarà a les 19'30 hores, i tindrà una du­rada aproximada d'una hora i quart. Si hi esteu interessats, podeu demanar més informa­ció al Claror.

~_>,.,.w

El sènior femení de bàsquet puja a Segona Nacional després d'una gran temporada

Potser el fet més destacable d'aquesta temporada que està a punt de finalitzar és l'inesperat ascens del nostre sènior femení (a la foto) a 2a nacional. l dic in­esperat ja que aquest any estre­nàvem categoria a la catalana, i ni els més optimistes pensàvem amb un altre ascens,ja que el sè­nior entrenat per l'Alfons Font, porta tres anys consecutius pu­jant de categoria.

Un altre aspecte destacat d'aquest curs és el gran nombre d'equips classificats per "Fases" (això significa haver quedat clas­sificat el primer o segon a la lliga regular). A "Fases" aquest any aniran en categoria masculina; el mini "A", l'infantil "B",el Cadet "A",el Cadet "C", el Júnior i el Sots-22. En categoria femenina,

El sènior femení ha

tornat a pujar de

categoria

en canvi, cap equip s'ha classifi­cat en els llocs capdavanters del seu grup. Segurament això és per­què la majoria d'equips femenins estan inscrits en categOlies d'alt nivell competitiu.

En definitiva aquest any ha es­tat bo per a tots; vàrem començar l'any amb unes jornades tècni­ques destinades als entrenadors

totalment profitoses des de tots els punts de vista, vàrem realitzar un Torneig de Nadal amb la patti­cipació d'equips de primera fila, i esperem acabar la temporada com cada any; torneig de 3x3, partit d'entrenadors, bal1aruca ... i l'any que ve torne'm-hi amb les piles recarregades i amb la il.lusió re­novada. Daniel José (Coord. EE)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

e

C C/\IA DE IV\ADRlD

28

6)C)C)C)C)C)C ()C) ()() C) C) ~C)()C)C)C)( ~·)C)C)C)C)C ( ~ () C) () () () (. )()()()()( I"

C)()()()()(

7e

'" NOTICIES DEL CLAROR •

Els socis valoren l'Esportiu Claror amb un notable

Aproveu el preu de les quotes?

Notable 30%

Bé 21%

Suficient 6%

Ns/Nc 14%

Insuficient 3%

L 'enquesta feta el passat mes de de­sembre per l'Esportiu Claror als seus so­cis ha reflectit l'alt grau de satisfacció existent entre e ls abonats a l'entitat.

Segons l'enquesta, el 95% dels socis aproven l'Esportiu Claror en una valora­ció global. D'entre el cinc per cent que no l'aprova, només l'} per cent el sus­pèn ; l'altre 4 per cent respon que "no sapl no contesta".

A la pregunta "Quina valoració global li posarieu a l'Esportiu Claror?", el 29% dels enquestats li posa un "bé" , el 47%

Amb quina nota valoreu l'Esportiu Claror en el seu

conjunt?

Notable 47%

Bé 29%

ExceHent 16% Ns/Nc

4%

Insuficient 1%

Suficient 3%

un "notable" i el 16% un "excel ·lent". Només el 3% es queda en un "suficient" . U ns resultats molt positius que reflectei­xen un alt grau d'adhesió entre els socis i l'entitat.

Sobre el preu de les quotes també es reflecteix un alt grau d'aprovació. Només el 3% les considera excessivament altes, mentre el 56% els posa un "notable" o un "excel·lent". Per últim, cal destacar l'alt grau d'acceptació de la revista "TC" : la pràctica unanimitat considera molt posi­tiva la seva tasca.

OPINIÓ

Joan Itxaso PatemaÍn Director-gerent de l'E. Claror

L'Esportiu Claror té una ferma vo­luntat de treballar per obtenir la satis­facció dels seus socis i ususaris.

Per aconseguir-ho no hi ha altre camí que, recollir el seu parer i la seva opinió. La bústia de suggeriments que vàrem implantar, fa uns mesos, paral·­lelament amb la carta de serveis, ens està donant un bon exemple de parti­cipació constructiva dels socis . A prop d'un centenar d'escrits hem con­testat des de la seva instauració.

L'enquesta que ara publiquem és, també, una font important d'opinió que incideix positivament en la gestió de les insta1·lacions.

Ens reconforta saber que la majoria dels nostres usuaris estan bastant sa­tisfets. Encara, però, ens anima més que ens diguin que encara queden coses a fer i a millorar i que hem de continuar, sense parar mai, el camí ini­ciat, fa uns quants anys, de millorar les instaHacions i els serveis que ofe­rim.

No ho podrem fer tot de oop. Crec, però, que a la nostra entitat està molt arrelada la cultura: "DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA".

Gràcies a tots per anar omplint-la.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Limpieza y mantenimiento eley

eme tOCAtES ESCAtERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es

Lo nuestro es la limpieza

Nilo Fabra, 36 ent. 2° B 08012-BARCELONA Tel. 217.60 .55 /217.75 .67 FAX 237.86.31

REPARACIONS EN GENERAL I OBRES MAJORS

CONSTRUCCIONS J.T.2002 SL.

CI Provença, 556· Tel. 455.41.29

08026 BARCELONA

29

SOCIETAT

Nou projecte per a Sant Pau

La revista "Tot Claror" va informar, fa alguns números, sobre la problemàtica que es vivia a l'hospital de Sant Pau. Tornem a reemprendre el tema a causa d'un nou projec­te de construcció que podria començar el proper any.

Aquest nou projecte redu­eix la superfície afectada de 110.000 m2, proposta del pro­jecte anterior, a 66.000 m2. Aquest espai comptaria amb una hospitalització de 500 llits convencionals, a més de 50 per a malalts greus i 100 per a hospitalitzacions de dia. També hi hauria 65 boxes per a gabinets d'exploració, 140 per a consultes externes, 70 per a urgències i 20 per a qui­ròfans, a més de la·boratoris èentralitzats, de radiodiagnòs­tic i de medicina nuclear.

La utilització del terreny que, en principi queda fora del nou projecte, podria ser, se­gons algunes hipòtesis, per a serveis externs: Oncologia, Radioteràpia, Banc de Sang, Psiquiatria, Institut de Recer­ca, Droga-adicció o un Cen­tre d'atenció primària ...

EL LIBRO DE LAS VITAMINAS SALES MINERALES Y OLIGOELEMENT OS

JOSSETTE LYON Ediciones Martínez Roca

299 pàgines

Tot allò que necessitem saber sobre un tema tan confús com el de les vitamines, ho podem tro­bar en aquest llibre basat en les més recents investigacions. Per­què quan haguem de prendre-les puguem saber com i perquè.

30

Nova illa al barri amb el nom de l'escriptora Montserrat Roig 4.000 metres quadrats de patis i jardins a l'antiga Illa Damm

Una de les novetats que va acompanyar les Festes de la Sa­grada Famí! ia va ser la inaugura­ció d'una nova illa , la de Montserrat Roig, compresa en­tre els carrers Rosselló, Provença, Cartagena i Dos de Maig.

Ara, tots els ciutadans poden gaudir de quasi 4.000 m2 de pati­jardí dividits en dues zones . La primera es va inaugurar el maig de 1996. La segona fase, inaugu­rada el passat mes d'abril , és una zona ajardinada, s ituada en una cota inferior, per on s'hi accedeix mitjançant una rampa esgrao­nada. L'accés al pati només es podrà fer per dos carrers Rosselló i Provença- la qual cosa possibi­litarà que a la nit el j ardí quedi tancat, fi ns i tot pels veïns dels edificis de l'illa.

Montserrat Roig

L'illa rep el nom de Motserrat Roig, la famosa escriptora que

L'Eixample guanya zones d'esbat jo a l'aire lliure

va morir el 10 de novembre de 1991 i que sempre va viure a l'Ei­xample anyorant els patis inte­riors on havia jugat durant la seva infantesa.

L'illa era coneguda com l'illa Damm perquè des de 1905 fins al 1992 la famosa casa cervesera tenia una planta embotelladora i distribuïdora, que ocupava apro­ximadament dos terços de l'illa.

Quan l'empresa cervesera Damm va deixar el solar per instal·­lar-se a les rodalies de Barcelona, una sèrie d'arquitectes es van posar en marxa amb un projecte que volia fer realitat el somni del pare de l'Eixample, l'Ildefons Cer­dà. Un somni que consistia en deixar espais verds i oberts a tot­hom en l'interior de les illes qua­clriculades de l'Eixample.

IliltreM

EL LIBRO PARA DEJAR DE FUMAR

RAMÓN SANCHEZ-OCAÑA Alba Editorial

L 72 pàgines

La "dictadura.de la nicotina" és un dels problemes claus de la nostra societat. El conegut pe­riodista científic Sanchez-Ocaña ens ofereix una sèrie de mètodes efectius per vèncer l'addicció al tabac.

NEANDERTAL JOHN DARNTON

Planeta 389 pàgines

És l'última novetat de Planeta en català i ens trasllada a un món d'aventures on la fita a aconseguir és trobar a uns éssers de la pre­història, que, amb poders poc imaginables pels humans, poden canviar el curs de la història.

TERRITORIO COMANCHE ARTURO PÉREZ-REVERTE

Ollero & Ramos 125 pàgines

Pérez-Reverte aconsegueix amb aquesta obra portada al cinema, descriure, mitjançant el conflicte dels Balcans,les seves experièn­cies com a periodista, durant més de 21 anys, en' els conflictes internacionals.

N ou Centre de S'erveis Socials a la Sagrada Faffillia El barri de la Sagrada Família estrena equipaments

Realitzar tot un ventall d'acti­vitats culturals (tallers , semina­ris, cinema, espectacles infan­tils ... ), llegir, fer petar la xerrada o passejar-se per la Sala d'Expo­sicions són algunes de les acti­vitats que es poden fe r en un Centre de Serveis Socials.

Des de fa dos mesos, el barri de la Sagrada Familia en dispo­sa d'un que ocupa tres plantes i que es troba a unes dependèn­cies contigües al Mercat de la Sagrada Farru1ia, entre els carrers Lepant i Padilla.

El Centre és pensat per a tot­hom. Els més petits, d'entre 3 i 12 anys, compten amb un espai on hi podran realitzar activitats conduïdes per animadors i pro­fessors . La gent més gran tam­bé té els seus àmbits per fer ter­túlies, tallers, jocs .. .

A més, a partir del setembre, hi haurà un punt d'informació on s'hi podran realitzar els tràmits més usuals com el padró o la tar­geta rosa.

Resolt l'afer Barçalles L'associació de Veïns de la Sagrada Família, l'Ajuntament

de Barcelona i Barçalles ja han arribat a un acord sobre el futur de la discoteca. L'empresa que l'explota va retirar, a mitjans d'abril, e l recurs Contenciós Administratiu que havia presen­tat la qual cosa significa un pas endavant per la fi de la seva activitat, abans de final d'any.

Això és el que preveia, des d'un principi , e l Pla Especial aprovat el novembre a ['Ajuntament de Barcelona i que va ser ratificat per la Generalitat de Catalunya.

SOCIETAT

Inaugurada una mediateca a la

Sedeta El Centre Cívic La Sedeta,

al carrer Sicflia, entre Sant Antoni Maria Claret i Indús­tria, ha inaugurat fa molt poquet un nou servei per al barri. Es tracta de la Mediateca de la Mediterrà­nia, un espai on es podran consultar tot tipus de conei­xements sobre els pobles (jue formen part del "Mare Nostrum".

La difel·ència amb un ser­vei de biblioteca comú és que en una mediateca, a més de llibres i publicacions periòdi­ques, també hi ha registres d'imatges en vídeo, discs, cd rom, catàlegs informàtics i un llarg etcètera.

La Mediateca de la Medi­terrània és un centre multimèdia a l'alçada de la nova era de la informació, on la tecnologia té moltes coses a ensenyar-nos. I per tal de no perdre'ns entremig de tan­ta tecnologia .i saber buscar allò que realment ens interes­sa, La Sedeta posa al nostre abast la informació que dis­posa, així com moltes facili­tats per atendre a tot tipus de peticions.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

EL HARO O I SCOUNT OE ARTI CULOS OEPORTIVOS Cada precio es una oferta Ademas l O % Dto.

Sport Wear Zapatillas Fitness Natación Chandals .. , ... SPEEDO' ellefte adida s 41,iil1. ..... _~ ~ ~Los socios del polideportivo tendran un 10 % de descuento, presentando

el carnet del Esportiu Claror.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - n. 419 50 97

31

Urgències Mèdiques " .. " .. " ... "."" 061

Ambulàncies Creu Roja """ 300.20.20

Farmàcies de guàrdia "" "." """"" 010

Bombers Generalitat """"", 692.80.80

Bombers BCN ciutat """ " """""". 080

Bombers BCN comarques """""" 085

Mossos d'Esquadra """"". 300.22.96

Polfcia """ .. "."" .. """""""",,,,,,,. 091

Guàrdia Urbana BCN """""""""". 092

SERVEIS

Inf. Metropolitana """"""" .. """ ." 010

Informació Telefònica .. """""""". 003

Protecció Civil .""""""""" 319.25.00

Accidents en carretera """" 352.61 .61

RENFE """"""" .... "" .. ". ",, 490.02.02

Ferrocarrils Generalitat """" 205.15.15

Informació Carreteres "" "". 204.22.47

Aeroport El Prat """ """ "". 301.39.93

Serveis Socials "" .. """ .. 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau """".". ". """. 291 .90.00

H. Del Mar """ ." " .. """". """ 221 .10.10

H. Clínic """"'" '''' ''''' ''''''''''' 454.70.00

H. L'Esperança """"""" "" '" 285.02.00

H. Vall d'Hebrón "".""""""" 418.34.00 '

H. Santjoan de Déu ".:"" .. ".203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN .... " 402.70.00

Generalitat .... .... "" .. .. 315 .13.13

Diputació BCN .. "" .. .. 402 .22 .22

Correus ...... " .. .. """ .. 318.38 .31

ESPORTS

Esportiu Claror " "" .... " 207.06.40

Servei d'Inf. Esportiva .. " 432.1 9.92

Fed. Cat. Bàsquet .... " .. 454.90 .62

Fed. Cat. Judo .. .. " ....... 318.26.16

Fed. Cat. Gimnàstica " .. 426.94.78

Fed. Cat. Natació .. " ..... 301 .82 .70

Fed. Cat. Futbol .... "" ... 302.56.42

Fed. Cat. Esports per

a Disminuïts Físics .. . " .211.43.73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB) " . . 219.32.16

Agenda d'Activitats .... .481.00.21

32

FETS I GENT l • I '. """

. Anto'ni Viñas, el nou president de l'AV de la Sagrada Família

Unes ulleres de vidre fumat, el cabeU pentinat enrera i un pin, a la solapa de l'americana, d'un dels monuments més famosos de Barcelona, la Sagrada Famí­lia. Parlem d'Antoni Viñas, el nou president de l'Associació de Veïns del barri de la Sagrada Fa­milia.

Va nèixer a Barcelona el 19 d'agost de 1940 i des de sempre ha estat vinculat al barri de la Sagrada Farm1ia. Sota la mirada i el posat d'home tranquil s'ama­ga una persona enèrgica que no para mai i que treballa com a cap de producció d'una empresa.

De petit, segons ell mateix ens explica "era tímid, reservat i no parlava massa" -i afegeix amb un somriure- "no com ara! ". Va ser de més gran quan, en incorporar-se a tasques de relacions socials i culturals, va anar vencent la timidesa.

Té dos fills (noi i noia) de 23 i 25 anys i és casat fa 31 anys. Ho diu amb satisfacció però abans dé contestar s'ha pres una peti­ta pausa per comptar bé els anys. "No és que no em recorc

di, acostumo a ser força deta­llista i per a mi és molt impor­tant saber bé les dates i, sobre­tot, els fets importants de la

meva vida". Bé, de fet, la pausa no ha estat tan llarga!.

Fa més de 15 anys que Antoni Viñas és a l'Associació de Veïns. "Vaig començar orga­nitzant activitats en el barri per diferents escoles, fins que un dia vam contactar amb l'Asso­ciació de Veïns arrel de la Fes­ta Major del barri. Totes les ac­tivitats que l'APA havia orga­nitzat es van incloure a la F es­ta i després de dos anys fent de pont entre l'Associació i l'es-

"El meu defecte és ser

massa exigent a la

feina I la meva virtud

Intentar fer coses al

servei de la gent."

cola vaig entrar definitivament a f'Associació". D'aleshores ençà porta 14 anys com a res­ponsable de la festa . Però, Antoni Viñas fa moltes altres tasques, relacionades amb el món de la cultura.

Compagina la presidència de l'Associació amb l'organització d'actes que se celebren arreu de

Antoni Vinyas ajuda a traslladar un dels "gegants" a les Festes del barri.

Catalunya i ,també, fora de les nostres fronteres tot i que totes tenen com a objectiu fer conèi­xer la nació i la cultura catalana.

El temps per fer totes aques­tes ocupacions el treu del seu temps lliure. Per arribar a tot, Antoni Viñas considera que "és molt important l'entorn famili­ar. He tingut molta sort de tenir una família que em comprèn i m'ajuda molt"

. Un defecte que ell mateix s'atribueix és que li agrada molt la perfecció. "A la gent que tre­balla amb mi, en tasques que només depenen del compromís d'un mateix perquè tirin enda­vant, els demano que s'ho pren­guin igual com sifos una feina. Quan algú col· labora en algu­na activitat. m'agrada que prenguin consciència que tot s'ha defer benfet. Això pot ser, molts cops, un defecte". La seva virtud considera que és "el fer coses sense cap més voluntad que la del servei als altres i les ganes de f'er país per posar-lo a l'alçada que es mereix fent ar­ribar a la gent més propera, i també fora de les nostres fron­teres, el nostre sentit de país i de persones ".

Com a president de l'Associ­ació, els pròxims projectes són, a curt termini, crear una escola d'adults, solucionar el tema de Barçalles, i potenciar l'entorn de la Sagrada Família pel que fa al turisme fent-lo més habitable i més lúdic. Això vol dir, ens ex­plica, "millorar aspectes com la circulació, l'aparcament i les zones dels vianants, de cara a la gent que pot venir a visitar el monument de Gaudí". La fi­losofia d'Antoni Viñas com a nou president és clara: "només treballant amb projectes a curt termini, podrem anar assolint objectius nous".

E.B.

winterthur

La ~ompanyia d'assegurances

de l'Esportiu Claror

HAS PENSAT ALGUNA VEGADA ,

EN MILLORAR ESTETICAMENT ? ,

ET PROPOSEM LA SOLUCIO

----- ----- ..

I . I

-----------~-----------

.... ----

I

I I I I

-- ---

"

.. ..

" , , ,

CONSULTA'NS I VEURÀS COM ÉS DE FÀCIL'

estètica

Pg. Maragall, 25 - 27 baixos • Tel. 436 09 89 . ATENCIÓ ESPECIAL PER ALS SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR

... _---- \