Cobertes.p65 05/09/2008, 21:401

Cobertes.p65 05/09/2008, 21:402

SUMARI 3

Revista ClarorNúm. 62, IV èpocaTardor 2008

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.

OPINIÓ

4. Articles d'Ignacio Buqueras, HéctorSilveira, Consol Martí i Antoni Franco.

6. Entrevista curta: Jil Van Eyle, economistacreador i promotor del teaming.

Gent Claror: article de Joan Itxaso.

ENTREVISTA

9. Isidre Esteve, pilot de ral·lis.

EN FORMA

12. Els raid: què són?

17. Experiències: Una abonada de l'EsportiuClaror, nedadora invident i exmembre del'equip olímpic espanyol de natació.

18. En forma: Miscel·lània de temes.

22. Natura: El caiac de mar.

23. L'escapada.

SALUT

24. Salut: Vertigen i posturologia.

26. Dietètica: Hèrnies de hiat.

28. Mens Sana: Moviment slow.

REPORTATGE

30. Esportistes d'elit. El repte de la retirada.

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

35. El paper dels socis col·laboradors.

36. «25 anys del Claror».

37. Instal·lacions esportives.

45. Esdeveniments esportius i seccions.

48. Programa d'activitats culturals.

50. Solidaritat i medi ambient.

CLAROR CLUB

51. Activitats de lleure per a la tardor.

54. Avantatges culturals.

56. Guia d'empreses adherides.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

ELS RAID: QUÈ SÓN?

EL CAIAC DE MAR

ESPORTISTES D'ELIT: EL REPTE DE LA RETIRADA

22

12

Número 62. Quarta Època.Tardor 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

28

ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoSUPORT DE DISSENY: Albert Castro

EL

MO

VIM

EN

T S

LO

W

30

PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Consol Martí Soto,Gemma Vilaró Mendiola, MartaSerra Batiste

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona

LA

PO

RT

AD

A

01_Sumari.p65 05/09/2008, 20:263

CLAROR

OPINIÓ4

Cal canviar el calendari escolar?

CARA A CARA

L’alternança entre períodesescolars de treball i de vacan-ces és un dels aspectes quemenys ha variat al llarg delsanys. La temporització delcurs escolar en períodes tri-mestrals ens ve donada perla tradició que vincula el ca-lendari escolar amb el calen-dari de celebracions religio-

ses. Això no passa només a l’escola, sinó tam-bé al món laboral en general. Aquesta tempo-rització trimestral no ha estat concebuda te-nint en compte els límits d’esforç i la necessi-tat d’intervals dels escolars.

Si parlem de les vacances d’estiu, és clarque als escolars els cal un llarg parèntesi.Aquest període ocasiona greus problemeseconòmics i d’organització a les famílies. Elsmestres som conscients d’aquestes deficièn-cies, i sovint sentim «vosaltres sí que viviu bé,amb tantes vacances». Sí, tenim més vacancesque qualsevol altre treballador, però no hemde confondre la durada de les vacances delsescolars amb la dels mestres. Els mestres co-mencem vacances quan acabem les diversestasques que tenim encomanades, dins i foral’escola. Molts cops s’ha parlat de modificarel calendari. La necessitat de conciliar hora-ris laborals amb horaris escolars és creixent.També és discutible. Hi podria haver diver-ses alternatives. Per a qualsevol d’elles cal-dria una gran inversió i un gran consens social.

Les vacances escolars d’es-tiu són necessàries, però ésdubtós que hagin de ser tanllargues. En total estem par-lant que ocupen tres mesos.Tot nen o nena rep amb satis-facció aquest llarg període dedescans de les seves obliga-cions escolars, però avui diales famílies ja no són el queeren. Les dones s’han incorporat al món labo-ral, les vacances dels pares s’escurcen, els avistambé estan de vacances o treballen, hi hapares que no conviuen i, encara que els es-plais presten un bon servei, no tothom els potpagar.

Per aquest motiu, el període de vacancesno pot continuar sent com el que hi ha vigenten l’actualitat, perquè les circumstàncies dela vida quotidiana han canviat molt respectede fa uns anys. Les vacances escolars han arri-bat a un punt en què s’han acabat convertint,en innombrables ocasions, en una càrrega pera la família.

L’Administració i la comunitat escolar en elseu conjunt han d’implicar-se en la gestió deltemps de vacances i ajudar a cobrir necessi-tats de les famílies, que cada vegada tenenmenys temps, aportant-hi recursos i serveis,amb la finalitat que les vacances escolars si-guin el que haurien de ser des d’un bon princi-pi: un temps d’oci per als nens i nenes en con-vivència amb la família.

Vinyeta de Caye, publicada al diari "SPORT", el 26/08/08LA VINYETA

IGNACIOBUQUERAS

Comissió Nacional pera la Racionalització dels

Horaris Espanyols

L'horari espanyol,una singularitat

A la Unió Europea hi ha unpaís que segueix anant perlliure en un important aspec-te de la vida quotidiana.Aquest país és Espanya, i hoés quant als seus horaris, queens obliguen a arribar a casamolt tard i esgotats, a dor-mir poc i malament, i que totjust ens permeten estar ambels fills. I no cal buscar la cau-sa en la nostra idiosincràsiao en el clima, perquè naci-ons mediterrànies comGrècia, Itàlia i Portugal esregeixen per horaris similarsals de la resta del continent.

Mantenir uns horaris dife-rents (en les hores d’esmor-zar, permanència en el llocde treball, sopar...) provocaunes dificultats de coordina-ció amb altres països euro-peus que afecten la produc-tivitat de la nostra economia.

Per trobar-hi solucions el2003 vam constituir la Co-missió Nacional per a la Ra-cionalització dels HorarisEspanyols per poder assolirel 2010 un canvi substancialen els nostres horaris.D’aquesta manera, per a uncreixent nombre de ciuta-dans es desenvoluparan dedilluns a dijous entre les7.30 i les 9.00 i fins a les16.30 a les 18.00 hores, ambun descans de 45 a 60 mi-nuts al migdia; i els diven-dres fins a les 15.00. Reco-manem un desdejuni fort, undinar lleuger i un sopar sufi-cient; que els horaris esco-lars i comercials s’adeqüinals laborals, i que televisi-ons, cinemes i espectaclesavancin la seva programació.

En lloc de la cultura de lapresència, advoquem peruna cultura de l’eficiència,en la qual es valori el treba-llador pel seu rendiment ino pel temps que «escalfa lacadira».

LA COLUMNA

NO

CONSOLMARTÍProfessora

HÉCTORSILVEIRA

Pare

SÍ

04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:514

5OPINIÓ

També van guanyar els catalans l'Eurocopa?

TRIBUNA ANTONIO FRANCOPeriodista

Molta gent ha donat voltesaquest estiu al fet de siCatalunya va vibrar realmentamb la victòria espanyola al’Eurocopa o no. El debat tédiverses claus. D’una banda,l’espina clavada de no teniruna selecció catalana quecompeteixi internacional-ment com ho fa, per exem-ple, Escòcia. És un desig pos-siblement majoritari, crecque més abstracte i senti-mental que d’arrel sobiranis-ta. De l’altra, la nostra pas-sió pel futbol, barrejada ambla impossibilitat de conside-rar aliena a Catalunya unaselecció en què Xavi va aca-bar sent designat millor ju-gador del campionat. En ter-cer lloc, i com a element demolt pes, el temor –i la cons-tatació immediata– que untriomf així provoqui en elsmitjans de comunicació es-tatals una explosió d’espa-nyolisme amb molts rivetstan rancis i excloents com els

que sovint acompanyen lesgrans victòries del ReialMadrid. O als quals, en laseva versió catalana, prote-geixen les del Barça.

El tema ha tingut continuï-tat amb les medalles espa-nyoles a Pequín. Crec que aCatalunya hi va haver satis-facció majoritària en els dostemes. També és clar que aquíhi va haver uns percentatgesde fredor/distanciament, comtambé de decepció pel fet queAlemanya no guanyés la finalde futbol i d’alegria per la vic-tòria dels basquetbolistesnord-americans, superiors ala mitjana espanyola.

En qualsevol cas, enumera-ré alguns elements per a lareflexió. Primer, en aqueststemes esportius les actitudssón lliures i més individualsque col·lectives. Qui se n’ale-gra, se n’alegra. Ningú no téla impressió que ha d’estarcontent per obligació.

Segon, quan es tracta la re-

lació amb Espanya, en què amés de les postures polítiqueshi influeixen les raons senti-mentals, les experiències per-sonals, les arrels familiars i finsi tot els estats d’ànim, és ab-surd generalitzar i parlar dels«catalans» com si fossin unacategoria uniforme.

Tercer, sostinc que la ma-joria dels catalans són, per albo i per al dolent, binacionals.Encara que sigui políticamentpoc correcte dir-ho, el seubinacionalisme és com unabisexualitat. No depèn decertificats o reconeixements:qui la té, la té.

En quart lloc, si sempre ésperillós generalitzar, fer-hoquan s’està parlant d’una cosatan irracional com l’atractiude l’esport/espectacle o lesadscripcions que envolten elfutbol resulta absurd.

Cinquè, la tendència huma-na a apropiar-se en la mesuradel possible de les victòriestambé hi influeix. És més fàcil

considerar pròpia la medallad’or en tennis de Rafa Nadalque qualsevol quart lloc delsaconseguits a Pequín per es-panyols.

I en sisè lloc, la tesi que elsesportistes són «els nostres»representants nacionals genu-ïns cada vegada resisteixmenys una anàlisi seriosa. Enrealitat, només poden pren-dre-se-la de debò els políticsi els periodistes oficialistes.L’estratègia de fitxar estran-gers amb possibilitat de me-dalla, donar-los passaportespanyol i enviar-los a Pequínsubratlla que estem davant unnacionalisme molt relatiu. Ésel mateix que ens passa alsbarcelonistes davant la pre-gunta de qui ens representa-va millor en la final de laChampions a París, Oleguero Eto’o. En aquestes qüesti-ons hi ha tendència a l’auto-engany o a creure el que mésens convingui o ens vingui mésde gust.

Marcela Martín31 anys

No. En general noto quehi ha crisi per la gentque m’envolta, però enel meu cas no he variatcap dels meus hàbits enla vida quotidiana, tot ique el menjar i la benzi-na estan més cars.

Josefina Garcia60 anys

Sí. Quan vaig a comprarnoto que la fruita estàmolt cara i miro decomprar bé de preuperò sense que afecti laqualitat. La veritat ésque m’hi miro més al’hora d’anar al mercat.

Antonio Cebrián37 anys

No. És cert que la infla-ció està pujant, peròencara no m’han afectatdirectament els efectesde la crisi. Potser a fi-nals d’any ja serà una al-tra cosa, però de mo-ment, cap problema.

Has canviat d'hàbits per la situació econòmica?

Per Cristian González

Aitor Carranza22 anys

No. Haig de dir que tam-poc no és que tinguésuns hàbits gaire difícilsde complir. Més o menyssurto igual que abans i nohi he notat cap diferèn-cia, encara que gent pro-pera sí que se’n queixa.

web: www.claror.cat

Inici: 20 de juliol

Fi: 20 d'agost

Total respostes: 310

Sí: 64%

No: 26%

Indiferent: 5%

NS/NC: 5%

L'ENQUESTA

Internautes

No: 26% Sí: 64%

NS/NC: 5% Indif.: 5%

04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:515

CLAROR

OPINIÓ6

«El teaming vol unir la gent enuns valors solidaris»

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Què és el teaming?

Per explicar el teaming sem-

pre remarco el que no és,

perquè així s’entén molt mi-

llor. El teaming no és ni una

empresa, ni una ONG ni una

fundació. No té personal ni un

compte bancari: el teaming és

una idea que pretén unir la

gent en uns valors solidaris.

En què consisteix exacta-

ment?

La idea és que un grup de

persones que treballen en una

empresa o formen part d’una

entitat destini, de la seva nò-

mina, una quantitat tan petita

com un euro al mes a una ini-

ciativa solidària. Sempre par-

lo que la unió de moltes mi-

croajudes resulta un gran èxit.

Són quantitats que per a una

persona no signifiquen res,

però la suma de totes esdevé

una quantitat apetitosa per a

qualsevol ONG o fundació

solidària.

Quants anys porta treba-

llant en la implantació del

teaming?

Ara ja fa quasi deu anys. El

teaming se’m va acudir quan

va néixer la meva filla, que

pateix una malaltia greu.

Aquesta situació em va fer

canviar de prioritats en la

vida. Jo fins aleshores havia

estat el que s’anomena un exe-

cutiu agressiu que portava un

vida despreocupada. Però

quan em vaig veure en aques-

ta nova situació vaig comen-

çar a pensar de manera dife-

rent i, de la necessitat, en vaig

fer virtut. El teaming va néi-

xer perquè em vaig adonar

que moltes ONG o fundaci-

ons d’ajuda a persones ma-

laltes són entitats amb mol-

tes ganes d’ajudar però que

de vegades no ho fan perquè

no tenen prou recursos eco-

nòmics. I vaig rumiar una so-

lució que va desembocar en

el teaming.

Com ha acollit la idea el

món empresarial?

Al principi la gent en des-

confiava molt, però arran de

la meva relació amb Frank

Rijkaard tot ha canviat. En

Frank sempre ha donat su-

port a la meva idea i a poc a

poc la gent l’ha anat conei-

xent i cada vegada hi trobo

menys reticències. De fet,

molta gent hi està interessa-

da perquè també dóna una

bona imatge.

Quina quantitat de per-

sones s’ha de reunir per-

què els efectes del teaming

siguin ostensibles?

No importa la quantitat de

persones que engeguin la ini-

ciativa. Tota quantitat recap-

tada és un èxit. És clar que

com més gent es mobilitzi,

millor.

Hi ha transparència?

Per descomptat que sí. No-

més ens dediquem a presen-

tar-nos a les empreses i ex-

plicar-los la idea del teaming.

A partir d’aquí són les empre-

ses o els treballadors d’aques-

tes corporacions els que or-

ganitzen tot el projecte.

On té més difusió?

Geogràficament el teaming

té molta implantació als dos

països on m’he mogut més,

Espanya i Holanda. Però des

de fa poc està sent molt ac-

ceptat per empreses i univer-

sitats de països de l’Amèrica

Llatina, especialment Argen-

tina i Mèxic. Ara bé, si es re-

fereix al tipus d’empreses que

normalment engeguen un pro-

jecte com aquest acostumen

a ser corporacions innovado-

res i de creació recent que

vetllen molt pel benestar dels

seus treballadors, especial-

ment les vinculades al món de

les noves tecnologies. N’hi ha

de grans, mitjanes i petites.

Només es pot aplicar al

món empresarial?

No, també l’apliquen equips

de futbol, associacions espor-

tives, fundacions i fins i tot pe-

nyes de futbol.

JOAN ITXASO,Soci Col·laborador

de la Fundació Claror

Anglicismes,no gràcies

A l’última Revista Clarorm’ha cridat l’atenció un as-pecte que considero queens ha de portar a una re-flexió: es tracta de l’ús iabús dels anglicismes. Re-passem alguns dels motscontinguts: bicing, runningpool, jet lag, Bollywood,funky street dance, master-class, dance strech, snorke-ling, spining. Déu n’hi do!No tenim una altra mane-ra d'expressar aquestesparaules o conceptes en lanostra llengua, el català?Hem de rendir-nos a lapressió mediàtica d'aquestfenomen?

En els inicis de la demo-cràcia, la nostra entitat,des d'un principi, va adop-tar el català com a llenguavehicular, amb convenci-ment, fermesa i il·lusió. Ila revista n'és un bonexemple.

Jo crec que ens enten-drem millor i enriquiremla nostra llengua si fem unesforç col·lectiu d'innova-ció i utilitzem els recur-sos del nostre vocabulari.Recursos que posa al nos-tre abast la Secretaria dePolítica Lingüística de laGeneralitat de Catalunyaen formats electrònicsmolt variats i molt po-tents. També la Secreta-ria General de l'Esport esen pot facilitar, en aquestcas, en l'àmbit més espe-cífic de la nostra activitat.

La nostra llengua és el ve-hicle fonamental que tenimper comunicar-nos i no elpodem estavellar per mo-des passatgeres o per es-nobisme en el llenguatge.

Sincerament, crec quetots ens hem de carregarles piles i assumir, com aentitat, la quota de respon-sabilitat que ens pertoca.

GENT CLAROR

Jil Van Eyle (Hilver-

sum, 1967) és econo-

mista i fa més d'una

dècada que viu al

nostre país. Es dedica

a promocionar i

extendre l'ús del

teaming (microdonaci-

ons en equip) entre

entitats i empreses

d'arreu

04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:516

7OPINIÓ

04-07 Opinio.p65 08/09/2008, 12:517

L’ENTREVISTA8

CLARORFoto: Pep Herrero

Fo

togr

afie

s: P

ep H

erre

ro

08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:258

9L’ENTREVISTA

El procés de recuperació ha estat

lent, però Isidre Esteve ja es mou

amb autonomia tot i que encara li

espera un llarg camí per recórrer.

Fa uns mesos parlava que es tro-

bava en una etapa d’adaptació a un

nou medi. Ja s’hi ha adaptat?

Encara no hi estic completament adap-

tat, però haig de reconèixer que en

aquest any i mig he après moltíssimes

coses, tot i que encara me’n queden

moltes altres. La veritat és que he assi-

milat moltes coses importants que em

permeten moure’m amb autonomia. Es-

tic molt satisfet del meu treball i cada

dia progresso.

Cada dia està marcat pel positi-

visme o enyora el passat?

Ningú no viu sempre en un estat de

gràcia optimista, i en aquest sentit crec

que els mitjans de comunicació m’han

enlairat massa. Hi ha moments difícils

però també vull deixar clar que al llarg

dels meus anys de carrera esportiva vaig

viure situacions molt dures que van anar

fent pòsit a l’hora d’encarar amb valen-

tia i optimisme el fet tràgic que després

m’ha passat. Ja quan vaig tenir l’accident

sabia què m’esperava, però també sa-

bia que només em quedava un camí pos-

sible i era el de no donar-me per vençut.

Sóc una persona positiva i per això em

vaig dir a mi mateix: «vaig a intentar fer

el màxim amb el que tinc».

Es considera encara en procés de

recuperació?

En l’apartat anímic crec que els mo-

ments dolents els puc tenir com els pot

tenir qualsevol altra persona. El que passa

és que físicament crec que amb el temps

aprendré a fer coses amb molta més

agilitat que ara, com per exemple pujar

al meu 4 x 4 o vestir-me i desvestir-me.

Ha canviat de residència?

No, perquè vaig fer-me la casa d’una

sola planta pensant que, algun dia, si em

feia alguna lesió lleu sempre seria més

còmode. Vaig fer bé. En canvi aquí a Sant

Just Desvern sí que hem hagut de fer re-

formes.

La seva dona li fa de fisioterapeu-

ta particular. Quantes hores entre-

nen?

Al principi fèiem unes tres o quatre

hores. Ara en són menys perquè ja te-

nim més activitat social i, a més, també

haig d’entrenar amb el cotxe. Per això

ARA FA SETZE MESOS, EN LA DISPUTA D’UNA ETAPA DEL

RAL·LI D’ALMERIA, UN TRÀGIC ACCIDENT VA DEIXAR EN

CADIRA DE RODES EL MOTORISTA ISIDRE ESTEVE, UN

AUTÈNTIC CLÀSSIC DEL DAKAR. EL PILOT ENS PARLA DEL

SEU LLARG PROCÉS DE RECUPERACIÓ I DELS REPTES

PROFESSIONALS QUE HAURÀ D’ENCARAR EN UN FUTUR.

“De discapacitats,en som tots”

ISIDRE ESTEVE, TRES MESOS ABANS DE TORNAR AL RAL·LI DAKAR

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:259

L’ENTREVISTA10

CLAROR

els dos dies que fem peses i mobilitat hi

estem tres hores, i el dia de piscina es-

tem una hora dins de l’aigua. Però al

marge d’això fem altres entrenaments,

com per exemple tres cops per setmana

intento posar-me de peu mitjançant un

aparell a casa que és un bipedestador.

Es tracta d’una cadira on m’assec i em

posa completament vertical. Això ho fem

perquè els ossos rebin la pressió que han

de rebre per evitar que a la llarga puguin

acabar patint descalcificació i per tant

osteoporosi. També treballem l’electro-

estimulació. Fem moltes coses. Per tant,

al cap de la setmana surten unes tres o

quatre hores d’entrenament diari.

En una conferència de premsa que

va fer va mostrar-se esperançat que

un dia hi haurà cura per a la seva

lesió. Encara ho creu?

M’agradaria que s’entengués bé que

jo no visc pensant que ha d’arribar una

solució al meu problema, perquè si fes

això possiblement m’oblidaria de viure.

No vull pensar constantment en la cura

perquè em perdria molts moments de la

meva vida. El que passa és que sóc cons-

cient que hi ha molta gent treballant-hi i

que es destinen molts recursos a trobar-

hi una solució. Sempre s’ha de tenir una

mica d’esperança però sense obsessio-

nar-se. Crec que en la meva situació es

pot fer una vida quasi normal i per tant

cal gaudir-ne. Crec que, de discapaci-

tats, en som tots, el que passa és que uns

en som d’unes coses i els altres, d’unes

d’altres.

No està cansat de parlar sempre

del seu passat immediat?

De fet, des que va acabar l’any vaig

prendre la decisió que ja no parlaria més

de l’accident. Vull passar pàgina. Com a

molt podem parlar del que estic fent ara,

com el meu retorn a la competició o de

Una vida en moto des dels deu anysIsidre Esteve Pujol va néixer a la Seu d’Urgell un 15 de maig de 1972, tot i que

va viure durant tota la seva infància a la localitat d’Oliana. Quan va fer deu anys

els seus pares li van regalar un ciclomotor, amb el qual anava a l’escola, i ja no es

va deixar anar del manillar d’una moto durant tota l’adolescència. Poc després

començava una carrera esportiva centrada en el món de l’enduro, en el qual es

va proclamar subcampió d’Europa el 1995 i campió d’Espanya el 1999.

El 1997 va participar per primera vegada al Ral·li París Dakar. En una dècada

corrent la mítica prova africana Isidre Esteve va aconseguir una quarta posició,

si bé en l’edició del 2006 va estar en primera posició durant moltes etapes,

però a quatre dies del final va patir un accident i es va haver de retirar. Va ser un

avís del que vindria el 2007, quan el 24 de març va patir una lesió d’extrema

gravetat al Ral·li d’Almeria.

les traves que encara em trobo en la

meva vida quotidiana. No acostumo a

parlar de l’accident, el que passa és que

entenc que si es fa una entrevista hi hagi

algun moment que es parli de l’accident,

perquè hi ha coses del meu present que

hi estan relacionades.

Com valora el fet de ser un dels

tres finalistes a català de l’any?

Sincerament penso que Pasqual Ma-

ragall, que al final va ser-ne el guanya-

dor, es mereixia el guardó. Era qui més

arguments tenia per rebre el premi per

tot el que ha fet per Catalunya i

Barcelona en els últims 25 anys. La veri-

tat és que la seva figura i aportació no té

res a veure amb el que havia fet jo. Pot-

ser el meu cas va tocar la fibra sensible

de molta gent perquè vaig poder expli-

car públicament com em sentia, però el

meu cas és el de moltes persones que

lluiten cada dia per tirar endavant. Jo no

he fet res extraordinari.

Com l’ha ajudat la seva dona a

recuperar-se?

M’ha ajudat moltíssim. Per mi ha es-

tat la persona més important per acon-

seguir tirar endavant en tots els aspec-

tes, ja que no tan sols vivim junts sinó

que treballem junts els exercicis de re-

«Des que va acabar l’any

vaig prendre la decisió

que ja no parlaria més

de l’accident. Vull passar

pàgina»

Isidre Esteve amb la seva dona i

fisioterapeuta, Lídia Guerrero.

«Ens dediquem a fer exercicis de

força al gimnàs utilitzant les

mateixes màquines que qualsevol

altre usuari, com per exemple

pilotes medicinals, politges,

gomes elàstiques; paral·lelament

ell fa natació», explica la Lídia.

08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:2510

11L’ENTREVISTA

«El Dakar a Sud-amèrica

no tindrà la màgia que

tenia quan es corria en

terres africanes»

Una ciutat per viure-hi?Barcelona

Un lloc per anar de viatge?Un lloc tranquil

Un plat?La truita de patates de ma mare

Un llibre per llegir?Me’n vaig de Pepe Rubianes

Una pel·lícula de cinema?Braveheart

Un mitjà per estar informat?Premsa

Mar o muntanya?Muntanya

Un cantant o grup musical?Dire Straits

Quin personatge històric li hauriaagradat conèixer?Cap

Un personatge actual?Cap

Un esportista que admiri?Cap

Què valora més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis president del Go-vern o de l’ONU, quina primeradecisió prendria?No m’hi veig

Dretes o esquerres?Em faig un embolic amb això. Quanem diuen dreta sempre vaig al’esquerra. És una cosa que haigde millorar

Què s’enduria a una illa deserta?La Lídia

Un desig confessable?Lluitar cada dia per ser feliç

Molt personal...

cuperació. Ella és la meva fisioterapeuta

particular.

Parlem de futur. Correrà el Da-

kar en la modalitat de cotxes...

Bé, primer de tot vull destacar que és

un projecte que m’agrada molt. Tindrà

una durada de tres anys i em permet

continuar en un món on ja estava involu-

crat abans. D’acord que ara correré amb

cotxe i abans ho feia amb moto, però

seguiré en el món dels ral·lis. Es tracta

d’un projecte que té com a finalitat cór-

rer el Dakar, però també implica parti-

cipar en altres proves dels campionats

d’Espanya o curses internacionals d’ar-

reu del món. Ja veurem quines curses fa-

rem cada any, tot i que l’objectiu princi-

pal és el Dakar.

Quina és la preparació física que

està fent per afrontar la cursa?

Evidentment implicarà fer una prepa-

ració física més exigent amb l’objectiu

de treballar més la resistència de deter-

minades parts del cos.

Què li sembla el canvi d’ubicació?

L’organització del Dakar no ha tingut

cap altre remei que canviar d’ubicació

la prova, perquè no tenia prou suport

per mantenir-la a l’Àfrica i a més per

garantir que es desenvolupés amb segu-

retat després de l’amenaça terrorista.

De fet, crec que han fet molt bé d’anun-

ciar una nova ubicació a Amèrica només

un mes i mig després de la suspensió,

perquè això permet als equips i les mar-

ques preparar la cursa com cal. El Da-

kar a Sud-amèrica no tindrà la màgia que

tenia quan es corria en terres africanes

però serà igual de competitiu.

El Dakar tornarà a l’Àfrica?

Estaria molt bé, però de moment crec

que no passarà. Es podran fer altres car-

reres a l’Àfrica, però una cursa com el

Dakar amb el poder mediàtic que té no

es pot fer encara pel terrorisme.

Els països africans de la zona en

sortiran perjudicats...

Per descomptat que sí, però més enllà

d’això també en sortirà tocada la imat-

ge del continent, perquè l’Àfrica sempre

ha estat un territori on les guerres i la

fam han estat els dos aspectes més des-

tacats, i el Dakar en canvi oferia una

Àfrica en què es parlava d’una prova es-

portiva i d’aventura. El Dakar reactiva-

va el turisme a la zona i l’organització

deixava diners per allí on passava.

Correrà amb un cotxe adaptat.

Quines diferències hi ha notat?

Corro amb un cotxe que té el canvi

automàtic, tot i que també pot ser se-

qüencial i electrònic. Els comandaments

de l’accelerador i el fre són al volant.

L’any passat vaig haver de fer un examen

per validar el carnet de conduir per po-

der portar un vehicle adaptat.

Com es planteja el Dakar?

En els últims anys, quan corria en mo-

tos competia per guanyar perquè gau-

dia d’una infraestructura feta per ser el

campió. Però ara l’objectiu és acabar

les curses. Res més.

08-11 Entrevista.p65 05/09/2008, 20:2511

EN FORMA!12

CLAROR

12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4312

13EN FORMA!

ments que han de permetre a l’equip ori-

entar-se per arribar al punt final de la

cursa. D’aquesta manera, tot i que

s’acostumen a senyalitzar les zones de

transició (espais on acaba una secció i

comença una altra) els diferents trams

de recorregut o seccions no estan mar-

cats i obliguen l’equip a interpretar els

mapes i les coordenades. A més, durant

el transcurs del raid s’han de trobar una

sèrie de fites o punts de control, que ser-

veixen per verificar que s’està fent l’iti-

nerari correcte. Aquestes fites són unes

banderes penjades a un arbre, un banc,

un pal... amb una pinsa que permet fer

una marca en el full de ruta (tarja on

l’equip recull les diferents marques o fites

i que l’organització valida en finalitzar).

Finalment, cal explicar que per gua-

nyar un raid no només és important arri-

bar el primer, sinó que també cal acon-

seguir el màxim número de bonificaci-

ons o punts. Aquests punts s’acostumen

JA FA UNS ANYS QUE ELS ESPORTS DE MUNTANYA S’HAN

CONVERTIT EN PROPOSTES QUE GUANYEN ADEPTES

CONFORME PASSA EL TEMPS. UN MÓN QUE EN UN PRIMER

MOMENT ERA NOMÉS A L’ABAST D’AVENTURERS QUE NO

ELS IMPORTAVA JUGAR-SE EL FÍSIC PER DESCOBRIR NOUS

LÍMITS S’HA APROPAT A UN PÚBLIC MOLT MÉS AMPLI.

L’evolució de la pràctica d’esports de

muntanya ha generat propostes molt

atractives al col·lectiu de gent que vol

gaudir de dues passions: la natura i la

competició. D’aquesta manera, fa temps

van començar a aparèixer diferents for-

mats de competició a la natura com ara

les curses d’orientació, les curses de re-

sistència, les duatlons de muntanya... i

els raids d’aventura.

Els Raids d’aventura són competici-

ons que es desenvolupen en un entorn

natural, normalment la muntanya, i que

combinen proves molt diferents i relaci-

onades amb les activitats a l’aire lliure:

bicicleta tot terreny (btt), curses d’ori-

entació, tir amb arc, escalada, descens

de barrancs, piragüisme...

COM FUNCIONEN

Tot i que cada raid pot tenir unes carac-

terístiques diferents, la participació en

aquest tipus de competicions és grupal,

normalment en equips d’entre 2 i 5 per-

sones. En funció de la normativa es po-

den realitzar, o no, canvis durant el trans-

curs de la competició cosa que fa que no

tots els integrants de l’equip estiguin

obligats a executar totes les proves.

El funcionament general d’un raid

consisteix en completar un recorregut

més o menys llarg en el menor temps

possible. Aquest recorregut pot ser li-

neal (començar en una població i aca-

bar en una altra) o circular (inici i final en

el mateix lloc). És habitual que el circuit

estigui dividit en diferents seccions, i que

cadascuna es pugui dur a terme d’una

determinada manera. Per exemple, pot

haver una primera secció que es faci en

btt, una segona corrent, una tercera no-

vament en btt, una quarta en caiac...

Una altra característica important

dels raids és que els recorreguts no es-

tan senyalitzats. Normalment, l’organit-

zació lliura una sèrie de plànols i docu-

Raids d’aventura

JUANJO ZABALA,director tècnic del’Esportiu Clarorjuanjoza@ec.claror.net

PER QUÈ CONFORMAR-SE AMB UN SOL ESPORT?

12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4313

EN FORMA!14

CLAROR

a aconseguir de dos formes: trobant to-

tes les fites o punts de control i partici-

pant en proves de bonificació. Quant a

les fites, cada una trobada incrementa la

bonificació (o dit d’una altra manera,

cada fita que l’equip es descuidi de mar-

car són punts que es perden). Les pro-

ves de bonificació poden ser optatives,

no s’han de fer per donar per finalitzat el

raid, però fer-les permet a l’equip acon-

seguir punts. Aquestes proves solen ser

escalada, tir amb arc, ràpel, proves es-

pecials d’habilitat...

ELS EQUIPS

Per participar en un raid d’aventura cal

tenir certes nocions per desenvolupar-

se en el medi natural. Quant hem de sa-

ber? Doncs estarà en funció del tipus i la

dificultat del raid en concret.

En tot cas, és important que l’equip

tingui una condició física similar, per tal

que tots els membres del grup puguin

participar de la competició amb una

mateixa intensitat. Això evita que hi hagi

integrants que es quedin molt despen-

jats durant el transcurs de la competició

i facin alentir el ritme dels companys.

També és important que tots els mem-

bres del grup tinguin els coneixements

adequats de la tècnica de les disciplines

que hauran de practicar: bicicleta de

muntanya, escalada, orientació, bar-

rancs... Pot passar que algun equip hagi

d’abandonar una competició degut a que

un dels integrants no tenia els coneixe-

ments per fer alguna de les disciplines.

D’altra banda, l’equip ha de prepa-

rar-ne la participació i, a més, tots els

membres del grup han d’implicar-s’hi.

Els raids d’aventura tenen un important

component estratègic i no serveix que

només un de l’equip tingui clar què s’ha

de fer o cap a on s’ha d’anar. Aquesta

preparació conjunta permet sumar les ha-

bilitats de cadascú per treure el màxim

profit com a equip. També permet que

la presa de decisions sobre el recorre-

gut més adequat, el material a dur o les

parades a fer sigui la més adequada.

Per últim, en molts raids és necessari

tenir un equip de suport. Es tracta de

companys que no participen en la com-

petició realitzant les proves, però que

acompanyen l’equip durant el recorre-

gut. Aquest grup de suport ha de coor-

dinar-se molt bé amb els competidors,

coneixent els recorreguts i els temps d’ar-

ribada estimats, ja que són els encarre-

gats de transportar i preparar el materi-

al que es farà servir en la següent secció

i recollir el de l’anterior, tenir llest l’avi-

tuallament, estar al cas de les informaci-

ons que l’organització pugui emetre i

traslladar-les als companys (per exem-

ple, un canvi de recorregut degut a con-

dicions climatològiques adverses), pre-

parar els nous plànols...

ELS DIFERENTS RAIDS

En l’actualitat, podríem parlar de dues

propostes diferents de raids: les com-

peticions de rendiment i els opens.

Els valors de lescompeticions col·lectives

La pràctica esportiva no només aporta una sèrie de beneficis en quant a la

millora de la condició física i psicològica, sinó que també permet l’aprenentatge

d’uns valors que hi van associats. Però, és el mateix aprenentatge en els esports

col·lectius que en els individuals? Els esports col·lectius tenen un component

social que no tenen els individuals, simplement pel fet de no compartir experièn-

cies, resultats, espais i moments comuns...

A més, els esports de competició col·lectius tenen un condicionant inevitable.

L’èxit o la derrota mai no depenen d’una sola persona. Acceptar aquest fet,

suposa la possibilitat de treballar dos valors fonamentals com són el respecte i

la solidaritat. El respecte enfront la realitat del company. Coneixent-lo i accep-

tant-lo es pot ajudar molt millor en les seves mancances i, per tant, ajudar

l’equip. Igualment respectar al companys significa conèixer-los millor i apren-

dre d’ells. La solidaritat, en quant a fer costat en totes les situacions, ja siguin

positives o negatives, ja siguin d’èxit o de derrota. Ser solidari amb el company

o companya significa tant recolzar-lo en el moment de necessitat com compar-

tir els moments de glòria.

El sacrifici envers el grup és un altre element difícil de descobrir en els esports

individuals. El saber renunciar a un objectiu individual i que de vegades no

coincideix amb els objectius del grup és un exercici de responsabilitat i madure-

sa que requereix en ocasions de tot un procés d’aprenentatge.

El treball en equip suposa la capacitat d’entendre quin és el rol que l’individu

desenvolupa dintre del col·lectiu i la voluntat de desenvolupar-lo de la millor

manera possible. Així, el jugador emprèn un procés d’autoconeixement i es

posa a disposició de l’equip, treballant de manera coordinada amb els seus

companys.

Participar en un esport col·lectiu permet que els membres d’un mateix equip

comparteixin èxits i frustracions. Aquestes experiències creen lligams molt forts

que de vegades fomenten les relacions dels membres del grup fora de l’entorn

esportiu. En ocasions, aquestes relacions poden arribar a perdurar en el temps,

convertint-se companys d’equip en companys per a tota la vida.

12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4314

15EN FORMA! 15EN FORMA!

rents proves. Per tant, cal un cert nivell

de resistència sobre de la bicicleta. Po-

dem començar amb sortides planes

d’una hora i allargar-les progressivament

fins arribar a les dues o tres hores. Ens

anirà molt bé, augmentar la intensitat de

les sortides afegint pujades per la mun-

tanya, ja que normalment els raids in-

corporen desnivells.

Orientació: és la prova reina d’aquest

tipus de raids i pot tenir diferents moda-

litats. L’orientació urbana, on hem de

trobar un seguit de fites a partir d’un plà-

nol que se’ns facilita. L’orientació per

rumbs en un espai delimitat, on cal sa-

ber utilitzar la brúixola per conèixer la

direcció que hem de prendre per asso-

lir les fites que ens demanen. I l’orienta-

ció general durant tot el raid que sol ser

mitjançant un mapa a petita o mitjana

escala i només ens cal tenir el compta-

quilòmetres de la bicicleta ben calibrat

per agafar els desviaments adequats i no

perdre’ns per la ruta dissenyada.

SERGI MATEU,tècnic del PoliesportiuMarítimsergimat@maritim.claror.net

Preparar-seper a un raid

L’ENTRENAMENT PER TAL D’AFRONTAR LACOMPETICIÓ EN ÒPTIMES CONDICIONS

De les primeres, les de rendiment,

n’existeixen a diferents nivells: Copa del

Món, Copa d’Espanya, Copa Catalana...

Es tracta d’un conjunt de proves puntua-

bles que es fan en tot el territori i en les

quals els equips van sumant punts i llui-

tant per la primera classificació de la

competició. Són raids que requereixen

una gran condició física i una preparació

tècnica i tàctica específica (alguns d’ells

arriben a durar una setmana), un bon

equip d’assistència i material tècnic molt

específic. L’objectiu principal és la com-

petició i el rendiment esportiu.

Els Opens, en canvi, són propostes

d’una durada molt més curta (entre mig

i dos dies) i l’objectiu principal és la pro-

moció d’aquest tipus d’activitats i la par-

ticipació del major nombre de perso-

nes. Es fan en circuits molt més assequi-

bles, plànols més fàcils d’interpretar, més

facilitats pels relleus... Tot i que les exi-

gències físiques no són les mateixes, cal

que els participants tinguin uns mínims

per no patir lesions degudes a l’esforç.

Hi ha entitats que organitzen circuits

de raids open, per tal que els partici-

pants puguin participar d’una lliga de

raids de característiques assequibles.

Moltes vegades les lligues open suposen

el pas previ per a equips novells, que

acaben més tard fent el salt a competici-

ons de rendiment.

Si no s’està molt habituat a participar en

raids, el millor és començar per alguna

competició tipus open, que sol durar

entre 5 i 6 hores. Hem de tenir present

que la resistència és la qualitat física més

important a treballar i ho podem fer

anant a córrer d’un a tres dies a la set-

mana a un ritme que ens permeti aguan-

tar 25 o 30 minuts sense problemes.

Progressivament podem anar augmen-

tant fins arribar als 45 minuts i una hora

seguida. Pel que fa a la distància a cór-

rer, cal saber que els raids populars so-

len estar entre els 8 i els 14 km, a part

dels enllaços que hi ha entre proves.

També cal entrenar-se per cadascuna

de les proves. En repassem algunes de

les més corrents, encara que no sempre

les trobarem en totes les competicions.

Escalada: necessitarem treballar la

força als braços i la flexibilitat a les ca-

mes. Hem de fer exercicis de dorsals,

bíceps i avantbraços i, com a comple-

ment, podem fer flexions de canell amb

barra per millorar la força de premuda.

Caiac: normalment la prova dura en-

tre 30 i 45 minuts i cal certa força al

tronc. La podem adquirir fent exercicis

amb la màquina de rem i enfortint les

dorsals, les espatlles i els braços.

Bicicleta tot terreny: es pot arribar a

estar entre dues i tres hores, ja que la

bicicleta es pot utilitzar com a prova

específica i també per enllaçar les dife-

12-15_En Forma.p65 05/09/2008, 20:4315

EN FORMA!16

CLAROR

16-17_EnForma.p65 05/09/2008, 20:3116

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Gemma Sevillano, de 36 anys i invi-

dent, és abonada de l’Esportiu Cla-

ror i membre de l’equip Màsters de

natació de la Fundació Claror. Sobre

les seves esquenes acumula dues dè-

cades dedicades a la natació, durant

les quals ha estat membre de l’equip

paralímpic espanyol i ha guanyat

medalles en mundials i olimpíades.

Una fora de sèrie alsMàsters de natació

GEMMA SEVILLANO, INVIDENT, ACUMULA 20 ANYS NEDANT EN ALTA COMPETICIÓ

La Gemma Sevillano (esquerra) amb alguns dels seus companys de l’equip

Màsters de natació de la Fundació Claror.

Entrena amb els Màsters de natacióGemma Sevillano entrena amb els Màsters de natació de la Fundació Claror des

del 2007, quan uns amics seus de l’equip ONCE de natació li ho van recomanar.

Des d’aleshores no falla a la seva cita diària d’entrenament. «En catorze mesos

que fa que estic a l’equip puc dir que està sent una experiència fantàstica, estic molt

contenta pels resultats que he obtingut i també pel suport que m’han donat en tot

moment, fet que ha millorat la meva motivació», explica satisfeta. La preparació

que porta a terme se centra molt a treballar l’orientació i especialment els

viratges. «Pots orientar-te comptant les braçades que fas per saber quantes en

necessites a cada piscina i així saber quan has de virar, tot i que un altre mètode

consisteix en el fet que l’entrenador et fa un copet amb el bastó per marcar-te quan

s’acaba la piscina i saber el moment en què has de virar», comenta la Gemma.

C.G.

La Gemma va perdre la vista quan no-

més tenia 14 mesos a causa d’una negli-

gència mèdica que no li va diagnosticar

a temps un tumor cerebral. Des d’ales-

hores té un 85 % de minusvalidesa i

només pot veure colors, llums i om-

bres. La seva història d’amor amb la

natació va començar quan amb sis anys

el metge li va recomanar nedar per trac-

tar una lleu desviació que patia a la co-

lumna vertebral. «El primer dia que em

van posar a la piscina me’l vaig passar

plorant les dues hores seguides», explica

la Gemma. Però, a poc a poc, es va anar

enganxant a aquest esport fins que va

passar a ser més que un divertiment, i

ja en plena adolescència va entrar en el

món de l’alta competició. «Aquells van

ser els anys més intensos de la meva vida,

ja que vaig aconseguir un grapat de me-

dalles en diversos mundials, europeus i

olimpíades.»

EL MUNDIAL DE BARCELONA

«La millor experiència que he tingut com a

nedadora ha estat guanyar l’or en el Cam-

pionat del Món de Barcelona; vaig fer una

remuntada en l’última piscina i després

recordo estar damunt dels calaixos del podi

sentint l’himne i el públic, és una sensació

inoblidable», explica la Gemma.

Però el 1991 la carrera de la Gemma

es va veure truncada quan els metges li

van diagnosticar un altre tumor. «Va ser

un contratemps perquè arribava com una

de les favorites a medalla per als Jocs

Paralímpics de Barcelona 92.» Tot i la ma-

laltia, va decidir participar a la cita olím-

pica, però «molt minvada de forces per-

què estava sota els efectes de la quimiote-

ràpia».

Després d’uns quants anys de desen-

ganys en el món esportiu, en què va ha-

ver de canviar diverses vegades d’en-

trenador, la Gemma va començar a en-

trenar amb força el 2003 i va veure com

l’any 2006 millorava les seves marques

de tota la vida. «Per aquest motiu vaig

plantejar-me tornar al món de l’alta com-

petició.» Optimista de mena, no abaixa

els braços i amb vista al futur ja pensa a

preparar els pròxims europeus.

16-17_EnForma.p65 05/09/2008, 20:3117

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA18

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

Ricard Vila

L’escalada és cada cop més present en

els plans educatius, l’educació física i el

lleure esportiu, però cal dotar l’activitat

d’un contingut pedagògic perquè no es

converteixi en un parc d’atraccions, tot

seguint la metodologia de progressions,

seguretat i evitant lesions.

El treball muscular que suposa esca-

lar és un bon reforçador de la columna

vertebral i de la musculatura dels mem-

bres superiors, i fa guanyar resistència,

equilibri i propiorecepció. També ens

obre les portes a la natura i la muntanya

perquè passar del boulder o bloc a la

paret natural només és a un pas.

També suposa beneficis socials, psi-

cològics, de capacitat d’autocontrol,

d’autosuperació i els de la pròpia rela-

ció amb els companys. Tot i haver-hi

detractors pels «suposats riscos que

comporta», res és més lluny de la reali-

tat si es practica amb totes les normes

de seguretat, el material adequat i els

monitors qualificats, igual que qualsevol

altra activitat física.

L’aprenentatge de l’escalada en joves

comença al gimnàs, amb les escales, les

cordes i els equilibris per les espatlle-

res, les escales i les cordes. Després es

passa al bloc i, posteriorment, al rocò-

drom. Una vegada apresos els fona-

ments de progressió, seguretat i assegu-

rança es pot passar a la roca natural. Els

primers objectius que cal assolir són

aprendre a equilibrar-se i desplaçar-se

en el medi vertical en tots els sentits,

autosuperar-se davant d’una situació in-

certa, perdre la por a la caiguda i agafar

confiança amb el material de seguretat.

Iniciació seguraa l’escalada

EL MATERIAL

Nedar amb aletes

Toni Marcos

L’ús de les aletes a la piscina, a més de permetre’ns

nedar més de pressa, ens aporta molts beneficis des

del punt de vista muscular. L’esforç per moure-les és

directament proporcional a la seva mida i també a

la rigidesa del material amb el qual estan fetes.

Si fem peus de crol amb suro, les aletes ens fan

exercitar tots els músculs de les cames. Treballem la

potència muscular amb moviments amplis i lents. En

canvi, amb moviments curts i ràpids treballem més la

resistència muscular. Per endurir l’exercici, tant en

l’àmbit muscular com de resistència, podem variar la

posició i posar-nos en vertical, dempeus, dins l’aigua.

En principi, l’exercici amb aletes no està contrain-

dicat; fins i tot és beneficiós per a la recuperació mus-

cular, ja que no té impacte i pot ser més motivador

que fer peus sense aletes.

Raqueta de tennis

Xabier Pérez

Per triar bé la raqueta de tennis el

primer que cal tenir-ne en compte és

la longitud, que va dels 54 cm la dels

més petits als 81 cm la dels adults.

La mida correcta per als infants es

mesura agafant-la pel mànec i fent que

l’extrem del cap toqui a terra.

Avui dia, les raquetes de fusta han

quedat per als col·leccionistes, per-

què l’avanç tecnològic hi ha intro-

duït nous materials com la fibra de

vidre o l’alumini. I és que el material

és determinant en el pes de la raque-

ta, que pot oscil·lar dels 280 als 340

grams per als adults. És important

que el pes sigui l’adequat, ni massa

pesada ni massa lleugera, ja que els

dos extrems ens poden provocar le-

sions com la del colze del tennista. El

material també influeix en la flexibili-

tat de la raqueta: si és massa flexible

es controlen menys els cops.

En la tria del gruix del puny, a ban-

da de mirar la comoditat de la presa,

la mida correcta és aquella en què el

puny fa més força.

Per últim, el cordatge pot variar

entre 18 i 25 kg. Cal triar-lo en fun-

ció del nivell i la forma habitual de

joc per prevenir lesions i garantir-ne

la conservació.

18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2118

19EN FORMA!

Enfoca bé aquestanova temporada

CONSELL PRÀCTIC

Guillem Montagut

Estar en forma, perdre pes o aconseguir

fites esportives són objectius que ens

plantegem quan iniciem un nou curs o

quan tornem d’un cert període d’inacti-

vitat. I com ho podem assolir? Doncs

cal començar programant els entrena-

ments de manera progressiva i amb

compromís de continuïtat.

Després d’un període d’inactivitat re-

lativa, de canvi d’hàbits i d’horaris, cal

retrobar el ritme de normalitat que por-

tem durant la resta de l’any. Per aquest

motiu, marcarem un temps d’adaptació

amb una pràctica d’activitat física ca-

racteritzada per la intensitat baixa o

moderada i per una progressió en l’es-

forç. Sobretot, inicialment, hem d’evi-

tar càrregues d’intensitats altes que ens

puguin conduir a un sobreentrenament

i, com a conseqüència, a l’abandonament

de l’activitat. Hem de prendre consci-

ència que no estem com abans de l’estiu

i que l’organisme necessita aquest pro-

cés de readaptació a l’estat de forma

òptim.

Un altre aspecte important és tornar

a ajustar l’alimentació al ritme de vida i

de treball que fem o bé a les fites que

esperem aconseguir, ja que, certament,

mantenir un equilibri alimentari ens pro-

porcionarà, entre altres coses, una pro-

tecció summament necessària per al

nostre organisme a l’hora de fer activi-

tat física.

Cal que els nostres objectius siguin

realistes i les nostres aspiracions espor-

tives siguin mesurades amb responsabi-

litat. Volem aconseguir plantejaments a

mitjà o llarg termini i, per tant, l’activitat

física puntual no és la finalitat, tant sols

és un gra de sorra més de tots els que

necessitarem per assolir-ho. Si som

constants, la continuïtat en l’entrenament

ens durà a un augment progressiu del

volum del treball i també de la intensi-

tat, com també a una especificitat dels

estímuls al llarg del temps.

Com a mínim, enfocar bé aquest perí-

ode és tenir assegurats uns bons fona-

ments sobre els quals anirem construint

i reconstruint el nostre estat de forma...

Us convidem a gaudir d’una bona tem-

porada esportiva.

18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2219

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20

CLAROR

FITNESS / WELLNESS

Exercici a l’aigua...Tocant el terra o no?

FITNESS / MUSCULACIÓ

Els estiramentsTxela Inness

La nostra activitat diària ens aporta

una sèrie de tensions des del punt

de vista muscular que, més d’un cop,

desencadena patologies i problemes

estructurals. Algunes cervicàlgies,

lumbàlgies, etc., poden tenir soluci-

ons tan senzilles com incorporar la

flexibilitat a la nostra rutina de tre-

ball. Els estiraments a la sala de fit-

ness són considerats per molta gent

com una incomoditat i, més cops del

que és desitjable, s’eviten. Si anem

mancats de temps, quasi sempre sa-

crifiquem els estiraments.

Cal que canviem el concepte que

l’únic exercici vàlid és el que ens fa

suar. Els estiraments són moviments

senzills, a l’abast de tothom. No-

més cal tenir en compte que s’han

de fer correctament i amb una tèc-

nica adequada.

Si els convertim en un hàbit nota-

rem una millora de la mobilitat de

les articulacions, fet que afavoreix

la disminució de resistències i que,

per tant, ens millorarà la qualitat de

vida. A més, podem disposar del

guiatge dels tècnics de les sales de

fitness, que ens donaran les millors

pautes per treballar els estiraments,

segons el tipus de treball que vul-

guem fer: salut, entrenament espor-

tiu, musculació... Així doncs, sem-

pre hem de trobar un moment en la

nostra activitat física diària per tre-

ballar la flexibilitat i, si som usuaris

de les sales de fitness, no podem tro-

bar un lloc més idoni per començar.

Eduard Martínez

Les diverses modalitats de gimnàstica a

l’aigua presenten molts avantatges res-

pecte a les activitats físiques convencio-

nals en sec, com ara la reducció de l’im-

pacte sobre les articulacions, l’efecte de

pressió de l’aigua sobre el cos que afa-

voreix el retorn venós (pressió hidrostà-

tica) i el rendiment muscular en general,

perquè el treball és igual tant a la muscu-

latura agonista com a l’antagonista.

Les diverses activitats aquàtiques es

poden englobar en dos tipus: les que es

fan en aigua profunda i les que es fan en

una piscina sense profunditat. Es consi-

dera aigua profunda quan, en posició

dempeus amb els pulmons completa-

ment submergits o amb l’aigua a l’altura

de les aixelles, no es toca de peus a terra

o s’hi arriba lleugerament.

Tant les unes com les altres tenen els

mateixos beneficis, si bé es diferencien

en alguns aspectes. Per exemple, en ai-

gua profunda el cos està immers en un

camp cinemàtic obert, cap seqüència de

moviment no té contacte amb el terra.

Això vol dir que tot el cos queda afectat

per la influència exagerada d’algunes di-

nàmiques de fluids. A més, d’acord amb

el principi d’acció i reacció, cada movi-

ment rep un resposta immediata que afec-

ta tot el cos, ja que no hi ha un centre de

gravetat que l’estabilitzi. Per això, és

important l’ús del cinturó de flotació,

adequat a cada persona, perquè ajuda a

aconseguir l’equilibri entre el centre de

flotació (pulmons) i el centre d’equilibri

gravitacional (a la cintura pelviana), i en

depèn un bon equilibri muscular i una

intensitat correctes. Un excés de flota-

ció faria inviable l’exercici i una falta el

convertiria en una pràctica de supervi-

vència.

En canvi, en aigua poc profunda la in-

tensitat augmenta exponencialment amb

la velocitat d’execució del moviment. En

aigua profunda això també passa, però

és més difícil aconseguir la mateixa ve-

locitat per la falta d’un centre de grave-

tat estable des d’on empènyer.

18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2220

21EN FORMA!

18-21_EFmisc.p65 05/09/2008, 20:2221

EN FORMA! NATURA22

CLAROR

POT SEMBLAR QUE UN CA-

IAC DE MAR ÉS UNA EM-

BARCACIÓ FRÀGIL SI ENS LA

IMAGINEM NAVEGANT PER

UN MAR A VEGADES CAN-

VIANT I QUE SEMPRE IMPO-

SA RESPECTE. PERÒ AL

CONTRARI DEL QUE SEM-

BLA, EL CAIAC ÉS MOLT

MARINER I PERMET VIAT-

JAR D’UNA MANERA SEGU-

RA FINS I TOT AMB UNES

CONDICIONS CLIMÀTIQUES

ADVERSES, JA QUE ESTAN

DISSENYATS PER AGUANTAR

ELS COPS DE LES ONADES.

Nous horitzonsdes del caiac de mar

ROGER ROVIRA,col·laborador del CentreExcursionista de Catalunya

L’ús del caiac amb condicions de segu-

retat ve condicionada per l’adquisició

dels coneixements tècnics necessaris i el

domini de les maniobres de rescat. No

obstant això, qualsevol persona pot gau-

dir d’un dia tranquil de caiac en compa-

nyia d’un guia o d’una persona amb ex-

periència i tenir el privilegi de veure la

costa des d’una altra perspectiva. Pers-

pectiva molt diferent, evidentment, dels

centenars de banyistes amuntegats que

deixarem enrere quan sortim de la plat-

ja, però també de la de les altres embar-

cacions, ja que les dimensions del caiac

ens permet acostar-nos molt a la costa,

ficar-nos per tots els racons o entrar a

les coves.

Però l’autèntica entelèquia del caiac

de mar són els llargs viatges o les expe-

dicions per costes solitàries. Aquestes

embarcacions, que tenen una capacitat

de càrrega sorprenent, van equipades

amb departaments estancs on s’hi pot

dur tot l’equipatge necessari. Els caiacs

de mar solen tenir uns cinc metres d’es-

lora i permeten transportar, incloent-hi

el palista, uns 180 kg de pes segons els

models. És una experiència única pas-

sar-se uns quants dies remant per una

costa tranquil·la, gaudint de la descober-

ta de la infinitat de racons que amaga

cada indret i buscant cada nit la platgeta

més adequada per plantar el campament

i fer un merescut descans tot remullant-

se al mar. O acostar-se al front d’una

glacera entre trossos enormes de gel,

Fo

to:

Ro

ger

Ro

vira

22-23_Natura.p65 05/09/2008, 20:3622

23 NATURA EN FORMA!

La Pedralta:una curiositatgeològica

La Costa Brava té cops amagats i

un d’ells és la Pedralta, la roca bas-

culant més grossa de la Península

Ibèrica. Durant segles, simplement

amb la força d’una persona, es podia

fer ballar. Però el 1996 aquest gran

bloc (d’unes 100 tones de pes) va

perdre l’equilibri natural i va caure.

Dos anys i mig després, la van retor-

nar al seu lloc, però ara està estàtica.

Per arribar-hi, se surt de davant

del col·legi Gaziel de Sant Feliu de

Guíxols seguint les marques verdes

i blanques en direcció a l’ermita de

Sant Amanç. Davant de l’ermita,

deixem l’asfalt i girem a la dreta,

seguint la pista. El sender puja fins al

carrer Colom, de la urbanització

Casa Nova. Aquí seguim les mar-

ques vermelles i blanques del GR fins

a la cruïlla dels tres camins. Deixem

el GR i prenem les marques verdes i

blanques. Baixem fins al clot del Pas-

sadís, deixem la pista i agafem el

camí del Pi Melis a l’esquerra. El

sender va pujant fins a assolir la ca-

rena i el pla de les Sorres de Sant

Benet del Bosc. Ara cal seguir les

marques del PR, grogues i blanques.

Trobem un tros de carretera asfal-

tada que ens porta fins a Sant Benet.

En deixar l’asfalt, trobem un gran

dipòsit d’aigua. Uns pals indicadors

marquen el recorregut, que ara són

els del GR vermell i blanc. El camí

ens portarà al coll de l’Escorpí. Des-

cendim i trobem el coll del Pla del

Vidre, des d’on seguim les marques

verdes i blanques. Una línia elèctri-

ca ens porta fins a la Pedralta. El

temps estimat per fer el recorregut

és de dues hores.

L’ESCAPADA

Per: Francesc Beato

remar al costat d’un grup de dofins o

envoltat de caps de lleons marins que

observen encuriosits i es pregunten qui-

na deu ser aquesta bestiola tan estranya.

De llocs al món per practicar el caiac

de mar, n’hi ha molts, i és que aquest

esport pot ser una bona excusa per viat-

jar a alguns del racons més salvatges del

planeta. Entre els més famosos i cone-

guts tenim les difícils i perilloses costes

d’Escòcia, els impressionants fiords de

Noruega o la infinitat d’illetes de la cos-

A continuació us oferim un petit llis-

tat d’excursions de les moltes que

es poden fer pel litoral català.

Parc Natural del Cap de Creus

(Port de la Selva - Cadaqués - Ro-

ses): dos dies només d’anada per la

costa més salvatge del nostre lito-

ral. Es pot llogar el material a Llan-

çà o al Port de la Selva. L’excursió

és impressionant i llarga, només per

a persones experimentades o acom-

panyades d’un guia.

Massís del Montgrí i illes Medes

(Cala Montgó - illes Medes - cala

Montgó): en aquesta part de la Cos-

ta Brava, completament lliure d’ur-

banització i especialment rica pel

seu fons marí, s’hi troben alguns

punts àlgids com la roca foradada,

la cala Pedrosa i les illes Medes. Es

pot llogar el material a cala Mont-

gó. L’excursió és d’una jornada sen-

cera d’anada i tornada. És necessa-

ri tenir una certa experiència.

Des de Palafrugell o la Costa Daura-

da podeu fer excursions perfectes de

mig dia. Per citar-ne dos exemples,

són molt aconsellables les coves que

hi ha des de Tamariu anant cap al

nord i els sorprenents racons de

tranquil·litat en el tram de costa que

va de l’Ametlla de Mar a l’Ampolla.

ta de Finlàndia. El Mediterrani ens obse-

quia, entre altres, amb costes com les

de Grècia, on natura i història es donen la

mà, o les costes esquitxades de milers

d’illes solitàries de Croàcia. Alaska, amb

les seves glaceres i la seva increïble fauna

salvatge, els recòndits fiords de la Pata-

gònia xilena o els parcs nacionals de Nova

Zelanda són impressionants destinacions

per practicar aquesta activitat, però,

malauradament, aquestes destinacions

ens cauen una miqueta més lluny.

Però no cal anar tan lluny per gaudir

d’una bona excursió marítima. A prop

de casa disposem d’una costa plena de

penya-segats i cales meravelloses i fins i

tot solitàries si sabem escollir la millor

època de l’any. És important, però, co-

nèixer les pròpies forces a l’hora de de-

cidir-se per alguna ruta. Tingueu en

compte sempre de dur el menjar i l’ai-

gua necessaris.

ELEMENTS DE SEGURETAT

El caiac de mar no necessita una gran

condició física si es fa tranquil·lament i

en la mesura de les possibilitats de ca-

dascú. Per això s’està arrelant àmplia-

ment al nostre litoral en l’àmbit recrea-

tiu d’una manera molt important. No

obstant això, és important seguir unes

pautes bàsiques de seguretat i dur sem-

pre el material següent: armilla salvavi-

des, tapabanyera de neoprè o plàstic, flo-

tador de pala (necessari per a maniobres

de reintroducció al caiac després d’un

bolcada), corda de salvament o rescat

de 20 metres, elements de senyalització

(bengales, xiulet) i la línia de vida (una

corda que voreja tot el voltant del caiac).

També convé carregar un tallavent i

l’abric adient segons l’època de l’any,

roba de recanvi, aigua i menjar suficient.

I sobretot mirar la previsió meteorolò-

gica, en especial l’estat del mar i del vent,

i procurar tenir un coneixement del medi

canviant on ens movem i de les tècniques

bàsiques de progressió i salvament.

Itineraris perCatalunya

22-23_Natura.p65 05/09/2008, 20:3623

SALUT24

CLAROR

El vertigen es defineix com l’experiència

conscient d’un moviment giratori. Les

persones que en pateixen perceben una

anormalitat de l’equilibri desagradable i

es descriuen a ells mateixos o el seu vol-

tant movent-se, rodant, inclinant-se. De

vegades aquesta sensació pot aparèixer

sobtadament i acompanyada de nàuse-

es, vòmits i suor.

El mareig, en canvi, és un símptoma

més difícil de definir, però sol associar-

se al mal del cap i a sensacions del tipus

«cap que flota», «cap atordit» o «inesta-

bilitat».

COM MANTENIM L’EQUILIBRI?

El cos està dissenyat per mantenir-se dem-

peus i, sobretot, no caure. Per aconse-

guir-ho té tres sistemes que s’interrelaci-

onen, especialment al cerebel: el propio-

receptiu, el vestibular i la visió ocular.

El primer, el propioreceptiu, sorgeix

de la transmissió i el processament dels

senyals que obtenen els diversos mús-

LA SENSACIÓ QUE PROVO-

CA EL VERTIGEN NO ÉS BEN

BÉ LA MATEIXA QUE LA DEL

MAREIG JA QUE LES PERSO-

NES AMB AQUEST PROBLE-

MA TENEN LA PERCEPCIÓ

QUE REALMENT TOT L’EN-

TORN GIRA O ES MOU.

culs del cos a través d’uns receptors que

recullen el grau de contracció de cada

múscul. Gràcies a ells, i un cop proces-

sada la informació, el sistema nerviós

central reconeix la col·locació exacta de

cadascuna de les parts del cos. D’altra

banda, el sistema vestibular comença a

l’orella interna mitjançant el laberint,

l’utricle i el sàcul, que són òrgans amb un

líquid a l’interior. El sistema nerviós tam-

bé rep informació del moviment d’aquest

líquid quan movem el cap. Finalment, la

referència visual a través dels ulls ens

permet completar el complex sistema

de l’equilibri.

En condicions normals, si dos

d’aquests tres sistemes funcionen bé es

pot mantenir bé l’equilibri, per això quan

tanquem els ulls no caiem.

La síndrome vertiginosa apareix quan

el sistema vestibular s’altera massa i, de

vegades de manera asimètrica, es pro-

dueix una sensació de moviment quan

en realitat no existeix. Aleshores el sis-

tema propioreceptiu intenta compensar-

ho en excés produint desequilibri, i els

ulls fan uns moviments característics in-

tentant mantenir un punt fix (nistagme).

TIPUS DE VERTIGEN

Hi ha dos tipus de vertígens: el central i

el perifèric. El primer apareix si hi ha

anomalies al cervell, en especial al tronc

encefàlic o al cerebel (part posterior del

cervell). El poden causar les malalties

vasculars, l’esclerosi múltiple, la migra-

nya, l’artrosi cervical i també determi-

nades substàncies com els anticonvulsius,

l’aspirina, l’alcohol i les drogues.

El de tipus perifèric pot causar-se si

el nervi vestibular que connecta l’orella

De vertigen...

El cos es manté en equili-

bri gràcies a tres sistemes

que s’interrelacionen: el

propioreceptiu, el vestibu-

lar i la visió ocular

ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’àrea de salutde l’Esportiu Clarorsalut@claror.net

24-25_Salut.p65 05/09/2008, 20:4224

25SALUT

L’embenatfuncional

L’embenat funcional, també conegut com

taping, serveix per inhibir o limitar un

moviment determinat que produeix do-

lor deixant la resta de moviments d’una

articulació lliures. Intenta mantenir, es-

tabilitzar, suplir o reforçar estructures

anatòmiques amb dos grans objectius:

el preventiu i el terapèutic.

Quant a la prevenció, l’embenat fun-

cional evita recaigudes de lesions per

suportar càrregues excessives o quan hi

ha factors intrínsecs o extrínsecs que

podrien causar-la. S’utilitza durant les

competicions esportives i en els entre-

naments, i sempre s’ha de retirar quan

acaba l’activitat esportiva.

L’objectiu terapèutic se centra en el

tractament de lesions i s’utilitza en trau-

matologia i en rehabilitació. L’avantatge

principal és que es conserva la funció i

evita els problemes derivats de la im-

mobilització i, a més, permet l’aplicació

de tècniques complementàries com les

de fred-calor.

Hi ha tres tipus de tècniques per fer

un embenat funcional. L’elàstica utilitza

materials tous, com benes elàstiques

adhesives, amb l’objectiu terapèutic de

limitar el moviment que produeix dolor.

La segona, la rígida, utilitza un material

rígid o inelàstic, el tape, que no és més

que un esparadrap de 3,8 cm que es pot

tallar fàcilment amb les mans però que

té una força adhesiva immediata i per-

manent i una resistència a la tracció. L’ob-

interna amb el tronc encefàlic està infla-

mat (neuronitis) o es troba comprimit,

normalment a causa d’un tumor benigne

com un meningioma o un schwannoma.

També pot causar-lo un problema en

el laberint vestibular o en els canals se-

micirculars, la part de l’orella interna que

controla l’equilibri. De les diverses pos-

sibilitats, la més freqüent és que el grup

de cristalls de calci (otocònia) que es

troben a l’utricle de l’orella interna es

recol·loquin i migrin cap a un dels canals

semicirculars, normalment el posterior.

La conseqüència és que si girem el cap,

en particular si ens col·loquem en posi-

ció de decúbit, el canvi d’orientació res-

pecte a la direcció de la força de grave-

tat provoqui un moviment dels cristalls

més pesats i un desplaçament anormal

del flux intern del canal (endolimfa), cosa

que provoca la sensació sobtada de ver-

tigen. Aquest tipus de vertigen s’anome-

na vertigen posicional paroxístic benigne.

Altres problemes que poden ocasio-

nar vertigen de tipus perifèric són la

malaltia de Ménière, la laberintitis, lesi-

ons fruit d’un traumatisme cranioence-

fàlic o els antibiòtics aminoglucòsids.

EL TRACTAMENT

El vertigen es pot alleujar temporalment

amb medicaments com l’escopolamina,

els antihistamínics, els barbitúrics o el

diazepam. Per a les persones que en

pateixen atacs freqüents, que poden ar-

ribar a incapacitar, hi ha la solució qui-

rúrgica. Es tracta de tallar els nervis con-

nectats als canals semicirculars (neurec-

tomia vestibular), un procediment que

alleuja el vertigen sense danyar l’orella.

Si, a més, l’audició està molt deteriora-

da, es poden extirpar la còclea i els ca-

nals semicirculars (laberintectomia).

Tot i això, abans d’iniciar un tracta-

ment amb medicaments o cirurgia cal

tenir en compte que en els casos de ver-

tigen posicional benigne i de laberintitis,

els símptomes acostumen a desaparèi-

xer al cap d’unes setmanes. Mentrestant,

quan apareix un atac de vertigen cal des-

cansar i estar-se quiet. També s’han d’evi-

tar els canvis bruscs de posició i les llums

brillants, i deixar de llegir. Almenys hau-

ríem de deixar passar una setmana sen-

se tenir símptomes per conduir o mani-

pular maquinària pesada.

jectiu és preventiu per limitar un movi-

ment i s’usa exclusivament en l’esport.

La tercera tècnica és la mixta, que com-

bina les dues anteriors utilitzant benes

elàstiques i rígides per limitar segons

quins moviments i estabilitzar l’articula-

ció. S’usa en clínica i en esport.

Sigui quina sigui la tècnica emprada,

sempre hi ha un procés previ de prepa-

ració abans de l’embenatge: netejar la

pell amb aigua i sabó i col·locar-hi una

fina capa protectora d’espuma de poliu-

retà, anomenada pretape, i altres pro-

teccions de les parts òssies.

L’embenat funcional està indicat per

a lesions de parts toves com els lliga-

ments (esquinços de primer i segon

grau), les subluxacions, la tendinitis i l’en-

tesitis, les ruptures miofibril·lars i les

periostitis. En canvi, està contraindicat

en els trencaments, ja sigui d’ossos, ten-

dons, lligaments o músculs. També cal

evitar col·locar-los quan la pell no està

en bones condicions, per exemple, si hi

ha un edema o tenim mala circulació.

Si l’embenat funcional està ben indi-

cat els beneficis són molt importants,

perquè escurça el temps de curació de

les lesions i permet fer esport amb més

seguretat. La llàstima és que no és una

tècnica prou coneguda entre els profes-

sionals de la sanitat.

NEUS VIVES,cap de l’àrea de salutdel Pol. Sagrada Famíliasalut@claror.net

NOVES TÈCNIQUES I MATERIALSPER TRACTAR PARTS DEL COS LESIONADES

24-25_Salut.p65 05/09/2008, 20:4225

CLAROR

26

quan la porció superior de l’estómac

puja cap al tòrax a través d’una petita

obertura que hi ha al diafragma (múscul

que separa el tòrax de l’abdomen). Ales-

hores la barrera que fa l’EEI deixa de ser

efectiva i el contingut gàstric pot passar

amb facilitat cap a l’esòfag, fet que s’ano-

mena reflux gastroesofàgic. Per tant,

l’existència d’una hèrnia hiatal afavoreix

el reflux, tot i no ser-ne l’única causa.

Els factors més freqüents que poden

provocar-la es relacionen amb l’augment

de la pressió abdominal: tenir episodis

de tos violenta, vòmits freqüents durant

períodes llargs de temps, l’embaràs, l’es-

trenyiment, els esforços intensos, el so-

brepès i l’obesitat. També la poden afa-

vorir l’estrès, el tabaquisme (augmenta

la secreció àcida) i els factors genètics.

EVITAR ALIMENTS IRRITANTS

Les recomanacions dietètiques per pre-

venir l’hèrnia de hiat són l’alimentació

equilibrada amb una ingesta de calories

adequades a les característiques de ca-

dascú i que permeti aconseguir o man-

L’HÈRNIA HIATAL POT AFEC-

TAR UN 20 % DE LA POBLA-

CIÓ PERÒ, EN LA MAJORIA

DELS CASOS, NO SUPOSA

RISCOS IMPORTANTS, JA

QUE UN 25 % DELS PACI-

ENTS MILLOREN AMB PAU-

TES DIETÈTIQUES I POSTU-

RALS SENZILLES I SENSE

QUE SIGUI NECESSARI

PRENDRE MEDICAMENTS.

SALUT DIETÈTICA26

Entre l’esòfag i l’estómac hi ha una bar-

rera anatòmica formada fonamentalment

per un múscul circular, que constitueix

l’esfínter esofàgic inferior (EEI). En con-

dicions normals, l’EEI s’obre per perme-

tre el pas de l’aliment cap a l’estómac i

després es tanca perquè les secrecions

àcides no pugin en el camí invers. Quan

l’EEI té un to muscular baix o s’obre

massa cops de manera inadequada pro-

voca el pas del contingut de l’estómac

cap a l’esòfag.

Doncs bé, l’hèrnia hiatal es produeix

Què puc menjar ambuna hèrnia hiatal?

IRIA GONZÁLEZ,dietista del PoliesportiuMarítimsalut@claror.net

26-27_Dietetica.p65 05/09/2008, 20:4026

27SALUT

dels àpats), la sal, els picants o els ali-

ments amb molt condiment, els carmi-

natius com l’all i la ceba, les espècies

fortes (pebre, pebre vermell, bitxo…),

els extractes i brous de carn, les vísce-

res i les carns grasses o fibroses, els fre-

gits, els guisats i les salses en general (so-

bretot les industrials) i els aliments grei-

xosos (nata, làctics no descremats, em-

botits, pastisseria, fruits secs…).

També hem d’evitar prendre aliments

que estiguin molt calents o molt freds.

COM S’HA DE CUINAR

I CONDIMENTAR?

És preferible emprar aquelles tècniques

culinàries que aporten menys greix als

aliments: a l’aigua, cuit o bullit, al vapor,

escalfat, ofegat, a la planxa, al forn i a la

papillota. També cal moderar la ingesta

d’aliments fregits, arrebossats, empanats

i els estofats. Pel que fa a aquests darrers,

si els desgreixem en fred en millorarem la

conservació i la qualitat nutricional.

Atès que cal moderar el consum de

sal, picants, salses i espècies fortes po-

dem optar per altres maneres a l’hora

de donar un toc més saborós als nostres

plats. Per exemple, podem fer servir

herbes aromàtiques que faciliten la di-

gestió, com ara l’estragó, l’anet, el llo-

rer, la farigola, el romaní o el marduix,

entre altres. Pel que fa al vinagre, és pre-

ferible el de poma o el suc de llimona

que no el vinagre de vi.

L’hèrnia hiatal és freqüent i en la ma-

joria dels casos no suposa riscos impor-

tants, ja que es controla fàcilment amb

mesures dietètiques, posturals i farma-

cològiques. No obstant això, si els símp-

tomes són diaris o es requereix un trac-

tament llarg, cal anar al metge perquè

classifiqui el reflux i hi indiqui el tracta-

ment més oportú. Només així s’evitaran

complicacions com l’esofagitis (inflama-

ció de la mucosa de l’esòfag) o l’esòfag

de Barrett, que són dos factors de risc

per desenvolupar càncer d’esòfag.

tenir un pes saludable.

Si ja es pateix l’hèrnia hiatal, per

reduir-ne els símptomes és aconsellable

fer una alimentació fraccionada, per

exemple, fer cinc àpats o més al dia de

manera que es redueixi el volum d’ali-

ments en cadascun i, sobretot, no deixar

passar més de tres hores sense menjar o

beure. I després de sopar convé deixar

passar dues o tres hores abans d’anar-

se’n a dormir. A més, per evitar el reflux

quan s’està estirat es pot elevar el cap-

çal del llit uns deu centímetres per acon-

seguir la inclinació de tot el tronc.

Pel que fa al tipus d’aliments, hem de

decantar-nos pels que ens permetin una

digestió fàcil i evitar tot allò que provo-

ca irritació gàstrica o que estimula la

secreció gàstrica. Així, cal moderar o

eliminar de la dieta els aliments àcids

(cítrics, tomàquet, vegetals crus, fruites

que no estiguin madures), la xocolata, el

cafè, el te, les begudes amb gas i les al-

cohòliques (sobretot en dejú o abans

Els símptomes

El símptoma principal que es pateix

una hèrnia hiatal és la cremor (piro-

si, en termes mèdics) que puja des

de l’estómac fins a la gola. Aquest

símptoma és possible que s’associï

al pas d’aliments àcids o amargs des

de l’estómac a la boca, però hem

d’estar atents si empitjora després

dels àpats, especialment amb els ali-

ments que afavoreixen la relaxació

de l’esfínter o amb els excessos die-

tètics. En molts casos s’agreuja des-

prés d’àpats abundants, quan s’està

estirat o ajupit o quan augmenta la

pressió abdominal.

En altres persones, els símptomes

que predominen són respiratoris,

com ara l’afonia o la raspera per la

irritació de la laringe a causa del

reflux àcid o, fins i tot, l’asma o la

dificultat per respirar.

És preferible emprar

aquelles tècniques culinà-

ries que aporten menys

greix als aliments: vapor,

planxa, forn...

Els factors més freqüents

que poden provocar l’hèr-

nia hiatal es relacionen

amb l’augment de la

pressió abdominal

26-27_Dietetica.p65 05/09/2008, 20:4027

SALUT MENS SANA28

CLAROR

CADA VEGADA HI HA MÉS

PERSONES QUE APOSTEN

PER SEGUIR UN ESTIL DE

VIDA QUE TRENCA EL RIT-

ME FRENÈTIC QUE LA SOCI-

ETAT ENS IMPOSA. SOTA EL

CONCEPTE «MOVIMENT

SLOW» (MOVIMENT LENT)

S’AMAGA UNA FILOSOFIA

DE VIURE QUE PERMET A

L’INDIVIDU ADAPTAR-SE AL

TEMPO NATURAL DE LA

VIDA.

«La vida té unritme més lent»

C. G.El moviment slow (moviment lent) no té

cap entitat o associació al seu darrere,

simplement és una manera d’entendre i

relacionar-se amb el món que busca el

benestar.

D’on sorgeix el moviment slow?

Aquest moviment va néixer a Itàlia i

va començar molt centrat en el món de

l’alimentació i la gastronomia com a con-

traposició del menjar ràpid (fast food).

Sota el nom slow food (menjar lent) es

preconitzava que per alimentar-se cor-

rectament calia que el menjar es prepa-

rés i es degustés amb un temps determi-

nat, ja que menjar massa de pressa és

dolent per a la salut. Després, aquest

moviment es va anar generalitzant a al-

tres camps fins que va esdevenir una fi-

losofia de vida.

Quines premisses té?

El moviment slow defensa una mane-

ra de viure en la qual les persones s’adap-

tin al tempo natural de la vida. L’objectiu

és fer cada cosa seguint el ritme que ne-

cessita. Per exemple, si treballem amb

l’ordinador ho farem de pressa perquè

una computadora és ràpida; si eduquem

els nostres fills serem lents perquè cal

ser pacients amb l’evolució dels nostres

fills. És a dir, no es tracta de fer-ho tot

lentament sinó que cal ajustar-se a les

necessitats temporals de cada activitat.

Si seguim aquesta norma gaudirem mi-

llor del menjar, del temps lliure, de la

feina i de les relacions humanes.

La gent viu obsessionada a fer les

coses de pressa?

Vivim en una societat que preval fer

les coses sempre ràpidament, i la vida té

un ritme més lent. El cicle natural és molt

més lent i cal respectar-lo i adaptar-s’hi.

Si anem massa de pressa podem tenir

problemes perquè anem passats de re-

volucions, quan no cal. És imposar-se un

ritme massa ràpid quan no és necessari.

No podem aplicar el ritme de l’ordina-

dor a totes les facetes de la nostra vida.

I això no és un problema de la societat,

sinó que cada persona ha de ser consci-

ent que cada cosa ha de seguir el seu

procés de manera lenta o ràpida.

I quines conseqüències té aquest

estrès en la salut de la persona?

És indubtable que són conseqüències

negatives, perquè el cos va a un ritme

que no és el seu i al final això pot desem-

bocar en problemes de salut, ja siguin

psíquics o físics.

Cal viure més lentament...

Senzillament és adaptar-se a la vida.

En aquest sentit sempre em trobo amb

moltes persones que no saben fer va-

ENTREVISTA A GERARD ARLANDES

«No podem aplicar el

ritme de l’ordinador a

totes les facetes de la

nostra vida»

28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3728

29SALUT

L’APUNT

Una pilota, el regal més sa

Un estudi fet per la Universitat de Carolina del

Nord ha demostrat que els infants juguen durant

més estona i fan més exercici quan se’ls faciliten

joguines com pilotes o cordes per saltar. Aquest

tipus de joguines els permet fer més activitat

física a l’exterior de casa seva, factor que en

millora la salut.

L’estudi, publicat en el darrer número del Jour-

nal of Preventive Medicine, demostra que els nens que feien més activitat física

eren els que tenien joguines portables per jugar a l’exterior com ara pilotes,

hula-hoops, cordes de saltar, bicicletes o patins. «Oferir als nens una joguina

apropiada és una manera senzilla de promoure la seva activitat física i una bona

elecció no ha de ser cara: amb pilotes o patins n’hi ha prou per estimular-los a fer

esport», explica Diane Ward, directora de l’estudi.

Com tenir unabona higienebucal

La higiene oral és un mètode senzill

que s’ha de practicar de manera di-

ària a través del raspallat. El millor

raspallat oral és el que es fa de ma-

nualment amb els raspalls conven-

cionals. Un raspallat dental correc-

te necessita un mínim de tres minuts

i ha de netejar les superfícies den-

tals, les genives i la llengua. El pro-

cediment s’ha de fer sempre des-

prés de cada àpat, sense oblidar el

raspallat d’abans d’anar a dormir.

Seguint aquesta pràctica, un raspall

dental convencional té una durada

efectiva de dos o tres mesos. Un cop

superat aquest període de temps,

les cerres del raspall perden rigide-

sa, per la qual cosa s’ha de substi-

tuir-lo per un de nou.

Font: www.saludalia.com

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

Gerard Arlandes

(Barcelona, 1951)

és llicenciat en filo-

sofia per la Univer-

sitat Autònoma de

Barcelona. Actual-

ment és professor

de dansa contemporània de l’Insti-

tut del Teatre de Barcelona, tot i que

compagina aquesta activitat fent de

professor de disciplines orientals

com el ioga, el katsu-gen i el yuki.

També té formació als Estats Units

de les tècniques corporals xineses

txi-kung i tai-txi-txuan.

currículum vitae

«En l’àmbit quotidià cal-

dria fer poques tasques

en acabat el dia, però cal

fer-les ben fetes»

cances. Els resulta impossible estar-se

un mes sense tenir activitat frenètica.

Sempre van amb el coet al cul.

Des del punt de vista pràctic, què

recomana fer?

Jo recomanaria que en el nostre país

s’instaurés un horari d’estiu i un altre d’hi-

vern. A l’estiu estaria bé fer intensiu per

després gaudir del dia, ja que el sol es

pon més tard. Això ens permetria fer una

necessària migdiada, gaudir de la natura

i les relacions amb els altres. I a l’hivern,

com que hi ha menys sol, promouria

entrar un xic més tard a la feina perquè

el cos ens demana dormir més. En l’as-

pecte alimentari recomano fer àpats lleu-

gers a l’estiu perquè fa molta calor, i dei-

xaria els menjars més copiosos per a l’hi-

vern, perquè quan fa fred cremem més.

En l’àmbit quotidià procuraria fer po-

ques coses en acabat el dia, però cal fer-

les ben fetes.

Quins guanys experimenta la per-

sona que els practica?

Guanyes en qualitat de vida. I per as-

solir això cal saber dir que no. M’expli-

co. No cal fer tantes coses. Tenim molt

de temps per endavant. Per això cal sa-

ber dir que no, per gaudir de temps lliu-

re per ser feliços. No estic parlant de

renunciar a res perquè senzillament gua-

nyes en benestar.

Fer exercici iseguir una dietad’estil mediterraniallarga la vida

Un estudi científic fet als Estats Units

durant cinc anys a més de 38.000 per-

sones d’entre 50 i 71 anys sense cap ti-

pus de malaltia crònica ha demostrat

que un element determinant per reduir

el risc de mortalitat es troba a seguir

una dieta mediterrània i a fer activitat

física regularment.

Els responsables de l’estudi van qua-

lificar com a dieta mediterrània aquella

alimentació que incloïa una determina-

da proporció de fruites, verdures, lle-

gums i greixos monosaturats. Els cien-

tífics van poder constatar que la mor-

talitat era menor entre les persones que

seguien una dieta d’aquestes caracte-

rístiques i que, a més, feien exercici fí-

sic de manera habitual.

Font: Archives of internal medicine (2007).

28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3729

SALUT MENS SANA30

CLAROR

28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3730

31SALUT

28-29_MensSana.p65 05/09/2008, 20:3731

EL REPORTATGE30

CLAROR

30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4730

31EL REPORTATGE

C.G.

«Amb trenta anys et retires i et dius “ara

què?”», aquesta va ser la pregunta que es

va fer l'exbasquetbolista Xavi Crespo

quan va posar punt i final a la seva carre-

ra esportiva, i també és la pregunta que

tots els esportistes es plantegen quan ar-

riba el moment de la veritat. I és que

segons Xavi Crespo, molt pocs espor-

tistes pensen seriosament en la retirada.

«Quan a un jove li pregunten què vol ser de

gran diu: “jo vull ser esportista”. En la seva

psicologia infantil pensen que una persona

de trenta anys ja és gran i no van més enllà

en els seus plans futurs. I quan arriben a

aquesta edat pot ser que sigui massa tard.»

El problema comença just en els anys

d'adolescència, perquè molts esportis-

tes deixen els estudis argumentant que

els resulta molt complicat compaginar-

los amb la trajectòria esportiva. «No pots

demanar a un nen que entrena vuit hores

diàries que després es dediqui a estudiar

sense poder esbargir-se», explica Xavi

Crespo, i remarca que «estem parlant de

gent molt jove que necessita divertir-se per

El problema comença just

en els anys d’infància i

adolescència perquè és

molt difícil compaginar

els estudis amb la carrera

TOT ESPORTISTA HA D’AFRONTAR UN DIA O UN ALTRE LA FI DE LA SEVA CARRERA

UNA DE LES PREOCUPACIONS PRINCIPALS PER ALS

ESPORTISTES ÉS AFRONTAR CORRECTAMENT LA SEVA

RETIRADA I FER-HO EN UNES CONDICIONS FAVORABLES.

EN LA MAJORIA DELS CASOS ES TROBEN SENSE FORMACIÓ

ACADÈMICA NI EXPERIÈNCIA LABORAL, DOS HANDICAPS

QUE HAN DE SUPERAR PER TROBAR UNA BONA FEINA.

El gran repte de laretirada esportiva

poder aguantar la pressió del competitiu

món de l'esport».

Casos com el futbolista Oleguer Pre-

sas, llicenciat en econòmiques, o el re-

gatista olímpic José Luis Doreste (foto

de la pàgina 33), llicenciat en medicina,

demostren que és possible treure's una

titulació universitària. Però la majoria no

ho fa perquè, com l'exwaterpolista Pe-

dro García Aguado explica, «com con-

vences un xaval de vint anys que té èxit i

diners que ha d'estudiar perquè això algun

dia s'acabarà?».

LA FAMÍLIA, FONAMENTAL

Anna Vilanova, coautora amb Marta Puig

de l'estudi Esportistes olímpics i estra-

tègies d'inserció laboral per a l'Institut

Nacional d'Educació Física de Catalunya

(INEFC), constata que l'àmbit familiar

és fonamental a l'hora de desenvolupar

una bona formació acadèmica en l'espor-

tista. «En el meu estudi he comprovat que

en les famílies dels esportistes en què els

germans han estudiat una carrera univer-

sitària, els esportistes també n'han fet

una», apunta Vilanova, i afegeix que «això

30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4731

EL REPORTATGE32

CLAROR

«Els centres universitaris

no adapten els seus hora-

ris, només la UAB té un

servei d’orientació amb

tutors acadèmics»

Segons un estudi de la Fundació Adecco, tot i que set de cada deu esportistes

espanyols tenen estudis superiors, la majoria tenen dubtes sobre el seu futur un

cop acabada la seva carrera, i el 74,2 % dels enquestats preferirien seguir

vinculats al món de l'esport després de retirar-se. L'estudi fet a esportistes de

28 disciplines diferents en 11 comunitats autònomes també mostra que vuit de

cada deu esportistes esperen que siguin les institucions esportives les que els

ajudin, i el 64,1 %, les entitats públiques.

L'informe també sentencia que el 82 % dels esportistes creu que la formació

pròpia és fonamental a l'hora d'incorporar-se al món laboral, mentre que el 63

% considera bàsic tenir bons contactes. Interrogats sobre l'ajuda no esportiva

que van rebre durant la seva carrera per a la integració al mercat laboral, el

42,2 % destaca la formació, el 30,5 % assegura haver rebut algun tipus d'orien-

tació i el 39,8% assegura no haver rebut assessorament.

Una preocupació per a molts esportistes

indica que són unitats familiars que tenen

molt clar que un bon aprenentatge és fo-

namental per encarar el futur dels seus

fills, carrera esportiva al marge».

Un altre aspecte que es verifica en l'es-

tudi de l'INEFC és que un cop acabat el

batxillerat, l'entorn familiar del futur es-

portista d'elit es relaxa i ja no veu tan

necessaris uns estudis universitaris que,

al mateix temps, són més exigents amb

l'alumne i sovint són incompatibles amb

la seva carrera esportiva. «Els centres

universitaris no adapten els seus horaris,

només la Universitat Autònoma de

Barcelona té un servei d'orientació per

adaptar els horaris a través de tutors aca-

dèmics», explica Anna Vilanova.

NI FORMACIÓ NI EXPERIÈNCIA

Un cop aparcada la carrera esportiva,

molts es troben en un carreró de difícil

sortida. «Analitzant la situació et trobes

que no tens estudis ni experiència laboral;

és clar que et pots posar a estudiar, però

fer una carrera són cinc anys més, amb la

qual cosa tens un títol universitari, però

amb 35 anys i sense experiència laboral. I

les empreses et diuen: sí, ja estàs titulat,

però tenim nois de 24 anys que tenen el

mateix títol que tu i ja tenen una mica

d'experiència. Realment vas amb el temps

en contra», explica Xavi Crespo, actual-

ment responsable del Johan Cruyff Insti-

tute for Sport Studies.

Per superar el mal tràngol, un espor-

tista ha de ser conscient que té aptituds

molt apreciades en el món empresarial.

Tot esportista té un capital esportiu acu-

mulat que l'ajudarà en la seva integració

laboral. Segons Anna Vilanova, «aquest

concepte engloba la important xarxa de

contactes que ha acumulat al llarg de la

seva carrera esportiva, els coneixements

que ha adquirit i que de vegades no és cons-

cient que són valorats en el món empresa-

rial, com ara capacitat de sacrifici, treba-

llar en equip, suportar la pressió i, a més,

la popularitat que tenen».

Un altre factor que un esportista ha

de tenir present a l'hora d'encarrilar una

retirada el menys traumàtica possible és

tenir capacitat per estalviar el màxim

durant la seva trajectòria esportiva, amb

la qual cosa té uns diners que li poden

permetre no precipitar-se a l'hora d'es-

collir la feina que més convingui als seus

interessos i inquietuds professionals.

ORIENTACIÓ PÚBLICA

L'any 2005 la Secretaria General de l'Es-

port de la Generalitat de Catalunya va

decidir crear el Servei d'Atenció a l'Es-

portista (SAE). Aquesta entitat està as-

sociada al Centre d'Alt Rendiment de

Sant Cugat i té tres objectius primordi-

als. En primer lloc, treballar per a la re-

cerca dels mitjans necessaris per poder

fer compatible la vida esportiva amb

l'acadèmica i la laboral. En segon lloc,

acompanyar l'esportista en la seva pre-

paració per a la finalització de la carre-

ra esportiva. I, finalment, facilitar a l'es-

portista un servei que el pugui orientar

de manera especialitzada en temes de

desenvolupament personal més enllà del

món esportiu. Tots els esportistes que

apareguin al Diari Oficial de la Generali-

tat de Catalunya podran accedir lliure-

ment a aquest servei gratuït.

«Els camps de treball són la formació

paral·lela a l'esport, la recerca de feina i el

suport en les transicions esportives», ex-

plica la responsable del Servei d'Aten-

ció a l'Esportista, Susanna Regüela. Així

doncs, mentre dura la carrera esporti-

va, el SAE ofereix cursos que permeten

a l'esportista treballar diferents àmbits

que l'ajudin en el seu desenvolupament

complet de la carrera esportiva. Se'ls

ensenya a parlar en públic, gestió de fi-

nances personals, orientació laboral i

professional i patrocini.

Per afrontar la retirada, la metodolo-

gia del SAE es basa en cinc passos. Pri-

mer es fa una entrevista diagnòstic en la

qual s'analitza quin és l'objectiu a curt,

mitjà i llarg termini de l'esportista i se'n

detecten les necessitats, tot fent un re-

30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4732

33EL REPORTATGE

«Oferim orientació pro-

fessional però també

continguts de direcció de

comunicació i màrqueting

aplicat al món esportiu»

cull de la seva demanda. Segons Regüe-

la, «la majoria d'esportistes no saben el

que volen quan pensen en el seu futur». La

segona etapa se centra a fer, revisar i

optimitzar el currículum de l'esportista.

En tercer lloc, s'ofereix orientació pro-

fessional en la recerca de feina i un ser-

vei de borsa de treball. La quarta fase

inclou entrevistes de seguiment de cada

cas i, finalment, es fan anàlisis dels canals

de recerca de feina i valoració de la seva

utilització.

«La majoria d'esportistes que ens con-

sulten es mostren molt interessats a sa-

ber com poden fer compatible la carrera

acadèmica amb l'esportiva, tot i que tam-

bé fan consultes sobre la formació en re-

cerca de feina, la formació en pràctiques

en empreses durant l'última etapa de la

seva carrera esportiva i la inserció labo-

ral», informa Regüela.

FUNDACIÓ ADECCO

Al marge del servei públic que ofereix el

SAE a Catalunya, hi ha la Fundació Adec-

co, que ofereix un servei similar a tot

Espanya. Aquesta fundació es va crear

el 1999 amb el suport del Comitè Olím-

pic Espanyol i posteriorment s'hi van afe-

gir associacions d'esportistes professio-

nals (futbol, bàsquet, handbol, ciclisme,

atletisme i futbol sala). Es tracta d'una

entitat privada però que té el suport eco-

nòmic d'institucions públiques com la

Junta d'Andalusia, les comunitats de

Madrid i Castella-la Manxa, o els ajunta-

ments de Sevilla i València.

«El programa d'integració de la Funda-

ció Adecco s'estructura en tres fases», ex-

plica el responsable del Programa d'Es-

portistes, Samuel Trives. La primera eta-

pa és un seminari presencial de 16 ho-

res en què es mostren tècniques de re-

cerca de feina, eines necessàries per a la

recerca i la definició de l'objectiu pro-

fessional. La segona fase és una entrevis-

ta individual amb una consultora exper-

ta en orientació laboral que, en col·-

laboració amb el tutor o responsable de

la fundació, elaboren un pla de carrera

segons la formació, el perfil i els interes-

sos de l'esportista. La tercera fase se cen-

tra en la recerca activa de feina tant per

part de l'esportista com de la fundació.

«Actualment la xifra d'integració laboral

del nostre servei és del 88 %», anuncia

Trives, i afegeix que «la veritat és que no

tan sols segueixen el nostre programa es-

portistes que busquen feina sinó també

molts que ho faran en un futur i es volen

anticipar a aquesta situació, amb la qual

cosa n'hi ha molts que encara no busquen

feina activament».

ÀMBIT PRIVAT

El Johan Cruyff Institute for Sport Studi-

es és una entitat que es va crear amb

l'objectiu d'oferir màsters i cursos que

permetin als esportistes tenir coneixe-

ments útils per després trobar feina en

el món de l'esport, sense haver de fer les

tasques merament tècniques com ara la

d'entrenador. «Oferim orientació profes-

sional però també continguts de direcció

de comunicació i màrqueting aplicat al món

de l'esport», explica Xavi Crespo. La idea

és que aquests esportistes sàpiguen fer

servir tot el potencial que tenen ama-

gat posant-los a l'abast tots els instru-

ments i coneixements adequats per tro-

bar una bona feina. Exesportistes com

Ferran Martínez, Jordi Villacampa i

Enric Massip han cursat estudis en

aquesta entitat.

Esportistes com José Luis Doreste,

regatista de vela, han sabut compagi-

nar la competició amb els estudis, en el

seu cas de medicina.

30-33_Report.p65 05/09/2008, 20:4733

CLAROR

34

34-35_FCPortada.p65 05/09/2008, 20:5034

35

«Els abonats tenim motius perfer-nos socis col·laboradors!»

ELS DOS PATRONS REPRESENTANTS DELS SOCIS COL·LABORADORS ENS HI CONVIDEN AMB AQUEST ARTICLE

J. Itxaso / B. Alonso*

Fa 25 anys, un grup de pares

i mestres il·lusionats, inte-

grats en la Cooperativa Cla-

ror, van construir el primer

Esportiu Claror. Quin n'era

l'objectiu? Que els alumnes de

l'escola Sagrada Família en

particular, i els veïns del barri

en general, poguessin practi-

car l'esport de manera lúdi-

ca, educativa i solidària.

Uns anys més tard, per les

canviants circumstàncies de

l'època, d'aquella cooperati-

va neix la Fundació Claror.

Una fundació formada per

quatre estaments: els abonats

de l'Esportiu Claror, els mes-

tres de l'escola Sagrada Fa-

mília, els pares de la mateixa

escola i els treballadors.

Així doncs, per voluntat del

fundador, les persones dels

quatre col·lectius han de for-

mar l'ànima de la Fundació,

el seu òrgan de govern, el Pa-

tronat. Tres dels col·lectius

són fàcilment identificables i

estan estructurats. La cosa es

fa més complexa amb el col·-

lectiu dels usuaris abonats,

especialment arran de la in-

corporació a la Fundació dels

poliesportius Sagrada Famí-

lia i Marítim.

Amb la necessària reforma

dels Estatuts, que va tenir lloc

l'any 2007, s'identifica i s'es-

tructura millor aquest esta-

ment, i s'estableix el dret dels

abonats majors de 18 anys i

amb més d'un any d'antigui-

tat, de totes les instal·lacions

gestionades per la Fundació,

a formar-ne part. Tractant-se,

però, d'una fundació, aquesta

identificació genèrica ha

d'anar acompanyada de la

declaració explícita, per part

de l'usuari abonat, de com-

partir les finalitats i els valors

que han inspirat el projecte

fundacional. És el primer re-

quisit per esdevenir soci col·-

laborador.

ELS DRETS DELS SOCIS

El soci col·laborador, a tra-

vés de l'assemblea de l'esta-

ment i dels seus represen-

tants, participa en el govern

de l'entitat. Segons les normes

estatutàries, pot ser elegit i

elector com a representant

dels socis al Patronat de la

Fundació.

ELS MOTIUS

Quins són els motius per fer-

nos socis col·laboradors? Us

els proposem en dos blocs:

les raons de finalitat i les ra-

ons de valors.

Raons de finalitat:

- Promoure l'esport per a tot-

hom, de manera inclusiva, co-

operativa i solidària: per als

nadons i els infants, per als jo-

ves i els adults, per a les famí-

lies i la gent gran, per als col·-

lectius més vulnerables. Amb

programes i serveis de quali-

tat i amb instal·lacions confor-

tables, segures i acollidores.

Raons de valors:

- Mantenir i impulsar els va-

lors fundacionals.

- Una entitat que posa en pri-

mer lloc les persones i el dret

a participar en la gestió i mi-

llora dels serveis i les instal·-

lacions.

- Una entitat socialment res-

ponsable que promou la co-

operació, la cultura i la soli-

daritat, amb un compromís

ferm amb el desenvolupament

comunitari del seu entorn.

- Una entitat respectuosa amb

el medi ambient i el desenvo-

lupament sostenible.

Si et veus reflectit en

aquests valors, tens motius

per demanar la teva incorpo-

ració a l'estament dels socis

col·laboradors.

Omple la butlleta de sol·-

licitud i participa en la cons-

trucció del futur de la nostra

entitat!

* Joan Itxaso i Bernat Alonso

són els actuals representants

dels socis col·laboradors al Pa-

tronat de la Fundació Claror

Poden ser socis

col·laboradors els

abonats del Cla-

ror, Sagrada Famí-

lia o Marítim ma-

jors de 18 anys

Qui vulgui fer-se

socis ha de lliurar

la butlleta de

sol·licitud que

trobarà a la recep-

ció dels centres

34-35_FCPortada.p65 05/09/2008, 20:5035

CLAROR

36

El mes d’octubre es publicarà el llibre dels 25 anys, un recull de 25capítols escrits per 25 persones vinculades a l’entitat

Els passats divendres 13 i dis-

sabte 14 de juny va tenir lloc

a l’Esportiu Claror el 25 x 25,

l’acte de clausura del 25è

l’aniversari. El 25 x 25 va con-

sistir a estar 25 hores nedant

en relleus de 25 metres, i cal

dir que va ser tot un èxit, ja

que van participar-hi més de

sis-centes persones i en cap

moment no es va deixar de

nedar. El Claror va comptar,

sobretot en les hores més

compromeses de la matina-

da del divendres al dissabte,

amb un grup d’entusiastes

nedadors que van fer tants

relleus com va caler per tal

que sempre estigués activa la

fita. A més, durant les 25 ho-

res hi va haver un seguit d’ac-

tivitats tant a l’aigua com en

sec per dinamitzar l’esdeve-

niment i, en la darrera hora

de l’esdeveniment, els neda-

dors olímpics Èrika Villaècija

i Rafa Muñoz van signar autò-

grafs a tots els presents i van

ser els encarregats de fer els

últims relleus.

OBJECTIU SOLIDARI

Un altre dels aspectes del 25

x 25 és que la Fundació Cla-

ror es va comprometre a do-

nar un euro per cada piscina

de 25 metres a la Fundació

Esclerosi Múltiple. En total,

es van nedar 2.728 piscines

(68.200 metres!), xifra que,

sumada a la venda de

marxandatge de la Fundació

Esclerosi Múltiple, va perme-

El llibre dels 25

anys costarà 20

euros i es podrà

adquirir a la recep-

ció dels centres

“25 ANYS DEL CLAROR”

tre lliurar-los un total de

3.200 euros.

Com a cloenda del 25 x 25,

la presidenta de la Fundació

Claror, Laura Ponce, va lliu-

rar el taló acreditatiu de

l’aportació a la presidenta de

la Fundació Esclerosi Múlti-

ple, Rosa Maria Estrany.

EL LLIBRE DELS 25

ANYS

El mes d’octubre la Fundació

Claror publicarà el llibre 25

anys del Claror, una publica-

ció elaborada íntegrament a

l’entitat i que ha comptat amb

la participació de més de 75

persones.

El gruix central del llibre

són 25 capítols escrits per

diverses persones que han

estat o estan vinculades a

l’entitat: des dels primers

socis fundadors de la Coo-

perativa Claror fins a mes-

tres de l’escola Sagrada Fa-

mília, pares d’alumnes i pro-

fessionals de l’entitat.

A més, també s’hi inclouen

un seguit d’annexos amb da-

des diverses. Un dels més en-

tranyables és l’annex en el qual

prop d’una cinquantena de

treballadors de totes les

instal·lacions han escrit una

dedicatòria al Claror.

La publicació, que consta

de 176 pàgines més les co-

bertes de tapa dura, esdevin-

drà un excel·lent document de

recull d’aquests primers 25

anys d’història, no tan sols de

l’Esportiu Claror sinó també

de la Fundació. Se n’han edi-

tat dos mil exemplars i es

podrà comprar per vint euros

a la recepció dels centres es-

portius.

L’acte de presentació vol

comptar amb la presència de

l’alcalde de Barcelona, Jordi

Hereu, i també està prevista

l’actuació de la Coral Claror,

que, entre altres peces, inter-

pretarà la cançó del 25è ani-

versari, amb lletra i música

del seu director, Lluís Yera.

En el moment de tancar

aquesta revista, l’Ajuntament

encara no havia pogut pro-

posar la data de l’acte per lli-

gar-la a l’agenda de l’alcalde.

LA FITA ESPORTIVA VA COMPTAR AMB EL SUPORT DE DOS NEDADORS OLÍMPICS

El 25è aniversari es va tancarel mes de juny amb el 25 x 25

36-37_25-EC.p65 05/09/2008, 21:0736

37ESPORTIU CLAROR

Després d’uns anys fent actu-

acions de gran calatge que

han contribuït a modificar els

serveis esportius, en aquesta

temporada 2008-2009, sota

el lema Afinem, es volen cen-

trar els esforços en els mati-

sos i els detalls.

Els grans protagonistes

són les àrees tècniques, que,

amb una feina exhaustiva

d’anàlisi del què i com s’està

fent, han estat capaces de for-

mular un seguit d’accions en-

caminades a la millora dels

serveis, tant des del punt de

vista d’atenció als usuaris com

a les condicions amb què

s’ofereixen aquests serveis

(material i infraestructures).

Aquestes accions, formula-

des en un cicle de tres anys,

tenen en compte tot el recor-

regut que fa un usuari des que

arriba a la instal·lació fins que

ja està fent activitat física es-

table i periòdica; des d’un

acolliment pensat per orien-

tar les persones d’acord amb

les seves necessitats i inquie-

tuds fins al seguiment, revisió

i evolució dels programes de

cada usuari.

CULMINADES LES

OBRES DE L’ESTIU

Tot i que ha estat un estiu molt

més tranquil pel que fa a

obres i actuacions especials

a la instal·lació en compara-

ció d’anys anteriors, la reali-

tat és que enguany l’Esportiu

Claror ha continuat fent els

Afinem: l’Esportiu Clarorsegueix millorant els serveisAquest estiu s’han millorat les vies d’evacuació, s’ha instal·lat un

sistema de raigs UV a la piscina petita i una nova màquina de clima

S’IMPULSA UN PROGRAMA DE REBUDA I DE SEGUIMENT DE L’ACTIVITAT

la zona del pavelló. Així, el

cicle de pràctica d’activitat

física serà molt més confor-

table per a tothom. Aquesta

actuació, a causa de la com-

plexitat que té, es preveu te-

nir-la enllestida el darrer tri-

mestre d’enguany.

SISTEMA D’UV A LA

PISCINA PETITA

Després dels bons resultats

que va donar el vas d’hidro-

massatge, s’ha instal·lat un

nou sistema de raigs ultravio-

lats (UV) a la piscina petita.

Es tracta d’un sistema físic de

desinfecció de l’aigua molt

eficient i que permet mantenir

els paràmetres òptims amb

menys substàncies químiques

(clor). L’aigua passa a través

d’un circuit per la làmpada

dels raigs UV i torna al vas de

la piscina desinfectada.

Tot i que en alguns països

aquest és un sistema conside-

rat prou eficient i que no ne-

cessita estar acompanyat del

tractament químic, la realitat

és que al nostre país la llei

requereix que hi hagi un mí-

nim de clor, molt inferior,

però, al que seria necessari

sense un tractament per UV.

Això permet millorar de ma-

nera important la qualitat de

l’ambient del recinte on hi ha

el vas en tractament. És espe-

cialment indicat en vasos pe-

tits i amb molt de moviment

per garantir més estabilitat en

la qualitat de l’aigua.

passats mesos de juliol i agost

accions per millorar encara

més la instal·lació.

En primer lloc, i seguint les

accions de l’any passat, s’ha

continuat treballant en la mi-

llora de la seguretat a les vies

d’evacuació de la instal·lació,

concretament a l’escala 2 i a

l’altura del tatami. En aquest

sentit, ha calgut substituir la

vidriera existent per una pa-

ret resistent al foc.

Paral·lelament, han comen-

çat les actuacions necessàri-

es per a la instal·lació de la

nova màquina de clima desti-

nada a millorar les condici-

ons de confort (temperatura

i humitat) de diverses zones

del centre: piscina petita, sa-

les d’activitats i vestidors de

Una de les accions previstes en l’operació Afinem té a

veure amb les arts marcials i amb la voluntat que les dife-

rents disciplines que es practiquen a l’entitat funcionin com

una secció esportiva al si de l’àrea de l’escola esportiva.

L’objectiu és dinamitzar totes aquestes disciplines (judo,

taekwondo, karate, aikido i hapkido) donant-les a conèi-

xer millor entre els nostres usuaris, aprofitant els punts en

comú per fer activitats de manera conjunta. La persona

que ha entomat el repte de tirar endavant aquest projecte

és l’actual professor de hapkido, Jacques Carbonell, un

professor amb molta experiència.

Fins a cinc disciplines dinsla secció d’arts marcials

36-37_25-EC.p65 05/09/2008, 21:0737

CLAROR

38 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA

LES OBRES S’HAN PORTAT A TERME ELS MESOS D’ESTIU

El Poliesportiu Sagrada Família continua apostant

per oferir diverses fórmules de contractació de

les activitats per facilitar als abonats i usuaris l'ac-

cés a la pràctica esportiva. En aquest sentit, les

activitats a la carta, que faciliten la compra puntu-

al de determinades sessions, i les graelles aqua-

combi i cardiotono, que permeten una pràctica

multidisciplinar i flexible pel que fa a l'horari a un

preu molt especial, són les apostes del poliespor-

tiu, conjuntament amb la contractació per tempo-

rada dels cursets per als qui tenen la possibilitat de complir regularment els horaris de les

activitats.

D'altra banda, enguany, la graella d'aigua es presenta completament renovada en la seva

oferta d'activitats, i possibilita una pràctica molt completa i variada als qui gaudeixin de

l'activitat física a l'aigua.

Es posen a l’abast diverses fórmules decontractació de les activitats dirigides

Programa defibromiàlgia apartir del mesd’octubre

La novetat d'enguany que pre-

senta el Poliesportiu Sagrada

Família en l'àmbit aquàtic és

el programa de la fibromiàl-

gia. El servei entrarà en funci-

onament a partir de l'octubre

i es planteja com una activitat

fisicoesportiva adreçada a

persones que pateixen fibro-

miàlgia o fatiga crònica.

Aquesta activitat combina

la natació amb exercicis ae-

ròbics aquàtics, estiraments i

exercicis de mobilitat articu-

lar dins l'aigua. A més, inclou

dos massatges específics

mensuals.

Aquesta activitat es practi-

ca en grup i cerca una millora

de la condició física en gene-

ral i, sobretot, facilitar una

pràctica esportiva continua-

da a les persones que patei-

xen aquesta patologia en un

entorn lúdic i alegre.

ACTIVITATS

ACTIVITATS

ment genera no suposessin un

obstacle».

VESTIDORS E I F

Les actuacions als vestidors

han permès renovar el pavi-

ment del terra, la impermea-

bilització i les instal·lacions

d'aigua, amb la qual cosa s'han

aconseguit millores pel que fa

al subministrament i també a

l'estalvi d'aigua. Enguany es

disposarà d'uns vestidors

ecològicament més sosteni-

bles i impermeables alhora

que remodelats.

Renovada la sala decondicionament físic

El Poliesportiu Sagrada Fa-

mília estrena aquesta tempo-

rada 2008-2009 una sala

nova de condicionament fí-

sic i els vestidors E i F com-

pletament reformats. Les

obres es van portar a terme

durant els mesos de juliol i

agost amb l'objectiu d'entor-

pir al menys possible l'acti-

vitat d'usuaris i abonats i po-

der començar el nou exerci-

ci amb millors serveis.

CANVIS A LA SALA

A banda de la remodelació i

millora dels paràmetres de

confort, la sala de condicio-

nament físic ha incorporat

una maquinària d'entrena-

ment cardiovascular, de pes

i pes lliure completament

nova que permet obrir un

ventall més ampli de possi-

bilitats a l'hora de dur a ter-

me activitat física. No obs-

tant això, el salt qualitatiu es

troba en la incorporació de

sis noves màquines que pos-

sibiliten un treball funcional

amb la realització de movi-

ments globals que enriquiran

els entrenaments i augmen-

taran les possibilitats actuals

de treball.

El director del Poliespor-

tiu Sagrada Família, Manel

Cercós, vol «transmetre un

missatge d'agraïment als abo-

nats i abonades per la seva con-

sideració i col·laboració, com

també per l'esforç d'adaptació

que han hagut de fer perquè els

inconvenients que tot arranja-

Tal com estava previst en el pla d’obres es van obrir els nousvestidors d’abonats E i F i la nova sala de condicionament físic

38-39_PSF-PM.p65 05/09/2008, 21:0838

39POLIESPORTIU MARÍTIM

PROMOCIÓ

El setembre,matrícula imotxillagratuïtes

Després de les vacances, co-

mença la nova temporada i

com sempre per aquestes

dates el Poliesportiu Marítim

posa al l'abast una oferta úni-

ca. Fins al 30 de setembre, hi

haurà matrícula gratuïta més

motxilla de regal per a tots

els qui s'abonin a la instal·-

lació. Es tracta d'una ocasió

d'or per a tots els que es vul-

guin posar en forma després

de les vacances i a més fer-ho

a un molt bon preu.

Aquesta oferta no és vàlida

per a exabonats que s'hagin

donat de baixa en els darrers

cinc mesos.

La temporada 2008-2009

que comença a partir

d'aquesta tardor vindrà mar-

cada, entre altres novetats,

per la creació d'un curs de

vòlei indoor que durarà d'oc-

tubre del 2008 a juny del

2009.

El curs està obert tant a

abonats com a no abonats de

la instal·lació, i caldrà forma-

litzar una inscripció prèvia a

recepció perquè les places

són limitades. Les butlletes

s'hauran de presentar degu-

dament complimentades a la

recepció de la instal·lació.

El curs comença les clas-

Curs de vòlei indooral pavelló del Marítim

EL CURS COMENÇARÀ L’ACTIVITAT A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE

ses a partir del 4 d'octubre i

es farà tots els dimarts o di-

jous en la franja horària de 20

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Èxit de participació enla Festa de l’abonatCom és habitual cada

any, a finals del mes de

juny es va fer durant la

setmana del 16 al 20

la Festa de l'abonat,

que aquest cop va in-

cloure com a novetat

classes de capoeira,

cabaret, country i ball

andalús.

El darrer dia de la

programació, el divendres 20 de juny, es va organitzar a

la plaça Charles Darwin una classe dirigida de spinning

que va registrar la xifra rècord de setanta participants.

Durant dues hores, sis tècnics de les diferents instal·lacions

gestionades per la Fundació Claror, com també del Poli-

esportiu Marítim, van dirigir una magnífica sessió que, a

més, va omplir els voltants de la plaça de ciutadans ben

encuriosits per l'activitat.

FESTA MAJOR

Les pistes del pavelló del Poliesportiu Marítim acolliran un cursde vòlei indoor que durarà d'octubre del 2008 a juny del 2009

a 21.30 hores, a la pista del

pavelló cobert del Poliespor-

tiu Marítim.

FESTA DE L’ABONAT

El Marítim,implicat ambla festa de laBarceloneta

Com cada any, amb motiu de

la celebració de la Festa

Major del barri de la Barce-

loneta, el Poliesportiu Marí-

tim hi participa oferint un

programa d'activitats lúdi-

ques. Així, durant el diven-

dres 26 de setembre, el Poli-

esportiu Marítim organitza

una tarda de lleure per als

més menuts a la plaça Char-

les Darwin, davant del poli-

esportiu. Hi haurà una xoco-

latada i es muntarà un inflable

per a la diversió de petits i

grans.

Cada mes, unamasterclass apartir delnovembre

Després de l'èxit d'acollida

que van tenir les diverses

masterclass que es van fer al

llarg de la temporada 2007-

2008, la direcció del Polies-

portiu Marítim ha decidit re-

petir l'experiència, conscient

del públic que té aquest tipus

d'activitats entre usuaris i

abonats del centre.

Així doncs, des del mes de

novembre del 2008 i fins al

mes de juny del 2009 es faran

un seguit de masterclass de les

activitats més variades. En els

propers mesos se'n concre-

tarà el programa complet.

ACTIVITATS

38-39_PSF-PM.p65 05/09/2008, 21:0839

CLAROR

40

40-41_Llinars.p65 05/09/2008, 21:1140

41L’ESPORTIU DE LLINARS

L’Esportiu de Llinars del Vallèsinicia les obres de construccióL’equipament, de titularitat municipal, serà gestionat per l’empresaLlinarsport SL, constituïda per la Fundació Claror i l’Escola Ginebró

INAUGURACIÓ PREVISTA PER A L’OCTUBRE DEL 2009

El mes de maig passat, l'em-

presa Teyco, SL va iniciar els

moviments de terra i, per

tant, la primera fase de les

obres de construcció de l'Es-

portiu de Llinars del Vallès.

Aquest centre, de titularitat

municipal, és construït i serà

gestionat per l'empresa Lli-

narsport, SL, constituïda per

l'Escola Ginebró i la Funda-

ció Claror. Això farà de l'Es-

portiu de Llinars la cinquena

instal·lació esportiva gestio-

nada per la Fundació Claror.

L'edifici ha estat projectat

per un equip facultatiu, format

per sis persones, dirigit per

l'arquitecte Joaquim Casals.

Ubicat a l 'avinguda Pau

Casals (carretera que uneix

Llinars amb Cardedeu), el

centre tindrà un total de cinc

mil metres quadrats, amb tota

mena d'espais per satisfer tota

mena d'usuaris. En aquesta

mateixa pàgina podeu veure

algunes imatges del projecte.

Aquest setembre, coinci-

dint amb la Festa Major de

Llinars del Vallès, l'Esportiu ha

iniciat el període de preins-

cripció per a tots els interes-

sats a abonar-se a un centre

que està previst que s'inaugu-

ri d'aquí a un any. La preins-

cripció també es pot fer al

web www.llinarsport.cat, on,

a més, hi ha un vídeo en què

es pot veure, en 3D, com serà

el centre un cop acabat. Al

web s'anirà informant de

l'evolució de les obres.

Per sobre d'aquestes línies, imatges de reproduccions fotorealistes en 3D, generades per

ordinador, que reflecteixen com seran l'edifici i diversos espais del nou Esportiu de Llinars.

40-41_Llinars.p65 05/09/2008, 21:1141

CLAROR

CAN CARALLEU42

El programa de wellness per-

sonalitzat ofereix l’entrena-

ment personal i estrena una

nova activitat, el pilates per-

sonal.

ENTRENAMENT

PERSONAL

Es tracta d'un servei de quali-

tat que s'adapta als objectius

de cada persona. L'equip de

tècnics avalua les necessitats

i ajuda a fer l'entrenament de

manera correcta, progra-

mant les activitats més adients

i tenint cura que es facin amb

seguretat per optimitzar-ne

els resultats. Si cal, també

s'ajuda a adquirir hàbits més

saludables i a reconèixer qui-

nes activitats són més ade-

quades a les característiques

de cadascú.

És un servei adreçat a tot

tipus de públic, però especi-

alment indicat per a persones

amb problemes de salut,

com poden ser la recupera-

ció d'una lesió, afectacions

cròniques o procés d'envelli-

ment; manca d'hàbits fisico-

esportius; persones que bus-

quen un rendiment concret

(esport amateur, lleure fisico-

esportiu, preparació d'oposi-

Can Caralleu ofereix un serveid’entrenament personalitzatPermet rendibilitzar el temps destinat a fer activitat física assolint elsobjectius de manera segura i reduint el risc de lesions

ES TRACTA D’UN PROGRAMA FET A LA MIDA DE CADASCÚ

cions), i persones amb dispo-

nibilitats horàries concretes.

L'entrenament personal es

pot dur a terme en qualsevol

dels espais esportius de Can

Caralleu. A més, es disposa

de material exclusiu per a l'en-

trenament personal i màqui-

nes Gravity Training System.

MÈTODE PILATES

El mètode pilates busca mi-

llorar el control i la conscièn-

cia del cos en moviment. L'eix

vertebrador del mètode és la

cintura pelviana i l'abdomen.

El treball de la respiració,

l'estabilitat dels segments

corporals, la propiorecepció,

la mobilitat articular i la ca-

pacitat de moure el cos amb

el mínim esforç són els con-

tinguts necessaris per assolir

un domini corporal conscient.

L'objectiu és aconseguir

millores en el sistema muscu-

loarticular, treballant la força

i la flexibilitat de la muscula-

tura, mitjançant l'execució de

moviments de manera cons-

cient, fluida i harmònica. Els

El Gravity-Cardio parelles és una altra novetat de la tem-

porada 2008-2009, i s’adreça a grups de dues persones

que volen millores musculars i cardiovasculars. Mitjan-

çant circuits dinàmics amb màquines Gravity Training Sys-

tem i equipament cardiovascular, el treball s’adapta a les

característiques i necessitats de cadascun dels clients. Està

pensat especialment per a persones que prefereixen en-

trenar en un grup reduït, i es fa a la sala de fitness.

El Gravity-cardio per parelles

exercicis s'adapten a les ca-

racterístiques personals de

cada usuari.

S'adreça especialment a

persones que per les seves

característiques i motivaci-

ons volen desenvolupar el

control del propi cos sota una

direcció segura i individualit-

zada, ja sigui per temes de

salut o de rendiment espor-

tiu, en un ambient tranquil i

relaxat; i persones amb dispo-

nibilitats horàries concretes.

Es duu a terme a les sales

d’activitats amb material es-

pecífic de pilates i màquines

Gravity Training System i el seu

programa específic Reformat

Evolved Series.

La contractació d’aquests

serveis inclou en primer lloc

una revisió mèdica exhausti-

va per diagnosticar possibles

anomalies. Després es fa una

entrevista personal per conèi-

xer motivacions, disponibili-

tat horària i freqüència d’en-

trenament; valoració corpo-

ral (morfoestàtica i possibles

restriccions en la mobilitat i

amplitud articular, composi-

ció corporal, etc.). I, per aca-

bar, s’ofereix entrenament i

avaluació contínua.

42-43_CanCa.p65 05/09/2008, 20:5442

43CAN CARALLEU

L’etapa de l’adolescència és

molt important pels grans

canvis físics que el cos expe-

rimenta, i alhora és una fase

de la vida en què els nois i

noies han de dedicar la ma-

jor part del seu temps a l’es-

tudi. Això requereix concen-

tració i capacitat d’esforç, i

també els obliga a un seden-

tarisme que sovint no és el

més adequat per a un cos que

necessita reforçar les seves

estructures.

TRES NOVETATS

Les activitats que proposa

Can Caralleu estan orienta-

des tant per a nois com per a

noies d’entre 12 i 16 anys. La

primera és el funky hip-hop,

activitat de ball amb coreo-

grafies i música actual que

permet desenvolupar la cre-

ativitat i reforçar la conscièn-

cia corporal.

El KNK sport és una activi-

tat poliesportiva en la qual es

treballen els fonaments tèc-

nics i tàctics dels esports

d’equip (bàsquet, vòlei, futbol,

hoquei, handbol, rugbi) com-

binat amb esports aquàtics

(natació, waterpolo, salva-

ment i socorrisme, i fitness

aquàtic).

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Més activitats dirigidesper a adolescentsLa nova temporada 2008-2009 potenciarà les activitats per aadolescents introduint el funky hip-hop, el KNK sport i el judo

FER ESPORT EN UN AMBIENT SALUDABLE I AMISTÓS

Festa Majorde Sarrià

El dissabte 11 d’octubre Can

Caralleu participa en la Festa

Major de Sarrià. La plaça del

Consell de la Vila acollirà ac-

tivitats per a grans i petits. Els

infants podran jugar a mini-

tennis i fer escalada en rocò-

drom d’11 a 14 hores. Els

adults tindran una classe ober-

ta d’iniciació al line dance de

12 a 13 hores. D’altra ban-

da, durant els dies de Festa

Major Can Caralleu oferirà

matrícula gratuïta.

BREUS

Sóc Nou: servei d’atenciópersonalitzada als abonats

Can Caralleu ofereix als nous abonats un servei d’atenció

personalitzada que dóna informació detallada de la instal·-

lació i les activitats que s’hi duen a terme perquè cadascú

pugui fer-se un programa a la mida de les seves necessi-

tats. El servei consta d’una visita a la instal·lació, en la qual

s’expliquen les normatives d’ús dels diferents espais es-

portius i es mostren les activitats que s’hi fan. Periòdica-

ment s’organitzen sessions de Sóc Nou que consisteixen

en classes d’una hora i mitja de durada en què tècnics

especialitzats proposen activitats diverses. Per a més in-

formació, contacteu amb esport@cancaralleu.org o bé

directament a la recepció del centre.

Finalment, també s’oferirà

judo, una art marcial en què

la disciplina i el respecte a

l’oponent en són els eixos ac-

titudinals. Es treballa el sentit

de l’equilibri, la percepció del

cos en l’espai i la millora de la

condició física. En aquest cas

es participa en competicions

escolars.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Novetats alsballs de saló

Les novetats en l’oferta de

balls de saló de la temporada

2008-2009 són els cursos de

sevillanes en dos grups (inici-

ació i perfeccionament) per

poder adequar-se a tots els

nivells. A més, en resposta a

la demanda de molts abonats,

també s’inicia un nou curs de

ball, el de ritmes llatins.

Canvi al serveide mainadera

A partir del 15 de setembre

l’horari del servei de maina-

dera per a infants serà els di-

lluns i dimecres, de 10 a 12.30

hores, i els dimarts i dijous,

de 9.15 a 12 hores.

42-43_CanCa.p65 05/09/2008, 20:5443

CLAROR

44

44-45 Events.p65 05/09/2008, 20:5344

45ESDEVENIMENTS

El Raid Barcelona Marítimse celebrarà el 19 d’octubre

EL RAID TÉ FIXAT UN LÍMIT DE FINS A UNA SEIXANTENA D’EQUIPS

Escalada: l’equip haurà de superar una sèrie de vies

d’escalada, cadascuna serà de diferent dificultat.

Caiac de mar: recorregut en caiacs dobles

autobuidables.

Tir amb arc: prova de punteria.

Resistència: cobrir una distància pel litoral.

Natació: dinàmica de relleus en la qual s’haurà de

cobrir una distància nedant.

Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta.

Circuit d'habilitat / pista americana: circuit fet per la sorra de la platja de la Barceloneta.

Força: es farà una lluita entre dos equips agafats cadascun a l’extrem d’una corda per on

hauran d’estirar en un temps determinat. Guanyarà l’equip que desplaci l’altre fins a la

marca establerta. Aquesta prova es durà a terme a la platja de la Barceloneta.

El diumenge 19 d'octubre se

celebra la setena edició del

Raid Barcelona Marítim, una

prova multiesportiva que es

desenvolupa per la rodalia del

Poliesportiu Marítim, pel pas-

seig Marítim i per la platja de

la Barceloneta.

L'horari de la competició

començarà a les 7.30, quan

es farà la rebuda a tots els

equips participants, i no serà

fins a les 8.30 que començarà

la competició amb la sortida

massiva. Es calcula que la

prova finalitzi a les 14.30 ho-

res. Està previst que el dilluns

20 d'octubre es penjaran les

classificacions definitives del

Raid al web www.claror.cat/

raid.htm

Els premis es lliuraran el 23

d'octubre a les 20.30 hores a

la sala AlmodoBAR.

QUI HI POT PARTICIPAR

L'organització del Raid

Barcelona Marítim ha fixat un

límit de seixanta equips parti-

cipants, que disputaran un to-

tal de vuit proves esportives.

La inscripció al Raid serà

per equips. Aquests han d'es-

tar formats per quatre inte-

grants, dels quals participa-

El Raid és una prova multiesportiva de caràcter popular i gratuïta. Lainscripció acaba el 15 d’octubre i es pot fer a través de www.claror.cat

ran tres i un en serà el mem-

bre suplent. El quart integrant

podrà donar suport a l'equip

(no durant la realització de les

proves) i suplir un membre en

cas de lesió. Serà obligatori

que sempre hi hagi com a

mínim un integrant femení o

masculí en el trio participant.

El període d'inscripcions

romandrà obert del 15 de

setembre al 15 d'octubre. A

les instal·lacions gestionades

per la Fundació Claror po-

dreu trobar i lliurar la butlle-

ta d'inscripció. També es pot

fer la inscripció entrant a

www.claror.cat/raid.htm

REUNIÓ INFORMATIVA

D'altra banda, el divendres 17

d'octubre, a les 20.30 hores,

hi haurà la tradicional reunió

informativa. És obligatòria la

presència d'un integrant de

l'equip per poder participar

al Raid, ja que en aquesta reu-

nió es lliurarà a tots els equips

informació i material impres-

cindible per poder participar

en la competició.

LES PROVES

44-45 Events.p65 05/09/2008, 20:5345

CLAROR

46 ESDEVENIMENTS

46-47_Seccions.p65 05/09/2008, 20:5346

47

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

i AMPA), passant per la direc-

ció de l'Esportiu Claror. El

document, a més, ha estat

aprovat pel Patronat de la

Fundació Claror.

L'objectiu ara és fer-lo ar-

ribar a totes les famílies que

formen part de la secció en-

tre finals de setembre i prin-

cipis d'octubre i a totes les

que any rere any es van in-

corporant a la secció.

NOVA TEMPORADA

La secció de bàsquet Safa-

Claror comença a partir de

l'octubre la temporada 2008-

2009, i ho fa amb una salut

de ferro, ja que tornarà a te-

nir 29 equips com en l'exerci-

ci anterior. Una novetat que

cal destacar respecte de la

campanya passada és la in-

corporació de tècnics nous.

Pel que fa a la parcel·la es-

portiva, cal destacar que el

sènior femení competirà a

Tercera Catalana i el masculí

ho farà a Copa Catalunya. El

júnior femení serà present a

Interterritorial i el cadet A

masculí farà fases de Preferent.

La secció de bàsquet «estre-

narà» aquesta temporada un

suport informatiu per a les fa-

mílies dels jugadors i les juga-

dores.

El paper fonamental

d'aquest document és expli-

car de manera completa però

també sintètica la manera

com està organitzada la sec-

ció, els marges i els límits; i

proveir d'informació bàsica i

necessària les famílies. No s'ha

volgut fer un document car-

regós, per la qual cosa hi ha

aspectes que es desenvolupen

(i es desenvoluparan) en do-

cuments annexos i específics.

COMPROMISOS

En aquest llibret també es re-

cullen els compromisos fona-

mentals que han d'adquirir

tots els que, de manera més o

menys directa, participem en

la secció, des dels entrena-

dors fins a les famílies, amb

l'objectiu fonamental de pro-

curar que la pràctica del bàs-

quet sigui enriquidora i profi-

tosa per als grans protagonis-

tes de la secció: els jugadors i

jugadores de bàsquet de l'Es-

portiu Claror.

No és un document aïllat,

ja que està basat en el Marc

Referencial de l'Escola d'Ini-

ciació Esportiva de la Funda-

ció Claror, elaborat per la

comissió tècnica, amb la col·-

laboració dels responsables

d'iniciació esportiva de les

instal·lacions gestionades.

La secció Safa-Claror redefi-neix els principis i els objectiusS’edita un document que té per objectiu explicar de manera completa i també sintèticala manera com està organitzada la secció per oferir-ne informació a les famílies

EL LLIBRE INCLOURÀ UN RECULL DELS COMPROMISOS FONAMENTALS QUE ASSUMEIX LA SECCIÓ

D'altra banda, en l'elabora-

ció del Llibret del bàsquet hi

han participat representants

de tots els àmbits implicats

en aquesta activitat: des dels

responsables de la secció fins

als responsables del CEIP Sa-

grada Família (equip directiu

Categoria Masculins Femenins

Premini A nivell A nivell A

Premini B nivell B –

Mini A nivell A nivell A

Mini B nivell B nivell C

Mini C nivell C nivell B

Preinfantil A nivell A nivell A

Preinfantil B nivell B –

Infantil A nivell A nivell A

Infantil B nivell B nivell B

Infantil C – nivell C

Cadet A fases preferent interterritorial

Cadet B nivell A nivell B

Cadet C nivell B nivell C

Cadet D nivell C –

Júnior A Interterritorial interterritorial

Júnior B nivell A –

Sènior Copa Catalana. 3a catalana

El document l’ha

treballat conjunta-

ment l’Esportiu

Claror i l’escola

Sagrada Família

EQUIPS SAFA-CLAROR

SECCIONS

46-47_Seccions.p65 05/09/2008, 20:5347

CLAROR

48 CLAROR CULTURA

Programa cultural, nou curs2008-2009 ple de novetats

Dia: dijous 11 de desembreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 5 euros

MÀGIA I RELIGIÓ AL

PRÒXIM ORIENT

Conjurs, prediccions i male-

diccions formaven part de la

vida quotidiana de l’antiga

Mesopotàmia, on cada peti-

ta acció amagava una pista

que calia interpretar.

Tertulià: Felip Massó, arque-

òleg i professor d’història an-

tiga i del Pròxim Orient.

Dia: dijous, 23 d’octubreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 5 euros

L’ORIGEN

DELS FARAONS

Si bé la història de l’Egipte

faraònic és de sobres cone-

guda, poca gent en coneix el

veritable origen, d’on prove-

nien els primers habitants,

quina és la seva antiguitat...

Tertulià: Felip Massó, arque-

òleg i professor d’història an-

tiga i del Pròxim Orient.

Dia: dijous, 20 de novembreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 5 euros

FÒRUM: TERTÚLIES

Aquest nou curs que comen-

ça ofereix un ventall variat de

nous temes i tallers.

Un nou taller dedicat a les

manualitats amb les puntes

de coixí i puntes a l’agulla, en

el qual s’aprendran les noci-

ons bàsiques per treballar

aquestes dues tècniques, de

mans de la puntaire Carme

Aloy.

Un taller musical en què

s’aprendran les bases per co-

mençar el procés teòric i

pràctic per tocar el piano,

impartit per les professores

de solfeig i piano Mireia Ce-

reza i Cristina Sans.

Proposem també un taller

de programació neurolin-

güística (PNL), un dels enfo-

caments amb més èxit i més

eficaç per millorar diversos

aspectes com la comunica-

ció, la consecució d’objec-

tius, canvis terapèutics i el

desenvolupament personal,

de la mà dels professionals

de l’Institut Gestalt.

Amb motiu de l’èxit del

curs passat de Jeroglífics: pa-

raules divines iniciem un nou

taller d’escriptura jeroglífica,

en el qual s’estudiaran els sig-

nes jeroglífics, la introducció

gramatical, les oracions i els

verbs conduït per Felip Mas-

só i Miquel Carceller.

Continuant els tallers de

tast, Vinus & Brindis ens pro-

posa aquest cop un tast de

cava i xampany en què els tas-

tarem i compararem.

L’Aula per a majors de 55

anys ens oferirà unes sessi-

ons de gimnàstica cerebral

per ajudar a millorar la ca-

pacitat d’atenció, percepció,

associació i diversos proces-

sos necessaris per estimular

la memòria i la funció de re-

cordar, amb Carla Campos.

Pel que fa a les tertúlies to-

carem temes de l’antiga Me-

sopotàmia i Egipte, amb la

màgia i la religió al Pròxim

Orient, l’origen dels faraons

i la invenció de l’escriptura:

dels pictogrames a l’alfabet,

per l’arqueòleg Felip Massó.

INSCRIPCIONS

Les inscripcions es poden

tramitar a partir del 12 de

setembre a les oficines dels

poliesportius Claror, Sagra-

da Família, Marítim i Can Ca-

ralleu, de 9 a 13 i de 16 a 19

hores.

LA INVENCIÓ DE

L’ESCRIPTURA

La nostra civilització tal com

l’entenem avui dia no existi-

ria si no fos per l’escriptura,

un invent genial que va apa-

rèixer al IV mil·lenni aC a Me-

sopotàmia.

Tertulià: Felip Massó, arque-

òleg i professor d’història an-

tiga i del Pròxim Orient.

Des de manualitats o piano fins a tast de cava, passant pels jeroglíficsi les tertúlies del pròxim orient, sense oblidar la gimnàstica cerebral

Les inscripcions a

les activitats es

poden tramitar a

partir del 12 de

setembre

48-49 Cultura.p65 05/09/2008, 20:5648

49CLAROR CULTURA

PROGRAMACIÓ

NEUROLINGÜÍSTICA

La programació neurolingüís-

tica és un dels enfocaments

amb més èxit i més eficaç per

aconseguir una bona comuni-

cació, la consecució d’objec-

tius, canvis terapèutics i el

desenvolupament de l’excel·-

lència personal.

Imparteix: Institut Gestalt.

Dies: 6, 13, 20, 27 octubre, 3, 10,17, 24 de novembre, 1desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 40 euros (9 sessions).

FÒRUM: TALLERS

L’ECONOMIA AL LLARG

DE LA HISTÒRIA

Es desenvoluparan en grup

activitats que ajudin a millo-

rar la capacitat d’atenció,

percepció, associació i diver-

sos processos necessaris per

estimular la memòria i la fun-

ció de recordar.

Imparteix: Carla Campos.

Dies: 7, 14, 21 i 28 d'octubre, 4,11, 18 i 25 de novembre.Hora: de 18.00 a 19.15h.Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.

Mallorca, 425, 4t planta.

Preu: 20 euros (majors 55 anys)

MÀSTER: AULAFÒRUM: TALLERS

PUNTES DE COIXÍ I

PUNT A L’AGULLA

Iniciació a aquestes arts en

què s’aprendran les nocions

bàsiques per treballar les

dues tècniques de punt.

(S’oferirà el material a canvi

d’un dipòsit de 30 euros que

es retornarà l’última sessió.)

Imparteix: Carme Aloy, pun-

taire.

INTRODUCCIÓ

AL PIANO

S’aprendran les bases per co-

mençar el procés teòric i

pràctic per a tocar el piano.

En finalitzar les sessions,

l’alumne serà capaç de tocar

una peça breu i senzilla.

Imparteix: Mireia Cereza, di-

ploma elemental de música i

Cristina Sans, estudiant.

Dies: 8, 15, 22, 29 octubre, 5, 12,19, 26 novembre, 3, 10 desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Estudi Musical Mireia Cere-za (carrer Sicília, 360, 3r 3a.)Preu: 35 euros (10 sessions).

Dies: 7, 14 i 28 octubre, 4, 11, 18i 25 novembre, 2 i 9 desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 25 euros (9 sessions).

ESCRIPTURA

JEROGLÍFICA

S’estudiaran els signes jero-

glífics, la introducció grama-

tical, les oracions i els verbs,

i les eines de l’egiptòleg, amb

sessions dedicades a la lectu-

ra de murs i papirs.

Imparteixen: Miquel Carce-

ller i Felip Massó.

TAST DE CAVES I

XAMPANYS

Tastarem totes les denomina-

cions d’origen dels dos pro-

ductes i compararem el mè-

tode de l’elaboració del cava

amb el mètode champeinose

francès, del qual el cava va re-

cuperar el model.

Imparteix: Vinus & Brindis

Dia: divendres 21 de novembreHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros(Majors de 18 anys)

Dies: 15, 22 i 29 d’octubre, 5, 12i 19 de novembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 30 euros (6 sessions)

Desperta elplaer del canti apunta’t a laCoral Claror

Claror Música ofereix l’opor-

tunitat a totes les persones que

ho vulguin de gaudir del cant,

tinguin l’edat que tinguin. Les

inscripcions són obertes per a

les dues corals que s’alegra-

ran d’acollir nous cantaires.

CORAL CLAROR

La Coral Claror de la Sagra-

da Família de Barcelona va

néixer el setembre de l’any

2000 al si de l’Esportiu Cla-

ror, i està dirigit pel mestre

Lluís Yera. Els assajos són els

dijous i el primer dimarts de

cada mes, de 20.30 a 22.30

hores al nou local d’assaig,

situat a l’escola Marillac, al

carrer Sicília, 249.

La coral està integrada per

una cinquantena de persones

amb ganes de cantar, sense

més exigència que aportar la

veu al servei d’un bell conjunt.

Per això treballen per l’edu-

cació de l’instrument coral,

fent exercicis d’energia i veu,

a fi de millorar-ne l’emissió,

tant individualment com col·-

lectivament.

COR INFANTIL

El Cor Infantil Claror va néi-

xer l’any 2000 i està integrat

per nois i noies de 6 a 14 anys.

Assagen els divendres a la sala

de reunions de l’Esportiu Cla-

ror, i està dirigit pel mestre

Juan Mario Cuéllar. L’objec-

tiu principal és fer conèixer

l’activitat coral i despertar-los

el plaer de la música i el cant.

Es treballa especialment la

música tradicional i de reper-

tori, i en aquest curs es farà

una introducció al gospel.

CLAROR MÚSICA

48-49 Cultura.p65 05/09/2008, 20:5649

CLAROR

50

La comissió de solidaritat ha

aprovat enguany l’aportació

de dos mil euros al projecte

d’orientació sociolaboral i

formatiu de la Sagrada Famí-

lia, dirigit des de Càritas Di-

ocesana de Barcelona.

Aquest projecte l’origina la

reflexió del grup d’acollida de

l’Arxiprestat de la Sagrada

Família per les necessitats de-

tectades entre el col·lectiu

immigrant que es troba sense

feina i amb una manca de re-

cursos econòmics.

El projecte, que té el suport

de Càritas Diocesana, va co-

mençar l’any 1999 oferint una

borsa de treball, però davant

la impossibilitat de donar fei-

na a totes les persones que

s’adreçaven al servei, es va

modificar per oferir-ne d’al-

tres relacionats amb l’orien-

tació social i laboral. Així, el

projecte ofereix eines per

adaptar-se al nou entorn i per

saber cercar feina, i un espai

de relació i suport on trobar

uns recursos útils per a la inte-

gració a la nostra societat.

Més endavant, el 2001, una

nova anàlisi de la situació va

detectar que la majoria de

feines que trobava el col·lectiu

immigrant estaven relaciona-

des amb el servei domèstic o

l’atenció a gent gran i que, per

manca de formació i conei-

xement, no sempre podien

mantenir-les. Per això, es va

crear l’espai de formació, vin-

culat a l’espai d’orientació

sociolaboral, on es forma en

COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT

0,7 CLAROR MEDI AMBIENT

En projecte unracó del mediambient

La Comissió de Sostenibilitat

i Medi Ambient de la Funda-

ció Claror ha obtingut una

nova subvenció de l’Ajunta-

ment de Barcelona amb una

dotació de mil euros. Aquest

ajut econòmic ens permetrà

avançar en el camí de la sos-

teniblitat i crear noves eines i

espais que estaven en projec-

te. De moment, un dels pro-

jectes en ment és col·locar a

totes les instal·lacions un

Racó del medi ambient, un

petit espai on es puguin pen-

jar cartells informatius, con-

sells d’estalvi energètic, ac-

tivitats per fer relacionades

amb el medi ambient o infor-

mació d’adhesió a determi-

nades campanyes.

RECOLLIDA DE

CARTUTXOS DE TINTA

Una de les accions que es pre-

veu engegar és l’adhesió a la

campanya Plantaunarbol im-

pulsada per Accionatura, la

primera ONG catalana dedi-

cada exclusivament a la pro-tecció, la millora i la restau-ració dels ecosistemes natu-rals, tant en l’àmbit nacional

com internacional.

La campanya consisteix en

el reciclatge de tòners i car-

tutxos de tinta per part d’una

empresa que dóna a Accio-

natura un euro per cada car-

tutx i tòner reciclat. L’ONG

catalana destina els fons re-

captats a la recuperació i con-

servació de boscos a Perú i a

Brasil.

En el moment de tancar la

revista encara no s’havien

concretat les dates de la re-

collida, però serà ben visible

a les instal·lacions.

matèries bàsiques com el ca-

talà, la cuina, el mercat, l’aten-

ció a la gent gran o la neteja.

Actualment, l’espai d’ori-

entació laboral funciona dos

cops per setmana (el dimarts

al matí i el dijous a la tarda),

gràcies a la tasca i dedicació

d’un grup de 16 voluntaris de

Càritas Diocesana de

Barcelona.

Els cursos de formació, gai-

rebé des del seu inici, són set-

manals, de vint hores de du-

rada i es poden impartir grà-

cies a un grup de deu volunta-

ris. Aquest espai és veritable-

ment un punt de referència per

als immigrants i, a més, per-

met conèixer millor les per-

sones que busquen feina, dis-

posar de més elements per

valorar-les i trobar-los una

feina adient.

Suport a l’orientaciólaboral i formativaEl projecte, dotat amb dos mil euros, està dirigit per CàritasDiocesana de Barcelona i actua al barri de la Sagrada Família

Any Persones ateses Persones formades

2003-2004 1.184 344

2004-2005 1.519 455

2005-2006 1.860 531

2006-2007 2.610 622

2007-2008 3.200 750

Evolució dels serveis

50-51 Coop_CClub.p65 05/09/2008, 21:1550

51

ACTIVITATS DE LLEURE TARDOR 2008

Activitats de lleure exclusives i avantatges culturals i comercials

Arrenca la nova temporadade tardor més activa

OCTUBRE

Ds. 4 Visita BCN: Barri de la Mercè 8 euros

Ds. 18 Museu del ciment i Castellar de n’Hug 40 euros

Ds. 25 En caiac per l’Ebre i coves 60 euros

Ds. 25 Visita BCN: Les Corts 8 euros

NOVEMBRE

Ds. 8 Senderisme: pous de glaç del Montseny 40 euros

Dg. 16 Assalt al castell de Bellaguarda 80 euros

Dg. 23 Ruta literària: L’ombra del vent 8 euros

Ds. 29 Reus modernista 40 euros

DESEMBRE

Ds. 13 Aula gastronòmica a la Boqueria 20 euros

Dg. 21 Visita BCN: L’Ajuntament 8 euros

Arrenca la temporada amb

una proposta renovada d’ac-

tivitats de lleure exclusives

per als membres del Claror

Club, en la qual podeu seguir

gaudint dels avantatges cultu-

rals i comercials que us ofe-

reix el carnet Claror Club. Si

encara no el teniu podeu de-

manar-lo a les oficines dels

esportius Claror, Sagrada Fa-

mília, Marítim i Can Caralleu.

ACTIVITATS DE LLEURE

Les activitats de lleure

d’aquesta tardor s’inicien

amb la descoberta del petit

barri de la Mercè, la patrona

de la ciutat d’ençà l’any 1687,

un dels més insòlits de la ciu-

tat. A finals d’octubre serà el

torn del barri de les Corts,

on passejarem per les places

i els carrers de l’antic poble.

Al desembre visitarem l’Ajun-

tament de Barcelona i en re-

cuperarem la història recu-

lant als seus orígens medie-

vals, amb la creació del Con-

sell de Cent i l’aixecament

d’un edifici propi.

Les visites guiades per

Barcelona es completaran

amb un ruta literària sobre la

novel·la L’ombra del vent, de

Carlos Ruiz Zafón, en què les

paraules dels seus protagonis-

tes ens transportaran a la

Barcelona dels anys trenta i

quaranta.

Unes setmanes abans de

Nadal estrenem l’aula gastro-

nòmica del Mercat de la Bo-

Inscripcions: a partir del 15 de setembre (places limitades)

Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

Descens de barrans a Guara, el juny passat

queria, on de la mà del seu

xef farem una revisió de la

cuina nadalenca amb propos-

tes innovadores que no obli-

den la tradició.

Les propostes culturals de

fora de la ciutat ens duran fins

a Castellar de n’Hug, on gau-

direm d’una jornada comple-

ta de turisme industrial, cul-

tural i natural, amb la visita

del Museu del Ciment Asland,

el poble i el Museu del Pas-

tor, que finalitzarà a les fonts

del riu Llobregat. En terres

tarragonines visitarem la ciu-

tat de Reus i en coneixerem la

rica arquitectura modernista,

present en diversos edificis,

carrers i places.

Per als amants de la natura

us proposem descobrir el riu

Ebre en caiac, en un tram es-

pecialment bonic que va de

Miravet a Benifallet. Un cop

allà visitarem les coves del

poble, molt apreciades dins

del món de l’espeleologia. La

ruta de senderisme aquesta

vegada ens portarà a la

muntanya del Montseny, on in-

tentarem localitzar els antics

pous de glaç i neu, actualment

en desús però que amaguen

una història no gaire llunyana.

Per als amants de l’aventu-

ra i el misteri us proposem

una activitat trepidant: assal-

tar una fortalesa del segle XVII,

mitjançant la superació de

proves en equip que us por-

taran a resoldre l’enigma que

hi dóna l’accés.

50-51 Coop_CClub.p65 05/09/2008, 21:1551

CLAROR

52

SENDERISME

TURISME PER LA CIUTAT

Els pous deglaç a la fagedadel Montseny

AMBCARNET

CLAROR CLUB

40e

Els barris de laMercè, les Cortsi l’Ajuntament

En caiac pel riuEbre i les covesde Benifallet

AVENTURA AL RIU

TURISME INDUSTRIAL I CULTURAL

AMBCARNET

CLAROR CLUB

8e

40e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

60e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

El dissabte 4 d’octubre farem

un recorregut pel desconegut

barri de la Mercè, la patrona

de la ciutat, i descobrirem

perquè ho és i des de quan. El

dissabte 25 d’octubre passe-

jarem pels carrers i les pla-

ces del nucli històric de les

Corts, un antic poble que es

va annexionar a la ciutat. El

diumenge 21 de desembre

descobrirem, per dins i per

fora, un edifici cabdal de la

ciutat de Barcelona, que so-

vint és desconegut per la ma-

joria dels barcelonins: l’Ajun-

tament i casa de la ciutat.

Data: diverses (veure text)Horari: consultarLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats

15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri

Data: dissabte, 8 de novembreHorari: de 7.30 a 19.00hLloc: MontsenyInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 40 euros abonats

60 euros acompanyantsInclou: transport, guiatgei dinar

Tot caminant anirem desco-

brint els pous de glaç i neu

amagats i repartits pel

Montseny. Aquests s’usaven a

l’estiu per conservar ali-

ments, com a anestèsic, per

fer begudes, etc., i es van uti-

litzar des del segle XVI fins a

l’arribada del gel artificial.Farem un descens en caiac

pel riu Ebre, en el tram que

va de Miravet a Benifallet,

gaudint de la plenitud del

bosc de la ribera i fent un

descans al mig. Després d’un

bon dinar visitarem les co-

ves de Benifallet, molt apre-

ciades per la bellesa excep-

cional i misteriosa que tenen.

Data: dissabte, 25 d’octubreHorari: de 8.00 a 20.00hLloc: Miravet-BenifalletInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 60 euros abonats

90 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material, visita coves i dinar

Data: dissabte, 18 d’octubreHorari: de 7.30 a 20.00hLloc: Castellar de n’HugInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 40 euros abonats 60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar

Museu del Ciment,fonts del Llobregat iCastellar de n’HugUs proposem una jornada

completa de turisme indus-

trial, cultural i natural.

En primer lloc agafarem el

Tren del Ciment a la Pobla

de Lillet, que ens portarà fins

al Museu del Ciment Asland

de Castellar de n’Hug, un

monument industrial amb

un història i una arquitectu-

ra molt interessants. Des-

prés coneixerem el poble de

Castellar de n’Hug i el seu

Museu del Pastor. Finalment

farem un volt pel naixement

del riu Llobregat i les seves

espectaculars fonts.

52-53 CClub.p65 05/09/2008, 21:1552

5353

Assaltem juntsel castell deBellaguarda!

AVENTURA EN EQUIP LITERATURA

AMBCARNET

CLAROR CLUB

80e

VISITA CULTURAL

Aula de cuinaa la Boqueria:la cuina nadalenca

GASTRONOMIA

Data: dissabte, 13 desembreHorari: de 17.50 a 20.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 20 euros abonats

35 euros acompanyantsInclou: taller de cuina

AMBCARNET

CLAROR CLUB

20e

Ruta literària:L’ombra del vent, deCarlos Ruiz Zafón

Us proposem una activitat

d’aventura en equip per as-

saltar una fortalesa del segle

XVII. Dividits en equips puja-

rem en vehicles 4 x 4 i traves-

sarem la frontera per un antic

camí de contrabandistes, amb

la missió d’aconseguir entrar

al castell de Bellaguarda. Su-

perant enigmes i proves arri-

barem a la porta secreta i

haurem d’esbrinar com obrir-

la. Finalment tots els equips

ajuntarem parts d’un mapa

per trobar la pedra filosofal.

Data: diumenge, 16 novembreHorari: de 7.30 a 19.30h.Lloc: Le PerthusInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 80 euros abonats 130 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar

8e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

Data: diumenge, 23 novembreHorari: 11.00 h.Lloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats

15 euros acompanyantsInclou: ruta guiada i refrigeri

Per a tots als a qui us agrada

la cuina, experts o aficionats,

us proposem un taller a l’Au-

la Gastronòmica del Mercat

de la Boqueria, en què el xef

prepararà un menú típic na-

dalenc amb una presentació

particular. En aquest taller es

combina la teoria i la pràcti-

ca i, a partir dels ingredients

bàsics dels plats que configu-

ren la nostra cuina de Nadal,

se’ns mostrarà una interpre-

tació per sorprendre els con-

vidats sense sortir de la tra-

dició. Acabarem el taller amb

una degustació dels plats tre-

ballats.

Recorrerem el carrers de la

Reus modernista, tot visi-

tant diversos edificis i cen-

tres culturals emblemàtics:

la Casa Navàs, la joia del

modernisme reusenc, el

Gaudí Centre, el Teatre

Fortuny, el Palau Bofarull,

etc., i acabarem amb la visi-

ta a l’Institut Pere Matas.

Data: dissabte, 29 novembreHorari: de 9.00 a 19.00hLloc: ReusInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 40 euros abonats

60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar

40e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

Ens endinsarem en plena

postguerra acompanyant el

protagonista de la novel·la,

que ens conduirà al cemen-

tiri dels llibres i a recórrer

diversos carrers i places de

la Barcelona de principis del

segle XX.

Ruta culturaldel modernismea la ciutat de Reus

52-53 CClub.p65 05/09/2008, 21:1553

CLAROR

54

NO ENTIENDO ELMUNDO ÁRABETahar Ben JellounEl Aleph

Un diàleg a quatrebandes entre la fi-lla de l'autor mar-roquí i altres joveseuropees, entreelles una barcelo-nina. Parlen sobrel'actualitat que estàrevolucionant elmón i que inquietauna joventut queno sap com com-prendre la brutali-tat de les relacionsnord-sud i que des-coneix com serà elseu futur, que tan-tes incertesesplanteja.

LES CANÇONSTEL·LÚRIQUESRoger Mas2008

El cantant i compo-sitor solsonès pu-blica el seu sisè àl-bum, en què barre-ja la música medi-terrània amb gui-tarres de blues-rock que connec-ten amb les tradi-cions hindús ragaso els cants i harmo-nies de la tradicióoriental. El resul-tat és una col·leccióde cançons pròpies,cançons tradicio-nals i poemes mu-sicalment adaptatsde l'últim llibre deJacint Verdaguer.

ACCELERATER.E.M.2008

La contestatàriabanda americanatorna als seus ini-cis en aquest disc,en el qual han re-cuperat part del'essència que els vafer famosos i quehavien perdut enels últims treballs,com Around theSun, disc que ellsmateixos han reco-negut odiar. La gui-tarra elèctrica, elsritmes roquers il 'enduriment delseu discurs políticsón la base delsnous temes.

UNA MALETAY UN PERRONubla2008

La cantant barcelo-nina ens regala unsegon disc que ellamateixa defineixcom «una fantasiade fets reals demagic tender hardhip-pop». Deixantenrere el latintrip-hop del seuprimer disc, dónapas a nous temes,dels quals ella hoha fet gairebé tot, ique componen unrecull de miniatu-res sonores, sen-suals i plenes decolor, scratches ivellut jazzístic.

MÚSICA

LA MARAVILLOSAVIDA BREVE DE...Junot DíazMondadori

Oscar Wao és unjove d'origen domi-nicà que viu a NovaJersey. Un noiobès, un nerd ob-sessionat amb elsvideojocs, senseamics i que viuamb la por de con-vertir-se en el pri-mer jove domini-cà a morir verge.Narrat amb gransentit de l'humor iun llenguatge quemanté la gràcia del'spanglish, ha fetguanyar a l'autor elPulitzer 2008.

LLIBRES

L’ÒMNIBUS DE LAMORT: PARADA...Toni OrensanzAra Llibres

El periodista i gui-onista, desprésd'anys d'investiga-ció, dóna veu a unatragèdia silenciada:la història d'uncrim que amaga elsodis i les revengesd'un poble i quedesvetlla el funcio-nament i el rastrede sang que el gruparmat la Brigada dela Mort va deixarper Catalunya iAragó l 'estiu del1936, fent reviureels fantasmes d'unpassat proper.

MUSEU○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

TEATRE GOYAJoaquim Costa, 68www.focus.es

El Goya torna aobrir aquesta tardor

TEATRE

Barcelona recuperarà el Tea-

tre Goya, fundat l’any 1914 i

tancat des del 2004, que ha

estat durant molts anys un es-

pai emblemàtic de la ciutat.

El Grup Focus, en col·-

laboració amb diverses enti-

tats públiques i privades, re-

cupera i rehabilita aquest es-

pai per dinamitzar la vida cul-

tural i teatral, que obrirà por-

tes aquesta tardor.

Es planteja com a centre de

creació artística, amb un èm-

fasi especial en la producció

pròpia i la col·laboració en-

tre artistes, companyies i ins-

titucions, com també la po-

sada en marxa de coproduc-

cions. El nou Teatre Goya

o sentimentalment per

Àfrica, africans que han vin-

gut a viure a casa nostra, vi-

atgers i gent que sovint fa de

vincle entre aquests dos

mons tan diferents.

MUSEU ETNOLÒGICPg. Sta. Madronawww.museuetnologic.bcn.es

comptarà amb la direcció

artística de Josep Maria Pou,

una personalitat de primer

ordre del panorama artístic

nacional.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

12eeeee

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50%

«Àfriques» alMuseu Etnològic

«Àfriques» és una mostra de

producció pròpia que ofereix

al visitant una imatge calidos-

còpica del continent africà,

complementant la visió ex-

cessivament simplista i plana

que habitualment ens oferei-

xen els mitjans de comunica-

ció i que, davant del nostre

propi desconeixement, adop-

tem sovint com a pròpia.

Per mostrar aquesta suma

de visions diferents s'ha con-

vidat a determinades perso-

nes i col·lectius relacionats

amb el continent africà a ofe-

rir la seva particular visió so-

bre el tema: africans que vi-

uen al seu continent, europeus

«atrapats» professionalment

54-55 CClubcult.p65 05/09/2008, 21:1554

5555

La producció pròpia destaca entre els espectacles de tardor

La Villaroel presenta La ruïna,

un reflex de la situació de crisi

actual de la Cia. Flyhard, amb

text i direcció de Jordi Casa-

novas. A l'octubre estrena Jo

sóc la meva dona, en què Joel

Joan dóna vida a un transvestit

alemany que representa un

dels drames més grans del se-

gle XX.

Les T de Teatre tornen al

Poliorama amb el seu nou es-

pectacle: Com pot ser que t'es-

timi tant, escrita i dirigida per

Javier Daulte, una deliciosa

comèdia de terror.

El Teatre Romea estrena el

clàssic de Calderón de la Bar-

ca La vida es sueño, interpre-

tat per la Cia. de Teatro de la

Comunidad de Madrid. L'es-

pectacle Sonata a Kreutzer, de

Quim Lezina, aporta la nota

musical de la temporada.

El Guasch Teatre presenta

Entre les dents, una comèdia

de terror de la Cia. L'Escala

La temporada teatrals’inicia amb forces renovades

TEATRE

Humana. Konjuro Teatro pre-

sentarà Harpías, i la Cia.

Guasch, Una hora de felicitat.

L'Espai Brossa estrena a

l'octubre L'hivern plora gebre

damunt el gerani, del centena-

ri autor exiliat Agustí Bartra, i

al novembre, Pensaments es-

crits al caure de les fulles, del

britànic d'origen pakistanès

Ayub Khan-Din.

El Versus Teatre tanca el ci-

cle Avantime VIII i estrena

temporada amb La gran nit de

Lurdes G., de la Cia. Discàlia,

i amb Volem anar al Tibida-

bo, sobre la pèrdua de facul-

tats mentals.

El Tantarantana estrena El

col·laborador, un clàssic del

teatre alemany fins ara inèdit

al nostre país, i el 15 d'octu-

bre comença el IV Cicle de

Teatre Físic, Dansa i Perfo-

mance, que acull Gerardo Es-

teve i Álex Serrano. Després

serà el torn de la Cia. Tanta-

ranta amb Eileen Shakespea-

re, de Fabrice Melquiot.

TEATRE FAMILIAR

Els diumenges familiars del

Poliorama s'estrenen l'octu-

bre amb Papanotes, de la Cia.

Únics Produccions, un muntat-

ge que explica la història que

sorgeix en el món màgic de les

set notes musicals, estrenat el

passat juliol al Festival de

Peralada.

El Tantarantana aposta pels

espectacles amb titelles: La

princesa i la formiga, de Fes-

tuc Teatre; La Isla de los pája-

ros, de Menchosa Teatro i Elfo

Teatro; La Caputxeta Verme-

lla, amb l'Esquirot Teatre, i al

desembre serà el torn d'Els

patorets, de la Cia. Sebastià

Vergés.

L’HIVERN PLORA GEBRE...Espai BrossaDel 9/10 fins el 9/11

LA GRAN NIT DE...Versus TeatreDel 9/10 fins el 28/12

PAPANOTESViu el teatre al PolioramaDel 19/10 fins al 21/12

VOLEM ANAR AL...Versus TeatreDel 24/10 al 23/11

SONATA A KREUTZERTeatre RomeaNovembre (consultar claror.cat)

EL COL·LABORADORTeatre TantarantanaFins el 12/10

COM POT SER QUE ...Teatre PolioramaFins el 12/10, dj, dv, ds

LA VIDA ES SUEÑOTeatre RomeaOctubre (consultar claror.cat)

LA PRINCESA I LA FORMIGATeatre TantarantanaDel 4 al 26/10

UNA HORA DE FELICITATGuasch TeatreDel 9/10 fins el 11/11

JO SÓC LA MEVA DONALa VillaroelNovembre (consultar claror.cat)

HARPÍASGuasch TeatreDel 6 al 30/11

LA CAPUTXETA VERMELLATeatre TantarantanaDel 8 al 30/11

EILEEN SHAKESPEARETeatre TantarantanaDel 26/11 al 14/12

PENSAMENTS ESCRITS...Espai BrossaDel 18/11 fins el 14/12

RECOMANACIONS TEATRALS

LA RUÏNALa Villaroel16 i 17/09

PÈL AL PITEspai BrossaFins el 28/09

ENTRE LES DENTSGuasch TeatreFins el 5 d’octubre

SEXE, AMOR I LITERATURAVersus TeatreFins el 5/10

SEGURETATVersus TeatreFins el 5/10

-25%

entrada

10e

-25%

-25%

Pensaments escrits al caure de les fulles, a l’Espai Brossa

L’actor Joel Joan

torna als escenaris

a La Villaroel

-25%

entrada

12e

entrada

10e

-20%

-20%

entrada

12e

entrada

12e

entrada

5e

entrada

12e

-25%

-25%

entrada

5e

entrada

10e

-25%

-25%

-25%

54-55 CClubcult.p65 05/09/2008, 21:1555

56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.Desc. en l’exposició permanent.

València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

2x1100%

20%

50%

2x1

20%

POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres de latemporada 2008-2009.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2008-09.

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2008-2009.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2008-09.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2008-2009.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20%

25%

CUPONS DESCOMPTE

20%

%

TEATRES

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

MUSEUS

TEATRE VILLARROELEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

%

10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2008-09.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

TEATRE ROMEAEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

%

HISTÒRIADE LA CIUTATConjunt monumental Plaça delRei, Monestir de Pedralbes, CasaVerdaguer, Pavelló Parc Güell.

Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es

50%

TEATRE CONDALEntrades a 12 euros.Consultar sessions ambdescompte a www.claror.cat.Reserva entrades al 933 097 004

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

% 20%

%

50%COSMOCAIXAMuseu de la ciència de l’Obrasocial de ‘la Caixa’ .Exposicions temporalsi permanents.

Teodor Roviralta, 57-61www.lacaixa.es/obrasocial

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

50%CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

CENTRES DE LLEUREAEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

10%

TEATRE GOYAEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004

Joaquim Costa, 68 · Barcelonawww.focus.es

56-58 Guia.p65 05/09/2008, 21:2456

57GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

ENSENYAMENT20%

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

ESTÈTICA%

20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.

Marquès de Comillas, 13 · BarcelonaTel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

10%

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

10%CENTRES DE LLEURE

ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

5%10%

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13

%

%

10%CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...

Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53

10%

10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.

C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56

p.52

%

• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments

Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · info@ritme.esTel. 977 665 960 · Fax 977 665 453

p.33

%

p.60

INSTAL·LACIONS

%

CENTRES DE LLEURE10%

%

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

%AUTOMOCIÓ

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

JOIERIA-RELLOTGERIA 5%

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

10%

COMERCIAL M&P

Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.

Mossèn Serapi Farré, 30-32 · ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

p.44

CALA MONTJOIAllotjament, pensió completa,activitats esportives i miniclub.Centre de busseig.

Cap de Creus· Ctra. Roca, s/n · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

30%

56-58 Guia.p65 05/09/2008, 21:2457

58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

10%CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS

* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com

BCM, SL

• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

5%NETEJA

RESTAURANT

%

MÚSICA%

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%SALUT: ÒPTICA

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i20% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

45%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

%CENTRE PSICOLOGIAROSSELLÓCentre de psicologia, psicopedagogia ilogopèdia.

Cartagena, 266 principal 1aTel. 93 532 09 77

%ENCAIXLogopèdia i serveis pedagògics.Selectivitat personalitzada, reforç primària,secundària i batxillerat.

Rosselló, 367 principal 1a Ac.e.encaix@e-encaix.com

Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22

%

• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770

SALUT: ODONTOLOGIA20%

JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

CENTRE DIETÈTIC I HERBOLARITractaments cromàtics, alim. ecològica i per aceliacs, complements alim., herbes i espèciesSardenya, 371 · Tel. i Fax 934 587 537www.centredieteticiherbolari.com

10%

p.2

SALUT: DIETÈTICA

LLAR%

Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanent

València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

ROBA INTERIOR I BANY

10%

Pg. Sant Joan, 114 (amb Provença)Tel. 93 546 11 91

• Marques de qualitat:Calvin Klein, Sardà,Lise Charmel...• Banyadors queestilitzen la figura• Descompte aplicabletot l’any

10%

p.7

p.45

%p.43

%p.11

56-58 Guia.p65 05/09/2008, 21:2458

Cobertes.p65 05/09/2008, 21:403

Cobertes.p65 05/09/2008, 21:404