Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:021

Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:022

SUMARI 1

Revista ClarorNúm. 59, IV èpocaHivern 2007

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.

OPINIÓ

2. Articles de Joan Itxaso, Lluís Mascaró,Adela Agelet, Xavier Abadia, Ada Colau iMariona Violán

4. Entrevista curta: Queco Novell, periodistai humorista

ENTREVISTA

6. Èrika Villaécija, nedadora d'estil lliure

EN FORMA

10. Esport als cinquanta

12. Miscel·lània de temes

NATURA

16. Activitats de neu

17. L'escapada i el medi ambient

SALUT

18. Salut: Patologies a l'alta muntanya

20. Dietètica: Els fruits secs

22. Mens Sana: Entrevista a Sílvia Pallerola,especialista en Autocoaching

REPORTATGE

25. Esport als carrers de Barcelona

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

29. Portada

30. Instal·lacions esportives

35. Esdeveniments esportius

39. Claror Cultura

40. Cooperació i medi ambient

CLAROR CLUB

43. Activitats de lleure per a aquesta tardor

44. Avantatges culturals

46. Guia d'empreses adherides

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

ELS FRUITS SECS

ESPORT ALS CARRERS

DE BARCELONA

ACTIVITATS DE NEU

25

20

Número 59. Quarta Època.Hivern 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

10

ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarbero

L'A

CT

IVIT

AT

AL

S C

INQ

UA

NT

A

16

PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma VilaróDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

LA

PO

RT

AD

A

01_Sumari.p65 26/11/2007, 11:301

CLAROR

OPINIÓ2

T'agrada el nou Camp Nou?

CARA A CARA

El Futbol Club Barcelona re-centment va declarar guanya-dor el projecte de remodela-ció de l'estadi firmat per Nor-man Foster. Aquest projecte,però, no va ser el proposat perla Comissió Cívica d'EntitatsCiutadanes i Culturals a causade tres raons fonamentals queafecten el barri de Les Corts.En primer lloc, incrementa en

un 10% el nombre de places. Actualment, jaestem al límit de les possibilitats d'aforamentque pot gestionar la ciutat sense col·lapsar unbarri irreversiblement.

En segon lloc, el projecte té, d'entrada, un costprevist, superior a 100 milions d'euros (16.600milions de pessetes) respecte al ja desmesuratpressupost de 250 milions d'euros (41.500 mili-ons de pessetes). El president del FC Barcelona,Joan Laporta, afirma no disposar de liquiditat ique “als socis no els costarà ni un euro”. La requa-lificació del Minestadi per edificar-hi pisos po-dria ser fins i tot il·legal. No resulta incongruenttriar el projecte més car?

I per acabar, el manteniment molt costós de lacoberta i el lluïment de la il·luminació nocturnaintensa, molesta pel veïnat proper, es contradi-uen amb la recomanació actual de fer edificissostenibles i de reduït consum energètic.

Aquestes són les principals raons per les qualsles Associacions de Veïns del districte de LesCorts ens oposem al projecte.

JOAN ITXASO,Patró de la

Fundació Claror

Que no ensapaguin el Nadal

S'acosta el Nadal. Un grupd'amics a la sortida de la fei-na es relaxa en el bar de lacantonada. Sonen les cam-panes del temple, quan Car-men entra l'última. Ve totapreocupada: “Anit vam teniruna apagada, tots els veïnspensàvem en el pitjor i vamsortir al carrer. Encara sort!Eren les bombetes de Nadalque havien petat”.

S'anima la conversa. Pau,el veterà de la colla: “Abans-d'ahir, escoltant música enuns magatzems tot va que-dar a les fosques, mentreescoltava el meu CD favo-rit”. No va passar res, no-més un esglai! Van descon-nectar les 10.000 bombetesde la façana. Ahir tornaven aestar enceses.

L’Enric viu als afores deBarcelona: fa una setmana enel barri es van col·lapsar lesbenzineres per les alarmesde falta de subministramenti l'enèssima pujada dels com-bustibles.

Davant la sorpresa de tots,l’Àngels, l’ecologista delgrup, murmura: “Siguemsolidaris! Donem un cop demà als de FECSA-Endesa iRed Elèctrica! Totes duesempreses són responsablesde l'apagada . Donem un copde mà a les administracions,perquè aprenguin d'una ve-gada a inspeccionar la xarxai no malbaratin energia enla il·luminació dels carrers!Comprem en tots aquellscomerços que aconseguei-xen un ambient acollidoramb menys llums i de baixconsum.

“I què fem amb la benzi-na?”, pregunten tots a una.Amb la RENFE hem topat!"I no sabem quan s'acabarà",diu l'Àngels amb somriureamarg.

LA COLUMNA

El Camp Nou necessitava faanys una profunda renovació iuna nova imatge que rejove-nís el seu aspecte extern i in-tern. Després de 50 anys deser la catedral del barcelonis-me havia arribat el momentde retre-li un petit homenat-ge en forma de remodelacióamb un projecte ben ambici-ós. I el fet que l’escollit pertirar endavant aquesta obra tan magna sigui elbufet dirigit pel prestigiós arquitecte britànicNorman Foster és un luxe tant per al FC Bare-clona com també per a la ciutat. Perquè el nouCamp Nou serà un símbol ciutadà, una provade la modernitat que s’ha instal·lat a casa nos-tra en els darrers anys, i al mateix temps pre-tén erigir-se en un referent per a tots els esta-dis del món.

Cal remarcar, però, que aquesta remodelacióque ocuparà els propers anys va més enllà decanviar-li merament la cara al Camp Nou. Defet, també significarà una revolució positiva pera tot el barri de Les Corts, que veurà com millo-raran aspectes tan importants com la mobilitat,l’accés i, sobretot, la qualitat de vida de tots elsseus habitants. Així doncs, que la zona esportivadel FC Barcelona s’obri a tots els veïns es unademostració més del lema ‘més que un club’que sempre ha significat la política social i insti-tucional d’aquesta junta directiva encapçalada perJoan Laporta.

Vinyeta de FER, publicada al diari "AVUI", el 7/10/07LA VINYETA

LLUÍS MASCARÓPeriodista i

Director Adjunt dediari SPORT

SI NO

ADELA AGELETPresidenta del'Associació deVeïns de les Corts

02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:282

3OPINIÓ

Quina pena!

ENTRE NOSALTRES

Ordenar el trànsit de bicis a BCN

Suposadament el consum de determinades substàncies creix en l'àmbit del gimnàs, just en un momentde promoció de la salut per via de l'activitat física i l'esport. Segons la comissió europea, un 6% de lespersones que van al gimnàs prenen alguna substància amb la creença de millorar el seu rendimentesportiu. Fa poc es va descobrir a Espanya una xarxa de falsificació de receptes i tràfic d’anabolitzantsper vendre'ls en àmbits “esportius”. No ens espantem i sobretot no generalitzem, però estiguem ambels ulls ben oberts. Els gimnasos que participen de manera directa en aquesta trama sovint vanencaminats a l'àmbit del culturisme. És diferent parlar de persones que ja busquen aquestes viesd’obtenció d’anabolitzants per aconseguir lluir massa muscular pagant a curt termini un alt preueconòmic i deteriorant la seva salut. És trist escriure sobre aquest tema perquè seria millor noparlar-ne. És ben sabut que la xarxa de comercialització de substàncies no indicades en alguns centresesportius ven amb total llibertat i sense control sanitari. A més, qui les compra es refia de qui les ven,sense demanar explicacions de res sobre garanties o efectes secundaris. Però segurament els qui sónvíctimes d'aquests fàrmacs si que es llegeixen les garanties del seu nou cotxe o aparells electrònicsd'última generació i reclamaran si tenen un problema. Però pel que fa a la salut del propi cos res esvalora, sembla que tot val a canvi d’aconseguir un “cos deu”. Quin sentit té prendre drogues peraconseguir uns efectes externs (increment de la massa muscular i força) si després les hem de seguirprenent perquè els efectes es mantinguin? No és un engany?

Ada Colau,Portaveu Plataforma

V de Vivenda

Les ajudes no sónpas la solució

Després de més d’un anyde mobilitzacions ciutada-nes que han aconseguit po-sar al centre de l’agendapolítica el problema de l’ha-bitatge, el govern central iel govern català anuncienmesures que no només sónmàrqueting preelectoral,sinó que amaguen la matei-xa política de sempre: des-tinar diners públics per afa-vorir encara més aquellsque fins ara s’han enriquitespeculant amb un dret fo-namental. Ara que estemdavant l'esclat de la bom-bolla immobiliària i que lavenda de pisos ja no és elgran negoci, treuen mesu-res per seguir assistint pro-motors, constructores ientitats financeres. Les aju-des al lloguer de la minis-tra Chacón no són univer-sals (només van destinadesals joves fins a 30 anys) i amés són inflacionistes: elsmateixos propietaris hanavisat que apujaran els llo-guers (és a dir, que si aravalia 1.000 euros, l'apujarana 1.200).

I què dir del Pacte Nacio-nal per l 'Habitatge deCatalunya, que aposta perla nova construcció d'habi-tatge protegit en propietat,en lloc de destinar-lo a llo-guer i, per tant, continua fo-mentant la cultura de la pro-pietat i la devastació delterritori, ignorant l’existèn-cia de milers de pisos buitsque no estan complint laseva funció social. Un pacteque permet que els pisosde protecció oficial passinal mercat lliure després denomés trenta anys. És a dir,un pacte que fomenta l’es-peculació i la corrupció, queno proposa mesures estruc-turals, i que no treu l'habi-tatge del mercat.

XAVIER ABADIA,Cap de projectes de mobilitat

de la Fundació RACCFoto: José Irún-Arxiu RACC

TRIBUNA

L’estudi sobre mobilitat ur-bana i bicicleta a Barcelonaelaborat per la FundacióRACC l’any 2007 i les quei-xes rebudes al seu servei ViaDirecta posen de manifestels conflictes que es donenquan els vianants o els con-ductors d’altres vehiclesmotoritzats envaeixen elscarrils bici, o bé quan són elsciclistes els que circulen ambimprudència o velocitat ina-dequada per les voreres. Enaltres casos, constatem, però,que aquests conflictes no sónoriginats per una manca decultura o d’aprenentatge, sinópel disseny ineficient d’algu-nes xarxes urbanes, que espercep, principalment, alspunts d’intersecció: manca decontinuïtat en els recorregutsdels ciclistes, indefinició de laprioritat de pas a les cruïlles,etc. Això pot arribar a pro-vocar la confusió o la sensa-ció d’inseguretat dels usuarismés febles.

L’ordenança de circulacióde Barcelona persegueix unaclarificació de les pautes de

LA COLUMNA

MARIONA VIOLANDirectora del Pla d'Activitat

Física, Esport i Salut (PAFES)de la Generalitat de Catalunya

La bicicleta s’està convertiten un dels mitjans de trans-port estrella en l’àmbit urbàper motius ben clars: en efi-càcia energètica, contamina-ció, consum d’espai públic ieficiència funcional superaamb escreix a qualsevol altremitjà en recorreguts curts, amés de ser una pràctica moltrecomanable de fer salut.Tanmateix, la implantaciód’una xarxa que permeti eltrànsit de bicicletes sobre unespai urbà preexistent habi-tualment genera efectes simi-lars a la introducció d’unanova espècie en un ecosiste-ma. Es fa necessari, llavors,aprendre a compartir l’espaiviari de manera equilibrada itrobar fórmules que perme-tin la convivència entre elsusuaris, sense que això supo-si grans esforços per a cap deles parts implicades, i partintque l’espai viari és escàs. Aixòs’aconsegueix amb un procésd’aprenentatge mutu que por-ta a modificar determinatscomportaments per totesparts.

comportament per a una mi-llor convivència o coexistèn-cia en l’espai públic, especifi-cant com i quan l’han d’utilit-zar els diferents usuaris. Noobstant, alguns aspectes arri-ben amb massa retard ja quees podrien haver previst enel moment en què, des delConsistori barceloní, es va feruna aposta clara per a la pro-moció de la bicicleta. Cal te-nir en compte, a més, que l’or-denança només serà efectivasi porta afegida una estratè-gia continuada de vigilància,correcció i fins i tot sanció enalgunes situacions, per tal queresulti creïble per a tothom ies consolidi com un autèntichàbit social. Es fa prioritariresoldre abans els problemesde disseny que són causa demolts dels conflictes.

Només d’aquesta manera,Barcelona podrà ser pionerai exemple per a altres ciutatsdel món que apostin per unapacificació del trànsit i unaconvivència modèlica entreles bicicletes amb els altresvehicles i vianants.

02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:283

CLAROR

OPINIÓ4

QUECO NOVELL,Periodista i humorista

Josep MariaMiró

48 anys

Sí. De poder-se fer jocrec que sí, però una al-tra cosa és que hi hagimolta gent que no hoaccepti. D'humor sem-pre se n'ha de fer, tot ique també amb un certrespecte.

CristinaDemanuel

30 anys

Sí. Però amb un matís,ja que s'ha comprobatque es pot fer broma dela monarquia però fins aun cert punt. Crec quehaurien de ser encaramés permissius ambaquest assumpte.

LornaBrocksopp

29 anys

Sí però és poc atrevit.Jo sóc anglesa i allí l'hu-mor és més fort, men-tre que aquí es riuen dela monarquia d'una ma-nera més ambigua perevitar ferir sensibilitats.

"Amb el temps que portem, ningúde la Casa Reial ha piulat per queixar-se"

Es pot fer humor sobre la monarquia?

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Per Cristian González

GuillemVillanueva

20 anys

Sí, però la veritat és queno està ben vist des dedeterminats sectors.Els mitjans de comuni-cació d'aquest país estanuna mica coartats pelque fa a aquest tema.

web: www.claror.cat

Inici: 1d'octubre

Fi: 12 de novembre

Total respostes: 57

Sí: 49%

No: 33%

Indiferent: 7%

NS/NC: 11%

entre cometes, ridiculitzes, et

surt que aquesta gent que

cada diu que el país està en

perill en el fons són persones

com qualsevol altra i quan els

fas grotescos els apropes a la

gent normal.

És bon símptoma per a

un país riure’s de la seva

classe política?

Ha quedat totalment de-

mostrat que es pot fer humor

de la política tot i que

Catalunya sempre ha tingut

una llarga tradició de sàtira

política iniciada amb revistes

com l’Ovella Negra o l’Esque-

lla de la Torratxa. De fet, el que

hem fet és heretar tota aque-

lla tradició satírica i adaptar-

la als nous temps de la ràdio i

la televisió. I queda clar que

no només funciona sinó que

té un èxit que demostra que

en aquest país si que interes-

sa la política. De fet, crec que

els nostres programes per-

meten a la gent escoltar el que

moltes vegades pensen del

panorama polític.

Què et va semblar el cas

d’El jueves?

Això és delicat. D’una ban-

da, jo mai hauria fet una por-

tada com la que va fer "El Jue-

ves" perquè sé que me la se-

grestaran. Tot i així, trobo una

animalada que un jutge inter-

vingui i persegueixi aquest ti-

pus de coses. Però vull dei-

xar clar que no és l’estil del

Polònia fer aquest tipus d’hu-

mor que afecta l’activitat ín-

tima de la gent.

Es pot fer humor sobre

la monarquia a Espanya?

Sí, es pot fer humor de la

monarquia sense cap tipus de

problema.

A vosaltres us han cridat

l’atenció alguna vegada?

Nosaltres, amb tot el temps

que portem, ningú ha piulat

per queixar-se. Pel que sé, al

Rei li preocupa més l’actitud

reaccionària de l’extrema

dreta que l’acusa de tou.

I com valores la crema de

fotografies del Rei?

Jo no sóc partidari de cre-

mar res. Cremar fotos és un

acte que no m’agrada però

també trobo molt exagera-

da la reacció. Si no els ha-

guessin fet cas de tot això ja

no se’n parlaria.

Queco Novell és periodista i

un dels membres de l'equip

que ha ideat els exitosos pro-

grames de sàtira política

Polònia i Minoria Absoluta.

Què et consideres més,

periodista o humorista?

Em sento totes dues coses.

He arribat a un punt en què

practico el periodisme fent

humor. No vull deixar de ser

periodista ni perdre el meu

sentit de l’humor.

Quin creus que és el se-

cret de l’èxit de Polònia i

Minoria Absoluta?

Hem dessacralitzat una si-

tuació que en aquest país es

viu d’una manera molt dra-

matitzada en els mitjans de

comunicació. Si a la vida po-

lítica la desdramatitzes i la,

L'ENQUESTA

Internautes

NS/NC:11%

Indif.: 7%

No: 33%Sí: 49%

02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:284

5OPINIÓ

02-05 Opinio.p65 26/11/2007, 11:295

L’ENTREVISTA6

CLAROR

Fo

tos:

Jo

rdi

Ló

pez

06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:326

7L’ENTREVISTA

Èrika Villaécija està preparant a cons-

ciència al CAR de Sant Cugat una tem-

porada que se li presenta ben carregada

de reptes amb els Jocs Olímpics de

Pequín com a etapa reina.

Des de la premsa se’t considera

la millor nedadora espanyola en l’ac-

tualitat. Què penses quan llegeixes

aquestes expressions?

No m’afecta. Vull dir, m’agrada que

diguin això però més des del punt de

vista que se’m consideri un exemple per

als nedadors i nedadores que pugen, per

demostrar-los que es poden fer bons

resultats entrenant-se aquí també. Sem-

pre hi ha hagut bons nedadors espa-

nyols però acostumaven a ser de fora,

com ara el Martín López Zubero i la Nina

Jivanevskaia.

Creus que tantes alabances poden

ser negatives per a un esportista?

Crec que fins que t’acostumes a re-

bre-les. Al principi et poden crear una

pressió perquè tu mateix t’obligues a

estar sempre al màxim i això és molt

difícil. En el meu cas, com que ja he su-

perat aquesta etapa, em sento molt cò-

moda.

Heu pogut solucionar les diferèn-

cies que tenies amb la Federació

Espanyola?

Sí, fa poc ens vam reunir amb el presi-

dent, el vicepresident i el director tècnic

i sembla que tot està molt més tranquil

gràcies a la intervenció del Consejo Su-

perior de Deportes. De fet, han decidit

mantenir-me la beca de la Federació i

només queda pendent d’aclarir si en con-

centracions i competicions podrà estar

present el meu entrenador, en Joan

Fortuny.

Per què vas dir que no et senties

ben tractada per la Federació?

En aquells moments la Federació ha-

via decidit prescindir dels serveis d’en

Joan Fortuny com a entrenador de

l’equip espanyol i això m’afectava a mi

directament ja que havia estat el meu

preparador des dels 16 anys. Jo no volia

canviar d’entrenador i aleshores això

comportava que ens feien fora del CAR

de Sant Cugat i em retiraven la beca. A

més, les relacions amb la Federació eren

molt fredes i distants en tot moment.

Tu, com a nedadora d’elit, reps una

beca ADO. Aquesta ajuda que et

paga l’Estat et proporciona tots els

recursos econòmics que necessites?

Les beques ADO estan molt bé en

quant a retribució monetària, el que pas-

sa és que per rebre-les has d’aconseguir

uns resultats espectaculars. Has d’estar

entre els 8 primers del campionat del

món i això en natació és força compli-

cat. Però al marge de les beques ADO

també hi ha les beques de la Federació,

les BES i també les que dóna el Consell

Català de l’Esport. Són de quantitats in-

feriors però ja van bé.

LA NEDADORA BARCELONINA ÈRIKA VILLAÉCIJA ÉS

CONSIDERADA PER LA PREMSA ESPORTIVA COM LA GRAN

ESPERANÇA DE LA NATACIÓ CATALANA I ESPANYOLA DE

CARA ALS JOCS OLÍMPICS DE PEQUÍN DE 2008 TOT I HAVER

TINGUT DARRERAMENT PROBLEMES AMB ELS

RESPONSABLES DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA.

Una progressió espectacularÈrika Villaécija García (Barcelona, 2-6-1984) va créixer al barri d’Horta de la

capital catalana i es va iniciar a la natació amb només quatre anys seguint els

passos dels seus germans. Segons la seva mare, no li va caldre l’ús de “mangui-

tos“ per aprendre a nedar ja el primer dia de classe, i de seguida va mostrar que

l’aigua era el seu medi natural. Amb 16 anys va passar a entrenar-se sota les

ordres de Joan Fortuny, primer al Centre d’Alt Rendiment de Madrid i despés al

CAR de Sant Cugat per estar més a prop dels seus.

L’Èrika competeix en les categories de 400 i1.500 metres però s’ha consoli-

dat com una especialista en les sèries de 800, on ha aconsegut els seus èxits

esportius més destacats. El seu palmarès en aquesta categoria inclou l’or en els

europeus de Helsinki 2003 i Madrid 2004 i una cinquena posició en els Jocs

Olímpics d’Atenes del 2004. En els mundials celebrats a Melbourne el 2007 va

fer quart lloc en 800 i 1.500 metres lliures, gestes que la situen com la nedadora

espanyola amb més opcions de medalla als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

“Vull medalla alsJocs de Pequín”

ÈRIKA VILLAÉCIJA, NEDADORA D’ESTIL LLIURE

06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:327

L’ENTREVISTA8

CLAROR

Quin problema va passar amb els

banyadors al Mundial de Melbour-

ne?

Resulta que la marca del banyador de

la Federació Espanyola és Speedo men-

tre que la del banyador que jo sempre

faig servir quan m’entreno és Turbo, que

és el meu patrocinador particular. I és

clar, jo estic acostumada a fer servir un

banyador sense camalls i com que els de

la Federació en porten vaig decidir po-

sar-me el meu perquè el tema del ba-

nyador és molt important en el món de

la natació d’alta competició. Vaig dema-

nar permís i me’l van donar. Però quan

vam tornar a Barcelona ens van imposar

una multa que, per haver nedat quatre

vegades sense el banyador oficial de la

Federació, són 6.000 euros. I bé, encara

estem pendents de si l’hem de pagar o

no perquè abans de l’estiu vaig rebre una

carta en la qual se m’instava a pagar la

multa o no em donarien els diners que

havia aconseguit pels premis que havia

guanyat al llarg de la temporada.

Com et veus de forma en els pro-

pers compromisos?

Ara estic una mica cansada perquè

estic entrenant fort. Tenim, al desembre,

campionat d’Europa en piscina curta; al

març, campionat d’Europa en piscina

llarga; dues setmanes després campio-

nat del món en piscina curta i, per aca-

bar, els Jocs Olímpics de Pequín a l’agost.

A llarg termini, sempre has dit que

el teu somni és fer podi en els JJOO

de Pequín del 2008...

Vull aconseguir una medalla a Pequín.

Tot i que més que proposar-me una me-

dalla el que vull és fixar-me una marca.

Sé que entre 8’20’’ i 8’22” està la meda-

lla i crec que la puc assolir.

En quina especialitat et veus amb

més opcions d’èxit?

En els 800 metres és on més còmoda

em sento perquè és la que sempre he

nedat i me la conec molt. També nedo

els 400 metres i els 1.500 metres, tot i

que aquesta última no és olímpica.

Molts esportistes diuen que els Jocs

Olímpics són l’esdeveniment més

important de la seva carrera...

Per mi també són una gran experièn-

cia en la vida d’un esportista. El fet que

se celebrin un cop cada quatre anys i

que s’hi concentrin els millors esportis-

tes del món de quasi totes les disciplines

els fa un esdeveniment únic. Durant uns

dies convius amb gent que no coneixeri-

es mai i això és enriquidor com a espor-

tista i com a persona. És la festa per

excel·lència de l’esport i te n’adones que

prens part d’una cosa molt bonica. El

moment de la inauguració és molt espe-

cial, sobretot quan entres a l’estadi i tota

la repercussió mediàtica que té l’esde-

veniment.

Ara tens 23 anys. Quanta corda li

queda a l’Èrika Villaécija?

De moment em plantejo seguir aquest

any i també el proper perquè hi ha un

mundial a Roma i em ve de gust fer-lo. I

més endavant si que ja m’ho plantejaria

any rere any. Cada vegada hi ha més

gent que allarga notablement la seva car-

rera esportiva. Potser el que faria seria

nedar proves de menys distància on cal

treballar més l’explosivitat, com ara els

400 metres. També haig de reconèixer

que mentre pugui anar guanyant beques

ADO doncs seguiré perquè em perme-

trà guanyar més diners que si treballés

en qualsevol altra cosa.

Quan acabis la teva carrera espor-

tiva què t’agradaria fer?

Ara estic estudiant psicologia i el lògic

seria dedicar-m’hi.

La natació no et roba massa temps

per als estudis o tot és compatible?

Evidentment que la natació em roba

temps i per això necessitaré més anys

per acabar la carrera. De fet vaig co-

mençar a l’Universitat Autònoma però

com que dedico moltes hores a entre-

nar tant al matí com a la tarda, i vaig

estar un any vivint a Madrid, al final vaig

optar per estudiar a distància a través

de la UNED. Vull plantejar-me els estu-

dis amb tranquil·litat.

Quantes hores entrenes al dia?

Normalment dediquem a entrenar

unes cinc hores i mitja. Quatre les dedi-

Una ciutat per viure-hi?

Barcelona

Un lloc per anar de viatge?

Cogorderos, el poble de ma mare

Un plat?

Macarrons

Un llibre per llegir?

Una noche de perros de H. Laurie

Una pel·lícula de cinema?

Gladiator

Un mitjà per estar informat?

La televisió

Mar o muntanya?

Mar

Un cantant o grup musical?

David Bustamante

Quin personatge històric li hauria

agradat conèixer?

Cap en particular

Un personatge actual?

George Clooney

Un esportista que admiri?

La nedadora Hannah Stockbauer

Què valora més de les persones?

Que siguin sinceres

Si un dia fossis president del Go-

vern o de l’ONU, quina primera

decisió prendria?

No m’hi veig en un càrrec així

Dretes o esquerres?

Esquerres

Què s’enduria a una illa deserta?

El meus gos Bartolo

Un desig confessable?

Si guanyo una medalla a Pequín

vull tirar-me en paracaigudes

Molt personal...

“Més que proposar-me

una medalla a Pequín

busco assolir una marca”

06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:328

9L’ENTREVISTA

“La carrera delnedador és curta”

quem exclusivament a nedar i després

l’hora i mitja restant ens la passem al

gimnàs. Però en èpoques de màxim vo-

lum fem unes cinc hores i mitja nedant i

després l’hora i mitja de gimnàs.

Quins sacrificis has hagut de fer

per tirar endavant?

Indubtablement he hagut de fer sacri-

ficis però reps contraprestacions com

ara viatjar, reps compensacions econò-

miques i a més coneixes gent que amb

una vida normal no podries. L’estil de

vida que et dóna l’esport et reporta més

beneficis que no pas renúncies. Com a

factors negatius potser el fet de marxar

a Sant Cugat amb només 15 anys o no

sortir els caps de setmana perquè els

has de dedicar a descansar per l’esforç

de tota la setmana.

Creus que et costarà deixar

aquesta vida d’esportista?

No ho crec. Sóc plenament conscient

que és només una etapa de la meva vida

i que després vindran més coses. La car-

rera del nedador és curta. De fet, no em

plantejo estar tota la vida vinculada en

aquest món. Estaria bé provar altres

experiències.

Ara t’entrenes al Centre d’Alt

Rendiment de Sant Cugat però fa

uns anys ho feies al de Madrid. Hi

has notat alguna diferència?

No, són molt semblants. Jo preferia

estar aquí perquè la meva família és

d’aquí. La única diferència és que la pis-

cina de Sant Cugat és descoberta i a l’hi-

vern fa fred.

Creus que a Catalunya hi ha prou

instal·lacions esportives de qualitat?

En general hi ha un bon nivell. El que

passa és que s’hauria de diferenciar més

entre centres d’alt rendiment i centres

de tecnificació. D’aquests últims en fal-

ten i això fa que en el centres d’alt rendi-

ment també hi vagi la gent que potser

s’hauria d’entrenar en un centre de tec-

nificació. Hi ha moltes persones de clubs

petits que necessiten centres més pro-

pers sense que siguin d’alt rendiment però

que els ofereixin els serveis bàsics que

demanden per entrenar-se correctament

Diuen que t’agrada la música i que

volies entrar a Operación Triunfo?

(Riu) M’agrada la música, em ve de

família. Toco el piano i la guitarra. I sí,

vaig pensar a fer casting per OT perquè

seguia molt la primera temporada i sóc

fan de David Bustamante.

06-09 Entrevista.p65 26/11/2007, 11:339

EN FORMA!10

CLAROR

va de vitalitat fins a la mort, pròpia d’una

persona amb hàbits poc saludables. Fi-

nalment, la corba “normal” és aquella

en què es troben moltes persones amb

uns bons hàbits d’activitat física i salut.

Com diu una cita: “no perdem condició

física perquè envellim, sinó que envellim

perquè perdem condició física”.

MOMENTS DE CANVI

Des de la joventut, el sistema cardiovas-

cular experimenta una pèrdua de flexi-

bilitat progressiva en els vasos, que pro-

voca una disminució del flux sanguini i,

per tant, una disminució del retorn de

sang venosa al cor. Tot plegat es tradu-

SÓN MÉS IMPORTANTS ELS ANYS QUE VIVIM O COM ELS

VIVIM? DINS EL CAOS QUE VIU ACTUALMENT LA NOSTRA

SOCIETAT, JA HI HA VEUS QUE AFIRMEN QUE LES

PERSONES QUE RONDEN ELS 50 POTSER ES TROBEN EN

EL MOMENT MÉS DOLÇ DE LES SEVES VIDES.

Als 50 anys el cos pot mantenir una ca-

pacitat física i resistència a les

malalties excel·lents. La maduresa que

donen aquests anys de vida permet

afrontar els patiments amb molta més

enteresa i seguretat, i és possible que

emocionalment ens mantinguem més es-

tables i que la nostra situació socioeco-

nòmica es trobi en el seu millor moment.

Contràriament, el cos comença a notar

el desgast de tots aquests anys,

especialment en les articulacions i tot el

que les envolta. Tot i això, segur que al

nostre voltant hi ha persones que ronden

els 50 i que gaudeixen de molt bona sa-

lut corporal i una excel·lent condició fí-

sica. Com s’ho fan?

QUALITAT DE VIDA

Al llarg de les darreres dècades, l’ex-

pectativa de vida ha augmentat genera-

ció rere generació i sembla que el que

ens hauria de preocupar actualment no

és tant els anys que viurem sinó com els

viurem.

La corba “ideal” de vida representa

aquella situació en què gaudim al llarg

de molts anys d’un estat de salut, vitali-

tat i benestar similar al dels anys de la

joventut i, al final de la vida, envellim molt

ràpidament i morim. Però la corba “tí-

pica” representa una pèrdua progressi-

DANI SARRET,entrenador personalde Can Caralleu

L’activitat als 50

danisuportwellness@telefonica.net

10-11_En Forma.p65 23/11/2007, 15:4210

11EN FORMA!

eix en una reducció del volum de sang

que el cor expulsa en cada batec, fent

que bategui més vegades per realitzar el

mateix esforç.

D’altra banda, la pèrdua progressiva

de mineralització comporta una dismi-

nució de la densitat òssia i l’increment

de la fragilitat. Els canvis hormonals que

es produeixen en aquestes edats en les

dones contribueixen a accelerar aquest

procés.

Al voltant dels 45 anys també es per-

den progressivament els nivells de força

muscular. El sistema neuromuscular, si

no s’ha entrenat, perd capacitat per co-

ordinar les contraccions musculars i

mantenir la integritat o salut de les arti-

culacions, provocant desequilibris que

aviat, si no ho han fet ja, esdevindran

dolors musculars i lesions estructurals

importants, com ara artrosis, hèrnies o

contractures.

En el nostrel planeta Terra, paradís

gravitacional, les exigències quotidianes

provocaran la necessitat de crear

tensions musculars capaces de superar

reptes constants (carregar el cistell de

la compra o posar el rentaplats, jugar

amb els més petits, mantenir postures

saludables al llarg de tota la jornada...).

La flexibilitat muscular és una capaci-

tat involutiva, és a dir, si no es fa res per

evitar-ho, cada dia que passa es perd

possibilitats de modificar-ne la seva lon-

gitud sense que això representi un major

risc de patir una lesió.

POSAR-NOS EN MARXA

Si no s’ha estat actiu al llarg de tots

aquests anys, per començar, el millor que

es pot fer és incorporar activitats segu-

res i saludables al programa d’entrena-

ment i deixar de banda objectius més

ambiciosos que en el seu dia no es van

abordar. Entre activitat física saludable i

aquella que no ho és la frontera és fina i

encara més a mesura que ens fem grans.

Una bona estratègia és incrementar

el treball cardiovascular diari, incorpo-

rant activitats a la vida quotidiana que el

sol·licitin (pujar escales, caminar, utilit-

zar el transport públic, etc.). Alhora, es

poden fer un parell o tres de sessions al

gimnàs per treballar amb més intensitat

(cal recordar que a més intensitat més

adaptacions, però que l’excés d’intensi-

tat també comporta més risc de patir

una lesió).

EL TREBALL AL GIMNÀS

Després de fer un escalfament cardio-

vascular i una mica de moviments

articulars (entre 10 i 12 minuts tot

plegat), incorporar l’entrenament de la

força amb sessions que progressin de

baixa a mitjana intensitat i que siguin el

més variades possible. Hem de perse-

guir un bon control de les contraccions

musculars i respectar la funció de les ar-

ticulacions. Es poden alternar diferents

velocitats d’execució, sempre que es tin-

gui el control del moviment articular.

També cal treballar grans amplituds

de moviment respectant les possibilitats

articulars i fer estiraments en acabar els

entrenaments. Així, millorarem la flexi-

bilitat muscular.

És convenient avançar en els exercicis

de manera que ens exigeixin cada vegada

més control corporal i fer-ho amb segu-

retat i amb exercicis que provoquin difi-

cultats d’equilibri i per estabilitzar les ar-

ticulacions implicades (que en ocasions

s’anomenen de propiocepció). Així es

treballarà la musculatura profunda que

proporciona major estabilitat articular.

Segurament tot plegat pot semblar

molta feina, però potser amb una mica

d’ajuda es poden incorporar aquestes

activitats a la vida quotidiana i perce-

bre’n els beneficis des del primer dia. És

aconsellable buscar un bon assessora-

ment personalitzat, sobretot al comen-

çament, que ens ajudi a plantejar uns

objectius realistes i a progressar amb

seguretat. I, sobretot, cal no oblidar que

no totes les activitats físiques són salu-

dables per al cos i que tots tenim neces-

sitats diferents.

MÉS INFORMACIÓ:

“Hábitos inteligentes para tu salud”.

Josep Comellas. Amat editorial.

Si no s’ha estat actiu al

llarg de tots aquests anys

el millor és incorporar

activitats segures i salu-

dables a l’entrenament

10-11_En Forma.p65 23/11/2007, 15:4211

EN FORMA!12

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

Les activitats cardiovasculars són

aquelles en què es pot mantenir una

intensitat determinada, un temps de-

terminat, implicant grans grups mus-

culars. Dins d’aquest grup hi trobem

els esports d’equip, els individuals i ac-

tivitats grupals o individuals com l’ae-

ròbic o el ciclisme.

És important que els joves facin

aquest tipus d’activitats a edats pri-

merenques per evitar patologies asso-

ciades al sedentarisme, com l’obesitat

infantil, cada cop més estesa en la nos-

tra societat. A més, necessiten aquest

tipus d’activitat per créixer de forma

saludable i els ajuda a crear uns hàbits

esportius que poden tenir continuïtat

en l’edat adulta.

A l’hora d’escollir l’activitat cardio-

vascular més idònia pels joves podem

obtar pels diferents esports, tant indivi-

duals (tennis, ciclisme, natació) com

d’equip (futbol, bàsquet, handbol), ja

que, a més de treballar la resistència,

potencien altres capacitats físiques i so-

EL MATERIAL

Què és el Gore-tex?

Gore-tex és una marca registrada pel fa-

bricant W.L.Gore, un dels primers en co-

mercialitzar-lo. Es tracta d’una membra-

na del grup Porometric (microporus)

amb infinitat de porus diminuts, que im-

pedeixen el pas d’una gota estàndard de

pluja (0,1mm de diàmetre) però que per-

meten el pas d’una molècula de vapor

d’aigua (0,5 µm), com la de la suor.

El principal avantatge és que combi-

na una gran lleugeresa i alta impermea-

bilitat amb una transpirabilitat eficient

que afavoreix l’evacuació de la calor

corporal. Un altre secret és el segellat

interior de les costures i les cremalleres

mitjançant estretes tires que tapen els

petits orificis que produeixen les agulles

de cosir, fet que impedeix el pas de l’ai-

gua. TEXT: Ricard Vila

Trucs per millorar el crol

Per nedar crol amb major eficàcia, velocitat i como-

ditat podeu aplicar els trucs següents. Mantenir el

cos horitzontal. Si no aixequem el cap endavant evi-

tarem que les cames s’enfonsin. L’aire s’agafa per la

boca girant el cap de costat, mirant una mica endar-

rere i mantenint un costat de la cara en contacte amb

l’aigua. L’expiració la podem fer pel nas o per la boca

però sempre amb el cap dins l’aigua i mirant el terra.

La batuda de cames es fa amb un moviment de tota la

cama, des de la cadera fins al peu. No han d’estar

estirades i els genolls i els turmells han d’estar rela-

xats. Hem d’evitar que cames i peus surtin de l’aigua.

Pel que fa als braços, a l’entrar a l’aigua no s’ha de

colpejar-la i hem de controlar el moviment. Les mans

s’han de dirigir endavant, seguint la trajectòria de les

espatlles, i han d’estar obertes i amb els dits junts.

TEXT: Adela Rovira

cials. A més, amb els esports, realitzen

una activitat divertida i poden mantenir-

la durant més temps.

Un dels principals desavantatges que

presenten els joves és que tenen majors

dificultats per refredar el cos. Per aques-

ta raó, per evitar cops de calor, cal que

s’hidratin constantment, més encara si

l’activitat es fa a temperatures elevades

o se sua molt. TEXT: Sergi Mateu

Moure el cor desde la infància

12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3712

13EN FORMA!

La sensualitat de ladansa del ventre

LES 7 DIFERÈNCIES

FITNESS EN GRUP

La dansa del ventre té la peculiaritat que

pot ser executada per dones de qualse-

vol edat i físic, sense deixar de ser una

tècnica altament refinada. Es troba a mig

camí entre el folklore i la creació indivi-

dual en un extraordinari equilibri entre

regla i llibertat, subjecció i creativitat

personal. Amb el moviment corporal

creem, expressem i compartim, desco-

brim la seducció, noves capacitats i el

plaer de fusionar-nos amb l’espai.

Practicar-la regularment moldeja la

figura, millora la circulació i la postura, i

proporciona agilitat i elasticitat. Altres

beneficis físics són l’augment de la capa-

citat pulmonar, l’enfortiment de la mus-

culatura del solc pèlvic, el desbloqueig

de les articulacions, la millora de la co-

ordinació psicomotora, del ritme, l’equi-

libri i la memòria.

A més, de fa un temps ençà, s’ha co-

mençat a emprar aquesta dansa com a

teràpia ja que actúa beneficiosament a

TEXT: Núria Sabartés

Samarretestèrmiques itranspirables

EQUIPA’T BÉ

Les samarretes hi-

dròfugues tèrmi-

ques tenen una

funció semblant

a la de la pell:

protegir de l’ex-

terior, regular la

tempera tura ,

permetre la transpiració i ser elàstiques.

És per això que s’anomenen ‘una segona

pell’ i són la primera de les tres capes

que s’usen en un equipament complert

de muntanya. Actuen mantenint la calor

que genera el cos, i expulsant la suor cap

a la part externa del teixit per tal que

s’evapori. D’aquesta manera ens man-

tenim calents i secs.

L’elecció del tipus de samarreta s’ha

de fer segons el tipus d’activitat, la cli-

matologia, i el nostre propi metabolis-

me, segons reaccioni el nostre cos al fred

i la sudoració.

El material amb què estan fetes és el

polièster i la lycra. El teixit és resistent

però si es fan servir de capa exterior es

poden esquinçar amb sortints de pedres

i branques. La diferència que podem tro-

bar entre marques es basa en la forma

de teixir, la quantitat de material que es

fa servir, el gramatge, la forma del di-

buix i la introducció d’algun material nou.

El més important a l’hora de triar-ne

una és que s’ajusti a la morfologia cor-

poral, que sigui còmoda, i que les costu-

res no produeixin roçadures. Tota ella

ha de ser lleugera, que no suposi un so-

brepès, i ha de ser fàcil de posar i treu-

re, amb coll rodó o coll alt i cremallera.

També en podem trobar de diferents

gruixos segons les necessitats i de mà-

niga curta o llarga amb els punys ajus-

tats. Per anar bé ha de ser llarga per-

què protegeixi els ronyons, per això al-

guns models tenen un faldó posterior

més llarg. Amb les mateixes caracterís-

tiques també tenim al mercat pantalons-

malles i monos sencers tèrmics. TEXT:

Ricard Vila.

nivell emocional: s’alliberen sentiments

reprimits i s’alluegen ansietats. La pràc-

tica continuada facilita la superació de

vergonyes, pors, inhibicions i tensions

augmentant l’autoestima. TEXT: Marta

Xambó (Shira).

Esquí de fons

1. Esquí estret, flexible i lleuger

2. Fixació només a la punta de la bota

per permetre elevar el taló

3. Bota tova que deixa lliure el turmell

4. Els pals arriben a l’alçada de l’es-

patlla.

5. Treball cardiovascular amb inter-

venció de tot el cos

6. Roba lleugera i flexible, com la

d’anar a córrer

7. Es fa per camins de bosc nevats.

1. Esquí ample i pesat

2. Fixació de tota la bota

3. Bota dura que immobilitza total-

ment l’articulació del turmell

4. Els pals han d’arribar a l’alçada de

la cintura

5. Treball anaeròbic de la musculatu-

ra de les cames

6. Roba d’abric

7. Estació equipada amb remuntadors

mecànics

Esquí alpí

12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3713

EN FORMA!14

CLAROR

FITNESS I MUSCULACIÓ

CONSELLS PRÀCTICS

Les gomes elàstiques són eines molt sim-

ples, que ens permeten fer treballs amb

càrrega i resistències progressives. S’uti-

litzen en entrenaments que requereixen

un resultat específic o bé en programes

de recuperació funcional i de condicio-

nament físic general. Per triar la més idò-

nia cal que ens fixem que la resistència

que ofereix sigui l’adequada, una goma

massa forta ens obligarà a adoptar posi-

cions incorrectes i, al contrari, no ens

servirà per res.

Per usar-les de manera correcta hem

de tenir en compte la posició del cos i la

columna. Tant si les emprem d’empeus,

asseguts o estirats, hem de mantenir l’es-

quena recta i evitar moviments exagerats,

tot i que ens sembli que col·laboren a

l’execució de l’exercici. Hem de contro-

lar en tot moment tant la fase d’estira-

ment com la tornada a la posició inicial,

on haurem de mantenir una desaccelera-

ció per impedir un retorn massa brusc. I,

per últim, mentre fem l’exercici hem de

notar resistència des del principi.

Quan comencem a treballar amb go-

mes és interessant fer-ho davant d’un

mirall, ja que ens permetrà veure els er-

rors de posició. TEXT: Jordi de Mateo

La fallada muscular

La fallada muscular és un concepte que es fa servir en l’entrenament de persones

que tenen una molt bona condició física i busquen una millora extrema del rendi-

ment. Consisteix a realitzar un entrenament per tal d’esgotar totalment el múscul

que es treballa i, una vegada esgotat, forçar-lo a realitzar més repeticions amb

càrrega. Es tracta, doncs, d’un treball per a l’augment de la força: quan més cansat

està el múscul major quantitat d’impulsos nerviosos necessitarà per a la contracció

de les seves fibres. Aquest treball s’ha de fer amb l’ajuda d’un company, ja que el

múscul no té forces per realitzar la contracció tot sol.

Al ser un mètode d’entrenament agressiu, cal fer-lo només amb persones expe-

rimentades i amb una condició física molt bona, ja que, a més de posar en una

situació extrema la musculatura, també ho fa amb els diferents elements de l’arti-

culació. És important tenir en compte que el temps de recuperació serà major que

amb una altre tipus d’entrenament. TEXT: Juanjo Zabala

Treballar ambgomes elàstiques

LLEGIT A LA PREMSA

Exercici permillorar la silueta

Ens col·loquem damunt d’un banc o

en una zona elevada, de manera que

poguem baixar el pes sense que la

mà toqui el terra. Agafem una pesa

de 3 a 6 quilos i desplacem la mà

des del punt més baix fins a l’alçada

del pit, sempre amb una trajectòria

vertical i sense separar el colze la-

teralment. Fem de 3 a 4 sèries de 8

a 10 repeticions per cada costat, un

parell de cops a la setmana. Cal vi-

gilar la posició del cap per no cau-

sar danys a la zona cervical.

Amb aquest exercici treballarem ab-

dominals, dorsals, bíceps i glutis,

tots ells músculs responsables d’una

bona figura.Font: Sport Life

12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3814

15EN FORMA!

12-15_En Forma.p65 26/11/2007, 11:3815

NATURA16

CLAROR

dor ens faci un test inicial perquè valori

el nostre estat de forma, els mitjans de

què disposem i defineixi els objectius i el

calendari de les sessions.

La primera fase de l’entrenament pot

durar uns tres mesos, de setembre a

novembre, per exemple. Es treballa una

quantitat elevada d’exercicis globals,

amb una intensitat baixa.

El quart mes, el desembre, l’entrena-

ment ja ha de ser específic i ens ajudarà

a millorar la forma física però, alhora,

s’eleva el risc de lesions i el perill de pas-

sar-se de forma.

Per últim, durant els mesos següents

s’ha d’entrenar la forma fent un treball

de manteniment.

RESISTÈNCIA I FORÇA

La resistència aeròbica és la qualitat

bàsica que ens permet mantenir una ac-

tivitat eficaç durant hores, aconseguir

una millor recuperació i crear una bona

base de condició física.

En canvi, l’anaeròbica es necessita en

moments puntuals, al final d’una baixa-

da, per canviar de ritme, al darrer tram

d’una ascenció o al fer un tram difícil.

La resistència es pot entrenar fent bi-

NATURA

Esquí alpí, de fons i de muntanya, snow-

board, raquetes de neu, alpinisme, tresc,

trineus amb gossos, escalada en gel... Les

capacitats físiques a entrenar varien en

quantitat i qualitat segons la modalitat

esportiva que triem i si l’objectiu és el

lleure o la competició.

A més, en aquests tipus d’esports cal

tenir en compte factors com l’ambient,

el fred, la neu, el gel, els dies més curts

de l’hivern i l’equipament que es fa ser-

vir, amb molta roba, motxilla i material

pesat. Tot això fa que disminueixi la mo-

bilitat articular, i provoca vasoconstric-

ció capil·lar i muscular.

PASSOS DE L’ENTRENAMENT

Per començar és òptim que l’entrena-

Preparar-se per alsesports de muntanya

RICARD VILA,Tècnic de muntanyade Can Caralleuricardv@ncc.claror.net

ELS ESPORTS D’HIVERN

AGLUTINEN UNA GRAN

QUANTITAT DE MODALITATS

ESPORTIVES I, PER AIXÒ, ÉS

MOLT COMPLEX PLANIFI-

CAR I EXECUTAR UN PLA DE

PREPARACIÓ FÍSICA DES

DEL PUNT DE VISTA FISIO-

LÒGIC DEL RENDIMENT,

PERÒ NO TANT DES DEL

MANTENIMENT.

Les capacitats físiques a

entrenar varien segons la

modalitat esportiva que

triem i si l’objectiu és el

lleure o la competició

16-17_Natura.p65 23/11/2007, 15:5016

17NATURA

L’ESCAPADA Per: Cristian Gonzálezcicleta, carrera contínua o tresc amb pals

i motxilla. La durada de l’activitat pot

ser entre 45 minuts i una hora i mitja, i

cal incorporar canvis de ritme (ritme fluix

al 60%, mitjà al 80%, llindar anaeròbic

i màxim).

La força es millora amb exercicis de

tonificació general, amb un 80-95% de

la càrrega màxima de treball de cadas-

cú. Es treballa amb màquines de muscu-

lació, pes lliure i altres aparells.

És necessari fer un treball analític

(80% de la càrrega màxima) dels mús-

culs que intervenen directament en el mo-

viment que volem entrenar, i un treball

especial (60-70% de càrrega) repro-

duint el gest tècnic específic, com picar

amb el piolet o remar amb els esquís.

També és molt important fer exerci-

cis compensatoris, de protecció articu-

lar i, sobretot, de la musculatura que pa-

teix més o que està descompensada,

sobretot després d’una lesió.

ALTRES ASPECTES A ENTRENAR

Per treballar la potència (90-95% de

càrrega) cal fer un treball conjunt de for-

ça-velocitat amb salts, bots i rebots. I la

velocitat pura només l’emprarem en

descensos curts de pista o salts d’esquí.

Però hi ha d’altres qüestions que no

es poden oblidar en un bon programa

d’entrenament, com ara, el treball de la

tècnica, tant en condicions favorables

(descansat) com desfavorables (fatiga);

l’entrenament de l’equilibri estàtic i di-

nàmic amb diferents superfícies mòbils i

alçades; i el treball de la flexibilitat.

Per últim, cal incloure els estiraments

de la musculatura i la mobilitat articular,

tant en l’escalfament com al final de fer

l’activitat. Així es recupera el múscul i es

dóna mobilitat a l’articulació, evitant le-

sions i millorant el rendiment. Cuidar l’ali-

mentació, hidratar-nos, respectar les

hores de son o fer-nos un massatge són

altres mesures que ens faran estar total-

ment en forma.

Des de Salt fins a Bonmatí totpedalejant per la ruta del carrilet

Fa més de tres decennis va deixar

de funcionar el carrilet que unia

Girona i Olot. Aquest antic tram de

via de tren és aprofitat avui com a

carril bici per fer excursions pel

Gironès i la Garrotxa. A Sant Julià

del Llor i Bonmatí, municipi de la

Selva on acaba el recorregut, es pot

observar la seva antiga colònia tèx-

til. Davant del pavelló d'esports de

Salt, a la carretera N-141, just abans

del pont de l'autopista AP-7, s’inicia

la ruta (Salt limita a l'est amb la ciutat de Girona). Es puja per l'esquerra del pont

de l'autopista seguint les senyalitzacions de color blau. Tot el trajecte està indi-

cat. Es passa un veïnat (km 2), es creua la carretera N-141 i se segueix pel carril

bici de l'altre cantó. S'arriba a l'antiga estació del carrilet de Bescanó (km 3’5),

en molt mal estat de conservació, on destaquen els antics lavabos, que compta-

ven amb una llar de foc. Es deixa enrere la fàbrica Grober (km 4’5), que manté

una xemeneia i les antigues factories. Al km 9’7 es troba, a l'altre cantó de la

carretera, una de les poques fonts de l'itinerari. S'accedeix a l'antiga estació de

Sant Julià del Llor i Bonmatí (km 10’5). Es pot travessar el pont sobre el riu Ter

i descobrir una antiga colònia tèxtil. Per tornar cal desfer el camí.

MEDI AMBIENT

Primera instal·lació mixta eòlica-fotovoltàica a Barcelona ciutat

L’Agència d’Energia de Barcelona ha signat un

conveni de col·laboració amb la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya (UPC), Regesa i Fecsa Endesa

per a la construcció d’una instal·lació mixta eòli-

ca-fotovoltàica de connexió a xarxa en l’edifici de

175 habitatges per a joves del carrer Pujades,

núm. 292 de Barcelona, al districte del Poblenou.

L’Ordenança Solar Tèrmica de Barcelona obliga a tots els nous edificis d’habi-

tatges a la ciutat, a instal·lar plaques solars per a la producció d’aigua calenta

sanitària. Aquesta instal·lació pionera substitueix a la instal·lació solar tèrmica

obligatòria.

AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA

Nil Fabra, 20, baixos · 08012 Barcelona

Telèfon: 93 237 47 43 · www.barcelonaenergia.com

Foto: Consorci Vies Verdes de Girona

16-17_Natura.p65 23/11/2007, 15:5017

SALUT18

CLAROR

A mesura que pugem una muntanya, i

sobretot si ho fem ràpid, anem notant

que ens és més difícil respirar, ens falta

aire i el cor se’ns accelera. Què passa?

No és que variï la proporció d’oxigen a

l’aire sinó que disminueix la pressió at-

mosfèrica. Per exemple, a l’alçada de

l’Aneto (3.404 metres) ja ha baixat més

d’un 25% i al cim de l’Everest (8.848

metres) hi ha només una tercera part de

la pressió que tenim a nivell de mar.

La falta de pressió de l’aire es tradueix

en una dificultat de l’oxigen per passar a

la sang (hipòxia hipobàrica). I la falta

d’oxigen als teixits i a les cèl·lules és la

LA BELLESA DELS PAISAT-

GES, EL CONTACTE AMB LA

NATURA, EL REPTE PERSO-

NAL, NO ENS HAN DE FER

OBLIDAR QUE LA MUNTA-

NYA TAMBÉ AMAGA UNA

SÈRIE DE PERILLS QUE CAL

CONÈIXER I HEM DE SABER

PREVENIR. A MÉS DE LES

CONDICIONS ADVERSES DE

LA CLIMATOLOGIA I L’AÏLLA-

MENT, S’HI AFEGEIXEN ELS

EFECTES DE L’ALÇADA.

El mal agutde muntanya

que ocasiona una sèrie d’adaptacions del

cos, que poden derivar en problemes fruit

d’una mala adaptació de forma aguda o

crònica.

El trastorn més important que pro-

voca l’alçada és l’anomenat ‘mal agut de

muntanya’ (MAM) i els símptomes més

importants són mal de cap (apareix pràc-

ticament en el 100% dels casos), males-

tar general, irritabilitat, nàusees i vòmits,

falta de gana, insomni, cansament exces-

siu i edemes perifèrics localitzats.

COM PREVENIR-LO

Els símptomes poden aparèixer a partir

dels 2.500 metres d’alçada i entre les 4

i 24 hores després d’haver pujat, sobre-

tot de forma ràpida (per exemple, quan

pugem amb mitjans mecànics com els

telefèrics). Generalment són transtorns

NEUS VIVES,cap de l’Àrea de Salutdel Pol. Sagrada Famíliasalut@claror.net

Consells per prevenir el MAM

Ascendir de manera gradual i lenta i dormir més avall del que s’ha pujat.

No actuen com a preventius del MAM: els estimulants com el cafè, el té o el

mate de coca, ni els medicaments de tipus menor com el paracetamol, l’Aspiri-

na o l’ibuprofè. Aquests últims es poden prendre per minvar el mal de cap,

especialment nocturns.

Mai s’ha de prendre sedants ni somnífers.

Per prevenir el MAM hi ha dos medicaments útils, l’Acetazolamida i la Dexame-

tasona, però cal prendre’ls en situacions concretes i amb prescripció mèdica.

FE D’ERRATES

En l’article de salut publicat en la revista número 58 i que versava sobre la reflexologia podal hi ha una

errada en l’autoria. L’article és d’Emma Montecino, terapeuta del Poliesportiu Sagrada Família.

Podeu accedir a l’article entrant a www.claror.cat (apartat de l’hemeroteca de la revista Claror).

18-19_Salut.p65 26/11/2007, 11:3918

19SALUT

Farmaciolacasolana

La farmaciola és el lloc de la llar on es

desa el material de

primeres cures

i els medica-

ments. Pot ser

un armari, un

calaix o bé

una caixa,

però en qualsevol

cas ha d’estar en un

lloc protegit de la

llum, la calor i la hu-

mitat (per això la cui-

na i el bany no són els

llocs més adients) i, el més

important, ha d’estar fora de l’abast dels

nens.

El contingut pot variar segons les cir-

cumstàncies, però en general n’hi ha

prou amb material de primeres cures

com ara: gases estèrils (en sobres mo-

nodosi de 4-5 unitats), gases amb vase-

lina per a cremades i ferides, espara-

drap de roba i hipoal·lèrgic (paper), Po-

vidona iodada com a antisèptic d’ús ex-

tern per a la desinfecció de ferides, ai-

gua oxigenada com a hemostàtic en

petites ferides o per ferides a la boca,

tiretes de diferents mides, benes de gasa

de diferents mides, tisores de punta

rodona, pinces, guants d’un sol ús, bossa

de fred sintètic com antiinflamatori en

contusions i esquinços (encara que una

bossa de pèsols congelats pot fer la ma-

CONSELLS PRÀCTICS PER TENIR UNAFARMACIOLA ÚTIL I PRÀCTICA A CASA

lleus i desapareixen espontàniament als

3 o 4 dies. Aquests símptomes tenen

molta variabilitat individual i el fet d’ha-

ver-ne patit en alguna ocasió no assegu-

ra que es repeteixin en altres ascensions

però hi predisposa.

La millor prevenció és una bona acli-

matació, és a dir, deixar temps a l’orga-

nisme per desenvolupar els mecanismes

d’aclimatació a l’alçada. Ara bé, a una

altitud extrema, per sobre de 5.500

metres, el cos humà ja no es pot aclima-

tar bé per més dies o tractaments que es

facin, per tant ja no hi ha vida perma-

nent en aquestes alçades.

QUÈ FER SI PATIM EL MAM?

Com que no és una malaltia greu, és au-

tolimitada i totalment reversible. El mi-

llor tractament és no seguir pujant, o mi-

llor descendir, encara que siguin uns cen-

tenars de metres. Donar analgèsics (as-

pirina, paracetamol...) pot aliviar la simp-

tomatologia lleu però, en el cas que les

molèsties no cedeixin i empitjori el seu

estat, l’única mesura útil i imprescindi-

ble és el descens o la evacuació.

El mal agut de muntanya pot compli-

car-se cap a unes formes molt més greus

com són l’edema pulmonar de l’alçada

o l’edema cerebral de l’alçada. En

aquests casos, si no s’actua ràpidament,

la complicació pot avançar i es posa en

perill la vida. El descens es converteix

en urgent, però si per alguna causa no és

possible hi ha tres mesures provisionals:

donar oxigen, que en poques ocasions

es du a sobre i el seu ús és limitat; donar

medicació específica com l’azetazolami-

da o la dexametasona; o usar la cambra

hiperbàrica portàtil que és un sac de niló

tancat amb una cremallera de manera

que no deixa escapar l’aire. A dins s’hi

posa el pacient i s’hi bombeja aire de

forma que augmenta la pressió, fet que

equival a un descens d’altitud. Aquesta

darrera mesura millora l’estat del paci-

ent durant un cert temps, just per per-

metre el descens.

Cal dir que tota actitud terapèutica

s’ha d’acompanyar sempre d’una protec-

ció dels altres perills i del fred, d’una bona

hidratació i d’un suport psicològic.

MARTA COLL,cap de l’Àrea de Salutdel Pol. Marítimsalut@claror.net

teixa utilitat), sèrum fisiològic per a ren-

tats nasals o de ferides, i un termòmetre.

Pel que fa als medicaments, quants

menys en contingui millor. Podem tenir-

hi els més bàsics: analgèsics i antitèrmics

suaus com el paracetamol o l’àcid ace-

tilsalicílic, algun producte per alleujar la

coïssor de les picades d’insectes i algun

antiàcid per a les indigestions.

Si practiquem alguna activi-

tat física o esport, po-

dem afegir-hi al-

guna poma-

da que con-

tingui àrnica

per alleu-

jar els do-

lors muscu-

lars, benes de

contenció per fer

embenatges funcio-

nals, fotoprotectors

si fem esport a l’aire

lliure i si en fem a l’aigua alguna solució

que contingui hamamelis per fer banys

oculars.

Després d’acabar un tractament és

millor no guardar els medicaments a casa

sinó dipositar-los en els contenidors ade-

quats que hi ha a la farmàcia o al centre

de salut. Si els medicaments caduquen

deixen de fer l’efecte que s’espera i, a

més, un fàrmac mal utilitzat pot donar

greus alteracions a l’organisme.

Cal doncs revisar periòdicament la

farmaciola (cada 6-12 mesos) i retirar

els medicaments caducats. Evidentment,

el contingut de la farmaciola domèstica

pot variar segons les necessitats de cada

llar, però és molt important no conver-

tir la farmaciola en un magatzem de

medicaments caducats.

MÉS INFORMACIÓ:

www.iemm.org

18-19_Salut.p65 26/11/2007, 11:3919

SALUT20

CLAROR

DIETÈTICA

major part d’aquests olis són àcids gras-

sos monoinsaturats i en destaquen l’àcid

oleic (omega-6) i el linoleic (omega-3)

que exerceixen un paper primordial en

el control del colesterol, la circulació

sanguínia i la salut del cor.

Precisament, aquesta riquesa en greix,

proporciona als fruits un gran poder ca-

lòric, amb una mitjana de 500 calories

per cada 100 grams. També són una

excel·lent font de proteïna vegetal ja que

hi és present en un 20% de la seva com-

posició. En concret, presenten molta

quantitat d’una proteïna anomenada ar-

ginina, que té un paper important en la

prevenció de malalties cardiovasculars.

Un altre factor beneficiós és el con-

tingut en fibra vegetal, que no només

millora el trànsit intestinal sinó que tam-

bé redueix el risc de patir, per exemple,

càncer de colon.

Quant a minerals, són molt rics en

calci, zinc, fòsfor, magnesi, potassi, coure

i seleni. Tots ells participen en diferents

mecanismes del desenvolupament i man-

teniment de l’esquelet, del sistema nervi-

ós i del cardiovascular. En persones amb

intolerància a la lactosa, la llet d’ametlles

pot ser una bona font de calci.

Per últim, també és rellevant el seu

contingut en vitamines, entre les quals

destaca la vitamina E, que té propietats

antioxidants. De fet, s’ha constatat que

els fruits secs són una de les fonts més

TOT I EL GRAN NOMBRE D’ESTUDIS FETS SOBRE ELS FRUITS

SECS, LA COMUNITAT CIENTÍFICA INTERNACIONAL NOMÉS

N’HA RECONEGUT ELS EFECTES BENEFICIOSOS PER A LA

SALUT DES QUE S’HAN INCORPORAT EN LA BASE DE LA

PIRÀMIDE NUTRICIONAL DE LA DIETA MEDITERRÀNIA.

IRIA GONÀLEZ,dietista del PoliesportiuMarítimsalut@claror.net

Els fruits secsEl Codi Alimentari Espanyol defineix el

fruit sec o de pela com el que conté, en

la seva part comestible, menys del 50%

d’aigua. Els més consumits a Espanya són

les ametlles, les avellanes, els cacauets,

les nous, les pipes, les castanyes, els pi-

nyons i els festucs. Cal diferenciar-los de

les fruites deshidratades, que són aque-

lles que se sotmeten a un procés de des-

secat per augmentar-ne la conservació,

com les panses, les figues seques o les

orellanes.

PROTECCIÓ CARDIOVASCULAR

Des del punt de vista nutricional, els fruits

secs tenen una composició molt rica en

olis grassos (entre el 50 i el 70%). La

20-21_Dietetica.p65 23/11/2007, 19:0920

21SALUT

nors de 3 anys ja que pot afavorir l’apa-

rició de reaccions al·lèrgiques, a part de

que els és difícil mastegar-los.

L’al·lèrgia a aquests aliments és crò-

nica i obliga a prescindir-ne, també dels

derivats, i a llegir atentament les etique-

tes d’alguns productes envasats ja que

en poden contenir. És el cas de la xoco-

lata, les cremes de cacau, les galetes o

alguns tipus d’aperitius.

QUINA QUANTITAT

N’HEM DE MENJAR?

Prenent com a model la dieta mediter-

rània i segons les darreres investigaci-

ons, prendre 25 grams de fruits secs,

preferentment crus, entre 4 i 5 cops a la

setmana, pot reduir el risc de patir ma-

lalties cardiovasculars.

No obstant, com que tenen un alt po-

der calòric, es recomana un consum més

moderat en persones obeses o que se-

gueixin una dieta d’aprimament.

Les persones hipertenses o amb ma-

lalties renals haurien d’evitar el consum

de fruits secs salats. En canvi, poden

aconsellar-se a les persones diabètiques,

ja que menjar-ne juntament amb carbo-

hidrats pot fer disminuir els pics de glu-

cèmia en la sang. Aquesta associació es

deu a que la fibra dels fruits secs fa més

lenta l’absorció intestinal dels sucres.

La varietat, la versatilitat, la fàcil i llar-

ga conservació, així com l’efecte saciant i

l’alt contingut en energia, minerals i vita-

mines converteixen els fruits secs en ali-

ments interessants per a règims especials

com els vegetarians o els dels esportis-

tes. Són aliments que es poden introduir

en la dieta com aperitiu, per matar el cuc,

en amanides, salses i una infinitat de pos-

tres. A més, constitueixen un esmorzar

complet i una bona alternativa a la pastis-

seria industrial, acompanyant-los de ce-

reals, muesli o iogurt.

LA RECEPTA

INGREDIENTS (4 persones):

- Patates (750 gr.)

- Nous (75 gr.)

- Mandarines (2)

- Api (4 talls)

- Enciam (200 gr.)

- Nabius vermells dessecats (40 gr.)

- Iogurt natural (1)

- Maionesa (2 cullerades)

- Llima (1)

- Sal i pebre mòlt

PREPARACIÓ:

1. Rentar les patates. Les coem amb

la pell en aigua amb sal, durant 20-

25 minuts.

2. Picar les nous en trossos mitjans i

daurar-les lleugerament en una pa-

ella sense oli. Pelar les mandarines i

separar-ne els trossos. Rentar i ta-

llar en trossos fins l’api i l’enciam.

3. Barrejar el iogurt amb la maione-

sa, la pela i el suc de la llima i salpe-

brar. Afegir-hi les papates i la resta

d’ingredients.

4. Podem decorar el plat amb nous.

Amanida depatates, nabiusvermells, api i nous

MÉS INFORMACIÓwww.nucis.org“Frutos secos, salud y culturas mediterráneas”.Ed. Glosa. Barcelona. Juliol 2005.

Prendre 25 grams de

fruits secs, millor crus, 4

o 5 cops a la setmana pot

reduir el risc de patir

malalties cardiovasculars

importants d’aquesta vitamina, en espe-

cial les ametlles i les avellanes. Altres

antioxidants presents en els fruits secs

són l’àcid fòlic i diverses substàncies de

la família dels polifenols.

CONSERVACIÓ I MADURACIÓ

En general, la recol·lecció dels fruits secs

es fa cap el setembre. S’han de consumir

ben madurs perquè sinó poden contenir

substàncies tòxiques, que la maduració

transforma i fa comestibles. Això succe-

eix especialment amb les ametlles.

També són susceptibles de florir-se. Per

això és important que es conservin en un

lloc fresc i sec, protegits del sol i que, un

cop obert l’envàs, el conservem tancat i

el consumim el més aviat possible.

AL·LÈRGIES

L’al·lèrgia als fruits secs és una de les més

freqüents, sobretot al cacauet. De fet,

no se n’haurien de donar a infants me-

20-21_Dietetica.p65 23/11/2007, 19:1021

SALUT22

CLAROR

EN ELS DARRERS TEMPS

S’HA EXTÈS LA DISCIPLINA

DE L’AUTOCOACHING QUE

TÉ COM A FINALITAT

ACOSEGUIR EL BENESTAR

FÍSIC I MENTAL PER VIA DE

FER REFLEXIONAR A LA PER-

SONA SOBRE QUÈ ÉS EL

QUE REALMENT ESPERA DE

LA VIDA I ACTUAR EN CON-

SEQÜÈNCIA PER ACONSE-

GUIR-HO.

“L’autocoachingvol el benestar”

MENS SANA

“Sense salut no hi pot

haver benestar, i si no hi

ha benestar no es pot

gaudir plenament la vida”

C.G.

L’autocoaching pretén assolir un estat

d’autoconfiança que repercuteixi en el

benestar i en el rendiment, tant personal

com professional.

En què consisteix l’autocoaching?

Sota el nom d’autocoaching, l’art de

dirigir la teva vida, jo faig servir un con-

junt d’eines de canvi en forma de tallers

divertits i diferents que, mitjançant el llen-

guatge verbal i no verbal, descobrint el

meravellós món de saber fer-se pregun-

tes útils, jocs d’autoconeixement, metà-

fores, imatges, música, olors, sensacions,

i incorporant també tècniques de PNL,

metodologia coaching i altres coneixe-

ments, pretenen fer-te de guia al llarg

del camí entre la teva situació actual i la

teva situació desitjada en qualsevol àrea

de la vida.

Quines són les premisses bàsiques

de l’autocoaching?

Comencem per analitzar quin percen-

tatge de satisfacció té cada persona en

cada àrea de la seva vida i quin tant per

cent es compromet a tenir en pocs me-

sos i definim quines són les passes ne-

cessàries per arribar-hi. L’objectiu és

prendre consciència i reflexionar sobre

tu mateix i la teva situació present, reco-

nèixer quines són les teves necessitats i

limitacions, descobrir el teu vertader

potencial, definir clarament com vols que

sigui el teu futur i com et vols sentir en

cada àrea de la vida, desenvolupar com-

petències que t'ajudin a dissenyar un pla

d'acció senzill i congruent per assolir els

objectius, millorant així l’autoestima i

adquirir sostingudament el compromís

amb tu mateix de fer les passes necessà-

ries mitjançant el propi canvi.

Els resultats es noten a la feina?

Evidentment que sí. Com diu la famo-

sa frase “res canvia, jo canvio, tot can-

via”, quan comences a fer petits canvis,

tota la teva vida canvia. De fet canvia la

teva actitud davant la vida, la manera de

relacionar-te amb tu mateix, amb les

coses, amb les persones i amb l’entorn.

Comences a escollir conscientment com

vols actuar en cada moment i practicant

a poc a poc vas assolint les teves fites.

I en el benestar de la persona?

Tal com diu en Toni Munné, creador

de la Microgimnàstica: “sense salut no

ENTREVISTA A SÍLVIA PALLEROLA, EXPERTA EN AUTOCOACHING

22-23_MensSana.p65 26/11/2007, 10:5122

23SALUT

Sílvia Pallerola i Mo-

rera ofereix actual-

ment un curs d’auto-

coaching. Des del

2000 s’ha centrat en

saber com funciona

l’ésser humà des del punt de vista

de la Programació Neurolinguística

(PNL), el Modelat Conductual Evo-

lutiu (DBM) i d'altres teràpies com-

plementàries. L’objectiu és saber ar-

ribar d'una situació actual a una si-

tuació desitjada mitjançant tècni-

ques del coaching.

curriculum vitae

L’APUNT

Com combatreels símptomesdel jet lag

El Jet Lag sovint provoca alteraci-

ons de la son, en el nivell d’algunes

hormones que hi ha a la sang, a la

temperatura corporal, el trànsit in-

testinal i a la capacitat de concen-

tració. Per disminuir aquests efec-

tes el metges recomanen posar-se

ulleres de sol a l’hora de tornar a

terra. També cal limitar l’exposició

a la llum en hores inapropiades i

exposar-se a la llum artificial inten-

sa en d’altres moments del dia..

També es recomana descansar bé

abans del viatge, fer activitat física

caminant pel passadís de l’avió, ves-

tir roba còmoda, evitar begudes

amb alcohol i cafeïna, beure molta

aigua per hidratar-se i no dormir en

els avions a no ser que sigui de nit a

la ciutat de destí.

Font: The Lancet Magazine

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

Un estudi mostra elmecanisme biològicde l’optimisme

Un estudi de l’Institut de Neurologia de

la Universitat de Londres i del Departa-

ment de Psicologia de Nova York ha lo-

calitzat les zones del cervell responsa-

bles de l’optimisme. L’activació es pro-

dueix en dos punts concrets: a l’amígda-

la i a la regió de la crosta cingulada ante-

rior. Segons aquest estudi, els pessimis-

tes hi presenten un menor grau d’activi-

tat i, per tant, presenten major dificultat

per recrear situacions futures agrada-

bles. Font: Nature

La tensió laboral ifamiliar eleva el riscde patir un infart

Segons un estudi de la Universitat de

Laval (Canadà), les persones que ja han

patit un atac de cor tenen el doble de

risc de patir un nou accident cardiovas-

cular (un altre infart, una angina de pit,

etcètera) si pateixen estrès laboral crò-

nic. Daquesta manera, l’estrès s’afegeix

al tabac, l’excés d’alcohol i la falta

d’exercici físic com els principals ene-

mics de la salut del cor. Font: JAMApot haver-hi benestar, i si no hi ha ben-

estar no es pot gaudir plenament de la

vida”, és a dir, “Mens sana in corpore

sano”. L’autocoaching vol el benestar.

Quan una persona comença a adonar-se

que comença a pensar, sentir, dir i fer en

una mateixa direcció, comença a sentir

una espècie de congruència interna que

implica automàticament un benestar que

molts en diuen equilibri o harmonia.

El fet de ser un mateix qui s’im-

posa unes pautes no ho fa tot més

complicat?

Imagina’t que estàs realment compro-

mès amb tu mateix a fer el que calgui per

tenir la vida que desitges. Tu esculls què

fer cada segon de la teva vida. De què

depèn que compleixis els teus compro-

misos? A qui o a què li dones el poder de

canviar-te la teva elecció?

Quines dificultats podem trobar?

El mètode és senzill, només necessita

que tu tinguis el compromís de voler ser

feliç i fer el que calgui amb tu mateix per

aconseguir-ho.

Per què l’èxit de l’autocoaching?

Diria que és perquè moltes persones

no estan contentes amb la seva situació

actual i volen un canvi.

Quines aplicacions pot tenir l’au-

tocoaching en l’esport?

El plantejament entenc que és el ma-

teix. Què és el que vull fer exactament?

Què necessito per assolir-ho? Què m’ho

impedeix? Què és el primer que he de

començar a practicar perquè sigui com

jo vull i posar-se en marxa ja? El benefici,

que cadascú l’interpreti lliurement escol-

tant les sensacions del seu propi cos.

El tabac danya el cor del fetus

Un estudi presentat el passat 3 de setembre al Con-

grés Mundial de Cardiologia va demostrar que el

83% de fetus i el 94% de nadons acabats de néixer

de dones embarassades fumadores ja tenen petites

lesions coronàries. La investigació va ser feta a l’Ins-

titut d’Investigacions Cardiològiques de Buenos Ai-

res (Argentina) en 22 fetus avortats espontàniament

i 36 nens morts amb menys d’un any. Segons el res-

ponsable de la investigació, José Milei, només en cinc casos van observar lesions

arterials en nens de mares no fumadores. A més, els fetus i nens de mares

fumadores tenen més risc de patir aterosclerosi i cúmul de greix a les parets del

cor que, a la llarga, provoquen greus malalties cardiovasculars. Fumar durant

l’embaràs incrementa el risc de patir del cor en l’edat adulta.

22-23_MensSana.p65 26/11/2007, 10:5123

EL REPORTATGE24

CLAROR

24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4224

25EL REPORTATGE

Uns 300.000 barcelonins realitzen esport regularmentpels parcs, places i carrers de la capital catalana

C.G

El clima mediterrani converteix la ciutat

de Barcelona en un gimnàs obert on es

pot practicar una gran varietat d’esports,

en solitari o amb companyia, durant gai-

rebé totes les estacions de l’any. Aquest

avantatge climàtic converteix la capital

catalana en una de les ciutats del món

amb més possibilitats a l’hora d’exerci-

tar-se físicament. Per això, cada vegada

hi ha més gent que aposta per fer activi-

tat física en espais públics. Segons càl-

culs de l’Ajuntament, unes 300.000 per-

sones utilitzen els espais urbans de

Barcelona com a escenari de la pràctica

esportiva regular.

Fer una passejada en bicicleta, cami-

nar, córrer per carrers i parcs de la ciu-

tat són practiques saludables i senzilles

de fer. Les platges, el port o les pistes de

patinatge també poden ser equipaments

esportius on tenir cura de la nostra salut

i, de fet, cada vegada més es dissenya els

espais públics tenint en compte aquest

aspecte.

Si bé la valoració general és positiva,

hi ha punts negres a millorar. Barcelona

presenta un clar dèficit en grans parcs

públics on poder practicar esport a l’ai-

re lliure si la comparem amb altres ciu-

tats europees com Londres, amb el seu

Hide Park, o Nova York amb el Central

Park. La capital catalana supleix aques-

ta carència amb una clara aposta per

una major conscienciació a l’hora d’ide-

ar places o recintes urbans oberts que

es poden aprofitar per fer diferents dis-

ciplines esportives, entre les quals hi

destaca el patinatge.

CAPITAL DEL PATINATGE

En el cas del patinatge i del skateboard,

segons els experts, la ciutat comtal ha

esdevingut la capital mundial del skate i

cada vegada són més els patinadors i

skaters que s’hi congreguen per practi-

car el seu esport preferit. Barcelona és

coneguda com “el paradís dels skaters” i

sembla haver estat dissenyada per sa-

tisfer totes les necessitats dels patina-

dors. Un dels punts que la fan la ciutat

ideal és el benèvol clima mediterrani que

permet estar al carrer un bon grapat

d’hores, tot i que des de l’Ajuntament

també s’ha apostat per crear molts es-

pais oberts on poder patinar adequada-

ment (skate parks).

John és un dels molts skaters que cada

dia es congreguen davant del Museu

d’Art Contemporani de Barcelona

(MACBA). “És la Meca dels patinadors”,

diu. I és que skaters d’arreu del món hi

van per deixar la seva marca, com ja

han fet patinadors de prestigi internaci-

onal com el britànic Geoff Rowley. Per

anar-hi cal saber que la policia només

permet patinar els dimarts i diumenges

durant tot el dia i la resta de dies a partir

de les 19 hores.

Paradís de l’esporta l’aire lliure

Es pot aconseguir un to

físic general gràcies a un

total d’onze espais

esportius distribuïts per

tota la ciutat.

BARCELONA ÉS UNA CIUTAT IDEAL, PER CLIMA I EL DISSENY DELS ESPAIS PÚBLICS

24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4225

EL REPORTATGE26

CLAROR

El litoral de Barcelona aplega una

gran varietat d’activitats tant en el

seu port esportiu com a les

diferents platges

Altres punts que per les seves carac-

terístiques congreguen un bon nombre

de patinadors i skaters són la Plaça Uni-

versitat, davant de l’Estació de Sants i el

Paral·lel, la pista de la Via Favència, Tor-

res i Bages, la Nova Icària, el Port Olím-

pic i el Fòrum. Tots aquests espais pre-

senten desnivells, obstacles, voreres i

bancs, tot un conjunt d’elements òptims

per gaudir del patinatge.

A LA PLATJA

Un altre entorn propici per fer activitat

física a l’aire lliure són les platges del

litoral de Barcelona, que també la con-

verteixen en una ciutat amb personalitat

pròpia dins del panorama internacional.

A banda de l’àmplia varietat d’esports

aquàtics i marítims que es poden practi-

car a l’aigua, a la sorra també s’hi pot fer

activitat física. Així, les platges de la

Barceloneta, la Mar Bella i Nova Icària

tenen prestacions per jugar a volei plat-

ja i futbol a tres. Sovint també acullen

altres disciplines una mica més comple-

xes, com per exemple aeròbic de platja,

takatà, tai-txi o fins i tot l’esquí de sorra

que organitza el Centre Excursionista de

Catalunya a la plaja de la Barceloneta

quan no és temporada de neu.

Però si es prefereix l’exercici indivi-

dual es pot aconseguir un bon to físic

general perquè hi ha distribuïts per tota

la ciutat un total d’onze circuits espor-

tius (veure quadre 1). En destaca el cir-

cuit de fitness urbà del Parc del Litoral,

situat a la platja de la Mar Bella. Aquest

circuit facilita fer flexions, estiraments i

exercicis variats que combinats amb un

exercici cardiovascular, com córrer,

proporcionant un entrenament molt

complet. D’altra banda, tot el front Ma-

rítim és un circuit ideal per córrer o fer

llargues caminades tot gaudint de la bri-

sa marina.

A L’AIGUA

El fet que Barcelona sigui una ciutat amb

mar i compti amb port esportiu també

ofereix una gran varietat d’esports aquà-

tics i nàutics a practicar. Així doncs, el

surf té el seu lloc a la Barceloneta quan

el dia presenta ràfegues de vent apropi-

ades que garanteixin l’onatge necessari.

Altres esports aquàtics que es poden

practicar a la costa de Barcelona, al

marge per descomptat de la natació, són

el caiac de mar, el kytesurf i el windsurfing.

En l’àmbit estrictament nàutic existeix

una àmplia oferta i demanda. Segons

Isabel Vargas, responsable de promo-

ció del Centre Municipal de Vela, “a

Barcelona es practica la vela lleugera, la

de creuer, el windsurf i el kytesurf; totes es

poden practicar tant a nivell d’escola, es-

portiu o lúdic”.

Barcelona és una ciutat amb unes con-

dicions meteorològiques, tant de clima

com de règim de vents, molt bones per

navegar durant tot l’any. En quant a equi-

paments, n’hi ha molts al litoral barceloní

tot i que el referent més important de la

ciutat és el Centre Municipal de Vela del

Port Olímpic per on passen, anualment

entre escolars i cursetistes, unes 12.000

persones. Segons Isabel Vargas, “el que

necessita l’esport de la vela és que els ciu-

tadans mirin de cara al mar i descobreixin

totes les possibilitats que tenen per nave-

gar”. I és que la vela lleugera inclou totes

aquelles embarcacions de 1, 2 o 3 tripu-

lants. En la modalitat de vela lleugera hi

ha diferents classes (algunes d’elles olím-

piques): Làser, 420, 470, Catamarà,

Europa, Classe A, Optimist i moltes al-

tres. La vela de creuer inclou totes aque-

lles embarcacions a partir d’aproxima-

dament 7 metres i que estan cabinades.

Cada vegada hi ha més gent que prac-

tica esports de vela a Barcelona. Fruit

d’aquest fenomen creixent, la Federació

Catalana de Vela ha tramitat durant l’any

2007 un total de 8.196, de les quals

ELS PARCS MÉS ESPORTIUS DE BARCELONA2

Parc de l’Estació del Nord

Parc de la Ciutadella

Can Dragó

Muntanya de Montjuïc

Circuit Castell de Montjuïc

Parc Fluvial del Riu Besòs

Parc de Can Mercader

Parc Diagonal Mar

Parc de l’Oreneta

Bosc de Can Setmenat

Carretera de les Aigües

Parc Güell

Parc Velòdrom d’Horta

Parc de la Creueta del Coll

Parc del Guinardó

Parc Cervantes

Parc de Collserola (Sant Pere Màrtir, Tibidabo i Magarola)

TOTS ELS CIRCUITS ESPORTIUS DE BARCELONA1

NOM DEL CIRCUIT DISTÀNCIA (m) RECORREGUT

Circuit Running Passeig Marítim 1.500 Front Marítim, platgesRambla Prim-Ronda Sant Martí 8.000 Rambla Prim-Ronda Sant MartíCircuit urbà Rambla de Guipúscoa 5.200 C. Aragó-Rambla de GuipúscoaCircuit Parcs del Litoral 4.000 Parc del Port Olímpic, Parc de

la Nova Icària i Parc del PoblenouCircuit esportiu Parc del Clot 700 Interior del Parc del ClotCircuit esportiu de la Diagonal 4.400 Av. Diagonal amb carrer Badajoz

fins a Av. Diagonal amb Josep PlaCastell de Montjuïc 1.992 Al voltant del Castell de MontjuïcRunning Diagonal-Parc Cervantes 6.000 Avinguda Diagonal entre Plaça

Francesc Macià i Parc CervantesCircuit Running de la Carretera 4.000 Carretera de les AigüesCan Miró 900 Avinguda Rio de Janeiro fins a

Passeig ValldauraJoan Miró 700 Interior del Parc Joan Miró

24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4226

27EL REPORTATGE

3.587 llicències corresponen a espor-

tistes infantils, juvenils i sèniors que han

participat en competicions.

En tot el litoral de la província de

Barcelona es practica molt la vela, però

és a la mateixa ciutat de Barcelona on

conflueixen més clubs, escoles de vela i

associacions que ho faciliten.

Barcelona és reconeguda internacio-

nalment com un dels centres referents

en la formació i pràctica dels esports

nàutics. La capital catalana va ser reco-

neguda internacionalment en aquest es-

port des de que el 1992 es van celebrar

el Jocs Olímpics. Des d’aleshores cada

any s’organitzen a la ciutat regates a ni-

vell internacional i cal destacar-ne la gran

participació. Seleccions de diferents pa-

ïsos sovint escullen Barcelona per fer

entrenaments abans d’algun campionat

del món o olimpíada.

PUNTS PER A L’ESCALADA

Una altra disciplina que normalment s’as-

socia a l’alta muntanya o a centres espe-

cials és l’escalada. En aquest cas,

Barcelona compta amb tres espais a l’ai-

re lliure que per les seves característi-

ques atrauen els escaladors. A la Foixar-

da hi ha un mur natural al davant del

Camp de Rugbi que presenta totes les

condicions per practicar-hi aquest es-

port i està degudament condicionat. Hi

ha una zona d’escalada amb vies senya-

lades segons el nivell de dificultat, així

com l’antic túnel amb la circulació de

vehicles tallat i transformat en un

rocòdrom d’entrenament amb diverses

dificultats i possibilitats.

Al marge de la Foixarda, també hi ha

dos espais més que s’han convertit en

punts improvisats d’escalada però que

no compten amb el reconeixement de

l’ens municipal. El primer és el Boulder

no equipat que hi ha situat al Parc Güell

i el segon és el mur del Castell de

Montjuïc, que en aquest cas està

semiequipat amb elements de seguretat.

ESPAIS NATURALS

Tot i no comptar amb un gran parc,

Barcelona té petits pulmons verds on

també s’hi pot córrer, caminar, jugar a

petanca o anar en bicicleta (veure qua-

dre 2). Així, trobem el Parc Natural de

Collserola , on fins i tot s’hi pot fer hípica,

la muntanya de Montjuïc, i un gran nom-

bre de parcs i jardins on es poden trobar

espais ideals per dur a terme la pròpia

activitat esportiva, i sempre d’una mane-

ra respectuosa amb el medi ambient.

Al marge dels recintes naturals o

ajardinats, l’Ajuntament de Barcelona ha

instal·lat en moltes places de barri un

total de 129 taules de tennis taula i prop

Barcelona és reconeguda

internacionalment com

un dels centres referents

en la formació i pràctica

d’esports nàutics

Anar en bicicleta, més que un esportAnar en bicicleta pels carrers de Barcelona ja ha trascendit el fet merament

esportiu i ha esdevingut una manera saludable de desplaçar-se per la ciutat de

manera ecològica, barata i ràpida pel que fa a desplaçaments de curta distància.

Aritz Ferrando, coordinador del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), confir-

ma aquesta tendència i apunta que “segons dades de l’Ajuntament de Barcelona,

unes 30.000 persones utilitzen la bicicleta per moure’s per la ciutat, dada que

significa un 1% del total del trànsit de la capital catalana”. El BACC considera

aquesta dada molt positiva ja que fa uns anys estava en el 0,3%, tot i que encara

està molt lluny dels índex de ciutats europees pioneres com ara Amsterdam o

Munich, on on les bicicletes representen un 10% del trànsit.

Per a Aritz Ferrando, “en els propers anys cal seguir apostant per l’ús de la

bicicleta amb l’increment dels 128,8 quilòmetres actuals de carril bici, però sobretot

incidir en l’educació dels conductors de cotxe i moto perquè vegin els ciclistes com a

un més en la circulació de la ciutat”. Des del BACC s’apalaudeix l’èxit del Bicing

amb més de 80.000 persones abonades en només un any de servei tot i que

segons Ferrando, “cal millorar-ne el funcionament tant pel que fa a l’enllumenat de

la bicis com en la reposició”. En aquest sentit, l’Ajuntament incrementarà 30

quilòmetres més el carril bici, extendrà les zones amb limitació de velocitat a

30 quilòmetres per hora i ampliarà el nombre d’aparcaments que actualment

és de només 3.250.

de 120 cistelles de bàsquet. A més de

dotar certs espais de determinades in-

frastructures per facilitar la pràctica de

l’esport, Barcelona també compta amb

un calendari que es materialitza en més

de 300 activitats anuals esportives. En-

tre elles s’hi troben activitats que poten-

cien l’ús dels espais urbans per a la pràc-

tica esportiva. L’exemple més clar és el

Barnatresc, el cicle de caminades que

potencia el senderisme urbà per donar

a conèixer la ciutat als seus participants.

O activitats com el “Mou-te en bici” que

potencia l’ús habitual de la bicicleta com

a mitjà de transport habitual per la ciu-

tat adreçat a infants i joves, entre moltes

altres activitats.

24-27_Report.p65 26/11/2007, 11:4227

CLAROR

28

28-29_FCPortada.p65 23/11/2007, 16:0128

29

La Fundació Clarorreforma els Estatuts

El nou redactat no varia l’esperit ni l’objecte socialde la Fundació, però l’adapta als nous temps

Després de diversos mesos

de treball, el Patronat de la

Fundació Claror va aprovar

el passat mes de juliol els

nous Estatuts de l’entitat, ac-

tualment en procés de regis-

tre al Protectorat de Funda-

cions de la Generalitat de

Catalunya.

Els nous Estatuts, que en

cap cas varien l’esperit i ob-

jecte social de l’entitat, han

estat elaborats amb un doble

propòsit.

D’una banda, d’adequar-

los a l’actual llei de Fundaci-

ons, i de l’altra, a la nova rea-

litat social de l’entitat. Cal te-

nir en compte que la major

part dels Estatuts vigents fins

ara es van redactar el 1989 i,

des d’aleshores, la Fundació

Claror ha experimentat un

canvi molt gran en tots els

ordres.

NOVETATS

Una de les novetats més re-

llevants dels nous Estatuts és

la que fa referència a la com-

posició del Patronat de l’en-

titat. Es redueix de 3 a 2 el

nombre de representats de

tres estaments: tant dels mes-

tres de l’Escola Sagrada Fa-

mília i els representants de

l’AMPA d’aquesta escola,

com dels fins ara anomenats

Socis Benefactors.

I diem fins ara anomenats

perquè amb els nous Estatuts

es reformula aquesta figura,

La Fundació Claror també ha aprovat la redacció d’un

Codi Ètic, que recull un decàleg de valors i els prinicipis

d’actuació que han de regular la manera de ser i actuar de

l’entitat.

El Decàleg de valors es concreta amb els principis d’in-

tegritat (coherència entre el què es diu i el que es fa),

credibilitat, equitat (distribució equitativa de càrregues

i beneficis), diàleg, transparència, dignitat (respecte i

foment dels drets humans i dels valors de les persones),

legalitat (compliment de les lleis i disposicions legals),

compromís cívic (contribució al desenvolupament i ben-

estar de l’entorn), sostenibilitat (manteniment i millora

del medi ambient) i responsabilitat social (capacitat de

resposta davant les expectatives i demandes socials).

Un nou Codi Ètic

OPINIÓ

Ja fa uns quants anys, vam

començar a avaluar la

necessitat d’adaptar els

Estatuts de la Fundació a

la nova realitat de l’enti-

tat i del nostre entorn.

Era necessari. L’aprova-

ció dels nous Estatuts és

una fita important en la

història de l’entitat i mar-

carà un canvi d’etapa.

Hem volgut que la nos-

tra “carta magna” per-

meti un govern més ade-

quat a les realitats actu-

als i futures que cal afron-

tar. L’entrada de patrons

externs, amb nous enfo-

caments i aportacions,

esdevindrà enriquidora a

curt termini. Els nous

mecanismes de renova-

ció de patrons també

contribuïrà a aquest en-

riquiment. Tot això, so-

bre el principi de confi-

ança, ara més enfortit si

cal, en l’equip professio-

nal de l’entitat que tan

bona feina ha fet fins ara.

Vull expressar el meu

sincer agraïment a les

persones del Patronat

d’aquest darrers anys

per la tasca seriosa,

constant, pacient i res-

ponsable que han dut a

terme per arribar a

aquest nou text. I en es-

pecial a les persones que,

com en el meu cas, apro-

fitarem l’entrada en vigor

d’aquests nous estatuts

per tancar la nostra eta-

pa de dedicació al govern

d’aquest gran projecte

per deixar pas a la incor-

poració de nous patrons.

JOANA CÉSPEDESPresidenta delPatronat de la

Fundació Claror

que des d’ara serà anomena-

da “Soci Col·laborador”.

Aquests representaran els

abonats de les instal·lacions

esportives que gestiona l’En-

titat i, en contra del què fins

ara succeïa amb els Socis Be-

nefactors, no hauran de pa-

gar cap quota extra per for-

mar part del col·lectiu, a ban-

da de la quota d’abonat a la

instal·lació.

Els empleats de la Funda-

ció Claror seguiran tenint un

representant al màxim òrgan

de govern de l’Entitat.

PATRONS EXTERNS

Les tres places de patró que

quedaran lliures seran ocupa-

des per persones externes a

l’entitat. El Patronat entén que

aquestes persones externes,

que seran convidades per

l’entitat atenent al seu perfil

professional i/o acadèmic,

poden fer contribucions ne-

cessàries i oportunes de cara

als propers reptes que la Fun-

dació haurà de fer front en el

futur, i enriquir els punts de

vista del Patronat.

MANDATS LIMITATS

Per últim, cal destacar que,

amb els nous Estatuts, es li-

mita el temps de permanèn-

cia dels patrons com a tals,

així com dels càrrecs que hi

puguin desenvolupar, a fí de

garantir la rotativitat i reno-

vació del màxim òrgan de

govern.

La composició

del Patronat és

un dels últims

nous canvis

28-29_FCPortada.p65 23/11/2007, 16:0129

CLAROR

30

Nova graellad’activitatsal gener

Al mes de gener s’actualitza-

rà la graella d’activitats de lliu-

re accés per als abonats de

l’Esportiu Claror. Per arribar

al màxim de peticions dels

nostres usuaris, es farà algun

canvi en la programació ac-

tual, intentant generar més di-

versitat d’activitats i horaris.

A més, durant el segon tri-

mestre de curs es programa-

ran noves activitats de grae-

lla: Fitball i Balls de Saló. El

Fitball és una pilota de plàs-

tic gran que permet realitzar

gran quantitat d’exercicis

tant de força com d’equilibri

i control de la postura. En

Balls de Saló es publicarà una

calendari de sessions ober-

tes amb diferents opcions:

rock and roll, ritmes llatins i

sevillanes.

ESPORTIU CLAROR

S’estrena la zona desauna i hidromassatgeL’espai té una gran piscina d’hidromassatge amb més efectes,una gran sauna i un bany de vapor, tots tres espais són mixtes

LA NOVA ZONA HUMIDA ESTARÀ OBERTA A PARTIR DEL MES DE DESEMBRE

La remodelació garanteix millors serveis al mateix temps

que modificarà algun dels comportaments dels usuaris:

De les dues banyeres d’hidromassatge a una piscina

d’obra amb major capacitat d’ús i més amplitud, amb

més efectes, tant als seients com a l’interior del vas.

Renovació i millora substancial del sistema de tracta-

ment químic de l’aigua incorporant al model més tradi-

cional un aparell de raig ultraviolat que contribueix a la

desinfecció de l’aigua, aspecte molt important en un vas

que és relativament petit i amb un ús intensiu.

Creació d’una única sauna d’ús mixt amb el frontal trans-

parent per millorar-ne la seguretat. Aquest canvi en el

règim d’ús obliga tothom a modificar l’hàbit de fer la

sauna despullats: ara caldrà fer servir el vestit de bany.

En la mateixa línia de millorar la seguretat, també s’ha

instal·lat al costat de la porta, per la part exterior, un

polsador d’alarma que es pugui fer servir per si algú es

troba malament.

El bany de vapor és tot d’obra, amb materials especials

per a recintes humits, antilliscants i amb un nivell de

solidesa molt important. Té el mínim de racons possi-

bles per mantenir nivells d’higiene òptims.

Les dutxes estan a la vista, al bell mig del recinte per

tal de facilitar-ne l’ús abans d’accedir a qualsevol

d’aquests espais i, també, per quan se surt de la sauna

o el bany de vapor i es vol continuar la sessió amb un

bon hidromassatge.

Cinc diferènciesrespecte l’espai d’abans

ACTIVITATS DIRIGIDES

Inscripcionsper als esplaisde Nadal

Els propers dies 24, 27, 28 i

31 de desembre i 2, 3 i 4 de

gener es durà a terme l’esplai

de Nadal a l’Esportiu Claror

per a nens i nenes nascuts en-

tre el 1993 i 2003. Com sem-

pre, es realitzaran activitats

aquàtiques i esportives, així

com tallers, jocs, gimcanes...

sempre adaptant-ho a les

edats dels nens i nenes.

Hi ha un període d’inscrip-

ció preferencial per abonats

que comença el dia 26 de no-

vembre i un torn d’inscripció

obert a partir del 3 de desem-

bre. Les places són limitades.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEURE INFANTIL

Quan tingueu l’oportunitat de

llegir aquestes línies farà pocs

dies que es podrà gaudir de

la nova zona de saunes i hi-

dromassatge de l’Esportiu

Claror després de diversos

mesos de treball. Ha estat una

obra que, si bé ja es preveia

complexa, a l’hora de la veri-

tat ho ha estat una mica més

per motius diversos. En des-

taquen les tasques per garan-

tir al màxim l’estanqueïtat del

vas de l’hidromassatge; mi-

llorar els sistemes de tracta-

ment químic de l’aigua pre-

vistos; ajustar alguns dels re-

mats; i el treball de diversos

operaris en un recinte petit,

que són els motius principals

pels quals s’ha produït l’en-

darreriment.

PODRIEN HAVER-HI

MÉS MILLORES

D’una altra banda, la direc-

ció de l’Esportiu Claror no

descarta introduir en el futur

algun altre element termal en

l’espai que hi ha entre la sau-

na i el bany de vapor per tal

de diversificar una mica més

les possibilitats que pugui te-

nir aquest recinte per als usu-

aris. En tot cas ja s’informaria

de forma pertinent.

Des de la direcció també

es vol agrair un cop més la

paciència i la comprensió

amb què els usuaris habituals

d’aquest recinte s’han com-

portat al llarg de les obres i

els convida a gaudir-ne el

màxim a partir d’ara.

30-31_ECSF.p65 26/11/2007, 11:4530

31SAGRADA FAMÍLIA

Ja es pot ferla inscripcióper a l’Stagede Nadal

Per Nadal, activitatsper a tots els gustos

PLÀ ESPECÍFIC PER ALS CURSETISTES QUE REUNEIX TOTES LES DISCPILINES

çant diferents exercicis a l’ai-

gua. Es faran estiraments, es

treballarà la respiració, les

flotacions tot fent moviments

corporals molt suaus en un

ambient relaxant amb una il·-

luminació tènue i música am-

biental. Per poder participar-

hi només cal ser major de 16

anys, saber nedar i formalit-

zar la inscripció gratuïta a les

oficines.

Com cada any amb l’arri-

bada de les vacances escolars

de Nadal, setmana santa i la

darrera setmana de juny es

redueix el nombre de parti-

cipants a les classes i de pràc-

tica esportiva a causa de les

festes. Però no cal patir per-

què el Poliesportiu Sagrada

Família ha ideat un progra-

ma d’activitats per pal·liar els

excessos d’aquests dies i la

manca de continuïtat en la

pràctica esportiva.

PLA ESPECÍFIC

S’oferirà de forma exclusiva

als cursetistes un planning es-

pecífic d’activitats que reu-

neix totes les disciplines per

tal que puguin continuar prac-

ticant esport sota la direcció

d’un tècnic. Així doncs, s’ofe-

riran activitats com l’spining,

l’aeròbic, el TBC, i d’altres

com el ioga, tai-txi o dansa

del ventre. Els inscrits en al-

gun curset d’activitats podran

accedir lliurament a qualse-

vol dels cursets, però recor-

deu que les places són limita-

des. Des de l’àmbit aquàtic

es dissenyaran uns tallers

oberts als cursetistes, que es

programaran a diferents ho-

raris i dies de la setmana per

facilitar-ne la pràctica.

BANY DE BONA NIT

El dijous 27 de desembre s’or-

ganitzaran dues sessions del

Bany de Bona Nit ( a les

20.30h i a les 21.30h) per tal

de relaxar cos i ment, mitjan-

La gran novetat de la temporada al Poli-

esportiu Sagrada Família és la posada en

marxa d’un curs de Pilates. Aquesta dis-

ciplina es basa en un mètode de treball

que actualment està causant un gran im-

pacte a causa dels magnífics resultats que

obtenen els seus practicants a nivell de

control postural. El Poliesportiu Sagrada

Família no n’ha volgut restar al marge i

ha decidit apostar per oferir aquest curs

on es treballa la força, la fexibilitat de la

musculatura, les articulacions, la millora

de l’actitud postural i la respiració en un ambient relaxat a un ritme lent d’execució i amb

molt control, minimitzant el risc de patir lesions i millorant notablement el coneixement i

control que un pot tenir del propi cos.

LLEURE JUVENIL

ACTIVITATS DIRIGIDES

La gran novetat de la temporada d’hivern2007-2008 serà un curs de Pilates

S’oferiran diverses activitats més físiques com spining, aeròbic,TBC i d’altres de més suaus com ioga, tai-txi i dansa del ventre

Com és costum, cada any

s’organitza per Nadal l’Stage,

el campus esportiu per a jo-

ves, que enguany es durà a

terme en un únic torn de set

dies (24, 27, 28 i 31de de-

sembre i 2, 3 i 4 de gener).

L’activitat va adreçada a nens

i nenes nascuts entre el 1994

i el 2001 i combina la pràcti-

ca d’esports com el bàdmin-

ton, beisbol, bàsquet o futbol

sala amb altres activitats més

de caràcter lúdic com els ta-

llers, les excursions, els jocs

tradicionals i també els jocs

de taula.

El procés d’inscripció ja és

obert i es pot formalitzar en

persona a les oficines del Po-

liesportiu Sagrada Família. Es

pot escollir entre dos horaris

d’activitat: només de matins

(de 9 a 14 hores) o matins i

tarda (de 9 a 17 hores inclòs

el dinar).

30-31_ECSF.p65 26/11/2007, 11:4531

CLAROR

CAN CARALLEU32 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

Aquesta temporada d’hivern es vol reforçar l’oferta d’activitatscombinant l’exercici físic amb diversos serveis de salut

Can Caralleu regalasalut aquest Nadal

TOTES DUES ACTIVITATS S’HAN DE FER AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Sovint ens passa que a l’hora

de fer regals, especialment en

l’època de Nadal, no se’ns

acut res prou útil ni original

per obsequiar els nostres

amics i familiars. Us propo-

sem regalar salut que sempre

s’agraeix i més en aquestes

dates on tothom es fa bons

propòsits de cara al nou any,

entre els quals millorar la prò-

pia qualitat de vida hauria de

ser prioritari.

PROGRAMA ACTIVITAT

FÍSICA I SALUT

És un servei d’entrenament

totalment personalitzat on el

nostre equip de tècnics ava-

lua les necessitats d’exercici

físic i programa les activitats

més adients, garantint que es

realitzin amb seguretat (mi-

nimitzant el risc de lesions) i

optimitzant els resultats.

Va adreçat a persones amb

poca disponibilitat de temps

o amb necessitats molt espe-

cífiques a nivell físic, ja sigui

per problemes de salut, com

la recuperació de lesions o

afectacions cròniques, o bé

per falta d’hàbits esportius.

Es tracta d’un paquet de cinc

sessions d’actvitat que inclou,

a més, una entrevista perso-

nal per concretar necessitats

i interessos i també es fa una

revisió mèdica amb electro-

cardiograma. Amb aquesta

informació s’elabora un ca-

lendari d’activitats que in-

clourà tres sessions d’entre-

nament personal i dues de fi-

sioteràpia.

FISIOTERÀPIA

El servei de fisioteràpia està

adreçat tant a persones amb

dolències o lesions cròniques

com a persones que necessi-

tin una readaptació a l’activi-

tat física després d’una inter-

venció quirúrgica o lesió greu,

o simplement que requerei-

xin un treball de millora de

l’actitud postural. S’inclou des

del massatge fins a sessions

d’estiraments i electroestimu-

lació en funció de les necessi-

tats del pacient.

Es tracta d’un paquet de

cinc sessions de mitja hora o

una hora que inclou, a més,

una entrevista personal per

concretar horaris, una revi-

sió mèdica amb un electro-

cardiograma i cinc sessions

de Fisioteràpia. La primera,

de valoració inicial, és d’una

hora de durada. Les quatre

restants poden ser de trenta

minuts i o d’una hora.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEURE INFANTIL

Programaespecial deNadal

Durant les vacances de Nadal

es fixarà un calendari d’acti-

vitats especial. Del 20 de de-

sembre al 7 de gener no hi

haurà classes d’escola espor-

tiva, mentre que els infants de

l’escola de tennis, pàdel i na-

tació no tindran classe del 24

de desembre fins el 6 de ge-

ner. Els cursos d’adults de ten-

nis, pàdel i natació no faran

classe. El 24 i 31 no es farà

cap activitat.

ACTIVITATS DIRIGIDES

Obertes lesinscripcionsper als Casals

Com és costum, cada any

s’organitzen els Casals de

Nadal que enguany es duran

a terme en un únic torn de tres

dies (2, 3 i 4 de gener). L’acti-

vitat va adreçada a nens i ne-

nes de P3 a sisè de primària i

combina activitats polies-

portives, activitats aquàti-

ques, treballs manuals, ex-

pressió corporal i diversos

jocs de taula.

El procés d’inscripció als

Casals de Nadal ja és obert i

es pot formalitzar en perso-

na a les oficines del centre.

Aquest any s’oferirà un sol

torn de 9 a 17 hores, que in-

clourà el dinar.

S’oferirà un servei

encaminat a millo-

rar la qualitat de

vida de la persona

32-33_CC.p65 26/11/2007, 11:4832

33CAN CARALLEU

Amb la introducció la tempo-

rada passada del servei d’as-

sessorament tècnic, Can Ca-

ralleu ha fet un esforç de mi-

llora de l’atenció a l’abonat,

posant al servei de l’usuari

una persona que orienta so-

bre quines són les millors acti-

vitats i serveis per a cadascú.

En aquest sentit, s’intenta ofe-

rir activitats que s’ajustin a la

pròpia condició física, a les

experiències motrius que es

tenen, a les afinitats, l’edat i el

sexe, per així aconsegir gau-

dir practicant activitat física i

no abandonar-la, ja que a curt

termini suposarà una notable

millora en la qualitat de vida.

SÓC NOU

A partir d’aquesta tempora-

da s’introduirà el servei ‘Sóc

nou’ adreçat als nous abonats

que necessiten conèixer les

activitats que ofereix el cen-

tre. Es tracta d’una sessió

d’hora i mitja en què tècnics

especialitzats proposen acti-

vitats diverses per tal de do-

nar-les a conèixer als nous

usuaris, explicant el seu funci-

onament així com els benefi-

cis que reporta. També és

una molt bona ocasió per co-

nèixer altres abonats amb qui

‘Sóc nou’, un servei perorientar el nous usuarisLa inclusió d’aquest servei té com a objectiu garantir l’atencióals nous abonats d’una manera personalitzada i guiada

SE SUMA A LA LÍNIA ENCETADA AMB AL SERVEI D’ASSESSORAMENT TÈCNIC

Durant les vacances de

Nadal la piscina verda

estarà oberta de dilluns a

divendres de 10 a 13 hores

i de 17 a 20 hores perquè

les famílies que ho vulguin

puguin utilitzar la piscina

petita amb els nens i nenes.

També es recorda a

usuaris i abonats que la instal·lació romandrà tancada el

dimarts 25, dia de Nadal, i el dimecres 26, dia de Sant

Esteve, el dimarts 1 de gener, dia d’Any Nou i diumenge 6

de gener, dia de Reis.

Ampli ventalld’activitatsdurant aquestgener i febrer

Durant els mesos de gener i

febrer, Can Caralleu organit-

zarà esdeveniments, activitats

i exhibicions esportives.

TORNEIG DE TENNIS

Entre els esdeveniments que

ja s’han confirmat hi ha un

Torneig de dobles de tennis

el dissabte 26 de gener. El

model de competició tindrà

format de lliga amb play off

final. El torneig durarà tot el

dia amb jornada de matí i tar-

da i inclourà el dinar.

JUDO: ENTRENAMENT

El diumenge 27 de gener se

celebrarà en una jornada ma-

tinal, un entrenament obert

al públic en què es farà una

iniciació a la competició per

part de nens i nenes que ha-

bitualment practiquen judo i

que són nascuts entre 1994 i

1999.

CURS DE CROL

El dilluns 11 i el dimecres

13 de febrer s’oferirà, de 21

a 22 hores, un curs mono-

gràfic de crol on es treballa-

rà específicament aquesta

tècnica centrant-se en la co-

ordinació respiratòria, el

control del to muscular, la bi-

omecànica dels gestos tèc-

nics i també com realitzar els

viratges.

compartir l’activitat. Per ac-

cedir a aquest servei caldrà

tramitar la inscripció a la re-

cepció de la instal·lació.

ACTIVITATS

MÉS NADAL

La piscina verda restaràoberta durant tot el Nadal

32-33_CC.p65 26/11/2007, 11:4833

CLAROR

34 MARÍTIM

Escola de Tennis Taulaal pavelló del Marítim

L’ESCOLA OFERIRÀ CLASSES DE TENNIS TAULA TANT A INFANTS COM A ADULTS

dors participants.

Tothom que s’apunti per fer

l’activitat durant la setmana,

també té la possibilitat de

participar en una competició

de lliga en un dels quatre

equips que actualment té l’es-

cola. Es realitza sempre els

caps de setmana, i el partit

pot ser el dissabte o diumen-

ge en funció de cada jornada.

Els interessats hauran de par-

lar amb Josep Maria Palès,

que estarà totes les tardes de

dilluns a dijous al pavelló del

Marítim. Igualment, durant

l’any i a nivell intern, també

es fan torneigs per a tots els

inscrits a aquesta activitat.

L’horari per a infants serà

tots els dilluns i dimecres de

18 a 19.30 hores, mentre que

els adults ho faran els dilluns i

dimecres o dimarts i dijous

de 19 a 21 hores.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

A partir del mes de novem-

bre tots els socis de la Funda-

ció Claror tenen l’oportuni-

tat de practicar Tennis Taula

amb l’escola Josep Maria Pa-

lès, el qual ha estat 36 vega-

des campió d’Espanya. És una

bona oportunitat per poder

realitzar aquesta activitat es-

portiva de forma regular i di-

rigida sempre pel senyor Pa-

lès. La sessió d’entrenament

està formada de dues parts.

En la primera, es treballen els

diferents gestos caracterís-

tics del tennis taula, enllaçant

a continuació amb la segona

que està més orientada a la

realització de diverses parti-

des entre els diferents juga-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Es consolidenels Balls deSaló a la novagraella

Des de l’1 d’octubre tots els

dilluns a les 20.30 hores es fa

la classe dirigida ‘Ballem’ on

s’expliquen les tècniques de

balls de saló. Des de la pri-

mera sessió ha estat una acti-

vitat amb forta acollida i s’es-

tà estudiant ampliar-la. ‘Ba-

llem’ és una forma diferent

d’aprendre les passes dels

balls de saló en un ambient

molt engrescador. És una ac-

tivitat per a tothom sigui quin

sigui el seu nivel de ball.

ACTIVITATS DIRIGIDES

Ja s’està preparant la quarta

edició de les Jornades d’Acti-

vitat Física i Gent Gran que

està previst celebrar durant

el proper mes de febrer. L’ob-

jectiu és crear l’hàbit de prac-

ticar activitat física amb re-

gularitat per conscienciar la

gent gran dels beneficis que

comporta la realització

d’exercici i donar a conèixer

Quarta edició de les Jornadesd’Activitat Física i Gent Gran

activitats diverses i un munt

de coneixements que podran

utilitzar per portar una vida

més saludable tant física com

mental.

Durant una setmana es re-

alitzaran moltes activitats,

des de xerrades fins a sessi-

ons pràctiques, totes destina-

des a persones majors de 60

anys amb ganes de participar

a noves activitats i sobretot

amb ganes de passar-ho molt

bé i de conèixer gent. En

aquesta edició hi haurà no-

vetats com, per exemple, un

test d’humor, classes de Pila-

tes i, com cada any, un obse-

qui per a totes les persones

que prenguin part en les acti-

vitats programades per a

aquest any.

Màsterclassesde formaperiòdica alllarg de l’any

Des del passat novembre

s’ofereix de forma periòdica

diverses masterclasses d’ac-

tivitats poc conegudes o no-

ves tendències de cara a mos-

trar més varietat en la grae-

lla. La inscripció és necessà-

ria ja que el nombre de pla-

ces és limitat Els no abonats

podran accedir-hi per només

cinc euros. El passat 13 de no-

vembre ja es va fer una pri-

mera masterclass de Hip

Hop que va constar de dues

sessions.

GRAELLA

34-35_PM.p65 23/11/2007, 17:3034

35ESDEVENIMENTS

Open SagradaFamília tancala temporadade bàdminton

Dijous 27 i divendres 28 de

desembre, els pavellons del

Poliesportiu Marítim i l’Es-

portiu Claror acolliran la ca-

torzena edició del Torneig de

Bàsquet Infantil de Nadal.

Amb motiu del vint-i-cin-

què aniversari de l’Esportiu

Claror i dels 30 anys de la

secció de Bàsquet, s’ha de-

cidit canviar el format del

Torneig que ara comptarà

amb sis equips en infantil

masculí i sis equips més en

infantil femení. En tots dos

casos es jugarà una lligueta

prèvia el dijous 27. La cate-

goria preinfantil continuarà

amb el format d’edicions an-

teriors, on competeixen qua-

tre conjunts en masculí i qua-

tre en femení.

DUES JORNADES

El motiu pel qual el Torneig

passarà a disputar-se en dos

pavellons és l’increment

d’equips que competiran en

categoria infantil (de 8 a 12).

Així, el dijous 27 es jugarà la

fase prèvia del torneig al pa-

velló del Poliesportiu Marí-

tim, ja que la seva pista per-

met jugar dos partits simultà-

niament. Les fases finals es ju-

garan el divendres 28 a l’Es-

portiu Claror.

En categoria infantil mascu-

lina participaran Safa-Claror,

Torneig de BàsquetInfantil de Nadal 2007

ENGUANY HI HAURÀ UN NOU FORMAT ON HI COMPETIRAN MÉS EQUIPS BÀDMINTON

FC Barcelona, Joventut

Badalona, Real Madrid, Pa-

mesa València i un equip eu-

ropeu encara per confirmar.

En categoria femenina estan

confirmats el Safa-Claror, Ex-

trugasa Galícia, Sant Adrià,

CB Cornellà i Stadium Casa-

blanca. Resta per saber

l’equip europeu.

En preinfantil masculí com-

petiran el Safa-Claror, CB

Cornellà, Loyola Intdautxu,

CB i Unió Manresana.

En preinfantil femení hi par-

ticiparan: Safa-Claror, Loyola

Intdautxu, SR Lima Horta i

Bàsquet Ribes.

El passat divendres 26

d’octubre es va disputar

l’Open Sagrada Família que

tancava aquesta temporada

2007 del Rànquing d’Amics

del Bàdminton. La prova se

la va adjudicar Edu Viladón

de Can Caralleu amb 100

punts. En segona posició va

quedar Rafael Ruiz de l’Es-

portiu Claror. En categoria fe-

menina es va imposar Roser

Piquer del Sagrada Família

amb 100 punts, i en segona

posició va quedar Elsa Zerva

amb 75 punts.

Rècord de participació en el VI Raid BCNMarítim amb 53 grups concursants

El sisè Raid Barcelona Marítim, celebrat el pas-

sat 21 d’octubre a l’entorn de la platja de la

Barceloneta i el Passeig Marítim, va registrar

un nou èxit de participació amb 50 equips con-

cursants en la modalitat absoluta i de 3 en

modalitat familiar sumant un total de 53.

Els guanyadors del Raid van ser els membres

de l’equip X-Team Llop Aventura (dorsal 8) for-

mat per Ivet Farriols, Eric Cartanyà, Daniel

Ballesté i Anna Barrer, que van acumular

726,26 punts. El segon equip classificat va ser

el Catacrack Team (dorsal 2) amb 703,57 punts i igualava el sots campionat aconseguit en

l’edició de 2006.

En la modalitat familiar, que encetava la seva segona edició, es va imposar l’equip dels

Tsunamis (dorsal 53) en sumar 564,46 punts i quedar per davant de l’Avuinohihaplay 2

que va ser segon amb un total de 540,66 punts.

RAID BCN MARÍTIM

34-35_PM.p65 23/11/2007, 17:3035

37SECCIONS

La secció defutbol salaaglutina cincequips

Des del passat mes de setem-

bre la secció de bàsquet Safa-

Claror ha canviat el seu or-

ganigrama, un cop es va con-

firmar la marxa de Daniel José

(1988-2007) després de gai-

rebé vint anys treballant al

servei de l'entitat i havent re-

alitzat una gran tasca en el

desenvolupament de la sec-

ció fent-la créixer en nombre

d'equips i també en competi-

titvitat.

MAYOL I FREIXAS

La marxa de Dani José va pro-

vocar una reestructuració de

la secció i dues persones de

la casa ompliran el buit dei-

xat. D'una banda l'Àfrica Frei-

xas, amb una llarga trajectò-

ria a la secció, serà la nova

responsable de les Escoles

Esportives. Serà l'encarrega-

da de vetllar per les activitats

esportives infantils (tret de les

aquàtiques) unificant així cri-

teris de funcionament i quali-

tat en totes les activitats. Din-

tre de l'àrea d'Escoles Espor-

tives, s'ha incorporat el Toni

Mayol, persona també molt

vinculada a l'entitat i al món

del bàsquet, que aportarà els

seus coneixmenets i experièn-

cia com a Responsable Tèc-

nic de l'Escola de bàsquet Safa

Claror. D'aquesta manera, es

reforça l'àrea d'Escoles Es-

L’organigrama del Safa-Claror té cares noves

DANI JOSÉ DEIXA L’ENTITAT DESPRÉS DE GAIREBÉ DUES DÈCADES

Els Màsters de natació reben premis a laDesena Festa de l’Esport de Gràcia

Els Màsters de natació de la Fundació Claror van ser una de

les entitats més premiades a la desena edició de la Nit de

l’Esport de Gràcia que des d’aquest any 2007 passa a dir-se

Festa de l’Esport de Gràcia i que es va celebrar el passat 28

de setembre. A la trobada hi van assistir totes les entitats

esportives del barri gracienc i va comptar amb la presència

del regidor del Districte, Guillem Espriu, i també del conse-

ller d’esports, Josep Anton Vinyals. Diferents membres dels

Màsters van rebre reconeixement en la gala: Isabel Coloma, Mercè Bel, Rosa Serra, Òscar

Rodríguez, Cristina López, Josep Maria Casas, Santiago Jaramillo, Olga Suñen, Roser Castillo,

Gemma Sevillano, Sònia Moreno, Albert Garcia i Andreu Mas.

FUTBOL SALA

MÀSTERS NATACIÓ

portives i la secciò de bàs-

quet, per tal de continuar mi-

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

llorant en la formació espor-

tiva dels nois i noies.

Arribada la nova tempora-

da 2007-2008, la secció de

futbol sala aglutina un total

de 56 jugadors i jugadores,

dels quals 33 competeixen

en CEEB. La secció està for-

mada per cinc equips dos

dels quals juguen en pre ale-

ví i aleví. Un any més l’equip

sènior segeuix endavant es-

sent un exemple d’on pot

arribar el desig de compar-

tir i gaudir d’un esport col·-

lectiu, de com la pràctica

d’un esport col·lectiu gene-

ra uns llaços de compromís,

cohesió i pertinença.

36-37 Seccions.p65 26/11/2007, 11:5037

CLAROR

38 CLAROR CULTURA

La novetat principal de la temporada de Claror Cultura és elcicle de ‘Tertúlies viatgeres’ sobre el Pròxim Orient

Programació d’hivern ambmés tallers i més tertúlies

La novetat més important

d’aquest trimestre al Claror

Cultura és el cicle de ‘Tertúli-

es viatgeres’ amb col·-

laboració de l’agència de vist-

ges Aspàsia Travel. Les dife-

rents xerrades se centraran

molt especialment en els paï-

sos del Pròxim Orient i seran

conduïdes per historiadors i

arqueòlegs especialistes.

El cicle s’obrirà amb una

xerrada sobre el saqueig del

patrimoni històric que va pa-

tir Iraq durant la guerra ara fa

cinc anys. Després serà el torn

per analitzar la Sharia o llei

islàmica. Per acabar, serà el

torn de conèixer des d’una

perspectiva molt més actual i

menys tòpica la realitat

d’Egipte. Per la seva part,

Aula Màster oferirà un curs

centrat en els jeroglífics per

tal d’aprendre a entendre’ls i

traduir-los.

MÉS TALLERS

En l’àmbit dels tallers, Claror

Cultura oferirà un ventall va-

riat de propostes. Obrirà el

foc un Tast de xocolata que

ens permetrà conèixer els ti-

pus de xocolata i la seva ela-

boració, i amb quin tipus de

vi escau més cadascuna. Tam-

bé es farà un taller d’agilitat

mental, que en d’altres ocasi-

ons ja s’ha ofert i que sempre

té molt bona acollida. Des-

prés serà el torn del taller

d’autocoaching que ens do-

narà la possibilitat de conèi-

xer les tècniques i objectius

d’aquesta disciplina de millo-

ra del benestar personal. I per

acabar, s’oferirà el taller per

aprendre a escoltar música en

què es faran audicions musi-

cals de la història de la músi-

ca occidental.

TALLER DE TAST

DE XOCOLATA

Cata de vins de diverses de-

nominacions d’origen i de-

gustació de xocolates de di-

ferents elaboracions i sabors

per descobrir cada xocola-

ta i el vi més adient per a ca-

dascuna.

Imparteix: Vinus & Brindis.

Dies: dimarts 12 de febrerHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Sala de reunions del’Esportiu Claror. CarrerSardenya, 333 interior.Preu: 20 euros.

Places limitades (majors 18 anys).

TALLER D’AGILITAT

MENTAL

Curs dirigit a persones que

senten la necessitat d’obtenir

més agilitat mental a través

d’exercicis i tècniques de

concentració i memòria.

Imparteix: Carla Campos,

docent en desenvolupament

de la memòria.

Dies: 21 i 28 de gener, 4, 11, 18, i25 de febrer, 3 i 10 de març.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorLloc: Sala reunions de l’EsportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 25 euros (8 sessions).

FÒRUM: TALLERS

PRACTICAR

AUTOCOACHING

L’autocoaching, l’art de dirigir

la pròpia vida, s’articula com

un conjunt de metodologies i

d’eines de canvi que fan de

guia entre la situació actual i

la situació desitjada.

Imparteix: Sílvia Pallerola,

màster PLN-coaching.

Dies: 16, 23 i 30 de gener, 6, 13,20 i 27 de febrer, 5 i 12 de març.Horari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: Sala reunions de l’EsportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 35 euros (9 sessions).

APRENDRE A

ESCOLTAR MÚSICA

Es realitzaran audicions mu-

sicals de la història de la

música occidental a partir de

nocions de diverses tècni-

ques de llenguatge musical.

Imparteix: Mireia Cereza i

Cristina Sans.

Dies: Tots els dissabtes d’octu-bre, novembre i desembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Estudi Musical MireiaCereza. Carrer Sicília, 360. 3er3a (cantonada amb Còrsega).Preu: 30 euros (9 sessions).

38-39 Cultura.p65 23/11/2007, 18:1538

39CLAROR CULTURA

EGIPTE, UN PAÍS QUE

VA MÉS ENLLÀ DE LES

PIRÀMIDES

Egipte és un país fascinant: les

piràmides, les tombes de la

Vall dels Reis, el Nil, el desert.

Però el país no s’acaba aquí

la seva història va més enllà.

Imparteix: Felip Masó, Ar-

queòleg i Professor d’Histò-

ria Antiga i Arqueologia del

Pròxim Orient

EL SAQUEIG D’IRAQ

O EL TRIOMF DE LA

BARBÀRIE

Després de 5 anys del saqueig

del Museu de Bagdad, amb la

consegüent pèrdua d’un ric

patrimoni cultural, n’analit-

zem el com i el perquè.

Imparteix: Felip Masó, Ar-

queòleg i Professor d’Histò-

ria Antiga del Pròxim Orient.

Data: 22 de gener.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Sala reunions de l’EesportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 4 euros per taller.

Data: 11 de març.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Sala reunions de l’EesportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 60 euros (15 sessions).

SAHARIA, VERITATS I

MENTIDES SOBRE LA

LLEI ISLÀMICA

El món islàmic està cada dia

més present en la nostra

societat. Un dels temes que

més criden l’atenció és la Sa-

haria o llei islàmica.

Imparteix: Estel·la Pareja.

politòloga de la Universitat de

Barcelona especialista en el

Pròxim Orient.

Data: 19 de febrer.Horari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Sala reunions de l’EesportiuClaror (c/Sardenya, 333 interior).Preu: 4 euros (majors 18 anys).

FÒRUM: TERTÚLIES

ELS JEROGLÍFICS:

PARAULES DIVINES

En aquest curs coneixerem el

secret dels jeroglífics, el seu

poder i la seva màgia, així com

el seu funcionament per

poder entendre’ls i traduir-los

correctament.

Imparteix: Agència Aspasia

Travel, especialistes en el

Pròxim Orient.

Dies: 12, 22 i 29 de gener, 5, 12,19 i 26 de febrer, 4 de març.Hora: de 18.00 a 19.00h.

Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.

Preu: 20 euros (majors 55 anys)S’entregarà documentació.

MÀSTER: AULA

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Clausura dels actesdel cinquè aniversari

CASTELLERS

Diumenge,28 d’0ctubre de

2007, va tenir lloc l’acte de

clausura de les activitats com-

memoratives del cinquè ani-

versari de la Colla Castelle-

ra del barri de la Sagrada Fa-

mília. L’acte es va desenvolu-

par en un matí ple de llum, en

un ambient festiu i farcit de

gent, i en el marc incompara-

ble del temple de la Sagrada

Família com a escenari de

fons de les diferents activitats

lúdiques programades.

RECONEIXEMENTS

La Colla Castellera va fer un

reconeixement públic a les

entitats que l’hi donen suport,

el Districte de l’Eixample,

l’Institut de Cultura i la Fun-

dació Claror que va col·-

laborar en el naixement

d’aquesta colla popular i li

dóna suport econòmicament

a través del seu programa

d’ajut a activitats de caràcter

cultural.

La nostra felicitació més

sincera a tots els seus mem-

bres, els quals encoratgem a

seguir endavant amb el seu

esforç diari i a fer més gran la

colla castellera, en una activi-

tat emblemàtica del treball en

equip i de la cultura catalana

que reconforta el barri de la

Sagrada Família.

Concert deNadal de laCoral ClarorLa Coral Claror d’adults i el

Cor Infantil oferiran el seu tra-

dicional concert de Nadal el

dissabte 15 de desembre a

les 20.00 hores a l’Església de

Sant Tomàs d’Aquino situada

al carrer Roger de Flor nú-

mero 245 (entre els carrers

de Còrsega i Indústria).

La Coral Claror, dirigida

pel mestre Lluis Yera, inter-

pretarà una selecció de can-

çons del seu repertori i diver-

ses nadales populars. El Cor

Infantil, dirigit pel mestre

Mario Cuéllar, interpretarà

cançons tradicionals de

Nadal. El concert acabarà

amb una nadala cantada con-

juntament per les dues corals.

CLAROR MÚSICA

Presentaciódel còmic‘La Bimba’

El proper dissabte 15 de de-

sembre a les 11.00 hores,

l’Editorial Cromosoma realit-

zarà l’acte de presentació del

còmic infantil La Bimba, una

idea original de Cati Gómez.

L’editorial, que entre d’al-

tres obres té els drets dels

dibuixos animats de Les Tres

Bessones, farà l’acte a la sala

de suport de la Biblioteca del

Barri de la Sagrada Família.

La Bimba és un còmic adre-

çat a infants de cinc anys que

té com a temàtica el món de

l’esport. La col·lecció dispo-

sa ja de dos títols La Bimba

al Duatló i La Bimba juga a

Bàsquet.

AGENDA

38-39 Cultura.p65 23/11/2007, 18:1539

CLAROR

40

Ja fa sis mesos que la Funda-

ció Claror va atorgar l’ajuda

econòmica a les entitats gua-

nyadores del III Concurs

d’Ajuts a projectes socials. És

moment de fer balanç i veure

com s’estan desplegant les

iniciatives recolzades.

El projecte de la Fundació

d’Oncologia Infantil Enrique-

ta Villavecchia va dirigit a mi-

llorar la qualitat de vida dels

infants en tractament oncolò-

gic. De moment, s’ha dinamit-

zat la sala jocs de Sant Pau i la

companyonia a les habitaci-

ons, s’ha organitzat una festa

infantil amb “Els Lunnis” a

Sant Joan de Déu, una setma-

na d’esquí a Andorra i dos vi-

atges a Eurodisney per a nens

entre 7 i 17 anys. A més, s’han

comprat 20 ordinadors por-

tàtils i s’han acollit famílies de

diverses procedències.

El Club Esportiu CAR ha

pogut fer realitat que els joves

de Vic que pateixen alguna dis-

capacitat intel·lectual puguin

practicar esport, la qual cosa

els millora la qualitat de vida.

Actualment fan bàsquet, fut-

bol sala, atletisme, natació,

gimnàstica artística, hoquei

interior i bàdminton.

A Trinitat Nova, l’Associa-

ció de Veïns està impulsant

alternatives d’oci per a alum-

nes amb fracàs escolar sota

el lema “Fem esport, fem bar-

ri”. Partint de l’experiència de

grups que ja funcionaven s’ha

donat autonomia a grups de

joves i de cultura popular per-

què puguin articular els seus

projectes en dates assenyala-

des com la Festa Major del

barri i el Carnestoltes.

L’Associació Esportistes

Solidaris 1-0 ha creat un es-

pai lúdicoesportiu per a jo-

ves amb risc social a

l’Hospitalet de Llobregat.

Les activitats han estat pac-

tades amb els alumnes i, un

cop en funcionament, s’entra-

rà en el treball en xarxa per

part de serveis socials i

Balanç positiu de lamarxa dels projectesLes cinc entitats que van rebre l’ajut econòmic del III Concursde la Fundació Claror fan balanç després de sis mesos

COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT

l’equip educatiu del centre.

Per últim, l’Associació

Units en l’Acció avança amb

dificultats la construcció del

centre poliesportiu al Congo.

Aquesta va quedar paralitza-

da el mes de setembre per un

ordre del govern que no per-

metia comprar materials. Les

últimes notícies, però, apun-

ten que la situació ja s’està

normalitzant i que el proper

mes de desembre es podran

acabar les obres.

0,7 CLAROR

A la foto superior, infants del barri de Tié Tié al Congo. A la

foto inferior un equip del Club Esportiu CAR

0,7 CLAROR

IV concursd’ajuts aprojectessocials

El proper desembre la Funda-

ció Claror torna a obrir el

concurs per a lliurar l’ajut eco-

nòmic de 20.000 euros a un o

diversos projectes socials.

Els requisits sol·licitats són

els mateixos que els de l’edi-

ció anterior i, en concret, es

demana que els projectes tin-

guin com a objectiu la millora

de les condicions de vida de

menors de 18 anys en situa-

cions vulnerables. El context

on es desenvolupen els pro-

jectes pot ser nacional o in-

ternacional i es valorarà es-

pecialment aquells que utilit-

zin l’esport com a eina d’inte-

gració social o de desenvolu-

pament humà.

Un altre dels aspectes a te-

nir en compte a l’hora de pre-

sentar les iniciatives és que

l’ajut sol·licitat no pot supe-

rar els 20.000 euros ni el

60% del total del pressupost

del projecte.

L’explicació dels projectes

s’han de fer emplenant un do-

cument predefinit que es pot

trobar a www.claror.cat

(apartat cooperació). El lliu-

rament s’ha de fer a l’àrea de

cultura i solidaritat de la Fun-

dació (carrer Sardenya, 333,

local dreta, baixos). El perío-

de de presentació finalitzarà

el 15 de febrer de 2008.

Des que el 2005 es va fer

la primera convocatòria del

concurs ja han estat 14 les en-

titats que han rebut l’ajuda

sol·licitada, entre centenars

de projectes presentats. Po-

deu consultar totes les inicia-

tives a la web de la Fundació

Claror (www.claror.cat).

40-41 Coop_CClub.p65 23/11/2007, 18:3340

41

ACTIVITATS DE LLEURE HIVERN 2008

S’oferiran activitats de neu i visites a dins i fora de Barcelona

Hivern d’activitats a lanatura i visites culturals

GENER

Ds. 19 Excursió amb raquetes a Aransa 48 euros

Dg. 27 Visita BCN: Barri de Sant Antoni 8 euros

FEBRER

Ds. 2 Snowboard a la Cerdanya 48 euros

Dg. 3 Visita BCN: Nucli històric de Sarrià 8 euros

Ds. 9 Montblanc, Ciutat Medieval 38 euros

Dg. 10 Visita BCN: Plaça del Diamant 8 euros

Ds. 23 Visita BCN: Santa Maria del Mar 8 euros

Dg. 24 Palau Novella i monestir budista 38 euros

MARÇ

Ds. 8 Coves de Salnitre i camí de l’oli 38 euros

Dg. 16 Visita BCN: Laberint d’Horta 8 euros

La temporada d’hivern 2008

té com a protagonistes les

activitats esportives a la neu i

tot un seguit de visites de ca-

ràcter cultural a Barcelona,

Montblanc, Montserrat i el

Parc del Garraf.

Pel que fa a les activitats de

neu, s’oferirà una excursió de

raquetes d’esquí a Aransa el

19 de gener mentre que el 2

de febrer serà el torn de fer

snowboard a la Cerdanya

dedicant unes hores al curs

d’iniciació i o de perfeccio-

nament.

Les rutes guiades per

Barcelona ens portaran pelsl

barris de Sant Antoni, Sarrià,

la Plaça del Diamant, Santa

Maria del Mar i el Laberint

d’Horta.

Rucasa, nova empresapatrocinadora de la FundacióLa Fundació Claror ha signat

un conveni amb Rucasa se-

gons el qual aquesta empresa

es converteix en “Empresa

Patrocinadora de la Funda-

ció Claror”.

Rucasa és una empresa de-

dicada a la rehabilitació i

el manteniment d’edificis. Els

abonats de les instal·lacions

de la Fundació Claror gaudi-

ran d’un 3% de descompte

en obres de fins a 30.000 eu-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Nou carnetClaror Clubper al 2008

Inscripcions: a partir del 17 de desembre (places limitades)

Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

ros, i d’un 5% de descompte

si l’obra supera la citada

quantitat. Les oficines de Ru-

casa estan situades al carrer

Lepant 241, entre València i

Aragó.

A la foto de la dreta veiem

el Director General de

Rucasa, Antoni Busom, amb

el Director General de la Fun-

dació Claror, Gabriel Do-

mingo, després de la signatu-

ra del conveni.

Com cada any per aquestes

dates, la Fundació Claror re-

parteix als abonats de totes

les seves instal·lacions espor-

tives el nou carnet Claror

Club. Aquest carnet no és el

que s’ha d’utilitzar per acce-

dir als centres esportius, però

sí és el que serveix per a gau-

dir d’importants descomptes

a tota mena de comerços, te-

atres, museus i centres de lleu-

re en general. A més, serveix

per apuntar-se a les activitats

de lleure que el Claror Club

ofereix de manera exclusiva

per als seus membres. El car-

net Claror Club del 2008 s’ha

repartit encartat amb aques-

ta revista, dins un tríptic in-

formatiu. Si algun abonat no

ha rebut la revista o el car-

net, pot sol·licitar-lo gratuïta-

ment als punts d’atenció al

públic dels centres esportius.

40-41 Coop_CClub.p65 23/11/2007, 18:3341

CLAROR

42

LLEURE CULTURAL

AVENTURA A LA NEU

Vista al PalauNovella i almonestir budista

AMBCARNET

CLAROR CLUB

38e

Data:Data:Data:Data:Data: dissabte 19 de generHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 7.00 a 20.00hLloc:Lloc:Lloc:Lloc:Lloc: Estació d’esquí nòrdicad’Aransa (Cerdanya)Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 48 euros abonats

70 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: transport, ruta guiada,raquetes i bastons, i dinar

Us hem preparat una excur-

sió amb raquetes de neu a

l’estació d’esquí d’Aransa, en

plena Cerdanya. L’excursió

dura unes cuatre hores i arri-

barem fins al Mirador. En

acabar, reposarem forces

amb un bon àpat.

Excursió ambraquetes deneu a Aransa

AMBCARNET

CLAROR CLUB

48e

Montblanc,ciutat medievali calçotadaVisitarem Montblanc, la ca-

pital comarcal de la Conca

de Barberà. Montblanc és un

dels conjunts medievals més

ben conservats de Catalunya

i està situada al bell mig de la

Ruta del Císter. Passejarem

pel centre històric de la ciu-

tat, on accedirem a edificis

tancats normalment al públic

en general, com per exem-

ple l’església de Sant Miquel.

Visitarem, també, la Plaça

Major, el carrer dels Jueus,

el Museu Comarcal... Acaba-

rem la jornada amb una

bona calçotada.

LLEURE CULTURAL

Data:Data:Data:Data:Data: dissabte 9 de febrerHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 9.30 a 19.00hLloc:Lloc:Lloc:Lloc:Lloc: MontblancInscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.:Inscripció tel.: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 38 euros abonats 55 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: transport, visitaguiada i dinar

38e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

Anirem fins al Garraf a visi-

tar el Palau Novella, un edifi-

ci eclèctic, barreja de molts

estils i que va ser construït a

les darreries del segle XIX

per encàrrec d’uns antics in-

dians tornats de Cuba. Visi-

tarem el seu museu romàn-

tic, però també el monestir

budista que acull des del

1996 i que és l ’únic de

Catalunya i un dels dos que

hi ha a l’estat espanyol. A

més, el museu mostra una de

les col·leccions d’art, cultu-

ra i tradicions tibetanes d’Eu-

ropa més importants.

Data: diumenge 24 de febrerHorari: de 9.30 a 18.00hLloc: Parc del GarrafInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 38 euros abonats

55 euros acompanyantsInclou: transport, visites i dinar

Snowboard per atots els nivellsa la Cerdanya

Data:Data:Data:Data:Data: dissabte, 2 de febrerHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 6 a 20h, aprox.IIIIInscripciónscripciónscripciónscripciónscripció tel. tel. tel. tel. tel.::::: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 48 euros abonats

70 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: transport, classes, forfaiti assegurança.Possibilitat de llogar el materialper 15 euros.

Has pensat mai en provar

l’snowboard? O ets un fanà-

tic d’aquesta modalitat es-

portiva? Per a tots els qui

respongueu “sí” us oferim un

dia complet amb 3 hores de

classe per a dos nivells (ini-

ciació i perfeccionament) i

temps de pràctica lliure.

48e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

AVENTURA A LA NEU

42-43 CClub.p65 23/11/2007, 18:4942

4343

Coves del Salnitrei el camí de l’oliper Montserrat

Aquest trimestre progra-

mem quatre noves visites

guiades per diferents indrets

de Barcelona. La primera,

el diumenge 27 de gener, ens

portarà al barri de Sant

Antoni, un dels més popu-

lars de la ciutat. Ens fixarem

amb detall en l’emblemàtic

mercat i també amb l’entorn

que encara conserva edifi-

cis i farmàcies modernistes.

AVENTURA DE TURISME PER LA CIUTAT

Data: dissabte, 8 de marçHorari: de 08.45 a 18.00hLloc: CollbatóInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 38 euros abonats

55 euros acompanyantsInclou: transport, visita a lescoves, ruta i dinar

Anirem a Collbató i visitarem

la Cova del Salnitre, on farem

un passeig subterrani que

permet descobrir el resultat

d'un procés geològic singular

i la diversitat de llegendes que

van fascinar a Santiago Ru-

siñol o a l’arquitecte Antoni

Gaudí. Després anirem cap al

poble, on agafarem el camí de

l’oli, pels camps d'oliveres, on

veurem les construccions de

pedra seca, parlarem de la

cura dels arbres i de la recol·-

lecció de l'oliva.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

38e

Sant Antoni, Horta,Sarrià, Gràcia...per triar i remenar!

Data: diversesHorari:Dissabte, de 17 a 20h.Diumenge, d’11 a 14h.Lloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats 15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i aperitiual final de cada sortida.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

8e

El diumenge, 3 de febrer, li

tocarà el torn al nucli histò-

ric de Sarrià, on hi visitarem

l’església de Sant Vicenç, la

Casa de la Vila, la Casa Que-

raltó, el mercat, Can Foix, i

el passatge Mallofré, entre

d’altres indrets i cases.

El diumenge, 10 de febrer,

la sortida prendrà com a re-

ferència la novel·la de Mer-

cè Rodorera “La plaça del

Diamant” i la pel·lícula diri-

gida per Francesc Betriu. A

l’entorn d’aquesta plaça gra-

cienca descobrirem els fets,

els personatges i les anèc-

dotes que s’expressen en

totes dues obres.

La darrera sortida serà el

diumenge 16 de març i ens

portarà a visitar els jardins

del Laberint d’Horta, uns

dels més desconeguts pels

propis barcelonins però

que amaguen un magnífic

conjunt de jardins que es re-

munta al segle XVIII.

Repetim l’exitosavisita a SantaMaria del Mar

Data:Data:Data:Data:Data: dissabte, 23 de febrerHorari:Horari:Horari:Horari:Horari: de 17 a 20h.IIIIInscripciónscripciónscripciónscripciónscripció tel. tel. tel. tel. tel.::::: 93 476 13 94Preu:Preu:Preu:Preu:Preu: 8 euros abonats

15 euros acompanyantsInclou:Inclou:Inclou:Inclou:Inclou: visita i aperitiu

8e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

DE TURISME PER BARCELONA

Recuperem aquesta activi-

tat del darrer trimestre de-

gut a l’èxit assolit, ja que se‘n

van fer dos grups i encara hi

ha llista d’espera. Així que

el dissabte 23 de febrer re-

petim la visita a l’església del

Mar i el fantàstic passeig per

la Barcelona medieval, gau-

dint alhora de la història i

les paraules que es despre-

nen de l’obra literària

d’Ildefons Falcones.

42-43 CClub.p65 23/11/2007, 18:5043

CLAROR

44

LA CARRETERAPremi Pulitzer 07Cormac McCarthyEdicions 62

Mereixedora delPremi Pulitzer2007, aquesta ma-gistral novel·laplanteja sense em-buts un futur on nohi ha esperançaper a ningú, peròon un pare i el seufill, resisteixen peramor. Imponentpel que fa a la pro-funditat visionària,La carretera és unalúcida meditaciósobre el pitjor i elmillor de què somcapaços de fer peramor.

IN RAINBOWSAutoproduccióRadiohead2007

Després del dece-bedor Hail to theThief (2003), elscinc d’Oxford teni-en el repte de re-cuperar la força i lainspiració peròaquest nou disccomença a donarsímptomes decansament de laseva fórmula. Hi hagrans momentsque ens recordenals Radiohead mésgrans com ara ‘Bo-dysnatchers’ o‘Nude’ però el discdecau en un excésde mitjos temps.

NO TE RINDASBatiendo RecordsLilith2007

Lilith són una for-mació barceloninaque ja porta cincanys creant-se unareputació en elmón del directetelonejant bandesmítiques comDeep Purple o IggyPop. Ara ens pre-senten el seu pri-mer disc de llargadurada en què bar-regen amb mes-tria punk i rock, totben amanit ambunes lletres queparlen de dife-rents tipus de porsi fòbies.

EL CAMÍ CAP ANOSALTRESCesk Freixas2007

Aquest és ja el se-gon disc de CeskFreixas, el segondel camí cap a ellmateix. Un disc plede tendresa, pro-ximitat i ambientscàlids on l'amor ésel protagonista detotes les històries.El cantautor haperdut innocènciaperò ha guanyat enromanticisme i co-herència amb untreball per escol-tar a casa ambtranquil·litat i assa-borint-lo ben a poca poc.

MÚSICA

LA BIMBA ALDUATLÓCati GómezCromosoma

L’Editorial Cromo-soma, posseïdoradels drets d’edicióde les Tres Bes-sones,edita ara leshistorietes de LaBimba. Aquest cò-mic va adreçat a unpúblic infantil devuit anys i té com aprinicpal temàticala pràctica esporti-va. La col·lecció jacompta fins araamb dos títols edi-tats: La Bimba alDuatló i La Bimbajuga a Bàsquet.

LLIBRES

ESTAR EN FORMAMarta VidalBiblioteca Temáticadel Deporte

Aquest llibre estàdirigit a totes aque-lles persones inte-ressades en la rea-lització d’activitatfísica saludable. Apartir de la sevalectura es podenconèixer tots i ca-dascun dels bene-ficis de l’exercici fí-sic a través del fit-ness així com lespautes per a la rea-lització de l’activi-tat física ambl’ojectiu bàsic degaudir d’una bonasalut.

Temporada d’esquía Boí Taüll Ressort

ESQUÍ

El Claror Club us convida a

gaudir de la temporada d’es-

quí a l’estació de Boí Taüll

Ressort, on presentant el car-

net del Claror Club us benifi-

ciareu d’avantatges. Els mem-

bres del Claror Club gaudei-

xen d’un 10% de descompte

en la compra de forfaits per

l’estació d’esquí i també en la

contractació d’allotjaments

als hotels i apart-hotels.

L’estació d’esquí compta

amb més de 46 pistes, 16 re-

muntadors, 2 telecadires, 1

triplaça i 151 canons de neu

artificial, que asseguren l’es-

quí tot l’hivern i part de la

primavera. A part de l’allot-

jament, els serveis del ressort

inclouen allotjament, restau-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

MUSEU NACIONALD’ART DE CATALUNYATel. 635 62 99 48www.mnac.cat

AMBCARNET

CLAROR CLUB

30%

Exposició d’artRomànic al MNAC

MUSEUS

rants, lloguer de material, ac-

tivitats... fent d’aquest centre

dels Pirineus, un lloc ideal per

divertir-se amb la família i els

amics.

Catalunya i la Mediterrània en

la plenitud del romànic (1120-

1180). Barcelona, Toulouse,

Pisa tractarà una de les eta-

pes més brillants i creatives

del romànic català. La mos-

tra reunirà al MNAC un cen-

tenar d’obres cabdals del se-

gle XII procedents de mu-

seus de França, Itàlia, Angla-

terra i els Estats Units, així

com de la catedral de Pisa,

dels monuments romànics de

Toulouse i de la portada de

Sant Pere de Rodes, obra del

Mestre de Cabestany.

D’aquest escultor, una de les

personalitats més notables

de l’època medieval a tot Eu-

ropa, també es podrà con-

templar a l’exposició el Tim-

pà de Cabestany, una de les

seves grans obres mestres.

BOÍ TAÜLL RESSORTTel. 902.40.66.40www.boitaullresort.com

AMBCARNET

CLAROR CLUB

10%

44-45 CClubcult.p65 23/11/2007, 19:2444

4545

QUID PRO QUOVersus TeatreDel 05/02 al 02/03

VOLA, PETER PANTeatre PolioramaDel 13/02 fins el 24/02

UBU REITeatre Tantarantana.Del 13/02 fins el 24/02

LA FORMA DE LES COSESTeatre LliureDel 07/02 fins el 09/03

VENT D’ARAMEspai BrossaFebrer i març

TIRANT LO BLANCTeatre RomeaDel 08/02 fins el 09/03

EL LLIBERTÍPolioramaDimecres i dijous

LA MAGA I EL CLUB DE...Versus TeatreFins el 22/12

TORRE DE LA DEFÉNSETeatre LliureDel 18/12 fins el 20/01

EL LLANTOEspai BrossaDel 14/12 fins el 06/01

INTIMITATTeatre VillarroelFins el 06/01

MOZART, SALIERI I EL...Teatre RomeaDel 08/01 al 20/01

L’activitat teatral d’aquesta temporada ve atapeïda d’estrenes

Aquesta temporada d’hivern

que comença oferirà una gran

varietat d’estrenes amb des-

comptes als membres del

Claror Club que una vegada

més podran gaudir del millor

teatre a un preu òptim.

La novetat més destacada

d’aquest hivern és l’estrena el

14 de desembre a l’Espai

Brossa de El Llanto, una adap-

tació de Ignacio Sánchez Me-

jías de la famosa obra del

poeta Federico García Lorca

i que és interpretada per la

companyia Octubre Teatral.

La representació es farà fins

el 6 de gener i els membres

de Claror Club tindran un

descompte del 25%.

Dins del matiex Espai Bros-

sa i durant els mesos de ge-

ner i febrer també s’estrena-

ran La sorra i l’Acadèmia de

‘El llanto’ de Lorca arribaa l’Espai Brossa aquest hivern

-25%

-20%

DE PORTES ENDINS IVTantarantanaDel 16/01 fins el 12/02

BLANCOTeatre LliureDel 17/01al 20/01

BOSCOS ENDINSTeatre VictòriaA partir del 17/01

LA SORRA I L’ACADÈMIAEspai BrossaGener i febrer

HOMEBODY KABULTeatre RomeaDel 23/01 fins el 03/02

VARIACIONS...Teatre VillarroelDel 10/01al 02/03

-25%

UNA CARA NOVATeatre TantarantanaDel 27/02 al 23/03

BALLET REIAL FLANDESTeatre LliureDel 27/02 i 28/02

EL GRAN INQUISIDOREspai BrossaMarç i abril

SABATES DE TALÓ ALTTantarantanaDel 26/03 al 20/04

EN PAU I LES COSES...Tantarantana (infantil)Del 5/04 al 27/04

GREASETeatre Victòriadimarts, dimecres i dijous

Joan Brossa i Vent d’Aram de

Joan Vinyoli.

MÉS ESTRENES

Paral·lelament, el Teatre

Villarroel representa fins el 6

de gener Intimitat, una adap-

tació de Gabriela Izcovich de

l’obra de Hanif Kureishi amb

Joel Joan i Clara Segura de

protagonistes. A partir del 10

de gener i fins el 2 de març

serà el torn de Variacions enig-

màtiques, una obra de suspens

i amor.

El Teatre Victòria estrena-

rà el 17 de gener Boscos En-

dins de la Companyia Dagoll

Dagom tot i que també se-

guirà amb la representació de

Grease.

El Teatre Lliure, per la seva

part, presenta una agenda

atapeïda d’estrenes que co-

mença amb l’obra La torre de

la defénse que va tenir un èxit

destacat al Festival d’Avinyó

de 2006. Durant els mesos de

gener i febrer també hi des-

taquen Blanco d’Octavio Paz

i dirigida per Frederic Amat i

la comèdia de Neil Laboute,

La forma de les coses.

El 8 de gener el Teatre Ro-

mea estrenarà l’obra del po-

eta rus Alexander Puixkin,

Mozart, Salieri i el Rèquiem

inacabat. El 23 de gener serà

el torn de Homebody Kabul,

una reflexió sobre l’Afganistan

de Tony Kushner. I per aca-

bar, el 8 de febrer arribarà

l’adaptació de Tirnat lo Blanc

de Calixto Bieito.

Del 16 de desembre al 4

de gener, el Poliorama apos-

tarà per l’espectacle del Mà-

gic Andreu titulat Chuspitrus-

-10%

-20%

-25%

-25%

-20%

TEATRE

-10%

-10%

-20%

-25%

kiguaychikey. El 13 de febrer

estrenarà la infantil Vola, Pe-

ter Pan.

El Teatreneu representarà

La Màgia i el club de la serpi-

ente mentre que el Teatreneu

apostarà per espectacles on

la màgia serà la clara prota-

gonista.

El Llanto de García Lorca

RECOMANACIONS TEATRALS

-20%

-20%

-20%

-20%

-25%

-20%

-25%

-25%

-25%

-10%

-25%

entrada

5•

44-45 CClubcult.p65 23/11/2007, 19:2445

46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

CENTRES DE LLEURE

EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.

València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.

Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es

2x1

10%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

100%

20%

50%

2x1

20%

50%

10%

CENTRES DE LLEURE

CUPONS DESCOMPTE

ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona.

Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com

SALES DE BALL

ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

%

5%10%

20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.

Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

TEATRES

10%20%

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

MUSEUS

NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.

Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13

%

%

%10%

10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça.

Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

50%

10%

50% TEATRE CONDALEntrades a preu reduït per Òscar,una... Consulteu web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

%

CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

46-48_Guia.p65 26/11/2007, 13:0546

47

POLIORAMADescompte en les entradesde dimecres i dijous de les obresde la temporada 2007-2008.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREEntrades a 8 euros en les obres dela campanya “Dimarts Clàssics” i“Teatre Familiar” de la temporada2007-08.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20%

25%

ASSEGURANCES%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL

Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%

c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 41seguros@ruizcomercial.comwww.ruizcomercial.com

%

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

20%

%

%

%

TEATRE VILLARROELEntrades a preu reduït perVariacions enigmàtiques.Consultar web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

%

TEATRE ROMEAEntrades a preu reduït per Mozart,Salieri i el rèquiem inacabat.Consultar web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

% %

%

AUTOMOCIÓTEATRE LLIUREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008

Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

CONSTRUCCIONES, S.C.P.

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

%

10%

INSTAL.LACIONS

COMERCIAL M&P

Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.

Mossèn Serapi Farré, 30-3208240 ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62

5%

ESTÈTICA

%

Fabricación productosquímicos industrialesAvda. Dr. Ragull,50 1º 1ª08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 378 92 12 · Fax 93 378 92 25

Saló de perruqueria i estètica

Rosselló, 378, B dreta08025 BarcelonaTel. 93 446 01 56

10%

ENSENYAMENT%

46-48_Guia.p65 26/11/2007, 13:0547

48 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtes

Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%40%

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

SALUT: ÒPTICA45%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentals

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

SALUT: ODONTOLOGIA20%

Port.Int.

JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

10%

CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

p.34

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

RESTAURANT

• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanentValència, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

10%

PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17

PAPERERIA5%

MÚSICA

LLAR%

Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

JOIERIA-RELLOTGERIA10%

%

%%

%

%

p.16

p.5

46-48_Guia.p65 26/11/2007, 13:0548

Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:023

Cobertes_FC.p65 23/11/2007, 19:034