INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS

disposem d'una financiació a la seva mida:

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror

la Visita, consulta i revisions "Gratuïta" 1 ~ Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes.

i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos

08025 . BARCELÇ)NA Tel. 457.04.53

Cada dia més a prop seu

GRANOLLERS Av. Sent Esteve 86, 3r 40 ' ifel. 87932 28 MATARÓ ci lIurl'l 9(1), moixos ' Tel. 757 71 81

. BAD~LONA fhovoed~eçG) Àv. Martí P\!Jia1254, bGixl'ls . Tel. 389 43 31 CORNELLÀ ci Mossèn J. Verdqg\!Jer, 6, 2n 30 . Tel. 47 4 ~ 9 3~

Revista Tot Claror

Segona època Número 13 Febrer-març'98 Tirada: 8.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84

Sardenya, 333 . 08025- Barcelona Tel. (93) 207.06.40 FAX (93) 207.77.35 Correu electrònic: cia rar@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

Entitat editora

Presidenta Joana Céspedes Director General Joan l!xaso Paternain

Redacció

Consell de redacció: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Fran­co, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa. Coordinació general: Sergi Larripa Redacció: Sergi Larripa Ester Benach Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernóndez Col·laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Publicitat: Josep Lluís Vide Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC Cardenal Reig, 23, 8è, 1 a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT ClAROR és una revista ober­ta a totes les opinions. Per això, no neces5ÒrÍQment comP,Clrteix les opinions expressades als articles signats, que són sencera respon­sabilitat del seu outor.

Jordi Tarrés explica els

sentiments que li produeix la seva retirada

del trial.

L'activitatfísica és cada vegada més important

en la rehabilitació de

persones amb discapacitats.

L'Hospital de Sant Pauja

forma part dels edificis

protegits per l'UNESCO per

la seva qualitat.

OPINiÓ

2. L'opinió dels lectors L'Enquesta

3. EIBaròmetre

4. Entrevista amb Jordi Tarrés

SALUT I ESPORT

8. La dieta mediterrània 11. Les varices: què són, com

s'originen i com tractar-les

REPORTATGE

13. Reportatge sobre l'esport i l'activitat física en les persones amb discapacitats

, NOTICIES DEL CLAROR

24. La Fundació Claror ja prepara la inauguració del nou Poliesportiu Sagrada Família

SOCIETAT

31. L'hospital de Sant Pau, declarat Patrimoni Universal

fETS I GENT

32. Jordi Yuste entra al club dels sisens dans

2

.. OPINIO

Àngel Martí Aparicio Àrbitre de bàsquel

L'arbitratge en el bàsquet modern de base

Com sou de dolents! No sa­beu arbitrar! Aquests són al­gun s de ls retrets suaus que he m de se ntir. J o sóc un d 'aquests àrbitres dolents a qui la ge nt no entén. Crec que això és degut a la manca de formació de força persones . Algunes de les quals no conei­xen ni tant sols les regles bà­siques del bàsquet, reduint la tasca de l'àrbitre a un mer mm'catge de faltes, etc.

La gent què espera de l' àr­bitre? Probablement, voldria

que conegués la seva fei na, que fos neutral i gens afectat per la situac ió externa. Tot això em porta a una reflexió. Hi ha certa ignorància sobre la nos­tra preparació. Ja que tot àr­bitre ha de passa r un munt d 'exàmens durant la tempora­da, mitjançant els quals demos­tra la condició física i el co­neixement de les reg les, tot plegat ha de demostrar que té una formació completa i ac­tualitzada. No vull pas dir que tots els col·legiats siguin per-

sones exemplars . N ' hi ha de bons i de dolents, sobretot pel que fa a l'aspecte tècnic; pel que fa a l'humà, la gent en pot pensar e l que vulgui .

A més, les dificultats no es troben només en l' arbit ratge. C rec qu e la res po nsabilitat també l'han de compartir pa­res i entrenadors, alguns dels quals pensen que porten' un equip NBA en comptes d ' un de nens petits. De tant en tant, es ve ue n es pec tac les reprobables i tristos: pares que escridassen els fill s, que insul­ten e ls contrari s, o, f ins i tot, públic que voldria agredir els jugadors oponents o l' àrbitre.

Per acabar, considero que l'educació d' infants i de grans és essencial per a la pràctica de l'esport. Educació entesa en el seu sentit més ampli , i no sols reduïda al simple co­neixement d ' unes regles i unes tècniques de joc.

Hl/l'iCU- I/O\ h' , I"lI\lre.\ opil/iol1\!

També per E-mail : claror@mx2.redestb.es

Els textos destinats a aquesta secció no han d 'ex­cedir les 15 línies mecano­grafiades. Han d'anar sig­nats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col·la­boracions, així com de resu­mir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

L'ENQUESTA Són j ustes les crítiques que acostumen a rebre els àrbitres ?

Cri'stian López Pere Plassa Xavier Casals Pilar Del Moral Natàlia Calvo 17 anys 63 anys 34 anys 31 anys 17 anys

Sí. Si no segueix el seu Normalment no. Com a No es pot generalitzar. No. L'ésser humà uns Sí. Crec que han de re-criteri arbitral, el canvia, persones normals Hi ha ocasions que sí i cops l'encerta i d'altres bre crítiques, no es pot o afavoreix un dels dos s'equivoquen, no crec d'altres que no. La crÍ- s'equivoca. A més, no evitar perquè és nor-equips és normal que qué vagin amb mala fe . tica ha de ser-hi sem- crec que quan s'equi- mal que s'equivoquin. se'ls critiqui. Però tampoc estic a fa- pre però ha de trobar el voquen ho facin ex- S'ha de pensar que fan Tot i així, la gent sem- vor que demanin fer to. No es pot insultar pressament per benefi- el que poden, a no ser pre els dóna la culpa vaga perquè això no per això som un país ci- ciar un equip o un al- que utilitzin el mètode quan el seu equip perd. soluciona res. vilitzat. tre. dels Estats Units

- I

~ S .. giL ... ip. ~ Periodista

El dopatge d'esportistes xinesos i altres interessos L'any 98 no ha començat bé

per als detractors de l dopat­ge. La Federac ió Internacio­nal de N atació Amate ur (FINA) va veure com li es­clatava un altre escàndol rela­tiu al dopatge just al que havia de ser el gran espot publicitari de la natació davant el món: e ls Mundi a ls de Perth , a Austràlia.

L'escàndol, un cop més, va tenir com a protagonistes a es­porti stes de la República Po­pular Xina, que en els últims sis anys han batut tots els rè­cords pe l que fa a casos de dopatge.

En tota l, els Mundi als de Perth s'han saldat per a la de­legació xinesa amb 18 meda­lles ... i S nedadores i un entre­nador expulsats per donar po­sitiu en controls antidòping. Quatre de les nedadores, de només 17 anys, havien ingerit diurètics. La c inquena, de 22 anys, va ser detinguda amb el seu entrenador quan intenta-

EL BARÒMETRE

ven passar la duana de l'aero­port de Perth amb ] 3 ampo­lles d'hormona de creixement amb les que (se suposa) pen­sava "alimentar-se" durant els campionats.

E l cas és que l'episodi de Pe rth , per desgràcia, no és més que el penúltim capítol d'un ll arg "culebró" xinès.

Cenyint-nos estrictament a la natació (què deu passar amb la resta d'esports?), els espor­tistes xinesos han protagonit­zat, només en l'última dècada, 27 casos de dopatge que han suposat una acumulació de 40 anys de suspensió per a dife­rents esportistes, a banda de dos casos de tràfi c de subs­tàncies prohibides.

Aquest currículum, per a la FINA, no ha estat causa sufi­cient com per a expulsar en bloc a tota la delegació xinesa dels campionats (com clama­ven les federacions nacionals més valentes, cas de Suècia). No, va expulsar els cinc ne-

Els waterpolistes La selecció espanyola de waterpolo, dirigida per Joan Jané, va guanyar la medalla d'or als Mundials de Perth, a Austràlia. No ens cansarem d'elogiar'la trajectòria d'un equip format pràcticament per

jugadors catalans que els PUJA ... darrers anys han situat el waterpolo estatal al primer lloc de l'escena mundial. Jané, Estiarte, Rollan i companyia, felicitats!

" OPINIO . .

dadors . I és que sempre és . més fàc il sancionar c inc per­sone que a segons quin país, per precedents que tingui .

És més, la FINA va confir­mar la celebració de la prope­ra prova de la Copa del Món a Pequín, avalada per les fe li­citac io ns d'un Joan Anto ni Samaranc h qu e va lloar la FINA dient que "si totes lesfe­deracionsfessin corn la FINA , el problema del dòping desa­pareixeria". Això sí, e l presi­dent de l COI va afegir que "si Xina vol presentar la seva can­didatu ra als Jocs del 2008, tindrà problemes".

No és tot plegat un pèl con­tradictori?

Si les autoritats esportives vo len realment acabar amb el dopatge han de, primer, dei­xar ben clar davant l'opini ó pública on és la frontera entre allò permès, allò tolerat i allò prohibit en cadascun de ls es­ports. l , segon, prendre deci­sions valentes , sense coartar­se pel potencial econòmic o polític dels països a sancionar. El contrari seria polititzar l'es­port.

I no oblidem que el princi­pal afectat en tot cas de do­patge sempre acaba sent el cos d'un ado lescent que s'ha ha­gut de drogar, per la glòria de la pàtria.

LA FRASE. ..

«Si totes les federacions fessin com la FINA, el problema del dòping desapareixeria»

J OAN ANTONI SAMARANCfl

SABíEU QUÈ?

La darrera gran espor­tista que va tenir l'extinta RDA (Alemanya Oriental) va ser als anys 80 la neda­dora Petra Schneider. Va guanyar una medalla d'or i una de plata als Jocs de Moscou'80, a més de ba­tre di versos rècords del món considerats, a princi­pis dels 80, propis clel se­gleXXl.

Petra Schneider té ac­tualment 34 anys i està greument malalta del cor i del fetge. E l motiu? Les inhumanes dosis de dro­gues que, en la seva etapa de nedadora, ingeria per a mi llorar els seus resul tats, Ha reconegut que va co­mençar a dopar-se als 14 anys. Schneider té moltes medalles a la vitrina, però probablement no les podrà mostrar als seus néts. Va­Jia la pena?

L'esport xinès

i. .. BAIXA Els mundials de natació celebrats a Perth el mes passat han deixat

una llarga ombra de dubtes sobre els esportistes xinesos. Perquè

sis casos de dopatge pesen més que 18 medalles. Estem davant casos aïllats d'esportistes amb mala fe? O davant una xarxa de

dopatge organitzada per les pròpies autoritats esportives

xineses? Certament, s'hauria de fer una reflex ió profunda en els màxims organismes internacio-

nals de l'esport.

3

ENTREVISTA

Jordi Tarrés

Entrevista: Sergi Larripa

Fotos: David Fermíndez

No hi ha dubte que anar a Rellinars és anar a casa de Jordi Tarrés. No és l'alcalde, el capellà ni l'amo del poble; Jordi Tarrés és molt més. És la persona que ha situat la peti­ta població del Vallès Occidental (uns 200 habitants) com a capital mundial del trial durant tota una dècada. No és difícil deduir que Jordi Tarrés és l'ídol del poble. Per això, la revista Tot Claror va vo­ler-se apropar a un poble que ha vist de prop el procés de creixe­ment i maduració de Jordi Tarrés com a persona i com a campió. Voliem veure-ho i que ens ho ex­pliqués el propi Jordi, ara que ha decidit deixar el trial. ,

JORDI TARRES El millor "trialero" de tots els temps

Diuen els teus veïns que abans de tenir edat per anar en moto ja eres un eXpert pilot.

Bé, en moto no hi anava encara que m' agradava molt. Vaig començar anant en bicicleta, fent trial-sin. Quan vaig ser un pèl més gran sí vaig començar a agafar~ li la moto al meu germà.

Quantes multes t'havien posat en aque­lla època?

Multes? No, no -riu-, no van posar-me multes, pero sí em va costar que m'aturés la policia alguna vegada.

4

Vas tenir problemes amb els teus pares per la teva afició, de petit, per les motos?

El meu germà, quatre anys més gran que jo, va ser qui va obrir el carni. Ell anava en moto, així que els meus pares no van patir tant amb mi . No em van inculcar l'afició per les motos, però tampoc van posar-me obs­tacles.

Si avui dia t'aturessin uns pares i et de­manessin consell sobre si comprar-li o no una moto al seu fill, què els diries?

Depèn molt de la moto que vulguessin comprar. Jo considero que és molt més peri-

llós anar en moto per la ciutat que fer trial a la muntanya. Penso que el trial és un esport molt poc perillós. Jo, per exemple, mai m'he trencat un os en la meva carrera. Com que anem a poc a poc, el perill és mínim.

A banda de per afer equilibris, t'agra­da anar en moto de carretera, córrer?

No massa, no. No sóc amant de la veloci­tat, precisament perquè crec que és molt perillós. A mi m'agrada treure-li el màxim suc a les motos; com que això no puc fer-ho corrent per la ci utat o a la carretera, per això no en tinc.

ENTREVISTA --------------~------------ -- -- - - - -- - - - - - - - ,

Tot i aix~ el teu primer esport va ser el trial-sin, amb bici. Com i quan vas decidir canviar els pedals pel motor?

A mi ,ja de petit, el que realment m'agra­dava era el trial. El meu ger-

és començar tard, però quan jo vaig fe r-ho no, perquè aleshores no hi havien motos de trial de ci lindrada infe ri or als 350cc, i agafar una moto d'aquelles amb tretze o catorze

anys era molt difíc il. mà e l prac ti cava, te ni a amics ... com que, per l' edat i els mitjans econòmics no podia tenir moto, vaig optar per la bicicleta, amb la que vaig competir durant tres o quatre an ys fe nt trial-sin . Quan vaig tenir l' edat de portar moto vaig fer el can­VI.

«Després de deixar els estudis

Vas ser el primer en gua­nyar un campionat del món tenint més de 25 anys. Una altra casualitat o coinci­dència, o té més a veure amb qüestions com la professionalitat, la concen­tració, saber-se cuidar ... ?

vaig estar treballant de

manobre, feina que encara faria probablement si no hagués estat

L' últim títol que vaig gua­nyar va ser amb 28 anys, llui­tant contra rivals de 17. Però penso que això depèn de l'experiència, la concentració

Aleshores compagina­ves la moto amb la feina de paleta. Seguiries sent paleta de no ser pel trial?

pilot de trial professional»

Sí, sí. Després de deixar els estudis vaig estar un any treballant de paleta al meu po­ble, a Rellinars. El meu objectiu no era ser paleta tota la vida, però aquell període em va anar bé per guanyar alguns diners i pa­gar-me el que m'agradava, anar en moto. Va ser una fe ina dura que em va servir per a valorar el que costa guanyar diners.

T'imagines com hauria estat la teva vida si no t'haguessis obert camí en el món del trial? Hauries treballat de paleta tota la vida?

M ' imagino que m' hauria dedicat a la me­cànica. Hauria treballat a algun taller de mo­tos, probablement. Però com que a Rellinars tampoc hi ha massa oportunitats, és fàcil que hagués acabat treballant de manobre .

Diuen els entesos que tu vas començar molt tard en això del trial, un esport en el que, sembla ser, començar als 16 anys com tu, és començar massa tard.

Començar actualment amb 16 o 17 anys

i el treball , més que d' una al­tra cosa. Els campions que em van precedir no es prenien la carrera amb la seriositat que es mereixia. Jo vaig ser, potser, el primer, en seguir un règim de concentracions i planifi ­cacions com cal.

Els motociclistes tenen fama d'excèn­trics, de ser una mica "bojos" ? T'ho han dit alguna vegada?

Sí, bé, la veritat és que és un tòpic dir-ho, especialment quan es refereixen als moto­ristes de veloc itat. Però rea lment, aquell s que arribem a aconseguir bons resultats, en la categoria que sigui , estem molt poc bo­jos. Perquè sabem fins a on podem arribar, i assumim els riscos amb un gran autocontrol.

En què ha canviat la vida d 'en Jordi Tarrés des de l'última cursa?

Intento descansar una mica més, perquè ara és quan m' ha sortit e l cansament acu­mulat durant tants anys. La veritat és que, des que vaig disputar la darrera cursa, no he tornat a tocar la moto. Ara mi ro de gaudir

CURRíCULUM VITAE

• Jordi Tarrés va néixer e l 10 de se-tembre de 1966, a Manresa.

• Medeix L ' 78 i pesa 73 kilos.

• Actualment viu a Rellinars (Bages)

• Durant 10 anys ha dominat total­ment el món del trial a nivell mundi­al, convertint-se en el millor pilot de la història del trial.

PALMARÈSESPOR'TIU

• 7 Campionats del M ón de tria l: 1987, 89, 90, 91,93,94 i 95.

• 2 Sots-campionats del Món: 1988 i 92.

• 9 Campionats d'Espanya: 1986, 87, 88,89,90,91,92,93 i 94

• 7 Campionats del Món per nacions: 1989,9 L, 92, 93, 94, 95 i 96.

• 60 victòries en proves del Mun­dial.

• En total, entre 1987 i 1996, en 9 anys, aconsegueix 23 Campionats Mun­dials o d ' Espanya.

més de les coses petites de la vida quotidi­ana; estar per casa amb la família .. . tot i que, al mateix temps, segueixo estudiant projec­tes de futur i preparant-me f ísicament per no perdre el bon nivell de forma que tant temps em va costar aconseguir.

Portes bé la retirada? Sí, perquè em retiro amb la satisfacció de

saber que he aconseguit tots els reptes que em vaig marcar. Ara, és aquell altre tòpic que es diu , "ja em puc morir". En el món del trial ja no podia dir res més.

I elfutur? La meva intenció és seguir lligat a aquest

món, que en el fons és el que més conec. De fet , amb tants anys, molt poques persones sabem què és ser campió del món de trial, així que m'agradaria poder transmetre tots els meus coneixements a la gent jove fo r­mant algun equip.

En total, entre 1987 i 1996, en 9 anys, vas aconseguir 23 campionats mundials o d'Espanya. No t'aburries de la falta de ri­valitat?

No, jo crec que, tot i que pugui semblar el contrari, no m'ha faltat rivalitat. Vist ara, sem-

5

ENTREVISTA

bla com si ho hagués tingut fàcil però, ja diuen que és més dif íc il mantenir-se que ar­ribar-hi , i és ben cert. Revalidar els títols era sempre un repte que em donava pressió.

Entre tant títol, quin és el moment que ara recordes amb més emoció? Allò que et va fer més alegria?

Esportivament, el que més m' ha marcat va ser la consecució del primer títol mundial i tot el que ho va envoltar; la il ·lusió, la rebu­da que van fer-me a Rellinars ... Després sem­pre te ns més fac ilita ts per aco nseg uir espónsors, teni r la moto que vols i tot això. Però el primer títol que aconsegueixes té re­alment molt de mèrit. A més, només tenia 20 anys, imagina' t quina alegria !

Un dels pocs anys que no guanyes el campionat del món és l'any 92; quedes se-

gon per darrera de Tommi Ahvala. Justa­ment l'any del Jocs de Barcelona, de la Copa d'Europa del Barça, no vas poder-te sumar a la

La imatge de Jordi Tarrés al costat d'una moto ha passat a la història. Retirat del trial, és possible que a partir d 'ara veiem CI Tarrés al volant d'un cotxe. I és que el pilot de Rellinars té la intenció de debutar el proper mes de març en el Campionat d 'Espanya de Ral· lis. Tindrà Carlos Sainz un nou rival?

el pitjor moment de la teva carrera? S í, e l 92 va se r molt dur. Va ig ser

subc ampió perde nt e l campion at e n la darrera

festa. «Em retiro amb la cursa. Però, tot i així, la prem­sa va dir que havia arribat e l meu declivi esportiu, i les c rítiques van marcar- me molt interiorment. Perquè jo no em sentia acabat. A més, aquell any havia tingut pro-

Sí, sí. Si et fixes, no vaig guanyar mai el títol els anys olímpics, ni e188, ni el 92 ni e196.

Aleshores, l'any 92, vas prendre una decisió critica­da: deixar la firma italia-na Beta, amb qui havies

satisfacció de saber que he

aconseguit tots els reptes que em

vaig marcar» blemes amb la moto, amb

guanyat quatre mundials, tres d 'ells se­guits, i signar per l'empresa gironina Gas Gas. Aleshores vas rebre moltes crítiques: van dir que hipotecaves el teu futur espor­tiu i que ho feies només per diners. Va ser

l'equip ... Així que vaig deci­dir buscar una marca amb motivació que re­alment cregués en mi . I vaig decidir-me per una marca catalana, un altre repte. La veri­tat és que vaig rebre moltes crítiques per tot allò. Crec que l'opinió pública no tenia un

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6

CelebraciDns per a grups de 15 a 40 persones

~

I a més a més: Tasteu els nostres menus especials de dilluns a divendres per només

975 ptes.

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

Buffet lliure

Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1. 000 ptes

Us volem oferir una gran varietat de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tornen per

a treballar amb nosaltres

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

7 ft

I

coneixement real de què passava, per això m' acusaven d' hipotecar-me per diners.

En canvi, els resultats posteriors van demostrar el contrari.

Una de les preguntes qlle més dells ha­ver respost és qllè en penses d'en Marc Colomer?

És un pilot que ha seguit Sí, vaig guanyar tres tí­

tols mundials consecutius amb Gas-Gas.

«Tot i que pugui semblar el

molt les meves passes. AI principi va fer una progres­sió gairebé idèntica a la que havia fet jo, tenint fins i tot les mateixes motos i mecà­nics que jo havia tingut. Era com si es tornés a repetir un a ltre Jordi Tarrés. Però després va trobar-se amb la

En definitiva, va ser el pitjor episodi de la teva carrera. És cert que vas arribar a perdre la motiva­ció per guanyar?

contrari no m'ha faltat rivalitat_ No

ha estat fàcil

No, al contrari. El fet que se'm giressin en contra

aconseguir tants títols»

tants elements em va motivar molt. Va ser un repte. l de fet, penso que , en la meva carrera, l ' haver estat subcampió un parell de vegades m'ha servit per tornar a plantejar-me els reptes cada vegada amb més ganes.

Guanyes tres nous títols mundials fins que arriben uns nous Jocs Olímpics. L'any 1996 no

meva rivalitat i, durant tres anys, vaig trencar-li la pro­

gressió. Però la veritat és que és un pilot molt complet tant esportiva com psicològicament. La veritat és que lluitar contra ell ha estat una mica com lluitar contra mi mateix. Moltes vegades m' he vist reflectit en ell.

Nadal de 1997. Estàs re­tirat. Què et queda de tants

només perds el mundial sinó que veus com el guanyador és un compatriota, Marc Colo­mer. L'afició catalana, la teva afició, es divideix en seguidors d'un i seguidors de l'altre. Què sents en aquell moment?

«Lluitar contra Marc Colomer ha

anys dedicat en cos i ànima al triat?

estat una mica lluitar contra mi

A nivell personal em queda la satisfacció, que molts pocs tenen, de saber que has estat el millor en alguna cosa, i a més, durant tants anys, trencant els

mateix_ M'he vist reflectit en ell

moltes vegades»

Bé, realment va comen-çar a ser diferent als anys precedents. Però, en el fons, com a esportista no canvia massa que el teu rival sigui d'aquí o d'allà. De fet, a mi m'ha agradat més competir contra un rival d'aquí que no pas contra un estranger, perquè la rivalitat no és tan forta . AI ser tots dqs d'aquí, la pressió periodística també es va repartir.

motllos que hi havia esta­blerts .

Has gaudit la joventut, o penses que se t'han escapat algunes coses per culpa del trial?

Sí, per suposat que he deixat de fer coses que per a moltes persones só n molt normals . Però tampoc sóc una persona que m' hagi hagut de sacrificar, perquè realment m'agradava i disfrutava amb el que feia.

ENTREVISTA

PREGUNTES MOLT PERSONALS •••

1. Una ciutat per viure-hi? Barcelona

2. Un lloc a on anar de viatge? E l Carib

3. Mar o muntanya? Muntanya

4. Un llibre per llegir? No acostumo a llegir massa

5. Una peHícula? «Mentiras Arriesgadas»

6. Un grup o cantant musical? No en tinc cap de preferit

7. Un mitjà per estar informat? La televisió

8. Hi ha massa futbol a la tele? Sí.

9. Què valores més de les persones? La humilitat.

10. Pragmatisme o idealisme? Idealisme.

11. Quin personatge històric t'hagués agradat conèixer? Gorbatxov.

12. Els polítics són ... ? ...

13. Què és el que més detestes? El desordre.

14. La pregunta que menys t'agrada que et faci un periodista? Abans em molestava que em pregun­tessin quan pensava retirar-me.

15. Quin és el teu plat preferit? La pasta.

16. Lletres o ciències? Ni una ni l'altre.

17. Matrimoni o solteria? Matrimoni.

18. Una bandera? La dels Estats Units.

19. Què t'enduries a una illa deser­ta? La meva nòvia, una moto de trial i una nevera plena.

20. Un desig confessable? Tinc molta debilitat pel.s dolços.

Penses que l'esport català, l'esport es­panyol t'ha reconegut els teus mèrits com mereixes?

Sóc conscient que el trial és un esport minoritari que no mou masses i, en aquest sentit, penso que he estat reconegut fins i tot més del compte. Però si ho comparem a nivell de títols mundials aconseguits per un esportista, està clar que no estic valorat com un Indun:ÍÍn. Tot i així, em sento realment bé del reconeixement que he tingut.

7

SALUT . ,

La dieta mediterrània, la dieta més equilibrada per Maria Dolors Villanueva, Dietista

La paraula grega "dieta" la definien els antics com "pla pel manteni­ment de l 'harmonia d'un sistema". Aprofitant aquesta antiga defini­ció entenem que una dieta alimentària és aquella que manté la salut i potencia la qualitat de vida dels individus i els pobles. Científicament, la Dieta Mediterrània s'ha arribat a valorar així ja que es va arribar a comprovar el bon estat de salut i la baixa incidència de malaties que tenien els pobles mediterranis al voltant dels "anys 60" .

Actualment, ha augmentat l'índex de de­terminades enfermetats i això és paral·lel al canvi del s hàbits alimentari s des de la decada dels "ànys 70". Tot i així, seguim sent els hereus d' una cultura i una manera de viure i menjar savi, plaent i saludable, i el "saber menjar" és una assignatura per a tots que hauríem de potenciar i no oblidar pel nostre benefici .

És important valorar els aliments en els quals els nostres avantpassats basaven la seva alimentació: cereals, llegums, peix, ver-

8

«El saber menjar és una assignatura que tots

hauríem de potenciar i no oblidar pel nostre

benefici»

dura, fruita, fruits secs i oli d 'oliva. Ells van aprendre, al llarg dels segles, a combinar sàviament els aliments per no tenir carències nutricionals com ho demostren els antics pobles egipcis, grecs i romans i les proves fefaents de la seva plenitud física.

La dieta romana

La divulgació de les magnífiques tècni­ques de cultiu dels Romans en tota la zona mediterrània va aconseguir un dels més alts estats de benestar. Gràcies a què les nos­tres terres van ser l'escenari on es van tro­bar diverses cultures (àrabs, jueus), rebem d'elles nous aliments i noves preparacions culinàries que van enriquir la nostra cultura i gastronomia popular. L'últim gran impuls va ser el descobriment d'Amèrica que ens va proporcionar nous aliments entre ells la patata, el tomàquet i el pebre.

Gràcies al mar Mediterrani van arribar a

les nostres costes productes tan bàs ics com l' oli ver, arbre OIiginari del Mediterrani ori­ental, el transport del qual cap a la Penínsu­la Ibèrica s' atribueix als Fenicis abans de JC, i els llegums com la llentia i el cigró, tam­bé provinents del Mediterrani oriental.

Aliments d'ahir i d'avui

El pèsol és un magnífic llegum ric en pro­teïnes i sals minerals. Els homes primitius en el mediterrani ja consumien pèsols i va ser'el primer llegum que van aprendre a des­hidratar. Així podien consumir-ne durant els llargs mesos d' hivern quan no podien di sposar d ' altres vegetals. Fins a l'Edat Mitj ana no va començar el consum de l pèsol fresc.

La llentia, d' un gran valor nutritiu, és un llegum de fàc il digestió i el contingut en fi ­bra vegetal és d' uns 11 grams per cada 100 grams de llenties seques. Un contingut més baix que el dels cigrons (uns 16 gr.) i el de les mongetes (uns 25 gr.). La flora mediter­rània conté un gran nombre de llenties sal­vatges entre les quals, els primers cultiva­dors neolítics, van anar seleccionant varie­tats fins arribar a l'actual llentia cuiti vada que no existeix en el seu estat natural.

El cigró va ser molt apreciat per la medici­na des de temps remots a la conca del Medi­terrani . El seu nombre llatí és "cicer" i indica que és una planta de gran importància. El cigró, d' ampli cultiu només a Rumania, a Espanya i a Mèxic (els espanyols el van portar a Amèrica) és una magnífica font de proteïnes amb les que els mediterrani s han elaborat sàviament plats tradicionals d' un gran valor nutritiu , aconseguint així obtenir una proteïna de gran qualitat per un gran nombre de persones, amb petites quantitats de producte d' origen animal.

El blat, i d 'ell el pa, ha estat un dels pilars de l' alimentació, des d'èpoques antigues fins les més recents. Conté un 8% de proteïna i, si el pa es menja integral, aporta, a més, una important quantitat de fibra(uns 8 grams de fibra per cada 100 grams). La seva història la podem remuntar fa uns 8.000 anys quan es va començar a cultivar a la conca mediterrà­nia. Va ser un dels cereals més apreciats no només pels egipcis sinó també pels grecs.

L'aportació dels àrabs

Amb l'arribada dels àrabs a la Península Ibèrica es va rebre l'impacte d'una de les civilitzacions més refinades que van existir en els segles passats. Els àrabs van introduir, cap el segle IX, excel·lents mèto-

SALUT , , "~",, ''''' _ ~ " - ,,"' .. I ~ , ~".~ _ AO' _ • Jo.: "

«Una dieta alimentària és aquella que manté la

salut i potencia la qualitat de vida dels

individus i els pobles»

des de cultiu i importants aliments com els espinacs que, originaris de Pèrsia, van ser ignorats tant pels grecs com pels romans. La carxofa, coneguda pels antics egipc is, també té origen àrab tal i com el nom en castellà Cillcachofa) revela; com l' albergí nia, d'origen indi ; les palmeres de dàtils i la in­trod ucció de la reposteria dolça a base d ' ametlles, avellanes i nous .

Altres productes introduïts pels àrabs en el segle XV al nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica van ser les llimones, d'origen indi, i les taronges, originàries de l'Índia i de la Xina.

L'Amèrica pre-colombina

Tot aquest panorama que ja pertanyia a la nostra cuina es va ampliar increïblement amb els productes que els colon itzadors d ' Amèrica van portar al Vell Continent. En­tre aquests productes consta la patata, de Perú; la mongeta, d ' Amèrica Central ; els to­màquets mexicans i els pebrots del centre i e l sud d' Amèrica.

Aquests i més productes com el blat de moro, la carbassa i el cacau es van incorpo­rar a la nostra alimentació fa molts pocs se­gles provinents d'Amèrica.

El segle XX "

A mitjans dels segle XX, amb una pobla­ció eminentment rural, arribem a un equilibri amb la nostra terra que bé podríem classifi­car de bon equilibri ecològic: amb una bona abundància i varietat d'aliments, es menja­va el que produ~a la terra i s'anaven canvi-

«És important valorar els aliments en els quals els

nostres avantpassats basaven la seva alimentació:

cereals, llegums, peix, verdura, fruita, fruits secs

i oli d'oliva»

ant els productes al llarg de l'any, segons les temporades. La base de l'alimentació tór­nava a ser: cereals, llegums i ara patates, fruites de la temporada, oli d'oliva, érem el poble europeu de més consum de peix , el porc decorava amb moderació la cuina fami­liar i el resultat de tot això era un bon estat de salut de la nostra població.

Els països econòmicament més desenvo­lupats van començar a preocupar-se pels creixents problemes d'excés de colesterol, malalties cardio-vasculars, malalties intesti-

nais, augment del nombre de casos cie càn­cer, ~xcés d' àcid úric, etc. Mentrestant, des­cobrien per estudis estadístics que països menys desenvolupats gaudien d'un excel·­lent estat de salut, entre ells destacava Japó i els països mediterranis , i relacionaven aquesta manca d'enfermetats amb la seva manera de menjar. La ciència va reconèixer la sav iesa popular i culinària d'aquests pobles.

La societat actual

Davant la gran oferta de la qual disposem en l'actualitat, s' ha perdut el concepte de l'organització de la nostra ali mentació diària i hem caigut en la improvització, la qual cosa ens pot portar a molts errors dietètics.

No fa molts anys, les famílies anaven combinant els aliments al llarg de la setma­na. D'aquí costums com: els dijous arròs, sopar verdura amb patata o amb llegums ... ; i no caure tan sovint en el famós bistec amb patates o el pa amb embotits .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "'

, OPTICA SAGRADA FAMILIA dQ ;

S~342 (~&~~) 7et. 436.25. 77 'I

- Revisió optomètrica gratuïta 35 anys - Muntures primeres marques - Lents progressives oferint la millor qualitat - Lents de contacte i líquids - Ulleres de sol

I SOCIS 200/0 DESCOMPTE , - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades •

9

SALUT

Hem de tornar CI

recuperar el gust pels llegums ja que és un aliment molt ric tant en proteïnes com en hidrats de carboni

Com recuperar els bons costums alimentaris?

Tots hem de fer un esforç per rectificar el canvi d'hàbits de consum que s' ha patit en les últimes dècades. Per això podem tornar a recuperar el gust pels llegums, ja que és un aliment molt ric tant en proteïnes com en hidrats de carboni complexos, és a dir ener­gia, i combinar-los amb verdures, amanides i escalivades tot afegint petites proporci­ons de, per exemple, tonyina, bacallà o porc. Mai , però, hem d'afegir una gran ració de carns. Així no ens engreixarem, perquè fa­rem uns menús molt baixos en greix i, a més, econòmics.

També hem de seguir consumint

«Actualment s'ha perdut l'organització alimentària i

hem caigut en l'improvització, la qual cosa

ens pot podar a molts errolis dietètics»

importans proporcions de peix, ric en mine­rals i pobre en greixos saturats. Fer uns so­pars on predominin els productes d'origen vegetal com verdures, amanides, patates, ar­ròs, llegums ... , tots ells aliments pràctica­ment sense greixos.

No hem d'oblidar-nos d'aliments tan tí­picament mediterranis com les cols que an­tigament, a la medicina grega i romana, es tenien com un dels millors remeis per una infintat de malalties. Recentment la medici­na moderna ha descobert en la col substàn­cies anti-cancerígenes i les recomanacions internacionals per la prevenció del càncer aconsellen el consum habitual d'aquestes plantes.

El blat és el cereal típic del mediterrani i és bo consumir-lo si és de forn ja que s'ela­bora sense greixos. Si és integral ens aporta fibra i més vitamina B. També cal aprofitar els productes de la temporada i no renunci­ar a les nostres ametlles, avellanes i nous, aquestes últimes riques en minerals com el ferro i el magnesi. Vint grams d'ametlles apor-

«L'autèntic secret de la dieta mediterrània és cuinar amb

oli d'oliva i regar els menjars amb els bons vins de la

nostra terra, sempre amb moderació»

ten les mateixes calories que un got de llet o qUt; una poma de 200 grams, però la compo­sició de cadascun d'aquests aliments és molt diferent i variada.

L'autèntic secret de la dieta mediterrània és cuinar amb l'oli d'oliva i regar els menjars amb els bons vins de la nostra terra, sempre amb moderació. Pel que fa a l'oli és un dels productes més importants, recomanat pels experts per l 'efecte beneficiós per a la salut, ja que combat el colesterol.

El vi és bo, amb moderació

Pel que fa al vi és conegut l'efecte bene­ficiós que té per l'aparell circulatori, especialment el negre i begut amb modera­ció. Certs estudis han demostrat que el bebedor moderat de vi té menys risc de pa­tir un infart que el abstemi total. També sa­bem que les substàncies més beneficioses del vi són els colorants naturals del raïm per les seves importants propietats, entre elles les anti-oxidants i les anti-radicals, lliures en el nostre organisme. Al contrari passa amb les begudes destilades d'alta gradua­ció alcohòlica, que poden perjudicar serio-

«Ser mediterrani és un privilegi que hem de valorar

i gaudir perquè el bon menjar mai ha estat renyit

amb el plaer de la taula i la bona salut»

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10

Ferreteria EDIFESA

CI Còrsega 527 Tel. 457.52.49

08025-BARCEWNA

· SALUT

Les varices: què són, com s'originen, com tractar-les Per Albert Giménez, Responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror

Les varices són una malaltia que afecta a les venes augmentant-les de volum i produint una deformació.

Aquesta dolència altera i lesiona la paret del vas fent-li perdre l'elasticitat i atrofiant les vàlvules.

La vena augmenta de volum perquè s'ei­xampla i s'allarga produint flexiositats en forma de serp que ocasionen els visibles paquets varicosos a les extremitats inferiors.

La síndrome varicosa comença d'una manera progressiva. En una primera fase no dóna cap simptomatologia clínica i només s'aprecien, en la part inferior de les cames, unes venes més marcades i blavoses. A poc a poc, i en una segona fase, es fan més visibles i comencen a augmentar de vo lum extenent-se cap els músculs. És aleshores quan apareixen les clàssiques molèsties va­ricoses com feix uguesa de cames, cansa­ment fàcil, formigues a la planta dels peus, rampa muscular, dermatitis en els dits ...

A mida que avancen les varices, la pell de la cara interna del ventre de la cama co­mença a tenir un aspecte escamós i brillant per trastorns del seu trofisme que poden

«Les persones que passen moltes hores dempeus i les embarassades tenen més

possibilitats de patir varices»

abocar a la formació de l'úlcera varicosa que té difícil curació.

Causes

Hi ha diverses causes que afavoreixen l'aparició de varices . La principal és l'exis­tència d'un hàbit constitucional hereditari com ho demostra el fet que en el 50% dels casos de persones que pateixen varices tro­ben antecedents familiars.

Una altra causa desencadenant de varices són els oficis que ob liguen a estar moltes hores drets (dependents, perruquers ... ). L'em­baràs és una altra causa important i es deu més a l'alteració hormonal que modifica la paret de les venes que no pas a l'ocupació pèlvica.

Els processos que produeixen compr~s­sió en el baix ventre com l'estrenyiment, in-

flamacions gen itals, etc. dificulten el retorn venós i, per tant, afavoreixen l'aparició de varices amb les complicacions que es deri­ven com la trombotlebitis i el perill d'embo­lisme pulmonar.

Com tractar-les

Hi ha nou regles d'or que ens poden aj u­dar a preveni r o aliviar les varices:

1. Evitar qualsevol compressió local a les cuixes i les cames i portar sabates còmodes.

2. Practicar exercicis físics adequats com, per exemple, caminar per la sorra de la platja, fer exercici s gimnàstics amb les cames en­lairades o la natació.

3. Si ens dutxem amb aigua calenta, cal que la temperatura de l'aigua no superi e ls 38°C i que l'acabem amb una dutxa freda a les cames, en sentit ascendent i alternant uns minuts de calor i vint segons de fred.

4. Evitar temperatures ambientals e leva­des, sobretot si van directes a les cames, i e ls banys d'aigua calenta prolongats. És re­comanable realitzar la higiene personal dià­ria només amb la dutxa.

5. Controlar l'excés de pes i la pressió ar­terial. Evitar l'estrenyiment.

6. Evitar estar molt temps dempeus i sen­se moure's. No aixecar pesos pesats i ev itar traumatismes a les cames.

7. Seure recolzant-se sobre l'esquena i no sobre l'abdomen.

8. Aixecar les cames durant uns trenta minuts, al migdia o durant una estona lliure.

9. Prendre el sol amb protecció.

Proveïdor Oficial d'Esportiu i

Fundació t!Ve6o! Passeig Sant Joan aL. Claror D E S C o CXarcu1eria go~eria

\ 7 MALLORCA. 160 · TEL . 4530559 CÒRSEGA. 510· TEL. 207 39 18

08036 BARCELONA 08025 BARCELONA

~ La millor qualitat al millor preu

Tf: 458 18 86.Fax: 45812 www.everypc.com

ORDINADORS PERIFÈRICS SOFTWARE

SERVEI TÈCNIC

O O~

A TOTS ELS SOCIS

PRODUCTE RECOMANAT

11

r [1J~ I/¡·~I t , ,

~/ 'I ' , ,

, , , !

I , ,

® • .... II

• , ,

Comuniquem-nos . +J

Fa 10 anys que ens dediquem a la senyal ètica d'empreses. hospitals. instaHacions esportives.

botigues i tot tipus d'espais.

Ara hem renovat la senyalètica de l'Esportiu Claror.

Demà esperem comunicar-nos amb tÚ. Truca'ns. Segur que ens entendrem.

CONTROL GRÀFIC. s.a.

Aragó. 338 . 08009 Barcelona

Tel. (93) 232 49 Sl Fax (93) 2324971

REPORTATGE -----------------~---------- -- .. ----- ., .

11 Esport i discapacitats

per Ester Benach

A Catalunya hi ha 190.796 persones que pateixen algun tipus de discapacitat ja sigui física, psíquica, sensorial o mental. Per a elles, practicar esport és tant una eina per a la rehabilitació corn la possibili­tat de gaudir d'una estona per compartir amb els altres i passar-s'ho bé. El Doctor Ludwing Guttmann va ser un dels pioners en introduir a per­sones discapacitades en el món de l'esport. Avui en dia, però, institu­cions, insta¡'¡acions esportives i cadascun de nosaltres .. sorn prou cons­èients dels problemes i els interessos que tenen els discapacitats?

En molts reportatges escrits fins ara, hem parlat sovint dels beneficis que té pel nos­tre cos i per la millora de la qualitat de vida el realitzar una activi tat física. També hem par­lat dels orígens d'alguns esports, uns nas­cuts fruits de rituals, d'altres importats d'al­tres cultures, etc. Sovint, sembla que sigui ara que es descobreixi que fer esport pot curar o aliviar determinats mals. Mites de Hollywood ens han ensenyat a fer aeròbic, han posat de moda les arts marcials ... , tot mostrant-nos una millora en la seva qualitat de vida, en l'aspecte físic amb marca de io­gUIt i en l'aspecte mental d' una quasi reve­lació metafísica.

L'admiració cap els esportistes professi­onals, el ressò de competicions internacio­nals, la reivindicació cie grups obrers que volien ocupar el seu temps lliure d'una ma­nera tan digna i "vip" com els de la classe burgesa, etc. ha fet que en molts casos, els "ciutadans de peu", ens apuntem i apren­guem a fer esport. D'alguna manera, de l'es­port d'elit s' ha passat a l' esport per a tot­hom amb el que això significa de progressiu aprenentatge dels beneficis físics i psíquics que té l'activitat física, ja sigui com a mèto­de preventiu ja sigui com a rehabilitació.

Hi ha, però, un sector de la població que veu l'esport d'una manera diferent. Són les persones discapacitades que, de manera general, podem englobar en quatre grans grups: físiques, psíquiques, sensorials i per­sones que pateixen malalties mentals.

La diferència entre els quatre grups no sempre és ben definida. La discapacitat sen­sorial és aquella que afecta a qualsevol dels cinc sentits, la física, com per exemple la paràlisi cerebral, afecta a l'activitat motora.

Un exemple clar de la discapacitat psí­quica seria la Síndrome de Down i de la men­tal la paranoia o l'esquizofrènia, malaties conseqüència d'alteracions en la ment.

En tot Catalunya hi ha actualment 190.796 persones discapacitades. En el quadre 1 podem veure aquesta xifra desglossada se­gons els quatre tipus de discapacitat.

Xifres de ~pacitats a Catalunya

Discapacitats físics: Discapacitats psíquics: Discapacitats sensorials: Malalts mentals:

Total:

106.856 34.764 25.771 23.405

190.796

Font: Depautament de Benestar Social de la Generali­tat de Catalunya. Quadre 1

13

REPORTATGE

En Guillem té 3 anys i pateix una discapacitat física. Un cop per setmana fa exercicis a la piscina petita amb la Pilar Sanchez, monitora de l' Àrea d'Activitats Aquàtiques de l'Esportiu Claror (foto su­perior). No és autònom a l'aigua però, en canvi, no té cap por a cabbussar-se o a passar per sota la corxera. Amb cara de sor­presa descobreix, quan treu el cap de sota l'aigua, que es troba en una carril diferent del de la Pilar. Hi ara què farem Guillem? Però ell, que sent encara unes mans que l'agafen, mira a la mare fora de la piscina i després d'un somriure descobreix que en pot tornar a sortir amb una altra cabbussada.

Aquest tipus d'exercicis són, entre d'al­tres més complexos, segons les necessitats dels nens/es, els que practiquen el grup for-

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14

I(JIN I

'ASTISSEIIA

~

«Els objectius dels programes per a

discapacitats poden variar segons les necessitats de

cada persona»

mat pel Miquel (foto de la pàgina 19), la Pau­la, la Laura, laJúlia, el Dani i en Guillem. Tots ells estan afectats de paràlisi cerebral en di­ferents graus. Són poquets perquè cadascú necessita una atenció individual. Marta Sas­tre, monitora de l'Àrea d'Activitats Aquàti­ques de l'Esportiu Claror, ens explica que "és difícil parlar d'una manera genèrica. Cada persona, en aquest cas cada nen, pot evolucionar per diferents camins i els ob­jectius dels programes depenen de les se­ves necessitats. N'hi ha que necessiten po­tenciar la força muscular, altres necessi­ten relaxació, altres poden adquirir més autonomia ... ".

Cada nen té les seves necessitats preci­sament perquè cadascú té, per dir-ho d'al­guna manera, una malaltia diferent. És ano­menada de manera global paràlisi cerebral perquè són malalties conseqüència d'una lesió, qualsevol lesió al cervell, sigui una part petita i molt concreta, sigui una part més àmplia. Hi ha qui degut ala lesió no pot moure una cama, d'altres no poden girar bé el cap, hi ha qui té dificultats per parlar, a la vista i un gran etcètera fins arribar a casos on la paràlisi fa que la persona no pugui moure's i acumuli una tensió tan gran que la pot portar a la mort.

«L'estimulació del nen/a discapacitat, entre els O i els 6 anys, juga un paper

important per a la recuperació de la malatia»

c¡. SARDENYA, 367

TEL. 457 04 39 el. PADILLA, 315

TEL. 436 79 67

BARCELONA

En casos on la part del cervell afectada és petita o una àrea determinada (la motora, la del llenguatge, la visuaL), l'evolució de la lesió pot ser diferent. Se sap que tenim una part del cervell que no fem servir i és aquí on entra la solució per als nens i nenes que pateixen aquest tipus de malalties.

L'estimulació precoç

La importància de l'esport per a les per­SOijes amb discapacitats és precisament l'estimulació. Però perquè realment s'acon­segueixi despertar la part del cervell no uti­litzada, perquè substitueixi les funcions que hauria de fer la part lesionada, és important que aquesta estimulació es faci entre els O i els 6 anys quan el nen encara creix i la seva inteHigència s'està desenvolupant.

L'Anna Ruiz és la mare del Guillem (a la foto de la pàgina següent) i, com molts al­tres pares i mares de nens afectats de qual­sevol tipus de disminució, ha pogut experi­mentar la manca d'informació i d'ajuts per­què els seus fills puguin tirar endavant i curar-se. "L'estimulació precoç en els nens afectats per qualsevol tipus de discapacitat -diu L'Anna Ruiz- és una part poc subven­cionada i també desinformada, tot i que és en els primers anys del nen quan és més fàcil modelar el cervell i quan es poden intentar solucionar els problemes. Més en­davant la discapacitat ja està del tot ad­quirida i és difícil solventar-la ".

En el cas del Guillem fa 2 anys que va a la piscina i 3 que fa fisioteràpia al' escola. Els beneficis que ha notat l'Anna amb les ses­sions al' aigua d'en Guillem han estat molts, entre ells ens comenta que "en primer lloc, en Guillem ja no té tanta dependència de mi. Ha aprés que pot confiar en altres per­sones. En segon lloc, he notat que la ma­laltia ha evolucionat de diferent manera a l'esperada. Ha anat normalitzant els mo­viments i,fins i tot, buscafer-los ell mateix. Crec que el combinat de la fisioterapia i l'esport és molt important".

. . . . . . . . . . . . . .

REPORTATGE , '

Espais Adaptats L'adaptació de l'espai públic per a persones discapacitades és una feina necessà­

ria si tenim en compte que podem considerar discapacitades aquelles persones grans que, per exemple, tenen dificultats per caminar o per veure o aquelles que temporal­ment porten una cama o un braç enguixat Fins i tot aquelles que porten el nadó en cotxet o el carret de la compra, tot i no ser discapacitades poden necessitar, en qual­sevol moment, una rampa o un ascensor,

Però, parlem d'activitat física i esport Per això volem posar especial èmfasi en l'adaptació de les instaHacions esportives, L'Esportiu Claror per exemple ha anat adaptant els seus espais progressivament

Durant els primers deu anys arreu hi havia escales, No va ser fins el 1990 i la primera ampliació que es van contemplar alguns elements per facilitar l'accés i la circulació per la instal 'lació, especialment per la zona nova que s'anava a construir, Un ascensor permetia arribar a les tres plantes del pavelló i als espais annexos des d'on s'accedia a la piscina i a una part dels vestidors de la zona antiga i es va dotar la piscina petita d'una cadira hidràulica per poder-hi accedir amb major comoditat

L'any 1995, amb la remodelació del gimnàs i les zones del voltant, es van substituir tres trams d'escales per una rampa al final del passadís. Així es podia accedir a peu pla a una part important de la zona antiga: la sala de musculació i tres vestidors.

L'estiu del 1997 es va adaptar un vestidor (conegut com Annex), situat a la planta del mig del pavelló (-2), per a casos molt especials i es va aconseguir la concessió per part del Districte de Gràcia, d'una zona reservada d'aparcament per a discapacitats, just davant de l'accés a la instal·lació.

Com peixos a l'aigua

Per les persones que tenen alguna discapacitat, sobretot si és física, un dels millors exercicis són aquells practicats a l'ai­gua i, concretament la natació ja que és un dels esports més complets i restablidors. Tot i la dificultat (cada cop menys agreujada de­gut al gran nombre d'instal·lacions adapta-

des) que pot suposar entrar a la piscina, un cop a dins els seus moviments es tornen més fàcils sense necessitar massa força per a fer-los . Al contrari del que passa amb les persones no discapacitades, a qui els movi­ments a l'aigua se'ls fan pesats i densos, els discapacitats físics poden aprofitar aquest medi per gaudir de més 1libertatde moviment, la qual cosa exercita la muscula­tura de la zona afectada.

En Victor Mascaró té 26 anys (foto de la pàgina 16), Pateix una malatia que afecta la musculatura, provocant una contractura permanent de les articulacions. Per agafar força per caminar amb crosses va al gimnàs i a la piscina de l'Esportiu Claror. Segons la seva experiència "quan estic a l'aigua em sento lliure com qualsevol altra persona. Fins i tot em puc moure millor perquè hi ha gent sense cap discapacitat que els costa nedar o moure 's. Jo, en canvi, em sento com peix a l'aigua".

El paper de les institucions

Patir qualsevol tipus de discapacitació ja ha deixat de significar renunciar a aquelles activitats que sempre s'han sommiat o que, ja sigui per accident o per malaltia, s'han deixat de practicar durant un temps. Actual­ment hi ha persones que, pioners en iniciar noves activitats fins i tot amb instruments

Núria Borràs Directora de l'Esportiu Claror

Fa poques setmanes, l'Esportiu Claror va celebrar el seu quinzè ani­versari . Quinze anys dm'ant els quals la nostra entitat ha fet verdaders es­forços per adaptar-se a una realitat social que s' ha anat transformant a una velocitat de vegades vertiginosa,

Aquest ritme accelerat també s'ha observat en la implantació de l'esport per a tothom, especialment a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona: major nombre d' insta).]acions a la ciutat, amb preus força assequibles; l'em­penta que aquell gran esdeveniment va donar a la pràctica d'activitat física en una ciutat tradic ionalment molt sensible a tota mena d'esports; l'ac­cés generalitzat de grups socials que fins aleshores practicaven activitat fí­sica de forma minoritària .. . Entre aquests últims trobem un col·lectiu, com és el de les persones amb discapacitats, que ha incrementat con­siderablement la seva presència a les instal·lacions esportives.

Les raons d'aquest increment, a part de les esmentades anteriorment, també s'haurien de buscar en la pro­gressiva adaptació de les instal ·­lacions esportives a les necessitats d'aquest i d'altres col·lectius, tant des d'un punt de vista d'eliminació de barreres arquitectòniques com per un major coneixement per part dels tèc­nics sobre les peculiars condicions amb què han de practicar l'activitat fí­sica les persones que pateixen alguna mena de discapacitat.

L'Esportiu Claror, en aquest sentit, no és cap excepció: ha hagut d'adap­tar-se a tots nivells i encara queda una part del camí per a recórrer. Encara res­ten algunes actuacions pendents; en som conscients. Com hem de ser cons­cients que no sempre estarem en con­dicions d'atendre les persones que es dirigeixen a la nostra instal·lació per­què les necessitats són molt diverses i no disposem de tots els mitjans pos­sibles per a satisfer-les. Anem, però, treballant per millorar.

15

/

REPORTATGE

«El nostre esport no crida l'atenció, no produeix el mateix xoc que l'esport

practicat per gent 'normal'», Victor Mascaró

adaptats per elles mateixes, han començat o han seguit practicant "el seu esport". En­tre aquests hi ha amants d'esports d'aven­tura cQm el submarinisme, les motos aq uàti­ques, la vela adaptada, l'esquí aquàtic ... Però també h'i ha altres esports fora de l'aigua que, cada cop més, es posen ,de moda com l'esquÍ en cadira, els escacs, el tennis, l'hípi­ca, el bàsquet, l'atletisme ...

Possiblement realitzar aquest tipus d'es­ports encara no està a l'abast de tothom pel cost que suposa l'adaptació dels mitjans necessaris per a practicar-los. En Victor afir­ma que "qualsevol adaptació costa molts diners. Necessites ajudes i el nostre esport no crida massa l'atenció, no produeix el mateix xoc que els esports practicats per la gent 'normal"'.

En Vic/or Mascaró va represen.tar als socis de l'Esportiu Claror

posant un maó en l'acte de col· locació

dels deu primers maons del

Poliesportiu Sag rada Família, A lafoto, el

veiem arnb l'ex-alcalde de Barcelona, Pasqual

Maragall.

La realitat de l'esport per a tothom serà cada cop més propera si entre la iniciativa d'aquests pioners, molts d'ells competeixen en competicions oficials, l'ajut d'associaci­ons i entitats dedicades a l'esport per a discapacitats i als nous monitors esportius especialitzats, s'aconsegueix fer canviar de­terminats pensaments: "hi ha qui pensa que nosaltres practiquem esport per passar l'estona, que no ens ho prenem seriosament i que l'esport que nosaltres fem no pot arri-

bar a ser tan professional com els dels al­tres ", diu el Victor Mascaró.

Des d'algunes associacions, com la Fe­deració Catalana d'Esports i Lleure o l'As­sociació Special Olympics, es treballa per intentar corregir aquest punt de vista, tan arrelat a la nostra societat, que distingeix entre l'esport d'uns i l'esport d'altres. En aquest sentit sorgeix l'esport unificat, una de les propostes de normalització menys desenvolupades al nostre país. Es tracta d'organitzar proves o jornades esportives on hi participin persones discapacitades amb persones que no ho són. Aquest tipus d'iniciatives poden aportar experiències positives tant a les persones que no pateixen cap problema i que coneixen i comparteixen una realitat sovint llunyana, com per les persones discapacitades que se senten més motivades i integrades en el entorn social.

Tot i així, s'ha de tenir en compte que normalitzar o unificar no vol dir deixar d'adaptar espais o mitjans per practicar acti­vitat física. Algunes veus afirmen que l'adap­tació pot ser sinònim de marginació, però, en Victor té clar que "és normal que es facin coses, competicions o espais, especialment per a nosaltres. Valguem o no, som dife­rents i tenim altres necessitats " .

. . . . . . . . . . . - ..................................................... .

16

TAPISSERIA SAGRADA FAMILIA

RESTAURACIÓ DE SOFÀS,CADIRES, BUTAQUES I CONFORTABLES. TAPISSAT DE CANAPÈS,

CAPÇALS DE LLIT, PARETS I PORTES~

«<UU« CORTINES I TOLDOS

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Rosselló, 380 08025 BARCELONA T e I . 456·07·18

L'origen de l'esport d'alta competició practicat per persones amb discapacitats

De la rehabilitació a l'esport d'elit Actualment, tothom coneix els Jocs Paralímpics o els Special 01ympics i ningú s' extranya que la seva organització sigui tant o més acurada que la dels Jocs Olímpics. Però, de fet, fa relativament pocs anys que es porten a terme iel seu origen no va ser gens fàci l.

Per trobar l' origen de l'esport per a per­sones discapac itades ens hem de s ituar a principis de segle i en el marc de la rehabili ­tació.

Les conseqüències derivades de la Gran Guerra van ser nefastes a molts nive ll s. Moltes persones van patir el traumati sme que suposava començar una nova vida amb alguna part del seu cos mutilada. Per passar millor el temps a l' hospital un grup de ma­lalts va decidir practicar esport. Aque ll inici va quedar troncat quan, per sort, tots e ll s van tornar a casa. Alguns anys més tard , e l 1932, es produïa un segon intent a Alema­nya i a Escòcia al crear-se 1'" Associació de Golfistes d ' un sol braç" i el "Club del Motor". Aquest cop, però, la desconei­xença per part de la població i el poc nombre de socis van fer que totes dues es dissol­guess in .

Tots e ls intents per fer néixer l'esport per

a discapacitats, adaptat a les circumstànci­es de cada grup si es donava el cas, havien fracassat fins que va arribar la Segona Guer­ra Mundial amb les mate ixes conseqüènci­es que la Primera.

Sir Ludwing Guttmann

Aparegué en aquest moment una f igura cabdal de l'esport per a di scapacitats, el doctor Ludwing Guttmann , que va ser di­rector del servei de neurologia de I ' hospital

«Els danys físics i psíquics derivats de les guerres van motivar la integració de les persones que els patien al

món de l'esport»

REPORTATGE

d Stokè Mandevi lle (Anglaterra). Guttmann contemplava l' home en la seva totalitat i va creure adient introduir l'activitat fís ica en­tre els seu. pacients paraplèg ics , a causa de les ions medulars, per intentar substituir les pesades i llargues hores que passaven al gimnàs. L'objectiu que perseguia amb, en aque ll a època, innovadora idea el resumia dient "elfi més estable de l 'esport per als minusvàlids és afavorir la conexi6 amb el m6n que els envolta ".

Guttmann utilitzà l'esport per accelerar la rehabilitació gràcies a l'alicient que supo­sava per als malalts la pròpia superació de les marques, però també sabia que era una bona manera de faci li tar la integració soc ial. A partir d'aquesta idea va començar a mou­re els f ils perquè l'esport per a di scapacitats es convert ís en una realitat.

El camí cap a l'alta competició

El 28 de juliol de 1948 es van inaugurar e ls Jocs Olímpics de Londres, els primers després de la Segona Guerra Mundial. Co­mençava la 14a Olimpíada i, coincidint amb eUa, Guttmann va organitzar la primera com­petició esportiva entre 16 arquers amb cadi­ra de rodes. Fent-ho coincidir el mateix dia Guttmann volia impregnar a aquella compe­tició una vocac ió olímpica i, per això, no es va aturar aquí i, des del Centre de Parap lè­gics d'Stoke Mandeville, va crear la Federa­ció Internacional del Jocs d' Stoke Mandeville per tal de realitzar aquests jocs anualment i en concret, perquè en els anys

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ORTOPÈDIA

q~~Ll Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana

per a millorar el rendiment esportiu

• Plantilles ortopèdiques a mida. • Faixes i cotilles per a la columna. • Cadires de rodes, bastons, llits especials. • Adaptacions de la llar a minusvàlids. • Ajudes per a la 3a edat.

Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'espanya

Tallers pròpis . Confecció personalitzada

7 ft

Sense al-Ièrgies I •

Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres

dos centres

CI Indústria 189 (davant Creu Roja) 08025 . Barcelona - TellFAX 450.23.23

17

REPORTATGE

olímpics, tinguess in lloc a la mateixa seu dels Jocs.

Aqu eU any van ser 400 atletes amb discapacitat, provinents de 23 països dife­rents, els que van participar en els que po­dríem anomenru' els "Jocs de Guttmann". Des d'aleshores, aquests pre-Jocs Paralímpics van celebrar-se sempre cada 4 anys, tot i

Començava un moviment esportiu i com­petitiu que amb els anys acabaria tenint una projecció mundial. La fita es va aconseguir el 1960 en la 17a Olimpíada celebrada a Roma.

18

Pedro Andreu Psicòleg de l'esport

Esportistes capacitats i competents

L'esportista amb disfuncions físiques i/o psíquiques en plena pràctica esportiva suggereix algunes emocions i molts pensaments.

En primer lloc, des de la teòrica "normalitat", hom no pot deixar de sentir admiració per !'esforç, ?f?!!)' de superació, contïança i autoafirmació que comporten per a ells moltes de les pràctiques esportives realitzades.

Després, i en un exercici que sol· licito des d'aquestes línies el lector faci, no hau­ríem de veure més que una manifestació més de normalitat d'unes determinades persones amb unes determinades característiques que aconsegueixen, amb alguna dificultat afegida, portar endavant aquesta difícil aventura que s'anomena Vida.

En la nostra vida, actualment, hi ha un component cada cop més present que és l'esport, bé com a fenomen social i espectacle al qual un gran nombre de persones s'entreguen apassionadament (algunes en demesia!), bé com a pràctica esportiva en la qual bàsicament busquem compensacions en el nostre temps lliure i millores en la nostra qualitat de vida tant física com psíquica.

És en el mru'c conceptual de l'esport com a pràctica per a tothom, adaptat a les diverses necessitats i realitzat en funció de les capacitats i exigències de cada perso­na, on l'esport aporta el vincle d' implicació i cohesió social que li és totalment inhe­rent i comú a tota persona que el practica.

Viure conjuntament i en positiu els valors aglutinadors que comporta l'esport i intentar valorar, des de l'acceptació de les diferències, l'esforç que realitzen aquests esportistes capacitats i competents que les pateixen, i fer tot allò que sigui possible per disminuir-les i no pas augmentar-les, hauria de ser l'objectiu per tots els qui participem en el, cada cop més ampli, món de l'esport.

«L'esport unificat és una proposta de normalització

perquè persones discapacitades facin esport

amb persones sense problemes»

que en alguns casos no van coincidir amb la seu dels Jocs Olímpics. Gràcies a la perseverància del doctor Ludwing Guttmann aêtualment podem parlar d 'esport per a discapacitats d'alta competició. Fins i tot, el Papa Joan XXIII va anomenar a Guttmann "el Coubertin dels minusvàlids" fent refe­rència al fundador del Comité Olímpic Inter­nacional i autor de la frase "allò important no és guanyar sinó participar".

El nivell, la dedicació i la professionalitat dels atletes va ser més que demostrada en els Jocs de Seül'88 i superada en els de Barcelona'92. Els Jocs Paralímpics són, avui en dia, el màxim exponent mundial de l'es­port d'elit per a persones amb disminucions físiques o sensorials.

Els Special Olympics

Amb menys anys d'història però amb la mateixa importància que els Jocs Paralímpics, cal esmentar la competició ano­menada Special Olympics. Una de les dife­rències més evidents dels Special Olympics, respecte als Jocs Paralímpics, és que els esportistes que hi competeixen tenen algun tipus de discapacitat psíquica, mentre que en les Paralímpics els atletes que hi partici­pen tenen discapacitats físiques o sensori­als. El fet d'agrupar persones amb discapa­citats psíquiques permet que el sistema de puntuació i l'organització de les proves es faci segons l'habilitat de cada persona i no segons la seva capacitat psíquica, criteri que tant l'associació d'àmbit estatal Special Olympics Espanya com les delegacions au­tonòmiques han adoptat de l'associació "mare", Special Olympics Internacional.

Les competicions poden ser d'àmbit lo­cal, regional o nacional i poden centrar-se en una disciplina o en vàries.

«El Doctor Ludwing Gutlmann va ser una de les persones que més va lluitar

per portar l'esport al món de les persones discapacitades»

78

L'exemple dels Jocs Paralímpics de Barcelona'92

Qui no recorda l'èxit dels Jocs Paralímpics de Barcelona'92? 3.000 atletes de 92 països van participar-hi. Entre tots ells, els atletes espanyols van aconseguir un total de 107 medalles (34 d'or, 31 de plata i 42 de bronze). Aquests resultats van consolidar als atletes de l'Estat en cinquè lloc darrere d'Estats Units (176 medalles), Alemanya (169), Gran Bretanya (126) i França (l03). Quatre anys més tard, els X Jocs Paralimpics d' At1anta'96 van congregar 3.500 atletes de 127 països. Amb 17 esports oficials (14 esports olímpics, 3 específicament paralímpics) i dos de demostració l'equip espa­nyol format per 189 atletes va aconseguir un total de 106 medalles (39 d'or, 31 de plata i 36 de bronze).

En general, els Special Olympics prete­nen donar a conèixer les activitats esporti­ves que, durant anys, han fet i fan les enti­tats locals. A Catalunya, la majoria d'aques­tes enti tats estan adherides a l'Assoc iació Catalana d'Esports i Lleure (ACELL) que l'any 1996 es va reconvertir en la Federació Catalana. L'ACELL va ser fundada l'any 1982 i és una entitat sense ànim de lucre que sobreviu gràcies a les subvencions de

les administrac ions, al patroci ni i a les quotes dels seus afilats, més de cent entitats i de 5.000 persones, entre co l·lectius i particulars.

L'ACELL organitza els Campionats de Catalunya de futbol sala, de natac ió i d'atle­tisme. Tant l'Associació Special Olympics Espanya com l'ACELL comparteixen la seu i els criteris d'organització de les diverses competicions.

REPORTATGE

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Segur _ •• adrid

Comenci

EL pLaer d'aconsegu

• sembrar ExceL·~e ndibi L itat Màxima seguretat.

aVUl a

eL seu futur •

"

finance ro fiscaL.

Desgravi invertint en vast e mateix. 9205 Provença 427-431 9925 P. Santjoan 135

08025 08037

9217 Castillejos 248 9223 S. Antoni M. Claret 139

08013 08025

19

" . \nunl"Íl'U-\ liS l'n :Ulul'sta Sl'lTiú. I : anunl"Í los gratuït . i IHlIllloS hl'u dl' deixar-III a la LI N lA DI RECTA hústia del '1'( ' deixant Il's \lIstrl'S dadl's. Els anllnl"Ís nil p"dl'nl'xlTdir llos 13 parallll's.

Mare i filla busquem pis de particular. Màxim lloguer de 50.000 ptes. Pepa. Tel. 436.86.63 0457.26.41

Venc Mountain-bike nova. Preu: 15.000 ptes. Daniel José. Tel. 636.01.85

Estudiant de 3r d'Economia s'ofereix per donar classes de Matemàtiques i Anglès.

. Irene. Tel. 456.61.81

No sap on deixar els nens quan és fora de casa? Vol una cangur de confiança a qui li agradin els nens? Tinc referències. Maria José. Tel. 436.91.18

Quiromassatgista i reflexòloga podal di­plomada. També a domicili. Carmefl. Tel. 436.21.71

Auxiliar geriatria. Preu assequible. Josep Vidal. Tel. 245.71.10

Quiromassatgista i reflexoterapeuta. Do­lors musculars, massatge esportiu, estrés. Maria Teresa. Tel. 436.28.09

Reformes en general. Cuina, bany, aigua, gas, electricitat, pintura ... Jose Querol. Tel. 939. 36.99.40

Dibuix, pintura i modelatge. Classes par­ticulars per a nens. Marisa Ramón. Tel. 457.95.62

Pedagoga amb experiència s'ofereix per donar classes de repàs i d ' Alemany. Àngels. Tel. 456.10.24

Noi amb carnet d'instaHador autorit­zat s'ofereix per fer instaJ.lacions de fonta­neria, gas, electricitat, tramitació de butlle­tins ... Preus econòmics a socis del Claror i pressupostos sense cap compromís.

Josep. Tel. 427.52.02 o 939.63.26.64

SOCIS I USUARIS DE L'ESPORTIU CLAROR

Teniu fotos o videos d'interès sobre algun

esdeveniment relacionat amb l'entitat?

Partits de bàsquet, exhibicions de judo, taekwondo, aeròbic ...

Deixeu-nos fer una còpia.

No perdreu el vostre original i ajudareu a augmentar el fons

documental de la Fundació Claror.

Adreceu-vos a les oficines d'adminis­tració de l'Esportiu Claror, o truqueu al

telèfon (93) 207·06·40

Gràcies!

~asaments, ~omuníons, í d'altres

~elebracíons amb la Granja-Escola Sínaí

Posem a la vostra disposició: Les voleu fer

amb nosaltres? Us oferim qualitat de

professionals

20

* E e 6e,,~e, fie (~deú~~),

e.,ee,,'"'

*Ee II06e"e ~e6e".",,"e (fte't a ~ de 15 a 50 ~),

* .t I elle"e,., ., fio"",e,e, (4i ~ ea ~ de ea ~ tiM),

i preus d'escola

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

7 ft

XARCUTERIA NEBOT LA YAYA AMÈLIA EMBOLIC

Parc infantil.

~ La millor qualitat al millor preu La cuina del bacallà Festes, aniversaris.

li Còrsega, 510 - Mallorca, 160 Sardenya, 364 Tel. 456.45.73 Consell de Cent, 461 Tel. 232.97.05

XEITO ; MAI TONI ESTÈTICA BAR RIBEIRA

Llibreria i objectes de regal Tot per estar Entrepans, tapes i vins gallecs La teva botiga: t'esperem!

molt més maca Rosselló, 411 Tel. 458.63.85 Rosselló, 384 Tel. 456.56.17

Còrsega, 529 bis RESTAURANT CAPITOL III GIRBAU REGALS Barcelona 08025

Restaurant vietnamita Tota mena d'objectes de regal Tel. 457.07.45

Nàpols, 266 Tel. 459.39.16 Còrsega, 511 Tel. 207.45.22 (entre Rosselló i Provença) Rosselló, 396 Tel. 456.76.07

MAI TONI PERRUQUERIA CUINATS MEDITERRÀNIA

INSTITUTS ODONTOLÒGICS Menjadors escolars i Catering

Atreveix-te! Carrer del Sol , 179 (Ent. 5a.) ASSOCIATS

Canvia la teva imatge 08201 Sabadell Tel. 726.99.77 Ben a prop teu

Còrsega, 529 bis Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

Barcelona 08025 ELECTRICITAT CANALS Molt a prop teu

Tel. 457.07.45 Instal·lacions. Cuines i banys

Sardenya, 319 (baixos) , Rosselló, 399 Tel. 458.09.53 Tel. 457.04.53

08025 Barcelona

PERRUQUERIA LEAM FOTO GILMA Tatuatges i Qualitat i bon preu

SON IBER ELECTROMEDICINA maquillatge permanent Equipament per a cardiologia

Sardenya, 325 Tel. 207.52.23 Rosselló, 417 Tel. 436.03.46 ECG, Holter, prova d'esforç, espirometria, accesoris, i no

reutilitzables EUGENIO MAGLlANESI LOS COLORES Doppler. Digitalització i arxiu

PERRUQUERS· PELUQUEROS DE VENEClA d' imatge mèdica

La Qualitat en Servei i "La teva boutique" Sardenya, 337

Producte, al mínim Preu Tel. 458.19.04

Rentar-Brushing ta5a 890 ptes Emporta't les millors marques MUDANCES ÀNGEL LLEÓ

Rentar-tallar ~ 1020 ptes

Tallar-Homes t500 1275 ptes en moda Pret-à-Porter, A qualsevol punt d'Europa

Alta bijuteria, i guardamobles Indústria; 106 Tel. 455.97.04 i complements Roger de Flor, 277 Tel. 457.12.25

EUGENIO MAGLlANESI LOS COLORES DE VENECIA LA BOUTIQUE PERRUQUERS· PELUQUEROS DEL MOVIL Color+PH àcid f915 1675 ptes

"La teva boutique" Telefonia mòbil

Moldejat 2300 1955 pte s Descomptes importants als i accessoris

Presenti aquest anunci i li socis de l'Esportiu Claror Descomptes especials

aplicarem els preus indicats Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 als socis de l'Esportiu Claror (15% dte. com a soci) (entre Indústria i Pare Claret) Speak Digital. Sardenya, 342

Indústria, 106 Tel. 455.97.04 Tel. 455.20.87 Tel. (93) 456.59.33 Barcelona 08025 - Barcelona 08025 - Barcelona

7ft 21

PASSATEMPS

Sopa de lletres

T A C F U T B o L 7

L o I C A T A N A o G E C T R Y T M T C

o R L U E I I S A

A E I A H N R U U S

L R S R G I N J I R

B K M S J A P C V

A M E o U E S E

L A R A D T T R C L

L U S B o V E R o A

',\ I Test

l. Com es diu el porter de la selecció espanyola

de waterpolo?

2. Quin nedador català va guanyar medalla de

plata en els 25 Km en aigües oberles dels

Mundials de Perth?

3. Quina nacionalitat té Pete Sampras?

4. Quin nom rep el movimenld'oposició a Núñez

que es v iu a Can Barça?

S. On ha començat el Mundial de Ral ·lis?

6. Quin és el punt més dèbil de Djordjevic?

'S I~ tI P (9 'o l·mJ~ IUO lAl (ç "nI!¡q . IlIlJ.I;)F\ l ( t> "r.UI!J !.lJ ltlV 4 p.lON «( '1!;l:;l1N P! I\l!O (l ' UY Il O~1 "11<';:>f( I :saJsodsaH

Troba la parella , :;J; , ",l\:

t,., Relaciona ,les 'dues còlu~~es... ,"';,' ," " ¡ot'"' y., ;;",,,* "t ~ ,.,,' ¡fi ,t\\~~)' "" f:¡/'~~~

1960 Jocs de Tel-Hashomer (Israel)

1964 Jocs dè Heidelberg (Alemanya)

1968 Jocs de Seül (Corea)

1972 Jocs de Roma (Itàlia)

1976 Jocs de Toronto (Canadà)

1980 Jocs d'ArheÍn (Holanda)

1988 Jocs de Tokio (Japó)

'HFIS '886 1 ~ llI :J lpV '086 1 ~O IUO.l0.L

'9L6 1 :'à.laq\:lp!Jl-! '(;L6 1 :.I;}llIOlISUH-FU. '8961 :o!"lo.l "V96 1 : 1! lU()~ "096 1 :9P" ¡OS

e s

Carles Gonzalez Font ja té mòbil

Com a guanyador del concurs corresponent al darrer número de la revista, Speak Digital va obsequiar-lo amb un telèfon Nokia de la màxima qualitat. Felicitats!

r~------------~----- -l I I

Nom .. ......... .. .... ....... Cognoms .... ... .. ... .. .... .. ... .. ...... .. .. .... .. ... .... ... .... .. .

Adreça ..... .. ... .. ... ..... ...... .... .. ... ...... .. ..... .. .... ... . Telèfon ..... .. ... ..... .. .... ... .

Ciutat. ........ .. ....... ... ... ..... .. ..... ..... .... .. ..... .. .... ... .... ... OP ... .... .... .... .. .... . ..

Edat.. .... ...... . Ets soci/a del Claror ... .. .. .. .. .. .... .... ... .. ... .. ..... ..... .. .. ... .... .

1a PART

1. A quina població viu Jordi Tarrés?

..... ... ...... ...... ..... ... .... ...... ...... ......... ...... .. ... ..... .. ... .... ... ... ....... ... ...... .. ...

2. En quins quatre grans grups podem classificar les discapacitats?

3. Quins dies se celebra la Festa Major de la Sagrada Família?

.... .. .... ... ....... ... ... ... ........ ... ... .... ........ .... .... .... .. ......... ..... .. ....... .... ........ .

~ 2a PART

1

I I I ,

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

...... ...... .... .... .... ...... ..... .... ...... ........... .... ..... ........ ... ..... .......... ...... .... ... .

2. I què t'ha agradat menys?

..... .... ..... ..... ...... .. .... .......... ...... ......... ...... ... ..... ...... .... ...... ... ... .............

3. Quina secció t'agrada més?

..... .... ... ... .... .. ...... ...... .... ...... ..... .... ....... ... ... .... ....... ... ........ .... .... ... ... ....

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

...... ..... ..... .... .. ............ .. ...... ... ..... ... ...... ........ ........ ..... ... .. ...... .... .. ...... ..

5. Què creus que li falta a la revista?

... ... ......... ..... .. ........ .... .. .... .... ... ......... .. ....... ......... ......... ... ..... ..... ... ..... .

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

.... ........ .. .. ..... .. .... ....... ... ... ....... ...... ...... ... .. ... ......... ..... .. .......... .... .. .. ....

RS DE PARAPENT, DE 2 CAPS DE MANA (DE 10 A 15 VOLS)

PARAPENTE PIRENAIC Cursos d1iniciació i vols biplaça.

Atenció especial a tots els socis del Claror

Alberg Santa Fe Tel. (973) 38.22.08

(909) 71.88.81 (908) 99.51.33

ORGANYÀ (Alt Urgell)

10% descompte

--I~ o ., r+CC OCD -:l Ol r+ ..., _. o -., CD

UJ _. Ol • : C-

CD

NOTíCIES DEL CLAROR

La Fundació Claror adapta el seu organigraJna

a la nova realitat La Fundació Claror és una entitat en creixement. D'aquí poc temps en­trarà en funcionament la segona instal·lació que gestionarà. És per això que el Patronat va decidir, el passat 26 de novembre, aprovar una

. remodelació de l'organigrama de l'entitat per tal de potenciar els recur­sos humans i el treball en equip.

D'esquerra a dreta, Núria Borràs, Directora de l'Esportiu Claror; Joan ltxaso, Director General de la Fundació; Joana Céspedes, Presidenta del Patronat de la Fundació; i Eduard Franco, Director del nou Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

Un equip de set persones, amb Joan Itxaso com a Director general, porta la direc­ció operativa de l'entitat des de ITde gener, sota la supervisió del Patronat de la Funda­ció que presideix Joana Céspedes.

Al front de cada instaHació hi haurà un director. En el cas de l'Esportiu Claror serà la Núria Borràs Comajuncosa, llicenciada per l'INEFC, que treballa a l'Esportiu Claror des de fa 15 anys desenvolupant diferents tas­ques relacionades amb les àrees tècniques i esportives. Des de fa tres anys desenvolu­pava la direcció tècnica.

El director del Poliesportiu Sagrada Fami­lia serà l'Eduard Franco Estadella. L'Eduard, enginyer de professió, va ser un dels impulsors fonamentals, l'any 82, de la creació del Claror. Igualment, de manera desinte­ressada, entre 1989 i 1993, va exercir com a primer president del Patronat de la Fundació. Durant el seu mandat es van portar a terme

24

les obres d'ampliació de l'Esportiu Claror. Ara, des d'una perspectiva professional,

l'Eduard Franco torna a l'entitat per a dirigir la posada en marxa i la consolidació del nou poliesportiu.

«Un equip de set persones, dirigit per Joan Itxaso, porta

la direcció operativa de l'entitat, sota la supervisió

del Patronat de la Fundació»

Les persones que completen l'equip diri­git per Joan Itxaso (gerent de l'entitat des de 1983) són Albert Gimenez (Àrea de Salut), Manel Carmona (Àrea d'Administració), Sergi Larripa (Àrea de Comunicació) i Àn­gels Güell com a Secretària de Direcció.

Joan Itxaso Director General de la Fundació Claror

Un nou impuls en la consolidació dels

Recursos Humans

Les decisions del Patronat de la Fundació Claror del 26 de novembre de 1997, tenen una trascendència i m­portant per al futur de l'entitat.

Aquesta trascendència ve donada, no només pel fet d'haver definit un nou organigrama que ens permeti fer front amb èxit a la gestió d'una nova instal·lació, el Poliesportiu Municipal de la Sagrada Farrulia. La lectura de fons de les decisions preses pel Pa­tronat ha d'interpretar-se com una aposta decidida i ferma per a la con­solidació de tot l'equip humà de la Fundació. Sens dubte és una aposta de treball en equip.

En el sector de les entitats o em­preses que gestionen instal·lacions esportives, la Fundació Claror és un punt de referència, pel que fa a la ges­tió dels seus Recursos Humans. Aquest fet diferencial important, rep ara un nou impuls amb la incorpora­ció de nous professionals que, de ben segur, faran una aportació valuosa, i amb la incorporació de nous treballa­dors i treballadores a noves respon­sabilitats en la fase que haurem d'afrontar amb decisió i empenta.

Nosaltres, l'equip de professio­nals de la Fundació Claror, estem or­gullosos de la qualitat de la nostra clientela.

Ben aviat, la nostra base social s'ei­xamplarà de manera significativa. No podem defraudar les expectatives dels actuals i dels futurs socis i, és per això, que hem decidit crear, a cada instal·lació, equips potents i coordi­nats, capaços d'oferir una resposta de qualitat a la important demanda social dels serveis que ofereix la Fun­dació Claror.

NOTíCIES DEL CLAROR - ~------- --------------------------------

L'Esportiu Claror conlllelllora el seu quinzè aniversari

L'Esportiu Clarorja té 15 anys. E ls va fer el 18 de desembre i, com molts de vosaltres ja sabeu, es van organitzar un seguit d'ac­tes per a celebrar-ho.

El dijous dia 18, es va presen­tar el nou logotip de la Funda­ció Claror, di ssenyat per Fè lix Jodar, i que ja podeu veure im­plementat en diversos impresos i suports de l'entitat. La mateixa tarda es va fer una xerrada on treballadors de l C laror i perso­nes vi nculades a l'entitat des del seu naixement van explicar anècdotes passades durant aq uests 15 a ny s d'història . Quinze són rel ativament pocs anys però donen pe r explicar moltes coses viscudes . Per re­frescar les go les seques , l'acte va acabar amb cava per tots e ls ass istents .

El divendres 19, la celebració va seguir. L'Esportiu Claror no podia oblidar-se d'una part im­portant de gent que també li ha donat vida des del seu inici : e ls

Reforma d'ambients Cuines banys

El Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, contempla la mostrafotogràjïca rela/iva a la història del ClarOl:

nens, nenes i joves , que van gaudir d'una tarda de jocs i gres­ca amb un grup d'animadors .

Entrada la tarda, però, ca li a posar-se una mica més seri osos.

En un pavelló on es respira­va un ambient molt familiar, el secretari de la Fundació Claror, Jordi Cabanes, va fer la introduc­ció dels parlaments. Albert Bat­ll e, regidor d'esports , i Joana Céspedes, presidenta de la Fun-

dació Claror, cadascú des de la seva perpectiva, van tenir parau­les de recone ixement a la tasca desenvolupada per l'entitat i van animar e ls soc is de l'Esportiu C laror a continuar amb empenta aquesta tasca en favor de l'es­port per a tothom .

Dins l'acte es va presentar la Guia del Soci de l'Esportiu Cla­ror. Lajornada va acabar amb un piscolabis popular.

CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES, S. A.

PARKING Industria

E.M.A. &e~

Som una botiga diferent a les altres Vingui i comprovi-ho

18 anys fent llar --------

Mercè Bel guanya la Copa de Nadal

L'ú ltima edició de la Copa de Nadal, la travessa que es fa cada 25 de desembre a l Port de Barce lona, va tornar a teni r un protagonista de l'Esportiu Cla­·ror. Mercè Bel, monitora de l' Àrea Aquàtica, va quedar primera en la categoria veterana femenina. La distància a nedar eren 200 me­tres, des del Maremagnum f ins a Colom, però com ella mateixa diu "en aquestes travesses tan curtes no valen tan els metres com saber nedar-les bé. Normal­l'I1.ent, l'aigua és molljr'eda i des­prés del primer contacte cal sa­ber adequar la velocitat amb el ritme respiratori perquè no es produeixi cap insujïciència ".

Mercè Bel és ja tota una ex­perta en la Copa de Nadal. L'any 1962 va ser la guanyadora en la categori a absoluta femenina. 33 anys després, el 1995, va gua­nyar en la categoria veterana. Aquesta, per tant, és la tercera vegada que Mercè Bel guanya la Copa de Nadal.

Televigilància. Circuit tancat T.v. Servei mimlsvàlids.

100 ptes/hora Per als usuaris de

l'EsportiU Claror

Rosselló 439 Tel. 436.03.39 Nàpols, 274 i Sicília, 257 - Tel. 457.37.06

25

/

NOTICIES DEL CLAROR - - -

En marxa el servei de dietètica i el d'electrocardiografia

Bon bàsquet en el IV Torneig de Nadal

Nou servei de pàrquing per als usuaris del Claror

L'Àrea de Salu t de l'Esportiu Claror ofereix a tots els seus so­cis dos nous serveis: el de con­trol dietètic i e l servei d'electro­cardiografia. E l control dietètic permet saber la composic ió cor­poral de cada persona per esta­blir una dieta adaptada segons

. el cons um calòric. El servei d'electrocardiografia permet adeq uar els programes espor­tius a les característiques de ca­dascú. Tots dos serveis tenen una tarifa especial de 1.500 ptes i són atesos per personal espe­cialitzat.

El judo torna a donar alegries

Tres judoques del Claror s'han proclamat recentment campio­nes de Catalunya en categoria Sènior. Són la sn via Díaz (menys de 52 Kg.), Dolors A ig ües (menys de 66 Kg.) i Maria Lluïsa López (menys de 78 Kg.). A més, Mireia Estruga va quedar segona classificada i David Soriano va obtenir el tercer lloc.

26

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

L'Esportiu Claror va organit­zar els dies 22 i 23 de desembre el Torneig de Bàsquet Pre-Infan­til i Infantil de Nadal, amb la par­ticipació dels millors equips de Catalunya. El torneig va mostrar un bon nivell de joc, que va agra­dar als espectadors que pràcti­cament van omplir el pavelló de joc les dues jornades.

Quant als resultats, en cate­goria pre-infantil, els guanya­dors van ser l'ADO Barcelona (femení) i els Maristes Ademar

Construcció general Pintor

Fusteria Caixes fortes

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat

Guals Portes automàtiques

Gravats Tot tipus de claus

(masculí). En categoria infantil, els guanyadors van ser e l FC Barcelona (mascuH) i el Santa Ca­terina de Siena (femení).

E l Torneig de bàsquet de Nadal va ser patrocinat per Ins­tituts Odontològics Associats.

També cal destacar la cele­bració de la segona edició del torneig de l'Escola de Bàsquet, que va enfrontar els nois i noies de l'Escola de Bàsquet del Cla­ror amb els de l'Escola de Bàs­quet Nacho Solozabal.

Serveis Infonnàtios:

L'Esportiu Claror i l'empresa Concesionaria de Explotaciones SA han signat un conveni se­gons el qual tots els usuaris del poliesportiu gaudeixen, des de principis d'any, d'un descompte del 50 per cent de la tarifa horà­ria quan deixin el cotxe a l'apar­cament d'aquesta entitat. El pàr­king, a 100 metres de l'Espo~tiu

Claror, té una doble entrada i sortida; una al carrer S icília i una altra a Nàpols, ambdues al tram situat entre Rosselló i Provença. Per a gaudir dels descomptes és imprescindible presentar el ti­quet del pàrquing al control d'ac­cés de l'Esp0l1iu Claror, on s'hi posarà el segell.

Campanya per a la formació d'un fons fotogràfic

L'Esportiu Claror ha iniciat una campanya entre e ls seus socis i usuaris per tal de fer cò­pies de fo tos i videos relatius a l'entitat i així augmentar el seu fons fotogràfic i videogràfic.

. . . . . . . . . . . . . .

Ex;perts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les millors solucions.

D~~~ / Dissenyadors de ampli prestigi din re d'aquest sector, aconSegui ran la mil lor presentació als seus treballs.

Fotogravats: I Equips informàtics competitius resoldran qualsevol problema de gravats, imatges, colors, etc.

Impr.ss~ó: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de material, fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

[P@@~Ofk3 CI Cardenal Reig, 23, 82 1 ê - 08028 Barcelona

Tel. 448 12 98 - Fax: 449 72 43 Adreça de correu: pcgrafic@mx3.redes1b.es

Instituts Odontològics Associats potencia la coHaboració amb la Fundació

Per terce r any consecutiu , Instituts Odontològics Associ­ats i la Fundac ió Claror van sig­nar un conveni de co l·laboració per a l'any 1998.

Així, Instituts Odontològics Associats seguirà oferint impor­tants descomptes als socis del Claror a tots els seus centres, el més proper, s ituat al carre r Sardenya, 31 9.

A més, Instituts Odontolò­gics Assoc ia ts seg uirà col ·­laborant econòmicament amb la Fundació patrocinant tota mena d'actes esportius i socials de l'en­titat, com la Milla de la Sagrada Família.

En la foto superior, Joan Solé, Director Ge neral d'Instituts Odontològics Associats , amb Joan Itxaso, Director General de la Fundació Claror.

" NOTICIES DEL CLAROR , ~: -, . .

La inauguració es preveu el 25 d'abril

El Poliesportiu Sagrada Família ja és a la recta final de les obres Aquest mes comencen les inscripcions

«L'acte d'inauguració

formarà part del programa de les

Festes de la Sagrada Família»

de l'entitat. La Fundació Claror ha hab ili­

tat un local molt a prop del nou poliesportiu per tal de fac ilitar el

Vista del pavelló de la nova instal·lació. desplaçament de ls veïns i ag ili ­tar els tràmits d'inscripció.

Les obres d'acabament de l un any després de l'acte de ls 10 Po li esportiu Sagrada Família entren en la fase dec is iva de finalització.

Ara és el moment d'intensif i­car esforços de coordinac ió i direcc ió de les obres perquè instal ·ladors, industri als i pale­tes vagin tots a l'hora per ta l d'aconseguir acomplir els termi­ni s fixats per la Fundació Claror.

Tot fa pensar que aquest ter­mini s'acomplirà i que amb tota probabilitat el dia 25 d'abril (just

«La Fundació ha habilitat un local per a facilitar la

formalització d'inscripcions»

maons) es farà l'acte d' inaugu­rac ió d'aquest nou equipament.

L'acte estarà emmarcat di ns el programa de les fes tes del barri de la Sagrada Família, que se celebraran entre el23 d'abril i el 3 de maig. E l proper número de la revista Tot Claror informarà amb detall de les característiques de l'acte d'inauguració, així com de la resta d'actes relacionats amb les Festes que seran organitzats per la Fundació Claror.

Inscripcions

El procés per formalitzar les insc ripcions de les persones que han fet la sol · licitud comen­çarà l'última setmana de febrer, segons ens informa la direcció

Gran expectació

L'obertura del nou poliespor­tiu ha creat una forta expectati va al barri . La Fundació ha rebut prop de 6.000 so l· li c ituds de persones que volen abonar-se a la nova instal·lac ió.

Per tal de donar una resposta ordenada i àgil a l'important vo­lum de sol·licituds rebudes, es convocarà als so l·licitants per setmanes fin s e l mes de maig.

«Més de sis mil persones han fet la sol·licitud per a ser sòcies de la nova

instal-lació»

CLíNICA VETERINARIA SAG RADA FAM I LI

CENTRO MÉDICO QUIRÚRGICa .:::;..:=!:==:-Córcega, 537 entre Marina y Cerdeí'\a - Tel. 435 88 67 - 08025 BARCELONA

Horarlo Consulta: de 9 a 21 h. de LUnE!S a Sabados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54

1":'1 PARKING gratulto .... trente a nuestra Cllnlca

Dr. Fernando Fernandez - Dr. Ignaclo Farras - Dr. Alexandre Tarrag6 ,,~'..... )\

$EF.s>Vï-e-ï--.'.~~ BE PELu<i.uEF.s>ï~ ~ 27

AGENDA - - ~ - - -~-~- - - - -- - -

28

ACTIVITATS D'INTERÈS

ESPORTS

«XXI Trial Indoor Solo Moto de Barcelona» Torna la cita anual entre el trial i els seus milers d'aficionats. El Trial Indoor Solo Moto, que enguany celebra la seva vint-i-unena edició, tornarà a tenir com a escenari el Palau Sant Jordi. La cita serà el 7 de febrer.

«Torneig Internacional d'Esgrima» Els amants de l'art de les espases poden gaudir de tot un cap de setmana de campionat. El XXII Torneig Internacional d'Esgrima "Ciutat de Barcelona" tindrà lloc al Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, els dies 14 i 15 de febrer.

«Walt Disney sobre gel» Un any més podem veure els personatges de Walt Disney patinant sobre gel. Arriben al Palau Sant Jordi el dia 4 de març fins al dia 8.

«Mini Marató» El dia 15 de març Marathon Catalunya organitza una prova de marató, d'uns 3 o 4 km, al voltant de la muntanya de Montjuïc.

«Setmana Catalana de Ciclisme» El Ciclisme professional arriba el 23 de març per deleitar-nos durant cinc dies. El recorregut començarà a Lloret de Mar i acabarà el dia 27 de març al circuit del Pé3;rc de Montjuïc.

«Campionat de Judo» Llars Mundet aplegarà, el 28 de març, els millors judoques del país a un nou Campionat "Ciutat de Barcelona" que promet un alt nivell.

El Museu de l'Esport, una bO~ de conèixer la història de l' esp

El Museu de l'Esport va néixer el 1986 omplint la necessitat dels es­portistes i estudiosos de l'esport de gaudir d'un fons important d'objec­tes i informació gràfica sobre la història de l'esport a Catalunya. El llegat del passat, l'evidència del present i un espai, per ara imaginari, reservat per al futur podria ser una manera de resumir de què es tracta i què hi podem trobar.

Tot caminant per l'Avinguda Diagonal i endinsant-nos cap a l'esquerra de l'Eixam­

. ple, crida l'atenció una casa a l'estil de la caseta de xocolata de Hansel i Gretel.

L'edifici, que combina el noucentisme amb l'Art Deco, és de Puig i Cadafalch i ro­man inamobible i a l'expectativa dels canvis en el seu entorn des de 1911.

La casa, situada concretament al carrer Casanova cantonada Buenos Aires, va per­tànyer a Pere Companys

de l'Esport, també conegut com el Centre d'Estudis de l'Esport Dr. Melcior Colet. La Secretaria General de l'Esport de la Generali­tat de Catalunya hi instal·là la seva seu i des d'aleshores vetlla perquè tingui una vida activa i perquè les activitats que s'hi desen­volupin creïn un ambient cultural que dóni resposta a la tradició esporti va de Catalunya. D'aquesta manera, es reafirma un dels pro­pòsits de la Secretaria General de l'Esport i

del Doctor Colet com a fins el 1940 quan el Doctor Melcior Colet hi instal·là un consultori mèdic. La vocació de Colet per l'esport va pro­vocar que, el 1982, fes do­nació de l'edifici a la Gene­ralitat de Catalunya amb l'objectiu de crear un fons esportiu, recullint objectes

«AI recinte de la casa Colet també

s'hi troba la seu de

donant de l'edifici a la Ge­neralitat de Catalunya: impulsar els aspectes cul­turals de l'esport, o dit d'una altra manera, crear un binomi "esport i cultu-

la Secretaria General de

El Museu compta amb ra". l'Esport»

de tota mena relacionats amb la història es­portiva de Catalunya.

El maig de 1986, i després d'algunes re­formes a l'edifici, es va inaugurar el Museu

una part estàtica, on s'ex­posen objectes del passat i el present de l'esport català, i una part dinàmica destina­da a exposicions monogràfiques i itinerants sobre temes d'interès actual.

a Inanera rt català

«En el Museu també s'hi fan

exposicions itinerants sobre temes actuals»

Passejar-se per tots els ra­cons de la casa significa revi ure i aprendre nombrosos capíto ls de la història de l'esport català.

Petits pilars sostenen escul­tures de bronze i de guix. Des d'atletes nus fins a fig ures d'es­portistes de les més diverses disciplines i èpoques diferents. Eljudo, l'halterofília, l'escalada, el pentatló, el bàsquet, la boxa, l'esgrima, la gimnàstica ... per tot podem trobar peces d'artistes com Rosa Serra, Lemoyne, Ruffony, Lanfranch.

Vestint les parets, les millors gales. Dibuixos sobre paper, d'al­tres fets amb tinta xina mineral, olis sobre tela, fotografies, pà­gines de vells diaris .. . Nombro­sos punts de vista sobre l'esport i els esportistes plasmats per au­tors com Xavier Cugat, Eduard Arranz-Bravo, Mario Bedini, Teresa Vilamatas, Manel Rubio,

7 ft

Una efígie del Baró de Coubertin

presideix l 'entrada al museu

i una ll arga lli sta difícil de reproduir en aquest espai.

I a mida que seguim passe­jant, sembla que la nostàlgia im­pregni l'ambient. No és senti­mentalisme o, si ho és, pèrtany a aquell s que hi han deixat ob­jectes valiosos de la seva carre­ra esporti va i, per extensió, de la història de l'esport a Catalunya.

Estem parlant, per exemple, de la moto Beta model TR34 de 260cc cedida per Jordi Tarrés. De la bicicleta amb la qual Marià Cañardo va assolir el títol de Cam­pió de la Volta a Catalunya l'any 1928. Dels diplomes i trofeus que cataloguen a aquest ciclista com un dels millors esportistes de la història catalana. De la moto Derbi de 50cc, que el seu pilot Angel Nieto, va fer Campiona del Món el 1969. També parlem de la reproducció de la pilota d'or eu­ropea concedida pel diari Football a Hristo Stoichkov i de la samarreta original, brodada amb fi l d'or que el Joventut de Badalona va donar, en l'homenat­ge al seu número 10, a Nino Buscató. De Buscató també hi trobem la reproducció de la me­dalla al Fair Play concedida per l'UNESCO el 1969.

Altres objectes destaquen per la seva antiguitat. És l'exemple del joc de bitlles Pallarès tallat a mà i fet amb fusta dels boscos de Tírvia, o els esquís Miret amb botes i pals fabricats, probable­ment, a Barcelona entre els anys

1930 i 1935. Peces insòlites com l'espiròmetre de començaments de segle utili tzat per mesurar la capacitat pulmonar dels espor­tistes.

En una segona planta, dedi­cada als Jocs Olímpics, hi podem veure des de les torxes i les mas­cotes olímpiques fins a objectes personals de diferents esportis­tes. Fins i tot hi trobarem una re­producció de la taula de treball de Pierre de Freidy, Baró de Coubertin, la seva fotografia i el seu títol de Cavaller de l'Ordre de Carles III otorgat pel Rei Alfons XIII el 1903. L'Oda a l'esport, la còpia dels escrutinis de les vota­cions que van proclamar a Barcelona seu dels Jocs Olímpics de 1992, etc.

Si voleu veure com vestien les jugadores de tennis a princi­pis de segle, alg uns utensi lis personals de prestigiosos es­portistes o rememorar trocets de vida esportiva que guardeu a la memòria, no dubteu a visitar el Museu de l'Esport.

Tot això i més és el que guar­da amb candidesa aquesta ca­seta de xocolata noucentista.

El Museu de. l'Esport té l'objectiu

de fomentar el binomi esport i

cultura

AGENDA

QUADERN D'ARAM M . ÀNGELS ANGLADA

Column a 127 pàg ines

De 'prés d'El violí d 'A uscwitz. que evocava l'holocaust jueu, Anglada torna amb una obra colpidora i sen­sible. Aram descriu les seves vivèn­cies i les del seu poble -l'armeni- en l'èxode mass iu per fu gir de la mort quan, e l 19 15, el govern turc decre­ta el seu extermini.

EL COS HUMÀ SARAH BR EWER Editori a l Mo lino

127 pàg ines

Una miniguia de butxaca que ens permetrà trobar tota la informaci ó necessària sobre com és i com actua cadascuna de les parts del nostre cos. Conté il·lustracions, fotografi ­es, mapes, taules i un glossari de conceptes científics.

LA CIUDAD DE LA BOMBAS MIGUEL ÀNGEL SERRANO

Edic ions Temas de Hoy 247 pàgines

Una obra que relata els fets his­tòrics i dramàtics d'una Barcelona de principis de segle en plena lluita de classes. Una classe obrera que es revolta i reivindica e ls seus drets just abans cie la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

llibres cedits per la Papereria Xelto

29

SOCIETAT

Les Festes de la Sagrada Família, entre el 23 d'abril i el3 de maig

La XX Festa Major del barri de la Sagrada Família comença per Sant Jordi amb un compendi d'actes ja tradicionals i noves activitats proposades per dife­rents entitats del barri.

Entre les primeres desta­quem, el dia 26, la plantada i pas­sejada de gegants que, enguany, té un ingredient afegit: la cele­bració del X aniversari dels ge­gants del barri. El mateix dia tin­drà lloc el pregó de la Festa M~or i la jornada de portes ober­tes a les obres del Temple de la Sagrada Farru1ia.

També destaquem els sopars de germanor, els concerts de música clàssica i de rock i mos­tres de fotografia, artesania, art...

La Fundació Claror

Una de les novetats d'aquest any la incorpora la Fundació Claror que, per primer any, serà l'encarregada de fer el programa oficial de la Festa Major. A més, amplia el seu ventall d'acti vitats esportives afegint a la XIV Mi­lla Urbana Popular i el XITI Cam­pionat de Natació Escolar, l'or­ganització d'una jornada d'es­port al carrer amb bàsquet, ae­ròbic, futbol.. .

També serà l'encarregada de muntar la ballaruca del sopar popular que, en principi, serà el dia 24. L'endemà al matí, farà l'acte d'inauguració del nou poliesportiu" Sagrada Família".

. .

Treballar uo hort eODlig de la ciutat L'Hort de l'Avi és com s'anomena una petita zona si­tuada al darrera del Parc Güell de Barcelona. També és un projecte dels Serveis Socials del Districte de Gràcia perquè en gaudeixin els avis i àvies.

E.B. Fa 12 anys, es va reorganit­

zar una part de la muntanya, on a lgunes persones conreaven lliurement, per crear el que ara anomenenl"'Hort de l'Avi". Es va dividir la zona en 21 parcel·­les i es va acondiciar amb la ca­seta per als estris, el rec, i tan­ques per evitar el vandalisme.

El principal objectiu ens l'ex­plica la directora del Centre Cí­vic d'el Coll, Carme Segura, "vo­líem que els avis i àvies de la part nord del districte -La Sa­lut, Penitents, Vall carca i El Coll­tinguessin un espai per trobar­se i relacionar-se".

Per poder conrear alguna parcel·la cal tenir més de 60

I

anys, ser jubilat o pensionista, no realitzar cap acti vitat remune­rada i "tenir ganes de col·­laborar, conrear la terra i assis­tir a les reunions que fem un cop al mes ", afegeix Carme Segura. També han d'acceptar ser respon­sables del manteniment de l'es­pai i els estris comuns, i porta­veus del grup en torns d'un mes.

Objectius exitosos

Si l'objectiu proposat era aconseguir una bona relació entre els avis i àvies, aquest ha estat aconseguit amb escreix. Només cal travessar la porta de l'Hort i veure'ls asseguts als bancs, fent-la petar. Les jorna-

«Un espai comú perquè els jubilats puguin treballar la

terra i tenir un punt de trobada»

des de treball són relaxades com ens explica Aris López "de ga­nes de treballar n'hi ha poques però ens ho passem molt bé. Cada diumenge esmorzem aquí tots". L'Aris cultiva bledes, ·fa­ves, alls, tres classes d'enciams, cols, cards ... Aprofiten bé l'es­pai, fins i tot, pensen en els nens de les escoles que de març ajuny els visiten i, per a ells, han plan­tat pastanagues. En Ramon Barrero és una de les persones que pensen més en la visita dels alumnes. Fa tres anys que té la parcel·la i hi va quasi cada dia, fins i tot ,el cap de setmana: "em serveix per entretenir-me i com hi ha moltes hores per endavant i m'agrada, cuidar l'hort no em suposa feina".

Un dels avis més veterans és en Francisco Casino. Porta 11 anys a l'Hort i afirma amb satis­facció que "tenir un hort enmig de la ciutat és una meravella, un relax total". Dedica els seus dies a anar de casa a l'hort i de l'hort a passejar amb la seva dona a qui, per cert, li agraden molt les verdures "portar la collita a casa no és que sigui molta ajuda però es nota perquè és fresca i, sobretot, quan va cara ". Tots plegats se senten tan identificats que, a finals de març, organitzen un dinar-berenar amb ballaruca en honor del patró dels llauradors.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ORosselló e ~_~

O 30

INFORMÀTICA Ordinadors PC a mida: escolar, professional, multimèdia. Ordinadors: Compaq, IBM, Hewlet Packard, ... Impressores: Epson, Hewlet Packard, ... Reparació i actualització d'ordinadors.

Software per a estudiants, professionals, mèdic. Títols Multimèdia: educatius, jocs, ... Llibres, accesoris, altes de connexió a Internet.

Rosselló, 427 - 08025 Barcelona - Tel. 455.56.84

SOCIETAT

Dues obres de Domènech i Montaner protegides per l'UNESCO Campanya a l'Eixample per mantenir net l'espai públic

L 'Hospital de Sant Pau, declarat PatriDloni Mundial

El Districte de l'Eixample està promovent una campanya CÍv i­ca de sensibilitzac ió dirig ida als

L'Hospital de Sant Pau, obra de Lluís Domènech i Montaner, va ser declarat patrimoni mun­dial per la UNESCO, en e l marc de la 2l a sessió anual del Comi­tè del Patrimoni Mundial que va tenir lloc a Nàpols (Itàlia).

Aquesta consideració supo­sa beneficis respecte a la pro­tecc ió, la co nservació i la valorització ja que, des delS de desembre, rep ajuts del Fons Econòmic del Patrimoni Mundi­al, l'instrument financer per in-

tervenir en restauracions en e ls ll ocs sota la protecció ·de la UNESCO.

Una obra modernista

L'Hospital de Sant Pau va ser construït entre e ls anys 1902 i 1911. En ple moviment moder­ni sta, la classe burgesa domi­na nt va impul sar la creac ió d'aquest gran equipament hos­pitalari , concebut com una ciu­tat jardí amb una sèrie de pave-

. «Cinc obres modernistes de

Barcelona formen part del Patrimoni

Mundial»

Ilo ns di stribuïts a l'entorn d'un pave lló centra l coronat per la torre del rellotge .

A més de Sant Pau, també s'ha incorporat a la lli sta el Pa­lau de la Música, un altre edific i moderni sta de D o mè nec h i Montaner. E l criteri seguit per la convenció avaluadora per esco­llir els conjunts arquitectònics aprecia, cada cop més, aquells que engloben els aspectes ar­quitectònics amb medis naturals i cul turals, més que no pas edifi­c is singulars.

Altres monuments de Barce­lo na qu e j a só n patrim o ni mundial, són e l Parc Güell, el Pa­lau Güell i la Pedrera, obres mo­dernistes de Gaudí.

. prop ieta ri s de gossos, per ta l que recullin els excrements de ls cans i així, mantenir net l'espai públic. Un grup de persones re­parteixen fulletons informatiu a les persones que passegen gos­sos pels carrers del districte.

L'AV de la Sagrada Família promou la construcció d'un drac de foc

L'Assoc iació de Veïns de la Sagrada Família ha inic iat una campanya entre e ls botiguers i els veïns del barri per tal de fi­nançar la construcc ió d'un es­pectacular drac de foc, inspirat en una de les escul tures pre­sents al temple de la Sagrada Família. El Drac serà presentat a tots e ls veïns el dia 25 d'abril , durant les Festes del barri.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Escoles Sinaí

Restau rant nou Dinareu com a casa per només

750 Ambient agradable,

Rapidesa,

i la nostra habitual

Qualitat.

ptes.

RESTAURANT-ESCOLA C/Padill a 327 - Te l. 436.68.46

Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda. Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.

Truqui'ns sense compromís. Tindrà tota la nostra atenció.

Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.

Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00

31

... TELEFONS

U R. G È N C I ES

Urgències Mèdiques .................... 061

Ambulàncies Creu Roja ...... 300.20.20

Farmàcies de guàrdia .............. ..... 010

Bombers Generalitat ... ........ 692.80.80

Bombers BCN ciutat .. ... ........ .. .... .. . 080

Bombers BCN comarques .......... .. 085

Mossos d'Esquadra ..... ..... . 300.22.96

Policia ......................................... 091

Guàrdia Urbana BCN ..................... 092

S E R V E I S I

Inf. Metropolitana ................ ......... 010

Informació Telefònica ........ .. ......... 003

Protecció Civil .................... 319.25.00

Accidents en carretera .. ...... 352.61 .61

RENFE ........ ....... ...... . ..... 490.02.02

Ferrocarrils Generalitat ........ 205.15.15

Informació Carreteres ......... 204.22.47

Aeroport El Prat .. .. ............. 301 .39.93

Serveis Socials ........ ...... 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau .......................... 291 .90.00

H. Del Mar ....... ... ....... .... .. ... .. 221.10.10

H. Clínic .. .... ..... ... .. .. .... ......... 454.70.00

H. L'Esperança ..................... 285.02.00

H. Vall d'Hebrón ................. .. 418.34.00

H'. Santjoan de Déu .... ......... 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN .. .... 402 .70.00

Generalitat ................ 315 .13.13

Diputació BCN .......... 402 .22 .22

Correus .................... 318 .38 .31

ESPORTS

Esportiu Claror ........ 207 .06.40

Servei d'Inf. Esportiva 432 .19.92

Fed. Cat. Bàsquet ... . 454.90.62

Fed. Cat. Judo ......... 318 .26 .1 6

Fed . Cat. Gimnàstica 426.94.78

Fed. Cat. Natació ...... 301 .82.70

Fed. Cat. Futbol .. ..... 302.56.42

Fed. Cat. Esports per •

a DlsmlnuIts Físics .. . 211.43.73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB).219.32.16

Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

32

FETS I GENT

Jordi Yuste entra al club dels sisens dans La secció de judo de l'Esportiu Claror és en bones mans. Jordi Yuste, el professor de la secció des de fa cinc anys, va ingressar el passat 12 de desembre en el privilegiat "club dels sisens dans", un reconeixe­ment que només gaudeixen al voltant de cinquanta persones en tot l'estat.

No hi ha dubte que les fes­tes de Nadal d'enguany van ser especials per en Jordi Yuste (Barcelona, 1954).

La raó és que el passat 12 de desembre va superar, al CAR de Sant Cugat, i davant el Tribunal de la Fedaració Espanyola, l'exa­men necessari per a obtenir el sisè dan, un reconeixement que només tenen al voltant de 50 persones a tota Espanya. Yuste, després de 35 anys de dedica­ció ininterrompuda al judo, ha

vist com li arribava als 43 allò que tota la vida havia anhelat: vestir-se amb el cinturó blanc-i­vermell que només l'elit deljudo estatal pot lluir. Ell mateix reco­neix el fet com "el recon(!ixe­ment a tota una vida de dedi­cació al judo ".

I és que aconseguir el sisè dan no és gens fàcil. Amb el cinturó negre va aconseguir el primer dan. Tenia aleshores 17 anys. Després, va iniciar la cur­sa per a aconseguir anar sumant

Jordi Yuste ja cinc anys que dóna classes de judo a l'Esportiu Claror.

dans o Han passat vint-i-cinc anys fins que ha pogut tornar a canviar de cinturó. Per a optar al sisè dan s'han de tenir 40 anys i fer-ne més de cinc que téns el cinquè dan.

Una vida dedicada al judo

La vida de Jordi Yuste va lli­gar-se molt ràpidament al judo. Ja de petit va adonar-se que volia dedicar-se tota la vida a aquest esport, i amb 17 anys va fer una estada de dos mesos a Tenri (Japó), per tal de per­feccionar la seva tècnica personal.

De ben jove va començar a acumular títols que van situar­lo entre els millors judoques de l'estat. Va ser 3 vegades Cam­pió d'Espanya Júnior, 7 vega­des Campió de Catalunya Júnior i Sènior guanyant-se per mèrits propis la seva presència en la Selecció Espanyola.

Amb la selecció va partici­par en 4 Campionats d'Europa i 1 Campionat del Món Júnior (Río de Janeiro, 1975), en el que va aconseguir una destacada quarta posició.

El seu prestigi en el món del judo va dur-lo, entre els anys 86 i 88, a ser el seleccionador espanyol Júnior.

Actualment viu professional­ment del judo. Dóna classes al Claror, des dels més petits als més grans i, a més, és el respon­sable de docència de la Federa­ció Catalana de Judo, de la qual és el tercer vice-president.

I és que, com ell mateix afir­ma amb rotunditat, "el judo és la meva vida. M'ho ha donat tot. No m'imagino fent una al­tra cosa".

A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès

més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod®.

Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'efi­càcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món.

ELS 5 AVANTATGES

o Horaris veritablement lliures. 8 Sense pèrdua de classes ~ Sense límit d'hores.

o Amb el millor ambient. o Resultats garantits.

Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.

A FABRA I PUIG

CI Desfar, 34

A~HOSPITAL

DESANT PAU

CI Ind~pendència, 367-369

ABAC DE RODA

CI Huelva, 34

MÉS DE 100 CENTRE S A TOTA ESPANYA

WALL STREET INSTITUTE Anglès Líder

Parla amb el líder

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis http: // www.proeixample.es • Audiotex en català, 481 02 10 . En castel l à, 48112 1 0.