DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA , ,..

PVi sita, consulta i revisions

PVi sita Ortodòncia (aparells correctors)

Urgè ncies Revisions periòdiques

l<JT ... Fluori tz~cions Radiografies intrabucals

' 1!.·· ·I : ;~

Higie ne bucal (neteja) + Revisió .. . . .

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Extra ccions simples no tanquelO per vacances I un 20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona sardenya, 319, Baixos

Tel. 93 457 04 53

ILuro, 90, baixos

M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"

Sant Joan 23-31, 1r, 1"

Av.S.Esteve, 86, 3r, 4"

Av.Martí PujoL 254, baixos

M.J.Verdaguer 15, baixos

Sor AngeLa Cruz 35, baixos

Ronda de Atocha 7, baixos

Gran V.M.Turia 37, baixos P' Sagasta 76, bai xos

:: ,¡ i ':: i o a@i o a • e s

TeL.

TeL.

TeL.

TeL.

TeL.

Te L.

TeL.

TeL.

TeL.

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00

93.757.71.81 Mata ró

93.474.19.32 CorneLLà

93.727.53.96 SabadeLL

93.879.32.28 GranoLLers

93.389.43.31 BadaLona

93.877.45.97 Manresa

91.571.00.02 Madrid

91.467.06.00 Madrid

96.351.73.50 VaLència

Zaragoz a

http://www.ioa.es

s

OPINIÓ

u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 24 , III època Abril-maig de 2000

2. Articles d'opinió de Dani José i Pedro Andreu 4. Enquesta: "Fem prou per millorar el medi ambient?"

ENTREVISTA 6. Aito García Reneses, entrenador de bàs­quet del FCBarcelona

DIETÈTICA 10. Aliments que provoquen al·lèrgies

MENSSANA 12. Com potenciar la força de voluntat?

ENFORMA 14. Les rutines, la millor manera de posar-se en forma a la sala de fitness

SOCIETAT 17. Cas Myrurgia: la Plataforma de veïns i entitats prepara un projecte alternatiu al municipal

REPORTATGE 20. Entitats de la Sagrada Família duen a ter­me la segona campanya mediambiental, "al barri, naturalment"

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA .. .

27. CONCURS i PASSATEMPS

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

NOTíCIES DE LA FUNDACIÓ CLAROR 30. Creada la figura del Soci Benefactor 32. Torna la Milla de la Sagrada Família 36. Així serà el Centre de Talassoteràpia del Poliesportiu Marítim 38. Nou Can Caralleu amplia l'oferta amb unes piscines cobertes i el rocòdrom més gran de Barcelona

FETS I GENT 40. La Campiona de Catalunya d'Aeròbic s'entrena al Poliesportiu Sagrada Família

A R I

Les altres portades

MENS SANA: COM POTENCIAR

lA FORÇA DE VOLUNTAT?

Tot Claror inicia en aquest núme­ro una nova secció sobre psico­logia amb el títol Mens Sana. Per començar, publiquem a la pàgina 1 2 un article de la psicòloga Carme Giménez titulat "Com po­tenciar la força de voluntat".

CAMPANYA MEDIAMBIENTAL

A lA SAGRADA FAMíLIA

Un grapat d'entitats de la Sagra­da Família van aplegar: se l'any passat per estudiar accions que milloressin l'entorn mediambiental del barri . Tot Claror repassa les accions que s'han dut a terme i les que es faran, especialment amb motiu de les properes festes del barri.

NOVA EDICiÓ DE lA MillA SAGRA-

DA FAMíliA Els atletes de la ciutat tenen una cita a la Sagrada Família el diu­menge 7 de maig . Torna la Mi­lla, que enguany arribarà a la setzena edició, amb l'objectiu de tornar a batre el r~cord de par­ticipants establert l'any passat . Per/aconseguir-ho, l'organització ha previst una gran festa . Tor­naran les curses de 50 metres per a menors de 1 4 anys: les Nike Running Series.

L.~'" VOLUNTAT

¡¡''VHm l-'f!fiii!Hi"i!ij.f"ii!l .¡

EL. BARRI DE

LA SAGRADA FAMíLIA

PIONER EN EL MEDI AMBIENT

""!!li!"."'.

8TOT CLAROR '

--- ~-_.~_ .. -nop~''"'<lO ( , ¡ " /, ,J ,,¡ I J , I I

_ ()p=iru=·~d ____________________________________ _

n TOTCLAROR Tercera època

Número 24 Abril-maig de 2000

Tiratge: 13,000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòs~legal: B28124-64

REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ : Sardenya, 333, baixos , 08025 Barcelona

Tel. 934781390,Fax934781391 www,claror,org

e-mail: totclaror@claror,org

CONSELL EDITORIAL: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria

Bcrràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa,

DIRECTOR:

Sergi Larrlpa

COORDINACiÓ REDACCiÓ I TANCAMENT: Ester Benach

DISSENY PORTADA: Emma Cervera

MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PC Gràfic IMGESA,

SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ: Teresa Blanch

COL-LABORADORS: Carme Glménez, M' Dolors Villanueva,

Miquel Garcia, Danl José, Eduard Telxld6, Eugeni Madueño

CORRECCiÓ LINGOfSTICA: Ariadna Vlñas

PUBLICITAT: Josep Llufs Vide

DISTRIBUCIÓ: Mencor

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions, Per això no ne­cessàriament comparteix les opini­ons expressades als articles signats, que són respoosabllltat de l'autor,

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl2a,

08025 Barcelona Tel. 934761390 , Fax934761391

E-mail: sistemes@claror,org Web: www,claror,org

PRESIDENTA Joana Céspedes

SECRETARI Jordi Cabanes

PATRONS: Montserrat Bastida, Consol Martf, Basili

Pérez, Dolors Rodrfguez, Héctor C, SlIveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i

Julleta Rlberas,

DIRECTOR GENERAL Joan Itxaso Patemain

DIRECTORS D'INSTAL-LACIÓ ESPORTIU CLARÇlR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMfLIA:

Eduard Franco POLIESPORTIU MARfTIM:

Pedro Andreu NOU CAN CARALLEU:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Dani José Coordinador d'Escoles Esporlives de Sala-Claror

i memóre deIa Comissió de fromoció de la Federació Calalana de Dlrsquel,

El bàsquet és un esport

col -lectiu que, practicat regu­

larment, incideL'C en el desen­

volupament de la personalitat

cie tot nen/ a que hagi triat

aquesta opció cie cliveniment.

Precisament, el fet que el nen!

a s'ho passi bé durant els pri­

mers anys d'iniciació en l'es­

pOlt pot resultar determinant

perquè no el deixi fins a la ju­

bilació espOltiva. A banda de

gaudir-ne al màxim, un ele­

ment que l'enganxarà del tot

serà la competició. El paltidet

dels dissabtes esdevindrà l' ele­

ment educatiu i motivador més

impoltant, i qualsevol entrena­

dor hauria de saber utilitzar-lo

per transmetre els valors fona­

mentals d'un espolt d'equip.

Fins aquí la teoria resulta

molt maca, però: què passa

quan la competició esdevé

perjudicial per al procés edu­

catiu i d'aprenentatge? Què

succeeix quan un equip perd

o guanya la gran majoria dels

Planificar la competició

partits de més de setanta, vui­

tanta o cent punts?

a) Els jugadors d'un equip

es pensen que són "Miquel 's

]ordan" i que ja e ls queden

molt poques coses per apren­

dre. Digui el que digui l'entre­

nador, jo sé que sóc el millor.

b) Els jugadors de l'altre

equip estan convençuts que

s'han equivocat d'esport. No

I I

i LOCAL -, VISITANTE _li ,- , n -::-r

I t. __ , PERIOOO "_I_I , .

val la pena aprendre coses

noves, ja que la setmana vi­

nent tornarem a rebre una al­

tra pallissa. Digui el que digui

l'entrenador, jo sé que sóc

dolentíssim.

c) Per un equip, la com­

petició, a la llarga, equivaldrà

a avorriment i, per l'altre, a

patiment.

Nota : Aquesta situ ació

s'agreuja quan l'entrenador

no veu nens/es, sinó jugadors

de l'ACB en miniatura.

Vist e l panorama d'altres

temporades, la Federació Ca­

talana de Bàsquet ha comen­

çat a prendre mesures per evi­

tar aquests resultats d'escàn­

dol. Mitjançant una comissió

fOlmada per representants de

la F.C.B. i d'alguns clubs de

bàsquet, aquesta temporada

s'han aplicat mesures correc­

tores que eviten, força, la des­

motivació de tots plegats. La

més destacable és, sens dubte,

que el reglament ara permet

canviar un equip de nivell un

cop començada la competició,

és a dir, se'l treu d'una lliga i se'l

posa en una altra de més o

menys nivell i aquí no passa res.

I és que planificar la com­

petició significa vetllar pel

futur del n ostre bàsquet,

cosa que , per sort, la Fede­

ració Catalana de Bàsquet té

molt clara .

________________________________ ()piruó

Eugeni Madueño Periodisla. Redaclor de La Vanguardia i lJireclor

de la revisla Nova Ciutat Vella

Fa uns mesos vaig pregun­

tar al prestigiós arquitecte

Manuel Ribas Piera qui mana­

va a Barcelona. El senyor

Ribas Piera, que té un gran

sentit ètic i moral, em va con­

testar que a Barcelona mana

qui posa els diners sobre la

taula.

Bé, era una manera de dir

el que tots sabíem, i en espe­

cial els col, legues arquitectes

del senyor Ribas Piera, que

des de fa una temporada no

deixen d'advertir a la pobla­

ció que el prestigiós "model

Barcelona" s'ha diluït, i que

l'urbanisme que es fa des dels

Jocs Olímpics ja no mira tant

els interessos de la ciutadania

o de la ciutat com els dels in­

versors que els promouen.

En relació a les continua­

des crítiques dels arquitectes

rebels, l'Ajuntament ha reac­

' cionat d'una manera molt rà-

, pida i neutralitzadora. Ha no­

menat José Antonio Acebillo

arquitecte municipal -centra­

litzant d'aquesta manera la

dispersió de càrrecs que fica­

ven cullerada als plans urba­

nístics-, i ha creat un "consell

de savis" perquè assessorin

l'alcalde sobre aquestes qües­

tions. Des d'aleshores les crí­

tiques s'han diluït, jo no sé si

perquè els problemes s'han

reconduït per a bé dels inte­

ressos públics, o perquè el

senyor Bohigas -que s'havia

destacat com un dels arqui­

tectes més crítics- ha recupe­

rat la influència que havia per­

dut i ara ja no considera la si-

Qui mana a Barcelona?

tuació tan extrema.

El cas és que els plans

de creixement urbà con­

tinuen com estaven, més

o menys. És a dir, dirigits

en teoria pels polítics, però

en la pràctica decidits i pla­

nificats pels grans grups in­

versors, siguin locals -com

la totpoderosa Inmobiliaria

Colonial, propietat de "La

Caixa", que està repoblant

de blocs de pisos tots els ra­

cons alliberats a Sant Andreu

per La Maquinista Terrestre i

Marítima-, o estrangers, com

el nord-americà Hynes, que

està creant a Diagonal Mar un

barri "privat" a imatge dels

que proliferen als Estats Units,

i en els quals els espais pú­

blics seran pràcticament d'ús

exclusiu dels propietaris dels

pisos.

La tradicional dialèctica

entre l'espai públic - que pos­

sibilita les relacions de ciuta­

dania i, per tant, la creació de

ciutat- i l'espai privat -que és

el que possibilita el negoci,

les plusvàlues i l'especula­

ció- fa anys que s'ha decan­

tat a favor del segon a

Barcelona. Només cal donar

un tomb per aquestes zones

que fa uns anys eren indús­

tries, i sobre les quals ara es

veuen veritables boscos de

gmes, per adonar-se de qui

mana sobre la ciutat. El vell

somni d'aprofitar el sòl alli­

berat per les fabriques per fer

de Barcelona una ciutat una

mica semblant a les grans ca­

pitals europees, en què el

creixement urbanístic es bar­

reja amb harmonia amb

l'existència de grans parcs ur­

bans -com el Hyde Park lon­

dinenc, el Boi de Boulogne

parisenc o el Retiro madri­

leny- no sols s'ha esvaït, sinó

que només plantej;u-lo sem­

bla una estupidesa.

Els nostres regidors han

desca¡tat la possibilitat que hi

hagi una altra forma de fer ciu­

tat que no sigui la que resulta

del pacte amb els inversors i

constmctors privats. l el sar­

casme és que ho justifiquen

dient que no hi ha altra mane­

ra de créixer -que és l'única

via que ells entenen per fer

ciutat- que donant ales a la ini­

ciativa privada.

D'aquesta manera, succe­

eixen casos com el de l'Illa

Mymrgia, el darrer lamenta­

ble exemple del que el go­

vern municipal ha batejat

com "urbanisme concertat" -

concertat amb la iniciativa

privada. Una operació -una

de tantes que s'han fet- que,

un cop acabada, i com ha de­

mostrat l' arquitecte Salvador

Matas, beneficiarà escanda­

losament els propietaris dels

terrenys en detriment dels in­

teressos públics, és a dir, de

tota la ciutat.

Arribats a aquest punt, el

que cal preguntar-se és què

cal fer per redreçar la situació

i aconseguir que les decisions

municipals siguin més sensi­

bles als interessos de la po­

blació que als dels especula- .

dors. l en aquest sentit l'única

recepta que conec és la que

han portat a terme els veïns

de Sagrada Faml1ia: organitzar­

se, negociar amb les autoritats '

i, si no entren en raó, mobilit­

zar-se i sortir al carrer per for­

çar-los a prendre una solució

positiva.

Estic convençut que, si a

tots els barris hi hagués un

nucli de veïns tan c.onscients

i enèrgics com els que hi ha

a Sagrada Faml1ia, moltes

destrosses ara ja inevitables

no les haurien pogut portar

a terme.

TOT CLAROR 3

_ ()pl=·01=·~Ó ______________________________________ _

ENQUESTA

Creieu que cadascú de nosaltres fem prou per preservar el medi ambient?

ROSA BANÚS 40 anys

No, c rec que hi ha molta gent que no fa res, ni el sol fet de se-parar les escombraries. Jo faig el que puc, faig recollida selectiva d'es-combraries i miro de no embrutar el carrers, els espais verds ...

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail : ~.ag

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publi­car el seu text a la revista Tot Claror. Escri vi u un article d'interès general sobre al­gun fet esportiu, social o cul­tural que us interessi i apa­reixerà publicat en aquesta pàgina. Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar sig­nats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci . i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col·laboracions, així com de resumir- les o extractar-les quan es consi­deri oportú .

4 TOT CLAROR

MARIA DE OCHOA MIQUEL PITARQUE ANNA NOVELLA ENRIC FUSTER 21 anys 48 anys 3 1 anys 60 anys

No, suposo que podria No ho sé. Penso que, so- Ho intento. Jo fa ig el Suposo que sí. Faig fer més, però preservar bretot pel que fa a in- que puc: per exem- una vida normal in-el med i ambi ent és dústries, hi ha més cans- ple, vaig en bici a tot tentant ser respectuós una qüestió que hem ciència. Jo intento no arreu i faig recollida amb el medi ambient de fer entre tots. Jo poHucionar i fer recal·- se lectiva de les es- i sobretot en el nego-miro de mantenir net lecció selectiva, però combrari es. l'entorn i separar les es- també faig servir moltes combraries. cases que són destructi-

ves per al medi ambient.

Elisenda Roca, periodista, s erà la pregonera d e les Festes d e la Sag rada Familia d 'aques t any

ci inte nte m que les deixa lles es llenci n al lloc que toca.

«Estic encantada de fer el pregó del barri que em va acollir des que tenia sis anys»

Elisenda Roca és perio­dista: Va néixer a Barcelona i es considera "filla de Gràcia i de l 'Eixample a parts iguals". Veïna del barri des que tenia sis anys, enguany serà la pregonerà de la Festa Major de la Sagrada FamJ1ia.

Com valora el fet de ser pregonera de la Festa Ma­jor?

Amb molta ¡¡ ' lusió, no m'ho esperava. Estic encan­tada de fer el pregó del barri que em va acollir des que te­nia sis anys, on vaig viure, créixer, estudiar i fer amics.

Com a veïna, quins trets positius en destacaria?

És un dels barris més aco-

llidors que conec, amb molta vitalitat, i on pots trobar de tot.

I negatius? Potser faltarien més equipa­

ments per al barri ... Paster a la Myrurgia?

Fa vint anys que Elisenda Roca es dedica al periodisme. Molts la recordaran com a presentadora del programa de televisió Xifres i Lletres o com a membre de les tertúli­es en el de Jordi Gonzalez, Les mil i una. Actualment condueix e l p rograma de COMRàdio Les tardes amb Elisenda Roca.

Què és el que l'omple, del periodisme?

L'oportunitat de conéixer

gent interessant i de debatre te­mes d'actualitat.

Amb quin mitjà es que­da: ràdio, premsa o televi­sió?

En l'actualitat... llegeixo la premsa, visc la ràdio i preparo nous projectes de televisió.

I a què li agrada dedicar el temps lliure?

A vagarejar pels carrers de Barcelona, fer el turista per la meva ciutat, conéixer nous ra­cons, anar al cinema, al tea­tre ...

Podrem veure Elisenda Roca en acció el diumenge 30 d'abril a la plaça Gaudí amb Marina.

E.B.

ORTHOS

fi '. " pre

NOMBRE

APELLI DOS

DOMICILIO

CP POBlACIÓN

TELÉFONO EDAD

o MasaJe Vltal-Corporal O Monitor de Aeróblc, O Monitor de Musculaclón O Monitor de Balles y Deportlvo Nivell y Culturtsmo de Sal6n

O MasaJe Terapéutlco O Monitor de Aeróblc, O Nutrlclón deportlva O Monitor de Funk

O Técnlcas Manuales Nlvelll

O Monitor de Jazz y Hlp-Hop

O Monitor de Fltness O Dance Professional

O Curso de AIlstencla O Reflexologia Podal Sanltarla

O Glmnasla Postural Instructor O DrenaJe Unflítlco Diploma atorgat per:

O Preparador Físlco O Monitor de Balles l1li G_ra~tal de Catalunya y Deportlvo de Salón, Avanzado lmtltllt CM8UI di

No\IHProfeuloM

o Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS

SI estas Interesado en reclblr Informació" sobre otros cursos, señalalos y remlte este cuPÓ" a:

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E·Mail: orthosbcn@arrakis.es

_ Entrevista

AlTO GARCíA RENESES, ENTRENADOR DEL BARÇA DE BAsQUET

IISEMPRE ASPIRAREM A GUANYAR LA FINAL FOUR

II

Entrevista: Sergi Larripa i Doni José (coordinador secció bàsquet Safa-Claror)

Fa uns mesos una legió de crítics acusaven Aito de descapitalitzar el Barça en desfer-se de figures com Esteller o Djorjevic. Ara, els crítics coincideixen a assenyalar el seu equ ip com el màxim aspirant a gua­nyar totes les competicions, Lliga Europea inclosa. Després de dotze anys com a entrenador del Barça, part de l'afició segueix negant els mèrits a un Aito que ha hagut d'aprendre a conviure amb la críti­ca, tot i tenir un dels palmarès més brillants de què pugui pressumir cap entrenador.

Li agrada concedir entrevistes? Concedir-les està bé. El problema

és després com es reprodueixen ,

perquè de vegades hi ha periodistes

que tene n una idea preconcebuda i

només utilitzen les respostes que re­

forcen aquesta idea. I això és el que

no m'agrada.

Creu que l'opinió pública coneix realment Aito Carcía Reneses?

No. Hi ha molta gent que se sorprèn

quan em coneix en directe, en relació

a la imatge que ofereixo a través dels

mitjans de comunicació. I és que, so­

vint, quan co ncede ixes entrevistes

abans, durant o just després d'un partit,

la tensió i la concentració fan que donis

una aparença de seriositat, a partir de la

qual es tendeix a generalitzar.

Quina consideració té de vostè mateix? Com es definiria?

Un dels dèficits de l'època actual és que els jugadors no estudien. Dedicar-se només a jugar és un perjudici, fins i tot per arribar a ser millor jugador

6 TOT CLAROR

Fonamentalment crec que sóc una

persona molt dedicada.

Hi ha diferència entre Aito, l'en­trenador, i Alejandro, la persona?

Sempre hi pot haver una mica de

diferència, però quan et dedi ques

d'aquesta manera a una tasca arribes

a adaptar el teu caràcter convenient­

ment per desenvolupar-la. Resulta di­

fícil abstreure's d'aquest caràcter en

un altre tipus de situacions al marge

del bàsquet.

Quim era jugador ja pensava a ser entrenador?

Sí, ja quan era jugador tenia una mica

mentalitat d'entrenador. De tots els

entrenadors que tenia, com a infantil,

juvenil o sènio r, intentava sempre

aprendre des del punt de vista d 'en­

trenador, no només com a jugador.

El bàsquet ha canviat molt des que vostè va començar. Aito també ha canviat molt?

Sí. El bàsquet, i tots els que som

en aquest món, hem canviat molt en

27 anys, encara que no ens n'haguem

adonat. És una mica com el nen que

va creixent a poc a poc sense ado­

nar-se i un dia arriba la tieta que fa

temps que no el veu i diu: "Ostres,

com ha crescut, el nen!" Així és una

mica com ho veig.

______________________________________ 1Entrevista

No mesuro la meva satisfacció per una classificació, sinó pel rendiment que aconseguim a partir del que tenim i les dificultats que trobem

I com valora aquesta evolució? Penso que l'evolució ha estat en un

noranta per cent positiva.

Com veu el bàsquet espanyol? Creu que hi ha hagut un retrocés pas­sat el boom dels anys vuitanta?

Jo no crec que hi hagués retrocés.

Pot ser que n'hi hagués quant a ls re­

su ltats de la Selecció durant una èpo­

ca, però en general no penso que n'hi

hagués. Crec que el bàsquet espanyol

sempre ha anat cap amu nt, tot i que

és cert que en un moment donat va

semblar que estava més amunt, la qual

cosa es va produir per dos fets. Primer

perquè, partint d'una posició molt bai­

xa, es valora molt més l'èx it. I segon,

perquè va co incidir tempora lment amb

una davallada del futbol. Encara que

crec que, tant aleshores com a ra, és

e l segon esport d'equip d 'Espanya amb

claredat.

Quina diferència hi ha entre els . joves que arriben actualment al pri­

, mer equip i els que arribaven fa quinze anys?

Actualment hi ha un grup de juga­

dors amb més talent que els de lla­

vors, a banda que tenen millors condi­

cions físiques i naturals. Però abans ar­

ribaven, en general, amb més esperit

de sacrifici que ara. La gran majnria

dels que pugen es creuen amb dret a

moltes coses mentre que, en la meva

època, quan arribàvem ho fe iem amb

més prudència.

Vostè era dels jugadors que com­patibilitzava esport i estudis, fet no gaire habitual avui dia.

Sí, a pesar que en aquel l mome nt

ho fè ie m ga irebé tots . Aquest és un

dels dèficits de l'època actua l: dedi­

car-se només a jugar és un perjudici ,

Madrileny de naixement, català d1adopció

Alejandro García Reneses va néixer a Madrid el 20 de desembre de 1946, tot i que, com ell mateix ens diu , "això de madrileny ja és més anècdota que no pas una altra cosa, perquè si de 53 anys en fa 33 que visc aquí. .. ga'irebé s6c més català que madrileny, a pesar que sempre dic que tinc triple nacional'i­tat: s6c basc per part de pare, madrileny de na';xement i formaci6, i català d'adopci6".

Va estudiar al Colegio Ramiro de Maeztu , fet que, com diu, "pràcticament em va obligar a iniciar-me en el bàsquet". De l'escola madrilenya va passar a formar patt de l'Estudiantes, club en què va jugar durant cinc temporades.

Amb 22 anys va arribar a Bat'celona per fitxar pel Barça i va jugar-hi cinc temporades, fins a la seva retirada en qualitat de jugador en actiu la temporada 72/73. Es defineix a si mateix com a "mal llançador, lent, ·intel· Ugent a l'hora d 'escoll-ir les opcions de joc, fort en les penetracions, bo en les passades, una bdrreja de tot això .. ."

Mentre jugava amb el Barça va tenir temps d'estudiar fins al tercer curs de dues carreres universitàries (Físiques i Telecomunicacions) i concebre el pri­mer model de marcador electrònic que s'instal· laJÍa en més de trenta pavellons de tot Espanya.

La temporada següent a la retirada va iniciar la seva trajectòria com a entre­nador professional dirigint el Círcol Catòlic de Santa Coloma. Més endavant entrenaria el Cotonifjcio (sis anys) i el Joventut de Badalona (dos anys) fins el retorn al Barça com a enu'enador la temporada 85/ 86.

Ha estat al primer equip del Barça dotze temporades -inclosa la present­dividides en tres etapes, ja que entre els anys 90 i 92 va ser el mànager general de l'equip, i la temporada 97/ 98 es va prendre un any de descans.

Amb ell com a entrenador, la secció de bàsquet del Barça ha viscut els millors anys. No en va acumula en el seu palmarès com a enu'enador 12 grans títols : 8 Lligues ACB, 3 Copes del Rei, 1 Copa Príncep d'Astúries, 1 Recopa d'Europa i 2 Copes Korac. La Copa d'Europa és l'únic títol que no ha pogut aconseguir, a pesar que l'equip sempre ha arribat molt lluny en aquesta compe­tició: n'ha estat U'es cops sotscampió.

Ha estat nomenat millor entrenadQr espanyol en diverses ocasions, i està considerat un dels millors enu'enadors de bàsquet d'Europa.

fins i tot per arribar a millor jugador.

Que Espanya derroti els Estats Units en la final del Mundial Júnior significa que s'escurcen distàncies entre el bàsquet d'Europa i el d'Es­tats Units?

S'estan escurçant distàncies, però

encara hi ha diferències quant a la con­

cepció del joc. Nosa ltres, en categori­

es base som molt més tàctics que e ls

a me ri cans, que explote n més e ls fo­

naments individuals que e ls col·lectius.

Això significa que, si féssim trenta par­

tits entre equ ips europeus i americans

de diferents categories base, i e ls eu­

ropeus utili tzess in e ls seus recursos

tàctics, en la majo ri a dels casos gua­

nyarien. Però això va en detriment que

aquests jugadors estiguin més fo rmats

individualment quan tinguin 22 o 23

anys. Així que, per una banda, s'està

escurçant la distància, però, per l'altra,

ex isteix e ncara aquest aspecte forma­

tiu que farà que e ls jugadors ameri­

cans, de grans, sempre estigui n més

formats individ ua lme nt.

Mitjans de comunicació, afició, directiva ... Com conviu amb l'entorn?

De la directiva només puc dir que

és millor impossible, sobretot tenint en

compte que e ls mitj ans de comuni ca­

ció tenen una gran influència sobre l'afi­

c ió, com és lògic. Jo, pel que fa a les

. coses que no e nte nc gai re, em de ixo

portar per la publicitat i l'opi nió dels

mitjans ... L'afició i e ls mitjans de co­

municació van units en un gran per­

centatge. I aquí ~robem la gran dificul-

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

tat per als entrenadors, i també per als

jugadors, sobretot per als futbolistes,

que gaudeixen d'una atenció més ele­

vada que els de bàsquet.

En quin sentit? Quan, per exemple, la premsa lloa

un jugador que l'entrenador no fa ju­

ga r, l'esportista pensa que és una in­

justícia: tothom el lloa i li diu que és

molt bo, però l'entrenador no el treu.

Resulta que arriba un nou entrenador,

i un altre, i un altre, i amb cap d'ells

juga, però els mitjans de comunica ­

ció segueixen dient que és molt bo i

dedica nt-li dues portades setmanals.

A aques t jugador els mitj ans de co­

municac ió l'estan perjudi cant, perquè

si no l'haguess in "elevat als altars", no

se li hagués creat aquest entorn, pro­

bablement hauria progressat molt i

hauria arribat a ser molt més jugador

del que ara és sense aquesta influèn­

cia. Jo, per tant, no e m queixo tant

de les crítiqu es que els mitjans de

comunicació poden vessar sobre Rob­

son , Cruyff o Van Ca al, per posa r

l'exemple del futbol , sinó per la in­

fluència negativa que exerce ixen so­

bre aquest tipus de jugadors que es

creuen el que els diuen els que els

volten. És una problemàtica coneguda

per vostè, que sempre ha estat acu-

8 TOT CLAROR

sat de carregar-se les estrelles, els ídols de l'afició. Les controvèrsies més recents han estat les dels casos Esteller i Djorjevic. El dia que Djor­jevic es va acomiadar, vostè va dir en roda de premsa que no el podi­en acusar de no voler estrelles, per­què les ha tingudes totes, des de

Norris a Djorjevic passant per Ferran o Epi.

El que passa és que n'hi ha molt

pocs que es fixin en aquesta resposta

com tu et vas fixa r, perquè la majoria

segueix pensant que això és veritat. És

evident que el millor jugador de la Lli ­

ga i en ocasions d 'Europa, des d 'Epi

fins a Xavi Fern andez, Roberto Du­

eñas, Norris .. . tots han estat amb mi .

El que succee ix és qu e, de vegades,

per cridar l'atenció, ven més dir que

no vols el que el gran públic vol, i així

any rere any, però no pots fer res més

que aguantar. El que em preocupa no

és que em donin la raó o no, sinó que

tot això no ocasioni un ambient nega­

tiu per als jugadors com algun cop ha

succeït.

La secció de bàsquet del Barça ha viscut els millors anys amb vostè al front de l'equip. Com valora global­ment tots aquests anys?

Crec que he tingut la gran sort d'es­

tar en un club com el Barce lona tots

aquests anys. Tot això ha estat una fei­

na d 'equip en què s'han de reconèi ­

xer els mèrits de tothom: jo no puc

ass ignar-m e el paper princ ipal dels

«En el bàsquet de formació, el més important no és guanyar sinó millorar» Moltes de les persones que treballen en el bàsquet de base pensen que la

fonnació de jugadors aniria millor si els grans clubs com el Barça o la Penya no tinguessin equips fins a categoria júnior i deixessin que els joves d'edat Jnfantil o cadet seguissin fonnant-se i competint amb els equips de les seves escoles. Pensen que aixíles lligues serien més competitives i els jugadors no surtirien del seu entorn natural. El coordinador d'Escoles Esportives de Safa-Claror, Dani José, va plantejar la qüestió a Aito, que va opinar el següent:

"L'esport escolar ha baixat, i probablement una de les causes sigui aquesta, encara que n'hi ha cl'altres: és un tema de difícil solució. Estic d'acord que treure els jugadors del seu entorn natural, com pugui ser l'escola, és perjudicial, però també penso que la competitivitat pennanent tampoc no esdevé positiva per a la fonnació: no és bo per a un noi de catorze anys jugar seixanta partits competitius en una temporada. És millor que en jugui trenta de més espaiats i tingui temps per millorar les condicions tèoniques i físiques, per a l'estudi... D'altra banda, en fonnació, s'ha de restar importància al resultat. Quan jo entre­nava els infantils de l'AES de Sarrià perdíem de 80 contra la Salle Bonanova, i al partit de tornada perdíem de 40, i estàvem contentíssims. Perquè no és impor­tant guanyar o no, sinó millorar, idea que l'entrenador ha d'inculcar als juga­dors. Es fa complicat perquè l'entorn, els "papes", només pregunten en la majoria dels casos si s'ha guanyat o no. Hauríem d'educar els jugadors perquè responguessin: "Papa, el que és important no és guanyar als catorze anys, sinó millorar als catorze per guanyar als vint".

_________________ ___ Entrevista

èxits i dir: "Amb mi s' ha fet tot això".

No. S'ha fet amb mi, però també amb

Núñ ez, Alemany, Trumbo, Costa,

Montes, Manolo Flores ... i penso que

entre tots ho hem fet bastant bé, en­

ca ra que alguns diguin que ho hem

fet malament perquè no hem guanyat

la Copa d'Europa.

Guanyar la lliga Europea seria un èxit però un altre èxit és estar tants anys en primera línia del bàsquet europeu

La Copa d 'Europa, la gran assig­natura pendent per a molts, i per a vostè el primer, oi?

Sí, però s'ha de tenir en compte que

un tipus de competició com aquesta

és molt difícil de guanyar; hi ha un

component de sort molt gran. Enguany,

per exemple, després d 'una gran lliga

en què quedem prim ers, juntament

amb el Panathinaikos, que en dos par-

tits (els quarts de final) puguem q-ue­

dar-ne fora, denota fins a quin punt

resulta difícil guanyar la competició i

fins a quin punt hi pot tenir a veure el

co mponent sort. Nòsaltres, ev ident­

ment, aquest any aspirem a guanyar­

Ia, però no és que hi aspirem ara, és

que hi aspirarem sempre. D'altra ban­

da, també ca l dir que, des que ex is­

teix la Final Four, el club d'Europa que

més cops l' ha disputada ha estat el

Barcelona. I això, que alguns poden

considerar un fracàs, jo ho considero

un èx it.

Una de les finals, la del famós tap a Montero, no es va guanyar per au­tèntica injustícia.

És igual; el que ven és dir el que di­

uen. Bé, doncs que vengu in . Això no

significa que compartim els seus crite­

ris. La reali tat és que no l'hem guanya­

da mai, i seria un èxit aconseguir-la. Però

un altre èxit és estar com nosa ltres du­

rant tants anys en primera línia del bàs­

quet europeu. I tan a aprop, tantes ve­

gades, amb els mitjans dels quals dis­

pose m en co mparac ió amb altres

clubs ... , aquest és un altre tema de què

tampoc es parla!

Aquest any els crítics coincideixen a assenyalar el seu Barça com el mà­xim favorit per guanyar la Final Four. Hi coincideix?

No, perquè aquests mateixos crítics

són els que l'estiu passat deien que

érem idiotes perquè deixàvem marxar

els bons i fitxàvem els dolents. Ara,

aquests mateixos críti cs afirmen que

som els candidats, així que no puc es­

tar-hi d'acord de cap manera.

A banda de la Copa d'Europa, falta alguna cosa en el currículum d'Aito?

Això del currículum ja no ho veig igual

que abans. Quan era jove sí que aspira- ,.

va a guanyar una Lliga o una Copa del

Rei ... , però amb els anys he deixat de

quantifica r les satisfaccions per títols. I

és que, de l'any del qual estic més or­

gu llós d 'haver treballat millor, és de l'any

en què vam aconseguir la pitjor classifi­

cació: vam ser tercers a la Lliga ACB,

ens van eliminar de la Copa Korac. .. En

canvi, aquell any penso que vam treure

millor rendiment en relació a les difi­

cultats qu e teníem. Jo ara estic en

aquesta línia, mesuro la satisfacció pel

rendiment que aconseguim a partir del

que tenim i les dificl,lltats que trobem,

no per una classificació concreta.

Llegiu aquesta entrevista, ampliada amb qüestions

tècniques, a la web d'internet de la Fundació Claror: www.claror.org

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona, on visc. Fantàstica!

• Un lloc per anar de viatge? M'agraden els països on hi ha molta humanitat , que és una mica e l que cada cop tenim menys aquC Pe r exemple , Portugal, Sud-Amèrica, Centre­Amèrica ...

• Un plat? Des d'uns ous ferrats fins a unes ostres.

• Un llibre per llegir? La alternativa del diablo .

• Una pel'lícula de cinema? El expreso de medianoche.

• Un mitjà per estar informat? Tots, per veure el diferent tracta­ment que té una notícia i després treure'n les pròpies conclusions.

• Mar o muntanya? Potser m'inclino més per la mun­tanya, per la tranquil·litat.

• Un cantant o grup musical? Melòdics, com Mocedades.

• Un esportista? Michael ]ordan.

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Més que conèixer, m'agradaria poder aprofundir amb moltes persones interessants.

• Què valora més de les per­sones? Que siguin elles mateixes, tant en els defectes com en les virtuts.

• Si un dia fos president del Go­vern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Com que no estaria preparat, di­mitiria perquè hi posessin un al­tre.

• Dretes o esquerres? Crec que és una dicotomia una mica superada.

• Què s'enduria a una illa de­serta? No ho sé. Probablement trobaria coses interessants a la pròpia illa.

• Un desig confessable? No tinc ni idea.

TOT CLAROR 9

_ Dietètica

"-

LES AL-LERGIES Quina incidència hi tenen

els aliments? per Maria Dolors Villanueva, dietista

Erupcions cutànies, picors, cansament, decaïment... símp­tomes que no sempre tenen una causa fàcil de trobar, però que poden ser ocasionats pel rebuig de l'organisme a deter­minades substàncies dels aliments que ingerim. És per això que cal controlar la dieta i no abusar d'alguns productes que, per la seva composició, solen originar reaccions negatives en el nostre cos.

Entre les moltes al·lèrgies que po­

dem sofrir hi ha les causades per la

ingestió de determinats aliments, la

freqüència de les quals s'ha xifrat en­

tre el 0.2 i el 3% de la població. I és

que les alimentàries són les més con­

trovertides, ja que presenten més di­

ficultat a · l'hora de trobar-ne l'origen.

Els símptomes solen presentar-se al

cap de dues hores aproximadament

d'haver pres l'aliment, en forma d'ur­

ticària, dermatitis, rinitis, asma, nàu­

sees, vòmits, diarrea o dolors abdo­

minals.

Els additius, els conservants i els colorants són potencialment causants da1-1èrgies

Per pal ·liar aquestes al· lèrgies el

més aconsellable és seguir una dieta

que elimini els aliments in.gerits amb

més freqüència, encara que alguns

productes, per la seva composició,

són més propensos a originar-les. Es

tracta del blat, la llet i derivats, l'ou,

el peix, els aliments rics en greixos

(com la xocolata) i algunes fruites

10 TOT CLAROR

com les maduixes, els préssecs i els

plàtans, totes tres molt riques en sa­

lic ilats, unes sals qu e acostumen a

ca usar al·lèrgies, sobretot a la pell , i

que també trobem en les verdures.

En canvi, la pera i la poma no no­

més no en so len provoca r sinó que,

per exemple, la fibra de la poma pos­

seeix propietats que ajuden a depurar

l'intestí i eliminen les substàncies per­

judicials.

Un altre ori gen dels sa li ci lats és

l'àcid acetilè sa licílic, que es troba en

l'aspirina i en els medicaments que

en contenen .

Congelats i colorants

Avui dia el progrés de la tecnologia

alimentària ha introduït en el mercat

productes de molt bona qualitat, però

que necessiten additius, conservants

i colora nts (causants d'al·lèrgies en

potència) per a la seva preparació i

conservació. No es tracta de suprimir­

los totalment de la dieta : el que cal

és controlar-ne la quantitat.

Com a exemple podem citar la tar­

tracina, un colorant utilitzat en alguns

aliments, fàrmacs i cosmètics.

També certs productes conge lats

poden produir al·lèrgies causades pels

Als productes congelats, com per exemple les patates, se'ls afegeixen antioxidants que poden originar al·lèrgies de tipus asmàtic

conservants. Per posar un cas, a les

patates congelades se' ls afegeixen sul­

fits perquè no es tornin negres, i

aquests antioxidants poden originar re­

accions immunològiques, sobretot de

tipus asmàtic.

Els productes envasats en llauna són

susceptibles de provocar-ne, ja que

porten níquel, un mineral que hem

de contro lar i que també és present

en alguns vegetals com els espàrrecs,

les cebes i els bolets. De la mateixa

manera, són molt rics en níquel els

cereals integrals, motiu pel qual el pa

i el cereals refinats són els més reco­

manables perquè el procés de refina­

ment els empobreix en minerals.

Les lIevadures poden produir urti­

cària crònica i en moltes persones el

pa, si no està ben cuit, pot provocar

gasos perquè co nté lIevadures vives

que fermenten en l'intestí. Quant a

_______________ _ _ __ Dietètica

Els llevats, la penici1-lina o el florit són substàncies tòxiques que poden ocasionar reaccions d'intolerància si se1n sobrepassa la dosi recomanable.

ll egums, se'n pode n me nj a r de to ts

menys de pèso ls.

Intolerància alimentària

No to tes les reaccio ns produïd es

pe r la in ges ta d 'a lim e nts só n a l·­

lè rgiques, sinó que a lgunes es de uen

a into le rància alime ntà ri a i no impli­

que n mecani smes immuno lògics.

Un exe mple comú d ' into le rà nc ia

se ria e l de la ll et, pe r causa d 'una de­

fi ciència de lactasa, un enz im que me­

ta bo litza la lactosa. Aqu esta me na

d ' into le rà nc ia é s mo lt ha bitu a l e n

l'edat adulta, ja qu e s' ha de ixat d e

pre ndre ll e t durant un te mps i s'h a

perdut aquest e nzim .

També resulta freqüent la intole ràn­

cia a l gluten o malalti a celi àti ca, que

té a ve ure, principalme nt, amb la pro­

teïna de ls ce reals com e l blat, l'ordi i

la civada.

Un a ltre cas, e l de l glutamat mo­

I nosòdic de sa lses, pastill es de brou i

Altres causes de les al-Ièrgies Les malalties al · lèrgiques són molt freqüents i es deuen a reaccions d'hiper­

sensibilitat immunològica a alguna panícula que respirem, a la substància que deixa anar un animal quan ens pica o a un aliment que mengem.

Algunes estadístiques realitzades en diferents països apunten que la inci­dència de les al·lèrgies correspon a un 15-20% de les patologies.

Cal dir que vénen determinades pels mecanismes immunològics de cada persona, però també per altres factors tant o més importants, com l'hereditari o l'edat. Alguns estudis han demostrat que un 40% dels afectats tenen antece­dents fa miliars i que moltes al ' lèrgies solen aparèixer habitualment en els primers anys de vida i l'adolescència.

Altres factors com el nivell socioeconòmic, la contaminació ambiental i els hàbits alimentaris també són elements impoltants per tenir en compte.

sopes pre pa rad es, po t ocas io na r e n

pe rsones sensibles una reacc ió d ' in­

to le rància qu e afecta e l siste ma ne r­

viós. Aquest add itiu , que pote ncia e l

sabo r, es fa se rvir de vegades e n ex­

cés en la cuina o ri ental i ja es cone ix

la síndro me de l restaura nt xinès, ca­

racte ritzada pe r opressió to ràcica, sen­

sació de ca lo r, for migue ig i rigidesa i/ o debilitat.

Control alimentari

El s a lime nts que provoque n me nys

a l'l è rg ies só n la pa ta ta, l'a rròs, la

po ma i la pastanaga. Pe r a ixò, la di e - ..

ta d'e liminac ió pe r a desca rta r l'a l·­

lè rgia se rà ri ca e n aquests produc­

tes, a ixí com e n ve rd ura de poc con­

sum i ceba bullida. Cal te nir e n comp-

te que qua lsevol ca rn e n po t provo­

ca r, to t que la de me nys risc és la de

xa i, i q ue no convé excedir-nos amb

e l te, e l cafè, la xoco lata i e ls fruits

secs.

També caldrà contro lar la quantitat

de ce rtes substà nc ies tòx iqu es, com

e ls ll evats, la pe ni c il ' lina (molt present

e n e ls productes làcti cs) o e l fl o ri t, que

pode n o ri ginar reaccions d ' into le ràn­

cia e n cas que se'n sobrepassi la dosi

idònia. El fl o rit, pe r exemple, es troba

e n e ls bo lets, e l fo rmatge, la quall a­

da, la mantega, la cansa lada, e l xoriço

o e l pe rnil , als quals n'afegim pe r aco n­

seguir un sa bo r pa rti cul a r. Altres a li­

me nts, com la me lme lada, la ge lati­

na, e l te i les es pèc ies, e n pod e n

produir o són la base de l seu desen­

vo lupa me nt.

20% 130% dpte.

l els mesos de febrer març

de

fins acabar les existencies, no t' ho perdis i

NIKE - ADIDAS - UMBRO COMPLEMENTS DE BANY LUANVI - FILA

de temporQda

I ~IXAMPL~ I 4tiW*

CI Cartagena, 227 Tel. 93 23295 68

- Mens sana

COM POTENCIAR LA FORÇA DE VOLUNTAT?

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en psicologia

Com podem adquirir una voluntat ferma que doni aplom, resolució i ordre al nostre caràcter? En la societat abúlica i hedonista en què vivim -cada dia augmenta el nombre de persones plenes de contradiccions i febleses-la voluntat no està de moda, i això no ens aj uda.

El primer que hem de saber és

que la voluntat és una facultat

humana, ja que la resta d'éssers vius

es regeixen només pels instints. Per

exemple, ens semblaria un acudit

imaginar un gos o gat amb una agen­

da pensant què faran demà passat o

el mes proper; només nosaltres po­

dem dirigir i planificar de forma cons­

cient la vida.

Actualment donem molta impor­

tànci a a la intel'ligència perquè su­

posem que ens allibera de l'esforç

que comporta qualsevol objectiu de­

sitjat. Sovint em trobo estudiants que

es pensen , ingènuament, que qui

necessita passar-se moltes hores

"fent colzes" és perquè li falla

l'intel·lecte , i es creuen rucs

comparats amb els companys que es

vanaglorien de treure bones notes

sense estudiar, com si adquirissin els

coneixements per osmosi .

Concretar els objectius i els motius

La força de voluntat no està ben

vista. En part, la mala premsa que té

ve perquè, segons Freud, la volun­

tat (que va anomenar "superjo") era

un factor repressiu del "jo", cosa que

va originar l'antipatia; se la veia com

un fre, quan en realitat hem d'en-

12 TOT CLAROR

tendre-la com un factor que ordena

el conscient humà i que aconsegueix

que no siguin els instints els que do­

minin la personalitat.

Si ens adonem del valor que té

per a nosaltres aquest factor, po­

drem potenciar-lo tenint en comp­

te que està íntimament lligat amb

l'automotivac ió i la programació .

Una vegada plantejat l'objectiu que

volem assolir, hem de cultivar els

motius que ens hi impulsen i pre­

parar u na programació que ens mar­

qui el camí per arribar-hi . És com

aquells amics que sempre que es

troben pel carrer es diuen "Hem

de quedar per anar a prendre un

cafè", però fins que no agafen

l'agenda i concreten el dia i l'hora

mai no ho fan .

En el cas d'una persona que vul­

gui participar en una cursa i guanyar­

Ia, és fonamental que abans planifi­

qui les hores diàries que vol dedicar

a l'entrenament i quins exercicis ne­

cessita per preparar-se bé. Si no té

en compte aquesta programació, li

resultarà molt difícil ser persistent.

De la mateixa manera, un estudiant

sense una organització diària de les

hores que li calen per aconseguir

bons resultats acadèmics i que no

renovi sovi nt les seves motivacions

personals, tindrà dificultats per vèn-

Voler és poder, sempre que entenguem aquest "voler" com la facultat volitiva que ens mou a actuar i a portar a terme els projectes personals

cer les distraccions que s'interposen

a l'estudi .

Qualsevol facultat que vulguem

desenvolupar requereix exercitar-la

de forma constant; fem cas de la dita

"una flor no fa estiu", perquè només

allò que siguem capaços de realitzar

amb constància ens donarà fruits sig­

nificatius. Però la persistència i

l'esforç tenen pocs adeptes, i fi ns i

tot la publicitat ens mostra que po-

________________________ Mens sana

dem aprend re o mill ora r fàc ilment

amb poca ded icac ió, ga irebé

d'una manera màgica.

Com podem saber si hem desenvolupat la força de voluntat?

Si en les nostres actuacions a la

vida predominen les decisions i in i­

ciati ves i so m metòdics i pe rseve­

rants, la nostra puntu ació se rà alta

en aquest aspecte; en ca nvi, si ens

Una vegada plantejat l'objectiu que volem assolir, és important cultivar els motius que ens hi impulsen

movem pe r ca pri cis, rampell s, im ­

provisac ions i avance m a ba tzega ­

des, sign ifica rà poc poder so bre la

pròpia vida i que ens costa dominar

les c ircumstàncies que ens envolten.

Qualsevo l persona desproveïd a

de força de vo luntat és vulnerabl e,

es torna un ésse r desvalgut i deso ri­

entat , in ca paç de retrobar e l se u

nord ; sense aquesta consistència in­

-terior és com una full a que es mou

\

segons d 'on bufa e l vent. Per això

Rousseau en les seves Memòries afir­

mava que " Únicament la feb lesa de

la nostra vo luntat constitueix la nos­

tra debili tat".

Com cada Ca p d 'Any, l'ini ci del

2000 és un moment ple de nous pro­

jectes que, si no vo lem que qued in

oblidats, hem de pl anificar acurada­

ment. És una ocasió idònia pe r po­

tenciar la vo luntat, si so m ca paços

d 'o rganitza r-nos la v ida de manera

diferent i ca nviar aquells hàbits que

sabem que limiten les nos tres aspi- .

rac ions personals.

Voler és poder, sempre que enten­

guem aquest "voler" com la facultat

Hem de planificar acuradament els nous objectius si no volem que quedin oblidats

vo li t iva que ens mou a actuar, a no

conformar-n os amb " l'ana r fe nt", a

sabe r rea litza r projectes perso nals i

po rta r-l os a te rme amb constància i

d isciplina. Com deia el psicò leg ca­

ta l ~ Carl es M . Espinalt, " La perso na

que no té projectes és un pro jecte

de persona", ja que no hi ha res que

ens sa ti sfac i més que saber que te­

nim a les mans el timó de la nostra

vida.

- En fonna

LES RUTINES A LA SALA DE FITHESS

Una de les paraules clau en una sala de fitness i muscu lació és la "rutina". Rutina bàsica, específica, per a lumbàlgies, per recuperar un genoll. .. n'hi poden haver moltes segons els objectius que cadascú persegueixi, encara que hi ha trets característics que les d iferencien .

E.B . Les rutin es són els programes d'en­

trenament, el te mari on es co nstata

objectiva ment la progress ió de cada

usuari i els exercicis 'i indicacions que

ca l seguir. Es t racta de la millor ajuda

que podem trobar per planificar i apro­

fitar bé l'ent renament, tant si baixe m

per primer co p al gimnà~ com si en

som ass idus.

En cada ru t ina es defineix el nú­

mero de repeti cions de cada exercici

i la quantitat de sèri es, els minuts de

descans ent re exe rcicis, la freqüèn­

cia d'entrenament durant la setmana

14 TOT CLAROR

i tots els elements tècni cs que ca lgui

especifica r, així com la representació

gràfica de l'exercic i.

En les de fitness o modelatge s'acos­

tumen a utilitzar uns dos-cents exerci­

cis, que es combinen per preparar ru­

tines de tota mena, tot i que en gene­

ral podem distingir tres nivells de ruti­

nes o programes d'entrenament.

Rutines segons els nivells d'entrenament

Les rutines no poden ser igual per a

cada usuari , cosa que implica que una

El .treball cardiovascular és bàsic en el nivell d'iniciació, i esdevé el complement ideal d'aparells i màquines de to muscular

persona que no ha fet mai esport o

que fa temps que no en practica ha de

comença r amb la pauta d'una rutina

d'iniciació.

Segons Eduard Teixidó, un dels co­

ordinadors de la Sa la de Fitness i Mus­

culació de l'Esport iu Claror, " l'objectiu de la rutina d'iniciació se centra a acon­seguir una armonia i equilibri en el tre­ball de tots els grups musculars, i els exercicis s'orienten a aprendre els ele­ments bàsics per aconseguir una coor­dinació general en l'ús dels aparells i de la preparació física general".

Els grups musculars que es treba­

llen en la ini ciac ió són generals per

asso lir l'equilibri entre totes les parts

del cos però en aquest nive ll en què

la forma física és precària pren molta

importà ncia l'entrenament cardiovas­

cular "que pot ocupar entre el 30 i el 40 per cent d'una sessió d'una hora". I

és que els exe rcicis ca rdi ovascu lars

esdevenen primordials per a tot aquell

que comenci a posar-se en forma, són

molt senzills de practi car i es poden

anar adaptant a mesura que la forma

física millora.

La pràctica de la rutina en el nivell d'ini­

ciació sol allargar-se uns dos mesos, enca­

ra que depèn de la freqüència de l'entre­

nament, que hauria de ser de tres cops

per setmana, i dels objectius de cadascú.

Un cop assolit aquest primer nivell es

_____________________________________ 1Enfonooa

pot canviar de rutina per passar a la de

nivell intermedi.

Com que la forma física i la coordi­

nació de l'usuari ja és més elevada, la

rutina intermèdia afegeix elements més

elaborats, exercicis d'un component

tècnic més alt i variacions en les indi ­

cacions : augmenta la càrrega de tre­

ball (pes) i la intensitat de les sèries, i

disminueix el temps de descans o res­

titució entre exercicis.

És ara quan es comença a treballar

amb pesos lliures, perquè el movi­

ment gu iat que ens permet la mà­

quin a té unes limitac ions . Segons

l'Eduard Teixidó "es fa necessari, per seguir millorant l'equilibri i la coordi­nació, utilitzar les peses que ens exi­geixen atenció, més autopercepció del propi cos i un treball més acurat del sistema nerviós".

La rutina intermèdia també ens per­

metrà especificar més segons les ne­

cessitats i objectius de cadascú inci­

dint en el treball d'un grup muscular

o d'una zona corporal concreta.

Qualsevol rutina ha dinc10ure una secció amb exercicis de mobilitat articular i estiraments per evitar problemes musculars

Per exemple, el més comú en no­

ies o dones és treballar especialment

el tren inferior, és a d ir, malucs, glutis i

abdominals, mentre que en nois o ho­

mes el més habitual és incid ir en el

tren superi or de bíceps, tríceps, dor­

sa ls, pectorals ...

"El 60% de les persones que visiten la sala de fitness i musculació es man­tenen en aquest segon nivell, tot i que n'hi ha un tercer en què el sistema d'en­trenament és molt més competitiu i enfocat cap a la musculació, el cultu­risme o un alt nivell muscular", comen­

ta Teixidó . Requereix, doncs, ~ I eva­

des dosis d'exercicis de muscu lació, i

esdevé un pas més després del fitness

, GAU DI

Ò PT I e s

o modelatge. Es tractaria de potenciar

i in tensificar l'entrenament d'unes zo­

nes concretes, basant-se en més re­

peticions i menys descans: en defini­

tiva, una preparació física elevada.

Rutines específiques

Dins la generalitat, cada rutina pot

ori entar-se a les necessitats de cadas­

cú, sobretot en les patologies. En

aquests casos, l'usuari treballa un pro­

grama complementari d 'acord amb la

patologia en concret per compleme­

tar el programa de fitness genera l i

alhora mitigar el problema. Les ru ti­

nes específiques poden resoldre infi­

nitat de complicacions com els cervi­

codorsa ls, la rehabilitació de genoll ,

la hipelordosi, cervicals, lumbàlgies ...

El que ca l tenir cla r, però, és que

en qualsevol rutina, sigui del nivell

que sigui, és fonamental incloure es­

tiraments i exercicis de mobilitat art i­

cular per evitar problemes de sobre­

càrrega i relaxar la musculatura.

• P'ROFESSIONALITAT • AMPLIA GAMMA DE PRODUCTES

• EXAMEN VISUAL

• GARANTIA DE QUALITAT

• PREUS ESPECIALS PER A ABONATS

I FAMILIARS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

LA MODA SOL AL MILLOR PREU

• PROVA GRATuïTA

DE LENTS DE CONTACTE

• TALLER PROPI

I

l. PARELLA VIDRES SOL GRADUAT

~ 4.900 PTES*

VIDRES PROGRESSIUS

DES DE

1 9.500 PTES* .~

f i I

29,5 EURDS 1 17 EURDS

+/- 4 E 9F. +/- 2 e lL. +/- 4 ESF. +/- 2 elL .

.. ... ~ ................... : ... ......................... ............ .. . ......... .... . ..... ............................. , ... ........... .. .................................. ............................. ; .... ............ .......... ... .

PRESENTA AQUEST VAL EMPDRTA'T

~ 1 S PARELLS DE LENTS DE CONTACTE DIÀRIES, O

• UN PRÀCTI C RE GAL

GAUDí ÒPTICS C / MALLORCA, 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 7240

• C. ROSSELL '

~ ~I ~ -/ C. PROVENÇA <3 ::í

,~q,A;. 1 ~,!I,\ I I ~ ~ ~ J. <3

~ C. MALLORCA " ----/

~~ ~ ~ -' C. VALÈNCIA

FRECUENCIA BLANQ

Su Especialista en electrodomésticos

Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07 BOSCH

Lavavajillas Carga variable

•

Mod. WFL 1600EE

Precios especia/es en Secadoras Consultar ofertas Aire acondicionado

con bomba de calor Precios I,V.A Incluldo

•• LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax93.243.16.61

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige unos amplio s conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

~========================~~==========~============~===-1

Societat

CAS MVRURGIA: LA PLATAFORMA DE VEïNS PLANTEJARÀ UN PROJECTE

ALTERNATIU A LA PROPOSTA MUNICIPAL

El cas de 1'llIa Myrurgia se­gueix d'actualitat al barri de la Sagrada Família. I és que els dos darrers mesos han generat una intensa activitat entre els veïns i entitats membres de la Plataforma "Sal vem l'llla Myrurgia" i el Districte de l'Eixample. Després de les primeres mobilitzacions el Districte va refer el seu projecte, però la Platafor­ma el va rebutjar per in­suficient i va convocar no­ves mobilitzacions. Ara, ambdues parts estan pen­dents de la celebració d'un Ple Extraordinari al Distric­te per debatre la qüestió. Per la seva banda, la Pla-

I taforma està elaborant un projecte propi per a l'apro­fitament just de l 'espai Myrurgia.

S.L. Els dos darrers mesos han estat es­

pecialment intensos tant al barri com

a l'Adm inistració municipal.

Tal com anunciàvem en l'ú ltim nú­

mero de Tot Claror ep una informació

de darre ra ho ra, l'Aj u n ta me nt de

Barcelona va presentar davant la sub­

comissió d'urbanisme unes modifica­

cions respecte del seu projecte inici­

al. En el cas concret de l'Illa Myrurgia,

aquestes modificacions, aprovades per

la subcomissió, consistien a preveure

un espai d'aproximadament 1.000 me-

tres quadrats per a equipaments pú­

blics. La resta de l projecte no sofri a

modificacions destacables, a excepció

de la insta l' lació d'una residència per

a esportistes, erò se seguia mantenint

la idea de construi r habitatges d'alt es­

tànd ing i un poliesportiu privat.

La Plataforma de veïns i entitats de

la Sagrada Família, un cop escoltat el

nou projecte municipal de boca del

gerent del Districte de l'Eixample, Jordi

Carbonell , es va reunir a la seu de l'As­

sociació de Veïns per valorar la nova

situació. La reunió va fer-se el 10 de

febrer, i els veïns i les entitats pre­

sents van acordar per unanimitat re­

butjar la proposta de l'Ajuntament i

continuar la seva activitat re ivindicati ­

va. Així ho van fer saber a l'opinió pú­

blica mitjançant un comunicat de

premsa adreçat a tots els mitjans de

comunicació.

. La Plataforma, tot i considerar posi­

tiva l'obertura d'una via de diàleg i ne­

gociació amb l'Administració, va argu­

mentar que la concessió de 1.000

metres quadrats era totalment insufci­

ent perquè no donaven cabuda a la

TOT CLAROR 17

_ Societat

construcció de cap dels tres equipa­

ments públics demanats: la residència

per a gent gran, l'escola bressol i el ca­

sal de gent jove.

27 de febrer, la cadena humana

Rebutjada la proposta municipal, el

següent pas de la Plataforma va ser

organitzar una festa ludicoreivindica­

tiva el diumenge 27 de febrer.

Prop de 600 veïns es van manifes­

tar pels carrers del barri i van aconse­

guir envoltar l'Illa Myrurgia amb una ca­

dena humana. La Festa va començar a

l'avinguda Gaudí cantonada Provença

amb una animada cercavila. Després

de recórr.er els carrers de Provença, Sar­

denya i Mallorca, tots els veïns i repre­

sentants de les entitats adherides van

col· laborar a pintar un mural festiu-rei­

vindicatiu .

La jornada també va servir per re­

collir 300 signatures més que, suma­

des a les anteriors, fan que la Plata­

forma de veïns i entitats de la Sagrada

Família tingui el suport de pràctica­

ment 4.000 veïns del barri .

Taula rodona al Col·legi d'Arquitectes

El dilluns 28 de febrer un grup de

set arquitectes va debatre el usos dels

equipaments i el futur de la ciutat en

@studis de 8 1imatitza

una taula rodona organitzada al Col·­

legi d'Arquitectes de Catalunya sota

el títol "Nous usos entorn del concep­

te equipament? De Piscines i esports

a l'Illa Myrurgia".

Els ponents de la xerrada van ser

Josep Maria Guillumet, vocal Director

de Formació; Daniel Navas, Director

de l'Àmbit d'Urbanisme, i els arqui­

tectes Salvador Matas, Josep Maria

Vilanova, Manuel Ribas, Ferran

Navarro i Albert Puigdomènech.

Tots van coincidir a criticar l'actual

política urbanísti ca executada per

l'Ajuntament de Barcelona.

Albert Puigdomènech va expressar

una de les afirmacions més contun­

dents de la xerrada: "/a ciutat s'aca­

ba". Entorn aquest tema tampoc va ha­

ver-hi polèmica, al contrari; tots els

col ' legues van coincidir que a

Barcelona s'acaben els solars verges

on es pugui construir de nou, la qual

cosa ocasiona que els espais reservats

per a equipaments, els més febles se­

gons els arquitectes, sucumbeixin

davant dels interessos privats . En

aquesta línia, tots els ponents van evi­

denciar el perill que, si segueix aques­

ta dinàmica, quan s'acabin els equipa­

ments es comencin a privatitzar els

espais reservats o definits per a zones

verdes.

Si voleu més informaciÓ sobre el cas Myrurgia, podeu êonsultar el web d'in­ternet elaborat per la Plataforma d'En­titats i Veïns deia Sagrada Família. l'adreça és: go.to/myrurgia

El Districte es compromet

a convocar un Ple extraordinari

Paral . lelament a les accions de divulgació i reivindicació al carrer, la Plataforma de veïns i entitats de la Sagrada Faml1ia ha iniciat una altra via de treball basada en la pre­sència d'una representació de la Plataforma als plenaris del Distric­te de l'Eixample.

La Plataforma va assistir al dar­rer plenari el passat 14 de març amb pancartes i fulls informatius per demanar la concessió d'un Ple ex­traordinari per tractar el cas con­cret de PIlla Myrurgia.

Tot i començar amb tres quarts d'hora de retard i una tensió inapropiada dels plenaris del Dis­tricte, els membres de la Plataforma van esperar el tom de precs i pre­guntes per formular la proposta.

La regidora del Districte de l'Ei­xample, Carme San Miguel, va res­pondre afirmativament a la peti­ció.

Tot i que des de la regidoria encara no s'ha concretat el dia i hora del Ple extraordinari, Carme San Miguel va manifestar a Barcelona Televisió: "em sembla molt bona idea la celebració d'un Ple extraordinari i que els veins de la Sagrada Famt1ia puguin i vulguin col· laborar a la plani­ficació dels equipaments al seu barri" .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: • AIRE CONDICIONAT

• CALEFACCIÓ

• VENTILACIÓ

Encarnació, 140 . Te/. 932851227 . Fax: 93 285 12 52 . 08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL

horas

,.

strenos desde

uchas copias a, tu

DIS~OSICION Recorta esta inscripción y entrégala con todos los datos e cualquiera de las maquinas arriba indicadas o bien envíala por correo a HOLLYWOOD BOULEVARDTM, c/Guitard, 43, 5·3, 08014 Barcelona. Si lo prefieres puedes hacerte socio lIamando al teléfonp 93 409 88 00 Y te enviaremos el carnet por correo.

Nombre y Apellidos: : ........ ..................................................................................... ... .

Dirección: ........ ... ..... ........ ' ......... .................................................................................... .

Código Postal: .......................................... .... Teléfono: ............................. ............. .. .

N° Tarjeta Visa ............................................................ ........... .. .. ....... .......................... .

Maquin~ de la que quieres ser socio: .................. ... ...... ..... .. ......... .

PROMOCIÓN VALIDA HASTA El 31 DE DICIEMBRE DEl 2000

_ Reportatge

EL BARRI DE LA SAGRADA FAMíLIA, CAPDAVANTER EN MEDI AMBIENT

LES ENTITATS DEL

PER MILLORAR

BARRI, UNIDES L1ENTORN

El novembre de 1998 naixia al barri de la Sagrada Família un projec~e de sensibilització ciutadana vers el medi ambient. La campanya "A I barri, naturalment" ha posat en marxa mol­tes accions i segueix en la mateixa línia d'actuació per fer de la Sagrada Família un barri sostenible.

E.B. La ca mpanya "AI barr i, natural­

ment", fruit del treball co njunt d'un

col ·lectiu de 22 entitats del barri i de

l'Admin istrac ió municipal, va néixe r

co m un proj ecte de barri , úni c a

Barce lona, que pretenia consc ienciar

els veïns sobre qüestions relacionades

amb el medi ambient. Mitjançant ac­

cions intern es de cada entitat i altres

d 'extern es i co nj untes, e l projecte

d'Educació Ambiental persegueix qua­

tre finalitats bàs iques: millorar el medi

ambient al barri , potenciar. l'educació

pel que fa a l'adquisició i/o modifica­

ció d'hàbits saludables, conscienciar en

la co rres po nsabilitat els d i fe rents

agents socials i avançar en la línia de

col·laboració entre el món associatiu i

l'Administració.

20 TOT CLAROR

La tasca intensa de la comissió me­

diambiental ha permès assolir molts

dels obj ectius i, tant ciutadans com

di ferents estaments de l'Admini stració

municipal (Districte de l'Eixample, Ins­

titut Munic ipal d'Edu cac ió de

Barce lo na) s'han in vo lucrat en les

moltes i diverses accions a curt, mitjà

i llarg termini .

El reciclatge, punt de partida

La quantitat de residus que gene­

ren les ciutats s'ha fi xat especialment

en la reco lli da se lecti va per ta l de

reduir l'impacte de les deixa lles sobre

el medi ambient i estalviar energia i

matèri es primeres gràcies als tracta­

ments posteriors de reciclatge.

A Barce lona cada cop hi ha més

opcions que facili ten als ci utadans el

reciclatge: contenidors específics per

a' paper, vidre i plàstic; recollida porta

a porta de mob les i trastos ve ll s, i

pun ts verd s o deixa lleri es (equipa­

ments per a deixa ll es que no tene n

cabuda als contenidors de reco lli da

se lecti va) .

AI barri de la Sagrada Famíli a, el

reciclatge i la recollida se lectiva han

estat punts clau, ja que, paral·lelament

a l'augment progress iu dels conteni­

dors, s'han endegat altres vies de re­

co llida que, a poc a poc, va n guanyant

adeptes.

Per exemple, l'Associació de Veïns

de la Sagrada Família fa dos anys que

recull ampolles de cava bui des per

recicla r-ne el vidre, i també elabora

sabó a parti r de l'o li domèsti c usat.

Contenidor de compostatge

Més de quaranta famílies s'han ins­

crit per fer ús del contenidor de com­

postatge instal·lat a la plaça Sagrada

Família que permet la recollida selec­

t iva de matèri a orgànica. El conteni­

dor accepta tant restes de menjar com

de jardineri a (fulles, branques, gespa

tallada ... ) i en el seu interior es realit­

za el procés de co mpostatge per ta l

que el producte resultant pugui ser ut i­

li tzat com a adob orgànic als parcs .

"Fem compost al Parcs" és una de les accions de més èxit al barrL i molts vel'ns ja han demanat la instanació d'un altre contenidor de compos­tatge a la plaça Gaudi

____________________________________ Iteportatge

A la plaça Sagrada Família ja fa temps que hi ha un contenidor de compostatge que permet la recollida selectiva de matèria orgànica

Aquesta acció forma part de la cam­

panya de Parcs i Jardins "Fem com­

post als parcs", que també s'ha dut a

terme en altres parcs de Barcelona,

tot i que no amb tanta acceptació per

part dels veïns com en el barr i de la

Sagrada Família.

L'èxit del contenidor de compostat­

ge -hi ha persones que esperen per

fer-ne ús- ha ocasionat que se n'hagi

demanat un altre a la plaça Caudí.

En relac ió a accions pendents, la

instal·lació d'un punt verd o deixalle­

ri a veurà la llum de manera puntual

per la Festa Major (dissabte 6 i diu­

menge 7 de maig). La deixalleria ser­

veix per reciclar aquells productes que

no tenen cabuda en els contenidors

convencionals de recollida selectiva,

com olis, fluorescents, pintures, me­

dicaments o bateries de cotxe .

Actualment a Barcelona -concreta­

ment al voltant de les rond es- ja hi ha

uns quants punts verds, però algunes

persones pensen que són massa lluny

del centre de la ciutat i que ca l inte-

E5PDR.,.5

grar-Ios als barris com un conten idor

més d'escombraries.

La presència d'espais verds

Segons dades de l'Aj untament de

Barcelona (1998), la ciutat co mpta

amb 1055.1 hectàrees de zona verda

(sense incloure les 1.795 del Parc de

Collserola), de les quals 457.400 m2

pertanyen al Districte de l'Eixample.

Els espa is verds, a banda d'oferir ser­

veis de lleure als ciu tadans, com plei­

xen funcions mediambientals com hi­

gien itzar l'ambient, purificar l'ai re, pro­

tegir del vent, disminuir la densitat de

soroll. .. Vetllar per la bona conserva­

ció d'aquests espais és una de les ac­

cions més fàcils de dur a terme: no­

més ca l respectar les senyalitzacions,

no llençar esco mbrari es, netejar el

que embruta el gos, respectar al mà­

xim els jardins i l'arbrat, no embrutar

la sorra de la platja ni emprar sabons

o detergents a les dutxes instal·lades.

AI barri de la Sagrada Família, els

Casals y Cu beró, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

Entitats i equipaments que

participen en el projecte dlEducació

Ambiental

Centre Cívic Sagrada Famaia Pista Poliesportiva Municipa l Jar­dins de la Indústria (DE GaudO . Poliesportiu Municipa l Sagrada Fa­mJ1ia . Fundació Claror' AMPA i CEIP Tabor . Escola Bressol Bar­rufets . Llar Sant Ignasi' Escola La Immaculada . APA i Patronat So­cia l Escolar' AV Sagrada Familia ' Amics de la plaça Sagrada Família . Junta del Temple de la Sagrada Família . Unió de Comerciants i Botiguers Sant Pau-Gaudí . Mer­cat de la Sagrada Faml1ia . Associ­ació de Comerciants Av. GaudlTemple . Associació de Co­merciants Av. Gaudí Centre . Es­bart Gaudí . Esplai Sagrada Famí­lia . AE Antoni Gaudí . Casal de Joves Kasal i Pebre ' Colla Drapai­re Sagrada Família Qoves) . Club Petanca p laça Gaudí . Club Petanca Poblet Sagrada Familia . Serveis Personals Districte de l'Ei­xample . Institut Municipal d'Edu­cació de Barcelona . Sector de Mobilitat i Via Pública . Regidoria de Ciutat Sostenible . Sector de Manteniment i Serveis.

veïns estan molt conscienciats quant

al respecte de zones verdes, sobretot

pel que fa a les "joies de la corona",

les places Gaudí i Sagrada Família, en­

cara que hi ha altres iniciatives per­

què joves i grans siguin conscients de

la importància de cuidar la natura.

L'hort al terrat i el Jove jardiner

AI Centre Cívic Sagrada Famíli a s'ha

ideat el projecte "Hort al terrat", en

_ Reportatge

El mapa verd de Barcelona

Una de les accions que vol dur a terme la Comissi6 Mediambiental és la d'elaborar el mapa verd, una guia on es visualitzi gràficament el barri i la ubica­ci6 geogràfica de zones verdes, contenidors de deixalles, carrils de circulaci6, carrils bici, zones de vianants, semàfors ...

De moment es tracta d'un projecte, però el que sí que podem obtenir és el mapa verd de la ciutat, una guia on apareixen les organitzacions, assooiacions i entitats ciutadanes relacionades amb el medi ambient.

L'elaboraci6 del mapa verd de Barcelona s'emmarca en el projecte internaci­onal Green Map, del qual podeu trobar informaci6 en l'adreça d'Internet www.greenmap.com.

Només 29 ciutats han elaborat el mapa verd, com per exemple Nova York, Sydney, Buenos Aires, Mont-real, Santiago de Xile, Liverpool o Kyoto. A Espa­nya Barcelona ha estat la primera i, de moment, l'única.

què un grup de persones de l'espa i

de gent gran s'encarreguen de man­

tenir un hort. La iniciativa, a més, fo­

menta la relació intergeneracional, ja

que els joves de l'Espai infantil apre­

nen dels grans les principals premi­

ses que ca l tenir en compte a l'hora

de tracta r la natura.

També s'ha creat la figura del Jove jardiner, una activitat endegada per

l'escola Tabor en què els alumnes de

quart de .Primària converte ixe n una

classe setmanal en una sess ió pràcti­

ca a l'interior d'illa M ontserrat Roig.

La sessió s'orienta a aprendre les ei­

nes bàsiqu es per treballar la terra i

permet que els joves plantin ll avors

que en poc temps se ran plantes.

Aqu es t projecte ha engrescat ta nt

alumnes com professors i ja es plan­

teja repetir l'experi ència l'any vi nent.

El Camí escolar, un projecte pioner a Barcelona

Una de les experiències pilot que

s'estan treballant amb més intensitat

és la del Camí Escolar a l'escola Ta­

bor, que s'espera totalment en ll estit

entre els mesos de setembre i octu­

bre. Es tracta d'una via de ci rculació

per a vianats que s'activaria durant les

hores de màxima afluència d'escolars

al centre. Per triar el camí, es va rea­

li tzar un estudi sobre els carrers més

utilitzats pels estud iants del centre, i

La recollida selectiva de deixalles permet reduir-ne 1ïmpade sobre el medi ambient i l'estalvi denergia i de matèries primeres

van sorgir-ne les principals v ies que

ca lia protegir: carrer Provença (entre

Lepant i Dos de Maig), Mallorca (en­

tre Padilla i Dos de Maig), Cartagena

(e ntre Cò rsega i Aragó) i Castill ejos

(entre Rosselló i València).

De moment, el projecte ja ha mar­

cat les principals vies i ha dibuixat en

les cruïlles grans senyals d'atenció per

pas d'escolars. No obstant això, en­

cara hi ha alguns aspectes principals

no resolts : l'increment de la protec­

ció mitjançant se màfors, l'amp li ació

d'algunes vo reres, la transformació

d'a lgu ns trams de carrer en zona de

vianants i les millores en senya li tza­

cions vials, sobretot davant dels pàr­

quings.

El projecte del Camí Escolar ja ha

aconseguit tenir èx it abans d'implan­

tar-se definitivament, perquè després

de l'experiència pi lot al barri de la Sa­

grada Família es vol introduir en altres

indrets de la ciutat.

Neteja i manteniment

Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

lS:ríIJftIP1JfTifl@@f1S rd!@ U@ 1fl¿~f1flj/41¿ @1@ ~''JB:sIQl!))rtf1iiJ¡¡¡ . rc.~@r;€)ili,)

d!.@O P(f)líii€>S1!Z(f))1ifJiilJJl SJt1i[tjfl@@kt1J P;(Z(¿TffilJfík~@ ~ lM@;l!1J {;@7í/! fècarf?eZ~e:/ú¡

_________________________________ ]leportMge

Activitats de Festa Major per al medi ambient

Del gri s al ve rd Dissabte 29 d'abril Sortida: 9.30 h, de la plaça Gaudí Es tracta d'una marxa esportiva que ani­rà des de ls carre rs transitats i grisos de l barri fins a Collserola, e l pulmó ve rd de la ciutat. La caminada és gratuïta i dura rà unes 4 hores.

Jo rnada de portes obe rtes al Ce n­t re Cívic de la Sagrada Família

Dissabte 29 d'abril, de 10 a 20 h S'hi organitzaran activitats de ludoteca i espectacle infantil.

Ta llers de recicl atge Dijous 4 de maig, de 9.30 a 12.30h Espai Infantil de l Centre Cívic S'hi faran tallers de pape r reciclat i fa­bricació de sabó amb oli de cuin a usat.

Fem festa al carrer Dijous, 4 de maig, de 16.30 a 19h Activitats de ludoteca al carre r Prove n­ça (entre Lepant i Padilla) i activitats esportives (entre Padilla i Cartagena) .

Festa de l Medi Ambient Dissabte 6 de maig, durant tot e l matí Plaça Gaudí Regal de plantes i repartiment de com­post, lloguer de bicicletes per fer itine­raris, parada de comerç just i lliura­ment de pre mis del concurs d'apara-

Av. Gaudi, 8 tda. (Davant Temple Sgda. Familia)

93/ 456·57-75

C. Mallorca, 490 (Cantonada Cartagena)

93/247-19·64

dors, que e nguany tractarà e l medi am­bient. A la ta rda, e ls més joves podran ga udir amb la cercavil a qu e reco rre rà e ls ca r­re rs de l Camí Esco lar i que come nça­rà a les 5 de la ta rda a la pl aça Gaudí. Aca ba rà a la Ca rpa de Festa Majo r, insta l·l ada a la pl aça Sagrada Famfli a, pe r e nll aça r amb la xoco latada i l'es­pectacle infantil a cà rrec de Noè Ri­vas . Quan hagi fin a litzat l'espectacle es lliu­raran e ls premi s de la 11/ Mos tra d'Art a les Escoles : els colors de la festa, basada en mosa ics re lacionats amb e l ba rri o la Festa Major. Hi pa rti cipen cinc esco­les (Tabor, Ramon llull , Patronat Socia l Escolar, La Immaculada i escola Sagra­da Família). Podre u veure aqu ests mo­saics exposats a l'Espai Infantil de l Cen­tre Cívic de l 26 d'abril a l 15 de maig.

Carril bici al carrer Provença (entre Sa rdenya i Marina) Del dijous 4 al dimarts 7 de maig

Punt verd/deixalle ria mòbil Cantonada de Le pant amb Prove nça Es tracta d'un punt d'informació, reco­llida i reciclatge de residus obert e l dis­sabte 6, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i el diumenge 7 de maig, de 10 a 14 hores. També s'aprofitarà per recollir ampo­lles de cava buides.

FINQUES S AFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA FAMíLIA

~ .inunaIn¡o1Un

@ FINANCEM EL 100%

15 ANYS AL SEU SERVEI

HIPOTEQUES DES DEL 3,5% PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS

OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA *

*Presenlant aquest anunci en iniciar relació comercial ,

Visita la nostra web.www.immoinforn.com

I T. 93 456 57 75 Srta. Dolors

L'aigua: un bé que cal preservar

No es pot parlar de medi ambient sense fer referència a una de les pre­ocupacions actu als més evidents: l'escassetat d'aigua, una problemàti­ca que no és exclusiva de Barcelona.

Un informe elaborat per la Corn'is­sió Mundial de l 'Aigua davant el segle XXI destaca com a principals dificultats el malbaratament, la con­tam.inaci6, la deforestaci6 i la degra­daci6 dels sòls.

La soluci6 per prevenir o pal, Hal' les mancances d'aigua que podem sofrir en un futur no gaire llunyà pas­sen per un estalvi en e l consum. Per intentar-ho, resulta molt útil instal ' ­lar dispo sitius d'esta lvi d' a igua o dosificadors a les aixetes i als elec­trodomèstics.

Encara hi ha una altra qüesti6 tant o més impoltant: la de mantenir l'ai­gua en bon estat i reduir-ne la conta­minaci6. En aquest sentit, també po­dem ajudar des de casa, per exem­ple, evitant llençar per l'aigüera o pel vàter detergents, cUssolvents, olis, pin­tures ... Els detergents i sabons més recomanables s6n e ls que no conte­nen fosfats i, a més, per a la neteja del vàter podem utilitzar una barreja casolana de vinagre i detergent suau. No hem d'oblidar que llençar-hi ma­terials sòlids com taps de plàstic o bastonets de cot6 dificulta la poste­rior depuraci6 i tractament d'aigües residuals.

Enciclopèdia del bàs quet

http : zon a 13 1.hyperrnart.net/

se leccion

La Selecc ió Espanyola de bàsquet és la primera que disposa d'un web, pre­sentat oficialment el 15 de març pas­sat. L'han ideat e ls period istes del diar i El MI/lleia Depor¡iva Jo rd i Roman i Julian Felipo, i ha es tat pa­troc inat pel' la Federació Espanyola de Bàsquet. Hi podreu trobar tots els protagonistes, resultats, rècords i les anècdotes més interessants de l'equip de la Selecció.

La primera novel' la a Internet

http://www.sUnonsays.com

Si domineu l'a nglès, us agrada lle­gir i SO LI internautes ... esteu d'enho­rabona. L'escriptor Stephen King ha estat pioner en publ icar una nave l·­la qu e només pot ll eg ir- se per lnte rn et. Es trac ta de Riding ¡he Bullet, una obra que només LI S cos­tarà 430 pessetes. Això s í, no po­dre u copiar-la ni imprimir-la des de l'ordinador.

RELOAD

TOM JONES ARNEDO DISCOS. 1999

El miner de Gal' les torna a sor­prendre amb Re1aad, un disc en què col, laboren The Cardigans, Robbie Williams, James Dean Bradfield, Van Morrison i The Pretenders. Jones vindrà en concert el di­vendres 12 de maig al Palau d'Es­ports de Barcelona.

LA CARTA ESFÉRICA

ARTURO P.ÉREZREVERTE ALFAGUARA EDICI0 NES

600 pA G INES

Després de quatre anys sense pu­blica r una 110ve l·la ll arga, l'autor de La tab/a de Flandes, El Club Dumas i La piel del tambor torna amb una obra 011 l'enigma, la in­vesti gac ió històrica i les referènci­es a la li teratura nàutica marq uen la història d' Ull mariner sense vai­xell , desterrat del mar, que és res­catat per una dona que I i torna ,'aventura marina.

Endll Teix idor (;11./1/1,,,

Ma.flIUI"!'

EL LLIBRE DE LES MOSQUES

EMILI TEIXIDOR PROA BETA COLUMNA

'~25 pAGINES

El llibre de les mosques és el nom d'un controvertit llibre secret que arriba a les mans d'una jove mes­tra q ue tot just fa les primeres passes professionals i sen timen­tal s. Teixidor ha guanya t a mb aq uesta intrigant novel· la e l pre­mi Sant J.ordi.

MRHAMBRE

JUAN PERRO DRO, SA. 2000

Santiago Auserón, excantant del grup Radio Futura, treu el tercer disc en solitari. Auserón o el seu alter ego, Juan Perro, que ha can­viat de companyia i músics, re­torna al so del rock tradicional sense abandonar alguns ritmes caribenys.

LAS ESQUINAS DEL AIRE

JUAl'i MANUEL DE PRADA ED. PLANETA

580 pAG INES

Un jove aprenen.t d'esc riptor des­cobreix en un llibre d'entrevistes la figura cl'Ana Martínez Sagi , l'estudi de la q ua l es convertirà aviat en l'obsessió i motor espiritual de l'au­tor. Es tracta d'una biografia de la poetessa i periodista (1907-2000) fi ll a de la burgesia catalana, anar­quista i republicana.

PRESIDENTES

VICTORIA PREGO ED. PLAZA &JANES

382 pAGINES

E l ll ibre de Victoria Prego és un compend i del que han visc ut e ls quatre caps de govern de la demo­cràcia espanyo la (Adolfo Suarez , Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe Gonzalez i José Maria Aznar) i ells mostra des d'un altre punt de vista el decurs de vi nt-i -cinc anys de democràcia.

SU PERNA TU RAL

SANTANA BMG ARIOLA, SA. 1999

Assaborint l'èxit del nou treball, el veterà guitarrista Santana vi­sitarà Barcelona el 20 de maig per actuar al Palau SantJordi. Una cita que no us podeu perdre si us agraden els temes vocals i ins­trumentals amb altes dosis de blues , rumba, soul ifunky.

UN ESPAÑOL ANTE EL HOLOCAUSTO

DlEGO CARCEDO ED. TEMAS DE HOY

278 pAGINES

Carcedo relata en aquest lli bre la hi stòri a, e ls sentiments i dilemes d'un jove diplomàtic que es troba sol a l'ambaixada de l'Espanya fran­q uista a Hongria, mentre contem­pla l'horrorós espec tac le de l'Ho­locaust amb la deportació i matan­ça mass iva dels j ueus pels nazis.

~ ":,'''':''::.:;:;-'::::.''.: ;:, :::~:f;:S·if~},~

." ... ~ ... "".

DIGA 33 ANECDOTARIO MÉDICO

JOSE IGNACIO DE ARANA ED. ESPASA-CALPE

250 pAGINES

Aques t llibre reuneix un munt d 'anècdotes mèdiques , algunes visc udes pe l propi autor al ll arg de vi nt-i-cinc anys de professió i d'altres recollides per amics, com­panys de professió o dels pocs anecdotar is publicats sob re e l tema.

BLOODFLOWERS

THECURE UNIVERSAL HISPANIA. 2000

El grup anglès que en la dècada dels 80 va crear tota un corrent musical i estètic amb molts se­guidors, torna al primer pla de l 'actualitat 20 anys després del seu naixement amb la publica­ció de Bloodflowers, un disc amb el que recuperen els seus sons de sempre.

"Alberto Gi aco metti ", al Centre Cultural Caixa de Catalunya, La Pedrera

L'exposició proposa un recorre­

gut a través de l' obra i la t1'ajec­

tò ri a vital de l' artista, en totes

les seves facetes creatives, i se

centra especialment en la temà­

tica de l'ésser humà, en el retrat,

en la cara i la mirada de les per­

sones que li eren més properes.

S'hi presenten pintures, escultu­

res i gravats.

"Tresors de la Natura", al Museu de Zoologia

Per mitj à d' una mostra de peces de valo r natura lísti c i tradi c ió

c ient ífi ca , procedents de di fe rents museus i col·l ecc ions pa rti ­

cul ars de Catalunya, l'ex pos ic ió ens descobre ix les apo rtac ions

més notables i sovint desconegudes de les c iènci es natura ls. Mos­

tra e l mètode emprat pe ls c ient ífics , e ls fac to rs que rege ixen la

recerca natura li sta , i posa de manifes t e l dinami sme de la natura

i de la c iènc ia.

AI voltant de l'exposició s' han organi tzat d iverses act ivitats re la­

c ion ades amb la natura, com la lec tura de contes per a j oves sobre

HAN,Ci.(f:'IG UP

DIR . DIANE KEATON

L'exmusa de Woody AlIen, Diane Keaton, ha abandonat el seu any sabàtic per dirigir i protagonit­zar, al costat de Meg Ryan i Lisa Kudrow, aquesta comèdia ro­màntica que explica la vida de tres germanes que han de con­viure an¡b el seu p.are, inter­pretat per Walter Matthau, al­cohòlic i a punt de morir.

les ba le nes ( 12 d'abril ), la

co nfe rè ncia "Bes ti a ri s" ( L 7

d'abril ), la lec tura de poemes

sobre la natura (23 de maig) o

les taul es rodones "Natura li s­

me i vi atge : Antàrtida, Medi­

te rràni a, A mèri ca de l S ud i

Àfrica" i "Naturalisme i aven­

tura: La bioespeologia", que tin­

dran lloc el 14 i el 21 de juny,

respecti vament.

YOYES

DIR: HELENA TABERNA

La dire ctora pamplones a Helena Taberna retrata la vida de l'exdirigent etarra Dolores Gonz:ílez Cataraín, "Yoyes". Quan, després d'exiliar-se a Mèxic, torna per començar una nova vida, es troba immersa en la persecució d 'excompanys d 'armes.Un film biogràfic i amb molta intriga.

"Steinlen i l'època 1900", al Museu Picasso

Théo phil e Al exa ndre Steinle n

(Lausana, L 859-París, 1923)

va se r un c reado r de tale nts

múltiples: pinto r, humori sta,

il·lu strado r, caricaturi sta, po­

lít ic i, so bretot, tes tim o ni de l

se u te mps. L' ex pos ic ió reve la

l'o bra d'aques t po li facè ti c ar­

t ista co ntex tu a li tzada hi stò ri­

cament , en un a mostra que re­

flec te ix l'es pe rit de l'è poca.

Es pod rà vi s it a r a l Mu se u

Picasso f in s a l 28 de maig, i

l'e ntrada costa 800 pessetes.

SÉ OU/ÉN ERES

DIR .: PATR ICIA FERREIRA

Es tracta d 'un thriller polític que explica la història fictícia d'una psiquiatra amb afany per conèixer que descobreix un complot polític, gestat durant la transició espanyola, en què va estar implicat un dels seus pacients, Mario, que sofreix amnèsia par~ial.

FUTBOL 18 d 'abril Qunl1 ' de fina l de la Lligtl de nmpio ns FC Barcelona - hclsea

Camp i Oli

VELA 20 d 'abril 11 1...1 n.na de la snl: regata d'altlllCl Mc..:diter­l-ñnialt

Sortida: Pon ltÍnpic cic 13mcelona

TENNIS 22 - 30 d 'abril XL VIII Trofeu Comi e dc God6

Heial Club de Tennis l3a rce lo l1a

FUTBOL AMERICÀ 24 d 'abril Barcelona Dragons - Berlin '[hunder

Eswdi O llíl1pic

FUTBOL SALA 29 d 'abr il Torneig 3x3 de futbo l sa la Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia

NATACiÓ 6 de m aig XVII Camionat de Nataci6 Escolar

Esportiu Claror

ATLETISME 7 de m alg XVI Mil la Sagmda Familia

50ltida: Rossell6 (Sardenya-Marina)

Inscripcions a partir del 10 d 'abril

21 de maig

22a Cursa Adètica cleI CGlte Inglés ·

SOltida: PI. Catalunya

PITCHBLACK

DIR. DAVID N. TWOHY

En consonància amb la moda actual de cintes sobre al'lieru­genes i viatges espacials, Pitch Black narra com una nau que viatja a una colònia extraterres­tre cau en un planeta perdut a causa d'una pluja de meteorits. L'acció, la condueix un dels pas­satgers: un perillós criminal que intentarà escapar.

1I

No us PERDEU ELS PRINCIPALS ACTES DE lA FESTA MAJOR DE lA SAGRADA FAMíliA

. El proper 25 d'abril comença la Festa Major del barri de la Sagrada Família, que s'allargarà fins al diumenge 7 de maig. Durant tretze dies s'organitzaran actes de tota mena i per a totes les edats: des de xocolatades i espectacles in­fantils fins a exposicions, un certamen litera­ri, xerrades i balls.

"Ja som al 2000" és el lema de la xxn edició de la Festa Ma­jor de la Sagrada Família, que arriba plena d'energia i multi­tud de propostes per tal que, durant més de deu dies, gau­dim plenament del carrer i del clima de convivència i relació veïnal que comporta tota Fes­ta Major. A més dels actes emmarcats dins la Campanya d'Educació Ambiental i dels organitzats per la Fundació Claror (més in­formació en les pàgines 23, 32, 33 i 35) cal destacar-ne altres que val la pena no perdre's.

Música i ballaruca

Els caps de setmana de Festa

Major seran molt intensos per als amants de la música i el ball. Dos dels actes més rellevants de la Festa i que més veïns apleguen , el Sopar i Ball de Festa Major i el Gran Ball de Festa Major, arriben el dissab­te 29 d'abri I i el di vendres 5 de maig, respecti vament. Per assistir al Sopar i Ball de Festa Major, en què actuarà l'orquestra Club Mediterrani, cal comprar el tiquet abans del 25 d'abril al local de l'Associa­ció de Veïns de la Sagrada Fa­mília (carrer de València, 558). En el Gran Ball de Festa Ma­jor serà l'orquestra Swing La­tino la que ens farà moure l'es­quelet. Aquest ball, organitzat

TRADICIONS DE LA FESTA

Un dels actes centrals de la Festa Major és la cerca­vila de gegants, gegantans, cap-grossos i bestiari.

Si voleu compartir amb ells un matí festiu, apropeu­vos a la plaça Gaudí el diumenge 30 d'abril. La cercavila començarà a les

dotze del migdia i, en cas que us agradi anar en bici, no dubteu a portar-la i acompanyar els gegants en la que serà la Passejada Popular amb Bicicleta. .

A la una del migdia, després del pregó de la periodista Elisenda Roca, començarà el Gran Ball de Gegants precedit per la presen­tació d'un nou membre de la família gegantera del barri: un gegantó que en Pere, l'Home dels Coloms, i la Pepa, la Peixatera, han afillat.

L'altre cap de setmana de Festa Major, concretament el dissabte 6 de maig, seran els dracs i diables els que tornaran a sorprendre'ns amb l'espectacle de foc; el correfoc, a les vuit del vespre, comen­çarà a la plaça Sagrada Família i acabarà a la plaça Gaudí.

per la Fundació Claror per ce­lebrar el segon aniversari del Poliesportiu Municipal Sagra­da Família, serà obert a tothom i es farà al carrer Cartagena, entre Provença i Mallorca. Altres cites musicals passaran per les havaneres i la cançó de taverna de la Colla Jacomet de Sant Feliu de Guíxols (28 d'abril), per la música clàssica del VI Concert de Música Clàssica (28 d'abril) i del duet de flauta travessera i guitarra a la cripta del Temple (4 de maig), a més del concert de gra­lles (29 d'abril) i de rock o el Festival Concert del grup Opció K95 (6 de maig).

Sense oblidar la cultura

La Festa Major sempre s'ha caracteri tzat per combinar els actes més lúdics i divertits amb activitats que pretenel} donar a conéixer la cultura, nous projectes i reivindicaci­ons o els problemes socials més actuals. En aquest sentit, una xerrada i el lliurament de premis del III Certamen Literari en llengua catalana seran dos dels pri mers actes de la Festa Major. La xer­rada sobre l'alzheimer, dime­cres 26 d'abril a les 18.30 hores, es farà a la sa la d'actes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Altres xerrades programades són "La llei d'estrangeria" (2 de maig), "El Perú: la cultura inca" i "La política urbanísti­ca" (3 de maig). A més, el dis­sabte 6 de maig a partir de les 18.30 hores es muntarà a la p laça Sagrada Família la II Carpa Solidària Internaciona­lista. Sota la premisa "Per la Pau, el Diàleg i la Solidaritat entre els Pobles" s'organitza­ran xerrades i debats entorn el conflicte dels Balcans o la situació del deute extern des­prés de la consulta del 12 de març.

I per als més menuts

Pallassos, cercaviles infantils, concerts, xocolatades ... es concentren el dissabte 6 de maig. A les 12 del migdia, els pallassos Kiko i Yoli faran de les seves a la Carpa de Festa Major i a partir de les 5 de la tarda començarà, a la plaça Gaudí, la cercavila infantil que acabarà a la carpa amb ball i xoco latada per a tots els as­sistents.

Trobareu més informació sobre els actes al Programa de Festa Major editat per la Fundació Claror

PARTICIPA-HI I GUANYA!

Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.

Oferta vàlida fins a 1'1 de maig de 2000

Participeu-hi enviant-nos la

butlleta adjunta per correu a:

Revista Tot Claror Sardenya 333 08025 Barcelona

o dipositant-la a les urnes

situades a la recepció de

l'Esportiu Claror o del

Poliesportiu Municipal

Sagrada Família.

passat el va guanyar ...

, numero

BEGOÑA ZAPATA VIDAL

r-~-------------------I I Nom Cognoms _______ ________ __ _

: Adreça Telèfon _ _______ _

I Ciutat DP _ _________ _

Edat __ ~_ Ets socila Esportiu Claror O PM Sagrada Família O

Qüestionari per al concurs

1. Quantes temporades va jugar Aito Garda Reneses di FC Barcelona?

2. Esmenta tres dels projectes de la lOompanya "AI barri, naturalment"?

3. Quin dia es farà la festa d'inauguració de la piscina de Nou Can Caralleu?

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest númera?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li folta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i ellO?

T S A O A B E D T 1

A T U I S H S E S G

A R Y A O B L S R G

D E R I N L O N e A

A B e A l R R H S I

K O T V S E E G O B

O R I O L e A B A I

S R E R A G I H I H

e A p I R O S S I G

F I K E N R O S T A

TEST Demostra la teva cultura

1. Com es diu el mític jugador de fut­bol ame ri cà retirat rece ntment?

2. Quin cic li sta és l'ac tua l campió de l món en ruta?

3. Quin és l'actual líder de la Cop del Món d'esquí?

4. Per quin equip ha fitxat e l futbolis­ta Lothar Matthali s?

5. En quin equip ha jugat 12 partits Denni s Rodman aquesta tempora­da?

6. Quin és el torneig d'escacs més fa~

mós del món?

. "S~.mll!1 <>p pt)pn!:)" 13 (9 's>F'!.I>")¡\UW sUllua (ç ' s.mlso.Il~ l!\! AaS.lJ r 'N (17 ',IJ!tlW lIlIUlUJJH

(t '<>.I !J.I.:I .1110:-;0 (z ·0l,!.l1J~1J llUC! ( I :síl)sodsllll

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...

Middleton Pamesa

Racca Fomm

Bennett C. Girona

Nickerson es Fernando

Markovic eanarias

Scott TAU

'OPUUlIJOd SJ ' 11005 :r,SJUlUd 'O!i\0'i.lUV.J ~llI1lJ0.:l ' UOSJJ>t:l!N ~nV.L ' lIJ UUOH

~S I3!JUllU:J ' U:)::H.l }l ~UUO,I!O ':J ' l1 010 I PP!~'IJ :9!JnIOS

II~· .. ~~.. --_._-Guia de Serveis i Coftlpres

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER (S/ Real Decreto 1245/1995)

• Asesoramiento Financiero-Fiscal Gratuito . Calidad despacho

• Economistas - Auditores . Garantía Bankinter

• Hipotecas: nuevas y reestructuración antiguas

ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER

• Ahorro-Inversión: gestión patrimonios

• Sin comisiones, internet y banca telefónica

Tel. 934 156 500 alonsoau@ra.bankinter.es Rbla. Catalunya, 120,2° 2a 08008 BCN ( <M> Diagonal L3/LS)

mo' :l#!!ft·_ IAI PERRUQUER1A

ESTÈTICA TOT ART

• Assortiment de tapes • Ambient ag radab le

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

GRANJA L 'ESTONETA

• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres , 975 ptes. , i dissabtes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Esmorzars especials • Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta. • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a Ih de la matinada

Sicília, 263-273 (elJ.tre Rosse~ló i Còrsega) Tel. 93 ' 459 38 60

XARCUTER1A NEBOT

• La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 OS 59

LAVINOTECA

• Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen

cI'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero .. . )

Enamorats, 31 (cantonada Padma) Tel. i fax 93 265 45 89

LA YAYAAMELIA

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

• Ferreteria profess ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

FOTOGRAFIA [iJ MURAL COLOR

• Laboratoris color, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec

• Màxima qualitat

Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

IP<·li4 :1f.-DIAZ

• Loteria Nacional, travesses , Bonoloto, Primitiva ...

Castillejos, 268 (cant. Pl'ovença) Tel. i fax 93 436 34 19

I!! IMPREMTA

BARCELONA DIGITAL,SL • Impressió digital blanc i negre • Impressió digital color • Impressió offset • PloUer digital - grans formats • Disseny gràfic • Manipulats - taller propi • Filmacions i scanners

Mallorca, 367, baixos / Rosselló, 77 Tel. 93 458 86 58 Fax 93 458 97 13

[1JII ~ I il·] :,&,.\ ~ ter·._ RI . .

AM INFORMÀTICA

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Ordenadores portatiles

• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

AM INFORMA.TICA

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI

• Consumibles • Telefonía móvil: Amena Pack. Rosselló, 427 (Sardenya-Marina)

Tel. 93 455 56 84

BEEP INFORMÀTICA

• Ordinadors - Venda - Reparació

• Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment

• Telefonia mòbil

Provença, 485 Tel. 93 436 Sl 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

GESMICRO, SL

• Ordinadors • Components • Software • TPV Multimèdia • Programació • Xarxes • Internet • Servei tècnic

Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

• Armaris i llibreries a mida

• 17 anys donant solucions

Rosselló, 398 Tel. 93 456 49 64

PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ

• Som professionals: Tenim una solució per a cada espai

Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

PARQUETS VALLFER • Especialistes en restauració • Col·locació de tot tipus de parquets • Encolats, tlotants, tarima, etc. ' • Col· locació de tot tipus de sòcols CastiIIejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

LLEURE 11 EMBOLIC • Parc infant il • Festes d'aniversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ... Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05

SALÓN CIBELES

• Sala de ball

• Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Família:

- Dijous nit: entrada gratuna (excepte fes tes especials) - Dissabte nit: 2xl

Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i com plements Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 01 44

1&c:t.[~l:.·!~J¡ITI~ ~lJ I~ .1:1 O~'·)L.G.A •••• I

(1990-2000)

• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax

10è aniversari, ho celebrem! 5 % de descompte en tots els llibres

de lectura a partir de 1'1 de maig • La teva botiga. T'hi esperem • Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 / TeL/fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito-olga@teleline.es

.:~ {ê1 .'(_ ES MASSA

• Regals i decoració • Novetats i exclusives • Complements de la ll ar Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona

GEMMA AMORÓS JOIERS II

• Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller popi • Grans descomptes als abonats de Claror i Sagrada Família

Mallorca, 482 (entre Cartagena i Castillejos) Tel. 93 232 84 54 E-mail: gamoros@net-way.net

GIRBAU REGALS

• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511 . Rosselló, 396

JOIERIA SANT PAU • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Cartagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 B¡¡.rcelona

PIRULETA

• Llaminadures, rega ls, artic les de festes

• Bateigs, comunion , noces Sardenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

~. ,~Ii BUF LOGOPEDIA

Afàsia · Disàrtria· Dislèx ia· Dislàlia Disglòsia . Disfèmia· Disfonia· Veu Retcord Simple· Deglució atípica Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bufbcn @hotmail.com

FARMACIA BRICIO

Nou horarj de llany 2000:

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRICIO

Tot l'any

Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOptDIC

• Plantilles a mida • Proteccions esportives

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MYSORE

• Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach

• Consulta de tarot. Ajuda humaníst ica Rosselló , 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

L'OLIVERA "espai natural" • Alimentació biològica, macrobiòtica i integral • Productes dietètics i frescos • Sala d'activitats: ioga, tai-txi

(matins, tardes i migdies) • 5% dte. al abonats de Claror i Sagrada Família (tres primers mesos)

Còrsega, 504 (Sardenya-Sicília) Tel. 93 457 87 27 Fax 93 458 55 29

SERVEI DE PSICOLOGIA CLÍNICA I PEDAGOGIA

.ALRAVASA

• Instal ·lac ió integral d'oficines, biblioteques i col·legis. .

Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

BCM,SL

• Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria . Neteges. M an teniment.

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL

• A qual sevol punt d'Europa • Guardamobles , muntatges i desmuntatges

Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25

DJ' i~~~ií·]~I' .­

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL

• Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Família

Speak Digital. Sardenya, 342

Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

_ FUNDACiÓ CLAROR

CANVIS ALS ESTATUTS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

CREADA LA FIGURA DEL SOCI BENEFACTOR PER IMPULSAR LES ACTIVITATS SOCIALS

Tothom qui slidentifiqui amb els objectius de la Fundació podrà ser-ne Soci Benefactor t amb una aportació mínima de 1.200 pessetes anuals, ajudar a impulsar projectes socials

El Patronat de la Funda­

ció Claror va aprovar, en la

reunió del 8 de març pas­

sat, unes modificacions dels

estatuts. Es tractava d'ade­

quar-los a la realitat actual i

a la projeccció futura de

l'entitat i, alhora, pretenia

potenciar les actuacions so­

cia ls, cu lturals, de soHdari­

tat i cooperació.

Creació del Soci Benefactor

La novetat més rellevant

de la revisió dels estatuts és

la creació de la figura del

Soci Benefactor de la Fun­

dació.

La pretensió és que l'en­

titat posseeixi una base so­

cial més ferma en què les

persones s'identifiquin amb

l'objecte social de la Funda­

ció i, de manera especia l,

amb la promoció de les ac­

tivitats de tipus social, cu l­

tural o so lidàries. Així, les

aportacions dels socis per­

metran a la Fundació tirar

endavant nous projectes en

els camps de la cultura, la

L'objectiu és crear una base social ferma que permeti impul­sar activitats socials, culturals i de solidaritat

30 TOT CLAROR

cooperació i la solidaritat.

Com afi rma li tera lment

l'article 28 ara introduït als

estatuts, "podran ésser So­

cis Benefactors totes aque­

lles persones, especialment

però no de manera exclusi­

va els usuaris de les insta l·­

lacions de la Fundació que,

identificant-se amb l'ideari i

molt especia lment amb els

objectius de caràcter social

i solidari, així ho desitgin".

Per fer-se Soci Benefac­

tor s'haurà d'abonar la quo­

ta mínima anual de 1.200

pessetes, que constituirà

una aportac ió desinteressa­

da a favor de les activitats

socials de la Fundació.

Presència al Patronat

Un punt important és

com a Patrons de la Funda­

ció, tal com ha quedat re­

flectit en la modificació feta

de l'article 14è dels esta­

tuts. En endavant, els tres

patrons, que fins ara corres­

ponien a abonats de l'Espor­

tiu Claror, seran progressi­

vament subst ituïts per re­

presentants dels Socis Be­

nefactors de la Fundació, a

mesura que finalitzin els

mandats dels Patrons actu­

als.

Caldrà, doncs, no con­

fondre les figures de Soci

(Benefactor) de la Fundació

Claror amb les d'abonat o

usuari de les diferents

instal·lacions esportives que

gestiona l'entitat.

Fer-se Soci Benefactor

que els Socis Benefactors Des d'ara, ja es podran

podran elegir i ser elegits inscriure com a Socis Bene-

El 8 de juny hi haurà les primeres eleccions al Patronat dels nous

Socis Benefactors

El propvinent dijous 8 de juny finalitza el mandat de dos dels Patrons, representants actuals dels abonats de l'Esportiu Claror, i que ja hauran de ser substituïts per dos Socis Benefactors de la Fundació. Per aquest motiu, el mateix dia es faran eleccions per renovar les dues places. Podran participar-hi totes les persones majors de divuit anys que siguin Socis Benefactors. Les elecci­ons s'organitzaran d'acord amb el reglament aprovat pel Patronat, que es lliurarà personalment a tots els Socis ·Benefactors.

Els abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Família rebran informació per­sonalitzada per facilitar la seva inscripció com a Socis Benefactors

factors de la Fundació totes

les persones que ho desit­

gin; hauran d'adreçar-se als

punts d'informació de les

insta l·lacions que gestiona

Claror i omplir la butlleta

d'inscripció.

La Fundació adreçarà pro­

perament als abonats de l'Es­

portiu Claror i del Poliespor­

tiu Sagrada Família majors de

divuit anys una carta perso­

nalitzada amb la informació

i els fu lls necessaris per tra­

mitar la inscripció.

Cal explicar que totes les

persones actua lment adhe­

rides a la Plataforma de So­

lidaritat i Cooperació 0,7

Claror seran inscrites auto­

màticament com a Soci Be­

nefactor de la Fundació.

La voluntat és que el

màxim nombre de ciuta­

dans esdevinguin Socis Be­

nefactors i, de manera es­

pecial, els abonats de les

i nstal·lacions gestionades

per la Fundació.

"

_ _ _______ __ FUNDACIÓ CLAROR

S-IMPULSARAN LES ACTIVITATS

CULTURALS I ES CREARÀ UNA CORAL

Fomentar la vida social al

barri , impulsa r la creac ió

d'una coral, defensar el pa­

trimoni històri c i artísti c o

organitzar unes jornades de

debat i reflex ió sobre temes

candents de la societat en

què vivim , só n actuacions

concretes que la Fundació

Claror portarà a terme du­

rant l'any 2000.

Una de les fites que s'ha

proposat és implicar la jo­

ventut en el se u proj ecte

cultural, i per aquest motiu

fomentarà trobades amb

grups de joves dels instituts

i centres del barri per reco­

llir les seves inquietuds i fer­

Ios protagonistes del projec­

te.

Un altre dels objectius és

posar les noves tecnologies

de la comunicació al servei

La Fundació prepara l'organització d'un interessant cicle de xerrades per al mes de novembre

del coneixement i democra­

titzar-les al màxim; per això,

la Fundació Claror vol impul­

sar el projecte "Internet per

a tothom" .

Finalment, es col · laborarà

en la preparació del cente­

nari de l'escola Sagrada Fa-

mília, que ce lebrarà l'any vi­

nent. I és que el ce ntre,

molt vinculat a la històri a de

Claror, també estarà present

en el programa cultural que

la Fundació té previst des­

envolupar durant els pro­

pers dos anys.

Joan Itxaso PatemaÍn Dkeclor Cenerul de lu Fundució Cluror

Fent Fundació, fem Claror!

Fa deu anys que la Fundació Claror està desenvolupant una tasca important a la ciutat de Barcelona en general i, d'una manera més intensa, al barri de la Sagrada Faml1ia.

Recollint l'herència i l'ideari q¡,¡e fa vint anys va establir la Cooperativa Claror, hem anat fent camí perquè l'esport i la salut estiguin a l'abast de tothom.

En e! tarannà de la Fundació sempre ha estat present que esport i salut han de comple­mentar-se fermament amb cultura i solidaritat perquè, amb aquestes eines, serem capaços de treballar per una societat més justa i participativa, capaç d'.engrescar les noves genera­cions en la construcció d'una societat més sana i equilibrada.

L'any 1999 va néixer la plataforma de solidaritat 0,7 Claror, i fa pocs dies hem decidit impulsar e! primer programa d'acnlacions en l'àmbit cultural, encara modest, però que sorgeix amb la voluntat de fer camí i d'implicar activament la gent del nostre entorn.

La creació de la figura de! Soci Benefactor té com a objectiu eixamplar la base so~ial de la Fundació per dinamitzar la tasca social, cultural i solidària que porta a terme, recQllint així les inquietuds i energies de moltes persones disposades a posar el seu gra de sorra personal per millorar l'esport, la cultura i la solidaritat alhora al nostre barri i a la nostra ciutat.

LA PLATAFORMA

0,7 CLAROR SE

SOLIDARITZA AMB

MOÇAMBIC

La PI~taforma OJ Claror

ha iniciat una ca mpanya de

se nsibili tzació per incenti­

var les donacions a les víc­

times de la catàstro fe hu­

manitàri a que afecta els ha­

bitants de M oça mbi c, un

dels països més pobres de

l 'À fri ca.

Arran de les inundacions

de f in als de feb rer, més

d ' un m i li ó de perso nes

s' han quedat sense casa ni

aliments, els camps de con­

reu han quedat destruïts i

encara no s'ha pogut deter­

minar el nombre de morts.

Però, passades les pluges,

el país s'ha vist afectat per

malalties com la malàri a, el

cò lera o la disenteri a, que

s'han propagat a gran esca­

la. A més, les pluges han

posat al descobert milers de

mines anti persona, que han

incrementat encara més la

virulència de la tragèdia.

La Plataforma OJ Claror

ha des tin at un a donac ió

econòmica a les ONC que

actuen a la zona i, alhora,

demana a tothom que col·­

labori a través dels comp­

tes corrents solidaris oberts

en diverses entitats fin arí­

ce res :

BANESTO 0030155033 CXXXJ281 271

BBV 01 825906 81 0010033337

CAJA MADRID 20381148866000400040

LA CAIXA 2100810200111128

TOT CLAROR 31

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA XVI Mil lA SAGRADA FAMíliA ARRIBA El 7 DE MAIG

XVI MillA SAGRADA FAMiliA TOT PREPARAT PER VIURE UN

MATí ESPORTIU AMB LA MILLA

· eporl1uCllmJf . Pol/t$pOfcIllSiI(Jn'diJ filmlllil . Nou (¡In Cltfllllru

La Milla, organitzada per la Fundació Claror i consolidada ja com la més important de la ci utat comtal, té com a objectius tornar a batre rècord d'inscripcions i, si pot ser, nou rècord de la cursa. Premis per a tothom, més sèries, Nike Running Series i activitats ludicoesportives a la plaça Gaudí completaran Iloferta de Ilúlt im matí de Festa M ajor del barri de la Sagrada Família

L'ú lti m matí de Fes ta

M ajor, el diumenge 7 de

maig, tindrà lloc la setzena

edició de la Milla de la Sa­

grada Famíli a amb nous

reptes i il ·lusions. Un, el de

to rn ar a su perar el lli stó

d' inscripcions que en l'edi ­

ció passada va arr ibar als

1.591 atletes.

Aqoest any, la Milla tam­

bé incorpora algunes nove-

tats. Les pr incipa ls són el

desdoblament de les cate­

gori es amb més nombre de

part icipants (a levins i ben­

j amin s) en du es sè ri es,

masculi na i fe menina, pe r

ta l de fac ili tar la cursa als

participants. També ha ca n­

v iat el sistema de cronome­

tratge que, si bé continua­

rà essent info rmàti c, es farà

mitjançant un lector de codi

RECORRECUT

de ba rres im près al dorsa l.

Recorregut i sèries

El recorregut, de 1.609

metres, serà igual que l'any

passat (vege u quadre), i la

cursa constarà de dotze sè­

ri es de vui t categories, des

de ls més pet is als més

grans: cadets, vetera ns, in­

fa ntils, júniors, alevins, ben-

LA PLAÇA GAUDí SERÀ EL CENTRE NEURÀLGIC

Sortida: caner de Rosselló, Arribada: carrer de Mallorca, Total metres: 1.610 entre Sardenya i Marina entre Marina i Lepant

Punts d 'interès: 1. Organització i reclamacions. 2. Selvei mèdic

32 TOT CLAROR

jami ns, promeses i sèniors.

Aq uestes dues últ imes ca­

tegori es, per l'elevat nom­

bre d' inscri ts, correran per

primer cop en la històri a de

la M illa per separat i, com

en els darrers anys, en dues

sè ries di fe rents, una per a

homes i l'altra per a dones.

La primera cu rsa, la de

cadets, co mença rà a les

9.45h, i la resta aniran sor­

t int en in terva ls d'un quart

d'hora. A les 13.00 hores es

fa rà el lliurament de premis

i el sorteig de dos lots de

materia l esporti u entre tots

els part icipants.

Premis als guanyadors

Com cada any, hi haurà

un premi en metàl·lic per a

les ci ne pri meres esco les,

___________ FYNDACI6 CLAROR

Aquest any la Milla constarà de dotze curses de vuit categori­es diferents pel desdoblament dalgunes sèries

clubs o entitats que més at­

letes aportin . Les quantitats

só n de 50.000, 30.000 i

20.000 per a la primera, se­

gona i tercera cl assificada.

Els guanyadors de la cur­

sa sènior, tant en categoria

masc ulina co m femenina,

s'enduran 50.000 pesse tes

el primer, 30.000 el segon i

25 .000 el tercer.

Si , a més, el vencedor de

la prova bat el rècord, su­

marà 75.000 pessetes més.

El rècord actua l en ca tego­

ri a mascul ina és el de José

Blas Serrano, aconsegu it

l'any passat amb 4'02" . En

categoria femenina Jaque­

line Martín va aconseguir,

l'any 1997, rebaixar d'un se­

gon el seu propi rècord, i

va fixar la mi llor marca fe­

menina en 4'42" .

Activitats recreatives

Tothom qui s'apropi a la

plaça Gaudí durant el matí

del diumenge 7 de maig, i

sobretot els me nu ts que

encara no poden participar

a la Mi lla, podran gaudir

de ls jocs que s' insta l·laran

a la plaça i de les .activitats

organ itzades per la Funda­

ció Claror, ad reçades espe­

cia lment als més petits.

ORGANITZA

TORNEN LES NIKE RUNNING SERIES PER ALS MENORS DE 1 4 ANYS

Repetint l'exitosa experi­

ència de l'any passat, la f ir­

ma esportiva Nike i la Fun­

dació Claror organitza ran

conjuntament les Nike Run­ning Series (NRS).

Es trac ta de cu rses de

velocitat, de 50 metres, di­

rigides a nois i noies de les

categori es benjamí, aleví i

infanti l.

Per prendre-hi part no ca l

inscripció prèvia, ja que tots

els at letes de la Mi lla que­

daran automàtica ment in­

cri ts a les NRS, tot i que la

parti cipació és voluntària.

Les curses de 50 metres

es faran al carrer Provença,

entre Lepant i Marina, i és

aco nse ll ab le qu e e ls qui

vulguin intervenir-hi ho fa­

cin abans de disputar la pro­

va de la Milla.

HORARIS

MILLA: CURSES DE 1.609 METRES

HORA CATEGO RI A ANY NAIXEMENT

09.45 Cadets 84-85

10.00 Veterans Homes: + 40 anys

Dones: + 35 anys

10.15 Infant ils 86-87

10.30 Júniors 81 -82-83

10.45 Alevi ns masc. 88-89

11.00 Alevins fem. 88-89

11 .15 Benjam ins masc. 90-91

11 .30 Benjami ns fem. 90-91

11 .45 Promeses fe m. 78-79-80

12.00 Promeses masc. 78-79-80

12.1 5 Sèniors fem. 77 i anteriors

12.30 Sèniors masc. 77 i anteriors

CURSES DE 50 METRES DE LES NRS

De 9.00 a 12.30 hores Infanti ls, alevins, benjamins i menors de 9 anys

13.00 LLIURAMENT DE PREMIS

(

XVI MILLA DE LA SAGRADA FAMíLIA

PATROCINEN

L2 ::a

Les Nike Running Seri es

va n enregistrar l'any passat

més de 800 pa rt icipacions

i els guanyadors van poder

ass istir als Campionats d'At­

let isme o rga nitzats a

Sevill a.

I nscri pcions, fins al 6 de maig

Les inscripcions per palti­cipar en la XVI Milla de la Sagrada Fanulia seran gra­tuïtes, i es podran fOlma­Iitzar des del dilluns 10 d'abril fillS al 6 de maig a les 14.00 hores, a les ofici­nes d'atenció al públic de:

Esportiu Claror CI Sardenya, 333

Poliesportiu Municipal Sagrada Família CI Cartagena, 231-239

Nou Can Caralleu Carrer dels EspoRs, sln ,

En el moment de fOlma­Iitzarla inscripció, l'orga­nització lliurarà als parti­cipants el dorsal de la cursa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el re­glament i altres aspectes d'interès.

COL.LABOREN

.".'.. $POllI"

FUNDACiÓ ClAROR ~ INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS --- ..

_ FUNDACiÓ CLAROR

ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

ACTIVITATS ESPORTIVES I DE LLEURE PER GAUDIR DE L1ESTIU

L'Esport iu Claror i el Po­

liesportiu Municipal Sagra­

da Famíl ia han elaborat un

ca lend ari de pro postes

d'estiu per ta l que l'esport i

el lleure no s'aturin durant

les vacances escolars, i tant

j oves co m més grans tr iïn

com invert ir el se u temps

de lleure.

Per als més joves, l'ofer­

ta se centra en els cursets

de natac ió, els espl ais, el

Campus Olímpia, el Cam­

pus Verd i una novetat: el

Campus Jove .

L'esplai, que es farà úni­

cament a l'Esportiu Claror,

es basa rà en tall ers, j ocs,

activitats aquàtiques i sorti­

des. Va dirigit a tots els nas­

cuts en.tre el 1986 i el 1995.

Els més menuts, nascuts el

1996, podran inscriure's al

Parc Esplai.

Campus per a tothom

Un altre tipus de campus

serà el Campus Verd , l'any

passa t ano menat Esta des

mi xtes, qu e con sisteix a

combinar una setmana de

pràctica esportiva a la instal·­

lació amb una de colòni es

(que, a diferència de l'edi­

ció passada, serà la matei-

El Campus Jove és una activitat. nova que combi­na el bàsquet amb els esports d'aventura

34 TOT CLAROR

xa per a tots els in scrits) .

El Campus Olímpia se

centra més en l'àmbit de l'es­

port, i es durà a terme als dos

poli esportiu s; al Claror la

pràctica principal serà el bàs­

quet i al Sagrada Família, el

futbol sala. El Campus Olím­

pia va dirigit a joves nascuts

entre el 1986 i el 1991 .

Campus dedicats al bàsquet

A l'Esportiu Claror s'orga­

nitzaran dues activitats pro­

tagon itzades pel bàsq uet.

Parlem del Campus de Tec­

nificac ió, del 26 al 30 de

juny (dirigit a nois i noies nas­

cuts entre 1986 i 1991) i del

Campus Jove, una novetat

(adreçat a jugadors nascuts

entre 198 2 i 1985) qu e

combina el bàsquet amb es­

ports d'aventura. Tindrà lloc

íntegrament en una casa de co lòni es, entre el 3 i er 7

de juliol.

Activitats per a adults

Els adul ts podran inscriu­

re's a partir del dilluns 8 de

maig (torn preferencial per

a socis) als cursets d'estiu de

natac ió, aiguagim, gimn às­

ti ca de manteniment, esco­

la d'esquena, ioga i aeròbic.

El torn obert començarà el

15 de maig.

A més, en totes du es

instal·lacions es faran nous

cursos de balls de sa ló ba­

sats en els ritmes llatins.

Inscripcions

Els torns d'inscripció pre­

ferencial per a abonats co­

mençaran per a totes les ac­

tivitats el dissabte 13 de

maig (la inscripció del Cam­

pus Olímpia és oberta a tot­

hom a partir d'aquesta data),

i el torn obert començarà el

dimecres 17 de maig. Cal

formalitzar la inscripció a la

instal' lació on es vulgui rea­

litzar l'activitat.

LES OFICINES DE L'EsPORTIU CLAROR CANVIEN DE LLOC

A partir del dilluns 8 de maig les oficines d'atenció al públic estaran ubicades, de manera temporal, als baixos del carrer Sardenya 335, molt a prop de les actuals oficines.

Al nou local es duran a telme tots els tràmits administra­tius, consultes i inscripcions d'estiu, d'abonats o activitats.

El canvi d'ubicació es deu a les obres de remodelació de les oficines i el control d'accés de l'Esportiu Claror.

RENOVACiÓ

DE CURSETS

El període de renovació.

dels cursets de natació i ac­

tivitats dirigides per a la pro­

pera temporada (octubre

2000-juny 2001 ) comença­

rà a finals d'abril.

Per a tots aquells que ja

estan realitzant algun curs la

renovació serà automàti ca,

si no és que es comunica el

contrari a les ofi cines de la

instal·lació entre el 24 d'abril

i el 12 de maig .

Aquells qui vulguin con­

t i nuar però que hagi n de

canviar-se de grup (per edat

o altres motius) podran fer­

ho entre el 16 i el 19 de

maig.

I NSCRIPCIÓ CURS

2000-2001

El període d'inscripcions

per als abonats que vulguin

iniciar alguna activitat dirigi­

d a o curse t d e natació

s'obrirà el 22 de maig, i a

partir de 1'1 de juny comen­

çarà el torn obert per a no

abonats .

NOVA QUOTA MIGDIES AL CLAROR

L'Esportiu Claror ha posat

en fun cionament la quota

migdies, una nova modali­

tat horària que permet ac­

cedir a la instal ·lació els dies

feiners de 13 a 16 hores i

els dissabtes de 15 a 21

hores. La matrícu la costa

3 .000 pessetes i la quota

mensual, 2.300.

___________ FUNDACIÓ CLAROR

EL 6 DE MAIG, CAMPIONAT DE

NATACiÓ ESCOLAR AL CLAROR

EL 29 D'ABRIL,

TORNEIG OBERT

DE FUTBOL SALA

3 CONTRA 3 El dissabte 6 de maig tin­

drà lloc a la piscina de l'Es­

portiu Claror la dissetena

edició d el Camp ionat de

Natació Escolar.

Començarà a les 17.00 hores i hi participaran prop

de 150 nois i noies, des de

primer de Primària fins a

Batxi Ilerat.

Escoles convidades

A I campionat participen

alumn es d'onze esco les:

Escola Jovellanos, Escola del

M ar, escola Sagrada Família,

esco la Tabor, esco la Carlit,

Immaculada Vedruna, esco­

la Santa Anna, CEIP La Se­

deta, Roig Tesalia i els nois

i noies que practiquen na­

tació al Poliesportiu Munici­

pal Sagrada Família i a l'Es­

portiu Claror.

Entremig de les curses de

grans i petits, tots els assis­

tents podran contemp lar

una exhibició de salvament

i socorrisme en el vessant

• més esportiu .

Servei d'hostelería

en general per a:

Col.legis

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

Carnestoltes va passar pels poliesportius

El 3 de març passat es va viure un dia de festa a l'Esportiu Claror i al Poli­esportiu Municipal Sagra­da Famt1ia. Entre Sant Medir i Carnestoltes nens i nenes de l'escola Sagrada Famt1ia i l'escola Tabor van sortir al carrer engrescats per la música i les disfresses.

Com cada any, l'àrea d'activitats aquàtiques també va organitzar el Carnestoltes, aquesta vegada amb la temàti­ca del segle XX.

La Fundació Claror orga­

nitzarà, a banda de la Mi­

ll a, a ltres esdeve niments

esportiu s durant la Festa

M ajor del barri de la Sagra­

da Família.

Dissabte 29 d'abril t in ­

drà lloc al Poliesportiu Mu­

nicipal Sagrada Família un

Torneig de Futbo l Sa la tres

contra tres en dues catego­

ri es: maximinis (nascuts els

anys 1990 i 1991) i super­

grans (el 1988 i 1989). El sistema de competició

limitarà el nombre d'inscrits

a vuit eq uips per categori a, i

tant els maximinis com els

supergrans es dividiran en

dos grups per disputar una

Iligueta de tots contra tots,

semifina ls creuades i final.

La durada de ls partits

osci l·larà entre els 9 i els 12

minuts, sego ns e l nombre

d'equips inscrits.

Les i nscri pcions es po­

dran formalitzar fins al 14

d'abril als poliesportiu Sagra­

da Família i Claror .

. ~ -------L-------~~

sessió gratuHa aquest ticket Juny de 20(0)

BYBARDOU CENTROS DE BRONCEADO

:1,. CERTIFICAT DE GARANTIA

:0,. MORMAl1VA EUROPEA CE

:0,. OBERT DIUMENGES I FESTIUS

Hosteleria de Servicios . Colectivos, S.A. 62 (Avda. Gaudí) 08025 Barcelona

Tel. 93 455 66 77 Indústria , 180, entl. HOSTESA® Tel. 934551307 - Fax: 435 23 74

08025 Barcelona

De dilluns a dissabte de B,OOh a 22,30h · dlumenges I festius de 11 a 20h

_ FUNDACiÓ CLAROR

Definits els serveis de salut que s'hi oferiran

Així SERÀ EL CENTRE DE

TALASSOTERÀPIA DEL MARíTIM El Poliesportiu Marítim oferirà un ampli ventall de serveis de sa­lut des del mo­ment de la seva obertura, a prin­

cipis d'octubre. D'entrada, proposarà

els mateixos selveis de què gaudeixen e ls abo­nats dels poliesportius Claror i Sagrada Faml1ia. Així, n'hi haurà de con­sulta, primers auxilis, re­visions mèdiques , elec­trocardiogrames , asses­sOI'ament dietètic i anàlisi de la composició corpo­ral. A més, hi haurà ser­vei de massatges i drenat­ges limfàtics.

El Poliespol1iu Marítim també oferirà nous ser­veis de salut i bellesa. Els més destacats seran e l tractament d'a lgu es i fangs, la dutxa escocesa i el de. bronzejat artificial mitjançant màquines ver­ticals de raigs UVA.

El plànol reprodueix la composició del Centre de Talassoteràpia del Marítim

A banda d'això, al cen­tre es podran realitzar di­ferents circuits preparats per als qui vulguin fer-ne ús terapèutic.

El gran fet diferencial del Po li esportiu Marítim respec­te de la resta d'instal ·lacions catalanes és que disposarà d'un centre de ta lassote rà­pia, ubicat a la planta baixa. Les propietats terapèutiques de l'aigua de mar faran del

centre un espai idoni per a usuaris amb dolències ll eus i per a aq uells que vulgu in estar en forma, relaxar-se i suportar l'estrès diari a què este m sotmesos e ls ci uta­da ns que vivim i treballem en ambients urbans amb un

alt percentatge de tensió.

900 m2 de talassoteràpia

El Centre de Talassoterà­pia tindrà una superfície to­tal de 900 metres quadrats dividits en diferents espais.

- - - - - - - - - - - - - - - --,,-- ------------------------

sessió gratuYta aquest ticket Juny de 20(0)

TURÓ

~ :\,.-BYBARDOU

CENTROS DE BRONCEADO

:( CERTIFICAT DE GAJRA~IA

:': NORMATIVA 8UROPEA CE

:': OBERT DIUMENGES I FESTIUS

(Roger de Flor) - 08037 Barcelona Tel. 93 207 60 82

CI. Indústria, 124 08025 BARCELONA

Comidas y cenas para grupos yempresas.

Propuestas de menú a su medida.

S/ TE GUSTA COMER B/EN __ _ iREPET/R..AS!

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENT E I

____________ FUNDACiÓ CLAROR

AI centre de la planta hi hatJrà un bany central (al plànol , el número 1) de for­ma irregular de 24xll.5m, i d'una profunditat de 130cm. Aquest bany cen­tral estarà equipat amb raigs d'impulsió d'aigua, 148 bo­queres bufadores perme­tran tractament de bombo­lles per a 6 lliteres i 8 se­ients. També hi haurà trac­tament d'hidrojets en dues zones. Annexa al bany cen­tral hi haurà una piscina de 10.5x4m (2), situada en un nivell 80cm superior, de manera que farà cascada sobre el bany. La seva ca­racterística més destacable és que s'hi podrà nedar contracorrent.

Hi haurà una piscina con­vencional de 15x6 (3), amb l'úni~a diferència que esta­rà provista d'aigua de mar.

L'espai marcat amb el punt 4 serà una piscina d'ai­gua freda de 4x4 i una pro­funditat mitjana d'1 m.

El punt 5 del plànol és una piscina circular d'hidro­massatges .

La piscina de forma irre­gular 6, de 8x4.3 m, d'una

J profunditat mitjana de O.8m, tindrà boqueres d'ai­re per a tractament d'hidro­jets en bancs.

El punt 7 indica una font ornamental, i el 8, una pis­cina infantil de 8x4m.

A aquesta planta també hi haurà dues saunes i dos banys de vapor, així com el centre de salut.

FESTA LUDICOESPORTIVA PREINSCRIPCIONS EL 13

Les preinscripcions pe r abonar-se al Po li espo rtiu Marítim podran form alitzar­se a partir del dissabte 13 de maig, amb l'obertura de les oficines d'atenció al pú­blic situades davant de l'equipament, sota e l pas­seig Marítim i a peu de plat­ja. Formalitzar-ne la preins­cripció no significarà ca p obligació eco nòmi ca ni compromís d'abonam e nt per part del sol·licitant; en canvi, totes les pe rso nes que l'hagin formalitzada tin­dran dret a una plaça d'abo­nament reservad a en el moment de les inscripcions definitives, el proper estiu .

L'obertura de les oficines d'atenció al soci se celebra­rà amb una gran festa ludi­coesportiva, amb activitats per a tothom, durant tot el matí del dia 13.

Activitats lúdiques

A les nou del matí co­mençarà la jornada amb un torneig de futbol tres con­tra tres, que es disputarà en dues pistes inflables insta l·­lades a la sorra de la platja de la Barceloneta. Els inte­ressats a participar-hi hauran d'informar-se i inscriure's als poliesportius Claror o Sagra­da Família.

I INICI DE DE MAIG

Paral·le lament al torneig de futbol tres contra tres, es disputarà a la platja un cam­pionat de tacatà.

I entre les onze i les dot­ze del migd ia hi haurà una màster-class d'aeròbic ober­ta a la parti cipació de tot­hom, dirigida per monitors dels poli esportiu s Claror i Sagrada Famíli a.

Durant la jornada, els vi­sitants podran observa r l'es­tat de les obres mitjançant un a exposició informativa situada al costat de l'ofici na de preinscri pcions. La Fes­ta, amenitzada amb música, acabarà a quarts de dues amb un piscolabis popular.

LES OBRES VAN A BON RITME

Les obres de construcció del Poliesportiu Marítim avancen a bon ritme, acom­plint el calendari previst se­gons el qual han d'acabar­se a finals d'estiu.

Actualment, ja hi estan treballant les tres empreses adjudicatàries de la cons­trucció i instal·lació. Copisa ha avançat molt la construc­ció del nivell soterrani, on hi haurà el centre de talas­sotê ràpia, i s'han acabat els forjats de les piscines, que h i i nstal ·la Construccions Conda!' S'està treballant el

que serà la planta baixa, on hi haurà el pavelló, els ves­tidors individuals i d'equips i les àrees d'administració i

. atenció al públic.

A més, des del 15 dé març, Codinsa ja fa la seva feina com a adjudicatària de les instal ·lacions generals elèctriques i mecàniques.

_ FUNDACiÓ CLAROR

Nou CAN CARALLEU AMPLIA L10FERTA AMB LA NOVA PISCINA COBERTA

A finals dJabril ja es podrà utilitzar la piscina, coberta amb un globus presostàtic, i el dissabte 6 de maig tindrà lloc lJacte dJinauguració oficial amb rorganització de diferents activitats

Els abonats i usuaris de

Nou Can Caralleu podran

g<;l udir dels serveis de la pis­

cina durant tot l'any, a par­

ti r de fi nais d'aq uest mes

d'abril. I és que les dues

piscines d'estiu de la instal ·­

lació estaran ci i matitzades

per poder ser utilitzades fins

a l'arribada d'aquesta esta­

ció.

La climatització s'ha dut

a terme mitjançant la

instal ·lació d'un globus pre­

sostàtic que cobreix les

dues piscines, i s'hi han

construït uns nous vestidors

annexos que permetran

passar d'un espai a l'altre Dibuix del globus presostàtic que cubrira les dues piscines, vist des de l'exterior sense canvis de tempera-

tura. Les obres han tingut

una durada de dos mesos.

Inauguració el 6 de maig

La inauguració oficial de

les noves piscines tindrà lloc

durant el matí del dissabte

6 de maig, entre les 10 i

les 13 hores, en una jorna­

da de portes oGertes. Tot­

hom qui vulgui podrà acce­

dir lliurement a la piscina

per a un bany lliure, o par­

ticipar en alguna deies ac­

tivitats dirigides que s'hi

programaran. No caldrà ins­

cripció prèvia, fet que faci­

litarà l'accés de tothom en

el moment desitjat. A mé~, s'ha previst que ningú mar­

xi amb les mans buides:

tots aquells que es banyin

rebran com a regal un cas­

quet de bany de record .

38 TOT CLAROR

DEFINIDES LES ACTIVITATS O-ESTIU

Nou Can Caralleu ha definit ja els continguts del programa d'aotivitats per al proper estiu. Seguint la línia iniciada l'any passat, s'oferiran actiV'itats dirigides per a totes les edats, tot i que hi predominen les infantils.

En aquest capítol destaquen tres activitats: el casal esportiu, el Campus Olimpia i els cursos de tennis.

El casal esportiu Nou Can Caralleu presentarà tres modalitats per triar: casal de munta­

nya, esports d'equip i taNers. En tots els casos estaran dirigides als nois i noies entre 3 i 12 anys, i es faran en diferents torns d'una setmana. El primer torn començarà el 26 de juny i

l'últim, e! 8 de setembre, i no n'hi haurà entre l'lI i el 28 d'agost. L'horari serà intensiu, entre les 9 i les 17 hores.

El Campus Olímpia de futbol, pensat per a nois i noies entre 8 i 14 anys, tindrà lloc en

torns d'una setmana, entre e! 26 de juny i e! 28 de juliol. Quant a tennis, hi haurà cursos setmanals, amb dues opcions: la primera oferirà la

possibilitat de realitzar un curset d'una hora al dia, i la segona consistirà en cinc hores

diàries, de 9 a 14 , en què e! tennis es combinarà amb altres activitats d'exercici físic i natació.

Respecte de les propostes per a aduLts, Nou Can CaraJlleu està programant la realització de cursos d'aeròbic, spinning, balls de saló, ioga, tennis ...

Les inscfipcions de! Campus Olímpia començaran e! dissabte·'13 de maig. Per a la resta

d'activitats hi haurà dos torns: entre e!2 i el12 de maig per a aboJats i usuaris, i a pa1i1:il' del 13 de maig per al púbLic en general.

'" a: w > a: w u

'" ::;; ::;; w

___________ FUNDACIÓ CLAROR

INAUGURAT EL ROCÒDROM AMB

MÉS SUPERFíCIE DE BARCELONA

Nou Can Ca ra lleu ja té

el rocòdrom cobert de més

superfície de Barcelona. Si­

tuat a l'interior del pavelló­

frontó, ocupa una de les

parets laterals amb una su­

perfície total de 150 metres

quad rats: 13 metres d'alça­

da i 12 d'amplada. Té 1.600

preses i està dividit en qua­

tre espais: una zona d'inici­

ació amb pla ve rti ca l de

quart grau, una de dificultat

mitjana amb pla inclinat (611

i 611 +), una de dificultat alta

amb desplom (6b i 6c) i una

de baixa amb boulder fix.

El rocòdrom és obe rt a

tothom que disposi d'una

assegurança que cobreixi en

cas d'accident. La utilització

és lliure per als abonats de

Nou Can Caralleu, i els de

l'Esportiu Claror i Poliespor­

tiu Sagrada Família gaudei­

xen d'un 20 per cent de des­

compte pel fet que la Fun­

dació Claror és una de les

I entitats gestores de la

instal·lació, juntament amb

el Centre Excursionista de

Catalunya i la Universitat

Ramon Llull .

Inauguració

El rocòdrom es va inau­

gurar oficialment el dissab­

te 11 de març.

La jornada va transcórrer

. en un ambi ent festiu en

què petits i grans van gau­

dir de les activitats relacio­

nades amb la muntanya.

L'acte va co mptar amb la

presència del regidor de

Relacions Ciutadanes i Es­

port ?e l'Ajuntament de

El rocòd.rom, de

150 m2, és cobert

té 1,600 preses i està chvicht en quatre zones

de chficultats

chferents

Barcelona, A lbe rt Batlle;

del regidor del Districte de

Sarrià-Sant Gervasi, Carl es

Martí, i de l'exregido r del

Districte i actual President

del Consell Municipal del

Districte, j aume Ciurana.

Durant tot el matí, els

petits van poder iniciar-se

en el món de l'esca lada

participant en activitats

com el pont de mico, la

tirolina o l 'escalada. AI

migd ia hi va haver una ex­

hibició d'escalada a càrrec

dels membres de la sec­

ció d'escalada del Centre

Excursionista de Catalunya

j oa n jover, Xavi Ll anos,

Raquel Xacobo i Roger Xi­

menis.

PRIMER OPEN D1ESCALADA

La tarda de 1'11 de març va tenir lloc al rocòdrom de Nou Can Caralleu el I Op en d'Escalada, que duu el nom de la instal·lació. Van competir-hi catorze escaladors sota l'atenta mirada d'un centenar d'espectadors. Marc Milhín, Dani Ferrer i David Macià van resultar-ne els tres primers classificats després d'una final molt ajustada. Malgrat que només hi havia una categoria única, l'organització va lliu­rar un premi especial a la primera noia classificada, Glò­ria Vilaseca, i també a l'escalador més jove, Arnau Boronat, de 15 anys. Nou Can Caralleu té previst organitzar noves edicions anuals de l'Open d'Escalada en el futur.

AQUEST ABRIL,

TORNEIG

INFANTIL DE

TENNIS

Nou Can Caralleu orga­

nitza un Torneig Infantil de

Tennis que es disputarà du­

rant els dies 17,18 i 19 d'abril.

S'hi podran inscriure, fins al

10 d'abri l, tots els nois i no­

ies entre 8 i 14 anys.

NOVES MÀQUINES

A LA SALA DE

FITNESS

La sa la de fitness ha in­

corporat noves màquines i

material per tal d'augmen­

ta r progressivament l'equipa­

ment i oferir millor servei als

usuaris. Es tracta d'una nova

cinta de córrer i de tres mà­

qui nes de mu scu lació que

permeten treballar especí­

ficament els bessons, els

pectorals i els quàdriceps.

També s'ha dotat el gimnàs

de barra de flexions i d'al­

tres elements co mplemen­

taris.

ÈXIT DE LA

PRIMERA FESTA

DE L10RIENTACIÓ

Més de 200 persones van

participar el proppassat 25

de març en la Primera Fes­

ta de l'Orientació, organ it­

zada per Nou Can Caralleu.

La Festa va constar de dues

activitats, la Caminada d'Ori­

entació per Collserola i el

Campionat de Catalunya de

Curses d'Orientació en ca­

tegories d'alevins, juvenils i

universitaris.

TOT CLAROR 39

U NA CAMPIONA

D-AERÒBIC AL

POLIESPORTIU

SAGRADA FAMíliA Sònia Anton és una jove de 25 anys relaciona­da amb el món de l'esport des que en tenia 7. Després de 12 anys ficada de ple en la gim­nàstica esportiva, una lesió la va fer canviar de rumb i ara assoleix els èxits que perseguia amb l'aeròbic

E. B. Sònia Antón és abonada

del Poli esportiu Municipa l

Sagrada Famíl ia. L'any pas­

sat va aconseguir la novena

pos ició del Campionat del

M ón d 'Aeròbic en moda li ­

tat ind ividual ANACH, va ser

cinquena en el Campionat

d'Espanya en modalitat in­

d ividual FIC i el passat mes

de març es va proclamar

campiona de Cata lunya. Ara

comença a recollir els frui ts

després de set anys ded i­

cats a l'aeròbic.

Sota les ordres de Fernan­

do Maniega, monitor de fit­ness del Poliesportiu Mun i­

cipa l Sagrada Família -q ue

també prepara el campió del

món d 'aquesta disc iplina,

Jonathan Cañadas- s'entre­

na a consciència per als pro-

pers mundials que tindran

ll oc a Tòquio, Alemanya i

San Francisco entre maig i

juny. Aconseguir bons re­

sultats és primordial de cara

a satisfer un dels seus som­

nis: "Si tot va bé, és possi­ble que en els Jocs Olím­pics hi hagi aeròbic d'exhi­bició i estic pendent de po­der fo rmar part de l'equip . Tot dependrà dels resLÍltats en els mundials".

El somni de la Sònia, nor­

mal en qualsevol esportista

d'e lit, s'i mpregna de més

signif icat quan explica que

ja el 1992 va estar a punt

de formar part de l 'equip

olímpic, això sí, en una al­

tra d isciplina: la gimnàstica

esportiva. "Una ruptura dels lligaments en el turmell em

va deixar fo ra de l'equip.

M'ho vaig passar molt mala­ment, perquè ja tenia els papers damunt la taula per firmar contracte amb la Se­lecció Espanyola i va ser com llençar la meva carrera en qües tió de minuts".

La les ió va obligar-l a a

abandonar la gimnàstica es­

portiva i alguns metges van

co mentar-li que hauria de

deixar de practi car esport.

Encara arrossega algunes se­

qüeles de la lesió, ja que ha

"L'aeròbic m'està fent oblidar el que havia fet en gimnàstica es­

portiva, perquè estic aconseguint méstito1s"

perdut part de la mobilitat en

el turmell; a poc a poc "m'he anat recuperant fins al punt de poder competir en una al­tra disciplina. taeròbic ha es­

tat com treure'm una espina que portava clavada ".

S'entrena de dues a ci nc

hores diàries, més les hores

de classe com a monitora, i

ho fa satisfeta, perquè "l'ae­ròbic m'omple igual que la gimnàstica, fin s i tot més, perquè estic aconseguint mi­liars res ultats. M'es tà fent oblidar el que havia fet en gimnàstica esportiva perquè estic viatjant molt i assolint molts títols en Campionats d'Es panya, mundials, euro­peus .. . És el que buscava en l'esportiva, però ' no vaig po­der aconseguir-ho i ho he cercat per un altre camí."

URGÈNCIES Ferrocarri ls Generalitat .......... 93 205-15-15 Diputació BCN ........................ 93 402-22-22 Informació carreteres ............. 93 204-22-47 Aeroport del P rat .. .. ... ..... .. .. ... 9330 1-39-93 Serveis Socials ......................... 900.30-90-30 Correus ... ...... .. .. ... .. .. .. .. .......... ... 93 318-38-31

Urgències mèdiques .......................... ......... 06 1 Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ................................. O 1 O Bombers Genera litat ............... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ................ .. .. ; ............ 080 Bombers BCN comarques .. ....................... 085 Mossos d'Esquadra .. .... ............ 93 300-22-96 Po licia .................. .. ........ .. .. ................ ......... 09 1 Guàrd ia Urbana BCN .............. ...... .. ........... 092

ESPORTS Esportiu Claror ........................ 93 476-13 -90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .. .... .... .. .. .. .... 93 203 78 74 Servei d' Info rmació Esportiva ............... ................... 93 432- 19-92 Agenda d ' Activitats ....... ... .. .... 93 48 1-00-2 1 Fed. Cat. Bàsquet.. .. .. .. ............. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16

HOSPITALS H. Sant Pau .............................. 93 29 1-90-00 H. Del Mar .................. .. ......... .. 93 221 -1 0-10 H. Clínic .. .. .... .. .. ....................... 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança .................. .. .... 93 285-02-0(i)

SERVEIS Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. ..... ............ . 93 301-82-70

H. Vall d1 Hebron ... .. ................ 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu ................ 93 203-40-00

Fed. Cat. Futbol ........... .. .. .. ...... 93 302-56-42 Fed. Esp . Tenn is ........... .. ......... 93 200-53-55

I nf.Metropo l ita na ........... ......... .. .. .. .... ....... 010 Proteoció Civi l ........................ 93 319-25-00 CENTRES OFICIALS Accidents en carretera ....... .. ... 93 352-6 1-61 Ajuntament BCN .. .. ................. 93 402-70-00 Consell Esport Escolar RENFE .................................. . · .. . 93 490-02-02 Generalitat ................... : ... .............. 93 315-1 3-\3 de Barcelona (CEEB) .......... . . 932 19-32- 16

F a vint anys que som la

Llar d 'Infants del barri perquè

confieu en la nostra

tasca professional i en els

nostres mètodes d'ensenyança

basats, principalment, a oferir

al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents

etapes del seu creixement

GRANOTA és una

Corsegcl ••• Rosselló ••• ~ . g

• i nç. f !

t;:,;;~.dnGMnota Llar d'infants

Tel, 93 245 10 29 CI València , 500 0801 3 Barcelona

escola oberta on ens podeu venir a

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h c Ma llo rca

'1.lIIt ¡rl' •

Nens de 0-6 anys

Anglès, psicomotricitat, piscina

Seguiment de lectura individualitzada

Convivències escolars i colònies d'estiu

Educadors titulats i en permanent reciclatge

Continuïtat amb altres escoles DESCONFIEU de les escoles infantils

que no us permetin l'entrada a qualsevol

hora. Assegureu-vos que els vostres fills no

hagin de passar per altres aules per arribar

a la seva, que agrupin nens de la

mateixa edat, i pregunteu per l'ideari de

l'escola.

València

. ~ . ' A ra g ó

, ~. granota avoléncia 500

Convivències i estades esportives

Crèdits de natura

Estades d'estiu

Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús

Servei pediàtric i cuina pròpia

710m He patis assolellats

Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell

Casa de colònies pròpia

Matrícula oberta tot l'any

Escola oberta als parcs

Un paratge impressionant

al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona

Caps de setmana rurals per a grups i famílics

Rutes amb mountain bike pd Montnegrc-Corredor

Camp de futbol reglamcntari i camp de bàsquet

Piscina, cavalls i granja,