Cobertes.p65 26/02/2008, 19:271

Cobertes.p65 26/02/2008, 19:272

SUMARI 3

Revista ClarorNúm. 60, IV èpocaPrimavera 2008

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.

OPINIÓ

3. Articles de Marta Ballester, Josep MariaOjeda, Sergi Larripa i Odón Martí.

6. Entrevista curta: Xavier Garcés, Directord'Operacions de l'Àrea Metropolitana deBarcelona d'Aigües de Barcelona (AGBAR).

Entre nosaltres: article de Consol Martí.

ENTREVISTA

9. Jordi Alumà, el pintor de l'esport

EN FORMA

12. L'actitud dels pares en la competició

16. Natura: guies d'alta muntanya

17. L'escapada

19. Experiències: Tres abonats del Marítim ala Marató de Nova York.

20. Miscel·lània de temes

SALUT

24. Salut: Revisar-se la boca

26. Dietètica: Dieta i embaràs

28. Mens Sana: Escollir els nostres models

REPORTATGE

30. Esports nàutics a Barcelona

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

35. Portada

36. "25 del Claror"

39. Instal·lacions esportives

45. Esdeveniments esportius

48. Claror Cultura

50. Solidaritat i medi ambient

CLAROR CLUB

52. Activitats de lleure per a la primavera

54. Avantatges culturals

56. Guia d'empreses adherides

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

SOM UN EQUIP!

TRES ABONATS A LA

MARATÓ DE NOVA YORK

ESPORTS NÀUTICS A BARCELONA

19

12

Número 60. Quarta Època.Primavera 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

26

ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarbero

DIE

TT

A I

EM

BA

RÀ

S

30

PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Consol Martí Soto,Gemma Vilaró Mendiola, MartaSerra Batiste

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel Carmona

LA

PO

RT

AD

A

01_Sumari.p65 26/02/2008, 18:383

CLAROR

OPINIÓ4

Vendries a Ronaldinho?

CARA A CARA

Aquesta pregunta hauria es-tat una heretgia per als culésfa uns mesos. Què ha pas-sat? Que la temporada pas-sada no vam guanyar títols.Va ser culpa només de Ro-naldinho, el màxim goleja-dor de l’equip? Diuen queentrenava poc; qui li ho vapermetre? Que no està enforma física; és només res-

ponsabilitat seva? Quin futbolista no ha pas-sat un any dolent?

Vendre’l seria malvendre’l, i haver de pagaruna fortuna per un suposat “crack” que aca-baria cobrant tant com ell, i no ens assegura-ria millorar el que tenim: bona forma físicapermanent, bona conducta, compromís...

Ronnie ho ha passat malament, però s’es-força en recuperar-se, i amb un bon compor-tament: mai ha fet una mala declaració perestar a la banqueta, ni ha defugit la responsa-bilitat de tirar una falta o un penal. És jove, liqueda futbol, i tornarà a ser decisiu, perquèencara que només arribi a ser el 75% del quèva ser, ja tornarà a ser insubstituïble.

No, no el vendria. Per què a més, m’agra-daria que, per un cop a la vida, es retirés alBarça i quedés com a patrimoni del club algúque ja és un mite, com fan amb els seus mitesels clubs que ens tripliquen en nombre deCopes d'Europa. I si encara tenim dubtes, faiguna proposta: fem-li la pregunta als nens.

Som un gran club, el millor.Som compradors però tam-bé hem de saber vendre unjugador. Nosaltres podempensar només amb el corperò els directius han deportar el club, sense oblidarels sentiments, com una em-presa i pensant que els juga-dors són un dels negocis quemouen el futbol.

Ronaldinho ha estat un dels millors juga-dors del món, ha tornat a il·lusionar el bar-celonisme, ens ha tret d’una època gris, ensha donat títols, hem obtingut beneficis enmarxandatge... però tot té un final. Crec queara potser ja sigui tard, però, al principi detemporada, vendre'l possiblement haguésestat un bon negoci. Això ens planteja el dile-ma de qui portarem per reemplaçar-lo. I josempre em dic: no tenim un secretari tècniccom en Txiqui Begiristain per trobar un re-canvi de garantia?

La venda de Ronaldinho s’ha de fer des delmés absolut dels respectes perquè ha estat,i segurament encara és, un dels millors juga-dors del món. Jo mateix podria argumentarmotius per dir no a la seva venda però elBarça té una història molt llarga amb gransnoms a les seves plantilles.

I com deia el meu pare, no crec que el Barçatingui un jugador millor que Kubala, i el clubva sobreviure a la seva marxa.

Vinyeta de FER, publicada al diari "AVUI", el 21/02/08LA VINYETA

Pla de DesenvolupamentComunitari de la Sagrada Família

Un barri que faequip

Al barri de la Sagrada Famí-lia de Barcelona s’està cons-tituint un nou equip. Com enun equip esportiu, aquesttambé pretén sumar esfor-ços, fer pinya i aprendre atreballar plegats, i on l’ob-jectiu també és guanyar, gua-nyar un barri millor. Es trac-ta del Pla de Desenvolupa-ment Comunitari de la Sa-grada Família, un procésimpulsat per l’Associació deVeïns i Veïnes de SagradaFamília i la Coordinadorad’entitats del barri, amb elsuport de l’Ajuntament deBarcelona i la Generalitat deCatalunya.

Els Plans de Desenvolupa-ment Comunitari són pro-cessos que tenen per objec-tiu la millora i la transfor-mació de la realitat sociald’un territori partint delpaper de la mateixa comu-nitat; de l’experiència delsveïns i veïnes i dels profes-sionals que hi treballen. Enaltres zones de Barcelonacom Poble-sec, Roquetes,Sant Antoni o Poblenou ja fatemps que associacions,tècnics dels serveis, ciuta-dans no associats, comerci-ants, etc. treballen plegatsen la millora de la qualitatde vida del seu barri.

En aquests moments, aSagrada Família s’ha comen-çat elaborant un diagnòsticcompartit per veure quinaés la situació actual del barrien diferents aspectes (equi-paments, mobilitat, convi-vència, gent gran, joves…).Es tracta que polítics, ciuta-dans i tècnics puguin identi-ficar plegats quines són lesnecessitats del barri perconstruir conjuntament lesseves solucions. Et sumes al’equip?

Pot trobar més informa-ció del projecte a:www.barrisagradafamilia.org

LA COLUMNA

JOSEP M.OJEDASoci núm.16.717del FC Barcelona

SI NO

SERGI LARRIPASoci núm.47.079del FC Barcelona

04-07 Opinio.p65 26/02/2008, 17:314

5OPINIÓ

Un Dakar sense futur

TRIBUNA

Níger, Mauritània i Senegal esfessin visibles als mapes perprimera vegada. De la curio-sitat en va sortir la necessitatde conèixer i van créixer elsviatges i circuits turístics, quemica en mica van aconseguircrear una petita economia dela qual vivien moltes famílies.I no durant la cursa, sinó alllarg del any.

El Dakar, per descomptat,no tenia només virtuts. Tam-bé de forma involuntària s’ha-via convertit en una exhibi-ció de riquesa gairebé obs-cena del primer món quepassava aixecant pols peralguns dels lloc més pobresde la Terra. Tant, que moltsdels que hi participaven vanveure que era fonamentalcontribuir a millorar la qua-litat de vida dels africans. Hovan fer col·laborant amb elspaïsos del Sahel amb inicia-tives humanitàries de tot ti-

El Dakar com el coneixem arano tornarà mai més a Àfrica,però això no és el més impor-tant. El que és realment im-portant és que darrere seuseran milers i milers les per-sones que deixaran de viatjaral nord del continent negre,causant danys molt greus a leseconomies de països extre-madament pobres que, grà-cies a la indústria turística,sortien a poc a poc de la mi-sèria.

Una indústria que aquestacursa havia creat quasi de for-ma involuntària. El que vacomençar com un repted'aventurers es va convertiramb el pas dels anys en unimmens negoci. Un especta-cle difós a tot el món per tele-visió que va tenir una inespe-rada virtut com va ser redes-cobrir Àfrica i els seus desertsper a milions de persones,fent que països com Malí,

pus com el Dakar Solidarioposat en marxa per el Dr.Xavier Mir i Actions Dakarcreada per la pròpia orga-nització de la cursa. Un grade sorra en mig del desert,però millor que res.

Tot això s´ha trencat persempre. Als suposats terro-ristes que amenaçaven la cur-sa no els ha fet falta ni un tretper malbaratar no ja la cur-sa, sinó el futur de molts pa-ïsos en un indubtable èxit depropaganda. L'empresa or-ganitzadora del Dakar,Amaury Sport Organisation,que ja tenia problemes finan-cers per la baixada de popu-laritat del Tour de Françapels escàndols de dopatge,no va poder resistir duescoses. Les advertències delgovern francès i la renúnciadels proveïdors de combus-tible que van dir que no s’ar-riscarien a un atac terroris-

Sara Muñoz20 anys

No estic en absolutd'acord amb aquestanova normativa. Crecque s'ha pres aquestamesura com una mane-ra més per recaptar di-ners. Es pot tenir unaccident tant si vas a 80com a 120.

Salvador Brío48 anys

Sí. Considero que és unabona mesura tot i queigualment hi haurà acci-dents i tampoc crec quees millori en temesmediambientals. Crecque abans s'haurien deposar més durs multantels ciclistes.

Eugeni Paniagua63 anys

Sí. Crec que és una bonamesura que evitaràmolts accidents perquèper ciutat no cal córrertant. Ara, desconec sisignificarà una milloraen els nivells de conta-minació que té la ciutat.

Estàs d'acord amb la reducció a 80 km/h a BCN?

Per Cristian González

Dolores Gálvez42 anys

No. Jo no condueixo ha-bitualment però pel quèem diuen alguns con-ductors que agafen elcotxe cada dia semblaque és una decisió quemés aviat dificulta enca-ra més la circulació a laciutat.

web: www.claror.cat

Inici: 29 de gener

Fi: 19 de febrer

Total respostes: 243

Sí: 39%

No: 50%

Indiferent: 5%

NS/NC: 6%

L'ENQUESTA

Internautes

ta, i sense benzina no hi hacurses. El Dakar es va aca-bar abans de començar i lacompetició seguirà, però a unaltre lloc. Volarà fins a Xile,Rússia o la Xina. El lloc és elmenys important perquè dedeserts n’hi ha molts, perquèels participants hi seran i l'es-pectacle continuarà, i com ésobligat, per televisió.

Els qui hi perdran seran elsafricans. I per molts motius.Molts països tornaran a des-aparèixer durant uns anys, elsviatgers seran molts menys,les inversions també es redui-ran i serà molt poca la gentque voldrà arriscar-se a patirun atac, del tipus que sigui.Les petites economies demoltes zones del Sahel, queja vivien al dia es tornaran aenfonsar i per molt de temps.Aquest es el gran drama.L’atac terrorista va contratota aquesta gent.

ODÓN MARTÍ,Periodista

No: 50%

Sí: 39%

NS/NC:6%

Indif.: 5%

04-07 Opinio.p65 26/02/2008, 17:315

CLAROR

OPINIÓ6

"Sense l'aigua de primavera, nohi haurà reserves per a l'estiu"

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Quin és l'estat de les re-

serves d’aigua per a

Barcelona?

Les de la ciutat, així com les

de l’àrea metropolitana, de-

penen bàsicament de 3 fonts:

els embassaments de la con-

ca del Llobregat, que estan al

24% de la seva capacitat, els

de la conca del Ter, al 23% i

els de l’aqüífer subterrani del

delta del Llobregat. Sense l’ai-

gua de la primavera, no hi

haurà reserves per passar

l’estiu.

De seguir així, quan hi

hauria restriccions?

El Decret de Sequera esta-

bleix unes dotacions d’aigua

per persona que, a data

d’avui i si no hi ha més plu-

ges, obligarien a implantar les

primeres mesures de restric-

ció a partir de juny.

Quines conseqüències tin-

dran per a la població?

Es començaria amb reduc-

cions de pressió nocturnes. Si

no n'hi hagués prou, s'aplica-

rien mesures dràstiques, com

interrompre el subministra-

ment per períodes de 24 ho-

res un cop per setmana.

Es parla de portar vaixells

plens d’aigua...

És una de les moltes obres

d’emergència aprovades per

l’Agència Catalana de l’Aigua

i la Conselleria de Medi Am-

bient per fer front a la manca

de reserves, però n’hi ha d’al-

tres en marxa com són la re-

cuperació de fonts en desús,

com pous, mines i l’aprofita-

ment de petits aqüífers, així

com la implantació de mesu-

res per afavorir l’estalvi.

Quins consells donaria

per estalviar aigua a casa?

Fer un ús responsable de

l’aigua, no malbaratar-la. Això

vol dir utilitzar l’aigua que

realment es necessita, tancant

les aixetes mentre no s’utilit-

za, reduir el temps de les dut-

xes, instal·lar aparells més efi-

cients i reduir el rec de les

zones ajardinades. Si es vol

més informació, jo recoma-

no consultar el web

www.aiguesdebarcelona.es

S’haurien de crear més

infraestructures?

En aquest sentit, Aigües de

Barcelona juntament amb al-

tres empreses i per encàrrec

de la Conselleria de Medi

Ambient, està construint una

de les majors dessalinitzado-

res del món a El Prat.

I la proposta de transva-

sament del Roine?

La construcció de la dessa-

linitzadora d’El Prat, junta-

ment amb altres obres estu-

diades per Aigües de

Barcelona juntament amb

l’Agència Catalana de l’Aigua,

que permetessin un major

aprofitament de les aigües

superficials del Llobregat

haurien de ser suficients per

garantir el subministrament.

Potser cal apostar per un

consum responsable.

A Catalunya en general i a

Barcelona en particular ja hi

ha una cultura de l’aigua molt

estesa. No en va, a la nostra

ciutat i a l’àrea metropolita-

na, el consum domèstic per

habitant i dia s’ha anat reduint

constantment fins als 113 li-

tres actuals, en front als 131

de fa 7 anys o als 144 de Lis-

boa, 229 de Roma o 190 d’Es-

tocolm actuals, per posar uns

exemples de ciutats de

tamany similar.

Hi haurà un increment

del preu de l’aigua?

La Directiva Europea de

l’Aigua obliga a incloure tots

els costos del cicle integral a

la tarifa aplicada. Això vol dir

que les despeses derivades

de la posada en funcionament

de la dessalinitzadora, així

com de les inversions per a la

depuració de les aigües resi-

duals han d’acabar incloses

en el preu de l’aigua. En aquest

aspecte podem tranquilitzar

la gent afirmant que una bona

part del camí ja ha estat re-

corregut i que els increments

seran menors que a altres

zones on encara han d’incor-

porar aquests costos.

Consol Martí,Directora del CEIP

Sagrada Família

Bases per a lallei d'educació

Crec que la nova llei ha deser una oportunitat de con-sens, que ha de recollir perun costat el que s’està fentde bo a les escoles i, per l’al-tre, ha d’afegir aspectes demillora que volem pel nos-tre sistema educatiu. És unaocasió per pensar en un ser-vei bàsic de qualitat, afavo-rint l’equitat i la qualitat del’educació per a tothom.

El projecte de llei parlad’aspectes tan importantscom: la gestió del serveipúblic d’educació, laplanificació de l’ofertaeducativa, la gestió des delprincipi d’autonomia, laprofessió docent, l’avaluació,l’educació, les famílies i elterritori, l’ensenyamentobligatori i el postobligatori,i el finançament. Per fer-neuna valoració real, cal unamajor concreció.

El servei públic s’hauriade fonamentar en l’escolapública, l’autonomia decentre hauria d’anaracompanyada d’unaflexibilització administrativai d’un marge de decisió delcentre. Les direccions delscentres han de liderar lacomunitat educativa que hade tenir veu i capacitat dedecisió. La formació inicialdels mestres s’ha de revisari l’accés als llocs de treballs’hauria de fer per afinitatamb el projecte educatiu delcentre.

Si volem que quelcomfuncioni s’ha d’informar ambclaredat i transparència.Aquesta llei necessita unsuport social ampli, cal doncsdialogar i escoltar diferentspunts de vista i aixòrequereix temps, que nos’ha tingut per poderdebatre en profunditat eldocument, i d’aquí la graninsatisfacció dels docents.

GENT CLAROR

Xavier Garcés és el

Director d'Operacions

Territorials de tota

l'Àrea Metropolitana

d'Aigües de Barcelona

(AGBAR)

04-07 Opinio.p65 26/02/2008, 17:316

7OPINIÓ

04-07 Opinio.p65 26/02/2008, 17:317

L’ENTREVISTA8

CLAROR

Foto: Pep Herrero

08-11 Entrevista.p65 27/02/2008, 13:098

9L’ENTREVISTA

Jordi Alumà ens rep al seu estudi, un es-

pai situat a les golfes de casa seva. Les

parets estan totes plenes de dibuixos i

esboços però també de retalls de prem-

sa i escrits familiars que no només re-

corren tota la seva trajectòria artística

sinó també familiar.

A vostè la professió li ve de famí-

lia. Es pot ben dir que hi ha una nis-

saga d’artistes Alumà...

I tant. El pare era un cartellista en els

anys 30, l’avi patern era gravador i dibui-

xant, i l’avi matern era escultor. Per tant,

jo no podia ser altre cosa que pintor.

Quan va començar a pintar?

Als 13 anys i en plena Guerra Civil feia

les il·lustracions i els dibuixos còmics de

la revista de l’escola.

Quan esclatà la Guerra Civil, en

quina situació es va veure immers?

Doncs com la de la majoria de la gent.

Fent cues per aconseguir pa, sucre, ar-

ròs, etcètera. Vaig fer tantes cues com

d’aquí a París per culpa del racionament.

I després el meu pare va haver de com-

plir condemna perquè havia estat del

bàndol dels republicans. Durant la post-

guerra jo em dedicava a fer cartells per

a botigues i els venia. Vivia al dia.

Canviem d’aires. L’anomenen el

pintor de l’esport. Li agrada aques-

ta etiqueta que li han penjat?

No és que m’entusiasmi aquesta eti-

queta. Fins i tot m’han arribat a dir ‘el

pintor olímpic’ (riu).

Quan va començar a centrar-se en

la temàtica esportiva com a font

d’inspiració artística?

Tot va començar el 1957 quan em van

donar el premi de la Biennal de

Barcelona de l’art en l’esport gràcies a

una obra que es titulava ‘Sprint de ciclis-

me’. A partir d’aquí vaig entrar en el món

de la cultura en l’esport.

No se sent limitat?

Jo sempre he fet altres obres i no no-

més de temàtica esportiva. El que passa

és que el fet d’haver guanyat la Biennal

em va permetre conèixer el senyor Joan

Antoni Samaranch, que em va encarre-

gar la primera suite olímpica que cons-

tava de nou quadres per als Jocs Olím-

JORDI ALUMÀ, CONEGUT COM EL PINTOR DE L’ESPORT,

HA PARTICIPAT EN MÉS JOCS OLÍMPICS QUE MOLTS

ESPORTISTES PERÒ EN LA SEVA CATEGORIA, LA PINTURA.

ALS SEUS 84 ANYS CONSERVA UNES GANES DE TREBALLAR

INESGOTABLES. UNA DE LES SEVES DARRERES OBRES HA

ESTAT EL CARTELL DELS “25 ANYS DEL CLAROR”.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

“No s’ajuda a lesarts plàstiques”

JORDI ALUMÀ, PINTOR I ESCULTOR

“Durant la postguerra em

dedicava a fer cartells per

a botigues i els venia”

08-11 Entrevista.p65 27/02/2008, 13:099

L’ENTREVISTA10

CLAROR

Una ciutat per viure-hi?

Barcelona

Un lloc per anar de viatge?

Itàlia

Un plat?

Els canelons que fa la meva dona

Un llibre per llegir?

Qualsevol d’art

Una pel·lícula de cinema?

Casablanca

Un mitjà per estar informat?

La premsa

Mar o muntanya?

Muntanya

Un cantant o grup musical?

El pianista Rubinstein

Quin personatge històric li hauria

agradat conèixer?

Juli Cèsar

Un personatge actual?

Cap

Un esportista que admiri?

El gimnasta Joaquim Blume

Què valora més de les persones?

Que mirin als ulls

Si un dia fossis president del Go-

vern o de l’ONU, quina primera

decisió prendria?

Combatre la fam

Dretes o esquerres?

Esquerres

Què s’enduria a una illa deserta?

La meva dona

Un desig confessable?

Haver passat més temps al costat

de la meva esposa

Molt personal...

pics de Mèxic de 1968.

Va fer diversos encàrrecs per al

Comitè Olímpic Internacional. Com

va ser la seva experiència amb el

senyor Joan Antoni Samaranch?

Doncs un dia, tres anys després d’ha-

ver guanyat la Biennal, em van trucar des

de Madrid per dir-me que el senyor Sa-

maranch, aleshores Secretario de Depor-

tes, em volia veure personalment per ofe-

rir-me un encàrrec. I a partir d’aquí tot és

sabut. Vaig començar amb els Jocs Olím-

pics de Mèxic el 1968 i després vaig fer

obres o exposicions per als de Barcelona

92, Atlanta 96, Sidney 2000 i els Jocs

d’hivern de Nagano al 1998. Va ser una

etapa que en dic d’eufòria olímpica.

El senyor Samaranch té fama de

ser un negociador força dur...

Miri, vaig a dir una cosa. Ha anat molt

bé que nasqués un senyor com en Sama-

ranch perquè és un gran col·leccionista i

promotor d’art. Té una col·lecció de

3.000 quadres. Ara, com a polític s’ha

de mostrar molt dur perquè pensi que

tothom li va al darrere. Jo per agraïment

sempre he dit que mai m’ha creat cap

problema, al contrari. Ha ajudat molts

artistes d’aquest país i jo en sóc un d’ells.

“A la mort li dic areveure i fins demà”

Pensi que també és un gran mecenes

d’art i a més va ser ell qui va restaurar

tot el Palau de la Generalitat.

Què van significar per a vostè els

Jocs Olímpics de Barcelona 92?

Els Jocs de Barcelona van significar una

gran porta a l’exterior per a aquest país.

En el meu cas particular jo vaig fer una

exposició relacionant espais de

Barcelona amb diferents esports.

Per què creu que els esportistes,

en termes generals, sempre són tan

políticament correctes en les seves

opinions i no s’arrisquen mai?

Miri, en el cas dels esportistes d’elit,

les seves opinions sempre es mouen pel

lema “el client sempre té la raó” i per

això no es casen amb ningú. Pensi que hi

ha massa interessos pel mig, com ara els

patrocinadors. En canvi, els artistes anem

a la nostra i som completament indepen-

dents. A nosaltres ens és igual què pen-

sen els clients, no ens importa.

Creu que està sobrevalorat l’im-

pacte als mitjans de comunicació del

món de l’esport?

Doncs francament sí. S’exagera mas-

sa i en canvi les institucions d’aquest país

no ajuden els professionals de les arts

plàstiques. Pensi que a Barcelona no es

convoca cap concurs de pintura des de

fa anys. No hi ha res de res i això és molt

dolent no per als pintors com jo que ja

estem consolidats sinó per als joves que

comencen.

Vol dir que la situació en aquest

país és tan delicada a nivell pictòric?

M’explico. El món de les arts plàsti-

ques és molt bonic però arrencar la car-

rera costa. Abans, ara i sempre serà di-

fícil fer-se un nom. La gent capitalista no

creu en els pintors joves, els exploten

molt. Però això no només passa a

Catalunya sinó també a França, Angla-

Fo

to:

Serg

i L

arri

pa

08-11 Entrevista.p65 27/02/2008, 13:0910

11L’ENTREVISTA

terra i Estats Units. El que un artista que

comença ha de tenir clar és que primer

haurà de deixar que els galeristes se

n’aprofitin i un cop ja s’hagi fet el nom ja

es guanyarà millor la vida. Però costa,

ho reconec.

Però aquí molts han de marxar a

fora per fer-se un nom?

Tots hem acabat anant a fora perquè

aquí a Catalunya no s’arrisca. Jo quan

em vaig casar li vaig dir a la meva dona

que primer és la pintura, després la fa-

mília i després són els amics. Jo no em

podia estar per sempre pintant a La Ram-

bla i per això me’n vaig anar per vuit

mesos a Itàlia per aprendre de veritat.

Va ser una experiència refrescant.

Quin és el seu esport preferit?

El tennis, per descomptat. El practico

des de 1960, just després d’haver-me

passat un any a Nova York. Necessitava

fer exercici perquè un any a Nova York

és per acabar al psiquiatre. Pensi que

vaig anar per fer-hi una exposició i ningú

em va fotre cas, ara, em van encarregar

molts retrats. Amèrica és així, vas per

una cosa i te’n surt una altra.

Tornem a la seva faceta més crea-

dora. Quina és la seva metodologia

de treball?

És a base de posar-te a treballar al

matí que abans que arribi la musa et tro-

bi treballant. Perquè pensa que si et ve

la musa i no et troba treballant fot el

camp i aleshores no surt res. Aquesta és

la base de la meva metodologia.

És cert el mite de la inspiració que

“M’encanta treballar.

M’estic fins a nou hores

pensant què vull pintar”

irromp de sobte en l’artista?

Sí que existeix. En el meu cas necessi-

to estar treballant i aleshores, de vega-

des, com et deia abans, es presenta la

musa de la inspiració. La musa és un mite

que existeix, és un lema que tenim els

creadors. Els artistes som sempre uns

romàntics però cal treballar molt. Un

altre ingredient que necessito per crear

és estar sol.

Vostè és dels que dóna moltes vol-

tes a les seves creacions?

A mi m’encanta treballar. M’estic fins

a nou hores pensant què és el que vull

pintar. Anoto pensaments que tinc, di-

buixo apunts, faig esbossos. Quan agafo

els pinzells i entro en escena ja sé què és

el que vull. Tinc molt pensat i estudiat

què faré. Ara, això no vol dir que en al-

gun moment improvisis perquè estàs

creant i et vas emocionant. Però jo m’hi

penso molt a l’hora de començar un qua-

dre. Pensi que abans de començar a pin-

tar puc arribar a fer fins a cent dibuixos.

Quin és el nivell artístic català?

En aquests moments és confús i baix

per la manca de concursos oficials que

donin caliu als joves creadors. No tenen

estímuls per crear. I a més, han desapare-

gut pintors de gran talent com en Guino-

vart, Modest Cuixart, Pruna, Amat, Du-

ran Camps i molts més. Tota aquella es-

cena dels anys 60 ha anat desapareixent.

Aleshores, si les generacions grans van

extingint-se i les institucions no ajuden els

que comencen es crea un buit. I és una

llàstima perquè hi ha talent per invertir.

Els artistes necessiten que els mimin.

Vostè ara té 84 anys. Mirant en-

rere, hi ha alguna cosa que li hagués

agradat canviar?

Sí. M’hauria agradat estar més temps

a Amsterdam. És una ciutat captivadora

pels seus colors. Té una llum que la fan

perfecta per pintar.

Quina opinió té sobre la mort?

Sobre la mort et puc dir que a reveure

i fins demà. No em preocupa però sí allò

que em sabrà molt greu és morir-me

havent deixat un quadro a mitges.

Com li agradaria que els llibres

definissin la seva vida i obra?

Com un treballador constant, amic

dels amics i amb molta sort a al vida. Em

sento molt afortunat per tot el que he

viscut i fet.

Fo

to:

Pep

Her

rero

08-11 Entrevista.p65 27/02/2008, 13:0911

EN FORMA!12

CLAROR

12-15_En Forma.p65 26/02/2008, 18:4912

13EN FORMA!

car la marxa esportiva de la resta de la

temporada i volem fer-ho bé. La con-

signa del nostre “mister” ha estat cla-

ra. “Sense negar la importància del par-

tit, hem de potenciar-ne els aspectes

positius”: és bonic i divertit jugar un

partit així i que solament el fet de jugar-

lo ja és una victòria. Hem d’insistir en

els conceptes que durant tot l’any hem

parlat amb els nostres fills: “Jugueu per

divertir-vos i passar-vos-ho bé”, “Esfor-

çar-se al màxim SÍ que depèn de vosal-

tres, el resultat NO depèn només de vo-

saltres”, “La derrota no és sinònim de fra-

càs personal”, “Relativitzeu la victòria i

penseu que sempre que algú guanya un

altre perd”.

Hem repassat i posat en comú entre

tots l’esquema mental que hem de tenir

present davant d’aquest partit transcen-

dental: recolzar-los amb entusiasme i

amb una actitud comprensiva... ajudar-

los si les coses no van bé... actuar de

manera estable i conseqüent indepen-

dentment del resultat...

I sobretot, hem d’insistir en no caure

ELS PARES HAURIEN DE CONSIDERAR EL FENOMEN ESPORTIU DELS SEUS FILLS COM UN

ELEMENT IMPORTANT DE LA NOSTRA CULTURA QUE HA DE SER TRANSMÈS DE FORMA

SENSIBLE I ADAPTADA A LES NECESSITATS DELS NENS I LES NENES DE MANERA QUE

ACABI SENT UNA ACTIVITAT FORMATIVA IMPORTANT EN EL SEU DESENVOLUPAMENT A

LA VEGADA QUE VOLGUDA I DESITJADA PER ELLS.

El proper partit és important, i l’hem

preparat com convenia.

Tota aquesta temporada hem fet una

feina important per afrontar el dia, que

ja ha arribat, d’un partit d’aquesta trans-

cendència. El treball teòric ha estat una

constant i l’hem pogut anar treballant en

els nostres entrenaments setmanals i

aplicant en els partits dels dissabtes. Sa-

bem que la iniciació esportiva és un as-

sumpte de vital importància i un medi

ideal per al creixement i desenvolupa-

ment dels nostres fills, el seu desenvolu-

pament motriu i la seva integració social

es reforcen amb la seva activitat espor-

tiva. Els nostres objectius a l’inici de tem-

porada es van definir i precisar amb cla-

redat: 1. Acceptar el paper de l’entre-

nador; 2. Acceptar els èxits i fracassos

de l’actuació esportiva del nostres fills,

orientar-los a la motivació i a la millora;

3. Dedicació i interès adequats per part

nostra; 4. Ajudar el nostre fill o filla a

prendre les seves decisions; 5. Ser un

model d’autocontrol i un exemple per

als nostres fills.

Estem treballant sobre aquests punts

i, encara que en algunes ocasions ens cos-

ti portar-los a la pràctica, els nostres

progressos són evidents gràcies a l’en-

trenament continuat que fem.

Però aquest partit és especial, hem

parlat d’aquest tema amb el nostre pre-

parador psicològic en la sessió del di-

mecres: la importància del partit es nota

en la assiduïtat i els nervis amb què els

nostres fills parlen del partit, estan in-

quiets, saben que el resultat pot mar-

Som un equip!

“Hem fet una feina im-

portant per afrontar el

dia, que ja ha arribat,

d’un partit d’aquesta

transcendència”

PEDRO ANDREU,piscòleg de l’esportdirector Pol. Marítimpedroan@maritim.claror.net

12-15_En Forma.p65 26/02/2008, 18:4913

EN FORMA!14

CLAROR

“Sabem que demà no els

fallarem i que en nosal-

tres tindran el recolza-

ment necessari sigui qui-

na sigui la seva actuació”

Educar en valorspredicant amb l’exemple

La campanya “Compta fins a tres i...” es va engendrar el

1998 en el marc del Primer Congrés de l’educació física i l’esport en edat

escolar de Barcelona i va iniciar-se a finals de l’any 2000. Des d’aleshores,

compta amb prop de 1.500 adhesions, entre entitats i particulars.

L’objectiu principal de la campanya és difondre els valors implícits en les

activitats esportives en edat escolar. I és que, a banda dels beneficis per a la

salut, l’esport esdevé una eina potent per a l’educació en valors: l’experiència

del treball en equip, l’intercanvi constant de vivències, la superació personal i

l’esforç individual i col·lectiu per a un objectiu comú... I aquesta educació no es

pot fer al marge de l’actitud que prenen els pares i mares dels escolars enfront

la competició. Per això, mitjançant la campanya “Compta fins a tres i...” també

s’ofereix a les famílies orientacions i recursos per actuar adequadament davant

l’activitat esportiva dels seus fills i filles.

en les conductes més perilloses: establir

pressions pel resultat, eufòria excessiva

en cas de victòria, imposar-los objec-

tius que no puguin assolir i viure la der-

rota com un desastre.

Hem ajornat per a la sessió del di-

vendres els últims consells com a equip

de pares i els objectius personals per a

cadascun. Volem estar ben preparats per

al partit!

LA DARRERA SESSIÓ:

CONSIGNES D’EQUIP

En la sessió de preparació del divendres

es nota la singularitat del partit que els

nostres fills han de jugar el dissabte, però

el nostre entrenador mental ens té ben

ensenyats: estem relaxats, tranquils, fem

bromes i ens preparem de manera res-

ponsable per a rebre les últimes consig-

nes que hem de treballar mentalment

abans del partit.

Primer les d’equip. Són les de sem-

pre: Reforçar els nostres fills animant-

los en l’error i l’encert i, sobretot, re-

compensar el seu esforç; respectar ab-

solutament les decisions arbitrals i, si som

capaços, evitar valorar-les, tot accep-

tant-les com un fet més del joc; intentar

simpatitzar el màxim possible amb els

pares i mares de l’equip rival i, si no és

possible -ja que no depèn de nosaltres-

no crear cap clima d’enfrontament ni res-

pondre a cap possible provocació; re-

colzar incondicionalment les decisions

del nostre entrenador, fa la seva feina i

no hem de qüestionar-lo.

Altres comportaments i actituds que

Més nervis,més incívics?

El Grup d’Estudis de Psicologia de

l’Esport de la Universitat Autònoma

de Barcelona va portar a terme, la

temporada 2000-2001, un estudi

empíric (*) per conèixer les actituds i

comportaments dels espectadors que

assisteixen a les competicions que

s’organitzen des del Consell de l’Es-

port Escolar de Barcelona. Les con-

clusions de l’estudi les recull l’Informe

sobre comportaments d’espectadors en

competicions escolars.

L’estudi destaca l’elevat grau d’im-

plicació dels pares en la pràctica es-

portiva dels fills ja que un 78% dels

enquestats afirma assistir als partits

cada setmana. La gran majoria ha fet

esport en el passat però menys de la

meitat en practica en el moment de

fer l’enquesta. Quant al gènere, hi ha

un lleuger predomini de les mares

entre els espectadors.

Pel que fa als comportaments ver-

bals observats (5.999), un 96% es di-

rigeixen als jugadors i un 4% als àrbi-

tres. Només es van enregistrar un to-

tal de 2 conductes cap a entrenadors,

concretament 2 per donar ànims. Si

s’analitza el contingut de les verbalit-

zacions es poden veure dos perfils di-

ferents. Els jugadors reben un 67’7%

d’ànims; un 27’1% d’instruccions i un

5’1% de recriminacions. En canvi, els

àrbitres reben un 68’3% de recrimi-

nacions; un 27’9% d’instruccions i un

3’8% d’ànims. A més, en els partits

de la fase final es comprova que els

àrbitres ja no reben cap ànim, al con-

trari, reben més recriminacions ique

augmenta el percentatge d’instrucci-

ons cap als jugadors.

(*) Es van enquestar 398 espectadors ies van analitzar els comportaments en41 partits de bàsquet i futbol en catego-ries de prebenjamí a infantil.

12-15_En Forma.p65 26/02/2008, 18:4914

15EN FORMA! 15EN FORMA!

Ja fa 2.000 anys, Decimo Junio Juvenal,

poeta satíric nascut el 55 dC es va atre-

vir a dir allò de “mens sana in corpore

sano”. Actualment, que l’esport és una

pràctica que contribueix a la millora de

les capacitats cognitives ha deixat de ser

una suposició filosòfica a ser una afirma-

ció científica.

Hi ha multitud d’estudis científics que

han tractat de relacionar la pràctica d’ac-

tivitat física amb la millora dels proces-

sos cerebrals. El doctor Kubota de la

Universitat de Handa va presentar a San

Diego un estudi realitzat amb joves en el

qual es valorava la capacitat de memo-

ritzar i les variacions en els resultats

d’uns tests de capacitat intel·lectual abans

i després de seguir un programa d’en-

trenament físic.

Després de seguir el programa, tots

els joves demostraven un augment en els

resultats dels tests, així com una millora

de la velocitat en el processament de la

informació. Els resultats de les proves

d’intel·ligència constataven una clara

millora de l’activitat en el lòbul frontal

del cervell. A més, els autors de l’estudi

van observar que els resultats disminuï-

en quan s’abandonava la pràctica espor-

tiva. L’any anterior, investigadors de la

Duke University de Carolina del Nord

van presentar un estudi relacionant la

pràctica esportiva amb un augment de

la memòria.

Aquests no són, ni molt menys, els

únics estudis realitzats en aquest sentit, i

tots indiquen una clara relació entre la

pràctica d’activitat física continuada i el

rendiment escolar.

Les millores en les capacitats cogniti-

ves estan relacionades amb el major flux

de sang que reben els òrgans, els canvis

en els nivells hormonals, l’assimilació

dels nutrients i un augment en el cervell

dels nivells de substàncies responsables

del manteniment de les neurones.

A més a més, la pràctica d’activitat

física produeix millores en altres aspec-

tes del nen/a, que de manera indirecta

ajuden al rendiment intel·lectual, com ara

l’alliberament de tensions, la disminució

de l’ansietat, la millora de l’autoestima o

la col·laboració en el procés de socialit-

zació. Entendre l’activitat física i l’esport

com una necessitat en la formació dels

infants és contribuir, veritablement, en

el seu desenvolupament integral.

Els grecs ho tenien molt clar!

JUANJO ZABALA,director tècnic del’Esportiu Clarorjuanjoza@ec.claror.net

Més esport,millor estudi

DIVERSOS ESTUDIS DEMOSTRENLA CORRELACIÓ ENTRE L’ACTIVITAT FÍSICA

I LA MILLORA DEL RENDIMENT INTEL·LECTUAL

cal evitar: desinteressar-se pel resultat i

pel joc o ser hipercrític, tenir conductes

d’entrenador (el nostre equip ja en té

un) o de sobreprotector, així com els

crits. Per tant, hem d’aconseguir estar

interessats i col·laboradors en la mesu-

ra justa i adequada.

LES CONSIGNES INDIVIDUALS

Després cal repassar les consignes in-

dividuals, és a dir, els aspectes particu-

lars que cadascú ha de reforçar: el Car-

los, el Manel i el Gabriel, amb la seva

habitual simpatia, convidaran a cafè els

pares i mares de l’equip rival abans del

partit i s’encarregaran de felicitar-los,

sigui quin sigui el resultat, abans que

marxin del camp. L’Albert oferirà els

seus coneixements mèdics als dos

equips. La Nuri i l’Alfons evitaran ser

tan precisos en les seves apreciacions

tècniques sobre les actuacions arbitrals

que puguin acabar sent un motiu de quei-

xa pel conjunt de l’equip, ja que, nor-

malment tenen raó. Serveix per a tots:

“L’àrbitre i les seves decisions no existei-

xen per a nosaltres”. El Manel i el Pedro

no diran en veu alta les enginyoses i di-

vertides frases que els hi suggereix l’ac-

tuació arbitral i la d’alguns membres del

equip contrari. El Nico i el Carlos no

apressaran als “nanos” amb aquells ner-

vis que agafen per guanyar quan la vic-

tòria està pròxima. El Joan i l’Òscar se-

ran més efusius en el seu recolzament i

animaran tots els membres del nostre

equip. L’Ignasi controlarà el fet de no

transmetre els seus anhels de victòria,

per sobre de tot, als xavals. La Mario-

na i l’Àngels faran un esforç per seguir

el resultat del partit, minut de joc i re-

sultat. El Sergi no analitzarà totes les

possibilitats d’alineacions diferents que

el nostre entrenador podria haver fet.

L’entrenament ha acabat, estem sa-

tisfets, sabem que demà no fallarem als

nostres fills i filles, i que en nosaltres tin-

dran el recolzament necessari sigui qui-

na sigui la seva actuació. Sabem també

que no se sentiran malament per la nos-

tra actitud i que els hi donarem l’exem-

ple adequat. Estem convençuts que,

d’aquesta manera, la seva activitat es-

portiva de competició afavoreix la seva

formació integral.

Som un equip… de mares i pares!

12-15_En Forma.p65 26/02/2008, 18:4915

EN FORMA! NATURA16

CLAROR

Avui el guia d’alta muntanya és un pro-

fessional com qualsevol altre, entrenat i

preparat per a conduir persones en un

ampli ventall d’activitats de muntanya:

roca, neu, gel, mixt, esquí de travessa,...

També està capacitat per a ensenyar les

tècniques de l’alpinisme i l’escalada. Un

guia no es limita a enfilar-se sobre una

roca amb més o menys habilitat; això ja

ho pot fer –i millor i tot- un monitor de

EL GUIA D’ALTA MUNTANYA JA NO FUMA EN PIPA NI PORTA

CAMISA DE QUADRES. TAMPOC ÉS AQUELL PAGÈS QUE

QUAN ARRIBA L’ESTIU DEIXA LA DALLA PER AGAFAR EL

PIOLET, COM EN LES NOVEL·LES DE FRISON-ROCHE.

Article elaborat amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya

JOAN JOVER,guia UIAGM,companyia de guies delCEC-Club Alpí Catalàcompanyiaguies@cec.cat

El guia d’altamuntanya

club o un bon escalador de cap de set-

mana. El guia sap transmetre informació,

té un bagatge que es caracteritza per la

seva amplitud d’experiències i la seva

polivalència, és el millor assegurador

en llocs fàcils i difícils i té els coneixe-

ments necessaris per a efectuar rescats

d’una certa complicació. A més, com a

gran coneixedor de l’entorn, és un bon

docent i un gran company de cordada.

Aquest ofici, nascut i desenvolupat als

Alps, antic i un xic romàntic, difícil i dur,

s’estableix a la nostra societat com l’ei-

na més segura i còmoda de conèixer i

desenvolupar-se en el món del munta-

nyisme, l’alpinisme o l’esquí de travessa.

Un guia pot exercir el seu ofici com a

treballador autònom o formant part

d’una empresa (oficina de guies, agèn-

cia...) Les tarifes d’un guia han d’inclou-

16-17_Natura.p65 26/02/2008, 17:4616

17 NATURA EN FORMA!

Esports denatura a la Vallde Benasque

La Vall de Benasque està situada a

la part més oriental de la Comunitat

d’Aragó, amb la Vall d’Aran a la dre-

ta i la Vall de Gistaín a l’esquerra. És

un racó d’una bellesa excepcional ja

que una bona part del seu territori

està conformat pel Parc Natural

Posets-Maladeta.

Són nombroses les activitats que

es poden practicar a la zona: mun-

tanyisme, senderisme, ràfting, esca-

lada, barranquisme, parapent, golf,

ciclisme, equitació, piragüisme...

Durant l’època d’hivern, l’esquí

cobra el màxim protagonisme. L’es-

quí alpí el podem trobar a Cerler,

l’estació més alta dels Pirineus, i que

compta amb unes instal·lacions de

primera entre boscos i impressio-

nants vistes dels cims pirinaics.

L’oferta d’esquí nòrdic està present

a Llanos del Hospital, una de les

millors zones d’esquí de fons del Pi-

rineu Aragonès.

Aquest indret ens ofereix els cims

més alts dels Pirineus: Posets (3.375

m), Perdiguero (3.221 m.) i l’Aneto

(3.404 m.) que s’alça sobre la im-

mensa glacera de la Maladeta.

No hem d’oblidar visitar el Bal-

neari de Baños de Benasque, i pas-

sejar per pobles com Chia, Caste-

jón de Sos, Eriste o Seira.

L’ESCAPADA

Per: Carlos Cano

La contractació d’un guia

és una opció prou asse-

quible per als qui busquin

una bona experiència

segura a la muntanya

re el seu allotjament i manutenció, a part

de la seva tasca com a professional. Tot

i així, i en contra de l’opinió generalitza-

da, la contractació d’un guia és una op-

ció prou assequible per a aquells que

busquin una bona experiència segura a

la muntanya.

En els països alpins és fàcil contrac-

tar un guia; tots els centres importants

de muntanya tenen, almenys, una com-

panyia local. També s’anuncien en ofici-

nes de turisme i publicacions del sector

de muntanya. A Catalunya és cada vega-

da més fàcil trobar aquests serveis en

els centres turístics i de muntanya, i per

internet es poden trobar nombroses ofer-

tes de guiatge tant a Catalunya com a

l’estranger.

Cal tenir en compte, però, que exis-

teix a casa nostra una notable confusió

pel que fa al conjunt de treballadors de

la muntanya i d’alguns dels anomenats

esports d’aventura, de les respectives

competències i de la preparació neces-

sària en cada cas. Un guia de muntanya

reconegut només és aquell que té la titu-

lació de la UIAGM (Unió Internacional

d’Associacions de Guies de Muntanya)

el qual té l’experiència i els coneixements

reconeguts necessaris per a exercir de

guia.

Aquesta problemàtica, que es va re-

gulant progressivament, ha derivat en

una certa desconfiança en els consumi-

dors, que lògicament no entenen gaire

quin és el paper de cada professional, i

ha conduït, també, cap a una idea errò-

nia i generalitzada que un guia només és

necessari per escalar muntanyes de més

de 4.000 metres als Alps, als Andes o a

l’Himàlaia.

De fet, un gran nombre de sortides

fetes pels guies catalans són en escala-

des a Montserrat, excursions en raque-

tes o esquís pels Pirineus o en ascensi-

ons a cims propers. El paper d’un guia

és precisament guiar, sigui quin sigui el

client i el seu nivell, edat o condició físi-

ca. Només són necessàries la passió per

la muntanya i l’afany d’anar allà on la seva

imaginació arribi.

El guia, com a bon conei-

xedor de l’entorn, és un

bon docent i un gran

company de cordada

16-17_Natura.p65 26/02/2008, 17:4617

EN FORMA!18

CLAROR

18-19_EnForma.p65 26/02/2008, 17:5218

19 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

El novembre passat Jordi Casanovas,

Xavier Casanovas i Josep Maria

Seminago, abonats del Poliesportiu

Marítim (a la foto, d’esquerra a

dreta), van creuar a Central Park

la línia de meta de la marató més

famosa del món. Una experiència in-

oblidable que ells mateixos han des-

crit i relatat en aquest article.

Córrer una marató és el somni de molts

corredors populars. I córrer la marató

de Nova York és segurament una de les

experiències més increïbles que pot viu-

re algú que mai s’hagi proposat recórrer

els 42,195 km de la mítica prova. Un rep-

te cada cop més a l’abast gràcies a la po-

pularització de la cursa, a l’increment

d’aficionats i a la seva millor preparació.

Quan algú es prepara per fer una ma-

rató, la pregunta de tothom és inevitable:

“Per què ho fas?”. Segurament és un rep-

te com un altre, que requereix mesos de

preparació però que proporciona sen-

sacions difícils d’oblidar. Creuar la línia

d’arribada és un moment màgic i molt

emocionant. Quan per fi ho has aconse-

guit, l’esgotament físic dóna pas a una

barreja de sentiments de molta satisfac-

ció. Nosaltres volíem viure l’experièn-

cia i vam tenir la sort de comptar amb

Diu la llegenda que l’any 490 aC el

soldat Filípides va córrer els 42,195 km

que hi ha entre les ciutats gregues de

Marató i Atenes per anunciar la victòria

sobre l’exèrcit persa. D’aquí el nom i

part del mite d’aquesta prova reina de

l’atletisme. També és possible, com

explicava el doble campió del món de

marató, Abel Antón, que el primer

home que es va inventar l’atletisme fugís

d’un lleó o de qualsevol altre animal.

Avui, però, la majoria de corredors

populars del que fugim és... de l’estrès!

Nova York, la mecade la marató

La clau de l’èxit: una bona preparació

Acabar amb èxit una marató, independentment del temps final, ja no està reser-

vat als atletes professionals. Cal, però, una bona preparació, d’uns 4 mesos, de

3 a 5 dies per setmana, alternant rodatges llargs amb carreres més curtes o

canvis de ritmes per aconseguir capacitat pulmonar, resistència i força muscu-

lar. Els rodatges llargs a ritme suau són de 60 a 150 minuts i s’incrementen a

mesura que s’acosta la marató fins les 2 o 3 setmanes prèvies. Aleshores, cal

disminuir la intensitat dels entrenaments. Sempre és aconsellable fer-se una

revisió mèdica abans i seguir un pla específic d’entrenament ajustat a les nostres

possibilitats. I, com en tots els esports, també és important el descans físic,

l’alimentació, la hidratació, i escollir un bon calçat i la roba adient a l’època de

l’any i les condicions climatològiques.

els coneixements tècnics i esportius del

Jordi Casanovas, que és monitor del

Poliesportiu Marítim. Per tots tres, Nova

York era com la nostra primera marató.

I ARRIBA EL DIA...

Uns 2 milions de persones van sortir al

carrer per animar els 38 mil corredors

de l’última marató de Nova York, vista

per televisió per 315 milions d’especta-

dors. Segons l’organització es van repar-

tir més de 300 mil litres l’aigua, hi van

participar 12 mil voluntaris i 120 bandes

de música amenitzant el recorregut. L’im-

pacte econòmic i turístic per la ciutat va

arribar als 250 milions d’euros. Són algu-

nes xifres que donen una idea de la mag-

nitud d’aquesta marató iniciada el 1970.

Però, més enllà dels números, nosal-

tres ens quedem amb molts records in-

esborrables: els nervis de les hores prè-

vies, els instants de la sortida o el pas de

la marató pels carrers de Brookyn, el

pont de Queens o la llarga Primera Avin-

guda. Era impressionant, també, l’anima-

ció de la gent als districtes de Manhattan

i el Bronx, i sobretot, les últimes milles

abans d’arribar a Central Park. En tot

moment, multitud i veus d’ànim. A Nova

York la marató és un autèntic esdeveni-

ment de masses que val la pena viure.

L’EXPERIÈNCIA D’UN EMPLEAT I DOS ABONATS DEL MARÍTIM A NOVA YORK

18-19_EnForma.p65 26/02/2008, 17:5219

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

Activitats extraescolars, casals d’estiu,

campus esportius, campaments,

colònies...són activitats de lleure per a

infants i joves, és a dir, activitats educa-

tives que es desenvolupen en un àmbit

no formal, fora del currículum escolar.

És important, però, matisar alguns as-

pectes: si bé es cert que el component

lúdic va associat directament a aquest

tipus d’activitats, hem de tenir em comp-

te també que l’educació en el lleure pre-

tén anar una mica més enllà i donar a

l’alumne una formació integral, potenci-

ant aspectes com són les vivències per-

sonals, el respecte i la relació amb el

companys, l’autonomia o el sentiment de

pertinença a un col·lectiu. Un casal d’es-

tiu no és només una activitat lúdica per

als nens, sinó que es tracta d’una experi-

ència intensa plena de vivències en un

nou entorn, d’activitats noves i de rela-

cions amb nous amics, sempre seguint

unes directrius de disciplina i respecte a

unes normes.

També per als monitors és una expe-

Nedar amb manoples

Nedar amb manoples complementa la mecànica d’im-

puls de la mà i si les emprem bé experimentem una

sensació d’”agarre” d’aigua a cada braçada.

La forma i la mida en determina l’ús per treballar la

força i perfeccionar la tècnica. Les més grans es fan

servir per augmentar la càrrega sobre els braços i,

per tant, milloren la força i el to muscular. En canvi,

les més petites s’utilitzen per a treballs de millora de

la tècnica i la velocitat.

A grans trets, el més recomanable és que tinguin

una forma similar a la mà, ja que a major superfície de

la pala, més força de braçada, cosa que afecta direc-

tament a la potència i fa que avancem més. Hem de

tenir present, però, que l’ús de manoples s’ha de res-

tringir a treballs específics i que no és recomanable

que l’utilitzin persones principiants o infants que no

tinguin una tècnica correcte. TEXT: Sergi Martínez

riència molt enriquidora, on s’establei-

xen uns lligams molt intensos amb la ca-

nalla amb qui comparteix moltes hores

d’activitat.

Les activitats de lleure són la millor

manera d’unir dos components tan im-

portants en el desenvolupament de les

persones com són la seva educació i la

diversió.TEXT: Dani Ariño

Activitats de lleure:educació i diversió

CONSELL PRÀCTIC

Controlar l’esforçcardiovascular

El control de la freqüència cardíaca

(FC) és molt útil per determinar el

tipus d’esforç que estem fent, com

afecta l’organisme i els beneficis que

n’obtenim i, per tant, no només ens

pot ajudar a aconseguir el major

profit de l’entrenament sinó que

podem controlar les situacions de

fatigues per sobreentrenament. El

pulsòmetre ens permet obtenir-la

còmodament a l’instant, però... com

la podem interpretar? Actualment,

el mètode indirecte més fàcil d’em-

prar és l’anomenada reserva de la

freqüència cardíaca (RFC), un con-

cepte que lliga la FC màxima teòri-

ca i la FC de repòs en la següent

fòrmula: RFC=FC màxima teòrica

– FC repòs.

A tall d’exemple: en activitats ae-

ròbiques moderades, com un escal-

fament moderat a la bicicleta estàti-

ca o una caminada urbana, la FC re-

comanable és d’entre el 50-60% de

la RFC. En activitats aeròbiques més

intenses, com una classe d’spining o

una cursa popular, oscil·la entre el

60-80% i, només en activitats pun-

tuals molt intenses arriba al 90%.

TEXT: Guillem Montagut

20-23_EFmisc.p65 26/02/2008, 17:5420

21EN FORMA!

LES 7 DIFERÈNCIES TEXT: Alfons Font

Què és el GravityTraining System?

FITNESS / WELLNESS

El Gravity Training System (GTS) és un

sistema d’entrenament amb la màquina

de gravity, una estructura amb una pla-

taforma lliscant on s’hi recolza el cos,

que pot variar l’angle d’inclinació, i que

té unes politges per a desplaçar-la

El programa s’adapta a tothom i apro-

fita el temps al màxim, ja que amb sessi-

ons de 30 minuts s’executen una sèrie

d’exercicis de resistència muscular des-

tinats a treballar tot el cos, centrant-se

en el treball aïllat dels diferents grups

musculars i la millora del rang de movi-

ment de les articulacions. Utilitza el propi

pes com a factor de resistència contra la

gravetat, cosa que facilita un entrenament

personalitzat en el que progressivament

es pot incrementar la intensitat i millo-

rar el rendiment.

Els beneficis són, entre d’altres, l’aug-

ment de la massa muscular, la reducció

del greix corporal, la millora de l’acti-

tud postural, especialment de l’esquena,

i la prevenció de lesions.

Entre les modalitats de treball, po-

dem fer sessions en grups reduïts entre

5 i 10 persones, o bé fer sessions d’en-

trenament personal. El tipus de treball

pot ser d’entrenament de la força, o bé

de control postural seguint el mètode

Pilates. També s’utilitza per a la recupe-

ració de lesions amb un fisioterapeuta.

TEXT: Natàlia Royo.

1. Activitats puntuals

2. Mesura l’experiència de participar

3. Cerca la vessant lúdica de l’activitat

4. Permet la interrelació entre perso-

nes de diverses edats

5. El reglament es crea per a cada oca-

sió

6. Participació directa dels pares, par-

ticipants, conductors...

7. Tractament lúdic de les destreses

tècniques i les habilitats motrius

1. Periodicitat setmanal marcada per

un calendari

2. Mesurar el propi esforç i el de

l’equip envers els altres

3. Cerca un resultat i una classificació

4. S’estructura en etapes segons l’edat

5. Té un reglament tancat i obligatori

6. Participació indirecta de pares, es-

pectadors, animadors...

7. Tractament tècnic de les destreses

tècniques i les habilitats motrius

Esport de competició Esport recreatiu

20-23_EFmisc.p65 26/02/2008, 17:5421

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA22

CLAROR

FITNESS / MUSCULACIÓ

Quan volem treballar sobre una zona

concreta del cos cal tenir sempre pre-

sent la predisposició i la funció de les

fibres musculars que la configuren i re-

lacionar la posició de la càrrega amb

la línia de contracció muscular.

En el cas del treball de pectorals,

agafarem com a referència els diferents

orígens del múscul per tal d’activar una

o una altra porció muscular. La classi-

ficació que s’utilitza de manera popu-

lar a la sala és: clavicular per les fàcies

superiors, esternal per les mitges i cos-

tals per les inferiors. Per determinar

un angle de treball òptim, i com que

les càrregues les agafem amb les mans,

la posició del colze esdevé un suport

important de referència.

L’angle de treballen exercicis pectorals

L’exemple 1 explica aquesta relació:

col·locats d’empeus, apliquem una càr-

rega usant una politja baixa i fem un

moviment d’adducció i flexió de l’es-

patlla (aixecar el braç). El treball re-

cau sobre la porció clavicular. En can-

vi, si fem el mateix moviment però can-

viant el sentit de la càrrega (exemple

2) i pretenem l’adducció i extensió de

l’espatlla, la incidència recaurà sobre

la porció muscular esternal. Cal tenir

present que la relació entre la posició

del tronc i la línia d’incidència i la in-

tensitat de la càrrega influirà amb més

o menys mesura en la participació d’al-

tres músculs, determinant un aïllament

muscular concret. TEXT: Andreu Fal-

guera

El pulsòmetre

Un pulsòmetre és un aparell elec-

trònic que mesura en temps real, de

manera gràfica i digital la freqüèn-

cia cardíaca, cosa que ens permet

saber com s’està comportant el mús-

cul més important del cos, el cor.

Als esportistes amateurs els pot

ajudar a mantenir, de forma senzilla,

la freqüència cardíaca dins dels ni-

vells aconsellats. Per als esportistes

professionals és una eina important

per a la planificació i execució dels

entrenaments d’acord amb els ob-

jectius fixats pels preparadors físics.

Els pulsòmetres, que s’assemblen

als rellotges digitals de polsera, te-

nen una banda de plàstic que es col·-

loca al pit i fa de transmissora del

pols cap a aquest petit ordinador.

El seu preu va estretament lligat a

les prestacions. El més bàsic i sen-

zill, que pot costar uns 20 euros,

indica la freqüència cardíaca i poca

cosa més. El més sofisticat pot su-

perar els 600 euros i ofereix moltes

funcions, com ara la mesura del con-

sum calòric, els greixos, les màxi-

mes i mitjanes portades durant

l’exercici, la velocitat, la cadència,

la pressió, la temperatura o adapta-

dors per al control de les pulsaci-

ons d’equips en competicions.

El que té connexió a l’ordinador

és ideal si volem un control total de

l’entrenament ja que ofereix un gran

nombre d’entrenaments, construeix

gràfiques i ens proporciona moltes

dades sobre el nostre estat de for-

ma. TEXT: Ignasi Casacuberta

EL MATERIAL

Exemple 1 Exemple 2

20-23_EFmisc.p65 26/02/2008, 17:5422

23EN FORMA!

20-23_EFmisc.p65 26/02/2008, 17:5523

SALUT24

CLAROR

La prevenció dels problemes que afec-

ten les dents comença a casa, amb una

bona higiene dental que inclou raspallar-

se les dents després de cada àpat, utilit-

zar el fil dental per netejar aquells espais

on el raspall no pot arribar i fer glopeja-

des amb col·lutoris per mantenir les geni-

ves en bon estat. És molt important reduir

el temps entre la ingestió d’aliments i la

raspallada ja que els bacteris actuen du-

EN EL NOSTRE PAÍS, NOMÉS UNA TERCERA PART DE LA

POBLACIÓ TÉ UNA CURA ADEQUADA DE LA SALUT DENTAL.

REALITZAR VISITES PERIÒDIQUES AL DENTISTA ÉS

IMPRESCINDIBLE PER PREVENIR MALALTIES COM LA

CÀRIES QUE AFECTEN MOLTES PERSONES I QUE, AMB EL

TEMPS, PODEN SUPOSAR LA PÈRDUA DE PECES.

rant aquest moment i s’incrementa la pos-

sibilitat de generar càries.

Tot i que no ho sembli, la càries no fa

mal en els estadis inicials, quan afecta la

capa més externa de la dent, l’esmalt.

Quan ens fa mal és perquè la càries ja ha

traspassat aquesta capa i afecta el nervi.

És per això que anar al dentista regular-

ment és vital, ja que pot detectar càries

als estadis inicials i solucionar-ho amb

simples obturacions. Quan triguem molt

en fer-nos la revisió incrementem molt

les possibilitats d’haver-nos de fer trac-

taments més costosos i agressius, com

desvitalitzar el nervi o, fins i tot, extreu-

re la peça.

És molt important que eduquem els

nens de ben petits a mantenir una bona

higiene dental perquè són hàbits que

amb el temps ajudaran a mantenir una

Posa’t les dentsen forma!

JOSEP CARLES PALACIO,doctor, Director metgeCentre Sagrada FamíliaInstituts Odontològics

24-25_Salut.p65 26/02/2008, 17:5724

25SALUT

Sauna i banyde vapor

La sauna i el bany de vapor són dos dels

sistemes d’aplicació de calor superficial

més estesos, malgrat que no sempre en

fem un ús adequat ni en sabem les princi-

pals diferències.

La sauna és, en essència, un bany d’ai-

re calent sec amb un grau baix d’humitat

relativa que, en els països nòrdics, se sol

alternar amb aplicacions fredes. En can-

vi, el bany de vapor, també anomenat

bany turc o hamman, consisteix en una

aplicació general de vapor d’aigua a un

temperatura entre 40 i 45 graus centí-

grads i la diferència principal amb la sau-

na és el percentatge d’humitat.

RECOMANACIONS D’ÚS

La manera com hem de prendre una sau-

na o un bany de vapor és pràcticament

la mateixa. Com a consells generals, cal

dir que abans d’entrar és recomanable

dutxar-nos amb aigua tèbia o calenta a

la presauna per tal d’accionar la circula-

ció superficial. És important no usar cre-

mes ni olis, ja que obstrueixen els porus

i eixugar-nos bé abans d’entrar-hi per

no desestabilitzar la temperatura interi-

or del recinte.

Per evitar cremades i contagis, fruit

de l’alta temperatura i de l’alt grau d’hu-

mitat respectivament, cal entrar sense

cap tipus d’objecte metàl·lic (rellotge,

polseres, anells...) i amb una tovallola,

que posarem damunt del banc.

A l’inici de la sessió és recomanable

estirar-se en els bancs inferiors ja que,

ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’Àrea de Salutde l’Esportiu Clarorsalut@claror.net

Quan triguem molt a fer-

nos una revisió incremen-

ten les possibilitats d’ha-

ver de fer tractaments

més costosos i agressius

boca saludable. Les clíniques modernes

disposen de professionals especialitzats

en nens i tècniques i materials adaptats a

les seves necessitats. La visita a l’odon-

tòleg és molt recomanable a partir dels

4-6 anys per habituar els nens a realit-

zar un control periòdic de l’estat de sa-

lut de les seves dents.

Les afeccions més habituals són la

càries, una malaltia infecciosa que mal-

met les dents per mitjà de bacteris, i les

malalties periodontals, que afecten els

teixits coneguts com a genives, que en-

volten i subjecten les dents als maxil·-

lars. A més, l’ortodòncia es dedica a la

prevenció, diagnòstic i tractament de la

posició inadequada de les dents.

Actualment, hi ha una tendència molt

estesa per tenir cura de la imatge perso-

nal, fet que ha suposat una valoració crei-

xent de tractaments estètics, com els em-

blanquiments i les lamel·les estètiques.

Avui dia, hi ha centres moderns que

ofereixen un ampli ventall de tracta-

ments, com ortodòncia, implantologia,

periodòncia, cirurgia maxil·lofacial,

odontologia general i estètica. A més,

també tenen aparells de radiologia i ser-

vei de sedació per satisfer tots els trac-

taments en un únic centre integral.

A l’hora de triar l’especialista, hem

d’escollir un centre odontològic que ens

mereixi la més absoluta confiança. Ha

de disposar de la tecnologia adequada,

bons professionals, materials de quali-

tat i els aparells necessaris per fer una

bona esterilització del material. A més,

tractant-se d’un metge, és important que

l’odontòleg ens transmeti confiança i ge-

neri un clima proper i humà. Més enllà

de consideracions econòmiques, que

també són importants, hem de pensar

que es tracta de la nostra salut i que un

bon professional amb experiència ens

donarà les màximes garanties.

MÉS INFORMACIÓ:

www.ioa.es

entre el terra i el sostre, la diferència de

la temperatura pot vorejar els 40 graus.

Al cap de pocs minuts notarem que

comencem a suar. Amb uns 10 o 15 mi-

nuts el nostre cos en té prou per captar

els beneficis. Abans de sortir, però, és

important seure a poc a poc perquè l’or-

ganisme s’adapti a la nova posició i, un

cop a la presauna, també és convenient

esperar uns dos o tres minuts que el cos

es refredi. Després podem acabar amb

una dutxa curta d’aigua freda o tèbia

començant pels peus i acabant pel cap.

No cal dir que tant abans d’entrar a pren-

dre la sauna o el bany de vapor com

després cal que ens hidratem bevent una

mica d’aigua.

A QUI NO LI CONVÉ?

L’edat no suposa, a priori, cap inconve-

nient per fer ús de la sauna o el bany de

vapor, però per extremar les precauci-

ons sempre és recomanable que les per-

sones grans consultin el metge. També

cal que demanin consell aquelles perso-

nes que tinguin una resposta inadequada

dels mecanismes de termoregulació, car-

diopaties greus descompensades, tras-

torns circulatoris, insuficiències respira-

tòries o renals, hipertensió greu, arteri-

oesclerosi avançada, diabetis, epilèpsia,

glaucoma o afeccions greus.

TOTES LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES ENTENEN PERÒ... COM FER-NE UN BON ÚS?

24-25_Salut.p65 26/02/2008, 17:5725

SALUT

CLAROR

26

prés de la gestació.

Un estat nutricional deficient, ja sigui

per defecte (pes insuficient de la mare) o

per excés (dona amb sobrepès o obesi-

tat), implica un major risc durant l’em-

baràs, tant per a la mare com per al fill.

La intervenció dietètica en la dona

gestant ha d’aconseguir una aportació

nutricional que permeti: cobrir les ne-

cessitats nutricionals de la mare, asse-

gurar les demandes nutritives que garan-

teixin el correcte creixement i desenvo-

lupament del fetus, preparar l’organis-

me matern per afrontar un part òptim i

aconseguir un increment de pes matern

que permeti emmagatzemar reserves i

així afavorir la lactància.

Tant els requeriments alimentaris com

l’augment de pes varien al llarg de la ges-

tació. Durant el primer trimestre aquest

és mínim (un quilogram, aproximada-

ment) i correspon principalment a la for-

mació i preparació dels teixits materns.

El guany en el segon trimestre és més

L’EMBARÀS ÉS UNA ETAPA

CLAU EN LA SALUT DE LA

DONA I EL SEU FILL O FILLA.

LA QUANTITAT I QUALITAT

DE NUTRIENTS QUE LA

MARE APORTA AL FETUS

CONTRIBUEIX AL SEU ESTAT

DE SALUT. PER AIXÒ ÉS IM-

PORTANT QUE L’ALIMENTA-

CIÓ SIGUI VARIADA I EQUI-

LIBRADA.

Esticembarassada!

Què he demenjar?

Un estat nutricional defi-

cient, per excès o per

defecte, implica un major

risc durant l’embaràs per

a la mare i per al nadó

EMMA ESTEBA,dietista del PoliesportiuSagrada Famíliasalut@claror.net

SALUT DIETÈTICA26

L’embaràs és una etapa de la vida de la

dona on es produeixen un seguit de can-

vis tant fisiològics com bioquímics i me-

tabòlics.

Els factors que interactuen per deter-

minar la progressió, el resultat de l’em-

baràs i el desenvolupament del nadó són

nombrosos, però un dels més importants

és l’estat nutricional abans, durant i des-

26-27_Dietetica.p65 26/02/2008, 19:0326

27SALUT

vitamina C.

Pel que fa al calci, és important aug-

mentar-lo tant durant l’embaràs com en

l’alletament. Els aliments que més en

contenen són els productes làctics.

COMBATRE CERTS PROBLEMES

Durant l’embaràs poden aparèixer al-

gunes molèsties i complicacions que es

poden pal·liar amb l’alimentació.

Un dels problemes més freqüents és

el restrenyiment. Per fer-hi front es pot

augmentar el consum de fibra introduint

productes integrals, fruites i verdures.

També pot ajudar beure un mínim d’un

litre i mig d’aigua al dia i fer exercici físic

de forma habitual i moderada.

Les dones que pateixen nàusees i vò-

mits poden disminuir-los si opten per

preparacions culinàries senzilles i frac-

cionen els àpats. També la cremor d’es-

tómac es pot disminuir fent àpats de poc

volum i evitant estirar-se o anar-se’n a

dormir just després de menjar.

La retenció de líquids a les cames tam-

bé és habitual i, en aquest cas, es pot

optar pel massatge o el drenatge limfà-

tic i, sobretot, cal evitar les postures es-

tàtiques i procurar estirar les cames sem-

pre que sigui possible.

Per a les dones que pateixen diabetis

gestacional o hipertensió de l’embaràs

el més recomanable és dissenyar una di-

eta adient a les seves necessitats i parti-

cularitats.

MÉS INFORMACIÓNutrición en la población femenina. Rosa MariaOrtega. Ed. Ergon

evident, amb un promig d’uns quatre

quilograms, ja que s’inicia l’augment de

pes del nadó i l’increment significatiu dels

dipòsits de greix que seran utilitzats com

a reserva energètica per a l’alimentació

de l’infant. És en l’últim trimestre quan

l’augment de pes correspon en major

part al creixement del nadó.

LA DIETA ADIENT

Per aconseguir que l’augment de pes es

faci de manera saludable, cal tenir cura

de la quantitat i de la qualitat dels ali-

ments.

D’una banda, cal tenir en compte que

l’increment de les calories haurà de ser

progressiu, amb un augment d’entre 50 i

150 calories al dia el primer trimestre i

entre les 200 i les 350 calories al dia

durant el segon i tercer trimestre.

De l’altra, aquestes calories cal re-

partir-les amb les racions d’aliments

adequades i no de qualsevol manera

Pel que fa a les vitamines i als mine-

rals, cal destacar la importància de

l’aportació de ferro, calci i àcid fòlic.

Per garantir el bon desenvolupament

del fetus, és important que, en el mateix

moment de la gestació, es tinguin unes

bones reserves d’àcid fòlic i folats (vita-

mines que es troben als vegetals de fulla

i als fetges).

Els increments notables de ferro apa-

reixen durant la segona meitat de l’em-

baràs, i el més biodisponible (capacitat

de ser absorbit) es troba a la carn, el

peix i els ous. El ferro de les verdures

s’assimila millor amb una bona dosi de

REQUERIMENTS NUTRICIONALS EN L’EMBARÀS

ALIMENT NÚM. RACIÓ GRAMS/RACIÓ

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LÀCTICS 3-4/dia Llet: 200 ml/ Làctics: 125 g / Formatge: 60 g

Evitar: sencers, formatges curats, nates i llets condensades

CEREALS 5-7/dia Pa: 50 g / Pasta-arròs: 75 g / Patata: 200 g /

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Cereals esmorzar: 30 g

Evitar: pastisseria i precuinats

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEGUMS 2-3/setmana Totes: 70 g

Evitar: les flatulentes que provoquin malestar

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

FRUITA-VERDURA 4-5/dia Totes les fresques: 200 g

Evitar: els almívars i les flatulentes que provoquin malestar

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

CARN, PEIX, OUS 2-3/dia 120-140 g

Evitar: ànec, xai, patès, carns grasses o embotits curats

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

GREIXOS 4-5/dia Oli vegetal, preferentment d’oliva: 10 g

Evitar: mantega, margarina, nata i llard

26-27_Dietetica.p65 26/02/2008, 19:0327

SALUT MENS SANA28

CLAROR

Com escollim elsnostres models

Un dels factors que genera canvis i trans-

formacions en la societat, i de retruc en

la personalitat, és la força imperiosa dels

models humans. Són una eina fonamen-

tal i necessària per aconseguir una ade-

quada interpretació d’un mateix, i cal

conèixer-los i gaudir del poderós i salu-

dable estímul que proporcionen.

L’home és un etern recercador de

models, té necessitat de variar-los i

malda per superar-los. Si ens traslladem

fins els orígens de la paraula ‘intel·-

ligència’, veurem que aquest concepte

ja té les seves arrels en el fet de saber fer

una bona tria, saber valorar les coses,

escollir el millor.

Els models ens ajuden a modelar-nos

la personalitat en la manera que nosal-

tres determinem. Si sabem escollir

aquells que més ens poden ajudar en re-

lació als objectius personals, podrem

arribar a realitzar-nos en la mesura del

nostre propòsit.

Allò que pot donar de si un ésser humà

només ho podem veure en l’estudi dels

models que ens ha donat la història de

la humanitat. En aquest sentit, conèixer

las biografies de les persones que han

excel·lit en un camp determinat ens ori-

enta i ens ajuda a calibrar quines són les

característiques que hem de conrear,

alhora que ens estimula la creativitat per

recórrer un camí similar.

Tanmateix, avui en dia ens trobem en

una incoherència social molt estesa i és

la desencertada selecció de models, és

a dir, la divergència marcada entre els

objectius personals i professionals dels

individus i els personatges que es valo-

ren. Així podem trobar que un metge, un

mestre o un directiu admirin més les

qualitats d’un futbolista per marcar gols

que no pas la perícia i l’habilitat dels

professionals capdavanters de les seves

respectives professions. El desconeixe-

ment dels autèntics models que poden

vivificar la personalitat i estimular les

capacitats augmenta el sentiment d’alie-

nació, al no coincidir allò que admirem

amb allò que volem esdevenir.

L’ÉSSER HUMÀ VIU IMMERS

EN UN CLIMA DE CONTAGI

ANÍMIC. LA CAPACITAT DE

TRIAR, D’ENTRE TOT EL QUE

LI ARRIBA, ALLÒ QUE L’AJU-

DI A DESENVOLUPAR LES

MILLORS QUALITATS PERSO-

NALS, REQUEREIX D’UNA

CONSTANT SELECCIÓ I DE

SER CONSCIENT DE COM

LES INFLUÈNCIES AMBIEN-

TALS EL PODEN CONDICIO-

NAR. L’AMBIENT ÉS PER A

LA PERSONALITAT HUMANA

COM L’AIGUA PER AL PEIX.

CARME GIMÉNEZ CAMINS,doctora en Psicologia iprofessora de psicoestèticagimencam@copc.cat

“Sense el punt de refe-

rència que representen

els models humans, la

personalitat perd l’impuls

de superació”

28-29_MensSana.p65 26/02/2008, 19:0428

29SALUT

L’APUNT

Com saber triarla talla adequadade sostenidor

El 70% de les dones a Espanya no

utilitza la talla de sostenidor ade-

quada, fet que pot provocar dolors

de mama, mals d’esquena, cefalees,

marques a la pell i deformacions

posturals. Per triar el sostenidor

adequat cal calcular la talla, que

consta sempre d’una xifra (80, 85,

90, 100, 105...) i una lletra majúscu-

la (A, B, C, D) que corresponen a la

mesura del contorn i al tamany de la

copa respectivament. Per calcular

el contorn cal mesurar-lo exacta-

ment per sota del pit. La copa fa

referència a la part més voluminosa

del bust, mesurada a l’alçada del

mugró. Com a consell es diu que un

sostenidor és l’adequat si en tancar-

lo amb el botó del mig s’ajusta sen-

se oprimir ni fer plecs a la pell. Font:

El Mundo

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

Els edulcorantsengreixen mésque el sucre

Un estudi d’uns científics nord-americans

publicat a la revista científica Behavioral

Neuroscience afirma que els aliments

edulcorants sense calories contribueixen

a augmentar el pes i els nivells de greix.

Segons els investigadors, aquest fe-

nomen, aparentment paradoxal, es deu

al fet que el cos anticipa moltes calories

quan tasta un aliment o beguda dolça, ja

que els aliments dolços tenen normal-

ment un nombre elevat de calories. I com

passa amb la llei del reflex condicionat

de Pavlov —en què un gos salivava al

sentir una campana encara que no hi

hagués menjar—, l’experiment demos-

tra que els animals que consumeixen un

producte dolç desenvolupen una respos-

ta anticipada davant l’aliment.

Els experts han argumentat que, al

trencar la relació entre la sensació de

dolçor i els aliments d’elevades calori-

es, el cos es confon i li és més difícil re-

gular els productes consumits.

Malgrat que l’estudi no ha estat pro-

vat amb humans, els seus resultats po-

den estar relacionats amb l’evidència

que les persones que consumeixen be-

gudes sense calories són més propenses

a patir obesitat i altres síndromes meta-

bòliques. Font: El Periódico de Catalunya

Una de les causes d’aquesta errònia

valoració dels arquetipus humans es tro-

ba en què la major part de mitjans no

faciliten l’accés a determinats tipus de

models. Enfoquen l’atenció en personat-

ges mediàtics en què prepondera la di-

mensió exhibicionista: cantants, actors,

esportistes d’elit, etc., per sobre d’aque-

lles professions que representen l’autèn-

tic avenç per la societat. De manera

que, la majoria de vegades, cal cercar

els nostres models fora de l’àmbit que

ens faciliten els mitjans.

A la vegada, i ja que els models són la

representació de les innumerables con-

cepcions humanes, no podem entendre

els conceptes de manera clara sinó van

acompanyats de la seva representació

en una figura humana. Per exemple, si

volem saber el grau de comprensió del

concepte de democràcia podem dema-

nar a una persona que ens digui noms de

dictadors que ha donat la Història i tam-

bé de persones que han lluitat per la lli-

bertat. Aquest test, creat pel psicòleg

C.M. Espinalt, constata que, en la majo-

ria de casos, es coneixen més els tirans

que no pas els prohoms que han aconse-

guit que la humanitat gaudeixi de més

drets i llibertats. Queda palès que es fa

necessari un major coneixement

d’aquests últims per enfortir el concep-

te de democràcia. També es constata

que de totes les filosofies, religions o te-

ories polítiques només perduren aque-

lles que tenen uns models clars a seguir,

perquè tota cultura que no s’aprèn lliga-

da a uns models s’oblida ràpidament.

L’ésser humà viu en una constant inte-

racció social i, en gran part, aprèn les

conductes i la resolució dels problemes

de les altres persones. El fet de tenir un

model de referència no significa copiar

la manera de ser d’algú altre, sinó que,

quan ens emmirallem en un model, l’es-

tem interpretant, de la mateixa manera

que el músic interpreta una peça musi-

cal. És a dir, primer hem de compren-

dre el sentit originari del model i mante-

nir-lo com a referència de la nostra in-

terpretació. És així com podrem arri-

bar a superar-nos.

LLIBRE RECOMANAT:Elogi de la transgressióDiversos autorsLa Busca Edicions 2007

El sedentarisme fa envellir

El sedentarisme no només fa els individus més

vulnerables a malalties com la diabetis, el càn-

cer i els trastorns cardiovasculars sinó que, a

més, pot accelerar al mateix temps el procés

biològic de l’envelliment. Així ho demostra un

estudi dut a terme pel King’s College de Lon-

dres amb un total de 2.401 bessons als quals

se’ls hi va preguntar per l’activitat física que des-

envolupaven i se’ls va fer una anàlisi d’extracció d’ADN.

L’estudi mostra que els telòmers, unes estructures situades als extrems dels

cromosomes que es van escurçant conforme l’individu va envellint, tendeixen a

aprimar-se més ràpidament en aquelles persones que no practiquen exercici

físic. FONT: Archives of Internal Medicine.

28-29_MensSana.p65 26/02/2008, 19:0429

EL REPORTATGE30

CLAROR

30-33_Report.p65 26/02/2008, 18:0230

31EL REPORTATGE

C.G

La celebració dels Jocs Olímpics el 1992

va servir per corroborar que Catalunya

comptava amb una llarga tradició pel

que fa a navegació i l’èxit d’esportistes

tan destacats com Natàlia Via Dufresne

va permetre donar-la a conèixer entre

la població, que a poc a poc se’n va anar

familiaritzant a través dels triomfs de la

vela catalana en les diferents cites olím-

piques i de l’organització de regates de

prestigi internacional com la Barcelona

World Race.

Tot i així, van haver de passar uns

quants anys perquè el ciutadà de peu

canviés la concepció sustentada en el

tòpic que diu que la pràctica dels es-

ports nàutics només està a l’abast d’un

grup reduït de persones amb un alt ni-

vell adquisitiu.

El conjunt d’esports nàutics s’ha vist sem-

pre com un àmbit exclusiu per a determi-

nades butxaques i és aquí on es fonamenta

el tòpic, perquè no és el mateix disposar

d’una embarcació de 20 metres d’eslora

amb dos motors o una moto aquàtica, que

d’una taula de windsurf o d’una embar-

cació de vela individual. Són casos dia-

metralment oposats que indiquen la di-

versitat d’una categoria, la nàutica, que

trenca motlles quan es coneix millor.

PER A TOTS ELS PÚBLICS

A dia d’avui, els esports nàutics han dei-

xat de ser un territori exclusiu dels rics.

Cada vegada hi ha més adeptes als es-

ports denominats de vela tot i que aquest

terme, excessivament genèric, engloba

una gran varietat de disciplines adreça-

des al gust i a la butxaca de tothom que

hi pugui estar interessat.

Un dels secrets de l’èxit en la promo-

ció dels esports nàutics a la ciutat de

Barcelona ha estat vendre la idea que

qualsevol persona, si ho desitja, pot fer

navegació esportiva. Actualment, segons

les dades que té la Federació Catalana

de Vela, el retrat tipus de l’individu que

practica esports nàutics és una persona

entre 30 i 45 anys amb un nivell econò-

mic mitjà-alt. Del total de 14.987 per-

sones que el 2007 practicaven aquest

Retrat tipus de l’individu

que practica esports

nàutics: és una persona

entre 30 i 45 anys amb un

nivell econòmic mitjà-alt

EN ELS DARRERS ANYS LA CAPITAL CATALANA HA ESDEVINGUT UN REFERENT

LA PRÀCTICA D’ESPORTS NÀUTICS AL LITORAL DE

BARCELONA HA EXPERIMENTAT UN AUTÈNTIC ESCLAT EN

ELS ÚLTIMS DEU ANYS I CADA VEGADA HI HA MÉS

PERSONES QUE QUEDEN ATRAPADES PELS ENCANTS D’UN

ESPORT QUE JA FA MOLT DE TEMPS VA DEIXAR DE SER

PATRIMONI EXCLUSIU DELS MÉS RICS.

Els esports nàuticstriomfen a BCN

30-33_Report.p65 26/02/2008, 18:0231

EL REPORTATGE32

CLAROR

La vela lleugera és el tipus de navegació que es realitza amb velers que són

atracats a terra abans i després de la navegació, que no disposen de cap tipus de

propulsió a motor i que fan regates a prop de la costa. Existeix una àmplia

varietat d’embaracions que inclou fins a 17 tipologies. Les més destacades en

classe internacional són:

Tipologies més popularsde vela lleugera

tipus d’esport i que comptaven amb lli-

cència, un 60% són homes mentre que

un 40% són dones. Tot i així, cal desta-

car que pel que fa a l’esport de la vela el

perfil varia molt en funció de la modali-

tat que s’acabi escollint i del club o enti-

tat on es practiqui.

CENTRES NÀUTICS

L’herència dels Jocs Olímpics de

Barcelona celebrats el 1992 sumada a

l’esforç en infraestructures realitzat du-

rant les obres de construcció del recinte

del Fòrum inaugurat el 2004 han con-

vertit la capital catalana en un centre de

referència pel que fa a instal·lacions nàu-

tiques. Aquest fet ha beneficiat els diver-

sos clubs i entitats que es dediquen a la

promoció i ensenyament d’esports nàu-

tics. En aquest sentit, es poden destacar

el Centre Municipal de Vela de

Barcelona, la Base Nàutica de Barcelona

i el Reial Club Marítim de Barcelona.

ÀMPLIA VARIETAT

A Barcelona es practiquen diversos ti-

pus de modalitat de vela. La vela lleuge-

ra, la de creuer, el windsurf i el kitesurf.

Totes es poden practicar tant a nivell de

competició com per passar l’estona de

forma lúdica a través de cursos que van

des de sortides en embarcació, passant

per bateigs de mar fins a cursos de nivell

avançat.

La modalitat de vela lleugera inclou

totes aquelles embarcacions d’un, dos o

tres tripulants i engloba una àmplia tipo-

logia de naus, i algunes són de categoria

olímpica, com

ara la Laser, la

420, la 470,

l’Europa, la

Classe A i

l ’Opt imis t

(veure qua-

dre adjunt). D’una altra banda, la vela

de creuer inclou totes aquelles embar-

cacions a partir de set metres d’eslora i

que tenen cabina.

Al marge de l’esport de vela, hi ha

altres esports nàutics que també es

poden practicar al litoral barceloní

com ara el surf, el rem amb pira-

gua, el caiac o la moto nàutica.

Després es poden trobar activitats

que més que disciplines esportives es

poden anomenar entreteniments de ti-

pus nàutic. A la Zona de Bany del Parc

del Fòrum s’ofereix cada estiu una gran

varietat de modalitats ben originals en-

tre les quals hi ha l’esquí nàutic i el

wakeboard, que consisteix a saltar i fer

girs acrobàtics amb una taula impulsada

El nivell d’exigència física

és molt variat i depèn de

molts factors, com ara el

tipus d’embarcació o les

condicions del clima

LASER

Dissenyada per Bruce Kir-

by el 1969. Per a un tripu-

lant, de pes lleuger, simple

i competitiva. Té tres ver-

sions d'aparell, encara

que manté el mateix

casc per a totes: El La-

ser estàndard és el de major superfície

de vela (7,06 m2); el Laser Radial (5,76

m2) serà embarcació olímpica en cate-

goria femenina el 2008; i el Laser 4.7

(4,70 m2), que és molt adequada per

als joves, de menor pes corporal.

470

Dissenyada per André Cor-

nu el 1963. És classe olím-

pica des de 1976 en ho-

mes i des de 1988 en

dones. Pren el seu

nom de les mesures

de l’eslora. És per a

navegants avançats, amb un aparell

molt tècnic, que inclou trapezi.

420

Dissenyada per Christian

Maury el 1960, deu el seu

nom a les mesures de

l’eslora. Té unes formes

arrodonides i planes

que asseguren uns bons planatges i

alts rendiments amb vents de popa.

Encara que no és un vaixell d'iniciació,

no requereix un nivell avançat per al

seu maneig, fet pel qual resulta ser un

bon vaixell de desenvolupament de

l'aprenentatge per a navegants de ni-

vell intermedi, i el millor pas per poder

navegar després en la classe 470, la

seva "germana gran".

EUROPA

Dissenyada a Bèlgica per

Alois Roland el 1960. Va ser

embarcació olímpica indi-

vidual per a dones de

1992 a 2004. En l'actu-

alitat intenta ser l'alter-

nativa europea a la po-

tent classe Laser americana, que pre-

cisament serà l'embarcació que la subs-

tituirà com a classe olímpica individual

femenina, en la seva versió Laser Radi-

al, en els Jocs de Pequín 2008.

OPTIMIST

Dissenyada per Clark Mills

el 1947. Ràpidament es va

convertir en l'embarca-

ció d'inici a la navegació

a vela per excel·lència.

És un vaixell simple,

estable i alhora

competitiu, ideal per

començar en el món de la vela en edats

d’entre els 8 i els 15 anys.

30-33_Report.p65 26/02/2008, 18:0232

33EL REPORTATGE

A Barcelona es practiquen

diverses modalitats de

vela: la lleugera, la de

creuer, el windsurf i

també el kitesurf

per una embarcació a motor que l’ar-

rossega a tota velocitat. Una altra acti-

vitat nàutica menys atrevida és el popu-

lar Skibus, un divertit cilindre de goma

que salta sobre les ones, arrossegat per

una llanxa motora. El flyfish és una espè-

cie de martell en què els passatgers pla-

negen sobre l’aigua.

NIVELL D’EXIGÈNCIA FÍSICA

El nivell d’exigència física dels esports

nàutics és molt variat i depèn de molts

factors, tant del tipus d’embarcació en

la qual es vol navegar com de les condi-

cions climatològiques. El ventall de pos-

sibilitats és tan gran que hi ha cabuda

per a tot tipus de persones amb condici-

ons físiques molt diferents i també

d’edats diverses.

CONSELLS PER ABANS

DE FER-NOS A LA MAR

Per a la pràctica de la majoria d’esports

nàutics és indispensable posseir una as-

segurança i obtenir un títol que acrediti

que la persona té prou coneixements per

Al marge de la vela hi ha

altres esports nàutics que

es practiquen al litoral

barceloní com ara surf,

caiac i moto aquàtica

navegar amb garanties. Hi ha diversitat

de títols que es poden aconseguir a mol-

tes escoles privades o públiques, com

ara el Centre Municipal de Vela, i a preus

molt assequibles. En funció de l’embar-

cació que es vol portar cal obtenir un

títol o un altre ja que s’hi determina si es

pot navegar a vela, a motor, així com

l’eslora de l’embarcació, la potència del

motor o la distància a la que podem allu-

nyar-nos de la costa. Un cop s’obté el

títol no cal tenir una embarcació pròpia

ja que la majoria de ports n’ofereixen de

lloguer.

A l’hora de sortir a la mar, és impor-

tant prendre precaucions i adquirir com

a hàbits una sèrie de normes de segure-

tat. Cal informar d’on anem a la Capita-

nia del Port, tot indicant l’hora i el lloc. I

per facilitar la localització en cas d’acci-

dent o èrdua cal portar sempre un telè-

fon mòbil o un aparell GPS.

Finalment, és fonamental equipar-se

correctament i portar com a material bà-

sic un vestit d’aigua o neoprè, escarpins,

guants, casc i l’armilla salvavides.

30-33_Report.p65 26/02/2008, 18:0233

CLAROR

34

34-35_FCPortada.p65 27/02/2008, 13:0634

35

La nova Presidenta és Laura Ponce, mestra de l’Escola SagradaFamília, que substituïrà Joana Céspedes després d’onze anys al càrrec

El Patronat de la Fundació

Claror va modificar la seva

composició en la reunió del

passat 13 de febrer, per tal

d’adaptar-la als nous Estatuts

de l’entitat, ja vigents, que van

ser remodelats el passat estiu

tal com informàvem al darrer

número de la revista Claror.

De la remodelació n’ha re-

sultat un Patronat format per

set membres: dos represen-

tants del Claustre del CEIP

Sagrada Família, dos de l’AM-

PA del mateix centre, dos re-

presentants dels Socis Col·-

laboradors de la Fundació

Claror, i un representant dels

empleats de l’entitat.

Tal com estava previst, han

quedat tres places vacants,

donat que s’ha reduït de 3 a

2 el nombre de representats

de tres estaments: tant dels

mestres de l’Escola Sagrada

Família i els representants de

l’AMPA d’aquesta escola,

com dels Socis Col·-

laboradors. Així, van cessar

com a patrons Àngel Garcia

(va fer-ho al desembre), Héc-

tor Silveira, i Joana Céspedes,

que havia estat la Presidenta

del Patronat des de 1997.

La presidència seguirà sent

ocupada per una dona, Laura

Ponce (vegeu columna a la

dreta), que també és mestra

de l’Escola Sagrada Família

com la seva predecessora al

càrrec.

PATRONS EXTERNS

Ara el Patronat ha iniciat el

procés de cooptació dels pa-

trons que ocuparan les tres

places vacants. Aquestes per-

sones seran externes a l’enti-

tat, i convidades per l’entitat

atenent al seu perfil professi-

onal i/o acadèmic, per tal que

puguin fer, des de nous punts

de vista, contribucions enri-

quidores de cara als propers

reptes que la Fundació haurà

de fer front en el futur. La in-

tenció del Patronat és incor-

porar els nous membres en

els propers tres anys.

D’una altra banda, cal re-

cordar que, d’acord amb els

nous Estatuts, els patrons tin-

dran limitat a 8 anys el temps

de permanència al màxim òr-

gan rector de l’entitat, així

com dels càrrecs que hi pu-

guin desenvolupar, a fi de ga-

rantir la rotativitat i renova-

ció del Patronat.

Presidenta: Laura Ponce, del Claustre CEIP S. Família (1)

Secretari: Pablo Bel, de l’AMPA CEIP Sagrada Família (2)

Vicepresident: Joan Itxaso, Soci Col·laborador (3)

Vicesecretari: Fede Ruiz, de l’Estament d’empleats (4)

Vocal: Consol Martí, del Claustre CEIP Sagrada Família (5)

Vocal: Marta Serra, de l’AMPA CEIP Sagrada Família (6)

Vocal: Gemma Vilaró, Sòcia Col·laboradora (7)

Laura Ponce (a la foto-

grafia amb el número 1)

va néixer el 26 de desem-

bre de 1960 a Barcelona

i és des del passat 13 de

febrer la nova Presiden-

ta de la Fundació Claror.

Considerada a sí matei-

xa com una persona

“compromesa i entusias-

ta, que entén l’educació

com a un servei”, és di-

plomada en Magisteri i

mestra de l’Escola Sagra-

da Família des de l’any

1984. Des d’aleshores,

que l’escola era gestio-

nada per la Cooperativa

Claror, ha estat molt vin-

culada a l’entitat. Va par-

ticipar en la transforma-

ció de la Cooperativa en

Fundació, formant part

de la “comissió liquida-

dora” de la Cooperati-

va. Al 1996 va liderar

una recollida de signatu-

res al barri perquè el Po-

liesportiu Sagrada Famí-

lia fos gestionat per la

Fundació Claror. A

l’abril de 2002 es va in-

corporar al Patronat de

l’entitat, representant el

claustre de l’Escola Sa-

grada Família.

S’ha iniciat el

procés per

incorporar tres

nous membres al

Patronat

Laura Ponce,una altramestra a laPresidència

La Fundació Claror renovael Patronat i escull Presidenta

COMPOSICIÓ DEL NOU PATRONAT

PERFIL

12

3

4

5

6

7

34-35_FCPortada.p65 27/02/2008, 13:0635

CLAROR

36

36-37_EC.p65 26/02/2008, 18:1136

37ESPORTIU CLAROR

Novetats a lagraella deltrimestre deprimavera

Màsterclassd’spining eldissabte 29de març

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Les activitats d’estiu de l’Es-

portiu Claror començaran les

inscripcions a partir del mes

d’abril. Així, per als Casals

d’estiu per a infants i joves

s’obrirà un torn preferencial

per a abonats i fills d’abonats,

entre l’1 i l’11 d’abril. En

aquest mateix període tam-

bé es podrà formalitzar la ins-

cripció al Campus Verd.

El dissabte 10 de maig serà

quan s’iniciï la inscripció al

Campus Olímpia i també de

les places reservades per al

públic en general.

Com a novetat d’aquest

estiu 2008 es recupera la dis-

ponibilitat dels espais del

CEIP Sagrada Família després

d’haver estat dos anys sense

Inscripcions per ales activitats d’estiu

LA INSCRIPCIÓ PER ALS CASALS ÉS L’1 D’ABRIL

El passat 19 de desembre, es

va celebrar al pavelló de l'Es-

portiu Claror la festa comme-

morativa dels 25 anys de la

inauguració de l'Esportiu Cla-

ror. La trobada va aplegar

noms històrics de la Funda-

ció Claror i va esdevenir un

èxit de participació i organit-

zació. A les 19.00 hores va

obrir la vetllada un audiovi-

sual en què es va poder re-

cordar alguns dels moments

capdals d'aquests 25 anys

d'història. Tot seguit va ser el

torn dels parlaments de dife-

rents persones destacades en

els orígens i la història del

Claror. A les pàgines següents

es pot veure un recull de fo-

tografies de l’acte.

ACTIVITATS

ESPORTIVES

Entre els projectes esportius

que s’organitzaran fins al mes

de juny per celebrar l’aniver-

sari, destaquen els tornejos de

bàsquet i de futbol sala, que

comencen el 25 de març i fi-

nalitzaran el 7 de juny.

La participació als torne-

jos és oberta als abonats de

Iniciats els actesdel 25è aniversari

HI HAURÀ ACTES DE COMMEMORACIÓ FINS AL JUNY

ACTIVITATS DIRIGIDES

La graella de primavera man-

tindrà els principals horaris i

activitats que la de l’hivern i,

a més, afegeix quatre propos-

tes noves. Pel que fa a les ac-

tivitats dirigides, trobarem el

Pilates Fit Claror, activitat de

Pilates amb material que per-

met fer exercicis de Pilates

suplementaris, i els Balls de

saló, en què s’ensenyaran els

passos bàsics de les diverses

disciplines. Pel que fa a l’ofer-

ta de les activitats aquàtiques

seran novetat el Combigim i

el REP (relaxació, estiraments

i postura a dins de l’aigua).

El dissabte 29 de març l’Es-

portiu Claror organitzarà una

masterclass per a totes aque-

lles persones que els agradi

practicar l’spining. La classe

tindrà una durada de dues

hores. L’hora de trobada serà

a les 11.30 hores i es dona-

ran obsequis a tot els assis-

tents. També hi haurà un sor-

teig. Per poder-hi participar

cal inscriure’s fins al 26 de

març a la recepció de l’Es-

portiu Claror i fer el paga-

ment de 5 euros els abonats i

7 els no abonats. Les places

sóm limitades a 50 bicicletes.

l’Esportiu Claror i dels poli-

esportius Sagrada Família,

Marítim i Can Caralleu, així

com a totes aquelles perso-

nes vinculades amb la Funda-

ció Claror. Per fer la inscrip-

ció, per equips, hi ha temps

fins al dilluns 17 de març.

Un altre esdeveniment es-

portiu serà el 25x25 que con-

sistirà en estar 25 hores inin-

terrompudes nedant en re-

lleus de 25 metres.

El 25x25 començarà el di-

vendres 13 de juny, a les 18.00

hores, i acabarà el dissabte

14 de juny, a les 19.00 hores.

Per tal d’incentivar la partici-

pació del màxim nombre de

persones, durant les 25 ho-

res es muntaran diverses ac-

tivitats paral·leles a la piscina

i a d’altres indrets de la

instal·lació.

La fita, per la qual s’està

tramitant la sol·licitud per in-

tentar un rècord Guinness,

serà el colofó final dels actes

d’aniversari, que acabaran el

dissabte a14 de juny a la nit

amb el tradicional ball de fi

de temporada als patis exte-

riors de l’Esportiu Claror.

poder-los utilitzar com a

conseqüència de les obres

efectuades per millorar la

instal·lació. Això permetrà

oferir un major confort a les

famílies.

ACTIVITATS DIRIGIDES

Pel que fa a les activitats diri-

gides d’estiu, la inscripció per

als abonats i fills d’abonats

s’obrirà dijous 15 de maig, i

el 22 de maig començarà el

torn obert per a tothom.

I també cal tenir present

que durant el mes de maig es

publicarà el calendari de re-

novació i inscripció a les acti-

vitats dirigides i aquàtiques,

infantils i per a adults, per a la

temporada 2008-2009.

36-37_EC.p65 26/02/2008, 18:1137

CLAROR

38 “25 ANYS DEL CLAROR”

19 de desembre: quina f

1: el pavelló de l’Esportiu Claror es va om-plir de gom a gom per a l’acte inauguraldel 25è Aniversari del Claror. S’hi vanaplegar les persones que més han destacatper la seva aportació a l’entitat en aquesttemps: antics cooperativistes, membres delPatronat, els abonats més antics... 2: EnricTruñó, soci fundador de la CooperativaClaror i ex-regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de Barcelona, va fer el parlamentinicial. 3: reproducció de la foto històricadel dia de la inauguració de l’Esportiu, fa25 anys, amb els mateixos protagonistes:Esther Fernandez (que era la nena que vatallar la cinta), Jaume Rossell, Enric Truñó iEduard Franco. 4: Toti Mumbrú, de laGeneralitat, l l iura un obsequi a laPresidenta de la Fundació, Joana Céspedes.5: Després del seu parlament, on comuni-ca el seu comiat com a Presidenta, JoanaCéspedes rep un ram de flors de mans deNúria Borràs, Directora de l’EsportiuClaror. 6: la Coral Claror amenitza l’acte.7: les persones que han format part delPatronat van rebre una insígnia de plata.

38-39_25CLAROR.p65 26/02/2008, 18:0738

39“25 ANYS DEL CLAROR”

re: quina festa!

8: el regidor del Districte de Gràcia, Guillem Espriu, felicita l’Esportiu pel seu aniversari.9: el pintor Jordi Alumà, autor del cartell de commemoració dels 25 anys del Claror, repuna insígnia de Núria Borràs. 10: El Director General de la Fundació Claror, GabrielDomingo, lliura una litografia del cartell d’Alumà a Joan Solé, gerent d’Instituts Odontològics,empresa patrocinadora de la Fundació Claror. 11: grup de cooperativistes fundadors del’entitat. 12: Joan Itxaso, exdirector de l’Esportiu Claror i la Fundació, rep una insígnia deplata. 13: també van rebre insígnia d’argent totes les persones amb 25 anys d’antiguitatcom a abonats de l’Esportiu Claror. 14: el director del Poliesportiu Sagrada Família,Manel Cercós, lliura un recordatori a la directora de l’Esportiu Claror, Núria Borràs. 15:Dos dies després de l’acte del dia 19, i en el sopar de Nadal per a empleats de l’entitat,reben una distinció els tres empleats amb 25 anys d’antiguitat: María José Llach, JoanBalañach i Roser Castillo, primera, tercer i cinquena a la foto, d’esquerra a dreta.

Podeu veure una àmplia galeria de fotos de l’acte al web www.claror.cat

38-39_25CLAROR.p65 26/02/2008, 18:0739

CLAROR

40

El SagradaFamíliacelebra10 anys

Durant el mes de maig el Po-

liesportiu Sagrada Família

celebra el seu desè aniversa-

ri. Amb motiu d’aquesta efe-

mèride, el centre té previst

dur a terme una festa, el 17

de maig, per a tots els seus

abonats i abonades amb un

programa que inclou un munt

d’activitats al llarg de tot un

dia, per a totes les edats i ide-

als per compartir en família.

El colofó final a la jornada el

posarà una espectacular fes-

ta de cloenda que la direcció

del centre espera que sigui del

grat de tothom.

SAGRADA FAMÍLIA

Es preparen reformesal Sagrada FamíliaÉs un pla de remodelació integral de diversos espais del centreper millorar els paràmetres de confort i servei dels usuaris

ELS ARRANJAMENTS S’ABORDARAN EN DUES FASES QUE DURARAN DOS ANYS

Després de l’èxit de la

Graella CardioTono, el

Poliesportiu Sagrada Fa-

mília ofereix des del mes

de gener la Graella Aigua-

Combi. En exclusiva per

als abonats, l’AiguaCom-

bi inclou diferents moda-

litats de fitness aquàtic, concretament l’AquàticGAC, l’Ai-

guaStep i les Aigües profundes i ofereix, d’una banda, la

possibilitat de desenvolupar un entrenament complet,

variat, divertit, amb una còmoda flexibilitat horària i apro-

fitant els beneficis que ofereix l’aigua. D’una altra banda,

també permet gaudir de fins a cinc sessions setmanals per

només quatre euros al mes sobre la quota d’abonat.

Graella AiguaCombi

DESÈ ANIVERSARI

S’anuncien canvis al Poliespor-

tiu Sagrada Família. Després

de deu anys de funcionament,

el centre es prepara per ence-

tar una fase de dos anys en la

qual es pretén millorar el con-

fort i el servei als usuaris.

En la primera fase (estiu de

2008) es realitzarà una remo-

delació integral dels vesti-

dors E i F, i dels túnels de dut-

xes d’E i F de la primera plan-

ta. L’obra suposarà una millo-

ra significativa en tots els as-

pectes relacionats amb el seu

ús i confort.

L’àrea de manteniment i

neteja també serà reformada

per tal de poder servir millor

al conjunt de necessitats i re-

queriments que diàriament

rep. En paral·lel, ja s’estarà

desenvolupant el projecte

d’ampliació de la instal·lació

amb l’edificació i condiciona-

ment dels nous espais del pas-

satge Vilaret.

SEGONA FASE

En una segona fase (estiu de

2009) s’actuarà sobre la res-

ta d’espais de la primera plan-

ta. Conscients que tot aquest

conjunt de millores pot com-

portar modificacions funcio-

nals dels espais i usos, s’ha

volgut primar la seguretat

durant l’execució dels tre-

balls, la minimització de les

molèsties ocasionades als

usuaris, així com la reducció

del risc d’incompliment dels

plaços d’execució que es van

fixar, abans d’intentar acome-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

tre-ho tot sense garantia de

poder complir amb els abo-

nats i usuaris.

NOVA SALA

DE FITNESS

El canvi més significatiu es

produirà a la sala de condici-

onament físic ja que durant el

mes d’agost de 2008 es pro-

cedirà a renovar tota la ma-

quinària d’entrenament (car-

diovasculars, de pes i pes lliu-

re) amb una de les marques

capdavanteres del sector. La

nova sala guanyarà amb es-

pais de treball, potenciarà el

nombre de màquines cardio-

vasculars i millorarà en con-

fort i el disseny.

ACTIVITATS DIRIGIDES

El massatgematernal téuna granacollida

Excel·lent acollida del massat-

ge per a dones embarassades

que forma part del programa

maternal juntament amb les

classes de matronatació. Es

tracta d’un massatge sobre

uns coixins adaptats a la for-

ma del cos, donant la màxi-

ma comoditat i relaxació a la

futura mare.

El massatge alleugereix les

molèsties i els punts de tensió

de l’esquena, ajuda en la pre-

venció de ciàtiques i rampes i

millora la circulació sanguínia.

També és molt beneficiós per

estimular la salut en general,

tonificar el cos i reequilibrar

el sistema nerviós aprofitant

els seus efectes sedants.

SALUT

40-41_SFPM.p65 26/02/2008, 18:1440

41MARÍTIM

Matinals deioga i tai-txi

Com cada primavera, arriba

el torn de les matinals de Ioga

i Tai-txi a l’espai platja del

Poliesportiu Marítim. La de

Tai-txi tindrà lloc el dissabte

17 de maig de 10 a 12 hores.

El torn de la matinal de Ioga

serà el dissabte 31 de maig i

també amb l’horari de 10 a

12 hores. Aquesta activitat és

gratuïta i oberta a tothom.

Les sevillanes seran lasensació de primavera

COINCIDINT AMB LA FERIA D’ABRIL EL MARÍTIM POTENCIARÀ LES SEVILLANES

un cost de 5 euros que se’ls hi

descomptaria de la matrícu-

la si al final es fan socis.

Paral·lelament, i aprofitant

la celebració de la Feria

d’Abril, el Poliesportiu Marí-

tim es vol apuntar a la festa i

oferirà, també en el progra-

ma d’activitats de graella de

lliure accés per a abonats, un

monogràfic de sevillanes que

permetrà iniciar-se a aquesta

disciplina de ball. L’activitat

es durà a terme tots els di-

marts d’abril (dies 1, 8, 15,

22 i 29) de 20.00 a 21.30

hores.

Al Poliesportiu Marítim es

continua apostant per les

masterclass i a la primavera

les sevillanes seran les prota-

gonistes. Al març s’oferiran

dues sessions de sevillanes

obertes a tots els abonats. La

primera, el dimarts 11 de

20.00 a 21.30 hores, i l’altra,

el dimecres 12 de 15.30 a

17.00 hores. Les places són

limitades i per aquest motiu

caldrà fer inscripció prèvia a

la recepció de la instal·lació.

Per als no abonats hi haurà

BREUS

Els aficionats d’aquest ball andalús podran gaudir de duesmasterclass de sevillanes i s’inclourà en la graella d’activitats

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Curs monogràfic de bàdmintona partir del 25 d’abril al pavellóEl dissabte 24 de maig se ce-

lebrarà al pavelló del Polies-

portiu Marítim la segona pro-

va puntuable del IV Rànquing

d’Amics del Bàdminton, cam-

pionat que organitzen les qua-

tre instal·lacions esportives

gestionades per la Fundació

Claror.

Per aquest motiu, el Marí-

tim oferirà previament, i no-

més per als seus abonats, un

curs monogràfic específic de

bàdminton des del 25 d’abril

fins el 23 de maig. Així doncs,

tots els divendres compresos

durant aquest període de

temps, excepte el 2 de maig,

la pista del pavelló acollirà

aquest curs que permetrà als

qui s’hi apuntin conèixer la

tècnica i moviments d’una

disciplina esportiva que cada

vegada compta amb més

adeptes al nostre país.

L’horari del curs serà de

19.00 a 20.00 hores. El

nombre de places assignades

per participar en aquest

monogràfic és limitat.

Èxit de lesIV Jornades

Les IV Jornades d’Activitat

Física i Gent Gran van batre

rècords d’inscripcions. Des

de l’11 al 15 de febrer es van

fer activitats, xerrades i tallers

diversos com ara tècniques

de memòria i concentració,

musicoteràpia, tests d’hu-

mor, jocs al pavelló, nòrdic

walk, balls de saló i una xer-

rada sobre el terra pèlvic.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Oferta endietètica

La consulta dietètica costarà

14,50 euros (un 20% de des-

compte per als abonats).

També s’oferirà una promo-

ció d’Escola d’Esquena en els

grups del migdia de 13.30 a

14.45h i de 15.00 a 15.45h

els dimarts i dijous. El preu

serà de 16 euros per a abo-

nats i 29 per a no abonats.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

40-41_SFPM.p65 26/02/2008, 18:1441

CLAROR

CAN CARALLEU42 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

d’unes colònies i aprofitant les

hores del vespre per a jocs

de nit, tasques d’intendència i

gaudir de la natura.

CAMPUS DE FUTBOL

Per a nois que juguen habitu-

alment a futbol i que vulguin

millorar aspectes tècnics, tàc-

tics i de preparació física.

També participen en activi-

tats aquàtiques i en altres es-

ports. A partir de 1994 i fins

2000.

STAGE DE TENNIS

Per a nois i noies que juguen a

tennis habitualment. El volum

diari de tennis és de 4 a 5

hores, en què es compaginen

la tècnica, la preparació físi-

ca, les sessions de teoria i els

partits. Per a infants nascuts

entre 1992 i 1998.

STAGE DE PÀDEL

Iniciació i perfeccionament.

Se’n treballa la tècnica, la tàc-

tica i les formes jugades; es

juguen partits i se n’aprèn el

reglament. L’activitat es com-

plementa amb preparació fí-

sica i és molt recomanable

que s’hagi practicat abans al-

gun esport de raqueta. Per a

nois i noies de 14 a 16 anys.

FITNESS CAMP

Iniciació a les activitats diri-

gides (tonificació, aerobo-

xing, step, aiguagim) combi-

nades amb activitats polis-

portives a l’aire lliure. Per a

nois i noies de 14 a 16 anys.○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Inscripcions estiu 2008

Preparat el programa delsCasals d’estiu de Can CaralleuDurant les vacances escolars d’estiu Can Caralleu oferirà com sempre una àmpliavarietat d’activitats esportives i de lleure infantil per a nens i nenes de totes les edats

INSCRIPCIONS

Abonats: del 2 al 16 d’abril No abonats: dissabte 19 d’abril

i a partir del 23 d’abril

Campus Futbol: dissabte 10 demaig i a partir del 14 de maig

Notes:De dilluns a divendres l’horari d’ins-cripció és de 9 a 20 hores.Els dissabtes és de 9 a 13 hores (apartir de les 8 del matí és lliurarànúmero per ordre d’arribada).Els dies 17 i 18 d’abril no es faraninscripcions.

casal poliesportiu hi ha la

possibilitat d’apuntar-se tam-

bé al Casal Fem Nit! Es trac-

ta de passar dues nits a la

instal·lació com si es tractés

Com cada any, durant tot

el mes de juliol, Can Ca-

ralleu ofereix cursos in-

tensius de natació infantil,

tennis per a infants i adults

i pàdel. El torn d’inscrip-

ció per a abonats i curse-

tistes de la temporada

2007-2008 començarà el dimarts 6 de maig, mentre que

en el cas dels no abonats serà a partir de dimarts 20 de

maig. Per tal de tramitar la inscripció cal adreçar-se a les

oficines d’administració.

El dia 25 de juny comencen

els Casals d’estiu de Can Ca-

ralleu i fins el dia 10 de se-

tembre hi haurà activitat de

forma ininterrompuda totes

les setmanes d’estiu. L’objec-

tiu és que els infants s’ho pas-

sin bé, tot aprenent i compar-

tint vivències amb els com-

panys. L’horari serà de 9 a 17

hores (dinar inclòs).

CASAL D’INFANTS

Jocs d’habilitats psicomotrius,

treballs manuals, aprenentat-

ge de cançons..., fent especial

èmfasi en aspectes socialitza-

dors i en l’adquisició d’hàbits.

Està adreçat a infants nascuts

entre 2003 i 2004.

CASAL POLIESPORTIU I

FEM NIT!

La base de l’activitat és la

mateixa per a tots els inscrits

(se centra en les activitats

aquàtiques, poliesportives, de

muntanya, escalada, tallers,

sortides), però hi ha diverses

modalitats: esport i munta-

nya, esport i circ, esports

d’equip, i esport i raquetes.

Activitat per a nens i nenes

nascuts entre els anys 1994 i

2002.

A més, per als inscrits al

HI HA DIVERSES PROPOSTES PER A NASCUTS ENTRE 1992 I 2004

42-43_CanCa.p65 26/02/2008, 18:1742

43CAN CARALLEU

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

TEMPORADA 08-09

Comença larenovació deplaces

Si abans del 30 de maig no

s’ha informat l’administració

sobre la voluntat de donar-

se de baixa d’una activitat,

es procedirà a la renovació

automàtica per a la propera

temporada en les següents

activitats per a adults: entre-

nament de muntanya i fons,

cursos i lligues de tennis i pà-

del. Per a la resta d’activi-

tats s’hauran de renovar a

administració. Els abonats i

cursetistes 07-08 ho hauran

de fer a partir del 11 de juny

i els no abonats a partir del

26 de juny.

El dissabte 29 de març Can

Caralleu acollirà la vuitena

edició del Cros de Muntanya,

una prova especialment indi-

cada per als amants de les

curses de muntanya. El cros

es farà a un circuit de munta-

nya que transcorre per l’en-

torn natural de Can Caralleu.

La sortida és a la instal·lació i

el circuit passa pel parc de

l’Oreneta i Can Sentmenat, la

carretera de les Aigües i el

Turó d’en Cors. Enguany el

recorregut total és de 9,5

quilòmetres, i s’hi poden tro-

bar diversos obstacles natu-

rals. El Cros de Muntanya

està indicat per a tots aquells

8è Cros de Muntanyade Can Caralleu

Porta un amic i gaudiràde matrícula gratuïtaSi ets abonat de Can Cara-

lleu i tens amics interessats

a abonar-se a una instal·-

lació esportiva no dubtis a

recomanar-los la promo-

ció especial que Can Cara-

lleu oferirà fins el divendres

14 de març. Així, si portes

un amic, amiga o familiar i

es fa abonat a Can Cara-

lleu gaudirà de matrícula

gratuïta i a tu et regalem un

petit bidó esportiu.

Servei demainaderaper a infants

Can Caralleu ofereix a pares

i mares un servei de maina-

dera a un preu assequible.

Aquest servei va adreçat a

nens i nenes de 0 a 5 anys que

estan a càrrec d’experimen-

tades mainaderes a la sala

blava 2, equipada amb un

tatami i on poden descansar

o bé jugar amb tota seguretat

i confort. L’horari és els di-

lluns i dimecres de 17 a 19

hores i dimarts, dijous i dis-

sabte de 10 a 12.30 hores.

La piscinaverda farà unhorari especial

Durant les vacances de Set-

mana Santa, la piscina verda

restarà oberta de dilluns a

dijous de 10 a 13 hores i de

17 a 20 hores amb l’objectiu

que les famílies puguin utilit-

zar la piscina petita amb els

nens i nenes. Divendres Sant,

diumenge i dilluns de Pasqua,

l’horari serà de 10 a 14 ho-

res, i dissabte de 10 a 14 i de

17 a 20 hores.

SERVEIS

PROMOCIÓ SETMANA SANTA

LA CURSA DE MUNTANYA ES FARÀ EL DISSABTE 29 DE MARÇ

a qui agrada córrer, i no cal

practicar esport de competi-

ció ni estar federat. Els parti-

cipants es dividiran en quatre

categories: juvenil (nascuts

entre 1990 i 1992), sènior

(entre 1969 i 1989), veterans

A (entre 1953 i 1968) i vete-

rans B (abans de 1952). Es

lliuraran 3 premis per cada

categoria d’edat i sexe, i tam-

bé se sortejaran obsequis en-

tre els participants. Les ins-

cripcions es poden fer fins al

27 de març o fins a comple-

tar els 200 participants.

42-43_CanCa.p65 26/02/2008, 18:1743

CLAROR

44

44-45 Esdeven.p65 26/02/2008, 18:1944

45ESDEVENIMENTS

El diumenge 27 d’abril se ce-

lebrarà, al voltant del temple

de la Sagrada Família, la vint-

i-quatrena edició de la Milla

Sagrada Família-Gran Premi

Gaudí Sport, la cursa urbana

de 1.609 metres organitzada

per la Fundació Claror.

La Milla Sagrada Família

del 2008 té l’objectiu de se-

guir aprofundint amb la línia

encetada l’any passat quan va

esdevenir Trofeu Internacio-

nal Ciutat de Barcelona i de

fet repetirà aquesta denomi-

nació. Per aquest motiu, des

de l’organització ja es treba-

lla perquè hi hagi una bona

representació dels millors

migfondistes no només de l’es-

tat espanyol, sinó també a ni-

vell internacional. El cartell de

la cursa es donarà a conèixer

en el tradicional acte de pre-

sentació de la Milla.

CURSES POPULARS

Les curses començaran com

és tradició a les 9.30 hores,

quan es donarà la sortida als

veterans. Posteriorment,

cada quart d’hora comença-

rà una altra sèrie, fins a les

11.45h, hora en què correrà

l’última sèrie amateur: l’abso-

luta masculina.

Les persones inscrites han

de córrer la sèrie que els cor-

respongui d’acord amb la

seva edat. Només les catego-

ries de benjamins, alevins, in-

fantils i sèniors es desdobla-

ran en dues sèries, una de

masculina i una de femenina,

per evitar la massificació de

corredors.

INSCRIPCIONS

Participar en la Milla és gra-

tuït. Per córrer només cal for-

malitzar la inscripció a les

instal·lacions esportives Cla-

ror (poliesportius Claror, Sa-

grada Família, Marítim i Can

Caralleu), o bé mitjançant la

web www.lamilla.cat. També

s’ofereix la possibilitat de for-

malitzar-la per fax (93 476 13

91), però en aquest cas des-

prés cal trucar per telèfon (93

476 13 90) per confirmar-la.

El període d’inscripcions serà

des de l’1i fins al 24 d’abril, a

les 20.00 hores, o bé fins ex-

haurir els dorsals.

En el moment de la inscrip-

ció, tots els participants re-

bran un dorsal, el llibre del

corredor, i el reglament.

Hi haurà obsequis per a

tothom. A més dels tres tro-

feus per sèrie, hi haurà un pre-

mi en metàl·lic per als tres

Les inscripcions

són gratuïtes i es

poden fer a partir

de l’1 d’abril

Hi haurà una se-

lecció dels millors

atletes del mig

fons internacional

XXIV MILLA SAGRADA FAMÍLIA- II TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN

Vine a córrer la Milladiumenge 27 d’abril!

Sortida: Mallorca, entre Marina i Sardenya. Meta: Provença/Marina

HORARIS DE LES CURSES

Categoria Any de naixement Horari

Veterà 1 Abans del 28/4/1962 09.30

Veterà 2 Entre 28/4/1962 i 27/04/1973 09.45

Cadet 1992 i 1993 10.00

Infantil masculí 1994 i 1995 10.15

Infantil femení 1994 i 1995 10.30

Júnior 1989, 1990 i 1991 10.45

Benjamí masculí 1998 i 1999 11.00

Benjamí femení 1998 i 1999 11.15

Absoluta fem. De 28/4/1973 a 1988 11.30

Absoluta masc. De 28/4/1977 a 1988 11.45

Trofeu Internac. Sèrie femenina 12.00

Trofeu Internac. Sèrie masculina 12.15

Aleví masculí 1996 i 1997 12.30

Aleví femení 1996 i 1997 12.45

Lliurament de premis 13.30

primers classificats de les sè-

ries absolutes masculina i fe-

menina. La dotació dels pre-

mis és de 300 euros per al

primer classificat, de 180 per

al segon i de 120 per al ter-

cer. A més, hi haurà dos pre-

mis per a les escoles, clubs o

associacions que aportin més

participants a la prova.

La Milla és una cursa gratuïta i oberta a tothom, a partir dels 8 anys

44-45 Esdeven.p65 26/02/2008, 18:1945

CLAROR

46

46-47 Seccions.p65 28/02/2008, 11:1046

47ESDEVENIMENTS

El DKV Joventut Badalona en

categoria masculina i el CEM-

SA Cornellà en femenina van

proclamar-se campions del

XIV Torneig de Bàsquet Infan-

til de Nadal-Trofeu Rucasa,

que es va celebrar els dies 27

i 28 de desembre a les pistes

dels poliesportius Marítim,

Sagrada Família i Claror i que

va commemorar el 25è ani-

versari de l’Esportiu Claror

amb un format ampliat

d’equips en categoria infantil.

L'equip verd-i-negre es va

imposar amb molta autoritat

en la final al Real Madrid per

77-41 i va fer bons els pro-

nòstics que el situaven com a

favorit al títol. Des de bon

principi l'equip badaloní va

deixar clar que aquest any no

pensava deixar escapar la

corona de campió.

Per la seva banda, el

CEMSA Cornellà es va im-

posar en la final femenina

després de guanyar un partit

molt igualat al Femení Sant

Adrià per 47-53. Les de

Cornellà es van imposar en

un final molt ajustat.

PREINFANTIL

El Safa-Claror, una vegada

més, va demostrar que comp-

ta amb equips molt fiables en

categoria preinfantil femeni-

na i novament es va adjudicar

Espectacular torneigde bàsquet de Nadal

LA PENYA I EL CORNELLÀ SÓN ELS NOUS CAMPIONS EN CATEGORIA INFANTIL

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

el títol en una final disputada

amb el Lima Horta (59-52).

En preinfantil masculí, va ser

el CEMSA Cornellà l'equip

campió després de derrotar

a la Unió Manresana.

IV Rànquingd’Amics delBàdminton

L’Open de Bàdminton de Can

Caralleu celebrat el 9 de fe-

brer va encetar el IV Rànquing

d’Amics del Bàdminton. Hi

van participar 16 abonats

procedents dels quatre cen-

tres gestionats per la Funda-

ció. El guanyador va ser Edu

Viladons que es va imposar a

Albert Climent, tos dos abo-

nats de Can Caralleu. El 25

de maig es diputarà l’Open

Marítim.

BÀDMINTON

XXIV Campionat de Natació

El dissabte 26 d’abril se celebrarà el XXIV Campionat de

Natació Escolar a la piscina de l’Esportiu Claror. Hi par-

ticiparan les escoles Santa Anna, Immaculada Vedruna,

Sant Martí de Calassanç, Jovellanos, Sagrada Família, Ta-

bor, Sedeta, Secretari Coloma, Reina Elisenda, Marillac i

els grups de natació infantil i jove de l’Esportiu Claror i el

Poliesportiu Sagrada Família.

Està previst que l’esdeveniment aplegui més de 130 nens

i nenes. Hi haurà dos torns: el primer començarà a les

16.15h i hi participaran els nascuts entre 1990 i 1998. A

les 16.45h nedaran els nascuts entre 1999 i 2001.

Els Màsters alSegon Trofeudel Prat

SECCIONS

El passat 9 de febrer, l’equip

de màsters de natació va par-

ticipar en la II Edició del Tro-

feu Ciutat del Prat, amb un

resultat brillant pel que fa a la

participació, ja que l’equip va

obtenir el premi com a club

amb més participants i tam-

bé el trofeu com a club amb

millor puntuació total en les

categories de masculí, femení

i relleus. L’equip màsters hi va

prendre part amb un total de

17 nedadors (6 dones i 11

homes).

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NATACIÓ

46-47 Seccions.p65 28/02/2008, 11:1047

CLAROR

48 CLAROR CULTURA

Destaquen el cicle de tertúlies sobre els trastorns en infantsi joves i els tallers de creixement personal i de cata de vins

Obert el programacultural de primavera

Dia: dimecres, 11 de junyHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 4 euros

VISITA AL TEMPLE DE

LA SAGRADA FAMÍLIA

Visita guiada al Temple Expi-

atori de la Sagrada Família

per tal de conèixer de la mà

d’experts guies els secrets ar-

quitectònics d’aquest fantàs-

tic i simbòlic monument de la

ciutat.

Tertulià: guies de la Junta del

temple.

Dia: Divendres, 6 de junyHorari: 17.45 horesTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 6 euros (places limitades)

CICLE: TRASTORNS EN ELS INFANTS I JOVES

El nexe d’aquestes tres tertúlies gira entorn dels símptomes de l’època actual observats entre

la població infantil, juvenil i també adulta. Sovint els tractaments són farmacològics i l’experièn-

cia diu que, en molts casos, o bé no són suficients o bé hi ha una excessiva medicació.

COM TRACTAR

L’INFANT HIPERACTIU

S’abordaran els factors per-

sonals i de l’entorn que po-

den incidir en el desenvolu-

pament dels infants.

Tertulià: Centre Rosselló

Dia: dimecres, 30 d’abrilHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 4 euros

CANVIS DE CONDUCTA

EN ELS ADOLESCENTS

Aprendrem les diferències

entre els conflictes propis de

l’adolescència i les proble-

màtiques més greus.

Tertulià: Centre Rosselló

Dia: dimecres, 21 de maigHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 4 euros

FÒRUM: TERTÚLIES

Les activitats del programa

Claror Cultura són activitats

obertes a tothom qui hi vul-

gui participar. S’ofereixen a

uns preus subvencionats, ja

que la Fundació Claror apor-

ta part dels seus recursos per

afavorir l’accés a la cultura de

la població propera a les se-

ves instal·lacions.

Una de les novetats per

aquest trimestre dins la pro-

gramació del Claror Cultura

és la incorporació del Centre

Rosselló com a entitat col·-

laboradora per presentar un

cicle de tertúlies sobre els tras-

torns en la població infantil i

juvenil, i la manera com enfo-

car-los. La hiperactivitat, els

canvis de conducta en l’ado-

lescència i el conjunt d’addic-

cions, estrès i depressions, se-

ran els temes a tractar.

D’una altra banda, dirigi-

des a la població en general,

es continuaran oferint temà-

tiques sobre intel·ligència

emocional, centrades concre-

tament en un taller de creixe-

ment personal i un altre so-

bre autocoaching.

Un altre dels cicles que

s’ofereix és el de tast de vins

amb acompanyament de for-

matges i xocolates. Amb el

suport de l’empresa Vinus &

Brindis, i de la mà d’experts

sommeliers, oferirem als par-

ticipants la possibilitat de se-

leccionar els vins més adients

per a combinar amb aquests

dos productes.

A més, encetem de nou el

taller de solfeig per a adults i

l’aula sobre economia histò-

rica per a persones majors de

55 anys. I, reconsiderant l’èxit

de l’any passat, tornarem a

repetir la visita guiada a la Sa-

grada Família.

INSCRIPCIONS

Es poden tramitar a partir del

10 de març a les oficines dels

poliesportius Claror, Sagrada

Família, Marítim i Can Cara-

lleu, de 9 a 13 i de 16 a 19

hores.

ESTRÈS, DEPRESSIÓ,

ADDICCIONS...

Són respostes simptomàti-

ques actuals? El temps sense

interval de l’època ens porta

a nous estils de llaços socials.

Tertulià: Centre Rosselló

48-49 Cultura.p65 26/02/2008, 18:2248

49CLAROR CULTURA

SOLFEIG PER A ADULTS

Aprenentatge dels mecanis-

mes de lectura i escriptura

musical, així com l’educació de

l’oïda. Es proposen dos nivells:

l’inicial, per a qui mai ha estu-

diat música i l’elemental, per a

qui en tingui nocions.

Imparteix: Mireia Cereza, di-

ploma elemental de música i

Cristina Sans, estudiant.

Dies: 9, 16, 23 i 30 d’abril, 7, 14,21 i 28 de maig, 4 i 11 de junyHorari: de 19.30 a 21.00h.Lloc: Estudi Musical Mireia Ce-reza (carrer Sicília, 360, 3r 3a.)Preu: 35 euros (10 sessions).

FÒRUM: TALLERS

L’ECONOMIA AL LLARG

DE LA HISTÒRIA

Recorregut històric sobre

l’economia i la societat des de

les comunitats primitives fins

a l’era tecnològica, passant

per la revolució industrial. El

cicle acabarà visitant un mu-

seu de Barcelona.

Imparteix: Francesc Brufau,

economista i guia turístic.

Dies: 29 d’abril, 6, 13 i 20 de maig.El 18 de maig, visita a un museu.Hora: de 18.00 a 19.00h.Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.

Mallorca, 425, 4t planta.

Preu: 20 euros (majors 55 anys)

MÀSTER: AULA

Compartir la músicaamb els necessitatsUna de les premisses peda-

gògiques del Cor Infantil de

la Fundació Claror és que la

música no serveix per demos-

trar res sinó per compartir,

per la qual cosa una de les

prioritats de l’activitat és la

de compartir el repertori

amb qui més ho necessita.

Per aquest motiu, i com

cada any, pels volts de Nadal

el grup de joves cantaires vi-

siten alguna residència de

gent gran i una organització

no governamental (ONG).

Aquest any, van actuar a la

Residència Nostra Senyora de

Meritxell i a l’ONG Servei So-

lidari i Missioners dels Caput-

xins de Pompeia on van com-

partir l’alegria i el saber mu-

sical nadalenc.

En tots dos llocs el cor va

despertar simpatia i emoció,

especialment a l’església de

Pompeia on tots els assistents

es van entusiasmar i van vi-

brar amb les cançons que

cada vegada perfeccionen i in-

terpreten millor.

FÒRUM: TALLERS

CREIXEMENT

PERSONAL

Participar en un grup d’en-

contre gestàltic estimula la

consciència i l’expressió de

sentiments reals, en un clima

de confiança mútua, que faci-

lita l’acceptació d’un mateix.

Imparteixen: Isabel Montero

i Pia Piferrer, terapeutes ges-

tàltiques de l’Institut Gestalt.

PRACTICAR

AUTOCOACHING

L’autocoaching, l’art de diri-

gir la pròpia vida, s’articula

com un conjunt de metodolo-

gies i d’eines de canvi que fan

de guia entre la situació actual

i la situació desitjada per sa-

ber canviar de direcció.

Imparteix: Sílvia Pallerola,

màster en PNL-coaching.

Dies: 1, 8, 15, 22 i 29 d’abril, 6,13, 20 i 27 de maig, 3 de junyHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 35 euros (10 sessions).

Dies: 7, 14, 21 i 28 d’abril, 5, 12,19 i 26 de maig, 2 i 9 de junyHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 35 euros (10 sessions).

CATA DE VINS AMB

TAST DE XOCOLATA

Una cata de vins de diverses

denominacions d’origen i la

degustació de xocolates amb

diferents elaboracions i sa-

bors ens permetrà descobrir

cada tipus de xocolata i el vi

més adient per a cadascuna.

Imparteix: Vinus & Brindis

CATA DE VINS BLANCS

I FORMATGES

Una cata de vins blancs de di-

verses denominacions d’ori-

gen i la degustació de format-

ges de diverses regions d’Es-

panya, d’Itàlia i França ens

permetrà descobrir quin és el

vi més adient per a cadascun.

Imparteix: Vinus & Brindis

Dia: divendres 30 de maigHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros

Places limitades (majors 18 anys)

Dia: divendres 25 d’abrilHorari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 eurosPlaces limitades (majors 18 anys)

COR INFANTIL CLAROR

48-49 Cultura.p65 26/02/2008, 18:2249

CLAROR

50

Per segon any consecutiu, des de l’àrea de solidaritat s’ha

promogut com a campanya de Nadal l’elaboració de lots

amb diversos aliments per a gent gran sense recursos. En

concret, es van fer 250 paneres que es van lliurar a la

Fundació Amics de la gent gran i la Fundació Els Àngels,

totes dues amb seu al barri de Gràcia.

Una de les peculiaritats d’aquesta campanya és que tots

els lots són muntats personalment per empleats de la Fun-

dació Claror.

El passat 15 de febrer va fina-

litzar el període de presenta-

ció de sol·licituds per a la

quarta edició del Concurs

d’ajuts a projectes socials,

que ha estat obert durant més

de dos mesos. L’àrea de soli-

daritat de la Fundació Claror

ha rebut 80 projectes que

s’han valorat en el sí de la

comissió de solidaritat, for-

mada per 9 persones repre-

sentants dels diferents esta-

ments de l’entitat. En darrera

El Concurs d’ajuts rep80 projectes socialsA partir del 15 de març es comunicarà la resolució, tant a lesentitats que obtindran l’ajut com a les no seleccionades

COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT

0,7 CLAROR MEDI AMBIENT

Barcelona fafront a lasequera

CAMPANYA DE NADAL

250 avis reben un lotd’aliments per Nadal

Recollida dellibres infantilsper a Bolívia

L’Esportiu Claror i el Polies-

portiu Sagrada Família s’han

adherit a una campanya pro-

pulsada per l’AEPECT (Aso-

ciación española para la en-

señanza de la ciencias de la

tierra) i recolzada per l’Aula

ambiental de la Sagrada Fa-

mília, que consisteix en la re-

collida de llibres de literatu-

ra infantil en castellà (que no

siguin llibres de text). Els lli-

bres es destinaran als nens i

nenes de Bolívia i es poden

deixar a totes dues instal·-

lacions fins al 10 de març.

Qui ho prefereixi també

pot dipositar-los a l’Aula am-

biental del barri (Punt Verd)

que es troba al carrer Pro-

vença cantonada amb Lepant.

CAMPANYA

L’Ajuntament de Barcelona ha

activat les mesures d’estalvi

d’aigua de boca en aplicació

de la situació d’excepcionali-

tat de nivell II del Decret de

Sequera declarat pel depar-

tament de Medi Ambient de

la Generalitat.

Barcelona no utilitzarà ai-

gua per al consum humà sinó

aigües freàtiques per al reg

dels parcs i els jardins i la ne-

teja dels carrers, i es tancarà

el 10% de les fonts públiques

per beure. A més, durant la

situació d’excepcionalitat II,

Parcs i Jardins no farà noves

plantacions de gespes, de

plantes de temporada, d’ar-

bustratge o d’arbrat. Un Ban

municipal informarà els ciu-

tadans de les restriccions d’ai-

gua en el reg de jardins de ca-

ràcter privat, l’emplenament

de piscines, d’estanys i fonts

privades, entre altres.

L’Ajuntament també treba-

lla amb els poliesportius i els

gimnasos públics i privats de

la ciutat per elaborar un pla

que permeti reduir l’ús de l’ai-

gua. Aquest pla es posaria en

marxa en cas de superar l’ex-

cepcionalitat II.

La Fundació Claror ja ha

començat a aplicar algunes

mesures d’estalvi del consum

a les seves instal·lacions: no-

ves campanyes informatives

de sensibilització i implemen-

tació de protocols de reduc-

ció del consum d’aigua en al-

guns processos habituals.

També s’han creat equips de

treball per proposar i coor-

dinar accions i es mantenen

reunions periòdiques amb

l’Ajuntament amb el mateix

propòsit.

instància, però, és el Patro-

nat de la Fundació Claror

l’òrgan que aprova o desesti-

ma la proposta de projectes

seleccionats per la comissió.

Totes les entitats que han

participat del IV concurs

d’ajuts a projectes socials re-

bran un correu electrònic

amb la resolució final, a la

vegada que es publicarà la

informació també a la pàgina

web de la Fundació Claror. A

partir del 15 de març es po-

dran consultar els projectes

preseleccionats.

Els projectes solidaris que

obtenen l’ajut han de tenir

com a objectiu la millora de

les condicions de vida dels

menors. Aquest requisit és

imprescindible per optar al

premi. La comissió valora de

forma positiva, però no ex-

clusiva, aquells projectes que

fan de l’esport una eina d’in-

tegració social i/o desenvo-

lupament humà.

50-51 Coop_CClub.p65 28/02/2008, 11:0850

51

ACTIVITATS DE LLEURE PRIMAVERA 2008

S’ofereixen més activitats a la natura i es manté l’oferta cultural

Una primavera plenade noves activitats

ABRIL

Ds. 12 Visita BCN: Bosc Bertrán 8 euros

Ds. 19 Curs de conducció en 4x4 170 euros

Dg. 20 Les cales de Sitges en caiac 50 euros

Dg. 20 Visita BCN: Sant Andreu 8 euros

Ds. 26 Senderisme i naturalisme 50 euros

MAIG

Ds. 17 Bateig de vela 30 euros

Dg. 25 Visita BCN: L’ou com balla 8 euros

Dg. 25 Teatre lliure: obra + xerrada 12 euros

30-31-1Cap setmana: Barrancs a Guara 150 euros

JUNY

Ds. 7 Teatre-Museu Dalí i Castell de Púbol 45 euros

Dg. 15 Visita BCN: Poble Sec 8 euros

Volem celebrar l’arribada del

bon temps amb més sortides

de natura i esport a l’aire lliu-

re. Us proposem sortides al

mar en caiac per les cales de

Sitges i un bateig de vela al

Port Olímpic de Barcelona.

Pel que fa a la muntanya, us

oferim un dia de senderisme

per la Cerdanya i un cap de

setmana complet de barran-

quisme a la serra de Guara

(Osca). En l’àmbit cultural,

visites a diversos espais i bar-

ris de la nostra ciutat, una tar-

da al Teatre Lliure per veure

l’obra Dia de partit, amb xer-

rada posterior, i una jornada

d’immersió en el món dalinià

visitant el Teatre-Museu Dalí

de Figueres i el Castell de

Púbol.

Stylaser, nova empresapatrocinadora de la FundacióLa Fundació Claror ha signat

un conveni amb Stylaser se-

gons el qual aquesta empresa

es converteix en “Empresa

Patrocinadora de la Fundació

Claror”.

Stylaser és una empresa

amb set centres de fotodepil·-

lació làser i fototeràpia anti-

acne, dos d’ells a Barcelona

(Muntaner 416 i Gran de Grà-

cia 125). Els abonats de les

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fomentant laparticipació demés abonats

El gran èxit de les activitats

de lleure programades pel

Claror Club està provocant

que aquests últims mesos s’ex-

haureixin les places durant els

primers dies d’inscripció, fet

que provoca que molts abo-

nats es trobin que, quan tru-

quen per reservar, no quedi

plaça en cap activitat. El Cla-

ror Club ha decidit fomentar

la participació de més abo-

nats en les activitats de lleure

prenent una nova mesura: li-

mitació de places a les quals

es pot apuntar una persona.

Així doncs a partir del 17 de

març cada abonat es podrà

inscriure a un màxim de tres

activitats per trimestre, tot i

que es podrà apuntar en llista

d’espera en altres activitats,

on tindria prioritat en cas que

hi haguessin baixes d’última

hora.Inscripcions: a partir del 17 de març (places limitades)

Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

instal·lacions de la Fundació

Claror gaudiran de preus molt

avantatjosos: primera consul-

ta gratuïta, 50% de descomp-

te en la primera sessió i 10%

en la resta de tractaments.

A la fotografia, el Director

General de Stylaser, Antoni

Gutiérrez, i el Director Gene-

ral de la Fundació Claror,

Gabriel Domingo, després de

la signatura del conveni.

50-51 Coop_CClub.p65 28/02/2008, 11:0851

CLAROR

52

DE TURISME PER LA CIUTAT

MOTOR D’AVENTURA

Sant Andreu,Poble Sec, BoscBertran i Corpus

AMBCARNET

CLAROR CLUB

8e

Data: dissabte,19 d’abrilHorari: de 8.00 a 19.00hLloc: Sant Sadurní d’AnoiaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 170 euros abonats

220 euros acompanyantsInclou: transport, instrucció ivehicles, dinar

Per a aquells que voleu apren-

dre a conduir un vehicle 4x4

us hem preparat una jornada

que inclou explicació teòrica,

pràctica en un circuit i una ruta

en 4x4, on podreu posar a

prova el què heu après en una

situació real.

Curs deconduccióen vehicle 4x4

Senderismei naturalismeper la CerdanyaAls amants de la natura us

hem preparat una excursió

pels boscos de la comarca

de la Cerdanya, en plena

efervescència primaveral.

Guiats de la mà d’un expert

naturalista podrem apren-

dre a interpretar el paisat-

ge, a identificar el rastre de

la fauna autòctona, especi-

alment el dels ocells, tant pel

seu rastre com pel seu cant.

També ens inciarem en els

usos i remeis que ens ofe-

reixen les plantes més co-

munes que anirem trobant

pel camí.

EXCURSIONISME

Data: dissabte, 26 d’abrilHorari: de 7.30 a 20.00hLloc: CerdanyaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: transport, excursióguiada i dinar

Per gaudir de la primavera

barcelonina us proposem

quatre visites guiades. Dues

sortides per conèixer els an-

tics barris de Sant Andreu

(diumenge 20 d’abril) i del

Poble Sec (diumenge 15 de

juny) i dues visites temàtiques:

l’exhuberant bosc de la finca

privada Bertran de Sant

Gervasi (dissabte 12 d’abril)

i una ruta per veure l’ou com

balla a les fonts de diversos

espais, que en el dia del Cor-

pus (diumenge 25 de maig)

ens donarà accés a palaus i

edificis habitualment tancats

al públic.

Data: diverses (veure text)Horari: consultarLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats

15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i aperitiu

Excursió encaiac per lescales de Sitges

Data: diumenge, 20 d’abrilHorari: de 8.15 a 19hLloc: Vilanova-SitgesInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats

75 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar

Us proposem una jornada

de caiac de mar per la cos-

ta de Vilanova a Sitges, on

la vegetació quasi toca el

mar. Després d’apren-dre la

tècnica ens posarem en

marxa cap a les cales de Sit-

ges, acabant amb una bar-

bacoa a la platja.

AVENTURA AL MAR

AMBCARNET

CLAROR CLUB

170e 50e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

52-53 CClub.p65 26/02/2008, 18:2852

5353

Bateig de Velaal Port Olímpicde Barcelona

Us proposem un cap de set-

mana complet en un dels mi-

llors llocs per practicar el

barranquisme, en ple cor

del pre-Pirineu aragonès, on

trobem un indret de grans

contrastos entre descarnats

relleus calcaris i frondosos

marges fluvials.

ESPORT MARÍTIM AVENTURA A LA MUNTANYA

Data: dissabte, 17 de maigHorari: d’11 a 14.00hLloc: Port OlímpicInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 30 euros abonats

45 euros acompanyantsInclou: activitat i material

Per aquells que us sentiu

atrets per la vela i que sem-

pre heu volgut aprendre a

navegar, us proposem un ba-

teig en embarcació de vela

lleugera, on es treballarà la

navegació en equip.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

30e

Data: 30 i 31 maig, 1 junyHorari:sortida divendres 19.00 h.tornada diumenge 20.00 h.Lloc: Guara (Osca)Inscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 150 euros abonats 200 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material, allotjament i menjar

Data: diumenge, 25 de maigHorari: trobada a 18.15 h.Inscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 12 euros abonats

19 euros acompanyantsInclou: espectacle i xerrada

TEATRE

Una tarda de teatre amb

una obra que gira al voltant

del món del futbol, on s’ana-

litza la confrontació entre

dos bàndols per un bé que

no es pot repartir, perquè

la victòria de l'un és la der-

rota de l'altre.

Teatre-MuseuDalí i el Castellde Púbol

VISITA CULTURAL

Data: dissabte, 7 de junyHorari: de 7.45 a 19.30hLloc: Figueres i Púbol-La PeraInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats

60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar

Una jornada cent per cent

daliniana, visitant dos dels

espais més interessants del

món de Dalí. A Figueres visi-

tarem el Teatre-Museu Dalí,

on farem una visita guiada

que ens descobrirà les prin-

cipals característiques de la

seva obra, l’evolució del seu

estil pictòric i els fets que van

marcar la seva vida i que van

desembocar en una obra po-

lifacètica. Per la tarda visita-

rem el castell medieval en

què Dalí va materialitzar un

desbordant esforç creatiu

pensant en una persona:

Gala.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

45e

150e

AMBCARNET

CLAROR CLUBCap de setmanade barranquismea la serra de Guara

12e

AMBCARNET

CLAROR CLUBL’obra de teatre‘Dia de partit’ ixerrada amb l’autor

52-53 CClub.p65 26/02/2008, 18:2853

CLAROR

54

7 DESIERTOS CONUN PAR DE RUEDASSergio FernándezSaga Editorial

El ciclista i aventu-rer Sergio Fernán-dez Tolosa recull alseu llibre les expe-riències viscudesdurant quatre anysen què ha viatjatamb la seva bici-cleta i en solitaripels set desertsmés grans i em-blemàtics delmón: Austràlia,Atacama, Mojabe,Namib, Kalahari,Gobi i Sàhara, su-mant trenta-milquilòmetres percinc continents.

DIG, LAZARUS...Nick Cave and theBad Seeds2008

Després de quatreanys de silenci eltenebrós NickCave torna amb elsseus músics detota la vida, els BadSeeds. El resultatés com sempre ungran disc (Dig, La-zarus, Dig!!!) plede cites bíbliques iesclats de mala lletque supura talent.La banda australia-na ve a Barcelonael 25 d’abril, unadècada després delseu últim concerta casa nostra. Im-prescindible.

EQUILIBRIDept2007

El quartet deManresa ens pre-senta el seu quartàlbum ple de can-çons guitarreres,amb unes melodi-es francament en-ganxoses i lletresque ens faran pen-sar. Composicionscom ‘Més senzill’o ‘No és tan fàcil’demostren perquèse’ls considera undels grups ambmés garra del malanomenat rock ca-talà.

SLEEP THROUGHTHE STATICJack Johnson2008

El polifacètic mú-sic hawaià, surfis-ta professional i ci-neasta, estrena elseu quart album,editat pel seu pro-pi segell Brushfirere-cords, on mantél’estil melòdic itranquil de l’ante-rior treball, In be-tween dreams, bar-rejant lletres inti-mistes amb altresde marcada críti-ca social. La sevamúsica és fresca,intel·ligent i opti-mista, tot un plaerper l’oïda.

MÚSICA

MAREAS NEGRAS,MAREAS BLANCASFigueras i PozasEd. El Andén

Aquest llibre abor-da la mala gestió deles administraci-ons gallega i cen-tral en l’incidentdel petroler Pres-tige, que l’any2002 va provocarel desastre ecolò-gic més importantde la història d’Es-panya, causat peruna fuita de petro-li al mar davant lescostes gallegues,afectant a moltesfamílies i enfron-tant a tota la ciuta-dania.

LLIBRES

PERSÈPOLISIntegralMarjane StrapiNorma Editorial

L’autora ofereix unrelat autobiogràficde la seva infància al’Iran amenaçat pelterror d’una granguerra, amb unagran càrrega emo-tiva, crítica i iròni-ca que han conver-tit aquest còmic enun símbol de tole-rància i llibertat. Laversió cinemato-gràfica, codirigidaper la mateixa au-tora, ha estat nomi-nada als Òscarscom a millor pel·-lícula d’animació.

Nou conveni signatamb Illa Fantasia

PARC AQUÀTIC

La Fundació Claror i Illa Fan-

tasia han signat un nou acord

pel qual els membres del Cla-

ror Club gaudiran d’un 10%

de descompte en les entrades

del parc aquàtic, amb la pre-

sentació del carnet.

En un entorn immillorable,

situat entre les pinedes del

Maresme i amb unes atracci-

ons renovades i activitats, el

fan ideal per a gaudir una jor-

nada divertint-se a l’aigua amb

la família i amb els amics.

Enguany obrirà el proper

24 de maig i estrenarà una

nova i espectacular atracció

infantil, única a Europa, que

agradarà molt als més petits.

Aquest parc aquàtic actu-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

EL POBLE DELS NENSMarquès Comillas, 13www.poble-espanyol.com

Diumenges familiarsal Poble dels Nens

LLEURE EN FAMÍLIA

El Poble Espanyol continua

amb la programació familiar

del Poble del Nens, que s’or-

ganitza en mesos temàtics i

que enguany va d’acord amb

l’estació de l’any, alguna dia-

da o tradició al voltant de la

qual giren els tallers, espec-

tacles i festes.

Cada diumenge, petits i

grans poden divertir-se par-

ticipant en un taller i un es-

pectacle, i cada mes en una

gran festa. La festa del mes

de març, que està dedicat a

les arts, serà el diumenge dia

30 i s’hi celebrarà la novena

Concentració de Titelles, que

inclou el taller de construc-

ció d’un titella, la visita al ta-

ller d’en Gepetto i especta-

cles durant tot el dia.

La programació del mes

d’abril estarà dedicada a les

festes tradicionals i populars,

la del maig al joc i la del juny

als artesans.

ILLA FANTASIATel. 937 514 553www.illafantasia.com

AMBCARNET

CLAROR CLUB

10%

AMBCARNET

CLAROR CLUB

20%

alment està dissenyat per

maximitzar l’aprofitament de

recursos en un interessant

procés de reciclatge i depu-

ració de l’aigua.

54-55 CClubcult.p65 27/02/2008, 13:1554

5555

IVONNE, PRINCESA DE...Teatre LIiureDel 25/03 fins el 27/04

CARGO SOFIA-BARCELONA...Teatre LliureDel 25/04 fins el 7/05

EN PAU I LES COSES VELLESTeatre TantarantanaDel 5 fins el 27/04

RADICALS LLIURETeatre LliureDel 3/04 fins el 4/05

EL ZOO D’EN PITUSViu el teatre al PolioramaDel 4 fins el 25/05

53 MANERES DE MATAR UN...Teatre LliureDel 8 fins el 18/05

BOSCOS ENDINSTeatre VictòriaDimarts, dimecres i dijous

¡¿PERO ESTO QUE ÉS?! DONJUAN AL DESNUDOTeatreneu (diumenges)

PIRATS ELS JOGLARS...Viu el teatre al PolioramaDel 2/03 fins el 27/04

EN CUALQUIER OTRA PARTEVersus TeatreDel 6/03 fins el 06/04

EL GRAN INQUISIDOREspai BrossaDel 12/03 fins el 6/04

MONNINOTSTeatre TantarantanaDe l’1 fins el 30/03

L’exposició es podrà visitar fins al 25 de maig

La Fundació Joan Miró pre-

senta Vermell a part, una ex-

posició que aplega més de

vuitanta obres (pintura, escul-

tura, instal·lació, fotografia i

vídeo) de cinquanta-un artis-

tes xinesos contemporanis,

fetes entre el 1986 i el 2007 i

provinents de la col·lecció del

diplomàtic i empresari suís Uli

Sigg. La mostra vol reflectir

la situació actual de l’art xi-

nès, en un període de grans

canvis econòmics i socials

amb repercussions internaci-

onals.

Des que el 1979 va comen-

çar la reforma econòmica, a

la Xina de després de Mao

s’ha desenvolupat una esce-

na artística excepcional, tot i

que les condicions per a una

producció independent con-

tinuïn essent difícils.

Vermell a part, art xinèscontemporani a la F. Miró

-20%

GERMANESLa VillaroelDel 18 fins el 21/03

EL LLIBERTÍTeatre PolioramaDijous i divendres

SABATES DE TALÓ ALTTeatre TantarantanaDel 26/03 fins el 20/04

LOS PERSASTeatre Romea24, 25 i 28 de març

NOMÉS SEXEVersus TeatreDel 22/04 fins el 25/05

HOMES DE SHAKESPEARETeatre TantarantanaDel 23/04 fins el 18/05

EL PARANY DE LA MEDUSAEspai BrossaDe l’11/04 fins el 4/05

ENFERMO IMAGINARIOTeatre CondalAbril (consultar ses. web)

53 MANERES DE MATAR...Teatre LliureDel 8 fins el 18/05

ELS MOTS DE YORICK I ...Espai BrossaDel 13/05 fins el 15/06

EL LLEIGTeatre TantarantanaDel 4 fins el 29/06

DOS DE DOSEspai BrossaDel 25/06 fins el 27/07

Darrerament, el mercat in-

ternacional de l’art s’interes-

sa molt pel nou art de la Xina,

i els artistes xinesos arriben a

altes cotitzacions. Això fa que

de vegades es perdi de vista

el valor estètic d’unes obres

innovadores i sorprenents,

d’una gran qualitat tècnica i

que se situen a cavall entre els

llegats artístics d’Orient i

Occident.

MÉS ACTIVITATS

Al voltant de l’exposició s’ha

organitzat una sèrie de con-

ferències per tal de conèixer

millor aquest fenomen artís-

tic. Així, Inma González Puy,

actual directora de l’Instituto

Cervantes de Pequín i màxi-

ma especialista en l’art xinès

a l’estat espanyol, aportarà la

seva visió sobre l’escena ar-

-10%

-10%

-25%-25%

-33%

-20%

-25%

2x1

RECOMANACIONS TEATRALS

-25%

-25%

-25%

-10%

-10%

-25%

-33% -25%

entrada

7•

entrada

5•

entrada

12•

entrada

12•

entrada

12•

tística la qual és testimoni di-

recte des dels inicis. Isabel

Cervera, professora d’art ori-

ental a la Universidad Autó-

noma de Madrid, entrevista-

rà públicament Uli Sigg, que

parlarà dels orígens de la col·-

lecció i la seva evolució, així

com de la rellevància actual

dels artistes xinesos. Final-

ment, tres joves artistes xine-

ses parlaran de les seves ex-

periències en tant que dones

Untitled (Coca Cola and Hamburguer) de Luo Brotthers

-10%

-25%

en un camp professional pre-

dominantment masculí.

Amb aquesta exposició, la

Fundació Joan Miró ofereix

als visitants la possibilitat

d’apropar-se als camins

oberts per la nova creació

xinesa.

Aquesta exposició finalitza

el 25 de maig i els membres

del Claror Club gaudeixen

d’entrades 2x1 amb la pre-

sentació del carnet.

VISIÓ DE L’EXCEPCIONAL MOMENT ACTUAL DE L’ESCENA ARTÍSTICA XINESA

54-55 CClubcult.p65 27/02/2008, 13:1555

56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

CENTRES DE LLEURE

EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.

València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.

Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es

2x1

10%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

100%

20%

50%

2x1

20%

50%

10%

CENTRES DE LLEURE

CUPONS DESCOMPTE

ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

5%10%

20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.

Marquès de Comillas, 13 · BarcelonaTel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

TEATRES

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

MUSEUS

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13

%

%

10%

10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça.

Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

50%

10%

50% TEATRE CONDALEntrades a 12e per ‘Enfermoimaginario’. Consulteu sessionsdescompte web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

%

CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...

Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53

10%

10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.

C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56

p.18

56-58_Guia.p65 26/02/2008, 18:3056

57

POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres de latemporada 2007-2008.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2007-2008.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20%

25%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

%

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

20%

%

%

TEATRE VILLARROELEntrades a 12e per Germanes.Consultar web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

%

TEATRE ROMEAEntrades a 12e per Los persas.Consultar web Claror Club.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

%

%

%

AUTOMOCIÓ

TEATRE LLIUREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008

Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

%INSTAL.LACIONS

COMERCIAL M&P

Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.

Mossèn Serapi Farré, 30-3208240 ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62

5%

%

33%

ENSENYAMENT

ESTÈTICA%10%

20%

CENTRES DE NÀUTICA

Tel. 690 951 916claror@nauticavelamar.comwww.nauticavelamar.com/claror

15%

5%

20%

%

• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments

Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · info@ritme.esTel. 977 665 960 · Fax 977 665 453

p.21

p.27

ASOCIACIÓNPATRONES DE YATE

Todo lo que desees en náutica.5 % de descuento contratando tus vacacionesen velero antes de Mayo.Tel. 932 080 735 · www.apy.es

ESCOLA NÀUTICAANTÍPODAS

Cursos de navegació · Lloguer d’embarcacionsEscullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com

CONSTRUCCIONES,S.C.P.

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

NÀUTICAVELAMAR

Lloguer de velers aBarcelona i Eivissa.

Veler de 39 peus:des de 255 e /diaJuliol: 2.200 e /set

56-58_Guia.p65 26/02/2008, 18:3057

58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

45%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770

SALUT: ODONTOLOGIA20%

Port.Int.

JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

10%

CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

p.41

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

RESTAURANT

• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanent

València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

10%

MÚSICA

LLAR%

Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

10%

%

%p.7

PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS

* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com

BCM, SL

• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

5%

%

Psicòlegs clínics

Sant Antoni Ma. Claret, 139-145 ent 2aTel. 933 478 492 i 657 809 255wernicen@inicia.es

Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22

% SALUT: DIETÈTICA

CENTRE DIETÈTIC I HERBOLARITractaments cromàtics, alim. ecològica i perceliacs, complements alim., herbes i espèciesSardenya, 371 · Tel. i Fax 934 587 537www.centredieteticiherbolari.com

10%

NETEJAJOIERIA-RELLOTGERIA SALUT: ÒPTICA

56-58_Guia.p65 26/02/2008, 18:3158

Cobertes.p65 26/02/2008, 19:273

Cobertes.p65 26/02/2008, 19:274