Cobertes.p65 06/09/2007, 13:051

Cobertes.p65 06/09/2007, 13:062

Cobertes.p65 06/09/2007, 13:063

Cobertes.p65 06/09/2007, 13:064

SUMARI 1

Revista ClarorNúm. 58, IV èpocaTardor 2007

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.

OPINIÓ

2. Articles de Joan Colom, José M. Sanz,Imma Bellafont, Pedro Andreu, Celia Ramón iCarlos Cano

4. Entrevista curta: Josep Ramoneda,director del CCCB

ENTREVISTA

6. Pau Gasol, jugador de bàsquet de l'NBA

EN FORMA

10. La importància de la continuïtat enl'entrenament

12. Miscel·lània de temes

NATURA

16. El paracaigudisme

17. L'escapada i el medi ambient

SALUT

18. Salut: Reflexoteràpia podal

20. Dietètica: El iogurt

22. Mens Sana: Entrevista a Joan Vives,psicòleg de l'esport

REPORTATGE

25. Instal·lacions esportives municipals

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

29. Portada

30. Instal·lacions esportives

35. Esdeveniments esportius

39. Claror Cultura

40. Cooperació i medi ambient

CLAROR CLUB

43. Activitats de lleure per a aquesta tardor

44. Avantatges culturals

46. Guia d'empreses adherides

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Albert Giménez,Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia RealpCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

EL IOGURT

INSTAL·LACIONS

ESPORTIVES MUNICIPALS

A BARCELONA

PARACAIGUDISME

25

20

Número 58. Quarta Època.Tardor 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

10

ADREÇA:Sardenya, 335. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.org / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoTRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé

CO

MP

LIR

L'E

NT

RE

NA

ME

NT

LA

PO

RT

AD

A16

PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETARI: Àngel GarcíaVICESECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma VilaróDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

01_Sumari.p65 06/09/2007, 13:121

CLAROR

OPINIÓ2

CARA A CARA

JOAN COLOM,Subdirector General deDrogodependències del

Departament de Salutde la Generalitat

La cocaïna,mites i realitats

Segons les últimes dadesdisponibles, Espanya és undels majors consumidorsde cocaïna. A Catalunya,l’han provat alguna vegadael 8,7% dels joves de 14 a18 anys, i el 16,9% delsque tenen entre 15 i 29anys. S’estima que entreun 10% i un 15% dels con-sumidors regulars podri-en ser dependents. Entreels seus consumidors, elrisc d'infart de miocardi és24 vegades superior, i creixfins a un 20% la probabili-tat de patir infarts i he-morràgies cerebrals.

La cocaïna ocupa el segonlloc en la demanda de trac-tament a la Xarxa Assis-tencial de Catalunya, persota de l’alcohol. El 50%dels pacients que inicien untractament presenten al-gun trastorn psiquiàtric,entre els quals destaquenla psicosi cocaínica, l’alco-holisme i altres addicci-ons, trastorns afectius i depersonalitat, etc. A més, elpreu no ha pujat en els dar-rers 20 anys, i en permetuna major disponibilitat.

Les drogues són un feno-men dinàmic i canviant:mercat, modes, preu, efec-tes que marquen les pau-tes. Si als 80 l’heroïna li-derava tots els rànquings,avui dia ho fa la cocaïna. Ésuna substància estimulantamb una baixa percepcióde risc, que s’associa almón de la nit i l’èxit. Elseu consum, de vegadesintermitent, fa pensar queés una droga controlable, iaquest és el seu engany. Lainformació és necessària,però també cal una claraconcepció de la realitat, imés capacitat crítica perafrontar un problema queafecta a tots.

LA COLUMNA

Vinyeta de Kap, publicada a "El Mundo Deportivo", el 29/08/07LA VINYETA

JOSÉ M. SANZSecretari General

de la Unió deConsumidors

SI

IMMABELLAFONTPresidenta GremiLlibreters de BCN

NO

Liberalització dels llibres de text?

Actualment, vivim en unasocietat de lliure mercat onl’Estat fa un paper moderadori assistencial, garantint queles normes de joc al mercatsón les mateixes per atothom i que, a més, no sóninjustes i desequilibrades pera la part més dèbil de larelació comercial, és a dir,estic parlant de tot conjuntde consumidors.

Així doncs, des d’aquesta perspectiva, la nostrasocietat de consum dóna garanties als consumi-dors, ja que, per un costat, ens assegura protec-ció per als nostres drets i, alhora, també benefi-cia la competitivitat, afavorint, d’aquesta mane-ra, la millora dels productes i també l'optimitza-ció en els preus del mercat a l'hora de comprar.

Per aquestes raons creiem que la liberalitza-ció de la venda de llibres de text escolar es trac-ta d'una mesura positiva perquè estimula la com-petitivitat dins d’unes normes generals que be-neficien la confiança de tots els ciutadans delnostre país.

És per això que des de la Unió de Consumi-dors de Catalunya (UCC) estem plenament con-vençuts que les iniciatives de les cooperativesde consum han estat fonamentals per arribar aaquesta situació i que aquest reconeixement hade ser encara més evident al parlar d’unsproductes tan sensibles com poden ser els lli-bres de text que han de fer servir els nostresfills cada any.

El Gremi de Llibreters deBarcelona i Catalunya no estàd’acord amb la llibertat depreu del llibre de text queestableix la nova Llei del Lli-bre. Ara fa 7 anys que el lli-bre de text va perdre la con-dició de llibre amb preu fixper passar a tenir descomp-tes lliures de fins el 25 %.Aquests descomptes desme-surats han servit per accen-

tuar les diferències competitives dins del sectori fer més agressives les estratègies en la vendade llibres.

Amb la nova llei, el llibre de text perd la con-dició de llibre amb preu fix per passar a tenirun preu lliure; cada establiment podrà fixar aixíel preu que més li convingui. Cal recordar queel llibre de text no és un producte de compralliure, les mares i pares estan obligats a com-prar els llibres als seus fills al començament decada curs, i per tant no pot estar subjecte a leslleis del mercat. Aquests preus han d’estar re-gulats i controlats, ja que no podem deixar enmans de l’oferta i la demanda un producte ne-cessari per a l’educació dels nostres fills, pro-vocant, a més, fortes diferències de preus ar-reu del nostre territori.

La nova regulació pot provocar pitjorsconseqüències, com per exemple, un incrementdels preus per part de les editorials i també unacampanya agressiva de venda per part de lesgrans superfícies comercials.

02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:362

3OPINIÓ

Tot a punt...

UB-Barça: una errada històrica

Jo confesso que sóc culé, sen-timentalment i irracionalmentculé. El Barça de la tempora-da 06-07 va perdre incom-prensiblement, i al meu parerper errors propis, l’oportu-nitat de guanyar molts títolsamb l’equip de futbol: laSupercopa d’Europa, la sevaprimera Copa Intercontinen-tal, la copa del Rei i la sevatercera Lliga consecutiva. Lesseccions tampoc van acom-panyar massa tot i guanyartítols importants.

Però la desaparició, confir-mada el passat mes de juliol,de l’UB-BARÇA de bàsquetfemení és més que una ocasióperduda. És un error histò-ric. El Barça no es pot cen-trar només en els grans nú-meros macroeconòmics i al’etern sentiment que el "Barçaés més que un club" gràcies aque l’equip de futbol ho gua-nyi sempre tot, cosa que noés possible.

Personalment, crec que elBarça era més que un clubquan vivíem en una dictadu-ra. En l’actualitat també po-

És mitjanit. La instal·lació està en silenci. El vigilant obre la porta als netejadors que durant una bonapart de la nit deixaran ben nets vestidors, piscines, saunes, sales d’activitats, passadissos i accessos.

Són les set del matí. L’operari de manteniment ha contrastat els paràmetres químics i la temperaturade l’aigua de les piscines i els hidromassatges. Posteriorment, valida la climatització de sales ivestidors perquè els primers usuaris del dia ho trobin tot a punt. Immediatament després, elsadministratius del torn de matí es preparen per iniciar la seva jornada. Mentrestant, el socorrista i eltècnic de la sala de fitness ocupen el seu lloc de treball preparats per atendre els primers esportistesdel dia. A partir d’aquest moment, tot el personal tècnic de la casa anirà incorporant-se a la feina perpoder oferir als abonats les classes habituals d’spining, aerotono, tonificació, fitness postural, TBC,ioga, tai-txi, cursets de natació, estiraments, entrenament personal, balls de saló i un llarg etcèterad’activitats dissenyades per a tots els gustos, edats i nivells.

Entrada la tarda i tot just després d’acabar l’escola, rebrem un allau de nens que vindran il·lusionatsa gaudir del seu esport preferit en companyia dels seus amics. Podran practicar tennis, pàdel, bàsquet,futbol, gimnàstica rítmica, dansa, natació sincronitzada... Per a ells serà, segurament, el millor momentdel dia. Mentre adults, joves i nens practiquen la seva activitat esportiva, diferents torns d’empleatsdesenvolupen tot el dia les seves funcions perquè la instal·lació estigui sempre a ple rendiment. Elsúltims practicants del dia surten dels vestidors i deixen la instal·lació camí de casa. És mitjanit....

port femení. Però el Barça lidóna l’esquena malgrat laquantitat creixent de donesque contribueixen a la sevamassa social.

Crec que no són convin-cents les declaracions del se-nyor Joan Laporta: "Ho la-mentem per les jugadores,però això s'hauria de reestruc-turar i qui ho ha de dirigir sónles institucions públiques sivolen solucionar-ho. Nosaltresno podem quedar-nos un clubque no sabem com ha estatgestionat i que sospitem queestà en una situació delicada".Es tractava precisament queel Barça assumís amb garan-ties aquesta gestió. S’ha mal-mès el treball de molts anys,s’han destrossat les il·lusionsd’una pedrera molt compe-titiva i entusiasta. Barcelonai Catalunya, fonts inesgota-bles de bones jugadores hanperdut un equip de bàsquetfemení d’elit. El Barça hadesaprofitat una ocasió ide-al per poder arribar a ser unreferent europeu en esportfemení.

CELIA RAMÓN,Cap de Comunicació aAmnistia Internacional

a Catalunya

Olimpíades sensedrets humans

L'alcalde de Pequín es vacomprometre a impulsarel desenvolupament socio-econòmic i els drets hu-mans a la Xina si els hi erenconcedits els Jocs Olím-pics. Només falta un any, iuna llarga llista de violaci-ons sembla passar desa-percebuda.

"No descartem la possibili-tat d'obligar tots els toxicò-mans de la capital a deixarles seves addiccions abans deles Olimpíades" va dir elDepartament de SeguretatPública de Pequín. Amnis-tia Internacional tem ques'estigui detenint sensecàrrecs ni judici delinqüentsmenors, vagabunds, toxicò-mans i d'altres a fi de "ne-tejar" Pequín.

Les dades són esgarrifo-ses: 2.790 persones vanser condemnades a mortel 2006, i 1.010 van serexecutades. Encara que lesxifres reals són molt mésgrans... La llista continua.Periodistes i advocats sónperseguits i es limiten lesinformacions "delicades".Xina exporta armes a paï-sos que cometen abusosgreus, com el Sudan oMyanmar. La tortura és ge-neralitzada i la violènciacontra les dones també. Esnega el dret a la llibertatde religió i l'accés a l'edu-cació als tibetans i la co-munitat uigur...

Malgrat les importantsreformes en el sistema depena de mort i de les no-ves normes per als perio-distes estrangers a laXina, hi ha pocs senyalsde millora en altres àm-bits. Les olimpíades te-nen un costat positiu: sónun punt de partida perexigir a la Xina respecteals drets humans.

PEDRO ANDREU,Director del Poliesportiu Marítim

TRIBUNA

dem presumir amb fonamentde ser el millor club del món,però és molt més difícil de-mostrar que siguem el millorequip de futbol. I si som elmillor club del món és gràci-es als resultats de l’equip defutbol recolzats de maneragairebé permanent pels resul-tats i el potencial de les secci-ons. Quin greu que no puguempresumir també de seccionsen esport femení.

El Ros Casares, amb unpressupost anual situat sobreel milió d’euros, ha estatcampió de Lliga, Copa isubcampió d’Europa de bàs-quet femení. Un pressupostanual d’un milió d’euros re-presenta un 0,4 % de totaldel pressupost del Barça dela temporada 2006/07 i sig-nifica aproximadament un1,25% de les despeses en fit-xatges de la temporada2007-08. Sense comptarpossibles reduccions peresponsorització, aquest erael cost previst per tenir op-cions d’assolir bons resultatsi gaudir de prestigi en l’es-

LA COLUMNA

CARLOS CANODirector del Complex Esportiu

de Can Caralleu

ENTRE NOSALTRES

02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:363

CLAROR

OPINIÓ4

"Barcelona ja es pot considerar unreferent en cultura contemporània"

JOSEP RAMONEDA,Director del Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona (CCCB)

Eduardo Martínez54 anys

M'és igual. A mi el quem'importa realment ésque pel barri de laSagrada Família no hipassi l'AVE. Barcelonacom a ciutat de dissenym'importa tres patadestot i que és cert que ésciutat d'avantguarda.

Laria Blanco65 anys

Sí. Està bé, però crecque hi ha coses amillorar, especialments'hauria de cuidar mésla higiene de la ciutatperquè els ciutadans hiestem poc avesats. Ques'aposti pel disseny ésbo però superficial.

Begoña Alemany32 anys

Sí. Trobo que és unamanera com una altra devendre's com a ciutat iho trobo ben fet. Seriaabsurd promocionar-secom a ciutat clàssicaperquè, si no, nocaptaríem l'atenció. Ésuna bona aposta.

Et sembla bé que BCN sigui una capital del disseny?

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Per Cristian González

Jordi Fernández43 anys

No. El fet que siguicapital del disseny tépros i contres tot i quepotser per al ciutadàimplica més problemesque altra cosa. M'agradaBarcelona com a ciutatperò s'està enfocantmassa cap a la imatge.

Internautes

a més i també es fan intents

en el camp de l’art electrònic

i del vídeo art.

Què creu que s’ha de fer

per millorar les mancances

de la ciutat?

És bàsic tenir una visió ober-

ta i àmplia de l’art contem-

porani i treballar amb aques-

ta lògica i també aportar re-

cursos tant privats com insti-

tucionals per crear una dinà-

mica comercial més impor-

tant que la que hi ha ara, ja

que el paper de les galeries

és fonamental.

Què entén vostè per art

contemporani?

L’art són totes aquelles ma-

nifestacions artístiques que es

fan en una època determina-

da. I nosaltres vivim en l’èpo-

ca contemporània.

Quin paper ha de tenir

el CCCB?

Vull deixar clar que el

CCCB no és un centre dedi-

cat a l’art sinó a la Cultura

Urbana. Evidentment tractem

amb les arts plàstiques però

només són una part de totes

les disciplines i àrees creati-

ves que reunim.

Què li falta a la ciutat per

esdevenir referent en art

i cultura contemporània?

Barcelona ja és referent en

cultura contemporània. El

desplegament en equipa-

ments culturals a la ciutat en

els darrers anys, el fort im-

puls del món editorial, el crei-

xement de les indústries cul-

turals autòctones i el fet que

moltes de les nostres univer-

sitats han esdevingut punte-

res a nivell internacional, es

pot dir que Barcelona a nivell

cultural té rellevància.

Però Madrid és superior

en oferta de museus...

Això no és veritat. Si com-

parem la cartellera de

Barcelona amb la de Madrid

no hi té res a envejar. L’únic

que ens falta és una fira d’art.

És Barcelona una capital

del disseny?

És veritat que Barcelona

està en el mapa del disseny

però això del disseny jo ho

veig des de la distància. Com

deia en Vàzquez Montalbán,

als dissenyadors se’ls ha de

posar un any i un dia de presó

i després ja veurem.

Josep Ramoneda és una veu

autoritzada per parlar de cul-

tura contemporània a Barce-

lona i és col·laborador habi-

tual d'art i cultura a El País i la

Cadena SER.

Com valora les crítiques

que s’han fet a l’oferta

d’art contemporani de

Barcelona?

És obvi que hi ha altres llocs

en el món de l’art contempo-

rani que tenen terreny guanyat

a Barcelona perquè la nostra

ciutat fa poc que va comen-

çar amb aquest tema. El

MACBA porta obert només

deu anys i això és molt poc

temps. Tampoc hi ha una fira

d’art contemporani impor-

tant tot i que ara ha aparegut

la Swab que cada vegada va

L'ENQUESTA

web: www.claror.cat

Inici: 20 de juny

Fi enquesta: 3 de setembre

Total respostes: 56

Sí: 54%

No: 32%

Indiferent: 5%

NS/NC: 9%

NS/NC:9%

Indif.: 5%

No: 32% Sí: 54%

02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:364

5OPINIÓ

02-05_Opinio.p65 03/09/2007, 16:365

L’ENTREVISTA6

CLAROR

Fo

to:

FE

B

06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:086

7L’ENTREVISTA

Després de sis anys jugant a l’NBA i ha-

ver-se consolidat com una de les estre-

lles de la millor lliga del món, Pau Gasol

encara el seu futur amb l’ambició de mi-

litar en un equip que li permeti d’una

vegada aspirar a guanyar l’anhelat anell

de campions de la prestigiosa lliga nord-

americana.

Vas arribar a Memphis el 2001. Sis

anys després no trobes que ha arri-

bat el moment de canviar de fran-

quícia i provar sort en un equip amb

més aspiracions?

Tinc ganes d’estar en una situació en

la qual pugui aspirar a guanyar-ho tot, i

espero que tant pugui ser amb els Memp-

his Grizzlies, on sóc ara, com amb un

altre equip en cas que m’arribi l’oportu-

nitat de canviar d’aires.

Darrerament el teu nom havia

sonat molt com a reforç d’altres

equips de l’NBA. Tens alguna prefe-

rència en especial?

Francament, no busco una franquícia

determinada, només vull un equip que

aposti totalment per mi i tingui el com-

promís de guanyar i anar a per totes. Els

noms i ciutats no m’interessen tant com

l’ambició i el compromís per guanyar

títols. Vull formar part d’un projecte

ambiciós i guanyador que aspiri a tot, i

Memphis s’ha reforçat.

Juan Carlos Navarro tornarà a

compartir vestidor amb tu ara als

Grizzlies. El veus capacitat per tri-

omfar a la millor lliga del món?

Sí, la seva situació contractual era el

major impediment per poder fer el salt

als Estats Units. Per mi serà un plaer ju-

gar amb ell a l’NBA, perquè sé de totes

totes que ho farà molt bé perquè té molta

qualitat.

Jorge Garbajosa i José Calderón

estan rendint a un bon nivell a To-

ronto Raptors. Sembla que l’aposta

per jugadors europeus ja no és ar-

riscada...

Els equips NBA cada cop aposten més

pels jugadors europeus a causa del bon

resultat que estem donant la gran majo-

ria, així que ja no és cap sorpresa que

gent com Jorge Garbajosa i José Calde-

rón hagin ofert un bon rendiment durant

aquesta temporada.

En els darrers mundials i Jocs

Olímpics, la selecció dels EUA no va

aconseguir la medalla d’or. Creus

que ja no existeix tanta diferència

entre els jugadors europeus i els

nord-americans?

Sincerament, en la meva opinó el bàs-

quet internacional ha millorat en els úl-

tims anys i ja no se li té por als Estats

Units. Ara mateix els campionats inter-

nacionals estan molt oberts i no hi ha un

clar favorit. Són més competitius i això

fa millorar constantment el seu bàsquet.

Anem a l’ACB. Com valores la

progressió del teu germà, Marc

QUAN PARLEM DEL BÀSQUET A CATALUNYA HI DESTACA

UN NOM PER DAMUNT DE TOTA LA RESTA: PAU GASOL. EL

JUGADOR DE BÀSQUET DE SANT BOI ÉS L’ESTÀNDARD DE

L’ESPORT CATALÀ I HA ESDEVINGUT UNA DE LES ICONES

MUNDIALS DE L’ESPORT DE LA CISTELLA GRÀCIES AL SEU

GRAN RENDIMENT A L’NBA.

Un prodigi del bàsquetPau Gasol Sáez (San Boi de Llobregat, 6 -7-1980) és el gran de tres germans,

tots ells dedicats a l’esport de la cistella. Va començar a despuntar en les files de

l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi, però ràpidament va ser reclutat per CB

Cornellà on jugava en la posició de base. El 1997 es va incorporar a la pedrera

del FC Barcelona i va debutar a l’ACB amb només 18 anys. A partir de la

temporada 1999-2000 va ser jugador del primer equip, on va guanyar dues

lligues i una Copa del Rei. La seva espectacular progressió no va passar desa-

percebuda a l’NBA, i el 2001 va ser escollit contra tot pronòstic en el número

3 del Draft per Atlanta Hawks tot i que va acabar recalant als Memphis Grizzli-

es on va ser escollit rookie de l’any en la seva primera temporada. La campanya

2005-06 va fer història en ser el primer jugador català i espanyol que jugava un

All-Star Game de l’NBA. Amb la selecció espanyola el palmarès de Pau Gasol

inclou els ors al Mundial Júnior de Lisboa l’any 1999 i al Mundial de Japó de

2006, una plata a l’Eurobasket de Suècia de 2003 i un bronze al de Turquia de 2001.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

“Em voldriaretirar al Barça”

PAU GASOL, JUGADOR DE BÀSQUET DE L’NBA

06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:087

L’ENTREVISTA8

CLAROR

Fo

togr

afia

: G

etty

Im

ages

Gasol i quins consells li donaries per

millorar el seu joc?

La valoro molt positivament, estic

molt orgullós de com està jugant i de

com ha aprofitat l’oportunitat de jugar

al màxim nivell i de la manera en què ho

està fent. El més important és que conti-

nuï així i que treballi encara més per se-

guir millorant ja que estic segur que pot

arribar a jugar a un nivell superior a l’ac-

tual. Encara té marge de progressió per-

què és molt jove per millorar.

Finalment en Marc ha decidit

continuar a l’Akasvayu tot i que els

màxims responsables de la secció de

bàsquet del FC Barcelona el volien

recuperar per a la propera

temporada...

Estic segur que els responsables del

FC Barcelona el volien reincorporar a

la seva disciplina perquè és un molt bon

“Michael Jordan ésel millor de tots”

De petit anavaa un bar de laSagrada FamíliaPau Gasol i també el seu germà van

passar moltes tardes de diumenge

al Restaurant El Trabucaire situat al

carrer Mallorca 420. En aquest mí-

tic local del barri de la Sagrada Fa-

mília, en Pau i son germà, en Marc,

van passar llargues tardes de

diumenge jugant als ‘xinos’ i ajudant

al propietari del local, el Santi, amic

de l’avi dels germans Gasol. “Eren

molt bons nanos i de vegades et

donaven un cop de mà”, diu.

Un altre apunt interessant de la

vida d’en Pau és que en diverses

ocasions es va enfrontar als equips

inferiors de la secció de bàsquet Safa

Claror.

“A nivell de club per fi

vull aspirar a guanyar un

anell de campió de l’NBA”

jugador de bàsquet, però s’ha de res-

pectar què és el que realment vol en

Marc i el més important, què és el que

pot resultar millor per a la seva carrera

esportiva.

Amb l’or al Mundial de Japó de

l’any passat vas acomplir un somni.

Quines fites et proposes de cara al

futur a nivell de selecció i de club?

Amb la selecció espanyola vull conti-

nuar aconseguint medalles i mantenir el

gran ambient que tenim dintre l’equip. I

a nivell de club el meu objectiu principal

és intentar posar-me en una situació

avantatjosa en la qual pugui per fi aspi-

rar a guanyar un anell de campió de

l’NBA. De fet, si el projecte m’il·lusiona,

no m’importaria seguir a Memphis.

Parlem dels reptes més immedi-

ats de la selecció espanyola de bàs-

quet. Quins són els països més forts

en aquests moments de cara a

l’Eurobàsquet que es juga aquest

setembre a Madrid?

Hi ha diversos equips que tenen molt

de potencial i que seran durs rivals per a

06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:098

9L’ENTREVISTA

“El que trobo més a faltar

és la resta de la meva

família i els meus amics”

nosaltres. Estic parlant de Grècia,

França, Lituània, Turquia, Alemanya i

Itàlia. Aquests serien els equips a batre

si estem parlant a nivell europeu, per

decomptat

Quin va ser el secret de l’èxit de

la selecció espanyola per aconseguir

el Mundial de Japó?

Van haver-hi molts factors que van

influir ben positivament en l’èxit de Japó.

En primer lloc, cal destacar la qualitat

de l’equip però no cal oblidar un factor

fonamental segons el meu parer: la qua-

Una ciutat per viure-hi?

Barcelona

Un lloc per anar de viatge?

Em seria impossible dir-ne un

Un plat?

La gamba vermella

Un llibre per llegir?

L’ombra del vent de C. Ruiz Zafón

Una pel·lícula de cinema?

La vida es bella de Roberto Benini

Un mitjà per estar informat?

Internet

Mar o muntanya?

Tots dos

Un cantant o grup musical?

Estopa

Quin personatge històric li hauria

agradat conèixer?

Gaudí

Un personatge actual?

Lluís Llach

Un esportista que admiri?

Michael Jordan

Què valora més de les persones?

La sinceritat

Si un dia fos president del Govern

o de l’ONU, quina primera deci-

sió prendria?

Intentaria conscienciar al món de

la importància d’ajudar aquells

que més ho necessiten.

Dretes o esquerres?

De política no n’opino.

Què s’enduria a una illa deserta?

La meva família

Un desig confessable?

No seria un desig si fos

confessable.

Molt personal...

litat va estar barrejada amb la bona quí-

mica. I per acabar, no cal oblidar una

molt bona direcció, sens dubte. Tots

aquests factors van ser essencials en l’èxit

de l’estiu passat.

Tornem a l’NBA. Quin és el juga-

dor amb qui t’has enfrontat que t’ha

impressionat més i per quin motiu?

Home, està ben clar. Michael Jordan

és el millor de tots els jugadors amb els

quals m’he enfrontat. Sense cap mena

de dubte. Crec que sobren els perquès.

Quan eres un rookie, qui et va aju-

dar més a l’hora d’integrar-te al

vestidor i al nou entorn?

Recordo que les persones que més em

van ajudar a adaptar-me al nou equip

van ser el meu company als Memphis

Grizzlies, Shane Battier, i també l’entre-

nador ajudant, Scott Roth.

Ara ja estàs plenament integrat.

Com t’has adaptat a la societat

nord-americana i què trobes a fal-

tar més de Catalunya?

Crec que m’he adaptat prou bé a tots

els canvis que comporta anar a viure a

un altre país. De fet, no he tingut pas gai-

re problemes en aquest sentit. Per des-

comptat, potser el que trobo més a fal-

tar és la resta de la meva família, els meus

amics i també la teca, que com a casa no

es menja enlloc.

T’agradaria retirar-te a l’NBA o

valores tornar a jugar a Europa

abans d’acabar la teva carrera es-

portiva?

A aquestes alçades se’m fa difícil ha-

ver de pensar ara en la retirada. Crec

que queden encara molts anys per a això.

Reconec que sempre he pensat que

m’agradaria retirar-me jugant al Barça,

però encara em queden uns anys per

afrontar aquest tema. Ja veurem en qui-

na situació em trobo quan arribi el mo-

ment de preparar la retirada.

Què t’agradaria fer quan acabi la

teva carrera esportiva?

M’agradaria acabar la carrera de me-

dicina que vaig haver de deixar per falta

de temps.

06-09_Entrevista.p65 05/09/2007, 19:099

EN FORMA!10

CLAROR

notablement la seva eficiència millorant-

ne les capacitats: la condició física (re-

sistència, força, flexibilitat, velocitat,

coordinació, equilibri, agilitat) i les ca-

pacitats psicològiques (concentració,

esforç, voluntat...).

L’ADAPTACIÓ DEL COS

Les funcions orgàniques com la circula-

ció, la respiració, el to muscular... així

com les constants vitals tendeixen a man-

tenir un estat d’equilibri. Aquesta ten-

dència a conservar l’estabilitat és el que

TENDIM A PENSAR QUE LA

PLANIFICACIÓ DE L’ENTRE-

NAMENT ÉS EXCLUSIVA

DELS ESPORTISTES D’ALT

NIVELL, PERÒ AIXÒ NO ÉS

AIXÍ. QUALSEVOL PERSONA

POT ENTRENAR-SE JA SIGUI

PER MILLORAR LA SEVA SA-

LUT, PER SUPERAR-SE A SI

MATEIXA, PER MILLORAR

LES SORTIDES EN BICICLE-

TA, O PER COMPENSAR LES

MOLTES HORES QUE PASSA

ASSEGUDA.

Els criteris bàsics que regeixen el funcio-

nament de l’organisme i que permeten

adaptar-lo contínuament a situacions

d’esforç són els mateixos per a l’espor-

tista que cerca el màxim rendiment es-

portiu (i que per aconseguir-ho exposa

el seu organisme a situacions límit) que

per a la persona que cerca millorar la

seva salut mantenint-se en forma i acon-

seguir una qualitat de vida elevada. Per

aquest motiu, tot individu que realitza

una activitat física hauria de seguir un

pla d’entrenament i l’assessorament dels

tècnics si vol gaudir i treure’n el màxim

benefici.

L’entrenament és un procés en què es

progressa de mica en mica perquè l’or-

ganisme vagi millorant, en què s’hi apli-

quen coneixements que han estat com-

provats i validats científicament, en què

es materialitza un vincle pedagògic en-

tre dues persones -tècnic i practicant-

on el primer haurà d’assessorar, trans-

metre coneixements, demostrar, corre-

gir, motivar... L’objectiu és incrementar

el rendiment de l’individu i augmentar

Per què cal serconstants en

l’entrenament?

GUILLEM MONTAGUT,tècnic del PoliesportiuSagrada Famíliaguillemmontagut@hotmail.com

10-11_En Forma.p65 05/09/2007, 19:2110

11EN FORMA!

s’anomena equilibri homeostàtic. Hi ha

molts factors o estímuls que poden cau-

sar estrès i disminuir-lo, per exemple,

patir una malaltia, un traumatisme o un

cop molt fort, o també factors psicolò-

gics com l’ansietat o els estats nerviosos.

L’activitat física també pot conside-

rar-se un estímul capaç de modificar

aquest equilibri. Per exemple, quan fem

una sortida en bicicleta, al final del dia i

durant el dia següent, ens sentim can-

sats. Això significa que el nostre equili-

bri homeostàtic i les nostres funcions

orgàniques es troben alterats. La respos-

ta del cos en front aquest estímul es fa

evident en tres fases, és el que anome-

nem síndrome d’adaptació general: des-

cens de la línia d’equilibri ocasionat pel

cansament de l’activitat física, després

el cos comença a superar el cansament i

a recuperar de mica en mica les funcions

orgàniques i la línia d’equilibri, o estat

de forma, ascendeix fins a recuperar el

nivell inicial. Aquest ascens s’anomena

fase de recuperació i quan s’ha produït la

línia ascendeix a un nivell nou, superior

a l’anterior que no és més que un nou

mecanisme de defensa del cos humà, el

benefici, que es coneix amb el nom de

sobrecompensació. Aquí tenim doncs, un

dels principis bàsics de l’entrenament,

el principi de l’adaptació.

LA CONTINUÏTAT

Si l’activitat física és un estímul capaç de

provocar aquest estrès sobre l’organis-

me, és molt important saber mesurar-la

i calcular-la.

L’entrenament ha de seguir unes pau-

tes perquè no suposi cap perill per a l’or-

ganisme. Aquests postulats són els ano-

menats principis de l’entrenament i són:

individualitat, globalitat, càrrega, inten-

sitat, adaptació, progressió, continuïtat

i varietat o alternança.

Com hem dit abans l’entrenament és

un procés, que es basa en l’aplicació d’una

sèrie d’estímuls, i la seva repetició pos-

terior, per provocar la reacció del cos i,

amb la recuperació consegüent, augmen-

tar gradualment el nivell d’eficiència de

l’individu. És un fenomen que es pot com-

parar amb una arribada de reforços. Si

triga en produir-se un nou estímul, els

reforços es retiren i el múscul i l’organis-

me en general, tornen al seu nivell inicial.

Això és el que succeeix sovint. Fem una

activitat física on es produeix una situa-

ció de desgast, ens recuperem però... en

el moment que hauríem de tornar a en-

trenar... abandonem. O pitjor, quan es-

tem una època entrenant i en un deter-

minat moment deixem de fer-ho perdent

tot allò de benefici que havíem assolit

fins el moment.

També és important que l’entrena-

ment s’adapti al nivell inicial de cada

persona. Un treball massa feble no

produirà cap reacció o aquesta serà in-

suficient i no hi haurà millora del nivell

inicial; en canvi un treball massa fort o

excessiu pot provocar una fatiga tan gran

que el cos no es pugui recuperar.

Cada persona té un nivell diferent de

sensibilitat, o llindar, davant d’un estí-

mul o treball, i també una capacitat dife-

rent per millorar aquest nivell inicial. Per

tant, cada persona s’ha d’entrenar d’una

manera diferent (principi de la individu-

alitat). A més, l’estímul ha de posseir una

intensitat determinada segons la capaci-

tat individual per aguantar l’esforç i per

recuperar-se de la fatiga i, per tant, la

nova sessió de treball ha de produir-se

en el moment més alt de la sobrecom-

pensació perquè l’entrenament sigui

efectiu.

En definitiva, la continuïtat en la pràc-

tica d’activitat física, juntament amb la

individualització i la personalització de

la càrrega d’esforç, són dos dels factors

més importants d’aquest procés com-

plex que ens ha de portar a assolir els

nostres objectius.

APUNT

En el moment d’aplicar un nou

estímul cal tenir en compte que si

l’organisme no ha descansat prou,

no es produirà l’adaptació, no es

recuperarà de la fatiga

acumulada i disminuirà el

rendiment.

Pel contrari si ha descansat

massa, o el temps entre estímul i

estímul és massa llarg, com en el

cas de gent que no manté una

continuïtat en els seus

entrenaments, no s’aprofitarà el

període de sobrecompensació i no

hi haurà millora perdurable.

10-11_En Forma.p65 05/09/2007, 19:2111

EN FORMA!12

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

Alhora de prescriure un programa d’en-

trenament per a joves hem de tenir mol-

tes coses en compte, però sobretot una:

és un col·lectiu de gent en plena etapa de

creixement. Per això la iniciació en el

món del fitness ha de ser prudent, pro-

gressiva i totalment controlada.

Si amb el concepte fitness identifi-

quem el treball en una sala de màquines

de treball cardiovascular i de muscula-

ció, la incorporació del jove en aquesta

pràctica ha de ser tardana ja que la co-

lumna vertebral és encara totalment

modelable i qualsevol treball mal fet o

contraindicat, pot provocar danys de

difícil solució a nivell músculo-esquelè-

tic. A més a més, entre els set o vuit

anys i els tretze o catorze no hi ha més

increment de força que el provocat pel

mateix creixement físic. Ara bé, quan

els joves tenen patologies de l’esquena,

el genoll o altres estructures músculo-

esquelètiques, pot ser necessari com-

plementar un treball de reeducació

postural amb un programa a la sala. En

Quan comencema fer esport?

EL MATERIAL

qualsevol cas, és important deixar-nos

aconsellar pel servei mèdic i els tècnics

en la prescripció d’exercici físic pels

nostres fills.

A partir dels 16 anys, pot ser un bon

moment per començar a introduir als

joves en el fitness. Abans, però, l’exerci-

ci ha de ser el propi de la seva edat,

encaminat a l’aprenentatge motor, amb

el seu propi pes corporal i buscant sem-

pre la part lúdica de l’activitat.

TEXT: Txela Inness

Caminar ambl’ajuda de pals

Si volem completar la simple activitat

de caminar podem fer-ho promovent el

moviment del tren superior del cos amb

l’ajuda d’uns pals (aquesta activitat s’ano-

mena Nordic Walk). És important que la

mida dels pals sigui l’adequada. Per sa-

ber-la podem multiplicar la nostra alça-

da per 0,68 i també observar que els

colzes quedin en un angle de 90 graus.

Els pals estan fets de fibra de vidre i

carboni, són d’una sola peça (els teles-

còpics no són recomanables) i a la punta

per a superfícies de terra hi podem po-

sar una sabateta de goma per guanyar

adherència sobre l’asfalt.

TEXT: Montse Ravetllat

Entrenar quan s’és gran

Tots sabem que la natació és un dels esports amb més

beneficis pel nostre cos, però, en especial quan par-

lem d’entrenament, hem de practicar-lo en la justa

mesura. Per començar, hem de ser conscients del

nostre estat físic i fer el que puguem assolir i no pas

allò que ens hem proposat. Si tota la vida hem fet

esport i la nostra forma física és òptima, els objectius

seran bàsicament millorar la capacitat aeròbica, la

resistència i el to muscular. Podem fer-ho practicant

els quatre estils de la natació segons la quantitat de

metres que indiqui el contingut de cada sessió.

En canvi, si partim de zero, el mes indicat és iniciar-

nos en el medi aquàtic fent classes dirigides amb les

quals aconseguirem un domini i una tècnica que pos-

teriorment ens permetran practicar la natació sense

riscos i aprofitar al màxim els seus beneficis.

TEXT: Dolors Bertran

12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3112

13EN FORMA!

Els beneficis delciclisme indoor

LES 7 DIFERÈNCIES

FITNESS EN GRUP

A finals dels anys vuitanta, l’americà

Johnny Goldberg va crear una bicicleta

de pinyó fix amb una roda d’inèrcia per

facilitar el pedaleig continu.

Des d’aleshores, el ciclisme indoor

ha revolucionat el món del condiciona-

ment físic generant un ampli ventall de

seguidors que no participaven en les ac-

tivitats dirigides amb coreografia, adre-

çades tradicionalment al públic femení.

La capacitat que més s’entrena en una

sessió de ciclisme indoor és la resistèn-

cia i la potència aeròbica. Els principals

beneficis que s’aconsegueixen són la mi-

llora de la capacitat física i motriu, la

millora de la funció de la musculatura

del tren inferior del cos i la millora car-

diovascular i respiratòria (que compor-

ta la disminució de la freqüència cardía-

ca, l’augment del volum i el pes del cor,

la disminució del risc de patir cardiopa-

ties coronàries, l’augment de l’eficàcia

en l’intercanvi de gasos als pulmons, la

TEXT: Juanjo Zabala

Calçar-se en funcióde l’activitat física

EQUIPA’T BÉ

L’elecció del calçat idoni segons el ti-

pus d’activitat esportiva ens evitarà pa-

tir lesions i, amb el temps, conseqüèn-

cies negatives pel nostre cos.

Per escollir-lo hem d’advertir, prin-

cipalment, dos factors: la forma del peu

(el calçat s’hi ha d’adaptar bé, facili-

tant els moviments) i la especialitat es-

portiva.

Com a pauta general, qualsevol cal-

çat ha de permetre que, al desplaçar-

nos, el peu sempre estigui ben fixat, de

manera que no es mogui dins del calçat.

Per això és necessari un bon cordatge i

que ens ofereixi estabilitat lateral. No

obstant, trobem alguna diferència signi-

ficativa segons l’activitat. Per exemple,

les activitats dirigides de tipus aeròbic

es caracteritzen pels moviments laterals,

els canvis de direcció i velocitat, els

salts... Per això, hem de triar un calçat

amb cambra d’aire que amorteixi els im-

pactes i que sigui flexible.

En canvi, a la sala de fitness i condi-

cionament físic els desplaçaments són

simples i es produeixen desequilibris

per l’augment de pes a suportar. Cal

portar, doncs, un calçat rígid, robust,

amb base àmplia i costures resistents.

En definitiva, no existeix un calçat

que serveixi per a tot. Per aquest motiu

el més convenient és assessorar-se bé

abans de comprar-lo.

TEXT: Juan C. Peinado

Hapkido

1. D’origen coreà

2. Es vesteix kimono blanc o negre

3. L’objectiu principal és la defensa

personal

4. Practica una àmplia varietat de cops

de puny i de cames

5. Es treballa sobre el contraatac i els

cops efectius

6. Es treballa amb diferents armes:

bastons de diverses mides, sabre,

nuchako, tonga, ganivet...

7. Hi ha competició esportiva

prevenció de la hipertensió, la millora

de la concentració i la connexió cos i

ment). Altres beneficis són de tipus psi-

cològic com una gran sensació de ben-

estar i, per tant, la reducció de l’ansietat

i l’estrès. En definitiva , un augment de la

qualitat de vida. TEXT: Natàlia Royo

1. D’origen japonès

2. Es vesteix kimono blanc i pantaló

negre o blau

3. L’objectiu principal és l’armonia

amb l’entorn i la no violència

4. No es practiquen de manera

específica cops de puny i de cames

5. Es treballa sobre el moviment de

l’adversari, armonitzant-se amb ell

6. Es treballa la defensa sobre tres tipus

d’armes: bastó, sabre i ganivet

7. No hi ha competició esportiva

Aikido

12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3213

EN FORMA!14

CLAROR

FITNESS I MUSCULACIÓ

CONSELLS PRÀCTICS

El cos compta amb un seguit de receptors

nerviosos situats estratègicament que

recullen el grau de tensió i estirament de

les diverses estructures i la posició

corporal, permetent-nos l’equilibri.

En l’entrenament és bo incloure

tècniques que estimulin aquest sistema i

que ens ajudaran a regular els

mecanismes de control, el grau de

resposta davant d’un desequilibri, a

aconseguir una òptima estabilitat de les

articulacions i a enriquir accions

coordinatives.

Els exercicis de percepció del cos són

una bona eina per millorar les capacitats

motrius fent més precises accions com

agafar, llençar, caminar, saltar, rebre,

girar o trepar. Alhora aconseguirem un

bon rendiment en el gest esportiu i

minimitzarem la possibilitat de lesió.

Així doncs, integrar i mantenir

aspectes motrius en l’entrenament ens

permetrà mantenir vives les capacitats

físiques al llarg de tota la vida, i no només

en les etapes de creixement o de la vida

esportiva. TEXT: Andreu Falguera

LLEGIT A LA PREMSA

Treball cardiovascular: Motiva’t

Un error molt comú quan comencem un entrenament amb l’objectiu de millorar la

resistència càrdiorespiratòria és començar a una intensitat molt superior a la que

cal per obtenir els beneficis d’aquest tipus d’exercici. Al principi, en tenim prou

amb 10 o 15 minuts a intensitat suau i, poc a poc, podem anar augmentant el temps

de treball.

Hi ha moltes maneres de treballar la resistència, i no són gens avorrides. Si ens

agraden més les activitats dirigides podem assistir a les classes de les diferents

modalitats d’aeròbics que s’ofereixen o fer spining. En canvi, si preferim fer el

treball a la sala de fitness i condicionament físic podem utilitzar tots els aparells

destinats a treballar la resistència.

Sigui com sigui, el més recomanable és realitzar l’exercici amb la supervisió

d’un professional, que ens orientarà sobre quina és la millor manera de treballar el

múscul més important que tenim al cos: el cor. TEXT: Sergi Mateu

Exercicis depercepció del cos

Cereals desprésde l’entrenamentper recuperar-se

Un bol de cereals amb llet funciona

de forma tan efectiva per recuperar-

se després de l’esforç com les

begudes esportives especialitzades,

segons les conclusions del 54è

Miting Anual del Col·legi Americà

de Medicina de l’Esport (ASCM). Els

beneficis es deuen a l’equilibri del

contingut en proteïna i carbohidrats

que aporta el combinat. Això sí, s’ha

de tenir en compte la immediatesa

en la presa després de l’exercici, un

punt on les begudes recuperadores

guanyen ja que es poden portar a

sobre amb facilitat. Font: Sport Life

12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3214

15EN FORMA!

12-15_En Forma.p65 03/09/2007, 18:3215

NATURA16

CLAROR

de salut pot practicar-lo. Només cal

medir més de 1,20 metres, pesar més

de 35 quilos i menys de 100. No ha de

preocupar el tema del vertigen ja que al

no tenir cap referència a prop, aquest

desapareix. Fins i tot persones amb al-

guna discapacitat física han pogut gau-

dir d’aquesta experiència única saltant

amb instructors especialitzats.

MODALITATS

En el paracaigudisme esportiu es distin-

geixen diverses modalitats, algunes de

competició, on les més practicades són

la de precisió (s’ha de caure en un punt

concret), de treball relatiu (un equip de

paracaigudistes adopta diverses forma-

cions durant el vol), estil llliure (piruetes

gimnàstiques), tracking (desplaçament

horitzontal), i l’skysurf (amb una taula

similar a la d’snowboard).

Hi ha una modalitat poc practicada i

molt arriscada, el salt base, que és l’es-

NATURA

El paracaigudisme és un esport aeri prac-

ticat amb un paracaigudes, consistent a

llançar-se des d'un avió, globus aerostà-

tic o un punt fix, evolucionant en l'aire en

caiguda lliure fins a obrir el paracaigu-

des i acabar de manera controlada el

descens. L’equip es composa de dos

paracaigudes, un principal i un secunda-

ri, i d’un sistema d’obertura d’emergèn-

cia, que es revisen abans de cada salt.

Els seus antecedents són de caràcter

militar, com en la majoria dels esports

aeris. Fa moltes dècades que està con-

solidat com a esport, i des de fa uns anys

s’està popularitzant com una activitat a

l’abast de tothom ,gràcies a la seva mo-

dalitat de salt en tàndem, en la qual es va

acompanyat d’un instructor.

La caiguda lliure es realitza des d’un

avió situat a uns 4.000 metres, descen-

dint a una velocitat de 200 km/hora en

un minut, i obrint el paracaigudes a uns

1.000 metres del terra, moment en què

la velocitat es redueix a 20 km/hora, fet

que permet planejar i gaudir del paisat-

ge fins a aterrar.

Tot i ser un esport de risc no és peri-

llós, i qualsevol persona amb bon estat

EL PARACAIGUDISME JA NO

ÉS UN ESPORT EXCLUSIU I

ARA ÉS A L’ABAST DE

QUALSEVOL AMB GANES

DE VOLAR I DE VIURE UN

EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE,

GAUDINT DEL PAISATGE DES

D’UNA PERSPECTIVA ÚNICA

I AMB TOTAL SEGURETAT.

El somnide volar

Fo

to: B

runo

Bro

kken

- S

kyd

ive

Em

puri

abra

va

El salt amb tàndem, on es

va lligat a l’instructor, és

la manera més adequada

d’iniciar-se

OLGA BARBERO,Coordinadoradel Claror Clubolgaba@claror.net

16-17_Natura.p65 05/09/2007, 19:2616

17NATURA

L’ESCAPADA DE... Ricard Vilaport més extrem que es coneix. Es prac-

tica saltant des d’un punt fix com una

muntanya, pont o edifici, amb una alça-

da mínima de 80 metres, en què el temps

de caiguda es redueix moltíssim i on la

meteorologia pot jugar una mala passa-

da. De moment no està regulada i a part

de l’alt risc que suposa, els saltadors

s’han de buscar punts òptims des d’on

saltar, arriscant-se a que la policia els

requisi el material.

COM INICIAR-SE

Per iniciar-se el més adequat és realit-

zar un salt en tàndem, consistent en un

salt en caiguda lliure en què es va engan-

xat i dirigit per un instructor. Després

d’una petita explicació sobre el control

de la caiguda lliure i l’aterratge, es puja a

4.000 metres i se salta, obrint el para-

caigudes, en aquest cas, a 1.500 metres

del terra.

Per aquells que volen portar l’experi-

ència un pas més endavant, és el mo-

ment de fer el curs PAC, curs de pro-

gressió accelerada en caiguda lliure.

Amb aquest curs s’adquireixen tots els

coneixements bàsics necessaris per po-

der saltar sol amb seguretat, aprenent a

controlar la caiguda lliure, obrir el para-

caigudes i dirigir-lo fins a l’aterratge. La

durada aproximada és d’entre cinc i set

dies i a la finalització d’aquest curs, de

reconeixement internacional, es pot sal-

tar sol arreu del món.

Està clar que aquest és un esport per

atrevits, en què la descàrrega màxima

d’adrenalina està assegurada i on es gau-

deix de la sensació única de volar.

Com diu en Santi Corella, instructor

d’Skydive Empuriabrava, “poder gaudir

de les sensacions del vol natural, encara

que només sigui un minut, és un regal

meravellós. Un somni per a cents de gene-

racions que des de l’últim segle s’ha con-

vertit en una realitat per a tots aquells ca-

paços de vèncer els seus instints i sortir

per la porta d’un avió en vol”.

Excursió al congost del Segre entreCamarasa i Alós de Balaguer

Es tracta d’una sortida de baixa

dificultat, excepte a les passarel·les

penjades si tenim vertigen, però

sense cap dificultat. Excursió òptima

per a aquesta tardor, i més si la fem

del migdia a la tarda amb els colors

i el soroll dels animals al capvespre.

L’horari total d’anada i tornada i

visita d’Alós són cinc hores

Per arribar des de Barcelona,

agafar la N-II fins a Tàrrega. D’aquí

a Balaguer per la C-148 i d’aquí per la C-147 direcció a Tremp, passats 20km,

fins a Camarasa. Sortint de Camarasa, i abans de creuar el pont sobre el Segre

prenem a la dreta la carretera que arriba al pàrquing de la presa de Camarasa.

Ja sortint del pàrquing enfilem les passarel·les penjades de ferro fins al pont de

fusta per travessar el riu. Seguidament toca una forta però curta pujada de 15

minuts fins arribar al trencall que prendrem a la dreta. Ara el camí va a mitja

falda de la muntanya amb el Segre als peus i enmig de parets. Sortim del congost

per unes passarel·les, ara de ciment, i per un camí arribem a Alós de Balaguer, un

bonic i solitari poble on podem dinar i visitar el seu castell.

La tornada la farem pel mateix camí que es recomana a la tarda abans de

caure el sol.

MEDI AMBIENT

Què són les cooperativesde consum ecològic?

Les cooperatives de consum ecològic són organitzacions

formades per persones que, en el seu propòsit d’aconseguir

una millor qualitat de vida col·lectiva, opten per un consum

alternatiu i responsable basat en la compra-venda de

productes ecològics (que es caracteritzen pel seu caràcter no agressiu amb

l’entorn i el consumidor) així com de productes provinents del comerç just. Les

cooperatives són entitats econòmiques sense ànim de lucre que pertanyen als

seus usuaris i que tenen per objectiu l'ajut mutu i equitatiu entre els socis.

Actualment hi ha cooperatives de consum a molts barris de Barcelona. No-

més cal adreçar-s’hi per fer-se’n soci i començar a consumir productes ecolò-

gics de forma responsable.

MÉS INFORMACIÓ:

Coordinadora Ecoconsum: www.ecoconsum.org

Xarxa de consum solidari: wwww.xarxaconsum.net

16-17_Natura.p65 05/09/2007, 19:2617

SALUT18

CLAROR

La reflexologia és una teràpia natural

que es basa en l’estímul manual de les

àrees reflexes en els peus i les mans. L’ob-

jectiu és facilitar a l’organisme el procés

d’homeòstasi, és a dir, la tendència al

manteniment de l’equilibri i de l’estabili-

tat interns. El funcionament es recolza

en la projecció dels diversos òrgans in-

LA REFLEXOLOGIA ÉS UNA

BRANCA DEL MASSATGE I

COM A TAL ELS SEUS INICIS

ES PERDEN EN LA NIT DEL

TEMPS, QUAN ES BUSCAVEN

REMEIS QUE PAL·LIESSIN ELS

MALS DE L’HOME. DES

D’ALESHORES, METGES I IN-

VESTIGADORS S’HAN SEN-

TIT ATRETS PER LES QUALI-

TATS I UTILITATS D’AQUES-

TA TERÀPIA MANUAL.

Reflexologia podalterns corporals sobre determinades zo-

nes reactives (mans, orelles, peus, ulls,

cavitat nasal...). Aquests punts reflexos

són especialment sensibles, i si hi ha un

trastorn funcional de l’òrgan a què fan

referència acostumen a fer mal quan se’ls

pressiona.

En tots dos peus es reflecteixen tots

els òrgans o parts anatòmiques del cos

humà. Els òrgans buits (esòfag, estómac,

intestins, bufeta, ronyons, urèters...) o

aquells que quan s’inflamen són molt

dolorosos (oïda, dents, articulacions...)

són els que millor es reflexen, ja que te-

nen un major nombre de terminacions

nervioses. En canvi, els òrgans amb

menys nervis (fetge, melsa...) presenten

més dificultat.

A banda d’estimular la sensibilitat

En tots dos peus es

reflecteixen tots els

òrgans del cos humà, els

que millor ho fan són els

òrgans buits i els que fan

mal quan s’inflamen

NEUS VIVES,cap de l’Àrea de Salutdel Pol. Sagrada Famíliasalut@claror.net

18-19_Salut.p65 06/09/2007, 13:1418

19SALUT

Tornar acomençar

El període de l'estiu ha estat un bon

moment per al necessari descans tant

psíquic com físic. En molts casos hem

aparcat les nostres sessions setmanals

de fitness o la nostra assistència a les

activitats dirigides i segurament que en

la majoria dels casos hem modificat

els nostres hàbits de descans, especi-

alment el nocturn, i la nostra dieta. Tot

ha desembocat en un incòmode aug-

ment de pes i una pèrdua de massa

muscular i convé no perdre més temps

per recuperar-la.

UN RETORN GRADUAL

El retorn a les rutines d'entrenament ha

de ser progressiu i amb intensitats mo-

derades, s'ha de prioritzar el treball

de resistència, tant la general com la lo-

cal ja que, d'una banda, ens serviran de

base per a suportar les futures sessions

més intenses i de major volum. I de l’al-

CONSELLS PER RECUPERAR LA FORMA DEMANERA ADEQUADA DESPRÉS DE L’ESTIU

nerviosa del sistema nerviós central, la

reflexologia podal també serveix per al

sistema nerviós vegetatiu i, per tant, es

pot aplicar també per pal·liar situacions

d’estrès, angoixa o ansietat.

INDICACIONS

La llista de patologies que poden trobar

algun benefici amb el tractament mitjan-

çant la reflexologia podal és molt exten-

sa. A tall d’exemple: redueix l’estrès, in-

dueix la relaxació profunda, revitalitza

l’energia, neteja l’organisme de toxines i

impureses, reforça la immunitat, ajuda a

combatre el cansament, elimina el mal-

estar i el dolor fruit de la vida sedentà-

ria, acaba amb el mal de cap, l’insomni i

la hipertensió, millora els trastorns cir-

culatoris, combat les disfuncions sexu-

als, alleuja els problemes de la menstru-

ació i la menopausa, prevé l’osteoporo-

si, alleuja els dolors artrítics, redueix els

trastorns de l’embaràs i el postpart i

ajuda a solucionar els problemes gàs-

trics, intenstinals i de la vesícula.

Aplicada en nens pot mitigar les do-

lències respiratòries i reduir les irritaci-

ons de la pell.

CAL ANAR AMB PRECAUCIÓ

Com és lògic, hi ha diverses situacions

en què el tractament reflexològic reque-

reix prendre precaucions. És en el cas

de patir malalties infeccioses en fases

agudes, després d’un infart o angina de

pit, en casos de trombosi, flebitis, trom-

boflebitis, verrugues plantars, micosis,

processos febrils i peu de diabètic.

També cal anar amb molta cura durant

l’embaràs.

Amb tot, podem afirmar que la refle-

xologia és a la vegada un art i una cièn-

cia. Com a ciència requereix un estudi

rigurós, un coneixement profund de les

tècniques i una destresa adequada. Com

a art necessita de persones que la prac-

tiquin amb dedicació, paciència, concen-

tració i, sobretot, molta precaució.

El funcionament es

recolza en la projecció

dels diversos òrgans

interns corporals sobre

determinades zones

ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’Àrea de Salutde l’Esportiu Clarorsalut@claror.net

tra, serveix d'estímul per a readaptar les

estructures toves (lligaments, tendons,

fàscies...) i que a poc a poc vagin refor-

çant-se per permetre realitzar sessions

sense riscos de lesió. Si seguim la termi-

nologia d'un dels més destacats profes-

sors en el camp de la planificació com és

Tudor Bompa, a la fase de la planificació

a la qual li dedica aquests objectius, la

denomina ‘fase d'adaptació anatòmica’.

Un bon mitjà per a aconseguir els objec-

tius esmentats, i que a més, evita la mo-

notonia i l'avorriment, són els circuits,

forma d'entrenament proposada per

Morgan i Adamson l’any 1959.

Així mateix, per als qui prefereixin les

sessions d'activitats dirigides, setembre

i octubre són mesos en els quals els

monitors reinicien les sessions amb l'ade-

quada progressió que evita les indesitja-

bles lesions i sobrecàrregues d’inici de

temporada.

ASSESSORAMENT DIETÈTIC

També les dietistes ens poden ajudar a

reequilibrar la nostra dieta i així poder

recuperar en poc temps la forma física i

silueta.

18-19_Salut.p65 06/09/2007, 13:1419

SALUT20

CLAROR

DIETÈTICA

Els secrets del iogurt

El iogurt és una llet sencera, semidesna-

tada o desnatada sotmesa a l’activitat

de dues bactèries termòfiles associades

que generen un procés de fermentació

per això també se n’acostuma a dir (“llet

fermentada o acidificada”).

Per obtenir-lo s’afegeix a la llet prèvi-

ament pasteuritzada i homogeneïtzada

certes bactèries o microorganismes (fo-

namentalment, Streptococcus thermophi-

lus o Lactobacillus bulgaricus, tot i que

n’existeixen d’altres de recent aparició

en el mercat, com ara lactobacillus casei

imunitass, lactobacillus acidophilus 1, lac-

tobacillus casei shirota o el bifidobacteri-

um bifidus&).

El procés es duu a terme quan la llet

es troba a una temperatura entre 40 i 45

graus centígrads, fetque provoca la trans-

formació dels seus components nutritius.

Així, per exemple, la lactosa (sucre pro-

pi de la llet) passa a ser àcid làctic, cosa

que produeix una acidificació i fa que les

proteïnes de la llet coagulin. I els greixos

i les proteïnes experimenten una predi-

gestió, transformant-se en substàncies

més senzilles i digeribles per l’organis-

me.

Tots aquests processos, a més de fer

que el iogurt sigui un producte més dige-

rible que la llet líquida, també determi-

nen el seu sabor, aroma i consistència

final.

PRINCIPALS BENEFICIS

A més de l’acció antibiòtica que ens pro-

porciona l’àcid làctic, si prenem sovint

iogurt, pot millorar la població micro-

biana de l’intestí sense que hi hagi una

implantació real dels gèrmens que pugui

intervenir en l’equilibri de la flora intes-

tinal o la resistència a les infeccions. Un

EL CONSUM DE IOGURT

S’HA EXTÈS PER TOT EL MÓN

I HA ESDEVINGUT INDIS-

PENSABLE PER A LA DIETA

DE MOLTES PERSONES. LES

SEVES PROPIETATS DIGESTI-

VES L’HAN CONVERTIT EN

UN ALIMENT FONAMENTAL

PER GARANTIR UNA DIETA

SANA I EQUILIBRADA.

MARIA DOLORSVILLANUEVA,dietista de l’Esportiu Clarorsalut@claror.net

20-21_Dietetica.p65 05/09/2007, 19:2920

21SALUT

INGREDIENTS:

- 1 got de iogurt natural, sencer

o desnatat

- 200 grams de maduixes

- Mitja llimona

- 2 cullerades de mel o aspartam

- 1 pessic de canyella

PREPARACIÓ:

1. Rentar i assecar les maduixes.

Esprémer la llimona i unir tots els

ingredients a la liquadora. Liquar fins

que la barreja es converteixi en una crema suau i llisa.

2. Col·locar la crema en quatre copes i introduir-les al congelador durant tres o

quatre hores. A l’hora de servir es pot decorar el gelat amb una maduixa sencera.

3. Es poden substituir les maduixes per la mateixa quantitat de poma, plàtan,

préssec, pera, mora o albercoc.

APUNT

A tall d’exemple, 100 grams de iogurt desnatat amb fruites contenen: 40

quilocalories, 4 grams de proteïna bruta, 0,1 grams de lípids totals i 5,6 grams

de glúcids totals.

Gelat de iogurtde maduixes

Quan la llet fermenta

originant el iogurt, la

lactosa es converteix

en àcid làctic

altre dels beneficis del iogurt és que cau-

sa una estimulació de les secrecions di-

gestives, cosa que assegura una bona

digestió, i un coeficient elevat de reten-

ció de nombroses substàncies, princi-

palment les proteïnes i els minerals com

el calci i el ferro. A més, en el curs de la

fermentació es produeixen uns compos-

tos amb activitat vitamínica o antibiòti-

ca que també poden tenir efectes favo-

rables.

VALOR NUTRITIU

El valor nutritiu del iogurt és molt simi-

lar al de la llet del qual procedeix. L’únic

component que minva és la lactosa, que

es troba en concentracions mínimes a

causa de la transformació en àcid làctic.

LA RECEPTA

És ric en proteïnes d’elevat valor bio-

lògic, en calci d’assimilació fàcil i en vi-

tamines del grup B, en especial la B2 o

riboflavina. El contingut de greix i de vi-

tamines lipossolubles A i D -que es tro-

ben al costat del greix- dependrà de si

es tracta d’un iogurt complet, enriquit

en nata, amb o sense formatge o desna-

tat. No obstant, la major part són grei-

xos saturats. Quant al valor calòric, es-

tarà en funció de la quantitat de greix,

però també ho determina el fet de si en

el procés d’elaboració s’hi ha afegit al-

gun ingredient addicional com ara su-

cre, edulcorants no calòrics, melmela-

da, fruites fresques o dessecades, cere-

als o fruits secs.

El iogurt és ric en

proteïnes, calci i

vitamines del grup B,

sobretot la riboflavina

20-21_Dietetica.p65 05/09/2007, 19:2921

SALUT22

CLAROR

LA FIGURA DEL PSICÒLEG

EN EL MÓN DE L’ESPORT

CADA VEGADA ESTÀ MÉS

GENERALITZADA I JA NO

NOMÉS S’UTILITZA EN L’ES-

PORT PROFESSIONAL SINÓ

TAMBÉ EN L’AMATEUR,

TOT I QUE AMB PERSPECTI-

VES UNA MICA DIFERENTS.

“L’esport d’elitexigeix molt”

MENS SANA

“El psicòleg de l’esport

treballa per tal que els

objectius de l’esportista

o l’equip es compleixin”

C.G.

El paper del psicòleg en l’esport pretén

arrodonir la salut física de l’esportista

amb el benestar mental i permetre així

un millor rendiment

Quina és la tasca d’un psicòleg en

l’àmbit del rendiment esportiu?

El psicòleg de l'esport treballa per t

al que els objectius de l'esportista o de

l'equip es compleixin. Hi ha dues línies

d'intervenció: d’una banda, optimitzar

els aprenentatges, és a dir, fer que els

entrenaments siguin millors i més profi-

tosos; i de l’altra, estabilitzar el rendi-

ment, és a dir, treballar perquè cap alte-

ració afecti el rendiment dels esportis-

tes en el moment de demostrar-ho, en el

moment de la competició.

Quins factors mira de tractar el

psicòleg amb l’esportista?

Dependrà de cada cas particular, dels

objectius que es plantegin i dels recur-

sos que s'hagin de mobilitzar per acon-

seguir-los. Normalment, si es tracta d'un

esport individual, es treballen sobretot

els recursos psicològics del propi espor-

tista (gestió de la tensió i de la concen-

tració, control d'expectatives, orienta-

ció motivacional, etc.). I si es tracta d'un

esport col·lectiu, es treballen sobretot les

dinàmiques grupals (motivació, comuni-

cació, lideratge, cohesió, etc.), que aca-

ben fent que un equip pugui demostrar

d'una manera estable el seu potencial.

Com es treballa en aquest sentit?

Si és directament amb l'esportista, es

detecten les habilitats psicològiques ne-

cessàries per assolir els objectius, s'en-

trenen i es porten a la pràctica de mane-

ra progressiva fins que l'esportista se les

fa seves . És a dir, s'actua com a entrena-

dor específic de l'aspecte psicològic.

Quan es treballa indirectament a través

dels entrenadors, la feina agafa un matís

diferent, i s'actua més de consultor o as-

sessor, ajudant l'entrenador a prendre

les decisions adequades i a seguir una

orientació psicològica adequada.

Quins són els problemes psicolò-

gics més comuns?

Clarament, les alteracions i la inesta-

bilitat en l'afrontament de la competi-

ció. Aquesta inestabilitat apareix quan

l'esportista està més pendent del què

representa el que està passant (marca-

dor, errors, classificació, etc.), enlloc

d'estar concentrat en la seva feina.

ENTREVISTA A JOAN VIVES RIBÓ, PSICÒLEG DE L’ESPORT

22-23_MensSana.p65 05/09/2007, 19:3322

23SALUT

Joan Vives Ribó és lli-

cenciat en Psicologia i

té un Màster en Psico-

logia de l’Esport

(UAB). Ha centrat la

seva carrera en l’as-

sessorament psicològic en diferents

disciplines esportives com ara atle-

tisme, bàsquet, handbol, motociclis-

me i futbol, entre d’altres. També és

membre del Programa d’Alt Rendi-

ment Català del Consell Català de

l’Esport i professor de l’Escola Ca-

talana de l’Esport.

curriculum vitae

L’APUNT

Com evitar lasalmonel·losi enels aliments

La salmonel·losi és una infecció gas-

trointestinal causada per una bactè-

ria anomenada salmonel·la. Es pot

transmetre a través de menjar con-

taminat o processat inadequada-

ment. Els aliments especialment pe-

rillosos són l’ou, el pollastre o el

paó, ja que la salmonel·la habita en

l’intestí de les aus de forma habitu-

al. Una bona forma d’evitar la con-

taminació d’aquests aliments és una

bona cocció i la seva refrigeració

adequada. També es recomana no

ingerir aliments d’origen animal crus

o mal cuinats com ara la llet sense

pasteuritzar i salses que continguin

ous crus (Maionesa i Cèsar), des-

cartar ous amb la closca bruta o tren-

cada i rentar les fruites i hortalisses

abans de consumir-les.

FONT: Campus Salud.com

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

Una pastilla dexocolata al diava bé per reduirla tensió arterial

Una pastilla de xocolata negra al dia aju-

da a reduir la tensió arterial en persones

que pateixen hipertensió moderada se-

gons un estudi de l’hospital Universitari

de Colònia (Alemanya) que va analitzar

els efectes de dosis baixes de cacao so-

bre la salut càrdiovascular. L’estudi re-

vela que els efectes beneficiosos de la

xocolata negra s’atribueixen als antioxi-

dants que conté i que ajuden a dilatar les

artèries. Font: Revista JAMA

Es prohibeix l’úsde termòmetresde mercuri a la UE

El Parlament Europeu ha aprovat la di-

rectiva que prohibeix la presència de

mercuri en termòmetres i altres aparells

de medició per prevenir els efectes no-

cius sobre la salut i el mediambient. La

norma dóna un termini de 18 mesos a

partir de la seva publicació per tal que

els països de la Unió Europea (UE) reti-

rin del mercat aquests termòmetres sa-

nitaris. Font: El Mundo

Quines teràpies hi ha per resol-

dre aquests problemes?

S'entrena l'esportista perquè pugui

mantenir una concentració que ell reco-

neix com la més adequada per afrontar

la situació. Normalment es fa servir una

tècnica consistent a seguir unes rutines

molt marcades, i que es basen en estar

ocupat en allò adequat, per no estar pre-

ocupat en allò inadequat.

En quins camps es pretén que l’es-

portista experimenti una millora?

És molt important que aprengui a en-

trenar millor i de manera més producti-

va, que aprengui millor i més ràpid. Això

farà augmentar el seu nivell de rendiment.

A partir d'aquí, és bo que l'esportista

millori la seva manera d'afrontar la com-

petició per poder demostrar aquest

potencial que ha aconseguit entrenant.

Hi ha diferència en el tracte en-

tre esportistes d’elit o amateurs?

La diferència rau en el que hi ha en

joc. En un professional, la repercussió

dels resultats és vital, i per tant, ell ma-

teix està molt interessat en preparar-se

el millor possible. Un esportista d'elit

t'exigeix a tu, i amb un d’amateur és més

el psicòleg el que ofereix recursos. L’es-

port d’elit exigeix molt.

Com hauria de ser la relació en-

tre l’esportista i l’entrenador?

Una bona relació esportista-entrena-

dor ha de basar-se en una comunicació

oberta i franca, una confiança incondicio-

nal entre l'un i l'altre, una entesa ben orien-

tada del concepte autoritat, i el respecte

cap a la globalitat de la persona.

Més trastorns en els vols llargs

Un de cada 15 passatgers pateix símptomes de mal

d’altura pels canvis de pressió que es produeixen en

les cabines dels avions en vols de llarga durada, se-

gons un estudi de la companyia Boeing publicat a la

revista mèdica The New England Journal of Medicine.

Els símptomes més comuns són mal de cap, mals

musculars, pèrdua de reflexos i capacitat de coordi-

nació, congestió nassal i irritació ocular.

En l’estudi hi van participar 502 voluntaris, i mostra que les dones són apro-

ximadament el doble de vulnerables als canvis de pressió dels avions que els

homes. Els investigadors ho atribueixen al fet que les dones acostumen a tenir

menys glòbuls rojos a la sang i, per tant, els hi pot costar més adaptar-se a

l’escassetat d’oxigen que es registra quan baixa la pressió.

22-23_MensSana.p65 05/09/2007, 19:3323

EL REPORTATGE24

CLAROR

24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1724

25EL REPORTATGE

SERGI LARRIPA,periodistalarripa@claror.net

MÉS DE 178.000 PERSONES ESTAN ABONADES ALS 45 CENTRES

ESPORTIUS MUNICIPALS D’ABONAMENT QUE HI HA A BARCELONA

Més de 418.000 barcelonins paguen

mensualment un abonament a un centre

esportiu per poder practicar activitats

físiques. D’aquests, un 42,6% són abo-

nats a instal·lacions municipals (178.000

ciutadans), en front del 57,5% (240.000

persones) que s’abonen a centres pri-

vats, segons dades de l’Institut Barcelona

Esport (IBE) de desembre de 2006.

Tot i que Barcelona compta amb més

de 1.500 espais esportius municipals de

diverses característiques, els 178.000

abonats a instal·lacions públiques perta-

nyen principalment a 36 centres (qua-

dre 1) amb una oferta poliesportiva i

variada, que possibiliten la pràctica tant

individual com col·lectiva, i que oferei-

xen diverses modalitats d’abonaments

permanents en funció de la franja horà-

ria d’ús. Els abonaments d’un adult per a

tot el dia oscil·len entre els 30 i els 42

euros en funció dels serveis que s’oferei-

xi. A més d’aquests 36 centres, també

n’hi ha nou (com el Centre Municipal de

Vela o l’Estadi Serrahima) que, tot i do-

nar l’opció d’abonar-se, estan orientats

a la pràctica d’un esport concret, a ban-

da de molts altres espais esportius.

L’eclosió dels Centres Esportius Mu-

nicipals (CEM), en quantitat i en nombre

d’abonats, és relativament recent. L’evo-

lució del nombre de centres (quadre 2),

mostra el salt experimentat amb l’arri-

L’OFERTA DE CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS DE BARCELONA, LÍDER A EUROPA

A dalt, pistes de tennis i pàdel de Can

Caralleu, l’únic centre esportiu públic

de Sarrià-Sant Gervasibada de la democràcia i, després, amb

l’efecte dels Jocs del 92.

El Director d’Equipaments de l’Insti-

tut Barcelona Esport (IBE), Martí Niu-

bó, explica que “el primer Ajuntament es

va trobar que, d’una banda, hi havia unes

instal·lacions públiques en mans de clubs

sense cap mena de regulació ni control, i

de l’altra, hi havia equipaments directa-

ment gestionats per l’Ajuntament, però

amb molt pocs recursos”. Per això, des-

prés d’analitzar la situació, es va idear

un sistema de gestió, que va arribar a

ser conegut com el “Model Barcelona”.

MODEL DE GESTIÓ EXTERNA

El nou sistema de gestió, pioner a Espa-

nya, va ser estrenat a principi dels anys

80, i va consistir a externalitzar la gestió

de les instal·lacions municipals a entitats

privades, establint uns criteris comuns i

uns mecanismes de control a tots els

centres. “Era millor això que no pas que

l’Ajuntament fes front a la inversió de mi-

llorar les instal·lacions, dotar-les de recur-

sos humans i gestionar directament l’ofer-

ta esportiva”, diu Niubó.

Aquest model va rebre un gran impuls

durant els anys 90, per la quantitat

d’instal·lacions que es van construir amb

motiu dels Jocs del 92, i el “boom” ciu-

tadà que hi va haver per la pràctica es-

portiva.

El model consisteix en què l’Ajunta-

ment destina sòl públic a les zones de la

ciutat mancades d’instal·lacions espor-

tives, i convoca un concurs públic al qual

Poliesportius municipals:model de qualitat i servei

24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1725

EL REPORTATGE26

CLAROR

El model de gestió

externalitzada ha

contribuït a que BCN

sigui líder europea en

poliesportius municipals

A la dreta, la sala de fitness del

Poliesportiu Sagrada Família, un

dels centres municipals que

superen els 10.000 abonats

es pot presentar qualsevol empresa o

entitat interessada en la construcció de

la instal·lació i la posterior gestió per un

nombre determinat d’anys. L’entitat ad-

judicatària ha de fer front a la inversió

econòmica de construcció de l’edifici (no

en tots els casos), la dotació de maqui-

nària, el manteniment, conservació i mi-

llora del centre, i contractar el personal,

que no són funcionaris municipals sinó

empleats de l’entitat gestora.

El gestor ha d’acomplir una sèrie de

requisits referents a l’oferta del centre:

uns horaris d’obertura consensuats amb

l’Ajuntament, uns serveis oberts a tots

els ciutadans sense discriminacions, un

programa d’activitats adreçat tant a l’es-

port individual com col·lectiu, i promou-

re la iniciació esportiva dels més joves.

A més, s’ha de destinar recursos a pro-

grames de promoció esportiva.

Un cop concedida la gestió, una co-

missió de seguiment de l’Ajuntament vet-

lla perquè els gestors acompleixin els

seus compromisos, i aprova les tarifes

dels abonaments, activitats i serveis.

Des del punt de vista econòmic, l’enti-

tat gestora ha de pagar un cànon a l’Ajun-

tament (hi ha diversos models) per des-

envolupar la prestació d’un servei pú-

blic, però pot obtenir beneficis econò-

mics (fins a un màxim del 4%) en cas que

el resultat de l’explotació anual de la

instal·lació doni superàvit. “Als darrers

anys -diu Martí Niubó- s’ha imposat el

criteri que els beneficis que hi pugui haver

a final d’any quedin en mans del gestor, a

canvi de revisar a l’alça el cànon fix que es

paga a l’Ajuntament, i de desenvolupar

programes esportius”.

Acomplerts els requisits sol·licitats per

l’Ajuntament, el gestor té llibertat per

gestionar l’oferta d’activitats i serveis del

centre en funció de la demanda.

Aquest model ha estat abastament elo-

giat des de diferents sectors de la gestió

esportiva, “i fins i tot adaptat per moltes

ciutats no només catalanes sinó d’arreu

d’Espanya”, diu Niubó. Només cal veure

el nombre de ciutadans que omplen les

instal·lacions municipals per veure la

seva gran acceptació.

Pere Viladot, Group Manager de l’em-

presa Holmes Place-Europolis, que ges-

tiona instal·lacions tant privades com

públiques a Barcelona, afirma que “si

hagués de posar una nota als poliesportius

municipals de Barcelona, estaria entre el

7,5 i el 8. El nivell és molt alt”.

CENTRES PÚBLICS I PRIVATS

Algunes veus fins i tot afirmen que el ni-

vell dels centres públics és equiparable

al dels privats. El director de les Pisci-

nes Bernat Picornell, Jordi Cabanes, afi-

ma que “fa uns anys l’alt nivell de qualitat

i d’oferta complerta era patrimoni exclu-

siu dels centres privats, però això ara ja no

és així”. Cabanes diu que “hi ha més dife-

rència de preu que no pas de servei. Les

diferències estan més en el terreny de l’ac-

cessori que d’allò substancial. En el que

els privats encara van per davant és en

aspectes relacionats amb la presentació,

la comercialització i la venda del producte,

que no pas en el producte en sí”.

Montse Mas, Directora General d’Eu-

rofitness-UBAE, que gestiona centres

públics i privats, creu que “les instal·-

ELS 36 POLIESPORTIUS MUNICIPALS AMB ABONATS, PER DISTRICTES

DISTRICTE INSTAL·LACIÓ FUNDAT ABON. GESTOR

Ciutat Vella Frontó Colom 1982 1.650 C. Lleure EsportPisc.Banys S.Sebastià 1995 12.076 CN BarcelonetaPol.Marítim 2001 5.934 Fundació ClarorCEM Can Ricart 2006 1.711 C. Lleure Esport

L’Eixample Piscina Sant Jordi 1966 2.786 Fed.Cat.NatacióPol. Joan Miró 1991 4.076 AE CentralPol. Estació Nord 1994 4.641 UFECPol. Fitness Aiguajoc 1994 5.573 UBAE EurofitnessPol. Sagrada Família 1998 10.062 Fundació Claror

Sants-Montjuïc Pisc.Bernat Picornell 1969 7.111 Aig,Esport i SalutPol.Espanya Industrial 1991 7.796 Secretariat ESHBCE La Bordeta 2007 --- Secretariat ESHB

Les Corts CE Les Corts 2000 10.687 CE Les Corts S.L.Sarriá-Sant Gervasi CEM Can Caralleu 1964 7.131 AEGCC*Gràcia CE Pau Negre-C.Toda 1972 4.531 CN Catalunya

Esportiu Claror 1982 9.131 Fundació ClarorPol. Perill 1990 9.611 UBAE EurofitnessPol. Sardenya 1997 8.111 CE Euròpolis

Horta-Guinardó Pol. Guinardó 1925 4.157 FC MartinencPol. Horts 1979 2.270 UE HortaPol. Llars Mundet 1982 659 ACELLPol. El Carmel 2004 2.654 UBAE Eurofitness

Nou Barris Pol. Artesania 1974 2.790 UBAE EurofitnessCEM Can Dragó 1990 6.958 UBAE EurofitnessPol. Can Cuyàs 1991 943 UBAE Eurofitness

Sant Andreu Pol. Sant Andreu 1971 3.164 CN Sant AndreuPol. Bon Pastor 1974 951 AE Bon PastorPol. Trinitat Vella 1985 1.393 CN Sant Andreu

Sant Martí Pol. Júpiter 1968 3.248 Albillo SLCEM Maresme 1983 3.398 MEDFITNESS SLCEM La Verneda 1987 2.324 ASMEPol. Can Felipa 1988 2.765 Poblen. MarbellaCEM Mar Bella 1991 --- BSMPol. Nova Icària 1992 3.132 OSNOVI SLPol. Vintró 1994 2.902 ASMEPol. Bac de Roda 2003 12.553 B.de Roda S.AIE

1

*L’any de contrucció correspon a l’any en què el poliesportiu va ser obert a l’abonament delsciutadans.Les dades del nombre d’abonats corresponen a finals del 2006. Font: IBE.

24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1726

27EL REPORTATGE

L’Ajuntament, que

construirà tres nous

poliesportius als propers

anys, no descarta variar

l’actual model de gestió

lacions municipals presten un servei d’una

bona relació qualitat-preu i que sovint po-

den oferir aquella especialització que per

un equipament privat seria difícil de man-

tenir. Per altra banda, podríem dir que les

instal·lacions privades poden oferir un ven-

tall més ampli, sobretot per aquell sector

que requereix o desitja una atenció més

personalitzada. Pel que fa als usuaris po-

dríem trobar de tots els sectors en ambdu-

es ofertes, tot depèn d’allò que una perso-

na està disposada a pagar per aquest ser-

vei i l’escala de valors que li atribueix dins

del seu pressupost personal” .

La comparació entre els centres pú-

blics i privats ha provocat que, des del

sector privat, algunes empreses fins i tot

s’hagin queixat de no competir en igual-

tat de condicions amb els centres pú-

blics. En Pep Viladot, de Holmes Place-

Europolis, diu que “nosaltres, que gestio-

nem també instal·lacions privades, no hi

estem d’acord. Primer, perquè pensem que

la comunitat necessita els dos tipus d’ofer-

ta, tant la pública com la privada, perquè

hi hagi un equilibri en el sector. I segon,

perquè s’ha de tenir en compte que tots

els preus i tarifes de les instal·lacions mu-

nicipals estan sotmeses a l’aprovació de

l’Ajuntament, cosa que limita i condiciona

molt la gestió de la instal·lació”. En la

mateixa línia s’expressa el Director de

Desenvolupament Corporatiu de la Fun-

dació Claror, Nico Sánchez, quan diu que

“les entitats que gestionem instal·lacions

municipals no tenim com a primera prioritat

l’afany de lucre. Els guanys són petits ja que

la base són preus públics fixats per l’Ajunta-

ment que condicionen molt el marge de

maniobra dels gestors”.

Des de l’Institut Barcelona Esport,

Martí Niubó opina que “la coexistència

entre l’oferta pública i privada de moment

es porta bé, però hi ha certes alertes que

hem de tenir en compte”. A pesar de tot,

Niubó ens demostra, amb un plànol de

situació de totes les instal·lacions públi-

ques i privades, que “la distribució geo-

Piscines Bernat Picornell

NOMBRE D’INSTAL·LACIONS

MUNICIPALS AMB ABONATS

INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES

AMB MÉS ABONATS

DÈCADA NOVES TOTAL

Anys 1901-1910 0 0Anys 1911-1920 0 0Anys 1921-1930 2 2Anys 1931-1940 0 2Anys 1941-1950 0 2Anys 1951-1960 0 2Anys 1961-1970 6 8Anys 1971-1980 5 13Anys 1981-1990 10 23Anys 1991-2000 17 40Anys 2001-2007 5 45

DÈCADA NOMBRE

CEM Bac de Roda 12.875Banys de Sant Sebastià 12.076CEM Les Corts 10.687Pol. Sagrada Família 10.062Pol. Carrer Perill 9.511Esportiu Claror 9.131CEM Europolis Gràcia 8.111Pol. Espanya Industrial 7.796CEM Can Caralleu 7.131Piscines Bernat Picornell 7.111

2 3

gràfica dels centres municipals està molt

compensada, i cada cop que ens plante-

gem l’obertura d’un nou centre estudiem

molt bé si a la zona ja està coberta la ne-

cessitat d’un equipament, i si la seva ober-

tura pot afectar algun altre centre, sigui

públic o privat”.

ACTUALITZAR EL MODEL

Els darrers 25 anys Barcelona ha vist

crèixer constantment el nombre d’instal·-

lacions esportives, tant públiques com

privades, però “actualment hi ha una cer-

ta situació de crisi”, diu Niubó. I és que la

competència és gran, i les instal·lacions

tenen índexs de rotativitat molt alts, del

50% anual.

Tot i així, l’IBE té previst que es cons-

Els poliesportius

municipals tenen un

nivell molt alt, tant per

les instal·lacions com per

activitats i serveis

*Font: IBE. Dades desembre 2006.

trueixin tres instal·lacions municipals més

els propers quatre anys (a Sant Andreu,

Ciutat Vella i a les Cotxeres de Borbó)

perquè encara hi ha zones de la ciutat

mancades d’equipaments. Però potser

estem a les portes d’alguns canvis en el

model de gestió. “El model va ser molt

innovador en el seu moment, però si no

anem treballant el dia a dia, aviat estarà

obsolet”, opina la Directora General

d’Eurofitness-UBAE, Montse Mas.

I conscients de la situació, a l’Ajunta-

ment “ens tornem a replantejar el model

perquè tot és perfeccionable. No descar-

tem tornar a gestionar centres directament.

I tampoc externalitzar la gestió, però assu-

mint la inversió que suposa la construcció

de l’edifici, conscients que això suposa una

dificultat per als gestors i dificulta la via-

bilitat dels projectes”, afirma Niubó.

I és que, com diu Nico Sánchez, de

Claror, “si un dia baixa la pràctica espor-

tiva, un descens d’abonats pot afectar

molt negativament les instal·lacions de

gran volum i suposar, un greu problema

per a la ciutat”.

24-27_Report.p65 06/09/2007, 13:1727

CLAROR

28

28-29_FCPortada.p65 05/09/2007, 19:3628

29

S’IMPULSARAN DIVERSOS PROJECTES DEL DESEMBRE DE 2007 AL JUNY DE 2008

Agenda atapeïda d’activitatsper als 25 anys del Claror

Es combinaran actes lúdics amb altres de caire més commemoratiu

L’Esportiu Claror fa 25 anys el

proper 19 de desembre i la

Fundació Claror està treba-

llant per celebrar aquesta fita

històrica de manera especial.

Per aquest motiu s’està pre-

parant un programa d’activi-

tats que combina actes lúdics

i esportius amb d’altres com-

memoratius i que es durà a

terme al llarg de tota la tem-

porada 2007-2008, en con-

cret, del 19 de desembre de

2007 al 14 de juny de 2008.

INAUGURACIÓ

El dimecres 19 de desembre

es farà l’acte oficial d’inaugu-

ració a l’Esportiu Claror. A

banda dels parlaments insti-

tucionals, la projecció d’un

audiovisual i altres aspectes

a concretar l’acte servirà d’in-

auguració d’una exposició fo-

togràfica dels 25 anys. En el

mateix moment, també

s’obrirà un Fotolog a Internet,

una pàgina on tothom podrà

penjar-hi fotografies i escrits

relacionats amb l’Esportiu.

Abans de l’acte inaugural,

tindrà lloc un acte de reconei-

xement a diverses persones i

entitats que han estat vincu-

lades al Claror i la feina de les

quals ha estat important per

l’esdevenir de l’entitat.

ACTES ESPORTIUS

Entre els diferents actes de

caire esportiu destaca l’orga-

nització del Campionat soci-

al de Futbol sala, entre els

mesos d’abril i juny, i que es-

tarà obert a la participació

tant d’abonats com de treba-

lladors de totes les instal·-

lacions gestionades per la

Fundació Claror.

Un altre dels actes espor-

tius, i que serà un dels plats

forts del programa, és el

“25x25” que consistirà en

nedar 25 metres durant 25

hores. La jornada comença-

rà el divendres 13 de juny i

acabarà el dissabte 14 de juny

i s’estan fent tràmits per a que

la fita pugui constar com a

rècord Guiness.

ELEMENTS

COMMEMORATIUS

Altres accions que es duran a

terme són la reproducció de

la història i l’ideari de l’enti-

tat mitjançant una auca i la

publicació d’un llibre que re-

sumirà els 25 anys d’història

i que es presentarà el 23 de

d’abril, Diada de Sant Jordi.

A més, l’ambit cultural de

l’entitat també se suma a la

iniciativa. D’una banda, s’es-

tà pensant en organitzar un

debat de caire especial, i la

Coral Claror prepara l’edició

d’un disc commemoratiu.

GRAN FESTA DE

CLOENDA

El 14 de juny, coincidint amb

la Festa de l’abonat, es con-

clourà l’aniversari. A banda

de les activitats que ja són tra-

dicionals i que donen per tan-

cada la temporada esportiva,

el mateix dissabte 14 es viu-

ran les darreres hores del

“25x25” i s’acollirà la prime-

ra edició del Penalty Day (llan-

çament de penalts). També

s’hi farà una xocolatada po-

pular i un espectacle de tea-

tre, entre d’altres.

ALTRES ANIVERSARIS

Coincidint amb els 25 anys de l’Esportiu Claror, aquesta

temporada també celebrem els 30 anys de funcionament

de la secció esportiva de bàsquet, Safa-Claror, i els 10

anys des de la inauguració del Poliesportiu Sagrada Famí-

lia. Pel que fa al bàsquet s’estan preparant diverses mane-

res de celebrar-ho, una de les principals, serà la potenci-

ació del tradicional Torneig de Bàsquet de Nadal.

Quant al Poliesportiu Sagrada Família, fa 10 anys el 10

de maig. Des de la instal·lació s’està preparant una jorna-

da lúdica el mateix dia 10, per celebrar l’aniversari d’una

manera ben divertida amb tots els abonats.

30 anys de Safa-Clarori 10 del Sagrada Família

Els actes d’aniver-

sari es faran al

llarg de tota la

temporada 07-08

28-29_FCPortada.p65 05/09/2007, 19:3629

CLAROR

30

S’obrirà lazona humidaa mitjansoctubre

REFORMES

ESPORTIU CLAROR

Després de poc més de mig

any amb la graella d’activitats,

el repte per al curs 2007-

2008 té dues vessants: d’una

banda, consolidar una oferta

equilibrada a totes les fran-

ges horàries i, de l’altra, con-

tinuar introduint noves acti-

vitats que facin de la graella

una oferta dinàmica i innova-

dora, sense renunciar a aque-

lles activitats amb un alt grau

d’acceptació.

En aquesta línia també es

pretén donar una pas enda-

vant en els programes perso-

nalitzats que es prescriuen

tant a la piscina com a la sala

de fitness combinant el treball

individual en aquests espais

amb les sessions d’activitats

dirigides de la graella.

D’aquesta manera, els usua-

ris podran gaudir d’una acti-

vitat física més completa i en-

grescadora.

INICIACIÓ ESPORTIVA

Pel que fa a l’àmbit de la inici-

ació esportiva, el repte

d’aquest nou curs passa per

la revisió i explicació del pro-

jecte esportiu de la instal·lació

sota el paraigües del Marc Re-

ferencial de l’Escola Esporti-

va de la Fundació Claror, do-

cument que recull els trets

fonamentals sobre la orienta-

ció que ha de tenir aquest ser-

vei tant pel que fa als parà-

metres tècnics com als ele-

ments didàctics ineludibles en

unes activitats orientades a

nois i noies en etapa de for-

Nous reptes per alsserveis esportiusLa graella 2007-2008 vol consolidar una oferta equilibradaa totes les franges horàries i també introduir noves activitats

ES PRETÉN DONAR UN PAS ENDAVANT EN ELS PLANS PERSONALITZATS

Durant l’estiu s’han fet una sèrie de millores pel

que fa la seguretat de l’Esportiu Claror. S’han

posat noves portes, parets i finestrals. Tot plegat

obeeix al repte de fer la instal·lació cada vegada

més segura. Aquestes actuacions pretenen la sec-

torització del centre per tal de minimitzar els ris-

cos en cas d’incendi o de fum i, així, poder fer una

evacuació més segura, si és necessari.

En aquesta línia, s’ha sectoritzat l’escala I, la

principal, de manera que si es produeix alguna

incidència quedi aïllada i el trànsit es pugui fer sense risc. Les noves portes i parets són les

que garanteixen aquesta sectorització.

També s’han començat les tasques de sectorització de l’escala 2, que ha significat la

inevitable desaparició d’algunes vidrieres (a la piscina petita fonamentalment) i la seva

substitució per material resistent al foc. L’estiu vinent s’acabarà aquesta escala amb actua-

cions que no afectaran els serveis.

A finals de setembre s’acabarà la instal·lació del sistema d’extinció automàtica als vesti-

dors i la renovació del sistema de detecció d’incendis. Aquestes actuacions no causaran

alteracions en els serveis que la instal·lació ofereix als usuaris i abonats, ja que es faran

durant la nit per evitar molèsties.

Es van concretant les diferents actuacionsper millorar la seguretat de la instal·lació

REFORMES

mació, tant esportiva com

personal. Aquest repte obe-

eix també a les directrius que

emanen del Pla de l’Esport

Escolar a la ciutat de

Barcelona.

A la revista Claror anterior ja

s’avançaven algunes de les ca-

racterístiques fonamentals de

la remodelació de la zona de

saunes i hidromassatges de

l’Esportiu Claror.

Està previst que a finals de

setembre el centre enllesteixi

la recta final de la remodela-

ció profunda i total d’aquest

àmbit, amb la qual es pretén

gaudir d’un espai més com-

plet pel que fa al servei i més

funcional respecte al seu man-

teniment, ja que simplificarà

el sistema de neteja i també

millorarà els paràmetres de

confort i seguretat. Un cop fi-

nalitzada la remodelació, la

zona humida disposarà d’uns

acabats més atractius.

30-31_ECSF.p65 05/09/2007, 19:3930

31SAGRADA FAMÍLIA

Comença latemporada deBalls de Saló

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PROMOCIÓ

Open SagradaFamília debàdminton

El dissabte 27 d’octubre, de

9.00 a 14.00 hores, l’Open

Sagrada Família tancarà el

Rànquing d’Amics del Bàd-

minton de la temporada

2006-07. Les inscripcions es

faran en qualsevol dels qua-

tre centres a partir del 8 d’oc-

tubre. La inscripció serà de 8

euros per a abonats no fede-

rats i inclou samarreta de

l’Open, diploma de participa-

ció, premi als finalistes, asse-

gurança mèdica i un refrigeri.

Per fomentar la participació,

al llarg de la jornada es po-

drà jugar un set contra un ju-

gador professional.

S’aposta fort per lesactivitats a la carta

ES PRESENTARÀ UNA MAJOR DIVERSITAT AMB MÉS HORARIS I MÉS SESSIONS

GAC, aiguagim, aigües pro-

fundes, aigua relax i ai-txi.

Només s’hauran de com-

prar uns tiquets amb un preu

que oscil·larà entre 1,5 i 4

euros. Així doncs, per una

quantitat mòdica tothom tin-

drà a l’abast la possibilitat de

fer una pràctica esportiva a

mida.

Per a la propera temporada

2007-2008 el Poliesportiu

Sagrada Família amplia el seu

programa d’activitats de fit-

ness aquàtic amb nous hora-

ris i noves activitats a la fran-

ja de migdia i engega una nova

activitat per a joves.

Pel que fa a la franja de mig-

dia es posa en marxa l’aquà-

tic GAC els dilluns i dimecres

a les 13.00 hores, l’aigua re-

lax els dilluns i dimecres a les

13.30 hores i l’aigua step di-

marts i dijous a les 13.00 ho-

res. L’aquàtic GAC i l’aigua

step són activitats d’intensi-

tat mitjana i alta; per contra,

l’aigua relax és d’intensitat

suau i de moviments lents.

Noves activitats aquàtiques pera la temporada 2007-2008

Totes es practiquen a la pisci-

na poc profunda i amb suport

musical.

Esports Aquàtics és una

nova activitat per a joves en-

tre 16 i 35 anys on es pretén

aprofundir en esports com el

waterpolo, la natació de com-

petició, la natació amb aletes

o el salvament i socorrisme.

A causa de la gran acollida de

la temporada passada de les

activitats a la carta, s’han in-

crementat els horaris i les

sessions. Les activitats a la

carta possibiliten que els abo-

nats i usuaris del Sagrada Fa-

mília puguin comprar diària-

ment classes puntuals amb

l’objectiu de desenvolupar un

tercer dia de classe, o bé

completar l’entrenament que

es fa a la piscina o a la sala de

condicionament físic.

Els abonats podran elabo-

rar la pròpia dinàmica d’en-

trenament triant cada dia al-

guna de les places de les se-

güents activitats: TBC, GAC,

estiraments, spining, aquàtic

En breu es posarà en marxa

una nova temporada de Balls

de Saló amb diferents cursos

que tindran l’objectiu de

reconèixer els diferents tipus

de ritmes, aprendre els pas-

sos bàsics, progressar cap a

la realització de les figures

més senzilles i millorar l’estil.

Els cursos es desenvolupen al

llarg de 12 sessions, els di-

marts de 22.15 a 23.30 ho-

res. El curs de tardor-hivern,

que treballarà pas doble, txa-

txa-txa, fox i vals, començarà

el 6 de novembre i acabarà el

5 de febrer de 2008. El curs

de primavera se centrarà en

el rock’n roll, el swing, la sal-

sa i el tango argentí. S’impar-

tirà del 4 de març al 27 de

maig de 2008.

30-31_ECSF.p65 05/09/2007, 19:3931

CLAROR

CAN CARALLEU32 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

Can Caralleu continua reforçant la seva oferta d’activitats de lliure accés per a abonatsi en la temporada 2007-2008 hi inclourà el mètode Pilates i el Gravity Circuit

Pilates i Gravity Circuit,les novetats de la graella

TOTES DUES ACTIVITATS S’HAN DE FER AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA JA QUE LES PLACES SÓN LIMITADES

L’oferta d’activitats de grae-

lla de lliure accés per a abo-

nats que ofereix Can Caralleu

presenta una àmplia renova-

ció en la temporada 2007-

2008. Pel que fa a activitats

de fitness, s’oferiran dues no-

ves modalitats que han estat

molt sol·licitades per part dels

abonats i que s’incorporen en

la graella d’activitats incloses

en la quota d’abonat: Pilates i

Gravity Circuit.

EL PILATES

Es tracta d’un mètode disse-

nyat per Joseph Pilates els

anys 20 i que actualment està

causant un gran impacte als

gimnassos del món occiden-

tal a causa dels magnífics re-

sultats que obtenen els seus

practicants a nivell de control

postural. Es treballa la força,

la flexibilitat de la musculatu-

ra i les articulacions, la millo-

ra de l’actitud postural i la

respiració, en un ambient re-

laxat, sense estridències acús-

tiques i a un ritme lent i amb

molt de control, minimitzant

el risc que hi hagi de lesions i

millorant el coneixement del

propi cos.

L’activitat es farà en grup i

es començarà amb el matt

pilates, on no s’utilitza mate-

rial específic.

GRAVITY CIRCUIT

La temporada passada ja es

va oferir l’activitat de Gravity

Training System, i els entre-

nadors personals l’estan uti-

litzant amb molt d’èxit.

Per aquest octubre s’ha

ideat una nova modalitat on

es treballa en circuit utilitzant

les màquines de Gravity, com-

binant-ho amb exercicis de

força-resistència i cardiovas-

cular amb l’ús de material di-

vers. És una activitat pensada

per a grups mixtes i reduïts a

una capacitat màxima de 10

alumnes per sessió que reque-

reix una inscripció prèvia gra-

tuïta per garantir la plaça.

Les activitats de Pilates i

Gravity requereixen un apre-

nentatge i una continuïtat en

el treball, i és molt important

la constància i l’homogeneï-

tat del grup, per la qual cosa

es demana compromís a l’ho-

ra d’assistir a classe i també

puntualitat ja que les places i

el nombre de màquines són

limitades.

D’altra banda, se seguirà

oferint l’activitat de Gravity

Training System ja iniciada la

temporada passada amb

grups tancats de 5 persones i

amb inscripció mensual que

cal tramitar a recepció. Es

tracta doncs, d’una activitat

pensada per tonificar i refor-

çar la musculatura amb un

treball precís i controlat per

professionals experts en

aquest tipus d’entrenament.

Noves màquines de fitness

La sala de fitness de Can Caralleu ha renovat per complet

el seu parc de màquines per a la temporada 2007-2008

32-33_CC.p65 06/09/2007, 13:1932

33CAN CARALLEU

La temporada 2007-2008

també depara nombroses

novetats pel que fa a l’oferta

d’activitats aquàtiques i,

concretament, s’ha apostat

per reforçar-ne el fitness.

Així doncs, a partir de l’oc-

tubre els abonats de Can Ca-

ralleu tindran on triar i re-

menar perquè s’engegarà un

nou programa d’activitats

per tal d’adequar-se a la de-

manda del cada vegada més

nombrós i exigent col·lectiu

d’abonats que participen as-

síduament en les activitats de

fitness aquàtic. Amb aquesta

transformació també es vol

obrir les portes a un públic

masculí que sovint es resis-

teix a assistir-hi i prefereix

practicar altres tipus d’acti-

vitats.

Així doncs, les aigües pro-

fundes i l’aiguagim que s’ha-

vien estat fent durant tots

aquests anys, ara es transfor-

men en cinc disciplines ben

diferenciades: aqualúdic,

aquafitness, aquacombi,

aquacircuit i aquadance (ve-

geu quadre). Un ampli ven-

tall de modalitats que per-

metran gaudir encara més de

l’activitat física a l’aigua.

Es diversifica l’ofertad’activitats aquàtiquesAqualúdic, Aquacircuit, Aquacombi, Aquadance i Aquafitnessseran les novetats pel que fa a activitats practicades a l’aigua

ELS CANVIS PRETENEN CAPTAR MÉS L’INTERÈS DEL PÚBLIC MASCULÍ

Aqualúdic: millora de la condició física general (resistèn-

cia càrdiovascular) mitjançant el joc reglat amb material

convencional (pilotes) o bé exercicis en grup que

afavoreixen la cooperació per la consecució d’objectius

fomentant així les relacions socials en grup. En piscina

profunda i per a grups mixtes.

Aquacircuit: tonificació de tots els grups musculars mit-

jançant el treball en circuit amb diferents estacions i exer-

cicis, utilitzant material divers. En piscina poc fonda.

Aquacombi: millora de la resistència càrdiovascular i

muscular amb exercicis variats i material divers, seguint

el ritme de la música. Piscina profunda i poc profunda.

Aquadance: coreografies

amb música a la piscina

poc profunda. Es balla a

l’aigua seguint el ritme de

diferents estils musicals.

Aquafitness: tonificació

general de tot el cos amb

exercicis variats i material

divers. Tant en piscina profunda com en poc profunda

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

OBRES

Encara espoden fer lesinscripcions

A partir del 4 de setembre

encara es podran fer les ins-

cripcions per a les activitats

de la temporada 07-08 sem-

pre que quedin places. Així,

el calendari d’activitats co-

mença amb l’entrenament de

muntanya el dilluns 3 de se-

tembre mentre que els cur-

sos de tennis i pàdel per a

adults ho faran el dia 17. La

resta d’activitats s’iniciaran

l’1 d’octubre.

TEMPORADA 2007-08

La piscinad’estiu estrenanova coberta

A la piscina descoberta ja

s’han finalitzat les obres per

a la instal·lació de la nova co-

berta en substitució del glo-

bus presostàtic que s’usava

fins ara. De l’11 al 24 de se-

tembre es treballarà per ade-

quar la piscina a la tempora-

da d’hivern. A partir del 25 ja

estarà oberta.

32-33_CC.p65 06/09/2007, 13:1933

CLAROR

34 MARÍTIM

S’inclouen els Balls desaló a la nova graella

S’IMPARTIRAN A PARTIR DE L’OCTUBRE TOTS ELS DILLUNS AL VESPRE

que es tracta d’una activitat

de lliure accés per als abonats

i no caldrà ni assistir-hi amb

parella ni tenir un nivell previ.

Tots els abonats que els agra-

din els balls de saló podran

gaudir d’una activitat de gra-

ella feta a mida.

Després de diverses tempo-

rades realitzant monogràfics

puntuals de voleibol, i vista

la gran acceptació per part

dels usuaris d’aquesta acti-

vitat, la propera temporada

2007-2008 el Poliesportiu

Marítim iniciarà un curs de

volei indoor que durarà tota

la temporada, és a dir, des

del mes d’octubre fins el

juny. El curs estarà obert

tant a abonats com a no abo-

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

A partir d’octubre comença uncurs de volei indoor al pavelló

El Poliesportiu Marítim con-

tinuarà incrementant l’oferta

d’activitats de graella aques-

ta propera temporada. Hi

haurà novetats com els balls

de saló, fins ara una activitat

de pagament, que passarà a

ser activitat de graella, és a

dir, oberta a tots els abonats i

que no requereix inscripció

prèvia.

L’activitat entrarà a formar

part de la graella l’1 d’octu-

bre amb el nom de Ballem Ma-

rítim i s’oferirà tots els dilluns,

de 20.30 a 21.30 hores.

L’essència de l’activitat serà

la del ball de saló però amb

una dinàmica diferent a la de

les temporades passades ja

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Al setembre,matrícula a20 euros i unpetate de regal

Comença la nova temporada

i el Poliesportiu Marítim pro-

mou la possibilitat de posar-

te en forma després de les va-

cances a molt bon preu. Fins

el 30 de setembre, ofereix la

matrícula a 20 euros en qual-

sevol modalitat d’abonament

i un petate de regal (fins que

s’exhaureixin les existències).

Aquesta oferta no és vàlida

per a exabonats que s’hagin

donat de baixa en els darrers

cinc mesos.

PROMOCIÓ

Inscripcionsper a l’Escolade NachoSolozabal

A partir del mes de setembre

ja es poden fer les inscripci-

ons per reservar plaça a l’Es-

cola de bàsquet de Nacho

Solozábal.

Aquesta activitat és ideal

per a nens i nenes nascuts en-

tre 1992 i 2001 que volen

aprendre a jugar a l’esport de

la cistella. L’Escola de bàsquet

de Nacho Solozábal es farà

tots els dimarts i dijous i es

podrà triar entre dues franjes

horàries: de 18 a 19 hores o

bé de 19 a 20 hores.

BÀSQUET

nats de la instal·lació i cal-

drà formalitzar una inscrip-

ció a recepció ja que les pla-

ces són limitades. El termini

per fer-ho comença aquest

setembre.

El curs començarà les clas-

ses a partir del 4 d’octubre i

es farà tots els dijous, en la

franja horària de vuit a nou

del vespre, a la pista del pa-

velló cobert del Poliesportiu

Marítim.

Activitat deFesta Major dela Barceloneta

El divendres 28 de setembre

el Poliesportiu Marítim i GA-

MAR organitzen una tarda de

lleure per totes les edats al

Parc de la Barceloneta amb

el passeig Marítim. A les

17.30 hores hi haurà una xo-

colatada amb espectacle de

circ i un taller d’acrobàcies. I

a partir de les 19.00 s’oferirà

una masterclass de tai-txi.

34-35_PM.p65 06/09/2007, 13:4034

35ESDEVENIMENTS

Un Torneigde BàsquetInfantil deNadal especial

El Torneig de Bàsquet Infantil

de Nadal que se celebrarà el

27 i 28 de desembre tindrà

aquest any un format especi-

al amb motiu de la celebra-

ció del trentè aniversari de la

secció Safa-Claror. Estarà in-

clòs dins de l’extens progra-

ma d’actes festius que la Fun-

dació Claror està preparant

per commemorar el 25è ani-

versari de l’Esportiu Claror.

UN GRAN CARTELL

De moment, es pot avançar

que s’està treballant en un

cartell d’equips que reuneixi

les millors pedreres del bàs-

quet estatal amb la possible

incorporació d’algun equip

estranger de cert prestigi.

D’altra banda, el Torneig no

només es jugarà al pavelló de

l’Esportiu Claror sinó que

també es jugaran partits al

pavelló del Poliesportiu Sa-

grada Família.

El diumenge 21 d’octubre se

celebra la sisena edició del

Raid Barcelona Marítim, una

prova multiesportiva que es

desenvolupa per les rodalies

del Poliesportiu Marítim, pel

passeig Marítim i per la plat-

ja de la Barceloneta.

Com l’any passat, el Raid

Barcelona Marítim 2007

constarà de dues modalitats,

una primera més competiti-

va (Raid Marítim) i una altra

familiar (Raid Familiar). Totes

dues se celebraran al llarg del

matí de diumenge. Les pro-

ves es duran a terme a partir

de les 8.30 fins a les 14.30

hores.

En el Raid Marítim hi com-

petiran un màxim de 50

equips que disputaran un to-

tal de set proves esportives.

El Raid Familiar tindrà un ca-

ràcter més lúdic i està pensat

perquè puguin participar tots

els membres de la família,

adults i nens junts. Participa-

ran fins a deu equips en sis

proves diferents.

QUI HI POT PARTICIPAR

La inscripció al Raid serà per

equips. Aquests han d’estar

formats per quatre integrants,

dels quals en participaran tres

i un serà el membre suplent.

El quart integrant podrà do-

nar suport a l’equip (no du-

El 21 d’octubre tornael Raid BCN Marítim

EN RAID FAMILIAR CANVIA PUNTERIA I RESISTÈNCIA PER NATACIÓ I ORIENTACIÓ

rant la realització de les pro-

ves) i suplir un membre en cas

de lesió. Serà obligatori que

sempre hi hagi com a mínim

una noia en el trio participant.

El període d’inscripcions

romandrà obert del 17 de

setembre al 17 d’octubre. A

les instal·lacions gestionades

per la Fundació Claror po-

dreu trobar i lliurar la butlle-

ta d’inscripció. També es pot

fer la inscripció entrant a

www.claror.cat.

D’altra banda, el divendres

19 d’octubre, a les 20.30

hores, hi haurà una reunió in-

formativa. És obligatòria la

presència d’un integrant de

l’equip per poder participar

al Raid ja que en aquesta reu-

nió es lliurarà a tots els equips

informació i material impres-

cindible per a poder partici-

par a la competició.

BÀSQUET

RAID MARÍTIM

Escalada: superació de vies de dificultat creixent

Circuit d'habilitat: es fa per la sorra de la platja

Força: es basa en la dinàmica de transport de càrregues

Caiac de mar: recorregut en caiacs dobles autobuidables

Tir amb arc: prova de punteria

Resistència: per equips. Cobreix una distància pel litoral

Natació: dinàmica de relleus seguint una dinàmica nedant

Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta

RAID FAMILIAR

Orientació: orientació pel barri de la Barceloneta

Escalada: completar una via d’escalada el màxim de cops

Tir amb arc: prova de punteria

Natació: dinàmica de relleus seguint una dinàmica nedant

Habilitat: circuit per la sorra de la platja

Força: dinàmica de transport de càrregues a la sorra

LES PROVES

34-35_PM.p65 06/09/2007, 13:4035

CLAROR

36

36-37 Seccions.p65 05/09/2007, 19:4836

37SECCIONS

L’equip sèniorseguirà encompeticióun any més

L’equip sènior de futbol sala

Safa-Claror seguirà defen-

sant els colors de la secció

una temporada més. En

aquesta ocasió ho farà a Pri-

mera Divisió Territorial des-

prés de consumar-se el seu

descens de categoria al final

de la passada campanya. Els

integrants de l’equip es plan-

tegen garantir un bon joc en

la que serà ja la desena tem-

porada del sènior com a

equip federat. La plantilla

comptarà amb onze jugadors

que una vegada més ho do-

naran tot pel Safa-Claror.

La secció de bàsquet Safa-

Claror comença la tempora-

da 2007-2008 amb el sènior

masculí jugant novament la

competitiva Copa Catalunya

amb dues baixes de pes, Ori-

ol Aragüés i Lluís Jordan,

però amb nous jugadors que

permetran reforçar l’equip

per fer-lo més competitiu. En

categoria femenina, el sèni-

or jugarà a la segona catala-

na després de descendir

l’any passat.

EQUIPS INFERIORS

Pel que fa a la situació dels

equips inferiors que compo-

nen la secció, cal destacar

que el júnior A masculí juga-

rà a la màxima categoria, la

preferent. En total el Safa

participarà a les competici-

ons que organitza la Federa-

ció Catalana de Bàsquet

amb vint-i-nou equips. La

propera temporada aparei-

xen un premini masculí B i un

cadet femení C.

D’altra banda, l ’equip

sots-21 tindrà assegurada la

seva continuïtat a causa del

pacte signat amb el Bàsquet

Martinenc. La majoria de

sots-21 aniran a jugar al sè-

nior del Martinenc que esta-

rà vinculat al sènior del Safa-

Claror que jugarà la Copa

Catalunya.

Tret de sortida a latemporada 2007-08

EL SÈNIOR MASCULÍ TORNARÀ A COMPETIR A LA COPA CATALUNYA

Els Màsters no aturen la seva activitatni a l’estiu i participen en diverses travessies

Aquest estiu l’equip Màsters de natació no ha aturat la seva

activitat esportiva i ha participat en diverses travessies al

llarg del mes de juliol amb un equip format per fins a 16

nedadors. Van començar amb XXXIII Travessia Nedant Plat-

ja de Vilanova on es van aconseguir dos segons llocs en les

categories +50 i +30 en una distància de 2.000 metres.

Després van nedar la VII Volta a Formentera, una prova orga-

nitzada per Respiralia i la Associació Balear contra la Fibrosi

Quística. Van acabar el mes nedant la VI Baixada del Renaixement pel riu Ebre en què van

cobrir una distància de 15.500 metres. Finalment, van participar amb 12 nedadors a la

XLI Travessia de les Illes Medes-L’Estartit.

FUTBOL SALA

MÀSTERS NATACIÓ

Pel que fa al sènior femení

estarà vinculat al sènior de

primera catalana del Marti-

nenc. Amb aquests canvis es

pretén fer més competitiu el

rendiment de la secció.

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

36-37 Seccions.p65 05/09/2007, 19:4837

CLAROR

38 CLAROR CULTURA

Nous temes, des de l’Islam i el món àrab al tast de vins

El programa culturalestrena un nou curs

Aquest curs 07-08 que co-

mença ofereix un ventall vari-

at de nous temes i tallers, i a

la vegada dóna continuïtat a

alguns que van iniciar-se als

cursos anteriors.

L’Aula de tardor del Màs-

ter Claror estrena la tempo-

rada amb un cicle de vuit ses-

sions sobre “l’Islam i el món

àrab” de la mà de tres espe-

cialistes de Sodepau, amb els

quals s’anirà descobrint què

hi ha de cert en la imatge que

ens arriba d’aquesta cultura.

Pel que fa a les tertúlies,

s’inaugura un cicle sobre

l’Educació Infantil, Primària i

Secundària a càrrec de l’As-

0-5 ANYS: POSAR

LÍMITS DES DE L’AFECTE

Dies: Dilluns 8 o 22 octubre.

Tertulià: Ass. Girola-Cramp.

Horari: 19.30 a 21.00h.

Trobada: Espai social E.Claror.

Lloc: Sala de reunions E. Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou un re-fresc i pastes.

Cicle de tertúlies sobre Eduació Infantil, Primària i Secundària, construides a partir d’una

columna vertebral que fa de guia al llarg del desenvolupament dels fills i filles. Aquesta ‘caixa

d’eines’ és la que utilitzem grans i petits per elaborar i aconseguir unes relacions constructives

amb el nostre entorn, i és el tresor que els pares atorguen als seus fills i filles perquè arribin a la

seva maduresa com a persones.

6-11 ANYS: NORMES I

VALORS QÜOTIDIANS

Dies: Dilluns 5 o 19 novembre.

Tertulià: Ass. Girola-Cramp.

12-18 ANYS: NORMES I

LÍMITS, TRANSFORMACIÓ

Dies: Dilluns 3 o 17 desembre.

Tertulià: Ass. Girola-Cramp.

Horari: 19.30 a 21.00h.

Trobada: Espai social E. Claror.

Lloc: Sala de reunions E. Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou un re-fresc i pastes.

L’ISLAM I EL MÓN

ÀRAB ALS MITJANS

S’analitzarà les idees prèvies

que ens han format la imatge

que tenim del món àrab a tra-

vés dels mitjans de comuni-

cació i del cinema i la seva

adeqüació a la realitat.

Imparteix: Doris Boira, Josep

M. Navarro i Montse Abad.

Horari: 19.30 a 21.00h.

Trobada: Espai social E.Claror.

Lloc: Sala de reunions E. Claror.Inscripció: 4 euros. Inclou un re-fresc i pastes.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Dies: 16, 23 i 30 d’octubre, 6,13, 20 i 27 de novembre, 4 dedesembre.Hora: de 18.00 a 19.15h.

Lloc: Centre Cívic Sagrada Família.

Preu: 20 euros (majors 55 anys)S’entregarà documentació.

Us agradariagaudir delcant coral?

CLAROR MÚSICA

FÒRUM: TERTÚLIES. CICLE DEDICAT A L’EDUCACIÓ DELS FILLS I FILLES MÀSTER: AULA

sociació Girola-Cramp, diri-

gida a pares i mares.

Els tallers comencen amb

el de ‘’Memòria, mòdul I”, en

un nou curs, de la mà de Car-

la Patrícia Campos Da Cos-

ta. Després de l’èxit de la ter-

túlia sobre autocoaching, es

proposa un taller per ampli-

ar el tema, impartit per l’es-

pecialista Sílvia Pallerola.

Com a novetat hi ha el ta-

ller de tast de vins, en el qual

s’aprofundirà lúdicament en el

món de l’enologia: coneixe-

rem els vins, les seves quali-

tats i característiques, proce-

dències..., tot de la mà dels

experts de les bodegues ur-

banes Vinus&Brindis. També

s’estrena un taller de gralles i

percussió, a càrrec de l’AM-

PA de l’Escola Sagrada Famí-

lia, dirigit als més joves.

A totes aquelles persones

que els agrada gaudir del

cant, la secció de Claror

Música els ofereix l’activitat

de cant coral.

La Coral Claror d’adults

assaja els dijous i el primer

dimarts de cada mes, a la sala

de la de la Fundació Nostra

Senyora dels Àngels, de

20.30 a 22.30 hores.

El Cor infantil, per a nois i

noies entre 6 i 14 anys, assaja

tots els divendres a la sala de

reunions de l’Esportiu Claror

de 17.30 a 18.30 hores.

Les inscripcions són ober-

tes per a les dues corals, que

s’alegraran d’acollir nous

cantaires.

38-39 Cultura.p65 05/09/2007, 19:4638

39CLAROR CULTURA

GRALLES I

PERCUSSIÓ

Aprendrem els fonaments

elementals per tocar la gralla

i el timbal per acompanyar els

gegantons de l’Escola Sagra-

da Família en les festes.

Imparteix: Associació de ma-

res i pares de l’Escola Sagra-

da Família.

CURS DE SOLFEIG

PER A ADULTS

Curs per aprendre els meca-

nismes de la lectura i l’escrip-

tura musicals, així com l’edu-

cació de l’oïda. Nivell inicial i

nivell elemental.

Imparteix: Mireia Cereza, di-

ploma elemental de música, i

Cristina Sans, estudiant.

Dies: 17, 24 i 31 d’octubre, 7,14, 21 i 28 de novembre, 5,12 i19 de desembreHorari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorLloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 35 euros (majors 16 anys).

Dies: Tots els dissabtes d’octu-bre, novembre i desembre.Horari: de 10.00 a 11.00h / d’11a 12 h.

Trobada: Espai social E. Claror

Lloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 27 euros.

MEMÒRIA

MÒDUL I

Aprenentatge de metodo-lo-

gies per a l’assoliment d’un

augment en la concentració,

analitzant la manera de treu-

re’n més profit.

Imparteix: Carla Campos,

docent en desenvolupament

de la memòria.

Dies: 1, 8, 15, 22 i 29 d’octubre,5, 12, 19 i 26 de novembre, 3 dedesembre.Horari: de 19.30 a 21.00h.Trobada: Espai social E. ClarorLloc: Sala reunions de l’E.Claror.Preu: 35 euros (majors 18 anys).

FÒRUM: TALLERS

PARES

Espai per compartir les

pors, les expectatives, les

angoixes, els problemes que

origina la maternitat/pater-

nitat i les necessitats dels

pares envers els fills i també

respecte ells mateixos.

Imparteix: Associació Girola-

Cramp.

TAST DE VINS

De forma divertida i fàcil co-

neixerem tot tipus de vins i

les seves característiques

fent un tast didàctic i interac-

tiu amb un set d’aromes que

ens despertaran el sentit de

l’olfacte.

Imparteix: Vinus&Brindis,

bodegues urbanes.

Dies: taller I: 19 i 26 d’octubre.taller II: 23 i 30 de novembre.Horari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: Sala reunions de l’E. Claror.Preu: 35 euros per taller (majorsde 18 anys).

Dies: Freqüència quinzenal.1er trimestre: 22 octubre, 5 i 19

novembre, 3 i 17 desembre.

Horari: de 21.00 a 22.00h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 60 euros (15 sessions).

AUTOCOACHING

L’autocoaching, l’art de diri-

gir la pròpia vida, s’articula

com un conjunt de metodo-

logies i d’eines de canvi que

fan de guia entre la situació

actual i la situació que es de-

sitja aconseguir.

Imparteix: Sílvia Pallerola,

màster PLN-coaching.

Dies: 17, 24 i 31 d’octubre, 7,14, 21 i 28 de novembre, 5, 12 i19 de desembre.Horari: de 19.30 a 21.30h.Trobada: Espai social E. Claror.Lloc: CEIP Sagrada Família.Preu: 35 euros (majors 18 anys).

FÒRUM: TALLERS

Els castellersde la SagradaFamília fancinc anys

CASTELLERS

La colla castellera de la Sa-

grada Família compleix en-

guany el seu cinquè aniver-

sari, i ho volen celebrar el

proper cap de setmana 27 i

28 d’octubre amb tot un se-

guit d’actes que inclouran

trobada de grallers, ball de

gegants, correfoc i ball de di-

ables, gimcana, concerts... i

que culminaran amb la diada

castellera el diumenge al

matí, i amb una botifarrada

que tancarà la celebració.

Enguany és un any molt actiu

per la colla, que vol oferir a

la seva plaça i a tot el barri

el millor que han fet fins el

moment.

La colla es va començar a

gestar la tardor de l’any 2000

i al febrer de 2001 va crear

els seus estatuts i es va regis-

trar com a associació.

El primer castell de sis des-

carregat de la colla, que va

suposar el bateig oficial, va ser

un 4 de 6 fet el 20 d’octubre

de 2002 a la Plaça Gaudí, en

el transcurs de la primera di-

ada de la colla. Durant

aquests cinc anys han anat in-

corporant nous castells de

diferents dificultats.

38-39 Cultura.p65 05/09/2007, 19:4639

CLAROR

40

El Projecte Barri neix dins de

la plataforma 0,7 Claror per

tal de facilitar la integració de

les famílies nouvingudes i més

desfavorides del barri de la

Sagrada Família, mitjançant

l’entorn escolar del CEIP Sa-

grada Família, CEIP Tabor i

IES Secretar Coloma.

Essencialment el projecte

se centra en finançar beques

de menjador, escoles d’inici-

ació esportiva i, en alguns ca-

sos, colònies i esplais d’estiu.

El Projecte Barri, tot i pre-

tendre donar suport a famí-

lies immigrants autòctones,

està ajudant sobretot a famí-

lies no espanyoles. Aquest fet

ve donat principalment per

la precària situació en què es

troben la majoria de les fa-

mílies nouvingudes i la pro-

blemàtica que els genera la

regulació de permisos de re-

sidència, treball, etc.

També es donen situacions

on mares que, tot i comptar

amb el suport de familiars o

altres persones procedents del

mateix país, econòmicament

han d’afrontar soles l’educa-

ció dels seus fills i filles.

HISTÒRIA

Els antecedents d’aquest pro-

jecte es troben durant l’any

2002, quan la Fundació Cla-

ror va aportar la quantitat de

1.820 euros, destinats a diver-

sos ajuts per a nens i nenes.

Durant el 2003 el projecte

encara no era del tot consoli-

dat, però ja hi va haver un in-

crement en l’ajut: la Fundació

Claror hi va aportar 6.000

euros.

És a partir del 2004 que el

Projecte Barri es consolida

com a projecte de la plata-

forma 0,7 Claror i es regula-

El Projecte Barricompleix tres anysDóna suport a famílies nouvingudes en situació precària enformat de beques de menjador i escoles d’iniciació esportiva

Novesiniciatives desensibilitacióambiental

COOPERACIÓ i SOSTENIBILITAT

ritzen els ajuts destinats a di-

versos nens i nenes de les es-

coles CEIP Sagrada Família,

CEIP Tabor i l’IES Secretari

Coloma.

GESTIÓ

La gestió de les beques es

deixa en mans de la direcció

de cada escola, la qual man-

té entrevistes amb les famíli-

es susceptibles d’optar als

ajuts. Els imports de les be-

ques s’ingressen trimestral-

ment als comptes corrents

de les escoles.

Les escoles

gestionen els

ajuts i decideixen

els destinataris

2004 9.236,40 e

2005 10.413,00 e

2006 11.117,80 e

2007 Pendent

d’aprovació

Aportacions2004-2007

El projecte se

centra en finançar

beques de menja-

dor i activitats

esportives

0,7 CLAROR MEDI AMBIENT

La Comissió de Sostenibilitat

i Medi Ambient de la Funda-

ció Claror, amb l’ànim de se-

guir treballant per a la millo-

ra de les seves instal·lacions i

l’adaptació d’aquestes cap a

una bona gestió ambiental,

s’ha proposat iniciar noves

campanyes de sensibilització

de treballadors i usuaris en

aquesta nova temporada que

comença.

S’està pensant i treballant

tant en campanyes d’iniciati-

va pròpia com en campanyes

que estan duent a terme al-

tres organismes. Un exemple

d’aquestes últimes va ser la

campanya sobre l’estalvi d’ai-

gua que es va fer durant el mes

de juliol al Poliesportiu Marí-

tim, a l’Esportiu Claror i a Can

Caralleu, en què l’Agència

Catalana de l’Aigua ens va

cedir una exposició itinerant

de plafons i fulletons explica-

tius sobre el consum respon-

sable d’aigua i diverses reco-

manacions.

CAMPANYA INTERNA

A nivell intern, s’està treba-

llant en una campanya per

aquesta tardor, que segueix

l’empenta que està tenint en

els últims temps la corrent i

les idees, sobretot difoses al

gran públic arran del docu-

mental Una veritat incòmoda

d’Al Gore, que impulsen pe-

tites accions que pot fer ca-

dascú a nivell particular can-

viant hàbits del dia a dia

sense massa esforç, però que

totes sumades poden con-

vertir-se en un gran canvi

general.

40-41 Coop_CClub.p65 05/09/2007, 19:4540

41

ACTIVITATS DE LLEURE TARDOR 2007

Seguim ampliant els avantatges culturals i comercials de la guia Claror Club

Noves activitats de lleuredel Claror Club aquesta tardor

OCTUBRE

Ds. 6 Cleopatra, la reina del Nil 15 euros

Ds. 20 Visita BCN: Bosc Bertran 7 euros

Dg. 28 Bateig de Golf a Vallromanes 55 euros

NOVEMBRE

Ds. 10 Bolets i senderisme a la Cerdanya 50 euros

Dg. 11 Casa Ramona i escultura hindú 7 euros

Ds. 17 Paracaigudisme: salt en tàndem 135 euros

Dg. 18 Ruta literària: L’Esglèsia del mar 7 euros

Ds. 24 Taller de castells a Vilafranca 55 euros

DESEMBRE

Ds. 1 Palau Novella, indians i budisme 35 euros

Ds. 15 Visita BCN: Barcelona i el Nadal 7 euros

Dg. 16 En bici pel front Marítim 20 euros

Inscripcions: a partir del 17 de setembre (places limitades)

Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

Inaugurem una nova tempo-

rada del Claror Club carre-

gada de noves activitats de

lleure i en la que seguim am-

pliant els avantatges. Per gau-

dir-ne només cal mostrar el

carnet del Claror Club

d’aquest any, que s’entrega a

tots els abonats de les instal·-

lacions esportives que gesti-

ona la Fundació Claror: Es-

portiu Claror, Poliesportiu

Sagrada Família, Marítim i

Can Caralleu. Si encara no el

teniu el podeu demanar a les

oficines d’atenció al públic del

centre d’on sou abonats.

ACTIVITATS DE LLEURE

Pel trimestre de tardor us

hem preparat un calendari de

noves activitats que esperem

us engresquin i us facin aca-

bar l’any ben distrets.

Pels que voleu provar co-

ses noves us proposem inici-

ar-vos en el golf, un esport

cada vegada més practicat i

que més enganxa.

Als que els agraden les

emocions fortes els propo-

sem un salt en paracaigudes

des d’un avió a 4.000 metres

del terra, per tal d’experimen-

tar la sensació de volar. Per

completar l’oferta més arris-

cada farem un taller de cas-

tells amb els Castellers de

Vilafranca, que ens ensenya-

ran tots els secrets d’aquesta

emocionant tradició catalana,

en la que el treball d’equip és

fonamental.

Pels que us agrada gaudir

de la natura i el senderisme

hem programat una camina-

da pels boscos de la

Cerdanya en la que el motiu

principal és introduir-nos en

l’apassionant món dels bolets.

L’oferta cultural de tardor

inclou dues visites guiades per

racons especials de la ciutat:

una visita dramatitzada al

Museu Egipci on, de la mà de

Cleopatra, coneixerem alguns

moments de la cultura egíp-

cia; una ruta literària per la

Barcelona medieval seguint la

novel·la ‘L’Esglèsia del mar’,

de l’escritor Ildefonso Falco-

nes; i la visita a la Casa Ramo-

na, un exemple de modernis-

me industrial i actual seu del

CaixaForum, on aprofitarem

per visitar també una exposi-

ció temporal sobre l’escul-

tura hindú.

Una altra novetat és que

inaugurarem una altra mane-

ra de visitar la ciutat: una ruta

en bici. Per això ens acosta-

rem al front marítim en bici-

cleta i coneixerem la història

de les platges de Barcelona,

el seu passat industrial i els

nous edificis.

Fora de la ciutat ens apro-

parem a una altra cultura vi-

sitant el Palau Novella, situat

al bell mig del Parc del Garraf,

un edifici indià, barreja de di-

ferents estils artístics, que ac-

tualment acull un museu ro-

màntic i un monestir de bu-

disme tibetà.

Imatges d’alguns dels participants en sortides d’enguany

40-41 Coop_CClub.p65 05/09/2007, 19:4541

CLAROR

42

Cleopatra la reinadel Nil, al MuseuEgipci de Barcelona

Arriba la tardor i amb ella

tornen els bolets. A moltes

persones els agraden el bo-

lets i a la majoria els agrada-

ria anar-ne a ‘caçar’, però

sovint no tenen massa conei-

xements sobre els bolets i les

diferents espècies, ni saben

distingir-ne els verinosos un

cop són a la muntanya. Per

això us oferim una sortida al

bosc on aprofitarem per fer

senderisme i en la qual anirem

acompanyats per un especia-

lista en bolets, que ens in-

troduirà en aquest món, i amb

el qual intentarem trobar-ne

algun durant la passejada.

NATURA

Bateig de Golf,tècnica i pràcticaa Vallromanes

MUSEU

Data: diumenge 28 d’octubreHorari: de 9.30 a 18.30 h.Lloc: Vilanova del VallèsInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats

80 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,material i dinar

Coneixem els boletsi fem senderismea la Cerdanya

Data: dissabte 10 novembreHorari: de 7.30 a 18.30hLloc: Aransa, CerdanyaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: sortida i guiatge, dinari transport

Per aquells que encara no

ho heu provat, us proposem

una jornada de baptisme de

golf al Vallromanes Golf

Pitch&Putt de Vilanova del

Vallès, una localitat a 20 mi-

nuts de Barcelona ciutat. Al

matí farem dues hores de

tècnica i normativa espor-

tiva del golf, que impartiran

monitors especialitzats del

camp. A la tarda, després

d’un bon àpat al restaurant

del camp, serà el moment

de posar en pràctica tot allò

après, ja que es farà una sor-

tida al camp de nou forats.

Data: diverses (vegeu text)Horari: (consultar)Lloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 7 euros abonats

12 euros no abonatsInclou: visita guiada i aperitiual final de cada sortida

LLEURE CULTURAL

Visites guiades,ruta literària inatura per la ciutat

Iniciarem el trimestre el 20

d’octubre amb la visita als

jardins privats del Bosc

Bertran, uns dels jardins his-

tòrics més valuosos de la

ciutat. El 18 de novembre

ens endinsarem a la Bar-

celona medieval a través de

la mirada i de les paraules

de l’escriptor Ildefonso

Falcones, autor de L’esglé-

sia del mar. El 15 de desem-

bre descobrirem el Nadal a

la ciutat i veurem com ha

anat evolucionant al llarg del

temps, així com els espais

més vinculats.

ESPORT I NATURA

AMBCARNET

CLAROR CLUB

15e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

7e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

55e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50e

Visitarem el Museu Egipci de

Barcelona de la mà de Cleo-

patra i assitirem, en quatre

escenes dramatitzades, als

últims moments de la vida

d’aquesta reina egipcia amb

Marc Antoni al seu costat en

un final ben conegut. Es trac-

ta d’un recorregut guiat per

diferents sales del museu, en

què s’ha escollit la reina Cle-

opatra VII com a motiu cen-

tral de la visita.

Data: dissabte 6 d’octubreHorari: de 21.00 a 23.00hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 15 euros abonats 20 euros acompanyantsInclou: dramatització, visitaguiada i copa de cava

42-43 CClub.p65 05/09/2007, 19:5542

4343

CaixaForum:Casa Ramonai escultura hindú Els castellers de Vilafranca

ens proposen descobrir els

secrets de la construcció de

castells humans a la seva seu.

MUSEU TRADICIONS

Data: dissabte 17 novembreHorari: de 7.30 a 18.30 h.Lloc: EmpuriabravaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 135 euros abonats 190 euros acompanyantsInclou: transport, salt i dinar

Per aquells intrèpids que

sempre han somniat en vo-

lar i que vulguin una des-

càrrega màxima d’adrena-

lina, us proposem saltar en

paracaigudes des d’un avió

en vol. Després d’una ex-

plicació sobre el control de

la caiguda lliure i l’aterrat-

ge, saltarem guiats i engan-

AVENTURA

Data: diumenge 11 denovembreHorari: de 11.00 a 13.30hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 7 euros abonats

12 euros acompanyantsInclou: visites guiades i refresc

Anirem al centre cultural i

social CaixaForum, i visita-

rem la seva seu: l’antiga fàbri-

ca modernista projectada per

Puig i Cadafalch, on desco-

brirem totes les cares

d’aquest bell exemple d’ar-

quitectura modernista i indus-

trial, els secrets que amagava

la fàbrica i l’espectacularitat

de la transformació actual.

Complementarem la visita a

l’edifici amb una visita comen-

tada a l’exposició ‘L’escultu-

ra als temples indis. L’art de

la devoció’.

ESPORT I CULTURA

En bici pel frontmarítim de la ciutatTot passejant en bicicleta

descobrirem la història de

les platges dels barris de la

Barceloneta, la Vila Olímpi-

ca, el Poblenou industrial i el

Fòrum, i els seus edificis i

espais més emblemàtics com

l’Hospital del Mar, el Parc

de Recerca Biomèdica, el

Port Olímpic, el Centre Me-

tereològic o el Fòrum.

Data: dissabte 24 novembreHorari: de 9.00 a 18.00 hLloc: Vilafranca del PenedèsInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats 80 euros acompanyantsInclou: transport, taller i dinar

Paracaigudisme,salt en tàndem aEmpuriabrava

AMBCARNET

CLAROR CLUB

7e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

135e

Taller de castellsa Vilafranca

AMBCARNET

CLAROR CLUB

20e

Data: diumenge 16 desembreHorari: de 11.30 a 14.30hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 20 euros abonats

33 euros acompanyantsInclou: visita guiada, bici iaperitiu.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

55e

LLEURE CULTURAL

Palau Novella,indians i budisme

Anirem fins al Garraf a visitar

el Palau Novella, un edifici bar-

reja de molts estils i que fou

construït per uns antics indi-

ans tornats de Cuba, i el seu

museu romàntic. També ens

endisarem al monestir budis-

ta que acull actualment, on

coneixerem l’art i la cultura ti-

betana i on ens introduirem en

el budisme.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

35e

Data: dissabte 1 de desembreHorari: de 9.30 a 18.00hLloc: Parc del GarrafInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 35 euros abonats

50 euros acompanyantsInclou: transport, visites i dinar

xats a un instructor profes-

sional per gaudir del plaer

de volar.

Fo

to:

Ger

mán

Gar

cía

- Sk

ydiv

e E

mp

uri

abra

va

42-43 CClub.p65 05/09/2007, 19:5543

CLAROR

44

EL NOI DEL PIJAMADE RATLLESJohn BoyneEmpúries

L’irlandès J. Boynenarra l’holocaustnazi des dels ullsd’un noi de 9 anys,fill d’un oficial deles SS al qual assig-nen un nou destí.En principi dirigi-da al públic juvenil,aquesta història haatrapat a joves iadults, amb l’ho-nestedat narrativa,la congruència delspersonatges i laprogressió de laseva trama.

WHITECHALKPJ Harvey2007

Després de tresanys de silenci desde que publiquésUh Uh Her, la musarock dels 90, PollyJean Harvey, tornaamb un disc d’on-ze cançons en quècanvia de registre.Les guitarres per-den pes i prenprotagonisme elpiano, instrumentque permet a lacantant anglesa fir-mar un disc intensi tortuós amb per-les com The Moun-tain i To Talk To You.

AMERICAN DOLLPOSSETori Amos2007

La pianista i can-tant americanatreu el seu discnúmero vint, undoble àlbum amb23 temes. En lescançons hi trobema la Tori de sempreal piano, amb me-lodies lleugeres illetres profundes,on parla sense em-buts de l’estat delmón, les dones i lapersonalitat delsseus compatriotes,i on també podemtrobar una altraTori més centradaen el rock dels 80.

POLÍTICADE VERBENAGertrudis2007

Considerat com elgrup que ha revo-lucionat la rumbacatalana fusionant-la amb ritmes comel reggae, el llatí ola cumbia,Gertrudis presen-ta el seu tercerdisc d'estudi i elsegon que es dis-tribueix en la tota-litat de l'estat es-panyol. Un discfresc que comptaamb les col·-laboracions de PauDonés, els míticsManolos i Sabor deGràcia.

MÚSICA

SUEÑOPROFUNDOBanana YoshimotoTusquets

L’autora japonesaBanana Yoshimoto,internacionalmentfamosa per lanovel·la de culteKitchen, presentaun llibre compostper tres històriescurtes, en què tor-na a submergir ellector en situaci-ons oníriques ple-nes de dubtes exis-tencials a travésde les experiènci-es de tres jovesdesorientats per lavida.

Nou conveni ambel CaixaForum BCN

MUSEU

El CaixaForum Barcelona,

centre social i cultural de

l’Obra Social ”la Caixa”, i la

Fundació Claror han signat un

acord de col·laboració pel

qual els membres del Claror

Club obtenen un descompte

del 50% en les activitats que

organitza aquest centre, dei-

xant la porta oberta a altres

propostes i events.

CaixaForum ofereix una

àmplia oferta de programes

socials, culturals i educatius:

exposicions d’art antic, mo-

dern i contemporani, visites

guiades, conferències, semi-

naris, concerts, cinema, cicles

de pensament, literatura, po-

esia, art multimèdia, tallers

educatius escolars i familiars,

i altres activitats, hi tenen lloc

de manera permanent.

ESCULTURA HINDÚ

Actualment i fins el 18 de no-

vembre es pot visitar l’expo-

sició ‘L'escultura en els tem-

ples indis. L'art de la devo-

ció’, i assitir a les activitats

relacionades. Organitzada

conjuntament per l'Obra So-

cial ”la Caixa” i el Victoria &

Albert Museum, amb la col·-

LLIBRES

37 HISTÒRIESSOLIDÀRIES...DiversosCaixa Penedès

Un any més, tren-ta-set perio-distesesportius s’unei-xen per dur a ter-me una obra solidà-ria que uneix es-port i societat.Aquest cop narrenesdeveniments es-portius de rellevàn-cia o bé simple-ment curiosos,prologats per enFrank Rikjaard.L'entitat receptorade l’ajut serà elCasal d'infants delRaval.

laboració del British Museum

de Londres, es tracta de l'ex-

posició més important que

mai s'ha dedicat a l'escultura

figurativa índia a partir de

col·leccions europees, i és el

resultat d'un treball de recer-

ca que ha comptat també

amb la cooperació de museus

i col·leccionistes privats.

Els artistes indis fa més de

2.000 anys que creen imat-

ges religioses d'aquestes de-

ïtats sota la tutela de la di-

recció eclesiàstica. Aquesta

exposició està dedicada als

fruits d'aquesta activitat: les

imatges religioses de pedra,

fang, metall i fusta. La més

antiga data dels darrers se-

gles abans de Crist, tot i que

el gruix de la mostra se cen-

tra en l'època en què la cons-

trucció de temples monu-

mentals va assolir un punt

culminant a l'Índia, una èpo-

ca que, en termes generals,

podríem anomenar període

«medieval», entre els segles

VI i XVI.

CAIXAFORUMTel. 934 768 600www.fundacio.lacaixa.es

AMBCARNET

CLAROR CLUB

-50%

44-45 CClubcult.p65 06/09/2007, 13:4744

4545

EL LLIBERTÍPolioramaDimecres i dijous

EVIDÈNCIESVersus TeatreFins el 21/09

LA NIT JUST ABANS...Teatre LliureDel 13 fins el 23/09

OJOS VERDESEspai BrossaDel 13/09 fins el 21/10

UN APARTAMENT PER...Guasch TeatreDel 13/09 fins 31/10

TRES DRAMOLETTETeatre Romea26 i 27 de setembre

L’exposició es podrà visitar del 5 d’octubre al 7 de gener de 2008

L’exposició ‘Sota la bomba. El

jazz de la guerra d’imatges

trasatlàntica’ analitza les que-

relles estètiques del període

1946-1956, època en què

Nova York va substituir París

com a centre neuràlgic de

l’art modern. La mostra pre-

tén comparar i contrastar

l’art produït a França i a Es-

tats Units en aquests anys,

amb l’objectiu d’entendre

com i perquè algunes obres

es van convertir en icones

culturals per després conver-

tir-se en signes mediàtics de

gran popularitat, així com els

motius que van fer que les ico-

nes d’una cultura no fossin re-

conegudes per l’altra en

aquell moment.

L’exposició, organitzada

seguint l’ordre cronològic,

inclourà obres de pintors de

‘Sota la bomba...’ analitzal’art de postguerra al MACBA

-25%

-20% -25%

PARAL·LEL 1936TantarantanaFins el 30/09

ASCENSIÓN Y CAÍDA...Teatre LliureDel 27/09 al 7/10

PIRATS: ELS JOGLARS...Poliorama (infantil)Del 30/09 al 2/12

TERÀPIA DE GRUP PER...Versus TeatreFins el 21/10

ÒSCAR, UNA MALETA...Teatre Condal3 i 4/10

ASSAJANT PITARRATeatre LliureDel 4 al 28/10

entrades

6eeeee

ELS MÚSICS DE...Versus Teatre (infantil)Del 7/10 al 25/11

FLYING CIRCUSVillaroel9, 10 i 11/10

L’AUCA DEL SENYOR...Poliorama Dimarts Clàs.Del 16/10 al 27/11

QEDVersus TeatreDel 18 al 30/10

PETONS!Tantarantana (infantil)De l’1 al 24/11

EL MARINEREspai BrossaDel 2/11 al 2/12

-25% -25%

2666Teatre LliureDel 8 al 25/11

30 GRADOS DE FRÍOTantarantanaDel 28/11 al 2/12

CANÇONS DE MARINERSEspai BrossaDel 4/12 al 12/12

UN NADAL COM CALTantarantana (infantil)Del 8 al 28/12

LLANTO POR IGNACIOEspai BrossaDel 14/12 al 6/01

GREASETeatre Victòriadimarts, dimecres i dijous

la vanguardia clàssica tan co-

neguts com Pablo Picasso,

Wassily Kandinsky o Henri

Matisse, que van tenir un gran

pes en el desenvolupament

de l’art de postguerra, i do-

narà també l’oportunitat de

contemplar obres d’artistes

rarament exposats a Espanya

com Jean Dewasne o Edo-

uard Pignon. El nucli central

de la mostra es desenvolupa

al voltant d’obres d’artistes

tan fonamentals com Jackson

Pollock, Motherwell, Mark

Rothko… però també d’al-

tres artistes rellevants en el

seu moment, oblidats pel gran

públic: Giuseppe Capogros-

si, Viera da Silva o Steve

Wheeler, o els pintors afroa-

mericans Romare Bearden i

Byron Brown, entre d’altres.

Les obres d’aquests artis-

tes s’analitzaran en relació a

la seva història particular i

discutides en el marc del mo-

ment històric.

CATALANS I

ESPANYOLS

També s’il·lustrarà la partici-

pació de l’estat espanyol en

aquest debat transoceànic

d’imatges, pel que s’han se-

leccionat documents de

l’època juntament amb obres

d’artistes com Esteban

Vicente, José Guerrero,

Antoni Tàpies, Millares, An-

tonio Saura i Luis Feito.

Aquesta exposició pretén

trencar el corsé construït pel

formalisme, per introduir en

la discussió diferents tipus de

discursos: pel·lícules, diaris,

moda, arxius, entrevistes i

programes de ràdio seran

entrades

10eeeee

-25%

entrades

10eeeee

entrades

8eeeee

entrades

8eeeee

entrades

5eeeee

-25%

-25%

-25%

entrades

5eeeee

-25%

-20%

entrades

12eeeee

entrades

10eeeee

EXPOSICIÓ MULTIDISCIPLINAR

-10%

-10%

-10%

-10%

confrontats a les obres d’art,

per desenvolupar una hipò-

tesi sobre algunes de les ra-

ons que expliquen per quin

motiu determinades obres

van tenir molt èxit i perquè

altres ni tan sols van ser vis-

tes i molt menys discutides.

Les Américans en Amérique

RECOMANACIONS TEATRALS

44-45 CClubcult.p65 06/09/2007, 13:4745

46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

CENTRES DE LLEURE

EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.

València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.

Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es

2x1

10%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

100%

20%

50%

2x1

20%

50%

10%

CENTRES DE LLEURE

CUPONS DESCOMPTE

ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona.

Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com

SALES DE BALL

ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

%

5%10%

20%POBLE ESPANYOLDE BARCELONAUn recinte a l’aire lliure, emmurallati peatonal. Activitats, tallers, festes,tradicions i espectacles.

Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00 www.poble-espanyol.com

TEATRES

10%20%

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

MUSEUS

NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.

Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13

%

%

%10%

10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2007-08.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça.

Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

50%

10%

50% TEATRE CONDALEntrades a 10 euros per Òscar,una..., els dies 3 i 4 d’octubre.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

%

CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

46-48_Guia.p65 05/09/2007, 20:0346

47

POLIORAMADescompte en les entradesde dimecres i dijous de les obresde la temporada 2007-2008.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2007-08.

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREEntrades a 8 euros en les obres dela campanya “Dimarts Clàssics” i“Teatre Familiar” de la temporada2007-08.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2007-08.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2007-2008.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20%

25%

ASSEGURANCES%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

CONSTRUCCIONES, S.C.P.

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL

Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%

c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 41seguros@ruizcomercial.comwww.ruizcomercial.com

%

%

ENSENYAMENT

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

10% desc.tratamientos estéticaTratamientos anticelulíticosy naturalesDepilación láserEndermologie LPGVenta productos de peluqueríaPadilla, 266 · 08025 BarcelonaTel. 93 435 93 65 www.espaciohebe.com

20%

%

%

%

TEATRE VILLARROELEntrades a 10 euros per Flyingcircus, dies 9, 10 i 11 d’octubre.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

10%

10%

%

ESTÈTICA

TEATRE ROMEAEntrades a 10 euros per TresDramolette, dies 26 i 27 desetembre. Reserva entradesal 933 097 004 amb t. bancària.

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

% %

%

AUTOMOCIÓ

INSTAL.LACIONS

%

COMERCIAL M&P

Projectes de bioseguretatper a l’ambient i la desinfecció.

Mossèn Serapi Farré, 30-3208240 ManresaTel. 653 96 14 12 · 93 874 80 62

5%

MARISOL JIMÉNEZCENTRO DE IMAGENMicropigmentación, uñas de gel,depilación láser, adelgazamientoRosselló, 317 · 08037 BarcelonaTel. 93 459 20 54 · 606 77 91 61

%

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

JOIERIA-RELLOTGERIA10%

p.28

TEATRE LLIUREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2007-2008

Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

46-48_Guia.p65 05/09/2007, 20:0347

48

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtes

Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

40%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

SALUT: ÒPTICA45%

• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 22 clíniques dentals

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

SALUT: ODONTOLOGIA20%

Port.Int.

p.16

LLAR

JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17

PAPERERIA

BCM, SL• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

NETEJA5%

MÚSICA

SERVEIS

10%

CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

p.34

Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22

%

%

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

Autocars amb cinturons

Tel. 93 450 14 27info@autocarsdura.com

10%

Fabricación productosquímicos industriales

Avda. Dr. Ragull,50 1º 1ª08190 Sant Cugat del Vallès

%

RESTAURANT

• Menú (migdia i nit)• Menús especials per a grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanentValència, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

10%

%

Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

5%

%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

46-48_Guia.p65 05/09/2007, 20:0348