, REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA I LLEURE

ditada per la Fundació Claror ,. Núm. 21 Octubre-Novembre de 1999

• • l' , t

Festes Majors ' a Barcelona que cada dia sigui festa!

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

:-w

]9 Vi sita, consulta i revisions

1!1l Vis ita Ortodòncia (aparells correctors) ,...

Urgèn cies Revisions periòdiques

:-w

Fluorit zacions Radiografies intrabucals ' " .

Higie ne bucal (neteja) + Revisió " ,

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Extrac cions simples no tanquem per vacances -I un 20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona sardenya, 319, Baixos calàbria, 251, Baixos

Tel. 93 457 04 53 Tel. 93 439 45 00

ILuro, 90, baixos Te L . 93.757.71.81 Mataro'

M.J .Verdaguer, 6, 2n 3" Te L • 93.474.19.32 CorneLlà

Sant Joan 23-31, 1 r, 1 " Te L . 93.727.53.96 SabadeLL

Av.S.Esteve, 86, 3r, 4" Te L . 93.879.32.28 GranolLers

Av.Martí PujoL 254, baixos Te L • 93.389.43.31 BadaLona

M.J.Verdaguer 1 5, baixos Te L • 93.877.45.97 Manresa

Sor AngeLa Cruz 35, ba ix os Te L . 91.571.00.02 Madrid

\ Ronda de Atocha 7, bai xos Te L . 91.467.06.00 Madrid

l Gran V.M.Turia 37, bai xos Te L . 96.351.73.50 VaLència

"<I ioa@ioa.es ' http://www.ioa.es

l '

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 21 , III època

Octubre-novembre de 1999

A R

Les altres portades

OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Pere Massanet, Joan Itxaso i Sergi Larripa 4. Enquesta: "Creus necessari canviar el nom a l'estadi del Camp Nou?"

ENTREVISTA 6. Antoni Bassas, periodista

SALUT 14. Escull correctament el calçat

DIETÈTICA 16. Reforça el teu cos amb minerals i plantes terapèutiques

EN FORMA! 18. La prepàració específica per practicar esports de muntanya

SOCIETAT 21. Reportatge sobre les Festes Majors 26. Entrevista a la Regidora del Districte de l'Eixample, Carme San Miguel

29. CONCURS i PASSATEMPS

30. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS

31. AGENDA D'ACTIVITATS

32. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 34. Comença la nova temporada a les instal'­lacions 36. Millores a les instal-lacions 37. El Poliesportiu del Marítim inicia la se­gona fase de les obres 38. Nou Can Caralleu conclou la primera fase de les obres

FETS I GENT 40. Enric Corominas, primer president de l'As­sociació d'Entitats per a la Gestió de Can Caralleu

ENTREVISTA A ANTONI BASSAS

El periodista Antoni Bassas lidera des de fa cinc anys les audiències radiofòniques del nostre país amb el programa "El matí de Catalunya Ràdio". Bassas, que durant quin­ze anys va exercir de periodista esportiu formant part de l'equip de Joaquim Maria Puyal, reflexi­ona sobre molts dels aspectes que ha pogut conèixer des de la seva posició professional.

LA PREPARACiÓ ESPECíFICA PER

PRACTICAR ESPORTS DE MUNTANYA

Cada vegada són més les perso­nes que practiquen .esports de muntanya. En la majoria dels ca­sos, però, els esportistes rea litzen una preparació autodidacta sen­se conèixer els avantatges d'un pla d'entrenament específic dirigit.

ENTREVISTA AMB LA REGIDORA DE

L'EIXAMPLE

Carme San Miguel, Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona , és ta(11bé, des de les passades eleccions municipals, la nova Regidora del Districte de l'Eixample . En una entrevista concedida a la revista Tot Cla­ro~ San Miguel reflexiona so­bre l'estat actual del districte i els seus projectes de futur.

I

_ ()p1=·~=·~d~ ________________________________________ ___

O TOTCLAROR Tercera època

Número 21 octubre-novembre de 1999 Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ :

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 47613 91

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,

Sergi Larripa. DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach

DISSENY:

Emma Cervera

COL'LABORADORS :

Sandra Martín Carles Targa

CORRECCiÓ LlNGúlsTICA:

Ariadna Viñas

PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide

COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:

PC Gràfic IMGESA

DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLARORés una revista oberta a totes les opinions. Per això no ne­cessàriament comparteix les opini­ons expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93476 1390 Fax 93 476 1391

E-mail : claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez, Dolors

Rodríguez, Héctor C. Silveïra , Josep Tablada, Jordi Alonso i

Julieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMiLIA:

Eduard Franco

2 TOT CLAROR

Sergi Larripa Direclor TotClwor

Vivim moments d'alta activitat

política. El passat 13 de juny vam

viure unes eleccions municipals, i

el proper 17 d'octubre, quan els

ciutadans a penes he m tingut

temps d'aprendre'ns el nom dels

nous regidors, som novament con­

vocats a dipositar el nostre vot en

una urna.

En el lapse de només 4 mesos i

4 dies, ens sentim més útils que

mai a la democràcia. I e ls polítics

es mostren sorprenentment més

assequibles que mai , més simpà­

tics, més humans .. . Saben que la

seva elecció o continuïtat depèn

en bona mesura de la quantitat de

sensacions positives que siguin ca­

paços de transmetre'ns. I utilitzen

tots els recursos al seu abast per

aconseguir-ho,

En uns temps en què la forma

guanya cada cop més terreny al

fons, i la imatge a la paraula, els

pa11its polítics semblen cada ve­

gada més preocupats de presentar

davant el públic una nòmina el

més gran possible de famosos que

els donen suport. Famosos de tota

mena: d 'arquitectes a folclòrics,

Esportistes en campanya

electoral

passant per pintors i .. . esportistes.

Probablement són aquests últims

els qui actualment estan més co­

titzats políticament parlant. A quin

líder no li agradaria rebre el su­

port explícit d'en Pep Guardiola,

per exemple?

L'actual prestigi dels esportis­

tes compensa la manca de popu­

laritat de bona part de la classe

política .

Amb motiu de les eleccions

municipals del passat mes de juny,

vam veure desfilar una bona quan­

titat d'espOltistes pels escenaris on

polítics de tots els colors feien mí­

tings i calçotades.

Persona tges co m Jo rdi

Villacampa o Urruti ... van donar

suport públicament a Convergèn­

cia i Unió. Altres com Carlos Che­

ca o Marc Gené han fet el mateix

amb el Partido Popular. Pasqual

Maragall va declarar recentment

que donaria un càrrec de respon­

sabilitat a l'excampió del món Sito

Pons.

En altres casos, els més, eren

els polítics els qui desfilaven pels

escenaris on els esportistes duien

a terme la seva feina. No va ser

difícil veure candidats a alcaldes

o a regidors asseguts en llotges d'es­

tadis que no havien trepitjat en la

seva vida.

Seria bo que en la propera

campanya no es repetissin aques­

tes escenes. Que la presència

d'un esportista al costat d 'un po­

lític, o viceversa, sigui entesa com

una resposta social , no com una

pura acció de màrqueting. Seria

positiu que els polítics intentes­

sin guanyar-se el vot mitjançant

la raó dels arguments, dels bons

p ro jectes , qu e vis itess in les

instal ' lacions més sovint, no so­

lament quan s'apropen eleccions.

En cas contrari, donaria la sensa­

ció que els partits po lítics, en

comptes de selvir l'espo11, se'n ser­

veixen. I tornaríem a veure esce­

nes com la viscuda a Sevilla amb

motiu dels Campionats del Món

d'Atletisme, quan l'estadi sencer

va dedicar un sonor esbronc al

president Aznar.

I és que els ciutadans, a pesar

de trobar-nos en l'època de la imat­

ge, ja no ens deixem enlluernar.

l'1JCHAEL JoHNSON SL GUERRQOJ' CAHPEON 'L'f.L t.1lJtUl::l C€ LOS 1.5:xl M[fROS LISOS'_

JESúS GIL CAMR:ÓN 1E. MUNOO L€ LoS LfCO MHRoS LI.'X?5-

CA MPEÓ¡¡ 'DEL MUNtO tt' LDS 2O.(XX) MEr¡:¿oS

CuADRADOS-

_________________________________________ ()pinió

El racisme també fa esport Pere Massanet

Porlweu sos Rocisme

L'esport és a la societat con­

temporània un important element

de socialització. La seva pràctica,

els esportistes professiona ls, els

directius dels clubs, etc., ocupen

una bona part del nostre temps i

de les notícies en els mitjans de

comunicació.

El racisme té moltes cares (ra­

cisme violent, racisme instiulcio-

nal, racisme quotidià, rac isme

cultural...) i totes estan entrellaça­

des. A SOS Racisme ens preocupa

que un espai fonamenta l com l'es­

port pugui contam inar-se amb

continguts xenòfobs.

Donem un cop d'ull a algunes

manifestacions dels prejudicis

racistes en el món de l'esport:

Discriminació institucional.

Els joves que practiquen l'esport

i que no tenen la nacionalitat es­

panyola, tenen dificultats a l'ho­

ra de federar-se en algunes disci­

plines esportives. L'aspecte més

surrea lista el trobem quan aquests

joves són campions de Catalunya

o Espanya de la seva especialitat,

ja que no poden rebre els títols

perquè no són espanyols, mal-

L'illa Myntrgia, una oportunitat que no s'ha de perdre

per Joan Itxaso, DireclorCeneruldeluFunducióCluror

Fa quinze anys, aproximadament, va tancar portes l'antiga fabrica de Myrurgia; situada entre els carrers de Provença, Nàpols i Mallorca, al bell mig del barri de la Sagrada Faml1ia.

El solar de la fabrica , qualificat com a equipament, va ser adquirit per una promotora immobiliària privada. A mitjans d'aquesta dècada, que ara finalitza, els promotors van presentar una proposta per constmir-hi una benzinera i un equipament esportiu privat. Aquesta iniciativa va generar el rebuig dels veïns del barri, i la Fundació Claror va manifes­tar, també, en diferents instàncies, l'oposició al projecte. L'Ajuntament va desestimar-lo.

És una pena que quatre anys després una nova iniciativa, en aquest cas amb el SUp01t de determinades instàncies municipals, plantegi un projecte al marge de les necessitats del barri i jo m'atreviria a dir que també de la ciutat.

Constmir habitatges de 30 a 40 milions de pessetes i un equipament esportiu privat, amb certes pretensions elitistes, ens ¡¡embla que és perdre l'oportunitat de donar resposta a necessitats com poden ser habitatges assequibles per a gent jove i equipaments, veritable­ment necessaris, per a les persones que viuen al barri. Estem parlant d'actuacions encami­nades a cobrir dèficits tan importants com residències per a la gent gran, escoles bressol per als nens de O a 3 anys, equipaments culturals o un centre d'iniciatives orientat, bàsicament, cap a la gent jove.

La Fundació Claror ha manifestat formalment la seva oposició a aquest projecte en el tràmit d 'aprovació provisional. Esperem i desitgem, com molts veïns i entitats del barri, que en el tràmit d'aprovació definitiva es reconsideri per part de l'Ajuntament la proposta inicial i que la definitiva reculli les veritables necessitats del barri. No podem perdre aquesta oportunitat, tots plegats hem de fer un esforç per tirar endavant un projecte útil i engresca­dor per al barri. La Fundació està disposada a fer-ho.

grat que hagin nascut a Espanya.

Prejudici quotidià. Trobaríem

unes quantes actituds, molt sub­

ti ls, que cal analitza r detinguda­

ment. Quan e ns queL'{em perquè

els jugadors sud-americans juguen

a la seva selecció nacional mal­

grat els diners que ha costat el seu

fiL'{atge, ¿no alimentem un cert

menyspreu cap a ells? ¿no els U'ac­

tem com si foss in mercaderies?

Quan en algunes curses de fons

els organitzadors no deixen parti­

cipar corredors africans amb l'ar­

gument que sempre s'emporten els

premis, ¿s'està discriminant un de­

terminat col , lectiu?

Racisme violent. En el món del

futbol la màxima expressió de la

violència racista té com a prota­

gonistes els grups més radicals, ja

siguin dels equips de Madrid com

dels de Barcelona. Aquests grups

atemoreL'{en i agredeixen menU'e

les directives miren cap a un altre

lloc ¿Sabeu que el 20 de desembre

de 1997 el Camp Nou va fer un

minut de sile nci per la mort d'un

conegut neonazi, amb l'autoritza­

ció de la directiva i el desconeixe­

ment del públic?

Aquesta és una aproximació a

les possibilitats de penetració de

les doctrines racistes en el món de

l'esport. També hem de dir que hi

ha un gran potencial positiu que

cal estimular al màxim. Estic pen­

sant en la imatge d'esportistes ho­

landesos, francesos, anglesos .. .

que amb els seus di';'ersos colors

de pell evidencien la realitat d'una

societat multicultural , que aquí a

Espanya i Catalunya ja es comen­

ça a manifestar.

TOT CLAROR 3

_ ()pi=ru=o~# __________________________________ ___

I)ENQUESTA

Creus convenient canviar el nom al Camp Nou?

LOURDES PÉREZ 39 anys

No. Sempre s'ha dit igual i j o sóc molt clàssica per a aquestes coses. Per mi està bé que se segueixi dient Camp Nou.

R ES e

LECTORS Envieu-nos les

vostres opinions! També per E-mail: darot@mx2.redesIb.es

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publi­car el seu text a la revista Tot Claror. Esc ri viu un articl e d'inte rès ge neral sob re al­gun fet esportiu, socia l o cul ­tural que us interessi i apa­reixerà publicat en àq uesta pàgina . Els textos no han d'exced ir les 15 línies i han d'anar sig­nats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soó i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les co l.l aborac ions, així co m ci e res umir-l es o extractar-les quan es consi­deri oportú.

4 TOT CLAROR

ANTÒNIA JIMÉNEZ JOAN CARLES PEÑA 73 anys 34 anys

NATÀLIA GALVEZ 12 anys

RAÜL DíAZ 13 anys

No. El camp del Barça se mpre ha esta t el Camp No u. Però si hagués de tri ar algun altre nom potser triaria e l de Cruyff perq uè m'agradava molt.

No. Suposo que és el costum però no el can­viaria, i encara menys per un dels tres noms que es proposen: Joan Camper, Johan Cruyff o Josep Lluís Núñez.

No. Si sempre s'ha dit així trobo ,que s'ha de mantenir. Es típi c el seu nom, tradicional , i el Camp Nou és de tots. Si li pose n e l nom d'algun personatge és com si fos d'ell .

No. Dir-li Camp Nou està molt bé. Potser si hagués de ca nv iar-li triaria el nom de Joan Camper però no crec que sigui necessari.

I)ENTREVISTA CURTA

Albert Batlle, Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona

A1belt Batlle . 46 anys. Regi- gran capitallnternacional de l'es-

dol' d'EspOltS de l'Ajuntament de port. En aquest sentit tenim un

Barcelona des de 1995. Ha estat repte impOItant: l'organització del

reelegit. A més, és, des de fa qua- Mundial de Natació del 2003.

tre mesos, responsable d'espolts

de la Diputació de Barcelona.

Qué caracteritzarà la po­

lítica esportiva de la ciutat

els propers quatre anys?

Farem una política de conti­

nuïtat. Consolidar la xarxa d'equi­

paments existents millorant-los si

cal. Volem arribar als 150.000 ciu­

tadans (representaria e l 10% de

la població barcelonina) abonats

a les instal ·!acions municipals.

Ara en tenim 120.000. 1 pel que

fa al vessant més compe titiu , vo­

lem consolidar Barcelona com a

De quina manera s'incen­

tivarà la pràctica esportiva?

Lligat a l Mundial de l 2003,

engegarem el programa escolar

"Nadem cap al 2003", amb el qual

pretenem que tots els nens de

Barcelona sàpiguen nedar als 6

anys.

A més del Mundial de

Natació, hi haurà algun al­

tre gran projecte?

Estem estucliant la possibilitat

de presentar candidatures per a

grans esdeveniments de caràcter

puntual. l, d'altra banda, en volem

potenciar molts d'altres que ja fa

temps que es fan, com la Marató .

de Barcelona o la Milla Urbana de

la Sagrada Familia que organitza la

Fundació Claror. Si, a més de man­

tenir la quantitat de participants,

aconseguim que vinguin atletes de

qualitat, poden prestigiar molt la

nostra ciutat com succeeix amb la

Marató de Nova York.

FRECUENCIA BLANQ

Su Especialista en electrodomésticos

BOSCH Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07

Lavavajillas Carga variable

Precios especia/es en Aire Acondicionado

COTA

Permís de:

cotxe . , carnlo

moto tràiler

autocar

Si tens menys de dos anys d'antiguitat en el pennís de cotxe,

pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat

en la conducció.

Lavadora Capacidad 6Kg.

Consultar otras ofertas para los socios de la Fundació Claror Prec los I.V.A Incluido

AL TEU SERVEI A:

Padilla, 308 i Provença, 455-457

i també a tots aquests punts:

Bisbe, 2 Tel.: 93.315.04.04 BARCELONA

Rocafort, 67-69 Tel. : 93.424.00.67 BARCELONA

Joan Güell, 153 ent. A Tel.: 93.330.32.50 BARCELONA

Cantàbria, 42 bis Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA

Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a. Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA

Torrent de l'Olla, 157 Tel.: 93.218.01 .86 BARCELONA

Carmen Amaya, 35-37 Tel. : 93.335.63.14 HOSPITALET DE LL.

Passeig Zona Franca, 142 Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA

Gran de Sant And'~eu, 4~ Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA

Mossén Andreu, 40 Tel.: 93.375.21.05 CORNELLÀ DE LL.

Pi i Margall, 24 Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS

Gran Via, 1019 Tel.: 93.307.85.91 BARCELONA

Sants, 46 pral Tel.: 93.421.79.47 BARCELONA

Rosas, 11 Tel.: 93.437.23.71 HOSPITALET DE LL.

_ Entrevista

Entrevistar-lo és no saber massa bé com centrar l'entrevista. Perio­dista, expert en ràdio, en televisió, en política, en societat, en esports, en el Barça ... quin és el tema en què se sent més fort, o especialitzat, o sobre el qual més li agrada parlar?

A mi m'agrada parlar de la vida, de

la ge nt, de les es pe rances, les

frustrac ions, les il ·lusions de la gent:

tinc una curiositat bastant universal en

aquest sent it. Estic bastant interessat a

descobrir què interessa a la gent, per

què pate ix, amb què disfru ta ... inevi­

tablement això ha de quedar reduït en

alguns àmbits: el fu tbol és una gran

font de distracció i de generació d 'il·­

lusió; ha omplert moltes hores de la

meva vida de distracc ió i feina, i de

pass ió, des que era petit. El periodis­

me, el co ntacte amb responsa bl es

políti cs de tota mena .. . són contactes

que enriqueixen extraordin àri ament.

Em sento còmode amb les persones, la veritat. .

És a dir, que a vostè ja li va bé ser un periodista multitemàtic i tenir la possibilitat de parlar de temes molt variats, en comptes d'estar més espe­cialitzat.

6 TOTClAROR

ANTONI BASSAS "Amb el Dream Team anàvem pel

món com si fóssim els Beatles"

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Emma Cervera ,

És el locutor amb el qual es lleven, dutxen i afaiten la ma­jo ri a de catalans. A lmenys, és q ui lidera les audiències, des de llEI matí de Catalunya Ràdio" . Antoni Bassas Onieva,

"cu lé" de naixement, és un periodista vocac ional que ha sabut passar d 'estar-se quinze anys entrevistant joves i mi­lionaris futbolistes a prendre el po ls als més rellevants per­sonatges de la v ida política, social i cultural del nostre país. Tot, des de la mesura, la reflexió, la críti ca i el ri gor, i, sobretot, sense perdre mai el sent it de l'humor.

Em costaria, sí. Difícilment em veigtre­

ballant només en política, o només en

economia, o només en esports.

Qui diria que és Antoni Bassas? Creu que és com la gent el veu?

Això no se sap mai. Sóc un ciutadà

d 'aquest país que ha buscat i ha tingut

la sort de t reballar en allò que li agrada

i que entèn la seva fe ina com un pro­

grés perso nal, materi al, però també

com un serve i a la societat. Sóc dels

qui creuen que la vida m'ha donat molt

més del que jo li demanava, i crec que

estic dotat d 'un sentit de l'humor que

em permet veure les coses amb la dis­

tància suficient per tal que els cops no

em facin molt de mal.

I La vida m 'ha donat molt més del que jo li demanava

Hi ha diferències entre el Bassas de Ràdio Joventut, de Ràdio Barcelona, el Bassas d'informació esportiva, el de la tele o el dels "matins" de Catalunya Ràdio?

Esse ncialment l' experi ència i els

cabells! Abans tenia menys experiència

i més cabells, i a mesura que ha anat

cre ixent una cosa ha anat baixant l'a l­

tra. i, tret d'a ixò, jo diria que res més,

perquè la força vocacional, el desig de

ser peri odista, l'he mantingut inalte ra­

ble, fins i tot diria que l'he incremen­

tat a mesura que ha anat passant el

temps. Jo crec que la meva evo lució

ha estat essencialment biològica; m'ha

passat el que passa a tothom quan fa

anys: que es fa més vell i més "savi ",

entre cometes.

El pas dels anys, l'experiència, no han fet minvar la fe en la professió periodística?

No, la fe en la professió periodísti­

ca no. En tot cas, m'han ensenyat molt

sobre la misèria humana, però no per

les misèri es peri odístiqu es sinó per­

què, des del periodi sme, ets en con­

tacte amb tot tipus de misèries, tàm­

bé les de la professió, i això t'ensenya '

molt. Estar en contacte amb la misèria

humana és molt edificant, encara que

pugui semblar una paradoxa.

Rigor, credibilitat, agressivitat, naturalitat. .. quins són els elements que més valora com a periodista?

La credibilitat. És a dir, que quan jo

escolti o vegi un periodista tingui la

_ ____________________ Entrevista

convicció que m'està dient el que ho­

nestament es pot dir sobre una cosa,

que no m'està amagant res important

i que si s'equivoca rectifi carà.

L'ha avergonyit alguna vegada dir

que era periodista? Ha sentit ver­

gonya aliena de la professió?

Són expressions que no faig servir

mai . Un passa per episod is de vergo­

nya aliena, segur, però això no ha de

significar un descrèdit global de la pro­

fessió. Hi ha molts motius per sentir

vergonya aliena del comportament de

la humanitat, però no per això estic

avegonyit de ser home. AI co ntrari,

crec que la vergonya com a estat per­

manent és es puri , improductiu , no

porta enlloc. La vergonya ali ena, en

canvi, em sembla una manera sana de

reaccionar, o de demostrar que un re­

acciona davant del que no ens pot dei­

xar indiferents.

Quins són els

principals mals

del periodisme?

La pressa.

L'aband onament

dels prin c ipi s periodísti cs per l ' as­

sumpció dels principis empresarials.

A les empreses periodístiques es pre­

nen decisions essencialment enfoca­

des en la competència empresari al,

El desig de ser periodista, l'he incrementat a mesura que ha anat passant el temps

entesa co m a destrucció de l'adver­

sa ri o, senzi llament, pel més pur be­

nefici econòmic. I s'estan abandonant

els prin cipi s del rigor, el se rvei a la

notícia, la credibilitat, la necess itat de

confirmar les informac ions .. . Cada

vegada més les nostres empreses ens

demanen que tinguem més pre­

sents els conceptes empresari­

als, a vegades econòmics, a

vegades polítics. I els princi­

pis periodístics semblen de

segona.

La competitivitat condiciona el

contingut de les informacions?

No sempre ni cada dia, però pot

condicionar-l a.

Si vostè tingués 20 o 50.000

oients treballaria de la mateixa ma­

nera que ho fa ara? Creu que po­

dria fer-ho?

Sí, crec que sí. El que passa és que

si tingués 20 o 50.000 oients segura­

ment no estari a en una emissora tan

important com aquesta, i per tant no

tindria tants mitjans, i això limitari a la

meva ca pacitat de treballar.

Quins avantatges suposa treballar

en una emissora pública com

Catalunya Ràdio, o a TV3?

Els ciutadans ex igeixen més a les

ràdi os i televisions públiqu es .que a

les pri vades. Entenen que en deter­

minats moments hem de fer servei, i

es peren de nosaltres un rigor i una

objectivitat que potser no esperen tant

de les privades. I aq ues ta ex igència

m'agrada. Després, les informacions

dels mitjans públi cs són molt més dis­

cutides, anali tzades, ava luades ... que

no pas les dels mitjans privats; els pri­

vats es poden permetre el luxe de dir

el que vulgu in . Un mitjà pClbli c està

controlat pels partits polítics a la Co­

missió de Control Parlamentari, pel

Consell d'Administració de la Corpo-

Ami mbgrada parlar de la vida, de la gent de les esperances, de les frustracions, les il'lusions de la gent

ració Catalana de Ràdio i Televisió ... i

són jutjats també pels mitjans privats.

Per tant són mitjans sobre els quals hi

ha més vigilància, més atenció. I això

fa la feina més excitant, és clar.

Quina diferència creu que hi ha

entre el periodisme que es fa a

Catalunya i el periodisme que es fa

a Madrid?

Jo crec que el periodisme que es fa

a Madrid és més irreflexiu, és més de

TOTClAROR 7

-E ntrevista

CURRICULUM VITAE

Antoni Bassas i Onieva va néixer al barceloní bar­

ri de Gràcia l'any 1961, està casat i té dos fills. Llicen­

ciat en Ciències de la Informació per la Universitat

Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva carrera

periodística a Ràdio Joventut amb només 16 anys.

Amb 20 anys va retransmetre l'assalt al Banc Central

de la Plaça Catalunya.

L'any 1981 va començar a treballar per la Cadena

. SER dirigint e ls programes "Àrea de Go l" i "El

Contestador". Aquell any va inco1'porar-se a l' equi p

de Joaquim Maria Puyal per a les retrapsmissions de

"Futbol en català". Amb en Puyal va estar-se fins

l'any 1985 a la SER, i fins 1995 a Catalunya Ràdio.

Durant 14 temporades va seguir e ls partits del Barça

Antoni Bassas va resumir les seves experiències seguint l'actualitat del Barça durant onze anys amb la publicació d'aquest llibre, "A un pam

per tot e l món. El seu llibre "A un pam de la Glòria" de la glòria".

(Edicions La Magrana, 1994) recull les experiències i anècdotes viscudes al

costat d 'en Pt¡yal i dels jugadors del Barça.

Des de 1995 dirigeix i presenta "El Matí de Catalunya Ràdio" , líder d 'audi­

ència els anys 1996, 97 i 98, i gràcies al qual ha guanyat un Premi Ondas.

A TV3 ha presentat diversos programes, com "Tres Pics i Repicó" o "Polè­

mic", i ha estat guionista de "El joc del segle", "La Lloll" i "El show de la

Diana" . Actualment codirigeix (amb Eduard Boet i Xavier Bosch) el programa

"Aquest any Cent!" sobre la història del Barça, mitjançant la seva productora,

"Royal Box". Va posar-li el nom de la llotja presidencial de l'estadi de Wembley,

el lloç on estava treballant quan va viure, el 20 de maig de 1992, un dels

millors moments de la seva vida: veure com el capità del Barça recollia la

Copa d'Europa.

Un dels principals problemes del periodisme és l'abandonament dels principis periodistics per l'assumpció dels principis empresarials

patacada, és més de buscar un motiu

per a la crisi i l'emergènci.a nacional,

per arribar finalment a una catarsi i po­

der tornar a començar l 'endemà al

matí. Jo crec que la premsa a Catalunya

mesura els adjectius que fa servir, i en

aquest sentit em sembla més respon­

sable.

8 TOTCl.AROR

El periodisme és el "quart poder"? És el "contrapoder"? O ambdues són expressions inadequades?

Els mitjans de comunicació són un

poder, però em temo que són un po­

der poc independent. En alguns ca­

sos, els mitjans de co municació són

el braç periodístic d ' interessos empre­

sarials o polítics. I des d'aquest punt

de vista, serveixen al poder però no

són poder.

Incidir, participar ... en la política, encara que des del vessant perio­dístic, és fer política?

Sí, en general tot és fer política .

Quan un té una responsabilitat públi­

ca com pugui ser jo fent el programa,

és evident que tinc una incidència so­

bre la vida del país, i també sobre la

vida política . No és fer política en un

se nt it estri cte de co nformar majori­

es, d 'es tablir ali ances, ni per des­

comptat de donar suport a determi­

nades opcions polítiques. Però fer rà­

dio és fer política. Jo comparteixo la

preocupació de determinades perso­

nes que veuen com la paraula "políti­

ca" ha perdut tot el prestigi. Jo crec

que la política és necessà ri a perquè

si no enca ra viuríem a les cavern es.

Jo créè: que el pacte és necessa ri , el

diàleg és necessari ... i això hem deci­

dit dipositar-ho en mans dels políti cs .

Sóc jove però al mateix temps ja prou

gran per recordar l'enorme esperan­

ça que la societat h.?via dipositat en

la classe políti ca quan la Transició. I

no sóc dels que disfruten amb el "cu­

anto peo r mejor" ; e ls fenòmens de

descrèdit que han afectat els políti cs

a mi no em fan feliç. Jo sóc molt exi-

Des del periodisme ets en contacte amb tot tipus de misèries, també les de la professi6 i això t'ensenya molt

gent amb ells, però al mateix temps

crec que sense els polítics la societat

no es podria governar.

Creu que els polítics tenen la fama o mala fama que es mereixen?

Sí, sí, sí. És injust, perquè hi ha molts

polítics que no han protagonitzat mai

cap cas de corrupció i que treballen

honestament a les seves àrees, però

el problema dels polítics és que han

decebut massa vegades la gent.

Quina sensació té vostè quan en­trevista un polític i s'adona que des­coneix el seu propi programa elec­toral?

Bé, això només m'ha passat una ve­

gada. Vaig tenir la impressió que era

un candidat amb massa presses.

Quin tracte té amb els polítics amb qui es relaciona?

Intento tenir una relació cordial,

educada, però distant. Procuro no bar-

_____________________ Entrevista

Estar en contacte amb la misèria humana és molt edificant encara que pugui semblar una paradoxa

rejar els dos móns, perquè aixa em

podria fer perdre espontaneïtat i sen­

t it pe riodíst ic. És difícil "ap reta r"u n

amic, i jo busco estar bé amb tothom,

però no busco te nir am ics entre els

polítics. I no perquè em semblin una

casta poc recomanable; senzill ament,

són d'un altre àmbi t.

Creu que avui dia es pot dir tot als mitjans de comunicació, o que­den tabús?

Hi ha tabús. Tot allò que molesta el

poder és delicat, i tot allò que fa mal

al poder és tabCI.

I qui té la responsabilitat que hi hagi tabús? Els mitjans de comuni­cació, que són complaents, o el po­der, que s'encarrega de recordar­los el que els molesta que es di­gui?

Jo crec que sempre hi haurà tabCls, i

que la seva existència no ens fa necessà­

riament menys lliures. La societat evolu­

ciona. Li posaré un exemple. Fa 30 o 35

anys la societat nord-americana va per­

donar els excessos extra-conjugals del

president Kennedy. I ara, en canvi, ha

viscut fascinada una relació de sexe oral

del president Clinton. I ha generat un

debat, no nacional, internacional. Per

què? Perquè la societat avança, tolera,

admet deteminades coses. I coses que

fa un temps eren tabús ara no ho són.

I això qui ho fa? Els mitjans? És [?ossi­

ble. Els polítics? És possible. Però què

ho determina? Doncs el mateix avenç

de la societat. Per contra, fa 30 o 35

anys era perfectament adm issible que

un po líti c fum és dava nt les cà meres

de televisió, ara no n'hi ha cap a qui se

li acudeixi fer-ho. Hi ha coses que amb

l'evolució del temps passen a ser mal

vistes, que es penalitzen. I els mitjans

de co muni cac ió o els políti cs només

són una part d 'aquesta societat que

determina l' imaginari co l·lectiu i les

Si mirem amb perspectiva històrica, el Barça va bé. l la unitat social no és en perill, hi ha hagut èpoques pitjors

norm es social s. És la societat la que

acaba determinant què és tabú i què

no, ho decid im entre tots.

Com valora la situació de la llen­gua catalana als mitjans de comuni­cació?

Jo crec que estem millor que mai,

per coneixement, per ús, per prestigi

social. .. , però tenim els problemes pro­

pis d 'un país petit i un mercat petit,

envo ltat de ll engües co m l'angl ès o

el castell à molt poderoses cultural­

ment i numèri cament parl ant. I crec

que mai no haurem d 'abandonar la

vigilància, perquè si nosa ltres no vet­

llem per la supervivènc ia del català,

no ho farà ningú .

La iniciativa de crear una nova ca­

dena de ràdio i televisió priva,des en català és una bona notícia?

Segur, segur. Totes les ini c iatives

privades en aquest senti t són bones.

El periodisme esportiu és ... Llums i ombres.

Què eradicaria del periodi sme esportiu? I què exportaria a altres camps?

Exportaria la capacitat comunicativa

que té. El peri od isme esportiu es plan­

teja a qui di ri geix els seus missatges i

com els dirigeix. I entra pels ulls i per

les ore lles. El period isme esportiu ha

sabut guanyar-se un lloc, en general a

tot el món. Erad ica ri a la fri vo li tat i la

imprecis ió.

Com a professional de la informa­ció, creu justificada la informació que es publica del futbol, i en especial del Barça, en relació a altres activitats es­portives?

És probable que hi hagi una despro­

porció, però és la societat qu i ha con­

format aquest gust majoritari .

Vostè va viure molts anys "a un pam de la glòria". Com reco rda aquella època? Què enyora?

Enyoro viatjar, conèixer escenari s,

gent, països, ciutats ... i el contacte amb

els meus co l·legues. La resta va ser bon ic

mentre va durar. I enyoro, però, ja és una

enyorança de ve ll, d 'allò que mai més no

tornarà, el contacte amb el Dream Team.

Era màgic, anàvem pel món com si fós­

sim els Beatles. Dic fóss im perquè els pe­

ri od istes baixàvem del mateix avió. El

Barça tenia aleshores un glamour i un

prestigi, generava unes pass ions ... sens

dubte una de les millors èpoques cie

De l'època de periodista esportiu enyoro els anys de contacte amb el Dream Team. Era màgic, anàvem pel món com si ' fóssim els Beatles. Sens dubte, una de les millors èpoques de la meva vida professional

la meva vida professional.

Quin era l'ingredient principal

que va generar el Dream Team? Era Cruyff, els jugadors ... ?

Hi ha una cosa prèvia que és l'exis-

TOTCLAROR 9

_ Entrevista

Els mitjans de com unicació són un poder, però em temo que un poder poc independent

tència mateixa del Barça. La història

del Barça comença el 1899, convé no

oblidar-ho; per tant hi ha un dipòsit

se ntimenta l que fa possible eclosions

d'aquest tipus. I després hi ha un en­

trenador i uns jugadors carismàtics, i

que juguen molt bé a futbol. Això ex-

10 TOTClAROR

plica que a Madrid et diguessin l/ no

soy del Barça, pero que envidia que

nos dais" .

Des de l'època del Dream Team, tot i que no han passat més que cinc

anys, el món del futbol ha canviat

moltíssim. Creu que actualment po­

dria tornar a repetir-se una situa­

ció com aquella?

Sí, sí, podria repetir-se. N'hi hau­

ri a prou amb t robar un entrenador

capaç de generar al seu voltant vibra­

cions positives, que encertés amb els

f itxatges, i natura lment, que el club

con tinu és essent potent i ca paç de

generar tot el que genera, i es podria

tornar a donar, sí, per què no?

Es pot ser periodista esportiu

sense ser d'un equip?

Sí, naturalment. I es pot ser perio­

dista esportiu essent d'un equ ip .

Vostè és culé?

Jo sóc culé, el Barça forma part del

meu paisatge infantil. A mi em porta­

ven 11 camp del Barça quan era tant

petit que ni ho recordo. Jo era a l'Esta­

di fa 29 anys, el juny del 70, quan la

policia va carregar contra la gent que

va sa ltar, en un Barça-Madrid. Jo ho

he vist, això; la primera vegada que

vaig veure la policia carregar contra la

gent va ser al camp del Barça. Per tant,

es pot imaginar el que significa el Bar­

ça per a la meva vida. Ara bé, sóc un

ciutadà crític amb les coses, i també

sóc un ciutadà crític amb el Barça. Amb

el se u president, amb els seus juga­

dors, amb la seva massa social, i no

concebo la vida sense crítica. Tan cons­

tructiva i sana com vulguin, però no

sóc una persona acríti ca. Li diré una

El periodisme que es fa a Madrid és més irreflexiu, més de patacada. La premsa a Catalunya mesura més els adjectius que fa servir

cosa: adm iro profundament Johan

Cruyff, però sempre li he assenyalat

els mateixos defectes i, fins i tot, he

tingut ocasió de dir-li personalment les

coses del seu comportament amb les

quals jo no estava d 'acord .

El Barça va bé?

Sí. Sí, sí.

Guanya títols, però sembla que

gran part de la massa social no està

satisfeta amb la manera com es fan

les coses.

Jo, per la deformació pròpia de qui

ha fet un programa televisiu sobre els

cent anys d'història del Barça, tendei­

xo a mirar-me les coses amb una mica

més de perspectiva. Si vivim només el

___________________________________________ ~ntrevista

Hi ha tabús als mitjans de com unicació, tot allò que fa mal al poder és tabú. Però Pexistència de tabús no ens fa necessàriament menys lliures: sempre n'hihaurà

Els politics tenen la fama que es mereixen. .. però el seu descrèdit no em fa feliç. Sense ells la societat no es podria governar

dia a dia, estem davant d'un Barça ten­

sionat. Aixequem el zoom i mirem

amb una mica més de perspec tiva .

Som davant d'un panorama que ha can­

viat molt el futbol professional a Euro­

pa, amb l'entrada de més diners la

gestió empresaria l s' imposa per da­

munt de la purament esportiva . Es ve­

nen i es compren jugadors per motius

de tresoreria, no per motius de neces­

sitats de la plantilla. Això ha de tenir

un impacte molt gran en la manera

com la gent entén la seva afició pel

sense'prob

cl ub. Ho comprenc perfec tament,

però jo crec que ens hi acostumarem.

En tot cas el Barça ja no serà el que

era, però vull pensar que serà una al­

tra cosa . Tampoc el Barça d'ara és el

Barça dels anys 50, afortunadament.

Quan el Barça es va fundar hi hav ia

gent que es posava les mans al ca p

quan pensava que algun dia els futbo­

listes podien arribar a ser professionals!

Què vo lia d ir que algC¡ visqués de ju­

gar a futbol! Ara tot això ens fa riure.

Als anys 20 ningú pensava que pogués

haver un campionat de lliga espanyol .

Aviat, en 10 o 15 anys, desapareixe­

ran les lligues espanyo les i arribaran les

lligues europees. Estem en co nstant

evolució, i em sembla que l'ClI1ic po­

sat raonable davant de les coses és en­

tendre la seva evolució.

Però el Barça, pel seu pes en l'ordre futbolístic mundial, pot in­cidir molt decisivament en la direc­ció que prengui aquesta evolució.

És probab le, però també depè n

molt, en cada moment, que, qui diri­

geixi el Barça, sigui capaç de mante­

nir senyes d'identitat compatibles amb

les exigències de la competició.

La unitat de la massa social del Barça pot perillar?

No. El Barce lona ha estat tensionat

moltes altres vegades. El fenomen d'ara

em sembla important però no em sem­

bla el més greu que ha viscut.

Preguntes molt penonals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona

• Un lloc per anar de viatge? El Brasil

• Un llibre per llegir? El quadern gris, de josep Pla Una pel'lícula de cinema? Un, dos, tres, de Billy Wilder

• Un mitjà per estar informat? La ràdio

• Mar o muntanya? Muntanya

• Un plat per dinar? Unes gambes a la planxa

• Un cantant o grup musical? Elton john i Lluís Llach

• Un esportista? johan Cruyff

• Quin personatge històric li hauria agradat conè.ixer? j esucrist

• Què valora més de les perso­nes? La honestedat

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Acabar amb l'escàndol que ,es­sent tècnicament possible que tothom mengi, hi hagi gent que es mori de gana

• Què s'enduria a una illa deser­ta? Amb tota seguretat, un te lèfon mòbil

• Un desig confessable? Ser feliç

TM

E I Mètode KUMON va néixer amb la

finalitat de solucionar els prob lemes dels nens i de le s nenes amb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d' alumnes de tot el món han utilitzat el Mètode KUMON per desenvo lupa r al màxim possible les seves capaci tats.

Entrega este vale en tu Restaurante McDonald's" de Sagrada Familia cuando compres un BIG MAC"

Y lIévate otro ¡GRATIS!

La seva aplicació continuada ha demostrat, a més a més, que amb uns

quants minuts al dia, i sense interferir en el

proç:¡rama escalar, proporciona:

o Un.a base sòlida en matemàtiques. o Hàbit d'estudi. o Autoconfian,a. o Capacitatde concentraciò. o Una actitud autodidacta.

o I, com a conseqüència, una gran millora en totes les assignatures.

Tots els socis de l'Esportiu Claror que s'informin sobre el Mètode KUMON

rebran un regal sorpresa:

932080049 - 932458849 Aquest mes, 1 S DIES GRATlfllS per provar el Mètode KUMON

~KUMON ItllMnN In <fi'u'n fil'! F.rlur.;,¡:lón de Esoar'la . s . a .

~ ¡a¡"dafamilia

Provença, 427·431 (esqulna Sardenya)

• FP Tècnico-pràctica

• Mòdul professional de grau mig (*)

• Formació Ocupacional

• Programes de Garantial Social

• Gabinet psicològic

• Orientació a pares (*) en tràmit

L'escola Sinaí, fundada l'any 1'972, té una àmplia

experiència en la formació de professionals de

l'hosteleria

Pràctiques servei de catering

'Rgstaurant de la C6antonada

~staurant ~ou

CI CÒRSEGA, 562

if 93 450 00 57

~ Menú del dia (amb 4 opcions 1.050 ptes.)

~ Carta

~ Celebracions amb caliu i sopars (fins a 40 persones)

CI PADILLA, 327

if 93 436 68 46

~ Esmorzars

~ Tapes variades

~ Menú . casolà (850 ptes.)

~ Celebracions (fins a 80 persones)

Tot amb un ambient tranquil i agradable Obert tots els dies d'I a 4

. Tot de qualitat amb un servei ràpid i econòmic

de la tarda (dissabtes tancat) Obert de dilluns a dissabte de 7 del matí a 4 de la tarda i diumenges d'I a 4

Servei de '6aterings «Bodes • «Bateigs

c:eonvencions 'Inauguracions

Atenció al client de dilluns a divendres de

5 a 7 de la tarda al tel. 455 77 71

_ Sa~lu~t~ ______________________________________ __

, ESCULL BÉ

;

EL CALÇAT!

Per: Albert Giménez, Uicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror

Equipar-se de manera adequada quan decidim practicar alguna activitat física és tant o més important que treballar bé els exercicis o jugar amb una tècnica acurada. El calçat és un dels elements que més hem de vigilar per evitar lesions i executar amb comoditat i seguretat els moviments.

La ma nca d'una bon a se lecc ió i

un a ade quada adaptació d e l'equi­

pa me nt es portiu és la ca usa d'un

gra n no'mbre de lesion s es po rtives.

Pe r exe mpl e, el co lze d e tennista,

si no tri e m una bon a raqu eta d' es -

quaix, o pro ble mes de pe ll , si la roba

no és pro u transpirable.

Però un de ls e le me nts de més im­

portà nc ia és e l ca lçat, ja que si no

trie~ unes sabatill es adequades a la

pràctica esportiva co rre m e l risc de

Com cuidar les teves bambes

Per ca lça r-se bé no únicament ca l comprar-se unes bon es sabatilles. La cura que

en tinguem condicionarà que sem pre ens facin el mateix bon serve i. Aquestes són

algunes recomanacions pràctiques:

• Han de netejar-se amb un detergent suau, aigua tèbia i un raspall no massa dur.

• No han de sotmetre's a elevades temperatures, ja que la sola mitja podria

encongir-se i separar-se de la so la extern a.

• Quan estiguin molles el millor és deixar que s'assequin a l'aire lliure sense que

els toqui el sól. Mai en un rad iador o amb un assecador de cabe lls.

• Quan no les utilitzeu, deseu-les descordades i poseu-hi dins pólvores de talc

perquè absorbeix in la humit~t.

, sofrir les io ns al tendó d 'Aquil ' les o

dolor~ a la base dels dits del peu.

Quan e nt re m e n una botiga per

co m prar ca lçat es porti u, h i trobem

multitud de sabatill es de tots co lo rs,

de diverses marqu es, sofisticats ma­

terials i incorporac ions d 'e le me nts de

d isse ny que les fan més atractives .

Aquest extraord inari desenvolupa­

me nt aco nseguit en la fabricació de

ca lçat esportiu és fruit de l'aplicac ió

de les més ava nçades tècniques so r­

gid es en e ls diversos à mbits de la

investigac ió.

No so lame nt es tracta de ls profunds

co ne ixeme nts d'anatomia i biomecà­

ni ca a rti cula r, que indubtable me nt han

de posse ir e ls qui es dediquen a

aquesta tasca, sinó ta mbé d e ls ave n­

ços de la fís ica, les tècniques d 'ob­

tenció d'imatges, la res istè nc ia de

mate ri a ls, etc.

Tots aq uests progressos s'han aplicat

en la investigac ió i e l desenvolupament

de l ca lçat esportiu i han desencade nat

un canvi de concepte.

L'objectiu principa l ja no és la dura­

da i res istènc ia -tot i que són e nca ra

ca racterístiques desitjables- sinó l'índex

de protecció que proporciona al peu

i e l re ndime nt esportiu que s'acon­

segue ix a mb la seva utilització.

Cada esport requereix una tècni­

ca diferent d' exec ució ; e ls movi­

me nts del cos humà varien segons

la pràctica esportiva, i també canvia

se ns ibl e m e nt e l treball del peu .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

• AIRE CONDICIONAT

• CALEFACCIÓ studis de <tlimatitza

• VENTILACIÓ Encarnació, 140 . Tel. 932851227 . Fax: 93285 12 52 . 08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL

, ••• PARTS DEL CALÇAT ESPORTIU

Contratacó: cal que sigui de material dur, que cobreixi la

totalitat de l'àrea del tacó i que s'hi adeqüi bé. L'interior cal

que sigui llis, tou i cobert de pell per prevenir butllofes i

pressions al peu. Mi llorarà l'estabilitat late ra l limitant e ls

moviments de les

articu lacions

per sota del f turme ll. .,

, , , , , ,

Sola: determina la quantitat de

xoc que absorbeix la sabatilla. Per

-------

aquest motiu, ha de constar de diverses capes:

Rem untes: la majoria de les sa­

bates deixen poc espa i per als

dits, encara que seria desitjable

que foss in amples a la punta

pe r poder- los moure ll iure­

ment. Així mateix, han d'estar

protegits de cops; ca l reempla­

çar la sola de la puntera de la

saba ta per una cà psu la que

s'acomodi als dits amb un em-

buatat inte rio r.

• Sola externa: ha d'aïllar del fred, repel ·lir l'aigua i ser resis­

tent, ja que és la superfície la que determina la durada de la sabata.

També ha de permetre que a l'inici d'una carrera els dits dels peus

es dobleguin amb facilitat.

Pales: fl exib les

però fermes per evitar tor­

sions del peu. La llengüe­

ta i la vora de la pala cal .

que estiguin embuatades.

La sabata ha de cordar-se

per sobre de la part supe­

rior del peu sense afectar

als moviments de les arti­

cu lacions del turmell i e ls

dits del peu.

• Sola mitja: el material cal que sigui tou per absorbir el xoc. N'hi

ha moltes que incorporen coixinets d 'aire a l'interior dels tacons.

• Sola interna: ha de ser de material dur perquè SUp011i els arcs

longitudinal i transversal anterior. Cal que sigui recoberta d'un

material tou , elàstic i absorbent per impedir la formació de duríci­

es i butllofes.

A més, no tots e ls espo rts es rea li t­ze n sobre e l mate ix ti pus de p.av i­me nt o te rra, a lgun s es practiq ue n sobre te rra dur, d'a lt res sob re he r­ba, parq uet, pi stes sintètiques; . .

És lògic, per ta nt, adapta r e l ca l­çat a totes aqu estes var iab les amb la fita d 'obtenir el màx im rend iment de l'esforç amb la majo r comod itat i e l mínim ri sc de les ions.

Salut

Tingues en compte que ...

Si bé les sabatilles de les marques esportives més conegudes són de bona qualitat, n'hi ha pe més asse­quibles i que garanteixen un bon calçat. Només cal que us fixeu que compleixin els requisits bàsics segons les vost.res necessitats. Com a criteris generals, cal que com­pleixin les següents funcions:

1. Protegir contra les possibles lesi­ons directes causades per xocs, cops, talls o macadures.

2 . Complementar l'estabilitat de l'ar­ticu lació su perior i inferior del turmell , d'acord amb les exigèn­cies específicament espoltives.

3 . Afavorir la mobilitat normal i ofe­rir una ferma subjecció als talons.

4. Disposar d' un interior estable fins al metatars i d'un pis compacte per al recolzament del taló.

5. Tenir una configuració de la sola adequada per transmetre al terra, de manera òptima i segons les exigències, l'energia corporal de­rivada tant del moviment com de la frenada.

6 . Ajustar-se de manera apropiada al peu mitjançant la incorporació d'un embuatat, longitudinal o transversal, o bé d'una plantilla per evitar el cansament i mante­nir el reg sangui¡:i adequat.

7. No ser estretes, per evitar punts de compressió, i deixar llibertat de moviment a la part anterior del peu.

S. Garantir una bona durabilitat, que pot allargar-se si es cuiden cor­rectament.

00 Comença l'estiu i

flRTIVER OPTICS vol ajudar-te a cuidar

els teus ulls.

Relllsl6 optomètrica "..atuïta

Adaptacf6 de lents de contacte tOlies f semlri,fdes

EiRTIVER OP-TICS

AI comprar-te unes ulleres de sol et Regalem

els vidres graduats. (P. V.P. míni m 10.000 ptas)

~ardenya, 365 - Tel. 93 458 39 33 ~~~~~~,,~,

VIleres "..ad""des per a tot tipus d'esports

Fins a lm 30% de dte. a to.ts els socis de l'Esportiu Claror

i Poliesportiu Sagrada Famz1ia -- no acumulable amb altres ofertes--

_ Dietètica

REFORÇA EL TEU COS ABANS NO ARRIBI

EL FRED

per Maria Dolors Villanueva, dÏelisl{[

Carregar les piles abans que acabi l'estiu per estimular el sistema immunitari i enfortir l'organisme de cara a la tar­dor ens permetrà combatre eficaçment els refredats i les grips que el posen a prova en aquesta època. Per aconse­guir-ho podem recórrer a mitjans naturals com l'oligoteràpia, a la ingestió de determinats aliments i a la fitoteràpia, la utilització de plantes amb propietats tera­pèutiques.

L'o li go­

teràpia

és una

branca

de la

med ici na

que consiste ix a

potenciar la in­

gestió de minera ls

que el cos té en petites quantitats. AI cos

n'hi ha una gran varietat i alguns són nu­

trients essencials, components de molts

sistemes enzimàtics de l'organisme. En­

tre els que formen les reserves corporals

hi ha alguns que es troben en grans quan­

titats, com el ca lci, el magnesi, el fòsfor,

el potasi i el sodi . D'altres hi són presents

en petites quantitats que són necessàri­

es per al bon funcionament de la cèl·­

lula, com el ferro, el zinc, el cobre, el

iode, el fluor, el se leni i el crom. Alguns

altres minerals com el manganesi, el mo­

libdè, el silici i el vanadi també formen

part de l'organisme tot i que el seu paper

encara no és del tot clar. Els anomenats

oligoelements essencials són en tots els

éssers vius en una concentració constant

per sota del 0,01 % del pes del cos en

sec, és a dir, sense comptar els líquids.

Tots ells contribueixen positivament,

en major o menor grau, a reforçar el sis­

tema immunitari . Compleixen dues fun­

cions importants: una de bioquímica,

com a part de l'estructura de les cèl·lules,

i una de metabòlica, perquè permeten i

acceleren les reacc ions químiques (ca­

talitzadores) . Per exemple, el se leni és

un poderós antioxidant que afavoreix les

reaccions enzimàtiques amb l'augment

de les defenses, com també ho fan el

iode i el níquel. El zinc també és impor­

tant perquè si ens en manca, disminu-'

eix l'activitat en el tim, la glàndula de la

tiroides, i per tant hi ha una baixada de

defenses.

Aquests minerals podem obtenir-los

amb el peix, els cerea ls integrals, els ve­

getals verds frescs, els fru its secs, la

fruita i la carn .

El mineral més important: el ferro

El cos d'un home adu lt conté

uns 4 grams de ferro, apro­

ximadament. L'organis­

me en processa uns 35 .

mil ·ligrams (mg) al dia,

una quantitat molt més

gran que la que podem

ass imilar mitjançant la

dieta (de ls aliments ingerits n'absorbim

el 10%, tot i que ex isteixen factors que

poden augmentar-ne l'absorc ió, com

l'àcid ascòrbic o vitamina C i la presèn­

cia adequada de calci).

El paper que juga el ferro en el nostre

organ isme és primordial, perquè forma

part de l'hemoglobina, les ferroproteïnes

que actuen com a transportadores d'oxi­

gen molecular. També ajuda en el meca­

nisme d'oxidació, necessari per a la sín­

tesi de grans molècules en totes les cè lu­

les del cos.

Una suplementació de fosfat de fer­

ro, que és fàci lment absorbible, pot cu­

rar una infecció respiratòria en les pri­

meres fases.

El ferro és el mineral

més important perquè forma part de les ferroprotei"nes que

transporten oxigen molecular

Els símptomes de deficiència de fer­

ro abracen l'anèmia, la fatiga, la debili­

tat, la disminució dels limfòcits i, sobre­

tot, un baix nivell d 'hematies i hemoglo­

bina a la sang.

El ferro es troba en una gran varietat

de fruits secs, en les carns vermelles (bou,

xa i i pollastre) i concretament en les vís­ceres, en els rovells d'ou, en el peix, el

marisc, la mongeta verda, els pèsols, les

full es verdes, la patata, els cereals en

flocs, el pa blanc i l'arròs.

___ _________________ Dietètica

CONFIA EN LES PLANTES MEDICINALS

L'ús de determinades p lantes am b contrastades propietats terap èutiques augmenta la immunita t i ajuda a e liminar e ls

bacteris i certs virus. Tenen, a més, un avantatge, i és que alleugen e ls e fectes secundaris dels antibiòtics i prevenen e l

creixement d 'altres microorganismes perjudicials que apareixen quan els antibiòtics eliminen els bacteris prote tors. Tot i

així, cal consultar un especialista abans d 'usar aquesta mena de productes, sobretot en cas d'embaràs o si es prenen altres

medicaments.

-All

És un producte natural amb

propie ta ts nutricionals i

medicinals notables atribuï­

des al s seu s compos tos

su lfurosos. És antioxidant,

antiinflamatori, redueix els

nivells de colesterol i millora

la circulació sanguínia.

La ingestió de vitamines i la fitoteràpia

La vitamina e té un efecte imme­

diat sobre la immuni tat, ja que si ens

en manca, dismin ueix la mobili tat de

les cèl- Iules fagocitàri es, que són de­

fe nses del sistema immun itari , i en

els processos infecciosos s'ox ida més

I vitami na C. Quan es donen infecci-

Eucaliptus o farigola

Una infusió després de menjar ajuda a nete­

jar el sistema respiratoli. Amb la fatigola també

podem prepat-ar sopa, un remei centenati que

el nostre cos agrairà quan arribi el fred.

Equinacea angustifolia

Combat la infecció del sistema respiratori su­

perior i u rogenital, les infeccions cau sades

per paràsits i els fongs.

ons de repetició és necessa ri pren­

dre- la, perquè segur que ens aj udarà

a mi llorar.

La ri boflavina o vitamina B, qu e

trobem en ca rn s i ce rea ls sobreto t

integrals, té la seva importà ncia dins

la immunitat. També podem pren­

dre-la amb sup lementació de Il eva­

dura de ce rvesa en po ls que afegi­

rem al iogurt, una altra manera de

Olis essencials

Es consideren antibacte ris.

Amb unes gotes en el bany

calent combatrem refredats

i grips. Les inhalacions de

bafs afavoriran la correcta

p en etració de l'oli a ls pu l­

mo ns infecta ts i a les vies

nasals.

p rendre defe nses per a l ' i ntest í .

Un cop més ve iem que una d ieta

va riada és fonamenta l per ev ita r ca ­

rències i reforça r el nos tre o rga ni s­

me. Però, a més d e l'ali mentac ió,

l'homeopati a i la fito teràpi a o ferei­

xe n mo lts a l tres reme is i tamb é

mes ures anti sè pt iqu es preve ntives

(vegeu el quadre de plantes medici­

nals).

AYda. Gaudf, 8 bga. (Davant Temple Sgda. Famnla)

934565775

C/MaIlora, 490.

(Cantonada Cartagena) +. +. 932471964

FINQUES SAFA L A IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. F AMILIA

Tegustaría conocer .. . Comidas y cenas para grupos yempresas.

15 ANYS AL SEU SERVEI

FINANCEM EL 100%

HIPOTEQUES DES DEL 3,5% Propuestas de menú a su medida.

SI TE GUSTA COMER B/EN .. _. R E PET/RAS .. !!

PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS.

OBSEQUI ESPECIAL D'UNA TELEVISIO EN LA CO MPRA O LA VENDA D' UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA ABANS D'ACABAR EL MIL.LENI. •

*Presentanl aquest anunci a l'iniciar la relació comercial

I

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENTE. T.93 456.57.75 Srta. Dolors

ESPORTS DE MUNTANYA: TOTHOM

A ENTRENAR-SE! Nou Can Caralleu inaugura la temporada 1999-2000 amb un programa d'activitats de muntanya que inclou entrena­ment específic per a esquiadors, ciclistes, barranquistes i muntanyencs de tots els nivells. Una iniciativa única en l'àmbit dels poliesportius municipals i privats.

Sandra Martín

Els esports de muntanya necess i­

ten el suport d ' una preparac ió físi ca

adequada que permeti gaudir se nse

riscos de les ions o acc idents. Però

aquesta afirmació tan bàsica en altres

esports passa desapercebuda quan es

parl a d 'esquí, excursionisme, descens

de barrancs, escalada o bicicl eta de

muntanya.

Sens·ible a aquesta necessitat, l'es­

portiu Nou Can Caralleu ha previst,

en el programa 1999-2000, un bl oc

de manteniment i millora de la condi­

ció físi ca per a la pràctica d'esports de

muntanya. Les sessions estan dirigides

a tot tipus de gent, des de practicants

habituals de l'esquí o la bicicleta de

18 TOTClAROR

muntanya fins als alpinistes i corre­

dors de curses d'alt nivell, passant pels

excursionistes i esca ladors afi cionats.

Supervi sades pel Centre Excursionista

de Catalunya i coordinades per l'en­

trenador pro fess ional Ri ca rd Vil a i

M ontoliu , aqu estes sess ions fo rm en

part d ' un programa d 'activitats de

muntanya que inclou, també, l'Escola

Espo rti va per a Infants i l ' Esplai d e

Natura.

Per entendre aquesta inicitativa cal fer

una ullada a l'evolució del muntanyisme.

Ens els inicis, era una acti vitat realit­

zada per autodidactes que amb prou

feines podien sortir cada cap de set­

mana. Aquesta cultura de l'autoapre-

El muntanyisme, en els inicis, era una activitat realitzada per autodi­dactes. Aquesta cultura de Tautoaprenentatge encara perdura

nentatge va durar fins a l'apari ció dels

grups d 'alta muntanya i els cursets es­

pec ialitzats dels cl ubs excursionistes

com els del Centre Acadèmic d 'Esca­

lada (CADE) del Centre Excursionista

de Catalunya. Ai xí, se solucionava la

qüestió de la formació tècnica d'es­

ca ladors i muntanyencs però es dei­

xava de banda la metodologia d 'un bon

entrenament.

El s anys 80 es van caracteritzar

per la millora del materi al i la roba

d e muntanya, avenços qu e als 90

es van multipli ca r. L' augm ent d e

practi ca nts i de proves competitives

dels últims anys ha propiciat la in­

co rpora c ió d e noves gen erac io ns

d ' espo rtistes amb una cultura de

l 'entrenament tutelat. Malgrat to t,

_____________________________________ ]EnfQMnft

en l'actu alitat, hi ha un desco nei­

xe ment general de les poss ibilitats

qu e o fe reix un a preparac ió física

gui ada de ca ra a rendir més en es­

ports de muntanya.

Ri ca rd Vila afirma que "ca l una tas ­ca de mentalit zació del co l·lectiu muntanyenc". Després d'entrenar al­

pinistes i esca ladors de renom naci­

onal i internacional com Anna Ibàñez

(6~ Copa del M ón 1991 d 'esca lada

es po rtiva), Arace li Sega rra (Eve rest

1996) o Ferran Lato rre (Piolet d 'Or

1994), Vila és un gran defensor de

l 'entrenament per a gent "normal", sense aspiracions a guanyar títols. El s

benefi cis d 'aqu esta preparac ió són

diversos : evita les ion s, redueix ri s­

cos, permet objectius més ambicio­

sos i fa gaudir més de l'activitat. A

més, Ri card Vila afegeix que "l'en­trenament ajuda a recuperar-te quan has finalit za t l'escalada, l'excursió o l'es quiada ".

Núria Tria i Miquel Pintado són un

exemple de practicants d 'esports de

muntanya "bàsi cs" que s'e ntrenen

per gaudir més de les seves sorti­

des. "Ho faig per anar més preparat a la muntanya", expli ca el Miquel,

"em sento més fort, àgil i resistent, a part del bon ambient que hi ha". Tots dos coincideixen que des que

s'entrenen valoren més "què pots fer i què no".

~IXAMPL~

Fin s ara, el sistema més utilitza t

és el manteniment físic en gimnas­

sos i ce ntres generali stes, ll ocs que

aglutinen gent amb afi cions diverses.

La intenció de Nou Can Caral leu és

ben diferent, es tracta de fomentar

la idea de punt de trobada, "un lloc on es fan amistats i es crea un ambi­ent social entre gent amb les matei­xes aficions", apunta Ricard Vil a.

Seguiment personalitzat

El procés que seguiran els interes-.

sats en el programa de preparac ió

física constarà de tres fases: revi sió

mèd ico-esportiva, entrevi sta perso-

Hi ha un desconeixe­

ment general de les possibilitats que ofereix una preparació específi­ca guiada. Els beneficis

són diversos: evita lesi­ons, redueix riscos,

permet objectius més ambiciosos i fa gaudir més de l'activitat

nal i test de condi ció fís ica. L'entre­

vista i el test marca ran el perfil i el

programa d 'entrenament més ade­

quat a cada persona segons l' in te rès

esportiu i les poss ibilitats físiques. A

tot això, Ri ca rd Vil a hi afege ix una

co ndi c ió imp resc indibl e, "e l grau d'implicació de l'esportista". A més,

la fl exibilitat horàri a permetrà que,

tant si es vol entrenar en grup o de

fo rm a indivi d ual, to th om trobi e l

temps necessa ri .

"L'esport és sa lut ben fet". Amb

aquesta frase, Ri ca rd Vila resum la fi­

losofi a d'aquest programa d 'entrena­

ment i manteniment físic per a es­

ports de muntanya. El tècnic argumen­

ta que el cos està dissenyat per mou­

re's, "el sedentarisme és dolent físi­cament i també mentalment".

especialistes

en complements

vet ta t'fàctica

Ïle ta natació

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR

Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu

'sagrada Famflia)

CatS/egs Llibres Revistes · Cartells Tríptics Díptics Adhesius Sobres i cartes . Imatge corporativa Servei d 'escsnner Grabació CD-ROM Plataformes Pc & Mac

CI àpols, 285 (enh'e Cor cega i Rosselló) Tel. 93 458 73 03 Fax: 93 '159 lL1 15

Autoedició

Fotocomposició

Disseny

Filmació

Multimèdia

Publicitat

Switzerland Baskervllle

Servei d'hostelería

en general per a:

Col·legis

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl .

HOSTESA-' Tel. 93 455 13 07 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

El teu "Cau"

Vine amb els amics i amigues després de fer esport .

El dia 8 d'octubre recull el teu regal Sardenya, 333 baixos (a l'interior de l'Esportiu Claror)

Tel. 93 457 26 41

OT

~ V E

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 4~7 bis 450.49.70 436.84.57

Pintor Fusteria

Caixes fortes . Persianes

Manyà Metal.listeria d'alumini

Neteja industrial Reixes

Sist. de seguretat Guals

Portes automàtiques Gravats

Tot tipus de claus

Neteja i manteniment

Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

]j¡r¡/JJ~Jt]J.1l1í~91Ji1ts; di@ ~@ 1flift:1te:i@ di@ ~J)1E-'sFZq)jr¡fJil/!JJ. fCV@l!(!);r{ fi rd1flJ:~

P'@1iiiflJ:Si[a@1ffiiÍIIJJ. SXrJWJJIl@di@ ffi@1ílí1J.iikii@.

~IC C/ Córcega, 612 (esq. cartagena)

Tel./fax. 93 435 30 17

Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto

Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos

35 % DTO. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror

J.

I II

Societat

BARCELONA QUE CADA DIA SIGUI FESTA

D'aquí a pocs dies comença La Mercè, la Fes­

ta Major de Barcelona. El nucli antic es vestirà

de festa, com també ho faran altres barris de

la ciutat al cap de pocs dies. I és que, al marge

de La Mercè, hi ha gairebé vuitanta festes ma­

jors dels diversos barris que conformen un ca­

lendari força atapeït. D'on neix l'organització

de les festes majors? Són totes iguals? Quan

costen? Per a qui s'organitzen? Viuen un bon

moment o pateixen una tendència a la baixa?

Durant quatre dies, del

23 al 26 de setembre, molts

escenaris de la ciutat s'om­

pliran de gent i festa: co­

mençarà La Mercè, consi­

derada la Festa Major de

Barcelona.

És organitzada per l'lns-

'titut de Cultura de l'Ajunta­

ment de Barcelona i té lloc,

bàsicament, a l'entorn del

centre de la ciutat.

La Festa de la ciutat

La Mercè celebrarà en­

guany la 22a edició. I és

que, tal com la coneixem

avui, és fruit de la tasca

dels primers ajuntaments

democràtics. Des de la

recuperació de la festa

l'any 1978 fins al 1982, i

després de molts tombs i

èpoques de decadència,

La Mercè va experimentar

una transformació radical.

El concert de Lluís Llach

al Liceu (1979), l'estrena

del correfoc com a ele­

ment festiu (1980), la uti­

lització del Moll de la Fus­

ta per a activitats infantils

i el naixement del primer

espectacle integral de foc,

música i aigua a les fonts

de Montjuïc (1981), els

primers balls de gegants

acompanyats per imatge­

ria festiva .. . Es tractava

d'actes que barrejaven el

to reivindicatiu d'una cul­

tura -malmesa amb les ga­

nes de demostrar el gran

potencial de la ci utat.

Als anys 90, activitats

com la gimcana, l'especta­

cle piromusical o els con­

certs de grups de primera

fila han fet que, a poc a

poc, La Mercè es convertei­

xi en una festa molt plural i

completa, a l'alçada de les

exigències d'una gran ciutat.

per Sergi Larripa i Ester Benach

TOT CLAROR 21

_ Societat

El s orígens de les

festes de La M ercè,

pe rò, só n m o lt més

anteriors a 1978.

Orígens de la Festa

Podem remuntar-nos

fins al segle XVII per veu­

re que, des que el 1680 la Verge de la Mercè va

ser nomenada Patrona de

Barce lona, per les dates

del seu sant ja s'organ it­

zava algun acte que hi te­

nia relació. Hi ha constàn­

cia que, a mitjan del segle

XIX, els carrers de les roda­

lies de l'esglés ia de la M er­

cè (carrer Mercè, Ample i

Enca nts) es guarn ien amb

elements festius.

La primera festa popular,

però, no arribaria f in s e l

1871 , amb l'Ajuntament pre­

sidi t per l'advocat republi cà

Francesc Soler i Mates. En

aquella època també forma­

ven part del consistori Rius i

22 TOT CLAROR

Ta u­

let, co m a president de la

"sección de festejos", i Milà

i Fontanals, com a respon­

sable de la secció artística.

Aquella Mercè del 1871

va destacar per l'organ itza­

ció de molts i val'i ats actes,

però segons les cròniques

de l'època va ser Rius i Tau­

let qui, durant els períod es

com a alcalde, va donar un

autèntic impuls a la Festa.

De fet, són les festes del

1872, 1874, 1877,1881 i

1884 les que es record en

més lluïdes i les que han fet

identificar Rius i Taulet com

"l'a lcalde que es va inventar la Festa ".

Temps de crisi

El 1904 se celebrava l'úl­

tima Mercè organitzada per

l'Ajuntament. Els anys pos­

teriors les festes només tin-

Rius i Taulet va ser considerat "l'alcalde que va inventar la Festd' per l'impuls que va donar aLa Mercè

drien caràc­

ter religiós. Durant els anys

20, alguns carrers de la ciu­

tat, sobretot del barri de La

Mercè, van continuar ce le­

brant modestes festes. Des­

prés arribari en e ls agitats

anys de la RepClbli ca i la

Guerra Civil.

Deu anys in iciada la post­

guerra, e l 1949 , el ca rrer

Petritxol va intentar recupe­

rar les festes de manera lo­

cal, no sense el vistiplau de

les autoritats. El 195 1, l'al­

ca lde falangista Antoni Maria

Simarro recuperà la Festa

amb dimensió d e c iutat,

però en un es cond ic ions

força precàri es.

Seria amb l'arr ibada de

Jose Maria de Porcioles a l'al­

caidia (entre 1957 i 1973)

quan es donaria un decidit

impuls a la celebrac ió de les

festes de La Mercè, amb

noves activitats teatrals ,

musicals i escenogràfiques.

Els últims anys del fran­

quisme es consideren anys

de decadència de La Mer­

cè. El 1974 va ser el darrer

any en què es va incloure

en el programa oficial el Dia del Caudillo i la Fiesta de la Hispanidad com a elements

d'un programa de Festivales de Otoño ini c iat amb les

Festes de La Mercè.

Amb la Transició inicia­

da l'any 19 75, el primer

Aj u ntament democràtic

va proposar-se definitiva­

ment recuperar les Fes­

tes. L'any 1978 es va fer

la primera edició de la

nova època i es va ini ­

ciar l'evolució descri­

ta anteri orment.

Les altres Festes Majors

La M ercè, però, no és

l'ú nica de les festes majors

que se celebren a Barcelona

amb arrels històriques.

Cal tenir en compte que

els actuals barris de Sarrià,

Horta, Gràcia o Sant Andreu

eren fins a finals del segle

XIX i principis del XX (segons

el cas) viles independents

de Barcelona i, com a tals,

tenien festa pròpia. Un cop

annex ionades a la c iutat,

van mantenir les seves fes­

tes donat el pes històric que

posseïen. El resu ltat és que

actualment a Barce lona hi

ha una t rentena de festes

majors.

Des del gener, quan té

lloc la Festa Major de Sant

Antoni, fin s al novembre,

amb la de Sant Andreu, el

calendari apunta cada mes

algun lloc de la ciutat on Un

barri està de festa. El punt

més àlgid el trobem el mes

d'agost, quan se ce lebren

dues de les festes amb més

notorietat, la de Gràcia i la

de Sants. L'engalanat dels

carrers d'aquests dos barris

és un dels trets més pecu li­

ars, que atreu tant turistes

com ciutadans de Barcelona.

Elements comuns

Totes les festes majors,

tinguin més o menys tradi-

ció, co mparte ixe n un tret:

una arrel que les identifica i

que dóna motiu a la ce le­

bració, ja es tracti d'un sant

o patró a qui fer hono r o

d'un fet concret per celebrar

i que uneix veïns i veïnes.

Per això, la majori a tenen

lloc a l'entorn de les dates

del sant o patró que dóna

nom al barri , com és el cas

de Santa Eul àli a, Sant

Cristòfol, Sant Josep Oriol. ..

Les arrels litúrgiques, si

bé són d ifíci ls de ca nviar

- perquè són les que des d'an­

I tuvi originen una Festa M a­

jor, no són inamovibles. El

motiu per celebrar pot vari­

ar, però sempre manté, d'al­

guna manera, un cert ca ire

religiós .

El barri de la Sagrada Fa-

La primera mei­tat del segle XX La Mercè va patir una època de decadència i precarietat, sense apenes actes lúdics

míli a, per exemple, va ce­

lebrar durant molts anys la

seva festa per Sant Pere, al

mes de jun y. L'any 1977,

amb l'arribada de la Demo­

cràcia, es va decidir ca n­

viar de data i organitzar-la

e l mes d'abril, co incidint

amb els dos pat ro ns de

Cata lunya, Sant Jo rd i i la

Verge de Montserrat.

Una mos tra d 'aquest

co mpon ent re li giós que

envo lta tota Festa M ajor és

la ce lebració, indi spensa­

ble, de la mi ssa. En molts

pobles i ci utats, com tam­

bé a La M ercè, la missa és,

juntament amb el pregó,

l'acte més important que

obre el programa.

Altres festes es prepa­

ren ..il l voltant de les dates

que simbo litze n l ' acaba­

ment d'una fe ina de tem­

porada, com la Festa M a­

jor de La Vinya (distri cte de

Sants-Montjuïc), que se ce­

leb ra al sete mbre un co p

acabada la verema.

Aquest vessant litúrgic o

tradicional de les festes es

manté, però no és el que

els dóna més vivacitat. Per

bé o per mal, experimen-

Societat

L'arrel que iden­tifica tota Festa Major acostuma a ser la celebra­ció del sant o pa­tró del poble, la ciutat o el barri

El correfoc guanya cada any nombre de participants . S'està conertint en un dels més prestigiosos del país. Dissabte 25, a les 20. 45h., amb sortida a l'Avda. de la Catedral.

Principals actes de la Mercè'99

1. Toc d'inici i Seguici Popu­lar de Barcelona Dijous, 23 de setembre (19.45 h - Pl. Sant Jaume). A continu­ació, passejada de dracs i bès­ties de foc (21.30 h) i Xambanga de gegants (22.00h - Pl. Urquinaona).

2. La cavalcada de La Mercè "La porta del mll'lenni" Divendres 24, a partir de les 17.00 h (punt de concentra­ció: Passeig de Gràcia-Casp)

3. Piromusical: cent anys Diumenge 26, a les 22.00h, a l'Av inguda de la Reina Maria Cristina

4. Concerts 40 Principales "La música de la Mercè 99" Al Palau Sant Jordi: Dissabte 18, a partir de les 18.00 h, podreu veure Marc Martínez, Pedro Guerra , Andrés Calamaro i ]arabe dePa lo . Diumenge 19, a partir de les 20.00 h, tocaran Jarana, Javier Garcia, SBS, Sargento Garcia, Lou Bega i el Chaval de la Peca.

5. Festa al Cel: Festival Aeri de Barcelona Un dels actes destacables en el marc de la Festa al Celés la Trobada Internacional d'Estels (dissabte 25, cie 10.00 a 20.00 h i diumenge 26, cie 10.00 a 15.00 h, a la Platja del Bogatell , Pg. cie la Nova Icària , Platja Nova Icària , Pg. Ma­rítim i Pg. cie la Marina).

6. Gimcana 1MB de la Mercè Diumenge 26, cie 10.00 a 17.00h pels carrers i places ci e Barcelona

7. IV Mostra d'Associacions de Barcelona: Que gran és ser granI A la Plaça Catalunya, entre el 23 i el 26 cie setembre.

TOT CLAROR 23

_ Societat

Festes Majors a la baixa?

L'evolució del temps i de

la soc ietat ha fet que les

festes majors d'avui dia poc

tinguin a veure amb les de

fa dècades: han ca nviat de

conce pte.

Per exemple, com expli­

ca Antoni Viñas, "a ls anys 50 la gent assistia a la festa i la vivia perquè era una de les poques oportunitats de veure un grup musical, ci­nema a l'a ire lliure, veure els cas tellers o els gegants ... Ara, pel que fa a contingut han baixat molt"

La presència dels mitjans

de comunicació i la prolife­

ració de centres d'esbarjo ha

multipli cat l'ofe rta lúdi ca

24 TOT CLAROR

dels ciutadans. A les Festes

Majors, que han deixat de

ser l'única font de diversió,

cada cop els és més difícil

oferir espectacles de prime­

ra fil a. Això és el que fa que

mo ltes perso nes, co m

Antoni Viñ as, afirmin que

"les Festes Majors van a la baixa. ".

Les Festes M ajors ja no

són tan importants pels seus

continguts com per eri gir-se

en punt de trobada, no no­

més dels veïns i veïnes, sinó

de gent d'a ltres barris que

busca passar "nit de festa d i­

ferent".

Aqu es ta és una no va

tendència que també té els

se us d etrac to rs, so breto t

aquells que pensen que la

raó de ser d'una Festa M a­

jor és que els veïns hi par­

ticipin, s' involucrin i, sobre­

tot, s'hi trob in còmod es.

Un d'aqu es ts casos es

viu al barri de Gràcia. El res­

sò que han assolit les fes­

tes, en ple mes d'agost, i la

desmesurada assistència de

públic no satisfà alguns dels

veïns; mo lts c reu en que

l'aportació lúdica no com­

pensa els talls de trànsit, la

brutícia, les all aus de gent

o els soro lls nocturns.

Qui organitza una Festa Major?

L'organització d'una Fes­

ta Major té un alt co mpo­

nent de participació ciuta­

dana, ja que moltes neixen

de la base del poble, dels

veïns i veïnes o de les enti­

tats .

El grau d ' implicació dels

aju ntaments locals és tam­

bé un factor a considerar. A

Sabadell o a Santa Coloma

de Gramenet, per exem­

ple, la implicac ió i la col·-

laboració és molt estreta,

com en la majori a de po­

bles cata lans.

A Barcelona el cas és di­

ferent: l'Ajuntament or­

ganitza i dirige ix les festes

de La Mercè, considerades

les festes de Barcelona (tot

i qu e aq uest punt enca ra

desperta controvèrsia per la

ce ntralitzac ió qu e tenen '

res pecte un so l di stri cte).

En ca nvi, és difícil que un

ciutadà de Barcelona pugui

assa bentar-se de totes les

festes que s'a rriben a orga­

ni tzar a la ciutat, fruit de la

d esce n tra I i tzac i ó q u e

l'Ajuntament ha fet ca p als

di stri ctes.

Cadacun controla l'orga­

nitzac ió de les festes popu­

lars i tradi cionals en cada

barri i deixa que la iniciati­

va i la direcc ió parteixi de

les entitats i ciutadans de

la zona. Amb això i tot, sí

que des de l'Ad ministrac ió

s' intenten unificar zones

properes perquè fac in les

festes co njuntament, per

abaratir els costos i dedicar

més esforços i diners a la

preparació dels actes, sem­

pre res pectant les arrels i

els motius de cada ce lebra­

ció .

El fet que l'organ itzac ió

d'aquestes festes parteixi de

les entitats també té els seus

problemes. Si són poques o

aglutinen grups reduïts és fà­

ci l que la festa es fac i un

any però no el següent, com

el cas del barri de La Salut,

a Gràcia.

Com es financien les festes?

El cost que suposa una

Festa M ajo r pot variar se ­

go ns e l nombre de dies

que duri i la quantitat i qua-

L'organització d'una Festa Major té un alt component de participació ciutadana, mol­tes neixen de la base del poble

litat d els actes. Les fonts

per finança r els costos, si­

gu in quins siguin , pod en

ser diverses: aportacions de

les entitats que les organ it­

zen, subvencions de l'Ad­

ministració i els patrocina­

dors.

El que es reculli de les

aportacions eco nòm iqu es

dels veïns i entitats depen­

drà del teix it associatiu del

barri i de la força de les en­

titats; passa una cosa sem­

blant amb les subvenc ions

provinents de l'Administra­

ció local, que també depe­

nen del grau d'implicació de

l'ajuntament i del nombre

Societat

de festes de cada distr icte,

entre les quals, l'administra­

ció fa una distr ibució equ i­

tati va .

Calendari de Festes Majors a Barcelona

Sobre el grau d'imp li ca ­

ció de l'Admi nistració en les

fes tes de barr i, Antoni Viñas

creu que "sempre és millor

que la part icipació de l 'Ajun­

tament se centri a faci li tar in­

fraestructura més que a p ren­

dre el protagonisme o impo­

sar o negar les iniciatives ve­

ïn als".

Davant les du es prim e­

res vies de finançament, el

patrocin i esdevé la desitja­

da perquè permet que em­

preses pri vades assumeixin

el cost d 'un bon grup musi­

ca l, un sopar de Festa Ma­

jor ben ll uït o un especta­

cl e pirotècni c amb més o

menys petard s.

Sant Antoni

Santa Eulàlia

~ç~~==========~ Barri del Pi i Sant Josep Oriol

Guinardó i Sagrada Faml1ia

Can Caralleu/ Ca n Clos/ Baix Guinardó/ Paraguai­Pe rú/ Penite nts-Texo ne ra/ Prospe ritat i Santa Rosa lia

Baró de Viver/ Besós/ Bon Pastor/ Can Baró/ Casc Antic/ Ciutat Meridiana/ Coll/ Estre lles Altes/ Font d'en Fargues/ GuineuetaILa Font del GoslLa Paul Parc Va ll d 'Hebro n/ La Po rta/ Ra mó n Al bó/ Roquetes/ Sant Genís d'Agudells/ Torre Baró/ Tres Torres/Trinitat Nova/ Trinitat Ve lla/Turó de la Peira i Zona Universitària .

, GAU DI

Ò PTI C S

J].!JlO Ba rri de l Ca li/Ca rme II Ravai/Pobl e Sec/ Sa nt Cri ·tòfol/FM allbona i Vila Olímpica.

Gràcia/ Sants/ ant Ramon i Sant Roc.

SETEMBRE ........ ~ __

Ant.ic Barri Indians/ Barceloneta/Barri de la Mer­cè/ Camp d'en Grassot/Ga lany/ HortalLa Borde­talLa ClotalLa Ri beraILa Sa lut/La VInya/ Les Pla­nes/ Montbau/ Poble Nou/ Sa rde nya/ Va llca rca/ Va llvid re ra/Verdum i Via Trajana.

Ca nye ll es/ Co ng rès, Esqu e rra Eixa m p le / Hostafrancs/ La Rambla/ Les Corts/ sant GervasV Sarrià i Torre L1obeta.

O~ Clot-Cam p de l'ArpaILa SagreraILa Verneda i Sant Andreu.

Q~~L-==============~ (no hi ha cap festa major)

QUAN DE TEMPS FA QUE NO ET GRADUES LA VISTA?

POSEM A LA TEVA DISPOSICiÓ DE FORMA GRATUïTA L ' ÚLTIMA TECNOLOGIA

PER A UN COMPLET EXAMEN VISUAL I , A MÉS ,

I PER LA COMPRA D'UNES ULLERES ET REGALEM UNES ALTRES * I

HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA?

SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A UN ESPORTISTA COM TU :

PRÀCTI~UES , CÒMODES I MOLT FÀCILS D'USAR.

VINE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDí ÒPTICS

" ESTOC LIMITAT

C / MALLORCA 4 37 (C ANT ONADA PADILLA ) TEL. 93 4 36 72 40

_ Societat

CARME SAN MIGUEL, NOVA REGIDORA

DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE

"CAL POTENCIAR lA VEU DE CADA

BARRI I FER UN ESFORÇ DE DISSENY

CAP Al POLICENTRISME"

per Ester Benach

Es defineix com "una ciutadana de Barcelona que ha tingut la sort de treballar sempre per la ciutat dins l'Administració pública 11 i com una persona que prefereix "treballar que figurar". Es tracta de Carme San Miguel que, des de les passades eleccions municipals, és la nova regidora del Districte de llEixam ple.

Finals de juliol. La ciutat come nça a paralitza r-se i a so mi a r e n les vaca nces

d'agost. A la seu del Distri c­te de l'E ixample es nota la ca lma. Esperem la nova re­gidora, una barcelonina de 44 anys lli ce nciada en Ci­ències Físiques i Tècnica de sistemes informàtics, casada i amb dues fill es.

Des prés d 'un a esto na d'espera ens convida al seu despatx per parl ar de la nova etapa com a regidora de l'Ei­xample, un distri cte que no

26 TOT CLAROR

li és desco negut ja que, a més de se r regidora-presi­denta de la Comissió de Mo­bilitat i Seguretat de l'Ajun­ta ment de Barcelona des de 1995, durant l'últim any i mig ha estat la pres id e nta del Co nse ll Muni cipal de l Distri cte .

Com es planteja aques­ta nova etapa com a regi­dora?

L'Eixample és un distric­te que conec molt bé. Tota la meva famíli a és d'aquí, hi he viscut des de petita ...

A més, aqu est a ny i mi g com a pres identa del Con­se ll Municipal ha estat molt important perquè he cone­gut as pectes concrets de di­fe rents barri s. Per exemple que, e n contra de l que es diu , hi ha molt te ixit asso­ciatiu i que l'únic que pas­sa és qu e és un di stri cte mo lt gra n, que té c in c gra ns barri s a mb un a es­tru ctura associativa dife­re nt.

Potser és un teixit asso. ciatiu poc cohesionat?

Sí, està poc cohesionat. Com que és un d istri cte tan gran la cohesió s'ha de fer en cadascun dels cinc bar­ri s. De la mate ixa mane ra que s'ha fet una descentra­li tzac ió de la ciutat ca p als di stri ctes, és molt possi ble que es fac i des d'aquests als ba rris. Haurem de potenci­ar la seva veu perquè la ve u

dels di strictes està bé però, per a mi , és una mica artifi­cial.

Artificial? Sí, pe rquè la ge nt o se

sent del seu barri o del seu ento rn més immediat o ja se se nt de Barce lona. Les coses que vo len les vo len

al se u barri. Pe r això, ca l mirar a cada barri , què li fal­ta, fer un esforç de disseny que és el que l'Ajuntament de Barcelona porta fent fa molt temps, e l poli centris­me. Aquesta ciutat ha de­cidi t que ha de tenir molts centres. Hi ha el centre per antonomàsia que és la pla­ça Catalunya i e l passe ig de Gràc ia pe rò, a més, cad a barri de la ciutat ha de te­nir suficient activitat i ofe r­ta pe rquè sigu i e ll sol molt ca paç i perq uè la ge nt es desplaci perquè vol no per necess itat.

!lÉs un districte que conec,molt bé. Hi he viscut des de petita i ser presidenta del Consell Mu­nicipal m 'ha fet conéixer aspec­tes més con­creis 11

Societat

La regidora confirma que el barri de la Sagrada Família tindrà més equipaments socials i culturals

Tot i que el Pla d'Actuació Municipal per als propers anys

s'està definint, Carme San Miguel ens va avançar alguns dels

projectes que es preveuen al barri de la Sagrada Faml1ia: ''De moment està en marxa el projecte de la bibUoteca dins del

mercat de la Sagrada Família, una residència per a gent

gran al carrer Castillejos, entre Mallot'ca i Provença, un

institut al carrer Marina a l'illa coneguda com a Talbot

'i una instal · lació pendent d'acabar de decidir al que és

l'illa Mirúrgia, on s'obrirà l'interior d'illa pels veïns".

Entre els projectes que ja s'han desenvolupat al barri com

a proves p ilot Carme San Miguel va destacar l'assaig del Dia

Sense Cotxes fent el tram del carrer Provença, entre Lepant i

Dos de maig, cie vianants. San Miguel va assegurar que "s'ha

d'acabar d'estudiar el que pot impUcar convertir aquest

tram en una zona de vianants, pel que f a a l'aparcament

i als serveis on necessitin arribar els cotxes, però ens p lan­

tegem fer-ho". També es va mostrar satisfeta de l'experièn­

cia del camí escolar engegat per l'escola Tabor i altres enti-

Però per a un districte tan gran com l'Eixample, tres biblioteques o qua­tre poliesportius munici­pals són insuficients. Do­tar els barris perquè si­guin prou capaços es tra­dueix en un augment dels -equipaments públics? I La lli sta de l que s'ha fe t és important, però quant a temes de poli esportiu s, bi­bli ote qu es ... és ev id e nt que s' ha de seguir avançant perquè el di st ri cte és molt d e ns. Pe rò ta mb é s' ha n d'utili tza r aque ll s equipa­ments privats amb els qual? es pugu i arri bar a conven is pe r dona r més fl exi bilitat sempre que es vigili una dis­tri bució co rrecta qu e no crei problemes als equipa~ ments ja existe nts, equ ili­brant l'oferta i la demanda.

Aquest model de ciu­tat policentrista ajudarà a planificar una ciutat amb

menys problemes de mo­bilitat, una de les seves responsabilitats actuals com a regidora de Mobi­litat i Seguretat?

Sí, e l transport púb li c es­tava disse nyat inicia lme nt, aquí i a totes les ciutats del món, de manera radial amb un centre des d'on el trans­port anava a tot arreu. L'es­fo rç que s'~stà fe nt ara a la ciutat és que no només exis­te ixi aquest transport radial ~ ue se mpre obliga a passar pel ce_ntre sinó que existei­xi un sistema de xarxa. La línia 9, que fa poc que' s'ha ap rovat, lliga punts de la ciu­tat sense que calgui passar pe l centre. En aquest sentit tota m i llo ra de l transpo rt públi c qu e no sigui radi al també redunda rà en pene­flci de l tram central: .

Com valora la dotació actual pel que fa al trans­port públic?

tats clel ba rri: "Ha anat molt bé i, segurament, ens serf/irà

pel' expandir-la a altt'es escoles de la ciutat. En aquest

sentit, el barri de la Sagrada Famíha hel estat el pianet·

gràcies a l'interès i l'associacionisme actiu".

Pel que fa a ls problemes d'autoca rs al voltant cie la Sagra­

cia Família i a alguns problemes de violència a la plaça , la

regidora va afirmar que "el tema dels autocars s'ha arreglat

fm·ça. Comencen a aparcar als jardins de Marina, excep­

te alguns que s'aturen cinc minuts per fet· la foto 'i tornen

a engegar. La situació ha millorat però hi ha coses que,."

si volem que Barcelona es convertei.:'r:i en una c'iutat tu­

rística i que es visiti la Sagrada Família, hi han de podet·

arribar; si tants entrebancs els posem no vindran, i ai:xò

tampoc és bo, Hem de mirar que hi accedeixin, però de la

manera menys molesta possible per als veïns. L'assumpte

d'alguns actes de violència a la p laça no és preocupant,

són coses que passen puntualment i la Guàrdia Urbana

no ens les presenta com un dels punts delicats".

Crec que te nim una do­tació boníss ima. En el perí­ode del 2000 al 201 0 e ns propose m millorar la inte r­co nn ectivi tat e ntre els di-, ): 11 (.1,>';' ,'n U" , . fe rents siste mes ge tra ns-

YhlC) r: port i entre les di fe rents lí-ni es de metro , Pe r exe m-

"En contra del que es chu, l'Ei­xample té molt teixit associatiu. Llúnica cosa és que és un chstric­te extens amb cinc grans barris d'estructures associatives chferents 11

ple, a la plaça Urquinaona pots passa r d'un a línia de metro a un a altra¡ ara, e l co m és de poca qu alitat, puj a nt passa di ssos, ba i­xant... Hi ha un projécte de millorar tots els intercavia­dors f?e rquè siguin més fà­~ii;\' pèF t~rí t; ' p~rq'u è si-, I I (~ f •

gui més ag rad a bl e a na r amb transport públic.

TOT CLAROR 27

_ Societat

I la relació entre els di­versos sistemes de trans­port públic?

També hem de fer un es­

forç perqu è la parada del

metro i la de l'autobús esti­

guin de costat i en aquestes

noves línies ja ho procurem.

És el cas de la línia 10 d'au­

tobe,s, que ba ixa de la mun­

tanya i passa per Lepant,

Marina ... i que té parada al

costat de totes les estacions

de metro per on passa .

L'Ei xa mple és un di s­tricte que va patir les con­seqüències de la terciarit­zació i de la marxa de molta gent jove ...

Sí. És cert que la gent ha

marxat fora per tenir la ca­

seta i l'hortet i és cert que

pot ten ir cases de més me-

"L'esforç que

s'està fent a la ciutat és que no

només existeixi

un sistema de

transport radial

sinó també de

xarxa"

"Hem de mantenir Ilesperit mediterrani que demana

poder viure al carrer gaudir-Io"

Carme San Migl/el conversa amb la seva antecessora al Districte de l'Eixample, Joana Ortega, en el llil/rament dels premis de la Milla de la Sagrada Família 1998

tres al mateix preu però la

qualitat de vida no és mi­

llor. S'està produ int un mo­

viment, un flux de gent que

torna a la ciu tat i el que

hem de fer és donar-los

aquests metres que no te­

nen com a propietat priva­

da. Els hem de donar un jar­

dí però en espai públ ic.

Per això, la rehabilitació d'interiors d'illa i la recer-

ca de zones verdes, és un .dels capítols que més in­versions ha significat?

Sí. És l'aposta de la ciutat,

millorar els espais públics per­

què siguin espais de convivèn­

cia i mantenir l'esperit medi­

terrani, l'àgora que deien els

grecs, que demana poder viu­

re al carrer i gaudir-lo.

El Pla per reordenar els negocis que esdesenvolu-

pen a la via pública, com les terrasses i les parade­tes , deu obeir a aquesta mateixa idea?

Sí. S'ha de vigilar perquè si

fem un parc o ampliem unes

voreres perquè la gent hi pu­

gui passejar, el que no pot ser

"S'està produint un flux de gent que torna a la ciutat i el que hem de donar-los són els metres de

jardí en espai

públic"

és que s'acabi privatitzant per­

què hi ha un bar que n'ocupa

un bon tros. Hem d'aconse­

guir un equilibri, viure en una

ciutat ha de comportar un ni­

vell de tolerància ampl i i Sd

capaços de reaccionar ehtre

tots. I és que en la complexi­

tat d'una ciutat com la nostra

s'han d'equilibrar els drets de

cadacun dels ciutadans amb

els seus deures o les necessi­

tats en moments de proble­

mes.

Concurs

• • -a >- . e a ::I en ----..I: • a A. --U --... .. a

A.

Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.

El concurs del passat número el va guanyar ...

Alexandra Blanco

Pa rt icipeu-hi env iant- nos la butlleta adjunta per correu (Re­vista Tot Claror, Sa rd enya 333 , 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al contro l d'accés de l'Esportiu Claror o del Pol iesportiu Mun icipa l Sagrada Família.

I~------------------~~ I : ~:r:~Cog"omS~el~;~~ : I Ciutat. ..... ........... ... ..... ... ... .. .. ...... .......... ..... .......... .... OP .... ........ ............ I I Edat .... . Ets soci/a ......... .... Esportiu Claror D PM Sagrada Família D I I ~ I I Qüestionari per al concurs I I I

1. Com es diu el programa que presenta Antoni Bassas a TV3?

2. Amb quin càrrec combina Carme San Miguel la regidoria del Districte de l'Eixample?

3. Quin tema tracta la pàgina 29 de la revista?

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

I I I I I I I

Passatem S

per Miquel Garcia

Sopa de lletres

Troba el nom de 10 participants del mundial de Sevilla'99

J B N A T O H C A C

O O L A M E L A C S

R A H U R E A H o T

E l N S E N O J Z

T L E E S MW U T E

E E N E G O R V A V

K C E C D R N U S E

p R E O E A D N T

I O R U S K A E E S

KM G O P S E Z E

Test Demostra la teva cultura

l. Quina ha estat la primera dona espanyola que ha aconseguit l 'or en un munçlial d'atleti sme?

2. En quin equip de bàsquet juga Roger Esteller?

3. Quin temps rècord tenen els 100 metres ll isos mascul ins?

4. Quin f utbolista en la història del FC Barcelona va ser el més j ove a debutar en un partit oficial?

5. E n q u in equip juga e l waterpolista Manel Estiarte?

6. Quin esporti sta espanyol es coneix com "El Niño"?

' I! !.).lna o !,ij.l~S (9 'C¡<lUOI;);')·II: g

:> !l~ IlV (ç , "Olll~N" Op<lJ1WoJ 0 PU l!ll.l J.:1 {p '6L.6 «( ' l~ !.IQ 1!¡\ 1lI!,L (l ·OA. II: JU0 J¡\J lDtJn !N (I :S<l JsodSJU

Troba la parella ' Relaciona les dues columnes ...

B . Maljkovic Caceres

L. Casimiro

S. Scariolo

M. Comas

M. V ukovic

1. Imbroda

TDK Manresa

F. Valladolid

CS Fernando

Unicaja

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? Aranzana

Real Madrid

Pamesa València

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

'P!IOPC¡¡l!t\ 'd 'UllI!'lUl!.lV :o p

- UClUJ::I SJ ' lJpo.lq uq 'r : 1! ! :l1l~ 11JJ\ eS~U1r.d 'J!AO){Il¡\ '~

: IJSJ,Hl l! ~\J >l G.L 'SIJlUO:) ' ~\J ~ P !.Ipq,\J. Ir.JM 'OIO!.IIJJS 's :SJ.! ::lJ!f:) ·O.l !IU!SI::) '~I :cfl!J!un ';}!h.O){fllJ Y\J ' Y\J :9P" IOS

Universal Studios

hJp:llwww.universalstudios.com

Els amants del c inema cnda vegada poden gaud ir de més i millors webs a la xarxa. UnH cie les més interessants, tot i ser redactada en anglès, és la cor­responent a Uni versal Picturcs, una

de les més g rans productores del món. La web ofereix info rmació detallada tant cie les últimes estrenes COI11 cie les pel·lícules en procés de producc ió i dels grans c làssics de sempre.

Centenari d'Alfred

Hitchcock

http://www.hitch.cocklOO.com

En l'any del centenari del naixement d 'A lfred Hitchcoc k no podi a fa ltar una web dedicada al gran mestre del suspe ns. La we b, ta.mbé e n ang lès, aporta una entretinguda i detall ada biografia cie Hitchcock acompanya­da de tota mena d 'anècdo tes. A més, ofereix un exhaustiu repàs a la seva obra, ta nt c inematogrà fi ca com te­levisiva. Una bona manera de reme­morar les millo rs e scenes de pe l·­lícules com "Els ocells" o "Vert igen".

SYNCRONIZED

JAMIROQUAI SONY MUSIC 1999

Per quarta vegada, la banda britànicaJ amiroquai, liderada pel carismàtic Jay Kay ("l'home búfal"), publica un CD on com­pagina la passió pels ritmes negres amb "àcidjazz",.fullk i pop, en peces de caràcter eva­siu i futurista. Inclou l'exitós sitlgle "Canned heat".

BARÇA, LA PASSIÓ D'UN POBLE

JIMMY BURNS ANAC RAMA-EM PÚRI ES

429 pAG IN E '

El peri odi sta anglès Jimmy Bul'l1s (auto r també de la biog rafia de Marado na La mà de Déu) fa un e ntre tin g ut i c ríti c re pàs a la hi stò ria de l Barça . Co mbin a e l ri go r i les a nècdo te s a mb la perspecti va de l "culé" que viu en la di stànc ia. Una de les mill ors o bres qu e e ns ha depara t e l Cente nari .

EL DOLOR DE ESPALDA

ALEXIS Al\ilZIEV EDITORIAL RO BIN BOOK

238 pAG IN ES

Les formes de vida actuals i el se­dentari sme acos tum en a causa r g ran qu a ntit a t de prob le mes d'esquena que poden convertir-se en autèntiques tortures pe r a qui e ls pate ixe n. L'autor ex plica en aquest llibre les causes princ ipals de l mal d 'esquena i dóna consells per e radicar- lo.

ALLYMCBEAL

VONDA SHEPARD SONY MUSIC 1 999

Cada cop és més gran el grup de seguidors de la sèrie televisi­va Ally Mcbea~ en la qual la música té un protagonisme no­table. De Vonda Shepard, encar­regada de posar veu a les can­çons, diuen que té una veu viva, molt negra, tant soul com COUtltry.

LA VIDA ES BELLA

RO BER1'O BENIC NI/ VIC ENZO CERAM I

C RUALBO 240 pAG IN ES

Els que va n gaudir amb "La vida es be lla", una de les pel·lícules tri ­omfadores de la darrera cerimò­ni a de ls Òscar, tenen ara l'oportu ­nitat de rev iure la hi s tòri a de Guido , Dora i e l seu fill Giosué , a mb e l llibre esc rit pe l mate ix Ro be rto Be ni g ni , a mb la co l ·­laboració de Vicenzo Cerami.

EL LIBRO PARA DEJAR DE FUMAR

Rf\¡\ilÓN SANCHEZ O CAÑA ED ITO RIAL ALBA

172 pAG lNES

El televisiu Ramón Sanchez Ocaña acaba de presentar un llibre amb co nse ll s pe r de ixa r de fum ar, espec ialme nt dirig it a aquell s que ho han intentat algllna vegada i no ho han aconseguit. Un de ls con­sell s que dóna és practi car esport, ja que això fac ilita e l procés per e liminar l'addicc ió a la nicotina.

LASMEJORES CANCIONES DEL CINE

AUTORS DIVERSOS SONY MUSIC 1 999

Els amants del cinema tenen l 'oportunitat de rememorar la música de les pel 'llcuIes que han fet més fortuna a la gran pantalla.

MEMORIAS DE UNA GEISHA

AR.T HUR COLDEN ALFAGUARA 55 1 pAG INES

Ha estat un dels llibres més venuts dels últims mesos. El tex t, narrat en primera pe rsona (auto bi ogra­fi a fictícia) , desc riu les experi èn­c ies d'un a ge isha ll egend àri a a l Ja pó, entre 192 9 i e ls a nys de postguerra, i descriu amb detall la soc ie tat tr adi c io na l japo nesa . L'obra ha rebut molt bones críti­ques .

COMER, ADELGAZAR

MICH EL MO NTICNAC MUCH NIK 267 pAGINES

Michel Mo nti g nac va publicar l'any 1987 e l llibre Corner para ade/gazar i va aportar la que seria una de les dietes més seguides dels anys 90. Ara torna a insistir en la idea que és poss ibl e aprimar-se menj ant bé i que les dietes no te­nen per què ser pobres en calories.

ANUNGIQS TU

EL MEJOR ALBUM DE MÚSICA DE ANUNCIOS TV

AUTORS DIVERSOS HISPAVOX. 1999

Les empreses i les agències de publicitat cada vegada donen més importància al paper de la música en els espots. Alguns, fins i tot han servit de llança­ment de molts grups. Aquest àlbum recull la música dels es­pots més marxosos dels darrers temps.

"La Ciutat de K. Franz Kafka i Praga" al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

"La Ciutat de K. Fra nz Kafka i Praga!! és la te r­ce ra expos ic ió de l c ic le "Les ciutats i e ls seus escripto rs" qu e CCCB va inic ia r amb "EL Dublín de ] oyce" (1996) i "Les Lisboes de Pessoa" (997). El cicle investiga

la visió que e ls escriptors donen de les ciutats a través de la seva o bra lite rà ri a; una vis ió, d 'altra banda , molt rica, ja que abasta tots els àmbits de la cultura urbana.

"La Ciutat de K. Franz Kafka i Praga" exp lora una altra pare lla indissolu­ble : Franz Kafka i Praga . Com l'univers de l nar­rad o r, un de ls més emblemàtics de l segle, l'expo­sició té moments inquie ta nts . El comissari d e la mos tra, ]uan [ns úa , la d e fi­neix , mé s que com una exposi-

~ ció, com una ex-

• periència de plaer i coneixement. És una proposta més immaterial que les anteriors, on la imatge, la ll um i la música adquire ixen un

'VOLAVERUNT'

DIR . BIGAS LUNA

El català Bigas Luna torna a diri­gir Aitana Sanchez-Gijón, que interpreta en aquesta cinta la duquessa d 'Alba. També hi inter­venen Jorge Perugorría, en el paper de Goya, i Penelope Cruz, que és -la "Maja". La cinta pro­met ser una de les pel'lícules espanyoles més exitoses del nou curs.

"Tresors del Museu de Tervuren. Obres mestres de l'Àfrica Central" ol Cen­tre Cultural Coixa de Catalunya, Lo Pedrera

Les 125 peces exposades a "Tresors de l Museu de Te!v uren. Obres mes­tres de l'Àfrica Central" provenen de la regió congolesa, a l'Àfrica Cen­tral. Aquesta zona de limita el te rrito­ri de la cultura bantú: una regió cul­tural formada per mú lti ples poble ' que han desenvolupat diversos cos­tums socials i re ligiosos, amb fo r­mes d'expressió molt di fe renciades. S'hi inclouen, entre mo lts d'altres, els kuba, luba, pene/e, songye, kele,

hemba, luluwet, kongo, txokwe, zane/e i lega. Totes les peces són propieta t de l Musée Royal de l'Afrique Central de Tervuren, prop de Brussel 'les, funda t e l 1897 pel re i Leopold li de Bèlgica a fi que l'antiga colònia del Congo Be lga fos més coneguda i tingués, ai.xí, més inte rès per a l'economia. La presentació de la col ' lecció d'art està dividida en tres parts: Estadis en e l cicle de la vida; Déus, espe rits i ascendents, i Sobirania i representació .

"El jardí d'Eros. Obres eròtiques de col'­leccions europees" ol Palau de lo Virreina i ol Centre Cultural Tecla Solo

"El jardí d'Eros" és una expos ició destinada a mostra r la recurrència de ls fantasmes e rò tics a l ll a rg d 'èpo­ques i civilitzac ions diverses. La pregunta inicia l que inspira la mostra és si existeLxen o no unes constants en els somnis i comportaments humans en l'esfe ra de la sexualitat. "El jardí d'Eros" és un indret de memòries comparatives no censurades, una zona de passejada med itativa. Pe r damunt de tot, no és convencional i no és un sex-shop. No pretén ser una selecció representativa de tot l'a rt d'ins­

p irac ió e rò tica , s inó una se lecc ió o rie ntada. El mate rial exposa t es tà fo rmat pe r 400 obres entre pintures, escul tures, dibuixos, gravats, fo to­g rafi es, vídeos i diversos objectes, majoritàriament inèdits, la qua l cosa

"EYES WIDE SHUT'

DIR . STAN LEY KUBRICK

L'.íltima pel' HeuIa produïda, coescrita i dirigida pel desapa­regut Kubrick és l'adaptació de la novela d'ArthurSchnitzler Tarumllovelle. El film, protago­nitzat per la parella real Tom Cruise-Nicole Kidman, és un thriller sobre la gelosia i les obsessions sexuals d'un matri­moni.

iniciativa museogràfica ment excepci-

"LA HIJA DEL GENERAL"

DIR. SIMON WEST

Pel·.Hcula d'acció i suspens diri­gida per Simon West, el direc­tor de "Con-Air", amb un gran repartiment d'actors: John Travolta, Madeleine Stowe, James Cromwell, Timothy Hutton, Clarence Williams i James Woods. Tracta de les difi­cultats i intrigues que envolten la investigació d'un assassinat.

FUTBOL 22 de setembre Lliga cic Campions F On rcclona- fò'i orcntinn Camp Nou

29 de setembre Lliga dc Campions FC Barcelon:l-Ar~ena l

Camp Nou

10 d'ocn.bre Pa ... i! del Centen:ori dd RCI) Espanyol RCI) Espanyol-Sd. Argent ina ESladi O l!íllpic

13 d 'ocn.bre Lliga FC Barcelona-Hea l Madrid

Camp NOli

CICLISME 24 de setembre Vuelta Cicl ista a Espanya

Etapa pels c~lI1'e rs de Barcelona

AUTOMOBILISME 25 I 26 de setembre 24 hores de Barcelona dlAutomobilisme

Circuit de Ca talunya) Montmeló

NATACiÓ 26 de setembre Travessa al Pon de l3arcclona

ATLETISME 24 d'ocn.bre VIII Cursa i Caminada Popular per Collserola

Parc de Collserola

BÀSQUET 2d'ocntbre VI Torneig Ciu ta t de Barcelona de Bàsquet en cadira d~ rodes

Po liesportiu cie l'Espanya I ndu~ tria l

TENNIS TAULA 15 d 'octubre IlLa nit del ping-jJong lf

Casal de Joves cle l Carmel

"THE LOVE LETTER"

DIR. : PETER CHAN

Comèdia romàntica interpreta­<1.. .. per Tom Selleck i Tom Everett Scott. A una petita ciutat anglesa arriba una carta d'amor, ardent i sensual però sense signatura. Tots els h abitants del poble la llegeixen intentant descobrir a qui va dirigida i qui l'ha escrita, fet que altera la vida normal de tots ells.

Guia de Serveis i Compres

GESCAT - S.C.C.L. • Assessorament fiscal,

laboral i comptable • Assessori.a jurídica • Dtes. especials als socis de

l'Esportiu Claror i Poliesportiu M uniei pal Sagrada Familia

Rosselló, 431, baixos int. Tel. i fax: 93 455 39 41 08Ò25 Barcelona

MO' :J4!!U'_ ... ESTÈTICA I SALUT

Consulta de Naturopatia-Centre d ' Es tèt ica Dietètica, Plantes Med ic ina ls, F lors de Bac h, Homeo pati a T rac taments integra ls perso na li za ts Drenatge Limfà tic Vodder, Modelil'J.g, Quiromassa tge, Re fl exo logia Podal Facia ls, Depil ac ions, Micropigmentac ió OBSEQ UJ: un trac tament g ratuït a ls soc is de la Fundac ió Claror

Bailèn, 152, baixos. Tel. 93 457 50 45 Som a prop teu. Vine a visitar-nos. Descomptes per als socis.

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Especialitats: . Acnè . Taques . . Regeneració

• Obessitat i reflexologia

• Terapeutes i quiromassatgistes titulats

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Grans descomptes a socis i familiars de la Fundació Claror

• No tanquem als migdies

Sicília, 352, baixos.

Tel. 93 207 69 94

PE~UQUERIA ESTETICA TOT ART • Serveis de qualitat a preus molt raonables

Dos de Maig, 200, entl. 3a

Tel. 93 265 82 83

Mr 3IJ':,.-BARRIBElRA

• Entrepans, tapes i vins gall ecs Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA • Es morzars, menú quatre opc ions

de di lluns a divendres , 975 ptes., i d issab tes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

LAVINOTECA • Vi ns Fabregat, S.L. • Vins de totes les denomi nac ions d'origen d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero ... ) Enamorats, 31 (cantonada Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89

LA YAYAAMELIA • La cuina de l baca ll à

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

XARCUTERIA NEBOT • La millor qua litat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

APLICACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de te lecomunicacions Costa, 16 - 18, local 2 - Tel. 93 254 15 51

.~~0~~"' , nl:¡~'

CETUC

• Accés a tots els títol s oficia ls de pre parador esportiu de l De partame nt d 'E nsenyament.

• Sense titulac ió prè via, COU o selectivita t.

Almogàvers, 68 (Metro: Marina) Tel. 93 300 98 79

EDIFESA- COFAC • Ferreteria profess ional i parament. Còrsega 527 Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri . • Ofe rtes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat). Tel. i fax 93 436 66 56

&¡.jí.ICj;I , '~' , _

MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies

normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

[ili I ~ I ¡·l ;7M,\ i ter, AM INFORMÀTICA

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Ordenadores p011atiles

• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, modern fax, tarjeta TV, fax papel normal

AM INFORMÀTICA

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y Corel

• Consumibles

• Telefonia móvil: Amena Pack

Mallorca, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

GESMICRO, S.L. • Ordinadors • C o mpon e nts • Sof tware • T,P.V. Multimèdia • Prog ram ació • X arxes • Inte rne t

• Servei tèçnic

Mallorca, 470 - Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

• Lo teri a nac ional, travessa, bo no loto , primiti va

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av. Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

PARQUETSVALLFER • E speciali stes en restaurac ió • Col· locació de tot tipus de parquets • E ncolats, tl o tants , tarima, etc. • Col · locac ió de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 43566 62 Mov. 670 054 728

PlMARC • Marcs a micla • Obra gràfi ca original, pintures i pós ters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58

II_ ~~:{IJJ 1 ___ _ "- EMBOLlC

• Parc infan til • Festes d'ani ve rsari o dates e pecia ls. • Hores de joc amb piscines de boles. tobogans .. . Consell de Cent, 461 Tel. 93 232 97 OS

Moda esport i vestir unisex. Per la com pra de 10.000 ptes. en producte Beechcrafl, un regal (s i presen teu aq ues t anunc i). Preus de fabrica Marina, 294 - Tel. 93 455 10 24

EMILIA • Roba esport i va - llenceri a • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i

comp le ments Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 Ol 44 .

• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i se rvei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda

Rosselló, 384 / Tel. i fax: 93 4S6 S6 17 (Sardenya - Marina)

W PUD"I"'I lA' I

REVISTA TOT CLAROR • El millor mitjà de comunicació per anu nciar la teva empresa Sardenya, 333 Tel. 93 476 13 90

1Cf :}:(ê!.jt-ES MASSA

• Re ¡¡ ls i decoració • Novetats i exclusives • Complements de la llar Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona

GEMMA AMORÓS JOIERS • Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller propi • Grans descomptes als socis de la Fundació Claror

Mallorca, 482 (entre Cartagena i Castillejos) Tel. 93 232 84 54

E-mail: gamoros@net.way-net

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte

als socis de la Fundació Claror Còrsega, Sll Rosselló, 396

JOIERIA SANT PAU • Taller propi • De comptes especials als socis de la Fundació Claror Cartagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Bm'celona

PIRULETA • Llaminadures, regals.

articles de festes • Bateigs. comunions, noces Sa rdenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA

Gabinet de psicologia • Tractaments de fò bies, ansietat,

depress ió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matri mon iai • Elaboració d' informes pericials

Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)

FARMACIA BRICIO

Nou horari de l'any 1999:

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRICIO

Tot l'any

Cada dia

- Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plan tille a mida • Protecc ion ' es porti ves Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

MYSORE • Consulta naturòpata . Reflexologia

podal. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanística Rossellò, 431 (ca ntonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICÓLOGO CLÍNIC O • Daniel Cena R eido, psicoa nali sta • Consulta (horas convenidas)

Sant Antoni Maria Claret, 79, lI' la. 08025 Barcelona Tel. 93 347 84 92

JUAN GIMENEZ E HIJOS, S.L.

• Corte y doblado de chapa

• Estampaci6n metalica en prensas • Soldaduras autogena, puntos de hilo contínuo y tig. metalistería y planchistería

Av. Bellvitge, 314, bajos Tel. i Fax 93 338 19 38 08907 L'Hospitalet del Llobregat

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, S.L. • A qualsevol punt d 'Europa • Guardamobles, Illuntatges i desmuntatges

Roger de F lor, 277 - Tel. 93 457 12 25

UTISAN • Distribució de material elèctric

• Aire condicionat, calefacció, fontaneria

• Xarxes informàtiques

• Automatismes, iJ.luminació

Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona

D1' i~~~ií·]~I' .­

LA. BOUTIQUE DEL MOVIL • Teleforua mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de

l'Esportiu Claror i Sagrada Famil ia

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

_ FUNDACiÓ CLAROR

ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA OFEREIXEN 184 CU~ Passat l'estiu, torna l'escola, la feina ... i els cursets d'activitats es­portives dirigides que organitzen tant l'Es­portiu Claror com el Poliesportiu Munici­pal Sagrada Família. Divendres 1 d'octu-bre començaran a les dues instal·lacions 184 cursets que per­metran, a tothom qui vulgui, iniciar-se, mi­llorar o mantenir el nivell d'algun dels es­ports oferits: natació, aeròbic, bàsquet, fut­bol sala, judo ...

Més de 4 .000 persones participaran als cursets d'ac­tivitats dirigides que s' impar­tiran a l'Esp.ortiu Claror (90 cursets) i al Poliesportiu Sa­grada Família (94). I és que, a banda de la possibilitat de ga udir ll iure me nt de ls espais, aqu es ts cursets re­prese nte n pe r a molts la mi ll or opció pe r mante nir una regularitat en la pràcti­ca es po rti va, a més de ls avantatges de fer esport en companyia i de manera di ­rigida per tècnics especialit­zats.

L'oferta d'activitats de l'Es­portiu Claror i del Poli espor­tiu Sagrada Famíl ia és molt àmpli a; hi ha cursets per a persones de totes les edats, gustos i nivells, tant d'acti­vitats aquàtiqu es com d'al ­tra mena.

El preu dels cursets serà, d'entrada, el mateix que van tenir entre 1'1 de gener i e l passat mes de juny; 1'1 de

34 TOT CLAROR

ARRIBA ELCURS 1999-2000

ge ner de l 2000 se n' a ug­mentaran les ta rifes d'acord amb l'IPC.

Esportiu Claror

S'ofe re ixe n 40 curse ts d'activitats aqu àtiqu es, de totes les tipologies i pe r a totes les edats. H i ha, per exe mple, vuit poss ibi litats diferents de cursets de na­dons, i vuit més de natació infantil , amb va rietat de dies i horaris.

Hi ha cursos per a gent jove (un o dos di es) i per a ge nt gran, de 60 anys en endavant, (dos dies per set­mana, en horari de matí o ta rd a).

Qua nt a natac ió per a adu lts, hi ha 17 cursets di ­fere nts amb d ive rsos ni ­vells: iniciació, domin i i per­fe ccionam ent. La majori a dels cursos són de dos dies,

. i n'hi ha pràcti ca me nt e n tots els horaris.

A més, hi ha 50 cursets d'activitats no aqu àtiq ues: 19 d 'infa nti ls i 31 pe r a adu lts. Entre les activ itats infanti ls hi ha iniciació es-

portiva, escola de bàsquet, bàsquet, dansa jazz i clàss i­ca, ta ll e r de tea tre, judo i taekwondo; la majoria es porten a te rme dos d ies a la setmana, a les tardes.

Pol íesportí u

Sagrada Família

S'han preparat un total de 55 cursets d'activitats aquà­tiques: 24 infa nti ls (nadons, infantils i gent jove) i 31 per a adu lts i gent gran. Com el Claror, e l Poliesportiu Sagra­da Família ofereix un amp li venta ll d'horaris, amb cur­sets de qu aranta-c inc mi­nuts a primera hora del matí (des de les 7,3 0 hores) fi ns a classes a última hora del vespre (de 21,45 a 22,3 0 h). Cal destaca r les activitats aquàtiques exclusives per a socis (aiguagim i aigua-ae­ròbic), amb una o dues clas­ses pe r setmana, i al preu de 250 o 500 pessetes al mes, segons e l cas.

A banda d'això, el Polies­portiu Sagrada Família ofe­reix 39 cursets d'activitats no aquàtiq ues, i n'hi ha 20 d'ac-

tivitats infanti ls (ps icomotri­citat, in iciac ió, esco les de futbol sa la i bàsqu et, pati ­natge, bàdm into n, judo i

J gimnàstica rítmica). La novetat més remarca­

ble en relació al programa del curs passat és que s'ha dob lat l'o fe rta de curse ts d'in iciació i escoles esporti­ves per als més petits. Tant pe l que fa a l'iniciació es­porti va com al judo, el fut­bol sa la, la gimnàsti ca rítmi­ca i l'E sco la de bàsqu et (aquesta és una nova activi­tat al poli esportiu) es pre­senta una nova franja horà­ri a, e ntre les 1 7 ,4 5 i les 18,45, (l més de la ja esta­ble rta, de 16,45 a 17,4 : ,

qu e també es mant indrà. Això significa doblar les pla­ces d isponib les d'in iciac ió esportiva, per tal que puguin participar-hi e ls joves de les escoles més all un yades del poliesportiu .

Entre les activitats per a adults, des taqu e n e ls set cursets d'aeròbic amb clas­ses de dos dies a la setma­na i amb horari s tant de matí com de tarda-vespre . Tam­bé hi ha un curset amb una sola classe e ls dissa btes al migdia.

A més, n' hi ha de gim ­nàsti ca de ma nte nim e nt, gimnàstica per a gent gran, ioga i escola d'esquena.

Si voleu més informació o apu ntar-vos a algun de ls cursets, ca l que us adreceu a la rece pció de l'Esportiu Claror o del Poliesport iu Sa­gr ada Fa mília , segon s e l cas.

_________ FYNDACI6 CLAROR

ETS PER A TOTHOM

PLE

I

DIA CTIVITATS CURSE TS AMB PLACES DISPONIBLES

Esportiu Claror

INFANTILS ADULTS

• Nadons (fein ers migd ies) ortiva (tardes) sq uet (ta rdes) tardes)

• Ae ròb ic • Iniciació esp • Natació (matins) • Escola de bà • Gimnàstica (matins) • Taekwondo ( • Dansa clàssic a (tardes)

Po li esportiu Sagrada Família

INFANTILS ADULTS

• Natació (div endres tarda i • Natació (mati ns) dissabte) • AigLlagim i aigua-ae ròb ic

• Esco les d 'I n ic iaci ó (d e (d ive ndres) 17,45 a 18,4 5) • Gimnàstica (matins)

• Bàdminton • Gimnàstica gent gran • Ioga (d issabtes) • Aeròbi c (divendres tarda,

i dilluns i dimecres matí)

EL 3 D'OCTUBRE, PRIMERA

A DELS AMICS DE LA BICI SORTID

- Els Amics de la Bici de la Fundació Claror ja te­

dari de les sortides que faran aquest • nen el ca len

trimestre .

El grup A (format per aquells disposats a fer les

fortes) participarà el 3 d'octubre a la V

lògica Popu lar Barce lona-Sitges, organit­

sortides més

Pedalada Eco

zada per la Federació Catalana de Ciclisme.

El 17 d'oc tubre debutarà el grup- B (sortides més

una passejada pels carrers de Barcelona .

ovembre el grup A pedalejarà per l'à rea

y, entre Sant Celoni i Cardedeu.

novembre el grup B es desplaçarà fins a

Badalona.

suaus) amb

El 7 de n

del Montsen

El 21 de

la platja de

El 12 de

per fer p lega

desembre s'uniran els dos grups, A i B,

ts una sortida al Delta del Llobregat.

sats a participar-hi so lament hauran d'es­

carte lls informatius que els dies previs a

i haurà a l'Esportiu Claror i al Po liespor­

amíl ia.

Els interes

tar atents als

les sort ides h

tiu Sagrada F

,

ELS EQUIPS DE BÀSQUET, FUTBOL SALA I VOLEI TORNEN A L1ACTIVITAT

La temporada 1999-

2000 també comença rà per

als eq uips de les seccions

esportives el primer cap de

setmana d'octubre amb la

disputa dels primers partits

oficials.

Bàsquet Safa-Claror

La secc ió de bàsqu et

Safa-Claror esta rà formada

per més de 300 nois i noies

agrupats en 27 equips, 18 de

masculins i 11 de femenins.

Tots els equips parti cipa­

ran en competicions orga­

nitzades per la Federació

Catalana de Bàsquet.

El 25 de setembre co ­

mença ran la ll iga els equips

i nscrits en categories de pre­

ferent i els equips sèniors,

i el 9 d'octubre els de cate­

goria promoció.

Futbol Sala Safa-labor

La secció de futbol sa la

Safa-Tabor, fru it de l'acord

entre la Fundació Cl aror i

l'Escola Tabor, tornarà a en­

trenar i a jugar els partits al

Poliesportiu Sagrada Família.

Tindrà un equ ip sènior mas­

culí que, desp rés de l'as­

cens de la temporada pas­

sada, enguany juga rà a la

Segona Divisió B de la Fe­

deració Catalana.

A més, l'Escola d'Iniciació

estarà constituïda per uns 45

nens de 3r, 4t, 5è, 6è de

Prim àri a, i 1 r d'ES~. Els

grup s de 4t, 5è, 6è i 1 r

d'ESO participaran en les

co mpeticions organ itzades

pel Conse ll de l'Esport Es­

co lar de Barce lona (CEEB).

Voleibol

També iniciarà la compe­

tició a princip is d'octubre

l'equip de vo leibol Safa-Cla­

ror. És un equip sènior mas­

culí format per socis de l'Es­

portiu Claror aficionats a

aquest esport que van de­

cidir formar un equip, a mb

el suport de l'entitat, per tal

divertir-se i mantenir-se en

forma. Tot i així, entrenen

amb plena regularitat i par­

ti cipen en les competicions

de la federac ió.

TOT CLAROR 35

_ FUNDACiÓ CLAROR

CLAROR I SAGRADA FAMíliA

MillOREN lES INSTAl-lACIONS

Els mesos d'estiu han es­

tat aprofitats pe ,' l'Esportiu

Claror i el Poli espo rtiu Sa­

grada Família per millorar les

instal·lacions.

Esportiu Claror

S'ha renovat tota lment la

pista d'esquaix: l'antic enta­

rimat de fusta s'ha ca nviat

per un de nou de molt bona

qualitat, la paret frontal s'ha

sanejat i condicionat, i s'ha

pintat tot de nou.

La junta de di latació de

les pi stes exteriors s' ha ar­

reglat per tal d'evitar les go­

teres que en ocasions afec-

taven la sa la de lectura. '

S'ha renova t to ta la

insta l·lació elèctrica del po­

liesportiu i s'ha adquirit un

ge nerado r qu e perm etrà

mantenir el 50% de la i l·­

luminació de l'equipament

en cas de ta lls d'electri citat.

Pol. Sagrada Família

La instal·lac ió d'un c ir­

c uit tancat d e t e lev isió

amb vuit cà meres situades

en diferents espais perme­

trà mill o rar la seguretat

dels usuari s, conèixer l' es­

tat d'ocu pació dels espai s

i advertir amb rapidesa

qu alsevo l irregul aritat.

També s' ha co l·locat un

equip cl imatitzador d'aire

condicionat a la sala d'aerò­

bic de la planta tercera. Res­

pecte aquesta planta, a les

pistes exteri ors (pati de l'es­

co la Tabor) s' han finalitzat

els projectes per a la insta l·­

lació de la marquesina que

suportarà les plaqu es per

captar energia so lar.

A mitjans de setembre es

va co l·loca r un ex pos ito r,

amb els d iferents articles de

merx andising a la venda,

que es troba a l'entrada del

poli esportiu , davant del bar

"La Banqueta" .

REVETLLA DE

CAP D'ANY AL

POLIESPORTIU

SAGRADA

FAMíLIA

La Fu ndació Claror està

estudi ant seriosament la

I poss ibi litat d'organitzar una

gran revetlla de Cap d'Any

la nit del proper 31 de de­

sembre al pavelló del Poli­

esportiu Sagrada Família.

La idea és fer un sopar

obert a tothom, amb raïm

inclòs , aco mpanyat d'un

gran ball.

Si es co nf irmés l'organ it­

zació de la revet ll a, les

entrades es ve ndri en per

antic ipat al Poliesportiu Sa­

grada Família i a l'Esportiu

Claror.

•• - LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO V CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características

. as del edificio.

___________ FYNDACI6 CLAROR

AVANCEN LES OBRES DEL MARíTIM Ja s'ha construït el pou que permetrà captar 11 aigua del fons del mar per omplir les piscines

Els tècnics i les màquines

han treballat de va lent tot

l'esti u per tal que les obres

de construcc ió del Polies­

portiu del M arítim avancin

segons el ca lendari previst,

tot i la seva complex itat.

A principis de setembre

ja s'hav ien executat les llo­

ses on es reco lza ran totes

les pi scines del centre, s'ha­

via sa nejat tota l'estructura

i completat la ci mentac ió i

els murs del cos nou de l'edi­

fi ci (foto 2).

S'ha construït el pou

Un element destacab le

és que ja s'ha construït el

pou que permetrà captar l'a i­

gua del fons de l mar per

omplir les piscines del cen­

tre; les anàlisis de les mos­

tres d'aigua captad es pel

pou han donat resu ltats molt

satisfactoris.

La Fundació Claror, que

gesti onarà el Po li espo rt iu

Marítim els propers 25 anys,

co nve rtirà aquest eq uipa­

ment situat al passeig M a­

rítim de la Barceloneta en

el primer centre de talasso­

teràpia de Cata lunya.

El projecte de la Funda­

ció preveu que la in sta l·­

lac ió, de més d e 4.500

metres quad rats, tingui una

pl anta se nce ra (la p lanta

soterrània) dedicada al trac­

tament d'aigües, amb se r­

ve is ludi co terapèuti cs i de

relaxació (tal asso teràpia) .

EL PROJECTE SERÀ PRESENTAT EN PÚBLIC

A LA MOSTRA D'ENTITATS DE LA FESTA

MAJOR DE LA BARCELONETA

La Fundació Claror presentarà el projecte del futur

Poliesportiu del Marítim als veïns i entitats de la Bar­

ce loneta en la Mostra d'Entitats que es farà amb mo­

tiu de la Festa Major del barri , i que tindrà lloc entre

el 25 de setembre i el 4 d'octubre.

La Mostra, també coneguda com a Diadeta, tindrà

lloc el dissabte 2 d'octubre a la plaça Poeta Boscà.

Més d'una vintena d'entitats soci~ l s, cu ltura ls i es­

portives de la Barce loneta donaran a conèixer les se­

ves activitats en uns estands informatius insta l·lats

per a l'ocasió. A més, durant el dia hi haurà activitats

lúdiques de tota mena.

La Diadeta servirà perquè el projecte del Po lies-.

portiu del Marítim vagi essent més conegut entre els

veïns del barri.

La Fundació Claror estud ia la possib il itat que, a

més d' informar sobre el proj ecte, la Mostra serveixi

per recoll ir les primeres preinscripcions de les perso­

nes interessades.

ACABADES LES OBRES DE

REMODELACIÓ" DEL PASSEIG QUE

PERMETRAN ACCEDIR AL POLIESPORTIU

El passeig M arít im de la

Barce loneta prese nta un

nou aspecte perq uè, des­

prés de deu mesos d'obres,

l'Ajuntament l'ha acabat de

renovar. La remodelació s'ha

fet en dos nivell s: el passe ig

superior s'ha tornat a pavi­

mentar, s'h i han in stal ·lat

pa lmeres i una barana d'acer

inox idable al llarg de tot el

recorregut; a la part inferior

s'ha ampliat el vial fins a una

amplada de cinc metres i

s'han condicionat els "x irin­

guitos" . Els dos nive lls, en­

jardin ats i dotats de nou

mobiliari urbà, estan co n­

nectats amb escales exteri-

ors i accessos per a dismi­

nuïts.

Les obres permetran ac­

cedir directament des de la

planta soterrània del polies­

portiu a la platja, on el cen­

tre organitzarà activitats lu­

di coes portives. A més, hi

haurà espais de lloguer per

guardar les planxes de surf

dels usuaris.

TOT CLAROR 37

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA PISCINA D'ESTIU VA ENREGISTRAR MÉS DE 10.000 usos ENTRE JULIOL I AGOST

Nou CAN CARALLEU FA UN BALANÇ

POSITIU DEL PRIMER ESTIU DE LA NOVA ÈPOCA

S'ha enllestit la primera fase de les obres amb la remodelació de la piscina d'estiu, els . vestidors, el camp de futbot la sala de lítnessi la cafeteria com a accions més destacables.

La remodelada piscina d 'estiu ha estat molt utilitzada

Els efectes de la remode­

lació de Nou Can Cara lleu ja es de ixen sentir. A banda del

progressiu ca nv i d'imatge que

produeix l'avanç de les obres,

les instal·lacions han rebut du­

rant l'estiu la visita d' una gran

quantitat de persones. Una

dada ho diu tot: en només

dos mesos, juliol i agost, la

remodelada piscina d'estiu ha

enregistrat més de 10. 000

E19 d'octubre està prevista la inau­guració dels es­pais remodelats en la primera fase de les obres, coin­cidint amb les festes del districte de Sarrià-Sant G€rvasi

38 TOT CLAROR

usos, comptant l' Cls fet pels

abonats, per les persones

que han adqui rit una entrada

pun tual, els col·lectiu de ca­

sals d'estiu externs i els dels

casals d'estiu propis. La piscina d'estiu va ser

inaugurada el 28 de juny

després d'una profunda re­

novac ió.

Acabada la primera fase

de les obres

A banda de les obres a la

pi sc ina, durant l'estiu s' ha

treballat de va lent per actu­

ali tza r a fons la globali tat de

les insta l·lac ions existe nts.

El mes de juliol es va n

renovar fo rça els dos vesti­

do rs ex iste nts i s' hi v a n

instal·l ar armariets guarda­

robà; tambées 'va col ·locar , 'I I ¡

~~a carpa sobre' l'edifi Ci de

vestidors per a la pràctica

d'activi tats dirigides. A més, aeròbic (4 bicicletes, 1 cinta

es va renovar la tanca peri- de có rrer, 2 steps i 1 rem),

metral de l recinte i se'n va n de musculac ió (n'hi ha per

millorar els accessos . treba ll ar tots els grups mus­

culars), i pes lliure (ba rres, Edifici principal discos, corretges, etc.) .

L'ed ifi ci principal ta mbé Altres espais

ha estat sotmès a profun­

des reformes, amb la remo- En el moment del tanca-

delac ió de l ba r-restaurant a me nt d'aqu esta ed ició se

la pla nta baixa i l'e mplaça- seguia treba ll ant per instal·-

ment d'una sa la de fitn ess i lar la gespa artificial al camp

musculació a la superior.

El bar-ca fete ri a presen­

ta ara una moderna i reno­

vad a im atge o n, a més

d'esmorza rs i bere nars, tro­

bem una va ri ada ofe rta de

plats per a dinars i so pars.

Cada dia s'ofere ix un menú

di fe rent al pre u de 1. 200

pessetes. La gestió va ser

adjudicada, després de va­

lo ra r les dife re nts ofertes

prese ntades al co ncurs, a

l' e mpresa La ie, a mb un a

àmpli a ex pe ri è nc ia e n e l

sector de la restaurac ió.

A la pl anta superi or, la

nova sa la de fitn ess, amb

una superfíc ie de 250 me­

tres quadrats, està equipa­

da de mane ra equilibrada

amb màquin es de t re ba ll

La cafeteria presenta ara una moderna imatge.

Gestionada peri 'empresa , Laie, ofereix una gran

varietat de plats.

de futbol i construir una pis­

ta amb tres ca rrers d'entrp­

na ment al voltant, alhora que

es fe inejava per remodelar

les pistes de tennis. A prin­

cipis d'octubre es preveu que aqu estes acc ions est iguin

enllestides per ta l d'iniciar

les activitats dirigides de tem­

porada. Aleshores s'iniciarà la

segona fase de les obres de

remodelació.

___________ FYNDACI6 CLAROR

ACTIVITATS DIRIGIDES DE TEMPORADA A CAN CARALLEU

TENNIS I ACTIVITATS DE

MUNTANYA PER A TOTHOM

Els socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família gaudeixen d'un 20 per cent de descompte en totes les tarifes

El proper dilluns 4 d'oc­

tubre serà una data impor­

tant en la història de Nou

Can Caralleu: serà el dia en

qu è s' ini ciaran les classes

co rresponents als cursets

d'activitats d iri gides de la

temporada 1999-2000.

Després de les activitats

d'aquest est iu , Nou Ca n

Caralleu ofereix més de xx

cursets dirigits per tècnics

especialitzats: xx activitats

per a infants i joves i xx per

a adults.

Les activitats de munta­

nya i el tennis es perfi len

com l'oferta més especia li t­

zada de la in sta l·l ac ió . A

més, Nou Can Cara lleu ofe­

rirà una gran varietat d'acti­

vitats espo rtives infantil s,

per als adu lts i per a la gent

gran.

Activitats de muntanya

Represe ntaran l'aposta

més innovadora de l'equ ipa­

ment. I és que Nou Can

Cara lleu esdevindrà, des del

4 d'octubre, l'única insta l·­

lac ió de Barcelona a oferir

uns cu rsets d'entrenament

i preparació específica per

als practicants d'esports de

muntanya. (vegeu reportat­

ge de les pàgines 18 i 19).

Amb la supervisió d'un

equip de professionals del

Ce nt re Excursionista de

Catalunya i la direcció de

Ri card Vila (entrenador, per

exemple, d'Araceli Segarra

o Ferran Latorrel, els cur­

se ts estan ad reçats als

amants de la muntanya ,

practiquin l'esport que prac­

t iquin, i independentment

de l nivell de coneixements

o propòsits.

Per aquest motiu hi hau­

rà deu grups diferents de

treball segons el nivell i ob­

ject iu s dels cu rsetistes: hi

haurà grups d'iniciació, de

perfeccionament, d'alt ren­

diment i competició, a més

A-banda dels cursets d'activi­tats dirigides, Nou Can Cara­lleu organitzarà lligues internes de futbol, futbol sala, futbol 7, bàsquet i tennis

d'altres grups per a treballs

personali tzats i per a vete­

rans.

Depenent del grup de

treball hi haurà diversos cur­

sos de dos dies per setma­

na, i altres que farah neces­

sària l'ass istència cada dia.

El treball es durà a terme al

gimnàs, a la sa la de fi tness

i en diferents espais a l'a ire

lliu re .

Tennis

Una altra de les grans

apostes de Nou Can Cara­

ll eu pe r a aq uesta tempo­

rada seran els cu rsets d e

tennis. N'hi haurà per a tot­

hom, petits i joves, iniciats

i no iniciats.

Per a infants s'ha previst

una Escola d'Iniciació.

Les c lasses en tots e ls

casós seran de vuit perso­

nes com a màxim en el cas

dels infants i de quatre en

e l de ls adults. Els ad ults,

però, també podran optar

p r rebr cl asses individu ­

als, o en grups de 2 o 3 per­

sones .

La instal·lació té quatre

pistes de quick que han es­

tat modernitzades aqu es t

estiu .

Escoles esportives infantils

Els petits i joves podl'a n

tr iar entre un ampli venta ll

d'activitats per ini ciar-se o

perfeccionar-se en diferents

es po rts.

Per tal que els més pe­

tits s' iniciïn de manera pro­

gress iva en el món de l'es­

port, s'han organi tza t l'Es­

cola d'Ini ciació, les Escoles

esportives de bàsquet , fut­

bol, futbo l sa la i voleibo l.

L'Escola de Futbol serà co ­

o rdin ada tècni cam ent pel

Centre Parroquial de Sarrià.

En tots els casos hi haurà

d os entrenaments se tm a­

nals i la disputa d'un partit

o rga nitza t pel Co nsell de

l 'E sport Esco lar ci e

Barce lona .

A més, hi hauran les es­

mentades escoles de mun­

tanya i de tennis per als més

petits.

Activitats per a adults

Es faran cursets de con­

dicionament físic, aeròbic,

ta i- tx i, ioga, actitud postu­

ral i activitat física per a gent

gran. A més, s'organitzaran

cursos quadrimestrals de

balls de sa ló.

Més informació: Nou Can Caralleu

Carrer dels Esports, s/n 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74 Fax 932800210

Http://www.bcn.es/c1aror

TOT CLAROR 39

_ Fets i gent

ENRIC COROMINAS, PRIMER PRESIDENT DE L~SOCIACIÓ DIENTITATS PER A LA GESTiÓ DE Nou CAN CARALLEU

Carles Targa

Enric Corominas és un esportista veterà que ha practicat molts esports, però especialment vela .i muntanya. Aquest esperit fa que es mostri entusiasmat pel projecte del Nou Can Caralleu. Està molt satisfet que s'hagin recu­perat aquestes velles instal· lacions tan arrela­des al barri de Sarrià i que es projectin en el futur com un complex modèlic.

És una tarda ca lorosa del

mes d'agost. Ens trobem amb

Enric Co romin as, pres ident

de l'Associació d 'Entitats per

a la Gestió de Can Caralleu.

Presenta un aspecte molt sa­

ludable, colrat pel sol del mar

i la muntanya, dues de les se­

ves grans passions. Tot just fa

no massa hores era a Zermatt

(Suïssa), davant per davan t de

la paret del Cervin, al qual no

ha pogut ascend ir per causa

d'una lesió.

Enric Corominas i Vi la va

néixer a Barcelona l 'a ny

1936. És ll icenciat en Ciènci­

es Econòmiques per la Uni ­

versitat de Barcelona i treba­

lla com a em presari en diver­

sos sectors. Ha ocupat diver­

sos cà rrecs i nstitucionals, per

exemple: va ser president del

Ce rcl e d ' Economi a, i de la

seva Fundació, i president de

la Comiss ió de Control de la

Ca ixa d'Estalvis i Pensions de

Barce lona. Des de 1994 és

president del patronat de la

Fundació de la Univers itat

Ramon Llull i des de maig

presideix l'Assoc iació d 'Enti­

tats per a la Gestió de Can Ca­

ralleu.

Enric Corominas ha estat i

és un esportista consumat. Ha

practicat molts esports, so­

bretot ve la (va ser ca mpió

d'Espanya de ve la en la clas­

se vaurient ) i muntanya (ha

puj at tots els mass issos de

3000 metres dels Pirineus del

vessant espanyol des del Ba­

lai tus fins a la Pica d 'Estats) .

Aquest esperit fa que estigui

entusiasmat pe l projecte del

Nou Ca n Cara lleu des dels

ini cis. Corominas està con­

tent que s' hagin rec uperat

aq uestes ve ll es i nsta l·lac ions

tan arr e lad es al barri de

Sarr ià i que es transformin

en un complex modern i mo­

dèlic per a la pràctica espor­

tiva dels socis del Centre Ex­

cursion ista de Cata lunya, la

Fundació Claror, la Comu­

nitat Universitàri a de la URL i

dels ciutadans en general. Està

conveçut que els membres de

la URL disposaran d'un lloc

idoni per trobar-se. D iu que,

ja que es tracta d'una univer­

sita t qu e no té un ca mpus

unive rsitari conjunt, el fet de

poder d isposar d 'aquest es-

"Espero que la Comunitat Universitària de la URL trobi a Can Caralleu un espai idoni perfer universitat"

pai comel se rvi rà per fer uni ­

versitat.

Després de cinc anys al

capdavant del patronat de la

Univers itat Ramon Llull , es

mostra satisfet de la marxa de

la Universitat perquè respon

a unes expectati ves ga irebé

impensa b les fa nou anys

quan es va crear, tant pel que

fa a nombre d 'estud iants (ac­

tualment 13.500) com de ti­

tu lac ions (39). Considera

que la URL ha de segu ir tre­

ballant ri gorosament per fa­

cili ta r una fo rmació prestigi­

osa i de la màxi ma qualitat,

estretar encara més les relaci­

ons entre la unive rsitat i l'em­

presa i mantenir un alt grau

de compromís en el se rvei a

la societat.

URGÈNCIES ' Ferrocarr il s Genera litat .......... 93 205- 15- 1 5 Diputació BCN .............. .. ..... ... 9.3 402 -22-22 In fo rmac ió carre teres ............. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................... 93 30 1 -39~93 Serveis Socials ............ ............ 900.30 -90-30 Correus ...... .. .. .. ........ ....... .. ....... 93 3 18-38-3 1

Urgències mèdiques ................................... 061 Ambulànc ies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrd ia ................................. O I O Bombers General itat .......... .. ... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ...... : .......................... 080 Bombers BCN comarques ......................... 085 Mossos d'Esquadra .......... ...... .. 93 300-22-96 Po l ic ia .. .. ................................ .... ................. 09 I Guàrdia Urbana BCN ............... ................ . 092

HOSPITALS H. Sant Pau .............. ................ 93 291-90-00 H. Del Mar ...................... .. ....... 93 22 1-.10-10 H. Clínic .. ......................... ........ 93 454-70-00 H. L'Esperança ..... ........ .... .. ..... 93 285-02-00

ESPORTS Es port iu C laro r .... .. ........ .. ........ 93 476- 13-90 Poliesportiu Sagrada Fam ília. 93 435 05 66 Nou Can Caraneu .................... 93 203 78 74 Servei d' Informació Esportiva ................................ .. 93 432- I 9-92 Agenda d'Activitats .... ...... ...... 93 48 I -00- 2 1 Fed. Cat. Bàsquet ............ .. ...... . 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16

SERVEIS H. Vall d'Hebron ..................... 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ................ 93 203-40-00

Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... 93 301- 82-70

In f.Me tropo litana ........................ .. ........... O 10 Protecc ió Civi l ...... .. ........ .... .. .. 93 3 19-25-00 CENTRES OFICIALS

Fed. Cat. Futbol ........ .. .. ...... ..... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis ...................... 93 200-53-55

Accidents en carretera ............ 93 352-6 1-6 1 Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Consell Esport Escolar RENFE .............................. ........ 93 490-02-02 Generalitat ..................... .. ........ 93 3 15- 13- 13 de Barcelona (CEEB) .... .... .... 93219-32-16

1\

PLATAfORM~ Solidarltat

ClARO~ COoperaCl0

Què és la Plataforma 017 Claror? "0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada

per la Fundació Claror. El seu objectiu és

desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui

d'àmbit internacional o de l'entorn més proper.

"017 Claror i Nicaragua" La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el passat meS

de febrer, el manteniment de 55 nenes en situació

d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i

internat anomenat "Hogar La Recolección" a

Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi

destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la

contractació de dues educadores que se'n fan càrrec

de Ja bona api icació del programa.

Apunta't a la Plataforma 0'7

i participa directament en els

nostres projectes.

Col· laboraràs en el

manteniment de 55 nenes

del "Hogar La Reco/ección ",

a León, Nicaragua, amb una

aportació trimestral

de només 1.000 pessetes.

Com podeu col'laborar-hi? La coHaboració econòmica amb la plataforma és

voluntària i oberta a tothom. Podeu fer-ho amb un

mínim de 1.000 pessetes trimestrals.

A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i

seguiment dels projectes en què es decideixi

actuar, començant pel de Nicaragua.

Si esteu interessats: Fundació Claror Sardenya, 337, entresòl, 2a.

Telèfon: 93 4761390

Fax: 93 47613 91 FUNDACiÓ CLAROR