Cobertes68.indd 1 22/02/2010 15:32:46

Cobertes68.indd 2 22/02/2010 15:32:48

3SUMARIRevista ClarorNúm. 68. IV èpocaPrimavera 2010

PVP: 1,5 eurosRevista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA P

OR

TAD

A

cóRReR AL cARReR

LA PiRàmiDeDeLs ALimenTs

eL D

OLO

R D

eLs

Teix

iTs

TOu

s

esPORT A LA TeRceRA eDAT

30

12

26

24

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo Zabalasalut: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus Vivescultura: Eulàlia Realp, Roser Castillocorrecció linguïstica: Maria Carbó

secretaria: Marisol Zuranopublicitat: J.l. Vide, Mº J. Castro

impressió:Litografia Rosésdistribució: SPM

Número 68. Quarta Època. Primavera 2010. Tiratge: 26.000 ex. Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fun-dació Claror.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇASardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domin-go, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Lar-ripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:direcció: Sergi Larripa coordinació/redac.: Ester Benachredacció: Cristian González, Olga Barbero, Laia Pinedasuport de disseny: Laura Falgueracol·laboradors:en forma: Núria Borràs, Alfons Font,

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95fundacio@claror.org Web: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.orgPol. Sagrada Família. Cartagena, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.orgPol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.orgCan Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.orgL’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. info@lesportiudellinars.cat

PATRONATpresidenta: Laura Ponce Alsedàsecretari: Pablo Bel Rafecasvicepresident: Joan Itxaso Paternainvicesecretari: Fede Ruiz Llachvocals: Antoni Aliana Magrí, Bernat Alonso Bitrian, Consol Martí Soto, Sílvia Martínez Cots, Joan Riera RieraDIRECCIÓdirector general: Gabriel Domingodir. desenv. corp: Nico Sánchezdir. executius: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos Canodirectors de centre:esportiu claror: Núria Borràssagrada família: Alfons Fontmarítim: Pedro Andreucan caralleu: Núria Sabartésl’esportiu de llinars: Marta Soléàrees centrals:administració: Joan Pratcomunicació i màrq: Sergi Larriparec.humans: Ignasi Casacubertasistemes: Òscar Alarcónsistemes de gestió: Manel Carmonacultura i cooperació: Eulàlia Realp

OPinió4. Articles de Maria- José Anía, Ramon Carreras, Joan Baptista Culla i Sergi Blàzquez6. Entrevista curta: José Martín Vide, president dels geògrafs espanyols i revisor del grup ONU sobre climaContrapunt: article de Marc Andreu

enTReVisTA9. Marc Gasol, jugador dels Memphis Grizzlies

en FORmA12. Esport a la tercera edat17. Experiències: sortides amb BTT18. En forma: miscel·lània de temes22. Natura: la ruta TransAndalus en bicicleta

sALuT24. Salut: el dolor dels teixits tous26. Dietètica: la piràmide dels aliments28. Mens sana: entrevista a Rafael Santandreu, autor del llibre Escuela de felicidad

RePORTATGe30. Córrer al carrer, un esport a l’alça

nOTÍcies FunDAció cLAROR35. Fundació Claror36. Centres esportius42. Esdeveniments esportius i seccions47. Cultura i compromís social

cLAROR cLuB51. Activitats de lleure54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 22/02/2010 13:12:12

4

CLAROR

OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

Des de fa dècades les esta-cions catalanes estan unides per una mateixa il·lusió, la de poder organitzar uns Jocs Olímpics. Poder comptar amb la proposició de la capitalitat de Barcelona li dóna un im-puls definitiu, i el territori dels Pirineus ho ha de saber valorar. El somni arranca de la trajectòria organitzativa en l’àmbit internaci-onal, contrastada públicament amb la Copa del Món d’Alpí i les copes del món d’Snowboard el 2008 de la Federació Internacional d’Esquí, en què la Federació Catalana d’Esports d’Hivern està implicada activament. La Molina i la FCEH enguany van organitzar amb èxit la primera edició del Barcelona Snow Show, i totes dues entitats s’encarregaran també d’organitzar els Campionats del Món de la Molina 2011, que asseguren ser un èxit. Per tant, afirmem amb fets que l’aspiració a la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus és sòlida i se situa en molt bona posició. La iniciativa és fonamental per dotar de més recursos els esports d’hivern, amb l’objectiu que els esportistes de les seleccions catalanes i estatals continuïn millorant el seu rendiment. Barcelona és una bona aspirant i té experiència olímpica, infraestructures i capitali-tat. Ningú no pot negar que és un fort referent mundial. Els Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus 2022 són un signe de progrés per a la societat catalana. Estic segur que el nostre teixit associ-atiu i el conjunt d’estacions catalanes acolliran i treballaran amb la màxima il·lusió perquè aquest projecte sigui escollit i arribi a bon port.

MARIA-JOSÉ ANÍAPeriodista i sòcia de

ComAccess

Visitants cecs… als museus?

La ceguesa és una gran des-coneguda. Als qui hi veiem ens costa d’imaginar el món a les fosques. Per això se’ns fa difícil pensar que les per-sones cegues puguin tenir algun interès a visitar un museu o una exposició. Per què l’haurien de tenir si s’hi va principalment a mirar, si tot és tan visual?

Aquesta idea preconcebu-da i errònia està començant a canviar. Si els museus no reben visitants cecs, és sen-zillament perquè no estan adaptats i no s’ha pensat en altres percepcions de la realitat més enllà de la visual. Els fets ho demostren. Quan un museu organitza, per exemple, visites descriptives, o bé disposa d’elements tàctils com ara maquetes o rèpliques, o bé disposa d’in-formació escrita en sistema Braille, les persones cegues hi van i s’hi interessen. I tant que sí.

I és que no hi ha dos tipus de públic –el que hi veu i el que no– sinó que hi ha persones individuals i úni-ques, cadascuna amb les seves particularitats pel que fa a interessos, referents i sensibilitats. Així com hi ha gent que per més que hi vegi mai no anirà a visitar una exposició, també n’hi ha que sense veure-hi tenen interès per conèixer i participar de la vida cultural.

Per aquest motiu, cal ga-rantir la igualtat d’oportuni-tats pel que fa a l’accés a l’art i el patrimoni. No oblidem que, un museu accessible a les persones amb discapaci-tat, a banda de ser enriquidor per a tots els públics, és un espai d’integració. La cultura és un dret universal, no el privilegi d’uns quants.

Veus bé uns JJOO d’hivern a BCN?Barcelona, per continuar el seu desenvolupament com a ciutat i com a capital de Catalunya, no necessita fer-ho a batzegades, a còpia d’organitzar cada dues dè-cades un gran esdeveniment internacional d’aquells que duren unes setmanes i deixen després equipaments inútils o

infrautilitzats, però caríssims de mantenir, com, per exemple, el Velòdrom d’Horta o el Palau de Congressos del Fòrum.

D’altra banda, Barcelona no té cap tradi-ció com a centre d’esports d’hivern, no és Grenoble, ni Torí, ni Innsbruck, ni Oslo. Fer-ne la «capital dels Pirineus» és un frau històric i, a més, un símptoma de prepotència –de «nosal-tres podem ser els millors en tot; sí, també en esquí, per què no?»– que, personalment, trobo deplorable.

Si el Comitè Olímpic Internacional actua amb un mínim de criteri, la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 està condemnada al fracàs. Per tant, hi ha sospites per pensar que es tracta d’una simple maniobra de distracció politicoelectoral.

I, finalment, hi ha tot el tema de la sostenibilitat i de l’ecologisme. És sostenible ubicar la ciutat seu olímpica a tres hores amb cotxe de les pistes d’esquí, amb el risc afegit d’haver de fabricar artificialment bona part de la neu que caldrà per a les pistes? Quan llegeixes al diari que es podria instal·lar un trampolí de salts d’esquí a la Zona Franca de Barcelona no saps si posar-te a riure o a plorar.

Vinyeta de Fer, publicada al diari Avui, el 4/2/10

SÍ

R.CARRERASFed. Catalana

Esports d’Hivern

NO

JOAN BAPTISTA CULLA Historiador

04-07_Opinio.indd 4 22/02/2010 13:14:14

5OPINIÓ

TRIBUNA

L’ENQUESTA Per Laia Pineda

SERGI BLÀZQUEZVicepresident de la

Plataforma ProseleccionsEsportives Catalanes

Internautesweb: www.claror.cat Inici: 11 de generFi: 15 de febrerTotal respostes: 615Sí: 76 %No: 19 %Indiferent: 1 %NS/NC: 4 %

Deu anys lluitant per la SeleccióL’any 1999 sis capitans de Catalunya –Josep Guardiola (futbol), Enric Masip (hand-bol), Roger Esteller (bàs-quet), Santi Carda (hoquei patins), Albert Malo (rugbi) i Xavi Moya (full-contact i kick-boxing)– van donar la cara en el primer espot televisiu de la nostra entitat. No van dubtar a mullar-se per la causa, in-dependentment de què diria la gent i simplement per una qüestió de principis. Té molt mèrit, sobretot per ser els primers. En el nostre objectiu, que no és altre que l’oficialitat de les seleccions, tot suma i petits gestos com aquest han anat engrandint les nostres il·lusions.

Durant aquesta dècada el camí no ha estat fàcil, però creiem en una causa plena-ment legal: les federacions esportives catalanes són en-titats privades de dret, que mitjançant el dret de lliure as-sociació poden ser membres de les internacionals i, per tant, reconegudes oficialment.

L’abril del 2008 hi va haver una sentència que així ho va certificar. El TAS, el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport, el màxim organisme judicial en l’àmbit esportiu, va donar la raó a Catalunya en el contenci-ós amb la Federació Espanyola de Bitlles i Bowling. El jutge va resoldre que Catalunya i Espanya podien conviure dins una mateixa federació inter-nacional en prevaldre la llei de la federació internacional per sobre de la llei interna dels estats. La llei de l’esport espanyol doncs, en aquest punt, és paper mullat per més que vulguin demostrar el contrari. O és que també pretenen tenir la raó davant la justícia mundial?

Però no tot és tan fàcil. La maquinària del Govern es-panyol, el Consell Superior d’Esports i les seves fede-racions fan un joc brut en contra nostra amb amenaces constants, complots amb compra de vots i estratègies il·legals que dificulten avançar.

El fet més clar es va produir el 26 de novembre de 2004, a l’Assemblea de la Federació Internacional de Patinatge que va tenir lloc a Fresno, als Estats Units, i en la qual s’havia de ratificar l’entrada de Catalunya. Després d’unes pressions al límit als països que tenien dret a vot –amb el mateix Zapatero trucant a Berlusconi– Catalunya va quedar fora. Les pressions són la seva única arma; ho han fet amb les curses de muntanya, en què han creat una inter-nacional paral·lela a la que hi havia perquè Catalunya no hi pugui ser present; ho van fer l’any 2006, quan van obligar el jugador d’hoquei patins Miquel Masoliver a anar a un campionat d’Europa contra la seva voluntat, o ho han fet recentment, aquest ma-teix novembre, impedint un Catalunya-Espanya de futvòlei amb prèvies amenaces de greus conseqüències penals si l’equip espanyol es presentava al torneig.

El camí és llarg, però quan creus en la veritat saps que tard o d’hora tot cau pel seu propi pes. De moment competim al món oficialment amb vint disciplines. I per si fos poc, algú dubta del poten-cial dels nostres esportistes i els resultats que obtindria Catalunya en un mundial o en uns Jocs Olímpics? Heu pensat què suposaria per a la marca Catalunya competir oficialment en tots els es-ports? Doncs molts diners i ressò mundial que ens faria molt més coneguts. Els grans esdeveniments esportius són seguits per vint mil periodistes acreditats de cent països dife-rents. Calculeu, doncs.

Tenim la llei a favor, els mi-llors actors, una afició que ho desitja i un país que exigeix llibertat esportiva. Som a mig camí, a mitja marató. Ens falten 21 quilòmetres i 97 metres més per completar definitivament la cursa, i no dubteu que guanyarem! Junts, l’acabarem portant!

Et sembla bé prohibir els toros?

Josep Anton Montiel 41 anys

Sí, pel patiment al qual sotmeten aquests po-bres animals. Em sembla bé que es prohibeixin tant les corrides de toros com també els correbous.

Alberto Muñoz 38 anys

No, perquè és una tra-dició que fa molts anys que es manté, tot i que potser sí que es podria suavitzar una mica per evitar que l’animal pa-teixi tant.

Joan Antoni Garcia45 anys

Tal com han estat sem-pre sí, tot i que podria continuar sent una festa però sense patiment. Estic en contra de la salvatjada, però no de la festa.

Clara Vergés 36 anys

Sí que s’haurien de pro-hibir perquè em sembla que és una tortura i una barbàrie, i de fet considero que s’haurien d’haver prohibit ja fa molt de temps.

Sí: 76%

No: 19%

Indiferent:1% NS/NC: 4%

04-07_Opinio.indd 5 22/02/2010 13:14:14

6

CLAROR

OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA EL CONTRAPUNT

MARC ANDREUFederació d’Ass. de

Veïns i Veïnes de Barcelona

Per Cristian González

«La cimera de Copenhaguen pot qualificar-se de fracàs rotund»

Quins han estat els grans avenços de la cimera de Copenhaguen?

La veritat és que la cimera de Copenhaguen pot qualificar-se de fracàs rotund. Sabíem que després de la trobada de Barcelona de novembre hi havia poc marge de maniobra per arribar a un tractat polític internacional vinculant, però sí que teníem l’esperança d’es-cenificar un acord que s’hauria de firmar uns mesos després. Però el paper dels EUA i la Xina no ho ha permès.

Què es va acordar?Només es reconeix que te-

nim un problema greu a escala planetària i es demana que la temperatura no augmenti en dos graus respecte de l’època preindustrial. Es preveuen aju-des als països subdesenvolu-pats perquè puguin adaptar-se als efectes del canvi climàtic. Quin ha estat el paper de la Unió Europea?

La UE va proposar reduir les emissions de CO2 un 20 % d’aquí al 2020. Però si la Xina i els EUA no s’afegeixen de manera vinculant a aquesta proposta, l’impacte serà molt limitat. Pensi que aquests dos països signifiquen més del 40 % de les emissions de CO2.

Què podem fer la gent?Cal assumir els bons hàbits

de tota la vida, com ara apagar els llums quan no es fan servir i, en definitiva, estalviar ener-gia i aigua. Cal tenir present les «erres» que són reduir, re-utilitzar, reciclar, i per damunt de tot reflexionar per tenir un bon comportament.

El problema és merament ambiental?

No. Tenim una problemàtica sobretot de model energètic i també econòmica, social, política i de desenvolupament.

Fem el que fem, el canvi

climàtic és irreversible?Cada vegada hi ha més evi-

dències que vivim en un pla-neta més càlid que fa trenta o quaranta anys. El canvi climàtic no es pot negar. Fins i tot els negacionistes reconeixen que el planeta és més càlid que als anys seixanta. Ara mateix, el cavall de batalla és decidir si la causa de l’escalfament està provocada per la mà de l’ho-me o no. Val a dir que entre la comunitat científica hi ha força quòrum a dir que sí que es deu a una causa antròpica, perquè el cúmul d’evidències és notable. Els escèptics tenen poques dades que puguin pre-sentar sobre la taula. Ara bé, no podem ser catastrofistes perquè el tremendisme con-dueix a no fer res i a donar-ho tot per perdut. Ara cal fer molt perquè encara hi som a temps, tot i que cada vegada ens en queda menys.

Fem el que fem, el canvi continua en marxa?

Sí, perquè el sistema climàtic del planeta té una alta inèrcia. El que hem fet en les darre-res dècades tindrà encara un impacte en els pròxims anys. Això és com un transatlàntic que quan arriba a port no pot girar ni frenar en el dar-rer moment perquè el medi aquàtic té molta inèrcia. Però la nostra actuació pot mitigar aquest escalfament, perquè molts estudis diuen que si la temperatura incrementa en dos graus pot haver-hi certs processos irreversibles en el sistema natural, com la pèrdua generalitzada de biodiversitat. De moment, la temperatura ja ha incrementat un grau i tenim molt poc marge de maniobra.

D’altra banda, a banda de mi-tigar-ne els efectes, també ens haurem d’adaptar a les noves coordenades ambientals, que ens oferiran noves oportuni-tats. Sempre poso l’exemple del turisme a Espanya. Fins ara la temporada turística era molt estacional, concentrada el juliol i l’agost, però amb el canvi de temperatures que experimentarem els anys vi-nents, aquesta s’allargarà i això permetrà oferir un turisme de més qualitat.

Com afectarà Catalunya?Pel que fa als efectes nega-

tius, veurà molt afectades dues àrees del seu territori. Una serà el litoral, que amb l’incre-ment del nivell del mar obliga-rà a protegir d’alguna manera els deltes per preservar-los. L’altra zona en perill serà l’alta muntanya, on moltes de les espècies que hi viuen veuran reduït el seu àmbit a causa de la pujada de temperatures. Els estudis diuen que serà un país més càlid i apunten que hi haurà menys pluges, tot i que aquest punt encara no el sabem amb exactitud.

La petja de la lluita veïnal

De l’hotel Vela a Diagonal Mar, el litoral barceloní ac-tual no dista gaire del pro-jecte especulatiu de nova Copacabana que el Pla de la Ribera va dissenyar als anys 60. Aquell pla va ser aturat a la dècada del 1970 per una oposició ciutadana frontal en el que es pot considerar la primera gran victòria del moviment veïnal. Aquella victòria podria ser qualifica-da d’efímera, atès que, 40 anys després, la ciutat no deixa de ser el que Pasqual Maragall reconeix a les seves memòries: «La continuació de la planificació urbanís-tica de l’ambiciós Pla de la Ribera, que en bona part aplicaríem arran dels Jocs Olímpics del 1992.» Però també és cert que la lluita veïnal va obrir moltes pers-pectives en favor de la cons-trucció de la ciutat democrà-tica. Una és l’obertura de la ciutat al mar, que Manuel Vázquez Montalbán conside-rava «l’única conquesta real d’esquerres de Barcelona». Però hi ha altres victòries veïnals, sense tanta èpica però ben visibles. Així ho reivindica la Federació d’As-sociacions de Veïns i Veïnes de Barcelona a l’exposició «Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal», que recorre els districtes i és accessible al web www.memoriaveinal.org. Entre elles hi ha la del solar SAFA: on hi havia una fàbrica hi ha el poliesportiu Sagrada Família gràcies a la lluita del moviment popular. Una petja que, associada a la lluita per l’escola pública i l’esport de base, també es pot trobar en les arrels de la Fundació Claror. De tant en tant convé fer memòria, també veïnal. Per evitar allò que canta Raimon: qui perd els orígens, perd identitat.

J o sé Mar t í n V ide é s matemàt ic i geògra f. Actualment és catedrà-tic de la Universitat de Barcelona, president dels geògrafs espanyols i revisor del grup de l’ONU sobre clima. Fa gairebé tres dè-cades que processa dades climàtiques..

04-07_Opinio.indd 6 22/02/2010 13:14:17

7OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7 22/02/2010 13:14:20

8 L’ENTREVISTA

08-11_Entrevista.indd 8 22/02/2010 13:19:21

9L’ENTREVISTA

Marc Gasol, jugador dels Memphis Grizzlies a l’NBA

«El meu equip és el Barça»

Marc Gasol sempre ha crescut sota l’ombra del seu germà gran, però ara que ja fa dues temporades que és a l’NBA molts el comencen a respectar com un gran jugador de bàsquet. Seguint els passos d’en Pau, el mitjà dels Gasol comença a despuntar en els Memphis Grizzlies i veient-lo jugar no seria una bogeria pensar que «Big Marc» jugués per a un dels grans.

Marc Gasol s’està consolidant a l’NBA i ja és una peça indispensable per al joc interior dels Memphis Grizzlies, que actualment estan en ratxa després de superar un mal començament de tempo-rada. Si l’any passat va ser un bon rookie, ara ja s’ha guanyat el respecte de tots i protagonitza actuacions remarcables com la que va tenir en el duel que els Memphis van guanyar als Lakers (95-93) el mes de febrer passat, en el qual va obtenir millors registres que el seu germà Pau.

Després de guanyar l’Eurobàsquet, quins objectius t’has marcat?

Sobretot, millorar l’anterior, cosa que ara per ara no sembla gaire complicada,

però hem de treballar molt.Ara t’estàs a Memphis, però a quin

equip de l’NBA t'agradaria jugar?Com molt bé dius ara m’estic a Memphis

i és en l’únic que penso en aquests mo-ments.

Quin ha estat el secret per superar el mal inici de temporada?

Sempre parlo de la confiança que ara te-nim en el company, com ens hem conver-tit en un equip solidari. No és que abans no confiéssim en el del costat: és que no sabíem com traduir-ho en els partits. Després del nostre mal començament, els jugadors ens vam reunir. No es tractava de tallar caps ni buscar culpables. Vam parlar

clar i vam votar quin jugadors serien els capitans. Vam decidir que seríem Zach Randolph i jo.

Té molt de mèrit ser el capità d’un equip en el teu segon any...

No cal donar importància al fet que jo sigui un dels capitans de l’equip, encara que sí que demostra que els teus com-panys creuen en tu i en els teus valors.

Com estàs vivint de moment l’ex-periència americana?

Molt bé. He tingut la sort de jugar en una ciutat en la qual ja havia viscut abans, i això t’ajuda força a l’hora d’adaptar-te.

Trobes a faltar alguna cosa d’aquí?Evidentment, el menjar es troba a

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

08-11_Entrevista.indd 9 22/02/2010 13:19:21

faltar molt. Tinc la sort que un amic, Dani Olivella, que té un restaurant a San Francisco, m’envia coses que agraeixo moltíssim. A més, he trobat un web que ven productes espanyols als EUA. Pel que sé, és una família que va viure a Espanya i ha muntat això. Compro de tot: vi, mel, tonyina enllaunada, oli...

Alguna cosa més?Quan vinc d’Espanya surto carregat

amb els llibres que vull llegir durant l’any. La música la compro per Internet. Als companys de l’equip els tinc ben fregits amb la música espanyola. Al vestuari sempre sona alguna cosa, i jo m’he fet

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?No me n'agraden gaires, però Girona té alguna cosa especial

Un lloc per anar de viatge?Les Illes Balears

Un plat?Peix

Un llibre per llegir?Ara estic amb La mano de Fátima

Una pel·lícula de cinema?Fa poc que vaig veure My sister's keeper

Un mitjà per estar informat?No hi ha res com Internet

Mar o muntanya?Estic enamorat dels dos, però el mar em tira molt

Un cantant o grup musical?Estopa i La Excepción

Quin personatge històric li hauria agradat conèixer?N'hi ha tants! James Naismith, per dir-ne un

Un personatge actual?Aniria a fer un cafè amb Nelson Mandela

Un esportista que admiri?Doncs Roger Federer i Valentino Rossi

Què valora més de les persones?La sinceritat

Què s’enduria a una illa deserta?Una canya de pescar

Un desig confessable? Tenir molta salut

«Segueixo Crackòvia de TV3. Els de l’equip es pensen que estic com una cabra perquè senten les meves riallades per tot l’avió»

amb la clau de l’armari on hi ha l’alta-veu on adossem l’iPod. Al vestuari dels Grizzlies sonen habitualment Estopa o La Excepción. Els meus companys al·lucinen bastant. També veig sèries espanyoles: he estat molt enganxat a Qüestión de sexo i segueixo sempre Crackòvia, de TV3. Els de l’equip es pensen que estic com una cabra, perquè se senten les meves riallades per tot l’avió.

I què me’n dius, de la família?El fet de no tenir contacte directe amb

els amics i la família evidentment és el que pitjor es porta. La veritat és que parlo molt amb ells. L’Skype és una benedicció. La diferència horària de Memphis i Barcelona és de set hores, així que quan jo acostumo a tenir temps lliure, que és a la tarda, puc parlar amb la gent, encara que per a ells és de nit.

En alguna ocasió has comentat que falten jugadors espanyols a l’ACB,

però curiosament quan en surt un de bo de seguida marxa a l’NBA.

Home! L’NBA és un somni per a qualse-vol jugador, però és claríssim que Europa també té moltes coses bones a oferir per a un jugador de bàsquet.

Creus que Ricky Rubio ha fet bé ajornant la seva arribada a l’NBA?

I tant! Sobretot perquè ha fitxat per un club com el FC Barcelona. Estic comple-tament segur que no es penedirà de la seva decisió.

Creus que algun dia hi haurà fran-quícies de l’NBA a Europa?

Podria ser, però no crec que jo continuï en actiu quan això passi.

Anem enrere en el temps. A casa teva sempre han estat de l’Espanyol?

Bé, és cert que quan érem petits anà-vem al camp de Sarrià acompanyats pel nostre avi. Però realment el meu equip és el Barça!

Què va significar per a tu el Barça?

La carrera meteòrica de «la Tanketa»Marc Gasol va néixer a Barcelona un 29 de gener de 1985. El segon fill d’Agustí Gasol i Marisa Sáez de seguida es va adonar que volia seguir els passos del seu germà gran, en Pau. La carrera basquetbolística de «la Tanketa» –així l’anomenaven a les categories inferiors de l’Escola Llor de Sant Boi– ha estat també meteòrica. Després d’uns anys al bàsquet base del FC Barcelona, amb setze anys va provar sort durant dos anys al Lausane High School de Memphis per després fitxar la temporada 2003-2004 pel primer equip del FC Barcelona, on va guanyar la Lliga ACB. Els problemes personals amb l’entrenador blaugrana, Dusko Ivanovic, el van portar a fitxar per l’Akasvayu Girona, club amb el qual va guanyar la FIBA EuroCup (2006-2007).

Amb només 23 anys va fitxar pels Grizzlies i es va convertir en el millor debutant a l’NBA procedent de l’ACB, tot anotant dotze punts en el seu primer partit. Amb la selecció espanyola ha guanyat un Campionat del Món (Japó, 2006), un Campionat d’Europa (Polònia, 2009) i una medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Foto

: Car

los

M.P

icaz

as/F

EB

08-11_Entrevista.indd 10 22/02/2010 13:19:23

11L’ENTREVISTA

«M'encantariaguanyar l'Eurolliga»

Una sort. Era el somni de qualsevol nen, jugar al club que admires, i arribar al primer equip, debutar...

I què va significar el darrer any a l’Akasvayu Girona?

A Girona l’últim any no cobràvem. No era una situació fàcil per a ningú, però el vestuari es va mantenir unit. En aquest aspecte, van treballar bé Pedro Martínez, Diego Ocampo, Román Montáñez, Fernando Sant Emeterio..., i gent com Arriel McDonald i Darryl Middleton. Ens van fer veure que, encara que no cobrà-vem, el nostre deure era continuar. Si veus els fisioterapeutes o els utillers, que viuen mes a mes, i segueixen treballant quan no cobren, com no ho has de fer tu? Quan el Girona se’n va haver d’anar de l’ACB pels problemes econòmics va ser molt dur.

Per què li agrada Shaquille O’Neil?

Perquè gaudeix de cada moment en què és a pista. No tan sols pel jugador que és, sinó perquè és una persona excel·lent. És un tros de pa i té detalls impressionants.

Què li recomanaries a un nen que comença en el bàsquet?

Només una cosa: que gaudeixi molt d’aquest esport amb els seus amics.

El teu germà diu que li faria molta il·lusió retirar-se al Barça. Comparteixes aquest desig?

Tinc una infinitat d’amics a can Barça, però si el Girona torna a l’ACB..., seria una decisió ben complicada de prendre. És clar que m’encantaria poder guanyar l’Eurolliga....

Quan acabis la teva carrera espor-tiva tens decidit a què et dedicaràs?

Encara no, aquest any, segurament, començaré la universitat a distància.

Foto

: Car

los

M.P

icaz

as/F

EB

08-11_Entrevista.indd 11 22/02/2010 13:19:25

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12 22/02/2010 13:35:55

13EN FORMA!

Hem de ser pràctics, el que realment im-porta i preocupa una persona quan es va fent gran és poder continuar fent els actes quotidians de la vida per ella mateixa. Seure i aixecar-se d’una cadira, vestir-se i desvestir-se, arribar als armaris alts i als baixos de casa, pujar escales, no caure a terra, fer treballs manuals..., són alguns exemples d’accions que sempre ens han semblat fàcils, fins que arriba el moment en què ja no ho són. I la millor cura és la prevenció.

Portar un estil de vida saludable i fer activitat física moderada i correctament és la millor recepta per gaudir de la llibertat que ens dóna poder ser independents en totes les tasques de la nostra vida quoti-diana. Cal remarcar la importància de fer activitat física de forma correcta, i aquí

L'esport a la tercera edat

L’activitat física per a la tercera edat compleix dos objec-tius importants: millorar o mantenir la qualitat de vida de la gent gran i una funció social, de relació, tan important per mantenir una bona salut mental.

ÁLEX SÁNCHEZ,tècnic esportiu delPoliesportiu Sagrada Família

entra el paper del tècnic o entrenador esportiu, que haurà d’assegurar-se que els exercicis proposats no suposin cap risc.

L’altra funció primària seria la social. La gent gran es relaciona, riu i s’ho passa pipa quan arriba al gimnàs i es troba amb els companys i les companyes.

És un fet provat que som éssers socials. Tothom té la necessitat de fer relacions, xerrar, compartir coses, expressar senti-ments...; ens fa sentir millor i veure la vida amb més optimisme. Malauradament, per a la majoria de gent el pas dels anys els va acotant la xarxa social i fa cada vegada més difícil fer nous amics. Les activitats en grup són una oportunitat excel·lent per trencar amb això.

I el fet de fer relacions en un àmbit sa com és un centre esportiu fa que com-

partim i aprenem hàbits saludables de vida, perquè ens mou un interès comú en aquest sentit. Podem aprendre moltes coses d’una patologia que ens hagin diag-nosticat fa poc si escoltem altres persones que pateixen o hagin patit el mateix; el pitjor que podem fer és tancar-nos dins nostre i portar la càrrega en solitari.

Moure’s coM un infantSobre quina activitat física hem de fer a la tercera edat i com fer-la es podrien dir moltes coses. Per començar, cal assenyalar que no es diferencia gaire de l’activitat que ha de fer un nen. Quan som petits fem de tot i en tots els angles possibles, això fa que anem aprenent a fer funcionar el nostre cos a gran velocitat i alhora les càrregues de treball s’estan repartint per

12-23_EnForma.indd 13 22/02/2010 13:35:56

14 EN FORMA!

tivitat física. És veritat que, per exemple, caminar una o dues hores seguides a bon ritme és un exercici cardiovascular excel-lent però, si això de caminar ja ho hem fet tota la vida, per què no provar de tant en tant a nedar, fer bicicleta estàtica o, simplement, jugar a tennis de taula?

ProBLeMes MÉs freQÜentsA mesura que ens anem fent grans solem patir problemes físics força comuns entre la població. En destaquem alguns, tot indicant quin tipus de treball ens pot anar bé per pal·liar-los.

L’equilibri: quan som nens una caiguda no suposa res, quan som adults no és gaire freqüent que sigui greu, però a la tercera edat són molt perilloses. El treball de l’equilibri no ens evitarà una caiguda,

«caminar és un exercici excel·lent, però..., si ho hem fet tota la vida, per què no provar la bicicleta estàtica, la natació o el tennis de taula?»

totes les articulacions sense deixar cap punt feble. Quan som adults perdem en gran mesura aquest ventall de moviments tan enriquidor. Deixem de jugar amb tanta freqüència i ens especialitzem en esports concrets o, si no, fem cada dia més o menys les mateixes pautes de moviment. Això resulta en l’assoliment del punt de màxim rendiment esportiu en l’edat adulta, però també comporta un excés de càrregues massa repetitives que passaran factura tard o d’hora.

A la tercera edat hauríem de reprendre (si ho hem deixat de banda) tota aquesta varietat de gestos que ja no fem mai i que cada vegada ens fa més por dur a terme. No parlem de fer tombarelles, el pont o salts sobre una cama mentre fem l’avió amb els braços estirats, sinó de treballar de manera divertida, amb seguretat i amb molta varietat.

Per tant, hauríem d’evitar l’entrena-ment repetitiu i rutinari, ja que no com-portarà un benefici en rendiment esportiu com podria fer-ho a l’edat adulta i, a més, ja no té cap sentit patir la sobrecàrrega articular que comporta aquest tipus d’ac-

però si ens el prenem seriosament ens pot salvar en més d’una ocasió. Exercicis amb una cama, amb ulls tancats, amb platafor-mes d’equilibri, de puntetes, de taló..., ens donaran uns resultats sorprenents a mitjà i llarg termini. També és molt interessant, encara que molt més complicat de portar a la pràctica, treballar la tècnica de caiguda (la millor manera de caure per no fer-nos mal), sempre que ho fem amb seguretat i en grups reduïts.

La mobilitat articular: la flexibilitat és l’única capacitat física bàsica que tenim al màxim quan naixem. Tot el que podem fer després és intentar recuperar el que anem perdent pel camí. Una bona mobilitat articular ens facilitarà moltíssim qualsevol moviment (valgui la redundàn-cia). Si pensem en el nostre cos com tot un seguit de palanques (articulacions) que s’accionen mitjançant tensors (músculs) i que, per a cada acció, en fan una altra de contrària, com més flexible sigui el tensor que fa l’acció contrària (antagonista) més fàcilment podrem fer el moviment en qüestió. Dit això no cal insistir en la im-portància del treball de flexibilitat durant

12-23_EnForma.indd 14 22/02/2010 13:35:59

15EN FORMA!

L’esport per a màsters comença a partir dels 25 anys i podem trobar-hi dos grans grups de persones: les que han fet esport de competició i que al llarg dels anys han anat adaptant aquesta pràctica a la seva condició física, i les que no han estat gaire actives en èpoques juvenils i s’inicien en l’activitat esportiva de competició quan disposen de més temps lliure, ja que es veuen alliberats de càrregues familiars i, a més, valoren l’esport com una eina per minimitzar l’impacte del pas dels anys.

I és que aquesta pràctica esportiva de competició a partir d’una certa edat ens ajuda no tan sols a mantenir una bona con-dició física, sinó que també ens aporta una sèrie de valors espirituals que enriqueixen els qui la practiquen. Cal tenir en compte, però, que l’activitat física per a la gent gran persegueix dotar de més vida els anys i no pas de més anys la vida.

Les coMPeticionsEl fet de participar en competicions supo-sa proposar-se una fita que ens obliga a ser metòdics en l’entrenament i l’alimentació, ens empeny a millorar les marques, ens ofereix l’oportunitat de conèixer gent o retrobar-nos amb coneguts i, sobretot, ens fa feliços i saludables.

És per tot això, i pel caràcter popular de les competicions, que la categoria de màsters guanya cada dia més adeptes. Per exemple, a la Marató de Barcelona

Competició de màsters

Els màsters de natació són esportistes majors de 25 anys que entrenen i competeixen. Unamanera excel·lent de continuar fent esport.

MONTSE RAVETLLAT,assessora tècnicade Can Caralleuesport@cancaralleu.org

tota la vida però, sobretot, a la tercera edat, quan, a més, la pèrdua d’hidratació a les articulacions va fent minvar encara més la mobilitat.

Els estiraments passius barrejats amb mobilitzacions més dinàmiques ens do-naran més benestar a mitjà i llarg termini.

La higiene postural: biomecànicament, el nostre cos s’ha adaptat o ha evolucionat cap a una postura determinada. Mantenir durant molta estona una postura incor-recta o treballar mecànicament fora de les línies o angles adients no aporta res de bo. I el cos ho fa saber immediatament: es queixa, es pot arribar a queixar molt. A la tercera edat, tant la falta de flexibilitat com la deshidratació dels cartílags i l’acumula-ció de vicis posturals ens poden passar factura. La constant correcció postural per part del tècnic durant qualsevol tipus d’exercici és imprescindible, com també el treball específic.

Els reflexos i la coordinació motora: en-cara que sigui inevitable la pèrdua progres-siva d’aquesta plasticitat neuronal —que fa que un nen sigui tan modelable i alhora tingui aquesta impressionant capacitat d’aprenentatge—, exercitar els reflexos i la coordinació intermuscular retardarà, mantindrà o, fins i tot, ens ajudarà a millo-rar certs aspectes motrius. Els progressos en aquesta àrea amb la gent gran demanen paciència i una bona predisposició.

Les malalties cardiovasculars: és l’afec-ció més important de les que es poden prevenir en la majoria de casos. Mantenir-se actiu físicament i mentalment, fer exercici moderat durant una bona estona i portar una dieta sana i equilibrada són les millors prevencions i tractaments possi-bles. Això ja ho sabem tots, però..., com podem portar-ho a terme sense caure en l’avorriment i sabent que ho estem fent de manera correcta? Trobant companyia! Compartim tot això amb altres companys i companyes, relacionem-nos, gaudim plegats i busquem sempre la recoma-nació, l’ajuda i el seguiment d’un tècnic especialitzat.

del 2009 la mitjana d’edat dels inscrits va ser de 41 anys, els homes, i de 39,8 anys, les dones.

Una altra mostra de com la categoria de màsters suposa un percentatge significatiu en les competicions la podem trobar en el Cros de Muntanya de Can Caralleu 2009, de 10,5 km de recorregut per un terreny tècnic en què, dels 290 inscrits, el 38,62 % ho va fer en categoria de veterans (40 anys en endavant), i el 60,4 %, en categoria sènior (19 a 39 anys).

Les competicions inclouen un ampli ventall de modalitats esportives: curses de resistència a peu, urbanes i de muntanya, natació, esquí alpí i nòrdic, tennis...

En qualsevol d’aquestes disciplines, el calendari de competició acostuma a ser molt dens, i és un fet que en moltes ocasions les inscripcions s’omplen al cap de poc temps d’estar obertes.

«Per no caure en l’avorriment, el millor és fer activitat física en companyia i disposa de l’assessorament dels tècnics»

12-23_EnForma.indd 15 22/02/2010 13:36:01

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16 22/02/2010 13:36:07

Cristian González«La idea de començar a fer sortides en grup de forma regular va sortir el 2002, arran d’una excursió que vam fer a Collserola una colla d’abonats i treballadors de l’Esportiu Claror», explica Ignasi Casacuberta, Nacho per als amics. La colla va començar a fer sortidetes pel Montseny i altres punts de la geografia catalana. A poc a poc es van anar animant a cobrir rutes més llargues i

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

El plaer de fer sortides en BTT

L’objectiu és passar una bona estona en plena natura

ignasi casacuberta i sergi Mateu formen part del grup de treballadors i abonats de l’esportiu claror que cada cap de setmana fa sortides en Btt per diferents indrets de la geografia catalana. Durant les vacances d’estiu aprofiten per fer rutes més llargues per la geografia es-panyola, com, per exemple, el camí de santiago.

El grup de BTT surt cada cap de setmana i fa rutes per diferents indrets de la geografia catalana

exigents, fins que l’estiu del 2003 van fer la seva primera gran sortida, el carismàtic camí de Santiago. «Ens vam documentar molt abans de fer-la i realment és una ruta que paga la pena, perquè és molt maca», comenta Sergi Mateu. Els inicis van ser descoratjadors, perquè el 2002, intentant fer la ruta dels Bons Homes, es van perdre enmig del bosc. «En teoria jo anava amb un GPS, però aleshores no sabia gaire bé

com funcionava i, a més, oferia molt poques prestacions... Total, que ens vam perdre», reconeix en Nacho.

MoLtes vivènciesAl llarg de tots aquests anys de sortides hi ha hagut anècdotes de tots els colors. Situacions divertides, com quan van passar la nit en el refugi d’un hippy holandès. «El paio era un fumador de marihuana profes-sional i vivia d’una manera molt peculiar, perquè s’havia fet un sistema d’autoali-mentació de llum amb unes plaques solars i l’aigua l’obtenia del riu», explica en Sergi.

Potser un dels moments més recordats és quan en ple camí de Santiago se’ls va fer negra nit sense haver pogut trobar allotja-ment. «Estàvem extenuats i vam arribar a un poblet de Burgos anomenat Olmillos de Sasamón, on al final vam aconseguir dormir al terra de la vicaria, després de pregar molt al capellà perquè ens acollís, perquè al principi ell no ho volia.»

El pròxim repte que aquests bojos per la BTT es proposen són els Picos de Europa. Segur que, en acabat, tindran mil i una històries per explicar.

Una bona preparació és fonamental El procés de preparació física d’aquest grup de ciclistes en BTT es basa en la cons-tància, tal com reconeix Sergi Mateu. «La idea és sortir cada cap de setmana durant la primera meitat de l’any per fer una mena de pretemporada, per arribar en forma a l’estiu i afrontar en òptimes condicions la sortida llarga.» A més, entre setmana, molts d’ells fan classe d’spining, cosa que també ajuda a mantenir el to físic adequat. «Quan fem rutes llargues imprimim un ritme més suau que quan estem fent spinning o quan fem rutes d’un sol dia, en les quals acostumem a anar a morir», riu murri en Sergi.

Un altre aspecte que cal treballar a fons és la sortida llarga que comencen a preparar a un mes vista. «Primer consultem la disponibilitat de la gent i determinem quants serem, després consultem tot tipus de documentació sobre la ruta que volem fer, com ara mapes, cartografia, desnivells o guies per compondre el calendari del viatge i quants quilometres tocarà fer cada dia», explica en Nacho, per a qui l’última cosa que s’ha de fer és la reserva de l’allotjament i determinar quan es farà la pretemporada.

12-23_EnForma.indd 17 22/02/2010 13:36:15

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

ActivitAts

HÀBits EsPORtiUs llEgit Al MitjANs

Juanjo ZabalaDesprés de les primeres setmanes de pràctica esportiva, motivades per l’entra-da d’any i els bons propòsits, és habitual que una part de les persones que han començat (o «recomençat») aquesta pràctica acabin abandonant-la, per motius tan diferents com la manca de temps, la mandra o els dies seguits de pluja.

No existeix una píndola màgica perquè això no succeeixi, però sí una sèrie d’hà-bits que poden ajudar a donar continuïtat a la pràctica començada.

En primer lloc, entén la pràctica com una inversió importantíssima en la teva salut. No et capfiquis en l’esforç que has de fer, sinó en els beneficis que et genera i perceps en el dia a dia.

En segon lloc, planteja’t objectius a curt termini i assolibles. Aconseguir baixar un temps que tens a tocar, participar en una prova esportiva, pujar les escales de casa amb més comoditat... No hi ha objectiu petit si representa un repte.

En tercer lloc, reforça les sensacions

El 6 d'abril, Dia Mundial de l'Activitat Física

Des de l’any 2002, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mitjançant una resolució oficial, insta els estats membres a celebrar anualment un dia Move for Health (per la salut, mou-te) per promoure l’activitat física com a element fonamental de salut i benestar. El missatge principal que es vol transmetre és: almenys, 30 minuts d’activitat física moderada cada dia.

La proposta de l’OMS prové d’una iniciativa anterior de gran èxit local i mundial de l’organització bra-silera Agita Sao Paulo i la xarxa AgitaMundo, que aconsegueix, any rere any, aglutinar al voltant de 5.400.000 participants en uns 2.500 esdeveniments pertot el món.

La Generalitat de Catalunya, mitjan-çant el PAFES, el Pla d’Activitat Física, Esport i Salut, que promou la salut des de l’atenció primària mitjançant el consell i la prescripció d’activitat física, convida entitats i ciutadans a adherir-se a la iniciativa i a organitzar esdeveniments per celebrar aquest dia, el 6 d’abril de 2010 vinent.Font: www.pafes.cat

Dansa contemporàniaLorena Nogal

La dansa contemporània és una forma d’expressió que fa servir el moviment com a element comunicatiu. Prové de la dansa clàssica i és una disciplina que es caracteritza per la carència de moviments rígids, la utilització de tots els plans i nivells en l’espai, la recerca del moviment de-senvolupant tots els sentits i la percepció o la integració de l’àmbit físic i l’àmbit psicològic de manera personal.

La dansa contemporània és, sobretot, una recerca experimental que permet conèixer i descobrir els propis límits corporals a través d’una estètica plena de llibertat.

Un altre tret característic d’aquesta dansa és l’interès constant per transmetre sentiments i emocions al públic que contempla els ballarins. Les coreografies expliquen diferents històries, conjuntant el moviment, la música i els sentiments.

Fer esporti no deixar-ho!

positives. Aferrar-se a records positius, per exemple la satisfacció d’haver fet un entrenament i haver guanyat l’apatia.

I per últim, gaudeix en tot moment d’allò que es fa. Hi ha tantes propostes, tantes activitats diferents, que és impos-sible no trobar-ne una que agradi: patinar, anar amb bici, nedar, córrer, esquiar, jugar a tennis...

Si et repeteixes de manera sistemàtica aquests quatre punts pots reforçar en gran mesura els bons propòsits personals i gaudiràs d’una ajuda en la lluita contra l’abandonament.

12-23_EnForma.indd 18 22/02/2010 13:36:16

19MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

A l'AigUA

Marta SoléActualment, hi ha una gran quantitat de persones pateix síndrome fibromiàlgic, una forma de reumatisme no articular crònic que es caracteritza, entre altres símptomes, pel dolor muscular difús. Els professionals sanitaris i de l'esport reco-manen la pràctica d’exercicis aeròbics i de moviments constants com a ajut al trac-tament d’aquesta malaltia, perquè poden contribuir a estimular el funcionament dels músculs afectats. Això sí, aquests exercicis s’han de fer passivament perquè un sobreesforç podria augmentar-ne la simptomatologia.

Un dels esports més recomanables és la natació. Com que és una activitat sense impactes i que requereix una gran concentració per tal de coordinar tots els moviments, disminueix significativament les càrregues mentals, cosa que aconse-gueix una important sensació de confort

Aquafibro per a qui pateix fibromiàlgia

i tranquil·litat, a la vegada que relaxa la musculatura en general.

un entrenaMent a MiDaEl Poliesportiu Sagrada Família ha disse-nyat, conjuntament entre l’àrea aquàtica i la de salut, un programa destinat exclusi-vament a persones amb aquesta malaltia.

L’activitat rep el nom d’aquafibro i combina exercicis aeròbics d’intensitat baixa o moderada propis de l’esport de la natació, amb exercicis d’aiguagim que no produeixen impacte i que promouen un treball cardiovascular, de resistència, estiraments, força i relaxació.

L’aquafibro es fa en grup per fomentar les relacions socials entre les persones que pateixen aquesta malaltia; no obstant això, aquests grups són reduïts, per tal d’adap-tar cada sessió a la percepció subjectiva de la fatiga de cadascuna de les persones que hi participen.

12-23_EnForma.indd 19 22/02/2010 13:36:18

Dani SarretEls darrers anys han aparegut al mercat uns estranys aparells «que et fan vibrar» i que prometen «millores físiques impor-tants amb no gaire esforç i poc temps d’entrenament». Diuen els científics que possiblement estem davant l’invent tec-nològic més revolucionari en la història de l’entrenament neuromuscular. Per què?

Les plataformes vibratòries generen vi-bracions mecàniques que es transfereixen al cos, promovent respostes de millora del rendiment físic.

Els responsables principals d’aquestes respostes són dos mecanismes. L’un és el que alguns autors anomenen «reflex tònic vibratori», que estimula el mateix reflex que el pediatre quan colpeja el tendó patel·lar dels nens i les nenes, provocant una contracció automàtica de la muscu-latura. Doncs les plataformes generen, en la musculatura implicada, entre 30 i 50 d’aquestes contraccions involuntàries per segon.

L’altra mecanisme és la intensitat de l’estímul. En circumstàncies normals, la nostra musculatura ha de contrarestar el que s’anomena «gravetat 1». Entrenant dalt d’una plataforma podem assolir ac-celeracions amb gravetats per sobre de 6, cosa que vol dir tensions musculars molt superiors de les que s’assoleixen en l’entrenament convencional.

Per aquestes raons, els estudis indiquen que aquestes plataformes promouen millores importants en el sistema neuro-muscular, canvis en les estructures òssies

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

cONdiciONAMENt Físic cONsEll PRÀctic

Plataformes que vibren, t'acceleres?

El bany de vapor com a complement

Rebeca RoyoFer una sessió de bany de vapor o bany turc és un costum de social que ha tingut una presència notable en les cultures de l’Orient Mitjà.

Fer-la tant abans com després de l’entrenament, aporta molts beneficis; per exemple, relaxa la musculatura, enforteix la capacitat cardiopulmonar i obre els alvèols, cosa que contribueix a millorar la resposta respiratòria.

I, en concret, si la fem després de la sessió d’entrenament ens pot ajudar a la millora de grans esforços i sobrecàrregues i és una gran aliada contra l’estrès i les preocupacions.

Per treure’n el màxim rendiment és bo seguir alguns consells: descansar abans i després d’entrar al recinte perquè el nostre cos torni a recupe-rar la temperatura corporal o bé dut-xar-nos amb aigua freda, començant pels peus i acabant pel cap.

Prendre un bany de vapor requereix tranquil·litat i relaxació, i això pot fer que tinguem una bona predisposició per agafar el son.

que en milloren la densitat, modificacions metabòliques amb augments del consum calòric i millores de la recuperació pos-texercici, etc.

Però tot i aquests avantatges, és impor-tant recordar que aquests mecanismes també poden provocar sobrecàrregues i que cal respectar els principis i progressi-ons (temps d’entrenament i intensitat) de l’entrenament vibratori. És per això que és imprescindible l’assessorament d’un pro-fessional de l’entrenament i que, a l’hora d’escollir l’equipament, es faci amb ma-quinària de primera qualitat. Actualment el mercat està saturat d’artefactes similars que no poden garantir la qualitat de les vibracions i la seguretat de l’entrenament. Per últim, és important atendre, també, les contraindicacions de l’equipament vibratori, que són importants de valorar abans d’iniciar-nos en el seu ús.

12-23_EnForma.indd 20 22/02/2010 13:36:21

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21 22/02/2010 13:36:23

La primera etapa de la TransAndalus va d’Alhama de Garanda a Jayena i té 39,5 km i 915 m de desnivell acumulat (da).

Es caracteritza per paratges sorpre-nents i senders, de vegades tècnics i tria-lers, però sempre molt divertits. Només sortir d’Alhama de Granada remuntem l’espectacular canó dels Tajos per anar cap al límit del parc natural de Sierras de Tejeda. L’última part de l’etapa és la més divertida, amb una forta pujada per una pista d’aterratge de l’INFOCA i una baixada final trialera que ens porta al poble de Jayena.

22

clAROR

EN FORMA! NATURA22

La transandalus és una ruta circular de 2.000 km amb bici-cleta de muntanya que travessa les províncies de Màlaga, Granada, almeria, Jaén, còrdova, sevilla, Huelva i cadis. 500 km i més de 9.600 m de desnivells trepidants a través de la serralada Penibètica fins als paisatges gairebé lunars de la costa d’almeria.

ALBERT ARNAU I ROSA BOU,Socis del Centre Excursionista de Catalunyaareatecnica@cec.cat

En bici per Andalusia

La segona etapa ens porta a Nigüelas (44,5 km i 1.080 m da). Les primeres rampes de la serra del Chaparral són du-res però, més tard, en plena serra de Los Guájares, comença una baixada molt di-vertida. Ens queda un tros de descens fins

al bonic poble de Restabal, en plena vall de Lecrín (vall de l’alegria, per als àrabs), on, a través de plantacions de tarongers, gaudim de les vistes i de l’escalfor del sol andalús. Cremarem els darrers cartutxos de força en una pujada final d’uns 450

12-23_EnForma.indd 22 22/02/2010 13:36:25

23NATURA EN FORMA! 23

La ruta transandalus consta de deu etapes. La més curta és la cinquena amb 28,5 km i la més dura, la setena, que en té 76 i un desnivell acumulat de 1.620 m.

m fins a Nigüelas, a les portes del parc natural de Sierra Nevada.

El tercer dia, la ruta pren altitud i du-resa: posem rumb a Pampaneira (42,5 km i 1.560 m da). Sortim de Nigüelas en pujada, amb rampes del 20 % que aviat ens fan agafar molta alçària i entrar en temperatura. Anem empalmant corbes en paella que semblen no tenir fi. Quan som a prop de les cases de Tello, a quasi 1.800 m d’altitud, entrem en uns senders molt divertits on gaudim de les parets que acaben als cims de Cerro del Caballo, Tajo de los Machos i Tozal del Cartujo i dels seus barrancs corresponents. Després de pujar uns quilòmetres més, trobem una llarguíssima baixada per pista ampla que ens condueix a la carretera que duu al bucòlic poble de Pampaneira, i que ofereix vistes a alguns dels pobles més típics de Las Alpujarras.

En la quarta etapa sortim carretera amunt i ens endinsem per Sierra Nevada en estat pur (45 km i 1.290 m da). Passem pels bonics pobles de Bubión i Capileira, des d’on deixem l’asfalt i agafem una solitària pista que, per sobre dels 1.800 m, és un pèl trencacames. Finalment ar-ribem a Trevélez en baixada, als peus del cim Mulhacén (el sostre de la península Ibèrica), poble famós pels seus nombrosos assecadors de pernils. El que resta ara és fàcil, amb l’única excepció d’un complicat tram que acaba en una trialera i que, damunt d’una bicicleta amb alforges, es pot qualificar de temerari. Ja en baixada, per una carretera amb asfalt, entrem al poble de Cádiar.

El cinquè tram és curt, de Cádiar a Laroles, i ens serveix per refer-nos una mica (28,5 km i 1.070 m da). Tot i això, a la sortida de Yágor, i mentre travessem els pobles de Montenegro i de Yegen, hi ha unes bones rampes de pujada. Aquest darrer poble és on l’escriptor britànic Gerald Brennan va viure set anys i hi va escriure, entre altres, el famós llibre Al sur de Granada. Passat Válor trobem una altra

sorpresa: un pas complicat que acaba amb una forta rampa impossible de remuntar dalt de la bici i que fa que ens l’acabem car-regant a l’espatlla. Així arribem a Mairena i a Júbar, dos pobles que semblen atrapats en el temps. Abans de baixar cap a Laroles ja intuïm, en la llunyania, el blau infinit de la mar Mediterrània.

De Laroles a Instinción (6a etapa, 56 km i 1.100 m da) la ruta travessa pai-satges desèrtics. Arribem per carretera a Bayarcal, el poble més alt d’Almeria, continuem pujant, ara ja per pistes, fins a Paterna del Río, on comencem una bona baixada fins a Guarros. Passat el poble tornem a pujar una mica per ar-ribar després en suau baixada a Laujar de Andarax, el poble més gran de Las Alpujarras d’Almeria. El proper tram és un dels més desolats i solitaris, i arriba a l’extrem oriental del parc nacional de Sierra Nevada i dels seus pobles blancs en pendent. Som al començament del desert de Tavernas, on es produeixen alguns dels millors olis. Arribem així, vorejant el peu de la serralada de Gádor, al tranquil poble d’Instinción.

La setena etapa ens depara l’última gran pujada de la ruta (76 km i 1.620 m da). Sortint d’Instinción, els primers 20 km són de pujada, més de 1.000 m que travessen boscos de pins i força masos (cortijos) mentre veiem, a l’altre costat de la vall, Sierra Nevada, la serra dels Filabres, sierra Alhamilla i el desert de Tabernas. És aleshores quan veiem de front el mar i l’enorme extensió d’hivernacles de plàstic que forma el Campo de Dalías, entre les poblacions d’El Ejido i Roquetas de Mar. Sens dubte, un paisatge estrany que no

deixa indiferent. Un cop a Enix, per baixar fins a Almeria hi ha 25 km, la major part dels quals transcorren per una antiga via romana molt pedregosa que ens posa a prova els braços.

La vuitena etapa transcórrer a la vora de la Mediterrània, d’Almeria a cap de Gata (30 km i 55 m da). Passarem molt a prop de les platges de Torre García, de les Amoladeras i del Charco i, la veritat és que, després d’uns dies a la muntanya, és tot un plaer.

Penúltima etapa: de cap de Gata al paisatge lunar de la Isleta del Moro (30 km i 500 m da). Després d’una curta pujada de carretera arribem al far de cap de Gata. Tot seguit, la pista va travessant uns penya-segats força espectaculars. Ens anem trobant amb nombroses cales petites i platges. A la de Los Genoveses, l’any 1121 tropes catalanes i genoveses van desembarcar per combatre el domini musulmà. Un cop arribats al turístic poble de San José remuntem uns penya-segats, on la forta pujada i el mal estat del sender ens obliguen a baixar de la bici. Val la pena, però, pujar-hi, perquè les vistes són d’allò més espectaculars. Acabem baixant a una carretera i agafem una desviació a la Isleta del Moro.

Fi del viatge: la desena i última etapa ens porta de la Isleta del Moro a Agua Amarga (35 km 525 m da). Aquesta etapa ens endinsa al parc nacional de cap de Gata, més solitari encara que la costa del parc. Sortim, doncs, cap a Rodalquilar, des d’on agafem una pista en pujada que ens duu a unes mines d’or abandonades. Seguim pujant amb bones vistes sobre la punta de Piedra Negra i els seus voltants. A través de camps que semblen miratges en aquesta terra àrida i dura, passem per diversos masos, fins que arribem al solitari poble de Fernán Pérez. A partir d’aquí, es tracta d’anar travessant en baixada camps de cultius i més masos fins que retrobem, posant fi a la nostra ruta, el blau del mar al bonic poble d’Agua Amarga.

12-23_EnForma.indd 23 22/02/2010 13:36:25

24 SALUT

En els casos en què no es coneixen les causes específiques d’una malaltia, els metges solem anomenar-les referint-nos directament als símptomes. Un exemple és quan anomenem «dolor del teixit tou», que es refereix al malestar en alguna part del sistema que connecta els músculs amb els tendons i els lligaments (no als ossos) i de la qual es desconeixen les causes.

Quan un pacient es queixa de «dolor d’ossos» o «dolor a les articulacions» el metge assumeix que en realitat el proble-ma és articular. No obstant això, tant el dolor com els altres símptomes de tipus musculoesquelètic (rigidesa, debilitat, di-ficultat en els moviments, formigueigs…) poden originar-se en una diversitat d’es-tructures extraarticulars (teixits tous com els músculs, tendons, lligaments, fàscies, nervis…). De fet, molts pacients amb sig-nes radiològics de degeneració artròsica severa no refereixen cap simptomatologia a la pràctica.

COM FER UN DIAGNÒSTIC CORRECTE?Podríem pensar que si no en coneixem

clarament les causes és molt difícil fer un diagnòstic correcte i, per tant, un bon tractament.

En aquests casos, la feina del metge consisteix a trobar l’estructura que pot ser l’origen dels símptomes a través de

Patir dolor a certes parts del cos, sense poder-ne identificar gaire bé on es localitza ni què el causa, és un dels problemes de salut més freqüents en persones de totes les edats. Esbrinar-ne què l’origina és el primer pas per calmar el pacient i establir les pautes idònies per al tractament.

Dolor del teixit tou

l’interrogatori al pacient, de l’exploració física detallada i intencionada, a més d’estudiar els resultats de les proves complementàries.

Per exemple, és molt important de-finir si hi ha inflamació al voltant de les

ALBERT GIMÉNEZ,cap de l’àrea de salut de l’Esportiu Claroralbertgi@ec.claror.net

24-29_Salut.indd 24 18/02/2010 11:15:08

25SALUT

Des de fa centenars d’anys, els olis es-sencials han estat utilitzats per diferents comunitats aplicant-les a cosmètics, per-fums i medicines amb finalitats terapèu-tiques. El 1928 es va fundar la ciència de l’aromateràpia, i el 1950, fisioterapeutes, cosmetòlegs, doctors i altres professionals de la salut van començar a utilitzar-los com a alternativa als antibiòtics.

Es denomina aromateràpia una forma de medicina alternativa que utilitza olis essencials i extractes de plantes a partir de la seva aplicació, inhalació o ingestió per al tractament de diferents patologies. Segons els olis essencials seleccionats podem produir diferents efectes sobre l’organisme, ja que cadascun d’ells conté les propietats de la planta de la qual proce-deix. D’aquesta manera podem treballar en tots els àmbits: salut i bellesa.

Depenent del resultat que vulguem obtenir les utilitzarem de diferents ma-neres, aplicant-la en zones localitzades, inhalant-la, ingerint-la i fins i tot fer-ho de diverses maneres alhora.

LES ESSÈNCIES EN EL MASSATGEL’ús dels olis essencials en el massatge, és a dir, el massatge aromàtic, és una de les millors opcions, ja que provoca efectes físics i psicològics sorprenents. A través de la pell les essències accedeixen als teixits corporals a través dels capil·lars sanguinis,

alhora que estimulen la regeneració cel-lular i contribueixen a millorar la salut de la pell eliminant gèrmens i bacteris.

El massatge actua en les terminacions nervioses i al mateix temps relaxa i esti-mula el flux energètic, que alleuja la tensió, elimina toxines, regenera teixits sans i disminueix el procés d’envelliment. Tot això, amb uns olis ben seleccionats, és un gran regal per a la nostra salut.

Sempre hem de tenir en compte estar sota la supervisió d’un aromaterapeuta, ja que, encara que no hi ha cap tipus de malaltia per a la qual estigui contraindi-cada, cada essència pot tenir diferents efectes. L’aromaterapeuta ha d’avaluar quines són les essències específiques que cada persona, segons les seves patologies, necessita sabent tot el ventall d’efectes que produirà.

Dit això, el millor per veure’n els efectes és provar-ho i deixar-se sorprendre amb el que unes senzilles essències poden arribar a aconseguir.

L’art deles aromes

Els extractes de plantes i els olis essencials poden millorar-nos la salut.

Com i per a què els podem usar?

MÍRIAM MARTÍ,terapeuta del Poliesportiu Sagrada Famíliasagradafamilia@claror.org

articulacions, com també identificar el patró d’aparició o desaparició del dolor i els patrons que el precipiten, l’agreugen o l’atenuen. Tot i que és comú que hi hagi inflamació, normalment es localitza en àrees poc extenses, per exemple, en baines i insercions tendinoses o bosses.

LES CAUSES DEL DOLORNormalment el dolor del teixit tou s’ori-gina per traumes aguts o, encara més freqüent, per sobrecàrregues repetitives en una zona del cos. Per això, és molt important conèixer certs aspectes del pacient, com ara l’ocupació, els hàbits esportius i el condicionament físic, si fa activitats repetitives o qualsevol altre factor que pugui contribuir a una disfunció mecànica (si adopta males posicions, si les cames no mesuren el mateix…).

L’edat és un altre factor que cal tenir en compte, perquè amb el pas del temps els tendons perden flexibilitat i elasticitat, per la qual cosa són més susceptibles de patir una lesió.

Pel que fa al tractament, hi ha una gran varietat de fàrmacs que poden alleugerir els símptomes, però per si sols no resolen el problema. També cal intervenir amb altres mesures que eradiquin les causes que l’originen, com per exemple corre-gir els mals hàbits posturals, aprimar-se si la causa es troba en el sobrepès o fer exercici físic per recuperar el to muscular si presenta atròfia o hipotròfia per desús (pèrdua de to).

També hi ha tractaments que ens poden ajudar a pal·liar el dolor com ara la fisiote-ràpia amb tot el seu ventall de tècniques manuals i l’electroteràpia (massatge, ultrasò...).

Demanar al metge que ens ensenyi tècniques d’autocura i que ens expliqui clarament les causes que originen el do-lor farà que no ens preocupem en excés pensant que tenim una malaltia greu i, alhora, aconseguirem implicar-nos més en el tractament a curt i llarg termini.

«És important definir si existeix inflamació al voltant de les articulacions i quin és el patró que el fa aparèixer, l‘agreuja o l’atenua»

24-29_Salut.indd 25 18/02/2010 11:15:09

26 SALUT DIETÈTICA

IRIA GONZÁLEZ,dietista del Pol. Marítimiriago@maritim.claror.net

Les piràmides alimentàries són guies visuals i eines didàctiques excel·lents per dur una dieta sana i equilibrada, és a dir, una dieta suficient per cobrir les exigències i l’equilibri de l’organisme; amb una composició completa i variada que incorpori diàriament tots els nutrients en les quantitats proporcionades segons l’edat i les circumstàncies vitals; adequada a les diverses funcions de l’organisme (créixer, curar-se…), i també adaptada a les necessitats energètiques de cadascú.

ELS ALIMENTS DIARISEls cereals, el nostre combustible. Els cereals (pa, pasta, arròs…), les patates i els llegums són el nostre combustible i han de constituir la base de la nostra ali-mentació. Cal prendre’n entre quatre i sis racions al dia, comptant com a ració mig plat de pasta o arròs, una patata mitjana,

dues llesques de pa o una tassa de cereals.Fruites i verdures: «cinc al dia». Les

fruites, verdures i hortalisses també han d’estar presents en la nostra alimentació diària. Es recomanen unes cinc peces o racions al dia, que poden equivaldre a tres peces de fruita i un plat amb guarnició de verdures o hortalisses.

Làctics, la clau per a uns ossos forts. Hauríem de prendre’n entre dos i quatre racions al dia, entenent una ració com dos iogurts, un got de llet o trenta grams de formatge semicurat. En les etapes de creixement i en l’embaràs és aconsellable complir les quatre racions diàries.

ELS ALIMENTS SETMANALSLlegums: font de fibra i energia. Per co-brir els requisits de fibra de l’organisme n’hi ha prou a menjar llegums entre dos i quatre cops a la setmana, per exemple,

amb dos plats principals de pèsols, cigrons o llenties.

Fruites seques, font de minerals. En podem prendre entre dos i quatre racions a la setmana. Cada ració són unes cinc unitats de nous, ametlles o pinyons.

Ous, rics en proteïnes. En podem menjar entre dos i quatre a la setmana, excepte si es tenen nivells alts de coles-terol; aleshores, cal menjar-ne un o dos.

Carn i peix, el tall dels àpats. Entre la carn i el peix hauríem de menjar entre sis i vuit racions a la setmana. Cada ració equival a cent grams de carn o cent vint de peix o marisc. Preferentment, cal triar carns magres com les aus o la vedella i més peix blanc que blau. De peix blau en tindrem prou amb un cop a la setmana.

L’oli d’oliva, essencial a la dieta. L’oli és un dels aliments principals de la dieta mediterrània. Ha de predominar-hi però

Sentim a parlar moltes vegades sobre la importància de seguir una dieta equilibrada, però, per on hem de començar per aconseguir-ho? Seguir les indicacions de la piràmide alimentària ens pot ajudar a construir menús i àpats va-riats i sans.

piràmide dels aliments

24-29_Salut.indd 26 18/02/2010 11:15:11

Dinar SoparDilluns Pèsols amb pernil Sopa de verdures amb fideus Bistec a la planxa amb espàrrecs Truita de formatge Dimarts Arròs amb tomàquet Minestra de verdures Pollastre al forn amb albergínia Llenguado a la planxa amb mitja patata al caliu Dimecres Amanida verda Puré de pastanagues Macarrons a la bolonyesa Llom a la planxa amb enciam 1 fruita 1 iogurt 1 llesca de pa 1 llesca de pa

Dijous Llenties amb verdures Escalivada Salmó a la papillota amb ametlles Remenat de xampinyons Divendres Mongeta tendra amb patates Amanida d’arròs Mandonguilles a la jardinera Sèpia a la planxa amb all i julivert Dissabte Cigrons amb sofregit Verdures a la graella de tomàquet i ceba Lluç amb sala verda Ou dur farcit de tonyina

Diumenge Amanida de raves Sopa meravella Paella o fideuada Pollastre a la planxa amb tomàquet al forn

Postres: per dinar, una peça de fruita. Per sopar, un iogurt.Esmorzar: un got de llet, un suc o una peça de fruita i completar alternant entre dos grapats de cereals, cinc galetes de tipus Maria o dues torrades de pa. Berenar: un iogurt.

També és aconsellable incorporar una llesca de pa al dinar i al sopar.

menú SeTmAnAL

en cap cas no hauríem de superar les sis cullerades al dia, tant per cuinar com per amanir.

Vi o cervesa: només un got. Acompanyar el dinar amb vi pot ser beneficiós, sempre que no n’abusem.

CONSUM OCASIONALEls productes rics en sucres simples com les llaminadures, els gelats o els refrescos s’han de prendre de manera ocasional, igual que els aliments amb un alt contin-gut de greixos saturats, com la brioixeria industrial, els embotits, la rebosteria, els

snacks o les patates fregides.Pel que fa a la sal, forma part dels nu-

trients fonamentals, però sovint en con-sumim en quantitats que estan molt per sobre del que és aconsellable, cosa que afavoreix l’aparició d’hipertensió arterial. Així doncs, cal moderar-la.

ALTRES IMPRESCINDIBLESLa ingesta adequada de líquid és fonamen-tal per mantenir un bon estat d’hidratació. En un adult sa, el requeriment normal és d’1,5 a 2 litres d’aigua al dia, però si es fa activitat física o es passa molta calor ens en caldrà més quantitat.

Per últim, és recomanable fer una ac-tivitat física moderada durant 30 minuts al dia. Pot ser caminar a pas lleuger, pujar les escales caminant… A més, caldria fer algun tipus d’esport entre dos i tres dies a la setmana.

piràmide dels aliments

«La sal forma part dels nutrients fonamentals, però sovint en consumim en quantitats que superen el que és aconsellable»

24-29_Salut.indd 27 18/02/2010 11:15:12

28 SALUT MENS SANA

Què ens caldria per ser feliços?Normalment les persones felices com-

pleixen tres requisits: tenen serenitat i pau interior, capacitat per gaudir de les petites coses de la vida i la capacitat per estimar i ser estimats, és a dir, per fomentar les re-lacions socials. Si a la teva vida, en general, es compleixen aquests tres aspectes tens una nota alta en felicitat.

La serenitat l’hem d’associar al mo-viment slow, a una manera lenta de fer les coses? Perquè hi ha qui sempre va de bòlit i també és molt feliç.

Doncs sí que va força unit. Un dels símptomes de no gaudir de la vida és anar sempre de pressa. És veritat que hi ha persones que van molt de bòlit i són molt felices, però si ens hi fixem bé fan les coses posant-hi cor, gaudint-les al màxim, el que passa és que són més hiperactives o tenen molta força per fer més coses. Però aquests són casos especials.

Així que ens aniria bé fer més cas a les teories del moviment slow...

cent i el més alarmant és que les xifres no fan més que pujar. I, també, que la nostra societat és més infeliç que les del Segon i Tercer Món. Són dades que ens porten a afirmar que la nostra societat és neuròtica, pateix molts problemes emocionals.

I per curar-la que és millor: la fi-losofia, la psicologia o la psiquiatria?

En realitat la psicologia, o almenys la psi-cologia cognitiva, utilitza molt la filosofia. I la psicofarmacologia o la psiquiatria el que fa és receptar fàrmacs, bàsicament.

I n’hi ha prou amb la psiquiatria?Jo estic a favor de la psicofarmacologia

De fet, el moviment slow incideix molt a fer les coses amb cor, vivint-les intensa-ment més que en fer les coses lentament. Es tracta de donar importància a cada cosa que fas per insignificant que sembli. I, de fet, el que uneix una persona depressiva d’una anorèctica és la manca de capacitat per gaudir de les coses petites.

Afirmes que vivim en una societat neuròtica. Què vol dir?

Les estadístiques mostren uns índex de problemes emocionals en la nostra socie-tat que ronden el trenta i el quaranta per cent. És brutal. Fa vint anys era el deu per

Rafael Santandreu és autor del llibre Escuela de feli-cidad (Editorial Integral), que recull algunes de les entrevistes que va fer com a redactor en cap de la re-vista Mente Sana a diver-sos experts entorn de la concepció de la felicitat. Un bon compendi d’opinions, complementades amb les seves reflexions, una gran dosi de filosofia i, fins i tot, un glossari de paraules clau.

Entrevista a Rafael Santandreu, psicòleg

«La societat és neuròtica»

ESTER BENACHperiodistaesterb@claror.net

24-29_Salut.indd 28 18/02/2010 11:15:15

29SALUT

LLeGIT A LA PRemSA

COnSeLL PRÀCTIC

L’APUnT

Els nens catalans pateixen cada cop més trastorns mentals

A la primavera, cal vigilar amb les al·lèrgies

L’al·lèrgia es produeix quan el nos-tre sistema immunològic reacciona de manera exagerada a la presència d’una substància estranya que consi-dera especialment perillosa.

N’hi ha de molts tipus i es classifi-quen segons la causa i la part del cos afectada. La més freqüent, quan arri-ba la primavera, és la rinitis al·lèrgica, provocada per partícules que hi ha a l’aire, com el pol·len o la pols.

Si sabem o tenim la intuïció que podem patir-ne a causa de la con-centració de pol·len, hem d’evitar estar molta estona en espais a l’aire lliure, sobretot en dies de sol i vent, i polvoritzar la casa amb aigua. Si tenim al·lèrgia a la pols, cal fugir dels elements domèstics que n’acumulen, com ara les catifes i els peluixos.

La fractura de canell, la lesió més habitual dels qui fan snowboardSegons un estudi mèdic de l’Hospital de Puigcerdà, el servei mèdic de Masella i la Universitat de Girona, la lesió més habitual dels qui practiquen snowboard és la fractura del canell (12,3 %), seguida per la luxació de l’espatlla (2,9 %) i la fractura de la clavícula (2,4 %).L’estadística també conclou que els snowboarders presenten més fractures en general (18,6 %) que els esquiadors (6,7 %).Un dels motius principals de les lesions és que no s’usen els protectors adequats, per exemple, el dels canells. Portar-lo podria reduir a la meitat el risc de lesions. Ajustar-se bé les botes i les fixacions també redueix de manera considerable la possibilitat de tenir accidents.

però sempre sent conscient que el fàrmac és una petita ajuda en un moment donat, però que només cura en un cinc per cent de casos molt especials, per exemple, si es pateix una disfunció hormonal. El noranta-cinc per cent dels casos restants no es curaran mai només amb fàrmacs.

Però hi ha qui en pren tota la vida...Sí, i això és un errada horrorosa i tots

–metges, psicòlegs i psiquiatres– hi estem d’acord i en som molt conscients. El que passa sovint és que la gent s’automedica i això, a banda de ser més difícil de con-trolar, provoca que es generin addiccions.

Moviment slow, teràpia Gestalt, teràpia breu estratègica… Cap a on avança la psicologia?

Avui dia, els psicòlegs treballem amb diverses escoles al mateix temps i apro-fitem el que ens pot donar cadascuna d’elles perquè la persona avanci. Però un tret comú en totes és que intenten fer les teràpies més curtes. Fa anys, un anava al psicòleg i s’hi estava dos o tres anys, ara hi solem estar entre quatre o sis mesos.

Una altra cosa que estem guanyant és que podem provocar canvis més pro-funds. Una persona que entra amb un problema concret acaba la teràpia sense el problema i, a més, més madura i serena, més capaç de gaudir de les coses petites, més capaç de relacionar-se, més feliç.

Quin paper té la fisiologia del cer-vell en l’aparició de les pors?

Hi ha una influència bidireccional: els pensaments influeixen en la química ce-rebral i a l’inrevés, però la part forta, la clau, és la dels pensaments.

Per a qui decideixi ser més feliç, per quin dels tres requisits que esmen-tava al principi és millor començar?

Deixa’m pensar..., és difícil..., perquè qui realment vulgui canviar i ser més feliç, ha de fer una feina seriosa en els tres àmbits... Però, potser per començar, crec que la primera és la de fomentar les relacions. Si no fas res més, si no fas psicoteràpia, posa tota la teva dedicació a millorar les relacions i és possible que només amb això ja canviï tota la resta.

I això és el que et fa risible?Sí, absolutament. T’ajuda a tenir els

ancoratges per refugiar-te en un moment donat. Dedicar-te a aquest primer aspecte pot semblar fàcil, però per a les persones que estan malament és tot un repte.

Una enquesta de salut elaborada per l’Ob-servatori de la Infància i l’Adolescència Faros ha conclòs que, a Catalunya, el 9 % dels nens i el 4 % de les nenes pateixen alguna mena de trastorn mental.

Segons els responsables de l’estudi, el problema principal és que aquestes malalties són molt difícils de diagnosticar perquè els símptomes es poden confon-dre amb característiques del caràcter dels nens. Allò que pot fer alertar els pares és que els nens tendeixen a portar-se molt malament, més del que es consi-dera acceptable: protesten tot el dia, no obeeixen, trenquen les coses dels seus companys, tenen conductes agressives amb els animals... Si, a més, aquestes conductes s’allarguen en el temps i la in-tensitat excedeix el que s’espera per raons d’edat, ja es pot sospitar que alguna cosa no va bé. Font: El Periódico de Catalunya

24-29_Salut.indd 29 18/02/2010 11:15:15

30-33_Report.indd 30 22/02/2010 13:44:01

31el reportatge

La moda del running i de les curses populars

Córrer al carrer, un esport a l’alça

El 42 % de les persones que practiquen esport a Barcelona ho fa en espais urbans. La presència de corredors als carrers i a l’aire lliure ha crescut molt en els últims anys, i les xifres de participació de les curses populars han crescut per la proliferació d’una activitat que cada dia té més adeptes.

Sortir a córrer als carrers i parcs de la ciutat i, en general, sortir a córrer a l’aire lliure és avui dia una pràctica molt habitual. Fa uns anys enrere, veure un corredor practicant aquest esport al carrer podia ser fins i tot mal vist per la resta dels vianants, però el boom que ha viscut l’atletisme i especialment el món de les curses populars en els últims anys ha fet que hagi proliferat el nombre de persones que es calcen unes sabatilles, es posen roba còmoda i surten a córrer a l’aire lliure. Així, la imatge de persones que s’entrenen als carrers d’una ciutat és ja del tot habitual; un exemple n’és la ciutat de Barcelona, on cada vegada són més les persones que s’animen a practicar aquest esport en espais urbans.

Aquest augment es veu afavorit per les característiques de la ciutat: «Barcelona

disposa de molts espais urbans com places, jardins, passeigs i platges que contribueixen a facilitar la pràctica esportiva a l’aire lliure, una activitat que cada vegada és més im-portant a la ciutat», explica Pere Alcober, delegat d’esports de l’Ajuntament de Barcelona. L’increment de persones que practiquen aquesta activitat física s’ha pogut veure també als circuits urbans de la ciutat, que s’han convertit en llocs de trobada per a molts corredors que es reuneixen per entrenar plegats.

Les favorables condicions climàtiques de la zona, la facilitat amb què es pot prac-ticar aquest esport i el fet que es pot fer a qualsevol lloc i en qualsevol moment són alguns dels motius que podrien explicar el creixement d’aquesta activitat, que cada dia guanya nous adeptes.

CórrEr En grupHabitualment córrer s’associa a una activitat esportiva de tipus individual, on cadascú corre contra si mateix. Tot i això, cada vegada són més els corredors que s’uneixen en agrupacions de corredors per compartir experiències i entrenar junts. Aquest és el cas de l’associació Run2liveBCN, que es va formar l’any 2008 i que es reuneix setmanalment al Poliesportiu Marítim per sortir a córrer. «La nostra essència és practicar una activitat

«Barcelona disposa de molts espais urbans com places, jardins, passeigs i platges que contribueixen a facilitar aquesta pràctica esportiva»

LAIA PINEDAperiodistalaiapi@claror.net

30-33_Report.indd 31 22/02/2010 13:44:02

el reportatge32

que ens permet seguir una vida sana i que alhora és una activitat social que ens ofereix la possibilitat de compartir experiències amb altres corredors», explica Sergi Elvira, membre de l’associació Run2liveBCN. Segons afirmen els mateixos corredors, la passió per córrer s’encomana dels uns als altres. «Si veus persones que corren t’ani-mes a provar-ho, es produeix un efecte contagi», conclou Vicenç López, també membre de l’associació Run2liveBCN.

Un dels secrets de l’èxit en la promoció d’aquesta activitat esportiva és precisa-ment la facilitat amb què es pot començar a córrer. Qualsevol persona que busca sentir-se bé amb el propi cos i deixar de ser sedentària, si ho vol, pot sortir a cór-rer. Hi ha diversos perfils de corredors, des dels qui practiquen aquest esport per gaudir d’una sensació de llibertat a l’aire lliure fins als qui necessiten deixar anar les tensions de l’estrès diari o els qui busquen una superació personal. Sigui com sigui, tots coincideixen en els beneficis que els aporta aquest esport. «Tenir l’oportunitat de fer una activitat física com aquesta a l’aire lliure aporta beneficis tant des del punt de vista físic com mental», explica Vicenç López, membre de l’associació de corre-dors Run2liveBCN. «La pràctica d’aquest esport et permet tenir una bona salut, i al cap de poc temps de practicar-lo amb re-gularitat ja se’n noten els beneficis. Des del punt de vista físic les persones que correm guanyem capacitat respiratòria, millorem la circulació sanguínia i treballem i relaxem els músculs. Des del pla psíquic, transmet energia per ser més fort i tenir una actitud més positiva», afegeix Vicenç López.

nova York, un rEfErEntLa tendència dels últims anys de sortir a córrer a l’aire lliure s’ha traduït clarament en un augment de la participació a les curses populars. A finals dels anys setanta, quan es van començar a organitzar les primeres curses populars a Catalunya pre-nent com a referent la coneguda marató

de Nova York, es va produir una primera onada de corredors interessats a impul-sar la pràctica d’aquest esport. Aquest és el cas de Josep Maria Ententes, actual vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme, que va ser un dels promotors de la primera marató que es va organitzar a Catalunya l’any 1977, que també va ser la primera marató de tot l’Estat. «En aquell moment vaig pensar que l’interès per les curses populars seria una moda passatgera, però afortunadament em vaig equivocar i ara difícilment desapareixeran, perquè estan del tot implantades», explica Josep Maria Ententes. Una prova de la consolidació de les curses populars és la Marató de Barcelona, que enguany té amb més de deu mil participants i que any rere any incrementa la xifra de participants. També en són un bon exemple la Cursa dels Bombers, la Cursa dels Nassos, la Cursa de les Dones i la Milla Sagrada Família, que cada vegada tenen un nombre més elevat d’inscrits.

La moda dE LEs CursEsAls Estats Units i a la resta d’Europa la tra-dició de les curses populars fa temps que

és a l’alça. Un dels factors que ha influït en el creixement d’aquesta tendència ha estat la publicitat. «Córrer està de moda, però també hi ha influït molt el màrqueting d’empreses que han comercialitzat tot tipus de material i patrocini de curses», assegura Ricard Vila, entrenador nacional d’atle-tisme i entrenador de muntanya a Can Caralleu. Tot i això, també s’ha fet una bona promoció d’aquest esport des d’ins-titucions esportives i socials. «La societat, en l’àmbit polític i cultural, vol que aquesta pràctica esportiva vagi a més, independent-ment dels interessos comercials que hi ha al darrere, i això fa que una cursa popular avui dia tingui tants participants», assegura Vicenç López, membre de l’associació de corredors Run2liveBCN.

L’EntrEnamEnt Com a BasEPer afrontar amb un mínim de garanties qualsevol cursa, els corredors han de se-guir un programa d’entrenament específic i personalitzat. L’entrenador Ricard Vila treballa diàriament per preparar degu-dament tot tipus de corredors. «La meva tasca com a entrenador és estructurar un pla d’entrenament a mida de l’esportista perquè tregui el màxim rendiment tenint en compte les seves possibilitats», explica Ricard Vila. La seva funció és encarregar-se tant de l’entrenament com de la preparació física del corredor, que inclou des de preparar el calendari de la temporada fins a fixar objectius, planificar l’estratègia a seguir i establir un control i seguiment de l’espor-

«s’ha d’intentar fer tres dies d’entrenament a la setmana i combinar treballs de força, acumulació de quilòmetres i carrera progressiva»

«Córrer està de moda, però també hi ha influït molt el màrqueting d’empreses que han comercialitzat material esportiu i patrocinat curses»

30-33_Report.indd 32 22/02/2010 13:44:03

Per a alguns, les curses són exàmens de nivell, mentre que per a altres són una bona opció d’entrenament per preparar-se per fer una marató. Així, a les curses coincideixen tant els esportistes professi-onals com els que hi participen sense una vocació competitiva.

La situació a l’alça de les curses populars fa que moltes persones se sentin atretes per aquest esport i decideixin provar-ho. «Són molts els qui comencen participant en curses populars petites, i a poc a poc es van animant a superar-se i a participar en carreres més llargues», explica Josep Maria Ententes. La recerca de nous al·licients i la voluntat de provar coses noves ha fet que durant els últims anys també hagi augmentat l’interès per les curses de mun-tanya, l’ultrafons i fins i tot les duatlons i les triatlons.

rEptEs dE futurActualment, tot i el bon moment que viu aquest esport i les curses populars encara resten alguns reptes pendents. «Estem molt satisfets per l’augment que s’ha produït durant els darrers anys, però encara ens queda molt per fer», assegura Pere Alcober, delegat d’Esports de l’Ajun-tament de Barcelona. «Entre els reptes que tenim a partir d’ara hi ha el d’aconseguir que els programes pensats per a nens i nenes en edat escolar vagin més enllà i incideixin en la importància de fomentar la pràctica esportiva entre els més joves. En l’àmbit de les curses populars específicament, estem treballant per aconseguir incrementar la participació femenina, que actualment encara es troba molt per sota de la mas-culina.» En aquest sentit, per incentivar la participació de les dones a les curses populars i anivellar les desigualtats que avui dia encara hi ha entre homes i dones s’organitzen iniciatives com la Cursa de les Dones, que segons assegura Alcober és molt important, perquè «pot animar mol-tes dones a continuar corrent i a participar en altres curses que es fan a la ciutat».

tista. «Com a mínim s’ha d’intentar fer tres dies d’entrenament a la setmana i combinar treballs de força, acumulació de quilòmetres i carrera progressiva», assegura Vila, que treballa perquè cada corredor arribi a complir els seus objectius.

En aquest programa d’entrenament, l’activitat de preparació en un gimnàs o centre esportiu té un paper molt impor-tant i és un complement necessari per als corredors. «La fórmula ideal d’entrenament és una pràctica continuada de l’atletisme i exercicis de gimnàs», explica Vicenç López, membre de l’associació Run2liveBCN. Aquesta associació aposta per la fórmula corredor-entrenador per practicar aques-ta activitat esportiva seguint una disciplina i sota la supervisió d’un professional espe-cialitzat i, a més, també treballen la part física en un centre esportiu. «Els exercicis de força, estiraments, peses i abdominals són imprescindibles per als corredors, i el gimnàs és el complement necessari per tre-ballar aquesta part més tècnica», assegura Sergi Elvira, de Run2liveBCN.

CaLEndari dE CursEsActualment s’organitzen a Catalunya més de dues-centes curses populars anuals, entre les quals hi ha tres maratons. El calendari de curses és molt ampli i pràcti-cament cada setmana els corredors tenen l’oportunitat de participar en una carrera.

Participació a les curses populars

Nre. participants Any

Marató de Barcelona 7.441 2007 9.500 2008 9.753 2009Cursa de la Mercè 7.548 2007 9.000 2008 10.180 2009Cursa dels Bombers 12.000 2007 15.000 2008 18.000 2009 Cursa de les Dones 4.600 2007 6.200 2008 8.117 2009

«La fórmula d’entrenament ideal per als corredors és una pràctica continuada de l’atletisme i exercicis de gimnàs»

30-33_Report.indd 33 22/02/2010 13:44:04

34

CLAROR

34

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 23/02/2010 11:06:34

3535

L’Esportiu de Llinars del Vallès ha significat per a la Fundació Claror un impuls del seu com·promís de respecte amb el medi ambient. Aquest centre ha estat ideat i construït se·guint criteris de sostenibilitat que l’han convertit en un refe·rent pel que fa a equipaments esportius a tot l’Estat espanyol. Amb això, la Fundació Claror reafirma el seu compromís amb l’ecologisme, la sosteni·bilitat i el respecte pel medi ambient.

DURABILITAT I SOSTENIBILITATEl projecte s’adapta als criteris d’economia i manteniment i, al seu torn, incorpora els ele·ments tècnics que afavoreixen la sostenibilitat del centre. En aquest sentit, cal destacar el control de l’aportació ener·gètica amb ús de calderes de biomassa per a la generació de calor, per adequar, d’aquesta manera el centre a les direc·trius europees vigents pel que fa a consum energètic.

Un altre punt fort que té el centre és el control intel·ligent de les instal·lacions de

La Fundació Claror aposta per l’ecologisme amb la biomassa L’Esportiu de Llinars del Vallès esdevé un referent en l’àmbit estatalen implantar l’ús de calderes de biomassa per a la generació d’energia

L’Entitat trEbaLLa pEr garantir CEntrEs EnErgètiCamEnt sostEnibLEs

tractament d’aigua i també de la il·luminació.

La construcció de l’edifici es va fer seguint criteris de dura·

bilitat i manteniment sobre la base de l’experiència acumu·lada en altres centres promo·guts, gestionats i mantinguts

El centre ha estat fet amb materials com acer, formigó, alumini i vidre

actuacions als centresAl marge de l’Esportiu de Llinars, les piscines dels centres gestionats per la Fundació Claror utilitzen els raigs ultravi·olats. Aquest sistema millora la qualitat de l’aigua i és molt efectiu en l’eliminació de cloramines, redueix a mínims l’ús de productes químics i contribueix a l’estalvi d’aigua. A més, l’Esportiu Claror ha incorporat una planta pilot d’acumulació de fred i calor per a l’estalvi energètic en els sistemes de condicionament d’aire i aigua sanitària. Aquest procés també s’està implantant a Can Caralleu.

per la Fundació Claror. S’han utilitzat materials perdurables i reciclables com formigó, acer, alumini i vidre. Pel que fa a efi·ciència energètica, s’ha apostat per la il·luminació natural.

Altres aspectes que cal des·tacar d’aquest projecte són la garantia dels principis de trans·parència, la compressió visual senzilla de l’edifici i la dignifica·ció dels espais d’instal·lacions.

Per a la generació de calor el centre utilitza calderes de biomassa

34-49_Fundacio.indd 35 23/02/2010 11:06:36

36

CLAROR

CAPSALERA36

CLAROR

ESPORtiu CLAROR

L’objECtiu és rEnoVar LEs aCtiVitats proposadEs

En marxa la nova màquina de clima

Canvis en l’oferta de lleure infantil d’estiu El campus esportiu permetrà a nens i nenes triar entre esports com bàsquet, judo, taekwondo i dansa des d’un vessant lúdic

L’Esportiu Claror està pre·parant aquesta primavera l’oferta d’activitats de lleure infantil d’aquest estiu 2010, enguany amb algunes novetats importants. Per una banda, el campus esportiu tindrà un enfocament més específic que permetrà a nens i nenes esco·llir entre quatre possibilitats esportives. Així, s’oferiran el campus de bàsquet, el cam·pus de judo, el campus de taekwondo i també el campus de dansa.

Tot i aquest canvi, val a dir que l’objectiu d’aquestes activitats continuarà sent total·ment lúdic i no pas de caràcter tecnificador. Per aquest motiu, es combinaran les activitats específiques d’aquestes disci·plines amb jocs, tallers, piscina

i moltes coses més.La informació completa de

tots els campus amb horaris i torns, com també els diferents terminis d’inscripció, s’anunci·aran durant el mes d’abril.

També recordem als pares

oferim una nova manera de fer dansaLes activitats de dansa es·tan agafant força a l’Esportiu Claror i, per això, des del mes de febrer està funcionant amb molt bona acollida un curs de dansa contemporània. Es tracta d’una disciplina basada en la tècnica de base de la dansa, però que incorpora moviments més moderns i lliures. És una activitat tant per a homes com per a dones.

miLLORES

ja hi ha servei d’Entrenador personal

i mares que ja poden fer les inscripcions per apuntar els seus fills i filles als esplais de Setmana Santa que ofereix l’Esportiu Claror. Per a més informació, consulteu el lloc web www.claror.cat. SERvEiS

un record per a rosa rodrigo

SERvEiS PERSOnAL

Després d’uns mesos de pro·ves per acabar de fer els ajusta·ments necessaris, des del mes de desembre ja està en marxa la nova màquina de clima que s’ha instal·lat a l’Esportiu Claror. Amb aquest nou equi·pament aconseguirem millorar la temperatura de confort dels vestidors del pavelló i de la zona cardiovascular de la sala de condicionament físic, dos espais en els quals, en mo·ments de temperatures altes, es produïen dèficits impor·tants. Paral·lelament, també es millorarà la temperatura de les sales d’activitats dirigides del pavelló i de la sala de condici·onament físic. Un segon factor que millorarà substancialment en tots aquests espais és la renovació d’aire, molt impor·tant pel que fa a la sensació de confort.

E l se rve i d ’Ent renador Personal ja funciona, i entre els diferents programes que s’estan treballant, un dels més demanats és l’entrenador personal per a l’aprenentat·ge de la natació, en què un tècnic esportiu s’encarrega d’ensenyar la tècnica base de la natació, o bé de perfeccio·nar l’estil del nedador. També es potencien entrenaments específics i personals, com, per exemple, l’entrenament personal de Pilates.

Rosa Rodrigo va morir a finals del 2009 i des d’aquestes línies en volem tenir un record. La Rosa va tenir el seu primer vincle amb el Claror com a abonada i, poc després va en·trar·hi a treballar acompanyant als petits fins que el 1998 va canviar de centre de treball incorporant·se a l’equip del Poliesportiu Sagrada Família.A l’Esportiu Claror hi va apren·

dre a nedar i quan ja en sabia va entrar a formar part dels màsters de natació de l’entitat, participant en diversos campi·onats de Catalunya i Espanya. A la foto, l’any 1997, quan va aconseguir el rècord d’Espanya en relleus de 50 metres lliures.

34-49_Fundacio.indd 36 23/02/2010 11:06:39

37CAPSALERA 37CAn CARALLEu 37SAgRAdA fAmíLiA

L’ampLiaCió suposarà un guany dE 500 mEtrEs quadrats

recta final de l’edifici del passatge de Vilaret a finals de març, la constructora lliurarà l’obra a la Fundació Claror i durant el mes d’abril s’equiparan els espais.

Després d’un any d’obres a la finca adquirida al passatge de Vilaret, el Poliesportiu Sagrada Família ja prepara l’ampliació dels espais esportius amb molta il·lusió.

A finals del mes de març, la constructora ha d’haver lliurat l’obra, de manera que durant el mes d’abril es procedirà a equipar els espais amb el ma·terial adient per dur·hi a terme les activitats.

Amb aquesta ampliació, el Sagrada Família guanyarà un vas de piscina amb una làmina d’aigua de 23,70 metres qua·drats, ideal per fer·hi activitats amb nadons i fisioteràpia a l’aigua, entre altres. També disposarà de dues sales poli·valents, molt necessàries per

ampliar l’oferta d’activitats dirigides i millorar el confort de les que ja s’ofereixen, com també per descongestionar els espais esportius.

taller de cabaret

ACtivitAtS

El 15 de maig, Festa de l’Esport

Serà a partir del mes de maig i juny quan algunes de les activitats que es fan al pavelló o al gimnàs de l’escola passaran a ocupar les noves sales.

inscripcions a les activitats infantils per a aquest estiu

Ja fa vuit anys que l’escola d’iniciació esportiva organitza un cicle d’activitats per tal que tots els infants i joves que par·ticipen en les diverses discipli·nes les puguin mostrar a amics i familiars, a més de compartir els seus coneixements amb altres entitats i clubs que les practiquen. En aquest sentit, el 6 de febrer es va celebrar el Torneig Infantil de Futbol 3 x 3 amb la participació de prop de dos·cents nens i ne·

L’escola d’iniciació esportiva es llueix

nes de 3r a 6è de primària. I el 28 de febrer va ser el torn dels judoques i el VIII Torneig de Judo, que va aplegar uns dos·cents nens i nenes entre vuit i dotze anys, provinents de setze entitats de la ciutat.

ACTES DE MARÇ I ABRILAquest mes de març serà el torn del bàdminton infantil i del bàsquet. El dissabte 13 s’orga·nitza el Torneig de Bàdminton entre una trentena d’infants i

joves d’entre vuit i divuit anys. I el dissabte següent, el 20, hi haurà la trobada d’escoles de bàsquet amb partits amisto·sos, concursos de tir i circuits d’habilitat.

Ja al mes d’abril, el dissabte 24, les noies que practiquen patinatge celebraran la seva particular trobada amb altres entitats. Totes faran exhibici·ons coreogràfiques i, a més, podran participar en diverses activitats recreatives.

Del 8 de maig al 12 de juny, s’organitza un taller per apren·dre a ballar cabaret segons l’estil i l’estètica del Moulin Rouge. Es farà els dissabtes, de 17 a 18.30 hores, i és obert a majors de divuit anys. El preu és de 30 euros per als abonats i de 46 per als no abonats.

Un any més, el Sagrada Família farà una jornada de portes obertes per a tothom qui vul·gui pugui participar en un matí d’activitats dirigides. La Festa de l’Esport serà el 15 de maig, de 9 del matí a 2 del migdia, i hi haurà tot tipus d’activitats, des de les més suaus fins a les més intenses.

El 19 d’abril comença el perí·ode d’inscripció a les activitats infantils de lleure per a l’estiu.

El 19 d’abril s’obre el torn per al Campus Verd, que combina cinc dies d’esport al centre (del 5 al 10 de juliol) i cinc dies en una casa de colòni·es (del 12 al 17 de juliol).

El 24 d’abril la inscripció començarà per al Campus Olímpia, que basa l’oferta en activitats poliesportives, jocs, tallers i sortides.

34-49_Fundacio.indd 37 23/02/2010 11:06:42

38

CLAROR

CAPSALERA38

CLAROR

38 mARítim

aquEsta primaVEra, gaudEix dEL baLL a La nostra graELLa

sevillanes i ballem a la graella per a abonatsLes sevillanes estaran incloses a la graella cada divendres a la tarda i el ballem, els dilluns al vespre i els dimarts al matí

Després de l’èxit obtingut l’any passat, el Poliesportiu Marítim tornarà a oferir sevillanes dins la graella d’activitats incloses en la graella per a abonats. Així doncs, des del 12 de fe·brer passat i fins al 9 d’abril, es faran sessions de sevillanes cada divendres de 19.30 a 20.30 hores.

L’objectiu és preparar·se per assistir a la Feria d’Abril, en la qual es pretén posar en pràctica tot allò que s’haurà après. Per aquest motiu, el 16 i el 30 d’abril es faran dues classes de repàs. Per assistir·hi caldrà haver anat a les sessions

anteriors i apuntar·se a la sala de condicionament físic del centre. El nombre de places és limitat.

A la graella també hi ha ho·raris del Ballem: els dimarts, a les 11.15 hores, i els dilluns, a les 20.30 hores.

‘Packs’ de tres i cinc entrades puntuals

BREuS

serveis de salut a molt bon preu cada mes

SALutjornades d’activitat Física i gent gran

concentració, dansa del ven·tre, nòrdic walking, un test de capacitat aeròbica, relaxació i aiguarelax, entre altres.

Durant tot el mes de març, el Poliesportiu Marítim ofereix de manera exclusiva per als seus abonats paquets de tres i cinc entrades puntuals a deu i quinze euros, respectivament. És una bona oportunitat per convidar familiars i amics per·què gaudeixin del centre.

Masterclasses els mesos d’abril i maigDins la programació d’acti·vitats d’aquesta temporada, estan programades diverses masterclass amb la finalitat de donar a conèixer modalitats diferents, des de coreografia·des fins a tallers de massatge. Així, el 22 d’abril serà el torn del Bollywood, i el 13 de maig, del lindy hop.

Comença la lliga de vòlei ‘indoor’El mes d’abril comença la lliga de vòlei indoor. Aquesta acti·vitat t’ofereix la possibilitat de poder jugar diferents partits de vòlei al pavelló del Poliesportiu Marítim un cop per setmana. La competició té format de lliga, en la qual els equips s’en·fronten tots contra tots.

Els partits es jugaran els divendres a la tarda de 15 a 18 hores.

La sisena edició de les Jornades d’Activitat Física i Gent Gran que es van dur a terme del 15 al 19 de febrer van ser un nou èxit de participació.

Les jornades són una setma·na dedicada a l’activitat física centrada en la gent major de 55 anys, i tenen l’objectiu de fomentar la pràctica espor·tiva en aquesta franja d’edat i nodrir amb temes curiosos d’aplicabilitat en la vida diària.

Durant cinc dies es van portar a terme activitats i tallers de caire molt divers, com, per exemple, sessions de tècniques de memòria i

Al Poliesportiu Marítim volem que cada mes pugueu gaudir dels nostres serveis de salut a un preu molt especial. Aquest mes de març, hi haurà des·compte per al massatge sota dutxa i el mes d’abril hi haurà promoció per al servei d’al·gues. Més endavant, el centre anunciarà les promocions en salut dels mesos vinents.

Per a més informació sobre aquesta promoció, pregunteu a la recepció del centre o visi·teu la pàgina www.claror.cat.

34-49_Fundacio.indd 38 23/02/2010 11:06:45

39CAPSALERA 39L’ESPORtiu dE LLinARS

Es Faran taLLErs dE rELaxaCió a L’aigua i ‘nordiC WaLKing’

activitats per triar i remenar a l’Esportiu de Llinarsdes del passat 7 de gener l’Esportiu disposa d’una nova graella per a abonats amb més activitats dirigides coreografiades i activitats aquàtiques

L’Esportiu de Llinars del Vallès augmentarà el nombre de sessions de la graella d’ac·tivitats gratuïtes per a abo·nats. Bàsicament, aquest in·crement s’ha produït a les franges horàries de matí i de nit, que s’han enriquit pel que fa a horaris i quantitat de propostes.

D’altra banda, s’han mo·dificat alguns horaris de les activitats de graella per tal d’adequar l’oferta a la deman·da dels abonats. Seguint aques·tes directrius, s’oferiran prop de cent sessions d’activitats de tota mena.

RELAXA’T A L’AIGUATambé dins de l’oferta d’acti·vitats gratuïtes per a abonats, l’Esportiu de Llinars ha elabo·rat una programació de tallers que es desenvoluparà durant els mesos de març i abril. Els dies 24 i 25 de març serà el torn del taller Relaxa’t a l’aigua, que ofereix una activitat gratifi·cant dins de l’aigua mitjançant exercicis d’estiraments i de relaxació. En aquesta activitat s’utilitzaran músiques suaus per crear un clima propici per a la relaxació a través d’una il·luminació tènue i músiques suaus i tranquil·les.

Aquesta activitat es durà a terme a la piscina petita i tindrà dues sessions. Una es farà el dimecres 24, d’11.45 a 12.45 hores, i l’altra el dijous 25, de 20 a 21 hores.

natura per familiaritzar·se amb aquesta disciplina esportiva i conèixer els efectes positius que té sobre la salut. L’Esportiu de Llinars del Vallès ofereix un entorn natural formidable per fer una passejada d’aquestes característiques i passar una bona estona.

La dificultat de l’activitat és mitjana i es recomana a tots els participants que portin para·vent i aigua. També és impres·cindible portar roba esportiva adequada per a l’activitat, com

Per participar·hi només cal apuntar·se prèviament a la recepció del centre. Cada sessió disposarà d’un màxim de 20 places.

‘NORDIC WALKING’Per al mes d’abril el taller sortirà a l’exterior i l’Esportiu de Llinars organitzarà una sortida de nordic walking, ac·tivitat cardiovascular nascuda a Finlàndia el 1997. L’objectiu d’aquesta sortida consisteix a fer una caminada en plena

El centre es va inaugurar oficialmentel passat dissabte 20 de febrer

també calçat esportiu.El taller de nordic walking es

farà el 28 d’abril en dues fran·ges horàries. La primera serà d’11 a 12.30 hores, mentre que la segona es desenvolupa·rà de 20 a 21.30 hores. Cada grup serà de vint persones i cal inscriure·s’hi prèviament.

D’esquerra a dreta, el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo; l’alcalde Llinars del Vallès, Martí Pujol; el vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod·Rovira; el delegat territorial a Barcelona del Consell Català de l’Esport, Toti Mumbrú i el director de l’escola Ginebró, Ignasi Casals. L’acte va finalitzar amb l’espectacle Rompiendo moldes de la companyia valenciana Grupo de Baile Adaptado de Fesa i un piscolabis obert a tothom.

També s’ha elaborat una programació de tallers durant els mesos de març i abril

34-49_Fundacio.indd 39 23/02/2010 11:06:47

40

CLAROR

CAn CARALLEu40 CAn CARALLEu

s’oFErEixEn aCtiVitats pEr gaudir LEs VaCanCEs

nova programació dels casals d’estiudel 28 de juny al 3 de setembre, Can Caralleu oferirà una gran varietat d’activitats per a nascuts entre el 1994 i el 2007

El 28 de juny comencen els casals, i fins al 3 de setembre hi haurà activitat de manera ininterrompuda cada setmana d’estiu. L’objectiu és que els infants s’ho passin bé, aprenent i compartint experiències amb companys i monitors. S’adreça a infants i joves nascuts entre el 1994 i el 2007. Les activitats seran de 9 a 17 hores (dinar inclòs), excepte de l’Stage de Pàdel i Fitness.

CASAL D’INFANTSJocs d’habilitats psicomotrius, treballs manuals i aprenentatge de cançons. Del 28 de juny al 3 de setembre, per a infants nascuts el 2005 i 2006, i del 30 d’agost al 3 de setembre per als nascuts el 2007.

CASAL POLIESPORTIUActivitats aquàtiques, polies·portives, de muntanya, esca·lada, tallers, sortides. Hi ha diverses modalitats: esport i muntanya, esport i circ, es·ports d’equip, i esport i ra·quetes. Per als nascuts entre el 1996 i el 2004, que també poden apuntar·se al Casal Fem Nit!. Es tracta de passar dues nits al centre i aprofitar els vespres per a jocs de nit,

tasques d’intendència i gaudir de la natura.

CAMPUS DE FUTBOLPer a joves que juguen a futbol i que volen millorar aspectes tècnics, tàctics i de preparació física. També participen en activitats aquàtiques i altres esports. Per a nascuts entre els anys 1996 i 2002.

STAGE DE TENNISPer a nois i noies que juguen a tennis habitualment. El volum diari de tennis és de quatre o cinc hores, en què es compa·ginen la tècnica i la preparació física, les sessions de teoria i els partits. S’adreça a nascuts entre el 1994 i el 2000.

STAGE DE PÀDELIniciació i perfeccionament. Es treballa tècnica i tàctica, es

juguen partits i se n’aprèn el reglament. Es complementa amb preparació física. Per a infants nascuts el 1994 i 1995 en horari de 9 a 13 hores.

FITNESS CAMPIniciació a les activitats dirigi·des (tonificació, spinning, step) combinades amb activitats po·liesportives a l’aire lliure. Per a nascuts entre el 1994 i el 1995. L’horari és de 10 a 14 hores.

INSCRIPCIONSEl torn per a abonats és del 13 al 22 d’abril en horari de dilluns a divendres, de 9 a 20 hores.

Per als no abonats, la ins·cripció començarà el dissabte 24 d’abril (es donarà número a partir de les 8 hores) i a partir del 27 d’abril, de 9 a 20 hores. El 23 d’abril no es faran inscripcions.

inscripcions obertes a partir del 4 de maig

EStiu i REnOvACiÓ

Com cada any, durant el mes de juliol, Can Caralleu oferirà cursos intensius de natació infantil, tennis per a infants i adults i pàdel.

El torn d’inscripció per a abonats i cursetistes de la tem·porada 2009·2010 començarà el dimarts 4 de maig. Per als no abonats, les inscripcions s’obriran dimarts 18 de maig. Cal tramitar la inscripció a administració.

TEMPORADA 2010-2011D’altra banda, i com s’ha fet en els darrers anys, per tal de facilitar les gestions i garantir plaça als cursetistes d’aquesta temporada, si abans del 28 de maig no s’ha informat admi·nistració sobre la voluntat de donar·se de baixa d’una activi·tat, es procedirà a la renovació automàtica per a la propera temporada en les activitats següents: entrenament de muntanya i fons, cursos i lligues de tennis i pàdel d’adults.

La resta d’activitats s’hau·ran de renovar a les oficines d’administració: els abonats i cursetistes de la temporada 2009·2010, a partir del 9 de juny, i els no abonats, a partir del 30 de juny.

A partir del 2 de setembre s’obrirà la inscripció per a co·brir les places vacants.

34-49_Fundacio.indd 40 23/02/2010 11:06:49

41CAn CARALLEu 41CAn CARALLEu

noVEs propostEs d’aCtiVitats pEr a La primaVEra

Horari especial els dies de setmana santaDurant les vacances de Setmana Santa, la instal·lació continu·arà funcionant amb normalitat amb l’horari habitual, excepte el divendres 2 i el dilluns 5 d’abril, que són festius, i l’horari serà de 8 a 17 hores. Del 29 de març al 5 d’abril es reduirà la graella d’activitats i no hi haurà classes de ball, programa maternal ni classes d’escola de tennis i natació per a infants i adults. De l’1 al 5 d’abril no es farà cap classe.

La piscina verda també tindrà un horari especial i estarà oberta de dilluns a dijous, de 9.30 a 14 hores i de 16 a 21 hores, perquè les famílies puguin utilitzar la piscina petita amb els nens i nenes. Divendres Sant, diumenge i dilluns de Pasqua, l’horari serà de 9 a 15 hores, i dissabte, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores.

ACtivitAtS

activitats esportives per a tots els gustosEs faran torneigs de tennis i pàdel, jornada de portes obertes de l’Escola Esportiva de natació i una excursió nordic walk

La temporada de primavera de Can Caralleu arriba carregada d’activitats esportives per a tots els gustos.

TENNISEl diumenge 28 de març or·ganitzem el Campionat Tennis Matí. El dijous 6 de maig es farà un monogràfic de tennis, un curs específic del servei que es farà de 20 a 22 hores. El dis·sabte 22 de maig es disputarà el Campionat de 6 Hores de Tennis «Retro», una competi·ció amb material d’època en

què es jugarà amb raqueta de fusta i es premiarà el jugador més ben caracteritzat.

NATACIÓDel 18 al 23 de març l’Escola Esportiva de Natació celebrarà una Jornada de Portes Obertes en la qual els familiars dels cursetistes podran venir a veure els progressos que han fet els alumnes durant el segon trimestre del curs. Del 25 al 31 de maig se celebrarà la Jornada de Portes Obertes de final de curs. El 5 de juny s’organitzarà

la setena edició del Campionat Escolar de Natació.

MUNTANYAEl 19 de maig Can Caralleu organitza l’excursió nordic walk «Volta al Tibidabo», que es farà de 18 a 21 hores.

PÀDELEn pàdel es disputarà el dissab·te 17 d’abril al matí el Torneig de Pàdel Femení, que tindrà format de lligueta.

ALTRES ACTIVITATSDel 6 al 29 d’abril s’organit·zarà el curs de Massatge per a Nadons, i el 14 d’abril es farà una sessió d’aiguarelax a la piscina petita de 21.15 a 21.45 hores.

millores a la pista

BREuS

nova pista de pàdel

Casal de setmana santa

Can Caralleu ha renovat el paviment de la pista polies·portiva amb gespa artificial, que millora el confort i la prevenció de lesions i, a més, és un material que suporta perfectament les inclemències meteorològiques. El seu ús continuarà sent poliesportiu i a més es podrà utilitzar com a pista de tennis.

Can Caralleu disposarà de ma·nera imminent d’una tercera pista de pàdel, que s’ubicarà al mirador sobre l’aparcament i tindrà les parets de vidre per minimitzar l’impacte visual.

Durant el període de vacances escolars, Can Caralleu organit·za els Casals de Setmana Santa del 29 de març a l’1 d’abril, que s’adrecen a infants de P3 a 6è de primària. S’hi practi·caran activitats poliesportives, activitats aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i activitats a l’aire lliure. L’horari serà de 9 a 17 hores, amb dinar inclòs. Les inscripcions es faran fins al 23 de març.

34-49_Fundacio.indd 41 23/02/2010 11:06:52

42

CLAROR

42

xxVi miLLa sagrada FamÍLia - iV troFEu intErnaCionaL Ciutat dE bCn

La milla sagrada Família celebra el 25è aniversari La cursa és una cita ineludible de l’atletisme de mig fons catalài s’espera assolir, de nou, un èxit en el nombre de participants

El diumenge 25 d’abril se ce·lebrarà la Milla Sagrada Família que enguany festeja els seus 25 anys de vida. La primera edició de la cursa es va realitzar un 28 d’abril de 1985. Des d’alesho·res s’ha consolidat com una cita ineludible per a tots els qui gaudeixen de l’atletisme de mig fons a Catalunya.

La cursa urbana de 1.609 metres organitzada per la Fundació Claror enguany té l’objectiu de mantenir el nivell que va tenir la competició l’any passat durant la seva vint·i·cinquena edició. Per aquest motiu, des de l’organització es treballa per aplegar una bona representació dels millors mig·fondistes no tan sols de l’Estat espanyol sinó també de l’àmbit internacional.

CURSES TOT EL MATíLes curses començaran a par·tir de les 9.30 hores, amb la sortida de la primera sèrie de la categoria dels veterans. Posteriorment, cada quart d’hora començarà una altra sèrie fins a arribar a les 11.45 hores, en què finalitzaran les curses amateurs i començarà la cursa professional. A les

12 hores es correrà la sèrie masculina i, seguidament, a les 12.15 hores, la femenina. A continuació es reprendran les curses amateurs amb les sèries masculina i femenina de la categoria d’alevins.

ELS PREMISTots els participants de la Milla rebran un obsequi en acabar

la seva sèrie i, a més, hi haurà tres trofeus per sèrie, tant masculina com femenina. En la cursa absoluta hi haurà un premi en metàl·lic per als tres primers classificats, amb una dotació de 300 euros per al primer, 180 per al segon i 120 per al tercer. També hi haurà el «Premi Àlex Garcia» que s’atorgarà a aquelles escoles,

clubs o entitats amb més par·ticipants.

INSCRIPCIONSParticipar en la Milla Sagrada Família és totalment gratu·ït. Per córrer·hi només cal formalitzar la inscripció als centres esportius municipals gestionats per la Fundació Claror (poliesportius Claror,

El recorregut habitual de la Milla Sagrada Família aquest any està afectat per les obres de l’AVE al seu pas pel carrer de Mallorca. En el moment de tancar l’edició de la revista s’està dissenyant el nou recorregut, que es podrà consultar pròximament a la pàgina web www.claror.cat/milla.htm.

ESdEvEnimEntS

34-49_Fundacio.indd 42 23/02/2010 11:06:54

4343ESdEvEnimEntS

HORARiS dE LES CuRSES dE LA miLLA

Categoria Any de naixement HorariVeterans 1 Abans del 26/4/1964 9.30Veterans 2 Entre 26/4/1964 i 25/4/1975 9.45Cadets 1994 i 1995 10.00Infantil masculí 1996 i 1997 10.15Infantil femení 1996 i 1997 10.30Júniors 1991, 1992 i 1993 10.45Benjamins masculí 2000 i 2001 11.00Benjamins femení 2000 i 2001 11.15Absoluta femenina Del 26/4/1975 al 1990 11.30Absoluta masculina Del 26/4/1975 al 1990 11.45Trofeu Internac. Sèrie femenina 12.00Trofeu Internac. Sèrie masculina 12.15Alevins masculí 1998 i 1999 12.30Alevins femení 1998 i 1999 12.45Lliurament de premis 13.30

Campionat de natació escolar

Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu), o bé es pot fer per fax al número 93 476 13 91, o des de casa, mitjançant un formulari que es pot trobar a l’apartat que informa de la

Milla a la pàgina web www.cla-ror.cat. El termini acaba el 22 d’abril a les 20 hores, o bé fins que s’exhaureixin els dorsals que l’organització de la cursa ha fixat com a límit.

dissabtE 10 d’abriL, a LEs 10.30 H

Cros de muntanya de Can CaralleuEl dissabte 10 d’abril organit·zem la desena edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu. Es tracta d’un circuit de mun·tanya que transcorre per l’en·torn natural de Can Caralleu. La sortida és a les 10.30 hores des del centre esportiu, i el cir·cuit passa pel parc de l’Orene·ta, Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, per pistes, corriols i obstacles naturals. El recorregut és de 10,5 qui·lòmetres i la cota màxima és a Sant Pere Màrtir, amb 391 metres. El desnivell total és de 1.340 metres i el desnivell positiu, de 670 metres.

Està adreçat a totes les persones que habitualment corren i que gaudeixen de les activitats a l’aire lliure, facin esport de competició o no. Les categories d’edat tant masculina com femenina són: juvenil (nascuts entre el 1992 i el 1994), sènior (1971 i 1991), veterà A (1955 i 1970) i veterà B (nascuts abans del 1954).

Els equips han d’estar for·mats per cinc homes en la ca·tegoria masculina i tres dones en la femenina. Es lliuraran tres premis per cada categoria d’edat i de sexe, i per equips femení i masculí. El tancament de l’arribada és a les 12.30 ho·res, i quinze minuts més tard es farà el lliurament de premis individuals i d’equips. A les 13

hores es començarà el sorteig d’obsequis i la botifarrada.

INSCRIPCIONSLes inscripcions es poden fer fins al 26 de març, o fins que s’exhaureixin els 400 dorsals, a la pàgina web www.claror.cat/cros.htm. El preu de la ins·cripció és de 12 euros i inclou samarreta tècnica, bossa amb obsequis, avituallament, sor·teig de material i botifarrada, i l’ús dels vestidors del centre.

Tots els inscrits que ho vul·guin podran participar el dis·sabte 27 de març, a les 10 hores, en un entrenament de reconeixement del circuit, dirigit per Ricard Vila, amb acompanyament de corredors a diferents ritmes. La inscripció per participar en aquest entre·nament de reconeixement és gratuïta i s’ha de fer a l’admi·nistració de Can Caralleu.

El dissabte 24 d’abril se ce·lebrarà el XXVI Campionat de Natació Escolar a la pis·cina de l’Esportiu Claror. Pendents de la confirmació final, està previst que hi par·ticipin les escoles Santa Anna, CEIP Sagrada Família, Escola Jovellanos, Escola Tabor, Escola Inmaculada Vedruna, IES Secretari Coloma, CEIP La Sedeta, Sant Martí de Calasanç, Reina Elisenda, Artur

Martorell, Fructuós Gelabert i els grups de natació de l’Es·portiu Claror i el Poliesportiu Sagrada Família. Hi haurà dos torns: el primer, dels nascuts entre el 1991 i el 2000, comen·çarà a les 16 hores. A les 17.45 hores nedaran els nascuts entre el 2001 i el 2003. Es farà una sèrie de relleus a cada tanda i, pendent de confirmar, també està prevista una exhibició de natació sincronitzada.

34-49_Fundacio.indd 43 23/02/2010 11:06:55

44

CLAROR

44 SECCiOnS

FC barCELona i CbF sarrià són ELs Campions dEL tornEig

èxit del torneig de bàsquet de nadal El campionat manté el format amb 16 equips participants i reuneix clubs com barça, penya, real madrid o València

El FC Barcelona en categoria masculina i el CBF Sarrià, en femenina, van proclamar·se campions de la setzena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal que es va celebrar els dies 28 i 29 de desembre a les pistes del Poliesportiu Marítim i l’Esportiu Claror.

El torneig va continuar amb el format de competició iniciat l’any passat, en què només van participar 16 equips de categoria infantil (8 de mascu·lins i 8 de femenins). El cartell aplegava enguany clubs de prestigi com el FC Barcelona, el Joventut Badalona, el Real Madrid, el València Basket, el Ros Casares o l’Stadium Casablanca, entre altres.

LES FINALSEn la final masculina, el FC Barcelona es va imposar al Joventut de Badalona per 54 a 78, i d’aquesta manera trenca l’hegemonia dels verd·i·negres, que s’havien imposat en les edicions del 2007 i el 2008. Els blaugranes sempre van anar per davant al mar·cador, i només en el cinquè quart van cedir parcials des·favorables davant d’una Penya molt voluntariosa, que no es va arronsar en cap moment davant la superioritat culer.

En categoria femenina, el nou campió és el CBF Sarrià, que es va imposar amb autori·tat a les noies del Ros Casares per 49 a 82. Les valencianes, tot i haver mostrat un gran

Els màsters triomfen al Campionat d’Espanya

nAtACiÓ

Concursos paral·lels: two ball, triples i habilitatEl Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal va tenir novament tres con·cursos paral·lels adreçats a tots els jugadors i jugadores dels clubs par·ticipants. Un d’ells va ser el two ball, en el qual van competir parelles mixtes que feien tirs a cistella des de diferents posicions. En l’àmbit individual, es va fer un concurs de triples i una prova d’habilitat que consistia a completar un circuit botant la pilota en el mínim temps possible.

nivell de joc en les fases prè·vies, van anar a remolc durant tota la final i no van saber imposar·se al joc col·lectiu de les barcelonines.

PREMISA banda dels premis als dos equips guanyadors del tor·neig, també es van entregar trofeus al mèrit individual. El premi al millor jugador va ser per a Nedim Dedovic (FC Barcelona); el millor jugador

del Safa Claror va ser Pau Mayor (Infantil A Masculí); Nairín de la Torre (Sarrià) es va endur el de millor jugadora, i Joana Camarasa (Infantil A Femení) va ser la millor juga·dora del Safa Claror. L’equip premiat pel seu fair play durant la competició va ser el Real Madrid; Javi Torralba (CBF Sarrià) va ser considerat el millor entrenador, i el guardó al millor àrbitre del torneig se’l va endur Jaume Olivés.

L’equip de Màsters de Natació de la Fundació Claror va ob·tenir uns grans resultats al Campionat d’Espanya celebrat a Castelló de la Plana del 28 al 31 de gener.

Els nedadors Roser Castillo i Juan M. Camara van ser els representants de l’equip a la competició i el resultat de l’intens cap de setma·na va ser molt satisfactori. Roser Castillo, del Poliesportiu Sagrada Família, es va pro·clamar campiona d’Espanya de 100 m estils i de 50 m esquena i, a més, va guanyar la medalla d’argent en els 200 m estils. Juan M. Camara, de Can Caralleu, va obtenir la medalla de bronze en els 200 m estils.

BON INICI D’ANYA principis d’any, els Màsters també van participar en el tradicional IX Trofeu Estils Màsters·III Memorial Joaquim Lloberas, celebrat el 16 de ge·ner al Club Natació Terrassa. Amb la participació de 12 nedadors, l’equip va obtenir uns molt bons resultats que fauguren un any ple d’èxits.

Properament, l’equip té previst participar en diverses competicions a Sallent (13 de març), Vilafranca del Penedès (27 de març), Mataró (11 d’abril) i Caldes de Montbui (24 d’abril).

34-49_Fundacio.indd 44 23/02/2010 11:06:57

45SECCiOnS

34-49_Fundacio.indd 45 23/02/2010 11:06:59

46

CLAROR

46 SAgRAdA fAmíLiA

34-49_Fundacio.indd 46 23/02/2010 11:07:01

4747CuLtuRA

nou CiCLE dE tErtúLiEs dE CLaror CuLtura

apropament a la tasca de les fundacionss’organitzen dues tertúlies divulgatives sobre les fundacions al nostre país i sobre l’experiència de la Fundació Claror

Les fundacions són una realitat social important, especialment a Catalunya, que està present en gairebé tots els àmbits de manera molt diversa, però amb el denominador comú d’aplegar la voluntat desinte·ressada de molts ciutadans i ciutadanes que volen servir a l’interès general, sense ànim lucratiu.

La intenció és fer conèixer la seva tasca, atès que la nostra entitat és una fundació que ens porta a promoure unes tertúlies amb una finalitat divulgativa, i que serveixi per conèixer millor el món de les fundacions en general i de la Fundació Claror en concret.

Concert de les tres corals a la Festa major

CLAROR mÚSiCA

La primera tertúlia es farà el dimarts 11 de maig, a les 19.30 hores a l’Esportiu Claror i abordarà què són les fundaci·ons, les finalitats i obligacions que tenen, com es financen, com es governen i com es regulen.

Aquesta primera tertu·lià anirà a càrrec d’Antoni Aliana, membre de la Junta de la Coordinadora Catalana de Fundacions i Patró de la Fundació Claror.

La segona tertúlia, el di·marts 18 de maig, també a les 19.30 hores a l’Esportiu Claror, tractarà més en con·cret els orígens i la història de la Fundació Claror, les finalitats

fundacionals, els estaments que la conformen, el Patronat i el compromís social que té.

En aquesta ocasió anirà a càrrec de Joan Itxaso, patró vicepresident de la Fundació Claror.

El divendres 29 de gener passat, el grup del taller d’ini·ciació al teatre va presentar a l’Escola Marillac l’espectacle Eixamplem el teatre. Les ac·trius i els actors novells van interpretar poesies i narra·cions d’arreu sota la mirada atenta de tots els assistents. L’actuació va ser tot un èxit d’assistència, tenint en compte que era la primera vegada que els actors pujaven dalt d’un escenari per fer valer el seu talent interpretatiu.

La directora, Gemma Gil,

va comentar que «va ser molt emotiu, precisament per aquest fet. Perquè per fàcil que pugui semblar, pujar a dalt d’un esce-nari, quan no s’ha fet mai, im-posa. Us ho podem assegurar». La primera part de l’obra va estar dedicada a la declama·ció poètica, amb una tria de poemes, i la segona va ser una representació lliure, que va arrencar les rialles del públic.

Els aplaudiments del públic al final van ser la millor recom·pensa per a aquest grup, que està treballant de valent des

debut del grupde teatre d’adults

del mes d’octubre.El taller d’iniciació al teatre

d’adults és una proposta de Xivarisk, que rep el suport de la Fundació Claror, dins el seu projecte cultural. Actualment, en formen part 15 persones.

El dies d’assaig són, en fun·ció del nivell dels participants, els dimarts o els dijous, de 20 a 22 hores a l’Escola Marillac (carrer Sicília, 249).

La quota és de 55 euros anuals.

LES FUNDACIONSA càrrec d’Antoni AlianaDia: Dimarts, 11 de maigHora: 19.30 hLloc: Esportiu Claror

LA FUNDACIÓ CLARORA càrrec de Joan ItxasoDia: Dimarts, 18 de maigHora:19.30 hLloc: Esportiu Claror

Les tertúlies són gratuïtes i d’entrada lliure.

El dissabte 25 d’abril a les 17.30 hores tindrà lloc el tradi·cional concert de Festa Major de Claror Música, integrat per la Coral Claror, el Cor Infantil Claror i, com a novetat d’en·guany, el grup de cant juvenil Claror Rock, creat aquesta temporada.

Els tres grups de cantaires interpretaran Nocturnos de la Ventana, escrita per Federico Garcia Lorca entre 1921 i 1924. L’obra està musicada per Francesc Vila.

L’acte tindrà lloc a la parrò·quia de Sant Ignasi de Loiola, (carrer de Provença, 544) i l’accés és lliure.

El concert s’enmarca dins el programa de la Festa Major del barri de la Sagrada Família, que se celebra del 16 al 24 d’abril.

34-49_Fundacio.indd 47 23/02/2010 11:07:03

48

CLAROR

48

CLAROR

CAPSALERA48

CLAROR

COmPROmíS SOCiAL

L’entitat va rebre 7.576 euros del Concurs actua per al projecte jugadors compromesos, adreçat a joves immigrants

El dissabte dia 6 de febrer el club de futbol sala centre Compartir·Associació Gabella va organitzar el 1r Torneig Compartir Claror a Ciutat Vella, al camp de l’escola CEIP Drassanes i CE Terra Negra i al camp de l’institut IES Consell de Cent.

El torneig va començar a les 9 del matí i va ser tot un èxit: deu hores de partits, d’esforç ininterromput, de convivència, de superació i d’integració.

En total hi van participar 18 equips de 6 categories (aleví mixt, infantil masculí, cadet masculí, cadet femení, juvenil masculí i júnior masculí). A més dels sis equips de Compartir, hi van participar dotze més (tant masculins com femenins) pro·vinents de l’escola Labouré, l’institut Joan Coromines,

el CE Terra Negra, l’AEFS Arrels, el Pony’s Futbol Sala, la Fundació Adsis i la Fundació Trinijove.

EL JUGADOR NÚM. 12A més del torneig, també es va impulsar una iniciativa

solidària: la campanya Jugador núm. 12, que va consistir en la recollida d’aliments (un quilo o litre per jugador) que es van destinar a la Fundació Arrels Inserció, una entitat que tre·balla amb les persones sense sostre del barri del Raval.

EL rEptE dE La intEgraCió mitjançant L’Esport

i torneig del Club deFutbol sala Compartir

La Fundació Claror, amb les víctimes d’Haití

BREuS

pèrdues importants en el moviment veïnalA finals d’any, la mort del que havia estat president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri de la Sagrada Família, Jordi Ligüerre, i de la pre·sidenta de l’Associació de Veïns l’Ostia de la Barceloneta, Emília Llorca, va colpejar dura·ment el moviment veïnal.

Des d’aquestes línies, la Fundació Claror vol retre’ls un sentit homenatge reconeixent la sort d’haver pogut com·partir amb ells part de la seva trajectòria en el moviment veïnal. Recordarem sempre la serenitat, la discreció i el saber fer d’en Jordi, i l’energia i el vigor de l’Emília.

nou local de cultura popularal barri de la sagrada Família

El barri de la Sagrada Família disposa d’un nou equipament destinat a les entitats que promoguin la cultura popular catalana. El Centre de Cultura Popular i Tradicional del barri de la Sagrada Família està ubicat al passatge de Sant Pau, 16, davant l’antiga porta d’urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Aquest espai havia estat llargament reivindicat per

les colles de cultura popu·lar del barri, sobretot pels Castellers de la Sagrada Família i el Geganters, que necessiten espais grans i sostres alts per assajar.

A més dels Castellers i els Geganters del barri, de mo·ment, també hi tenen seu la Farfolla, el grup de percussió Trastokats que acompanya Farfolla i el grup de Gralles i Tàbals 12 Torres.

La Fundació Claror, mitjançant la comissió de solidaritat, ha destinat 6.500 euros a dues ONG que estan operant des del primer dia a Haití per pal·liar les greus conseqüències del terratrèmol del 12 de ge·ner passat.

En concret, l’ajuda s’ha des·tinat a Metges Sense Fronteres (3.000 euros) i a la Creu Roja (3.500 euros).

34-49_Fundacio.indd 48 23/02/2010 11:07:06

4949CAPSALERA 49COmPROmíS SOCiAL

EL 21 d’abriL Es batEjarà La saLa amb un aCtE d’HomEnatgE

La sala d’exposicions del Centre Cívic de la Sagrada Família (Provença, 480) es dirà Sala Àlex García. El canvi de nom respon a una iniciativa popular impulsada per un grup d’exalumnes que avui formen part de l’AMPA de l’escola, i liderats per l’Anna Frago.

La iniciativa va tenir el su·port de més de 1.000 veïns del barri i diverses entitats com l’AV Sagrada Família, l’Escola Sagrada Família, l’AM·PA de la mateixa, l’AMPA de l’IES Secretari Coloma o la Fundació Claror. Finalment, va rebre l’aprovació del districte de l’Eixample.

La sala serà batejada amb el nou nom dimecres 21 d’abril en un acte obert que, de 18 a 20 hores, tindrà diverses acti·vitats d’homenatge a Alejandro García Cruz, un home estimat al barri de la Sagrada Família, on va viure i va treballar tota la seva vida des que va arribar a Barcelona amb catorze anys, procedent de la localitat cor·dovesa de Rute, on va néixer el 24 d’octubre de 1946.

La trajectòria de l’Àlex va estar marcada per l’Escola Sagrada Família, a la qual va ar·ribar el 1974 com a professor de matemàtiques, i a la qual va dedicar els majors esforços de la seva vida fins l’any de la seva mort, el 2007, i al llarg de més de trenta·tres anys.

Rigorós i compromès en la seva feina, però també ex·travertit, simpàtic i, a més de

La sala d’exposicions del Centre Cívic de la sagrada Família durà el nom de l’exprofessor de l’Escola sagrada Família

El centre cívic tindrà la «sala àlex garcía»

La revista ja s’edita amb paper reciclat

mEdi AmBiEnt

SALut

culer, gran conversador, l’Àlex va aconseguir el no fàcil equi·libri de ser respectat i alhora estimat pels seus companys i, sobretot, pels seus alumnes.

Progressista i plenament integrat a Catalunya (des del primer dia, sempre va fer les classes en català, tot i el seu origen andalús), va ser un dels impulsors de la Cooperativa Claror, creada el 1977 per mestres i pares i mares d’alumnes que va ad·quirir a la Companyia de Jesús la titularitat de l’Escola, i la va gestionar fins que, al 1986, va esdevenir pública.

A l’Escola va desenvolupar gairebé totes les tasques: des de professor fins a director, passant per cap d’estudis però, sobretot, fent d’amic dels seus companys, i de mestre dels

seus alumnes. L’any 2001 va ser l’autor del llibre sobre el centenari de l’Escola. Uns anys abans, i en tant que membre de la Cooperativa Claror, va formar part del nucli actiu que va impulsar el naixement de l’Esportiu Claror el 1982, i de la Fundació Claror el 1989.

Al marge de l’ensenyament de la seva especialitat, les matemàtiques, l’Àlex va de·dicar moltes hores tant a l’ajuda dels alumnes amb més dificultats com els que, com ell, havien arribat a Catalunya procedents d’altres terres. La seva ajuda als nouvinguts va estendre’s més enllà de l’escola, ja que va col·laborar amb diverses entitats i amb la mateixa Associació de Veïns de la Sagrada Família, de la qual va ser membre.

La Fundació Claror s’ha volgut sumar a l’homenatge a l’Àlex García, i ha pres la decisió que, a partir d’enguany, un dels premis de la Milla Sagrada Família també durà el seu nom. Es batejarà com a “Premi Àlex García” el que premia les escoles que aporten més corredors a la cursa. A la foto superior, l’Àlex corrent la Milla de 1986.

Col·laboració amb l’Escola sagrada Família

ESCOLA

desfibril·ladors als centresTots els centres esportius gestionats o participats per la Fundació Claror disposen de desfibril·ladors, uns aparells que permeten actuar amb celeritat en el cas que algun usuari pateixi una aturada cardíaca.

Des d’aquest número, la re·vista Claror s’edita amb paper reciclat. Fins ara s’editava en paper ecològic lliure de clor. Amb el canvi, l’entitat fa un nou pas en la seva aposta per la cultura de la sostenibilitat.

Cal dir que per a la resta de suports informatius, publici·taris i papereria de l’entitat ja s’utilitza des de fa anys el paper reciclat.

La Fundació Claror ha fet una nova col·laboració amb l’Escola Sagrada Família: el nou disseny i construcció de la nova pàgina web, tant del centre com de l’AMPA, per part de l’àrea de comunicació de la Fundació Claror.

Si voleu accedir·hi, les adre·ces són www.ceipsagradafami-lia.com i www.ampasagradafa-milia.cat.

34-49_Fundacio.indd 49 23/02/2010 11:07:08

50

CLAROR

COOPERACIÓ50

CLAROR

COmPROmís sOCIAL

50-58_ClarorClub.indd 50 22/02/2010 16:06:22

5151

Una primavera més activa amb les activitats de lleureNatura, cultura, aventura, arqueologia, jardins, arquitectura, buggys, bicicleta, poesia, senderisme, ecosistemes...

Per començar la primavera ben actius no hi ha res mi-llor que gaudir del programa d’activitats de lleure que us hem preparat per al trimestre que ve.

Les activitats culturals ens duran a conèixer més racons de la ciutat de Barcelona de la mà de la nostra historiadora, que un cop més ens descobrirà secrets de diversos punts de la ciutat. Aquest cop tornarem als jardins de la finca privada del Bosc Bertran, farem l’últim tram de la Diagonal que va de Maria Cristina als jardins del parc Cervantes, i coneixerem la història de la casa Batlló i la façana de la discòrdia.

De la mà de poetes il·lustres de la nostra literatura, desco-brirem els espais compartits a la vila de Caldes d’Estrac, on farem una ruta literària i visitarem la fundació dedicada al poeta Josep Palau i Fabre.

Per als més aventurers, hem programat una jornada de bar-rancs a la Catalunya Nord, a la localitat de Reiners, on aquest cop ens enfrontarem al bar-ranc de Mas Cansalm, un nou repte per als qui no heu provat mai aquesta modalitat de mun-tanya i una nova proposta per als qui ja hi esteu iniciats.

Al maig visitarem el parc natural del Delta de l’Ebre, on passejarem per les seves

INSCRIPCIONS OBERTES A PARTIR dEL 15 dE mARç A LES 9 h

ABRIL

Ds. 17 Visita BCN: Bosc Bertran 9,5 e

MAIG

Ds. 8 Parc natural del Delta de l’Ebre 15 e

Dg. 9 Visita BCN: M. Cristina al Parc Cervantes 9,5 e

Ds. 15 Barrancs al Vallespir 60 e

Ds. 29 Caldes d’Estrac, perla de poetes 45 e

Ds. 29 Amb buggy per les valls de Montcau 80 e

JUNY

Ds. 5 Arqueòlegs per un dia 45 e

Ds. 12 Amb bici per la Garrotxa 75 e

Ds. 19 Senderisme nocturn: la Mola 50 e

Dg. 20 La casa Batlló i la façana de la discòrdia 20 e

Inscripcions a partir del 15 de març a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

ACtIvItAts dE LLEuRE dE PRImAvERA

zones humides, llacunes i illes per tal de conèixer de prop aquest ecosistema únic, fins a arribar tot navegat fins a la desembocadura del riu.

Per a tos els que havíeu somniat convertir-vos algun dia en arqueòlegs us oferim provar en primera persona la sensació de la descoberta. Per això anirem fins al campus arqueològic que té el Museu Egipci de Barcelona a Palau-solità i Plegamans, on ens instruirem sobre les tècniques d’excavació i investigació que ens duran a descobrir una reproducció d’una mòmia, entre d’altres objectes de l’antic Egipte.

Per als amants del ciclo-turisme, us oferim un dia al parc de la zona volcànica de la Garrotxa. Allà farem el camí d’Olot a Santa Pau, passant per la frondosa Fageda d’en Jordà, on ens aturarem a visitar la cooperativa de productes làctics La Fageda.

La sortida de senderisme serà aquest cop nocturna i ens portarà fins a la muntanya de la Mola, on soparem, dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt. També a les valls del Montcau, en descobrirem els racons pujats en buggys (a la foto), uns vehicles biplaça es-pecialment pensats per accedir a zones difícils.

50-58_ClarorClub.indd 51 22/02/2010 16:06:24

52

CLAROR

nAtuRA I ECOsIstEmEs

Parc natural del delta de l’Ebre: passeig i creuer

Fent ruta de la mà d’un guia especialitzat descobrirem les característiques principals de l’espai natural del Delta de l’Ebre, tant de la història com de l’evolució a zona humida modificada per l’home, com també la fauna i la flora que viu a l’ecosistema del parc. Visitarem l’Ecomuseu, i tot se-guit pujarem a una embarcació que ens baixarà pel riu, passant per diverses illes i llacunes, per arribar a la seva desemboca-dura, on dinarem. A la tarda visitarem dues llacunes, des de les quals observarem les aus que hi viuen o hi estan de pas.

Data: dissabte 8 de maigHorari: de 8.30 a 20 hLloc: parc del Delta de l’EbrePreu: 50 euros abonats 70 euros acompanyantsInclou: transport, ruta guiada, visites, creuer i dinar

50€

Jardins en flor, l’illa de la discòrdia i la casa Batlló

El dissabte 17 d’abril tornem a visitar els jardins de la finca privada del Bosc Bertran, un espai privilegiat situat al barri de Sarrià. El diumenge 9 de maig continuarem visitant jardins de la ciutat, aquest cop seguint l’últim tram de la Diagonal fins al jardins de Cervantes, especialitzat en roses i que veurem en la seva màxima esplendor. El diumen-ge 20 de juny coneixerem la història de l’illa de la discòrdia a l’Eixample barceloní, on està situada la casa Batlló, una de les obres mestres de Gaudí que també visitarem.

vIsItEs PER LA CIutAt

Data: diversos (vegeu text)Horari: consultarLloc: Barcelona ciutatPreu: 9,5/20 euros abonats 20/30 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri

Jornada de barrancs a la Catalunya Nord

Anirem fins a la localitat de Reiners, al Vallespir, per pas-sar una jornada d’aventura fent una de les activitats de muntanya més emocionants: els descens de barrancs. A la gorja de Mas Cansalm, hi trobarem tobogans i salts d’aigua on haurem de saltar

i rapelar. No cal experiència prèvia però sí un bon estat de forma física.

60€EsPORts d’AvEntuRA

Data: dissabte 15 de maigHorari: de 7 a 20 hLloc: Reiners (França)Preu: 60 euros abonats 80 euros acompanyantsInclou: activitat, material i transport

POEsIA I ARt

Ruta literària: Caldes d’Estrac, perla de poetesLa presència del poeta Josep Palau i Fabre i de la funda-ció que duu el seu nom a Caldes d’Estrac potencia i dóna relleu a l’estada d’uns altres tres noms il·lustres de la nostra literatura: Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres i Joan Maragall. A través d’una visita guiada per la població, anirem descobrint els espais compartits per cadascun d’ells i sentirem les diferents veus d’aquestes quatre per-sonalitats, unides per una mateixa vocació: la de poeta. La ruta clourà amb una visita a la Fundació.

Data: dissabte 29 de maigHorari: de 9.45 a 19.00 hLloc: BesalúPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: visites guiades, trans-port i dinar

45€

9,5€

50-58_ClarorClub.indd 52 22/02/2010 16:06:26

5353

muntAnyA

Senderisme nocturn per Sant Llorenç del muntUs convidem a gaudir d’una activitat nocturna a la natura, visitant els racons més amagats de la muntanya de la Mola, al parc natural de Sant Llorenç del Munt. Sortirem des del Coll d’Estenalles (870 m) i després de 2 hores de caminar arribarem dalt del cim, al mo-nestir romànic de Sant Llorenç (1.095 m), on soparem tot contemplant el paisatge de tot el Vallès als nostres peus. Després de sopar i d’una bona sobretaula, desfarem el camí de nit posant a prova tots els nostres sentits (desnivell:+300 m, -300 m).

Data: dissabte 19 de juny Horari: de 17.30 a 3 hLloc: Sant Llorenç del MuntPreu: 50 euros abonats 70 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, sopar i transport

50€

AvEntuRA A LA muntAnyA

Ruta en buggys: un tomb per les valls del montcau

Us proposem descobrir les valls del Montcau d’una manera diferent: en buggy. La conduc-ció dels vehicles és senzilla i divertida, la millor manera de passejar per l’entorn amagat i de difícil accés d’aquesta antiga terra de vins. En coneixerem el llegat vinícola i romànic, tot

Data: dissabte 29 de maigHorari: de 9 a 19 hLloc: Puig de la Balma-MuraPreu: 80 euros abonats 110 euros acompanyantsInclou: ruta en buggys, dinar i transport

80€

gaudint de paisatges i racons espectaculars.

Amb bici per la fageda d’en Jordài altres terres

Descobrirem el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa a ritme de pedal. Des d’Olot, iniciarem la ruta que ens durà a la fageda d’en Jordà, una de les joies natu-rals del nostre territori, i on visitarem la Cooperativa La Fageda, una iniciativa sense ànim lucratiu d’integració per a persones amb discapacitats psíquiques i que es dedica a l’elaboració de productes làctics. Seguirem la ruta fins a la bonica vila de Santa Pau, on dinarem. Durada de la ruta amb bici: 3 hores. Dificultat: mitjana-baixa.

75€CICLOtuRIsmE

Data: dissabte 12 de junyHorari: de 7.45 a 20 hLloc: Olot (Garrotxa)Preu: 75 euros abonats 105 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, bicicleta, dinar i transport

53

Converteix-te en un autèntic arqueòleg per un diaDescobrirem el món de l’arqueologia participant en un jaciment egipci recreat exactament com l’original, al Campus Arqueològic del Museu Egipci de Barcelona, si-tuat a Palau-solità i Plegamans.L’activitat comença amb les tasques pròpies d’un arque-òleg: excavació i investigació, en el descobriment d’un en-terrament corresponent a la dinastia XVIII (1543-1292 a.C.), on es troba un aixovar molt ric format per sarcòfags, mòmies, vasos canops i objec-tes que usaven els diferents personatges en vida.

45€EgIPtE I ARquEOLOgIA

Data: dissabte 5 de junyHorari: de 9 a 19 hLloc: Palau-solità i PlegamansPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: taller, material, dinar i transport

50-58_ClarorClub.indd 53 22/02/2010 16:06:26

B

54

CLAROR

EL JOC DEDE NIRO Rawi AgeAmsterdam

Bassam i Geor-ge són amics de la infància i han crescut a Beirut durant la guer-ra civil. Ara es veuen obligats a triar el seu des-tí com a adults. L’òpera prima de Rawi Hage és d’un ritme frenètic i tras-pua la sensibili-tat d’aquells que han vist de ben a prop l’abisme per on s’escola la vida.

LLIbREs

ANIKA SADELast night was automaticAutoeditat

Anika Sade són capaços de con-jugar amb mes-tria l’electro-rock, l’electrònica més actual, i certs matisos del post-punk. Els barce-lonins han donat el salt definitiu en la seva aposta per un so marcada-ment electrònic, fosc, profund i dens, sense perdre de vista la seva connexió amb la pista de ball.

thE xxXXYoung Turks

The XX són quatre joves de Londres que van firmar un dels treballs de pop més deliciosos de l’any passat. Aposten per un pop divinament esquelètic amb guitarres critali-nes i minimalistes que recorden als merave l l o sos Cocteau Twins. Cançons com ‘Infinity’ ja s’han convertit en un clàssic.

SOLDIER OF LOVE SadeSony Music

Sade i els seus músics trenquen deu anys de mis-teriós i fosc silen-ci des de l’última gira, amb un nou disc que sona a la banda de sempre però amb nous al · l ic ients ,on exploren altres territoris. És una qüestió d’integri-tat, diu Sade, que ha tornat a reunir els seus músics per gravar quan ha tingut coses noves a dir.

dIsCOs

tEAtRE

El SAT! aposta pel teatre per a tothom El SAT! disposa de tres eixos de programació per oferir propostes escèniques per a tots els públics. D’una banda, pugen al seu escenari es-pectacles d’humor, musicals i actualitat. De l’altra, és el teatre familiar dels caps de setmana a Barcelona, amb espectacles per a nens i nenes propers, divertits, pedagògics i de qualitat. I, finalment, és el teatre on la dansa d’alt nivell, de companyies d’aquí, nacio-nals o internacionals, es posa a l’abast de tothom.

El SAT! Teatre de Barcelona i la Fundació Claror han signat un acord de col·laboració amb el qual els membres del

Claror Club tenen un 25 % de descompte en les entrades dels espectacles de dansa i teatre, i entrades a 7 € en les de teatre familiar.

SAT! TEATRE DE BARCELONAwww.bcn.cat/santandreuteatreTel. 933 457 930

tEAtRE

Llantiol, un clàssic de l’espectacleSituat al cor del barri del Raval, el Llantiol és un cafè teatre de petites dimensions amb una programació setmanal variada i un públic heterogeni i fidel, que se sap partícip d’un espai de creació diferent. El petit escenari del Llantiol fa dècades que ofereix oportuni-tats a molts artistes i creadors amb contingut i moltes coses a dir, no sempre políticament correctes. Multitud de per-sonatges han passat pel seu escenari, alguns dels quals podem reconèixer entre el recull de fotografies que hi ha al vestíbul. El Cafè Teatre Llantiol i la Fundació Claror han signat

un conveni de col·laboració pel qual els membres del Claror Club tenen un 50 % de descompte en la compra d’entrades a taquilla.

CAFÈ TEATRE EL LLANTIOLwww.elllantiol.comTel. 933 299 009

ELS COLORSOBLIDAtSSilvia G. Guirado Play Attitude

Un recu l l de contes, un viatge a altres mons, a altres temps, on fantasia i reali-tat es barregen per mostrar una nova act i tud, una nova mane-ra d’entendre el món i a nosaltres mateixos. Per a adults que vul-guin recuperar els colors obli-dats i per a joves i adolescents que ja estan pintant el futur.

EN-NADAR-DOS-PÁJAROSFlann O’BrienNordica

Amb aquest títol tant sorprenent com incompren-sible, O’Brien va coronar una novel·la que ha estat conside-rada una de les obres mestres de la narrativa del segle XX, ara editada en caste-llà. Literatura en estat pur. Una sàtira, una co-mèdia, una farsa, un truc de màgia que converteix l’irreal en real.

25%

7€

50%

50-58_ClarorClub.indd 54 22/02/2010 16:06:28

B

5555

AvEntuRA A LA nAtuRA

Un Bosc Animata Torrelles El Bosc Animat és un espai d’aventura als arbres que ofereix quatre circuits on es poden fer més de seixanta-sis. Els circuits estan concebuts i dissenyats per estar l’abast de tothom, independentment de la condició física.

Situat dins del parc temàtic de Catalunya en Miniatura a Torrelles de Llobregat, el Bosc Animat és un projec-te social ideat per l’ONG Dianova Internacional i la ma-teixa Catalunya en Miniatura, i el 50 % dels beneficis es destinen a programes solidaris relacionats amb la formació i la conservació i preservació del medi ambient.

Els membres del Claror

Club tenen un 10 % de des-

compte en l’entrada que els

dóna dret a visitar Catalunya

en miniatura.

EL BOSC ANIMAT www.elboscanimat.comTel. 936 890 960

tEAtRE

El Tantarantana, entrades a 7 eurosEl Teatre Tantarantana ha ampliat el descompte als mem-bres del Claror Club, que ara poden gaudir d’entrades a 7 € durant les funcions prèvies a l’estrena oficial de tots els espectacles per a adults.

Per als dies següents con-tinua oferint el 25 % de des-compte habitual i entrades a 6 € per als espectacles infantils.

De manera excepcional i fins al 21 de març, ofereix entrades a 8 € per a l’espec-tacle Alaska i altres deserts (a la foto), amb direcció de Xicu Masó. Es recomana reservar les entrades (dues per carnet) amb antelació.

El Teatre Tantarantana, situ-at al carrer de les Flors, té una àmplia trajectòria a la ciutat de Barcelona i pertany a la xarxa de teatres alternatius.

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.comTel. 93 441 70 22

RECOmAnACIOns tEAtRALs

DESIGUALSTeatre GaudíDates a determinar

L’ANALFABEtAEspai BrossaFins el 24/03

SILENCISTeatre del RavalFins el 28/03

tItIRItRIKISAT! (familiar)Del 20 al 28/03

EL LABERINtO DE LA MENtEEl LlantiolMarç

LA FUNCIÓN POR hACERLa Villaroelconsultar dates claror.cat

MUJERES AL ROJO VIVOEl LlantiolMarç

IL·LUSIONÀRIUMTeatre GaudíFins el 27/03

tapArpègicsSAT! Fins el 28/3

tRES SOMBREROS DE COPAGuasch Teatre Fins el 28/3

ALASKA I ALtRES DESERtSTantarantana Fins el 28 de març

EL CAFÈTeatre RomeaConsultar dates claror.cat

hÈRCULESGuasch TeatreDel 9/07 al 2/8

GODOYClub Capitol - Fila7Març

EL MANIFESt GROCEspai BrossaDel 25/03 al 25/04

hARDCOPYGuasch TeatreAbril

LA LLEGENDA DE SANt JORDITantarantana (familiar)Del 3 al 25/04

tIMBALS A LA NItSAT!Del 15 al 25/04 12 hOMES SENSE PIEtAtTeatre del RavalAbril

UN DÉU SALVAtGETeatre GoyaDel 13/08 al 6/09

RALEt, RALEtSAT! (familiar)Del 17 al 25 d’abril

DIARI D’UN BOIGVersus TeatreFins el 25/04

EL MÓN MÀGIC D’OZViu el teatre (familiar)Fins el 25 d’abril

PRIMARISTantarantanaDel 28/04 al 23/05

M DE ROIGEspai BrossaDel 29/04 al 16/05

PAStANAGUESTantarantana (familiar)De l’1 al 16 de maig

LA DOBLE VIDA D’EN JOhNTeatre CondalConsultar claror.cat

PIRAtS: ELS JOGLARS FLOtANtSViu el teatre (familiar)Del 2 al 30/05

IN-CONSCIÈNCIATeatre del RavalMaig

EL SOMRIURE A PEU D’ESCALAEspai BrossaDel 21/05 al 13/06

25%

25%

50%

50%

25%

25%

25%

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

entrada

12e

12e

entrada

25%

25%

entrada

12e

10%

entrada

10e

entrada

6e

entrada

7e

entrada

12e

entrada

12e

entrada

7e

20%

25%

25%entrada

10e

entrada

6e

12e

entrada

12e

entrada

entrada

10e

20%

20%

25%

50-58_ClarorClub.indd 55 22/02/2010 16:06:29

56

CLAROR

GUIA CLAROR CLUBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

mUSEUS

ESPECTACLES

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Isaac Newton, 26Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visi-tar l’exposició permanent i les temporals.València, 284 ·Tel. 934 880 188www.museuegipci.com

20%

De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg i reconeixe-ment entre cultures.Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

50%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.macba.es

20%

Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avant-guardes.Palau Nacional · Parc de MontjuïcTel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell.www.museuhistoriabcn.esTel. 933 151 111

50%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.Comerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

20%

20% en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 de L’Auditori i 10 % a la Sala 2 de L’Auditori. Per Nadal tots al 20%!Tel. 93 317 02 90 www.concertsabarcelona.com

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

20%

40%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

25%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/nTel. 934 439 470 · www.bcnfjmiro.es

20%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · Tel. 933 172 649 www.museucerabcn.com

2x1MUSEUDE CERA

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2009-2010.

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.Av. de l’Estadi, 60 · Tel. 932 925 379 www.museuolimpicbcn.cat

10%

20%

CONCERTSA BARCELONA

2x1

50-58_ClarorClub.indd 56 22/02/2010 16:06:33

57

CENTRESdE LLEURE

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

10%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120www.teatregaudibarcelona.com

25%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

20%

40%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Hospital, 41 · Tel. 933 015 504www.teatreromea.com

20%

40%

Entrades a 7 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 6 e en programació infantil.Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

6-7e

25%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234www.lavillaroel.cat

20%

40%

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

Aigua i emocions per a totes les edats.Pàrquing gratuït.

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

2x1AQUADIVER

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%ILLAFANTASIA

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com

TEATREDEL RAVAL

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%SELVAAVENTURA

Descompte del 20-50 % en les produc-cions Fila7. Consultar espectacles, sessi-ons i descompte a www.claror.cat.

www.fila7.com

20%

50%

FILA7

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

25%VERSUSTEATRE

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

15%

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).Segura, s/n · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres, piscines i zona de picnic. Fes la teva reserva!Cerdanyola · Tel. 935 910 727www.natupark.com

NATUPARK10%

12e

20%

50%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09www.llantiol.com

50%

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre.Neopàtria, 54 · Tel. 933 457 930www.bcn.cat/santandreuteatre

7e

25%

Centre d’aventura pels arbres amb 4 circuits i 66 activitats.Informació i reserves: 936 890 960Torrelles de Llobregat www.elboscanimat.com

10%

12e

50-58_ClarorClub.indd 57 22/02/2010 16:06:37

GUIA CLAROR CLUBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

58

CLAROR

dIVERSOS

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la prime-ra visita i 20 % en les següents.Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Vine a navegar. Fes salut i esport!Cursos de 8 hores en vela lleugera, wind-surf, catamarà i creuer.Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.catwww.velabarcelona.com

15%

SALUT

Tot tipus de tractaments odontològics. Primera visita, consultes i revisions periò-diques gratuïtes. 25 clíniques dentals.Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

20%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933artiver@artiveroptics.com

45%

40 % dte. en muntura i vidres.20 % dte. en audífons i ulleres de sol.Finançament a 3, 6 i 12 mesos.Valencia, 494 · Tel. 932 459 915www.opticaboira.com

20%

40%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.Sardenya, 325 Tel. 932 077 751

30%

40%

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

10%

Programació directa i exclusiva.Som petits però sense lletra petita.Octubre: Terra Santa com amb ningú.Independència, 370 · Tel. 934 461 206salmaviajes@salmaviajes.com

10%

2x1 entrada+patins (1 ent. gratuïta x 1 ent. pagament). No vàlid els caps de setmana i festius de desembre a febrer. Instal·lacions FC Barcelona, Accés 9 Tel. 902 189 900

PISTA DE GELFC BARCELONA 2x1

La muntanya de sal de Catalunya, vine a conéixer-la!

Cardona · Tel. 938 692 475www.salcardona.com

10%PARCMUNTANYADE SAL

Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics!Aparcament gratuït.Lloret de Mar · Tel. 972 368 613www.waterworld.es

WATERWORLD2x1

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/nBadalona · Tel. 933 952 779

PITCH&PUTTBADALONA 15%

Descompte del 20 % en hidrolipoclasia i fotodepil·lació (en qualsevol zona).

Trafalgar, 4 6è BTel. 902 228 080 · 933 195 562

20%

Tractament de l’ansietat, l’estrés i la de-pressió. Consulta’ns, podem ajudar-te!15% de descompte en tractaments individuals i en tallers de grup.Via Augusta, 291· Tel. 932 065 151

15%

Especialistes en programacions. Sortides especials als millors preus en vaixell i allotjament. Consultar ofertes.Mallorca, 530 · Tel. 902 010 477info@travelling.com

10%

Cursos d’Anglès tot l’any amb professors nadius per adults, nens, joves i empreses.

C/ Girona 83 · Tel. 934 580 111www.oxfordhousebcn.com

5%

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Passeig Gràcia, 62 · 902 02 64 07www.casadellibro.com

5%

50-58_ClarorClub.indd 58 22/02/2010 16:06:42

Cobertes68.indd 3 22/02/2010 15:32:51

Cobertes68.indd 4 22/02/2010 15:32:52