79

esport, salut i lleure | Hivern 2013 | 1,5€ | www.claror.cat

ENTREVISTA 4

JoelGonzálezCampió olímpic de taekwondo

EN FORMA 8

Prepara indoor activitats outdoorSALUT 18

No et refredis:fisioteràpiarespiratòriaREPORTATGE 26

L’èxit del waterpolo femení als JJOO 2012

Cobertes.indd 1 10/01/2013 12:33:05

Cobertes.indd 2 10/01/2013 12:33:09

3SUMARI

Número 79. Quarta Època. Hivern 2013. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 9 - 1 - 2013Revista impressa en paper reciclat.Dipòsit legal: B 28124-84

Editada per la Fundació Claror, gratuïta per als abonats dels CEM Claror, Sagrada Família, Can Caralleu, Marítim i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

Claror és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament com-parteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els continguts dels espais publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

Versió digital: issuu.com/fundacio_claror

REDACCIÓSardenya, 333. 08025 BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ: Cristian GonzálezREDACCIÓ: Ester Benach, Laia Pineda, Olga Barbero, Mariona SanmartíSUPORT DE DISSENY: Laura FalgueraPUBLICITAT: Mª José Castro, J.L. Vide. CONSELL EDITORIAL: Pedro Andreu, Olga Barbero, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, Cristian González, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán.IMPRESSIÓ: Litografi a RosésDISTRIBUCIÓ: SPM

Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92. mail: fundacio@claror.catwww.fundacioclaror.cat

PATRONAT:President: Miquel CéspedesVice-president: Joan RieraSecretària: Sílvia MartínezVice-secretària: Dolors BertranVocals: Francesc Salas, Mercè Valentí, Nilda Folch, Antoni Aliana, Santi Padró, Carles Feliu.

DIRECCIÓ:DIRECTOR GENERAL: Gabriel Domingo.DIRECTOR DESENV. CORPORATIU: Nico Sánchez.DIRECTORS EXECUTIUS: Núria Borràs, Carlos Cano.CAPS ÀREES CENTRALS Administració: Joan Prat.Comunicació i Marketing: Sergi Larripa.Recursos humans: Ignasi Casacuberta.Relacions i Compromís Social: Ester Benach.Sistemes i TI: Òscar Alarcón.Sistemes de gestió: Manel Carmona.

CENTRES ESPORTIUS: CEM ClarorSardenya, 333. 08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 90. www.cemclaror.catDirector: Juanjo Zabala.CEM Sagrada Família. Cartagena, 231. 08013 BarcelonaTel. 93 435 05 66. www.cemsagradafamilia.catDirector: Alfons Font.CEM MarítimPg. Marítim, 33. 08003 Barcelona Tel. 93 224 04 40. www.cemmaritim.catDirectora: Maru Carmona.CEM Can Caralleuc/ Esports, 2-8. 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74. www.cemcancaralleu.catDirectora: Núria Sabartés.L’Esportiu de Llinars Av. Pau Casals, s/n. 08450 Llinars del VallèsTel. 93 841 15 90. www.lesportiudellinars.catDirectora: Marta Solé.

ENTREVISTA4. Joel González, taekwondista

EN FORMA8. Prepara indoor activitats outdoor12. Aigua i pulsòmetre, els teus aliats a sala13. Apunta’t a la nova moda del Move It!14. Tria la teva activitat de tonificació15. Experiències: Esport als 92 anys 16. Entrena’t amb un programa

BENESTAR I SALUT18. Fisioteràpia respiratòria

22. Arriba el fred... sopes i cremes!24. La crisi com a oportunitat

REPORTATGE26. Heroïnes durant quinze dies

OPINIÓ30. Tribuna31. Entrevista a Pep Marí, psicòleg de l’esport al CAR de Sant Cugat

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR33. Activitats38. Centres esportius40. Comunicació44. Responsabilitat i compromís social48. Claror Club

EN AQUEST NÚMERO...

L’EDITORIAL

No em cansaré mai d’explicar una reflexió que ja fa força temps he anat conformant i que, des de la direcció de la Fundació Claror, ha acabat de tenir més sentit que mai. Es tracta de prendre consciència de fins a quin punt treballar en una entitat i en un projecte com el nostre suposa un veritable privilegi. De fet, no es tracta d’un privilegi, sinó de quatre. El primer consisteix en el fet que la nostra feina és interessant, variada, distreta, on cada dia pots fer coses diferents i amb persones diferents. El segon, que treballem en un entitat rellevant, reconeguda, amb dimensió i, per què no dir-ho, prestigiada. Posem en tercer lloc el privilegi de treballar en un projecte sense ànim de lucre, és a dir, que tot allò que som capaços de generar ho reinvertim en el propi projecte, sense que cap accionista no esperi cap plusvàlua ni cap rendiment.

El quart privilegi és en aquests moments el més rellevant: la nostra activitat té un impacte social. Allò que fem té una transcendència en les persones que reben els nostres serveis. I això, en moments de crisi com l’actual, és molt important. Tant és així que ens hem proposat, com a estratègia, acomplir encara més allò que diu literalment la nostra missió: ajudar les persones a millorar la qualitat de la seva vida a través de l’activitat física. Ara més que mai, estem compromesos a fer tot el possible perquè aquells que us ho proposeu pugueu canviar a millor la vostra vida.

Comencem un any que promet ser difícil. A moltes persones del nostre entorn, la seva situació econòmica i laboral els està canviant la vida. En molts casos, aquests canvis no depe-nen de nosaltres i podem fer-hi ben poc per evitar-los. Per contra, n’hi ha d’altres que només depenen de nosaltres i la nostra voluntat. I millorar una mica la nostra vida, la nostra forma i el nostre estat d’ànim a través de l’activitat física n’és una. Des de la Fundació, ens hem com-promès a ajudar-vos més que mai perquè ho aconseguiu. És la nostra feina i, més que mai, el nostre privilegi intentar-ho.

Gabriel DomingoDirector general de la Fundació Claror

El quart privilegi

Descarrega’t aquesta revista o llegeix-la en format digital a www.revistaclaror.cat

03_Sumari.indd 3 10/01/2013 12:58:45

L’ENTREVISTA4

Foto: SPORT

04-07_Entrevista.indd 4 10/01/2013 13:09:42

5L’ENTREVISTA

Joel González, taekwondista

«El taekwondo ho és tot per a mi»

Amb 23 anys, Joel González és el noi de l’etern somriure. Fred quan competeix, i amable, proper i amb cara de no haver trencat mai un plat lluny del tatami. El taekwondo és una forma de vida per a ell, que compagina amb l’últim any de criminologia a la Universitat de Barcelona i amb la vida al CAR de Sant Cugat. El Joel mai no oblidarà el 8 d’agost de 2012... l’or olímpic que es va penjar a la categoria de –58 quilograms

El món de l’esport ens demostra que més enllà del planeta futbol trobem grans campions amb una història darrere que mereix ser coneguda. És el cas de Joel González (Figueres, 1989). Encara avui algú pot dubtar a l’hora d’ubicar-lo..., se’l pot creuar pel carrer i no reconèixer-lo..., doncs és el millor taekwondista del món. És més! Amb 23 anys ho ha guanyat tot: mundials, europeus i la medalla d’or als Jocs Olímpics de Londres, competició en què ha debutat el 2012. El taekwondo ha arrelat tant dins del Joel que és la seva vida, professional i personal.

Tot va molt de pressa a la vida de Joel González?

Sí, una mica... o bastant. Ara fa onze anys vaig deixar el futbol a la Fundació Esportiva Figueres pel taekwondo motivat per una decisió del meu pare. Les ganes i l’afany de superació em van portar a Múrcia i després al CAR de Sant Cugat, on visc i entreno; i vuit anys després de començar a pujar al tatami van arribar els grans títols. Tot ha estat ràpid i intens.

O sigui que el «culpable» de veure’t en un tatami amb un dobok (peça de pràctica) és el teu pare?

Sens dubte. Ell sempre ha admirat el taekwondo, i el 2001 va obrir una escola a Vilafant. L’ambient que hi vaig viure em va enganxar, i només deu dies després

que comencés li vaig demanar d’entrar i deixar el futbol. Tot el que he après d’aquest esport m’ho ha ensenyat el meu pare (Pedro), i tot el que he aconseguit és bàsicament gràcies a ell. He fet possible el somni del meu pare de disputar uns Jocs Olímpics; ell va estar com a voluntari a Barcelona 92.

Taekwondo, aquest gran descone-gut. Què és per a tu?

És la meva vida, m’ho ha donat tot en el pla professional i també en el personal. La meva companya, Stephanie Ollive, que ha format part de la selecció francesa, va estar als Jocs de Pequín 2008. És un gran suport per a mi, i em va ajudar a preparar

ALBERT DÍEZ,periodistaadiezv@yahoo.com

04-07_Entrevista.indd 5 10/01/2013 13:09:44

la cita de Londres. El taekwondo ho és tot.És molt important la disciplina?Molt! Per exemple, en un dia normal

em llevo a dos quarts de set i després en-treno fins dos quarts de nou. Ràpidament me’n vaig a la universitat —estic estudiant l’últim any de criminologia— fins a la una de la tarda. Torno al CAR, on després de dinar estudio els rivals i repasso els errors que cal millorar. Després faig un entrenament més tàctic i tècnic. Acabo mort, però sempre busco alguna estona per xerrar i comentar la jugada amb els

6 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Figueres

Un lloc per anar de viatge?El Carib

Un plat?Pasta, espaguetis a la carbonara

Un llibre per llegir?El arte de la guerra, de Sun Tzu

Una pel·lícula de cinema?Intocable d'Olivier Nakache

Un mitjà per estar informat?El Twitter

Quin diari llegeixes?Llegeixo diaris esportius

Mar o muntanya?Muntanya a l'hivern i mar a l'estiu.

Un cantant o grup musical?El discjòquei David Ghetta

Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?Cap però m'interessa molt la Segona Guerra Mundial

Un personatge actual?Persones que del no res han esdevingut bons empresaris

Un esportista que admiris?David Cal o Rafa Nadal

Què valores més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis president del go-vern o de l’ONU quina primera decisió prendries?Rebaixar el nombre de polítics

Dretes o esquerres?M'agraden coses de totes dues

Què t’enduries a una illa deserta?La meva nòvia i un equip de pesca submarina

Un desig confessable? Ser feliç en tots els àmbits

«He rebut propostes per ser l’entrenador nacional d’alguns països però la veritat és que això encara em queda lluny»

companys del CAR.En la preparació i a l’hora de com-

petir, quin paper tenen el físic i la ment?

Per a mi un 50 % cadascun. Un pot ser molt bo, molt fort o molt ràpid, però si no saps quan has de picar el cop o l’estratègia és errònia mai no arribaràs a dalt de tot, i a l’inrevés igual.

Per seguir creixent, t’has plantejat marxar a l’estranger?

No. Crec que aquí tenim un molt bon nivell. Per exemple, al Mundial vam acon-seguir la segona posició per equips. Ens podem equiparar amb els Estats Units en atletisme.

També he rebut propostes per ser l’en-trenador nacional d’alguns països, però la veritat és que això encara em queda lluny.

Què sents quan et recorden que ets

els millor del món en el teu esport?És un repte, així m’ho plantejo. La rea-

litat és aquesta. Entenc que si els rivals ja em tenien ganes, ara encara més i m’es-tudiaran molt i molt bé. Però ara el meu objectiu és aconseguir la triple corona amb el Mundial que tenim per davant.

Has estat un pioner i, de retruc, pots fer una feina molt important d’implantar més el taekwondo aquí

Tot i que no ho sembli hi ha molta gent que practica el taekwondo i altres esports menys coneguts o minoritaris. L’última xifra que em van donar és que practiquen aquest esport dues-centes mil persones. És cert que en l’àmbit mediàtic no tenim ressò, però estic intentant que tot això pugi. Per a mi, un somni és que el taekwondo sigui més conegut a Catalunya, i a Espanya.

Foto

s: F

eder

ació

n Es

paño

la d

e Ta

ekw

ondo

04-07_Entrevista.indd 6 10/01/2013 13:09:47

11L’ENTREVISTA

«Practicar un esport és fonamental»

Potser és massa agosarat, però es pot fer pedagogia des de l’elit?

Sí, fins i tot crec que no és que es pugui fer sinó que s’ha de fer. L’esport és fonamental, primer perquè ets sents bé i després perquè la ment s’agilitza, guanyes en coordinació.

A l’hora d’escollir l’esport que vols practicar, cadascú ha de triar la disciplina en què s’ho passi bé. Està malament dir-ho, però jo era bastant bo jugant a futbol, ara bé, gaudeixo més amb el taekwondo.

A l’hora de competir, sota quina bandera et sents més còmode: la catalana o l’espanyola?

Ho deixo una mica obert. A mi Catalunya m’ha donat molt i no tindria cap problema a competir, i pel que fa a Espanya el mateix. Les dues federacions s’han portat molt bé amb mi. No seria cap inconvenient competir amb els dos. Em

considero dels dos llocs.A Londres vas fer fàcil el que per a

la majoria de mortals és inabastable: guanyar una medalla olímpica... i a més d’or!

Em sentia convençut de les meves op-cions, i ja vaig dir que anava a guanyar i a gaudir de la competició. No va ser fàcil, tot i que ho sembli des de fora. És un record inesborrable.

Vas fer el ritual habitual?Sempre! Tinc una mania que és entrar a

competir amb un somriure i pensant que m’ho passaré bé.

Això no s’atura. La competició tor-na de seguida...

Al febrer es disputa el Campionat d’Espanya, després està prevista una competició internacional que encara s’ha de definir i a l’estiu toca defensar el títol Mundial de Mèxic.

04-07_Entrevista.indd 7 10/01/2013 13:09:49

12 EN FORMA!

08-17_EnForma.indd 8 10/01/2013 13:12:35

9EN FORMA!

Prepara indooractivitats outdoor

Ets corredor? Surts els caps de setmana a fer rutes per indrets perduts? T’agrada fer caiac al mar, nedar o bus-sejar? O potser ets més escalador, esquiador o t’agrada perdre’t pel Pirineu fent trekking? Sigui com sigui, hi ha una característica en comú: practicar esport a l’aire lliure

SERGI CEDRÚNtècnic de condicionament físic del CEM Can Caralleuscedrun@cancaralleu.cat

Catalunya té una tradició ben arrelada d’activitats a la natura de tot tipus i, des de sempre, hem gaudit tant del mar com de la muntanya dins de la gran varietat de llocs que hi ha a l’aire lliure. És una part de la nostra cultura molt sana i recomanable!

Excursions per contrades inesperades, esports de tot tipus, partidets de coste-llada i... com som d’aquesta manera, la nostra pròpia naturalesa ens porta a voler millorar en el que fem i a anar sempre a més. Per això, si abans sortia quatre hores en bici, ara vull preparar una travessa de dos dies per la serra de Marina. Si pujàvem a esquiar un dia perquè acabàvem baldats, ara volem aguantar més estona, baixar totes les pistes negres i acabar amb menys dolors a les cames. Si he completat una

triatló sprint, ara voldré fer una olímpica en condicions…

Arribat aquest punt d’inflexió, ja no val seguir practicant el meu esport de tant en tant, necessito rendir més i millor. És aleshores quan he de pensar a fer una preparació física per poder encarar la nova temporada superant les fites anteriors.

A més a més, moltes de les activitats que fem a l’aire lliure, quan marxa el bon temps, es van acabant al mateix ritme que avança el fred. Amb les primeres baixades de temperatura o amb la nit que arriba abans, marxen les ganes de sortir a entrenar, practicar esport o simplement passejar. Són activitats de temporada que queden hivernant durant uns mesos en els quals generalment ens escarxofem al

sofà o, amb sort, practiquem algun esport a cobert.

En aquest article et donarem uns con-sells per preparar de manera indoor les teves activitats outdoor. Et seran útils tant si vols retallar uns segons el crono com si pretens aguantar més hores al màxim nivell. Els agrairàs tant si vols rendir més com si no vols perdre la forma física mentre el fred i la pluja fan de les seves.

ON ES POT ENTRENAR A L’HIVERN?A casa mateix pots organitzar un entre-nament amb no gaire material i sense requerir un gran espai. En una habitació, al garatge, a la zona comuna del bloc de pisos, al jardí… Gomes elàstiques, màrfe-gues, alguna pesa, un «TRX» i imaginació

Condicionament físic

08-17_EnForma.indd 9 10/01/2013 13:12:38

10 EN FORMA!

d’oblidar els rodatges de recuperació activa que pots fer a les bicis de la sala de fitness, com a complement de les sortides llargues del cap de setmana.

Les cintes cardiovasculars et permeten córrer a una mateixa velocitat sostinguda, o fer diferents tipus d’entrenaments com ara intervals o treball amb pujades. Per acabar, i no menys important, hauràs de treballar una mica el to muscular per aguantar bé tota la càrrega de quilòmetres que et vénen a sobre!

TEMPORADA D’ESQUÍAra bé, potser ets dels que quan arriba el divendres tarda ja prepara tot el material d’esquí per pujar el cap de setmana a gaudir de la neu? Doncs hauràs de dividir la preparació física en dues parts; primer, una posada a punt general després dels mesos de calor, en què les cames no han treballat de manera tan intensa com quan baixes una vegada i una altra des del telecadira del torrent negre de La Molina. Les classes de tonificació i, sobretot, la

donen molt de si per tonificar i estirar.D’altra banda, els gimnasos són el para-

dís dels entrenaments interiors. A la zona d’aigües pots trobar piscines de totes les mides i temperatures, amb profunditat o sense, on podràs nedar sol, en grup o fins i tot fer classes per millorar la tècnica. També és molt interessant tot el ventall de treballs de rehabilitació de lesions en el medi aquàtic a causa del menor impacte que representa la flotació. No hem d’obli-dar que podem tonificar i estirar músculs perfectament a l’aigua.

Les sales d’activitats i els pavellons coberts són espais molt interessants per a tot tipus de preparació física però, sobretot, per al treball amb grups grans. Amb poc material es pot preparar un entrenament específic de qualsevol tipus, des de resistència fins a força, passant per jocs i, fins i tot, partits de molts esports. És un lloc fantàstic per fer treballs amb el propi pes recreant condicions semblants a les que ens trobarem a l’aire lliure.

ENTRENAR-SE A LA SALASi el que necessites és més aviat treball de força, la teva opció és la sala de con-dicionament físic. Deixa’t aconsellar per professionals i trobaràs tot un seguit de màquines de treball cardiovascular per millorar la resistència: cintes, el·líptiques, bicis, rems, etc. També tens les màquines de fitness, amb les quals pots treballar tant amb càrregues petites o grans, sabent que la màquina sempre et mantindrà la posició de treball correcte. I per últim, disposes de la zona de pes lliure i politges, on, amb coneixements d’entrenament o ben assessorat, pots arribar a fer pràcticament qualsevol exercici amb pesos que poden arribar a ser grans.

ACTIVITATS DIRIGIDESLes activitats dirigides completen el pack. Si ets ciclista o t’agraden les duatlons, les classes de ciclisme indoor seran ideals per a les teves cames. Si el que necessites és baixar de pes i t’agrada ballar, hi ha tot un conjunt d’activitats coreografiades i amb

música per a tots els gustos i colors! En cas que vulguis relaxar-te, estirar o

fins i tot meditar, prova el ioga, Pilates, o les classes de reeducació postural i d’es-quena. En aquesta mateixa línia trobem també els serveis que ens ajuden a assi-milar tota la càrrega d’entrenament: els metges de l’esport i els fisioterapeutes del centre, que t’aconsellaran, et recuperaran o et rehabilitaran tant com necessitis.

PREPARAR TRIATLONSPractiques el triatló? Gaudeixes nedant al mar, anant en bici i sortint a córrer? Doncs serà bàsic que et preparis amb temps al teu centre esportiu. La piscina és el lloc més còmode per entrenar la fase aquàtica; és molt més pràctic que anar a la platja cada dia que et toqui nedar. Aprofita per treballar la tècnica perquè és la base de tot nedador. Les classes de bici indoor són una molt bona opció per fer treballs de canvi de ritme o de força tot pedalejant al ritme de la música i buscant diferents zones de treball cardiovascular. No hem

«Les sales d’activitats i els pavellons coberts són espais molt interessants per a tot tipus de preparació física»

08-17_EnForma.indd 10 10/01/2013 13:12:43

11EN FORMA!

sala de fitness seran les teves millors ali-ades per muscular quàdriceps, femorals, bessons, abductors i lumbars i abdominals, tan importants per l’estabilitat del tronc superior. És important que facis un man-teniment setmanal de força general, per tal que el cos no vagi perdent a mesura que passen els mesos.

CAL PREPARACIÓ ESPECÍFICAEn definitiva, la majoria dels esports de re-sistència (ciclisme, curses, caminades per la muntanya, orientació...) requereixen una preparació física específica a partir de cert nivell. Si sortim a córrer un o dos cops a la setmana i no més de quatre o cinc quilòmetres, tindrem suficient amb això. Quan passem d’aquest nivell, cada cop serà més important la preparació física general a principi de temporada, com el manteniment durant els mesos prepara-toris o de competicions. Alguns exemples són reforçar el gluti per tenir una gambada més eficient pujant el Pedraforca, o tre-ballar els bessons perquè no es carreguin

tant quan fas sortides llargues en bici amb forts desnivells. També pots compensar el to muscular perquè un genoll, amb algun tipus de patologia del corredor, no molesti tant. Pregunta als tècnics de la sala de condicionament físic, ells sabran guiar-te.

De la mateixa manera, els esports més tècnics també tenen cabuda al gimnàs. Per millorar el gest tècnic d’esports com el tennis, la vela o el golf és important reforçar els músculs implicats i preve-nir possibles patologies fent treballs de compensació de lateralitat, de reforç dels músculs rotatoris d’esquena i espatlles, per exemple.

RECUPERACIÓTant d’entrenament outdoor i indoor és molt provable que et deixi ben content i amb sensacions molt bones, però ben baldat i cansat. Tocarà aleshores recupe-rar el cos de les pallisses de quilòmetres o de les hores seguides fent gestos molt semblants. Els estiraments són part fo-namental d’aquesta fórmula secreta. En primer terme, estira en acabar l’activitat esportiva perquè els músculs es recuperin abans i així t’estalviaràs lesions. Torna a estirar tranquil·lament entre setmana pel teu compte o bé en alguna de les classes específiques que pots trobar a la graella del teu centre esportiu, com ara ioga, Pilates o estiraments. Així augmentaràs els graus de moviment articular, no et sentiràs tan encarcarat, relaxaràs el cos i el connectaràs amb la ment!

La teoria és sempre molt bonica, però a vegades hi ha accidents, sobrecàrregues o excessos. Aquí és quan entra en joc el fisioterapeuta. Ell sabrà rehabilitar-te, descarregar-te o donar-te una pauta perquè treballis algun aspecte que estigui descompensat. Recorda que és molt re-comanable ser previsor i descarregar quan estem enmig de períodes d’entrenament fort o activitats intenses encara que no notem molta sensació de càrrega, ja que sovint demanem ajuda massa tard!

Així que ja tens la fórmula: entrena indoor per rendir encara més outdoor!

«La majoria dels esports de resistència requereixen una preparació física específica a partir de cert nivell»

08-17_EnForma.indd 11 10/01/2013 13:12:49

12 EN FORMA!12

Aigua i pulsòmetre, els teus aliats a sala

Les activitats cardiovasculars es caracte-ritzen per moure grans grups musculars durant un temps aproximat de 45 minuts a una intensitat mitjana del 60 % - 80 % del nostre màxim nombre de pulsacions. Aquestes activitats tenen molta popularitat als centres esportius i alguns dels exemples que podem trobar als centres gestionats per la Fundació Claror són l’aerosalsa, l’spinning o l’indoor walking.

Una de les premisses més importants que has de tenir sempre en compte a l’hora d’assistir a alguna d’aquestes acti-vitats és l’ús de l’aigua. Quan l’organisme es mou a una determinada intensitat, la temperatura del cos augmenta i es desencadena un mecanisme de regulació en el qual s’equilibra aquesta temperatura

A l’hora d’assistir a sessions aeròbiques has de tenir pre-sents dues coses: una és beure aigua durant la sessió per evitar deshidratar-te i l’altra usar un pulsòmetre per con-trolar la intensitat de l’esforç. La primera hauria de ser de caràcter obligatori; la segona, recomanable.

amb l’externa. Aquest mecanisme és la suor. Quan això passa el cos perd molta aigua i es deshidrata, fet que ocasiona unes repercussions negatives per a la salut (disminució del rendiment, aparició de la fatiga, rampes...). La millor manera de recuperar aquesta aigua i evitar aquestes conseqüències és ingerint-la abans, durant i després de la pràctica de l’activitat física. El mètode més adequat és beure aigua freda, a petits glops i i si la durada de l’activitat es superior als 60’, podria ser interessant acompanyar-la d’hidrats de ràpida absorció i sals minerals. Per a una informació més precisa, pots contactar amb el servei de nutrició de la teva instal-lació. Un bon indicador per comprovar si ho has fet be és pesar-te abans de l’activi-

tat. Si el pes és el mateix abans i després de la sessió significa que t’has hidratat correctament, si no és així significa que t’ha faltat beure més agua.

Una altra premissa important per a la pràctica d’activitats cardiovasculars és l’ús del pulsòmetre. Com pots saber que treballes al teu 70 % quan duus a terme una activitat? L’única manera de saber-ho és disposant d’un pulsòmetre, que et per-metrà fer els exercicis d’una manera més correcta, ja que pots controlar les pulsaci-ons i distribuir la intensitat de l’esforç per aconseguir uns resultats més favorables. El seu ús et permetrà adaptar l’esforç a les teves necessitats d’una manera objectiva. El pulsòmetre resulta una eina recomanable per donar un plus als entrenaments.

J. CARLOS PEINADO,tècnic esportiu decondicionament físicCEM Marítimjpeinado@claror.cat

08-17_EnForma.indd 12 10/01/2013 13:12:56

13EN FORMA! 13

Apunta't a la nova moda del Move It!

Nova modalitat d'entrenament funcional

Dins la constant evolució de la qual gaudeix el món de l’esport, un concepte potser no gaire conegut encara és el Move It, un sistema d’entrenament que, mitjançant una àmplia varietat de material esportiu, busca dinamitzar les sessions dins la sala a partir d’un treball funcional. Aquesta modalitat cada vegada té més practicants.

nivell o que tot just comencen i que es basen en tres dies setmanals amb pautes alternades d’un dia d’entrenament seguit per un de descans.

Cada una de les sessions té una durada que pot oscil·lar des dels trenta fins als quaranta-cinc o seixanta minuts amb una alta intensitat. En una jornada d’una hora l’estructura consistiria, per exemple, en una primera part d’entre deu i vint minuts en què es començaria fent estiraments, s’aniria augmentant progressivament el ritme cardiovascular i es practicarien exercicis de tècnica. La segona part de la sessió té el nivell d’intensitat molt més elevat i es treballaria tot el cos, amb una durada d’entre quinze i trenta minuts.

Finalment, hi hauria una tercera part d’entre deu i quinze minuts en la qual es treballarien abdominals i estiraments, i per acabar la tornada a la calma.

El material que s’utilitzaria en aquestes sessions és força variat i difereix en certa manera del que estem acostumats a trobar dins una sala d’entrenament molt més convencional. Hi trobem des de màrfegues o manuelles fins a kettlebells (peces petites amb forma de campana) o cintes de suspensió, passant per les barres olímpiques o les fitballs i pilotes medicinals, entre molts altres materials. Tot aquest ampli ventall ens servirà per fer més variades i dinàmiques les sessions d’entrenament dins la sala.

El que es pretén amb l’entrenament fun-cional o Move It és millorar les capacitats físiques com ara la resistència cardiores-piratòria, la resistència muscular, la força, la flexibilitat, la velocitat, la coordinació, l’agilitat o l’equilibri i la precisió. Es busca desenvolupar al màxim les nostres pos-sibilitats i el rendiment de cada un dels paràmetres anteriors a partir d’un treball que sigui global i no encarat a només un o dos.

La característica principal d’aquest sistema de treball, en què es busca mou-re i exercitar tot el cos, és que tots els exercicis que es fan són el que podríem dir funcionals; és a dir, exercicis que es fan dins la nostra activitat quotidiana i que treballen el cos com un conjunt i no en parts aïllades.

Cada sessió ha de ser variada i de cur-ta durada. No hi ha dos entrenaments idèntics. L’entrenament es fa a una alta intensitat per aconseguir treure’n el mà-xim rendiment possible. Els factors vitals són la motivació i la superació personal. Podem dir que els conceptes més impor-tants a l’hora de fer un entrenament com aquest són la funcionalitat, la variació i la intensitat.

Cada entrenament s’adapta al nivell de la persona que el duu a terme. Hi ha els programes per a esportistes d’elit, que comprenen cinc o sis dies per setmana en cicles de tres dies d’entrenament seguits per un de descans. I també hi ha els programes per a persones de menys

IVAN MATA,tècnic esportiu CEM Sagrada Famíliaimata@claror.cat

08-17_EnForma.indd 13 10/01/2013 13:13:00

14 EN FORMA!

Tria la teva activitat de tonificació!Actualment, als centres esportius es fan una multitud d’activitats dirigides impartides pels mateixos tècnics es-portius. En aquest article ens centrarem en les activitats de tonificació muscular, ja que hi ha una gran varietat de noms i nomenclatures.

nals, TBC, tono pump, i les variants de tono stretch, tono braços, bosu tono i spin tono. Cada una d’aquestes activitats treballa sobre la tonificació muscular, però per ajudar a entendre una mica millor cada activitat en farem cinc cèntims.

Tonificació és l’activitat principal i bàsica per excellència, sobre la qual es basen la resta de les activitats de tonificació. Durant tota la sessió es fan sèries i re-peticions de diferents exercicis amb la resistència de material divers, o del propi cos. En una sessió es treballa tot el cos,

des de les extremitats superiors, passant pel tronc, fins a les extremitats inferiors.

El GAC és una altra de les activitats bàsiques de tonificació muscular. La dife-rència principal amb la tonificació és que en el GAC es treballa només el gluti, els abdominals i les cames, par això el nom de GAC.

Una altra activitat és abdominals. Com n’indica el nom només s’hi treballen els músculs abdominals durant els trenta minuts que dura la sessió. Alguna vegada es pot treballar també la musculatura lum-bar, per compensar el treball abdominal i descarregar una mica aquesta zona.

En el cas del TBC és on es comença a complicar una mica el tema. El TBC, que vol dir treball global de la condició física general del cos, combina un treball global de tonificació (extremitats superiors, tronc i extremitats inferiors) d’uns deu minuts, amb entrenament cardiovascular, d’una durada aproximada de cinc minuts.

El tono pump és una activitat que es fonamenta en la tonificació més bàsica, però combina exercicis de grups muscu-lars determinats (pectoral, dorsal, espatlla, abdominals, braços i cames) que s’aniran repetint durant una o dues cançons, men-tre en seguim el ritme. Un cop fet aquest treball es repeteix el mateix amb la resta dels grups musculars.

VARIANTSA partir d’aquí hi ha moltes variants, tantes com es puguin combinar amb una certa lògica. Dins d’aquestes podem trobar el tono stretch, que combina la tonificació amb estiraments o stretchin, o el tono braços, una activitat de tonificació en què només es treballa la part superior del cos (bíceps, tríceps, espatlla i una mica el pectoral i el dorsal).

Altres variants d'activitats de tonifica-ció són el bosu tono, en el qual tots els exercicis es fan amb el bosu (mitja pilota) i l’spin tono, activitat cardiovascular i de tonificació on es combina la pràctica de l’spinning amb la tonificació de diferents grups musculars del cos.

La gran varietat de noms i de nomencla-tures que se li donen a les activitats de tonificació muscular pot fer confondre els usuaris sobre les diferències que hi ha entre unes activitats i unes altres.

Algunes de les moltes activitats de to-nificació que es duen a terme als centres esportius són: tonificació, GAC, abdomi-

JORDI CASANOVAS,tècnic de fitness l'Esportiu de Llinarsjcasanovas@lesportiudellinars.cat

«Activitats de tonificació són GAC, abdominals, TBC, tono pump, tono stretch, tono braços, bosu tono i spin tono»

08-17_EnForma.indd 14 10/01/2013 13:13:07

15 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Esport més enllà dels 90 anys

És abonada del CEM Claror des dels 86 anys

Salvadora Gil, amb 92 anys, és l’abonada amb més edat del CEM Claror i també una de les persones que fre-qüenta més les instal·lacions del centre per gaudir de la seva dosi diària d’esport i benestar. Aquesta afició no és nova i ja des dels 74 anys practica esport regularment per consell de la seva filla petita, la Maravillas, a qui s’estima moltíssim.

La Dora ve a fer exercici de dilluns a divendres al CEM Claror

d'entrenament», reconeix la Dora, que recomana a totes les dones i homes de la tercera edat que no cometin l’error de quedar-se a casa i fer una vida sedentària. «Jo estic molt orgullosa del que faig i animo totes les persones grans que facin el mateix perquè és el secret per gaudir d’una bona qualitat de vida i mantenir-te actiu fins on el cos aguanti.»

Al llarg de tots aquests anys la Dora ho ha provat gairebé tot: gimnàstica, cinta de córrer, bicicleta estàtica, màquines de fitness, ioga, tai-txi..., però darrerament només pot fer exercicis de braços i una mica d’estiraments per mantenir l’elas-ticitat i l’equilibri, ja que fa un temps els metges li van dir que tenia desgast al maluc i havia d’abaixar el ritme. «Per això la Txela m’ha recomanat deixar la cinta i la bicicleta i optar per un exercici més suau.»

FORçA DE VOLUNTATEl resultat de tants anys d’activitat física ben orientada és una persona que supera els noranta anys però que transmet joven-tut i vitalitat pels quatre costats. La Dora

és molt estimada per tots els treballadors del Claror que la coneixen i també per totes les persones que freqüenten el cen-tre. «Per a mi és molt important sentir-me estimada i aquí estic com a casa.»

Quan li preguntes quin és el seu secret ens diu que no és altre que el de perse-verar. «Jo sempre he tingut molta força de voluntat», assenyala la Dora, i afegeix que «molts dies em trobo malament però sempre faig un esforç i em llevo perquè vull venir aquí, fer els meus exercicis, parlar amb la gent i conèixer persones noves.»

El cas de la Dora deixa sorpreses moltes persones. «No es poden creure que vingui cada dia, excepte els caps de setmana, i quan veuen que sí que ho faig al·lucinen, però jo els dic que és el que cal fer; encara que em trobi malament, em prenc un Gelocatil i llestos.»

Quan acabem l’entrevista me n’acomia-do, li pregunto si vol que avisi l’ascensor i em diu: «Res d’això jove, que baixaré per les escales, com sempre he fet.» Geni i figura, la senyora Gil. Sens dubte un dels per-sonatges més carismàtics del Claror.

La Dora, així és com l’anomenen amics i familiars, es va iniciar en la pràctica espor-tiva poc després de la mort del seu marit. «Després d’haver cuidat el meu espòs durant setze anys i treballar, em sentia molt mala-ment i va ser aleshores quan la meva filla em va recomanar que m’apuntés a un gimnàs», explica la Dora, tot i que al principi no ho veia clar perquè «jo em considerava massa gran per anar a fer esport, però per insis-tència de la Maravillas vaig apuntar-m’hi». Després de voltar per diversos centres esportius del barri, la Dora va acabar a l’Esportiu Claror, del qual és abonada des de ja fa sis anys.

Sempre que pot no falta mai a la seva cita diària amb la Txela Inness, la seva tècnica de sala al Claror. «Per a mi és molt important venir cada matí perquè em serveix per estar en forma i també per sentir-me activa a través d’un programa

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacgonzalez@claror.cat

08-17_EnForma.indd 15 10/01/2013 13:13:09

16 EN FORMA!

Un programa d’entrenament correcte és aquell en el qual podem trobar un recull d’exercicis, amb les sèries i repeticions corresponents, i que ens guia en el tre-ball de sala. Un programa d’entrenament excel•lent busca també el nivell més alt de personalització amb uns exercicis pensats i seleccionats només per a tu després d’escoltar i tenir en compte el que vols. Amb això i l’experiència dels tècnics, es dóna vida al que ha de ser la teva guia per a una pràctica de l’activitat física saludable i una experiència única que et resultarà del tot enriquidora.

Entrena't amb un programa

Si fas activitat física regularment o t’agradaria fer-ne, un dels elements més importants a l’hora de treballar el cos adequadament és seguir un programa d’entrenament totalment adaptat a les teves necessitats i objectius i que hagi estat elaborat per un tècnic de fitness.

TXELA INNESS,tècnica esportiva CEM Clarortiness@claror.cat

Cada usuari de la sala de condiciona-ment físic té uns objectius, unes motiva-cions i unes necessitats que el diferencien d’un altre usuari. Els tècnics de sala estan preparats per elaborar un programa d’en-trenament al més personalitzat possible per aconseguir acostar-se el màxim al que el client demana i així satisfer les seves expectatives. Per això és necessari que, anteriorment al primer dia de treball a la sala, el tècnic i el client tinguin una primera trobada per poder valorar-ne l’estat físic, l’historial esportiu i possibles patologies.

També s’han de poder establir objectius

clars, concrets i realistes que permetin al client valorar la millora del seu rendiment esportiu.

EL ROL DEL TèCNICTothom qui entra a una sala de condicio-nament físic hauria de tenir o haver tingut com a mínim un programa d’entrenament personalitzat. I és aquí on els tècnics de sala adquireixen un paper importantíssim i es converteixen en el còmplice del dia a dia a sala, en la persona que guia i instru-eix. I la millor manera de fer-ho és amb un programa tan personalitzat com sigui

08-17_EnForma.indd 16 10/01/2013 13:13:13

17MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

possible. Això és encara més important quan es pateix alguna patologia que podria significar un risc en la pràctica no contro-lada de l’activitat física.

Quan demanes un programa persona-litzat estàs començant a donar resposta als teus objectius. I la feina dels tècnics és ajudar en aquest sentit. Per aquesta raó podem definir sis passos en la imple-mentació d’un programa d’entrenament personalitzat.

PAS 1: ENS PRESENTEMEls tècnics posem tot el nostre esforç per detectar les persones que comencen de nou. Tots sabem com n’és de difícil entrar en una sala per primer cop, i encara més difícil quan no coneixes ningú. Igualment, és un primer pas presentar-te al tècnic de la sala. Serà el teu suport constant en el dia a dia a la sala. Per això és important que hi hagi un primer contacte.

PAS 2: ET VOLEM CONèIxERUn cop ja has estat detectat per un tècnic i se t’ha presentat, comença una de les parts més importants: et volem conèixer. No només el teu nom i cognoms, alçada i pes sinó també quina és la teva feina, la teva experiència en el món de l’activitat física. A més, volem saber quins són els teus objectius i expectatives, i la millor manera d’arribar a tot això és dedicar un temps de la nostra feina a escoltar-te amb atenció per mirar d'afinar el màxim l'entrenament.

PAS 3: PROGRAMA PERSONALITzATAra ja tenim les dades que necessitem per fer un primer programa d’entrenament personalitzat. Tots els centres esportius gestionats per la Fundació Claror compar-teixen una mateixa aplicació informàtica que ajuda en la confecció dels programes. El toc especial i que fa diferent un pro-grama d’un altre l’ha de donar el tècnic. L’aplicació informàtica és l’eina i el tècnic és el cuiner. Agafem tota la informació que ens has donat i busquem els exercicis que més et convinguin amb les sèries i

repeticions recomanades, al mateix temps que posem un ordre lògic a la teva rutina de treball.

PAS 4: T’ExPLIQUEM EL PROGRAMAJa tenim el programa fet i preparat per explicar-lo. Ara només cal que vinguis a recollir-lo perquè t’expliquem com funci-ona. Si no has fet mai ús del material que hi ha en una sala de condicionament físic en-cara són més importants aquests primers dies. El tècnic t’explicarà i mostrarà quina és la tècnica d’execució dels exercicis i controlarà que ho facis correctament. A més, et marcarà durant quant de temps has de seguir el programa i determinarà quan cal renovar-lo.

PAS 5: NO ET PERDEM DE VISTAAra ja fa uns dies i setmanes que utilitzes les nostres sales. El tècnic ja t’ha introduït al teu primer programa i ja ets una mica més independent. Però no ens oblidem de tu i no et perdem de vista. Nosaltres controlem que ho facis bé. El tècnic con-tinua sent el teu referent a la sala i li has de transmetre qualsevol dubte o inquie-tud sobre el programa. No provis coses noves si no ho has consultat prèviament a l’especialista.

PAS 6: FEM UN PAS ENDAVANTI sense que te n’adonis arriba el moment de la renovació del programa, del qual prèviament ja hauràs pactat la data. Volem que el treball a la sala et continuï motivant i la millor manera és introduir novetats en el programa. Per això volem saber si les teves necessitats o els teus objectius es mantenen o vols treballar-ne uns altres. Amb la renovació tornem a engegar el ma-teix procés que hem dut a terme amb el primer programa. Ja tens experiència però encara et podem oferir moltes coses més.

No perdis l’oportunitat que t’oferim amb els programes d’entrenament perso-nalitzats. Encara que ja tinguis experiència prèvia a la sala, sempre és interessant que un tècnic et pugui donar un cop de mà. Hi ha moltes maneres de treballar a la sala i, com hem dit al començament, pots optar per fer-ho d’una manera correcta o buscar l’excel·lència. Si no tens un programa o mai no havies pensat en la importància de l’assessorament per part dels tècnics, prova-ho a partir d’ara.

« Q u a n d e m a n e s u n programa personalitzat estàs començant a donar resposta als teus objectius»

08-17_EnForma.indd 17 10/01/2013 13:13:15

18 BENESTAR I SALUT

18-25_Salut.indd 18 10/01/2013 13:47:05

19BENESTAR I SALUT

Fisioteràpia respiratòria

Podem resumir la fisioteràpia respiratòria com l’aplicació de diferents tècniques per prevenir i millorar les alteracions del sistema toràcic i pulmonar. La fisioteràpia respiratòria és una gran desconeguda a casa nostra, mentre que als països veïns ja fa anys que és molt apreciada.

PEDRO MULERO,fisioterapeutaCEM Claror

pmuler@claror.cat

Una malaltia pulmonar és qualsevol tras-torn que té lloc als pulmons o que fa que aquests no treballin apropiadament.

Podem diferenciar bàsicament tres tipus de malalties respiratòries. En primer lloc, tenim les malalties que fan que les vies respiratòries siguin més estretes, com ara l’asma i la bronquitis crònica, que afecten els conductes que porten l’oxigen de l’aire als pulmons.

En segon lloc, hi ha les malalties que afecten el teixit pulmonar, que impedeixen als pulmons poder-se expandir totalment i dificulten les respiracions profundes.

Finalment, hi ha malalties que afecten la circulació pulmonar, que poden anar acompanyades de problemes cardíacs.

Amb l’arribada de la tardor i les fluc-

tuacions de les temperatures, el cos se’n ressent i ens podem refredar. Aquests canvis fan que hi hagi episodis de tos i mucositat, que no deixen de ser dues formes de defensa i protecció del nostre organisme davant dels possibles agents nocius de l’ambient: la pol·lució, el tabac, els virus i bacteris, els canvis d’estació, etc.

Amb l’ajuda de la fisioteràpia respiratò-ria, aconseguim mobilitzar aquests mocs que tant ens molesten, ja que ens produ-eixen inflamació i obstrucció de les vies respiratòries. També ajuda a expulsar-los a l’exterior, amb la qual cosa impedeixen en molts casos que es converteixin en la font de malalties pulmonars o de les orelles, entre altres.

Si ens tapem els dos orificis nasals a

l’hora i ens sonem massa fort, podem produir danys i fer que el moc passi a l’orella i provoqui una infecció (otitis). Si ens volem mocar de manera correcta, ho hem de fer amb cada orifici nasal per separat i suaument.

Una altra opció per expulsar les mu-cositats és portar els mocs cap a la gola i escopir-los a l’exterior, encara que a la nostra societat no està ben vist.

La inflamació de la mucosa respiratòria i l’acumulació de mocs fa que augmenti el risc d’infecció, que pot acabar produint una bronquitis. Al principi són episodis ocasionals, però si es van produint repe-tidament durant l’any, poden degenerar i provocar una patologia crònica.

Els productes que venen per a la neteja

Planta cara als refredats!

18-25_Salut.indd 19 10/01/2013 13:47:07

20 BENESTAR I SALUT

mitjançant jocs, com ara bufar una canya de plàstic o fer-los riure.

Tres TècniquesAquest hivern, doncs, ens posarem en guàrdia contra els refredats amb tres for-mes bàsiques de fisioteràpia respiratòria: les tècniques de drenatge de bronquis, l’educació de la tos i les tècniques de clapping, que ens ajudaran a eliminar les secrecions.

El clapping és una tècnica coneguda des de fa molts anys, que consisteix a donar cops suaus amb la mà en forma còncava al tòrax i a l’esquena, i que en països com Anglaterra es continua utilitzant força. Al nostre país, s’acompanya moltes vegades de la tècnica de vibració toràcica, que consisteix a aprofitar l’expulsió de l’aire per exercir vibracions amb les mans sobre el tòrax. A més, amb els exercicis respi-ratoris facilitarem la ventilació pulmonar, ja que es posa en moviment el tòrax i ens permet respirar millor.

Ús DeL FOnenDOscOPiL’objectiu final de la fisioteràpia respiratò-ria és ajudar a eliminar secrecions de la via respiratòria per disminuir la resistència de la via aèria, millorar la ventilació pulmonar i, en definitiva, millorar la qualitat de vida de les persones.

Una eina que ens facilita molt el treball i ens ajuda a localitzar millor la mucositat és el fonendoscopi, que ens permet uti-litzar una tècnica o una altra en funció de l’auscultació i la localització dels mocs.

Per acabar, no hem d’oblidar que les visites al metge de capçalera i al pediatre poden disminuir en nombre gràcies a aquest tipus de fisioteràpia.

de les foses nasals amb aigua de mar no van malament, però no n’hem d’abusar ja que poden irritar la gola.

Una bona opció per descongestionar i netejar les mucositats és la inhalació de vapor d’aigua i plantes medicinals, però tampoc no és convenient utilitzar-ho de forma repetida. A més, s’han de conèi-xer molt bé les propietats de les plantes que es volen fer servir. Com a exemple, podem dir que encara que l’eucaliptus va molt bé, el seu ús repetitiu pot acabar afectant el teixit pulmonar.

Per tant, com a solució als nostres pro-blemes respiratoris, no valen els remeis casolans sinó que hem de començar per aprendre a respirar millor.

APrenDre A resPirArEns hem preguntat alguna vegada si respirem correctament? Si respirem de forma ràpida no ho estem fent bé, ja que provoquem que ens sentim més esgotats al final del dia. Per contra, respirar molt a poc a poc tampoc és la solució.

Mitjançant exercicis específics podem aprendre a respirar millor, aconseguir omplir els pulmons d’aire i treure’l amb més facilitat, tot ajudant d’aquesta manera a millorar la nostra capacitat respiratòria.

Tampoc no ens hem d’oblidar de les ri-nitis, les sinusitis o la tos crònica, malalties que també són molt agraïdes al tractament de la fisioteràpia respiratòria.

La rehabilitació respiratòria també està especialment indicada en els pacients amb deficiències respiratòries cròniques (bron-quitis crònica, emfisema, asma...), que, tot i un tractament mèdic òptim, pateixen una persistent sensació de manca d’aire. Aquestes persones tenen una capacitat de tolerància a l’exercici reduïda i una restricció en les activitats quotidianes.

Un altre aspecte en què la fisioteràpia respiratòria és de gran ajuda és en les alteracions de la caixa toràcica (cifoscolio-sis), que van acompanyades habitualment d’una insuficiència respiratòria i fatiga muscular.

Les tècniques i el tractament de fisiote-ràpia respiratòria sempre es fan individu-alment, i cal tenir molt en compte l’edat del pacient i el problema que presenti.

Una forma d’aconseguir expandir el tòrax en els adults és fer diverses inspira-cions màximes i entremig aguantar l’aire uns segons i posteriorment deixar anar l’aire ben a poc a poc.

Amb els nens, la forma de treballar és

«com a solució als problemes respiratoris, no valen els remeis casolans i hem d’aprendre a respirar millor»

18-25_Salut.indd 20 10/01/2013 13:47:13

21SALUT

18-25_Salut.indd 21 10/01/2013 13:47:16

22 BENESTAR I SALUT DIETÈTICA

Amb l’arribada de les estacions més fredes de l’any, el cos s’ha de preparar per escal-far-nos i mantenir la temperatura corporal vers les baixes temperatures de l’exterior. La baixada de la temperatura exterior fa que el cos se’ns vagi refredant i vagi perdent calor, de manera que haurem de mirar de recuperar aquesta calor perdu-da, de forma ràpida i senzilla. I es pot fer mitjançant l’alimentació, ingerint aliments calents, i que a més ens nodreixen. Parlem dels plats clàssics durant aquesta època de

Arriba el fred...sopes i cremes!

L’hivern és a tocar i una de les maneres més efectives per combatre les baixes temperatures pròpies d’aquesta època de l’any és seguir una dieta que ajudi el nostre organisme a mantenir-se calent. receptes com les sopes i les cremes poden convertir-se en un gran aliat.

MIREIA QUIFER,dietista de l’àrea de salut del CEM Marítim mquifer@claror.cat

l’any: les sopes i les cremes.Tant les sopes com les cremes, a banda

d’aportar-nos calor, són plats variats i complets nutricionalment, ja que la gran varietat d’ingredients amb què es poden elaborar és elevada, i per tant ens poden aportar gran varietat de nutrients. En el cas de les cremes, els ingredients prin-cipals són les verdures i les hortalisses, fonts principals de vitamines, minerals i fibra que resulten molt beneficiosos pel nostre organisme. En el cas de les sopes,

l’aportació més important és el brou enriquit, ja que l’ingredient majoritari és l’aigua que ha anat agafant sabor amb totes les propietats dels ingredients que hem inclòs durant la seva preparació.

recePTes LLeuGeresS’ha de tenir en compte les receptes que es fan servir per elaborar aquests plats, ja que molts cops es confonen els termes «donar calor» amb «aportació calòrica». El primer fa referència a la temperatura amb

18-25_Salut.indd 22 10/01/2013 13:47:21

què se serveix el plat, mentre que el segon parla de l’energia que ens aporta el plat i que després ens permetrà dur a terme activitats quotidianes o físiques. Per tant, és recomanable elaborar receptes que siguin lleugeres, de fàcil digestió i amb un baix contingut en greixos.

sOPesLa sopa és un plat líquid elaborat amb una gran varietat d’ingredients que es couen a foc lent amb aigua. Aquest plat ens planteja l’avantatge que tots els nu-trients estan solubles a l’aigua i que, per tant, no se’n perd cap, perquè el brou també el consumim i amb ell totes les vitamines, minerals, proteïnes, aromes i sabors que s’han anat dissolent a l’aigua durant la cocció. D’altra banda, també tenen l’avantatge d’hidratar-nos durant les estacions fredes, ja que la nostra sensació de set es veu disminuïda, i les sopes, els brous i les infusions ens ajuden a cobrir les necessitats d’aigua diàries.

Es recomana preparar les sopes amb la cocció de verdures i hortalisses (api, porro, pastanaga...) amb l’opció de triar una carn magra (gall dindi o pollastre sense pell, ossos...) o bé algun tipus de peix. En el brou es pot afegir una mica de pasta o d’arròs per aconseguir un plat variat i complet. En alguns casos la recepta pot incloure alguns aliments amb més quan-titat de greix, que haurem de limitar. Es recomana retirar les primeres capes que es formen a la part superior de l’olla, ja que aquestes capes estan formades principalment per greixos. Aconseguirem d’aquesta forma un brou una mica més lleuger.

cremesPel que fa a les cremes i els purés són plats amb una textura cremosa i suau que s’han elaborat triturant els aliments cuinats i barrejant-los amb l’aigua de la cocció. Amb aquesta aigua recuperem totes les vitamines i els minerals procedents de les verdures. Un altre avantatge de les cremes elaborades a partir de verdures és

«És bo elaborar receptes que siguin lleugeres, de fàcil digestió i amb baix contingut en greixos»

T’expliquem com preparar crema de carbassa i sopa de verduresCrema de carbassa Ingredients:

Mitja carbassa, 1 carbassó, 1 porro, 1 ceba tendra petita, 1 formatget fresc desnatat, una mica de brou de la cocció de les verdures, oli i sal..

Preparació: Neteja i talla les verdures, salta-les una mica en una olla i després afegeix-hi una

mica d’aigua. Deixa-ho coure. Posa les verdures a la batedora juntament amb el formatget i una mica de l’aigua de la cocció, i tritura-ho tot junt. Rectifica-ho de sal.

Sopa de verdures Ingredients: 200 g de pit de pollastre sense pell, 1 pastanaga, 50 g de mongeta tendra, 1 api, 1 porro, 100 g de fideus, aigua i sal.

Preparació: Neteja totes les verdures (pastanaga, api, porro) i el pollastre i fica’ls a l’olla quan

l’aigua arrenqui el bull. Un cop estan tots els ingredients bullits i tous, treu una mica del brou per bullir la pasta. Quan la pasta està al dente, incorpora-hi les verdures i el pit de pollastre trossejat.

el seu contingut en fibra, que a més d’aug-mentar la sensació de sacietat contribueix a millorar el trànsit intestinal.

Hem parlat d’elaboració de cremes i purés amb verdures i hortalisses, però es poden preparar amb altres tipus de vege-tals, com ara els llegums o la patata. Els llegums són rics en proteïnes, fibra, hidrats de carboni i ens aporten pocs greixos, i per tant, obtindríem un plat energètic i molt complet si ho acompanyem amb una amanida. En canvi, si preparem un puré

de patata, es recomanen altres plats com a acompanyament.

Avui dia existeix al mercat una gran varietat de sopes, brous, cremes i purés preparats, de manera que ens permeten estalviar-nos tot el procés de preparació. Encara que aquests tipus de productes siguin una bona opció i que la seva apor-tació nutritiva sigui molt semblant a la de la recepta casolana, s’ha de vigilar-ne el consum excessiu, ja que contenen nivells elevats de sal i additius.

18-25_Salut.indd 23 10/01/2013 13:47:23

24 BENESTAR I SALUT MENS SANA

La crisi té un gran impacte en la salut mental de les persones, amb la precària situació laboral i econòmica que compor-ta. És freqüent que augmentin l’angoixa, la depressió, l’apatia, els conflictes familiars i trastorns que poden ser lleus o fins i tot arribar al suïcidi.

Aquesta degradació sobtada i brusca de l’activitat econòmica provoca canvis

La crisi com a oportunitat

en moments de crisi, només la imaginació és més impor-tant que el coneixement, deia einstein, i, d’altra banda, els xinesos utilitzen dues pinzellades per escriure-la. una sig-nifica ‘perill’ i l’altra ‘oportunitat’. És a dir, que cal prendre consciència dels riscos, però també ser creatius per saber trobar les oportunitats que el canvi genera.

CARME G. CAMINS,doctora en psicologia i professora de psicoestètica gimencam@copc.cat

socials que agiten la nostra vida quotidia-na i ens allunyen de la zona de seguretat que fins aleshores ens donava estabilitat. Guanyar-se la vida en moments de crisi requereix més fortalesa espiritual que en altres períodes. Si actuem sota l’acció del pessimisme s’altera més que mai el judici, i l’acció més habitual es prendre decisions precipitades i sense sentit. Fins

que no aconseguim dirigir els nostres estats emocionals obrem sense domini i fins i tot d’una manera que pot ser del tot contrària a com ho hauríem d’haver fet des d’un principi.

El clima social que es crea en situacions de depressió econòmica és atordidor. Som per excel·lència éssers socials i po-lítics, és a dir, no podem desfer-nos de la

18-25_Salut.indd 24 10/01/2013 13:47:24

25BENESTAR I SALUT

condició humana de dependre de la soci-etat que ens envolta i que ens condiciona la manera de pensar i d’actuar. És recoma-nable que intentem no exposar-nos durant gaire temps als mitjans de comunicació, la seva influència pot ser perjudicial, ja que no és fàcil tenir un ànim positiu envoltat constantment de notícies decebedores. Justificar la nostra inactivitat per la crisi no ens portaria a la solució del problema. Ja ho diu encertadament la dita popular: «Persona hàbil a excusar-se no serveix per a cap altra cosa.»

AcTuAr Amb sereniTATDavant d’aquests símptomes de neguit es tracta d’evitar que la persona es paralitzi o actuï amb impaciència. Sense arrencades inconscients, amb serenitat, aconseguirà orientar millor el seu futur. És en aquests moments que cal afinar i refinar les capa-citats i habilitats professionals, potenciar el caràcter per poder lluitar i cercar al-ternatives.

En primer lloc, caldrà canviar alguns hà-bits, és a dir, modificar algunes de les nos-tres reaccions adquirides per adequar-les a les noves circumstàncies i així aconseguir una adaptació més ràpida i eficaç a l’en-torn, d’aquí que parlem d’«habituar-se» o «deshabituar-se» quan volem referir-nos a ajustar-nos a noves condicions.

No oblidem que la vida és una llarga successió de proves, i quan aquestes són molt adverses reclamen una maduresa de caràcter superior. L’experiència ens de-mostrarà que les grans iniciatives no sor-geixen mai enmig de la desmoralització. «Procurem que el principal enemic de la nostra vida no sigui el propi estat d’ànim», remarcava Carles Muñoz Espinalt. No reflexionem inútilment en els moments que estem desanimats o cansats, perquè el nostre cervell no pot funcionar amb lucidesa en aquesta situació.

nO reFiAr-se De LA sOrTD’altra banda, no ens refiem de la sort. Les persones molt subjectives creuen que guanyar-se la vida, més que una qüestió

d’aptituds, és un problema de bona o mala sort. En la seva obra El príncep, Maquiavel titulava un dels seus capítols: «De la influència de la fortuna en les co-ses humanes i de la manera de vèncer-la quan no ens és favorable»; doncs si de la fortuna depengués la meitat dels nostres actes, nosaltres dirigim com a mínim l’altra meitat. L’eficàcia de l’acció personal sobre la sort està relacionada directament amb la intensitat i l’habilitat de l’esforç de cadascú.

Així que cal una voluntat ben disci-plinada. Les persones que la tenen ben formada acostumen a estar segures que allò que es vol fer es pot fer. En altres paraules, saben mantenir la mirada de manera sostinguda, el que poden fer avui no ho deixen per a demà. Quan s’ho pro-posen aconsegueixen modificar els seus estats d’ànim, saben abstenir-se d’aquelles coses que, tot i agradar-los molt, tenen la certesa que els perjudiquen. En definitiva, el fet de saber obrar adequadament els dóna confiança a l’hora d’afrontar reptes.

eviTAr LA PAssiviTATLa nostra societat viu una crisi de liderat-ge en què les persones s’han acostumat a una certa passivitat, tot esperant que algú els solucioni els problemes. Per evi-tar aquesta decadència, fan falta líders, persones que prenguin la iniciativa i siguin capaces d’animar la gent del seu entorn a tirar un projecte endavant i a crear un clima psicològic diferent que trenqui amb el negativisme del moment. Per poder ser un bon líder hem de tenir una bona capacitat de comunicació, saber prendre decisions i tenir una correcta gestió de la nostra personalitat.

TOThOm TÉ POTenciALTanmateix cal aguditzar la intel·ligència, ja que cada persona ha nascut amb di-ferents capacitats mentals, però, siguin grans o petites, aquestes potencialitats requereixen, per ser efectius, un exercici constant. Hem d’activar la facultat de redescobrir-nos, perquè viure amb resig-nació no és una bona tàctica. Cal crear un pla d’acció que estimuli la pròpia iniciativa personal per trobar noves solucions. Els tres punts bàsics són l’adquisició de nous coneixements, l’aprenentatge de noves tècniques i el desig de canviar.

«hem d’activar la facultat de redescobrir-nos, perquè viure amb resignació no és una bona tàctica»

18-25_Salut.indd 25 10/01/2013 13:47:26

Foto: Diego González Souto

26-29_Report.indd 26 09/01/2013 11:31:35

27el reportatge

El 'boom' del waterpolo femení als Jocs Olímpics

Heroïnes durant quinze dies

Sense gaire ressò, les jugadores de la Selecció Espanyola de Waterpolo femení van aconseguir una classificació històrica per als Jocs Olímpics de Londres, on davant la sorpresa de la majoria es van penjar una medalla de plata que les va portar a la fama. Mesos després el waterpolo femení torna a situar-se entre el silenci i l’oblit.

De tant en tant, Laura Ramos encara obre la capsa on té guardada la medalla de plata abans de trobar-li un lloc més segur, «un cop passi tot el rebombori». Aquest rebombori, com explica la portera de la Selecció Espanyola i del CN Natació Sabadell, es fonamenta bàsicament en la curiositat d’alguns familiars i amics que encara no han vist el metall de prop. Ja no tant pels mitjans de comunicació, que aquest estiu van centrar part de la seva atenció sobre la Selecció Espanyola feme-nina de Waterpolo, sotscampiona olímpica a Londres, però que després d’uns mesos «ja no hi són; ens continuen seguint, però ja no tant com als Jocs», observa la Laura, que compagina l’esport d’elit amb els estudis de bioquímica.

Pocs eren els optimistes que comp-

taven, abans del gran esdeveniment d’aquest estiu a la capital anglesa, amb una medalla del waterpolo femení. No entraven en els pronòstics, tot i que ja hi havia veus que avisaven de les possibilitats després del bon rendiment a la Kirishi Cup de Rússia i al preolímpic de Trieste de les noies que dirigeix Miki Oca. Un dels més confiats era l’exwaterpolista Dani Ballart, medalla de plata a Barcelona 92 i comen-tarista de TVE a Londres. Ho recorda el periodista Ernest Riveras, especialista olímpic a la televisió pública espanyola: «És cert que el waterpolo femení no apa-reixia a les travesses, però Dani Ballart no parava d’intoxicar-nos, en el bon sentit de la paraula, alertant del bon paper que podien fer les noies als seus primers Jocs».

Però tot i els bons símptomes, fins i tot

abans que l’equip es classifiqués per dis-putar la gran final contra els Estats Units, TVE tenia dubtes de si emetria l’últim partit en obert o en diferit, al seu primer canal o a Teledeporte. «Quan va arribar Espanya a la final no va haver-hi dubtes, però sí que hauria estat un dels esdeveniments que s’haurien emès en diferit a la nit», confessa Riveras. Els colors de la bandera d’una de les finalistes van ser, en aquest cas, decisius per emetre el waterpolo femení en directe i pel primer canal, no com en el cas del futbol, inamovible a La 1. Sense la presència d’Espanya, eliminada a la primera fase, la final entre Brasil i Mèxic va tenir un 13,6 % de quota de pantalla i va ser seguida per 1.453.000 persones. L’encertada aposta pel waterpolo femení també va donar una bona resposta a

RAÚL MORÓN,periodistaraul.moron1985@gmail.com

26-29_Report.indd 27 09/01/2013 11:31:38

el reportatge28

TVE per part de l’audiència: gairebé dos milions d’espectadors la van seguir (16,5 % de share).

ÈXIT INESPERAT I FUGAÇTampoc entre les jugadores no hi havia un sentiment de seguretat respecte a quin seria el rendiment en la seva primera par-ticipació olímpica. «Ens vam sorprendre a nosaltres mateixes i no, a la vegada. Des del 2010 que som amb el mateix equip, gairebé les mateixes jugadores, i totes sabem què volem i com ho hem de fer. Aquest any els resultats ens han acompanyat, però mirem enrere i observem que el treball sempre ha estat el mateix», argumenta Laura Ramos. Una mentalitat que no va evitar la incre-dulitat de les jugadores durant les hores posteriors a la victòria davant Hongria en semifinals. La portera de la selecció ho recorda amb simpatia: «Amb la Jennifer Pareja, la meva companya d’habitació, no podíem parar de repetir “que fort, que fort”. Eren les dues de la matinada i l’emoció i l’adrenalina no ens deixaven dormir.»

Una de les claus de l’èxit va ser la confiança de tot el grup i la mentalitat guanyadora que es va instal·lar en les jugadores després de la classificació a

Trieste, resumida en una de les frases que el seleccionador, Miki Oca, va dirigir a l’equip un cop van aconseguir el bitllet: «A Londres no hi anem de vacances.» Un fet que, tal com explica el tècnic madrileny, «les jugadores no tan sols van entendre sinó que van compartir sent conscients que tenien el nivell i el joc adequats per arribar on vam arribar». Els Estats Units, contra qui Espanya va empatar a la fase de grups (9-9), els va privar de la medalla d’or, però les llàgrimes després de la final no van ser de tristor sinó d’alegria, un símbol de l’èxit que significava per a un equip tan jove i inexpert pujar al segon esgraó del podi en la primera participació olímpica.

«Es van convertir en estrelles mediàti-ques», diu el periodista Ernest Riveras. «Quan vam arribar de Londres va ser una bogeria. Un dia a la ràdio, un altre dia a la televisió», rememora la defensora de la porteria de la selecció. Però després d’uns mesos, els mitjans han desaparegut, no estan a les piscines. El mes d’octubre passat es va celebrar la Supercopa feme-nina entre el CN Sabadell i el CN Sant Andreu, amb la presència de set de les sotscampiones olímpiques i el partit, amb victòria final per a les sabadellenques (11-5), no es va televisar.

I no tan sols el primer títol de la tem-porada ha quedat desemparat del ressò mediàtic, sinó que cap televisió, ni estatal ni autonòmica, no emetrà enguany ni un partit de la lliga femenina. «Crec que hi ha un greu problema de política comunicativa

de les federacions, no s’inverteix. I el més flagrant és que el 2013 se celebra un mundi-al a casa nostra i no hi ha una política clara per fomentar el waterpolo aprofitant l’èxit de les noies a Londres.» És la veu crítica de Dani Pajuelo, exwaterpolista professional, periodista i autor de l’anuari del waterpolo català, el qual a la vegada considera que la normativa de l’esport «tampoc no ajuda a fer que sigui més espectacular per a televi-sió, la gent vol atacs i gols i els partits cada vegada són més lents. Dels 30 segons de possessió en cada atac, 20 els gasten en la transició d’una porteria a l’altra».

CONSOLIDAR LA RELACIÓA Espanya el futbol és l’esport rei, el producte televisiu més consumit (el 2011, l’enfrontament de Lliga de Campions en-tre Barça i Madrid va ser el més vist amb catorze milions d’espectadors i un 67 % de quota de pantalla) i és difícil trobar a la graella altres esdeveniments que no siguin de bàsquet, motor o tennis que s’emetin amb regularitat. «El waterpolo no és un esport espectacular per televisió. No quan les piscines estan poc il·luminades, és com-plicat veure les accions de sota l’aigua...», planteja Riveras com una de les possibles causes del poc seguiment del waterpolo a la petita pantalla, i afegeix: «en els Jocs Olímpics això se soluciona amb moltes càmeres, diverses de subaquàtiques. Però en les competicions espanyoles això costa molts diners».

A Laura Ramos tampoc no li sorprèn que la premsa hagi passat de publicar reportatges a les pàgines centrals a de-dicar senzilles ressenyes dels resultats de la jornada, tot i que el suport del paper o a través de la ràdio, la difusió no comporti tantes dificultats com a la televisió. «Sempre ha estat així», reconeix i, no obstant això, només té paraules d’agraïment per als mitjans que, durant algunes setmanes, han fet de trampolí perquè el waterpolo femení obtingués el reconeixement merescut. «El que hem fet aquest estiu ha estat una fita molt im-portant per sortir als mitjans, perquè parlin de nosaltres i perquè sàpiguen que existeix el waterpolo femení. Però durant tot l’any seguim entrenant i jugant i és difícil que la gent s’interessi si els mitjans no fan res per informar d’alguna cosa més.»

Als agraïments s’hi afegeix Miki Oca,

«Aquest any els resultats ens han acompanyat, però mirem enrere i observem que el treball sempre ha estat el mateix»

Foto

: CO

E / N

acho

Cas

ares

26-29_Report.indd 28 09/01/2013 11:31:39

«incapaços de rendibilitzar l’èxit obtingut pel waterpolo femení del no-res, gairebé sense suport, organitzant esdeveniments i partits els dies que no hi ha futbol, per exemple, i quan les teles no tenim material amb què omplir».

En la mateixa línia s’explica Pajuelo, però puntualitza recordant que «els Jocs Olímpics són un clar exemple del retorn que aconsegueixes de la gent apostant per esports minoritaris, aquells que semblen funcionar molt bé només cada quatre anys». I afegeix: «Si els mitjans dediquen esforç a parlar del waterpolo, a fer programes de qualitat, es pot aconseguir un bon ressò, a més que seria bo per a ells perquè els atorga la varietat que moltes vegades els manca.» La recepta que proposa Pajuelo per aconseguir una major presència del waterpolo als mitjans és una barreja de treball, dedicació, interès i imaginació per-què «el waterpolo és molt difícil de vendre».

El Mundial de Natació del 2013 a Barcelona serà una nova oportunitat perquè l’esport que va donar una plata als Jocs Olímpics torni a la palestra mediàtica, un bon moment perquè federacions i mitjans de comunicació aprofitin la bona salut esportiva del waterpolo per evitar que torni a quedar en l’oblit.

que considera que la relació entre els mitjans de comunicació i el waterpolo «és força bona», però que «sí que es podria mi-llorar fent-la més constant i freqüent. Amb més seguiment hi hauria més comunicació sobre el nostre esport, seria molt positiu per a nosaltres perquè ens poden ajudar també a aconseguir espònsors i a donar més visibilitat a la nostra feina».

RESPONSABILITAT COMPARTIDAPer a Ernest Riveras és evident que la presència i el ressò del waterpolo femení als mitjans de comunicació és una respon-sabilitat que comparteixen les federacions esportives i els professionals de la co-municació: «Els mitjans anem a la solució més fàcil, omplir els minuts amb futbol i, en aquest sentit, crec que la guerra està perduda», i matisa «tenint en compte que el futbol, a Espanya, és el més important». Però també carrega part de la culpa als organismes federatius i els clubs, que són

«Amb més seguiment hi hauria més comunicació sobre el nostre esport, seria molt positiu per a nosaltres per aconseguir sponsors»

Foto

: CO

E / N

acho

Cas

ares

26-29_Report.indd 29 09/01/2013 11:31:42

TRIBUNA30

L’atletisme espanyol està en recessió des de fa una dècada. Els últims resultats, al Mundial del 2011 a Daegu i als Jocs Olímpics celebrats l’estiu passat a Londres reflecteixen una especialitat en crisi. Quatre finalistes a Londres en un equip de 46 atletes és un pobre balanç comparat amb els registres de fa tot just una dècada. Ruth Beitia, quarta en salt d’alçada, Miguel Ángel López, cinquè en vint quilòmetres marxa, Frank Casañas, setè en llançament de disc i Beatriz Pascual, en la marxa femenina, van evitar el desastre a la capital britànica.

Cal remuntar-se als Jocs de Seül del 1988 per trobar una actuació tan discreta: dos finalistes, els llegendaris Mariano Haro i José Campos, en una selecció espanyola inte-grada llavors per 17 atletes. El retrocés és de gairebé quaranta anys, a l’etapa anterior als Jocs de Barcelona 92, molt lluny de les quatre medalles històriques de Cacho, Plaça, Peñalver i García Chico a Montjuïc. La seva estela es va perllongar fins al Mundial d’Ed-monton el 2001, en què Espanya va aconseguir un brillant sisè lloc per països, i una memorable actuació a l’Europeu de Munic del 2002.

A partir d’aquí, només hi ha hagut marxa enrere: desena al Mundial de París el 2003, onzena a Hèlsinki el 2005, tretzena a Osaka el 2007 i catorzena a Berlín el 2009. A les darreres cites de Daegu 2011 i Londres 2012 va arribar la gran patacada: trentena i vint-i-sisena, respectivament.

ImmobIlIsmeLa Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA), com a responsable directa de l’elit, argu-menta un canvi generacional inevitable (la mitjana de l’equip a Londres era 30,5 anys d’edat) que no troba relleu fàcilment entre els atletes més joves. Molts tècnics critiquen la pèrdua de la cultura de l’esforç i el triomf de la «medallitis», amplificada per uns mitjans que presten tota la seva atenció al futbol. A més, l’atletisme és cada vegada un esport més universal, amb gairebé dos-cents països representats a Londres, i aconseguir una medalla o un lloc de finalista és cada vegada més complicat. Són arguments de pes, però sonen a disculpes veient l’èxit a Londres d’altres atletes europeus, o dels nedadors i triatletes espanyols, esports considerats també d’esforç, com l’atletisme. Les crítiques a la gestió federativa han remarcat l’aparent tebior mostrada en els casos de dopatge i l’immobilisme federatiu per intentar donar la volta als resultats.

La gestió verticalista i l’experiència del president de la RFEA, José María Odriozola, després de 24 anys al càrrec, no han estat suficients per contrarestar la contínua ten-dència a la baixa de resultats i contenir el dèficit pressupostari causat per les retallades. La seva reelecció el 16 de desembre passat, per setena vegada, confirma el dèficit democràtic que encara persisteix en algunes institucions espanyoles

el relleu, de moscou a rIoLa propera gran revàlida de l’atletisme espanyol és la cita del Mundial de Moscou, a l’agost, el primer pas abans de consolidar el relleu d’un cicle olímpic que culminarà a Rio 2016. Com és tradicional, les possibilitats continuen apuntant al mig fons i a la marxa, fins ara els cofres del medaller espanyol. Dels 46 atletes desplaçats a Londres, només divuit tenien menys de trenta anys i d’aquests —suposadament— només deu arribaran als Jocs brasilers per sota d’aquesta edat. En aquesta virtual llista de futuribles olímpics brilla sobretot la triplista gallega Ana Peleteiro, campiona del món júnior a Barcelona 2012, sense cap mena de dubte l’atleta que més ha contribuït aquest any a contemplar el futur de l’elit espanyola amb cert optimisme.

«la reelecció d’odriozola per setena vegada confirma el dèficit democràtic que presideix encara algunes institucions espanyoles»

Gerardo Prieto, periodista i promotor esportiu

S'allarga la recessió a l'atletisme espanyol

30-31_Opinio.indd 30 09/01/2013 11:34:34

ENTREVISTA CURTA 31

«si jo haig de fer que tu ofereixis el teu màxim rendiment sempre, segur que hi haurà un conflicte entre tu i jo tard o d’hora»

Pep Marí, psicòleg de l'esport del CAR de Sant Cugat

«No pots anar de col·lega perquè l’esportista pot confondre rols»

Cristian GonzálezPer aconseguir resultats en l’esport d’elit cal ser molt dur?

Si jo haig de fer que tu ofereixis el teu màxim rendiment sempre, segur que hi haurà un conflicte entre tu i jo tard o d’hora. Perquè si no hi ha conflictes vol dir que jo no t’estic forçant a treure el teu màxim rendiment.

Màxim rendiment significa rendir per damunt de les pròpies possibi-litats?

No. En l’àmbit esportiu, el màxim és la millor marca que té l’esportista al llarg de la seva carrera. El màxim és allò que una persona pot donar en el millor dels casos. Ara bé, remarco l’expressió «pot donar». És clar que si li exigim per sobre del que pot donar passen dues coses: la corda de la confiança entre l’entrenador i l’espor-tista es trenca i ja no es pot recuperar. Es trenca la confiança i la relació entre tots dos. Per tant, s’ha d’exigir però sabent el límit de cadascú perquè si ens passem, es trenca la relació.

Com s’ho fa l'entrenador per saber si l'esportista està oferint el màxim?

La manera de fer-ho és basar-se en dos elements. En primer lloc, l’experiència, és a dir, què m’has anat oferint fins ara al llarg de la teva evolució. Quantes vegades m’has dit que no eres capaç i al final ho has estat? L’experiència diu a l’entrenador que moltes vegades quan l’esportista diu que no és capaç en el fons sí que ho és. Per tant, no val que l’esportista digui que ja no pot més si l’entrenador té l’experiència que li demostra que sempre que se li ha exigit, l’esportista al final ha evolucionat i millorat la seva marca. L’entrenador no es pot refiar només de les sensacions de l’esportista perquè potser aquest no es coneix prou i no sap que ha de saber pair millor el patiment.

En segon lloc, combinat amb l’experi-ència, és fonamental treballar en equip.

Treball en equip?

Vull dir treballar amb diferents profes-sionals que representen diferents aporta-cions a l’esport. Científics o especialistes que tenen formació i experiència en aquell àmbit, que coneixen els esportistes per-què hi han treballat altres vegades i que quantifiquen les coses. Els científics en l’esport fan una aproximació objectiva. Utilitzant els números objectius es pot assessorar un esportista. A més, sempre hi veuen més vuit ulls que només dos. Si ens basem en un seguiment científic de l’esportista i amb l’experiència que té l’en-trenador treballant i exigint a l’esportista, podrem afinar més a l’hora de saber quin és el màxim i el límit de l’atleta i evitar que es trenqui la corda de la confiança.

També hi intervé la força de volun-tat de l’esportista

Més que força de voluntat és tolerància. L’esportista ha de tolerar moltes coses: les càrregues d’entrenament, el dolor, el risc,

l’estrès i la pressió a l’hora de demostrar que pot fer allò que se li exigeix i també ha de tolerar moltes incerteses que tindrà sobre el programa d’entrenament que se li imposa. I el que més desgasta és l’exi-gència del dia a dia. Com més tolerància tingui l’esportista més podrà demanar-li l’entrenador però, això sí, sense passar-se. Perquè si es passa pot provocar la lesió de l’esportista o pot afectar la relació de confiança que té amb ell. La recepta per no passar-se és experiència, treball en equip i coneixement científic.

S’ha de ser rígid, dur i estricte?Sí. Perquè si no, no hi arribarem.

No es pot anar de col·lega perquè l’es-portista pot confondre els rols. En una relació professional en la qual l’atleta és entrenat per millorar no es pot tenir una relació d’amistat. L’entrenador està per fer millorar l’esportista i això requereix exigència perquè l’objectiu és fer canviar i evolucionar l’esportista. L’entrenador ha de voler canviar el seu pupil.

Hi ha d’haver un moment per a tot?Evidentment. Hi havia un entrenador

soviètic de gimnàstica que deia «després d’estudiar una mica els esportistes arribo a la conclusió següent: la combinació ideal és tres carícies i un clatellot».

Quan arriba la frustració?La frustració ve quan no pots aconse-

guir l’objectiu que persegueixes perquè malgrat posar-ho tot de la teva part al final no et surt el que vols fer. Aquí pot passar que l’objectiu no estigués ben formulat perquè no era realista i estava fora de l’abast. Quan ens proposem un objectiu ha de ser difícil però realista, no un impossible. Tampoc no ha de ser fàcil perquè aleshores no genera il·lusió. Cal trobar l’equilibri entre el que és possible i el que és difícil.

L’altra possibilitat del fracàs és que l’es-portista no ha treballat prou bé potser per una mala planificació de l’entrenament o per un excés de relaxació.

30-31_Opinio.indd 31 09/01/2013 11:34:36

3232

32-47_Fundacio.indd 32 10/01/2013 13:42:14

3333

AMB EL TEU ABONAMENT TENS ACCÉS A UNA ÀMPLIA OFERTA D’ACTIVITATS

Aquest 2013 renovarem l’oferta d’activitats de fitnessLa graella d’activitats incloses a la quota d’abonament inclourà novetats en fitness com ara Zumba, CXWORKX, aquadynamic i body pump

de les propostes d’activitat coreografiada més acceptada arreu del món. Zumba fa servir els passos bàsics dels ritmes llatins i les músiques més impactants del moment. Tot i això, no t’espantis, les coreografies estan pensades perquè tothom les pugui fer. Aquest és un dels aspectes que la distingeix d’altres activitats coreografiades: les coreografi-es són més simples i, per tant, a l’abast de tothom.

Zumba es una activitat aerò-bica, és a dir, fa servir els àcids grassos per generar energia tant si vols perdre pes com mantenir-te en forma o millo-rar la teva salut. Fer Zumba de dues a quatre sessions per setmana és molt recomanable.

CXWORKX El CXWORX revisa les clàs-siques sessions d’abdominals. Entenent que el funcionament d’un grup de músculs està determinat per l’estat de la resta, especialment els que estan pròxims, et proposem una activitat exprés de trenta minuts, en què fent servir xer-tubes (cintes elàstiques), i amb exercicis amb molt potencial d’entrenament (exercicis que admeten molta variació d’in-tensitat, i que, per tant, es poden ajustar a molts perfils d’individu), et permetran dis-

món del fitness. El seu èxit es basa en la utilització de les millors cançons del moment i de la capacitat per crear experiències úniques en cada sessió. El body pump té com a objectiu millorar la força i la re-sistència muscular amb clàssics exercicis de tonificació de pes lliure, desenvolupats al ritme de la música, utilitzant barres i discos. És el teu programa de musculació adaptat a la sala d’activitats, en grup i amb un tècnic constantment a prop teu per ajudar-te a aconseguir els teus objectius.

Si el que necessites és millo-rar la teva força, el to muscular i el teu aspecte, body pump és la millor opció que pots triar. No et preocupis si no tens experiència, l’activitat està pensada per acceptar a tot ti-pus de públic, tant homes com dones de totes les edats i con-dició física. El que és realment indispensable són les ganes i la il·lusió. Com en la resta de les propostes, per aconseguir treure’n el màxim suc, calen de dues a tres sessions setmanals.

Com pots veure, des de la Fundació Claror volem estar a prop teu aquest any que comença, volem que ens visitis, que ens expliquis les teves il·lusions i que gaudeixis plenament de l’esport amb tots nosaltres.

posar d’una zona abdominal, lumbar i glútia ben tonificada i preparada per afrontar els reptes de la vida diària. Per treure’n el màxim profit fes-ne dues sessions per setmana, i si és possible, com a comple-ment d’altres activitats.

AQUADYNAMIC Si el que t’agrada és fer exer-cici a l’aigua, aquadynamic es la teva opció. Una nova manera divertida i emocionant d’entendre l’entrenament dins l’aigua. Aquest programa et millorarà el to muscular i tam-bé la resistència. És una bona opció si vols mantenir-te en forma, baixar pes o augmentar el to muscular. El medi aquàtic ofereix possibilitats interes-sants i atractives. Practica-la de dos a tres cops per setmana.

BODY PUMP Possiblement l’activitat més coneguda i reconeguda en el

Amb l’entrada del nou any, molts de nosaltres ens fem bons propòsits que estan re-lacionats amb la salut. Però també són molts els que aban-donen de seguida les bones in-tencions, perquè modificar els hàbits és una tasca difícil. Cal una dosi elevada de disciplina i que el camí a recórrer sigui divertit i estimulant.

Amb aquesta intenció, la de fer més fàcil la conversió dels bons propòsits en un nou estil de vida, la Fundació Claror incorpora un seguit de noves activitats incloses a la quota d’abonament, destinades a satisfer les expectatives que dipositis en nosaltres. Sempre amb caràcter inclusiu i integra-dor, sigui quin sigui el teu estat de forma. En aquestes noves activitats, tothom trobarà la que s’ajusti millor als propis objectius, sigui ballar, tonificar el cos, perdre pes..., o fins i tot fer exercici a l’aigua.

Des de finals de gener al CEM Marítim, i progressiva-ment a la resta dels centres, podràs gaudir de les propostes més estimulants i els productes d’activitats dirigides amb més èxit al món del fitness.

ZUMBAPresent en més de 150 països, i amb més de set milions i mig de practicants, es tracta d’una

32-47_Fundacio.indd 33 10/01/2013 13:42:19

3434 ACTIVITATS

INFORMA-TE’N A LA RECEPCIÓ DEL CENTRE

L’entrenador personal, ja al Sagrada FamíliaSi ets abonat del CEM Sagrada Família ja pots contractar aquest servei que t’ajudarà a assolir els teus objectius

El CEM Sagrada Família incor-pora a la seva oferta esportiva l’entrenador personal, un ser-vei personalitzat i diferenciat en el qual els nostres tècnics es posen a disposició de les necessitats de qui es vulgui iniciar en la pràctica esportiva o bé millorar-la.

El primer pas és fer una ava-luació de quines són aquestes necessitats de cada persona per poder construir un entre-nament personalitzat de ma-nera acurada, programant les activitats més adients, tenint cura que es duguin a terme amb seguretat, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats.

A més, l’entrenador per-sonal pot ajudar a adquirir hàbits saludables i a reconèixer quines activitats són més ade-quades a les característiques de cadascú, en els casos en què la persona no tingui clara quina activitat vol fer o no tingui uns hàbits esportius interioritzats.

El servei d’entrenament personal es pot contractar de manera individual o en grups de dues persones, i es pot fer en qualsevol dels espais esportius dels centres i també al seu entorn.

A QUI s’ADReçAAquest servei es dirigeix a qualsevol persona de qualsevol edat i condició física, ja que es tracta d’un assessorament global en tot allò que té a veure

amb la pràctica física, esportiva i saludable.

Els programa s’adreça a qualsevol persona de qualsevol edat que vulgui o necessiti un tractament personalitzat: mi-llora de la condició física o de la tècnica en un àmbit concret (esport amateur, preparació d’oposicions, lleure fisicoes-portiu, etc.), recuperació de lesions, afectacions cròniques, manca d’hàbits fisicoesportius, disponibilitats horàries limita-

des, tractament personalitzat en Pilates, pèrdua o augment de pes, correccions posturals, millora de la tècnica en l’àmbit aquàtic, natació per a emba-rassades, aprendre a nedar, preparació d’oposicions i pro-vés d’accés, curses, triatlons, preparació de temporades d’esquí, pretemporades d’es-ports de competició...

Aquest servei s’ofereix a tots els centres esportius ges-tionats per la Fundació Claror.

SerVeIS

Els CEM Sagrada Família i Claror ja disposen de foto-depilació. D’aquesta manera tots els centres gestionats per la Fundació Claror ja tenen aquest servei i, a més, a uns preus molt avantatjosos, en què s’ofereix la primera visita de manera gratuïta, en la qual s’informa, es fa el diagnòstic i una primera prova.

La depilació mitjançant llum polsada consisteix en una emissió de llum visible que és absorbida per la melanina continguda en el cabell i con-vertida en calor. Aquesta calor intensa és conduïda a través del pèl fins al fol·licle, que és destruït i incapacitat per ge-nerar nou cabell.

S’aconsegueix la reducció del borrissol indesitjat de forma ràpida i permanent, tant en homes com en dones, i en qualsevol part del cos amb un sistema còmode, segur, indo-lor i efectiu.

TRACTAMeNTEls resultats estan garantits per a tot tipus de pell i la durada del tractament depèn de dos factors principals: el color de la pell i el color i gruix del pèl, i la fase de creixement, que necessita de sis a vuit setmanes entre sessió i sessió.

Un eficaç sistema de filtres limita la longitud d’ona de la llum, de manera que es ga-ranteix la innocuïtat del trac-tament i s’evita qualsevol pos-sibilitat de produir cremades o dolor als teixits adjacents.

Aquest serveix l’ofereix l’em-presa Depiluz, amb equips completament homologats.

Ara tots els centres disposen de fotodepilació

eSDeVeNIMeNT

Torneig de Voleibol Indoor 6x6 al MarítimSi t’agrada el voleibol t’animem a muntar el teu propi equip i a participar en el Torneig de Voleibol Indoor 6 x 6 mixt que farem al CEM Marítim el diumenge 17 de març de 9 a 15 hores. El torneig té dos nivells: popular i competició, i els equips participants han de ser mixtes, amb un mínim de dues noies en pista.

Podràs fer la inscripció al torneig de vòlei 6 x 6 mixt a la recepció del Marítim o enviant un correu electrònic a sma-teu@claror.cat. El preu és de 12 euros per persona.

32-47_Fundacio.indd 34 10/01/2013 13:42:22

35CAPSALerA 35CAN CArALLeU 35ACTIVITATS

Si vols fer un regal diferent, regala una millor vida física i psicològica a les persones que més estimes! Ara pots fer-ho, i a uns preus excepcionals, regalant una de les cinc «caixes màgiques» d’edició limitada que hem posat a la venda als nostres centres esportius. Cinc caixes temàtiques, orien-tades a cinc maneres diferents de millorar la teva vida o la dels teus, i que es poden uti-litzar a qualsevol dels nostres centres, independentment de si el receptor del regal és abonat o no dels centres esportius municipals Claror, Sagrada Família, Marítim, Can Caralleu o l’Esportiu de Llinars del Vallès.

CANvIA lA TevA vIDA El pack «Canvia la teva vida» inclou, per només 49,95 eu-ros, un mes d’abonament de la quota Tot el dia en un dels nostres centres esportius (el preu també inclou els drets d’inscripció).

A més, la persona que rebi aquesta caixa tindrà accés a una visita mèdica de prescrip-ció d’exercici per part d’un metge especialitzat en medi-cina de l’esport i una sessió de trenta minuts d’assessorament per part d’un tècnic esportiu qualificat, que li elaborarà un programa personalitzat a les seves necessitats.

Finalment, la caixa inclou una entrada d’un dia per a dues

persones per viure l’experi-ència del centre esportiu que s’hagi escollit.

ACTIvA’TSi el que vols és una opció més econòmica pots optar per regalar la caixa «Activa’t», que ofereix una sessió de 45 minuts d’assessorament per part d’un tècnic esportiu qualificat que elaborarà un programa perso-

nalitzat als objectius que s’hagi marcat el client.

A més, també inclou una entrada d’un dia per a dues persones per gaudir del cen-tre. I tot això, per només 29,95 euros!

MOMeNT ZeNAra bé, si el que vols regalar és un moment de desconnexió i relaxació per trencar amb el ritme vertiginós del dia a dia, la caixa «Moment zen» hauria de ser la teva elecció, perquè inclou massatge aromàtic o te-rapèutic de 25 minuts, que cal consultar en funció de l’oferta

POSEM A LA VENDA ELS PACKS REGAL

Millora la vida dels teus amb les nostres «caixes màgiques»Vine a la recepció dels centres esportius que gestiona la Fundació Claror i adquireix una de les nostres caixes màgiques abans que s’acabin!

de serveis del centre esportiu que la persona triï. Els 29,95 euros del preu de la caixa també inclouen una entrada d’un dia per a dues persones per gaudir del centre escollit.

MeNjA sA, vIU MIllOR De vegades també és bo pre-ocupar-se per la salut dels qui més estimes, i si creus que algú necessita canviar el seu estil de vida pots regalar-li la caixa «Menja sa, viu millor», que, per només 29,95 euros, inclou un programa d’assessorament nutricional i tres visites amb el dietista d’un dels nostres centres esportius, a més d’una entrada d’un dia per a dues persones.

GAUDeIX lA TAlAssAFinalment, la caixa «Gaudeix la talassa» et permet regalar una experiència única a Barcelona perquè inclou una entrada d’un dia per a dues persones al CEM Marítim, l’únic centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona. La talassoteràpia ha demostrat ser efectiva a l’hora de tractar l’estrès, el cansa-ment o les depressions. També s’ha mostrat molt eficient en la cura de malalties de la pell com ara l’acne i els furóncols. El preu d’aquesta experiència és només de 29,95 euros!

Consulta totes les condici-ons de cada caixa regal al web o preguntant a la recepció del teu centre esportiu.

Consulta totes les cond ic ions de l s nostres packs al lloc web o al teu centre!

32-47_Fundacio.indd 35 10/01/2013 13:42:26

36 ACTIVITATS

accedir a la final masculina.En categoria femenina, el BF

Cornellà es va emportar sense gaire oposició el torneig. Les cornellenques es van imposar amb autoritat a les jugadores de l’Almeda Basquet per 49-73. El Cornellà, tot i haver mostrat un gran nivell de joc, va anar sempre per sota du-rant tota la final i no va saber frenar el joc de transicions ràpides de l’equip campió.

PReMIs Del CAMPIONATA banda dels premis als equips guanyadors, també es van en-tregar trofeus al mèrit individu-al. El premi al millor jugador del torneig va ser per a Héctor Aza (FC Barcelona), i Natàlia Alegre (BF Cornellà) es va endur el de millor jugadora. L’equip premiat pel seu fair play va ser el Joviat La Salle, i el trofeu al millor entrenador va ser per a Joan Florit (Almeda Bàsquet). Els guanyadors del circuit d’ha-bilitat van ser Roger Creus (Safa

FC BARCELONA I BF CORNELLÀ GUANYADORS

Torneig de Bàsquet Infantil de NadalEl Barça es va imposar al Safa Claror en la final masculina per 49-81 i el Cornellà va derrotar l’Almeda Bàsquet per 49-73

El FC Barcelona en categoria masculina i el BF Cornellà en femenina van proclamar-se campions del XIX Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, que es va celebrar els dies 22 i 23 de desembre a les pistes dels centres esportius municipals Marítim i Claror. El torneig va oferir el format de competició habitual i hi van participar setze equips de categoria infantil, vuit de masculins i vuit de femenins. El cartell aplegava més de 150 jugadors i jugadores repartits entre clubs de prestigi com el FC Barcelona, el Joventut Badalona i el Bàsquet Manresa, entre altres.

els GUANYADORsEn la final masculina, el FC Barcelona es va imposar al Safa Claror per 49-81 i d’aquesta manera revalida el títol per tercera vegada consecutiva, i ja acumula un total de deu títols en el Torneig de Bàsquet Infantil que organitza la Fundació Claror des del 1994.

Els blaugranes no sempre van anar per davant en el marcador i el Safa Claror no va abaixar mai els braços, tot i que després de la represa els culés van ser superiors amb una intensitat física especta-cular i un gran encert en el tir a cistella que no va oferir cap mena de concessió als graciencs. Malgrat la derrota, el Safa Claror va aconseguir un meritori sotscampionat després de molts anys de no

ATLeTISMe

Can Caralleu organitza, el proper dissabte 20 d’abril, la tretzena edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu, l’únic cros de muntanya que s’organitza dins la ciutat de Barcelona. Hi participaran un màxim de cinc-cents atletes que hauran de cobrir un re-corregut de 13,89 quilòmetres amb un desnivell acumulat po-sitiu de 463 metres. El punt de sortida de la cursa és al camp de futbol i la pista de tartà de Can Caralleu, i el circuit passa pel parc de l’Oreneta i Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, per pistes i corriols amb obstacles naturals. El punt d’arribada de la cursa portarà de nou els participants a les instal·lacions de Can Caralleu.

El Cros de Muntanya es correrà el 20 d’abril

La XXIX Milla Sagrada Família serà el 28 dabrilLa vint-i-novena Milla Sagrada Família - Trofeu Internacional de Barcelona es disputarà el 28 d’abril. La Fundació Claror organitza cada any, des del 1985, la Milla Sagrada Família - Gran Premi Gaudí SPORT, considera-da ja per molts especialistes com la millor milla urbana d’Espanya.

La Milla és un esdeveniment esportiu, lúdic i social de primer nivell a la ciutat de Barcelona. El 28 d’abril i durant tot el matí, des de les 9.30 hores fins a les 13 hores, se succeiran curses en un circuit tancat al voltant de les places Gaudí i Sagrada Família, i el temple de la Sagrada Família. A la Milla hi participen prop de dos mil atletes aficionats de totes les edats, des de benjamins fins a veterans, que corren en diferents sèries.

ATLeTISMe

Claror) i Mar Martí (Joviat). Dimas Valdés (Safa Claror) i Anna Solé (Safa Claror) van guanyar el concurs de llança-ment de triples.

32-47_Fundacio.indd 36 10/01/2013 13:42:36

37FUNDACIÓ CLAror

32-47_Fundacio.indd 37 10/01/2013 13:42:39

3838 CeNTreS

EL CENTRE OFEREIX UNA IMATGE MÉS MODERNA I CONFORTABLE

El Claror enllesteix el canvi d’imatge iniciada al setembre La majoria de les actuacions s’han concentrat en espais com la recepció, l’espai social i el vestíbul que dóna accés a la sala de condicionament físic

Túnel d’accés

Espai social

Vestíbul Pavelló

Escales

Recepció

32-47_Fundacio.indd 38 10/01/2013 13:43:01

39CAPSALerA 39CAN CArALLeU 39CeNTreS

SerVeIS

Reptes del 2013: millorar l’atenció al client i l’oferta d’activitats esportivesEls centres esportius municipals gestionats per la Fundació Claror tindran com a objectius primordials per al 2013 millorar l’atenció al client i modernitzar l’oferta d’activitats esportives.

En l’àmbit del servei d’atenció al client s’ha creat la figura del cap de vendes i atenció al públic, càrrec que ocupa Cristina Rueff, persona amb dilatada experiència en el sector del fitness. L’objectiu és optimitzar l’atenció al client no tan sols a la recepció sinó a tots els espais del centre esportiu i vetllar d’aquesta manera perquè els usuaris rebin tota l’ajuda i la informació necessària per al seu benestar mentre fan ús de la instal·lació.

MIllORA De l’OfeRTA D’ACTIvITATsL’altre pilar d’aquest any 2013 serà renovar l’oferta d’activitats esportives, siguin les que van incloses en la quota d’abonament com les que formen part de l’oferta d’activitats de pagament. L’objectiu és oferir sempre les últimes tendències i en el sector del fitness, i per garantir-ho s’ha creat la figura del responsable d’innovació i qualitat en els serveis esportius, que recaurà en Miguel Ángel Martínez, professional amb una llarga experiència en el sector.

king, un sistema per millorar la resistència i treballar el tren superior. Es tracta d’una nova i innovadora màquina amb la qual es millora la resistència cardíaca a la vegada que es treballa la part superior del cos i els abdominals.

Des de recepció del centre i a www.cemsagradafamilia.cat

ES VOL POTENCIAR LA ZONA CARDIOVASCULAR

El Sagrada Família renova la sala de fitnessSe substituiran totes les màquines actuals i tota la zona de pes lliure per màquines de la prestigiosa marca Matrix

t’informarem puntualment de com aquesta millora afectarà el servei de la sala de condi-cionament físic i et demanem per avançat que disculpis les molèsties que et pugui ocasi-onar aquesta actuació.

Amb totes aquestes actua-cions els teus entrenaments hi sortiran guanyant!

A principis d’any el CEM Sagrada Família renovarà les màquines de la seva sala de condicionament físic. Se subs-tituiran totes les màquines actuals i tota la zona de pes lliure per màquines de la marca Matrix, que ofereixen un millor servei a l’usuari i minimitza possibles avaries i temps de reparació.

A més, amb la reforma de la sala de condicionament físic també es vol potenciar la zona cardiovascular ampliant el nombre de màquines, es-pecialment, cintes de córrer, el·líptiques i bicis. L’objectiu és reduir l’estona d’espera que ara tenen els usuaris d’aquest tipus d’aparells, uns dels més sol·licitats.

També s’introdueix el kran-

BreUS

Fem la xerrada «I tu, per què corres?»

Can Caralleu continua amb les millores

La primera actuació es va dur a terme al vestidor verd femení. Es va reformar i ampliar per oferir unes prestacions més confortables i modernes.

D’altra banda, també es van fer millores en l’espai de salut del centre, ara situat al pla annex al pavelló i a la zona del servei de mainadera.

Finalment, del 24 de desem-bre al 7 de gener es va fer una actuació de millora de la zona de platja de la piscina blava als extrems inicial i final.

E l d i l luns 11 de febrer la Fundació Claror en col-laboració amb el grup de run-ners Run2Live oferiran al CEM Claror la xerrada «I tu, per què corres?» que analitzarà el boom del fenomen de sortir a córrer.

La cita tindrà tres convidats d’excepció. El periodista de TV3 Arcadi Alibés explicarà les seves experiències com a maratonià. L’atleta professional José Luis Blanco, campió d’Es-panya de 3.000 metres obsta-cles oferirà el punt de vista de l’esportista d’elit però també parlarà com a organitzador de curses populars. Finalment, serà el torn del doctor Ricard Serra Grima, cap de cardiolo-gia de l’Hospital de Sant Pau i Patró de la Fundació Cors Units.

L’accés és gratuït però amb capacitat limitada. Més infor-mació sobre les inscripcions al centre i al web.

32-47_Fundacio.indd 39 10/01/2013 13:43:04

4040 CoMUNICACIÓ

Segueix-nos a través de les xarxes socialsLa Fundació Claror i els cen-tres esportius que gestiona sempre han estat molt com-promesos amb les noves ten-dències en comunicació digital. Fruit d’aquest tarannà ja som presents a Facebook, Twitter, Google+, You Tube, Flickr i LinkedIn.

A través d’aquests canals de comunicació mantenim informats un nombre creixent de seguidors sobre novetats, promocions i properes ac-tivitats dels nostres centres esportius. Des d’aquí t’animem a afegir-te a aquesta comunitat de persones.

Yes We PlAYL’última novetat del nostre entorn digital és la xarxa social Yes We Play, que hem implan-tat a Can Caralleu perquè els seus usuaris puguin trobar altres persones amb qui poder practicar l’esport que més els agrada.

CADA VEGADA hI hA MÉS PERSONES SUBSCRITES A AqUEST SERVEI

Bona acollida dels butlletins electrònicsEl servei de newsletters informa puntualment per correu electrònic els usuaris dels centres sobre novetats i promocions

Tots els usuaris dels centres esportius gestionats per la Fundació Claror ja reben in-formació puntualment al seu correu electrònic a través de les newsletters. Aquest nou servei funciona des de l’octu-bre passat i té com a objectiu oferir en exclusiva i de forma mensual continguts sobre les activitats esportives, els ser-veis de salut i les promocions dels centres esportius. A més, també s’ofereixen consells de salut i receptes saludables perquè tinguis cura del teu cos i gaudeixis d’una bona qualitat de vida.

DóNA’Ns l’ADReçAPer rebre aquestes newslet-ters cal que facilitis una adreça de correu electrònic al perso-nal de recepció del teu centre esportiu. L’objectiu d’aquesta iniciativa és aplegar com més correus electrònics millor per implantar i generalitzar al més aviat possible una nova manera de comunicar-nos amb els usu-aris molt més ràpida i directa.

Ja ho saps, si vols assabentar-te abans que ningú sobre noves activitats o promocions exclu-sives del teu centre, apunta’t al servei de newsletters. Ja hi ha molta gent que ho fa!

XArXeS

MÒBIL

Recorda! Els horaris de la graella i els descomptes Claror Club al mòbilAra, amb la versió del web que hem fet per a smartphones i tauletes podràs consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet informacions com ara els horaris de la graella d’activitats incloses en la quota d’abonament, notícies sobre promocions del teu centre, la guia de descomptes del Claror Club o la informació bàsica referent a cada centre esportiu.

Podràs estar al dia de promocions del teu centre perquè hem fet que la notícia principal del web es pugui llegir també a la portada de la versió mòbil, de manera que almenys la notícia més important de cada centre en cada moment es visualitzi des de la home sense haver d’accedir a l’apartat «Notícies».

A més, hem possibilitat que, a l’apartat de la graella, es pugui visualitzar, a través d’un menú desplegable, qualsevol dia de la setmana, i que no tan sols surtin els horaris d’activitats pro-gramats per al dia. Ara ja sí que és molt fàcil consultar la nostra graella des d’un smartphone.

També hem afegit l’apartat Claror Club, perquè qualsevol persona pugui consultar des del mòbil quines entitats i empreses ens fan descompte i en què consisteix. Trobaràs descomptes en l’entrada d’un teatre, la compra en un comerç o l’accés a un centre de lleure.

Per rebre el butlletí dóna l’adreça de correu electrònic al personal de recepció

32-47_Fundacio.indd 40 10/01/2013 13:43:05

41CAPSALerA 4141CoMUNICACIÓ

El projecte Claror 2.0 continua avançant a bon ritme i des del mes de desembre passat la Revista Claror ja disposa d’un nou lloc web a Internet. La nova interfície ofereix millores substancials respecte de la seva predecessora, creada ja en el llunyà 2007. En primer lloc, el nou site estrenarà adre-ça web: www.revistaclaror.cat.

NOU DIsseNYUn dels pilars bàsics per im-pulsar una nova pàgina web per a la revista era oferir-ne els continguts en línia d’una manera més atractiva i adap-tada a la nova imatge que la Fundació Claror està impulsant en els darrers anys, en què el taronja, els grisos i el blanc en són els colors protagonistes i les formes arrodonides són la tendència.

Com a resultat presentem un web molt més visual, in-tuïtiu i endreçat que facilita la navegació de l’usuari.

CeRCADOR I RssUn dels canvis que més agrai-ran els lectors de la revista és la potenciació de l’hemeroteca amb una útil eina de cerca, sigui per número de revista, per paraules clau o per sec-cions (Entrevista, En forma, Salut, Dietètica, Mens sana i Reportatge).

Un altre aspecte que cal destacar és el sistema de subs-cripció a les diferents seccions

temàtiques de la revista a través dels RSS (Really Simple Syndication). Aquest és un servei web senzill i gratuït d’enviament automàtic de titu-lars de continguts actualitzats. Per rebre’ls, t’has d’instal·lar un programa anomenat lector o agregador.

Més heMeROTeCADins d’aquest apartat d’heme-roteca, al marge d’oferir els articles en format web com sempre ha estat habitual, ara també s’oferiran els PDF de cada un dels números impre-sos perquè qui vulgui es pugui descarregar de manera gratuï-ta tota la col·lecció de la nostra publicació des del número 1.

vINCUlADA A IssUUUn altre punt estratègic per a la Revista Claror en l’àmbit d’In-ternet és la consolidació de la nostra publicació a la platafor-ma www.issuu.com. Aquest lloc web és un referent en l’àmbit editorial a escala internacional i s’hi troben la majoria de les publicacions periòdiques del món. Per aquest motiu, la nova interfície de la Revista Claror també estarà molt vinculada als continguts que publiquem a www.issuu.com.

CONTINUA ENDAVANT EL PROjECTE CLAROR 2.0

La Revista Claror va estrenar nou lloc web al desembreEl canvi implica una nova adreça, www.revistaclaror.cat, i una nova interfície amb un disseny més modern, interactiu i amb més continguts

Al 2013 renovem l’entorn web del Safa-ClarorProperament farem una remodelació a fons de l’entorn web del Bàsquet Safa Claror. A finals del 2012 ja es va retirar l’antic lloc web de la secció i es va decidir centralitzar els continguts en el bloc www.basquetsafaclaror.blogspot.com.es. A més, el Torneig de Bàsquet Infantil va estrenar nou web seguint els passos de la Milla, el Cros i el Raid. Però els canvis no es queden aquí, ja que està previst per al 2013 crear un nou web del Bàsquet Safa Claror més atractiu i participatiu. En aquest sentit, us recordem que a Twitter existeix el hashtag #safaclaror per estar al dia del que fan els equips de la secció.

el nou web inclou una útil eina de cerca d’articles per número o tema

32-47_Fundacio.indd 41 10/01/2013 13:43:06

42 CAPSALerA4242 CeM SAGrADA FAMÍLIA

32-47_Fundacio.indd 42 10/01/2013 13:43:10

43CAPSALerA 43INSTITUCIoNAL

BreUS

Premi 2012 a la millor empresa esportivaLa Fundació Claror ha estat distingida amb el premi a la millor iniciativa empresarial o empresa relacionada amb l’esport de l’any 2012 del districte de Gràcia, a la gala de la XVa Nit de l’Esport, que va tenir lloc el 25 d’octubre a la Sala Tradicionàrius. El premi el va recollir el director general de la Fundació Claror, Gabriel Domingo. La regidora d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos, va destacar «el rigor i professiona-litat amb què la Fundació Claror gestiona els centres esportius municipals que té en concessió» i l’«oportunitat de fer-li aques-ta distinció aquest any 2012 en què, justament, l’Esportiu Claror complirà el seu trentè aniversari».

PReMI Als MàsTeRsA més d’aquesta distinció, la Fundació Claror també va ser reconeguda amb el premi al millor equip femení de Gràcia, que va recaure en l’equip de Màsters de Natació, repre-sentat a la gala per Gemma Sevillano, Mercè Bel, Roser Castillo i Marta Genís. A més, la nedadora d’aquest equip Roser Castillo va ser distingi-da com a finalista a la millor trajectòria esportiva individual.

El jurat que va atorgar els premis va estar format per diferents personalitats lligades a l’esport de la ciutat, des de la regidora Maite Fandos, o el gerent de l’Institut Barcelona Esports Xavier Amador, fins a esportistes internacionals de la talla de Nacho Solozábal o la nedadora Érika Villaécija.

ÉS EL TERCER ANY CONSECUTIU qUE ES DUU A TERME L’ENqUESTA

Més del 92% dels empleats estan satisfetsLa Fundació Claror impulsa aquesta iniciativa seguint els criteris del model d’excel·lència empresarial EFqM

Per tercer any consecutiu, la Fundació Claror i les entitats vinculades han dut a terme l’enquesta de satisfacció en-tre tots els treballadors amb contracte vigent el 30 d’oc-tubre de 2012. L’índex de satisfacció general es manté estable en el 92,46 % dels treballadors que consideren que la seva experiència global com a treballador/a és positiva. D’aquests, el 51,59 % es mos-tren satisfets amb l’afirmació i el 40,87 % s’assenyalen com a molt satisfets. Aquest indicador segueix assolint els mateixos nivells que el 2011 (91,6 %) i el 2010 (92,84 %). Pel que fa a la valoració de la insatisfacció, es mostra en el 7,54 % dels enquestats (6,67 % d’insatisfets i 0,87 % de molt insatisfets).

Analitzant els valors per centres, l’índex de satisfac-ció general decreix respecte del 2011. Ho fa 5 punts al CEM Claror i al CEM Sagrada Família, i 3 punts a l’Esportiu de Llinars. En canvi, es manté en xifres similars al 2011 al CEM Marítim i creix quasi 9 punts a Can Caralleu.

NOU INDICADORs MésA banda de la pregunta sobre la satisfacció global, l’enquesta té en compte nou preguntes més. D’entre els aspectes més ben valorats destaquen la relació amb els companys (97,68 % entre satisfets i molt satisfets) i que la feina agrada

(95,63 %). A més, el 90,14 % dels treballadors recomanari-en l’entitat o centre esportiu com a lloc de treball.

Hi ha tres indicadors més que assoleixen alts índexs de satisfacció i, a més, suposen un increment substancial respec-te del 2011. Tenen relació amb el fet de sentir-se ben protegit dels riscos laborals (80,87 % respecte del 77,90 % del 2011), sentir-se ben dirigit pel cap (83,28 % respecte del 79,45 %) i disposar d’instal·-lacions i mitjans adequats per fer la feina en condicions (77,68 % respecte del 70,89 % del 2011). El fet de sentir-se ben informat també registra un percentatge per damunt del 76 % (76,23 %), tot i que es manté en la mateixa línia que el 2011. També es manté en els mateixos nivells que el 2011 la percepció de si «l’entitat em té en compte», que assoleix el 66,37 % entre satisfets i molt satisfets.

L’únic indicador que des del punt de vista global de tots

els treballadors experimenta un descens en els nivells de satisfacció és el de l’apreciació que s’ofereixen oportunitats de millora en el lloc de treball o de promoció dins l’entitat. En aquest aspecte, el 58,56 % dels treballadors es mos-tren satisfets i molt satisfets, mentre que l’any passat va ser el 61,90 %.

A banda de les preguntes tancades, l’enquesta permet a cada treballador expressar de manera oberta aspectes positius o negatius. En total, s’han recollit comentaris de 81 persones. D’aquests, junta-ment amb l’anàlisi concreta de cada indicador per centres, en sorgiran programes de millora específics.

L’enquesta, que és anònima, s’ha fet sobre un cens de 461 treballadors i treballadores de la Fundació Claror i dels cinc centres esportius gestionats. S’han obtingut 360 respostes, de les quals s’han considerat útils 347, cosa que representa el 75,27 % del cens.

32-47_Fundacio.indd 43 10/01/2013 13:43:12

44 CAN CArALLeU44 reLACIoNS I CoMProMÍS SoCIAL

BreUS

ciutadà que barreja les labors tradicionals, l’intercanvi gene-racional i la solidaritat.

I és que un cop confecci-onada la bufanda, es cedeix als Amics de la Gent Gran proporcionant el nom, l’edat i el temps dedicat a fer-la. Aquesta informació s’anota en l’etiqueta de la bufanda, que també porta un preu simbòlic, de manera que tot el que es guanya de la venda de bufandes són recursos per als projectes socials d’aquesta entitat gracienca.

FA SET ANYS qUE CLAROR PROPORCIONA ELS LOTS DE NADAL

Bufandes i lots per als Amics de la Gent GranAquest Nadal la Fundació Claror també s’ha implicat en la difusió del projecte «La bufanda de la iaia»

La implicació de la Fundació Claror fins al moment ha estat de difusió del projecte, com també de suport en l’organit-zació de dos tallers els mesos de novembre i desembre. Per raons d’espai no es van poder fer als centres espor-tius, sinó que es van oferir a l’Espai Social i comunitari de la Sagrada Família.

Els tallers van tenir molt bona acollida i hi van participar alguns abonats dels centres esportius municipals Claror i Sagrada Família.

El 15 de desembre, els Amics de la Gent Gran van cele-brar el 25è Gran Dinar de Nadal amb prop de sis-centes persones grans, voluntàries i col·laboradores de l’entitat. L’acció s’emmarca en la cam-panya «Un Nadal en compa-nyia dóna vida», que pretén fer front a la situació de soledat no volguda i aïllament social que pateixen molts avis.

Per a l’ocasió, la Fundació Claror va fer-se càrrec dels lots de Nadal que, en finalitzar l’àpat, es van lliurar a tots els avis i àvies. En total van ser 375 lots amb productes nadalencs com ara torró i polvorons i 52 amb productes d’higiene personal per als avis que viuen en residències.

Aquest 2012 és el setè any que la Fundació Claror proporciona el lot de Nadal als Amics de la Gent Gran. Aquesta iniciativa, a més, pren una importància especial per-què en el muntatge dels lots col·laboren de manera solidà-ria treballadors i treballadores dels centres.

lA BUfANDA De lA IAIAUn altre dels projectes dels Amics de la Gent Gran amb què la Fundació Claror s’ha im-plicat és el de «La bufanda de la iaia». Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu animar a tothom a teixir bufandes i cedir-les als Amics de la Gent Gran. El moviment bufanding vol significar un nou moviment

Donació de 1.800 euros per al Casal dels Infants

Aquest Nadal els centres es-portius han engegat una cam-panya de matrícula solidària a 10 euros en favor de projectes socials. Així, tots els nous abonats han pogut contribuir en una causa solidària alhora que s’han beneficiat d’un des-compte en la inscripció.

En el cas dels quatre centres situats a Barcelona, la recap-tació ha estat de 1.800 euros, que es destinaran al projecte «Vincles» del Casal dels Infants. Aquest projecte dóna suport a moltes mares i als seus nadons de zero a tres anys que viuen en situacions de pobresa i vulnerabilitat al nostre país. L’objectiu és trencar el cercle de la pobresa des de la convic-ció que qualsevol infant o jove en situació de dificultat, per dura que sigui la seva realitat, pot tirar endavant, si rep el suport que necessita.

Al Casal dels Infants vehicu-len aquest suport mitjançant l’educació, el reforç a l’escola, els espais de suport, la forma-ció..., perquè els nens, nenes i joves superin la seva condició de partida i tirin endavant.

El Casal dels Infants fa trenta anys que treballa en aquest sentit. La seva acció se centra al Raval de Barcelona, a la Mina, a Sant Adrià del Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, a Badalona, a Salt i als barris perifèrics de Tànger.

L’Esportiu de Llinars amb La Marató de TV3L’Esportiu de Llinars ha dut a terme un seguit d’iniciatives en favor de La Marató de TV3, que enguany s’ha dedicat a la lluita contra en càncer i ja ha aconseguit més de deu milions d’euros. D’una banda, el centre va oferir sessions d’entrenament gratuïtes per a la preparació de la cursa so-lidària que l’Ajuntament de Llinars del Vallès va organitzar el 16 de desembre. El centre també va engegar una campanya de matrícula solidària a 10 euros en favor de la Marató. En total, els diners recaptats, tant per part dels abonats com amb la inscripció dels nou abonats, han estat de 280 euros.

32-47_Fundacio.indd 44 10/01/2013 13:43:16

45CAN CArALLeU 45reLACIoNS I CoMProMÍS SoCIAL

recollida d’aliments que es fa per Nadal el mes de febrer les existències ja estan gairebé exhaurides.

Els aliments que es recolli-ran han de ser envasats i amb una caducitat a llarg termini. Pot ser menjar cuinat envasat (mongetes, llegums...) o cru

EN EL MARC DEL PLA COMUNITARI DEL BARRI

Recollida d’aliments per al barri Sagrada FamíliaDe l’11 al 16 de febrer, els CEM Claror i Sagrada Família recolliran aliments que es destinaran a famílies del barri

(arròs, llegums...)com també oli, llet, potets infantils i fruita en almívar.

L’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família serà l’entitat receptora dels aliments, que es distribuiran des de l’associació i des de les parròquies del barri.

Sota el lema «El febrer també es menja», els centres espor-tius Claror i Sagrada Família recolliran aliments, de l’11 al 16 de febrer, per a les famílies més necessitades del barri.

La iniciativa s’ha impul-sat des de la Comissió de Sostenibilitat i voluntariat del Pla de desenvolupament co-munitari del barri de la Sagrada Família i neix d’una proposta de diverses entitats, entre elles l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família, el CAP Roger de Flor, el CAP Sagrada Família i els serveis socials. I és que aquests serveis estan vivint de primera mà com moltes famílies del barri pateixen situacions molt adverses, amb membres de la família a l’atur o ja sense subsidi. A aquest fet, se li suma que tot i l’èxit de la

BreUS

Traspàs de la Coral d’Adults a l’Escola MarillacEl 21 de desembre passat, la Fundació Claror i la Fundació Escola Vicenciana (FEV) van signar un conveni de col-laboració mitjançant el qual la Coral Claror entrarà a formar part de l’oferta d’activitats de l’Escola Marillac, un dels cen-tres escolars de la FEV, ubicat al barri de la Sagrada Família de Barcelona.

L’acord preveu el canvi de nom del grup coral i la gestió del pressupost. Per garantir el traspàs del grup i la seva viabi-litat abans no es treballin altres fonts de finançament externes, la Fundació Claror ha previst en el conveni un programa de mecenatge per a dues tem-porades, fins al juny del 2014. La contribució de la Fundació Claror serà del seixanta per cent del pressupost de la tem-porada 2010-2011, cosa que es tradueix en prop de sis mil euros per temporada.

Del 4 al 10 de febrer, semana temàtica per a la prevenció del càncerDel 4 al 10 de febrer els centres esportius viuran una nova edició de la setmana temàtica, en aquesta ocasió centrada en la prevenció del càncer.

L’objectiu és donar consells amb relació a la prevenció, atès que l’activitat física i l’alimentació són dos dels elements que tenen molta incidència en la malaltia. Per exemple, en el cas del càncer de colon s’ha demostrat que està estretament lligat a hàbits de vida sedentaris i a la mala alimentació, i el càncer de pell a una deficient protecció solar quan fem activitats a l’aire lliure.

La setmana temàtica comptarà amb la col·laboració de l’Associació Espanyola contra el Càncer, una entitat que integra pacients, fami-liars, persones voluntàries i professionals que treballen per prevenir, sensibilitzar, fer acom-panyaments i finançar projectes d’investigació oncològica que permetin un millor diagnòstic i tractament del càncer.

El projecte Rutes de salut rep el premi PAASEl projecte ‘Caminant fem salut: Rutes de salut pel barri Sagrada Família’ ha rebut el premi PAAS a l’àmbit sani-tari que otorga l’Agència de Salut Pública de Catalunya. El projecte va nèixer en el marc de la taula de salut del pla comunitari del barri de la Sagrada Família, on participa de manera activa la Fundació Claror i els dos centres espor-tius del barri.

32-47_Fundacio.indd 45 10/01/2013 13:43:17

46 CAN CArALLeU46 reLACIoNS I CoMProMÍS SoCIAL

S’inicia la recollida selectiva als centres

eficients i, si és possible, pro-duint energia en el mateix edifici. Altres línies d’acció tenen a veure amb l’aprofita-ment dels recursos naturals, la priorització d’energies netes i renovables i l’assessorament de la ciutadania —en el nostre cas, els usuaris dels centres— per fer un ús responsable dels recursos.

El segon compromís en què centrarem l’acció és el de «Bon govern i responsabilitat social». Aquest punt desplega deu línies d’accions més, entre les quals destaquen l’excel·-lent gestió dels recursos eco-nòmics, humans, materials i naturals; l’increment de la transparència, de la coordi-nació interna i de l’eficiència organitzativa; la promoció del desenvolupament personal i professional dels treballadors; l’avaluació de l’impacte social i ambiental de l’activitat o la incorporació de criteris de

COMPROMíS CIUTADÀ PER A LA SOSTENIBILITAT

Signem el compromísde l’Agenda 21 L’Ajuntament de Barcelona ha reeditat els compromisos de l’Agenda 21 per a la pròxima dècada 2012-2022

sostenibilitat i processos de millora contínua en l’activitat.

10 X 10A banda dels dos compromi-sos esmentats, el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat 2012-2022 recull vuit com-promisos més, els quals des-pleguen cadascun deu línies d’acció. Aquests compromisos són: «Biodiversitat, del verd urbà a la renaturalització de la ciutat; «Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure-hi»; «Qualitat ambi-ental i salut»; «Ús racional dels recursos: de la societat de con-sum al consum responsable»; «Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la societat cohesionada»; «Progrés i de-senvolupament: de la preocu-pació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti»; «Educació i acció ciutadana», i finalment «Resiliència i respon-sabilitat planetària».

La Fundació Claror ha refer-mat el seu compromís amb la sostenibilitat signant el nou Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat 2012-2022, un document que defineix els principis, els objectius i les línies d’acció per avançar cap a una ciutat millor.

Un dels valors del document és que ha estat elaborat amb la participació de molts agents de la ciutat. D’una banda, tots els signants de l’Agenda 21 i del primer compromís 2002-2012 han pogut dir-hi la seva en processos participatius en línia i, en especial, a la Convenció de Signants celebrada el 20 d’octubre. Però, a més, també s’han recollit les aportacions de diversos grups de treball creats específicament en el marc del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, com també les reflexions del cicle de conferències i ter-túlies Transicions cap a una Barcelona més Sostenible.

el NOsTRe COMPROMísLa participació de la Fundació Claror se centra prioritària-ment en dos dels deu punts del Compromís. El primer, en el compromís per fer una «Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero». Les línies d’acció que es despleguen d’aquest punt passen per la rehabilitació energètica dels centres esportius, millorant les instal·lacions tèrmiques, la il·luminació, usant equips

BreUS

Creació dels Grups d’Iniciatives SosteniblesCadascun dels cinc centres esportius ha creat un grup de treball anomenat Grup d’Iniciatives Sostenibles (GIS), format per treballadors de diversos àmbits dels centres perquè puguin promoure i impulsar iniciatives de caire mediambiental. Els cinc GIS estaran coordinats per l’àmbit de Relacions i Compromís Social de la Fundació Claror, que, de manera transversal i amb el suport de la Direcció de Desenvolupament i Projectes, té com una de les línies de treball el camí cap a centres que siguin sostenibles i eco-eficients.

Aquest 2013 s’implantarà la recollida selectiva de deixalles als centres esportius. Es farà de manera gradual creant nous circuits de neteja i aprovisio-nant els diferents espais de les papereres necessàries segons els tipus d’activitat que s’hi desenvolupi.

El projecte no parteix de zero, ja que algun dels centres ja separen alguns residus com el paper o el cartró. Altres tenen contractat un servei de recollida de deixalles. Amb tot, el nou projecte pretén estandarditzar la manera com es tracten els residus en tots cinc centres, alhora que es passa a fer la separació des que s’origina la brossa.

Acte de signatura del Compromís, l’11 de desembre de 2012.

32-47_Fundacio.indd 46 10/01/2013 13:43:21

47CAN CArALLeU 47FUNDACIÓ CLAror

32-47_Fundacio.indd 47 10/01/2013 13:43:29

48

Nou conveni amb Productos De PeluqueriaSi presentes el Carnet Claror Club en la nova botiga de Productos De Peluquería, si-tuada al número 415 del carrer de Rosselló, tindràs un 5 % de descompte en els aparells elèc-trics i un 10 % en tots els altres productes. Hi trobaràs les millors marques de perruqueria i estètica. Són professionals del sector amb una àmplia trajectòria. A més, a Productos De Peluquería t’assessoren perquè triïs el que més convé als teus cabells.

També pots visitar la seva botiga en línia, que trobaràs a l’adreça www.productospeluqueria.com, i triar entre més de tres mil referències de productes.

PER ALS ABONATS ALS CENTRES GESTIONATS PER LA FUNDACIÓ CLAROR

Ja pots gaudir del nou carnet del Claror Club del 2013!Amb aquest carnet tens accés a més de 50 convenis comercials que et reportaran descomptes en museus, teatres, comerços i lleure

10% de descompte a la Catedral de Tarragona

les nostres ganes d’oferir-te el millor servei, tindràs accés a més d’una cinquantena d’avan-tatges comercials, de lleure, de cultura i de salut.

Amb el Claror Club et bene-ficiaràs dels màxims descomp-tes en avantatges culturals i de

especial a un ampli ventall de restaurants, comerços, boti-gues i centres de salut.

Per gaudir de tots els avan-tatges només et caldrà portar el carnet del Claror Club vi-gent i presentar-lo, juntament amb el DNI, a les entitats i empreses que tenen un con-veni de col·laboració amb la Fundació Claror.

Pots consultar tots els avan-tatges del Claror Club a la guia de descomptes que trobaràs a les pàgines 49 i 50 d’aquesta revista. Si vols consultar la informació completa de cada avantatge visita l’apartat del Claror Club del web del teu centre. I si tens smartphone hi podràs accedir amb el mòbil.

lleure, els millors teatres, els museus més interessants, els parcs temàtics més coneguts de Catalunya. Amb el carnet del Claror Club tindràs la cul-tura i la diversió més a prop!

També obtindràs descomp-tes importants i una atenció

El carnet 2013 del Claror Club ja està disponible i com a nove-tat d’aquest any està fet de pvc biodegradable. Si ets abonat a un dels centres gestionats per la Fundació Claror, com has vist, tens el carnet encartat amb aquesta mateixa revista. Hauran de recollir-lo a la re-cepció del centre les persones que vulguin un carnet per a un segon abonat de la llar i també els abonats de l’Esportiu de Llinars del Vallès.

AVANTATGESRecorda que gràcies a aquest carnet obtindràs, de manera gratuïta, més avantatges que mai. Amb la força que ens dóna ser més de 30.000 persones i

Els socis del Claror Club, a partir del 2013, ja poden gaudir d’un 10 % de descompte en l’entrada a la catedral basílica de Tarragona. L’acord amb el Claror Club també inclou la visita al claustre, el tresor i el museu diocesà. A més, els visitants també podran gaudir de l’autoguia de la visita de manera totalment gratuïta.

La catedral basílica de Tarragona és la seu catedralícia de l’arquebisbat de Tarragona. És a la part més alta de Tarragona, al centre de la ciutat medieval. Concebuda i iniciada en estil romànic a l’últim quart del segle XII, es va finalitzar al segle XIV, quan l’estil gòtic ja predominava.

48-50_ClarorClub.indd 48 10/01/2013 10:09:08

Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror ClubConsulta la informació completa dels descomptes a www.fundacioclaror.cat/fundacioclaror/clarorclub

50% Caixa Forum Descompte activitats www.lacaixa.es

2x1 Museu de cera 2x1 en l’entrada www.museudecerabcn.com

50% Cosmocaixa

Descompte en l’entrada i en exposicions www.lacaixa.es

20% Museu egipci

Descompte en l’entrada i en exposicions www.museuegipci.com

MUSEUS

50% Museu etnològic Descompte en l’entrada www.museuetnologic.bcn.es

20%2x1

Fundació Joan Miró Descompteentrada general i exposicions temporals www.fundaciómiro-bcn.org

6€ MIBA

Descompte entrada adults www.mibamuseum.cat

2x1 Museu d’història

de Catalunya Descompte en l’entrada www.mhcat.es

20% MACBA

Descompte en l’entrada i en exposicions www.macba.es

2x1 MNAC

2x1 en l’entrada www.mnac.es

20% Museu de la xocolata Descompte en l’entrada www.pastisseria.cat

2x1 Museu olímpic

i de l’esport 2x1 en l’entrada www.museuolimpicbcn.cat

ESPECTACLES

20% Almeria teatre Descompte entrada www.almeriateatre.com

10% L’Auditòri Descompte concerts OBC www.audotori.cat

15% Concerts a Barcelona

Descompte concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 www.concertsabarcelona.com

25% La Seca Espai Brossa Descompte entrades taquilla www.laseca.cat

10% Porta 4 Descompte entrada www.porta4.cat

25% TGB Descompte entrades taquilla www.teatregaudibarcelona.com

10€ Guasch teatre Descompte entrades taquilla www.teatregaudibarcelona.com

25%7€

SAT teatre Descompte entrades en la compra directe a taquilla www.bcn.cat/santandreuteatre

25% Versus teatre Descompte entrades taquilla www.versusteatre.com

20%40%

Promentrada Consultar descomptes a empreses.promentrada.com (usuari: claror / Contransenya: claror01) Reserves: 93 317 75 99

15% Viu el teatre Descompte entrades taquilla www.teatregaudibarcelona.com

CENTRES LLEURE

2x12€

Aquadiver 2x1 fins el 19/6 i descompte de 2€ del 20/6 al 31/8 www.aquadiver.com

50%20%

Golf Montjuïc Descompte en green fees (només diumenges) www.golfmontjuïc.com

10% Illa Fantasia Descompte entrada www.illafantasia.com

10% La selva de l’aventura Descompte entrada www.selvaventura.com

Regal Marineland Obsequi en l’activitat Dolphin Encounter i en festes d’aniversari www.marineland.es

12€ Teatre del Raval Descompte entrades taquilla www.teatredelraval.com

7-8€25%

Teatre Tantarantana Descomptes entrades www.tantarantana.com

GUIACLAROR CLUB

48-50_ClarorClub.indd 49 10/01/2013 10:09:11

10% Vitalia

Cura i prevenció gent gran www.vitalia.com.es

20%50%

Cedipte 50% 1a visita i 20% en les següents www.cedipte-psicologia.com

30%40%

Òptica Univers Revisió anual gratuïta 40% graduades i 30% de sol www.universdelavisio.com

20%40%

Òptica Boira 40% muntura i vidres 20% audífons i ulleres de sol www.opticaboira.com

VACANCES

10% Cala Montjoi

Descomptes en serveis www.montjoi.com

5% Viatges

Destino Mundo Descompte en serveis www.viatgesdestinomundo.com

2x1 Skating Club 2x1 entrades www.skatingclub.cat

10% Vallnord Descompte forfait 1 dia www.vallnord.com

2x12€

Waterworld 2x1 fins 19/6 i descompte 2€ del 20/6 al31/8 www.waterworld.es

SALUT

Relació de centres que fan descomptes presentant el carnet Claror ClubConsulta la informació completa dels descomptes a www.fundacioclaror.cat/fundacioclaror/clarorclub

45% Artiver Optics www.artiveroptics.com

20% Instituts

Odontològics www.ioa.es

6%300€

King’s College 6% campaments anglès i cursos estranger. 300€ descompte en any acadèmic Tel. 93 454 51 66

5% Chaplin’s Descomptes en serveis www.chaplins.com

10% Catedral Tarragona

10% descompte en l’entrada Audioguia gratuïta www.catedraldetarragona.com

5%10%

Productos Peluquería 10% en productes i 5% en aparells elèctrics www.productospeluqueria.com

10% La Roca Village

10% descompte www.larocavillage.com

30% Gymboree

30% matrícula Tel. 93 252 08 92

20% La Colla Pessigolla

Llar d’infants Tel. 620 62 97 81

5% Auto Equip

Revisió bàsica i canvi oli gratuït i 5% pneumàtics www.autoequip.com

15% Natupark Descompte entrada www.natupark.com

10% Educa planeta Descompte entrada www.grupeduca.org

15% Pitch&Putt Badalona

Descompte green fees laborables www.pitchandputt-badalona.com

DIVERSOS

20€ Avancar

Bonus de 20 euros www.avancar.es

DESCOMPTESA TEATRES,

MUSEUS,PARCS TEMÀTICS

I A COMERÇOS

GUIACLAROR CLUB

10% Galatea

Perruqueries Descompte en qualsevol servei www.perruqueriesgalatea.com

48-50_ClarorClub.indd 50 10/01/2013 10:09:17

Cobertes.indd 3 09/01/2013 11:51:24

Cobertes.indd 4 09/01/2013 11:51:29