Cobertes.p65 20/11/2008, 12:541

Cobertes.p65 20/11/2008, 12:542

SUMARI 3

Revista ClarorNúm. 63, IV èpocaHivern 2008

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.

OPINIÓ

4. Articles d'Imma Palma, Josep Espart,Maria del Mar Arnús i Gabriel Domingo

6. Entrevista curta: Albert González, directorde Serveis i Consum de Barcelona

Contrapunt: article de Luis Suárez

ENTREVISTA

9. Anna Tarrés, entrenadora de la seleccióespanyola de natació sincronitzada

EN FORMA

12. El treball funcional a la sala

17. Experiències: Mercè Bel, tot un referentper als Màsters de Natació

18. En forma: Miscel·lània de temes

22. Natura: Surfejar a la neu

23. L'escapada

SALUT

24. Salut: Caigudes i gent gran

26. Dietètica: Celiaquia

28. Mens Sana: L'actitud positiva millora lasalut. Entrevista a Eva Juan, psicooncòloga

REPORTATGE

30. Immigració i esport

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

35. Fundació Claror

37. Instal·lacions esportives

45. Esdeveniments esportius i seccions

48. Programa d'activitats culturals

50. Solidaritat

CLAROR CLUB

51. Activitats de lleure per a l'hivern

54. Avantatges culturals

56. Guia d'empreses adherides

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

SNOWBOARD

CAIGUDES I GENT GRAN

ESPORT I IMMIGRACIÓ

24

22

Número 63. Quarta Època.Hivern 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

28

ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoSUPORT DE DISSENY: Albert Castro

L'A

CT

ITU

D P

OS

ITIV

A

30

PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Marta Serra Batiste, BernatAlonso Bitrian, Consol Martí Soto

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

LA

PO

RT

AD

A

01_Sumari.p65 21/11/2008, 14:593

CLAROR

OPINIÓ4

S'ha d'acabar la Sagrada Família?

CARA A CARA

Gaudí confia, com diu ellmateix, que «una altra ge-neració col·labori en el Tem-ple com repetidament esveu en la història de les ca-tedrals. L’obra de la Sagra-da Família va lentamentperquè l ’Amo d’aquestaObra no té pressa».

Són infinites les esglésies,les catedrals i els templesen què no solament se n’ha allargat la cons-trucció més de dos-cents o tres-cents anys,sinó que s’ha començat en un estil i s’ha aca-bat en un altre. És de tota evidència que ambaquestes construccions de tanta magnitud hade ser així.

Mirant-ho com a profà que sóc de la pro-fessió arquitectònica, el que s’ha fet fins ara,no solament la part externa, sinó l’interiorque està avançant, té per si mateix una es-pectacularitat que difícilment es pot ignorar.No tan sols per la magnitud, sinó també perla bellesa.

Crec que l’equip d’especialistes actual quetreballen al costat de Jordi Bonet està qua-lificat per continuar la construcció d’unaobra que és de tots els catalans i de tot elmón. És lògic, doncs, que jo opti per la con-tinuació de la Sagrada Família amb tot en-tusiasme i consideri totes les posicions encontra com a obsessives, obtuses, malèvo-les o interessades.

Vinyeta de Ferreres, publicada a "El Periódico", l'11/11/08LA VINYETA

IMMA PALMADra. en ciències

biològiques. Professorade la Universitat de

Barcelona

L'etiquetatgenutricional

L’etiquetatge nutricionaldels productes alimentarisés voluntari, excepte en elcas que l’etiqueta incloguimissatges sobre propietatsnutritives o saludables (baixen sal, sense sucre, ric encalci...). A partir de la infor-mació nutricional es pot iden-tificar el valor energètic i elcontingut en carbohidrats,proteïnes i greixos de l’ali-ment. En alguns casos, tam-bé s’hi especifica els tipusd’àcids grassos i la quantitatde colesterol, com tambéels midons o sucres i el seucontingut en sodi, fibra, vi-tamines o minerals.

Aquesta informació nutri-cional sempre s’ha d’ex-pressar per 100 g o 100 mlde producte, però també potestar indicada per porció deconsum.

La interpretació adequadarequereix també una lectu-ra dels ingredients utilitzatsen l’elaboració del produc-te. El primer ingredient dela llista és el que està enmajor quantitat i, conse-qüentment, l’últim ingredi-ent és el que està en menorgramatge, i és per això quesempre trobem en el dar-rers llocs els additius ali-mentaris.

En llegir l’etiquetatge, calfixar-se en els ingredients ien la qualitat dels greixos delproducte. Que un alimentcontingui greixos vegetalsno és garantia que no con-tingui greixos saturats (calevitar-los per prevenir elrisc cardiovascular). També,per salut, cal reduir el con-sum dels greixos hidroge-nats i de sodi. Per prevenirl’obesitat seleccionarem ali-ments amb un baix contin-gut en sucres i greixos satu-rats i donarem prioritat alsque aporten fibra.

LA COLUMNA

NO

M. DEL MARARNÚSCrítica d'art

JOSEPESPART

Llicenciat en dret

SÍÉs il·legal, innecessària, in-sostenible, immoral. Amb lacripta, els feligresos ja te-nen prou espai per celebrarla litúrgia, i pel que fa altemple expiatori ja n’hi hauns quants a Barcelona alsquals no hi va ningú. En lanostra societat cada vega-da més secularitzada i lai-ca està fora de lloc cons-

truir tipologies grandiloqüents i caduques. Elsúnics que necessiten aquestes dimensions sónels islàmics.

Resulta ridícul, pretensiós, prepotent, forade lloc, anhistòric i anacrònic continuar aques-ta obra d’Antoni Gaudí. Utilitzen diners d’unagent que no ha estat gens informada, que nosap que es tracta d’una obra que no és deGaudí. Allò es pot dir que és Gaudilàndia.

Els responsables de l’obra actual treballensense aplicar-hi les lleis bàsiques, sense caprespecte cap a l’obra autèntica de Gaudí, isense un projecte d’acabament definit, ambun plantejament estructural totalment contra-ri a l’establert per Antoni Gaudí, substituintels pilars de pedra per uns altres de formigóarmat farcits de tant de ferro que se’n podriencarbonatar les armadures, atès que aquestmetall augmenta de volum en sis vegades quans’oxida, cosa que està passant ja amb les tor-res de la façana falsa, on ja s’han produït des-preniments.

04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:244

5OPINIÓ

L'activitat física i la crisi

TRIBUNA GABRIEL DOMINGODirector general

de la Fundació Claror

D’una manera o una altra totsanem rebent, dia rere dia, delnostre entorn més proper,dades que pretenen dimensi-onar fins a quin punt la crisiactual està afectant les nostresempreses. Els que ens bellu-guem professionalment enl’àmbit directiu i empresarialestem especialment sensiblesi preguntem contínuament. Elresultat és una allau de per-centatges de disminució devendes i d’activitat, que s’ini-cià primer en l’àmbit financer,immobiliari i de la construc-ció però que progressivaments’està estenent als sectors in-dustrials i de serveis. És cer-tament descoratjador.

Els operadors del sectoresportiu, com tots, estemalertes i a l’aguait de comevoluciona la nostra activitati com ens afecta la recessió. Ide moment (insisteixo, demoment) podem dir que hi haalguna excepció. En concret,a la ciutat de Barcelona, elnombre de persones abona-des a algun dels 43 comple-

Victòria Trenchs33 anys

Sí. Si la marihuana s’uti-litza de forma controla-da i per tractar malaltsde càncer em semblaperfecte, ja que estàdemostrat que funcio-na. Ara, per a usos lú-dics, no em sembla bé.

J. Carles Soriano39 anys

Sí. Hi estic d'acordtotalment. Per què espoden fer servir altresfàrmacs i en canvi lamarihuana no? Que nofem servir la morfinaper calmar el dolor? I noés una droga també?

Alex Soler28 anys

Indiferent. M’agradariatenir una opinió forma-da d’aquest tema peròen desconec els detalls,per tant, no sabria posi-cionar-me en aquestdebat, tot i que no hoveig malament.

Et sembla bé l'ús terapèutic de la marihuana?

Per Cristian González

Alesandra Santi22 anys

Sí. Ho trobo una bonainiciativa perquè s’haverificat que la maria tésubstàncies que sónefectives per tractar pa-cients de malalties comel càncer, per exemple.

web: www.claror.cat

Inici: 20 d'octubre

Fi: 12 de novembre

Total respostes: 105

Sí: 57%

No: 15%

Indiferent: 18%

NS/NC: 10%

L'ENQUESTA

Internautes

No: 15%

Sí: 57%NS/NC:10%

Indif.:18%

xos esportius municipals haaugmentat un 3,7 % des delmes de gener fins a l’octubred’enguany. Sens dubte unadada indicativa que la crisiencara no ha provocat unefecte negatiu.

Ans al contrari. El mesd’octubre, en la darrera edi-ció del Congrés Internacionalde la IHRSA (associació inter-nacional del sector del fit-ness) vam poder compartir elneguit amb col·legues de paï-sos en els quals la desaccele-ració econòmica ja s’ha ma-nifestat abans que al nostre iens confirmaven que, en cer-

ta manera, la pràctica d’acti-vitat física no és percebuda,en moments de crisi, com unadespesa que cal estalviar sinócom un hàbit especialmentnecessari quan les coses noens acaben d’anar tan bé comvoldríem. Es constata que lapercepció personal de sentir-se en forma, d’evadir-se en lapràctica d’un esport, de rela-cionar-se amb altres amb l’ex-cusa de la pràctica esportiva,són cada cop més valor a l’al-ça en l’escala de prioritats enles societats benestants.

Ningú no gosa, però, sen-tir-se prou segur. Malgrat que

al nostre país el sector de lapràctica esportiva no s’haressentit mai en les crisis an-teriors (ni la del 1993) ni mal-grat saber que, en el cas par-ticular de les instal·lacionsmunicipals, les quotes d’abo-nament mensuals són real-ment assequibles (costen elmateix que el que es gasta unaparella un vespre per anar asopar o al cinema).

Cal actuar empresarial-ment amb molta prudència.Tot apunta que el que va co-mençar com una crisi finan-cera i immobiliària pugui con-vertir-se en menor o majorgrau en una crisi de consum.Contra això, el nostre recurstorna a ser el mateix: procu-rar aportar el màxim valor iqualitat als serveis que espresten als usuaris perquè si,malauradament, han d’arri-bar a la situació d’haver detriar, deixin d’anar un vesprea sopar fora amb la parella icontinuïn fent salut i s’evadei-xin practicant esport als cen-tres esportius.

04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:245

CLAROR

OPINIÓ6

«No farem una normativa encontra de cap comunitat»

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

El sector del comerç està

notant molt la crisi?

És cert que hem observat

un descens significatiu de con-

sum en productes com para-

ment de la llar o roba, però el

sector alimentari es manté

amb unes disminucions molt

discretes. La gent segueix

menjant tot i que es consumei-

xen productes més econò-

mics, com les marques blan-

ques. Diguem que la gent no

consumeix productes cars.

Quines actuacions està

fent l’Ajuntament per in-

centivar el consum?

Els municipis no tenen cap

competència en matèria de

comerç, tot i que l’Ajunta-

ment de Barcelona sempre

ha exercit una col·laboració

amb el sector. L’exemple més

clar és la campanya que por-

tem fent des de fa anys amb

el lema Barcelona, la millor

botiga del món. També acon-

sellem els comerciants per-

què facin una reflexió en

aquests temps de crisi per tal

que el seu negoci s’optimitzi

adaptant-se més a les neces-

sitats dels seus clients i mi-

llorant els serveis.

S’haurien d’incrementar

els horaris comercials?

En les enquestes que estem

fent als ciutadans de

Barcelona, hi hem observat

que el barceloní qualifica amb

una mitjana de 7,3 sobre 10

els horaris comercials que

ofereix la ciutat. Per tant, es

pot parlar d’un grau de satis-

facció alt. A més, el 35 % dels

enquestats aprovaria que

també es pogués obrir en diu-

menge, mentre que el 47% hi

està totalment en contra.

Han proliferat els comer-

ços regentats per estran-

gers. És cert que paguen

menys impostos?

Hi ha moltes llegendes ur-

banes sobre aquest tipus d’es-

tabliments. La veritat és que

fins al 2003, qualsevol nova

activitat econòmica tenia

unes bonificacions sobre l’im-

port de l’IAE durant els tres

primers anys. Però remarco

que aquestes bonificacions

eren sobre qualsevol negoci,

sense tenir en compte la naci-

onalitat del titular o de si el

titular feia menys d’un any que

tenia el negoci. Ara bé, això

va canviar el 2003. Ara ja no

hi ha aquestes bonificacions,

però insisteixo que aquestes

ajudes existien per a tothom.

Quines actuacions es fan

per limitar la concentració

d’aquests establiments?

És cert que hem fet actuaci-

ons a la zona de Trafalgar per

evitar que es concentressin

comerços d’una mateixa ac-

tivitat. En aquest cas es va

produir un excés d’establi-

ments dedicats a la venda de

tèxtil al major i per això vam

actuar. L’Ajuntament de

Barcelona mai no ha limitat

ni limitarà els comerços per

l’origen, raça o religió dels

seus propietaris. No farem

una normativa en contra de

cap comunitat.

Un altre fet que aixeca

suspicàcies: la comunitat

xinesa compra molts bars.

Sempre es deia que millor

que l’Imperi xinès seguís

adormit perquè quan des-

pertés ja ens podíem posar

a tremolar. Doncs bé, aquest

dia ha arribat. La Xina té

1.300 milions d’habitants i un

potencial econòmic enorme

que ara estem començant a

veure a Barcelona. A ciutats

com Londres, Nova York o

París ja fa anys que hi han

posat els peus. Els xinesos

estan incrementant la seva

capacitat adquisitiva i cada

vegada més famílies compren

un negoci d’aquí amb el que

tenen estalviat. Només vull

recordar que als anys cin-

quanta molts immigrants

procedents de la resta de la

Península van venir aquí per

crear els seus negocis. Cal

evitar suspicàcies.

LUIS SUÁREZ,Programa Espècies

WWF/Adena

Mamífers envermell

El Centre de ConvencionsInternacional de Barcelonava acollir el vint-i-dosè Con-grés Mundial de la Natura-lesa entre el 5 i el 14 d'octu-bre. En aquest congrés, queva comptar amb la partici-pació dels millors científicsde tot el món, es va presen-tar l’actualització de la llistavermella de mamífers. Aquesta llista, que avaluael grau de desaparició de lesespècies segons les sevespoblacions i les seves ame-naces, alerta que un de cadaquatre mamífers corre ungran risc de desaparèixerdel planeta, i 76 ja ho hanfet des del 1500. Hi ha 188mamífers catalogats en lamàxima categoria d’amena-ça, en «perill crític d’extin-ció», i dues d’elles habitena Espanya: la foca monjo i ellinx ibèric.

Les causes d’aquest pro-cés són la pèrdua i la frag-mentació de l’hàbitat, la so-breexplotació de les espè-cies, la contaminació, la dis-seminació d’espècies inva-sores i el canvi climàtic.

Tots aquests fenòmensestan vinculats a l’acció del’home. És necessari uncanvi en les polítiques sec-torials actuals (transport,agricultura, energia, etc.)per acostar-nos a la prete-sa sostenibilitat.

A Espanya és necessari unmajor compromís per partde l’Administració, ja que lamajor part dels plans de re-cuperació d’espècies nohan estat aprovats per lesdiverses comunitats autò-nomes i el Ministeri deMedi Ambient no conside-ra la conservació de la bio-diversitat com una verita-ble prioritat en el seu pro-grama bàsic d’actuacions.

EL CONTRAPUNT

Albert González

Orduna és director de

Serveis de Comerç i

Consum de la

Gerència de Promoció

Econòmica de

l'Ajuntament de

Barcelona

04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:246

7OPINIÓ

04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:257

L’ENTREVISTA8

CLAROR

Fo

togr

afia

: P

ep H

erre

ro

08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:218

9L’ENTREVISTA

Després de les dues medalles de pla-

ta als Jocs Olímpics de Pequín 2008

(en equip i duet), ningú no dubta que

l’equip espanyol de natació sincro-

nitzada s’ha situat a un nivell molt

alt i és capaç de desbancar dels po-

dis els països que tradicionalment han

dominat la disciplina (Rússia, Estats

Units, Canadà, Xina...). I això no és

fruït d’una casualitat. El camí ha es-

tat llarg i molt treballat. Anna, què

ha fet falta per situar la sincronitza-

da espanyola a escala internacional?

Què ha fet falta? Doncs... un, determi-

nació; dos, ambició; tres, molta capaci-

tat de treball; quatre, saber el que volí-

em; cinc, confiar amb el que tenia al meu

abast per poder maximitzar els resul-

L’ANNA TARRÉS ÉS LA PRINCIPAL ARTÍFEX D’HAVER SITU-

AT LA SINCRONITZADA ESPANYOLA AL CAPDAVANT DE

L’ELIT MUNDIAL, UNA FITA QUE LI HA MERESCUT LA CREU

DE SANT JORDI I LA MEDALLA AL MÈRIT ESPORTIU. IN-

QUIETA, AMB CARÀCTER I ENERGIA, LA SEVA TRAJECTÒ-

RIA PERSONAL ÉS INDISSOCIABLE A L’EVOLUCIÓ DE LA

SINCRO A ESPANYA.

“Hem deixat deser les sirenetes”

ANNA TARRÉS, SELECCIONADORA DE NATACIÓ SINCRONITZADA

ESTER BENACH,periodistaesterb@claror.net

tats, innovar al màxim, ser capaç de tro-

bar allò que ens pot diferenciar de les

altres, un tret identitari. Jo penso que

també forma part d’un caràcter…

Ha calgut una Anna Tarrés?

Jo penso que sí, no? Jo o una Pepita de

los palotes, perquè el que crec que he

aportat és que sóc una persona amb

molta energia.

I amb fama de dura...

Sí. El que tinc és molt caràcter, i això

també es pot convertir en el fet de ser

dura i demanar molta disciplina. Però

sóc una persona molt positiva, que pen-

so que puc aprendre de tothom. També

sóc bastant resolutiva, vaig per feina, no

m’espanta absolutament res, tinc clars

els objectius i la capacitat de fer d’exca-

vadora perquè si em posen una roca al

davant, sempre penso que no passa res i

que ja trobarem el camí per travessar-

la. He tingut aquesta capacitat i això, jun-

tament amb tota la gent que em prece-

deix, com el César Villegas, la Maria José

Bilbao, l’Anna Romagosa... que, en un

moment donat, quan jo podia caure, han

estat al darrere ajudant, i també la pro-

pera generació (la Beth Fernández, la

Laura Amorós...) fa que tot allò pel qual

havies lluitat es vegi materialitzat en una

estructura important.

Has anomenat moltes persones i

totes són del Club Natació Kallipolis.

Què li deu la sincronitzada al Club?

Tot. Li deu el fet d’existir i el fet de ser

el que és. Encara ara les entrenadores i

08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:219

L’ENTREVISTA10

CLAROR

«Les primeres medalles, el

2000, tot i que no van

tenir ressò mediàtic sí que

el van tenir des del punt

de vista polític»

Una vida lligadaa la sincro

Anna Tarrés (Barcelona, 1967) és

la seleccionadora nacional de l’equip

de natació sincronitzada des del

1997 i la seva vida ha estat sempre

lligada a aquest esport. Va comen-

çar a competir en natació sincronit-

zada als onze anys: «vaig començar

fent natació de competició, però als

onze anys vaig provar la sincro i com

que era bona nedadora i a l’escola

fèiem molta gimnàstica, als pocs

mesos ja vaig començar a compe-

tir». De la seva etapa com a neda-

dora recorda haver-s’ho passat

molt bé: «vaig viure els darrers anys

de la sincronitzada totalment ama-

teur i, per tant, anàvem molt a di-

vertir-nos, a ballar». I, a més, els re-

sultats acompanyaven. El 1981, amb

catorze anys, va aconseguir la pri-

mera medalla d’or per equips en un

campionat d’Espanya. Des d’alesho-

res, fins al 1988, quan va deixar la

competició, va anar sumant podis

en campionats d’Espanya (sis ors i

una plata en equips, sis ors en duet i

tres plates en modalitat solo).

De la seva etapa com a nedado-

ra, destaca la participació en un

mundial l’any 1986 i, sobretot, el fet

d’haver estat una de les tres repre-

sentants espanyoles als Jocs Olím-

pics de Los Angeles 84, els primers

jocs en què competia aquesta disci-

plina: «la ciutat era molt gran i ens

miràvem les americanes com si fos-

sin extraterrestres. Va ser una gran

experiència», recorda l’Anna.

moltes nedadores de la selecció són del

Kallipolis. A més, per qualsevol cosa que

es necessita, sempre recorrem al club.

Li devem, sobretot, el fet que estiguem

treballant amb aquest nivell de qualitat,

responsabilitat i excel·lència. La genera-

ció actual estem retornant, en la mesura

que podem, tot allò que en el seu dia el

Kallipolis ens va donar de manera total-

ment voluntària.

Comentaves que un dels secrets de

l’èxit és que s’ha aconseguit crear

un estil. Com el definiries?

Innovador, arriscat, diferent…

L’Anna i la Gemma Mengual arribant a l’aeroport de Barcelona després d’aconse-

guir quatre ors al Campionat d’Europa d’Eindhoven, el mes de març de 2008

Tan arriscat que aposta per incor-

porar llums al banyador!

Sí! De la mateixa manera que quan tu

crees una coreografia utilitzes diferents

peces de música per explicar la histò-

ria... per què no fer que el banyador tam-

bé ajudi a explicar-la? Jo sempre dic el

mateix: hem de modernitzar l’esport a

mesura que evoluciona la societat, i la

societat demana espectacle, per tant,

intentem fer-lo. Finalment, a les Olimpí-

ades no ens el van deixar utilitzar, però

ho farem aquest desembre.

L’estil propi també es veu en la

forma de treballar.

Sí. D’una manera molt autodidacta

sempre he pensat que ens podíem bene-

ficiar de tot i de tothom. I des del 1992

hem estat convidant gent de fora que

ens aporti, perquè ens ensenyi la seva

experiència fins que hem creat aquest

estil propi.

L’Europeu de Hèlsinki, l’any 2000,

va ser el punt d’inflexió?

Sí, sens dubte. Aquelles primeres me-

dalles, tot i que no van tenir ressò medi-

àtic, sí que en van tenir des del punt de

vista polític. En el moment que comen-

ces a tenir medalles vol dir que tots els

plans que has presentat al Consell Ge-

neral d’Esports o al Comitè Olímpic es-

tan donant resultats, i això fa que les no-

ies rebin una quantitat de beca més im-

portant, la qual cosa les anima a seguir

treballant... És un peix que es mossega la

cua. També cal dir que l’any 2003 va

significar la gran evolució amb les me-

dalles mundials. A més, hi havia un grup

de gent que pensava que els resultats

podien ser fruit de la casualitat, sobre-

tot perquè es va fer a Barcelona… Tam-

bé l’any 2001, el cinquè lloc al Mundial

va sorprendre molts perquè no el tenien

gens previst.

Però arriben els Jocs del 2008 i

l’equip no defrauda...

El que ha passat és que, per sort o per

desgràcia, el calendari ha estat perfecte

i aquestes medalles (quatre ors del Cam-

pionat d’Europa i dues plates olímpiques)

ens arriben en un punt de maduresa per-

sonal important que fa que siguis molt

més conscient del que guanyes, del va-

lor que té i de com disfrutar-ho.

La sincro ha deixat de ser la ger-

mana pobra dels esports aquàtics?

Jo penso que fins fa cinc anys seguíem

sent l’últim esport a tenir en compte. De

totes maneres, seguim sent un esport de

dones i un esport minoritari. En un món

com l’esportiu, on la majoria de diri-

gents són homes, de vegades tinc la sen-

sació que som «L’Anna y sus mujeres», i

sembla que estem barallant-nos per un

tros de pa! No és fàcil com a dona, com

a mare de família… Quantes dones han

anat a Pequín de seleccionadores?

A què has renunciat?

Fo

togr

afia

: D

iari

Sp

ort

08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:2110

11L’ENTREVISTA

«El paper de la Gemma ha

estat brutal, però el que

s’ha fet amb la sincro és

una feina d’equip»

Una ciutat per viure-hi?Esplugues de Llobregat

Un lloc per anar de viatge?L’Amèrica Llatina

Un plat?Cargols

Un llibre per llegir?Qualsevol que m’entretingui

Una pel·lícula de cinema?Tomàquets verds fregits

Un mitjà per estar informat?Ràdio

Mar o muntanya?Totes dues

Un cantant o grup musical?No tinc preferències, però em de-canto per la música clàssica

Quin personatge històric li hauriaagradat conèixer?Algun descobridor del segle XV

Un personatge actual?Barak Obama

Un esportista que admiri?N’hi ha tants!

Què valora més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis presidenta del Go-vern o de l’ONU, quina primeradecisió prendries?Assabentar-me molt bé dels pro-blemes que cal resoldre

Dretes o esquerres?Centre

Què s’enduria a una illa deserta?La família

Un desig confessable?Ser feliç

Molt personal...

Crec que jo no he renunciat tant com

els que estan al meu voltant, perquè a mi

em compensa una cosa amb l’altra però,

per exemple, durant molts anys el meu

marit ha anat sol a tots els actes famili-

ars perquè jo sempre estava de compe-

tició. Costa, perquè estic molts caps de

setmana fora i els altres pateixen la meva

absència, però no em penedeixo de res.

Reconeixements com la Creu de

Sant Jordi (2008) o la Medalla de

plata del Reial Ordre del Mèrit Es-

portiu (2006) deuen compensar.

Per mi és un honor! Que el president

del país estigui dient que donen la meda-

lla per primera vegada a la persona més

jove... Que en un moment donat hi hagi

hagut gent que hagi pensat que jo em

mereixo un reconeixement així… és un

honor! Segurament perquè s’ha fet una

feina molt exhaustiva en un món molt

petit, hem fet brillar una pedra, hem

passat de ser les nenes que aixequen les

cames a ser les sirenetes, a ser les supe-

ratletes i la gran esperança espanyola en

uns Jocs Olímpics. I en tot aquest procés

han passat vint anys!

Vint anys, setze dels quals amb la

Gemma Mengual.

La Gemma ha donat a conèixer la plas-

ticitat d’un esport estètic amb la força

d’un esport físic. Ha estat capaç de con-

juntar-ho i de crear aquest personatge

tan captivador. És una estrella, una per-

sona amb un talent natural, superdotada

físicament per fer aquest esport i que,

sobretot, ha sabut evolucionar amb les

demandes de l’esport i del moment. El

seu paper ha estat brutal, és el gran es-

tendard, però el que s’ha fet amb la sin-

cro és una feina d’equip i totes les neda-

dores hi posen la mateixa dedicació i

saben quin és el seu rol.

I no us canseu d’entrenar tants

anys juntes?

Jo porto la part més creativa i comp-

tem amb preparadors específics per a

cada parcel·la: preparador físic, prepa-

rador d’acrobàcies, de flexibilitat... I

això, les noies, sobretot quan porten

tants anys entrenant, ho agraeixen molt i

se senten més motivades.

Algunes s’estan fent grans, entre

elles la Gemma... Hi ha bon relleu?

Sí. Hem volgut crear una estructura

des de la base que sigui suficientment

potent perquè això no sigui un bluf d’una

generació i que darrere d’aquesta es

perdi tot. Hi ha relleu. I és possible que

després del campionat de Roma el 2009

hi hagi un canvi generacional important,

però s’està fent molt bona feina i jo crec

que podrem aguantar la pressió d’inten-

tar estar a l’altura.

I hi ha Anna Tarrés per molts anys?

Jo espero que sí. En aquests moments

encara em diverteix molt estar pensant

tota l’estona quin tema crear, parlar amb

el músic, materialitzar les idees… Per a

mi, això ja no és una capacitat sinó una

necessitat, perquè si no m’avorreixo.

08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:2111

EN FORMA!12

CLAROR

12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3512

13EN FORMA!

En canvi, en les darreres dècades, i

en l’àmbit de la salut, s’han anat estenent

diferents pràctiques per a la recupera-

ció funcional o estructural del pacient

(el mètode Alexandre, l’antigimnàstica

de Thérèse Bertherat, el mètode Mézi-

ères, TEM...). Totes estan basades en

l’aplicació de tècniques neuromusculars

per a la correcció de la postura o la re-

cuperació funcional, sempre amb l’ob-

jectiu de compensar, equilibrar i opti-

mitzar el rendiment del pacient i facili-

tar-li d’aquesta manera l’activitat en la

seva vida quotidiana.

UN TREBALL DE CADA DIA

L’aplicació del treball funcional el tro-

bem en totes les accions quotidianes:

pujar o baixar una escala, córrer, cosir,

entrenar..., activitats que si les fem de

manera conscient configuren el nostre

EL TREBALL FUNCIONAL CONSIDERA L’INDIVIDU COM UN

TOT, I EN AIXÒ BASA ELS ENTRENAMENTS I ELS OBJEC-

TIUS. EL RESULTAT ÉS QUE ES MINIMITZEN LES DESCOM-

PENSACIONS ESTRUCTURALS, LES CARÈNCIES ENTRE ELS

GRUPS MUSCULARS I ES RETROBA L’EQUILIBRI I L’ESTABI-

LITAT DELS SISTEMES.

Quan una persona arriba a la sala de

condicionament físic i pregunta què vol

dir treballar de manera funcional, a la

majoria de tècnics ens sorgeix un dubte:

com explicar allò que, per naturalesa, és

una manera de fer i a la vegada d’entre-

nar. El treball funcional entén l’entrena-

ment com una manera de millorar les ca-

pacitats físiques que tots tenim i que, pel

bagatge diari, es van desfigurant o per-

dent. I ho fa incidint en aquells petits mo-

viments sense importància que anem re-

petint constantment durant tot el dia, en

les posiciones estàtiques mantingudes o

en els dolors articulars als quals no pa-

rem prou atenció i que porten el cos a

patir desequilibris i descompensacions.

Si qui fa la pregunta és una persona

que pretén un resultat esportiu, la res-

posta encara es complica més, ja que

cal transformar i adaptar vells concep-

tes. L’entrenament funcional concep l’in-

dividu com un tot i no com un conjunt de

segments o parts que es poden entrenar

per separat. I, això, que sembla simple i

lògic, quan parlem de rendiment no que-

da tan clar perquè, fins ara, s’ha tendit a

uns tipus d’entrenament més analític, en

què l’esportista ha millorat, de manera

sistemàtica, allò més important per a la

seva pràctica esportiva: enfortir un grup

muscular concret, augmentar el diàme-

tre del bíceps o millorar el salt, per

exemple.

Les pràctiques per a la

recuperació funcional

tenen per objectiu com-

pensar, equilibrar i opti-

mitzar el rendiment

ANDREU FALGUERA,tècnic del PoliesportiuSagrada Famíliaandreuf@safa.claror.net

Entrenar el coscom un tot

12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3513

EN FORMA!14

CLAROR

esquema corporal i ens determinen físi-

cament i emocionalment com a indivi-

dus davant les situacions quotidianes.

Però el desenvolupament normal de

la nostra vida fa que mantinguem perío-

des llargs de sedestació, que fem patir la

columna vertebral i les lumbars, en defi-

nitiva, que mantinguem actituds postu-

rals que comporten dolor d’esquena,

patologies musculars i desequilibris. El

pitjor de tot és que els arribem a interi-

oritzar de tal manera que la situació ens

sembla normal, cosa que fa augmentar

el risc de descompensació estructural i

de lesió musculoesquelètica. Som cons-

cients que hauríem de mantenir una ac-

titud tonicopostural adequada en totes

les situacions quotidianes, des de la ma-

nera de portar el carret d’anar a com-

prar fins a carregar un pes o adoptar

una posició correcta a l’hora de dormir

o treballar.

El treball funcional proposa una ma-

nera d’entrenar en la línia de «fer salut»:

mitjançant la presa de consciència del

moviment i usant les cadenes musculars

(cadenes cinètiques) es posa l’individu

en situacions de desequilibri constants i

proposa solucions –des del punt de vis-

ta tensional o corporal– a noves situaci-

ons amb la finalitat de buscar una trans-

ferència equilibradora en els moviments

propis de l’activitat diària o ajustar els

exercicis en el rendiment esportiu. I és

que l’entrenament amb una base funcio-

nal ens ha de preparar per millorar l’ac-

tivitat quotidiana, i també l’activitat es-

portiva. Amb una bona anàlisi dels en-

trenaments i tenint en compte el nostre

tarannà diari, les sessions no haurien

d’implicar els grups musculars que es

troben en una situació de debilitat i, en

canvi, haurien de compensar els dese-

quilibris en la tonicitat dels músculs.

COM SÓN ELS EXERCICIS

FUNCIONALS?

La pauta que defineix com a funcional un

moviment o exercici és que ha de ser

natural, és a dir, ha de respectar els rangs

de mobilitat de les articulacions, utilit-

zar càrregues que estiguin controlades

per la musculatura implicada en el gest i

que aquest gest sigui, sobretot, higiènic.

Ens cal una bona planificació de l’en-

trenament i posar atenció en la tria dels

materials i els exercicis més apropiats

per a cada objectiu, és a dir, elaborar un

Un moviment és funcio-

nal si és natural: respecta

els rangs de mobilitat,

usa càrregues controla-

des i el gest és higiènic

LA CITA

«Ho vulguem o no, hem de

carregar amb el nostre cos

durant tota una vida, i en tots

els casos representa l’eina de

treball (...). No oblidem que

tothom es relaciona amb

l’entorn a través del cos, el

necessitem per a la vida social,

familiar, sexual, laboral, etc. El

cos és una part fonamental de

la nostra relació amb la

societat i l’entorn, per tant, és

la nostra eina de treball i de

relació amb l’entorn.» Domingo

Sánchez, llicenciat en ciències de

l’activitat física i l’esport per la

Universitat Politècnica de Madrid i

especialista en entrenament

funcional

12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3514

15EN FORMA! 15EN FORMA!

nics coneguin les nostres necessitats i ens

puguin orientar cap al programa espor-

tiu més adient. També permet que ens

facin un seguiment de l’assistència, cosa

que facilita que ens vagin corregint i va-

riant el programa en funció dels resul-

tats i les sensacions que anem experi-

mentant, ja sigui de millora física o d’as-

pectes socials, de relació amb els tèc-

nics o amb la resta d’usuaris.

La figura de l’assessor ha de tenir un

perfil tècnic, és a dir, ha de ser una per-

sona amb coneixements de les activi-

tats i també d’anatomia i fisiologia i amb

capacitat de relació amb les persones.

S’ha de convertir en el nostre referent i

ha d’aconseguir que ens sentim moti-

vats per l’activitat i integrats en el grup.

Ha de desplaçar-se pels diferents es-

pais esportius per atendre els usuaris i

acompanyar-los i informar-los de les ac-

tivitats i els serveis, com també de les

normatives d’ús.

L’assessortècnic

EL SERVEI D’ATENCIÓ PERSONALITZADAPERMET FER-NOS UN VESTIT A MIDA

Actualment, més del 25 % de la pobla-

ció de la ciutat de Barcelona està inscri-

ta a un centre esportiu, ja sigui de caire

públic o privat. Això es tradueix en

418.000 persones de totes les edats i

condició social, de tots dos sexes, amb

una cultura, un bagatge esportiu i uns

objectius diferents.

Els centres esportius haurien de tre-

ballar amb un objectiu molt clar: moti-

var-nos a fer activitat física i a adquirir

hàbits de vida saludables. Per aconse-

guir-ho, i atès que cadascú té els seus

propis objectius i necessitats, cal que es

doni resposta a la diversitat de perso-

nes i, per tant, és impossible fer una oferta

única d’activitats i serveis.

Perquè en el centre esportiu trobem

l’activitat que ens engresca, que ens hi fa

tornar i que compleix els nostres objec-

tius, cal que els tècnics responguin a ca-

dascú de manera individualitzada, co-

neixent-ne les necessitats, la condició fí-

sica, els hàbits esportius, les possibles

lesions o patologies cròniques, els ob-

jectius i, sobretot, els gustos personals.

A més, la pràctica esportiva es pot com-

pletar amb serveis de salut com ara són

la nutrició, la fisioteràpia i altres que pre-

servin el benestar, com el descans i la

prevenció de malalties.

L’eina mitjançant la qual podem in-

tercanviar aquesta informació és l’asses-

sorament tècnic, que permet que els tèc-

procés d’entrenament global que sigui

curós amb els continguts de les micro-

progressions.

Si parlem en concret dels exercicis,

cal planificar-los per tal que integrin el

treball en tots el plans de moviment, res-

pectant el ritme d’execució, d’accelera-

ció conjunta, de desacceleració i d’esta-

bilització amb la finalitat de millorar l’ha-

bilitat en el moviment, la força en tot el

recorregut i l’eficiència en la resposta

neuromuscular.

Amb la inclusió d’aquests paràmetres,

aconseguirem millores qualitatives so-

bre el moviment (més eficiència, millor

coordinació intramuscular i intermuscu-

lar) i quantitatives en aspectes més es-

tructurals (més definició, més força, mi-

llora en la capacitat de resistència da-

vant d’un esforç continuat...). Ara bé, la

millora d’una característica no implica

de manera directa la millora de les al-

tres; és necessari planificar l’entrenament

i programar els objectius de manera

equilibrada.

SUCCESSIÓ D’INTERACCIONS

El treball funcional és un nou planteja-

ment que suscita interrogants: és possi-

ble entrenar un grup muscular de mane-

ra aïllada sense que hi hagi incidència en

els que es troben a prop?; és possible

hipertrofiar un múscul sense incidir en

els que faciliten la sinergia, el moviment

antagònic o els que actuen com a fixa-

dors?

Hem de tenir en compte que el movi-

ment humà no és un fet aïllat sinó una

successió d’interaccions entre la infor-

mació sensorial, els nivells d’excitacions

i d’inhibicions del sistema nerviós cen-

tral i l’acció muscular mateixa. De fet, el

nostre cervell interpreta el moviment

com un conjunt de factors i no com l’ac-

ció d’un sol múscul. Això fa que qualse-

vol acció humana i de moviment es faci

sempre per cadenes cinètiques.

És important, doncs, que a l’hora de

plantejar-nos un objectiu entenguem que

hem de treballar tota la musculatura que

intervé en aquella acció de manera que

sempre valorem les càrregues i el re-

queriment segons el múscul més dèbil,

que posem cura en els rangs de treball i

sobretot que incidim en una bona higie-

ne postural durant tot l’entrenament.

NÚRIA SABARTÉS,directora tècnicade Can Caralleunurias@ncc.claror.net

12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3515

EN FORMA!16

CLAROR

16-17_EnForma.p65 19/11/2008, 18:3616

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Mercè Bel té 64 anys i és la nedado-

ra més prolífica de la secció dels Màs-

ters de Natació de la Fundació Cla-

ror, amb 350 metalls acumulats al

llarg de la seva carrera. Actualment

treballa a l’Esportiu Claror com a

monitora de piscina, tot i que encara

continua competint amb uns resultats

excel·lents com a nedadora.

C.G.

La Mercè va començar a nedar amb

només onze anys al Club Esportiu Medi-

terrani. «El meu pare em va apuntar jun-

tament amb el meu germà, però els del

club no em volien a mi, estàvem en ple

franquisme i jo era una nena; al final el

meu pare els va dir: o els agafeu tots dos o

cap.» Ben aviat els entrenadors del seu

club es van fixar que la Mercè tenia apti-

tuds innates per nedar i de seguida la

van fer entrar en el món de les competi-

cions.

«Quan tenia disset anys vaig quedar

subcampiona dels 400 metres lliures i dels

100 metres papallona», explica la Mer-

cè, que encara es lamenta de no haver

pogut entrenar en una piscina coberta

Tot un referent per al’equip dels Màsters

MERCÈ BEL, NEDADORA DELS MÀSTERS DE NATACIÓ ACUMULA 350 MEDALLES

Mercè Bel compta amb una llarga

trajectòria en el món de la natació de

competició per a joves i veterans

Cofundadora dels Màsters de Natació

L’any 1988, la Roser Castillo i la Mercè Bel van decidir impulsar la creació d’una

secció de màsters de natació per a la Fundació Claror. Van reunir un equip de

cinc nedadores que ben aviat va a arrasar als diferents campionats en què es

presentava. «Teníem un equip amb pocs efectius, però totes cinc érem molt bones»,

rememora la Mercè, per a qui els Màsters han significat molt en tots els sentits.

«En l’àmbit esportiu he viscut bons moments amb els triomfs i també situacions

difícils, com quan el futur de l’equip va estar en perill durant un temps. Al final la

secció s’ha consolidat». Des del punt de vista personal és on se sent més satisfeta,

ja que «després de retirar-me als dinou anys en vaig estar més de vint sense nedar,

però quan ja tenia els meus cinc fills ben criats em vaig plantejar que l’etapa de

mare havia acabat i n’havia d’obrir una de nova fent altres coses. Aleshores vaig

rescatar la natació».

en aquells temps. «El Mediterrani tenia

una piscina descoberta i només podíem

entrenar durant els mesos d’estiu perquè

després ja no era possible i, és clar, les

nedadores d’altres clubs amb piscina co-

berta tenien avantatge.» Per aquells temps

només hi havia dos clubs amb piscina

coberta, el CN Barcelona i el CN

Sabadell, però segons la Mercè, «en

aquells temps estàvem més comprome-

ses amb el club i érem capaces de sacrifi-

car la nostra carrera esportiva, tot i que

sempre m’he preguntat on hauria arribat

si m’hagués pogut entrenar tot l’any en pis-

cina coberta».

L’HIVERN DEL 1962

Una de les fites més impressionants de

la Mercè Bel va ser guanyar la travessia

del Port de Barcelona que es fa cada any

per Nadal just el 1962, l’any que va ne-

var a la capital catalana. «Encara ho re-

cordo tot nevat, i quan vam arribar al port

pensava que no acabaríem nedant perquè

l’aigua estava literalment gelada, però l’en-

trenador em va dir: “Au! Posa’t el banyador

i a nedar!”», recorda la Mercè, i remarca

que «tenia unes ganes boges d’acabar i fins

i tot em vaig fer un petit tall per culpa del

gel». Aquell triomf va ser el més especta-

cular, tot i que ha nedat moltes vegades

la travessia del Port tant de jove com de

màster.

I és que per a la Mercè Bel nedar és

una necessitat que la fa sentir viva. «Sem-

pre em poso molt nerviosa a l’hora de par-

ticipar en uns campionats, sempre tinc la

sensació que alguna cosa pot sortir mala-

ment, com que se’m girin les ulleres o em

desqualifiquin», i admet que tants anys

de competició tenen un secret basat en

una premissa fonamental: «s’ha de tenir

molta constància però sobretot no s’ha de

perdre la il·lusió».

FE D’ERRATES

En l’Experiències de la revista número 62

es va dir que la Gemma Sevillano va tenir un

tumor cerebral, quan en realitat pateix una

malaltia vírica i fa un tractament mèdic per

prevenir possibles situacions de perill.

16-17_EnForma.p65 19/11/2008, 18:3617

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA18

CLAROR

FITNESS / WELLNESS

CONSELL PRÀCTIC

Consells previs percórrer una cursa

ACTIVITATS PER A JOVES

Guillem Montagut

Els dies previs a córrer una cursa hem

de tenir en compte alguns aspectes, més

encara si figura com a objectiu principal

de la temporada esportiva.

En primer lloc, l’entrenament s’ha de

programar perquè, el dia abans de la

cursa, ens permeti descansar o fer un

rodatge a molt baixa intensitat. Així, l’or-

ganisme no patirà un desgast important.

Les hores de son prèvies també són

un factor determinant per al bon èxit del

resultat esportiu. Suposant que la cursa

sigui al matí, que hem de dormir unes

vuit hores i que ens hem de llevar entre

tres i quatre hores abans de córrer, hau-

ríem d’anar a dormir unes dotze hores

abans de la cursa.

També és molt aconsellable que els dies

abans ens planifiquem la dieta per arri-

bar al moment de la cursa amb els dipò-

sits energètics al màxim i una bona hidra-

tació. En aquest sentit, són molt impor-

tants els àpats del dia anterior, i especial-

ment el sopar, que ha de ser lleuger i amb

un alt contingut d’hidrats de carboni. I, en

llevar-nos, l’esmorzar també ha de ser

molt lleuger i ric en sucres d’absorció len-

ta, els quals ens ajudaran a superar l’es-

forç en les fases més tardanes.

Finalment, just abans de començar a

córrer, cal fer un bon escalfament a molt

baixa intensitat i procurar-nos un estat

òptim d’hidratació, però sense prendre

una gran quantitat de líquid, ja que ens

podria ocasionar algun trastorn. Sem-

pre és millor pensar a beure abans de

tenir sensació de set.

El mètode Pilates

Lydia Valles

Joseph Pilates (Alemanya, 1880) va definir el seu mèto-

de com «la ciència i l’art del desenvolupament coordinat

de la ment, el cos i l’esperit a través de moviments natu-

rals sota l’estricte control de la voluntat». I això s’aconse-

gueix gràcies a una sèrie d’exercicis per millorar l’ali-

neació corporal, la respiració, la flexibilitat i el to mus-

cular. El mètode Pilates permet obtenir un cos harmò-

nic i conscient, capaç de treballar sense tensió, de ser

fort i elàstic respectant la salut postural.

Actualment hi ha dues maneres de practicar-lo: al

terra o amb màquina. El segon és recomanable si la

persona ja ha assimilat la base al terra. En tots dos

casos, els exercicis estan pensats per desenvolupar el

control i la consciència corporal, i la pelvis i la muscu-

latura abdominal sempre són el centre des d’on sor-

geix qualsevol moviment.

Viure emocionsamb la dansa

Laura Romero

Els beneficis físics de la dansa són

ben coneguts: treball cardiovascu-

lar, de tonificació, estiraments i fle-

xibilitat, control respiratori i postu-

ral. Però aquesta art escènica, que

uneix el cos amb la música per ex-

pressar sentiments i emocions amb

moviments, és més que una discipli-

na d’activitat física. Amb la dansa

millorem la memorització, el con-

trol de l’espai i el ritme, hi ha treball

en equip, col·laboració i complici-

tat amb els companys: un seguit de

valors que fan de la dansa una activi-

tat perfecta per als temps actuals.

Avui dia, hi ha un boom de pel·-

lícules i programes televisius dedi-

cats al ball que ens han ajudat a des-

mitificar que la dansa és només per

a alguns i ens han permès descobrir

diferents valors, com ara la perse-

verança, l’esforç, el sacrifici i, sobre-

tot, la diversió i la passió per ballar.

I és que tothom pot ballar sense

diferències d’edat, cultura o sexe;

hem de deixar de banda els estere-

otips. El més important, a banda de

millorar la tècnica o conèixer nous

estils, és passar-s’ho bé, molt bé.

18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4218

19EN FORMA!

Com es pot guanyarvolum muscular?

FITNESS / MUSCULACIÓ

Fernando Ruiz

Els exercicis que ens permeten guanyar

massa muscular (hipertròfia muscular)

estan indicats per a persones amb un ni-

vell d’experiència elevat. Abans, cal fer

un treball de càrrega de base que té efec-

tes molt positius sobre la musculatura i

que ens prepara per assolir objectius

més ambiciosos.

Els factors que cal treballar per gua-

nyar volum són tres: l’entrenament, l’ali-

mentació i el descans.

El primer, l’entrenament, hauria d’ori-

entar els elements tècnics cap a la hiper-

tròfia muscular i basar-se en exercicis

poliarticulars (pressió banca, domina-

des, pressió rere clatell, gatzoneta, pes

mort, entre altres) en detriment dels

monoarticulars, més d’aïllament. Pel que

fa al volum o la durada, no hauria de

superar els 45 minuts per múscul. La in-

tensitat sí que pot ser elevada, amb un

treball de càrrega progressiva tant en el

programa d’entrenament com en el

transcurs de les sessions. Per cada tipus

d’exercici, podríem fer entre 4 i 6 sèries

d’entre 6 i 12 repeticions cadascuna.

Per obtenir el major benefici, és ideal

que l’entrenador ens planifiqui el treball

del volum durant la temporada i que ho

faci mitjançant un o dos mesocicles, in-

closos en el seu punt màxim de rendi-

ment.

D’altra banda, com que estarem cen-

trats a treballar el volum, el temps per a

l’entrenament cardiovascular es reduirà

molt. Però seria bo dedicar, almenys,

dues sessions setmanals de 30 minuts a

fer bicicleta estàtica per mantenir una

bona salut de cor.

Pel que fa al segon factor, la dieta, ha

de ser hipercalòrica. Hem de fer uns cinc

àpats al dia amb una aportació majori-

tària de carbohidrats complexos (60-

70 %), una bona base proteica (20-25

%) i una aportació lipídica monosatura-

da i poliinsaturada (10-15 %).

Finalment, el descans és un tercer fac-

tor, sovint oblidat però molt important.

A la nit, hauríem de procurar dormir

entre vuit i nou hores per recuperar els

músculs dels successius entrenaments.

També hauríem de descansar de l’entre-

nament un parell de dies setmanals.

18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4219

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20

CLAROR

A L’AIGUA

Deixar-se endur pelmoviment de l’aigua

EL MATERIAL

Gabriela Attala i Laura Garcia

La pràctica d’esport és beneficiosa per

al nostre organisme, però també ho és

relaxar-se, una activitat que malaurada-

ment moltes persones no acostumen a

practicar.

Entenem per relaxació l’absència de

contracció muscular, cosa que dóna lloc

a un estat de tranquil·litat en el qual la

respiració i la consciència tenen un pa-

per important.

Un medi que l’afavoreix és l’aquàtic.

L’aigua temperada, el suport en un tera-

peuta coneixedor de la mecànica cor-

poral i de l’anatomia musculoesquelèti-

ca i el ritme suau de les ondulacions, ens

dirigeixen a un estat de relaxació, pau i

harmonia.

Treballant a l’aigua ens veiem afavo-

rits per l’absència de gravetat. L’aigua

acull la major part del pes del cos, de

manera que es relaxen els músculs i les

diferents articulacions i el moviment cor-

poral és més lliure i s’assembla més al

de les onades.

Obtindrem beneficis saludables en di-

ferents àmbits (emocional, psicològic,

físic...), com ara la disminució de la fre-

qüència cardíaca, del consum d’oxigen

i de la tensió muscular. També millora

la circulació sanguínia, la respiració es

normalitza, l’ansietat disminueix i mi-

llora el descans, amb la qual cosa

s’aconsegueix un major nivell de cons-

ciència corporal i un estat de satisfac-

ció amb un mateix.

Ara bé, perquè el resultat sigui efectiu,

hem de tenir en compte que el lloc sigui

tranquil, sense sorolls i amb poca llum;

que la temperatura de l’aigua sigui ade-

quada (32-34 ºC) i que la música sigui

relaxant.

Fer equilibrisamb el BOSU

Sergi Mateu

El BOSU és un aparell semiesfèric,

tou i elàstic que ens permet treba-

llar per les dues cares. L’una té la

semiesfera cap a dalt, estable i tova

al contacte, i l’altra té la semiesfera

a terra, més inestable però amb una

superfície de contacte més dura.

És una eina molt diferent de la res-

ta de materials emprats en l’entre-

nament dels músculs, en què l’esta-

bilitat del cos ha estat sempre una

de les característiques principals a

l’hora de desenvolupar els músculs

més superficials i «estètics».

En canvi, la característica princi-

pal del BOSU és la inestabilitat, cosa

que suposa una nova forma d’entre-

nar la força i l’equilibri millorant la

coordinació entre els diferents grups

musculars i treballant la propiore-

cepció, que és la capacitat que té el

cos per controlar i saber on estan

els diferents segments corporals en

tot moment.

Com que es tracta d’una superfí-

cie en moviment constant i que ens

obliga a reequilibrar-nos, activa els

músculs profunds i estabilitzadors,

que són difícils d’exercitar amb apa-

rells tradicionals, ja que estan en-

ganxats a l’esquelet i normalment no

els utilitzem. El treball amb el BOSU

ens permet reduir les lesions ocasi-

onades per una debilitat d’aquesta

musculatura.

18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4220

21EN FORMA!

18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4321

EN FORMA! NATURA22

CLAROR

ARA QUE S’ACOSTA LA NEU

I LES ESTACIONS D’ESQUÍ

OBREN LES PORTES PO-

DREM VEURE BAIXAR PER

LES PISTES ELS AFICIONATS

A UNA MODALITAT, JA ÀM-

PLIAMENT IMPLANTADA A

CATALUNYA, DE L’SNOWBO-

ARD O PLANXA DE NEU.

L’snowboard, surf a la neu, consisteix a

baixar per un pendent nevat amb un ma-

terial específic, inspirat en el surf i el mo-

nopatí, i que es basa en una planxa i una

bota especial que s’hi fixa.

Tot i que no és fàcil establir el primer

snowboard modern sembla que el va dis-

senyar Sherman Poppen per a la seva

filla, el 1965 als Estats Units, i que es va

acabar comercialitzant com a joguina

per a nens. Aquest invent consistia en

una planxa de monopatí sense rodes ni

sistema de fixació per als peus, i duia

una corda a la part davantera per ajudar

a mantenir l’equilibri. També en la ma-

teixa època, el surfista aficionat a l’esquí

Dimitrije Milovich va dissenyar una plan-

xa, coneguda per Winterstick, que tenia

la mida d’uns esquís però era molt més

ampla i permetia fer surf en neu pols.

A les dècades dels setanta i els vui-

tanta, l’snowboard va fer-se més popular

i els materials es van anar convertint en

l’equipament que es porta actualment.

El 1979 se’n va fer el primer campionat

del món a l’estació d’esquí de Pando, a

Michigan (EUA), i el 1985 es va reconèi-

xer com a esport oficial. El 1994 se’n

fundà la federació internacional (ISA)

amb l’objectiu de regular l’esport a es-

cala internacional i el 1998 va esdevenir

esport olímpic d’hivern a Nagano.

En els seus inicis, els amants dels

esports d’hivern es van avançar a les

noves tendències abans que les estacions

d’esquí, de manera que la convivència

entre els esquiadors i els nous practicants

de l’snowboard es va fer tensa. La manca

d’espais propis per a la pràctica de

l’snowboard i les diferències, tant

esportives com culturals, entre l’esquí

tradicional i les noves tendències van fer

que creixés una certa animadversió entre

tots dos fins al punt que algunes estacions

van prohibir l’entrada de snowboards a

les seves instal·lacions. El 1985 només

el 7 % de les estacions dels Estats Units

i d’Europa permetien la pràctica de

l’snowboard. A mesura que l’equipament

i les tècniques de descens milloraven,

l’snowboard es va anar acceptant i les

Surfejara la neu

SERGI ESTEBAN,àrea tècnica del CentreExcursionista de Catalunyaareatecnica@cec.cat

22-23_Natura.p65 19/11/2008, 19:3622

23 NATURA EN FORMA!

Un paisatgewagnerià propde l’Ebre

La vall de Cardó constitueix una ra-

conada realment sorprenent. Se si-

tua a l’esquerra de l’Ebre, al terme

de Benifallet, però a uns cinc-cents

metres d’alçària i envoltada de mun-

tanyes que arriben gairebé als mil

metres. Per accedir-hi, es puja per

una estreta carretera a partir del

poble de Rasquera que ens porta fins

a l’antic balneari de Cardó. Al quilò-

metre 9 de la carretera podem ini-

ciar la caminada, d’unes cinc hores.

El camí està marcat amb marques

blanques i grogues i puja fins al por-

tell de Cosp, passant arran de les

ermites de la Trinitat i de l’Àngel. En

aquest punt sortim de la vall i bai-

xem fins al refugi de la Font del Teix.

Prop del refugi hi ha la font i un vell

exemplar de teix.

Des d’aquí, el camí torna a pujar

fins al portell del Bou i el portell de

Cardó, on gaudirem d’una extensa

vista sobre la serra de Cardó, el pla

del Burgà i les muntanyes de Tivissa.

Quan el camí s’enfila fort, el paisat-

ge canvia sobtadament: esdevé sec

i aspre i no es triga a arribar al cim

de Xàquera o Creu de Santos.

Cal retornar fins prop del portell

de Cardó per agafar un corriol en

forta baixada a la nostra esquerra.

Si seguim paral·lels al barranc de la

Columna trobarem una pista que cal

deixar poc després per prendre un

corriol ben fressat que puja a la dre-

ta i que ens condueix al peu de l’er-

mita de Sant Simeó o de la Columna.

Poc després enllaçarem amb la pis-

ta que hem deixat abans i que coin-

cideix tot seguit amb la que baixa

del coll de Murteró fins al balneari.

L’ESCAPADA

Per: Francesc Beato

estacions d’esquí van començar a

construir diferents espais per a uns i

altres.

Actualment, la majoria d’estacions

tenen algun snowpark, amb salts, tanques

i half pipes, que és com mig tub en forma

de U fet amb neu on els practicants fan

salts a una banda i l’altra.

A Catalunya, ben a prop nostre, tant

la Molina com la Masella tenen parcs

El 1985 només el 7% de

les estacions d’esquí dels

Estats Units i d’Europa

permetien la pràctica

de l’snowboard

específics amb zones de baranes per fer

equilibris, pistes amb salts o remunta-

dors específics, i en totes les escoles d’es-

quí podrem trobar instructors per inici-

ar-nos en aquest esport.

ELS ESTILS MÉS COMUNS

Des que l’snowboard és un esport d’hi-

vern àmpliament establert ha desenvolu-

pat diferents estils, cadascun amb el seu

propi equipament i tècnica. Els estils més

comuns actualment són: forapista (free-

ride), estill lliure (freestyle), carreres i

snowboard de muntanya o de travessa.

El forapista és l’estil més accessible i

comú i consisteix a baixar qualsevol ter-

reny disponible amb possibilitat d’in-

cloure salts i trucs aeris.

En l’estil lliure s’utilitzen instal·lacions

fetes a propòsit per fer maniobres aèri-

es o per equilibris sobre barres, half pipe,

zones de salts artificials, etc.

En les carreres (freerace o freecarve)

l’objectiu és baixar al més ràpid possi-

ble, per això el material està especialit-

zat a afavorir els girs ràpids i la veloci-

tat. Les botes són rígides i les zones d’ús

són amb neu trepitjada, com a les pistes

d’esquí.

De tots els estils, el menys conegut és

potser l’snowboard de travessa o de mun-

tanya, en el qual els esportistes utilitzen

raquetes per pujar a cims i tot seguit

baixen per neu verge i sense tractar.

Sigui com sigui, aquest esport permet

gaudir d’una forma diferent les pistes d’es-

quí i la muntanya en general, es diu que és

més fàcil d’aprendre que l’esquí tradicio-

nal i de ben segur que aportarà grans dosis

de diversió per a petits i grans.

L’estil forapista és el més

comú i accessible i con-

sisteix en baixar qualse-

vol terreny disponible,

que pot incorporar salts

22-23_Natura.p65 19/11/2008, 19:3623

SALUT24

CLAROR

Les estadístiques diuen que aproxima-

dament una tercera part de les persones

de més de setanta anys pateixen una cai-

guda a l’any i que, en un 6 %, provoquen

algun tipus de fractura; les de fèmur són

de les més típiques.

Si investiguem una mica més, sabrem

que el gruix d’aquestes caigudes té lloc

dins de casa tot fent tasques quotidia-

nes. Per això, aplicant mesures senzilles

per fer la llar més segura i seguint una

sèrie de consells ens serà més fàcil pre-

venir-les.

Una de les primeres mesures que

podem adoptar té relació amb el fet de

mantenir l’espai lliure d’objectes que, en

determinats moments, poden esdevenir

obstacles. Per això, és cabdal disposar

LA MAJORIA DE CAIGUDES

EN LA GENT GRAN ES PRO-

DUEIXEN A CASA, QUAN

ENS RELAXEM I NO PAREM

PROU ATENCIÓ A PETITS DE-

TALLS QUE PODEN ESDEVE-

NIR PERILLOSOS. INCRE-

MENTAR LA SEGURETAT I

MILLORAR EL NOSTRE ESTAT

FÍSIC SÓN DUES DE LES MA-

NERES PER PREVENIR-LES.

els mobles de manera que el pas sigui

fàcil i mantenir el terra de les habitaci-

ons i de les escales lliures d’objectes i

sense desperfectes. Hem de treure del

pas tot allò que ens pugui fer caure com

els cables, les revistes, la roba, les saba-

tes o els mobles baixos com porta-re-

vistes, reposapeus o tauletes.

Pel que fa al terra, si usem catifes hem

d’assegurar-nos que hi estan ben engan-

xades, i per netejar-lo és millor no usar

substàncies lliscants com la cera. Evi-

dentment, també hem de tenir una cura

especial si vessem algun líquid i eixugar-

lo ràpidament per evitar relliscades.

Un indret de la casa que també esde-

vé una zona de risc és el bany. Les esto-

res antilliscants ens donaran seguretat

dins i fora de la banyera o de la dutxa.

També podem instal·lar suports per aju-

dar-nos a entrar i sortir de la dutxa i

també per aixecar-nos del vàter. Això sí,

hem de tenir sempre present que recol-

zar-nos massa en aquests elements tam-

bé ens pot fer caure.

Si es té alguna escala a casa, seria

convenient posar passamans a tots dos

costats i un interruptor del llum a dalt i a

Mantenir la casa ben

il·luminada pot prevenir

moltes caigudes; en cap

cas no hem de caminar

per casa a les fosques

Compteque caus!

OLGA AMADO,cap de l’àrea de salutde Can Caralleusalut@claror.net

24-25_Salut.p65 19/11/2008, 19:1324

25SALUT

Teràpies ambl’aigua

La hidroteràpia (teràpia física que usa

l’aplicació tòpica de l’aigua com a agent

curatiu) és un dels mètodes de prevenció

i tractament més antics de la humanitat.

L’aigua, per les seves propietats fisi-

coquímiques, aporta tal quantitat de

beneficis a l’organisme que, ens les dar-

reres dècades, aquesta teràpia s’ha re-

valorat. L’oferta al país és molt àmplia:

balnearis, centres de talassoteràpia, bal-

nearis urbans i, fins i tot, podem trobar

hidroteràpia en hotels i centres espor-

tius. La diferència entre ells recau en la

composició de l’aigua i la ubicació.

BALNEARI

La cura balneària utilitza aigües minero-

medicinals o termals. Segons la seva mi-

neralització, la tonicitat, la composició

química i l’origen, se n’obtindran uns

beneficis o uns altres. Així doncs, troba-

rem aigües sulfatades, clorurades, bicar-

bonatades, ferruginoses..., que ja sigui per

ingesta (cura hidropínica) o en forma de

bany serviran com a antiinflamatòries,

diürètiques, per a tractaments cutanis o

com a relaxants.

baix. I és que mantenir la casa ben il·-

luminada també pot prevenir moltes

caigudes. Per això, ens pot ser útil dei-

xar un llum de baix consum tota la nit

encès per si ens hem de llevar, il·luminar

bé el trajecte de l’habitació al lavabo i,

sobretot, tenir un llum ben a prop del

llit. Sigui com sigui, en cap cas no hem

de caminar per casa a les fosques.

Fins aquí ja tenim una casa més segu-

ra, sense obstacles i ben il·luminada.

Però també caldrà posar-hi de la nostra

part i eradicar determinats mals hàbits,

d’altra banda, força estesos. Per exem-

ple, hem d’evitar de totes totes usar tam-

borets inestables o cadires plegables per

enfilar-nos i accedir a racons difícils.

Reduirem molt la necessitat d’enfilar-nos

si col·loquem els estris que més fem ser-

vir als armaris que tenim més a l’abast.

També hem de controlar els nostres

animals de companyia, que solen posar-

se entre les cames o llençar-se al damunt

quan volen festes.

I, per si de cas patim un accident, ens

serà molt útil col·locar els números de

telèfon d’emergències ben a prop de tots

els aparells que tinguem a casa, escrits

amb lletra ben grossa.

ESTAR FORTS I ÀGILS

Totes aquestes mesures relacionades

amb el fet de millorar el confort de casa

poden ajudar-nos a prevenir caigudes

fatals. Però també és un factor impor-

tant estar ben forts i àgils. Per aconse-

guir-ho, apuntem cinc consells més: feu

exercici regularment per millorar la for-

ça, l’equilibri i la coordinació; reviseu la

medicació, perquè alguns medicaments

poden causar son o mareig (eviteu sem-

pre l’automedicació); reviseu la vista

regularment i la graduació de les ulleres;

porteu sabates que quedin ben subjec-

tades i vigileu que la sola sigui antillis-

cant, i, finalment, aixequeu-vos a poc a

poc després d’estar asseguts o estirats

molta estona

Els balnearis acostumen a ser una

construcció hotelera a prop d’una font

d’aigua termal o d’una font. L’estada és

d’uns quants dies i, generalment, per se-

guir un tractament hi ha una prescripció

mèdica.

CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

La talassoteràpia utilitza com a agents

terapèutics els elements marins: l’aigua

de mar, el clima marí (les radiacions so-

lars, la humitat, la pressió atmosfèrica,

etc.), la sorra i els fangs o algues de la

zona.

És imprescindible que el centre es tro-

bi a la vora del mar. En funció de la pro-

ximitat a un mar o oceà el percentatge

de salinització de l’aigua serà diferent,

com també les condicions climàtiques.

Aquest fet es traduirà en petites diferèn-

cies amb vista als beneficis sobre l’orga-

nisme i en la varietat de tractaments que

pugui oferir el centre.

Gràcies a la temperatura i la pressió

hidrostàtica de l’aigua, s’aconseguirà

que, per osmosi, els components de l’ai-

gua de mar penetrin en l’organisme.

Està indicat per a patologies reuma-

tològiques, traumatològiques i neurolò-

giques, com també per a afeccions cutà-

nies i respiratòries, entre altres.

BALNEARI O ‘SPA’ URBÀ

El balneari urbà utilitza aigua potable.

Es busca un efecte relaxant aprofitant la

temperatura de l’aigua, i no s’espera cap

benefici concret de la composició de l’ai-

gua ni de la situació del centre.

Tots els centres poden oferir una gran

diversitat de serveis o teràpies: banye-

res, piscines, raigs de pressió, dutxes,

algues, fangs o teràpies manuals.

DIFERÈNCIES ENTRE BALNEARI, CENTRE DETALASSOTERÀPIA I SPA URBÀ

ANNA YUGUERO,fisioterauta delPoliesportiu Marítimsalut@claror.net

A més de millorar el con-

fort i la seguretat de

casa, estar forts i àgils

també contribueix a pre-

venir accidents

24-25_Salut.p65 19/11/2008, 19:1325

CLAROR

26

de l’intestí prim, on es troben les vellosi-

tats intestinals que, davant de la presèn-

cia del gluten, pateixen una atròfia que

les limita i les incapacita per fer la seva

funció. Així doncs, s’ocasiona una absor-

ció inadequada dels nutrients, les vita-

mines i els minerals, i provoca, entre al-

tres símptomes i segons la superfície d’in-

testí afectada, diarrees, esteatorrees (di-

arrees amb presència de greixos), vò-

mits, aprimament, astènia (cansament)

o dolor abdominal i ossi.

ON TROBEM EL GLUTEN?

El gluten és una proteïna que forma part

dels cereals i està compost per gluteni-

na i gliadina. És aquesta última la que

causa la patologia i la trobem en el blat,

l’ordi, el sègol i la civada. En canvi, hi ha

fècules que no en contenen de forma na-

tural, com el blat de moro, l’arròs, la

soja, la tapioca, la quinoa, el mill, la mel-

CADA COP ES DETECTEN MÉS CASOS DE PERSONES QUE

PRESENTEN INTOLERÀNCIA AL GLUTEN I, EN ELS DARRERS

ANYS, EL CONJUNT DE LA SOCIETAT HA ANAT PRENENT

CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA D’ADAPTAR L’OFERTA

COMERCIAL I DE RESTAURACIÓ A AQUEST COL·LECTIU.

SALUT DIETÈTICA26

La celiaquia, coneguda també com into-

lerància al gluten, és una malaltia cròni-

ca que es caracteritza per una intoleràn-

cia permanent al gluten, que es tradueix

en unes lesions greus a l’intestí prim.

Es desconeixen les causes concretes

de per què afecta l’intestí, però tot apunta

que hi intervenen components genètics,

ambientals o immunològics.

L’intestí prim està dividit, segons la

funció que s’hi fa, en tres parts diferenci-

ades: la més proximal que és el duodè,

seguida del jejú i l’ili. És a les dues prime-

res porcions on principalment afecta la

malaltia. En concret, afecta la mucosa

Què és la celiaquia?

EMMA ESTEBA,dietista del PoliesportiuSagrada Famíliaemmaes@safa.claror.net

La celiaquia afecta l’intes-

tí prim i pot provocar

diarrees, vòmits, aprima-

ment, cansament o dolor

abdominal i ossi

26-27_Dietetica.p65 19/11/2008, 19:4026

27SALUT

Pastís de xocolata

Ingredients:

- 250 g de xocolata

- 250 g de sucre

- 125 g de mantega o margarina

- 6 ous

- 4 cullerades de farina d’arròs

Preparació:

1. Deixem fondre la xocolata, el sucre i

la mantega o margarina al bany maria

o al microones.

2. Se separen els rovells dels ous. Per

una banda, barregem els rovells amb la xocolata fosa i, per l’altra, muntem les

clares.

3. Posem a la mescla la farina d’arròs i ho batem fins que estigui tot homogene-

ïtzat, i després hi afegim, a poc a poc, les clares batudes.

4. Ho col·loquem tot en un motlle (prèviament untat de mantega i enfarinat amb

farina d’arròs) i el posem al forn a 180 graus durant uns 40 minuts.

Suggeriments de presentació: podem acompanyar el pastís amb un fons de

melmelada o almívar casolà de taronja (format per: aigua, sucre, suc o polpa de

taronja natural o pela tallada en làmines).

LA RECEPTA

ca, la iuca i la patata.

Amb tot, cal tenir present que la in-

dústria alimentaria utilitza el gluten, fre-

qüentment, com a additiu. Per això cal

estar ben informat dels productes ab-

sents de gluten i dels que en contenen,

per petita que en sigui la quantitat.

ELS ALIMENTS QUE CAL EVITAR

Si patim intolerància al gluten és neces-

sari que mirem molt bé l’etiquetatge dels

productes que comprem.

En primer lloc, i a grans trets, hem

d’eliminar els productes que continguin

blat, sègol, civada, ordi i triticale.

En segon lloc, també hem d’evitar els

productes que es comercialitzen precui-

nats, en conserva, congelats o arrebos-

sats, ja que en els processos de prepara-

ció poden incorporar gluten. I això afec-

ta a tot tipus d’aliments, tant la carn com

MÉS INFORMACIÓ:Associació de celíacs de Catalunya: SMAP. Celí-acs de Catalunya.Nutrición y dietètica clínica. Ed. DOYMA

el peix, els llegums, la patata, la fruita,

les hortalisses i la verdura.

També cal tenir cura amb els embo-

tits i els adobats, sobretot els patés, el

pernil brasejat, el llom o el bacó.

Pel que fa als làctics, hem d’evitar les

llets fermentades, els postres làctics i els

preparats del tipus quallada, cremes i

flams. També poden contenir gluten les

melmelades, les confitures, les cremes

dolces i de fruites i els codonyats co-

mercials. De la mateixa manera, conte-

nen cereals els aperitius de bossa de ti-

pus ganxets, boletes de formatge, cons...,

com també la cervesa i moltes begudes

alcohòliques.

Com veiem, el tractament de la celia-

quia passa per controlar el que es men-

ja. I, malgrat que pugui semblar que limi-

tant la ingesta de tants aliments la dieta

celíaca és monòtona i incompleta, amb

un bon assessorament podem aconse-

guir menjar de manera equilibrada, va-

riada i saludable.

Pot semblar que la dieta

del celíac és monòtona i

incompleta, però un bon

assessorament pot fer-la

variada i equilibrada

26-27_Dietetica.p65 19/11/2008, 19:4027

SALUT MENS SANA28

CLAROR

«L’actitud positivamillora la salut»

Hi ha una relació causa efecte en-

tre la situació emocional i la salut?

Una malaltia sempre té causes multi-

factorials. Dins d’aquestes causes és im-

portant destacar el tema emocional, és

a dir, com gestionem les nostres emoci-

ons i com pensem, com funciona la nos-

tra estructura mental, com percebem la

vida. La tendència a tenir por, a descon-

fiar, a pensar que les coses sortiran més

malament que bé, configuren una acti-

tud davant la vida que et fa percebre tot

el que et passa amb un filtre negatiu, en-

cara que sigui magnífic. Aquesta situació

et fa estar en guàrdia constantment, sem-

pre esperant el pitjor, i genera una ten-

sió. Aquesta tensió es tradueix en estrès

emocional. Mantenir sostingudament un

estat emocional estressat, sovint sense

ser-ne conscient, pot debilitar-nos men-

talment i immunològicament, cosa que,

unida a altres factors com mals hàbits,

factors ambientals o problemes relacio-

nals, juntament amb les variables biolò-

giques de cada individu, pot facilitar

l’aparició de malalties en aquell òrgan o

part del cos més vulnerable.

Aquesta relació està demostrada

científicament?

ENTREVISTA A EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA

«Un minut de pensament

negatiu sobre un mateix

manté el sistema immune

debilitat durant sis hores»

Cal fer més estudis, però avui dia

metges, psicòlegs, biòlegs i físics treba-

llen junts en la disciplina de la psiconeu-

roimmunologia, sobretot als Estats

Units. Un exemple: una investigació va

demostrar que un sol minut de pensa-

ment negatiu sobre un mateix manté el

sistema immune debilitat durant sis ho-

res. Les relacions causals totalment di-

rectes no són fàcils de demostrar, però

és lògic pensar que si una actitud positi-

va millora la salut, demostrat en valors

físics, una actitud negativa pot empitjo-

rar-la.

Es té en compte a l’hora de fer

un diagnòstic mèdic?

La psicologia és una disciplina molt

nova a Espanya en la seva inclusió en els

equips sanitaris i actualment s’està co-

mençant a implantar dins d’alguns pro-

tocols mèdics. Amb

el temps ben

segur que s’ampliarà, de manera que en

els processos de malaltia es tindran en

compte els aspectes físics i psíquics per

a la millora de la qualitat de vida dels

malalts i la seva recuperació.

Els malalts reconeixen que una

situació traumàtica podria haver in-

fluït en la seva malaltia?

En aquests últims anys és estrany el

pacient que no me’n treu el tema. És una

constant i sovint genera culpa, que s’ha

d’evitar. Jo crec que una malaltia és una

bona oportunitat per aprendre més so-

bre un mateix i per viure millor. Vista

amb un sentit significatiu positiu, una ma-

laltia és una gran oportunitat: no només

acumules patiments sinó que hauràs tret

un aprenentatge interessant per a tu i la

teva família.

Un cop diagnosticada la malaltia,

com pot influir l’actitud

del malalt?

LA RELACIÓ ENTRE COS I MENT ÉS CONEGUDA DES DE

SEMPRE: MENS SANA IN CORPORE SANO, COM DEIA EL

POETA ROMÀ JUVENAL. CAL MANTENIR UN ESPERIT

EQUILIBRAT PER TENIR UN COS EQUILIBRAT.

OLGA BARBERO,redactoraolgaba@claror.net

28-29_MensSana.p65 21/11/2008, 11:2128

29SALUT

L’APUNT

Creences errònies sobre el càncer

Un estudi presentat al Congrés Mundial del

Càncer celebrat el 27 d’agost a la ciutat de

Ginebra mostra que entre la població hi ha un

gran nombre de creences equivocades sobre

el càncer. Infravalorar l’efecte del consum d’al-

cohol i, en canvi, sobrevalorar el paper de la

contaminació i l’estrès estan molt esteses entre

l’opinió pública.

L’estudi es va dur a terme a 29 països a partir de 30.000 entrevistes. Com a

conclusió, aquest treball afirma que es tendeix a inflar els factors mediambien-

tals que tenen un impacte relativament petit pel que fa a l’aparició del càncer, i

a minimitzar els riscos d’altres factors ben establerts com el tabaquisme, l’obe-

sitat, el consum insuficient de fruites i verdures, la inactivitat física, l’alcohol i les

malalties de transmissió sexual, entre altres.

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

Eva Juan Linares és

doctora en psicolo-

gia de la salut i es-

pecialista en psico-

logia oncològica

per la Universitat

Autònoma de

Barcelona. Actualment és professo-

ra associada d’aquesta universitat i

del màster en psicooncologia de la

Universitat de Barcelona. És respon-

sable de la Unitat d’Atenció Psico-

lògica de l’Hospital de la Santa Creu

i Sant Pau i de la Clínica Quirón. És

tertuliana habitual del programa

L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio.

currículum vitae

L’actitud del malalt ha de ser positi-

va i cooperadora, és fonamental. Es trac-

ta de fer un treball d’acceptació per co-

operar d’una manera activa en el procés

de curació amb el metge i els medica-

ments. I ha de venir reforçada per la fa-

mília. Jo sempre dic que els familiars són

els coterapeutes.

El teu camp professional se cen-

tra en la psicooncologia. De què trac-

ta aquesta disciplina?

La psicooncologia o psicologia onco-

lògica és una especialització de la psico-

logia clínica en què s’intenta tractar tot el

malestar emocional i millorar la qualitat

de vida dels pacients i dels familiars, bà-

sicament, però també engloba el males-

tar dels professionals, perquè són situa-

cions en les quals es pateix molt, i aquest

patiment ens afecta a tots. I tot això sig-

nifica tractar les emocions, les cognicions,

les percepcions i la comunicació, abra-

çant el passat, el present i el futur.

Algú podria pensar que només

amb la força de la ment es pot evi-

tar qualsevol malaltia o autocurar-

se quan ja està desenvolupada...

No, en absolut. La força de la ment té

molta rellevància en la salut, perquè ment

i cos són dues cares de la mateixa mone-

da, però la força de la ment sola no cura,

ni només amb la força de la ment s’em-

malalteix. La malaltia i la curació són

sempre multifactorials, mai unifactorials,

com quasi tot a la vida.

Dormir més tempsmillora la capacitatatlètica de lespersones

Dormir més de vuit hores millora la ca-

pacitat atlètica dels esportistes. Aques-

ta és la conclusió d’un petit estudi fet per

investigadors de la Universitat de Stan-

ford encapçalats per la doctora Cheri

Mah. La investigació va analitzar sis ju-

gadors de bàsquet que dormien vuit

hores cada nit amb un període extra que

escollia cadascú. Per mesurar-ne la ca-

pacitat atlètica es va tenir en compte la

seva velocitat en carrera i el percentat-

ge de tirs lliures.

L’estudi va demostrar una clara mi-

llora en aquests dos paràmetres entre

els jugadors. La investigació conclou que

cada persona té un temps de son acon-

sellable depenent de l’edat, de la salut

mental i física o del benestar emocional.

Font: www.dmedicina.com

Aquest Nadalvigilem ambl’alcohol

Arriben els bons àpats de Nadal i el

perill d’excedir-nos amb l’alcohol.

Cal prendre’n amb mesura però per

si de cas ens passem poden resultar-

nos útils alguns consells per alleuge-

rir la ressaca. El suc de taronja és un

eficaç remei casolà i efectiu perquè

ajuda a recuperar part de la vitamina

C perduda i atorga una gran aporta-

ció d’energia. És bo començar el matí

amb un bon desdejuni que inclogui

pa i cereals integrals, o sigui, una bona

ració d’hidrats de carboni per ele-

var els nivells de glucosa a la sang.

També és important beure aigua (un

o dos litres) per estar ben hidratat i

eliminar una gran quantitat de toxi-

nes. També es pot beure infusió de

gingebre, camamilla o menta si hi ha

fortes nàusees. Font: SportLife

28-29_MensSana.p65 21/11/2008, 11:2129

EL REPORTATGE30

CLAROR

30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1530

31EL REPORTATGE

Fruit del fenomen de la immigració, a

Catalunya ja viuen un milió d’estrangers,

xifra que suposa el 13 % de la població

i que converteix aquesta comunitat au-

tònoma en la que acull el major nombre

d'immigrants d'Espanya. La principal

comunitat immigrant és la d’origen mar-

roquí (20 %), seguida per l'equatoriana

(8 %), la romanesa (7 %) i la boliviana

(5 %). Aquests nouvinguts no es distri-

bueixen d'una manera uniforme pel ter-

ritori català, ja que la majoria viu a la

província de Barcelona.

El sociòleg Chris Kennett afirma a Es-

port multicultural (2008) que «si bé la in-

tegració econòmica és la principal priori-

tat dels grups nouvinguts, hi ha una neces-

sitat clara d'integració social i cultural

d'aquests grups d'immigrants que canvien

El Llibre Blanc de la

Comissió Europea posa

de manifest el potencial

de l’esport per incloure i

integrar els immigrants

L’ESPORT PERMET ALS IMMIGRANTS AVANÇAR EN EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ

Pràctica esportivaen els immigrants

de manera ràpida i constant». Fruit

d’aquesta inquietud per part de les insti-

tucions, el 2001 es va aprovar la Decla-

ració Universal de la UNESCO sobre la

diversitat cultural que va ser ratificada

per la Comunitat Europea el 18 de de-

sembre de 2006. D’acord amb l’article

sisè d’aquella declaració, el manteniment

de la diversitat cultural requereix l’ac-

cés a mitjans d’expressió i difusió cultu-

ral. «L’esport és una activitat cultural per a

moltes societats i és un mitjà d’expressió

important que pot contribuir als processos

d’adaptació i a l’intercanvi intercultural»,

explica Chris Kennett.

El Llibre Blanc de l’esport de la Co-

missió Europea identifica el paper fona-

mental de l'esport en la societat i la seva

importància en el foment d’una ciutada-

nia activa a través dels valors com l’es-

perit d’equip, la solidaritat, la tolerància

i el joc net. El Llibre Blanc també posa

de manifest el potencial de l’esport per

incloure i integrar els immigrants en la

mesura que proporciona un sentiment

compartit de pertinença.

A Catalunya, la Generalitat ha recone-

gut la importància de l’esport com a part

d’aquest procés; institucions com la Se-

cretaria d’Immigració, la Secretaria Ge-

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

A CATALUNYA ÉS CREIXENT LA PRESÈNCIA D’IMMIGRANTS

EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA, TANT EN CLUBS I LLIGUES

FEDERADES COM EN ENTITATS I COMPETICIONS QUE

QUEDEN AL MARGE DE L’OFERTA D’ORGANISMES OFICIALS.

L’ACTIVITAT FÍSICA ELS PERMET BENESTAR FÍSIC I PSÍQUIC,

RELACIONAR-SE SOCIALMENT I DESENVOLUPAR IDENTITAT.

30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1531

EL REPORTATGE32

CLAROR

«Els beneficis físics i

psicològics de la pràctica

de l’esport són evidents,

però segurament els

beneficis socials també»

El fenomen de la immigració també ha arribat als centres esportius. «Des de fa

un parell d’anys al Poliesportiu Municipal Frontó Colom estem treballant amb un

grup de dones musulmanes que fan activitat esportiva», explica Paco Ruano, direc-

tor d’Instal·lacions Activa’t - Club Lleuresport. Sota la coordinació de l’Associ-

ació de Dones Pakistaneses de Catalunya i el Departament de Dinamització

Social del Centre Esportiu Municipal Can Ricart, es va impulsar una classe

d’iniciació de la dona a l’activitat física amb una monitora, un vestuari exclusiu,

fer esport amb vel i uns horaris que els permetessin no coincidir amb els homes.

«Tres mesos després d’iniciar el curs van començar a adequar la seva roba a l’activi-

tat física i van fer servir el vestuari col·lectiu, entre d’altres progressos», explica

Lydia Guerrero, dinamitzadora social del projecte.

Un altre centre pioner amb iniciatives d’aquest tipus és el Poliesportiu Marí-

tim. Fruit de la col·laboració entre la Fundació Claror i Desenvolupament co-

munitari, en els darrers anys i a través del projecte Ondina, joves immigrants

que no saben nedar han participat en cursos introductoris de natació a Ciutat

Vella. Entre els alumnes també hi havia noies musulmanes.

Iniciatives pioneres en centres esportius

neral de l’Esport, en l’àmbit nacional, i la

Diputació de Barcelona i l’Institut

Barcelona Esports, en l’àmbit barcelo-

ní, han fet els primers passos en políti-

ques aplicades a aquest terreny.

Municipis com Barcelona han organit-

zat i propiciat diverses iniciatives per

promoure la cohesió social i la inclusió.

«Des de l’Institut Barcelona Esports tre-

ballem perquè l’oferta esportiva de la ciu-

tat sigui apta per a tothom i tenint en

compte tots els públics per tal d’apostar

per la integració de tots els col·lectius en

les xarxes esportives», explica Sergi

Pujalte, gerent de l’Institut BCN Esports.

IDENTITAT I ESPORT

L’esport és un element fonamental de la

identitat dels immigrants, de qui són com

a individus i de com es defineixen a si

mateixos amb relació als altres. L’opor-

tunitat de practicar esport dóna sentit a

les seves vides i a molts els permet eva-

dir-se d'una realitat quotidiana regida

per llargues jornades laborals, llocs de

treball inestables, sous baixos i unes con-

dicions de vida no gaire bones. El fet d’es-

tar lluny no tan sols dels seus països sinó

també de les seves famílies, amics i llars

fa que l’oportunitat de passar temps amb

altres persones en la seva mateixa situa-

ció generi sentiment de pertinença.

«Quan portava tan sols un mes a

Barcelona vaig decidir que jugar a futbol

sala seria una bona manera de conèixer

gent i relacionar-me», explica Edmundo

Morales, actualment president del

Bolivia Deportivo Cultural i un dels pri-

mers impulsors de les lligues de futbol

d’immigrants. «Després de jugar partits i

organitzar tornejos va sorgir la necessitat

de la comunitat boliviana de trobar-nos

regularment i mantenir el contacte, per-

què és una manera de fer pinya i relacio-

nar-te amb gent del teu país que està en

una situació similar a la teva», reconeix

Morales.

Chris Kennett assenyala que «l’esport

obre les portes perquè els participants des-

envolupin xarxes socials», i afegeix que «els

beneficis físics i psicològics de la pràctica

de l’esport són evidents, però segurament

els beneficis socials també són impor-

tants». L’esport constitueix una oportu-

nitat per trobar-se periòdicament amb

altres persones i passar l’estona amb els

amics i la família.

COMPETICIONS I ESPORTS

Les activitats que s’organitzen, com la

Mini Copa del Món de Futbol o el tor-

neig Tot Colors, solen ser competicions

entre comunitats d’immigrants a partir

de representacions nacionals que imiten

l’estructura dels campionats mundials.

Els immigrants nouvinguts solen tenir

en els seus compatriotes els punts de

referència principals a l’hora de practi-

car esport o de conèixer gent i teixir

xarxes socials. Això s’esdevé gairebé

sempre fora del sistema de federacions

esportives a causa de la necessitat de

presentar papers legals i el cost en

temps i diners, com també la dificultat

afegida d’entrar en un equip local da-

vant de la facilitat d’entrar en un equip

organitzat per immigrants compatriotes.

La Mini Copa del Món, organitzada

per la Fundación Juan Pablo II, està vin-

culada a un torneig de lliga en el qual

participen més de mil jugadors proce-

dents principalment de l’Amèrica Llati-

na, més la lliga femenina, que té unes cent

jugadores. La Lliga Internacional de Fut-

bol de Barcelona disposa de vint-i-qua-

tre equips i gairebé tres-cents jugadors,

gairebé tots estrangers. Aproximada-

ment deu equips participen tots els anys

en un torneig de criquet que organitza la

comunitat pakistanesa i en el qual juguen

30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1532

33EL REPORTATGE

«Hi ha el risc que s’utilit-

zi l’esport per aprofundir

en les diferències entre

les identitats ètniques»

més de cent persones. Es tracta només

d’alguns exemples que mostren la mag-

nitud de les pràctiques esportives ben

organitzades i no federades que es des-

envolupen en les comunitats d'immi-

grants.

Una de les conclusions a les quals arri-

ba Chris Kennett en el seu estudi és que

per tal que avanci el procés d’integra-

ció, s’han de superar les barreres detec-

tades. «Algunes d’aquestes barreres són

de caire institucional i suposen treballar

conjuntament amb federacions, clubs i as-

sociacions perquè es doni cabuda a més

persones de diferents cultures.» Així ma-

teix, s’haurien d’adaptar les instal·lacions

i les activitats per satisfer unes necessi-

tats cada vegada més diverses en deter-

minades comunitats.

LES INSTITUCIONS

La Secretaria General de l’Esport (SGE)

impulsa reunions periòdiques i fa una

aportació anual per a programes sub-

vencionables, que l’any 2008 ha estat

per a la part d’immigració de cent mil

euros. Anna Pruna, màxima responsable

de la SGE, assenyala que «la integració no

passa per la creació d’equips monolítics

amb presència d’integrants d’una sola pro-

cedència», i remarca que «les línies estra-

tègiques de la SGE inclouen aspectes es-

pecífics relacionats amb la concepció de

l’esport com un estil de vida i el reconeixe-

ment del paper social de l’esport, que, en-

tre altres aspectes, fan incidència a com-

batre les desigualtats a través de l’esport

o d’integrar els joves, evidentment molts

d’ells immigrants, en l’activitat esportiva

mitjançant el que fixa el Pla Català de l’Es-

port a l’Escola».

La Secretaria d’Immigració, a part de

la convocatòria de subvencions a enti-

tats, també té convenis i programes de

col·laboració. Cal destacar el que té amb

la Fundació Catalana de Futbol des del

2007 per afavorir la cohesió de joves

immigrants a través de l’esport. En el

marc d’aquest conveni més de mil qua-

tre-cents nens i nenes de vuit a catorze

anys, de quaranta països diferents han

participat en més de dos-cents clubs fe-

derats de futbol de diferents poblacions

catalanes.

REPTES DE FUTUR

Com ja s’ha dit, la participació en els

esports incrementa el capital social i

permet la inclusió de grups en pràcti-

ques culturals col·lectives. No obstant

això, encara que en principi hi ha diver-

sitat cultural en el context esportiu, en la

mesura que dins de les comunitats d’im-

migrants es practica esport s’aprecien

poques mostres d’integració i intercan-

vi intercultural entre les comunitats.

Chris Kennett adverteix que «hi ha el

risc que s’utilitzi l’esport per aprofundir en

les diferències entre identitats ètniques,

la qual cosa pot comportar un desenvolu-

pament de les cultures de manera separa-

da i un efecte gueto en el qual amb prou

feines s’interactua i en què les comunitats

queden aïllades». Altres veus com la de

Sergio Andreo, periodista d’esports de

Diario Latino, desmenteixen que les

competicions creades pels immigrants

no són guetos en absolut perquè «són

obertes a tothom tot i que s’ha de reconèi-

xer que la majoria dels participants són

immigrants, però això es deu al fet que els

catalans s’inscriuen en les competicions

de la Federació Catalana».

Finalment, sense els valors compar-

tits de l’esperit en equip, la solidaritat,

la tolerància i el joc net no hi ha cap

garantia que els resultats dels intercan-

vis esportius siguin positius. La clau per

evitar els conflictes, la violència, el ra-

cisme i la xenofòbia en l’àmbit esportiu

resideix en l’educació basada en els va-

lors. «Si no s’aplica l’esport de manera

adequada, tot el potencial que té es perd i

això només depèn de les persones que el

condueixen», adverteix Susanna Soler,

professora de l’Institut Nacional d’Edu-

cació Física de Catalunya.

FOTOGRAFIES:© Kim Manresa, per al projecte Immigració:una nova mirada cultural a l’esport del Centred’Estudis Olímpics de la Universitat Autònomade Barcelona (CEOUAB), un treball de fotope-riodisme i investigació social de Kim Manresa iChris Kennett.

30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1533

CLAROR

34

34-35_FCPortada.p65 21/11/2008, 15:5034

35

Iniciat elprocés decooptació denous patrons

La reforma dels Estatuts de la

Fundació Claror aprovada el

2007 preveia que tres dels nou

membres del Patronat serien

persones externes a l'entitat

que, per la seva vàlua perso-

nal i professional, poguessin

aportar nous punts de vista al

màxim òrgan rector de la Fun-

dació. Fa uns mesos es va ini-

ciar el procés de cooptació de

nous patrons, del qual han sor-

git diverses candidatures que

estan en procés de valoració.

S'espera que el Patronat pugui

arribar a una resolució sobre

el tema, de manera que durant

el 2009 s'hi incorporin un o

dos patrons.

La Fundaciótanca el 2008amb gairebé1,3 milions eninversions

La Fundació Claror tancarà

l'any 2008 havent destinat

1.290.000 euros en inversions

i obres de gran manteniment.

D'aquesta quantitat, 950.000

euros han estat invertits en els

quatre centres esportius que

gestiona. Per centres, s'han in-

vertit 394.000 euros a l'Es-

portiu Claror, 211.000 al

Poliesportiu Sagrada Família,

145.000 al Marítim i 200.000

a Can Caralleu. La resta s'ha

invertit en les àrees centrals de

la Fundació i l'adquisició d'un

local que permetrà ampliar la

seu central de l'entitat.

El consum total d'aigua dels quatre centres gestionats per laFundació es va reduir el 14,6 % el primer semestre del 2008

Més de 8 milions delitres d’aigua estalviats

A PRINCIPIS D’ANY ES VAN APLICAR MESURES D’ESTALVI D’AIGUA

Els quatre centres gestionats

per la Fundació Claror van

reduir sensiblement la despe-

sa d'aigua el primer semestre

del 2008 (gener-juny).

Gabriel Domingo, director

general de l'entitat, apunta que

«l'èxit ha estat gràcies a les

mesures impulsades per la

Fundació per adequar-se a les

directrius de la Generalitat,

però també per la consciencia-

ció dels nostres usuaris».

Així, el consum total dels qua-

tre centres va sumar 50.820

m3 (50.820.000 de litres) xi-

fra que significa un descens del

14,6 % de la despesa que es

va fer en els mateixos mesos

durant el 2007 (59.486 m3).

CENTRE PER CENTRE

Percentualment, Can Cara-

lleu, amb 9.309 m3, va ser la

instal·lació més estalviadora

amb una reducció del 21,8 %

respecte del 2007 (11.899

m3). La segueix el Marítim,

que amb 17.643 m3 va reduir

el consum el 16,7 % respec-

te de l 'exercici anterior

(21.183 m3). L'Esportiu Cla-

ror en va rebaixar el 10,8 %

el consum, passant dels

11.650 m3 del 2007 als

10.394 m3 del 2008. Final-

ment, el Sagrada Família va

disminuir el consum el 8,7 %,

passant dels 14.754 m3 el

2007 als 13.474 m3 el 2008.

Dutxes

1. Reducció del temps d’obertura dels polsadors.

2. Regulació de la temperatura de l’aigua per minimitzar-

ne la pèrdua fins a aconseguir els òptims 37ºC.

3. Excepcionalment, els alumnes de cursets de natació no

es van dutxar.

Aixetes rentamans i sanitaris

1. Reducció del temps d’obertura dels polsadors.

2. Reducció al mínim del temps de descàrrega de cisternes.

Neteja dels espais

1. No es van utilitzar, en cap cas, mànegues d’aigua.

2. Ús d’estris i maquinària de neteja que fan un ús eficient

de l’aigua (màquines fregadores, baietes industrials...)

Reg de les plantes o els espais verds

1. Durant l’estat d’excepcionalitat no es va regar o, si es

regava, era amb aigua aprofitada d’altres accions.

Manteniment de les piscines

1. No es va canviar ni aportar aigua nova a les piscines.

2. Es van fer les neteges de filtres estrictament necessàries.

3. Es va assegurar la netedat de l’aigua extremant els trac-

taments físics i químics del procés de filtratge.

4. Es va aprofitar l’aigua que desprenen les màquines des-

humidificadores per a altres accions (regar, netejar...).

MESURES D’ESTALVI○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

34-35_FCPortada.p65 21/11/2008, 15:5035

CLAROR

36

El llibre dels 25 anys és un recull de 25 capítols escrits per 25persones vinculades a l’entitat

“25 ANYS DEL CLAROR”

JA ÉS A LA VENDA ALS CENTRES ESPORTIUS

Publicat el llibre dels«25 anys del Claror»

El dijous 4 de desembre es va

presentar a la sala d’actes de

la biblioteca de la Sagrada

Família el llibre 25 anys del

Claror, editat per la Fundació

Claror amb el suport de l’Ins-

titut Barcelona Esports. L’ac-

te va comptar amb la presèn-

cia d’alts càrrecs de l’Ajunta-

ment de Barcelona i de la pre-

sidenta de la Fundació Cla-

ror, Laura Ponce. A més, va

tenir l’actuació de la Coral

Claror, que va interpretar la

cançó del 25è aniversari,

amb lletra i música del direc-

tor, Lluís Yera.

EL LLIBRE

La publicació, de 176 pàgines

i cobertes de tapa dura, és el

document més exhaustiu que

s’ha fet mai de recull dels fets i

les dades més importants

d’aquests primers 25 anys

d’història, no tan sols de l’Es-

portiu Claror sinó també de

la Fundació i els altres centres

esportius que gestiona.

El llibre, coordinat per Sergi

Larripa, està estructurat en 25

capítols temàtics indepen-

dents, escrits cadascun d’ells

per diferents persones que han

estat o estan vinculades a l’en-

titat (vegeu el quadre adjunt).

A la part final del llibre s’in-

clouen un seguit d’annexos

amb dades diverses: des

d’una exhaustiva cronologia

històrica fins a l’explicació de

per què l’entitat es diu Claror, i

acabant amb els desitjos i les

Vídeos aclaror.cat i alCanal Clarorde Youtube

dedicatòries d’una cinquante-

na d’empleats de la casa.

S’han editat dos mil exem-

plars del llibre, i es podrà

Els capítols i els autors1. Aquell fantàstic 1982, de Sergi Larripa.2. La Barcelona esportiva de 1982, d’Enric Truñó.3. Una petita gran història, de Consol Martí.4. Una idea de bojos amb molt de seny, d’Eduard Franco.5. L’arquitectura: tirant línies, de Salvador Matas.6. La nostra piscina, de Roser Castillo i Núria Cubells.7. Un lloc bo: La Milla, de Nèstor Vilella.8. 1989: la Fundació, de Pedro Andreu.9. Governant amb sentiments, de Joana Céspedes.10. Els valors que ens inspiren, de Manel Carmona.11. 1992: el pas al municipalisme, de Joan Itxaso.12. Els professionals, de Núria Cubells.13. Com a casa, de Carles Riera.14. Salut!, d’Albert Giménez.15. Al ritme dels temps, d’Alfons Font.16. El bàsquet Safa Claror, de Núria Borràs i Toni Mayol.17. Les seccions..., de Cristian González.18. La família creix, de Jordi Cabanes.19. El Sagrada Família..., de Laura Ponce.20. Conversa entre germanes, de Pedro Andreu, CarlosCano, Manel Cercós i Nico Sánchez.21. La Revista: un plat cuinat a casa, d’Ester Benach.22. Una entitat socialment compromesa, d’Héctor Silveira.23. Més enllà de l’esport, de Montse Bastida.24. La branca sociocultural, d’Eulàlia Realp i Laia Franco.25. Una mirada privilegiada al futur, de Gabriel Domingo.

COMUNICACIÓ

La Fundació Claror ha estre-

nat un espai multimèdia al seu

lloc web (www.claror.cat), on

ja hi ha penjats gairebé una

trentena de vídeos. Aquest

espai està vinculat al Canal

Claror que l’entitat va obrir

al famós web Youtube (http:/

/es.youtube.com/fundaciocla-

ror) fa aproximadament un

any, i que és on va penjant ví-

deos de les diferents activi-

tats fetes. De moment, s’hi

poden trobar els vídeos dels

darrers anys de diferents es-

deveniments com La Milla, el

Raid, el Torneig de Bàsquet

de Nadal o el Cros, però tam-

bé vídeos de presentació dels

diferents centres esportius

que gestiona la Fundació Cla-

ror. La idea és, en un futur

immediat, anar alimentant

aquest espai multimèdia amb

nous vídeos, tant dels esde-

veniments que es vagin fent

com del recull de vídeos his-

tòrics que s’aniran digitalit-

zant. Tot i que fins ara pràcti-

cament no s’havia fet cap

mena de publicitat de l’exis-

tència d’aquest espai multi-

mèdia, els vídeos han estat

reproduïts, en conjunt, en més

de 7.500 ocasions. Un dels

vídeos més reproduïts dels

darrers mesos és el que mos-

tra, en realitat virtual, com

serà el futur poliesportiu de

Llinars del Vallès.

comprar per vint euros a la

recepció dels centres espor-

tius que gestiona la Fundació

Claror.

36-37_25-EC.p65 21/11/2008, 16:0236

37ESPORTIU CLAROR

Desinfecció de lespiscines amb raigs UVLa natura ajuda a millorar les condicions de l’aigua que hi ha ales piscines mitjançant l’ús dels denominats raigs ultraviolats C

NOU SISTEMA DE TRACTAMENT QUÍMIC A LES PISCINES

Els Casals deNadal ja hancomençat lesinscripcions

Els dies 22, 23, 24, 29, 30 i 31

de desembre es duran a ter-

me els Casals de Nadal de l’Es-

portiu Claror. Aquesta activi-

tat està enfocada a nens i ne-

nes nascuts entre el 1994 i el

2004 i es ot triar entre hoari

de matí, matí i dinar o tot el

dia (fins les 17.00 hores).

El Casal consisteix en acti-

vitats aquàtiques i esportives,

com també tallers, jocs, gim-

canes..., sempre adaptant-ho

a les edats dels nens i nenes.

Es pot triar entre

El període d’inscripció pre-

ferencial per a abonats va

començar el 24 de novembre,

mentre que els no abonats

poden inscriure els seus fills a

partir del 3 de desembre.

En anteriors números del Tot

Claror es va esmentar la

instal·lació d’aparells de raigs

ultraviolats al nou hidromas-

satge i a la piscina petita de

l’Esportiu Claror, tota una

novetat a les instal·lacions

gestionades per la Fundació

Claror.

No és cap secret la neces-

sitat de netejar i desinfectar

constantment l’aigua del vas

de qualsevol piscina, especi-

alment les d’ús col·lectiu, ja

que la gran afluència de per-

sones faria que, sense un sis-

tema de depuració i desinfec-

ció, en poques hores l’estat

de l’aigua es deteriorés tant

que fos un risc per a la salut.

NOVA TÈCNICA

Fins fa pocs anys, la desinfec-

ció es feia exclusivament amb

clor o brom, productes quí-

mics que cal dosificar de ma-

nera molt ajustada perquè no

acabin convertint-se, al seu

torn, també en un risc per a la

salut, especialment en vasos

de pocs metres cúbics d’ai-

gua i una gran aportació de

matèria orgànica (piscines

petites i hidromassatges).

En els darrers anys han

aparegut altres sistemes, un

dels quals funciona reproduint

un fenomen natural com és

l’emissió per part del sol dels

raigs ultraviolats C a l’interi-

or d’un aparell que forma part

del circuit tancat de desinfec-

ció de l’aigua. Així, l’aigua

dels vasos es fa passar contí-

El sistema millora el procésde desinfecció de l’aigua

Disminueix considerablement l’aportació de clor, és a

dir, menys residu químic és igual a reducció de residus.

Redueix substancialment un producte derivat del clor

com són ara les cloramines, que es formen per la combi-

nació amb matèria orgànica i que, a partir d’un cert ni-

vell de concentració, poden provocar irritacions als ulls,

a les mucoses i desprendre el característic olor de clor.

Redueix l’ús d’altres productes químics d’efecte estabi-

litzant del clor.

Disminueix el risc de manipulació d’un producte tan cor-

rosiu com és el clor (i també els estabilitzants), malgrat

que els sistemes actuals ja són molt segurs.

Millora de la qualitat de l’ambient de la piscina.

nuament per aquest circuit

tancat. En el moment que en-

tra en contacte amb la bom-

beta que emet els raigs ultra-

violats C es destrueixen els

microorganismes que conté

l’aigua i aquesta retorna des-

infectada al vas.

Malgrat que la seva efici-

ència està comprovada, la llei

catalana no permet eliminar

totalment l’aportació de pro-

ducte químic però sí una re-

ducció substancial, passant

d’1,2 ppm a tan sols 0,6 ppm

(un 50 % menys!), unitat que

segons la normativa garan-

teix un efecte residual en els

moments que la instal·lació

està aturada.

ACTIVITATS

Masterclassd’spining eldissabte 13de desembre

L’Esportiu Claror oferirà una

masterclass d’spining per ce-

lebrar el final d’any el dissab-

te 13 de desembre a les 11.20

hores. L’activitat tindrà una

capacitat màxima de 30 per-

sones. Es recomana als assis-

tents que portin aigua i tova-

llola i que vesteixin roba es-

portiva.

La data límit per poder tra-

mitar les inscripcions és l’11

de desembre, i s’hauran de fer

a la recepció del centre. El preu

és de 4 euros per a abonats i

de 6 euros per a no abonats.

LLEURE INFANTIL

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

36-37_25-EC.p65 21/11/2008, 16:0337

CLAROR

38 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA

ES COMBINEN ACTIVITATS ESPORTIVES, DE LLEURE I RELAXACIÓ

Es reformael tercer espaide teràpiesmanuals

SALUT

biental. Per poder participar-

hi només cal tenir més de 18

anys, saber nedar i formalit-

zar la inscripció gratuïta a les

oficines del centre.

STAGE DE NADAL

L'Stage de Nadal, el campus

esportiu per a infants i joves

nascuts del 1997 al 2002, es

durà a terme en un únic torn

de sis dies (22, 23, 24, 29, 30

i 31 de desembre). L'activitat

combina la pràctica d'esports

com el bàdminton, beisbol,

bàsquet o futbol sala amb ac-

tivitats com tallers, excursi-

ons, jocs tradicionals i jocs de

taula. La inscripció ja es pot

fer a la recepció.

Activitats de Nadalper a grans i petits

Com cada any per les festes

de Nadal el Poliesportiu Sa-

grada Família, conscient que

les necessitats dels cursetis-

tes canvien per infinitat de

raons, crea un pla d'activitats

específic per a que puguin se-

guir practicant activitats se-

gons el seu horari i, a més, en

puguin provar de noves.

Aquest Nadal es podran

practicar activitats de tot ti-

pus. Per als més exigents s'ofe-

riran spining, aeròbic, TBC,

GAC i en forma. Els qui

vulguin un grau mitjà troba-

ran dansa del ventre i Pilates.

I les persones que busquin

relaxar-se podran fer ioga,

estiraments, escola d'esque-

na o grans en forma.

BANY DE NADAL

El dilluns 29 de desembre

s'organitzaran dues sessions

del V Bany de Nadal de Nit.

Una és a les 20.30 hores i l'al-

tra, a les 21.30 hores. L'ob-

jectiu és relaxar cos i ment

mitjançant diferents exercicis

a l'aigua. Es faran estiraments,

es treballarà la respiració i les

flotacions tot fent moviments

corporals suaus en un ambi-

ent relaxant, amb una il·-

luminació tènue i música am-

Per a infants i joves s’oferirà l’Stage, i per a adults, hi haurà unprograma per a cursetitstes i el tradicional bany de Nadal

Creix l’oferta d’activitats dirigides

El Poliesportiu Sagrada Família ha apostat per incrementar l'oferta d'activitats. En primer

lloc, s’amplia la graella cardiotono que, per només 4 euros més al mes, permet participar

en vuit classes setmanals d’aeròbic, en forma, TBC i tonopump, de primera hora del matí

a última de la nit, migdies i dissabtes.

Una altra novetat és la creació d'un nou grup de Pilates, els dilluns i els dimecres a les 21

hores. I, finalment, s'ha apostat fort pel bàdminton i, s’han obert dos nous cursos adreçats

a adults i a joves (de 14 a 17 anys) que donen continuïtat a la ja consolidada escola per a

nens i nenes de 9 a 14 anys.

ACTIVITATS

Durant l'estiu passat es va

condicionar la tercera sala de

massatges de l'àrea de salut.

Es van construir parets noves

per insonoritzar-la de l'exte-

rior i es va fer una regulació

de la temperatura i la música

ambiental.

Amb aquests canvis es pre-

tén aconseguir que totes les

teràpies manuals, ja siguin

massatges, drenatge limfàtic

o reflexologia podal, com

també les sessions de fisiote-

ràpia que s'hi fan, gaudeixin

d'un ambient més agradable i

relaxant per a les persones

que en facin ús.

38-39_PSF-PM.p65 19/11/2008, 19:5638

39POLIESPORTIU MARÍTIM

ACTIVITATS

Novetats enla graellad’activitatsper a abonats

L’èxit de les activitats de gra-

ella per a abonats ha fet deci-

dir el centre a augmentar el

nombre i la durada d’algunes

sessions, per exemple, l’ai-

guagim de tarda i vespre pas-

sa a tenir de 30 a 45 minuts

de durada.

A més, els dissabtes al matí,

a més de fer classes d'aigua-

gim, també se'n fan de spining

i abdominals. Com a novetat

i per tonificar el cos hi ha ses-

sions de tono braços i tono

pump.

A partir del 2009, tots els

abonats del Marítim tindran

l'oportunitat de fer diferents

activitats tant dins com fora

de la graella, ja sigui en forma

de sessions puntuals d'un dia

o en el format de monogràfic

que acostuma a ser entre qua-

tre i cinc sessions durant un

mes. Així es podran donar a

conèixer activitats noves.

Tothom que s'apunti per fer

l'activitat haurà d'inscriure-

s'hi, ja que les places seran li-

mitades, tant les activitats

gratuïtes com les de paga-

ment. A mesura que es vagin

publicant les activitats en els

Una àmplia tipologiad’activitats per a socis

L’ABONAT PODRÀ FER ACTIVITATS PUNTUALS I MONOGRÀFICS

plafons informatius s'aniran

obrint les llistes. Els amics o

familiars dels abonats podran

accedir a les sessions gratuï-

Aquesta proposta té l'objectiu d'incentivar els abonats del centrea provar les activitats a les quals no hagin anat fins ara

tes per 5 euros. Als mono-

gràfics o sessions de paga-

ment hauran d'adscriure's al

preu de no abonat.

Promocióde dietèticaper superarel Nadal

El Marítim farà una promo-

ció en el seu servei de dietèti-

ca per a abans i després del

Nadal, en què els àpats sem-

pre són molt copiosos. Du-

rant els mesos de desembre i

gener, per la compra d'un

pack de sis visites amb un

preu de 22 euros per a abo-

nat i de 27 euros per a no

abonats, es regalaran dues

entrades puntuals per gaudir

de les instal·lacions del cen-

tre de manera gratuïta.

SALUT

V Jornades d’ActivitatFísica i Gent Gran

El Marítim ja està preparant

la cinquena edició de les Jor-

nades d'Activitat Física i Gent

Gran, que es farà el mes de

febrer. L'objectiu és crear l'hà-

bit de fer activitat física amb

regularitat per conscienciar la

gent gran dels beneficis que

comporta la realització

ACTIVITATS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

d'exercici i donar a conèixer

activitats diverses i coneixe-

ments que els podran utilit-

zar per portar una vida més

saludable, tant físicament com

mentalment. Durant una set-

mana es faran diferents sessi-

ons pràctiques, totes destina-

des a persones de més de sei-

xanta anys amb ganes de par-

ticipar en noves activitats i so-

bretot amb ganes de passar-

s'ho bé i conèixer gent. Tots

els participants rebran un

obsequi.

38-39_PSF-PM.p65 19/11/2008, 19:5639

CLAROR

40

40-41_Llinars.p65 21/11/2008, 11:5240

41L’ESPORTIU DE LLINARS

Avancen a bon ritme les obresde l’Esportiu de LlinarsLa Fundació Claror construeix, amb l’Escola Ginebró, un nou centreesportiu municipal de 5.000 metres quadrats a Llinars del Vallès

PODRIA INAUGURAR-SE EL SETEMBRE DEL 2009

L'Esportiu de Llinars del

Vallès podrà ser inaugurat el

darrer trimestre del 2009 si

les obres continuen acom-

plint els terminis establerts,

tal com està passant fins ara.

Les obres, executades per

l'empresa Teyco, SL es van

iniciar el maig passat, i han

superat ja el vint per cent del

procés de construcció.

Durant aquest temps, les

feines s'han centrat a fer el

moviment de terres, la fona-

mentació i una gran part de

l'estructura de formigó, pro-

cés que inclou la construcció

dels murs exteriors i els va-

sos de les piscines gran, peti-

ta i els spa.

CONCESSIÓ A 35 ANYS

D'altra banda, el plenari de

l'Ajuntament de Llinars va

acordar aquest octubre am-

pliar la concessió de la gestió

del poliesportiu a l'empresa

Llinarsport, SL a 35 anys, en

comptes dels 25 previstos

inicialment. La raó és que Lli-

narsport, SL (empresa cons-

tituïda per l'Escola Ginebró i

la Fundació Claror per a la

gestió de l'equipament) tingui

més marge per amortitzar la

major inversió que haurà

d'afrontar per construir i ges-

tionar el centre.

Ubicat a l'avinguda de Pau

Casals, el centre tindrà un to-

tal de cinc mil metres qua-

drats, amb tota mena d'espais

per satisfer tot tipus d'usuaris.

Imatge de l’estat de les obres a mitjans del mes de novembre.

Més de 3.000 persones preinscrites

ACTIVITATS

La construcció del nou poliesportiu

municipal de Llinars del Vallès està ai-

xecant una gran expectació social, no

tan sols en aquest municipi sinó al con-

junt de la comarca. Bona prova n'és la

quantitat de persones que, a falta de

poc menys d'un any per a la inaugura-

ció, ja estan preinscrites.

En el moment del tancament de la

Revista Claror ja eren més de tres mil

les persones preinscrites. La gran ma-

joria van fer-ho a la carpa informativa

que l'Esportiu va muntar a la plaça dels

Països Catalans, el setembre passat, amb motiu de la Festa Major de Llinars del Vallès.

Moltes altres persones, però, estan fent la preinscripció al web www.llinarsport.cat, on, a

més, hi ha un vídeo en què es pot veure, en 3D, com serà el centre un cop acabat. La

preinscripció no comporta el pagament de cap matrícula fins que no s'obrin les inscripci-

ons definitives.

40-41_Llinars.p65 21/11/2008, 11:5241

CLAROR

CAN CARALLEU42

Sovint passa que a l’hora de

fer regals, i especialment en

l’època de Nadal, és difícil

trobar res prou útil i original

per obsequiar els nostres

amics i familiars. Can Caralleu

proposa regalar salut a tra-

vés del Programa d’Activitat

Física i Salut, un servei d’en-

trenament totalment perso-

nalitzat, en què l’equip de tèc-

nics del centre avalua les ne-

cessitats d’activitat física i

entrenament, programant les

activitats més adients i garan-

tint que es fan amb seguretat

(minimitzant el risc de lesi-

ons), per optimitzar-ne així

els resultats.

PERSONALITZAT

Es tracta d’un paquet de cinc

sessions que inclou una entre-

vista personal per concretar

necessitats i interessos, una

revisió mèdica amb electro-

cardiograma i cinc sessions

d’una hora d’entrenament

personal.

El servei s’adreça a perso-

nes amb poca disponibilitat

de temps o amb necessitats

molt específiques, ja sigui per

problemes de salut com per

la recuperació de lesions o

afectacions cròniques. És ide-

Regala activitat físicai salut aquest NadalEl regal inclou una entrevista personal, una revisió mèdica ambun electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament

ÉS UN PROGRAMA D’ENTRENAMENT TOTALMENT PERSONALITZAT

al per a gent que, per falta

d’hàbits esportius, necessiten

Durant les vacances de

Nadal la piscina verda esta-

rà oberta de dilluns a diven-

dres, de 10 a 13 hores i de

17 a 20 hores, perquè les

famílies que ho vulguin pu-

guin utilitzar la piscina peti-

ta amb els nens i nenes. Dis-

sabte s’obrirà de 10 a 14 i

de 17 a 20 hores, i diumenge, de 10 a 14 hores. Es recor-

da als usuaris i abonats que el centre tancarà dijous 25,

dia de Nadal, divendres 26, dia de Sant Esteve, dijous 1

de gener, dia d’Any Nou i dimarts 6 de gener, dia de Reis.

HORARIS

La piscina verda restaràoberta durant tot el Nadal

BREUS

Calendari perles festes

Durant les vacances de Nadal

es fixarà un calendari d’acti-

vitats especial. Del 19 de de-

sembre al 7 de gener no hi

haurà classes d’escola espor-

tiva. Des del 22 de desem-

bre, els cursos de pàdel, ten-

nis i natació tant infantils com

d’adults pararan l’activitat.

Els nens i els adults de nata-

ció reinicien les classes el dia

8 de gener, i els adults, les de

tennis i pàdel el 7 de gener.

Inscripcionsper als Casals

Ja es poden fer les inscripci-

ons per als Casals de Nadal,

que enguany es duran a terme

del 22 al 24 i del 29 al 31 de

desembre. L’activitat s’adreça

a nens i nenes de P3 a sisè de

primària. Aquest any s’oferi-

rà un sol torn de 9 a 17 ho-

res, que inclourà el dinar. De

8 a 9 i de 17 a 18 hores hi ha

inclòs servei de mainadera.

que algú qualificat els guiï i els

motivi en l’activitat física.

Nou espai demainadera

El servei de mainadera de

Can Caralleu estrena nou es-

pai, situat al costat del pave-

lló. Té parquet, tatami i jocs

infantils. L’horari és dilluns i

dimecres, de 10 a 12.30 ho-

res, i dimarts i dijous, de 9.15

a 12 hores.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

42-43_CanCa.p65 21/11/2008, 15:2142

43CAN CARALLEU

El programa permet millorar el rendiment físic mitjançant unentrenament adequat a les necessitats de cada esportista

Centre d’entrenamentd’esports de muntanya

PREPARACIÓ PER FER ESPORTS DE MUNTANYA I CURSES DE FONS

Can Caralleu ofereix el ser-

vei d’entrenament i prepara-

ció física d’esports de munta-

nya i curses de fons. Es tracta

d’una activitat que s’adreça a

tots els esportistes que prac-

tiquen activitats de muntanya

i curses de fons i que volen

millorar el seu rendiment fí-

sic mitjançant un entrenament

adequat a les seves necessi-

tats, triant l’horari més con-

venient i la freqüència de les

sessions d’entrenament se-

gons la seva disponibilitat i

objectius.

ESPAIS PER ENTRENAR

Les activitats es fan en dife-

rents espais esportius dins i

fors del recinte de Can Cara-

lleu. Es disposa d’una pista

d’atletisme i zona de tartà an-

nexa, circuit d’entrenament a

l’aire lliure (parc de l’Orene-

ta, carretera de les Aigües i

Collserola), pavelló amb tot

l’equipament específic, rocò-

drom i boulder, i sala de fit-

ness amb material per treba-

llar l’àmbit muscular i cardi-

ovascular.

També s’organitzen sorti-

des per fer entrenaments es-

pecials els caps de setmana

en espais naturals.

Es pot practicar en grup o en grup reduït. Entrenament

integral i específic per a totes les modalitats d’activitats

de muntanya i curses de fons. Mètode natural i innova-

dor que treballa les capacitats físiques de base i especí-

fiques (força, resistència, flexibilitat, potència i coordi-

nació) tot adaptant-les

als requeriments de les

diferents especialitats.

Es fa una entrevista per-

sonal per planificar la

temporada i fixar els ob-

jectius bàsics de l’entre-

nament.

Atenció personalitzada

mitja hora abans o des-

prés de l’activitat per treballar la recuperació de lesions

i potenciació complementària i plans individuals.

Control i revisió medicoesportiva (recomanable però

no inclòs en el preu).

Característiques bàsiques del’entrenament de muntanya

Ampli ventalld’activitatsels mesos degener i febrer

ACTIVITATS

Durant els mesos de gener i

febrer, Can Caralleu organit-

zarà esdeveniments, cursos i

activitats esportives.

GENER

Entre els esdeveniments que

ja s’han confirmat, hi ha un

torneig de dobles de tennis el

dissabte 25 de gener. El mo-

del de competició tindrà for-

mat de lliga amb play off final.

El torneig durarà tot el dia

amb jornada de matí i tarda i

inclourà el dinar.

El dimecres 28 de gener, de

21 a 22 hores, es farà un curs

monogràfic de natació en tèc-

nica d’esquena en el qual es

farà un treball específic cen-

trat en coordinació respira-

tòria, control del to muscu-

lar, biomecànica de gestos

tècnics i viratges.

FEBRER

El 7 de febrer se celebrarà la

festa de l’Escola Esportiva del

Tennis, en què es farà una jor-

nada d’iniciació a la competi-

ció adreçada a nois i noies

d’11 a 16 anys. El 14 de fe-

brer serà el torn de la festa

del mini tennis, adreçada a

infants de 5 a 10 anys.

Per acabar, el dilluns 18 de

febrer es farà una caminada

nòrdica al turó d’en Puig, de

10 a 13.30 hores.

42-43_CanCa.p65 21/11/2008, 15:2143

CLAROR

44

44-45 Events.p65 19/11/2008, 20:2344

45ESDEVENIMENTS

Torneig de Bàsquet Infantil deNadal el 22 i 23 de desembre

EN AQUESTA XV EDICIÓ NOMÉS ES COMPETIRÀ EN CATEGORIA INFANTIL

El setè Raid Barcelona Marítim, celebrat el

passat 19 d'octubre a l'entorn de la platja de

la Barceloneta i el passeig Marítim, va regis-

trar un nou èxit de participació amb 59 equips

concursants que van aplegar més de dos-cents

esportistes; més de vint equips es van quedar

en llista d'espera. Com a novetats, es van mun-

tar dos rocòdroms i la prova de força va can-

viar el seu format (foto). L'equip guanyador

del VII Raid Barcelona Marítim va ser l'Ur-

kels (dorsal 6), format per Gemma Russinyol,

Ferran Ballesta, Ingrid Piñol i Alexander Puig, amb una puntuació de 524,84 punts. El segon

classificat va ser Catacrac Team (dorsal 24), que repetia la posició de l'edició anterior,

format per Mònica Sirerol, Sergio Rosa, Joan Campolier i Jordi Gavaldà, i van aconseguir

una qualificació de 498,92 punts.

Dilluns 22 i dimarts 23 de

desembre es disputarà el Tor-

neig de Bàsquet Infantil de

Nadal, que té l'objectiu de

convertir-se en un referent en

l'àmbit estatal. Enguany, el

format de l'esdeveniment can-

via, ja que a partir d'ara no-

més es disputarà la categoria

infantil, mentre que la

preinfantil es deixarà de jugar.

Cal dir que els equips Safa

Claror que hi competiran se-

ran infantils, però la resta de

clubs aportaran equips

preinfantils.

Un altre canvi serà el nom-

bre d'equips que hi prendran

part. Si fins ara hi competien

quatre equips infantils tant en

categoria masculina com en

femenina, a partir d'ara el

nombre de clubs convidats

augmenta al doble. Així

doncs, l'edició del 2008 esta-

rà formada per vuit equips

masculins i vuit de femenins.

LA COMPETICIÓ

Com l'any passat, el Torneig

passarà a disputar-se en dos

pavellons, ja que el nou for-

mat significa un increment en

el nombre d'enfrontaments a

disputar. Així, el dilluns 22 es

jugaran partits als pavellons

del Poliesportiu Marítim i de

l'Esportiu Claror. Les fases fi-

nals es jugaran el dimarts 23

a l'Esportiu Claror.

En categoria infantil mascu-

lina estan confirmats el FC

Barcelona, el Joventut de

Badalona, el Pamesa Valèn-

cia, el Real Madrid, l'Irurgi

basc i el Safa Claror A i B.

En categoria femenina hi

han assegurat l'assistència La

Bella Easo Casablanca, el Fe-

mení Sant Adrià, el Ros Casa-

res, l'Irurgi basc i el Safa Cla-

ror A i B.

ALTRES PREMIS

Es farà una distinció especial

al millor jugador i jugadora

atorgada pels vots de tots els

entrenadors de cada equip.

La Federació Catalana lliu-

rarà un trofeu al jugador o

jugadora, entrenador o en-

trenadora, o familiar que

destaqui per la seva esporti-

vitat. També hi haurà un tro-

feu per al guanyador i la gua-

nyadora del concurs de tirs

lliures, del two ball i del con-

curs d'habilitat.

RAID BARCELONA MARÍTIM

Èxit històric del Raid amb 59 equipsi més de 200 esportistes en la setena edició

44-45 Events.p65 19/11/2008, 20:2345

CLAROR

46 ESDEVENIMENTS

46-47_Seccions.p65 19/11/2008, 20:4046

47

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

SECCIONS

Les arts marcialsobren les portesDel 26 al 31 de gener l’Esportiu Claror organitza una setmanatemàtica que consistirà en tallers oberts de totes les activitats

APOSTA DECIDIDA PER TRENCAR AMB ELS PREJUDICIS

El Safa Claroradquireix nousmarcadors

La secció de bàsquet del Safa

Claror va adquirir l'octubre

passat un marcador que subs-

tituirà el que ja hi havia al

pavelló de l'Esportiu Claror.

D'altra banda, també va com-

prar dos marcadors sense

cables de 24 segons per me-

surar les possessions.

Paral·lelament, la secció va

fer el divendres 31 d'octubre

passat el tradicional sopar

d'entrenadors Safa Claror

amb l'objectiu de cohesionar

més el grup.

BÀSQUET

NATACIÓ

Els màstersarrasen amb16 medalles

L'equip Màsters de Natació

de la Fundació Claror va

aconseguir uns grans resul-

tats en el XIII Campionat

Màster del CN Atlètic Bar-

celoneta celebrat el 18 d'oc-

tubre passat. L'equip hi va

prendre part amb un equip

format per tres nedadors i

cinc nedadores, que van su-

mar 16 medalles, set de les

quals van ser d'or, cinc de

plata i quatre de bronze.

Bon paper en el Campionatd’Espanya de Taekwondo

Els alumnes de taekwondo de la Fundació Claror van par-

ticipar el 18 d'octubre passat al Primer Campionat d'Es-

panya FAMC celebrat a la població de Mollet del Vallès.

Jonatan López, que en aquesta ocasió va participar re-

presentant la Federació d'Arts Marcials de Catalunya, es

va penjar la medalla d'or en categoria de 72 quilos júnior.

Tomás Fernández, en representació de l'equip de la Fun-

dació Claror, va debutar en competició i va aconseguir

una meritòria medalla de bronze en 78 quilos júnior. En

categoria de 60 quilos sènior femení, Laia Ferragut va

aconseguir per a l'equip Claror la medalla de plata. Marcel

González, també representant a la Federació Catalana

d'Arts Marcials, va fer or imposant-se en la final de 58

quilos sènior. Marc Espart va competir com a membre de

l'equip Claror de 82 quilos sènior i va aconseguir-hi la

medalla de bronze. Finalment, Adrià Fernández va caure

eliminat en primera ronda en 64 quilos júnior.

Un dels objectius de la secció

d'arts marcials de l'Esportiu

Claror és donar a conèixer les

diverses disciplines que s'es-

tan oferint i, sobretot, tren-

car amb els prejudicis que

associen les arts marcials amb

la violència o els cops.

Per això, del dilluns 26 al

dissabte 31 de gener, l'Espor-

tiu Claror organitza una set-

mana temàtica amb les arts

marcials com a protagonistes

i que consistirà en un progra-

ma de sessions obertes de

totes les disciplines: judo, ta-

ekwondo, karate, hapkido i

aikido. Les sessions aniran

adreçades tant a infants (judo

i taekwondo) com a adults

(totes les activitats).

A MÉS D'ENTRENAR...

A banda de l'entrenament al

Claror, cada grup participa,

voluntàriament, en esdeveni-

ments. Per exemple, el 4 d'oc-

tubre els practicants d'aikido

van assistir a una trobada

amb el Grup d'Aikido Caldes

d'Estrach, i el 25 d'octubre

l'Esportiu Claror va acollir una

classe d'aikido d'un grup de

dojos. El hapkido també pre-

para una exhibició internaci-

onal per al 21 de març.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

46-47_Seccions.p65 19/11/2008, 20:4047

CLAROR

48 CLAROR CULTURA

Les noves activitats d’hivernde Claror Cultura, a punt

Torna l’oferta d’activitats cul-

turals per al trimestre d’hi-

vern, amb algunes novetats

importants.

Cal destacar el taller d’ini-

ciació a la guitarra, que junta-

ment amb el taller d’iniciació

al piano complementen l’ofer-

ta musical amb les corals

d’adults i d’infants de la Fun-

dació Claror. Per participar

en aquestes activitats no és

necessari tenir coneixements

previs de solfeig ni saber to-

car cap instrument. L’objec-

tiu és apropar la música als

que vulguin tenir-ne un primer

contacte.

S’introdueixen també dos

tallers relacionats amb l’en-

torn mediambiental. D’una

banda, una aproximació a les

plantes medicinals i aromàti-

ques, on s’aprendrà a fer infu-

sions, ungüents antiinflamato-

ris, es coneixeran les herbes

de la cuina, els olis i la ratafia.

D’altra banda, i de la mà de

Tarpuna, es farà una iniciació

en el cultiu urbà d’hortalisses

i plantes medicinals. Es trac-

taran temes com ara tenir

plantes al balcó, el planter, el

cultiu en terrats, l’autoreg, el

compostatge, etc.

Amb l’acompanyament de

l’Associació de Mestres Rosa

Sensat, s’oferiran unes troba-

des de pares i mares d’infants

dels zero als tres anys per

tractar tot allò que engloba

la vida quotidiana del menor.

En aquest sentit es treballarà

l’arribada del menor a la fa-

mília, les atencions bàsiques

que requereix, el seu desen-

volupament, el joc, el saber

escoltar, l’escola, l’autono-

mia, els límits, el diàleg i tota

la xarxa de relacions que s’es-

tableixen a la família i fora

d’ella.

La bona experiència de la

tardor porta a oferir de nou

tallers relacionats amb Egipte

i Mesopotàmia, entenent-les

com a civilitzacions besso-

nes. Es presentaran aquestes

cultures com les primeres ci-

vilitzacions de la història, les

quals van desenvolupar els

principis fonamentals de la

civilització, i es veurà de qui-

na manera van influir en el

món clàssic. Enguany aquest

taller es complementarà, per

a qui ho vulgui, amb una sor-

tida guiada de cap de setma-

na al British Museum de Lon-

dres.

Es torna a oferir el curs d’in-

troducció a la programació

neurolingüística (PNL) amb

l’acompanyament de l’Institut

Gestalt. La PNL és un dels

enfocaments amb més èxit

per aconseguir una bona co-

municació, la consecució

d’objectius i el camí cap a

l’excel·lència personal. La pri-

mera experiència del trimes-

tre passat dóna peu a pensar

que la repetició d’aquest ta-

ller tornarà a ser tot un èxit,

tant pel nombre de partici-

pants com per la qualitat dels

formadors.

INSCRIPCIONS

Les activitats de Claror Cul-

tura són obertes a tothom.

Les inscripcions es poden

tramitar a partir del 7 de ge-

ner a les oficines dels polies-

portius Claror, Sagrada Famí-

lia, Marítim i Can Caralleu, de

9 a 13 i de 16 a 19 hores.

Tallers de guitarra, de piano, de temàtica mediambiental, d’Egiptei Mesopotàmia i aula màster sobre la memòria i la concentració

Les inscripcions a

les activitats es

poden tramitar a

partir del 7 de

gener

Concert de Nadal de laCoral Claror i el Cor Infantil

Com cada any la Coral Claror, sota la direcció de Lluís

Yera, celebra el tradicional concert de Nadal, el diumen-

ge 14 de desembre a les 18 hores a l’església de Sant

Ignasi de Loiola, situada al carrer Provença, 544.

A banda del repertori de cançons tradicionals nadalen-

ques, la coral també ens oferirà algunes de les cançons del

seu propi repertori.

Enguany els acompanyarà també el Cor Infantil Claror,

dirigit per Juan Mario Cuéllar, amb el qual interpretaran

conjuntament alguna nadala del programa.

L’entrada al concert és lliure.

48-49 Cultura.p65 21/11/2008, 15:2248

49CLAROR CULTURA

INICIACIÓ A

LA GUITARRA

S’aprendran les bases per

començar el procés teòric i

pràctic per tocar la guitarra,

el puntejat i els acords. Cal

disposar d’un instrument en

condicions per seguir les clas-

ses.

Imparteix: Juan Mario Cuéllar,

músic i compositor

Dies: 23 i 30 de gener, 6, 13, 20i 27 de febrer i 6, 13, 20 i 27 demarçHorari: de 18.30 a 20 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 35 euros (10 sessions)

FÒRUM: TALLERS

MEMÒRIA I

CONCENTRACIÓ (M-I)

S’ensenyaran exercicis pràc-

tics per al manteniment de la

memòria i la concentració a

mesura que ens fem grans, i a

activar la memòria través dels

cinc sentits.

Imparteix: Carla Campos,

docent en desenvolupament i

concentració de la memòria.

Dies: 27 de gener, 3, 10, 17, 24de febrer i 3, 10 i 17 de març.Hora: de 18.00 a 19.15 hLloc: Centre Cívic Sagrada FamíliaMallorca, 425, 4t plantaPreu: 20 euros (majors 55 anys)

MÀSTER: AULAFÒRUM: TALLERS

PLANTES MEDICINALS

I AROMÀTIQUES

Introducció a les plantes me-

dicinals i aromàtiques que

podem trobar als nostres

boscos i camps, per tal de

distingir-les, preparar-les i

conèixer-ne els usos terapèu-

tics, aromàtics i culinaris.

Imparteix: Joan Solé, biòleg i

educador ambiental

Dies: 27 de gener, 3, 10, 17 i 24de febrer, 3, 10 i 17 de marçHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 30 euros (8 sessions)

EGIPTE I

MESOPOTÀMIA

Veurem les primeres civilitza-

cions de la història, Egipte i

Mesopotàmia, les quals van

desenvolupar els principis de

les civilitzacions del món clàs-

sic. Cap de setmana optatiu al

British Museum de Londres.

Imparteix: Felip Massó, ar-

queòleg i professor d’història.

L’HORT

URBÀ

Parlarem del cultiu d’horta-

lisses i plantes medicinals fora

del sòl, en contenidors o es-

tructures: plantes al balcó,

planter, cultiu en terrats, ado-

bat a l’hort, compostatge,

vermicompostatge, autoreg,

plagues i malalties.

Imparteix: Tarpuna

Dia: 5, 12, 19 i 26 de marçHorari: de 19.30 a 21.30 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros(majors de 18 anys)

Dies: 28 de gener, 4, 11, 18 i 25de febrer, 4 de marçHorari: de 19.30 a 21.30 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 30 euros (6 sessions)

INICIACIÓ

AL PIANO

S’aprendran les bases per

començar el procés teòric i

pràctic per a tocar el piano.

En finalitzar les sessions

l’alumne serà capaç de tocar

una peça breu i senzilla.

Imparteix: Mireia Cereza, di-

plomada elemental de músi-

ca i Cristina Sans, estudiant

Dies: 28 de gener, 4, 11, 18 i 25de febrer, 4, 11, 18 i 25 de marçi 1 d’abrilHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Estudi Musical MireiaCereza (C/ Sicília, 360, 3r 3a)Preu: 35 euros (10 sessions)

VIDA QUOTIDIANA

INFANTS DE 0-3 ANYS

Tractarem aspectes relacio-

nats amb l’arribada del nadó

a la família, atencions bàsi-

ques, desenvolupament, joc,

escola, autonomia, saber es-

coltar, límits, importància del

diàleg i xarxa de relacions dins

i fora de la família.

Imparteix: Ass. Rosa Sensat

Dia: 12, 19 i 26 de febrerHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros(majors de 18 anys)

PROGRAMACIÓ

NEUROLINGÜÍSTICA

La programació neurolingüís-

tica és un dels enfocaments

amb més èxit i més eficaç per

aconseguir una bona comuni-

cació, la consecució d’objec-

tius, canvis terapèutics i el

desenvolupament de l’excel·-

lència personal.

Imparteix: Institut Gestalt

Dies: 26 de gener, 2, 9, 16 i 23 defebrer, 2, 9, 16 i 23 de marçHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 40 euros (9 sessions)

48-49 Cultura.p65 21/11/2008, 15:2249

CLAROR

50

La Fundació Claror va enge-

gar el Concurs d’Ajuts a Pro-

jectes Socials el desembre del

2004 i cada any ha tingut més

bona acollida. En aquestes

quatre primeres edicions

s’han repartit 85.000 euros

entre 17 entitats i s’han pre-

sentat més de 350 projectes.

Enguany, amb la cinquena

edició, la Fundació Claror ha

reformulat alguns aspectes de

les bases del concurs amb la

voluntat d’implicar-se més en

els projectes, tant des del

punt de vista de la durada

com de la proximitat.

NOUS REQUISITS

Si bé es manté inalterable la

condició que els projectes els

duguin a terme entitats sense

ànim de lucre i que tinguin

com a objectiu la millora de

les condicions de vida de la

infància en risc, passa a ser

determinant que ho facin mit-

jançant activitats de caire es-

portiu. També en canvia l’àm-

bit d’actuació, ja que només

es valoraran el projectes que

s’executin en l’àmbit autonò-

mic.

Un altre canvi important és

que el Concurs passa ser bia-

nual, amb una dotació econò-

mica de 40.000 euros i que,

per tant, el projecte o pro-

jectes escollits es finançaran

durant dos anys, independent-

ment de la seva major o me-

nor durada.

Una altra novetat és que

COOPERACIÓ

0,7 CLAROR

5a edició del Concurs Actuad’ajuts a projectes socialsSe’n reformulen alguns requisits, tot i que es manté com a únic

objectiu la millora de les condicions de vida de la infància en risc.

també es valoraran les pro-

postes en què la Fundació

Claror pugui implicar-se

aportant recursos materials o

humans.

MESURES D’ESTALVI

D’acord amb la voluntat de

l’entitat de treballar de ma-

nera sostenible i vetllant pel

medi ambient, enguany es vol

reduir substancialment el

consum de paper que genera

el concurs, ja que tots els

membres de la Comissió de

Solidaritat disposen de tots

els projectes per poder-los

avaluar. En aquest sentit, es

potenciarà entre les entitats

que vulguin presentar un pro-

jecte que utilitzin el format

PDF o Word i l’enviïn per

correu electrònic a:

concursactua@claror.net

TERMINIS DE

PRESENTACIÓ

Les bases del concurs i el for-

mulari per presentar el pro-

jecte es poden descarregar a

l’apartat de Cooperació de la

pàgina web de la Fundació

Claror (www.claror.cat).

El termini per presentar els

projectes finalitzarà el 15 de

febrer de 2009 i la resolució

del concurs es farà pública a

partir de l’1 de maig.

La Fundació Claror signa-

rà un conveni de col·-

laboració amb les entitats que

siguin seleccionades.

ALTRES PROJECTES

A banda dels projectes finan-

çats a través del Concurs Ac-

tua, la comissió de solidaritat

seguirà destinant, aquest

2009, gran part dels recur-

sos al projecte Barri per tal

de facilitar la integració dels

infants mitjançant les escoles

(CEIP Tabor i CEIP Sagrada

Família).

A escala internacional,

també s’ha reservat una part

del pressupost a finançar un

projecte al Tercer Món. La

comissió de solidaritat té la

mirada posada de manera

preferent a l’Àfrica, tot i que

encara no s’ha escollit cap

projecte per al 2009.

Lots de Nadalper a la gent gran

Per a aquest Nadal, la Comissió de Solidaritat de la Fun-

dació Claror ha decidit repetir l’experiència dels dos dar-

rers anys i dedicar prop de 5.000 euros a la compra de

productes d’alimentació i higiene per lliurar-los a perso-

nes grans, soles i sense recursos.

Els 266 lots s’entregaran a la Fundació Amics de la Gent

Gran, que els lliuraran als avis el 20 de desembre en el

marc del dinar de Nadal.

Un altre aspecte d’aquesta iniciativa és la implicació

d’un bon grup de treballadors de la Fundació Claror que,

de manera voluntària, destinen unes hores a muntar i de-

corar tots els lots.

50-51 Coop_CClub.p65 20/11/2008, 12:0950

51

El programa d’activitats de lleure d’aquest hivern per a tots els gustos

Neu, bicicleta, arquitectura,castell, muntanya, vela...

Aquest hivern el comencem

plens d’activitat a la natura,

aprofitant la neu i tots els al·-

licients que ens ofereix.

Al gener començarem amb

una sortida a Font Romeu per

a fer snow, esquí o freestyle,

on cadascú podrà escollir la

modalitat que prefereixi.

També a la neu, al febrer us

proposem una sortida d’es-

quí de fons a Aransa per inici-

ar-nos en aquesta modalitat

nòrdica.

A la muntanya, però ja sen-

se neu, hem preparat una sor-

tida de senderisme on farem

un tros de la Ruta del Císter,

el que va de Belltall a Roca-

fort de Queralt, que finalitza-

rà amb una bona calçotada

en una masia.

Als aficionats a la bicicleta

els proposem una jornada a

les vies verdes de Tarragona,

la de la Terra Alta i la del Baix

Ebre, on farem un recorregut

d’uns 46 km per l’antic traçat

del tren.

Aprofitant les minves de

gener dedicarem una jorna-

da a la navegació en vela llati-

na i a la degustació de garo-

tes a bord, a la vila de

Palamós.

Les visites culturals del tri-

mestre comencen amb la re-

cuperació de la llegenda de

santa Eulàlia, antiga patrona

de Barcelona. Al març visita-

rem els barris medievals de

Santa Caterina i Sant Agustí, i

passejarem per l’antic barri

ACTIVITATS DE LLEURE HIVERN 2009

GENER

Ds. 31 Snow, esquí i freestyle 50 euros

FEBRER

Ds. 7 Vela i garotes 55 euros

Ds. 14 Esquí de fons a la Cerdanya 55 euros

Ds. 14 Visita BCN: santa Eulàlia 9 euros

Ds. 21 Torre Agbar 10 euros

MARÇ

Ds. 7 Senderisme: Císter i calçotada 50 euros

Dg. 15 Visita BCN: Sta. Caterina i St. Agustí 9 euros

Ds. 21 En BTT per la Terra Alta 55 euros

Ds. 28 Museu Paperer i castell Claramunt 45 euros

Dg. 29 Visita BCN: 22@ 9 euros

Inscripcions: a partir del 15 de desembre (places limitades)

Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.

Antics pous de glaç del Montseny, el novembre passat

Nou carnetClaror Club

2009

El Claror Club és un pro-

jecte de la Fundació Cla-

ror que té com a objec-

tiu oferir als seus mem-

bres condicions avantat-

joses en activitats de lleu-

re exclusives, esdeveni-

ments culturals, oci, es-

pectacles, visites guiades,

esports d’aventura…,

com també la possibili-

tat de comprar en esta-

bliments adherits amb

importants descomptes.

Formen part del Claror

Club els més de 36.000

abonats de les instal·-

lacions que gestiona l’Es-

portiu Claror, el Polies-

portiu Sagrada Família,

el Marítim i Can Cara-

lleu, i els seus treballa-

dors. Podeu consultar la

guia d’entitats adherides

en les últimes pàgines de

la revista. El carnet és

anual, per la qual cosa els

abonats que no l’hagin

rebut encartat en la re-

vista poden passar a re-

collir-lo gratuïtament

per les oficines de la seva

instal·lació esportiva.

industrial i obrer del

Poblenou, copsant la darrera

transformació urbanística i

arquitectònica d’aquesta part

del barri, des de les antigues

fàbriques del segle XIX fins a

l’arquitectura contemporània

del segle XXI que el convertirà

en el 22@.

A l’Anoia visitarem el Mu-

seu Paperer de Capellades,

on farem un taller, i el castell

de Claramunt, que data del

segle X.

50-51 Coop_CClub.p65 20/11/2008, 12:0951

CLAROR

52

ESPORT A LA NEU

TURISME PER LA CIUTAT

Un diad’esquí de fonsa la Cerdanya

AMBCARNET

CLAROR CLUB

55eNavegacióen vela llatinai tast de garotes

NAVEGACIÓ GASTRONÒMICA

ESPORT A LA NEUAMB

CARNETCLAROR CLUB

9e

50e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

55e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

El dissabte 14 de febrer re-

cuperarem la llegenda de san-

ta Eulàlia, antiga patrona de

la ciutat comtal. El diumenge

15 de març visitarem els bar-

ris medievals situats fora de

la muralla i aixecats al voltant

de l’antic convent de Santa

Caterina i de l’antic monestir

mendicant de Sant Agustí, en-

mig del barri medieval dels

teixidors i dels blanquers. El

diumenge 29 de març copsa-

rem la darrera transformació

urbanística i arquitectònica

d’aquesta part del Poblenou,

el nou barri 22@.

Data: diverses (vegeu el text)Horari: per consultarLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 9 euros abonats

15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri

Data: dissabte 14 de febrerHorari: de 7 a 20 hLloc: AransaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats

80 euros acompanyantsInclou: transport, classes,forfait, material i dinar

Si us agrada caminar i voleu

gaudir de la neu, heu de pro-

var l’esquí de fons. Us hem

preparat un dia complet a

l’estació d’Aransa, a la

Cerdanya, on farem quatre

hores de classes i pràctica

d’aquesta modalitat nòrdica.

Ens aproparem a la vila

marinera de Palamós i em-

barcarem en un veler de

vela llatina del segle XIX. A

bord farem un tast de garo-

tes (eriçons de mar), un equi-

noderm molt apreciat i que

es busca en aquesta època

aprofitant les minves de ge-

ner, quan el nivell de mar

baixa i les garotes queden a

l’abast dels pescadors. Un

cop a terra farem un bon

dinar i a la tarda visitarem

el Museu de la Pesca del po-

ble, un indret que recull tota

la tradició marinera del nos-

tre país.

Data: dissabte 7 de febrerHorari: de 9 a 20 hLloc: PalamósInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats

80 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,tast, visita al museu i dinar

Data: dissabte 31 de generHorari: de 6 a 20 hLloc: Font RomeuInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: transport, classes iforfait.Possibilitat de lloguer dematerial (15 euros)

Snow, esquí ifreestyle, tria lateva modalitat!

Us proposem una jornada a

la neu amb tres hores de

classe i pràctica lliure de la

modalitat que escolliu:

snow, esquí alpí o freestyle.

En funció dels participants

es faran dos nivells per mo-

dalitat.

Barris medievals,la llegenda de santaEulàlia i el 22@

52-53 CClub.p65 19/11/2008, 20:4152

5353

Visita guiadaa la Torre Agbar,de Jean Nouvel

ARQUITECTURA MUNTANYAAMB

CARNETCLAROR CLUB

10e

BTT

Museu del Paperi el castell deClaramunt

TURISME INDUSTRIAL I CASTELL

Data: dissabte 28 de marçHorari: de 9 a 19 hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats

60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar

AMBCARNET

CLAROR CLUB

45e

Senderisme:la ruta del Císteri calçotada

Visitarem la Torre Agbar, si-

tuada a la confluència entre la

Diagonal i la plaça de les Glò-

ries, que és la porta d’entra-

da al 22@. Inspirada en el lle-

gat arquitectònic de Gaudí i

les muntanyes de Montserrat,

la Torre Agbar sorgeix de la

terra amb la potència i la le-

vitat d’un guèiser per arribar

al cel blau de Barcelona.

Data: dissabte 21 de febrerHorari: de 12 a 13 hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 10 euros abonats 15 euros acompanyantsInclou: visita guiada

50e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

Data: dissabte 7 de marçHorari: 7.30 a 20.00h.Lloc: Conca de BarberàInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats

70 euros acompanyantsInclou: transport, ruta guiada icalçotada a una masia

Us proposem una visita guia-

da al Museu del Molí Paperer

de Capellades, que forma part

de la xarxa de museus de tu-

risme industrial, on també par-

ticiparem en un taller per fer

un full de paper nosaltres ma-

teixos. Tot seguit anirem fins

la Pobla de Claramunt, on vi-

sitarem el seu castell. El cas-

tell de Claramunt data del se-

gle X, té una extensió de 5.404

m2 i es troba dalt d’un turó des

del qual hi ha una magnífica

vista de l’entorn natural que

l'envolta, fet que li fa ser un dels

deu millors castells de

Catalunya.

Recorrerem en bici el tram

de les vies verdes que van

de l’estació de Lledó-Arnes

a Xerta, seguint el recorre-

gut que feia l’antic tren i pas-

sant pels túnels i les estaci-

ons ja en desús. Es reque-

reix bicicleta de muntanya

o cicloturisme amb marxes,

Data: dissabte 21 de marçHorari: de 6.30 a 20 hLloc: Arnes-XertaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats

80 euros acompanyantsInclou: transport, ruta i dinar

Aquest camí que us propo-

sem és el bonic recorregut

de Belltall a Rocafort de

Queralt, que ens durà per

damunt de la serra del Ta-

llat que separa les comar-

ques de l’Urgell i la Conca

de Barberà.

En bicicletaper les vies verdesde Tarragona

55e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

un nivell mitjà i una bona for-

ma física, atesa la llargada

de la ruta.

Fo

to:

Serg

io J

arq

ue

52-53 CClub.p65 19/11/2008, 20:4153

CLAROR

54

AFTERDARKHaruki MurakamiEmpúries

Prenent com a filconductor la histò-ria de dues germa-nes, ens arribenles de personatgessolitaris a la recer-ca d’una identitatpròpia, que seuenen un bar mig buit imantenen llarguesi reveladores con-verses mentre be-uen cafè i fumensense parar. Mura-kami reconstrueixuna història senzi-lla i captivadora,pura essència, im-prescindible.

LES MINVES DEGENERGuillamino2008

Alguns l'han quali-ficat de «caprici so-nor» i de «viatgemusical geogràfic».El cert és queaquest tercer discde Guillamino (PauGillamet) barreja labase de l'electròni-ca amb el soul, elbeat, el rhythm andblues, el jazz, elhip-hop, la músicabirmana i fins i totla sardana, creantuna fusió musicalque sona naturalís-sima, i tot senserenunciar a l'acús-tica més intimista.

YOU AREA DEEP FORESTThe Last 3 Lines2008

Els barceloninsThe Last 3 Linesdebuten amb undisc amb influènci-es de les bandesde rock anglosaxo-nes més ballablesdels darrers anys,però se'n distingei-xen apostant en al-guns temes per amés contundènciaen les guitarres i laveu. L'objectiuqueda acomplertamb cançons dequalitat notablecom ara «Myriana»o «The substitu-de».

X MARKSDESTINATIONThe Whip2008

El quartet deManchester ha edi-tat el seu primerdisc després demesos d'expecta-ció. El resultat ésun conjunt de can-çons que s'escoltende principi a fi sotaun prisma d'elec-trorock desenfre-nat ideal per ame-nitzar les festes acasa. Inclou autèn-tics himnes com«Trash», «Dive-bomb» o «SisterSiam», que ja hanesdevingut reben-tapistes.

MÚSICA

ELS HOMES QUENO ESTIMAVEN...Stieg LarssonColumna

Aquesta novel·lanegra és la prime-ra entrega d’unaambiciosa trilogiadel difunt escrip-tor i periodistaStieg Larsson. Hitrobem els ingre-dients necessarisper a un èxit devendes: intriga,sexe, violència icorrupció. Un es-til àgil i la presèn-cia de personatgesenigmàtics engan-xen el lector de laprimera a la darre-ra plana.

LLIBRES

SPORTMAN: LESMILLORS IMATGES...Gabriel PernauRBA LA Magrana

El periodista, Ga-briel Pernau repas-sa la història de l’es-port català ambimatges de porta-des de revistes es-pecialitzades d’èpo-ca, que permetenseguir els primerspassos del movi-ment esportiu ca-talà i on trobemimatges de senyorsamb bigotis ben re-tallats practicant elseu esport preferiten unes condicionsque avui ens podensorprendre.

VACANCES ACTIVES○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

TEATRE DEL RAVALSant Antoni Abat, 12www.teatredelraval.com

Nou conveni ambel Teatre del Raval

TEATRE

La Fundació Claror i el Tea-

tre del Raval, que gestiona la

Factoria Artipolis, han signat

un nou acord de col·laboració

que ofereix als membres del

Claror Club un 50 % de des-

compte en les entrades de la

cartellera d'adults de totes les

sessions.

Situat al carrer Sant Antoni

Abat, en ple barri del Raval,

el Teatre del Raval va obrir

les portes ara fa un any amb

l'objectiu de crear un nou es-

pai per a la recerca, investi-

gació, creació i exhibició te-

atral. Va néixer amb esperit

combatiu i de servei, i amb

una alta exigència artística.

Els dotze anys d'experiència

HOTEL ALP-ALBERG ABRIGALLPla de Masellawww.alphotelmasella.com

AMBCARNET

CLAROR CLUB

10%

Vacances de neua La Masella

La Fundació Claror ha signat

un nou conveni de col·-

laboració amb l'Alberg Abri-

gal i l'Hotel Alp de la Masella,

que ofereix als membres del

Claror Club un 10 % de des-

compte en l'allotjament en

aquests establiments i en el

forfait per a l'estació d'esquí.

El complex està a la comar-

ca de la Cerdanya, a 1.600 m

d'altitud, rodejat de pins i a 7

km del poble d'Alp. Situat a

peu de pistes, es converteix

en el lloc ideal per als practi-

cants d'esquí que vulguin pas-

sar uns dies amb la família i

els amics.

A part de l'esquí, a la zona

es poden practicar diverses

com a programadors profes-

sionals de la Mostra de Tea-

tre de Barcelona els avalen,

donant sortida creativa als

joves professionals de les arts

escèniques.

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50%

activitats durant l'any: esports

d'aventura, vol en globus, hí-

pica, escola de vol, senderis-

me i visites culturals, tot gau-

dint de la seva gastronomia.

54-55 CClubcult.p65 19/11/2008, 20:4654

5555

L’exposició de l’artista internacional es podrà visitar fins el 25 de gener

Juli González Pellicer

(Barcelona, 1876 – Arcueil,

França, 1942) està conside-

rat el pare de l'escultura mo-

derna en ferro. I malgrat ser

un dels grans noms que

Catalunya ha donat a l'art uni-

versal –com Gaudí, Dalí o

Miró– no gaudeix de la ma-

teixa popularitat.

Instal·lat a París al principi

del segle XX, Juli González es

va dedicar a la pintura i a l'or-

febreria, i no va ser fins al fi-

nal de la dècada dels anys vint

que va optar definitivament

per l 'escultura. Malgrat

aquesta incorporació tarda-

na, González ocupa un lloc

molt destacat en l'escultura

internacional del segle XX. El

domini del dibuix, la sòlida

formació artesanal adquirida

en la metal·listeria que el seu

pare tenia a Barcelona i el

coneixement de la soldadura

Retrospectiva de l’escultorcatalà Juli González al MNAC

MUSEU

autògena van ser elements

decisius en la seva obra es-

cultòrica. La seva principal

aportació plàstica va ser l'ex-

perimentació amb noves tèc-

niques adequades al treball

escultòric del ferro. Així ma-

teix, va superar la concepció

tradicional del volum amb la

incorporació de l'espai al vo-

lum mateix, i va crear un nou

llenguatge líric, molt personal,

amb la projecció de línies

dins l'espai.

RETROSPECTIVA

És amb l'objectiu de difondre

la seva obra que el Museu

Nacional d'Art de Catalunya

(MNAC), en coproducció

amb el Museo Nacional Cen-

tro de Arte Reina Sofía (MN-

CARS), n'ha organitzat la re-

trospectiva més àmplia que

se n'ha fet mai fins ara al nos-

tre país. S'han reunit més de

SPAMALOTTeatre VictòriaDe dimarts a divendres

EL PROJECTE ALFATeatre del RavalDel 15/01 al 8/2

CABARET VOLTAIREEspai BrossaDel 16/1 al 22/2

FINS QUE LA MORT...Teatre TantarantanaDel 21/1 al 15/3

LA REVOLUCIÓLa VillaroelFebrer (consultar claror.cat)

PASTORETS TITELLESTeatre TantarantanaFins el 30/12

HIKIKOMORILa VillaroelDesembre (consultar claror.cat)

MAMA MEDEATeatre RomeaDesembre (consultar claror.cat)

EL JOC DELS IDIOTESTeatre CondalDesembre (consultar claror.cat)

OLIVER TWISTViu el teatre al PolioramaDel 2 al 25/01

PAGANINITeatre RomeaFebrer (consultar claror.cat)

INVENTOR D’IL·LUSIONSViu el teatre al PolioramaDel 1/2 al 22/2

CALL CENTERTeatre del RavalDel 12/2 al 29/3

UN MATRIMONI A GOAVersus TeatreDel 19/2 al 15/3

LA INFANTICIDATeatre RomeaMarç (consultar claror.cat)

RECOMANACIONS TEATRALS

TRAMPA PER A RATOLINSGuasch Teatre A partir del 12/12

TERROR I MISÈRIA EN...Teatre TantarantanaDel 17/12 al 18/01

CUTTLAS, ANATOMIA...Teatre del RavalFins l’11/01

LA REVOLTA POÈTICA...Espai BrossaDel 19/12 a l’11/1

LA GRAN NIT DE LURDES GVersus TeatreFins el 28/12

-25%

entrada

5,5e

-25%

Detall de Gran maternitat, Juli González, 1934

-25%

entrada

12e

entrada

10e

-25%

-50%

© J

uli

Go

nzá

lez,

VE

GA

P, B

arce

lon

a, 2

00

8

-20%

-50%-50%

-25%

entrada

12e

-20%

-25%

entrada

12e

dues-centes obres de l'autor:

escultures en ferro, bronzes

forjats, pintures, dibuixos i

peces decoratives procedents

del MNAC, el MNCARS,

l'Institut Valencià d'Art Mo-

dern (IVAM), el Centre

Pompidou i altres museus i

col·leccions privades d'Euro-

pa i els Estats Units.

Juli González va crear un

nou llenguatge escultòric, que

ha estat qualificat d'abstrac-

te, basat en la fusió entre ma-

tèria i espai; una nova mane-

ra d'entendre l'escultura que

el públic pot admirar a tra-

vés d'obres mestres com La

dona davant del mirall, La dona

pentinant-se o La Dafne.

-20%

entrada

12e

entrada

12e

entrada

12e

54-55 CClubcult.p65 19/11/2008, 20:4655

56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.Desc. en l’exposició permanent.

València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

2x1

100%

20%

50%

2x1

20%

POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres. Consultarsessions amb descompte awww.claror.cat

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

TEATRE VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts a divendres. Consultarles sessions amb descompte.

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2008-2009.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2008-2009.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com

20%

25%

CUPONS DESCOMPTE

20%

TEATRES

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

MUSEUS

LA VILLARROELEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%

%

10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2008-09.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

TEATRE ROMEAEntrades a 12e.Consultar sessions ambdescompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

%MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples de gòticcatalà.

Baixada del Monestir, 9 · Tel. 932 039 282www.museuhistoria.bcn.es

50%

TEATRE CONDALEntrades a 12 euros.Consultar sessions ambdescompte a www.claror.cat.Reserva entrades al 933 097 004

Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32

%

20%

50%COSMOCAIXAMuseu de la ciència de l’Obrasocial de ‘la Caixa’ .Exposicions temporalsi permanents.

Teodor Roviralta, 57-61Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

50%CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es

TEATRE GOYAConsultar sessions ambdescompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004

Joaquim Costa, 68 · Barcelonawww.focus.es

TEATRE DEL RAVALDescompte en les entradesde la programació d’adults de latemporada 2008-2009.

Sant Antoni Abat, 12 · BCNwww.teatredelraval.com

50%

40%

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2008-09.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

%

100%HISTÒRIADE LA CIUTATConjunt monumental Plaça delRei, Casa Verdaguer, Pavelló ParcGüell.

Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es

50%

56-58 Guia.p65 19/11/2008, 21:4156

57GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

ENSENYAMENT20%

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

ESTÈTICA%

AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

10%

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya,vine a conéixer-la!

Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

10%

CENTRES DE LLEURE

ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es

5%10%

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13

%

%

10%CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...

Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53

10%

10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.

C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56

p.52

%

• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments

Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · info@ritme.esTel. 977 665 960 · Fax 977 665 453

p.33

p.60

CENTRES DE LLEURE

10%

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

%AUTOMOCIÓ

JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

JOIERIA-RELLOTGERIA

JOIERIA SANT PAU

• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net

20%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

CALA MONTJOIAllotjament, pensió completa,activitats esportives i miniclub.Centre de busseig.

Cap de Creus· Ctra. Roca, s/n · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

30%

10%

10%ALBERG ABRIGALLHOTEL ALPAllotjament i forfaits a LaMasella

Pla de Masella · GironaAbrigall: 972 89 17 60Alp hotel: 972.144201

PUJOLJoieria - Plateria - Rellotgeria“Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol”(Li regalem la perla de la sort i...)

Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCNTel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com

DISCOTECA-KARAOKE%%

ALMODO-BARGrassot, 36

ALMO 2BARBruniquer, 59-61 (Pl. Joanic)

Oberts tots els dies de 23:00 a 5:00www.grupalmodobar.es

%

10%

%INSTAL·LACIONS

56-58 Guia.p65 19/11/2008, 21:4157

58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS

* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com

BCM, SL

• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

5%NETEJA

RESTAURANT

MÚSICA%

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%SALUT: ÒPTICA

PSICOESPAI BCNAssessorament psicològic i teràpia en:• Depressió, estrès i ansietat• Anorèxia, bulímia, obesitat ansiosa.• Problemes de relació social, timidesa.• Separacions, relacions de dependència...• Fòbies i altres problemes emocionals...Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.

Pl. Gala Placidia 10-12, 5º 2ª Tel: 93435 32 24 / 661 30 37 16

CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i20% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

45%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

%ENCAIXLogopèdia i serveis pedagògics.Selectivitat personalitzada, reforç primària,secundària i batxillerat.

Rosselló, 367 principal 1a Ac.e.encaix@e-encaix.com

%

LLAR%

Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

• Menú (migdia i nit) i especials grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanentDescompte 10% per carnet

València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com

10%

%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

RESTAURANTEL PÓRTICO

Cuina catalana-gallega• Esmorzars,dinars i pica-pica• Productes d’aglà, pop, lacón...• Carns de Girona• Menú laboral diari• Menús concertats per a grups

Grassot, 15 · Reserves al 93 435 23 40 www.mesonelportico.com

%

Serveis a les empreses• Neteja• Jardineria• Reformes i instal·lacions• Manteniment d’Immobles

C/Pamplona, 54 bxs · 08005 BarcelonaTel. 93 356 85 88 · www.integra.cat

• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770

SALUT: ODONTOLOGIA20%

JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17

PAPERERIA%

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

%SALUT: PSICOLOGIA

p.2

p.19

10%

56-58 Guia.p65 19/11/2008, 21:4158

Cobertes.p65 20/11/2008, 12:553

Cobertes.p65 20/11/2008, 12:554