REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

INSTITUTS ODONTOLOGICS

ASSOCIATS

disposem d'un finançament a la seva mida:

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Municipal Sagrada Família

1 a Visita, consulta i revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes.

i un 20% de descompte en la resta de tractaments!

Cada dia més a prop seu

NO TANQUEM PER

GRANOLLERS Av. Sant Esteve 86, 3r 4a . Tel. 879 32 28 MATARÓ ci lIuro90, 'baixos ' Tel. 93.757.71.81 ItADALONA (nova adreça) Av. Martl Pujol 254, baixos' Tel. 93.389.43.31

CORNELLA ci MossènJ. Verdaguer, 6. 2n 3a' Tel. 93.474.19.32

EMPRESA COL·LABORADORA AMB LA FUNDACiÓ CLAROR

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 16 Illa Època

Octubre-Novembre de 1998

A R

Les altres portades

OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Francesc Fern6ndez,

Eduard Franco i Sergi Larripa. La Vinyeta, per Eduard Teixidó.

4. Enquesta: "Existeix dopatge encobert en l'es­port professional?"

ENTREVISTA 6. David Meca, campió del món de natació de

fons.

SALUT 10. Les lesions musculars

DIETÈTICA 12. L'alimentació és una gran ajuda per a les ma­

lalties tumorals.

ENFORMA! 15. Posa't a punt per començar la temporada.

POLIESPORTIU 19. Anar en bici per la ciutat. 22. Reflexions d'una monitora d'esplai.

24. GUIA DE SERVEIS

SOCIETAT 27. Hi ha prou biblioteques a Barcelona? 28. L'Eixample lluita contra el mal de les façanes.

30. LLIBRES 30. INTERNET ESPORTIU 31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. PASSATEMPS 32. CONCURS

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 34. L'Esportiu Claror remodela part de les seves

instaHacions 36. Entrevista a Joan Itxaso, Director General de

la Fundació Claror 38. MisceHània 40. Tot Claror inicia una nova època

ENTREVISTA A DAVID MECA

David Meca s'ha proclamat recentment campió .del món de natació de fons , En l'entrevista, Meca repassa la seva trajectòria com a nedador, explica ex­periències viscudes entre taurons i pi­ranyes, parla de la seva vida als Estats Units i medita sobre les possibilitats d'as­solir uns dels seus grans objectiUS: ser actor de cinema,

LESIONS MUSCULARS

Les I~sions musculars generalment no resulten greus, però, en canvi, afecten força esportistes, De fet, al voltant del 3 O per cent de les lesions que aquests sofreixen són musculars, En alguns ca­sos, com el d 'en Pep Guardiola, po­den provocar llargs períodes de recu­peració, AI reportatge fem cinc cèn­tims de la tipologia d'aquestes lesions,

ANAR EN BICI PER LA CIUTAT

Ara que s'acaba l'estiu i que molts de nosaltres hem recuperat el gust per la bicicleta, tenim la gran oportunitat de no desar-la al lloc dels mals endreços, Moure's en biai p'",r la ciutat té indub­tables avantatges, i el nombre de car­rils-bici ha augmentat, tot i que encara ' és lluny de la quantitat desitjable.

LESIONS MUSCULARS EL CALVARI DE MOLTS ESPORT1STt:S

j, j, j, d?o d?o d?o ANAR EH BICI PER LA CIUTAT

MISSiÓ POSSIBLE?

~ DA.VlDME:tA

campió del món <k natació dt fons ~

LES LESIONS MUSCULARS

I

_ ()p=i01=·~Ó ______________________________________ __

Revista Tot Claror

Tercera època Número 16

octubre-novembre de 1998 Tirada: 13.000 exemplars

Paper reciclat Dipòsit legal: B 28124-84

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35

Entitat editora

Sardenya 337 Entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 932070640 Fax 93 207 77 35

E-mail : claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR :

Núria Borràs

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL

SAGRADA FAMILIA:

Eduard Franco

Revista Tot Claror

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell,

Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa

REDACCIÓ :

Ester Benach

TRACTAMENT INFORMÀTIC:

David Ferm\ndez

COL. LABORADORS:

Arialllna Viñas Eduard Teixidó Miquel Garcia Núria Cubells David Soriano

PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide

COMPOSICiÓ I IMPRESSIÓ:

PCGràfic Bertran, 40. 08023 Barcelona

IMGESA Sant Adrià de Besòs

DISTRiBUCIÓ:

Mencor

TOT CLAROR és u~a revista oberta a totes les opinions. Per això no ne­cessàriament comparteix les opini­ons expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

2 rOl CLAROR

Francesc Fernandez

Periodistl1 esportiu de COM Ràdio

~profiteml 'oportunitat

i fem que el cinquè

Ioc aco n segui t a l

Mundial de bàsquet d'Atenes

sigui el punt de partida d 'una

nova etapa.

De moment, s'ha recupe­

rat la il · lusió per una selecció

que estava "desapareguda en

combat" , just quan tenim en

l'horitzó la desaparició del ter­

cer estranger a l'ACB a fina ls

de temporada, fe t que obre

una porta per tal que els joves

comencin a ser importants.

No podem desaprofitar la

fornada de júniors que s'han

proclamat campions d 'Euro­

pa a Turquia i, oficiosament,

campions del Món a Alema­

nya. Els López, Dramec, Ga-

L'èxit de la selecció

espanyola de bàsquet al

Mundial d'Atenes

sol, Navarro i altres (per es­

mentar només els que juguen

a la Penya i al Barça), formen

potser la millor generació de

basquetbolistes des d'aquella

nascuda el 1959, amb els Epi,

Llorente i companyia.

Afegim a aquesta situació

el nou contracte televisiu, que

farà augmentar els diners que

rebrà el bàsquet, i adminis­

trem-ho tot bé.

En l'actual situació de dic-

tadura fu tbolística serà

molt difícil que hi hagi

un segon "boom" a l'estil

del de 1982. Però ja po­

sats, demanem als entre­

nadors un joc compro­

mès amb l'espectacle; als

àrbitres, que deixin jugar

dintre del que permet el re­

glament; als clubs, que facin

assequible el preu de les en­

trades i que cuidin la pedre­

ra; a la televisió, que pensi

que el bàsquet segueix sent

el segon esport a nivell esta­

tal, i a casa nostra, a molts

llocs el primer; i nosaltres, els

periodistes, donem-li l'aten­

ció que es mereix. Aleshores

serem més a prop del desitjat

segon "boom".

__________________ Opinió

Eduard Franco Esladella

La tarda del 10 de setem

bre es van produir una

cadena d'esdeveni­

ments de fort impacte infor­

matiu, uns d'actualitat extrema

i d'altres de context històric,

que són difícilment assimila­

bles donada la seva quasi si­

multaneïtat.

L'entrada a la presó de

Guadalajara de José Barrio­

nuevo i Rafael Vera; la baixa­

da veltiginosa de la borsa; l'au­

torització per l'excarcelació,

els caps de setmana, de Mario

Conde (per què tal fet no ge­

nera alarma social?); la clau­

dicació de Boris Ieltsin en el

seu desig d'imposar a Viktor

Chernomirdin com a primer

ministre rus; el 25è aniversari

del cop feixista a Xile que va

enderrocar al president cons­

titucional Salvador Allende; el

¡ missatge de 1'11 de setembre

del president Jordi Pujol, en

un moment en què s'enfronta

amb el dilema matemàtic de

passar de 1'1 al 3, sense consi­

derar el 2; l'enèsim capítol de

''l'affaire" sexi de l'any entre

Clinton, Levinsky i Starr; i... la

"dimicessació" de Javier Cle­

mente com a seleccionador

nacional de futbol.

Si fossim mal pensats po­

dríem rumiar que la quasi co­

incidència horària de l'entra­

da a la presó de Barrionuevo i

Vera i la roda de premsa de

Javier Clemente tenia unes

certes reminiscències a les

La sortida d e Clemente

demostracions florals, pro­

fundament difoses per la TV

única d'aquella època, amb

les quals ens obsequiava el

general Franco 1'1 de maig de

cada any coincidint amb les

manifestacions sindicals lògi­

ques del dia. Coneixent el ta­

rannà de Javier Clemente

aquesta interrelació sembla

quasi impossible . No obstant,

és sorprenent que la televisió

estatal, TV1 , donés la roda de

premsa de Clemente al mateix

temps que la majoria de les

altres cadenes mostraven les

emocionants escenes que

s'estaven produint a l'entrada

de la presó de Guadalajara.

Però, què ha passat per

què la situació de la selecció

espanyola en general, i la de

Javier Clemente en particular,

hagi mobilitzat les més altes

personalitats del govern fins

el punt d'analitzar pública­

ment l'assumpte, i durant ac­

tes de contingut objectiva­

ment més importants, i fer re­

comanacions molt concretes,

més quan afirmen repetida­

ment que no són intervencio­

nistes?

Honor Sergi Larripa. Director Tot Claror

Crec que, bàsicament, les

raons d'aquest comportament

són dues diferents, però molt

complementàries.

En primer lloc, l'es logan

comunicatiu més repetit pel

govern estatal és que "ES­

PAÑA VA BIEN". Després de

l'actuació decepcionant de la

nostra selecció en el Mundial

de França i, sobretot, de la

darrera derrota davant la se­

lecció de Xipre, formada per

uns jugadors amb sous i pri­

mes infe riors a les del

"Gratallops FC", es comença­

va a impregnar a la societat

espanyola la idea que "ES­

PAÑA NO VA BIEN",perquè:

com pot anar bé Espanya si la

seva selecció futbolística, mi-

L'honor és l'estima qtle cadascún de nosaltres sentim per nosaltres mateixos. L'honradesa és l'estima que tenim a ulls dels altres . Sovint alguns esportistes cauen en la trampa de pensar que l'única manera de mesurar l'éxit o fracàs de les seves

accions depèn del seu grau d'honradesa, del reconeixement social que obtenen. I perseguei­xen l'honradesa a costa de la seva honor. .. i de la inocència de la societat.

Sembla que no tinguin prou amb la satisfacció personal que poden tenir si han fet bé la feina, hagin quedat primers, segons o últims.

En els últims mesos ens hem fartat de sentir a parlar de casos de "pressurnpte" dopatge. "Pressumpte" dopatge al ciclisme, a la natació, al futbol, a l'atletisme ... No valIa pena concre­tar. Tots sabem el què s'ha elit i escrit: que si s'han de canviar les lleis, fer més controls, unificar llistes, bla, bla, bla .. .

Però, la veritat. per moltes llistes i controls, la solució només arribarà per la via de l'auto­reflexió. ¿Perquè no convidem els esportistes, metges, directors .. . a que ells mateixos li donin la volta a la situació, partint de la $eva voluntat? ¿Perquè no reflexionen i decideixen, un per un, competir sincerament, sense trampes? Potser no faran tants bons temps, no quedaran primers ... no seran tant honrats, però sí més honestos. I se sentiran millor amb sí mateixos.

lOl CLAR R 3

_ ()p~int~·=ó ____________________________________ __

I)ENQUESTA

Creus que existei~ dopatge encobert en l'esport professional?

SEBASTIAN TUÑÓ ÀLEX SINTES RIBERA GARCIA CÈLlA ABAD 62 anys 25 anys 12 anys 24 anys

Sí. Mai s'havia parlat Sí. Penso que el tema Sí. Prenen alguna cosa Sí. Penso que n'hi ha d'aquest tema i en can- del Tour de França però penso que no és hagut i que n'hi ha. H i vi ara se'n parla molt. l'han tret de mare però tan forta com es d iu. ha molts interessos que Sempre ha existit. Hi ha de dopatge n'hi ha, en Si fan bons resultats deixen de banda l'es-esportistes que fan uns el cicl isme igual que en deu se r perquè fan un peri t esport iu. Hi ha res ul tats d ifíc i ls de el futbol o en l'esport du r entrenament, no molta gent que té altres creure si no és perquè profess ional en gene- perquè prenguin res. fites que no són es por-han pres alguna cosa. ral.

rall màgic on es miren les vir­

tuts principals de la nació, està

fracassant estrepitosament?

És evident que no es podia

permetre que la idea anés pe­

netrant als pensaments dels

espanyols i, per això, es de­

uen haver produït llargues i

agobiants sessions dels més

alts estaments per decidir la

solució que, en el futbol, quasi

sempre és la mateixa: s'ha de

canviar l'entrenador.

En segon lloc, aquest es­

tiu , a més de mantenir l'eslo­

gan "ESPAÑA VA BIEN" ha

sorgit un complement des del

govern central indicant "HE­

MOS DE IR HACIA EL CEN­

TRO".

I, vés per on , la tàctica de

la fracassada selecció de Cle­

mente és no fer cas del cen­

tre . El seu joc es basa en una

defensa ferotge i p ilotes llar­

gues llançades a les bandes o

tives.

a estilistes com Raul, Kiko, AJ- altre entre nador de pensa-

fonso , etc. a passar-se el partit ment rígid , no compta amb

mirant cap el cel per veure si Ivan de la Peña, un dels fut-

cau alguna pilota. bolistes amb mes capacitat del

Clemente ha menyspreat el

. centre i que en aquest centre

estigui el seny i el cap del joc.

Ara es lamenta que Guardio­

la, el millor jugador per fe r

aquesta tasca, estigui lesionat

i quan ha estat en condicions

l'ha aprofitat poquíssimes ve­

gades en la seva millor posi-

ció.

Evidentment, i amb això

món per fer rutllar un equip i

per donar espectacle . l ho fan

perquè d iuen que perd pilo­

tes i, enlloc de pensar una es­

tratègia que solventi el proble­

ma quan es produeix, és més

fàci l enviar-lo o no tenir-lo en

compte "fins que maduri".

Clemente ha tingut mala

SOlt, ha despreciat el centre i

la seva actuació estava con­

duint a pensar a una part im­

pOltant de la societat espanyo­

la que Espanya no va bé, i això

no ho pot permetre el paltit

que ostenta el poder i el go­

vern actual i que està predi­

cant exactament el contrari. Si,

a més, aquests fe ts es produ-

eixen en un moment on és

molt oportuna l'aparició d'una

cortina de fum, les conse-

projectils aeris que obliguen coincideix amb Van Gaal, un qüències no tenen remei.

4

MERCÈ ANDRÉS 53 anys

Sí. No sé si en determi-nats esports existeix més dopatge que en d'a ltres però estic convençuda que hi ha esportistes, no tots, q ue prenen su bstàncies.

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail: cIaror@mx2.rede.es

Animeu-vos-hi!

Q ualsevol lector pot publi­car el seu texte a la Revista Tot Claror. Escriviu algCm ar­ticle d'in terès general, sobre algún fet esportiu, social o cultura l que us interess i, i el veureu publ icat a aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies. Han d'anar signats amb el nom complet de l'au­tor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contac­te. "Tot Claror" es reserva el dret de publi car les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar- les quan es consideri oportú .

especialistes

en complements

pUl' lu pl'àttitu

iJe ta natació

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO CLAROR

Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

~IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu

Sagrada Família)

_ Entrevista

DAVID MECA: IIEL TITÀII

Entrevista: Ester Benach

David Meca posseeix des del19 de setembre e l títol de campió de la Copa del Món de natació de llarga distància. Des de la plata del Mundial de Perth" l'acumu lació de vic­tòries en travesses en mar obert li han comportat e l just reconeixement per dinou anys dlintens treball. Però pe r a molts Meca és encara un desconegut, ja que la nataci6 de llarga distància és u'n esport amb poca base al nostre país .. la revis1:a Tot Claror ha volgut conèixer les seves experièn­des en aigües de tot el món i I:a seva vocació, quan toca, Itteralment~ de peus a terra" Ita d1actor.

6

David Meca va començar a nedar gairebé per necessitat. Tenia els peus plans, dèbil constitució i altes fe­bres quan es posava malalt. fI met­ge va aconsellar-li que fes natació per fer madurar la constitució. Te­nia cinc anys i ningú hauria pensat que vint anys després es convertiria en el millor fondista del món.

Ja t'agradava la piscina, amb cinc anys?

Sí. De fet participava en campionats

escolars i vaig rebre una petita beca,

D'aquell temps recordo una entrena­

dora que em lligava les cames amb

cordes perquè millorés la tècnica i quan

feia les competicions era l'únic nen que

anava amb les cames lligades, Això

se'm va quedar clavat.

Una experiència que podria fer abandonar la natació a molts nens.

Sí, però vaig seguir nedant. A sisè

d'EGB va ig entrar a l'escola Santa Cia­

ra, que és només per nedadors, És

quan vaig fer el primer salt guanyant

campionats de Catalunya i d'Espanya

per edats, L'estiu del 1992, justament

per les Olimpíades, vaig guanyar el

primer títo l de ca mpió d'Espanya en

categoria absoluta,

Però aquest títol el vas aconseguir quan ja estaves al Centre d'Alt Ren­diment de Sant Cugat (CAR).

Sí. Durant el BUP i el COU vaig

estar al CAR, Aquest va ser el segon

salt perquè et converteixes en un ne­

dador profess ional. Ja em jugava el

sou , entrenava amb medallistes .. , El

Club Natació Sabadell va fer-me cam­

pió d'Espanya d'edats i el CAR em va

proclamar campió d'Espanya absolut.

Aleshores és quan vaig decidir dedi-

________________________________________ 1Ent~vista

Revalidar el títol de la

Copa del Món és un dels

gran reptes perquè diuen

que és més difícil aguan­

tar que no pujar.

ca r-m e se riosam e nt a la natac ió. I quan vas decicir passar a la llar­

ga distància? Des de l 1992 fins el 1996 vaig gua­

nyar, com a mínim, una prova cada any

dels campionats d'Espanya absoluts. El 1 996 l'entrenador ja em va recomanar que, per les meves condicions físiques, e l millor seria que em dediqués a la

natació de llarga distància. Ja feia dos anys que estaves als

Estats Units. Què et va fer marxar? Quan el COU es va acabar vaig fer

un curs d'Art Dramàtic a Barcelona.

Te nia una beca de la Federació Espa­nyola, volia participar en el meu pri­

mer Campionat d'Europa ... Però aquí era molt difícil compaginar entrena­

ments, estudis, feines que sorgien de publicitat, fins i tot em van oferir parti­

cipar en una pel ·lícula. Vaig renunciar­

hi perquè l'entrenador volia que em concentrés en la natació.

I te'n vas anar. Sí, d'un dia per l'altre vaig fer les

maletes i vaig anar a l'aventura sense , saber on acabaria. Només vaig trucar

un entrenador de Santa Bàrbara i em

va buscar una família . Vaig estar-hi tres

mesos, vaig participar a l'USA Open i

vaig aconseguir el bronze. Aleshores

és quan em van oferir beques i vaig

triar anar a la universitat de Califòrnia.

Perquè quan vas arribar no fava­lava ningú.

No. Quan vaig arribar als Estats U nits

no tenia cap beca ni cap universitat.

Ni l'anglès sabia! Havia parlat amb al­

guns entrenadors americans però quan

ets estranger i arribes de nou no se'n

refien prou per donar-te una beca o

agafar-te per l'equip. Primer volen veu­

re't nedar.

I és tanta la diferència en el trac-

te que reben els esportistes que, a més, volen estudiar?

Sí. Pel que fa als entrenaments ja és diferent, és com una competició cada dia. Entreno amb campions de l món, olímpics ... , hi ha un nive ll molt alt, i això et fa millorar. Depèn també de les universitats però en general és alt.

Pel que fa a les ajudes per seguir estudiant també és molt diferent. Te­

nim tutors, et fac iliten els exàmens perquè els facis a l'avió sota el control de l'entrenador o t'envien un tutor a l'hotel.

La decisió va ser encertada, per­què des daleshores fins avui has acu­mulat moltíssimes victòries. Aquest any ha estat importantíssim per a tu, sobretot des del Campionat del Món celebrat a Perth (Austràlia).

Sí, però no m'ho vaig passar gaire

bé. Just abans de començar el Mundi­al, al mes d'octubre, em van fer una revisió i em van trobar força anèmic.

En esports de resistència no pots es­tar-ho perquè necessites molts glòbuls vermells. Em van comentar que acon­

seguir un nivell normal demanaria tres

o quatre mesos i que si el volia alt podia passar més temps. Faltaven només dos

mesos i mig pel Mundial, estava clas­sificat i desitjava fer-ho bé.

Tota la meva família va venir cap als '

Estats Units i em van ajudar amb una

alimentació rica en ferro, a més de la medicació.

Però finalment les coses van sor­tir-te molt bé.

Sí. En la prova que no havia preparat

bé vaig aconseguir una cinquena posi­

ció, molt a prop de l'or, i això em va

donar ales per a la dels 25 km. Vaig

començar molt endarrerit. A mitja car­

rera, quan faltaven dues hores i mitja,

vaig començar a picar peus i a moure

braços com si fos un esprint. Pensava

"o peles o ho fas millor". Vaig pensar en

positiu, en aquestes proves val més la

mentalització, el "coco", que cap altra

cosa i, finalment, vaig guanyar la plata.

Va ser la primera medalla espanyola de

la història en aquesta especialitat i l'úni­

ca espanyola de natació al campionat

del món. Un cop aconseguida, la gent

CURRíCULUM VITAE

• .David Meca i Medina va néixer a Sabadell 1'1 de febrer de 1974.

• Graduat en Art Dramàtic per la University Southem Califomia.

MECA NEDADOR

• 9 cops guanyador del Descenso lntemacional a la ria de avia (Espanya), del 1990 al 1998.

• Rècord de .Ia Travessa al Port de Barcelona.

• 2 cops campió de la Copa d'Europa a Sardenya (1996 i 1997).

• 3 cops campió de la Copa del Món a Macedònia 09')6, 1997 i 19')8).

• Campió Ciudad del Rosario (Ar­

gentina) el 1997. • 2 cops campió al riu Nil 09')6 i

1997).

• Campió al can,al de Suez el 1997 . • Segon al Mundial de Perth

(Austràlia) el 1998.

• Guanyador a la platja de Copacahana (Brasil) el 1998.

• Segon a Tapes (Brasil) el 1998. • Guanyador de la Marató Santafé­

Coronda (Argentina) el 1998.

• Guanyador de l'Hendarias­Paranà (Argentina) el 1998.

• Guanyador de Ciudad del Rosario (Argentina) el 1998.

• Medalla de plata Copa Europa a Starigrad (Croàcia) el 1998.

• Campió de la Copa del Món, el 19')8.

s'hi va abocar i em vaig sentir molt sa­tisfet.

Et va sortir tot forgul/! Home, m'havia entrenat molt fort.

L'entrenador em feia fer una marató

7

_ Entrevista

de 25 km cada dissabte perquè m'acos­

tumés a l'esforç. Pensava que no po­

dia conformar-me amb una catorzena

pos ició.

I en lloc d'anar-te'n a casa a assa­borir la victòria vas tornar als Estats Units.

Vaig pensar que el millor era tornar

per preparar-m e per les proves de

l'Amèrica del Sud de la Copa del Món.

No només vas guanyar la majoria de curses sinó que et vas estrenar amb un rècord a Rio de Janeiro (25 Km). També vas guanyar les proves més llargues, com la de 60 km i la de 88 km, organitzades a l'Argentina amb només set dies de diferència entre elles.

Les vaig guanyar però per poc. Són

carreres que duren entre 5 i 9 hores i

guanyar-les per un minut tampoc és

gaire.

I nedant entre 5 i 9 hores, en què penses?

Molts cops penses que ja no pots

més i cauries en la temptació d'agafar­

te a la barca. Jo encara no he abando­

nat cap cursa. Diuen que un cop ho

proves tornar-ho a fer no costa gens.

I què ,et motiva per seguir? Diuen per l'Amèrica del Sud que sóc

l'únic nedador que parlo mentre estic

nedant. No és que digui frasses però

m'agrada passar una bona estona. Que

et facin riure durant un segon no et fa

perdre la cursa i, en canvi, et fa gua­

nyar mentalment i t'ajuda a seguir mit­

ja hora més.

També em motiva l'ajuda de l'en­

trenador o de la persona que va al meu

costat. Necessito molta info rm ació,

que em mantingui constantment infor­

mat del temps que porto, quan em

falta, a quina distància vaig del primer,

a quan temps va el del darrere, la tèc­

nica, la braçada ...

Però després de tres hores nedant amb prou feines deus sentir braços i cames. Encara pots vigilar la tècni­ca?

La tècni ca no la pots perdre mai.

Has de tenir sempre la sensació d'aga­

far l'aigua bé, de no fer bombolles,

d'acabar les braçades, de fer-les el més

econòmiques possible per no cansar­

te, vigilar de no fer un mal gest per

evitar lesions. Són moltes coses.

Les condicions que deus trobar en segons quins mars tampoc deuen ser les més adeqüades. La gent només pensa en els taurons blancs de Perth però deveu trobar de tot.

Hi ha aigües molt brutes. A Egipte,

al riu Nil , un dels més contaminats del

La carrera a la gran pantalla David Meca ja ha començat a veure com la popularitat gràcies als seus èxits

com a nedador repercuteix en la seva carrera d'actor. Fa poc li van oferir rodar durant tres mesos per la sèrie Los vigilantes de la playa . Va rebutjar-ho perquè, com ell diu, "de moment per a mi és més important guanyar una medalla d'or que potser només passa un cop a la vida. fa tindré temps d'acceptar altres oportunitats", Es va llicenciar en Art Dramàtic per la Univer­sitat de CaliFornia i ja ha fet obres de teatre i una sèrie televisiva americana. Era l'amic de El joven Indiana fones, dirigida per Steven Spielberg i amb George Lucas com a productor. "La sèrie no és com la pel' lícula i no va tenir gaire èxit però treballar amb ells i en una superproducCió ha resultat molt positiu per a la meva carrera". Es va iniciar en el món de la petita pantalla fent anuncis de publicitat. Més endavant li van oferir de participar en una pel'lícula que es rodava a Barcelona: 'Wo .la vaig fer perquè tenia el Campionat d'Europa, però la idea em va agradar i llavors vaig decidir estudiar seriosament Art Dramàtic". Volcl.fia dedicar-s'hi quan acabi la seva etapa com a nedador pro­fessional però admet que "m'agradaria qualsevol tipus de paper però que no tingués res a veure amb l'esport o la natació, ja que és més fàcil quedar-te encasellat".

8 ro r l.LAROR

món, has de tenir la boca ben tancada

perquè hi ha paràsits que poden ser

perillosos. Has de vacunar-te bé i vigi­

lar amb les piranyes i les meduses. Tot

i ai xí ja es busquen llocs més o menys

controlats o zones en què no ri'hi hagi

gaires. La possibilitat que et passi algu­

na cosa és mínima, però si veus unes

condicions pèssimes sempre pots triar

no participar a la cursa.

Sobretot a l'Amèrica del Sud, on es fan la majoria de curses de la Copa del Món i on la natació de llar­ga distància és molt més coneguda, deus ser tot un heroi.

Bé, les curses allà m'han anat molt

bé aquest any i l'esport és molt impor­

tant, fan un gran muntatge a les pro­

ves. Quan hi ha una competició tro­

bes gent a banda i banda del riu que

t'anima i aplaudeix. Ho admiren més i

per això ets com un heroi. Seria com

el futbol a Espanya.

Quin àlies t'han posat? Home, em diuen "El Titan". Aquí a

Espanya algun cop he llegit que em

deien "el tauró nacional", "l'home am­

fibi" i coses així.

Per què creus que aquí pràctica­ment ni es coneix la natació de llar­ga distància?

Crec que en part és perquè els pocs

espanyols que hi ha en aquesta disci­

plina no han aconseguit els resultats

esperats ni tampoc han rebut el su­

port necessari ,

Quin tipus de suport? A mi mateix em va passar. Vaig ha­

ver-me de buscar la vida sol per partici-

______________________________________ ~ntrevista

La Federació Espanyola

no m 'inscrivia als Campio­

nats dEuropa o del Món

que feia una pila danys

par en els circuits internacionals. La Fe­

deració Espanyola no m'inscrivia als Cam­

pionats d'Europa o del Món que feia una

pila d'anys que es realitzaven. Fins i tot

em deien que era massa prim, massa

jove i que no seria bo per a la natació de

llarga distància. Suposo que això també

els ha passat a altres nedadors.

Tot just ara, com el Campionat d'Eu­

ropa es va fer aquí l'any passat i s'han

adonat que necessiten medallistes, co­

mencen a crear-se escoles de gent jove

i es comença a conèixer.

En això alguna cosa deu tenir a veu­

re el teu èxit.

Suposo que sí -reconeix tímidament-

Per mi és una satisfacció veure que

el meu treball serveix per alguna cosa.

Hi ha molts esportistes que s'entrenen

durament però que no reben cap ti­

pus de reconeixement a canvi.

Esportistes com tu, que feu un gran esforç de resistència, sempre deveu estar sota la sospita d'un possible dopatge?

Sí, és veritat. Però ens tenen les 24

hores del dia controlats. Saben on vius,

on t'entrenes, on estudies. Tant aquí

El CN Sabadell va fer-me

campió dEspanya

dedats i el CAR em va

proclamar campió

dEspanya absolut

INFORMÀTICA

CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93455 56 84 Fax 93 458 57 48

com als Estats Units, on la Universitat

ho vigila molt per cuidar la seva imat­

ge, et persegueixen i poden demanar­

te en qualsevol moment que passis un

control. També quan guanyes una cur­

sa és obligatori que al cap de mitja hora

te'n facin un . Si tens una bona tempo­

rada imagina la de controls que arribes

a passar.

Què en penses de la situació ac­tual del dopatge?

Em sembla bé que es vigili però

penso que de vegades els que gua­

nyen estan molt perseguits i els que

no tenen bons resultats no passen tants

controls .

Quina alimentació i preparació física fas abans d'una competició?

El meu tipus d'entrenament és força

diferent que el d'altres espo rti stes.

Quan arriba una competició en comp­

tes d'abaixar el volum i descansar el que

faig és intensificar, nedar encara més

que durant l'any. És com una piràmide,

on dalt de tot hi hauria la competició.

Aquest sistema em va bé perquè, per

ara, com no tinc gaire múscul, no so­

freixo gairebé lesions i, en canvi, m'aju­

da molt mentalment. L'alimentació es

basa en carbohidrats (pasta, espague­

tis) per aportar molta energia, en be­

gudes isotòniques ben preparades .. .

Quins projectes tens a curt termi- · ni?

No ho sé, hi ha tantes coses ... ! Cre­

uar l'estret de Gibraltar n'és un però

potser el més important és revalidar el

títol de la Copa del Món . És un dels

grans reptes perquè diuen que és més

difícil aguantar que no pujar.

Què sents amb la Copa del Món a les teves mans?

Encara no m'ho crec. No sé explicar

la sensació. Veus com l'esforç, el sacri­

. fici, llevar-te a les cinc de la matinada i

anar a dormir a les vuit del vespre, no

sortir, no beure, no fumar, no fer la vida

Presuntes molt personals

• Una ciut.at per viure-hi? Barcelona

• Un lloc on anar de viatge? San Francisco

• Un llibre per llegir? La Tapadem, de John Grisham

• Una pel'lícula de cinema? Titàn'ic

• Un mitjà per estar infonnat? La televisió

• Mar o muntanya? Mar

• Un plat per dinar? La paella

• Un cantant o grup musical? Celine Dion

• Un esportista? No vull dir noms, tots tenen el seu mèIit

• Quin personatge històric t'ha­gués agradat conèixer? Cristòfol Colom

• Què valores, més de les per­sones? Que sàpiguen pOltar l'èxit, la sen­zillesa

• Si un dia fossis president del govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendries? Ajudaria més els esportist~s

• Dretes o esquerres? Centre

• Què t'enduries a una illa de­serta? La xicota

• Un desig confesable? La migdiada

normal d'un jove de la meva edat, es

veuen recompensats. No és una vida

fàcil però una cosa així et compensa

molt, i més encara quan veus esportis­

tes que també s'esforcen molt i es sa­

crifiquen i potser no aconsegueixen els

mateixos resultats.

Ordenadores PC Y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portàtiles . Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFT.

4% de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

_ Sa~lu=t~ ____________________________________ __

LESIONS MUSCULARS, A It.VJJIIh,_

«L1INFERN» DE MOLTS ESPORTISTES

Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Qui no ha tingut o, almenys, ha sentit parlar de les lesi ·l'h'·H~+'

Segons alguns estudis, les lesions musculars representen er les dels esportistes. Tot i així, encara no donem suficient importància a

aquest tipus de lesions. Solen ser benignes, però amb freqüència perju­diquen l'atleta perquè un tractament inadequat pot produir llargues

absències en l'activitat esportiva.

Les lesions musculars són aquelles

que afecten el component contràctil

i/o el component tendinós dels mús­

culs.

Són I~s lesions de la patologia es"

portiva més comunes però també les

menys conegudes i les que es tracten

més inadequadament. S'acostumen a

menysprear perquè habitualment qui

les sofreix pot continuar l'activitat de

la vida quotidiana immediatament des­

prés de la lesió.

Segons alguns estudis, el 10-30% de

les lesions esportives són musculars.

El 65% dels casos es donen en la mas­

sa muscular i amb molta freqüència en

la unió múscul-tendó.

És estrany que aparegui una ruptura

Un bon escalfament pot evitar moltes lesions

Les lesions musculars poden tenir origen en forces externes (cops, contusions, microtraumatismes repetits ... ) o bé internes, que acostBmen a ser la coordinació defectuosa en la contracció muscular. Aquestes causes, espeoialment les internes, poden veure's afavorides per una sèrie de factors com la predisposició individual a l'hora de fer l'exercici físic, el tipus de mate­rial utilitzat, el terreny on es realitzi, la modalitat eSportiva practicada i l'aplica­ció de la tècnica individual, i el sobreentrenament, que produeix fatiga mus­cular. Per tot això, cal que tinguem en compte tots aquests elements abans de començar l'activitat espo~iva.

Un punt que val la pena destacar és la importància de l'escalfament per evitar les lesions musculars. Encara que no elimina del tot el risc de lesió, sí que en redueix molt les probabilitats. Per tant, abans de fer qualsevol activitat, és imprescindible un mínim de deu minuts d'escalfament, amb una petita cursa suau i estiraments de braços i cames.

10 TOT CLARO R

total que requereixi tractament quirúr­

gic i, en canvi, sovintegen les ruptures

fibrilars de major o menor intensitat.

Acostumen a produir-se quan s'inicia

o s'acaba l'activitat esportiva. Afecten

majoritàriament les cames; en primer

lloc els isquiotibials i, en segon lloc, el

quad ríceps.

Principals lesions

Les lesions musculars poden dividir­

se en dos grans grups, segons afectin

el component contràctil o muscular o

bé el tendinós. Les ruptures fibrilars

en el múscul són més freqüents que

les tendinoses. Aquestes últimes afec­

ten més les persones per sobre dels

40 anys. En aquest article ens centra­

rem a les lesions englobades al primer

grup. Les lesions que afecten el com­

ponent tendinós (tendinitis, entesitis i

tenosenovitis) les tractarem en propers

articles.

AI primer grup, el de les lesions del

component contràctil o muscular, hi ha

set tipus diferents de lesions : la con­

tusió muscular, la rampa, la contractu-

I

___________________ salut

Què fer en cada cas Una de les normes comunes apli­cables en tots els casos de lesió muscular és el repòs. S'ha d'inter­rompre l'aotivitat per evitar que la lesió no empitjori. L'embenatge i l'aplicació de gel també són ade­quades per a totes les lesions.

En una situació de contractura i distensió, a més d'un repòs fun­cional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat física progressiva al llarg dels elies següents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicació de calor en qualsevol de les seves formes i pomades antiin­flamatòries. A més, en la oontrac­tura (no en la distensió) és reco­manable fer estiraments suaus.

Pel que fa a l'estrebada i a la mptura o esquinçament muscular, el tractament va encaminat a limi-tar l'hematoma i l'esquinçament. Repòs, embenatge i ge l poden anar acompanyats d'antiinfhma­toris, aplicació de calor i massat­ges, sempre sota la supelvisió d'un

especialista. Una vegada cicatritzada la lesió s'ha de remuscular la regió, per­què es produeix una atròfia notable. En la ruptura, el període de curació serà més llarg. Per tant, també ho seran l'atròfia i la posterior rehabilitació.

En qualsevol cas, el retorn a l'activitat física s'ha de fer suaument, de manera

El cos humà té més de 300 músculs cla­rament defi­nits que constitueixen

aproximada-ment el 40% del pes total del cos.

ra, la distensió, l'estrebada muscu lar, la ruptura o esq uinçada muscular i la mi oge losi.

Cadascuna d'aq uestes lesions, que representen diferents graus de grave­tat, té les seves simptomato logies i tractaments propis. No es poden trac­tar igual totes les les ions muscu lars. Per això és important consu lta r el met­ge després dels primers símptomes i posar en les seves mans el procés de teràpia i recuperac ió.

Lesions que afecten

el component muscular

Contusió muscular. La gravetat de la contusió està en relació directa amb la intensitat de contracció del múscul i la força agressora.

Rampa. És la contracció espon­tània del múscul per causa de la fa­tiga. És un avís que el múscul ha de deixar de funcionar perquè una exi­gència més gran d'aquest pot origi­nar una lesió més greu.

Contractura. És l'escurçament e1el múscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dóna en tota la seva extensió.

Distensió. És un estirament o elongació violenta de les fibres mus­culars que produeix extravasació. El múscul veu sobrepassats els seus lí­mits d'elasticitat de forma homogè­nia. És el primer 'pas cap a l'esquin­çament muscular.

Estrebada. És un grau superior a la distensió muscular. El mecanisme d'acció és el mateix però aquí sí que hi ha lesió anatòmica. Hi ha ruptura de miofibril ·les.

Ruptura o esquinçament mus­cular. Si l'estirament del múscul és molt important es produeix la mptu­ra d'alguns fascicles. És un esquin­çament parcial de les fibres muscu­lars. Es parla de mptura muscular quan és un esquinçament total. La ruptura muscular se sol donar com a conseqüència de la força externa so­bre un múscul en contracció.

Miogelosi. És un enduriment per inflamació del múscul. Passa per un sobreesforç del múscul quan se sot­met a càrregues de resistència molt elevades. S'ha de distingir entre la gelosi, que requerirà un massatge enèrgic i profund, i el mioespasme, que requerirà un massatge i exerci­cis d'estirament suaus de cara a la rehabilitació.

TOLDOS SAGRADA FAMILIA (fUUfU

Fabricació, instal·lació i reparació. TAPISSERIA I CORTINES Tendals elèctrics i automàtics. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Rossell ó, 380 08025 BARCELONA Te I. 93.456·07·18

_Dietètica

Val més curar-se en salut. Una dita que fem servir molt sovint referint-nos a molts i diversos aspectes de la vida però que, en aquest cas concret, funciona a la perfecció, perquè parlem de malalties que no sempre tenen remei i que, en canvi, podem prevenir. Només cal saber quins ali­ments són perjudicials, quins són protectors i seguir una dieta en conseqüència.

L1ALIMENTACIÓ ÉS UNA GRAN AJUDA

PER A LES MALALTIES TUMORALS

per Maria Dolors Villanueva, dietista

Els hàbits alimentaris, de vegades,

poden perjudicar la nostra salut. Si hi

sumem que parlar de determinades

malalties, per exemple de càncer, ens

causa objeccions i por encara resulta

més difícil que coneguem la realitat i

la manera de cuidar-nos per prevenir­

les .

Tots podem produir cèl·lules malig­

nes, però això no ha de ser alarmant

perquè el propi cos produeix unes

defenses que les destrueixen. El tipus

d'alimentació també ens pot ajudar a

12 TOT CLAROR

eliminar aquestes cèl·lules canceríge­

nes i a enfortir les defenses.

L'excés de greixos

Alguns estudis han observat que

l'alt contingut de greix en l'intestí

modifica la flora intestinal i canvia el

metabolisme dels àcids biliars, que es

transformen en peròxids reactiús i

potencialment metagens, és a dir, en

agents potencialment cancerígens. Per

tant, la ingesta elevada de greix i co-

Els' aliments que escollim han

de constituir una dieta.

Per això cal que continguin

una elevada proporció de:

1. Fibra. La fibra és beneficiosa perquè se­gresta el greix i evita l'estrenyiment. N'aporta els llegums, les fruites, les verdures i el pa integral

2. Sofre. El sofre és un mineral que ajuda a netejar l'intestí. Per això, almenys una vegada per setmana, hauríem de menjar cols (coliflor, bròquil, cols de Brussel'les, col llombar­da).

3. Carotens. Els carotens o la provitamina A actua com a protectora per la pell i l'organisme. En porta, per exem­ple, la pastanaga.

4. Llegums. Els llegums són importants pel con­tingut en coure i altres minerals, a part de la proteïna vegetal.

5. Vitamines i minerals. Com ja hem comentat, són antio­xidants.

6. Oli d'oliva verge. Per la seva vitamina i àcids grassos insaturats.

5. Poc greix d'origen animal. 6. Líquids.

Hem de beure dos litres de líquids al dia per eliminar bé les toxines.

7. Evitar l'obesitat. Hi ha força relació entre l'obesitat o el sobrepès i el càncer de mama.

8. Evitar l'estrenyiment. Està relacionat amb el càncer de colon.

9. Evitar les margarines. Pels olis saturats i altres tipus d'olis que perden la seva naturalesa en el procés de fabricació.

____________________ Dietètica

Els greixos, el colesterol o l'abús de carn incidei­xen en la formació d'agents potencialment cancerigens, tot i que no causen una iniciació tumoral directa.

leste ro l té efectes de promoció de

tumors, e n especial de mama i de co­

lon, tot i que no causa una iniciació

tumoral de manera directa .

També els gre ixos satu rats anima ls,

com la carn o els embotits, augmen­

ten el nivell de certes hormones que

poden estimular e ls processos cance­

rígens en la dona. És e l cas de la pro­

lacti na, una hormona segregada du­

rant e l cicle menstrual.

Menjar d'una manera ab usiva carn

també afavore ix la inc idència del càn­

cer de mama, d'endometri- la paret

interna de la matriu -i de co lon . Al­

guns estud is demostren que disminuir

e l consum de carn -si és abusiu- ajuda

a equ ilibrar e l metabolisme de les cèJ. ­

lules i, per tant, evita formacions tu­

morals.

Prevenir el càncer

Les últimes investigacions pel que

fa a l càncer i a l'a lime ntació demos­

tren una corre lació positiva entre la

ingestió calò rica e levada i e ls diversos

tipus de cànce r, com e l de vies bili­

ars, el de pròstata, colon, mama i en­

dometri.

Per tant, entre els factors més re­

llevants que prevenen la malaltia es

troba la ingestió equilibrada de ca lo­

ries, en relació amb e l pes i e l tipus

Un exemple de dieta preventiva del càncer

2 racions de làctics. (1 got de llet i 2

iOgUlts, per exemple) 2 racions de carn o equivalents. (No més de 120-150 g al dia) 2 racions de fruita 2 racions de verdures (600 g de ver­dures: amanides, verdures, sofregits, etc.) 3 o 5 racions de farinacis (patates, llegums, arròs, pa)

Els minerals com el seleni inhibeixen la iniciació tumoral perquè tenen factors antioxidants que fan que la cèl'lula no envelleixi ni emrnalalteL'<i. En trobem en els cereals integrals, la carn, el peix, el marisc i les algues. Tots aquests aliments també ap01ten vitamines C, A i E.

El coure és un mineral citotòxic per les cèl'lules tumorals i n'impedeix la formació. Es troba en el fetge, els xampinyons, el marisc i els llegums.

La dieta preventiva del càncer és una dieta educativa per evitar hàbits erronis o no saludables en el futur.

És bàsicament una dieta mediterrània, equilibrada, amb Hn 55-60% d'hidrats de carboni, un 30-35% de greixos i un 12-15% de proteïnes.

de feina. Aconseguir aquest eq uilibri

retarda l'aparició i redueix la incidèn­

c ia global de neoplàsies espontànies,

és a dir, la produ I I

li gnes i indu­

ïdes per

age nts

Els minerals tenen fac­tors antioxidants que ajuden per tal que la cè1-1u1a no envelleixi ni emmalalteixi.

ta, en conseqüència, les expectati­

ves de vida.

També la fibra, les vitamines i els

oligoelements- o minerals -poden ju­

gar papers protectors. La fibra, segons

diversos anà lisis, pot exercir un paper

protector contra e l desenvolupament

del càncer colorectal.

RIA Eines ! Cristalleries Material elêctrle Bateries Aixetes Coberteries Sanitaris Electrodomêstics~ ete~

-Jardineria. -Aire Condicionat.

V)

u.J

> -I­~

o a.. V) :

u.J

-u : U ' ::> . ~ 1-- . V)

Z o u ~

EMPRESA CONSTRUCTORA

DEL POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA

FAMíLIA

pidec,s.a.

Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93.330.00.11

__________________ __ En forma!

Abans d'entrenar-se cal fer l'escalfament.

Primer generaL sobre els grans grups

musculars, després més específic, sobre els músculs que més

es treballaran.

POSA-T A PUNT PER

COMENÇAR LA

TEMPORADA

L'estiu ha quedat enrere i amb la tardor arriba la competi­ció o l'entrenament quasi diari per a la majoria d'esportis­tes. És un moment de promeses i propòsits. Però cal tenir un aspecte present: per assolir els objectius proposats pri­mer cal posar a punt el cos. No es pot començar amb la màxima intensitat si es vol acabar la temporada amb una forma física envejable.

Després de l'estiu , del relaxament

i del canvi d'hàbits, tornar a l'act ivitat

quotidiana hivernal requereix un nou

període d'adaptació. Comença r a es­

tudiar o a treballar, compaginar-ho amb

les tasqu es de la casa o els deures,

fer els plans de la nova temporada,

compatibili tzar els horari s dels pares

amb els dels fill s, i, a més, trobar un

forat per recuperar la forma físi ca .

Encara que només hagin estat quinze

dies sense fer esport, el cos ha per­

dut en gran mesura les adaptacions a'

l'esforç aconseguides.

Un cop fi xat un fo rat a l'horari per

dedicar-lo a l'esport el més important

és canviar el xip. Hem de ser consci­

ents que el cos necessita readaptar­

se a l'es forç. Ai xí com els futbolistes

pro fessionals han de fer la pretempo­

rada, qualsevol esporti sta, sigui o no

profess ional, també la necessita per

evitar les ions o un desgast prematur.

Sigui qu in sigui l'esport tri at, no ca l

tenir pressa per recuperar la forma fí­

sica . Haurem de començar entrenant­

nos a un nivell més baix que l'habitu­

al. És més avantatj ós entrenar-nos tren­

ta minuts cada dia que quatre hores

un sol dia. Sempre es pot augmentar

Celebra el teC/aniversari a ('1cf)onaldsf ,.., .5agrada Familia .. .

Et regale/n el PA.5fÍ.5 I

-En forma!

DEU PRINCIPIS BÀSI~S DE LA PREPARACIO

l Escalfament

2 Gradua litat: incrementar l'esforç

una mica cada dia.

3. CalendaJi: evitar l'excés. Un es­

portista cansat és propens a les

lesions.

4. Intensitat: insistir en la intensitat

més que en la quantitat.

5. Nivell de capacitat: entrenar-se

segons les condicions personals,

en funció de la salut i la seguretat.

6. Força: desenvolupar-la com a

mitjà per aconseguir més resis­

tència i velocitat.

7. Motivació

8. Especialització

9. Relaxació: aprendre els exerci­

cis que permetran recuperar­

nos després de l'esforç.

10. Rutina: establir un exercici mti­

nari que podria ser de 3 a 4 cops

per setmana durant tot l'any.

el temps dedicat diàriament a l'activi­

tat física. Pel que fa a la intensitat de

l'esforç, ~ambé ca l seguir un ritme pro­

gressiu proporcional a les hores dedi­

cades.

A l'hora d'escollir com començar la

temporada podem triar entre du es

opcions.

La primera són les activitats d irigi­

des, on el ritme de l'entrenament el

marca el professor, que augmenta la

in tensitat dels exercicis en funció de

tot el grup. Aquesta és un bona mo­

dalitat, sempre que es pugui adapta r

l'horari al de les classes.

La segona és entrenar-se un ma­

te ix i per lliure al gimnàs i/o a la pisci­

na. En aquest cas, el més recomana­

ble és demanar als monitors de cada

es pai un program a d'entrenament

segons la capacitat i la forma física de

cadascú. D'aquesta manera es pot

controlar l'evolució de l'esforç i evita r

exced ir-se en un període en què el

més important és la preparació física

del cos.

Consells de pretemporada

Abans de començar qualsevol acti­

vitat és bàsic l'esca lfament. En primer

lloc, ca l fer-ne un de general amb

exe rc icis que actuïn sobre els grans

grups musculars. En segon lloc, l'es­

ca lfament pot ser específic, amb exer­

cicis que preparin els músculs concrets

que s'utilitzaran en l'activitat.

Prioritàri ament, haurem de comen­

çar a treballar a nivell cardiovascular,

amb una intensitat molt suau (40-50%

Freqüència Cardíaca M àxima) i amb un

vo lum alt (de trenta minuts a una

Cal recuperar la forma física amb un entrenament constant i augmentar la intensitat de l'esforç de manera progressiva.

hora). Quant a musculació, si anem

al gimnàs i fem servi r peses o màqu i­

nes ca l comença r amb poc pes i mol­

tes repeticions (3 o 4 sèri es de 20 re­

peticions per exercici).

És important que, acabada la sessió,

dediquem uns deu minuts a l'estira­

ment, perquè els primers dies els mús­

culs es carreguen amb més facilitat.

Amb un tipus d'entrenament com

aquest realitzat durant 2 o 3 setmanes

podrem afrontar amb garanties un en­

trenament d'intensitat mitjana-alta.

Pel que fa a la piscina, és conveni­

ent co mençar amb uns estiraments

fora de l'aigua. Un cop dins els movi­

ments han de se r suaus i preferent­

ment de cro l i esq uena.

Després ja es poden rea litzar sèri­

es de diversos estils, però tenint sem­

pre en compte que no es produeixin

canvis i mportants en el ritme respi­

ratori.

Tens problemes d'aparcament al barri de la Sagrada Família?

Tenim la solució! I si ets soci o usuari de l'Esportiu Claror, gaudeix

la tarifa especial de 1 00 ptes/hora

PÀRQUING-CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES Doble entrada i sortida: Nàpols, 274 (entre Rosselló i Provença) Sicília, 257 (entre Rosselló i Provença) Telèfon 93-457·37·06S

A 100 metres de la Sagrada Família

(C\ ~;) ~IEEJftI~S.L

PARKING

I

Rotex>M Xt,

e

el Movimiento Natural hacia el

Wellness™

La gama mas completa de equipamiento cardiovascular con control de frequencia cardíaca, presenta al miembro mas nuevo de su familia. El Rotex™ Xt.

Con Rotex ™ Xt , tu trabajo cardiovascular sera mas facil que nunca al no tener practicamente curva de aprendizaje .Su movimientC!l elíptico , de trayectoria biomecanicamente segura, reduce cualquier tipo de estrés articular y simula ur;¡a carrera sin impacto.

El CPR y los ~ ®

perfiles y .tests de " J\;~~~ entrenamlento

confirman las características de la completa familia de productos Xt. Rotex™ Xt, permite tanto un trabajo cardiovascular como muscular del tren inferior, adaptable a cada nivel de entrenamiento. -S e g u ro . F a c i I d e u s a r . E fe c t i v o . El Rotex™ Xt. iEmpieza tu propia revolución!

GYMSPORT,S.A. Buenos Aires 11-13, 1°4

08029 Barcelona Tel.93 419 43 60 Fax.93 4191916

CAFETERIA CENTRE CULTURAL «PALAU MACAIA»

Passeig de Sant Joan, 108 Tel 93.458.18.01

'. Servei de cafeteria Menú del dia: 950 ptes.

• Gaudiu de tota l'oferta cultural del centre: exposicions, concerts ... i descanseu a la cafeteria del Palau, on podreu trobar totes les elaboracions de qualitat de les Escoles Sinaí

• Obert de dimarts a dissabte de 10 a 8 i els diumenges de 10 a 3 (dilluns tancat)

RESTAURANT NOU Padilla, 327 Tel 93.436.68.46

• Esmorzars· Tapes variades· Menú casolà

• Bufet lliure · Celebracions (fins a 80 , persones) • Tot de qualitat· amb un servei ràpid i

econòmic. • Obert tots els dies de 7 del matí a 4

de la tarda (diumenge tancat)

Les escoles Sinaí

us oferim els

nostres Serveis de

professionals amb

preus d'escola

RESTAURANT DE LA CANTONADA

Còrsega, 562 Tel 93.450.00.57

• Menú del dia (amb 4 opcions) : 975 ptes.

• Carta· Celebracions amb caliu i sopars

• Tot amb un ambient tranquil i agradable.

• Obert tots els dies d'i a 4 de la tarda (dissabtes tancat)

SERVEI DE CATERING

• Casaments· Bateigs· Convencions · Inauguracions

• El nostre servei es desplaça a on els nostres clients demanin.

• Les celebracions s'elaboren d'una forma molt personalitzada.

• Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, al telèfon 93.455.77.71

____________________________________ Iteportatge

Avantatges de moure's en bici per la ciutat

• Movem el cos fent espolt • És el mitjà de transpolt més ba-

rat, tret del d'anar a peu

• No contamina • No fa soroll • Redueix el volum de trànsit • Evitem els embussos • Facilitat d'aparcament • Gaudim més de la passejada

La ciutat comtal ha incrementat els darrers anys el nombre de ca rrils bici, en un intent d'afavorir l'ús de la bici­cleta, un mitjà de transport que fa min­var molt el volum de trànsit, la conta­minació i els soro ll s, a més d'afavorir l'estat de sa lut dels ciutadans.

Amb això i tot, l'ús de la bicicleta per part dels barcelonins encara és lluny del que en fan els parisencs o e ls habitants d'Amsterdam.

22 carrils bici a BeN

La ci utat de Barcelona té actual­ment 22 carr ils bici, una xifra que, tot

,

Probablen ent mol de l105a -

tre- hem aprofita l'estiu per treure del racó del mal en­dreço a bicicleta i emular les ge tes de Perico Delaado i

iguellndurain. En hem re­robat amb el plaer q me (J -

era el transport sobre aquest ehicle de due rode.

molts, po ¡ble ent, haurem pen at en egt ir uti itza t la bici per la ciutat dura t e

tardor que ara començ . Per què no? olte vegade en ~ ho hem pla tejat per mai ens hem acabat de decidir, tot i aber el avantatge de moure's en bici per la ciutat.

Es POSSIBLE

ANAR EN BICI

PER LA CIUTAT? per Sergi Larripa

i l'esforç dels últims anys, segueix sent molt baixa comparada amb la d'a ltres grans ciutats europees, sobretot si te­nim en compte l'afició per la bicicleta i e l bon clima del nostre país.

I és que, tant per la xarxa de carri ls de la ciutat com pels hàbits dels ciu­tadans, a Barcelona l'ús de la bici està més pensat per a les passejades de diumenge que per al transport diari.

La majoria de circu its ciclistes exis­tents són ara com ara als parcs o a les grans av ingud es. La muntanya de Montjuïc, e l Parc de Co llserola, e l Parc Güello la Vila Olímpica en só n els millors exe mples. Són e ls punts més

alliberats del trànsit i, per tant, on els ciclistes es troben més bé amb la bici. El resultat és qu e, precisament en aquests indrets, és on s' han dibuixat la majoria dels ca rrils bici de la ciutat. I el fet no ha deixat d'aixecar protes­tes per part de ls qui pensen que aquests carr il s s'haurien de dibuixar als carrers de difícil o perillós accés, i no a ls parcs, on e ls cicli stes es mouen sense problemes .

A banda de tota la franja litora l (Montjuic, Barceloneta, Vila Olímpi­ca), e l punt més concorregut pels ci­clistes és el Parc de Collserola (e l Ti­bidabo, Vallvidrera ... ).

l 1 CLAROR 19

_ Reportatge

Els carrils bici per districtes

Ciutat Vella 1

Eixample 7

Sants-Montjuïc 3

Les Corts 2

Sarrià-Sant Gervasi 1

Gràcia O

Horta O

Nou Barris 1

Sant Andreu 1

Sant Martí 3

El Parc de Co llsero la, l'espa i natural

més prope r a ls ha bi ta nts, té set itine­

rar is per gaudir de la geografia e n bi­

cicleta. Es poden fe r privada i lliure­

me nt, o e n grup, amb un guia . El Cen­

tre d ' Info rmació de l pa rc orga ni tza pas­

sejades gui ad es un dium e nge a l

mes. Nor:nés es pot circular pe ls iti ­

ne raris senya litzats i no es pode n so­

bre passar e ls 20 km/hora. La rique­

sa vegeta l de l parc i les vistes que

dóna de la ciutat fa que els dies fes­

t ius ce nte nars de ciclistes rod in pe ls

dife re nts itine ra ri s.

Rodar pel centre de la ciutat

Tot i qu e e l ce nt re és e nca ra

"p ro pi etat" de ls ve hicles motorit­

zats, cada cop són més e ls ca rre rs

ad equats a les necessitats de ls ci­

ci istes .

L'Ajunta me nt ha estab le rt un a

xarxa de carrils di ssenyada de ma­

ne ra que qua lsevo l ci utadà es pu­

gui desplaça r e n bici a ga ire bé qua l­

sevo l punt de la c iutat se l")se pro­

ble mes. Així, e n sent it transve rsa l,

s' ha n posat ca rrils bici a la Diago­

na l, des de la Zona Unive rsità ri a fins

ga ire bé a la Rambla Prim, e n dive r­

sos tra ms d e la Me ridi a na , i a l

20 TOl ClAROR

Recomanacions de seguretat • Quan circuleu amb bicicleta, feu-ho amb pmdència i respecteu les normes

generals de trànsit. • Quan circuleu per la calçada, utilitzeu el carril més proper a la vorera. Si

aquest fos reservat (bus-taxO, circuleu pel següent més proper a la vorera. Circuleu sempre pel centre del vostre carril.

• Si no hi ha senyalització que indiqui el contrari , circuleu per la dreta. • Feu-vos veure i sentir amb llums i senyals acústics. De nit, utilitzeu material

reflectant. • Si heu de fer un avançament, feu-ho respect¡mt les normes de circulació. • Respecteu el pas de vianants, ja que sempre tenen prioritat, especialment en

voreres, andanes, illes de vianants, passejos, etc. • Estacioneu la bicicleta als llocs adequats i amb mesures de seguretat per

evitar robatoris. • Per la vostra tranquil ' litat, feu-vos una assegurança. La Federació Catalana

de Ciclisme posa a la vostra disposició la "Llicència Ecològica Temps Lliure". • Manteniu la bicicleta en bon estat d'ús. • Circuleu amb civisme i respecte . • Utilitzeu sempre el casc. En cas d'accident, no toqueu el ferit ni li tragueu el

casc i demaneu ajuda a persones experimentades.

~ Tot i els esforços fets els últims anys, .,..Yj Barcelona encara té un important dèficit o ro de carrils bici. Hi ha distric-tes que

no en tenen cap.

Pa ra l·le l, e nt re les Drassa nes i la

Plaça Espanya .

En sen ti t ho ritzonta l, pràcti ca­

me nt tots e ls carril s existe nts es con­

centre n a carre rs de l' Eixa mple, e l

distri cte que, amb set, més ca rrils

bic i té .

En sentit verti ca l, d estaca bàs i­

came nt e l ca rril que hi ha a l ca rre r

de Ma rina, de la Diago na l a les to r­

res de la Vila Olímpica, i e l que hi

ha a la Rambla Prim .

Les mancances principals

La zona no rd , e ntre la Diago nal i

la Me ridi ana, és la més ma ncada

de ca rrils bici. De fet, e ls habitants

d e d os di str ictes t a n impo rta nts

co m Gràc ia i Horta-Guina rdó no

te ne n cap ca rril bici a l se u a bast.

En aquest cas, si vole n ci rc ula r e n

bic icleta han de fe r-ho compa rtint

.Ies vo re res amb e ls tra nseünts i la

ca lçada amb e ls cotxes i busos, o

____________________________________ Iteportatge

Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles

Art. 48.1 Les bicicletes poden circular per les voreres, andanes i passeigs si tenen un ca rril especialment reservat per a aquesta finalitat , però els vianants tenen preferència de pas.

Art. 48.2 Si no circulen pels carrils reservats, ho faran per la calçada, tan a prop de la vorera com sigui possible, excepte on hi hagi carrils rese¡vats a altres vehi­cles. En aquest cas, circularan pel carril contigu al reservat.

Art. 48.3 En les vies amb diverses calçades, circularan pels laterals.

Art. 48.3 En els parcs públics, illes de vianants i zones de prioritat invertida, ho faran pels camins indicats. Si no n'hi ha, no excediran la velocitat normal d'un vianant. En qualsevol cas, aquest tindrà preferència.

agafar un mitjà de transport públi c i

traslladar la bicicleta fins a algun dels

punts adequats, ja sigu i la zona sud o

el Parc de Collserola.

Aquest problema, de tota manera,

és prev ist que t ingui soluc ió. De fet,

l'Ajuntament ja ha dissenyat la xarxa

.. de carrers que t indran carril bici a curt

termini en aquesta zona. Els més des­

tacats són la Ronda de Dalt en tota la

seva extensió, la Ronda del Gu inar­

dó, Fabra i Pu ig o Tuset.

!" Lamajoriade rt.~ circuits ciclistes \.J .fa existents a

Barcelona són als parcs o a les grans avingudes . Collserola o la Vila Olímpica són els millors exemples.

Normes per al transport de bicicletes en

altres mitjans

Al metro està permès el t1'ans­pOlt de bicicletes els dissabtes, diu­menges i festius, des de l'inici del selvei fins a les 16 hores, i des les 21 hores fins a la finalització del servei.

A la RENFE, dissabtes, diumen­ges i festius, tot el dia. De dilluns a divendres, de 10 a 15 hores.

Als Ferrocarrils de la Generali­tat, dissabtes, diumenges i festius, tot el dia, sempre en trens de trac­ció e lèctrica. En queda exclosa, per tant, la línia Barcelona (plaça Espanya)-Igualada.

, DEPILA CIO DECISIVA • NO CAL DEMANAR HORA • Dempeus, amb cera de baixa temperatura • Notable disminució de la molèstia • Extracció total de l'arrel del pèl • Maior duració de la depilació • Servei ràpid, higiènic i econòmic

Ex. Mitges cames, 7 O min., 7.500 pIes. Cames senceres, 15 min., 2.000 pies.

• obert 12 a 19h. de dilluns a divendres

SISTfMA

~ÑIONltERI®~

Cartagena, 214, cant. Mallorca PUJA

D~~ I~q 41,1~ lll~~mT • L 1 ,L2,L5 - BeN TELÈFON 93.232.28.68

----

REFLEXIONS D-UNA

MONITORA D-ESPLAI

Cada vegada són més els nens i nenes menors de catorze anys que, en els períodes de vacances escolars, s'apunten a algun centre esportiu per divertir-se als esplais. L'estiu pas­sat més de 200 nois i noies van gaudir dels organitzats per l'Esportiu Claror. La revista Tot Claror va voler saber com pensen les persones responsables del seu funcionament, els responsables que els participants s'ho passin bé durant els dies que dura cada torn de l'esplai . Parlem, és clar, dels monitors. Vam encarregar a un d 'ells, l'Anna Rodríguez, un article i aquest és el resultat: les seves reflexions.

~ Revisió optomètrica gratuïta ' ~ Montures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques:

INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol

SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMílIA

FI~S 30% de DESCOMPTE* ' excepte en productes ofertats

EstÏ'lI, diversió, moviment, crea tivi­

tat, es po rt, ami stat, coo pe rac ió,

amor ... , són paraules clau que formen

part del pensament d 'un monitor d 'es­

pla i.

Ja fa quinze anys que l'Esport iu Cla­

ror va crear l'ESPLAI. Des d 'alesho­

res mo ltes coses han ca nviat: les

i nsta l·l ac ions, els coo rd i nado rs, els

monitors, les programacions, només

una cosa cont inua al mateix lloc, sen­

se degenerar-se i incapaç de perdre

ni una mica de la seva força: estem

parl ant de l'esperit.

La vida i l'activitat de l'esplai gira

al vo ltant d 'uns pilars bàsics; són els

fo naments que l' impulsen a seguir en­

davant. Com a eix fonamental hi

ha el nen; partin t d 'e ll neix la resta

de l'estru ctura que de manera defi­

ni t iva co mposa rà l 'espl ai . Qu an el

grup de monitors rea li tze m les reuni­

ons per a les pl anificac ions, tenim

mo lts factors en co mpte, però dins

d 'aqu est conglomerat mai oblidem

que l'objectiu fin al que perseguim és

la dive rsi ó i el desenvo lupament in­

tegral del nen com a persona i com a

membre actiu d ' una soc ietat de la

qual fo rma part.

De portes enfora, aqu esta tasca

forjadora i integradora pot quedar una

mica di fuminada per les activitats lú­

diques, però ca l tenir present que mit­

jançant aquest treball diari (tallers, ac­

ti v itats, jocs .. ,) el nen i tots els que

València, 539 Tel. 93 232 67 65

formem part de l'esplai anem creixent

com a persones.

Jo, com a monitora, tinc el luxe de

veure des de d ins co m és rea lment

l'activitat d iàri a de l'esplai , i molt ago­

saradament voldria mostrar l'a tmos­

fera, les experi ències humanes entre

els diferents treba lladors de l'esplai i

la relació quotid iana entre els nens i

els monitors.

L'equ ip de l'espla i és d 'a llò més he­

terogeni , perquè no podem ob li dar

que, tot i se r e ls més vis ibl es, e ls

monitors ten im al darrere una in fraes­

tructura humana més que considera­

ble: el persona l de manteniment de

l 'esportiu, els soco rri stes de la pisc i­

na, els nostres estimats cuiners (e n­

caparrats a fer-nos augmentar un pa­

re ll de quilos per torn ), el coord ina­

dor de monitors ... En la difícil tasca

d'aconsegu ir que l'engranatge sigui

fluït tenim l'Alfons Font. Què podem

dir de l'Alfons! Profess ional al cent per

cent que sempre ens gestiona les sor­

tides, les activitats i ens supervisa la

fei na, encara que jo crec que la seva

tasca a l'esp lai no es limita només a

supervisar professionalment els moni ­

tors. Amb la seva manera de fer dóna

confiança al monitor i aconsegueix un

clima de companyonia difícil de tro­

bar avui dia en una societat on es pro­

mociona la competitivitat entre com­

panys de feina.

Molts dels monitors passe m diàri a­

ment més de vu it hores junts, per la

qual cosa la nostra relac ió sobrepassa

la profess iona l. La broma, la compa­

nyonia, la so lidaritat, la gresca, la res­

ponsabi litat, l'afecte, es barregen i es

poden respi rar en l'am bi ent; és la

manera més directa qu e tenim de

contagiar als nostres nens el positivis­

me vita l, intentem que express in el

que senten i que s'obrin als altres.

Pot semblar que amb tots els nens

qu e té un monitor és imposs ibl e

aquest tracte però fa ig constar que cap

nen de l'esplai s'ha quedat sense un

petó, una xerrada o una abraçada quan

ho ha necessitat. És fàci l veure qual­

sevol monitor córrer pel passadís amb

materia l, o d isfressat; cuqu es, dracs,

feres, pri nceses, extraterr·estres, pops,

personatges de còmic, inventors i mil

persona li tats més han passat per aquí.

Tots ells neixen de la imaginació del

grup de monitors, però creixen gràci­

es a les v ivències de ls nens. El ls els

veuen, els senten, els fan pensar i fins

i tot actuar. Els in fants són els (mics

capaços de donar vida a aq uests és­

sers inanimats, ja que si ells no hi cre­

uen els personatges no tenen raó de

ser. El pape r de l mon itor aq uí és el

d'invo lucra r el nen dins la hi stò ri a,

aconseguir que faci seva l'aventura i

que per tant la visqui de manera acti­

va amb els seus companys i monitors.

L'a ltre d ia, una nena de l'esplai em

recordava el personatge protagon ista

de l'estiu passat: el famós Papague­

no. Si he de dir la ve ri tat, em va fer

sentir rea lment feliç que després d'un ·

any la nena em preguntés pel Papa­

gueno com aquell qui pregu nta per la

famíli a. Fou la satisfacció que se sent

pel treball ben reali tzat.

M 'agrada parlar de l'esplai no no­

més com d'un lloc on els nens van a

divertir-se, es tracta d'un lloc on s'es­

tab leixen vincles i lli gams importants,

i no únicament entre els infants, sinó

també entre els nens i els monitors.

Les relacions humanes són imprevisi­

bles, i tot i que tractem els nens per

un igua l, se mpre n' hi ha algun que

marca d'una manera especial la tra­

jectòria del monitor. Aquestes experi­

ències que viu no sempre són positi­

ves però quan això es dóna sempre hi

ha la resta de companys o el coordi­

nador per donar alè o el coneixement

qu e proporciona l 'ex per iènc ia de

molts anys.

Què són els esplais?

Coincidint amb els períodes de vacances escolars- Nadal, Setma­na Santa i estiu -la Fundació Claror organitza els anomenats "esplais", cursos destinats als nois i noies entre set i deu anys on els jocs i la diversió són el comú denominador. Tallers d'activitats manuals, activi­tats esportives, visites guiades i ex­cursions són només algunes de les activitats que s' hi duen a terme.

Els esplais són organitzats en torns de 5 o 10 dies, i en grups d'un màxim de 15 nois i noies coorcli­nats per monitors i monitores titu­lats.

Fins ara es realitzaven a l'Espor­tiu Claror, però a partir del proper Nada l s'organ itzaran també al Poliesportiu Municipal Sagrada Fa­m11ia.

23

Guia de Serveis i Coznpres

PERRUQUERIA LEAM

Extensions i metxes de color. Tatuatges i micropigmentació. Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23

TALLER D'lNICIACIÓ AL MAQUILLATGE Particulars o grups redu'its 4 sessions 60 minuts, per dones totes les edats Aprèn trucs, correccions, games de colors, etc. Preus especials als socis. Esther .TeI.93.458.86.47

CENTRO DE ESTETICA YSALUD Tractaments facials, ceres, i massatges

Provença, 522 Tel. 93.435.11 .17

LA YAYA AMÈLIA

LA CUINA DEL BACALLÀ.

Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73

DELIRIUM BAR-CA.FETERIA

• Esmorzars especials.

• Menú de 975 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa.

• Obert de 7h a 1 h de la matinada. Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

BAR RESTAURANT LA MORENETA

• Especialitat en xai rostit, mariscada i embotits ibèrics.

• Sala per a empreses i grups. • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família en dinars i sopars. Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona

BARRIBEIRA

Entrepans, tapes i vins gallecs.

Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85

GRANJA L'ESTONETA Esmorzars, Menú quatre opcions de dilluns

a divendres 975 ptes, i dissabtes 1100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15

RESTAURANTE VILARET Pizzeria-brasseria Pizzes j plats del dia per emportar

Passeig Vilaret, 54 (cant. Provença) Tel. 93.456.35.34 ::¡!::to¡ ¡;) [3 iB.

APLICACIONES ELECTRICAS ENE S.A. Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 - 18 local 2 - Tel. 93.254.15.51

DOBLER

• Electricitat industrial

• Automatismes

• Bobinatge de motor

Instal·lacions Doble R, SL. Alemania, nau 5 - Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel 93.465.77.47 Fax 93.465.79.11

;e-i ¡et€) ;,.':j p·W

MURAL COLOR Laboratoris color, revelats i còpies normal 6 hores sense recàrrec. Màxima qualitat

Mallorca, 502 Tel. 93.26572.70

êj::¡;Jt·'ji;)t·.

RESIDÈNCIA ARCO IRIS Amplis salons, llargues estances. Hab.

ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia.

Sicília, 402 2n 2a Tel. 93.207.58.73 I: I ¡(.] ¡ji'¡ P-j j [!f .•

BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors

Venda Reparació

• Xarxes locals Instal·lació Manteniment

• Telefonia mòbil Provença, 485 Tel. 93.436.51 .38 Roger de Flor, 125 Tel. 93.265.11 .07

MOBLES CÒRSEGA Mobles juvenils. Armaris a mida. Còrsega, 509 Tel. 93.457.79.57 08025 - Barcelona

PI MARC • Marcs a mida Obra gràfica original, pintures i posters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i Fax 93.436.77.58

ALRAVASA

• Instal·lació integral d'oficines,

biblioteques i col.legis.

Marina,297 Tel. 93.348.07.77 Fax 93.347.03.25 08025 Barcelona

BAROKE Bar musical.

Mallorca 492 Tel. 93.232.42.67 08013 Barcelona

!·¡i::¡;)t·. DIAZ Loteria nacional, travessa, bonoloto,

primitiva. Es reserva loteria de Nadal. Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i Fax 93.436.34.19

JERSEY Generes de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 Tel. 93.348.19.56 Rogerde Flor, 123 Tel. 93.231.74.18

YAIZA Moda infantil i complements.

Tot per al nadó. Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49

:/.1 ¡;¡::¡;)::¡;) t·.

TÈCNIC GRAF Taller i articles per manualitats 20% dte . socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València 524 Tel. 93.245.54.28

TÈCNIC GRAF Oficina, dibuix, escriptura, belles arts, i consumibles informàtica. València 524 Tel. 93.245.54.28

REGALS

GIRBAU REGALS Mil detalls per a tu 10% de descompte als socis de l'E. Claror. Còrsega, 51 - Rosselló, 396

PIRULETA Llaminadures, regals, articles de festes Bateigs,.comunions, noces.

Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34

JOIERIA CONXITA

• Especialitat en joies de platí

• Joies amb disseny

• Diamants amb certificat HRD (IGI)

• Taller propi

Mallorca, 494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90

XAUXA

Articles de regal 5% dte. als socis. Material de papereria

Còrsega, 567 Tel. 93.436.28.61

INSTITUTS ODONTOlÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53

FARMÀCIA BRICIO

~ Servei de guàrdia de 9 a 22h

• Dies de octubre:dv. 2, ds. 10 ,dg.

18 i dI. 26

Sardenya, 334 Tel. 93.436.77.34

FARMÀCIA BR.CIO

• Dies de novembre: dm. 3, dc.

11,dj.19idv.27

• Dies de desembre: ds. 5, dg. 13,

dI. 21 , dm. 29.

S,ardenya, 334 Tel. 93.436.77.34

SONIBER ElECTROMEDICINA

• Equipament per a cardiologia. • ECG, Holter, prova d'esforç,

espirometria, accesoris, i no reutilitzables.

• Doppler. Digitalització i arxiu d'imatge mèdica.

Sardenya, 337 Tel. 93.458.19.04

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA • Plantilles a mida. • Proteccions esportives. Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76

CENTRE DE PSICOLOGIA

• Ajuda psicològica en situacions d'ansietat, estrès, depressió, fòbies, dificultats de relació amb l'entorn. Adults infantils i adolescents.

• Assessorament matrimonial. Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes) Tel. 93.237.72.22

CENTRE DE PSICOLOGIA Ajuda psicològica en les dificultats de relació de parella. Tel. 93.207.34.19 (Hores convingudes) Tel. 93.237.72.22

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMíLIA Gavinet de psicologia • Tractaments de fobies, ansietat,

depressió, pors, estrés. • Grups de ludopaties i adiccions. • Mediació en relació matrimonial • EI·laboració d'informes pericials. Castillejos, 259 Tel. 93.232.26.51 (Hores convingudes)

ANUNCIS LíNIA DIRECTA

OlOGY S.l.

• Equipaments per a piscines.

• Burbuj~a.

Energia, 14-16 Polígon Famades

08940 Comellà de Llobregat

Tel. 93.377.72.52

Fax 93.377.71 .56

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles

Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25

VIDRIOS BENEDICTO

• Vidres, cristalls, marcs, biselades i gravats

• Portes "Securit", finestres "Gravenf'.

• Especialitat en vidreres emplomad~s i tallades.

Oficines i vendes PI. Sagrada Fam ília, 14 Tel. 93.457.85.60 Exposició i magatzem Provença 393-395

LA BOUTIQUE DEL MOVll

• Telefonia mòbil i accessoris

í1::¡! 3 :t.]: I P·W

• Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 - 08025 - Barcelona

VIATGES QUA TRO 87 Tot tipus de viatge. Atencions especials als socis Còrsega, 545 Tel. 93.456.85.00

Classes de música. Nens a partir de 18 mesos i fem tota la carrera. Exconservatoris . Piano, violí, viola, clarinet, guitarra, orgue, flauta. Ref: M' Núria. Tel. 93 457 70 36.

Busco persona alemanya per a classes i conversa. Ref: Nemesia. Tel. 93 435 36 08.

Virrei Amat. Pis en lloguer, 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany reformats, ascensor, exterior, aire oondicionat. 60.000 ptes. Ref: M' Carmeno Tel. 93 435 04 36.

Llenguatge musical i piano. Professora amb experiència, nens i adults. Ref:Mercè. Tel. 93 456 78 51.

Estudiant de química dona classes particulars de qualsevol assignatura. Preus eonòmics. Ref: Mercè. Tel. 93 458 41 13.

Venc Seat 600 , Clàssic, motor perfecte estat, ITV, 175 .000 ptes. Ref: Esther. Tel. 93 458 52 Ol.

Venc Peugeot 306 Style Sedan. Nou de setembre de 1997. Un any, 9.000 km. Blanc. Ref: Alícia. Tel. 93 458 74 43 . Nits.

Es lloga pàrquing el Castillejos, 298-300. l' planta. Preu econòmic. Ref: Jaume Plans. Tel. 93 210 30 96.

Venc amplificador de guitarra H&Kettner Sixty 65 watt (Cleanl T.Overdrive)+Reberb. Preu 55.000 (negociable). Ref: Jordi. Tel. 93 436 83 63 .

S'ofereix cangur pels matins. Molta experiència. Ref: Mercè. Tel. 93 458 41 13.

Ens trobarà molt a prop seu:

Provença, 427 - 431

Pg. Sant Joan, 135

Castillejos, 248

St. Antoni M. Claret, 139

CAJA MADRID I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid

• C3ja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i

els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el producte que millor s'adapti a les seves necessitats

i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge . • l, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.

-A LA HIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.

• HIPOTECA MAXI 100:

n Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.

• HIPOTECA QUOTA FIXA n Per als qui prefereixin pagar la

mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge.

• PRÉSTECAUTO-PROMOTOR n Per la construcció o rehabilitació de

l'habitatge de propietat, amb un tipus d'interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxsació del projecte.

Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats @ 902.24.68.10 http:/ /www.cajamadrid.es

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGA~ S.L.

cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige uno s amplio s conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

NEIX UNA NOVA REVISTA AL DISTRICTE

DE GRÀCIA

Una nova

rev i sta,

Gràcia 6, ha nascut

al distri cte

de Gràcia.

El p r imer

número d'aquesta publica­

ció, d'informació general del

d istri cte, va veure la ll um al

mes de juny. L'objec ti u és

el de ser present als quios­

cos cada quinze dies.

El nom, Gràcia 6, fa re­

fe rència als sis barri s- dels

quals informa àmpliament­

que conformen el distri cte:

Camp d'e n Grassot, El Coll,

Gràc ia, La Salut, Peni tents i

Vallca rca .

AI preu de 190 pessetes,

Gràcia 6 va sortir al mercat

amb una portada dedicada

als d isturbis ocasionats pel

desallotjament, per part de

les forces d'ordre públic, del

I centre social de Can Cacau,

"okupat". Altres temes de

les 42 pàgines del pri mer

número van ser les mobilit­

zacions populars que dema­

naven desbloquejar el pla

d'ampliació de l'escola Rei­

na Vi olant-Comas i So là, i

una entrevi sta al peri od ista

Anton i Bassas.

Gràcia 6 és ed itada per

Am ics de Gràcia Telev isió,

dirigida per Xavier Pereira i

redactada per joves periodis­

tes prov inents, majoritàri a­

ment, de Gràcia Telev isió.

Des de Tot Claror, els donem

la més cordial benvinguda.

Societat

HI HA SUFICIENTS

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

PERA TOTHOM?

S. L.

Q uan arri ba e l te mps

dels exàmens no és d ifíc il

ve u re a pri mera ho ra del

matí desenes d'estud iants

fent cua a la porta d'una bi­

blioteca. És una escena que

s'ha repetit aquest mes de

setembre. I és que el nom­

bre d'estudiants que hi ha

actualm ent a Ba rce lona

està molt per sobre de la

ca pac i tat d e les bi bli o te­

q ues ex istents.

A Barcelona podem tro­

bar avui 45 biblioteques pú-

Enquesta

bliques, se nse comptar les

privades que pe rta nyen a

escoles, fundacions, facul ­

tats, ent itats financeres o

co l' legis professionals.

Als d istri ctes de Gràcia i

l'Ei xa mple, pe r posa r d os

exe mples, hi ha

u n tota l de vu it bi­

blioteques pClbli ­

ques. D'aq uestes,

només dues han

obe rt dura nt l'es­

t iu , la biblioteca

Lo la Anglada de

l'Ei xa mple i la de

Gràcia.

A banda d'a ixò,

cal dir que, tot i que alguna

s'ha esforçat per adaptar-se

a les noves necessita ts, la

majo ri a só n l luny d'oferir

l'espai, el fons doêumenta l

o el materi al tecnològic re­

queri ts pe ls estudiants d'avui

d ia. Són necessàries més bi ­

blioteques?

Hi ha suficients biblioteques públiques a la ciutat?

Marta Solé

Biblioteca Popular Xavier Benguerel

No. Només cal mirar un plànol de Barcelona i sinlar les biblio­teques existents. Hi ha grans ter­ritoris sense biblioteca. Tot i això, cal dir que l'Ajuntament treballa un Pià de Biblioteques i l'any vine nt és previst obrir­ne alguna a la ciutat.

Teresa Sandoval

Regidora de Gràcia

No. Per això, l'Ajuntament ha aprovat un pla que pe rmetrà dup licar e l nombre de b iblio­teques a l'any 2010. A Gràcia, se'n construiran dues de noves i s'ampliarà la biblio teca de Catalunya.

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES PER A TOTHOM

D ISTRlC Ill DE GRÀCIA (5): Biblioteca de Gelida (Gran de Gràcia, 140) B/bl. Pop. A. JulL'I de Capm.'U1.y (Torrent de l'O lla, 219) B/bl. Pop. Verdi (Verd i, 240) B/bl. Sant Jordi (Torrent de l'Olla, 104) C.Cívlc L'I Sedeta (S icíl ia , 321)

DlsTRlc m DE l'E IXAMPLE ( 3): B/bl. Pop. Joan Miró (Vila marí, 61) B/bl. Pop. Sofi.'1 Barat (Diputac ió , 328) B/bl. Pop. LoL'I Anglada (Roca fon , 236)

Al:rRl!S DISTRlC rES:

Ciutat Vella (6) Sants-Montjuïc (3) Les Corts (2) Sarrià-Sant Gelvasi (3) Horta-Guinardó (5) Nou Barris (7) Sant Andreu (6) Sant Maltí(5)

Ester Fernandez

Estudiant d'Història

No. Crec que és indignant ha­ver de fer hores de cua en u na biblioteca pe r tal de poder es­nld iar. Ja és hora que les admi­n istracio ns actuin en aquest sentit, i no deixin aquesta res­ponsabilitat a les empreses pri­vades, ja que la formació d'un esnlcliant no és u n negoci.

27

_ Societat

L1ElXAMPLE LLUITA

CONTRA IIEL MAL DE

LES FAÇAN ES 11

LlEixam ple té edificis considerats autèntiques joies, però tot i la seva bellesa, el districte 11 de la ciutat és un dels més castigats pel mar e5tat de les façanes. Llalarma social es va disparar després de la mort de tres persones en menys dlun any i mig. Però hi ha més despreni­ments que, per sort, no causen pèrdues tan lamentables. Tot Claror ha volgut saber què slestà fent per combatre-ho i quin és Ilestat real dels edificis del nostre entorn.

E. B. B de cada 10 façanes de

Barce lona tenen problemes

de deteriorament i en 4 de

cada 10 aquests problemes

són molt perill osos, segons

un estudi elaborat pel Col·­

legi d 'Aparelladors i Arqui ­

tec tes Tèc ni cs d e

Barcelona. I és que a l'a lta

densitat de la ciutat ca l su­

mar-hi el fet que la meitat

dels edificis es van co ns­

truir abans del 1900.

A l ' Eixa mple la situ ació

es complica, ja que és un

dels distri ctes més densos

de Barce lona i a més té

edif icis modern istes que ne­

cess iten un manteniment

molt específi c per causa de

la decoració de les façanes.

Aprox imadament un 30%

dels edificis del districte te­

nen entre 90 i 100 anys i

els barris que pateixen més

el deteri o rament del se u

parc d'habitatges són el de

la Sagrada Família, el de Fort

Pienc i el de Sant Antoni .

La importància de triar una bona empresa de rehabilitació

Els ültims accidents ocorreguts han fet sorgir un gran nombre d'empreses dedicades a la rehabilitació. Tot i així, no totes són de fiar, ja que s'han donat casos d'em­preses que amb pressupostos molt més baixos han fet reformes d'escassa qualitat.

Una garantia per als propietaris és que l'empresa esti­gui associada al Gremi de Const1Uctors. Una altra manera d' identificar-les és mitjançant els pressupostos. Les dife­rències entre uns i altres giren entorn les 200.000 pessetes. Una diferència per sobre' del mig milió ja ens pot fer sospitar.

Un cop triada l'empresa, és important que a l'hora de formalitzar el pagament s'exigeixi factura i es pagui l'IVA corresponent.

28

Mantenir i rehabilitar

Molts d 'aquests proble­

mes podrien solucionar-se si

Espanya tingués una cultura

de la rehabi litació ben im­

plantada. Només el 20% del

tota l de les operacions en

habitatge són de rehabilita­

ció (un 21% a Catalunya),

mentre qu e a França són

d'un 50% i la mitjana de la

Unió Europea és d'un 35%.

Davant d'això, els orga­

nismes públics volen cons­

cienciar els propietari s que

el manteniment de la part

exterior de l'edific i és tant

o més important que la dels

pisos.

Una ordenança municipal

aprovada el febrer passat

obl iga els propietaris de tots

els immobles de Barce lona

a revisar-los periòdicament

i a obtenir, en un període de

temps determinat, el certi ­

ficat de solidesa que garan­

teix el bon estat de l'edifici.

Però, som prou consci­

ents de la necessitat de vet­

llar pel bon estat de l'edifi­

ci on vivim ? Són el propie­

taris els que han d'assumi r

Aspecte d'un edifici

el total del cost de la reha­

bi li tac ió?, Quin es ajudes

dóna l'Administració? Quins

incentius hi ha? Quina fei­

na s'està fent?

El cost de la re habilitació

Una de les qüestions que

es plantegen molts propie­

taris és la del cost de la re­

habil itació i aquest aspecte

és un impediment per tal

que les operacions de man­

teniment i arranjament dels

edificis es faci d'una manera

ràpida i eficaç. Segons Xavier

Casas, primer t inent d'alcal­

de i pres ident de l consell

d'administració de ProEixam­

ple, l/hi ha una responsabili­tat del propietari però men­tre les desgravacions fiscals, per exemple a l 'IRP~ no tin­guin el mateix valor a la re­habilitació que a la compra, hi haurà pocs estímuls".

Una de les mesures pre­

vistes a la rev isió del Pla

d ' Habitatge és incorporar

més ajudes per rehabi lita­

ció, que actualment són del

15% sobre el total dels pres­

supostos de l'Estat. A més,

En els últims dos anys s'ha dupli­cat la inversió en rehabilitació d'habitatges a l'Eixample

el Consorci barceloní té la

intenció de signar un acord

amb la Generalitat de

Catalunya per obtenir nous

recu rsos econòmics a fons

co mú pe r subvencionar la

rehabi l itac ió d 'ed i fic is en

mal estat.

Els ciutadans prenen consciència

El grau de conscienciació

ha augmentat considerable­

ment respecte d'anys pas­

sats. El 1995 la inversió pri­

vada en rehabilitació a l' Ei­

xample va ser de 1957 mi­

lions de pessetes; el 1997

va ser de 383 1 mil ions.

Du rant l'any passat, l'Ofi­

cina de Rehabil itació de Pro­

Eixample va atendre 4090

consultes; en canvi, només

durant el primer se mestre

d ' engua ny se n' han atès

3825 . Aq uest espectacular

augment de demanda d' in­

formació s'ha trad uït en un

alt nombre d 'exped ients:

314 entre gener i ju ny,

mentre que en tot el 1997

van ser 348.

Seguretat a l'Eixample

Pro Eixample és una em­

presa mi xta crea da pe r

l'Ajunta ment de Barce lona

per fomentar la rehabil ita­

ció a l'Eixample. Amb aquest

obj ectiu i per conèixer mi­

llor l'estat del parc d'edificis

del districte ha engegat tres

estudis. L'objectiu del pri­

mer és anali tzar la quali tat i

les condicions de les pedres

dels edi fi cis, sob retot dels

mode rni stes, per sabe r-n e

l'estat de conservació.

El segon estudia l'estat de

co nse rvac ió ge neral dels

ed i fi c is. La mostra s' ha

efectuat en una zona on

hi ha varietat de ti pologies

per tal d'establir criteris com­

pa ratius co m l'expos ició o

no al so l, i ha afectat entre

150 i 200 cases de divero­

sos carrers.

T

[j] o V

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis 93.450.49.70 93.436.84.57

Pintor Fusteria

Caixes fortes Persianes

Manyà Metal.listeria d'alumini

Neteja industrial Reixes

Sist. de seguretat Guals

Portes automàtiques Gravats

Tot tipus de claus

Societat

Jordi Villarroya i Tarrés Direclor flerenl de ProEixample

A l'Eixample rehabilitar esdevé, a més d'una activitat que defmitivament ha de convertir-se en periòdica i indiscu­tible , la millor de les polítiques d 'habitatge . Amb un sòl que quasi no permet el creixement, mantenir i millorar el nostre parc d' habitatges és fonamental per augmentar la qualitat cie vida i convenir l'Eixample en un espai atractiu perviure.

ProEixample, SA, empresa creada per l'Ajuntament de Barcelona, ha apostat per la rehabilitació des del seu naixement, ara fa any i mig. Aquest és, juntament amb la millora i l'obtenció d'espai per a l'ús públic al districte, un dels eixos fonamentals per impulsar la revitalització dels barris de l'Eixample.

La tasca que realitzem en l'àmbit de la rehabilitació és clara: fer-la més fàcil, ràpida i econòmica. Per això des de l'Oficina de Rehabilitació de ProEi:xample s'ofereix un servei integral, que inclou tots els tràmits i ajuts necessa­ris i possibles.

Cal tenir molt present que un manteniment continuat i correcte dels edificis no només evita problemes majors i situacions perilloses sinó que resulta econòmic i fa que a la llarga no ens veiem obligats a fer grans inversions per posar-hi solució. Ara és, sens dubte, el moment de pen­sar en l'estat i les necessitats del seu edifici, per garantir­ne la qualitat. Si viu a l'Eixample , des de ProEixample li posem fàcil.

El tercer estudi s'ha cen­

trat en la definició d'una re­

lac ió acurada de costos i ac­

tu ac ions de manteniment

d'un edi fici segons el mate­

rial de construcció. Amb les

conclusions s'aconsegui rà un

formulari que ajudarà els

pro moto rs i pro pi eta ri s a

l'hora de plantejar-se tant la

construcció com la rehabili­

tació d'un edifici.

AQUAMARINA ce n t r e d e s u b mar i n i s m e

• Cursos de busseig (tots els mesos)

• Bateig de busseig

CastllleJos, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona Telèfon I fax 93.455.29.62

Http://www.sucdebytes.com/aquamarlna E-mall: aquamarlna@dragonet.es

r... Cursos teòrico·pràctics de submarinisme FEDAS 1 CMAS/SSI. '-''':J I Edat mlnima: 12/14 anys. U ..Q Personal docent: instructors FEDAS 1 CMAS ISSI. ~¡.

• Venda i lloguer de material de submarinisme .~ • Sortides col ·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges • Socis del poliesportiu preus especials • Bateigs gnatuïts si posteriorment s'efectua el curs

e ~ srI Titol Nacional Tltol lntemacional Instructors de la Federació Titol Nacienal

FEDAS CMAS Catalana FECDAS i Internacional. A partir de 14 anys A partir de 14 anys

LA TECA IGNASI DOMÈNECH

Manuel Company editors 279 pàgines

LaTeca és IIn llibre de sempre, editat any rere any, 011 podem trobar des de receptes d'àpats ben senzills a plats d'etiqueta. Tam­bé inclou consells pràctics per comportar-se elegantment a tau la.

DEL TOT INDEFENS DAVANT DELS HOSTILS IMPERIS ALIENÍGENES

QUIM MONZÚ Quaderns Crema

2 18 pàgines

IIU.MMON'l.O ·········· mi ' IUr INVI:I'/'.VS ".H\I,Vr ¡)F.l. r l/(Ums -- .~­J"'''';RI$Af.I'!'\"((:Ii.,\·~.' ···-- .. ~." .. "" .... ,. --,', a ',',' , ','

Quim Monzó torna a l'atac amb UT! recull dels millors articles pub1icats els últims anys a La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i l'Avui. Aquest és el sisè llibre tipus recuI'l des­prés d'El dia del Senyor, Zzzzzzzz, La maleta turca, Hotel Intercontinental i No plantaré cap arbre.

GIMNASIA PARA PROBLEMAS DE ESPALDA

HELMUT REICHARDT Hispallo Europea

80 pàgil1es

Una guia molt pràctica amb programes i ellerdcis per pre­venir i alleujar el mal d'esquena i millorar la posició corporal. Inclou ¡J.lustracions dels exer­cicis.

Llibres cedits per Papereria Xeito

La Fundació Claror té un web amb tota la informa­ció relativa a activitats i als poliesportius Claror i Sagrada Família. L'adre­ça és .. www.bcn.es/c1a­ror".

L'esport també té el seu lloc a lnternet Cada vegada són més i millors els webs que podem trobar a lnternet relatives al món de l'esport. D'entrada us hem seleccionat alguns de les més interessants.

http://www.fcbarcelona.es El web oficial del. FC Barce­lona és de visita obligada per a tots els culés. Conté infor­mació de totes les seccions del club, de la història i de l'actualitat de l'entitat.

-, .. .... ,--.! ~ .2. A!) .. 1l I!:!:. •

_1oI--_1l-~ .. - - ~--II-

http://www.ufec.org La Unió de Federacions Es­portives de Catalunya (UFEC) també té un lloc a internet. El seu web informa sobre l'activitat de les fede­racions catalanes.

SJ __ .. _

SZJ _ ....-_, .. 51 -. _ _ .. SJ ....... __ . _ _ _ SJ _ _ _ s:J _ _

SIJ _ ,_ .... ,. s:J _ _

.. _:_---- --_.-http://personal.redestb.es/ cioxet Per als amants del ciclisme català, aquest web ofereix dades sobre les principals curses, els equips i els pro­fessionals catalans.

tLTAR ••• -PARTICIPAR!

«Amics de «IV Pedalada la Bici» ecològica popular Aquest és el calendari per tots els Barcelona-Sitges» Amics de la Bici de la Fundaci6 Claror:

4 d'octubre Passejada conjunta del grup A -Introducci6 i Passeig- i el grup B -Esforç i consolidaci6 . Reco rregut: p la tges de Barcelona arribant fins a la de Badalona. Punt de sortida: Esportiu Cla­ror. Hora: 9'00 del matí.

1 de n ovembre Sortida del grup A. Recorregut : Carril bici de l'Avinguda Diagonal/Infanta Carlota/carrer Tarragona/ Pla­ça Es pa nya/ Marqu és de l Duero.

15 de novembre SOltida del grup B. Recorregut: Barcelona-Corbe­ra del Llobregat.

Però si el que us agrada s6n les rodes grans, us podeu apuntar a aquesta coneguda pedalada.

Un any més, la Federaci6 Cata­lana de Ciclisme orga nitza, el 4 d 'octubre, la sortida a Sitges.

La inscripci6 és gratuïta i l'heu de formalitza r el mateix diumen­ge a palt ir de les 8'30 del matí a la Plaça Catalunya . A les 10'00 es donarà el u'et de sortida a tots els ciclistes.

Des de la Plaça Catalunya fins a Sitges per les costes del Garraf.

Us atreviu?

«Internacional Ciutat de Barcelona de Taekwondo»

Per a finals de novembre, el cap de setmana del 28 i 29, us proposem una activitat menys mogucleta: gau­dir d'aquest torneig de taekwon lo amb els millors taekwondistes eu­ropeus i americans.

L'entrada costa 1.000 pessetes el dissabte i 800 el diumenge. Però si voleu ass istir-h i tots dos dies podeu comprar l' abonament de 1. 500 pessetes.

Per tots aquells que tingueu la llicència cie la Federaci6 1'entrada és gratuïta.

Barcelona acollirà el IV Congrés Nacional de Ioga El Ioga és una activitat amb cada vegada més practicants. Tants que, des de fa uns anys , l'Associa­ció Espanyola de Practi ­cants de Ioga (AEPY) or­ganitza un congrés nacio­naL El quart congrés repetirà seu a Barcelona, que ja ha acollit tres dels prece­dents, donat l'elevat nom­bre de practicants a Catalunya. La cita serà el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre, al centre de con­vencions Winterthur (Av. Di­agonal , 547) . El Congrés tindrà com a eix central el tema "Ioga i Salut"i constarà d'onze po­nències, dues taules rodo­nes i set sessions pràcti ­ques. Un dels plats forts serà la presència del francés T.K.

Sribhashyam, que imparti­rà dues de les ponències. Dissabte 24, a les 9.30h, es farà la primera ponèn­cia, "Ayurveda" , i diumen­ge 25 , "Espi ritualitat i Ioga". A més , el mestre francès di rigirà una sessió pràctica el diumenge a les 8 del matí. També hi haurà altres po­nències interessants. José Antonio Sha parlarà de "Naturopatia" , Magda So­le r de "La psicolog ia transpersonal: herència de les tradicions espirituals" i Rosa María Marcos de "L'estrès i el ioga". Altres ponents seran Manuel Morata , Vicente Merlo i Daniel Bonet. L'objectiu de ' l'Associació Espanyola de Ioga és di­vulgar el ioga, vetllar per la qualitat de la seva ense-

El Congrés tin­dràlloca Barcelona per tercer cop, donat el gran nombre de practicants de ioga de la ciutat.

nyança i esdevenir punt de trobada de practicants . Els interessaJs a assistir­hi han de formalitzar la inscripció a l'AEPY (Tel. 976 560 493) . El preu de les inscripcions és de 9000 pessetes per als socis de l'AEPY i 14000 per al pú­blic en general.

El 25 d'octubre, VIII Cursa i

caminada popular de muntanya a

Collserola

PARC DE COLLSEROLA

• » VIII CURSA l'I CAMINADA POPULAR DE I MUNTANYA

_ A COUSEROLA _ Barcelona 25 d'octubre'98

orQlmlu fI : '. í~

~p Ajuntament de Barcelona

El Centre Excursionista de

Catalunya-Club Alpí Català or­

ganitza un any més la Cursa po­

pular de muntanya i caminada a

la serra de Collserola. La prova consistirà en una

cursa (es pot fer caminant) de

I S quilòmetres per la geografia

de Collserola. La sort ida tindrà

lloc al parc de Cervantes a les

9.30 hores, i l'arribada serà al re­

cinte del Velòdrom d'Horta.

L'activitat és oberta a tothom,

sense discriminacions per edat o

sexe, tot i que, per a les c lassifi­

cacions, s'han establert tres ca­

tegories: Cursa Atlètica, Cami­

nants i Esport Adaptat.

La prova s'ha inclòs al calen­

dari oficial de la Federació Cata­

lana d'At letisme, en la modali tat

de cursa de mu ntanya.

Una a ltra de les novetats

d'aquest any és que s'ha li mitat a

4000 el nombre de participants,

per causa del volum dels últims

anys.

Les inscripcions, gratuïtes ,

s'han ¡:te formalitzar abans de les

2 1 hores del 23 d'octubre, al Cen­

tre Excurs ionista de Catalu nya,

amb seu al carrer Paradís 10, al

costat de la plaça de Sant Jaume.

El ~elèfon del Centre és el 93

31 523 11.

CONCURS

Participa-hi i guanya ... 3 mesos de quota

gratuïta a l'Esportiu Claror o al

Poliesportiu Municipal Sagrada

Família

Oferta vàlida fins al 31 de novembre de 1998 Partic ipeu enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

El concurs del passat número el va guanyar ... Mari Carme Juste Solé

r?E-~-----------~------1 Nom .. " ..... . "" .. ,,, .,,., Cognoms. ", ., .. , .. "."" ... ",."" ." ." .. . "" ... ... . "." .. . .

Adreça ... " ".""""" ,,, ,, ,, .,,. ,, .. ,,, ,,. ,,,,,,, .,, ... ,, .... Telèfon ...... " .. ,,, ... ,, ' ... ,, .

Ciutat. " ... "" ... . "". " "."" .... , .. .. , ........ " .. " ..... """ .... ' OP " ."".", ,, .,,,,,,,.,.

Edat.. ... Ets soci/a .""." .. . Esportiu Claror O PM Sagrada Família O

Qüestionari per al concurs

1, En quina sèrie televisiva americana va participar David Meca?

2, Quants carrils bici hi ha actualment a Barcelona?

3, Quin equip del Safa-Claror va proclamar-se Campió de Barcelona?

Què penses de la Revista Tot Claror?

1, Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4, A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta , a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

----r--------~~-----------¡,------

PASSATEMPS per Miquel Garcia

A B E R Z I N

L N L S TM o M

A L T L A A I L

B E H A U U L A

E B J A N R L N

RM L D I I o K

T E o C Z P I

B E H A H E I K T

N A L 0 - C R C O E

Quin ciclista és conegut amb el sobrenom de "el Pirata "? Qui va ser el màxim golejador del Mundial de futbol de França? Com es diu l'actual entrenador del RCD Espanyol? Quin jugador del TDK Manresa ha fitxat el FC Barcelona?

5. Quina selecció ha guanyat el Mundial de Bàsquet?

'U !AIl [SOan¡ (ç 'uOISIV >[:J pJ'JO ('17 'USP!8 01~:)Juw

CE 'J~n(ns JOAUa (Z; , !UUIUUd O:JJU II\I ( [ :S<Jlsods1JlI

Tennis Estiarte

Bàsquet Olazaba1

Futbol Santi Carda

Hoquei Jofre

Atletisme R. de la Fuente

Waterpolo F. Mantilla

Golf V. Massana

ï uquzulO 'l lOO :dl.lB!IS3 '" W ·oIOW"d)UM. :uuussuW '1\ ' ;:RUS!l'J[IV :upJU;) !lues ' !~mboH :'JJJO[ '¡oQlnd ~dlu~md uI 'Jp ''M ' 1~mbsç8 :ull!luuW 'd 'S!Ullal :9pn(os

BARCELONA (central) Avda . D iagonal , 484 principa l 2 -Te l 93.326 .5 0 .60 Escocla , 134-138 (Esq. Felipa 11) Te l. 9 3 .34 9 .26 .26 Clot, 123 Te l. 9 3 .265.48 .4 9 Rose l1 6 n , 372 Te l. 93.207 .64 ,94 Ctra. de Sants, 365 Te l. 93.440. 0 9 .0 9 D a nte AlIgherl , 2-4 (Esq. Maragall) T e l. 93.429.37.00

BARCELONES BADALONA Alfonso XIII , 608 T e l. 93. 4 6 0 .3 3.22

SANTA COLOMA DE GRAMANET SlcOla , 11 Te l. 93. 3 92 .81 .6 1

VALLES SABADELL Avda. Barbera , 363 Te l. 9 3. 71 2. 41 .22 Avda Francesc M acià , 54-bis Te l. 93. 71 6 .01 .00 Avda. Matadepe ra . 59 Te l. 9 3 .723.23 .22

TERRASSA Tra nsversal. 2-4 Te l. 93 .789.28 . 11 Gutenberg, 30 Te l./Fa x 9 3. 7 33.20 .70

CERDANYOLA R els, 24 Te l. 93.594 .0 2. 0 2

RUBI Maxlml Fornés , 12 Te l. 93.699 .3 9.39

MOLLET Jaume l, 144

Tel. Atención al Cliente

900.70.80.90 www.expofinques.com E-miI:~@~

Artículo 47:

Le vendemos su piso en 21 dias

o. se lo compramos al contado

COMPRE SU PISO AL PRECIO DE UN

ALQUILER

jl L1NEA PREFERENTE ~ DE FINANCIACION

~ TRANSPARENCIA ~ GARANTIZADA

ESTUDIO DE FINANCIACION

GRATUITOY PERSONALlZADO

~_ ADMINISTRACION \.7 DE FINCAS:

Te l. 9 3 .570 .7 7 .88 CASTELLAR DEL VALLÈS Sala Boadella , 10 Te l. 93. 7 15 .86 .00

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada ...

COMPRA-VENTA, VALORACIONES,

ASESORIA JURIDICA YFISCAL

i

!

ILLES BALEARS PALMA DE MALLORCA Avda. Alemanla , 4 Te ls . 971.75 .89 .00- 971 .75 .11 .88 Aragón , 56 Te l. 971.25 .0 5.50 Llibertat, 25 Te l. 9 71.45 .15.2 5

COTA

I TAMBÉ"\'

SI TENS MENYS DE DOS ANYS D'ANTIGUITAT EN EL PERMís DE COTXE,

i PREGUNTA PEL NOSTRE CURS DE PERFECCIO-

. NAMENT I SEGURETAT EN LA CONDUCCiÓ.

. "C .... ...J

. en

I-

I J

PERMís DE MOTO COTXE

CAMiÓ

r:::ir' FINANCIACION A PARTIR DEL 3,5 %

GRAN DIFUSION PU8L1CITARIA

TRÀILER AUTOCAR

A L TEU SERVEI A: Padilla, 308 i Provença, 455-457

LA NOSTRA XARXA \ 1 Bisbe, 2 Tel.: 93.315.04.04 BARCELONA 2 Rocafort, 67-69 Tel.: 93.424.00.67 BARCELONA 3 Joan Güell, 153 ent. A Tel. : 93.330.32.50 BARCELONA 4 Cantàbria, 42 bis Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA 5 Ronda Sant Antoni, 102 ent. 1a. Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA 6 Padilla, 308 esc. Dent. 2a. Tel. : 93.455.68.71 BARCELONA 7 Torrent de l'Olla, 157 Tel.: 93.218.01 .86 BARCELONA 8 Carmen Amaya, 35-37 Tel.: 93.335.63.14 L'HOSPITALET DE LL. 9 Passeig Zona Franca, 142 Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA

10 Gran de Sant Andreu, 450 Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA 11 Provença, 455 ent. Tel.: 93.436.76.49 BARCELONA 12 Muntaner, 430 Tel. : 93.201.69.70 BARCELONA 13 Pi i Margall, 24 Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS 14 Gran Via, 1019 Tel.: 93.307.85.91 BARCELONA 15 Sants, 46 pral Tel.: 93.421.79.47 BARCELONA 16 Rosas,11 Tel.: 93.437.23.71 L'HOSPITALET DE LL.

_ PJndació ClAROR

\',~

I .... .. :~

Entrevista: Sergi Larripa/Ester Benach

Com valora la situació actual de la Fundació Cla­ror i l'evolució que ha vis­cut aquest últim any amb el canvi d'imatge, l'impuls de la Milla, la inaugura­ció d'un segon equipa­ment ... ?

La va loro molt pos itiva­me nt. Di.ri a que la històri a de la Fundació es pot divi­dir en tres fases . La primera va se r la del seu naixement, e l 1989, quan va m recollir l'he rència de la Cooperati ­va Claror. La segona fase, de cre ixe me nt, aniri a des de l'acabament de les obres de l'Esportiu Claror l'any 1992 fin s aquest any, amb l'aca­bament de les del Poliespor­tiu Sagrada Famíli a. Ha es­tat l'etapa en què la presèn­cia de la Fundac ió social­me nt ha donat un sa lt qua­li tatiu més important. I la tercera fase és la que co­me ncem ara. Més de con­solidació, de projecció sOo cial i de nous projectes.

Quin balanç fa de la posada en marxa del Po­,Iiesportiu Municipal Sa­grada Família quatre me-

34 I

JOAN ITXASO, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACiÓ CLAROR

IISEGUIREM

TREBALLANT PER MILLORAR LA QUALITAT EN EL SERVEI A TOTS ELS ABONATS

11

liLa Fundació Claror està en plena fase de consolidació"

sos després de la seva in­auguració?

Molt pos itiu quant a la res posta de l ba rri. S' han trencat les prevision s més optimistes. Nosaltres prevè­iem que entre el segon i e l te rcer any arribaríem al sos­tr e d 'abo nats qu e té la instal·lac ió, i hi hem arribat pràctica me nt nom és co ­mençar. Pel que fa al rodat­ge de l'equip humà, tot i qu e encara s' han d 'asse n­ta r tant les àrees de serveis co m les tècniqu es, la res-

posta ha estat bona. Tothom ha treba llat amb una dedi­cació i una motivac ió molt important qu e ha pe rm ès tirar endavant i fer rea li tat un projecte que pe nse m que ja arriba una mica al seu sostre. Hem arribat al sos­tre quantitatiu , i ara és ne­cessa ri arribar al sostre qua­litatiu .

De quina manera ha afectat a l'Esportiu Claror l'obertura del nou equipa­ment?

Abans d' inaugurar el Po­li espo rtiu Sagrada Família va m fe r un es prevision s quant al nombre d'abonats qu e podien traslladar- se d 'instal·lac ió. Prevèiem que podien marxar de l'Esportiu Claror unes 1000 persones

"No descartem ampliar alguna de les nostres instal'lacions"

La resposta dels veïns envers el Poliesportiu Sagrada Família és un element destacat per Joan Itxaso.

i que podíem donar entra­da a unes 500. Els resultats han estat en la línia previs­ta, la qual cosa ha facilitat du es coses: d ' un a banda descongestionar una mi ca l' Esportiu Claror, i d 'a ltra banda, poder obrir les por­tes a gent que portava for­ça temps esperant fer-se sò­ci a. En aqu ests mom e nts l'Esportiu Claror té uns ni­ve ll s d 'ocupació una mica més baixos que els que te­níem l'any passat, però no substancialment.

Quines accions concre­tes hi ha pensades per millorar la qualitat en el servei als abonats de les dues instaHacions?

AI Poliesportiu Sagrada Família l'objectiu fonamen-

. I

_______________ F!!ndació CLAROR

"TENIM LA FERMA VOLUNTAT D'EIXAMPLAR LA NOSTRA

ACTIVITAT AL CAMP CULTURAL"

El lema de la Fudació és "Esport, Cu1nu-a i Lleure". En algunes ocasions ha mostrat interès per tal que la Fundació s'obri al camp sociocultural.

Quins són els projectes que, ara, tenen més possi­bilitats de dur-se a terme a curt o mig termini?

Penso que la Fundació Claror no només ha pres cons­ciència del lema sinó que té una voluntat molt fe rma de desenvolupar i tirar endavant l'e lement sociocultural. AI marge de projectes lligats a llocs o equipaments, hem de fer avançar la idea, en el sentit que tenim una realitat social en el marc de la qual ens movem molt, i en què la Fundació Claror ha de ser un element dinamitzador i em­prenedor d'aspectes culturals. Creiem que hi ha un dèfi­cit imponant pel que fa, no tant a la gran cultura, sinó a la cultura més propera al ciutadà. En aquest sentit hem d'estar molt vinculats a aquestes demandes. La pròpia Associació de Veïns de la Sagrada Faml1ia reivindica i reclama equipaments culturals al barri, i la Fundació Cla­ror s' ha d'implicar per promoure aquestes iniciatives.

Com es pot traduir aquesta voluntat en fets re­als?

Hem manifestat a l'Ajuntament i al Districte de l'Eixam­ple el nostre desig de fer un estudi per promoure un equi­pament cultural, per exemple, a l'annex del mercat de la Sagrada Famt1ia. I no ens referim només a la cultura tradicional, que també s' ha de considerar, sinó a noves realitats culturals de les quals ja hi ha força experiència a altres països com França o Anglaterra. Parlem, per posar un exemple, de les mediateques. Finalment, l'element cultural el veiem com un mitjà per incorporar la gent jove a activitats actives i creatives. Hi ha multitud de propostes però molt més passives. Ens agradaria un equipament on la joventut trobés resposta a les seves necessitats, cosa que actualment, en molts casos, no es dóna.

tal és posar en marxa la

Carta de Serveis. Això com­

porta la definició del Pla de

Qualitat, en el que es co­

mença rà a treballar av iat.

Pel que fa a l'Esportiu Cla-

ror, on ja tenim la Carta,

hem d'assentar l'estructura

de qualitat, i jo diria que ara

és el moment de posar en

marxa el Manual de Quali­

tat que comporta els manu-

liLa posada en marxa del Polies­portiu Sagrada Familia ha tren­cat les previsions més optimistes"

als de procedi ments,

etcètera. Ja hi treballem.

Existeix la possibilitat d'ampliar alguna de les dues instaJ.lacions?

Home, no és fàcil. Sem­

pre co nsiderem qualsevol

acc ió que pugui donar res­

posta a una demanda soci­

al. Quant a l'Esportiu Claror,

penso que les reformes que

estem fent co breixe n una

part important de les neces­

sitats. Segurament, on pot

ser més necessari investi­

gar possibilitats d'ampliació

sigui en el cas del Poliespor­

tiu Sagrada Família, donat els

nivells d'ocupació que té.

Ara, s'ha d'esperar una mica,

ja que no tindria sentit pen­

sar en crè ixer si disminueix

la demanda. En qualsevol

cas, arribat el moment, se­

ria un element que s'hauria

d'estudiar, par lar i pactar

amb l'Ajuntament.

S'ha aconseguit que les dues instaJ.lacions reflec­teixin el segell de gestió de la Fundació Claror?

Ho este m aco nsegu in t

molt partint de la base que

l'estratègia i els criter is de

gestió són els mateixos. Pro­

bablement, al Sagrada Famí­

lia falta, com és lògic, més

rodatge, més temps perquè

l'equip humà s'impliqui en

els processos de qua li tat.

Com de finiria aquest segell, el fet diferencial de la Fundació Claror?

Diria que té tres o qua­

tre co mponents fonamen­

tals. Primer, tenim molt cla r

que donem serveis a per­

sones i que elles són el més

important cie la nostra tas­

ca. Segon, clonem molta im­

portància al paper de l'equip

humà. Tercer, pensem que

no només ca l ten ir un bon

equi p professional sinó fer

tasca en equip. I quart, una

constant inquietud per mi­

ll orar les coses. Som una

entitat emprenedora que no

ens conformem amb el fet

que els elements hi siguin,

volem que constatment mi­

llorin . Com el nostre camp

és molt ampli , en l'esport,

la cultura i el lleure, coses a

emprendre n'hi ha moltes.

Quina projecció creu que té aquest segell Cla­ror en els cercles espor­tius i socials de la ciutat?

En els ce rcl es esporti us

som, com a mínim, una en­

titat res pectada. I, a més,

diria que admirada pel pro­

cés evolutiu que hem tingut. .

Vam partir d'una cosa petita

i, amb pocs recursos, hem

arribat a ser una entitat d'una

dimesió important, amb un

apreciable volum de recur­

sos. Socialment crec que els

nostres abonats tenen un alt

grau de fid elitat perquè ja

ens consideren la seva enti ­

tat esportiva.

OPTICA SAGRADA FAMILIA 7et 93.436.25.77

- Revisió optomètrica gratuïta - Muntures de primeres marques - Lents progressives ~ - Lents de contacte i líquids \.......l''-'C. - Ulleres de sol SOCIS CLAROR I SAGRADA FAMILI~ - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades 20% DE DESCOMPTE!

_ F'!ndació CLAROR

Les obres d'aquest es­tiu a l'Esportiu Claror han eliminatdefiniti­vament les barreres arquitectòniques en­cara existents per adaptar la instal·lació a les persones amb discapacitats, ampliar el gimnàs i crear un nou servei: el bany de vapor. Les obres han estat les més impor­tants fetes a l'equipa­ment des de 1992.

Millorar les instal ·lacions és un dels objectius que la Fundació Claror té presents. constantment per tal de millorar el servei que ofe­reix als seus socis i usuaris.

Aquest estiu, hem pogut comprovar com, transcorre-

36 r 'LAROR

L1EsPORTIU CLAROR ,

RENOVA MES DE 650 M2 D'INSTAL-LACIONS

guts dos anys de les últimes obres que van permetre cre­ar una nova zona amb sau­nes i hidromassatges, l'Espor­tiu Claror ha sofert una re­novació considerable que ha afectat a més de 650 m2.

Gran part de les obres s'han dut a terme a la part més antiga de la instal ·lació, aquella que va formar part del soterrani de l'escola Sa­grada Família i que el col·­lectiu de pares i mestres va decidir convertir en un gim­nàs i una piscina. Era l'any 1982.

Després de l'ampliació de l'Esportiu Claror, el 1993, amb la recuperació de l'in­terior de l'illa, es van dur a terme, l'any 94, 95 i 96, les primeres obres de remode­lació de la part antiga amb la creació de nous serveis. El 1997 va ser un any de repòs fins aquest estiu.

Les obres han tingut un triple objectiu: distribuir millor els espais, eliminar les barreres arquitectòniques encara existents i ampliar el gimnàs i la zona de salut.

Les obres van començar amb la nova pavimentació del túnel d'accés a la instal ·lació (foto 4). El pro­per trimestre es preveu mi­llorar el paviment del tram dels patis exteriors, entre el túnel i l'interior de la instal·­lació.

Més metres de gimnàs ·

Després de la remode­lació, les escales d'accés a la sala de rítmica, de mas­satge i de tennis taula ja són història. Una rampa, con­nectada amb el passadís del gimnàs (foto 1), ens porta directament al nou gimnàs dedicat a aquelles activitats que requereixen poc esforç físic. A més del gimnàs, en aquesta zona també hi ha la zona de salut.

D'aquesta part antiga s'han renovat totalment la sala de rítmica, la de tennis taula i els serveis.

L'Àrea de Salut

Una novetat important és la centralització de l'Àrea de Salut i dels serveis que ofe­reix en una mateixa zona. Així, aprofitant la ubicació de la sala de massatge, s'ha creat nous espais per al Ser­vei Mèdic i pel servei d'as­sessorament dietètic.

Nou vestidor de grups

A la planta del pavelló tam­bé s'han fet obres (foto 2).

L'antiga sa la de correcti­va ha desaparegut per construir-hi un gran vestidor per a grups que, conjunta­ment amb els dos existents, reso l la manca d'espai de

El nou gimnàs es dedicarà a aque­lles activitats que requereixen poc esforç físic

les escoles i els grups d'alumnes que fan activitats a l'Esportiu Claror.

Aquesta redistribució de vestidors ha permès que els altres dos que es troben al soterrani es conectessin a la pisci na petita per tal d'adap­tar-los a les persones amb discapacitats.

Desapareix una sala, la de correctiva, però les acti­vitats que s'hi feien passa­ran a fer-se a la sala d'aerò­bic, al pavelló i al tatami.

Zona de saunes

La zona de saunes (foto 3) també s'ha renovat total­ment incorporant un sistema de dosificació automàtica de l'aigua i els aromes.

Completa l'oferta actual de la zona humida -saunes i hidromassatges-la instal·lació del bany de vapor. El bany de vapor és, en comparació amb la sauna, més humit i amb menys temperatura (40 o 45 QC). Això fa que la trans­piració sigui diferent a la de la sauna, tot i que els bene­ficis són comuns.

Els socis i cursetistes del Claror

tindran nou carnet

Els nous socis i cur­setistes q u e s'inscri­guinal'en­titat el pro- ~,~-"'"

per trimes- tre re­bran un nou model de car­net de l'Esponiu Claror.

El nou model de carnet, dissenyat d'acord a la nova imatge corporativa de l'en­titat, incorporarà la foto di­gitalitzada de l'abonat, i el nom i número d 'associat. El revers del carnet tindrà una banda magnètica simi­lar a les que tenen les targe­tes de crèdit.

El canvi de carnet es produeix com a conse­qUència de la implantació del nou programa infOlmà­tic de gestió de socis, ela­borat per la Fundació, i que substitueix l'antic, ja desfa­sat.

Amb la implantació del nou programa s'aconsegui­ran tres elements fonamen­tals: a) una major agilitat en els tràmits administratius, b) ,una major seguretat en el control d'accés, c) una informació molt més deta­llada dels nivells d'ocupa­ció de la instal ' lació. Amb les dades derivades d'aquesta infonnació, l'en­titat podrà conèixer millor els hàbits d'utilització de la instal' lació, fet que facili­tarà una millor gestió de tots els espais.

El canvi de carnet no significarà cap cost per als socis. A més, en principi no hauran de fer cap tràmit ad­ministratiu, ja que les fotos del nou carnet es digitalit­zaran a partir de l'arxiu fo­togràfic de l'entitat. Només està previst sol, licitar-ne de noves si són antigues o es­tan en mal estat per tal que la digitalització sigui de la màxima fiabilitat i acn¡ali­tat.

}ill!!dació CLAROR

POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMíliA

, ULTIMS RETOCS A LA INSTAL-LACIÓ PER MILLORAR EL SERVEI A TOTS ELS USUARIS

Aprof itant el període

d'estiu el Poliesportiu Muni­

cipal Sagrada Família ha re­

forçat diversos aspectes de

l'equipament.

Entre les pri ncipals nove­

tats destaquen la instal·lació

d'una graderia i proteccions

de pilars a la zona del pave­

lló, i la mi llora de les bara­

nes de l'esca la per facilitar­

ne la utili tzació a les perso­

nes amb discapacitats.

També s'ha completat la

dotació d'equipament de

manteniment i s'ha mi llorat

tota l'equ ipament de mega­

fon ia per adaptar- la a les

necessitats de determ ina­

des activitats .

Més màquines al gimnàs

Ta l i com era de preveu­

re, un dels espais més con­

correguts de la insta l·lació

dura nt e ls primers quatre

mesos ha estat la sa la de

muscu lació i card io-vascu -

Obre liLa Banqueta", la cafeteria del Poliesportiu Sagrada Família

A principis d'ocmbre obrirà les se­ves portes "La Banqueta", la cafeteria del Poliesportiu Municipal Sagrada Fa­mília.

El concurs de gesti6 i explotació per 5 anys de la cafeteria va ser convocat a finals de juliol i l'empresa adjucata ria ha estat Garbasa SC dirigida pels se­nyors Pedro Martínez i]uan Quirante.

D'acord amb e l programa presentat la cafeteria servirà, ¡¡ més d'esmorzars, un menú diari de 875 pessetes amb tres p rimers, tres segons i 3 tercers plats. També hi haurà una éxtensa llista de plats combinats.

Pel que fa a l'horari de la cafeteria , en principi es preveu que sigui e l més coincident possible amb l'horari de la insta l · laci6.

lar. Per això, i d'acord a les

previs ions ja ex istents, s'ha

incrementat el nombre de

màqu ines d'aquest espai.

A les vuit bicicletes està­

tiques que hi havia s'han afe­

git quatre, deixant en dotze

el nombre tota l de "bicis".

S'ha instal·lat una nova cinta

rodant (a ra hi ha quatre, en

total), i dos màqu ines d'es­

glaons o "steps", que incre­

menten el nombre a set.

Pel que fa al gimnàs tam­

bé cal afegir la creació d'una

nova rutina per als nens i ne­

nes menors de setze anys

que, acompanyats d'un soci

adu lt, vu lguin fer exercicis a

la sala de muscu lació.

La Fundació Claror estrena seu social La Fundació Claror comença la nova temporada estrenant seu social. El local es troba al carrer

Sardenya, 337, entresol 2a, a una escala situada entre l'Esportiu Claror i l'Escola Sagrada Faml1ia. Segons el Director General de la Fundació Claror, Joan Itxaso, el principal motiu que ha clut a la

Fundació Claror a tenir seu pròpia ha estat l/la necessitat de donar suport a les instal- lacions en aspectes tant importants com la formació del personal o la trobada d'equips de qualitat. El fet de disposar de la seu ens permet també comptar amb un lloc més apropiat per als òrgans de la Fundació com el Patronat o la Direcció General, que podran treballar sense interferir en els espaïs de les instal· lacions. l/.

Un element que també ha impulsat la Fundació a tenir la seva seu ha estat, segons Joan Itxaso l/aprofitar aquest moment de reformes a l'Esportiu Claror, ja que ai.:>:í podem incorporar nous espais per als usuaris i traslladar al personal intern d'aquests espais a la zona alliberada per la direcció i la secretaria generall/,

lOI t:lAROK 37

_ pmdacló ClAROR

ACTIVITATS DIRIGIDES:

COMENÇA EL CURS 98-99 Ja podem començar a escalfar motors per­què a partir de l'octubre comencen, tant a '·Esportiu Claror com al Poliesportiu Sagrada Família, totes les activitats dirigides del curs 98-99.

Hores d'ara ja han comen­

çat a les dues instal'lacions

les inscripcions per les acti­

vitats dirigides del cu rs 98-

99. Pensades per tots aq ue lls

que vo le n fer esport en ho­

raris i dies co ncrets, amb

grups reduïts i di ri gits per

tècn ics especia l itzats.

Cal tenir en compte q ue

tant els sqcis de l'Esportiu

Claror com e ls del Poliespor­

tiu Municipal Sagrada Famí­

li a poden apuntar-se a les

activitats dirigides de qual­

sevol dels dos centres pa­

ga nt preu de soci.

Activitats a totes dues

instaHacions

Activitats infantils : inici­

ació esportiva, judo i cursos

de natació, des de nado ns

de tres mesos fins a ne ns/

es nascuts e l 1987.

Gent jove i adu lts: ae rò­

bic, ioga, judo, gimnàstica

de manteniment, cursos de

natació i l'aiguae ròbic i l'ai- .

guagim. Aquestes dues úl­

times activitats són exclusi­

ves per a socis.

Gent gran: pensades es­

pecialment per a majors de

38 Ior t.LAROR

60 anys hi ha la gimnàstica

de manteniment i cursos de

natació. Altres activitats són

les que ofereix l'Àrea de

Salut com la natació correc­

tiva infanti l i per a adu lts i

l'escola d'esquena.

També a tots dos polies­

portius es faran ba ll s de

sa ló. EI15 d'octubre comen­

çaran amb e l primer nivell.

A partir de febrer comen­

çarà el segon nivell. Però, a

més, durant tot l'any es fa­

ran diversos cursos mono­

gràfics centrats en e l rock,

e l cha-cha-cha, les sev ill a­

nes, e l tango argentí i rit­

mes ca lents .

Oferta espefica

A més de totes activitats

n'hi ha d'altres que només

es realitzen a un a de les

dues instal·lacions.

A l'Esportiu Claror hi tro­

bareu l'esco la de bàsquet, e l

bàsquet, e l taekwondo, la

dansa clàssica i la dansa-jazz,

totes activitats infantils. Per

a adults també hi ha grups

de dansa-jazz i taekwondo,

a més del tai-chi

En e l cas del Poliesportiu

Municipal Sagrada Família

les activitats que difereixen

de l'Esportiu Claror es basen

en les dirigides als més pe­

tits: psicomotricitat, escola

de futbol-sala, gimnàstica rít­

mica, patinatge i bàdminton.

E S ics de la Bici re re en es sortides

Els Amics de la Bid reemprenen l'activitat i ho fan amb una novetat imponant: la fOlma­ció de clos grups di­ferents degut a l'in­crement de paltici­pants i als diferents objectius que ca­dascú té a l'hora de plantejar-se sortir en bicicleta.

La diferència entre tots dos gntpS és basa en el recorre­gut i, per tant, en l'esforç que requereix . El grup A,"d'Introducció i passeig", sonirà pels carrils bici de Barcelona o per les rodalies més properes a la ciutat, per exemple, Badalona. El segon grup, el B o "d'Esforç i con­solidació", requerirà més esforç però sempre tenint en compte el caràcter lúdic de les sOltides.

Cada grup tindrà un calendari diferenciat de les sOlti­des i, trimestralment, s'organitzarà una sOltida conjunta a tots dos.

Per participar-hi no cal fer cap inscripció prèvia. Ex­ceptuant les sortides especials que es fan amb el SUpOlt tècnic i logístic de Biciclot, per afegir-se a les sonides no cal fer cap inscripció prèvia. Només cal ser a l'hora i al lloc indicat pels posters publicitaris que podreu llegir periódicament en els taulells d'anuncis de totes dues instal·lacions. Tampoc cal ser soci/a ni estar inscrit a cap activitat. Qualsevol persona s'hi pot afegir sense proble­mes.

Si voleu saber les sOltides organitzades per els propers mesos d'octubre i novembre consulteu l'agenda d'actes esportius a la pàgina 31.

NETEJA

HERSAN, S.C.p.

INDUSTRIAL

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror

Parc Vall Palau, 13 7è 4a. Tel. 93 682 35 94 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

pmdació CLAROR

TRES EQUIPS DEL SAFA-CLAROR

JUGARAN A PREFERENT

Wall Street Institute patrocina la secci6 de bàsquet Safa Claror El cadet C masculí va guanyar el campionat de Barcelona del CEEB

el passat mes de juny, en partit disputat contra el Sant Ignasi

Els equips del Safa-Claror ja han començat a entrenar folt per començar, a mitjans d'octubre, una nova tempora­da que, aquest any, incOl·po­ra algunes novetats.

Una d'elles és la formació d'un nou equip en categoria cadet. El Cadet D masculí in­cre menta rà e l número d'equips del Safa-Claror, que ja compta amb 25 equips, sent una de les escoles de bàsquet amb més base de jugadors.

Una altra novetat és el nou repte per alJúnior masculí que jugarà, per primera vegada, a la preferent. Per ara, també juguen la lliga prefe rent e l Cadet A masculí i l'Infantil masculí. El Sènior masculí ju­garà a tercera preferent, des­prés de l'ascens la passada temporada.

Aquest any set dels equips del Safa-Claror faran els en­tre naments a l pavelló del Poliesportiu Municipal Sagra­da Faml1ia . Seran l'Infantil masculí A, el Cadet masculí A, el Júnior femení i el masculí

A, e l Sènior femení i mascu lí i e l Sots-20 masculf.

Jornades Tècniques

Com ja és tradiciona l, la Fundació Claror va organitzar les Jornades Tècniques de Bàsquet el passat 19 de setem­bre. Les Jornades són una eina de formació per a tots els en-

trenadors de ls equips de l Safa-Claror. Enguany van par­ticipar-hi e l Director Tècnic de la Federació Catalana de Bàs­quet, Joan Junoy, que va par­lar de l'aplicació del fonament tècnic del b¡¡squet, i e l psicò­leg de l'espo rt , Ca d os Berlanga, que va centra r la seva ponència en la manera de tractar l'esportista jove.

El Cadet C masculí, que la temporada passada va ser ent.renat per Àngel Maní, és l'actual campió de Barcelona de la lliga organitza­da pel Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB). La victò­ria la va aconseguir el 6 de junyen un panit disputat al Pavelló del Raval davant el Sant Ignasi. El resultat va ser de 62 a 55.

Wall St.reet Institute, l'acadè­mia d'anglès líder a Catalu nya, patrodnarà Safa-Claror, la secció de bàsquet de la Fundació Cla­ror durant la temporada 98/ 99. L'acord preveu l'esponsorització de diversos equips de Safa-Cla­ror, i el patrocini dels principa ls esdeven iments: e l torneig de bàsquet P¡·einfantil i Infantil de Nadal, un torneig de bàsquet a tres i la Diada del bàsquet, que tindrà lloc durant el mes de maig.

Wall Street Tnstitute, entit.at que col· labora amb la Fundadó Claror des de fa dos anys, am­plia aL'<:í el suport a les inidati­ves de la Fundació, com la Re­vista Tbt Claror o la Milla de la Sagrada Famt1ia.

A la foto superio r, Jaume Vilardell, director de Wall Street, i Joan Itxaso, Director General de la Fundació Claror.

\,

PARC INFANTIL

CoNSELL DE CENT. 461 TEL. 93 232 97 os 08013 BARCELONA

cuinQts mediterràniQ Festes d'aniversari, o dates especials.

Menjadors escolars i catering

Carrer del Sol, 179 entresol 5a. 08201 Sabadell Tel. 93.726.99.77· FAX 93.726.98.56

Hores de JQC amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h

dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 50% dte. la 1a h. Valid per a un nen

*És obligatÇ>ri l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.

Val per persona i dia - Caduca 31-12-98

_ Ftlndació CLAROR

Si heu arribat a aquesta pàgina seguint l'ordre lògic de lectura de la revista, us haureu ja adonat dels canvis que presenta aquest número respecte dels anteriors. Color, canvi de capçalera, més pàgines i algun canvi quant als continguts. Tot un esforç per tal de millorar la qualitat d'un producte que ha ampliat considerablement la seva família de

lectors. I és que amb els canvis que tots estem vivint actualment, Tot Claror també ha volgut apuntar-se al futur. Hem iniciat una nova època: la tercera.

TOT CLAROR INICIA UNA NOVA 'ÈPOCA

APOSTANT PEL COLOR I NOUS CONTINGUTS

La Revista Tot Claror va ser publicada per primer cop el febrer de 1982.

Era el número zero: un petit butlletí de 12 pàgines grapa­des, en blanc i negre, format A-S, que informava exclusiva­ment de l'activitat mensual que generava un .Esportiu Claror acabat de néixer. Llibel1 Ca­minal i Àngels Güell eren els encarregats de confeccionar una publicació que arribava de manera gratuïta als prop de 2.000 associats que aleshores tenia la instal · lació. En aquest format es van publicar 10 nú­meros de Tot Claror durant cinc anys.

El 1987, Tot Claror va ex­perimentar el seu primer can­vi d'imatge. Hi havia motius més que suficients: el naixe­ment de la Fundació Claror, el cinquè aniversari de l'Es­portiu i la inauguració de l'in­terior d'illa, el 85è aniversari de l'Escola Sagrada Faml1ia ... eren les informaci­ons de què tractava el núme­ro 11. La revista tenia ja for­mat A-4, i constava de 16 pà­gines en blanc i negre. El co­lor no arribaria a la pOl1ada fins al número 21, al març de 1991.

El punt àlgid de la primera època va tenir lloc el juny de

40 l'or lLAROR

1992. I és que les obres de construcció del pavelló i un especial sobre les escoles es­portives van fer que Tot Cla­ror arribés a les 28 pàgines.

Els dos anys posteriors, de gran creixement per a la Fundació i l'EsP01tiu Claror, van ser, en canvi, de recessió per a la Revista. Entre juny del 92 i el Nadal del 94 només es van publicar tres números que van sumar, en total, 16 pàgines. I és que la càrrega de feina que generava el fun­cionament del poliesportiu apenes deixava temps per a elaborar la revista.

Informatització i nous aires

L'any 1995, l'Espoltiu Cla­ror comptava ja amb una massa social propera als 6.000 socis. I la direcció de la Fun­dació va decidir revitalitzar la revista amb l'objectiu d'esta­bilitzar-ne la periodicitat i am­pliar-ne els continguts.

Era ja l'etapa dels ordina­dors i els processos editorials havien evolucionat conside­rablement des de la publica­ció del primer número de Tot Claror. Així, la Fundació va fer un impoltant esforç per do­tar-se de tot el necessari per produïr la revista: eqllips in-

formàtics, un Consell de Re­dacció i un jove equip de pro­ducció integrat per Sergi Larripa, David Fernandez, Ester Benach i Josep Lluís Vide, i un Consell Editorial.

" , La segona epoca, entre oc-tubre de 1996 i juny de 1998, ha estat de creixement. Tot Claror s'ha distribuit puntual­ment cada dos mesos entre una massa social que ha arri­bat enguany fins les 20.000 persones amb l'apertura del Poliesportiu Sagrada Faml1ia.

Tant la forma com els con­tinguts van canviar respecte de la primera època. Quant a la forma , ha crescut de les 28 a les 44 pàgines impreses a tres tintes, amb les cobeltes a co­lor.

En relació als continguts, Tot Claror va ampliar el seu tractament informatiu amb ar­ticles de salut, esports i soci­etat, a més dels propis de l'en­titat. A més, per Tot Claror han passat els millors espor­tistes catalans. S'han entrevis­tat personatges com Valentí Massana, Araceli Segarra, "Chichi" Creus, Sílvia Parera, Enric Massip, "Nino" Buscató, Jordi Villacampa, Jordi Tarrés i Ladislao Kubala, i també destacats dirigents de l'espol1 i la societat catalana.

La segona època ha estat també la de l'aparició de la pu­blicitat, amb els avantatges que ha comportat a la revista i, amb l'oferta de centenars de comerços i empreses, als lec­tors de la revista.

Les col · laboracions perio­dístiques tampoc no han fal­tat, a la recerca sempre de la màxima pluralitat d'opinió.

Impagables han estat les aportacions dels col· la ­boradors; anomenar-los re­sultaria interminable. Com impagable ha estat l'aporta­ció dels membres del Con­sell de Redacció i de la Fun­dació.

Tot Claror ha estat testimo­ni del naixement, creixement i consolidació de la Fundació Claror. Del creixement de to­tes aquelles persones que, amb els seus somnis i es­forços, han fet possible que "l'esperit Claror" sigui avui un segell socialment reconegut com a sinònim de qualitat i professionalitat.

Ara, 16 anys després de la publicació del primer Tot Cla­ror, comença una nova èpo­ca. Esperem que sigui de l'agrat de tots els lectors que, sense dubte són, al capdavall, els més impoltants d'aquesta història.