"ala les r=r

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror

la Visita, consulta y revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes.

i un 200/0 de descompte a la resta de tractaments!

I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos

08025 . BARCELONA l'el. 457.04.53

CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELONA

Tel. 439.45.00

Cada dia més a prop seu

D ~c D~o

GRANOLLERS Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ e/lluro, 52-54 baixos' Tel. 757.71.81

BADALONA e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a' Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan, 23-31, 1 r 1a . Tel. 727.53.96

EMPRESA COL·lABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 8.000 exemplars

Fundació Claror el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-gerent: Joan Itxaso Paternain

CI;;;o~ Fundació Claror

Ajuntament 4l) de Barcelona

Coordinació: Sergi Larripa Redacció: Sergi Larripa Ester Benach Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernandez Col.laboradors: M . Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Eduard Teixidó (il'lustració) Publicitat: Josep Lluís Vide Composició i Impressió I?C Gràfic Cardenal Reig, 23 8è 1 a 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revis­ta oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparteix les opinions ex­pressades als articles signats, que s6n sencera responsabili­tat del seu autor.

f!IJj p," 'i'A"l g:a .". ~""'t

,l:'<;.J,]..:~Y.'':' ':. .·r " ; ,i'-~-;'::;'~'i"":',d:tl,~~:U:J..~j

1_-." '1 . \

",i....--.-

'. ~~" r:.:: . ,~.=:: , .... -,,: .......

FidelSust, Secretari General

d'Esports, parla per a

"Tot Claror" Pàgina 4

Amb les Festes de la Sagrada

Família, arriba una nova edició

de la Mil/a Pàgina 16

Pro-Eixample ajuda a

rehabilitar els habitatges del

districte Pàgina 31

SUMARI

OPINiÓ

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta

3. Puja i Baixa

TEMA DE PORTADA

4. Entrevista amb Fidel Sust 10. L'esport català: present i futur

PÀGINES CENTRALS

15. Especial Festes de la Sagrada Família, amb informació de la Milla'97

SALUT I ESPORT

19. L'anorexia, el perill de voler . ., ..

apnmar SIgUI com SIgUI

NOTÍCIES DEL CLAROR

22. Concurs Tot Claror 24. Línia Directa i Guia de Compres 25. Agenda d'activitats 26. Activitats d'estiu al Claror 28. XIn Campionat de natació

escolar a l'Esportiu Claror 29. Han començat les obres

d'acabament de Tabor

SOCIETAT

31. L'Ajuntament promou la rehabilitació de l'Eixample

32. Fets.i Gent

L'lES SAGRADA FAMÍLIA DIU: PROU!

S ' imaginen un institut al que, d ' un any per a l'altre, li canviess in a la meitat de ls seus professors? Sembla una broma, oi? Doncs no. Això és el que li passarà d 'aquí pocs mesos a un centre situat en ple cor de la moderna Bar­celona, l' lES Sagrada Famí­lia.

Quan ellS de se tembre comenci e l curs escolar, 10 dels 2] professors que tindrà l'Inst itu t seran nous. I ho se­ran per decisió de la Conse­lleria d 'Ensenyament d 'a­quest país, l'organisme que (se suposa) vetlla per la fo r­mació dels joves ciutadans de Catalunya.

I és que la Conselleri a ha decidit substituir 5 professors que ocupen plaça en "comis­sió de serveis" des de fa 8 anys, just alhora que incorpo-

CAR LECTORS

rarà quatre nous mestres i un ll icenciat per a donar c lasses d 'ES~ . És això pl ani ficació? Beneficiarà la decisió e l pro­jecte pedagògic de l' Institut? O més aviat incrementarà la sensació de provisionalitat i incertesa en què es troba un institut que, des de fa anys, es tà pe nd e nt d ' un canvi

d ' ubicac ió? No se ri a més lógic afrontar la substitució dels professors en "comissió de se rve is" d ' una manera més gradual?

Són només algunes de les moltes preguntes que aquests dies ens formulem els alum­nes i l'APA de l' lES Sagra­da Família davant '' l' exhibi-

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les J 5 línies m eca no g rafi a d es . Han d 'anar signats amb el nom complet de l 'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un te­lèf on de contacte. "Tot Claror" es rese rva el dret de publicar les co l.laboracions, aix í com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

ció de seny" que està fent "Can Hernandez". Algú ens pot donar la resposta? .. . La Delegació Territorial d'Ense­nyament, de moment, no sap, no contesta.

Montserrat Bastida (Presidenta APA

lES Sagrada Família).

ENQUESTA T'agradaria que Catalunya tingués seleccions pròpies?

Xavier Gomila Maria Lloveras Núria Rincón Juan Pérez Núria Serra 22 an)ls 20 an)ls 36 an)ls SS an)ls 60 an)ls

Depèn, a nivell interna- S~ perquè Catalunya S~ perquè som una SíiNo. S~ perquè som una cional no. Ens agradi o ha demostrat sempre nació. M'agradaria Sí perquè som una nació. Ens plantegen la no estem en un Estat tenir una identitat, una molt que Catalunya nació. No perquè fer solució molt malament plurinacional. Catalu- personalitat i una cul- tingués seleccions seleccions catalanes però diuen que mentre nya pot conservar la tura pròpia. catalanes, indepen- en moltes modalitats hi ha vida hi ha espe-seva identitat en qües- dentment que això si- esportives significa- ran ça. Hem de lluitar tion s més interne s, gui una tasca difícil. ria un gran esforç de començant per poten-quan no són competi- reorganització. ciar i preparar bé al jo-cions fora del país. vent català.

2 7(3

,'... ~_"~.,~_!S.'>'-"-1~._"¡;''\'''' .. ,:\I,,, .... Jo.,.¡,f~\ ... ~~

Joan Itxaso PaternaÍn Director-gerent de l'Esportiu Claror

L'escola i la Universitat de l'esport

L'eclosió de la pràctica es­portiva com a fenòmen po­pular ha configurat, ràpida­ment, un sector econòmic generador de riquesa i de llocs de treball. Més de 100.000 barcelonins són so­cis/abonats de les instal­lacions esportives municipals. En podríem parlar d'exem­ples similars arreu de Ca­talunya.

Les entitats i gestors es­portius que ens esforcem en donar una resposta positiva i de qualitat a aquesta deman­da social trobem que, hem de fer un important esforç, ad­dicional, en adaptar i millorar la formació de les persones que treballen en aquest món. Ja està bé que es faci aquest esforç. Seria molt més pro­ductiu, però, si anés acompa­nyat d'una estructura de for-

mació específica. Totes les branques de l'economia es nodreixen de dones i homes amb una formació concreta. Nosaltres també demanem, perquè ho necessitem, aques­ta pedrera.

El món de l'ensenyament d'aquest país està en un pro­cés de crisi i de canvi. Se­gurament una de les raons d'aquesta situació és la man­ca d'adaptació o de previsió, davant dels canvis socials. L'esport n'és un exemple clar.

M'imagino que els respon­sables polítics "s'adonaran aviat" que l'activitat física i l'esport només té estructura­da la formació superior (amb deficiències d' especialitza­ció) i que hi ha una manca total de definició, pel que fa a la formació professional les carreres de grau mig.

És cert que les federaci­ons cobreixen determi nats aspectes d'aquest buit nor­matiu. Cal dir, però, que els seus títols, en la majoria dels casos, són basats en un dis­seny curricular parcial amb les mancances que compor­ten no tenir plans d'estudis ben estructurats i en concor­dança amb la realitat del món laboral.

Malgrat això, algunes en­titats (i crec amb orgull que l'Esportiu Claror és una d'elles) aconsegueixen arti­cular un equip professional capaç i potent.

El problema, però, hi és, i no pot ajornar-se més. La societat demana profes­sionals capaços a tots els àmbits .

Seria imperdonable que l'esport fos l'excepció .

;'

OPINIO

LA FRASE ••• -------------------

"El Barça ha perdut la seva opció de renovar

Ronaldo".

Giovanni Branchini, el mànager del brasiler.

És una amenaça o un fcu'ol? Ho veurem al juny.

SABÍEU QUÈ? ---------------------

La major altitud a la qual s'ha realitzat un menjcu'for­mal ha estat de 6.768 me­tres. Es va fer en el cim del Huascanín a Perú el 28 de juny de 1989. La fita la van realitzar nou persones , tots ells membres del Ansett Social Cli mbers, de Sydney (Australia) .

Abans de menjcu' van posar-se els barrets de copa, les sabates negres però tèrmiques i els res­pectius vestits d'etiqueta. Tot plegat va ser un gran banquet. En el cim: els convidats, una taula, ca­dires, tres plats diferents que formaven el menú i vi per fer passar el fred . Llàs­tima que aquest últim ob­jectiu no es va poder acon­seguir en adonar-se que el vi s'havia glaçat.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

FE D'ERRADES

AI "Tot Claror" núm. 8, corresponent al mes de febrer de 1997, cal corregir:

A la pàgina 9, al peu de foto on diu "L'Òscar Cadiach, en Toni Sors i el Carles Vallès, els primers cata­lans en fer el cim" hauria de dir "Sir Edmund Hillary, el primer home que va fer el cim a l'Everest" .

PUJA... i ... BAIXA ...., - - --- ~~- ~- - -~ ........ -.=~ -----------------------------------

CB Joventut La Penya toma a ser entre

els grans del bàsquet espa­nyol. Després de dos anys la­mentables, enguany ha gua­nyat ja la Copa del Rei i, a la lliga ACB, està fent resultats més que meritoris. Per cert, César Sanmartín, format als equips del Safa-Claror, es con­firma com un dels jugadors més importants de l'equip.

"" ~ vg

RCD Espanyol Després de tres anys

d'ex its, el club blanquiblau tor­na a veure's immers en un cír­col molt negatiu. Ha despatxat ja a dos entrenadors en pocs mesos, i veu cada cop més a prop el fantasma del descens just un any trascendental en què el club de Smrià es juga més que qüestions esportives. Molta sort!

3

Fidel Sust SECRETARI GENERAL DE L'ESPORT DE LA GENERALITAT

Entrevista: Sergi Larripa

Fotos: David Fermíndez

Abril de 1997. Aviat farà 5 anys

que Barcelona va convertir-se en

la capital mundial de l'esport. Bar­

celona, com altres ciutats catalanes,

va renovar les seves infraestructures

esportives per acollir "els millors jocs Oliínpics de la Història ". Però

ara, cinc anys després, en quin estat

es troba l'esport català? Quin és el

nostre nivell actual? Existeix una

bona formació esportiva? Quins

esportistes, clubs i dirigents gover­

nen el nostre esport? Cap a on ca­

mina l'esport català? Les seleccions

catalanes són un projecte o una

utopia? El Secretari Ceneral de l'Es­

port de la Ceneralitat respon.

«L'esport català està en un moment de canvi»

L'esport català ha donat, a més de grans esportistes, importants dirigents de talla in­ternacional. A Catalunya, l'home que diri­geix la política esportiva del nostre país és el Secretari General de l'Esport.

La Revista Tot Claror el va voler co­nèixer Que ens expliqués què pensa, com viu i gaudeix l'esport des de la seva privi­legiada talaia.

I vam trobar-nos a un home senzill, ama­ble, culte. Un home que, després de dedicar 17 anys a l'empresa SEAT i 18 a donar c1 as-

4

ses de matemàtiques, treballa entre gols i reunions, cistelles i informes, curses i po­nències per a posar l'esport català al màxim nivell europeu.

Pregunta- Què és un Secretari General de l'Esport català, quines funcions fa?

Resposta- És una figura creada per la Llei de l'Esport Català, aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 1988. La seva funció és pla,nificar i executar la política esportiva del Govern de la Generalitat en el camp de l'Es­port. Nosaltres sempre hem plantejat aques-

ta política esportiva en base al suport; su­port a les entitats esportives, al món associ­atiu, les federacions i les entitats locals. Som conscients que l'esport català té una força de més de 100 anys, i per tant nosaltres no hem inventat res de nou. La meva tasca és de con­tinu contacte amb la gent del món de l'esport. Estar-me dissabtes, diumenges ... tots els dies de la setmana amb gent de l'esport per a co­nèixer la realitat de l 'esport català.

P- Com s'ha concretat aquesta tasca els darrers anys?

. TEMA DE PORTADA ,i.!:&.~...,."¡',¡'~,,"~i.:'l~.;a:~'i-t~t~

A l'esport català 11 posaria una nota molt alta, tot I que queda

molta feina a fer.

R- L'any 81 vam donar a les federacions esportives personalitat jurídica pròpia, ja que fins aleshores eren delegacions de les fede­racions espanyoles. Allò va ser un pas im­portant per a començar a donar un segell propi a l'esport català. Un altre fet important va ser la recuperació d'una figura que s'ha­via instaurat a la Catalunya republicana de l'any 33: la "Unió de Federacions Esporti­ves Catalanes", i que havia tingut com a pri­mer president a una figura de la talla d'en Pompeu Fabra. D'altra banda, la Secretaria General de l'Esport ha intervingut allà a on no ha pogut arribar la societat civil, per exem­ple, en la construcció d'instal ·lacions mit­jançant entitats esportives o ajuntaments, o

Està a punt de sortir un nou títol universitari de

grau mig que reforçarà la formació dels

professionals de l'esport.

en la implantació de plans de tecnificació esportiva. L'any 87, per exemple, vam inau­gu~ar el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat.

p- La docència de l'esport, especialment en edat escolar, és una de les grans tasques de la Secretaria. Com la treballen?

R- El tema de la docència en l'esport ha estat un aspecte molt treballat. D'una banda hem potenciat la formació de llicenciats en Educació Física. L'any 80 teníem un centre d'INEFC a Esplugues; actualment tenim l'INEFC de Montjuïc, una obra emblemàtica construïda amb motiu dels Jocs, i l'INEFC de Lleida, construït l'any 83. D'altra banda hem potenciat l'Escola Catalana de l'Esport, que forma tècnics especialitzats en esports concrets, tennis, bàsquet, futbol...en col ·­laboració amb les federacions catalanes.

P- Sempre han valorat la competició com un element important que havia d'estar pre­sent en la formació dels esportistes?

R- Sí. Una de les grans preocupacions de

CURRíCULUM VITAE

• Fidel Sust i Mitjans va néixer a Barcelona 1'11 de novembre de 1943. És casat i té 4 fills

• És enginyer tècnic especialitzat en planificació Industrial, Control de Qualitat i Tècniques Empresarials.

• Va treballar a l'empresa SEAT durant 17 anys, amb responsabilitats de Planifi­cació i Control de Qualitat.

• Va ser professor titular de matemàtiques a l'Escola Industrial i del Treball de la Diputació de Barcelona durant 18 anys.

• És membre de Convergència Democràtica de Catalunya. • L'any 1980 va ocupar el seu primer càrrec públic com a Cap de Gabinet de la

Direcció General de l'Esport, entitat en la que posteriorment ocuparia els càr­recs de Subdirector i Director General.

• Amb motiu dels Jocs del 92 va formar part del COOB. • El 30 de juliol de 1996 va ser anomenat Secretari General de l'Esport de la

Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupa en l'actualitat. A més, és President del Consell d'Administració del CAR de Sant Cugat.

• Té, entre d'altres distincions, l'Ordre olímpica en la categoria d'argent conce­dida pel CIO.

la Secretaria ha estat la difusió de l' esport en l'edat escolar. Vam plantejar una estruc­tura per a planificar les competicions de ca­ràcter extraescolar entorn els Consells Es­portius de l'Esport Comarcals; entitats pri­vades formades per clubs, escoles, associ­acions de pares, ajuntaments .. .i que van qju­dar a fer un gran salt quantitatiu quant a la pràctica esportiva extraescolar: dels 50.000 practicants que hi havia l'any 80 als 200.000 de fa un parell d'anys.

P- Quina nota li posaria actualment a l'esport català?

R- Una nota molt alta. Es veu de forma palesa en la participació individual o col·­lectiva que hi ha en competicions estatals o internacionals. Hi ha esports que tenen un segell eminentment català com el Waterpo­lo, l' hoquei, la marxa, .. .I penso que en això hi té molt a veure el Pla de Tecnificació que s'està fent a Catalunya. Però, a més, penso que actualment vivim un moment trascendental, de canvi a l'esport català, ja que estan canviant els hàbits de la població en relació a l 'esport. s'està potenciant molt la pràctica especialitzada. La construcció de noves insta].lacions amb motiu dels Jocs va propiciar que la gent s'apropés a l'activitat física. La gent és conscient que la pràctica esportiva comporta molts beneficis per a la salut, per a les relacions inter-personals, per a la convivència social. Això fa que als dubs se'ls plantegi un repte important, ja que s'es­tà passant del soci passiu al soci actiu.

p- Què vol dir? R- Que fa uns anys molta gent anava a

un club buscant més la relació social que la

pràctica de l'esport. Era el que anomenem "soci passiu" . Ara, en canvi, la gent fa més esport, i demana millors serveis. I això re­presenta un canvi en la mentalitat dels clubs que han de fer front a un triple objectiu: fa­cilitar la pràctica de l'esport, saber ensenyar­lo ... però també han de fer competició, per­què si no hi ha competició s'anirà diluint la participació esportiva.

P- Què més pot significar aquest canvi? R- El canvi comporta una major implica­

ció en la gestió de les entitats esportives. És necessària una major formac ió dels tèc­nics, i una millor formac ió dels dirigents, perquè els dirigents han de ser conscients

Volem que la "ley del Deporte" reconegui el

paper de les autonomies en la promoció de

l'esport.

que dirigir un club esportiu va més enllà de les qüestions purament empresarials. I el canvi suposa això, implementar els temes de la formació i de la gestió d'una manera important.

P- Com és que, tenint en compte la crei­xent professionalització i especialització del món de l'esport, no existeix cap títol acadèmic que faculti els professionals de l'esport, a banda de la llicenciatura en Educació Física?

5

TEMA DE PORTADA ~"m:iliiilii~\I,"»+1ij:,:!:~::'.f4' .... 10 i,,, . , < ...... ,"_'t'i ~' .. ",,,,.~ ,. '" . , ,

R- Sí, és cert. Actualment tenim als ll i­cenciats en INEF, que han complert molt bé el seu paper fins i tot més en llà de la docèn­cia. Però fa anys que demanem la creació d ' un títol acadèmic de tipus intermig que estigui avalat des del punt de vista docent. I penso, que després de moltes converses amb e l Consejo S üperio r de Deportes a Madrid , estem en el punt final del procés. És a punt de sortir un nou títol d 'àmbit esta­tal, que aquí correspondrà al Departament d 'E nse nyament de la Gen erali tat de Catalunya, amb una formac ió de grau mig, i que permetrà l'accés a la titulatura universi­tàri a de grau superior. Respecte al camp de

la gestió, penso que ja existeixen carreres de grau mig i superior que donen una bona formació econòmica i empresarial, i el que cal fer és una especialització en la gestió esportiva mitjançant cursos específics de post-grau o "màsters".

P- Pensa que l'esport català té un fet diferencial?

R- Sí, sí, això és palès. Recordo fa pocs anys quan sorprenia tant fora de Catalunya que aq uf existis una estructura esportiva tant fortament basada en la societat civil. I això és un fet diferencial molt important. El concepte de "club", entès en el seu sentit no elitista sinó popular, entès com a element

Celebracions per a grups de 15 a 40 persones

La "llei Bosman" pot perjudicar-nos molt, Ja que Catalunya és una

gran pedrera d'esportistes.

aglutinador i soc ialitzador, i alhora de capa­citat competitiva, té un segell molt català.

1'- Quins són els principals problemes de l'esport català?

R- Més que problemes a reso ldre són plantejaments a fer. En aquests moments tenim, per exemple en el camp de l 'esporten edat escolar, la implantació de la LOGSE. I és que, sobretot en el món rural, pot afectar la formació del jove esportista que vol fer competició en horari extraescolar. Un altre dels grans reptes de futur és el ja esmentat tema de la fo rmació reglada de l'esport, tant pel que fa als tècnics com als girigents o gestors de clubs. l un altre tema important és el de l' esponsorització. Els recursos de les administracions cada vegada són més limitats, o si més no es congelen, no aug­menten en la mesura que creix l'activitat es­portiva. I per tant l'esponsorització pot aju­dar els clubs que han de reconvertir-se, fer noves instal·lacions i créixer esportivament. I un altre tema és acabar d 'arrodonir el Pla Director d'Equipaments Esportius que tre­ballem des de fa anys, i que ha de preveure les necessitats que en el futur tindrà

Buffet lliure

Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

6

I a més a més: Tasteu els nostres ~ menus especials de dilluns a

divendres per només 975 ptes.

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda

1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

Us volem oferir una gran varietatt de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tornen ·

per a treballar amb nosaltres

RESTAURANT -ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

7e

TEMA DE PORTADA •

Catalunya quant a instal·lacions esportives . Encara no estern en el punt òptim. Per bé que hem fet molta fe ina, a Catalunya encara falten instal·lacions esportives, i moltes de les que hi ha s' han de readaptar a les noves demandes del s usuaris . A més, també hem de desenvolupar normatives relatives a la Llei de l'Esport Català, que encara no s' han posat en marxa. I finalment ens interessa la renovació de la "Ley del Deporte" estatal , que pensem s' ha de renovar en una sèrie d'aspectes.

P- Què és el que no li agrada de l'actual "Ley del Deporte"?

R- La llei és de l' any 90, pensem que en el seu moment va avançar en aspectes au­tonòmics, però no amb la profunditat que hauríem desi tjat. Un d 'ells l'encaix que han de tenir les federacions territorials o auto­nòmiques amb les federacions espanyoles. Perquè és clar que el pes específic de l'es­port espanyol, el pes de l'esport de base, està en la feina de les autonomies, però això no es trasllueix després en les assemblees

Volem que les seleccions nacionals de Catalunya

puguin participar en competicions

Internacionals del màxim nivell, tot I que ens queda un llarg camí

per recórrer.

de les diferents federacions espanyoles. Cal, per tant, que les federacions autonòmiques tir¡.guin el pes que es mereixen en les federa­cions espanyoles i els seus òrgans de re­presentació.

P- Canviant de tema, li preocupa que, a l'esport professional, l'economia i altres interessos eclipsin el protagonisme de l'es­port en si mateix?

R- Sí, és cert. Al futbol, per exemple, so­vint es parla més de fitxatges, traspassos, interessos televisius, etcètera, que d'esport pròpiament dit. Però el problema no crec que sigui exclusivament esportiu. És una qües­tió social de la qual no pot escapar el futbol. En pocs anys hi ha hagut canvis a l'esport professional que han alterat la seva fisono­mia: han arribat les societats anònimes, hi ha hagut e l "boom" dels mitjans de comuni­cació i, aquest any, hem viscut l'aplicació de la llei Bosman".

P- Què pensa de l'arribada de les socie­tats anònimes?

R- Personalment sempre vaig tenir els meus dubtes sobre la necess itat de les soci­etats anònimes corn a solució als problemes del futbol i l' esport professional en general.

P- I de la "Llei Bosman" què en pensa? Creu que pot afectar l'esport català?

R- Ja abans de la sentència pensàvem que era una mala so lució en e l món de l'es­port, que no es podia considerar a l' espor­tista corn un treballador més. 1 la llei ens preocupa perquè Catalunya és una pedrera d'esportistes. AI futbol mateix ho podem veure, si comptem el nombre de jugadors catalans que hi ha a diferents equips de la lliga espanyola, que Catalunya és una pe­drera. A més, penso que molts jugadors que han arribat com a conseqüència de l'aplica­ció de la llei no han millorat el nivell dels jugadors que tenim a casa. Però penso que després de l'efervescència que hem viscut

aquest any, la ituació s 'e tabilitzarà. I els joves que es preparen amb il ·lusió per a ser professionals no han de desanimar-se, per­què les entitats esportives acabaran ado­nant-se que a casa hi ha tant bon nivell com a fora .

P- Li agradaria que hi hagués a Cata­lunya qui apliqués la política que al País Basc aplica l'Athlètic de Bilbao, és a dÏl; que només jugués amb gent del país?

R- Sentimentalment és un a cosa que sempre pot agradar, no? Però els models de vegades no són exportables . Ara bé, ja que em parles del Bilbao, cal dir que enguany està demostrant que pot aconseguir els seus objectius mantenint la fidelitat als seus prin­cipis. T que pot aconseguir e ls seus objec­tius amb gent de casa, sense haver de fitxar jugadors estrangers. Això és un fet que pot fer reflexionar a molts clubs.

PREGUNTES MOLT PERSONALS... . '

1. Una ciutat per viure-hi? Barcelona 2. Un lloc a on anar d~ viatge? Itàlia 3. Un bon llibre per a llegir? "L'Agulla Daurada" 4. Una pez.zicula que tornaria a veure? "Un tranvia lIamado deseo" 5. Un mitjà per a estar informat? Qualsevol que et doni una informació ràpida,

puntual i objectiva. 6. Creu que hi ha massa futbol a la TV? Sí, m'agradaria que hi haguessin també

altres esports, però això ho mana la llei de l'oferta i la demanda. 7. Què valora més de les persones? La sinceritat i l'honestedat. 8. Pragmatime o Idealisme? M 'agradaria poder combinar les dues coses. 9. Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? AI Baró Pi erre de

Coubertain. 10. Què pensa de la política? En la mesura que estern en democràcia li hem de donar

la importància que es mereix . 11 . Quin és el seu plat preferit? La fideuà. 12. Lletres o ciències? Ciències. 13. Jordi Pujol? Un personatge extraordinari de la vida política catalana per a qui

Catalunya ho ha estat tot. 14. Josep Lluís Vilaseca? Un mestre i un company. 15. Josep Lluís Núñez? Un home dedicat al seu club en cor i ànima. 16. Un desig confesable? Que el futur depari el millor per a la meva faffillia i que els

meus fills puguin ser persones de bé per als altres.

7

8

TEMA DE PORTADA l>~d .... ..",. ,~ ..... ~~ ... ,.:..",- 0'.,', J,I -'-, __ •• ~. ~ ..... J"' .... ~.'.. . \, • ,

La polèmica de les seleccions El passat 6 de novembre va esclatar la polèmica: el diputat

de CIU Ricard Burballa va demanar, al Congrés dels Diputats, una modificació de l'actual "Ley del Deporte" amb la finalitat de "permetre que les seleccions catalanes puguin participar en competicions internacionals de caràcter oficial, cosa que, en aquest moment és imposs ible".

Des d'aleshores ençà no s'ha deixat de parlar, als àmbits politics, esportius i socials, de la possibilitat que Catalunya pugui tenir, a mig o Ll arg termini , unes seleccions pròpies que la representin internacional ment.

El Secretari d'Estat de la Comunicació, Miguel Angel Rodríguez, va protagonitzar una roda de premsa qualificada d"'esperpèntica " per sectors catalanistes, on va arribar a dir que el projecte de les seleccions catalanes "es una sandez".

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va reafirmar els seus desitjos proclamant el passat 13 de novembre "Ens agra­daria tenir una selecció catalana", tot i que afegiria que "en aquests moments no és un tema prioritari per a nosaltres".

Les reaccions a la polèmica no es van fer esperar. Deixant de banda les expressions desafortunades que es van sentir (com les de Miguel Angel Rodriguez), més guiades per la passió personal que per una altra cosa, si és cert que en aquest debat s'han sentit coses que no s'ajusten del tot a la realitat.

Algunes veus han comparat el cas català a casos com l'es­cocès, per exemple, quan són casos incomparables tant des del punt de vista polític, com jurídic i esportiu. Però deixant de banda comparacions concretes, sí és important dir que una decisió com aquesta (que Catalunya pugui tenir seleccions internacionals oficials) no depèn de la voluntat d'una sola persona, ni de la de quaranta. Suposa un procés complex els resultats qel qual no es podrien veure a curt termini.

Per a que es pogués donar aquesta possibilitat s'hauria de reformar l'actual "Ley del Deporte" estatal, que no preveu que les comunitats autònomes puguin tenir representativitat es­portiva internacional al marge de les seleccions espanyoles. I al marge de l'aprovació al Parlament de Catalunya, caldria que les federacions esportives catalanes depenguessin directa­ment de les federacions internacionals, i no de les espanyo­les . Això no significaria necessàriament que el Barça no po­gués jugar la lliga espanyola i, com va dir M.A.Rodriguez, hagués de jugar una lliga contra "l'Hospitalet i el Terrassa". Al contrari. Els temps estan canviant molt i, com va dir el president Pujol arran de la polèmica, "potser dins de quatre dies pot disputar-se una lliga europea i el Barçajuga contra el Milan cada dos per tres".

C()rac

Ferreteria

EDIFESA CI Còrsega 527 Tel. 457.52.49

08025-BARCEWNA

«Volem una sele participi al màxim

p- Què pensa del debat ge­nerat per l'assumpte de les se­leccions catalanes?

R- Primer cal dir que selecci­ons catalanes ja n'hi han, i que, sobretot en categories júniors, juvenils i cadets, ja estan com­petint a nivell internacional. I són fruit de l'aposta que des de fa molts anys han fet moltes fe­deracions i entitats catalanes per tal que hi hagués una represen­tació internacional de l'esport català, a més de les reiterades manifestacions que hi ha hagut al Parlament de Catalunya en aquest sentit. I aquesta és una línia de treball que no hem de deixar. Però hem de ser consci­ents de les passes que hem d' anar donant. Quan es parla de competicions oficials interpre-

«Seleccions catalanes ja n'hi

han, I en categories Inferiors ja

competeixen a nivell

Internacional»

tem la idea que una selecció ca­talana participi a un campionat del món o d'Europa. I això, evi­dentment, no depèn dels go­verns. Depèn fonamentalment de la societat civil i dels esta­tuts de les federacions nacio­nals. Per tant, això suposa un llarg camí a seguir.

OFERTES

Jardineria Pintures

Aire Condicionat

TEMA DE PORTADA • ~. e Q, \ ,.:'~l':;',_'¡' ':L •• ,'".,¡..~.lI< ','1: t~~",Jl..1(.¡:. .. -.;tn~~~.;.l~"~~~

í'ció catalana que ivell internacional»

«La participació d'una selecció no estatal en competicions Internacionals augmentaria la

pràctica esportiva»

P-I com creu que s 'ha d'anar fent aquest camí?

R- Nosaltres volem una se­lecció catalana que participi en competicions internacionals de màxim nivell, i més si això ajuda, mitjançant competicions prèvi­es estatals, a què hi hagi una major participació esportiva a tots els països. l aquest és un bon camí que no només multi­plica la pràctica esportiva a cada estat, relaciona seleccions de diferents autonomies, sinó que permet que la selecció nacional de Catalunya pugui participar en competicions oficials internaci­onals de màxim nivell. És qües­tió de demostrar que l'objectiu d'una selecció no estatal de vo­ler participar en competicions internacionals pot benefic iar l'augment de la pràctica espor­tiva.

P- Això ja s 'ha demostrat amb alguns exemples, oi?

R- Sí. Per exemple, m'agrada­ria destacar la participació de la

selecció de tennis sub-l4 en un Campionats d 'Europa de regi­ons que va disputar-se l' any passat. La Federació Europea de tennis va demanar, com a condi­ció per què tingués lloc el tor­neig, que s'organitzés un cam­pionat a cada estat de manera que el campió de cada estat as­sistís a les fina ls europees. Què va succei r? Que la selecció sub-14 no només vam poder partici­par als Campionats d'Europa en representació de Cataluny a, sinó que, amb el sistema que es va seguir, es va promoure i mul­tiplicar la participació esportiva a totes les comunitats per tal de di sputar les fases prèvies.

P- Es comprèn, fora de Catalunya, aquest desig de competir amb la "senyera" com a única bandera?

R- Hi ha moltes coses que no s ' entene n des de fora de Catalunya. Però crec que les coses en aquest sentit també estan canviant.

«Que una selecció catalana

participi a un campionat del

món o d'Europa no depèn dels

governs»

Pedro Andreu Psicòleg de l'esport OPINIÓ

Seleccions catalanes, sentiment o raó?

Una de les teories que pre­tenen dona r resposta a les conductes col· lectives en els fenòmens de masses és la te­oria de la Convergència (no confondre amb Ci U), que centra la seva atenció en la composició de la col·lectivitat objecte d'estudi , sobre la base que en aquesta "convergei­xen" un cert nombre d'indivi­dus que comparteixen les ma­teixes predisposicions i que participen de models mentals simi lars . De la mateixa mane­ra, en la descripció teòrica dels fenòmens de masses tro­bem termes com : objectius compartits, liberació emocio­nal i de sentiments reprimits, amor al grup i odi als contra­ris junt amb la necessitat d'identificació i pertinença a determinats sectors i valors.

En el tema de les selecci­ons catalanes, tot això ens pot donar pist~s i idees con­firmant la frase que apunta que no hi ha res més pràctic que una bona teoria. No obs­tant -i segons la meva opinió­difícilment podrem fer una aproximació en profunditat sobre aquest assumpte, si no analitzem la incidència i les possibles contradiccions que es generen entre sentiments i roans al abordar-lo.

En aquest punt, i des dels postulats de la intel·ligència emocional (Daniel Goleman) -que propugnen la importàn­cia dels sentiments per la presa racional de decisions-, és on hem de trobar la mes ura justa entre d ues postures extremes i igualment perillo­ses :

A. - L'actuació irreflex iva i impulsiva basada en reacci ­ons emocionals pures que no són sotmeses a l'anàlisi de la raó.

B.- L'actuac ió cerebra l i freda amb la qual, únicament, les entrades i sortides de pres i contres, són objectius que no tenen en compte els nos­tres sentiments, les emocions i els estats d'ànim que com­porten.

Tot i així, i suposant la ca­pacitat d'actuar de manera emocionalment intel·ligent, la situació actual comporta se­rioses dificultats per trobar una única postura amb vali­desa general per un col· lectiu -no oblidem que una creença

. poc discutida diu que és ca­talà tot aquell que viu ¡tre­balla a Catalunya- en el qual el punt de partida en relació als seus sentiments de i so­bre allò català són tan dife­renciats .

Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina

Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h

Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

9

REPORTATGE ~~i;ïuuièiiÜjii!;&i.a""r~f't~r~

Esportistes d' èlite, cada cop n 'hi ha més i millors

Catalunya sempre ha estat una bona pe­drera d'esporti stes. Però actualment és quan probablement tenim el ventall més gran i di­vers d'esportistes coneguts internacional­ment.

Una dada a tenir en compte és que a At­lanta van aconseguir medalla 9 esportistes catalans a títol individual.

l és probablement en aquest apartat, el de l'esport individual , a on més destaca l'aportació catalana a l'esport espanyol. Exemples? Tennis, motociclisme, atletisme o v~la.

Pep Guardiola Futbol

Arantxa Sanchez Tennis

Manel Estiarte Waterpolo

ELS DOTZE DE L'OLIMP

Sergi Barjuan Futbol

Sergi Bruguera Tennis

Carles Checa Motociclisme

Àlex Crivillé Motociclista

Marc Colomer . Trial

Ferran Martínez Bàsquet

Valentí Massana Atletisme

Jordi Tarrés Trial

Araceli Segarra Alpinime

El cas del tennis és el més espectacular dels darrers anys. Catalunya té una de les millors escoles de tennistes del món. No en va, tres del s millors tennistes del món són catalans (Sergi Bruguera, Albert Costa i Arantxa Sanchez Vicario), mentre un bon grapat (Con xita Martínez, Carles Moyà, Alberto Berasategui), si bé no són catalans de naixement, sí ho són de formació. El fe­nomen no és nou al tennis (no podem obli­dar jugadors com Arilla, Gimeno, Orantes, etc.), però sí és cert que els últims anys ha crescut molt.

E l cas del motociclisme té molt a veure la gran tradició automobilística de Catalunya que ha fet del nostre país líder en la fabrica­ció de vehícles de motor (empreses com SEAT, Derbi o la mítica Bultaco tenen o han tingut les seves factories a Catalunya), l' afició dels catalans per les motocicletes, així com l'existència de circuits com els de Calafat, a Tarragona, i ara a Montmeló.

Un altre de les fonts generadores de grans esportistes ha estat l'atletisme. A Catalunya van néixer o es van formar espor­tistes com José Manuel AbascaI, Javier García Chico, Javier Moracho, Carles Sala, .... Menció apart mereix el cas de la "marxa", que té en la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat el "vívero" d'on han sorgit estre­lles com Jordi Llopart, Josep Marín, Dani Plaza, Valentí Massana, Mari Cruz Díaz o Reyes Sobrino.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

10

SAGRADA FAMILIA

Fabricació, instal·lació i reparació. Toldos elèctrics i automàtics. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís TAPISSERIA I CORTINES

BARCELONA Tel. 456·07·18 Rosselló, 380 o 8 025

· REPORTATGE ~~",;¿,t"'~\*.t1.i>\~\'àl;~~~~1;'

Waterpolo i hoquei, l'aportació catalana en esports d'equip

Foro: FilI/dació OlílllpiCC/

Pot afirmar-se sense risc d'equivocar-se que hi ha dos esports amb un segell eminentment català: el Waterpolo i l 'hoquei, tant en l'especialitat d 'hoquei patins com en l 'hoquei herba.

Són esports practicats a Catalunya gairebé de forma exclusiva, raó per la qual els catalans representen en un percentatge altíssim les respectives seleccions espanyoles. I, a més, amb un gran nivell esportiu. Als Jocs d'Atlanta del passat mes d'agost la selecció espanyola de Waterpolo va aconseguir la medalla d'or, amb 7 catalans a l'equip. La selecció espanyola masculina d'hoquei herba, forma­da per 11 catalans, va aconseguir la medalla de plata.

El CAR de Sant Cugat, autèntica fàbrica de campions

El paper dels centres tecnifïcadors ha ju­gat molt a favor de la capac itació dels nos­tres esporti stes. L'exemple més clar el repre­senta el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

Ocupa una superfíc ie de 18 hec tàrees , amb 32.000 metres quadrats edificats. Comp­ta amb 23 instal·lac ions esportives de dife­rents di sciplines, i està estructurat en qua­tre grans unitats dotades de la més moder­na tecnología: tècnica, investi gac ió, acadè­mica i administrati va.

Va inaugurar-se l'any 87: ara ce lebra e l desè ani versari . En aquest temps e ls espor­ti stes del CAR han aconseguit 16 campio­nats de l món, 25 campionats d'Europa, 576 campionats d' Espanya i 7 medalles olímpi­ques .

AI CAR hi res ide ixen actualment espor­tistes de la ta ll a de Valentí Massana, que tenen al seu abast tots els e lements neces­sari s per a aconseguir una bona preparac ió esportiva, psicològica, mèdica i tècnica. L'ac­tual director del CAR és Francesc de Puig.

CINC CATALANS DE PES

J.A.Samaranch e.Ferrer Salat Fidel Sust Albert Batlle J.L.Núñez President del Comité President del Comité Secretari General Regidor d Esports President F.C.Barcelona Olímpic Internacional Olímpic Espanvol d Esports de la Ajuntament BCN

Generalitat És el català més uni- Corn a màxim respon- Responsable d'aplicar Des del seu lloc de re- La pre sidència de l versal d'avui dia. Com sable del Comité OHm- i coordinar la política gidor d'esports de l'A- Barça és considerada a màxim responsable pic Espanyol (COE), de la Generali tat de juntament de Barce- el càrrec civil de major del moviment olímpic Carles Ferrer Salat és, Catalunya en matèria lona dirigeix la planifi- pes a Catalunya. No mundial, va tenir un entre d'altres coses, el esportiva. Té gran pes cació esportiva d'una en va gestiona una en-paper decisiu per a màxim responsable del en l'estructuració de la ciutat olímpica que se- titat amb 108.000 socis que els Jocs del 92 tin- programa ADO, que formació, la competi- gueix sent seu d'impor- i un pressupost anual guessin lloc a la seva subvenciona la forma- ció i la creació de no- tants e sdevenime nts de més de 10 mil mili-ciutat: Barcelona. ció d'esporti stes. ves instal·lacions. esportius . ons de pessetes.

7(3 11

REPORTATGE l~~~~5.it.~~",,~l(~ .. v:~ "v~ ." ' ". '" , ,,_ - . ' l • '

Els catalans som gent esportista?

Com podem respondre aquesta pregun­ta? Només comptant el nombre d'esportis­tes d'èlite que té un país? Comptant les me­dalles guanyades en unes olimpiades? ...

Hi ha altres maneres de saber l'estat de salut esportiva d'una societat? Sí. Per exem­ple sabent el grau de participació esportiva dels dels seus membres, és a dir, quina pro­porció de ciutadans formen part d'un club o entitat esportiva. I d'acord amb aq uest con­cepte, podem afimar que sí, que els catalans som gent esportista.

El paper dels clubs

La Direcció General de l'Esport va fer una enquesta l'any 1990 a 2.500 persones d'en­tre 15 i 60 anys: el 22 per cent dels enquestats declaraven pertànyer a algún cl ub esportiu. Aquesta dada confirmava la idea que 1 de cada 5 catalans pertanyia a una associació esportiva, una proporció molt alta compara­da al conjunt d'associats de la resta de l'Es­tat Espanyol (el 12'2 %), o als índexs d'altres estats europeus (Regne Unit, 11 %; França,

Cada any milers de joves catalans participen en campus de tecnificació esportiva. A la foto, alguns dels participants en el Campus Olímpia que va organitzar l'Esportiu Claror l'any passat.

Segons algunes enquestes, els catalans som més

esportistes que els francesos o anglesos, però

menys que alemanys o holandesos

19'4%), tot i que encara estava per sota de la pertinença d'alemanys (29' 1 %) o holande­sos (26%) a clubs esportius.

L'esport és el principal motiu que els catalans tenen alhora d'associar-se a una entitat. Darrera de les associacions es­porti ves vénen les entitats culturals (8'8 %) o els esplais (4'9%). I és que, per als catalans, els avantatges d'associar-se a un club esportiu són molts: facilita la pràctica esportiva (43'8%), permet relaci­onar-se (22'6%), es pot participar en com-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

12

Serveis infonnàtios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planificaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les millors solucions.

Disseny: Dissenyadors de ampli prestigi dintFe d'aquest sector, aconsegui ran la mi llor presentaci 6 als seus treballs.

Fotogravats: Equij3s informàtics oompetitius esoldran qualsevol prolJlema de gravats, imatges, colors, etc.

Impressió: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de material , fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.

pe grà .. ¡c

CI Cardenal Reig, 23, 89 1 ~ - 08028 Barcelona Tel. 448 12 98

Alta bijuteria

1\/1 oda

Complements

Regals

C/Lepant, 343-34508025-BARCELONA

REPORTATGE ... "-., "",',< \\.,~ ":!J>:';h.'i...~,~~~iòt:ft;~

Entitats registrades segons la seva data de constitució

Període Nombre d'entitats %

1838-1925 229 2'8 1926-1965 7(fJ . 9'3 1966-1975 978 11 '9 1976-1980 1.022 12'5 1981-1985 2.221 27'1 1986-1990 2.106 257 1991-1994 885 10'8

Font: Guia de l'esport a Cata lunya, Secreta-ri a general de l'Esport. Barce lona, 1994.

peticions (7'6%), i assistir a esdeveniments esportius (7%).

Hi ha una relació directa entre l'afiliació a un club i la pràctica esportiva? Sembla que sí. La gran majoria de les persones que de­claren pertànyer a una entitat esportiva di­uen fer regularment esport de manera activa (un 92%) i regular (un 86'2%, fa esport, al­menys, un cop per setmana) .

150 anys d'història

No cal insistir en la importància que te­nen els clubs en la promoció de l'esport a Catalunya. Avui dia existeixen més de 10.000 entitats esportives al nostre país. Però l'as-

Percentatge d 'associacionisme esportiu segons pa·.·sos

Catalunya 22%

Resta d'Espanya 12'2%

Regne Unit 11 %

França 19'4%

Alemanya 29'1 %

Holanda 26%

Font: Guia de l'esport a Catalunya, Secreta-

ri a general de l'Esport. Barcelona, 1994.

sociacionisme no és un fe nomen nou al nos­tre país; ben al contrari , és un fenomen am­pli i complex amb més de 150 anys d'histò­ri a. L'entitat esporti va reg istrada més an­tiga es va constituir l'any 1.838 . Tot i a ixí, sí és cert que no ha estat f ins a ls darrers vint anys quan s'ha produït l'esc lat defi­nitiu de ls clubs esportius: e l 70'6% de les entitats esporti ves que av ui di a hi ha en­registrades van crear-se després de 1975 . El Registre d'Entitats Esporti ves de la Di­recció General de l'Esport (l'òrgan admi­ni stratiu de la Generalitat responsable de la inscripció d'entitats esportives amb seu a Catalunya) ha e nreg istrat e ls darrers anys una mitj ana de 500 noves entitats esportives l' any.

,-

Es bona la salut dels clubs d'èlite? No hi ha dubte que el club català de

major dimensió és el FC Barcelona. Amb un pressupost anual de 10.000 milions de pessetes és capaç de llui­tar per les màximes competicions es­panyoles i europees no només en fut­bol, sinó també en esports com el bàs­quet, l'handbol, l'hoquei patis o el fut­bol-sala.

El Barça és el granestandart de l' esport català. Però, és el Barça un cas aïllat? Representa la bona salut de l'esport català? El Barça és l'ar­bre que no deixa veure el bosc? O és l'arbre que oculta el desert?

A Catalunya, certament, hi ha al­tres clubs de dimensió espanyola i in­ternacional. Clubs com l'Espanyol en futbol, el Joventut o el Manresa en bàsquet, o el Granollers en handbol.

Tots ells, però, han patit recent­ment greus problemes econòmics que, en algun cas, fins i tot ha arribat a posar en qüestió el futur del propi club.

A que es deuen tants problemes? A la direcció empresarial del club? Als límits del mercat que consumeix esport en directe? A problemes de pa­trocini? A la manca d'ajudes públi­ques? A tot plegat?

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

renCaamb la monotonia de cada dia ¡ne a conèixer un món nou amb nosaltres

• Cursos de busseig esportiu a tots els nivells a partir de 2 anys.

!""""II ...... -• Iniciació al busseig amb bateig en piscina completament gratuïts:

I Informa't a la secretaria.

• Si ho desitjes podem equipar-te amb les millors marques del mercat:

Pregunta per les nostres ofertes del mercat.

Descomptes especials per als socis del Claror

Vine a coneixer-nos, estern a CI del Clot 131. Tel. 265 9074

13

OVI • Empresa constructora (classificada

per a obra pública) • Falsos sostres • Aïllaments

Comptes de Bell'lIoch, 87 bis Telèfon (93) 490 90 22 - FAX (93) 490 21 86

08014 Barcelona

VETAFUSTA, S.L. Ctra. de Cela, 22 -03830 MURO DE ALCOY (Alicante) Ap. 75 - Tel. (96) 553.10.52 - FAX: (96) 553.18.08

REPARACIONS EN GENERAL I OBRES MAJORS

CONSTRUCCIONS J.T.2002 SL.

CI Provença, 556 . Tel. 455.41.29

08026 BARCELONA

@studis de 8 1imatitza ic5'

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: Aire Condicionat

• Calefacció

• Ventilació

• , Fred Industrial

Encarnació, 140 • Tel. 285 12 27 • Fax 285 12 52 • 08025 Barcelona

• Climatització industrial i domèstica.

• Instal'lacions especials (hospitalàries i laboratoris).

• Calefacció industrial i domèstica.

• Ventilació industrial.

CI San Quintí, 29 08026 - BARCELONA Tel.: 456.78.07 - FAX: 347.11.79

Travessera de Gràcia, 12

08021 - BARCELONA Tel. 200.57.07 Fax. 200.58.02

_ ESPECIAL FESTES ~~,t;*~&tUi~4.~~j~

Dinou anys i tornem a viure la Festa

La Sagrada FaDlília celebrarà les seves festes del 18 al 27 d'abril

El barri de la Sagrada Família serà, durant 10 dies, la capital de l'esbarjo.

"Vivim la Festa". Aquest és el lema de la Festa Major de la Sagrada Família 1997.

Seran 1 O dies viscuts al màxim per la gent del barri, tant per aquells que hi participen com per aquells que només en són especta­dors.

Si fem una mica d'història ens adonarem que ja fa 19 anys que les festes se celebren. Aquells que les heu vist créixer des de pe-

tits recordareu que sempre han estat lliga­des a reivindicacions. Una de les filosofies que sempre han presidit l'esperit de l'Asso­ciació de Veïns de la Sagrada Família és que "un barri que no és reivindicatiu, és un barri sense futur". Aquest any de problemes i manifestacions no n'han faltat, l'exemple més evident són les movilitzacions setmanals d'alguns veïns i veïnes del barri pel tanca-

El director de l'Esportiu

Claror, Joan Itxaso,

farà el pregó d'Inici de

les festes el diumenge

dia 20

ment de la discoteca Barçalles. Però enguany les festes tenen un altre

tret que les fa diferents: e l senyor Joan Sardà, després de més de deu anys, ja no viurà les festes des de la presidència de l'As­sociació de veïns de la Sagrada Família. En el seu lloc, el senyor Antoni Viñas ocupa el càrrec vacant fins la propera Junta General de Socis. Viñas segur que no tindrà cap pro­blema en afrontar els problemes de la Festa Major ja que pel que fa a aquest tema n'és coordinador des de fa 13 anys .

Ja podeu anar preparant-vos bé i agafar forces per viure intensament del 18 al 27 d'abril. Perquè aquest any, més que cap al­tra hem de sortir al carrer i cridar "Vivim la Festa".

• • • • • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

"

EL HARO DISCOUNT DE ARTICULOS DEPORTIVOS Cada prl'cio 1'<' una oferta Adema510 % Oto.

Sport Wear Zapatilla5 Fitne55 Natación Chandal5 .. , .. SPEEDO' elletse adldas

- Els socis del poliesportiu gaudiràn d'un 10 % de desconte, presentant el carnet del Esportiu Claro.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - T1. 419 50 97

ESPECIAL FESTES 1i'))¡iiii~'Jj~~~~ ~,~ií¡Jb."'':~'"ÜI''' ' .. ~ ... <. ,( 'f' ~ • _ -I '< -••• '\ lo:)l. ' ~ \ , , .

La Milla de la Sagrada Família acomplirà, el proper 27 (

El 27 d'abril, tot~ La Milla tornarà a ser l'esdeveniment

esportiu més important de les Festes de la Sagrada Família, tant pel seu índex de par­ticipaci\S com pels premis econòmics que hi haurà en joc.

El primer objectiu dels organitzadors és batre, un cop més, el rècord de participació aconseguit l'any passat. I és que una de les coses més destacades de la Milla i que és motiu d'orgull per a tots és que des del 1984, cada any hem superat el rècord d'inscripci-ons.

Des de la revista Tot Claror volem ani­mar-vos a participar-hi per tal d'aconseguir entre tots un nou èx it de participació. I si a més, es poden batre els rècords - els 4'05" d'en Joan Viudes i els 4'43" de la Jaqueline Martin- els afortunats s'enduran 100.000 pessetes de premi .

Perquè els que ja hi són asidus no per­din els papers, el recorregut de les curses serà el mateix que l'any passat. A nivell d'organització. tampoc hi ha hagut massa canvis però cal destacar una novetat en el número de curses, ja que les categories ca­det i infantils s'han dividit en dos, masculí i femeni, a causa de l'abundància de parti­cipants en aquestes dues categories i la ne­cessitat p lantejada per alguns corredors de buscar una solució per tal que el gran nom­bre de participants, lluny de ser un incen­tiu, es converteixi en un obstac le.

Enguany ass istiran nombrosos clubs d'at letisme i escoles que podran gaudir de premis especials si acompleixen dues con­dicions: ser l'entitat que més atletes aporti i que aquests atletes acabin correctament la cursa. El club o entitat classificada en primer lloc, segons els esmentats concep­tes, s'endurà SO.OOOptes ., la segona 2S.000ptes i la tercera IS.OOOptes.

Ja ho veieu , any rere any, s'intenten cor­regir els inconvenients per fer que la Milla sigui millor. No obstant, no podem oblidar l'ingredient més important: la participació de tots vosaltres i les ganes de passar-s'ho bé per crear un ambient festiu, a to amb el tancament de la Festa Major de la Sagrada Família.

El 27 d'abril , participeu-hi!

La Milla tornarà a ser l'esdeveniment esportiu més destacat de les F estes de la Sagrada F amz1ia

Tot i que es · mantindrà el seu caràcter popular, hi haurà importants . . premis en JOC

' ~

'll

. ESPECIAL FESTES I .' - -- ' , -

d'abril, la seva tretzena' edició OPINIÓ

l~

~

a córrer! Recorregut de la Milla'97

Horari de les curses

Sèrie Categoria Edat

1 Cadet femení nascuts els anys 81-82

2 Cadet masculí nascuts els anys 81-82

3 Veterans homes majors de 40, II dones majors de 35

4 Infantil femení nascuts els anys 83-84

5 Infantil masculí nascuts els anys 83-84

6 Júniors nascuts els anys 78-79-80

7 Alevins nascuts els anys 85-86

8 Benjamins nascuts els anys 87-88

9 Promeses nascuts els anys 75-76-77

i Sèniors nascuts l'any 74 o abans

~ Claror ~ ........ s::: ~

~ I MIJ¡rhUtlfI •• ltl.U ..

Horari

10:30

10:45

11:00

11:00

11 :15

11 :30

11:45

12:00

12:15

12:30

Albert Giménez Llicenciat en Medicina

No oblideu la preparació física

Un cop més, com cada any, l'Es­porti u C laror organitza aquesta gran festa de l'esport que és la Mi­lla de la Sagrada Família.

Aproximadament un centenar de persones entre Guàrdia Urbana, Creu Roja, voluntaris i gent de la casa, ens preocupem que aquell dia tot funcioni a la perfecció i pogueu gaudir d'una jornada inoblidable.

Com a responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror, penso que els esportistes que participeu en un esport organitzat teniu tot el dret a esperar que la vostra salut i seguretat tinguin la màxima prio­ritat en tot moment.

És per això que, un any més, i per vetllar per la vostra seguretat, podreu comptar amb dues ambu­làncies de la Creu Roja i un equip humà format per dos metges i qua­tre socorristes que actuaran davant qualsevol circumstància que pugui esdevenir.

Finalment, només us demano la vostra col ·laboració, i que tingueu en compte els consells mèdics per a abans, durant i després de la cur­sa, que publiquem al "Tot Mi1la'97" la revista oficial de la cursa.

Patrocinen:

C·) I) OVI INSTI TUTS a Ajuntament * de Barcelona OOONTOLÒGICS CAJA DE IV\ADRlD ASSOCIATS

ESPECIAL FESTES •

Moltes activitats per a gaudir del barri intensannent

. Ja ho hem esmentat més d'un cop, el barri de la Sagrada Fa­mília és un barri reivindicatiu conscient de les mancances que sap qué té en relació amb d'a l­tres barris de Barcelona. És per això que a lguns del s actes de la Festa Major estan estretament relac ionats amb aq uest aspec­te. N'hi ha d'altres que ja s'han fet tradicionals de les festes. Us en fem cinc cèntims.

El di ssabte 19 durant tot el matí torna el VII Campionat Social de Petanca. A les 11 :00 hi haurà la Tradicional Troba­da-Intercanvi d'adhesius. Una hora més tard , tots e ls co l·­leccionistes hauran de córrer cap a la VIII Cursa de llits.

A la tarda, el Correfoc es passejarà pels carrers València i Dos de Majg entre d'altres amb els diables del Clot i el Tolc.

repeteix, un any més, e l diu­menge al matí en la que serà la IX Trobada. També repeteix el Concurs Fotogràfic per segon any consecutiu . Altres actes són el III Concert de música clàss i­ca (divendres 25) , el IV Joc del Barri e l dissabte 26 per a tota la família, e l XIII Campionat de Natació Escolar a les 17:00h del mateix dissabte a l'Esportiu Claror i la XIII Milla Urbana Popular a 2/4 d' LI del matí de diumenge.

També hi ha tardes dedica­des als petits, moments per a la reflexió amb misses, concerts musicals a les nits per a tots els gustos i actes esportius com el bàsquet 3X3 o e ls campionats de petanca.

Però si voleu saber fil per randa tot el que es courà a la festa demaneu e l programa a l'Associació de Veïns de la Sa-

La plantada de gegants es grada Familia.

Sardenya 366, (entre Córsega i Indílstria) Tel. 455.41.40. 08025 Barcelona.

15 ANIVERSARI 30% Dte. en revelats per als socis de

l'Esportiu Claror degudament acreditats

preu total per carret preu soci Claror

mida 10X15 13X18 10X15 13X18

revelat + 12 fotos ~ ~ 559 643

revelat + 24 fotos 1.14y !(t. 386 802 970

revelat + 36 fotos 1)494 1 .~ 1.046 1.298

* IVA no ¡nc/ós.

Divendres J 8 19:00 CI Mallorca, 425 Inauguració dels nous equipaments de serveis socials.

Dissabte J 9 lL :00 Parc de la Indústria "Avui és el dia per als joves". L2:00 Av. Gaudí- Provença la Marató d'Aeròbic.

Diumenge 20 10:00 ~icí1ia-PI. Sagrada Família Plantada de gegants 13.00 Marina-PI. Gaudí Pregó de Festa Major amb Joan Itxaso, director-gerent de l'Esportiu Claror Nomenament del geganter d'honor Ballada de gegants

Dimecres 23 Tot e l dia a Sardenya-PI. Sagrada Fanulia Venda de roses i llibres

D(jous 24 20:00 Sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau Taula Rodona amb motiu del Centenari de l'Annexió a Barcelona

Divendres 25 18:30 Camp d'Esports Pont de Marina Torneig Triangular Futbol A 7 21 :00 Teatre de l'EscoLa Ramon Llull Teatre amb la Companyia Tatremol i l'obra "Ara, Monòlegs"

Dissabte 26 12:00 Xamfr~ Mallorca i Castillejos Col'locació dels primers maons del Poliesportiu Sagrada Família

Diumenge 27 12:00 PI. Gaudí- Provença Danses del nostre país amb l'esbart Gaudí Tómbola gegant. Cloenda de la Festa.

Clínica veterinària Sagrada Família

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya)

Telèfons 435.88.67 43595.04

u .. . 24 h Servei Permanent

L'AGENDA , "'. , .'. • , f" " ... '" _ ~ , .,~, '.1. ~ t;" ;},~t->'! W

Diumenge 27 d'abril, a l'Estadi Olímpic de Montjuic

Partit d'estrelles del futbol en l'homenatge a Bosman

Diego Armando Maradona , Eric Cantona, George Weah" ,una constel,lació d'estrelles del futbol europeu i mundial es citaran a Barcelona el diumenge 27 de fe­brer per a jugar un partit de futbol en ho­menatge a Jean Marc Bosman.

El matx es disputarà a l'estadi Olímpic de Montjuïc i enfrontarà a una selecció eu­ropea amb una selecció de futbolistes de la resta del món, afiliats al Sindicat Mundial de futbolistes que presideix l'ex-barcelonis­ta Diego Mat'adona.

L'objectiu és homenatjar el francès Bosman, l'home que, amb la seva lluita als tribunals d'Estrasburg, va donar nom a la ja famosa "Sentència Bosman" , i què ha

«XIII Milla Sagrada Família» " Lloc: Esportiu Claror Data: 27 d'abril Organitza: Fundació Claror Informació: 207.06.40

«Mostra flotant del vaixell d'ocasió» Lloc: Fira de Barcelona Data: del 5 al 13 d'abril Organitza: Fira de Barcelona Informació: 233.20.00

«XVI Campionat de ,Catalunya de marxa per clubs. "V memorial Raimon Lozano"» Lloc: F.C.Barcelona Data: 6 d'abril Organitza: F:C:Barcelona Informació: 496.36.00

TAMBÉ RECOMANEM •••

«Trofeu Compte de Godó de Tennis»

Lloc: RCT Barcelona

Data: 14 al 20 d'abril

Organitza: RCT Barcelona

Informació: 203.78.52

permès que qualsevol futbolista pertanyent a qualsevol país de la Unió Europea pugui jugar a qualsevol club europeu.

«Festa de la platja» Lloc: Platges de Barcelona Data: 11 de maig Organitza: Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Esports. Informació: 402.30.00

«Gran Premi d'Espanya Fórmula-1» Lloc: Circuit de Catalunya (Montmeló) Data: Del 23 al 25 de maig Organitza: RACC Informació: 495.50.35

«Marxa nocturna Gràcia­Montserrat» Lloc: Pça.Rius i Taulet Data: 24 i 25 de maig Organitza: Unió Excursionista de Catalunya (Gràcia) Informació: 217.56.50

Cultura tL" .~: ........ : ..... ~" ; ~', ~u.'7'# ;1 .... / .i·~·~ .. \( .. fj~.c:f.:-",-':lH1t'_~

TEATRE

«Orgullosamente humilde»

L'espectacle d'Àngel Pavlovsky ha rebut una de les millors crítiques i dos premis molt importants: el Premi FAD Sebastià Guasch 1996 i el Premi Espe­cial de la Crítica 1996.

Teatre de l'Eixample (Aragó, 140). Horaris: dijous, divendres , dissab­

tes i vigílies a les 22h. Diumenge a les 19h.

Per més informació podeu trucar al telèfon: 45 1.34.62

MÚSICA

Capella de Música de Santa Maria del Mar

El dia 9 d'abril tindrà lloc a l'esglèsia del Monestir de Pedralbes (21 :30h) un concert extraordinari.

La direcció del concert anirà a càr­rec de Lluís Vilamajó i el programa consta de música medieval catalana, del l'Europa del Renaixement, músi­ques negres espirituals i tradicionals catalanes. El Rossinyol, l'Hereu Riera i el Cant dels Ocells.

Els guanys aniran en benefici de la Fundació Catalana Privada de Uat'S Residencials per a Disminuïts PSÍ­quics.

Entrades anticipades al Tel-Entra­des: 902.10.12.12 (250 entrades).

FESTA NACIONAL

"Diada de Sant Jordi" El23 d'abril el cavaller tornarà a sortir al carrer per salvar la nostra donzella del drac . Aquesta és la llegenda que s'ha convertit en tota una tradició pels catalans. Fins i tot, la Generalitat de Catalunya ha utilitzat el seu simbolis­me per exportat'la imatge de Catalunya i les seves tradicions a pai'sos com el Japó.

És per això que Tot Claror us anima a que regaleu el llibre i/o la rosa a la o les persones a qui us estimeu.

Al Japó, la diada va tenir molt èxit. A veure si aquest any es repeteix.

19

lí •• i.. tlire~ ••• S'ofe reix neteja

d'entapissats i interiors d'automòbi ls.

Serve i a domic ili Joan Manuel

Tel. 909.26.62.88

500 CD's, discs, K-7's nouS .. venc

baratíss ims! Tots els est.ils. Envia'm 5

sege ll s de 19. Rosa. Apt.97.038

Barna 08080.

Tor tugues de terra Des itj aria que me'n

rega less in Seran perfectament ateses Joan Català Cabane llas

Te l. 204.97.27

Classes particula rs de dibui x, pintura i

modelatge a nens/es. Marisa Ramón Tel. 457.95.62

Som el club d'a mics dels arbres .

Organitzem sortides al bosc.

Més informació: Te l. 458.15.40

Treballs de ca rpinteria d'a lumini , pintura

decorativa i pladur, lampisteri a i decorac ió.

Antonio. Tel. 564.48.48

Estudiant de Quím iques, dóna classes a nens/es

d'EGB, ESa , BUP, i COU. Mercè

Tel. 458.4 1.13

Venc esqu ís Muntanya. Kastle. fix­

silvretta i bastons. 30.000pts

Fons. Kastle (205 microescates) . fix. Profi le i bastons de fibra. 10.000pts

Jesús Ru iz.García Tel. 457. 15.58

S'ofe reix senyora amb experència per cuidar, porta r o recollir nens

a l'escola. Consol

Te l. 45 8.76.34

Si voleu anunciar les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qualsevol tipus d'article, o simplement voleu oferir-vos per qualsevol tipus

de feina, anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a

la bústia del Te deixant les vostres dades. Els anuncis no poden excedir les 15 paraules.

Venda de marcs per a fo tog rafi e~ Gran

vari etat i dife rents mides. A bon preU.

Margo t. Te l. 2 19 ·89·27

Fotógra t'a fa retrats a bon preu

B/N o color. iRegala una

fotografi a ! No ho oblidaran. Mónica.

Tel. 435.29.05

M'ofereixo per a cuidar gent gran. Sóc

gerecultor. Experiència i major d'edat. Preu a

convenir. Josep.

Tel. 245.7 1. 10

Estudia nt de COU dóna classes d'EGB ,

BUP, FP i ESa. Mire ia

Tel. 456.30.48

t ••• i •• tle ~tt •• lltre" Ser soci del Claror també té molts avantatges comercials

Relació de centres, com e r ços i empreses qu e s'han compromès a fer preu s especials a tots el s socis i usua ri s de l 'Esp ortiu Claror:

SALUT

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Ben a prop teu Calàbria 251, tel. 439.45.00

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Molt a prop teu Sardenya 319 (ba ixos), tel. 457.04. 53

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA

Plantilles a mida, proteccions esportives Sardenya 375, tel. 457.12 .76

CUINA

LA YAYA AMELlA

La cuina del bacallà Sardenya 364, tel. 456.45.73

JUFRAN MENJADORS COL

Col ' lectivitats a les escoles Les Garrigues l , tel. 375.13.78

BAR RIBEIRA

Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló,4 11

Tel. 458·63 ·85

ALTRES

TINTORERIA WORLD ECOLÒGIC SEC

Condicions especials per als socis Provença, 538, tel. 450. 13.61

VOLEU ANUNCIAR-VOS A LA REVISTA "TOT CLAROR"?

DEMANEU-NOS INFORMACiÓ TEL. 207·06·40

VOLEU ANUNCIAR-VOS A LA REVISTA "TOT CLAROR"?

DEMANEU-NOS INFORMACiÓ TEL. 207 ·06·40

, SALUT . ~, , ' ,. ~~

Augmenten els casos d'anorèxia

Preocupació per l'augment de casos d'anorèxia

Una de les causes que molts experts apunten per justificar l'augment dels casos d'anorèxia és l'actual patró estètic de la nos­tra societat. La moda o la publicitat acos­tumen a associar l'estar prim amb la joven­tut, i l'èxit social i sexual.

L'etapa de l'adolescència és delicada. Els joves es troben, amb molta freqüència, sota situacions d'estrés i d'alteracions emocio­nals . És l'e'tapa on els joves comencen a prendre consciència de qui són, comencen a socialitzar-se i a observar la manera com es presenten davant dels altres.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar fa poc un estudi on es van fer enquestes a estudiants de 72 paï­sos. El resultat reflecteix que la proporció de noies que feien règim per perdre pes era força més elevada que la dels nois.

Una dada rellevant és que la preocupa­ció pel pes creix a mesura que les noies es fan grans: un 22-44% de les noies d' 11 anys; un 30-40% de les noies de 13 anys i als 15 el percentatge creix del 37 al 61 %.

A Espanya, alguns estudis constaten que l'anorèxia ja afecta a un 3-5% de la pobla­ció jove, amb un índex de mortalitat a l'al­ça que se situa entre el 5 i el 8%. El més important és que aquest últim percentatge pot arribar al 20% quan l'edat oscil ·la en­tre els 20 i els 30 anys.

lLa hipòtesi que afirma que la cultura i la societat són causes importants de la ma­laltia troba un bon argument en el fet que es dóna sobretot en els països occidentals. Al contrari que nosaltres, països com l'Àsia i l'Àfrica consideren l'obesitat com a sinò-

Aspecte corporal d'una persona amb anorèxia

nim de bona salut i de riquesa, potser sigui perquè en països menys desenvolupats l'es­tar prim no és una qüestió que depengui de la seva voluntat.

(continua a les pàgines següents)

A Espanya l'anorèxia

afecta al 3-5% de la

població jove, amb un

índex de mortalitat a l'alça

del 5-8% dels casos.

El problema arriba al Congrés

dels Diputats

El tema de l'anorèxia està adqui­rint tant relleu que ja ha arribat a mans del poder legislatiu perquè si­gui regulat.

La iniciativa ha sorgit del Grup Parlamentari Popular en forma de proposició no de llei que insta al go­vern a que adopti mesures per afron­tar "la creixent problemàtica associ­ada als trastorns de l'alimentació i l'augment de la demanda d'atenció de malalts d'anorèxia nerviosa i de bulímia". El passat 25 de febrer, el Congrès dels Diputats va aprovar-la per unanimitat.

La proposició no de llei fixa la ne­cessitat d'estimular una coordinació millor entre els nivells d'assitència sanitària. Aquesta tasca correspon­drà al govern juntament amb les Co­munitats Autònomes. També es dema­na la creació d'unitats específiques en alguns hospitals. Una altra de les exigències patents en la proposició és que es profunditzi en els programes d'educació sanitària perquè promo­cionin uns hàbits de dieta saludables, l'elaboració d'un protocol terapèutic i la restricció publicitària de produc­tes que prometen rebaixar el pes.

Tots els grups parlamentaris del Congrés s'han posat d'acord en otorgar al Govern un termini de sis mesos perquè presenti un informe amb les accions preses sobre la ma­tèria.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Aigua, gas i electricitat Caixes fortes Reixes r T -, Antenes Persianes Sist. de seguretat

H !tl[RJ • Sist. Intercomunicació Manyà Guals Construcció general Metal.listeria Portes automàtiques

l 'S E- R V U • I Pintor d'alumini Gravats Fusteria Neteja industrial Tot tipus de claus

ROSSELLÓ, 427 bis. Tels. 450.49.70 436.84.57

21

SALUT ~'J""-"i:".~ •• .\o.~""'~''''< , • \. '~,.'~4. . .,.'~_ .... '.~! t-'à '0. l" ."~. ~>'¿

Anorèxia, el perill de voler • • • • • aprImar SIgUI com SIgUI

per Albert Gimenez, Llicenciat en Medicina

Podem definir l'anorèxia com "l'irrefrena­ble desig d'aprimar-se, amb resistència a menjar o a retenir allò ingerit" . És un tras­torn que afecta fonamentalment, però no exclusivament, a dones d'entre 10 i 30 anys. La incidència de l'anorèxia nerviosa ha ex­perimentat un increment notable les dues darreres dècades.

Les causes de l'anorèxia nerviosa són desconegudes, tot i que la majoria dels au­tors creuen que es deu al resultat d'una in­teracció de factors individuals, familiars i socio-culturals. Podem diagnosticar-la quan hi ha una història important de pèr­dua de pes (més del 25 per cent sobre el pes corporal original), hi ha absència de malaltia orgànica o psiquiàtrica que justi­fiqui la pèrdua de pes, quan existeix una restricció important en la ingestió d'ali­ments (amb o· sense inducció al vòmit), i

La persona que pateix anorèxia desplega una

hiperactivitat sorprenent

quan el/la pacient nega, de manera reitera­da, la fam i té conductes estranyes davant dels aliments.

El quadres clínics presenten, normal­ment, descripcions similars. El prototip d'adolescent acostuma a- tenir un cert sobrepès -que no vol dir obesitat-, i a mos­trar-se insatisfet/a amb, tot o part, del seu cos. A nivell familiar i acadèmic tothom el/la qualifica com a no problemàtic/a, fins i tot com a model.

L'enfermetat comença, amb o sense cau­sa, quan varia la conducta alimentària amb la reducció autoimposada i selectiva de la ingestió d'aliments que "engreixen": hidrats de carboni i greixos. En alguns casos, el motiu que addueixen és el desig d'aprimar-

22

L'anorèxia ((tecta especialment a noies

menors de 25 anys que pateixen el complex de veure's "massa "grases,

i volen aprimar-se ràpidament.

Jl.lustració:

'1/ I

I , \1 ,

(

I

li

j I

::::=.-.-:::::: ~

III (f)

I I{i

I

Eduard Teixieló. L-____________________________________ ~

CRITERIS DIAGNÒSTICS D'ANOREXIA NERVIOSA

• Començament abans dels 25 anys. • Pèrdua d'almenys el 25% del pes original. • Distorsió en l'actitud cap al menjar, els aliments o el pes, que

sobrepassa la gana, les advertències, les promeses tranquiHitza­dores i les amenaces.

• Absència d'enfermetat clínica coneguda que pugui justificar la pèrdua de pes.

• Absència de qualsevol altre transtorn psiquiàtric conegut. • Almenys dues de les manifestacions següents:

• Amenorrea (Manca de fluix menstrual) • Pèl lanuginós (Pél cobert de borrisol o molt fi) • Bradicardia (Pols en repòs persistent de 60 batecs per minut o

menys) . , Períodes d'hiperactivitat • Vòmits, que poden ser autoinduïts

7e

. SALUT ~<i-._'!(j.~~"~'''~ :,~:,'1".u:'1.jr~""')<.n..if.ict~kk>~W~;i'I''t;!1.M-A;~~.\'l..':tl'Q::~.

se, però és més normal que l'excusa sigui simplement que no tenen gana, ja que és més tolerat per la familia.

De fet, en principi , no ex isteix una au­tèntica anorèxia i la conducta de rebuig alimentari va acompanyada de gana con­lI'olada de manera cada cop més rígida. En alguns casos aquest control cedeix i és quan apareixen els episodis bulímics. Però, des­prés d'una etapa bulímica, la culpab ilitat és tan gran que l'única opció és autoinduir­se el vòmit.

A mida que la quantitat de menjar es va reduint i les excuses segueixen sent la man­ca de gana, que l'estómac se li omple molt ràpid i li fa mal etc., la persona que pateix anorèx ia desplega una hiperactivitat sor­prenent augmentant el seu horari acadèmic, laboral o l'activitat física.

En un .0% dels casos l'anorèxia nerviosa

condueix a la caquèxia mortal

La reacció familiar davant la pèrdua pon­deral de pes-de vegades ràpida i d'altres ve­gades lenta i amb períodes d'estabilització­no aconsegueix variar la línia de conducta, és més, davant la insistència dels familiars apareixen reaccions d'irritabilitat, dissimu­lació i engany. Paradoxalment, acostumen a interessar-se per la cuina, les dietes dels al­tres i per si els seus familiars no mengen el suficient. En aquesta etapa del procés l'ús de I~xants i diurètics és freqüent. Pel que fa a les noies les irregularitats menstruals es presenten precoçment, normalment amb la manca de fluix menstrual (amenorrea) que la pacient tolera sense cap angoixa.

Cal destacar una característica important de la malaltia: la pèrdua de pes no fa variar la

Els símptomes de l'anorèxia acostumen a

presentar -se abans de la pubertat

convicció d'estar grassa. En alguns casos, a partir del 30-40% del

pes inicial la hiperactivitat pot cedi r, donant pas a una certa apatia i un humor depress iu . No obsta nt , e n d' a lt res , seg ue ix la hiperactivitat que no deixa de sorprendre per l'ev ident aspecte amaciat, d'aflaqui­ment.

En aquesta etapa del procés la pèrdua de la sensació de gana és habitual , tot i que en alguns casos i sobre tot en pacients de més edat, pot haver-hi alternança d'episo­dis de dejuni i de bulímia.

La negac ió de la malatia, el desig irre­fre nable d'estar prim, la intensa por a en­greixar-se i la resistència a qual sevol in­tent fam iliar que li fac i variar les seves pau­tes alimentàries cada cop més estravagants, són característiques d'aquesta fase de la ma­laltia.

Quan no s' ha fet un diagnòstic de la si­tuació clínica ni s' ha instaurat un tracta­ment adequat, la/el pacient -excepte a lguns casos de remissió espontània- pateix caquè­xia -estat patològic que comporta una alte­rac ió profunda de l'organisme- amb pèrdua ponderal de més del 60% respecte el seti pes idoni, la qual cosa comporta risc de mort (10% dels casos), inclús, tractant els pacients en unitats mèdiques especialitza­des.

Una història com la que he descrit pot ser el prototip d'un cas d'anorèxia mental. No obstant no tots els casos són com aquest. Hi ha anorèxies amb quadres més lleus.

Per resumir, podem dir que l'anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària

~ OPINIÓ

Sergi Larripa Coord inador "Tot Claror"

«Cossos Sarajevo»

Cada any per aquestes dates, amb l'arribada de la primavera i la proximitat de l'estiu, la publicitat aturdeix el nostre cervell amb l'imatge de nois i noies més perfectes que la Venus de Milo.

El nostre desig de bellesa, potenciat pel desig comercial de vendre iogurts, cotxes o perfums, fa que gran part dels joves menors de 25 anys, es pecialment noies, s'obsesionin a tenir una figura escul­tural. Certa publicitat els ha fet creure que sense el cos de la Clàudia Schiffer no tenen res a pelar en aquesta vida. I no és això.

Potenciar la imatge de persones saludables no només és bó, és una obligació. I més per als qui estem relacionats amb els mitjans de comunicació o centres esportius. Però sempre tenint en compte els efectes que poden generar certs missatges. Si no, podem ser respon­sables de generar cossos anorèxies, més propis d'un refugiat de guerra que de qualsevol ciutat occidental. I això no ho vol ningú, oi?

que acompanya a altres malalties psíqui­ques com la depressió o la hipocondria i que ens ha de preocupar per l'augment de freqüència entre la població femenina ado­lescent.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

SAGRADA FAMILIA

Fabricació, instal-Iació i reparació. Toldos elèctrics i automàtics. PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís TAPISSERIA I CORTINES

Rosselló, 380 08025 BARCELONA T e I _ 456-07-18

7e 23

Alba Gallifa, la guanyadora de l'últim concurs Té 15 anys, i li agradaria que entrevistessim al cantant Carles Sabater o el futbolista Sergi Barjuan. L'Alba Gallifa, guanyadora del concurs anterior, té, de moment, com a premi 6 mesos de quota gratui~a com a sòcia de l'Esportiu Claror.

¡-}{------------------, Nom ... .. ... ... .. ....... ..... Cognoms .... .... .................... ............. .. .......... .... . .

Adreça ..... .. ...... .. ... .. ... .. .. ......... .. ... ............. .. ... Telèfon ......... .. .......... .. .

Ciutat. ................ ......... ..... .. ...... ... .. ... .... ... ...... .... .... . DP ...... ...... .... .... .

Edat .... .. ...... Ets socila del Claror .... .. ............ .. .. ...... .... .. ..... .... .... ...... .

1a PART 1. A quina empresa de cotxes va treballar Fidel Sust?

2.Qui és el president del Comité Olímpic Espanyol?

3. Quin tema tracten les pàgines 22 i 23 de la revista?

2a PART 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta a la revista?

6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

ún viatg • Per a dues persones.

• Amb trasllat en avió xarter.

• Estada en hotel ** I *** o apart

• Consulteu les condicions del I concurs al Control d'accés de l'Esportiu Claror.

Participeu-hi enviant-nos la butlleta de l'esquerra (també podeu enviar-nos

una fotocòpia de la butlleta), o enviant-nos cartes per la secció de "L'Opinió del Lector" o

anuncis per a la secció «Línia Directa» .

TOTS ELS SOCIS DEL CI. VIATGES I VACANCES, PODE

L'esperem a:

"iar~~S iltri~~S~

- G.C.47 MD ---------

Còr

L'A g è n e i a d e l' esporti u ~

a Mallorca

Per gentilessa de ...

partiu

ro,! EN ELS SEUS ESTAL\nAR FINS ,EL

~"

ga, 493 (xamfrà Nàpols) • Telèfon : 457 16 44

Troba el cognom de 10 esportistes espanyols que van obtenir medalla als JJOO d'Atlanta

B A L L E S T E R

A I E Z P o L A M

B C K A M L R C L

L E H H A E E N M

R A T A o U R N o A

L J S G D D o E S

N D U R A l N L S

N A R J L M U A E A

B E Z A B E L L N

C L E o N o S A

Demostra la teva cultura esportiva ...

Qui és l'entrenador del Barça d'handbol? Quants mundials cie futbol va guanyar Johan Cruyff amb la selecc ió holandesa? Quants Ro lancl GaJTOS ha guanyat el tennista català Sergi Bruguera? A on van tenir lloc els Jocs Olímpics cie

1.980? Quantes medalles olímpiques ha guanyat l'ex-atleta José Manuel Abascal? Quants "Tour" de França ha guanyat el

francès Bernard Hinault?

Oli' ::> (9 'm'n (ç ' noosow (l' 'SO(I (E ' ci ,,::> (z ' ''.Ioq!ll 0.101"1\ ( I :s,)sodSOll

Janet Evans Waterpolo Michael Johnson Alpinisme

Michael Schumacher Handbol Chema Olazabal Futbol Shaquille O'Neal Tennis

Emmanuel Amunike Natació Manuel Estiarte Automobilisme Araceli Segarra Atletisme

Enric Massip Golf Martina Hingis Bàsquet

·S!UU;}) '~q íïU!l-rlAI :10qpllBl\ 'c! !SSIlIAJ"3 ~dlUS!ll!dIB 'tu.míJ::>s·v ~O[Od.l;)¡nM 'al.m!lS':l'W ~ l oqtnJ ';;¡>!!UI1UlV'3 :\dnbsçq ' ¡UaN,Q'S ~J[otl '¡\)qH'ZI)lO':J

NOTíCIES DEL CLAROR , '~1- "-: - ; ~ ~ ' - /-' , r - ~ - ;--:;:-1-'--- -7.z.,~·-~~- --~,~,-'-~~

Entre el 30 de juny i el S de setembre

Cinc torns de Campus Olímpia al Claror per als joves

Enguany, i per cinquè any consecutiu, torna el Campus Olímpia al Claror.

Pels que sou iniciats en el tema us direm que el Campus Olímpia és una àcti vi tat que l'Ajuntament de Barcelona proposa a les instal·lacions esportives munici­pals. Un dels objectius principals és impulsar la pràctica de l'esport entre els infants i els joves en l'època estiuenca i aconseguir que les vacances no signifiquin un trencament amb l'esport per aquells que en fan dmant tot l'any escolar.

Pels joves apuntar-se a una activitat com aquesta és positiu

perquè tot fent esport no perden el contacte amb els seus amics de l'escola, o en fan de nous. Això constitueix un bon element edu­catiu i socialitzador pels nens i nenes que aprenen a relacionar­se, ajugar i a competir de manera positiva amb la resta de com­panys.

D'altra banda, també consti­tueix un benefici pels adults, més si han de passar la major part de l'estiu treballant, perquè poden deixar els fil ls durant tot el matí en bones mans i, a més, fent es­port. Una garantia és que tots els monitors del Campus són tècnics especialistes de les di-

ferents activitats programades, per tal d'aconseguir un alt nivell d'aprenentatge i tecnificació .

Enguany el Campus OlímtlÏa al Claror començarà el· dia 30 de juny fins eIS de setembre. Aquest període serà dividit en cinc torns.

El període d'inscripció s'obri­rà a tothom el dissabte 31 de maig.

El Campus Olímpla

és una opció perquè

els Joves segueixin

fent esport durant l'estiu.

Canvis a la zona cardio-vascular i al rocòdrom

L'Esportiu Claror ha modificat la ubicació del rocòdrom (mur d'escala­da) dins les instaHacions. Ara, en comptes de ser al costat de la sala de fitness i musculació, és situat al pati de llum de l'escala principal, amb accés a la planta (-3).

El motiu del canvi ha estat l'ampliació de la zona cardio-vascular de la sala de "fitness", per tal de descongestionar-la i, alhora, dotar-la de més aparells: bicicletes, cin­tes rodants, "steps" ...

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

26

saunes

GIJON (ASTURIAS) e/Aguado 33 - Tel. (98) 537.07.47

MADRID Tel. (91) 564.59.05 - 563.69.03

. NOTíCIES DEL CLAROR , '

Varietat d'oferta per a totes les edats

S'obre el període d'inscripcions per a les activitats d'estiu

Tots els monitors són tècnics

especialistes en les activitats

programades

Quan arriba l'estiu l'oferta de lleure i activitats esportives s'am­plia al Claror perquè tots els jo­ves pogueu gaudir intensament dels mesos sense escola,

Per a totes les ac ti vitats de lleure (Parc espai, Esplai d'estiu, colònies i ta ller d'express ió cor­poral) s'obrirà un torn preferen­cial d'inscripció pels socis el tren­ta-u de maig a les nou del matí.

Fins aquí hem parlat de les activi tats per els joves de les ca­ses però e ls adults també poden fer-ne moltes els mesos de va­cances. Entre elles, els cursets intensius de natac ió, tant per in­fants com per adults, la gimnàs­tica de manteniment, la g imnàs­tica correctiva, el ioga, la dansa­jazz, l'aeròbic i e ls balls de saló.

A l'Esplai d'estiu tots aquells que tenen entre 6 i 14 anys realit­zen durant deu dies tallers, jocs lúdics, activitats aquàtiques, sor­tides a la ciutat, entre d'altres co­ses. Per tal de donar cabuda al major número de gent l'esplai es divideix en sis toms. Els més pe­tits -4 i 5 anys- poden gaudir de les mateixes activitats apuntant­se al Parc Espai que es farà en els mateixos torns que l'esplai. Les colònies d'estiu són també una bona opció. Deu dies per gaudir de l'aire lliure i la convivència en­tre companys. S'hi poden apun­tar tots els que tinguin de 9 a 14 anys.

ACTIVITATS PER A TOTHOM El període d'inscripcions, per al s cursets de natac ió i les acti­vitats diri gides, s'obrirà amb un torn preferenc ial pels socis e l dimecres 14 de maig, amb un torn preferencial per als socis.

El taller d'expressió corpo­ral s'ofereix als' joves que tin­guin entre 6 i 12 anys i que es vulguin quedar a la ciutat.

Infantils

• Esplai d'estiu • Parc espai • Colònies • Taller d'expressió

corporal • CampusOlímpia • Cursets de natació

Adults

• Cursets de natació

• Gimnàsticamanteniment

• Gimnàstica correctiva

• Ioga

• Dansa-Jazz

• Aeròbic

• Balls de saló

Si voleu una informació més específ ica de cadascuna de les activitats demaneu el programa d'estiu a les oficines de l'Esportiu Claror. El tindran a rnitians d'abril.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Limpieza y mantenimiento "eley

eme iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es

Lo nuestro es la limpieza

Nilo Fabra, 36 ent. 28 B 08012-BARCElONA Tel. 217.60 .55/217.75.67 FAX 237.86.31

11·luminació de:

Disseny Comercial Esportiva

Decorativa Residencial

PI. Guinardó, 6 - 08041 - Barcelona

27

'" NOTICIES DEL CLAROR \ ¡'" . " . . ' I •. ' ~ 'I: .. l ••

Nou campionat de natació escolar al Claror

Com cada any, e l di a abans de la Mill a Urbana Popul ar, és a dir, e l 26 d'abril , tindrà lloc a la piscina de l 'Esportiu C laror el Campionat de Natac ió Es­colar que cumpleix la mate ixa edat que la cursa, tretze edic i­o ns.

El Campionat començarà a les 17 :00 hores i congregarà a 108 nedado rs prov ine nts bàs ica­ment de quatre esco les: el Col·­legi Públic Sagrada FamJ1ia, l'Es­cola Roig Tesàlia, l'Escola del

Mar i el CEIP Jovellanos. Un grup format pels cursetistes del Claror formaran el cinquè grup participant.

L'edat dels participants oscil·­la entre els 7 i e ls 14 anys. Cada promoció integra dues catego­ries, la fe menina i la masculina, i hauran de nedar una sèrie ca­dasc una.

Els nascuts el 1988,1989 i 1990 nedaran sèries de 25 metres. El participants per cada sèrie se­ran 6 i, en total, hi haurà 3 sèries

de nois i 3 de noies. Pel que fa als nascuts entre

el 1983 i el 1987 es disputaran 12 sèries (6 de nois i 6 de noies) de 50 metres. A cada sèrie també hi haurà 6 nedadors.

Hi hauran obsequis i meda­lles per a tothom, medalla de bronze pels tercers, d'argent per als segons i la medalla d'or i un trofeu per als primers.

Recordeu que la piscina ro­mandrà tancada de les 15:00 a les 19:00 hores.

Els màsters baten tres nous rècords

d'Espanya

Els dies 22 i 23 de febrçr es va celebrar a Barcelona el I Open Màsters Sant Andreu­Trofeu Speedo on e ls neda­dors de l'Esportiu Claror van obtenir ni més ni menys que 3 nous rècords d 'Espanya: Montserrat Miquel amb els SOm lliures, Pilar Oncins amb e ls SOm esquena i l'equip de re lleus fo rmat per Mont-ser­rat Mique l, Pil a r Onc ins, Roser Miquel i Rosa Rodrigo.

A Mijas (Màlaga) es va celebrar, el 2S i 26 de gener, e l IV Es paña Open o n M onse rrat Miquel, Roser Miquel i Roser Casti llo van proc la mar- se campi o nes d'Espanya en dife rents mo­dalitats.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

~ "" '" . - -'" '--"-.. ~ . . -

Equipaments i materials esportius

Delegació a Barcelona. Tel. 418.53.04

28

" NOTíCIES DEL CLAROR .... ~. J'~ ',: , c,' ( ,. , • _ • . ' _ • ~ e _ , 'l- ""' _.. k' J 1 r .... ,( " .'; .' ~"! • ( ~11

El 26 d'abril es cololocarà el «primer maó»

Comença el compte enrera de les obres del nou poliesportiu

Les gestions per tirar endavant les obres d'acabament de Tabor, són a la recta fina l. El dia 26 d'abri l, a les 12 del migdia, en plenes festes del barri, tindrà lloc l'acte oficial per col·locar el "pri­mer maó" del nou equipament esportiu , al qua l hi sou tots convidats.

Per tal d'arrodonir l'àmplia informació publicada a la revis­ta TOT CLAROR en el darrer número, hem obtingut de la ge­rència de la Fundació la infor­mació següent:

Permisos d'obra

Els permisos d'obres i activi­tats es van presentar aI Distric­te de l'Eixample a principis de març, després d'analitzar el pro­jecte amb el Cos de Bombers de l'Ajuntament de Barcelona.

Constructores

Diferents empreses cons­tructores i instal·ladors estan estudiant el projecte per presen­tar les seves ofertes a la Funda­ció. En el mes d'abril és previst de contractar les obres i les instal ·lacions, per a començar la construcció immediatament.

Operació 2.000

Pel que fa a l'Operació 2.000 s' han rebut, fins al dia IOde març, peticions per un import global de 32 milions de pessetes, .és a dir, el 65 per cent dels 50 milions de pessetes previstos. , -

L'oferta de peticions acaba el 15 d'abril d'enguany. Els inte­ressats han d'adreçar-se a les oficines de l'Esportiu Claror, al carrer de Sardenya 333, entre les 9 i les 13 h del matí, o les 16 i les 20 hores de la tarda.

Definitiu: la nova instalolació es nomenarà «Sagrada Família»

En el Ple del Consell del Districte del dia 18 de febrer, es va aprovar el nom oficial del nou equipament que acabarà i gestionarà la Fundació Claror: POLIESPORTIU MUNICI­PAL SAGRADA FAMÍLIA.

Així, queda definitivament descartat el nom de Poliesportiu Tabor, que inicialment era el proposat per a la instaHació.

FESTA POPULAR

"10 MAONS PER AL POLIESPORTIU DEL BARRI"

26 d'abril - 12 hores

al Poliesportiu Municipal Sagrada Família xamfrà carrers Mallorca i Castillejos

11.00 a 11.45 hores Cercavila amb música i gegants.

11.45 a 12 hores Tots al Poliesportiu Sagrada Família

Xamfrà Castillejos/Mallorca 12.00 a 12.30 hores

Recepció d'autoritats i acte dels "10 maons" 12.30 a 14.00 hores

Exposició del projecte Piscolabis popular

OPINIÓ

Eulàlia Vintró 2(/ Tinenta d'alcalde

Aj. de Barcelona

Voldria expressar-vos la mev a fe li citació per l'atorgament de la con­cessió, per part del Ple de l'Aj untament, de la gestió del nou equipa­ment Poliesportiu Tabor a la vostra fundació. La solidesa de la proposta per l'acabament de les obres, així com la de­mostrada experiència en la gestió d'equipaments esportius, han estat ele­ments determinants per aquest atorgament.

Els catorze anys de vida de Claror, dedicats inicialment als serveis educatius i més tard a l'esport, entès com a eina de formació, de so­lidaritat, de participació i obert a tota la ciutada­nia, són una garantia per al nou projecte que ini­cieu amb aquesta con­cessió.

Espero que ben aviat aquesta nova instal·­lació començarà la seva activitat, donant servei al barri i al districte i que alhora serveixi per in­corporar nous ciutadans a la pràctica esportiva i consolidi, tant el vostre projecte d'esport per a tothom, com la base de la Fundació Claror.

29

SOCIETAT

L'Aliança tanca el servei d'urgències

L'Hospital Central de l'Alian­ça va tancar l' l de febrer el Ser­vei d'Urgències s ituat al carrer Sant Antoni Maria Claret, 135. Ara, els pacients que requerei­xin tractament urgent hauran d'adreçar-se al Servei d'Urgèn­cies de l'Hospital del Sagrat Cor, al carrer Viladomat, 288.

L'Escola Sagrada Família renova el menjador

L'Escola Sagrada Família ha renovat totalment el menjador i la cuina del centre. Aquests es­pais són utilitzats pels joves que s'apunten als esplais i campus de l'Esportiu Claror.

Les reformes, finançades per l'Ajuntament, han estat impulsa­des per la direcció i l'APA de l'es­cola, i per JufranMenjadors, l'en­titat responsable del servei de menjador al centre.

30

ALFONS XIV. UN CRIM D'ESTAT

LLUÍS ·ANTON BAULENAS Columna edicions

366 pàgines

L'àmbit polític torna a l'espai dels llibres amb l'obra d'aquest autor, que ens transporta a una realitat propera a la nostra his­tòria, l'època franqu ista on se situa una trama d'intriga en què es fa palesa la manca d'escrúpols per assolir el poder.

L 'lES Sagrada Família protesta per la situació dels professors

L'Institut d'Ensenyament Secundari Sagrada Família, situat al carrer Sardenya al costat de l'Esportiu Claror, viu moments d'incertesa.

La causa és l'aplicaci ó d'unes mesures de la Conse­lleria d'Ensenyament, que su­posarien la renovació de la meitat dels professors el curs vinent.

Actualment l'institut im­parteixen classes de BUP, i primer d'ES~. Per a l'any que ve és previst que el centre també imparteixi classes de segon d'ES~. Això suposarà l'arribada al centre de 4 nous mestres .

La raó del conflicte, però, se centra en el futur dels pro­fessors que ja són a l'institut, la majoria en règim de "comis­sió de serveis". l és que la Conselleria ha decidit substituir 5 d'aquests profes­sors per uns altres que gua­nyin plaça en un concurs de trasllats.

La direcció del centre, així com els alumnes i l'Associa­ció de Pares d'Alumnes (APA), demanen que s'ajorni per a un altre curs aquesta substitució. Si no, dels 21 professors que tindrà l'insti­tut el proper curs, 10 seran nous .

Ililtreflli Joan Corbella

Viure cada dia ElptlJ ,MUIIIPf/1

l'f$fllld,)nim

VIURE CADA DIA JOAN CORBELLA Columna edicions

298 pàg ines

Un nou llibre d'unes de les perso­ones més conegudes a Catalunya. Un llibre que, segons el mateix autor, "vol referir-se més al fenomen per­sonal d'adonar-nos que envellim, que no al fenomen específic de la vellesa".

EL SASTRE DE PANAMA. JOHN LE CARRÉ

Edicions 62 366 pàgines

John Le Carré publica una nova novel·la que s'afegeix a la seva ja llarga i exitosa bibliografia. De ben segur serà un dels llibres més venuts el proper 23 d'abril, la Diada de Sant Jordi.

Canvi de president a l' AV Sagrada Família

L'Associació de Veïns de la Sagrada Família va anunci~r el passat 14 de gener a Antoni Viñas com a nou president fins la propera Junta General de So­cis . Viñas substitueix en el càr­rec a Joan Sardà que, després de 14 anys com a president, pas­sarà a exercir tasques d'asses­soranent per decisió personal.

Polèmica veïnal per la discoteca Barçalles

Els veïns de la Sagrada Fa­mília continuen les seves mo­vilitzacions de rebuig a la dis­coteca Barçalles , situada a la cruïlla dels carrers Mallorca i Castillejos. Els veïns reclamen la immediata clausura, j a apro­vada per l'Ajuntament, d'un lo­cal que, segons els veïns, els provoca problemes de convi­vència.

EL MISTERI DE BERLÍN JORDI MATA

Columna edicions 342 pàgines

La noveI ·la guanyadora del premi Sant Jordi 1996 reflecteix un temps de preguerra on personatges històrics i de ficció es barregen en una trama que s'ha considerat "digna de les millors pel:lícules del gènere negre"

. SOCIETAT ~ _","", "" ~ l ,.... ~ L , \ r '. « ..

Pro-Eixample ofereix avantatges per millorar els habitatges

L'Ajuntament promou la rehabilitació de l'Eixample Des de finals de l'any passat, el districte segon està en plena re­habilitació. A l'Eixàmple hi ha zo­nes molt afectades que necess i­ten una actuació urgent. L'em­presa Pro-Eixample S.A. ha qua­lifi cat tres barris com a prioritaris. Són el barri de Sant Antoni, el de la Sagrada Família i el de FOIt Pienc, on un 65% dels edifici s tenen més de 60 anys i d'aquests el 38% acumulen més de cinc deficiències que acon­sellen accions urgents de reha­bilitació.

Es concediran ajuts i

descomptes per Incorporar o

renovar determinats

serveis comunitaris

Què fa Pro-Eixample?

L'empresa Pro-Eixample S.A. va néixer fa un any per resoldre els principals problemes del dis­tricte. Si la façana del vostre edi-

OBJECTIUS ESPEcíncs DE L'AJUNfAMENf SOBRE L'HABITATG

• Fomentar i facilitar la divisió d'habitatges. • Impulsar actuacions en finques poc ocupades o buides. • Dinamitzar iniciati ves per crear mercat de pisos de lloguer

per ajoves. • Dinamitzar iniciatives per crear residències d'estudiants. • Promoció d'edificis per a gent gran.

fici està molt deteriorada, si no teniu ascensor o les canonades d'aigua o de gas són molt ve­lles, us podeu acollir als avan­tatges que ofereix aquest nou projecte i demanar ajuts per dur a terme la rehabilitació.

Però aquests són només una part dels objectius que Pro-Ei­xample ha establert. Entre les principals fites hi ha: la millora

de la qualitat dels edificis i dels habitatges, la recuperació dels patis interiors d'illa, la remode­lació dels grans eixos urbans, la millora de la qualitat urbana del di str icte, l'estesa d'una xarxa telemàtica, la promoció i dinamit­zació econòmica i la dotació d'una xarxa bàsica d' equipa­ments.

Pel que fa al primer punt es-

S'oferiran crèdits de compra a baix

interès per a menors

de 30 anys

mentat- la millora de la qualitat dels edificis i dels habitatges- cal destacar que s'oferiran crèdits a tothom qui vulgui rehabilitar ed i­ficis i loca ls. També es concedi­ran ajuts i descomptes per in­corporar o renovar determinats serveis comunitari s i individu­als com, per exemple, la instal·­lació o renovació d'ascensors, de la xarxa elèctrica o dels dipò­sits i les conduccions d'aigua.

Una altra de les actuacions programades és l'oferta de crè­dits de compra a baix interès a menors de 30 anys amb l'objec­tiu de fer front a una de les ame­naces que viu l'Eixample: el crei­xent envelliment de la població. Els préstecs i e ls ajuts que es concediran són fruit dels con­venis signats entre Pro-Eixam­ple i 17 entitats, associacions, empreses financeres i col ·leg is profess ionals.

PER A MÉS INFORMACiÓ:

Pro-Eixample S.A. València, 307. Telèfon: 457.05.22, Fax: 457.51.48, E-mail: Info@proeixample.es

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

IfJltH I

PASTISIEIIA c¡' SARDENYA, 357

ITL. 457 04 39 cj. PADILLA, 315

ITL. 436 79 67

BARCELONA

31

Urgències Mèdiques .. .. .. .. ........... .. 061

Ambulàncies Creu Roja ....... 300.20.20

Farmàcies de guàrdia .................... 010

Bombers Generalitat .. .......... 692.80.80

Bombers BCN ciutat ...... ........ ....... 080

Bombers BCN comarques .. .. ......... 085

Mossos d'Esquadra ......... ... 300.22.96

Polícia ... .. ...... .......................... ... .. 091

Guàrdia Urbana BCN ... .. 092

SERVEIS

Inf. Metropolitana .... .. .... .. .............. 010

Informació Telefònica .... .. ...... .... .... 003

Protecció Civil ..................... 319.25.00

Accidents en carretera .... ..... 352.61 .61

RENFE .... .. ........................... 490.02.02

Ferrocarrils Generalitat .. .... .. . 205 .1 5.15

Informació Carreteres ....... ... 204.22.47

Aeroport El Prat ................ .. . 301.39.93

Serveis Socials .............. 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau .... . ...... .... .. .. .. .. ... 291 .90.00

H. Del Mar ........... .. .. . 221 .10.10

H. Clínic ......... ... .. ........ .. .... .... 454.70.00

H. L'Esperança .. . ...... .... .... ... 285.02.00

H. Vall d'Hebrón ................ 418.34.00

H. Sant Joan de Déu ............. 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN ...... 402.70 .00

General itat ................ 315 .13.13

Diputació BCN .......... 402.22.22

Correus ................... 318.38.31

E S POR T S

Esportiu Claror ............ 207.06.40

Servei d'Inf. Esportiva .... 432.19.92

Fed. Cat. Bàsquet ....... . 454.90.62

Fed. Cat. Judo ............. 318.26.16 .

Fed. Cat. Gimnàstica .... 426.94.78

Fed. Cat. Natació .. ... .... 301.82.70

Fed. Cat. Futbol .. .. .... ... 302.56.42

Fed. Cat. Esports per

a Disminuïts Físics ..... . 211.43.73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB) .. . . 219.32.16

Agenda d'Activitats ..... 481.00.21

32

FETS I GENT

Intermón promou una jornada de festa i solidaritat

Barcelona construirà el 27 d'abril el «mural de l'esperança»

Intermón prornou el desenvolupament econòmic del Tercer Món.

"Un dia per a l'esperança" és l'acte que Intermón organitza dins el marc de la campanya "Per la seva dignitat. Comerç just, consum responsable". Es farà el dia 27 d'abril, durant tot el dia, i de forma simultània a 21 ciu­tats d'Espanya. A Barcelona el lloc triat, per tercer any conse­cutiu, és el Moll de Marina.

L'objectiu d'Internnón és acon­seguir que sigui un acte de caire festiu, de participació ciutada­na i obert a tothom.

Des de 15 dies abans del 27 d'abril, centenars de voluntaris de cada ciutat informaran sobre la finalitat de la campanya, però serà el dia 27 quan participants, voluntaris i col·laboradors es reuniran per construir col ·­lectivament i físicament "Un dia per a l'esperança", el símbol en el qual Intermón concreta la so­lidaritat.

Entre la participació de tots els assistents es construirà el "mural de l'esperança", un mu­ral gegant, amb fotos que l'or­ganització ha triat per denunci­ar les condicions d'explotació que es pateixen en alguns paï­sos del Tercer Món. En aquesta iniciativa hi pot participar tota la famíliaja que el mural s'anirà

cobrint amb tants petits adhe­sius verds com persones hi as­sisteixin. A més hi haurà actua­cions musicals en directe i ani­mació, jocs d'arreu del món per als petits, estands amb articles de comerç just, el gran joc de la cooperació, una gimcama per a tota la fanulia i la lectura d'un ma­nifest final.

La campanya

L'objectiu d'Intermón amb la campanya "Per la seva dignitat. Comerç Just, consum responsa­ble" és sensibilitzar a la pobla­ció dels problemes que viuen els pal'sos del Tercer Món pel que fa a la producció i comercialitza­ció dels seus productes, consu­mits majoritàriament pels països desenvolupats.

Pel que fa al "Comerç Just", el 1969 es va inaugurar la prime­ra "tenda solidària". El 1990 va començar l'actual "Moviment de Comerç Just" que actualment compta amb més de 3.000 ten­des a Europa i que, segons Intermón, té com a principal ob­jectiu "garantir als productors del Sud una compensació justa per la seva feina". Per aconse­guir-ho, aquests establiments

L'acte vol denunciar les condicions

d'explotació que viuen els pa'l'sos del

Tercer Món

compren els productes directa­ment als camperols i artesans. U ns productes que respecten unes garanties socials: que si­guin elaborats sense treball es­clavitzant, ni abús del medi am­bient. I és que segons l'organit­zació Intermón molts del produc­tes consumits per nosaltres els podem comprar a baix preu per­què "han estat fets pagant sa­laris ridículs a canvi de treballar un nombre d'hores exagerat, o amb l'abús de la feina de nens que cobren menys, no protes­ten i se'ls acomiada amb facili­tat" .

Per tot això, Intermón vol sensibilitzar la societat de la im­portància que té consumir de manera responsable. Segons l'organització "el consumidor responsable sap perquè compra i què hi ha darrera d'un produc­te. És qui té l'última paraula en el mercat i qui pot rebutjar o ac­ceptar un producte. Ha de valo­rar el "cost social" de cada pro­ducte".

Per això, a Europa ja hi ha pro­ductes amb la "garantia social" avalant que no hi ha hagut ex­plotació de menors, i que el tre­ballador ha rebut una remunera­ció justa.

Intermón és una Fundació independent i sense ànim de lu­cre creada el 1956 per eradicar la pobresa de les poblacions del Tercer Món i per proporcionar­los els mitjans perquè puguin assolir el seu propi desenvolu­pament. E.B.

<!>DIMAM • S.L.

DIVISIONES DESPACHOS CARPINTERIA DE ALUMINIO

TECHOS REGISTRABlES SUElOS ElEVADOS Y DE PVC

AlTlllOS METÀUCOS

Ctra . de Barcelona, 278-280 . Tel. 580 44 09 . Fax 580 83 00 . 08291 RIPOllET (Barcelona)

CARPINTERIA DE ALUMINIO

DIMAM desarrolla una línea de diseño propio en carpinteria teniendo como base a los Siste­mas Europeos mas modernos.

Su signo de distinción y elegancia radica prin­cipalmente en los diferentes acabados.

GRANDES INSTALACIONES

La carpinteria de aluminio DIMAM se ajusta de forma pluridimensional a las grandes insta­laciones que precisan de una buena imagen ante el mercado.

TABIQUES DIVISORIOS

DIMAM dispone de una amplia gama de tabi­ques divisorios incorporando soluciones técni­cas fundamentales como: respuesta acústica, sencillez, estética y diseño.

• DISEÑOS EXCLUSIVOS Y CREACIONES PERSONALlZADAS CON TERMINADOS DE ALTA ELEGANCIA • • INSTALAMOS EN TODO EL TERRITORIO NACIONAL •

• PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO •

\

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis E-mail= info@ proeixample.es • Audiotex en català, 481 02 10. En cas tellà , 481 12 10.

I