7tJ7 eLA'R();r¿ A DEBAT: EL DOPATGE EN L'ESPORT

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00

Cada dia estamos mas cerca de V d. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales.

1 a Visita, consulta y revisiones 1 a Visita Ort.odoncia ( aparatos correctores) U rgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" " Gratuita" "Gratuita" " Gratui ta" "Gratuita" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas .

. Para el resto de tratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR EN-

GRANOLLERS- cI. Avgda. Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32 .28 MATARÓ- cI. lIure, 52-54 baixos- tel. 757.71.81 BADALONA- cI. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31

CORNELLÀ- cI. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cI. Sant Joan, 23-31 , 1er,1 a - tel. 727.53.96

el. Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coordinació general i redacció: Sergi Larripa

Coordinació tècnica i infonnàtica:

David Fernóndez

Col.laboració lingüística: Maria Àngels Güell

Publkilat

Josep Lluís Vide

Dipòsit legal : B 28124-84 Tirada : 6.500 exemplars Impremto : Sprint Copy

Còrsega,546 08025-BCN

Fundació Claror el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-Gerent: Joan Itxaso Poterna in

Claro~ I Fundació Claror

.~.

Ajuntament , de Barcelona

TOT CLAROR és una revis­ta oberta a totes les opinons. Per això, no necessàriament comparteix les opinions ex­pressades als articles signats, que són sencera responsabili­tat del seu autor.

/

num.

3

SUMARI

4 ~6~'~ ..L V I AAVV S: gralÚl F amaia

¿~

Albert Batlle

7l~ 191 ~~ El "cas Bòsman" Orígens del Taekwondo

Sl ¿ofJútiii-~ 201 ~¿

~¿ ~

e~

91 ritMat: El dopatge en 211 p~ l'esport El Ioga

i2lLúM~ 231~~ El Quiromassatge

131 ~rneig de 241~~ 24 Els supleTnents

Nadal, un èxit alimentaris

ï4l~¿~ 30 7eú¿tj&tt

14 La campanya Mercè Bel

"ClarorXBòsnia"

4 L1ENTREVISTA

qualitat de les instal.lacions construïdes en els darrers anys. D'altra banda, hem

estat extraordinari. Tenim més de 100.000 ciutadans que són usuaris de

No fa encara un any que Albert Batlle, tot un veterà de la política municipal ocupa la regïdoria d'Esports de l'Ajuntament. Què és, què fa, com viu un regidor d'Esports?

de continuar empnyent els barcelonins a participar en activitats esportives i, per descomptat, consoli­dar que Barcelona, després dels Jocs, es mantingui com una de les capitals mundials quant a grans esdeveniments

11 Els Jocs van les instal.lacions esportives municipals .. .i tenim una ciutat Ser regidor d'Esports en una ciutat com

Barcelona és un privilegi extraordinari. Quan l'alcalde em va proposar el nomenament em va donar la iLlusió més grossa des que sóc regidor. Perquè és un bombó. La ciutat ha sigut olímpica, està ben equipada esportivament, està molt oberta a l'esport .. . i a mi, agradant-me

promoure un creixement de amb un nou

urbanisme que permet una utilització

II activitat esportiva 11

com m'agrada l'esport és un tema

. molt engrescador. Però ara sóc conscient de que sóc

esportius. Què queda de la Barcelona olímpica

tres anys i mg

IIEstem en una fase de

després dels Jocs? Queden les

el regidor en una fase consolidació no decreixement sinó / . . '11

i ns tal.lacions que vam construïr amb motiu dels Jocs amb

de consolidació, i no de creixement un grau de conservació i

això ho ha de tenir molt present la ciutat. Estem en una fase en què, d'una etapa de creixement extraordinàri a quant a instal.lacions esportives, passem a una etapa en què prima garantir que es mantingui la

utilització òptim, que ja és important. Un dels reptes que teniem era, no només fer bé els Jocs, sinó fer bé el Post-Jocs. Des de] punt de vista de l'increment de l'activitat esportiva, el creixement ha

esportiva de la ciutat. Les platges, les avingudes, els parcs ... espais oberts que conviden a la pràctica esportiva a la ciutat de Barce­lona. Continuaran les inversions? Tenint en compte que estem a un període de consolidació més que de creixement, el programa d'inversions que tenim és força raonable. Destinarem al voltant de 2.000 milions de pessetes com a inversió en noves instal.lacions esportives. En quines zones i en quin tipus d'instal.lacions es concentrarà la inversió?

A les zones més necessitades d'infraestructures. Les instal.lacions

L1ENTREVISTA 5

olímpiques es van repartir de fo rma bastant uniforme però som conscients que algunes zones van quedar mancades. Es faran inversions també en obres de acondicionament d'instal.lacions que van compl ir el seu paper, però que han de ser adaptades a les noves necessitats de la pràctica esport iva. És e l cas del poliesportiu de l'Estació del Nord, que gestionarà la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. O la Piscina de Salts de MontjuÏc, que va complir el seu paper durant e ls Jocs , i que ara cedirem a la Federació Cata lana de Natació i l' adaptarem a les noves necessitats. I a la zona dreta de l'Eixample quins projectes hi ha? El projecte Tàbor està tirant endavant,

M. FILLAT

en procés de construcció. És un projecte que dotarà a aquell sector d'una nova instal.lació esportiva aprofitant la construcció de

Claror també tindrà alguna cosa a dir sobre e l tema.

Algunes persones, grups de veiilS hall demanat a Claror que es presentill al collcurs i gestioni aqllest poliesportiu. Com creu vosté qlle ha de ser aqllest nOli espai ?, ha de ser similar a l'Esportiu Claror o, donada la proximitat que hi haurà elltre les dues instal.laciolls haurà de ser Ull model diferellt i complemelltari? Crec que ha de ser un mixte entre les dues coses. Primer perquè la gesti ó de Claror és una gestió d'una instal.laci ó polivalent i, per tant, compleix totes les condicions d'una instal.lac ió d'aquestes característiques, i després, naturalment, si en e l sector ja hi ha una determinada oferta o hi ha una oferta molt potent, probablement e ls e lements més dèbi ls d'aquesta oferta seran els que s'hauran

de treball ar a Tàbor. l'e sco la. Aquí nosaltres bàsicament farem el continent i el contingut vindrà una miqueta marcat per les característiques de la concessió que en e l seu moment realitzem.

"SUpOSO que el Claror tindrà

En qualsevol dels ca­sos, en el moment en què s'hagi de fer e l

alguna cosa a dir sobre el tema T àbor"

concurs haurem de fer-ho, tal com mar­ca la ll e i, amb tots e ls criteris de

Aquesta serà una instal.lació gestionada per una entitat esportiva , com gairebé totes le s instal.lacions municipals. Hi ha entitats i empreses esportives que ja han manifestat el seu interès, i suposo que

Currículum vitae Albert Batlle és actualment regidor d'Esports i Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Barcelona. Té 43 anys (va néixer el 29 de gener de 1953 a Barcelona), és casat i té tres fills. És advocat, professió que va exercir des de l'any 76 fins al 83, any en què va incorporar-se al segon govern democràtic de l'Ajuntament per dedicar­se íntegrament a la Política. Des de l'any 83 és regidor del districte d'Horta-Guinardó, càrrec que enca­ra ocupa. Ha estat responsable de DescentralitzaciÓ i, des del 91, regidor de Relacions Ciutadanes. Després de les eleccions municipals del 28 de maig de 1995, l'alcalde Maragall va proposar-li d'ocupar-se, a més, de la regidoria d'Esports que Enric Truñó, l'actual regidor d'educació, deixava vacant.

qualitat... i parlar-ne.

publicit a t , llavors serà el moment de

Canviant una mica de tema, com valo­ra el nivell de l'educació esportiva que hi ha a Barcelona? Una de les assignatures que en aquest país hem tingut pendents durant molt de temps ha sigut l'esport en edat escolar. L'esport era considerada com a una de les "Maries" a l'escola, una assignatura poc treballada. L'Ajuntament va ser un motor, durant molts anys, per tirar endavant un programa d'educació esportiva. Va fer- se la campanya "A l'escola, més esport que mai" o el pro­grama dels "dimecres olímpics". l aquest, precisament el reprenem ara. Des cI'aquest febrer s'ha engegat un progra­ma cie "dimecres esportius". Amb l'àrea d'eclucació cie l'Ajuntament estem treballant perquè la Generalitat presti l'atenció que es mereix l'esport en horari

6 llENTREVISTA I

lectiu . T pel que fa a l'esport infantil fora de l'escola jo crec que hem avançat pe rqu è l'oferta és molt més plural de la que hi havi a fa uns anys i, per tant, la possibi litat de triar és molt major. Crec qu e l'oferta per a totes les edats és prou vadada i tothom pot trobar l'esport que li va a la mida. L'alcalde em diu una cosa, amb la que hi estic d'acord; tot nano pot triomfar en un esport, del què es tracta és de trobar l'esport en què cada nano s'hi troba a gust. Li preocupa que hi hagi excés de competició en l'esport de formació? Creu que la competició és la cau­sa de la violència que de vegades es veu en l'esport? (segueix pàgina 6) Aquest és un tema que és objecte de

formació , però no contraposar l'esport de formació a l'esport de competició, perquè hi ha una gran part de l'esport que no s 'explica sense l'aspecte competitiu. l fins i tot, l'esport que va més lligat a la

sa lut també té un component

reflexió per part · de tothom . Però, a veure,

llEI dilema competiti u.

Per exemple, jo sóc un entusista deljogging i de la bici­cleta de

el dilema en-tre esport de competició i

entre esport de formació o de

esport de formació és una qüestió ja su-

competició està superat ll

fi tness

perada. Aquesta és una hi stòria de fa quinze anys. El que hem d'aconseguir és que l'esport de competició sigui esport de

-PARAMENT--FERRETERIA-

-EINES--JARDINERIA--CALEFACCIÓ--BRICOLATGE-

-ETC-

cardiovascular, i cada dia em

cronometro per veure si estic més bé, si milloro la meva marca ... és a dir que fins i tot en aquest cas també

c<)fac

competeixes contra tu mateix. El que hem d'aconseguir és que l'e s port de competició sigui formatiu, i en

Això és un tema molt important que estem impulsant: consolidar Barce-. lona com la capital interna­cional de l'esport. De fet, després dels Jocs ha.continuat havent-hi grans esdeveniments esportius. L'any passat vam tenir el Campionat del Món d'Atletisme en pista coberta, fa uns dies vem tenir el Pre­Olímpic de Hockei herba, l 'any que ve tindrem l'Europeu de bàsquet, tenim etapes de la "Vuelta" ciclista a Espanya i, tot i així, tenim

un programa per con­vertir Barcelona

en la capi tal això e ls educadors i els pares d e I s jugadors tenen un a fu nció molt

"Gran part de Ilesport no

slexplica sense la competició"

mundial de l'esport i així captar alguns dels més grans

esdeveniments

important. De vegades et sap greu anar a un partit de futbol in­fantil i veure, no el comportament dels nanos, sinó e l dels pares , dels entrenadors .. .i això és una cosa que entre tots plegats hem d'anar corregint. Tornaran a haver grans esdeveniments esportius a Barcelona?

esportius. l quan diem Barcè-

lona, en aquest cas ens referim a la ciutat i tota la seva àrea d'influència. L'objectiu és consolidar el bon programa d'esde­veniments que ja tenim i, a ser possible, augmentar-lo. •

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Marta FilIat

Ferreteria EDIFESA Si ets manetes

tenim la millor oferta per tu

C/Còrse a 527- Tel. 457.52.49 08025-BARCELONA

OPINiÓ - 7

Sergi Lanipa Coordinador "Tot Claror"

Por a la llibertat? No sé si Oliver Stone li dedicarà un a pe l.líc ul a a Jea n M arc Bosman, però la veritat és que el personatge la mereix. Mai un futboli sta de la segona divi sió belga havi a aco nseguit tanta fama sense fe r un so l gol. Tant estimat com odiat, l'home s' ha convertit en una mena de Robin Hood lluitador pels drets de ls f utbo li s tes e uro pe us. Pe ls futbo l is tes i per a tota mena d'esportistes .

Bosman va aconseguir amb la seva perseverància el que alguns somniaven i molts temíen: que e ls esportistes de qualsevol estat pertanyent a la Unió Euro pea puguin jugar, competir, treballar a qualsevol club de la Uni ó se nse se r considerats estrangers.

La se ntè nci a qu e e l passat 15 de desembre va dic­tar e l Tribunal de Justícia de Luxemburg, que no era més que

PUJA Nacho i el Súper Nacho Solozabal i Juan Antonio San Epifanio, el Nacho i en Súper, han rebut recentment la medalla al m èrit e sporti u de l'Ajuntament de Barcelona. S'ho mereixien. La carrera e sportiva d'aquests dos "monstres" de l'esport és digna de figurar a les millors pàgines de l'esport. Fidels tota la vida al seu esport i al seu club, han estat g uardonats per la ciutat el nom de la qual han passej at arreu del m~n. Felicitats al s dos i a l'Ajuntament per tant bona elecció.

l' apli cac ió e n l' es po rt de l Tractat de Maastritch, va caure com una bomba en determinats estaments esportius. Moltes co­ses canviaran des d'ara.

Pe r co me nça r, e ls esporti stes espanyol s o fran­cesos són abans europeus que espanyo ls o francessos. O dit d'un a a ltra mane ra, e ls esporti stes són ja cons iderats treballadors normals i corrents, amb els mateixos deures i drets que un jardiner, un metge, un informàtic o un fo rner. Això té e le me nts pos itiu s i negatiu s però, en general, és molt més pos itu que negatiu .

Un jove de 18 anys que vulgui estudiar un curs a Lon­dres, per exemple, podrà seguir fent esport sense aturar la seva formac ió ni veure's discriminat respecte als companys de classe. Si des de fa anys funciona el programa Eras mus, que permet

qu e es tudi a nts ang lesos o francesos estudiïn a les nostres fac ultats, i nosaltres a les seves, pe r què no pot l'esport o fe rir avantages d'aquesta mena?

Respecte a l'esport d'èlit, ca nvi a rà mo lt e l panora ma? Sens dubte. Ara els esportistes tindra n més co mpe tè nc ia. Augmentarà la qualitat (i, per ex te ns ió, l' es pec tac le) baixaran els sous dels "cracks" nac ionals e l que, dit d'una altra manera, signif icarà un benefici per l'economia dels clubs.

Hi haurà un a ll a u de futboli stes "estrangers"? Cal dir que la pe rmissió no signif ica o bli gac ió . En cas af irmatiu , però, a ixò no signifi carà menys sintonia jugador-club-afecc io­nats. Pregunta: ¿quí d'aquests europeus va arribar més al cor de ls cul és, Lineker, Koeman, Escaich o Sanchez Jara?

Som europeus. O no?

BAIXA La violència a l'esport La imatge de Paco Roig, president del Valencia CF., parla per sí mateixa. El blau evident del seu ull dret és l'única conseqüència de la brutal pallisa que va rebre als voltants de l'estadi San-ti ago Bernabeu per part d'un grup de vàndals massa frequents al s camps de futbol. La pallissa va que­dar en un blau, però podia haver estat molt pitjor. Qu an desapareixeran els ultres dels e stadi s espanyols? Quan els clubs voldran que desapareguin?

La frasse ... "En el mundo del futbol todo esta muy sucio. Lo único limpio es la pelota, y todo el mundo le da pa­tadas" J.M.Ruiz Mateos

P e rqu è serà, senyor Mateos?

Sabies que? El g rec Dimitrion Yordanidis és l'home amb més edat que ha acabat una marató. Yordanidi s tenia 98 anys (!!!) ell O d'octubre de 1976, dia en qu è va completar la marató d'Atenes en 7 hores i 33 minuts. La dóna més gran que ha fet una marató és Thelma Pitt-Turner, una neo­ze landesa que va fer la marató de Hastings amb 82 anys d'edat invertint un temps de 7 hores i 58 minuts.

El rècord Jesse Owens (EUA, 1913-1980) és l'esportista que més rècords ha batut en menor distància temporal. El cèlebre atleta americà va aconseguir batre ni més ni meny s que 6 rècords mundials d'atletisme en menys de 45 minuts. La fita va tenir lloc a Ann Arbor, Michigan, el 25 de maig de 1935, i els rècords batuts per Owens van ser els de 100 iardes (en dues ocasions consecutives), 220 iardes, 220 iardes en tanques baixes, salt de llargada (també en dues ocasions consecutives).

8 OPINiÓ

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les lS línies mec~lnografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu ON! o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-Ics o extractar-les quan es consideri oportú.

Sobre Bòsnia Vull f e li c ita r a l'Esportiu C laror, des de les pàg ines de l Tot C la ror, pe r la se va inici ativa d'ajudar al pobl e d e B òs nia. C rec que , to t i que s'hag i acabat la gue-

l'ra, els habitants de B òs ni a seg ue ix e n necess itant ajuda. Tal com dèieu en e l segon número de la revista , la postgue­rra pot ser tant dura o més que la mateixa g ue rra . Pe r ai xò

ini c iatives com la campa nya "Claro r per Bòsnia " sempre són dignes d'elog i. No oblidem Bònia!

Joan Aguilar

Els torneigs del Claror Sóc un soci i us uari de l'Espo rtiu Cla ror des de fa mo lts anys, vull f e li c it a r l' Es p o rtiu pe r la mi llora que es tà fe nt e ls últims anys qu'ant a instal.l ac ions i ofer­ta d'activitats. Una de les coses qu e m és m'agraden, i crec que molts soc is es ta ran d' acord a mb mi , és qu e de ta nt e n tant orga nit za to rn e igs d' esqua ix, de te nni s de ta ul a, e tc .. . P e rò crec qu e l'Es portiu hauri a d' o rga nitzar un tipu s de tornei g que e nc ar a no h a

o rga nitza t : un 24 ho res . C rec qu e tindri a mo lt èx it , pe r exemple un 24 ho res de f utb o l­sala , d' esquaix o fi ns i tot de bàsq uet. M olts c lubs ho fan i la ve ritat és que só n torn e ig s qu e es ta n molt bé . Es co nce ntra to ta la competi vitat en un so l dia, co ne ixes a to ts els teus riva ls i es c rea un g ra n ambient. Sé que és difíc il orga nitza r coses així, però ani­mo al Cla ror a què ho faci .

Sergio Gonzalez

" ENQUESTA Es positiva la lliure circulació

Juan Arias Professor

Sí. Si ens considerem europeus ha de ser amb tote s les conseqüències. Fins i tot en el cas que altres vinguts de fora, enjus­ta competitivitat , ocupin els nostres llocs de treball.

d'esportistes europeus? ,

.fI I ~I

Carme Farreres Administrati va

No. Han de ser d'aquí. Prefereixo que la base de qualsevol selecció, equip .o club esportiu sigui catalana o espanyola. El que sí permetria serien dos o tres forani s, com fins ara.

Oscar Alarcón

Monitor esportiu

Sí. Pérquè no m'agra­daria anar a estudiar a l'estranger i no po­der practicar el meu esport favorit per no tenir la mateixa nacionalitat que els meus companys.

Teresa Vazquez

Secretària mèdica

No. S'ha de poten­ciar els esportistes nacionals , si no sempre estaríem fent fitxatges . Crec que cada esportista ha de desenvolupar la seva activitat al seu país d'origen .

" , ....... ,.' ...... \., •. ,. ~ . ' . !:.

"

~ Mariluz lolo

Llda. Dret

No. Prefereixo els esportistes de casa. Sempre pensem que el millor està fora i a casa tenim gent que, encara que no sigui tant famosa , està donant tant bon joc com un estranger.

A DEBAT . 9

El "Doping", l'assignatura pendent de l'esport

per Daniel José, LlI. en Educació Física

Parlar de dopatge és parlar de joc brut, dopar-se és jugar amb avantatge respecte els rivals, és pensar que la finalitat justifica els mitjans, i podem afirmar sense por a equivocar-nos que èticament és inadmissible i injustifica­ble el fet que un esportista s'emporti una medalla o un triomf davant un altre que només utilitzi l'esforç, el sacrifici i la constància per augmentar el seu rendiment esportiu. Deixant de banda l'ètica esportiva i mirant el problema del dopatge des del punt de vista sociològic, ens podem preguntar; socialment és injustificable? Ho és dins una societat que exerceix una gran pressió sobre l'esportista i l'entrenador? És injustificable en una societat que abusa dels fàrmacs?

Respecte a la primera pregunta plantejada, és sabut que l'esportista rep grans pressions de l'entrenador (que a la vegada també en rep), de la premsa que no paren d'atabalar-lo, de la família .si l'esportista té la mala sort de tenir uns pares «mànager», de les institucions que li reti­raran la beca si no fa les mar­ques desitjades (beca que en molts casos és el seu únic ingrés i que sense aquesta deixarà enrera un status forjat

"

Mats Wilander ha es tat recentment aClIsat de dopar-se al darrer Roland Garros

a base de molts esforços molta suor).

millorar la seva concentració, o per lluitar contra la tensió nerviosa i fatiga psicofísi­ca que provoca el seu sacrificat entrenament immers constantment a un nivell d'exigència continuat i a vegades exagerat per a un atleta jove.

El dopatge però, a part d' aten tar contra l' ètica, aten­ta contra la salut, i aquest aspecte si que és injustifica­ble en tots els casos i sota qualsevol punt de vista , sobretot en el s casos on l' atleta és dopat sense saber­ho o sense saber els riscs reals que comporta el que està prenent. Traspassar el límit de l ' esforç enganyant a l'organisme pot portar a desmais , alteracions funcionals cardíaques, pot deixar seqüeles que al princi­pi poden passar inadvertides però que amb el pas del temps es manifestaran i en alguns casos poden portar fins i tot a l'atleta a la mort súbita.

Per altra banda, i contestant la segona qüestió, estem en una societat on és general i tzat recorre al fàrmac, no només per a combatre enfermetats, si no també per a eliminar situacions de cansament, de dolor, ens els prenem per a poder permanèixer en vigília o pel contrari per agafar la son, per a fer baixar l'ansietat, per obrir o dismi­nuir la gana, com a ajut per a superar depressions ...

definició de dopatge

És per tot això que no ens ha de sorprendre del tot que determinats esportistes trobin relativament «normal» fer servir medicaments per aconseguir efectes esti­mulants o sedants, per augmentar o disminuir el seu pes, per incrementar la seva força i massa muscular, per

Hi ha moltes definicions de dopatge, però la primera i de la que van partir totes les altres és la que es va crear el 1.963 dins una re­unió del Consell d'Europa celebrada a Estrasburg i que deia: "Dopatge és l'administració a una per­sona sana d'una substància extranya a l'organisme o de substàncies fisiològiques (ex:

hormones), utilitzades en grans quantitats o per vies anormals, amb l'única finalitat d'augmentar artificialment i de forma il.legal el rendiment esportiu.

També pot considerar­se com a pràctica del dopatge, determinats procediments psicològics destinats a potenciar la for­ma física de l'esportista».

10 A DEBAT

Les substàncies dopants Anabolitzants : Hi ha dive rsos tipu s d 'anabolitzants, els més coneguts són els a ndróge ns qu e só n hormo nes sex ua ls masc ulines., Aquests tenen moltes variants i tenen com a objectiu augmentar la massa musc ul ar i l'agressivitat.

Els efectes de ls anabolitzants són a mig i ll arg termini , això s ignif ica que si e ls prenem en pre- temporada, durant la competic ió seran molt difíc ils de detectar.

Ri scs: En els homes pot provocar efectes de masculinitat excess iva i càncer de fetge . Amb aquest sistema de dopatge el múscul es desenvolupa molt però no el sis­tema tendinós, ja que e ls andrògens no desenvo lupen el te ixit conjuntiu . En e ls nens els andrògens provoquen una solda­dura prematura de l' epíf isi de l'os, això sig­nifica que l' a lçada quedarà reduïda. En les dones perturba de forma més greu la seva f isiologia degut a la virilització, també pot ocasionar càncer de pit i a lterar les funcions sexuals.

E n a qu es t g rup tro be m ta mbé I ' Hormona del Cre ixement que, entre altres coses, potencia e l consum de greixos i a ugmenta e l co mponent co njuntiu de l múscul. Actualment per laboratori es pot fabricar aquesta hormona igual que la hu­mana que no produeix al.lèrg ies i no és detec table. E l dopatge actual serveix per augmentar el temps de vida de l'Hormona de Creixement dins la sang.

Dins aquest grup trobem també la Gonadotrofina Coriònica humana que es troba en les dones embarassades i té com a objectiu preparar la dona per l' embaràs,

OT

HmrID R V

Grups de substàncies dopants

a} Anabolitzants b} Anfetamines e} Digitàlics o nitrits d} Narcòtics i analgèsics

potents e} Beta-bloquejants f} Diurètics g} Dopatge en sang h} Altres

d o ta nt-l a de ,més fo rça. Si e n les competi cions i mitj ançant l'anàlisi d 'orina es detec ta l' hormona i l'atl e ta no es tà embarassada, vo l di r que ha pres I ' hormona d ' una forma externa. E l que si que pot fer és enbarassar-se voluntàriament abans de la compe ti c ió i abOl·tar un cop acabada aquesta. Això, però, des del meu punt de vista ètic és injustificable. B. Anfetamines : Dins aquest grup trobem la cocaïna, benzeclina, cafeïna, teofi lina ... Aqu estes s ub s tànc ies te ne n efec tes estimulants sobre el sistema nerviós i so­bre el cardio~vascular. A part estimulen el rendiment intel.lectual i di sminueixen la son i la fati ga. Aquestes substàncies són perill oses i creen hàbit. C. Digitàlics i nitrits : Dins aquest grup es taria la nitroglicerina que és un gran

vasodil atador coronari , això condiciona una millor ox igenac ió. Actualment no es fa ser-. V l r.

D. Narcótics i analgèsics : Dins aquest grup tro be m la mo rfin a, l 'o pi .. , Aqu es tes substànc ies só n molt pe ri ll oses j a que disminueixen molt la sensac ió de fa tiga. Es impo rt a nt sabe r qu e la fa ti ga és una sensació de defensa que t' av isa que el teu cos no es tà bé. A mb e ls narcòt ics i analgès ics, pots estar a punt de l 'atac de cor i no adonar-te' n. E. Beta-bloquejants : Di sminu eixen e l ritme cardíac i serenen molt l' indivi-du, Es fa n servir en esports que necess iten molta concentrac ió i poca acti vi-tat física (ex: tir). Són també perillosos. F. Diurétics : Se rve ix e n pe r a ta par substànc ies dopants i per aconsegui r un determinat pes en una categori a, Eliminen substàncies per l'orina. G. Dopatge en sang : Co nsis te ix e n subministrar sang concentrada en hematies. E l que es fa actualment és anar a entrenar a llocs d'alçada durant un temps, i en els últims dies treure's sang, conservar-la i injectàr-se-la vint-i-quatre hores abans de la competició.

Co m es po t o bse rv ar , la g ra n majori a de sub s tàncies do pa nts só n peljudicia ls per a la salut, i com he dit anteri orme nt , jugar amb la salut d 'un esportis ta jove i amb tota una vida per davant és injustificable des de qualsevol punt de vista, malgrat que visquem en una societa t que condicioni aqu es ts comportaments DJ.

Aigua, gas i electricitat Antenes

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes

Sist. Intercomunicació Construcció general

Pintor Fusteria

Caixes fortes Sist. de seguretat

Guals

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 GIRONA, 99 Ptge. Pià

459.21.23 Sardenya, 408

436.84.57

Portes automàtiques Gravats

Tot tipus de claus

A DEBAT 11

El dopatge a debat per Emilio Sanchez, entrenador cu/turisme

Hones ta me nt , jo proposar ia dues Fede rac ions o Comitès es portius intemac ional s de ls qu è, un fos unl ca i exclusivament amateur i que la f ilosofia de la pràctica esporti va fos e l dese nvolup ame nt i benestar dels hom es sense que ex isti s in inte ressos

ping" són els qui de sobres sa­be n qu e ex is te ixe n ce rtes espec ialitats i certs ni ve ll s en qu è, se nse ce rts ajuts, és imposs ible arribar. E l que es pretèn és e l màx im resultat en e l menor temps, ja que vivim en la soc ietat del "tot val mentre

no t'enxampin" . c reats de cap tipu s . D 'a ltra banda, un altre Co mitè esportiu Interna­c ional de caràc ter profess i o na l que

El dopatge és la crua i

dura realitat dels atletes

Es ti c fa rt d 'esco lta r i ll eg ir ta ntes coses refe re nts a l "d o­ping" a legant que

és immoral , que és d'elít o r ga nit zé s competi c ions e l principal obj ec tiu de les quals fo s guanyar.

una tr ampa , qu e és anti es portiu i bla , bla ,

bla ... Pe rò e l que realment fa pena és que molts dels qui diuen aquestes coses són els ue més hauri en de ca ll ar, j a s ig ui pe rqu è han fe t

gui dest in at. Pe rò de l què sí esti c totalment en contra és de la mentida i la hipoc res ia.

E l dopatge no és el prin­c ipal problema , sinó la seva arbitràri a admini strac ió sense controls mèdics.

Pe r aqu es t mo tiu suggeriri a l'ex istènc ia de dos comites amb diferents filosofies i, e l profess ional que volgués se r a tès pe r me tges qu e l'ajudess in i assessoress in pe r preservar la seva salut, o qui només volgués practicm esport "amateur" amb els seus aports físics i psíquics, ho poguess in fe r. E ndava nt. Pe rò qu e no s'enganyi més a ningú. Ni als a tl e tes al s que, e n e ls se us començaments, no se' ls expli-

ca la realitat dels fe ts, ni

Sé de sobres que això és utopi a i demagògia perquè la realitat n' és una altra , i e l dopatge és la crua i dura realitat del s atl e tes d' è lit. S'han de reconè ixer les coses com són i, si no s 'ass umeixen amb honrade sa i valentia , no estare m s inó corrompent el millor i més sa ambient que jo hagi conegut i format part: el col.lectu d'esportistes, ja siguin d 'una o a ltra especialita t esportiva.

importants sumes de diners g ràc ies als

Molts del que al s afici o na ts qu e pe nse n qu e l'úni c dopat a les Olimpíades de Seül va ser el pobre Ben

seus co rlJpetidors diuen "No al dopats, o bé perquè promocionen i pa­troc inen esports de co mpe ti c ió e n què ,

dòping" haurien de

callar John son , no més

Actualment, els metges i entrenadors esportius que ale­guen tantes vegades "No al do-

sense l'utilització del "do­pin g ", se ria totalme nt impossible assolir certs ni vell s.

Personalment no esti c ni a favor ni en contra ja que un producte no és dolent per si mateix si no per l'ús al que si-

Taula Rodona Dijous

22 "Són necessaris els suplements alimenticis

I en l'esport? El dopatge"

Febrer 19'00 h

Intervindran: organitza: • Albert Giménez, metge CI esportiu · Daniel José, Llt. Educació Física a ror · Emilio Sanchez, entrenador cuIturisme Fundació Claror

pe rquè els a ltres no van ser descoberts.

Els cicles dels sistemes de dopatge van a vanguardi a sobre els controls anti-dopatge, per això nomès es detecta a una minori a del s atl etes dopats. Òbvia me nt, surt mo lt més re ndibl e invertir e n la investigació de nous sistemes de doptage que en sistemes de con­trol anti-dopatge.

Amb aqu es tes declaracions , basades en les meves pròpies experi ències, només vull trencar una ll ança en pro del bon esport i la seva pràctica des de l'honestedat.

Demano per endevant di sculpes per si ofenc algú, però j a ho diu el rodolí: "qui es pica .. . ".

rtiiffiI Dr. Albert L!1 Giménez Sanz

La pràctica del "doping" és tan ve lla co rn la humanitat. E ls ho mes se mpre han es pe rat, i segueix en fent-h o, d'aconseguir potenciar les seves possibilitats ... sense un esforç per part seva.

La farmacopea mo­derna ha pres el relleu als beuratges i als misteriosos filtres d'antany i, corn a fruit dels seus esforços, el dopat ha pres "carta de na­tural eza" al món de l'esport i ocupa un lloc privilegiat , sovint ca ricaturesc, entre les malalties terapèutiques i en la potologia toxica.

L 'empre mta de greus accidents, fins i tot mortals, provocats per la seva pràctica ha obligat, fins i tot, a intervenir alle­g islador. Corn a conseqüència de la seva tasca el control antidòping ha entrat als reglaments, no sense queixes ni oposicions, de la majoria de les federacion s esportives i dels Jocs Oümpics.

Dopar-se és jugar amb avantatge i és èticament inadmi sible . Però a més, des del punt de vista mèdic, hem d'explicar als esportistes, entrenadors i directius que no es tracta d'aplicar mesures represives, si no de defensar la salut dels esportistes.

12 LíNIA DIRECTA

Licenciada en Filolo­gía lnglesa y en Geo­grafía e Hi stori a im­parte c1ases particul a­res de Inglés y E.G.B. Ana: Tlf. 458.42.27

Filò loga i logopeda s'ofe reix per reeducacions cie veu, parla i ll eng uatge (nens i adults). Te l. 247.09.54. Imma

Inglés. Profesor nativa. Con mucha experiencia. Todos los ni ve les. Tall1bién traducciones. Brian . 49 1. 18.45

Venc barats: Suports altaveus (paret), crosses (ferro), cofre (moto). Canvio TV 14" per 21". Tel. 450. 14.81

LLIBRES

NEGOCIO REDONDO

MIGUEL ANGEL NLETO

Ediciones Temas de Hoy

243 pàgines

Un llibre valent que ex­plica amb detall les tra­mes ocultes dels presi­de nts de cI u b qu e utilitzen el futbol com a plataforma d'ascens so­cial i econòmic personal.

Desea ria co ntacta r co n muj eres soc ias del CLAROR, que les in terese hacer parti ­das de ping-pong (no campeonas). Isa bel. Tel. 435.04.29 maña­nas

Estudi ant de te rcer de químiques amb ex pe ri è ncia dona c lasses d'EGB , BUP i COU. Sò.nia. Te l. 35 1.81.36

Lín a ,

Directa P l' o f e s s o r a d 'uni versitat don a classes cie repas i de fra ncés . Truqueu a l telèfon 457 .80.63 i

demaneu per s usana

Venc patins de

gel , co lor bl anc,

número 36. 3000 ptes.

Laura.

Tel. 265. 17.62

Si voleu anunciar

les vostres ofertes, de­mandes , si vo le u intercanviar qualsevol tipu s d'article, o

Venc: rad io-desperta­dor "Pa nason ic", model RC-6090, nou 5.000 ptes. Màquina esc riure semi-portàtil "O ly ll1ipa" , bon estat, 4.000 ptes Tel. 410.39.67,

Profesora de inglés. Filóloga con ll1ucha experi encia. Tam­bién traducciones. Àngels. 201.13.93

Es done n classes

de BUP de

ma te m àtiques,

física i química.

Tel. 347.02.60. Carles.

F i lòleg, professor en acti u , dóna c lasses cie català, castellà i anglès. Preus econòmics. Daniel Luque Te l. 435.44.43

simpl ement vo leu o fe rir-vos per qualsevol tipu s de feina , anuncieu-vos en aquesta secc ió .

L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del re deixant les vostres dades.

El s anuncis no poden excedir les 15 paraules.

CALDERA DE PASIONES

CARLOSTORO Editoria l Temas de Hoy

254 pàg ines

SQUASH PARA VENCER PREVENCIÓN Y REH ABI­LITACIÓN EN E L DEPORTE

El periodista Carlos Toro analitza el futbol des del punt de vista sociològic. Com i perq uè s' ha convertit en un fenomen de masses que iguala rics i pobres.

JAHA NGlR KHAN

E diiori al Hispano Europea

11 5 pàgines

Jahangir Khan és un dels grans ídols de l'esquaix. En aquest llibre dóna els conse ll s d 'un ex pert guanyador d'incantables campionats mundials.

JÜRGEN FREIW ALO

Hispano Europea

252 pàgi nes

Jürgen Freiwald, especia­lista en el camp de la prevenció i la recuperació en l'esport, explica el que s'ha de fer per prevenir i rehabilitar les lesions.

BÀSQUET . . 13

EL III TORNEIG DE NADAL DEL CLAROR VA REUNIR ELS

MILLORS EQUIPS PRE-INFANTILS I INFANTILS DE CATALUNYA

El Claror exhibeix les perles de la seva pedrera L'Esportiu Claror va conver­tir-se en la capital del bàsquet infanti I català durant dos dies: e l 27 i 28 deL passat mes de desembre.

10 equips del renom de l F.C.Barcelona, e l Joventut i el Sant Josep de Badalona o el C.B. Mollet va n visitar l'e s portiu pe r enfrontar-se als quatre equips pre-infantils i infantils de l Claror. I el resultat va ser molt bo pels equips locals , tal i com es pot veure al quadre adjunt. El millor, però no va ser això, sinó el resultat glo­bal del torneig.

El pave lló de l poliesportiu va enregistrar gran assistència de públic tant el primer com el segon dia del torneig. I és que la qualitat dels participants ho mereixia.

Va ser la millor edició d'un torneig qu e enguany s'organitzava per tercer cop i que promet consolidar-se com un dels millors torneigs de bàsquet de base nadalencs de Catalunya.

I

L'Infantil masculí "A" va guanya r un torneig en què participava el Barça

El Medaller •

Pre-Infantils • Infantils masculí • masculí • 1 7 UP Joventut •

• 1 SaFa-Claror 2 Sant Josep Badalona • 2 C.B. Mollet 3 IPS I • 3 F.C. Barcelona • 4 SaFa-Claror • 4 S.E.S.E. • femení •

• femení 1 BBC Badalona • 1 Grup Barna

• 2 AEJ Ri era • 2 SaFa-Claror 3 Grup Barna • 3 Valls-Lledó • 4 SaFa-Claror • 4 U.E. Horta

•

Xavier De Pablo en frenador de bàsquet

Ara fa cinc anys a tots els qui ens agrada l'esport i en es­pecial el bàsquet ens vam quedar parats mirant les notíc ies. "Màgic" Johnson explicava la seva retirada en roda de premsa. La causa, tenia el virus de la SIDA.

L'impacte cie la noticia va ser molt gran. Tot el món estava trasvalsat. Fins aleshores només agafave n la SIDA clrogad ictes o homosexuals (Freddy Merc ury , Rock Hudson ... ).

Un ju gaclo r cie bàsquet americà, que havia jugat molts anys a la nostra ll iga, va clir l' endemà cie veure ju gar al "Dream Team" als Jocs Olímpics, ens va clir: "Tot això és un muntatge. Johnson era l'únic personatge conegut a nivell mundial amb capacitat de fer reflexionar tothom: la SIDA ]a pot agafar qualsevol" .

Ara la seva tornada, motiu d'alegria per a tots, fa qu e aquelles paraul es ressonin més fortes dins del cap.

Hi ha hagut una manipulació? potser. De fet, coses més rares hem vist.

emçms lUltlJRl

SABATES HOME-DONA

10% DE DESCOMPTE als socis del

ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes)

Rosselló, 477 (cant. Padilla) Te1f. 436.83.20 BARCELONA

14 CLAROR I SOCIETAT

LA CAMPANYA IICLAROR PER BÒSNIAII VA SER UN ÈXIT

El Claror recull mitja tona d'aliments i material per a Bòsnia

Per als nens, nenes i adults de Bòsnia Diners

• comp ta correnl EUROPAxBÒSNIA" 2100-13-0343-0200204004 de "l,li ('aLfil"

• aportacions di rectes a la guardiola de l'Esportiu Claror

Material Escolar

• llapis .bolfgrafs

• llibretes

• gomes

Aliments • llegums, verdures

• enllaunats • no caducables • no tetrabriks

Recollida fins al dia 6 de gener del 96

lloc de recollida ...... ,.,...., . Esportiu Claror Sardenya, 333 08025-Barcelona Tel. 207.06.40

or anitza

el esportiu aror

Fundació Claror ~

Ajuntament U ck ear(elona

cartell editat per cortesia de

~ INSTITUT

ODONTOLÒGIC SAGRADA FAMfuA

Empresses col.laboradores

Instituts Odontològics Associats Transports Municipals d'Egara

Artromèdic Sadect

Les Llunes Papereria Xeito

BC Motos Tot Haro

Els habitants de Bòsnia­Herzegovina estan una mica menys sols ara que fa un mes. Tot i les grans mancances que segueixen patint, la duresa de la post-guerra que viuen i el dur hivern que passen, estan una mica menys sols_ Entre d'altres coses, per les mostres de solidaritat que molts socis de l'Esportiu Claror i veïns del barri van mostrar amb motiu de la campanya "Claror per Bòsnia".

L'Esportiu Claror va aconseguir reunir mitja tona de material escolar i aliments gràcies a la col.laboració de centenars de socis i veïns de

la Sagrada Falrulia. Quaranta ca ixes a mb tota mena de carpetes, llapis, folis, estoigs, bolígrafs o retoladors que se­gur aj udarà a que alguns nois i noies bosnians puguin tor­nar en mi llors condicions a l'esco la_

l aliments, tota mena d'aliments ; llegums, arròs, sucre, llaunes, i fins i tot al­guna caixa de bombons que aliviarà la fam que la guerra ha provocat a moltes ciutats i pobles de la castigada Bòsnia.

La recollida econòmica, tant important en aquest tipus de campanyes,

La campanya "CxB"

• 40 caixes d'aliments i de material escolar qL a la plataforma el 10 ,de gener

• 313.250 pessetes recollides d'aportacions

• 82.500 pessetes aportades per la Fundacié la compra de samarretes a la Plataforma" EL

• 18 persones van participar com a voluntari ~ 10 eren sòcies del Claror i 8, treballadors.

• Els voluntaris van fer, entre d'altres coses, rr explicatives per comerços del barri de la Sé

CLAROR I SOCIETAT 15

Joan Itxaso PaternaÍn Director-gerent Opinió

• • • • • • • • L...L.E.JJJi ........ ""-"

• • • també va ser important. En :

Esportiu Claror

Pau a Bòsnia: assignatura pendent

total el Claror va trametre a : Durant 9 mesos la platafor­la Plataforma "Europa per • ma cívica "EuropaX Bòsnia" un total de 400.000 : Bòsnia" ha portat ha terme pessetes, sense comptar.amb : una tasca important , per les. moltes aportacIO~s : canalitzar la solidaritat de partIcul~rs que molts SOCIS . milions de ciutadans, cap a vanferdIrecta~e~talcompte : les persones que s'han vist corrent de la propla platafor- • implicades en una guerra que, ma . D'aqu~ste,s 400.000 : a la majoria de nosaltres, pessetes, gaI~ebe una quarta : se' ns fa difícil entendre. part van ser Ingressades per . La plataforma la venda de les samarretes : "EuropaXBòsnia" ha "Cla~or. per Bòsnia" o les de : constituït, també, la resposta la propJa plataforma. • de la societat civil , mostrant

En nom de l'Esportiu : el seu rebuig a actuacions Claror, d"'Europa per • flagrants de genocidi ètnic i Bòsnia" i de tots els bosnians, : manca de respecte total als Moltes Gràcies!. : més elementals drets humans.

• Molts ajuntaments , 1-------------------------, • . associacions, / . . . en numeros · orgamtzacIOns no

• governamentals, •

dels casos , amb una inoperància total , en la majoria o com a promotors indirectes en d'altres.

Afortunadament la societat ci vil s'ha

18 van ser

individuals

governs de nacionalitats i regions ... , és a dir, el teixit social més proper al

mobilitzat i ja fora bo que els grans cen­tres de poder encamInes­sin els seus

Els grans centres de

poder han actuat amb passivitat

esforços en aquesta direcció

perquè, la Pau a Claror mitjançant uropaXBòsnia"

en la campanya

és de 1 00 visites grada Família.

ciutadà, han fet la seva aportació important a aquesta causa a

': la qual, la nostra ciutat, ha • jugat un paper capdavanter. • • N o podem dir el ': mateix dels grans centres de • poder (governs estatals, Unió • • Europea), que al llarg de tot : aquest conflicte han actuat • amb passi vitat, en el millor

I------------------------~ .

Bòsnia, encara és una assignatura pendent que s'haurà de construir amb la fermesa dels països occidentals, en la defensa dels drets humans i amb suport solidari per ajudar a la població a reconstruir el seu país.

L'Esportiu Claror ha participat, aportant el seu gra de sorra, als esforços de la plataforma CI vlca, "Catalunya X Bòsnia", que a finals d'aquest mes acabarà la seva tasca. La nostra aportació ha estat modesta (vam començar a treballar una mica tard) però, tot i així, ens reconforta que moltes persones , amb petites aportacions de diners o ma­terial, han contribuït a obrir el necessari camí de la Pau que Bòsnia necessita per a ressorgIr.

Seria injust finalitzar aquestes breus reflexions sense agrair sincerament els esforços desinteressats dels voluntaris que, durant 3 setmanes, han fet per a dur a terme aquesta tasca.

16 CLAROR I SOCIETAT

Corri a l'any 70, en plena di cta­dura franqui s ta, quan va fun ­dar-se la primera assoc iació de veïns de Barce lona, la de l bari de la Sagrada Famíli a. La jun­ta direct iva de l'Assoc iac ió, que recentme nt va celebrar e l seu v in t- i-c in q uè a ni ve rsa ri , recone ixen que, la d'aleshores, era "una de les típiqu es as sociacions de veïn s de l'època conegudes amb el mal nom de 'bombillaires ':festetes, eleccions de 'misses '; tot pensat i escrit en castellà".

Amb e l decl ivi de la dic­tadura l'Assoc iació es va po lit itza r. S impa tit za nts de pa rti ts demòcrates, a leshores c la ndest in s, va n uti l it za r l'Assoc iac ió com a plataforma per a difondre els seus ideals.

La Transició va po rtar també ai res nous a l'Associació. Amb e ls part it s legalit zat s, nom és "un s quants, sobreposant l'interès pel barri a l'idea política" van quedar­se a l'Associació, tal com diu el res um hi stòric que l'enti tat va

L'Associació de veïns de la Sagrada

Vint-i-sis anys! . ~

fer públic amb motiu de l 25è. an i versa ri .

Els temps, com de ia Bob Dy lan, han canviat molt des de l'a ny 70. P e rò to t i a ixí l'Assoc iac ió segue ix mantenint un ca ire reivindicatiu que no ha pe rd ut ma i. E l le ma de l'Assoc iac ió és be n c lar: "un barri que no és reivindicatiu, és un barri sense futur". Joan Sa rdà , pres ide nt de l'Assoc iac ió des de fa deu anys, pensa que "jïns ara hem dut a terme una tasca dura, hem aconseguit coses importants, però altres també importants no s 'han pogut aconseguir". Pe r a ixò, diu , "cal seguir lluitant" .

L 'Assoc iaci ó té actualment dotze vocali es que

ana litzen i projecten solucions pei- als problemes de barri. E l gran objectiu és , des de fa molt temps, dotar d'equipaments al barri. "La Sagrada Família és un barri mancat d 'equipaments. No hi ha cen­tre cívic, no hi ha ateneu ni bi-

blioteca ... pràcticament no hi ha equipam ents públics. Afortunallament tenim a la vora l'Esportiu Claror que dona un servei molt complet, amb qualitat de

barri. El Claror dóna servei al barri nord i el Tàbor esperem que doni servei al barri sud. "

So bre e l mod e l qu e hauria d e te nir e l no u

p o li es po rtiu , e l

debò. Però l'Esportiu Claror i el Col.legi Sa­grada Família (diu a mb res ignac ió), tot i que moralment

li La Sagrada Família és un

pre s ide nt de ['A ssoc ia c i ó sembl a te nir-ho clar. "Si fo s com l'Esportiu Claror estariem més que

barri mancat d 'equipaments ll

formen part del barri, estan administrati-vamimt a Gràcia . Precisament, parlant d'equipaments esportius, ara el barri tindrà un

satisfets. Però no sabem exacta­

ment com serà. Ara les obres estan aturades perquè la cons­tructora ha fet suspensió de pagaments. Ens han dit que hi

haurà una nou poliesportiu, el Tàbor, lligat a la construcció de la primera escola pú­blica de primària del barri. Esperem qu e aquest poliesportiu el

"A fortunada ment pi s cina ... jo confio que, sent un poliesportiu nou, faran tots els equipaments necessaris. Sabem que algune s

tenim a la vora l'Esportiu

Claror, que dona un servei molt complert"

gestioni una empresa amb cara i ulls que complementi l'oferta que fa l'Esportiu Claror, a l'altra banda del

empreses han fet sol.licituts de gestió, però no sabem noms. A nosaltres ens agradaria, no ser gestors, però síformar part de

CLAROR I SOCIETAT 17

Família és la més antiga de Barcelona

servint al barri la junta gestora per tenir informació i poder-la donar als socis i veii'lS. M'agradaria un poliesportiu obert à tot el barri, que facilités l'accés a les per­sones econòmicament més desfavorides, que

en una plataforma que, a més de reivindicar millores pe l barri , "ha d'acomplir una jimció de serveis. Tenim un cos de voluntariat per ajudar a la gent gran, als infants i al

jovent. Tenim una don é s bonijïcacions .. . "

La manca d'equipa-ments és la cau,sa per la qual, segons el preside nt de l'A ssoc iació , el

llEis veïns haurien de

biblioteca amb diccionaris , enciclopèdies i novel.les que po­den endur-se gratuïtament tots els socis. Oferim

col. laborar més en la millora

del barri ll

barri de la Sagrada Família és encara lluny d'altres barris millor equipats. "El barri és maco perquè té uns monuments, Sant Pau i la Sa­grada Famíliai entorns, que li donen molta categoria. Però quant a equipaments, no podem dir que la Sagrada Família sigui un barri. Aquí vivim més de 60.000 persones que, penso, es mereixen millors serveis",

Justament aquesta man­ca d'equipaments és el què ha convertit l'Associació de Veïns

serveis socials i culturals, tot i que això, no hauria de ser una tasca de l'Associació sinó de l'administració" .

Al local de l'Associació, situat al ,carrer València XXX, s' imparteixen cursets de català, de dibuix i pintura, d'anglès bàs ic , o d'alfabetització. S'organitzen excursions i visi­tes culturals i, fins i tot, hi ha un servei d'assessoria jurídica i psico lògica . Un munt d'activitats que fan que al local no s'aturi l'anar i venir dels socis. "El local de l'Associació

no és un lloc ocupacional per venir a jugar a cartes o a fer la xerrada. El local és petit, cada dia hi ha moltes activitats i necessitem al màxim l'espai de què disposem."

I és que l'Associació ha d'aprofitar al màxim els pocs re­cursos que té a l' abast. "Els mitjans que tenim són molt minsos. Només comptem amb les petitíssimes quotes dels socis". I ser soci de l'Associac ió és realment econòmic. El jovent en atur i les persones jubilades paguen 150 pessetes al mes. La resta poden acollir-se a un a quota familiar de 250 pessetes al mes. I això és el que dona dret a totes les activitats de l'Associac ió que, a més, edita un butlletí cinc cops l'any.

Tot i així , el senyor Sardà pensa que l'Associació no té encara el nombre cie socis que hauria de tenir. "Aquest no és un barri participatiu, La gent es queda massa a casa seva. Els veïns haurien de col.laborar més en la millora

del barri. Haurien d'entendre que millorant el barri millora la seva qualitat de vida. Hem d'actuar en conjunt". E l president de l'Associació pensa que això es deu, potser, a la fa l­ta d'informació del s veïn s. "Moltes vega(les la gent veu com arriben jitllcionaris de l'Ajuntament i adoben els (lesperfectes d'una voravia o reposen un arbre mort ... el que no saben és que nosaltres, que ens trepitgem el barri diàriament, truquem al districte sempre que veiem una falta. La nostra és una tasca ignorada. Però la fem a gust, sense ànim de lucre. Molt al contrari, de vegades perdem diners perquè el pressupost està completament desequilibrat entre els ingressos i les despeses".

Més informació: AV Sgda. Família València, 558, 1 r 2a 08026-Barcelona Tel. 246.53.19

18 CLAROR I SOCIETAT

.~----------------~

Inquietut a l'APA de l'Escola Tàbor pel futur de la nova instal.lació

: Rte. La Yaya Amelia • • •

Cerdeña 364 Tel. 456.45.73

L'Associac ió de Pares d'Alumnes (APA) de l'Escola Tàbor està preocupada. D i­versos imprevistos han posat en perill la inauguració de les noves instaI.l ac ions de l'escola, inic ialment prevista pel proper mes de setembre.

Les noves insta l.la­cions de l'Escola Tàbor, que estaran situades a la croïlla

de ls carrers Cartagena i Provença, s'han vist afectades per la suspens 10 de pagaments de l'empressa Movil ma, adj udicatària de les obres.

Aquest fet ha creat una gran inquietut entre els pares dels alu m nes de l'esco la Tàbor, que esperaven com l'aig ua de ma ig la seva

La revista "Sagrada Família Informació" compleix un any

Ara fa un any va aparèixer "Sagrada Família Inf or­mació", la primera i única rev ista d'i nformació general que hi ha al barri de la Sa­grada Família. .

Amb una distribució mensual i una tirasla de cinc

mil exemplars, la revista ha contrib uït a d ifo ndre les activitats, els problemes i les necessitats de l barri . Per la quali tat de la rev ista i la tas­ca desenvolupada fi ns ara, felicitem d'aquÍ als companys de S.F. Informació .

inauguració (actualment han de portar a ls ne ns a un a escola s ituada als lím its de Barcelona amb Sant Adrià de Besòs). TC, testimoni directe de la preocupació de ls pares, conf ia q ue e l departament d'Ensenyament articu li les so lucions addients perquè el proper curs pugui inic iar-se en les noves instal.lacions.

Sagrada Família Informació

,

Celebramos la II qui ncena de la cocina vasca

(del 6 al 20 de Febrero)

Menú degustación a 2975 pts.

Falcó Perfumeria

Gènere de punt Llenceria Novetats

CI Sardenya, 360 D [] Tel. 436.7 1.34 ~ D

Tot Claror PUBLICITAT

Tel. 207.06.40

Ara trobareu al Re$taurant-E$cola el$ dinar$ de diumenge que $empre han fet le$ àvie$ i le$ mare$, a un$ preu$ molt

auequible$ i $en$e haver de treballar

RESTAURANT-ESCOlA e/Còrsega 562 (cant. Lepant)

Tel: 450.00.57 (d '1 a 4) i 455.77.71

Us volem oferir una gran varie tat de pla ts, amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes 'que tornen per a

treballar amb no sa ltres

~.m~~:i~Jf·~~*

BUffeI Lliure Tots els Divendres de 9 a 11 de la nit

preu: 1.800 ptes

Pa i beguda ............ 1.300

Si voleu un $ervei ràpid i tranquil i tenir temp$ per a deuan$ar dupré$ de dinar veniu al Restaurant-E$cola

El menú del dia (pa, aigua, refresc o vi cafeteria inclòs).

.. ..... ....... 975

ARTS MARCIALS 19

Els orígens del Taekwondo L'origen de l Taekwondo es re munta a la Din as ti a Sil.la (regne fundat al sud-est de Corea, fa aproximadament 1.400 anys), la qua l rebé la influ è ncia de l Hw ara ngdo , organització militar, educativa i soc ial de joves nobles qu e seg uien el programa d' entrenament "Tae-kyon" , o combat se nse armes . D'al eshores e nçà , el TKD (abreviació de Taekwondo) ha hagut de superar una infinitat d'obstac les per formar-se i ser reconegut com a esport.

D'origen netament coreà, va ser prohibit a aquest país durant l'ocupació japone­sa pe l seu caràcter nacional , essent substituït pel Karate. L'any 45, acabada la II Guerra Mundia l , els coreans van esforçar-se en revifar el seu esport i van donar-li el nom de Taekwondo per designar la for­ma renovada de l'antic Taekyon.

L'any 1973 es va crear la Federació Mundial de Taekwondo (WTF) a Seül on, el mateix any, s'hi va establir el reg lament internacional i van fer-s'hi els primers campionats mundials .

El TKD a Espanya

Pel que fa a l 'estat espanyol, l'esport va ser introduït a Barcelona a l 'any 67 per especialistes coreans i, fins

El Taekwondo és avui dia una de les arts marcial més conegudes. Milions de persones el practiquen arreu del món. A Catalunya són més de 300 els clubs reconeguts per la Federació Catalana. El que potser no saben molts dels seus practicants és lajoventut del Taekwondo com a esport. Tot i que les seves arrels tenen 1400 anys, fins a l'any 1979 la seva pràctica a Espanya era gairebé clandestina, i fins al 86 no va tenir federació pròpia.

l'any 75 , va estar adscrit, com el karate , a la Federació de Judo. No és fins a l'any 86 (fa només 10 anys) que el Tae­kwondono té una federació pròpia a Espanya . L'any següent, el 87, Barcelona acu ll e l Campionat del Món . Un campionat en què per primera vegada s'hi inclou la categoria femenina, que fins aleshores només participava en cam­pionats internacionals amisto­sos. Actualment el TKD, art marcial practicada p~r petits i grans, és un esport molt arrelat a Catalunya.

La cronologia 1967. El Taekwondo s'intro­dueix a l'estat espanyol. 1973. Creació de la Federació M un dial de Taekwondo (WTF) a Seül, Corea del Sud. 1986. Creació de les fede­racions espanyola i catalana. 1987. Cata lunya acu ll el campionat del món de TKD. 1988. El taekwondo partici­pa per primer cop a un s 1100, a Seül, com a esport d'exhibició, després de ser reconegut pel COI.

La Definició "Taekwondo" és una

paraula coreana compos­ta per tres arrels: "tae" (peu) , "kwon" (puny) i "do" (camí, mètode, esperit).

L'Enciclopèdia Catalana definei x e l Taekwondo com un "Art d'atacar i de defensar-se, d'orígen coreà. Deriva del Kàrate (fet molt discutible segons els teòrics de l TKD) i obeeix als mateixos principis, però amb la diferència que els cops no són simulats, sinó reals. Fins el 1979 la seva pràctica era gairebé clan­destina a l'estat espanyol" .

Les tècniques bàsi­ques estan centrades en diferents formes d'atac i defensa, executades amb

. les extremitats superiors i inferiors.

LA JOIERIA-RELLOTGERIA DEL BARRI TALLERS PROPIS

Descornptesalssocis I Plaça Sagrada Familia, 14

Telèfon 457 .26.01 08025 - BARCELONA

20 FITNESS I MUSCULACiÓ

Els sistemes d'entrenament

L'obj ec tiu de tot procés d'entrena me nt és bàsicament la millora de les qualitats físiques.

Amb l'entrenament l'organi sme pateix una sèrie de modificacions anomenades sín­drome d'adaptació i qu e condueixen a un estat superior denominat sobrecompensació. Una vegada s'a rriba a aq uest es tat, si no seguim entrenant o l'esforç que fem és inferior, l'organ isme tendeix a recuperar e l seu eq uilibri .

E l s s istemes d'entrenament permeten aq uest objectiu , i de la seva adeq uada utilitzac ió dependrà, en part, els progressos que aco nseguirem.

L'aplicació d' un sistema o una tècnica concreta no ha de suposar cap cont;'aindicació s i es fa correctament.

Sistema de càrrega progressiva

És sens dubte e l primer siste­ma d'entrenament que qualsevol practicant ha fet ser­vir. És el que permet una major adaptabilitat a cada cas concret.

Pot e nfoca r-se des de la Força-Resistència a la Potència segons combinem els diferents elements tècnics.

La manipulació del s e leme nts tècnics (qu e explicarem en un a ltre article), e n s permet dos formes de progressions principals, que só n les qu e es reati tze n en f un ció del pes o de les repeticions, encara que tam bé pot manipular-se la pausa (recuperació) i la ve locitat d'execució de l'exercici.

Si utilitzem el pes com

Pep Olivé, llicenciat en INEF Eduard Teixidó, entr. nacional de musculació

Exemple pràctic a ele me nt de prog ress ió, e ns adonarem que cada cop és més difícil augmentar pes ja que la capac itat d'adaptac ió és un procés lent i d ifíc il.

Aixecament Banc (Press Banca)

S i u t ilit ze m les repeticions veurem qu e la progress ió és molt més ràp ida.

pefinicions Elements tècnics: Tots els elements que constitueixen els entrenaments que són mesurables i manipulables (volum, intensitat, recuperacions ... ).

Síndrome d'adaptació: Resposta de l'organi sme durant l'entrenament.

Sobrecompensació: És la resposta de l'organisme quan es recupera de l'efecte d'un entrenament i es situa en un ni ve ll superior de rendiment.

Podem a ugme ntar la progressió augmentant e l pes sess lO a seSS lO . L'augment vindri a adaptat pe r la no s tra capacitat d'adaptació. Quan arribem a un límit mantindrem el pes

progressivament les repeticions fins que ve iem que la nostra intensitat de treball ha bai xat massa. Quan això s uc ceelXl , mantindrem les repeticions com al principi , augmentant de nou el pes. a ug- me ntarem

sessió 1 sessió 2 sessió 3 sessió 4 sessió 5 Sèrie Repeticio Kg Sèrie Repetició Kg Sèrie

la 8 la 8 100 la

2a 8 2a 8 100 2a

Aventatges del sistema

• Permet un control exhaustiu dels parà­metres d'intensitat i volum.

• És el sistema bàsic d'utilització contínua.

• És senzill en la seva aplicació.

Repetició Kg Sèrie Repetició Kg Sèrie Repetició Kg

8

8

104 la 9 104 la 9

100 2a 8 104 2a 9

Inconvenients

• No és el sistema d'aprofitament mus­cular més modern

• Ha de combinar-se amb altres sistemes i tècniques per treure millor partit de l'entrenament

104

104

POLIESPORTIU 21

l'art de saber-se relaxar Ioga és "l'experiència profun­da d' un mate ix" . L es pràctiques del ioga intenten apropar-n os a aq uesta experiència mitjançant el desenvolupament de la salu t j de la consciència.

U na de les pràctiques del ioga més populars per al desenvolupament de la salu t són les anomenades "asanes" , postures que tenen com a objecti u est imul ar le s glànd ules endocrines (q ue conformen el dese n vo ­Jupament quantitati u j

qualitatiu de tot l'organisme), els plexos nerviosos i els "c hakras" , o centres energè tics. Els "chakras" absorbeixen l'energia univer­salo primària ("prana") , que mitj ançan t els meridia ns d'energia ("nadis") estimulen el sistema nerviós que activa les glàndules endocrines que segreguen les seves hormones a la sang.

La salu t abarca i es sostén en l'equ i libri dels

Energia {Prana}

"Chakra"

Meridià

Sist. nerviós

Sist. Endocrí

Hormones

Sang

quatre aspectes de la nos tra natura humana: fís ic, emocio­nal, mental i espiritual. Per obtenir sa lu t en e ls aspectes emocional, mental i espiritual no és sufic ient amb tenir cura de l'organi sme; necessitem desenvolupar la consc iènc ia.

L a co nsc iè nc ia és producte de l co nj unt d 'expe ri è nc ies vi sc udes i ass im il ades . Ex is te ix e n niv e ll s d' ass imi laci ó i compre ns ió de nosa ltres mate ixos i de les no stres vivènc ies en base als quatre aspectes mencionats. Per al desenvolupament d'aquesta consciència es disposen les pràctiques de meditació.

La meditació indaga enel "Jo",enel "Qui sóc jo?", dese nvol upa la capacitat "d'adonar-se" de l'experiència present ("L'aquí i ara") , més enllà d' a ll ò superficial , p0l1ant -nos a una consciència més profunda de "nosaltres mateixos" , l'objectiu del Ioga.

José Zaragoza

Roba, calçat i complements esportius esq u i -ma Ilots- pisc,i na

Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h

Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

e/Rosselló, 398 {entre Sardenya i Marina} 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

22 SOBRE RODES

A coblaments de maniguets: Tubs que es col.loquen als extrems del manillar i que ens faciliten el pedaleig, eixamplant la capacitat pulmonar a les pujades, relaxant els braços.

A noditzat: Tractament anti­desgastament amb què es recobreixen determinats components de la bicicle­ta com les llantes, els acoblaments .. .

B alancí: Peça del canvi posterior que consta de dues petites rodes la missió de les quals és mantenir correctament guiada la cadena per fa­cilitar el seu desplaçament sobre les co­

rones.

D esenrotllament:Combinació en­tre el plat i la corona seleccionada en un moment donat, i que ens permet recòrrer una distància determinada a

cada ped,alada.

Llandes: Cèrcols metàl.lics sobre els què es col.loquen els pneumàtics amb l'objectiu de suportar els clots.

P lats: Rodes dentades solidàries a la biela dreta que ' transformen la força del pedaleig en el moviment de la bici.

L'abc de la bicicleta (1) Per muntar una bicicleta no és necessari ser Miguellnduní.in. l per imflar una roda no cal fer carrera uni versi tària. En can vi no ' tots entenem les retransmissions del Tour quan el locutor parla de "rodes lenticulars", "desarrollos" o "canvis de plat". Per aiJS.ò, per no quedar-nos "despenjats del pelotón" ,dels entesos, el Te ens ofereix a aquest número un resum del vocabulari bàsic que tot ciclista ha de dominar.

Clínica veterinària Sagrada Família

~ I Servei Permanent i

~,=J

Còrsega 537 (Entre Marina i Sardenya) Tels. 435.88.67 - 43595.04

MEDICINA ESPORTIVA 23

E l Quiromassatge és una tècnica fis ioterapèutica ma­nual cons istent en ap licar un seguit de mov iments que pro­porcionen un intercanvi entre terapeuta i pac ient, amb la finalitat d ' eliminar tensions, disminuir estats de dolor i cansament físic .

El massatge actua bàsicament sobre els teixits tous, la pell i la musculatura, produint reac c io ns local s immed iates per estim ul ació mecànica del s capil.lars , g là ndul es i terminacion s nerv ioses. Les reaccions que produeix són l'augment de la temperatura local per la fricció sobre els teixits.

A nivell fisiològic , la millora de la circulació i l'augment de la temperatura incrementa el metabolisme dels teixits.

A nivell muscular, el massatge millora l 'e lasticitat dels músculs actuant sobre contractures i eliminant el do­lor, així com millorant la nutrició muscular.

Tot i els beneficis que en general proporciona el massatge terapèutic i esportiu, sempre és bo visi­tar el metge abans d'iniciar el tractament per tal d'evitar contra-indicacions.

El Quiromassatge

Quan ens hem de fer un massatge?

Quan patim ... • contractures i atròfies

musculars • adherències • esquinços i distensions • problemes de circulació . trastorns i distonies

neu ro-vegetatives • processos crònics

d'artrosi, escoliosi, dorsàlgies i lumbàlgies

Quan volem ... • estimular la salut

en general

• fer una preparació i tonificació en tractaments esportius

• sedar el sistema nerviós i tònic en general

Fer-se un massatge a l'Esportiu Claror El massatge terapèutic i esportiu és un dels molts serveis que l'Esportiu Claror ofereix als seus socis i usuaris. El tractament està coordinat per ~s especialistes en la matèria, l'Albert Giménez i l'Andreu Falguera. La durada mitja de les sessions és de 30 minuts, tot i que, tant els preus com la durada de les sessions pot variar si el pacient necessita algun tractament concret o un agent medicamentós. El massatge combinat es compon de dos tractaments; esquena i cames, esquena i abdomen, etc. Els horaris de tractament són dimarts i dijous de 10 a 14 h, dilluns i dimecres de 17 a 21 h. Els preus oscil.len entre les 1.500 i les 2.500 pessetes per als socis i les 1.800 i les 3.000 per als no socis. Si hi esteu interessats, informeu­vos a les oficines del Claror.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -.

L-I S_O e_I s_ I OPTICA sagrada família

UUeres graduades i lents de contacte: descompte 20 % Ulleres de sol i líquids lents de contacte: descompte 15 %

Podeu pagar amb 3 me$O$, $en$e recàrrec.

Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25.77

OQ També ulleres de squash

i piscina GRADUADES!

24 DIETÈTICA I NUTRICiÓ

Els suplements ~ .

son necessarIS "La més potent fórmula anabò lic a ma i desenvolupada", "El major avenç en nutri ció després dels esteroides", "La més avançada tecnologia per al desenvolupament muscu­lar", "El suplement més efecti u i segur" , "Per fi, el supl eme nt que tot s estavem esperant" , "El suplement definitiu" ...

Aquestes frases són tretes de revistes de culturisme, que dediquen un nombre important de pàgines a propaganda de

ser iosa ment , l, a mb l' adeq uada moti vació i interès, sense suplements ni es te roid es, podi en guanyar de 10 a 15 kg de massa muscul ar seguint un entrenament progress iu amb els exercicis bàsics, una alimentació ben estu­diada i el descans adequat.

No hi ha cap supl ement alimentari al mercat que pugui igualar l'acció dels esteroides per estimular la síntesi proteica a ni vell cel.lular.

Els esteroides s uplement s alimentaris . Qu a lsevo l perso na no experta, fent una ullada a qual sevo l d'aquestes re­vistes, podria

llEis anabolitzants

anabolitzants só n potents fàrmacs que ten e n serio sos i perilloso s efectes secundaris.

tenen perillossos

efectes secundaris 11

A més, són cars. Un suplement que costi 4 o 8.000 pessetes les cent càpsules , tabletes o pastilles, probablement no pot comparar-se amb els esteroides.

extreure la conclusió de que no és possible . progressar sense prendre alguna combinació de suplements.

Hem arribat fins l'extrem d'oblidar que el món del culturisme era molt diferent tan sols fa uns anys. Un món en què les persones que s'ho prenien

Alguns suplements alimentaris són sens dubte productes altament nutritius poden ser utilitzats pel cos

profitosament. Ara bé, una ingestió excessiva de

metge coneixedor de la dietètica esportiva , un

suplements no beneficia al cos nI l'ajuda més del què l'ajudaria una ingestió nor­mal i equili­brada.

IIAlguns suplements poden ser utlitzats

profitosament 11

tècnic en dietètica o un entrenador ben informat, juntament a u n

entrenament ben planificat

El consell mèdic individualitzat per part d'un

1 progreSSlll 1

un descans adequat, són la base del desenvolupament

DIETÈTICA I NUTRICiÓ 25

alimentaris, per rendir més?

per Albert Giménez, Llt. en Medicina

muscular. Els s uplements

alimentaris no són més que allò que el seu nom indica: suplements. No hi ha dubte de que hi ha suplements de qualitat, complets I

altament nutritius, però, tot i així, no és clar que aquests suplements puguin fer més que els aliments natural s.

Infinitat de productes han aparegut els últims anys. Contínuament No estic en contra

noves dels

11 No és clar que els suplements

puguin fer més que els

aliments naturals 11

suplements alimentaris, però crec que han de ser utiitzats únicament quan és necessan l,

potser, per incrementar

apareixen combinacions. Han proliferat tant que s'han arribat a con­vertir en prioritat per a molts, deixant en segon plànol el què en reali ta t és priori tari, l'entrenament.

el ritme de progressió. Mai han de ser considerats com una cosa

FO'N

capaç de fer que una ruti­na inefectiva SigUI profitosa.

la , repete ix o, e n l'entrenament, l'alimentació i e l descans. Cal veure si la combinac ió entre aquests tres compone nts està e n ordre.

Esperem e l dia e n què hi hagi un producte seriós, barat, segur i efectiu al cent per ce nt. Un producte que ens ajudi a aconseguir força i volum muscular.

Cal assegurar que, si entrenes dur i progressiva-

ment, con­Quan no es progressa adequadament no s'ha de buscar la

IIL1entrenament, Ilalimentació

centrant-te en els exerci­cis bàs ics, variant la in­tensitat ra­cionalment en cicles, t'al imentes i

causa en un ús insuficient d e s suplements

i el descans són la clau del progrés físic ll

descanses bé, alimentaris. La raó de la falta de progrés cal buscar-

augmentaràs la força i el volum muscular.

I PASTISIIRIA CI SARDENYA, 367 cI. PADILLA, 315

TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67

BARCELONA

26 NOTICIES DEL CLAROR

Esportiu? Fundació? Esportiu Claror, Poliesportiu Municipal Claror, Fundació Claror, Coo perativa Cla­ror ... I'acumulac ió de noms causa sovint confusions en­tre e ls socis i usuari s del Claror. Per això, per tal de clarificar tot un seguit de conceptes i explicar qué és l'Es portiu i la Fundació Claror, la revista TC inicia amb aquest número una sèrie d'articles. I per començar, potser el millor és fer una ullada a la història.

1982, l'any del naixement

La història de l'Esportiu Claror no pot explicar-se sense fer esment del paper jugat per l'Escola Sagrada Familia i, molt especialment, pels seus mestres i pares d'alumnes.

Van ser ells els qui, l'any 82, van crear la "Claror Societat Cooperativa" . Una cooperativa formada amb la intenció d'oferir servei a l'escola. Sensibilitzats per la manca d'instal.lacions esporti ves a l'escola , els mestres i els pares d'alumnes van engegar el projecte que, anys després, donaria lloc a un dels millors poliesportius municipals de Barcelona.

Fins l'any 82, els alumnes del Sagrada Famüia havien d'agafar l'autocar per anar a fer classes de natació.

El 19 de desembre d'aquell any va ser oficialment inaugurat

I Què és el Claror segons l'Ideari __

o Una Fundació sense ànim de lucre que fo­menta (des de l'any 82) l'esport i l'activitat física al nostre barri, per a tothom, sense cap discriminació, des dels més joves fins als més grans.

O EI Patronat de la Fundació recull la representació dels diferents estaments i és l'òrgan superior de decisió de l'entitat.

l'Esportiu Claror, inicialment format nomès per la piscina i el gimnàs. S'havia aconseguit, no nomès donar servei als alumnes de l'Escola Sagrada Família, si nó a tots els veïns del barri.

La Fundació Claror entra en escena

El següent gran pas en l'evolució de l'entitat va ser la creació de la "Fundació Claror". Va nèixer el 30 de novembre de 1989, quan la "Claror Societat Coopera­tiva" , en Assemblea General Extraordinària la va consti­tuir cedint-li , per mitjà de donació, el total de les instal.lacions de l'Esportiu Claror. Aquell dia va morir la Cooperativa, i va néixer la Fundació.

Diverses raons havien dut a la Cooperativa a donar aquell pas. Primer va ser la integració de l'Escola Sagra­da Família a la xarxa d'escoles públiques. I segon,

la definició d'uns principis fundacionals que garantissin en el futur la subsistència i desenvolupament del propi esportiu.

Un dels grans avantatges d'aquell pas va ser l'accés directe dels socis, que havien crescut conside­rablement en nombre, en la gestió de l'Esportiu.

La Fundació va crear uns nous òrgans de gestió, al capdavant dels quals hi hauria (i hi ha) el Patronat.

El paper del Patronat

El Patronat de la Fundació és qui marca les directrius de gestió de l'entitat. Es reuneix dos cops al trimestre per fer un seguiment ordinari de la marxa de la Fundació i l'Esportiu. Quan les circumstàncies ho aconsellen es reuneix tants cops com calgui.

En el Patronat, format per onze persones, hi són representats tant els

treballadors com els socis de l'Esportiu , així com e ls professo rs i el s pares d'alumnes de l'Escola Sagra­da Família, impulsora originària del propi esportiu. També forma part del Patronat, sense vot, el Direc­tor-Gerent de l'Esportiu , contractat per l'entitat, que vetlla per la bona marxa de l'entitat i per l'acompliment de les decisions acordades pel Patronat.

L'Esportiu Claror amb gestió municipal

La darrera gran passa feta per l'Esportiu Claror en els seus tretze anys d'existència va donar-se l'any 92.

L'Ajuntament de Bar­celona i la Fundació Claror van adquirir el solar adjunt a les instal.1acions existents i, amb la col.laboració de la Generalitat van finançar (tots tres a parts iguals) les noves instal.lacions poliesporti ves de propietat municipal (l'actual pavelló, pistes d 'esquaix,dues sales polivalents, etc.) . La gestió d'aquestes instal.lacions es va cedir a la Fundació Claror amb una concessió de 50 anys.

Així, doncs, el conjunt de les instal.lacions (antigues i noves) funcionen com un únic complex, d'acord amb els criteris de gestió establerts entre l'Ajuntament i la Fundació, supervisats per una

NOTICIES DEL CLAROR 27 I

Què som? com iss ió de seguiment de les dues parts.

L'Esportiu C laror és , per tant , un comp lex poliesportiu integrat a les in s tal.lacion s espo rtives municipals i gestionat per la Fundació C laror.

Una fundació amb uns estatuts i un ideari particular que diu, al seu primer article que "L'Esportiu Claror és una entitat social sense ànim de lu cre, articulada jurídicament com una fundació".

.-Q)

> '­Q) en

.-

Relació amb l'Escola

Ja hem dit abans que l'Escola Sagrada Família va tenir un protagonisme fo namental en la constitució de l'Esportiu C laror. Per això, tot i l'evolució particular experi­mentada pel propi Esportiu, la relació entre ambd ues entitats segueix essent molt estreta.

A part de la presència de l'escola en el Patronat de la Fundació, l'Esportiu Claror i l'Escola Sagrada Famíli a tenen subscrit un conveni d'ús

L I actual Patronat

Presidenta Joana Céspedes Vice-President Josep Tablada

Secretari Jordi Cabanes Sots-secretari Núria Borràs

Vocals Hector C. Si lveira

Josep Edo Dolors Rodríguez Montse Bastida

Consol Martí Vicenç Valcarce l

de les instal.lacions per tal qu e l'esco la pugui dur determi nades parts de l seu programa pedagògic a les instal.lacions de l C laror.

Paral.lelament, hi ha un conveni de gestió de les Escoles Esportives, subscrit amb 1',APA de l CP Sagrada Famíl ia. D'aquesta manera, les Esco les Esportives, obertes a la pa rticipació d'altres usua ri s (soc is de l'Esport iu , per exemple), recullen també l'esport ex­tra-escolar del CP Sagrada Família.

L'HIPOTECA

Caja de Madrid presenta L'HIPOTECA. L'únic préstec

hipotecari del mercat en què vostè posa les condicions.

Perquè, ara, vostè decideix el tipus d'interès que més s'ajusti

a les seves necessitats: fix, variable o una combinació de

tots dos. També vostè és qui escull el sistema d'amortització

del préstec mitjançant quotes constants o creixents. I a més

a més, té fins a 25 anys per a amortitzar-lo.

AI nostre servei hipotecari hi trobarà l'oferta més flexible i

completa del mercat. I tot amb l'experiència i solidesa del

líder del sector hipotecari: Caja de Madrid

C/\IA DE IV\ADRID

S-agrairà la visita amb un obsequi

Agència Sagrada Família Provença 427 -431

08025 - BARCELONA Tels. 436.84.61 - 436.84.29

28 NOTICIES DEL CLAROR

Tres nedadores del Claror triomfen a Mallorca als Campionats d'Espanya màsters

: Comença la III : Lliga de futbol sala al Claror

: El 24 i 25 de : febrer, Torneig : de Tennis Taula

Mercè Bel, Rosa Rodrigo i Roser Castillo van tornar a lluir-se, un co p més, a ls Ca mpi o nats d'Espa ny a d'hivern de natac ió per a veterans celebrats a Mallor­ca els dies 27 i 28 de gener.

Mercè Bel va guanyar la medalla d'or a tres proves: als 200 m estil s amb un temps de 3.49.9 L, als 100 m estil s ( 1.44. 1.4) i als 50 m lliures (39.73). A més, va quedar segona en la prova de 50 m

papallona. Rosa R o dri go va

aconseguir tres medalles de bronze a les proves de 50 m lliures i 50 i 100 esquena.

R oser Castillo va guanyar les medalles d'argent a les proves de 50 lliures i 50 i 100 braça, i la medalla de bronze a la prova 200 braça.

En total les nadadores de l Claror van aconseguir 11 medalles. Felicitats !

Un tota l de LO equips partic i-• pe n, des del passat 28 de : gener fins al IS de juny, ~ la : tercera lliga de futbol sala de l

• C laror. Tot i qu e j a hag i

: començat la competició, en­• cara hi ha places lliures per : a ls jugadors que, a títol indi­: vidual vulguin inscriure 's a • algun de ls equips : pa rti.cipants . El vigent : campió és l'equip "Mandari -

na Mecànica", guanyador de : la lliga 94/95.

: E l Torneig soc i_a l de Tennis : de Taula de l C laror ja es tà a · punt. Tindrà lloc a les pròpies : instal.l ac ions de l'esportiu els : propers 24 de febrer a la tar­· da i 25 al matÍ.

Els participants · hauran d'inscriure's al control : del Claror abans de l 19 de : febrer i pagar entre 1.000 i · 1.300 pessetes en funció de : s i són socis o no de l Claror.

Tots els participa nts · re bran una samarreta de : rega l. Animeu-vos!

· La XII Milla, el 28 d'abril : A finals de març,

: un nou torneig Cada cop és més a pro p l'esdevenimént esportiu més impo rt a nt qu e organitza l'Esportiu Claror: la Milla.

La cursa atlètica, que e ng ua ny ce le bra rà la XII edició, j a té la data fixada: el diumenge 28 d'abril.

Al proper número del Tot Claror us informarem detallada ment tot el que fa referència a la Milla. Aneu­vos entrenant!

: social d'esquaix

· Els propers 23 i 24 de març : tindrà Lloc al Claror el torneig · d'Esquaix de Primavera.

Aspecte de la sortida cI'una de les sèri es cie la Milla de l'any passat

· Hi podrà participa r

: tothom que vulgui, sempre • que s'inscrigui entre el 2 1 de : febrer i el 14 de març. Els : socis hauran de pagar 1.000 · pe sse tes en concepte : d'inscripció, i els no socis, • ] .300.

SEMPREA PROPTEU,

OFERIN-TE: regal informal, plata i artesania, coixins, rams de flor seca, bosses i caixes.

CÓRSEGA, 567 (entre Marina i Lepant) Dissabte tarda tancat - Tel. 455.98.56

AGENDA ESPORTIVA

Bones i interessants són les opcions esportives que se 'ns presenten el febrer i el març. Especialment atractiva serà l 'edició de "Fira Sp ort " d'enguany, que tindrà lloc a la Fira de Barcelo­na els dies 17 i 19 de febrer. No oblideu, però, els torneigs socials del Claror. Aquests mesos n 'hi haurà de tennis de taula i d 'esquaix, i molt més ...

10 Trial

XIX Tria l Indoor

Solo Moto

Palau Sant Jordi

17 i 18 Natació Torneig de

natació "Vila d'Horta"

Feliu i Codina, 27

24 i 2S Tennis de Taula

Tornei g Socia l a l'Esporti u

C laror

Esportiu Claror

1 Motor III Incloo!'

motos aquàtiques

Palau Sant Jordi

9 Atletisme VIII Cursa

Popul ar

Ci utat Vella

Parc Ciutadella

17 Ciclisme

Sortida

d'Amics de la

Bici del C laror

Esportiu Claror

11 Atletisme

V Mitja Marató CN . atalunya

R. Maeztu, s/n

17 i 18 Esgrima XIX Torneig

Ciutat de Barcelona

Espanya Industrial

2S Taekwondo X Campionats cie Catalun ya

juvenils

Palau d'Esports

1 al31 Ciclisme

Open Catalunya Cicl isme en pista

Velòdrom d'Horta

10 Ciclisme

Matinal ciclista de Montj uïc

Parc de Montjuïc

17 Atletisme

VIMini

Marató

Estadi Olímpic

Febrer 16 al 18 17 al 19 Natació FiraSport Campionats Sa ló d'Espanya Internac ional

júniors de l'esport

P.M.Folch i Torres Fira de Barcelona

18 24 i 2S Ciclisme Esquí

Sortida Sortida

d'Amics de la

Bici de l C laro r a la ne u

Esportiu Claror Esportiu Claror

28 a 1 29 Congrés Balls de Saló I Congrés C loenda de l

Mundial d'esport C urs a l C la ror

i mecli ambient

Rosselló,12 Esportiu Claror

2 6 Motor Balls de Saló Ral. li de Inici segon

cotxes d'època curs a l C laror BCN-Sitges

Pça. Sant Jaume Esportiu Claror

13 16 Futbol Ciclisme

Final 15a Festa Catalunya Cup: de la Bicicleta Barça-Espanyol

Estadi Olímpic Passeig Picasso

23 i 24 25 al 29 Esquaix Ciclisme

Torneig Social XXXIII

a l'Esporti u Setmana

Claror Catalana

Esportiu Claror Parc de Montjuïc

TELÈFONS URGÈNCIES

Urgències Mèdiques ................. 061 Ambulàncies Creu Roja .... 300.20.20 Farmàcies de guàrdia ....... .......... OLO Bombers Generalitat. ... ... .. 692.80.80 Bombers BCN ciutat... .............. 080 Bombers BCN comarques ......... 085 Mossos d'Esquadra .......... 300.22.96 Po1íci.a ..... ...... ......................... ...... 091 Guàrdia Urbana BCN ................ 092

SERVEIS

Inf. Metropolitana .. .. ... ... ... ... ... .. Ol0 Informació Telefònica ... .. ..... .... .. 003 Protecció Civil... .............. 319.25.00 Accidents en carretera ...... 352.61.61 RENFE. ............................ .490.02.02 Ferrocarrils Generalitat... . .205.15.15 Informació Carreteres .. .. .. 204.22.47 Aeroport El Prat. .... ...... .... 301.39.93 Serveis Socials ............ 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau ............ ..... .... 291.90.00 H. Del Mar ...................... 221.1O.1O H. Clínic ...... .. .. ....... .... .... .454.70.00 H. L'Esperança .. .... ........ .. 285.02.00 H. Vall d'Hébrón ........ .. .. .418.34.00 H. Sant Joan de Déu ........ 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN ... ......... .402. 70.00 Generalitat. ................... ..... 315.13.13 Diputació BCN ................ .402.22.22 Correus .............................. 318.38.31

ESPORTS

Esportiu Claror ................ 207.06.40 Servei d'Inf. Esportiva ..... .432.19.92 Fed. Cat. Bàsquet... ......... .254.90.62 Fed. Cat. Judo .................. 318.26.16 Fed. Cat. Gimnàstica ....... .426.94.78 Fed. Cat. Natació .. ......... .. 301.82.70 Fed. Cat. Futbol... ............. 302.56.42 Fed. Cat. Esports per a Disminuïts Físics .... ... .. .. .211.43.73 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) ...... 219.32.16 Agenda d'Activitats ...... ..481.00.21

FETS I GENT

Mercè Bel guanya la Travessia al Port de Nadal El passat va ser un Nadal especial per a la Mercè Bel. 35 anys després, havia tornat a guanyar la Travessia del Port. La tradicional prova aquàtica en la que, cada 25 de desembre,decenes de valents mesuren la temperatura de les aigües del Port de Barcelona. U na prova que té més d'aposta heròica que de competició aquàtica.

I la Mercè va guanyar. És clar que la victòria del 95 va tenir poc a veure amb la del 62. Primer perquè aleshores tenia 18 anys, i ara en té Sl. Segon, perquè aleshores competia en categoria professional i ara en categoria màsters o veterans. I tercer perquè la del 62 va ser la "Travessia nevada" (aquell dia la Mercè va acabar ferida ja que, en nedar, anava trencant la capa de gel que hi havia a l'aigua) , i el passat 25 de desembre fins i tot va lluir el sol.

Va començar a nedar amb 11 anys al C.E.Mediterrani i als 17 es va pro­clamar sots-campiona de Catalunya de natació en 400 metres lliures i 100 papallona. Era la primera nedadora del seu club, però la vida va posar-li uns quants entrebancs: amb vint anys va deixar la natació. "Estava cremada, cansada. Tot eren entrenaments i jo, amb vint anyets tenia ganes d'estar amb les amigues, sortir, viatjar ... tot això, fins aleshores va ser molt maco i no ho canviaria per res. l/

I va prendre's un llarg descans: 20 anys, vint, sense voler saber res de l'aigua. "vaig casar-me, vaig tenir cinc fills i ja se sap ... has d'estar per la família ".

I ves per on, amb 38 anys d'edat, quan gairebé tothom pensa que l'esport és per gent més jove, la Mercè va deci­dir tornar a dedicar-se a la natació. "Tenia criats els fills i vaig veure que no volia quedar-me a casa amb la bata, la tele, la planxa. " I presa

la decisió, no nomès diu que tornarà a nedar, sinó que es vol treure el títol de monitora. Ja posats ... "volia treballar, i el de monitora era l'únic camí possible. Al curset de monitora era 'la mare', però no m'importava. Tenia el mateix esperit que la resta " .

I precissament aquest esperit és el quin va dur-la al Claror, el polies porti u del que era sòci a­fundadora. "Per aprovar el curset de monitor t'exigien quinze pràctiques. A mí, que em coneixien a la Federació, van donar-me el títol sense fer les pràctiques. Però jo no m 'hi vaig con­formar. Voliafer les pràctiques de totes maneres i vaig venir al Claror. La Roser (Roser Castillo, coordinadora de natació del Claror), en veure la meva forma de ser i treballar, em va proposar de quedar-m 'hi."

Ja fa nou anys que la Mercè Bel és monitora del Claror. Entre classe i classe neda 2.000 metres diaris. Amb 51 anys d'edat. Recentment s'ha proclamat campiona d'Espanya màster (veure pàgina 28). És potser la campiona d'Espanya menys coneguda. "Perquè tot està abocat a la gent jove. Les teles no fan cas als campionats de veterans".

A >lTROMEDIC CENTRES D'ORTOPEDIA I PODOLOGIA

I ..., . O ;I, 9. ,,~ ~

~~ . 1I1)c..

ARTICLES:

Sardenya, 311, Local 4 , Telèfon: 459 43 09

I 'SPORTIVA

- Plantilles ortopèdiques i esportives. - Genolleres, colzeres, turmelleres, faixes ... - Crosses, cadires de rodes ...

SERVEIS: - Afeccions i anomalies dels peus. - Problemes de les ungles. - Estudi biomecànic de le marxa. - Cirurgia podològica.

A$1TROMEDIC ofereix ',a tots els socis de l'Esportiu Claror, degudament acreditats, les següents avantanges:

- Un 20% dte. em tots els nostres articles de la gamma terapèutica i esportiva. - Una pf1ime:ra anàl:isi gratuïta dels seus peus (prèvia concerta.ció telefònica). - Un 20% dte. en ~ots els nostres serveis de podologia.

OBRAS E' INSTALACIONES M H S.A.

CI Mae de Déu del. Coll, 41 Baixos 08023 - BARCaONA Tel. 415.82.15 FAX 415.79.82 ,

Projectes,.interiorisme, rehabilitació, i obra nova

. MH

' ..

'li ., ....... J, .. .. ; • d:. i, .'

~ . . ,~.

·l. 't, I

¡.. . ,~ ..

InstaLlacions espórtives l," • ,,:,"'.

. . Agències bancàries , ' " '; ::. "'::" , \ " Tendès i locals comercials , '" 'l' , "", ,l'~'::;'"~~';''.-':;'~':~ .

Xalets i viv.endes ' , " ",:'>:",;.' ' , ,

'''<'l:~; .... . . . ~.. "',

',1' _ . '

- .. , ... " • , • I.. ...

¡ . ,

.... -~~ I\