-

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

~lêems espe€iats

1 9 Visita, consulta i revisions als abaDats i familiars 1 Q Visita Ortodòncia (aparells correctors)

·Urgències

Fluoritzacions Radiografies intrabucals

FUNDACiÓ CLAROR Higiene bucal (neteja) + Revisió

Extraccions simples

i un 20% de descompte a la resta de tractaments

*Gratu"'ta en cas d' efectuar· se el tractament

no tanquem per vacances ~

en qualsevol dels nostres centres.

, t

Barcelona sardenya, 319, Baixos

Tel. 93 457 04 53

ILuro, 90, ba ix os

M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"

Sant Joan 23-31, 1r, 1"

Av .S.Este ve, 86, 3r, 4" Av .Martí PujoL 254, bai xos

M.J.Verdaguer 15, bai xos Sor AngeLa Cruz 35, bai xos

Ronda de Atocha 7, bai xos Gran V.M.Turia 37, bai xos

\ ~ Sagasta 76, bai xos \

ioa@ioa.es

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00

TeL. 93.757.71.81 Mat a ro'

TeL. 93.474.19.32 CorneLLà

Te L . 93.727.53.96 SabadeLL

Te L . 93.879.32.28 GranoLLers

Te L . 93.389.43.31 BadaLona Te L • 93.877.45.97 Manresa Te L . 91.571.00.02 Madrid Te L . 91 .467.06.00 Madrid Te L . 96.351.73.50 VaLència Te L . 97.637.61.69 Zaragoza

http://www.ioa.es

"

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 27 , III època

Desembre 2000 - gener 2001

A R

Les altres portades

OPINiÓ 2. Articles d'Eduard Garrell, José María Arroyo i Pedro Andreu

ENTREVISTA 6. Maria Vasco, medallista olímpica als Jocs de Sidney en 20 km marxa

SALUT 10. Hipertensió: controlar la pressió arterial

DIETÈTICA 12. Reuma gotós: l'augment de l'àcid úric

MENSSANA 14. L'automotivació

ENFORMA · 16. Màsters veterans: la gent gran també pot competir! '

REPORTATGE 19. Residències de gent gran

SOCIETAT 22. Cas Myrurgia, estat de la situació 23. Projectes al barri de Sagrada Família

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...

27. CONCURS i PASSATEMPS

28. GUIA DE SERVEIS i CO~PRES

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 31. Gran resposta al projecte cultural 32. La Plataforma 0'7, amb el comerç just 33. La Coral Claror prepara el debut 34. La Fundació supera els 28.000 usuaris 35. Activitats de Nadal a les instal-lacions 38. Marítim: els serveis de salut que hi haurà 39. Nou Can Caralleu convenç

FETS I GENT 40. Entrevista a Pere Escobar, periodista

COM CONTROLAR LA HIPERTENSiÓ?

La hipertensió és la malaltia més freqüent en els països desenvo­lupats i en la majoria dels casos les causes que 'l'originen són des­conegudes. Tot i així, detectar­Ia és tant fàcil com fer un segui­ment acurat de la pressió arteri ­al i el tractament és agraït tenint en compte les conseqüències a nivell de malalties cardiovasculars que pot produir si no la con­trolem.

RESIDÈNCIES DE GENT GRAN: ON?

La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargament de l'espe­rança de vida fa que cada cop hi hagi més gent gran . Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les perso­nes majors de 65 que estan en plena forma. Però, què passa amb els que no estan en plena forma i necessiten residències? N'hi ha su fi cients? Tenen preus assequibles? En falten de pú­bliques?

PERE ESCOBAR, ESPORTISTA

El popular periodista que durant anys va encarregar-se de les re­transmissions futbolístiques a 1V3

, ha canviat d'aires . La seva in­confusible veu s'escolta ara a Ona Sport, des d'aquesta tem­porada . Casualment, o no, l'Escobar va fer coincidir.la nova etapa professional amb una nova etapa en la pràctica esportiva: va fer-se soci de l'Esportiu Cla­ror, on cada setmana practica els esports que més li agraden.

I

_ ()p=int=·~ó ______________________________________ _

Q TOTCLAROR Tercera època

Número 27 Desembre 2000- Gener 2001

Tiratge: 13_000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal : B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona

Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96 www.clarar.org

E-mail : totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,

. Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT:

Ester Benach

REDACCIÓ:

Albert Giménez (salut) Ma. Dolors Villanueva (dietètica)

Carme Giménez (ment sana)

COt'LABORAOORS:

Miquel Garcia, Pedro Andreu , Eduard Garrell, Ramon

Casa noves, José M. Arroyo

CORRECCiÓ LINGOlsTICA:

Ariadna Viñas

SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch

PUBLICITAT:

Josep Llurs Vide

DISSENV PORTADA, MAQUETACiÓ,

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

PcGrafic - IMGESA

DISTRIBUCiÓ:

Mencor

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàri­ament comparteix les opinions expres­sades als articles signats, que s6n res­ponsabllitàt de l'autor.

FUNDACiÓ èLAROR Sardelilya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 91

E-mail: sistemes@claror.org Web: www.claror.org

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martr, Basili Pérez, Dolors

Rodríguez, Héctor C. Silveïra, Gemma Vilaró, Jordi Alonso i

Julieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan !txaso Paternain

OIRECTORS O' INSTAL'LACIÓ:

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Eduard Fira~co POLIESPORTIU MARITIM:

Pedra Andreu Nou CAN CARALLEU:

Nést0r Vilella

2 TOT CLAROR

Correctament no polític

Arran d'una intervenció

pública del senyor Jordi Pujol

sobre la immigració, que al

principi ja va qualificar de

"políticaJ.Tlent incorrecta", no

vaig poder evitar reflexionar

sobre la correcció dels polí­

tics i les relacions que s'esta­

bleixen entre ells i nosaltres,

diguem-ne "el poble"_

Més enllà dels conceptes

sobre immigració, que per si

mateixos ja serien objecte de

diverses va loracion s (en

aquest article no hi entraré),

em va sorprendre l'anunci ini­

cial d'un polític, en aquest cas

del President de la Generali­

tat, en què adveltia que anava

a dir una cosa que se sOltia

del guió. Aquest fet va ratifi­

car la meva idea sobre gran

palt del discurs de la nostra

classe política; la previsibilitat

d'algunes de les intelvencions

és semblant a la dels jugadors

de qualsevol equip de futbol

Pedro Andreu Psic¡}leg de l'esporl

entrevistats abans d' un parti~:

"Ara hem d'estar centrats en

aquest paltit i donar tot el que

tenim al camp" . D'acord. I?

El polític en aquest con­

text situa la seva actuació en

allò" políticament correcte",

i ha de preocupar-se a fi que

el que exposi soni de forma

estrident, i, sobretot, no pu­

gui treure-li vots. L'estridèn­

cia i la provocació, incloses

en allò correcte, queden re­

servades únicament per als

enfrontaments amb altres

polítics, en què, més que as­

sistir a un intercanvi d'idees,

ens situen davant d 'un llan­

çament llancívol d'aquestes

idees. En moments així no­

més queda per concretar el

grau de subtilesa, agressivitat

i qualitat mediàtica delllan­

çament. Per tant, de vegades

és la forma i no el contingut

el que determina populari­

tats i vots.

\ PIfu NIl-\! pO,

Crec que això ens situa

davant d'una democràcia po­

bra i poc participativa, en la

qual, sense pretendre eludir

les responsabilitats que tenim

com a governats que es dei­

xen fer, també hi ha la respon­

sabilitat d'uns polítics que -

amb honroses excepcions­

sols semblen demostrar inte­

rès per la opinió de la gent

durant els períodes electorals_

La meva democràcia esta­

ria més propera a considerar

el polític com una persona més

entre nosaltres, que tingui en­

tre les seves obligacions la de

comprometre's amb les apre­

ciacions públiques que fa (si­

guin o no populars) i que sigui

capaç de recollir apOltacions,

tant des d'altres tendències com

del carrer. Un polític, en resum,

que des de la defensa de les

seves idees actuï sempre de

forma correcta, encara que no

sempre resulti prou "polític".

l.A P'RIM ~ r01"ÈNClA Te.GNOI..ÒGICA pe.

MÓN Mt.,t.lpW.,

lACIêA~ COMPT~T ELS vOTS AMe ELS

prrs !

'\ ,/

Q el x

~ iS

__________________ ÜPinió

Jocs paralímPics: les xifres canten

L'excel'lent actuació de

l'equip espanyol a Sydney no

és fruit de la casualitat.

Com a president del Co­

mitè Paralímpic Espanyol,

possiblement pugui semblar

poc objectiva la meva anàlisi

del paper dels esportistes dis­

capacitats als Jocs Paralím­

pics que es van clausurar a

fin als del mes passat, però

l' èxit aconseguit per aquests

atle tes espanyols a Sydney no

és pas una excepció. Els nos­

tres esportistes es troben a

dalt de tot de l'elit internacio­

nal des de fa lustres. La for­

midable collita de 107 meda­

lles no és fruit de la casuali­

tat, sinó que és el resultat de

l'esforç i sacrifici de moltes

hores d'entrenament que , en

el cas de les persones disca­

pacitades, suposa un esforç

afegi t a l pur entrenament

d'un professional.

Quan parlem de persones

discapacitades, la llegenda de

més amunt, més lluny i més

de pressa esdevé infinitament

més admirable. Aquests atle­

tes assumeixen no només el

repte olímpic, sinó també el

personal de la seva realitat

com a esportistes discapaci­

tats que han de superar la

pròpia limitació per trencar

aquesta hipotètica limitació,

la qual sembla gairebé im­

possible de creure si consi­

derem les marques i el rè­

cords. A tot això hem de su­

mar el component rehabili­

tador que pot comportar la

pràctica de l'esport per man-

José María Arroyo Presidenl del Comile Paralímpic Espanyol

tenir una agilitat que, quan es

tracta d'aquests esportistes

tan esforçats, resulta més que

interessant per a la seva au­

tonomia personal. També, es

confirma àmpliament la vo­

luntat de treball dels atletes i

l'interès de les institucions

per contribuir a l'excel ' lent

paper dels representants pa­

ralímpics .

El tercer lloc en el meda­

ller dels jocs ce lebra ts a

Austràlia, al darrere del país

amfitrió i de la Gran Bretanya

i al davant de potències his­

tòriques de l'esport com els

Estats Units, el Canadà o Ale­

manya, corrobora la trajectò­

ria dels nostres esportistes

que, amb el suport de dife-

rents institucions (Fundació

Telefónica , BBVA, Conse ll

Supe rior d'Esports i Fu nda­

ció ONCE, canalitzades pel

Comitè Paralímpic Espanyo!),

aconsegueixen uns resultats

magnt1ics per a la delegació

nacional, que igualen els de

Barcelona 92 i superen en un

metall els d'Atlanta 96. Pel que

fa a la classificació per paï­

sos, és l'èxit més gran acon­

seguit per la selecció espa­

nyola, ja que supera en di­

versos llocs la nostra millor

classificació de tota la histò­

ria dels Jocs Paralímpics, que

era un cinquè lloc.

El passat i present del nos­

tre esport ha estat i és formi­

dable, i les xifres canten, però,

com es presenta el futur? Hon­

radam nt crec que molt espe­

rançador. Com ja he comen­

tat abans, aquests resultats són

fruit del treball i de la p lanifi­

cació, i per això estic conven­

çut que els espoltistes disca­

pacitats continuaran donant­

nos moltes satisfaccions per­

què compten amb una expe­

riència, una excel·lent plani­

ficació i un immillorable afany

de superació, que fa que con­

quistin e n cada cita paralím­

pica èxit rere èxit. D'aquí a

quatre anys , al bressol dels

Jocs Olímpics, la ciutat d'Ate­

nes tornarà a contemplar els

triomfs d'uns esportistes capa­

ços d'emu lar e ls mate ixos

déus cie l'Olimp.

El fet casteller: la vitalitat d'un poble Eduard GarreU

Memhre dr)mnium Cullural i portaveu d'Els Sagals dVsona

Els grans mitjans de comunicació, captius dels interessos polítics i eternament ocupats

per patums i tertulians camaleònics, eclipsen sovint la vitalitat del país real. Una insospitada

-per no declarada- riquesa s'argumenta a través d'un enorme entrellat d'entitats i d'associ­

_ acions, moltes de les quals de caire progressista, que donen sentit i contingut al concepte

de ,societat civil, dins del marc concret dels Països Catalans. Es traota d'entitats que durant

llargs episodis de la història han suplert amb eficàcia les nostresinstitucions manllevades.

D'ençà de la recuperació de la vida política i democràtica, moltes entitats ja existents i

d'altres de nascudes per respondre a nous afanys es proposen la reconstrucció del país,

reforçant el sentiment de pertinença a la nostra realitat social i cultural. Amb la seva

contribució, l'ànima del poble es desperta i s'expressa fàcilment a través d'antigues

tradicionspopulars recuperades i, per tal virtut, participatives. Una d'aquestes tradicions

reneix i s'expandeix imparable per tot el tefritmi: el fet casteller.

L'any 1997, Òmnium Cultural d'Osona, entitat' compromesa amb la defensa de la

llengua i la cultura, percep la necessitat de dotar la comarca d'un espài que contingui

(continua a la pàgina següent)

TOT CLAROR 3

_ ()p=i01=·~Ó ________________________________________ _

I!1ENQUESTA

Els Jocs de Sidney han estat millors que els de Barcelona?

JORDI BARTOLOMÉ JOSEFINA DRIEGUEZ ORIOL FERRANDO ESTHER NOYA 13 anys 45 anys 32 anys 34 anys

No. Recordo els de Barcelona i he seguit una mica els de Sid­ney i em van agradar més els nostres, supo­so que perquè sóc de Barcelona.

La veritat és que no els he seguit massa i no tinc prou elements d'avalu­ació. Només vaig veure una mica l'acte d'inau­guració i de cloenda i la veritat és que em van recordar força els de Barcelona.

No. Per comença r els de Sidney no els he vist com e ls de Barcelona i l'orga­nització no ha estat bona . Van ser una mica com els d'At­lanta.

Crec que han estat iguals, ni millors ni pit­jors. la idea original va ser de Barcelona i e l que han fet a Sidney és copiar i millorar.

El fet casteller: la vitalitat d'un poble

(continua 'de la pàg. anterior)

elements plurals, participatius

i prou clars que facilitin l'ad­

hesió i la vinculació al país, a

la societat i a la civilitat. Haurà

de ser un espai 9ue generi

prou elements de convivèn­

cia i de tolerància per adap­

tar-se als canvis, i prou senti­

ment de peltinença per fer-ho

sense dimissions, sense per­

dre ni la personalitat ni la dig­

nitat: per a aquest propòsit,

una colla castellera és un lloc compaltida i col, lectiva; la ca-

privilegiat. Els castells són el nalla mana, i fins i tot el presi-

símbol de la victòria de la unió dent s'hi deixa trepitjar.

i de l'esforç de moltes vollm- No obstant, el fet casteller

tats, una metàfora sovint uti- no està lliure de perills, ja que

litzada per exemplificar el tré- es creen colles, però també en

ball en equip o la construcció desapareixen i algunes sofrei-

d'un projecte col, lectiu: fer xen escissions: rivalitat i prota-

pinya, valor, força, equilibri i gonisme excessius, mediatitza-

seny. També una utopia s'hi ció, esponsoritzacions, acom-

fa realitat: la recompensa mai panyants ... Ara per ara, amb tot,

és individual, sinó sempre el perill real del fet casteller fóra

4 TOT CLAROR

que sOltís de la festa, de la fes­

ta popular i palticipativa.

Els Sagals vàrem néixer pel

contagi de la determinació i

de la il'lusió, i creixem per la

mateixa raó, per complicitats

totals i/o parcials i perquè

avui, a Osona, i també en el

món casteller, ser Sagal vol dir

ser reconegut, i ser reconegut

comporta responsabilitat i

compromís amb la pròpia en­

titat i també amb la societat.

Ni que només aquest compro­

mís sigui personal ja és sum­

mament enriquidor.

Però, què dic? Els castells

s'entenen en tota la seva mag­

nitud quan es viuen en la prò­

pia pell. Els Sagals us hi enco­

ratgem. Només una vütut us

serà sempre imprescindible

per fecundar i mantenir

aquest projecte: la generositat

com a més pura expressió de

la llibertat.

MANEL MuÑoz 44 anys

La veritat és que no els he seguit. Els de Barcelona sí e ls vaig veure però e ls de Sidney no els he se­guit més que per a ls diaris que m'assaben­tava de les medalles.

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail: toldaror@daror~

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot pu­blicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un arti­cle d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cu ltural que us interessi i apareixe rà publicat en aquesta pàgina.

Els textos no han d'exce­dir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci i un telèfon de contac­te. Tot Claror es reserva el dret de publicar les co l·­laboracions, així com de re­sumir- les o ext ractar-les quan es consideri oportú.

AQUEST NADAL, ELS REIS MAGS ARRIBEN A b- "~I •••

VINE I GUANYA UNA D'AQUESTES MOTOS!!!

* SUZUKI KATANA Ride the winds of change

I . e la fundació Claror!t! Atenció SOClS d audiu de: Presentant el ~ar~e:te~ial esportiu 100/0 descomp e . complements . 150/0 descompte bany I I

"Asepeyo. Un bon número de Serveis.

¡:zr CONTINGÈNCIES LABORALS.

• Assistència Sanitària. • Rehabilitació i Readaptació . • Prestacrons Econòmiques. • Assistència Social. • Medicina Preventiva. • Seguretat i Higiene.

~ I.T. EN CONTINGÈNCIES COMUNES.

• Servei Integral. o Seguiment dels processos Mèdics. o Prestacions Econòmiques. o Informació i Assessorament.

Q SERVEI DE PREVENCIÓ.

o Seguretat en el Treball. o Higiene Industrial. • Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. • Medicina del Treball.

PER LA COMPRA SUPERIOR A 5.000 PTES, ET DONAREM

UN VALE PER A PARTICIPAR N EL SORTEIG D'UNA MOTO

SUZUKI KATANA!!!

(Tres últimes xifres del sorteig

de l'ONCE del dia 5-1-2001)

LA TEVA BOTIGA D'ESPORTS!

Cartagena, 227 . 08013 BCN . Tel. 9323295 68 AI costat del Poliesportiu Sagrada Família

CENTRES ASSISTENCIALS:

BARCELONA-HORTA Manigua, 13-15

Tel. 93 243 59 10

Fax 93 408 37 61

BARCELONA-BRUC Gran Via de les

Corts Catalanes, 645

Tel. 93 342 93 40

Fax 93 302 26 86

BARCELONA-SANTS Avg da. de Roma, 12

Tel. 93 226 1585

Fax 93 226 94 57

BARCELONA-ANGLÍ Anglí, 38-40

Tel. 93 204 1800

Fax 93 204 64 50

_ Entrevista

MEDALLA DE BRONZE ALS Jocs OLíMPICS

DE SIDNEY EN 20 KM MARXA

MARIA VASCO: EL COLOR OR DEL BRONZE

F'

Entrevista: Ester Benach

En contra de totes les previsions, aquesta catalana de Viladecans va aconseguir una medalla de bronze a Sidney. Un bronze que, tant per a ella com per a l'atletisme espanyol, té gust i color d'or, ja que Maria Vasco s'ha convertit en la primera atleta femenina que ha guanyat medalla en uns Jocs Olímpics.

Arriba a l'estadi Joan Serrahima acompanyada del seu marit, una amiga i una gossa jove que duu per nom Sidney. Ve d'una sessió de fo­tos a l'Estadi Olímpic que l'ha dei­xat glaçada. I és que aquesta atleta de Viladecans, amb 25 anys acabats de fer, ha entrat en l'elit mundial de l'atletisme després de deu anys de­dicada a la marxa.

Des que vas tornar dels Jocs, no has parat de fer entrevistes, sessions de fotos ...

Sí. No he parat i tinc els dies molt

atapeïts, però ara ja s'acaba. D'aquí a uns

dies començo a entrenar-me i només

faré el que pugui segons l'entrenament.

Medalla de bronze a Sidney en 20 km marxa. Una autèntica sorpresa, més quan en els Jocs d'Atlanta vas classificar-te 28a en 10 km.

Sí, la progressió ha estat molt gran .

A mesura que han anat passa nt els

6 TOTCLAROR

anys, Maria Vasco ha anat progressant

una mica més. M'hi he dedicat més

professionalment, i sempre he tingut

el meu objectiu.

Però vas declarar que el teuob­jectiu no era aconseguir la medalla en aquests Jocs, sinó a Atenes 2004.

Sí, la medall a a Sidney ha arribat

una mica abans del que es perava,

però també et diré una cosa: el nom

de la gosseta li vam posar perquè, des

de principis d'any, jo tenia un pres­

sentiment. Em pensava que em po­

dia anar molt bé i estava entrenant­

me molt bé, co m per aco nseguir

medalla ... Home, jo imaginava que

la medalla era difícil , però mai he

pensat que fos impossible.

Com va ser, la cursa? No tenies ni idea de la situació, oi?

No, ni idea. Jo vaig sortir amb un

objectiu molt clar, que era ser fina­

lista, de les vu it primeres. AI principi

de la cursa no vaig tenir les sensaci-

ons que esperava, no eren el 100%

bon es, no em trobava bé del tot.

Amb tot, a mesura que passaven els

. quilòmetres m'anava trobant millor,

anava remuntant posicions ... Als 15

km ja era f inalista i en els 19 km ,

cinquena. Aleshores va se r quan vaig

veure que desqualificaven la italiana

Perroni , i als 19 km 500 m és quan

em van dir que anava tercera . La

cursa va anar a més, en cada quilò­

metre em passava alguna cosa i cada

cop em trobava millor.

I quan et quedaven 500 metres su­poso que el que volies era volar ...

"Quan competeixo no penso si una altra atleta espanyola s Ien durà medalla o no. És una prova individual i penso en mi. Una espanyola és la meva rival, i ho tinc molt clar"

¡ ¡

___________________ Entrevista

"Durant la cursa, en cada quilòmetre m'anava passant alguna cosa i em trobava molt millor. Els últims cent metres van ser inoblidables: no sabia ni marxar"

Sí, m'ho diu molta gent, però, al­

menys a mi, quan comença la' compe­

tició mai se'm passa pel cap posar-me

a córrer.

Bé, en el sentit metafòric ... Sí que et puc dir que quan uns nois

de la televisió em van dir que anava

tercera no els vaig fer molt de cas. Jo

anava molt feliç sabent que era quar­

ta. Pensar que em podien penjar una

medalla olímpica, el màxim a què as­

pira un esporti sta ... , no ho sé .. . , no

m'entrava ... Quedava tan poc per ar­

ribar. .. ! Fixa't el que ocorre en tan poc

temps: estàs competint durant 20 km

i la medalla la guanyes en els últims

100 metres.

Quan vaig entrar a la rampa de l'es­

tadi i m'ho van tornar a confirmar, vaig

fer una cara de felicitat. .. És cert que

als últims 100 metres ja no sabia ni

marxar, tot i que ho va ig fer i bé per­

què m'he vist en un vídeo. No veia la

línia de meta, no sabia on era i em

va ig gu iar per la segona ... Van ser uns

100 metres magnífics, que no es po­

den oblidar.

A banda de la satisfacció, com et queda el cos quan saps que has batut les atletes espanyoles favori­tes com, per exemple, Encarna Gra­nados?

Et seré molt cla ra i sincera. Jo mai

he pensat que l'Encarna es pogués en­

dur una medalla . Així de clar.

I com és que ho tens tan clar? Un mes abans vam co mpeti r en

els 10 km marxa del Camp ionat d'Es­

panya Abso lu t. L' Encarna va quedar

primera i j o segona, però després

d'anar 9 km i 700 metres prim era,

po rtant el ritme. En l'última vo lta em

va avança r, perqu è té un bon final,

però jo, en tot moment pensava que

en els 20 Km, avui per avu i, podia

guanya r-l a.

No valen les nacionalitats co-munes ...

Quan jo compete ixo no penso si

ella s'endurà medalla o no, sinó en mi;

és una prova individual i penso en mi.

Tot i ser espanyola, és la meva rival i

ho tinc molt clar.

El president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Sama­ranch, va declarar que el sistema d'a;­bitratge s'hauria de revisar, sobretot en el cas de la marxa, en què, per exemple, es van desqualificar tres at­letes que et precedien en la cursa

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Sevilla

• Un lloc per anar de viatge? Londres o Nova York

.Unp1at? Paella

• Un llibre per llegir? Qualsevol de Lucía Etxebarria

• Una pel'1íeula de cinema? Aquí m'has enganxat...

• Un mitjà per estar informat? Diaris esportius

• Mar o muntanya? M'agraden molt les dues coses, potser una mica més e l mar.

• Un cantant o grup musical? U2

• Un esportista? Robem Korzeniowsky, marxador

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Cari Lewis

• Què valora més de les per­sones? La sinceritat, que siguin bona gent

• Si un dia fos president del G0-vern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Donar feina als necessitats

• Dretes o esquerres? No em pronuncio

• Què s'enduria a una illa de- . serta? El meu marit i el gos

• Un desig confessable? Guanyar una altra medalla als Jocs d'Atenes

"Em fa ràbia que es parli del fracàs espanyol a Sidney. De medalles només n'hi ha tres, i un diploma també costa molt d'aconseguir"

TOTClAROR 7

_Entrevista

de 20 km i que anaven al capdavant, en unes decisions molt polèmiques.

Mira, de desquali ficacions, n'hi ha

en totes les co mpeticions de marxa.

El que succee ix és que en una olimpí­

ada la gent ho ha vist més. Pel que fa

al que diu Samaranch, està clar que hi

ha mo ltes classes de marxa, perqu è

cadascú té una tècnica d ife rent, enca­

ra que en alguns atletes és evident, es

veu, que no marxen segons les condi­

cions. Van a l'a ire, botant o fent sa lts

com l'australiana, la noia que van des­

quali fica r quan anava primera.

Així, penses que no hi ha lloc per a la subjectivitat dels jutges?

El que està cla r és que tot marxador

va a l'a ire en algun moment de la ca r­

rera, però un bon atleta sap diss imu­

lar-ho molt bé i l'ull humà no ho apre­

cia. Com es pot evita r? Parl en d'ut ili t­

zar el vídeo, de posar un xip a les sa­

batilles ... Si fos així, no so ls s'h auria

d'apli car en una Olimpíada o en un

Campionat del Món o un Europeu, sinó

en totes les competi cions, i crec que

no es farà, perquè és molt difícil.

IIEl president de la Federació m'ha ajudat molt. No hi tinc res en contra, per mi és un bon president i ha estat sempre en el seu lloc ll

Un altre motiu de polèmica, en aquest cas prèvia als Jocs, va ser que la Federació n'exclogués Reyes Es­tévez. Què en penses?

Bé, ell no ha rendit al 100% aques­

ta temporada, no ha demostrat que es­

tigués bé en competició. En el Campi­

onat d'Espanya, un mes abans, va que­

dar terce r, però no se' l va veure bé.

Penso que l'exclusió ha estat una mica

forta, que per a ell ha estat un pal molt

gran i que a partir d'ara Reyes Estévez

demostrarà que hi és, perquè és un

noi amb molta classe.

Penses que la Federació Espanyo­la i, en concret, el seu president, José María Odriozola, podrien haver es­tat més benevolents? I la resta d'at­letes, què n'opinaven?

Respecte aqu est assumpte, el pre­

sident ha hagut de tenir molts nassos,

perquè excloure un home que l'any

passat va endur-se una medalla en un

mundial ha de se r una decisió dura.

Entre els atletes de la se lecció hi havia

opinions de tota mena, però en gene­

ral pensàvem que el pal no hauria d 'ha­

ver estat tan dur.

Odriozola va rebre moltes críti­ques per les seves declaracions. Sem­bla un home polèmic.

Personalment, mai he tingut cap

problema amb ell. Sempre m'ha anat

bé i la Federació m'ha ajudat molt; no

hi tinc res en contra, per mi és un bon

president. També et dic que jo abans

de les Olimpíad es no segui a ca p

d 'aquestes polèmiques, perquè esta­

va concentrada en altres coses. Penso

que el president, sincera'ment, està en

el seu lloc.

La marxa masculina no ha obtin­gut els resultats esperats, no hi ha hagut medalles ...

Bé, crec que en la prova de 50 ha

estat fantàstic, ja que Valentí Massana

ha quedat quart i ...

Però, és clar, ha quedat quart. Però, però! Però per a la gent. Per

ell ha estat com una medalla, perquè

ha estat tot l'any lesionat i va estar a

punt de renunciar als Jocs. S'ha posat

en fo rma en a penes tres mesos i un

qua r~ ,lloc li sembla excel·lent.

I en la prova de 20 km? Home, Francisco Fernandez va que­

dar setè i, tot i que molts pensem que

ho podria haver fet millor, perquè s'ha

entrenat molt bé, ell estava satisfet com

a finalista. Hi ha hagut bons resultats, el

problema és que no hi ha hagut medalla

i per això la gent es pensa que està ma­

lament. Jo ja et puc dir que quedar en­

tre els vuit primers és un diploma i és

estar entre els millors del món.

Creus que la gent, la premsa, està mal acostumada i espera sempre la medalla, sobretot dels marxadors?

Sí, tenim molta pressió. Durant l'any

ningú no es recorda de nosaltres i quan

arriba la gran competi ció, com uns Jocs

Olímpics o un Campionat del Món o

d ' Europa, apareixe m els marxadors.

Com que acostumem a treure alguna

medalla sempre la compten, però du­

rant l'any seguim entrenant-nos, i nin­

gú no se'n recorda.

Es pot parlar de fracàs? Em fa mo lta ràbi a se ntir "què ha

passat amb el fracàs?" Jo el primer que

dic és que no hi ha hagut cap fracàs.

Cap. Una medalla costa molt d'acon­

seguir i només n'hi ha tres: or, plata i

bronze. El que passa és que, del quart

al vuitè, no ho consideren un bon lloc

IIAra tindré més pressi6 perquè abans de competir ja et pengen la medalla. Sé que he d'evadir les crítiques, entrenar-me bé i competir a gust amb mi mateixa"

________ _______ _ _ ___ Entrevista

"

i, d 'acord, la medalla és molt maca,

però un diploma també costa molt de

guanyar, moltíssim.

Penses que, precisament això, et pot pa.5sar factura en les properes competicions, quant a pressió?

Sí, és cert que ara tinc moltíssima

pressió, perquè abans de competir ja

et pengen una medalla. Però la meva

gent i el meu entrenador entendran si

no arriben bons resultats. Els que no

ho entenen són els de fora, la prem­

sa, perquè creuen que si has aconse­

gui t una medalla aquí i després al Cam­

pionat de Món quedes quarta o cin­

quena és un fracàs. Per mi no ho és.

Estàs preparada per a possibles critíques?

Sé que he d'intentar evadi r-les, dei­

xar que diguin el que vulguin i dedi­

car-me a marxar, entrenar-me bé i com­

petir a gust amb mi mateixa. Si quedo

Una atleta catalana en l'elit mundial Maria Vasco va néixer a Barcelona el 26 desembre de 1975. Va començar a

practicar marxa quan tenia deu anys després cie veure per televisi6 Mari Cruz Díaz, una de les millors marxadores espanyoles i veïna de Viladecans. I/Em va cridar molt l'atenció i vaig començar a f er mar:xa a la nit, mentre a l 'estiu els veïns prenien la fresca al carrer. M'agradava f er-ne i vaig començar a entrenar-me amb el pare de la lv/ari Cruz, Manola Díaz ll

Els dos primers anys va pertànyer al Club d'Atletisme Vila decans, d'on han sortit atletes com ValentíMassana, Mari Cruz Díaz o Reyes Sobrino, però l'entre­nador es va enfadar: l/És que era una noia una mica entremahada. Tot 'i així, a mi tampoc m 'agradava gaire el seu pla d 'entrenament, perquè con­sistia a jugar molt 'i jo volia entrenar-me una mica més'; comenta amb cara de pilleta. "va ser aleshores quan va'ig canviar de club p er passar-me al Club Natació Barcelona, amb Marco Flores ll El palmarès fa justícia a la seva passi6 per la marxa, i aquests s6n els resultats més rellevants:

1993: Quarta en el Campionat d'Europa Júnior (5 Km), 1994: Quarta en el Campionat del M6n (5 Km) , 1996: 28a en els Jocs Olímpics d'Atlanta (10 Km),

Campiona d'Espanya (10 km ruta). 1997: Plata en el Campionat d'Europa Sub'23 (1 OKm) , 1998: 5a en el Campionat d'Europa de Budapest (10 km), 1999: 10a en el Campionat del M6n de Sevilla (20Km) , 2000: Bronze en els Jocs Olímpics de Sidney (20 Km).

Campiona d'Espanya en pista (1997-98 i 1999), Recordwoman d'Espanya en 20Km (1h30'20"),

B FEST

S SI

Secretari Coloma, 48 Tel. 93 210 30 56 08025 Barcelona

Roselló, 448 Tel. 93 456 04 71 08025 Barcelona

cinquena sabent que ho he donat tot i

que és el que jo esperava estaré molt

feliç amb el resultat.

De fet, ja ho espero, perquè el que

està clar és que en totes les competi­

cions no aconseguiré medalles. Sé que

l 'any que ve va ig al Campionat del

Món i que pot ser que no m'endugui

cap medalla, però m'entrenaré per ser

allà dalt i demostrar a tothom que la

meva medalla no ha estat una casual i­

tat, i que M ari a Vasco és amb l 'e li t

mundial.

per Albert Giménez, , llicenciat en Medicina

La hipertensió és la malaltia crònica més freqüent en els països desenvolupats i, junta­ment amb la hipercolesterolèmia (excés de colesterol) i el tabaquisme, és un dels princi­pals factors de risc per a les malalties cardiovasculars.

Sabem que la sang és conduïda a

tots els terri to ris de l'orga nisme a tra­

vés de les artè ri es, que es fa n més

estretes quan arriben a les zones fi­

nals, a les extremi tats. És per això que

oposen resistència quan hi passa la

sang, 'cosa que requereix més força o

pressió per part del corrent sanguin i.

Pel que fa al cor, funciona amb una

intermitència de períodes sístole (con­

tracció) i diàsto le (dilatació) . El ventri ­

cle esquerre del cor, quan es contrau,

envia a l'arbre arterial una determi na-

da quant itat de sang (volum sistò lic),

a una determinada pressió, que dilata

les parets arte ri als elàstiques. Aques­

ta pressió rep el nom de pressió arte­

ri al sistò lica màxima.

En canvi, en el període de diàsto­

le o dilatació, les vàlvules aò rtiqu es

es tanquen i l'e lasti citat vascular i el

vò lum de sa ng en c irculac ió co ntri­

bueixen a mantenir una certa tensió,

que s'anomena press ió arteri al diàs­

to l ica o mínima.

La finalitat de la pressió arterial es

Bar • E S T E T l e A

El 95% de casos d'hipertensió tenen causa desconeguda, tot i que l'obesitat o l'augment de colesterol poden esdevenir fadors de risc

basa a mantenir una aportació idònia

de sang als teixits durant el transcurs

del temps i en qualsevol circumstàn­

cia, i hi ha molts i complexos meca-

Restaurant • Braseria

Cirugía P.1astica y Estética · Aumento y reducción mamaria LipoesCt/hura

Medicina Estética Tratamientos anticelulitlcos

Tratamienws de rejuvenecimiento (colageno. peelings . .. )

E1irninaci6n manchas cutàneas y cica trices

T'agradaria Conèixer ...

8¿'~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Cirugia de pàrpados CO/Tecci6n de orejas y nariz Alllnento de labios ...

Uni dad Laser Depilaci6n Rejuvenecimiento facial

consulta gratuïta! financiación

Uni dad del Cabello Tratamiento y prevenci6n de la calvicie Cirugia correctora (microtransplantes)

CinUi1110S Plast/cos Titulados En las mejores Clinicas de Barcelona

Tel. de Informa ción 93342 6290

Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.finestetica.com

CI Indústria, 124 08025 Barcelona

Propostes de menú a la seva mida

Descomptes especials per els abonats del

Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

SI T'AGRADA MENJAR B É ... REPETIRÀS/

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

"

Classificació de la tensió arterial (TA)

Classificació Pressió sistòlica Pressió diastòlica

TA Òptima <120 <80

TA Normal <130 <85

TA Nomlal-Alta 130-139 85-89

HiperTA Lleugera 140-159 90-99

HiperTA Moderada 160-179 100-109

HiperT A Greu >=180 >=110

HiperT A Sistòlica >=1 40 <90

nismes de regulació de la pressió que pe rmeten dur a bon te rm e aq uest objectiu vital.

La tensió arterial alta o hipertensió

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) define ix la hipertensi ó co m l'elevació mantinguda, per damunt dels lími ts consid erats normals sego ns el grup d'edat i sexe, de les xifres de pres­sió sistòlica i diàsto lica, o de totes dues.

La hipe rte nsió a rte ri a l més fre­qüent, en un 95% dels casos, és l'es­sencial o de causa desconeguda, tot i qu e l'obesitat, l'augment de coleste­rol i els antecedents familiars són fac­tors de risc. En el 5% dels casos res­tants es pot parlar d'hipertensió arteri­al secundària, és a dir, amb una causa identificable: malalti es endocrines, de causa orgà nica o ingestió continuada de determinats tipus de fàrmacs o pro­ductes químics.

Com es diagnostica

Encara que les causes són difícils de trobar i que els símptomes són for­ça genèrics (mal de cap, cansament, inestabilitat i palpitacions), es tracta

d'una afecció crònica fàci lment detec­table i amb un tractament agraït.

Quant al diagnòstic, es basa en la detecció de xifres altes de pressió ar­te ria l e n d iversos mome nts. Segons l'OMS, el diagnòsti c d'hipertensió s' ha de fer, com a mínim, després que en du es ocasions d ife rents s' hagi n rea­li tzat tres determinacions de pressió alta. I és que la tensió arte ri al varia al llarg del dia i segons molts factors. A la nit, quan dormim, acostuma a ser infe rior que durant e l dia, qu e és quan augmenta per l'estrès i l'activi­tat quotidiana .

A més de considerar les xifres, és imprescindible que, a l'hora de diag: nosticar la hiperte nsió, s'efectuï una valo ració de la possible afectació d~ dete rmin ats ò rgans co m e l cor, e ls ronyons i el fons de l'ull , i que s'estu­diï la possibilitat d'una causa secun­dària i d 'altres factors de risc.

Tractament de la hipertensió

Malgrat que la hipertensió essencial o de causa no coneguda no és guarible, generalment sí que és controlable. El tractament es basa fonamentalment en mesures farmacològiques, com diürè­ti cs, vasodilatadors, antagon istes del

Salut

Fàrmacs que originen hipertensió arterial

secundària :

• Conu'aceptius orals

• Bicarbonat sòdic i sals de sodi

• Regalèssia

• Carbenoxolona

• Corticoides sistèmics

• Salicilats en dosis e levades

• Antiinflamatoris no esteroidals

• Anabolitzants hormonals

• Cremes, locions i col'liris

• Anastèsics amb efredina

• Disulfiram

• Ginseng

• ·Intoxicació per plom, tali o bari

• Sa ls de liti

• Antidepressius u'ic(c\ics

ca lci, etc. Cal recordar, però, que en determinats casos, al cap d'uns mesos de tractament, és indicat reduir les do­sis dels medicaments per comprovar si és possible el control amb menys dosis de fàrmac o amb la supressió d'algun.

En tots els casos, és necessari ten ir en compte l'aplicació de mesures no far­macològiques: reduir el consum de sal (per sota de 5 g al dia), controlar l'excés de pes i evitar l'obesitat i moderar el consum cI 'alcohol (per sota cie 50 g al dia). És recomanable augmentar la in­gesta de potassi mitjançant una alimen­tació rica en fruites i verdures fresques.

La pràctica cI 'exercici físic, d'una a cinc hores pe r setmana, també pot resultar reco ma nabl e, se mpre que comporti una activitat física baixa i una intensitat moderada.

En casos d'hipertens ió arte ri al se­vera i no controlada, cal evitar els exe r­cicis isomètri cs com, per exemple, la muscul ació.

_ Dietètica

LA MILLOR ALIMENTACiÓ

PER REDUIR L1ÀCID ÚRIC

per Maria Dolors Vmanuev(J, dietista de l'Esportiu Claror

Si en el número anterior de la revista Tot Claror vam parlar de l'excés de colesterol en la sang com un dels factors de risc de les malalties cardiovasculars, ara tractem l'excés diàcid úric o hiperuricèmia com un dels factors que originen el reuma gotós. Com podem aconseguir reduir-lo mitjançant l'alimentació?

En to tes les cè l ·lul es, i pe r ta nt

en els aliments, ja siguin animals o

vegeta ls, hi ha uns àc ids nucle ics

ano menats abreuj adament ADN i

ARN, que són mo lècules molt com­

plexes q ue co nte nen bases pirim í­

diques i púriqu es: les pirimidin es i

les purin es . Són aquestes úl t imes

les que, quan es metabo litzen, fo r­

men l'àcid úri c. A l'augment de l 'àcid

úric en la sang se l'anomena hiperu ­

ri cè mia.

Aquest àcid és poc so luble en l'a i­

gua i, com a conseqüència, en els lí­

quids corporals. Si la proporció en la

sa ng passa d 'uns 5 mg per 100 cm

12 TOT CLAROR

cúbics, es formen uns cristalls que es

dipositen en els músculs i en les arti­

culacions, i que produeixen el do lor

característic -de tipus punxant- del reu­

ma gotós.

Així, el reuma gotós es locali tza prin­

cipalment en les articulacions i les ex­

tremitats inferiors, sobretot als dits dels

peus, on la sang s'acumula més.

Què origina el reuma gotós

La hiperuri cèmia pot originar-se per

dues causes: un defecte enzimàtic,

que cal tractar amb un endocrí, o bé

una alimentació deficient.

La sobrea limentació, sobretot el

consum excessiu de carn, el dejun i i

l'abús de l'a lcohol, constitueixen po­

tencial ment facto rs desencadenants

de la crisi gotosa. Els dos últims, com­

binats, en potencien el efectes.

Per això, resulta molt interessant

sa ber quins aliments contenen po­

ques purines per tenir-ho en comp­

te a l'hora de confeccionar la nostra

dieta.

Per exemple, si ens excedim diàri ­

ament en la ingesta d'aliments de ti ­

pus càrni c, pot ser que augmenti el

nivell d 'àcid úric en la sang en produir­

se un increment del metabolisme de

les proteïnes.

La dietoteràpia

La dietoteràpia conté uns principis

generals per co mbatre la hiperuri cè­

mia i les seves conseqüències, co m

el reuma gotós.

Si la gota s'assoc ia a obesitat, es

recomana una dieta baixa en ca lories,

i són molt desaconse llables les cures

de dejuni .

En ge neral, ca l suprimir els ali­

ments molt ri cs en purines, com ara

pedrers, anxoves, fetge , ronyo ns,

extractes de ca rn , xarcuteria, sardi-

Un excessiu consum de carn és una de les causes de la hiperuricèmia, així com el dejuni i Tabús de l'alcohol

"

L'augment de l'àcid úric en la sang pot derivar-se per un defecte enzimàtic - que cal tractar amb l'endocrí- o una mala alimentació

nes, se itó, ous de peix, mari sc, be­

gudes alcohòliques, espinacs, tomà­

quets, co lifl or, espàrrecs, ll egums i

formatges cremosos,

Ca l menjar de manera moderada

carns blanques i peix blanc; en ca n­

vi, els vegeta ls, els ous i els làctics

esdeve nen productes id ea ls per

redu ir l'àcid (Iric

També són molt recomanables els

formatges i els cerea ls (excepte els de

blat sencer), perquè contenen un con­

tingut baix en purines, i els fruits secs,

que, com que són rics en minerals,

ajuden a mantenir sa nes i joves les

articu lacions i a cobrir les necess itats

de calci i magnesi.

El control de les proteïnes

Consumir carn és necessari per a

l'organisme, perquè li aporta proteï­

nes i aminoàcids que reestructu ren el

Dietètica

M E N Ú S

Per reduir la hiperuricèmia podem optar pe r controlar millor la no 'tra dieta a base de menús rics en els aliments més baixos en purines, Per exemple:

Dinar 1: • lr plat: macarrons a la italiana

(amb ceba, tomàquet i formatge) • 2n plat: 75 g de conill a la planxa

Postres: formatge fresc

Sopat' 1: • lr plat: crema de carbassó • 2n plat: truita de carxofes

Postres: iogurt o fruita

cos, però si n'abusem es pot desen­

cadenar la hiperuri cèmia . Aconsegui­

rem una dieta equ ilibrada sempre que

les proteïnes es trobin en la proporció

adient, del 12% al 15% de carn, per­

centatge de proteïnes que representa

de 120g a 150g diaris,

Altres aliments que contenen ami­

noàcids i que ens aj uden a comple­

mentar el nivell de proteïnes són els

vegeta ls, sobretot els ll egums, i les

dietes oulàctiques vegetarianes,

Altres recomanacions

És molt interessant, quan es té àcicJ

úric en la sang, orinar molt per depu­

rar l'organisme. Per tant, convé pren­

dre aigües minerals alca lines, aigües

amb gas, tisanes que netegin la sang,

Dinat' 2: • lr plat: sopa d'arròs • 2n plat: ous amb beixamel

Postres: pinya natural

Sopat' 2: • lr plat: escalivada • 2n plat: 75 g de lluç al vapor

Postres: iogurt o fruita

in fusions d'espígol, gram o fa rigola i el

suc de mitja llimona.

Altres remeis poden ser tres tasses

de brou de ceba al d ia amb suc de

llimona, infusions de flor de sa üc,

menta i estigma de blat.

Quan els dolors són molt forts, van

molt bé les catap lasmes de co l ca­

lentes.

També és recomable menjar molt

all , ja que aquest aliment-medicament

té quali tats antireumàtiqu es i també

és un vasodi latador que reforça les

articulacions.

Per a més informació, podeu consultar al servei dietètic dels poliesportius Claror i Sagrada Familia

cebado GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

D ES DE 1892

MENU OIARIO: De lunes a viernes . , .975 Ptas , Sóbados .. . . . .. . 1.200 Ptas.

Ara a Sagrada Família

Padilla, 273

08025 Barcelona

Telèfon 93 435 13 23

http:// www.cebado.es

Domingos . .... , .1.300 Ptas.

ESPECIALlDADES: • Tapos voriados • Emaladas • Bocaqillos fríos y colientes

• Torradas variados • Montaditos , Hamburguesas Y mucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudí, 11 Tel. 93 435 43 83

_Mens sana

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i Tècnica en Psicoestètica

Almenys un 60% de les persones moren sense saber on van, com són i com podrien arribar a ser, ja que mai s'han format una imatge motivacional de si mateixes. Tenir una clara imatge de com volem que sigui el nostre futur i de com autosuperar-nos en les nostres limitacions caracterials actuals, és la manera de combatre la desmotivació.

Durant els primers anys de vida d'un

infant són els adul ts que l'envolten els

encarr.egats de donar-li una imatge mo­

t ivacional apropiada. Els pares el moti­

ven per reali tzar totes les activitats dià­

ries necessàries a fi de configurar-li un

futur adequat: l'esco la, la higiene, la

formació humana, la sa lut, l'esport.. .

Però, quan l'infant es fa adult, què el

motiva per d irigir el seu esforç cap a

les activita ts que li són necessàries? Aquí

comença l'automotivació.

Combatre la indiferència

En l'arrel del significat de la paraula

moti va r t ro bem " moto r", " mov i­

ment" ... Per tant, quan estem desmo­

tivats no tenim forces per actu ar en

....... ,~".- __ ...... ,._ .... H" •• -._~ ___ _

.. ~ •• _ ....... __ ,,. ..... w ... ,. ___ ".~_."'''''

ESPIlRTS

una direcció determinada. Així, moti­

var-n os vol dir que hem de saber tro­

ba r els motius per dur a term e una

acció que ens comporta un esforç.

Per dir-ho d'una manera gràfica, un

intel ·lec te, per més ben dotat que

estigui , se nse una forta automotiva­

ció . és com un cotxe amb un motor

molt potent, però amb el dipòs it de

carburant buit: no pot anar enlloc.

La indiferència és un dels factors

que més desmotivació genera avui en

dia, el "m'és igual una cosa com l'al­

tra" crea persones incapaces d 'actuar

amb una motivació forta.

Per això, si volem saber exactament

què som i on ens dirigim, ens cal tro­

bar un lloc que sempre té una contra

nítidament dibuixada: el metge, lluita

Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

contra la malaltia; el jut-

ge, contra el delicte; el ca­

pellà, contra el dimoni; el mes-

tre, contra la ignorància; el sastre,

contra la descurança, etc.

Ens complagui o no, poca cosa po­

dem arribar a ser si no -ens interpre­

te m des d ' una tendència co ncreta.

Creure que la vida no és un combat

és nega r qu e hi ha pl enitud de

possibilitats. El tri omf mai es troba en

una cruïlla de ca mins. Per això, els

neutrals i els indi fe rents és impossi­

ble que hagin pogut deixar mai ni el

més lleuger rastre al llarg de la història.

La projecció social i històrica

En la biografi a de Ramón y Cajal

(Do rothy F. Canno n. Bi ografi es

Gandesa. Grijalbo, 1965) observem una

La motivació és trobar els motius per dur a terme una acció que ens comporta un esforç

11

_ ___ _ ___ _ _ _____________ Mens sana

El més important a la vida no és el lloc on ens trobem, sinó la direcció on ens encaminem i els objectius que volem assolir en el futur

mostra de com l'automotivació es tro­

ba fortament lligada a la dimensió his­

tòri ca i a la projecció social d'un ma­

teix en relació a l'evolució de la huma­

nitat: I/Aspiraba yo a ser algo -ens diu

Cajal-, a emerger briosamente del pIa­no de la mediocridad, a calaborar, si mis fuerzas lo consentían, en la obra magna del conocimiento científical/.

Les generacions actuals, en canvi ,

viuen immerses en una concepció lú­

dica de la vida. Ha arrelat l'escepti ­

cisme i han perdut la dimensió histò­

rica i social que l'ex istència individu­

al de cadascú té en relació amb l'evo­

lució de la humanitat. De fet, si les

depressi ons, el I/ passotismel/ o l'oc i­

os itat estèril són tan freqüents avui

és , en gran mesura, per l 'oblit

d'aquesta projecció històrica.

Actualment, es perd fàc ilment el

sentit de la pròpia existència i fre­

qüentment els joves tenen la impres­

sió que l/ja està tot fet l/, que no que­

da res per a què valgui la pena lluitar,

i que no els resta més que superar,

com sigui, aquesta buidor interi or.

Trobar models de referència

Per trobar un sentit a allò que fem

o marcar-nos els obj ectius de _com

volem ser o el que vo lem fer en un

futur, és important tenir models, per­

sones en les quals puguem descobrir

va lors i conductes de referència.

Així, per exe mple, el Pentàgon,

conscient de la força motivadora dels

models, els ut ili tzava amb les seves

tropes projec tant les pel ' líc ul es de

Rambo als militars establerts a l'Aràbia

Saudita, perquè tinguessin la moral alta

i suportessin millor la forta ca lor de la

zona. La força suggestiva i estimulant

que exerce ix el model sobre la psique humana és ben clara.

Quins models tenim al nostre abast?

Només els que trobem a la televisió,

o procurem trobar biografi es de per­

sones que puguin vigoritzar el nostre

esperit i ens ajudin a sortir de la gri sor

que representa la des moralitzac ió i

l'escepticisme vitals?

Som en una societat òrfena de mo­

dels que alimentin els autènti cs va­

lors que fan progressar psíqui cament i

espiritualment les persones.

Quant al Pentàgon, havia ca lculat

amb molta precisió quines seri en les

conseqüències de facil itar als seus sol­

dats un model determinat, per tal com

l'ésser humà és l' únic ésse r que pot

rebre estímul psíquic i aprendre de l'ex­

peri ència vital dels seus congèneres.

Avui mateix, doncs, podem comen­

çar a replantejar-n os aquestes qüesti­

ons per tal d'automotivar-nos. Hem de

pensar que el més important a la vida

no és el lloc on ens trobem, sinó la

direcció on ens enca minem; el mo­

del actua de guia com el far condueix

el navegant enmig de la foscor i la im-

Vésser humà és Púnic que pot rebre estimu1s psiquics i aprendre de l'experiència vital dels seus congèneres

AQUESTES FESTES REGALA SALUT

REGALA PROTECCiÓ

ULLERES DE SOL

15% Dte.

Trobar models, persones en les quals percebem valors i conductes de referència, ens pot ajudar per motivar-nos i definir el nostre cami

mensitat del mar, perquè no es deso­

rienti en el seu camí.

De quina fo rm a pot automotiva r­

nos per augmentar la nostra cultura

pensar que Jaume Balmes, amb tren­

ta-vui t anys, va manejar cinquanta mil

volums? Imaginem el fred glacial i ri­

gorós de la biblioteca de Vic on Bal­

mes, ara fa cent cinquanta anys, es

passava tot el dia ll egint, se nse ca p

co moditat, amb l ' úni c afany

d 'aprendre dels grans llibres del pen­

sament de la humanitat. Sense aques­

tes lectures, no hauri a pogut dur a

terme la seva excepcional obra.

Ai xí, doncs, vigori tzem cada dia la

nos tra auto motivac ió: pense m co m

vo lem contribuir a l'evo lució de la

nostra societat, quina és la nostra mis­

sió, quines sa ti sfaccions ens reporta,

quin esforç ens recl ama, i fem una

llista de tot el que vo lem emprendre.

AI costat, anotem tots els motius que

ens impulsen a fer-ho i les conseqüèn­

cies pos iti ves de la lluita, i repassem

aquesta lli sta diàri ament.

Si tenim en compte aquestes con­

sideracions, podrem obtenir una visió

més clara de nosaltres mateixos i del

nostre futur, ja que, tal com deia el

psicò leg Carl es M . Espinalt, l/La des­moralització engendra desmoralització. Procurem que el principal enemic de la nostra vida no sigui el propi es tat d 'à nim l/.

MÀSTERS 'DE eUNIVERS AQUÀTIC Impressions dlun nedador veterà novell

La secció M àsters de Natació del Claror la fo rmen homes i dones, majors de 25 anys, que competeixen en les cate­gori es veteranes. AI se u parer, els resultats no es reduei­xe n a les x ifres fredes de les cl ass ifi cacions o de les me­dalles, sinó que valoren les relacions socials i la motivació de superar-se dia a dia ... Sobre aquestes sensac ions es­cr iu Josep M ari a Casas, un home d e 65 anys que en fa ci nc-que va apuntar-se als M àsters del Claror, i que ara és el coord inado r del grup.

Josep M. Casas Feia temps que em vo ltava pel cap

refl ectir sobre el paper les motivac i­

ons que em varen portar, ara farà cinc

anys, a parti c ipar en el mov iment

Màster de natac ió, perquè cre ia i crec

que, en ll egir- les, poden se l· út ils a

algCI alt re que es trob i en situacions

se mblants i que no s'atreve ix a in­

co rpo rar-s' hi , ja sigui per desconei­

xement, per un poss ibl e sent it de ri­

dieul o qui sa p.

M 'acabava de j ubilar als se ixa nta

anys. L'aigua no em feia pOl· i f in s i

tot era capaç de fer un parell o t res

de pisc ines, poca cosa m és. Toth om

lloa molt els ava ntatges de la nata­

ció, però és ev ident que si els movi­

ments no es fan prou ben fe ts pot

se r que els beneficis que pot co m­

portar la pràcti,ca de l'espo rt es co n­

ve rte ix in en perjudi cis. Posa r-me a

"fe r pi sc in es", pe rqu è sí, no em

semblava prou atractiu : ca lia apren­

dre a fe r-h o una mi ca mill or. Em va ig

inscriu re, doncs, a un curset de na­

tac ió de l'Esportiu Claror.

Va ser en acabar aquest curset que

la meva monitora d'alesho res, la M a­

ría José, em va plantejar la poss ibili­

tat d 'apunta r-me als M àsters. Un cop

en co ntacte amb un dels responsa­

bles d 'aquest grup, l'Emili o-José Bri-

"He pogut entrar en contacte amb una colla de gent la majoria més jove que jo, cosa que sempre encomana un esperit optimista i jJ·1usionat"

eva, em va convèncer que no impor­

tava la meva manca d 'experi ència en

aquest esport, perquè l'únic que em

demanaven eren ganes de part icipa r.

I d 'a ixò, amb una mica de recança,

és clar, sí que en tenia.

Jo va ig pensa r: aquesta se rà la ma­

nera d 'aprendre a fer-ho millor, i així

em veuré obligat a seguir un mètode

que, si no, de ben segur hauria aban­

donat al ca p de poc temps. Em va ig

obliga r a anar a la pi sc ina tres cops

pe r setmana a fi de millorar l'estil , fi­

xant-me en els que ho feien ben fet

i in te nta nt d ' imi ta r-l os, demanant

co nse ll , etc. En resum , seguint un

mínim de disc iplina.

AI mateix temps, i no és pas l'as­

pecte menys important, he pogut en­

trar en contacte amb una co lla de gent,

la majoria més jove que jo, cosa que

sempre encomana aquell esperit op­

timista i il·lusionat de qui parti cipa en

una d isc iplina esporti va, lliurement

acceptada. Tots ce lebrem co njunta­

ment els avenços i ens consolem dels

poss ibles "fracassos",

Aqu est moviment M àster, que es

va estenent cada vegada més arreu -

per Catalunya, Espanya, Europa i tot

el món- aplega homes i dones de to­

tes les edats, a partir dels 25 anys i

fins que en te n e ~ ganes (ja que hi ha

nedadors i nedadores de més de 80

_____ _____ ___ ______ En forma

liLa filosofia de les competicions Màsters és: si no en saps més no (amoïnis, no passa res si no vas tan de pressa com els altres 11

anys !) i el cos els ho permet. Cal fe r

co nstar qu e els d i rec ti us d 'aq uest

moviment afirmen un xic en broma,

però amb molta raó, que hauria d'es­

tar subvencionat per la Seguretat So­

cial, ja que ajuda a redu ir despeses

consid erab lement, ta nt de metges

co m de medica ments.

S'organi tze n competicions i cam­

pion ats de tots els ni ve ll s (loca ls,

nacionals, etc.) i hi pot pa rti cipar tot­

hom que estigui en possess ió de la

Ll icència de Nedador M àste r. Enca­

ra que se mbli una obv ietat, a més

a més de la lli cència l 'altra cond i­

ció que es considera ind ispensable

és saber nedar. Jo hi afegeixo un

mat ís que no es diu , però que es­

devé bàsic per entendre'n la fil oso­

f ia: si no en saps més, no t 'amoï­

nis, no passa res si no vas tan de

pressa com els altres . Cadascú fa

el que sap i el que pot. Hom pensa

inconscient ment en el que surt per

televi sió, més ara que fa poc dels

Jocs O límpics, i es diu : jo no m' hi ve ig amb co r, fari a el rid íc ul . Rés

més lluny de la rea litat M àster.

En arr ibar a aquest punt, ca l po­

sa r-hi l'accent per entendre l 'espe­

rit que mou a molts dels qu i, co m

ara j o, ens hem apuntat a aqu est

movim ent i als quals, no ca l dir-ho,

ens agradaria temptar els qui esti ­

guin llegin t aquestes rat ll es perqu è

ho provin.

El que m'ha acabat de decid ir a

escri ure aquestes reflex ions han es­

tat les imatges que s' han vist fa pocs

dies, en els Jocs de Sidney, d'un ne­

dador de Guinea que, co m que no

en sa bia gaire, ha estat obj ec te de

crít ica i fin s i tot de riota per part

d 'alguns period istes i de molta gent.

La gran d iferència que hi ha entre

l'espo rt d 'e lit i el moviment M àster

és aquesta: aquí es dóna la benvi n­

guda a qu i s'a treveix a ll ença r-se a

la pisci na a nedar, tardi el temps que

"Aquí es dóna la benvinguda a qui s'atreveix a llençar-se a la piscina a nedar, tarrn el temps que tarrn ll

"No hi ha sensació més gratificant que la de saber que has rebaixat el temps malgrat haver arribat en darrera posició"

tardi. NingL¡ no en fa mofa, tant si

ho fa en un minut, en dos o en tres;

toth o m ho ce lebra i fin s i tot ho

aplaudeix, en reconeixement de l'es­

forç rea litza t.

El màxim riva l que hom té és un

mateix. Puc assegurar que no hi ha

sensació més gratifica nt que la de sa­

ber que has reba ixa t d'un segon el

temps de la ca rrera anterior, malgrat

haver arribat en darrera pos ició.

Potse r de més jove havies practi­

cat la natació i vo ldr ies enganxa r-t' hi

nova ment. O t 'agrada neda r, però

no havies ti ngut mai ocasió de com­

petir i et fa ria il·lusió provar-ho. Per

què no demanes informació? És pos­

sib le qu e descobreixis un as pecte

de la teva vida que et pot ajudar fí­sica ment i psíqu ica ment. Contac ta

amb algú de nosa ltres; si vols, xe r­

rarem i te n'a mpli arem tots els de­

tall s. Crec since rament que va l la

pena provar-ho.

11

PROMOCIONS I REGALS D'EMPRESA Disfruta de los juegos en réd con amig@s

Disfruta de lnternet a alfa velocidad Disfruta Barn@polis III

bricació articles de viatge, bosses i motxilles de tot tipus de regal publicitari:

grafs, clauers, rellotges, ulleres, samarretes ...

AlI'A ., IOCI •• .af'IlS ~~,:-~¡~ ..... ~

Il ' ,

,l/; _ ,)l' l "(Q.,

HORARIO o~ Lune!'. a DomlO90

Or. 11 a 23 Horas

Pg. Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelona .

E-mail: billingham@billingham-sl.com . web:

ENTRE TOTS, FAREM UN GRAN MARíTIM I

@dins COMPA~ IA DE INSTALACIONES INTEGRALES CO OINSA. S.A .

Actividades

Eléctricas: Instalaciones eléclricas de MT y BT

Alumbrado de viales y túneles Regulación yautomatismos

Megafon ia y Televisión Telefonia Voz y Datos

Seguridad, Contraincendios y Robos

Mecanicas: Climatización Calefacción

Conductos de Aire Tratamientos de Aguas

Fontan eria Contraincendios

Vapor Aire Compri mido

Procesos Industriales Cogeneración

• 4 t.

Gran Via, 8-10 planta 2" 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Tel. 93 508 51 00· Fax 93 508 51 01 e-mall: codlnsa@codlnsa.com

••

• • tJIllS

IB ÉRICA DE MANTENIMIE NTO INDU STRIA L. S.A.

Actividades

Mantenimiento Integra l Explotación técni ca de procesos

Conducción de instalaciones . Ingenierla de mantenimiento

Paradas técnicas de Planta Asistencia técnica 24 h.

Instalaciones y montajes industriales

Especialidades:

Mecanica Eléctrica AT/MT/BT

Instrumentación

Gran Via, 8-10 planta 2' 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Tel. 93 508 51 00· Fax 93 55081 34 www.grupolmlsa.com

e-mall: Imlsa@grupolmlsa.com

• 4 t.

Delegaciones, talleres y oficinas en: Tarragona . Tel. 977 220 972

Huelva. Tel. 959253795 A Coruña. Tel. 981 257 937

Càdiz. Tel. 956 698 016 ,

GESTiÓ TÈCNICA I MA NTENIMENTS INTEGRA LS

Mantenimiento Integral: Mantenimiento predictivo

Mantenimiento preventivo y correctivo Especialidades: mecanica. eléctrica­

AT/MT/BT- , seguridad e instrumentación

Ingeniería de mantenimiento: Planes de mantenimiento preventivo

Elaboración de games y procedimientos Software de gestión integral Explotación Técnica Integral

Conducción de procesos Objectivos de producción , energia , costes , etc

Instalaciones: Mecanica, electricidad y estructuras

Equipos y tuberlas Traslado de maquinaria

Empresa certificada por ECA ISO 9002

Reg . 1 043/er/1 0/1 O

• 4 t.

Gran Via, 8-10 planta 2" 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Tel. 93 508 51 00 . Fax 93 550 81 35 e-mall: getecma@getecma.com

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 'el. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

"

·,I-----R eportatKL

TOT I L1ESFORÇ DE L1ADMINISTRACIÓ, SEGUEIXEN FALTANT RESIDÈNCIES QUE DONIN RESPOSTA AL CREIXENT NOMBRE DE GENT GRAN A BARCELONA

S.l./ E.B Cad a any augmenta e l nombre

d e cata lans majo rs de 65 anys. I

cad a any augmenta el nombre de

"gent gran" qu e dec ideix v iure en

resid ències: espais on viure digna­

ment, en co mpanyia, amb totes les

atencions, serve is i al·li c ients ludi­

cosocials.

Per a molts, però, hi ha un handi­

cap: el creixement del grup de gent

gran (propiciat per l'allargament de l'es­

perança de vida) ha ocasionat una de­

manda que ni les residències privades

més assequibles són capaces de satis­

fer. Moltes persones grans, així, es ve­

uen obligades a pagar grans quantitats

per residències d'alt estànding o a mar­

xar a res idències allunyades del se u

entorn natural. Les alt res opcions són

viure amb la famíli a o so les : 12.000

persones grans viuen so les a l'Eixam-

o DADES DE POBLACIÓ DE GENT GRAN

Població Densitat· Malors 65a. 0/0 Malors 65

Sant Antoni 36.463 45.016 - -

Esquerra Eixample 95.382 37.332 - -

Dreta Eixample 39.626 18.665 - .l -Fort Pienc 28.375 30.380 - -

Sagrada Faml1ia 48.931 46.824 - -

Total Eixample 248.777 33.318 62.0n 24,93 Total Barcelona '1.508.805 15.288 311.811 20,66

· Densitat: Relació nel. Habitants/km'

PER A GENT GRAN

;» •

La nostra societat envelleix dia a dia. L'allargamentde l'espe­rança de vida fa que el grup de gent gran cada cop sigui més nombrós. Per això, cada vegada hi ha més oferta ludicocultural per a les per­sones majors de 65 anys que estan en plena forma. Però, què passa amb les que neces­siten habitar en residències de gent gran o anar a centres de dia? N'hi ha suficients? Te­nen preus assequibles? Falten centres públics?

ple de Barcelona.

Aq uesta situació ha obligat les ad­

ministracions a actuar i mirar de pal'­

li ar, contra rellotge, el dè fi cit d'equi­

paments amb la construcció de ce n­

tres públics.

La Ge nerali tat va signar aco rd s

amb diversos ajunta ments pe r ta l de

posa r en marxa noves res id ències

durant els propers dos anys. Enguany

ha engegat la co nstrucc ió de nous

equipaments, ent re res idències as­

sistid es, ce ntres de di a i habitatges

tute lats, en c iutats co m Barce lo na

(4), Sa bad ell (2), L'H os pitalet (2),

Rubí, Gandesa, Ponts, Gavà o Vi el­

ha. A més, ha ato rgat subvencions a

20 ajun ta me nts i enti ta t s se nse

ànims d e lu cre per al f inança ment

d e 835 noves pl aces . En ,t o tal, e l

2000 acabarà amb 3.641 pl aces més

de les que hi havia fa un any a tot

Catalunya .

TOT CLAROR 19

- Reportatge

Situació a Barcelona ciutat

A Barcelona viuen actualment més

de- 311 .000 pe rsones majors de 65

anys. Per satisfer les necess itats

d'aquest co l-lecti u, hi ha un tota l de

254 residències, de les quals 225 són

pri vades (de tot tip us, dimensions,

serve is, condi cions i preus), i només

29 són públiques (2 1 de l'Ajuntament

i 8 de la Genera litat): el nombre de

places, doncs, és defi cita ri.

Per aquest motiu , la Generalitat i

l'Ajuntament de Barce lona van signar

un conveni que preveu la creació d'un

tota l de 1.100 noves places, gràcies a

la co nstrucc ió de deu nous eq uipa­

ments per a la gent gran entre els anys

2000 i 2001: /92 places seran de re­

sidència assistida, i 308, de ce ntres

de dia (vegeu quadre 3).

De les deu residències noves, qua­

tre han iniciat la constru cc ió aquest

any. En tota l, aquestes quatre resi ­

dències generaran 498 noves places

(372 de residència, la resta, centre de

dia) i costaran un tota l de 2.595 mil i-.,

A Barcelona hi ha adualment 254 residències, de les quals 225 són privades. D'aquí a un any n'hi haurà 11 més de públiques, però seguiran faltant places

20 TOT CLAROR

ons de pessetes: Sants, 730 mil ions;

Vallbona, 630; Poble Sec, 650, i Bar­

ce loneta, 585.

Això signi fica que, en números ro­

dons, cada nova plaça signi ficarà una

inversió de 5 milions 211 mil pessetes.

Les quatre res idències tindran ca­

racte rístiques molt similars: al voltant

de 90 places de residència i 32 de

centre de dia, cadascuna.

El preu que tindran les places per

als ciutadans que hi vulguin res idir, i

les cond icions d'accés, encara no són

públics, però ti ndrà a veure amb les

ci rcu mstàncies del sol -li èitant, la seva

capacitat adquisit iva i la dels seus f ills.

Eixample: el districte més mancat

La manca de res idències de gent

gran púb liqu es també és mot iu de

polèmica al Districte de l'Eixample, el

més densament poblat de tota la ci u­

tat. A l'Eixample, una quarta part de la

població té més de 65 anys: 62.011

persones, de les quals 12.302 viuen

so les, segons dades del Distri cte. A

més, té un índex d'envelliment* altís­

sim (229,76), si el comparem amb la

mitjana de la ciutat (173,58).

Tot i aquestes dades, a l'Eixample

només hi ha una res idència de gent

gran pública, que depèn de l'Ajunta­

ment, no del Districte. És la Francesc

Lairet, situada a la Gran Via, 475 (a

l' Esquerra de l'Eixample), amb una ca­

pacitat per a 63 persones. Ara no hi ha

places lliures.

Adua1ment és molt difícil accedir a una residència pública a Barcelona: totes les places estan ocupades i amb llista despera

A banda de la Lai ret, a l'Eixample

hi ha 104 residències privades de tota

mena, des de les més econòmiques

fins a les d'autènt ic alt estànding.

El tipus de residència més comuna

té entre 10 i 30 places. Per exemple,

la "Terra Ferma", al barri de la Sagrada

Família, té 12 places de residència as­

sistida les 24 hores, totes ocupades. Els

seus preus oscil·len entre les 160.000

pessetes mensuals en habitació indivi­

dual, les 147.000 en habitació doble o

les 137.500 en triple (a aquests preus

cal sumar un IVA del 7%). Així, la solu­

ció que pot oferir és acollir-se a una de

les places de centre de dia que, tret de

dormir, permeten gaudir de tots els ser­

veis, de 8 a 20 hores: esmorzar, dinar i

sopar, activitats lúdiques i atenció mè­

dica per 70.000 pessetes al mes.

Els trasllats, en el cas d'un centre

de dia, són a càrrec de la família. Tam­

bé hi ha l'opció d'associar-se a la Fun­

dació Amiba (Tel. 93 305 46 00), que

s'encarrega de garant ir un bon trasllat

al preu de 270 ptes. el trajecte, si és

d i ns la c iu tat de Barce lona: un es

11 .000 pessetes al mes.

f) RESIDÈNCIES DE GENT GRAN A BARCELONA, AVUI

RESIDENCIES GENTRES DE DIA HlWIT. TIJTELATS GEN _ Al PRIV TOTAL GEN_ AJ. PRIY. TOTAL GE N_ AJ. PRIY. TOTAL

Ciutat Vella 1 14 O 15 2 O 2 4 O O 3 3 Eixample O 1 104 105 O O 16 16 O O O O

Sanis-Montjuïc O 2 4 6 O O O O O 1 O 1

Les Corts 1 O 1 2 1 1 1 3 O O O O

Sarrià-Sant Ger. O 1 39 40 1 1 4 6 O O 1 1

Gràcia 2 O 28 30 l O 4 5 O O O O

Horta-Guinardó 1 2 29 32 1 O 6 7 O O O O

Nou Barris 1 1 3 5 1 O 2 3 O 1 1 2

Sant Andreu O O 5 5 1 O 6 7 O O O O

Sant Martí 2 O 12 14 2 O 3 5 O O O O

Total Barcelona 8 21 225 254 9 2 44 55 O 2 5 7

* Nota: (ndex d'envell iment: (+65 anys/O-14anys*100)

___ Reportatge

Si els res idents o familiars desitgen

les millors instal·lacions, poden perme­

tre-s'ho i troben plaça, hi ha l'opció

d'una residènc ia d'alt estànd ing. Un

exemple n'és "Las Acacias", un ed ifici

de 8.500 m2 construït fa poc al carrer

Casti llejos, a prop de la plaça Caudí.

És tot un luxe, com un hotel, amb tots

els més vari ats i moderns serveis. Això

sí, els costos oscil ·len entre les 195.000

pessetes mensuals de l'habitació doble

fins a les 230.000 de les suites. Les

persones que necessiten una assistèn­

cia especial han de pagar un increment

del 25%, més l'IVA en tots els casos.

Amb tot, actualment ja no hi ha places

d'habitacions individuals a "Las Acaci­

as". En aquest cas, la residència en rè­

gi m de centre de dia està entre les

105 .000 i les 125.000, segons si es

necessita assistència extra o no.

Residències de barri o de districte?

A mesura que la població ha anat

enve llint, han augmentat les reivindi­

cacions de residències públiques per

a gent gran a l'Eixample. Totes les as-

sociacions de veïns reivindiquen, amb

més o menys intensitat, la construc­

ció d'una residència pública al seu barri .

Un exemple és el cas de la Sagra­

da Famíli a. AI barr i més densament

poblat de l'E ixample hi viuen 48 .931

persones, de les quals una quarta part

superen els 65 anys. En aquesta zona

no hi ha cap residència ni centre de

dia ni hab itatge tutelat públic, i els

veïns fa anys que reclamen una so lu­

ció. Semblava que la solució arribaria

a l'Illa Myru rgia, però el canvi de plans

de l'Ajuntame nt pel que fa al cas va

convertir la residència de gent gran en

un dels punts de controvèrsia, junta­

ment amb la reivindicació d'esco les

bressol, casa ls i hab itatges per a jo­

ves.

Els veïns i les entitats del barri van

proposar a l'Ajuntament un contra-pro­

jecte per a l'Ill a que, entre d'altres

equipaments, considerava la construc­

ció d'una residència pública per a gent

gran de 3.820 metres quadrats.

La resposta del Districte, quan va

presentar el Pla d'Equipaments el juli­

ol de 2000, va ser anunciar que, en

ELS DEU EQUIPAMENTS QUE ES CONSTRUIRAN A BARCELONA e SEGONS EL CONVENI GEN E,FALlTAT-AJU NTAMENT

Per iniciar el 2000: • Barceloneta (Carbonell): 1 residència (92 places) i centre de dia (32) • Sants (Navarra): 1 residència (100 places) i centre de dia (32) • Poble Sec (Vilà i Vilà): 1 residència (90 places) i centre de dia (32) • Vallbona (Alzinar): 1 residència (90 places) i centre de dia (32)

A partir del 2001: • Gràcia (Siracusa): ampliació de la resid. (50 places) i del c. de dia (20) • Nou Barris (Casanovas): casal per a gent gran i centre de dia (32) • Poble Nou (Llull): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) • Sant Andreu (c. del Ferro): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) • Horta (Estudiant): 1 residència (90 places) i centre de cia (32) • Sants (Font Florida): 1 residència (100 places) i centre de cia (32)

Totals: places de residència assistida: 792. Places centre de dia: 308

Font: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

Una residència privada "m i tjan a" pot costar entre 135.000 i 160.000 pessetes al mes. Una dalt estan ding no costa menys de 200.000

comptes d'edificar una "res idència de

barri" a la Sagrada Família, obtindria

sòl per constru ir-ne una de més gran

(5.000 m2) a Fort Pienc, " de distric­

te", que seria de gestió municipa l. A

més, el Districte va anunciar altres

mesures: "increment d'un 37% del pres­supost d'assistència a domicili, que in­clou un increment del 100% de les despeses en treba lladors/es fami liars, obtenció de sòl i construcció cI'un cen­tre cie dia, i obtenció de sòl i construc­ció d"'un conjunt d'habitatges tutelats". Aquest últ im punt co nsistiri a en la

co nstrucció de ls habitatges tute lats

M .Campo Sagrado, a Sant Anton i: 39

apartaments de ll oguer, per a gent

gran, per part del PMH (3.800 m2).

En definitiva, tal i com anunciava

el Distri cte, les seves respostes res­

ponien als criteris de "prioritzar les accions a fi que la gent gran pugui mantenir-se a casa seva, amb bones condicions de vicia, i fer un esforç im­portant en la construcció d'eq uipa­ments especialitzats".

El Districte, en la presentació del

seu pla d 'equ ipame nts, afegia una

nota: "Els habitatges tutelats i les resi­ciències de gent gran són equipaments d'àmbit de ciutat. L'accés als seus ser­veis no depèn de la ubicació".

Aquest criter i de l'Ajuntament no

va agradar a la Plataforma Salvem

Myrurgia, ja que, segons van manifes­

tar els seus portaveus, la construcció

d'una so la residència de districte, a

Fort Pienc, no solucionaria els proble­

mes de manca de places que hi ha a

cadascun dels barris, incl òs Sagrada

Famíli a. Per això, la Plataforma ha

anunciat que seguirà lluitant perquè

es construeixin residències públiques

de barri , no de districte.

TOT CLAROR 21

_ Societat

AVANCEN LES CONVERSES ENTRE EL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE I LA PLATAFORMA

MYRURGIA: NEGOCIACIONS PER L1ÚS QUE TINDRÀ L1EQUIPAMENT PÚBLIC DE 1400 M2 Primer es va acordar que 1.400 m2 de l'Illa serien d'equipaments públics. Desprès, que 600 m2 els ocuparia una escola bressol. Ara es discuteix l'ús dels 800 m2 restants

El Districte de l'E ixample

r o ha repetit per activa i per

passiva : a l'Illa Myrurgia no­

més es destinaran 1.400 m2

d'equipaments públics. Per

això, les negociacions entre

la Pl ataform a Salve m l'Illa

Myrurgia i el Districte ver­

sen, pel que fa al futur de la

fàbrica, únicament sobre els

usos d'aquests 1.400 m 2

aconseguits per la Plataforma.

D'aquests, el D istri cte ja

ha acceptat destinar-ne 600

a la construcció d'una esco­

la bressol pClb l ica, segons

va anunciar el passat mes de

ju lio l en la presentac ió del

Pla d'Equipaments per als

anys 2000-2003.

L'ús dels 800 metres qua­

drats restants, és a l'espera

d'estud iar i definir un projec­

te viable i que dóni resposta

a les necessitats del barri. Per

aquest motiu , tant els ser­

ve is tècni cs d el Di stri cte

com la Plataforma de Veïns

es tan treball ant, paral ' ­

lelament, els seus projectes.

A priori , l'objectiu de la

Plataforma és que aquest es­

pai es destini a l'ubicació d'un

Hote l d'En tita ts, un centre

on d iverses entitats puguin

gaudir d'un espai propi , so­

bretot aquelles que actua l­

ment són en locals precari s.

Segons la Plataform a, l'Ho­

tel d'Entitats hauria de comp­

tar, a més, amb una sala po­

livalent preparada per fer-hi

conferències, assemblees ... ,

i una altra, d'insonoritzada,

per als grups de joves que

assagen mú sica o tea tre.

També caldrien sales amb la­

borato ri fotogràfic, ord ina­

dors, sales de juntes .. .

Tot' i això, la Plataforma

encara no té enllestit el pfo­

jecte ja que, segons el seu

po rtaveu, Joa n Balañach,

"e ls nos tres mecanismes de

funcionam ent no ens p er­

meten prendre cap decisió

sense abans consultar i va­

lo rar les p ropos tes mitjan­

çant l'assemblea de veïns ".

Per part del Distri cte, la

proposta és fer-h i un cen­

tre informatiu i de serve is

per a la gent gran que inte­

gri la informació de tots els

recursos d'assistència i que

gestioni so l· licituds.

Un altre dels punts de

controvèrsia ha estat el del

respecte al Patrimoni Histò­

ric i Artístic de l'edifici. La Pla­

taforma vol que es repecti la

totalitat de l'edifici segons l' in­

forme que el mateix Ajunta­

ment va aprovar el 1993 i,

reçentment, el gerent del

La Plataforma de Vei:ns vol que als 800 m2 restants dhi faci un Hotel dEntitats

Districte, Jordi Carbonell, ha

assegurat que, en el projec­

te de l'Ajuntament "es man­

té la façana de la nau indus­

trial fins al xamfrà de Proven­

ça", i ha fet saber que "en un

futur immediat l'Ajuntament

aprovarà inicia lment el Pla Es­

pecial de concreció d'usos de

l'equipament privat", un equ i­

pament que la Plataforma se­

gueix reivindicant que sigui

públic. L'objectiu del consis­

tori és no endarrerir la gest ió

de Modificació del Pla d'Ac­

tuació Mun icipal, que com­

portarà la cessió de 3.000 m2

de jardí interior.

fi

Societat

TANT EL GOVERN COM L'OPOSICiÓ RECONEIXEN QUE AL BARRI MANQUEN EQUIPAMENTS

TOTS ELS PARTITS pOlíTICS DE llEIXAMPlE, DISPOSATS A EQUIPAR MÉS SAGRADA FAMíliA Tot i que el Districte afirma que "eI cas Myrurgia està tancat", s'ha compromès a adquirir sòl públic en aquest mandat per contruir els equipaments que necessita el barri

En cas que a l'I lla Myrur- quins altres punts del barri es

gia no es puguin destinar poden realitzar quan el Distric-més que 1.400 m2 a equi- te renuncia a adquirir sòl pú-paments públics, es busca- blic i no ha valorat paràmetres ran espais alternatius per a demogràfics ni socials en l'ela-construïr-hi els equipaments boració de l Pla d'Equipa-que li manquen al barri de ments". la Sagrada Família. Aquesta

és la idea amb la que treba- Postura del Districte

lla tant la Plataforma com el

Districte (l'equip de govern i Aquestes afirmacions han

els partits de l'oposició), se- estat respostes per part del

gons es desprèn de les in- Districte que, en una carta

tervencions del Ple ce lebrat adreçada a la Plataforma,

el 14 de novembre al dis- cons idera que "no és justa tricte de l'E ixample. l'acusació quan l'Eixample és

el Districte que més diners Postura de la Plataforma destinarà a l'adquisició de sòl

després de Ciutat Vella, amb La Plataforma ho té clar, tot un pressupost de 1.000 mi-

i que té alguns dubtes, com lions de pessetes, una quan-expressa el seu portaveu, Joan titat que dobla el que es va

Balañach: "Si els equipaments destinar en el mandat ante-que havien d'anar a Myrurgia rior", tot i que també afe-

no es fan, que ens diguin en ge ix que "no obstant això,

La Plataforma va celebrar la castanyada a l'Illa Myrurgia el 12 de novembre, amb l 'assitència d'un centenar de veïns

La Plataforma continuarà en la mateixa línia fins que no hi hagi una proposta clara

és cert que cap dels expedi­ents referits afecta a sòl situ­at al barri de la Sagrada Fa­mília. És per això que el Dis­tricte estableix el compromís d'adquirir sòl públic al barri en aquest mandat".

Un altre dels compromi­

sos adq u i rits per part del

Districte és el d'incorporar -

al Pla d'Equipaments- el so­

lar situat al carrer Pare Cla­

ret, 138-146, amb l'objectiu

de constru ir-hi apartaments

de lloguer per a joves.

Aquesta se nsibil itzac ió

cap a la situació del barri de

la Sagrada Famíli a sembla

que és compartida per la to­

talitat dels partits polítics

representats al Districte de

l'Eixample.

Postura de CiU i PP

En el Ple del 14 de no­

vembre, CiU i Pp, partits de

l' oposició de l govern de l

Districte, van presentar

unes propostes per ubi car

e ls equ ipaments fora de

Myrurgia. L'espa i de l da­

munt del mercat de la Sa­

grada Famíl ia (CiU) i els ter­

renys on hi havia la disco­

teca Barçalles (PP) són algu­

nes possibilitats.

Desprès del Ple, la Plata­

forma va va lorar que "tots els grups polítics van afirmar que era necessari parlar amb les entitats per definir els equipaments i, de manera implícita, han reconegut que es van equivocar en l'afer de

l'Illa Myrurgia i en conside­rar que al barri no li calien equipaments públics", co­

menta el portaveu.

TOT CLAROR 23

BeNetaI

Web de Barcelona Neta http://www.bcn.es/neta

No és la 'Web del barri de la Barcelo­neta, sin61a de la ca mpanya posada en marxa per l'Ajuntament "Barcelona Neta". Hi trobem pàgines amb la des­cripció dels objectius municipals en matèria de netej a de Ja ci utat, ,'acord cív ic, i tota mena de detalls quant al procés de neteja diari de la ci utat. Inclou un útil servei de comunica-c ió per tal que els c iutadans pugu in expressar- hi op ini ons, suggeri-ments o queixes.

Planificar els viatges

www.viajar.com

A la xarxa proliferen tota me na de webs dedicades a oferir un munt de serveis per a aque ll s que vulguin anar de viatge. Un exemple és la web "viaj ar.com". que és com una agència de v iatges interacti va. Permet consultar oferte s d'ú ltima hora. fer contractacions, consultar destins de qualsevol ciutat del món ... El "iatge comença sense sortir de casa.

ALL THAT YOU CANT.. U2

ISLAND. 2000

All that yolt call't leave behilld (Tot allò que 110 pots deixar de ballda) és el títol del que, pro­bablement, serà el disc de l'any. Es tracta del disc amb què el quar­tet irlandès U2 torna a les lletres compromeses i al so més rocanroler. El primer sillgle, "Beautiful day", ja ha triomfat. El proper, ''WaIkon'', també ho farà. Segur. Ha tomat U2.

HACIENDO HISTORIA

STEPHEN FRY ESPASA NARRATIVA

477 PÀGINES

En to d'humor, Fry pl anteja una novel·la basada en la hipòtesi que un jove hi storiador viatgi al passat en una màquina del temps amb el científic que l 'ha inventada. L'objectiu que tenen és el de canviar el curs de la hi stòria i evitar el naixement d'Adolf Hitler, però els esdeveni ments fan un g ir i e ls protagonistes es veuen immersos en una intriga absurda.

YO SOY EL DIEGO

DIEGO A. MARADONA PLANETA

312 PÀGINES

Aquest és un llibre esperat per molts , no per la seva qualitat literària, sinó pel que és: la biografia de M¡¡radona exp licada per e ll mateix, de manera oberta i sincera i en el seu llenguatge, clar i directe. Aporta clat'edat a alguns capítols foscos de la seva vida, però ni de bon tros a tots. Parla , sobretot , de futbol. Esperà vem una mica més.

1 THE BEATLES

EMI. 2000

Enèssim disc retrospectiu deis Beatles. Aquest Nadal, l'excusa deis supervivents, hereus i altres beneficiaris per tomar al mercat és que, fins ara, encara no s'havia editat un disc que recopilés només eis 27 temes que van ser número 1 a les llistes. A més, aprofiten l'ocasió per estrenar pàgina web a Internet.

MIENTRAS VIVIMOS

MARlITA TORRES PLANETA

264 PÀGINES

Flamant guanyadora del premi Pla­neta, Mientras vivimos és 1'(¡lti ma novel·la de Maruja Torres. És una història d'admiració i gelosia, veri­tats i mentides i amor i odi entre una jove de vint anys i l'escriptora de cinquanta a la qual admira, sumida en una gran crisi creativa i personal. Després de Mujer en guerra, Maruja Torres torna a estar a l'altura de les expectatives.

CUADERNO AMARILLO

SALVADOR PÀNIKER PLAZA Y JANÉS

378 PÀGINES

Escrit en forma de diari, diuen que aquest és e l llibre més madur i complet del filòsof barcelonf. Barreja les vivències més íntimes i personals amb la crònica social i històrica dels anys viscuts. Alhora, és un testimoni de la seva particular visió de la filosofia, les religions, la ciència i la vida.

THE VENY BEST Or... STING & THE POLlCE A&M RECORDS. 2000

El disc recull les 18 cançons més exitoses d'Sting, tant les que va convertir en mítiques liderant 1he Police com les que va signar en solitari. Un excel'lent recorregut, per a nostàlgics o no iniciats, que va des de "Roxanne" o "Missage in a bottle" fins a "EngIishman in New York" passant, evidentment, per "Every Breath you take".

CORRE ROCKER

SABINO MÉNDEZ ESPASA

286 PÀGINES

Sabino Méndez és el compositor d'al­gunes de les millors cançons espa­nyoles dels anys vuitanta. Tot i així, no és gaire conegut, perquè la popu­laritat se la va endur qui cantava les seves composicions: Loquillo. Deu anys després de separar-se de la ban­da i de silenci i distanciament, Mén­dez escriu per explicar el fosc passat de drogues i rocanrol. Un bon llibre, a pesar que no ajudarà a fer les paus amb Loquillo. Segur.

MAs PLATÓN Y MENOS PROZAC

LOU MARINO FF EDICIONES B

397 PÀGINES

Mas Plat6n y menos prozac s'inspira en els més grans filòsofs de la històri a per ensenyar a tractar els aspectes més quotidians de la vida: portar les relacions amoroses, viure amb è tica , preparar-se per morir , enfrontar-se a un canvi professional...

AGA/N LENNY KRAVITZ

2000

Primer disc recopilatori de l'afroamericà que més música ha posat als espots publicitaris de cotxes. Agam és una bona mane­ra d 'iniciar-se, o bé de recordar cançons que no per haver escol­tat molt deixen de tenir sentit i qualitat. A banda de les mIllors peces deis seus deu anys de carre­ra, el disc aporta un single inèdit.

. ,

Solness, el constructor, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)

Halva rd Solness, el mestre

co nstructo r, es revolta con­

tra els escull s que s' inter­

fereixen en l'exerc ici lliu­

re de la seva vo luntat. La

joventut i l'a rrauxa ment de

la jove Hilde el duran a

bescanviar la vida per un

id ea lin abas tab le. Repre­

se ntar Solness l 'any 2000

suposa mostrar una de les

ca res més crues de l ' ho­

me contemporani : l' indiv i­

du qu e s'enfronta a les

seves limitac ion s, l ' hom e

que mesura les seves for­

ces i es veu obligat a as ­

sumir la feblesa, a accep­

tar la mort d ' un ideal. Un

dels textos més rellevants

i influents de la producc ió

dramàtica d'Ibsen .

LA PERDIClÓN DE LOS HOMBRES

DIR . ARTURO RIPSTEIN

Pel . Hcula rodada en blanc i negre que ha estat premiada enguany amb la COllcha d'or al Festival de Sant Sebastià: millor pel ' lícula i millor guió. Dirigida pel mexicà Arturo Ripstein, reflexiona sobre la relació entre els hOmes i les dones d'una manera molt peculiar.

Nascuts Culpables, al Teatre lliure

Basat en un recull d'entre­

vistes reals reali tzades per Pe­

ter Sichrovsky, Nascuts Culpa­bles recull alguns testimonis

rea ls de persones que, fins

avui, sofreixen les conseqLlèn­

cies d'una història anònima,

d'un record que no els és pro­

pi. Són testimonis del genoci­

di, hereus d'una culpa que no

és la seva però que els acom­

panyarà la resta de la seva

vida. Dirigida per Joaquim

Candeias i Carles Alfaro, pot

veure's al Teatre Lliure durant

tot el mes de desembre.

LADRONES DE POCA MONTA

DIR . WOODY ALLEN

El geni de Manhattan torna a la càrrega amb Small Time Crooks, que ell mateix dirigeix i protagonitza. Hi interpreta un exconvicte acabat de sortir de la presó que és incapaç de durar tres dies seguits a la mateixa feina; per això, planeja atracar un banc. Molt agosarat, oi?

Concert Familiar Schubert i Borodin, el 16 de desem­bre, a l'Auditori

L'Orquestra Simfònica de

Barce lo na i N acional de

Catalunya in terpretarà obres

de Schubert i Borod in, sota

la direcció d'Edmon Colomer.

Serà un concert participatiu,

on els petits de la família in­

tervindran i, fins i tot, potser

faran més entenedora la

música als grans. Els preus

són de 500 pessetes per als

menors de 14 anys i de

1500 per a la resta.

Dissabte 16 de desembre,

a les 12 del migd ia, hi haurà

una bona oportunitat per anar

a l'Auditori i inculcar el sentit

musical als més petits.

BESOS PARA TODOS

DIR .• JAI ME CHAVARRI

Espanya, anys seixanta. Tres jo­ves estudiants de Medicina són enviats per les seves famílies a Cadis, en la que representa l'úl­tima oportunitat perquè acabin la carrera. Però allà coneixeran tres cabareteres i tot se n'anirà en orris. Emma Suarez inter­preta una de les cabareteres en aquesta comèdia de Chavarri.

GIMCANA 16 de desembre I Gimcana NOli Can Caralleu 10.00 hores, a Nou C'lI1Carnllcu Per a nens i nenes de 6 a 12 anys Més infom1ad6 a la pàg. 39

ESCACS 16 de desembre X Trofeu Ciutélt de Barcelona dtEscacs 9.00-21.00 hores, Cotxeres de Sants Més infom1aci6 al tel. 93431 49 II

TENNIS 23 de desembre Campionat d'Espanya per equips Club de Tennis Barcino Més infonm\Ci6 al tel. 9341708 05

BÀSQUET

27 I 28 de desembre VII Torneig de Bàsquet Infantil Claror Esportiu Claror Més infol1naci6 a la pàg. 37

FUTBOL SALA 27,28129 de desembre 12, 314 de gener Pol!espolt ius Claror i Sagrada Faml1ia Més infonnaci6 a la pàg. 36

ATLETISME 31 de desembre 11 Cursa Sant Silvestre Organitza: CN Montjuïc Més infOlmaci6 al tel. 93 331 8288

ATLETISME 1 de gener I Jocs Europeus de Veterans Estadi Olímpic de Montjuïc Més informaci6: 93 426 20 89

ATLETISME

THE GR/NCH

DIR . RON HOWARD

Es tracta de la pel'Hcula infantil que Hollywood ens proposa aquest Nadal.]im Carreyencarna lm monstre que viu sol al cim d'una muntanya situada al costat d'un petit poble i que no pot su­portar sentir la gent cantar na­dales. Per evitar-ho, decideix ro­bar tots els regals deixats pel Pare Noel i així evitar les celebracions.

"Herbert List. l'ull màgic", al Centre

Cultu~al de la Fundació "la Caixa"

L'exposició "Herbert List. l'ull màgic"

aplega 139 fotografies, en una mostra de

ca ràcte r retrospectiu. La id ea és un

recorregut per la carrera fotogràfica de ~ist

i per aquest motiu s'ha estructurat en cinc

La mostra "Calders. Els miralls de la grans àmbits, que corresponen als grans

ficció" pretén potenciar la imatge d'un Pere temes o moments de la seva producc ió: Calders complex i incisiu . Ens retorna, a través

I fotografia metafísica, eros, ruïn es i dels co ntes i les nove l· es, una im atge

pertorbadora de la rea litat que ens envolta, la fragments, retrats i instants.

qual fa trontollar les seguretats en què ens

hem instal·lat. M és enllà de l'escriptor classificat

dins el gènere contístic, Castellanos i Melcion

volen reivindicar un autor capdavanter en la

investigació de la literatura, relacionat amb

l'avantguarda i el rea lisme màgic. Un Calders

amb inquietuds creatives per a altres disciplines

art ist iques co m el dibui x, el grafisme, la

fotografia, el cinema ... En definitiva, aquesta

exposició vol subratllar Pere Calders com a

creador exponent del segle XX.

"Robert i Sonia Delaunay" s'inscriu en la línia

d'exposicions que el Museu Picasso realitza regularment

al voltant de les avantguardes que conformen el panorama

artístic de la primera meitat de segle. Ofereix una visió

general de l'obra de Robert i Sonia Delaunay i també

pretén aprofundir especialment en els anys en què la

parella va instal·lar-se a la Península Ibèrica. Entre 1914 i

1921 van viure a Portugal i Espanya (a Vigo, Madrid, Bilbao,

Barcelona i Sitges), al llarg d'un per.íode prolífic i molt ric.

"Els anys Fauves, 1904-1908", al Centre Cultural Caixa

Catalunya-la Pedrera. L'exposició, dedicada al moviment

fauvista, inscrit entre l'impressionisme i el cubisme i que va

néixer com a oposició a l'art acadèmic, es caracteritza per

l'exaltació dels colors purs usats arbitràriament. Hi ha un

primer bloc de pintures que avancen l'estil ' fauvista en la

dècada anterior, i seguidament es presenta una mostra

equilibrada de l'obra dels artistes que van participar en aquest

moviment: Georges Braque, Charles Camoin, André Derain,

Raoul Dufy, Othon Friesz, Henri Manguin, Albert Marquet,

Henri Matisse, Jean Puy, Louis Valtat, Kees Van Dongen i

Maurice Vlaminck .

fil FÒRUM CLAROR

"SALUT I ESPORT" DijOUS, 25 DE GENER DE 2001

20.00 HORES SALA CLARET

Després de l c ic le inic ial del mes de novembre, el Fòrum Claror tornarà a organitzar una a ltra taula rodona , aq ues t cop cent rada en e l món de l'esport i la salut. L'acte serà moderat pel responsable de l'Àrea de Salut de la Fundac ió C laror, el metge Albert Giménez, i hi haurà especialistes de la salut i l'esport que tractaran diversos temes d'actualitat. Aquests dos conceptes estan íntimament lligats , i en l'esport professional cada cop tenen més incidència e ls metges, l'a limentac ió, les recuperacions , el control antidopatge ... A més , també es parlarà sobre les motivacions de salut que mouen milions de persones a realitzar esport de manera totalment amateur, i dels avantatges que a ixò significa.

REVISTES

NOTES OCB

L'Orquestra Simfònica de B arce lona i Nacional de Catalunya edita Notes, revista trimestral de la qual ja han aparegut 17 números. Es tracta d'una de les millors revistes , en català, que hi ha sobre el món de la música a casa nostra. El darrer número inclou el Festival de Música Prohibida que ha tingut lloc a Barcelona. Hi ha entrevistes a Martin Haselbock, Arcadi Volodos i al violinista Pere Serra, i fins i tot hi ha un article d'un dels abonats a l'OBC , el periodista Josep CunÍ. Podeu llegir Notes per Internet a l'adreça www.obc.es.

H

PARTICIPA-HI I GUANYA!

Un "pack Claror" format per una motxilla, una

samarreta, una ronyonera i una gorra

Oferta vàlida fins al 31 de desembre de 2000

Partic ipeu-hi enviant-nos la

butlleta adjunta per correu a:

Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona

o dipositant-la a les urnes

situades a la recepció de

l'Esportiu Claror o del

Poliesportiu Municipal

Sagrada Famíl ia.

El concurs del passat número

el va guanyar ...

CARMEN MÉNDEZ RODRíGUEZ

r-~-------------------I Nom Cognoms

Adreça Telèfon

Ciutat OP

Edat Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O

Qüestionari per al concurs

1. Quina medalla va guanyar Maria Vasco a Sidney?

2. Com es diu el disc recopilatori que acaben de publicar The Beatles?

3. Quin dia organitzarà el Fòrum Cla ror la taula rodona "Esport i Salut"?

Q uè penses 'de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?

A J T E R R O C L O

T A E T I R N E O Z

E T E R U R U U S E

L S N N S E T A A D

O O U D A F R S N N

Y C L E R E E O G A

U R S N N D B J I N

P I I A Z E O I L R

E A L S V I L U S E

L L O Z A N O G U F

TEST Demostra la teva cultura

1 . Com es diu e l nou talent de 25 anys de va vè ncer e l ca mpió Gary Kas parov en e l mundial d'escacs?

2 . Quina escuderia ha guanyat el cam­pionat de la Fórmula I?

3 . Com es diu el nou entrenador de la Reia l Societat?

4 . Qua ntes meda lles va aco nseg uir Marion l ones en e ls darrers JJOO?

5.

6.

Qui és e l nou director tècnic de l' At­lètic de Madrid?

Com es diu la regata marítima indi­vidual considerada la més perillosa de l món?

'. qoID .YP"".i\ (9 '0."",, 0 IOUd (ç ' ç (t 'os lIol\, O.UOd (e

' pU.I.I'J:;( (z ' :-¡! llUnU){ J!uqpUll\ (1 :sí)',sodsall

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes .. .

Hernan Crespo

Gabriel Batistuta

David Trezaguet

HakanSukur

Andrei Xevtxenko

Roberto Sosa

Juventus

Inter

Udinese

Roma

Lazio Milan

OS~ lI ! pn'tlSOs Ol.l~q0'M ~ lIU 1 !W 'O )JU;)XI¡\<)X

!'J.lpUV !.I0111! '.IIDl.nS utD[P.H :Snlu'J¡\nr' lon!iU'Zl)Jj. p!AUa :tl llIO~rt:1Il1S!1U8 IOpqna :O!ZU1'odso.!:::> UlHlIOH :9pn10S

Guia de Serveis i COlli pres '

• La millor qu alitat al mill or pre u

Còrsega, 510 . Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 . Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER

• Gran assortiment amb obsequi s • C iste ll es per Nadal

Rosselló, 436·438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

• Pe rruqueri a uni sex • Estèti ca ra igs UVA • Preus eco nò mi cs

Indústria, 66 . Tel. 93 459 00 90 . 31 ¡li) ¡ta "':J t 'Gi [ar·. Dr. SERGIO MONTES

• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície

Pg de Gràcia, 7 3r A Tel. 93 342 62 91

• Menjars casolans • Menú diari • Tapes variades • Menjars per encàrrec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

CAFÈCRYKETBAR

• Assortiment de tapes • Ambient agradable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

I

BAR RESTAURANT lA PEDRETA

• Dinars i sopars casolans • També aq uí ambient agradab le

Marina, 271 (Rosselló) Thl. 93 347 26 21

BARRIBEIRA

• Entrepans, tapes i

vins gallecs

Rosselló, 411 . Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA

• Esmorzars, menú quatre opc ions de d illuns a divendres, 975 ptes., i di ssab tes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15 I

I lA YAYAAMELIA

• La cUllla del bacall à

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

EDIFESA- COFAC

• Ferreteria profess ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• Sempre al servei de l barri • Ofertes noves cada mes Provença, . 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

rOTO ~ILMA ,I I I I I I I ••••• I I •

Revelat en 24h.-Fotos carnet al moment Fotocòpies color làser -digital-marcs i portafotos -àudio -vídeo -fax -reportatges -reparació d'aparells fotogràfics Rosselló, 417 (Sardenya) Tel. 93 436 03 46 . 08025 . Barcelona

t!f' f1l olJí_

SURF SHOP Todo para la practica de: Snow, Skate, Wake, Body, Surf. Asesoramiento, venta, alquiler y reparación Ropa de calle, accesorios y música Descuentos para socios Cartagena, 244, 08025 Barcelona Tel. 93 433 17 12 eolidas@teleline.es

, ESPORTS

·< ~ .. piol, .. t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen

Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada Família) Tel. 93 347 7112

Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

• Ordinadors· components· Software • TPV Multimèdia· xarxes • lnternet· Serve i tècnic Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona_

BEEP INFORMÀTICA

• Ordinadors - Venda - Reparació

• Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment

• Telefonia mòbil

Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24 PCs - 19" - ADSL 512k - Somos L33T

Rosellon, 372 . 93 457 ,63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

lJ' ~o~i~¡l' ·­DIAZ

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Plimitiva • Grossa de Nadal i del Niño (es reserven números)

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobiliari i decoració • Som profess ionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló , 412 • Av.Gal1dí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

\

PIMARC • Professionalitat, experiènc ia i qua litat • Emmarcació a mida • Obra original, làmines i pòster Mallorca, 477 (ca ntonada Cartagena) Tel. 93 436 77 58

• Talles grans • Faixes a mida - banyadors • Marques actuals Còrsega, 464 (Roger de Flor-Grassot) Tel. 93 457 15 67

XEITO OLGA (1990 - 2000)

• Llibre ria i objectes de regal

• Fotocòpies i servei de fax

5%

• Papereria-subm inistraments d'ofic ina

• 5% cie descompte en els llibres cie lectura

• La teva botiga. T'h i esperem

• Obert di ssabtes tarda

Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E-mail : xeito-olga@teleline.es

Punt-Gràfic, S.L. 10%

Papereria tècnica "ofic ines" Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, Tiratges petits. "Pantones". Material informàtic en general. Descomptes especials del 10%

Sicília, 336-338 08025 Ben Tel. 93 207 70 20 Fax 93 459 36 70

La nova botiga dels papers i els regals Papers especials, creatius i artesans Àmplia gamma de sobres i format A4 10% de descompte als abonats de la Fundació Claror Sardenya,321 Tel. 93 208 04 99 asisi@terra.es

GIRBAU REGALS 10%

• Mil detall s per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511 . Rosselló, 396

JOIERIA. ALMOR • Taller propi • Descomptes espec ials als abonats de Claror i Sagrada Família

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

Afàsia · Disà rtria· Dislèxia· Dislàlia Disglòssia· Distèmia· Disfonia · Veu· Retard simple· Deglució atípica Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bllfbcn @hotmail.com

CENTRE CLARÍNIA

Psicologia· Psiquiatria· Psicoanàlisi

Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36

INSTITUTS IC--.~IIJ ODONTOLÒGICS - _ ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

• Plantilles a mida • Pro tecc ions es portives

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

FARMACIA BRICIO

Nou horari de l'any 2000:

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRI CIO

Tot l'any

Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

MYSORE

• Consulta naturòpa ta. Reflexo logia podal. Quiromassatge. Flors cie Bach

• Con ulta de tarot. Ajuda humanística Rosse lló, 431 (cantonad a Marina) Tel. 93 435 23 40

ORTOPÈDIA FARMÀCIA

SERRA-FORTUNY

Planti lles faixes Cotilles a mida, fèrules Genu-valgo Pròte is mamàries

Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

Tempias de hipnosis-20 años de experienc ia Espec iali sta en clolores cie espai cia 1hrdes de 16 a 20 homs . JUAN GENOVÉS

Tel. 93 457 93 73 ( hOI'3S convenidas)

r4 ;¡'A4~-BCM, SL

• Serveis finques urbanes i inclustri als • Consergeria. Neteges . Manteniment. Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

Abro puertas J.~rro puertas

TOT ~HARO • Colocación y reparación de cerraduras de todo tipo

• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta

• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

• Todo tipo de copias de llaves especial es • Mantenimiento de comunidades, pm'king, locales comerciales, garages.

Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

C" A""ê1f -MIL NACIONS

• Bitllets avió/va ixe ll/t re n • Viatges a micla . Viatges empreses

· Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08

Mós informoción anote: R 144 Torjeta lector

TAQU I LLAS

CABINAS

BANCOS • PERCHAS

FORRADO DE PAREDES

MOBILlARIO

--&0 BEL MOL 'A 'RICA D I MUf.LES

CONSTRUCCIONES EN MADERA FA8RICACION DE M081UARIO CI Joiers, 13 (Polígono Ind. Riera de Caldes) Tel. 864 81 84 - Fax 86461 79 08184 PALAU DE PLEGAMANS ,!Barcelona)

11

FÒRUM CLAROR FU~DACIÓ CLAROR

ÈXIT DE PÚBLIC EN TOTS ELS ACTES D'OCTUBRE I NOVEMBRE

GRAN RESPOSTAALS PROJECTES SOCIALS I CULTURALS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

Els socis de l'entitat així com els veïns i les entitats del barri, han acollit molt positivament els projectes socioculturals de la Fundació Claror

L'anunci de la Fundació Claror d'estendre les seves activitats al camp sociocu l­tura l ha estat molt ben aco­lli t pels socis, pels veïns i per les entitats de l'entorn més proper, especialment al barri de la Sagrada Família.

Així ha quedat palès en la resposta que hi ha hagut en les convocatòries, bé amb motiu de la Coral, dels Castel lers o de les xerrades organitzades e l novembre passat pel Fòrum Claror.

Fòrum Claror: bon inici

El Fòrum Claror, creat ja fa alguns anys, aq uesta tem­porada ha gaudit d'u n bon impuls. L'entitat té la in ten­ció fe rma d'organitzar, a par­tir del proper gener, un de­bat mensual amb convidats a fi de tracta r qüestions so­cia ls d'actualitat.

Per començar, el Fòrum Claror va organitzar, a la Sala Claret, tres debats durant el mes de novembre, amb po­nents del màxim nive ll , i una

Personatges com Eugeni Gay; José Maria Mencliluce, Xavier Casas o Ferran Mascarell van participar als debats de novembre

Els ponents del primer debat amb la presidenta del Patronat Joana Céspedes i el moderador Eduard Franco, a l'esquerra.

gran assistència de públic. AI primer debat, que va

fer-se el d ia 9, quatre po­nents (vegeu quadre adj unt) van tracta r e ls aspectes mèd ics, legals, ètics i soci­ològics del genoma, les pos­sibi li tats que e ls descobri­ments de l "p rojecte geno­ma" podia obrir a la ciència i, alhora, e ls peri lls que po­dia comportar-ne un mal ús.

El segon debat va tenir ll oc e l dijous dia 16 de no­vembre, al voltant de la so­li daritat i la cooperació, en temps de globa lització com els que vivim. L'euro­diputat José María Mendi­luce va fer una proclama en favor de la democratit­zació de l món, una demo­cratització que, alhora sal­vaguardès les identitats

DEBATS DEL MES DE NOVEMBRE

9/11/00: EL GElVOJíA: Aspectes mèdics, legals, ètics i sociològics. Ponents: * Jordi Camí, director Projecte Ge¡wma a Barcelona. * Eugeni Gay Montalvo, president Consell General Advocacia. * Margarita Bofarull, metgessa i professora de moral de la Facul-

tat de Teologia de Catalunya. * Jordi Guiu, doctor en filosofía i professor de sociologia de la UPF.

16/11/00: GLOBALITZACIÓ I SOLIDARITAT. Ponents: * Luis Angel Fermíndez Hermana, director d'E¡;¡red@ando.com. * Ramon Garcia, director de gestió d'Intermó¡;¡ * Jesús Contreras, antropòleg. * José María Mendiluce, eurodiputat.

30/11/00: QUÈ ÉS CUIllJRA? Ponents: * Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. * Joan Guillen, escenògraf i dibuixant escènic. * María Jesús Buxó, antropòloga. * Josep Termes, historiador.

Els debats organitzats pel Fòrum Claror van ser tot un éxit de públic

pròpies de ls pob les e ls donés veu.

Tercer debat, suspès per l'assassinat d'Ernest Lluch

Pa radoxa l i do lorosa ­ment, e l següent debat que s'havia de celebrar el 23 de novembre, va ser suspès per l' assassinat d'E rnest Lluch a mans de la banda te rrorista ETA a Barcelona, dos dies abans.

La Fundació Claror anun­ciarà la nova data del debat suspès, que tracta rà sobre "El problema de l'habitatge per als joves a Barcelona", i al que és previst que hi par­ticipi e l primer ti nent d'a l­ca lde de l'Ajuntame nt de Barcelona, Xavier Casas, i e l president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Fam íl ia, Antoni Viñas, entre d'a ltres .

AI tancament de la revis­ta encara no s'havia celebrat l'ú lti m debat de l mes, sobre qüestions cul turals.

Propera taula rodona: "ESPORT I SALUT"

Dijous, 25 de gener 2001 20.00h - Sala Claret

(veure p¡,g.26)

TOT CLAROR 31

FUNDACiÓ CLAROR

LA IIBOTIGA DELS HERRORSII

:

INICIATIVA PER UN COMERÇ JUST La Plataforma OJ Claror

organitza rà, en el marc de les

activitats de Nadal, la Botiga

dels Herrors, una activitat re­

lacionada amb el comerç just.

La Bot iga dels Herro rs

co nsist irà en un ta l ler de

dues hores en què els alum­

nes, en gru ps, hauran d'es­

brinar quins productes, d'un

ampli ventall, són els menys

perjudi cials. Hauran de va­

lorar aspectes socials, eco­

lògics o de repercuss ió per

als pobles del sud .

L'activitat es completarà

amb unitats informatives, que

anali tzaran productes com el

cafè, la roba, el cacau, l'ener­

gia, la fusta, els residus, les

sa bat i ll es es po rt ives o els

sucs, d e manera qu e els

alumnes rebran informació

per valorar de manera més

conscient els productes.

El proj ect e pretén, en

definitiva, formar els joves en

el consum crític i en l'apre­

nentatge dels aspectes que

relacionen el comerç amb el

medi ambient, els drets hu-

mans, la salut dels consumi­

dors, l'explotació dels països

del sud o la immigració cap

als països del nord.

La Bot iga de ls Herrors

ani rà adreçada als alumnes

de te rcer d'ESO de l'Escola

Sagrada Família, tot i que si

hi ha una bona resposta s'es­

tud iarà la possibili tat d'orga­

nitzar-la oberta al barri. En

tots dos casos, a l'hora de

tancar aquest número de Tot

Claror no s'havien confirmat

les dates.

El projecte ha estat ela­

borat per SODEPAU (Solida­

ritat per al Desenvolupament

i la Pau), i compta amb el su­

port de la Generalitat Valen­

ciana, l'Agència Espanyola de

Cooperació Internacional i el

Fons Català de Cooperació al

Desenvolupament.

COMUNICACiÓ AMB NICARAGUA

Recentment, la comissió de seguiinent del projecte de Nicaragua va rebre una calta de la directora del Hogar La Recolección, Sor Emilia Granados, en què explica l'evolu­ció de les nenes: ''El rendimiento académico de la niñas en este bimestre ¡ue sati'ilactorio, tomando en ettenta que hay que estar luchando con ellas porque no tienen bases buenas, les ettesta la adaptación". La calta també detalla les compres en alimentació i material divers.

Apunta't a la Plataforma 0'7 i participa directament en els nostres projectes.

PLATAFORMA 0·7

AQUEST NADAL,

RECOLLIDA DE

TARGES DE

METRO PER ALS

NENS DEL RAVAL

La Plataforma de

Solidaritat i Cooperació de la

Fundació Claror col·laborarà

a partir d'aquest Nadal amb

el Casa l del Raval.

La campanya consistirà en

la donació voluntària de tar­

getes de metro que encara

tinguin alguns viatges per tal

que els nens del Raval pu­

gu in fer-ne LIS.

Per poss ib il itar aqu esta

co l·l aborac ió, a part ir del

mes de desembre s'instal·­

laran urnes específiques de

reco ll ida als po li es po rt ius

Claror, Sagrada Família i Nou

Can Caralleu.

El Casa l del Raval, situat

al carrer Sant Rafael 19, fa

una gran tasca d'integració de

nens sense recursos. Espe­

rem que tots hi col·laboreu!

o Col, laboraràs en el manteniment de 55 nenes del"Hogar La Reco/ección",

a León~. Nicaragua, amb una aportació trimestral de només 1.000 pessetes. O RMA .. CLAROR PLATAf -.....2. cooperació solidaritat ~

Què és la Platafo rmaO'7 Claro r? "0'7 Claror" és una plataforma de so Ijdaritat creada per la ~undació Claro r. El seu objectiu és desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui d'àmbit internacional o de l'entorn més pro per.

"0'7 Claror i Nicaragua" La Platafo rma "0'7 Claror" vaassumir,el febrer de 1999,el manteniment de 55 nenes en situació d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i internat anomenat "Hogar La Recolección" a Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la contractació de dues educadores que se'n fan càrrec de la bona aplicació del programa.

Com podeu col-laborar-hi? Lacol-laboració econòmica amb la plataforma és voluntàriai oberlaa tothom. Podeu fer-ho amb un mínim de 1.000 pessetes trimestrals.

A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i seguiment dels projectes en què es decideixi actuar,co mençantpel de Nicaragua.

Siesteu interessats:

Fundació Claror: Sardenya, 337,entresòl,2a.

Telèfon: 93 47613 90 -Fax: 93 47613 91

FUNDACiÓ (:LAROR

PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR .

ELS CASTEllERS DE lA SAGRADA FAMíliA ES POSEN EN MARXA

El barri de la Sagrada Fa­

mília ja té colla castellera .

La iniciativa de l'Associació

de Veïns i la Fundació Claror

ha tingut una gran resposta:

s'hi han inscrit 80 persones

de totes les edats, i diverses

entitats han mostrat tot el

suport. Els grallers de la

Sagrada Família, per

exemp le, han mostrat la

seva disposició per posar les

notes musicals que tota colla

requereix.

Els entrenaments van

començar el divendres 17

de novembre, a la seu de

l 'Esportiu Claror. Des

d'a leshores, s'entrenen un

cop per setmana en una

sess ió de dues hores: de

19.30 a 20.30 s'entrenen

només els menors de 16

anys, i de 20.30 a 21.30

assagen tots els integrants

junts.

La co lla de la Sagrada

Família va donar les seves

primeres passes en un acte

(en la foto) organitzat el 19

d'octubre a l'escola Sagrada

Família, al qual van assistir

un centenar de persones.

Els ponents cie la xerrada

van ser Eduard Garrel l, por­

taveu d'Els Sagals d'Osona i

Ulpiano Roman, dels Cas­

tellers de Vi lafranca.

AQUELL DIA EN QUÈ ELS DÉUS DE L'OLIMP •••

Aquell dia en què els Déus de l'Olimp baixaren a la terra i varen veure la magnificiència de la Sagrada Familia i, a prop d'allà, un grup d'humans que feien esport, castells, cantaven i debatien assumptes propis ...

La compartimentació dels coneixements, cada vegada més evident a causa de l'especi­alització creixent a la nostra societat, fa necessaris espais que facilitin comprensions globalitzadores i actes multidisciplinaris. En altre temps, aquesta funció la feia el Senat, l'Àgora, el Fòrum i el Teatre. Ara, ens calen nous espais que millorin les relacions entre persones de diferents generacions, professions, maneres de viure i d'expressió.

Aix(, doncs, no és d'estranyar que la Fundació Claror - acostumada a gestionar bé els centres on es practica esport, musculació o simplement relaxament- ara es preocupi d'om­plir un d'aquests espais que dielI1..que ens fan falta: la cultura!

Engrescadora tasca, on ja es comencen a materialitzar les bones intencions amb algu­nes incipients realitzacions exitoses. Aquestes properes festes de Nadal, un cor de gairebé setanta persones intentarà oferir-nos algunes de les meravelloses cançons que han forjat el nostre tarannà, en la versió com foren pensades i lluny de la vulgaritat i insistència amb què les hem de suportar en grans magatzems i altres llocs ... Els castells tradicionals també volen pujar amunt aviat; costarà, però la i!'lusió i la voluntat és evident. I el goig que fa la Sala Claret plena de gent, seguint amb interès i atenció el Fòrum de Debats, que ja ha començat a caminar. ..

I diuen els entesos que, després d'aquesta primera visita i donant el darrer cop d'ull a la Sagrada Familia, els Déus Olúnpics marxaren de la terra, en aquella tardor de 2000, força satisfets!

Ramon Casanoves. Assessor cultural de la Fundació Claror

LA CORAL CLAROR

DEBUTARÀ EL 4 DE GENERA LA

CRIPTA DE LA

SAGRADA FAMíLIA

CORAL CLAROR

La Coral Claror ha comen­

çat amb bon peu. Més de

120 persones han respost a

la convocatòria de la Funda­

ció i s'han apuntat a la sec­

ció de música i cant posada

en marxa per l'entitat: més

de 60 persones formen ja

part de la coral d'adults, i 55

joves cie la infanti l.

La coral d'adu lts va co­

mençar els assajos el 19 d'oc­

tubre, sota la direcció de l

mestre Josep Maria Mas.

Des d'aleshores, assaja un dia

per setmana (dijous), en ses­

sió de dues hores (de 20.30

a 22.30). L'evolució del grup

està essent molt positiva i ja

està preparant les primeres

actuacions: el debut oficial

serà el dijous 4 de gener, en

una actuació gratuïta a la

cripta del Temple de la Sa­

grada Família. L'actuació co­

mençarà a les 21 hores.

Abans, però, tindran una

primera experiència, ja que

una part del grup es despla­

ça rà a Coimbra (Portuga l)

durant el pont de la Pu ríssi ­

ma per participar en el V

Encontro de Coros de M i­

randa do Corvo.

La coral infantil , per la

seva banda, encara no ha

començat l'activitat i està en

procés de co nsolidació

quant a estructura i horaris

d'assaig .

TOT CLAROR

FUNDACiÓ CLAROR

MASSA SOCIAL DE LES INSTALoLACIONS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

SUPEREM JA EL TOTAL DE 28.000 USUARIS ENTRE LES 3

La massa socia l d'abonats

i cursetistes de la Fundació

Claror segueix creixe nt.

Actua lment, si sumem els

abonats i cursetistes de les

' tres insta l , lacions que

gestionem, la xifra supera ja

les 28.000 persones.

L'assol iment d'aquest

nombre es deu bàsicament

a dues raons : la consolida­

ció de la massa social dels

poliesportius Claror i Sagra­

da Família, i el lent però pro-

MASSA SOCIAL DE LES I NSTAL °LACIONS

Nombre Altres Total Instal ' lad ó d'abon ats usuaris' d'usuaris

I

Esportiu Claror 9.677 2.868 12.545

P. Sagrada FamI1ia 9.227 2.700 11.927

Nou Can Caralleu 3.700 1.355 ;3.800

TOTAL 22.604 6.04 1 28.272

• Mitjana d'usuaris no abonats que regularment fan ús de la instal'laci6

gressiu i sostingut increment

d'abonats de Nou Can Ca­

ra lleu, que es situa ja al vol­

tant dels 3.700. L'any vinent

es preveu incrementar

aquesta xifra amb la progres­

sió de Nou Can Caral leu

l'obertura del Marítim.

LA GRADERIA: LA NOVA CAFETERIA DEL CLAROR

L'Esportiu Claror ha estrenat nova cafeteria: La Graderia. Situada al mateix indret on es trobava l'anterior (El Melic del Claror), té un nou espai de cuina, gràcies a les obres de reforma iniciades

l'estiu passat. Això permet que La Graderia pugui oferir un servei diari de menú (a escollir entre tres primers, tres segons, pa, beguda

i postres, al preu de 900 pessetes). A més, ara hi ha un ampli ventall de pastes per als esmorzars o berenars, i de tapes per a un bon vermut. També preparen dinars de grups i festes infantils, a preus reduïts.

La cafeteria és oberta de dilluns a dissabte, de 8.00 a 21.00 hores, i els diumenges tanca. Per fer reselves, podeu trucar al telèfon 93 457 2641.

La gestió de La Graderia ha estat concedida per la Fundació Claror a l'empresa Garbasa, que des de fa dos anys porta La Banqueta, la cafeteria del Poliesportiu Sagrada Familia, amb un índex de satisfacció elevat.

A.M. INFORMÀTICA

INST AL-LACIONS

PRESSUPOST PER

AL2001: 950 MILIONS DE

PESSETES

La Fundació Claror tindrà

un pressupost de 950 mili­

ons de pessetes per a l'any

2001. Així ho va aprovar el

Patronat de l'entitat reunit el

8 de novembre passat.

LES QUOTES

S'INCREMENTARAÑ

AL VOLTANT DEL

4% L' l DE GENER

Les tarifes d'abonament

com a soci dels poliespor­

tius Claror i Sagrada Famíla

s'incrementa ran un quatre

per cent de mitjana a partir

de 1'1 de gener de l'any

2000. En les activitats diri­

gides, s'ap lica rà el mateix

criteri d'increment que per

als abonats, excepte en al­

gunes activitats per a socis,

en q uè, segui nt la pa uta

dels últims anys, no hi hau­

rà augll)ent. El preu de ls

drets d'inscri pció tampoc no

s'apujarà.

Neteja i manteniment

• Actualización de ordenadores.

• Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac.

• Impresoras Brother, Epson, HewlettPackard.

• Cartuchos de tinta. Módem. EScaner ...

• Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en CORELyMlCROSOFT

4 % de descuento a los abonados de l'Esportiu Claror y P.M. Sagrada Fanulia

CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 934555684 - Fax 93 458 57 48

Oficines i locals comercials

Especialista èn poliesportius

1111t1ie.(iJl1!'1f(f2@/tJI.11s rdL@ Q(iJl 1fIL@1[@j@ rdL@ ~'1B:SJ1Pl!)j111JiiJy¿ C~@Jl(!)j~

rdL@Q P~;liii@s;p(f);1f1tiity¡, S@~(iJlrdL(iJlI'è¡J¡Jj111lÍ¡liii@ ii !Nr(i);1Y!. CC@1fIL C@1!@71IL@1Y!.

-

ACTIVITATS FUNDACiÓ CLAROR

ESPORTIU CLAROR, POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA I Nou CAN CARAllEU

AQUEST NADAL, CURSETS I ACTIVITATS PER ALS MÉS JOVES EN TOTES LES INSTAL-LACIONS

L'Esport iu Claror, el Po li­

esportiu Municipal Sagrada

Família i Nou Can Caralleu

han programat diverses ac­

ti vitats perquè els més jo­

ves puguin practica r esport

i activitats durant els dies fes­

tius de Nadal.

Esplai a l'Esportiu Claror

L'Esportiu Claror organit­

zarà l'Esplai per a tots aquells

nascuts entre el 198 7 i el

1996. Consisteix a combinar

els tallers d'activitats manu­

als i els jocs de taula amb

les activitats aquàtiques, re­

creatives i esportives.

Es durà a terme en un únic

torn de 7 dies (27, 28 i 29

de desembre i del 2 al 5 de

gener), i els preus oscil ·laran

entre les 7.750 i les 16.725

pessetes en funció de si s'es­

tà abonat a la instal ·lació i

segons els horari s escollits

l/ (matí, matí i dinar o matí i

tarda (fins a les 17.00 hores).

Stage al Poliesportiu

Sagrada Família

AI Poliesport iu Municipal .

Sagrada Família es prepararà

1'5tage de Nadal, una activi­

tat cent per cent esport iva

adreçada a nois i noies nas­

cuts entre el 1987 i el 1992. L'5tage es farà en les ma­

teixes dates que l'Esplai (del

27 al 29 de desembre i del 2 al 5 de gener) i oferirà dues

modalitats horàries: matins

(de 9. 00 a 14 .00 hores) i

matins i dinar (d e 9.00 a

17.00 hores).

La solución ideal para usuarios de gafas y lentes de contacto Gafas de natación con graduaciones de -1 a -8 para miopia y de +1 a +8 dtp. hipermetropia. Permiten graduaciones diferentes en una misma montura.

Cintas y aros en atractivos colores que permiten una amplia gama de posibilidades.

Maxima hermeticidad y mayor confort gracias a sus aros y cintas de silicona. Sistema anti-fog y de coating para una mejor visión.

Venta exclusiva en ópticas Distribuido en España y Portugal por PANOPTICA

Fax. 93-450.21 .97 E-mail: panoptica@jet.es

Nou Can Caralleu

Nou Can Caral leu tam­

bé presentarà activitats per

a l'època de vacances na­

dalenqu es. Són els Casa ls

de Nadal, adreçats a nens i

nenes de 3 a 12 anys (és a

d ir, nascuts entre el 1988 i

el 1997), que s'agruparan

per franges d 'edat per tal

que l'acti vitat sigui la més

adequada a les seves ne­

cessitats .

Les acti v itats s'adapta­

ran a la climatol ogia, j a

q u e, pe r I es ca rac te rí sti-

qu es d e la in sta l · lac i ó,

l ' es tiu i l ' hi ve rn a No u

Can Ca ral leu só n fo rça d i­

ferents. El s nens i nenes

que hi part ic ipin , però, re­

alitza ran act ivitats esporti ­

ves (esports d 'equip i de

muntanya, te nni s i activi­

tats aqu àtiqu es), ta ll e rs

re lac ionats amb el Nad al

i jocs i gimca nes pel Parc

de l 'Oreneta.

En el cas de Nou Ca n

Cara lleu, es faran dos torns

de Casals amb una durada

més curta: del 27 al 29 de

desembre el primer i, del 2

al 5 de gener, el segon.

Els preus oscil ·laran de les

3.675 a les 10.850 pessetes,

segons si s'està abonat a la

instal·lació i els horari s tri ats

(de 9.00 a 13.00 hores o de

9.00 a 17.00 hores) .

Les inscripcions de l'Es­

plai, de 1'5tage i dels Casals

ja són obertes i ca l formalit­

za r-l es a les in stal ·lac ions

que organitzen l'activi tat.

• FUNDACiÓ CLAROR

TORNEIG DE FUTBOL SALA

INFANTIL ALS POLIESPORTIUS Tindrà lloc a Claror i Sagrada Família, entre el 27 de desembre i el 5 de gener, amb nois i noies de categoria infantil.

L'Esportiu Claror i el Poli­esportiu Municipal Sagrada Família aco lliran, aquest Nadal, la sisena edició del Torne ig Infantil de Futbol Sala que organ itza la Funda­ció Claror.

El Torneig és obert a la participació dels abonats de les dues insta l·lac ions, e ls alumn es del CE IP Sagrada Famí li a, l'lES Secretari Coloma i el CEIP Tabor.

Es dividirà e n quatre gru ps d'edats: tercer i quart de primària, c inqu è i sisè de primària, primer i segon

d'ESO i tercer i quart d'ES~.

Els dos primers grups, és a dir, e ls alumnes de pri-

mana, disputaran els par­tits a l'Esportiu Claror~ AI Poliesportiu Sagrada Famí­lia ho fara n e ls dos grups d'ES~.

Els partits es jugaran a la tarda, de 16.00 a 19.00 ho­res, e ls dies 27,28 i 29 de desembre i 2, 3 i 4 de ge­ner. El 5 de gener es deixa com a reserva per si cal sus­pendre algun partit per cau­ses meteorològiques.

El ca lendari de partits cal recollir-lo e l dijous 21 de desembre a la instal·lació on es competirà:

ELS MÀSTERS OE NATACiÓ ES PREPAREN PER

ALS CAMPIONATS O-ESPANYA O-HIVERN

L'equip de màste rs-vete­rans de natació de la Funda­ció Claror s'està preparant de valent per als campionats d'Espanya d'hivern, que tin­dran ll oc a la seu del Club Natació Avilés, a Saragossa, entre el 26 i el 28 de gener.

Una de les principals mo­tivacions per afrontar la com­petició és e l bon resu ltat . aGonseguit en l'edició anteri­or, en què l'equip del Claror va guanyar 16 medalles (8 d'or, 5 d'argent i 3 de plata) i va establir, per part de la ne­dadora Paquita Esteban, tres rècords d'Espanya en catego­ria de més de 60 anys (50, 100 i 200 metres esquena).

També cal esmentar la tra­dicional Copa de Nadal, que

36 TOT CLAROR

Membres de l'equip que va participar l'any passat en els Campionats d'Espanya

se celebra cada 25 de de­sembre al port de Barcelona, amb una distància de 200 metres. La guanyadora de l'a ny passat e n categoria màster femení va ser la ne­dadora del Claror Mercè Bel, un a autè nti ca experta e n aquesta prova. Justament fa unes setmanes la vam po-

der ve ure al progra ma "Temps era Temps" de la Te­levisió de Catalunya, recor­dant quan, ja el 1962, l'any de la famosa nevada a Barcelona, va guanyar la pro­va en categoria absoluta.

La secció màsters-veterans és patrocinada pe r Instituts Odontològics Associats.

SECCIONS

ELS AMICS

DE LA BICI

CONTINUEN

LES SORTI DES

Des que ha començat

el curs, els ciclistes del

Claror no han deixat de

pedalejar establint com a

criteri fe r dues sortides

cada mes. Així, en les cinc

que s'han fet durant el

primer trimestre -octubre

i desembre- han visita

Sitges, Castelldefels, La

Serralada de Sant Mateu i

Barcelona. El tomb per

Barcelona ha inclòs la vi­

sita a les quatre instal'­

lacions gestionades per la

Fundació Claror, és a dir,

del barri de la Sagrada

Familia a Collserola i de

la muntanya a la vora del

mar per veure el

Poliesportiu Marítim.

Properes sortides

Amb les vacances de

Nadal a punt de comen­

çar, la secció es pren un

descans per iniciar amb

bon peu el segon trimes­

tre de la temporada.

La propera trobada serà

el diumenge 14 de gener

amb els amics del grup B,

que aniran a Collserola

per les rodalies de Sant

Medir i Can Coll.

A finals de gener, el dia

28, el grup A recorrerà els

carrils bici de Barcelona.

l per als qui us agrada

combinar el pedal amb el

turisme, no us perdeu la

sortida del diumenge 11

de febrer, ja que tindreu

l'oportunitat de realitzar

la ruta dels monestirs.

SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR.

EL 27 I 28 DE DESEMBRE, AL PAVELLÓ DE L'ESPORTIU CLAROR

GAUDEIX EL MILLOR TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DEL PAís Parnesa València i Estudiantes de Madrid, convidats de luxe

El pavelló de l'Esportiu Claror acollirà, els dies 27 i

28 de desembre, la setena

ed ició del Torneig de Bàs­

quet de Nadal, en catego­

r ies preinfanti l i infanti l,

amb una participació d'au­

tèntic luxe.

Aquest any destaca el

cartell d'equ ips en catego­

ri a infantil mascu li na, ja que

han confirmat la seva assis­

tènc ia el Pamesa Va lència,

l'Estudiantes de Madrid i el

Joventut de Badalona: tres

equips fil ials de clubs ACB

que, juntament amb la par­

ticipació de l'infantil de l

Safa-Claror, oferiran un dels

millors espectacles que es

poden veure en categoria

infantil a tota Espanya. Cal

pensar que, el fet qu e a

aquestes categories els clubs

disputin lli gues regional s,

farà que els enfrontaments

entre aquests equips siguin

inèdits.

En categoria infantil fe­

menina han confirmat assis­

tència la Unió Esportiva Cla­

ret, el Tecla Sa la, clubs que

també fo r'maran part de la

co mpetició en categor ia

preinfantil masculina.

El torneig s'articu larà

en quatre trofeus: els co r­

responents a les catego ­

ries Preinfantil , fem ení i

masculí, i Infanti l, feme­

ní i masculí, amb quatre

Organitza:

FUNDACiÓ CLAROR

CALENDARI DELS PARTITS

27 de desembre

HORA CATEGORIA mR"lTf

09.00 Preinfantil masculí Tecla Sala/ UE Claret 10.30 Preinfantil femení Safa-Clal"Or/ UE Sant Cugat 12.00 Preinfantil masculí Safa-Claror/ Candis Gramanet 13.30 Preinfantil femení CB Esparraguera/ CN SabadeW 15.30 Infantil femení Tecla Sala/ UE Claret 17.00 Infantil masculí Joventut Badalona/ Pamesa 18.30 Infantil femení Safa-Claror/ UE Mataró 20.00 Infantil masculí Safa-Claror/Estudiantes

28 de desembre

HORA CATEGORIA B\R1Tf

09.00 Preinfantil femení Tercer i quart lloc 10.30 Infantil masculí Tercer i quart lloc 12.00 Infantil masoulí Final 13.30 Infantil femení Tercer i quart lloc 15.30 Preinfantil masculí Tercer i qualt lloc 17.00 Preinfantil femení Final 18.30 Preinfantil masculí Final 20.00 Infantil femení Final

• Pendent de confinnaci6 en el moment del tancament cie la revista,

eq uips per categor i a.

En total es disputaran 16

partits al ll arg de les dues

jornades, i durant 12 hores

diàries ininterrompudes.

A banda de l'interès in­

trínsec dels partits, l'orga­

nització ha preparat una al­

tra sèri e d'a l·li cients.

El dijous, quan finalitzi

cada partit, es farà un con­

curs de t irs lliures entre dos

jugfl dors de cada equip, i

hauran de provar sort amb

tres tirs cadascun. Es comp­

tarà el núm ero d'encerts

consecutius i, en cas d'em­

pat, es decidirà el resu ltat

el divendres; si es tornés

a empatar, s'adjudicaria el

Patrocina:

~ WALL STRElT INSTITUTE SCHOOL OF ENGLlSH

torneig al jugador més jove.

A més del torneig infan­

til , el 27 de desembre al

matí també es jugarà, a l'Es­

portiu Claror, el Torneig de

l'Escola de Bàsquet, que in­

clou dues catego ri es: nois

i noi es nascuts el 1989 i

1990 i els nascuts el 1991

i 1992.

Les esco les co nvidades

són els L1uïsos de Cràcia*,

l'Escola de Bàsquet Safa­

Claror i l'Escola de Bàsquet

del Poli esportiu Municipal

Sagrada Família.

L' entrad a a l ' Esp o rtiu

Claror per ve ure tots els

partits dels torneigs serà gra­tuïta.

Col.laboren:

...............

~ ~

ELS SÈNIORS

BUSQUEN

L'ASCENS

Safa-Cla ror

torna a ser

aquesta tem­

porada l'entitat

amb més

eq u i ps fede­

rats de tot

Catalunya. En

total só n 27

ii'

els equips, masculins i feme­

nins, de totes les categories,

els inscrits a les competicions

organi tzades per la Federació

Cata lana de Bàsquet.

Del primer tr imestre ca l

destacar el paper de ls

equips sèn iors, tant el mas­

culí com el femení, que

enguany tenen com a ob­

jectiu ascend ir de categoria.

El sènior femení intenta

retornar a la segona nacio­

nal, categoria en què com­

petia la temporada passada.

El masculí, actualment a

tercera, intentarà l'ascens a

segona catalana. El coordi na­

dor de la secció, Dani José,

afirma que "e l primer equip

masculí està molt per sota

del nive ll que hi ha actual­

ment al Safa-Claror, i que és

important, sobretot per les

generacions que pugen, te­

nir l'equip una o dues cate­

gori es més amunt".

De la resta d'eq uips de

la secció cal destacar el jú­

nior i el cadet masculí pre­

ferents, ja que tenen mol­

tes opcions de classificar-se

entre e ls deu mill ors de

Catalunya, i el júnior feme­

ní, que opta a la primera

posició del grup.

ESPDRTS

A V U I

FUNDACiÓ CLAROR

CONTINUA LA CONSTRUCCiÓ DEL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA

EL MARíTIM OFERIRÀ ELS SERVEIS DE SALUT MÉS MODERNS

El Poliesportiu Marítim,

que la Fundació Claror cons­

trueix al passeig Marítim de

la Barceloneta, representa­

rà un nou pas endavant

quant als serve is que ofe­

reixen les instal ·lacions es­

portives a la ciutat.

Serà un centre de talasso­

teràpia dotat de piscines amb

aigua de mar, fet que, en si

mateix, a més de significar

una novetat a Catalunya, ja

inclourà, de forma inherent,

un ventall de possibilitats per

millorar el benestar se nse

sortir de l'aigua.

se am b e ls raigs UVA.

Properament es defini­

ran, amb les quotes d'abo­

nament, els preus de tots

aquests serveis i, alhora, els

paquets amb diferents ser­

veis combinats a preus re­

duïts.

MARíTIM

Les obres continuen segons el pla previst

Les obres de construcció del Marítim segueixen al rit­me previst, segons el qual la instal'lació s'inaugurarà a principis d'estiu.

A hores d'ara, pràctica­ment han finalitzat les obres corresponents al projecte inicial: bany central, pisci­nes petites, saunes, banys de vapor, vestidors i zona de relaxament. En les últimes setmanes s'ha avançat en la construcció de la piscina de natació (20xl0m) i els vesti= dors nous afegits en el se­gon projecte.

Properament s'iniciaran excavacions on actualment hi ha el carrer Don Carles, que desapareixerà. S'hi ubicaran el gimnàs i les sales poliva­lents (al subsòl), aixe com l'edifici de dues plantes, an­nex a l'Hospital del Mar, on hi haurà l'accés i l'adminis­traciódel poliesportiu. Tam­bé s'estan enllestint les obres de condicionament per a la posterior urbanització de la plaça pública que hi haurà sobre la i1'lstal ·lació.

Però, a banda d'això, hi

haurà una àmplia gamma de

serveis de salut pròpiament

dits que convertiran el cen­

tre en un espai ideal per al

relaxament, ja sigu i lúdic o

terapèutic, i per a la millora

de la qualitat de vida.

A més dels serveis de sa­

lut comuns en totes les instal·­

lacions (revisions mèdiques,

electro, massatges ... ), el Ma­

rítim oferirà també serveis

propis d'un balneari.

PLE DE VIPS A LA PRESENTACiÓ CONJUNTA DEL MARíTIM I DEL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA

Entre els serveis més

atracti us, hi haurà el mas­

satge sota l'a igua i els trac­

taments de fangs i d'algues

(recobriments totals o par­

cials del cos amb. efectes

físics i tèrmics sobre la pell

i les articu lacions).

En la mateixa línia, la

dutxa escocesa o de con ­

trast, que combina l'apli­

cació d'aigua cale nta i

freda per afavor ir la gim­

nàst ica vascular. I al Ma­

rítim també hi haurà la

possibilitat de bronzejar-

38 TOT CLAROR

El passat 23 de setembre

va fe r-se la presentació pú­

blica conju nta dels projec­

tes de construcció del Poli­

esportiu Marítim i del Parc

de Recerca Biomèdica de

Barcelona (PRBB), que

s'edifiquen en uns terrenys

confrontants, davant del

passeig Marítim de la Bar­

ce loneta .

A l'acte va n ass istir alts

responsablesde l'Ad minis­

tració pública, com la mi­

nistra de Ciència i Tecno­

logia, Anna Birulés; el con­

se ller d'Universitats, Recer­

ca i Societat de la Informa­

ció, Andreu Mas-Colell; l'a l-

ca lde de Barcelona, Joan

Clos, i el primer tinent d'al­

calde del municipi, Xavier

Casas.

A més, també hi va ser

present el presiden t del

Consorci de la Zona Fran -

ca (gesto r del PRBB), En­

ric Lacalle.

A la foto, el director ge­

neral de la Fundació Claror,

Joan Itxaso, ensenya la ma­

queta del Marítim a la mi­

nistra Birulés i a l'alcalde Clos.

~OU CAN CARALLEU FUNDACiÓ CLAROR

CADA DIA CREIX EL NOMBRE D'ABONATS I USUARIS

NOU CAN CARALLEU CONVENÇ Cada mes utilitzen la instaHació més de 4.000 persones

El projecte esporti u i so­

cia l de Nou Can Cara l leu

funciona , si tenim en

com pte la xif ra de nous

usuaris, que no ha de ixat

de créixer en els últim s

mesos .

Actua lment la instal ·lació

és utilitzada per més de

4.000 persones al mes, si

hi sumem els abonats i els

usuaris puntuals. Quant a

abonats, a mitjans de no­

vembre s'havia arribat ja a

la xifra de 3.700. Aquesta

quantitat, si bé no és com­

parable a la dels poliespor­

tius Claror i Sagrada Família

(que ronden els 9.500), és

molt significativa si conside­

rem tres fets: que fa només

15 mesos que se'n va assu-

mir la gestió, que fa molt

poc que s'han acabat les

obres de remodelació de la

primera fase, que només

hi ha piscines cobertes des

de l'octubre i que a Sarrià hi

ha una forta co mpetència

d'instal·lacions privades.

Cal dir que, a més del

creixent nombre d'abonats,

l'equipament compta amb

un fort co l·lectiu format per

més de 1.300 alumnes de

13 escoles i centres educa­

tius que hi realitzen l'activi ­

tat física. A més, hi ha un

bon nombre d'usuaris que

compren entrades puntuals.

DISSABTE 27 DE GENER, PRIMER CROS OPEN DE CAN CARALLEU

El dissabte dia 27 de

gener t indrà lloc el I Cros

Open de Nou Can Caralleu

al Parc de l'Oreneta.

A més de disputar-se el

Campionat de Cata lunya

Universitari de Cros, en­

guany obrim les portes a tots

aquells i aquelles amants de

les curses a peu que habitu­

alment us entreneu a Nou

Can Caralleu, però que no

us dediqueu a competir en

aquesta disciplina esportiva.

Si no us veieu amb forces

de participar-hi, us hi

convidem per tal que

vingueu a animar els nostres

atletes.

Categories masculina i femenina per edats: • Juvenil (nascuts entre 1985 i 1987)

• Adults (nascuts entre 1962 i 1984)

• Veterans (nascuts fins al 1961)

Bistàncies: el circuit és de 2.200 m

• Juvenil (4.400 m)

• Adults (8.800 m)

• Veterans (4.400 m)

Horari de les sortides: • Dones: 12.00 h

• Homes: 12.45 h

Data límit d'inscripció: • Divendres 19 de gener del 2001,

a Nou Can Caralleu

DISSABTE 16 DE

DESEMBRE, GIMCANA DE

MUNTANYA

El proper dissabte dia 16

de desembre, a les 10, us

convoquem a la gimcana de

muntanya de Nou Can Ca­

ralleu. Tots els nens i nenes

de 6 a 12 anys que vu lguin emoció i activitat en plena

natura hi estan convidats.

Podreu practicar-h i tota

mena d'activitats de munta­

nya : esca lada, ponts de

mico, orientació, tir amb arc,

taller de natura ... i molt més.

Prepareu-vos per a una

matinal d'emocions i jocs

difíci l d 'oblidar.

DIMARTS 1 9 DE

DESEMBRE,

XOCOLATADA I

SANTA CLAUS

El proper dimarts 19 de

desembre organi tzem una

cloenda d'activitats infanti ls

del trimestre amb una xo­

colatada servida per un cam­

brer d'excepció. Santa

Claus en persona servirà a

tots els nens i nenes de Nou

Can Caral leu xocolata des­

feta i repartirà caramels i

bona sort per Nadal i Reis.

Se se rvirà, de 17 .3 0 a

18.30 hores, davant de la

terrassa de Laie.

Tots els abonats infantils i

els nens inscri ts a l'esco la

esportiva hi esteu convidats.

TOT CLAROR

_Fets i gent

EL CONEGUT LOCUTOR D'ONA CATALANA ÉS EL SOCI 56.212 DE L'ESPORTIU CLAROR

PERE ESCOBAR UN PERIODISTA A LA PISTA

S.L.

Malgrat els shorts i la sa­marreta, i que dugui una pi-

. Iota en comptes d'un micro, el rostre d'aquest barceloní de quaranta anys és incon­fusible. És e l de l'home que, tot i els seus 21 anys de pe­ri od isme, serà molt temps recordat per les retransmis­sions futbolístiques i pel pro­grama "Gol a gol", de TV3. Un home al qual li agrada practicar l'esport, a més de veure'l i retransmetre' !.

"Si em considero un bon esportista? Sí i no. Sí per­què tinc una bona menta­litat esportiva de fair-play, els ideals de Coubertain ... , sí pe~què m'agrada molt practicar esport. / no, per­què no destaco en cap en concret, i em falta men­talitat de rutina, la cons­tància que evitaria que tin­gués la desastrosa figura que tinc".

S'apropa a l'Esportiu Cla­ror entre dos i tres dies per setmana, a primera hora del matí. Combina una mica de tot: uns tirets a la pista de bàsquet, una mica de bici­cleta estàtica, uns banyets

URGÈNCIES

"Hi ha un famós periodista jugant a bàsquet al pavelló ". Aquesta és la frase que es diuen, els uns als altres, els usuaris de primera hora del matí de l'Esportiu Claror des de primers de setembre. Els més àvids el reconeixen: és en Pere Escobar, una de les grans veus (i cons­ciències) de l'esport en català.

a la piscina, al bany de va­por ... i ca p a la dutxa. "M'agrada relaxar-me i di­vertir-me fent esport. Jugar més que patir amb sobre­esforços. A la piscina, per exemple, hi vaig per gau­dir de la falta de gravetat, més que per fer sèries que em posin en forma".

Per què l'Esportiu Claror? "Primer perquè és una gran instaf.lació que té de tot. Per exemple, una pis­ta de bàsquet immensa que no és a tot arreu. /, segon, perquè és just a mig camí entre casa, al barri de la Sagrada Família, i la feina" .

Ferrocarrils Generalitat ....................... 93 205-15- 15 ESPORTS

Sí, prop de la feina per­què, com que és públic i notori , Pere Escobar ja no és a TV3. Va agafar una exce­dència per posar en marxa Ona Catalana, una de le.s dues emissores privades en cata là que es va n estrena r aq uest setembre. "A TV3

vaig passar anys molt bons, però darrerament hi havia discrepàncies amb els di­rectius d'esports, vaig dei­xar de presentar el "Gol a Go", i els últims mesos em sentia prejubilat ."

Va ser aleshores quan va arribar-li l'oferta del Grupo Z: liderar els esports d'Ona Ca­talana i treballar al costat de professionals de la talla de Cristian Garcia o Joan Vehi ls. "L'oferta era irrenunciable. A més, em van doblar el sou, així com sona!".

Ara diu sentir-se "molt bé" a l'empresa privada. "Sóc més jo, més natural i agressiu. Dic les coses com les sento, sense pressions, encara que mai vaig dei­xar-me coaccionar. Més diferències? A l'empresa privada el paper no es

. llença, es recicla. Crec que amb això ho dic tot".

Parlar amb ell és comen­çar i no parar. Amb simpatia i senzillesa. Queden molts te­mes pendents : experiènci­es a la ràdio, a la tele, els seus inicis, el Barça ... En parlarem en una altra ocasió.

Urgències mèdiques ................ .............................. 061 Esportiu Claror ................ .. ................ .. 93 476-13-90 InformaciQ carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 30 1-39-93 Ambulàncies Creu Roja .. ..................... 93 300-20-20

Farmàcies de guàrdia ............................................. O I O Bombers Generalitat ............................. 93 692-80-80

Poliesportiu Sagrada Famflia ...... .. ....... 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ...... .... ........................... 93 203 78 74 Servei d'Informació

Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus ................................................ .. 93 318-38-31

Bombers BCN ciutat .... ...... ............ : ....................... 080 Bombers BCN comarques ...................................... 085 Mossos d'Esquadra .. .... .......... .... ........ . 93 300-22-96 Policia ................................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ........ .. .................................. 092

Esportiva ............ .. ........................ ...... .. 93 432-19-92 Agenda d'Activitats .. .. .......... .... .......... 93481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .......................... .... .... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .................................... ... 93318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica .. .......................... . 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ............ .. ..... .... ........... 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ...................... .... .... .. .... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .... .. .......... .................. . 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .................. ......... 93 2 19-32- 16

HOSPITALS

H. de Sant Pau ...................................... 93 29 1-90-00 H. del Mar ............................................. 93221-10-10 H. Clínic .... ...... .. .................................... 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança ..................................... 93 285-02-00 H. Vall d'Hebron .................................. 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu ............................ . 93 203-40-00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN .. ................................ 93 402-70-00

SERVEIS

Inf. Metropolitana .......... ...... .................................. O 1 O Protecció Civil .............. .. ............ ......... 93 319-25-00 Accidents en carretera .......................... 93 352-6 1-6 1 RENFE .................................... .. .. .. ........ 93 490-02-02 Generalitat ............................................ 93 315- 13-13

Diputació BCN ................................ ..... 93 402-22-22

Fa vint anys que som la

Llar d-Infants del barri perquè

confieu en la nostra

tasca professional i en els

nostres mètodes d'ensenyança

basats, principalment, a oferir

al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents

etapes del seu creixement

GRANOTA és una

Corse ga ••• Rosselló ••• ~ . g

~~4n ",-anota Llar d'infants

Tel. 93 245 10 29 CI València, 500 0801 3 Barcelona

escola oberta on ens podeu venir a

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h

Provença ' ¡;- ~ ••• ~ ~ ~.

Nens de 0-6 anys

Anglès. psicomotricitat. piscina

Seguiment de lectura individualitzada

Convivències escolars i colònies d'estiu

Educadors titulats i en permanent reciclatge

Continuïtat amb altres escoles DESCONFIEU de les escoles infantils

que no us permetin l'entrada a qualsevol

hora. Assegureu-vos que els vostres fills no

hagin de passar per altres aules per arribar

a la seva, que agrupin nens de la

mate~ ,xa edat, i pregunteu per l'ideari de

l'escola.

¡,J

e Mall orca

j. l. j ¡r l ~ València . ~~ .' Aragó

Convivències i estades esportives

Crèdits de natura

Estades d'estiu

Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús

Servei pediàtric i cuina pròpia

7lOm ~e patis assolellats

Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell

Casa de colònies pròpia

Matricula oberta tot l'any

Escola oberta als parcs

~

(

Un paratge impressionant

al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona

Caps de setmana rurals per a grups i fao1í1ies

Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor

Camp de futbol regJamentari i camp de bàsquet

Piscina. cavaUs i gran;a.