Cobertes.indd 1 23/02/2011 14:07:26

Cobertes.indd 2 23/02/2011 14:07:28

3SUMARIRevista ClarorNúm. 72. IV èpocaPrimavera 2011

PVP: 1,5 eurosRevista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA P

OR

TAD

A

LA PRÀCTICA ESPORTIVA

LA CORBA DE LA FELICITAT

LA J

UB

ILA

CIÓ

L’IMPACTE DE L’ESPORT MUNICIPAL

12

30

24

28

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografi a RosésDISTRIBUCIÓ: SPM

Número 72. Quarta Època. Primavera 2011. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 24 - 2 -2011Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fun-dació Claror.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇASardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domin-go, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Lar-ripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ:Cristian GonzálezREDACCIÓ: Olga Barbero, Ester Be-nach, Laia PinedaSUPORT DE DISSENY: Laura FalgueraCOL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.catWeb: www.claror.catCEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.catCEM Sagrada Família. Cartage-na, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.catCEM Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.catCEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74cancaralleu@cancaralleu.catL’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90info@lesportiudellinars.cat

PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Sílvia Martínez CotsVICEPRESIDENT: Bernat Alonso BitrianVICESECRETARI: Dolors BertranVOCALS: Antoni Aliana Magrí, Joan Riera Riera, Miquel Céspedes Martin, Francesc Salas AguilaDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos CanoDIRECTORS DE CENTRE:CEM CLAROR: Juanjo ZabalaCEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons FontCEM MARÍTIM: Maru CarmonaCEM CAN CARALLEU: Núria SabartésL’ESPORTIU DE LLINARS: Marta SoléÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

OPINIÓ4. Articles d’Albert Riudeubàs, Àlex Castillo, Antonio Jimeno i Martí Perarnau6. Entrevista curta: Ignasi Aragay, sotsdirector d’Opinió i Cultura del diari ARA

ENTREVISTA9. Xavi Pasqual, entrenador del FC Barcelona de bàsquet

EN FORMA12. Punts clau de la pràctica esportiva17. Experiències: entrevista a Josep Rovira, corredor de la marató des Sables18. En forma: miscel·lània de temes22. Natura: Les curses d’orientació

SALUT24. Salut: La corba de la felicitat26. Dietètica: entrevista a Francisco Sensat, vicepresident de la Fundació Dieta Mediterrània28. Mens sana: La jubilació

REPORTATGE30. L’impacte de l’esport municipal

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR35. Fundació Claror40. Centres esportius47. Esdeveniments esportius

CLAROR CLUB51. Activitats de lleure54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 23/02/2011 14:10:24

4 OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

La resposta no pot ser ni blanca ni negra. El sistema educatiu català funciona bé, és un bon sistema. Equilibrat, digne i de qualitat. Els alumnes aprenen tres idiomes. Tenim uns profes-sionals ben formats, motivats i amb capacitat per respondre als reptes pedagògics. Malgrat tot, hi ha mancances. Es continua sense solucionar la separació d’alumnat segons la seva situació socioeconòmica. La doble xarxa escolar ajuda molt, però no és l’única causa: escoles públiques amb el dret d’admissió reservat conviuen en el mateix barri amb escoles en què tot l’alumnat està en risc d’exclusió social. Hem de buscar l’excel·lència. Recordem que en el sistema ac-tual les escoles considerades d’alt nivell no són capaces d’obtenir alumnes excel·lents. Segons el darrer informe PISA, tenim un 0 % d’alumnes en el primer nivell d’excel·lència. L’escola elitista falla; fa de la selecció de l’alumnat la seva prin-cipal arma pedagògica. Un resultat magre per a les altes pretensions d’aquests centres. Hem d’aprofitar les capacitats de tots els alumnes. Mentre que el 13 % de l’alumnat està per sota dels mínims, hi ha un 25 % que no es gradua en l’ESO. Alguna cosa falla amb els alumnes que tenen capacitat, però que no es treuen la titulació. Les diferències també són notables en rendiment per sexes. Es graduen en l’ESO el 14 % menys de nois, una tendència que s’ha man-tingut durant una dècada i no s’ha fet cap esforç específic per reduir-la. Hem de ser ambiciosos per disposar d’una educació pública millor.

ALBERT RIUDEUBÀS Castellers de la Sagrada Família

Els valors d’un patrimoni

arrelat i viu

El mes de novembre passat, la UNESCO va declarar els castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Una decisió celebrada per tots i que cal in-terpretar com un reconeixe-ment internacional a la cultura catalana i a una activitat única, que reuneix tota un seguit de valors com la integració, l’esforç conjunt, la igualtat, la solidaritat o la confiança.

Per a les colles, ja fa temps que els castells representen tot un patrimoni. Un patri-moni ben nostre i palpable en la seva mateixa pràctica, en els assajos, en les actuacions a plaça, en les relacions que hi ha entre els seus mem-bres, en les col·laboracions amb les altres colles o en el treball comú per assolir uns objectius determinats. Tot això configura un patrimoni del qual podem gaudir en el dia a dia de la nostra activitat. Els castells representen actu-alment una clara demostració de la cultura catalana i de com una tradició ha anat passant de generació en generació, alhora que ha anat ampliant el seu territori d’influència, i trobar-se avui dia en el mo-ment més efervescent de la seva història.

Al marge de totes aquestes consideracions, el que cal veure és en què repercuti-rà aquesta declaració de la UNESCO en el funcionament mateix de les colles. Protecció, divulgació i promoció són les tres paraules que defineixen els beneficis generals que comporta aquesta designa-ció, però que també cal tenir presents a l’hora de facilitar la tasca de totes les colles que actualment componen el nostre «món casteller».

Té prou nivell el sistema educatiu català?

Per saber si un sistema educatiu funciona el que s’ha de fer és mirar-ne els resultats. De la mateixa manera que per saber la solvència d’una empresa no es pregunta a la mateixa empresa, sinó que es demanen informes a tercers, en l’ensenyament els resultats més fiables són els

que ens aporten les proves internacionals, com ara les proves PISA. Aquestes proves es van començar a fer l’any 2000 i s’han repetit cada tres anys. Van dirigides a l’alumnat de quinze anys i actualment es fan a 65 països. El resultat d’Espanya en aquestes proves sempre ha estat molt dolent. Concretament, Espanya mai no ha arribat a l’aprovat en cap dels tres aspectes examinats (comprensió lectora, matemàtiques i ciències). Si a més dels resultat de les proves PISA es té en compte que el 31,2 % dels nostres joves de divuit a vint-i-quatre anys no arriben a finalitzar l’ESO (abandonament escolar), el doble que la mitjana europea, i que el 20 % d’aquests joves ni treballen ni estudien (generació «nini»), és evident que el model educatiu establert per la LOGSE i per la LOE és un autèntic fracàs.

En l’actualitat pràcticament cap professor de secundària no defensa l’ESO, els alumnes reconeixen que per superar aquesta etapa no cal estudiar gaire i fins i tot el ministre d’Educació va dir el 31 de gener passat que «no podem estar satisfets del nostre sistema educatiu». Ara és necessari que també les AMPA i els sindicats demanin recuperar la cultura de l’esforç a través de l’establiment de proves externes.

Vinyeta de Ventura & Coromina, publicada a LA VANGUARDIA, el 17/2/11

SÍ

ÀLEX CASTILLO Vicepresident de la FAPAC

NO

A. JIMENO President sindicat professors AMES

04-07_Opinio.indd 4 23/02/2011 12:37:57

5OPINIÓ

TRIBUNA

MARTÍ PERARNAUPeriodista

Els preus i els valors

Molt afectats per l’operació Galgo i les seves implicacions, sí, però fem-hi una ullada: si intentem resumir la llista d’esportistes espanyols que han donat positiu per dopar-se (no dic que s’hagin dopat, sinó que han donat positiu, que no és el mateix), aquesta llista ocuparia gran part d’un diari. Agafem un exemple més escarit. Estadi Olímpic de Munic. Campionats d’Europa. Any 2002. El pic del nostre at-letisme, el cim, l’èxit suprem: quinze medalles, sis d’or. Segona potència continental per darrere de la mare Rússia, que, per cert, és en el punt de mira de tots els laboratoris antidopatge. Medaller: triomf aclaparador de Rússia seguida d’Espanya, que supera totes les grans nacions històriques de l’atletisme europeu: Gran Bretanya només és tercera, França quarta i Itàlia setzena. Parlem de tres nacions que han aplicat la tolerància zero en el dopatge. I l’amfitriona? Carai, la poderosa Alemanya, la gran potència continental

a les pistes només pot ser vuitena tot i el seu caràcter d’amfitriona. Uns altres que han aplicat tolerància zero. Curiositat malsana: sorpre-nentment Grècia ocupa la cinquena plaça amb quatre medalles d’or. Dos anys més tard haurà perdut la meitat d’aquells títols per dopatge.

Espanya es frega les mans: quinze medalles i sis d’or. Bé per als nostres atletes. Vejam vuit anys més tard: quatre dels quinze medallistes han

donat positiu o han format part, presumptament, d’una xarxa de traficants en substàn-cies dopants. Dos d’ells, per cert, reincidents. Tenim sis campions d’Europa: tres han donat positiu o són acusats de formar part de la xarxa de traficants o totes dues coses. El 50 % dels nostres campions a Munic 2002 estan fora de combat. Com a mínim dos més dels quinze medallistes estan cridats a declarar per la Guàrdia Civil com a possibles

usuaris de la xarxa de trafi-cants. Aquestes són les dades. A partir d’ells elucubrem el que vulguem, però no els canviarem. Si de cas, poden empitjorar.

La nostra societat està lluny dels estàndards centreeuro-peus pel que fa a fermesa mo-ral. Som un país que valora els murris i titlla de passerells els qui compleixen les normes. Ho fa vostè i ho faig jo. Ho fem tots. Hem aparcat els valors en un armari per centrar-nos només en els preus: victòries a qualsevol preu, notorietat sense importar el preu, resul-tats al preu que sigui. Aquest és el nostre motor: el preu. No ens importa el preu que s’hagi de pagar per tal d’asso-lir el triomf, la fama, l’èxit, la riquesa. Els valors reposen en el traster: honestedat, esforç, respecte, humilitat, sacrifici, compromís. Paraules belles, somnis vans. O recuperem els valors o ens n’anem a la merda.

L’ENQUESTA Per Laia Pineda

Fi: 11 de febrerTotal respostes: 184

Sí: 58 %No: 24 %Indiferent: 11 %NS/NC: 7 %

Penses votar en la consulta sobiranista del 10 d’abril?L’opinió awww.claror.cat

Maria Dolors López48 anysNo pensava votar, però si fa al cas potser sí que ho faré, perquè ja és hora de dir prou.

Álex Forero34 anysSí, perquè considero que aquest és un tema important i per solida-ritat amb el poble de Catalunya.

Àngela Abadal75 anysSí, jo sempre voto i crec que en aquest cas és important anar a votar, perquè les coses estan molt malament.

Lorena Colmenero27 anysSí, perquè vull expressar la meva opinió i crec que no s’hauria de passar per alt aquesta votació; és important.

Article publicat al diari SPORT l’11 de desembre de 2010

04-07_Opinio.indd 5 23/02/2011 12:37:59

6 OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA Per Cristian González

«L’ARA apareix perquè a Catalunya no s’havia renovat la premsa generalista en català»

Quin balanç fan dels pri-mers mesos del diari?

El balanç és molt positiu. En l’àmbit quantitatiu teníem unes previsions molt prudents per al 2011 i en aquests moments estem molt per sobre d’allò que esperàvem, tant pel que fa a persones que visiten el diari digital com en publicitat con-tractada. En tots els terrenys estem al doble del que havíem previst. La versió digital té mig milió d’usuaris únics i som el diari líder en llengua catalana. Pel que fa a l’edició de paper venem vint mil exemplars en-tre setmana de mitjana quan teníem previst per al 2011 es-tar en els deu mil exemplars. I els caps de setmana en venem uns quaranta mil. En publicitat també hem doblat, si bé, ara, un cop passada la novetat de ser un diari nou, l’onada de gent interessada a anunciar-se s’ha moderat respecte als primers mesos.

En termes qualitatius hem detectat que tothom té una molt bona opinió del diari que fem, independentment de l’espectre social de la nostra audiència. Tot això ens satisfà i ens fa tenir expectatives de seguir creixent, ja que som un diari jove. A més, també estem apostant molt per la nostra presència en el món 2.0, com ara a Twitter, on som líders tant en català com en castellà. Quin és el perfil del lector?

Buscàvem situar el diari en una centralitat i, per tant, no ens interessava atraure un lector amb un perfil ideològic marcat ni d’una edat en con-cret. Tot i això, està passant de forma natural que tenim molts lectors procedents del món universitari. Crec que tenim un públic força heterogeni.

La irrupció de l’ARA haurà fet mal a la resta dels diaris

Evidentment que hem afec-tat a la resta dels diaris, però no tant com es diu. Tenim enquestes que ens diuen que dels vint mil exemplars que venem al quiosc, deu mil corresponen a gent que no comprava habitualment el diari o que feia temps que ja no en comprava. Els altres deu mil es reparteixen entre lectors que provenen d’altres diaris com El Periódico, l’Avui, La Vanguardia i El País. Hem agafat una mica de tot arreu. Per això tothom està una mica nerviós.

Per què calia un nou diari?A Catalunya no s’havia re-

novat l’oferta de premsa ge-neralista en català. Des de la transició no havia aparegut cap diari més en llengua catalana. Pensàvem que això no era normal i que el país es podia reflectir d’una altra manera, ja que en els darrers anys s’ha

produït una revolució tecno-lògica brutal que no s’havia vist reflectida en la premsa. Vèiem que hi havia espai per a un nou diari.

Quin és el futur de l’ARA? L’aposta per garantir el futur

és aprofundir en la versió digital, tot i que, ara, el pre-sent encara ve marcat per la presència de l’edició de paper. Avui dia un diari de paper sense versió digital no s’entén, però també un diari digital sense edició de paper queda igualment coix. Nosaltres recollim la informació i la difonem a tot arreu, sigui en paper, per Internet al web o a les xarxes socials i fins i tot per SMS.

La Vanguardia prepara una edició en català...

Sí, ho sé. Ara es parla que seria abans de l’estiu. Estaria bé perquè així es normalitza-ria del tot l’oferta de premsa en català. Evidentment, això ens frenaria a nosaltres una mica, però també ens hem de felicitar perquè, en part, pot ser que l’aparició de l’ARA hagi accelerat aquest procés. Hem

obligat la gent a moure’s. No oblidem que el debat de La Vanguardia en català fa dècades que dura.

Desapareixerà el diari de paper?

A llarg termini potser sí, però crec que encara trigarem uns quants anys perquè costa força que els lectors canviïn d’hàbits i, si no, només cal fixar-se en el que està costant implantar el llibre digital. La gent continua volent seguir passant paper. Crec que les edicions de paper encara tenen recorregut però cal repensar-les. Nosaltres hem apostat per fer un diari més d’anàlisi i no tant d’in-formació pura i dura. Els anys diran cap on va el futur del pa-per però cal dir que ara, amb la crisi, els diners de publicitat s’han refugiat en les edicions de paper, perquè el món digital encara té poca incidència tot i tenir moltes visites. El diner és conservador.

Què diferencia l’ARA?És un diari nascut el segle

XXI, sabent tota la tecnologia que hi ha ara disponible. És un diari que neix amb un planteja-ment econòmic sostenible, és a dir, no podem ser gaires i, de fet, som el diari de Catalunya amb menys plantilla. Som una redacció d’entre vuitanta i noranta persones, però tot-hom està preparat per fer de tot. Som una redacció jove i tecnològica que s’ha fet amb un procés de selecció bastant treballat. I, finalment, som un diari amb molta obertura internacional, ja que tenim un acord amb The New York Times pel que fa a l’absorció d’alguns dels seus articulistes d’opinió, ciència, política i economia. Som un diari, en conjunt, ben acabat.

Ignasi Aragay (Barcelona, 1966). Periodista. És autor dels llibres Diccionari Montaigne, El lector obsedit i Anolecrab. Ha estat deu anys cap de Cultura del diari AVUI i actualment és sotsdirector d’Opinió i Cultura de l’ARA. Ha escrit a les revistes El Món, L’Avenç, BCN Metròpolis, Cultura i El Temps.

Ignasi Aragay, sotsdirector d’Opinió i Cultura del diari ARA

«Hem afectat a la resta de diaris però no tant com es diu»

04-07_Opinio.indd 6 23/02/2011 12:38:01

7OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7 23/02/2011 12:38:04

8 L’ENTREVISTA

Foto

graf

ies:

Dia

ri Sp

ort

08-11_Entrevista.indd 8 23/02/2011 12:42:31

9L’ENTREVISTA

Xavi Pascual, entrenador del FC Barcelona de bàsquet

«Vull l'Eurolliga al Sant Jordi»

Aquest any Xavi Pascual vol que el Barça es torni a procla-mar campió de l’Eurolliga de bàsquet, però aquest cop en una ciutat tan especial per als culers com ho és Barcelona i en un pavelló, el Palau Sant Jordi, on el club va aconseguir el 2003 la primera Eurolliga de la seva història. Ningú no dubta que Xavi Pascual, un dels entrenadors de moda al vell continent, farà tots els possibles perquè sigui així.

Quan un 14 de febrer de 2008 el FC Barcelona convertia Xavi Pascual Vives (Gavà, 1972) en el nou entrenador del primer equip de bàsquet ningú no va pronosticar que en dos anys i escaig es convertiria en un dels tècnics de moda del panorama basquetbolístic europeu. Tot i la seva joventut ha aconseguit en dues temporades un palmarès envejable amb una Eurolliga (2010), una Lliga ACB (2009), dues Copes del Rei (2010, 2011) i dues Supercopes ACB (2009 i 2010).

Com veu l’equip per encarar el de-cisiu tram final de temporada?

Bé. Després de passar per un inici de campanya amb moltes lesions encarem el

gruix important de la temporada.En quins aspectes ha de millorar

l’equip?Evidentment hem de millorar en alguns

aspectes, però el fet de tenir en alguns moments fins a cinc jugadors lesionats que han estat un temps apartats de l’equip no ens ajuda a tenir continuïtat. Necessitem anar recuperant la gent per entrenar tots junts de forma continuada. Anem pel camí correcte però les lesions han anat afectant.

Quina opinió té de l’entrenador del Real Madrid, Ettore Messina?

Ettore Messina és un professional pres-tigiós que té molts títols a la seva esquena.

Quins són els equips favorits per emportar-se l’Eurolliga?

Destacaria el Reial Madrid, el Caja Laboral, l’Olympiakos, el Panathinaikos, el Maccabi, i veig el Montepaschi amb opci-ons si aconsegueix aguantar el nivell que exhibeix. D’altra banda, em va sorprendre l’eliminació del CSKA de Moscou.

Abans d’arribar al FC Barcelona va treballar en equips més modestos. Quines diferències ha notat entre el bàsquet amateur i el d’elit?

Fa molts anys que entreno sèniors i, per tant, són persones humanes. Mai no s’ha d’oblidar això. Evidentment les expectatives canvien en funció de la ca-

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacgonzalez@claror.cat

08-11_Entrevista.indd 9 23/02/2011 12:42:32

tegoria en la qual estàs jugant i també dels contractes que tens. Sobretot en el que tu esperes cada dia de l’esport, de cada partit, del rendiment mateix dels jugadors. Per descomptat, en un equip com el FC Barcelona hi ha molta més repercussió del que un fa, però al cap i a la fi continuem sent conductors d’un grup humà.

Què va pensar quan li van proposar ser l’entrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona?

Tot va anar molt de pressa, i ara mateix és un tema que tinc força oblidat. Crec que ara m’haig de centrar a viure el pre-sent i el futur pròxim.

Em pot dir una «cosa bona» de cadascun dels diferents entrenadors amb els quals ha tingut algun tipus de relació professional?

Bé, quan era molt més jove vaig ser entrenador ajudant d’Agustín Cuesta. En vaig aprendre moltes coses, però em quedo amb la seva manera de viure intensament el bàsquet i de treballar sempre al límit de les pròpies possibilitats. D’altra banda, vaig ser segon entrenador de Dusko Ivanovic durant tres anys i en aquest temps en vaig aprendre l’exigència, l’autoritat i molts aspectes tàctics.

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Barcelona

Un lloc per anar de viatge?Menorca

Un plat?Gall de Sant Pere al forn

Un llibre per llegir?L'ombra del vent de Carlos R. Zafón

Una pel·lícula de cinema?Cadena perpètua

Un mitjà per estar informat?Si vols estar realment informat n'has d'utilitzar molts

Mar o muntanya?Mar

Un cantant o grup musical?Alejandro Sanz

Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?Drazen Petrovic

Un personatge actual?Pep Guardiola. I a més, estic encantat de conèixer-lo ja.

Un esportista que admiris?Michael Jordan

Què valores més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis president del govern o de l'ONU quina primera decisió prendries?Mesures per intentar eradicar la fam al món

Dretes o esquerres?Sóc esportista i no puc barrejar la dreta amb l'esquerra

Què t’enduries a una illa deserta?Espero no anar-hi mai

Un desig confessable? M'agradaria guanyar l'Eurolliga al Palau Sant Jordi

«El català mitjà no és alt i el bàsquet exigeix aquesta qualitat. El ventall per trobar jugadors no és tan fàcil com en altres esports»

Com manega el grup humà?No hi ha gaires secrets. Cal pensar molt

en ells com a persones.Intenta fer distincions en el tracte

amb cada professional?Evidentment. Cada membre que forma

aquest equip, tant jugadors com entrena-dors, cada persona és un individu diferent dels altres. El qui digui que tracta a tothom igual està equivocat. Sense cap mena de dubte hi ha una sèrie de normes que són comunes per a tothom, però cada jugador de la plantilla és diferent i també ho són els estímuls que necessita per competir, rendir i comprometre’s.

Què fa quan no veu reflectit en les sessions preparatòries ni en els partits allò que vol que faci l’equip?

Ho intentes rectificar com pots, de vegades hi ha esbroncades. El que passa és que la gent confon una esbroncada amb aixecar la veu. En bàsquet tot passa molt ràpidament, i de vegades l’única manera que tens de comunicar-te amb el jugador és gesticulant o cridant des de la banda perquè entengui el que li estàs indicant en aquell moment. Això sí, quan toca premi es dóna premi, però quan toca esbroncada, toca esbroncada.

Es manté informat al dia de les evo-lucions dels nois que hi ha al bàsquet base del FC Barcelona?

Sí. Acostumo a veure partits i estic en contacte amb el director tècnic.

S’estan fent bé les coses a les cate-gories inferiors?

Hi ha moltes etiquetes. Una d’elles és la que diu que el Barça no treu jugadors per a nivell ACB i que en canvi altres equips sí. Ara bé, després fas un rànquing de jugadors de l’ACB sortits dels diferents planters i t’adones que el Barça és qui n’aporta més en tota la Lliga. El problema és que per jugar al Barça és tot molt més difícil. El nivell d’exigència és màxim. Aquí competim per guanyar sempre i no pas per tirar endavant. Per tant, cal evitar aquesta etiqueta i també, naturalment, treballar millor per aconseguir que el màxim de jugadors del primer equip siguin sorgits del planter. En aquest sentit, cal ser conscients que el biotipus físic global d’un català no és normalment l’ideal per jugar a bàsquet. Vull dir que els nens catalans amb unes qualitats atlètiques adequades

08-11_Entrevista.indd 10 23/02/2011 12:42:36

11L’ENTREVISTA

«Estimo el bàsquet que es fa a Europa»per jugar a bàsquet no són tants com els que podem trobar per jugar a futbol. El català mitjà no és gaire alt, i el bàsquet exigeix aquesta qualitat. Per tant, el ventall per trobar jugadors no és tan fàcil com en altres esports.

Quin és el dia a dia de Xavi Pascual?Venir mol t d ’hora a t reba l lar.

Normalment arribo a dos quarts de nou del matí i torno a casa a dos quarts de deu de la nit, just quan acabem l’entrenament. En resum, em passo el dia aquí.

L’any passat molta gent deia que vostè és el Josep Guardiola del bàs-quet. Comparteix aquest símil?

A en Pep Guardiola el conec i sempre li faig la broma de dir-li que més aviat és ell el Xavi Pascual del futbol, perquè jo vaig començar a entrenar en el bàsquet abans que ell en el futbol. Tenim bon rotllo.

L’obsessiona haver de guanyar sem-pre tots els partits?

Obsessió és un concepte molt fort, però sí que sempre tinc tots els sentits posats a fer les coses bé i aconseguir la victòria. Moltes vegades encara que facis les coses bé no guanyes, però el que és molt clar és que si no les fas bé segur que perds.

Entrenaria la Selecció Espanyola?

És una possibilitat que ni tan sols em plantejo. Mentre tingui contracte amb un club ACB està prohibit poder entrenar la Selecció Espanyola i, per tant, a mi no m’ha passat pel cap en cap moment.

Ha rebut ofertes per entrenar algun equip de l’NBA?

No n’hi ha hagut i, a més, jo estimo el bàsquet que es fa a Europa. És el bàsquet amb el qual m’identifico.

Vostè també és enginyer industrial. Per què es va decantar pel bàsquet?

Durant molts anys vaig estar compa-ginant totes dues coses, perquè sempre he cregut que d’entrenadors que viuen del bàsquet n’hi ha ben pocs i em volia assegurar un futur. Va arribar un moment en què tenia una feina que voldria tothom. Era enginyer municipal de l’Ajuntament de Viladecans, però un dia se’m va presentar la possibilitat de venir a entrenar el primer equip del Barça com a ajudant i no m’hi vaig pensar dues vegades.

S’ha vist temptat alguna vegada per tornar a la seva antiga professió?

No. És cert que fer d’enginyer m’agra-dava perquè era una feina creativa, però la meva gran passió és el bàsquet. Treballar en allò que estimes és el millor que pots fer a la vida.

08-11_Entrevista.indd 11 23/02/2011 12:42:40

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12 24/02/2011 12:02:40

13EN FORMA!

Sabem que ens convé fer esport, el cos i l’esperit ens ho recorden, però sovint la voluntat no ens ajuda a tenir la constància necessària per obtenir millores i, per tant, el benestar desitjat.

Ara que entrem en l’època del bon temps és un moment molt adequat per plantejar-nos reptes i aconseguir-los. Disposem de més hores de llum solar, pugen les temperatures i ens desempalle-guem dels abrics i jerseis gruixuts. El clima convida a fer vida a l’aire lliure, a gaudir de la natura i a relaxar-nos fent allò que més ens agrada. Sortir de casa per anar al gimnàs ja no és tan empipador com fer-ho els dies foscos i freds de l’hivern. Al contrari, l’ambient ens hi ajuda… Doncs aprofitem-ho!

Les claus per practicar esport

La pràctica d’activitat física ens reporta grans beneficis…, però sovint ens fa mandra. Analitzem els punts clau per aconseguir constància i per tant els resultats esperats. Les endorfines, les hormones de la felicitat, en són responsa-bles en gran part.

La pràctica esportiva afavoreix la secreció d’endorfines, l’hormona de la felicitat. Les endorfines són segregades per la glàndula pituïtària, i ens provoquen benestar i salut ja que, d’una banda, ens donen sensació de plaer i, de l’altra, refor-cen el sistema immunològic i ens fan més resistents a les malalties i al dolor.

La constància en l’esport és la clau, ja que fer-ho de manera impulsiva i a bat-zegades només fa que el nostre cos es queixi (el cruiximent muscular provocat pel sobreesforç) i incrementem el risc de patir lesions, fet que no afavoreix que mantinguem la pràctica de forma continuada.

Qualsevol moment és bo per fer-nos bons propòsits, i quan fan referència a la

salut encara més. Ara és el moment idoni per començar un programa d’activitat física: conèixer noves activitats, aprendre noves tècniques, tenir cura de la salut en el sentit més ampli, amb la millora d’hàbits posturals i d’alimentació, i defugir l’estrès. A més, dóna la possibilitat de conèixer gent nova amb qui compartir experiències i aficions.

Un bon programa d’activitat física ens reportarà benestar i aconseguirem mini-mitzar l’impacte dels problemes que sor-geixin cada dia, siguin físics o emocionals.

COMBATRE LA VIDA A CIUTATLa vida quotidiana a les grans ciutats afa-voreix l’aparició de dos factors de risc per a la salut. Un, el sedentarisme. I és que

NÚRIA SABARTÉS,directora del CEM Can Caralleunsabartes@cancaralleu.cat

12-23_EnForma.indd 13 24/02/2011 12:02:41

14 EN FORMA!

que anem obtenint resultats, forçar-nos cada dia una mica més, no conformar-nos amb el mateix, però sempre amb mesura, perquè marcar-se objectius massa elevats gairebé segur que ens provocarà frustra-ció i possiblement abandó.

També és necessari que els objectius si-guin mesurables: que en puguem valorar la progressió, sigui amb pèrdua de pes, amb disminució de dolors i fatiga, amb millora de temps en l’execució de diferents acti-vitats (sigui distància recorreguda a peu, corrent o amb bicicleta), la resistència o dificultat per desnivells, pes, repeticions o aprenentatge en l’execució tècnica.

Si podem mesurar les millores en serem conscients i és l’única manera de progressar, sabent el punt de partida i on volem arribar, i on ens trobem en cada moment. Aquest és un dels aspectes més importants, ja que el fet d’apreciar les millores genera una sensació d’assoliment de reptes que ens empeny a treballar més i no abandonar.

SER CONSTANTSUn cop fixats els objectius hem de passar a la pràctica. La constància és clau per no abandonar. És millor fer dos dies per set-mana durant tot l’any que fer esport cada dia i al cap de dos mesos abandonar. El cos necessita adaptar-se a la pràctica esportiva tant físicament com psicològicament. La condició física millora i això ens fa sentir bé, però també millora la capacitat de

el cos humà està dissenyat per fer grans caminades diàries, per córrer i per saltar. En eliminar aquestes activitats apareix el sobrepès i l’obesitat, i amb aquests la cronificació del dolor, el mal d’esquena, les articulacions amb sobrecàrrega arti-cular, etc.

El segon factor és l’estrès. La ciutat i el seu ritme frenètic són l’oposat de les necessitats de l’home d’harmonitzar amb la natura. Les conseqüències de l’estrès des del punt de vista físic es tradueixen generalment en mals d’esquena, ja que s’afavoreixen les contractures musculars, disminueix el llindar del dolor, hi ha menys tolerància al dolor i es fomenta una actitud negativa davant d’aquest. L’activitat física actua com a prevenció del mal d’esquena i a més redueix l’estrès.

MARCAR-SE OBJECTIUSUn bon programa d’activitat física ha de saber identificar bé els objectius que volem assolir: saber si volem millorar la resistència, o bé la força, perdre pes, to-

nificar la musculatura, aprendre destreses tècniques d’algun esport (tennis, natació), adquirir bons hàbits posturals per prevenir mals d’esquena i articulars, relaxar-nos tant des del pla físic com el mental o des-connectar de la rutina diària... Una vegada identificats, els tècnics esportius ens po-den dissenyar el programa d’entrenament més adient, amb activitats dirigides de grup o bé individuals, però sempre guiats per aconseguir una correcta execució i sobretot constància.

Aquests objectius han de ser assolibles. Això vol dir que hem de ser realistes i marcar-nos fites al nostre abast en funció de la disponibilitat de temps que tinguem, de la nostra condició física i de l’edat. Els objectius han d’anar-se graduant a mesura

«El fet d'apreciar les millores g e n e r a u n a s e n s a c i ó d'assoliment de reptes que ens empeny a treballar més»

Deixar-se assessorarActualment més del 25 % de la població de la ciutat de Barcelona està inscrita a un centre esportiu, sigui de caire públic o privat. Això es tradueix en prop de mig milió de persones de totes les edats i condició social, de tots dos sexes, amb una cultura, un bagatge esportiu i uns objectius diferents.

Per part dels centres esportius, hi ha un objectiu molt clar: que l’usuari acudeixi a fer activitat física i que adquireixi hàbits de vida saludables. Per tant, és impossible fer una oferta única d’activitats i serveis si es vol donar resposta a la diversitat de persones que cada dia assisteixen a un centre esportiu.

Cal respondre de forma individualitzada, conèixer-ne les necessitats, la condició física, els hàbits esportius, les possibles lesions o patologies cròniques, els objectius i, sobretot, els gustos personals per tal d’oferir-li activitats que l’engresquin i el facin gaudir, que és el que, a la llarga, el farà tornar.

A més, és ideal complementar la pràctica esportiva amb serveis de salut, com la nutrició, la fisioteràpia i altres que preservin el benestar, com ara el descans i la prevenció de malalties.

L’assessorament tècnic consisteix a obtenir informació de l’usuari per poder-lo orientar cap al programa més adient dins de l’ampli ventall d’activitats. També cal fer un seguiment de l’assistència per anar corregint i variant el programa en funció dels resultats i les sensacions que es vagin experimentant, tant de millora física com aspectes socials i de relació amb els tècnics i la resta d’usuaris. En aquest sentit és molt important fer que els usuaris se sentin a gust en el grup, ja que quan la motivació per fer esport no és inherent a la persona, el grup empeny a adherir-s’hi, sobretot en gent gran.

La figura de l’assessor ha de tenir un perfil tècnic, és a dir, que ha de ser una persona amb coneixements de les activitats, com també d’anatomia i fisiologia i capacitat de relació amb les persones. Ha de ser un referent per a l’abonat, i ha d’aconseguir que aquest s’enamori del centre, les activitats i els tècnics que les imparteixen.

12-23_EnForma.indd 14 24/02/2011 12:02:42

15EN FORMA!

Una de les paraules clau en qualsevol centre esportiu és programa. Es tracta dels temaris que indiquen els exercicis que cal fer i constaten objectivament la progressió de cada usuari. Els encarregats de dissenyar-los són els tècnics esportius a partir de les necessitats particulars de cadascú, per la qual cosa esdevenen la mi-llor ajuda que podem trobar per planificar i aprofitar bé l’entrenament, tant si anem per primer cop a un centre esportiu com si en som assidus.

Un programa, per exemple, ha de definir els exercicis que ens convé fer, en quin ordre, el nombre de repeticions, la quantitat de sèries, els minuts de descans entre exercicis, la freqüència d’entrena-ment durant la setmana i altres elements tècnics que calgui especificar.

UN PROGRAMA EN EVOLUCIÓEn general, podem distingir tres nivells de rutines o programes d’entrenament: el d’iniciació, l’intermedi i l’específic.

L’objectiu del programa d’iniciació se centra a aconseguir una harmonia i un equilibri en el treball de tots els grups musculars. Així doncs, els exercicis s’ori-enten a aprendre els elements bàsics per aconseguir una òptima coordinació gene-ral i preparació física general. En aquesta fase també caldrà familiaritzar-nos amb el material disponible i saber ens quins

Seguir un programa

Fer-nos dissenyar un programa d’entrena-ment i seguir-lo és la millor manera de plan-

tejar-nos reptes i motivar-nos

JUANJO ZABALA,director delCEM Clarorjzabala@claror.cat

sacrifici i d’esforç que en un inici és la que més costa de vèncer.

MOTIVAR-NOS I DIVERTIR-NOSLes activitats que triem ens han d’agra-dar, hem de gaudir fent-les, ens han de reportar benestar. Les activitats dirigides per un tècnic tenen un component de motivació afegit. Si a més són de grup i això ens permet conèixer gent, l’activitat física ens serà molt més atractiva. Podem trobar des d’activitats coreografiades amb suport musical fins a activitats de tonificació i preparació física general, posturals, aquàtiques… Sovint després d’una primera fase d’incorporació d’hà-bits esportius apareix un segon estadi en el qual ens formulem reptes… Una cursa a peu o corrent de poca distància o un triatló esprint, i segons el resultat de l’experiència i el caràcter de cadascú ens podem trobar entrenant-nos per fer una marató o una Ironman…

El més important és que l’activitat ens diverteixi, perquè si ens ho passem bé serà més difícil abandonar, però a més cal recordar que riure també fa segregar endorfines.

Cadascú ha de poder triar, en funció de les seves necessitats, i amb l’assesso-rament tècnic adequat, el seu programa d’entrenament.

Tot això, acompanyat d’aspectes col-laterals que ens poden ajudar a trobar un sentit a l’esforç, com és una bona alimentació controlada per un nutricio-nista; l’abandó d’hàbits nocius com ara el consum de tabac, el cafè i l’alcohol; mantenir una rutina de son reparadora que ens permeti funcionar en perfecte estat de dia; incorporar hàbits com ara la meditació; fomentar la socialització, que ens enriquirà com a persones, ens donarà a conèixer altres realitats i segur que ens introduirà en noves experiències i acti-vitats... Tot ens ajudarà a sentir-nos més vius i en equilibri amb nosaltres mateixos i amb l’entorn. I la gran sort és que només depèn d’un mateix…

moments i com ens convé usar-lo.Un cop assolit aquest primer nivell ja

es pot evolucionar el programa cap a un d’intermedi. Com que la forma física i la coordinació de l’usuari ja és més eleva-da, s’afegeixen elements més elaborats, exercicis d’un component tècnic més alt i variacions com l’augment de la càrrega de treball (pes) i la intensitat de les sèries, o la disminució del temps de descans o restitució entre exercicis.

El programa intermedi ens permet es-pecificar més segons les necessitats i els objectius de cadascú incidint en el treball d’un grup muscular o d’una zona corporal concreta.

Per últim, trobem les rutines específi-ques, en què els objectius ja són molt més concrets, sigui preparar-se per competir en una determinada disciplina, sigui per rehabilitar-se d’una lesió o mitigar una determinada patologia.

En tot cas, en qualsevol rutina, sigui del nivell que sigui, és fonamental incloure-hi estiraments i exercicis de mobilitat articu-lar per evitar problemes de sobrecàrrega i relaxar la musculatura.

«Si l'activitat ens diverteix serà més difícil abandonar i, a més, cal recordar que riure també ens fa segregar endorfines»

12-23_EnForma.indd 15 24/02/2011 12:02:43

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16 24/02/2011 12:02:46

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

La duresa de les curses al desert

Josep Rovira, corredor de la Marató des Sables

Josep Rovira fa molts anys que competeix en curses de muntanya, però la seva afició pel desert és relati-vament recent. Des de fa vuit anys s’entrena al CEM Can Caralleu i des de l’any 2008 ha participat en tres edicions consecutives de la Marató des Sables, consi-derada la cursa per etapes per excel·lència pel desert del Sàhara.

Josep Rovira en una de les seves participacions a la marató des Sables

participants recorren gairebé 250 quilò-metres. En la darrera edició, l’etapa més llarga constava de 82,2 quilòmetres, que Rovira va fer en prop de vint hores.

L’ENTRENAMENT, CLAU DE L’ÈXITUn dels aspectes clau per afrontar la prova és la preparació. «És molt impor-tant per assolir la cursa amb èxit, que per a mi vol dir acabar-la amb dignitat i sense arrossegar-se», explica. Per a Rovira és important seguir les pautes marcades per un entrenador i per això va posar-se en mans del grup d'Entrenament d’Activitats de Muntanya i Fondistes de Can Caralleu. «És bàsic confiar en el teu preparador, seguir el seu programa i les pautes d’entrenament adaptades a les característiques i a l’objectiu de cadascú», afirma. Seguint els consells de l’entrenador, Josep Rovira va començar a entrenar set mesos abans de la prova seguint unes pautes setmanals per acos-tumar el cos a llargues distàncies en dies consecutius. «Són entrenaments diaris molt

durs i molt concentrats», explica. «És més costós fer el sacrifici de l’entrenament diari que la prova mateixa», afegeix.

A banda de l’entrenament, la planifi-cació del material i del menjar necessari per a cada etapa també és molt impor-tant. «S’han de calcular les calories que es perden diàriament i que es necessiten recuperar per establir un control del menjar i saber què t’has d’endur», explica Rovira. L’organització de la cursa proporciona aigua als corredors i s’encarrega de mun-tar un campament al final de cada etapa, però la resta va a càrrec dels participants.

TREBALLAR LA MENTPer afrontar amb èxit la prova no tan sols és necessària una preparació física sinó també psicològica. «Has de ser molt fort mentalment per aguantar-ho i no abandonar davant els problemes que vagin sorgint. Les condicions psicològiques són molt dures, fins i tot més que les físiques», conclou el corredor.

Laia PinedaJosep Rovira es va iniciar en les curses al desert després de visitar els camps de refugiats dels sahrauís aprofitant que feien una marató a la zona. «Allà el desert em va enganxar; jo havia estat en deserts d’Austràlia, dels Estats Units o d’Argentina, però el del Sàhara em va atraure molt perquè és molt variat, pots sentir-hi el silenci i té un encant especial», recorda. Des d’aleshores Josep Rovira es va animar a participar en una cursa a Algèria, va fer les cent milles de l’Himàlaia i també una a Tuníssia, que va ser el pas previ a la Marató des Sables. «Tenia clar que volia anar al desert a caminar i a córrer, a passar-m’ho bé, però no de visita turística sinó a fer alguna cosa amb esforç», explica Rovira.

La Marató des Sables és una cursa per etapes al desert amb autosuficiència tèc-nica i alimentària, és a dir, els corredors han de portar a sobre tot el que necessiten per acabar la prova. «És la cursa per etapes per excel·lència, la més dura, perquè es fa al desert i pràcticament estàs sol», afirma el corredor. La prova consta de sis etapes que s’han de fer en set dies i, en total, els

12-23_EnForma.indd 17 24/02/2011 12:02:47

Aprofitar la sorra de la platja

Marta CollA banda de tots els esports i les activitats que podem practicar a la platja, la sorra també ens aporta molts beneficis.

Des de fer un bany de sorra (psa-matoteràpia) fins a caminar, córrer o fer treballs de rehabilitació.

Si volem caminar és preferible fer-ho per la vora del mar perquè, com que la sorra és més dura, la dificultat és menor. A més, aprofitem per afa-vorir la circulació amb el massatge i el contrast de temperatura de l’aigua.

Córrer per la platja ho podem fer sempre que no tinguem lesions arti-culars. Si volem fer un treball propi-oceptiu i de més intensitat triarem la part central de la sorra (que s’enfonsa més) i si volem fer un treball més suau és millor fer-ho per la part pròxima a la vora del mar.

L’exercici a la sorra és ideal per als tractaments de rehabilitació del tren inferior, en especial els esquinços de turmell, ja que en les fases avança-des de la recuperació cal fer treball propioceptiu i de reforç muscular. En aquest cas, els exercicis han d’estar prescrits per personal especialitzat.

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

A l'AiguA

ActivitAts pER A jOvEs El MAtERiAl

Toni MayolL’evolució de la família cap a una plena ocupació del pare i de la mare genera en l’adolescent un temps d’oci no controlat més gran. Com tot a la vida, el correcte aprofitament d’aquest temps és una des-tresa que cal educar en els fills joves, que, paral·lelament, avui dia tenen una oferta molt més àmplia per poder escollir, tant de manera formal (casals de joves, clubs esportius, estades...) com de manera informal (televisió, internet...).

L’educació en el lleure dels joves propo-sa una gran oportunitat per desenvolupar i potenciar aspectes com l’autonomia, l’esperit crític, la creativitat, la socialització amb altres fora de l’entorn escolar, etc. Però si no es proporcionen i es treballen les eines adequades per desenvolupar aquests aspectes, pot esdevenir en altres que no són tan desitjables, com ara el sedentarisme o el conformisme.

En aquest punt l’educació en el lleure té una importància cabdal: l’objectiu

El viratge de crolMarc Caballeria

Per optimitzar el temps i el rendiment en proves de crol, a partir dels 50 metres en piscina curta, i dels 100 metres en piscina olímpica, hem d’entrenar el viratge de crol.

El viratge de crol és una part de la tècnica de natació, considerant tècnica com un procés que aprenem a través de l’exercici, que ens permet fer un moviment de manera més econòmica i amb la màxima eficàcia.

Dividim la tècnica del viratge en set fases: una apro-ximació, en la qual es fa una última tracció a dos o tres metres de la paret; un gir en l’eix transversal, amb un moviment del cap fins que els peus toquin la paret; un contacte, amb les mans davant i el cos preparat per a l’impuls; un gir en l’eix longitudinal, girant cap i espatlles; un impuls, potent i en el pla horitzontal; un lliscament, per acabar el gir de l’eix longitudinal, i una propulsió cap a la superfície, amb una primera tracció.

Formar els joves per al lleure

principal del lleure és ensenyar al jovent a gestionar el seu propi temps d’oci, a mostrar la gran varietat d’activitats (tant esportives com no esportives) que es poden practicar tenint en compte les relacions socials i l’entorn.

Evidentment, cada persona té unes característiques que la fan única i diferent de les altres i, per tant, no es pot pre-tendre dogmatitzar sobre les activitats bones i les dolentes ni pretendre que tots els joves juguin a handbol o que tots toquin en un grup de música. Es tracta de generar experiències variades i significa-tives, col·lectives i individuals, de generar espais d’expressió per fomentar l’esperit crític perquè cada persona pugui escollir des del coneixement i l’experiència d’ha-ver provat què és allò que més li atrau. D’aquesta manera, presentant i vivenci-ant diverses alternatives, podem ajudar els joves a gaudir d’un temps fonamental en la formació i el desenvolupament de tot individu.

12-23_EnForma.indd 18 24/02/2011 12:02:48

19MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

ActivitAts

Natàlia RoyoL’indoor walking és una activitat dirigida de grup semblant a l’spining però en la qual, en lloc de pedalar, es treballa fent moviments el·líptics en posició vertical o dempeus, com en la modalitat clàssica de l’esquí de fons, de manera que aquest exercici és més respectuós amb l’articu-lació del genoll i amb l’esquena.

Les sessions d’indoor walking s’adapten a totes les edats i són molt fàcils de dur a terme. Els beneficis en són molts: posar-se en forma, perdre pes i, fins i tot, preparar-se per a una cursa esportiva.

L’activitat reprodueix els patrons de moviment de la marxa o la carrera i re-dueix l’estrès de les articulacions perquè, pel fet de tenir els peus recolzats a les plataformes i fer el gir en forma el·líptica, es trasllada a l’usuari un moviment sem-blant a la flotació.

Aquest moviment el·líptic fa que s’exer-citin grans masses musculars, cosa que potencia la crema de calories. En una

Caminar en grup i dins una sala

sessió de 45 minuts podem cremar més de 700 quilocalories, i això converteix l’indoor walking en una activitat ideal per a un programa de pèrdua de pes.

El fet d’estar en posició vertical suposa un excel·lent treball cardiovascular i un exercici molt complet, ja que hi estan im-plicats molts grups musculars, no només de tren inferior sinó també abdominals, esquena i braços.

A més, es treballa amb diferents posi-cions: la flexió de cames, que exercita els glutis i els quàdriceps, amb la participació dels braços o sense, i l’equilibri amb la implicació d’un gran treball del tronc.

La música és el component de moti-vació que fa que l’activitat sigui dinàmica i llaminera i que la gent vulgui repetir l’experiència sovint. La cadència del moviment el·líptic que executem amb la màquina s’adapta totalment al ritme de la música, i es poden variar la intensitat i el ritme de treball en funció de la part de la sessió en la qual ens trobem.

12-23_EnForma.indd 19 24/02/2011 12:02:49

Guillem MontagutCom a usuaris de la sala de condicio-nament físic d’un centre esportiu, el fet de veure diferents tipus de màquines, aparells o estris amb diferent comple-xitat d’ús, en un principi, no ens n’ha de condicionar la pràctica. Tradicionalment, aquest condicionament esdevenia en una seqüenciació de continguts, en unes seleccions d’exercicis, en unes progressi-ons aritmètiques de volum i intensitat de treball, normalment molt lligades, massa, al treball estrictament muscular i molt poc al treball més neuromuscular, més coordinatiu.

Els avantatges i desavantatges del treball muscular enfront del neuromuscular han estat molt publicats però, en definitiva, el que cal tenir clar és l’objectiu, la finalitat i el motiu per al qual és més convenient usar un sistema o un altre. Podrem ex-

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

cONDiciONAMENt FÍsic cONsEll pRàctic

De la màquinaal pes lliure, cal?

El massatge postesforç

Jordi MoratonaEl massatge després de les sessions d’entrenament o de la competició és una teràpia molt útil en la recuperació de l’esportista. La funció del massat-ge postesforç és suprimir possibles contractures musculars, ajudar a eliminar metabòlits de rebuig (lactat) i relaxar la musculatura i l’organisme en general.

Es tracta d’un massatge curt, lent i profund, d’una durada aproximada de deu o quinze minuts que s’ha de fer després dels estiraments apropiats i un cop l’esportista ha recuperat la freqüència cardíaca i respiratòria normal.

La intensitat ha de ser l’adequada a la sensibilitat i fragilitat de la muscu-latura que ha dut a terme un esforç determinat. De fet, les maniobres que l’especialista pot fer en funció de la zona del cos que cal tractar són moltes.

En aquest tipus de massatge és freqüent que el terapeuta ens faci alguns estiraments que sense la seva ajuda no podríem fer. Així ens deixa la musculatura en condicions òptimes.

El massatge postesforç no ha de substituir en cap cas els estiraments, sinó complementar-los. Estirar abans i després de l’exercici és bàsic per prevenir lesions musculars i si, a més, hi afegim el massatge, la recuperació és encara millor.

plicar, així, per quin motiu un tècnic ens aconsella uns exercicis amb pes lliure tot i que haguem acabat d’aterrar a la sala. I és que no sempre cal programar un circuit amb màquines, si l’única raó és facilitar l’execució o garantir la seguretat.

De fet, si el que necessitem és una aplicació determinada de la força, amb uns requeriments coordinatius concrets i amb molt reclutament i sincronització de fibres musculars, el més lògic és que s’opti més per programar continguts i tasques amb pes lliure que no pas amb màquines.

De fet s’hauria d’entendre que, actu-alment, el pas de la màquina al pes lliure per a l’ús de l’entrenament de la força no es pot veure com una progressió, com un pas de A a B, o d’una paleta de colors del blanc al negre passant pels grisos, sinó més aviat com el retrat pixelat de Dalí al president Lincoln.

12-23_EnForma.indd 20 24/02/2011 12:02:52

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21 24/02/2011 12:02:53

22

clAROR

EN FORMA! NATURA22

Fa uns anys, quan un orien-tador havia d’explicar quin era el seu esport havia de donar una pila d’explica-cions per fer-se entendre. Avui les coses han canviat i les curses d’orientació te-nen una acceptació notable, amb un calendari atapeït, amb curses de diferents modalitats que es fan per tota la geografia del país. Tot i això, us oferim una pe-tita explicació sobre aquest esport i la nova modali-tat d’aquestes curses: els rogaines.

Les curses d'orientació

una bona elecció de ruta, que no sempre és la més curta. Per escollir bé el camí per on es passarà és bàsic que la interpretació del mapa sigui bona, i que el mapa tingui qualitat. Per això tots els mapes estan fets ad hoc, i s’hi representa el més mínim detall: pedres, marges, depressions, tipus de vegetació (més o menys penetrable), llocs perillosos o prohibits...

De curses d’orientació se’n fan a peu, amb bicicleta de muntanya, esquís (esquí nòrdic) i raquetes de neu. I la modali-

tat de la competició pot ser lineal (els controls s’han de fer en l’ordre que diu l’organització) o score (en què l’ordre és lliure i els controls tenen una puntuació determinada, segons la dificultat).

ELS ROGAINESFa tres anys van arribar a Catalunya, de la mà de Felip Gili i Dani Rodríguez, una nova especialitat en l’orientació: els ro-gaines (o rogainings). Aquesta especialitat té els orígens a Austràlia, a la dècada dels

MÒNICA AGUILERA i MARC RÀFOLS (*)

La definició clàssica ens diu que són curses contrarellotge, camp a través i sense un itinerari prefixat però amb l’obligació de passar per una sèrie de controls. Aquests controls, dibuixats en un mapa que el corredor no coneix fins que l’hi donen a la sortida, varien segons la categoria en què es competeix. Al mapa estan representats per un cercle i en la realitat el participant troba una tela de tres cos-tats de 30 x 30 centímetres. Un cop hi arriba, introdueix la targeta electrònica en una capseta que grava les dades del corredor. Evidentment, guanya el que fa el recorregut en menys temps però, com que la sortida no és massiva, quan el corredor arriba a meta mai no sap en quina posició ha quedat fins que no mira el temps dels altres.

El quid de les curses d’orientació no tan sols és córrer, sinó llegir bé el mapa i fer

Foto

: Car

les

Loré

12-23_EnForma.indd 22 24/02/2011 12:02:57

23NATURA EN FORMA! 23

setanta (quan aquí encara no es coneixia ni l’orientació!) i des que va arribar a Catalunya ha tingut un gran èxit. Una de les raons d’aquesta bona acollida és que, a diferència de les curses d’orientació, aquí s’ha de competir en equip (de dos, tres, quatre o cinc persones). Els rogaines poden ser de sis, dotze o vint-i-quatre hores, tot i que els més habituals al nos-tre país són els de sis hores, i es fan en modalitat score. A partir de l’hora límit, es penalitza els corredors que arriben tard. Els que arriben més de mitja hora tard queden desqualificats. L’organització sol exigir una sèrie de material obligatori per

protegir el corredor en cas d’accident, com ara un xiulet, una manta tèrmica o una farmaciola.

L’ORIGEN DE L’ESPORTLa cursa d’orientació, esport escandinau sorgit a finals del segle XIX, va néixer per la necessitat de desplaçar-se en terrenys desconeguts (o simplement amb neu), sobretot per part dels militars. A partir de la primera cursa, el 1987 a Noruega, l’esport ha anat evolucionant. En aquella primera competició hi havia tan sols tres controls per a un recorregut de dinou quilòmetres, res a veure amb les curses que es fan ara, de menys distància i molts més controls. Els suecs, i després els fin-landesos, de seguida es van afegir al nou esport, de manera que es pot considerar que a Escandinàvia és un dels esports amb més difusió i practicants. Hi ajuda molt el fet que els boscos nòrdics són ideals per a la pràctica d’aquest esport: grans exten-sions amb poc desnivell i sense sotabosc.

En canvi, a Catalunya l’esport no va arribar fins al 1988 de la mà de Carles Lladó, que intentava trobar un esport que permetés tenir una selecció competint a escala internacional. Malauradament, no va aconseguir el reconeixement de la Federació Internacional, però en canvi sí que va introduir un esport desconegut en aquells moments (tret dels militars, que el feien servir en els exercicis per muntanya). En aquella època, posar-se a córrer per dins dels boscos amb un mapa era una cosa ben estranya.

Amb els anys, més lentament al principi i molt més ràpid ara, aquest esport ha anat creixent i podem dir que les coses han canviat: un calendari amb curses tot l’any, competicions amb més de 500 participants, esportistes catalans liderant la selecció espanyola, competicions escolars…

L'equip bàsic

Roba adequadaMalles o pantalons (llargs o pirates) que ens protegeixin de la vegetació.Samarreta transpirable. Mitjons llargs amb reforç a la part del davant o un tipus de polaines espe-cials per protegir la part anterior de les cames, que és la zona del cos més exposada al contacte amb la vegeta-ció baixa quan correm camp a través.

CalçatSi fem la cursa corrent és necessari fer servir unes sabatilles de córrer per muntanya, resistents, amb reforços i amb una sola amb relleu que ens evitarà relliscar en terreny sorrenc, al mateix temps que també tindrà una millor adherència per córrer per roques.

BrúixolaDe brúixoles n’hi ha de molts tipus i preus, però hauria de ser amb base transparent i limbe mòbil, perquè ens permeti fer rumbs. Si ens iniciem en aquest esport en tindrem prou amb una brúixola de base rectangular, i n’hi ha de molt econòmiques. Per als ja iniciats ens pot anar molt bé la de dit, que va lligada al dit gros de la mà, cosa que afavoreix la rapidesa d’ús.

l'EscApADA

Pugem al cimde MontcauAgru. Excursionista "Catalunya"

El Montcau (643 m), està situat al terme municipal de Gelida (199 m), a l’Alt Penedès, a la part obaga de la serra d’Ordal, i forma part del Penedès històric. És fronterer amb la comarca del Baix Llobregat a la mateixa carena que el puig d’Agulles, en un territori amb abundància de fonts (font de Sant Miquel, situada al nucli urbà, Cantillepa, Can Torrents, Matxitxa, Freda, Caçadors, Can Voltà, Can Ginebreda, del Noguer i font Barbuda, aquesta darrera, al bell mig del poble).

L’itinerari s’inicia a l’estació superior del funicular de Gelida o a la font de Cantillepa (carrer d’Anselm Clavé), a la carretera entre Gelida i Vilafranca (243 b).

Des de la font unes escales curtes ens situen al passeig de Cantillepa, que seguirem fins que, al final de la vegetació que ens separa de la carre-tera, tombem a l’esquerra per arribar al cap de pocs metres a un trencall. Seguim pel camí de la dreta, una pista cimentada que més tard passa a ser de terra amb trams de pedregar. Els darrers 1.200 metres tenen un pen-dent fort i ja hi trobem els senyals del GR5, que seguirem fins al cim. A totes les cruïlles hi ha indicadors d’itineraris i distàncies.

L’excursió al Montcau té una du-rada d’una hora i mitja, es pot fer en qualsevol època de l’any i no té gaire dificultat, només algun tram amb força desnivell, tot i que podem anar amb calçat tou. Com a punts d’interès destaquen la font Freda i les masies que trobem al llarg de tot el recorregut.* Guanyadora de la Marató des Sables

2010 / President del Club d'Orientació de Catalunya.

12-23_EnForma.indd 23 24/02/2011 12:02:58

24 SALUT

increment del risc de patir diabetis, ap-nees del son).

L’avaluació és molt senzilla: només ne-cessitem una cinta mètrica per mesurar el perímetre abdominal (en centímetres) per sobre dels malucs i a l’altura del melic. Les xifres són diferents quan es parla d’homes o de dones.

Les xifres perilloses són més 102 cm per als homes i més de 88 cm per a les dones. Segons els últims estudis fets, la mesura del diàmetre abdominal es pot considerar millor predictor de malaltia cardiovascu-

lar que l’índex de massa corporal, IMC, calculat amb l’equació següent: pes (kg) / alçada2 (m).

obesitatEngreixar-se només de cintura és molt més perillós que l’acumulació de greix als glutis i a les natges (malgrat que es-tèticament pot preocupar més). L’excés de greix abdominal també ho és de greix intraabdominal, que s’associa a tenir un fetge gras, i té relació amb l’arteri-osclerosi, que és la causa de malalties cardiovasculars i la diabetis de tipus 2 (la més comuna). És important recordar que el greix acumulat no és només extern i antiestètic, és greix que s’infiltra dins la musculatura i també a altres òrgans.

L’obesitat és el resultat d’un balanç po-sitiu entre la ingesta i la despesa calòrica, de manera que l’excés d’energia s’acumula

És irònic que al fet de tenir panxa (so-bretot en homes) se l’anomeni la corba de la felicitat, quan en realitat se l’hauria d’anomenar la corba de la perillositat. Si cerquéssim el perquè del nom de la corba de la felicitat no aniríem més lluny de dir que s’està ben alimentat. Fora bromes, siguem potser no seriosos, sinó rigorosos: segons la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), la prevalença de sobrepès a Espanya està al voltant del 40 % de la població adulta. El seu increment és un greu problema de salut pública, ja que les xifres no tenen tendència a baixar i fins i tot augmenten en edats infantils i juvenils.

L’obesitat abdominal és l’acumulació de greix intraabdominal. Es tracta d’un important factor de risc, tant directament com per la seva associació amb altres factors de risc (malalties cardiovasculars,

Dra. MARIONA VIOLÁN,Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES)Generalitat de Catalunyawww.pafes.cat

La corba de la felicitat

L’obesitat abdominal, la malnomenada «corba de la felicitat», és l’acumulació de greix intraabdominal que s’associa a malalties cardio-vasculars i a la diabetis de ti-pus 2. Una dieta equilibrada i l’activitat física són factors clau per reduir-la.

Com mesurar l’índex de cintura

Nivell Home Dona

Acceptable -94 cm -80 cm

Mitjà 94-101 cm 80-87 cm

Alt +102 cm +88 cm

24-29_Salut.indd 24 24/02/2011 12:00:03

25SALUT

Si tanquem els ulls i estirem un braç, sabem exactament en quina posició està aquest. El mateix ens passa quan cami-nem a les fosques: sabem en tot moment com s’estan movent les cames i a quina velocitat van sense mirar-les. Aquest fe-nomen es dóna gràcies a la propiocepció, un sisè sentit que informa en tot moment l’organisme de la posició dels músculs i les articulacions. A diferència dels altres sentits (vista, gust, olfacte, tacte i audició), que es basen en la percepció exterior, d’allò que ens envolta, la propiocepció és un sentit interoceptiu (propio, ‘intern’, cepció, ‘sensació’), és a dir, que té cons-ciència de l’estat intern del cos. Aquesta font d’informació constant ens permet mantenir la posició del cos, fer moviments i aprendre’n de nous.

sistema propioceptiUEl sistema propioceptiu està format per una sèrie de receptors nerviosos que estan situats en músculs, lligaments i arti-culacions, que s’encarreguen de detectar la tensió i el grau d’estirament muscular. Aquesta informació arriba al cervell mit-jançant la medul·la espinal, que la processa

i envia una resposta a la musculatura per-què faci els ajustos necessaris referents a la tensió muscular o a l’estirament.

Quan ens lesionem, tenim una pèr-dua de sensacions i aquest sistema es deteriora, de manera que disminueix la informació propioceptiva que ens arriba, i fa que la possibilitat de tornar a lesionar-nos augmenti. Per exemple, quan estem corrent els turmells i els genolls absorbei-xen les irregularitats del terreny, i ens van equilibrant per no caure. Quan trepitgem una vorera inesperadament, és quan el sistema propioceptiu envia un senyal, via nerviosa, que ens estem torçant el turmell i que s’està estirant més del normal. Si la resposta és lenta, el turmell s’arribarà a torçar i provocarà una distensió dels lligaments; si, al contrari, és una resposta massa exagerada, ens pot provocar una contractura muscular. Per tant, hauríem d’entrenar a escala propioceptiva els turmells, per tal d’evitar situacions de risc a lesionar-se, aprenent a crear bones respostes.

Amb un entrenament propioceptiu, l’esportista pot augmentar el rendiment, eliminar els reflexos bàsics incorrectes i optimitzar les respostes. Per aquest motiu la propiocepció cada cop està més present en els entrenaments de diferents disci-plines esportives, i no només dins de les fases finals de la rehabilitació d’una lesió.

Per dur a terme exercicis de propiocep-ció és necessari començar amb exercicis senzills per arribar als més complexos, anar evolucionant de superfícies més grans a més petites, i d’estables a inesta-bles, i finalment anar reduint la informació exterior per centrar-nos en la propiocep-ció, com ara tancar els ulls.

Què és la propiocepció

Un sisè sentit que informa l’organisme de la posició de músculs i articulacions

MARIONA NAVARRO,Fisioterapeuta i llicenciada en ciències de l’activitat física i l’esport.mnavarro@claror.cat

en forma de greix. Hi ha un component genètic i uns altres d’ambientals: l’alimen-tació i el sedentarisme. Aquests últims són els més importants en l’obesitat ab-dominal de l’adult, però amb l’avantatge que són factors modificables: adoptant una alimentació adequada i incrementant l’activitat física diària.

Costa molt aprimar-se, no cal que ho remarquem, i sobretot en dones en edats menopàusiques, quan l’acumulació és més elevada en el perímetre abdominal. El cos tendeix a la reserva de greix i les solucions ràpides i sense esforç no acostumen a ser les més reeixides. Per tant, el més impor-tant és prevenir per no arribar als nivells de «cintura perillosa», ja que les consultes mèdiques es fan sovint no per l’augment de pes o cintura, sinó per la HTA (hiper-tensió), la diabetis, la dislipèmia o altres problemes cardiovasculars que poden tenir fàcil prevenció: mesurar la cintura amb una cinta mètrica.

activitat física i exerciciL’activitat física i l’exercici són una part de l’èxit, però cal recordar que no es reduirà la panxa si només es fan abdo-minals; cal fer un treball global, aeròbic amb exercicis que utilitzin el màxim de musculatura i sobretot ser actiu en la vida diària, un mínim de trenta minuts al dia. Els exercicis abdominals serveixen per enfortir i tonificar aquesta musculatura i són importants, ja que milloren la nostra postura, afavoreixen l’actitud corporal i eviten el mal d’esquena. L’increment d’activitat física forma part del canvi d’estil de vida i és més útil per prevenir l’augment de pes, tot i que no com a únic tractament. Tampoc no ens hem de fiar de les informacions, totalment falses, que la sauna aprima, ja que la sauna i la calor no fan fondre el greix. Cal tenir present que tenir panxa no és un problema d’estètica, sinó que és un problema de salut. I tal com he citat a l’inici: recordem que no és la «corba de la felicitat» i vigilem amb la seva perillositat.

«cal tenir present que tenir panxa no és pas un problema d’estètica, és un problema de salut»

«amb un entrenament propioceptiu, l’esportista pot augmentar el seu rendiment»

24-29_Salut.indd 25 24/02/2011 12:00:04

26 SALUT DIETÈTICA

Cristian GonzálezQuè significa esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat?

Té una repercussió molt important perquè ja podem dir que la UNESCO ens dóna suport. Això ens permetrà tenir més visibilitat i presència als mitjans de comuni-cació perquè puguem fer pedagogia entre la població. Hem de treballar per evitar que es perdi aquesta manera de viure. Ara tenim el reconeixement mundial i això és un altaveu de molta potència. A més, amb el reconeixement, els estats que van pre-sentar la candidatura conjunta de la dieta mediterrània hauran de destinar recursos per garantir-ne el futur.

Què és la dieta mediterrània?La dieta mediterrània és un estil de vida

comú als països situats a la riba de la mar Mediterrània. És un conjunt de coneixe-ments que van des de la forma de cultivar els aliments fins a la manera de cuinar-los i la manera de consumir-los. Tota aquesta

«La UNESCO ens dóna suport»

el passat 16 de novembre de 2010 la UNesco va de-clarar la dieta mediterrà-nia patrimoni immaterial de la Humanitat. Des de la fundació Dieta mediterrània se senten orgullosos per la fita assolida però saben que encara queda molt per fer.

Francisco Sensat, vicepresident de la Fundació Dieta Mediterrània

24-29_Salut.indd 26 24/02/2011 12:00:06

tradició mediterrània va des del neolític fins als nostres dies i ha estat afavorida pel fet que la Mediterrània és una mar interior fàcilment navegable que permet el comerç i el contacte entre els diferents pobles que estan assentats als territoris del voltant. Per tant, la dieta mediterrània és molt més que la gastronomia.

D’on va sorgir aquest terme?El terme «dieta mediterrània» el va co-

mençar a treballar el biòleg nord-americà Ansel Keys als anys seixanta del segle XX. Estava preparant un estudi sobre malalties cardiovasculars i va detectar que als països mediterranis hi havia un índex menor de malalties coronàries. La gent vivia més anys i en millors condicions de salut. Això el va impulsar a escriure un llibre que va esdevenir un èxit al seu país, Comer bien, estar mejor (Eat Well and Stay Well, 1963). Poc després va començar un estudi en col-laboració amb científics espanyols, italians, iugoslaus i grecs les conclusions del qual van durar més de vint anys. Van demos-trar que hi ha una relació directa entre la forma de viure i alimentar-se i la salut de les persones. L’estudi va denominar com a mediterranean way una manera de viure molt activa físicament, frugal, i amb una in-gestió predominant de productes vegetals i reduïda en productes d’origen animal.

Quins és el denominador comú dels països de dieta mediterrània?

Tots basen l’alimentació en l’oli d’oliva, els derivats del blat i el vi. En aquest últim cas, hi ha alguns països que, per qüestions religioses, no en consumeixen, però sí que en fan i l’exporten. Al marge dels tres aliments principals esmentats abans també hi trobem fruita, verdura, llegums i làctics com el iogurt. A més, el peix es consumeix molt més que la carn, que es menja en pe-tites dosis. I un altre aspecte comú en tots els països és la manera de menjar basada en la socialització. L’hora de menjar és un moment per gaudir i per comunicar-se amb la família i els amics. Es menja de forma pausada. És com una litúrgia.

Quina és la tasca de la seva Fundació?Es va crear el 1996 coincidint amb la

publicació de diverses investigacions ci-entífiques que demostraven que la dieta mediterrània era molt saludable i prevenia malalties. Paral·lelament observàvem que la nostra població s’estava apartant d’aquesta dieta, influïda per altres països. Molts nens ja no menjaven per esmorzar el clàssic entrepà i optaven per pastisseria industri-al. Per aquest motiu un grup d’empreses presents a la Fira Alimentària va impulsar la Fundació Dieta Mediterrània, que va ser encapçalada pel prestigiós catedràtic en salut pública Lluís Serra Majem. Després s’hi van afegir l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Agricultura.

En aquests anys ens hem dedicat a orga-nitzar de forma bianual congressos sobre nutrició que coincideixen durant els dies en què se celebra la Fira Alimentària. També hem establert els premis Grande Covian en honor d’un dels grans defensors de la dieta mediterrània. Un altre àmbit de la nostra tasca és fer tallers a escoles perquè els nens i les nenes mengin correctament i facin activitat física, i deixin de banda el sedentarisme que ha provocat un augment de l’obesitat infantil. Per reduir-la cal con-vèncer els nens i també els pares.

Les escoles fan tot el necessari?Evidentment, hem de continuar treba-

llant pel compromís institucional, però haig de dir que els nens i les nenes mengen millor a l’escola que a casa. La tasca més important s’ha de fer amb els pares. Sovint els progenitors no tenen prou cura de l’alimentació dels fills.

Per on passa el futur?L’aplicació de la dieta mediterrània pot

ser fonamental per al futur de la sanitat pública. Està comprovat que l’esperança de vida creix, però no pas la qualitat de vida de la gent gran. Això provoca que cada vegada més persones hauran d’utilitzar els serveis sanitaris públics i això podria portar el siste-ma al col·lapse. Doncs bé, hi ha moltes veus que diuen que si se segueixen els preceptes de la dieta mediterrània no tan sols s’allarga l’esperança de vida sinó també el temps amb què viurem saludablement.

«La dieta mediterrània no tan sols allarga l’esperança de vida sinó també la qualitat amb què viurem»

«És una manera de viure molt activa físicament, frugal, i amb una ingestió predominant de vegetals»

24-29_Salut.indd 27 24/02/2011 12:00:08

28 SALUT MENS SANA

L’estat natural de l’ésser humà és treballar, i no el podem separar d’aquest aspecte laboral i creatiu. Ho veiem en l’infant que, en el moment que obté l’autosuficiència, comença a treballar dominant la matèria, fent sots al fang i castells de sorra. Feinejar amb qualsevol estri és la seva activitat pre-ferida. La persona, encara que no s’hagués de guanyar la vida, continuaria treballant com un fet lúdic, és una tendència vital i un dels punts bàsics del desenvolupament del seu caràcter.

D’aquí que la jubilació esdevingui un fet traumàtic: qui es vol sentir «retirat» com una ferralla inservible? Si la vellesa, per ella mateixa, ja té moltes incomoditats, l’anul·lació moral que comporta tenir un dret passiu pot acabar fent perdre l’equili-bri emocional a la persona més coratjosa. Saber replantejar positivament aquesta etapa d’obligada exempció laboral és un fet essencial.

Vist des del prisma positiu, la jubilació és l’etapa de la collita, en la qual hauríem

si ens mantenim actius i emprenedors i aconseguim una vida social satisfactòria. Si bé la jubilació pot ser vista com un alleujament de les obligacions laborals, també pot ser una època difícil, ja que els canvis sobtats en la nostra vida personal i social poden afectar el nostre estat anímic. És per això que cal preparar-se per gaudir d’aquest trasbals de manera que no ens comporti desorientació i que sapiguem com afrontar-ho adequadament.

En aquest moment determinat de la vida la depressió és el trastorn emocional més freqüent. Per combatre’l és impor-tant tenir en compte alguns aspectes com ara ampliar horitzons assistint a classes de qualsevol tema que ens pugui interessar, dedicar-se a les aficions que sempre ens han agradat, fer una feina de voluntariat o

de gaudir de tots els coneixements i les experiències que hem anat sumant durant els anys anteriors. De fet, trobem exem-ples a la història que demostren que pre-cisament en edats avançades es pot tenir un rendiment excel·lent. Ticià va pintar les seves obres més commovedores al voltant dels noranta-vuit anys. Goethe va acabar Faust més enllà dels vuitanta i Pau Casals no va deixar de tocar el violoncel fins al final de la seva vida, als noranta-set anys. De fet, el concert que va donar a la seu de les Nacions Unides va merèixer que l’endemà el New York Herald Tribune escrivís: «Des de les primeres notes hem pogut comprovar que Casals, als vuitanta-dos anys, continua sent el que sempre ha estat: un supreme artist.»

Aquesta etapa pot ser una època fèrtil

La vida està formada per diverses etapes que són com els capítols d’un llibre: quan en comencem una de nova ens hem de fer plante-jaments diferents i tenir en compte aspectes que abans donàvem per fets. La jubi-lació és una d’aquestes eta-pes, que ben aprofitada ens pot permetre dedicar-nos a activitats i a viure moments dels quals no havíem pogut gaudir fins ara.

La jubilació

CARME G. CAMINS, doctora en psicologia i professora de psicoestèticagimencam@copc.cat

24-29_Salut.indd 28 24/02/2011 12:00:12

29SALUT

LLEGIT A LA PREMSA

L’APUNT

CONSELL PRÀCTIC

Els espinacs reforcen la musculatura

L’exercici aeròbic millora la pèrdua de memòriaSegons un estudi de la Universitat de Pittsburgh publicat en l’edició digital de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, l’exercici aeròbic millora la pèrdua de memòria en la gent gran i podria impedir el declivi cognitiu durant l’envelliment. Investigacions prèvies han demostrat que la regió de l’hipocamp del cervell es redueix de manera natural durant l’edat avançada, cosa que deteriora la memòria i augmenta el risc de demència. Es va estudiar un grup de persones que caminaven quaranta minuts tres cop a la setmana. Es con-clou que l’exercici aeròbic fomenta els nivells en sèrum del factor neurotròpic derivat del cervell, un component que es produeix de manera natural que ajuda a generar nou teixit cerebral i que té un paper crític en la formació de noves memòries. Font: Europapress

Cal utilitzar el pulsòmetre per practicar esport de lleure?

Esther Mur El pulsòmetre és aquell aparell electrònic que permet mesurar la freqüència cardíaca en temps real, de manera directa i fiable. S’usa per individualitzar i personalitzar el treball d’entrenament, basat en les diferents intensitats necessàries per aconseguir uns objectius determinats. Altres mètodes de valoració també ens poden ser útils per controlar la intensitat de l’exercici, com ara l’escala de Borg (subjectiva), que determina la percepció de fatiga que experimenta la persona quan fa exercici físic; o el Talk Test, basat en la capacitat de l’individu de poder continuar parlant durant l’exercici, fet que garanteix un treball de tipus aeròbic. Parlem d’observar les sen-sacions del nostre cos a l’hora de fer exercici. Cal tenir en compte, però, que si el que ens interessa és treballar a una intensitat molt concreta, per aconseguir uns objectius específics, l’ús del pulsòmetre seria recomanable, ja que ens proporciona un control més acurat i objectiu de la intensitat de treball.

Un estudi científ ic publicat a Cell Metabolism demostra que en Popeye tenia raó quan presumia que la seva força venia dels espinacs. L’Institut Karoliska d’Esto-colm ha conclòs un estudi que demostra que menjar un plat d’espinacs diàriament augmenta realment l’eficiència muscular. Consumir 300 grams d’espinacs redueix en un cinc per cent la quantitat d’oxigen necessària per al funcionament dels mús-culs quan es fa exercici. Però el secret no es troba en el ferro, com anunciava el famós personatge de còmic nord-americà, sinó en els nitrats, molt abundants en aquesta hortalissa i que tornen més efi-cients les mitocòndries, que són les que donen energia a les cèl·lules. És, aproxi-madament, com si poséssim combustible als músculs, fent que funcionin amb molta més suavitat i eficàcia. Font: EFE.

practicar una activitat física que ens ajudi a exercitar la musculatura i la resistència per sentir-nos flexibles i actius. Per evitar la vida sedentària, que tant pot deteriorar la salut, és necessari caminar de trenta a quaranta minuts al dia a bon ritme i sense interrupció, preferiblement a l’aire lliure.

D’altra banda, és important no canviar de lloc de residència si no és estrictament necessari, ja que fer amics pot resultar més difícil quan s’és gran i no es duu una vida laboral activa. El contacte social és un dels factors que més s’ha de mantenir, perquè l’aïllament i la solitud porten inde-fectiblement a la depressió i potencien les activitats de caire passiu que no ajuden a mantenir la ment activa, com ara veure la televisió.

Exercitar la ment es fa essencial en uns moments en què no ens ho requereix la feina. En aquest sentit és útil aprendre idi-omes, llegir o interessar-se per qualsevol matèria que ens pugui aportar nous co-neixements i ens faci treballar una funció tan important com la memòria.

Tanmateix, pel fet que ningú no és hereu d’ell mateix, s’obre una faceta en la qual la persona pot sentir-se satisfeta d’ella mateixa pel fet d’ensenyar els conei-xements que ha assolit durant la seva vida professional i poder assessorar i formar els que comencen el seu camí laboral.

A l’edat de noranta-quatre anys, Pau Casals va definir la millor manera de viure aquesta etapa de senectut: «Crec que el més important és estar constantment ocupat i tenir pau d’esperit. Em sembla, amb tot, que hauríem de tractar d’esfor-çar-nos una mica a ser útils als nostres semblants. No vull perdre les esperances ni els entusiasmes. Naturalment continuo tocant i estudiant. Faria el mateix si encara hagués de viure cent anys més.»

«És l’etapa de la collita, en la qual hauríem de gaudir de tots els coneixements i experiències que hem sumat durant anys anteriors»

LLIBRE RECOMANATPau Casals, Josep M. Corredor Col. Pere Vergés de BiografiesEdicions 62

24-29_Salut.indd 29 24/02/2011 12:00:14

Fotografia: Mitja Marató de Sitges

30-33_Report.indd 30 23/02/2011 12:59:38

31el reportatge

La pràctica esportiva com a motor de desenvolupament

L'esport alspetits municipis

Els petits municipis veuen cada cop més com l’àmbit es-portiu s’està convertint en una bona eina de desenvolupa-ment en clau territorial. Aprofitar els beneficis de l’esport pot contribuir a generar riquesa econòmica i alhora pot projectar el municipi més enllà de les seves fronteres.

Grans ciutats acullen esdeveniments esportius internacionals que centren l’atenció de gran part del planeta. Els Jocs Olímpics, el Barça o bé els Campionats d’Europa d’Atletisme o els Campionats del Món de Natació han situat Barcelona com un referent esportiu mundial i han projectat la ciutat internacionalment. Altres municipis catalans de dimensions més reduïdes difícilment aconseguiran el protagonisme i la repercussió dels grans esdeveniments internacionals, però amb una clara aposta per l’esport han aconse-guit donar a conèixer el municipi més enllà de les seves fronteres.

En els darrers anys, el món de l’acti-vitat física i l’esport ha traspassat l’àmbit merament ludicoesportiu i s’ha convertit en un important motor econòmic i de desenvolupament territorial. Així, cada

vegada són més els municipis que apos-ten per l’esport com una font de riquesa, tant pel seu impacte econòmic com per la dinamització social que genera i també pel gran potencial de promoció que té per al municipi.

UN MOTOR ECONÒMICEl foment de la pràctica esportiva no tan sols aporta beneficis al conjunt de la pobla-ció sinó que també és una bona font d’in-gressos i contribueix al desenvolupament

dels municipis. «La incidència del fenomen esportiu varia d’un municipi a un altre, en funció del grau de pràctica esportiva, de les entitats esportives, dels equipaments esportius i dels esdeveniments esportius que s’hi duen a terme», explica Josep Monràs, diputat de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu, i davant el creixent interès des del món esportiu local per posar de manifest la importància eco-nòmica de l’esport en la societat, l’Àrea d’Esports i l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona han creat una aplicació informàtica per determinar el pes econòmic de l’esport a escala local. Aquesta aplicació permet als ens locals calcular la dimensió econòmi-ca de l’esport en el seu àmbit territorial tenint en compte no tan sols l’activitat esportiva mateixa sinó també l’impacte

«L'esport ha traspassat l'àmbit merament ludicoesportiu i s'ha convertit en un motor de desenvolupament per als municipis»

LAIA PINEDA,periodistalpineda@claror.cat

30-33_Report.indd 31 23/02/2011 12:59:39

el reportatge32

del sector esportiu en altres àmbits que hi estan relacionats. Per fer-ho, s’analitzen els equipaments esportius que té un muni-cipi, si disposa d’espais esportius singulars, quines entitats esportives i equips d’alt rendiment hi ha a la localitat i quins són els esdeveniments esportius que organitza el municipi i l’impacte que tenen a la zona.

Des del punt de vista econòmic, l’esport incideix també en l’àmbit del treball i pot contribuir a crear ocupació. La creixent demanda de productes vinculats amb l’es-port i la major demanda de professionals en l’àmbit esportiu fomenta la creació de nous llocs de treball. «L’esport té un fort component ocupacional i és una bona opció per als municipis per contribuir a generar llocs de treball», assegura Josep Monràs.

BENEFICIS TRANSVERSALSL’esport és un fenomen universal que influencia en bona part de les activitats que es desenvolupen en el dia a dia. En aquest sentit, la pràctica esportiva no tan sols aporta beneficis als municipis en l’àm-bit econòmic, sinó que també influencia positivament en altres sectors. Des d’una perspectiva social, l’esport pot contribuir a cohesionar la societat de forma que es redueixi la conflictivitat social tot fomen-tant valors com el respecte, el fair play o la cooperació. En l’àmbit cultural, l’esport pot facilitar el procés d’integració dels nouvinguts i, des del punt de vista sanitari, contribueix a la millora de la salut i com-porta beneficis físics i psíquics. «L’esport és fonamental per a la societat actual i és necessari posar-lo en valor perquè és una eina de caràcter transversal amb relació a sectors com l’educació, la sanitat, el turisme o l’urbanisme, entre altres», afirma Monràs.

DESENVOLUPAMENT RURALLes activitats esportives en àrees rurals in-cideixen positivament en el desenvolupa-ment econòmic d’aquests zones, posen en valor l’entorn natural on es duen a terme i fomenten la dinamització de la població local. Una de les comarques catalanes que ha desenvolupat un gran potencial a partir de les pràctiques esportives a l’aire lliure és el Pallars Sobirà, que ha integrat l’esport en l’oferta turística i ha apostat per l’esport com un dels motors de desenvolupament territorial. «Els pobles s’han sabut adaptar a aquestes activitats esportives, s’han creat

noves empreses d’esports d’aventura i això ha tingut una gran repercussió econòmica per a la zona», afirma Pau Pérez, membre de la Comissió Esport i Medi Ambient del Comitè Olímpic Espanyol.

Un dels municipis de la comarca és Alins, que organitza, juntament amb el Centre Excursionista de Lleida i l’EMD d’Àreu, la cursa de la Cuita el Sol, l’única milla vertical pirenaica. La cursa s’inicia a la plaça major del nucli d’Àreu quan el sol es pon i els participants han d’arribar dalt del cim del Monteixo, a 2.905 metres, abans que els atrapi l’ombra. Per a aquesta loca-litat, de 310 habitants, l’organització d’una cursa amb més de cinc-cents participants és un gran esdeveniment que reuneix centenars de visitants al municipi en un mateix cap de setmana. És el punt màxim d’afluència de visitants al llarg de l’any i des de l’Ajuntament d’Alins asseguren que,

en aquest sentit, la cursa «ha contribuït a dinamitzar i conèixer la zona».

A banda d’atraure un gran nombre de visitants, la prova és també una bona oportunitat per unir la població local. «S’implica una gran quantitat de persones en la cursa, especialment del poble d’Àreu però també de les localitats veïnes», ex-pliquen des del consistori organitzador, que consideren que la col·laboració de les persones del poble és bàsica per tirar endavant la prova.

La repercussió econòmica de l’esdeve-niment és, segons afirmen des de l’Ajun-tament d’Alins, difícil de calcular, tot i que «és evident que se’n beneficien els allotja-ments de la localitat d’Àreu i també els dels pobles del voltant, que acullen no tan sols els participants de la cursa sinó també els familiars i les persones que s’apropen fins al municipi per gaudir de la cursa».

UN SIGNE D’IDENTITATL’organització d’un esdeveniment esportiu en un municipi aporta un doble benefici per a la localitat. D’una banda, permet projectar el municipi cap a l’exterior per donar-se a conèixer i, de l’altra, és una bona oportunitat per dinamitzar la vila i

«Les activitats esportives a les àrees rurals posen en valor l'entorn natural i fomenten la dinamització de la població local»

La cursa de la Cuita el Sol a Àreu

30-33_Report.indd 32 23/02/2011 12:59:40

que s’hi organitzen. El nucli de Montmeló es troba a menys de dos quilòmetres del Circuit de Catalunya, una instal·lació que ha tingut un impacte positiu per al municipi, especialment des del punt de vista mediàtic. «La instal·lació del Circuit de Catalunya al nostre municipi ha permès que Montmeló sigui un punt en el mapa, que abans no hi era i ara hi és. Quan es parla de Montmeló directament ja s’associa amb el Circuit i això beneficia el municipi», afirma Ernest Micàs, del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Montmeló.

Des del consistori asseguren que l’impacte del circuit en l’àmbit econòmic també ha estat positiu per a Montmeló, però amb alguns matisos. «És evident que per al municipi ha tingut un gran impacte, però potser no tan gran com es preveia, so-bretot per al nucli urbà, ja que l’afluència de públic que va al circuit no necessàriament es desplaça fins al nucli de Montmeló», explica Micàs. Tot i això, arran de la presència del Circuit hi ha empreses que s’han instal·lat a la zona per aprofitar el renom que té el municipi i fins i tot s’han obert dos hotels a prop del mateix circuit per incrementar l’oferta d’allotjament.

Els dos grans premis que organitza el Circuit, el de F1 i el de MotoGP, són les dues grans cites de l’any i el moment en què el municipi atrau un nombre de visitants més gran. «El sector de la res-tauració i l’hostaleria se’n beneficien, tot i que un municipi de nou mil habitants com Montmeló té una oferta gastronòmica i de serveis limitada i és complicat acollir l’allau de gent que es concentra en el municipi», explica Micàs. Així, des del consistori es mostren convençuts que l’impacte per al municipi és «indubtable» durant la ce-lebració dels dos grans premis, però en les altres proves que organitza el Circuit de Catalunya al llarg de l’any encara s’hi segueix treballant per tal d’atraure un major nombre de públic que beneficiï tant la instal·lació com el municipi.

implicar i unir la població local en una ma-teixa activitat. La Mitja Marató de Sitges és un dels esdeveniments que compleix aquestes dues funcions ja que, segons expliquen des de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Sitges, «contribueix a ampliar l’oferta lúdica i esportiva del municipi i alhora fa viatjar el nom de Sitges arreu del país».

La cursa congrega milers de persones i converteix la localitat en un lloc de troba-da. «Els sitgetans es preparen per acollir la celebració perquè els repercuteix en la seva vida quotidiana i perquè és una oportunitat per establir contactes amb els visitants i fidelitzar-los», afirmen des del consistori. En aquest sentit, la prova també té una repercussió econòmica directa per als establiments hotelers i, a més, crea di-namisme econòmic als restaurants i bars de la localitat.

«Des del punt de vista organitzatiu és important comptar amb la implicació dels sitgetans perquè facilita la feina, fa que l’esdeveniment cali en la població i que els veïns se’l sentin seu», asseguren des de la Regidoria d’Esports del municipi. Així, per a l’organització d’un esdeveniment espor-tiu com aquest és important la implicació dels locals i fins i tot pot ajudar a crear un sentit d’identitat o pertinença al municipi. «Entre els molts valors de l’esport hi ha el de la identificació amb uns ideals, un equip, una entitat o un municipi», assegura el diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Monràs.

PROJECCIÓ EXTERIORLa revolució de les comunicacions i la universalització del fenomen esportiu han incrementat la importància dels es-deveniments esportius per a la projecció externa dels municipis i la construcció d’una imatge atractiva. En aquest sentit, l’esport pot singularitzar i projectar un municipi més enllà del context local i, per a algunes localitats, pot ser una bona opció per donar-se a conèixer a escala nacional i, fins i tot, internacional.

El Circuit de Catalunya és un pol de projecció internacional per a Catalunya, però també ho és per als municipis que estan situats al voltant d’aquesta instal-lació. Un d’ells és Montmeló, que s’ha donat a conèixer a l’exterior gràcies al reclam del circuit i dels esdeveniments

«L'esport pot singularitzar i projectar un municipi més enllà del context local i és una bona opció per donar-se a conèixer»

30-33_Report.indd 33 23/02/2011 12:59:41

3434

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 24/02/2011 12:31:14

3535

resultats de la primera enquesta de satisfacció a empleats

El 93 % dels treballadors de la Fundació Claror i de les entitats que hi estan vinculades es mostren satisfets amb la seva situació laboral (vegeu el gràfic). Aquest percentatge es desprèn d’una enquesta duta a terme durant el mes de de-sembre de 2010. La mostra va rebre 380 enquestes respostes del total dels 444 treballadors que componen la plantilla. El 54 % es mostren satisfets i el 39 % molt satisfets, mentre que el grup dels insatisfets assoleix el 7 % (6 % d’insatis-fets i 1 % de molt insatisfets). L’entitat valora com a bons els resultats i anuncia que a partir d’ara la consulta es farà de manera anual, amb l’objectiu de detectar oportunitats de millora en el futur.

L’enquesta estava formada per una pregunta genèrica que anava seguida de nou de més específiques relatives a àmbits més concrets. El for-mulari preveia quatre nivells de resposta: molt insatisfet, in-satisfet, satisfet i molt satisfet.

EmprEsa ExtErnaLa Fundació Claror va im-pulsar aquesta iniciativa se-guint els criteris de l’EFQM (European Fundation for Quality Management). Aquest estableix que un dels punts fonamentals per detectar la bona salut d’una empresa és

dolors Bertran, escollida pels treballadors com a nova patronaEl desembre passat la Fundació Claror va procedir a la renovació de dos membres del patronat per la finalització del mandat de Fede Ruiz, representant de l’estament de treballadors, i Joan Itxaso, repre-sentant dels socis col·laboradors. L’entitat agraeix a tots dos la seva dedicació durant els anys de mandat.

Les eleccions per designar els nous patrons es van celebrar el 14 de desembre passat i el resultat de la votació va permetre a Dolors Bertran, treballadora del CEM Sagrada Família, convertir-se en la repre-sentant dels treballadors al patronat de la Fundació Claror amb un total de cinquanta-nou vots. Bertran fa vint-i-un anys que està vinculada a l’entitat.

En l’estament dels socis col·laboradors, el candidat designat en el procés electoral va resultar incompatible per raons del seu actual càrrec professional. Per aquest motiu el patronat va convocar un nou procés electoral que se celebrarà el 15 de març.

el 93% dels empleats es mostren satisfetsla consulta es va fer el desembre de 2010 passat i va recollir 380 enquestes respostes d’un total de 444 treballadors

COmuniCACió

tret de sortida al twitter de la fundació i els centresLa Fundació Claror continua apostant per les noves tecno-logies de la informació i per aquest motiu ara ja es pot seguir la seva actualitat infor-mativa i la dels centres espor-tius municipals que gestiona a través de Twitter.

Per fer-se seguidor és molt fàcil. Només cal ser usuari de Twitter i seguir els passos que us demanarà la pàgina.

facEbookTambé s’han creat pàgines de fans per adequar-se a les noves normatives de Facebook. Per continuar accedint a la informació que els centres esportius publiquen a Facebook caldrà fer-se’n seguidor, ja que properament s’eliminaran el perfil privat i els diferents grups de cada centre.

conèixer quina és l’opinió que tenen els empleats de la seva feina i de l’entitat a la qual pertanyen.

La Fundació Claror va apos-tar per l’assessorament extern

d’una empresa especialitzada amb l’objectiu de garantir al màxim l’anonimat dels tre-balladors participants en la consulta, aspecte fonamental en iniciatives d’aquest tipus.

ÒRGAnS DE GOVERn

34-49_Fundacio.indd 35 24/02/2011 12:31:18

36 FunDACió CLAROR

s’ha desenvolupat un sistema propi de qualitat en els serveis

avancem en l’aposta per l’excel·lència en la gestió la fundació claror i les entitats que hi estan vinculades s’inspiren en el model de l’efqm (european foundation for quality and management)

La Fundació Claror ha desen-volupat en els darrers anys el seu propi model avançat de gestió, en el qual s’incorporen tots els trets de qualitat en el servei de l’usuari. Aquest model està inspirat en el model d’excel·lència empre-sarial de l’EFQM (European Foundation for Quality and Management).

GEstió basada En procEssosL’element central d’aquest model de gestió és la «gestió basada en processos», que pretén assignar responsa-bilitats operatives en funció d’allò que realment impacta en el servei al client i que els nostres equips poden assumir de principi a fi. Això obliga a oblidar-se dels càrrecs i de les

tasques i pensar sempre en el client, en el servei que se li ofereix i en la manera com el percep i com el valora.

sistEma opEratiu dE GEstió (soG)Segons aquest criteri organit-zatiu, la Fundació Claror ha

establert el seu propi mapa de processos operatius dels cen-tres, el qual esdevé l’esquelet organitzatiu de la gestió. Tota persona que treballa en un centre forma part de l’equip d’algun procés. Al capdavant se situa el responsable del procés, que, com a tal, forma

part de l’equip de direcció del centre.

Aquesta filosofia de treball recull tant els processos ope-ratius residents en el centre com els altres processos ex-terns de suport que s’aporten des de les àrees centrals de la Fundació Claror (vegeu l’esquema).

Sobre aquesta estructura organitzativa moderna i orien-tada al client i amb responsa-bilitats clarament distribuïdes, la Fundació Claror ha estruc-turat el seu sistema operatiu de gestió (SOG), que, a més

Vaig conèixer el model d’excel·lència empresarial de l’EFQM (www.efqm.org) l’any 1997, i em va seduir. Es començava a difondre aleshores i, a diferència de la omnipresent norma ISO 9000, aportava una nova manera d’entendre. En primer lloc, una visió molt més global de la qualitat i l’excel·lència en l’organització, i en segon lloc, la voluntat d’inspirar les empreses, més que certificar-les. Des d’aleshores ha estat una referència permanent en les meves tasques de direcció i la seva adopció a la Fundació està resultant d’allò més positiva i engrescadora.

mApA DE pROCESSOS OpERAtiuS DELS CEntRES

GABRIEL DOMINGODirector general

L’element central del model de gestió és la «gestió basada en processos»

34-49_Fundacio.indd 36 24/02/2011 12:31:19

37FunDACió CLAROR

la compra inclou un total de 24 màquines cardiovasculars, 20 estacions musculars i una màquina de treball funcional

La Fundació Claror ha fet un pas més en la seva aposta per millorar les prestacions del material esportiu dels centres que gestiona. CEM Can Caralleu ha renovat com-pletament les màquines de la seva sala de condicionament físic. S’han adquirit un total de quaranta-cinc màquines de la prestigiosa marca Matrix.

cardiovascuLarsL’adquisició inclou vint-i-qua-tre màquines cardiovasculars, totes equipades amb pantalla digital tàctil i d’última genera-ció. Disposen de programes virtuals (virtual active) que simulen que l’usuari corre o va amb bicicleta per diferents paisatges del món, com ara els carrers de Nova York o parcs nacionals americans, entre

molts altres. A més, tenen connexió per a iPod i iPhone.

En total s’han adquirit cinc el·líptiques, set bicicletes, tres rems, dos steppers, cinc cintes de córrer i dos krankcycle (com un spinning per a braços).

muscuLarsTambé s’han comprat vint estacions musculars que van

equipades amb una pantalla digital que indica repeticions i temps de recuperació entre sèries.

Finalment, el CEM Can Caralleu també ha comprat una màquina de treball funcio-nal i ha renovat tot el material de pes lliure com ara bancs, manuelles, barres i discs de pes amb els suports respectius.

la fundació claror assessora l’ajuntament de cabrilsLa Fundació Claror va assessorar l’Ajuntament de Cabrils en el procés d’adjudicació del plec per a la contractació de concessió administrativa de l’execució de les obres i l’explotació d’un com-plex esportiu amb piscina coberta. L’equip tècnic, coordinat pel director de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Claror, Nico Sánchez, va avaluar les dues propostes de construcció i gestió del centre presentades al concurs. L’empresa guanyadora va ser Instal·lacions de Lleure Esportiu ILLA, SA, que va obtenir una valoració molt positiva en l’informe presentat per la Fundació Claror.

La concepció en la qual la Fundació Claror aborda els seus treballs d’assessorament i audi-tories es fonamenta en el principi de la interdisciplinarietat de l’equip de treball implicat. Així, cadascun dels apartats de l’assessorament els desenvolupa l’especialista corresponent. Aquest plantejament permet que, en la proposta final plantejada, convergeixin òptiques complemen-tàries que garanteixin una millor solució final.

L’equip tècnic pertany a l’estructura organitzativa i departamental de l’entitat, i també de manera ocasional a la xarxa de col·laboradors externs més directes. En tots els casos, la col-laboració requerida garanteix l’experiència teòrica i pràctica tant en la variant professional específica de cada col·laborador com en la participació en treballs d’aquestes característiques.

ASSESSORAmEnt

can caralleu renova tota la maquinària de la sala de fitness

s’han adquirit 45 màquines de la prestigiosa marca matrix

d’aquesta nova manera de distribuir i exigir responsabili-tats, també aporta una potent eina informàtica de gestió i un estil directiu homogeni basat en principis de qualitat total (TQM).

El SOG queda complemen-tat per un recull de docu-ments bàsics que constitueixen una sòlida base metodològica (know-how) del sistema.

La Fundació Claror té pre-vist que el Sistema Operatiu de Gestió quedi definitivament completat en els pròxims dos exercicis.

dEcàLEG dE L’Equip ExcEL·LEntLa gestió per processos fo-menta el treball en equips que comparteixen una filosofia pròpia i comuna de treball. Aquesta s’inspira en els deu punts que conformen el decà-leg de l’equip excel·lent:1. Assignació i assumpció de responsabilitat2. El resultat percebut és el del conjunt3. Orientació als resultats i als clients4. Mesura sistemàtica dels resultats5. Establiment d’objectius de millora6. Presa de decisions i formu-lació de propostes en funció de resultats7. Deixar constància d’allò que s’ha fet i s’ha decidit8. Elaboració de criteris per a l’execució de les taques9. El pacte com a fórmula bà-sica de funcionament conjunt10. Foment de la informació, la participació i l’entusiasme de les persones

Està previst que el SOG quedi completat en els dos pròxims exercicis

34-49_Fundacio.indd 37 24/02/2011 12:31:20

CLAROR

3838 FunDACió CLAROR

classes, ens explica que «ens trobem cada dimarts i fem una classe de dues hores i mitja».

Sempre es comença la classe amb el comentari de notícies d’actualitat que surten als mitjans de comunicació i que resulten interessants per als

la iniciativa assoleix el seu segon curs d’existència

les classes de repàs per a gent gran es consolidenla valoració positiva dels participants, la fundació claror i la mateixa associació de veïns de la sagrada família n’han garantit la continuïtat

que pugui resultar interessant a la classe. Acostumen a ser continguts d’història, geografia o història de l’art, tot i que sempre es tenen en compte els suggeriments i gustos dels alumnes. «Volem que la sessió sigui al més participativa possi-ble, tot i que també projectem documentals i pel·lícules.» Al final de la classe es fan jocs per exercitar la memòria, detectar diferències des del punt de vista del camp visual i també d’agilitat mental.

En algunes ocasions es posen deures de redacció o matemà-tiques, que sempre es fan. «A diferència de la gent jove, són persones molt inquietes que vénen perquè volen aprendre.»

alumnes. «A partir d’aquí mirem de debatre una mica sobre el tema, que pot ser de salut, cul-tura, economia o el que sigui», explica l’Ester.

Després arriba el moment que la professora, ajudada d’un projector, explica alguna cosa

Fa dos anys, a partir d’una experiència prèvia per part de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família amb el col-lectiu de gent gran del barri, es va proposar a la Fundació Claror cercar vies per donar resposta a les inquietuds for-matives d’aquest col·lectiu. Els objectius del projecte se centren a oferir un espai esta-ble de formació i aprenentatge per a persones grans del barri, promoure el desenvolupa-ment integral de la gent gran, fomentar-ne l’autonomia i capacitació i desenvolupar un programa compartit en-tre l’Associació de Veïns i la Fundació Claror.

bona vaLoracióLa iniciativa es va engegar el curs 2009-2010, i la valoració positiva dels participants va fer que la Fundació Claror i l’As-sociació de Veïns es decidissin a garantir-ne la continuïtat per a aquest curs 2010-2011. Actualment la classe està for-mada per un grup de vint persones i hi ha gent en llista d’espera.

Gairebé tots els alumnes són dones de la tercera edat. La més jove té seixanta-dos anys i la més veterana, vuitanta-tres. Es dóna la particularitat que gairebé tots els alumnes d’aquest any ja van cursar-lo l’any passat.

Ester Fernández, professora encarregada de dinamitzar les

CLAROR mÚSiCA

claror rock prepara un musical i la coral farà el concert de la festa majorClaror Rock forma part del conjunt d’activitats musicals que integren el projecte cultural de la Fundació Claror. Sota la direcció de Juan Mario Cuéllar, s’ofereix un re-pertori de música moderna amb el qual els nois i noies adolescents se sentin més identificats amb l’estil musical. Atesa la seva curta trajectòria, el repertori se centra bàsicament en peces musicals modernes. Enguany s’ha començat a preparar un espectacle propi, idea original de Cecília Pétriz i Oriol Mallart, que s’estrenarà al juny. Tal com ens explica un dels ideòlegs del projecte, Oriol Mallart, «aquest curs s’està preparant un musical que inclourà cançons de diferents musicals mítics del segle XX, immersos en una història teatral que convida a la reflexió, i en què les noies i nois de Claror Rock aprenen a cantar i a inter-pretar alhora». L’objectiu és construir un espai de relació, seguretat, intercanvi i aprenentatge.

La Coral Claror farà el tradicional concert amb motiu de la Festa Major del barri de la Sagrada Família. L’actuació es farà el dissabte 30 d’abril (l’hora i el lloc estan pendents de determinar).

34-49_Fundacio.indd 38 24/02/2011 12:31:22

39CApSALERA 39CAn CARALLEu 39CEm SAGRADA FAmíLiA

34-49_Fundacio.indd 39 24/02/2011 12:31:24

40

CLAROR

CAn CARALLEu40 CEm CLAROR

i també per a la primera quin-zena de juliol s’ofereix el Campus Verd, que combina cinc dies d’activitat poliespor-tiva al centre amb sis dies de convivències.

EspLai i campus jovEPer als més petits, nascuts del 1997 al 2007, el CEM Claror organitza l’Esplai, que té un caire més lúdic amb tallers, jocs, sortides fora del centre i activitats aquàtiques adaptades a les edats dels inscrits. S’ofereixen cinc torns diferents de l’Esplai: del 27 de juny al 26 d’agost, en torns de cinc, nou o deu dies.

I per als més grans, és a dir,

la inscripció per als aBonats comença el 21 de març

nous campus per al lleure infantil d’estiua més de l’esplai i els campus tradicionals, s’ofereixen campus poliesportius que incideixen en el judo, el taekwondo i la dansa

per als nascuts entre els anys 1993 i 1996, també hi ha la possibilitat de gaudir del temps de lleure amb el Campus Jove, una activitat que combina ac-tivitats esportives i recreatives molt dinàmiques i orientades a aquest grup de població. En aquest cas, el Campus Jove també s’ofereix en un torn únic, del 4 al 15 de juliol.

sEtmana santaEl torn preferencial d’inscrip-ció a l’Esplai de Setmana Santa comença el 8 de març i el torn obert el 15 de març. L’Esplai es durà a terme els dies 18, 19, 20 i 21 d’abril per a nascuts entre el 1996 i el 2006.

Del 21 al 29 de març s’obre el torn preferent per a abonats en la inscripció de la major part de les activitats de lleure infantil, que es duran a terme del 27 de juny al 26 d’agost: els esplais, el Campus Verd, el Campus Jove i els campus de judo, taekwondo i dansa. Només en el cas del Campus Olímpia el torn d’inscripció és comú per a abonats i no abo-nats i començarà el 2 d’abril.

campus EspEcíficsUna de les novetats d’en-guany és l’ampliació en qua-tre modalitats de l’oferta de campus poliesportius per als nascuts entre el 1997 i el 2002. Encara que en tots els casos es treballen diversos esports, cadascun reserva una part del dia al treball d’una disciplina en concret. Així, el tradicional Campus Olímpia incidirà més en el bàsquet, i s’han creat tres modalitats més que incidiran en el taekwondo, el judo o la dansa. Tots s’impartiran en el torn de deu dies, del 4 al 15 de juliol, i, a més, l’Olímpia també s’impartirà del 18 al 20 de juliol.

Per a la mateixa franja d’edat

miLLORES

arranjaments diversos a la piscina gran

Durant el primers deu dies de febrer, la piscina del CEM Claror va romandre tancada per tal d’arranjar uns desper-fectes que comprometien la seguretat en el recinte. D’una banda, la detecció d’un parell de peces defectuoses en la subjecció de dos plafons del sostre va propiciar que, com a mesura preventiva, es decidís revisar-lo en la seva totalitat. El resultat és que fora de l’indret afectat inicialment, l’estat del sostre era òptim.

No obstant això, i aprofi-tant el buidatge del vas de la piscina, es van avançar dues actuacions previstes per al 2011; la substitució d’elements oxidats del vas i la millora del tancament del mirador.

fisioteràpia i entrenador personal

El CEM Claror fa mesos que ha estrenat dos serveis nous d’entrenament personalitzat. Es tracta de l’entrenador per-sonal, que s’ofereix de manera individual o per a parelles, i de la fisioteràpia, un entrenament més específic per a persones que requereixen una atenció més especial de tipus mèdic, bé perquè tenen una lesió, o bé per una patologia.

34-49_Fundacio.indd 40 24/02/2011 12:31:26

41CAn CARALLEu 41CEm SAGRADA FAmíLiA

l’oBjectiu és reduir la massa social en un 15 % en dos anys

el centre optimitza el nombre d’abonats aquest ajustament de la massa social del centre s’ha iniciat amb la implantació de la graella d’activitats per a abonats

En els darrers anys, una de les característiques del CEM Sagrada Família ha estat l’in-crement sostingut d’usos, fins a arribar a uns nivells que en determinats moments del dia feien que la pràctica d’activitat física no es pogués fer en unes condicions òptimes de confort.

Però no és un fenomen aï-llat, ja que s’ha estat observant en general a la major part dels centres esportius de la ciutat.

Ara bé, l’ampliació del cen-tre amb dues noves sales d’activitats i un nou model de servei ha permès no tan sols equiparar l’oferta a la de la

resta de centres esportius de Barcelona, sinó també ressitu-ar a la baixa, de manera inten-cionada, el nombre d’usuaris amb l’objectiu d’optimitzar el nivell d’usos.

Així, en el transcurs del segon semestre de l’any la da-vallada en el nombre d’abonats ha representat al voltant d’un 10 %, i l’objectiu és arribar a un 15 % durant els dos anys vinents.

Els indicadors del darrer quadrimestre del 2010 mos-tren que hi ha hagut una dis-minució efectiva en el nombre d’usos respecte del mateix

període de l’any passat, dismi-nució que se situa al voltant del 12 %. En alguns moments del dia ha estat prou significativa, fet que canvia substancialment la visió de determinats espais esportius.

Cal ser conscients, però, de la dificultat que hi ha a l’hora de regular l’ús que els usuaris fan del centre esportiu, per la qual cosa cal continuar fent un seguiment acurat de la seva evolució. I tot plegat, amb la ferma voluntat de continuar buscant maneres de fer la pràctica d’activitat física més còmoda i gratificant.

festa aquàtica el 18 de juny

El proper 18 de juny el centre organitza una nova edició de la Festa de l’Abonat. En el marc de la jornada, l’àrea aquàtica reedita la Festa Recreativa, una activitat ludicoesportiva en la qual pot participar tota la família, a partir dels dos anys.

La inscripció es farà a la recepció del centre del 6 al 18 de juny i cal triar entre tres torns horaris (de 9.30 a 10.15 h, de 10.45 a 11.30 h o de 12 a 12.45 h). Aquesta activitat també està oberta als abonats del CEM Claror.

les escoles d’iniciació esportiva

Les Esco le s d ’ I n i c i ac ió Esportiva del CEM Sagrada Família han ofert al llarg dels caps de setmana del curs 2011 un ampli ventall d’activitats esportives, com ara el torneig infantil de judo, el torneig in-fantil i juvenil de bàdminton, la trobada d’escoles de bàsquet i la de patinatge. En tots els es-deveniments, els alumnes del centre han compartit escenari amb alumnes d’altres clubs i escoles. Per acabar el curs, el 18 de juny hi haurà la diada de portes obertes, una jornada en què més 350 infants i joves, en-tre tres i divuit anys, mostren als seus amics i familiars tot el que han après.

estiu 2011: lleure infantilEnguany les inscripcions a les activitats de lleure estiuenc per als infants i joves (nascuts entre el 1997 i el 2002) han avançat el calendari i començaran a finals del mes de març.

El CEM Sagrada Família ofereix dues modalitats d’acti-vitats. D’una banda, el Campus Verd, que és una activitat quinzenal que combina cinc dies d’activitats poliesportives, jocs, tallers, activitats aquà-

tiques, sortides a la platja i a Collserola (del 4 al 8 de juliol) i sis dies en una casa de colònies (de l’11 al 16 de juliol). Les ins-cripcions començaran a partir del dilluns 21 de març.

Una altra opció és el Campus Olímpia, una activitat setmanal que es pot ampliar segons les necessitats de cada família, en la qual es fan activitats polies-portives, jocs, tallers, activitats aquàtiques i sortides.

Les inscripcions al Campus Olímpia començaran el dissab-te 2 d’abril.

34-49_Fundacio.indd 41 24/02/2011 12:31:28

42 CApSALERA42

CLAROR

42

l’ajuntament va acordar l’ampliació de la concessió

el contracte de gestió s’amplia deu anys mésel centre renova la sauna masculina i instal·larà un sistema de desinfecció de l’aigua per raigs uv en quatre piscines

L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Claror van pac-tar el gener passat canviar el contracte de gestió del CEM Marítim. El nou acord, signat el 8 de febrer, estableix aug-mentar la concessió en deu anys fins a arribar a l’any 2045.

D’altra banda, el nou con-tracte modifica el cànon que cal pagar al consistori tot re-duint-lo de forma substancial. Aquest acord farà més viable la recuperació de l’esforç inver-sor de la Fundació Claror, molt superior al previst inicialment.

miLLorEs aL cEntrEDurant la setmana del 17 al 21 de gener, el CEM Marítim va procedir a remodelar total-ment la sauna seca masculina, i en va substituir la fusta, els calderins i els llums. Ara, els abonats del centre podran gaudir d’un espai més ampli, clar i còmode.

En la mateixa línia de millo-rar les instal·lacions del centre, el mes de febrer passat es va canviar el sostre de l’àrea de saunes. D’aquesta manera es dóna per acabada la remo-delació total tant de la sauna masculina com de la femenina.

També està previst que du-rant el primer quadrimestre de

l’any s’hagi incorporat un sis-tema de desinfecció de l’aigua a través de rajos ultraviolats a les piscines Thalassa, Natatio, Niagara i Atenea.

sistEma dE cadEnatFa uns mesos va començar la substitució de tancament per moneda dels armariets del vestidor per un de tancament amb cadenat. El procés es durà

a terme de forma progressiva. Es preveu que tots els armaris funcionin amb el nou sistema de cadenat a finals d’any.

El canvi respon a millores de seguretat i comoditat dels usu-aris del centre. El cadenat és personal i cada abonat se l’ha de dur de casa. Es recomana que el tancament del cadenat sigui d’un gruix mínim de set mil·límetres.

SALut

L’experiència positiva i de resultats obtinguts en el pro-jecte de col·laboració entre el CAP Barceloneta i el CEM Marítim ha permès que aquest any s’hagin tornat a posar en marxa dues noves iniciatives també derivades del centre d’assistència primària del barri. Tots dos casos estan orientats a grups molt concrets, com ara pacients amb poliartrosi i pacients amb trastorns d’adap-tació, fibromiàlgia i patologies de tipus ansiós.

L’objectiu és que els pacients sedentaris que pateixen pa-tologies diverses s’adhereixin a la realització d’una activitat física regular que millori la seva qualitat de vida.

Els responsables d’aquest programa tenen previst que es facin dues sessions d’una hora de durada cada setmana. Les activitats es duran a terme majoritàriament en superfície seca, per aquest motiu es faran a les pistes del pavelló del CEM Marítim.

CEm mARítim

nova direcció al marítim

El gener passat es va produir un canvi en la direcció del CEM Marítim. La Maru Carmona, directora tècnica des del 2006, pren el relleu en la direcció operativa de Pedro Andreu que a partir d’ara assumirà la direcció executiva del centre.

continua la col·laboració amb el cap Barceloneta

Si vols fer un seguiment del teu percentatge de greix i mús-cul, prova aquest nou servei que consisteix en sis visites de control de la composició corporal per bioimpedància. Per a més informació sobre el servei, pregunta a la recepció del centre o visita el lloc web www.claror.cat

servei de composició corporal de sis visites

Es dóna per acabada la remodelació de les saunes masculina i femenina

34-49_Fundacio.indd 42 24/02/2011 12:31:31

43CApSALERA 43

un trimestre ple d’activitats de salut i esportives

tornejos de pàdel i tallers per a abonatsentre les activitats destaquen els tallers emmarcats en l’àmbit de la salut i la proposta d’una nova activitat, el nordic walking

Els amants del pàdel també estan d’enhorabona, perquè s’han programat tornejos per a tot l’any, un per trimestre. El de primavera se celebra del 14 al 19 de març, i el d’estiu del 6 a l’11 de juny. En tots dos casos s’hi poden inscriure abonats i no abonats majors de tretze anys, que es dividiran segons categories (masculina i feme-nina) i nivells. Consulteu-ne a recepció les dates d’inscripció.

taLLErs pEr a abonatsPer als mesos de març, abril, maig i inicis de juny vinents, l’Esportiu de Llinars ha pro-gramat una sèrie d’activitats, entre les quals destaquen els tallers exclusius per als abonats del centre. El primer s’em-marca en l’àmbit de la salut i versarà sobre la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica. Se’n faran dues sessions, una el dimecres 23 de març, de 18 a 18.45 hores, i l’altra, el dijous 24 de març, d’11 a 11.45 hores. S’hi poden inscriure els abonats majors de divuit anys a partir del dia 16 de març.

El mes d’abril, el tema del taller de salut serà l’auto-massatge esportiu, en el qual s’ensenyarà als participants al-gunes tècniques de massatge i la seva aplicació segons el grup muscular que volem afavorir. Es farà el dimecres 27 d’abril, a les 18 hores, i el dijous 28 d’abril, a les 11 hores.

A finals d’abril, amb data per determinar, s’organitza un

Per últim, a finals de maig el taller versarà sobre la inconti-nència urinària i anirà a càrrec d’un fisioterapeuta que ense-nyarà als participants alguns exercicis per enfortir el to muscular de la faixa abdominal i del sòl pelvià.

taller de nordic walking, una activitat cardiovascular que consisteix a fer caminades en grup i guiats per un monitor. El que fa especial aquesta activitat és que es porten un o dos pals, de manera que es va exercitant tot el cos.

AVAntAtGES

els abonats de l’esportiu entren al claror clubEls abonats de l’Esportiu de Llinars ja formen part del Claror Club, un projecte ex-clusiu per als trenta-sis mil abonats dels centres espor-tius que gestiona la Fundació Claror i que ofereix avantatges de diversa mena.

D’una banda, gràcies al car-net Claror Club es poden gaudir de descomptes als principals centres de lleure, museus i teatres de Catalunya, i també en comerços. D’altra banda, trimestralment es pu-blica una agenda d’activitats i sortides a un preu bonificat i especialment preparades per als membres del Claror Club. En la majoria de sortides es pot apuntar l’abonat amb un acompanyant que no ho sigui. Tant la guia de centres adherits al Claror Club com l’agenda d’activitats es poden consul-tar en aquesta revista, al web d’Internet (www.claror.cat) o al mateix centre esportiu.

L’ESpORtiu DE LLinARS

16 de maig, descompte en les activitats d’estiuEl dilluns 16 de maig, tothom que s’inscrigui a una de les activitats dirigides del programa d’estiu obtindrà un vint per cent de descompte en el preu de l’activitat. Aquesta oferta és nominal i s’aplicarà de les 7 a les 23 hores.

campanya ‘porta un amic’Del 14 de març al 10 d’abril, l’Esportiu obre les portes als amics, amigues i familiars de qualsevol abonat o usuari del centre i els ofereix unes molt bones condicions per donar-se d’alta com a abonats.

Durant aquest període, els nous abonats es beneficiaran del cinquanta per cent de descompte en la matrícula i d’una samarreta de regal. A més, quan el nou abonat sumi tres mesos de permanència, l’abonat que l’hagi portat tindrà un mes de mensualitat gratuïta.

L’Esportiu de Llinars engegarà en breu el servei d’entrenador personal per a les persones que necessitin un entrenament personalitzat, amb l’atenció permanent i exclusiva d’un tècnic esportiu, sigui per reha-bilitar-se d’una lesió, per pre-parar-se físicament per assolir algun repte esportiu o perquè es pateix alguna patologia. Per contractar-lo cal demanar-ho a la recepció.

nou servei d’entrenador personal

pROmOCiOnS

34-49_Fundacio.indd 43 24/02/2011 12:31:33

44

CLAROR

CAn CARALLEu44 CEm CAn CARALLEu

nascuts el 2006 i el 2007, i del 29 d’agost al 2 de setembre també per als nascuts el 2008.

casaL poLiEsportiuInclou activitats aquàtiques, poliesportives, de muntanya, escalada, tallers i sortides. Hi ha diverses modalitats: esport i muntanya, esport i

oferta de lleure infantil durant les vacances escolars

casals de setmana santa i d’estiu per als teus fillsa partir del 23 de març es poden fer les inscripcions per als casals de setmana santa i també ja està disponible la informació dels casals d’estiu

CEntRE

diari de tennis és de quatre o cinc hores, en què es compa-ginen la tècnica i la preparació física, les sessions de teoria i els partits. S’adreça a nascuts entre el 1995 i el 2001.

staGE dE pàdELIniciació i perfeccionament. Es treballa tècnica i tàctica, es juguen partits i se n’aprèn el reglament. Es complementa amb preparació física. Per a joves nascuts el 1995 i el 1996 en horari de 9 a 13 hores.

fitnEss campIniciació a les activitats dirigi-des (tonificació, spining, step) combinades amb activitats poliesportives a l’aire lliure. Per a nascuts entre el 1995 i el 1996. De 10 a 14 hores.

inscripcionsEl torn per a abonats és del 21 al 31 de març de dilluns a divendres, de 8 a 20 hores.

Per als no abonats, la ins-cripció començarà el dissabte 2 d’abril (es donarà número a partir de les 8 hores) i a partir del 5 d’abril, de 8 a 20 hores. L’1 i 4 d’abril no es faran ins-cripcions.

circ, esports d’equip, i esport i raquetes. Adreçat als nascuts entre el 1997 i el 2005, que també poden apuntar-se al Casal Fem Nit!. Es tracta de passar dues nits al centre i aprofitar els vespres per a jocs de nit, tasques d’intendència i gaudir de la natura.

campus dE futboLPer a joves que juguen a futbol i que volen millorar aspectes tècnics, tàctics i de preparació física. També participen en activitats aquàtiques i altres esports. Per als nascuts entre els anys 1997 i 2003.

staGE dE tEnnisPer a nois i noies que juguen a tennis habitualment. El volum

Del 18 al 21 d’abril s’orga-nitzen els Casals de Setmana Santa per a infants de P3 a 6è de primària. S’hi fan activitats poliesportives, aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i activitats a l’aire lliu-re. L’horari és de 9 a 17 hores (amb dinar inclòs). També es disposa de servei de mainadera gratuït de 8 a 9 hores i de 17 a 18 hores. Les inscripcions estaran obertes del 23 de març al 15 d’abril.

casaLs d’EstiuEl 27 de juny comencen els Casals d’Estiu, i fins al 2 de setembre hi haurà activitat de manera ininterrompuda cada setmana. L’objectiu és que aprenguin i comparteixin experiències amb companys i monitors. S’adreça a infants i joves nascuts entre el 1995 i el 2007. Les activitats seran de 9 a 17 hores (dinar inclòs), excepte l’Stage de Pàdel i el Fitness Camp.

casaL d’infantsJocs d’habilitats psicomotrius, treballs manuals i aprenentatge de cançons. Del 27 de juny al 2 de setembre, per a infants

Josep Benach i Montolio s’ha jubilat després de treballar durant onze anys al CEM Can Caralleu. La seva implicació i aportacions han estat inestimables i molt valuoses per a totes les persones amb qui ha col·laborat, com també amb els usuaris del centre. Els treballadors de Can Caralleu van voler agrair-li tots aquests anys de feina amb una festa sorpresa de comiat que va emocionar a tothom. Moltes gràcies!

34-49_Fundacio.indd 44 24/02/2011 12:31:35

45CAn CARALLEu 45 CEm CAn CARALLEu

es treBalla en la construcció de l’edifici d’accés al centre

estrenem sala fitness, pàdel i camp de futbolel centre estrena camp de futbol i pista de pàdel i la sala de fitness renova la maquinària i disposa d’una sala annexada

El procés de millora de les instal·lacions del CEM Can Cara l leu s ’està comple-tant segons les previsions. Actualment es treballa en la construcció del nou edifici d’accés al centre.

D’altra banda, a partir d’abril es guanyarà una sala d’activi-tats annexada a la sala de fit-ness que estarà equipada amb màquines el·líptiques per fer activitat dirigida cardiovascular amb suport musical. Les ses-sions estaran integrades en la graella d’activitats. Se’n podrà fer ús lliure com a extensió de la sala de fitness fora de l’horari d’activitats dirigides.

camp dE futboLGràcies a una subvenció ator-gada per l’Ajuntament de Barcelona, s’ha renovat total-ment el camp de futbol que serà oficialment inaugurat dis-sabte 12 de març a les 16 hores.

L’actuació inclou un nou sistema de reg d’aspersors, el canvi de la base elàstica del camp i la gespa, amb la incorporació del cautxú, nova xarxa de protecció perimetral i noves porteries. A més, s’han renovat els vestidors del camp de futbol perquè resultin

més operatius i confortables. També s’han canviat l’enrajo-lat del terra i les parets i les canalitzacions.

pista dE pàdELA partir del mes d’abril entrarà en funcionament la nova pista de pàdel després del condici-onament del talús i la reori-entació de l’espai per garantir l’estabilitat del terreny.

nAtuRA

acollim la1ª rogaine parc natural de collserola

El 9 d’abril se celebrarà un Rogaine al Parc Natural de Collserola. La sortida, a les 12 hores, i l’arribada a les 18 ho-res, es faran al Centre Esportiu Municipal Can Caral leu. Després d’arribar hi haurà un àpat ofert per l’organització durant el qual es farà l’entrega de premis.

El Rogaine és una modalitat esportiva de les curses d’ori-entació en què els participants han de desplaçar-se a peu, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima puntuació passant pels controls en un temps màxim i un ordre lliure.

Els abonats dels centres gestionats per la Fundació Claror gaudiran d’un 25% de descompte en la inscripció. Per inscriure-s’hi i obtenir-ne més informació, cal entrar al bloc rogainecollserola.blogspot.com i emplenar el formulari, tot indicant el nom del centre del qual s’és abonat.

Foto

: Car

les

Loré

34-49_Fundacio.indd 45 24/02/2011 12:31:42

46

CLAROR

46 ESDEVEnimEntS

34-49_Fundacio.indd 46 24/02/2011 12:31:45

4747ESDEVEnimEntS

El dissabte 30 d’abril organit-zem l’onzena edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu. Es tracta d’un circuit de mun-tanya que transcorre per l’en-torn natural de Can Caralleu. La sortida és a les 10.30 hores des de la instal·lació esportiva, i el circuit passa pel parc de l’Oreneta, Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, per pistes, corriols i obstacles naturals. El recorregut és de dotze quilòmetres i la cota màxima és a Sant Pere Màrtir, amb una altitud de 391 me-tres. A causa de l’establiment d’un nou circuit per a l’edició d’enguany, el desnivell total i el desnivell positiu resten encara per confirmar.

Està adreçat a totes les persones que habitualment corren i que gaudeixen de les activitats a l’aire lliure, facin esport de competició o no. Les categories d’edat tant masculina com femenina són: juvenil (nascuts entre els anys 1993 i 1995), sènior (entre el 1972 i el 1992), veterà A (entre els anys 1956 i 1971) i veterà B (abans del 1955).

Els equips han d’estar for-mats per cinc homes en la ca-tegoria masculina i tres dones en la femenina. Es lliuraran tres premis per a cada categoria d’edat i de sexe, i per equips femení i masculí. Per partici-par-hi cal fer la inscripció de tots els components amb el mateix nom de l’equip.

L’hora màxima de pas al turó d’en Cors és a les 12 hores, i el tancament de l’ar-ribada és a les 12.30 hores. Quinze minuts més tard es farà el lliurament de trofeus individuals i d’equips i a les 13 hores començarà el sorteig i la botifarrada.

inscripcionsLes inscripcions es poden fer fins al 15 d’abril, o fins exhaurir els 400 dorsals, a www.claror.cat/cros.htm. El preu de la inscripció és de 12 euros i in-clou dorsal, samarreta, bossa, obsequis, sorteig de material

i botifarrada. La cursa estarà controlada amb xip i els par-ticipants poden portar el xip propi o comprar-ne un de no reutilitzable per 2 euros.

Tots els inscrits que ho vul-guin podran participar el dis-sabte 9 d’abril a les 11 hores en un entrenament de reconeixe-ment del circuit, mètodes de resistència i consells per a la cursa, dirigit per Ricard Vila, i comptarà amb l’acompanya-ment de corredors a diferents ritmes. La inscripció per par-ticipar en aquest entrenament de reconeixement és gratuïta i s’ha de fer a administració.

es recomana l’accés amb transport públicEls participants del Cros poden accedir a Can Caralleu amb vehicle particular o bé amb transport públic, tot i que es reco-mana aquesta darrera opció. Per arribar-hi amb vehicle propi es pot fer per la ronda de Dalt o per l’avinguda Josep V. Foix i la Via Augusta. Si s’opta pel transport públic, es pot arribar amb els autobusos 66, 60 i 34 o bé amb els Ferrocarrils de la Generalitat, baixant a l’estació de Reina Elisenda.

xi cros de muntanya de can caralleuel circuit passa pel parc de l’oreneta i can setmenat, la carretera de les aigües, el turó d’en cors i sant pere màrtir

se celeBrarà dissaBte 30 d’aBril, a les 10.30 hores nAtACió

campionats de natació escolar a la primaveraEl dissabte 9 d’abril el CEM Claror acol l irà el XXVII C a m p i o n a t E s c o l a r d e Natació, en què participaran nens i nenes nascuts entre el 1992 i el 2004 de les escoles i entitats que assisteixen als cursets de natació impartits al CEM Sagrada Família i al CEM Claror. La competició es farà en dos torns, el primer s’iniciarà a les 16.15 hores amb els nascuts entre els anys 1992 i 2001 i, el segon, començarà a les 18 hores amb els nascuts entre el 2002 i el 2004.

Hi participaran les escoles Santa Anna, Sagrada Família, Jovellanos, Tabor, Immaculada Vedruna, La Sedeta, Sant Martí de Calasanç, Reina Elisenda, Artur Martorell, Marillac, Fructuós Gelabert, l’Institut Secretari Coloma i el CEM Sagrada Família i el CEM Claror.

aL juny a can caraLLEuEl dissabte 4 de juny, Can Caralleu celebrarà el VIII Campionat Escolar de Natació i hi participaran 190 nens i nenes de 1r a 6è de primària de les escoles que fan activitats aquàtiques a Can Caralleu.

Hi haurà dos torns: el primer s’iniciarà a les 16 hores amb els cursos de 1r a 3r de primària i, el segon, a les 17 hores amb els cursos de 4t a 6è. Hi participa-ran les escoles Costa i Llobera, Nabí, Orlandai, Tàber i Dolors Monserdà - Santapau, i les es-coles Montserrat, Kensington School, Lys, Zurich, Padre Damián, Casa Nostra, Suïssa i els nens de l’Escola Esportiva de Natació de Can Caralleu.

34-49_Fundacio.indd 47 24/02/2011 12:31:48

4848 CApSALERA48 ESDEVEnimEntS

El diumenge 8 de maig se celebrarà la Milla Sagrada Família, una cita ineludible per a tots els que gaudeixen de l’atletisme de mig fons a Catalunya, que arriba a la seva vint-i-setena edició en un estat de forma esplèndid.

La Fundació Claror, entitat organitzadora de la Milla Sagrada Família, enguany té l’objectiu de mantenir el nivell que ha tingut la prova en els darrers anys. Per aquest motiu, l’organització d’aquesta cursa urbana de 1.609 metres treballa per aplegar una bona representació dels millors migfondistes no tan sols de l’Estat espanyol sinó també de l’àmbit internacional.

un matí dE cursEsLes curses es desenvoluparan al llarg de tot el matí de diumenge i començaran com cada any a partir de les 9.30 hores, amb la sortida de la primera sèrie de la categoria dels veterans. A partir d’aquí, i cada quinze minuts, començarà una altra sèrie fins a les 11.45 hores, el moment en què les sèries amateurs s’aturaran per donar pas a la cursa d’atletes d’elit, que començarà a partir de les 12 hores. Primer de tot es correrà la sèrie masculina i, seguidament, es farà la femenina, que començarà a les 12.15 hores.

Tot seguit es reprendran les curses amateurs amb les

sèries masculina i femenina de la categoria d’alevins, que es faran a les 12.30 hores i a les 12.45 hores, respectivament. La jornada matinal de curses conclourà a les 13.30 hores

amb el lliurament de premis als participants.

ELs prEmisCom cada any, tots e ls participants de la Milla Sagrada

xxvii milla sagrada famÍlia - v trofeu internacional ciutat de Bcn

la milla sagrada família se celebrarà el 8 de maigla cursa és una cita ineludible de l’atletisme de mig fons català i els organitzadors esperen assolir un any més un nou èxit de participació

Família rebran un obsequi en acabar la seva sèrie i, a més, l’organització entregarà trofeus i medalles als tres primers classificats de cada sèrie, tant masculins com femenins. En la cursa absoluta masculina i femenina hi haurà, a més a més, un premi en metàl·lic per als tres primers classificats, amb una dotació de 300 euros per al primer, de 180 euros per al segon i de 120 per al tercer.

L’organització entregarà també un premi extraordinari de 450 euros per a la millor marca que superi el rècord de la prova tant en categoria masculina com femenina, al qual no podran optar els participants de les curses professionals. Actualment el

el 4 d’abril s’obre el període d’inscripcions Participar en la Milla Sagrada Família és totalment gratuït. Per córrer només cal formalitzar la inscripció per mitjà del formulari que trobareu a la pàgina web www.lamilla.cat, on també podreu veure totes les informacions referents a la cursa. El període d’inscripcions és del 4 d’abril al 5 de maig a les 20 hores, o bé fins que s’exhaureixin els dorsals que l’organització de la cursa ha fixat com a límit. El dorsal es lliurarà al CEM Claror a partir de 48 hores després d’haver fet la inscripció, a excepció dels participants que s’inscriguin entre el 2 i el 5 de maig, que hauran de recollir el dorsal el mateix dia de la cursa a la carpa de l’organització.

34-49_Fundacio.indd 48 24/02/2011 12:31:50

4949CApSALERA 49ESDEVEnimEntS

fc Barcelona i cBf sarrià, guanyadors

torneig de Bàsquet infantil de nadal

El FC Barcelona en categoria masculina i el CBF Sarrià, en femenina, van proclamar-se campions de la dissetena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, celebrat el 27 i 28 de desembre a les pistes dels centres esportius munici-pals Marítim i Claror. El torneig va mantenir el format de l’any passat i hi van participar setze equips de categoria infantil (vuit de masculins i vuit de femenins). El cartell aplegava clubs de prestigi com el FC Barcelona, el Joventut, el Reial Madrid, el València Basket o el Ros Casares, entre altres.

LEs finaLsEn la final masculina, el FC Barcelona es va imposar al Reial Madrid 94 a 48 i revali-dava així el títol aconseguit el 2009. Els blaugrana sempre van anar per davant en el mar-cador davant d’un Reial Madrid que, fins a la final, havia exhibit un gran joc en les eliminatòries prèvies. Els blancs van ser un rival difícil fins a la mitja part, però després els culers van imposar la seva llei amb una in-tensitat física espectacular i un gran encert en el tir a cistella.

En categoria femenina, el CBF Sarrià va revalidar el títol de l’any passat i es va confirmar

com el club hegemònic en noies. Les de Sarrià es van im-posar amb autoritat a les noies del femení Sant Adrià per 81 a 67. El Sant Adrià, tot i haver mostrat un gran nivell de joc i aguantar el ritme de les vigents campiones fins al darrer quart, van anar per sota durant tota la final i no van saber frenar el joc interior de les barcelonines.

prEmisA banda dels premis als equips guanyadors, també es van en-tregar trofeus al mèrit indivi-dual. El premi al millor jugador del torneig va ser per a Màxim Esteban (FC Barcelona), i Maria Simón (CBF Sarrià) es va endur el de millor juga-dora. Els equips premiats pel seu fair play van ser el Power Electronics València i l’Iraurgi Saski Baloia, i el trofeu al mi-llor entrenador va ser per a Francisco Javier (Reial Madrid).

En el torneig també hi va haver tres concursos paral-lels. El two ball va tenir com a guanyadors Pau Payà i Marta Comas (SAFA Claror); Bernat Arellanes (DKV Joventut) i Marta Comas (SAFA Claror) van guanyar el concurs de triples, i Marc Canillas (DKV Joventut) i Nerea Ferreira (CBF Sarrià) el d’habilitat.

RECORREGut i hORARiS DE LES CuRSES

Categoria Anydenaixement HorariVeterans 1 Abans del 9/5/1965 09.30Veterans 2 Entre 9/5/1965 i 8/5/1976 09.45Cadets 1995 i 1996 10.00Infantil masculí 1997 i 1998 10.15Infantil femení 1997 i 1998 10.30Júniors 1992, 1993 i 1994 10.45Benjamins masculí 2001 i 2002 11.00Benjamins femení 2001 i 2002 11.15Absoluta femenina De 9/5/1976 a 1991 11.30Absoluta masculina De 9/5/1976 a 1991 11.45Trofeu Internacional Sèrie femenina 12.00Trofeu Internacional Sèrie masculina 12.15Alevins masculí 1999 i 2000 12.30Alevins femení 1999 i 2000 12.45Lliurament premis 13.30

rècord de la cursa en categoria masculina és de 4’14’’ i va ser establert pel corredor Mohamed Benhmbarka. En categoria femenina és de 5’00’’, i va ser establert per Míriam Ortiz.

prEmi àLEx GarcíaTambé s’entregarà un premi especial Àlex García a la participació de les escoles, clubs o entitats que més atletes aportin i acabin la Milla.

Tant en el conjunt de categories benjamí i aleví c o m e n e l c o n j u n t d e categories infantils i següents s’obsequiaran els tres primers classificats, amb una dotació de 300 euros per al primer, de 180 euros per al segon i de 120 per al tercer. El lliurament

d’aquests premis es farà en el transcurs del mes següent a la data de celebració de la cursa.

EL rEcorrEGut El recorregut de la Milla Sagrada Família tornarà a ser l’habitual després que en l’edició de l’any passat es va haver de modificar a causa de les obres de l’AVE.

Totes les categories i sèries tindran el mateix recorregut, que es farà al voltant del que s’anomena illa Gaudí, formada pel temple de la Sagrada Família, la plaça Sagrada Família i la plaça Gaudí. El punt de sortida de les curses se situarà al carrer Mallorca, entre els carrers de Sardenya i Marina, i el punt d’arribada serà al carrer Provença.

34-49_Fundacio.indd 49 24/02/2011 12:31:52

50

CLAROR

50

CLAROR

50

CLAROR

COOPERACIÓ

50-58_ClarorClub.indd 50 24/02/2011 12:06:51

515151

Una primavera de lleure, esport i culturaLes activitats de lleure són exclusives per als membres del Claror Club, que hi poden portar un acompanyant

Amb l’arribada de la primavera us fem un seguit de propostes per a tots els gustos.

Als amants de l’esport a la natura els proposem diverses activitats. Farem una jornada d’iniciació a les curses d’orien-tació al parc del Montseny, on s’aprendrà a moure’s amb la brúixola i el mapa. Repetirem la sortida en petit grup a la serra de Guara per fer un cap de setmana complet de barranquisme. Seguint en el medi aquàtic, anirem fins al pantà de Camarasa per fer un curs de navegació en caiac en aigües tranquil·les, en un marc natural de gran bellesa. La sortida de senderisme ens durà a terres tarragonines, on resseguirem el camí de ronda que va d’Altafulla a Tarragona i que ens permetrà combinar la caminada amb bany i visita guiada a la ciutat.

Les propostes culturals ens duran a conèixer de prop la co-marca del Priorat, on combi-narem visites a museus, bode-gues i la cartoixa d’Escaladei. Ripoll, bressol de Catalunya, serà l’altra visita cultural a co-marques. A la ciutat visitarem els jardins del barri d’Horta, el barri del Poble-sec i farem una ruta amb bici pels parcs del front litoral. A causa de l’èxit de la visita a la Pedrera la farem de nou al maig.

INSCRIPCIONS a PaRtIR dEL 14 dE MaRÇ

ABRIL

Ds. 9 Visita a BCN: jardins d’Horta 10 €

Ds. 30 Ruta pel Priorat 50 €

MAIG

Ds. 7 Cursa d’orientació a la muntanya 50 €

Dg. 8 La Pedrera, casa Milà 20 €

Ds. 21 Ripoll: terra de comtes i abats 45 €

20-22 Barrancs a Guara 165 €

Ds. 29 Amb bici per la Ciutadella i voltants 10 €

JUNY

Ds. 4 Caiac al pantà de Camarasa 55 €

Ds. 18 Senderisme: camí de ronda a Tarragona 45 €

Dg. 20 Visita a BCN: Poble-sec i refugi 307 10 €

Inscripcions a partir del 14 de març a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Sagrada Família, Marítim, Can Caralleu i Llinars.

ACtIvItAts dE LLEuRE dE PRIMAvERA

La Fundació Claror ha signat recentment dos acords de col·laboració amb les estacions d’esquí de la Molina i Vallnord, amb els quals s’amplia l’oferta del Claror Club per als amants de l’esquí i la muntanya.

La Molina, situada a la Cerdanya, és una estació pun-tera amb un esperit esportiu i modern que conjuga el seu vessant familiar i activitats per a totes les edats amb la competició. Disposa de quilò-metres de pistes per a tots els nivells i serveis de qualitat. La Molina ofereix als membres del Claror Club, amb la pre-sentació del carnet, un 10% de descompte en el forfet d’esquí de la temporada d’hi-vern, i del forfet del Bike Park i el telecadira en la temporada d’estiu, del 16 de juliol a l’11 de setembre.

Vallnord, situada a Andorra, té tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques i originals com l’speedride, les skibikes o el submarinisme sota gel. A més, Vallnord disposa de la pista de debutants més llarga d’Andorra, telecadires amb el sistema de seguretat infantil Magnestick, com també un espectacular snowpark i zones de freeride. I per completar la jornada, més de vint punts de restauració amb una àm-plia oferta gastronòmica. Els membres del Claror club es beneficien d’un 10 % en el forfet d’esquí de dia amb la presentació del carnet.

Imatge de la visita guiada a la Pedrera del mes de gener passat

COnvEnIs

Nous acords comercials amb Vallnord i la Molina

50-58_ClarorClub.indd 51 24/02/2011 12:06:57

52

Ruta pel Priorat,terra de vi i oliUs proposem conèixer la comarca tarragonina del Priorat, situada al bell mig de la Serralada Prelitoral a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. És una comarca amb un relleu molt accidentat i sense cap pla-na, vorejada de serres força altes, cosa que n’ha marcat la història i la gent. Malgrat això, es tracta d’una comarca essencialment agrària; el vi i l’oli són dos productes clau de la seva cultura. Visitarem el Castell del Vi i la bodega Falset-Marçà, situats a Falset, Gratallops i la cartoixa d’Es-caladei, seu del priorat del mateix nom.

tuRIsME I CuLtuRA

Data: dissabte 30 d’abrilHorari: de 8.30 a 20 hLloc: Falset i GratallopsPreu: 50 euros abonats 70 euros acompanyantsInclou: visites i rutes guiades, dinar i transport

ARQuItECtuRA

La Pedrera, la casa Milà a fonsAquesta casa de renda és una de les arquitectures més em-blemàtiques d’Antoni Gaudí. Va ser aixecada entre el 1906 i el 1910, amb façanes ondu-lants, terrats plens de xeme-neies i badalots, les golfes a manera de mansardes, dos grans patis interiors i una plan-ta noble on va viure la família Milà Segimón, en la qual po-dem veure la magnífica planta lliure, les columnes inclinades i una part dels sostres originals.Sens dubte és una oportunitat única de copsar una arquitec-tura centenària, però encara moderna, d’un arquitecte ja madur en el seu tarannà artístic.

20€

Data: diumenge 8 de maigHorari: de 10 a 13.30 hLloc: BarcelonaPreu: 20 euros abonats 30 euros acompanyantsInclou: visites i rutes guiades per una historiadora i aperitiu.

Iniciació a les curses d’orientació

Per als qui vulgueu passar una jornada a la natura fent exercici, competició i gaudint de bones vistes, us proposem un dia complet d’iniciació a l’esport de l’orientació, amb explicacions i pràctiques so-bre tècniques d’orientació, brúixola, mapa i simbologia. Per això anirem al parc del Montseny, un paratge emble-màtic, amb vistes panoràmi-ques ideals també per gaudir de la fotografia. Al matí es farà la part teòrica i una cursa, i a la tarda passejarem cap al castell de Tagamanent fent pràctiques d’orientació. El dinar es farà després en una masia de la zona.

50€EsPORt A LA nAtuRA

Data: dissabte 7 de maigHorari: de 9 a 19hLloc: parc del MontsenyPreu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: activitat guiada, aigua, dinar i transport

10€vIsItEs PER LA CIutAt

Barris i jardins a peu i amb bici

50€

* La informació que apareix en aquestes pagines és un resum, per llegir-ne la informació completa, consulteu el web claror.cat o dirigiu-vos al vostre centre.

CLAROR CLuB

El dissabte 9 d’abril farem una passejada pels jardins del barri d’Horta, començant al Palau de les Heures, antic Mas Can Duran, tot baixant pel barri de la Clota i per la granja Martí Codolar, entre altres. El diumenge 29 de maig us proposem una manera dife-rent de conèixer la ciutat: una ruta amb bici (pròpia). Serà pels parcs del front marítim, com el de la Ciutadella, el de les cascades, Carles I..., i acabarà al passeig marítim. El diumenge 19 de juny ens en-dinsarem en el popular barri del Poble-sec, el primer de l’Eixample barceloní un cop enderrocades les muralles.

Data: diverses (vegeu el text)Horari: de 10 a 13.30 hLloc: Barcelona ciutatPreu: 10 euros abonats 18 euros acompanyantsInclou: rutes guiades per una historiadora i aperitiu

50-58_ClarorClub.indd 52 24/02/2011 12:07:03

5353

sEndERIsME CuLtuRAL

Senderisme: camí de tarragonaPer a la sortida de senderisme d’aquest trimestre canviem la muntanya pel mar. Us propo-sem anar a terres tarragonines i caminar pel camí de ronda que va de la població d’Alta-fulla a la ciutat de Tarragona. Caminarem a prop de la costa, visitant diferents cales on ens podrem banyar, gaudint de la soledat i de paisatges molt ben conservats, malgrat l’amenaça de les poblacions properes. Després de recuperar forces amb un bon àpat a la ciutat, farem una visita guiada a la Tarragona romana. Serà un re-corregut de dotze quilòmetres sense desnivells, per un camí de trams amb roques.

Data: dissabte 18 de junyHorari: de 7.30 a 20 hLloc: la NogueraPreu: 45 euros abonats 67 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, dinar i transport

45€

53

Cap de setmanade barrancs

Us proposem fer barranquis-me a la serra de Guara, a la província d’Osca, una àrea geogràfica reduïda, d’agresta orografia, en la qual trobem grans contrastos entre els descarnats relleus calcaris i els frondosos marges fluvials. En ple cor dels Prepirineus ara-gonesos, aquest indret és un

165€

dels millors llocs per practicar el barranquisme.

Data: del 20 al 22 de maigHorari: de divendres a les 19h a diumenge a les 20hLloc: serra de GuaraPreu: 165 euros abonats205 euros acompanyantsInclou: activitat, material, menjar (excepte sopar diven-dres), allotjament i transport.

tuRIsME I HIstÒRIA

Ripoll: terra de comtes i abats

Farem una visita a la capital del Ripollès, Ripoll, una vila amb uns orígens estretament vinculats amb el comte Guifré el Pelós, els qual, segons la lle-genda, va crear la senyera, i el monestir benedictí de Santa Maria, amb un important pes en la història de Catalunya, pel seu poder polític, religi-ós, econòmic i cultural. Al matí visitarem el monestir i l’Scriptorium, on coneixerem com treballaven els copistes medievals i on farem una ta-ller. Després de dinar farem una visita guiada per la vila ambientada en el segle XVII de la mà de fra Benet, un monjo almoiner del monestir.

Data: dissabte 21 de maigHorari: de 8.45 a 20 hLloc: RipollPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: visites guiades i taller, dinar i transport

45€

Caiac al pantà de Camarasa

Anirem fins al pantà de Camarrasa, a Lleida, per fer uns curs de navegació en caiac en aigües tranquil·les. Després de les explicacions tècniques i de fer pràctiques, iniciarem la navegació pel congost del Doll. De ben segur que serà una aventura

55€EsPORt A LA nAtuRA

Data: dissabte 4 de junyHorari: de 7.30 a 20 hLloc: CamarassaPreu: 55 euros abonats 88 euros acompanyantsInclou: ruta i visites guiades, calçotada i transport

inoblidable que recordareu durant molt temps.

CLAROR CLuB

EsPORt A LA nAtuRA

50-58_ClarorClub.indd 53 24/02/2011 12:07:07

54

NADAJanne TellerEditorialSeix Barral

P ierre Antón deixa l’escola el dia que desco-breix que la vida no té sentit. Puja a una prunera i demana a crits les raons per les quals res no im-porta a la vida. Els seus com-panys decideixen apilar objectes essencials per a ells amb la fina-litat de demos-trar-li que hi ha coses que donen sentit a qui som.

LLIBREs

THE FINAL...Iron MaidenEmi

Més de tres dè-cades a l’esquena i un total de quin-ze discos d’estudi són l’aportació dels veterans i majestuosos Iron Maiden. La banda britànica de heavy metal per excel-lència torna amb el seu nou treball The Final Frontier, un disc notable on demostren una vegada més que són un clàssic infal·lible i que els anys si que perdo-nen a alguns.

FINS QUE LA...MazoniBankRobber

Fins que la mort ens separi re-presenta un pas endavant en la carrera musical de Mazoni, el nom artístic de Jaume Pla. Les melodies de l’àl-bum prenen el protagonisme i l’herència dels Beach Boys i es confon amb la de Kraftwerk, en un disc en què les cançons juguen constantment amb la voluntat d’experimentar.

UN VIAJE...PastoraU.V.E.N.

«Un viaje en Noria és un compendi de tot el que és Pastora, un punt de pausa, una reafirmació del tercer disc amb un concepte dife-rent», diu Caïm Riba, que forma el grup junta-ment amb Dolo Beltrán i Pauet Riba. Una pro-posta variada, on trobem dance, pop electrònic i electroacústica, amb energia i un esperit propi.

dIsCOs

tEAtRE

Promentrada, nou servei a internetEl nou servei de Promentrada, destinat a empreses, té com a objectiu oferir als membres del Claror Club la possibilitat d’ac-cedir en qualsevol moment i des del nou web a descomptes per a espectacles teatrals, de música, dansa, etc. Aquesta nova eina facilita informació actualitzada dels espectacles amb oferta, de la mateixa manera que permet comprar entrades per Internet.

Els membres del Claror Club en poden consultar les promocions a l’adreça http://empreses.promentrada.com/, amb el nom d’usuari CLAROR i com a contrasenya CLAROR01.

A banda d’aquest nou servei per Internet, també es poden fer les reserves per telèfon al número 933 097 004, com s’ha fet fins ara.

PROMENTENTRADAempreses.promentrada.comTel. 933 097 004

vIAtgEs

Fou por Viajar, passió per viatjarL’agència de viatges Fou por Viajar pretén fer possibles els desitjos dels viatgers i oferir un tracte personalitzat per a cada cas, i també proporcionar un assessorament acurat.

És una agència especialit-zada en creuers i tenen una marca pròpia: Mascruceros. En els viatges de grups orga-nitzats per Mascruceros es pot gaudir tant del creuer com de les excursions organitzades per l’agència, les assegurances i els trasllats i, a més, també s’ofereix un acompanyant de l’agència durant tot el viatge. Els membres del Claror Club es podran beneficiar del 8% de descompte en tots els viatges

i en altres ofertes exclusives. L’agència té la seu a Granollers però es pot realitzar la con-tractació de qualsevol viatge a través de la seva pàgina web.

FOU POR VIAJARwww.fouporviajar.comTel. 938 603 025

LA MARE PORTA... Montse BanquellsEd.

La mare porta perruca és un conte basat en fets reals rela-cionats amb el càncer de mama que va patir la s e v a a u t o r a , que apropa la malaltia als nens i pares que es puguin trobar en una situació semblant en un futur. Els prota-gonistes són els germans Harsh i Angels, i la seva mare, la Montse.

GOUNDI, UNAS VACACIONES...Isabel RodríguezEd. Plataforma

Goudi, unas vaca-ciones diferentes, és un viatge a l’Àfrica subsa-hariana a través de l’emoció, el dolor, l’alegria i la compassió de l’autora, que relata en prime-ra persona les experiències de la cooperació sanitària que va dur a terme du-rant dinou anys a l’hospital Goun-di, en una missió al sud del Txad.

CLAROR CLuB

20%

40%

10%

50-58_ClarorClub.indd 54 24/02/2011 12:07:09

55CLAROR CLuB

COMPREs

Més de 100 botigues a la Roca VillageLa Roca Village reuneix més de cent botigues de marques nacionals i internacionals de prestigi que ofereixen les seves col·leccions de temporades anteriors amb descomptes de fins al 60 % durant tot l’any. Ubicat en un atractiu escenari de poble a l’aire lliure, la Roca Village disposa de restaurants i botigues de marques de moda femenina i masculina, com també roba infantil i botigues d’articles per a la llar i d’estil de vida.

Els membres del Claror Club que presentin el carnet a la recepció de la Roca Village poden obtenir una llibreta VIP amb un 10 % de descompte

addicional. Aquest descompte no és vàlid en períodes de rebaixes ni acumulable a altres descomptes especials.

LA ROCA VILLAGEwww.larocavillage.comTel. 938 423 939

vACAnCEs

Hostal Empúries, història vora marL’Hostal Empúries, amb més de cent anys d’història, s’ha convertit en un referent del turisme sostenible i solidari a la Costa Brava. Es troba en una ubicació única, al costat de les ruïnes del primer as-sentament grec a la Península i davant d’una de les platges més boniques del litoral ca-talà. Disposa de dues zones d’habitacions amb vistes al mar, la part antiga originaria de principis del segle XX amb un estil vintage i la nova amb ha-bitacions totalment equipades.Un recentment inaugurat spa complementa una oferta global de benestar i salut.

Els membres del Claror Club poden obtenir el 10 % de descompte en l’allotjament, excepte en temporada alta, amb la presentació del carnet.

HOSTAL EMPÚRIESwww.hostalempuries.comTel. 972 770 207

RECOMAnACIOns tEAtRALs

EL RETRAT DE DORIAN GREY

Teatre del Raval

Fins al 20/3

L’HIVERN AL COS

Tantarantana

Del 16/3 al 10/4

GUSEV

Espai Brossa

Del 16/3 al 10/4

RAIMON

Tívoli - Promentrada

Del 18 al 20/3

DESCLASSSIFICATS

La Villaroel - Promentrada

Del 19 al 23/3

FEÍSSIMA ENFERMEDAD...

Versus Teatre

Del 18/3 al 8/5

HAMLET ÉS MORT

Versus Teatre

Del 22/3 al 27/4

EL CASAMENT DELS...

Almeria Teatre

Del 23/3 al 10/4

FACEMOOG

Club Capitol - Promentrada

Del 25/3 al 3/4

APASSIONATA

Palau Sant Jordi - Promentrada

26/3

THE TEN BEST TIPS EVER

Espai Brossa

Del 27/4 al 8/5

UNIVERS

Viu el teatre al Poliorama

Març i abril

PINOTXO EL NEN DE FUSTA

Tantarantana infantil

De juliol a setembre, dv

HABLAMOS

saT!

De l’1 al 10/4

ELS TRES PORQUETS

saT! infantil

Abril

ELS ANTIQUARIS

Teatre Gaudí

Fins el 10/4

FESTIVAL DANSAT

saT!

13 i 14/4

BUENOS AIRES

Teatre Gaudí

Fins al 27/4

LAS FICHAS

Tantarantana

Del 13/4 al 8/5

TANTAdansa - BCSTX’11

Tantarantana

Del 10 al 22/5

PINGÜINS

Tantarantana

Del 25/5 al 19/6

ELS COLORS DEL TIC-TAC

Tantarantana infantil

Maig

CASTING

Viu el teatre al Poliorama

Maig

FESTIVAL DEL MIL·LENNI

Diverses dates i espais

Promentrada

25%

20%

20%

50%

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

25%

25%

10%

entrada

7e

15%

25%

25%

20%

10%

entrada

12e

25%

25%

25%

25%

entrada

12e

20%

entrada

12e

entrada

6,5e

25%

25%

entrada

6,5e

50-58_ClarorClub.indd 55 24/02/2011 12:07:11

56

GUIa CLaROR CLUBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

MUSEUS

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCNTel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Isaac Newton, 26 · BCNTel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visi-tar l’exposició permanent i les temporals.València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188www.museuegipci.com

20%

De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg i reconeixe-ment entre cultures.Pg. Santa Madrona · BCN· www.museuetnologic.bcn.es

50%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.macba.es

20%

Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avant-guardes.Palau Nacional · Montjuïc · BCNTel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.Comerç, 36 · BCNwww.pastisseria.cat

20%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

20%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · BCNwww.museucerabcn.com

2x1MUSEUDE CERA

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.Av. de l’Estadi, 60 · BCNwww.museuolimpicbcn.cat

2x1

ESPECtaCLES

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 de L’Auditori.

Tel. 93 317 02 90 · BCNwww.concertsabarcelona.com

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2010-11.

Lepant, 150 · BCNTel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

CONCERTSA BARCELONA 15%

Descompte en les entrades de la tem-porada 2010-11, i altres descomptes puntuals.Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

20%

CLAROR CLuB

Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat.Església, 4 local 6 | Barcelonawww.porta4.cat

20%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Allada Vermell, 13 · BCNwww.espaibrossa.com

25%

50-58_ClarorClub.indd 56 24/02/2011 12:07:13

57

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01)Reserva d’entrades al 933 097 004.

20%

40%

CENtRESdE LLEURE

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuïtPlatja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

AQUADIVER

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil.Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

6,5-8e

25%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · BCNwww.versusteatre.com

25%VERSUSTEATRE

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!Demana el val de descompte a taquilla.Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

-3e

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%ILLAFANTASIA

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

20%

50%

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre.Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

7e

25%

Descompte del 10% en el forfait d’hi-vern i en el forfait d’estiu del Bike Park i el telecabina.La Molina · Tel. 972 89 20 31www.lamolina.com

10%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

TEATREDEL RAVAL

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCNwww.teatregaudibarcelona.com

25%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09www.llantiol.com

50%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

12e

El primer parc d’aventura a la ciutat.Tirolina de 120 m. T’atreveixes?. Plaça del Fòrum, s/n · BCNwww.barcelonaboscurba.com

BARCELONABOSC URBÀ 10%

CLAROR CLuB

-2e

2x1

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

10%

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/nBadalona · Tel. 933 952 779

PITCH&PUTTBADALONA 15%

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla.Roger de Flor, 168 · BCNwww.skatingclub.cat

SKATING CLUB 2x1

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva!Cerdanyola · Tel. 935 910 727www.natupark.com

NATUPARK15%

50-58_ClarorClub.indd 57 24/02/2011 12:07:17

58

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

20%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933artiver@artiveroptics.com

45%

40 % dte. en muntura i vidres.20 % dte. en audífons i ulleres de sol.Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!.Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915www.opticaboira.com

20%

40%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751

30%

40%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la prime-ra visita i 20 % en les següents.Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

VaCaNCES

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga. Passeig Gràcia, 62 · BCNwww.casadellibro.com

5%

SaLUt

Escapa’t en família. Passa els millors caps de setmana, ponts i vacances enmig de la natura. 10% de descompte per a famílies.Informació i reservesTel. 934 744 678 · accac@esplai.org

10%

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Descomptes del 7,5% en el programa, la destinació i les dates de la sortida.Consultar altres ofertes.Indústria, 34 · BCN · Tel. 934 585 556www.meridiaviatges.com

7,5%

Cursos de 8 hores en vela lleugera, wind-surf, catamarà i creuer. -15% de març a octubre, -30% de novembre a febrer.Tel. 932 257 940 · BCN · www.velabarcelona.com

15%

30%

Especialistes en audició. Assessorament i adaptació personal·litzats amb els millors audífons del mercat. Estudi auditiu gratuït.València, 612 bis · BCNTel. 93 265 36 39 · www.sonisord.com

20%

CLAROR CLuB

Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia.La Massana · AndorraTel. +376 878 078 · www.vallnord.com

10%

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït.Lloret de Mar · Tel. 972 368 613www.waterworld.es

WATERWORLD 2x1-2e

Posem qualsevol tipus de viatge al teu abast. Especialistes en creuers.

Roger de Flor, 77 · GranollersTel. 938 603 025 · fouporviajar.com

Hostal sostenible a una de les platges més boniques de l’Empordà. 10% de descompte sobre tarifa d’allotja-ment, excepte temporada alta.L’Escala · www.hostalempuries.com

10%

Andorra més enllà de l’esquí. Hotels i un munt d’activitats. Himalaya experience www.hilamaiaexperience.com Andorra · Centraleta +37 687 55 00Reserves +376 875 540

15%

dIVERSOS

No perdis els teus records. Video i cinema a DVD, K7 i vinila. CO. Serveis audiovisuals avançats.Rep. Argentina, 38 · BCN www.videoconversion.es

12%

Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional. (Descomptes no vàlids en rebaixes).La Roca del Vallès · larocavillage.com

10%

8%

50-58_ClarorClub.indd 58 24/02/2011 12:07:19

Cobertes.indd 3 23/02/2011 14:07:31

Cobertes.indd 4 23/02/2011 14:07:33