DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

1 g Visita, consulta i revisions

1 9 Visita Ortodòncia (aparells corredors)

·Urgències

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Fluoritzacions Radiografies intrabucals

FUNDACiÓ CLAROR Higiene bucal (neteja) + Revisió

Extraccions simples

i un 20% de descompte a la resta de tractaments

"Gratuïta en cas d'efectuar-se el tractament

no tanquem per vacances -en qualsevol dels nostres centres. Barcelona

sardenya, 319, Baixos Tel. 93 457 04 53

ILuro, 90, bai xos

M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"

Sant Joan 23-31, 1r, 1"

Av.S.Esteve, 86, 3r, 4" Av.Martí PujoL 254, baixos

M.J.Verdaguer 15, baixos Sor AngeLa Cruz 35, baixos

Ronda de Atocha 7, baixos Gran V.M . Turia 37, bai xos

~ Sagasta 76, bai xos

Te L.

Te L.

Te L.

Te L .

Te L •

Te L •

Te L .

Te L .

Te L .

Te L .

calàbria, Tel. 93

93.757.71.81

93.474.19.32

93.727.53.96

93.879.32.28

93.389.43.31

93.877.45.97

91.571.00.02

91.467.06.00

96.351.73.50

97.637.61.69

251, Baixos 439 45 00

Mataro'

Corne L Là

SabadeLL

GranoLLers

BadaLona

Manresa

Madrid

Madrid

VaLència

Zaragoz a

~. ioa@ioa.es 'I, l, http://www.ioa.es

, ,

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 26 , III època

Octubre-novembre de 2000

A R I

Les altres portades

OPINiÓ 2. Articles de Ramon Garcia, Joana Céspedes i Pedro Andreu 4. Entrevista curta: Anna Frago, vicepresi­denta de l'AMPA, de l'Esc. Sagrada Família

ENTREVISTA 6. Manel Estiarte, jugador de la selecció es­panyola de waterpolo

SALUT 10. Pateixes de mal de cap?

DIETÈTICA 12. Reduir el colesterol per prevenir malalti­es cardiovasculars

MENSSANA 14. Dona i relació social

ENFORMA 16. Ioga: uneix-te amb el teu món interior

REPORTATGE 18. l els petits, que no anem a l'escola?

SOCIETAT 22. Myrurgia, segueixen les reivindicacions

24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...

27. CONCURS i PASSATEMPS

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 30. El projecte cultural, aposta de futur 33. Obres de millora a l'Esportiu Claror 34. Activitats dirigides i seccions comencen la temporada 36. Marítim: un acord potencïa el centre de talassoteràpia

I 38. Nou Can Caralleu comença la tempora­da amb piscina coberta i noves activitats

FETS I GENT 40. El Camí Escolar del barri

REDUIR EL COLESTEROL

Una de les causes de les malalti­es cardiovasculars és l'excés del colesterol a la sang . Per evitar-ne un índex molt elevat cal contra­restar el consum de productes d'origen animal com les margari­nes, la carn de vedella, el porc, el xai, el fetge ... amb els pro­ductes que ens aporten coleste­rol bo i vitamines antioxidants com el peix blau i els fruits secs.

EL DÈFICIT D'ES­COLES BRESSOL

A Barcelona, més de 20.000 nens d'entre O i 3 anys es que­daran a casa aquest curs a causa de la impossibilitat d'accedir a una escola bressol . A Catalunya, les xifres són igual d'alarmants: un 75% de la poblaciÓ d'aquesta edat es queda sense escolaritzar. Per això, moltes famílies reivindi­quen a l'Administració l'acompli­ment dels seus compromisos: 30.000 places noves en els pro­pers sis anys.

CASTELLERS I CORAL AL BARRI

La FUli1dació Claror comença la temporada amb nous projectes, aquest cop en l'àmbit cultural: la creació d 'una coral infantil i una d'adults i l'impuls per a la creació de la colla castellera del barri de la Sagrada Família. Tant la Coral com la Colla cas­

, tellera estaran obertes a la par-ticipació de tothom i comença­ran la seva activitat a mitjans d'octubre.

.TOTCLAROR Reduir el COLESTEROL

per prevenir malalties cardiovasculars

t El dèficit d'escoles bressol

8 TOTCLAROR ELS CASTElLERS DE

LA SAGRADA FAMiLIA

_ ()pi~ru=O~I ________________________________ _

r)TOT CLAROR Tercera època

Número 28 ~de2000

TIIlIIge: 13.000-'-' Imprès en paper ecoIOgic

Dip/l8iIIegaI: B 2812464

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ: SaRIeny.I. 336, baixos· 08Q2S BameIcna

Ta. 934761390· Fax934761398 www.daror.org

e-mail: loIcIarorOclaror.org

CONSELL EDITORIAL: Joan ~, .:Jon:iCabanes, NúrIa

Borms, Eduard Franco, pdt! Andreu, NesIor VieIa. AllerI Giménez, Angeis

Güel, SeIgI~

DIRECTOR :

SeIgI Lantpa

COORDINACiÓ REDACCiÓ I TANCAMENT: ~Beoach

DISSENY: Enma Cetvera

MAOUETACló, FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PC Gr.Mic - Imgesa

SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ:

T_BIanch

COL·LABDRADORS: AllerI Gíménez. M" Dolors ViHanueva,

M'oqueI Garcia.

CORRECCiÓ LINGüISTICA: Ariadna ViiIas, SIMa YalIès

PUBLICITAT: .:Ioeep ll.ils Vide

DISTRIBUCIÓ: Mencor

TOTCLARORé800arevislaobet1a a Ioles les opinions. Per això no n&­

cessàriament compaI1eix les opin~ ans expressades als aI1ides siglats, que són responsabiIltaI de rautor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòI2a.

00025 Barcelona Tel. 93 47613 90 · Fax 93 47613 91

E-mall: sis1emes@claror.org Web: www.claror.org

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martl, Basili , Pérez, Dolors Rodrlguez, Héctor C. SllveJra, Gemma Vilar6, Jordi Alonso i

Julieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Palemain

DIRECTORS D' INSTAL·LACIÓ

ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Eduard Franco POLIESPORTIU MARI¡I1M:

Pedro Andreu NOU CAN CARALLEU:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Deute extern: la pobresa pot ser eradicada

La pobresa pot ser eradi­

cada. Aquesta prenússa, jun­

tament amb e l deure moral

d'estar al costat de les perso­

nes que pateixen en nombre

creixent arreu del món, impul­

sen i donen sentit a l'esforç

que moltes persones, organit­

zades al voltant de les ONG,

fan en favor dels més pobres.

Aquestes organitzacions

creuen que, a més d'ajudar,

cal lluitar contra les causes es­

truCUlralS i polítiques que se­

gtleixen generant pobresa. Un

d'aquests factors és el deute

extern.

És impossible que amb les

aculals càrregues financeres

derivades d'aquest deute,

aquests països pugtün fman­

çar agendes destinades a do­

nar als seus ciutadans drets

socials bàsics, com ara aten­

ció sanitària o educació, que

alhora son factors claus per

trencar el cercle de pobresa.

.A pesar de totes les prome-

la 6OtJIt.l1 pe;. t.A M~,,~ERA

..e\1R " AQ..lfE.6i ct.t.e ...

Ramon Garcia lJirec/or de Ces/ió In/emu d7n/ermon

ses fetes fins ara, el Banc

Mundial i el Fons Monetari

Internacional no estan actu­

ant amb prou fermesa per re­

soldre aquesta contradicció:

El procés de condemnació

previst originalment en l'ano­

menat HIPC2 és lent: només 5 països han començat a alleu­

gerir les seves càrregtles fman­

ceres.

Les contribucions necessà­

ries no estan arribant (per

exemple, els 600 milions de

dòlars promesos pels EEUU

estan encara en espera d'apro­

vació del Congrés).

Els programes d'ajusta­

ment promogtlts pels organis-

J~­' ~~~ . r, \)

,[~, ~) \

{I~~ \\\\\ , \

mes internacionals no estan

orientats a reduir la pobresa.

És urgent, per tant, que el

procés de condonació sigui

més ràpid i beneficiï a més

països, i sobretot que aquesta

condonació ajudi a finançar

polítiques d'eradicació de la

pobresa, especialment a par­

tir del finançament de drets

socials bàsics, com l'educació

o la salut.

Durant les passades elec­

cions a Catalunya, molts vo­

luntaris van participar en el re­

ferèndum per a l'abolició del

deute extern. És molt impor­

tant sumar esforços en favor

d'un món més just i més soli­

dari. Si no és així el món esde­

vindrà més injust, més pobre,

i més violent. I és l'esforç

d'aquests voluntaris , i el de

centenars de milers de socis i

donants de diferents ONG els

que permeten assegurar amb

optimisme que la pobresa

serà eradicada.

Pl.. f .. Pl.. Ñ'\~ W. l.V'l au¡¡. pU

t.Af~C""'f'I.El'''

i .J UJ

~ z :3 ~ u UJ el

o U Ci o ii' w Q.

.J

~

'" ~ u :::; CD :::> Q.

Z ~ '" :¡; .J ~

W el

I I

________________________________ ()piruó

Joana Céspedes Presidenta de la Fnndació CllIIVr

A la Fundació Claror sem­

pre ens ha preocupat i ocupat

tot ailò relatiu a les qüestions

de l'ensenyament i l'educació,

ja sigui dels més petits, com

dels joves o grans. I més, si

aqüestes qüestions deriven en

problemàtiques reals per als

veïns del nostre entorn natu­

ral: el barri de la Sagrada Fa­

milia en particular, la ciutat de

Barcelona en general.

Cal no oblidar que és del

món de l'ensenyament d'on

va nèixer la Fundació Claror.

Avui dia, tot i que la nostra

entitat sigui probablement més

reconeguda per la tasca des­

envolupada en la fonnació en

el món de l'esport, ens se­

gueix preocupant, i molt, tot

allò relacionat amb l'ensenya­

ment i la formació general dels

petits i joves, i la cultura en

general.

És per això que no podem

deixar d'expressar la nostra

preocupació per algunes

qüestions que avui dia son

trista actualitat, com és el greu

dèficit d'Escoles Bressol que

hi ha a la nostra ciutat i a

Catalunya en general.

El reportatge que en aquest

número publica la revista Tot

Claror ajuda a recordar i po­

sar de relleu, d'una manera

clara i concissa, l'estat actual

de la situació i les difícils pers­

pectives de futur que s'ende­

vinen, a partir de dades públi­

ques i notòries donades per

la pròpia Admínistració.

Tal i com s'explica en les

pàgines d'aquest reportatge, el

Escoles bressol: una qüestió d'educació

curs que comença aquest se­

tembre es quedaran a casa

24.000 nens i nenes menors

de 3 anys sense possibilitats

d'escolarització. 1.700 famíli­

es no han pogut accedir a les

inscripcions, ni d'escoles pú­

bliques ni privades.

El gravíssim dèficit d'esco­

les bressol públiques ja no és

dramàtic perquè obligui a mí­

lers de famt1ies amb pocs re­

cursos a matricular els seus

nens en escoles privades. El

gran problema és que, amb el

desbordament de demanda

existent, ni tan sols les priva­

des donen a l'abast: els nens

s'han de quedar a casa, amb

les conseqüències que això

comporta tant per a ells com

per a la fa1ll11ia.

És molt trist que a l'Europa

de l'any 2000, a un país que

pressumptament "va bé", no

superem el llindar d'entre un

25-300!Ó d'escolarització en la

franja 0-3 anys. Però el més

preocupant de tot és que, en

l'hipotètic cas que a Catalunya

s'acompleixin les promesses

de fer les 30.000 noves places

anunciades pels propers 5

anys, aquestes no serviran per

situar el llindar d'escolaritza­

ció als nivells desitjats d'un 45-

500!Ó, com correspondria a un .

paíS de la Comunitat Europea,

sinó per continuar als matei­

xos nivells actuals.

La reflexió encara s'agreu­

ja si considerem determinades

dades sociològiques.

1. Tenim una taxa de nata­

litat molt baixa. Amb una taxa

normal necessitaríem més

places.

2. Igualment te.nim una taxa

d'activitat (relació de persones

que treballen sobre el total de

població en edat de treballar)

també baixa, fonamentalment

per les traves d'accés de la

dona a la feina.

3. L'edat d'emancipació

dels joves s'allarga cada cop

més tancant un cercle viciós

amb la barreja dels punts an­

teriors i la dificultat per acce­

dir a l'habitatge.

La qüestió de les escoles

bressol requereix de fets i no

de promeses. I de fets urgents

perquè la transcendència del

problema afecta de ple el fu­

tur del nostre país.

Tenen raó els veïns de la

Sagrada Família quan reivin­

diquen a Myrurgia escola bres­

sol i habitatges per a joves,

perquè correspon a l'adminis­

tració planificar els equipa­

ments que la comunitat ne­

cessita.

La Generalitat, que té les

competències en educació ha

de destinar els recursos neces­

saris per pal-liar aquesta greu

situació.

I els ajuntaments han de

col, laborar en planificar els

equipaments on albergar els

més petits.

El propi Institut d'EstadíSti­

ca de Catalunya alertava fa més

(d'un any de la urgència d'una

actuació pública perquè la si­

tuació no es faci endèmíca hi­

potecant el nostre futur.

Èxtasi Pedro Andreu

f1mIkgikl'esport. IJíredor d81l'DIíesportiu JfmfIíJJJ.

Inicis. M'imagino la petita pas­tilla de color' amb el seu SÚllbol identificatiu, també de disseny, desafiai1t directament els ulls de l'adolescent, que la mira per pri­mer cop, dient-li: 'atreveix-te, ni sempre em podràs controlar. Et compensaré'. Alguns joves, situ­ats entre l'amenaça i l'estímul, no semblen "emplaçar-se" davant una elecció entre allò bo i el que és dolent, sinó únicament davant allò inevitable.

Causes. La nostra societat de consum i el seu doble vessant, que separa els que la gaudeixen dels que, inevitablement, han de viu­re-la amb la frustració de no p0-

der assolir tot allò que els promet, convida a buscar atajos cap a en­lloc. I la droga és un dels millors.

Aquesta societat crea, per a la seva joventut, llocs de trobada 1Th1ssius on a penes es parla; no hi ha condicions per a fer-ho. Reuni­ons amb motivacions prefIXades i amb objectius finals no massa clars, però que s'han d'assolir de pressa, de pressa: divertir-se, lli­gar, sexe, al'lucinar, extasiar-se. Les argumentacions no són con­venients: "110 t'enrotllis, lici', "110

em mengis el coco, t/d', "és el que hi ha, jo s6c així, ho prens o ho deixeS'.

Campanyes. Si diem als joves coses sobre les drogues, i l'èxtasi ho és, han de ser clares. Han de saber que la drog.1 és dolenta per­què és fantàstica i que el seu únic defecte és que t'inicia en un callÚ de pèrdua del poder de decïsió sobre la teva pròpia vida.

Tot i que no hi hauria millor campanya que una societat (món) més justa i equilibrada amb uns joves fonnats en la capacitat de presa de . decisions i de comuni­car-se. Joves que en poder verba­litzar els seus sentiments i fmstra­cions fossin capaços tant de de­manar i rebre ajuda com de do­nar-la.

Tots hem trobat un camí, tots hem provat, tots hem escollit. Pro­porcionem als joves els mitjans perquè la seva elecció pugui ser realment seva.

TOT CLAROR 3

_ ()pl=·nt=·~Ó ______________________________________ _

I)ENQUESTA

Són justes les mesures que Cuba ha adoptat amb els esportistes cubanoespanyols Niurka Montalbo i Ivan Pérez?

JOHAN BRETÓN ABEL GASOL SANTOS MANJÓN ANAMAVAL JOAN C. Gl!JIÑÓN 17 anys 18 anys 42 anys 27 anys 43 anys

No, ho trobo molt ma- No. Crec que és del tot No. Són mesures políti- No. Jo sóc uruguaia- No. No és just però és lament. L'esport no ha injust perquè prohi- ques i trobo molt mala- na, estic vivint aquí una decisió política i de tefilir res a veure amb beixen a dos grans es- ment que les decisions des de fa tres anys i contra això no s'hi la política i tots dos es- portistes anar als Jocs polítiques afectin l'es- trobaria molt mala- pot fer res. No hi ha portistes haurien d'ha- Olímpics i això perju- port. ment no pO'der gau- més remei que ac-ver participat als Jocs dica més l'esport que dir dels mateixos drets ceptar la decisió po-Olímpics de Sydney. un país. que l1n espanyol o lítica de Cuba.

que el meu país em prohibís competir.

nENTREVISTA CURTA

A7lna Fraga, vicepresidenta de la jutlta de l'AMPA de l'Escola Sagrada Família Ara, però, la seva resposta davant la denúncia ha estat un requeriment administratiu perquè tota la comunitat edu­cativa renunciï a aquest mo­del d'escola. De fet , estan d'acord amb el model però no poden defensar-lo amb la llei en mà i davant d'una de­núncia.

«Lluitarem per mantenir el nostre programa d'ensenyament i per garantir l'escola pública de qualitat»

El CEIP Sagrada Faml1ia és un centre capdavanter en e! moviment de renovació peda­gògica de Catalunya. Dels pri­mers, ja en època franquista, d'establir un model català, plu­ral, mixt, pal1icipatiu i integra­dor al barri.

Amb l'objectiu de mante­nir un ensenyament públic de qualitat i universal, van in­troduir en els programes dis­ciplines com la psicomotrici­tat i l'expressió corporal.

Sembla que no tothom està d'acord amb el fet que l'escola incorpori aquestes disciplines en horari lec­tiu?

De fet, ha estat una sola fa­ml1ia la que ha interposat una

4 TOT CLAROR

denúncia administrativa en contra de la voluntat expres­sada en votació democràtica per la pràctica unanimitat de les faml1ies de! centre.

No està d'acord a pagar aquestes activitats?

No volen pagar les activi­tats, però, en canvi, els seus fills hi assisteixen. De fet, per no fer diferències socioeco­nòmiques, el pagament és voluntari i, si uns pares no poden, els altres ho assumei­xen. Cap nen es queda sense fer l'activitat, precisament, per garantir la universalitat, és a dir, que arribin a tots els alumnes .

I què diu la C.eneralitat? Durant onze anys, la Ge­

neralitat ha fet controls i ha

donat el vist-i-plau al nostre programa d'estudis que, a més, cada any és aprovat i re­frendat pel Depal1ament d'En­senyament.

Quina ha estat la vostra reacció?

Els pares, mestres i alum­nes de l'escola hem sOl1it al carrer, ens hem plantat a la plaça Sant Jaume per reivin­dicar i defensar el nostre pro­grama i hem anat al Parlament per parlar amb els represen­tants dels grups parlamenta­ris. A més, el 26 de maig, i'AM­P A va presentar un Recurs Contenciós Administratiu con­tra la resolució del Depal1a­ment d'Ensenyament i ens do­naran una resposta aquest mateix mes de setembre. Te­nim l'esperança que s'arribi a un acord. E.B.

II

Centre homologat

y FEDERACIO

DE GIMNÀSTICA

_Entrevista

La ment de Manel Estiarte està centrada en els Jocs Olímpics de Sid­ney i en l'objectiu de reeditar, amb la selecció de waterpolo, l'or acon­seguit a Atlanta. Un objectiu que no és a l'abast de tothom.

Sí, està clar que els nostres esfor­

ços estan ara totalment ori entats als

Jocs Olímpi cs, que és la competi ció

que més ens motiva i ens il·lusiona.

És la co mpeti ció més important. I, a

més, tenim el pri vilegi de parti cipar­

hi com a vigents campions olímpics i

del món. Això suposa una certa pres­

sió ... però és una pressió que és mi­

llor tenir-la que no pas no tenir-la. Està

cl ar. que els nostres esforços, tant fí­sics com mentals, estan nomes cen­

trats en els Jocs Olímpics.

Ha estat dura, la preparació? La preparació és molt.llarga, dura

més de tres mesos. El primer mesés

de res istència, i fem moltes hores de

natació, molts metres .... és una mica

pesat. AI matí fem tres hores de pi sci­

na i a la tard a tres més de gimn às,

peses i aparells, per acaba r fent una

6 TOTCI.AROR

MANEL ESTIARTE, MITE DEL WATERPOLO

"PER QUÈ EM

RETIRO? DIGUE1M ,

UNA RAO PER

CONTI NUAR11

Entrevista: Sergi Larripa

El millor jugador de la història del waterpolo ha dit prou. Ha decidit IItancar el llibrell, com ell diu, diu na carrera de 24 anys plens d'èxits personals i col ·lectius al waterpolo. Abans, però, estem vivint el darrer capítol de la seva car­rera : els Jocs Olímpics de Sidney, en els quals Estiarte par­ticipa com a abanderat de la delegació espanyola.

mica de tècnica . El segon mes, a mit­

jans de juliol, va m començar a jugar

torneigs amistosos durant cinc setma­

nes: més de vint part its per tal d'aga­

far el ri tme, les tàctiques ... I el tercer

mes, el previ als Jocs, és més de pre­

cisió; treballem la ve loc itat, la tàcti ­

ca .. . i el dotze de setembre ja mar­

xe m cap als Jocs.

Què és més important davant una cita com els Jocs: la qüestió física, la psíquica o la tàctica?

Quan un equip vo l arribar al mà­

xim del seu nivell i guanyar ha d'estar

molt alt en tots els sent its. Físicament

ha d'estar preparat, perqu è tots els

equips estan molt fo rts i, en aquest

sentit, la competència és molt dura. I

mentalment també és important es­

tar preparat per aguantar la pressió de

la co mpetició, no abaixar la guàrdi a,

no caure en l'eufòri a si les coses van

bé ni caure en el desànim si van ma­

lament. Als Jocs Olímpics hi parti ci­

pen els millo rs equips del món i, si

els vo ls guanyar, has d'estar a punt en

tots els sentits.

En què canvia l'equip de Sidney respecte del d'Atlanta?

Primer en els jugadors : dels tretze

que anem a Sidney només en que­

dem sis d'Atlanta. Els altres set són ju­

gadors nous, enca ra que ja faci un

parell d'anys que són amb nosaltres.

A la co lumna vertebral, és a dir, al set

titular, sí que en quedem quatre dels

darrers Jocs. Però el Joan Jané, el se­

leccionador, ja ha anat introduint xa­

va ls joves, perquè són er futur.

Després de l'Or d'Atlanta heu no­tat millores en tot allò que reivindi­càveu per al waterpolo?

Des prés de l'Or d'Atl anta mo ltes

person es em deien que ca nviari en

moltes coses .. . i jo se mpre e ls res­

ponia que no, que no en canviarien

ga ires. El que hem fet nosa ltres du­

rant els últims deu anys, guanyant vuit

medalles, està molt bé, però és una

generac ió, és una dècada, és un mi­

racle! És un gru p d'esportistes i ncreï­

bl ement bon s, amb mol ta qualitat,

qu e ha aco nseguit aquests èx its .. .

però no podem pensar que la se lec-

, ,

______________________________________ 1Entrevism

ció és el waterpolo espanyol. La se­

lecció és molt gran, però el waterpo­

lo a Espanya és encara un espo rt

jove, que creix de mi ca en mi ca ...

Encara hi ha molt per fer, enca ra que­

da molt territori per ocupar, molts

nens que co mencin a sabe r el que

és aquest esport.. . Quant a la se lec­

ció, més no hi podem fer, però en

l'àmbit del waterpolo de base encara

es pot fer molt.

La temporada passada vas tornar a jugar la lliga espanyola després de més d'una dècada a Itàlia. Has notat algun canvi, alguna millora en la lliga espanyola?

Home, jo he jugat quinze anys a

fora i, de canvis, en trobes. La lliga la

guanyen equips de Madrid, i això fa

uns anys era impensable. A la selec­

ció, per exemple, la base de l'equip

és formada per jugadors de Madrid,

encara que molts d'ells visquin l ju-

"No podem pensar que els èxits de la selecció reflecteixen Pestat de salut del waterpolo espanyo1. La selecció té un nivell increíb1e, però al waterpolo queda molt per fer"

gu in a Barcelona. Hi ha un equip de

Tenerife a la primera divisi ó des de

fa bastants anys, hi ha més escoles,

més nens ... , però sobretot queda un

compte pendent: que el waterpo lo

s'estengui territorialment per tot el

país. La lliga s'hau ri a de disputar pel

nord , pel sud, amb equips andalusos,

vascos ... , i en canvi encara hi ha re­

gions on pràcticament ni saben el que

és aq uest esport. La diferència amb Ità lia, per exem­

ple, és que els dotze eq uips de pri­

mera divisió estan repartits per tot el

país: nord, sud, est i oest, Sicília, Sar­

denya ... Hi ha equips per tot arreu i

cada cap de setmana jugues a un lloc

diferent amb molta gent, molt de pú­

blic, i això crea la ri va litat, la compe­

tència i l'afició que falta aquí. Quan

tinguem una lliga on hi hagi tres equips

catalans, tres de madrilenys, tres d'an­

dalusos, un d'aquí i un d'a llà ... segur

que creem més expectac ió. Això és

el que ens falta; el waterpolo espa-

"Hi ha una bona base per mantenir el nivell quatre anys més, però em fa una mica de por el que pugui passar a partir de12003 o 2004"

nyol té la rea litat que té: poques lli­cències i poca diversitat geogràfica.

Et fa por que l'interès que ara te­nen els patrocinadors, les televisi­ons ... pel waterpolo espanyol baixi el dia que aquesta generació de ju­gadors es retiri i disminueixin els resultats de la selecció?

Jo crec que hi ha una bona base

per tal que es mantingui un bon nivell

durant quatre anys més. Em fa una mica

de por el que pugui passar a partir del

2003 o 2004, però, tot i així, tampoc

es poden fer grans previsions. De ve­gades et surten tres o quatre xava ls

Una llarga vida professional a mig

camí entre CçJtalunya i Itàlia

Manel Estiarte Duocastella va néixer a Manresa el 26 d'octubre de 1961, envoltat d'un gran ambient aquàtic, entre els seus germans: l'Albert, un fanàtic del waterpolo, i la Rosa, una de les millors bracistes de la natació espanyola. De petit ja era un bon nedador: en categoria infantil va aconseguir els rècords d'Espanya dels 200 i 400 m estils.

Es va iniciar al waterpolo al CN Manresa. "Tots els divendres l'entrenador de natació ens deixava jugar mitja hora a waterpolo si ens havíem entrenat bé durant la setmana. Jo esperava aquesta recompensa! El meu germà Albert es va adonar que jo era hàbil amb la pilota i em va convèncer que deixés la natació".

Un cop iniciat al waterpolo la seva carrera va ser fulgurant. Del CN Manresa va passar al CN Barcelona, amb el qual va debutar a la Divisió d'Honor de la Lliga Espanyola. En aquest club va estar-se fins a la temporada 83-84, i va guanyar 4 lligues espanyoles, una Copa d'Europa de clubs i una Supercopa d'Europa (1981).

Després dels Jocs Olímpics de Los Àngeles va iniciar el seu primer exili italià per jugar 7 temporades al Pescara i 2 al Savona. En aquest primer període italià va guanyar 5 Copes, un Campionat Nacional, dues Recopes d'Europa i una Supercopa.

L'any previ als Jocs de Barcelona, la temporada 91-92, va tornar a casa per jugar al CN Catalunya, amb el qm!J va guanyar una Lliga espanyola, la'Recopa i la Supercopa d'Europa.

El 1993 va iniciar la seva segona etapa,italiana, de nou al Pescara, per tornar a guanyar més copes d'Itàlia i d'Europa.

Va tornar d'Itàlia ara fa un any, per jugar la seva última temporada en actiu al CN Atlètic Barceloneta.

TOTClAROR 7

_ Entrevista

amb un potencial inesperat i et tor­

nen a aixecar el nivell. El que passa és

que tampoc no podem exigir als que

vinguin darrera que siguin campions

olímpics com ho hem estat nosaltres.

Exigim-ho als altres esports! Som els

únics que hem aconseguit ser campi­

ons i subcampions olímpics en esports

d'equip i campions i subcampions del

món . Per què al waterpolo se li ha

d'exigir ~és que als altres esports? A: nosaltres no se'ns pot exigir sempre

l'or olímpic. Creus que les institucions, els mit­

jans de comunicació, els patrocina­dors ... us han fet justícia quant als grans mèrits assolits els darrers anys?

Si un dia et lleves de bon humor

dius que sí, que sí perquè hi ha més

partits per televisió i estem més cui­

dats i protegits. El programa ADa ens

ajuda molt i la Federació està molt a

"E1 meu pitjor record és la final dels Jocs de Barcelona, per la manera com vam perdre. El millOT¡ la final dAt1antd

prop nostre. Però si un dia et lleves

de mal humor veus el got mig buit i

penses que, a pesar dels esforços in­

vertits i els èxits aconseguits, no es­

tem tan ben cuidats com uns altres.

Però, en fi, a mi m'agrada ser opti­

mista, veure el got mig ple i pensar

que fa deu anys la selecció no tenia

instal·lacions per entrenar-se, no hi

havia el programa ADa ... Prefereixo

veure les coses en positiu i valorar

els progressos que hi ha hagut.

Disputar els sisens Jocs Olímpics ... Són molts anys!

Molts anys, però tots al màxim ni­vell.

Jo he tingut molta sort. Primer, per­

què vaig començar molt jove, i segon,

perquè he coincidit amb una genera­

ció de jugadors increïble. I tercer, el

fet d'haver aconseguit els èxits que

8 TOTClAROR

hem acon-

seguit, que m'ha motivat molt. Si a

Barcelona 92 haguéssim quedat se­

tens en comptes de segons, ho hau­

ria deixat, però mantenir sempre el

màxim nivell, aconseguint podis en to­

tes les competicions, m'ha motivat

molt per allargar la carrera. Aquesta

ha es-

tat la

meva sort:

jugar en un

equip molt com­

petitiu que m'ha

donat molta motiva­

ció els últims anys.

Barcelona van ser per a tu els millors Jocs Olím­

pics? Sens dubte. És que no hi ha dub­

te, van ser perfectes per l'organitza­

ció, pels èxits esportius d'Espanya, per

la vila olímpica, la cerimònia, la clau­

sura .. . però, sobretot, per l'ambient.

Tot Barcelona s'hi va abocar, la ciutat

va viure intensament les 24 hores i

els 25 dies per als Jocs, veies que la

Sisena cita olímpica per a un expert en competicions internacionals

Els Jocs Olímpics de Sidney són els si­sens en què serà present Estiaiil:e.

Amb només 18 anys ja va participar als 30cs de Moscou 80, on la selecció va assolir el quart lloc, classificació que va repetir-se a Los Àngeles 84. A Seül 88, Estiarte i els seus companys van fer els pitjors Jocs, i no van poder passar de la sisena plaça.

El primer gran èxit es va viure a Barcelona 92, quan l'equip entrenat per Joan Jané va aconseguir el somni d'ar­ribar a la gran final, en un paI'ti.t memoralJle disputat a les piscines Bernat Picomell. Malgrat el sUpOiil: de tota la FamJ1lia Real com a espectadors de luxe, i de milions de teleespectadors que van seguir la fmal, la selecció no 'Va poder derrotar Itàlia, tot i les sis pròrrogues. La medalla d'argent, però, va ser un gran èxit per a un equip que tornava a tenir en Estiarte el seu gran baluard.

La glòria olímpica va arribar quatre anys més tard, als Jocs d'Atlanta 96. Estiarte, que va tornar a ser el màxim golejador dels Jocs per cinquena vegada, va liderar la selecció de manera magistral fins a la fillal en què, tot i un inici de partit titubejant, va aconseguir derrotar Croàcia. S'havia aconseguit, per fi, l'an­helat i merescut or olímpic.

A banda dels Jocs Olúnpics, Estiarte ha liderat la selecció en moltes altres competicions tnternaciomals. Ha participat en diversos Campionats d''Europa i del Món, com els de Sevilla'99 on va proclamar-se campió del món.

__________ ~-------Entrevista

"E1 waterpolo espanyol s'ha destendre per tota la geografia, de nord a sud, perquè hi ha regions que encara no saben què és aquest esport"

. gent estava entusiamada. Aquesta va ser la gran diferència amb altres Jocs. Sens dubte, els de Barcelona han es­tat els millors Jocs en què jo he par­ticipat.

I què recordes d'aquella final del 92? S'ha dit que, tot i la derrota, en el fons va ser una victòria per al waterpolo.

Potser. Va ser una final, contra Itàlia, molt, molt intensa. Sis pròrrogues, amb una piscina absolutament apass iona­da. Una final memorable.

És el pitjor record de la teva carrera? Sí, sí, va se r una gran decepció pel

fet qu e aleshores pe nsàve m qu e no tornaríem a tenir una oportunitat tan clara per ser campions olímpics. Amb tot, un cop més es va demostrar el gran caràcter de l'equip, que es va ai­xecar, es va posar a treballar i al cap de quatre anys va aconseguir l'or.

I el millor. record? Atlanta, és clar. Vam guanyar amb

I I autoritat, vam culminar un somni, ens vam treure l'espina de Barcelona .. .

Per què un jugador amb e.1 teu es­tat de forma decideix retirar-se?

Dóna'm un motiu per continuar un dia més. Si sembla el final d'un llibre! Vagi com vagi a Sidney, quedi pr~mer o quedi últim . Passi el que passi, per­fecte, es tanca el llibre. Vaig debutar

a la màxima competició amb 15 anys, plegaré amb 39; són 24 anys de se­lecció! 24 anys d'alegries, decepcions, esforços, meda ll es, victòries, de rro­tes .. . Són 24 anys de record que m'em­portaré. I el llibre s'ha d'acabar, no veig per què hi he d'afegir unes pàgines més dient "ara faig un europeu més" o qualsevol altra competició. No, no, ho deixo amb la màxima competició, els Jocs Olímpics, amb la "sisena", que e n waterpolo no ha fet ningú, sóc l'abanderat, i amb un eq uip increïble .. . Passi el que passi a Sidney, és el mo­ment de retirar-me.

No et retira el carnet d'identitat, perquè en forma estàs.

No, no, jo e m trobo bé. Física­me nt est ic bé, podria seguir, però és una qüestió de ganes. Em ve de

"Han estat 24 anys meravellosos, però e111ibre s'ha dacabar. No veig cap raó per seguir afegint-hi pàgines. Prefereixo deixar-ho en la màxima competició i daquesta manero"

gust fer altres coses, come nço a es­tar cansat.

Què penses fer? Seguiràs lligat al waterpolo?

Ja ho veurem. No m'ho plantejo com a estrenador, tot i que sí que pot­ser hi continuï lligat perquè tinc l'opor­tunitat d'entrar al Comitè Olímpic In­ternacional. .. Si surt seria una oportu-

PROMOCiÓ MUNTURA + VIDRES

8.900 Ptes.

+ ANTIREFLEXANT

13.900 Ptes.

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona.

• Un lloc per anar de viatge? Qualsevol platja.

• Un plat? Pernil i pà amb tomàquet.

• Un llibre per llegir? Hanniba/.

• Una pel'Hcula de cinema? Érase una vez en Amérlca.

• Un mitjà per estar informat? Un bon diari al matí.

• Mar o muntanya? Mar.

• Un cantant o grup musical? Genesis.

• Un esportista? Guardiola.

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Jesucrist.

• Què valora més de les per­sones? La veritat.

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? No hi estic capacitat: dimitiria.

• Dretes o esquerres? No em pronuncio.

• Què s'enduria a una illa de­serta? La meva dona i les meves filles.

• Un desig confessable? Que tot continuï així.

nitat molt maca, però ara no vull pen­sar en res que no siguin els Jocs.

Ser l'abanderat deu ser tot un privilegi.

Sí, em fa molta il·lusió. És un gra~ honor que el waterpolo estigui al da­vant de tot, representar Espanya .. .

_Salut

PATEIXES DE MAL DE CAP?

per Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Una de les afeccions més freqüents de la vida diària, i el motiu principal de consulta al neuròleg, són les cefalàlgi­es o cefalees. Es tracta d1aquell dolor que apareix a la zona de la cara o del crani i que, segons la intensitat i la durada, pot entorpir la nostra activitat quotidiana durant hores o, fins i tot, dies.

Les estru ctures de la ca ra i del

cap di spose n d 'un a ri ca xa rxa de

nervis, ta nt se nsiti va co m moto ra i

autò no ma. En aq uest ni ve ll es re­

ben les se nsacions visuals, aud it i­

ves, gustat ives i o lfatò ries, per tal

co m la ca ra i la veu só n dos mitj ans

importa nts per expressa r el nost re

estat emocional.

La rica xarxa nerviosa del cap i del crani fa que moltes estructures puguin ocasionar cefalees, cosa que en pot complicar el diagnòstic

Entre les estructures en què l'esti ­

ml:Jlac ió pot resultar do lorosa hi ha

els teixits de la ca ra i del crani , les

mucoses que recobreixe n la cavitat

buca l, la cavi tat nasofaríngia, els pol­

sos de la cara i el conducte auditiu

extern . Altres estructures que també

han de tenir-se en co mpte co m a

origen de la cefalea són les dents, el

globus ocular, les artèri es cerebrals i

el sistema ve nós del crani, la dura­

màter (una de les ca pes que reco-

10 TOT CLAROR

breix el cerve ll ) i els nerv is c ra ni a l ~

se nsit i us.

I és que só n moltes les estru ctu­

res que poden ocasionar el dolor que

es reflecte ix al ca p, la qual cosa en

co mplica fo rça el di agnòstic. De la

mateixa fo rma, hi ha moltes menes

de cefalees, a pesar que les més fre­

qüents són la tensional i la migranya.

La cefalea tensional

La cefa lea tensional és una de les

més diagnosticades, i es relaciona amb

un estat de contracció muscular sos­

ti ngut, generalment causat per l'estrès

de la vida quotidiana. També s'assocïa

a estats d'ansietat, depress ió o, fins i

tot, a canvis postu rals prolongats. To­

tes aquestes si tu acions produeixe n

co nt raccions m uscu lars sosti ngudes

que cansen el múscul que reacciona i

causen dolor.

El que caracteri tza aquesta cefa­

lea és un dolor sord o una se nsació

de tibantor, pressió o constricció que

pot va ri ar en intensitat, freqüència i

durada, tot i que acostuma a ser llarg.

Els pacients descriu en aq uesta se n­

sació com si es tractés d'un ci nturó o

un casc que els envolta el ca p amb

co ntraccions sostingudes dels mús­

culs esquelètics i acompanyades d'hi-

persensibilitat en el cuir cabellut i ri­

gidesa a la zona del clatell.

És en aquesta zona (suboccipital) i

en la lateral del crani (temporoparie­

tal) on es localitza habitualment la ce­

fa lea tensional.

Amb tot, ca l saber que no es tracta

d'una situació greu i que el tractament

de la patologia inclou la utilització de

mètodes psico lògics i farmacològics

(analgèsics, relaxants musculars suaus,

La ce1afea tensional és una de les més comunes, i s'associa a estats destrès, ansietat o depressió. També la originen els canvis postura1s prolongats

I I

La migranya, una de les cefalees més molestes, en un episodi fort pot arribar a superar les 72 hores, la qual cosa s'anomena estaf migranyós

tranq uil ·li tzants i antidepress ius tr icí­

cl ics, usats en pautes de curta dura­

ció) i de teràpia física relaxant, com el

ioga i les gimnàstiques suaus.

A més, hi ha altres mètodes efi­

caços per al tractament, com la ca ­

lor i el f red, els estiraments i les te­

ràpies manuals (el massatge, la trac­

ció suau i la higiene postural).

La migranya

Coneguda per Hipòcrates fa 2.400

anys i descri ta per Caleno com "he­

micranea" a mi tjans del segle li, aquest

t ipus de cefa làlgia afecta el 5-10% dels

adu lts , sob retot les dones, i en un

75% dels casos es troben antecedents

o relacions famil iars.

La migranya acostuma a aparèixer

en l'adolescència o al principi de l'edat

adu lta, i que.forma part d'un espectre

d'alterac ions que van des dels vòmits

. corA "C .... ...J

PERMís DE:

cotxe. moto camió • tràiler

autocar

de caràcter cícl ic a una sè ri e de mal­

estars d igestius.

Una altra ca racterística de la ce fa­

lea migranyosa és que és de t ipus

pu lsatiu i un ilateral, és a dir, que no­

més afecta un cantó del cap.

Quant a la in tensitat del dolor, pot

ser moderada o severa, i pot dura r

unes hores, un dia o, fi ns i tot, con­

ve rt ir -se en un estat migranyós si

s'allarga més de 72 hores.

La persona que pate ix de migranya

sol teni r-ne atacs 2 o 3 cops al mes, i

el més habitual és que li apareguin

quan es ll eva, perqu è poques vega­

des trenquen el son.

Per últim, hem de tenir en comp­

te que en algunes ocasions la cefa lea

ve precedida pe r unes sensac ions vi­

suals, se nsit ives o motores anome­

nades aures que anuncien l'arr ibada

d'un altre episodi de migranya.

Tradament per combatre-la

Pel que fa al t ractament per pal' liar­

la, un cop confirmat el d iagnòstic, con­

sisteix bàsica ment a ingerir algun fàr­

mac. Els analgèsi cs suaus com l'aspiri­

na, l'acetaminofe o els derivats de la

codeïn a poden ser útils si es prenen

de manera immediata, amb els primers'

símptomes, però els més ef icaços són

els alcaloides de l'ergotamina.

Com a mes ures no farmaco lògi-

Salut

Factors I substàncies que originen la migranya:

• Menstruació • Activitat sexual • Trauma cranial mínim • Estrès • Canvis climàtics • Fà rmacs vasoctilatadors • Alcohol • Formatges dms o secs

ous • Arengades • Cacau • CafeYna • Fruites cítriques

Símptomes que l'acompanyen:

• Nàusees • Fotofòbia (malestar per la llum) • Fonofobia (malestar pel soroll) • Rampes abdominals • Pal'lidesa facial • Hipe rsensib ilitat

ques, només es pot recomanar el re­

pòs en una habitac ió fosca, l'aplicació

d'una compresa freda damunt els pol­

sos, el massa tge di gital v igo rós i la

comprensió de les artèries temporals

superf icials.

Les persones amb tendència a patir

de migranyes és bo que evit in la inges­

t ió de determ inats fàrmacs i aliments,

així com les situacions d'estrès.

AL TEU SERVEI A: Provença, 455-457

i també en tots aquests punts:

Roçafort,67 -69 Tel.:93 .424.00.67 BARCELONA

,Joan Güell , 153ent.A Tel. :93 .330.32.50 BARCELONA

Cantàbria,42bis Tel. :93.305.23.23 BARCELONA

RondaSantAntoni,1 02ent.1 a. Tel. :93.302.11.40 BARCELONA

Torrentdel'Olla,157 Tel. :93.218.01.86 BARCELONA

PasseigZonaF ranca, 142 Tel.:93.332.81.62 BARCELONA

CarmenAmaya ~35.37 Tel.:93.335.63.14 HOSPITALETDELL.

GrandeSantAndreu,450 Tel.:93.345.52.99 BARCELONA

PiiMargall,24 Tel.:93 .658.92.34 VILADECANS

Sants,46pral. Tel.:93 .421 .79 .47 BARCELONA

Rosas, 11 Tel.:93.437 .23.71 HOSPITALETDELL.

MossènAndreu,40 Tel.:93 .375.21.05 CORNELLÀ

Motors,s/n(zonadepràctiques) Tel.:93.223.31 .45 BARCELONA

ISi tens menys de dos anys d'antiguitat en el permís de cotxe , pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat en la conducció.

_Dietètica

REDUIR EL COLESTEROL PER

PREVENIR MALALTIES

CARDIOVASCULARS

per Maria Dolors Villanueva, dietista de "Esportiu Claror

L'excés de colesterol a la sang (hipercoles­terolèmia) és un dels factors de risc en re­lació a les malalties cardiovasculars, les quals representen una de les cau-

ses principals de mortalitat en els pa·fsos desenvolupats, juntament

amb el càncer. Alguns estudis demos­tren que el tipus de dieta és un dels fac­

tors que més influeixen en aquestes dolències.

Els estudis efectuats en diferents pa­

ïsos indiquen que, si bé hi pot haver

una certa predispos ició genètica, les

malalties card iovasculars vénen deter­

minades en gran part per factors am­

bientals com la dieta.

Per exemple, en una investigació

realitzada a Europa es van atribuir les

diferències en la mortalitat coronària

entre diferents països als factors die­

tèt ics. En con cret, es va co mprovar

que les poblacions de l'àrea mediter­

rània tenien una mortalitat coronària

menor que els països occidentals no

mediterranis. El consum d'o li d'o liva

(ri c en àcids grassos insaturats) dels

Un estudi europeu va atribuir a fadors dietètics les diferències en els índexs de mortalitat coronària en tre països

12 TOT CLAROR

primers contra la d ieta dels segons

(amb una proporció elevada de grei­

xos saturats d'origen animal) era res­

ponsable de les altes concentracions

de tr iglicè rids i colesterol a la sang.

I és que els greixos són les reser­

ves naturals energètiques dels orga­

nismes animals; n'hi ha tres gru ps im­

portants : els triglicèrids, els esteroides,

on t robem el co lesterol, i els fosfo lí­

pids, com la lecitina, gràcies als quals

els greixos de la sang es poden trans­

portar.

De tot això es dedueix que el co­

lesterol és exclusivament d'origen ani­

mal i, per tant, que no existeix en els

aliments d 'origen vegeta l. També que,

per la seva estructura química, és sò­

lid a te mperatura ambient (es co m­

pon d'una mol·lècula de glicerina i de

tres cicles de carbons, per la qual cosa

la cadena és llarga i el punt de fusió

alt), ben al contrari que els olis vege­

ta ls, que a temperatura ambient són

líquids (són de cadena curta i de punt

de fusió baix) .

Les causes de les malalties cardiovasculars

La majori a de la població occiden­

tal fa una dieta inadequada, amb un

contingut alt d'aquests greixos saturats

d 'ori gen animal, colesterol, sucre re­

finat i sal, juntament amb una activi­

tat fís ica nul·la o no ad ient. Això es

tradueix en un augment en els nivells

de co leste ro l, hiperte nsió arte ri al i

obesitat, a més d'un augment del ri sc

de patir trombosi i altres malalties de­

generatives .

Cal tenir en compte que la meitat

de les morts en e l nostre ento rn

són causades per malalties degene­

ratives del sistema ci rculatori , ent re

les quals l ' in fa rt de mioca rdi és la

més destacada pe r la seva precocitat

i freqüència. L'infart de mioca rdi es

II

Per combatre el colesterol perjuchcia1 cal augmentar el consum de productes que aporten colesterol bo, com e1peix

produ eix per l 'obstrucc ió del flu x

sa ngu i n i a les artèri es coronàri es per

ca usa de les ions vasc ulars i arter i­

oscle rò tiqu es.

Contrarestar amb antioxidants

A més del co lesterol, hi ha altres

factors que poden contri buir al des­

envolupament d 'aqu estes malalties,

co m la manca de vitamines antioxi­

dants E i e i de betaca rotens. Les

dades epidemiològiques mostren una

relació entre els nive lls d 'aquests an­

tioxidants i la presència de cardiopa­

tia isquèmica.

Això significa que si mengem prou

antioxidants, el risc de patir la malal­

tia és més baix. En cas contrari , la

manca d'aquests antioxidants produ­

eix un augment de l'oxidació (enran­

ciment) i l'alteració d 'uns aminoàcids

que fan qu e el col esterol negatiu

Servei d'hostelería

en general per a:

Col.legis

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria, 180, entl.

HOSTESA® Tel. 93 4551307 - Fax: 435 23 74 08025 Barcelona

(LDL) no sigui metaboli tzat per la via

normal i passi a adherir-se a la paret

arteri al.

Pel que fa a concentracions eleva­

des de co lesterol bo (HDL), els estu ­

dis demostren que disminueixen el ri sc

d'arteri osclerosi i ca rdiopatia isquèmi­

ca, ja que l'HDL arrossega el coleste­

rol LDL i no permet que s'adhereixi a

la paret arteri al.

En quins aliments hi ha colesterol?

El colestero l bo es troba, principal­

ment, en el peix blau i els fru its secs

(avellanes, ametlles i nous).

L'efecte metabòlic de l'avellana po­

dria se r causa t pel seu contingut en

àc id o leic. A més, altres components

de les avellanes com la vitamina E,

els o li goelements i la fibra podri en

impli car un benefi c i ad di c io nal

d 'aqu esta fruita.

En ca nvi , el co les terol do lent el

podem trobar en els productes d 'ori­

ge n animal co m les marga rin es, la

nata, la ll et, e ls form atges grassos,

la carn de vedell a, el porc, el xa i i el

fetge.

La prevenció de l'arteriosclerosi no

sols s'ha de centrar a abaixar els nivells

de colesterol , sinó que també ha de

reduir els danys que ocasionen les LDL

o el colesterol dolent. La dieta medi-

Dietètica

Recomanacions

Si volem abaixar el nostre Ú1dex de colesterol en la sang mitjançant la dieta, més que disminuir exagera­dament el consum de greix cal introduir alguns canvis en el tipus de g re ix que mengem pe r ta l d'apropar-nos al patró de "dieta medite rrània" : 1 . Augment del consum de grei­

xos vegetals i utilització d'olis vegetals en la preparació dels aliments.

2. Utilització d'oli d'oliva per fre­gir, ja que les seves propietats fa n que sofreixi menys alteraci­ons.

3. Augment del consum de grei­xos insaturats: cal menjar dos cops per setmana peix blau i, dos cops més, peix blanc.

4. Disminució del consum de greix saturat, tant de procedència ani­mal com vegetal, inclosos els productes de brioixeria i mar­garines .

terrània, pobra en greix saturat d'ori­

gen animal i amb una proporció d 'oli

d 'o li va elevada, pot apropar-se a la

denominada dieta prudent, perquè

compta amb àcids grassos monoinsa­

turats i vitamines antioxidants benefi­

cioses per al metabolisme.

Bar Restaurant - Braseria

T'agradaria Conèixer .. .

aJ'¿'~

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

Descomptes especials per els abonats del

Esportiu Claror I del Polisportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPE TIRÀS!

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_Mens sana

DONA I ,

RELACIO

SOCIAL per Miquel Ruaix, psicòleg del Centre de

Serveis Socials de la Sagrada Família

"Em sento sola, però no faig res per quedar amb algú ", "tinc ganes de sortir, però em quedo a casa tancada. No sé per què", "m'agradaria tenir amics/gues però no sé com fer­ho per aconseguir-ne", "enraonar amb els altres em va bé, però ho evito ... " Aquests són els sentiments i pensaments de moltes dones que, dedicades durant molt temps a l'atenció dels fills i la família, es troben al cap dels anys amb la manca de relacions socials i d'un entorn propi fora de l'àmbit familiar on desenvolupar-se com a dones.

Ser .mare és un títol que una dona

adquireix en tenir, almenys, un fill .

Aquest títo l la si tua en una altra di­

mensió social, ja que des d'ara for­

ma part de l co l·lectiu de mares. Es

veu igualada en relació a la mare prò­

pia i al mate ix temps la fa anar mes

enllà, de la seva mare en fa una àvia.

Ai xí, hi ha un a t ransmi ss ió

d 'aquests ll ocs com a resul tat dels

naixements i el pas d'una generació

a l'a ltra.

Per un a altra banda, subjecti va ­

ment una dona és algú que pren una

pos ició femenina, la qual es constru­

eix en relació a una de masculina. El

que confirma a una dona en el se u

valor co m a tal passa per obtenir el

reconeixement d 'un home, i el que

co nfirma que un home, ho és passa

pel reconeixement d'una dona. L'un

no és sense l'a ltre.

També, s' ha identificat socialment

femini tat amb maternitat. Com que

el que és femení sempre resu lta enig­

màti c, la mate rnitat mostra a l'exte-

14 TOTClAROR

ri or alguna cosa de l' interi or de les

dones, el se u producte: el fi ll o bé la

f illa.

Els trets que conformen una posi­

ció femenina o bé una de masculina

són inconscients. Un no és ara home,

ara dona, com si es tractés d 'una dis­

fressa que es co l·loca a vo luntat. So­

vint diem que "un és com és" o que,

esse nt el que so m, "tots som dife­

rents". Per tant, no hi ha una úni ca

forma de ser home o dona, cadascú

ho és d 'una manera singular i intrans­

ferible. Puc voler ser com l'a ltre, però

certes coses que no ens les toquin!

Co m hem co mentat abans, ser

mare, esposa o àvia són títols socials,

encara que no sols són això. Quines

conseqü ènci es subjectives té per a

una dona esdevenir-ne?

Les conseqüències de ser mare

Moltes vegades, les dones bus­

quen refugi en la maternitat perqu è

els atorga una pos ició, un estatus, una

respectabilitat social i una sati sfacció

que, en alguns casos, pot fer-l es des­

interessar de la seva condició de do­

nes i estalviar-se de posar en joc la

relac ió amb un home.

Les dones busquen refugi en la materni­tat, la qual cosa els atorga una posició social que, en alguns casos, pot fer-les desinteressar de la seva condició de dona

Si això su ccee ix quan una dona

co nviu amb un home, es co mpli ca

una mica més quan la relació amb

l'home s'ha trencat i so lament en que-

________________________________________ ~enssana

"

Els fills poden substituir, en Pàmbi t emocional, altra mena de relacions socials, cosa que pot complicar la vida a moltes dones quan els anys dinfantesa dels fills quedin enrere

da la re lació amb el fil l!s i fill a/es.

Qu an les dones es queden so les

amb tota la responsabilitat familiar se

sobredimensiona la pos ició de mare

en detriment de la de dona i de la

relació social en general.

En alguns casos, l'única "relació so­

cial" que tenen algunes dones és amb

els fill s. Aqu ests, animen la il·lusió

que hi ha algú incondicional, algú pel

Quan una dona es queda sola amb tota la responsabilitat familiar se sobre­dimensiona la posició de maFe en detriment de la de dona

qual elles sempre seran alguna cosa.

Quantes vegades no hem sentit :

"jo al meu marit me l'estimo molt,

però primer són els meus fills" , "e ls

fills són una altra cosa, no són eJ.. ma­

teix que el marit". Expressions com

aquestes assenyalen la qualitat del llaç

E5PDR ... 5

«Dona i relació social» al Centre de Serveis Socials Sagrada Família

"Dona i relació social" és el nom d'un projecte que ha nascut al Centre de SelVeis Socials Sagrada Familia com a conseqüència del treball realitzat amb persones, la majoria dones, que en la seva demanda han prioritzat el camp laboral i la dimensió de les responsabilitats familiars al preu de deixar de banda la relació en el camp social.

Aquesta situació compolta un sentiment d'empobriment i d'aïllament per­sonal que complica trobar una manera diferent de vincular-se amb els altres, i el fet de no dur a terme satisfactòriament una relació amb els altres dificulta i limita el desenvolupament de les relacions familiars i laborals.

Ara mateix hi ha un gntp de dones que està en funcionament des de fa dos anys: "considerem positius els resultats obtinguts, raó per la qual fem extensiu el projecte a la comunitat de la Sagrada Familia".

Els SelVeis Socials de la Sagrada Fam11ia us ofereixen la possibilitat de parti­cipar d'una experiència de gntp on trobareu: • Un grup de relació al voltant de dues menes d'activitats: d'ajuda mútua i de

tipus formatiu i lúdic. • Un grup d 'anàlisi per tractar de manera acurada experiències i situacions

personals.

Informació

Centre de Serveis Socials Sagrada Faml1ia. CI Mallorca, 425, planta 4a. Ajuntament de Barcelona. Tel. 93 446 26 20. Demaneu per la Informadora els matins (menys dimarts) de 9 a 14 i els dimaJtS i dijous de 16 a 19 hores. SelVei d'espai infantil per a nens de 3 a 12 anys. Participació lliure de taxes.

que marca la relació d'una dona amb

un fill /a.

Així, l'únic límit que té aquest "ser

algú per l'altre" és la mort o bé el re­

pudi : "malgrat que .. . jo sempre seré

la teva mare", "encara que ... tu sem­

pre seràs la meva filla".

El vincle que lliga als fill s, per la

seva naturalesa, acostuma a ser més

resistent a les contrarietats i decep­

cions que el llaç que uneix una pa­

rell a.

Els fills poden substituir i sati sfer,

en l'àmbit emocional, altra mena de

relac ions socials que no es tenen. La

seguretat que les dones obtenen de

l'espai que els ofereix el llaç mater­

nal les pot fer desinteressar d'a ltres

aventures més arri scades.

En definitiva, cal expli car que això

té un preu, ja que uns i altres es ve­

uen privats de relacions, i la sobree­

xigència mútua de fidelitat i atenci­

ons els pot complicar la vida quan els

anys de la infantesa dels fill s quedin

enrere.

I asals y Cuberó, 216 Tell Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

- En forma

IOGA: DESCOBREIX

I UNEIX-T E AMB EL

TEU MÓN INTERIOR

Desconnectar, relaxar-nos, buscar la tranqui l·litat... per a aquestes coses i d'alt res serveixen les vacances. Ara, per a molts ja han quedat enrere i torna la v ida q uotid iana, en què trobar un estona per descansar i alli berar tensions resu lta una mica més difíci l. Practicar ioga dos cops per setmana ens pot aj udar.

E.B . Avui , ga irebé tots els centres es­

portius han incorporat el ioga o disci­

plines similars en els se us programes.

No es tracta d'un esport, sinó d 'una

font de sa lut i benestar que ens aju­

da a trobar-nos millor amb nosa ltres

mateixos i el nostre entorn .

El ioga és un dels sis sistemes de

la fil oso fi a hindú ; el mo t "i oga" és

equiva lent a la paraula "unió" que, se­

gons aqu esta fil oso fi a, representa la

unió de l'ésser humà amb el seu ser

més profund . Ai xí, el retrobament

d'un mateix, amb la superació de pos­

sibles esc iss ions interi o rs.

La principal premisa que sustenta

aquesta fil osofia és que mitjançant el

coneixement profund d 'un mateix es

poden controlar els impu lsos i la vo­

lunta t, cosa que porta els iogui s a

practi ca r-l a seguint sempre tres ni ­

vells interconnectats: el físic, el men­

tal i l'espiritual.

les glàndu les endocrin es, els plexos

nerv iosos i e ls chak ras o ce ntres

energèt ics.

Respiració i relaxació

El nive ll físic consisteix a relaxar el

cos com a primer pas per re­

trobar-nos . Només ca l esti ­

rar-n os panxa amunt (posi­

ció anomenada savasana) en una superfície plana i

dura i deixa r que les ex­

tremitats, el coll , el cap ...

es pos in cò modament a

terra.

En aquesta posició s'acce­

deix al segon nive ll , en què

pren molta impor-

tància la respi­

rac ió. Si hem

ac umu l a t

mo lta ten­

sió, ca l

L'execució de les diverses asanas pra c-

o postures marca el ca mí per anar

asso lint els nive ll s, ja que s'acti ve n

El ioga és un dels sis sistemes de la filosofia hindú, 1-

significa la unió de l'ésser humà amb el seu ser més profund

16 TOTClAROR

ticar una respirac ió lenta, profunda i

rítmica que passi pel diafragma i arribi

fins a l'abdomen.

Per tant, la mi llo r manera de fer

front als problemes i les tensions que

invadeixen el pensament és co ncen­

trar-nos en la respirac ió i sentir com

recorre el nostre cos i omple l'orga-

nisme d'energia. A poc a poc,

se ntirem una sensació de re­

laxació, co m si el cos ens pe­

sés menys, i també notarem

com la ment va descansant

de les poss ibles tensions.

En l'última etapa, l'espi-ri­

tual, la persona pot prendre

consc iència de si ma­

te ixa i assolir

un grau més

el evat de

tr anqui l · -

I I

_____________________________________ 1Enfonna

litat i relaxa ment. És quan els ioguis

practiqu en la meditac ió, amb l'abs­

tracc ió del cos i la se paració de la

consc iència de l'ego per identifica r­

se amb un ésser totpoderós i omni­

present que no es troba ni fora ni dins

del cos.

Programar l'inconscient

A finals del segle passat, els pares

del psicoa nàlisi van estudiar la duali­

tat de la ment i la díficil relació entre

la part racional (consc ient) i la irrac i­

onal (inco nsc ient), amb la cree nça

que la primera podia dominar la se­

gona. Posterio rment es va co mpro­

var que el mecanisme era a la inver­

sa i que fo rça sovint era l'inconscient

qu i manava sobre la consc iència.

De fet, mo lts co ps l'in co nsc ient

ens trae ix i ens juga males passa­

des o, fin s i tot se nse adonar- nos­

en, ens cau sa dubtes i inseguretats

que impedeixe n fer rea li tat els nos­

t res des itj os .

Ens trobarà molt a prop seu:

Provença, 427 - 431

Pg. Sant Joan, 135

Castillejos, 248

St. Antoni M. Claret, 139

A fi de corregir i modifica r això, hi

ha el que s'a nomena Nie/ra-ioga , una

tècnica que s'ha difós molt per occi­

dent. Pro posa alguna va ri ac ió sobre

la tècnica original hind Cl, però totes

dues d isciplines es poden combinar:

el ioga tradicional s'executa amb pos­

tures, exe rc icis i est iraments, men­

tre que una de les característiques del

Nidra-ioga és la immobili ta t.

Pensar i visualitzar en positiu

El Nidra-Ioga és una tècnica de pro­

gramació per convèncer l'inconsc ient

mitjançant una ord re verbal (sa nkal­pa), acompanyada de la visualització

concreta de l'objectiu .

Segons els experts, el sankalpa ca l

que sigui formu lat mentalment una

sè rie de co ps, de manera co ncisa i

clara , en pos itiu i en prese nt. Per

exemple, podria se r "estic se mpre re­

laxa t" i, en ca nvi, seri a negatiu pen­

sar "no esti c nerviós".

Quant a la postura per pract icar el

El ioga persegueix la relaxació Hsica, mental i espiritual amb l'objectiu de retrobar-nos amb nosaltres mateixos

Nidra- ioga, pot se r la de loto (asse­

guts amb les cames encreuades) o la

de savasana. En tot cas, sempre serà

la mateixa, perquè es basa en la im­

mobi litat abso luta. Així, mitjança nt la

immobilitat i la plena concentració en

el cos i en la respiració, s'aconsegueix

un estat de relaxació fís ica co mbinat

amb una gran agudesa mental i un

estat de so mni conscient que pred is­

posa l'inconscient a estar perceptiu i

assumi r l'o rdre.

A I ca p d e poq ues setmanes de

practicar el ioga o el Nie/ra-ioga per­

cebrem els benefi cis que ens ofereix

aquesta fi losofia que ens reconci lia

amb el nostre món interi o r.

CAJA MADRID

A I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • Caja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i

els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el prOducte que millor s'adapti a les seves necessitats

i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge. • I, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.

A lAHIPOTECA ~ HIPOTECA MAX! 100: A HIPOTECA QUOTA FIXA Fins al 85% del valor n Fins al 100% del valor de Per als qui prefereixin pagar la de taxació de taxació, per al seu primer mateixa quota cada mes, l'habitatge, i fins a 25 habitatge. A interès fix, pugin o baixin els tipus anys per amortitzar-lo. variable o mixt, i fins a 30 d'interès. Fins a un 85% del A interès fix, variable anys per pagar-lo. valor de taxació de o mixt. l'habitatge.

Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats

PRÉSTECAUTO-PROMOTOR Per la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxsació del projecte.

902.24.68.10 http://www.cajamadrid.es

_ Reportatge

LA MANCA D'ESCOLES BRESSOL PÚBLIQUES DEIXA A CASA 24.000

INFANTS DE BARCELONA

I ELS PETITS,

QUE ~O ANEM A L1ESCOLA?

El 69% dels barcelonins entre O i 3 anys no podran accedir a l'escola bressol aquest curs. 1.700 famílies han quedat fora de les preinscripcions i moltes d'altres desisteixen de provar escolaritzar els seus fills, amb els problemes que això comporta. Davant d'aquesta situació, les associacions de pares i mares exigeixen la creació immediata de les 1.700 places per a aquest cu rs. La previsió més optimista, però, és la creació de 750 places que un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament podria fer realitat de cara al curs 2001-2002.

E.B

"Garantir una educaci6 de qualitat que doni resposta a les necessitats edu­catives actuals (. . .) i garantir una millor planifi~aci6 i gesti6 dels recursos eco­nòmics i humans i de les infraestructu­res educatives". Aquesta és la primera

premisa que, en matèria d'educació,

defineix l'Ajuntament de Barcelona en

el Projecte Educatiu de Ciutat que en­

capçala el Pla d'Actuació Municipal per

als propers quatre anys.

És com a part d'aquesta educació que

cal tenir en compte la primera etapa

d'escolarització del nen/a, la que es fa

en escoles bressol dels O als 3 anys.

Pediatres i pedagogs co incide ixen a

destacar els beneficis que co mporta

que els nens/es vagin a la guarderia,

sobretot a partir dels 18 o dels 20 me­

sos, i s'interrelacionin amb altres nens.

En canvi, un 69% dels barcelonins

d'entre O i 3 anys s'han de quedar a

casa per la manca d'escoles bressol a

la ciutat.

Actualment a Barcelona hi ha 292

escoles bressol , de les quals 43 són

de titularitat pública (5 llars d'infants

de la Generalitat de Catalunya i 38

esco les bressol de l'Ajuntament de

Barcelona) i 249 són privades (vegeu

en el quadre "Escoles Bressol a

Escoles bressol a Barcelona ., .. ': Gel"le~alitot Aj untament

.... Toto l " PrlvQdQ. · ::' .," ..

Ciutat Vella - 5 5 10

Eixample - 2 60 62

Sants-Montjuïc 1 8 21 30

Les Corts - 2 17 19

Sarrià-Sant Gervasi - - 33 33

Gràcia - 1 27 28

Horta -Guinard6 - 8 32 40

Nou Barris 1 8 16 25

Sant Andreu 1 2 18 21

Sant Martí 2 2 20 24

Total 5 38 249 292

18 TOT CLAROR

Barcelona" la distribució per districtes).

Una xifra insuficient tenint en

compte les dades estadíst iqu es del

nivell d 'escolarització.

Plaça per 1 de cada 4 catalans

A Catalunya hi ha censats més de

168.000 nens fins els 3 anys, i només

1 de cada 4 pot comptar amb una pla­

ça en el conjunt de guarderies públi­

ques i privades del territori català (el

1998 el nombre de places era de

40.680), segons un estudi de l'Institut

de Ciències de l'Educació de la Uni­

versitat de Barcelona.

A Barcelona, són 34.778 els nens/

es d'aquesta edat, segons dades del

curs 98-99 proporcionades per l'lnsti-

De les 292 escoles bressol que hi ha a Barcelona, 249 són de titularitat privada, cosa que suposa un fort dèficit en l'oferta de places públiques a la ciutat

____________________________________ Iteportm~

Ii

Alguns municipis catalans han criticat la política de la Generalitat per projectar la responsabilitat en aquesta matèria als ajuntaments

tut d'Educació de Barce lona i la Dele­

gac ió Territo ri al d 'Ensenya ment de

Barce lona.

Dels prop de 35.000 nens, el 31 % (10.781 ) van accedir a l'escola bres­

so l el curs 98 -99 (de tots, no més

2.449 ho va n fer en una escola pú­

bl ica) i la resta (prop de 24 .000) es

van quedar a casa esperant trobar pla­

ça en el curs lectiu següent.

Esperant les 30.000 noves places promeses per la Generalitat

Davant el dèfi cit d'escoles bressol,

l'exconsell er d 'En se nya ment de la

Generalitat, Xavier Hernandez, va

prometre, el febrer de 1999, pro­

moure la creació de 30.000 no­

ves places en els següents sis

anys.

També es van fer promeses

el mes d 'oct~lbre, durant el perío-

de de campanya electoral de les elec-

cions al Parlament de Catalunya: la cre­

ació, per al curs 2000-2001, de 6.000

noves pl aces d'esco les bresso l a

Catalunya, de les quals 2.000 es desti­

nari en a Barcelona.

Els pares afectats comencen les reivindicacions

L'incompliment de les expectatives

creades en l'àmbit de l'educació dels

més petits va provocar que els pares

afec tats alcess in la veu. El mes de

maig, per exemple, més de 2.000 fa­

mílies es van manifestar a la plaça de

Sant Jaume de Barcelona per ex igir a

la Generalitat de Catalunya l'execució

del compromís adquirit.

Congrega ts per la Federació d'As­

sociac ions de Pares (FAPAC), els pa­

res i les mares van reivindicar el dret

a l'educació dels nens fins a tres anys

i l'elaboració d'un mapa escolar per es­

tablir amb més claredat la demanda

territori al i les necessitats per zones

Quant costa una escola bressol? El cost de les escoles bressol ges­

tionades per l'Ajuntament oscil'la entre les 3.000 i les 35.000 pessetes mensuals, en fun ci6 cle la renda anual de la unitat familiar. Les Llars d'Infants gestionades per la Gene­ralitat costen unes 22.500 pessetes i també es poden rebre subvencions, tot i que els ingressos familiars han d'oscil'lar entre les 164.000 i les 551.000 pessetes anuals.

En canvi, un centre 0-3 anys pri­vat pot costar des de 15.000 pesse­tes, per una estada de 4 hores al dia, fills a 50.000 per 6 hores al dia.

La diferència és substancial, te­nint en compte que a les escoles pú­bliques el nombre de nens per mes­tre és molt més baix, de 4 a 8 nens per mestre, davant la indefinici6 en una escola privada que pot variar en funci6 de les hores, i que pot ar­ribar als 15 o 20 nens per mestre.

Segons el portantveu de la Coordi ­

nadora d'Associacions de Pares i M a­

res d'Escoles Bressol i Llars d'Infants

de Barce lona, Carl es Sea ra, una de

les reivind icacions concretes és que

"l'Administració creï de manera imme­diata, per al curs 2000-2007, 1. 700

places". Aquesta xifra es correspon amb el

cebado Cirugía PJ.astica y Est:ética Aumento y reducción mama ria Llpoescultura Cirugia de parpados Corrección de orejas y nariz AumenlO de lablos ...

Unidad Laser Depilación Rejuveneclmiento facial '

o consulta gratuïta!

financiación

- ESTETICA

Medicina Estética Tratamlentos anticeluJitlcos

Tratamientos de reJuveneclmlento (colageno. peellngs, ... )

Elimlnaclón manchas cutaneas y cicatrlces

Unidad del Cabello Tratamiento y prevenclón de la calvlcle Cinlgía correctora (rnlcrotransplantes)

Clrujanos Plastlcos Tltulados En las mejores ClInicas de Barcelona

Tel. de Información 933426290

Paseo de Gracia, 7 - 08007 BARCELONA www.finestetica.com

D ES DE 1892

Ara a Sagrada Família

Padilla, 273

08025 Barcelona

Telèfon 93 435 13 23

http://www.cebado.es

_Reportatge

nombre de famílies de la ciutat que s'han

quedat sense plaça en la preinscripció

d'aquest curs, una xifra que podria arri ­

bar als 2.000 alumnes el curs vinent.

Qui ha de finançar les places noves?

La segona part de la polèmica va

esclatar el passat mes de juny quan

l'actual conse llera d'Ensenya ment de

la Generali tat, Ca rme Laura Gil , va

presentar el pla per a la creació de les

6.000 places de Llars d'in fa nts de titu­

lari tat pública.

El Pla, dotat amb un import global

de 1.2.67 mil ions de pessetes, permet

que els municipis puguin acollir-se a

subve,!cions, amb un límit de 200.000

pessetes per a cada nova plaça esco­

lar, en un intent d'impulsar 6.000 nous

llocs en centres de titularitat munici ­

pal. La Conse llera també va anunciar

que es destinarien ajuts per al mante-

niment de les escoles públiques i els

centres privats sense ànim de lucre.

Però el Pla va rebre moltes crítiques

per part dels municipis, que considera­

ven que la Generali tat no podia projec­

tar la responsabi litat en la creació de pla­

ces als ajuntaments, que no tenien ni

recursos ni competències. La resposta

de la consellera d'Ensenyament va ser

contundent: "En cap cas es crearan no­ves guarderies públiques de la Generali­tat, però mantindrem les que ja tenim".

El Pla també va rebre crít iques al

Parlament. El partit de l'oposició, PSC,

va advertir als municipis que les ajudes

de la Generali tat eren tan minses que

portaria els consistoris a la fallida.

El resul tat, però, ha estat un tota l

de 156 municipis acollits a la convo­

catòria de subvencions, cosa que per­

metrà la construcció de 5.868 places

a Catalunya.

La situació a Barcelona: no hi haurà noves places aquest curs

En la llista dels 156 municipis acollits

a subvencions no apareix Barcelona, tot

i que en el moment del llançament del

Pla es va anunciar que la ciutat podria

rebre més de 300 milions, la qual cosa

es traduiria en 1.600 places noves per

al curs 2000-2001 .

La situació actual a Barcelona és que

per al curs 2000-2001 no hi haurà més

places d'escoles bressol. Tot i així s'es-

Escolarització en escoles bressol a Barcelona

Font: Institut Municipal d 'Ensenyament de Barcelona i Delegació Territorial d'Ensenyament de Barcelona. Dades del curs 1998-1999

20 TOT CLAROR

El Districte de PEixample reacciona

davant les reivindicacions

Una de les reivindicacions veïnals de l'ú ltim any a Barcelona i, en concret, al Districte de l'Eixample ha estat la construcció d'escoles bressol públi­ques, ja que molts pares i mares es troben amb la impossibilitat d'escola­ritzar els seus mIs en una edat tan es­pecial com la dels O als 3 anys. Segons dades de l'Institut Municipal d'Educació cie Barcelona, l'Eixample té una població de prop cie 5.600 nens/es nascuts entre el 1996 i el 1998, que disposen d'un total de 62 escoles bressol. D'aquestes, només 2 són pú­bliques i les 60 restants són privades, fe t que converteix l'Eixample en el Districte amb l'índex més elevat d'es­coles bressol privades, seguit d'Hor­ta-Guinardó, que en té 32 de privades i 8 de públiques. Davant la manca evident d'escoles de titularitat pública i d'intenses reivin­dicacions, el Districte de l'Eixample va presentar un Pla d'Equipaments per al mandat 2000-2003, en el marc del ple clel 4 de juliol. El Pla preveu la constmcció de cinc noves escoles bressol, una per barri, cosa que su­posaria passar de 115 places a 400.

tan mantenint converses entre l'Ajun­

tament i la Generalitat per concretar

un conveni específic per crear, durant

l'any 2001 , 750 places noves.

La xifra queda lluny de les 1.700

places reivindicades per les associaci­

ons de pares i mares, una diferència

que la conse llera d'Ensenyament va

atribuir al fet que "l'Ajuntament no ha

Unes 1.700 famílies de Barcelona s'han quedat sense plaça en la preinscripció d'aquest any I una xifra que pot arribar a les 2.000 el curs vinent

I

___________________________________ Ileponatge

l '

156 municipis s'han acollit a les subvencions de la Generalitat, però entre ells no es compta Barcelona amb qui el Govern farà un conveni especific

disposat dels recursos necessa ris per poder crear-les".

Qua n e l curs ja ha co mençat, pares, ma res i mestres espe­ren el Decret que la Generalitat està elaborant en aquesta matèri a.

I què fem amb els petits?

Mentre les administracions es ba­rallen fent càlculs econòmics i esta­dístics, la realitat és que mile rs de fa­mílies a tot Catalunya s'hauran d'en­frontar amb uns quants problemes: on deixar els fills durant el di a?, quin inconvenient representa que el fill no pugui accedir a l'escola fins als tres anys?, podem pagar una escola bres­sol privada?, i hi trobarem plaça? po­dem tenir un segon, un tercer fill ... ? Multitud de ·preguntes que, e n alguns casos, tindran difícil resposta.

L'any 2005 la població catalana de 0-3 anys augmentarà, com a mínim, en 30.000 habitants segons la pròpia Generalitat

D'acord amb les projeccions d'augment demogràfic, l'any 2005 la població de O a 3 anys s'haurà incrementat, com a mÚ1im, en 29.243 habit.1.nts, segons un estud.i recent de l'Institut d'Estarustica de Catalunya (IEC). La situació, doncs, s'agreujarà ja que la creació de les 30.000 places per millorar la situació actual serà insuficient per pal ' liar els problemes en un futur no massa llunyà. L'IEC, organisme de la conselleria d'Economia i Finances, té l'objectiu de proporoionar a les administracions públiques de Catalunya instruments estarustics flables per prend.re decisions. És per això que, a més de la previsió assenyalada pel 2005 segons un creixement baix, ha treballat amb d'alu'es hipotesis factibles. Una d'elles és la que resulta d'un creixement alt, tenint en compte factors com l'índex de natalitat i el d'immigració. En aquest cas, la població de 0-3 anys podria superar els 257.000 infants, una xifra que sobrepassarà amb escreix la capacitat cie les escoles bressol existents amb una oferta cie 70.000 places. Aquestes previsions indiquen que l'índex d'escolarització, encara que es consu'ueixin les 30.000 places previstes, no haurà millorat gaire : estarà enU'e el 27 i el 35% cie la població. La situació, segons l'Institut de Ciències de l'Educaci6 de la Universitat de Barcelona, és que, d'aquía cinc anys, tampoc "s'arribi alltindarmínim"d'escolaritzaci6. Segons els drferents agents socials, és difícil que un país europeu cobreixi el 100% de les seves necessitats educatives en el segment 0-3 anys, però és inaccep­table que el llindar se sirui entorn al 30%, deixant un 70% de la poblaci6 de 0-3 anys sense opcions d'escolaritzaci6.

NENS PLACES NENS NENS

0-3 ANYS DE GUARDERIA AMB PLAÇA

Sittlaci6 199>8 168.000 40.680 24,3% 2005: Hipòtesi a la baixa (1) 196.432 70.680· 35,9% 2005: Hipòtesi tendència actual (2) 239.035 70.680· 29,5% 2005: Hipòtesi a l'alça (3) 257.970 70.680· 27,3%

1: Combina fecunditat persistent baixa (1,4 fills per dona) i disminució de la immigració. 2: Càlcul en funció d'un creixement mig. És el més rellevant segons l'IEe. 3: Previsió d'una fecunditat alta (l,9 fills 'per dona) i creixement del flux d'immigració.

• Reflecteix el nombre de places de guarderia que hi hauria l'any 2005, sempre que es facin les 30.000 noves places anunciades per la Generalitat.

A.M. INFORMÀTICA

• Actualización de ordenadores.

• Ordenadores PC, Hewlett Packard, Compaq, portatiles, iMac.

• Impresoras Brother, Epson, Hewlett Packard.

• Cartuchos de tinta. Módem. Escaner...

• Precios especiales estudiantes, escuelas, tercera edad, en CORELyMICROSOFf

4 % de descuento a los abonados de l'Esportiu Claror y P.M. Sagrada Família

CI Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93455 5684 - Fax 93 458 5748

_ Societat

AJUNTAMENT I VEïNS PODRIEN REEMPENDRE EL DIÀLEG AQUEST SETEMBRE

LA PLATAFORMA MYRURGIA

CONTINUA LES REIVINDICACIONS LA PLATAFORMA A CURSAT AL -LEGACIONS CONTRA EL PROJECTE DE

I

REPARCEL-LACIÓ PRESENTAT PELS PROPIETARIS DEL SÒL

S.L. Els veïns i entitats de la Sagrada Fa­

mília que formen la Plataforma "Sal­

vem l'Illa Myrurgia" continuen les se­

ves re iv indicac ions d'equipaments

públi cs a l'Ill a Myrurgia, després del

parèntesi de l'estiu.

En primer ll oc, ca l expli ca r que

l'Ajuntament no ha acceptat el projec­

te alternatiu que li va presentar la Pla­

taforma, consistent a construir equipa­

ments públics (escola bressol, casal per

a joves i residència de gent gran) a la

meitat del solar de Myrurgia.

La idea de l'Ajuntament continua es­

sent la d'edificar habitatges d'alt estàn­

ding i. un poliesportiu privat d'elit, per

destinar només 728 m2 a equipament

públic, que estaria situat als baixos de

l'edifici d'habitatges.

El punt de co incidència més gran

està en la recuperació de l'interior de

l'illa com a zona enjardinada.

El Districte presenta el seu pla d'equipaments

La Plataforma Salvem M yrurgia va

proposar, la passada primavera, la ce­

lebració d'un Ple monogràfic extraor­

dinari per debatre la política d'equipa­

ments del Districte de l'Eixample. El

Distri cte va acceptar la proposta anun-

@studis de 8 1imatitza

Imatge d'una de les manifestacions dels veïns, al mes de juliol

ciant, a més, que aprofitari a l'ocas ió

per presentar el Pla d'Equipaments que

té previst desenvolupar durant l'actu­

al mandat, és a dir, fin s al 2003 .

Aquest Pla, que va ser presentat pel

gerent del Distri cte, Jordi Carbonell ,

com una "priorització en la gestió i la inversió de primera magnitud" preveu una

inversió de 2. 500 milions de pessetes

en els propers tres anys en equipaments

a tot el districte, que multiplica la inver­

sió de l'anterior mandat per 2.5 .

Insatisfacció dels veïns

El Pla d'Equipaments va ser presen-

tat pel Distri cte el 4 de juli ol en el

marc d'un polèmic Ple en què la Re­

gidora i el Pres ident del Di stri cte,

Carme San Miguel i Jordi Portabella,

va n haver d'escoltar fortes crítiques

per part de les entitats veïnals pre­

sents. Primer, per redui r el tema dels

equipaments a un punt més de l'or­

dre del dia en comptes de dedicar-hi

tot el Ple, com s'havia anunciat. Se­

gon, per la manera en què es va des­

envolupar el Ple i la nefasta direcció

del Presid ent, Jordi Portabella, del

torn obert de paraul es . I terce r, pel

co ntingut de les pro postes de Pl a

d'Equipaments que s'hi presentava .

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: , • AIRE CONDICIONAT

• CALEFACCIÓ

• VENTILACIÓ

Encarnació, 140 . Tel. 932851227· Fax: 932851252·08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL

"

___________________ Societat

Els representants veïnals van va lo­

rar positiva ment l'esforç plani ficador i

qu e el Di stri cte marq ués les seves

prioritats sectori als en qüestió d'Equi­

paments, però van criti ca r el Pla bàsi­

cament en tres aspectes: que no con­

siderés necessitats n i actuacions més

enllà del 2003 (manca d'un pla estra­

tègic), que presentés com a novetats

projectes ja coneguts i acceptats per

tothom, i que no s'abordessin a fons

els temes que rea lment originen més

discrepàncies entre l'Ajuntament i les

entitats veïnals, com és el cas Myrur­

gia o el de la presó Model.

Respecte del cas Myrurgia, el Dis­

tricte tornava a confirmar els seus pro­

pòs its coneguts, a banda d'a nunciar

que, atenent les demandes d'una resi­

dència de gent gran, se'n construiria

una "de districte" al barri de Fort Pienc.

Bones intencions?

Les discrepàncies entre el Distri cte

la Plataforma "Salvem Myrurgia" es

van posar de manifest al Ple, i també

l'endemà, 5 de julio l, quan represen­

tants d'ambdues parts es van reunir a

la se u del Districte. No hi va haver

més acord que el d 'emplaça r-se per

treballar una alternativa que apropés

les posicions.

Malgrat això, durant el mateix juli­

o l, s' ha tramitat e l proj ect e de

reparce l' lac ió presentat pels promo­

tors pr ivats, la qual cosa significa un

altre pas endavant en l'assoliment del

seu projecte, i un pas enrere, segons

la Plataforma, per trobar una alterna­

t iva de consens.

Ai xí, la Platafo rma, en dessco rd

amb aquest tràmit, va presentar a fi­

nals d'agost un plec d'al· legacions amb

sis punts.

AI·legacions al projecte de reparceHació

Les al· legacions de la Plataforma se

centren a criticar el període d'informa­

ció pública (el mes d'agost, un mes que,

normalment, no computa en la majo­

ria de les tramitacions administratives

El Pla dEquipaments de l'Eixample presentat pel Districte no va satisfer les entitats veïnals, ja que no aborda ni el cas Myrurgia ni la situació de la presó Model

que comporten audiència pClblica) i la

falta de rigor econòmic que, segons la

Plataforma, afavoreix clarament els in­

te ressos dels promotors immobi liaris en

detriment de l'in terès general.

Les al 'l egac io ns ex ige ixe n qu e

s'acompleixin els precedents urbanís­

tics d'obligat acompliment (recupera­

ció de l'Illa Sopena i respecte del pa­

trimoni histori coa rtís ti c de la fàbri ca

Myrurgia) i que prèviament a l'aprova­

ció de la reparce l ' lac ió es tramiti el

Pla Especial que ha de definir la tipo­

logia d'equipament de l' Illa Myrurgia.

Joan Itxaso Patemain

No té sentit aprova r un projecte de

reparcel ' lació si prèviament no s'apro­

va el Pla Especial de Myrurgia.

Polèmica per la descatalogació historicoartística

Un dels aspectes del cas Myrurgia

que més polèmica ha ocasionat els dar­

rers mesos ha estat la decisió aprovada

pel Plenari de l'Ajunta ment el 26 de

maig de descata loga r una part de la

fàbrica Myrurgia del patrimoni histori­

coartísti c. Prestigiosos professionals de

l'arqui tectura, l'a rt i la societat han ma­

ni festat el seu rebuig ve rs la decisió

municipal que atorga via ll iure per en­

derrocar un edi fici que va rebre el Pre­

mi d'Arquitectura del propi Ajuntament

l'any 1929, i que constitueix un dels

pocs exemples que resten a la ciutat

d'Art- Decó. L'art icle que l'historiador

d'art Josep Casa mart ina va publicar al

d iari El País el 24 d'agost és un bon

exemple d'aquest sentiment.

Opinió

Director General de la 'Fbndació Claror

Reconduir Myrurgia com s'ha fet a can Batlló

Al febrer d'enguany va tenir lloc, al Col'legi d'Arquitectes de Catalunya, un debat sobre la política urbanística de l'Ajuntament de Barcelona. Es van presen­tar com a casos concrets els de Myrurgia i Can Batlló, en els quals es produïen divergè11:cies serioses entre els plans de l'A.juntament i les reivindicacions dels veïns.

Des d'aleshores la resolució d'un cas i de l'altre ha estat ben diferent. • A Can Batlló s'ha consensuat la proposta definitiva amb els representants

de les entitats veïnals i tots els grups municipals s'han felicitat pel fet, essent el punt estrella de l'ordre del dia de l'últim plenari municipal.

• A Myrurgia la situació ha avançat poc i crec que la raó està en què no s'ha engegat seriosament una negociació amb els representants dels veïns per trobar una sortida a la situació. Fins ara els escassos intents que s'han fet sempre han deixat de banda les entitats. Ja és hora que tots els agents implicàts siguin conscients que la solució al cas de Myrurgia passa per reconciuir un procés i donar una alternativa que integri els diferents interessos, els dels veïns també.

L'AoJcalde, Joan Clos, va manifestar, en relació al projecte Barça 2000, que no es podia tirar endavant un projecte sense tenir presents les reivindicacions veïnals. A Myrurgia la solució passa per mantenir aquest mateix criteri.

TOT CLAROR 23

La web oficial dels.D00 http://www.olympics.com

El web bficial dels Jocs Olímpics de Sidney és una allau d'informacions de tot tipus : des de les regles i la hi stòria dels esports olímpics fins a informació sobre els atletes, passant per la previsió del temps, jocs i con­cursos, informació sobre els espec­lacl es (Olympic Arts Festi val) i la botiga, on podreu comprar produc­les de les oli mpíades del 2000. Això sí, cal saber anglès per poder-hi na­vegar amb comoditat.

ProgrlUna ADO

www.ado.es

A la pàgina oficial de la Asociación de Deportes O límpicos podreu llegir notíc ies sob re olimpisme, informar-vos dels resultats de les competicions , ve ure med all es o límpiques, aprendre el mecanisme de de s ig nac ió de beques a ls esportistes i aclarir com funcionen e ls programes ADO de preparació de 'l'equip o límpic espanyol.

GRANDES ÉX/TOS LAUNIÓN WEA. 2000

En aquest àlbum el grup La Unión recull les mlllors can­çons gravades durant els seus quinze anys de carrera damunt dels escenaris, del 1984 al 2000. Inclou la recent cançó "Falso Amor", versió del clàssic de Glo­ria Jones. Una nova oportuni­tat per als fans del grup, i per als nostàlgics en general.

TELA DE JUICIO

PEDRO JESÚS FERNÀNDEZ

ALFAGUARA EDICIONES 400 PÀGINES

Una ob: a d'intriga detectivesca, que comença amb la desaparició d'un restaurador que dubta de l'au­tentic itat del quadre Las Meninas, de Ve lazq uez, ens introduirà en qüestions d'actualitat com el pen­same nt latera l, les tècniques de simulació i e ls sabers del passat, com la emblemàtica o e l poder de les pedres precioses.

HISTÒRIA DE LA PREs6 MODEL DE BARCELONA

DIVERSOS PAGÈS EDITORS

29 1 PÀGINES

Els veïns del barri de l'Esquerra de l'Eixam pl e també lluiten per salvar de l'especulació l'edifici de la presó model. E n aquest llibre podrem descobrir la història ama­gada entre les parets de la presó ( 1904-1 993) i ado rn a r-n os de l'important valor de La M odel.

CANS/ONES JMSERRAT

BGM-ARIOLA. 2000

El 18 de setembre va sortir a la venda un nou CD deJoan Manuel Serrat, Cans tones , en què el cantautor català posa el seu par­tia¡.lar segell a les grans cançons de la tradició sud-americana: b0-leros, tangos, SOlieS, candombes, ranxeres ...

CUENTOS DE CICLlSMO

DIVERSOS EDAF EDITORIAL

286 PÀGINES

Es tracta d'una anto logia de vint narracion s, escr i tes per consa­gra ts nove l· li s tes , que en s traslladen des de les penüries de l' esforç fins a ls moments més positius de la victòr ia. Un lli bre distret pe r a tots e ls püblics , i en espec ia l per als amants del cic lisme , q ue gaud iran a cada pedalada.

CAMINANDO ENTRE DINOSAURIOS

TIM HAINES PLANETA

288 PÀGINES

Si heu vist la sè rie telev isiva del mateix nom i us ha agradat, no us perdeu l'oportunitat de llegir aquest llibre sobre els ·dinosaures i desco­brir què menjaven, quines eines de defensa utilitzaven, com s'apare­llaven, com era e l seu aspecte, e l seu hàbitat, la manera de vi ure .. .

SA/L/NG TO PH/LADELF/A MARK KNOPFLER

2000

Acompanyat dels músics que el van acompanyar en el seu dar­rer treball, Knoptler torna a l'ac­tualitat musical amb l'edició d'un CD que barreja eis sons caracte­rístics de Dire Straits amb detalls de Local Hero. Hi ha col'-1aboracions de luxe, com les de Van Morrlson o James Taylor.

COC/NA PARA NOVATOS

JUAN ECHANOVE MARTÍNEZ ROCA

205 PÀGINES

A qui no li sona Juan Echanove? Aquest popu lar actor espanyol ha dec idit entrar a la cuina i explicar­nos les seves millors receptes en e l que constitueix un man ual de s uperv ivència alimentària, tant per a ls amants de la cuina com per a ls qui no han trepitjat mai aq uesta habitac ió de la casa.

TEJIENDO LA RED

TIM BERNERS-LEE SIGLO XXI

235 PÀGINES

Per a aquells que vulguin conèixer e l fenomen d'Internet i les noves tecnologies aplicades a la informà­tica, l'inventor del WorLd Wide Web ens explica l'origen de la xarxa, la c reació de les sig les www i http i ens dóna la seva opi nió sobre e l desenvolupament futur d'un mitjà revolucionari .

LOS PARAÍ50S DES/ERTOS ISMAEL SERRANO UNIVERSAL 2000

Tercer àlbum d'aquest cantant i compositor que ha precedit l'èxit del senzill "ktn O" que, a més, ha servit de tema central de la pel ' lícuIa que porta el ma­teix títol. En aquest àlbum del­compromès artista predomi­nen els temes d'amor i des­amor, per sobre dels urbans, als quals ens té acostumats.

, I

D.Q. (Doll Qllijote), al Teatre del Liceu. La Fura dels Baus

ha incorporat a l'òpera el seu particul ar i espectacular llen­

guatge teatral amb resultats sorprenents. Després de fer­

ho amb Falla, Berlioz o Debussy, e l grup ara s'enfronta

amb la creació tota l d'un espectacle operístic: l'estrena de

Don Quijote al Teatre del Liceu , la primera setmana d'oc­

tubre.

Sota la direcció musical de Josep Pons, la direcció d'es­

cena d'Àlex Ol1é i Carles Pad ri ssa (La Fura del s Baus) i

l'escenografia d'Enric Miralles, el personatge emblemàtic de Miguel de Cervantes veu­

rà potenciades totes les qualitats dramàt iques i la cà rrega si mbòlica gràc ies a un

muntatge espec tacul ar.

Lajallla de las locas, al Teatre Condal. Sembla típic recoma­

nar una obra que ja de per

s i sembla que repetirà

l'èxit assolit pels seus pro­

tago nistes, Joan Pera i

Paco Moran , amb La

extraña pareja. l és que

e l tà nde m format per

aquests dos actors carre­

gats de gràcia i humor

promet fer-nos-ho passar

molt bé.

A La Jaula de las

locas, història que hem pogut veure per televisió en versió

francesa, l'original , i americana, la parella formada per

Ferdinand (Paco Mon:Ín) i Antoine-Zaza (Joan Pera) haurà

de fingir ser una famíli a decorosa i respectable davant la

família de la futura dona d'Armand (Carles Martí) , el fill que

tots dos han criat.

WHAT llES BENEATH

DIR . ROBERT ZEMECKIS

Zemeckis, director de films tan coneguts com Forrest GUtnp o Contact, ha reunit dos dels grans de Hollywood, Harrison Ford i Michelle Pfeiffer, per explicar una his­tòria d'intriga i fenòmens pa­ranormals basada en una relat escrit pel també director Steven Spielberg.

ROADTRIP

DIR. TODD PHILLlPS

A Road Trip, traduïda com Locuras a alta velocidad, qua­tre adolescents deixen la univer­sitat per un error que els com­promet i comencen un viatge en cotxe de 2.000 quilòmetres per creuar el país. El viatge no els sortirà ràpid i tranquil com esperaven, i es convertirà en tota una aventura.

El temps de Planck, al

Teatre Romea. Aquest

musica l de Sergi Be lbe l i

Òscar Roig all arga la seva

estada al teatre Romea fi ns

al 25 de setembre.

L'obra El temps de

Planck està protagonitzada

per co neg ut s actors de

l'escena catalana com Pep

Cruz, Mont Plans, Roser Ba­

talla, Rosa Galindo, Ester

Bartomeu, Pili Capellades i

Frank Capdet.

Podeu veure la funció de

dimarts a divendres (a les 21

hores), els dissabtes (18.30 i

22.30 hores) i els diumenges

(18.30 hores).

PLENlLUNIO

DIR .: IMANOL URIBE

Després de molts anys amb el projecte al cap, Uribe s'ha de­cidit a portar a la gran panta­lla la novel'la de l'escriptor an­dalús Antonio Muñoz Molina. Es tracta d'una història d 'amor que neix quan un inspector de policia investiga l'assassinat d'una nena amb l'ajuda de la seva professora.

ATLETISME 23 de setembre Curs:. de UI Mercè 2000 SOltld3: \O hores, de l'Av. Rius l 'l'aulet AnibadH: Av. Reina Mati a Clislinn

PATINATGE 1 d 'octubre 6a Festa de Pmlns El Conc Inglc . Sortida: 9.30 hore " de la PI. Cat3lun)'l1

BÀSQUET 1 d'octubre Merc' 2000 VI II Trofeu Inlernaclonal Ciutat de Barcelona de bàsquet en c;:ldi­

ra de rodes

FITNESS 7 I 8 d 'ochlbre Fltfonn 2000

(Sa16 monogl>I fic de l'aeròbic, eIJ¡tness, el culturisme, la nutlició espoltiva .. ,) Palau SantJo rcli

BÀSQUET 26 d 'ochlbre FC Barcelona - Paclk BC l'anit fase prèvia de l'Eurolliga Palau Blaugrana

ESCALADA 27 d'octubre XXXVll Escalada a Montjuïc Trofeu de Barcelona SOIticla: Passeig Olímpic

FUTBOL 8 de nove mbre FC Barcelona - Besiktas Lliga de Campions Camp NOLI

LA NUEVA ERA

DIR .: CATHERINE CORSINI

Si ja heu vist la pel'lícula Urta relact6tl prlvafla, protagonitza­da per l'actor català Sergi López, ara teniu l'oportunitat de tornar­lo a veure en aquesta coproduc­ció francoportuguesa, López fa el paper del germà de la prota­gonista, Karin Viard, la qual s'enamora bojament d 'un home casat i pare de família.

"la Terra des del cel", al Palau de la Virreina L'exposició del fotògraf Yann Arthus-Bertrand ens permet "vi­

sitar" racons del nostre planeta des del cel i fer-nos una idea

del seu estat a les portes del segle XXI .

Un recorregut per diversos paisatges a través de 150 foto­

grafies aèries de llocs i habitants de la Terra, triades entre un

total de 100.000 fotos de 76 països diferents.

El treball d'Arthus-Bertrand, desenvolupat en els darrers deu

.anys, ha requerit més de 3.000 hores de vol en helicòpter i s'ha

emmarcat en un projecte documental patrocinat per la UNESCO.

"les cultures del treball", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) AI llarg dels dos últims segles el treball ha constituït

un dels eixos vertebradors de la societat i s'ha convertit

en un factor determinant en la vida de l'home. El seu

abast i trascendència, més enll à del factor purament

tècnic i productiu, ha consolidat la tesi que és a partir

del treball que s'estructura tota l'activitat soc ial : l'oci, les

ideologies, la conflictivitat social ...

Aquesta és la idea què es vol explicar amb l'exposició que recorre l'aventu ra moderna

des de la revolució industrial fins a l'actualitat.

BENVINGUDES, FESTES MAJORS!

Els mesos de setembre, octubre i novembre concentren 32 festes majors de carrers o barris, més de la meitat de les festes majors que tenen lloc a Barcelona durant l'any i entre les quals trobem La Mercè, la Festa Major de la patrona de la ciutat

Comença el curs per als alum­nes i la feina per als treballa­dors ... , una nova temporada que dirà adéu a l'estiu i donarà la benvinguda a la tardor. l tot donant la benvinguda, què millor que fer-ho, també, a les properes festes majors que donaran el toc de color, música i diversió a la nova temporada.

La Festa de Barcelona

Per la Mercè, la ciutat ofereix activitats per a tots els gustos i totes les edats. Durant t9t el mes de setembre s'organitzen activitats culturals emmarca­des en la Festa" però serà el divendres 22 de setembre quan es donarà el tret de sortida al plat fort d'activitats, amb el pregó de l'historiador Robert Hughes (19.00 hores) i el toc d'inici i el seguici popular amb gegants i bèsties (2l.30 hores a la plaça Sant Jaume).

Precisament, els dracs i les bès­ties els podreu veure exposats delI8 al 25 de setembre al ves­tíbul de l'Ajuntament, i en el correfoc del dia 23 (20.30 ho­res, a l'av. Catedral) . Més tranquil·la, encara que no menys emocionant, serà la Fes­ta Castellera del diumenge al migdia, així com la tradicional Trobada Internacional d'Estels (diumenge, de 10.00 a 13.00 ho­res) a la Platja del Bogatell. La Trobada d'Estels és una acti­vitat emmarcada en la Festa del Cel que, enguany, també comp­tarà amb l'espectacular Festival Aeri a les platges de la Vila Olímpica. El Festival es farà dissabte, de 9.30 a 14.00, i el diu­menge de 12.00 a 12.40 hores. De música també n'hi haurà per a tots els gustos, però cal des­tacar el concert que tindrà lloc a la plaça Portal de la Pau el divendres 22. Hi podreu veure · en directe Gossos (22.00h),

Los Sencillos (22.30h), Marta Méndez (23 .30h) i Los Mojinos Escozíos (24.00h). Un altra activitat, entre l'àm­plia oferta, és l'estrena de l'en­llumenat del Liceu, el dissabte 25 a les 20.50 hores, un acte

El D1ón casteller 19 D'OCTUBRE, A LES VUIT

DEL VESPRE, AL CEIP SAGRA­DA FAMÍLIA

La creació d'una colla castellera de la Fundació Claror requereix escoltar i aprendre de les colles amb més tradició i d'aquelles persones que por­ten anys acumulant experiència. Per això, la Flmdació Claror organitzarà una taula rodona on es tractaran diversos temes: la història de les colles, quin és el mètode per crear-ne una, quines tècniques i vocabulari s'utilitza en el món casteller .. . A més, quan acabi la xerrada es farà una exhibició al pavelló de l'Esportiu Claror.

ALTRES FESTES MAJORS

SETEMBRE

Antic Barri Indians, Barceloneta· Camp d'en Grassot . Galany . Horta . La Bordeta· Montbau . Poble Nou· Sardenya · Vallcarca . Vallvidrera· Verdum · Via Trajana

O CTUBRE

Canyelles · Congrés· Esquerra Eixample·

Hostafrancs . La Rambla . Les Corts· Sant

Gervasi· Sarrià· Torre LJobeta

NOVEMBRE

Clot· Camp de l'Arpa · La Sagrera · La Verneda ·

Sant Andreu

que presentarà el periodista Josep CunÍ. l si voleu allargar el cap de set­mana, el dilluns a les 22.00 hores es farà el Piromusical a l'avingu­da Reina Maria Cristina. Aquests són només cinc cèn­tims de la gran oferta d'activi­tats preparades per a La Mer­cè. Si en voleu més informació podeu consultar el web oficial de la Festa: www.bcn.es/merce

PARTICIPA-HI I GUANYA!

Un "pack Claror" format per una motxilla, una

samarreta, una ronyonera i una gorra

Oferta vàlida fins al 20 d'octubre de 2000

Participeu-hi enviant-nos la

butlleta adjunta per correu a:

Revista Tot Claror Sardenya, 333 08025 Barcelona

o dipositant-la a les urnes

situades a la recepció de

l'Esportiu Claror o de l

Poliesporti u Municipal

Sagrada Família.

El concurs del passat número

el va guanyar ...

NEMESIA CUTILLAS RAMON

r-~-------------------I Nom _________ Cognoms __________________________________ __

Adreça _________________________ Telèfon __________________ __

Ciutat _________________________ OP ____________________ _

Edat _______ Ets soci/a Esportiu Claror D PM Sagrada Família D

Qüestionari per al concurs

1. Quants anys va jugar Manel Estiarte a· Itàlia?

2. Quantes escoles bressol hi hó actualment a Barcelana?

3. Quin dia es celebrarà La Oiadeta del barri de La Barceloneta?

Què penses .de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest númera?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta , a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el lO?

E R E F I G O O W A

V S L O J D F E L U

A R E A N E R G R H

R E S A U B E E O T

I I N A E D T G A E

S T O F E S R I e J

T I R P U O S U S A

O M U H P U L E P D

S A e y J V I e H A

T S E R A L L IM

TEST Demostra la teva cultura

1. Quin cic li sta espanyo l va ser e l millor c las s ificat en e l Tour de França?

2. Contra qu i jugarà la final de la Copa Davi s la se lecc ió espanyo la?

3. Quina at leta cubano-espanyo la ha estat vetada per anar als Jocs Olím­pics de Sidney?

4. I quina at leta jamaicana, de 40 anys , hi reapareixerà?

5. Com es diu e l nou jugador lituà fit­xat per l'equip de bàsquet de l FC Barce lona?

Sn!:J!A'J!1!SCr (ç ',(~1I0 ~U~P~V'j (v 'oq¡U\uoV'j u~Jn !N (f 'c llçJ)Sny (z ' I ~O¡08 uqOSO¡( ¡ :SO¡sodSOll

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes .. .

Boxa Pol e Position

Golf Touch Down

Fórmula 1 Uppercut

Beisbol Passing Shoot

Futbol americà HomeRun

Tennis Putt

'1004S ~ U!SSt!d 'S! UU'J.L ~ UMOa

lpno.L 'ppJ Ul V ¡oql"d ~ un"M 'JlllOH '¡oqS!'Jg ~UO! l!SOd

d¡Od ' I c¡nuuQ!.I ~ nnd 'J [OD :w:lIaddn 'exo8 :YP " IOS

I

Guia de Serveis i COlllpres

t1' .,~. r.',' :¡ ~, ,. t3 [. -XARCUTERIA NEBOT

• La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 93 207 3918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER

• Una dolça especialitat de crocant i xoco lata • Pedres Sagrada Família

Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

MO' :J~!!ft ·_ fiU PERRUQUERIA

ESTÈTICA TOT ART • Serveis de qualitat a preus molt raonab les Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93 265 82 83

WWW.HAlR.COM • Perruqueria unisex • Estètica raigs UVA • Preus econòm ics

Indústria, 66 - Tel. 93 459 00 90

*,31 ¡li) ¡ta t· j J ' ·U i [1· • Dr. SERGIO MONTES

• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoeséultura • Correcció i tractament de la calvície

Pg de Gràcia, 7 3r A Tel. 93 342 62 91

DE LA BONA CUINA

• Menjars casolans • Menú diari • Tapes variades • Menjars per encàrrec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

cAFÈ CRYI{ET BAR • Assortiment de tape,s • Ambient agradable,, " .

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

BAR RESTAURANT LA PEDRETA

• Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347 26 21

BARRIBEIRA

• Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA

• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes" i dissabtes LLOO ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

LA YAYAAMELIA

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

EDIFESA- COFAC

• Ferreter ia profess ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC

• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes

Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

EÓLIDAS • Roba esportiva

• Equip de submarinisme, pesca, esbarjo i complements per a la mar

• Snowboard

• Descomptes socis Fundació Claror

Cartagena, 244 Tel. 93 433 17 12 eolidas@teleline.es

.; ESPORTS

'< , .. piol'''' ', . Roba esportiva . • Sportwear home, dona i nen

Cartagena, 234-238 (davant del rol. Sagrada Família) Tel. 93 347 71 12

Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

r:. I~li·];t l~' · \i['" _ . UU GESMICRO, SL .

• Ordinadors· components . Software • TPV Multimèdia· xarxes • Internet . Servei tècnic Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona

BEEP INFORMÀTICA

• Ordinadors - Venda - Reparació

• Xarxes locals - Instal,lació - Manteniment

• Telefonia mòbil

Provença, 485 Tel. 93 436 51 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07

Juegos en red - Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente .. . ; ) 24PCs -19" - ADSL512k - Somos L33T

Rosel1on, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña)

,, ~.ji:¡ ¡ lt ._ DIAZ

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva • Grossa de Nadal (es reserven números)

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobi liari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

• Sala de ball

• Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Fanu1ia:

- Dijous nit: entrada gratuïta (excepte festes especials) - Dissabte nit: 2x 1

Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94

• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E -mail: xeito-olga@teleline.es

~~. Punt-Gràfic, S.L.

Productes pre-impressió Papereria tècnica "oficines" Productes per arts gràfiques Impressió digital petit i gran format en quatricomia, directa de CD-Disc òptic, pantones, material informàtic en gral .

Sicília, 336-338 08025 Bcn Tel. 93 203 70 20 Fax 93 459 36 70

IIr¡J:cq"f-GIRBAU REGALS

• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família

Marina, 307 . Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

Afàsia· Disàrtria· Dislèxia· Dislàlia Disglòsia . Disfèmia· Disfonia· Veu . Retard simple· Deglució atípica Provença, 385·387, 6è E Tel. 93 457 1276 . bufbcn @hotmail.com

CLARÍNIA., Centre d 'orientació i tractament psicològic

• Tractament de: conflictes afectius, de parella, familiars. Dificultats de relació social. Estats d'ansietat, estrès i depressió. Transtorns del caràcter i d'agressivitat. Tri\Storns de l'alimentació i psicosomàtics. Dificultats de la vida

l ,sexual. Idees i sensacions estranyes. Dificultats de l'aprenentatge. CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i 636 53 77 36

INSTITUTS EI--~~ ODONTOLÒGICS _ _ ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC

• Planti lles a mida • Proteccions esporti ves

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

FARMACIA. BRICIO

Nou horari de l'any 2000:

De 9 a 22 hores

FARMACIA. BRICIO

Tot l'any

Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

MYSORE

• Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach

• Consulta de tarot. Ajuda huma~ística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

QumOMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia • Especialista en dolores de espalda • Tardes de 16 a 20 horas • JUAN GENOVÉS Tel. 93 457 93 73 (horas convenidas) Zona Sagrada Familia

.~¡¡'A~~_

ESTUDIS DE CLIMATITZACIÓ I MANTENIMENT, SL

• Aire condicionat • Calefacció • Ventilació • Fred industrial

Encarnació, 140 - 08025 BCN Tel. 93 285 12 27 Fax 93 285 12 52

101' C:ILAROR Entrevistes, reportatges i notícies sobre el món de l'esport, la salut i la cultura catalana. Amb els temes de societat que més t'interessen.

Sardenya,335 Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 96

BCM, SL

• Serveis rÏnques urbanes i industrials • Consergeri a. Neteges. Manteniment.

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

Abro pue~rro puerta\

TOT~HARO • Colocación y reparación de cerradu ras de todo tipo

• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta

• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

Abro puerta\ Xrro puerta\

TOT~HARO • Todo tipo de copias de ll aves especiales • Mantenimiento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.

Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

.n~~iC·HH '_ LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Fanulia

Speak Digital. Sardenya, 342

Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

. 'A'¡Síê1f_ MIL NACIONS

• Bitllets av ió/vaixell/tren • Viatges a mida . Viatges empreses

Còrsega, 533 08025 BeN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08

10Tr ClAROI • 13.000 exemplars' Distribució per correu a tots els abonats i cursetistes

• El millor mitjà per anunciar-vos

• Amb les millors tarifes publicitàries

. Sardenya, 335 Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 96

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA FUNDACiÓ IMPULSARÀ AL MÀXIM TOTES LES ACTIVITATS CULTURALS

EL PROJECTE CULTURAL,

APOSTA. DE FUTUR Aquesta temporada es crearà una coral i s'impulsarà la formació d'una colla castellera

Crear una cora l infantil,

una altra d'adults, organitzar

xerrades i debats sobre qües­

tions d'actualitat i impulsar la

creació d'una colla castelle­

ra al barri de la Sagrada Fa­

mília. Aquestes són les pri­

meres decisions preses per

la Fundació Claror, en la seva

política d'impulsar al màxim

activitats cu lturals.

A mitjans d'octu­bre una coral infantil i una d'adults iniciaran la 'seva activitat.

La participació serà gratuïta

L'interès de la Fundació

per les activitats cu ltura ls no

és nou . Des de fa dos anys,

l'entitat està treballant per

incrementar les seves acti­

v itats dins d'aquest àmbit,

responent d'aquesta mane­

ra al seu ideari, augmentant

la seva integració en el tei ­

xit social, i contribu int al des-

. envolupament cultu ral i in­

tegral del barri i de la ciu­

tat.

De tota manera, la Fun­

dació va alentir la posada

en marxa dels projectes

cu lturals, a causa del sor­

giment dels nous projectes

que s'han afrontat al camp

esportiu (poliesportius Sa­

grada Famí lia , Nou Can

Caral leu i Marítim), als que

CORAL INFANTIL

I D'ADULTS

La creació de les corals respon a l'objectiu d'introduir i fomentar la música, tant com a eina pedagògica com de lleure.

Hi haurà una coral infantil, adreçada als menors de l4 anys, gràcies a l'estreta relació amb l'AMP A i els profes­

., sors de música de l'escola Sagrada Faml1ia. Inicialment, es preveu que els assajos siguin els dilluns i dimecres, de 17.30 a 18.30 hores, a la sala de ritme de l'Esportiu Claror.

Pel que fa la coral d'adl!llts, assajarà els dijous, de 20.30 a 22.30 hores, també a.1a sala de ritme.

Les persones interessades hauran d'omplir la butlleta de sol, licitud lliurada amb aquesta revista i. fer-la arribar als poliesportius Claror o Sagrada Famt1ia abans del 10 d'octubre.

És previst que les corals iniciïn les seves activitats la segona quinzena d'octubre.

30 TOT CLAROR

La colla castellera de la Sagrada Família rebrà tot el suport

s' han destinat els esforços

humans i econòmics ne­

cessa ris .

Per això, el Patronat va

aprovar, en les sessions de

març i juliol d'enguany, reo­

rientar els projectes cu ltu­

rals ini cials, en e l sentit

d'ajornar la possibilitat de

tenir una infraestructura prò­

pia per desenvolupar activi­

tats cultu rals, i destinar els

esforços en la realització de

les activitats esmentades als

espais amb què ja compta

l'entitat.

A fi de coordinar els pro­

jectes culturals, la Fundació

compta rà amb la co l·­

laboració de Ramon Casa­

novas, un professional pro­

cede nt del món cultural, i

especialment del musical,

que s'ha incorporat com a

assesso r.

IMPULSA UNA

COLLA CASTELLERA ,

La Fundació Claror impulsarà la creació d'una colla castelllera al barri de la Sagrada Familia. El renaixement que aquesta antiga tradició catalana gaudeix en els úl­tims anys ha fet que un bon nombre de socis i veïns del barri s'hagin adreçat a la Fundació per sol, !.icitar-li la co­ordinació dels treballs de creació de la colla, així corn l'espai d1entrenaments i assajos necessaris. A la colb hi podrà pertànyer gratuïtament tothom qui vulgu,i i tingui un estat de forma ~ísica adequat.

Per tal de donar un bon impuls inicial al projecte, s'ha organitzat una taula rodona el dijous 19 d'octubre, a les 20.00 hores, a l'escola Sagrada Familia. Hi participaran pe¡;sonatges destacats del món casteller, que parlaran de la històda de les colles i de com crear-ne una. No es descarta la possibHitat d'acabar l'acte amb una demostra­ció pràctica al pavelló de l'Esportiu Claror.

11

______ _ ____ FYNDACI6 CLAROR

CADA DIJOUS DE NOVEMBRE, UN

DEBAT SOBRE TEMES CULTURALS

PREPARACiÓ

DEL CENTENARI

DE L'ESCOLA

SAGRADA

FAMíLIA "El s dij ous, d ebat".

Aquesta és la pretensió de

la Fund ac ió Claro r en la

seva intenció de potenci­

ar, aquesta temporada, l'or­

ganització de xerrades i de­

bats sobre qü esti ons d'i n­

terès general, en què par­

tici paran ponents de la vida

social i cultural catalana. I,

per co mença r amb força,

s'ha preparat un cicle espe­

cial per al proper novem­

bre, amb qu atre d ebats

que se ce lebraran els d i­

jous 9, 16, 23 i 30. Els de­

bats es faran al voltant

d'aqu ests temes : el geno­

ma (aspectes mèdics, èti cs

i repercussion s soc ials),

Caudí i e l Mod ern isme,

Les ONC, L'accés dels jo­

ves a l'habitatge, L'adapta­

ció del si stema educatiu a

les necessitats laborals

Què és cu ltura?

Madueña presenta la seva navel'la

La temporada 2002-

2003 se ce lebrarà el cen­

tenari del naixe ment de

l'esco la Sagrada Famíli a,

fundada l'any 1903. Am b

motiu d'aquesta efemèride,

la Fund ac ió C laro r co l ·­

laborarà intensa ment amb

l'esco la en la preparació i

l'o rga nitzac ió dels ac tes .

Cal no oblidar que aquesta

escola és el bressol d'on va

néixe r l'Esportiu Claro r i,

posteri orment, la Fundació

Claror.

El peri odista Eugeni Madueño va fe r una xerrada, el prop­

passat 15 de juny, per presentar la seva novel·la Emili a la ciutat de la gent . L'acte, organitzat per la Fundació Claror,

va tenir lloc als locals de l'escola Sagrada Família, i hi van

assi stir un centenar de persones (foto superi or). La Presi­

denta de la Fundació Claror, Joana Céspedes, va manifes­

tar la seva satisfacció per la organització d'un acte que su­

posava "el reflex de les ganes i la ferma voluntat que té la

Fundació Claror d'organitzar actes d'aquest tipus". L'objec­

tiu és, al marge del cicle previst per al novemqre, preparar

una activitat d'aquesta mena cada mes.

El naixement de l'Espor­

tiu Claror va tenir lloc l'any

1982, cosa que possibilita­

rà que el 20.02 l'Esportiu

també tingui motius de ce­

lebració : el vintè aniversari .

També hi ha prevista la ce ­

lebració d'alguns actes la

temporada 2002-2003.

TOTHOM QUI VULGUI PODRÀ

COL-LABORAR AMB EL PROJECTE

La Fundació Claror espera la màxima participació en tots els actes i la col, laboració de totes les persones inte­ressades.

Per això, crearà la Comissió gel Projecte Cultural, en la qual podran participar totes aquelles persones amb ga­nes de col, laborar amb el desenvolupament dels dife­rents projectes.

Tothom qui vulgui pot fer arribar els seus s~lgge'¡'iments i, fins i' tot, sol , ¡¡citar la incorporació a la Comissió adre­çant"se a la Fundació Claror.

Alhora, també es crearà una comissió encarregada de treballar en la preparació del centenari de l'escolà i en la celebració dels 20 anys de l'Esportiu, oberta a la palitici­pació de tothom, especialment aquells que disposin d'in­formació, documentació, fotografies , .. que puguin a,ju­dar en la preparació de les activitats.

ELS SOCIS BENEFACTORS JA SÓN

REPRESENTATS AL PATRONAT

El [ 5 de juny passat van tenir lloc les primeres elecci­ons entre els Socis Benefactors per tal d'escollir dos re­presentants al Patronat de la Fundació Claror.

Les eleccions, que es van desenvolupar amb total nor­malitat, van comptar amb la participació del 43% dels So­cis Benefactors.

Dels quatre candidats que es van presentar (Héctor Silveira, Gemma Vilaró, Immaculada Ortiz iJosefa Igattua) van ser triats els dos primers.

Héctor Silveira, professor universitari de 36 anys, és soci de l'Esportiu Claror des de fa quinze anys i .pertany a la Platafol1lna 0'7- ClaFor des dels i,nicis.

Gemma Vilaró, enginyera tècnica aguí cola i llicenciada en Ciències de la Informació de 36 anys, és sòcia de l'Es­portiu ClaFor des de l'any 1990 i Sòcia Benefactora des del maig de :2000.

TOT CLAROR 31

El cos és uQn~ suma­ment expressI Li u ~" permet projectar la per on qlitat de cadascú i els sey.s en ime~nts. Si aquest cos e~ roba for del seu equilibri, la I eva cop,rdi ació es veurà afectada )prof~ int 'se, per exemple, lors Wes~ en¿, de les cervicals, (Je I ~ s r tic ~ lacions, depression falta d'er¡ergit vital ...

I I

Nosaltres ' fzrir {, trFball de retornar el QO~ a la se~a forma natural i a I <jev . ha mo~ ia, mit­jançant exe r;c'ci ~ m I pr t isos que produeixen l'er tir e~t de les cadenes m s \ ular s gons els

descobrim n.: ~ e f rançoise Mézières sob e fisiol0gi muscular.

I

• No és nom s LI a ~ imnàstica. Treballem co i ment simul­tàniament en qua re \ direccions complementàri6s. ~

I I

Coneixement d'u m telK , .

Ajl::lsta ment corp ral I I

Harmonització eY}er ètioa.

EqUilib2~rf¡o l i ~~::~

La Sala Aura és un Centre de treballs corporals que us ofereix la possibilitat de retrobar un espai dedicat exclusivament a vosaltres mateixos. Un espai de reeducació del cos i de relaxació.

Us oferim sessions de treball individual, que permeten una atenció individualitzada i centrada en necessitats concretes de cada persona amb horaris personals a convenir, o sessions de treball en grups d'entre 6 i 15 persones.

A qui pot beneficiar? Persones amb problemes posturals, tensions musculars, articulars i òssies (lumbàlgies, hèrnies discals, escoliosis, artrosis, dolors

. reumàtics), trastorns de la menopausa, disfuncions orgàniques derivades de l'estrès, falta de concentració ... Persones que vulguin retrobar un espai per escoltar millor el seu cos i vulguin aprofundir en el seu coneixement.

_ _ _________ FUNDACiÓ CLAROR

Ii

L1ESPORTIU CLAROR MILLORA ELS ACCESSOS I LES GUIXETES DELS VESTIDORS

S'han posat torns mecànics per millorar la fluïdesa de l'entrada

A principis de setembre

han acabat les diferents

obres de reforma que du­

rant tot l'estiu s'han dut a

terme a l'Esportiu Claror. Les

obres han millorat la il ·­

luminació i la imatge de l

túnel d'entrada, la zona de

recepció i control d'accés de

la instal ·lació. També s'han

fet millores a la cafeteri a,

que des d'ara serà gestiona­

da per l'empresa Garbasa

SA, que també gestiona la

cafete ri a del Poliesportiu

Sagrada Família.

Torns mecànics d'accés

A la recepció s'han instal·­

lat dos torns mecànics d'ac­

cés per tal de fer més flui­

des les entrades i sortides, i

també per disposar de més

informació sobre el movi-

. ment diari d'usuaris. Ara, els

abonats de la instal·lació han

d'introduir E!I carnet al torn,

que fa la lectura de la banda

magnètica.

La recepció de la instal·lació ha sofert canvis importants, aquesta és la imatge que oferia durant el mes d'agost

D'altra banda, amb la re­

modelació s'ha guanyat am­

plitud al vestíbul. També

s'han polit alguns aspectes

relacionats amb el paviment

i el primer tram de les es­

cales, entre les plantes bai­

xa i -1 .

La clau dels armariets

Una conseqüència deriva­

da de la instal·lació del torn

i que cal tenir molt en comp­

te és la modificació en el sis­

tema d'assignació d'armariets

dels vestidors.

Des de mitjans d'agost, la

clau serà a l'armariet, ja no

es lliura al mostrador de re­

cepció, sinó que es troba a

la mateixa guixeta, que fun­

ciona amb el sistema dels

vint durets. Pel que fa a la

d istri bució dels vestidors,

serà la mateixa que la d'ara,

però ca ldrà estar atent per

saber quins són -els disponi­

bles en cada franja horària.

Aquesta informació està con­

venientment exposada a la

recepció de la instal·lació.

~11i

POLIESPORTIU

SAGRADA

FAMíLIA:

TAMBÉ Sl HAN

FET MI LLORES

El Poliesportiu Municipal

Sagrada Família ha aprofitat

l'estiu per tal d'efectuar tre­

balls de manteniment que

no es poden realitzar quan

la instal·lació està en funcio­

nament.

Amb les ob res s'ha mi­

llorat la impermeabilització

del dipòsit de compe nsa­

ció de la piscina gran, s'han

fet reparacions en la xarxa

de l clavegueram d'aigües

pluvials que passen per

sota de l'edifici i s'han dut

a terme algunes modifica­

cions als lavabos de la plan­

ta baixa.

Les obres van obli gar a

tancar temporalment el po­

liesportiu entre el 6 i el 13

d'agost. Durant aquests dies,

els socis del Poliesportiu Sa­

grada Família van poder uti­

litzar gratuïtament els poli­

esportius Claror i Nou Can

Caralleu.

a I REGALS D'EMPRESA

Disfruta de los juegos en red con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad

Disfruta Barn@polis !!!

bricació articles de viatge, bosses i motxilles portadors de tot tipus de regal publicitari:

AlI'A •• •• CIJ. Gi.SAI'IJ.

~~·~17"~ !r.~ ~.~~ li· ..

~~ 1~1'"", HORARIO Dü lunes <I Domingo

Dc 11 a 23 Haras Pg. Universal, 66-68 Local B . 08042-Barcelona .

E-mall: bllllngham@bllllngham-sl.com . web:

_ FUNDACiÓ CLAROR

ACTIVITATS DIRIGIDES ALS POLIESPORTIUS CLAROR I SAGRADA FAMíLIA

COMENÇA EL CURS: TRIA EL TEU ESPORT!

Els primers dies d'octubre

comencen als poliesportius

Claror i Sagrada Família les

activ itats dirigides del curs

2000-2001 . Prop d'una tren­

tena de disciplines impartides

per tècnics especialitzats cons­

titueixen els programes d'ac­

tivitats dirigides i aquàtiques.

Cursets de natació

Un de ls trets destacats

dels cursets de natació pre­

vistos per a aquesta tempo­

rada és l'adaptació de les

franges horàries infantils a

l'horari escolar. Així, els cur­

sets que s'imparteixen de di­

lluns a divendres comença­

ran a partir de les 6 de la

tarda. Els dissabtes hi hau rà

cursets de primera hora del

matí, migdia i tarda.

Els cursets d'adults h~n reforçat algunes franges ho­

ràries en el nivell d'iniciació,

així com de les classes d'ai­

guagim.

Activitats dirigides

Les activitats per als me­

nors de 16 anys combinen

els esports d'equip com el

bàsquet i el futbol sala amb

les activitats per parelles

com el bàdm inton, el ta­ekwondo i el judo i les dis­

ciplines individuals com la

iniciació esportiva, el ta ller

de teatre, la dansa clàssica i

jazz, la psicomotricitat, el

patinatge, la gimnàstica rít­

mica .... Amb tot, totes les

activitats es realitzen en

grups i tenen com a princi­

pal objectiu que els joves

s'interre lacion in i aprenguin

valors fonamentals de l'es­

port com són el respecte,

la companyonia i el (air-p/ay. Les activitats dirigides per

a adults centren la seva ofer­

ta en la gimnàstica, l'aeròbic,

el ioga i els balls de saló. A

l'Esportiu Claror també es pot

practicar judo, taekwondo

i dansa jazz.

CURSETS AMB PLACES DISPONIBLES

ESPORTIU ClAROR

INFANTILS ADUll'S

• Escola de bàsquet • Natació (matins) • Escola de Dansa • Taekwondo

POLIESPORTIU MUNIcmu SAGRADA FAMÚ..IA.

INFANTn.s ADUll'S

• Natació (dissabtes) • Natació (matins) • Iniciació Esportiva • Aiguafitness (divendres tarda) • Escola de Bàsquet • Aeròbic (di. i dc. matí i dissabtes) • Bàdminton • Ioga (dissabtes)

• Natació i gimnàstica gent gran

li

_____ ____ _ _ fUNDACI6 CLAROR

LES SECCIONS COMENCEN LA TEMPORADA DE COMPETICIONS

Les cinc seccions espor­

tives de la Fundació Claror

co mence n els entrena­

ments i la competició a par­

tir del mes d'octubre, tot i

que els amics de la bici i els

màs ters de natac ió han

aprofitat l'estiu per fer algu­

na sort ida.

Bàsquet

Els 25 equips de la sec­

ció Safa-Claror competiran

aquest any a les lligues or­

ganitzades per la Federació

Catalana de Bàsquet.

El calendari de competi­

cions començarà el 24 de

setembre per als equips de

ca tego ri es preferents, e l

sènior i el júnior A mascu­

lins. El sènior i el júnior fe­

mení començaran les com­

peti c ions el d ium enge 1

d'octubre, i el di ssabte se­

güent ho [a ran tot s els

equips de promoció.

La secció Safa-Claror serà

patrocinada aquest any per

Wall Street Institute.

Futbol Sala

La secció Safa-labor de

Futbol Sala està fomada per

més de 60 nens que entre­

nen i juguen els parti ts al Po­

liesportiu Municipal Sagrada

Família.

Els entrenaments comen­

çaran a principis d'octubre

per a tots els equips, tant

per als més petits de l'Esco­

la de Futbol Sa la (3 r de pri-

mària) que no competeixen,

co m per a to ts els equips

inscrits a les lligues del Con­

se ll de l'Esport Escolar de

Barce lona (a lumnes de 4t

de primària a 2n d'ESO).

L'equip sènior també co­

mença rà a entrenar- se a

principis d'octubre. Els sèni­

ors jugaran aquesta tempo­

rada a la Segona Divisió B

de la Federació Catalana.

L'equip de màsters vete-

rans de la Fundació Claror

comença la temporada amb

el bon gust que ha deixat la

pa rtic ipació, aqu est juli o l,

en el XI Campionat d'Espa­

nya: 7 medalles d'or, 5 d'ar­

gent i 7 de bronze.

Els bons resultats aconse­

guits han fet que la secció

de la Fundació Claror ocupi

el quart lloc de la cl assifica­

ció per cl ubs en ca tego ria

fe menina d'un total de 41

clubs.

L' equip de màste rs és

pat roc in at per Instituts

Odonto lògics Assoc iats.

Ciclisme

Després d'una setmana a

Holanda en co mpanyia de

les bicicletes, els Amics de

la Bi c i ree mprend ran les

sortides el proper diumen­

ge 1 d'octubre quan el grup

B visita rà Sitges.

El 22 d'octubre aniran al

Delta de l'Ebre, el 5 de no­

vembre a Castelldefels, el

19 a Corbera del Llobregat

i el 3 de desembre faran un

recorregut per les 4 instal·­

lacions gestionades per la

Fundació.

~IXAMPL~ especialistes

en complements

per tu pràcticu

tJe tu natació

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR

SI practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

~ IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu

Sagrada Familia)

_ FUNDACiÓ CLAROR

CONSENS TOTAL AMB L'AJUNTAMENT EN EL REPLANTEJAMENT DEL PROJECTE

MARíTIM: L1ACORD POTENCIARÀ EL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA El Poliesportiu Marítim que construeix la Fundació Claror a la Platja de la Barceloneta tindrà abans del proper estiu 4.500 m2, a més del pavelló poliesportiu previst l'any 2003

L'Ajun ta ment de Bar­ce lona va aprovar, en la ses­sió plenaria del passat 21 de

jul iol, el replantejament del projecte de construcció del Poli esportiu Marít im, amb

l'unanimitat de tots els grups municipals.

El repl antej ament del projecte es va fe r per ta l d'harmonitza r la constru c­

ció del poli esportiu amb la del Parc de Recerca Bio­

mèdi ca de Barce lona (PRBB ), que es construirà

en els te rrenys lim ít rofs

amb el poliesport iu, i que està impulsat per l'Ajunta­

ment de Barce lona, la Ge­neralitat, la Universita t

Pompeu Fabra i l'Institut

Munici pal d'Assistència Sa­

nitàri a.

L'aprovació final del pro­

jecte culminava la gran fei­

na feta pels equips tècnics

que dirigeixen ambdós pro­

jectes, que durant setma­

nes van treballar per acon-

. El replantejament es va fer per harmonitzar la construcció del poliesportiu amb la del Parc de Recerca Biomèdi­ca de Barcelona

36 TOT CLAROR

[!] Accés des de la planta baixa. [ZJ Accés al pavelló.

seguir una sinèrgia que be­

nef ic iés els projectes, e l barri i la ciutat.

Per això, l'alca ld e de

Barce lona, Joan Clos, va

aprofitar l'esmentat ple per

felicitar la Fundació Claror

"pel seny, la serios itat, la bona predisposició i sentit de la responsabilitat de­mos trat en la reso lu ció d'aquest tema".

El nou projecte

Amb el ca nvi de pl ans

aprovat, la previsió és obrir

l'equipament abans de l'es­

t iu de 2001 . El Centre tin­

drà 4.000 m2 amb tots els

espais di stribuïts en una

mateixa planta, situada a

peu de platja (hi haurà un accés direc te d es de la

platja), i soterrada respec­

te al Passeig Marítim de la

Barce loneta. L'accés prin­

cipal, però, estarà si tuat en

un edifici de dues plantes

al costat de l'Hospital del

Mar, i amb façana al Pas­

seig Marítim i a la gran pla­

ça pública.

Cinc àrees temàtiques

El Centre mant indrà el

programa esportiu previst

i gu anyarà, entre altres

coses, la constru cc ió d'una

pisc ina de 20x1 O abans no

prevista, i que l'espai de

tal asso t eràpi a ga ud eix i d'il·luminació natural.

Temàti ca ment, la in s­

tal·lac ió es dividirà en ci nc

grans espais : l'espai de ta ­

lassote ràpi a, el de pi sc i­nes, el de fitn ess, el de

salut i bellessa, i e l de

platj a que ja està en fun­

cionament (vegeu pàgina

següent). La imatge supe­

rior reprodueix la distribu­

ció d'aquests espais.

Aqu estes cinc àrees se­

ran inaugurades abans de

l 'est iu del 2001 . El pave­

lló, en canvi, haurà d'espe­

rar fins al 2003, ja que es

con struirà conjuntament

amb el PRBB, del qual ocu­

parà una part del subsò l.

____________ FUNDACI6 CLAROR

L1ESPAI DE PLATJA JA HA

FUNCIONAT AQUEST ESTIU

El Poli esportiu Marítim

s'inaugurarà abans de l'es­

tiu de l'any v inent, però

aquest estiu ja ha posat en

marxa l'Espai de Platja, uns

locals annexos situats a peu

de la platja de la Barce lo­

neta que ha ofert to ta

mena de serveis als banyis­

tes : vestidors, l loguer de

guixetes i d'hamaqu es, a

més dels serveis oferts pel

local de lloguer i reparació

ràpida de bicicletes qu e

gestiona Bi ciclot.

Vestidors i dutxes

Els vestidors, amb una

capacitat per a 70 persones,

han permès que els banyis­

tes es puguin canviar de

roba, deixar- la en guixetes i

dutxar-se amb aigua . ca len­

ta i freda, tot amb la màxi­

ma higiene i seguretat.

S'ofereix la possibi l itat

de contractar els serveis

per separat o en modali­

tats combinades de dife­

rents serveis a uns preus

mòdics. El preu d'un ús del

vestidor, per exe mple, és

de 500 pessetes per a un

adult, i de 300 per a un

menor de 10 anys. L'opció

de multi-tiquet dóna dret

a 10 usos al preu de 2.000

(infanti l) o 3.000 pessetes

(adu lts).

Una oferta combinada de

vestidor més guixeta més

ll oguer d'una hamaca val

800 pessetes.

Va l a dir que els socis de

la Fundació Claror i dels

poliesportius Claror i Sagra­

da Família tenen entre un

20 i un 25% de descompte

en funció dels serveis.

A l'Espai de Platja també

hi ha un local amb màqui -

nes automàtiques on es

poden adquirir 'entrepans

del dia, snacks, refrescs i

ca fès .

LA BICICLETA I EL PATINET, UNA BONA OPCiÓ PER GAUDIR

DE LA PLATJA

_ Un dels atractius de l'Espai de Platja del Marítim és el local de bicicletes. Aquest espai, que gestiona Biciclot, ofereix el lloguer de diversos tipus de bicletes, tàndems, patinets, a més de la reparació ràpida i la venda de bicletes i accessoris.

El preu del lloguer de les bicicletes varia en funció del tipus de bici escollida (passeig, tàndem o ETD, i en fun­ció del nombre d'hores que es llogui. A tall d'exemple, llogar una bici de passeig una hora costa 700 pessetes. l si el que es vol és llogar una bici per dues hores i contractar un ús del vestidor, hi ha una oferta de 1.200 pessetes.

L'espai de bicicletes romandrà obert tot l'any. El telè­fon de contacte és 93 221 97 78.

EL 23 DE

SETEMBRE, ACTES

DE PRESENTACiÓ

Dissabte 23 de setembre

tindran ll oc uns ac tes de

presentació del Poliesportiu

M arítim , amb l'ass istència

de l'alca lde de Barce lona,

Joan Clos. Els actes consis­

tiran en la col· locació de la

primera ped ra del Parc de

Recerca Biomèd ica, i la pre­

sentació del proj ecte del

M arítim. Amb mot iu

d'aquests actes, la Fundació

Claror farà una jornada de

portes obertes a l'Espai de

Platja, de 10 a 15 hores,

gràc ies al qual els soc is de

la Fundació Claror gaudiran

dels seus serveis de franc, i

d'una oferta de 2x1 en el

lloguer de bici cletes.

D'altra band a, di ssab te

30 de setembre el Poli es ­

portiu Marítim serà present

a la Diadeta de la Barcelo­

neta, que t indrà lloc a la

p laça Poeta Boscà, en el

marc de la festa major del

barri mari nero

LES OFICINES

S'OBRIRAN A

L'OCTUBRE

Les oficines estaran situ ..

ades provisionalment, fins a

la inauguració del poliespor­

tiu , als locals de l'Espai de

Platja, a sota del passeig Ma­

rítim . S'oferirà tota mena

d'informació i es recolliran

les butlletes de preinscripció

que, sense cap cost econò­

mic, garantiran la possibi litat

d'abonar-se a la instal· lació,

A les mateixes oficines es

formalitzaran, posterior­

ment, les inscripcions.

TOT CLAROR 37

_ FUNDACiÓ CLAROR

Nou CAN CARALLEU OFEREIX ESPORTS COMPLEMENTARIS ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ

TENNIS, FUTBOL I MUNTANYA PER A

PETITS I GRANS I AL MILLOR PREU Nou Can Caralleu comença aquest octubre una nova temporada, amb una oferta d 'activitats complementàries a les que els socis dels poliesportius Claror i Sagrada Família poden practicar als seus equi-paments. J

Nou Can Caralleu comp­

ta amb tres pistes de tennis

quick on s'hi desenvolupen

els cursos tant d'adu lts com

d'infants seguint una meto­

dologia de treball unificada

i un acurat segu iment de

cada alumne.

Per als més joves, nascuts

entre el 1985 i el 1996, hi

ha cursos d'un o dos di'es per

se tmana que s'imparteixen

amb un màxim de 8 nens

per pro fesso r. Els cursos

d'adults, són d'una hora a la

setmana i cada abonat pot

tr iar, entre una àmplia ofer­

ta, la franja horària i el nú­

mero de persones per pista

i monitor (grups fins a 4 per­

sones).

Les reserves per llogar pis-

ta es poden fer per telèfon,

trucant al 93 203 78 74.

Entrenament per a

esports de muntanya

Els amants de la munta­

nya que vu lguin preparar-se

a fons de cara a l'hivern

compten a un equ ip de pro­

fess ionals d'alt nivell i vàri -

Els abonats dels poliespor­

tius Claror i Sagrada Família

que vu lguin practicar esports

com el tennis, el futbol, o

fer una preparació específi­

ca per a practicar esports de

muntanya, poden gaudir de

l'oferta que Nou Can Cara­

lleu els ofereix. A més, gau­

diran d'un 20% de descomp­

te sobre els preus generals,

ja que la Fundació Claror és

l'ent itat gestora de la instal·­

lac ió, en associac ió amb el

Centre Exc ursio ni sta de

Catalun ya i la Un iversitat

Ramon Llull .

Nou PROGRAMA D'ACTIVITATS AQUÀTIQUES A LA PISCINA COBERTA

Tennis

Nou Can Cara lleu comptarà durant tota la temporada d'hivern amb les dues piscines cobertes. Aquest fet , principal novetat respecte la temporada passada, ha permés engegar el nou programa d'activitats aquàtiques per a abonats.

L'oferta aquàtica es centra en el programa d'activitats de .fitness i els cursos de natació. En el Fitness Aquàtic, cada abonat pot fer-se el seu programa d'entrenament, per 500

pessetes al mes per cada hora d'activitat setmanal. El Fitness Aquàtic ofereix tres activitats: aquaeròbic, aquagym i aigües profundes.

Els qui vulguin practi car

el tennis tenen dues opci­

ons: inscriure's a algun dels

cursets, o llogar una pista.

Els cursos de natació s'adrecen tant a nens com a adults que volen aprendre a nedar o bé volen millorar la tècnica d'estils i coordinar la respiració.

Hi ha gmps de nadons (de 3 mesos a 2 anys), d'infants (de 2 a 12 anys) i per a adults i gent gran. També hi ha cursos especials per a dones embarassades.

Neteja i manteniment

Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

Jl11f1¿~I¡J{Jf1f@g/i¡!.1tSi q}[@ q,@ 1f/L@1tf#lj/iJl q}[@ l '1!1S:1P@1rlfiiJ¡¡¿ CW@.1f@1fJj

q}[@l P~;llii~SJ1Z@1ffI.iiJy¡, S@{{jfI@.q}[@ fF@1f1ftLfJlii@ ii 1Nr@711L C'f!Ji1f/L C'@r¡~7!Jl@lgl

____________ FUNDACI6 CLAROR

es opcions per ajusta r-se a

totes les necessitats: des de

les acti vitats de manteni­

ment, fin s a l'entrenament

d'alt rendiment, passant per

l'entrenament d'expedicions

i grups i l'entrenament a dis­

tància per aquelles persones

que tinguin problemes de di sponibilitat de temps o

desplaçament.

I els més petits, també

poden iniciar-se en aquest

món participant a l'Esplai de

Natura (nascuts del 1989 al

1994) o a l'Escola de Mun­

tanya (del 1989 al 1991).

Lligues internes

Nou Can Caralleu també

organitza lligues internes de

Futbol-7 que es duen a ter­

me entre novembre i juny.

••

Can Caralleu és ja la instal'lació més prestigiosa de Barcelona en formació per a la pràctica des ports de muntanya

Els equips han de ser for­

mats per un mínim de 10 ju­

gadors (majors de 16 anys).

Altres ac ti v itats per a

adults só n el programa de

fitness i cursos de ioga, tai­

chi i balls de sa ló.

Per als infants, a més del

tenni s i les acti v itats de

muntanya, hi ha les activi­

tats de l'Escola Esport iva: ini­

ciació, futbol, futbol-7, fut­

bol-sa ia, jazz, bàsquet...

MILLORES EN L'OFICINA D'ATENCiÓ

AL PÚBLIC I ALS VESTIDORS

Nou Can Caralleu ha es­

tat mill orant, aquest estiu,

la zona d'atenció al pClblic

de manera que hi haurà 2

punts més d' in fo rm ac ió .

Ai xí, hi haurà en to tal 3

punts d'atenció als abonats

i al públic en general per tal de fe r inscripcions, in fo r­

mar d'acti vitats, de tràmi ts

administratiu s, etc.

A més, s'ha instal·lat una

estructura mecànica de vidre

per tal de fer més còmode i

confortable l'ofi cina d'aten­

ció al públi c.

L'accés a la instal·lac ió

també ha canviat ja que s'ha

instal·lat un torn mecànic

d'entrada i sortida dels abo­

nats i usuaris que hauran de

passar el ca rnet, amb ban­

da magnètica, per accedir o

sortir de la instal·lació.

Millores als vestidors

En la fase de remodela­

ció de les antigues instal·­

lac ions, s'han reformat els

conductes d'aigua dels ves­

tidors d'abonats que hi ha a

l'ed ifici del costat de ca mp

de futbol. També s'han can­

viat les guixetes de tots els

vestidors. Ara ja no ca ldrà

demanar la clau a la recep­

ció ja que es tanquen amb

la co l·locació d'una mone­

da de 100 pessetes que es

recupera quan es torn a a

obrir l'armariet.

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige unos amplios conoci­

mientos y un,a prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

_Fets i gent

L'esCOLA T ABOR HA ESTAT LA PIONERA EN EL PROJECTE QUE PRESENTA ALGUNES MILLORES PER AQUEST CURS

EL CAMí ESCOLAR, UNA VIA MÉS

SEGURA PER ANAR A L1ESCOLA

Anar a l'escola és cada cop més segur i agradable utilitzant el Camí escolar, vies amb una protecció especial que garanteix més seguretat als vianants, la gran majoria alumnes que es dirigeixen a l'escola Tabor. A parti r del mes d'octubre el Camí estarà activat i a ple rendiment.

E.B. El camí escolar del ba rri

de la Sagrada Família s'acti­

varà aquest octubre, co in­

cidin t amb l'inici del curs es­

co lar. Es tracta d'una via de

circulació de v ianants pre­

fe rent, esco llida entre els

reco rreguts més ut ili tza ts

per la majori a dels alumnes

de l'Esco la Tabor : ca rrers

Provença (Lepant- D os de

Maig), Mallorca (Castillejos­

Dos de M aig) i Ca rtagena

(Aragó-Provença) .

El prin cipal objectiu del

projecte és fe r del barri un

espai més humanitzat i fer

més segu ra i res pectuosa

amb el med i ambient una

acció tan quotidiana com la'

d'anar a l'escola.

Una estreta coHaboració

El Camí Escolar va nèixer

a proposta de l'Associació de

Veïns de la Sagrada Família,

a principis de 1999, i s'em-

cació comunitàri a que s'es­

tà duent a terme al barri des

de fa un parell d'anys, grà­

cies al treba ll conjun t de l

Districte de l'Eixample i les

enti tats del barri .

Aq uesta co l·labo rac ió a

parts iguals té un bon exem­

ple en la preparació del Camí

Escolar, ja que per defi nir les

diverses vies i els problemes

que s'havien de so lucionar

va ser necessària l'opinió, no

tan sols del Districte i de la

regidora de M obilitat, si nó

també dels alumnes, els pa­

res i els mestres de l'escola.

Quan i com funciona el

Camí Escolar?

El camí s'activa a les ho­

res de màxima aflu ència d'es­

colars al centre: a les 9 del

marca en el projecte d'edu- Principals vies protegides del Camí e~~olar

URGÈNCIES Ferrocarrils Generali tat ....................... 93 205- 15-15 ESPORTS

matí i a la sortida esglaona­

da de la tarda: 16.30, 17.30

i 18.30 en funció de l'hora

que fi nali tzen les activitats

escolars i extraescolars.

Per marca r- lo i fe r- lo

més segur, d urant e l curs

passat j a es va n executa r

a lgun es acc io ns. Entre

elles, les grans se nya li tza ­

c io ns v ials d 'atenc ió pe r

pas d 'esco lars als p rin ci­

pa ls ca rrers i cr uïll es, la

ins-ta l·lac ió de miralls pa­

rabòli cs a les sort ides dels

pàrquings, la regulac ió de ls

se màfors o l'apro pament

dels co nten idors de recu­

Ili da se lect iva a l'esco la

per facilitar- ne l'ús ...

Durant aquest curs i el

v inent és poss ibl e que el

barr i experimenti algun es

modificacions lligades al pro­

jecte del camí escolar com,

per exemple, la regulac ió

se mafòri ca a altres cruïll es

o la protecció de les vore­

res per evitar l'aparca ment

de cotxes.

Al t res acc io ns qu e es

duran a te rm e a llarg ter­

mini són l'e ixamplament de

voreres al carre r Cartagena

(entre Provença i Rosse lló),

la se nya litzac ió amb fran­

ges grogues de tots els pàr­

quings del trajecte i que el

passatge Vilaret i el carrer

Provença siguin per als vi ­

an ants.

Urgències mèdiques ................... .. .............. ........ ... 06 1 Espo rtiu Claror .................. .. ............ .... 93 476-1 3-90 Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat .. .. ... ........ ...... ........ .... 93 301-39-93 Ambulàncies Creu Roja ...... .. .. ............. 93 300-20-20

Farmàcies de guàrdia .. ........................................... O I O Bombers Generalitat ............... ...... . , ..... 93 692-80-80

Poliesportiu Sagrada Família .............. . 93 435 05 66 Nou Can Caralleu ........................ .......... 93 203 78 74 Servei d' Informac ió

Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus ...... .. .. .. ........ .. ............ .... ............ 93 318-38-3 1

Bombers BCN ci utat ............................ .. ................ 080 Bombers BCN comarques ................ .. .. .. .... .. .......... 085 Mossos d' Esquadra " .... .. .... .. ............... 93 300-22-96 Po li cia .. ............ .. ................................................ .. . 091 Guàrdia Urbana BCN .. .. .. ............. .... .. .. .... .. .... .... ... 092

Esparti va ...... .. .................. .... .............. .. 93 432- 19-92 Agenda d'Acti vitats .......................... .. 9348 1-00-21 Fed. Cat. Bàsquet .................................. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .......................... .. .......... . 933 1&-26- 16 Fed. Cat. Gimnàstica .................. .. .... .. ... 93 426-94-78

HOSPITALS

H. Sant Pau ...................... .. .... .. .... .... .... . 93 29 1-90-00 H. Del Mar .. .................. .... ............... , .... 9322 1-10- 10 H. Clfnic ................................................ 93 227- 54 - 00

Fed. Cat. Natació .. .. .. ........ .... ................ 93 301 -82-70 Fed. Cat. Futbol .... .......... .. ... .. .. .. ........... 93 302-56-42 Fed. Esp. Tennis .................. .. .. .... .... .... . 93 200-53-55 Consell Esport Escolar de Barcelona (CEEB) .......................... . 93 219-32- 16

H. L'Esperança .. ............ ............ ....... .... 93 285:02-00 H. Vall d'Hebron ...................... ............ 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu .. .. ......................... 93 203-40-00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN .. ...... .. ........................ 93 402-70-00

SERVEIS

Jnf.Metropolitana .. : ........... .. .................................. O 10 Protecció Civil .............. .. .... .. .............. . 93319-25-00 Acciden'ts en carretera .......................... 93 352-61-61 RENFE ................................ ............... ... 93 490-02-02 Generali tat ................... .. .. .. .. .. .... .. ......... 93 3 15-1 3- 13

Diputac ió BCN .................... .. .. .. ........... 93 402-22-22

Fa vint anys que som la

Llar d' Infants del barri perquè

conf ieu en la nostra

tasca professional i en els

nostres mètodes d'ensenyança

basats, principalment, a oferir

al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents

etapes del seu creixement

GRANOTA és una

escola oberta on ens podeu venir a

conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h

DESCONFIEU de les escoles infantils

que no us permetin l'entrada a qualsevol

hora. Assegureu-vos que els vostres fills no

hagin de passar per altres aules per arribar

a la seva, que agrupin nens de la matcïXa edat, i pregunteu per l'ideari de

l'escola.

' I

. '" r0pera 1 auguraclo Casa de a1ònies

a ValIga! - t ~Jf

Corse go

~ Provença ~

'i; e

U

• Mall o rca

~ ¡r València

~ . Aragó

.& gmnota a volòncia 500

Convivències i estades esportives

Crèdits de natura

Estades d'estiu

gl-anota Llar d'infants

Tel. 93 245 1029 CI València, 500 0801 3 Barcelona

Nens de 0-6 anys

Anglès, psicomotricitat, piscina

Seguiment de lectura individualitzada

Convivències escolars i colònies d'estiu

Educadors titulats i en permanent reciclatge

Continuïtat amb altres escoles

Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús

Servei pediàtric i cuina pròpia

110m 1:Ie patis assolellats

Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell

. Casa de colònies pròpia

Matrícula oberta tot l'any

Escola oberta als parcs

Un paratge impressionant

al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona

Caps de setmana rurals per a grups i famílie;\)

Rutes amb mountain bike pel Montnegre-Corredor

Camp de futbol reglamentari i camp de bàsquet

Piscina. cavalls i granja.

WALLSTREET INSTITUTE

~ WALL,STREET IN5nTUlE

SCHOOl OF ENGLISH