Entrevista amb Antoni Marcet, regidor del Districte de l'Eixample

"EI barri de la Sagrada Família tindrà nous equipaments a curt termini" Pàgines centrals

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53

INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00

Cada dia estamos mas cerca de V d. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:

ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales.

1 a Visita, consulta y revisiones 1 a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) Urgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples

"Gratuita" " Gratuita" "Gratuita" " Gratui ta" "Gratui ta" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas.

Para el resto de t.ratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR EN:

GRANOLLERS- cf. Avgda. Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32 .28 MATARÓ- cf. lIuro, 52-54 baixos- tel. 757.71.81 BADALONA- cf. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31

CORNELLÀ- cf. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cf. Sant Joan, 23-31, 1er, 1a - tel. 727.53.96

el. Sardenya, 333 08025- Barcelana Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35

Coordinació : Sergi Larripa Redacció : S.L., Ester Benach Informàtica : David Fernóndez Col .laboració lingüística : M . Àngels Güell Publicitat : Josep Lluís Vide

Rev ista "Tat CIÇlror" Dipòsit legal : B 28124-84 Ti rada : 6.500 exemplars

Composició i Impressió PC Gràfic (BNA) IMGESA Sant Adrià del Besós

~~ Fundació Claro r e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40

Dir ec t o r- Ger e nt : Joan Itxaso Paternain

Claror Fundació Claror

.. ~.,

Ajuntament , de Barcelona

TOT CLAROR és una rev ista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparo teix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabili tat del seu autor.

OPINiÓ

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta

3 . La "Final four" de París 4 . Ètica i esport

REPORTATGES

6. Barcelona Dragons 1 O. Especial Milla'96

L'ENTREVISTA

16. Antoni Marcet, regidor del districte de l'Eixample

ESPORT I SALUT

18 . L'obesitat 20. Esport sense fum 21 . Dermatosi estivals

POLIESPORTIU

22. L'aeròbic 24. Fitness i musculació 25 . Taekwondo 26. El Concurs del Tot Claror

.-NOTICIES DEL CLAROR

27 . El 15 de juny, festa fí de curs . 28. Breus 29 . El Claror tindrà sauna

i hidromassatge 30 . Línia Directa 31 . Agenda d'activitats 32. Fets i gent

OPINiÓ •

Per proposar, que no quedi

Sóc una sòcia recent del Claror i m'agradaria proposar, per les activitats d'estiu, una de nova.

Durant molts anys he competit i he fet exhibicions de natació sincronitzada (ballet aquàtic) en un club dedicat, íntegrament, a aquest esport. Crec que de cara als cursets d'estiu, es podria fer un curs d'iniciació per a nenes, i fins i tot per a nens, ja que és un es­port que engloba molts en un i que aporta molts avantatges als que la practiquen . Els be­neficis de la natació, la poten­ciació de la força, de la resis­tència, de l'equilibri i l'aprenen-

ENQUESTA -----------------

Manuel Gil

No. El resultat del ter-reny de joc no s'ha de canviar. Mirar el video per veure si una juga-.da arbitral és bona o no fa perdre l'emoció del moment. Seria una ex-cepció els casos ex-trems o que impliquin violència

2

Sí.

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les IS línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.

tatge del sentit del ritme són al- ça que hi ha i la marginació que gunes de les qua litats que ofe- se' n fa, tant en els mitjans de

l'eix la pràctica de la sincron itza­da. A més, sempre és atractiu, tant pels joves com pels pares, muntar coreografies i ensenyar­

Ies a la fi del curs. La sincronitzada és un

esport olímpic i els que l'hem practicat sabem la desconeixen-

comunicació com en els centres esportius, tot i ser un esport atractiu per molta gent.

Seria una llàstima que un club tan preocupat per l'esport com és l'Esportiu Claror no la inclogués en els seus projectes.

Bea Díaz

Una tarda fe liç Una festeta tots plegats amb harmonia farem per acomiadar-nos, per les vacances i pensà quan ens retrobarem. Unes quantes hores junts amb rem ull hem passat, quan un s'enfonsava, l'altre no sabia com surar. La monitora m'ensenyà com moure els braços ... més e ls peus em queden quiets ... això és un galimaties, però jo me'n sortiré. A tots ells amb lo cor diré, amb tot l'agraïment i sinceritat, que per aguantar-nos .. . un guardó han guanyat. Ara hi haurà una pausa, més vindrem aviat per gaudir d'això que ens agrada i en remul tornarem a estar.

Rosa Esteve (Dedicada als monitors cie piscina)

Creus que s'ha d'aplicar el video en els partits de bàsket?

Ivan Mata Anna Rodríguez Sara Figueres Pau Català

Tot i que el bàs- Sí. Perquè hi ha coses Sí. Per l'experiència Sí. Perquè si un dels quet és un esport que que es nota que són del futbol americà que equips reclama alguna implica molt contacte eq ui vocades i el s'utilitza per veure si ' jugada important el entre els jugadors, víideo ajudaria a que hi ha hagut contacte. video pot ajudar a crec que seria impor- no hi haguessin tan- Crec que es faria més aclarir-ho. S'ha d'in-tant l'utilització del tes errades ni discus- justícia ja que l'àrbi- ten tar ser el més just video per corregir de- sions. A més en el tre es humà i es pot possible. cisions arbitrals errò- bàsquet hi ha moltes equivocar. No penso nies o jugades que jugades dubtoses en- que afectés l'especta-l'arbrit no ha vist. tre jugadors. cie ni l'emoció.

. OPINiÓ

David Bernabeu Periodista esportiu de COM-Ràdio

La final de París

L 'exemple dels últims segons de la final de la Lliga Euro­

pea a París va suposar la culmi­nació, primer, d'una organitza­ció pèssima i deplorable en l'en­torn de la competic ió, amb dos eixos bàsics que demostren àm­pliament la declarada incapaci­tat de la FIBA actual per gestio­nar amb brillantor esdeveni­ments d'alt nivell: el deficient control sobre el comportament dels seguidors grecs, només millorat el dia de la final arran de la intervenció providencial del Barça; i el permetre el tancament del pavelló a les vuit del vespre de cada jornada, coincidint amb l'entrenament d' alguns equips . Senzillament, perquè aquell era l'horari laboral del personal del París-Bercy.

A tots els qui vam tenir l'o­portunitat, l'any 91, de viure la celebració de l' Open McDo­nalds (organitzat per l'NBA) a la capital francesa, se'ns posen els cabells de punta quan sen-

tim dir a la FIBA que el seu ob­jectiu és la creació d ' una com­petició paralel·la a la millor lliga del món. Poques comparacions són tant odioses com aquesta.

En segon lloc, l'aturada del cronòmetre en els instants finals del Panathinaikos-Barça només aj uda a completar la llista de ne­gres episodis que, en aquesta línia, ha escrit la Federació In­ternacional durant les últimes temporades. Les experiènc ies vi sc udes pel propi eq uip blaugrana a Salònica, davant l'Aris, perla Penyaa Tel·Aviv '94 contra l'Olimpiakos (on el rellot­ge va c lavar-se en els vuit se­gons) o pel mateix Reial Madrid, il.lustren un seguit de despro­pòs its lamentables, curiosa­ment, sempre amb equips grecs com a beneficiaris de les irregu­laritats.

Plou sobre mullat. Aquest és el problema. És per això que tots, sense excepció, hem donat su­port a la ferma actitut del

Barcelona d'alçar la veu davant la FIBA, amb qui el club ha aca­bat s ignant un document en què la Fedaració Internacional reco­neix les errades comeses a la fi­nal. Un fet sense precedents a la hi stòria, plena de prepotèn­cia, de la FIBA. Tot i amb això, era un desenllaç cantat i, segu­rament, el més aconse ll ab le . La repetició dels 4 segons i 9 dèc i­mes ja estava contemplat, des del primer dia, com una autènti­caquimera.

Abans de tancar l'article em queda una ob ligació. La de fer constar que les circumstàncies de la final han conduït a parlar molt poc de bàsquet. l no vin­dria malament recordar que, en general, el conjunt barcelonista no va fer una bona "Final Four" , amb moltes dificultats el primer dia contra e l Madrid i sense sa­ber atacar la zona de Maljkovic en el partit decisiu. Encara que això no elimina la raó blaugrana en e ls despatxos.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

PUJA -------

Tennis català

El tennis català viu els millors moments de la seva història. D'uns anys ençà, tennistes com Sergi Bruguera, Jordi Arrese o Arantxa Sanchez Vicarlo han aconseguit èxits internacionals rellevants. El millor, però, és que la pedrera no s' esgota. Jugadors com el ll eidatà Albert Costa (foto superior) han demostrat enguany que, en menys temps del que pensem,estaran en con­dicions de plantar cara als grans

monstres del tennis mundial.

BAIXA

La FIBA

Què hem de dir sobre la FIBA que no s'hagi dit ja? Segurament la Federació Internacional de Bàsquet Associat ha rebut en una setmana més desqua-lificatius que en tota la seva història. Però és que, algú dubta que la "Final Four" de París no va ser irregular? La FIBA que, des de fa dècades, presideix el senyor Stankovic (foto inferior) està sota sospita. I això, deixant de banda que el Barça guanyi o no un partit determinat, fa molt mal al bàsquet. Quan s' acabaran els escàndols?

LA fRASE ... ~

"Cap video millorarà la

pOl; la incompetència o la

corrupció"

Santi Nolla, director

d 'El Mundo Deportivo

SABIES QUÈ? . . .

El què va passar a la fi­

nal de París va ser molt

estrany, però no era el pri­

mer cop que hi havia un

problema amb el cronòme­

tre. La història recorda que

l'any 1972, a la final de

bàsquet dels Jocs Olím­

pics de Múnic, va succeir

una cosa similar. S ' enfron­

taven els Estats Units ,

guanyador fins aleshores

de totes les final s olímpi­

ques, i la URSS . El partit

va acabar amb avantatge

dels americans (50-49). Els

rusos van protestar dient

que quedaven 3 segons

de partit. Es van jugar els

3 segons i va guan yar

l'URSS (50-51) amb una

cistella de Sergei Bélov.

EL RÈCORD

L'actual entrenador del

Panathinaikos, Bozidar

Maljkovic, és el tècnic

amb més títols de la "Fi­

nal-Four" de bàsquet: 4,

aconseguits amb 3 equips

diferents (dos cops amb la

J ugoplàstika, Llemotges i Panathinaikos). Curiosa­

ment, l'únic equip amb el

qual no va ser campió va

ser amb el Barça.

3

.-OPINIO

, Etica i Esport per Joan Itxaso, director-gerent de l'Esportiu Claror

A l'Esportiu Claror tenim un codi ètic que, segurament, no es prou conegut per tots els qui en formen part. Tot i així ens hem de plantejar, tots plegats, de familiaritzar-nos amb la seva ex istència perquè constitueix un dels pi lars de la nostra història i de la tasca de cada dia.

El món de l' esport és un mirall dels com­portaments socials, una escola a on, cada dia, hem d'actualitzar els coneixements que tenim de nosaltres mateixos i de la societat que ens envolta.

La tasca d ' una en titat que ag lutina, sen­se d iscriminac io ns, moltes persones és contribuir a què la seva convivència sigu i "plaent" i que pertànyer a un col·lectiu si­gui un valor afegit de la nostra convivència amb els altres i de la nostra pròpia realitza­ció com a persones.

Fins ara, e l camí que hem après per acon­segui r-ho ha estat el de dotar-nos d'una lí­nia de conducta, amb els deures i les ob liga­cions que comporta la pertinença al Claror. Tenir un ideari sign ifica bàsicament assolir lliurement uns compromisos que ens per­metran fer millor les coses, en un ambient on es respiri el caliu per viure la vida amb la

màxima plenitud.

L'esperit esportiu de la Milla és un exemple de l'ètica que vol difondre el Claror

4

El Baró Pierre de

Coubertain va impulsar

el moviment olímpic a

partir del primer codi

ètic internacional de

l'esport

Hauríem de parlar, però, d'exemples con­

crets que siguin vàlids per a definir el com­portament ètic d'una entitat i dels seus mem­

bres. Podríem parlar del Baró Pien·e de

Coubertain, impulsor del primer codi ètic internacional de l'esport que va ser capaç

de generar tot un moviment olímpic. És cert

que determinats aspectes de l'esport olím­pic són criticables però encara és més cert

que les olimpíades (i a Barcelona les hem

sentit de prop) són un fenomen mundial que

referma la convivència i la tolerància entre les persones i els pobles.

Podríem parlar de B lume, Picornell i tants altres, com a pioners de l'Esport al nostre

país, que amb una ètica de tenacitat i confi­ança van obrir camí i ser capaços d'agluti­

nar esforços, fent realitat el que avui és l'es­

port a Catalunya.

També podríem parlar, negativament, de

comportaments anti-ètics de "personatges"

(Gil i Gil, Ruiz Mateos, etc.) que volen portar

a l'esport la llei del campi qui pugui o la llei

/

. OPINIO

El diàleg, respecte, la

comunicació, la

solidaritat i l'esperit

esportiu són els

fonaments del codi ètic

del Claror

seva trajectòria ens parlen que l'ètica i l' es­port estan tan lligats com els pedals i cames de l Miguel Indurain , la pilota i les mans de l' Epi o la porteria de futbol i en Ramallets.

Aquests exemples, i d 'altres com el com­portament de l'afecció del Barça a la final de Wembley, com l'ambient fes tiu de la Milla de la Sagrada Família, defineixen millor el concepte que nosaltres tenim de què ha de ser l'esport.

Claror s'està fe nt adult, tot i que els nens i nenes són part essencial de la nostra tas­ca. A tots nosaltres ens agradaria tenir la sav iesa d ' una persona tan admirada com José Luís Aranguren per explicar a la cana­lla, amb senzillesa, la importància d ' un codi

del més fort, segurament per amagar inte- ètic. ressos poc fiables. Aquests no es mereixen Encara que l' Aranguren ens ha deixat,

ni el ressò dels mitj ans, ni que nosaltres riem segurament ens diria que hi ha una manera les seves (gràcies) desgràcies. fàcil de fer entendre què és el nostre codi

Afortunadament tenim molts esportistes ètic: DEMOSTRAR-HO, DIA A DIA, AMB i moltes entitats que amb el seu tarannà i la LA NOSTRA CONDUCTA.

La cerimònia d 'apertura dels Jocs de Barcelona va sintetitzar tots els ideals de l'esport

El Codi étic del Claror

Tots els qui integrem l'Esportiu

Claror: socis, treballadors, usuaris,

entitats i grups, convivim en un espai

i teni m uns objectius similars. Tots

estem interessats a conviure i a man­

tenir una relació com més agradable i

emiquidora millor. I tots, com a perso­

nes, ciutadans, socis o usuaris de l' en­

titat, teni m uns drets i unes obligac i­

ons mutus.

Per això, pensem que la nostra con­

vivència i re lac ió han de basar-se en:

El respecte a les persones i a les

idees.

El diàleg i la comunicació, com a

incompatibles amb els crits i la indife­

rència.

El respecte i la neteja de les

insta l.l ac io ns perquè tots puguem

frui r- ne al màxim. La nostra co l·­

laboració en aquest aspecte és impres­

cindible a l ' hora d'evitar qualsevol

mena de comportament que les petju­

diqui, ni que sigui de manera incons­

cient.

Saber compartir l'ús d 'espais i

d 'elements, tenint present

també l'interès i les necessitats dels

altres.

L'esperit esportiu i participatiu en

les competicions, respectant sempre

el contrari i assumint amb correcció la

victòria o el resultat advers.

L'ajut i la solidaritat vers la perso­

na del costat que tingui dificultats .

La crítica constructiva i l' exigèn­

cia d'una solució a les coses que no

funcionin de manera adequada.

El respecte i l'atenció al nostre en­

torn i a la natura.

El fo ment de l ' amistat i de les rela­

cions socials, en la nostra relació dià­

ria i en els actes socials de l'entitat.

L' estima per la vitalitat, per l'opti­

misme i pel sentit lúdic de l 'activitat

que fe m dins de l' entitat.

5

REPORTATGE

Els Dragons ataquen denou 6

Fa 10 anys ningú no s'ho hauria ima­ginat: els Barcelona Dragons, un equip de futbol-americà aleshores inexistent, congrega 20.000 persones a l'Estadi Olímpic de Montjuïc cada cop que juga.

Que tenen els Dragons? Qué té aquest esport, el número 1 als Estats Units, que gairebé desconeixem?

Uns desconeguts a Europa

Només fa 24 anys que el futbol-ame­ricà va arribar a Europa. Va ser l'any 72 quan els militars de quatre bases europe­es de l'OTAN van organitzar entre ells el primer torneig d'aquest esport que es recorda a Europa.

No va ser fins a finals dels anys 80' que el futbol -americà va començar a ser practicat a Catalunya per equips com els Barcelona Boxers o els Badalona Dracs. A poc a poc, practicants de tots els es­ports, principalment del rugby, van co­

mençar a provar sort en un esport genuïnament americà que barrejava l'es­port, la música i les "cheerleaders".

1991, neixen els Dragons

L'esclat defini tiu del futbol-americà a

Catalunya va arribar de la mà dels Dra­gons, el primer equip professional radi­

cat a Catalunya.

La història dels Barcelona Dragons neix el 1991, l'any de creació de la Lliga Mun­

dial ("World League") en què l'equip, des­prés d'una gran temporada, va arribar a

jugar la Final de la lliga al mític estadi de

Wembley, a Londres. La final es va perdre enfront els Frankfurt Galaxy, l'autèntica

bèstia negra de l'equip. Però el balanç de

la temporada va ser més que positiu: 28.000

persones van marcar la mitjana d' assistèn­cia a l'estadi de Montjuïc.

· REPORTATGE

Jack Bicknell, l ' alma mater de l ' equip Un dels fe ts més sorprenents dels equips de futbol-americà és la quantitat de per­

sonal que tenen. A més dels 42 jugadors que disputen la Lliga Mundial, els Barcelona Dragons tenen 7 entrenadors, un especialista en cadascuna de les situac ions de joc. Per sobre d 'ells, però, hi ha el "Head Coach" o Entrenador Principal. En el cas dels Dragons, aquest càrrec l'ocupa Jack Bicknell , l'únic entrenador de la Lliga que ha dirigit el mateix equip totes les temporades.

Bicknell, amb una trajectòria de 35 anys com a entrenador, va començar la seva carrera a la lliga universitària nord-americana. Allà, conegut com a "cowboy Jack", va ser l'entrenador pli ncipal dels Eagles, de Maine i del Boston College, amb el qual va aconseguir el títol de campió de la Cotton Bowll 'any 84.

Ja a Barcelona dir igint als Dragons, B ickneU va aconseguir el mi llor resultat l'any 91, quan l' equip barceloní va quedar sots-campió de la World Bowl.

La millor ass istènc ia de públic, però, es va aconseguir la segona temporada: era l 'any de ls Jocs i e l públi c va es tabli r un rècord d 'assistència encara no supe­rat: 49 .567 persones van ass ist ir a un par­tit. U na xifra només assolible pels millors equips de futbol d 'Espanya.

En conj unt , es pot afirmar que, co m a mitj ana, més de 20.000 persones van a Mo ntjuÏc a gaudir l'espectacle dels Dra­

gons sempre que juguen.

Un espectacle diferent

El futbol-americà no té res a veure amb el concepte d'esport a què estem acostu­mats a Europa. No s'assembla al futbol, ni

al bàsquet, ni tant sols al rugby. És una

barreja d 'esport i espectacle. L' espectador que assisteix per primer cop a un parti t dels Dragons, té di verses sensacions: en ocas i­ons la sensació d ' ass istir a un partit de fut­bol, en ocasions la sensac ió d 'estar a una discoteca o a un macro-concert.

El partit que inicia lment hauria de durar una hora, en dura tres. I és que les aturades del joc són constants. Però l' organitzac ió, que ho té tot preparat, se les enginya per­què els "temps morts" siguin d'allò més entre tiguts . Entre les ac tuac io ns de les "Cheerleaders", la música que constantment sona pels altaveus, els locutors que amenit­zen l 'espera ... l'es pectador no té te mps d' avorrir-se. En ocasions, fin s i tot hi ha actuacions d'algun grup musical o exhibici­

ons d 'algun traçut malabartista.

Cinc espanyols en un equip ple d'americans

La plantilla dels Barcelona Dragons compta amb 42 jugadors dels quals, la gran majoría són nord-americans. Només 5 jugadors són espanyols: Xis­co M arcos, Pedro Garau, Di ego Martos i, els dos únics catalans, Ivan Imbernón i Pau Coll.

E l protagonisme d' aquests juga­dors ha anat a més amb el pas dels anys. Les dues primeres temporades només hi havia dos jugadors espanyols a l'equip i, a més, gairebé no partici­paven en el joc. L' any passat el nom­bre d'espanyols no només va arribar a quatre (M arcos, Coll , Imbernón i G a ra u) , s in ó que van g uanyar protagonisme en l' equip. Enguany hi ha cinc espanyols a l' equip (s' hi ha afegit Diego Ma¡tos), cosa que ret1ec­te ix l' augment de nivell dels futbolis­tes d 'aquí, que cada cop reben més confiança per part de l' entrenador.

Un esport en expansió

L'èx it dels Dragons, i e l conseqüent "boom" del futbol-americà és ret1ectit, no no­

més pel nombre d 'espectadors que cada par­tit acudeixen a MontjUÏc, sinó també per l' aug­ment de practicants d'aquest esport.

Actualment més de 2.000 jugadors de futbol-americà estan federats a Espanya; més de 1.000 són catalans.! és que Catalunya és,

amb diferència, la comunitat amb més fede­rats de tota Espanya. Dels 12 equips que

juguen a la primera di visió de la lliga espa­nyola, c inc són catalans (Pioners de l'Hospi­

talet, Dracs de Badalona, Boxers de Barcelona, Eagles de Vilaffanca i Búfals del Poble Nou).

A la segona divisió hi juguen 12 equips cata­lans. Tot un èxit per a un esport que fa uns

anys gairebé no coneixia ningú.

PREU DE LES ENTRADES CALENDARI DELS PARTITS QUE RESTEN

Tribuna 2.200 ptes. Diumenge, 2 de juny BeN Dragons- London Monarchs 18h

Lateral 1.800 ptes. Dissabte, 8 de juny frankfurt Galaxy- BeN Dragons 19 h

Gols 1.100 ptes. Diumenge, 16 de juny BeN Dragons- Scottish Claymores 18 h

7

REPORTATGE

Les claus per entendre un partit de futbol-americà

amb la col.laboració de J.A.Gomariz, jugador dels "Badalona Dracs"

• Cada partit té una durada de 60 minuts dividits en quatre parts de 15.

• El joc es disputa sobre un terreny de 100 iardes, dividit per línies que delimiten zones de 10 iardes.

• Els equips estan formats per 11 jugadors, cadascun d'ells especialitzat en una po­sic ió específica. L'especialització és tal que cada equip canvia els 11 jugadors en funció de si li toca atacar o defensar.

• Quan l'equip atacant arriba a la zona de "Touchdown"aconsegueix 6 punts i l'oportunitat d'aconseguir 1 punt addici­ona I mitjançant l 'acció del xutador (kicker) o 2 punts amb un Extra-Game.

• Si l'equip atacant es queda a prop de la zona d'anotació (End Zone) amb la quarta oportunitat, el xutador pot intentar acon­seguir un "Field Goal" que val 3 punts.

ESQUEMA DE COL "LOCACIÓ DELS' JUGADORS ALS CAMP

equip ofensiu

~ \

equip defensiu

Qui és qui al futbol-americà

Equip Ofensiu 1. Central (center) 2. Conductor de joc (quaterback) 3. Corredor (running back) 4. Guàrdia (guard) 5. Placador (tackle) 6. Receptor (widw receive) 7. Receptor exterior (split end) 8. Receptor interior (tight end)

Equip defensiu 9. Defensor lateral (cornerback)

10. Plac ador central (nose tackle) 11. Placador exterior (defensive end) 12. Plantador (holder) o refusador

(punter) 13. Reraguarda (linebacker) 14. Saguer o home de seguretat

(Safety)

• El partit és jutjat per 6 àrbitres. Quan un d'ells veu una penalització llença un mo­cador a l'aire, es reuneixen tots els àrbi ­tres i prenen la decisió pertinent.

Vocabulari bàsic • L'objectiu dels equips és avançar !fnies

de 10 iardes. Per això té4 oportunitats (downs). Si no aconsegueix pasar les 10 iardes, l'equip atacat perd la possessió

8

Touchdown Extra Game Extra Point Field Goal

6 punts 2 punts 1 punt 3 punts

Partit ........................... (Game) Bloqueig ............ .. ....... (blocking) Correguda .... .......... .. ... (run) Esprintada ................... (rush) Gol de camp .............. , (field goal) Intercepció .................. (interception) Interferència ............... (interference) Jugada addicional ...... . (extra game) Mà a mà ...................... (hand off) Ofensiva .............. .. ...... (drive) Oportunitat ................. (down)

Passada...................... ...... (pass) Passada incompleta ......... (incomplete) Penetració ...................... . (dive) Pèrdua de pilota .............. (fumble) Pèrdua de possessió ........ (turnover) Placatge ........................... (tackling) Porta ............................... (door) Punt addicionaL .............. (extra point) Touchdown ..................... (touchdown) Xut de sortida ................. (kickoff)

· REPORTATGE

Ivan Imbernón, line-backer dels Barcelona Dragons

"El Futbol-americà és una oportunitat d'esbarjo per a tota la família"

Pregunta: Quí és Ivan Imbernón? Resposta: És un noi que jugava a futbol

fins als 18 anys, va tenir una lesió, es va engreixar 30 quilos i va haver de deixar el futbol perquè ja estava massa pesat. Vaig acompanyar a un amic a fer una prova a un equip local de futbol-americà, els Boxers, i em van agafar. Als Boxers vaig estar jugant els cinc últims anys, vaig anar millorant, fins que fa un parell d'anys em van fer una pro­va per entrar als Dragons i vaig tenir la sort de què m'agafessin. Perquè hi ha gent molt bona a Espanya.

P: Com és que vas començar jugant a futbol, a quin equip jugaves?

R: Vaigjugar a l'Europa, al Sant Andreu, als Escolapis de Sarrià ... tenia un bon nivell, era el meu esport de tota la vida. El futbol­americà no el coneixia gens. De fet, quan vaig fer les proves d'entrada als Boxers, no sabia res d'aquest esport. Va ser després que em va començar a agradar.

P: Mai t'hauries imaginat que acaba­ries vivint del futbol-americà i jugant a un equip com els Dragons?

R: Fa sis anys no m'imaginava ni que tant sols jugaria a futbol-americà. Tot va ser com una sorpresa ... i arribar a estar als Dragons és un somni que té qualsevol jugador espa­nyol d'aquest esport. Pensa que els Barcelona Dragons són l'oportunitat més gran que té qualsevol jugador espanyol de jugar a futbol-americà. Apart, és una gran experiència per conèixer un altre tipus de cul­tura com és l'americana, i conèixer Europa gràcies als viatges. És un bonic somni.

P: A vosaltres us sorpren el "boom" dels Dragons en una ciutat on, fa uns anys, ningú no coneixia aquest esport?

R: Sí, pot sorprendre. Però és que el fut­bol-americà és un esport molt espectacular il'únic que falta és que la gent s'acabi d'ado­nar d'allò què veritablement té a la mà: venir a l'Estadi és més que veure un partit, és una

oportunitat d' esbat jo per a tota la família . Una oportunitat perquè el pare, la mare, els fills .. passin una tarda veient les "cheerleaders" , el muntatge que envolta el partit...tot l'entorn, com diria en Cruyff.

P: El gran "hàndicap" segueix sent el desconeixement que hi ha entorn el regla­ment d'aquest esport?

R: Sí, és que les normes són realment difícils. Jo mateix puc dir que no conec to­tes les regles del futbol-americà i dubto que hi hagi moltes persones que se les sàpiguen. De tota manera, això no és tant problema. Qui ve a veure un partit ve a veure l'espec­tacle, ve a veure com 40 paios es foten ca­nya per portar la pilota d ' un costat a l' altre del camp. És un esport violent, divertit, cerebral...un esport on tot està controlat i planificat, on gairebé no hi ha improvisació.

P: Si parléssim de percentatges, quant té d'esport i quant d'espectacle?

R: 50 per cent de cada cosa. Els juga­dors som esportistes però, als Estats Units, la gent concep aquest esport com l'oportu­nitat que tota la família passi la tarda diver­tint-se.

P: Creus que aquest esport arribarà a arrelar-se del tot a Catalunya? Se'l podrà comparar amb el bàsquet o elfutbol?

R: Home, ara ja està més arrelat que el bàsquet en el sentit que, a nivell de públic, els Dragons conciten més espectadors que qualsevol equip de bàsquet d' Espanya. Ar­relar ha d' arrelar, el que nosaltres desitgem és que no nomès siguin 18 o 20.000 sinó 35 o 40.000 els qui vinguin a veure' ns a l' Esta­di cada setmana.

P: Aquí a Catalunya està més arrelat, però a la resta d'Espanya sembla que en­cara falta molta feina per fer?

R: Sí però estem a Barcelona, i a mi m'ha de preocupar què pensa la gent de Barcelona i Catalunya, no què pensen a Madrid, al País Basc o a Cadis.

P: Quants anys et veus jugant als Dra­gons?

R: Tots els que pugui. M'agradaria jllgar fins als 28 o als 30 i després, si l' esport ha arrelat definitivamnet, preparar-me per ser entrenador.

Currículum vitae (van Imbernón és un dels dos jugadors catalans que juga als Barcelona Dragons. Va néixer a Cornellà el 27 de novembre de 1972. Amb el seu l '89 d'alçada i els seus 120 kg de pes, el seu cap rapat i la seva perilla, representa estèticament l'essència del jugador de futbol americà. Conegut com a "Champion", des que juga als Dragons és un autèntic ídol a la Zona Franca, el barri barceloní on resideix. I és que el seu caràcter obert i extrovertit han fet d'ell un punt de referència per a tots els seguidors dels Dragons. És membre de l'Associació d'Esportistes contra la Droga, i ha participat a diverses campanyes de solidaritat social. Per cert, sabieu que va treballar durant un temps com a guàrdia jurat? Devia fer impressió ...

9

MILLA'96 •

La Milla' 96 bat el rècord de participació

Jabour Braim, el segon per l'esquerra, va guanyar la sèrie sènior masculina

La Milla'96 ja és història, i mai millor dit. Perquè l'edició de la Milla Urbana de laSa­grada Família d'enguany passarà a la his­tòria per dos fets cabdals: el rècord d'inscrip­cions, que per primer cop va superar les mil persones, i el nou rècord femení establert per una atleta, Jaqueline Martín, a qui possible­ment veurem a Atlanta aquest estiu.

Rècord de participació

El més destacat de tot va ser, sens dubte, la gran participació en una Milla que, any

10

rera any, destaca pel sèu caràcter popular. 1042 persones de totes les edats van posar­se les bambes el passat 21 d'abril i van cór­rer la Milla' 96. Tot un rècord; fins ara la màxima participació s' havia xifrat en 904 cor­

redors' els que van participar l'any passat. Un dels elements que, sense dubte, van

contribuir a l' éxit participatiu va ser la bona climatologia que va haver durant tot el matí del dia 21. La Milla, que enguany ha cele­

brat la dotzena edició, es va desenvolupar sense incidents i entre un gran ambient fes­tiu pels carrers de Rosselló, Cartagena i

Còrsega, travessant elbarri de la Sagra­da Família, que aquells dies celebrava la seva Festa Major.

Rècord femení

Des del punt de vista competitiu, el més destacat va ser el triomf de J aqueline Martin en la sèrie de sèniors femenina, que amb un temps de 4' 43" va establir un nou rècord de la Milla, guanyant així el premi extraordinari de 100.000 pessetes establertes a aquest efecte. L'atleta barcelonina, pertanyent al club madrileny Canal Isabel 11, està considerada com la segona millor mig­fondista espanyola en categoria prome­sa. I és que, als seus 22 anys d'edat, és a les portes d'aconseguir la classi­ficació per a disputar els propers Jocs Olímpics a Atlanta.

L'anterior rècord femení de la Milla era en poses sió de Cristina Nogué, que va establir-lo l'any 1990 amb un temps de 4'55".

Els homes, a un bon nivell

No nomès va ser bona la sèrie sènior femenina. A la sèrie sènior masculina vam poder veure una de les millors curses dels darrers anys.

Tal com passa a les grans cites atlèti­ques, la cursa va ser dominada per atle­tes d'origen magrebí. Finalment, després d'uns intensos 1.610 metres, el guanya­dor va ser Jabour Braim que, amb un temps de 4' 18", va fer la sisena millor marca de la història de la Milla; es va quedar a 13 segons del rècord.

El segon classificat va ser Elkahouya­Ali-Mustapha (4'20"), mentre Jordi Buergo va aconseguir el tercer lloc, amb un temps de 4'22.

. MILLA'96 •

Els joves van participar massivament a la Milla

Una cursa per·a totes les edats

La XII edició de la Milla va reflectir un cop més el seu caràcter plenament popular. Deixant de banda el minoritari grup d'atletes professionals que hi van participar, la Milla va destacar per la inscripció de corredors de totes les edats. Des de banjamins fins a veterans, els 1042 atletes inscrits van omplir la línia de sortida de totes i cadascuna de les set sèries.

Com podeu observar en el gràfic, la participació va estar molt repartida quant a categories. Totes les sèries van comptar amb un percentatge d'inscripció d'entre el 12 i el 20 per cent. Només a la sèrie de veterans (homes majors de 40 anys i dones més grans de 35), aquest percentatge va baixar fins a 1 per cent.

Una de les participants més Joves de la Milla va ser Núria Casas, una • nena de 9 anys nascuda el 26 de desembre de 1986 i que corria la Milla

per segon any consecutiu. La Núria, que estudia quart d 'EGB a l'Escola Sagrada Família, va participar a la sèrie benjamí amb el dorsal 121: va correr els 1.610 metres en 7'25", aconseguint la 31 ena. posició de la sèrie. La Núria, consultada per la revista TC, va mostrar-se molt contenta del seu resultat. "Em va anar molt bé. És el segon cop que corro la Milla i he millorat.Amb el meu pare sempre corro curses; he arribat a còrrer 3 quilòmetres i mi!/, . La Núria, que també juga a bàsquet al benjamí femení del SaFa-Claror, afirma que l'any que ve tornarà a còrrer la Milla. És una apassionada de l'esport.

El participant més veterà de la Milla va ser en Joan Alaez, tot un habitual d'aquesta cursa. Nascut el 18 de gener de 1933, Joan Alaez rebossa salut i bon humor als seus 66 anys. I és que, amb les ganes d'un júnior, Joan Alaez va inscriure's a la Milla amb un únic objectiu: participar i divertir-se. Va fer la cursa en 8 ' 11" , tot i que la classificació, en el seu cas, és el de menys. "M'agrada molt l'esport. Tota la vida he fet futbol, natació. .. i de fet, encara ara surto cada ma t/ al carrer a còrrer una estona. A la Milla, com a la cursa del Corte Inglés, m 'hi apunto cada any. De fet ho fem tota la faml1ia, i ens ho pasem molt bé." Sens dubte, tot un exemple d'esportista.

L'Associació de Veïns va premiar

el Claror per l'èxit organitzatiu

L'Esportiu Claror no només va repar­tir premis, també en va rebre. En con­cret, de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família que, mitjançant el seu president Joan Sardà, va lliurar un trofeu al Director del Claror, Joan Itxaso, en mostra del reconeixement a la tasca de promoció de l'esport que, dia a dia, fa el Claror en el barri de la Sagrada Família.

Nuricas Casas va ser una de les participants més joves a la Milla '96

Joan Alaez, amb 66 anys d 'edat, va ser el participant més veterà

11

MILLA'96 ....... (., _ ~ ~ ~<~ ' •• !'. ",_ '>~_j _J.k "",,, .. ',,, •• ";;'_1 a~.t~:U"""~''f~r.'"lor.~;oo.¡ ... ~~~l~~¡I,J¡¡'';:i¡;~ ... J:.,,1:tt;<>t,~~at.PiJl~~

Premis a entitats Tal com estava previst, l'Esportiu Claror

va premiar les escoles, clubs o entitats que més corredors van aportar a la Mi lla.

Les entitats premiades van ser l' Escola Sagrada Família, que va inscriure a 242 at-letes, l'escola Inmaculada Concepción, que en va inscriure 95, i l'Institut Menendez Pidal, que va aportar 89 corredors.

Com a premi, les escoles van rebre 50.000, 25.000 i 15.000 pessetes respecti-varnent.

Sorteig' de 2 'bicis' Un cop lliurats els trofeus als tres pri-

mers de cada sèrie, l'organització va proce-dir al sorteig de dues bicicletes de munta-nya: una per a totes les participants femeni-nes que van acabar la cursa, i una altre pels participants masculins. La sort, en aquest cas, va somriure a l'Emic Martí Ramírez i a l'Eva Hernandez Torns.

12

Els Sèniors

MASCULÍ 1 Jabour Braim 2 E. Ali Mustapha 3 Jordi Buergo

FEMENÍ 1 Jacqueline Martín 2 Irene Rodríguez 3 Ruth Navarro

El pòdium de cada sèrie

BENJAMINS

Carlos Dosouto 6'04" Maria Hernandez

2 Abel Nogués 6 ' 17" 2 Maria Duran

3 Albert Gamper 6 '25" 3 Ana Marín

ALEVINS

1 Joaquim Cari us 5'31 " Elena Arévalo

2 Adrià Ferrer 5'38" 2 Lolita Nieto

3 Dani Galvez 5'39" 3 Clara Carnero

INfANTILS

l Esteve Arimón 5'07" Cristina Anglada

2 Oriol Itxaso 5' 11 " 2 Carmen Gomez

3 Fco. Javier Plaza 5' 13" 3 M~ Jesús Galan

CADETS

1 Ivan Lima 4'40" júlia Estevez

2 César Hernandez 4'53" 2 Rosario Garcia

3 Gregorio Jurada 4'56" 3 Marta Martín

JÚNIORS

David Alvarado 4'32" 1 Elisabet Ruz

2 Raúl Alvarez 4'35" 2 Elena Sanchez

3 jesús Rodríguez 4'39" 3 Teresa Oliver

VETERANS

1 Fabian Campo 4'50" Remei Gil

2 Quino Gonzalez 4'53" 2 María Parkinson

3 Miguel Nieto 4'57" 3 Angeles Gonzalez

4' 18" 4'20" 4'22"

4'43" 5' 10" 5'32"

6 '23"

6 '24"

6 '25"

S'55"

S'56"

S'58"

5'27"

5'30"01

5'30"06

5' 18"

5'20"

5'23"

5'41 "

S'51 "

6 ' 19"

5'40"

6 '20"

6 '50"

· MILLA'96 ~;rait\~W~~'li1i~ ___ <ll¡¡¡¡¡"j1~_!l'

Les institucions recolzen la Milla degana

A l'acte de lliurament de premis hi van assistir el Regidor d'Esports de l' Aj unta­ment de Barcelona, Albert Batlle, el Presi­dent de l'Associació de Veïns de la Sagrada Fmrulia, Joan Sardà, així com diferents re­presentants del Districte de Gràcia i de la Generalitat de Catalunya. La Milla Urbana de la Sagrada Família és la degana de les que tenen lloc a Barcelona.

Més de 40 empreses van col.laborar

Un acte tant complex com la Milla no és fàci l ni barat d'organitzar. És per això que cal agrair el suport donat per les més de 40 empreses privades que van col.l aborar per tal que la Milla'96 pogués ser una realitat. Els dos principals patrocinadors van ser "MH" i "Instituts Odontològics Associats". A tots ells, moltes gràcies.

AiXí QUEDA L'HISTORIAL DE LA MILLA

Guanyadors

Edició Data

Masculins Temps Femenins Temps

I 28-4-85 Miquel Farreras 4' 24" M. del Remei Gil 5' 18"

11 27-4-86 Francisco Alvarez 4' 21 " M . del Remei Gil 5' 24"

III 26-4-87 Juan A. Martinez 4' 26" Anna Maria Pardo 5' 24"

IV 24-4-88 Antonio Fernandez 4' 27" Núria Pastor 5' 16"

V 23-4-89 Ramón Moya 4' 14" Núria Pastor 5' 08"

VI 22-4-90 Joan Viudes * 4' 05" Cristina Nogué 4' 55"

"

VII 21-4-91 Joan Viudes 4' 12" Núria Pastor 4 ' 56"

VIII 26-4-92 Jose A. Prieto 4' 16" Rosa M. Rubio 6' 02"

IX 24-4-93 David Pujola 4' 16" Anna Maria Pardo 5' 03"

X 24-4-94 Carlos Casero 4' 27" Maria C. Toscano 5' 23"

XI 23-4-95 Àlex Cerdà 4 ' 25" Mireia Teixidó 6' 55"

XII 21-4-96 JabourBraim 4' 18" Jaqueline Martín ** 4' 43"

* Rècord Mascul(** Rècord Femen(

Les sèries van ser molt ràpides

Un dels fets més positius de la Milla d'en­guany va ser la competitivitat que hi va ha­ver a quasi totes les sèries , i l'alt ritme que van emprar els corredors. Això va perme­U'e, a més de batre el rècord femení en la categoria sènior, que es fessin bones mar­ques a totes les sèries. En la sèrie sènior masculina, els tres primers classificats van millorar la marca feta pels guanyadors dels dos últims anys.

-------------82 persones van treballar en l'organització

Que la Milla va ser un èxit organitzatiu és un fet que no passa desapercebut. Això,

però, no és fruit de l'atzar. El mateix dia de la

Milla, més de 80 persones, entre voluntaris,

Guàrdia Urbana, Creu Roja, jutges i emple­ats de l'Esportiu Claror, estaven vetllan per

la bona marxa de la cursa. Des de mesos enrera una vintena de persones van estar

preparant la Milla sota la coordinació de la

Núria Borràs.

13

MILLA'96

Jaqueline Martín, la nova "record-woman" de la Milla busca ara la classificació pels propers Jocs Olímpics d 'Atlanta

14

I desprès de la Milla, Atlanta?

Ho tenia clar: si batia el rècord de la Mi­lIa' 96, s'enduria 100.000 pessetes de premi. Va venir, va escalfar una estona, va córrer, i va batre el rècord. El premi, les 100.000 pes­setes promeses. Així de fàci l. Jaqueline Martín, atleta de 22 anys pertanyent al club madrileny Canal Isabel 11, no amaga que el seu objectiu a la Milla era el premi econò-

mico És una atleta professional que es dedi­ca única i exclusivament a l'atletisme i, en un esport on els ajuts econòmics no són fàcils de trobar. S'ha d' aprofitar l'ocasió que ofereixen curses com la Milla de la Sa­grada Família. Ara l'objectiu esportiu imme­diat, és aconseguir la classificació per als Jocs d'Atlanta.

Gràcies! A totes les institucions, entitats i empreses que han fet possible la XII Milla de la Sagrada Família

rtu

r Fundació CI r r

.~.

Ajuntament l' de Barcelona

Districte de Gràcia

Guàrdia Urbana de

Barcelona

AV Sagrada Família

Generalitat de Catalunya

Fed. Cat. d'Atletisme

El Periódico de

Catalunya

INSTITUTS c: :::a ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

MH OBRAS E INSTALACIONES

Coca-Cola

la Caixa

Cervezas DAMM

Aigua Mineral Viladrau

Banco Pastor

BEHQ

Cofac Ferreteria

Condal, Constuccions

Esportives

Deumar, lIuminación

Ferzam

Gilabert

Julio Moreno

lacer

Utisan

Winterthur

Albert, perruqueria Alravasa

Antonio Manen Autocares Duran

Capdevila Cercacer

Cresa Deter

Foto Gilma Magial

Menjador Col.lectius Olimpex Ibérica Salvador Escoda Salvador Matas

Sondika Suarep i l1adó

Tot Haro Vidrios Benedicto

78

. MILLA'96

Pregunta: Què et va semblar la Milla Urbana de la Sagrada Família?

Resposta: Molt bé, molt bé. Era el pri­mer cop que hi participava, tot i que ja la coneixia. Companys meus del club me n' ha­vien parlat i jo, fins i tot, vaig venir l'any passat a veure-la i comprovar com era. La veritat és que em va agradar molt l' organit­

zació. P: Què és el que et va motivar a partici­

par-hi, l'aspecte esportiu o l'econòmic? R: L'econòmic. Perquè t'he d'enganyar?

100.000 pessetes no es donen a totes les curses. Normalment jo, que sóc professio­nal, rebo un f ix de la federació per cada cur­sa en què participo, però no tinc gaires opor­tunitats de guanyar premis econòmics tant importants. I la veritat és que em va sor­prendre molt com, essent un premi tant im­portant, no hi haguessin més corredors pro­

fessional s. P: Va ser fàcil batre el rècord?

5.300 m2

d'instal·lacions esportives

2 piscines Pavelló cobert Pistes exteriors Pistes d'esquaix.. Sala de "fitness" Musculació Mur d'escalada 15 vestidors I molt més ...

jaqueline Martih es

prepara diàriament per assolir

un objectiu: poder

participar als jocs

d 'Atlanta

R: Molt fàcil. Almenys per a mi , és clar. Aquest any he fet els 1.500 metres en 4' 17" , i el rècord de la Milla estava en 4' 55". Tenint això en compta, i que tenia poca competèn­cia, em va ser fàcil batre el rècord . I amb el premi que hi havia pel mig, no m' ho vaig pensar gaire.

P: Quin és el teu objectiu esportiu im­mediat?

R: Classificar-me per anar als Jocs Olím­pics d' Atlanta. Per aconseguir-ho he de fer els 1.500 metres en 4' 10" a qualsevol de les curses en què participi . Hi ha tres places en joc ; una ja la té la Maite Zúñiga, i jo lluito per aconseguir una de les altres dues. Ara estic a set segons de l'objectiu. És difícil, però ho intento.

P: Et dediques únicament a l'atletisme? R: Sí, totalment. Ni estudio ni treballo.

De fet, la meva feina és l'atletisme. Tinc una beca de la Federació Espanyola d' Atletis­me, i m'hi dedico en cos i ànima.

P: Quina posició ocupes al rànking es­panyol de 1.500 metres?

R: En categoria promeses sóc segona, i en sènior setena.

P: Tornaràs l'any que ve a la Milla de la Sagrada Família?

R: Espero que sí, però tot dependrà del calendari que tingui l' any vinent. De mo­ment he quedat molt contenta.

I nosaltres . Molta sort Jaqueline, i que et veiem a Atlanta.

Si vol gau lr

de l'esport

•

Sardenya, 333 08025 . Barcelona

Tel. 207.06.40

Claror I I I I

Ajuntament de Barcelona

15

ENTREVISTA •

ANTONI MARCET, REGIDOR DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE

"L'Escola Tàbor estarà inaugurada el setembre"

16

Currículum Vitae

Antoni Marcet té 48 anys, és casat I té dos fills. llicenciat en

Clencles Empresariids, és membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1977, partit del qual és

actualment conseller nacional. Entre els anys 87 I 92 va ser

membre de l'executiu del partit com a responsable de Comunicació. Col.laborador de Miquel Roca, té una llarga

experiència en la política municipal, on hi ha desenvolupat

diferents càrrecs. Actualment és regidor del Districte de

l'Eixample, càrrec que ocupa des de fa 6 anys.

P. Com li explicaria a un ciutadà barceloní què és un regidor de districte?

R. Un regidor de districte, com és el meu cas, té la responsabilitat política de traslladar el millor possible els serveis de l'Ajuntament al ciutadà, i alhora traslla­dar a l'administració les preocupacions, problemes o mancances que puguin tenir els ciutadans que viuen al territori en qüestió. Per simplificar-ho: l' adminis­tració municipal és la més propera al ciutadà, i dins l'administració municipal, els regidors de districte som els qui estem més a prop. La nostra feina és estar en contacte amb la gent i escoltar-la.

P. És vostè una persona esportista? R. Sóc una persona que vull ser esportista, però

no sempre tinc el temps ni la voluntat suficient com per a fer esport de la manera sistemàtica que voldria.Sóc un enamorat de l'esport i aconsello fer esport perquè és necessari no només per la salut físi ­ca, sinó també per la mental. Faig alguns esports perÒ tots malament. Sóc dels que intento posar-me el xan­dall dos o tres cops a la setmana i anar a córrer mitja horeta. De vegade? jugo a tennis, i a l'estiu faig una mica de natació i bicicleta. En definitiva, què faig tot l'esport que puc però no d'una manera seriosa.

P. Com veu, des de la seva posició, la situació de l'Eixample?

R. El veig amb molta esperança. L'Ajuntament ara considera l'Eixample com un objectiu prioritari dins el conjunt de la ciutat, i aquest és un canvi de menta­litat del qual me n'enorgulleixo. Tot i això existeixen alguns indicadors que ens obliguen a posar unes me­sures correctores adequades: hi ha una certa dege­neració en el manteniment del centre de la ciutat, un envelliment i pèrdua de la població, terciarització de l'economia ... i per tant, hem de buscar fòrmules cor­rectores necessàries i dissenyar l'Eixample del futur.

P. Dins el districte, quin paper juga el barri de la Sagrada Família? Com veu la situació del barri?

R. És un barri amb qualitats importants que, en el futur, anirà a més. No té els índexs de terciarització

. ENTREVISTA

AI Mercat hi haurà nous equipaments

Un nou poliesportiu al barri Un de ls equip a­

ments previs tos més importants per al barri serà la cons trucció d' un nou poliesportiu municipal, que s'ano­menarà Tàbor. Estarà situat a la croïlla dels carrers M all orca i Cartagena i tindrà 3.500 m2 amb piscina, pavelló cobert i gim­nàs. Segons Anto ni Marcet, "la construcció del poliesportiu Tàbor està en la fase d 'acabar de concretar el plec de condicions. Un ple municipal, als propers m esos de juny o juliol, farà la convocatòria del concurs, i l'adjudicació es farà relativament aviat." Pel regidor del districte de l'Eixample, "el poliesportiu ha de donar compliment a l 'escola i al barri. Es tracta de fer un equipa­ment esportiu obert a les necessitats del barri, i funcionarà com totes les instal.lacions que són gestionades per concessió administrativa com l'Es­portiu Claror o l' Aiguajoc." Si el procés acompleix els terminis establerts, el nou poliesportiu podria inaugurar-se la tardor de 1997.

que poden tenir altres zones de l' Eixample. Encara té un dinamisme important, però cal posar l'accent en una política d'equipaments de futur i en la millora i manteniment de l 'estat de la via pública.

P. Quins són els equipaments previstos d'instal.lar a la Sagrada Famz1ia?

"Estem en

època

d'austeritat i

no podrem fer

tots els

ritat, i això cal tindre-ho present. Seria molt fàcil ven­dre que fare m un casal de joves i un altre d'avis a cada cantonada .. . però això després ho hauríem de pagar. I el que no podem és engreixar els pressupos­

tos i augmentar la despesa pública en una situac ió de dèficit terrible.

R. Hi ha una sèrie d'equipaments previstos pel barri

de ljl Sagrada Família. De tota manera, cal dir una cosa, no podem crear falses expectatives. Les admi­nistracions, no només la municipal, tenen uns greus,

gravíssims dèficits i les expectatives de realitzacions de futur són modestes. Estem en una època d'auste-

equipaments

que voldríem"

Ara bé, dit això, hem de dir que, com que al barri de la Sagrada Familia hi ha un déficit d'equipaments im­

portant, hem fe t un programa d'actuac ions, previst a curt termini, que resoldrà els problemes més impor­

tan ts del barri.

NOUS EQUIPAMENTS PREVISTOS PEL BARRI DE LA SAGRADA FAMíLIA

• Nou complex social de t .400 ml que s' instal.larà a un edifici de tres plantes del carrer Mallorca, al costat

del Mercat de la Sagrada familia,on hi haurà un casal

infantil, un punt d 'atenció i informació al ciutadà, un centre de serveis socials i un casal de gent gran amb

sala polivalent. Serà un equipament molt important

pel barri , dels que no se n'obren cada dia.

• Nou parvulari als jardins del carrer de la Indústria, entre

Marina i Lepant, on es mantindrà la pista esportiva ara

existent.

• Nova Escola Tabor, al carrer Provença/Cartagena, que estarà inaugurada al setembre, de cara al proper curs.

• Nou Poliesportiu Municipal Tabor, lligat a la construcció de l'escola Tabor.

• Nova escola de secundària al carrer Marina/ Consell de Cent, a l 'antic solar de la Talbot.

• Nous jardins, ja inaugurats, a l'interior de l 'illa de la Damm.

• Renovació i ampliació de les pistes de petanca a la plaça Gaudí.

17

SALUT •

L'obesitat, un problema amb necessitat de solució

diabetis

hipertensió

El sobre pes centra molts dels nostres problemes

L'obesitat constitueix un veritab le pro- (alt nivell de sucre a la sang) i alguns tipus un desequilibri energètic, de manera que la ingestió d'energia a través dels aliments si­gui inferior al consum d'energia necessari per a la vida i per al desenvolupament de les activitats quotidianes.

ble ma de salut pública en molts països des- de càncer, sense oblidar els problemes arti-envolupats. L'excés de greix corporal és un culars i psicològics que disminueixen greu-factor de risc de patologies com les hiper- ment la qualitat de vida de la persona obe-colesterolèmies (xifres elevades de coles te- sa. rol), les hipertriglicerinèmies (xifres eleva- La reducció de greix corporal d'una per-des de triglicèrids), la diabetis del tipus II sona només és possible si s'aconsegueix

Les necessitats d' energia d'una persona (tret de situacions excepcionals com el crei-

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

TOT

Ht)[RJ ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70

18

GIRONA, 99 Ptge. Pià

459.21.23

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació Construcció general

Pintor Fusteria

Caixes fortes

Sardenya, 408

436.84.57

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat

Guals Portes automàtiques

Gravats Tot tipus de claus

. SALUT •

xement, l'embaràs, o la lactància) són lasuma del consum metabòlic basal (e l nombre de calories que consumim en estat de repòs) , la termogènesi induïda per els aliments (la despesa calòrica del metabolisme dels ali ­ments) i l' activitat física .

Per tant, per aconseguir un balanç ener­gètic negatiu (és a dir, per a gastar més calo­ries de les que consumim) no n' hi ha prou amb reduir la ingestió d 'energia menjant menys. És necessari , a més, no reduir la des­pesa d'energia a través d'aquests tres components.

Com se sap, el seguiment d' una dieta hipocalòrica (baixa en calories), té com a conseqüència, entre d'altres, la disminució del metabolisme basal. També decreix la termogènesi induïda pels aliments en disminuir la ingestió d 'aquests. Fins i tot la despesa d'energia mitjançant l'activitat fí­sica es veu reduïda, ja que la persona es torna més apàtica i lenta en els seus movi­ments.

L'utilització d'una dieta hipocalòrica com a mètode per a aprimar-se té, a més, l'incon­venient que provoca pèrdues considerables de massa no grassa (teixit muscular).

És per això que la pràctica habitual de l'exercici físic comporta una sèrie de benefi­cis no tant evidents, però no per això menys importants. Ens referim a la prevenció de malalties cardio-vasculars, a la conservació de la massa òssia, a l 'augment de la sensibi­litat a la insulina, a la millora de la imatge corporal i a la gènesi d ' una satisfacció psi­cològica que disminueix el risc d'abando­nament del programa d'aprimament.

La combinació d'exercici i una dieta hipocalòrica és considerada el mètode més adecuat per a obtenir una reducció de la grasa. Entre les avantatges més importants aconseguirem evitar la pèrdua de massa corporal i contrarestar el descens de la tas a metabòlica de repòs provocat per la dieta.

L 'obesitat és la causa de

molts problemes

per a la salut; la fatiga, diabetis,

l 'artrosi o l'hipertensió

només són els m és coneguts

PROGRAMA PER REDUIR GREIX CORPORAL , .

Els aspectes bàsics d'un programa tipus de reducció de greix corporal

han estat definits per l'Amerlcan College of Sports Medeclne. Són els

següents:

• Aporta no menys de 1200 Kcal/dla en el cas de persones adultes

amb activitat normal.

• Inclou aliments que són de consum habitual pel seu sabor, cost I

facilitat d'adquisició i preparació.

• No restringeix l'aportament calòric en unes 500 -1000 Kcal/dia

provocant una pèrdua gradual de massa que no ha d'exedir el

quilogram per setmana.

• Inclou l'ús de tècniques de modificació de conducta, destinades a

eliminar els aspectes negatius del règim habitual.

• Inclou un programa de resistència d'almenys tres dies a la setmana,

20-30 minuts per sessió, a un 60% de la freqüència cardíaca màxima.

• Permet que els nous hàbits d'alimentació i exercici físic puguin ser

mantinguts al llarg de la vida quasi amb la finalitat de conservar una

menor massa corporal. \

19

SALUT ~llIiiÍIJ..tl;i ~';..JJi:_~~~,t.~H .. w-ll'~r ~}h~'..:I.i.>"."."!l.!i."',-"!.. ~~~r.\ .... V""-.~:t'.:.'!;·¡ '.~~ 'rX1..""""i_ï;!t.~

L'esport amb el dia mundial sense tabac

Sota el lema "Esports i arts sense fum i Actualment, ningú no posa en dubte que promoció de la salut" es va celebrar, un any la pràctica regular de l'exercici desenvolupa més, el Dia Mundial Sense Tabac amb]' ob- l'elasticitat, la força i la resistència del cos, tot jectiu de controlar el fum en els llocs on es afavorint la salut i el benestar de les persones.

L'activitat física és en general saludable per a tots, tant joves com gent gran, dones i homes, afectats per minusvàlids o aquells que n'estan lliures. Com l'esport, hi ha molts altres fac­tors relacionats amb comportaments quotidi­ans, que tenen una importància creixent en la nostra salut.

Entre els comportaments que tenen a veu-

logotip utilitzat a la campanya

practica l'exercici físic. La diada es va fer el dia 31 de maig i per tal d'incentivar la partici­pació i, sobretot, la pèrdua de l'hàbit per part dels fumadors, es van donar uns estímuls més que positius. Entre tots aquells que es com­prometessin a deixar el tabac a partir del 18 de maig es va sortejar un viatge per a dues persones a les Illes Seychelles, tres bicicletes tot terreny i cinc maletins de viatge. re arn la salut, fumar és un dels aspectes de l'estil de vida personal més negatius. El fum

LA NORMATIVA DEL CLAROR SOBRE ELS FUMADORS

t. És prohibit fumar a les Instal.laclons de l'Esportiu Claror.

2. Els fumadors disposen d'uns llocs determinats, que són els únics

on s'hi pot fumar. Aquests llocs són: el bar-cafeteria i la sala de

lectura.

3. A tota la Instal.lacló s'Informa de la prohibició de fumar.

4. A l'entrada del Claror hi ha un cartell Informatiu sobre la

prohibició de fumar.

5. L'incompliment de la normativa és considerat com a falta menys

greu I, en cas de reincidència, es considera com a falta greu.

de tabac irrita les mucoses respiratòries per on s' absorveix, essent causa de infeccions, malalties respiratòries cròniques i càncer de pulmó. A més, amb el fum del tabac passen a la sang substàncies tòxiques que dificulten el transport de l'oxigen i produeixen oclusió de les artèries, i d'altres substàncies irritatives que poden originar el creixement de tumors en al­

tres zones del cos, com ara els ronyons o la bufeta de l'orina. El problema principal del tabac és que conté una substància (la nicoti­na) d'enorme poder d'addicció, comparable

al de les drogues ¡\.legals com l'heroïna o la cocaïna. Com a conseqüència, aquest hàbit

s'adquireix a l'adolescència, gairebé com a ritual de pas a la vida adulta, i es manté des­prés durant 25 o 30 anys, degut a la dificultat

de trencar amb l'addicció .

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

20

Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina

Descomptes als socis del Claror

Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h

Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h

C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53

- SALUT l.:,;e "'" f~",,~ .. ,""'~,. ,".";i!:!~,·""_~'~li.",~;)-'\.r,,~~, .... ''''''':t.!:~ ... 1t.,~~

Les radiacions solars de l'estiu poden provocar malalties a la pell

El problema de les dermatosis estivals

Amb l 'arribada de la primavera , i

especialment de l 'estiu, qualsevol de les nostres activitats quotidianes es caracterit­

zen per una major exposició a l'ambient ex­

terior. Les activitats esportives i de lleure es caracteritzen , especialment, per una ma­

jor exposició a les radiacions solars .

El cos, que combina l'exercici físic

amb una gran exposició al sol, pot presentar

en aq uesta época de l'any, entre d'altres coses, l'aparició d'una patologia dermato­

lògica característica o, com a mínim, una major incidència de dermatosi (malaltia de la

pell).

Altres patologies de la pell freqüents a l'estiu són:

• Molluscum Contagiosum • Berrugues plantars • Herpes simple tipus l o labial • Tinea Pedis (peu d'atleta) • Tine Cruris • Pitiriasi Versicolor . , Foliculitis per Pseu-domones • Tricomicosi Palmellina o axilar • Impetigen • Picades de artròpodes, insectes, o

aràcnids • Dermatitis de contacte amb orugues,

meduses o anèmones.

D ' en tre les diferents dermatosis es- que es modifica pel sol i provoca una res-

tivals, cal destacar certes patologies infec- posta de tipus èczematoide que pot afectar,

cioses cutànies produïdes per di versos fins i tot, a àrees no exposades al sol. El agents físics i mecànics, i determinades zo- símptoma és l' intensa picor.

onosis (malalties produïdes per animals pa-

ràsits) . Per agents mecànics

Per agents físics Entre les afeccions de la pell per

Les dermatosis per agents físics com

les fotollumíniques (produïdes per radiaci­

ons solars) i fitofotodermatitis (al.lèrgies

provocades per determinades plantes) es

produeixen per la sudamina causada per la combinació de l ' acció de la calor i la humi-

tat. Es manifesta especia lment a les zones

de fregament com els plecs del coll i l'àrea

del bolquer en els nadons.

Les lesions per radiac ions lumíni­

ques poden ser les típiques cremades so­

lars, o la fotòxia on l'agent desencadenant

actua sobre la pell potenciant la radiació i fa

aparèixer un quadre cutani semblant a la cre­

mada solar. Les principals substàncies que

produeixen la fotòxia són l' alquitrà, les plan­

tes, els olis essencials, els colorants i al­

guns medicaments (Sulfamides, Tiazides,

Tetraciclina ... ).

En la fotoalèrgia l'agent desencade­

nant actua com al.lèrgic (es diu de qualse­

vol substància que pot provocar al.lèrgia)

agents mecànics cal destacar l'erupció li­

quènica friccional, també anomenada "der­

matitis del tobogan", que apareix en els co l­

zes i els geno lls dels nens per la fricció amb

superfíc ies abrasives (terra de les piscines,

sorra de la platja ... ).

6 consells per no patir problemes de pell

• Preneu el sol de forma progressi va

• Utilitzeu un protector solar adequat a la sensibilitat de la pell

• Rehidrateu la pell constantment • Utilitzeu roba lleugera que permeti

una fàcil transpiració • No feu servir el mateix vestit de

bany sense rentar-lo amb sabó i secar-Io

• Acudiu a un dermatòleg si aparei­xen signes de lesions a la pell.

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••

Clínica veterinària Sagrada Família

Còrsega 537 Ur ènc"es 24 h Servei Permanent (Entre Marina i Sardenya)

Tels. 435.88.67 - 43595.04

21

POLIESPORTIU ._~~

Posar-se en forma amb l'aeròbic

L'aeròbic és un dels esports que més adeptes ha guanyat e/s últims anys

L'aeròbic és un dels esports de moda en els últims anys. Tothom, mes o menys, ha practicat en algun moment exercicis aerò­bics perquè hi ha multitud d' activ itats que, realitzades seguint una sèrie de requisits, esdevenen aeròbiques.

Vivim en una societat que

ens obliga a assumir les

responsabilitats quotidianes.

Sens dubte, ho fem, però

molts cops és en detriment

del temps de lleure qu~

podríem dedicar a l'esport.

Cal conscienciar - nos que

l'exercici ens pot ajudar a

millorar la qualitat de vida.

Els orígens de l'aeròbic, tal i com s'entén en l' actualitat, els trobem l'any 1968 quan el doctor Kenneth, metge de les Forces Ar­mades dels Estats Units, va publicar un lli­bre amb el programa d'entrenament de les Forces Aèries. El programa consistia en fer esforços durant períodes de temps més llags que els habituals. Així s'augmentava el ren­diment i la resistència i s' aconseguia disminuir el percentatge de risc a patir enfermetats cardíaques o circulatòries.

La necessitat de l'exercici

Des d'aleshores fins ara, els costums de l'home han variat molt: ens hem tornat més sedentaris, la manca de temps, sovint, no ens permet poder fer l'exercici que voldríem, l'ali­

mentació és més irregular i certs hàbits com el tabac, el cafè, les drogues, l'alcohol, etc. han provocat l'aparició de noves patologi­

es que fan perillar la qualitat de vida. Aques-

CÓM DETERMINAR EL RITME CARDíAC ÒPTIM

En primer lloc caLrestar la vostra

edat a 180 i modificar-la segons

pertanyeu a alguna d'aquestes

quatre categories:

1. Si us esteu recuperant d'una

enfermetat important o enca­

ra esteu malalts. Resteu-ne 10.

2. Si fa poc que practiqueu es­

port o patiu refredats o

alèrgies freqüents. Resteu-ne 5

3. Si heu practicat exercici durant

més de 2 anys i progresseu sen­

se lesions. Afegiu-ne 5.

4. Si teniu bon estat de salut I

practiqueu exercici sovint no

cal modificar el número.

maneres. Entre elles podem destacar l'obe­sitat o el sobrepès, les disfuncions muscu­lars i problemes ossis (dolors d'esquena i artrosi), l 'ansietat, la depressió, els trastorns emocionals i psíquics, les enfermetats cardio-vasculars ... Totes aquestes patolo­gies s'engloben amb el nom de síndrome hipocinètic (baix rendiment) que es defineix com el progressiu deteriorament dels siste­mes orgànics del cos al no fer-los funcionar

tes patologies es presenten de diferents de la manera per la qual van ser concebuts.

. POLIESPORTIU --

REQUADRE DE RECOMANACIONS

• 12 minuts de salt a corda, de cór­

rer en el mateix lloc o de pujar es­

cales.

• IS minuts de jogging, d'esquí de

fons, de rem o de ball.

• 20 minuts de ciclisme, de natació,

de patinatge o de caminar.

Carmen VaJderas és l'actual

campiona del món d'aeròbic

...;, y. ,

u :ê e .;: <:;

L-______ ~ __ L_ __________________________________ ~ ~

Esports aeròbics

Quan es parla d'aeròbic sovint s'acostu­ma ~ pensar amb les classes d'exercicis gim­

nàstics amb música i mallot inclosos. És cert que aquesta és l'activitat que rep el nom però

hi ha altres esports que, realitzats durant un

període llarg i una intensitat baixa poden convertir-se en aeròbics.

Alguns d'aquests són el "jogging", la

natació, el ciclisme, el salt a corda, el rem, les carreres de fons, la marcha, l'esquí de

més cal pensar en el ritme cardíac i respectar

les fases de calentament i refredament. So­bre aquest últim punt, heu de tenir en comp-

fons o el patinatge. Per als que podeu prac- te que l'escalfament no només és fer estira-ticar algun d'aquests esports us direm les condicions per a treure' n més profit i con­vertir-los en aeròbics (vegeu el requadre de

recomanacions). De totes maneres, a l'hora de plantejar­

nos un entrenament que pugui aportar-nos

els mateixos avantatges que l'aeròbic 110-

ments. La raó de fer un escalfament té molt a veure amb la localització de la sang dins del cos .

En el requadre «Com determinar el ritme cardíac òptim», podeu veure quines són les

bases per esbrinar el ritme cardíac òptim

segons les vostres peculiaritats.

. . . . . . . . . . . '. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . AMB LIESTIU!!!

Novetats en,' roba, samarretes, complements, i regal informal. .. VINE!!!

CÓRSEGA, 567 (entre Marina i Lepant) Dissabte tarda tancat - Tel. 455.98.56

23

POLIESPORTIU -----........... """"_ ... ,~~~

Les mancuernes són un element imprescindible a qualsevol g imnàs

Per a una persona que entra per pri­mer cop a un gimnàs, de vegades no re­sulta fàc il entend re la terminología em­prada pels moni to rs. Però hi ha una sè ri e de conceptes bàsics que tot usuari ha de conèixer.

Per a ixò Tot Claror us ofereix, des d'aquest número, una sèrie de definicions acompanyades de 'mostres gràfiques. Perquè anar a fer peses sigui menys pesat.

estiraments abdominals

Vocabulari bàsic del "fitness"

MANCUERNA: pes individual fix

REPETICIONS: número de vegades que executen un exercici.

SÈRIES: conjunt determinat de repeticions.

PAUSA: recuperació entre exercici i exercici o entre sèrie i sèrie.

ESTIRAMENTS: la seva finalitat és estirar la beina de teixit connectiu que encercla

la fibra muscular per evitar lesions i per facilitar el creixement muscular.

CONTRACCIONS ABDOMINALS: exercici de treball abdominal. Des de la

posició supina, cames flexionades, fer una contracció abdominal.

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

24

Limpiezay mantenimiento eJey

eme iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS

Precios especia/es

Lo nuestro es la limpieza

Nilo Fabra , 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel. 217.60.55/217.75.67 FAX 237.86.31

"npra.sió: Impressor per a cada necessitat, per qualse ol tipus de material, fins a tiratges gr ns mitjançant l'utilització de Rotati .

pe gràt:ic CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1 ~ - 08028 Barcelona

Tel. 448 1298

78

. POLIESPORTIU •

t a e k w o fi d o

El camí cap a la . . /

compet1clo Després dels nivells i els colors del Judo

cal reemprendre el tema, però amb una altra art marcial, el Taekwondo.

Pel que fa als graus (Kyus) i als colors, en totes dues arts són iguals. L'únic aspecte diferent és que, en Taekwondo, a partir del primer dan, el color del cinturó és sempre el negre. Per això avancem en el tema i us par­lem dels aspectes a tenir en compte per fer un bon camí cap a la competició.

El lloc de combat

En primera instància, és important triar el lloc adequat. Els combats s'han de dipu­tar en un pavelló que tingui una pista, de lona o de parquet, llisa. L'àrea de competi­ció (zona on s'executa el combat) és una

superfície de lona elàstica que fa 8x8 me­tres. Aquesta superfície està envoltada per una segona àrea de seguretat. En total el quadre fa 12x12 metres. Totes dues zones es divideixen mitjançant una línia blan­

ca, 'en el cas que tot sigui d'un mateix color.

És al voltant de l'àrea de competició on

se situen tots els jutges. Quatre d'ells, jut­ges de cadira, observen a 50cm de distàn­

cia de cada cantonada de l'àrea. Un cinquè, cap de zona, presideix la taula, situada a 1

metre fora de la zona, i controla el combat just davant de l' àrbritre i dels competidors.

Altres personatges a tenir en compte són el controlador del temps i el metge de la Comissió.

Pel que fa als competidors, tots dos llui­tadors es col.loquen a 1 metre a cada cantó del punt central de l'àrea de combat. Ca­dascun d'ells porta un color diferent en l' uni­forme (Do Bok) per tal de poder diferenci­ar-los més facilment: el que es troba a ['es­

querra de l'àrbritre sempre és representat amb el vermell i el de la dreta porta el blau.

Les categories

Un cop ja tenim el lloc on es farà el com­bat, hem de pensar que cada competidor s' ha d'englobar en una categoria. Com que el torneig de Taekwondo és una competició basada en el contacte físic, el sistema de di­visions per categories i per sexes, garanteix

la seguretat i crea igualtat de condicions per l'intercanvi de técniques.

Les diferents categories i el pes de ca­dascuna d'elles i segons els sexes, s'esta­bleixen al recuadre d'abaixo

El tercer pas és l'inici del combat. Però

del protocol que se segueix i les regles basiques us en parlarem més endavant.

Pes Masculí Femení (en Kg)

Minimosca - de 50 -de 43

Mosca 50-54 43-46

Gall 54-58 47-51

Ploma 58-64 51-55

Lleuger 64-70 55-60

Super lleuger 70-76 60-65

Mig 76-83 65-70

Pesat + de 83 + de 70

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

eaIçats IiJltl'J1C

SABATES HOME-DONA

10% DE DESCOMPTE als socis del

ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes)

Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20 BARCELONA

25

• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Guanya una TV amb el Concurs del "Tot Claror"

Vols guanyar una fantàstica TV en color, de 14 polsades, amb comandament a distància, memòria per a 30 programes i euroconnector?

Anima 't-hi. Per aconseguir-ho només has d'enviar una carta per la secció "l'opinió dels lectors", un anunci per la "Línia Directa", o omplir la butlleta de participació al concurs Te.

FeS-llOS arribar les cartes, anuncis o butlletes abans de les 15 hores del proper 30 dejuny. El 2 de juliol farem públic el nom de la perso­na guanyadora.

I si aquest cop no guanyes, no perdis la il·lusió. El proper desembre farem el sorteig extraordinari: sortejarem un viatge entre tots els qui hàgiu participat al concurs els mesos de juny, octubre i desembre.

Nota: AI concurs pot participar qualsevol lector de la revista,. sigu i o no soci de l'Esportiu Claror, excepte els treballadors i patrons de l'Esporti u Claror, i els seus fami liars directes (fills, pares i germans)

La Perla ELECTRODOMÈSTICS

3 mesos sense interessos ..,--

Flinlel

• • • • •

Video Telefonia TV HiFi Aire condicionat

Rosselló, 431 (entre Sardenya i Marina) Tel. 456.56.58

.-------------------------------------------• • • • • • • • • • • • •

Nom .......... ............. Cognoms .......................................... . Adreça ...... ...... ...... ........ .. .................. Telèfon .................. . Ciutat. .... .... ............... .. ..... ... ..... .. .. DP. .... .... ........ ... .... , .... . Edat.. ........... Ets soci/a del Claror.. ............ .............. .... .... .

la PART • 1. Quans anys té el regidor de l'Eixample, Antoni Marcet? • • • 2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror? • · ---------------------------------------• 3. Quin dia es farà la Festa de fi de curs del Claror? • · ---------------------------------------• 4. Quin equip català juga la lliga mundial de futbol-americà? • · ----------------------------------------• 5. Qui té l'actual rècord femení de la Milla? • • • •

Butlleta de participació Concurs "Tot Claror"

2aPART 1. Qué és el que més t'ha agradat d'aquest número de la revista?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistessim?

5. Què creus que li falta a la revista?

• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

. NOTíCIES DEL CLAROR ~"kW~.a.'~8~J~~,"'~~RF~A!!~

A LES 22 HORES, GRAN BALL AMB L'ORQUESTAA "BOSSANOV~'

Ell5 de juny, gran festa de cloenda de curs al Claror Jugadors dels Barcelona Dragons signaran autògrafs a la tarda

El proper dissabte 15 de juny, tindrà lloc a les ins­taLlacions de l'Esportiu Cla­ror la festa de cloenda de la temporada 95/96. Serà una jornada plenament esportiva en què tots els socis i usuaris del Claror podran participar en diferents actes pensats per a l' ocasió. Un dels atractius de la jornada serà la presència de jugadors i "cheerleaders" dels

Barcelona Dragons. Vindran per la tarda i sortejaran diversos productes de l'equip.

Bàsquet a tres

El bàsquet serà una de les

activitats estel· lars de la jorna­da. Durant el matí i la tarda del dia I 5 es disputarà un torneig de "Bàsquet a 3" al qual s'hi po­dran inscriure tots els socis des de la categoría mini fins a la sè­nior.

Els equips, formats per qua­tre jugadors (tres titulars i un re­serva) , s'agruparan per catego­ries i jugaran 2 partits de 8 mi­nuts en la fase prèvia. Els pri­mers classificats disputaran la fase final a partir de les 16' 30 hores del mateix dissabte.

Tots a l'aigua

Un altre dels actes oberts a

Festival de Dansa La Festa de cloenda de curs tindrà també la seva vessant ,

artística: el Festival de Dansa que tindrà lloc al Teatre dels

Lluïsos de Gràcia. L'acte consistirà en una exhibició a càrrec dels nois i no­

ies que, sota la direcció de Dolors Escriche i Blanca Valls, han practicat Dansa Clàssica i Danda Jazz durant aquesta tempo­

rada a l'Esportiu Claror.

L'any passat els afortunats amb el viatge a Port Aventura van ser els membres de la faml7ia Prat Lecha.

tots els socis és el "Tots a l' ai- gran ball amenitzat per l' orques-

gua"; una fòrmula perquè tot­

hom pugui nedar 25 metres a la piscina del Claror. L'objectiu és aconseguir un rècord de partici­

pació. Tothom qui participi re­brà un obsequi de record.

I a la nit, tots a ballar

Lajornada es tancarà amb un

tra "Bossanova". L'entrada,

oberta a tothom, tindrà un preu de 200 ptes. per als nens i de 400 per als grans. A més, entre tots els assistents al ball es sortejarà

un cap de setmana a Port Aven­tura per a quatre persones. Per a

participar al sorteig caldrà con­servar el ticket d'entrada a la

festa .

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ~ - - -----I

11\ VAL . I

: Descompte : I I

'Ob +. I : sequI (PIN) :

I Caduca 10 setembre 1996 I L VAL~T~excepte ofertes. ~

c()fac

Ferreteria EDIFESA

C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49

08025-BARCELONA

-AIRE CONDICIONAT--JARDINERIA--VENTILACIÓ-

I TOT TIPUS DE MATERIAL PER A

LES VACANCES

27

NOTíCIES DEL CLAROR

104 nedadors al campionat escolar del Claror

104 nois i noies van pmticipar el passat 20 d'abril als XII Cam­pionats de Natació Escolar orga­nitzats per l'Esportiu Claror.

En un ambient més festiu que competitiu, i amb la piscina abar­rotada d'espectadors, els nois , d' entre 7 i 16 anys, van repre­sentar cadascuna de les esco­les que desenvolupen habitual­ment les classes de natació a l'Esportiu Claror: el CP Sagrada Família, CP Puríssima Concep­ció, Escola Roig Tesàlia, Escola del Mar i Escola Almi.

Mulla't per l'esclerosi múltiple

El proper dissabte 29 de juny

tindrà lloc a la piscina de l'Es­

portiu Claror una nova edició de

la jornada "Mulla"t per l'escle­

rosi múltiple".

L'acte, que organitza la Fun­

dació Esclerosi Múltiple amb la

coJ.laboració de diverses insti­

tucions, té per objectiu sensibi­

litzar la societat dels problemes

que tenen els afectats per aques­

ta malaltia, i recaptar diners per

a combatre-la.

La campanya es farà simul­

tàniament a més del 140 pisci­

nes de tota Catalunya .

<lk2'_,~:r __ ílllilN~

Quatre màsters del Claror, campions de Catalunya

El passat 11 i 12 de maig es va celebrar a Sabadell el XII Campionat de Catalunya de Na-

tació Obert per a Màsters amb la participació de 280 nedadors. D' aquests, 10 dones i 7 homes

eren del Claror i van aconseguir ni més ni menys que SO meda­lles repartides entre les sèries indi viduals i els relleus .

El total de les medalles de bronze van ser 22, les d' ar­gent van ser 24 i les d'or 4.

Acompanyat amb l'or, els 4 campions de Catalunya van ser la Rosa Rodrigo en SO me­tres lliures , la Mercè Bel en SO metres d'esquena i l'Ignasi Can­dela per partida doble: els SO metres d'esquena i els 100 me­tres lliures.

El Sènior femení del Claror puja a primera catalana, i el masculí a segona divisió

L' equip sènior femení del

Safa-Claror Ca la foto) jugarà la propera temporada a primera ca­talana gràcies a l'ascens que,

després de fer una gran tempo­rada, ha aconseguit l'equip que entrenen Alfons Font i Fede Ruiz. El sènior masculí (equip creat aquest any) també compta amb possibilitats d' ascens, tot i

que haurà de disputar unes fa­

ses prèvies. La temporada 95/96 ha estat

molt positiva per la secció de bàsquet del Claror. El més des­tacat ha estat la creació d' una

Escola de Bàs­quet que, més en­davant , comple­

mentarà els equips de l'esco­la i els farà pujar de nivell, i l' es­

mentada creació d'un equip sèiüor masculí. Un altre L=~~ ________ ~_~=

aspecte positiu ha estat que, per primer cop, l'infantil masculí ha

jugat a la màxima categoria, fet que ha permès veure al pavelló

del Claror equips com al F.C.Barcelona o el Joventut de

Badalona.

U na altra novetat ha estat el díptic setmanal que s'ha publi­cat cada dissabte, on s'informa­

va dels aspectes més destacats de cada jornada

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

28

FfJRN I

PASTISIERIA C¡' SARDENYA, 357 ej. PADILLA, 315

TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 61

BARCELONA

. NOTíCIES DEL CLAROR

L'Esportiu Claror tindrà sauna i hidromassatge

L'Esportiu Claror no s'atura. E l proper estiu farà unes noves

reformes a l' instal.lació que su­posaran la creació d ' una zona de

saunes i hidromassatge, espais

que fins ara no tenia el polies­

portiu.

Les reformes es realitzaran a

la planta in fe rior de le s instal.l ac ions, on actualment hi

ha la zona d'esquaixos. De les

tres pistes d'esquaix que hi ha,

només en quedarà una. Les dues

pistes més properes a la zona de

pisc ines seran reestructurades Aspecte actual de la façana de l'Esportiu Claror

per donar cabuda a dues sau-nes (una masculina i una feme-

nina) i una zona d ' hidromas-

satge mixte de 18 metres qua-

drats.

L'entrada a ls nous espais es

farà des de la zona de piscines.

Així, quedaran integrats dins una

gran zona que comprendrà dues

piscihes, una sala d 'hidromas­

satge i dues saunes.

Paral ·lelament, a sobre de les

dues saunes i l'hidromassatge es

construirà una nova sala poliva­

lent (de lOx13 m) destinada a la

pràctica de l'aeròbic, la gimnàs-

tica correctiva i les activitats de

gent gran.

Les obres, amb un pressupost d'entre 25 i 30 milions de pes­

setes, començaran el mes

d 'agost i estaran enllestides a

principis d ' octubre.

Amb les reformes del proper

estiu culminarà el pla d ' actuaci­

ons previst per a la temporada

95/96. Durant aquest curs s' han

dut a terme altres obres en rela­

ció a la millora de la imatge i els

elements comunicatius de l' en-

titat. Un exemple ha estat la re­

ordenació de la façana exterior

de l poli es portiu , amb la

instal.lació de nous rèto ls, ban­

deroles i nova il·luminació. A

més s' ha n co l.locat plafons

identifi catius a diversos espais

de la instal.1ació, per tal de mi­

llorar la imatge corporati va de

l'entitat. Per l'any vinent és pre­

vist remodelar la zona de rítmica

de l' Esportiu Claror.

taekwondo

Joan Campolier, tercer als Campionats d'Espanya

Els dies 26, 27 i 28 d' abril van tenir lloc a Madrid els III Cam­

pionats d' Espanya lnter-uni ver­

sitaris de Taekwondo. Joan Campolier Bonet, estu­

diant d'Educació Física a

l' INEFC i alumne de l'Esportiu

C laror, va aconseguir la meda­

ll a de bronze dins la categoria de "fins a 68 kg".

El seu concurs va ser mo lt

regu lar durant tot e l campionat;

només va perdre un combat, a

les semifinals, en front del qui ,

poste riorment , acabaria gua­nyant la medall a d'or.

E l ni ve ll dels Campionats

lnte runi versitaris d'enguany va

ser molt alt.

Campionat social de

Taekwondo

El passat 18 de maig va

tenir lloc a les instal ·­

lacions de l'Esportiu Cla- .

ror el XII Campionat So­

cial de Taekwondo.

Al torneig hi van parti­

cipar representants de 90

clubs

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

90CI9 DEL CLAROR ÒPTICA sagrada família

Ulleres graduades i Lents de contacte: 20 % dte Ulleres de sol i líquids Lents de contacte: 15 % dte

Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec.

Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25.77

OQ També ulleres d'esquaix

i piscina GRADUADES!

29

,-

LINIA DIRECTA .<Ii_".'lüCB_ .... _~.II!

Se ofrece pintor económico. Tel. 455.44.95 José Luis

Estudiant de tercer de químiques amb experiència dona classes a l'estiu d'EGB, ESO, Bup, FP i COu. Sònia.TeI.351.8 1.36

Inglés. Profesor nativo. Con mucha experiencia. Todos los ni veles. También traducciones. Brian. 491.18.45

Estudiant de psicolo-gia s'ofereix per donru' classes particulars o per fer de cangur: Durant tot l'estiu. Lama: 457.87.36

llibres -

30

MANUAL PRACTICO DE DIETÉTICA Y NUTRICIÓN

RAMÓN CORONAS Editorial HMS

250 pàgines

El doctor Ramón Coronas analitza tots els concep­tes bàsics que intervenen en qualsevol procès die­tètic, amb consells per dur a terme una bona nutrició.

Venc placa base i processador 386-40MHZ256k "catxé", co-processador 387. Preu: 12.000 ptes, negociables. Roser. Tel. 458.61.98

Professora d'uni ver-sitat dona classes de repas i de francés. Truque~¡ al telèfon 457.80.63 i demaneu per susana

Filòloga i logopeda s'ofereix per reeduca-cions de veu, parIa i llenguatge (nens i adults). Tel. 247.09.54. Imma

Profesora de inglés. Filóloga con mucha experiencia. También traducciones. Àngels. 201.13.93

Licenciada en Filología Inglesa y en Geografía e Historia imparte clases particulru'es de Inglés yE.G.B. Ana: Tlf. 458.42.27

Estudiant de Química (UB) s'ofereix per donar d'EGB, BUP, COU i Selec.Truqueu al telèfon 207.32.95 i pregunteu per Jordi

Es donen classes de BUP de matemàti-ques, física i química. Tel. 347.02.60. Carles.

Filòleg, professor en actiu, dóna classes de català, castellà i anglès. Preus econòmics. Daniel Luque Tel. 435.44.43

Si vo leu anunciar

les vostres ofertes, de­mandes, si voleu intercanviar qua lsevol tip u s d'article, o simp lement vo leu ofer i r - vos per qua lsevol ti pus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.

L'an u nci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la búst ia del Te deixant les vostres dades.

El s anunc is no poden excedir les 15 parau les.

GUÍA PARA ADELGAZAR CORRECfAMENTE..CONSERVANDO

LA SALUD

COMO ADELGAZAR SIN HAMBRE

HISTORIA DEL ATLETISMO MUNDIAL

DR. JACQUES FRICKER Editorial Paidotribo

352 pàgines

Aprimar no sempre com­porta una millora per la salut. El llibre de Fricker adverteix dels problemes que pot generar un mal règim.

Y SIN FRUSTRACIÓN

DR. GÉRARD VlET

Libros Cúpula

350 pàgines

U n llibre amb el que cada persona, en funció de la seva constitució, pot trobar el seu règim d'aprimament ideal.

ROBERTO QUERCETANI

Editorial Debate 338 pàgines

L'italià Roberto Querce­tani fa un repàs a la història moderna de l'atletisme, des del 1860, en un llibre de gran riquesa gràfica.

. AGENDA D'ACTIVITATS

Com podeu .

comprovar Sl US

mireu l'agenda d'activitats, aquest estiu no hi haurà qui s'avorreixi. Durant tot el juny teniu torneigs de tot tipus, des del ciclisme a l 'hípica. L 'Esportiu Claror tampoc s'oblida dels que fan festa i poden gaudir de temps de lleure i us ofereix moltíssimes . activitats: Campus Olímpia per ini­ciar-se en l'esport d'una manera entre­tinguda, colònies d'estiu per aprendre a conviure amb els altres i amb la natura i esplais per

. a nens l nenes que vulguin passar-s 'ho bé sense sortir massa de casa.

li 2 2 Bàsquet Fórmula 1

Converse NBA 3 Gran premi on 3 Tour d'Espanya.

Arc del Triomf Montmeló

6 a19 13 Hípica Ciclisme

85° Edició del LXXVI Volta Concurs de salts Ciclista a

internac ional Catalunya

R. C. de Polo Riego,2

24 al 30 25 al 30 Taekwondo Futbol base Cpnat del món vmsetmana junior masculí i esportiva

femení internacional

Palau d'Esports F.C. Martinenc

Juliol

6i7 1 a130 Tir amb arc Salts

XIV Trofeu IX Torneig Int. Internacional de Salts de Ciutat de BCN trampolí/palanca

J. Tarradelles,40 Diputació, 237

1 al12 1 al 12 Esplai Colònies

l er torn pels 12 dies

nascuts entre el a Gualba

1982 i el 1990

Esportiu Claror Esportiu Claror

1 al 26 15 al 26 Natació Esplai Curset de 20n torn pels

natacióper a nascuts del 1982 nado ns al 1990

Esportiu Claror Esportiu Claror

Juny

2 Atletisme 18° Cursa "El

Corte lnglès".

PI. Catalunya

15 Festa

Cloenda de temporada al

Claror

Esportiu Claror

28 a130 Pentatló xx Premi

internacional Ciutat de BCN osep arra e as,

40

1 a131 Futbol Sala

Superbowl

Av. Estatus s/n

1 al12 Campus l er torn del

Campus Olimpia

Esportiu Claror

15 al 26 Campus 20n torn del

campus Olimpia

Esportiu Claror

6 Aeròbic

Mataró d'Aerò-bic Barcelona

Almogàvers -------- - ~ -

21 al 24 Festival l er Festi val

uropeu d'esport per a tothom

Can Dragó

28 al 30 Hoquei base

XUTorneig internac ional

U. E. Horta

1 al 11 alls de sal' De dilluns a

dijous de 2 L '30 a . 23'00 hores

Esportiu Claror

1 al12 Parc Espai l er torn pels

nascuts el 1991 i el 1992

Esportiu Claror

15 al 26 Parc Espai 20n torn pels

nascuts el 1991 i el 1992

Esportiu Claror

31

" TELEFONS URGÈNCIES

Urgències Mèdiques ............... .. ... 061

Ambulàncies Creu Roja ...... 300.20.20

Farmàcies de guàrdia ......... .. ........ 010

Bombers Generalitat .......... 692.80.80

Bombers BCN ciutat ..... ....... .. .... .. 080

Bombers BCN comarques .... .... .... 085

Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96

Polícia ............................ ......... ..... 091

Guàrdia Urbana BCN .................... 092

S E R V E S

Inf. Metropolitana ..... .... 010

Informació Telefònica ....... .......... 003

Protecció Civi l .. ..... ............ 319.25.00

Accidents en carretera ....... 352.61 .61

RENFE ........................... .... 490.02.02

Fe rrocarrils Generalitat ..... . 205.15.15

Informació Carre teres ........ 204.22.47

Aeroport El Prat .... ... .......... 301 .39.93

Serveis Socials ............. 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau ......................... 291 .90.00

H. Del Mar .. .. ...................... 221 .10.10

H. Clínic ...... .. ..................... 454.70.00

H. L'Esperança ..... .. ............. 285.02.00

H. Vall d'Hebrón .. ....... : ........ 418.34.00

H. Sant Joan de Déu ...... .. .. 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN ......... . 402.70.00

Generalitat .. .. .......... .. .. . 315. 13.13

Diputació BCN ............. 402.22.22

Correus . ... .... .. ......... .. . 318.38.31

ESPORTS

Esportiu Claror .. . ........ 207.06.40

Servei d'Inf. Esportiva. 432.19.92

Fed . Cat. Bàsquet ...... .. 254.90.62

Fed. Cat. Judo ........... .. 318.26.16

Fed . Cat. Gimnàstica .. . 426.94.78

Fed. Cat. Natació ........ . 301.82.70

Fed. Cat. Futbol .... ... .... 302.56.42

Fed . Cat. Esports per

a Disminuïts Físics ...... 211 .43.73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEE B) ... 219.32.16

Agenda d'Activitats ...... 481 .00.21

32

FETS I GENT

Importa l'edat?

La Balbina va nèixer el31 de març de 1910. Té, ni més ni menys, que 86 anys. Però no ho sembla.

Baixa i puja les escales com una joveneta, fa els passos curts però ràpids.

Diu que camina molt, que de tant en tant va als banys termals i que, si fa bo, s'afe­geix a alguna excursió amb els amics.

La Balbina Dios Artemir se sent jove, tot i sent la persona de més edat apuntada al Cla­ror.

És dinàmica, sempre ho ha estat, i una de les coses que no li agraden és "estar a casa fent mitja o veient la televisió ". Això sÍ, afirma que "si fan reportat­ges d'animals o de paissatges gaudeixo moltíssim i recordo molts dels viatges que he fet durant tota la meva vida ". Espanya, Viena, Suïssa, Itàlia, Austria i Mallorca. Sempre li

Balbina Dios segueix fent esport als seus 86 anys

teixa "quan surto de l 'aigua molts cops em sento com si tor­nés a tenir 20 anys" . Parlant

ha agradat viatjar, conèixer amb ella es nota. No vol estar altres cultures i ho ha fet fins aturada i un dels consells que allà on li ha permès la butxa­ca.

AI Claror la podem trobar tres tardes a la setmana. Malgrat tot, com que per ara viu sola, els compromisos i les moltes coses que ha de fer no sempre la deixen ser fidel a la cita amb l'esport.

Tot i no saber nedar, es fica a la piscina i fa exercici : camina endavant, enrera, mou les ca­

mes, els braços ... , fa gimnàs a casa i ioga.

Segons ens explica ella ma-

proposa als seus amics, o a la gent de la seva edat, és que fa­cin el mateix.

Fa ja 4 anys que està a l 'Es­portiu i la millora en la salut ha estat molt notable. A causa de moltes caigudes té la columna força aixafada però els metges se'n fan creus que pugui cami­nar tan recta.

I és que no hi ha res millor com practicar l'esport a l'edat

que sigui. AqUÍ mateix, al Claror, hi te­

nim un bon exemple.

No para mal, fer

exercici i menjar sa

I sense greixos són

els millors consells

d'una dona que, tot

I tenir 86 anys, sap

utilitzar l'exercici

per aconseguir

millorar el seu

estat de salut, tant

físic com mental.

winterthur

La companyia d'assegurances

.de l'Esportiu Claror

OBRAS E INSTALACIONES M H S.A.

CI Mce de Déu del Coll, 41 Baixos 08023 - BARcaONA TeI.415.82.15 FAX415.79B2

Projectes, interiorisme, rehabilitació, i obra nova

MH

I nstal.lacions esportives Agències bancàries

Tendes i locals comercials Xalets i vivendes

MH