Cobertes.indd 1 17/11/2010 20:00:00

Cobertes.indd 2 17/11/2010 20:00:03

3SUMARIRevista ClarorNúm. 71. IV èpocaHivern 2010

PVP: 1,5 eurosRevista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA P

OR

TAD

A

ACTIVITAT DE MUNTANYA

L’OSTEOPOROSI

ELA

BO

RA

CIÓ

DEL

DO

L

ESPORTISTES CATALANS AL MÓN

12

30

24

28

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografi a RosésDISTRIBUCIÓ: SPM

Número 71. Quarta Època. Hivern 2010. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 17 - 11 -2010Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fun-dació Claror.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇASardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domin-go, Alfons Font, Joan Itxaso, Sergi Lar-ripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDAC.: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González, Olga Barbero, Laia PinedaSUPORT DE DISSENY: Laura FalgueraCOL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95fundacio@claror.org Web: www.claror.cat

CEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.orgCEM Sagrada Família. Cartage-na, 231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66 sagradafamilia@claror.orgCEM Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.orgCEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.orgL’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. info@lesportiudellinars.cat

PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Fede Ruiz LlachVICEPRESIDENT: Bernat Alonso BitrianVICESECRETARI: Sílvia Martínez CotsVOCALS: Joan Itxaso Paternain, Antoni Aliana Magrí, Joan Riera Riera,Miquel Céspedes Martin, Francesc Salas AguilaDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos CanoDIRECTORS DE CENTRE:ESPORTIU CLAROR: Juanjo ZabalaSAGRADA FAMÍLIA: Alfons FontMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Núria SabartésL’ESPORTIU DE LLINARS: Marta SoléÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

OPINIÓ4. Articles de Miquel Carrillo, Francesc Sancho, Joan Herrera i Enric Bertrán6. Entrevista curta: Carme Ruscalleda, cap de cuina del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar

ENTREVISTA9. Jorge Lorenzo, campió del món de Moto GP

EN FORMA12. Fer activitats a la muntanya17. Experiències: entrevista a Carme Romeu Pecci, pionera de l’escalada a Catalunya18. En forma: miscel·lània de temes22. Natura: snowboard

SALUT24. Salut: com prevenir l’osteoporosi26. Dietètica: nutrició i menopausa28. Mens sana: elaboració del dol, entrevista a Concepció Poch, psicopedagoga i filòsofa

REPORTATGE30. Esportistes catalans al món

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR35. Fundació Claror38. Centres esportius45. Esdeveniments esportius i seccions49. Projecte sociocultural

CLAROR CLUB51. Activitats de lleure54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 17/11/2010 20:01:39

4 OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

A tot Europa, el debat sanitari més generalitzat és el de la sos-tenibilitat del sistema sanitari. És un debat amb moltes arestes i conté un concepte que és, sen-zillament, una decisió política: quant estem disposats a gastar?

La discussió substancial no és només la sostenibilitat sinó la solvència, el com gastem i l’eficàcia del que gastem. No podem continuar sense avaluar-ne el cost d’efectivitat i el resultat, entre altres coses, perquè el panorama econòmic i pressu-postari no ens ho permet.

És cert que necessitem responsabilitzar o coresponsabilitzar els professionals i usuaris de la limitació de recursos. El copagament s’ha utilitzat com una forma de regular l’oferta i responsabilitzar l’usuari entorn del bon ús del servei sanitari, com si fos la gran mesura per tal de racionalitzar la despesa. No ho és! No és una mesura ni prioritària ni definitiva; pot ser útil, però com una mesura més. El poder polític s’ha de responsabilitzar i ser capaç de limitar la cartera de serveis; avaluar els resultats i afavorir fórmules de gestió amb la participació dels professionals; ser transparent en la gestió, de manera que es proporcioni el servei amb la fórmula que ofereixi la màxima qualitat amb la mínima despesa, indiferentment de la titularitat del qui el presta.

Per tant, abans del fet de traslladar tota la res-ponsabilitat a l’usuari en forma de copagament, el poder polític ha d’assumir la responsabilitat en forma d’una gestió transparent i curosa.

MIQUEL CARRILLOSecretari Unió

AAVV del Poble Sec

Un futur pel Paral·lel i el Poble Sec

Des de fa molts anys, el Paral·lel ha estat considerat pels veïns i les veïnes del Poble Sec com una barrera natural que delimitava el barri amb l’Eixample i el Raval de Barcelona. Aquest fet, sumat a la decadència de la mítica via amb la desaparició del Nou, el Talia, el Regio, l’Amèrica, l’Arnau i finalment El Molino, convertia l’entorn en un barri poc atractiu, cosa que en reafirmava encara més el caràcter fronterer.

Després d’una lluita veïnal i gràcies a l’aposta d’empre-saris de l’espectacle, i també de Fem Paral·lel, reneix una oportunitat amb la reobertu-ra d’El Molino. I dic oportuni-tat remarcant el significat del verb fem. Fem vol dir unitat, vol dir acció, vol dir implicació de tots per millorar el nostre entorn.

La Unió d’Associacions de Veïns i Veïnes del Poble Sec veu les accions que cal desen-volupar com una oportunitat de reordenació urbanística, de foment del comerç i con-vivència i de configuració d’un nou pla de futur, obert a la participació de tots els veïns i les veïnes del Poble Sec.

Per aquesta raó és impor-tant la complicitat de tots els que vivim al barri, sense cap mena d’exclusió o protago-nisme individual o de grup. Ha de ser un projecte obert i sumatori. Així doncs, aquest primer pas de transformació ha de permetre donar a co-nèixer i reafirmar la nostra identitat com a barri i con-vertir el Paral·lel en un nexe d’unió amb la ciutat.

Et sembla bé el copagament sanitari?

Defenso una sanitat pública ba-sada en l’equitat, la universalitat i la sostenibilitat. Molt sovint, el debat públic de temes tan importants com la sanitat es planteja en termes de confusió. Quan parlem del copagament s’obvia que ja existeix en el nostre sistema, per exemple en

pagar una part del preu d’un medicament. La sanitat pública és una de les grans conquestes de l’estat del benestar i no ens podem permetre perdre-la, encara menys quan les enquestes ens diuen que la gent confia en el nostre sistema i en els i les professionals. No hem d’ajudar a consolidar una xarxa privada que atengui només la salut dels més rics, i per això estic en desa-cord amb desgravacions fiscals per al pagament d’assegurances privades.

ICV-EUiA refusa la introducció de nous copa-gaments i d’altres mesures indiscriminades que perjudiquin els qui tenen problemes de salut i que marginin els més vulnerables, com ara la gent gran. Apostem per un model finançat via impostos, on paguin més els qui més tenen. Lluitem primer contra el frau fiscal abans de fer pagar més als més malalts i avancem en altres mesures per augmentar la qualitat i l’eficiència del nostre sistema, com ara reduir l’elevada despesa farmacèutica o disminuir la contractació de les empreses privades amb ànim de lucre per part del Sistema Nacional de Salut. Vull que tot-hom tingui accés, i en igualtat, a la millor sanitat, i això només ho pot garantir un bon sistema de sanitat pública.

Vinyeta de El gat invisible, publicada a www.lallosa.cat, el 17/6/10

SÍ

FRANCESC SANCHO

CiU

NO

JOAN HERRERA ICV-EUiA

Jubilació als 70 i atur juvenil

04-07_Opinio.indd 4 17/11/2010 11:55:56

5OPINIÓ

TRIBUNA

ENRIC BERTRÁNPresident de la Federació

Catalana de NatacióBarcelona, de nou capital del món de la natació

La natació catalana està d’en-horabona, perquè l’any 2013 Barcelona acollirà el Mundial de Natació. Una competició d’una gran envergadura en què està prevista la participa-ció de més de 2.300 esportis-tes de 150 països d’arreu del món i una audiència mundial acumulada d’un bilió i mig d’espectadors. Aquestes xi-fres de grans dimensions converteixen el Campionat del Món de Barcelona 2013 en un repte meravellós i una experiència que, ben segur, serà inoblidable.

La realitat és que per tirar endavant aquest gran projecte no partim de zero, perquè l’any 2003 Barcelona ja va ser la capital mundial de la natació amb l’organització del X Campionat del Món de Natació. Aleshores la Ciutat Comtal es va convertir en un referent d’èxit esportiu i en una ciutat capdavantera en l’organització de grans esde-veniments. Amb el Mundial del 2003 Barcelona va marcar un abans i un després. Ara,

amb aquest nou Campionat del Món, que serà el quinzè, Barcelona té el gran repte de millorar el que vam fer aleshores. Sobre la mateixa base, hem de ser capaços de millorar i de tornar a ser un referent mundial. No tinc cap mena de dubte que ho aconseguirem. Des que vam ser coneixedors de la decisió de la FINA no hem parat de treballar amb totes les entitats implicades en aquest gran projecte. Des d’alesho-res estem estructurant les línies estratègiques de funci-onament per assegurar-nos el bon desenvolupament del Mundial. Des de la Federació Catalana de Natació, com no pot ser d’una altra manera, treballarem amb rigor i seri-ositat i compromesos al mil per mil amb aquest gran repte esportiu.

Com a president de la Federació i com a exespor-tista, crec que hi ha un senti-ment que comparteixo amb tota la comunitat de la natació catalana, amb els ciutadans de

Barcelona i amb els amants de l’esport en general. I és que tinc moltes ganes de tornar al Palau Sant Jordi a veure el gran espectacle de la natació. Tinc moltes ganes de veure com aquell noi que es deia Michael Phelps i que a Barcelona 2003 va explotar com a gran campió amb cinc medalles mundi-als i dos rècords del món pot tornar ara a casa nostra sent la gran llegenda mundial d’aquest esport. Tinc ganes de veure els nostres espor-tistes. A Erika Villaécija, que va debutar en un Mundial a Barcelona i que ara pot tancar la seva carrera esportiva en el mateix escenari. O noms com Aschwin Wildeboer, Juanmi Rando, Mireia Belmonte, Alan Cabello, Marina Garcia, Clàudia Dasca, Judit Ignacio, que llavors eren promeses o que ni existien en l’alt rendi-ment i que ara el 2013 seran una realitat. Tinc ganes de veure la sincronitzada catalana a la muntanya de Montjuïc, on l’any 2003 van aconseguir la seva primera medalla mundial

i no han parat fins a ser campi-ones del món i subcampiones olímpiques. O el nostre wa-terpolo, que actualment és subcampió del món. Seria me-ravellós poder veure aquesta generació d’esportistes amb una medalla penjada del coll aconseguida a casa. I també tinc moltes ganes de veure la nova selecció femenina de waterpolo en acció, oferint la seva millor cara. I tinc ganes de tornar a veure l’skyline de Barcelona des de la Piscina Municipal de Montjuïc, amb els saltadors de trampolí, una imatge que ha fet la volta al món, i on de ben segur aquest cop podrem comptar amb alguna de les nostres joves promeses. També el frontal marítim de la nostra ciutat tindrà opció de brillar de nou gràcies a les proves d’aigües obertes.

Realment crec que si el 2003 va ser increïble aquest 2013 serà inoblidable. Serà un estiu en què tornarem a estar satis-fets del nostre esforç, de qui som i de tot el que hem fet.

L’ENQUESTA Per Laia Pineda

Fi: 15 de novembreTotal respostes: 301

Sí: 22 %No: 68 %NS/NC: 5 %Indiferent: 5 %

Veus bé incrementar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys?L’opinió awww.claror.cat

Laura Rosiñol23 anysNo, perquè crec que ja ens passem prou anys a la vida treballant perquè a sobre ara encara s’hagi d’allargar encara més l’edat de jubilació.

Marta Chese34 anysNo, no em sembla bé, perquè als 65 anys una persona ja és hora que descansi després d’estar tants anys treballant.

Rudi Toledo29 anysNo, perquè aleshores encara haurem de tre-ballar més anys i força haurem treballat ja quan arribem a aquesta edat.

Antonio Machado39 anysNo, no ho veig bé, per-què en la gran majoria de les professions ja no es pot treballar quan s’arriba als 67 anys.

04-07_Opinio.indd 5 17/11/2010 11:55:57

6 OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA Per Cristian González

«Faig el que recomanen els dietistes: esmorzo, pico a mig matí, dino, bereno i sopo»

Quin tipus de dieta fas en el teu dia a dia?

Menjo de tot, sempre variat i a les hores habituals. Faig les cinc menges que recomanen el dietistes: esmorzo d’hora, pico a mig matí, dino, bereno i sopo. Procuro consumir cinc racions diàries de fruites i ver-dures. Al llarg de la setmana menjo llegum, pasta, arròs, carn i peix. Tot el que menjo, m’ho menjo amb il·lusió.

Hi ha qui diu que pagar el que es paga per un menú degustació com els que ofereix el teu restaurant no és moral.

Tinc un argument molt sòlid per respondre. Val la pena viu-re l’experiència i quan arriba la «dolorosa» t’adones que tots els diners que t’has gastat són els adequats. Hauràs gaudit d’una vaixella, una cristalleria i un joc de taula impecables, hauràs pactat una carta molt treballada, t’hauran ofert un servei molt atent als teus desitjos durant tot el menú i sobretot tot el treball curós que hi ha al darrere. En total hauràs gaudit de vint serveis a taula que comporten vint canvis de vaixella i cristalleria. Nosaltres ens dediquem a la cuina gastronòmica, que se centra en tots els sentits, i evidentment hi són ben comp-tats, a la factura. Quan t’asseus a taula ho entens tot plegat.

Quin és el plat més es-trany que ha tastat mai?

Sempre que viatjo procuro tastar la gastronomia d’allà on vaig. Fa poc vaig anar a Sud-àfrica i vaig tastar el cocodril. La primera experiència va ser nefasta i horrorosa, però la segona vegada vaig anar al lloc adequat, assessorada per cuiners de la zona, i el vaig

provar cru, a la planxa i fins i tot fumat.

I el teu plat preferit?Tinc la sort, com a cuinera,

que m’agrada tot. No hi ha un plat determinat. Cada dia n’hi ha un de diferent que em fa il·lusió menjar. Em pots portar on vulguis. No tinc preferèn-cies entre un lloc de pa amb tomàquet, de carns a la brasa, de tradicional o d’artístic, però a tots demanaré que estimin allò que fan.

S’estan perdent les recep-tes tradicionals?

No ho crec pas, perquè la tradició gastronòmica de la qual som hereus és un monu-ment cultural tan important que és impossible que es perdi. Ja en el seu moment vaig demanar que es declarés patrimoni cultural de la huma-nitat perquè el receptari català és un dels més antics d’Europa i perquè barreja un seguit d’in-

gredients i productes recoma-nables per a la salut. Això sí, la cuina catalana evolucionarà de la mà de la gent anònima que farà que no es perdi i també per part dels professionals com nosaltres, que en fem una relectura actualitzada.

Quines seran les noves tendències en el futur?

M’agradaria que es protegís l’entramat de producció que tenim a casa nostra tant d’hor-ta de mar com de muntanya.

I el restaurant del Japó?Ara fa set anys van contactar

amb nosaltres per muntar un restaurant a la ciutat de Tòquio, la ciutat amb més oferta gastronòmica del món tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. El primer cop els vam dir que no, el segon tampoc vam acceptar però el tercer oferiment no el vam poder refusar. Es van presentar amb una maqueta que era una còpia del Sant Pau i ens van dir que allò s’estava construint a la ciutat de Tòquio. Ens convidaven a conèixer la ciutat i com s’hi treballava. Vam anar-hi i vam

quedar molt seduïts tant per la quantitat com per la qualitat.

Se sent prou reconeguda o troba que només es parla de Ferran Adrià?

Hem de tenir molt clar una cosa: Ferran Adrià ha estat el creador d’aquests nous con-ceptes que han fet tremolar els fonaments gastronòmics del món. I gràcies al fet que ell és català, el món ens mira i ens descobreixen a la resta. Per tant, un llarg aplaudiment en honor de Ferran Adrià. D’altra banda, jo em vaig introduir en aquest món amb la voluntat de fer-me un lloc professional i oferir una cuina amb per-sonalitat basada en la revisió del receptari català. Aquest era el meu objectiu i no pas aconseguir el reconeixement que m’ha vingut després i m’ha impressionat gratament.

Com és que els cuiners de més reputació internacio-nal només són homes?

Estem en un moment molt positiu perquè s’ha obert la porta de la cuina domèstica als homes i de la cuina profes-sional a les dones.

Els programes televisius gastronòmics han ajudat a fer que la gent mengi millor?

Fan una gran tasca en aquest sentit, perquè nodreixen d’una cultura gastronòmica les noves famílies que ara s’estan for-mant i que no han tingut accés als receptaris de l’àvia ja desa-pareguda o de la mare perquè aquesta treballava. També cal destacar la feina de les revistes i els llibres publicats.

Quin restaurant em recomanaries?

L’Hispània d’Arenys de Mar, si el que vols és fer un dinar de plaer.

Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, 1952) és la xef catalana amb més estrelles Michelin. En té tres pel restau-rant Sant Pau que té a Sant Pol de Mar i dues més pel que regenta a la ciutat japonesa de Tòquio. En un món d’homes, és considerada la cuinera amb més reputació internacional.

Carme Ruscalleda, cap de cuina del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar

«Sempre procuro tastar la gastronomia d’allà on vaig»

04-07_Opinio.indd 6 17/11/2010 11:55:59

7OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7 17/11/2010 11:56:02

8 L’ENTREVISTA

Foto

graf

ia: D

iari

Spor

t

08-11_Entrevista.indd 8 17/11/2010 20:04:18

9L’ENTREVISTA

Jorge Lorenzo, campió del món de Moto GP

«El meu somnis'ha fet realitat»

Jorge Lorenzo és el nou rei del motociclisme després de proclamar-se campió del món de Moto GP. Aquest mallorquí de caràcter controvertit ha fet història en convertir-se en el segon pilot espanyol que s‘imposa a la categoria reina del motociclisme, després que el català Àlex Crivillé ho aconse-guís el 1999. I el millor de tot és que encara té prou temps per desbancar el mític Valentino Rossi.

Ha estat una temporada plena de reptes, d’obstacles que calia salvar, però al final el títol mundial és una realitat. Jorge Lorenzo (Palma de Mallorca, 1987) ja és una llegen-da. Amb només 23 anys ha estat capaç d’imposar-se al gran Valentino Rossi en un tram final de temporada apassionant. La seva joventut convida els més optimistes a pensar en un llarg regnat del noi de Palma. Ambició i ganes no li falten pas.

A començaments d’any t’imagina-ves fer una temporada tan especta-cular com aquesta?

El meu objectiu era intentar ser campió, però mai no vaig imaginar que faria una temporada com aquesta.

Com valores aquesta temporada?He millorat en l’aspecte mental. La lesió

en un dit de la mà dreta va ser un moment molt dur psicològicament. Estava molt il·lusionat, treballant molt fort, entrenant-me moltíssim, més que mai en la pretem-porada. De cop i volta, a poques setmanes de començar el Mundial, me’l vaig trencar. Vaig pensar que seria un any complicat. I que hauria de fer tombarelles de felicitat si en les primeres carreres podia acabar entre els sis o set primers. Però em vaig recuperar força bé. A Qatar, vaig quedar segon i gairebé guanyo: una o dues voltes més i hauria enxampat Valentino. Això em va donar ales per seguir amb molta força.

La de Jerez va ser la victòria més bonica de la meva carrera. A partir d’aquí tot va anar molt bé. Encara que la caiguda de Valentino va facilitar, segurament, que jo aconseguís més triomfs. En les últimes carreres els altres van fer un pas endavant i nosaltres ens havíem estancat.

Què et va passar pel cap quan et vas proclamar campió del món?

Crec que la tensió de la carrera, el cansament, no em van permetre gaudir del triomf. Havia aconseguit el que més desitjava, però no podia sentir res.

Havies imaginat abans viure un moment aquest?

Sempre imagines aquest moment. I,

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacgonzalez@claror.cat

08-11_Entrevista.indd 9 17/11/2010 20:04:20

quan arriba, no saps com actuar ni què dir. És el màxim que podia aconseguir. El meu somni s’ha fet realitat. I vull agrair-ho a tanta gent que em falten paraules. Sóc un noi afortunat. Quan era petit, no era capaç d’apreciar la bondat de la gent. Ara sé valorar les bones persones. I sóc afortunat perquè la gent del meu entorn sempre s’ha preocupat per mi.

Vas trobar a faltar algú estimat?M’hauria agradat que la meva família

hagués vingut: el meu pare, la meva mare i la meva germana. Però la veritat és que, encara que no sóc gaire supersticiós, no m’agrada que vingui gent que, normal-ment, no ho fa. Aquí estic treballant. I ningú no s’emporta la família a l’oficina.

De qui et vas recordar en el mo-ment del triomf?

M’he recordat dels caps d’equip que he tingut: de Giampiero Sacchi, de Dani Amatriaín i de Lin Jarvis, que ha estat una peça clau en la meva carrera. També de Marcos Hirsch, que ha cuidat de mi i ha seguit tots els meus passos en el Mundial. Tampoc no em vull oblidar de l’equip i de tota la gent que m’ajuda.

Quins són els teus objectius per a l’any que ve?

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Palma de Mallorca

Un lloc per anar de viatge?Algun racó del Carib o de la mateixa illa de Mallorca

Un plat?Arròs

Un llibre per llegir?Alguna biografia sobre un gran esportista

Una pel·lícula de cinema?El diario de Noah

Un mitjà per estar informat?En segueixo molts. No en tinc cap en concret

Mar o muntanya?Mar

Un cantant o grup musical?El Canto del Loco, Linkin Park o Red Hot Chilli Peppers

Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer?N'hi ha molts. Potser Aquil·les

Un personatge actual?Cap

Un esportista que admiris?Michael Jordan i Lance Armstrong

Què valores més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis president del govern o de l'ONU quina primera decisió prendries?Moltes que tinguessin a veure amb l’ajuda als més desafavorits i amb el canvi climàtic. Són coses que em preocupen. Crec que no els donem prou importància

Dretes o esquerres?No opino de política. És privat

Què t’enduries a una illa deserta?Moltes coses. Llibres, música...

Un desig confessable? Puc dir que continuaré a Yamaha dos anys més!

«Honda és una moto que ha anat molt bé els últims anys, sempre demostra que és molt potent. I ara ha fet un pas endavant»

Doncs el mateix. Però sobretot con-tinuar millorant en les sortides i en el pilotatge en pluja.

Quan amb vint anys vas guanyar en 250 cc, vas dir que allò no era pas res, que encara havies de fer història en la categoria reina. Ara l’objectiu és...

També vaig dir que, si no hagués acon-seguit res en Moto GP, encara que això és una passada, ja era molt feliç amb els títols de 250 cc. Els objectius, afortunadament, són molt complicats: continuar al davant de tot, lluitar contra un gegant com és Honda i contra una moto tan competitiva i un pilot tan bo com ho és Valentino, que sap fer evolucionar les motos. És un gran repte i caldrà estar molt preparat per afrontar-s’hi.

Sembla que Honda s’ha reforçat molt. Et preocupa?

Honda és una moto que ha anat molt bé els últims anys, sempre demostra que és molt potent. I ara han fet un pas endavant, així que el proper any caldrà treballar molt per poder competir-hi.

Recentment, Jaume Alguersuari ens comentava que la Fórmula 1 s’ha convertit en un circ excessiu. Passa el mateix amb les motos?

No crec que la cosa arribi a tant. Hi ha molta gent, però no és el mateix.

És veritat que no existeix amistat entre pilots o és un tòpic?

Existeix. I tant que existeix. Els pilots són persones igual que la resta. L’únic, però, és que no és pas senzilla, jugant-nos

tant com ens juguem. Però jo en Moto GP tinc molts amics. Toni Elías, per exemple, és un fenomen.

Quan eres petit tenies algun pilot al pedestal?

Max Biaggi era el que més m’agradava.Quina opinió et mereixen Valentino

Rossi i Dani Pedrosa?Són dos dels millors pilots i lluitar-hi

prestigia el campionat.Què faràs aquestes vacances?Descansar i fer un parell de carreres de

cotxe a Montmeló i Alcañiz.En què consisteix la preparació físi-

ca d’un pilot de motociclisme?Doncs en moltes hores de gimnàs,

practicar amb la moto algunes vegades i

08-11_Entrevista.indd 10 17/11/2010 20:04:21

11L’ENTREVISTA

«M'agrada la filosofia del Barça»després alimentar-se i descansar molt bé.

Quins són els avantatges i quins els inconvenients de ser pilot?

En el meu cas la part bona és que faig el que m’agrada, un treball amb el qual gaudeixo. L’inconvenient, les lesions. Un mai no s’hi pot acostumar, a això.

Quines aficions tens fora del circuit?M’agrada molt navegar per Internet, les

xarxes socials com Twitter i Facebook. M’encanta el cinema, escoltar música, sortir amb els meus amics o jugar a la con-sola Xbox 360. De tot, el que és normal.

Se sap que quan eres petit vas en-trenar més que ningú per arribar a ser on ets. Vas sacrificar molt en la teva vida privada i sentimental?

No ho sé. No puc comparar les vides de gent que no conec. Però jo em divertia moltíssim quan a les tardes me n’anava amb el meu pare a entrenar.

Si tinguessis un fill que volgués ser pilot de motos actuaries com ho va fer el teu pare?

De moment no hi penso, en tot això. No ho sé pas.

Ets un culer reconegut. Per què el teu cor està amb el Barça?

Perquè m’agrada el Barça. M’agrada la seva filosofia i he viscut molt de temps

a Barcelona els últims deu anys. És una ciutat que em va acollir molt bé, en la qual em sento molt a gust. Però també sóc del Mallorca, l’equip de la meva terra.

Quin jugador de futbol és el teu favorit per guanyar la Pilota d’Or?

Espero que un futbolista espanyol. Iniesta i Xavi són els meus favorits, són genis i se la mereixen.

Et preocupa el futur o tens una idea clara del que faràs quan deixis això de les motos?

Una mica relacionat amb el món de les dues rodes, però tinc 23 anys, encara queda molt.

En l’àmbit professional, sabries dedicar-te a alguna altra cosa?

Ostres! No ho faria tan bé segur. Gairebé he passat més temps damunt d’una moto que caminant. Per ser bo en alguna cosa has de practicar molt. No és per presumir, però en l’única activitat que el meu pare em va fer participar ho he fet bé. I no hem provat res més! Se’m donen molt bé els videojocs. Potser podria guanyar-me la vida així.

Per cert, en el tema noies, ja t’has calmat una mica?

D’això mai no parlo. No m’agrada parlar de la vida privada.

08-11_Entrevista.indd 11 17/11/2010 20:04:25

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12 17/11/2010 20:15:33

13EN FORMA!

FERNANDO RUIZtècnic esportiu de sala CEM Clarorfruiz@claror.cat

Moltes vegades pensem que fer exercici és una activitat única i invariable, però no és així. En funció de la geografia, la clima-tologia o la nostra predisposició, només per posar-ne uns exemples, l’activitat variarà molt. Si, per exemple, el nostre repte és fer una activitat a la muntanya caldrà preparar-se molt més a fons que en les d’asfalt que es fan a la ciutat on vivim o pels seus voltants. Es poden resumir en tres els factors que cal tenir en compte du-rant la nostra preparació: l’entrenament, l’equipament i el factor psicològic.

EntrEnamEntPel que fa l’entrenament, no n’hi haurà prou amb uns quants entrenaments set-manals pel passeig marítim de la ciutat de torn, sinó que com a mínim cal afegir

Fer activitats a la muntanya

anar a fer activitat física a la muntanya requereix un des-gast físic i mental. Per poder superar aquestes activitats és fonamental tenir en compte tres factors: l’entrenament, l’equipament i la preparació psicològica.

un dia setmanal amb forts desnivells o, si no, substituir un dia de recorregut pla per un altre amb pujades. No obstant això, la situació ideal és fer un stage per compte propi en una zona d’alta muntanya propera o similar a on es desenvoluparà l’activitat. Això serà molt beneficiós per adaptar-nos a la mancança d’oxigen que tindrem respecte del nivell del mar i de la fredor generalitzada inexistent al nostre lloc de residència habitual.

Evidentment, tots els entrenaments seran amb desnivells i pràcticament sense trams plans. En funció del nivell de l’atleta, es variaran la freqüència i la intensitat dels entrenaments, sempre tenint en compte la distància que haurem d’afrontar. Si l’at-leta és de cert nivell, estarà obligat a afegir als seus entrenaments sèries i exercicis de

carrera (fartleks) o fins i tot reservar-ne un d’exclusiu a aquesta pràctica. Això li farà aguantar els canvis de ritme necessaris quan canviï fortament el pendent del terreny, o fins i tot augmentar la intensitat de l’esforç.

La durada de la nostra concentració a la muntanya està condicionada també pels quilòmetres de la prova. En una marató cal començar un mes abans de la prova els entrenaments i si la distància és menor, entre deu i trenta quilòmetres, el temps es redueix a la meitat.

EquiPamEnt idoniL’equipament és radicalment diferent del que es fa servir en curses que segueixen el nivell del mar. Començant pel calçat, es podrien utilitzar bambes de running, però

12-23_EnForma.indd 13 17/11/2010 20:15:34

14 EN FORMA!

dament i així evitar possibles contractures o trencaments musculars. També és bo mantenir a la motxilla aquesta crema en cas que l’efecte passi i s’hagi fet curt en roba d’abric. Si la cursa és de nit, total-ment o parcialment, cal un frontal amb llum o una llanterna per il·luminar el camí. Cal acostumar-se a córrer amb motxilla, ja que una part dels objectes esmentats no es poden dur a la mà.

Factor PsicològicEl factor psicològic és el més metafísic, però potser el més important a l’hora

a causa de l’accidentada orografia del ter-reny possiblement es farien malbé en poc temps. La millor opció és fer servir bam-bes de cross training, perquè permeten un major amortiment del terreny pedregós en què ens mourem i un teixit molt més resistent a les inclemències de la zona.

La roba que cal vestir ha de ser tota de màniga llarga, per evitar exposar qualsevol zona del cos al fred vent o a la pluja, si n’hi ha. És important fer servir mitjons de run-ning d’hivern, gruixuts però còmodes per evitar que es dobleguin dins de la bamba i així evitar possibles butllofes, que poden convertir en un martiri el desplaçament. També, per evitar la hipotèrmia, és obligat posar-se guants, ja que els dits són la pri-mera zona del cos que pateix símptomes de congelació. Cal vestir samarreta tèc-nica tèrmica de màniga llarga i pantalons de malla elàstics també tèrmics. A sota dels pantalons és recomanable utilitzar eslip o calces per evitar congelació a les zones genitals. Per sobre de la samarreta cal una jaqueta o un folre polar no gaire gruixut però també de caràcter tèrmic i protector de la pluja.

Al cap farem servir una gorra de llana per protegir-nos de possibles mal de caps produïts per la hipotèrmia. Les jaquetes i els folres tenen colls alts, però tampoc no és menyspreable col·locar-se un buff al coll per aturar l’efecte del vent. Els canvis de temperatura són particularment molestos ja que fan passar de tenir una calor intensa a una fredor que provoca tremolors. És per això que cal treure’s i tornar a posar la jaqueta o el folre polar unes quantes vegades.

També és recomanable utilitzar ulleres de sol, ja que el sol d’alta muntanya té efectes molt nocius sobre els ulls, a part de l’enlluernament que pugui produir. La pell de la cara també se’n pot veure afectada, així que és obligat portar una crema amb factor solar protector.

Altres complements que s’han de por-tar són els alimentaris. El més segur és que si es corre una cursa aquesta tingui

avituallaments, però també és freqüent que siguin justos o escassos. Per aquest motiu és recomanable portar un cinturó de bidons d’aigua o una motxilla de bicicle-ta de muntanya amb dosificador d’aigua, encara que això ens pot dificultar el fet de portar la roba o els altres complements. També és aconsellable tenir una barreta energètica i ampolles de glucosa per evitar defallides energètiques.

Just abans de començar l’activitat és necessari untar-se, sobretot a les zones de les extremitats, amb una crema tèrmica per fer entrar en calor els músculs ràpi-

«la millor opció és fer servir bambes de cross training perquè permeten un major amortiment del terreny»

CEM Can Caralleu, un centre idoni per a activitats de muntanya

Can Caralleu és un espai idoni per pre-parar-se per a activitats de muntanya. És l’únic centre esportiu municipal que té un equip especialitzat en la preparació d’esportistes que volen competir en esports d’alta muntanya. Aquest grup de professionals liderat per Ricard Vila ha preparat a molts esportistes per assolir amb èxit curses de muntanya o la conse-cució de cims de més de 8.000 metres.

Can Caralleu disposa d’un mangnífic entorn natural i unes instal·lacions de primera línia. Disposa de sales de fitness, musculació i cardiovascular, d’una pista d'atletisme i un circuit d'entrenament a l'aire lliure (Parc de l'Oreneta i carretera de les Aigües). També compta amb un pavelló amb equipament específic, boulder i un rocòdrom cobert amb vies d'iniciació, perfeccionament i diferents desploms.

12-23_EnForma.indd 14 17/11/2010 20:15:36

15EN FORMA!

La graella d’activitats en si és una forma molt divertida de fer esport des de dos vessants ben diferents: l’esport salut o l’esport rendiment. En el primer cas val a dir que és divertit pel seu format, independentment de la disciplina que es practiqui, perquè es fa en grup i està adaptada al col·lectiu classe. Pel que fa a la graella com a esport rendiment també és divertida perquè la gent que hi parti-cipa coneix la seva intensitat i tarannà, independentment del col·lectiu i el tècnic que condueixi la sessió.

Tant per una via com per l’altra, es pot elaborar un itinerari per diverses activitats de manera que s’aconsegueixi un entrenament complet. La primera norma és treballar amb el sentit de la teoria d’entrenament. És a dir, començar amb l’activitat més intensa des del punt de vista muscular i acabar amb l’activitat amb més component cardiovascular. Per tant, es començarà amb activitats més intenses d’esforç muscular que provoquin despe-ses majors de glucosa o hidrats de carboni. Després caldrà fer activitats més intenses d’esforç cardiovascular que impliquin en major grau despeses de greix corporal, per exemple, activitats aeròbiques que no superin el 85 % de la freqüència cardíaca de la persona.

En funció del nivell físic de cada persona es podrà seguir un model d’entrenament.

La graella per entrenar

La graella d'activitats dirigides ens potservir per desenvolupar un programa

d'entrenament adequat al nostre nivell

«El factor psicològic és el més metafísic, però potser el més important a l’hora de fer activitats de muntanya»

EDUARD MARTÍNEZ,responsable d'activitats dirigides CEM Claroremartinez@claror.cat

de fer activitats de muntanya. Aquest és especialment fonamental en el cas d’una cursa d'alta muntanya ja que serà el que finalment determinarà una bona marca o que simplement aquesta es pugui acabar.

Un corredor ja expert té una ment de per si molt forta que aguanta el dolor i la fatiga muscular. En alguns casos es pot dir que es té una força de voluntat que sobre-passa les recomanacions que el propi cos envia al cervell per aturar-nos i no casti-gar-nos més amb l’esforç. El corredor de muntanya és l’exponent màxim d’aquesta manera de ser. Els desnivells a muntanya fan que l’àcid làctic cremi literalment les cames, i la climatologia, generalment adversa, debilita la ment, per això és im-prescindible una bona conjugació entre la ment i el cos durant la preparació prèvia a la prova.

Psicològicament, en una cursa de muntanya cal estar preparats per rebre un càstig més gran a cada quilòmetre que passa, així que l’actitud mental apropiada serà la de pensar exclusivament en el terreny que estem trepitjant. Encara que es tingui coneixement del traçat de la cursa, tenir un mal dia és el més freqüent en aquesta especialitat. Fer plans per en-davant pot tenir conseqüències nefastes. No pensar en què vindrà immediatament i únicament concentrar-se en l’esforç que fan les cames i tot el cos en aquell moment alliberen la ment de l’angoixa i, com a conseqüència, permeten un rendiment òptim del propi esforç.

Per a aquesta preparació psicològica l’estudi de les religions orientals pot re-sultar ser molt útil. No cal que sigui a fons, sinó només de comprensió. La por que envaeix la ment, producte de la inquietud del propi jo per garantir la supervivència del nostre organisme, ha de ser dissolta en cada pas que es fa, en cada fibra mus-cular que es flexiona i s’estén i en cada respiració que s’exhala. Només d’aquesta manera, un corredor de muntanya gaudirà de l’esforç i amb tota probabilitat anirà millorant els registres.

Persones amb un nivell físic alt:Treballar força i força resistència a part del benefici cardiovascular i la seva millora.

Dilluns: GAC i spiningDimarts: pump i TBCDimecres: pilates, estiraments o descansDijous: pump i aeromixDivendres: box, spining i pilates

Persones amb un nivell físic mitjà: Control corporal i força resistència

Dilluns: en forma i TBCDimarts: pilates i abdominalsDimecres: jornada necessària de descansDijous: spining i abdstretch (abdominals i estiraments)Divendres: box (o pump) i pilates

Persones amb un nivell físic baix:Tonificació i control corporal

Dilluns: en forma i abdstretchDimarts: pilates i estiramentsDimecres: jornada necessària de descansDijous: abdominal i GACDivendres: spining i estiraments

12-23_EnForma.indd 15 17/11/2010 20:15:38

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16 17/11/2010 20:15:41

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Una vida dedicada a la muntanya

Carme Romeu Pecci, pionera en escalada a Catalunya

la muntanya ha estat un dels motors en la vida de carme romeu Pecci (Barcelona, 1920). aquesta abonada que va cada dia al cEm marítim és coneguda per ser una de les pioneres de l'escalada a catalunya, tot i que també va destacar en la seva joven-tut en el món de l'atletisme. amés, gaudeix d'àmplia ex-periència en l'alpinisme i en campionats d'esquí.

Carme Romeu Pecci en l'escalada al Cavall Bernat realitzada a Montserrat el 1941

la Carme va compartir la majoria d'esca-lades. Especialment amb l'Ernest Mallafré, en Francesc Blasi i el que més tard aca-baria essent el seu marit, en Josep Piqué. Amb ells va fer un gran nombre d'escala-des. El 1941 la Carme va ser la primera dona a pujar al Cavall Bernat. «Realment va ser un estímul escalar-lo perquè és un cim que sobresurt d'un lloc tan mític com Montserrat.» Després faria altres primeres ascensions femenines i també d'absolutes.

tEnir El caP BEn FrEdL'escalada d'aquells temps era molt diferent de la que es practica avui dia. «Calçàvem espardenyes d'espart i utilitzà-vem cordes de cànem», explica la Carme per a qui un dels secrets de l'escalada és mantenir el cap ben fred. «En l'escalada en moltes vegades has de superar moments

d'incertesa i ser molt conscient de tot allò que has de fer i del que t'hi jugues, per aquest motiu cal tenir capacitat per superar els moments difícils que es presentin.»

atlEtismE, alPinismE i EsquÍAl marge de la seva carrera com a esca-ladora, la Carme va destacar en altres esports. «Quan tenia 16 anys i just abans de la Guerra Civil havia practicat atletisme en les modalitats de salt d'alçada i tricath-ló», recorda. Però la cosa no acaba aquí perquè també va practicar molt alpinisme. «Vaig fer la cara nord del Mont Perdut, l'Aneto, el Pedraforca per diferents vies, el Carlit i la serra Longa per dir-ne uns quants.» Per aquells anys també va ser campiona d'Espanya i Catalunya d'esquí, activitat que va perllongar fins fa només tres anys competint en la categoria de veterans.

Cristian González«Tot va començar quan amb el meu pare anàvem cada diumenge d'excursió», expli-ca la Carme que ja de ben petita es va apuntar a un grup de guies escoltes que es dedicava a fer sortides a la muntanya i estades en càmpings. Amb l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 la Carme va veure interrompuda la seva gran passió i no va ser fins a l'acabament del conflicte bèl·lic que va reprendre-la. «Després de la guerra un grup d'antics escoltes ens vam tornar a trobar al Cafè Vienès i d'aquelles reunions en va sorgir la idea de fer escalada», recorda la Carme. Influïts per una generació anterior d'escaladors i també per les pel·lícules de muntanyencs que aleshores estaven de moda van començar a consultar llibres sobre escalada procedents de diferents països. Dit i fet. Un grupet va buscar i aconseguir tot el material necessari per escalar. Van començar a fer sortides al massís del Garraf i el Figaró. «Vam ser força autodidactes i érem un grup format per homes i només una sola dona que era jo.» Aquests pioners van ser amb els que

12-23_EnForma.indd 17 17/11/2010 20:15:44

Entrenament en suspensió

Dani SarretLes paraules de l’inventor d’un dels equipaments d’entrenament en suspensió, «fes del teu cos la teva mà-quina», defineixen el que ens aporta: entrenar amb diferents nivells de difi-cultat, en qualsevol indret i perseguint qualsevol objectiu, amb una eina que ocupa el mateix espai que una pilota.

Mitjançant la suspensió del cos en unes cintes ancorades en qualsevol estructura per damunt del cap i utilit-zant el propi pes corporal i la força de la gravetat, es desenvolupen millores neuromusculars de tots els segments.

La integració de tot el cos en els moviments facilita un entrenament funcional (adaptat a les accions quotidianes i esportives) amb un treball important de l’equilibri. D’una banda, se subjecten mans o peus en un extrem i, de l’altra, es col·loca la base de sustentació, integrant en tots els exercicis la zona central del cos. Adaptar la intensitat dels exercicis és tan fàcil com canviar l’angle corporal respecte del terra. Això permet exer-citar-se amb facilitat a la intensitat apropiada, generant els estímuls i les adaptacions que es volen aconseguir.

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

A l'AiguA

CONSEll PRÀCTiC El MATERiAl

Sergi MartínezLa vaselina és el millor lubricant per evitar les incòmodes irritacions i les encetades produïdes pel contacte dels músculs amb la roba, ja que forma una pellícula protec-tora sobre la pell.

És molt recomanable l’aplicació de va-selina si l’esport que es practica és aquàtic o bé es gaudeix del mar nedant o prac-ticant qualsevol altre esport en què sigui recomanable o necessari l’ús d’un vestit de neoprè (natació en aigües obertes, dife-rents modalitats de surf o windsurf i fins i tot navegació en embarcacions lleugeres).

És freqüent que apareguin irritacions en córrer una prova llarga o fer un en-trenament de molts quilòmetres. Amb la realització d’un gest tècnic de forma repetida i continuada, afavorim l’aparició d’irritacions que no tan sols incomoden en el moment de fer l’activitat, sinó que, a més, condicionen les futures sessions d’entrenament.

Un petit massatge per aplicar el pro-ducte és suficient per protegir-se les

Aigües profundesMarta Solé

Les aigües profundes són un programa de fitness aquàtic que es fa en piscines fondes i que permet beneficiar-se sense impacte dels avantatges del fitness. L’objectiu principal és aprofitar els beneficis de l’aigua per millorar la condició física general i el desenvolupament d’aspectes emocionals, intel·lectuals i socials. Per aconseguir-ho es treballen exercicis per augmentar la força, la resistència, la flexibilitat i la coordinació i així enfortir el sistema muscular i augmentar l’eficiència del cardiovascular. També s’afina la coordinació de moviments i gestos motors bàsics.

La força es pot incrementar amb el treball muscular a l’aigua. La resistència es potencia amb exercicis progres-sius globals que permetin suportar i retardar la fatiga. Els exercicis que treballen la flexibilitat possibiliten un augment dels moviments de les articulacions.

Ús de vaselina perprevenir irritacions

zones més sensibles i fàcilment irritables, és a dir, la part interna de les cuixes, els mugrons, les aixelles, els turmells i el coll, depenent del tipus d’esport que es practiqui, i és especialment efectiva en les llargues distàncies.

Només amb l’aplicació d’una mica de vaselina a les zones apropiades s’acon-seguirà que no n’apareguin; la vaselina actuarà com a lubricant i evitarà que la pell, fregament rere fregament, origini una ferida.

12-23_EnForma.indd 18 17/11/2010 20:15:45

19MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

ACTiViTATS PER A JOVES

Núria SabartésL’esquí és un esport ideal ja que es practica a l’aire lliure, en alçada i en plena natura, i es treballen totes les capacitats físiques: resistència, velocitat, flexibilitat i, també perquè el medi en què es practica és in-estable, la coordinació i l’equilibri.

La progressió adient per iniciar els infants és començar per l’esquí de fons o nòrdic. Primer de tot perquè el material amb el qual s’esquia és molt còmode, flexible i lleuger, i això permet adequar els gestos tècnics a moviments naturals del cos, sense forçar articulacions ni pro-vocar dolor innecessari que fa més difícil la continuïtat dels infants en l’aprenentatge.

El moviment per desplaçar-se és molt semblant al de caminar, amb la diferència que es llisca per avançar, i normalment es fa en pla, amb la qual cosa s’eviten les pors de les primeres baixades sense control.

Com iniciar els infants en l'esquí

A més, no hi ha aglomeracions, l’ambient és molt familiar i tranquil, fet que dóna un valor afegit a l'activitat, especialment en moments com l’actual, de gran estrès i pressió.

Els esquís de fons són més estrets que els d’alpí, i això obliga a treballar molt l’equilibri, i la fixació de la bota deixa el taló lliure, fet que facilita confort als moviments però genera inestabilitat, es-pecialment quan es fan baixades.

L’esquí nòrdic, com que es tracta d’un esport de fons, treballa la resistència aeròbica i fomenta l’esperit de sacrifici i esforç, tan necessari en l'aprenentatge i l’educació dels infants.

Una vegada s’ha adquirit la tècnica de l’esquí de fons, passar a l’esquí alpí és molt més fàcil. L’esquí és més ample i pel tipus de fixació i la bota dura fan que el control sobre l’esquí sigui molt més gran.

1/9startrac

12-23_EnForma.indd 19 17/11/2010 20:15:49

Andreu Falguera i Fede RuizLa resistència muscular és la capacitat de reacció física i també psíquica d’un individu davant de la fatiga; és a dir, la capacitat per realitzar un esforç durant el màxim temps possible mantenint el nivell de força, velocitat d’execució i una tècnica acurada del gest tècnic.

Per treballar la resistència muscular aeròbica el sistema més utilitzat és el treball de repeticions. Es caracteritza per ser un tipus de treball en el que intervenen poques articulacions i d’un a dos grups musculars. El nombre d’exercicis per grup muscular vindrà determinat per les capacitats de l’individu però bàsicament realitzarem de dues a quatre sèries de 20 a 25 repeticions. El pes vindrà marcat sobre el percentatge que pertoqui, segons el número de repeticions que triem, res-pecte l'1RM (pes màxim per realitzar una

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

CONDiCiONAMENT FÍSiC ACTiViTATS

La capacitat per realitzar esforç

Fer abdominals correctament

Fede RuizAnatòmicament, podem dividir els abdominals en tres parts diferents: el recte anterior, els oblics (major i menor) i el transvers. El primer és superficial; en l’oblic, el major també és superficial i el menor és mes pro-fund, i el tercer també és més intern.

Cal saber que no tan sols l’acció és important sinó també on estan inserits els músculs, i en aquest sentit, tant des d’un punt de vista estètic com terapèutic, els que són més interns resulten més interessants i el seu treball és el que té més efectes sobre el que busquem.

El transvers, entre altres, duu a terme la constricció, i aquesta acció, en certa mesura, ajuda a fer que la tonificació abdominal no es tradueixi en un volum cap a enfora. Però alho-ra, aquest múscul que s’origina a les vèrtebres lumbars ajuda a l’equilibri muscular amb la zona lumbar i tre-ballar-lo millora simptomàticament aquesta zona de l’esquena.

Per a la implicació del transvers ajuda l’acció de treure l’aire des de la panxa i amagar la zona abdominal al mateix temps que es fa la contracció (amb algun exercici sense flexió del tronc). L’execució correcta implica concentració, i en aquest cas, com en molts altres, quan es treballen els abdominals és millor la qualitat que no pas la quantitat.

sola repetició).Amb aquest tipus d’entrenament es pot

aconseguir optimitzar l'intercanvi d’oxigen a les cèl·lules musculars (també a nivell mitocondrial, tant en nombre com en tamany), augmentar l’activitat enzimàtica aeròbica, incrementar el nombre de glò-buls vermells (transportadors de l’oxigen a través de la sang) i augmentar el contingut de glucogen en sang (reserva d'energia que es pot obtenir ràpidament), millorant així la resposta a l’adaptació anatòmica muscular i la capacitat de rendiment.

Pel que fa al treball isomètric cal saber que, tot i que s'empra per aquest objectiu, les tensions desenvolupades per sobre del 15 per cent de resistència màxima (RM), produeix oclusions que impedeixen el pas d’oxigen intramuscular, motiu pel qual deixa de tenir rellevància en la millora de la resistència muscular local aeròbica.

12-23_EnForma.indd 20 17/11/2010 20:15:54

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21 17/11/2010 20:15:56

22

ClAROR

EN FORMA! NATURA22

l'snowboard és un esport de neu olímpic nascut als anys seixanta que ràpidament va arribar al gran públic. Es prac-tica en diverses modalitats i guanya adeptes dia a dia.

Snowboard: passat, present i futur

ser l‘inici d’una evolució meteòrica, no va ser fins als anys setanta que l’snowboard va esdevenir una realitat de futur, quan Tom Sims i Jake Burton van començar a treballar en el disseny i la construcció de les taules, que fins aleshores havien estat molt rudimentàries.

Durant les dècades dels setanta i vuitanta l’snowboard no va parar de créi-xer, gràcies a l’augment de practicants i

l’evolució dels materials utilitzats, però el gran boom es produeix durant els anys noranta, amb l’arribada al gran públic, la proliferació de marques, l’augment de la professionalització i els Jocs Olímpics de Nagano del 1998, en què es converteix en esport olímpic.La modalitat de l’snowboard que ha tingut més èxit des dels inicis és el freestyle (estil lliure), la més atractiva i espectacular.

LAO DÍAZLlicenciat en CAFE i director de l'escola Ungravity Board

L’snowboard o surf de neu és un esport modern que consisteix a lliscar sobre la neu mitjançant una taula que els practi-cants es lliguen mitjançant les fixacions.

En podem situar el naixement als Estats Units, a la dècada dels seixanta, estre-tament lligat a la cultura surfer i skater. Va ser el 1956 quan l’enginyer Sherman Poppen va crear l’snurfer, una taula sense fixacions. Tot i que aquest primer pas va

12-23_EnForma.indd 22 17/11/2010 20:15:58

23NATURA EN FORMA! 23

Significa estil lliure i té diverses disciplines que la defineixen: halfpipe, slopestyle, big air, jibbing i quartes pipe.

l’snoWBoard a catalunYaAl nostre país, l’snowboard va arribar uns anys més tard, a mitjan anys vuitanta, i durant la dècada dels noranta va haver-hi l’explosió més important de practicants, que van empènyer les estacions del Pirineu a apostar per aquest esport i a crear espais especials per practicar el freestyle: els snowparks.

Paral·lelament, durant els primers anys del segle XXI, les federacions Catalana i Espanyola d’Esports d’Hivern van iniciar els programes esportius d’alt rendiment, que han portat els catalans Querat Castellet –situada entre les cinc millors es-portistes del món– i Ruben Verges als Jocs Olímpics d’Hivern celebrats a Vancouver aquest mateix any.

Aquest proper 2011 se celebraran a la Molina els Campionats del Món d’Snowboard, una de les competicions més importants de l’any que citarà els millors esportistes i situarà Catalunya com el centre mundial durant una setmana. Aquest esdeveniment, juntament amb la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics 2022, han de fer augmentar l’in-terès de les institucions per un esport que necessita el suport oficial per continuar creixent i evolucionant.

PEr iniciar-sEÉs recomanable que tothom faci els primers lliscaments d’snowboard de les mans d’un tècnic, ja que serà qui ens en-senyarà les nocions bàsiques de tècnica i de seguretat per poder ser autònoms a la neu. Entre quatre i vuit hores de classe, depenent de les capacitats motrius de cada alumne, donaran a l’esportista una formació que li permetrà prendre les decisions adequades en cada moment i reduir al màxim les possibilitats de lesió en les primeres hores o dies, a més de gaudir molt més de la muntanya i la neu sobre la taula.

Una vegada hem fet la formació, cal practicar el que hem après per acon-seguir un nivell bàsic que ens permeti baixar les pistes més fàcils amb fluïdesa. Per continuar evolucionant en l’snowbo-ard cal fer cursos de perfeccionament que ens permetin augmentar el nivell i poder baixar amb tranquil·litat i seguretat qualsevol tipus de pista, com també fer els nostres primers passos en el freestyle i el freeride (forapista).

Taula d’snowboard, fixacions i botes

Casc (obligatori)

Proteccions per als canells, els ge-nolls i l’esquena (opcionals)

Roba tècnica: pantalons, jaqueta, guants i gorra especial per a la neu

Ulleres de sol (preferentment mo-del googles)

Per començar és millor llogar el material. Quan prenguem la decisió de comprar el material serà molt important assessorar-nos i dirigir-nos a una botiga de confiança.

L'equip bàsic

l'ESCAPADA

Sant Perede CasserresAgru. Excursionista "Catalunya"

Primer com a castell, després com a església i, més tard, monestir, Sant Pere es va construir sobre una antiga necròpoli del poblet de Casserres. Està situat a força altura i en una pe-nínsula al final de la carena del mateix nom, formada pel meandre engorjat que dibuixa el riu Ter als seus peus.

Per arribar-hi amb cotxe, s’ha d’anar fins a Vic i agafar la carretera C-153 cap a Roda de Ter i, abans d’arribar a aquesta població, agafar la BV-5213 cap al parador de Vic-Sau. Després, cal enllaçar amb la carretera cap al monestir.

El recorregut a peu es fa per un petit sender de 3,5 km espectacular i molt planer, que surt del parador de Sau i va vorejant el pantà, entrant i sortint d’un bosc d’alzines i roures que en cap moment no ens deixarà veure el monestir, amagat al final d’aquest camí i guardant la seva soledat altiva, enmig d’un paisatge de muntanya magnífic.

Els més atrevits poden sortir cami-nant des de la mateixa catedral de Vic, per un sender de petit recorregut PR C-40, senyalitzat amb franges grogues i blanques. El trajecte és de 19 km i es fa en unes 5 hores, en les quals es passa per totes les esglésies i llogarrets que formen la història d’aquests indrets, que, al llarg del temps, han demostrat ser un bon lloc per viure, com també una im-portant via de comunicació des de la Plana central cap a la vall de Sau i les comarques gironines a través del coll de Terrades.

El monestir es visita amb molta faci-litat, i té espais recreats i audiovisuals que contextualitzen la seva història.

12-23_EnForma.indd 23 17/11/2010 20:16:00

24 SALUT

delicada intervenció quirúrgica que no assegura una recuperació perfecta del pa-cient o que pot produir, fins i tot, la mort.

DIAGNÒSTIC I PREVENCIÓEl problema de l’osteoporosi és que no ocasiona cap símptoma concret fins que es produeix una fractura. Per tant, en cas que tinguem la sospita de pertànyer a un dels grups de risc, s’ha d’anar al metge per valorar la situació i fer un diagnòstic precoç. La densitometria òssia és la prova que mesura amb precisió la massa òssia. El lloc de referència de la medició és el coll del fèmur i es mira la densitat mineral òssia en comparació d’una població de referència normal.

Encara que hi ha factors que no es poden modificar, com l’edat, el sexe o l’herència, es pot fer una prevenció fent un diagnòstic precoç i adoptant un seguit de

mesures. Cal tenir en compte que la pre-venció s’ha de començar durant la infància i l’adolescència, que és quan es forma el teixit ossi del futur, amb l’adquisició d’uns bons hàbits d’alimentació i exercici.

La primera mesura de prevenció és mantenir una dieta rica en calci. Els aliments que més en contenen són els productes làctics (llet, formatge, iogurt), els peixos que es consumeixen amb restes d’espines (anxoves, sardines) i les fruites seques (avellanes, ametlles i nous). Cada edat i situació personal té unes necessitats específiques de calci però, a grans trets, per a una bona prevenció es recomana consumir 1,5 grams de calci al dia, quan-titat que s’aconsegueix aproximadament amb quatre racions diàries de derivats de la llet (1 ració és un got de llet, un iogurt o 40-50 grams de formatge).

També cal evitar les dietes hiperprotei-

Etimològicament, la paraula osteopori deriva del grec i significa ‘os porós’. Es tracta d’una malaltia molt freqüent, que augmenta la incidència amb l’edat i que afecta gairebé tres milions de persones al nostre país, la majoria de les quals són dones. Aproximadament el 30 % la patirà després de la menopausa.

A part de l’edat i el sexe, altres factors que predisposen a patir-la són els antece-dents familiars, la dieta baixa en calci, el sedentarisme, l’aprimament excessiu amb un índex de massa corporal inferior a 19, fumar, beure alcohol o cafè en excés, o prendre durant molt temps medicaments determinats (cortisona, antiepilèptics...).

La conseqüència principal de l’osteo-porosi és la fractura, que afecta principal-ment la columna (vèrtebres), els malucs i els canells. La que és més greu és la de maluc, perquè la majoria requereix una

MARTA COLL,cap de l’àrea de salut delCEM Marítimmcoll@claror.cat

Prevenir l’osteoporosi

L’osteoporosi és una malal-tia complexa, determinada tant per factors genètics com ambientals, que es ca-racteritza per una pèrdua de massa òssia i perquè com-porta un augment del risc de patir fractures de manera espontània, o després de traumatismes lleugers, i una tendència a l’encorbament de la columna.

24-29_Salut.indd 24 19/11/2010 9:40:00

25SALUT

Aquestes setmanes s’està parlant molt de la possibilitat d’un avançament de la llei de control del tabaquisme. Si definitivament s’avança cap a la prohibició del consum de tabac en tots els espais públics tancats, aquest és un molt bon moment per deixar de fumar.

Hi ha molts motius per fer-ho: guanyar salut, estalviar diners, millorar l’aspecte i la forma física, ser un bon model per als nostres fills i filles, no dependre d’una substància, respectar la salut de les per-sones que conviuen amb nosaltres, etc. Sabem, però, que també hi ha dificultats: por de passar-ho malament a l’hora de deixar-ho (el que anomenem síndrome d’abstinència), temor a engreixar-se, man-ca de confiança per aconseguir-ho, etc.

NO ÉS TAN DIFÍCIL COM SEMBLADeixar de fumar és la decisió més benefici-osa que una persona que fuma pot fer per la seva salut. No és tan difícil com sembla, moltes persones ho aconsegueixen cada dia. Segur que tots nosaltres coneixem persones que ho han deixat en el nostre entorn i que poden explicar-nos la seva experiència. El primer de tot, ens diran,

és voler deixar-ho, tenir clars els nostres motius. Després cal fixar una data i pre-parar-nos per a aquell dia. Cal vèncer la dependència física, psicològica i social que ens lliga a les cigarretes. Va bé saber en quines circumstàncies es fuma i si el nos-tre entorn ens ajuda o dificulta deixar de fumar, i així podrem preparar estratègies per afrontar-ho i buscar aliances entre família i coneguts.

Set de cada deu persones adultes no fumen, segur que trobarem molts d’ells al voltant nostre. Aprofitem també que ara que cada vegada hi ha més espais lliures de fum, és molt més fàcil que els primers dies després de deixar de fumar res no ens recordi el tabac. Si es fuma molt (més de 10-15 cigarretes al dia, la primera en la primera mitja hora després de llevar-nos) serà més difícil deixar-ho i serà convenient l’ajuda d’un professional sanitari i possiblement d’un fàrmac que farà que la síndrome d’abstinència passi més fàcilment. Des dels centres de salut, tant metges com infermeres ens poden ajudar a fer-ho. També algunes farmàcies i, a Catalunya, des de Sanitat Respon es pot rebre ajuda telefònica les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Els beneficis de deixar de fumar es noten de seguida: al cap de vint minuts la pressió arterial, el pols i la temperatura del cos retornen a la normalitat, a les vuit hores ha desaparegut la majoria de la ni-cotina de la sang, a les dotze hores el nivell d’oxigen sanguini és quasi normal, etc. Els efectes més a llarg termini de molts anys de fumar tarden més a desaparèixer o reduir-se, però cada minut sense fumar és un gran avenç, ens apropa a una millor salut i a una millor qualitat de vida.

Deixar de fumar

Aquest pot ser un bon moment per deixar el tabac

CARMEN CABEZAS,subdirectora general de Promoció de la Salutcarmen.cabezas@gencat.cat

ques, les vegetarianes estrictes i l’excés de sal, perquè poden interferir en l’absorció del calci.

La segona mesura que ens pot ajudar a prevenir l’osteoporosi és l’activitat física, perquè estimula la formació i la resistèn-cia dels ossos i potencia la musculatura, alhora que disminueix el risc de caigudes.

Tothom pot practicar-ne una, sempre que sigui adequada a la seva edat i condi-cions funcionals i, de fet, tot el que fem a la vida quotidiana compta: pujar escales, tasques domèstiques, jardineria... En re-sum, portar una vida al més activa possible i evitar el sedentarisme.

Tot i això, si hem d’aconsellar algun exercici, pot ser adequat, en funció de les circumstàncies, caminar, anar amb bicicle-ta, ballar, nedar, fer gimnàstica o aiguagim. El tai-txi també és molt útil per prevenir caigudes, i les activitats a l’aire lliure, com mitja hora de passeig diari, són molt recomanables perquè la vitamina D, que es produeix a la pell per efecte del sol, té un efecte essencial en l’absorció del calci.

A l’hora de fer qualsevol activitat hem de procurar una higiene postural correcta i, per tant, evitar moviments i girs bruscs de la columna, els salts i els exercicis d’impacte o els que suposin un risc elevat de caiguda.

PREVENIR CAIGUDESMillorar la nostra condició física reduirà el risc de patir caigudes, però també hem de tenir en compte altres aspectes com graduar correctament la vista, usar sabates de sola antilliscant, portar bastó si ens falta estabilitat, tenir especialment cura en zones d’obres, desnivells de les voreres o al transport públic i, a casa, evitar els obstacles per terra, que estigui ben il•luminada, procurar que les escales tinguin passamans, equipar el bany amb una estora antilliscant i passamans...

Quan hi ha una osteoporosi severa i el risc de fractura és elevat cal seguir un tractament farmacològic que, sempre, ha de prescriure un metge.

«L’osteoporosi no ocasiona cap símptoma concret fins que no es produeix la fractura de l’os»

«Per deixar de fumar cal vèncer la dependència física, psicològica i social que ens lliga a les cigarretes»

24-29_Salut.indd 25 19/11/2010 9:40:00

26 SALUT DIETÈTICA

OLGA AMADO,cap de l’àrea de salut de Can Caralleuoamado@cancaralleu.cat

La menopausa és el final de la vida repro-ductiva de la dona. Estrictament es defineix per l’absència de menstruació durant dotze mesos consecutius. Malgrat que poden existir menopauses precoces o tardanes, l’edat mitjana més habitual se situa entre els quaranta-set i els cinquanta-tres anys. Si pensem que avui dia l’esperança de vida de les dones a la nostra societat s’ha allargat fins als vuitanta anys, val la pena prendre’s seriosament algunes consideracions que poden contribuir a millorar la salut.

La davallada en la producció d’estrògens és la responsable dels canvis principals que tenen lloc a la menopausa. Entre ells, l’obesitat, l’alteració dels lípids (dislipèmia),

Al voltant dels cinquanta anys, la dona comença a sentir els primers símpto-mes de la menopausa. Amb la desaparició de la mens-truació la producció d’estrò-gens disminueix considera-blement, la qual cosa té una incidència directa en moltes altres parts de l’organis-me. Adaptar l’alimentació a aquesta nova situació pot ser de molta ajuda per supe-rar aquesta etapa amb totes les garanties.

Afrontar bé la menopausa

24-29_Salut.indd 26 19/11/2010 9:40:03

l’augment de la tensió arterial i, en defini-tiva, l’augment de factors cardiovasculars.

Amb la menopausa hi ha una disminució de la massa magra i un augment del greix corporal, sobretot a càrrec del teixit adi-pós abdominal. Aquest fet fa pensar que a partir d’aquest moment els requeriments energètics diaris han de disminuir si no es vol augmentar de pes. La FAO i l’Organit-zació Mundial de la Salut estimen que, a partir dels quaranta anys, les necessitats energètiques de les dones han de disminuir un cinc per cent cada deu anys. Així doncs, pensarem en una distribució energètica en què els hidrats de carboni constituiran el 55-60 % de l’energia total, sobretot a base de midons rics en fibra, i només un 10 % de sucres senzills. Del percentatge restant de l’energia total diària, les proteïnes repre-senten un 12-15 % (el 60 % ha de ser d’alt valor biològic) i els greixos, un 25-30 %. És important tenir present l’origen d’aquests greixos. Es recomanen els d’origen vege-tal mono i poliinsaturats de cadena llarga (els trobem en l’oli d’oliva, el peix blau, les nous o la soja) i fer una restricció dels d’origen animal o saturats, com els que ens trobem a la carn vermella. A més dels requeriments calòrics propis també s’han de tenir en compte altres nutrients, com per exemple les vitamines, els antioxidants, la fibra i el calci.

Amb l’envelliment hi ha una disminució de la massa mineral òssia, però a la me-nopausa, amb el descens de la producció d’estrògens, moltes dones n’acceleren la pèrdua, cosa que provoca osteoporosi i un risc elevat de fractures. Què hi podem fer? Bàsicament, corregint els factors de risc i augmentant el calci de la dieta.

Per a les dones d’entre 25 i 50 anys, les recomanacions de calci són de 1.000 mg de calci al dia. A partir dels cinquanta anys aquestes necessitats poden augmentar fins als 1.500 mg de calci al dia en funció de si se segueix una teràpia hormonal substitu-tòria o no. Els aliments rics en calci són els làctics, els vegetals de fulla verda, els peixos petits que podem menjar amb espina, com

les sardines o els seitons, i els aliments o sucs enriquits amb calci. Per assolir aquests 1.500 mg en tindrem prou amb una tassa de llet, tres iogurts desnatats i tres porcions de formatge baix en greix cada dia, per exemple. Però, com que aquesta ingesta no sempre és possible, ha de ser el metge especialista qui valori cada cas individual-ment i faci una prescripció dietètica o doni un suplement de calci.

Tampoc no podem oblidar la vitamina D. És necessària per a l’absorció de calci i per mantenir la integritat de l’esquelet. S’obté de dues vies, principalment: la síntesi a través de l’exposició solar i la incorporació per mitjà de la dieta. La vitamina D es troba als làctics, al rovell de l’ou i a l’oli de fetge de bacallà i peix blau. Les necessitat diàries en una persona gran se situen entre els 400-800 ui (unitat internacional) i, si la dieta i l’exposició és insuficient i el metge ho creu oportú, es poden donar suplements en forma de medicament.

L’augment de la tensió arterial i el co-lesterol poden debutar en la menopausa o bé agreujar una situació ja existent. Per combatre-ho es recomanen dietes hiposòdiques (baixes en sal) més o menys estrictes en el cas d’hipertensió arterial i pobres en greixos d’origen animal (carns vermelles, ous, làctics sencers i els seus derivats) per controlar l’augment de co-lesterol.

Amb tot, abandonar l’hàbit del tabac, restringir el consum d’alcohol i fer exercici amb regularitat són recomanacions tan vàlides en la prevenció de l’osteoporosi i les seves complicacions com en la malaltia cardiovascular.

Es resum, la dieta ideal per a les dones menopàusiques ha d’incloure làctics des-natats, cereals rics en fibra, llegums, fruita i verdura, peix blanc i blau, carn blanca, fruita seca i oli d’oliva verge. I, en tot cas, moderar el consum de carn vermella i ous i restringir-lo pel que fa a les despulles, els embotits, els patés, les carns greixoses com la d’ànec, els làctics sencers, el cafè i l’alcohol.

«A partir de la menopausa, els requeriments energètics diaris han de disminuir un cinc per cent cada deu anys»

«Altres trastorns associats a la menopausa són l’augment de la tensió arterial i el colesterol»

24-29_Salut.indd 27 19/11/2010 9:40:04

28 SALUT MENS SANA

Cristian GonzálezQuins elements són característics en una situació de dol?

El primer que es produeix és la negació del que ha passat: «Això no em pot estar passant a mi!», per després submergir-se en un estat de ràbia o d’ira, en què se sent la injustícia del que està passant. Tot seguit, poden fer acte de presència la tristesa i el desconsol, abans de poder arribar a l’acceptació del que ha succeït.

Com se sent la persona afectada?L’afectació està directament relacionada

amb el grau de vinculació que es tenia amb la persona que acaba de perdre i que ja no veurà mai més físicament. La persona en dol pot arribar a creure i a sentir que ja res no té sentit, que no val la pena viure sense la presència d’aquell que tant estimava.

I des del punt de vista físic?En l’aspecte físic i fisiològic, persones de

totes les edats podem patir trastorns que van des de la pèrdua de gana o l’insomni fins a somatitzacions a vegades difícils de diagnosticar. Els infants més petits poden mostrar irritabilitat, alteració de la gana i de la son. En aquest sentit els pot ajudar que els expliquem la mort com «l’absència de funcions»: ja no es respira, ni es menja, ni es té set ni gana.

en qui confies i estimes, i, si cal, requerir intervenció professional.

És diu que és molt bo exterioritzar la tristesa que un sent. Al marge de plorar, què més es pot fer?

Hi ha persones que valoraran poder passejar soles, restar en silenci, sortir a la muntanya, viatjar en solitari, escoltar música, llegir un bon llibre... Altres s’esti-maran més estar acompanyades, explicar els seus sentiments, sortir amb la família i els amics, verbalitzar sovint la seva pena, buscar un grup de dol per poder compar-tir les vivències viscudes...

Quins consells cal oferir a una per-

Com afecta el dol la nostra percep-ció del món que ens envolta?

El món es torna «globalment» trist, gris, inhòspit, sense «dret» a tenir alegria, sense «dret» a seguir com si res no hagués passat... No s’entén per què la resta del món segueix amb normalitat: «com si res no hagués passat».

Com ha d’actuar un mateix en una situació de pèrdua d’un ésser estimat?

L’actitud òptima és acceptar la pèrdua i l’absència de l’ésser estimat, tant racio-nalment com emocionalment, però això no és fàcil, d’entrada. Per arribar-hi, el millor és deixar-se ajudar per les persones

La pèrdua d’un ésser esti-mat és un mal tràngol que tota persona pateix al llarg de la seva vida. El període de dol generat per la mort d’algú proper a nosaltres sempre afecta, tot i que es reprodueix amb una intensitat diferent segons l’individu i el seu entorn. Concepció Poch ens explica com afrontar-lo i reduir-ne les conseqüències físiques, psíquiques i emocionals.

Entrevista a Concepció Poch, psicopedagoga i filòsofa

«No patim igual el dol»

24-29_Salut.indd 28 19/11/2010 9:40:06

29SALUT

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

L’APUNT

Dormir malament augmenta el risc d’hipertensió en les embarassades

Reciclar el torró per fer barretes energètiquesEls torrons de Nadal que molts aca-ben llençant al cap d’un any poden ser un substitut ideal de les barretes energètiques. I és ben sabut que aquestes són un recurs dietètic fan-tàstic per als que volen portar una dieta equilibrada en la seva vida o per als que practiquen esport assí-duament.

Per aconseguir aquestes barretes casolanes el més còmode és tallar el torró en trossets verticals o en daus i embolicar-los amb paper de plata. Així, obtenim una bona font d’ener-gia si sortim a la muntanya o fem un esport molt intens, ja que comporten una injecció de sucres important. També cal tenir en compte que, a més, ens estalviarem uns calerons i no llençarem el menjar.

Els llibres de text de matemàtiques fan confondre els daltoniansUn estudi de l’Escola Universitària d’Òptica de la UPC recomana que els llibres de text tinguin en compte que el 8 % dels homes i el 0,4 % de les dones són daltonians. Segons aquesta anàlisi, un de cada deu exercicis de matemàtiques dels materials didàctics d’educació primària no són adequats per als nens daltonians. Matemàtiques és l’assignatura en què més es produeixen aquestes disfuncions, però en llengua catalana i llengua castellana també s’han detectat casos. «Un exercici tan senzill com comptar boletes verdes o vermelles es converteix en una cosa impossible per a un nen daltonià», explica Aurora Torrents, directora de l’estudi. Els responsables de la investigació van assegurar que de les deu editorials a les quals s’ha advertit del problema, Santillana, Edebé i Cruïlla han mostrat la voluntat de canviar els exercicis.

Les dones embarassades que dormen poc, sis hores o menys cada nit, tenen més risc de patir hipertensió durant el tercer trimestre de gestació. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat els científics que han portat a terme una investigació finançada per l’institut nord-americà Eunice Kennedy Shriver. L’estudi també ha detectat una forta relació entre dormir poc i la preeclàmpsia, una malaltia que pot aparèixer a partir de la vintena setmana d’embaràs, a finals del segon o principis del tercer trimestre. Aquesta dolença es caracteritza per un augment de la tensió vinculat a l’embaràs i la presència d’un excés de proteïnes a l’orina. «Els resultats suggereixen un vincle causal entre la privació aguda i severa de la son amb la hipertensió», indica Michelle A. Williams, del Centre Mèdic Suec a Seattle i principal autora de l’estudi. Font: Sleep Magazine

sona en estat de dol?Els consells, si no te’ls demanen, val més

no donar-los. Si hi ha una demanda explí-cita..., acollir, compartir, consolar, ser-hi!

Després de la pèrdua quin ha de ser el paper de la família?

Ser a prop, estar disponible, resoldre qüestions pràctiques, oferir serenor, plorar al costat de la persona en dol, acaronar-la si és oportú, restar en silenci al seu costat...

Quins factors determinen el grau d’intensitat del procés de dol? Tothom pateix igual?

No tots som iguals: no tots patim igual. Les variables internes i externes (manera de ser, fortalesa interna, salut, edat, cir-cumstàncies concretes de la mort...) són nombroses i determinen en gran mesura el grau d’intensitat del procés de dol.

Quines són les fases del dol i quant de temps es creu que dura?

No tots els autors descriuen igual les fases del dol. Les fases o etapes més co-negudes són les establertes per la doctora Kübler-Ross i el psicòleg Worden. Aquest últim descriu quatre tasques: acceptar la realitat de la pèrdua, experimentar el dolor, ajustar-se a una nova realitat i recol-locar la persona absent en la pròpia vida i continuar vivint.

És difícil respondre a la pregunta de quant dura el dol. Una única resposta no és mai adequada. La tradició marcava uns períodes de dol, segons el tipus de pèrdua. Quan la pèrdua és molt propera el termini normal pot anar de sis mesos a dos o tres anys.

PerfilConcepc ió Poch i Avellán és llicen-ciada en filosofia i té un màster en psicopedagogia. Actualment és membre del Grup d’Educació en Valors de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és autora de diversos llibres com Catorce cartas a la muerte (Ediciones Paidós) i De la vida i de la mort. Recursos per a la família i l’escola (Editorial Claret).

24-29_Salut.indd 29 19/11/2010 9:40:07

30-33_Report.indd 30 19/11/2010 10:25:09

31el reportatge

La marxa a l'estranger, una bona opció per triomfar

Esportistes catalans al món

Viure dedicant-se professionalment al que a un li agrada no és fàcil, sobretot en el món de l’esport. Per arribar a l’elit s’ha de fer un llarg camí que per a molts passa per marxar a l’estranger. Catalunya és una bona pedrera d’esportistes, però són molts els qui han de marxar fora per triomfar.

El somni de molts esportistes amateurs és poder arribar algun dia a jugar a primera divisió, dedicar-se professionalment a l’es-port i poder viure dignament del que els agrada. Aquest, però, no és sovint un camí fàcil i marxar a provar sort a l’estranger és a vegades una via per aconseguir-ho. L’alta competitivitat del món de l’esport fa que les opcions d’arribar a jugar en equips de primer nivell a Catalunya siguin molt complicades, i és per aquest motiu que cada vegada són més els esportistes catalans que opten per buscar una sortida en l’àmbit internacional.

Aquest és el cas de Xavi Pérez, fut-bolista del Persijap Jepara d’Indonèsia; Josep Gombau, entrenador de futbol del Kitchee de Hong Kong; Núria Martínez, jugadora de bàsquet del Ros Casares, i Jordi Sampietro, representant de jugadors

de bàsquet de tot el món i antic membre de l’staff de l’Estrella Roja de Belgrad. Tots comparteixen la passió per l’esport i l’esperit de lluita, l’ambició i la valentia suficients per deixar-ho tot i iniciar una aventura professional a l’estranger. Tot i que reconeixen que és una aposta arris-cada i sense èxit garantit, tenen clar que el canvi de vida ha estat del tot positiu.

Xavi Pérez és un d’aquests esportistes. Actualment juga al Persiyap Jepara, equip de futbol de primera divisió d’Indonèsia,

tot i que també ha jugat en un equip de primera divisió de Hong Kong, el Kitchee. Abans d’iniciar el seu periple internacional va passar per clubs com el Manresa o el Santboià, però les ganes de millorar pro-fessionalment el van portar a ser ambiciós i anar més enllà. «Estava molt bé jugant a tercera divisió i tenia una bona feina, però tot plegat no m’omplia», explica. Per això, el jugador va apostar per buscar noves sortides, seguint el somni que tenia des de nen i que ja amb setze anys el va portar a deixar el seu poble de l’Anoia per anar a jugar a Manresa. «En aquell moment vaig entendre que marxant lluny de casa sacrificava moltes coses per poder jugar a futbol i fer el que realment m’agradava, però em feia feliç i només m’aportava coses positives», afirma.

Amb aquesta idea clara i en un moment

«De petit vaig entendre que marxant lluny de casa sacrificava moltes coses per poder jugar a futbol, però em feia feliç»

LAIA PINEDAperiodistalpineda@claror.cat

30-33_Report.indd 31 19/11/2010 10:25:11

el reportatge32

en què començaven a sortir molts juga-dors del país per jugar a l’estranger, Xavi Pérez es va plantejar fer el mateix i provar sort fora del territori català. Després de dos anys de trucar a moltes portes, la gran oportunitat li va venir de la mà d’un amic, Josep Gombau, que iniciava un ambiciós projecte com a entrenador d’un dels clubs més potents de la lliga de Hong Kong, el Kitchee. «Quan em va trucar per explicar-me el projecte vaig agafar la proposta al vol», afirma el jugador.

UN NOU PROJECTEJosep Gombau, exentrenador de futbol base de l’Amposta i del FC Barcelona, va viure la primera experiència a l’estranger com a director tècnic de l’escola de futbol del FC Barcelona a Dubai i al cap d’un any van oferir-li la possibilitat de dirigir un equip de primera fila a Hong Kong. L’experiència de marxar a l’estranger no va ser cap problema per a Gombau: «Com en qualsevol feina, si vols progressar no et pots estancar en una posició durant molt de temps. Jo tenia la percepció que sortir a l’estranger m’obria un ventall molt ampli de possibilitats i era una oportunitat que no podia deixar escapar.»

L’experiència viscuda a Dubai va deixar pas a un nou canvi de rumb per a Josep Gombau, que va rebre l’oferta d’entrenar el Kitchee de Hong Kong. «Em feia il·lusió dirigir un club professional, ja que sempre havia treballat en el futbol base», explica. Per tirar endavant aquesta responsabi-litat i liderar el nou projecte de l’equip, l’entrenador va apostar per donar una oportunitat a joves jugadors catalans,

entre ells Xavi Pérez. «Quan agafes la responsabilitat de dirigir un equip d’una lliga que no coneixes gaire és important envoltar-se de gent de confiança. És per això que vaig portar amb mi un grup de jugadors coneixedors de la filosofia de joc que es volia implantar en aquell moment al Kitchee», afirma Gombau. D’aquesta manera, oferia la possibilitat a cinc joves jugadors catalans de començar una nova aventura internacional a més de deu mil quilòmetres de casa.

PERSEGUINT UN SOMNILa constància i les ganes de millorar com a entrenador van portar el barceloní Jordi Sampietro fins a Belgrad, on ha aconseguit viure la seva gran passió pel bàsquet des de primera fila. Entrenador de diferents categories a Barcelona, tenia molt clar que volia arribar a l’elit d’aquest esport, però aconseguir-ho no ha estat gens senzill. «Tot el que tinc m’ho he treballat sol, ningú no m’ha regalat res i he hagut de tocar moltes portes per arribar on sóc», assegura. El seu caràcter ambiciós el va portar a sacrificar l’estabilitat que tenia a Barcelona per intentar fer-se un lloc en el panorama internacional i finalment va aconseguir el seu objectiu a Sèrbia. «Per a la pràctica del bàsquet Sèrbia és el millor país del món, perquè hi ha una tradició esportivament parlant molt arrelada i el bàsquet aquí es viu molt intensament, és com una bogeria», afirma.

Jordi Sampietro va fer el primer pas a Sèrbia de la mà d’un equip de primera divisió de Belgrad, el Lavovi 063, que li va oferir l’oportunitat que havia perseguit

durant tant de temps. D’allà va fer el salt a l’equip de l’Estrella Roja, on va dur a terme tasques d’scout. Actualment és represen-tant de jugadors de bàsquet, es dedica a establir contactes amb agents a escala mundial i organitza estades a Belgrad per als amants del bàsquet a través del web www.belgradobasketball.com. «Sóc en un món molt complicat, però estic enamorat del bàsquet, i si visqués a Barcelona o Catalunya potser no podria fer la feina que faig, perquè com jo n’hi ha cinquanta mil. Venir a viure a Belgrad m’ha permès fer moltes coses i avançar molt des del punt de vista professi-onal, per això l’aposta que he fet ha valgut la pena», explica orgullós.

EVOLUCIÓ PROFESSIONALEl cas de Núria Martínez és diferent. Ella ja feia tres anys que jugava com a profes-sional a l’UB Barça quan va plantejar-se un canvi de rumb. «Jugar a Barcelona em resultava molt fàcil i vaig prendre la decisió de marxar per poder seguir formant-me com a jugadora i viure una experiència nova que em fes créixer i madurar», assegura. «Simplement vaig voler buscar un repte personal per veure com responia», afegeix. En el seu cas, sempre havia tingut clar que volia dedicar-se professionalment a jugar a bàsquet i era conscient que per aconseguir-ho una de les coses que havia de fer era marxar de casa. Així, a banda de l’UB Barça, va jugar a Salamanca i d’aquí va fer el salt al Dynamo de Moscou i, poste-riorment, a la WNBA americana, amb les Minnesota Lynxs. «Com a jugadora he pogut compartir pista amb moltes grans jugadores d’àmbit mundial i he après de les millors. Jugar fora de casa m’ha fet créixer i madurar més ràpidament», explica satisfeta.

QUALITAT DE VIDALa possibilitat de provar sort a l’estranger ha permès a molts esportistes poder tastar l’esport de més alt nivell i situar-se en una molt bona posició professional. A Catalunya molts vivien de l’esport, però

«El món del bàsquet és complicat i si visqués a Barcelona potser no podria fer la feina que faig perquè com jo n'hi ha 50.000»

30-33_Report.indd 32 19/11/2010 10:25:12

a escurçar distàncies. Malgrat aquests inconvenients, tots

valoren molt positivament l’experiència i asseguren que han guanyat moltes coses tant des del punt de vista personal com professional. «Trencar lligams et fa més fort psicològicament, et dóna molta valentia i t’aguditza la capacitat d’adaptació», expli-ca Xavi Pérez. Per a ell el més important ha estat viure l’experiència i compartir-la amb la seva parella, que l’ha acompanyat en l’aventura. «En l’àmbit professional em quedo amb una satisfacció molt gran de tot el que he fet, però sobretot orgullós de demostrar a molta gent que si desitges les coses amb molta força i lluites per elles al final les acabes aconseguint», conclou. Núria Martínez assegura haver guanyat en formació, experiència, maduresa, cul-tura, idiomes i amistats: «Si faig un balanç final l’etapa a l’estranger m’ha compensat moltíssim tots els sacrificis que he fet per arribar on sóc.» «En el pla personal m’ha enriquit molt aquesta experiència i en el professional, el fet de poder treballar en un equip de primer nivell m’ha servit per créixer com a entrenador», valora Josep Gombau.

El repte d’embarcar-se en l’aventura de cercar un millor futur professional és per a molts provisional, per a un període de temps concret. Tot i això, després de provar-ho, alguns opten per allargar l’esta-da o bé descarten de moment el retorn a Catalunya. «Ara mateix m’agradaria allargar al màxim aquesta experiència pel sud-est asiàtic i simplement deixar que el futur em porti a Barcelona quan ho cregui oportú», afirma el jugador des d’Indonèsia. Per a Jordi Sampietro, «l’experiència encara no ha acabat i crec que no s’acabarà mai perquè de moment no tinc pensat tornar». «Tinc claríssim que des del punt de vista personal la decisió que vaig prendre de venir a Belgrad ara ja fa sis anys m’ha permès ser molt més feliç, i vull intentar treballar en el bàsquet professional sempre», remarca Sampietro.

probablement en molts casos no haurien pogut arribar a dalt de tot. Així, en algun cas com el de Xavi Pérez, el jugador ha passat de l’anonimat català a convertir-se en ídol esportiu dels aficionats al futbol d’Indonèsia. «Aquí els jugadors, sobretot els estrangers, tenim molts privilegis i un gran seguiment d’aficionats i premsa, tot i que alhora això fa que estiguem a l’ull de l’huracà i sota molta pressió», explica el jugador del Persijap Jepara.

La millora professional que han acon-seguit aquests esportistes en l’àmbit internacional en molts casos ha anat acompanyada també d’un increment en la qualitat de vida. «El meu nivell de vida ha millorat un 100 % o 150 %», afirma Jordi Sampietro. Josep Gombau coincideix també que el nivell de vida que té ara és molt alt, fins i tot més que el que tenia a Catalunya. Per a Xavi Pérez, però, això no és el més important, i el desig de viure el futbol al màxim nivell va fer que sacrifiqués els privilegis que tenia a Hong Kong per la precarietat d’un petit poble de l’interior d’Indonèsia. «En aquest país hi sóc per una qüestió purament professional, perquè és on es respira més futbol al sud-est asiàtic, però aquí la qualitat de vida destaca per la seva absència», assegura. «Aquí tenim un bany sense llum, ni pica, ni endolls, ni miralls ni aigua calenta», afegeix el jugador, que afir-ma que tot i aquestes condicions li agrada gaudir de l’experiència.

Per a Núria Martínez, la seva vida més que millorar ha canviat molt: «Quan marxes de casa deixes enrere moltes coses, persones, llocs, costums que et fan sentir bé i segur, però el que et vas trobant pel camí també és molt gratificant.» Tot i això, fent balanç de la seva trajectòria ho té clar: «Després de tots els llocs on he estat, on es viu millor és a casa», conclou.

BALANÇ POSITIUMarxar fora perseguint un somni no ha es-tat fàcil per a aquests esportistes, perquè s’han allunyat del suport de la seva gent, del seu entorn i dels petits costums del dia a dia. «Trobo a faltar no poder llegir la prem-sa catalana en paper imprès cada matí», explica com a anècdota Josep Gombau. Tots coincideixen a l’hora d’afirmar que es troba a faltar la família, els amics, el clima i el menjar de Catalunya, tot i que les noves tecnologies han ajudat una mica

«Vaig decidir marxar per poder seguir formant-me com a jugadora i viure una experiència que em faria créixer i madurar»

30-33_Report.indd 33 19/11/2010 10:25:22

34

CLAROR

34

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 19/11/2010 10:40:36

3535

l’esportiu de llinars, visitat pels assistents del congrés

Barcelona va acollir, entre el 18 i el 21 del mes d’oc-tubre passat, la desena edi-ció del Congrés Europeu del Fitness organitzat per la International Health, Racquet and Sportsclub Association (IHRSA).

El Congrés, de caràcter bia-nual, se celebrava per primer cop a la Ciutat Comtal, i va aplegar als salons de l’Hotel Princesa Sofía prop de 500 persones, en la majoria dels casos directius de clubs i enti-tats esportives de tot Europa.

La Fundació Claror va te-nir una participació activa, col· laborant estretament amb l’empresa MAS (Sport Managers Servicios Integrales), representant a Espanya d’IH-RSA i organitzadora del Congrés. A més, hi va inscriu-re dotze dels seus directius perquè poguessin assistir a les ponències dels experts inter-nacionals més prestigiosos i, coneguessin de primera mà les tendències del sector.

La directora general de MAS, Maria Ángeles de Santiago, va valorar el congrés com a molt positiu «El sentir general a IHRSA és que aquest ha estat el millor dels congressos europeus fets fins ara, tant pel que fa al contingut com al nombre d’as-sistents. Com va passar amb les Olimpíades del 92, Barcelona ha marcat un abans i un després».

l’esportiu de llinars, visitat com a model de centre sostenibleEl 21 d’octubre, darrer dia del Congrés IHRSA, tots els assis-tents acreditats van ser convidats a visitar cinc instal·lacions esportives de Catalunya, considerades exemple de l’alt nivell que, en l’àmbit esportiu, té el nostre país. I un dels centres escollits per l’organització del Congrés va ser l’Esportiu de Llinars del Vallès, que la Fundació gestiona conjuntament amb l’Escola Ginebró.

L’Esportiu de Llinars, inaugurat ara fa un any, va ser escollit com un dels centres a visitar per ser considerat un model d’instal·lació sostenible i funcional. Així, més de 150 directius d’arreu d’Europa van fer, durant prop de dues hores, una visita guiada per tot el centre, parant una atenció especial a la planta soterrani (que no és accessible ni visible per als abonats), perquè és on es concentra tota la moderna maquinària que fa de l’Esportiu una instal·lació capdavan-tera a escala europea pel que fa a ús de la domòtica, i el manteniment de les instal·lacions en general, que permeten prevenir, controlar i, arribat el cas, solucionar problemes, amb la màxima eficiència i causant les mínimes molèsties als usuaris. Tots els assistents van mostrar la seva admiració pels criteris de funcionalitat amb què s’havia construït el centre, i pel seu nivell tecnològic.

la Fundació, amb el congrés iHrsala Fundació claror va participar activament en l’organització del congrés del Fitness celebrat a Barcelona l’octubre passat

ReCuRsOs humAns

la Fundació crea la seva pròpia «bossa de candidats»Les persones que vulguin tre-ballar a la Fundació Claror o als centres que gestiona podran introduir el seu currículum a la «bossa de candidats» que l’entitat ha creat a l’adreça web www.claror.cat/bossadecandi-dats a partir del gener. Només cal registrar-s’hi i omplir un formulari a la web. L’Àrea de Recursos Humans acceptarà perfils professionals de molts àmbits: esportiu, salut, aten-ció al públic, administratiu, de neteja i de manteniment d’instal·lacions, entre altres. Totes les persones que formin part de la bossa de candidats passaran a formar part del procés de selecció quan es produeixi alguna vacant amb el seu perfil.

el 14 de desembre, eleccions al patronatDimarts 14 de desembre hi haurà eleccions al Patronat de la Fundació Claror, per tal de renovar dues de les seves places: una corresponent al representant dels socis col-laboradors, i la del repre-sentant dels treballadors, ja que els actuals representants d’aquests estaments (Joan Itxaso i Fede Ruiz, respectiva-ment), han exhaurit els seus dos mandats. Al proper núme-ro de la revista informarem del resultat del procés.

34-49_Fundacio.indd 35 19/11/2010 10:40:39

36 FunDACIÓ CLAROR

la Fundació claror redueix l’ús de clor al mínim que marca la llei

aposta per la desinfecció de l’aigua amb raigs ultraviolats el sistema millora la qualitat de l’aire ambiental, especialment de l’aigua i contribueix a la reducció del consum de productes químics

Al llarg dels dos últims anys, la Fundació Claror ha fet un esforç en inversió per modernitzar el sistema de desinfecció d’aigua de les piscines dels centres esportius municipals que gestiona. En aquesta direcció s’ha apostat clarament per l’adopció d’un innovador sistema de desin-fecció mitjançant l’ús de raigs ultraviolats C.

Els centres esportius muni-cipals Claror, Sagrada Família, Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars ja disposen d’aquest sistema. A més, ja es treballa en la seva implementació per fases al CEM Marítim en qua-tre de les seves vuit piscines.

El nou model adoptat mi-llora la qualitat de l’aigua i és molt efectiu en l’eliminació de cloramines, redueix a mínims l’ús de productes químics i contribueix a l’estalvi d’aigua. Tots són objectius primordials per a la Fundació Claror, que sempre ha mostrat un ferm compromís amb la reducció del consum d’aigua i el de-senvolupament d’iniciatives que tinguin com a motor el respecte pel medi ambient.

El procés dE dEsinfEccióLa desinfecció és un procés mitjançant el qual s’eliminen o s’inactiven els organismes patògens. En una piscina pú-blica, el tractament químic (desinfecció), junt amb el

tractament físic, componen el procés d’higienització de l’aigua. Tots dos es comple-menten, de tal manera que a més efectivitat del tractament

físic de l’aigua, menor és la necessitat de fer el tractament químic.

Els desinfectants que s’uti-litzen de manera habitual a

les piscines són el clor o el brom. La quantitat de com-post desinfectant necessària per mantenir la higiene de l’aigua depèn de la presència

Desinfecció molt eficaç i segura gràcies a les aportacions dels ultraviolats.Reducció del consum de productes químics (fet que comporta la reducció de manipulacions i de perills).Disminució i fins i tot, supressió d’estabilitzants (àcid cianúric).Reducció del 50 % al 75 % de taxes de clor combinat per obtenir un nivell de 0,2 a 0,3 ppm.Menys corrosió.Més respecte pel medi ambient.Reducció de la quantitat d’aigua a renovar. Estalvi aproximat del 25% al 60%.Optimització dels costos de calefacció i deshumidificació.Millora de la qualitat del bany per la reducció o quasi desaparició de les irritacions als ulls i mucoses.Millora de la qualitat de l’aire ambiental per a banyistes i el personal en benefici de la seva salut.Millora de la imatge de l’establiment.Fàcil i ràpida instal·lació, com del manteniment.

avantatges de la neteja per raigs uv-c

34-49_Fundacio.indd 36 19/11/2010 10:40:40

37FunDACIÓ CLAROR

permet el control de les instal·lacions hidràuliques, el sistema de desinfecció per raigs uv i els panells de paràmetres de l’aigua

La Fundació Claror continua fent passos en la seva aposta per sistemes capdavanters de gestió integral eficients, soste-nibles i més respectuosos amb el medi ambient. Per aquest motiu, el CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars ja treba-llen amb un sistema domòtic (Process Domo) per al control de les instal·lacions hidràuliques, els raigs UV com a sistema de desinfecció natural i els panells automatitzats per al control i la medició dels paràmetres de l’aigua.

AVAnTATGEsEl sistema Process Domo per-met controlar i dosificar, a distància i de manera centra-litzada, els paràmetres químics de l’aigua i també la neteja au-tomàtica dels filtres, el control

del sistema de desinfecció per UV, el control de la tempera-tura i humitat ambientals, les temperatures de l’aigua de les piscines i fins i tot alguns dels accessoris de l’spa, com ara cascades i jets.

D’aquesta manera es faci-liten al màxim les feines de manteniment de les piscines i altres zones d’aigua. A més,

la gestió de les instal·lacions resulta més eficaç i sostenible. L’automatització de tots els paràmetres permet optimitzar l’ús de desinfectants, ja que una regulació automàtica evita situacions de sobredosi o falta de producte químic i permet ajustar de manera òptima l’aplicació dels desinfectants i el consum regulat del pH. D’aquesta manera es millora la qualitat de l’aigua i de l’aire.

El sistema domòtic també augmenta la seguretat de les instal·lacions, ja que incorpora un sistema d’alarmes tècniques que avisen en el cas que es de-tectin possibles incidències o anomalies. Arribat el moment, el programa envia la informa-ció tècnica per SMS o Internet a les persones responsables de manteniment.

la cinquena edició del Fòrum tècnic es va celebrar el 23 de setembre passatEl 23 de setembre passat es va celebrar la cin-quena edició del Fòrum Tècnic, un espai propi de formació, de progrés professional, de creació i d’intercanvi de coneixements adreçat als empleats de la Fundació Claror. La jornada del Fòrum Tècnic 2010 va tenir la participació de 72 treballadors.

La trobada va començar amb una reflexió so-bre la creativitat i la innovació com el camí cap a l’excel·lència, la millora contínua i la reinvenció diària. Després es van oferir cinc blocs temàtics que incloïen un vídeo i una dinàmica de grup sobre com sorprendre i estimular el client (Bloc lúdic, Bloc sorprèn, Bloc reptes, Bloc embolcall i Bloc voluntat).

La presentació de la sessió plenària matinal va ser a càrrec de Gabriel Domingo, director general de la Fundació Claror. Tot seguit, Rafa Nebot, director de l’Escola Catalana de l’Esport, va centrar la seva intervenció en La creativitat en l’esport. Guillem Sans, director del programa APM de Televisió de Catalunya, va fer una exposició sobre El mètode de treball per ser creatiu.

FORmACIÓ

a l’aigua de les impureses aportades pels banyistes, principalment albuminoides i nitrogenats, impureses apor-tades per l’aigua de la xarxa.

funcionAmEnT dElsisTEmA pEr uVEls CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès utilitzen actualment el sistema de tractament d’aigua BIO-UV, que actua mitjançant l’ús dels denominats raigs ultraviolats C a l’interior d’un aparell que forma part del cir-cuit tancat de desinfecció de l’aigua. Així, l’aigua dels vasos es fa passar contínuament per aquest circuit tancat. En el moment que entra en contac-te amb la bombeta que emet els raigs ultraviolats C es des-trueixen els microorganismes que conté l’aigua i aquesta torna desinfectada al vas.

un sisTEmA bEnEficiós pEr Als bAnyisTEsEl sistema millora la quali-tat de l’aigua, contribueix a la reducció del consum de productes químics i de forma directa a la millora de la qua-litat de l’aire ambiental (és molt efectiu en l’eliminació de cloramines). Tot un benefici per als banyistes i el personal.

Malgrat que la seva efici-ència està comprovada, la llei catalana no permet elimi-nar totalment l’aportació de producte químic però sí una reducció substancial, passant d’1,2 ppm a tan sols 0,6 ppm (un 50 % menys), unitat que segons la normativa garanteix un efecte de reservori en els moments que la instal·lació està aturada.

can caralleu i llinars, pioners en l’ús de la domòtica als centres

el sistema segueix criteris d’economia i seguretat El sistema també garanteix un estalvi important d’aigua

34-49_Fundacio.indd 37 19/11/2010 10:40:42

CLAROR

3838 Cem CLAROR

s’adreça a joves nascuts entre el 1996 i el 2006

aquest nadal, esplai per als més jovesl’esplai és una activitat de lleure on es fan tallers i les activitats recreatives, esportives i aquàtiques

Per al període de vacances es-colars de Nadal, el CEM Claror organitza un esplai els dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre, i 3, 4 i 5 de gener. L’Esplai s’adreça a infants i joves nas-cuts entre el 1996 i el 2006, que es divideixen segons grups d’edat. Les activitats es basen en tallers, activitats esportives aquàtiques i recreatives i són dinamitzades per monitors especialistes en lleure.

El torn de dies és únic, però cada família pot escollir entre tres horaris diferents: de 9 a 13.30 hores (abonats: 87,70 euros; no abonats: 96,40 euros), de 9 a 15.00 hores amb dinar inclòs (abonats: 148,95 euros; no abonats: 157,70 euros) o tot el dia, de 9 a 17 hores amb dinar inclòs (abonats: 163,15 euros; no abonats: 179,50 euros). D’altra banda, es pot contractar el servei de custòdia, de 8 a 9 del matí i el menjador per als que no es vulguin quedar fins

les 17 hores. Les inscripcions es van obrir

el 15 de novembre i s’han de formalitzar a la recepció del CEM Claror.

D’altra banda, el CEM

Claror ja està treballant amb una oferta d’esplai per a la nova setmana festiva del curs escolar, el 8, 9, 10 i 11 de març. La informació es podrà consul-tar a www.claror.cat.

aquest nadal, regala salut o packs esportiusSi a hores d’ara encara tenim dubtes sobre què regalar a un amic o familiar, el CEM Claror ofereix dues propostes.

Si volem fer un regal en benefici de la salut, el Regala salut pot ser una opció excel·lent, perquè cadascú pot triar el tipus i el nombre de serveis que vol regalar segons el que es vulgui gastar. Si, en canvi, ens decantem per promoure la pràctica esportiva, la segona opció és escollir algun dels sis packs de marxandatge, els quals, a més, estan a un preu promocional, entre els 4,5 i els 19,75 euros.

ACtIvItAts

al gener, nou curs de matronatació

A partir del mes de gener, el CEM Claror ofereix un nou curs de matronatació, una ac-tivitat aquàtica per a embaras-sades que combina la natació amb exercicis d’estiraments i relaxació.

Fins ara, l’activitat s’oferia els divendres, de 9.30 a 10.15 hores i, a partir del gener, també s’oferirà un curs els dimecres en el mateix horari.

màsterclass d’spining de fi d’any

Un any més, pels volts de Nadal, el CEM Claror orga-nitza la masterclass d’spining. La jornada constarà de dues sessions: d’11 a 12 del matí, la intervàlica intensiva, i de 12.15 a 13.15 del migdia, fartlek.

El preu d’inscripció per als abonats és de 3 euros una sessió i de 5 euros les dues. Per als no abonats, el preu d’una sessió és 5 euros i el de totes dues, de 10 euros.

La inscripció es pot forma-litzar a la recepció del centre fins al 9 de desembre.

El torn és de set dies i es pot escollir entre tres horaris: matí, matí+dinar i tarda

34-49_Fundacio.indd 38 19/11/2010 10:40:45

39CAPsALeRA 39CAn CARALLeu 39Cem sAgRADA FAmíLIA

l’ampliació dels espais es Fa tangiBle amB més activitats

ja oferim una graella amb 126 sessionsles dues sales d’activitats noves, juntament amb el pavelló i la sala de la planta superior del centre, permeten més versatilitat

Des de principis d’octubre ja està en marxa la graella d’activitats exclusives per als abonats, i amb una acollida molt bona. Durant aquests dos primers mesos d’implantació la graella s’ha anat modificant i incorporant noves activitats i franges horàries per tal d’anar adaptant-la als suggeriments que molts dels usuaris ens van fent i, a mitjan novembre, ja sumava 126 sessions setmanals d’activitats de tot tipus. Hi trobem les de treball aerò-bic (aeròbic, spining, circuit training, step i cardiocombat), també les tonificació muscu-lar (pump, tono, abdominals i GAC) i les que se centren en el manteniment de la forma física (en forma, gent gran, TBC i estiraments). Pilates també ha entrat a formar de la graella, com també les activitats de fitness aquàtic (aiguagim, ai-guadolça, aiguarelax, aiguagac i aigües profundes).

més judo i bàdminTonA banda de les activitats de la graella, l’oferta juvenil també hi ha sortit guanyant amb els nous espais perquè s’ha pogut ampliar el judo, adreçat a nois i noies d’entre 13 i 18 anys,

amb un nou horari, els dimarts i dijous, de 18 a 19.30 hores.

També s’ha ampliat el bàd-minton jove: ha passat d’un dia a la setmana a dos. Aquesta activitat s’adreça a nois i noies d’entre 14 i 18 anys i es fa el

nADAL

dimarts i el dijous, de 19 a 20.30 hores.

Per últim, s’ha ampliat el servei de fisioteràpia a l’aigua (hidrocinesiteràpia), que es duu a terme a l’espai Ítaca en un ambient tranquil i relaxat.

l’oferta del lleure infantil per a tot el curs, a puntEl CEM Sagrada Família ja té publicada tota l’oferta de lleu-re infantil per als períodes de vacances d’aquest curs: Nadal, setmana blanca i Setmana Santa. El programa s’adreça a nens i nenes de 1r a 6è de primària i es pot demanar a la recepció del centre o consultar a la pàgina web de l’entitat (www.claror.cat).

Per a l’stage de Nadal, hi ha la possibilitat de contractar diversos dies entre el 23 de desembre i el 5 de gener. El període d’inscripció ja és obert.

el 29 de desembre, 6a edició del Bany de nitEl dimecres 29 de desembre s’organitza la sisena edició del Bany de Nit, una activitat en què la piscina es transforma en un espai d’il·luminació suau i música ambiental per treballar la relaxació del cos i la ment.

El mateix dia 29 se n’oferei-xen dues sessions: a les 20.45 i a les 21.30 hores. Per partici-par-hi és imprescindible saber nedar, ser abonat o usuari major de 16 anys i formalitzar la inscripció (gratuïta) a la re-cepció del centre.

inauguració oficialEl passat 16 d’octubre va tenir lloc l’acte d’inauguració dels nous espais a càrrec del president de l’Institut Barcelona Esports, Pere Alcover, qui va visitar els espais i va destacar el creixement del sector esportiu en els darrers anys, amb les complicitats del sector privat i el municipal, en el que ja es coneix com a ‘model Barcelona’.

A banda de la inauguració de caire més institucional, durant tot el matí es va dinamitzar un espai lúdic infantil i es van organitzar activitats dirigides per als abonats adults.

34-49_Fundacio.indd 39 19/11/2010 10:40:46

40

CLAROR

CAPsALeRA40

CLAROR

40

Balls de saló i relaxa’t a l’aigua arriBen a la graella

un hivern carregat d’activitats dirigidesal llarg dels mesos d’hivern es faran classes temàtiques: al desembre, spining; al febrer, aerojazz, i al març, capoeira

La temporada d’hivern del CEM Marítim arriba ben far-cida de novetats pel que fa a l’oferta d’activitats dirigides. De desembre a març el centre oferirà diverses classes temà-tiques que permetran tastar diferents disciplines esporti-ves. Obrirà el foc una sessió d’spining al desembre, ideal per als qui es vulguin posar en forma sobre una bicicleta seguint el ritme de la músi-ca. Al febrer serà el torn de l’aerojazz, que es basa en una coreografia aeròbica amb els passos del jazz. I, finalment, al març es farà una masterclass de capoeira en la qual s’ensenya-ran nocions bàsiques d’aquesta dansa d’origen brasiler que combina moviments d’arts marcials amb ritme.

Cal adreçar-se a la recepció del centre per obtenir més informació sobre aquestes activitats.

més GrAEllAD’altra banda, la graella d’ac-tivitats de lliure accés per a abonats veurà reforçada la seva oferta gràcies a la inclusió de diferents disciplines de balls de saló i també el Relaxa’t a l’aigua.

Als que els agradin els ritmes calents estan de sort, perquè a partir d’aquest hivern els Balls llatins estaran inclosos a la graella cada dilluns. També està previst oferir sessions de Sevillanes a partir del mes de gener i fins a la setmana de la

Feria de Abril.Una altra novetat de la gra-

ella és la inclusió del Relaxa’t a l’aigua. Aquesta activitat aquàtica va adreçada a per-sones majors de 18 anys que sàpiguen nedar. Es pretén passar una bona estona apre-nent a controlar el propi cos i

fent un bon treball respiratori conscient per assolir un estat de relaxació total. S’oferirà a la piscina Niàgara cada dimarts, de 19.45 a 20.15 hores; els dimecres, de 14 a 14.45 hores, i els dijous, de 12.15 a 13 ho-res. Les inscripcions es faran a l’estand de la piscina Thalassa.

OFeRtes De nADAL

promoció en el servei de dietèticaEl centre oferirà durant els mesos desembre i gener packs de sis visites al Servei de Dietètica. El preu de cada pack és de 24 euros per a abonats i de 30 euros per a no abonats. A més, també es regalaran dues entrades puntuals per gaudir de manera gratuïta de les instal·lacions del CEM Marítim.

Bons per regalar salut per nadal

promoció regala marítim

Com cada any per Nadal, el CEM Marítim ofereix bons de salut a molt bon preu per regalar salut a les persones que estimes. Els bons del Servei de Salut estan valorats en 75 euros. El preu és de 50 euros per als abonats i de 57,50 eu-ros per als que no són abonats.

La promoció Regala Marítim permetrà els abonats obsequi-ar als seus amb un carnet per gaudir plenament del centre. El preu és de 30 euros per al carnet d’un mes de vigència i de 56,50 euros per al carnet de dos mesos. Oferta vàlida del 14 de desembre fins al 5 de gener. El beneficiari podrà bescanviar l’import del regal per serveis de salut. Promoció no valida per als exabonats que s’hi hagin donat de baixa en els últims tres mesos.

Cem mARítIm

curs de reprogramació abdominal aquest hivernDesprés de l’èxit obtingut l’any passat, el CEM Marítim tornarà a oferir en breu als seus abonats un curs mo-nogràfic de reprogramació abdominal en què s’ense-nyaran exercicis que ajudin a tonificar la faixa abdominal i a coordinar els músculs abdominals amb el perineu.

Aquest curs està enfocat a enfortir la musculatura abdominal sense perjudicar el perineu i mirar de tractar algunes incontinències, els pro-lapses viscerals, les disfuncions sexuals o els dolors pelvians. L’objectiu és observar com en el dia a dia es fan esforços i s’augmenta la pressió sobre la zona perineal i abdominal.

34-49_Fundacio.indd 40 19/11/2010 10:40:49

41CAPsALeRA 41

estaran a disposició d’aBonats i no aBonats

lliga de pàdel a partir del mes de febrerles quatre pistes de pàdel es van inaugurar el 12 de setembre en el marc de la Festa major de llinars

L’1 de febrer, l’Esportiu de Llinars posa en marxa una lliga de pàdel oberta a majors de 13 anys, siguin abonats del centre o no. Hi haurà dues categories, masculina i femenina, i les pa-relles es distribuiran per grups segons el nivell.

El campionat tindrà una durada de tres mesos, fins al 30 d’abril, i els partits es dis-putaran, segons el calendari de competició, de dilluns a divendres en horari de migdia (de 13 a 15 hores) o vespre (de 20 a 22 hores) i els dissabtes (d’11 a 13 hores).

El preu per participar-hi és de 20 euros per als abonats i de 30 euros per als no abonats. La inscripció es pot formalitzar a la recepció del centre, del 10 al 21 de gener.

TornEiG dE pàdElD’altra banda, del 9 al 18 de desembre té lloc el primer Torneig de Pàdel de Nadal, obert tant a abonats com a no abonats de més de 13 anys. Els partits es disputen de dilluns a divendres, de 19 a 22.30 hores i els dissabtes, de 9 a 20.30 hores. D’altra banda, per fomentar la pràctica del pàdel, el centre ha organitzat un clínic exclusiu i gratuït per

entre diverses franges horàries durant tot el dia.

En el cas dels infants i joves els cursos també són d’una hora setmanal. Els joves, entre 13 i 15 anys, poden triar fer el curs en dissabte, de 9 a 10 del matí o qualsevol dia entre setmana de 17 a 18 hores. Els horaris per als infants d’entre 6 i 12 anys són dissabtes, de 10 a 11 hores o els dies feiners de de 18 a 19 hores.

als abonats amb sessions de mitja hora diària guiades per tècnics.

EscolA dE pàdElL’Esportiu de Llinars ofereix cursos de pàdel per als qui vulguin aprendre els gestos tècnics que els permetrà jugar, sigui quin sigui el nivell.

El cursos són d’una hora setmanal i, en el cas dels ma-jors de 16 anys, es pot triar

nOves ACtIvItAts

promoció en contractar la tercera activitat

pack salut: massatge més activitat a molt bon preu

L’Esportiu de Llinars engega aquest desembre una promo-ció en la contractació de les activitats de pagament. Així, les persones que contractin tres o més activitats dirigides i/o aquàtiques del programa de temporada (d’octubre a juny) es beneficiaran del 50 % de descompte en l’import de la tercera activitat.

L’esPORtIu De LLInARs

nADAL

lleure infantil per a les vacances escolars Per ocupar el període de vacances escolars dels més joves, l’Esportiu de Llinars organitza un stage que combina dife-rents tallers esportius i activitats a l’aigua. S’adreça a nois i noies nascuts entre el 1999 i el 2004 i s’ofereixen diverses possibilitats de contractació: el 23 i 24 de desembre; el 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre o el 3, 4 i 5 de gener.

A més, també hi ha la possibilitat de contractar el servei de custòdia de 8 a 9 del matí per un euro més al dia.

A partir de l’1 de desembre, l’Esportiu de Llinars ofereix el Pack Salut, un producte es-pecial que combina la teràpia manual i l’activitat dirigida. En concret, el Pack Salut inclou dos massatges terapèutics de mitja hora al mes i la possibi-litat d’assistir a una d’aques-tes activitats dirigides: escola d’esquena, ioga o tai-txi. El preu del Pack és de 42,80 euros al mes per als abonats i de 62,34 euros al mes per als no abonats.D’altra banda, del 20 de de-sembre al 21 de gener, l’Es-portiu regala salut perquè amb la compra d’un multitiquet de 5 massatges s’obtindrà una sisena sessió de regal.

les pistes de pàdel les podran llogar tant els abonats com el no abonats

34-49_Fundacio.indd 41 19/11/2010 10:40:52

42

CLAROR

CAn CARALLeu42 Cem CAn CARALLeu

cardiovasculars i del pes lliu-re, excepte les tres bicicletes X-dream que tant d’èxit tenen entre els usuaris de la sala.

Les màquines seran de la marca Matrix, de la gamma més alta, i oferiran millores respecte de les que hi ha actu-

les reFormes estan en marxa i està previst que acaBin el mes d’aBril

can caralleu es renova per millorar els serveis als usuarises construirà un nou edifici d’accés, es canviarà la maquinària de la sala de fitness i es durà a terme la renovació integral del camp de futbol

AgenDA D’ACtIvItAts

Amb la subvenció atorgada per l’Ajuntament, es canviarà la gespa artificial per una de darrera generació, amb l’ús de cautxú en comptes de sílex, es renovarà la sub-base elàstica, s’instal·larà un nou sistema de reg i es canviaran les porte-ries. A més, es farà un accés independent del centre per al públic de futbol els dies de competició.

Aquestes actuacions es faran durant el mes de desembre per tal que a partir del mes de febrer ja es pugui utilitzar el camp de futbol amb nor-malitat.

Durant el gener també en-trarà en funcionament la ter-cera pista de pàdel.

alment pel que fa a ergonomia i electrònica.

nou cAmp dE fuTbolLa renovació integral del camp de futbol és una altra de les millores que es faran a Can Caralleu.

Can Caralleu comença la temporada d’hivern amb una sèrie d’obres de reforma que pretenen millorar els serveis i l’atenció que s’ofereixen als usuaris. Un dels canvis prin-cipals és l’inici de les obres de construcció d’un nou edi-fici d’administració, que van començar a mitjan mes de novembre.

El nou edifici tindrà un accés més adequat a les necessitats dels usuaris i els treballadors i està previst que estigui acabat el mes d’abril vinent. Durant aquest període, l’administració del centre s’ha instal·lat en uns mòduls provisionals i l’accés al centre tindrà temporalment una nova ubicació, tot i que aquesta intervenció no afec-tarà l’ús del centre.

cAnVi dE mAQuinàriA A lA sAlA dE FITNESSDurant el període de vacances de Nadal, la sala de fitness estarà uns dies fora de servei per tal de fer-hi actuacions de manteniment, com ara la millora de la climatització i la renovació de l’aire, l’adequació del paviment, i el canvi de totes les màquines de musculació i

Del 15 al 21 de desembre: portes obertes als pares als cursos de natació.17-21 de desembre: xocolatada de Nadal.Del 20 al 23 de desembre: Spinchristmas. Del 27 al 31 de desembre: casals de Nadal. 12 de gener: sessió especial Ballem i sessió especial Aiguarelax.18 de gener: taller de lumbàlgies. De l’1 al 24 de febrer: massatge per a nadons.2 de febrer: sessió especial Ballem i sessió especial Aiguarelax.

Del 3 al 24 de febrer: taller de salut de Reprogramació abdominal sessions matinals. 5 de febrer: festa del tennis; d’11 a 16 anys.12 de febrer: festa minitennis; de 5 a 10 anys. 17 de febrer: sessió especial de Batuka. 27 de febrer: festa aquàtica2 de març: sessió especial Ballem i sessió especial Aiguarelax.Del 2 al 4 de març: sessions Spintoltes. 3 de març: balla per Carnestoltes i campionat de tennis matins.

34-49_Fundacio.indd 42 19/11/2010 10:40:56

43CAn CARALLeu 43 Cem CAn CARALLeu

l’oBjectiu és contriBuir a millorar la qualitat de vida

per nadal regala activitat física i saluts’ofereix un pack de sessions d’activitat, una revisió mèdica i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal

Sovint ens passa que a l’hora de fer regals, i especialment en l’època de Nadal, no se’ns acut res prou útil ni original per obsequiar els nostres amics i familiars.

Us proposem regalar salut, que sempre s’agraeix i més en aquestes dates, en què tots ens fem bons propòsits, entre els quals millorar la nostra qualitat de vida hauria de ser prioritari. És un servei d’entrenament totalment personalitzat, en el qual el nostre equip de tècnics avalua les necessitats d’activitat física i entrenament i programa les activitats més adients. També garanteixen que es duen a terme amb se-guretat (minimitzant el risc de lesions) i que s’optimitzen els resultats. Va adreçat a perso-nes amb poca disponibilitat de temps o amb necessitats molt específiques des del punt de vista físic, sigui per problemes de salut, com la recuperació de lesions o afectacions crò-niques, o bé per falta d’hàbits esportius, que necessiten que algú els guiï i motivi.

És un pack de cinc sessions d’activitat que inclou una en-trevista personal per concretar necessitats i interessos, una

revisió mèdica amb electrocar-diograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament personal.

inViTAcionsA més, ara, Can Caralleu regala

quatre invitacions per quota d’abonament perquè puguis convidar els teus amics o fami-liars a fer esport amb tu. Les invitacions es poden recollir a recepció fins al 31 de març.

A partir del mes de gener, Can Caralleu ofereix un nou servei de salut: el drenatge limfàtic, tècnica ma-nual que permet l’ac-tivació de la circulació sanguínia dels líquids retinguts en els teixits superficials. Un servei que juntament amb l’assessorament nutricional que ja fa un any que ofereix el centre, ens ajudarà a fer una bona recuperació dels excessos nadalencs.

casals de nadal i d’hivern

Durant les vacances escolars Can Caralleu organitza els Casals de Nadal i, enguany, també un casal d’hivern del 8 a l’11 de març. Els casals estan adreçats a infants de P3 a 6è de primària i s’hi faran activi-tats poliesportives, activitats aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i jocs de taula. El calendari del casal de Nadal és del 27 al 31 de desembre. L’horari serà de 9 a 17 h, amb dinar inclòs. De 8 a 9h i de 17 a 18 h hi haurà servei de mainadera gratuït. Les ins-cripcions es poden formalitzar fins al 17 de desembre.

El calendari del casal d’hi-vern és del 8 a l’11 de març. Durant aquesta setmana tam-bé s’oferirà un stage de tennis.

Horaris especials de nadal

Durant les vacances de Nadal s’aplicarà un horari especial. La piscina verda estarà oberta de dilluns a divendres, de 7 a 21 h, dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h, i diumenge, de 9 a 15 h. A més, no hi haurà activitats d’escola esportiva ni escola de tennis, pàdel i natació del 24 de desembre al 7 de gener, ni tampoc tennis, pàdel i natació d’adults del 31 de desembre al 7 de gener.

drenatge limfàtic, nou servei de salut al centre

34-49_Fundacio.indd 43 19/11/2010 10:40:59

44

CLAROR

44 esDevenIments

34-49_Fundacio.indd 44 19/11/2010 10:41:02

4545esDevenIments

El dilluns 27 i el dimarts 28 de desembre se celebrarà als pavellons del CEM Claror i el CEM Marítim la dissetena edició del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, que organitza cada any la Fundació Claror i que té l’objectiu de convertir-se en un referent en l’àmbit estatal.

En l’edició d’enguany, l’es-deveniment seguirà el mateix format que l’any passat i aco-llirà equips de categoria infantil i preinfantil, tant masculins com femenins. La competició es desenvoluparà al llarg de dues jornades i els partits es jugaran en dos pavellons per tal de poder acollir tots els enfrontaments dels equips que hi participaran.

El primer dia del torneig, dilluns 27 de desembre, es jugaran els partits de les fases de classificació al pavelló del CEM Claror i també al pavelló del CEM Marítim, i en la se-gona jornada de competició, dimarts 28 de desembre, l’atenció se centrarà en el pavelló del CEM Claror, que és on es disputaran les fases finals de la competició.

EQuips pArTicipAnTsL’edició d’enguany del torneig de bàsquet comptarà amb un total de setze equips partici-pants, vuit de masculins i vuit de femenins. En el moment de tancar aquest número de la revista en categoria mas-

culina han confirmat la seva participació els equips del FC Barcelona, el Real Madrid, el Pamesa València, el Joventut de Badalona, l’Iraurgi Saski Baloia, el Cornellà i els equips

infantils del Safa Claror A i B. Pel que fa a la categoria feme-nina, han assegurat l’assistència al torneig els equips del Sarrià, el Ros Casares, l’Iraurgi Saski Baloia i els equips infantils del

vuit equips masculins i vuit de Femenins participaran al campionat

torneig de Bàsquet infantil de nadal el 27 i 28 de desembreen l’esdeveniment participaran un total de 16 equips i es disputarà durant dos dies als pavellons del cem claror i el cem marítim

Safa Claror A i B.A banda dels dos premis

que es lliuraran com cada any al campió i al sotscampió del torneig, també es lliurarà una distinció especial al millor juga-dor i jugadora del campionat i s’atorgarà un trofeu a l’equip que destaqui pel seu fair play.

concursos pArAl·lElsParal·lelament a la competició, el torneig mantindrà els con-cursos de les últimes edicions. Així, es farà un concurs de two ball, una competició de tir mixta en què es barrejaran ju-gadors i jugadores de diferents clubs, un concurs de triples, que es farà tant en categoria masculina com femenina, i també un concurs d’habilitat.

l’equip urkels revalida el títol i guanya el ix raid Barcelona marítimLa novena edició del Raid Barcelona Marítim, que es va celebrar el 24 d’octubre passat, va tenir una alta xifra de participació: més de 200 esportistes dividits en 57 equips mixtos de quatre persones. L’equip Urkels va ser el guanyador de l’edició d’enguany i va confir-mar la seva hegemonia, en adjudicar-se per tercera vegada consecutiva aquesta prova. L’equip Urkels (dorsal 50) estava format per Gemma Russinyol, Oriol Santiago, Vanina Muriel i Alexander Saldes, i va obtenir una puntuació de 553,95 punts. El segon classifi-cat va ser l’X-Team A Full (dorsal 31), format per Anna Barrero, David Ojeda, Inés Rodríguez i Óscar Ferrando, amb una puntuació de 542,71 punts. Van completar el podi el Quasi Cousinus (dorsal 25), format per Albert Izard, Eulàlia Pladevall, Miquel Oca i Roser Pladevall, amb 528,86 punts.

34-49_Fundacio.indd 45 19/11/2010 10:41:06

46

CLAROR

46 esDevenIments

34-49_Fundacio.indd 46 19/11/2010 10:41:09

47seCCIOns

a Finals de gener participaran en el campionat d’espanya

Bon inici de temporada dels màsters de natació

L’equip dels Màsters de natació de la Fundació Claror ha iniciat aquesta temporada 2010-2011 amb una vintena de nedadors i nedadores que afronten l’any amb il·lusió i moltes ganes de participar a les diverses com-peticions fixades al calendari.

L’equip va participar el 13 de novembre al Gran premi Blautec – XVI Memorial Lluís Bassas celebrat a la piscina de les Comes d’Igualada, on va establir el nou rècord d’Euro-pa, d’Espanya i de Catalunya en la prova de relleus mixtes 4 x 100 lliures de la categoria de més de dos-cents quaranta anys. Roser Castillo, Josep Maria Casas, Mercè Bel i David Huertas, va aconseguir un temps de 6’ 42’’ 75.

La primera cita de la tem-porada va ser el 23 d’octubre passat, amb la celebració del XV Trofeu Màster de Natació Atlètic Barceloneta, on van participar 12 nedadors i ne-dadores dels Màsters de la Fundació Claror. L’equip va fer un molt bon paper i va establir una nova marca en els relleus 4 x 100 estils femení de més de dos-cents anys de Catalunya i d’Espanya, que fins al moment no figurava en el calendari de proves. L’equip, format per les nedadores Marta Genís (100 esquena), Roser Castillo (100 braça), Rosa Serra (100 papallona) i Mercè Bel (100 lliures), va establir el nou temps d’aquesta prova amb una marca de 7’ 02’’ 21.

l’equip estableix el nou rècord d’europa, d’espanya i de catalunya en la prova de relleus mixtes 4 x 100 lliures

nou bloc de la secció de Bàsquet safa claror

ARts mARCIALs

Aquesta nova temporada la secció de Bàsquet Safa Claror ha decidit optar per les noves tecnologies a l’hora de comunicar-se amb la seva massa social i ha impulsat la creació d’un nou bloc. Aquesta nova eina comunicativa pretén informar de l’actualitat dels equips de la secció de Bàsquet Safa Claror. Al bloc s’hi penjaran, de forma setmanal, cròniques, classi-ficacions i fotografies per tal que tothom pugui estar al dia de la situació de tots els equips. A més, puntualment també s’hi penjarà algun vídeo, com el del Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal.

A banda dels avantatges que ofereix compartir aquests continguts a bloc, també es podrà publicar la informació en altres plataformes com el Facebook o el Flickr. Així es podrà comunicar informacions sobre el Bàsquet Safa Claror als familiars, amics i coneguts.

La idea és que el bloc sigui una eina de comunicació entre l’organització i la massa social.

pATrocinAdor oficiAl dE l’EQuip màsTErs dE nATAció

902 119 321

canvis als grups de judo i taekwondo

Les arts marcials del CEM Claror han iniciat la tempo-rada amb canvis en els grups de taekwondo i judo. En ta-ekwondo, el professor Sergi Sánchez ens deixa després de sis anys desenvolupant un va-luós treball tant amb alumnes infantils com adults. Per donar continuïtat a la seva tasca, s’incorpora a l’equip Israel Solano, 2n dan de taekwondo i amb una experiència que li ha permès compaginar les classes de taekwondo amb la tasca com a tècnic de l’àrea aquàtica de l’Esportiu.

En judo, el professor Guillem Fornàs es farà càrrec del grup dels més petits en substitució de Daniel Carreño.

ampliació del judo i el bàdminton

Les Esco le s d ’ I n i c i ac ió Esportiva del CEM Sagrada Família han fet una aposta per l’esport jove, i oferiran una nova franja horària de judo adreçat a nois i noies d’entre 13 i 18 anys, els dimarts i dijous, de 18 a 19.30 h. D’altra banda, s’ha ampliat el bàdminton jove, i passa de fer-se un dia a la setmana a dos. Aquesta activitat va adreçada a nois i noies d’entre 14 i 18 anys i es fa els dimarts i els dijous, de 19 a 20.30 hores.

Una altra de les competici-ons destacades de la tempo-rada tindrà lloc del 27 al 30 de gener, quan se celebrarà

el Campionat d’Espanya d’hi-vern a Pontevedra. L’equip hi participarà tant en proves individuals com en relleus.

34-49_Fundacio.indd 47 19/11/2010 10:41:11

4848 CAPsALeRA48 CuLtuRA

34-49_Fundacio.indd 48 19/11/2010 10:41:15

4949CAPsALeRA 49PROJeCte sOCIOCuLtuRAL

Bona acollida de les activitats culturalsles activitats que proposa l’àrea de cultura pretenen apropar la cultura als veïns del barri de la sagrada Família

El projecte cultural de la tem-porada 2010-2011 es va iniciar el mes de setembre passat i val a dir que va tenir una molt bona acollida per part dels assistents. A més, també cal destacar que les places dels cursos s’han ocupat en gairebé la seva totalitat.

Les activitats que proposa l’àrea de Cultura són subven-cionades amb els recursos de la Fundació Claror i pretenen apropar la cultura als residents del barri de la Sagrada Família i a totes les entitats que en formen part.

TAllEr dE TEATrEEl taller de teatre es presenta enguany en format de mòduls trimestrals independents. El del primer trimestre passat va correspondre al taller d’in-iciació al teatre, i es tractava d’un curs de tècniques bàsi-ques i declamació. L’objectiu d’aquest mòdul era assolir tècniques teatrals bàsiques mitjançant exercicis lúdics i treballs de tècniques especí-fiques perquè l’alumne s’anés desinhibint i adquirís recursos aplicables a la vida real.

clAssEs dE cATAlàD’altra banda, i amb el su-port del Consorci per a la Normalització Lingüística, s’ofereixen classes de català per a nouvinguts, amb la fina-litat d’adquirir coneixements per entendre el context d’una conversa en català. En només

sis setmanes l’alumne pot cursar el nivell bàsic B1, ho-mologat pel Consorci mateix.

TErTúliEsLes tertúlies continuen sent les activitats més demandades pel públic i l’oferta de places queda coberta al cap de pocs dies d’obrir-se les inscripci-ons. L’arqueòleg i expert en el Pròxim Orient Felip Massó ha programat per a aquest trimestre les xerrades que porten per títol «Qumran i els manuscrits de la mar Morta»

Com cada any la Coral Claror, sota la direcció de Lluís Yera, celebra el tradicional Concert de Nadal. La data triada per a l’esdeveniment és el diumenge 19 de desembre a les 17.30 hores, a l’església de Sant Ignasi de Loiola (Provença, 544). L’entrada per accedir al concert és lliure.

La Coral oferirà part del seu repertori de cançons tradici-onals nadalenques. En la cita d’enguany també participarà el Cor Infantil i el grup Claror Rock, els quals ens oferiran les cançons que han estat treballant al llarg del curs i interpre-taran, conjuntament amb la Coral d’Adults, alguna nadala. Tots dos grups els dirigeix Juan Mario Cuéllar.

i «A la recerca del temple de Salomó».

rEpàs pEr A GEnT GrAnOferint continuïtat en la col-laboració amb l’AAVV del Barri Sagrada Família, es continuen oferint les classes de repàs per a gent gran, amb la finalitat de recordar allò que s’explicava temps enrere a l’escola i relaci-onar-ho amb els fets d’avui dia, a més de repassar conceptes de geografia, història, matemà-tiques i literatura, entre altres.

clAror músicAA banda de les ja tradicionals Coral d’Adults i Coral Infantil, enguany s’ha consolidat el grup Claror Rock, endegat ja al llarg del curs passat. Aquesta activitat va dirigida a joves adolescents que volen gaudir del cant amb un repertori de música moderna. Al llarg del curs treballaran la interpreta-ció d’un musical.

sOLIDARItAt

continuïtat dins del projecte Barri

La Fundació Claror donarà continuïtat al Projecte Barri per a l’any 2011. Els centres beneficiaris de les ajudes pre-vistes són l’Escola Pública Sagrada Família i l’Escola Tabor. La Fundació Claror hi destina uns recursos econò-mics anuals de 12.610 euros.

El Projecte Barri és una ini-ciativa nascuda l’any 2002 que pretén facilitar el procés d’arribada i d’adaptació a les escoles del barri de la Sagrada Família dels nens i nenes de famílies nouvingudes o famílies amb mancances socioeco-nòmiques. Es concedeixen beques segons les necessitats que detecti cada escola.

col·laboració amb amics de la gent gran

Un any més, els treballadors de la Fundació Claror partici-paran en l’elaboració de lots de Nadal dirigits als usuaris de la Fundació d’Amics de la Gent Gran. Serà l’organitza-ció mateixa qui s’encarregarà d’entregar-los els lots amb productes típics nadalencs a la celebració institucional del dinar de Nadal, el diumenge 19 de desembre.

La Fundació Amics de la Gent Gran és una organització de voluntariat que treballa per millorar la qualitat de vida de la gent gran. La seva missió és lluitar contra la soledat i la marginació de les persones grans mitjançant l’acció de voluntaris i la sensibilització de la societat.

les places oFertes s’Han ocupat en gaireBé tots els cursos

concert de nadal del claror música

34-49_Fundacio.indd 49 19/11/2010 10:41:19

50

CLAROR

50

CLAROR

50

CLAROR

COOPERACIÓ

50-58_ClarorClub.indd 50 19/11/2010 10:33:24

515151

Esports a la muntanya, visites culturals i taller de cuinaTots els abonats dels centres esportius gestionats per la Fundació Claror són membres del Claror Club i disposen d’un carnet acreditatiu

Arriba l’hivern i aprofitarem per gaudir de la neu amb dues propostes: la ja clàssica sortida a Font-romeu, per passar un dia de classe i pràctica d’esquí, snow o freestyle, i la ruta amb raquetes de neu per les munta-nyes del Port del Comte.

Les visites guiades per la ciutat de Barcelona ens duran aquest trimestre al barri gòtic, on coneixerem de prop els barris del Pi i Santa Anna, i on farem la ruta de l’aigua, seguint el recorregut del rec Comtal, del qual es conserven alguns trams. Ens allunyarem del centre per visitar el nucli de l’antic de poble de les

C o r t s , a n n e x i o n a t a Barcelona el 1899. Seguint amb les visites a edificis emble-màtics, aquest cop serà el torn de la Pedrera, un dels edificis més bells d’Antoni Gaudí.

Molt a prop, visitarem Badalona, poc coneguda per la majoria dels barcelonins i amb un passat ple d’història. En visitarem el jaciment i el museu arqueològic, i el mones-tir de Sant Jeroni de la Murtra. Farem un viatge al passat en la ruta dels castells medievals de la Noguera, que ens durà a Montsonís i a Montclar.

Tornarem a l’aula de cuina de la Boqueria, enguany per conèixer tots els secrets del bolet més apreciat: la tòfona.

inSCRiPCionS A LES ACTiviTATS D’HivERn A PARTiR DEL 13 DE DESEMBRE

GENER

Ds. 29 Esquí, snow i freestyle 55 e

Ds. 29 La Pedrera, la Casa Milà a fons 20 e

FEBRER

Ds. 12 Badalona, dels romans al gòtic 45 e

Dg. 13 Visita BCN: El barri del Pi i Santa Anna 10 e

Ds. 26 Raquetes de neu al Solsonès 45 e

Dg. 27 Visita BCN: Nucli antic de les Corts 10 e

MARÇ

Ds. 12 Taller de cuina: La tòfona 26 e

Ds. 19 Senderisme i calçots: Alt Camp 50 e

Dg. 20 Visita BCN: La ruta de l’aigua 10 e

Ds. 26 Ruta dels castells: Un viatge al passat 40 e

Inscripcions a partir del 13 de desembre a les 9 hores a les oficines d’atenció al públic dels centres esportius Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu.

ACTIVITATS dE LLEURE d’HIVERn

El Claror Club és un projecte de la Fundació Claror que té com a ob-jectiu oferir als seus mem-bres condicions avantatjo-ses en activitats de lleure exclusives, esdeveniments culturals, oci, especta-cles, centres de lleure, esports d’aventura i més, com també la possibilitat de comprar en establi-ments i centres de salut adherits amb importants descomptes. Formen part del Claror Club els més dels 36.000 abonats dels centres esportius que gestiona la Fundació: Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu. Podeu consultar la guia d’entitats a les últimes pàgines de la revista (56 a 58). El carnet del Claror Club és anual, per la qual cosa els abonats que no l’hagin rebut encartat en la revista poden recollir-lo gratuïtament a les oficines del seu centre.

nou carnetClaror Club

2011

50-58_ClarorClub.indd 51 19/11/2010 10:33:29

52

La Pedrera, la Casa Milà a fonsAquesta casa de renda és una de les arquitectures més em-blemàtiques d’Antoni Gaudí. Va ser aixecada entre el 1906 i el 1910, amb façanes ondu-lants, terrats plens de xeme-neies i badalots, les golfes a manera de mansardes, dos grans patis interiors i la planta noble on va viure la família Milà-Segimón, on podem veu-re la magnífica planta lliure, les columnes inclinades i una part dels sostres originals.Sens dubte és una oportunitat única de copsar una arquitec-tura centenària, però encara moderna, d’un arquitecte ja madur en el seu tarannà artístic.

ARQUITECTURA

Data: dissabte 29 ge generHorari: de 10 a 13.30 hLloc: BarcelonaPreu: 20 euros abonats 30 euros acompanyantsInclou: visites i rutes guiades per una historiadora i aperitiu

VISITES PER LA CIUTAT

El Pi, les Corts i la ruta de l’aiguaEl diumenge 13 de febrer redescobrirem dos antics nuclis medievals de Barcelona aixecats al voltant de Santa Maria del Pi i Santa Anna, transformats en nucli comer-cial i turístic de la ciutat. Les Corts és un altre dels nuclis històrics que conserven l’es-sència del poble que va ser, que coneixerem el diumenge 27 de febrer passejant pels seus carrers i places. Tornant a Ciutat Vella, el diumenge 20 de març us proposem seguir la ruta del rec Comtal me-dieval, que abastia d’aigua la ciutat de Barcino i que encara avui és en funcionament en alguns trams.

10€

Data: diverses (vegeu text)Horari: de 10 a 13.30 hLloc: Barcelona ciutatPreu: 10 euros abonats 18 euros acompanyantsInclou: rutes guiades per una historiadora i aperitiu

Badalona, dels romans al romànic

Anirem a la propera ciutat de Badalona, on visitarem la recent inaugurada museïtza-ció del Museu de Badalona, on coneixerem les diverses seccions que el componen: les termes romanes, la zona comercial del fòrum, el teatre i el jaciment arqueològic de Baetulo, declarat bé d’interès nacional des de l’any 1995. A la tarda visitarem l’interior de les dependències més signifi-catives del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, declarat monument historicoartístic d’interès nacional: el claustre gòtic, la cuina, el refetor, l’es-glésia i el celler.

45€TURISME I CULTURA

Data: dissabte 12 de febrerHorari: de 9 a 19 hLloc: BadalonaPreu: 45 euros abonats 60 euros acompanyantsInclou: rutes guiades, dinar i transport

55€

ESPORT I nEU

Un dia d’esquí,snow i freestyle

Us proposem una jornada a la neu amb tres hores de classe, monitor i pràctica lliure, de la modalitat que escolliu: snow, esquí alpí o freestyle.En funció dels participants es faran dos nivells per modalitat.

Data: dissabte 29 de generHorari: de 6 a 20 hLloc: FontromeuPreu: 55 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: transport, classes i forfet. Possibilitat de lloguer de material (15 euros)

20€

* La informació que apareix en aquestes pagines és un resum, per llegir-ne la informació completa, consulteu el web claror.cat o els pòsters penjats als centres.

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 52 19/11/2010 10:33:31

5353

TURISME I CULTURA

Ruta dels castells: un viatge al passatLa ruta que emprendrem ens permetrà gaudir durant tot un dia de les sensacions ben diferents que ens ofereixen dos castells medievals situats a la Noguera, que ens transpor-taran al passat i que ens endins-aran en la història de les seves pedres, que és, al cap i a la fi, la nostra pròpia història. El cas-tell de Montsonís és una mag-nífica fortalesa que conserva tota l’esplendor i l’elegància de temps passats, integrada en la part alta del petit i tranquil po-ble de Montsonís. L’imponent castell de Montclar és el castell més antic de la zona, declarat monument històric i artístic de caràcter nacional.

Data: dissabte 26 de marçHorari: de 8 a 20 hLloc: la NogueraPreu: 40 euros abonats 60 euros acompanyantsInclou: visites guiades, dinar i transport

40€

53

La tòfona, com trobar-la i cuinar-laLa tòfona és el bolet de preu més elevat en els mercats especialitzats, tant per raó de la seva qualitat com de la seva raresa i la dificultat de trobar-lo, ja que viu soterrat. És un comestible excel·lent i amb una aroma penetrant, i els francesos l’anomenen el «diamant de la cuina», que ja van incorporar-la fa molts anys com a condiment. De la mà del micòleg enric Gràcia i del xef Àngel Pascual, del res-taurant Lluçanès, coneixerem els secrets de la tòfona, on s’origina, com es rastreja, les seves característiques culinà-ries, com es cuina, etc.

26€AULA dE CUInA

Data: dissabte 12 de marçHorari: de 18 a 20.30 hLloc: Mercat de la BoqueriaPreu: 26 euros abonats 40 euros acompanyantsInclou: taller gastronòmic i degustació

ESPORT A LA nEU

Amb raquetes de neu al Solsonès

Quantes vegades has volgut passejar amb seguretat per damunt de la neu? Recordes quin soroll fa la neu quan la trepitges? Si ets capaç de caminar uns 10 quilòmetres i fer un desnivell de 400 metres de pujada, ja et pots apuntar a aquesta activitat. Amb uns minuts de pràctica sabràs moure’t amb facilitat i progressaràs autònomament, i faràs un exercici físic molt complet. Sortirem des de les pistes de Tuixén Lavansa, a 2.000 metres d’altitud, i ar-ribarem a dos cims, la Tossa Pelada (2.378 m) i carenejant fins al Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m).

Data: dissabte 26 de febrerHorari: de 7.30 a 20 hLloc: Port del ComtePreu: 47 euros abonats 67 euros acompanyantsInclou: guiatge, material, dinar i transport

47€

Senderisme i calçots: Alt Camp

Situats a la comarca de l’alt Camp, sortirem de Pont d’Ar-mentera i anirem fins a Santes Creus, on gaudirem del mo-nestir per fora. Continuarem caminant fins al pla de Santa Maria tot visitant diverses cabanes de pedra seca, i des-cobrirem els secrets d’aquest tipus de construcció. Es tracta

50€MUnTAnYA

Data: dissabte 19 de marçHorari: de 7.30 a 20 hLloc: Alt CampPreu: 50 euros abonats 70 euros acompanyantsInclou: ruta i visites guiades, calçotada i transport

d’un camí planer i sense des-nivell, ple d’història i apte per a totes les edats.

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 53 19/11/2010 10:33:32

54

EL SOPARHerman KochEditorialAmsterdam

Un thriller pro-vocador, una tra-gicomèdia fami-liar políticament incorrecta. La millor novel·la de l’escriptor ho-landès Herman Koch, traduïda a deu llengües i inspirada en el crim del caixer automàt ic de Barcelona. La història narra fins on és capaç d’arribar un pare per encobrir els crims d’un fill.

LLIBRES

HALCYON...Deerhunter4AD

El quartet d’At-lanta comandat pel carismàtic Bradford Cox sig-na un dels millors àlbums de l’any de l’escena inde-pendent. Halcyon Digest és un disc enorme on es casen amb na-turalitat gèneres tan dispars com el folk, el noise, el rock, el pop i l’electrònica. Cal destacar-ne pe-ces com «Heli-copter», «Revival» i «Desire Lines».

2010Pau VallvéAmniòtic Records

Després d’edi-tar treballs sota a ltres noms i projectes com Estanislau Ver-det, Pau Vallvé torna a utilitzar el seu nom per presentar el seu dotzè à lbum. Un treball fresc, directe i d’èpi-ca tribal, més a prop de grups com Arcade Fire, Radiohead o José Gonzalez, Vallvé torna amb un disc sincer i molt personal.

CLOSEThe CabrioletsWN Spain

Després de la marxa d’un dels membres origi-nals i la incorpo-ració d’un bateria i un guitarra, el grup liderat per Bimba Bosé pre-senta un segon disc honest, sen-se grandiloqüèn-cies, amb el qual es desfà del seu passat electrònic i aposta clara-ment pel rock. Els catorze te-mes que el com-ponen donen fe del canvi.

dISCOS

TEATRE

Despertar emocions en famíliaEl projecte Viu el teatre arriba a la setena edició amb més vida que mai, al Teatre Poliorama. S’ha anat consolidant a la ciutat de Barcelona amb una progra-mació estable d’espectacles adreçats a tota la família en què qualitat, innovació i co-mercialitat conviuen amb una harmonia total, tot promovent l’autoria teatral contemporània catalana i donant suport a les propostes de companyies emergents.

L’objectiu de l’empresa im-pulsora i productora, Únics Produccions, manté des dels seus inicis l’èmfasi a promoure la dignificació del teatre fami-liar perquè es contempli com

una activitat més d’oci cultural de cap de setmana a l’abast de tothom.

Els membres del Claror Club hi tenen el 20 % de des-compte amb el carnet.

VIU EL TEATREwww.viuelteatre.comTel. 933 177 599

VIATgES

Meridià, el club català de viatgesMeridià Viatges, el club català de viatges, neix amb la ine-quívoca intenció d’organitzar viatges arreu del món en ca-talà. Els interessen els llocs on l’empremta catalana encara avui és present, com les illes de Sardenya i Sicília, Nàpols, Grècia, Turquia, etc., però allò que més els interessa és agrupar persones que viuen, treballen i estimen Catalunya i la nostra llengua, i junts gaudir dels plaers de viatjar en clau catalana.

La seva atenció al client és acurada i familiar, i poden oferir sortides a mida a qual-sevol lloc del món en format individual i de grup.

Els membres del Claror Club tenen un 7,5 % de des-compte en la contractació de qualsevol viatge amb la presen-tació del carnet.

MERIDIÀ VIATGESwww.meridiaviatges.comTel. 934 585 827

EL INCENSARIO JAPONÉSJ.B. PompidorEditorial Sunya

U n n é t d e l s Pompidor nar-ra la història del cèlebre restau-rant la Maison Dorée de Barce-lona, fundat pels seus avis i per on van passar des d’Alfons XIII fins a intel·lectuals, escriptors, artis-tes i polítics de l’època, que va recrear l’ambi-ent del moder-nisme i que va portar a la ciutat un tros de París.

HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA DE...Dani CortijoL’Arca

A Històries de la història de Bar-celona, l’autor ha recollit les cròniques i els testimonis de les marques i em-premtes que el temps ha deixat sobre les faça-nes i els carrers de la ciutat, les quals formen un munt d’històries curioses, anec-dòtiques i diver-tides que ajuden a conèixer millor Barcelona.

7,5%

20%

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 54 19/11/2010 10:33:33

55

RECOMAnACIOnS TEATRALS

ANTÍGONA 18100-7Espai BrossaFins al 12/12

REUGENIO Teatre CondalDesembre (cons. claror.cat)

PASTORETS, CAP A... Teatre TantarantanaDel 8 al 30/12

MALFARIOTeatre del RavalDel 9/12 al 9/1

ARA O MAI Guasch TeatreDel 9/12 al 16/1

LA GIGALA I LA FORMIGAsaT! (familiar)11, 12, 18 i 19/12

LA MÀGIA DELS KI-KIDSViu el teatre (Poliorama)Del 13/12 al 10/1

FLIRTsaT! Del 17/12 al 9/1

NADALS MÀGICS AL...Espai BrossaDel 15/12 al 9/1

LA HISTÒRIA DEL SOLDATVersus TeatreDel 19/12 al 16/1

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

2040%

12e

entrada

entrada

7e

EN JOAN SENSE PORViu el teatre (Poliorama)Del 17/1 al 14/2

MAGNIFICATEspai BrossaDel 27/1 al 13/2

ELS ANTIQUARISTeatre GaudíDel 28/1 al 27/2

L’ÚLTIM SECRET D’EN...Teatre Tantarantana Del 16/2 al 6/3 TRUCA UN INSPECTORTeatre GoyaFebrer (consultar claror.cat)

ENCANTSTeatre GaudíDel 23/12 al 9/1

SUBMERGIR-SE EN EL... Teatre Tantarantana Del 6 al 9/1

IN ON ITVersus TeatreDel 6/1 AL 27/2

EL RETRAT DE DORIAN...Teatre del Raval A partir del 13/1

POSEU-ME LES ULLERES Teatre Romea15 i 16/1

L’Almeria Teatre, un projecte que recupera l’antiga salaEls membres del Claror Club gaudeixen d’un descompte del 20% en la compra d’entrades amb la presentació del carnet

noU ConvEni CLARoR CLUB

L’Almeria Teatre i la Fundació Claror han signat un acord de col·laboració pel qual els membres del Claror Club te-nen el 20% de descompte en la compra d’entrades.

Aquest teatre va obrir les portes l’any 2009 renovat i modernitzat. El teatre que havia format part de la Casa de Almería als anys seixanta, i que durant molts anys va funcionar com a bingo, va engegar altra vegada amb noves propostes teatrals.

El teatre, doncs, ja existia, i en el procés de rehabilitació s’ha volgut mantenir l’essència del que ja hi havia, reformant allò que demanava adaptar-se als nous temps i mantenint l’escenari, la platea i l’amfitea-tre, que en formen l’estructura principal.

Es presenta com un teatre

que s’adapta als nous temps sense renunciar a les formes i als usos que ja en formaven part, tot plegat amb voluntat de ser hereus del que ja hi ha-via. No només de l’espai, sinó també de la vida que anys en-rere havia tingut, de la tradició de la gent que hi participava i amb voluntat de tenir memòria i seguir sumant perquè torni a ser, com als anys seixanta, un teatre.

EL PROJECTEL’Almeria Teatre proposa per a la ciutat un concepte nou de fer teatre: Fringe, que ja s’utilitza a Europa per definir els teatres que busquen estar fora dels circuits convencionals amb propostes de molta qua-litat sense renunciar al sentit comercial. La idea és arribar al màxim de gent possible fent un

Imatge de l’espectacle ‘El casament dels Petitburgesos’

teatre que compleixi la doble funció d’entretenir i convidar al debat.

L’Almeria Teatre és un teatre de mitjà format situat al barri de Gràcia. Té una capacitat d’entre 120 i 200 localitats, en funció de l’espectacle i de la

distribució que es faci de l’espai escènic i de la sala.

El teatre compta amb Gataro com a companyia re-sident, i acull també el Festival Barcino, del qual, l’any 2011, se’n celebrarà la cinquena edició.

12e

entrada

12e

entrada

10e

entrada

6,5e

entrada

20%

Foto

: Clà

udia

Ser

rahi

ma

25%

25%

25%

2040%

25%

25%

25%

25%

20%

25%

25%

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 55 19/11/2010 10:33:34

56

GUiA CLARoR CLUBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

MUSEUS

ESPECTACLES

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8Tel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Isaac Newton, 26Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visi-tar l’exposició permanent i les temporals.València, 284 ·Tel. 934 880 188www.museuegipci.com

20%

De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg i reconeixe-ment entre cultures.Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

50%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.macba.es

20%

Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avant-guardes.Palau Nacional · Parc de MontjuïcTel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, Monestir de Pedralbes, Casa Verdaguer i Pavelló del Parc Güell.www.museuhistoriabcn.esTel. 933 151 111

50%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.Comerç, 36 · Tel. 932 687 878 www.pastisseria.cat

20%

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 de L’Auditori.

Tel. 93 317 02 90 www.concertsabarcelona.com

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Av. Paral·lel, 91 · Tel. 934 423 132 www.teatrecondal.cat

20%

40%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

20%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · Tel. 933 172 649 www.museucerabcn.com

2x1MUSEUDE CERA

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2009-2010.

Lepant, 150 Tel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.Av. de l’Estadi, 60 · Tel. 932 925 379 www.museuolimpicbcn.cat

CONCERTSA BARCELONA

2x1

15%

Descompte en les entrades de la tem-porada 2009-2010, i altres descomptes puntuals.Sant Lluís, 64 · Tel. 933 518 231 www.almeriateatre.com

20%

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 56 19/11/2010 10:33:36

57

CEnTRESDE LLEURE

Vine al parc temàtic declarat d’interès turístic nacional.

Torrelles de Llobregat www.catalunyaenminiatura.com

10%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2009-2010, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120www.teatregaudibarcelona.com

25%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Joaquim Costa, 68 ·Tel. 933 435 323 www.teatregoya.cat

20%

40%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Hospital, 41 · Tel. 933 015 504www.teatreromea.com

20%

40%

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil.Les Flors, 22 · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

6,5-8e

25%

Descompte del 20-40 %. Consultar ses-sions i descompte a www.claror.cat.Reserva d’entrades al 933 097 004.Villaroel, 87 · Tel. 934 511 234www.lavillaroel.cat

20%

40%

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

Aigua i emocions per a totes les edats.Pàrquing gratuït.

Platja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

2x1AQUADIVER

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%ILLAFANTASIA

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · Tel. 934 433 819 www.teatredelraval.com

TEATREDEL RAVAL

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · Tel. 932 323 184 www.versusteatre.com

25%VERSUSTEATRE

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!Demana el val de descompte a taquilla.Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

-3e

10e

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).Segura, s/n · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

20%

50%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09www.llantiol.com

50%

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre.Neopàtria, 54 · Tel. 933 457 930www.bcn.cat/santandreuteatre

7e

25%

Centre d’aventura pels arbres amb 4 circuits i 66 activitats.Informació i reserves: 936 890 960Torrelles de Llobregat www.elboscanimat.com

10%

12e

El primer parc d’aventura a la ciutat.Tirolina de 120 m. T’atreveixes?. Plaça del Fòrum, s/n · 931 173 426 www.barcelonaboscurba.com

BARCELONABOSC URBÀ 10%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2009-2010, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Allada Vermell, 13 · Tel. 933 151 596 www.espaibrossa.com

25%

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 57 19/11/2010 10:33:39

58

DivERSoS

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

20%

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

10%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la prime-ra visita i 20 % en les següents.Pl. Tetuan, 26 · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · Tel. 934 583 933artiver@artiveroptics.com

45%

40 % dte. en muntura i vidres.20 % dte. en audífons i ulleres de sol.Finançament a 3, 6 i 12 mesos.Valencia, 494 · Tel. 932 459 915www.opticaboira.com

20%

40%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.Sardenya, 325 Tel. 932 077 751

30%

40%

Descompte del 20 % en hidrolipoclasia i fotodepil·lació (en qualsevol zona).

Trafalgar, 4 6è BTel. 902 228 080 · 933 195 562

20%

Tractament de l’ansietat, l’estrés i la de-pressió. Consulta’ns, podem ajudar-te!15% de descompte en tractaments individuals i en tallers de grup.Via Augusta, 291· Tel. 932 065 151

15%

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Passeig Gràcia, 62 · 902 02 64 07www.casadellibro.com

5%

SALUT

Gaudeix de les nostres atraccions d’aigua per a tots els públics!Aparcament gratuït.Lloret de Mar · Tel. 972 368 613www.waterworld.es

WATERWORLD2x1

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/nBadalona · Tel. 933 952 779

PITCH&PUTTBADALONA 15%

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla.Roger de Flor, 168 · Tel. 932 452 800www.skatingclub.cat

SKATING CLUB 2x1

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva!Cerdanyola · Tel. 935 910 727www.natupark.com

NATUPARK

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Cursos de 8 hores en vela lleugera, wind-surf, catamarà i creuer. -15% de març a octubre, -30% de novembre a febrer.Tel. 932 257 940 · cmv@fcv.catwww.velabarcelona.com

Descomptes del 7,5% en el programa, la destinació i les dates de la sortida.Consultar altres ofertes.Indústria, 34 · Tel. 93 458 55 56www.meridiaviatges.com

7,5%

Cursos d’Anglès tot l’any amb professors nadius per adults, nens, joves i empreses.

C/ Girona 83 · Tel. 934 580 111www.oxfordhousebcn.com

5%

15%

30%

15%

No perdis els teus records. Video i cinema a DVD, K7 i vinila. CO. Serveis audiovisuals avançats.Rep. Argentina, 38 · Tel. 934 173 739 www.videoconversion.es

12%

Especialistes en programacions. els millors preus a Balears amb 50% de descompte. Consultar ofertes.Mallorca, 530 · Tel. 902 010 477info@tagtravelling.com

10%

CLAROR CLUB

50-58_ClarorClub.indd 58 19/11/2010 10:33:42

Cobertes.indd 3 17/11/2010 20:00:05

Cobertes.indd 4 17/11/2010 20:00:08