Cobertes.p65 29/05/2007, 22:171

Cobertes.p65 29/05/2007, 22:172

SUMARI 1

Revista ClarorNúm. 57, IV èpocaEstiu 2007

PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.Foto portada: SPORT.

OPINIÓ

2. Articles de José Luis García, RamonMuntaner, Josep Jover, Manel Lucas, OlgaBarbero i Pep Riera

4. Entrevista curta: Joan Rigol, president delTemple Expiatori de la Sagrada Família

ENTREVISTA

6. José Luis 'El Negro' Páez, jugador d'hoqueipatins del FC Barcelona

EN FORMA

10. Veritats i mentides sobre l'activitat física

12. Miscel·lània de temes

NATURA

16. Esport i natura al Camino de Santiago

17. L'escapada i el medi ambient

SALUT

18. Salut: Les infeccions de pell a l'estiu

20. Dietètica: Els diferents tipus d'olis

22. Mens Sana: El desig de ser diferent

REPORTATGE

25. Clubs esportius de Barcelona

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR

29. Portada

30. Instal·lacions esportives

36. Esdeveniments esportius

40. Claror Cultura

41. Cooperació i medi ambient

CLAROR CLUB

43. Activitats de lleure per aquest estiu

44. Avantatges culturals

46. Guia d'empreses adherides

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETARI: Àngel GarcíaVICESECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma Vilaró

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat

Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org

Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org

Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org

Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Albert Giménez,Mariona Violán, Neus VivesMENS SANA: Carme GiménezCULTURA: Eulàlia RealpCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM

FUNDACIÓ CLAROR

ELS OLIS

INFECCIONS DE LA PELL

CLUBS ESPORTIUS DE BARCELONA

18

20

Número 57. Quarta Època.Estiu 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.

CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.

10

ADREÇA:Sardenya, 335. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.org / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoTRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé

25

MIT

ES

SO

BR

E L

'ES

PO

RT

LA

PO

RT

AD

A

01 Sumari.p65 29/05/2007, 14:331

CLAROR

OPINIÓ2

Cànon sobre els suports digitals?

CARA A CARA

Posar-se a parlar del “cànon”és parlar d’una de les injustí-cies més notables que patimels ciutadans, reminiscènciade la mentalitat pre-democrá-tica que ens ha acompanyat enl'anomenada transició. Quèés? El cànon digital és un “im-post general a favor d’uns pocsparticulars” que es cobra percada estri o aparell que siguicapaç d’emmagatzemar, re-produir o grabar música o ví-

deo. Es cobra només pel fet que pugui grabar-semúsica o vídeo per després tornar-lo a sentir oveure.

Què no és? El “top manta” i la descàrregail·legal són una altra cosa i es persegueixen coma delictes per la via penal. Tampoc és el paga-ment que les mateixes associacions privadestambé exigeixen a televisions, ràdios, bars, ho-tels, gimnasos, teatres, i fins i tots a les festesi revetlles populars. Són susceptibles d’aquest“cànon” CDs i DVDs verges, grabadores d'or-dinador, o llapis de memòria. És independentdel destí final que se li doni a cada estri, siguintreballs de la facultat, còpies de seguretat ofotos privades.

I qui se’n beneficia? Doncs les entitats “pri-vades” que gestionen els anomenats Drets d’Au-tor, que han obtingut la possibilitat de cobrarde tots nosaltres i per a ells aquest import. Elsbeneficiaris finals serien els autors. He dit queseria per a ells ... del repartiment no en parlo...I de quant parlem? Cada DVD aporta entre 0,60i 1,20 euros a les societats d’autors, encara queel seu preu actual de compra sigui 0,35 cèn-tims, i així successivament aplicat a tot el quèvostè es pugui imaginar. S’ha estimat que cadafamília pagarà a les “societats d’autors” uns 500euros l'any. No importa si el que hi guarda sóncoses seves o que li cobren per la música delseu mòbil, encara que l’autor porti 200 anysmort. Cal recordar que aquests “autors” dis-posen de bona part del repartiment dels nos-tres impostos en subvencions, financiacions, etc.Els més vells recordem aquella cançó de la Trin-ca que repetia "¿I al poble què?... Al poble que eldonguin pel...”.

JOSÉ LUIS GARCÍA,Responsable d'energia

i canvi climàticde Greenpeace

Canvi climàtic,cap a un futur

incert

El canvi climàtic ja és unareal itat. Actualment, latemperatura del nostreplaneta és més alta que lade fa 200 anys. És un fettangible que el clima delplaneta està essent alteratsignificativament, com aresultat de l’augment deconcentracions de gasosd’efecte hivernacle.

Aquests gasos són la con-seqüència directa de lacombustió de grans quanti-tats de petroli, gas i carbóper obtenir energia.Aquests gasos es produei-xen de manera natural i sónfonamentals per a la vida ala Terra ja que, sense ells,el món seria un indret fredi erm. El creixement impa-rable de la seva emissióprovoca unes temperaturesartificialment elevades imodifiquen substancial-ment el clima del planeta.

Els gasos ja emesos faranaugmentar la temperaturade la Terra entre 1,3 i 1,4graus (l’anomenat efecte hi-vernacle) durant les pròxi-mes dècades. De fet, desde començaments del seglepassat, la temperatura mit-jana de la superfície terres-tre ha pujat més de 0,6graus. Es pot decidir que ésel major increment dels úl-tims 10.000 anys. De con-tinuar amb les actuals polí-tiques energètiques, i elcorresponent augmentd’emissions de CO2, elscientífics integrants del Pa-nell Intergubernamentaldel Canvi Climàtic (IPCC),un grup format per 2.500experts de primera líniamundial, pronostiquen quees produirà un escalfamentglobal del nostre planeta defins 5,8 graus centígrads alllarg d’aquest segle XXI.

LA COLUMNA

RAMONMUNTANER

Director SGAEZona Mediterrània

SI

JOSEP JOVERAssociacióde Pymesd'Informàtica

NOUn acte de creació qualsevol,ja sigui una composició, un filmo una obra escènica, sorgeixde moments d’inspiració queaporten tant a la cultura d’unpaís que la societat s’ha depreocupar per protegir-lointel·lectualment. L’autor tédret a percebre una remune-ració pel treball realitzat. Ésuna persona real, un professi-onal com qualsevol altre, quetreballa i vol viure de la sevaobra. No es pot concebre com a un subjecteabstracte i obligat a entretenir la societat de franc.La seva feina, és a dir, el seu temps i les sevesidees, ha de ser retribuïda. Així doncs, té sentitel cànon digital? Evidentment que sí, ja que lesidees pertanyen a algú.

El mal anomenat cànon, la remuneració percòpia privada, que compensa els autors per lespèrdues d’ingressos que suposa la realització decòpies privades en l’àmbit domèstic, es reco-neix al nostre país des de 1987, està vigent a 25països membres de la Unió Europea i apareixrecollit a diversos tractats, convencions i direc-tives comunitàries i internacionals. La reformade la Llei de propietat intel·lectual, que es vaaprovar el juny del 2006 al Congrés dels Dipu-tats, acaba de consolidar la remuneració per cò-pia privada en l’entorn digital. Aquest text, queva rebre el suport de tots els grups polítics, haestat motiu d’una campanya de descrèdit, avala-da per una part del sector tecnològic, que haintoxicat molt l’opinió pública. És un contrasen-tit. Només cal parar-se a pensar una mica i infor-mar-se millor sobre aquest tema per compro-var que l’existència del cànon és una mesuraclarament progressista, ja que resulta benefici-osa per a tothom: en primer lloc, per a la matei-xa indústria tecnològica, és a dir, els fabricantsd’equips i suports de gravació, perquè obtenenun rendiment dels continguts com a reclam pera les vendes dels seus equips; en segon lloc, perals autors-creadors, ja que se’ls compensa perles còpies que es fan de les seves obres en l’àm-bit domèstic, i, en tercer lloc, per al consumi-dor, que té un accés fàcil i menys costós a lacultura, amb absoluta llibertat per copiar totrespectant els drets dels creadors.

Vinyeta de Forges, publicada a "El País", el 23/05/07LA VINYETA

02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:172

3OPINIÓ

La suma de pocs fa moltíssim

ENTRE NOSALTRES

Catalunya plural també en futbol

Des de la final de la UEFA herebut desenes -i no exagero-de felicitacions d’amics, com-panys i coneguts del Barça.Al·lucinaven del bon joc i dela capacitat de lluita dels ju-gadors de l’Espanyol, que noes van donar per vençuts encap moment. Alguns dels quese m’adreçaven se’n feiencreus de com ells, culés denoms i de fets, havien pogutcantar amb alegria el gol deJonatas, el de l’empat periqui-to a la pròrroga.

Què ha passat perquè s’ha-gi produït aquest estranyfenòmen? Senzillament, queper primer cop en molts anysel protagonisme esportiu deCatalunya no era del Barça,sinó de l’Espanyol. Un prota-gonisme positiu. Un clubmenys gran mobilitzava mi-lers de seguidors i plantavacara a Europa. Per dir-ho cla-rament, Catalunya descobrial’Espanyol.

Els periquitos de tota lavida ja sabem qui som, i quinplanter tenim. Seguim cadasetmana els partits dels nos-

El món està preocupat pel canvi climàtic, hi ha catàstrofes naturals, els científics estan alarmats… elcanvi climàtic està en boca de tothom i és la causa de quasi tot. I amb raó. Sembla una exageració, peròrealment està passant, i nosaltres ja no hi serem, però les reserves de la Terra s’estan esgotant.

Una sola persona no pot aturar el forat de la capa d’ozó, però amb la suma de totes les petites accionsque podem fer cada dia es podria canviar el futur de la Terra. Hi ha accions a les quals no donemimportància, però la tenen, i molt, i ja que només es tracta de canviar uns quants hàbits, sembla quel’esforç és petit per a una gran recompensa. A part de les accions que tots coneixem (estalvi d’energia,separació de residus…) n’hi ha unes altres que no costen gaire i en les que només és qüestió depensar-hi una mica. El consum responsable n'és una i està al nostre abast. La majoria de personesconsumim cada dia i és cosa nostra fer-ho de manera responsable. Per exemple: portant un cabàsenlloc de fer servir les bosses de plàstic de les botigues; escollint productes a granel enlloc dels quevan envasats; fent servir productes recarregables enlloc de comprar cada vegada tot l’envàs; escollintproductes fets al nostre territori enlloc de productes fets lluny d’aquí que han estat transportats ambtota la càrrega de contaminació ambiental que això provoca… Hi ha un llarg etcètera de petites accionsque podem fer i que totes sumades poden significar una millora pel canvi climàtic. Tots recordeminiciatives que han sorgit de la comunitat i que s’han fet prou fortes per canviar decisions a alt nivell,i que finalment han canviat el futur. També està a les nostres mans fer-ho, però ens ho hem de creure.

No m’amoïna. M’estimula.Conscients d’aquesta situa-ció, els pericos ens ho hemde prendre com un esperó pertreballar més, lluitar més, ifer-nos presents amb gestoscom la final de Glasgow. Ques’hagi de parlar de nosaltres,i que se n’hagi de parlar bé.

I, mentrestant, fem la nos-tra via sense viure pendentsdels altres. No hi ha res mésdescoratjador que veure al-guns periquitos obsessionatsamb què fa o deixa de fer elveí. Lamentable. Existim pernosaltres mateixos, i no pasper fer la contra a ningú.

Catalunya és una naciómassa important per no tenirdos equips a la principal lligad’Europa, en l’esport mésmassiu que existeix. Per quèMilà, Sevilla, Buenos Aires,Liverpool, Atenes, Madrid oValència han de ser més queBarcelona? De cap manera.Que hi hagi els uns i els altres.Si voleu, els oficialistes i els al-ternatius. I que cadascú triï. Joho tinc clar. Visca l’Espanyol ivisca Catalunya.

PEP RIERA,Director de

El 9 Esportiu

El futur de lapremsa esportiva

en català

El present de la premsaesportiva diària en catalàés molt senzill de definir:El 9 Esportiu de Catalunya.És l’únic diari esportiu enla llengua del país i que, amés, també pensa el diarien català. El fet de ser elsúnics no és que ens facisentir molt orgullosos coma catalans.

El fet de pensar el diari encatalà, en canvi, sí que és méssignificatiu. Vol dir que elsreferents d’El 9 són elsequips i els esportistes ca-talans. Per tant, a El 9 noparlem de l'armada espa-nyola quan informem, perexemple, de Roland Garros,sinó dels tennistes catalansque hi participen.

Però més enllà d’això, El9 Esportiu es planteja elrepte de fer un periodismeesportiu que sigui més pe-riodisme que esportiu. Enla premsa esportiva ques’edita a Catalunya en cas-tellà (com en la de Madrid)predomina un periodismeque sovint sembla més fetper aficionats a l’esport queper periodistes professio-nals. És per això segura-ment que la premsa espor-tiva no té bona fama. Per-què en el dia a dia es con-tradiu amb el rigor, la seri-etat i la credibilitat que hau-ria de tenir en realitat.

Així doncs, queda ben clarque el futur de la premsaesportiva, en català o no,també ha de passar per ladignificació de l’ofici de pe-riodista esportiu. I això noestà renyit amb un cert graude passió, d’ironia i de di-versió, al mateix temps ques’aplica una mica més dereflexió als continguts quees tracten.

MANEL LUCAS,Periodista

TRIBUNA

tres jugadors, i ens extasiemo ens indignem igual que elsseguidors de qualsevol altreequip. Tenim els nostres ídols,el nostre star system i les nos-tres dates màgiques. No ensemociona el 5 a 0 del Berna-beu, sinó el gol de Coro queens va salvar de Segona, i norecordem la final de Sevilla,sinó el 4 a 1 al Saragossa a laCopa del Rei del 2006. Ensemociona dir N’Kono, o Lau-ridsen, i no Cruyff o Quini.

Sabem, per exemple, quesom l’equip amb més jugadorscatalans de la Primera Divi-sió, i que si un xaval del paísvol jugar a l’elit del futbol, hotindrà més fàcil a través de l’Es-panyol. Tot això ho tenim clar,i ho vivim amb la mateixa in-tensitat que tothom. Però, ge-neralment, ens tapa l’ombradel gegant que tenim al costat.

És inevitable. Els del Barçasón més, tenen més diners, ien conseqüència disposen demés possibilitats de fer resul-tats sonats. Però és que quanvan malament, també les se-ves crisis tenen més ressò.

LA COLUMNA

OLGA BARBERO i PORCELMembre de la Comissió de Sostenibilitat

i Medi Ambient de la Fundació Claror

02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:173

CLAROR

OPINIÓ4

JOAN RIGOL,President del Patronat del Temple

Expiatori de la Sagrada Família

Teresa Sandoval31 anys

Sí. La veritat és que síque trobo que ha resul-tat efectiva. D'aquestamanera s'ha aconseguitrebaixar força el tràfic adins de la ciutat, tot i ques'hauria de posar méstransport públic.

Stefen Ridmann30 anys

No. Crec que resultaefectiu per als veïns queviuen a la zona però lespersones que no hi vi-uen i que hi han d'anarper feina tenen proble-mes per poder estacio-nar el seu vehicle.

Demi Soler29 anys

No. Diria que no ésefectiva. El que hauriade fer l'Ajuntament ésposar a disposició delsciutadans transport pú-blic perquè, a més, l'àreaverda resulta molt caraper a la gent que va atreballar amb cotxe.

"La Sagrada Família és el monumentmés visitat de tot l'Estat Espanyol"

Creus que s'ha demostrat efectiva l'Àrea verda?

Per Cristian González

L'ENTREVISTA CURTA

Per Cristian González

J. Manuel Suárez53 anys

A mi em sembla que síperquè d'aquesta mane-ra aparcar resulta méscar i la gent no agafa tantel cotxe per anar per laciutat. Podríem dir quebeneficia els veïns i noés tan car com la zonablava.

web: www.claror.cat

Inici: 20 d'abril

Fi enquesta: 24 de maig

Total respostes: 102

Sí: 47%

No: 36%

Indiferent: 7%

NS/NC: 10%

Internautes

les obres. Com afectarà

això a la vida quotidiana

dels veïns?

En un any i mig o dos tin-

drem coberta la nau i ja es

podrà fer servir com a tem-

ple. Aleshores es començaran

a construir les grans torres

que estaven projectades per

Gaudí. Serà el moment de

màxima complexitat de les

obres, però és tasca de les au-

toritats explicar als veïns de

la Sagrada Família que es trac-

ta de la construcció d’un mo-

nument d’interès mundial i

que és normal que hi hagi una

gran confluència de persones

al seu voltant.

En el projecte hi ha pre-

vist un passeig fins a l’avin-

guda Diagonal. Ja s’ha par-

lat amb els veïns que en

poden sortir perjudicats?

No. Parlar d’aquest tema és

absolutament prematur ja que

d’aquest projecte se n’haurà

de parlar un cop el temple

estigui totalment acabat.

Com poden afectar les

obres del tren d'alta velo-

citat a l’estructura del

temple?

Aquesta qüestió té una com-

plexitat tècnica extraordinà-

ria i en podríem estar parlant

hores. Per dir-ho d’una ma-

nera breu, experts en la ma-

tèria consideren que el sub-

sòl per on ha de passar l’AVE

no és gaire sòlid des del punt

de vista geològic i si a això hi

sumem que el temple de la

Sagrada Família és molt es-

velt i pesant, això fa incremen-

tar molt el risc de les obres.

En aquest sentit volem que les

autoritats prenguin la decisió

més adequada per al Temple

i per a la ciutat.

D'on procedeixen la ma-

joria d'aportacions per a la

construcció?

Abans les ajudes venien dels

fidels i actualment la majoria

dels diners que es recapten

provenen de les entrades que

els turistes paguen quan visi-

ten les obres del temple.

Es diu que la Sagrada

Família és el monument

més visitat d’Espanya...

Efectivament. És el monu-

ment més visitat de l'Estat

amb dos milions i mig de visi-

tes anuals.

Joan Rigol, expresident del

Parlament de Catalunya, és

l'actual President del Patro-

nat del Temple Expiatori de

la Sagrada Família. La monu-

mental obra d’Antoni Gaudí

compleix enguany 125 anys i

encara els propers anys la

recta final del projecte.

Ja se sap la data exacta

de l’acabament de les

obres?

Això és molt difícil de saber

perquè una obra d’aquest ti-

pus es va fent amb el seu pro-

pi ritme. El que sí que puc dir

és que es treballa per tenir-la

enllestida a vint anys vista.

Aquesta és la idea, però no es

poden donar dates concretes.

Això vol dir que s’haurà

de donar un fort impuls a

L'ENQUESTA

NS/NC:10%

Indif.: 7%

No: 36%Sí: 47%

02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:174

5OPINIÓ

02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:175

L’ENTREVISTA6

CLAROR

Fo

to:

Cri

stia

n G

on

zále

z

06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:236

7L’ENTREVISTA

José Luis ‘El Negro’ Páez acaba de fina-

litzar una temporada rodona amb el

Barça guanyant la desena lliga consecu-

tiva i una altra Copa d’Europa. Tot i

aquest any gloriós, el capità no té clar el

seu futur.

La decisió de retirar-se és definiti-

va o encara té algun dubte?

M’ho estic pensant encara. Al principi

em vaig plantejar deixar-ho córrer per-

què el club no m’oferia renovar per un

any més, que és el que jo volia. Però re-

centment he rebut ofertes per continuar

jugant a d’altres clubs d’Espanya i tam-

bé d’Europa. Paral·lelament, amb el

Barça estem parlant sobre quina feina

em poden oferir perquè continui vincu-

lat al club però no com a jugador. Al final

decidiré què faig, si segueixo jugant o

plego. Tinc aquest dilema.

Què li agradaria fer quan acabi la

seva etapa com a jugador?

M’encantaria entrenar, i si hi sumo que

la meva passió és el FC Barcelona, doncs

ja està tot dit. Però la vida és més com-

plicada i ja veurem què passa.

Anem als inicis. Quan va comen-

çar a patinar?

Vaig començar als tres anys i a jugar a

l’hoquei, als cinc. Porto dalt dels patins

35 anys. Per això sempre dic que em sen-

to més còmode patinant que caminant.

A la seva família es respirava i

mastegava l’hoquei...

És que jo vaig néixer dins d’un club

d’hoquei. Pensa que la casa on jo vivia

estava a cinc metres de la pista. Vivíem

en una habitació de vuit metres per qua-

tre i érem vuit persones: el pare, la mare,

l’àvia i cinc germans. Només la meva

germana s’ha quedat a l’Argentina per-

què els quatre nois hem acabat jugant a

hoquei patins a Europa: dos al Barça i

els altres dos a França, on també han

guanyat lligues franceses. Fins i tot el meu

pare havia jugat de porter. Es podria dir

que podem formar un equip.

Molts el consideren el millor ju-

gador d’hoquei patins de la histò-

ria. S’imaginava arribar fins on ha

arribat?

No m’ho imaginava, però això que sóc

el millor no ho puc dir jo. Només em

veig com un jugador d’hoquei enamorat

d’aquest esport.

Va arribar al Barça la temporada

1994-95. En aquests 13 anys ha reu-

nit un palmarès espectacular. Quin

és el secret per no perdre mai la

motivació i guanyar sempre?

Quan vaig arribar al Barça em vaig

adonar que aquest club era molt exigent.

El meu secret crec que és fer sempre les

coses amb molta il·lusió, posar-hi ganes

i entregar-se el màxim. S’ha de ser molt

professional. Tot el que podia donar ho

he donat.

Aquesta temporada heu tornat a

rendir a un gran nivell...

TOTS ELS ESPORTISTES TENEN OPINIONS PERÒ NO TOTS

TENEN EL VALOR DE DIR-LES EN VEU ALTA. L’ARGENTÍ ‘EL

NEGRO’ PÁEZ, CAPITÀ DE L’EQUIP D’HOQUEI PATINS DEL

FC BARCELONA I CONSIDERAT EL MILLOR JUGADOR DE LA

HISTÒRIA, ENS EXPLICA EN UN CATALÀ MOLT CORRECTE

QUINS PLANS DE FUTUR TÉ I COM VEU EL SEU ESPORT.

El millor jugador de la històriaJosé Luis Páez Picón, àlies El Negro (San Juan, 2-5-1969), va créixer en el si d’una

família humil que respirava hoquei pels quatre costats. Vivia a pocs metres de

la pista del Concepción Club de San Juan, equip en el qual va començar a jugar

de ben petit fins el 1987, any en què va fitxar pel club italià Roller Monza. Durant

els vuit anys que va jugar a la lliga del país transalpí va guanyar tres lligues

italianes, dues copes d’Itàlia i dues Recopes d’Europa. Un rendiment tan espec-

tacular no podia passar desapercebut per part dels responsables tècnics del FC

Barcelona, el club més important en la història de l’hoquei patins, que en aquells

temps vivia a l’ombra d’un potent Igualada, dirigit per Carlos Figueroa.

El 1994 el FC Barcelona va contractar Figueroa per a la seva banqueta i va

fitxar el Negro Páez. Des d’aleshores el Barça no ha parat de guanyar. Deu

lligues espanyoles, quatre copes del Rei, set Copes d’Europa i una Copa CERS.

Un palmarès que s’incrementa amb els triomfs assolits amb la selecció argenti-

na: dos mundials (1995 i 1999) i un or als Jocs Olímpics de Barcelona.

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net

“M’encantariaser entrenador”

JOSÉ LUIS ‘EL NEGRO’ PÁEZ, JUGADOR D’HOQUEI PATINS

06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:237

L’ENTREVISTA8

CLAROR

Ja et dic, el secret és treballar amb

molta intensitat i al final els resultats ar-

riben. Hem guanyat quatre títols dels cinc

a què optàvem. Un any increïble.

Quin és el treball d’un capità en

el funcionament d’un vestidor?

El capità ha d’imposar un cert respec-

te a la resta de la plantilla però també

està per fer de pont entre l’entrenador i

el vestidor quan hi ha problemes. Tam-

bé ha de mantenir units els jugadors.

L’equip té corda per a anys o ne-

cessita una renovació?

Aquest equip té corda per a molts

anys. Per què? Doncs perquè tots els ju-

gadors de la plantilla podrien ser entre-

nadors. Això es deu al fet que durant 10

anys vam tenir el millor entrenador de

tots els temps pel que fa a l’hoquei pa-

tins: el Carlos Figueroa. Ara juguem més

ofensivament que abans, però mai sense

oblidar la base de treball que ell ens va

ensenyar. Va ser una llàstima que es reti-

rés, hauria d’haver seguit. Amb ell hi va

haver una química increïble entre tècnic

i jugadors.

Què li passa a l’equip de futbol?

La veritat és que ho desconec. Sempre

dic que cada família té les seves coses. El

que puc dir és que quan les coses no van

bé no es poden abaixar el braços mai.

Mira, l’any passat a nosaltres ens van eli-

minar a la primera ronda de la Copa

d’Europa i va ser per una sèrie d’errors

que vam cometre. Aquest any hem après

Fo

togr

afia

: D

iari

Sp

ort

“Els catalans tenim tot el

dret del món a reclamar

les seleccions esportives”

dels errors i l’hem tornada a guanyar.

Suposo que la plantilla de futbol pren-

drà nota dels errors que ha comès aques-

ta temporada i mirarà de corregir-los

per tornar a donar la talla. S’ha de tenir

en compte que els esportistes també

són persones i no sempre estan igual. El

meu consell als jugadors és que es man-

tinguin units, és l’única manera de supe-

rar les adversitats que se’t presenten.

Sempre ha dit que la samarreta

del Barça pesa molt... Què és per a

vostè el Barça?

Des que sóc petit volia jugar al Barça

perquè per a mi aquest és el millor club

del món. Per això quan em vaig posar la

samarreta vaig ser conscient de la res-

ponsabilitat que comporta defensar els

colors blau i grana. Perquè sempre has

de sortir a fer-ho bé.

En alguna ocasió va dir que ser del

Barça és sentir-se català...

Quan vaig arribar aquí em vaig ado-

nar de la realitat d’aquest país. De se-

guida vaig fer un curs de català per inte-

grar-me a la societat catalana i ara m’hi

sento plenament identificat. Tornant a la

frase, la vaig dir perquè jugar al Barça

t’obre moltes portes pel què significa

aquest club a Catalunya.

Se sent completament identificat

a la societat catalana?

És molt lògic fer un esforç per integrar-

te en la societat on tens la teva feina. Crec

que és necessari adaptar-te al teu entorn.

Em sento completament integrat i de fet

m’agradaria quedar-me a viure aquí a

Catalunya, i si pot ser seguir treballant

amb el FC Barcelona encara millor.

Una persona com vostè, argenti-

na, però plenament integrada a la

societat catalana, com veu la reivin-

dicació de les seleccions esportives

catalanes?

Mira, mai m’ha agradat barrejar la

política amb l’esport. La política no és

un món net. Ara, si em demanes una opi-

nió et diré que els catalans tenim tot el

dret del món a reclamar les seleccions

esportives i ens ho mereixem.

Creu que algun dia seran oficials?

Crec que ho poden arribar a ser un

dia perquè Catalunya és una potència en

hoquei. Per què no tenir algun dia una

selecció oficial?

Quin paper podria fer Catalunya

en un Mundial A d’hoquei patins?

Molt bon paper. Primer haurien de

superar el Mundial B, però estem par-

lant d’una potència mundial d’aquest es-

port. De fet, gairebé tots els jugadors

d’hoquei de la selecció espanyola són

catalans. Veure una final Catalunya-Es-

panya seria una satisfacció per a tots.

Argentina, Itàlia, Portugal i Espa-

nya. Per què l’hoquei és només cosa

de quatre països?

Una ciutat per viure-hi?

Barcelona

Un lloc per anar de viatge?

Qualsevol part del món

Un plat?

El “churrasco” argentí

Un llibre per llegir?

¿Quién se llevó mi queso?

Una pel·lícula de cinema?

L’últim samurai de Tom Cruise

Un mitjà per estar informat?

Qualsevol m’està bé

Mar o muntanya?

Mar i muntanya

Un cantant o grup musical?

No escolto gaire música

Quin personatge històric li hauria

agradat conèixer?

Cap en particular

Un personatge actual?

Ronaldinho o Messi. Són especials

Un esportista que admiri?

Mario Agüero

Què valora més de les persones?

Que siguin persones

Si un dia fos president del Govern

o de l’ONU, quina primera deci-

sió prendria?

Eliminaria la corrupció

Dretes o esquerres?

No les distingeixo. No hi crec

Què s’enduria a una illa deserta?

La il·lusió de viure

Un desig confessable?

No te’l diré. Si no, no és un desig

Molt personal...

06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:238

9L’ENTREVISTA

“En hoquei un BarçaMadrid seria l’hòstia”

Fo

togr

afia

: D

iari

Sp

ort

Històricament sempre ha estat així. I

per què? Doncs perquè la majoria de

directius de l’hoquei patins no han tre-

ballat prou entre ells per potenciar, mo-

dernitzar i promocionar aquest esport.

Els directius haurien d’escoltar més les

opinions dels jugadors. I és una llàstima

perquè hi ha molta gent que juga a l’ho-

quei, tant a Europa com a Amèrica.

Sembla que l’hoquei no s’acaba de

convertir en un esport de masses.

Alguns diuen que és per les dificul-

tats de retransmetre-ho per televi-

sió. Canviaria alguna norma?

Com deia abans, s’ha de ser renova-

dor i modificar algunes coses per tal de

fer aquest esport més atractiu per a l’es-

pectador. Com per exemple fer les por-

teries més grans per veure més gols o

assenyalar passivitats per evitar el joc

especulatiu de la majoria dels equips. Hi

ha motes coses per canviar, però no hi

ha la voluntat per fer-ho.

Creu que el domini dels clubs ca-

talans dificulta la seva expansió a la

resta d’Espanya? En altres parau-

les, a l’hoquei patins hi falta un Real

Madrid?

(riu) Doncs la veritat és que sí. Si hi

hagués un Real Madrid i més equips de

la resta de l’estat faria incrementar la

massa social de seguidors d’aquest es-

port. En hoquei un FC Barcelona - Real

Madrid seria l’hòstia. I tant.

Quin és el moment més especial

de la seva carrera esportiva?

Guanyar l’or als Jocs Olímpics de

Barcelona 92.

I quin ha estat el moment més dur?

En dues ocasions me les he vist molt

negres en finals europees jugades a

Portugal. En una final d’una Recopa

d’Europa els seguidors de l’equip italià

al que havíem guanyat ens volien agre-

dir quan estàvem celebrant la victòria.

I una altra vegada ens va passar el ma-

teix quan vam guanyar una Copa

d’Europa contra el Porto. Ens van tirar

de tot: monedes, cadires i fins i tot mà-

quines de retratar. Vam haver de fer

una rotllana al centre de la pista per

defensar-nos i fins i tot els jugadors del

Porto ens van haver d’ajudar. Sents

molta por en aquests moments. La vio-

lència a l’esport és un fet, però el cert

és que és molt difícil de controlar. Pots

prendre mesures però la violència és

com un virus.

06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:239

EN FORMA!10

CLAROR

corregir la postura, tonificar una articu-

lació debilitada, millorar la capacitat

aeròbica...

Cal saber, a més, que no només la

durada de l’activitat és important, sinó

que també cal tenir molt present la in-

tensitat del treball. Novament, un pro-

fessional ben format ens orientarà sobre

quant temps ha de durar l’activitat i amb

quina intensitat l’hem de treballar, sem-

pre en funció dels objectius plantejats.

FER EXERCICI=AVORRIMENT

Fals. Ja fa molt de temps que existeixen

moltíssimes alternatives a les antigues

taules d’exercicis individuals.

L’activitat física ha generat tantes pos-

sibilitats que és impossible no trobar una

proposta divertida: activitats amb mú-

sica i l’ús de material divers, sortides en

TOT I QUE JA FA MOLTS ANYS QUE EXISTEIXEN ESTUDIS

UNIVERSITARIS I D’ALTRES D’OFICIALS QUE CAPACITEN A

PROFESSIONALS PER A LA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITAT

FÍSICA DE MANERA CORRECTA, AVUI ENCARA S’ARROS-

SEGUEN MOLTES CREENCES EQUIVOCADES.

En l’àmbit de l’activitat física i l’esport

existeixen multitud de mites i creences

equivocades, tantes que seria impossi-

ble encabir-les totes en un sol article. En

aquesta ocasió n’abordem algunes. De

la mateixa manera que si el cotxe ens fa

un soroll estrany acudim al mecànic, o si

patim mal d’esquena, al metge, si tenim

qualsevol dubte relacionat amb la pràc-

tiva esportiva cal acudir als professio-

nals formats en activitat física i esport,

que ens resoldran qualsevol dubte so-

bre allò que llegim o escoltem als mit-

jans de comunicació o als centres espor-

tius, o sobre els productes miraculosos

que ens anuncia la publicitat.

SUAR MÉS=APRIMAR-SE MÉS

Fals. La pèrdua de pes té relació amb la

crema de calories; en canvi, la suor està

relacionada amb l’equilibri tèrmic del

cos, és a dir, comencem a suar per tal de

perdre temperatura. Així, fer exercici

amb peces de roba per suar més no ser-

veix per perdre més pes i, en canvi, pot

generar estrès en l’organisme i provo-

car, fins i tot, desmais.

MÉS D’UNA HORA=RESULTATS

Hi ha qui pensa que si no es fa exercici

durant més d’una hora no s’obtenen re-

sultats. És fals. Una sessió d’entrenament

de 30 minuts ben programada per un

professional ens pot aportar molts be-

neficis. Això sí, hem de saber diferenciar

els beneficis que l’activitat física aporta

a l’organisme dels beneficis estètics. Per

als primers, i més importants, hi ha infi-

nitat de tipus de treball per infinitat d’ob-

jectius: millorar la mobilitat articular,

JUANJO ZABALA,director tècnicde l’Esportiu Clarorjuanjoza@ec.claror.net

Cert o fals?ELS MITES SOBRE L’ACTIVITAT FÍSICA

10-11 En Forma.p65 29/05/2007, 13:2910

11EN FORMA!

No és cert que l’aeròbic

sigui un esport de dones:

cada cop hi ha més

homes que el practiquen

bicicleta o patins en línea per la ciutat,

activitats orientals com el tai-txi, el ioga

o la dansa del ventre, programes perso-

nalitzats d’entrenament a les sales de fit-

ness o a les piscines, lligues lúdiques d’es-

ports col·lectius com el futbol o el bàs-

quet, pràctiques amateurs d’esports in-

dividuals com el tennis, l’atletisme o l’es-

calada... És cert que algunes disciplines

tenen un o més treballs específics associ-

ats, però el més important és gaudir-les.

AERÒBIC=DONES

Es tendeix a pensar que les activitats

col·lectives com l’aeròbic o l’en forma

estan més orientades a les dones. Tam-

poc és cert. És veritat que tenen més

acceptació entre el públic femení però,

afortunadament, cada vegada hi ha més

homes que “s’atreveixen” a entrar en una

classe dirigida que, d’altra banda, no

només els aporta els mateixos beneficis

que a els dones sinó que, a més, els des-

cobreix una nova manera de treballar.

MALALTIA=INACTIVITAT

La inactivitat pot estar justificada en fun-

ció de la malaltia o la lesió, però no sem-

pre en tots els casos. Ha de ser el metge

qui ha de prescriure o no activitat física

en funció de la gravetat i les característi-

ques del problema i la persona. Val a dir,

però, que els metges cada cop tenen més

clar que l’activitat física poques vegades

està contraindicada.

ABDOMINALS=PES I FIGURA

La creença que l’ús dels aparells d’ab-

dominals fa reduir pes i moldejar la figu-

ra és, segurament, una de les més exte-

ses i ben segur que se’n seguirà parlant.

És així per l’obsessió que tenim de lluir

Fer exercici amb peces

de roba per suar més no

serveix per perdre pes,

i, en canvi, pot generar

estrès en l’organisme

Fer abdominals tonifica

la musculatura però no

ens fa reduir el greix

acumulat en la zona

abdominals i pel profit que algunes em-

preses en volen treure. La publicitat s’ha

encarregat de vendre’ns infinitat d’apa-

rells amb els quals no només perdem pes

sinó que també aconseguim una figura

perfecte. Res més lluny de la veritat.

Fer abdominals tonifica aquesta mus-

culatura i, si bé és cert que produeix un

augment del volum, no redueix el greix

acumulat en aquesta zona. La pèrdua de

pes va vinculada al treball cardiovascu-

lar (caminar, córrer, anar en bici) i a la

menor ingesta de calories (menjar menys

i millor). Cal dir, a més, que molts

d’aquests aparells, en la lluita per dife-

renciar-se de la competència, no per-

meten executar un treball adequat i po-

den ser, fins i tot, poc recomanables.

PERDRE PES SENSE ESFORÇ

Un altre missatge publicitari que acos-

tuma a explicar la veritat a mitges és el

que garanteix perdre pes sense fer exer-

cici ni dieta i de forma saludable. La Fe-

deral Trade Commission americana va

elaborar un informe l’any 2001 on s’es-

tudiaven 300 anuncis que prometien

“perdre pes de manera ràpida i fàcil”,

sense tenir en compte les bases científi-

ques sobre la realització d’activitat físi-

ca i el control de la ingesta d’aliments.

L’estudi va demostrar que en el 55% dels

anuncis s’hi feien afirmacions falses o

sense fonaments. Només el 23% parla-

va de garanties a llarg termini, i pocs van

aportar bases científiques.

SUPLEMENTS ALIMENTARIS

Hi ha qui defensa que quan es fa activitat

física calen aports de proteïnes i glúcids

extres. És cert que hi ha esportistes d’elit

que necessiten un control de l’alimenta-

ció més estricte i dirigit, però, en gene-

ral, i si no tenim carències específiques,

el nostre cos és un excel·lent regulador

d’allò que necessita. Per això, una ali-

mentació sana i equilibrada no només és

suficient per aquelles persones que fan

exercici, sinó que és la millor opció.

10-11 En Forma.p65 29/05/2007, 13:2911

EN FORMA!12

CLAROR

A L’AIGUA

ACTIVITATS PER A JOVES

Actualment hi ha molts joves que prac-

tiquen algun esport de competició. De

fet, precisament pel seu component com-

petitiu i per la tutorització d’un entrena-

dor, es tracta de propostes molt accep-

tades tant per adults com pels propis

joves. Però, i quan acaba la lliga, què?

En el cas d’esportistes de més nivell,

no s’han de descuidar els períodes de

post-temporada i de pre-temporada.

Aquests períodes tenen l’objectiu de

preparar la capacitat física de l’espor-

tista per a les èpoques de descans (aca-

bada la lliga) i per a les exigències de la

futura competició. Per l’especificitat de

l’entrenament a realitzar, cal que els pro-

gramin els mateixos entrenadors.

D’altra banda, la gran majoria de jo-

ves que practiquen algun esport indivi-

dual o col·lectiu no tenen aquestes exi-

gències. Tot i això, és important que tin-

guin coneixement sobre la importància

de continuar realitzant activitat física,

preferiblement de caràcter més lúdic que

competitiu. Com que els esportistes es

I quan s’acabala lliga, què?

EL MATERIAL

passen tota la temporada competint, l’es-

tiu és una bona excusa per continuar fent

esport sense la pressió dels resultats. Hi

ha infinitat de torneigs d’estiu, propos-

tes esportives, 24 hores... en què la par-

ticipació és més informal. A més, és una

manera de gaudir amb els companys

d’equip o de grup en un context diferent.

TEXT: Juanjo Zabala

Materials per alsquadres de la bici

Al mercat trobem bàsicament tres tipus

de quadres de bicicletes segons el mate-

rial amb què estan fets: acer, alumini i

carboni.

Anys enrera els quadres eren d’acer

o de ferro. Però aquests materials són

molt pesats i avui dia quasi no es fan ser-

vir o s’empra un derivat (cromoli).

En bicicletes de prestacions mitjanes

es fa servir més l’alumini, un material

menys pesant i que, per les seves carac-

terístiques, absorbeix millor les vibraci-

ons que produeixen els obstacles del

camí. També trobem els quadres de fi-

bra de carboni, que esdevé el material

ideal perquè pesa poc, és molt resistent

i, a més, no s’oxida. L’inconvenient és que

encareix molt les bicicletes, tot i que amb

el temps de mica en mica començaran a

baixar de preu. TEXT: Juanjo Zabala

Recrear-se, divertir-se...

El medi aquàtic ens proporciona un gran ventall de

possibilitats pel que fa a les activitats que podem dur-

hi a terme. Una d’elles és la recreació aquàtica, que

consisteix en fer activitats o jocs dins l’aigua, amb

objectius lúdics i educatius, fent passar una bona es-

tona als participants.

Les recreacions poden variar segons el motiu i l’edat

del col·lectiu al qual s’adrecen. Es poden organitzar

festes d’aniversari, comiats de solters...

L’aigua té un paper clau dins la recreació perquè

aporta moltes sensacions diferents i agradables. A

més, ajuda a desenvolupar les capacitats motrius i

facilita la interacció entre els participants.

El monitor que dirigeix l’activitat ha d’adoptar el

paper d’animador i de mediador i esdevé molt im-

portant per aconseguir que la recreació resulti diver-

tida. TEXT: Alba Sans i Jeni Carbonell

12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3912

13EN FORMA!

Els beneficis decórrer a la platja

LES 7 DIFERÈNCIES

FITNESS EN GRUP

Córrer és la base de la majoria d’es-

ports i la preparació física per excel·-

lència, tant cardiovascular com muscu-

lar. A l’hora de triar l’indret, el medi na-

tural ens permet gaudir d’aire pur i fresc.

La platja és un d’aquests espais. Hi

podem córrer descalços o bé amb sa-

batilles d’esport, depenent del gruix de

la sorra (si és gruixuda ens pot fer feri-

des), del desnivell i de l’època de l’any

en què ens trobem (a l’hivern, el contac-

te continu amb l’aigua freda ens pot pro-

vocar hipotèrmia). És recomenable cór-

rer per la zona humida, on trenquen les

ones, ja que és compactada i l’esforç, i,

per tant, la fatiga, és menor que si ho

fem en la zona tova. Hem de vigilar,

però, que la superfície no sigui molt

inclinada. Un dels beneficis de córrer a

la platja és l’enfortiment de les articula-

cions del peu i el turmell, per això és una

activitat molt recomanable per a perso-

nes amb articulacions laxes, amb peus

TEXT: Núria Sabartés

Com escollir bé unatenda de muntanya

EQUIPA’T BÉ

Unes vacances en plena natura poden

ser el millor balneari del món. Viure-la i

gaudir-la és retornar als orígens de la

humanitat, i fer-ho ens pot reportar una

dosi d’energia i pau molt necessària avui

en dia.

Si busquem el màxim contacte amb

la natura i una vida simple per uns dies,

fer una acampada a la muntanya ens pot

ajudar. Això sí, cal anar ben equipat.

Disposar d’una tenda adequada és el

primer requisit. Fins fa pocs anys les que

s’utilizaven eren les típiques tendes ca-

nadenques, amb dos vessants, que es fal-

caven a terra amb unes piquetes, i es

cobria amb el tendal que s’havia de ten-

sar amb uns vents.

Actualment les tendes que s’utilitzen

són les anomenades iglú, ja que tenen

forma arrodonida a l’estil dels habitat-

ges dels esquimals. Aquestes tendes són

de molt més fàcil muntatge, i sobretot

són molt lleugeres, aspecte molt impor-

tant si es vol fer travessa i s’ha de carre-

gar a la motxilla cada dia.

Els pals desmontables de llautó o alu-

mini s’han substituït per barilles de ma-

terials més lleugers i resistents. Les dife-

rents qualitats permeten confort a molt

baixes temperatures exteriors, gràcies

al fet que els dissenys actuals creen ca-

pes aïllants tèrmiques.

Pensant en el públic de lleure, les no-

vetats que s’estan comercialitzant no

necessiten ni muntatge, ja que el sistema

de plegat fa que al desfer-se quedin mun-

tades automàticament.

TEXT: Núria Sabartés

córrer a la natura

1. Moviment segons el terreny.

5. Superfície irregular. El turmell s’hi

ha d’adaptar.

3. Més esforç: s’incrementa la fase d’im-

pulsió (pujada) i de recepció (baixada).

4. La superfície natural absorbeix l’es-

calfor de la goma de la sabatilla.

5. Hi ha desplaçament del centre de

gravetat, augmenta la ventilació i es

compensa la temperatura del cos.

6. Influència total del clima.

7. Bon recurs per esbargir-se i gaudir

de la natura.

plans i amb tendència a torçar-se els tur-

mells. També resulta un molt bon entre-

nament a nivell muscular perquè, al trac-

tar-se d’una superfície tova, el treball

d’impulsió és major. A més, el contacte

amb l’aigua fresca del mar millora la cir-

culació sanguínia, prevenint varices o

alleujant-ne les molèsties. I del fet de res-

pirar l’aire n’obtindrem beneficis a nivell

fisiològic, ja que l’alt contingut en sals i

iode aporta elements bàsics en el funci-

onament de l’organisme.

TEXT: Núria Sabartés

1. Moviment uniforme i continu.

2. Superfície llisa. El recolzament és

uniforme.

3. Fases d’impulsió i recepció de la

gambada minimitzades.

4. La cinta de goma produeix un so-

breescalfament del peu i el turmell.

5. Al no haver-hi desplaçament del

centre de gravetat hi ha menys venti-

lació respiratòria i es reesclafa el cos.

6. No es depèn de la metereologia.

7. Bon recurs per fer l’escalfament o

per fer recuperació.

córrer en cinta

12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3913

EN FORMA!14

CLAROR

FITNESS I MUSCULACIÓ

CONSELLS PRÀCTICS

Un dels conceptes que hem de tenir clars

quan ens entrenem amb peses és que no

sempre es produeix hipertròfia, és a dir,

un increment del volum muscular. El que

sí succeeix sempre és que el múscul es

tonifica, és a dir, augmenta el to i es fa

més dur.

Quan ens referim a hipertròfia volem

dir que augmenta la secció transversal

del teixit muscular implicat: el múscul es

fa més gran al oferir-li una resistència

específica. Els guanys de massa muscu-

lar depenen de la quantitat de testoste-

rona que segrega el cos. Per això, a les

dones i als joves menors de 18 anys els

és més difícil aconseguir grans nivells de

volum muscular.

El nombre de repeticions ideal per

aconseguir la hipertròfia és entre sis i

dotze, i el número de sèries per exercici

d’una a tres. Altres factors a tenir en

compte són la velocitat d’execució, la

tècnica, el tipus i número d’exercis a fer

i, sobretot, la freqüència dels entrena-

ments setmanals. Si volem maximitzar el

temps que passarem a la sala de fitness,

també esdevenen importants l’alimenta-

ció i el descans. TEXT: Sergi Mateu

LLEGIT A LA PREMSA

Exercici perrejovenir 20 anysla musculatura

Una sèrie d’estudis elaborats durant

els últims 10 anys pel Centre d’Estu-

dis, Recerca i Medicina de l’Esport

del Govern de Navarra asseguren

que l’exercici físic controlat a tra-

vés de programes de desenvolupa-

ment de la força poden suposar la

recuperació de fins a 20 anys d’edat

en termes de potència muscular.

Aquesta conclusió és especial-

ment útil en el cas de la gent gran ja

que la pèrdua gradual de la força

muscular en les mans i les cames,

així com la reducció de la mobilitat

de les articulacions i de la coordina-

ció neuromuscular és un dels princi-

pals factors en la disminució de la

capacitat de vida independent.

Els estudis conclouen que per pre-

venir la pèrdua de potència muscu-

lar caldria combinar els exercicis de

força amb els de resistència i flexi-

bilitat. Font: El Periódico de Catalunya

Consells per sortir a patinar

Abans de sortir a patinar per la ciutat és convenient tenir en compte alguns con-

sells. En primer lloc, cal escollir el camí segons el nivell com a patinadors. Valorar

que la distància, el desnivell, el tipus de terra... estiguin a l’abast, no només nostre

sinó també de les persones que ens acompanyen. Quant al tipus de terra, és impor-

tant que ens hi fixem abans de posar-nos els patins ja que no tot és transitable. El

patinador està considerat un peató, per la qual cosa, en principi, no es poden fer

servir els carrils bici.

En segon lloc, és convenient dur una motxilla amb un mínim de material (aigua,

el mòbil i una petita farmaciola). Cal que no pesi gaire per no carregar l’esquena.

En tercer lloc, cal portar sempre el casc i les proteccions per a braços, mans i

genolls. Si no és així, serà el nostre cos qui rebi l’impacte en cas de caiguda.

I sobretot hem de gaudir de l’activitat i tenir molt clar que sortir a patinar ha de

ser un plaer, no un patiment. TEXT: Juanjo Zabala

Entrenament ambpeses i hipertròfia

12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3914

15EN FORMA!

12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3915

NATURA16

CLAROR

lia, Paco Belinchón (a la foto), de 69 anys

que va fer el Camino l’estiu passat per-

què “sempre m’havia marcat aquest rep-

te personal i també perquè volia saber si

es respirava realment l’ambient màgic que

tothom diu que s’hi respira”, tal com ex-

NATURA

EL CAMÍ DE SANTIAGO JA NO ÉS NOMÉS UNA RUTA QUE

RECORREN PEREGRINS D’ARREU DEL MÓN PER VEURE LES

RELÍQUIES DE L’APÒSTOL SANTIAGO, EL GRAN, SINÓ QUE

TAMBÉ ATRAU AMANTS DE L’ESPORT EN PLENA NATURA.

Esport inatura ambel Camí de

Santiago

Esport inatura ambel Camí de

Santiago

C.G.

Actualment, el Camí de Santiago no no-

més atrau els milers de peregrins que

van a veure les suposades relíquies de

l’apòstol Santiago, sinó que en els dar-

rers anys també ha esdevingut una ruta

molt interessant per aquells que practi-

quen esport en un entorn natural.

Després d’uns quants segles d’oblit,

no ha estat fins els nostres dies que el

Camí de Santiago no ha ressorgit amb

força. Des de 1993, data de celebració

de l’any Xacobeu, les autoritats espa-

nyoles han potenciat molt el Camí de

Santiago que fins i tot ha estat declarat

patrimoni de la humanitat per

l’UNESCO. Al llarg d’aquests més de 15

anys, s’han creat albergs i condicionat

camins que han fet del Camí de Santiago

un punt de trobada de gent de totes les

edats, ja siguin creients cristians o viat-

gers amants de la natura. És el cas de

l’abonat del Poliesportiu Sagrada Famí-

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

Els orígens d’aquesta ruta mil·lenària són molt obscurs tot i que les evidències es

remonten a l’alta edat mitjana. Hi ha teories que apunten als orígens pagans

d’aquesta ruta, molt vinculats al culte de les gents primitives per anar a veure el

que en l’època antiga es deia Finis Terre, i de fet, la costa de Galícia era un dels

punts que marcava la fi del món antic. Al segle VIII, ja en plena època cristiana,

es tenen notícies de les peregrinacions cap a Santiago de Compostela. Molts

creients anaven a veure el sant sepulcre de l’apòstol Santiago cristianitzador de

tota la zona nord-oest de la península ibèrica. El camí el feia gent de tots els

estaments i, al marge de fer-se per motius religiosos, també tenia l’atractiu de

permetre conèixer la frontera amb l’Al Àndalus, ja que els musulmans ocupaven

per aquelles dates gran part de la península ibèrica.

16-17 Natura.p65 29/05/2007, 13:4816

17NATURA

L’ESCAPADA DE... Carlos Canoplica i afegeix que “haig de reconèixer que

és totalment cert perquè existeix molta

companyonia i solidaritat entre els pere-

grins; s’hi coneix molta gent i d’arreu del

món: japonesos, anglesos, austríacs, ale-

manys, francesos, australians...”.

El fet que sigui una ruta que es pugui

fer caminant i no impliqui grans desni-

vells, la fa apta per a tothom tot i que és

aconsellable preparar-se físicament si no

és té un mínim de resistència o s’és una

persona gran. El Paco Belinchón explica

que “jo vaig preparar-me uns mesos abans

al Poliesportiu Sagrada Família, on em van

fer un pla específic per tal de millorar en

elasticitat i també vaig fer molta bicicleta,

natació i peses, al marge de les llargues

caminades que feia pel meu compte”.

EL CAMÍ FRANCÈS

Existeixen moltes i diverses variants del

Camí de Santiago, però n’hi ha una que

sobresurt per damunt de les altres i que

rep el nom del Camí Francès. “Jo vaig fer

el Camí Francès, que és la més popular,

encara que jo la vaig començar a Lleó i vaig

fer-ho tot en 18 dies”, explica el senyor

Belinchón. La ruta completa comença

en realitat a la localitat de Roncesvalles i

passa per Pamplona, Puente la Reina,

Logroño, Burgos, León, Astorga, Pon-

ferrada per acabar finalment a Santiago

de Compostela. També hi ha altres ru-

tes com la denominada Camino del Nor-

te, que passa per diferents poblacions

de la comunitat autònoma de Cantàbria

fins arribar a Galícia.

La ruta es fa tradicionalment a peu

tot i que en els darrers temps cada vega-

da hi ha més persones que la fan en bici-

cleta i també a cavall. Però la manera

més popular és caminant. A l’hora de

fer-la cal triar un bon calçat. “Si es vol es

pot anar nu pel Camí de Santiago però el

que si que és del tot imprescindible és por-

tar unes bones botes de muntanya, mai

bambes, i també cal un bastó”, recomana

en Paco Belinchón.

Camí de Ronda de Sant Antonide Calonge, direcció Platja d’Aro

El Camí de Ronda de Sant Antoni de

Calonge direcció Platja d’Aro no

planteja grans dificultats ni per recor-

regut ni per senyalització. El camí

voreja el mar i ens permet completar

el recorregut en uns noranta minuts.

Iniciem l’itinerari al costat de Tor-

re Valentina des del mateix Passeig

Marítim de Sant Antoni. Fent la pri-

mera pujada ens trobem amb la Plat-

ja del Racó de les Dones. Aixecant

la vista sobre les penyes veiem els antics búnquers de la Guerra Civil camuflats

entre la vegetació i, al costat, la Platja del Racó dels Homes. En aquest punt

tenim una visió completa de la badia. El camí continua per terrenys saulosos.

Passem de llarg la Cala dels Capellans i observem cap uns 150 metres la Cala de

la Roca dels musclos. De seguida ens atansarem a la Cala Gran, zona d’una

bellesa destacable. Més endavant veurem la Cala de l’Embarcador i la Cala

Rocosa. Endavant en el camí desemboquem a la preciosa Cala de Roques Pla-

nes. Més enllà passem per la Cala de la Roca del Paller, la Cala dels Esculls i la

Cala del Forn, uns espais molt petits per prendre el bany, però plens d’encant.

Arribem a la platja de Can Cristus i per la sorra a la platja de Ses Torretes,

platges de sorra molt més extenses que les trobades fins ara. Ens tornem a

enfilar per les penyes blanques i arribarem al Cap Roig, dividida en dues caletes.

Just al costat trobem l’última platja del municipi de Calonge que és la de la

Belladona. Si continuem pel mateix camí arribem al terme municipal de Platja

d’Aro i en pocs minuts al seu nucli urbà.

MEDI AMBIENT

Consells per tenir el frigoríficenergèticament més eficient

A l’hora de comprar una nevera cal consultar l’etiquetatge ener-

gètic d’electrodomèstics, ja que permet fer-nos una idea de l’efi-

ciència i qualitat de l’aparell. També és aconsellable instal·lar el

frigorífic lluny de focus de calor de la cuina, mantenir la part de

darrera neta, facilitar la seva ventilació (5 cm fins a la paret) i

controlar que la goma de la porta ajusti bé. La temperatura ideal de

la nevera és de 3 a 5 graus i la del congelador de 15 graus sota zero.

AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA

Nil Fabra, 20, baixos · 08012 Barcelona

Telèfon: 93 237 47 43 · www.barcelonaenergia.com · recursos@mail.bcn.es

16-17 Natura.p65 29/05/2007, 13:4817

SALUT18

CLAROR

JA ARRIBA L’ESTIU I AMB ELL LES ESPERADES VACANCES.

LA MAJORIA DE NOSALTRES EL VOLEM FRUIR AL MAR, A

LA MUNTANYA O A LA MATEIXA CIUTAT I, SEGURAMENT,

PER FER FRONT A LES ALTES TEMPERATURES, ACUDIREM

A LES PISCINES O PLATGES. SI VOLEM GAUDIR-LES AMB

SEGURETAT CALDRÀ QUE TINGUEM CURA AMB LA PELL.

Les micosis o infeccions per fongs són

molt freqüents, i més a l’estiu. Els fongs

proliferen en zones humides i càlides,

com són les piscines, les dutxes o vesti-

dors, llocs que molts de nosaltres visita-

rem aquest estiu per gaudir dels dies de

lleure i fer front a les caluroses tempera-

tures d’aquests dies.

No obstant, el risc d’infecció per fongs

augmenta en persones amb la higiene de-

ficient i la humitat constant a la pell.

El contagi es produeix per contacte

directe o bé a través d’objectes d’ús

personal contaminats, com són les tova-

lloles, xancletes, banyadors i altres ob-

jectes de bany. Normalment parlem d’in-

feccions localitzades i superficials quan

afecten la pell, cabell, ungles i mucoses,

però també poden prendre caire

sistèmic.

El símptoma més típic sol ser el prurit

intens, malgrat que algunes vegades pot

passar desapercebut i aleshores només

veurem un canvi de coloració a la zona

afectada. Aquest seria el cas de la tinea

cruris que afecta més a adolescents i jo-

ves de sexe masculí, freqüentment obe-

sos i esportistes, on la infecció es localit-

za al voltant de la zona enguinal i cara

interna de les cuixes.

El risc d’infecció per

fongs augmenta amb la

higiene deficient i la

humitat constant a la pell

OLGA AMADOCap de l’Àrea de Salutde Can Caralleusalut@claror.net

Evita lesinfeccions

de pella l’estiu

18-19 Salut.p65 29/05/2007, 14:2618

19SALUT

El peu d’atleta és una altra micosi su-

perficial, causada per un dermatofit. Ve-

iem una zona envermellida i descamada

entre els dits del peu, que pot arribar-se

a clivellar i extendre per la resta de su-

perfície plantar.

Cal tractar les lesions causades pels

fongs i així n’evitarem la propagació i

sobretot la sobreinfecció. Molts cops

amb un tractament tòpic serà suficient.

LES BERRUGUES

Les berruges o papil·lomes són lesions

benignes a la pell causades pel virus del

papil·loma humà que infecta les cèl·lules

de la capa més superficial de la pell.

Poden aparèixer a qualsevol localit-

zació però són freqüents a la cara dor-

sal de les mans, al voltant de les ungles,

a la cara plantar dels peus i també als

colzes, genolls i cara.

Normalment són del mateix color de

la pell, de forma arrodonida o ovalada

si la tumoració creix cap enfora i d’as-

pecte rugós o aspre si es localitzen en

zones de fricció repetida. Quan són pla-

nes, el seu diagnòstic pot ser més difi-

cultós ja que la identificació no és tan

evident. Sovint són indolores, però si

es localitzen en àrees de gran pressió,

com les plantars, causen dolor sobre-

tot al caminar.

La via de contagi és directa de perso-

na a persona però és poc freqüent. Re-

cordem que tant la pell humida i estova-

da com la pell resseca són més suscepti-

bles de lesionar-se i facilitar una via d’en-

trada d’infeccions com aquesta. Un mo-

tiu més per recomanar una bona higiene

i protecció de la pell.

Parlem d’autocontagi quan som no-

saltres mateixos qui, al manipular una

berruga, la podem disseminar a algun

altre lloc del cos.

Algunes berrugues poden desparèixer

sense tractament de forma espontània

en dos anys, però també és possible que

reapareixin. Quan són multiples o cau-

sen dolor s’han de tractar per eliminar-

les. S’aconsella una visita al metge o a

l’especialista per tal que en confirmi el

diagnòstic i aconselli quin tipus de trac-

tament serà el més indicat.

El ventall de possibilitats terapèuti-

ques és ampli: agents químics d’aplica-

ció tòpica, crioteràpia, cauterització i el

làser o la cirúrgia per a les berruges més

difícils.

Durant la infecció i tractament es re-

comana extremar les mesures d’higiene

personal i evitar el bany, ja que el tracta-

ment no és igual d’efectiu.

En cap cas intentarem treure’ns la

berruga tallant-la, cremant-la o arran-

cant-la d’arrel amb mètodes casolans de

dubtosa fiabilitat.

EL MOLLUSCUM CONTAGIOSUM

Una altra infecció de la pell causada per

virus és el moluscum contagiosum. És molt

contagiosa, autolimitada i més freqüent

en nens i joves, tot i que també es pot

veure en adults. Està provocada per un

virus de la familia dels Poxvirus.

Ocasiona unes lesions que rarament

són úniques, sobreelevades, d’aspecte

perlat, del mateix color de la pell i umbi-

licals. Són indolores i habitualment no

presenten reacció inflamatòria al voltant.

Aixó sí, piquen molt, fet que facilita la

propagació de la infecció per rascat cap

a altres zones del cos i la sobreinfecció.

En els nens les lesions es localitzen a

la cara, coll, tronc i extremitats superi-

ors, encara que en els adults és més fre-

qüent observar-les a la zona genital, ab-

domen i cara interna de les cuixes ja que

la via de contagi sol ser per transmissió

sexual.

La via de contagi és directa i, per tant,

es recomana evitar el contacte directe

amb les lesions. També es pot transme-

tre a través dels objectes d’ús personal

de la persona infectada, com la tovallola

o la roba. Rarament es transmet a l’ai-

gua de la piscina, ja que els sistemes de

desinfecció ho eviten.

Habitualment la infecció remet espon-

tàniament en un període de dos a divuit

mesos. Normalment no cal un tractament

específic però cal evitar el bany durant

aquest període per tal que la infecció no

es dissemini. El tractament de les lesions

es fa en cas de complicacions, persistèn-

cia, afectació estètica i sovint en lesions

úniques. S’empra el curetatge, la criote-

ràpia o l’aplicació de productes càus-

tics. La millor prevenció és evitar el con-

tacte directe amb les lesions.

Cal aprofitar l’estiu per

dur els peus ben ventilats

i alliberar-los de les oclu-

sives sabates de l’hivern

Les piscinesvetllen per la

higiene

Els riscs no ens han de fer pensar

que no podem gaudir tranquila-

ment de les piscines. Les instal·-

lacions esportives estan equipades

amb plans de manteniment que

vetllen per la seguretat i higiene.

Es realitzen controls microbio-

lògics i dels paràmentres químics

(clor, brom i pH) de les aigües pe-

riòdicament, així com la neteja de

la resta d’espais de les instal·-

lacions.

De tota manera, per garantir un

baix risc de contagi, els usuaris han

de contribuir tot respectant les re-

comanacions o normatives del cen-

tre i adoptar uns bons hàbits d’hi-

giene personal i tenir cura dels ob-

jectes personals.

Tant la pell humida i

estovada com la pell

resseca són més suscepti-

bles de lesionar-se

APUNT

Recomanacions d’higiene personal

per gaudir amb seguretat de les

jornades estiuenques:

Mantenir la pell neta i seca

Després del bany eixugar-se la

pell acuradament, sobretot les

zones de plecs i entre els dits

Usar xancletes i no estar amb el

banyador humit molta estona

No intercanviar objectes d’ús

personal com xancletes, banya-

dors, mitjons i tovalloles

Usar roba de fibres naturals i no

tornar-la a posar si ja l’hem usat

Dur els peus ben ventilats i

alliberar-los de les sabates

oclusives de l’hivern

18-19 Salut.p65 29/05/2007, 14:2619

SALUT20

CLAROR

DIETÈTICA

AVUI DIA ÉS IMPENSABLE

PRENDRE UNA AMANIDA O

VERDURA SENSE OLI. TAM-

POC PODEM FER ESTOFATS,

GUISATS O SALSES COM LA

MAIONESA. RESULTA IM-

POSSIBLE PRESCINDIR DE

L'OLI EN LA NOSTRA CUINA

HABITUAL, EL QUAL FA TAN

SABOROSOS ELS NOSTRES

PLATS.

Quin oli escullo?

L’oli de gira-sol és una

font important de

vitamina E, que és un

potent antioxidant

Els olis comestibles poden ser d'origen

vegetal o animal. Existeixen diversos olis

animals, com els olis de balena, foca o

de fetge de bacallà -aquest últim molt

ric en vitamines A i D però també en

colesterol- que han tingut un alt consum.

Actualment, però, només s'utilitzen olis

vegetals, extrets de llavors, fruits o ar-

rels per a ús alimentari.

TIPUS D’OLIS VEGETALS

Hi ha una extensa tipologia d’olis vege-

tals procedents de diferents aliments amb

diferents propietats i usos.

Oli de cacauet: oli ric en àcids mo-

noinsaturats i amb presència de vitami-

na E, que li proporciona una alta resis-

tència a la calor i, per tant, és idoni per

fregir. Té un sabor suau que el fa apropi-

at per elaborar amanides, maioneses i

vinagretes.

Oli de coco: oli saturat molt usat en

pastisseria industrial ja que posseeix ca-

racterístiques semblants als greixos ani-

mals però sense presència de coleste-

rol, ja que és d'origen vegetal. S'ha gene-

ralitzat el seu ús en cosmètica per a sa-

bons, gels de bany, cremes i xampús.

Oli de colza: a Espanya se n’ha pro-

hibit la seva comercialització per a con-

sum humà ja que és ric en àcid erústic,

que en dosis altes produeix problemes

de creixement. A Canadà s'ha creat una

varietat denominada canola (Canadian

Oil Low Acid), on s'han disminuït subs-

tancialment els nivells d'aquest àcid, fent-

lo apte per al seu consum.

Oli de gira-sol: molt ric en àcids po-

liinsaturats (omega 3 i 6) i al mateix

temps amb alta presència d'àcid oleic.

És l'oli de consum habitual més ric en

vitamina E (antioxidant). No es comer-

cialitza verge perquè la seva acidesa és

molt alta i la seva conservació deficient.

IRIA GONZÁLEZ,dietista delPoliesportiu Marítimiriago@maritim.claror.net

20-21 Dietetica.p65 29/05/2007, 14:4020

21SALUT

Cal guardar l’oli en un

lloc sec on i que no esti-

gui en contacte constant

amb una font de llum

És apropiat per fregir, però no ha d'usar-

se més de dues vegades. Resulta ideal

per a salses i maioneses.

Oli de gra de raïm: el seu consum

va ser generalitzat en les regions on el

cultiu de l'olivera no era apropiat però

actualment s'empra més en cosmètica,

pel seu alt contingut en àcid linoleic, per

donar suavitat i textura a la pell.

Oli de lli o llinosa: ric en àcids ome-

ga 3 i 6, que com les seves llavors, pot

usar-se per alleugerir el restrenyiment.

No s’ha d’abusar de l’ús en forma d'oli.

Oli de blat de moro: després de

l'oli de gira-sol, és el més ric en vitamina

E. És apropiat per amanir. L’ideal seria

consumir-lo sense refinar, però és un oli

molt susceptible de posar-se ranci i la

seva comercialització sempre és com a

refinat (més estabilitat).

Oli d'oliva i oliva verge: no és molt

ric en vitamina E però si en vitamina A i

cartenoides. És el més apte per fregir

per la seva resistència a la calor, però a

causa del seu sabor tradicionalment s'usa

per amanir i així conserva totes les vita-

mines. Es recomana el d'oliva per cuinar

i el d’oliva verge per servir-lo en cru.

Oli de palmell o palmiste: és ric en

àcid palimític (saturat) i actualment, jun-

tament amb el de coco, és molt usat en

la indústria alimentària.

Oli de prímula onagre: ric en ome-

ga 3 i 6 que en determinats casos pot ser

beneficiós com a suplement dietètic,

sempre que ens falti algun nutrient per a

la seva correcta assimilació i en dosis

controlades. Es comercialitza en “per-

les” que han de guardar-se en un lloc

fresc, sec i sense contacte amb la llum

del sol.

Oli de soja: ric en linoleic, apte per

amanir ja que té una alta assimilació i es

digerible. És aconsellable guardar-lo a la

nevera i consumir-lo com més aviat mi-

llor. No s’ha d’ingerir si fa olor de ranci.

CONSERVACIÓ DELS OLIS

Els olis comestibles i els greixos són sus-

ceptibles de posar-se rancis o descom-

pondre's, però en funció de les seves

característiques i composició aquest fe-

nomen pot ser més o menys freqüent.

Les vies més comunes que té un oli

per posar-se ranci són tres. Per activa-

ció de radicals lliures i preoxidació, ja

que al sotmetre un oli a altes temperatu-

res o nombrosos fregits es forma un

compost denominat peròxid. Quan la

presència de peròxids és alta, l'oli es tor-

na més viscós i la seva ingestió és tòxica.

Una altra via per posar-se ranci és

per presència d'aigua, ja que provoca la

destrucció dels àcids grassos que com-

ponen l'oli, i com a conseqüència l'oli

pren una olor i un sabor astringent i des-

agradable.

I per úitim, també es pot tornar ranci

per presència de llum i/o aire, perquè els

bacteris descomponen l'oli provocant

també una olor i un sabor desagradables.

Per a la millor conservació d'un oli

cal guardar-lo en un lloc sec on no esti-

gui en contacte constant amb una font

de llum. Quan anem a utilitzar un oli per

fregir, aquest ha d'estar ben calent però

que no arribi al denominat punt de fu-

meig, ja que es formen més peròxids,

que, com ja hem dit, poden ser tòxics.

És per aquesta raó que no hem de tor-

nar a utilitzar el mateix oli per fregir més

de dos o tres cops.

CONCLUSIÓ

És ben sabut que des de fa uns anys la

dieta més recomanada és la mediterrà-

nia per la seva alta aportació de fruites i

verdures, però fonamentalment per l'ús

de l'oli d'oliva, generalitzat en tots els

països de la costa de la Mediterrània.

A causa del fet que l'oli d'oliva verge és

monoinsaturat, ric en àcid oleic (present

en l'oliva), i el seu contingut en vitamina

E i carotenoides –o provitamina A- el fa

molt resistent a l’escalfor, i resulta el greix

més apropiat per cuinar i fregir.

La indústria alimentària ha modificat

químicament alguns olis per crear-ne uns

de nous que tinguin les mateixes carac-

terístiques i beneficis que el d'oliva, ap-

tes per al consum humà i al mateix temps

econòmicament rendibles. Aquest és el

cas de l'oli de gira-sol “alt oleic” que ja

es comercialitza dintre de la composi-

ció d'alguns aliments com les galetes.

20-21 Dietetica.p65 29/05/2007, 14:4021

SALUT22

CLAROR

DINTRE DE CADA UN DE

NOSALTRES HI HA UN

ANHEL QUE ENS IM-

PULSA A CONSIDE-

RAR-NOS COM UN

ÉSSER ORIGINAL. ÉS

L’INSTINT DE DIFE-

RENCIACIÓ QUE ENS

EMPENY A CERCAR LA

TRANSCENDÈNCIA.

El desig de ser diferenMENS SANA

CARME GIMÉNEZ CAMINS,llicenciada en Psicologia iprofessora de psicoestèticagimencam@copc.es

El vestit marca de manera

decisiva la personalitat:

amb ell podem començar

a individualitzar-nos

Per provar l’originalitat del propi

talent, el psicòleg català Carles M.

Espinalt va suggerir fer el següent

exercici: procureu escriure de for-

ma breu, si pot ser condensada en

una frase, les cinquanta opinions o

criteris que, amb més freqüència,

repetiu quan parleu i formuleu en veu

alta el vostre pensament o la vostra

tècnica professional. Esbrineu, des-

prés, si aquests conceptes són in-

vent vostre o els repetiu com a pro-

pis, encara que, abans, els hagués-

siu llegit, sentit a dir o fer a uns al-

tres. Així podreu saber quin són els

criteris que heu adquirit i quins són

els de “collita pròpia”.

L’home no és un ésser que pretengui ser

normal. El psicòleg suís Jung ja ho va

confirmar tot dient que l’home enfollia

quan es veia massa normal. Tothom, en

el seu fur intern, s’identificaria amb la

famosa frase que Rousseau va escriure:

“No sóc fet com cap d’aquest que he vist;

goso creure que no sóc fet com cap dels

qui existeixen. Si no valc més, com a mí-

nim en sóc diferent. Si la natura ha fet bé

o malament de trencar el motllo amb el

qual em va fer, només es pot jutjar des-

prés d’haver-me llegit”.

Tanmateix, com podem fugir dels es-

tereotips? Rousseau ho va fer creant una

obra filosòfica que encara avui resulta

vigent. Tan diferent es veia a tots els al-

tres que, en el seu afany de cercar la

transcendència, va escriure el seu pen-

sament que ha esdevingut únic en la his-

tòria de la humanitat. Així, el camí posi-

tiu és buscar una realització que ens di-

ferenciï dels altres a través de la creació

original. Però, el desig de diferenciar-

nos és tan poderós que si la persona no

troba la forma de fer-ho creativament i

desenvolupant amb gran esforç el seu

enginy, cerca una forma succedània

d’aconseguir-ho amb conductes que el

porten a l’excentricitat.

Això motivarà, arreu del món, que la

major part de la droga que es consu-

meix estigui destinada a aquesta finali-

tat, perquè qui vol ser original i no va

ben encaminat per aconseguir-ho o no

vol fer l’esforç de crear recorre amb fa-

cilitat a la droga, pensant-se que aques-

ta substància li donarà aquest estil d’ori-

ginalitat i li conferirà idees pròpies. Com

a mostra d’això, tenim l’exemple del cas

real d’una jove que escrivia el seu diari

després de drogar-se, pensant que així

aconseguiria escriure frases sublims i

paraules meravelloses.

Però la creació requereix una gran

dosi de resolució, dedicació i estudi. És

l’única manera real de desenvolupar el

talent que posseïm i d’exterioritzar la

nostra manera peculiar de veure i d’en-

focar la realitat social que ens envolta.

Analitzar, deduir, contrastar, valorar,

Ets original?

22-23 Menssana.p65 29/05/2007, 16:5122

23SALUT

L’APUNT

Com evitar lainsuficiènciavenosa crònica

La insuficiència venosa es produeix

quan les venes de les extremitats

inferiors no són capaces de tornar

al cor tota la sang que els arriba amb

el ritme i la velocitat que cal. Això

pot desembocar en dolor de cames,

varius, rampes, formigueig, inflor de

peus i turmells, pesadesa, aranyes

vasculars i úlceres varicoses. Per tal

de no patir-la cal evitar la vida

sedentària i estar massa estona dret

o assegut. També es recomana no

abusar de l’ús de vestits cenyits i

lligams en la meitat inferior del cos.

El calçat amb talons alts o anar amb

sabates també és dolent. Cal evitar

l’excés d’alimentació, l’alcohol, el

tabac, l’exposició prolongada al sol

o els banys calents, així com pren-

dre anticonceptius orals.

TEXT: Albert Giménez

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

LLIBRE RECOMANAT:Les confessionsAutor: Jean Jacques RousseauEdicions 62

Els homes trienparella calculantla relació volumcorporal-alçària

Segons un estudi portat a terme a la

ciutat japonesa de Hong Kong els homes

tendeixen a triar parella femenina

basant-se en un càlcul automàtic de la

relació volum corporal-alçària de la

potencial nòvia. El resultat d'aquest

càlcul, o índex volum-alçària, no seria

més que una variació del conegut índex

de massa corporal, indicador de salut

general i, segons els resultats d’aquest

estudi, també defineix el concepte

d'atractiu. Font: Nature

er diferent Set de cada deudones no fa servir elsostenidor adequat

Durant una ponència celebrada a

Barcelona amb el títol ‘Mites i llegendes

del sostenidor’ es va indicar que el 94%

de les dones a Espanya desconeix quina

és la seva talla adequada i un 70% no

utilitza la que li correspon, fet que pot

provocar transtorns mamaris o al·-

lèrgies, així com mal al pit o a l’esquena,

cefalees o fins i tot deformacions postu-

rals. Font: El Mundo

Cal escollir bé les ulleres de sol

L’Associació Europea d’Ulleres de Sol (ESA) ha revelat

que el 31,6% de les ulleres de sol que es comercialitzen

a Espanya provenen de parades de mercat i del top

manta i, per tant, no passen els controls sanitaris opor-

tuns, posant en perill la salut visual de l’individu. És per

això que es recomana que la qualitat de les lents sigui el

factor condicionant a l’hora d’escollir-les.

Les malalties oculars ocasionades pel sol poden trigar molts anys a manifestar-

se ja que els efectes dels raigs ultravioletes són acumulatius. Per a una prevenció

eficaç és fonamental escollir unes ulleres que puguin filtrar fins el 100% de les

radiacions, minimitzant els riscos de patir qualsevol trastorn ocular. Un dels

requisits per fer la tria és que les ulleres s’adaptin perfectament a la cara, protegint

els ulls tant per dalt com pels costats.

definir i tantes altres facultats que hau-

rem d’estimular amb persistència i que

constituiran el pòsit on es construirà una

personalitat que s’allunyarà dels criteris

i maneres de fer rutinàries.

Però el desig de ser original pot mo-

tivar certes conductes que, per sortir de

la normalitat, poden ser extravagants,

com per exemple aparentar estar més

malalt que ningú, poder viure sense fer

res, tenir una desgràcia sense remei, te-

nir un talent superior a tothom, ser ca-

paç de tots els vicis per evadir-se, etc.

Per altra banda, aquesta inquietud

inherent a tots els éssers humans de sen-

tir-se únic, la podem trobar també en

l’enamorament. Aquest desig es desper-

ta en l’amor quan veiem a l’altra perso-

na especial. Quan estimem, sentim que

la persona que ens agrada es única i nin-

gú podria suplir-la. Quan li demostrem

aquest sentiment de que la considerem

insubstituïble li generem una gran satis-

facció, perquè també li estem desper-

tant aquest profund instint de veure’s

diferent. Tanmateix, aquest desig també

es fa palès en algunes situacions socials,

com la de trobar-se en una festa dues

persones amb un vestit idèntic. Aquest

és un fet desplaent perquè a través del

vestit comencem a construir aquesta

sensació de sentir-nos diferents, ja que

el vestit marca d’una manera decisiva la

personalitat i és a través d’ell que po-

dem començar a individualitzar-nos.

Cercar d’assolir una autèntica forma

de ser transcendent, englobar tots els

aspectes de la pròpia vida, sortir de

l’adotzenament no es fàcil, però és pre-

cisament aquest desig de ser una peça

única el què pot ajudar-nos a lluitar amb

coratge per demostrar l’autèntica origi-

nalitat del nostre talent.

22-23 Menssana.p65 29/05/2007, 16:5123

EL REPORTATGE24

CLAROR

24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0524

25EL REPORTATGE

Clubs deBarcelona

SERGI LARRIPA,periodistalarripa@claror.net

EL FET QUE HA DISTINGIT LA

BARCELONA ESPORTIVA

DELS DARRERS CENT-CIN-

QUANTA ANYS HA ESTAT EL

PAPER DELS SEUS CLUBS

ESPORTIUS. UNS CLUBS PI-

ONERS ARREU L’ESTAT QUE

HAN FOMENTAT LA PRÀCTI-

CA ESPORTIVA, L’ASSOCIA-

CIONISME, EL CIVISME, LA

COMPETICIÓ, I LA PROJEC-

CIÓ INTERNACIONAL DE LA

CIUTAT.

ELS IMPULSORS DE L’ESPORT A LA CIUTAT

MÉS ESPORTIVA DEL MÓN

Segons la Wikipèdia, s’anomena “Club”

a un “grup de persones lliurement associ-

ades, o societat, que reuneix a un nombre

variable d’individus que coincideixen en

els seus gustos i opinions artístiques, li-

teràries, polítiques, filantròpiques, espor-

tives, etc., o simplement en el seu desig

de relació social”.

Hi ha moltes altres definicions de

“club”, però aquesta ens agrada perquè

no distingeix la personalitat jurídica del

“grup” (pot ser una societat anònima,

una associació, una fundació...), perquè

no matisa si els seus membres són prac-

ticants o espectadors de l’afició comu-

na, i perquè afegeix que els membres

poden haver-se reunit, simplement, per

un “desig de relació social”. És una defini-

ció àmplia i, per tant, il·lustrativa de la

realitat dels clubs esportius de

Barcelona: prop de mig miler de socie-

tats de gairebé un centenar de discipli-

nes esportives diferents, que associen

desenes de milers de barcelonins. És una

dada rellevant que fa que, només en cen-

tres de pràctica esportiva, Barcelona

sigui la primera ciutat europea, i la ter-

cera del món, en nombre de ciutadans

associats a un club.

UNA TRADICIÓ HISTÒRICA

La quantitat i importància dels clubs es-

portius a Barcelona té arrels històri-

ques. El cosmopolitisme de la ciutat i

l’empenta dels seus ciutadans va fer

que, ja al segle XIX, Barcelona fos la

ciutat pionera d’Espanya en la fundació

de clubs esportius.

La precocitat amb què es van fundar

a Barcelona diferents clubs esportius fa

que la ciutat comptal ja tingui, al 2007,

tretze clubs vius que han celebrat el seu

centenari.

El primer club esportiu fundat a

Barcelona (i a tota Espanya) va ser, al

1856, el Círculo Ecuestre, creat per un

grup d’amics de la classe alta barceloni-

na aficionats a l’hípica.

La mateixa burgesia barcelonina fun-

Barcelona és la primera

ciutat europea en nombre

de ciutadans abonats a

un club esportiu

24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0525

EL REPORTATGE26

CLAROR

La millor mostra del paper social que pot arribar a acomplir un club esportiu és

el Futbol Club Barcelona. La foto il·lustra la celebració ciutadana que hi va haver

l’any passat després de guanyar la Lliga, i mostra fins a quin punt un club de futbol

pot arribar a despertar passions. L’expresident del club, Narcís de Carreras, va

dir fa trenta anys que “El Barça és més que un club”, atenent al paper representatiu

i substitutiu que, especialment durant els anys del franquisme, va jugar en la soci-

etat barcelonina i catalana. L’escriptor i reconegut culé Manuel Vázquez Montal-

bán va arribar a afirmar que “el Barça és l’exèrcit no armat de Catalunya”. La

realitat és que el FC Barcelona és avui dia (deixant de banda les entitats assegu-

radores automobilístiques com el RACC) l’entitat esportiva amb més associats

del planeta, amb més de 155.000 socis i milers de penyes de tot el món.

FC Barcelona: “Més que un club”

Diversos clubs

barcelonins van ser

pioners a tot l’Estat,

introduint disciplines

com la natació o el tennis

dà, el 1876, el Reial Club Nàutic de

Barcelona, que es convertí en el primer

club nàutic de l’estat.

Ben diferents van ser els orígens soci-

als del Centre Excursionista de

Catalunya, fundat el 1876, i que també

va ser pioner a l’Estat, en aquest cas,

respecte les activitats de muntanya.

Els deu anys que van transcórrer en-

tre 1897 i 1907 van ser prolífics en l’apa-

rició de nous clubs esportius a la ciutat.

Se’n van fundar una bona quantitat, dels

quals 10 han perviscut fins els nostres

dies. El Reial Club de Polo, el Tennis

Barcelona i La Salut, i el Club Natació

Barcelona van ser els introductors a l’Es-

tat de les seves respectives disciplines

esportives. En aquesta època també es

fundaren el FC Barcelona i el RCD Es-

panyol, dels quals no cal dir la rellevàn-

cia que han tingut entre els ciutadans.

“Els nostres clubs centenaris van ser

pioners en la implantació de la pràctica

esportiva a Barcelona i de la modernitat

que representava aquell nou estil de

vida”, diu el regidor d’Esports de l’Ajun-

tament de Barcelona, Pere Alcober, que

afegeix que “la història d’aquests clubs

està íntimament lligada a la pròpia histò-

ria esportiva de Barcelona. I a ells els

devem aquest esperit emprenedor en l’or-

ganització d’activitats que hem heretat, i

el fet que Barcelona s’hagi guanyat el re-

coneixement de ciutat emprenedora en

el món de l’esport”.

I és que una de les aportacions més

trascendents d’aquests clubs ha estat l’or-

ganització d’esdeveniments esportius de

primera fila. A ells devem el Trofeu

Compte de Godó de tennis, el trofeu

Zegna de Vela, la Copa Nadal de nata-

ció o el Torneig de Polo de Reis, per ci-

tar-ne només alguns dels més rellevants.

CLUBS DE TOTA MENA

El ventall de clubs esportius és, però,

molt ampli i heterogeni. A banda dels

reconeguts clubs centenaris, a Barcelona

trobem 460 clubs i associacions espor-

tives de tota mena: des de gimnasos fins

a associacions de petanca, passant per

entitats d’activitat esportiva per a disca-

pacitats, fundacions sense ànim de lucre

o poliesportius de titularitat municipal.

Tot i que no és fàcil fer una classifica-

ció de clubs per discipines esportives, ja

que la majoria són poliesportius, si es

pren com a referència la disciplina prin-

cipal, del Directori de clubs ,es desprèn

que el futbol és, amb 108 entitats, la dis-

ciplina que compta amb més clubs a la

ciutat, seguit de la petanca, amb 62, i la

gimnàstica/fitness, amb 61. A poca dis-

tància els segueixen el futbol sala, el bàs-

quet i la defensa personal (vegeu quadre).

La varietat de clubs de Barcelona

Fo

to:

Dia

ri S

po

rt

ELS CENTENARIS

CLUB FUNDAT SOCIS WEB

Círculo Ecuestre 1856 1.875 www.circuloecuestre.es

Centre Excursionista Catalunya 1876 5.500 www.cec.es

Reial Club Nàutic de Barcelona 1876 500 www.rcnb.com

Reial Club de Polo de Barcelona 1897 10.000 www.rcpolo.com

Reial Club de Tennis Barcelona 1899 2.500 www.rctb1899.es

Club Tennis La Salut 1899 2.300 www.ctlasalut.com

Futbol Club Barcelona 1899 155.000 www.fcbarcelona.cat

Reial C. Deportiu Espanyol 1900 25.000 www.rcdespanyol.com

Reial C. Marítim de Barcelona 1902 1.200 www.maritimbarcelona.org

Reial C. de Tennis del Turó 1905 - www. davidlloyd.es/turo

Reial Automòbil C. de Catalunya 1906 1 milió www.racc.es

Club Natació Barcelona 1907 8.500 www.cnb.es

Club Esportiu Europa 1907 1.859 www.ceeuropa.com

24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0526

27EL REPORTATGE

Disciplina Nombre

Futbol 108

Petanca 62

Gimnàstica/fitness 61

Futbol sala 59

Bàsquet 56

Defensa personal 46

Natació 39

Excursionisme 38

Ciclisme 34

Tennis 24

Voleibol 18

Ioga 16

Atletisme 15

Handbol 14

Font: www.bcn.cat

Nombre de clubsper disciplines

L’esport és el principal

factor d’associacionisme

a Barcelona: 1 de cada 5

persones associades ho

estan a un club esportiu

queda palès consultant el directori: a la

ciutat comptal fins i tot podem afiliar-

nos a societats de tir al plat, whu shu, o

lluita grecoromana, disciplines esporti-

ves que compten amb un club a la ciutat.

FACTOR D’ASSOCIACIONISME

L’ampli ventall de clubs i entitats repar-

tides per tots els barris tenen en comú el

fet de ser els aglutinadors de milers de

persones aficionades a l’esport en gene-

ral o a una activitat en particular, i que es

reuneixen ja sigui per practicar-la física-

ment o per gaudir-la com a simples es-

pectadors. I és que, tal i com afima l’Ajun-

tament a la seva web, “l’esport és el prin-

cipal factor d’associacionisme a la ciutat:

del conjunt de persones associades que hi

ha a Barcelona, el 20,8% ho estan a clubs

esportius”.

Segons l’Enquesta d’Hàbits Esportius

feta per l’Ajuntament de Barcelona, el

23,1% del entrevistats pertany a una

associació o club esportiu. Per distric-

tes, és a Sarrià-Sant Gervasi i a Sant

Andreu on trobem més associats: 33,7%

i 33,2%, respectivament.

Els principals motius pels quals els

barcelonins s’associen a un club són: acon-

seguir tenir regularitat en la seva pràctica

esportiva, per al 40,2%; tenir accés a

bones instal·lacions, per al 34,5%; dis-

posar de monitors que els orientin cor-

rectament en la seva pràctica esportiva,

per al 28,6%, i per relacionar-se amb

moltes persones, per al 26,3%.

Els principals motius pels quals el

76,9% dels entrevistats no pertany a cap

club o associació esportiva són: les quo-

tes que s’han de pagar (43,4%); no co-

nèixer cap club o associació que els pu-

gui interessar (33,9%); els horaris no

són compatibles amb la seva activitat

(28,1%), o per preferir fer esport sense

sotmetre’s a normes de club (25,2%).

El preu de les quotes és el que més mar-

ca la diferència entre homes i dones

(38,5% i 47,7% respectivament).

La realitat és que cap ciutat europea

té, en proporció al seu nombre d’habi-

tants, tants clubs i entitats esportives

com Barcelona, ni tants ciutadans asso-

ciats a clubs esportius. El resultat és que

l’esport esdevé a casa nostra un factor

clau en la vida social de la ciutat. Com

afirma el director de l’Institut Barcelona

Esport, Albert Soler, “l’esport introdueix

moltes persones en organitzacions i asso-

ciacions que tenen una gran repercussió

en la vida social dels barris de la ciutat.

Les entitats, les associacions, els clubs i

les federacions esportives de Barcelona

han estat, des de sempre, agents actius en

la promoció de la participació dels seus

associats i membres en la vida ciutadana,

per mitjà de la pràctica esportiva”.

24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0527

CLAROR

28

28-29 FCPortada.p65 29/05/2007, 18:1028

29

FESTES ESCOLARS DE FI DE CURS ENTRE EL 10 I EL 16 DE JUNY

Ampli ventall de propostes pergaudir de la Festa de l’abonatTots els centres ofereixen un programa d’activitats lúdiques i esportives

Totes les instal·lacions de la

Fundació Claror organitzen

diferents actes i festes en el

marc de la Festa de l’abonat i

també com a cloenda de curs

de les Escoles Esportives.

El dissabte 16 de juny es

farà el ball, l’acte que aplega

els abonats de totes quatre

instal·lacions. Començarà a

les 22.30 hores al pati exteri-

or de l’Esportiu Claror (car-

rer Sardenya, 333, entre Còr-

sega i Rosselló) i les entrades

es poden comprar a la recep-

ció de cada centre. El preu

del tiquet per a abonats in-

fantils és de 3,5 euros i per a

nens i nenes no abonats de 5

euros. Pel que fa al tiquet per

a adults abonats el preu és de

6 euros i per a no abonats de

10 euros.

MOLTES ACTIVITATS

A L’ESPORTIU CLAROR

Com a cloenda del curs, el

diumenge 10 de juny les no-

ies de dansa jazz i clàssica fan

un festival a la Sala Calassanç

en el qual demostren què han

après en tot l’any.

La secció de bàsquet Safa-

Claror també celebrarà la

cloenda de temporada el 16

de juny amb la desena Diada

del bàsquet que acabarà amb

el clàssic sopar a l’aire lliure

que aglutinarà jugadors, pa-

res i entrenadors.

El dissabte 23 de juny a

partir de les 10.00 hores serà

el torn d’una exhibició d’arts

marcials. S’hi veurà aikido,

karate, hapkido, taekwondo

i tai-txi. El mateix dia, de

10.00 a 12.00h també s’or-

ganitzarà una masterclass

d’spining oberta a tots els

abonats. Les places són limi-

tades i el preu és de 6 euros.

SAGRADA FAMÍLIA

El dissabte 9 de juny se cele-

bra el Festival de fi de curs de

les Escoles d’Iniciació Espor-

tiva. Les exhibicions es faran

de 9.00 a 14.00 hores i seran

de judo, iniciació esportiva,

bàdminton, patinatge, psico-

motricitat, escola de bàsquet

i gimnàstica rítmica. D’una

altra banda, el dissabte 16 de

juny s’organitzaran tot un se-

guit d’activitats recreatives a

l’aigua per a totes les edats.

MARÍTIM

I CAN CARALLEU

El Marítim oferirà una progra-

mació especial del 16 al 22

de juny, que es dirà la Setma-

na de l’Abonat, on es faran

sessions d’activitats tant aquà-

tiques com de fitness al pave-

lló i a les sales polivalents.

Can Caralleu organitzarà la

gran festa de l’estiu que comp-

tarà amb música i animadors

perquè tothom gaudeixi de la

jornada. Es faran activitats

gratuïtes i esportives.

ACTIVITATS DISSABTE 16 DE JUNY

ESPORTIU CLAROR

Torneig de Bàsquet 3x3, a partir de les 10.00h.

Sopar de la secció de Bàsquet Safa-Claror, a les 20.30h.

Ball per a tothom a l’Esportiu Claror, a les 22.30h.

POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA

Recreació Aquàtica: masterclass, jocs aquàtics, diversió

amb inflables de gran format.

Tres torns de 45 minuts: 9.30, 10.45 i 12.00h.

POLIESPORTIU MARÍTIM

Activitats aquàtiques (sessions de 20 minuts)

El dissabte 16 de juny a l’àrea aquàtica, des de les 10.00

fins a les 13.00h.: aigües profundes, aiguagim, aiguaboxing,

aigua-txi, recreació infantil, aiguaboxing, aiguagim infantil i

ball de cloenda.

Setmana de l’abonat en activitats dirigides

Entre el 18 i 22 de juny masterclasses d’aerosalsa i hip-

hop, dansa del ventre, ioga, sevillanes i nordic walking. Els

abonats podran accedir a totes aquestes activitats i els no

abonats, per només 5 euros, podran entrar de forma pun-

tual a gaudir de les activitats el dia que més els agradi. A

més, si després s’hi abonen se’ls hi retornaran els diners.

Consulteu horaris a recepció o www.claror.cat/maritim.htm

CAN CARALLEU

Gran festa en què es faran activitats gratuïtes recreatives i

esportives per a totes les edats (vegeu pàgina 34).

28-29 FCPortada.p65 29/05/2007, 18:1029

CLAROR

30 ESPORTIU CLAROR

L’estiu del 2007 ha de signifi-

car la culminació del projec-

te de transformació de la

instal·lació pel que fa a les

accions de major importàn-

cia. Així, durant el mes d’agost

es durà a terme una remode-

lació total de la zona de sau-

nes i hidromassatges, trans-

formant les dues banyeres

(amb capacitat limitada) en

una piscina lúdica. D’aquesta

manera s’aprofitarà molt mi-

llor l’espai disponible, la pe-

tita piscina podrà donar ca-

buda a més usuaris i amb més

comoditat. També permetrà

introduir alguns efectes hi-

drotermals dels quals ara no

es disposa.

SAUNA I BANY DE

VAPOR NOUS

D’altra banda, es faran com-

pletament nous el bany de

vapor i les saunes, amb mate-

rials que han de permetre

garantir un major nivell d’hi-

giene i amb una concepció

orientada a millorar la segu-

retat de l’usuari. És per això

que aquests dos espais esta-

ran tancats per una vidriera

transparent en lloc de les por-

tes i parets opaques. Aquest

fet exigirà una modificació

important en els hàbits d’ús

de la sauna seca perquè ja no

s’hi podrà anar despullat; cal-

drà portar el vestit de bany.

A més, se’n farà una d’única

de manera que es farà un ús

mixt, com passa en el bany

de vapor.

Més obres de milloradurant aquest estiuLa renovació de la zona de saunes, hidromassatges i banys devapor serà la part més visible i destacada de les obres de millora

REMODELACIÓ DELS

VESTIDORS 9, 10 I 11

S’ha previst remodelar els

túnels de dutxes dels vesti-

dors 9, 10, i 11. Se substi-

tuirà el material de les pa-

rets i el terra pel tipus de

rajola utilitzada en la resta

de vestidors. També es po-

ARRODONINT EL PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DE L’ESPORTIU CLAROR

Paral·lelament també es realitzaran

actuacions orientades a millorar la

seguretat de la instal·lació. S’ade-

quaran les escales a la normativa

actual de sortides d’emergència

substituint alguns dels vidres per uns

altres de resistents al foc. S’incor-

poraran portes resistents al foc i

s’instal·larà un sistema d’extinció

d’incendis, entre d’altres canvis. Aquestes actuacions for-

men part d’un projecte d’adequació de l’Esportiu Claror

a les noves normatives en matèria de seguretat, projecte

que es portarà a terme en els propers tres anys tot i que

els actuacions de major importància es faran al llarg del

proper mes d’agost.

Mesures per incrementarla seguretat a la instal·lació

saran els polsadors mono-

comandament i es canviaran

les canonades. Aquestes

obres començaran el 25 de

juny i es calcula que acaba-

ran el 29 de juliol. El vesti-

dor 11 serà el primer i des-

prés el seguiran progressi-

vament el 10 i el 9.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Col·labora enla celebraciódels 25 anysdel Claror

El proper 19 de desembre

s’acompliran 25 anys de la

inauguració de l’Esportiu Cla-

ror. Amb motiu d’aquesta efe-

mèride l’entitat està treba-

llant en la preparació de di-

versos actes, que tindran lloc

al llarg de la propera tempo-

rada. Una de les activitats que

s’està preparant és una expo-

sició fotogràfica commemo-

rativa que reculli imatges his-

tòriques. Per això, des de la

Revista fem una crida a tot-

hom qui tingui fotografies re-

lacionades amb l’Esportiu

Claror perquè les faci arribar

a la recepció de la instal·lació

o bé per correu electrònic a:

25claror@claror.net.

EFEMÈRIDE

S’oferirà unagraella jovedurant elsmesos d’estiu

L’Esportiu Claror ja prepara

la graella d’activitats d’estiu

(juliol i setembre). Dintre de

la programació, la novetat

serà una sèrie de propostes

per a nois i noies d’entre 13 i

16 anys. Es tracta d’activitats

de fitness adequades a les ne-

cessitats d’aquests joves en

quant a exercicis, metodolo-

gia de treball, càrrega i molt

més. Es programaran propos-

tes tant al matí com a prime-

ra hora de la tarda. Així, els

joves podran gaudir del cen-

tre amb major intensitat.

ACTIVITATS DIRIGIDES

30-31 EClaror-PM.p65 29/05/2007, 18:5630

31MARÍTIM

Cursos ambdescomptei promociód’estiu

Aquest estiu el Poliesportiu

Marítim fa una oferta d’abo-

naments d’1 a 3 mesos a

preus reduïts i matrícula

gratuïta en les modalitats de

tot el dia. Hi ha descomptes

del 15% al 30% segons els

mesos a contractar. Els abo-

nats tenen descompte en els

preus dels cursets tant d’es-

tiu com de temporada.

Durant el mes de juliol es

faran cursos de natació des

de nadons fins a gent gran.

També als mesos de juliol i

setembre hi haurà activitats

dirigides com ioga, tai-txi,

dansa del ventre, escola d’es-

quena i balls llatins (amb la

novetat que no caldrà apun-

tar-se amb parella).○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Activitats de graella ala platja aquest estiu

EL MARÍTIM OFEREIX UN COP MÉS UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS DE PLATJA

den veure a www.claror.cat/

maritim.htm.

A més, si es vol fer exercici

PROMOCIÓ

JORNADES

també es poden llogar bici-

cletes amb un 20% de des-

compte a la botiga de Biciclot.

Els amants del bàsquet es-

tan d’enhorabona perquè

a partir de la propera tem-

porada (2007-2008) co-

mençarà al pavelló del Po-

liesportiu Marítim l’Esco-

la de Bàsquet de Nacho

Solozábal. Es tracta d’una

escola amb 14 anys d’experiència en els quals més de

2.000 nens i nenes han descobert i gaudit de l’esport de

la cistella.

En les seves classes es treballa l’aprenentatge i la inicia-

ció dels principis tècnics, fonaments individuals i també

tècnica individual i tàctica d’equip. Aquesta activitat va

adreçada a nens i nenes nascuts entre els anys 1992 i

2001.

L’Escola Nacho Solozábal començarà les seves classes

a partir del mes d’octubre i es farà tots els dimarts i dijous

de 18.00 a 20.00 hores. D’aquesta manera, el Poliespor-

tiu Marítim disposarà d’una gran escola de bàsquet en les

seves instal·lacions. Les persones que desitgin rebre més

informació hauran d’adreçar-se a la recepció del centre.

L’Escola de Bàsquet NachoSolozábal arriba al Marítim

TEMPORADA 07-08

El Poliesportiu Marítim ofe-

rirà els mesos de juliol i se-

tembre activitats de graella a

la platja (incloses en quota i

dirigides per un tècnic). Així

doncs, s’oferiran esports com

volei, tennis i futbol platja, els

dilluns, dimarts i dijous de

18.30 a 20.00 hores a l’espai

de platja. Aquestes activitats

seran de lliure accés per als

abonats del Marítim, i pel que

fa als abonats de la resta

d’instal·lacions també seran

gratuïtes si no fan ús de les

instal·lacions. En cas de vo-

ler-ne fer ús, només caldrà

abonar una entrada puntual

de 3 euros.

OBERT L’ESPAI PLATJA

D’altra banda, a partir del

mes de juny ja és obert el ser-

vei de platja del Poliesportiu

Marítim. Per utilitzar l’espai

hi ha diverses opcions, amb

tiquets que combinen els di-

ferents serveis. Es poden llo-

gar hamaques, parasols i ar-

maris individuals. També es

pot gaudir dels vestidors que

disposen de cabines de dutxa

i guardarroba amb vigilància

permanent.

Els vestidors restaran

oberts del 25 de juny al 30 de

setembre, de dilluns a diu-

menge, de 9 a 19.30 hores.

Els abonats dels poliesportius

Marítim, Claror, Sagrada Fa-

mília i Can Caralleu gaudiran

d'un 20% de descompte so-

bre els preus dels diferents

serveis de platja que es po-

Esports com voleibol, tennis i futbol platja formaran part de lagraella de lliure accés per a abonats del Poliesportiu Marítim

III Jornadesde l’ActivitatFísica i GentGran

Del 5 al 9 de març passat el

Marítim va organitzar les III

Jornades d’Activitat Física i

Gent Gran. Una setmana de-

dicada als abonats majors de

60 anys que van demostrar

estar en plena forma física i

emocional. Van gaudir la ri-

soteràpia, el nordic walking,

el taller de massatge, van ba-

llar amb la dansa del ventre i

el country... Tampoc van fal-

tar xerrades sobre la ‘Pre-

venció del risc de caigudes’ i

‘La de qualitat de vida i la ju-

bilació’.

30-31 EClaror-PM.p65 29/05/2007, 18:5631

CLAROR

SAGRADA FAMÍLIA32

L’ampliació s’iniciarà a finals del 2007 i dotarà la instal·lació amb 640nous metres quadrats al darrer trimestre de 2008

L’acord final subscrit entre el

Districte de l’Eixample i la

Fundació Claror permetrà

que el Poliesportiu Munici-

pal Sagrada Famíl ia sigui

ampliat amb 640 m2 de nous

espais. L’ampliació serà pos-

sible gràcies a la construc-

ció que es farà a una finca si-

tuada al Passatge Vilaret en-

tre Mallorca i Provença, con-

tigu al poliesportiu. La finca,

inicialment adquirida per la

Fundació Claror, entrarà a

formar part del Poliesportiu

Sagrada Família amb l’objec-

tiu no d’incrementar abo-

nats, sinó de millorar l’ofer-

ta d’activitats i serveis als

més de 10.000 abonats que

ja té el centre.

NOUS ESPAIS

El projecte, realitzat per l’ar-

quitecte Salvador Matas,

contempla la construcció

d’un petit edifici on hi haurà

una piscina de 46 metres qua-

drats, pensada per a classes

de nadons i activitats aquàti-

ques. També hi haurà dues

sales polivalents de 93 me-

tres quadrats cadascuna que

permetran ampliar el pro-

grama d’activitats dirigides,

així com dos nous vestidors,

un masculí i un femení, de 30

metres quadrats cadascun.

Es preveu que la durada de

les obres serà d’un any, de

manera que els nous espais

estaran oberts als abonats al

darrer trimestre del 2008.

1 2

APROVAT EL PLA DE CONSTRUCCIÓ A LA FINCA DEL PASSATGE VILARET

3

sala d’activitats 1

sala d’activitats 2

piscinavestidor

vestidor

El Safa s’ampliarà amb unanova piscina i dues noves sales

1: Imatge infografia de com serà la façana del nou edifici, vista des del Passatge Vilaret.

2: Imatge de la passarel·la que unirà el nou edifici amb l’actual.

3: Secció lateral de les plantes del nou edifici.

32-33 Safa.p65 29/05/2007, 20:4032

33SAGRADA FAMÍLIA

MANEL CERCÒSDirector del Poliesportiu Sagrada Família

OPINIÓ

Més formacióen drenatgelimfàtic

Els quiromassatgistes i fisio-

terapeutes de la Fundació

Claror que realitzen serveis

de drenatge limfàtic manual

han fet un curs de reciclatge

i posada al dia en un centre

punter en la formació

d’aquesta teràpia. S’ha apro-

fundit i millorat en tècniques

manuals gràcies a la investi-

gació dels processos fisiolò-

gics. El drenatge limfàtic

s’aconsella en múltiples ca-

sos de retenció de líquids o

edemes de tipus benigne o

en malalties que no toleren

el massatge.

La temporada d’estiu presentaun programa ple de novetats

NOVES ACTIVITATS PER A L’ESTIU: SPINTONO, ABDOMINALS I AIGUARELAX

El Sagrada Família posarà en

marxa un programa amb no-

vetats significatives tant pel

que fa a l’oferta com pel que

fa a la seva contractació. Amb

la diversitat d’activitats ofer-

tades, aquest estiu no hi ha

excusa per no fer esport, i

anar-se’n de vacances en ple-

na forma.

ACTIVITATS FITNESS

S’oferiran les activitats de

sempre (aeròbic, tai-txi, ioga,

etc.) i a més a més s’afegeixen

classes de spintono, on hi ha

treball cardiovascular intens

combinat amb exercicis de

tonificació especialment de la

part superior (bíceps, pecto-

rals, dorsals...). Enguany tam-

bé hi haurà l’activitat d’abdo-

SALUT

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

minals, i per si això fos poca

cosa hi ha una modalitat a un

preu molt especial que com-

bina l’spining amb l’activitat

d’abdominals o bé el GAC

amb els estiraments.

Per aquells que desitgen

una major flexibilitat horària

o bé posar-se en forma po-

den optar per la graella car-

diotono amb la qual es po-

den arribar a fer fins un total

de 12 sessions per setmanals.

FITNESS AQUÀTIC

També s’amplia el programa

d’activitats de fitness aquàtic.

Als habituals aiguagim i aigües

profundes s’hi sumen l’aquà-

tic GAC, l’ai-txi i l’aiguarelax.

L’aquàtic GAC, així com

l’aiguagim i les aigües profun-

des, és d’intensitat mitjana/

alta, per a tots aquells que

vulguin posar-se en forma al

ritme de la música i aprofi-

tant els beneficis que ofereix

el medi aquàtic. Per als qui

busquin activitats més suaus

l’ai-txi i l’aiguarelax són dos

programes de baixa intensi-

tat que utilitzen diferents tèc-

niques per alliberar tensions i

equilibrar cos i ment.

El futur ben a prop. L’ampliació esperada

El passatge Vilaret és un “carreró” que tenim tot just darrera de la nostra instal·lació, de

fet ja hi era abans que nosaltres hi arribéssim i de ben segur que fins fa poc no l’hem

valorat suficientment; ara no tenim cap dubte de la seva importància. Vilaret 30 és el

camí per iniciar l’esperada ampliació de la instal·lació amb la construcció de gairebé

640 metres quadrats de nous espais que ens permetran descongestionar els actuals

repartint els usos, satisfer la demanda d’ampliació d’activitats infantils dins i fora l’horari

escolar, potenciar la creació d’activitats dirigides per adults tot reduint la llista d’espe-

ra, generar nous llocs de treball...

Per dur-ho a terme el projecte executiu contempla la construcció d’una petita piscina

per a nadons i activitats aquàtiques, dues sales polivalents per a activitats dirigides per a

grups, dos vestidors i els equipaments necessaris per complementar el programa funcional

del poliesportiu.

Tot i que la experiència ens diu que és difícil posar dades d’obertura, les nostres previsi-

ons passen per començar les obres aquest setembre i poder inaugurar amb el nou curs

escolar 2008-2009.

Finalment, dir-vos i demanar-vos que tots junts afrontem aquest futur que ja és present

amb la il·lusió, la implicació i el compromís que ens caracteritza, a aquesta instal·lació i, en

general, a tota la Fundació Claror.

32-33 Safa.p65 29/05/2007, 20:4033

CLAROR

CAN CARALLEU34 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.

Can Caralleu inicia aquest

estiu un pla de millora de la

làmina d’aigua de la instal·-

lació. Del 30 de juliol al 23

d’agost romandrà tancada la

piscina d’estiu amb l’objectiu

de substituir l’actual globus

presostàtic per una coberta

semipracticable que millori

les condicions ambientals i

també estètiques d’aquesta

piscina quan està coberta. La

nova coberta consistirà en

una estructura de fusta lami-

nada que suportarà una co-

berta de lona que millorarà

l’aïllament tèrmic actual i el

confort acústic.

INICI TEMPORADA

D’ESTIU: 14 DE JUNY

D’altra banda, del 10 al 13

de juny, la piscina verda esta-

rà fora de servei per adequar

el seu funcionament a l’ús més

recreatiu de la temporada

d’estiu.

A partir del dia 14 de juny,

la piscina estarà oberta per a

l’abonat, però els dies 14, 15,

18, 19 i 20 de juny de 9.30 a

17 hores la prioritat d’ús serà

per a les escoles que fan cur-

sos de natació, i per tant, no

hi haurà disponible cap car-

ril per nedar. Fora d’aquest

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La piscina d’estiu esremodelarà a l’agostDel 30 de juliol al 23 d’agost la piscina d’estiu es tancarà per talde canviar el globus presostàtic per una coberta semipracticable

horari l’ús de la piscina és

exclusiu per a l’abonat.

La direcció del centre re-

corda que per als abonats que

vulguin nedar també es dis-

TRET DE SORTIDA A LA TEMPORADA D’ESTIU DE CAN CARALLEU

Balls de LineDance a lafresca al juliol

Tots els dilluns del mes de ju-

liol Can Caralleu organitzarà

balls de Line Dance a la fres-

ca. Encara que no es disposi

de parella de ball ni se sàpiga

ballar, el Line Dance és l’acti-

vitat ideal per aquells a qui

agrada la música i moure el

cos. Es faran coreografies

amb diferents estils de músi-

ca, com ara el txa-txa-txa, el

swing, el rock & roll, la

bachata, la salsa...

L’horari de l’activitat serà

de 21.00 a 22.00 hores i cal

fer inscripció prèvia. El preu

estipulat serà de 25 euros per

a abonats i de 35 euros per a

no abonats.

ACTIVITATS

Dissabte 16 de juny, granfesta aquàtica a la piscina

El dissabte 16 de juny al

matí Can Caralleu celebra

l’inici de la temporada d’es-

tiu amb una gran festa

aquàtica. La celebració

comptarà, com sempre,

amb material inflable de

gran volum, música i ani-

madors esportius que fa-

ran que els infants no l’obli-

din fàcilment. A la festa hi podran accedir, de forma total-

ment gratuïta, tots aquells abonats que així ho desitgin.

posa de la piscina coberta

amb set carrers ja que la pis-

cina d’estiu té un caire total-

ment recreatiu.

NORMATIVA

Un any més cal destacar tres

punts bàsics de la normativa

de l’Ajuntament de Barce-

lona. Primer, els menors de

14 anys aniran acompanyats

d’un adult. Segon, només es

permetrà l’entrada de dos

menors de 6 anys per adult. I

tercer, només es permetrà

l’entrada de quatre menors

d’edats incloses entre 6 i 14

anys, per cada adult.

El 8 de juliol,Mulla’t perl’Esclerosi

Com cada any, la Fundació

per l’Esclerosi Múltiple orga-

nitza una jornada aquàtica

solidària per donar a conèi-

xer aquesta malaltia arreu de

Catalunya i recaptar fons per

a la recerca i millora de la

qualitat de vida de les perso-

nes que la pateixen. Des de

Can Caralleu es pretén donar

suport a aquesta noble causa

i es convida tothom a partici-

par-hi.

JORNADA AQUÀTICA

34-35 CanCaralleu.p65 24/05/2007, 16:5534

35CAN CARALLEU

Hi haurà graella d’activitats de fitness de lliure accésper als abonats durant els mesos de juliol, agost i setembre

Activitats per triari remenar aquest estiu

EN ELS MESOS D’ESTIU S’OFERIRAN ACTIVITATS DE FORMA ININTERROMPUDA

Can Caralleu ofereix, durant

els mesos d’estiu, activitats

de forma ininterrompuda

perquè tothom pugui fer ac-

tivitat física, sigui quin sigui el

seu període de vacances.

Així doncs, està prevista

una vegada més la graella

d’activitats de fitness de lliu-

re accés per als abonats que

s’oferirà durant els tres me-

sos d’estiu, adaptant-ne els

horaris i activitats a la deman-

da. Els abonats que hi estiguin

interessats podran recollir els

horaris a la recepció de la

instal·lació.

CURSOS DE TOT TIPUS

Durant el mes de juliol Can

Caralleu oferirà cursos de

natació intensius per a infants

en horari de tarda.

A partir de dilluns 21 de

juny comencen els Casals d’es-

tiu fins el dia 8 de setembre,

amb una setmana de descans

del 13 al 17 d’agost. Per

aquest motiu, en horari de

9.00 a 17.00 hores la instal·-

El termini derenovació deplaces és obert

TEMPORADA 2007-08

lació estarà majoritàriament

ocupada per les activitats

d’infants.

L’escola de tennis i de pà-

del funciona durant el mes de

juliol amb cursos intensius tant

d’adults com d’infants, a ban-

da de l’stage de pàdel i tennis

de 9.00 a 17.00 hores.

L’entrenament i preparació

física d’esports de muntanya

continua amb els mateixos

horaris durant el juliol, i a

partir del dia 3 de setembre

comença la temporada.

Comença una nova etapa a lacafeteria de Can Caralleu

‘La Cafeteria’, així es diu a partir d’ara

el restaurant de Can Caralleu. Amb el

canvi de gestors la cafeteria comença

una nova etapa on hi ha moltes nove-

tats. El responsable de la gestió, Pedro

Díaz, explica que “volem que sigui un lloc

agradable per als abonats i usuaris de Can

Caralleu i per això hem apostat per in-

troduir algunes novetats”. A la cuina, de

la mà de Juan Tejero, s’apostarà per una

gastronomia tradicional i autènticament

casolana. I tot a un molt bon preu, per-

què el menú costarà només 8,50 euros.

“Volem oferir menjar de qualitat a un bon

preu”, explica Pedro Díaz. També ens

anuncia que “La Cafeteria oferirà als cli-

ents un ampli assortiment de tapes, en-

trepans de tot tipus i plats combinats a

qualsevol hora del dia”.

Un altre canvi substancial que podran

comprovar els usuaris de Can Caralleu

serà el nou horari de la cafeteria, ja que

a partir d’ara estarà oberta a partir de

les 8.00 hores i no tancarà fins que la

instal·lació tanqui. D’aquesta manera es

cobrirà quasi tot l’horari de la

instal·lació, cosa que serà molt més

còmoda per als usuaris.

I per acabar, també s’està treballant

en condicionar la terrassa de cara a la

temporada d’estiu per tal que les

persones que practiquin qualsevol

esport puguin anar a prendre la fresca a

la nit, just quan acaben de fer exercici.

“La idea és fer una mena de vetllada amb

espelmes on es respiri un ambient més

íntim que faci més atractiu quedar-se una

estoneta xerrant amb els amics i fent una

copa”. Així doncs, la nova etapa de La

Cafeteria promet molt.

ELS NOUS GESTORS DEL RESTAURANT APOSTEN PER LA GASTRONOMIA CASOLANA

PU

BLIR

EP

OR

TA

TG

E

Can Caralleu ha obert el pro-

cés d’inscripció per a les ac-

tivitats dirigides de pagament

de la temporada 07-08 que

comença a l’octubre.

Els alumnes que hagin par-

ticipat a les activitats dirigi-

des de la temporada 2006-

2007 que no hagin fet reno-

vació automàtica d’activitats

i els abonats de Can Caralleu

poden fer la inscripció a par-

tir del 12 de juny. Les perso-

nes no abonades podran ins-

criure-s’hi a partir del 26 de

juny i fins el 31 de juliol. Du-

rant l’agost no es tramitaran

inscripcions. A partir del 4 de

setembre s’oferiran les places

restants.

34-35 CanCaralleu.p65 24/05/2007, 16:5535

CLAROR

36 ESDEVENIMENTS

XXIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA-TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN

Cosimo Coliandro i MefkaremAsefa, els nous reis de la Milla

Enmig d’un gran ambient fes-

tiu, el passat diumenge 22

d’abril es va celebrar al vol-

tant del temple de la Sagrada

Família una nova edició de la

Milla. Aquest any venia mar-

cada per la novetat del Tro-

feu Internacional Ciutat de

Barcelona, un nou format de

les sèries professionals de la

Milla fruit de l’acord entre

l’Ajuntament de Barcelona i

la Fundació Claror per impul-

sar la repercussió mediàtica

de la cursa.

L’atleta ital ià del Club

RM056, Cosimo Coliandro,

es va imposar en la catego-

ria masculina i es va adjudi-

car la primera edició del

Trofeu Internacional Ciutat

de Barcelona-Gran Premi

Gaudí SPORT, les sèries pro-

fessionals de la Milla Sagra-

da Família.

Cosimo Coliandro (4’13”)

va traspassar la línia de meta

unes dècimes de segon per

Cosimo Coliandro

va guanyar en

homes amb una

marca de 4’13’’

Mefkarem Asefa

es va imposar

a Rosa Morató

en la recta final

davant de l’atleta marroquí

Mohamed Kallouche del club

Puma Chapin Jerez (4’13”).

Coliandro va dominar bona

part de la cursa tot i que en el

segon pas pel carrer

Mallorca va cedir el cap de la

cursa a d’altres corredors

però va fer una gran recupe-

ració i en els darrers metres

es va acabar imposant en

l’sprint final. En tercera posi-

ció va acabar el gran favorit

per guanyar la carrera, Juan

Carlos Higuero, del Club Pro-

moaranda, que va creuar la

meta amb un temps de 4’14’’.

Coliandro, actual campió

d’Europa de 3.000 metres en

pista coberta, es va mostrar

molt satisfet del seu triomf.

“M’he hagut d’esforçar al mà-

xim perquè hi havia rivals molt

forts com Juan Carlos Higuero”,

va declarar en la roda de

premsa posterior. L’italià tam-

bé va voler destacar que “la

Milla m’ha sorprès molt positi-

vament per l’organització i tam-

LA MILLA SAGRADA FAMÍLIA VA ENCETAR

EN LA SEVA XXIII EDICIÓ UNA NOVA ETAPA

EN LES SÈRIES PROFESSIONALS AMB LA

CELEBRACIÓ DEL TROFEU INTERNACIONAL

CIUTAT DE BARCELONA.

Les dotze sèries populars de la Milla apleguen prop de 1.900 inscrits i registrenuna participació de 1.100 atletes de totes les edats, des de benjamins a veterans

36-37 Milla.p65 29/05/2007, 19:2536

37ESDEVENIMENTS

bé pel cartell d’atletes reunit”.

MEFKAREM ASEFA

S’IMPOSA EN DONES

L’atleta d’Etiòpia Mefkarem

Asefa, subcampiona d’Àfrica

en 800 metres el 2006, va

trencar el domini de Rosa

Morató en la sèrie femenina.

L’atleta etíop, amb un temps

de 4’47”, es va imposar en la

recta final a la corredora ca-

talana del club València Terra

i Mar que va començar la cur-

sa des de darrera i va anar

escalant posicions fins acabar

en segona posició amb un

temps de 4’47”. En tercera

posició va acabar Alessandra

Aguilar, qui va comandar la

cursa en els primers metres

però en el desenllaç de la car-

rera es va veure superada per

Asefa i Morató. La corredo-

ra del FC Barcelona va com-

pletar el podi amb un temps

de 4’48”.

LA MILLA, CURSA

POPULAR D’ÈXIT

Abans de les sèries professi-

onals es van disputar 9 cur-

ses populars de la Milla Sa-

grada Família i, acabades les

sèries professionals, els ale-

vins van tancar la jornada. A

la Milla hi van participar prop

de 1.100 atletes de totes les

edats dels 1.879 inscrits, i una

vegada més va ser tot un èxit

de participació i es consolida

com la cursa de mig fons de

caràcter popular més impor-

tant de Barcelona.

A les dues sèries absolutes,

masculina i femenina, en ho-

mes va guanyar Hicham Et-

taichimi que va establir un molt

bon temps, 4’15”, marca que

iguala el rècord de la Milla.

En dones es va imposar l’at-

leta italiana, Jacopa Fragapa-

ne amb un temps de 5’14”.

La Milla Sagrada Família-

Gran Premi Gaudí, que orga-

nitza la Fundació Claror des

de fa 23 anys, va transcórrer

sense incidents.

Van assistir a la cursa el Re-

gidor d’Esports de l’Ajunta-

ment de Barcelona, Pere

Alcover, i la Regidora de l’Ei-

xample, Assumpta Escarp.

Data: 22 d’abril de 2007

Inscrits: 1.879 Participants: 1.100.

Club amb més participants: Sagrada Família

RESULTATS

XXIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars)

TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BCN (professionals)

Categ. Guanyador Guanyadora

Benjamí Carlos Roguera 6'10" Judit Pérez 6'10"

Alevins Aleix Domenech 5'38" Sílvia Coronado 6'03"

Infantils Abrahim Azouz 5'01" Carla Moreno 5'40"

Cadets Abrahim Ezzayd. 4'49" Ekhiñe Otaola 5'32"

Júniors Jonatan Durán 4'36" Idoia Costal 6'20"

Veterans 1 José Luis Lozano 4'55" Angels Borralo 6'47"

Veterans 2 J. Manuel Alcalà 4'49" Ana Alvarez 6'03"

Promeses Ramon Gasull 4'34" Núria Puig 5'19"

Sèniors Hicham Ettaich. 4'15" Jacopa Fragap. 5'14"

1 Cosimo Coliandro 4'13" Mefkarem Asefa 4'47"

2 Mohamed Kallouche 4'13" Rosa Morató 4'47"

3 Juan Carlos Higuero 4'14" Alessandra Aguilar 4'48"

4 Javier Carriqueo 4'14" Netsamed Achamo 4'49"

5 Abdeslam Louah 4'15" Diana Martín 4'50"

6 Pol Guillen 4'15" Dolores Checa 4'51"

7 Miguel Quesada 4'15" Sílvia Montané 5'56"

8 Arturo Casado 4'18" Carmo Tavares 5'59"

9 Pablo Villalobos 4'18" Eva Arias 5'01"

10 Lorenzo Perrone 4'19" Míriam Ortiz 5'07"

11 Samir Ait 4'22" Ana Bové 5'08"

12 Ricardo Serrano 4'28" Tamara Sanfabio 5'11"

13 Roger Roca 4'29"

Hi va haver 1.879

inscripcions i

1.100 participants

36-37 Milla.p65 29/05/2007, 19:2537

CLAROR

38 ESDEVENIMENTS

L’EsportiuClaror va feruna Maratóde fitness

MARATÓ DE FITNESS

El Cros de Muntanyaaplega 130 atletes

LA SETENA EDICIÓ DE LA CURSA VA ESTAR MARCADA PEL VENT I LA PLUJA

mençar amb 20 minuts de re-

tard a causa de la climatolo-

gia adversa.

El guanyador del Cros de

Muntanya d’enguany va ser

Aurelio Antonio Olivar del

club TEVA-La Pinilla amb un

temps de 38’50” mentres

que en dones es va imposar

Mònica Aguilera, també del

club TEVA-La Pinilla amb una

marca de 47’32”.

El passat 21 d’abril, la pisci-

na gran de l’Esportiu Claror

va celebrar la vint-i-tresena

edició del tradicional Campi-

onat de Natació Escolar. En

la competició hi van partici-

par 119 nois i noies d’edats

entre els 7 i els 18 anys. La

trobada també va tenir com

a novetat una actuació de na-

tació sincronitzada per dis-

treure el públic present.

Durant tota la tarda es van

celebrar les sèries en les

quals infants i joves van com-

petir per ser els més ràpids

en diferents estils. La com-

petició va tenir dos torns.

Van obrir el foc els nascuts

entre 1987 i 1997 i després

Se celebra a l’Esportiu Claror elCampionat de Natació Escolar

van nedar els infants nascuts

entre 1998 i 2000. Hi van

participar alumnes de les es-

coles Santa Anna, Immacula-

da Vedruna, Sant Martí de

Calassanç, Jovellanos, Sagra-

da Família, Tabor, La Sede-

ta, Secretari Coloma i els

nens i nenes dels grups de

natació infantil i jove de l’Es-

portiu Claror i el Poliespor-

tiu Sagrada Família.

El passat 14 d’abril es va ce-

lebrar a Can Caralleu la se-

tena edició del Cros de Mun-

tanya. Malgrat la pluja i el

vent presents durant tot el

matí, hi van participar 130

atletes, xifra que significa un

nou rècord de participació

de la cursa. D’aquesta ma-

nera el Cros comença a ser

ja la cursa de muntanya de

Barcelona per excel·lència i

gaudeix any rere any d’un

creixement progressiu que

en fa assegurar el futur.

La cursa es va fer com sem-

pre per un circuit de munta-

nya tot i que enguany la dis-

tància es va incrementar a 9,5

quilòmetres. La cursa va co-

El passat 14 d’abril, en el

marc de la Festa Major del

barri de la Sagrada Família,

l’Esportiu Claror va organit-

zar una gran marató de fit-

ness. Des de les 10.00 hores

i durant cinc hores de forma

continuada es van oferir di-

verses activitats de fitness.

Les persones participants

a la trobada van realitzar qua-

tre sessions d’activitats es-

portives que eren spining, ae-

ròbic, hip hop i tonificació.

Per acabar, també es va fer

una sessió suplementària d’es-

tiraments.

OBSEQUIS DE REGAL

Al llarg de les classes es van

oferir als participants begu-

des isotòniques per hidra-

tar-se, i en acabar també es

va fer un paquet d’obsequis

amb diverses peces de roba

esportiva.

La marató de fitness va te-

nir una molt bona acollida, ja

que un total de 25 persones

van participar-hi. Aquestes

xifres fan ser optimistes a la

direcció de l’Esportiu Claror

de cara a la celebració de

més edicions d’aquest esde-

veniment.

38-39 Events_Seccions.p65 29/05/2007, 19:5838

39SECCIONS

PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ

902 119 321

La temporada vinent el Sagra-

da Família-Claror farà un pac-

te esportiu amb el Bàsquet

Martinenc. L’acord pretén

donar sortida als jugadors i

jugadores que, per espai i

manca d’equips, no puguin se-

guir a la secció la propera

temporada. L’acord també

permetrà sumar esforços.

Es farà un pacte pels pri-

mers equips. Així el Safa-Cla-

ror ja no disposarà de sots-

21, però els jugadors joves

integraran el sènior A i B del

Martinenc. L’equip A del Mar-

tinenc tindrà cinc jugadors

vinculats al sènior del Safa-

Claror de Copa Catalunya i

vindrà a entrenar un dia a la

setmana a les nostres instal·-

lacions. Pel que fa al femení,

és farà a l’inrevés, el Safa-Cla-

ror disposarà del sènior jove

amb cinc jugadores vincula-

des al sènior del Martinenc,

que competirà a Primera ca-

talana amb les millors juga-

dores de les dues entitats.

BALANÇ DE LA

TEMPORADA 06-07

La temporada 2006-2007

que acaba al juny es pot con-

siderar prou bona ja que tots

els equips de promoció han

fet un paper molt correcte

segons la categoria i nivell en

què estaven. El cadet masculí

A, el cadet femení A, l’infantil

masculí A i l’infantil femení A

aniran segurament a fases de

Canvis al bàsquet per ala propera temporada

ACORD DE COL·LABORACIÓ DEL SAFA-CLAROR AMB EL BÀSQUET MARTINENC

Marta Tort,campionad’Espanya

La judoca més destacada de

la secció Safa-Claror va acon-

seguir la medalla d’or en el

Campionat d’Espanya que es

va celebrar a Madrid el pas-

sat 21 d’abril. Tort va ser la

millor del torneig en la cate-

goria Sub-23 en menys de 78

quilos.

JUDO

El 16 de juny, festa de finalde temporada

La tradicional festa de

cloenda de la tempora-

da 2006-2007 se cele-

brarà a les pistes exteri-

ors de l’Esportiu Claror

el proper dissabte 16 de

juny. Com cada any es

faran activitats lúdicoes-

portives per a tothom

com concursos de tir a

cistella o torneig de tres contra tres. La festa seguirà amb

els tradicionals sopar i ball.

La vetllada servirà per parlar dels 28 equips que com-

ponen la secció. També es repartiran els tradicionals pre-

mis als jugadors més valuosos de cada equip, tot seguint

els criteris d’esperit d’equip, capacitat de superació i es-

portivitat.

sector del nivell A.

En lligues preferents cal

destacar el júnior masculí A,

nové classificat de Catalunya,

competint amb equips filials

d’ACB i Leb. La temporada

vinent seguirà a la màxima

categoria júnior. Un altre pre-

ferent que disputarà el Cam-

pionat de Catalunya serà el

sots-21 masculí, que aviat

començarà el play-off.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El sènior fa 9anys com aequip federat

Un any més, l’equip sènior de

la secció Safa-Claror de fut-

bol sala segueix competint a

la Divisió d’Honor de

Barcelona. I és que ja són nou

anys jugant com a equip fede-

rat amb 4 ascensos i un ba-

lanç de 133 partits guanyats,

36 empatats i 96 perduts. El

balanç golejador és de 1.087

gols a favor i 948 en contra.

FUTBOL SALA

30 medallesal Campionatde Catalunya

Els Màsters de natació van

obtenir 31 medalles al XXIII

Campionat de Catalunya ce-

lebrat a la piscina Sant Jordi

el 26 i 27 de maig. Van ser

nou medalles d’or, vuit de

plata i 13 de bronze. També

van rebre un trofeu especial

que els acredita com el quart

club amb més nedadors.

MÀSTERS NATACIÓ

38-39 Events_Seccions.p65 29/05/2007, 19:5839

CLAROR

40 CLAROR CULTURA

El debat va reunir els representants dels cinc partits polítics presentsa l’Ajuntament onze dies abans de les eleccions municipals

El Fòrum Claror va debatre elmodel esportiu de Barcelona

El Fòrum Claror, espai per al

debat i l’intercanvi d’idees de

la Fundació Claror, va tancar

la temporada 2006-2007

amb un gran debat sobre el

món de l’esport. Va ser el 16

de maig, a la Sala Claret, i es

va debatre el model esportiu

de la ciutat. Els ponents van

ser els especialistes en temà-

tica esportiva dels cinc par-

tits polítics amb representa-

ció a l’Ajuntament de Barce-

lona (PSC, CIU, PP, ERC i IC-

Verds-EUiA), que van prota-

gonitzar un debat d’alçada,

moderat pel periodista Anto-

nio Franco. Tot i la coincidèn-

cia del debat amb la final de

la Copa de la UEFA que va

disputar l’Espanyol, la sala va

presentar una bona entrada,

al voltant de 80 espectadors

entre els quals destacaven di-

versos dirigents de destacats

clubs, entitats i federacions de

l’esport barceloní.

LES POSICIONS

El representant del PSC,

Albert Soler, va elogiar l’actu-

al model d’esport de la ciutat,

que ha dut Barcelona a ser la

primera ciutat europea i la ter-

cera del món en nombre de

ciutadans abonats a instal·-

lacions esportives. Soler va

defensar el model de gestió

indirecta de les instal·lacions

municipals, al·ludint a la seva

qualitat i al nombre d’abonats

que tenen, i la projecció in-

ternacional que, gràcies a l’es-

port, ha tingut la ciutat.

La representant de CIU,

Maite Fandos, va criticar el

model actual per estar massa

orientat als grans esdeveni-

ments, i va demanar més re-

cursos per als clubs.

La representant del PP,

Maria Àngels Esteller, també

va criticar la política esporti-

va de l’Ajuntament, demanant

que les instal·lacions munici-

pals passin a dependre de

l’Institut Barcelona Esports, i

que no facin la competència a

la iniciativa privada.

El representant d’ERC,

Ricard Martínez, tot i no qües-

El debat va

aplegar dirigents

de diferents clubs

barcelonins

tionar el model actual, va de-

manar més diversitat d’equi-

paments i més eines de con-

trol sobre les entitats gesto-

res d’equipaments, per evitar

fallides que obliguin l’Ajunta-

ment a assumir dèficits per

culpa d’una mala gestió.

Per últim, el representant

d’IC-Verds-EUiA, Germán

Alonso, va demanar més re-

cursos i instal·lacions per a les

entitats i clubs que practiquen

esport federat. Alhora, va

proposar obrir les escoles en

horari no lectiu per a la pràc-

tica esportiva, i la instal·lació

de plantes fotovoltàiques als

centres municipals.

Va ser l’únic debat

públic de temàtica

esportiva durant

la campanya

Fo

to:

Mer

itxe

ll D

íaz,

L’In

epen

den

t d

e G

ràci

a

40-41 Cult-Coop.p65 29/05/2007, 20:3640

41

0,7 CLAROR

COOPERACIÓ I SOSTENIBILITAT

CLAROR CULTURA

Campanyad’estalvid’aigua a lesinstal·lacions

MEDI AMBIENT

Omplertestotes lesactivitatsprogramades

Lliurats 20.000 euros d’ajutsa cinc projectes socials

A Catalunya, com a la major

part de zones del planeta, l’ai-

gua és un bé molt escàs i, per

tant, és imprescindible que en

fem un ús responsable, tant a

la nostra llar com en els llocs

que visitem.

Tot i que les pluges d’abril i

maig han fet augmentar el

volum dels embassaments

catalans, les poques pluges

caigudes des de la tardor pas-

sada i el baix nivell de la con-

ca nival, fan que seguim tro-

bant-nos amb moltes zones

declarades en fase d’excep-

cionalitat per l’Agència cata-

lana de l’aigua, com per exem-

ple la conca del Llobregat.

CONSUM RACIONAL

La Fundació Claror, mitjan-

çant la Comissió de Medi Am-

bient i Sostenibilitat, se suma

a les diferents campanyes que

realitzen institucions com la

mateixa Agència catalana de

l’aigua, Ecologistes en acció

o el Centre Unesco de

Catalunya, entre d’altres.

És per això que, durant el

proper mes de juny, s’instal·-

laran els suports de la cam-

panya d’estalvi d’aigua a dife-

rents espais de les instal·-

lacions esportives, per tal de

fer arribar el missatge al mà-

xim de treballadors, abonats

i usuaris.

El passat 23 de maig, la Fundació Claror va celebrar una

trobada per repartir un total de 20.000 euros entre els

projectes guanyadors del III Concurs d’Ajuts a Projectes

Socials, que cada any organitza l’entitat com a mostra del

seu compromís amb iniciatives de solidaritat i cooperació.

A la trobada hi van assistir el Director General de la Fun-

dació Claror, Gabriel Domingo i els responsables de les

diferents entitats impulsores dels projectes guardonats.

El President del Club Esportiu Car, Antoni Ramírez, va

rebre els 2.900 euros que la Fundació Claror ha assignat

al projecte l’Esport i les persones amb discapacitat

intel·lectual que s’impulsa a Vic. El president de

l’Associació de Veïns de Trinitat Nova, Diosdado Rebollo,

va recollir els 2.500 euros destinats per a l’impuls del

projecte Fem esport, fem barri que pretén gestionar el

temps de lleure dels joves del barri, sota la supervisió

d’un dinamitzador. La secretària de la junta de l’Associa-

ció Esportistes Solidaris 1-0, Anna Cabarrocas, va rebre

una aportació de 3.000 euros per al finançament del pro-

jecte Creixem en el moviment, espais de trobada intercultu-

ral de l’esport que busca ocupar el temps de lleure dels

joves amb risc social de l’Hospitalet de Llobregat. José

Esteban Malo, president de l’Associació Units en l’Acció

va recollir els 7.000 euros destinats al projecte de Cons-

trucció d’un centre Poliesportiu Polivalent al Congo. I per

acabar, la gerent de la Fundació Oncologia Infantil “Enri-

queta Villavecchia”, Imma Llauradó, va rebre 5.000 euros

per al projecte Atenció sòcio-assistencial a nens malalts de

càncer i a les seves famílies que impulsa el manteniment de

pisos d’acollida i activitats lúdiques als nens malalts.

En aquest curs que acaba hi

ha hagut un increment de les

activitats programades i s’han

omplert totes les activitats,

cosa que ha obligat, en molts

casos, a repetir-les.

Els cicles de tertúlies sobre

la ciutat de Barcelona i sobre

el temple de la Sagrada Fa-

mília han estat un model de

continuïtat i centre d’interès.

També segueix creixent la

demanda per les tertúlies vi-

atgeres, que amb el suport

d’un audiovisual i la narració

ens transporten molt lluny.

Destacar també el gran im-

pacte que han tingut els ta-

llers de creixement personal,

enguany sobre la memòria i

concentració, la lectura ràpi-

da i l’autocoaching.

Per altra banda, segueix

consolidant-se un any més l’in-

terès per la cultura i l’apre-

nentatge musical, tant pel que

fa al taller de solfeig com a la

coral claror i al cor infantil,

que garanteixen la seva con-

tinuïtat en la programació.

L’única activitat que queda

per acabar el curs és la tertú-

lia ‘Autocoaching: l’art de diri-

gir la pròpia vida’, el proper

20 de juny, on s’ensenyaran

metodologies i eines de canvi

que ens poden fer de guia en-

tre la nostra situació actual i

la situació desitjada.

40-41 Cult-Coop.p65 29/05/2007, 20:3641

CLAROR

42

42-43 FC-CClub.p65 29/05/2007, 21:0242

43

Bona ocupació en les activitatsde lleure del curs 2006-2007El balanç del curs 2006-07 de

les activitats de lleure del Cla-

ror Club és, fins ara, molt

positiu: 37 activitats, 1.017

places ofertades i un índex

d’ocupació del 92%.

D’entre aquestes activitats

n’hi ha sis que s’han repetit

en una altra data, per tal de

donar resposta a la llarga llis-

ta d’espera que s’havia gene-

rat, i n’hi ha una que es va

haver de suspendre. Es trac-

ta de l’activitat de ‘Raquetes

de neu’, que no es va poder

fer per la manca de neu cau-

sada per falta de precipitació

i les altes temperatures que

vam patir a principis de març.

Us proposem una vetllada

molt especial. Primer un so-

par als jardins de l’observa-

tori, gaudint d’unes esplèndi-

des vistes de Barcelona i de-

gustant un imaginatiu menú,

ideat especialment per a una

nit de bona cuina i astrono-

mia, on cada plat és presen-

tat com una al·legoria d’algun

concepte de l’espai. Després

es continua amb una visita a

les instal·lacions de l’Obser-

vatori, on l’obertura de la cú-

pula donarà pas a l’observa-

ció astronòmica, que es rea-

litzarà fent ús del telescopi

principal.

GASTRONOMIA I CIÈNCIA

Sopar amb estrellesa l’Observatori Fabra

Data: divendres 13 de juliolHorari: de 20.15 h a 1.00 h.Lloc: Observatori FabraInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: sopar i visita guiada perl’observatori i autocar.

LLEURE CULTURAL AMBCARNET

CLAROR CLUB

8e

AMBCARNET

CLAROR CLUB

50e

Cal destacar l’èxit que se-

gueix tenint el programa de

lleure, en què sempre inten-

tem fer activitats variades per

a tots els gustos i edats. Quan

s’obre el període d’inscripció

s’esgoten ràpidament les pla-

ces, tot i que al final sovint es

produeixen baixes d’última

hora que no sempre es po-

den cobrir.

En la revista passada vam

fer una crida perquè ens fés-

siu arribar les vostres idees i

suggeriments. Us agraïm als

que hi heu participat i us in-

formem que estem treballant

per incloure-les en la nostra

programació.

Data: divendres 6 de juliolHorari: 20.00 a 22.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats

13 euros no abonatsInclou: visita guiada i refresca la terrassa del MHC.

Dediquem aquest passeig al

vincle de Barcelona amb el

mar Mediterrani. Des de l'ar-

ribada dels romans al període

medieval, amb edificacions tan

esplèndides com les Drassa-

nes Reials, i en períodes pos-

teriors el Portal de la Pau, l'an-

tiga Duana, la Foneria de ca-

nons, el monument a Colom,

el Moll d'Espanya, l'antic Ma-

gatzem del Port, el Museu

d'Història de Catalunya, el

moll de Pescadors, l'antiga llan-

terna del Port de Barcelone-

ta, arribarem fins el barri de la

Barceloneta.

Aquest mes de juny finalit-

za el curs, però no les activi-

tats Claror Club, ja que us hem

preparat dues propostes per-

què comenceu l’estiu ben ac-

tius. Us les presentem en els

quadres adjunts, i us infor-

mem que les inscripcions co-

mencen el dilluns 18 de juny.

Podeu fer la vostra reserva al

al telèfon 93.476.13.94, de 9

del matí a 2 del migdia.

De les Drassanesa la Barceloneta

42-43 FC-CClub.p65 29/05/2007, 21:0243

CLAROR

44

EL PONTDELS JUEUSMartí GironellColumna Edicions

L’autor sorprènamb la seva prime-ra novel·la, sobrel’encàrrec que repel mestre d'obresPrim Llombard delcomte de Besalú,de construir-hi unpont fortificat.Malgrat que els vi-latans veuen l’obracom a providenci-al, aviat es trobaràamb els obstaclesd’una conspiració.Un llibre que etcapbussa del tot enl’època medieval.

NEON BIBLEArcade Fire2007

Segon disc del grupcanadenc que des-prés del seu bri-llant disc de debut,Funeral (2005),torna amb una con-tinuació més fosca,amb òrgans sinis-tres i veus de corque posen els pèlsde punta. Explo-sius temes com ‘Nocars go’ o ‘Keep thecar running’ sónmolt colpidors, i eldisc culmina en lakafkiana cançó declausura ‘My bodyis a cage’. Gran disc.Irrepetible.

DUOS, TRÍOS...Ariel Rot2007

Rot reinterpretaels seus temesacompanyat demúsics com Ama-ral, Pereza, La Ca-bra Mecánica, An-drés Calamaro, MClan,Christina Ro-senvinge, Fito & Fi-tipaldis, Los Ronal-dos i més. És jus-tament en aquestsduets i trios on esdesvetlla que unacançó gran pot ac-ceptar noves lectu-res, posar-se alservei d’alltresveus i seguir sentla mateixa.

RELAXLax’n Busto2007

Nou disc i el pri-mer publicat pelgrup després quel'exlider del grup,Pemi Fortuny, de-cidís abandonar labanda. La seva po-tent veu ha estatsubstituïda per ladel manresà SalvaRacero. Sembla,però, que sense elcarisme de For-tuny, Lax'n' Bustoconserva la sevaforça musical, arrelde més de vintanys actuant i evo-lucionant en elmón del rock.

MÚSICA

L’ARTISTATORTURATJoey GoebelEmpúries

Vincent Spinetti ésun artista torturatque ha caigut en ladepressió, la po-bresa i l’alcohol ique fracassa contí-nuament en el jocde l’amor. Però elque no sap és quetotes aquestesdesgràcies són partd’un complot perestimular-li la cre-ativitat. L’estil nar-ratiu àcid i sensiblede Goebel enganxade la primera a l’úl-tima pàgina.

Torna el cicle‘Juliol a l’Auditori’

MÚSICA

El cicle d’estiu "Juliol a L'Au-

ditori" torna a omplir la ciu-

tat de música clàssica, con-

vocant el públic a una sèrie

de concerts a càrrec d'intèr-

prets de reconegut prestigi

internacional i enguany ofe-

reix als membres del Claror

Club un 30% de descompte

per comprar dues entrades.

Aquest cicle d'estiu manté

un especial interès en els quar-

tets de corda. Algunes de les

formacions convidades atre-

soren llargues i reconegudes

carreres internacionals, però

també comptarà amb joves

conjunts que despunten i es-

tan enlluernant amb els seus

èxits les sales de concert més

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

LLIBRES

Campus Cerdanya,vacances actives

MÚSICA

El proper mes de juliol obri-

rà les seves portes el Cam-

pus Cerdanya, un resort es-

pecialment concebut per a

persones actives i amants de

l’esport, ubicat a Puigcerdà,

al cor dels Pirineus. El cam-

pus oferirà unes modernes

instal·lacions residencials

(amb 53 habitacions, sports

bar, sala multimèdia, etc.) i

esportives, que permetran

practicar un ampli ventall

d’activitats. Comptarà amb

piscina coberta, piscina des-

coberta, pavelló poliesportiu

cobert, pavelló de gel, camp

de futbol, gimnàs, zona d’spa

i circuits de senderisme i BTT.

El Campus Cerdanya ofe-

reix als membres del Claror

Club un 10% de descompte

per aquells que vulguin pas-

sar uns dies amb la família o

els amics.

prestigioses del circuit inter-

nacional.

VAN BARÇA,EL FUTBOL CLUB...J.Riera, M.RocaCossetània

L’especial relacióentre el futbol ho-landès i el clubblaugrana és clauper entendre elsúltims quarantaanys de la històriadel club. Des del’arribada de RinusMichels i JohanCruyff als anys se-tanta, passant perNeeskens, VanGaal, Koeman, Klui-vert... fins a l’eraRijkaard, han estat27 els holandesosvinculats al club.

Artemis Quartet

L’AUDITORITel. 93 247 93 00www.auditori.cat

CAMPUS CERDANYATel. 972 880 810www.campus-cerdanya.com

AMBCARNET

CLAROR CLUB

-10%

AMBCARNET

CLAROR CLUB

-30%

44-45 CClubcult.p65 29/05/2007, 21:3044

4545

EFECTES SECUNDARIS...Tantarantanafins el 17/06

ARCÀDIATNCfins el 17/06

WOLFEINSTEINVersus TeatreFins 24/06

GREASETeatre VictòriaFins 8/07, dm, dc i dj

STYLE GALANT...Espai BrossaDel 12/06 al 29/07

IL VENTAGLIOTNCDel 26/06 al 30/06

MIESTNCEl 28/06 al 8/07

LA MUJER DEL PERRO...TantarantanaDel 31/06 al 29/07

GENESI 3.0Teatre Romea3/07 i 4/07

VIATGE A CALIFÒRNIAVersus TeatreDel 4/07 al 22/07

PLUJA DE DANSAGuasch TeatreDel 5/07 al 29/07, dj a dg

A CIEGASTeatre Villaroel10/07 i 11/07

FOUR MOVEMENTS...Versus TeatreDel 7/08 al 19/08

TERÀPIA DE GRUP PER...Versus TeatreDel 21/08 al 21/10

TEATRE

El teatre, la dansa i els espectacles multidisciplinars omplen l’ofertad’estiu, que enguany és present fins l’inici de la propera temporada

Un estiu més es pot gaudir

d’una àmplia oferta d’espec-

tacles teatrals a la ciutat de

Barcelona, on els membres

del Claror Club gaudeixen

d’importants descomptes

amb la presentació del seu

carnet.

El Teatre Tantarantana i la

Companyia Ada Vilaró pre-

senten al juny dins del cicle

‘Portes endins’, el díptic ‘Efec-

tes Secundaris + Florentina’,

dues mirades sobre un mateix

tema. Aquest projecte és una

proposta de caire interdisci-

plinar, que parteix de la pre-

missa del treball físic i vocal

dels intèrprets, des d’una con-

cepció visual i plàstica de l’es-

pai. També dins del mateix

cicle, però al mes de juliol, es

presenta ‘La Mujer del perro

cojo’, de la Companyia Tan-

tarantana amb la direcció de

Roberto Romei.

El Versus Teatre presenta

al juny dues obres de crea-

ció de Jordi Casanovas amb

la Flyhard Theatre Com-

pany: ‘Wolfeinstein’, la his-

tòria d’un programador in-

formàtic fart de la seva fei-

na, i ’Tetris’, una obra basa-

da en l’entretingut i addictiu

videojoc, que consisteix en

trobar lloc adequat a les

peces que cauen si no volem

que s’aturi la pantalla. Dins

del festival alternatiu ‘La

torna del Grec’, presenta al

juliol ‘Viatge a Califòrnia’, la

vertiginosa aventura d’un

home que viu a contrarellot-

ge, amb la companyia

Versus&cia. Aquest teatre

no tanca a l’agost, i presen-

ta dins del cicle ‘Avantime’

l’espectacle interdisciplinar,

‘Four movements for survi-

val ’ , amb la companyia

Amaranto. A finals d’agost

s’estrena la comèdia ‘Teràpia

de grup per a gafes’, amb

Grappa Teatre, que estarà en

cartellera fins a d’octubre.

L’Espai Brossa tanca tem-

porada amb l’espectacle pro-

pi ‘Style Galant, polifonia mà-

gica’, un homenatge a les soi-

rées fantastiques de Robert

Houdin, dirigit per Hermann

Bonnín.

El Teatre Nacional de

Catalunya rep la visita del

Piccolo Teatro di Milano a fi-

nals de juny, i només durant

L’activitat teatral no faràvacances durant aquest estiu

Tetris, de la Flyhard Theatre Company

entrades

10eeeee

-25%

-25%

-25%

-20%

-15%

-15%

-15%

entrades

10eeeee

entrades

10eeeee

entrades

10eeeee

-25%

-25%

cinc dies, presentant ‘Il Ven-

taglio’ de Carlo Godoni, con-

siderat el fundador de la co-

mèdia moderna italiana. La

temporada acaba amb la

companyia Nat Nus Dansa

que presenta l’espectacle

‘Mies’.

El Guasch Teatre també

aposta per la dansa aquest

juliol amb ‘Pluja de dansa’,

quatre companyies amb qua-

tre estils diferents.

El grup Focus ofereix una

promoció especial per a veu-

re dos espectacles al juliol: els

dies 3 i 4 de juliol al Teatre

Romea ‘Genesi 3.0’, l’obra

guanyadora del Premi Funda-

ció Romea de Textos Teatrals

2006; i l’espectacle sensorial

‘A ciegas’, al Villaroel Teatre

els dies 10 i 11 de juliol.

entrades

10eeeee

RECOMANACIONS

44-45 CClubcult.p65 29/05/2007, 21:3045

46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...

CENTRES DE LLEURE

EGIPCI

Endinsa’t en el món faraònic.

València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com

ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.

Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es

MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona

Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es

PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!

Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com

AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire

Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es

5%

HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.

Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net

MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.

Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com

MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.

Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es

2x1

10%

CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.

Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com

100%

20%

50%

2x1

20%

50%

ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.

Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com

25%

10%

CENTRES DE LLEURE

ESCOLA DEPATINATGE RODATS2x1 per a dues persones o pera la primera classe o curs.

Agramunt, 33 · 08023 BarcelonaTel. 635 62 99 48 · www.rodats.com

CUPONS DESCOMPTE

ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona

Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com

SALES DE BALL

SALOMON STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.

Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina · Tel. 972 89 27 17 o902 190 415 · www.grupoelements.com

%

5%10%

20%POBLE ESPANYOLContempla 75 anys d’històriaamb més de 45 tallers d’artesans.

Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00www.poble-espanyol.com

2x1

TEATRES

10%20%

MUSEUS30%

MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!

Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es

FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.

Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es

20%2X1

MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.

Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com

20%

LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.

Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com

10%

BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.

Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es

MUSEUS

NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.

Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78

AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83

WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur

Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13

%

%

%

10%

30%L’AUDITORIDescompte en el cicle d’estiu‘Juliol a l’Auditori’.

Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat

C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça

Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es

50%

CAMPUS CERDANYAVacances actives sense parar defer esport, i al mig dels Pirineus.

Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com

10%

46-48 Guia.p65 29/05/2007, 22:0346

47

POLIORAMADescompte en les entradesde dijous de les obres de latemporada 2006-2007.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com

TEATRE NACIONALDE CATALUNYADescompte en les entrades B i Cdels espectacles de la temporada2006-2007.

Plaça de les Arts, 1 · BarcelonaTel. 93 306 57 00 · www.tnc.es

TEATRES

VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.

Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com

TEATRE LLIUREEntrades temporada 2006-07Espectacles A: 15 i 20 eurosEspectacles B: 11 i 15 euros

Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com

VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2006-07

Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com

VIU EL TEATREEntrades a 8 euros enles obres de la campanya“Dimarts Clàssics” i “TeatreFamiliar” de la temporada.

La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com

GUASCH TEATREEntrades a 10 euros per alsespectacles de dijous a diumenge.

Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com

TANTARANTANAEntrades adults a 10 euros ientrades infantils a 5 euros finsel mes de juny 2007.

Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.teatrelliure.com

20%

15%

25%

ASSEGURANCES%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

CONSTRUCCIONES, S.C.P.

Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres

Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81

RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL

Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%

c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 41seguros@ruizcomercial.comwww.ruizcomercial.com

%

%

ENSENYAMENT

• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer

Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es

10% desc.tratamientos estéticaTratamientos anticelulíticosy naturalesDepilación láserEndermologil LPGVenta productos de peluqueríaPadilla, 266 · 08025 BarcelonaTel. 934 359 365 www.espaciohebe.com

20%

%

%

%

TEATRE VILLARROELEntrades a 10 euros per A ciegas,dies 10 i 11 de juliol.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com

%JOIERIA ALMOR

• Taller propi

Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona

JOIERIA-RELLOTGERIA10%

10%

• Tractament d’aigües de piscines• Pressupostos sense compromís

c/ Holanda, 41Pol. Ind. Pla de Llerona08520 Les FranquesesTel. 93 846 53 36 · Fax: 93 846 52 11

10%

%

ESTÈTICA

PUJOLJoieria - Plateria - Rellotgeria“Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol”(Li regalem la perla de la salut i...)

Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCNTel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com

%

TEATRE ROMEAEntrades a 10 euros per Genesi3.0, dies 3 i 4 de juliol.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.

Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com

%

%

%

%

AUTOMOCIÓ

INSTAL·LACIONS

46-48 Guia.p65 29/05/2007, 22:0347

48

UNIVERS DE LA VISIÓ

• Revisions visuals gratuïtes

Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51

40%

GUIA DE SERVEIS I COMPRES...

% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%

REGALS

GIRBAU REGALS

Mil detalls per a tu

Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22

10%

40%

10%

MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica

Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40

%SALUT: PSICOLOGIA

• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.

Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15

40%

• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades

• Ulleres per a tot tipus d’esports

Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics

SALUT: ÒPTICA45%

p.17

• Tot tipus de tractaments odontològics• 1a visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 22 clíniques dentals

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400

SALUT: ODONTOLOGIA20%

Port.Int.

• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...

Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com

p.16

LLAR

JOJOJOJOJOAN GENOAN GENOAN GENOAN GENOAN GENOVÉSVÉSVÉSVÉSVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es

SALUT: MASSATGES10%

10%

PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17

PAPERERIA5%

BCM, SL• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09

NETEJA5%

PERRUQUERIA

Saló de perruqueria i estètica

Rosselló, 378, B dreta08025 BarcelonaTel. 93 446 01 56

10%

MÚSICA%

SERVEIS%

RESTAURANT10%

CA LA NURI

Descomptes de dimarts a divendres nit

Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23

p.41

C/ Energia, 76-78 amb c/ Cobalto 33-3908940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 04 94 · Fax. 93 377 89 52comercial@mesnet.eswww.mesnet.com

Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22

%

%

%

Magatzem de Material Elèctric,Fontaneria i Climatització

C/Marina, 334 Telf. 93.433.05.02ventas@e-capdevila.es www.e-capdevila.es

46-48 Guia.p65 29/05/2007, 22:0448

Cobertes.p65 29/05/2007, 22:173

Cobertes.p65 29/05/2007, 22:174