Gaudir d'una boca sana i un atractiu somriure requereix unes cures mínimes: • I

· Raspallar-se les dents després de cada àpat · Una revisió periòdica al dentista · Una higiene bucal (quan el professional ho indiqui)

Als Instituts Odontològics Associats trobarà tots els serveis especialitzats en tractaments dentals:

Odontologia general i conservadora Periodòncia Pròtesi fixa i extraïble Ortodòncia

Estètica dental Cirurgia maxiHo-facial Implantologia ATM

Sedació

La més alta tecnologia i un quadre mèdic qualificat ens permeten oferir un servei ràpid i totalm.ent garantit. .

avan(atges Sistema de fin.ançament

________ --' _____ ........ IIIIIIE.....IL....&.....l~ ______ ..IL....IL....:! ___ a la seva mida

- 1 a visita, consulta i revisió - 1a visita d'ortodòncia (aparell corrector) - Radiografies intrabucals - Extraccions simples - Higiene bucal-neteja + revisió (per sessió) - Urgències* - Resta dels tractaments

Gratuïta Gratuïta

Gratuïtes 3.000 Ptes. 3.000 Ptes. 3.000 Ptes.

20% Dte. * Gratuïtes en cas de realitzar tot el tractament en qualsevol dels nostres centres

Preus especials als abonats i familiars

INSTITUTS, , ::::a ODONTOLOGICS ______ ASSOCIATS

FU~DACI6 CLAROR http: //www.ioa.es E-mail: ioa@ioa.es

s u M LA PORTADA

OPINiÓ

Revista Tot Claror

Núm. 29, III època

Abril- maig 2001

2. Articles de Jaume Palau, Àlex Garcia i Eugeni Madueño. 4. Entrevista curta: Ramon Cugat, traumatò­leg especialista en medicina esportiva.

ENTREVISTA 6. Mercè Marti, excampiona del món d'aviació.

SALUT 10. Vigorèxia: addictes a la musculació

DIETÈTICA 12. La importància de beure llet

MENSSANA 14. Qui diu que l'exterior no compta?

ENFORMA 16. Aconseguir una condició física saludable

POLIESPORTIU 18. L'estiu i les activitats de lleure per a joves

REPORTATGE 20. Fòrum 2004: què serà?

SOCIETAT 24. Més zones de vianants al barri

26. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...

30. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

32. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. Activitats d'estiu per a tothom 33. Una primavera plena d'esdeveniments 34. XVII Milla Sagrada Família 36. Marítim: la millor oferta en bicicletes 37. Nou Can Caralleu: casals d'estiu a la natura. 38. Assemblea de socis benefactors 38. Fòrums, castellers i coral

40. FETS I GENT 40. José Montera, ex-jugador de bàsquet

A R

Les altres portades

FALTEN TRES ANYS PER AL FÒRUM UNI­VERSAL DEL 2004 Barcelona es prepara per a l'or­ganització de la primera edició del Fòrum Universal de les Cul­tures¡ que tindrà lloc a la ciutat comtal l'estiu del 2004. A qua­tre anys vista de l'esdeveniment¡ l'organització desvetlla alguns dels secrets¡ i respòn les crítiques.

VIGORÈXIA: ADDICTES A LA

MUSCULACIÓ Fa poc més de tres anys¡ un psiquiatra nord-americà va deso' criure un trastorn psicològic nou relacionat amb l'addicció d'al­guns pacients a l'activitat física. Ho va anomenar vigorèxia¡ i es caracteritza per una obsessió ex­trema per veure's musculós amb l'agravant que aquell qui la pa­teix mai no s'acaba de veure prou bé.

TOT A PUNT PER A LA XVII MILLA

L'organització de la XVII Milla Sagrada Família ja entra a la rec­ta final. La consolidació en els darrers anys fa que hi hagi po­ques novetats respecte a I·'edició anterior. Això sí¡ és la primera Milla del segle XXI¡ un fet irrrepetible i que planteja un rep­te nou : aconseguir entre tots que sigui la millor¡ amb rècord d'ins­cripcions i participació.

I

_ ()pi=ru=ó~ ____________________________ _

O TOTCLAROR Tercera època

Número 29 Abril-maig 2001

Tiratge: 13.000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCiÓ I ADMIN'STRACIÓ: Sardenya, 335, baixos

08025- Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93 476 13 96

www.claror.org E-mail: totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu, Nèstor Vilella, Albert Giménez, Àngels Güell,

. Sergi Larrlpa, Ester Benach.

DIRECTOR:

Sergi Larripa COORDINACiÓ, REDACCIÓ I TANCAMENT:

Ester Benach

REDACCIÓ:

Daniel Gomez Albert Giménez (Salut)

M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cultura i Cooperació)

Miquel Garcia (Passatemps)

COL'LABQRAOORS:

Carme Giménez (Mens sana) Jordi Nog~és IEn forma)

CORRECCIÓ LlNGOlsTICA:

Ariadna Viñas SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ

Teresa Blanch

PUBLICITAT:

¡Josep Llurs Vide

DISSENY PORTADA, MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PcGrafic - IMGESA

DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLA'RORés una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament compartei~ les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat del'a~tor.

Entitat editora

FUNDACiÓ èLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90. Fax 93476 13 91

E-mail: comunicacio@claror.org Web: www.claror.org

PRESIDENTA

Joana Céspedes SECRETARI

Jordi Casanes PATRONS:

MontseHat Bastida, Consol • Martr, Basili Pérez, Àngel Garcia, Héctor C. Siive'ira,

Gemma Vilaró, Jordi Alonso i ~ ulieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

DIRECTOR DIVISiÓ lNSTAL'LAC10NS

Eduard Franco

DIRECTORS O"NSTAL' lACIÓ:

ESPoRnu CLAROR: Núria Borràs

POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA:

Pedro And~eu POLIESPORTIU MARITIM:

Pedro Arndreu Nou CAN CARALCEU:

Néstor Vilella

2 TOT CLAROR

Res no impedeix que una dona triomfi

Jaume Palau Preparador físic

Per primer cop una dona guanya el ral·1i París-Dakar, una altra competirà amb els homes al Mundial de motociclisme de 250cc i una altra pot guanyar el mundial d'aviació. L'articulista reflexiona sobre aquests fets; més enllà de la casualitat.

És cert que la presència de l'a lemanya Katja Poens­gen en la llista d'inscrits per al Mundial de 250cc ha cau­

sat sorpresa i expectació, perquè en I.es darreres tem­porades no hi ha hagut cap dona competint en els grans

premis. No obstant, la meva opinió és que fisiològicament res no impedeix que una

dona pugui córrer en moto a un alt nivell i també con­

querir un títol mundial.

Això és així perquè en els esports en els quals in­tervé un element mecànic

les diferències amb l'home es redueixen i poden arri­

bar a desaparèixer si la dona

en qüestió té el talent sufi­cient. Per estar preparada fí­

sicament necessita un nivell muscular alt i tenir molta for­

ça, perquè la moto és molt

exigent quant a les frena­des i a les reaccions brus­

ques. És difícil especificar una

part del cos que una pilot ha de desenvolupar per equiparar-se als ho-mes. Tots els mú sculs són

importants , encara que als que més s'exi-

geix són a l'avantbraç i a la

cintura especular (tra­pezi i deltoides) . Tam­bé s'han d'atendre els

pectorals i braços, que en principi les dones tenen

menys desenvolupats; exer­citant aq uests m úscu ls a

consciència, una dona pot equiparar-se amb un home

i competir en igualtat de condicions.

Sl

Ho)' VAlIv>S A EXfLitA~ LA tlife.~Ci" ~ CE.R~ 'I LE.lO~

Un altre factor a tenir en compte és que el nivell de greix de la dona és superior

i que qualsevol consideració fisiològica ve determinada pel biotip de l' individu. Hi

ha esportistes que, per les seves característiques

biològiques, mai po­dran arribar al màxim

nivell encara que tre­ballin de valent. .

Per altra banda, i comentant el triomf de

Jutta Kleinschmidt en el Ral ·li París-Dakar, crec

que s'està sobredimensi­

onant una mica perquè en les competicions de cotxes

el sexe del pilot no marca

cap diferència. A més a més, es tracta d'una com­

petició de resistència, en la

qual el més important és la

capacitat aeròbica.

"

__________________________________ ()piruó

La lliçó de lluitar per viure dignament

Els milers de persones que arriben cada any amb el de­sig de treballar i viure a Eu­ropa surten dels seus països fugint d'una realitat que en bona part és responsabilitat del desenvolupament de què nosaltres gaudim.

D'altra banda, com s'ha repetit una i altra vegada, la immigració és un feno­men històric, natu ral ... i, per tant, inevitable . Les paraules dels polítics i tèc­nics que han parlat durant els últims mesos, superats per aquests esdeveni­ments, estan impregnades d'un discurs molt utilitaris­

ta de la immigració. Fra­ses com " Els treballadors

immigrants pagaran les nostres pensions futures" o "La població creixerà a Catalunya gràcies a l'alta

natalitat de la població im­migrada" no fan sinó cre­ar una visió poc integrado­

ra d'aquestes persones nouvi ngudes.

Pel que fa al nostre país, és trist observar com a una

societat que ha viscut en

la pròpia pell el fet d'ha­ver de fugir, d'emigrar a la

recerca d'una vida millor,

li sigui ara tan fàcil posici­onar-se del costat dels in­

teressos econòmics i· polí­

tics que s'amaguen darre­

re legislacions com la nova Llei d'Estrangeria. En una

societat on només s'ente­

nen i justifiquen les lluites

puntuals, les lluites parti-

Mariel Araya Fedemció de CoI/ec/ius dlmmigroll/s de Barcelo/1l1

dàries, les lluites individu­als ... , ens és molt difícil entendre que centenars de persones s'hagin tancat en esglésies, hagin fet va­

gues de fam, unint les se­ves forces, solidaritzant-se

els uns amb els altres per

aconseguir junts el princi­pal dels drets humans : viu­re dignament.

Perquè el món és de

totes les persones que hi vivim ... i cap paper ens dóna aquest dret ni tam­poc ens el pot treure. M ai.

Mals presagis Eugeni Madueño, periodista

El Fòrum 2004 comença a caminar. Hi ha professionals solvents contractats per preparar el programa d'actes, i diners per portar endavant les activitats i fer les infraestructures. Hi haurà festa , per tant. Però, per a fer què, per anar on?

Els veritables objectius del Fòrum són, a tres anys de la seva celebració, una incògnita. I el mateix cal dir dels seus motius ideològics, íntims. Estarà a favor de les grans multinacionals que h.an de fU1ançar l'esdeveniment -d'aquestes dependrà que es pugui retransmetre a tot el món a través de les televisions- o dels movi­ments que clamen -cada vegada amb més insistència- contra l'hege­monia cultural -anglòfona- que la mundialització comporta? Es fa -el Fòrum- perquè es vol convertir la ciutat en la plataforma mun­dial des de la qual es pot reinventar una nova manera de viure -per què hauria de servir, sinó, un esdeveniment en què es pretén parlar de cultura de la pau, sostenibilitat i intercultura?-, o, com va passar amb els Jocs Olfrnpics, la festa serà només una excusa per renovar urbanísticament una part de la ciutat -en aquest cas la: part final del riu Besòs?

Cadascú pot posar-hi la resposta que vulgui, jo només els dono una pista. Si la resposta és la bona, és a dir, que ho fem amb bona voluntat, perquè creiem en el valors que formen part de l'enunciat del Fòrum, per què, a hores d'ara , encara no s'ha comptat amb l'opinió de cap entitat barcelonina -oficial, no oficial, privada, pública, etc.- de les moltes que tenen alguna cosa a dir-hi?

Mals presagis.

L'escola, avutt demà Àlex Garcia

Professor del CElP Sagrada Familia

Respon l'escola actual a les necessitats de la societat del futu r?

Potser ca ldri a fe r- se

aq uesta pregunta després de respondre'n algunes al­tres, com ara:

Respon la societat actual a les necessitats reals de la nostra escola?

Què es d~mana a l'esco­la del segle XXI?

El professorat de l'Ense­nyament Secundari Obliga­tori (ESO) i dels instituts par­

Ien de fracàs escolar, el món

universitari renega de la manca de preparació dels

alumnes que passen la Se­lectivitat i el món del treball

ha de formar el seu perso­

nal perquè no el troba sufi­

cientment "preparat". Tothom demana alguna

cosa a l'escola de la qual re­

nega: educació' vial, educa­

ció per al consum, educa­

ció per ... Però l 'esco la no és un

ca laix de sastre. Quan la cosa no funciona, és fàcil

responsabilitzar del proble­ma els altres. Si l'esco la no

funciona, és que la socie­tat no funciona. I si l'esco­

la ha de tenir alguna funció

clara, serà -juntament amb

les famílies i la resta de la

societat- la d'ajudar els nos­

tres alumnes a form ar-se

com a persones i també ...

(aquí podeu posar el que

vulgueu, perquè no seria

fàci l posar-nos d'acord, tots

pl egats).

TOT CLAROR 3

_ ()pi=nt=·~ó ____________________________________ __

I!I ENTREVISTA CURTA RAMON CUGAT, TRAUMATÒLEG ESPECIALISTA EN MEDICINA ESPORTIVA

"Esport és salut? En l'equilibri hi ha l'èxit"

Per les mans del Doctor

Cugat han passat molts espor­

tistes d'elit, jugadors de bàsquet

o de futbol professionals que

han hagut d'entrar a quiròfan

per remediar lesions greus.

Des de la perspectiva privi­

legiada que atorgu en els 35

anys d'experiència en el món

de la traumatologia i la sort de

treballar molt a prop de l'esport

professional, Cugat es mostra

força crític a l'hora d'associar

conceptes com salut i esport.

Per què afirma que, en l'es­

port d'elit, salut i esport no

solament no van lligats sinó

que són termes oposats?

Avui dia, als jugadors pro­

fessionals se'ls requereix molt

més esforç que abans. Per exem­

ple, en ~I cas del futbol, abans

jugaven un partit a' la setmana i

ara en juguen dos o tres, més els

dies d'entrenament, i això com­

porta una sobredosi que aguan­

ten fins que la cadena es trenca

per l'eslabó més dèbil.

?erò els responsables

d'aturar la sobredosi abans no

es trenqui la cadena no sem­

pre respecten lesions, grips o

sobreentrenament. ..

El l'alt nivell de competició

directius i entrenadors el que

volen és guanyar, i això ho de­

manen al jugador. Per tant, qui

es trenca és ell. Avui dia és molt

difícil lluitar contra la dinàmi­

ca de l'esport professional.

I això que vostè forma part

de la Federació Catalana de

Futbol...

Sí, sóc el responsable d'unes

tasques de docència en l'es­

port base. Fa vuit anys que or­

ga ni tzem xerrades arreu de

Catalunya on assisteixen juga­

dors, entrenadors, prepara­

dors físics, directius ... , i els en­

senyem qüestions com la die­

ta o com fer escalfaments .. .

Com a metge, li és difícil

aconsellar el millor remei a

segons quin pacient?

Només els puc recom a­

nar que dormin les hores re­

glamentàri es, que segueixin

una dieta de qualitat i natu­

ral , que cuidin el seu cos i

que facin els entrenaments

correctes a diari.

Amb tot, sembla que no

és gaire partidari de lligar els

conceptes salut i esport?

En l'esport d'elit no sempre

van lli gats, però això no vol

dir que en l'esport de base o

en l'amateur passi el mateix.

Dur una vida sana i fer molt

d'exercici és fonamental per

tenir salut. De fet, aquest lli­

gam no l'hem inventat ara,

sinó que les cultures antigues

i els grecs en són un gran

exemple; ja ho associaven, i

eren conscients dels beneficis

que l'esport tenia per a la sa­

lut. Com en tot, en l'equilibri

hi ha l'èxit. E.B.

I)ENQUESTA Respon l'escola actual a les necessitats

de la societat del futur?

FERNANOO ALQUÉZAR 45 anys

Hi ha escoles més pre­parades que d'altres, independentment que siguin públiques o pri­vades. El que està clar és que amb un ordina­dor per a trenta nens no fem res.

MARTA ALBORCH

28 anys

Els nens són suficient-. ment espavilats per adaptar-se tots sols a la societat. Ens costa més a nosaltres, que som una mica més grans. Dependrà, sobretot, dels mestres.

4 TOT CLAROR

MARGARITA PINTOR 42 anys

Es preparen massa per a les noves tecnologi­es, però obliden ma­tèries de l'ensenya­ment tradicional com el perquè de les coses. No aprenen a pensar, les màquines els ho donen tot fet.

XAVI ARMARIo 13 anys

A mitges. Ens expli­quen coses que no podem practicar per­què no hi ha suficients recu rsos. Arn b més equipament podríem aprendre més, i traurí­em millors notes.

DOLORS RIU 73 anys

Les escoles estan ben equipades i els ense­nyen molt d'informà­tica, però la societat canvia molt ràpida­ment.

Això és una pàgina neta.

"

I això, un especialista en neteja:

Encarregats de la neteja de: D Esportiu Claror D Poliesportiu Sagrada Família O Nou Can Caralleu

Neteja i manteniment Oficines i locals

Especialista en poliesportius

O Poliesportiu Marítim (annexe platja) _

HERSAN 98 SL CI Ebro , 11

Tel. 93 682 35 94 Tel. Mòbil 607 26 98 03

08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

_ Entrevista

EXCAMPIONA DEL MÓN D'AVIACiÓ,

ASPIRA A GUANYAR ELS JOCS MUNDIALS AERIS

••• MILLOR

Qui és Mercè Martí? Una persona inquieta, a qui des de

petita li ha agradat sempre l'esport, i a la qual li agrada molt el que fa.

I que és la millor pilot del món? No, no. No em considero la mi ­

llor pilot de l món. Crec que, dintre

de la perseverància i de l'activitat que

desenvo lupes, tam bé hi co mpta el fet d'estar al ll oc oportú en el mo­ment oportú . I tenir la sort d'envo l­

tar-te de gent bon a, per poder dis­

posar dels avions ben prepa-

rats i d'un molt bon equip.

6 TOT CLAROR

És clar que esportivament he desta­cat, però això no vol dir que sigui la millor pilot de l món. Potser

hi ha un pilot d'lberia mi-

llor que jo, no ho sé; el que sé és que he t ingut la co nstància, la dedi cac ió i la

perseverància per fer -h o bé en les

co mpeti c ions en

què he participat.

Entrevista: Sergi Larripa

Diu sentir-se molt reconegu­da a Cata lunya, tot i que l'opinió públi ca en gene rar potser e ncara no ha fet jus­tíc ia a aq uesta espo rt ista q ue, després de destacar e n e l camp de l'atletisme, ho ha asso lit tot e n e l de l'aviació esportiva : ca m pio na d e l mó n, tres cops rèco rd de velocitat, sotscampiona de la cursa de les Amèriques, etc. Potser Mercè Martí és la .. .

Quan neix la teva afició per volar? M'agradaven els avions des de ben

petita, llavors ja deia que volia ser pilot. Em deien: "Bé, bé ... , quan

siguis gran ja en parlarem". A volar em vaig iniciar als dis­set anys, amb uns amics, a

l'aeroport de Reus.

fI que sí que et cri­dava l'atenció era el món de l'esport i la competició, oi?

Sí, feia atletisme,

i era bastqnt bo­

neta. Vç¡ig ser

tres cops

campi­o na

"

___________________ Entrevista

"ÉS clar que esportiva­ment he destacat però això no vol dir que sigui la millor pilot del món. He tingut la constància, la dedicació i la perse­verància per fer -ho bé 11

de Catalunya en 3.000 metres, va ig

quedar tres cops segona a la Cursa d'EI

Corte Inglés, vaig anar als Campionats

d'Espanya, vaig ser a la Selecció Espa­

nyo la ...

No tens antecedents familiars en l'aeronàutica?

No.

I com decideixes introduir-te en aquest món?

Una sèri e de circumstàncies hi van

col·laborar. Jo anava a fer INEFC, però

unes assignatures suspeses van impe­

dircme l'accés el primer any. Així, da­

vant la perspectiva de quedar-me un

any "en blanc", vaig decidir aprofitar­

lo als Estats Units per aprendre anglès . .

I és clar, va resultar que, a més, els

Estats Units són el país de aviació.

Havia d'estar-me només sis mesos a

Oklahoma per aprendre anglès i vaig

tornar al cap de tres anys amb els tí­

tols de pilot d'avió.

I tornes a Catalunya ... Sí, torno a Catalunya i convalido els

títols de pilot. Paral·lelament, va ig co­

neixent més les competicions espor­

t;ves que hi ha fins que començo a

participar-hi .

Quan et vas introduir en l'aviació esportiva?

Vai g començar als Estats Units.

M'estava treient el títol de pilot i, com

a persona inquieta i a la qual agradava

l'esport, vaig veure que hi havia una

sèrie de competicions aèri es que eren

molt atractives a la meva forma de ser.

Vaig començar a indagar, indagar i in­

dagar fins que vaig saber que es feien

co mpeti cions de caràcter mundial,

com la Volta al Món, el París-Pekín,

creuar l'Atlàntic. .. Aleshores em vaig

voler iniciar seriosament en les com­

peticions. Ai xí, l'any 1994, amb 24

anys ja vaig disputar la Vo lta al Món ...

i la va ig guanyar.

Creus que actualment s'ha de se­guir anant als Estats Units, per arri­bar a tenir una bona formació com a pilot? Què recomanaries a una noia que volgués emular-te?

Des que va ig començar jo fins ara

han passat dotze anys, i han canviat

moltes coses. Abans aquí no hi havia

ni escoles ni res. Havies d'anar per ll iu­

re, marxar als Estats Units o entrar a

l'escola "mig mili tari tzada" d'AENA. Ara

ja hi ha escoles especiali tzades, ja pots

treure't aquí els títols sense haver de

cursar una carrera "mig militar": sim­

plement cal anar a l'aeroport i infor­

mar-se'n .

Ara ja no cal marxar als Estats Units?

Jo ho recomano, perquè és el país

de l'aviació i sempre aprens més allà

que aquí. Tot i així, almenys ara es

pot escollir.

Quan vas tornar tenies clar dedi­car-te a l'aviació esportiva?

No, no. La meva intenció era, pro­

fess ionalment, ser pil ot comercia l, i

dedicar-me a l'aviació esportiva en les

estones lliures, com a afició. Vaig estar

treballant en una companyia aèria, però

mai no em va acabar d'agradar tant com

el vessant esportiu ; de manera que, a

poc a poc, la part esportiva es va anar

barrejant amb la professional fins a so­

brepassar-la. Ara ja no ho canvio. De

vegades em surten feines de pilot co­

mercial i les accepto, però estic bé.

Definitivament abocada a l'avia­ció comercial, quan pot durar la teva carrera? Et planteges seguir així la resta de la teva vida?

Ara no m'ho plantejo, perquè no

em falten ganes de competir. Més en­

davant? No ho sé, ja ho veurem.

Quines dificultats t'has trobat per desenvolupar la teva carrera?

El dels patroci nadors és el plat més

dur de coure. Ells són els qui realrnent

financen la teva carrera. Jo vaig tenir

la sort de trobar Fre ixe net , que va

creure en mi.

I el factor econòmic, fins a quin punt limita?

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona

• Un lloc per anar de viatge? San Francisco

• Unp1at? Marisc

• Un llibre per llegir? Qualsevol de Richard Buck, l'expilot i autor de Juan Salvador Gaviota.

• Una pel'líeula de cinema? La guerra de les galàxies

• Un mitjà per estar infonnat? La Vanguardia

• Mar o muntanya? Totes dues

• Un cantant o grup musical? EltonJohn

• Un esportista? Tots els que han perseverat fins aconseguir els seus somnis

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Els pioners de l'aviació

• Què valora més de les per­sones? L'honestedat i la franquesa

• Si un dia fos president del G0-vern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Uf ... ! Solucionar els conflictes que hi ha a l'espai aeri.

• Dretes o esquerres? Centre

• Què s'enduria a una illa de­serta? Un avió

• Un desig confessable? Poder arribar a organitzadora de les competicions mundials.

Home, com en el cas de qualsevol

esport de motor, és evident que ser

pilot resulta més car que dedicar-se a

córrer. Però fi xa't com és de car anar

en vaixell i la quantitat de vaixells que

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

IIMIAGRADARIA ARRIBAR A SER L10RGANITZADORA DELS MUNDIALS

II

hi ha en aquest país, i els medallistes

que tenim. Jo crec que, més que res, és una qüestió de coneixement.

Vas començar sense precedents en aquest país. El fet d'obrir camí posa les coses encara més difícils?

Sí, sí. Fins fa poc a penes no hi havi a mentalitat ni infraestructures

aeronàutiques. De fet, es nota que només fa vint-i-cinc anys que vam

sortir d'una dictadura ... Comparats amb .la resta d'Europa estem els úl­

tims, amb Grècia i Portugal, tot i te­nir un clima molt, molt millor, que a

França o Alemanya, amb els quals la diferència és brutal.

Una dona a l'elit mundial de l'aeronàutica

Ha estat la primera persona espanyola de donar la Volta al Món en avioneta i la primera <!ona a guanyar aquesta prova (33.500 km en 92.27 h) l'any 1994. Mercè Martí va néixer el 9 de setembre de 1968, i la seva vida ha estat molt lligada a l'àmbit de l'esport. Va iniciar-se en l'atletisme i hi va assolir bons resultats i marques; va competir en diverses carreres internacionals i va quedar tres cops campiona de Catalunya en 3.000 metres. Va viatjar als Estats Units per obtenir la llicència de pilot privat i, més tard, la de pilot comercial. Va aconseguir la llicència IPR, que l'autoritza a pilotar de nit i en condicions meteorològiques adverses, igual que la de polimotor. Quan va tomar a Espanya va convalidar els seus títols, però va tomar als Estats Units per fundar una escola de pilots i treballar-hi com a instructora. La seva última etapa a Amèrica la va completar '"Volant en una important companyia de serveis aeris. Actualment, després d'ha­ver treballat com a pilot comercial a Spanair, compagina la seva passió per volar amb la preparació de competicions, la participació en espectacles aeris i la intervenció en conferències.

El seu historial inclou pràcticament totes les distincions que es poden acon­seguir en competició esportiva: tres rècords mundials de velocitat en rutes asi­àtiques i per Nord-Amèrica, medalla d'or de la Federació Aeronàutica Interna­cional, subcampiona de la Race of the Americas 96 (competició de 30.000 km pet continent americà amb un equip íntegrament femen!') i medalla de bronze als primers Jocs Mundials de l'Aire 97 (amb l'equip espanyol i pilotant l'avió 'Spirit of Freixenet'). Ha organitzat l'expedició aèria Discovery Flight 1998, que conmemorava els primers vols cap a les colònies espanyoles a l'Àfrica occidental.

8 TOT CLAROR

És molt maco veure els fenòmens atmosfèrics i naturals que et trobes allà dalt: una pluja d'es­tels, un cometa, un eclipsi...

Q!!an competeixes, a quin d'aquests quatre elements dónes més importància: a l'estat de la cli­matologia, a l'estat de l'aparell, a la teva forma física o bé a la psico­lògica?

Home, és un compendi dels qua­tre, però si hagués de triar la part més dèbil que més he cuidar, et diria que

la física. L'esgotament físi c ens pot conduir a una errada i una errada, en aviació, es pot pagar amb un accident morta l.

Quina és la pitjor experiència que has tingut en tots aquests anys?

Han estat bàsicament relacionades amb problemes mecànics o de condi­

cions climatològiques adverses. L'anèc­dota més forta que tinc va ser a la

carrera de ·Ies Amèriques quan, cre­uant l'Atlàntic de Nova York a Ponte

Pitro, vam tenir un problema de sub­

ministrament de combustible i, al mig de l'oceà, se'ns anava aturant el mo­

tor. No fa cap gràcia.

I la millor sensació que has vis­cut?

La que tinc quan arribo a casa amb

un metall, després de triomfar en al­

guna prova . Compensa tot el sacrifici

les males estones. I volant? És molt maco veure els fenòmens

atmosfèrics i naturals que et trobes allà

dalt: una pluja d'estels, un corneta, un

eclipsi ... Són coses molt maques d'ob­

servar en aquelles alçades.

Quina de les aventures que has viscut t'ha omplert més?

Totes tenen alguna cosa, però pot­

ser la que més em va omplir va ser la

de travessar l'Àfrica occidental durant

25 dies pilotant un avió de la Segona

Guerra Mundial. Va ser acomplir el

somni que tenia des de petita de po-

___________________ Entrevista

der volar com els pioners de l'aviació.

Vam fer-ne un documental per a Te­

levisió Espanyola i National Geograp­

hic. Va ser una experiència molt enri­

quidora; a més, em va omplir especi­

alment pel fet d'haver-la organitzat jo. La satisfacció, per tant, va ser doble.

I ser campiona del món? Tampoc puc oblidar-ho. AI cap i a

la fi, va ser allò el que em va catapul­

tar, el que em va donar a conèixer ...

De fet, vaig tenir sort; en principi no

tenia equip, i vaig acabar participant

amb el suec Erik Baunk perquè el seu

copilot va haver de deixar-ho. Vam fer

33.500 km per l'hemisferi nord en 22

dies i, a més, vaig convertir-me en la

primera persona espanyola de donar

la volta al món en avioneta.

Què et queda per fer dins d'una avioneta?

Home, primer afrontar els Jocs

Mundials d'aquest estiu . Després, em

faria il·lusió fer alguna cosa a Austràlia

i Nova Zelanda, els únics continents

que encara no he tocat. I fer-ho amb

un avió antic, com en el cas d'Àfrica.

I fora de l'avioneta? Introduir-me més en el vessant or­

ganitzatiu i arribar a ser l'organitzado­

ra de les competicions, ja que crec

que tinc més coneixements i experi­

ència que les persones que ho estan

fent. Però, vaja, tampoc és una priori­

tat per a mi.

Preparació intensiva per guanyar els Jocs Aeris Mundials

Tots els sentits de Mercè Martí són ara posats per repetir o millorar, aquest mes de juny i en cel espanyol, la medalla de bronze que va aconseguir als primers i últims Jocs Mundials de l'Aire. La prova en què participarà és la "Longe Range Aire Race", el ral, li de llarga distància amb motor. Aquesta prova, considerada com " la marató" de l'aviació, tindrà lloc entre el 19 de juny i 1'1 de juliol i constarà de cinc

_.~

etapes: sortida de Reikiavic i arribada a Jerez, passant per Caen, Sevilla, Beirut i Las Palmas.

Per afrontar el repte, s'hi dedica en cos i ànima des de fa més de mig any. Fonnarà equip amb un copilot també català, Eduard Prades, que ha realitzat 1.200 hores de vol. Martí s'està ocupant fms i tot del més mínim detall per tal que tots els elements, humans i tècnics, estiguin a l'alçada quan arribi el moment.

L'avioneta de MartC, l'''Spirit of Freixenet", és un bimotor atmosfèric produït per la factoria Piper i valorat en deu milions de pessetes. El pressupost de l'equip, avioneta a part, és de dotze milions de pessetes, que han de servir per fer front a les despeses d'abast, equip, allotjament i material tècnic.

El repte és cobrir les cinc etapes, un recorregut de 20.000 quilòmetres, em el menor temps possible. Martí calcula que necessitaran al voltant de 50 hores. En aquest temps inclou les parades tècniques per repostar: unes set, ja que l'avio­neta té un dipòsit de 500 litres que li pennet una autonomia d'entre 7 i 8 hores.

L'equip MC Aviació de l'Aeròdrom de Sabadell fa més de sis mesos que treballa en el projecte. "Hem introduí! una sèrie de millores tècniques importants", comenta MartC. Perquè ens en fem una idea, "bem redissenyat el tren d'aterratge a fi d'estalviar temps en els aterratges, i també s'ban introduí! nous sistemes de navegació, més precisos i complets. En definitiva, bem adequat l'avioneta a les nostres necessitats" .

Paral·lelament, han realitzat complets estudis sobre tot allò que es poden trobar durant la cursa: un estudi dels tipus de vents que es poden trobar en cada etapa. També han negociat amb els aeroports per fer-hi les escales tècniques.

Fins ara s'han inscrit un total de dotze avionetes a la prova.

/'

Distruta de los juegos en red con amig@s Disfruta de lnternet a alfa velocidad

Disfruta Barn@polis li!

AIrA ••• OCIlO ••• 1'11$

HORARIO Or. lunes "Domingo

0 (' 11 " 2' Hor.l s

93,341. 63, 08

'-~~ a,

• ni

• ni

poc ... massa IÓ ( le '

per Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Myriam Gutiérrez, psicòloga clínica

Fa uns anys, pocs s'imaginaven que la pràctica d'esport po­dia esdevenir una obsessió capaç de convertir-se en malal­tia. El culte al cos que pregonen mitjans de comunicació, centres d 'estètica o centres esportius pot significar un risc en relació a possibles trastorns psicològics.

Vivim en una- societat industrial en

què s'està reduint el temps dedicat al

treball i on les càrregues laborals han

canviat, ja que la tecnificació d'un

entorn que progressa ens exigeix cada

cop menys moviment.

L'activitat física moderada constitu­

eix un important factor compensatori

i és reconeguda com un excel·lent

mètode per millorar la salut i la forma

física, mantenir la capacitat d'adapta­

ció als esforços i endarrerir l'envelli­

ment. Així, diferents organismes la

prediquen com el remei per solucio­

nar els nostres problemes, però la re­

alitat és que els responsables de gui­

ar-la hem de vigilar de no generar pe­

rills nous per a la població.

I és que fa relativament poc ha apa-

10 TOT CLAROR

regut un concepte relacionat amb una

nova malaltia, causat per l'excés d'ac­

tivitat física : es tracta de la vigorèxia o

dismorfia muscular. Les persones que

la sofreixen mai no se senten bé amb

el propi cos i tenen pensaments ob­

sessius en relació a certs defectes fí­sics. Es tracta, doncs, d'un trastorn

mental relacionat amb l'addicció a la

museu latu ra.

Com es manifesta?

Sol manifestar-se mitjançant tres ca­

racterístiques: dependència, toleràn­

cia i supressió.

La dependència és la sensació que

l'exercici és necessari per sentir-se bé i,

molt sovint, fa que s'eludeixin molts

compromisos que també haurien de ser

valorats a fi de satisfer aquesta necessi­

tat, com la feina, la família o els amics.

Quant a la tolerància, indica que

cada vegada cal més exercici per assolir

la mateixa sensació: sentir-se bé.

I la supressió és la sensació de can­

sament o debilitat 24 o 36 hores des­

prés de faltar a alguna sessió progra­

mada d'exercici.

En definitiva, els vigorèxics es re­

coneixen per una obsessió extrema per

veure's musculosos i per una necessi­

tat de mirar-se constantment al mirall,

sense sentir-se satisfets. Tot això con­

dueix a un reforç de l'addicció, a pe­

sar-se unes quantes vegades al dia i a

seguir dietes baixes en greixos i altes

en hidrats de carboni i proteïnes.

Normalment no consulten el met­

ge si no és que tenen alguna lesió per­

sistent per excés. Tot i així, són força

resistents al tractament, perquè es ne­

guen a seguir règims que impliquin dei­

xar d'exercitar-se o disminuir la pràcti­

ca esportiva.

En alguns casos extrems, són per­

sones que solen tenir problemes de

seguretat, una autoestima precària,

poc madures i amb problemes d'inte­

gració. A aquests trets també s'hi po­

den associar altres símptomes, com

ara depressió, irritabilitat i ansietat.

Fadors que hi predisposen

Els factors que predisposen a l'ad­

dicció són encara difusos, encara que

s'observen algunes semblances amb els

pacients anorèxies, perquè també hi ha

una distorsió de la imatge corporal.

No obstant, hi ha algunes diferènci-

Com qualsevol altre malaltia adcictiva,la vigorèxia pot ocasionar problemes socials i laborals, així com trastorns en Palimentació

es entre tots dos: l'anorèxia habitualment

apare ix en noies joves que utili tzen l'es­

port pe r aprimar-se, mentre que la vi­

gorèxia afecta més els homes i aque lla

persona que la sofreix es desviu pe r te­

nir un cos cada cop més musculat.

Algunes investigacions revele n que

la vigorèxia es dóna amb més freqüèn­

cia en e ls esports de caire individua l,

com e l fúting, malgrat que altres esports

aeròbics com e l ciclisme, l'aeròbic o la

natació també poden origina-la.

Les conseqüè nc ies d'aquesta ma­

la lti a só n múltiples: d es d e les io ns

(com les fractures pe r sobrecà rrega)

o estrès, conto rsions, mià lgies i bur-

Salut

Com es pot tractar la vigorèxia? La teràpia psicològica en aquesta mena de trastorns incideix en la millora de diferents àrees de la persona. O Autoestima: millora la confiança en un matebc per altres vies que no siguin el cos. @ Distorsió corporal: treballa el fet que la persona no es vegi tal com és, és a dir,

que es vegi escanyolida quan en realitat està musculada o a la inversa. et Pensaments irracionals: són aquells que fan caure la persona en un cercle

viciat, per exemple, fan que no es trobi bé si deixa la seva sessió d'esport per un dia.

., Vincles i relacions: recupera les relacions familiars, de parella o d'amicS, que poden estar molt deteriorades per causa de la malaltia. .

., Reeducació dels hàbits alimentaris. o Agressivitat: canalitza l'energia de les persones agressives per una altra via.

siti s fin s a d ifi culta ts conjuga ls, pro­

ble mes soc ia ls i la bo ra ls i afecc io ns

a lime ntàri es. També es pot a rriba r a l

consum de susbtàncies anabo li tza nts

i este roïdes, cosa que comporta pro­

ble mes físics gre us; hi ha més risc de

mala lti es ca rdiovascul ars, les io ns he­

pàtiqu es, di sfun c io ns e rèctils, d is mi­

nució de l tamany de ls testicl es i càn­

ce r de pròstata .

Com en e l cas d 'altres addiccions, la

vigorèxia és d ifíci l de tractar. En primer

lloc, la pe rsona afectada no és consci­

e nt de l mal q ue s'està causant. En la

major part dels casos, l'excés d'exercici

és símpto ma d'algun proble ma subja­

cent, des de causes ind ividuals com de­

pressió, ansie tat o trasto rns obsessi us­

compulsius a causes socioculturals, com

e ls este reotips estètics .

_Dietètica

LA REINA DELS LÀCTICS ••• I DEL CALCI

per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror

El 99% del nostre esquelet està constituït per un sol mineral, el calci. Es tracta d'un component indispensable per al manteñiment de la

nostra ossada, que pesa uns 1 .100 grams. Però, sabem quina quantitat de calci és la idònia en cada edat? Sabem si ens en manca? Quins són els aliments que en contenen més? I en quina quantitat i freqüència cal menjar-los? Quin paper hi juguen els làctics com, per exemple, la llet?

Els aliments ens faciliten la dosi de

ca lci necessària per a l'organisme, te­

nint en compte, però, que el cos ab­

sorbeix entre un 30 i un 60% del total

de calci ingerit mitjançant l'alimenta­

ció o l'aigua.

Cal aprofitar l'oportunitat dels paï­

sos com el nostre, on abunden els ali­

ments rics en calci, per aconseguir un

aportament que cobreixi les necessi­

tats indispensables per a tots.

La llet, els productes làctics i els

formatges aporten més del 60% del

calci necessari en cada ració diària. La

llet de vaca, per exemple, conté 125

mil'ligrams de calci per cada 100 grams

i els formatges, de 200 a 1.000 mg

per cada 100 g.

La llet: sencera, semi o desnatada '

Les diferències principals

entre la llet sencera, la des­

natada o la semidesnata- ,

da es troben en l'apor­

tació vitamínica i de

greixos.

Així, les desnatades

o semidesnatades

contenen menys grei-

12 TOT CLAROR

xos i són indicades si volem equilibrar

el nostre pes, però cal tenir present

que la desnatada perd la vitamina A

(que, precisament, aporta el greix). Per

tant, si estem acostumats a prendre­

la cal que un cop al dia beguem un

vas de llet sencera.

També hem de considerar que, si

bé és cert que la llet crua no és una

font important de vitamina C, els mè­

todes de tractament que garanteixen

tant la higiene com la qualitat -és a

dir, la pasteurització i l'esterilització­

conserven totes les vitamines i mine­

rals excepte la C.

El iogurt, un potent antibiòtic

El iogurt, com a aliment làctic,

també és molt positiu quant a

l'aportació de calci i

l'acció antibiòtica

intestinal.

Per les caracte­

rístiques en la

seva produc­

ció, els bac­

teris termò­

fils associats

a la fermen­

tació origi-

El iogurt fruit del procés de fermentació, posseeix uns bacteris que afavoreixen la protecció de Pintestí i la digestió

nen una millora de la població micro­

biana de l'intestí. De la mateixa ma­

nera, estimulen les secrecions diges­

tives que asseguren una bona digesti­

bilitat i un coeficient de retenció ele­

vat de nombroses substàncies, princi­

palment les proteïnes i els minerals

com el calci i el ferro.

Hi ha altres compostos produïts en

el transcurs de la fermentació que hi

tenen efectes favorables, com la pre­

sència massiva de microorganismes

vius, que poden intervenir en l'equili­

bri de la flora intestinal o en la resis­

tència a les infeccions.

I si no agraden els làctics ...

Les poblacions de certes regions tro­

picals que no tenen ramats i no dis­

posen de llet troben el calci necessari

en les hortalisses i fulles verdes, en

Els làctics segons l'edat

(segons la Comissió CNERNA europea)

2 vasos de llet de 200 cc + 1 iogurt

2 vasos de llet de 200 cc + 2 iogurts (1 iogurt i 50 g de formatge)

2 vasos de llet de 250 cc + 2 iogurts

2 vasos de llet + 2 iogurts + 100 g de formatge

1 vas de llet de 250 cc + 2 iogurts + 50-100 g de formatge

3 o 4 vasos de llet desnatada + 1-2 iogurts

1.000 mg/dia

1.200 mg/dia

1.000-1.400 mg/dia

els llegu ms i altres llegu minoses i en

els petits peixos consu mi ts sence rs

(coll! ara les sardines, seitons, truites,

llenguados i carpes) .

Per als qui no els agrada la llet, es

l

i t~~~TA

En els paisos occidentals, la llet i la resta de làctics aporten més del 60% del calci necessari en cada ració diària

recomana una dieta rica en verdures i

fru ites per impedir que l'os perd i cal­

ci. La taronja, la mandarina, les olives,

el créixens, el card, la col xinesa i les

mongetes són alguns dels productes

més rics en aquest mineral.

En canvi , n' hi ha d 'a ltres qu e

n'aporten una quantitat molt pobra

(com el pa blanc o la carn), amb l'afe­

git que, en el cas d'una dieta molt ri ca

en carn , es pot produir una pèrdua de

calci en l'os o descalcificació.

En altres aliments, el percentatge

d'absorció és molt ba ix. La presència

d'àcid oxàli t (en el cas dels esp inacs,

l'agrella i el ruiarbre) o de grans quan­

titats d 'àcid fíti c (en els cerea ls poc

refinats com el pa integral) ocasionen

formacions d'oxalat de ca lci que l'or­

ganisme no pot absorbir i que, per

tant, elimina.

La dosi de calci segons l'edat

El Food and Nutrition Board dels Es­

tats Units proposa en les Recommended

Dietètica

Dietary Allowances uns paràmetres de

dosis diàri es de ca lci. Segons aquestes

recomanacions, els nadons n'haurien

d 'ingeri r de 360 a 400 mg al dia fins

als 6 mesos i, dels 6 mesos a l'any, uns

500 mg. Un cop fet l'any i fins als 10

anys se n'haurien d ' ingerir uns 800

mil ' ligrams (mg) al dia, i dels 11 als 25 anys augmentaria la dosi fi ns als 1.200

mg, igual que en les dones embaras­

sades. Per sobre d'aquesta edat, l' ido­

ni torna a ser 800 mg.

Pel que fa a les persones majors de

65 anys, nombrosos estud is mostren

que ca l un aportament de ca lci de

1.000 mg al dia, com a mínim.

Els índexs d'absorció poden variar

segons els aliments i les caractístiques

orgàniques de cadasc(¡ ~ però s'ha de­

mostrat que en dones embarassades o

en mares lactants hi ha un augment

clar de l'absorció i que l'activitat física

ajuda a fixar el calci en els ossos.

En el cas contrari , el sedentarisme

o la immobilització al lli t durant un

llarg període de temps ocas ionen un

augment de l'excreció del calci i del

fòsfor en l'orina.

Per a més informació, podeu consultar el servei dietètic

dels poliesportius Claror i Sagrada Fanu1ia

CI Mallorca, 435 . 08013 . Barcelona Pàrquing: Mallorca, 433 (mercat) 'Ièl. 93 455 62 00 Fax 93 347 84 00

••• i ofertes especials en totes les marques!

_Meus sana

QUI DIU

Com pot ser que considerem superficial preocupar-nos de l'aspecte personal que ten i m? Si bé és cert que l'aparença no és l'únic tret a tenir en compte, és importanttrobar una forma exterior que ens potencïi a fi d'evitar que ens senti m desvalguts o acom­plexats.

La història ens demostra sobrada­

ment que l'ésser humà no s'ha con­

format mai amb el que la natura li ha

donat i que, des de la nit dels temps,

s'ha rebel· lat tant contra l'ambient com

contra la figura que ha heretat de la

mare n¡lturalesa.

Precisament aquest afany de supe­

ració ha estat el que l'ha portat a crear

tota una sèrie d'artificis -el maquillat­

ge, el vestit, l'automòb il o l'habitat­

ge- per enfortir el paper tan desvalgut

que li ha tocat viure, pel fet de ser un

dels éssers més .febles que poblen el

planeta. Sense aquests artificis s'hau­

ria extingit amb més facili tat que els

dinosaures.

Els estudis que es realitzen des de

la psicologia trad icional no donen la

importància que es mereix a la influ­

ència d'aquests artificis en la perso­

nalitat humana. En rea litat, no va ser

fi ns l'any 1971 que el reconegut psi-

-------------------E5PDRT5

QUE ·

LA MATGE NO COMPTA?

per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en Psicoestètica

cò leg català Carles Muñoz Espinalt va

fer un pas més en crear i metoditzar

la Psicoestèt ica, que el l va defini r

com "la ciència que estudia els artifi­cis que l'home necessita per sobre­viure i afermar-se".

Així, mentre la psicologia clàssica

mitifica el fons i menysvalora la for­

ma, la Psicoestètica ens fa veure que

el fons i la forma de la persona són

dues realitats que s'i nfluencïen mú­

tuament i que mantenen una re lació

molt estreta: els nostres sentiments,

pensaments i emocions sempre es

manifesten a través d'un factor de for­

ma. Però, a la vegada, aquesta mani ­

festac ió exterior repercuteix poten ­

ciant o degradant la nostra ànima.

Com et sents si et taques a primera hora del dia?

No sempre ens resulta fàci l pensar

que, en gran mesura, depenem dels

artificis. Voldríem ser autosuficients,

que la nostra forta lesa fos inalterable.

És l'íntima vanitat de pretendre que la

natura ens va crear perfectes, sense

La Psicoestètica ens fa veure que el fons i la forma de l'ésser humà són dues realitats que s'influencïen de manera mútua

necessitar cap crossa en la qual reco l­

zar el nostre coratge. Amb tot, la prò­

pia autoimatge afecta considerab le­

ment el nostre estat d 'ànim.

Si davant d 'una entrevista important

o d'u na reunió decisiva ens cau un

botó o ens taquem amb el cafè, ja no

aconseguim afrontar amb fa mateixa

seguretat els nostres reptes i trontolla

el nostre aplom. Si, per exemple, re­

petim diverses vegades a una perso­

na que fa mala cara acabarà sentint­

se malalta i anant al metge . També

l'acne juvenil pot originar més timide­

ses que qualsevol dels comp lexos

edíp ics que va descriure Freud .

Així de decisiva és la influència que

els artific is tenen sobre el caràcter

Casals y Cuberó, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA

________________________ Mens sana

Tenir cura de la forma no és en absolut superficial. Slhan assolit grans èxits amb Pap1icació de tractaments estètics a malalts psíquics

humà; voler ignorar-los o obviar-l os no

afavoreix la nostra personalitat, només

si els acceptem sab rem utilitzar-los

positivament per potenciar la nostra

fermesa personal.

Jo sóc natural, sóc com sóc

Renunciaríem a la medicina amb la

idea que no és natural posar impedi­

ments al fatal desenllaç d'una pulmo­

nia? Segur que no. En canvi , en el nos­

tre aspecte exterior no volem que si­

gui dit que perfeccionem i esmenem la natura. .

En aquest afany d'intentar obviar els

factors externs trobem persones que

es desviuen per arreglar-se sense que

es noti, que sembl i natural. Però no

podem confondre ser naturals amb ser

primitius, ja que fins i tot els que cre­

uen prescindir d'aquests factors es

pentinen, es renten les dents, es po­

sen colònia i desodorant. .. Com po-

Vhome ha creat, des de temps ancestrals, una sèrie dartificis per enfortir -se i aconseguir tenir més seguretat en ell mateix

Prendre exemple dels avantpassats El maquillatge és un dels rutificis més antics i uti­

litzats que es coneixen. Des de temps immemorials, l'ésser humà ha utilit­

zat el maquillatge no solament com a font de diver­sió en les festes o per espantar les feres que volien atacar-lo sinó, sobretot, per guanyar seguretat en si matebc.

De fet , tant l'home com la dona de la caverna ja es maquillaven amb colorants vegetals i minerals i, avui dia, encara podem observar algunes tribus primiti­ves que utilitzen colors vemlells o dibuixos agres-sius en el rostre i cos per sentir-se més poderosos davant dels perills, reforçar el seu esperit i infondre's més valentia.

L'antropòleg Lèvi-Strauss ens defineix la importància d'aquest fet anlb les següents paraules: ''Les pintures del rostre confereixen a l'individu la seva dign'itat d'ésser humà, operen el pas de la natura a la cultura, de l'animal 'estúpid' a 'l'home civilitzat'. /I

dem posar sostre a l'afany de l'ésser

humà de perfeccionar-se i potenciar­

se? Ésser és modificar-se a un mateix

i potenciar la forma resulta ta n deci ­

siu com cultivar el fons.

Com l'exterior parla del nostre interior

El primer símptoma que es pot ob­

servar en una persona que té l'ànim

deprimit és que descura l'aspecte per­

sonal; l'home no s'afaita ni es penti­

na, i en la dona notarem que el vestit

i maquillatge ' estan deixats. També

quan algú es lleva desanimat utilitza

colors més foscos en la seva roba i té

menys ganes d'arreglar-se.

Tenir cura de la forma no és una

qüestió en absolut superficial, com es

creia. De fet, són nombrosos els èxits

que s'han obtingut amb l'aplicació de

tractaments estètics a malalts amb do­

lències psíquiques. Alguns estudis van

demostrar que milloraven l'estat d'àn im,

la capacitat d'afrontar els problemes,

la voluntat de comun icació, l'autoesti­

ma; en definitiva, que augmentaven la

seguretat en ells mateixos i promovien

una actitud més coratjosa cap a la vida.

Fins i tot tenim filòsofs com Francesc

Pujols que s'han preocupat de buscar

una definició encertada de la paraula

"bellesa". Pujols es va passar molts anys

de la seva vida consu ltant llibres de tots

els països i èpoques per cercar l'autèn­

tica naturalesa de la bellesa. Finalment,

després d'aquesta llarga recerca, la va

trobar en un lIipre de Milà i Fontanals;

per això Pujols va escriure que

Catalunya ha tingut la satisfacció d'ha­

ver donat al món la definició més en­

certada de la bellesa humana: liLa be"

/lesa és l'harmonia vivent". Així, per tal de trobar aquesta har­

monia, busquem una forma exter ior

(vestit, maq u i lIatge, penti nat, etc.)

amb la qual ens sentim segurs i po­

tenciats, pèrquè qui té cura de la seva

imatge demostra creure en si mateix i

aquest és el primer pas cap a l'èxit

personal.

00 Revisió O.ptomètrica Gratuïta

flRTiVER

AL COMPRAR UNES ULLERES DE.SOL

ET REGALEM ELS

VIDRES GRADUATS

(10 Adaptació de lents de . , co~tacte tO'les i semirígides

(JO Ulleres graduades per a tot tipus d'esports

Fins a un 30% de dte. a tots O P I I es A partir de 10.000 ptes. esf. +-6.00, cil. +-2.00

~ardenyaJ ,365 -Tel./Fax 934583933 , _.v.id.re. o.rga. n.ic .ca.t. 3_ ...

.els socis de l'E.sP~rtlu Claror i Poliesp,ortiu Sagrada Famila

- No acumulable amb altres ofertes-

envolUlpades ens c@nduei molts cops al sedentarisme i, per tant, a la dis­minució de l'activitat física, a menjar ràpid (cosa que comporta desequili­bris en la dieta), a sofnir e~très ... llIh

conj¡,¡~ de factors que afav0reixen l'aparici~ de malalties cardiovascula s, respiratòries, CIe 'aparell locomotor . psicològiques, entre Gi 'altres.

Amb tot, molts dels fadors de risc I

dels trastor.l1Is produi'ts per aquestes ma lalties poden dismil1luir ar:mb la pràctica d'una activitat física ben orientada t

amb la modificadó dels Ilost~es hàbits de vida. N0 en va la realitzaoió d'exer­cici ~ísic per millorar la salut és un fet acceptat en l'actualitat per tothom.

Una vida sana, el primer pas

L'Organització Mundial de la Salut defineix el concepte "salut" com el ni­vell més elevat de benestar físic, men­tal, social i de la capacitat funcional permès pels condicionants socials en què els individus i la comu.nitat es tro­ben immersos.

Per aconseguir aquest benestar haurem de tenir en compte alguns factors . D'una banda, cal controlar que la dieta sigui adequada a les ne­cessitats tant quantitatives (quantitat

16 TOT CLAROR

CONEIX LESCLAUS

PER TENIR UNA CONDICiÓ FíSICA SALUDABLE

per l'Àrea de Condicionament Físic del Poliesportiu Municipal Sagrada Família qordi Nogués)

La nostra condició física evoluciona amb l'edat, ja que adquirim hàbits que la modifiquen i el ritme de vida molts cops no ens ajuda a mantenir- la en plena forma. L'activitat física ens pot ajudar a pal'liar aquests pro­blemes, i encara més si sabem analitzar els paràme­tres que conformen la nostra condició física per ori­entar millor l'entrenament.

d'aportament calòric) com qualitati­ves (proporció adequada dels diferents substrats energètics, vitamines, mine­rals, aigua ... ) i evitar hàbits nocius com el tabac o l'alcohol. D'altra ban­da, c.al evitar la vida sedentària amb la pràctica d'exercici físic de manera regular.

Per tapt, revisar els costums i adap­tar-los a la nostra situació ens perme­trà millorar la salut i la qualitat de vida.

Quan parlem del concepte salut en relació amb l'activitat física anem a parar ràpidament al terme "condició física saludable".

Es tracta d'un estat dinàmic d'ener­gia i vitalitat que permet a les perso­nes dur a terme les tasques diàries ha­bituals, gaudir del temps de lleure i afrontar les emergències imprevistes sense cansament excessiu. A la vega­da ajuda a evitar les malalties hipoci­nètiques, a desenvolupar al màxim la capacitat intel·lectual i a experimentar l'alegria de viure (ACSM, 1991).

Els factors que integren la condi­ció física saludable, segons el Comi­tè per al Desenvolupament de l'Es­port del Consell d'Europa, són: la composició corporal, la resistència car-

diorespiratòria, la flexibilitat i la força i resistència muscular. Si mantenim aquests aspectes dins dels paràme­tres adequats podrem millorar el nos­tre estat de salut general i fer dismi­nuir el risc de certes malalties. Dit d'una ' altra manera, conèixer el nos­tre nivell de condició física ens per­met incidir d'una manera més direc­ta sobre les carències o punts dèbils detectats.

Com evolucionem amb l'edat?

. Des del naixement hi ha constants canvis en l'organisme que influeixen en la nostra condició física com, per exem­ple, la variació de la talla i del pes.

També canvien i evolucionen els aparells i sistemes respiratori, cardio­vascular, nerviós, locomotor, etc., i modifiquen les nostres capacitats físi-

Les capacitats físiques assoleixen el màxim desenvolupament entre els 18 i els 25. A partir d'aquesta edat Pactivitat física ens ajuda a dismi­nuir-ne la regressió

_______________________________________ 1Enfonna

Els fadors que integren la condició física són la composició corporaL la resistència cardiorespiratòria, la flexibilitat i la força i resistència muscular.

ques (la força, la resistència, la flexi­

bilitat, la velocitat. .. ).

La majoria de les capaci tats físiques

aconsegueixen assolir el màxim desen­

volupament de forma natural entre els

18 i els 25 anys. A partir d'aquest

moment comencen a disminuir, però

mitjançant l'activitat física i a l'entre­

nament podem augmentar-les, a qual­

sevol edat, i disminuir-ne el ritme de

regress ió.

Com mesurar-la i millorar-la?

La reali tzac ió d 'activitat física de

manera regular i l'adopció d'hàbits sa­

ludables ens permeten millorar la nos­

tra condició física.

Activitats co m ca minar, nedar, fer

bicicleta o córrer i d'altres de dirigides

com la gimnàstica de manteniment, l'ai­

guaeròbic, l'aiguagym o el ioga ens ofe­

reixen manteniment i millora. Els pro­

fessors de les diferents àrees ens aju-

L'experiència del Poliesportiu Sagrada Família

L'Àrea de Condicionament Físic dUll a terme, des de 1999, tests de valoració de la condició física en adults en què poden participar totes aquelles persones inscri­tes a les activitats dirigides. Es realitzen dues vegades l'any, els mesos de novem­bre i maig, fora de l'horari de classes, i tenen una durada aproximada de 60 minuts per alumne.

Les efectuades al llarg del mes de novembre de 2000 van superar totalment les expectatives: s'hi van inscriure 116 alumnes entre 22 i 74 anys (el 1999 en van ser 50), dels quals 99 van ser dones i 17 homes.

La valoració dels resultats ha estat mitjana-alta, excepte en l'Úldex de massa corporal i el percentatge de greix i el volum màxim d'oxigen (Vo,n"Lx), cosa que indica que el gmp ha d'augmentar l'entrenament cardiovascular (caminar, bicicleta, natació ... ) i modificar alguns hàbits alimentaris per afavorir la composició corporal (disminuir eI percentatge de greix). Cada alumne rep un informe individual i l'asses­sorament personal del seu professor d'activitat que l'orienta en el seu cas concret.

El Poliesportiu utilitza la bateria de proves AFISAL-INEFC creada per un gmp d'inv~stigadors dirigits pel Doctor Ferran Rodríguez, professor de l'INEFC de Barcelona. Totes les proves de la bateria són pensades i seleccionades per per­metre la valoració dels principals paràmetres cie la condició física saludable.

daran a seleccionar l'activitat més apro­

piada segons les nostres ca racterísti­

ques i necessitats, així com la progra­

mació de l'exercici físic.

Les bateries de proves són un dels

mitjans utilitzats per determinar i valo­

rar el nivell de condició física. D'aquesta

manera, un cop obtinguts els resultats,

es pot prescriure l'exercici d'una ma­

nera més adequada segons les carac­

terístiques de cada individu .

Es tracta de vuit proves que es duen

a terme amb la supervisió de tècnics

especialitzats : un qüestionari sob re

l'estat de sa lu t, una anàlisi de la com­

posició corpora l i exercicis que deter­

minen la flex ibilitat del tronc, la força

màxima de prensió, la força-resistèn­

cia abdominal, la potència o força ex­

plosiva del tren inferior, l'equ ilibri es­

tàtic i la resistència cardiorespiratòria.

Una vegada ana litzades totes les

proves, els tècnics elabo ren uns in­

formes individuals en què l'usuari tro­

ba els paràmetres que conformen el

seu estat de condició física i els prin­

cipals consells per millorar-la o vigilar­

ne els punts més dèbils.

Bar • Restaurant • Braseria

T'agradaria conèixer ... ? «ff'¿'~

Vine ... i tasta les nostres especialitats

~t~~ Tel:. 93 347 46 96 CI Indústria, 124 08025 Barcelona

Menjars i sopars per a grups i empreses.

Propostes de menú a la seva mida

Descomptes especials per als abonats de l'Esportiu Claror i del Poliesportiu Sagrada Família

Sl T'AGRADA MENJAR BÉ ... REPETIRÀS/

VOLEM FER UN AMIC DE CADA CLIENT

_ }JQliesportiu

VACANCES ,

PER QUE NO SEGUIR APRENENT? "L'Esplai és la meva joguina més gran", va dir un dia un nen que participava a l'esplai de l'Esportiu Claror, una frase que ens ha servit d 'eslògan en algunes ocasions. És clar que les vacances d'estiu no són incompatibles amb el joc, però tam­pocho són amb l'aprenentatge i l'adquisició de valors, d'hà­bits i actituds que segueixin formant els més joves.

A Barcelona, gairebé totes les enti­

tats esportives i centres socials orga­

nitzen activitats de lleure en períodes

de vacances escolars, les anomena­

des esplais o casals. També els orga­

nismes públics ho fan, com és el cas

de l'Ajuntament de Barcelona, que fa

anys prog~ama el Campus Olímpia a

les instal·lacions municipals.

Tot i així, les maneres de treballar i

la filosofia de cadascuna de les enti­

tats varia i n'impregna les activitats.

La Fundació Claror fa anys ·que or­

ganitza activitats de lleure en perío­

des de vacances. L'embrió va néixer a

l'Esportiu Claror el 1986 amb els es­

plais d'estiu; amb el temps la meto­

dologia de treball s'ha aplicat a la res­

ta d'instal·lacions esportives gestiona­

des (Sagrada Família i Nou Can Cara­

lleu) i als períodes de Setmana Santa i

Nadal.

Els Esplais i Campus dEstiu pretenen que els joves es . diverteixin, sempre duna manera pedagògica i molt motivadora

18 TOT CLAROR

A la Fundació Claror, la principal

premissa que envolta la preparació de

les activitats de lleure és la de crear

un marc educatiu no formal en què

els nens i nenes desenvolupin uns hà­

bits, actituds i valors mitjançant la con­

vivència i les relacions interpersonals

amb el grup i els monitors.

Aprendre sense esforços

Es tracta, doncs, d'un procés d'apre­

nentatge no instructiu que s'allunya de

les activitats de lleure-consum a què

estan acostumats els joves i que, molts

cops, comporten un excés de televi­

sió i sedentarisme.

El principal èxit dels esplais i la res­

ta d'activitats de lleure rau en el fet

que l'aprenentatge no comporta les

pressions a les quals assocïen el fet

d'aprendre, perquè les dinàmiques de

funcionament són diferents de les de

l'escola o la família. En cap moment

es busca una finalitat, sinó un espai

on l'infant es diverteixi i desenvolupi

al màxim la creativitat.

Els esplais i el seu centre d'interès

L'Esplai va ser la primera activitat

de lleure organitzada a l'entitat i, per

les seves característiques, difereix de

la resta d'activitats com el Campus o

el Campus Verd.

L'objectiu principal és fixar un cen­

tre d'interès a l'entorn del qual giren

totes les activitats. Aquest centre d'in­

terès es determina amb la col·laboració

de tots els monitors i pot ser un tema,

un personatge, un fet, un conte,etc.,

és a dir, tant pot tractar el circ com les

Olimpíades, l'època medieval o bé un

pirata i la seva colla.

Un cop decidit el tema, les excur­

sions, els tallers i els jocs en fan refe­

rència; tant es pot preparar a la platja

un joc de malabars si el tema és el

circ com els nens i nenes poden fa­

bricar en el temps dedicat als tallers

el seu propi escut, element típic de

l'Edat mitjana.

L'esport com a eina bàsica

El Campus Olímpia és l'activitat en

què més predomina l'esport.

S'adreça a joves entre 9 i 14 anys,

una franja d'edat en la qual l'aprenen­

tatge de determinats esports els mo­

tiva més que no pas els tallers i els

jocs recreati us.

En algunes instal ·lacions esportives

el Campus es concep poliesportiu, com

en el cas del Sagrada Família i del Nou

-

_____________________________________ ]?Qllesportiu

Can Caralleu. En les altres instal·lacions,

però, es treballa un esport princi pal (el

bàsquet, a l'Esportiu Claror) en combi­

nació amb d'a ltres com el futbol sala,

la natació, el bàdminton o el voleibol.

En aquest sentit, l'Esportiu Claror tam­

bé organi tza el Campus de Tecnifica­

ció per a nois i noies que volen millo­

rar la tècnica del bàsquet.

Uns dels objectius és que els joves

aprenguin la tècnica i les norm es dels

d iversos es ports, però aquest no és

l'únic ni el més important. L'esport, la

competició i el dia a dia permeten tre­

ballar tota una sèri e d'hàbits com la

cooperació, la co l·laboració, la com­

petitivitat ben entesa ... , una sèri e d'hà­

bits que a l'escola -on primen els con­

tinguts i el fet que s'arribi a uns mí­

nims- és més difícil que s'ofereixin,

de la mateixa manera que a la família

manca la relació del nen o nena amb

un grup de la mateixa edat.

Campus Verd

Fa un parell d'anys que l'entitat ofe­

reix una nova activitat anomenda Cam­

pus Verd i que combina les tradicio­

nals co lònies amb una setmana de

campus a les instal·lacions.

El tret més motivador d'aqu esta

activitat és, sobretot, la sortida a la casa

de co lònies i les acti vitats que s' hi

I duen a terme: una nit al ras, els jocs

nocturn s, el se nderisme, els tall ers,

les converses després de sopar .. . Du­

rant una setmana es fomenta la con­

vivència entre tots els grups i el lligam

tant entre els nens i nenes com entre

aquests i els monitors.

També a les co lòni es es practi ­

quen els esports, fe nt pa rti ts o j ocs

preesporti us, de la mateixa manera

que ho fan a la instal·lació una set­

mana abans.

En definiti va, en totes tres activi­

tats les vivències, les relac ions, la re­

so lució de confli ctes, l'express ió, els

contactes amb l'entorn i la natura i la

imaginació són els mitjans utili tzats per

al creixement personal i del grup.

Les vivències, la resolu­ció de conflictes, el con­tacte amb l'entorn i la natura i la imaginació són emprades per al creixement del grup

Tots els monitors dedicats a les ac­

tivi tats de lleure tenen com a princi ­

pals objectius fomentar el treball , l'or­

dre i la neteja, ja que cadascú és res­

ponsable del materi al que fa servir, al­

hora que motiven tots els participants

i creen un cl ima de confiança i res­

pecte dins del grup.

carbonell GRAN VARlEDAD CERVEZAS DE IMPORTACION

_._-------serveis de jardineria

NATURAl ESPORT, SEMPRE JUNTS Tel. 678 40 65 60

08960 Sant Just Desvern MENU OIARIO: De lunes a viernes ... 975 Pta; . Sóbodos . . .. .. .. 1. 200 Pta;. Domingos ... . . .. 1. 300 Ptas .

ESPECIALlOAOES: • Tapas variadas • Ensalada; • Bocadillos fríos y calientes

• Torradas variadas • Montaditos • Hamburguesa; Y mucho mas a la disposición del cliente ...

Av. Gaudí, 11 Tel. 93 435 43 83

" F O R "

U M , 2 O O 4 " QUE S E RA, SERA?

A TRES ANYS VISTA, ELS CiUTADANS ENCARA NO ENTENEN EN QUÈ CONSISTIRÀ EL FÒRUM UNIVERSAL

El proper dia de Sant Jordi, el23 d'abril, faltaran exacta­ment tres anys perquè se celebri a Barcelona la cerimò­nia d'inauguració del Fòrum Universal de les Cultures. Però l'abril del 2001, quan només falten 1.095 dies, molts ciutadans encara es pregunten en què consistirà exacta­ment allò que el Fòrum mateix, en els seus llibres de presentació, explica que "assolirà unes dimensions i una projecció similars a la d'uns Jocs Olímpics o una Exposi­ció Universal".

S.L. L'esdeveni ment, concebut amb la

fina litat de promoure el diàleg entre

els pobles, durarà 150 dies, entre els

dies de Sant Jordi, el 23 d'abril , i la

Mercè~ el 24 de setembre de 2004.

L'organitzaran de fo rma conju nta

l'Ajuntament de Barce lona, la Gene­

rali tat de Catalunya i l'Ad ministració

. General de l'Estat, amb el stJ port dels

186 estats membres de la UN ESCO.

Serà la primera edició d'un n ou es­

deveniment que pretén "convocar ciu­tadans d'arreu a trobar-se en un l/oc i un temps determinat i convidar-los a participat en una iniciativa que

20 TOT CLAROR

sorgeix amb la ferma voluntat d'afa­vorir nous i positius lligams entre les cultures del món", segons es mani­

festa al projecte.

Els Jocs Olímpics de la Cultura?

Aquests objectius es mate rialitza­

ran en l'organització de festivals artís­

tics, actes lúd ics, congressos, confe­

rències, exposicions i manifestacions

culturals, tant multitudinàri es com per

a un públic reduït. S'ut ili tzaran totes

les form es de comunicació a fi q ue

les cultures del món es coneguin més

i aproximin posicions.

El programa definitiu de continguts i

activitats, dirigit per l'exdirectiu de TV3

O leguer Sarsanedas i Gemma Sendra,

no q ueda rà enll estit fi ns a f in als

d'aquest any, tot i que a les darreri es

d'abril és previst que hi hagi un primer

esborrany. "Esperem que qualsevol per­sona, de qualsevol edat, formació o pro­cedència pugui trobar a la programació suficients atractius per acudir al Fòrum", diu Jaume Sodupe, Conseller Delegat

de l'enti tat organitzadora.

De moment, se sap que el Fòrum

abraçarà tres temes troncals (les con­

dicions per a la pau, el desenvolupa­

ment sostenible i la diversitat cultural)

i set accions comunes (veure quadre) .

Q uè tenen en comú el Fòrum i uns

Jocs Olímpics o una Expo? Bàsicament

dues coses: la voluntat d'organitzar un

gran esdeven iment de talla internaci ­

onal que torni a situar Barcelona com

a capital mundial durant uns dies, i la

regeneració urbanística d'una part de

la ciutat. Probablement, el primer pro­

pòsit no s'aconseguiria sense el segon,

i viceversa.

_____________________________________ Iteportat~

Les condicions per a la pau, el desenvolupa­ment sostenible i la diversitat cultural seran els tres temes en què se centraran les activitats

LES SET ACCIONS COMUNES DEL FÒRUM

TROBAR-SE Trobada i reunió Plaça de les Cultures

VEURE Descobriment i coneixement Les exposicions

EXPRESSAR Creació i imaginació Festival de les Alts

PARLAR Diàleg i intercanvi Costums i congressos Debats i conferències

Amb tot, les diferències són moltes. CELEBRAR Festa i participació

Grans espectacles i events puntuals

COMUNICAR Difusió i Connexió El Fòmm virtual

D'entrada, no serà un espai de compe­

tició entre estats, no hi exhibiran els seus

millors atletes ni els avenços tecnolò­

gics. Malgrat que els mecanismes de par­

ticipació no estan definits, la voluntat

del Fòrum és reunir no solament estats,

sinó també ONG, multinacionals, ' cul­

tures minoritàries, professionals ... "Ni és

una Expü¡ ni és una Fira o un Grec a gran escala. És una cosa nova i diferent" , ex­

pliquen des de l'organització.

EDUCAR FOlmació i aprenentatge El projecte educatiu

La idea és, també, que el Fòrum

serveixi per establir acords internacio­

nals sobre alguns punts (com l'educa­

ció, la cultura o el medi ambient), amb

la utilització de mètodes de treball no­

vedosos. "No volem que el Fòrum-di­uen a l'organització- sigui com les grans cimeres de Ria, Seattle o Davos, on els estats es reuneixen per una banda i les organitzacions no governamentals per una altra, sense que hi hagi comunica­ció. Volem que tots seguin a la matei­xa taula". Els optimistes creuen que

serà possible, i els pessimistes dub-

ten que molts governs, començant per

la nova Admin istració Bush, accedei­

xin a aquesta mena de propostes.

51.000 milions de pressupost

El pressupost del Fòrum de les Cu l­

tu res, aprovat per l'Assemb lea de l

Consorci el passat desembre, serà de

51.000 milions de pessetes (només les

despeses d'organització). En aquesta

partida no s'inclou en les inversions

necessàri es en infraestructures, trans­

ports o urbanisme, que seran assumi­

des per altres promotors públi cs o pri­

vats. Solament la construcc ió neces­

sària per al Fòrum se situarà al voltant

dels 90.000 milions de pessetes.

Aquest pressupost, així com l'orga­

nització general dels actes, és gesti 0-

CONFERÈNCIA MUNDIAL DE L'EDUCACIÓ

Un deis primers èxits dei Fòmm ha estat el d'assegurar-se la celebració de la Conferència Mundial d'Educació per a Tothom, que organitzarà la UNESCO a la seu del CCIB. L'objectiu de la Conferència serà avaluar l'estat actual de l'edu­cació al món i debatre les accions necessàries per tal que tothom tingui accés a una educació digna. Comptarà amb la presència dels ministres d'educació de tots eis estats membres de la UNESCO. Encara no se n'ha concretat la data ni eis mecanismes de participació que hi tindran les entitats no governamentals.

I·M·A·D· FALSOS TECHOS Instalaciones de materiales acusticos y decorativos, s .a . ®

nat pel Consorci "Fòru m Universa l de

les Cultures-Barce lona 2004 SA", equi­

va lent al COOB'92 que es va crea r

pels Jocs. El Consorci està format per

l'Ajuntament de Barce lona, la Gene­

rali tat i el Govern central, i cadascun

dels tres socis hi aportarà una mateixa

quantitat de 10.000 milions de pes­

se tes. A diferència de ls Jocs, però,

l'acord preveu que, en cas de dèficit,

l'Ajuntament l'assumiria.

El paper dels patrocinadors

L'objecti u del Consorci és obtenir

el 31 % de ls recursos per la via de l

patrocini . Per això s'han establert dues

categories de co l·laboració per part de

les empreses privades: els socis (apor­

ten 1.500 milions) i els patrocinadors

(3 00 milions). En aquests moments,

el Fòrum té dos socis (Telefóni ca i

Endesa) i dos patroc inadors (IBM i

MRW), i una vintena de multi nacio­

nals ja s'hi han interessat.

En aquest sent it, ja s'han rebut crí­

tiques de sectors que temen que els

nob les objectius del Fòrum acab in

sent dominats pels interessos dels pa­

trocinadors. Un periodista, Jaume v. Aroca, es pregu ntava rece ntment a

Çl Cobalto, 178 Tel. 93 338 03 16 • 93 338 03 62 Fax 93 338 04 08

• Venta-suministros y Colocación Falsos Te~hos I • Aislamientos • . Pladur • Armstrong • Isover ...

_ Reportatge

Es preveu l'afluència de cinc milions de visitants, tot i que Barcelona haurà de competir amb els Jocs Olímpics d'Atenes

les pàgines de La Va nguardia si es po­

dri a "compatibilitzar el possible patro­cini de McOonald's, contactat ja pel Fòrum, amb la participació, segura­ment inexcusable, de José Bové, el ií­der de la Confederación Campesina", famós per haver desman.tellat un lo­

ca l de la cade na america na d'ham­

burgueses a Millau (França). El Con-

se ller Delegat del Fòrum, Jaume So­

dupe, va respondre que "és possible fe r-ho, ja ho crec que és possible; si no, no es taria aquf'.

Entrades a 4.200 pessetes/dia

La resta dels ingressos, uns 15.000

milions, es pensen aconseguir amb la

venda d'entrades. Altres possibil itats,

com els beneficis provinents de drets

televisius, no s'han començat a negoci­

ar per la fa lta de concreció del progra­

ma i, segons l'organització, "per les di fi­cultats que entranya no tenir precedents".

A pesar que encara no està defin it

el programa co ncret d 'acti v itats, el

ANDRÉS NAYA, VICEPRESIDENT I PORTAVEU DE LA FAVB

IIEL FÒRUM ÉS UNA EXCUSA PER FER OBRES A LA CIUTAT; ELS CONTINGUTS NO ELS CONEIX

NI EL PROPI ALCALDE DE BARCELONAII

Quina opinió li mereix el Fòrum del 2004? Hi ha dos elements per analitzar: els continguts i el decorat que es prepara

(és a dir, la transformació urbanística). Pel que fa als continguts, jo crec que no els sap ~i el propi Ajuntament. Fins ara només s'ha parlat de com es financia, de com es creen els Consorcis, però el que és el contingut, els projectes relatius a la tolerància i la sostenibilitat, no s'han tractat. Ni l'alcalde sap què serà ·això del 2004. Tot i així, estarà d'acord amb l'objectiu que es persegueix amb l'orga­nització del Fòrum Universal de les Cultures?

Nosaltres tenim la impressió que el FÒfilm és una excusa per fer obres a la ciutat i aconseguir inversions. I això ens sembla greu quan, sobretot, es posen com a excusa dè les obres temes que són de primera actualitat i que tenim als carrers de la ciutat: la immigració, la tolerància ... J:Ajuntament s'ha posat lm contacte amb vostès per fer-los parti:eps del Fòrum?

No, i no entendríem el FÒfilm sense una dimensió participativa seriosa i no virtual, sinó real, de la població i dels sectors afectats pels temes a tractar. I respecte a la transformació urbanística?

En aquest sentit, em queda la preocupació de si aquesta serà definitivament l'oportunitat per a La Mina, que és l'assignatura pendent històrica de l'Ajunta­mtlnt de Barcelona. No hi ha un projecte clar que la rehabilitació de La Mina es faci de manera integraL D'altra banda, no entendríem un FÒfilm per a la Tole­rància i la Sostenibilitat si al 2004 encara quedessin a la ciutat cases afectades per l'aluminosi. Una ciutat no pot organitzar un FÒfilm així, de cara enfora, si dins la ciutat no ha resolt problemes que fan que moltes persones visquin de manera poc digna. A banda de les dues qüestions que ha esmentat, com valora el projec­te urbanístic presentat per l'Ajuntament?

La veritat és que no coneixem més que les propostes del "Projecte 22@", que té molts interrogants. Però, d 'entrada, sembla que no són més que facilitats per als promotors inversors, com ha passat amb la construcció del barri de Diago­nal Mar, que s'ha dut a terme amb operacions d'unes dimensions especulatives

. sense precedents. S.L.

22 TOT CLAROR

Consorci organitzador ja ha anunciat

que el preu per acced ir al recinte del

Fòrum serà de 25 euros al dia, és a

dir, de 4 .195 pesse tes. Per aqu est

import s'adquirirà un tiquet que servi ­

rà per accedir al rec in te i gaudir de

bona part de les activ itats, excepte

d'aquelles concretes (congressos, con­

certs ... ) que requereixin el pagament

d'una entrada específi ca. És previsible

que hi hagi diverses modali tats d'abo­

nament (per més d'un d ia, una set­

mana, tot el Fòrum ... ), així com avan­tatges per a determinats co l·lectius.

A més, l'organització estud ia la pos­

sibili tat que algunes activitats es facin

en altres punts de la ciutat i, fins i tot,

en altres punts de Catalunya: de mo­

ment s' han rebut trenta pe t ic io ns

d'Ajuntaments cata lans que, seguint

amb la idea de les "subseus olímpi­

ques", han expressat el seu desig de

participar en el projecte.

Cinc milions de visites

L'organització s'ha plantejat com a

objectiu aconseguir que el recinte del

Fòrum sigui visitat per cinc milions de

persones, amb una mitjana de 1 0.000

diàries. Les previsions són que el 45%

provinguin de l'àrea metropolitana de

Barce lo na, e l 9% de la resta de

Catalunya, el 20% de la resta d'Espa­

nya i un 26% de l'estrange r. Alguns

han criti cat aquestes previsions, con­

siderant que l'Expo de Sevilla va ten ir

14 milions de visitants i la de Lisboa

10. A l'organització barcelonina pen­

sen que la previsió és moderada: "Mi­llor fer previsions a la baixa i supe­rar-les que no pas al contrari", diu

el cap de premsa Manel Montilla.

Un dels aspectes encara no resolts

és el de l'allotjament de molts dels vi­sitants i professionals que vindran amb

motiu del Fòrum, ja que, encara que

es constru iran places hoteleres noves, podrien no ser suficients si hi ha allau

de visitants. En qualsevol cas, a l'orga­

nització són optim istes i pensen que

una calendarització racional de les ac­

tivitats solucionarà molts problemes. "El nombre de visitants no serà sempre

____________________________________ Iteportatge

En pocs mesos estarà definit el programa complet d'activitats, que elabora un equip dirigit per Pexdirecti u de TV3 Oleguer Sarsanedas

constant, al llarg dels 150 dies. Variarà en funció del tipus i la quantitat d'acti­vitats programades, així com del mo­ment de l'any. Caldrà ordenar tots aquests aspectes", diu Montilla.

Un punt que caldrà tenir en comp­te és que d'aquí a tres anys la ciutat haurà de competir amb quatre grans

esdeveniments europeus: els Jocs Olímpics d'Atenes, el Campionat d'Eu­

ropa de Futbol de Lisboa i les capitali­tats culturals europees de Gènova i Lille.

Falten tres anys, i encara hi ha molts dubtes per aclarir. Els propers

mesos seran cabdals, ja que de la feina que es faci dependrà bona part de l'èxit del projecte: preparar un bon

programa que engresqui estats, orga­nitzacions, personalitats i fins i tot els

ciutadans de Barcelona. La tasca d'ara

pot suposar l'èxit d'aquí a tres anys. La idea, a pesar de tot, ja ha interes­

sat ciutats com Boston, Montevideo,

Oporto o Toronto, que podrien plan­tejar-se l'organització d 'una segona

edició.

MOTOR DE RENOVACiÓ URBANíSTICA

A banda dels objectius culturals, el Fòrum del 2004 tindrà. per a Barcelona un altre valor, el de la regeneració urbanística d'una superfície global de 184 hec­tàrees, on hi haurà els escenaris principals, entre el Poblenou i el marge dret del riu Besòs, als municipis de Barcelona i Sant Adrià.

L'operació urbanística, que "constitueix el prime1' exemple de la util'itzaci6 d'un projecte cultu.ral per constnt'i'r un entorn més habitable a les ciutats', segons el Conseller Delegat, "es farà amb criteris de sostenib'ilitat social i

urbanística", afegeix Jaume Sodupe.

Els objectius princi­pals són aquests: ordenar els espais i usos del front litoral (amb criteris d'ac­cessibilitat, continuïtat, integració urbana i reper­cussió mediambiental i paisatgística), reforçar la vida ciutadana (potenci­ant els usos d'habitatge, lleure, equipaments i ac­tivitat econòmica, per crear una nova àrea de centralitat urbana), des­envolupar un sistema d'espais lliures i reserves d'equipaments per al conjunt de la ciutat i contribuir a la regeneració dels barris i àrees més degrad~des.

Des del punt de vista patrimonial, el Fòrum llegarà a la ciutat un nou equipa­ment museístic, un centre de convencions, una àrea hotelera i comercial, el nou port esportiu de Sant Adrià, la remodelació de la planta depuradora, una nova central fotovoltaica, un nou zoo, un nou quilòmetre de platges, 4.000 nous aparcaments, habitatges i noves infraestructures viàries i de transports.

Aquestes millores són gestionades per la societat privada municipal Infraestructures 2004 SA, creada en consorci pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià.

_ Societat

L'AJUNTAMENT JA HA INICIAT LES OBRES PER AMPLIAR LES VORERES DEL CARRER PROVENÇA

DISTRICTE I ASSOCIACiÓ DISCREPEN SOBRE LES ZONES DE VIANANTS QUE HI HA O-HAVER AL BARRI

Tots dos projectes defensen robjectiu fer més habitable el barri amb mesures que beneficiïn els vianants i els comerciants, en detriment del cotxe

El barri de la Sagrada Fa­

mflia guanyarà en els pro­

pers mesos espai per als vi­

anants. El dubte és saber si les accions per pacificar el

trànsit aniran o no més en­

llà de l'ampliació de les vo­

reres del carrer Provença, tal

com reivindi ca l'Associació

de Veïns.

Projecte del Districte

El Districte de l'Eixample

ja ha iniciat les obres d'ei­

xamplament de les voreres

del carrer Provença. El pro­

jecte del Consistori és reor­

denar aquest car rer, entre

Dos de Maig i Diagonal, de

manera que la vorera mun­

tanya passi de ci nc a set me­

tres i mig i hi hagi un carri l

bici ; així quedaria un únic

carril per a aparcament i un

altre per a circu l ~c i ó .

Projecte dels veïns

El desig de l'Associació de

Veïns se ri a que, almenys

entre Nàpols i Cartagena, el

ca rrer Provença fos tota l­

ment de vianants, amb un ., carril de serveis, i que res­

pectés el pas de ve hicl es

transversal en direcció mar­

muntanya .

Els objectius veïnals són

pacificar el trànsit, disminuir

la contaminació atmosfèrica

i acústica, potenciar el co­

merç del barri, reordenar les

places Sagrada Família i Gau­

dí i crear una anella d'unió

24 TOT CLAROR

ARAGÓ

Proposta. de I "A ssociació d e Veïn s de l a Sagrada Fan-tília

IIEl regnat del cotxe ha de donar pas a la república dels vianants ll

, va cnr el portaveu de l'Associació

de l'avinguda GaudÍ'amb els

carrers Padilla i Provença, de

l'Hospital de Sant Pau fins al

Temp le. També, el veïn at

voldria convertir el carrer

Padilla, des de Mallorca fins

a l'avinguda Gaudí, en una

altra zona de vianants.

Super Illa Gaudí

Així mateix, l'Associac ió

vol que es restringeixi el tràn­

sit de vehicles als carrers de

Marina i Sardenya, entre

Mallorca i Provença, de ma­

nera que les dues places i el

El Districte slha compromès a estucnar la proposta i a tirar endavant totes les mesures que siguin possibles

Temple acabin formant una

única plaça, l'anomenada

"Super Illa Gaudí".

A banda de la transforma­

ció de carrers en zones de

vianants, els veïns inclouen

en les seves propostes la re­

ordenació de l'avinguda Gau­

dí, millores en l'enllumenat

dels carrers, creació de més

carrils bici i pàrquings per a

motos i la millora i engran­

diment d'algunes voreres en

estat deficient.

Els representants de l'As­

sociació de Veïns van defen­

sar el seu projecte en el

marc del Consell de Barri

del 19 de febrer al Centre

Cívic de la Sagrada Família.

Van sol·licitar que el Distric­

te valorés les propostes i sig­

nés un pacte per la mobi li­

tat amb les associacions de

comerciants i la pròpia As­

sociació de Veïns. Aquest

pacte hauri a de se r "u n acord inamovible que inclo­gui un calendari prefixat d'ac­

tuéicions i que continuï vi­gent després de les eleccions municipals, encara que hi hagi canvi de govern", va dir

el responsable de la Vocalia

de Mobilitat de l'Associació

de Veïns Sagrada Família,

Jordi Ligüerre. Aquest acord

"és l'única possibilitat que el

regnat del cotxe doni pas a

la república dels vianants al

nostre barri", segons va dir

el mateix Ligüerre.

El Districte de l'Eixample

va dir que estudiaria el tema.

EL PLE DE L'AJUNTAMENT JA HA APROVAT EL PROJECTE MUNICIPAL

MYRURGIA: ELS VEïNS VOLEN UN CENTRE DE DIA PER A GENT GRAN

La Plataforma de Veïns i

Entitats de la Sagrada Famí­

lia ha refet la seva proposta

pel que fa a l'ús dels me­

tres quadrats de l'Illa Myrur­

gia destinats a equipament

públic i ha comunicat al D is­

tricte de l'E ixample la reivin­

dicació d'un Centre de Dia.

Segons el portaveu de la

Plataforma, Joan Balañach,

el canvi és perquè "la Plata­forma s'oposa fronta lment a qualsevol projecte que no sig­nifiqui un equipament públic per al barri -en referència a

la proposta del Districte de

fer-hi un servei per a tràmi ts

administratius- i perquè, da-

••

vant la recança mos trada pel Districte envers l'Hotel d'En­titats, la Plataforma s'ha vist obligada a reconsiderar la seva proposta".

L'opinió de la Plataforma

es va expressar en el darrer

Plenari del Districte organi t­

zat el proppassat 13 de fe­

brer.

El Pla Especial

En el Plenari també es

va aprova r el Pl a Especial

per a l'Illa Myru rgia. Amb 7

vots a favor (PSC), 2 absten­

cions (PP) i 4 vots en contra

(CiU) es va dete rmin ar la

construcció d'un poliesportiu

privat d'eli t i d'una residència

pri vada d'esportistes.

La PlataForma va man i­

festar a l'equip de govern el

seu desacord amb l'aprova­

ció defini tiva del Pla i, actu­

alment, espera que el D is­

tri cte formali tzi per escrit els

nous acords .

Societat

CONSELL DE BARRICADA

QUATRE MESOS

Tant el Distri cte de l'Eixam­

ple com els veïns van mos­

trar-se satisfets del resultat

del primer Consell de Barri,

ce lebrat el 19 de Febrer al

Centre Cívic Sagrada Família.

El president del Consell mu­

nicipal, Jordi Portabella, va as­

segurar que els Conse lls tin­

d rien conti nuïtat i qu e, en

principi , se'n fari a un cada

quatre mesos. Segons la re­

gidora, Carme San Miguel,

havia estat "molt productiu" .

ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario,

. respetando las caracterÍsticas propi as del edificio.

Solidaritat en xarxa

http://www.pangea.org

Un ONG creada amb l'objectiu de fac ilitar la comunicació entre orga­nitzacions i l'accés de totes les per­sones interessades en temes relaci­anats- amb la solidar itat, la coopera­ció i els drets humans. Informació sobre projectes, campanyes , voluntaria t, llocs de treball , turisme sol idar i ... , i més de 200 associaci-ons a l'abast del navegador.

La web del cinélna

llatinoa=ericà

www.cineindependiente.com.ar

Per a amants del cinema del vell con­tinent, "ci neindependiente.com" ens ofereix tota la d'informació refe­rent al cinema produït a l'Amèrica Llatina i a l'Estat Espanyol. Informes, crit iques, entrevistes a ac­tors, ac trius i directors, festivals ... en lIna pàg ina web realitzada a l'Ar­gentina.

S/NENCHUFE MCLAN

2000

El grup de rock murcià ens ofereix en l'últim CD un concert acústic que inclou 15 cançons d'una composició impecable. Produït per l'exTequi1a A. Estivel, el disc conté tots els èxits del clan: "Quédate a dormir" , "Urunando a la tierra", "ChUaba y cachimba" i la coneguda versió del clàssic d'Steve Miller Band "Serenade" .

IDENTIDADES COMUNITARIAS Y DEMOCRACIA

HECTOR C. SILVEIRA EDITORIAL TROTTA

La globalització de tots els àmbits fa necessari articular la convivèn­cia en societats cada cop més mes­tisses . L'obra coordinada per Silveira, professor de Filosofia del Dret de la U ni versitat de Barcelona, ofereix una sèrie d'assajos que inci­ten a la reflexió filosoficopolítica sobre qüestions com la identitat, el racisme i el mestissatge.

GARZ6N: EL HOMBRE QUE VEIA AMANECER

PILAR URBANO PLAZA & ]ANÉS EDITORES

Primera biografia de B altasar Garzón, una de les figures públi­ques més controvertides del nos­tre país. La reconeguda periodista Pilar Urbano presenta la biogra­fia autoritzada del magistrat que ha instruït casos de gran trascendència com el cas GAL, la lluita contra el narcotràfic o els judicis contra HB.

lLO JENNIFER LÓPEZ

VIRGIN.2000

L'actriu i cantant d'origen por­to-riqueny torna amb el seu se­gon disc. Aquest cop ens ofereix una barreja explosiva de disco­pop-trenca-cintures que provo­ca la remenada delirant dels cos­sos al mateix temps que la melo­dia envaeix els caps. L'àlbum conté 12 temes en anglès i 5 en espanyol, a més d'un duet amb Chayanne.

CONVERSA ClONES CON BILLY WILDER

CAMERON CROWE ALIANZA EDITORIAL

En aquest llibre, el legendari direc­tor de cinema de noranta-tres anys ens parla de la seva vida i obra. Comparteix amb el lector la seva experiència a Hollywood en rela­ció a guions i fotografia, amics, pel·Hcules seves i cinema d'avui. Tot acompanyat de 650 fotografi­es en blanc i negre del món del cine­ma escollides per ell mateix.

GENS I GENOMA: EL PROGRAMA DE LA VIDA

DAVID BUENO/MARIA TRI CAS. ED. PÒRTIC

Què són els gens i quina funció tenen? Què en sabem, del genoma humà? Què són la clonació, els organismes transgènics i la terà­pia gènica? La genètica és avui una disciplina plena d'interrogants amb solucions fascinants que aquest llibre explica amb un llen­guatge rigorós , però alhora pla­ner i entenedor per a tothom.

O/ES DE CARRETERA TOTES LES CANÇONS

SOPA DE CABRA 1989-1992

Sopa de Cabra fa una recapitulació dels seus primers quatre anys i ens ofereix 53 cançons emblemàtiques del rock català. El grup encapçalat per Gerard Quintana ens transporta a l'època de "EEmpordà", "El boig de la ciutat", o la controvertida "El sexo (que me hace feliz)".

TELEVISI6N: APARIENCIA Y VERDAD

GUSTAVO BUENO ED. GEDISA

Un assaig sobre el rol social de la televisió que posa sobre la taula una qüestió cabdal: la televisió és realitat o aparença? Sabem veure la televisió d' una manera crítica, diferenciant allò que és aparença del que és veritat? Gustavo Bueno inclou, com a exemple, l' ús que la classe política fa d'aquest mitjà; molts cops és només a través d'aquesta que es perceben reals.

C6MO CAGAR EN EL MONTE

KATHEEN MEYER DESNIVEL EDICIONES

Una aproximació ecològicament sensata d'un art perdut que ens ofe­reix bona informació sobre l'im­pacte mediambiental dels excre­ments humans. Suggereix remeis senzills i còmodes per evacuar d'una manera ecològica i còmoda a la natura. Tot anomenant les coses pel seu nom i amb explicacions cia­res, divertides i directes.

OFRENDA PEDRO GUERRA

2000

El quart disc d'aquest jove cantautor canari esta inspirat en músiques i ambients de paï­sos llatinoamericans. Un àlbum ple d'evocacions viatgeres que compta amb les col'laboracions de Daniela Mercury, Lenine, Julieta Venegas i Chico César, els quals hi aporten excel'lents i1i.­fluències.

El BAll OBRE lA FESTA MAJOR DEL BARRI DE lA SAGRADA FAMíliA

Les festes se celebraran entre el20 d'abril i l'I de maig

Ja fa 23 anys que el barri

de la Sagrada Família prepa­

ra Festa M ajor. I, enguany,

torna amb molta marxa i ac­

tivitats lúdiques, culturals i

esportives per tal que petits

i grans gaudeixin de l'esperit

veïnal i l'ambient festiu .

Com en els darrers anys,

la Festa comprèn dos caps

de setmana: començarà el

divendres 20 d'abril i s'allar­

garà onze dies, fins al dimarts

1 de maig.

Per començar ... música!

Les festes s'estrenen amb

el ball de Festa Major, orga­

nitzat per la Fundació Claror.

Aquest ball anirà a càrrec de

l'orquestra Swing Latino i es

farà al carrer Marina, entre

Provença i Mallorca. Si vo­

leu passar una bona nit de

. divendres no us el perdeu:

com sempre, és obert a tot­

hom ' i gratuït.

L'endemà dissabte, torna

la ballaruca per acompanyar

L/AM

DIR. STEPHEN FREARS

el Sopar d 'Entitats, que es

farà a la Carpa instal·lada a

la plaça Sagrada Família.

Per assistir-hi, caldrà com­

prar el tiquet amb antelació

a l'Associació de Veïns de la

Sagrada Família (tel. 93 246

53 19) .

A més, ta mbé hi haurà

mú sica c làss ica co m, per

exemple, la Nit de Música

Barroca que tindrà lloc a la

cripta del Temple de la Sa­

grada Famíli a el dilluns 23

d'abril , o la setena edi ció

de l Co nce rt d e Mú sica

Clàss ica, en què actuarà el

co njunt in strum ental d e

l'Escol a Musica l G:au (sa la

d' actes d e l'Hospi ta l d e

Sant Pau).

Fora de l'àmbit musical, la

Festa inclourà actes culturals:

NO TE FALLARÉ

DIR. MANUEL RIOS SANMARTIN

el Ce rtamen Li tera ri (que

any rere any es va consoli­

dant i creixent quant a parti­

cipac ió), xerrades, taul es

rodones i mostres. I, per als

petits, hi haurà tallers, cer­

caviles i xoco latades .

Per últim, i com en qual­

sevo l Fes ta M ajo r, ca l no

oblidar el pregó, que anirà a

càrrec del periodista Francesc

Novell . Es farà el d iumenge

22 d'abril al carrer M arina,

després de la Milla (vegeu

pàgines 34 i 35).

Això són només ci nc cèn­

tims del contingut de la Fes­

ta M ajo r; onze dies donen

per molt, per a moltes acti ­

vi tats i per a tots els gustos.

Si en voleu més informa­

ció, la trobareu al ' programa

editat per la Fundació Claror.

QU/tLS

DIR . PHILIP KAUFMAN

Stephen Frears torna amb una pel 'lícula de contingut soci­al, enmarcada en la Irlanda dels anys trenta, vista a tra­vés dels ulls de Uam, fill me­nor d'una faffi11ia de treballa­dors catòlics. El film és de co­producció britànica, francesa i alemana.

Tornen els protagonistes de las popular sèrie juvenil "Com­pañeros", aquest cop ja supe­rada l'etapa de l'Institut. Eva Santaolaria y Antonio Hortela­no tornen a ser Valle i Quimi que, acompanyats per Fernan­do Guillen Cuervo acaben pro­tagonitzant sobretot una pel' ­lícula d'acció.

Una nova versió de la història del Marquès de Sade en la que el treball de Geoffrey Rush i Kate Winslet ens mosten la comple­xa i enigmàtica relació entre l'aristòcrata i la lavandera. La pel ' lícula compta també amb altres actors de prestigi com Michael Caine i Joaquin Phoenix.

ACTIVITATS A L'AIGUA

21 d'abril, 11.00 h o res Festa Aql1~tial

Nou Can enrulleu Més info nTIació: pàgina 37

NATACiÓ 21 d 'abril, 17.00 hores ' xvn Campionat Escolar EspoltÍu Claror Més info nn ació: pàgina 33

ATLETISME 22 d 'abril xvn Mil la Sagrada FrunOi" S01tida: Rosselló (c"nt. Sardenya) Més infonmlci6: pàgina 34

AERÓBIC 28 d 'abril Màster Class obert.'1 Pol. Mun. Sagrada Famllia Més info nn aci6: pàgina 33

FÓRMULA 1 27 a 29 d 'abril Gran Pre mi , l'Espanya Circuit de Catalunya Més infonn aci6: 93 571 9700

CICLISME Maig, dia a detenninar Trofeu Ramon Torres Més info lmaci6: 93 431 61 09

ATLETISME Maig, dia a c1etenninar 23a Cursa d'EI Corte lnglés Més infoonaci6: 93 306 38 00

ESCALADA 12 d e malg Copa Catalana Nou Can e aralleu Més info nTIaci6 : pàgina 37

LA PAS/ÓN DEL REY

DIR .• GERARD CORBIAU

Pel ' lícula francesa ambientada a l'època de lluís XIv, un rei ena­morat de la música i la dança. en elles es refugiarà per a su­perar la por a la responsabili­tat que el ser rei li imposa.

. "L'humor i la ràbia", al

Centre Cultural Caixa de Catalunya - La Pedrera

L'exposició vol oferir una vi­

sió de la pintura contempo­

rània dels EEUU a través de

l'obra d'aquests cinc artistes:

Ida . Appelbroog,Robe rt Co­

lescotti, Arnaldo Roche-Ra­

bell, M artin Wong i George

Longfish. La mostra, que ro­

mandrà a la Pedrera f ins al

22 d'abril, compta amb més

d 'una cinquantena de quad res, resultat dels últims vint

anys de producció d 'aquests arti stes. Les obres ens re-o

flecteixen a tots ells de manera comuna, des d ' una dis­

tància irò ni ca o humo rística en el tractament, a voltes

cruel, la realitat extrapictòrica, conseqüència de la seva

herència cultural i del seu compromís artístic amb la sen­

sibilitat de les co munitats de les quals provenen.

Cicle de conferències o col-loquis sobre la cultura

i els valors - Converses a Barcelona

L'Institut de Cultura de Barcelona organitza aquest

cicle de conferències sobre el valor de la cultura en

les nostres soc ietats, en el qual participaran ponents

de diferents vessants professionals.

Els co l'loquis tindran lloc al Palau de la Virreina (sala

Espai 4 , a La Rambl a, 99) de 1'1 d'abril al 30 de

. setembre. Podeu trobar-ne més informació trucant al

telèfon 93 301 77 75 o bé per lnternet, a l 'adreça

www.bcn.es/ icub

Ful, al Mercat de les Flors

La .. companyia de dansa

Nats Nus presenta una' nova

obra que romandrà en es­

cena del 3 al 13 de maig,

abans no comencin la gira.

Voleu saber de què tracta

l'espectacle? Així és com el

defineixen: Van aparèixer ...

277 quilos d'humanitat es

desplaçaven amb rapid esa

i precisió propulsats per 5

cors que empenyien 34 li­

tres de sang vermell a i ca­

lenta per innombrables/ in-

finites vertebres (o venes?)

i artèri es.

50 dits de 10 mans talla­

ven l'aire fent parts invisibles

d'un mateix món.

10 ulls sobre 5 nassos fe­

ien de guaites de l'ava lot

d'emocions que provocaven

els 67 .000 cm2 de pell tra­

vessant l'aire tebi.

Aquells 5 cossos de desi­

gual constitució eren suportats

per 1030 ossos blancs i durs

amb un soroll sord i indefinit.

Sovint no es veien els

Música Clàssica

Arrels & Memòria

La Temporada 2000-

2001 la Fundació Cima

i La Ca pell a Re ial de

Cata lunya ini cien una

sèrie de concerts repar­

tits al llarg de l'any sota

la temàtica Arrels & M e­

mòri a en edificis emble­

màtics de la ciutat, amb

una programació per a

diverses forma c ions i

amb algun es d e les

Grans Obres Mestres

anteri o rs al 1800.

D' aquesta man era es

crea un espai musical in­

ex istent fins ara i que

abraça gairebé un mil·­

lenni de música. Fins al

7 de juny. Més informa­

ció a www.bcn.es.

peus, havien de ser 10, però

enca ra ningú no els hav ia

pogut comptar.

Boques desafiants, orelles

tri stes (i curioses?), melics

amables (i somrients?) , ca­

bells agressius ... tots ells con­

trolats pels milions de neu­

rones dels 5 atents cervells.

Eren 5, però segons com

semblaven més, o potser

menys. 3 dones i 2 homes

sobre un escenari blau i nu .

Fragments de raó? Mo­

mentari d'emocions .. . ? Ful.

FÒRUM CLAROR "RESPON L'ESCOLA ACTUAL

A LES NECESSITATS DE LA SOCIETAT DEL FUTUR?"

DIJOUS, 26 D'ABRIL DE 2001 19.30 HORES, SALA CLARET

Hi ha veritable connex ió en tre les institucions encarregades de l'educa­ció? S'entenen l'escola, la universitat i l' empresa? Quin paper ha de jugar l'Administrac ió en l'adequació dels seus currículums i necess itats? Per reflexionar sobre aq uestes qües­tions, el proper debat del Fòrum Cla­ror convida pares, mares, mes tres, professors d ' univers itat, tècnics ... i to tes aquelles persones interessades a plantejar-se quin és el futur i el pa­per de l'escola actual. Hi participaran quatre ponents, ca­dascun dels quals en representació d'una de les institucions que tenen més a dir-hi.

"EVOLUCIÓ SOCIAL -EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA" DIJOUS, 17 DE MAIG DE 200 I 19.30 HORES, SALA CLARET

La ve locitat amb què es produeix l' avenç tecnològic no ens està do­nant te mps . ni capac itat per saber cap on ens porta. El desenvolupa­ment social serà conseqliència, a llarg termini, del desenvolupament tecno­lògic? O, sense mecanismes polítics que ho controlin , aques ta evolució serà causa de majors desigualtats?

REVISTES

CUERPOMENTE Revista especialitzada en alimentació, salut men­tal i benestar general. Recull tota mena de con­sells, receptes i reportat­ges en els quals es re,o­mana una' vida més na­tural i saludable. El preu és de 500 pta.

PARTICIPA-HI I GUANYA!

Un "pack Claror" format per una motxilla,

una samarreta, una ronyonera i una gorra

Oferta vàlida fins al 10 de maig de 2001

Participeu-hi enviant-nos la

butlleta adjunta per correu a:

Revista Tot Claror Sardenya, 335, baixos 08025 Barcelona

o dipositant-la a les urnes

situades a la recepció de

l'Esportiu Claror o del

Poliesportiu Municipal

Sagrada Família.

El concurs del passat número

va guanyar ...

r-~-------------------I I -Nom Cognoms __________________ __

I Adreça _______________ Telèfon __________ __

Ciutat ______________ OP ____________ _

Edat _____ Ets soci/a Esportiu Claror O PM Sagrada Família O

Qüestionari per al concurs

1. En quina distància va ser Campiona de Catalunya d'Atletisme Mercè Martí?

2. Quin dia s'inaugurarà el Fàrum 2004?

3. Quins dies es farà la Festa Major del barri de la Sagrada Família?

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posarie~ a la revista, entre l'I i el lO?

L EM A R e o s B R

o A U L D E S G R S

S G Z I A L E H I A

A D S P o F H L T G

N U E A I S T E o E

T I R L o T e s R V

o L o D o U A S G N

S K A A R Z S R J I

E R H U D E A E T L

P A G o N A F o U E

TEST Demostra la teva cultura

esportiva ...

1. Com es diu e l se leccionador espa­nyol de futbol sala que va arribar a campió del món i d'Europa fa poc?

2. Quin equip ha estat el guanyador de la regata "The Race"?

3. Quin golfista s'ha proclamat gua­nyador del torneig de Dubai?

4. Amb quants rebots té el record ac­tual de l'ACB en un partit el juga­dor Martín, del Canàries?

5. Quin equip és ['actual líder de la di­visió d'honor d'hoq uei patins?

UUO(a:JJug :>:1 (ç 'S loq~lJ l 'l (t 'lI·lOra SUlllOlI.L

(E '"POW qnl:)" (z 'OlmzO'"J JO!,e r ( I :so¡sodso}f

TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...

J.P.Montoya Ferrari

F.Alonso Minardi

R.Barrichello Bar

J.Vi1leneuve Jaguar

J.Alesi Williams

E.lrvine Prost

' Jlm~e r '~U! ¡\.lr3

~ lSOJd ' !S;lIV'f ~JUH ''JA n'Ju'JH!A' [ ~ ~nU.J <)tI 'OIl'Jlp !.LmS'H :!pJeu!V\l 'OSUO¡V'd :SUIU!Il!M. 'UAOlllO'0fd '[ :9J:>nlos

Guia de Serveis i Compres ;

• La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 - Tel. 932073918 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

PASTISSERIA FUSTER

• Una dolça especialitat de crocant i xocolata • Pedres Sagrada Famí! ia Rosselló, 436-438 (xamfrà Padil1a) Tel. 93 456 55 49 . 93 456 55 29

g«31¡1IJ¡ta"'OIt'Yi t., .• Dr. SERGI O MONTES

• Especialista en Cirurgia Plàstica i Estètica per la Universitat de Milà • Rejoveniment facial (amb o sense cirurgia) • Cirurgia estètica mamària • Lipoescultura • Correcció i tractament de la calvície Pg de Gràcia, 7, 3r A Tel. 93 342 62 91

• Menjars casolans • Menú diari . • Tapes variades • Menjars per encànec

Provença, 534 (cantonada Cartagena) Tel. 93 348 07 62

CAFÈCRYKETBAR

• Assortiment de tapes • Ambient agradable

Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01

BAR RESTAURANT LA PEDRETA • Dinars i sopars casolans • També aquí ambient agradable

Marina, 271 (Rosselló) Tel. 93 347'26 21

BARRlBEIRA

• Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 - Tel. 93 458 63 85

GRANJA L'ESTONETA

• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes 1.100 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15

LA YAYAAMELIA

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Esmorzars especials • Menú de 1.100 ptes. i servei a la carta • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a 1 h de la matinada

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

EDIFESA- COFAC

• Ferreteria profess ional i parament

Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

(!I! :gl.]¡.¡;~ ~. ESPORTS

.< ~· .. piol,~t • Roba esportiva • Sportwear home, dona i nen Cartagena, 234-238 (davant del Pol. Sagrada :Família) Tel. 93 347 7112 Mallorca, 451 (amb Castillejos) Tel. 93 456 32 56

• Ordinadors · components . Software • TPV Multimèdia . xarxes • Internet · Servei tècnic Còrsega, 603 Tel. 93 347 63 08 08026 Barcelona

IM AM INFORMA.TICA

Venta, actualización y reparación de ordenadores. Ordenadores portiítiles IBM, Acer,Compaq,Toshiba EstudianteslProfesores Windows 10.318 Ptas Office 2000 PrernÏum 15.995 Ptas

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 - 08025 Barcelona

Juegos en red ~ Internet Probablemente el mejor local de juegos en red, probablemente ... ; ) 24PCs~ 19"-ADSL512k~SomosL33T

Rosellón, 372 - 93 457 63 70 (entre Sicilia y Cerdeña) ..

• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

• Mobiliari i decoració • Som professionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25

• Llibreria i objectes de regal. • Fotocòpies i servei de fax. • La teva botiga. Obert dissabtes tarda. Rosselló, 384 Tel. i fax: 93 456 56 17 E-mail: xeito·olga@teleline.es

• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Fanulia

Còrsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA ALMOR • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Fanulia Marina, 307 - Tel. 93 456 29 23 08025 Barcelona

• Plantilles a mida • Proteccions esportives Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

e CENTRE CLARÍNIA

Psicologia· Psiquiatria · Psicoanàlisi

Nens, adolescents i adults

CI Pare Claret, 79, 1r la Tel. 93 347 84 92 i Mòbil 636 53 77 36

INSTITUTS IIL •• -:)III ODONTOLÒGICS _ _ ASSOCIATS

• Ben a prop teu

Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Molt a prop teu

Sardenya, 319,baixos Tel. 93 457 04 53

FARMACIA BRICIO

Nou horari de l'any 2000:

De 9 a 22 hores

FllRMACIA BRICIO

Tot l'any

Cada dia

Sardenya, 334 I Tel. 93 436 77 34

QUIROMASAJISTA DIPLOMADO

· 20 años de experiencia ·Espec.en dolores de espalda . Tardes de 16 a 20 horas

JUAN GENOVÉS - Zona Sagrada Familia­

I Tel. 93 457 93 73 (boras convenidas)

I MYSORE

• Consulta naturòpata. Reflexologia p0dal. Quiromassatge. Flors de Bach

• Consulta de tarot. Ajuda humanística Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

,

ORTOPÈDIA FARMÀCIA

SERRA·FORTUNY

Plantilles, faixes Cotilles a rrúda, fèrules Genu-valgo Pròtesis mamàries

Provença, 506 (xamfrà CastiUejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88

PSICOLOGIA CLÍNICA

MONTSE VALLS: psic610ga esp. en depresio­nes y problemas sexlIales. lUAN GENOVÉS: hipn61ogo esp.en fobias y estrés. Tel. 93 457 93 73 www.montsevalls.com email: info @montsevalls .com

ALRAVASA

Instal·lació integral d'oficines, biblioteques i coJ·legis.

Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona

BCM,S.L.

• Serveis finques urbanes i industrials. • Consergeria. Neteges. Manteniment.

Nàpols, 268 Tel./Fax 93 207 30 74 . Tel. 93 531 68 73

BeN MENJADORS S.L.

• Qualitat i servei

• Menjars per a escoles, col·legis i empreses.

Gimbernat,14 08004 Barcelona Tel.: 934260635

CONSTRUCCIONES FRANCISCO PALMA

• Construcciones

• Refcirmas

• Patología del hormigón

L1eida,13 10 la Sant Boi L1ob. 08830 BCN Tel.y Fax. 93 654 57 97

I 5 % I Descompte als socis de la Fundació Claror i dels seus centres

DETER

• Limpiezas de alcantarillado,sifones, pozo ,desatascos.

• Albañi leri a

Can Bruixa, 16 entl.1 " Tel. 93 490 93 80 08028 Barcelona

SONDlKA IBERICA S.A.

Plàstics tècnics industria ls.

Nació, 65 Tel.: 93 348 03 14 08026 Ba rcelona

SUAREP I LLADÓ S.A.

Saun ier Du va l-l u nkers-Fu j i lsu-Roca-Grohe Berella- Fleck- Fagor- Bosch-Teka- Franke Vai Ilan t -Ducasa-tres-H i yas u-Mi tsubish i

Sicília, 335 Tel.: 93 208 12 20 08025 Barcelona

• Co]ocación y reparación de cerraduras de todo tipa

• Puertas blindadas, rejas fijas giratori as y de ballesta

• Extintores, cajas de seguridad, buzones, candados, manetas

~ro~:rt.i:p-

• Todo tipo de copias de llaves especiales • Mantenirniento de comunidades, parking, locales comerciales, garages.

Rosselló, 427 bis - 08025 BCN Tel. 93 450 33 55

.~~~~¡.]:I"­

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Farrulia

Speak Digital. Sardenya, 342 08025 Barcelona Tel. 93 456 59 33

VIATGES G MIL NACIONS

• Bitllets avi6/vaixell/tren • Viatges a mida . Viatges empreses Còrsega, 533 08025 BCN Tel. 93 436 61 70 Fax 93 435 59 08

FUNDACiÓ CLAROR INSTAL-LACIONS

ESPORTIU CLAROR, POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

ESTIU 2001 : DEFINIT EL PROGRAMA O-ESPORT I LLEURE

INSCRIPCIONS

A LES ACTIVITATS

2001-2002

L'Esportiu Claror i el Poli­

esportiu Municipal Sagrada

Família han elaborat un ca­

lendari de propostes d'estiu

per tal que l'esport i el lleure

no s'aturin durant les vacan­

ces escolars i, tant joves com

més gra ris, triïn com invertir

el seu temps de lleure.

Per als adults, els cursets

d'estiu se centren en els cur­

sets de natació, l'aiguagym,

la gimnàstica de manteni­

ment, l'escola d'esquena,

l'aeròbic i el ioga. Totes les

activitats s'impartiran durant

juliol i setembre, a excep­

ció d'algun curs de natació,

que també es farà a l'agost.

Les inscripcions d'activitats

dirigides s'o.briran el 30 d'abril

per als abonats i el 9 de maig

per als no abonats.

Pel que fa als joves, tam­

bé podran participar als cur­

sets de natació dels mesos de

juliol i agost, així com a les

diverses activitats de lleure.

Els diversos

torns de l'Esplai

(tots de dues set­

manes excepte

un, que serà de

d'una) s'estructu­

ren entre el 25

de juny i el 7 de

setembre. S'adre­

cen a tots els nascuts entre

el 1987 i el 1996. Els més

men uts, nascuts el 1997,

podran inscriure's al Parc Es­

plai .

El Claror també organitza

el Campus de Tecnificació

de Bàsquet, adreçat als nas­

cuts entre .el 1987 i el 1992,

que es durà a terme la dar­

rera setmana de junyen un

únic torn de cinc dies.

Campus Verd i Olímpia

Entre totes dues instal·­

lacions oferiran el Campus

SERVE!. ................. .. ....... . ........................ QUALITAT

LES VOSTRES IDEES MEREIXEN QUALITAT

CATIFES

MOQUETES

PAVIMENTS

FIBRES NATURALS

PARQUETS

Travessera de Gràcia, 12 (al costat de la pI. Francesc Macià)

08021 Barcelona V 93 200 57 07 . Fax 93 200 58 02

Olímpia en torns

ininterromputs

de dues setma- '

nes, entre el 25

de juny i el 7 de

setembre. Cal

recordar que el

Campus Olím­

pia del Claror se

centra més en el

bàsquet, mentre

que al Sagrada Família es juga

més a futbol sala i a altres

esports com el bàdminton.

I El Campus Verd, que in­

clou una setmana d'esport a

la instal ·lació i una setmana

de colònies, es farà del 2 al

14 de juliol. Totes dues acti­

vitats es destinen als nascuts

entre 1987 i 1992.

Les inscripcions a les acti­

vitats de lleure començaran

el dissabte 12 de maig per

als abonats i el 1 7 de maig

per als no abonats. Cal for­

malitzar-les a la instal·lació on

es vulgui fer l'activitat

El mes de maig comen­

çarà el període d'inscripci­

ons a les activitats dirigides

o cursets de natació de la

temporada 2001-2002 .

El torn d'abonats s'obrirà

el 28 de maig i a partir de

1'11 de juny s'iniciarà el torn

obert per a no abonats.

Renovacions de plaça

Totes aquelles persones

que no s'inscriguin de nou

sinó que vulguin renovar la

plaça en la mateixa activitat

quedaran automàticament

inscrites per al proper curs.

En cas contrari, caldrà comu­

nicar-ho a les oficines de la

instal ·lació entre el 23 d'abril

el 18 de maig.

Aque"s qui vulguin con­

tinuar però que hagin de

canviar-se de grup, per edat

o altres motius, podran fer­

ho entre el 22 i el 24 de

maig.

S.A.

Sardenya, 350 08025 Barcelona

Tel_ 93 347 49 11

SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR

LA PRIMAVERA ARRIBA PLENA O-ACTIVITATS SOCIOESPORTIVES Campionat de Natació Escolar al Claror, activitats diverses ...

Els mesos d'abril i maig arriben farcits d'actes i acti­vitats lúdiques i esportives, entre les emmarcades a la Festa Major de la Sagrada Família i les que s'organit­zaran en les Mostres d'Enti­tats de diversos districtes de Barcelona.

Campionat de Natació

El dissabte 21 d'abril, a les 16.00 hores, començarà a la piscina de l'Esportiu Cla­ror la dissetena edició del Campionat de Natació Es­colar.

AI campionat participen un total de 150 nois i no­ies, des de primer de Pri­mària a Batxillerat, perta­nyents a deu escoles: Jove­lIanos, Escola del Mar, Sa­grada Família, Tabor, Carlit, Immaculada Vedruna, San­ta Anna, CEIP La Sedeta i els nois i noies que practi­quen natació al Poliesportiu Municipal Sagrada Família i a l'Esportiu Claror.

Màster Class d'aeròbic

La Màster Class es durà a terme al Poliesportiu Sagrada Família el dissabte 28 d'abril, a partir de les 12.00 hores i serà oberta a tothom.

El diumenge 29 d'abril totes dues instal·lacion~

obriran les seves portes a totes les persones que vul­guin conèixer-les, sense que això signifiqui la interrupció de l'activitat normal d'usua­ris i abonats.

Mostres d'Entitats

Diversos districtes de Barcelona celebren durant aquests dos mesos le seves Mostres d'Entitats, i la Fun­dació Claror hi serà present en els casos en què hi ha un lligam per la gestió d'al­guna de les instal ·lacions esportives.

El dissabte 21 d'abril, en­titats i comerciants de Sarrià-

Sant Gervasi sortiran amb les paradetes al carrer Ma­jor de Sarrià .

Una setmana després, l'activitat es trasllada a Grà­cia, concretament al passeig de Sant Joan, entre Còrse­ga i Travessera de Gràcia (27, 28 i 29 d'abril) .

El cap de setmana del 19 i el 20 de maig seran les entitats de l'Eixample les que exposaran el que fan al

L'EQUIP MÀSTERS DE NATACiÓ, CAMPiÓ D'ESPANYA EN RELLEUS

L'equip màsters-veterans de natació de la Fundació Cla­ror va proclamar-se Campió d'Espanya d'hivern en la dis­ciplina de relleus. L'equip, que va participar en la categoria de més de 200 anys (la suma de les edats de les quatre components), estava format per Mercè Bel, Paquita Esteban, Roser Castillo i Joana Bertolín (d'esquerra a dreta a la foto).

PROPERES SORTIDES DELS

AMICS DE LA BICI

Queden poques sor­tides dels Amics de la bici abans no acabi la temporada, així que si voleu preparar-vos de cara a l'estiu aquestes són les cites dels ciclis­tes: el 6 de maig el grup A marxa cap a Tiana, passant per la Platja de la Barceloneta i Mont­gat. El 20 de maig, tots dos grups aniran d'excur­sió al Delta de l'Ebre, una sortida a la qual cal inscriure's prèviament. l, per tancar la tempo­rada, el 10 de juny el grup B pedalarà rumb a Corbera.

Parc de l'Escorxador. La Mos­tra de l'Eixample coincidirà amb el Mercat del Tast de Mar que es muntarà al Port Vell de Barcelona i on s'or­ganitzaran diverses activitats esportives

El cap de setmana se­güent, 26 i 27 de maig , Ciutat Vella tancarà l'ata­peït mes de maig amb la seva Mostra a la nova Ram­bla del Raval (veure pàgi­na 36).

A les mostres, a banda dels estands, on cada enti­tat diu la seva, s'organitzen tallers i activitats lúdiques i esportives per a petits i grans. La de l'Eixample, per exemple, comptarà amb una jornada esportiva el dis­sabte al matí en què hi hau­rà jocs de rodes, classes obertes de tai-txi, esgrima i capoeira i competicions de futbol sala i mini bàs­quet prebenjamí, entre d'a ltres.

TOT CLAROR 33

FUNDACiÓ CLAROR SECCIO .... S

El primer diumenge de la Festa Major del barri de la Sagrada Família, e l 22 d'abril, la Fundació Claror organitza la XVII Milla de la Sagrada Família amb nous reptes i ¡¡·Iusions. Un, el de ~ornar a superar e l llistó d'inscripcions, que en l'edi­ció passada va superar els 1.500 atlétes.

El recorregut, de 1.609

LA XVII MILLA SAGRADA FAMíLIA ARRIBA EL 22 D'ABRIL

CELEBREM TOTS JUNTS

LA PRIMERA MILLA DEL SEGLE

La dissetena edició de la Milla és a punt d'arribar, i en aquesta ocasió de maner!]: especial. Hi ha poques novetats respecte l'any passat, excepte el canvi de segle. Per això, la primera Milla del se­gle XXI vol celebrar amb tots aquells que l'han feta possible una edició amb el màxim nombre de participants. A canvi, ens ofereix un matí ple de festa, amb activitats esportives i lúdiques per a to­tes les edats. T'hi apuntes?

metres, serà igual que l'any passat (vegeu quadre); fina­litzarà a la plaça Gaudí, on hi haurà activitats recreati­ves adreçades a aquells me­nuts que encara no poden participar a la Milla.

Sèries i categories

La cursa constarà de dot­ze sèries de vuit categori-

RECORRECUT

es, des dels més petis als més grans: benjamins, ale­vins, infantils, cadets, júni­ors, promeses, sèniors i veterans.

Seguint el mateix criteri que l'any passat, e ls alevins i els benjamins correran dues sèries -una de mascu­lina i una de femenina- per causa de l'elevat nombre d'inscrits. També es manté

LA PLAÇA GAUDí SERÀ EL CENTRE NEURÀLGIC el desdoblament de les ca­tegories dels promeses i els sèn iors, que fi ns al 1999 corrien en una mateixa ca­tegoria, dividida només quant a sexe.

Sortida: carrer de Rosselló, Arribada: carrer de Mallorca, Total metres: 1.609 entre Sardenya i Marina. entre Marina i Lepant.

Punts d'interès: 1. Organització 2. Servei mèdic

La primera cursa serà la de cadets, que començarà a les 9.45h, i la resta aniran sortint en intervals d'un quart d'hora . A les 13.00 hores es farà el lliurament de premis i els sorteigs de la Fundació Claror i la firma esportiva Nike entre tots els partici pants.

Premis als guanyadors

Com cada any, hi haurà un premi en metàl·lic per a

SECCIONS

La Milla coincidi­rà amb els actes d'obertura de les Festes de la Sagrada Família: el bon ambient està assegurat

les ci ne pri meres escoles,

clubs o entitats que més at­letes aportin. Les quantitats

són de 50.000, 30.000 i 20.000 per a la primera, se­

gona i tercera classificada, respectivament.

Els guanyadors de la cur­sa sènior, tant en categoria

masculina com en femeni­

na, s'enduran 50.000 pes­

'setes el primer, 30.000 el segon i 25.000 el tercer.

Si, a més, el vencedor

de la prova bat el rècord,

sumarà 75.000 pessetes

més. El rècord actual en

categoria masculina és el

de José Slas Serrano, as­

solit fa dos anys amb 4'02".

En categoria femenina, Ja­

queline Martín va aconse­

guir, l'any 1997, rebaixar

d'un segon el seu propi rè­

cord, i va fixar la millor

marca femenina en 4'42".

ORGANITZA

FU~DACIÓ CLAROR

TORNEN LES NIKE RUNNING SERIES PER ALS MENORS DE 14 ANYS

Per tercer any consecutiu, la Fundació Claror torna a col·laborar amb la firma es­

portiva Nike per a l'organit­zació conjunta de les Nike Running Series (NRS).

Es tracta de cu rses de velocitat, de 50 metres, dic rigides a nois i noies de les

categories benjamí, aleví i infantil. La participació a aquestes curses és voluntà­ria i gratuïta, prèvia forma­lització d'una inscripció que,

en el cas dels participants a la Milla, queda enregistrada automàticament.

Tots els nens/es .que hi intervinguin tindran un ob­

sequi i participaran en un sorteig de material esportiu, i qui esculli córrer totes dues curses optarà al premi NRS.

HORARIS

MILLA: CURSES DE J .609 METRES

• • • • • 09.45 Cadets

10.00 Veterans

10.15 Infantils

10.30 Júniors

10.45 Alevins masc.

11.00 Alevins fem.

11.15 Benjamins masc.

11.30 Benjamins fem.

11.45 Promeses fem.

12.00 Promeses masc.

12.15 Sèniors fem.

12.30 Sèniors masc.

85-86

Homes: + 40 anys Dones: + 35 anys

87-88

82-83-84

89-90

89-90

91-92

91-92

79-80-81

79-80-81

78 i anteriors

78 i anteriors

CURSES DE 50 METRES DE LES N RS

De 9.30 a 12.30 hores Nascuts a partir de 1'1 de gener de 1987

13.00 LLIURAMENT DE PREMIS

XVII MILLA DE LASAGRADAFAMíUA

PATROCINEN

Les curses de 50 metres es faran al carrer Provença, entre Lepant i Marina, i és

aconsellable que els qui vulguin intervenir-hi ho fa­cin abans de la Milla.

INSCRIPCIONS, FINS AL DISSABTE

21 D'ABRIL

Les inscripcions per parti­cipar en la XVII Milla de la Sagrada Faml1ia seran gratuïtes, i es podran for­malitzar des del dilluns 26 de març fins al dissabte 21 d'abril, a les 14.00 ho­res, a les oficines d'aten­ció al públic de:

Esportiu Claror CI Sardenya, 333

Poliespod:iu Municipal Sagrada Familia CI Cartagena, 231-239

Nou Can Caralleu Carrer dels Esports, sln

En el moment de forma­litzar la inscripció, l'orga­nització lliurarà als parti­cipants el dorsal de la cur­sa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el regla­ment i altres aspectes d'in­terès.

COL. LABOREN

- ---COMRàdio . ' 1 l .. rJJio p"bli<" •••••

FUNDACiÓ CLAROR

GAUDEIX DE LA PRIMAVERA EN ·BICICLETA AMB EL MARíTIM 25% de descompte als socis del Claror en el lloguer de bicicletes

L'arribada de la primavera convida a practicar l'esport a l'aire lliure, i encara més si es tracta d'un passeig en bi­cicleta pel front marítim de Barcelona.

D'acord amb aquest plan­tejament, e l Marítim ofereix grans avantatges als socis de la Fundació Claror i als abo­nats de les seves in stal· ­lacions, que poden llogar bi­cicletes als locals situats a l'Es­pai de Platja de l'equipament (sota el passeig Marítim, a l'al­çada de l'Hospital del Mar).

El local, gestionat per Bi­ciclot, permet llogar bicicle-

tes i tàndems per fraccions horàries. El preu varia segons quin tipus de bicicleta sigui i' e l nombre d 'ho res sol·­licitades. Llogar una bicicleta durant una hora costa 700 pesse tes. Les ho res se ­güe nts te nen desco mptes progress i us.

Biciclot també ofereix els se rveis de reparació ràpida, sortides en grup, excursions, assessorament. ..

Els socis de la Fundació Claror gaudeixen d'un 25% de descompte en les tarifes.

Si voleu més informació, truqueu al 93 221 97 78.

MARíTIM

EL MARíTIM, AL MERCAT TAST DE MAR DEL 18 AL 20 DE MAIG

El Poli esportiu Marítim s'apropa a la recta fi nal de les obres de co nstru'cció i

, del procés d'inscripcions. Per aqu est motiu , e l projecte s'exposarà a la III Edició del Mercat Tast de Mar, que tin­drà lloc al Port Vell entre el 18 i e l 20 de maig. El Mer­cat Tast de Mar és una fira orga nitzada pel Consorci El Far que posa en contacte els c iu tadans amb les entitats dedicades a l'esport, el lleu­re i la cultura marítima. Hi ha urà acti vitats de tota mena: exposicions, debats i, fi ns i tot, una mostra de cuina medite rrània.

Nou CAN CARALLEU FUNDACiÓ CLAROR

CASALS O-ESTIU PER

A PETITS I JOVES

L'oferta de Casals d'Estiu

de Nou Can Caralleu té com a finalitat oferir als nens i ne­

nes de la ciutat de Barcelona

una activitat esportiva i de lleu­

re en plena natura.

Per als més petits, de P-3

a P-5, s'ofereix el Casal d'In­

fants, en què es fa especial

èmfasi en activitats socialit-

. zadores, adquisió d'hàbits i

noves vivències.

Per als nens i nenes de 1 r

a 6è de Primària hi ha di­

verses opcions, basades en

un Casal Poliesportiu, en el

qual l'especialitat triada es

combina amb altres esports,

activitats aquàtiques, tallers,

jocs i gimcanes.

També, per a aquells jo­

ves que vulguin conèixer o

millorar la tècnica d'activi-

Nous CURSETS

MONOGRÀFICS , DE TENNIS

Després de l'èxit de par­

ticipació i la satisfacció ob­

tinguda per part dels parti­

cipants en el Curs de Joc de

Dobles i de Servei, ara us

proposem dos nous cursets

monogràfics.

El primer serà un "Mono­

gràfic sobre les Volees" que

tindrà lloc divendres 27

d'abril, de 20.00 a 22.00

hores. Les inscripcions s'hau­

ran de formalitzar abans del

dimecres 19 d'abril. "Tàcti­

ca i patrons de joc" es farà

dissabte 26 de maig d'11.00

a 13.00h. Inscripcions abans

del 17 de maig a NCC.

tats de muntanya com l'es­

calada, el tir amb arc, l'ori­

entació, etc. , hi ha el Casal

d'Esport i Muntanya.

I els partidaris dels esports

d'equip gaudiran amb el Casal

sobre bàsquet, voleibol, futbol,

hoquei ... i altres jocs de grup.

Un altra modalitat és el

Casal Esport i Art, adreçat a

als amants dels treballs ma­

nuals, la música, les activi­

tats rítmiques i l'expressió

corporal.

LLIGA DE

PRIMAVERA DE

FUTBOL-7

Una vegada finalitzada la

Lliga Regular de Futbol-7,

Nou Can Caralleu organit­

za una altra activitat futbo­

lística: la Lliga de Primave­

ra, que començarà el 30

d'abril. Serà entre equips

d'abonats, i es jugarà els

dijous al vespre als camps

de gespa artificial.

Finalitzarà a finals del mes

de juny, i cada equip dispu­

tarà un partit per setmana.

Els interessats a partici­

par-hi hauran d'inscriure's a

la recepció de Nou Can

Caralleu abans del 24

d'abril.

A més, s'ofereix el Casal

de Tennis, tot i que qui es

vulgui dedicar a millorar-ne

la tècni ca de manera més

i ntensiva pot apuntar-se a

l'Stage (5è i 6è de Primària i

de 1 r a 4t d'ESO).

Per últim, els nois i no­

ies de 2n a 6è de Primàri a

i de 1 r a 4t d'ESO que si­

guin uns bojos del futbo l

podran inscriure's al Cam­

pus Olímpia per millorar

aspectes tècni cs, tàcti cs i

de preparació física, a més

de participar en altres acti­

vitats .

Les inscripcions als casals

com ença ran el 6 de maig

per als abonats, i el dia 12

s'obrirà el torn per a no abo­

nats i el torn per a tothom

del Campus Olímpia.

DISSABTE 21 D'ABRIL, FESTA

AQUÀTICA

Dissabte 21 d'abril Nou

Can Caralleu et convida a

remullar-te . A partir de les

11 .00h hem organitzat una

sèrie d'activitats aquàti­

ques perquè tota la famí­

lia passi un matí ben en­

tretingut. Podreu provar

una sessió de natació per

a nadons, participar en la

gimcana aquàtica, fer ac­

tivitats de fitness aquàtic

(aiguagyrn, steps aquà­

ti cs ... ), activitats recrea­

tives dirigides per un mo­

nitor i natació lliure.

L'entrada serà lliure i no

caldrà inscripció prèvia.

ÉXIT DEL SEGON

OPEN D'ESCALADA

ORGANITZAT EL 3 DE MARÇ A NCC

Dissabte 3 de març es va

organitzar el 11 Open d'Es­

ca lada Nou Can Cara lleu,

amb gran èxit de participa­

ció. La competició va acollir

un total de 44 participants

entre infants, adults i espor­

tistes universitari s, que van

gaudir d 'una competició in­

novadora i molt més distre­

ta que les habituals. La pro­

va estrella va ser la de velo­

citat, en què els assistents

havien de fer la via amb la

màxim a rapidesa, enfron­

tant-se per parelles.

DISSABTE 12 DE MAIG, COPA

CATALANA

D'ESCALADA

El Centre Excursionista de

Catalunya i la Federació

d'Entitats Excu rsion istes de

Catalunya organitzen, el dis­

sabte dia 12 de maig, la pri­

mera prova de la Copa Ca­

talana d'Escalada de la tem­

porada 2001 i el Campionat

de Catalunya de Velocitat al

rocòdrom de Nou Can Ca­

ralleu. Les i nscri pcions es

podran formalitzar a partir

del dia 17 d'abril a Nou Can

Caralleu . .

TOT CLAROR 37

FUNDACiÓ CLAROR PLATAFORMA 0 17

EL 8 DE MAIG, ASSEMBLEA DE SOCIS

BENEFACTORS I PLATAFORMA 0 17 CLAROR Es tractarà el present ¡r futur del Projecte sociocultural i Plataforma 017 Claror

l.F. Iniciada la consolidació del

Projecte Cultura l i la bona

marxa dels projectes finançats

per la Plataforma 0'7 Claror,

la Fundació Claror ha convo­cat la propera assemblea de

Socis Benefactors i del 0'7 Cla­

ror per al dimarts 8 de maig.

L'acte, que tindrà lloc al men­

jador de l'escola Sagrada Fa­

mília (Sardenya, 337), servirà

tant per analitzar les activitats en curs com per planificar les

accions de futur de la Funda­

ció en el camp sociocultura l.

Hi podran assistir tots els

socis benefactors i també tot­

hom qui vulgui formar-ne part.

Si se'n fan socis en el marc de

La Fúndació té com a objectiu ampliar el nom­bre de socis, per arribar als 500 abans de Pestiu

la trobada podran participar

ja des d'aquell instant en els

debats i les decisions.

Ampliar el nombre de Socis

Actua lment, el nombre

de Socis Benefactors de la

Fundació és de 61 perso­

nes . L'objectiu de l'entitat

és arribar als 500 abans de

l'estiu, com a primer pas per

aconseguir una àmplia base

socia l, dinamitzant i enfor- '

tint així el te ixit social de l

barri i de la Fundació.

L'estament de Socis Be­

nefactors està format per

totes aquelles persones que,

amb una aportació mín ima

de 1.200 pessetes l'any,

vole n co l ·laborar amb la

Fundació en el f inançament

AVANÇ DE TEMES DE LA 0 17 CLAROR

La bona avaluació de les accions dutes a terme fillS ara i la voluntat de continuar col, laborant amb Nicaragua i el Casal del Raval, fa que un dels temes a tractar a la propera assemblea sigui l'ampliació de l'aportació econòmica en tots dos projectes.

De cara al 2001, l'ajuda econòmica a Nicaragua serà de 189.000 pessetes mensuals (2.268.000 pessetes anuals).

Pel que fa al Casal del Raval, la Plataforma estudiarà augmentar la donació a 1.300.000 pessetes l'any, perquè el seguiment que s'ha fet del projecte "Màrhaba" (Tot Claror, 28) reflecteix la bona tasca que el Casal està du­ent a terme amb els nois i noies immigrants que viuen al barri del Raval.

La Fundació destina ja el 0'4 % del seu pressupost gene­ral a aquests projectes, amb l'objectiu d'anibar al 0'7 %.

i la promoció de projectes

sociocu ltura ls, a més de ls

membres de la Plataforma

de solidaritat 0'7 Claror.

Avantatges de ser Soci

D'una banda, els Socis Be­

nefactors estan representats

en l'òrgan directiu de la Fun­

dació: el Patronat. De l'altra,

aquests Socis reben puntual­

ment a casa tota la informa­

ció referent a la Fundació: la

revista Tot Claror, invitacions i

preferència als actes que s'or­

ganitzen en el marc del Pro­

jecte Cultural (debats del Fò­

rum Claror o actuacions de la

Coral Claror) .

Com a novetat, aviat po­

dran gaudir de faci li tats i

descomptes en algunes de

les activitats esportives que

es desenvo lu pen a les

instal·lacions, a més d'altres

avantatges que s'està estu­

diant implementar.

... ·el!!!ql.!!II,III¡~~I:¡!I!I'·4·;·i--¡la"t.!!II'IIIElllljl!!l¡:." ."1!II4""JIII$lIIItllld.HII~1II4!!1!;II!!:tI.I!II#lI!!!il!!li1;11.'. ~~< ANTISOLARS CASC S.L •

_SC_R_E_E __ NhNTISOLAR

Empresa proveïdora de la Fundació Claror

Obres en general

Vi1amarí, 78 bis, entresòl, 1 a 08015 Barcelona

Tel. 93 325 05 32 Fax 93 4251488

Cortinas exterior/interior Toldos Paneles correderos Opacos - venecianas Motorizados - automatismos

Tel. 9342812 43 Fax 93 428 69 25 Eduard Toda, 64 sIs 4a. 08031 Barcelona mai l: infocasc@antisolarsc.com

www.antisolarscasc.com

PROJECTE CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR

EL FÒRUM CLAROR DEBAT CONTRA LA VIOLÈNCIA A LES DONES El debat es va celebrar en el marc d'un projecte impulsat per l'Associació de Veïns Sagrada Família i el Districte de l'Eixample

El debat " La violència

contra les dones", organ it­

zat el proppassat 22 de fe­

brer pel Fòrum Claror, va

ser més que un intercanvi

d'idees: va significar el llan­

çament al barri d'un nou pro­

jecte ideat per la Vocalia de

la Dona de l'Associació de

Veïns de la Sagrada Família

i el Districte de l'Eixample.

"La violència contra les do­

nes: un problema de la co­

munitat" té com a finalitat

sensibilitzar i aconsegu ir els

recursos humans per fer front

a situacions existents al barri.

La tau la rodona va ser

moder.ada per Montserrat

Vi là, de l'Associació de Ve­

ïns. Hi van participar com a

ponents Ana Chavarrías, de

l'Associació Tamaia, entitat

que treballa amb dones que

pateixen maltractaments;

Carme López, de la Secre­

taria de Comissions Obreres,

que va reflexionar sobre l'as­

setjament sexual en els llocs

de treball (amb dades sobre

el fenomen a Espanya i a

Europa), i l'advocada Magda

Oranich, que va afirmar que,

"tot i haver millorat molt el marc legal per lluitar-hi, el tema de la seguretat per a les dones que denuncien els seus marits és encara una assig­natura pendent".

Alimentació i consum

En el debat del mes de

març es va tractar el tema

de l'alimentació i el con­

sum, qüestió que en els úl­

tim mesos ha passat a ser

una de les primeres preo­

cupacions de la nostra soci­

etat, com va evidenciar

l'ampli nombre d'assistents.

Van participar-hi com a

ponents el Director Gene­

ral d' In dústria i Qualitat

Agroa limentària de la Gene­

ralitat de Catalunya, Gustau

Garcia Guillamet; Xavier

Montagut, de la Xarxa de

Comerç Just; i Héctor Gra­

vina, del CECU.

Propers debats

"Respon l'escola actual a les necessitats de la socie­tat de l futur?" Aquesta és la pregunta que centrarà el debat organtizat per al Fò­rum del mes d'abril.

El de l maig, dijous 17, plantejarà la disjuntiva "Evo­lució social versus evolució tecnològica" (pag. 28) .

LA CORAL CLAROR ACTUARÀ EL 21 D'ABRIL EN EL MARC DE LES FESTES

La Coral Claror ha programat dues actuacions per a aquesta primavera. La primera, en el marc de la Festa Major de la Sagrada Faml1ia, serà dissabte 21 d'abril, a les 17.00 hores, a la carpa de la plaça Sagrada Faml1ia (entra­da lliure). El concert tindrà una durada d'una hora i hi interpretaran cançons noves del repertori, que inclou òperes, sardanes i fins. i tot gospels.

ta segona actuació tindrà lloc dins la Mostra d'Entitats de l'Eixample, en la qualla Coral interpretarà "Blue Moon" i "Hay linda amiga". Es farà el 19 de maig, a les 17.00 hores, a l'església de Sant Llorenç (al carrer Entença).

DEPILACIÓ DEFINITIVA Tècnica sense risc, sense dolor i sense que deixi marques

Amb resultats garantits sota contracte

Amb total garantia de satisfacció, o li retornem els diners

PRESENTACiÓ

DELS CASTELLERS

DE LA SAGRADA

FAMíUAA LA

FESTA MAJOR

Els Castellers de la Sagra­

da Família es presentaran

públicament el proper di­

marts 1 de maig en el marc

de la Festa Major de la Sa­

grada Família. Ho faran da­

vant del Temple, al carrer

Marina, a partir de les 12.30

hores.

Tot i que es tracta de la

primera actuació, la Co ll a

no vol utilitzar el terme cas­

te ll er de 'sortir a plaça' ;

segons el seu nou president,

Eduard Serra, "encara no es­tem prou preparats per fer aquest pas tan important".

Però la cita de 1'1 de

n;¡a ig no és l'única on po­

drem gaudir de la colla del

barri. El 27 de maig carre­

garan caste lls a l'avinguda

Gaudí (12.30 hores), el 10

de juny els veurem al Parc

de les Piràmides.

Oberts a noves adhesions

Tot i que encara no han

superat els 100 membres

desitjats, cada cop sumen

més colla i obren les seves

portes a qui vu lgui formar~ hi part.

Els Castellers ja s'han con­

solidat com a entitat pròpia i

han designat les persones

que es faran càrrec de la seva

evolució.

CENTRE D'ESTÈTICA CRISTINA

Sicília, 200, 1 r 4a . 08013 Barcelona . Telèfon 932450247

Cal demanar hora. No tanquem als migdies.

_Fets i gent

JOSÉ MONTERO, EXJUGADOR DE BÀSQUET, ENS PARLA DE L'ESPORT I LES DROGUES

IISERÀMOlT DIFíCil ERADICAR El DOPATGE11

Daniel Gómez Montero ja ha deixat en­

rere la cistella; no la pod rà ob li da r, pe rò no hi pensa . S'ha muntat els seus propis negocis i s'està preparant per fer èl salt definitiu cap al món de la docència. No troba a

fa lta r e l. bàsqu et p rofes­sional:"Físicament gens. Ja no haig de llevar-me cada matí per entrenar-me i ha­ver de tornar-hi a la tarda.

No m'haig d'embenar els turmells, ni ser víctima de l'estrès. Tampoc enyoro la

competitivitat, només tro­bo a faltar els companys, parlar amb ells dels teus

problemes" .

Després d' have r passat per diversos equi ps -com e l

Ba rça i e l Jove nt ut de Bada lo na-, Mo nte ro ve u l'esport d 'elit des d 'una al­

t ra perspectiva. Aquesta vi­

sió li ha pe rmès elabo rar un

estud i en qu è ha in te ntat aproximar-se a la proble mà­

t ica de l dopatge i a les se­

ves ca uses. De les concl u­

sions obtingudes e n va par­

lar durant e l Fò rum Claror sobre Esport i Salut: "Sem­

pre hi haurà gent que es

dopa, i serà molt difícil

eradicar-ho" .

URGÈNCIES

Ara té 36 anys i aviat en farà tres que va deixar enrere el bàsquet professional. "No­més trobo a faltar l'ambient dels vestidors, el treball d'equip", explica Montera. Ja no ha de pensar en la pressió mediàtica, en l'estrès pels calendaris farcits de partits, ni en haver de donar sempre el màxim d'ell mateix~ Les tres causes que, creu, porten l'esportista d'elit d'avui dia à dopar-se.

Segons e ll , e ls mitja ns de comunicació -e n especial la

te lev isió- han conve rt it e l

món de l'espo rt e n un es­

pectacle, i sotmeten e ls es­

portistes a un fort estrès per pode r mate nir e levats e ls

índexs d 'audiè ncia. "Els ju­

gadors tenen molt poc

temps per descansar, per­

què els calendaris són

molt exigents. Estan sot-

mesos a molta pressió per

haver de rendir al màxim en tot moment, per reno­

var ... Així es justifica el

dopatge" . Monte ro opin a

que e l cos de ls e sportistes d 'e lit està molt agredi t pe r

totes aq uestes ci rcu mstà n­

c ies i, pe r aqu e st motiu ,

quan es retiren ho pague n

amb seqüe les físiqu es.

Tot això no vol dir que

"S'ha de sancio­nar sempre. Els esportistes són un mirall per a la societat"

s' hagi d e se r be nevo le nt

amb els jugadors que prenen substàncies- prohibid es. AI

contrari . "El dopatge s'ha de sancionar sempre. No

es pot permetre que cada jugador faci allò que vul­gui amb el seu cos, són un

mirall per a la societat. Què passaria si un nen de nou anys sabés que l'es­

portista que tant admira

es dopa?" . Amb tot, pe nsa que el jugador no ha de ser l' úni c sancionat, sinó que

també cal sancionar les per­

sones de l seu entorn que el pod e n have r in troduït e n

aquest món.

Montero afirma que cal­dria fe r una refl exi ó sobre

aqu est assumpte : "Moltes

vegades les ~causes del

dopatge són personals,

però no exclusivament.

L'ambient que envolta l'esportista també n'és un

dels responsables" . En

pre ne m nota .

Ferrocarri ls ,Generalitat ....................... 93 205-15-15 Diputació BCN ...... .. ............ .. .. .. .. .... ..... 93 402-22-22

Urgències mèdiques ................................ .. ........ .. . 061 ESPORTS Informació carreteres ............................. 93 204-22-47 Aeroport del Prat ................................. 93 301-39-93 Ambu làncies Creu Roja ....................... 93 300-20-20

Fannàcies de guàrdia .............................. , .......... .... 010 . Bombers Generalitat.. ...... .. ................... 93 692-80-80

Bombers BCN ciutat .......... .. .......................... ....... . 080 Bombers BCN comarques .... .................... .. ............ 085 Mossos d'Esquadra ............ ......... .. ...... 93 300-22-96 Poli c ia ............ .. .. ......... .......... .... ... ......................... 091 Guàrdia Urbana BCN .... .. ..... ...... ...... .. ................... 092

Esportiu Claror .................................... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Farrulia ......... .. .... 93 435 05 66 Nou Can Caral1eu .................................... . 93 203 78 74 Servei d'Infonnació

Esportiva .. ........................................... . 93 432-19-92 Agenda d'Activitats ............................ 93 481-00-21 Fed. Cat. Bàsquet ........................... .. .. ... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........ ........... ........... .. .. .. ... 93 318-26-16

Serveis Socials ..................................... 900.30-90-30 Correus .. .. ........ .. .................................... 93 318-38-31

HOSPITALS

H. de Sant Pau ...... .. ......... ...... ... .. .. .. .... .. 93 291-90-00 H. del Mar ... .. .... ..... .. .... .. .... ................ ... 93 221-1O-lO H. Clínic .... , .. ..... .. .......... .. .... ...... ............ 93 227- 54 - 00

H. L'Esperança ................ .. ................... 93 285-02-00

SERVEIS Fed. Cat. Gimnàstica ...... ..... .. .. .... .... .. .. .. 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. .... .......... ...... ............ 93 301 -82-70

H. Vall d'Hebron ........................... .. ..... 93 418-34-00 H. Sant Joan de Déu .. .. ......................... 93 203-4@-00

Inf.Metropolitana ............ ... .. .. ............................... O 1 O Fed. Cat. Futbol .. ...... .. ...... .... : ... .. ..... .. ... 93 302-56-42 Protecció Civil .. .................. .. ............... 93 319-25-00 CENTRES OFICIALS Fed. Esp. Tenn is ................................... 93 200-53-55 Accidents en carretera .......................... 93 352-6 1-61 Ajuntament BCN .... .. .............. , ............. 93 402-70-00 Consell Esport Escolar

RENFE .................. .. .............................. 93 490-02-02 Generalitat .................. .. .............. .... ...... 93 315-13-13 de Barcelona (CEEB) ......... .. .. .. .. .......... 93 219-32- 16

condicions espec,"als p " er a SOCIS

De venda a Enric Granados 125 , • entre París i Còrsega

La teva botiga SALTER F/TNESS a Barcelona

SALTER fitness . spart wear ~@@4J waman & man FITNESS

www.wsi.es