Cobertes.indd 1 27/02/2012 13:12:48

Cobertes.indd 2 27/02/2012 13:12:51

3SUMARIRevista ClarorNúm. 76. IV èpocaPrimavera 2012

LA P

OR

TAD

A

EL TRIATLÓ

COM LLEGIR LES ETIQUETES

SAB

EM D

IR N

O?

ENTREVISTA A ANDRÉS GIMENO, EXTENNISTA

12

8

26

28

COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font, Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus VivesCORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó

SECRETARIA: Àngels GüellPUBLICITAT: J.L. Vide, Mª J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografi a RosésDISTRIBUCIÓ: SPM

Número 76. Quarta Època. Primavera 2012. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 27 - 2 - 2012Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B 28124-84Revista editada per la Fundació Claror, gratuïta per als abonats dels CEM Claror, Sagrada Família, Can Caralleu i Marítim.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇA DE LA REDACCIÓSardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat facebook.com/larevistaclarorissuu.com/fundacio_claror

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Olga Barbero, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domingo, Alfons Font, CristianGonzález, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ:Cristian GonzálezREDACCIÓ: Ester Benach, Laia Pineda, Olga Barbero, Mariona SanmartíSUPORT DE DISSENY: Laura Falguera

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.catwww.claror.catfacebook.com/fundacioclarortwitter.com/fundacioclarorCEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.catCEM Sagrada Família. Cartage-na, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.catCEM Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.catCEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74cancaralleu@cancaralleu.catL’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90info@lesportiudellinars.cat

PATRONATPRESIDENTA: Laura PonceSECRETARI: Sílvia MartínezVICEPRESIDENT: Bernat AlonsoVICESECRETARI: Dolors BertranVOCALS: Antoni Aliana, Joan Riera, Miquel Céspedes, Nilda Folch, Santi Padró, Francesc Salas

DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos CanoDIRECTORS DE CENTRE:CEM CLAROR: Juanjo ZabalaCEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons FontCEM MARÍTIM: Maru CarmonaCEM CAN CARALLEU: Núria SabartésL’ESPORTIU DE LLINARS: Marta SoléÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

OPINIÓ4. Articles d’Yvonne Griley, Gerardo Prieto, Jaime Grau i Josep Fèlix Ballesteros6. Entrevista curta: Carles Folguera, director de la Masia del FC Barcelona

ENTREVISTA8. Andrés Gimeno, extennista

EN FORMA12. El triatló i les seves variants16. A l’aire lliure: Fer esport a la ciutat19. Experiències: Gonzalo Muñoz, constància i fidelitat a l’esport20. En forma: Miscel·lània de temes

SALUT24. Salut: Entrevista a Ricard Serra Grima, cardiòleg i especialista en medicina esportiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau26. Dietètica: Aprèn a llegir les etiquetes28. Mens sana: Sabem dir no?

REPORTATGE30. Jocs Olímpics 2022: un somni possible?

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR35. Fundació Claror45. Centres esportius

CLAROR CLUB51. Activitats de lleure54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 27/02/2012 15:36:45

4 OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

Durant la temporada 2011/2012 entra en vigor la llicència de dia per a proves en ruta de la RFEA, que serà imprescindible per participar en les proves en ruta que figurin al calendari nacional de la RFEA en el cas de no disposar de llicència federativa nacional, de llicència federativa territorial tramitada per la comunitat on se celebra la prova o del Carnet Corredor Plus. L’atletisme se suma així als esports que també es poden practicar als carrers i carreteres d’Espanya i en els quals des de fa anys no es pot competir sense la llicència oportuna. Aquesta circumstància es va aplicar fa temps en països com França i Holanda, on és necessari estar federat, o a Itàlia, Gran Bretanya o Alemanya, on és imprescindible tenir una llicència que cobreixi les assegurances necessàries per dur a terme una activitat als carrers i les carreteres.

La llicència de dia tindrà un cost de 3 euros per a totes les proves del Calendari RFEA, excepte per a les maratons, en què el cost serà de 5 euros i se subscriurà en el moment de fer la inscripció a la prova. La validesa serà exclusivament per a la competició en la qual s’ha tramitat i el benefici principal que aporta és que garantirà la cobertura de tres assegurances im-prescindibles: la d’accidents de cada participant, la de responsabilitat civil de cada corredor i la de responsabilitat civil de l’organitzador. El possible benefici generat per la llicència de dia un cop cobert el cost de les assegurances es reinvertirà en l’atletisme mateix i la seva promoció.

YVONNE GRILEYDirectora general de

Política Lingüística

El català a l’esport

Fer esport és una activitat que transgredeix l’esfera indivi-dual: ens fa créixer en salut i en autosuperació i alhora és evident que ens fa participar d’un acte social, compartit en molts moments i espais per la família i lligat a la manera de fer i la cultura del país. La pràctica de l’esport genera un espai particular d’integració i de comunicació entre les per-sones que incideix clarament en la transmissió i l’ús de la llengua, en la convivència i en la cohesió.

Amb l’objectiu de fer créixer la presencia del ca-talà en l’àmbit esportiu la Direcció General de Política Lingüística, juntament amb la Secretaria General d’Esports i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), llancen la campanya «Mou-te en català». Amb aquesta campanya es vol pro-moure la creació de parelles lingüístiques en el marc del Voluntariat per la Llengua (juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística) en els espais de temps que l’esport facilita i la formació de professionals esportius, entrenadors i mo-nitors, en català. Es farà un estudi de les percepcions i els usos lingüístics d’aquests professionals del sector que faciliti la programació d’ac-cions per augmentar l’ús del català en la pràctica esportiva. Està previst fer xerrades a centres i clubs esportius per donar a conèixer el programa i les eines i els recursos per aprendre i practicar el català, igual com altres accions de sensibilització associades a la formació de monitors espor-tius. El programa està obert a les associacions i entitats que hi tinguin interès.

Cal aplicar un cànon a les curses d’atletisme popular?

Dos anys enrere, la RFEA va convocar a una reunió els orga-nitzadors de curses d’atletisme del calendari nacional, en la qual jo assistia com a organitzador de la Jean Bouin. A causa de l’increment de participants a les curses populars, la RFEA ens va plantejar l’obligatorietat

d’un càrrec econòmic de 10 euros anuals per un carnet del corredor per cada participant, una llicència federativa que permetria ingressar més de dos milions d’euros anuals. Amb això proporcionaven una assegurança per als atletes, descomptes en botigues de Madrid i entrades al Parque Warner. Nosaltres vam dir que venien poc preparats perquè la iniciativa tingués èxit entre corredors catalans, ja que no es donava res interessant per als atletes i es volia aplicar en un moment econòmicament crític. Per això organitzadors i participants es van negar a do-nar-se d’alta del carnet i moltes curses es van donar de baixa del calendari nacional. Passada la primera onada, van tornar intentant aplicar una altra fórmula, per a mi pitjor, de 3 euros per cada cursa de 10 quilòmetres i 5 euros per a distàncies grans com la marató. Així, un atleta popular que fa sis proves de 10 quilòmetres a l’any i una marató pagarà 23 euros (més del doble d’abans) i per no res, ja que ara els organitzadors con-tractem una assegurança d’accidents per a cada participant, que era l’únic avantatge real. Caldria un carnet que permetés fer una prova mèdica d’esforç anualment en un centre qualificat per assegurar-se que l’atleta popular està preparat.

Vinyeta de El Roto, publicada a El País, el 16/1/12

SÍ

GERARDO CEBRIÁN

Premsa RFEA

NO

JAIME GRAU Organitzador de la Jean Bouin

04-07_Opinio.indd 4 27/02/2012 13:07:42

5OPINIÓ

TRIBUNA

JOSEP FÈLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

El 2017 serà l’any de Tarragona Tarragona està d’enhorabona. A la ciutat de Mersin (Turquia) vam saber que la nostra ciutat acollirà els Jocs Mediterranis del 2017. Com a alcalde sento una gran alegria per tots els membres de la candidatura que tan durament han treba-llat per fer possible aquesta designació. El 2017 quedarà per sempre més en la memò-ria de tots nosaltres. Ja estem treballant per aconseguir els millors Jocs Mediterranis de la història.

Ho farem amb austeritat, tal com recomana el context econòmic actual, però aquesta contenció en la despesa no ens ha d’impedir plantejar un espectacle esportiu de primer nivell.

Cal recordar que milions de persones a tot el món estan sentint a parlar de Tarragona, estan començant a ubicar-nos al mapa internacional. Aquest és el primer èxit que ja hem assolit. Ens estem fent conèixer, i no només a la Mediterrània, on la gent de Tarragona ha demostrat

al llarg dels segles el seu ca-ràcter marcadament obert i acollidor.

Amb aquesta designació, la nostra ciutat s’obre a no-ves possibilitats. En infra-estructures, ja que els Jocs Mediterranis permetran la construcció de nous equi-paments i la millora d’altres. Tots seran un excel·lent llegat patrimonial per a la nostra estmada ciutat.

Però també apareixen da-vant nostre possibilitats de caire turístic, ja que l’arribada de milers d’esportistes i de visitants permetrà que ens coneguin millor i que creixi el seu interès per aprofundir en el nostre territori.

Un territori al qual, per cert, també cal agrair que ens hagin volgut acompanyar en aquest meravellós projecte. Pobles i ciutats del nostre entorn que, en forma de subseus, també gaudiran amb nosaltres d’aquest importantíssim esde-veniment esportiu que són els Jocs Mediterranis.

Des de l’inici, el nostre pro-

jecte, la nostra meta, era l’any 2017, perquè aquesta és la data que ens permetria que, amb els Jocs Mediterranis, la ciutat es dotés d’infraestruc-tures i serveis i obtingués una projecció internacional molt important.

L’any 2013, en canvi, su-posava un sobreesforç i una responsabilitat que ens hauria permès obtenir només una part dels beneficis dels que tindrem el 2017.

Com a alcalde, el més im-portant és transmetre el missatge que Tarragona pot sentir-se orgullosa i tenir un nou estímul per avançar, per treballar, per cohesionar-se i per projectar-se a través d’un element molt important. No estem sols en la cursa pel 2017, al contrari; liderem un projecte en què gran part del territori ens fa costat, com a subseus olímpiques. I això, sens dubte, cohesiona el territori.

La capitalitat i el prestigi s’aconsegueixen amb projec-tes com aquest. El treball i

l’esforç de tots en fa la resta. Tarragona 2017 és una reali-tat per a qui té confiança en Tarragona.

I de fet ja estem treballant a consciència. Estem treballant-hi de valent per fer realitat el projecte que ha de culminar la gran dècada de Tarragona.

Un projecte que ens ajudarà a sortir de la crisi econòmica mitjançant la creació de set mil nous llocs de treball. Un projecte que ens situarà de nou en el panorama interna-cional, com a excel·lent or-ganitzadora d’esdeveniments i també com a un important focus de turisme esportiu i cultural.

Un esdeveniment esportiu que, fent paral·lelismes amb els Jocs Mediterranis que es van celebrar a Almeria l’any 2005, tindrà un impacte econòmic al territori de mil milions d’euros.

Els Jocs Mediterranis del 2017 és una oportunitat única, doncs, per impulsar Tarragona cap al futur amb les millors garanties d’èxit.

L’ENQUESTA Per Laia Pineda

Fi: 8 de febrerTotal respostes: 105

Sí: 26 %No: 44 %NS/NC: 14 %Indiferent: 16 %

Les pistes d’esquí catalanes tenen el futur assegurat?L’opinió awww.claror.cat

Manu Moreno31 anysCrec que les estacions catalanes no tenen el futur assegurat perquè no hi ha neu i sense neu no poden funcionar.

Concepció Pozo60 anysNo el tenen assegurat perquè a causa del canvi climàtic cada vegada hi ha menys neu al Pirineu català.

Joan Josep González66 anysCrec que tenen el futur mig compromès, però tard o d’hora tornarà a nevar i es podrà anar a esquiar.

Montserrat Bonet32 anysNo crec que a dia d’avui les pistes tinguin el futur assegurat perquè no hi ha neu i perquè són deficitàries.

04-07_Opinio.indd 5 27/02/2012 13:07:43

6 OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA Per Cristian González

«Volem convertir-nos en la segona família de tots els nois que són aquí per formar-se»

Quins són els pilars fona-mentals de la Masia?

Bàsicament és garantir l’edu-cació dels nanos a partir d’un acompanyament constant. Hem de convertir-nos en la segona família de tots els nois que són aquí per formar-se esportivament. A la Masia no som pas entrenadors sinó edu-cadors, i la nostra tasca princi-pal és garantir la compatibilitat entre l’entrenament esportiu i la formació educativa dels nens. Els hem de garantir un futur independentment de la seva carrera esportiva.

Quin pressupost destina el club al seu futbol base?

El club inverteix cada any 1.200.000 euros.

Quantes nacionalitats teniu actualment?

Actualment tenim nois que vénen de catorze països dife-rents. Tenim un terç de nens procedents de Catalunya, un altre terç són nois de la resta d’Espanya i un altre terç són nois estrangers.

Aquest model és millor que el del Reial Madrid?

Mai no entrarem en con-trovèrsies. Només puc dir que nosaltres apostem per un model en què l’educació i el dia a dia d’aquests nois es viu en clau de club. Assumim la responsabilitat de l’educació d’aquests nois. El que ens fa forts és la comunicació que hi ha entre els entrenadors del futbol formatiu del club, les famílies, els residents i la Masia. En definitiva, es crea un vincle afectiu entre aquests nois i el club. És un model amb costos però és un segell que ens distingeix de la resta.

Quin és el secret de l’èxit?El model està molt consoli-

dat i tenim anys d’avantatge

respecte als altres. Sabem molt bé com volem que si-guin els nostres esportistes. Òbviament, hi ha generacions d’esportistes que són brillants i en aquests moments n’es-tem gaudint d’una, però vull destacar que fa molts anys que piquem pedra. Des de Laureano Ruiz, Oriol Tort, Jaume Olivé i moltes altres persones que han treballat seguint una filosofia i un model de joc. I, a més, tenim la sort que el primer equip confia molt en el planter.

En què es fixa el Barça a l’hora d’escollir talents?

A part d’una qualitat espor-tiva inqüestionable també es vol conèixer l’entorn familiar del noi. Ara bé, si un nano és excepcionalment bo, malgrat que tingui una situació familiar difícil, es pren la decisió de confiar en ell i es busca recon-duir la seva situació a través de

la feina que fem aquí.Quins perfils professionals

treballen en el futbol base?La Masia disposa d’uns vint

treballadors. Hi ha un director, un psicòleg, un monitor de temps lliure, tres educadors socials, un coordinador pe-dagògic, una persona d’admi-nistració, dos enllaços entre les seccions professionals i la Masia, cuiners, conserges, per-sonal de neteja, de menjador i de seguretat.

Quin és el dia a dia?Es lleven a les 6.45 hores,

s’han de fer el llit i s’arreglen l’habitació. Després esmorzen i van a l’escola, on s’estan de les 8 a les 13.45 hores. Arriben a les 14 hores a la Masia, on dinen. Després de dinar, des-cansen i fan classes de repàs. A les 18 hores berenen i de 19 a 20.45 tenen entrenaments als camps de la Masia. A les 21.15 hores sopen. I a partir d’aquí tenen temps lliure per fer el que vulguin, tot i que de vegades oferim xerrades infor-matives, tallers, cinefòrums, debats i altres activitats. Pel que fa als caps de setmana,

tenim un monitor de temps lliure que organitza activitats o sortides molt variades que tinguin una funció d’esbarjo.

Quina és l’edat ideal per arribar a la Masia?

L’edat perfecta està entre els 14 i els 15 anys.

La Masia és només futbol?No. També hi ha nois que

juguen a bàsquet, futbol sala, handbol i hoquei patins.

Quins valors s’inculquen en els futurs cracs?

Ens trobem amb nois adoles-cents, allunyats de casa seva, als quals s’ha dit que són molt bons en el seu esport. Per això considerem fonamentals tres valors: la paciència, la perseverança i la humilitat. Però també demanem el que exigiria qualsevol pare o mare, és a dir, que siguin persones respectuoses, constants i que s’esforcin sempre en el seu objectiu de triomfar. No és fàcil estar al Barça, hi ha molta competència i per això cal do-nar tot el que un porta a dins. I, personalment, recomano molt que siguin persones discretes que passin desapercebudes. Cridar l’atenció està molt bé per al màrqueting, però no per anar per la vida ni en l’esport.

Com es gestiona el fracàs?Tant de bo tinguéssim una

vareta màgica per no fer mal als nois a qui diem que no con-tinuaran l’any següent. Però no n’hi ha. Això sí, sempre procurem preveure la situació, preparar el noi i preparar les famílies. Guardiola sempre diu als nois de la Masia que el més normal és que mai arribin al que avui somien aconseguir. Per això cal explicar a aquests nois que el Barça és una expe-riència més i que no s’acaba el món després del Barça.

Carles Folguera (Bell-lloc d’Urgell, 1968) va ser porter d’ho-quei patins de clubs com l’Igualada i el FC Barcelona, equips amb els quals va acumular un gran palmarès. Actualment, és pedagog i director de la Masia, residència dels joves jugadors de les categories inferiors del FC Barcelona.

Carles Folguera, director de la Masia del FC Barcelona

«A la Masia no som pas entrenadors sinó educadors»

04-07_Opinio.indd 6 27/02/2012 13:07:47

7OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7 27/02/2012 13:07:49

8 L’ENTREVISTA

Foto: Cristian González

08-11_Entrevista.indd 8 28/02/2012 10:18:36

9L’ENTREVISTA

Andrés Gimeno, extennista

«Sóc feliç, puc viure tranquil»

Parlar d’Andrés Gimeno és parlar de la història del tennis a Catalunya i d’una vida consagrada a l’esport de la raqueta. Al llarg de tot aquest temps, el barceloní les ha vistes de tots colors. Actualment, després de passar una mala temporada marcada pels problemes econòmics, ja veu la llum al final del túnel i expressa el seu profund agraïment a la família del tennis per haver-lo ajudat quan ho necessitava.

Fa uns mesos l’extennista Andrés Gimeno (Barcelona, 1937) ens va sorprendre a tots fent pública la seva difícil situació econòmica. El qui va ser un dels grans tennistes espanyols dels anys seixanta i setanta es mostrava abatut i preocupat pel seu futur. Ara, unes setmanes després, els seus problemes s’han resolt i pot afrontar el futur amb més serenitat.

Després del partit d’homenatge que se li va fer, va aconseguir resoldre els seus problemes financers?

Només puc dir que estic molt content perquè la família del tennis s’ha portat molt bé amb mi. La veritat és que després de l’homenatge que se’m va fer a l’octubre

ja m’he quedat molt tranquil i ara puc viure amb tota normalitat la resta de la meva vida. Sóc feliç.

Ens pot fer cinc cèntims de per què es va trobar en una situació tan difícil a la seva edat?

Aquesta crisi que ja fa anys que dura a mi també m’ha afectat. Vaig tenir diversos problemes però, bàsicament, tenia una cartera d’accions en borsa i de la nit al dia van perdre tot el valor. Es van convertir en actius escombraries i ho vaig perdre tot.

Com es troba la seva família?La meva dona ho va passar molt mala-

ment, tot i que ara, després de l’homenat-ge, està molt més tranquil·la. Pel que fa als

meus fills ara estan més tranquils veient que s’ha resolt el problema.

En els mals moments és aconsella-ble fer autocrítica. L’ha feta vostè?

Sempre penses que tant de bo aques-tes accions les hagués posat en una altra banda, però com que deien que eren accions triple A i fantàstiques doncs vaig invertir-hi. En un mes van passar de tenir la màxima qualificació a ser escombraries i no vaig tenir temps de retirar-les. Si m’haguessin avisat abans ho hauria mogut a una altra banda.

La crisi econòmica l’ha colpejat amb força, com a molta gent, però a més vostè i la seva dona han hagut de

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacgonzalez@claror.cat

08-11_Entrevista.indd 9 28/02/2012 10:18:39

suportar la mort d’una filla...Sí, la meva filla va morir de càncer fa

quatre anys. Només tenia quaranta anys. Ens va fer molt de mal a mi i a la meva dona.

Què se sent quan tot és advers? No em sentia bé. Estava frustrat i veia

que la vida se m’escolava per moments. Tot i això, sempre he estat una persona optimista i he pensat que d’alguna mane-ra me’n sortiria, i vaig tenir la gran sort d’estar en aquells moments vinculat a la Federació Catalana de Tennis. Haig de dir que el seu president, Francesc Orriols, s’ha portat de meravella amb mi. Quan es va assabentar del meu problema sempre em va ajudar amb tot el que va poder. No va parar fins que va aconseguir que se’m fes l’homenatge. Va ser un dia fantàstic. Mai no havia vist tants jugadors i tan bons junts. Ha estat una de les coses més boni-ques que m’han passat a la vida.

S’esperava tant de suport?Jo m’imaginava que vindria gent, però

mai no hauria dit que vindrien més de quatre mil persones com van venir al Palau Blaugrana. Em vaig quedar bocabadat. Em va fer molta il·lusió veure tant de públic, veure tants jugadors i exjugadors. Tots van estar al meu costat. Fins i tot

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Barcelona

Un lloc per anar de viatge?Honolulu

Un plat?Escudella i carn d'olla

Un llibre per llegir?Sinuhé, l'egipci de Mika Waltari

Una pel·lícula de cinema?La diligència de John Ford

Un mitjà per estar informat?Internet

Quin diari llegeixes?La Vanguardia

Mar o muntanya?Muntanya

Un cantant o grup musical?Frank Sinatra

Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?Lawrence d'Aràbia

Un personatge actual?No en veig cap que m'interessi

Un esportista que admiris?El tennista Pancho Gonzales

Què valores més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis president del go-vern o de l’ONU quina primera decisió prendries?Si fos president el primer que faria seria sortir de l'euro i tornar a la pesseta

Dretes o esquerres?Centre

Què t’enduries a una illa deserta?La meva dona

Un desig confessable? M'agradaria provar un Ferrari o un Fórmula 1

«Jo m’imaginava que vindria gent al meu homentage, però mai no hauria dit que vindrien més de quatre mil persones»

l’Arantxa Sánchez va venir, i això que la setmana següent va tenir la seva criatura. Ho portaré sempre al cor.

El va sorprendre que Rafa Nadal donés la cara per vostè?

No m’ho esperava, però quan m’ho van dir em va fer molta il·lusió. Pensa que tant Rafa Nadal com David Ferrer tenen l’agenda molt plena i van fer un raconet per venir. Això els honora.

Què diria als que diuen que és indignant que es faci un partit d’ho-menatge per recaptar fons per a un tennista que va guanyar tants diners quan hi ha tants necessitats al món?

Aquestes persones em mereixen tot el respecte del món, però jo els diria que he tingut la sort de tenir una gran família, que és la gent del tennis. I jo amb aquesta família sempre hi he estat molt ben avingut i ho he donat tot per ella. Per això quan he estat en dificultats tothom ha dit que a l’Andreu se l’ha d’ajudar. He tingut la sort de comptar amb el suport del món del tennis, una ajuda que molta altra gent no té. Em sap molt de greu pels que no tenen ajuda.

I què diria a una persona com mol-tes que n’hi ha ara que no té feina i està a punt de perdre la casa?

Només puc aconsellar-los que tinguin fe. Que no perdin mai l’esperança i que busquin tirar endavant. Sempre he cregut que si tu fas les coses bé i et surten ma-lament al final hi haurà algú que t’ajudarà o es produirà un canvi que revertirà la

situació. Si estan sense feina, que mai no perdin la il·lusió per buscar i trobar feina i que lluitin per tirar endavant.

Creu que la societat s’ha de replan-tejar alguns valors imperants?

No ho crec. És cert que en els anys de bonança la gent es guanyava molt bé la vida i no s’adonava que aquella situació també s’acabaria amb l’explosió de la bombolla immobiliària. I ara la gent s’es-tà adonant que ha de rebaixar despeses perquè té menys ingressos.

Quins consells donaria a un jugador de tennis en actiu?

Que jugui a tennis fins que se li caiguin els pantalons, perquè és l’únic que saben fer. També els recomano que guardin un bon raconet i que quan es retirin sempre hi ha moltes sortides dins del mateix món del tennis, sigui fent d’entrenador de nens

Foto

: dia

ri SP

ORT

08-11_Entrevista.indd 10 28/02/2012 10:18:42

11L’ENTREVISTA

«Un tennista pot competir 10 anys»i nenes o representant un jugador, per exemple. Cal ajudar el tennis tot el que es pugui un cop un es retira.

En el tennis actual es podria repetir la gesta que vas aconseguir a Roland Garros amb 34 anys?

No. És molt difícil que actualment hi pugui haver algú que guanyi el Roland Garros o qualsevol Grand Slam amb 34 anys. El tennis d’avui dia té massa jugadors bons, hi ha massa partits i això crema els tennistes perquè comencen a tenir lesions i s’acaben retirant. Un jugador pot com-petir a l’elit del tennis mundial un màxim de deu anys. A partir d’aquí, si les lesions et respecten pots aguantar fins als catorze anys com a màxim.

Com veus el tennis espanyol?Tenim una generació magnífica. Pensa

que s’han guanyat cinc copes Davis en deu anys i Rafa Nadal ha guanyat ja deu Grand Slam. No es pot demanar més.

I després de Rafa Nadal?Aquest és el problema que hi veig,

perquè després de Rafa Nadal i David Ferrer el nivell baixa una mica, tot i que hi ha jugadors que pugen que ja estan fent bons resultats, com Marcel Granollers. Jo, que estic a la Federació Catalana, veig que hi ha una bona pedrera de nanos de 13 i

14 anys que tenen un bon nivell. També hi ha força nenes que pugen amb força.

Què passa amb el tennis femení?Doncs que des dels temps de l’Arantxa

i la Conchita no aixeca cap. Hi ha bones jugadores que estan entre les trenta pri-meres del món, però passa que nosaltres estàvem acostumats a tenir tennistes entre les tres primeres. Hi ha generacions més bones que altres i això passa a tots els països.

Catalunya és el motor del tennis espanyol?

Sí, tot i que València està al mateix nivell.De tota la seva carrera esportiva

amb quin record es queda?Em quedo amb la victòria a Roland

Garros quan tenia gairebé 35 anys. No m’ho esperava. I després amb el triomf al Trofeu Comte de Godó l’any 1960.

Et penedeixes d’alguna cosa?Quan vaig fer-me professional l’any

seixanta no sabia que Manolo Santana seria tan bo com va arribar a ser. Ell va començar a jugar a l’elit l’any 1961 i això em va perjudicar indirectament. M’hauria d’haver esperat uns anys més d’amateur per poder jugar i guanyar la Copa Davis. És un títol que sempre m’hauria fet molta il·lusió haver pogut guanyar.

Foto

: El M

undo

Dep

ortiv

o

08-11_Entrevista.indd 11 28/02/2012 10:18:44

12 EN FORMA!

Foto: Federació Internacional de Triatló

12-23_EnForma.indd 12 28/02/2012 10:22:24

13EN FORMA!

El triatló i les seves variants

El triatló i les seves variants són modalitats esportives de resistència de llarga durada que representen un fenomen esportiu i social en creixement aquests darrers anys. Cada vegada hi ha més persones que afronten el repte de superar aquestes proves físiques d'elevada exigència.

POL ÀLVAREZMARIO CORTÉS,tècnics de l'Àrea Aquàtica del CEM Can Caralleu

El triatló és una disciplina esportiva olím-pica des de l’any 2000, formada per tres esports diferents: la natació, el ciclisme i la cursa a peu. El fet d’aglutinar tres esports en un és el factor clau de l’èxit del triatló, juntament amb els beneficis personals relacionats amb la capacitat de superació i l’autoestima que proporciona.

El triatló consta de tres fases diferencia-des que, alhora, se succeeixen sense pausa entre elles mitjançant les transicions, i així es configura el conjunt de totes aquestes parts com una prova global.

L’ordre de les proves és la natació, el ciclisme i la cursa a peu. El cronòmetre no s’atura durant les transicions i el gua-nyador és el corredor que menys temps inverteix després de la suma dels tres

segments i, per tant, el primer que arriba a la meta.

La natació es fa en aigües obertes (mar i pantans) i quan la temperatura de l’aigua està per sota dels 16 ºC, és obligatori l’ús de vestits de neoprè per qüestions de seguretat. En el ciclisme, s’impedeix que l’esportista rebi qualsevol tipus d’ajuda externa, aspecte que obliga el participant a haver de resoldre ell mateix els problemes mecànics que puguin sorgir.

Hi ha avituallaments d’aigua i sòlids durant tot l’itinerari de competició i als boxes tenen lloc les transicions, que són dues (de natació a ciclisme i de ciclisme a cursa a peu). Als boxes es deixa tot el material, incloent-hi la bicicleta, i només s’hi permet l’accés als participants.

L’origen del triatló es remunta a l’any 1974, a Mission Bay, Califòrnia del Sud, on un grup d’amics van començar a entrenar junts. Entre ells hi havia corredors, neda-dors i ciclistes i aviat les llargues sessions d’entrenament es van convertir en curses informals. El primer triatló de Mission Bay va ser concebut per Jack Johnstone i Don Shanahan i es va celebrar el 25 de setembre de 1974 amb una participació de 45 atletes.

ModalitatsLes distàncies a recórrer en la modalitat olímpica, la més popular, són 1,5 quilòme-tres nedant, 40 quilòmetres en bicicleta i 10 quilòmetres corrent.

Però des de l’any 1981 es va començar a

Modalitats esportives de resistència de llarga durada

12-23_EnForma.indd 13 28/02/2012 10:22:26

14 EN FORMA!

l’objectiu que es persegueix; és a dir, si només es vol acabar la cursa o, en canvi, es vol obtenir un temps en concret.

És molt recomanable posar-se en mans d’un tècnic esportiu especialista en triat-ló, ja que el tipus d’entrenament, tant el volum i la intensitat de l’esforç com els aspectes tècnics de cada esport, així ho requereixen. Molts centres esportius tenen secció de triatló, on es fan entre-naments en grup, fet que motiva encara més a millorar dia a dia.

Exemples de pautes generals d’entre-nament són la importància d’una prepa-ració progressiva, és a dir, treballar amb volums de càrrega alts i intensitats baixes al començament, i amb volums més petits i intensitats més elevades a mesura que s’acosta el període de posada a punt de la cursa.

El treball adequat de base tècnica en les tres disciplines rep molta importància ja que, a part de fer-nos millorar el rendi-ment, ens ajudarà a descansar d’entrena-ments amb més càrrega, com pot ser una sessió de resistència o potència. Aquests conceptes de l’entrenament tenen molta importància a l’hora de la planificació.

La capacitat i la potència aeròbica, juntament amb la força resistència, són elements clau que s’han d’entrenar intercalant descansos per deixar recu-

celebrar l’Ironman, la prova més dura, que inclou 3,86 quilòmetres de natació, 180 quilòmetres de ciclisme i 42 quilòmetres corrent. El campionat del món se celebra a Hawaii, la meca dels triatletes.

Més recentment s’han diversificat les modalitats per ampliar el tipus de parti-cipants, i trobem la Half Ironman, que té la meitat de distància que l’Ironman, el triatló sprint i supersprint, amb distàncies inferiors que permeten la participació de moltíssimes persones que mai no s’hau-rien proposat participar en la modalitat olímpica, fet que ha popularitzat molt aquest esport. Fins i tot hi ha l’opció de fer-la per relleus, en què els membres de l’equip fan només una de les tres proves.

El calendari de competició és d’abril a octubre, mesos de climatologia favorable.

A partir del triatló han sorgit diverses modalitats. El triatló d’hivern inclou cursa a peu, ciclisme i esquí de fons i suposa un bon entrenament de resistència en temporada d’hivern. A l’aquatló es fa cursa a peu i natació (es comença i s’acaba corrent) i el duatló combina cursa a peu i ciclisme (es dobla la prova de córrer).

EntrEnaMEntL’entrenament esportiu d’aquestes moda-litats requereix una dedicació horària im-portant, ja que són tres esports i l’exigèn-cia tant física com tècnica és molt alta. Cal

conèixer el calendari, per saber el temps que falta per la prova i la disponibilitat i la flexibilitat horària de la qual es disposa a l’hora d’entrenar, i definir quants dies es pot entrenar i durant quant de temps.

L’entrenament de la tècnica específica de cada un dels tres esports és molt im-portant per millorar l’eficiència de l’esforç i millorar el rendiment. També permet evitar sobrecàrregues i lesions produïdes per un gest tècnic mal executat. La natació és l’esport tècnicament més exigent, i és per això que els exnedadors acostumen a tenir avantatge en el triatló.

Un aspecte rellevant és definir quin és

«Es requereix una dedicació horària important, ja que són tres esports i l’exigència tant física com tècnica és molt alta»

12-23_EnForma.indd 14 28/02/2012 10:22:30

15EN FORMA!

Curses de muntanya, maratons, mitges maratons, curses populars, raids… Sembla que córrer està de moda, i cada cop ho practica més gent. El que va començar com una sèrie d’adaptacions en l’evolució humana per assegurar-nos el menjar o fugir dels perills ha acabat en un divertiment que comença de molt petits amb els jocs infantils i acaba amb la competició o lleure esportiu.

La teoria de l’entrenament ens diu que hi ha diferents aspectes bàsics que cal tenir en compte en la preparació d’un espor-tista, entre altres, l’estat físic, la tàctica, la psicologia i la tècnica. En el cas dels corredors, podem definir la tècnica com la suma de moviments que fem mentre correm. I aquí entra en joc un concepte clau: l’economia de moviments. Una bona tècnica permet un manteniment voluntari de l’esforç per conservar la longitud de la gambada i el ritme, i un considerable es-talvi d’energia al llarg de la cursa. Dominar la tècnica de carrera vol dir ser capaç d’adaptar-se a cada imprevist durant la cursa de la manera més efectiva.

Hi ha molts aspectes per analitzar tèc-nicament: durada de la gambada, angles màxims i mínims de flexió de les articula-cions, temps de vol i càrrega de contacte. Es poden resumir en tres fases: impuls, vol i esmorteïment.

També és important tenir en compte

La tècnica de la carrera

Per córrer adequadament és fonamental desenvolupar una tècnica que garanteixi

una correcta economia de moviments

SERGI CEDRÚN,tècnic de condicionament físic CEM Can Caralleuscedrun@cancaralleu.cat

la posició del tronc, una mica endavant en curses curtes i ràpides i més vertical en curses mitjanes i llargues. La funció dels braços és equilibradora i els hem de mantenir al voltant dels 90 graus de flexió sense encreuar-los per davant del pit.

Els errors més freqüents són esmorteï-ments exagerats amb el taló o el peu pla, una fase de vol massa llarga, recorregut baix de les cames en el moviment cíclic i mala col·locació del tronc, els braços o el cap.

Actualment s’estableixen tres nivells. La tècnica bàsica, que busca l’aprenentatge i la consolidació amb exercicis d’assimilació globals i analítics al principi de la sessió d’entrenament. La tècnica específica, que busca l’optimització dels moviments en estat de fatiga; i la tècnica competitiva, que s’adapta a les necessitats de la competició.

Hi ha molts exercicis per treballar la tèc-nica bàsica, com ara l’skipping per davant (elevació de genolls), talons cap al gluti, empènyer el terra, variacions en freqüèn-cia i amplitud de gambada, moviments de braços exagerats, salts i multisalts.

perar el cos i no entrar en síndromes de sobreentrenament. També és important saber entrenar a diferents intensitats, ja que no serveix de res entrenar sempre a la màxima intensitat. És necessari arribar a l’objectiu esglaonadament.

Estirar i relaxar la musculatura abans i després de cada entrenament ajudarà a mantenir un nivell d’amplitud de movi-ment i mobilitat articular adequats per a la preparació que es requereix.

Com que es tracta d’un entrenament tan intens, és important tenir assesso-rament dietètic per mantenir l’equilibri nutricional de l’esportista, optimitzar l’entrenament i propiciar així la màxima performance competitiva.

aspECtEs ClauLa clau de l’èxit d’aquesta modalitat esportiva tan exigent rau en l’aspecte esportiu, el psicològic i el social.

El nivell d’entrenament tan diversificat proporciona una millora en la salut i un gran repte i recorregut de millora, i per tant una adherència en l’entrenament. A més, la superació personal, l’esforç i el component social del grup provoquen un gran compromís amb l’entrenament.

Normalment, els entrenaments de les diferents disciplines que formen aquestes proves es fan per cicles progressius d’in-tensitat i combinant-les entre si per assolir els millors resultats. En tractar-se de llar-gues distàncies, els entrenaments que es fan acostumen a ser aeròbics i, en funció de la modalitat, es traça un pla a mitjà o llarg termini en el qual es començarà per sessions llargues però suaus en les tres disciplines, combinant-les amb tècnica dels tres esports. A mesura que s’avança, s’inclouen sèries en què s’incrementa el ritme amb descansos curts i sèries en què s’incrementa molt el ritme amb recupe-racions completes.

Finalment, cal definir amb claredat des d’un començament quines són les proves en les quals es té avantatge i en quines es té més dificultats per poder determinar els plans d’entrenament..

«la clau de l’èxit d’aquesta modalitat esportiva tan exigent rau en l’aspecte esportiu, el psicològic i el social»

12-23_EnForma.indd 15 28/02/2012 10:22:32

16

CLAROR

EN FORMA! a l'aire lliure16

practicar esport a la ciutat no té per què ser sinònim de fer activitats indoor. l’esport a l’aire lliure ens permet trencar amb la ru-tina diària i fer alguna cosa diferent i ben a prop de casa. Hi ha moltes activitats esportives que poden fer-se a l’aire lliure, les quals per-meten posar-se en forma, tenir cura de la salut, sovint cultivar les relacions socials i aprendre noves destreses. la marxa nòrdica n’és un bon exemple.

Fer esport a la ciutat

quinzena de països i s’estan duent a terme activitats en quaranta països.

Es tracta de caminar i córrer amb la tècnica de l’esquí de fons clàssic, utilitzant pals d’esquí de fons adaptats, és a dir, més curts. També es fan servir unes sabatilles de goma que ens permeten caminar per superfícies d’asfalt i que es poden treure quan caminem sobre terra. El peu s’avança en el mateix moment en què s’avança la mà contrària per aconseguir el recolzament total del peu, des del taló fins als dits.

L’ús dels bastons implica exercitar més

grups musculars que els que utilitzem normalment quan caminem i, per tant, genera un consum energètic més gran. Alhora, fan alleujar la càrrega articular de les cames i milloren l’estabilitat i, com a conseqüència, augmenten la nostra segu-retat. També millora la mobilitat articular de les espatlles. Tot plegat és un molt bon exercici de coordinació. Cal destacar que l’aprenentatge de la marxa nòrdica és molt ràpid i la sensació de cansament durant l’exercici és molt baixa.

És recomanable vestir roba còmoda que permeti amplitud de moviments de

El nordic walking o marxa nòrdica és un esport molt complet amb efectes positius per a la salut. És una activitat que va néixer a Finlàndia als anys trenta com a conse-qüència de la necessitat dels esquiadors de fons d’entrenar els mesos d’estiu, quan no hi ha neu. Però no es va consolidar com a esport fins al 1996, que és la data en què apareixen les primeres investigacions i tests sobre els efectes beneficiosos per a la salut de la marxa nòrdica. Un any més tard comença l’expansió d’aquesta pràctica esportiva a escala internacional. Des d’aleshores ha estat un important mètode d’entrenament de fora de tem-porada per a tots els esquiadors d’esquí nòrdic de competició, com també per a competidors d’altres esports. Cap a l’any 2000, a Finlàndia es va constituir l’Asso-ciació Internacional de Marxa Nòrdica. Actualment en són membres més d’una

MARIONA SANMARTÍ,periodistamsanmarti@claror.cat

12-23_EnForma.indd 16 28/02/2012 10:22:34

17a l'aire lliure EN FORMA! 17

cames i braços, com també un paravent i calçat adient, lleuger i flexible, amb una bona sola per evitar relliscades.

Mots bEnEfiCis pEr a la salutLa marxa nòrdica està cada vegada més recomanada per la professió mèdica. Com que es pot adaptar a diferents nivells (sa-lut, fitness i esportiu) esdevé una activitat apta per a tothom: per a persones en baixa forma física que tinguin un objectiu rehabilitador, persones que volen millorar la forma física i la capacitat aeròbica i necessiten perdre pes o esportistes que volen entrenar la capacitat aeròbica, l’ana-eròbica i la força. S’acostuma a practicar en grup i a l’aire lliure.

Per practicar la marxa nòrdica es fan servir un gran nombre de grups musculars en un mateix moviment, que són: abdo-minals, braços, pectorals, esquena i coll. Al contrari d’altres esports aparentment similars, com el running o a la marxa con-vencional, on s’utilitza només la part infe-rior del cos. Els beneficis per a la salut que ofereix són múltiples: millora la capacitat cardiovascular i l’oxigenació, disminueix la pressió sobre les articulacions, millora la mobilitat del coll i la part superior de la co-lumna, alhora que enforteix l’esquena i els braços. També contribueix a la prevenció d’algunes malalties, com ara l’osteoporosi, ja que permet l’enfortiment dels ossos sense malmetre les articulacions.

la GraElla urbanaLa caminada nòrdica és la primera de les moltes activitats de l’anomenada Graella Urbana, una iniciativa pionera amb la qual els centres de la Fundació Claror prete-nen aprofitar Barcelona per fer activitats esportives a l’aire lliure, com ara natació al mar, tono urbà o condicionament físic a l’exterior. La caminada nòrdica tindrà lloc el 14 d’abril i es farà del CEM Can Caralleu al CEM Marítim, passant pel CEM Claror i el CEM Sagrada Família. Per a més informació, vegeu la pàgina 35.

QUÈ FEM?

Agrupació Excursionista "Catalunya"Amb cotxe anem fins a Vic i agafem l’Eix cap a Girona. Sortim a Roda de Ter per seguir en direcció a Olot. Uns 100 metres abans d’arribar a Cantonigròs, en un revolt a la dreta que fa la carretera, hi ha un pont anomenat la Rotllada. A mà esquerra de cada banda del pont surt una pista forestal. Aparquem el vehicle a la primera pista que trobem venint de Vic i sortim per la pista direcció nord est. Deu minuts després hi ha un pal indicador i una pista a l’esquerra que duu a Caselles. Seguim per la que tenim al davant, que aviat fa un gir a la nostra esquerra cap al nord.

Arribats al trencall d’Aiats prenem la pista de l’esquerra. A la nostra dreta tenim un rierol, s’acaben els camps i entrem en un bosc de roure i faig. La pista esdevé immediatament camí de pujada. Seguim rastres de pintures de color blau i, quan faci 45 minuts que caminem, en un clap del bosc agafem un camí que surt de la nostra esquerra. Poc després hi ha un rierol i prenem un trencall. Deixem el camí i seguim 30 metres per dins la riera, on trobem un cartell que diu «Cabrera». Superada l’hora, el camí passa entre dues grans pedres i cal prendre direcció nord-oest fins al collet de Cabrera. Davant hi ha la dreta cinglera. Protegits per unes baranes metàl·liques remuntem uns graons. Singular, curiosa i dura pujada amb fort desnivell i bones vistes fins a arribar a Nostra Senyora de Cabrera. Després continuem pujant fins a l’Osca de Cabrera (1.306 metres), punta més alta del pla. Estem damunt de les restes del castell de Cabrera i podem gaudir d’unes vistes espectaculars. Fem la baixada desfent el camí d’anada. Desnivell acumulat de 405 metres.

XXXIV Zurich Marató de Barcelona25 de març de 20128.30 hores: avinguda Maria Cristina (BCN)Informació: www.zurichmaratobarcelona.es

XII Cros de Muntanya de Can Caralleu21 d'abril de 201211 hores: CEM Can Caralleu (BCN)Informació: www.claror.cat/cros.htm

XXVIII Milla Sagrada Família6 de maig de 20129.30 hores: carrer de Mallorca (BCN)Informació: www.lamilla.cat

II Marató Barònia d'Escornalbou27 de maig de 20128.00 hores: plaça Major (Riudecanyes)Informació: www.maratoescornalbou.blogspot.com

Principals cites esportives de la primavera

L'ESCAPADA

Ascensió al santuari de Cabrera

12-23_EnForma.indd 17 28/02/2012 10:22:35

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 18 28/02/2012 10:22:37

19 eXPeriÈNCieS EN FORMA!

Constància i fidelitat a l'esport

Gonzalo Muñoz és abonat des de fa dotze anys

Gonzalo Muñoz és un dels abonats més incondicio-nals del CEM Can Caralleu i assegura que s’hi sent com a casa. des de fa gairebé dotze anys no falla a la seva cita diària amb l’esport i practica tennis, atletisme, natació i, a més, els caps de setmana fa sortides amb bicicleta. per a ell l’esport és una combinació de competi-ció i diversió, que l’ajuda a desconnectar i a esforçar-se per millorar dia a dia.

Gonzalo Muñoz a les pistes de tennis del CEM Can Caralleu

faig classes d’atletisme perquè m’agrada fer curses, fins i tot he fet una marató», explica. La seva recent afició al triatló l’ha portat a esforçar-se per millorar amb la bicicleta i la natació. «Un any enrere, fent dues piscines m’ofegava i aquí he après a respirar, a moure’m i a nedar millor, i ara sóc capaç de fer seixanta piscines seguides», afirma Gonzalo.

Com a esportista, es marca objectius que li permeten esforçar-se més per millorar. «L’objectiu del tennis és millorar per guanyar partits, el de l’atletisme és esforçar-me per fer una millor marca a la propera cursa i el de la natació és aconseguir que quan faci un triatló pugui sortir bé de nadar per agafar la bicicleta en condicions», assegura.

MÉs EnllÀ dE la CoMpEtiCiÓPer a ell l’esport és una combinació de competició i diversió. «Si l’esport només fos competició jo seria un fracassat perquè perdo sempre, però sóc allà i per a mi és important», afirma. «No em comparo amb

els que competeixen sinó amb els que no vénen, i davant d’aquests em sento gua-nyador», afegeix.

Un dels aspectes que el Gonzalo també valora de Can Caralleu és la bona relació que hi ha amb els tècnics i el vincle que es crea entre els abonats. «Aquí he fet un grup d’amics, fem esport junts, dinem junts i això forma part del bon ambient que hi ha. Em trobo molt a gust i em sento com a casa», conclou l’abonat.

noVEs MEtEsLa voluntat del Gonzalo per esforçar-se i millorar dia a dia el porta a marcar-se nous reptes. El proper que té al cap és fer tres triatlons aquest any. Per preparar-se fa atletisme, els dijous sempre fa natació, els caps de setmana agafa la bicicleta i, quan fa bona mar i pot, surt a nedar. «No em treu gaire la son preparar-me per a les proves perquè tinc molt clar que ho faig per gaudir, només vull arribar i acabar les proves amb dignitat.»

Laia PinedaGonzalo Muñoz, de 51 anys, és veí de les Corts, però es desplaça cada dia al migdia fins al CEM Can Caralleu per fer esport. «Vinc aquí perquè m’ofereix moltes coses que altres centres no em donen; aquí puc fer tennis, atletisme, natació, i tot, envoltat d’un entorn natural i d’una situació màgica amb Barcelona al fons», afirma.

Ara ja fa gairebé dotze anys que és abonat del centre i mai no falla a la seva cita diària amb l’esport. «Fer esport em serveix psicològicament per desconnectar i per a mi és molt important venir cada dia a Can Caralleu, perquè em permet trencar la rutina diària», explica. Entre setmana fa esport una hora cada dia i el cap de setmana també aprofita per nedar i fer sortides amb bicicleta. Les classes de tennis són sempre fixes a la seva agenda i en dos cops per setmana des de fa deu anys amb un altre company.A banda del tennis, el Gonzalo també practica atletisme i natació. «Fa anys que

12-23_EnForma.indd 19 28/02/2012 10:22:39

El calçat ideal per jugar a pàdel

Marta SoléLes sabatilles són un element fona-mental de l’equipament per jugar a pàdel; triar un calçat adequat és tan important com ho és escollir la pala que cobreixi millor les nostres necessitats.

El calçat ideal per jugar a pàdel hauria de complir una sèrie de re-quisits: en primer lloc, la comoditat i una bona subjecció del peu ens permetran córrer i saltar sense por de perdre les sabatilles; en segon lloc, l’amortiment amb una bona càmera d’aire al taló ens donarà l’estabilitat necessària per evitar torçades de peu; també han de ser impermeables i garantir una correcta transpiració del peu, i, per últim, han d’assegurar una bona adhesió al terra per evitar possibles relliscades que puguin pro-vocar caigudes o lesions.

Actualment, al mercat hi ha dis-ponibles molts models de sabatilles específiques de pàdel que, tot i tenir moltes similituds amb les de tennis, no són exactament iguals. El material més adequat és la pell, ja que és l’únic que ens garanteix una correcta trans-piració i comoditat.

20 EN FORMA! MiSCel·lÀNia

A L'AigUA

ACtivitAtS PER A jOvES EL MAtERiAL

Marta LlenasJugar és, per damunt de tot, un actitud vital, una manera concreta d’abordar la vida que ens permet mostrar la nostra espontaneïtat. Sabem que quan ens do-nem permís per riure, per jugar, la manera que tenim de mirar el món canvia. Jugar sempre ha significat passar-s’ho bé amb la creació d’un món paral·lel que ens permet esborrar els neguits i fer aparèixer la felicitat, cosa que genera una sensació de benestar molt necessària i saludable.

En el joc hi ha més llibertat i pacte. Es poden discutir o variar les normes i es poden adaptar a la mida de qui es vulgui. Aquesta flexibilitat afavoreix la creativi-tat i proporciona al joc un component d’emoció i incertesa molt especial, ja que possibilita canviar els equips i el material amb què es juga i com s’utilitza. A més, també es poden modificar les dimensions del terreny de joc, variar les relacions entre companys i adversaris i introduir elements simbòlics. L’esport és una eina molt significativa de motivació, d’apre-

Natació terapèuticaJordi Casanovas

La natació terapèutica s’adreça a usuaris amb problemes o molèsties articulars, musculars o d’ossos. N’hi ha de dos tipus. Una és la correctiva, adreçada a nens i nenes que encara no han acabat el desenvolupament madura-tiu, i que té com a objectiu principal corregir al màxim possible els problemes o les molèsties, normalment d’escoliosi, que pugui tenir l’infant. L’altra és la utilitària, adreçada als adults, i té com a prioritat evitar o alentir els problemes o les molèsties sorgits amb l’edat.

La natació terapèutica ofereix certs avantatges res-pecte als exercicis en sec. Per exemple, el treball amb menys pressió entre vertebres i articulacions o més mobilitat i baix risc de lesió des del punt de vista articular.

Lleure: juguem a fer esport

nentatge no conscient, d’alliberament de tensions i d’higiene mental.

El lleure esportiu es construeix sobre aquests fonaments i permet, entre altres, fomentar una pràctica esportiva molt més distesa, que dóna cabuda a tothom. No exigeix uns nivells d’aprenentatge con-crets i no persegueix un resultat victoriós, però potencia els vincles emocionals entre els seus participants en la mesura que el domini o bé l’error no són factors deter-minants de l’èxit o el fracàs.

Aquesta realitat facilita l’accés a la pràctica esportiva de tots els que en són més reticents. Permet apropar-se a noves disciplines, assolir noves destreses o bé crear l’hàbit de fer esport. A través del joc aprenem a observar el món des de diversos punts de vista, a ser innovadors, a trobar punts d’acord amb els altres i a ser més flexibles, creatius i autèntics.

S'OFEREIX ACEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim i CEM Can Caralleu

S'OFEREIX ACEM Claror, CEM Sagrada Família i L'Esportiu de Llinars

12-23_EnForma.indd 20 28/02/2012 10:22:45

19MiSCel·lÀNia EN FORMA!

CONSELL PRÀCtiC

Eduard MartínezLa música és un art que combina sons i rit-mes que ens fan agradable o desagradable la sensació a la oïda, i també ens activa o desactiva en funció d’aquesta i del nostre estat d’ànim. Independentment d’aquesta definició, és inqüestionable que es tracta d’un element que ens acompanya durant les diferents etapes de la vida i que està present en tots els àmbits.

Per aquest motiu, al segle XXI ja no s’entén l’activitat física separada de la música. S’escolta música sigui fent un esport individual o col·lectiu, corrent per un parc o participant en una activitat dirigida. Tothom utilitza la música en més o menys quantitat.

De manera genèrica, la música ser-veix per distreure’s quan es fa qualsevol activitat física. De forma específica, pot servir per a molt més. Es pot incidir en el rendiment de la persona adaptant el tipus de música i el seu ritme a cada part d’una sessió d’entrenament o activitat física.

Utilitzar música en l'activitat física

A grans trets, per fer exercici amb mú-sica cal tenir en compte diversos aspectes. En primer lloc, cal saber posar el tipus de música en el moment adequat de l’entre-nament. És important tenir ben present aquest esquema per etapes: escalfament, part central i tornada a la calma.

Cal no oblidar la importància d’escollir la música adequada en funció del tipus d’entrenament o activitat per aconseguir l’objectiu que es persegueix. Haurem de distingir clarament entre una activitat suau o una d’intensa.

Un altre element fonamental és en-tendre el concepte de melodia motora, perquè moure’ns al ritme marcat per la música que s’escolta facilita en moltes activitats el seu seguiment i la consecució dels objectius.

Finalment, també es pot fer ús d’una melodia excitadora o inhibidora en funció del tipus de preferències personals. És important trobar l’estil de música que augmenta l’estat anímic de la persona.

12-23_EnForma.indd 21 28/02/2012 10:22:50

Mariona NavarroQuan parlem de la nostra base, ens refe-rim a peus i turmells. És molt recomanable treballar aquestes dues parts del cos tan importants a l’hora de mantenir l’equilibri. Cal tenir en compte que el peu ha de ser suficientment rígid per oferir una bona palanca al cos i, per altra banda, ha de ser bastant mal·leable per acomodar-se a les superfícies desiguals i absorbir els impac-tes, mentre caminem, saltem o correm.

Per entrenar aquesta base utilitzem la propiorecepció, que ens permet anar rebent informació de les nostres articu-lacions al mateix temps que ens ajuda a mantenir l’equilibri i evitar el risc de lesions.

Els exercicis de propiorecepció no consten d’un patró establert, sinó que busquen alteracions sobtades de posicions articulars que inicien la contracció reflexa

del múscul. Aquest tipus de treball es recomana en els esports en què abunden canvis de direcció, ritme, salts, girs i re-cepcions, com ara curses de muntanya o esports de lliscament on el terreny és molt inestable.

ExErCiCis rECoManatsHi ha diverses maneres de treballar la base. Alguns exemples d’exercicis poden ser aguantar-se amb un peu durant 20 segons i provar-ho de fer també amb els ulls tancats. Un altre exercici recomanable consisteix a aguantar-se amb un peu sobre un bosu o pla inestable i moure l’altra cama fent cercles, o fer petits saltets sobre el bosu amb tots dos peus.

Per acabar, sempre es recomana fer tots aquests exercicis descalços per tal d'aug-mentar la percepció, i fer estiraments al final de la sessió.

22 EN FORMA! MiSCel·lÀNia

CONDiCiONAMENt FÍSiC ACtivitAtS

Enfortir la base: peus i turmells

Exercitar-se ballant musicals

Pati PaisalQuan ballem, el cos treballa des del pla cardiovascular i això fa que aug-menti la nostra resistència. Mitjançant el moviment continu s’afavoreix el drenatge de líquids i toxines, fet que facilita la pèrdua de matèria grassa.

Ballar consisteix a executar, sol o acompanyat, una successió regulada de passos, salts i actituds, d’acord amb un ritme de cançó o de com-posició instrumental. És una manera saludable i entretinguda d’exercitar-se que està a l’abast de qualsevol edat i no exigeix una bona condició física.

El ball augmenta el to muscular dels diferents grups musculars, sobretot el tronc inferior i la cintura. Pel seu dinamisme també millora la flexibilitat i reforça les articulacions.

Quan ballem fem un treball pro-pioceptiu molt complet perquè en moure el cos de manera controlada tenim més cura de la pròpia per-cepció del cos, i millorem l’equilibri, l’agilitat i la coordinació, de manera que corregim postures negatives derivades de la vida sedentària. Ballar permet expressar emocions, canalit-zar l’adrenalina i deshinibir-se.

S'OFEREIX ACEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim i CEM Can Caralleu

12-23_EnForma.indd 22 28/02/2012 10:22:54

EN FORMA! MiSCel·lÀNia 13

12-23_EnForma.indd 23 28/02/2012 10:22:58

24 SALUT

un partidet de tennis a la setmana serà millor que no fer res.

Quina és la freqüència cardíaca de treball ideal recomanable a un paci-ent que ha tingut un infart?

La freqüència cardíaca ideal en una persona que ha patit un infart és molt di-fícil de determinar perquè la majoria dels pacients d’aquestes característiques reben una medicació que baixa les pulsacions. Això fa que vagin molt frenats, es moguin en freqüències cardíaques molt lentes i, fins i tot, quan fan esport pugen poc de pulsacions. Per tant, posar com a objectiu una freqüència cardíaca determinada en pacients que estan medicats amb fàrmacs betabloquejants no és recomanable. Ens

hem d’oblidar de la freqüència cardíaca i ens hem de fixar en les sensacions. És a dir, cal que la persona se senti còmoda amb el nivell d’intensitat d’exercici que se li ha programat fer. Cal que el pacient identifiqui les sensacions i pugui diferen-ciar entre una situació en la qual va fent activitat física sense problemes i quan força. És important que no forci durant una estona massa prolongada perquè aquest no és pas l’objectiu.

Quins són els pacients que no poden fer exercici físic?

Cap. Tots poden fer exercici, però cal determinar molt bé la intensitat de l’exercici. Sempre s’ha de fer un condi-cionament a l’exercici físic després de

Cristian GonzálezQuines són les activitats físiques més recomanables per a un pacient que ha patit un infart?

En realitat, les activitats indicades seri-en totes sempre que estiguin ben fetes i d’acord amb l’edat del pacient. Nosaltres mai no posem contraindicacions a pa-cients que han patit algun infart. El més important és que a la persona li agradi fer activitat física i a partir d’aquí s’ha de dur a terme un programa adequat elaborat pel tècnic esportiu seguint la valoració clínica prèvia.

Caminar una hora al dia a pas actiu es considera prou per parar la progressió de les lesions arterioscle-ròtiques a les coronàries?

Caminar a pas actiu durant una hora al dia és una activitat física suficient. Amb això podem arribar a consumir 2.100 calories setmanals, un exercici que es considera prou intens per produir efectes beneficiosos per a tot l’organisme i, en es-pecial, per a l’aparell cardiovascular. Però vull que quedi clar que estem parlant de caminar a pas actiu i no pas de passejar.

Fer exercici només un dia a la set-mana pot ser contraproduent?

No. Sempre és bo fer exercici. Per exemple, si hem de començar amb només

«Fer exercici físic ens millora»El doctor Ricard Serra Grima, cardiòleg i especialista en medicina esportiva de l’Hos-pital de la Santa Creu i Sant Pau, ens explica que patir del cor i fer activitat física no són pas factors incompatibles.

Entrevista a Ricard Serra Grima, cardiòleg

24-29_Salut.indd 24 28/02/2012 10:27:54

25SALUT

tenir un problema de cor del tipus que sigui. No serà el mateix entre un infart poc complicat que permetrà a la persona posar-se a fer vida activa en pocs dies i practicar activitat física similar a la que feia abans que no una persona que pateix una insuficiència cardíaca més greu en què el cor no impulsa prou sang. Però tots han de fer un exercici adequat a les seves capacitats. Sempre hi ha una modalitat d’exercici per a cada situació i per a cada pacient. Fins i tot els que tenen problemes greus milloren si fan una mica d’activitat i no s’estan tot el dia en una cadira asseguts. Ara bé, sempre s’ha de fer mentre no estiguin en una fase d’insuficiència aguda. Aleshores hauran de descansar fins que estiguin compensats mèdicament. Un cop assoleixen l’estabilització, l’exercici físic els millora. Aquest fet està demostrat en multitud d’estudis mèdics.

Quant temps s’han d’esperar des que tenen l’alta hospitalària per apuntar-se al gimnàs?

A l’hora de prendre una decisió així cal tenir en compte els diferents tipus d’infarts. En un infart que no hagi estat gaire complicat i que tot està controlat en sortir de l’hospital, el primer que ha de fer la persona és tornar a caminar. I al cap d’un mes es podria incorporar a un gimnàs, però sempre sota la supervisió d’un tècnic perquè li dissenyi un programa d’entrenament adequat i progressiu. En

un principi, aquest exercici físic es fa a l’hospital per donar-li unes primeres pau-tes i veure com el suporta, però després és important que el pacient ho faci en un altre entorn més normal, perquè també li anirà bé psicològicament a l’hora de recuperar la normalitat. Un cop el pacient es veu amb cor de fer exercici sol i perd la por, el millor lloc per exercitar-se és el centre esportiu. Però sempre sota l’asses-sorament d’un tècnic esportiu.

Com ho podem fer perquè el pa-cient que abans de l’infart no feia exercici ara s’enganxi a fer alguna activitat física?

Això és molt complicat. És un dels grans reptes que tenim actualment. És una tasca de tothom. Ens hem d’inventar mil i una històries per incentivar a fer exercici. Cal que la persona que no feia activitat física abans de l’infart vegi que li convé fer-ne. Això s’ha de fer a poc a poc, eliminant tots els prejudicis. En aquest sentit, els plans d’exercici en grup que es fan als centres esportius resulten molt atractius. Les persones que han patit un infart han de percebre els gimnasos com un lloc també adequat per a ells i no l’han de prejutjar com un centre per a persones sense problemes cardíacs.

Han de portar pulsòmetre? No cal. El pulsòmetre està bé per a

pacients que no tenen insuficiències car-díaques perquè els que en tenen, com he dit abans, reben una medicació que els frena la freqüència cardíaca. És clar que si tu proposes l’objectiu d’arribar a 120 pulsacions, una persona sense problemes hi arribarà fàcilment però, en canvi, un

pacient amb medicació d’aquest tipus haurà de fer un esforç molt important per arribar a 120 i això no és el més adequat. El pulsòmetre va molt bé per a persones sanes que no estan acostumades a fer exercici. En altres casos com en els dels pacients cardíacs, han de saber conèixer les sensacions que es presenten durant l’exercici.

Com es convenç els familiars per-què deixin practicar esport al malalt?

En aquest sentit crec que la premsa és responsable d’aquesta por provocada per la falsa associació entre activitat física i esport. Això no és veritat, en absolut. A més, arran d’unes circumstàncies molt desafortunades tot ha sortit de mare i s’ha tret fora de context el que és l’esport i el que és el risc. Cal deixar clar que el risc en absència de cardiopatia no diagnosticada ni controlada és insignificant. Una altra cosa és que un no sàpiga que té una ma-laltia i resulta que fa malament l’exercici. Un exemple és el sobreentrenament que només pateixen alguns esportistes i no pas la gent normal. En resum, cal conscienciar la gent que fer esport no comporta risc. Això sí, s’ha de fer bé a totes les edats. Fins i tot les persones que tinguin algun problema de cor, si saben quin tipus de malaltia és, l’equip mèdic pot fer una valo-ració funcional d’aquesta malaltia i a partir d’aquí es pot dir a aquesta persona què és el que pot fer i fins a on ho pot fer, per seguir gaudint dels beneficis de l’exercici tot minimitzant-ne els riscos.

Es pot fer esport amb un stent?I tant. No hi ha cap tipus de problema

si està ben col·locat.Què és més perillós, fer esport o

tenir relacions amb la parella? En aquesta vida totes les coses s’han

de fer ben fetes. L’exercici s’ha de fer bé i les relacions de parella també. Si es fan coses estrafolàries aleshores sí que hi pot haver algun risc. Per evitar problemes, en les relacions sexuals s’ha d’evitar fer experiments que comportin estrès. Com deia algú, els experiments amb gasosa.

Quina és la importància de la dieta en la patologia cardiovascular?

Fonamental. Els dos pilars bàsics en la patologia cardiovascular són la dieta i l’exercici físic, sense oblidar la medicació. I aquí concreto més, cal seguir la dieta me-diterrània perquè és la més saludable.

«El pulsòmetre està bé per a persones que no tenen insuficiències cardíaques»

24-29_Salut.indd 25 28/02/2012 10:27:55

26 SALUT DIETÈTICA

Actualment, tant en l’àmbit nacional com l’europeu, s’està treballant per unificar i re-gular tant les disposicions d’etiquetatge de caire general com la informació de caràcter específic que regulen determinats tipus de productes alimentaris.

L’etiquetatge nutricional comú es cons-titueix cada vegada més com un instru-ment informatiu de més importància i sobretot ens els aspectes nutricionals, ja que, a banda de permetre’ns fer una elecció alimentària encertada i correcta, és totalment necessari davant de malalties i patologies relacionades amb l’alimentació i la prevenció.

Aprèn a llegir les etiquetes

L’etiquetatge dels aliments és el mitjà de comunicació prin-cipal entre els productors i el consumidor final, i constitueix l’eina essencial a l’hora d’escollir un producte determinat i de ser informats correctament de les propietats i els continguts que té.

EMMA ESTEBA,dietista dels CEM Sagrada Família i Can Caralleueesteba@claror.cat

Els continguts mínims que hem de trobar a les etiquetes dels aliments són: denominació de venda del producte, llistat d’ingredients ordenats de més a menys pes, quantitat específica de determinats ingredients (grau alcohòlic, quantitat neta, etc.), data de durada mínima o de caduci-tat, condicions de conservació i utilització, identificació de l’empresa (nom, raó social, denominació del fabricant…), el lot, lloc d’origen o procedència.

Aquesta informació ens permet aplicar un bon pla de traçabilitat, caracteritzat per garantir la veracitat de la informació, i poder evitar així el frau i l’engany, i això

permet a les autoritats sanitàries seguir el rastre de qualsevol producte al llarg de la cadena de producció i distribució en cas que es presenti qualsevol problema de salut pública per als consumidors.

INFORMACIÓ NUTRICIONAL La informació nutricional és del tot volun-tària i es troba expressada en cent grams o mil·lilitres d’aliment, o bé es pot presen-tar en ració i quantitat diària orientativa (QDO).

Valor energètic: s’expressa en calories o joules. L’energia procedent dels aliments depèn de la quantitat de proteïnes, hidrats

24-29_Salut.indd 26 28/02/2012 10:28:01

de carboni i greixos que conté l’aliment.Proteïnes: la seva font principal són la

carn, el peix, els ous, els làctics i els llegums.Hidrats de carboni: procedents

bàsicament de sucres, fruites, mels i dolços en general, pa, pasta, cereals, arròs i tu-bercles. Sovint, però, es troben productes amb un contingut de poliols, edulcorants artificials menys calòrics, utilitzats com a substitutius dels sucres.

Greixos: saturats i insaturats, els pri-mers són d’origen animal (mantega, carns grasses, làctics, brioixeria...) i els segons, d’origen vegetal (oli d’oliva, fruita seca i peix blau, tot i ser d’origen animal).

Fibra: el consum diari de 25 grams mí-

nims de fibra té efectes molt beneficiosos per a la salut. Es troba present a la fruita, la verdura, els productes integrals i els llegums.

Vitamines i minerals: són substàncies com el calci, el ferro, les vitamines A, C, D i del grup B, entre moltes altres, totes elles sense valor energètic però indispensables i primordials per a l’organisme.

Altres: additius alimentaris com ara con-servants, saboritzants, colorants... Cal anar amb compte amb els additius E-249, E- 251 i E- 252, ja que són nocius per a la salut.

Tant la mesura de «ració» com de quanti-tat diària orientativa (QDO) és interessant tenir-les en compte per conèixer la quanti-tat correcta de producte que cal consumir. Així i tot, cal remarcar que aquesta quan-titat oscil·la i varia segons l’edat, el sexe, l’activitat física i les necessitats particulars de cada consumidor.

«Permet a les autoritats sanitàries seguir el rastre de qualsevol producte»

Nutrient Un excés pot provocarProteïna d’origen animal Colesterolèmia Àcid úric i gotaGreixos saturats Colesterolèmia Sobrepès i obesitatHidrats de carboni Resistència a la insulina Diabetis de tipus II Hipertrigliceridèmia Sobrepès i obesitatSodi Hipertensió arterial

* La diabetis, el colesterol, la hipertensió juntament amb un pes incorrecte poden donar lloc a una important arteriosclerosi que pot desencadenar en infarts de miocardi, accidents cerebrals, aneurisme, gangrena i d’altres efectes indesitjats.

BaixAlt Mig

Tant per cent de les necessitats diàries totals d’un adult sa

COM S’INTERPRETA LA INFORMACIÓ

Etiquetatge voluntari per facilitar el coneixement de productes alimentaris a consumidors espe-cífics. Aquestes declaracions i missatges, com altres que destaquen efectes beneficiosos del producte per a la salut, són avaluades i verificades per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

24-29_Salut.indd 27 28/02/2012 10:28:02

28 SALUT MENS SANA

La vida actual comporta una saturació d’informació, d’activitats, de compromi-sos socials, etc., en els quals ens trobem involucrats per inèrcia, sense que d’una manera conscient hàgim triat seguir aquest ritme continuat d’ocupacions obsoletes que ens allunyen dels nostres objectius fonamentals.

Ens adonem que no tenim temps per a les qüestions que són decisives per a nosaltres, com fer exercici, cuinar, llegir, dedicar temps a la família o quedar amb els amics, però estem tan ocupats que se’ns escapa el que és essencial de la nostra vida.

És freqüent tenir un seguit d’activitats pendents per fer «quan tinguem temps», però moltes vegades no sabem exacta-

importants, que són les que donarien un caire més personalitzat a la nostra vida i ens acostarien a la realització personal.

No assumir el que ens ve donat pels altres ens crea sentiment de culpabilitat, ja que cerquem l’aprovació, però acceptar-ho a contracor comporta una renúncia al que voldríem fer; tota elecció errònia ens fa deixar de banda coses que considerem més importants.

Cal que connectem amb les nostres necessitats, que cuidem el que volem de debò i que ho expressem sempre de forma assertiva, respectant els sentiments i les opinions dels altres. Si exercim aquest dret, suposarem que els que ens envolten també ho fan i fonamentarem una comu-nicació més fiable, autèntica i fluida. La

ment ni quines són ni la importància real de deixar-les de fer. És quan es fa necessà-ria una reflexió per determinar-les.

En l’aspecte laboral també és important saber descartar les ocupacions que supo-sen una dispersió de l’energia, com ara reunions massa llargues, trucades inneces-sàries o feines que no ens pertoquen. Cal fer una llista de prioritats i tenir en compte que el temps és una font limitada, és el bé més valuós, no el podem emmagatzemar ni multiplicar, ja que només tenim 24 hores cada dia. Segons les lleis del temps, està demostrat que en dediquem el 80 % a coses que només ens proporcionen el 20 % de rendiment i de satisfacció personal, i per contra dediquem només el 20 % del temps a les coses realment

Sabem dir no?Noteu que la vostra vida està massa atapeïda d’activitats diverses que no us aporten cap satisfacció important? Penseu que no teniu temps de dedicar-vos a allò que voldríeu fer? Aneu d’una activitat a l’altra sense estones per aturar-vos a pensar? Doncs ha arribat el moment de simplificar la vostra vida i de dir «no» a totes aquelles situacions que us treuen l’energia i el temps.

CARME G. CAMINS doctora en psicologia i professora de psicoestètica cgimenez@copc.cat

24-29_Salut.indd 28 28/02/2012 10:28:04

29SALUT

LLEGIT A LA PREMSA

CONSELL PRÀCTIC

L’irisina, l’hormona que es genera en fer activitat física

La importància de l’equilibri del pH del cosEl pH mesura l’acidesa o l’alcalinitat d’una substància. L’equilibri entre l’àcid i l’alcalí a l’organisme és fona-mental, ja que certes funcions del cos depenen del nivell del pH. En aquest sentit, la nutrició és un factor vital per mantenir aquest equilibri, ja que hi ha nutrients amb la capacitat d’acidificar i altres amb la capacitat d’alcalinitzar Actualment, l’estrès, el sedentarisme o els mals hàbits alimentaris provo-quen un desequilibri en la balança, fan que el pH del cos baixi i poden comportar alteracions de la salut. Les conseqüències d’un pH àcid poden ser la disminució de l’activitat del sistema immune, pèrdua de massa òssia i massa muscular, dolor i rampes musculars, caiguda dels cabells i dete-riorament de les ungles, pell irritada, cansament generalitza, etc. Font: www.etselquemenges.cat

El secret d’un bon massatge després de l’exercici físicÉs sabuda de fa temps l’eficàcia de la fisioteràpia per a la recuperació muscular després d’un exercici intens, però fins ara no s’havia demostrat amb detall què passa amb les cèl·lules musculars. Es van fer proves amb persones a les quals es va fer pedalar intensivament i després se’ls va fer un massatge en un dels dos quàdriceps. Es van recollir mostres dels teixits i es va demostrar que l’activitat física intensa altera 592 gens immediatament després de l’esforç i 1.309 gens en les hores posteriors. D’aquests, es van identificar nou gens alterats pel massatge, alguns dels quals estan relacionats amb la inflamació i la regeneració de les cèl·lules musculars. Una anàlisi de proteïnes va confirmar que el massatge inhibeix l’activitat d’una molècula clau en la inflamació (la NF-kB) i potencia l’activitat d’una molècula que participa en la reparació del teixit (la PGC-la). En canvi, no van trobar cap alteració significativa en els nivells d’àcid làctic, cosa que contradiu la idea que els massatges milloren la recuperació muscular eliminant l’excés d’àcid làctic. Font: La vanguardia

Científics de Harvard han descobert una nova hormona que se segrega mentre es fa activitat física i que ajuda amb eficiència a cremar calories fins i tot quan ja s’ha acabat de fer exercici. L’irisina aclareix per què l’activitat física millora la salut de persones amb diabetis o obesitat. Aquesta hormona arriba a través de la sang a les cèl·lules de greix blanc, el perjudicial per a l’organisme, i ajudar a convertir-lo en greix bru, un teixit actiu que crema ca-lories. Els experiments fets amb ratolins obesos als quals s’havia injectat irisina han demostrat que cremen més calories i que els disminueix el nivell de sucre de la sang. Aquests resultats obren un panorama esperançador per la possibilitat de crear un fàrmac basat en aquesta hormona que es pugui utilitzar en el tractament de persones obeses i diabètiques. Font: La vanguardia.

propera vegada que algú et demani que t’oblidis de les teves prioritats valora el cost que això tindrà en el teu temps, els teus projectes i els teus interessos personals.

SABER QUÈ VOLEM I ACTUARArribat el punt de decidir què volem fer i què és important a la nostra vida, és el moment de dir no a moltes activitats i obligacions que els altres ens han pro-gramat, i que fins ara hem acceptat per no decebre’ls. Cal fer una poda eficient en molts àmbits per poder recollir els brots renovats, perquè, sovint, fem el que ens imposen abans del que hem escollit, pressionats pel «què pensaran els altres si no ho faig?».

Tan cert és això que si analitzem el dia a dia de la majoria de la gent trobaríem molt poques activitats que se sortissin de les rutines que marquen els hàbits socials tant en la manera de menjar com de veure la televisió, de comprar, de relacionar-se amb els amics o de gaudir del temps de lleure. Portem els nostres errors amb nosaltres com una mena de xarxa de seguretat, i sortir d’aquesta zona de con-fort ens espanta, encara que íntimament sabem que no és el que desitgem.

Vivim en un remolí que ens impulsa a una hiperactivitat sense aturador, i els nens d’avui dia ho pateixen encara més. D’aquí ve l’augment d’infants dispersos que no es concentren en el que és important perquè la seva ment no pot processar tota la informació desordenada que els arriba. No tenen temps de gaudir del seu espai de lleure, bombardejats de distraccions poc útils per a la seva autèntica formació.

Com podem saber el que és important a la nostra vida? Dediquem un temps a la meditació i a l’anàlisi del que hem fet du-rant el dia, així podem comparar la ment amb un llac: si l’aigua està remoguda no en podrem veure el fons, només quan el llac està quiet i en calma distingirem nítidament el que hi ha a sota de la super-fície, és a dir, el que ens fa falta de debò, i també veurem el que ens sobra i que, per superflu, en podem prescindir.

«Dediquem només el 20% del nostre temps a les coses realment importants»

L’APUNT

24-29_Salut.indd 29 28/02/2012 10:28:05

30-33_Report.indd 30 28/02/2012 10:29:59

31el reportatge

Barcelona i el Pirineu presenten un projecte conjunt

JJOO 2022: un somni possible?

Barcelona vol tornar a ser olímpica. La ciutat i el Pirineu pre-senten un projecte conjunt per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Si aconsegueix aquest objectiu seria la primera ciutat del món que acull uns Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern, i per al Pirineu seria l’oportunitat de situar-se en el mapa i projectar-se al món.

A principis del 2010 l’exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va anunciar que la ciutat optarà a ser la seu dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern del 2022 juntament amb el Pirineu. Des d’aleshores, s’han constituït els principals organismes de la candidatura olímpica i l’Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022 n’ha redactat la proposta preliminar, però encara queda un llarg camí per recórrer. El bagatge de Barcelona com a ciutat olímpica i l’expe-riència del Pirineu en l’organització d’es-deveniments esportius internacionals són els punts forts de la candidatura, que té com a principals reptes fer front a la crisi econòmica i al fet que Madrid presenti una candidatura per als Jocs Olímpics d'estiu del 2020.La proposta preliminar inclou un es-

tudi de viabilitat tècnica dels aspectes principals de la candidatura i es troba actualment en mans de l’Ajuntament de Barcelona. «Estem fent el projecte tècnic, que ens ha d’assegurar la viabilitat i ens ha d’ajudar a desenvolupar i projectar tant la nostra ciutat com el Pirineu», explica Maite Fandos, tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona. A finals d’aquest trimestre el Consistori podria donar llum verda al

projecte i a partir d’aquí es presentaria a la Generalitat per prosseguir els treballs tècnics.

UN MODEL BIPOLARFins fa pocs anys, el Comitè Olímpic Internacional (COI) havia designat seu dels Jocs Olímpics d’hivern localitats de muntanya de mida petita i que situaven en un radi relativament curt el conjunt dels escenaris esportius. Això ha canviat des de la designació de Torí i Vancouver, on el COI va apostar per grans ciutats que exercien de capital olímpica compartint protagonisme amb localitats de muntanya.Barcelona Pirineu 2022 és un projecte que lidera una ciutat, tal com exigeix el COI, però que compromet i afecta el territori. «Hem concebut la candidatura amb un

«El bagatge de Barcelona i l'experiència del Pirineu en l'organització de proves internacionals són els punts forts del projecte»

LAIA PINEDA,periodistalpineda@claror.cat

30-33_Report.indd 31 28/02/2012 10:30:02

el reportatge32

model bipolar, amb la gran ciutat d’àmbit metropolità que té infraestructures per aco-llir uns Jocs i el massís muntanyós del Pirineu per acollir les competicions de neu, seguint el requeriment de les federacions internacio-nals», explica Enric Truñó, Comissionat de l’Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022.

DUES SEUS OLÍMPIQUESLa candidatura es constitueix a partir de dues seus amb dues viles olímpiques se-parades per 140 quilòmetres. «Barcelona i el Pirineu són les seus principals; el Pirineu no serà una subseu de Barcelona, sinó que aniran juntes i es complementaran», afirma Fandos. Enric Truñó remarca que en aquest model bipolar «totes dues parts del territori han de tenir el mateix pes, la relació entre elles ha de ser d’igual a igual» i, en aquest sentit, assegura que «el rol de la Generalitat i la seva implicació és clau».

Les competicions es distribuiran entre ciutat i muntanya: Barcelona acollirà les proves de gel i el Pirineu les de neu. A la ciutat, les instal·lacions previstes per cele-brar les proves són el Palau Sant Jordi; el Velòdrom, que seria cobert; el nou pavelló Palau Blaugrana del FC Barcelona, i l’Es-tadi Olímpic, que acolliria les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs.

Per a les proves de neu, el document

preliminar assenyala la idoneïtat de les estacions de la Cerdanya. «La hipòtesi de treball és la Molina-Masella perquè és l’únic domini que compleix els requeriments necessaris», explica Truñó. En primer lloc, és a menys de dues hores de Barcelona, una exigència del COI per a un òptim trasllat de participants, família olímpica i espectadors. En segon lloc, permet establir-hi una pista de descens amb 800 metres de desnivell que compleixi els re-queriments de la Federació Internacional d’Esquí. Finalment, el domini esquiable pot encabir les altres competicions d’esquí i l’entorn més immediat pot acollir les altres competicions com l’esquí nòrdic, el biatló i els salts. Des de l’Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022 asseguren que la hipòtesi de treball de moment és aquesta, tot i que Enric Truñó remarca que no està decidit, perquè hi ha d’haver la validació de les federacions internacionals.

EL VALOR DE L’EXPERIÈNCIALa candidatura aposta per un projecte viable, auster i que té com a punts forts el renom de Barcelona i l’experiència del Pirineu en l’organització d’esdeve-niments esportius internacionals. «El fet que Barcelona hagi acollit uns Jocs, que es van qualificar com els millors de la història, ens dóna un plus davant la família olímpica i del món, i també aportem la marca Pirineu, amb molt de potencial i capaç d’acollir competicions internacionals, i això s’ha de demostrar al món», insisteix Maite Fandos.

Les estacions d’esquí han organitzat amb èxit esdeveniments de primer nivell

com ara copes del món d’esquí alpí, snow-board i mundials de surf de neu. «Aquesta experiència ens dóna la seguretat de creure en les nostres capacitats per afrontar uns Jocs Olímpics», assegura Òscar Cruz, pre-sident de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. D’altra banda, la candidatura també compta amb l’experiència i el llegat olímpic de Barcelona, que disposa de les infraestructures necessàries per acollir uns Jocs Olímpics. «Gràcies a l’empenta del 92 tenim un gran aeroport internaci-onal, una capacitat hotelera àmplia i uns equipaments esportius que encara avui són referència mundial», remarca Fandos.

OPORTUNITATS PER AL TERRITORIL’organització d’uns Jocs Olímpics d’hivern és una oportunitat per a Barcelona i, es-pecialment, per al Pirineu. En cas d’acollir l’esdeveniment, la ciutat tornarà a ser re-ferent trenta anys després i això permetrà «seguir reforçant el seu posicionament en el mapa i la seva marca», assegura Truñó. Per a Maite Fandos el que veritablement faran aquests Jocs serà «posar el Pirineu al mapa mundial i això beneficiaria profundament el territori, hi generaria llocs de treball i n’actualitzaria les infraestructures».

Des de la Federació Catalana d’Es-ports d’Hivern (FCEH) i l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats

«El document preliminar assenyala la idoneïtat de les estacions de la Molina-Masella per acollir les competicions de neu»

Full de ruta del projecte

L’Oficina Tècnica de la candidatura ha finalitzat ja el seu projecte tècnic, que actualment es troba en mans de l’Ajuntament de Barcelona i posteriorment es presentarà a la Generalitat. Un cop obtingut el vistiplau de totes les administracions implicades i per poder ser candidata a acollir els Jocs Olímpics d’Hivern l’any 2022, la candidatura s’haurà de presentar davant del Comitè Olímpic Espanyol, que designarà la ciutat aspi-rant a organitzar els Jocs la tardor del 2013. Si la candidatura fos validada per ser la representant espanyola del COE, s’hauria de sotmetre a la votació inicial del COI, que es faria efectiva el 2014. La designació final seria el juliol del 2015.

30-33_Report.indd 32 28/02/2012 10:30:03

incideix a afirmar que «cap ciutat no pot acollir uns Jocs Olímpics sense tenir un alt nivell d’esportistes d’elit, i som conscients que ara mateix aquesta és una de les nostres mancances». Per aquest motiu, explica que en aquesta línia s’està elaborant un pla de treball per presentar a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, a la Secretaria d’Estat de l’Es-port i a les federacions esportives.

UN GRAN REPTELa proposta preliminar que l’Oficina Tècnica Barcelona-Pirineu 2022 ha pre-sentat a l’Ajuntament de Barcelona és el primer pas de la candidatura, que haurà de fer front a la crisi econòmica i a la candida-tura que presenta Madrid per als Jocs del 2020. «El repte avui el tenim en nosaltres mateixos amb un doble objectiu, construir i estructurar una candidatura al més potent i sòlida possible, i saber respondre a una pregunta clau: té sentit una candidatura d’uns Jocs Olímpics d’Hivern en un país mediterrani en un moment de canvi climàtic i en temps de crisi?», planteja Enric Truñó. Segons assegura el Comissionat de l’Ofici-na Tècnica Barcelona-Pirineu 2022, «si no som capaços de resoldre aquesta pregunta, que crec que sí que té resposta positiva, no serem capaços de convèncer l’opinió pública mundial i el COI perquè ens voti».

de Muntanya (ACEM) coincideixen a l’hora d’afirmar que els Jocs beneficiarien especialment el Pirineu. «És una forma im-millorable de donar a conèixer el Pirineu com a destí de neu internacionalment», reconeix Joaquim Alsina, president de l’ACEM. Per a Òscar Cruz, l’esdeveniment «suposaria posar el Pirineu en el mapa de l’esquí i de l’esport d’hivern mundial i el projectaria al món». A més, els Jocs serien «un aparador privilegiat per mostrar les potencialitats del nostre territori: bons equipaments, bons serveis, bones infraestructures, bones muntanyes i bona organització», afirma Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que gestiona l’estació de la Molina. Segons Ticó, «aquesta fita aporta molta il·lusió als Pirineus, la gent del territori està molt involucrada per aconseguir aquest repte i veuen en aquests Jocs una gran oportunitat per als seus projectes, per al seu futur i una plataforma per al seu territori».

IMPULS ALS ESPORTS D’HIVERNUn dels objectius principals de la candi-datura és fomentar i impulsar la pràctica dels esports de neu i gel a Catalunya. «No es pot parlar de candidatura olímpica sense un pla estratègic darrere per aconseguir que els nostres esportistes arribin al 2022 amb els millors condicionants de preparació», considera Cruz. «És la gran oportunitat per elevar el nivell dels esports d’hivern i fer que formi part de la cultura esportiva del nostre país», afirma Truñó, per a qui «si no hi ha un esforç en aquesta direcció no serem presos en consideració per la família olímpica internacional». Maite Fandos co-

«És la gran oportunitat per elevar el nivell dels esports d'hivern i fer que formi part de la cultura esportiva del nostre país»

30-33_Report.indd 33 28/02/2012 10:30:05

3434

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 27/02/2012 13:42:28

3535

els abonats dels cinc centres podran fer esport guiat a barcelona

neix la graella urbana:més activitats a l’aire lliure!

A partir de l’abril es posarà en marxa la graella urbana, l’oferta d’activitats a l’aire lliure incloses en la quota d’abonat dels cinc centres gestionats per la Fundació Claror (CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marít im, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars).

La graella urbana sorgeix de la voluntat d’aprofitar l’entorn on estan situats els centres esportius per oferir activitats noves i diferents, que no es puguin dur a terme dins del poliesportiu mateix, i també per fer esport a l’aire lliure.

La podran utilitzar els abo-nats de més de 18 anys dels cinc centres esportius que gestiona la Fundació Claror i podran participar en les activi-tats que s’ofereixin als quatre centres ubicats a Barcelona. D’aquesta manera es fomenta la socialització entre els abo-nats dels diferents centres.

ActivitAts guiAdesLes activitats proposades se-ran sempre a l’exterior i les dirigiran tècnics. A més, estan incloses en la quota d’abo-nament, tot i que de mane-ra excepcional es permetrà l’assistència de no abonats mitjançant invitacions.

L’oferta inicial serà vigent del 16 d’abril al 22 juny, i l’horari serà de dilluns a divendres, al migdia i al vespre.

La graella urbana és una oferta que neix de la possibi-litat de fer activitat física fora dels centres tot aprofitant els entorns que ofereix la ciutat de Barcelona, com ara el parc de l’Oreneta o Collserola al CEM Can Caralleu, el front marítim al CEM Marítim i els parcs propers i l’entorn urbà

en el cas dels CEM Claror i Sagrada Família.

Malgrat formar part de les activitats incloses en la quota d’abonament, caldrà que els abonats interessats s’hi donin d’alta a la recepció del seu centre per garantir el control del nombre d’inscrits. Caldrà fer un pagament únic de 5 eu-

ros i, a canvi, es lliuraran dues samarretes tècniques amb un disseny exclusiu de la graella urbana que identificaran els participants durant les classes.

El punt de trobada serà a la recepció del centre que organitzi cada activitat. Les persones inscrites tindran dret a utilitzar els vestidors del centre esportiu que organitzi l’activitat, i en cas de pluja po-dran fer ús de les instal·lacions.

La primera activitat que es durà a terme serà una marxa nòrdica que sortirà de Can Caralleu, passarà pels CEM Claror i Sagrada Família i acabarà al CEM Marítim, per donar a conèixer els quatre centres. L’activitat de cloenda serà una jornada de natació a mar obert davant del Marítim.

les activitats proposades seran sempre a l’exterior i les dirigiran tècnics dels centres esportius, tot aprofitant els entorns que ofereix la ciutat

Run&Fartleck o carrera en sèries: treball cardiovascular aprofitant la carrera a diverses intensitats en parcs urbans.Tono urbà: circuit training aprofitant elements urbans (escales, bancs, etc).Joc extrem: inclou la pràctica de jocs preesportius d’intensitat alta. L’objectiu és la millora de la resistència i la tonificació general utilitzant el joc com a mitjà.Tècnica de carrera: treball tècnic per millorar l’eficiència de la cursa i prevenir lesions, amb skippings, multisalts, etc.Marxa nòrdica: caminada amb desnivells pel parc natural de Collserola. Activitat d’intensitat entre moderada i mitjana, que requereix l’ús de bastons.Condicionament físic exterior: activitat de running amb desnivell, complementada amb exercicis de condicionament físic general, tant al parc de l’Oreneta com a CollserolaCircuit sorra: tècnica de carrera, circuits d’agilitat i força a la platja.Natació al mar: a partir de mitjan de maig, es proposen entrenaments de natació al mar.L’horari de les activitats es desenvoluparà de dilluns a divendres de 14 a15 hores i de 19 a 20 hores. Si en voleu més informació, consulteu a la recepció del vostre centre o a a www.claror.cat.

activitats per triar i remenar

34-49_Fundacio.indd 35 27/02/2012 13:42:31

3636 FUNDACIÓ CLAROR

El diumenge 6 de maig és la data triada per a la celebració de la Milla Sagrada Família, que enguany arriba a la seva vint-i-vuitena edició. La mítica cursa que es desenvolupa al vol-tant del temple de la Sagrada Família és una cita ineludible per a tots els que gaudeixen de l’atletisme de mig fons a Catalunya i aplega una bona representació dels millors migfondistes tant en l’àmbit estatal com internacional.La Fundació Claror és l’entitat organitzadora d’aquesta cursa urbana de 1.609 metres, que s’ha consolidat com una de les proves més representatives de la ciutat tant pel que fa a participació popular com professional.

QuiNZe cuRsesAl llarg de tot el matí es faran un total de quinze curses, que començaran com cada any a partir de les 9.30 hores, amb la sortida de la primera sèrie de la categoria dels veterans. A partir d’aquí s’aniran tornant la resta de les curses de la categoria de veterans, cadets, infantil, júniors, benjamins i les sèries de categoria absoluta tant femenina com masculina, que tindran lloc a les 11.30 i a les 11.45 hores. A partir de les 12 hores les sèries amateurs s’aturaran per donar pas a la cursa d’atletes d’e l i t . Pr imer de tot es correrà la sèrie masculina, que

començarà a les 12 hores i, a continuació, la sèrie femenina, que començarà a les 12.15 hores.

Tot seguit es reprendran

les curses amateurs amb les sèries masculina i femenina de la categoria d’alevins, que es faran a les 12.30 hores i a les 12.45 hores, respectivament.

XXViii Milla sagrada faMÍlia - Vi trofeu internacional ciutat de bcn

Vine a córrer la Milla sagrada família el 6 de maigla cursa es duu a terme al voltant del temple de la sagrada família i és una cita ineludible per als qui gaudeixen de l’atletisme de mig fons català

La jornada matinal de curses conclourà amb el lliurament de premis als participants, que es farà a les 13.15 hores.

eLs PReMisTots els participants de la Milla Sagrada Família rebran un ob-sequi en acabar la seva sèrie i, a més, tots els classificats en primer, segon i tercer lloc de cada sèrie, tant masculina com femenina, tindran trofeus i medalles. En la cursa absoluta masculina i femenina hi haurà, a més, un premi en metàl·lic per als tres primers classificats, amb una dotació de 300 euros per al primer, de 180 euros per al segon i de 120 euros per al tercer.

L’organització entregarà

el període d’inscripcions s’obre el 10 d’abril Per córrer la Milla Sagrada Família només cal formalitzar la inscripció per mitjà del formulari que trobareu a la pàgina web www.lamilla.cat, on també podreu veure totes les informacions referents a la cursa. El període d’inscripcions és del dimarts 10 d’abril al dijous 3 de maig a les 20 hores, o bé fins que s’exhaureixin els dorsals que l’organització de la cursa ha fixat com a límit. El dorsal es lliurarà al CEM Claror a partir de 48 hores després d’haver fet la inscripció, excepte els participants que s’inscriguin el 2 i el 3 de maig, que hauran de recollir el dorsal el mateix dia de la cursa a la carpa de l’organització.

34-49_Fundacio.indd 36 27/02/2012 13:42:33

37CAPSALERA 37CAN CARALLEU 37FUNDACIÓ CLAROR

fc barcelona i alMeda, guanYadors

torneig de bàsquet infantil de nadal

El FC Barcelona en categoria masculina i l’Almeda Cornellà en femenina van proclamar-se campions del XVIII Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal, que es va celebrar els dies 27 i 28 de desembre a les pistes dels centres esportius municipals Marítim i Claror. El torneig va continuar amb el format de competició habitual i hi van participar setze equips de categoria infantil, vuit de masculins i vuit de femenins. El cartell aplegava clubs de prestigi com el FC Barcelona, el Joventut Badalona i la Unió Manresana, entre altres.

eLs guANyAdoRsEn la final masculina, el FC Barcelona es va imposar al Joventut Badalona per 58-68 i d’aquesta manera revalida el títol per tercera vegada conse-cutiva. Els blaugranes sempre van anar pel davant en el marcador davant d’un Joventut Badalona que fins aleshores havia exhibit un gran joc en les eliminatòries prèvies. Els verd-i-negres van ser un rival difícil fins als últims minuts, però els culés van imposar la seva llei amb una intensitat física

espectacular i un gran encert en el tir a cistella.

En categoria femenina, l’Al-meda Cornellà es va emportar el torneig. Les cornellenques es van imposar amb autoritat a les basques de l’Iraurgi Saski Baloia per 41-30. L’Iraurgi, tot i haver mostrat un gran nivell de joc, va anar sempre per sota durant tota la final i no va saber frenar el joc de transicions ràpides de l’equip de Cornellà.

PReMis deL cAMPioNAtA banda dels premis als equips guanyadors, també es van en-tregar trofeus al mèrit indivi-dual. El premi al millor jugador del torneig va ser per a Víctor Fernàndez (FC Barcelona), i Aina Jorba (Almeda Cornellà) es va endur el de millor juga-dora. L’equip premiat pel seu fair play va ser el Safa Claror masculí A, i el trofeu al mi-llor entrenador va ser per a Xavier Mas (FC Barcelona). Els guanyadors del circuit d’habi-litat van ser Eric Pabón (Safa Claror) i Paula Roig (Almeda Cornellà). Gerard Castelló (Safa Claror) i Sílvia Casalé (Safa Claror) es van proclamar ven-cedors del concurs de triples.

RECORREgUt I hORARIS DE LES CURSES

Categoria Any de naixement HorariVeterans 1 Abans del 7/5/1966 09.30Veterans 2 Entre 7/5/1966 i 6/5/1977 09.45Veteranes 1 i 2 Abans del 7/5/1977 09.55Cadets 1996 i 1997 10.00Infantil masculí 1998 i 1999 10.15Infantil femení 1998 i 1999 10.30Júniors 1993, 1994 i 1995 10.45Benjamins masculí 2002 i 2003 11.00Benjamins femení 2002 i 2003 11.15Absoluta femenina De 7/5/1977 a 1992 11.30Absoluta masculina De 7/5/1977 a 1992 11.45Trofeu Internacional Sèrie femenina 12.00Trofeu Internacional Sèrie masculina 12.15Alevins masculí 2000 i 2001 12.30Alevins femení 2000 i 2001 12.45Lliurament premis 13.15

també un premi extraordinari de 450 euros per a la millor marca que superi el rècord de la prova tant en categoria mas-culina com femenina, al qual no poden optar els participants de les curses professionals. Actualment el rècord de la cursa en categoria masculina és de 4’ 14’’, establert pel cor-redor Mohamed Benhmbarka, i en categoria femenina és de 5’ 00’’, establert per Míriam Ortiz.

PReMi A LA PARticiPAciÓTambé s’entregarà el premi especial Àlex García a la par-ticipació a les escoles, clubs o entitats que aportin més atle-tes i acabin la Milla. Tant en el conjunt de categories benjamí i aleví com en el conjunt de

categories infantils i següents s’obsequiaran els tres primers classificats, amb 300 euros per al primer, 180 euros per al segon i 120 per al tercer. El lliurament d’aquests premis es farà en el transcurs del mes següent a la data de celebració de la cursa.

eL RecoRRegut El recorregut de la cursa serà el mateix que el de l’edició de l’any passat: es farà al voltant del que s’anomena l’illa Gaudí, formada pel temple de la Sagrada Família, la plaça de la Sagrada Família i la plaça de Gaudí. El punt de sortida se situarà al carrer de Mallorca, entre els carrers de Sardenya i Marina, i el punt d’arribada serà al carrer de Provença.

34-49_Fundacio.indd 37 27/02/2012 13:42:35

38 FUNDACIÓ CLAROR

NAtACIÓ

campionats de natació escolar a la primaveraEl dissabte 21 d’abril se ce-lebrarà el XXVIII Campionat Escolar de Natació a la piscina del CEM Claror, en què par-ticiparan els nens i les nenes nascuts entre el 1994 i el 2005 de les escoles i entitats que as-sisteixen als cursets de natació que s’imparteixen als CEM Sagrada Família i al Claror.

La competició s’iniciarà a les 16.15 hores amb el torn dels nascuts entre els anys 1994 i 2002, i a partir de les 18 hores començarà el segon torn, el dels nens i les nenes nascuts entre el 2003 i el 2005. Participaran en el Campionat Escolar de Natació les escoles Santa Anna, Sagrada Família, Jovellanos, Tabor, Immaculada Vedruna, la Sedeta, Sant Martí de Calasanç, Marillac, Fructuós Gelabert, l’Institut Secretari Coloma i el CEM Sagrada Família i el CEM Claror.

NoveNA ediciÓEl dissabte 19 de maig se cele-brarà el IX Campionat Escolar de Natació a la piscina de Can Caralleu, en el qual partici-paran els nens i les nenes de totes les escoles que van a fer activitats aquàtiques al centre, com també tots els alumnes dels cursos de natació que es classifiquin.

L’horari del Campionat Escolar de Natació, que en-guany arriba a la novena edició, serà des de les 16 fins a les 18 hores, aproximadament. Un cop finalitzada la competició es lliurarà una samarreta com-memorativa de l’esdeveniment a tots els nens i nenes que hi hagin participat.

El dissabte 21 d’abril s’orga-nitza la dotzena edició del Cros de Muntanya de Can Caralleu. Es tracta d’un circuit de muntanya que transcorre per l’entorn natural de Can Caralleu i té un recorregut de dotze quilòmetres. La sortida és a les 11 hores des del cen-tre esportiu, i el circuit passa pel parc de l’Oreneta i Can Setmenat, la carretera de les Aigües, el turó d’en Cors i Sant Pere Màrtir, per pistes, corriols i obstacles naturals.

S’adreça a totes les persones que habitualment corren i que gaudeixen de les activitats a l’aire lliure, facin esport de competició o no. Les cate-gories d’edat tant masculina com femenina són: juvenil (nascuts entre els anys 1994 i 1996), sènior (entre el 1973 i el 1993), veterà A (entre el 1957 i el 1972) i veterà B (abans del 1956).

Els equips han d’estar for-mats per cinc homes en la ca-tegoria masculina i tres dones en la femenina. Es lliuraran tres premis per a cada categoria d’edat i de sexe, i per equips femení i masculí. Per partici-par-hi cal fer la inscripció de tots els components amb el mateix nom de l’equip.

cAMiNAdA PoPuLARPer primera vegada, enguany s’organitza una caminada po-pular que transcorrerà per part del recorregut del cros. La distància a recórrer serà de

vuit quilòmetres i la sortida es farà a les 10 hores. D’aquesta manera, els participants po-dran veure els corredors del cros durant el recorregut del circuit. La participació està oberta a famílies amb nens sempre que vagin acompa-nyats d’adults. Per participar-hi és obligatori inscriure-s’hi.

iNscRiPcioNsLes inscripcions estaran ober-tes del dilluns 12 de març fins al dimarts 10 d’abril, o bé fins que s’exhaureixin els cinc-cents dorsals disponibles en el cros

i els cent en la caminada. Les inscripcions del cros cal fer-les a través de www.claror.cat/cros.htm i les de la caminada a la recepció de Can Caralleu.

El preu de la inscripció del cros és de 13 euros si es té xip propi i de 15 euros en cas de no tenir-ne, i inclou dorsal, samarreta tècnica commemo-rativa, bossa amb obsequis, sorteig de material i botifar-rada. Pel que fa a la caminada popular és de 7 euros per als adults i gratuïta per als infants, i inclou una samarreta comme-morativa i la botifarrada final.

primera edició de l’aquatló a can caralleuEl 9 de juny s’organitza la I Aquatló Can Caralleu. Es tracta d’una cursa que combina dues modalitats esportives, l’at-letisme i la natació. Estarà constituïda per quatre fases de recorregut que combinaran totes dues modalitats. Entre fases s’aplicarà un sistema de preguntes que suposaran una bonificació de temps. La distància total de la cursa és de 4.050 metres, 3.450 metres dels quals són de cursa a peu i 350 metres són de natació. S’ha de fer en equips de tres persones, independentment del gènere i l’edat. L’edat mínima per participar-hi és de 16 anys.

Xii cros de Muntanya de can caralleuparal·lelament s’organitza una caminada popular de vuit quilòmetres que transcorrerà per part del recorregut del cros

se celebrarÀ dissabte 21 d’abril, a les 11 Hores

34-49_Fundacio.indd 38 27/02/2012 13:42:37

39FUNDACIÓ CLAROR

34-49_Fundacio.indd 39 27/02/2012 13:42:39

4040 FUNDACIÓ CLAROR

col·lectors de fred i de calor. Aquests col·lectors es podran utilitzar segons les diferents necessitats del centre, com, per exemple, per subministrar fred per a la deshumectadora de la piscina blava.

També es podran climatitzar diferents sales o vestidors tot eliminant les petites màquines individuals que fins ara feien aquesta tasca. Finalment, es podrà aprofitar l’escalfor re-sidual per preescalfar l’aigua calenta sanitària. Tot plegat comportarà un estalvi de llum, es reduirà el consum de gas perquè les calderes hauran de

sisteMa d’estalVi energÈtic a la cliMatització de can caralleu

actuacions per avançar en la sostenibilitatels cinc centres esportius gestionats per l’entitat disposen d’un sistema de desinfecció de l’aigua de les piscines amb raigs uV

treballar menys i s’aprofitaran tots els residuals energètics que abans es dissipaven.

La nova instal·lació està situa-da a la zona de les calderes bla-ves de Can Caralleu, ha tingut un cost aproximat de 120.000 euros i està previst que entri en funcionament a finals de març. El procés d’instal·lació ha durat dos anys i s’ha desen-volupat en diverses fases.

El nou sistema de climatitza-ció inicialment oferirà submi-nistrament a tot l’espai blau, tot i que en un futur es preveu que també ofereixi servei a la piscina i les sales verdes.

La Fundació Claror va com-pletar a principis d’any el pla per modernitzar el sistema de desinfecció d’aigua de les piscines de tots els centres es-portius municipals que gestio-na. D’aquesta manera, l’entitat aposta clarament per l’adopció d’un innovador sistema de desinfecció mitjançant l’ús de raigs ultraviolats C. L’últim centre a adoptar aquesta tec-nologia va ser el CEM Marítim, que completa així el camí iniciat als CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars.

El nou model adoptat mi-llora la qualitat de l’aigua i és molt efectiu en l’eliminació de cloramines, redueix a mínims l’ús de productes químics i contribueix a un estalvi d’ai-gua en les piscines aproximat d’entre el 25 % i el 60 %. Tots són objectius primordials per a la Fundació Claror, que sempre ha mostrat un ferm compromís amb la reducció del consum d’aigua i el desen-volupament d’iniciatives de respecte pel medi ambient.

cLiMAtitZAciÓEn la mateixa línia de soste-nibilitat, també s’ha procedit a la implantació d’un sistema d’estalvi energètic en la clima-tització del CEM Can Caralleu, tal com es va fer anteriorment al CEM Claror. L’actuació ha implicat la instal·lació d’una refredadora amb uns dipòsits d’inèrcia que alimenten uns

FORMACIÓ

la fundació claror col·labora en cursos de diversos centres docentsEls treballadors del CEM Marítim Esther Mur, fisioterapeuta, i Sergi Martínez, responsable d’activitats aquàtiques, van impartir el 7 de febrer una jornada formativa a alumnes de grau mitjà d’infermeria de l’Escola Tècnico Professional Xavier. Durant dues hores van explicar el concepte de la hidrocinesiteràpia, els beneficis de la hidroteràpia termal i les característiques d’aquest tractament. La jornada va acabar amb una hora de bany pràctic a les piscines del Marítim.

També al mes de febrer, professionals de la Fundació Claror van iniciar la col·laboració com a docents de diverses sessions pràctiques en l’assignatura de Promoció i prescripció de l’exercici físic per a la salut, que s’imparteix als alumnes de tercer del grau de Ciències de l’activitat física i l’esport. Joan Cabrera (CEM Sagrada Família) va oferir dues sessions de natació terapèutica, Dolors Bertran (CEM Sagrada Família) va conduir un parell de classes d’aqua fibro i Laura Garcia (CEM Marítim) en va impartir dues de gim terapèutic. A més, Esther Mur, fisioterapeuta del CEM Marítim, i Núria Borràs, directora executiva dels CEM Claror i Sagrada Família, van fer una presentació per explicar com s’entén el binomi entre activitat física i salut a la Fundació Claror i com s’actua per procurar que els usuaris practiquin una activitat física saludable.

D’altra banda, Gabriel Domingo, director general de la Fundació Claror, en virtut de professor convidat al màster de Gestió econòmica d’entitats esportives de la Universitat de Barcelona, va impartir el 23 de febrer una classe sobre la validesa i l’aplicació de models avançats de gestió en circumstàncies de crisi com l’actual. El 29 de febrer també va participar en una jornada orga-nitzada per TÜV Rheinland al Col·legi d’Enginyers Industrials per parlar sobre nous models de gestió i explicar com la Fundació Claror està adaptant a la seva realitat el model d’excel·lència.

can caralleu continua millorant les instal·lacions Can Caralleu va canviar durant els mesos de desembre i gener el paviment de les pistes de tennis per una superfície de gespa artificial d’última gene-ració que permet un rebot més uniforme de la pilota i facilita l’aprenentatge. També ofereix bones prestacions per al piloteig entre els usuaris més experimentats, i permet jugar-hi durant tot l’any, fins i tot després de ploure. La ges-pa artificial instal·lada és molt còmoda per a les articulacions dels tennistes, ja que absorbeix molt bé l’impacte i requereix poc manteniment.

D’altra banda, també es van aprofitar les vacances de Nadal per canviar l’enrajolat i la vorada de la piscina blava.

REFORMES

34-49_Fundacio.indd 40 27/02/2012 13:42:39

41CAPSALERA 41CAN CARALLEU 41FUNDACIÓ CLAROR

els centres Mesuren la satisfacció dels treballadors

La Fundació Claror i les en-titats vinculades han dut a terme la segona enquesta de satisfacció dels treballadors per obtenir indicadors gene-rals sobre l’opinió que tenen els empleats de la seva feina i de l’entitat.

L’enquesta s’ha fet sobre un cens de 446 treballadors. S’han obtingut 382 respostes, 375 de les quals s’han considerat útils. L’any 2010 el cens va ser de 444 treballadors amb 370 respostes útils.

El resultat d’aquesta segona edició ha estat molt similar a la de l’any 2010, ja que el 91,6 % dels treballadors han avaluat positivament la seva experi-ència global com a treballadors de l’entitat. En concret, el 52,85 % es mostren satisfets i el 38,75 % molt satisfets, índexs molt similars als de l’any 2010, en què els percentatges assolits van ser 53,87 % i 38,97 %, respectivament. Pel que fa a la valoració d’insatisfacció es tradueix amb el 8,4 % dels enquestats (6,5 % d’insatisfets i 1,9 % de molt insatisfets).

ALtRes iNdicAdoRsA banda de la pregunta sobre l’experiència global, l’enquesta apel·la a nou aspectes més. La majoria dels resultats obtenen uns índexs de satisfacció su-periors al 75 %. Per exemple, el 88,68 % dels treballadors recomanarien l’entitat a un amic que volgués treballar en el sector i al 94,52 % li agrada

el 91,6% dels empleats es mostren satisfetsla consulta s’ha fet per segon any consecutiu i ha recollit 382 enquestes d’un cens total de 446 treballadors

SECtORIAL

presència als congressos tr3sfit i iHrsaLa Fundació Claror continua apostant per ser present en la majoria de congressos del sector esportiu. Enguany, Can Caralleu tornarà a ser la seu de la Convenció de Fitness Aquàtic Tr3sFit, que organitza Aeròbic&Fitness. Durant el cap de setmana del 2 i el 3 de juny, un ampli ventall de professionals de l’àmbit del fitness aquàtic formaran prop de tres-centes persones amb l’objectiu de progressar dia a dia i oferir un servei millor.

iHRsA A Los ANgeLesPer gentilesa de l’empresa Matrix, una delegació de la Fundació Claror visitarà la 31a edició del Congrés IHRSA (International Health Racquet & Sportsclub Association), que se celebrarà a la ciutat de Los Angeles del 14 al 17 de març. Els representants de la Fundació Claror seran Gabriel Domingo, director general, i Nico Sánchez, director de Desenvolupament Corporatiu.

la feina que fa. Pel que fa a la relació amb els altres, el 96,13 % valora com a satisfactòria la relació amb els companys i el 79,45 % afirma sentir-se ben dirigit pel seu cap. També es valoren positivament les instal-lacions i els mitjans per fer la feina en condicions (70,89 %). En tots aquests casos, els valors són similars als del 2010.

Dos dels aspectes que han millorat sensiblement respec-te del 2010 fan referència al fet de sentir-se ben protegit dels riscos laborals, que passa del 74 % al 77,90 % entre satisfets i molt satisfets, i de sentir-se ben informat, que puja del 72 % al 76 %.

Els valors amb nivells de satisfacció inferiors al 70 % són els que fan referència a la percepció de si l’entitat em té en compte (66,94 % de satisfets i molt satisfets) i sobre si s’ofereixen oportunitats de millora, tot i que aquest indi-cador ha pujat del 58 % del 2010 al 61,90 % en l’enquesta

de l’any 2011. La Fundació Claror impulsa

aquesta iniciativa seguint els criteris del model d’excel·-lència empresarial EFQM (European Fundation for Quality Management).

COMUNICACIÓ

aquesta primaveraestrenem nou lloc webEls centres esportius gestionats per la Fundació Claror es-trenaran lloc web a Internet aquesta primavera. Ja fa mesos que s’està treballant en un nou format que significarà una notable modernització d’imatge, però, sobretot, serà una revolució pel que fa a continguts i usabilitat. L’objectiu és oferir un lloc web molt dinàmic i atractiu que es pugui fer servir de forma fàcil i intuïtiva per part de l’usuari. La nova interfície serà multiplataforma i estarà adaptada als nous formats de lectura, com ara tablets i smartphones. A més, estarà plenament integrada a les xarxes socials.

Hi haurà moltes novetats, però de moment no en podem dir més: estigueu atents al web.

Aquest 2011 s’han assol it resultats similars als de 2010

38,75

52,85

6,50 1,90

Índex de satisfacció global dels treballadors de la fundació claror i els cinc centres esportius gestionats (en percentatges)

34-49_Fundacio.indd 41 27/02/2012 13:42:40

4242

dissabte 5 de maig s’inaugura el camí escolar

En el marc de la Festa Major del barri, el dissabte 5 de maig al matí s’inaugura el camí escolar després d’un intens treball de la taula d’educació del Pla comunitari del barri. Han format part de la taula les escoles Marillac, Ramon Llull, Fructuós Gelabert, Tabor, Sagrada Família, Immaculada Vedruna i Encants juntament amb l’Institut Municipal d’Edu-cació de Barcelona.

Més seguRetAtEl camí escolar pretén fixar un seguit d’itineraris que els alum-nes solen fer quan van a peu al seu centre escolar per fer-los més segurs. A banda de les indicacions mitjançant senyals, el camí escolar també preveu l’adhesió dels comerços que es comprometen a atendre els nens i nenes que es trobin en alguna dificultat.

La Fundació Claror, a banda d’oferir-se com a servei per prestar ajuda als nens i nenes en el camí a l’escola o a casa, vol contribuir a la difusió del projecte, per la qual cosa ofe-reix assessorament en l’elabo-ració d’una eina digital de fàcil accés i ús per a les famílies i les escoles.

conjunt el mateix dissabte 28, a les 18 hores, a la sala d’actes del Centre Cívic de la Sagrada Família (carrer de Provença, 480). Per a tots dos concerts l’entrada és lliure i gratuïta.

D’altra banda, el grup del Claror Rock interpretarà unes cançons en el marc del Micro Obert, un espai obert als veïns i les veïnes del barri que es

la fundació claror forMa part de la coMissió de festes

arriba la festa Major de la sagrada famíliaenguany la fundació claror s’ha encarregat del disseny del cartell i de l’elaboració del programa

duu a terme en el transcurs del Sopar de Festa Major, que es farà el dissabte 5 de maig al carrer de Marina, entre Provença i Mallorca.

A partir de diumenge 1 d’abril es podran consultar tots els actes de la Festa Major al web de la Coordinadora d’Entitats (www.coordinadora-sagradafamilia.org).

Del 27 d’abril al 6 de maig el barri de la Sagrada Família de Barcelona celebra la seva Festa Major. La Fundació Claror hi participa organitzant diverses activitats. A banda de la Milla (vegeu les pàgines 38 i 39), des dels centres esportius s’organitzen dues activitats esportives.

El dissabte 5 de maig, a par-tir de les 10.30 hores, la tarima de Festa Major ubicada al car-rer de Marina, entre Mallorca i Provença, acollirà l’exhibició d’arts marcials amb una mostra de les disciplines que es poden practicar al CEM Claror: judo, taekwondo, karate i hapkido.

El mateix dissabte 5, de les vuit del matí a les tres del migdia, el CEM Sagrada Família acull la Diada Esportiva amb una graella d’activitats obertes a tothom, tant persones abo-nades com no abonades. Entre les activitats que es podran provar destaquen l’aeròbic, el tono, el cardiocombat, l’spin-ning o el tai-txi.

coNceRts de LA coRAL, eL coRs JovesA banda de les activitats espor-tives, la Coral Claror oferirà el tradicional concert de Festa Major el dissabte 28 d’abril, a partir de les 21 hores, a la par-ròquia de Sant Ignasi de Loiola (carrer de Provença, 544).

També el Cor Infantil i el grup del Claror Rock s’afegei-xen a la festa amb un concert

Membres de la comissió de comunicació La Fundació Claror, com a entitat adherida a la Coordinadora d’Entitats de la Sagrada Família, participa de manera activa en l’organització de les festes. Aquest any, a més, l’entitat s’hi ha implicat més enllà de l’organització dels actes propis formant part de la Comissió de Programació i Comunicació.

En aquest sentit, la Fundació ha posat a disposició de la Coordinadora els recursos humans i tècnics per a la confec-ció tant del cartell de Festa Major com del programa d’actes.

SgRADA FAMÍLIA

FUNDACIÓ CLAROR

El dissabte 28 d’abril tindran lloc els concerts de Festa Major, tant de la Coral d’adults com dels grups de petits, el cor infantil i el Claror Rock (tots dos a la foto).

34-49_Fundacio.indd 42 27/02/2012 13:42:41

43CAPSALERA 4343FUNDACIÓ CLAROR

darreres tertúlies de la temporada

L’art i la iconografia en els pa-laus assiris (11 d’abril) i la vida de Gertrude Bell (9 de maig) són els temes que centren les dues últimes tertúlies de la temporada, dinamitzades per l’arqueòleg i especialista en història del Pròxim Orient Felip Masó.

Per participar-hi cal forma-litzar-ne la inscripció prèvia a la recepció dels centres espor-tius (5,5 euros). Totes dues es duen a terme en dimecres, a partir de les 19.30 hores, al CEM Claror.

problema, el radar només ha de trucar a un telèfon d’aten-ció per donar avís als serveis socials que fan el seguiment i contrasten si tot està bé.

Així doncs, els radars són veïns de comunitat però també comerços i serveis habituals de la persona identificada pels serveis socials. D’altra banda, també hi ha la Taula Radars, un espai de trobada de totes les entitats que interactuen en el procés. De moment, el projecte compta amb més de 200 persones grans que es beneficien del seguiment i més de 200 radars veïnals. L’èxit del projecte, tant per concepte com per acollida i funcionament, ha originat que altres barris de la ciutat el vulguin adoptar comptant amb l’assessorament de la Taula del Camp d’en Grassot. És el cas del barri del Coll, del districte de Gràcia, i també del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

l’ajuntaMent de barcelona proMou el projecte radars

suport al projecte radars, a gràciaes tracta d’un projecte d’acció comunitària enfocat a la gent gran, en marxa al barri del camp d’en grassot des de 2008

Una de les iniciatives dutes a terme per la Taula ha estat la creació d’un portal amb infor-mació sobre entitats i serveis sense ànim de lucre vinculats a les persones grans. El web permet fer cerques molt fàcil-ment i és de molta utilitat tant per als ciutadans com per als voluntaris i els professionals relacionats amb la gent gran (www.serveisgentgrangracia.org).

LA NostRA iMPLicAciÓCom a entitat del barri, la Fundació Claror forma part de la Taula Radars amb el com-promís de contribuir a enfortir el projecte. En aquest sentit, ja l’estiu passat va ajudar en l’organització d’una gimcana per dinamitzar la gent gran i els radars. D’altra banda, també s’ha cedit a la Taula el disseny d’un logotip per al projecte, com també el disseny de fu-llets per a la difusió del web de recursos per a la gent gran.

El Projecte Radars és una iniciativa d’acció comunitària impulsada per l’Ajuntament de Barcelona al barri del Camp d’en Grassot. Té com a objec-tiu facilitar que les persones grans del barri puguin seguir vivint a casa seva però reduint el risc d’aïllament i d’exclusió social gràcies a la complicitat de l’entorn. Per fer-ho s’ha creat una xarxa de prevenció en la qual participen els veïns, els comerciants, persones vo-luntàries i professionals de les entitats i els serveis vinculats al barri.

ciNc esPAisAquesta xarxa de prevenció està constituïda per cinc es-pais que treballen a partir de la corresponsabilitat. D’una banda, es fa una tasca porta a porta per identificar, en el si d’una comunitat de veïns, tant la gent gran que viu sola i presenta algun risc d’exclusió com possibles veïns que actu-ïn de radars, és a dir, que es comprometin a estar atents —sempre de manera discreta i no intrusiva— a qualsevol absència o variació d’hàbits de la persona gran. En el cas que es detecti alguna sospita que la persona gran pot patir un

acord de col·laboració amb el cnl

El 14 de novembre passat la Fundació Claror i el Consorci per a l a Normal i tzac ió Lingüística van signar un con-veni de col·laboració amb l’objectiu de progressar en el procés de normalització lingü-ística mitjançant iniciatives que es puguin dur a terme entre la massa social de la Fundació Claror. Una d’elles, el taller de català bàsic, ha tingut sempre una acollida molt bona, però actualment no es descarta la col·laboració amb altres projectes del Consorci com el voluntariat per la llengua.

El Consorci és un ens creat a partir de la voluntat comuna de la Generalitat i de nom-brosos ajuntaments, consells comarcals i diputacions amb l’objectiu de facilitar el conei-xement, l’ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

CULtURA

Grup de Radars, veïns i comerciants del barri de Camp den Grassot

el coll i el districte de sarrià-sant gervasi volen implantar el Projecte Radars

34-49_Fundacio.indd 43 27/02/2012 13:42:42

44 CAPSALERA4444 CEM SAgRADA FAMÍLIA

34-49_Fundacio.indd 44 27/02/2012 13:42:44

45CAPSALERA 45CEM CLAROR

ceM claror dóna un nou iMpuls a l’Àrea de salut

aquesta primavera, gaudireu de més salutl’osteopatia és la nova aposta del centre, amb importants descomptes per a abonats, i també en dietètica i altres serveis

El CEM Claror és molt més que un centre esportiu per molts motius, i l’Àrea de Salut de què disposa n’és un de molt potent. Amb una àmplia oferta de més d’una desena de serveis diferents, de la mà dels millors professionals de la salut, és un àmbit que marca la diferència davant d’altres centres esportius.

eLs MiLLoRs seRveisDes de massatges, fisioteràpia o drenatge limfàtic fins a refle-xologia podal, shiatsu o servei d’assessorament nutricional, entre molts altres.

A més d’assessorar tant els tècnics de la casa com els usu-aris sobre la millor manera de planificar i practicar qualsevol activitat, l’Àrea de Salut també ofereix programes d’activitats adreçades a persones que re-quereixen rehabilitació d’una lesió o millorar el seu estat físic.

Ja fa molts anys que l’entitat va incorporar el concepte de salut a la pràctica d’activitat física i esportiva, i des d’ales-hores no ha deixat de créixer. Ara, amb la recent incorpora-ció de Marta Coll com a nova responsable de l’àrea, se li ha volgut donar un nou impuls.

iMPuLs A L’osteoPAtiAEn aquest sentit s’ha apostat per l’osteopatia, un sistema de medicina natural. No es tracta d’una alternativa a la medicina convencional, sinó

d’una professió complementà-ria que permet fer tractaments addicionals.

L’osteòpata de referèn-cia al CEM Claror és Albert Giménez, amb més de deu anys d’experiència professi-onal a la casa. Ara el centre us posa a l’abast una nova promoció d’aquest servei, amb importants descomptes per-què el conegueu. Concerteu el servei i si sou abonats tindreu un 25 % de descompte tant en la primera visita com en les de seguiment. El preu promo-cional de la primera visita per

a abonats és de 52,50 euros (no abonats, 70 euros) i el de les visites de seguiment, de 45 euros (no abonats, 60 euros).

PeRdRe Pes A boN PReuPerò aquesta no és l’única promoció que posarà en mar-xa l’Àrea de Salut del Claror aquesta primavera.

Perquè us pugueu posar a punt per a l’estiu, us oferirà descomptes en el servei d’as-sessorament nutricional per ajudar-vos a perdre pes de manera saludable. Demaneu-ne més informació a recepció.

REFORMES

Millores a la sala de fitness i els vestidors

Recentment s’han dut a terme diverses actuacions de millora al CEM Claror. En primer lloc, s’han renovat els túnels de dutxa dels vestidors 10, 11 i 12. L’objectiu era reparar les filtracions d’aigua que hi havia en aquests túnels i que alhora afectaven la zona de pes lliure de la sala de condiciona-ment físic. És per això que se n’ha fet una reforma integral. Concretament, s’han imper-meabilitzat els tres túnels de dutxes i s’han enrajolat de nou.

Per disminuir al màxim les possibles molèsties als usuaris o interferències en el fun-cionament diari del centre, es va optar per fer les obres durant la setmana del 6 i el 8 de desembre, aprofitant els dies festius de la Constitució i la Puríssima i, per tant, la disminució d’usuaris al centre.

sALA de fitNessParal·lelament, s’ha ampliat el terra de la zona de pes lliure a la sala de condicionament físic. De fet, a més de reparar la zona malmesa a causa de les filtracions d’aigua, també s’ha aprofitat per col·locar un paviment més resistent a la zona del tren de politges per evitar que es trenqui quan les politges cauen a terra.

INSCRIPCIONS OBERtES

esplai i campus judo per al lleure de setmana santaJa podeu inscriure els vostres fills i filles a les activitats de lleure que ofereix el CEM Claror durant les vacances escolars de Setmana Santa. Enguany, organitza l’Esplai i un campus específic de judo, que van adreçats a infants i joves nascuts entre el 1997 i el 2007.

Per a més informació, adreceu-vos a la recepció del centre o consulteu el lloc web www.claror.cat.

34-49_Fundacio.indd 45 27/02/2012 13:42:48

46 CAN CARALLEU46 CEM SAgRADA FAMÍLIA

oferta de lleure d’estiu infantil i joVe

campus de rítmica i de futbol, les novetatsaquest estiu, totes les activitats de lleure seran coordinades conjuntament pel ceM claror i el ceM sagrada família

A finals de març s’obre el perí-ode d’inscripcions per a l’ofer-ta de lleure que organitzen el CEM Sagrada Família i el CEM Claror durant les vacances escolars d’estiu. Tot un ampli ventall de possibilitats, des d’activitats poliesportives fins a activitats aquàtiques, tallers, jocs i sortides.

Les NovetAtsEnguany els dos centres han apostat pels campus especí-fics, concretament: al Claror es continua amb els de judo, dansa i taekwondo, i al Sagrada Família s’estrenen els campus de gimnàstica rítmica i futbol sala. A més, es consolida una

oferta única a la ciutat de Barcelona, com és el campus jove del Claror, adreçat a nois i noies d’entre quinze i divuit anys. Per altra banda, a ambdós centres també es dóna continuïtat als campus

NOVEtAtS

Olímpia i Verd. Tota l’oferta serà coordinada conjuntament pels centres Claror i Sagrada Família per donar continuïtat a l’aprenentatge que fan du-rant el curs els alumnes de les Escoles d’Iniciació Esportiva.

Més activitats aquàtiques a la graella

Aquesta primavera s’amplien les activitats aquàtiques que estan incloses a la graella. Hi haurà tres aiguagims més, els dilluns i els dimecres a les 13.45 hores, i els divendres a les 13 hores. Ideals per a aquells que tenen una estoneta al mig-dia i compaginen feina i esport.

ampliació de l’horari d’ús lliure d’Ítaca

Cal recordar que si el que vols és relaxar-te, l’espai Ítaca va ampliar l’horari d’ús lliure de la piscina durant els matins. Consulta’n els horaris al centre.

A partir de maig començarà la segona edició del curs de mas-satge infantil adreçat a pares i mares que vulguin aprendre la tècnica del massatge per a nadons i practicar amb els seus fills. El curs consta de vuit ses-sions i l’horari és divendres de 17.30 a 18.30 hores. Preu per a abonat: 55 euros, no abonat: 75 euros. Els nadons inscrits a l’activitat aquàtica Nadons 1 tenen el 20 % de descompte.

segon curs de massatge per a nadons

Vii jornada recreativa, activitat física per a tothomCom ja es tradició al CEM Sagrada Família, el proper 16 de juny al matí se celebrarà la Jornada Recreativa 2012. Dins l’ampli ventall d’activitats que s’ofereixen, l’àrea aquàtica se suma amb una gran festa a l’aigua, de caire lúdic i esportiu, que va adreçada a persones

de totes les edats. Hi haurà activitats recreatives per a tot-hom, jocs dirigits per als més petits, inflables de gran format, música i el ball de cloenda de la jornada.

La festa serà dinamitza-da pels tècnics del centre, que faran gaudir de valent a

tots aquells qui hi participin. L’objectiu principal és que la piscina es transformi en un ve-ritable festival. Animem a tots els abonats i usuaris de qual-sevol edat del CEM Sagrada Família i el CEM Claror que vinguin i participin de la festa que hi haurà preparada.

34-49_Fundacio.indd 46 27/02/2012 13:42:51

47CAN CARALLEU 47CEM MARÍtIM

l’entrenaMent es pot fer de Manera indiVidual o en parella

posa’t en forma amb l’entrenador personalel servei s’adreça a persones que requereixin una atenció més personalitzada per adaptar-se als seus objectius i necessitats

El CEM Marítim ofereix un servei diferenciat a totes les persones que necessitin una atenció més personalitzada, en què l’equip es posa a dis-posició dels seus objectius i necessitats. El servei inclou una revisió mèdica i una entrevista amb l’entrenador personal, que avalua quines són aquestes necessitats i ajuda a crear un entrenament de manera acu-rada, programant les activitats més adients, minimitzant el risc de lesions i optimitzant-ne els resultats.

L’entrenador personal ofe-reix assessorament en tot allò que té a veure amb la pràctica física, esportiva i saludable i pot ser un bon guia per ajudar a perdre pes, millorar la força, preparar-se per a una cursa o aprendre a nedar, entre altres. L’entrenament es pot dur a terme en qualsevol dels espais del CEM Marítim, tant a l’aigua com en sec, i també a l’entorn urbà.

ciNc o deu sessioNsEl servei d’entrenador per-sonal es pot fer de manera individual o en parella i es pot escollir entre entrenaments d’una hora o d’una hora i mitja.

La contractació d’aquest servei es fa mitjançant abonaments de cinc o deu sessions i el poden contractar tant abonats com no abonats al centre. Per

a més informació, consulteu el lloc web del CEM Marítim (www.cemmaritim.cat) o bé pregunteu-ho a la recepció del centre.

Vii jornades d’activitat física i gent granAquest any el CEM Marítim celebra la setena edició de les Jornades d’Ac-tivitat Física i Gent Gran, una setmana dedicada a l’activitat física per a tota la gent de més de 55 anys, amb l’objectiu de fomentar i donar consells per a una bona pràctica esportiva. Del 7 al 10 de maig es duran a terme xerrades, com ara «Per què cal tenir cura dels peus», i diversos tallers pràctics com ara de txi-kung, risoteràpia, relaxació i balls, entre altres. Les activitats són obertes a tothom, tant abonats com no abonats.

ACtIVItAtS

BREUS

La fisioteràpia del sòl pelvià és el nou servei que ofereix el CEM Marítim i té com a prioritat detectar les causes dels trastorns de cada persona i donar resposta terapèutica a aquest tipus de símptomes. Ben aviat, també s’oferirà un nou servei de salut d’osteo-patia, una tècnica de diagnosi i tractament que utilitza di-verses tècniques de teràpia manual amb l’objectiu de ree-quilibrar les estructures i funci-ons de l’organisme. De març a juny s’oferirà una promoció del servei de composició corporal, que mesura el percentatge de greix i múscul per portar un seguiment dels efectes de l’entrenament en el cos.

nous serveis i promocions de salut

Per a les persones que patei-xen mal d’esquena o dolor articular el CEM Marítim duu a terme sessions d’aiguagim terapèutic, que es fan cada dijous al matí, de 10 a 10.30 hores. Aquesta activitat és d’intensitat mitjana-baixa i es fa dins del medi aquàtic. Per apuntar-se a les sessions d’ai-guagim terapèutic és necessari tramitar-ne la inscripció a la recepció del centre.

sessions d’aiguagim terapèutic

34-49_Fundacio.indd 47 27/02/2012 13:42:53

48

CLAROR

CAN CARALLEU48 CEM CAN CARALLEU

oferta de lleure infantil durant les Vacances escolars

apunta els teus fills als casals d’estiuja es pot consultar tota la informació dels casals d’estiu que cada any organitza can caralleu durant les vacances escolars

El 25 de juny comencen els casals d’estiu i fins al 7 de setembre hi haurà activitat de forma ininterrompuda cada setmana. L’objectiu és que els infants aprenguin i compar-teixin experiències amb els companys i els monitors.

El torn d’inscripció per als abonats és del 20 de març al 12 d’abril, de dilluns a diven-dres, de 8 a 20 hores. Per als no abonats, el 3 d’abril es farà un sorteig per assignar-los els torns. Per això, del 13 al 29 de març, s’haurà de passar a re-collir un número a la recepció del centre (de 8 a 20 hores). Cada família tindrà assignat un número per al sorteig que serà intransferible. Les inscripcions començaran el 14 d’abril.

cAsAL d’iNfANtsJocs d’habilitats psicomotors, treballs manuals i aprenentatge de cançons. Del 25 de juny al 7 de setembre, per als infants nascuts entre el 2007 i el 2008, i del 3 al 7 de setembre per als nascuts el 2009.

cAsAL PoLiesPoRtiuInclou activitats aquàtiques, poliesportives, de muntanya, escalada, tallers i sortides. Hi

ha diverses modalitats: esport i muntanya, dansa i expressió corporal, esports d’equip i esport i raquetes. Per als nas-cuts entre el 1998 i el 2006, que també poden apuntar-se al Casal Fem Nit!, que inclou passar dues nits al centre du-rant les quals es faran jocs i es gaudirà de la natura.

cAMPus de futboLPer als nois i noies que juguen a futbol i que volen millorar aspectes tècnics, tàctics i de preparació física. També par-ticipen en activitats aquàtiques i altres esports. Per als nascuts entre el 1998 i el 2004.

STAGE de teNNisPer als nois i noies que juguen a tennis habitualment. El volum diari de tennis és de quatre o

BREUS

cinc hores, durant les quals es compagina la tècnica i la preparació física, les sessions de teoria i els partits. També es fan activitats aquàtiques. Per als nascuts entre el 1996 i el 2002.

STAGE de PÀdeLIniciació i perfeccionament del pàdel. Es treballa tècnica i tàctica, es juguen partits i se n’aprèn el reglament. Es complementa amb preparació física. Per als joves nascuts el 1996 i el 1997. De 9 a 13 hores.

FITNESS cAMPIniciació a les activitats dirigi-des (tonificació, spining, step) combinades amb activitats poliesportives a l’aire lliure. Per als nascuts entre el 1996 i el 1997. De 10 a 14 hores.

posa’t en forma de cara a l’estiu

Amb l’objectiu d’arribar a l’estiu en plena forma física, Can Caralleu aposta per un entrenament personalitzat i fet a mida per a grups d’entre tres i quatre persones. Es treballarà per assolir objectius concrets. El programa de posada a punt per a l’estiu té una durada de vuit setmanes amb dues sessi-ons setmanals de dues hores.

aiguarelax el dijous 19 d’abril

Can Caralleu oferirà una nova sessió d’aiguarelax el dijous 19 d’abril. Aquesta activitat es fa en una piscina poc profunda i amb illuminació tènue, i té com a objectiu relaxar i estirar amb suport musical les articu-lacions i els grups musculars que pateixen més estrès.

L’assessorament nutricional de Can Caralleu té com a pilar fonamental una alimentació saludable, variada, equilibrada i adaptada a les necessitats de cada persona, fet que ajuda a prevenir malalties.

assessoramentnutricional exclusiu

casals de setmana santa Ja estan obertes les inscripcions per als casals de Setmana Santa. Els casals inclouen activitats perquè infants i joves comparteixin vivències amb nous companys. Els casals de Setmana Santa es faran del 2 al 5 d’abril, van adreçats a infants de P3 a 6è de Primària i s’hi fan activitats poliesportives, activitats aquàtiques, treballs manuals, expressió corporal i activitats a l’aire lliure. A més es farà un stage de futbol i de bàsquet per a nens i nenes nascuts entre el 1998 i el 2001. L’horari és de 9 a 17 hores (amb dinar inclòs).

34-49_Fundacio.indd 48 27/02/2012 13:42:55

49CAN CARALLEU 49L’ESPORtIU DE LLINARS

noVa iniciatiVa per preMiar la fidelitat dels abonats

coneix tots els avantatges del carnet de puntspermetrà acumular punts amb la compra d’una sèrie de serveis del centre, com ara serveis esportius i de salut, i bescanviar-los per regals

L’Esportiu de Llinars vol pre-miar la fidelitat dels abonats i abonades del centre i agrair-los la seva confiança. És per això que a partir d’aquest mes de març ha posat en marxa el carnet de punts, una iniciativa que aportarà valor al fet de ser abonat del centre.

Ara, els abonats i abonades de L’Esportiu de Llinars que ho desitgin podran participar en el programa de punts del centre. Quan es facin aquest carnet, podran acumular punts mitjançant la compra d’alguns serveis del centre. Aquests punts es podran bescanviar en qualsevol moment per una sèrie de productes i serveis que ofereix L’Esportiu.

AcuMuLAR PuNtsAcumular punts és molt fàcil. Es farà automàticament amb la compra d’un gran ventall de serveis que ofereix el centre. Per exemple, amb els serveis de salut, com ara massatges, sessions de drenatge limfà-tic, sessions de fisioteràpia, consultes mèdiques, o amb el programa d’assessorament nutricional.

També es poden acumular

punts si es fan classes de pàdel amb els nostres tècnics o bé si es contracta el servei d’entre-nador personal a l’Esportiu.

bescANvi PeR RegALsPer altra banda, aquests punts es podran bescanviar per importants regals, productes i serveis que ofereix L’Esportiu de manera totalment gratuïta. Podreu aconseguir obsequis de qualsevol tipus, des de productes de marxandatge del mateix centre, com ara samarretes tècniques, tova-

lloles o casquets de bany, fins a material esportiu, com ara pilotes de pàdel, guants, cin-turons de peses o canelleres, entre molts altres. I fins i tot

altres productes més atractius com ara un pulsòmetre o un rellotge running.

De la mateixa manera, també es podran bescanviar els punts per altres tipus de serveis, de lleure i benestar. Aquí s’inclou-rien els massatges; les entrades puntuals al CEM Marítim, l’únic centre de talassoteràpia de Barcelona; els ipods shuffle o ipods nano, i tota una gam-ma d’experiències Smartbox. Demaneu més informació a la recepció del centre o al web www.lesportiudellinars.cat.

INStAL∙LACIONS

les pistes de tennis de l’esportiu ja funcionen a ple rendimentA principis d’any, L’Esportiu de Llinars va inaugurar dues pistes de tennis i actualment està en construcció una ter-cera pista. Així, el centre completa una oferta d’esports de raqueta que va iniciar amb l’oferta de pàdel i que de mica en mica es va consolidant. Actualment, L’Esportiu disposa de quatre pistes de pàdel i ofereix un gran ven-tall d’activitats relacionades amb aquest esport, com ara l’escola de pàdel, on els alumnes poden aprendre’n tots els gestos tècnics, les classes particulars o en grup amb els millors professionals, o l’organització de molts tornejos i lligues al llarg de l’any. Tant les pistes de tennis com les de pàdel es poden llogar per a ús particular. Consulteu-ne preus i horaris al centre o al web www.lesportiudellinars.cat.

34-49_Fundacio.indd 49 27/02/2012 13:42:57

50

CLAROR

50

CLAROR

50

CLAROR

COOPERACIÓ

50-58_ClarorClub.indd 50 27/02/2012 14:26:31

515151

Caiac, ràfting, globus, ciutat, talassoteràpia, senderisme...Una de les novetats és que es farà una excursió en caiac amb sortida des de L’Esportiu de Llinars. Obrim les inscripcions el dilluns 12 de març

PROGRAMA D’ACTIVITATS DE PRIMAVERA

ABRIL

Ds. 14 Visita BCN: La Rambla 11 e

Dg. 22 Talassoteràpia al CEM Marítim 5 e

MAIG

Ds. 5 En globus per la Garrotxa 140 e

Dg. 6 Visita BCN: Nou Barris 11 e

Ds. 19 Ràfting a Llavorsí 61 e

Dg. 20 Colònia Güell 13 e

JUNY

Ds. 9 Parc Astronòmic del Montsec 40 e

Ds. 16 Caiac al Ter: de Colomers a Verges 48 e

Dg. 17 Visita BCN: Plaça Reial 11 e

Ds. 30 Senderisme nocturn 45 e

Inscripcions a les oficines d’atenció al públic del CEM Claror, CEM Sagrada Família, CEM Marítim, CEM Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès.

ACtIvItAts dE LLEuRE dE PRIMAvERA

Amb l’arribada de la primavera us presentem un ventall de propostes molt variades per als membres del Claror Club. Per als qui vulgueu redescobrir alguns escenaris de la ciutat de Barcelona, us proposem un recorregut per l’emblemàtic passeig de la Rambla per des-cobrir-ne els seus encants, una passejada pel nucli antic del districte de Nou Barris i una visita a l’única plaça porticada de la ciutat i una de les més emblemàtiques: la plaça Reial.

ESPORT I TURISMEAls amants de l’esport a la natura els proposem diver-ses activitats. Una d’elles és sobrevolar els volcans de la comarca de la Garrotxa amb un vol en globus aerostàtic, durant el qual experimenta-rem la sensació de moure’ns per l’aire i gaudirem de la tranquil·litat i les magnífiques vistes de la comarca. També anirem d’excursió en caiac pel riu Ter, una sortida que per primera vegada tindrà com a punt de trobada L’Esportiu de Llinars del Vallès. Des d’allà ens dirigirem a Colomers, on emprendrem una ruta en caiac que ens portarà a descobrir els paisatges insòlits de la na-turalesa verge del tram de riu que va des de Colomers fins a Verges, i experimentarem el

riu des d’una altra perspectiva.Per als que us agraden els

reptes i l’aventura i per als més intrèpids, us proposem desplaçar-vos fins a Llavorsí per fer un ràfting de 52 qui-lòmetres de recorregut pel riu Noguera Pallaresa. També anirem fins a Àger per visitar el Parc Astronòmic del Montsec, on ens aproparem a l’apassi-onant món de la ciència i al descobriment de l’entorn del Montsec, un lloc únic en qua-litat de cel per a l’observació de l’univers.

Les propostes culturals ens duran a conèixer de prop la Colònia Güell, que va comen-çar a formar-se el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló.

La sortida de senderisme nocturn ens portarà de nou a Collserola. Farem el camí que porta del Tibidabo a la pobla-ció de Montcada i Reixach per un recorregut on el sol s’anirà ponent i serem testimonis del canvi de paisatge.

Per últim, us proposem gau-dir d’una estona de benestar i calma a l’únic centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona, el Marítim, on podreu gaudir de les seves instal·lacions.

50-58_ClarorClub.indd 51 27/02/2012 14:26:34

El dissabte 8 d’octubre descobrirem el món de l’arqueologia participant en un jaciment egipci recreat exactament com l’original. Apropa’t a Egipte i converteix-te en un veritable arqueòleg per un dia a les instal·lacions del Campus Arqueològic del Museu Egipci, situat a Palau-solità i Plegamans, on podràs fer totes les tasques que es duen a terme en una excavació real: des del treball de camp a les excavacions dels diferents jaciments egipcis recreats a escala 1:1 fins a l’indispensable treball de documentació i investigació de les troballes.52

Un dia en globus per la GarrotxaUs proposem l’experiència de tocar el cel amb un vol en globus aerostàtic per sobre dels volcans de la co-marca de la Garrotxa, durant el qual experimentarem la sensació de moure’ns per l’aire. Sortirem ben d’hora per tal d’aprofitar els vents propicis, veurem el procés de preparació i inflat dels globus i tot seguit hi anirem pujant per volar pel cel i gau-dir de la fantàstica vista que ens ofereix la comarca i de la tranquil·litat que s’hi respira.

Un cop aterrats, farem un esmorzar/dinar de pagès i a continuació farem una passejada per la Fageda d’en

A L’AIRE LLIuRE

Data: diumenge 5 de maigHorari: de 5.30 a 18 hLloc: la GarrotxaPreu: 140 euros abonats 175 euros acompanyantsInclou: vol en globus, esmor-zar/dinar de pagès i transport.

EsPORt I AvENtuRA

Una jornada de ràfting a Llavorsí

Per als més intrèpids i atrevits us proposem participar en una jornada d’aventura per fer un ràfting de 52 quilòmetres de recorregut pel riu Noguera Pallaresa. El dissabte 19 de maig ens aproparem fins a Llavorsí per gaudir de tota una jornada de ràfting guiada per especialistes. A mig camí

61€

Data: dissabte 19 de maigHorari: de 6.30 a 21 hLloc: LlavorsíPreu: 61 euros abonats 81 euros acompanyantsInclou: activitat, material, dinar i transport

La plaça Reial, Nou Barris i la Rambla

El 14 d’abril descobrirem els encants de la Rambla, un pas-seig emblemàtic de Barcelona entre la plaça de Catalunya i el Port Vell. El 6 de maig anirem fins a Nou Barris, el districte que es divideix administrati-vament en tretze barris, ma-joritàriament situats en el que històricament constituïen les rodalies dels municipis d’Hor-ta i Sant Andreu del Palomar. El 17 de juny visitarem una de les places més distingides de Barcelona: la plaça Reial, que és l’única plaça porticada de la ciutat i antigament estava ocupada per un solar d’un antic convent dels caputxins destruït l’any 1835.

11€vIsItEs PER LA CIutAt

Data: diverses (vegeu el text)Horari: de 10 a 13.30hLloc: BarcelonaPreu: 11 euros abonats 19 euros acompanyantsInclou: visita guiada i aperitiu

140€

* La informació que apareix en aquestes pagines és un resum, per llegir-ne la informació completa, consulteu el web claror.cat o dirigiu-vos al vostre centre.

CLAROR CLuB

pararem a dinar per poder recuperar forces i seguir la baixada pel riu.

Jordà, una de les més grans i ben conservades del nostre territori.

5€RELAX I BENEstAR

Talassoteràpia al CEM Marítim

Us proposem gaudir d’una estona de benestar i calma a l’únic centre de talassoterà-pia de la ciutat, el Marítim. Visitarem el centre i tot seguit gaudirem lliurement de les seves instal·lacions.

Data: diumenge 22 d’abrilHorari: de 15.30 a 18.30 hLloc: CEM MarítimPreu: 5 euros abonats 8 euros acompanyantsInclou: visita guiada, estada lliure a la zona de talassoterà-pia i tovallola.

50-58_ClarorClub.indd 52 27/02/2012 14:26:36

El dissabte 8 d’octubre descobrirem el món de l’arqueologia participant en un jaciment egipci recreat exactament com l’original. Apropa’t a Egipte i converteix-te en un veritable arqueòleg per un dia a les instal·lacions del Campus Arqueològic del Museu Egipci, situat a Palau-solità i Plegamans, on podràs fer totes les tasques que es duen a terme en una excavació real: des del treball de camp a les excavacions dels diferents jaciments egipcis recreats a escala 1:1 fins a l’indispensable treball de documentació i investigació de les troballes. 5353

sENdERIsME NOCtuRN

Ruta del Tibidabo a Montcada i ReixachLa sortida de senderisme noc-turn d’aquesta temporada ens duu de nou a Collserola, una serra amb racons molt amagats i vistes impressionants de la ciutat i de les poblacions del Vallès que l’envolten. El dis-sabte 30 de juny farem el camí que porta des del Tibidabo fins a la població de Montcada i Reixach, per un recorregut de deu quilòmetres on el sol s’ani-rà ponent i serem testimonis del canvi de paisatge, tot des-cobrint un munt de sorpreses agradables per als sentits. Per fer aquesta sortida cal portar calçat de muntanya, frontal o lot, aigua, i és recomanable l’ús de bastons.

Data: dissabte 30 de junyHorari: de 17.30 a 2hLloc: Parc de CollserolaPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, sopar i transport

45€

53

El parc astronòmic del Montsec

Visitarem el Parc Astronòmic del Montsec i ens aproparem a l’apassionant món de la ciència i al descobriment de l’entorn del Montsec, un lloc únic en qualitat del cel per la observació de l’univers. Visitarem el Planetari, farem una visita guiada pel Parc

40€

de telescopis i acabarem a l’exposició permanent sobre l’astronomia i el Montsec.

Data: dissabte 9 de junyHorari: de 8 a 20hLloc: ÀgerPreu: 40 euros abonats55 euros acompanyantsInclou: visites, dinar i aperitiu

tuRIsME I HIstÒRIA

Una visita a l’antiga Colònia Güell

Anirem fins a la Colònia Güell, que va començar a formar-se el 1890 per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allí va traslladar la indústria tèxtil que tenia a Sants. A diferència de la gran majoria de colònies industri-als de Catalunya, Eusebi Güell va fer millores socials per als treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura. Així, va dotar la Colònia Güell d’equipaments culturals i religiosos, i va incorporar el corrent mo-dernista a les construccions.

Data: diumenge 20 de maigHorari: de 9.30 a 14hLloc: Sta Coloma de CervellóPreu: 13 euros abonats 21 euros acompanyantsInclou: visites guiades i aperitiu

13€

Excursió en caiac pel riu Ter

El dissabte 16 de juny veniu a descobrir i gaudir d’una excursió en caiac pel riu Ter. La sortida es farà des de L’Esportiu de Llinars del Vallès a les 10.30 h. Deixeu-vos seduir pels paisatges insòlits de la naturalesa verge del tram del riu Ter que va des de Colomers fins a Verges i

48€EsPORt A LA NAtuRA

Data: dissabte 16 de junyHorari: de 9 a 19 hLloc: ColomersPreu: 48 euros abonats 68 euros acompanyantsInclou: activitat guiada, mate-rial, dinar i transport.

podreu descobrir i experi-mentar el riu des d’una altra perspectiva.

CLAROR CLuB

AstRONOMIA

Sortida des de Llinars

Foto: Mar Tapia

50-58_ClarorClub.indd 53 27/02/2012 14:26:40

54

LA INSPIRACIÓ ADORMIDASilvia G. GuiradoEditorial Play

La novel·la i l-lustrada planteja un viatge al món dels contes, du-rant el qual viu-rem històries de vermella passió i groga alegria, d’ocre mandra i fosques pors... I així fins a re-córrer una pa-leta de tonalitats que permetran descobrir els au-tèntics colors i retornar-nos la inspiració per crear i somiar.

LLIBREs

OLD IDEASLeonard CohenColumbia

Old Ideas és el primer àlbum d’estudi de Leo-nard Cohen des de Dear Heather (2004). Les deu cançons del disc se submergeixen en temes com ara la relació amb un ésser superior, l’amor, la sexu-alitat i la mort, i possiblement for-men en conjunt el treball més es-piritual i ambiciós del mitic cantant i compositor ca-nadenc.

dIsCOs

sALut

Centre de dia per a persones grans

A Vitalia Sarrià treballen per mantenir la independència i l’autonomia de les persones grans i per assegurar la tranquil-litat de les famílies. Ofereixen tractaments de qualitat de pre-venció i estimulació: valoració geriàtrica, activitats de fisiote-ràpia, tallers d’estimulació cog-nitiva, tot de la mà d’un equip multidisciplinari que aplica el reconegut mètode Hoffmann, obra científica en la propietat intel·lectual, especialitzat en tercera edat. El centre ofereix a més una valoració inicial inte-gral de salut sense compromís i una setmana d’estada gratuïta als familiars de tercer grau de consanguinitat.

Els membres del Claror Club tenen el 10 % de descompte en l’estada i en els tractaments durant els dos primers anys de permanència en el centre.

VITALIA SARRIÁwww.vitalia.com.esTel. 932 059 916

ENsENYAMENt

Experiència en cursos d’idiomesKing’s College International és membre de King’s Group, amb experiència en cursos per a nens, joves i adults a Espanya i a l’estranger des de 1981. L’oferta educativa és variada i dinàmica. Organitzen english summer camps de dia i residencials a diferents locali-tats d’Espanya i amb diferents temes: immersió lingüística i esport, futbol, aprenentatge a través de la música i el teatre, tècniques de lideratge i treball en equip, anglès per a nens. Ofereixen cursos d’idiomes a l’estranger, cursos per a famílies i pràctiques professi-onals. També ofereixen cur-sos acadèmics o trimestres a

l’estranger. Els membres del Claror Club tenen el 6 % de descompte en els cursos i 300 euros de descompte en pro-grames de cursos acadèmics.

KING’S COLLEGE INTERNATIONALwww.kingsinternational.esTel. 934 545 166

CLAROR CLuB

10%

6%

HOMES D’HONOR Xavier Bosch Ed. Empúries

Després de Se sabrà tot, tornen les aventures periodístiques de Dani Santana en una història plena d’intrigues tèrboles i de se-crets llargament guardats que estan a punt de sortir a la llum. P e r i o d i s m e d’investigació, poder, intriga, corrupció, sexe clandestí i acció tornen a ser els protagonistes.

EL CAMÍ DELS CAMPIONS Martí PerarnauEd. Columna

Qui va ser l’avi que va plantar les llavors de La Masia? I el pare que les va ajudar a créixer, edu-cant-les i tenint-ne cura? I qui és l’hereu que en recull, ara, els fruits? Quina és la filosofia que defineix el taran-nà de La Masia? El camí dels cam-pions ens explica d’on sorgeix la idea i el model de la Masia.

EL FLUIDO...SidonieSony

El Fluido García és el sisè àlbum de Sidonie, una de les bandes que s’ha fet un lloc en el pop d’aquí i de la resta de l’Estat. Deixant de ban-da la deriva més popera dels seus darrers treballs, ara aposten per un disc més per-sonal que retorna al pop psicodè-lic dels seixanta i que evidencia la necessitat de canvi i evolució del grup.

ESPÈCIES PER...Els Amics de...Discmedi

«Monsieur Cous-teau» és la targe-ta de presentació del tercer tre-ball discogràfic d’Els Amics de les Arts , que presenten una proposta més pausada, variada i cuinada a foc lent que les can-çons anteriors, i en la qual reivin-diquen l’esperit aventurer, el que explora, investi-ga i s’allunya de la idea que tot està inventat.

50-58_ClarorClub.indd 54 27/02/2012 14:26:42

55CLAROR CLuB

IdIOMEs

Estades d’immersió lingüística Chaplin’s és un centre de for-mació que des de 1984 està especialitzat en l’ensenyament d’idiomes i que organitza esta-des, campus i colònies lingüísti-ques per a nens, joves, adults i famílies tant a l’estranger com a Catalunya.

El centre ofereix un ensenya-ment de qualitat que combina els avantatges de la immersió lingüística amb una gran va-rietat de programes en els quals s’inclouen el lleure i les activitats culturals i esportives. Aquest any, Chaplin’s disposa d’una gran varietat de propos-tes per a tots els gustos que es poden consultar al seu lloc web.

Els membres del Claror

Club poden gaudir del 5% de descompte en els progra-mes Ireland Summer Camp, Total Immersion, Family Plan i Summer Camp Cardedeu.

CHAPLIN’Swww.chaplins.orgTel. 936 973 254

vIAtGEs

Viatja en grup amb Destino Mundo Destino Mundo és una agèn-cia de viatges especialitzada a organitzar escapades per a tot tipus de col·lectius i grups. L’experiència de més de deu anys en el sector avala aquesta agència de viatges, que ofereix tarifes reduïdes i el millor ser-vei dels especialistes en grups.

L’agència cuida tots els detalls perquè cada viatge sigui una experiència única i ofereix l’as-sessorament d’un bon equip de guies, els millors transports i la coordinació que exigeix un viatge col·lectiu. Destino Mundo disposa d’una progra-mació anual de viatges, però també fan pressupostos a mida

per a viatges individuals. Els membres del Claror Club

tenen un descompte del 5 % en la contractació de viatges presentant el seu carnet.

DESTINO MUNDOTel. 932 469 240 www.viatgesdestinomundo.com

5%

10%

RECOMANACIONs tEAtRALs

AY CARMELA!Almeria TeatreA partir del 29/2

3, 2, 1 ImproponGuasch TeatreMarç

BINGO!Porta4Març

EN JOHN I LA CAIXA DE...Porta4Març

BODAS DE SANGREGuasch TeatreFins el 25/03

LA VENTAFOCSAlmeria TeatreDel 3/3 a l’1/4

EL JARDÍ DE L’AVITantarantana Del 3/3 a l’1/4

DAVID Y SARA PEGASO...Teatre Gaudí A partir del 6/3

LA MONJA ENTERRADA... La Seca-Espai BrossaDel 7/3 al 8/4

EMBROSSA’TLa Seca-Espai BrossaDel 10/3 a l’1/4

UN DISGUST DANÈS TantarantanaDel 14/3 a l’1/4

EL PAU I LA MARIAAlmeria TeatreDel 12/3 al 14/4

ZIROCCOsaT! Del 16/3 a l’1/4

TOT FESTIVAL PromentradaDel 16/3 al 25/3

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

20%

25%

50%

25%

20%

20%

25%

entrada

10e

25%

EL RUSC DE LA MELINDAsaT! - familiar 17, 18, 24 i 25/3

RÈQUIEM DE MOZART... Concerts a Barcelona21, 22, 23 i 30/3

NO SÉ SI...Versus TeatreDel 23/3 al 29/4

MÉS ENLLÀ DELS ESTELSTantarantanaDel 4/4 al 22/4

LA FAMÍLIA COLORAINATantarantanaDel 7/4 al 29/4

VAN GOGHTeatre GaudíDel 13/4 al 6/4

EL NIÑO QUE SOÑABATeatre Gaudí 14, 15, 21 i 22/4 PROJECTE: LA PLAGEsaT! - dansa 13, 14 i 15/4

LA VAMPIRA DLE RAVALTeatre del RavalFins el 30/4

EL VIOLINISTA A LA TEULADAViu el teatre al Poliorama6, 12, 20 i 27 de maig

L’IMPOSSIBILISTAViu el teatre al Poliorama6, 12, 20 i 27 de maig

THE LONESOME WESTVersus TeatreDel 4/5 a l’1/7

GRAN GALA BACHConcerts a Barcelona13 maig

FESTIVAL DEL MIL·LENIPromentradaDiverses dates

25%

15%

15%

25%

25%

15%

25%

20%

20%

entrada

10e

entrada

6,5e

entrada

7e

25%

25%

entrada

6,5e

20%

25%

entrada

12e

20%

50-58_ClarorClub.indd 55 27/02/2012 14:26:43

56 CLAROR CLuB

GUIA CLAROR CLUBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

MUSEUS

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCNTel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Isaac Newton, 26 · BCNTel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visi-tar l’exposició permanent i les temporals.València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188www.museuegipci.com

20%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

20%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · BCNwww.museucerabcn.com

2x1MUSEUDE CERA

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.macba.es

20%

Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avant-guardes.Palau Nacional · Montjuïc · BCNTel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.Comerç, 36 · BCNwww.pastisseria.cat

20%

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.Av. de l’Estadi, 60 · BCNwww.museuolimpicbcn.cat

2x1

ESPECTACLES

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar, Sala 1 i 2 de L’Auditori i el Palau de la Música.Tel. 93 317 02 90 · BCNwww.concertsabarcelona.com

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2011-12.

Lepant, 150 · BCNTel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

CONCERTSA BARCELONA 15%

Descompte en les entrades de la tem-porada 2011-12, i altres descomptes puntuals.Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

20%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Flassaders, 40 · BCNTel. 93 315 15 96 · www.laseca.cat

25%

Museu d’idees i invents de Barcelona. L’únic museu del món d’invents contem-poranis. Descompte adults: 6 euros.Ciutat, 7 · BCNwww.mibamuseum.cat

6e

Tancat temporalment per reforma.De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg entre cultures.Pg. Santa Madrona · Tel. 934 246 807 www.museuetnologic.bcn.es

50% LA SECAESPAI BROSSA

50-58_ClarorClub.indd 56 27/02/2012 14:26:44

57CLAROR CLuB

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · BCNwww.versusteatre.com

25%VERSUSTEATRE

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil.Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

6,5-8e

25%

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre.Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

7e

25%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

TEATREDEL RAVAL

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2011-2012, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCNwww.teatregaudibarcelona.com

25%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2011-2012, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

12e

Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat.Església, 4 local 6 | Barcelonawww.porta4.cat

20%

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01)Reserva d’entrades al 933 097 004.

20%

40%

CENTRESDE LLEURE

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuïtPlatja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

AQUADIVER

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%ILLAFANTASIA

Golf per a tothom: 50% green fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

20%

50%

-2e

2x1

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!

Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

2x1

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

10%

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/nBadalona · Tel. 933 952 779

PITCH&PUTTBADALONA 15%

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla.Roger de Flor, 168 · BCNwww.skatingclub.cat

SKATING CLUB 2x1

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva!Cerdanyola · Tel. 935 910 727www.natupark.com

NATUPARK15%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2011-12, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09www.llantiol.com

50%

Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia.La Massana · AndorraTel. +376 878 078 · www.vallnord.com

10%

50-58_ClarorClub.indd 57 27/02/2012 14:26:46

58 CLAROR CLuB

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50% en la prime-ra visita i 20% en les següents.Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga. Passeig Gràcia, 62 · BCNwww.casadellibro.com

5%

IDIOMES

Espai atractiu, segur i acollidor on compar-tir moments de diversió amb el teu nadó. Activitats 0-5 anys. -30% en la matrícula.Cardenal Vives i Tutó, 41 · BCNTel. 932 520 892

30%

Apunta’t a teatre i tindràs la matrícula gratuïta i un 10% en la primera mensuali-tat. Descobreix el poder del teatre.Grassot, 75 · BCNwww.lacaputxeta-aula.com

10%

Venda i lloguer de material de muntanya. Descompte no vàlid en ofertes i llibreria. 1h de pàrquing gratuït segons compra.Pl. Paul Claudel, 38 · BCN Tel. 931 876 518 · www.equipatb.com

5%

Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional. (Descomptes no vàlids en rebaixes).La Roca del Vallès · larocavillage.com

10%

Cura i atenció pels nostres grans, pro-grames de prevenció i detecció precoç. Teràpies especialitzades per parkinson, alzheimer, ictus...Osi, 13-15 · BCN · Tel. 932 059 916

10%

VACANCES

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Estades i colònies lingüístiques. descomp-te en programes Ireland summer camp. Total immersió, family plan i Summer camp Cardedeu.www.chaplins.com · Tel. 936 973 254

5%

Especialistes en viatge col·lectiu. Pres-supostos a mida, tant per a grups com individuals.Passatge Font, 14 Alt. 4 · BCNwww.viatgesdestinomundo.com

5%

A ABC Humboldt aprendràs a parlar bé un idioma. Descompte del 10% en els cursos grupals.Barcelona · Tel. 932 375 111www.abchumboldt.com

10%

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

20%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933artiver@artiveroptics.com

40 % dte. en muntura i vidres.20 % dte. en audífons i ulleres de sol.Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!.Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915www.opticaboira.com

SALUT

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït.Lloret de Mar · Tel. 972 368 613www.waterworld.es

WATERWORLD 2x1-2e

20%

40%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751

DIVERSOS

-6% en campaments d’anglès a Espanya i cursos d’idiomes a l’estranger. -300€ de descompte en any acadèmic.Diputació, 186 · BCN · Tel. 934 545 166 · 682 618 586

6%

300€

45%

30%

40%

50-58_ClarorClub.indd 58 27/02/2012 14:26:49

Cobertes.indd 3 27/02/2012 13:12:53

Cobertes.indd 4 27/02/2012 13:12:55