Viladecans punt de trobada, 101

de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep LligadasJaume Muns

Montserrat PastorMiguel de la Rubia

Mercè Solé(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:[email protected]

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

101Any 10

15 de juliol de 2016

Sumari2 Desigualtats. Ignasi Riera (Madrid)

3 Carta a ‘Podemos’. Ignasi Riera

4 Viladecans ja no vota socialista?Carles Lozano

5 Un més del cent. Miguel de la Rubia

5 Plaques que falten. Josep Lligadas Vendrell

6 55 comerços de Viladecans se sumen a la campanya del Voluntariat per la llengua. Adela Climent

7 Mamutaires d’honor8 El racó de la llengua: Anàlisi, pròtesi... anàlisis, pròte-

sis... Josep Lligadas Vendrell

8 De cowboys a astronautes. Mercè Solé

9 L’ull i la ploma: Menjar de la mà. Jaume Muns iJosé Luis Atienza

10 Nit golfa11 La mirada aguda: Falcó mostatxut. Eio Ramon

12 Recerca històrica: Xut i gol! Els inicis del futbol a Viladecans lligat al catalanisme, 1922-1936 (I). Xavier Calderé i Bel

15 La memòria en imatges: Escombraries al freàtic. Jau-me Muns.

EstiuFins al moment present, els incendis ens estan respectant. I això és sens dubte un magnífic au-guri per a l’estiu en què ja estem ficats de ple. En canvi, els passatgers de Vueling s’han hagut d’enfrontar a la cara més desconsiderada i irresponsable del capitalisme, que no és altra que l’ambició deixada anar sense cap fre ni control.L’estiu, en què tot sembla que s’aturi, pot ser un moment propici per aturar-nos també cadascú de nosaltres i mirar el que passa al nostre voltant. Per exemple, en la línia del que hem dit sobre els incendis, pot ser una bona ocasió perquè, alhora que la majoria podem disfrutar de la natura més que la resta de l’any, pensem una mica més en tot el que caldria fer perquè el nostre planeta, la nostra casa comuna, estigui més ben preservat. I això passa tant per les accions individuals de reciclatge, reutilització i moderació en el consum, com per les lluites socials i polítiques (a les quals tots podem contribuir, ni que sigui només creant opinió) davant el canvi climàtic o davant el desinterès dels governants per mantenir amb vida els llocs rurals.I per exemple, en la línia del que hem dit sobre Vueling, pot ser una bona ocasió per fixar-nos més en com els qui governen el món ens tracten a tots plegats, i fer-nos una idea més clara de quines actituds hem de tenir i quines actituds hem de transmetre. Ajudant, per exemple, a fer que la gent no s’equivoqui d’enemic i es cregui que els immigrants i refugiats ens trauran el pa de la boca. No, els que ens treuen el pa de la boca són els que es fan rics a les nostres costelles.Així doncs, bon estiu a tothom! Aquesta revista, com sempre, farà vacances a l’agost. I al se-tembre tornarem per convocar-vos a la celebració que hem previst pel nostre número 100.

La nit del 26-J em vaig quedar perplex, d’una banda, i emprenyat, d’una altra. So-bretot pels resultats del meu entorn, urbà i polític. Miro de col·laborar amb la gent que

porta el procés de regeneració del moviment veïnal del districte madrileny de ‘La Araganzuela’. N’ad-miro tant la generositat com la joventut. Des d’una òptica política, són de “Unidos – Podemos”, adjec-tiu i verb que m’estimulen. Quan, l’esmentada nit del 26-J, me’ls vaig trobar desfets, moltes i molts plorant, no vaig poder dormir prou bé. I l’endemà els enviava una carta. (Per si a algú li interessa, la trobareu a la pàgina següent). Els venia a dir: “¿I esteu fotuts perquè només -¡!- tenim 71 diputats? Jo, que a la meva vida política, havia treballat en un Parlament on els meus mai no eren més de deu, i això que compto els ‘jefes’, que sempre estaven fora de l’hemicicle per poder conspirar radiofòni-cament... Els recomanava que llegissin deu articles de la Constitució: del 70 al 80. Veurien les moltes coses que pot fer un grup, i més tan ben peixat com aquest, sense haver de travessar les fronteres tan arnades de la dita Carta Magna.Per dins, però, vivia amb l’angúnia generada per un seguit d’articles de la revista ‘Carrer 140’, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, sobre les ‘desigualtats’. Qui ocupa un càrrec pú-blic ha de jurar o prometre complir i fer complir la... Constitució i/o l’Estatut. Voldria poder fer ús d’un polígraf solvent per detectar qui, de veritat, s’havia llegit aquests textos, quan afirmava (i jurava, o pro-metia) que els faria complir. ¿Per què no clavem, amb lletres grans, a la porta de totes les institucions públiques l’article 14 de la tan ‘elogiada’ Constitu-ció que diu:“Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixen-ça, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circums-tància personal o social”.¿No tindria sentit instal·lar, al costat i a la porta esmentada, un equip d’advocats i d’informadors solvents que poguessin rebre les queixes sobre els incompliments, que puguin haver patit, pel que fa aquest article? ¿No seria aquest el gran homenatge a la Constitució que totes i tots, diputades i diputats

Desigualtats

electes, juraran (o prometran) que ho faran tot per fer-la efectiva? ¿No hi podríem afegir, per fidelitat constitucional, l’article 47?“Article 47. Tots els espanyols tenen dret a un habitat-ge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret...¿No tindria sentit instal·lar, al costat de la porta, un col·lectiu de juristes que pugui ‘encausar?’ els poders públics, si comproven que no han estat di-ligents en l’acompliment d’aquest mandat parla-mentari?No insisteixo. Però sí que dic que, com la perspec-tiva és que no hi haurà govern de majoria absoluta, les diputades i els diputats que ara passen a repre-sentar-nos, de lleó a lleó, al Congrés dels Diputats ens hauran de dir com defensen els nostres drets... ep!, sempre en nom de la Constitució, que tan poc valoren els nostres representants polítics quan obli-den allò que diu l’article 1.2: ‘La sobirania nacional resideix en el poble...”

Ignasi Riera (Madrid)

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 101 - Juliol 2016 2

Compañeras, compañeros: Lo de ayer nos sonó a batacazo electoral. El juego de palabras malévolo –creíamos en la posi-bilidad del ‘sorpasso’ y nos que-damos con un ‘batacazo’– tenía una base. El tono serio de la rue-da de prensa de Pablo Iglesias, o las imágenes de ojos que habían llorado frente al Reina Sofía, no podían dejarnos indiferentes. En mi caso, que he votado a ‘Pode-mos’, que incluso ejercí como in-terventor en las penúltimas elec-ciones, sin haberme apuntado nunca al ‘Partido Podemos’, la reflexión que sigue tiene un final claro: sí, quiero apuntarme a ‘Po-demos’, quiero trabajar en ‘Pode-mos’, aun a pesar de mis obvias limitaciones físicas y de mi edad. Cuento por qué.Desde el año 1979, el de las pri-meras elecciones municipales, he participado en todas las eleccio-nes, desde las filas de un partido histórico, casi digno y siempre minoritario: el PSUC, que luego derivó en IC e ICV. Durante mu-chos años ejercí, bajo estas siglas, como concejal en Cornellà y como diputado en el Parlament de Ca-talunya. Más allá de la represen-tación institucional, me encarga-ron la tarea de ‘predicador de la Idea’, como yo traducía el encar-go de mitinero, participación en debates públicos, conferenciante, articulista, etc. Todo ello antes de mi traslado a Madrid, en donde estoy empadronado desde hace más de trece años. Lo anterior no es un listado de méritos porque soy consciente de que, a lo largo de mi vida política, he cometido muchísimos errores. Pero sí que me siento autorizado a extraer conclusiones de ‘nuestro’ mo-mento actual, entre ciénagas de

Carta a ‘Podemos’Madrid, La Arganzuela, 27 junio 2016.

A las y los dirigentes y/o responsables de ‘Podemos’.

corrupción (que tal vez acabe ‘prescribiendo’, para vergüenza de todos), las consecuencias del ‘Brexit’, los efectos de la crisis, el crecimiento exponencial en Euro-pa y en el mundo de una extrema derecha xenófoba e insolidaria.Chesterton decía que todo lo que es vivo siempre da la sensación de que está a punto de morir. Y que únicamente aquello que ya ha muerto da sensación de es-tabilidad. Pensaba, ayer por la noche, en sus palabras. De ahí que me atreva a traducir en po-

sitivo el análisis de lo sucedido. Porque, ¡ojo!, 70 diputados (y lo digo en genérico, que incluye a los y a las) son muchos diputa-dos, que pueden dar lugar tan-to a un aprendizaje político ‘für Ewig’, de larga duración, y a una intensa, visible, ‘transformado-ra’ (¡sí!) acción política. Setenta diputados garantizan la presen-cia en todas las comisiones par-lamentarias, en todas los grupos de trabajo que se puedan crear, en todos los debates (en comi-sión y en pleno), etc. Es decir: los/las de nuevo cuño tendrán ocasión de dominar, de forma acelerada y con medios suficien-tes (de asesoramiento específico y de información pertinente ad-junta), los entresijos de la acti-

vidad parlamentaria, en la cual tiene especial relieve –aunque supongo que son bien conoci-dos, recomiendo una lectura ‘co-ral’ de los artículos 70 a 80 de la Constitución, para cerciorarse de las herramientas que nuestros diputados pueden activar –véa-se, p. e., el artículo 76–, siempre amparados por el Reglamento y que pueden convertirse en una garantía política para quienes les hemos votado.En términos generales, creo que ‘Unidos-Podemos’ ha hecho una

buena campaña. Sin olvidar el contubernio, no sé si sellado con sangre, destinado a cargar con-tra ‘Podemos’, tanto desde un PP, que ha sido capaz incluso de minimizar, ante la opinión pú-blica, los efectos corrosivos de la corrupción de los suyos, como desde la retórica de frases hechas y de descalificaciones genéricas, de aromas demasiado falangis-tas, del PSOE, el gran perdedor de esta contienda.Cierro. Perdonad mi intromisión que era, para mí, la forma de agra-deceros lo que habéis aportado, y aportáis, a la dignificación de la vida política de nuestro país.

Ignasi Riera


Des que les primeres eleccions democrà-tiques van mostrar l’existència d’un cin-turó roig en què les forces d’esquerres dominaven clarament, Viladecans es va

convertir en una ciutat en què el Partit dels Socia-listes es mostrava imbatible; tant els afins com els adversaris hem tingut la sensació que la base elec-toral socialista a Viladecans els assegurava prou vots com per ser sempre els vencedors.Dues històriques i antigues victòries del PSUC (mu-nicipals de 1979 amb l’alcalde Masgrau i catalanes de 1980) van precedir la llarguíssima hegemonia socialista: des de les eleccions de Felipe González de 1982 fins a les municipals de maig de 2015 van guanyar a Viladecans en 34 eleccions consecutives (15 d’ells superant el 50 per cent del vots). Es diu ràpid: 33 anys d’hegemonia, amb els seus punts àl-gids en el 67,7% de Felipe “por el cambio” (1982) i els 19.376 vots per Zapatero el 2004 (després de l’11-M). Els altres partits anaven alternant-se en la segona posició, sempre a molta distància; qui més s’hi va acostar va ser la Convergència d’Artur Mas quan derrota el tripartit l’any 2010 (7.127 vots de CiU a Viladecans, a només 118 del PSC).Però la substitució de la vella política per la nova po-lítica ha arribat també a Viladecans. Les municipals de maig de 2015 donaven la tercera victòria conse-cutiva a Carles Ruiz, però entraven quatre formaci-ons noves a l’Ajuntament. El caràcter plebiscitari de les eleccions catalanes de setembre passat van mostrar una concentració del vot unionista en Ciutadans, que s’erigia en força guanyadora a Viladecans, amb 2.386 vots més que el PSC; era la primera derrota socialista des de 1980.Però la victòria de Ciutadans va ser excepcional (C’s ja ha perdut la meitat dels vots); en les eleccions generals de 2015 i la seva repetició el passat 26-J els viladecanencs han donat el seu vot a En Comú Podem, una opció situada més a l’esquerra que aglutina Podemos, Barce-lona en Comú i la sempre pre-sent Iniciativa per Catalunya. Dels 11.580 vots dels comuns el desembre passat (una xi-fra que només havia assolit el

Viladecans ja no vota socialista?En Comú Podem i Ciutadans han guanyat les tres últimes eleccions.

Es trenca l’hegemonia del PSC iniciada el 1982, que només havia amenaçat CiU el 2010.

PSC anteriorment), es van perdre 1.335 vots al juny, deixant en qüestió la solidesa de la coalició d’Ada Colau.El futur està per escriure. ¿Mantindrà el PSC el do-mini de l’Ajuntament, que té des de 1983, gràcies a la seva gestió, o li passarà factura la investigació judicial en curs? ¿Es consolidarà En Comú Podem com a força guanyadora, més enllà d’unes eleccions generals? ¿Pot tornar a recollir Ciutadans el vot es-panyolista i ser alternativa a nivell local? ¿On està el límit del vot independentista, en els 8.374 vots de Junts per Sí i les CUP el 27-S?Una cosa sembla segura: les victòries aclaparado-res, del 67,6% (PSC 1982), no tornaran.

Carles LozanoPodeu ampliar les dades a www.historiaelectoral.com/mviladecans.html

Guanyador Segon més votat Rècord de vots Partit dels Socialistes

de C.

36 vegades (última: municipals

2015)

5 vegades (última: generals

2016)

19.376 vots (generals 2004)

P. S.U.C. / Iniciativa Verds

2 vegades (última: catalanes

1980)

6 vegades (última: europees

2014)

6.369 vots (municipals 1979)

En Comú Podem 2 vegades

(última: generals 2016)


Ciutadans 1 vegada

(catalanes 2015) 10.534 vots

(catalanes 2015) Convergència i Unió

19 vegades (última: catalanes

2010)

7.127 vots (catalanes 2010)

Partido Popular 11 vegades (última: catalanes

2012)


Esquerra Republicana

2.660 vots (municipals 2015)

UCD i CDS


Vots en totes les eleccions a Viladecans


http://www.historiaelectoral.com/mviladecans.html

http://www.historiaelectoral.com/mviladecans.html

1. Quan un va al Museu de Viladecans, a Ca n’Amat, i el troba tan-

cat, no té manera de saber quin és l’horari d’aquest important equi-pament. I si és obert i vol saber els horaris per a una visita posterior, ha d’entrar a preguntar-ho. Falta, doncs, una placa a fora que digui quan tenim el museu obert. Les coses, a més de fer-les i tenir-les, cal que les publicitem, que n’afa-vorim l’ús. Si no, sembla que no ens creiem que el Museu és una cosa que val la pena.

2. Aviat farà dos anys que el Ple Municipal va aprovar de donar

el nom de “Jardins de Magdale-na Modolell” al jardí de l’Ajun-tament, popularment conegut com a Parc dels Ocellets i que

Plaques que falten

fins llavors duia el nom oficial de Jardins de Can Modolell. Però aquest acord municipal no ha pres encara forma visible, i les dues plaques que hi ha encara porten el nom antic. Realment, no deu ser tan car canviar dues

plaques! I veure que una cosa tan senzilla com aquesta no es duu a terme s’afegeix a la sensació ge-neral que tot el que afecta al jardí no interessa gens als nostres go-vernants.

Josep Lligadas Vendrell


Un més del cent

Ja som al 101, el número dels dàlmates, i durant els cent números anteriors han passat moltes coses a la nostra ciutat i d’algunes, la nostra publicació i Associació hi ha tingut molt a veure.La boja idea, d’en Josep i la Mercè, d’impulsar un nou mitjà de comunicació a Viladecans facilitant la connexió de gent diversa que ens havíem conegut entorn del Consell de Convivència, potser no

va ser tan boja. Era l‘idea de donar la paraula a aquells i aquelles que volien dir alguna cosa a Vilade-cans però també d’encetar debats sobre temes importants de la nostra ciutat.Aquest espai que representava i representa Viladecans Punt de Trobada ha permés la publicació, fins ara, de cent números, però també hem fet presentació de llibres i debats de comerç, associacionisme, elec-cions i festes populars entre d’altres.

D’aquest últim, un debat amb els grups polítics del nostre Ajunta-ment sobre les festes de Viladecans, va posar en comú unes quan-tes associacions que van posar en marxa la Coordinadora d’Enti-tats del Mamut de Viladecans.Durant aquests “cent” hem tingut la sort de no estar sols i hem estat acompanyats d’un bon grapat d’amics i amigues que amb les seves opinions, les seves fotos o el seu temps han ajudat a arribat fins aquí. Però, també d’associacions que han demostrat que entre tots podem fer un Viladecans millor.Ara, continuem per arribar a una altra fita que serà al juny de l‘any que ve, que seran els 10 anys de naixement del Viladecans Punt de Trobada i continuarem posant el nostre granet de sorra per fer que Viladecans continuï sent un veritable punt de trobada.

Miguel de la Rubia


55 comerços de Viladecans se sumen a la campanya del

Voluntariat per la llengua

El Servei Local de Català de Vi-ladecans ha dut a terme, com cada any, una campanya als establiments comercials de Vi-

ladecans perquè s’adhereixin al Volun-tariat per la llengua. I com hi col·laboren aquests establi-ments? Doncs, és ben habitual que la gent que es llença a provar-se parlant en català, que ho faci en comerços on no els coneixen. I com que és tan freqüent que tothom de seguida canviï al castellà en sentir un accent diferent o una mica de dificultat, es demana als comerciants el compromís de no canviar de llengua amb les persones que s’identifiquin com a aprenents, perquè puguin practicar-lo. Per identificar els establiments que s’hi han adherit, trobareu als aparadors dels comerços el logotip de la campanya del Voluntariat. I a més a més, disposen de cartells informatius sobre el Voluntariat

per la llengua per col·laborar en la difu-sió del programa, amb el telèfon i l’adre-ça de contacte per a les persones interes-sades a inscriure-s’hi, com a voluntaris o com a aprenents (www.vxl.cat; Servei Local de Català de Viladecans, tel. 93 659 33 28). Totes les persones inscrites al Voluntari-at rebran la llista dels comerços on po-dran practicar una conversa en català, per si s’animen a provar-ho. I, a més, aquests establiments sortiran al web del Voluntariat per la llengua amb tots els establiments adherits a tot Catalunya. La campanya és permanentment oberta a ampliar el nombre d’establiments ad-herits i de moment ja en sumen 55. Així que a partir d’ara, quan veieu aquest logotip, ja ho sabeu, sempre hi ha una primera vegada.

Adela Climent

El dit i la lluna “Quan el dit assenyala la lluna,l’idiota només veu el dit, i no la lluna”,diu un proverbi oriental.I bé: sóc l’idiotaque mira el dit i no la lluna,perquè estimo el dit, la mà, el cos, la companyiaque m’assenyala la lluna.I si m’assenyalés el bosc, el mar, el desert, la ciutat,seguiria mirant el dit més que no pasallò que m’assenyala,i tot em semblaria bell.Perquè estimo la veu que em diu “mira la lluna”,més que no pas la lluna.I voldria que el dit fos etern i l’amor fos etern,i estigués ben a prop meu per dir-me“mira la fi del món, la fi dels segles, mira”I enllà del dit veuria, per primer cop, alguna cosa:l’eternitat, l’última mesura de l’amor.

David Jou

http://www.vxl.cat


Mamutaires d’Honor 2016Aquesta és la llista de Mamutaires d’Honor de l’any 2016 que tenim fins al

dia d’avui. És a dir, la llista d’aquells comerços, entitats, famílies o perso-nes individuals que han volgut contribuir amb 50 € (o més) a fer que el

Mamut de Viladecans pugui sortir i lluir cada cop més.Si vols ser Mamutaire d’Honor és molt fàcil: envia’ns un correu a l’adreça

[email protected] i ens posarem en contacte amb tu

COMERÇOS I EMPRESES

Asesoría Empresarial LandaVilaRètolFerreteria CalbetSDN Print ServicesCalçats d’AraLlibreria Els Nou RalsBar Ca l’AndreuPastisseria RocaCal SeiFruites EsterCastelló EsportsForn de la PlaçaVila d’Arts Centre d’IdiomesFrankfurt HeidelbergRestaurant Petit Món

ENTITATS DE LA CIUTAT

Coral La LiraA.V. HispanitatGrup Tres TorresA.V. Can PalmerViladecans Punt de TrobadaA.V. Alba-rosa

PARTICULARS

Maria Lluïsa Vicky i VicençJosep i MercèRoc

PARTITS POLÍTICS

Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa

mailto:[email protected]


El racó de la llengua

Anàlisi, pròtesi... anàlisis, pròtesis...

La nostra estimada TV3, a més de fer una cons-tant propaganda del procés independentista, no estaria gens malament que fes també una cosa que és fonamental per al nostre futur

com a nació: la preservació de la llengua catalana i el seu ús correcte. A TV3 es passen el dia criticant els en-trebancs que ens posa Madrid per al foment del cata-là, i en canvi, d’una cosa que està totalment a les seves mans, no sembla que se’n preocupin gaire. Em fixaré en un exemple que es repeteix una i una al-tra vegada. En català, la paraula “anàlisi” és femenina i no porta essa al final. En castellà, en canvi, és mascu-lina i acaba amb essa. Això els ho deuen haver dit molt als locutors. Però llavors, no s’adonen que això val per al singular, no per al plural. En plural, com en totes les paraules catalanes, s’hi afegeix una essa. I és diu, per tant, “les anàlisis”. Però com que no s’adonen d’això, en comptes de dir “les anàlisis” diuen “les anàlisi”, que és un disbarat. I el mateix, per exemple, amb la paraula “pròtesi”. En singular és “la pròtesi”, però en plural és “les pròtesis”, no “les pròtesi”. A TV3, si s’hi fixessin més i treballessin més el tema de la llengua, farien un gran servei al país. Per exem-ple: ¿no podrien tenir algú dedicat a veure els programes, anotar les errades dels locutors i locutores i després comentar-les-hi?

Josep Lligadas Vendrell

De cowboys a astronautes

No fa gaire vaig participar en una taula rodona so-bre temes d’eco-

logia. Un dels participants, Joan Salabert, persona molt lligada a diverses entitats de defensa del territori va fer servir una imatge que em sembla molt interessant de la nostra actitud respecte als recursos naturals.Deia que fins ara hem actuat com aquells cowboys de les pel·lícules de l’oest, que travessen paratges immensos, s’estableixen en terres fèrtils i senzilla-ment, a mesura que la seva família o les seves ne-cessitats van creixent, s’apropien de tot el que els fa falta. Evidentment, a cops de testosterona, tenint en compte només la seva necessitat i no les dels seus veïns o les dels seus antics usufructuaris, i com si el territori fos infinit i no hi hagués límits. Consti que això també ha generat diversos westerns que

plantejaven les tensions entre ra-maders i agricultors. Però avui, deia Joan Salabert, més aviat hauríem de viure com a astronautes: en molt poc espai, molt conscients de la nostra fra-gilitat i de fer servir només allò que necessitem perquè en el nostre viatge vital no ens podem

permetre malbaratar res: l’aire, l’aigua, l’energia, els aliments són béns preuats i a compartir.De fet, els límits del nostre món ja fa temps que han estat assolits i ja hem anat travessant unes quantes línies vermelles. Si continuem amagant el cap sota l’ala, senzillament la nostra nau arribarà buida o es desintegrarà. Les maniobres d’acaparament d’al-guns dels navegants no aconseguiran deturar, no-més endarrerir, el seu propi naufragi. Perquè a la nau hi anem tots. Sense excepció.

Mercè Solé


L’ull i la ploma

Menjar de la mà

La vida ens envolta, amb la tossuderia del resistir és vèncer que va fer fa-mosa Negrín amb més

voluntat que encert. Obedients a les Sagrades Escriptures hem crescut i ens hem multiplicat, hem dominat les aus del cel, els peixos del mar i els éssers que s’arrosseguen per la terra, hem sotmès les verdes pastures i els arbres, degradats aquests a una única funció, fer-nos ombra, re-baixades aquelles a decorar els carrers durs i ressecs com una catifa rapada addicta als asper-sors. A les ciutats som els reis de la creació i on hi havia un prat, una arbreda o un descampat per on saltaven els esquirols, pico-tejaven els pardals o niaven les caderneres, ara hi som nosal-tres. Hem arribat per quedar-nos mentre el cos aguanti, amb els

nostres pisos, els nostres cotxes, els nostres animals exòtics que hem comprat a la botiga de la cantonada, el nostre asfalt, les nostres voreres, els nostres plàs-tics, els nostres papers, les nos-tres fàbriques, els nostres grans magatzems on tenim el món a l’abast de la nostra mà i les ver-dures tallades dins de bosses de plàstic, a punt per menjar.Aquesta bella fotografia, no deixa de ser una imatge trista. La civilit-zació que abans compartia el seu espai amb la natura, on la infàn-cia era un territori on es vivia en companyia de sargantanes, pei-xos, granotes, ocells, nius, arbres fruiters i papallones, ara ha aga-fat al·lèrgia al pol·len i somia viu-re en una smart city asèptica com un quiròfan, on el mòbil és la llàn-tia d’Aladí. Els pardals que abans

fugien davant la nostra presència ara han de fer cua i agitar les ales per menjar de la nostra mà. Sem-pre hem tingut un especial plaer en el fet que els ocells s’alimentin en la nostra mà. El dubte està en si estendre la mà és un detall de solidaritat de donar de menjar a qui no té o una mostra d’autori-tat, perquè quan creix la fam aug-menta la dependència.Donem una oportunitat a l’espe-rança. Aquesta mà alçada cap al cel podria ser un gest d’humi-litat, perdoneu que no sabem el que fem, un gest d’hospitalitat per trobar un nou equilibri entre nosaltres, el pa que mengem i els éssers vius que ens envolten. Un nou pacte entre la ciutat i la bio-diversitat.

Fotografia: Jaume MunsText: José Luis Atienza

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)

Espai Natural Remolar-Filipines, 31 de maig de 2015

És migratori però també nidifica als Països Catalans. Caça ocells menuts i insectes. Avançada la primavera és habitual de veure'ls caçant libèl·lules sobre les llacunes del Remolar. Cria a Euràsia i hiverna a Àfrica. El falcó mostatxut és un rapinyaire protegit per la legislació nacional i internacional. Com la resta de rapinyaires, té una important funció a la natura, mantenint les poblacions d’altres animals més petits i prolífics, dels quals s’alimenten.


la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon


Recerca històrica

Xut i gol! Els inicis del futbol a Viladecans lligat al catalanisme, 1922-1936 (I)

Dediquem un parell d’articles a esmentar com van ser els inicis del futbol a Vilade-cans i el naixement del primer club del poble: L’Esbart Viladecans Futbol Club,

l’any 1922, entitat que als anys trenta es rebateja-ria amb el nom de Futbol Club Catalunya de Vila-decans. Això no obstant, no és sobrer recordar, tal com ho fèiem en l’article que vam publicar aquí al número del mes de maig, que abans que s’implan-tés el futbol a la vila hi havia hagut una gran passió popular pel ciclisme, sent aquest esport el primer que va ser objecte de l’organització d’una competi-ció local, l’any 1917.Si deixem per a una altra ocasió l’esment a aquesta primera passió pel ciclisme, va ser la pràctica del futbol la que va atraure més seguidors a Viladecans en les dècades dels anys vint i trenta del segle pas-sat. L’inici d’aquell esport, entre nosaltres, a inicis de la dècada dels anys 20 del segle passat, només es pot explicar a partir de l’impuls dinamitzador sorgit

des dels dos únics focus de projecció cultural que hi havia aleshores en la nostra localitat: la parròquia i l’escola. Pel que fa a la parròquia cal esmentar la figura del vicari Eduard Roman i Moragas; en el cas de l’escola cal esmentar el paper del mestre Eduard Sanz i Barcenilla1. El docent havia estat nomenat, al gener d’aquell mateix any 1921, nou mestre del po-ble en substitució d’un altre que havia deixat certa empremta al poble: en Josep Casanova i Clota. El mestre Sanz, era aleshores un jove de 19 anys i ha-via assolit recentment la diplomatura de magisteri

1 El mestre Sanz va estar-se a Viladecans fins a novembre de 1925, moment en què va ser substituït pel mestre viladecanenc Josep Mestres i Busquets, persona també destacada per enten-dre la trajectòria del futbol local d’abans de la Guerra. Malgrat la seva importància, al mestre Sanz li perdem el fil de la seva trajectòria posterior tot i que coneixem que es va jubilar com a director a l’escola de Tordera, l’any 1966, des d’on feia anys que participava en l’organització dels Jocs Esportius Escolars. Estela. Portavoz de la parroquia i ciudad de Calella, núm. 484, 28 de maig de 1966, pàg. 5.

Equip del Futbol Club Catalunya de Viladecans cap als inicis de la dècada dels anys 1930. Fotografia Enrique Miguel, Barcelona. AMVA, Col·lecció Gregori Condeminas Romero


a la Normal a Barcelona, lloc on de ben segur va assistir com a espectador en algun partit de futbol, participant ell mateix com a jugador en algun equip d’afeccionats de la capital. El mestre Sanz va començar a exercir a l’antiga es-cola municipal de nens del carrer de la Muntanya. S’hi va estar pocs mesos. Sabem que l’1 d’abril del mateix any 1921 tot l’alumnat del poble va passar a ocupar estances de la nova Casa de la Vila, a can Modolell, i que com a pati del nou centre s’utilitzà el lloc on feia poc havia existit el llac que havia estat propietat de la barcelonina Magdalena Modolell.2 No és difícil imaginar com el mestre Sanz ensenyés, en aquell espai, durant els minuts d’esbarjo, com es jugava a futbol. En Josep Maria Cazorla –juga-dor emblemàtic del CD Viladecans a la dècada dels 1940– ho recordava amb aquestes paraules: “(...) Él era un compañero más de nuestra infancia, dialo-gando y tomando parte en el juego, como si fuera un alumno más del colegio. (...) Allí corríamos tras el balón en las horas de recreo, bajo la mirada alec-cionadora del maestro que nos enseñaba el modo de darle al balón para que el chut fuera más efectivo, así como el modo de regatear al adversario (...) La torpeza de algunos era manifiesta (...)”.3

Feia pocs anys que a la nostra comarca s’havia co-mençat a practicar el futbol: el primer equip que podem documentar va ser el Foot-Club Santboià, l’any 1908, mentre que a Gavà tenim noticia de la celebració d’un primer partit d’exhibició, l’any 1914, encara que el primer equip a la ciutat veïna va aparèixer el 1921. També coneixem que a Sant Climent de Llobregat, el Climentí Foot-ball Club es fundà el 1916.Al Viladecans dels primers anys de la dècada dels 1920, a banda de la pràctica dels escolars, un gra-pat de joves dirigits pel mestre i el vicari, decidi-ren comprar-se botes i samarretes i començaren a jugar a futbol. Coneixem el nom dels pioners del futbol local: Rosend Duran –dit el Janda, que tam-bé era soci del RCD Espanyol–, Joaquim Marieges –dit el Tomacaire–, Fèlix Cónsul, Ramon Vendrell o els germans Joan i Llorenç Margarit, entre d’al-tres. Van ser, en concret, aquests dos darrers qui van demanar de començar a jugar en un primer camp improvisat situat a l’eixida de la casa del pare, Jau-me Margarit –la casa coneguda com a ca la Cecília–, situada al carrer de Joan Balletbó.Arran d’aquests primers esforços, pel setembre de l’any 1922 es va fundar el primer club de futbol –i esportiu– local: l’anomenat Esbart Viladecans Fut-

2 Calderé i Bel, Xavier. “El dia que els escolars del poble passaren a l’edifici de l’ajuntament”, a Viladecans. Punt de Tro-bada, 79, 15 de juliol de 2014, pàg. 14-163 Cazorla i Jodar, Josep Maria. Historia del futbol en Vilade-cans. Treball inèdit, 1998. Pàg. 1

bol Club que finalment es va presentar a la població en un partit celebrat el dia de la Festa Major, el 8 de setembre de 1922. La carta adreçada per l’entitat a l’ajuntament, el 30 d’agost anterior deixava entre-veure alguns indicis de la ideologia d’aquella pri-mera entitat esportiva del poble. La finalitat de la missiva era ben trivial: demanar una petita subven-ció per a l’organització del comentat partit de Festa Major “(...) perquè pugui fer-ser més lluïda la Festa de l’Esport, ja que seguent una cosa pública per lo cual no podem fer pagá entrada y servint per divertiment de tot un poble y enfortiment de la nostra raza, creuen que vós, just’m els vostres companys de Consistori i tots’m una bona voluntat podrem alcansá una gran victoria que fará resoná el nom del Esbart Viladecans FC.” La carta està adreçada pel primer president del club: Joan Margarit.Avui ens pot semblar estany un nom com el d’Es-bart per referir-se a un club de futbol. Malgrat tot, és un terme que ens trasllada al context polític i cultu-ral català de la segona meitat de la dècada dels anys 1910 fins a 1923 dominat pel moviment cultural del Noucentisme: cercador de l’ordre i de l’obra ben feta; dels ideals de catalanitat i higiene física i men-tal de la civilització europea. Fixem-nos que la carta estava redactada en català –cosa no gens usual, en-cara– i al·ludia a l’enfortiment de la raça (catalana), en els mateixos termes que hom traslladava, ales-hores, des de l’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya i des de no pocs ajuntaments del país. I en aquell context polític i cultural, Viladecans no es trobava pas al marge.L’alcalde a qui anava adreçada aquella carta escri-ta per Joan Margarit era, llavors, Bernat Solina i Bosch, membre de la Lliga Regionalista; president d’un consistori on també calia destacar la presència dels regidors Josep Solina i Bosch, Llorenç Puig i Tomàs o Josep Almirall i Borrull. L’hegemonia de la Lliga Regionalista era ben visible al poble des que es va produir l’ensulsiada del republicanisme vila-decanenc, el 19144. La relació de xarxes d’interessos s’establien, en aquells anys, fàcilment, des del des-patx de Josep Bertran i Musitu –diputat lligaire del districte de Vilanova–, assolits a redós dels benefi-cis oferts al poble per la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya: arranjaments de la carretera de Barcelona i de la carretera de Sant Cli-ment, construcció dels ponts sobre les rieres del Mas Font i de Sant Llorenç de les Canals o arribada del telèfon, l’any 1917. Vist això no eren d’estranyar, en aquells anys, consistoris presidits per alcaldes sota

4 Calderé i Bel, Xavier. “Entre el republicanisme, el catala-nisme i l’integrisme. Tensions polítiques a Viladecans, 1875-1923” a la IX Recerca Col·lectiva dedicada al primer terç del segle XX impulsada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2015-2016. [en premsa].


l’òrbita de la Lliga Regionalista: aquests van ser els casos de Josep Bonich i Diví (gener 1914 - gener 1918)5, Josep Domènech i Duran (gener 1918 - abril 1920), Roc Mas i Gibert (abril 1920 - abril 1922), de l’esmentat Bernat Vilà i Badell (abril 1922 - octubre 1923)6 o, encara, del consistori de Jaume Molins i Casadó (octubre de 1923 - març de 1924)7, ja dins del període de la dictadura de Primo de Rivera.Dóna la coincidència que el primer camp on va ju-gar l’Esbart Viladecans va ser en un terreny propie-tat del barceloní Josep Feliu i Gusiñé. Estava situat gairebé a tocar de la riera del Mas Font i del lloc on en l’actualitat es troba el Centre d’Assistència Primària homònima, ben a prop de la carretera de Barcelona. De ben segur que no va costar gens que el ric hisendat barceloní llogués el camp a l’entitat. Hem de recordar com des del 1918, Josep Feliu era president del Centre Naciona-lista de Viladecans8, entitat su-cursalista de la mateixa Lliga Regionalista, amb seu al cafè de cal Sastre, on també troba-ríem els esmentats polítics lo-cals Josep Amirall, Bernat Vilà, Jaume Molins o Llorenç Puig. Dóna també la coincidència com el mateix ideari catalanis-ta conservador que amarava llavors tota la política local va ser el responsable de la pre-sència d’alguns dels noms que aleshores es col·locaven en el nostre nomenclàtor de carrers, com passà amb les “glòries ca-talanes” que aparegueren en les noves vies del nou barri de Sales, a partir d’abril de 1923: carrers de Jaume Balmes, Ra-fael Casanova, Guifré el Pelós, Jaume I, Pere III, tot resevant un dels carrers més llarg a l’es-mentat diputat de la Lliga Jo-

5 Anys després, el trobaríem de regidor de la minoria, per la Lliga Catalana, en els ajuntaments republi-cans de 1931 fins 1936, en un context de domini local d’Esquerra Republi-cana de Catalunya.6 També seria alcalde entre el 26 de febrer de 1930 i el 15 d’abril de 1931.7 També hauria de ser regidor del mateix ajuntament presidit per Ber-nat Vilà, entre 1930 i les municipals de 1931.8 AGCB, Associacionisme. Esta-tuts del Centre Nacionalista de Vila-decans, 1918.

sep Bertran i Musitu. Sembla que tot acabi de lligar si recordem que la urbanització del nou barri va ser obra del mateix Josep Feliu i Gusiñé.És de suposar que l’Esbart Viladecans Futbol Club començà a jugar alguns partits amb equips veïns durant la temporada 1922-1923. Cada diumenge es jugava en aquell camp sense tanques on els especta-dors podien accedir pels quatre costats sense haver de pagar entrada i on només es deixava una safata a l’entrada perquè qui vogués anés dipositant “la voluntat”. Els socis d’aquella entitat pagaven una quota d’una pesseta al mes i els jugadors es paga-ven cadascun l’uniforme que ja des dels inicis es-tava format pels pantalons negres i la samarreta i mitges de ratlles blanques i vermelles

Xavier Calderé i Bel

FUNDACIÓN ESPEJO X CONCURSO DE PINTURA RÁPIDA

LUIS FERNÁNDEZ VERGARA CIUTAT DE VILADECANS

BASES: 1 . Los part ic ipantes deben tener como mínimo 16 años. 2 . El concurso tendrá lugar el 4 de sept iembre de 2016 en Viladecans. 3 . Temas: Viladecans / (Playa de Viladecans : Murtra,Pineda,Cal Francès, Remolar, zonas húmedas, aiguamolls….. ). 4. Cada concursante podrá sellar como máximo 2 soportes (preferiblemente lienzo), debidamente preparados para colgar, pero sólo puede participar con una obra. 5 . Inscripc ión y sellado: día 4, de 9 a 10h, en Rbla. Modolell de Viladecans. 6 . Entrega de obras: día 4, de 13 a 15 h. en TALLER D’ARTS EL MIRALL. 7 . Las obras no podrán llevar f irma ninguna. 8 . Medidas soporte: 40 x 60 cm. como mínimo y un máximo de 40 F (100 x 81 cm). 9 . Cada part icipante deberá traer su material. 10. Técnica de pintura: l ibre. 11. El veredicto del jurado se hará público el día 21 de sept iembre a las 2 0 horas, en TALLER D’ARTS EL MIRALL, Ctra. Sant Climent, nº 64; lugar en el que las obras selecc ionadas permanecerán expuestas hasta el día 30 de octubre. Las obras no premiadas serán recogidas antes del día 10 de noviembre. 12. El jurado estará formado por 3 personas vinculadas con el mundo del arte. La puntuación se hará sobre los números que f iguren en los lienzos. 13. Los miembros del jurado se reservan el derecho de declarar algún premio desierto. 14. Las obras premiadas serán presta das en régimen vitalic io a las personas o ent idades donadoras de los premios, y serán dejadas a Fundación Espejo para exposic iones y otras act ividades. 15. Los ganadores deberán recoger su premio personalmente. En caso de no hacerlo, el importe del premio será reintegrado a Fundación Espejo. 16. Cualquier aspecto no previsto en las presentes bases será resuelto por los organizadores del concurso. 17. La part ic ipación en este concurso presupone la aceptación de estas bases, la conformidad con la decisión del jurado y la renuncia a cualquier rec lamación legal. 18. La organización no responderá de los desperfectos que puedan sufrir las obras en el transcurso del concurso o durante su posterior exposic ión. 19. La ent idad organizadora se reserva el derecho de p ublicar cualquier obra premiada. 20 . Premios: - 600 €, d iploma (Fundac ión Espejo). TEMA : VILADECANS. - 600 €, d iploma (Ayuntamiento de Viladecans). TEMA: PLAYA DE VILADECANS. - 400 €, diploma ( Ayuntamiento de Viladecans ) . TEMA : VILADECANS. - 300 €, diploma ( José Antonio Fernández Lozano ). TEMA : VILADECANS. - 250 €, d iploma (ELMOSQUITO DEL- CHIRIN- GUITO ). TEMA : PLAYA DE VILADECANS. -1er Premio pintor local : 150 €, d iploma,( Associac ió d’Art i Ofic is Viladecans ) . Un menú de 30 € ( Gremi Hosteler ia Viladecans ) . TEMA : VILADECANS. 21. Los ganadores del primer premio, general y local, no podrán optar a dicho premio en la edic ión del año siguiente. 22. Todos los premios estarán sujetos a la retención f iscal legalmente establec ida. Con la colaboración de:


la memòria en imatgessecció a càrrec de Jaume Muns

Escombraries al freàtic.Pels voltants dels anys 70, a la zona agrícola de Sant Boi, Viladecans i Gavà, es va aprofitar l’extracció d’àrids per reomplir els forats que anaven quedant amb tota mena de residus, entre ells, part de les escombraries de Barcelona, malmetent les primeres aigües del freàtic i reomplint la capa superior amb deixalles d’obres i terres no permeables, dificultant el cultiu posterior per la no filtració de les aigües.

He estat testimoni que quan es feia un pou artesiá (tub de ferro clavat al terra) i degut als gasos creats per les escombraries, al soldar els tubs es produïen explosions pels gasos acumulats al subsòl, cosa que encara passa avui en dia després de tants anys transcorreguts.

Viladecans punt de trobada, 101

Documents

Transcript of Viladecans punt de trobada, 101