de trobadaViladecans

Publicació independent d’informació i opinió

punt

vila

deca

ns@

tele

foni

ca.n

etht

tp://

punt

vila

deca

ns.b

logs

pot.c

om

Punt

Equip de redaccióAnna Besora

M. Carmen CastellanoMaria Comas

Josep LligadasJaume Muns

Montserrat PastorMiguel de la Rubia

Mercè Solé(els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar).

La distribució d’aquest butlletí es fa per correu electrònic. Si no desit-geu rebre’l només cal que ens ho comuniqueu. I si voleu que li envi-em a un amic o amiga vostres, feu-nos arribar la seva adreça. Gràcies.

Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes.

El nostre correu electrònic:puntviladecans@telefonica.net

El nostre bloc:http://puntviladecans.blogspot.com

Segueix-nos al Facebook

L’any del centenariL’any del centenari. De quin centenari estem parlant? Doncs del centenari d’aquesta re-vista. Que no fa cent anys, sinó, més modestament, cent números. El proper mes de juny sortirà, si no hi ha cap daltabaix per entremig, el número 100 del Viladecans Punt de Trobada. I no cal dir que, als qui formem part de la redacció de la publicació, ens fa molt de goig arribar en aquesta fita.Ja ho sabeu, però ens agrada recordar-ho un altre cop. Som una revista que es distribueix per correu electrònic, que no cobra res, que les úniques despeses que té són les estricta-ment tècniques (per exemple, la tinta de l’ordinador que gastem en la impressió en paper que en fem abans d’enviar-la, per llegir-la de cap a cap i evitar que hagi faltes) i, sobretot, el temps que tant els promotors com els que hi escriviu hi dediquem. I som una revista, so-bretot, que està totalment oberta a totes les aportacions, opinions, propostes o debats que puguin sorgir. Per dir un exemple, ens enorgulleix que, en aquest temps de debat sobre el futur de Catalunya, aquestes pàgines hagin pogut acollir posicions de totes menes, i que ningú s’hagi estranyat que les acollís.No sabem encara de quina manera celebrarem el nostre centenari. Ja ens ho pensarem i us ho comunicarem. També us convidem a fer-nos suggeriments sobre aquesta celebració. I, sobretot, us convidem a fer servir aquestes pàgines per aportar les vostres històries, les vostres idees, les vostres reivindicacions, les vostres utopies. Per un Viladecans millor i per un món més digne per a tothom.De moment, des de la redacció de Viladecans Punt de Trobada us desitgem que tingueu unes molt bones festes i una molt bona entrada de l’any 2016!

94Any 9

15 de desembre de 2015

Sumari2 Lliure. Patrícia Aliu

3 Eduquem contra la violència masclista. Bàrbara Lligadas

4 Tres vies per ajudar els refugiats. Càritas Diocesana de Sant Feliu

5 Aprendre alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes de Viladecans. Rodrigo Alonso

6 Lliurament dels premis de la Fundación Espejo7 Premi a la Mamullada. Crònica d’un dissabte best! Miguel de la

Rubia

8 Memoria épica y sentimental de Jorge Manrique. Manuel Terrín

9 L’ull i la ploma: Sabates de dona. Jaume Muns i José Luis Atienza

10 Les activitats del Centre Ocupacional Caviga. Maite Basacoma

11 El pati del darrere, més que un pati. Mercè Solé

12 Gat per llebre al Polígon Industrial del Centre. Myriam Moysset

14 El racó de la llengua: Com escalfa el foc a terra! Josep Lligadas

15 26 de novembre, reivindicant una llar per a tothom. Francesc Arnáez

16 La mirada aguda: Corriol pit-roig. Eio Ramon

17 Recerca històrica: Gascons, gavatxos, occitans al Viladecans d’època moderna. Manuel Luengo Carrasco

21 La memòria en imatges: O todos o ninguno. Jaume Muns

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 2

La proa és un pur incendi. Qui en té la culpa s’es-tà amagant a poc a poc, tenyint de vermell i malva la llum. Vespreja, i miro l’espectacle, recolzada da-munt el passamà de caoba. El mar, abans blau, es-devé plata, i aquest lloc remot del meu Carib sem-pre somniat brilla com un diamant.Al lluny, entre sol, llum i ocells, una bandera ne-gra amiga oneja per recordar-me que no estic sola. Ja fa temps, vaig deixar casa meva i al qui creia el meu amor i va resultar una farsa; vaig abandonar el meu espai conegut, la meva feina, els meus amics, la meva família, i vaig emprendre viatge sense pre-visió ni desig de tornar mai. Necessitava un canvi, i ara no em penedeixo de res, igual que una Edith Piaf renascuda. Sóc lliure, com mai no ho he estat, capitana de les meves emocions i de la meva tripu-lació.Reconec aquella ensenya pirata que ara és més a prop. Veig un dels meus nous amics, que em sem-blen antics per la màgia de la complicitat, i somric. Està al pont de comandament, té bon aspecte, amb la seva pèl-roja i preciosa melena arrissada, pen-tinada per la brisa, i em saluda agitant els braços. S’alegra de veure’m, de la mateixa manera que jo em sento en veure’l.En Víctor és el meu pirata preferit, el meu col-laborador més habitual. El casc de la seva nau és

LLIURE

negre i les veles, taronges, en homenatge als cítrics que tant l’apassionen. Tinc sort que ell existeixi. Ell diu el mateix de mi. Recordo converses buides en la meva altra vida. En aquesta, amb persones com ell, de caràcters forts i generosos, i envoltada cada dia dels colors que em regalen el sol, el mar, el cel i els estels, es fa impossible que em calgui cap altre món. Ara aquest és el meu i no el canvio pas per res.– Hola, vella amiga, com estàs?El meu pirata estimat i escollit, que ho fa tot sense demanar res a canvi, m’interpel·la amb el seu am-ple somriure, i la nit va caient sobre nosaltres. Avui soparem junts, a les meves estances privades. Fru-irem de la nostra estona compartida, com sempre, com altres vegades. Ni espero ni vull més en aquest moment. Només la xerrada que ens espera i que ens unirà un poc més, un cop més, sota el firmament bell, conegut i familiar que ens guia en les nostres singladures. N’és l’únic testimoni que ens importa i que, mai de la vida, no ens jutjarà pel que fem, pel que som.

Per un Nadal feliç i un Any Nou ple de promeses i desitjos acomplerts.

Patrícia Aliupatri.aliu@gmail.com

Avui és 25 de novem-bre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers

les dones, un dia en què arreu es fan condemnes a la xacra que arrasa dones arreu del planeta. Avui és un dia per visualitzar aquest drama, per posar el focus davant el risc que corren moltes dones de perdre les seves vides en mans d’aquells que diuen ha-ver-les estimat. Però això tan sols és a punta de l’iceberg. La mort és la part més punyent de l’an-goixa amb què viuen milers i mi-lers de dones.Però si no mirem sota l’aigua, si no ens fixem en tot allò que no sura, que no surt als mitjans de comunicació, mai acabarem amb les morts. Violència també és la pallissa, el cop de puny, l’estirada de cabells, l’empenta, la por. La por a com arribarà. La por a què em farà. La por a no saber mai si tindrà ganes d’abraçar o d’esto-macar. La por a no saber mai què puc fer perquè no sé com reaccio-narà. La por a tenir por.Ara bé, la violència no només pot ser física, la violència pot ser psi-cològica. Una violència silenciosa

que va rosegant per dins les do-nes i es van perdent a sí mateixes. Una violència que les acomplexa, les manlleva la seva autoestima i la seva dignitat. Un atac constant i discret que perfora les seves àni-mes i les converteix en uns éssers vulnerables i desprotegits.Violència és que et controlin el mòbil. Violència és que et diguin com has d’anar vestida i amb qui no has de parlar. Violència és que et demanin explicacions de for-ma constant. Violència és que et facin sentir malament perquè no has respost al missatge de forma immediata. Violència és que dei-xis el cafè amb les amigues per anar corrents al supermercat a comprar cerveses perquè se n’ha quedat sense. Violència és que et diguin que ets seva.Avui és dia de denúncia, però cada dia és dia de lluita. Perquè si no lluitem, si no combatem ferotgement, les dones sempre seguirem sent “el sexe dèbil”. I quina és l’arma més poderosa de què disposem? L’educació.Només amb educació podrem apoderar les nenes, les noies i les dones perquè entenguin que aquell que realment t’estima et

Eduquem contra la violència masclistaEl missatge del 25 de novembre

vol lliure, et vol tal qual ets i et respecta sense condicionants. Només amb educació podrem fer entendre als homes que no som propietat de ningú i que contro-lar una dona els fa menys homes. Només amb educació combatrem l’ideal de bellesa irreal que escla-vitza noies i dones a una imatge que és impossible d’assumir. No-més amb educació assolirem la veritable igualtat entre homes i dones, aquella que ens farà lliu-res i polvoritzarà l’iceberg de la violència masclista.

Bàrbara Lligadas

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 3

No tenim novetats referents al que serà el procés d’acollida, no coneixem encara com, quan i en qui-nes condicions es desenvoluparà l’acollida de les persones refugiades. Sembla ser que en una pri-mera etapa de l’acollida, s’acollirà les persones de manera col·lectiva, en centres, albergs, cases de co-lònies... i que no serà fins passats uns mesos que se les allotjarà de manera individual i per famílies, en habitatges, on es parla que hi podrien estar fins a dos anys. La responsabilitat de l’acollida d’aques-tes persones refugiades és del govern de l’Estat, ni la Generalitat, ni els ajuntaments tenen clar quines seran les seves competències, ni quin serà el seu pa-per en aquest procés d’acollida, però el que sí que hem de tenir clar és que el paper de Càritas i de la resta d’entitats d’Església, ha de ser de subsidiari-etat, és a dir haurem d’arribar allà on no arribin les administracions.Donada aquesta situació, des de la Mesa volem des-tacar tres aspectes que creiem que són importants.• En aquests moments, per tant, la principal tas-

ca que podem fer, és una tasca de sensibilitza-ció i denúncia, reclamant la dignitat i els drets d’aquestes persones, però sobretot perquè s’actuï en les causes que han portat aquestes persones a aquesta situació. Demanar als governs dels di-ferents estats implicats, unes polítiques de mi-gració i humanitàries que tinguin en compte els drets de les persones.

• És important no fer distincions entre refugiats i immigrants econòmics, són dues realitats in-separables i íntimament relacionades. Es tracta de persones i famílies que, per diferents raons, es veuen obligats a marxar de casa per construir una vida més digna.

• Hem d’estar preparats per al moment en què ar-ribin els refugiats, per si se’ns demana suport, preveure quins recursos podrem oferir i veure en quin grau hi podrem col·laborar, però ara mateix, no té sentit organitzar cap tipus de campanya de recollida de roba, aliments, joguines, etc... Perquè no sabem quines seran les necessitats d’aquestes persones, ni de moment tenim mit-jans per fer arribar tot el que es reculli als països on estan els refugiats.

El que veiem aquests dies no és nou i no només és una crisi humanitària, és el fracàs d’una política mal anomenada migratòria i de cooperació i una manca

de polítiques coherents que abordin la complexitat de les causes que motiven la mobilitat humana. És per aquest motiu, que com a Església tenim l’obli-gació moral d’explicar el drama que estan vivint aquestes persones i reclamar als governs, unes polí-tiques de migració més justes i una actuació urgent en les causes polítiques, econòmiques o socials que porten a aquestes persones a haver de prendre la decisió d’abandonar les seves cases i famílies, po-sant en risc les seves vides. No podem permetre que aquestes situacions es tornin a repetir.De moment no s’ha obert cap compte específic per recollir donatius pels refugiats, donat que desco-neixem encara quin serà el nostre paper en aquest procés. Però tots els donatius que estem rebent a Càritas, destinats a la Crisi dels Refugiats, els estem vehiculant a través de Càritas Espanyola, que els fa arribar a les diferents Càritas dels països de trànsit on van arribant els refugiats. Per tant qualsevol do-natiu que es vulgui realitzar, es pot fer al núm. de compte de Càritas Diocesana, indicant en el motiu la paraula “Refugiats”.

Càritas Diocesana de Sant Feliu

Tres vies per ajudar els refugiatsCàritas Diocesana de Sant Feliu ha rebut l’encàrrec del bisbat de coordinar l’atenció que l’Església diocesana presti als refugiats i com a tal va informant periòdicament. Com que aquest procés d’acollida segur que interessa també moltes altres persones a banda de les comunitats cristianes, transcrivim part del seu comunicat:

MÉS INFORMACIÓ I DONATIUSTelf: 93 652 57 70

Correu electrònic: secretaria@caritassantfeliu.catNúm. de compte: ES65-2100-5000-58-0200042738

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 4

Com ja sabeu l’Escola Oficial d’Idiomes de Viladecans, centre pú-blic del Departament

d’Ensenyament de la Generali-tat de Catalunya, ofereix estudis d’anglès, francès i alemany i la possibilitat d’obtenir els certifi-cats oficials de nivell A2, B1, B2 i C1 d’anglès; A2, B1, i B2 de fran-cès i A2 i B1 d’alemany.Els estudis d’alemany s’ofereixen en modalitat flexibilitzada, és a dir, quadrimestral. Durant el mes de setembre va tenir lloc el pri-mer procés de preinscripció i ma-trícula en aquesta modalitat i ara obrim un nou termini per poder accedir a aquests estudis. Si esteu interessats en aquests estudis d’alemany durant el se-gon quadrimestre 2015-16, hau-reu de realitzar una preinscrip-ció en línia, des de la web de l’escola, entre els dies 19 i 22 de gener de 2016. A la web de l’es-cola (http://www.eoiviladecans.com) trobareu tota la informació en detall. En aquest segon quadrimestre podeu optar als cursos de ni-

Aprendre alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes de

Viladecansvell 1A, 1B, 2A, 2B (certificat de nivell A2), 3A i 3B (certificat de nivell B1). Recordeu que en el moment de fer la preinscripció podeu seleccionar l’opció “Prova de Nivell” si penseu que podeu accedir a un nivell superior a 1A. També podeu optar a un ni-vell superior a 1A en cas que tin-gueu una certificació d’entre les considerades equivalents i que estaran recollides a l’aplicatiu de preinscripció mateix. En qual-sevol cas, no dubteu a posar-vos en contacte amb l’escola (tel.: 936357422, correu electrònic: consultes@eoiviladecans.com) en cas que necessiteu qualsevol aclariment.

Us recordem que els certificats expedits per les EOI són oficials i reconeguts a tot Europa a efectes professionals i com a mèrits de formació personal. Durant el mes de juliol l’EOI també ofereix cursos d’idiomes en modalitat intensiva d’anglès, francès i alemany.Tingueu en compte que el procés de preinscripció per als estudis d’alemany del segon quadrimes-tre tindrà lloc entre els dies 19 de gener de 2016 a partir de les 9:00 hores i el 22 de gener de 2016 fins les 14:00 hores.Animeu-vos!

Rodrigo Alonso

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 5

Lliurament dels premis de la Fundación Espejo

El passat dia 19 de novembre va tenir lloc l’acte de proclamació dels gua-nyadors del XII Concurs de poesia en català “Espejo de Viladecans”, així com també el lliurament dels premis de compromís social Ciutat de Viladecans, concedits a l’Associació de Familiars del Centre Ocupacio-

nal Caviga i al poeta i rapsoda Miguel Olivas Jiménez. En propers números de la nostra revista anirem publicant les poesies guanyadores.

A la foto, d’esquerra a dreta, hi veiem: Raimond Aguiló (primer premi), Joan Carles González (se-gon premi), Eliseu Massana (premi autor local), José Luis Atienza (tinent d’alcalde i regidor de Cultura), Josep Alcaraz (president de l’Associa-ció de Familiars del C.O. Caviga), Manuel Olivas (poeta i rapsoda) i Diego Fernández (president de Fundación Espejo).

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 6

Premi a la Mamullada Crònica d’un dissabte best!

El passat dissabte 21 de novembre de 2015, l’Agru-pació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya va convocar un conjunt d’esdeveniments relacionats amb el món del bestiari festiu.

El congrésEl congrés “Bestiari festiu: definició i criteris de ca-talogació” va aplegar prop de 150 persones al Fò-rum Berger Balaguer, on es van presentar contin-guts relacionats amb el bestiari festiu i el seu procés de catalogació a través de vuit ponències de curta durada. Així doncs, els assistents van poder conèi-xer aspectes sobre la música que acompanya les fi-gures, les seves danses, l’origen dels dracs, com es cataloga el patrimoni material…A més, durant la pausa-cafè, els assistents van poder gaudir d’una ballada de cortesia a càrrec del Drac de Vilafranca, el Drac de l’Agrupació i el Poulain de Pézenas (Occitània), declarat obra mestra del patri-moni oral i immaterial per la UNESCO. Fins a un total de dotze figures de bestiari festiu van partici-par de la mostra de bestiari durant tot el matí.Totes les entitats de bestiari participants, ponents i convidats van poder gaudir d’un dinar de germanor a Cal Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca.

Cercavila de bestiari festiuA les cinc de la tarda, totes les figures de bestiari fes-tiu van iniciar el camí en cercavila des de la Rambla de Nostra Senyora fins a l’Auditori Municipal. Cada una d’elles va fer una ballada a la Plaça de la Vila, davant l’Ajuntament.

Festivitas BestiarumA dos quarts de set, es va donar inici a la gala Fes-tivitas Bestiarum, la celebració de la Nit del Bestiari Festiu. Presentada per Xavier Graset, aquesta sego-na edició –la passada es va celebrar al Born Centre Cultural de Barcelona– pren un caràcter festiu, de cloenda de la temporada d’actuacions, que pretén reivindicar la declaració oficial del Dia Europeu del Bestiari Festiu (24 de novembre) i que, a més, pre-tén donar visibilitat i reconeixement als projectes i iniciatives dutes a terme per les entitats federades a l’Agrupació.L’Ambaixador del Bestiari Festiu 2015, el periodista Jordi Margarit (programa La Primera Pedra de RAC1), va lliurar el testimoni a la nova Ambaixadora del Bestiari Festiu 2016, la periodista Rita Marzoa.Els Ministrers de Vilafranca van amenitzar la gala amb una actuació de música tradicional.

Els premis BestEls Premis BEST a la societat els atorga un Jurat for-mat per persones vinculades en l’àmbit de la cultu-ra popular i les administracions. I entre ells n’hi va haver un per a Viladecans.Per sort, per la nostra ciutat aquest premi s’afegeix als dos anteriors aconseguits per a Coordinadora d’Entitats del Mamut de Viladecans, un del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Lobregat i l‘altre de la Fundació Garcia Nieto, que demostren que aques-ta iniciativa popular ha estat un encert i que tots i totes les ciutadanes de Viladecans han pres en Vi-lamut com un personatge molt estimat i arrelat a Viladecans.

Miguel de la Rubia

Premi Best al millor projecte estratègic:Per la seva singularitat, per haver aconseguit que una de les principals activitats festives i culturals del seu municipi tingui com a protagonista la figura de besti-ari festiu, per la seva contribució a que aquesta esde-vingui senya d’identitat del seu territori, el jurat ha determinat que el Premi BEST al millor Projecte Es-tratègic és per “La Mamullada”, impulsat per la Colla del Mamut de Viladecans.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 7

CunaParedes: lecho triunfantede soldados, infanzones,caballeros,monjes de adusto semblante,cruces de piedra y blasonesduraderos.Pueblo venturoso, alberguede Jorge Manrique, vidacomo ejemplo.Su memoria aquí se yerguecomo una rosa dormidasobre un templo.Aquí distinguida cunaperdura como salvajemelodía,aquí el lucero y la lunadispersan en el paisajesu poesía.Polvo de viejo caminola memoria del poetapurifica.Es eterno su destinoy eterna lumbre secretale salpica.

Memoria épica y sentimental de Jorge Manrique

MuerteHombres: viajeros sombríoshacia profundos ocasossin cesar.Ni siquiera somos ríosque van a dar con sus pasosen la mar.Era su mano martillode la guerra, lanza fríadel camino, y la muerte hasta el Castillode Garcimuñoz un díaterca vino.Jorge tenía una citacon la causa verdaderadel partido,cuando una lanza malditalo arrojaba a la praderamalherido.Aquí la piedra reseca.Aquí la sangre en el trigoderramada.Aquí la trágica mueca por el acero enemigoprovocada.Y hasta Uclés, humilde villaque del asedio salvaracierto día,viene la dama amarillapara besarle la cara todavía.Aquí enterraron al hombreque conjugaba el afáncon la meta.Beato sea su nombre,valeroso capitán y poeta.

Manuel Terrín Benavides (Albacete)

Primer premio del II Certa-men de Poesía “Constancio Zamora Moreno”, tema Jorge Manrique, organizado por la Fundación Espejo

VidaHeredero de un maestrode la Orden de Santiago–paz y guerra–,clarín de sonido ecuestreera pasión y era halagode su tierra.

Armas y letras unidasse dieron cita en su pechocon fortuna, vida partida en dos vidasy nobleza por derechode alta cuna.Aquellas coplas rotundasque hicieron que meditaratanta gentesentencias fueron profundas,catarata de agua clarameramente.Altas gestas militarespor polvorientos senderos:luz y arcilla.Versos bellos, singularesplasmados en cancioneros de Castilla.Qué probada valentíaen la batalla sangrientade Ajofrín.Qué memorable elegíasobre la aurora sedientade su fin.Con lira dulce, bucólicacantaba –donoso estilo–a la amada.Por su Majestad Católicapuso la vida en el filode una espada.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 8

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 9

L’ull i la ploma

Sabates de dona

Són més de cinquanta pa-rells de sabates vermelles. Sabates vermelles buides com a metàfora, com a

símbol de tantes dones mortes allà on ens havien ensenyat que era el lloc més segur. A casa. Quan els nens juguen a agafar en els jocs infantils diuen la paraula màgica: Casa !, i estan fora de perill de tots i de tot. Després de la porta tancada, amb la clau passada, ens sentim invulnerables contra els perills que ens amenacen al pas-sadís, al carrer, a la ciutat al món. El risc, l’agressió, el mal, sempre és cosa d’ells, dels desconeguts, a qui imaginem dolents, una llet-ja amenaça que ens pot esperar a la volta de qualsevol cantonada. Aquestes sabates vermelles –que representen a totes les sabates de dona, de taló, de sola plana, es-portives, a les sabatilles d’estar per casa, que van calçar el que ja no calcen, peus d’alegres cossos

vius, alts, prims, baixos, grossos, joves, vells–, són un homenatge a aquelles que van ser maltrac-tades, caigudes a terra, descalces d’un peu o de tots dos, sabates perdudes en la batalla perduda per seguir vivint. El pitjor, el que fa estremir quan mirem aquestes espelmes que fan llum a les saba-tes vermelles i imaginem la foscor de la mort en el color gris brut de la plaça, és que els qui van segar les seves vides eren, o havien es-tat, les persones més estimades.Els amors, si són amors, no maten. Hi ha una cultura amorosa que és la disfressa històrica d’una cultu-ra masclista que està encara en el nucli dur testicular d’una bona part de la població masculina. La lletra de la copla popular ja indi-ca per on van els trets i a on en-certen i maten: La maté porque era mía, y si ella resucitara otra vez la mataría. Segons aquesta cultura del desamor la nòvia és propietat

eterna del nòvio, l’enamorada de l’enamorat i l’esposa del marit. La propietat va més enllà de la vida, més enllà de la mort i més enllà de la llei. El pitjor és que aquesta cul-tura que es porta tatuada dins de la bragueta i del cor també ha es-tat gravada en els llibres de lleis. Mentre que l’adulteri masculí era una marca en la cartutxera de l’amor clandestí, la carne es débil, l’adulteri femení era un delicte que avui dia encara hi ha països que el castiguen amb la lapidació.Aquesta lectura compartida per les dones, aquestes sabates bui-des, aquestes espelmes enceses són la flama que no cessa d’un do-lor que no acaba fins que la casa, la llar, sigui un lloc segur on fer l’amor i no la guerra. Una guerra on els morts i ferits porten gairebé sempre nom de dona.

Fotografia: Jaume MunsText: José Luis Atienza

Les activitats del Centre Ocupacional Caviga

El Centre Ocupacional Cavi-ga és un servei i establiment d'atenció diürna on s'atén persones amb discapacitat

intel·lectual, majors de 18 anys, en edat laboral i que la seva disminució no els permet, de forma temporal o definitiva, la seva integració en una empresa ordinària o en un Centre Es-pecial de Treball.En aquest article ens centrarem en les activitats d'ocupació terapèutica que, d'acord amb la legislació vigent, con-sisteixen en aquelles tasques en les quals els usuaris i usuàries han de percebre l'èxit d'un resultat material satisfactori.A Caviga fem diferents manipulats com encaixar, embossar, ensobrar, classificar, comptar, empa-quetar, entre d'altres, per a empreses externes com Roca, Corysan, Comansi, Pakot, etc.Realitzem un altre tipus d'ocupació dissenyada per a trencar amb les tasques rutinàries dels manipu-lats, que consisteix en la realització d’articles arte-sanals de qualitat que puguin ser objecte de ven-da a través de l’Associació de Familiars del Centre Ocupacional Caviga i, així, accentuar la satisfacció del resultat final. Els usuaris i usuàries confeccio-nen productes i articles elaborats en la seva totalitat dins el centre (espelmes, productes fets amb vímet, sabons, clauers, gerros, ninots, llibretes, arracades, postals, rètols, marqueteria, xapes...). Elaborem un stock de productes que té sortida en fires i mercats d’artesania com la Fira Medieval de Viladecans o la paradeta que muntem per la Diada de Sant Jor-di. També confeccionem productes de temporada en èpoques concretes de l’any (articles nadalencs a

final d’any, roses i punts de llibre per Sant Jordi...) i rebem encàrrecs de pro-ductes per diferents celebracions (ani-versaris, casaments, batejos, comuni-ons, per a empreses, etc.).En els últims anys hem donat resposta a nombrosos encàrrecs per a decorar di-ferents espais amb temàtiques relacio-nades amb la festa de Nadal, Sant Jordi i Sant Joan. Hem decorat els vestíbuls de l'Hotel Ibis i Budget de Viladecans, Hotel Ibis de Cornellà i les biblioteques de Gavà en diferents ocasions. Actual-ment estem treballant per a decorar el

vestíbul de la biblioteca de Viladecans per a les fes-tes de Nadal.La nostra ocupació té altres finalitats, ja sigui con-feccionar els decorats, el vestuari i l'atrezzo per a les obres i curtmetratges que es realitzen a les acti-vitats de cinema i de Teatre i Música al Carrer, com realitzar els tallers d'entrepans i sucs per l'esmorzar saludable i l'activitat d'hort ecològic.Per últim, explicar-vos que fem tallers educatius ens què pretenem ensenyar algunes de les nostres ocupacions i sensibilitzar la població del que som capaços de fer. Aquests tallers són dirigits princi-palment a escoles i instituts de la zona. Hem col-laborat amb els CEIP Mediterrània, Trueta i Martí i Pol, els col·legis Sagrada Família de Viladecans i el col·legi Santo Ángel i Immaculada Concepció de Gavà i l’IES Camps Blancs de Sant Boi. Hem fet di-ferents tallers de roses de paper, sabons i espelmes artesanals i ha sigut una experiència enriquidora tant per als alumnes com per als nostres usuaris i usuàries.

Maite Basacoma

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 10

Jo no sóc del Baix Llobregat, hi he vingut a viure ja fa dotze o tretze anys. M’agrada, tot i enyorar el meu barceloní Poblenou d’origen. Com tothom tinc un raconet per al lloc on vaig

desar la infantesa i la joventut, on vaig descobrir coses importants i on conservo bons amics. Poble-nou és un d’aquells llocs que tendeixes a idealitzar, senzillament perquè ja no hi vius.Per això tenia ganes de veure l’episodi El pati del darrere del programa Sense ficció de TV3. És una ma-nera també de poder explicar Viladecans i el seu en-torn als amics que no el coneixen.Bàsicament em va agradar, però d’entrada em va semblar molt incomplet potser perquè jo esperava un programa sobre el Baix Llobregat, que és com s’anunciava, i va ser un programa sobre el delta, centrat en la seva pagesia. El programa remarca aquest menyspreu de la gran ciutat envers la “comarca”, que fa que s’acabin pri-oritzant les grans infraestructures per damunt de les necessitats agràries, alimentàries i dels paisat-ges, o que s’estigui disposat a destruir el delta, la seva història, la seva economia i la seva gent per posar-hi un casino. Em va semblar molt oportú, ara que es parla tant de sobirania, recordar què preteni-en fer i com volien fer-ho alguns dels defensors de la pàtria que han fet molts diners a partir del totxo, especialment del totxo públic.Però amb tot a mi no em sembla que es tracti tant del vassallatge de “la comarca” envers la ciutat, com de la mentalitat que tenim tots, a la gran ciutat i a les comarques, de voler una certa “grandeur”: grans infraestructures no sempre gaire rendibles des d’un punt de vista que no sigui l’estrictament econòmic. Ara critiquem amb entusiasme l’AVE, però fa quatre dies sembla que el problema era pro-curar que les nostres infrastructures fossin, sobretot, més grans que les de Madrid. I això en el nostre cas afecta i molt el Baix Llobregat: port, comunicacions, aeroport... Per contrast, la nostra comarca està pès-simament comunicada internament. Les poblacions del delta, per exemple, si volem anar a la capital de comarca, hem de passar per Barcelona! L’altra qüestió és que alguns ajuntaments, com el de Viladecans, valoren més el creixement numèric de la població, com si de l’increment d’habitants se’n derivés un gran bé per si sol, que no pas la cohesió i l’arrelament al territori. I en època d’atur i de cri-si qualsevol iniciativa que creï ocupació, sigui quin sigui el seu cost social, ecològic, etc. és molt tempta-

El pati del darrere, més que un pati

dora, però és inquietantment perillosa en termes de qualitat de l’ocupació, de sostenibilitat i d’equilibri.Ja que el reportatge va ser monotemàtic, em va sem-blar un pèl superficial l’abordatge dels problemes de la pagesia, que situaven en un entorn harmònic amb el paisatge natural, quan de fet sovint hi ha alguns conflictes entre el rendiment de la terra i la conservació dels espais naturals.També hi vaig trobar a faltar la referència al mo-viment obrer i les seves lluites, a l’arribada de la immigració, a la deixadesa amb què les adminis-tracions han tractat alguns serveis, a l’impacte de la indústria contaminant en el territori, al futur co-mercial i turístic que s’està promovent. I hagués es-tat bé fer alguna referència a la seva cultura i al seu patrimoni, en risc permanent.Us recomano el reportatge i agraeixo l’estímul ni que sigui per plantejar-nos uns quants interrogants sobre el món que volem.

Mercè Solé

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 11

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 12

Sembla que en tots aquests anys no hàgim après res. No n’hem tingut prou amb la

bombolla immobiliària. Just ara quan potser comencem a aixecar el cap, el nostre Ajun-tament (PSC+ICV) s’entesta a continuar amb les mateixes polítiques especulatives, de diner fàcil i trinxament del territori. Podria citar el Pla de Llevant (3.000 habitatges), l’enderrocament del Po-liesportiu Municipal del Centre o d’altres projectes en cartera... Avui, però, em centraré en el projecte de reforma del Polígon Industrial del Centre. Hi ha molts punts criticables. Amb l’excusa d’incen-tivar el Polígon Centre, el consistori obre la porta a la construcció de 1.300 habitatges amb una alçada màxima similar als blocs de Vilamarina. Però quin motiu hi ha per construir més pisos a Viladecans? I amb edificis tan alts? Per creixement demogràfic segur que no perquè segons l’anuari 2014 de l’Ajun-tament hem perdut habitants i des del 2010 hi ha una tendència a l’alentiment. A més a més, si contextualitzem aquest projecte amb les altres iniciatives immobiliàries que es volen des-plegar, en els propers vuit anys ens plantaríem amb un augment de la població del 18 %, és a dir, 12.000 nous habitants per emplenar els 4.000 habitatges dels dos plans estrella, Pla de Llevant i Polígon Cen-tre. Un sense sentit tenint en compte el creixement absolut negatiu de la població. La reforma del Polígon Industrial del Centre és un projecte molt ambiciós que enfocat des d’una altra perspectiva hagués pogut regenerar tot l’entorn. Però actualment hi ha 1.800 llocs de treball en joc i cal donar prioritat a la seva protecció. Des del grup municipal d’ERC-AM creiem que la nova distribu-ció de les parcel·les, l’agrupament de solars, afavo-reix als grans inversors en detriment de les petites i mitjanes empreses, quan són les que sustenten la majoria del nostre teixit industrial. El desplegament d’aquest pla –pel que fa referèn-cia al sòl dedicat a la indústria– requereix superar diverses particularitats com que els propietaris de les petites parcel·les es posin d’acord per sumar su-perfície, la jubilació d’un propietari o el tancament d’empreses... Aquestes particularitats dificulten la concreció del nou model industrial i, per tant, hi

Gat per llebre al Polígon Industrial del Centre

haurà nous habitatges (sembla que sigui aquesta l’última fina-litat) però temem que la zona industrial –en si mateixa– no haurà canviat. El projecte també preveu la prolongació de l’avinguda Se-gle XXI tot travessant el polí-gon. Però la xarxa viària per donar servei a un polígon in-dustrial amb pas de camions

d’alt tonatge és incompatible amb el trànsit de vi-anants i la xarxa urbana. A menys que la intenció sigui restringir el trànsit de camions d’alt tonatge. Es vol dissenyar “un nou polígon industrial”. Se’ns diu que les noves naus han de tendir a l’excel·lència energètica, amb sostres verds, passarel·les entre edificis, energies renovables... Però proposar un polígon industrial autosuficient és una quimera, encara més si tenim en compte les restrictives lleis del Govern espanyol en aquesta matèria. En aquest capítol també s’obvia la proximitat dels habitatges a la indústria, no trobem cap referència als sorolls, a les molèsties ni a l’impacte que provocarà en els nous veïns. D’altra banda, el projecte proposa un nou traçat de la carretera de Barcelona per ampliar el barri Cen-tre, intenta oxigenar la plaça de l’Ajuntament i crear una zona per a vianants i comercial, tot mantenint les façanes de les cases singulars. Però ens falten da-des, molta més concreció. No es parla de quines ca-ses es mantindran, ni què passarà amb les cotxeres de la Mohn. Tampoc queda clara l’oxigenació de la plaça de l’Ajuntament: just davant hi ha projectats un nou mercat i altres equipaments sense especifi-car. És el que succeeix quan tot plegat es planifica des d’un despatx, sense consultar a la ciutadania ni als implicats. Precisament per promoure el procés d’al·legacions i fomentar la participació ciutadana, ERC Viladecans va convocar el passat 2 de desembre una assemblea oberta informativa on vam explicar el projecte de re-forma i vam compartir tota la documentació que te-níem a l’abast. Gràcies a la nostra pressió hem acon-seguit ampliar en un mes el període d’informació pública, que acabarà el 28 de gener. A la nostra pàgi-na web (www.esquerra.cat/viladecans) trobareu la presentació que vam elaborar per a l’ocasió, dins de la secció “Documents”. Estem al vostre servei.

Myriam Moysset

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 13

El racó de la llengua

Com escalfa el foc a terra!

Ara que sentim parlar el cata-là a través de tants mitjans diferents (des de la tele als veïns del carrer, passant

pels companys de feina o els avisos de la megafonia del tren), tots tendim a fer servir un llenguatge estàndard i a oblidar la parla més pròpia del lloc on vivim. A Viladecans, evidentment, això també passa. I és una llàstima, perquè la llengua és més rica i viva com més variants manté.

Aquí van tres exemples de paraules que a Viladecans s’havien dit sempre i ara estan sent substituïdes per unes altres:• Xemeneia / Foc a terra. En la parla

pagesa viladecanenca no es feia ser-vir l’expressió “llar de foc”. Es deia o bé “el foc a terra” o bé “la xemeneia” (pronunciat sovint “xu-meneia”). Ara, en canvi, la majoria de gent fa servir “llar de foc”. I no cal.

• Màquina de rentar. Quan va aparèixer aquest estri automàtic per rentar, en dèiem “màquina de rentar”. Ara, per estalvi de paraules i per influència del castellà “lavadora”, en diem més aviat “ren-tadora”. I tampoc no cal.

• Tirar a terra. Aquí, quan cal eliminar una paret, diem que l’hem de “tirar a terra”. Però hi ha qui pen-sa que “enderrocar” queda més culte, o més català. I no. Més val continuar dient-ne “tirar a terra”.

Josep Lligadas

Bon Nadal!bon Any!

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 14

26 de novembre, reivindicant una llar per a tothom

Milers de persones sense llar van sortir el passat 26 de novembre als carrers i places de més de 50 ciutats de tot el país per reclamar dignitat i drets,

convocades per diverses organitzacions que treba-llen amb persones sense llar. Ho van fer amb una “flashmob” simultània a tot el país per donar visi-bilitat als objectius del Dia de les Persones Sense Llar, que se celebra el diumenge 29 de novembre sota el lema “Perquè és possible. Ningú sense llar“.A Sant Feliu de Llobregat, aquesta convocatòria es va desenvolupar, a les 12h, a la Plaça de la Vila. En aquesta cita hi van prendre part persones sense llar que es troben en el Centre d’Acollida Abraham per a homes sense Llar de Vilafranca del Penedès, vo-luntaris i professionals de Càritas.

Culmina una campanya europea de cinc anysAquest any culmina una campanya que durant els últims cinc anys s’ha desenvolupat a nivell eu-ropeu, sota el lideratge de FEANTSA (Federació Europea d’Associacions Nacionals que treballen amb les persones sense llar), sota el lema general “Acabar amb el sensellarisme és possible”. Durant el període 2010-2015 s’ha marcat els següents objec-tius: que ningú dormi al carrer; que ningú visqui en allotjaments d’emergència per un període supe-rior al necessari; que ningú resideixi en allotjaments temporals més del que és estrictament necessari; i que ningú abandoni una institució sense alternati-va d’allotjament.El 2015 finalitza aquest quinquenni global de sen-sibilització, amb l’objectiu de deixar patent davant l’opinió pública que la possibilitat que totes les per-sones tinguin una llar pot ser una realitat factible si s’aconsegueix aquest compromís comú. No obstant això, a data d’avui segueixen sent milers les perso-nes que es troben en situació de sense llar al nostre país. Les entitats socials estimen que hi ha prop de 40.000 persones en situació de sense llar a Espanya, una xifra que, d’acord a les dades aportades per FE-ANTSA, pot ascendir fins a 400.000 a tot Europa.

Diferents històries i experiènciesCom es constata a través dels testimonis d’aquestes persones, cadascuna d’elles porta amb si un cúmul d’experiències vitals, ja sigui de forma conscient o

no. Aquestes experiències poden ser traumàtiques i especialment dures en alguns casos. Les persones sense llar arriben a sumar fins a 14 successos o ex-periències vitals estressants al llarg de la seva vida, mentre que una persona “normalitzada” té 3 o 4 d’aquests successos en el mateix període de temps.

"Perquè és possible. Ningú Sense Llar "La Campanya anual de Persones Sense Llar es mar-ca un objectiu complex i potser utòpic, com és que ningú es trobi en situació de sense llar. Per a això, cal que tots treballem junts: les persones en situació de sense llar, els voluntaris, els tècnics, els equips directius de les entitats, les parròquies, les instituci-ons, els ciutadans, els mitjans de comunicació.Per aquests motius, les entitats convocants de la Campanya llancen les següents propostes:• A les administracions públiques que facin políti-

ques socials compromeses que posin les persones en el centre. Igualment, que l'Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar, recentment aprovada pel Govern, tingui veritable desenvo-lupament i implementació i no es quedi en una mera declaració d'intencions.

• Als mitjans de comunicació que comuniquin mis-satges respectuosos amb els drets de les persones "amb un enfocament sensible cap a les persones sense llar".

• A la societat que s'impliqui i exigeixi els drets de les persones en situació de major exclusió.

Francesc Arnáez

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 15

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 16

la mirada agudasecció a càrrec d’Eio Ramon

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)Parc agrari. Setembre 2015

Migrador molt escàs al Delta del Llobregat. El més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans. Estival nidificant, molt escàs i localitzat, en alguns massissos pirinencs. A Catalunya es troba amenaçat per la desaparició del seu hàbitat a causa del desenvolupament del turisme hivernal (estacions d'esquí i urbanitzacions) i a la caça il·legal.

Gascons, gavatxos, occitans al Viladecans d’època moderna

A mitjans del mes passat es va celebrar a Be-gues la VIII Trobada de Centres d’Estudis

i d’Estudiosos de l’Eramprunya amb l’eix central dels moviments migratoris. Des de Viladecans es va participar amb una ponència que descrivia les dues onades immigratòries del segle XX que van transformar la nostra ciutat, dues comunicacions –una, sobre els refugiats de guerra acollits a Viladecans entre 1936 i 1939; i, una altra sobre l’experiència del Consell Municipal de la Convi-vència de Viladecans, entre els anys 2005 i 2012– i quatre pòsters relacionats amb les fonts docu-mentals per a poder estudiar els fenòmens migratoris; la toponí-mia vinculada amb la immigra-ció; la immigració internacional que ha tingut darrerament Vila-decans i, finalment, les relacions entre el jaciment arqueològic de Sales i el nord d’Àfrica.A la Trobada, els companys de Begues, Sant Climent i Gavà van tenir ocasió de parlar de la gran immigració occitana que va aco-llir Catalunya, i en concret van parlar de les seves poblacions, entre finals del segle XV i fins, pràcticament, principis del segle XVIII. Nosaltres volem aprofitar l’article d’aquest mes per fer una aproximació al fet immigratori occità a Viladecans. Partint de l’ample treball de recerca realit-zat pel mestre Jaume Codina.1

1 Vegeu Jaume Codina. “La immi-gració francesa al Delta del Llobregat, 1400-1700”, dins de XXV Assemblea Inter-comarcal d’Estudiosos. El Prat, 25-26 octu-bre 1980, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat, Barcelo-na, 1985, pàg. 226-371. Per a resseguir la

Les dades són seves. Nosaltres, només hem procedit a relacio-nar-les i a complementar-les amb una espigolada en el llibres sa-cramentals de l’Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat.2

Amb la recerca a diversos arxius parroquials del delta així com en d’altres de barcelonins, Jaume Codina arriba a identificar uns 3.812 francesos –occitans– entre 1418 i 1750 en les poblacionos del delta del Llobregat, dels quals 93 pertanyen al lloc de Sant Joan de Viladecans, parròquia de Sant Climent de Llobregat.3 Un per-centatge molt petit si tenim en compte els 1.833 de Sant Boi, els 909 de l’Hospitalet de Llobregat o els 641 del Prat de Llobregat. A banda de la dificultat i aprofun-

petjada occitana al Baix Llobregat vegeu, mes recentment, Gual i Remírez Fran-cesc Xabier i Millàs i Castellví, Carles. La població del Baix Llobregat a l’època dels Àustria, Fundació Salvador Vives Casa-juana, Barcelona, 1999, 204 pàg., i dels mateixos autors, “La immigració france-sa al Baix Llobregat: segles XVI i XVII”, a Materials del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, núm. 5, 1999, pàg. 29-35. També, Millàs i Castellví, Carles. Els altres catalans dels segles XVI i XVII, Col·lecció Llorenç Sans d’Estudis del Baix Llobregat, Publicaci-ons de l’Abadia de Montserrat, Barcelo-na, 2005, 164 pàg.2 Per a un treball de recerca univer-sitària, l’any 1985, vaig fer un buidatge d’una part dels llibres sacramentaris dels arxius parroquials de Sant Climent de Llobregat i Sant Joan de Viladecans. De les notes preses en aquell buidatge es d’on trec les dades sobre els immigrants occitans que complementen la relació de Jaume Codina. 3 Codina, 1985, taula de “Francesos al Delta del Llobregat, 1389-1764”, pàg. 364-366. En aquest treball Codina publi-ca la relació de francesos dels pobles de Sant Boi, l’Hospitalet, el Prat, Cornellà, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Sants.

diment en la recerca, aquest fet, possiblement també s’explicaria per l’existència perllongada d’un règim feudal exigent en aquest marge del delta del Llobregat. A partir de la nostra recerca hem pogut ampliat el llistat de 93 francesos fins a 102, un 10 % més. La primera onada immigratò-ria gascona es dóna entre finals del segle XV i mitjan segle XVI. Són occitans, procedeixen de la vessant atlàntica d’Occitània, i són majoritàriament joves sol-ters, que vénen a fer de mossos de camp, pastors o bovers i que, en bona mida, reemplaçaran els esclaus que hi havia a les masies. Els esclaus s’havien de mantenir, als mossos només cal pagar-los el jornal. Aquests fadrins occitans també desenvoluparan altres ofi-cis com els de ferrer, mestres de cases o teixidors de lli, com ho va ser en Peirot Clivaller, el primer occità que Jaume Codina localitza per Viladecans, de manera molt primerenca, l’any 1497. A princi-pis del segle XVI, s’estima que un 10 % de la població del delta del Llobregat era d’origen occità, si bé Jaume Codina creu que aquest percentatge hauria de ser més elevat. Del fogatge de 1553 es pot deduir que un 21 % de la pobla-ció deltaica és d’origen occità. Aquests francesos encara seran anomenats gascons, si bé a partir de la segona meitat del segle XVI, quan la immigració s’intensifica, es generalitzarà el terme gavatxo, amb un sentit despectiu. Jaume Codina ha assenyalat la dèca-da de 1597-1606, com els anys d’arribada màxima de francesos al delta del Llobregat. Així, per a Sant Boi, en aquestes dates, la

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 17

Recerca històrica

immigració occitana correspon al 40 % de la població adulta de la vila. En aquestes dècades vénen famílies senceres a diferència de les dècades anteriors i posteri-ors, quan només arriben joves solters. A partir de 1637 comen-ça la davallada de la immigració occitana i s’estronca de manera definitiva amb la guerra de Suc-cessió, entre Catalunya, Castella i França (1700-1714). Catalunya, i el delta, engegaran el segle XVIII amb saba nova dels nouvinguts i dels seus fills, una vegada arre-lats: una tercera part de la pobla-ció catalana serà d’origen occità.Aquest es l’esquema general de la immigració occitana al delta del Llobregat. A partir de les da-des del mateix Codina hem ela-borat un quadre de la immigra-ció a Viladecans on podem veure com els primers occitans identi-ficats, efectivament són de finals del segle XV i principis del XVI, si bé de manera molt esparsa. No és fins als anys de 1612-1637 quan es produeix la localització del major nombre d’occitans a la nostra població, amb un màxim de 35 per a l’any de 1637; després davallarà dràsticament i acabarà amb els primers anys del segle XVIII. Codina parla de com la im-migració francesa femenina co-mença entre 1551 i 1560 i finalitza cap als anys 1631-1640. En aquest cas, Viladecans si que entraria

dins dels paràmetres: la prime-ra dona francesa que trobem és Elionor Gales casada amb Lluís Ferran, també occità, el 1565. La darrera ho serà Elisabet Saltó ca-sada amb el també francès, Joan Bordes, l’any 1616. En total, Co-dina troba 6 dones occitanes ca-sades també amb occitans. Això no serà l’habitual, perquè dels 36 matrimonis que ha pogut lo-calitzar, la gran majoria (30,83 %) es donen entre fadrins occitans i pubilles catalanes.Quins és el lloc d’origen d’aquests joves que poblaran les nostres vi-les? En el cas del lloc de Sant Joan de Viladecans, destaquen els que arriben dels bisbats de Comenge (16 occitans), Auch (7), Lombers (7), Sent Líser a la regió de Cose-rans (6) o Agen (5), tots a la ves-sant atlàntica de l’Occitània a ex-cepció dels quatre que vénen del bisbat d’Elna-Perpinyà, i en con-cret, tres de la població de Vinçà, al Conflent.Per al cas de Viladecans hi ha di-verses mostres de la integració dels immigrants occitans en les institucions locals. Una d’elles són les confraries parroquials. Codina remarca com, a finals del segle XVI, els fadrins francesos administren l’altar de sant Joan de l’església de Viladecans.4 Un

4 Codina, 1985, pàg. 248 i també Jau-me Codina. “Viladecans i el camí de la llibertat”, a Jornades d’Història Local. Vila-

altre element d’integració és la seva participació en el Consell de la Universitat de Viladecans. Així, en el Consell de l’any 1635, de 33 caps de casa, 9 són immi-grants occitans, un 27 %. El 1718, quan ja la immigració occitana s’ha tallat de soca-rel, dels 58 caps de casa que conformen el Viladecans del moment, 13 tenen cognoms d’ascendència francesa, encara un 22 %.5

Entre els cognoms que hi ha al quadre dels occitans viladeca-nencs cal destacar noms que en-cara perduren a la nostra pobla-ció com son Bordes, Faura, Perés, Escuder, Font, Vaques, Oller, Malet (tenim un paratge agrícola conegut com Les Maletes) o Barat (Cal Barratet), per esmentar-ne alguns.

Manuel Luengo Carrasco

decans, 1981, 1982, 1983, Ajuntament de Viladecans, 1984, pàg. 12. 5 Dades de la presencia occitana dins dels caps de casa de Viladecans a Manuel Luengo Carrasco. Vila-decans al segle XVIII. La consolidació d’un poble, dins de les xerrades dels Capvespres de Ca n’Amat, que a la seva edició de 2014 portaven per títol, Viladecans dins la Catalunya moderna, 20 de juny de 2014, inèdit. Vegeu també Manuel Luengo. “ La població de Sant Joan de Viladecans en les primeres dècades del segle XVIII” en Viladecans Punt de Trobada, núm. 78, juny de 2014, pàg. 16-18.

Quadre. Occitans a Viladecans (1497-1715)Elaboració pròpia a partir de les dades publicades per Jaume Codina, 1985, taules de “Noces de francesos al Delta del Llobregat, 1446-1723”, pàg. 283-284, i “Francesos al Delta del Llobregat, 1389-1764”, pàg. 364-366. En aquesta darrera relació no constava Arnau Bedort, sí esmentat en la relació de noces.• En cursiva els noms catalans• En vermell fosc els noms de dones franceses (6)• Els noms amb blau són de recerca pròpia (9)• Quan hem pogut hem citat els noms de les poblacions en occità.

Data Nom ∞ (data noces) Població - Bisbat1 1497 Peirot Clivaller

Teixidor de lli2 1516 Bernat Gascó Gascunya3 1540 Joan de Benetucer Abesoes4 1540 Joan Cabana

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 18

Data Nom ∞ (data noces) Població - Bisbat5 1540 Joan del Longar6 1540 Esteve Pellicer7 1540 Bertran de Soes8 1540 Bertran del Trey9 1549-1580 Joan Saliner Bisbat de Caors10 1553 X. Gallard11 1564-1582 Domenjó Sespuy ∞ (1582) Jerònima Aduà Montagut del Sories - Lombers12 1565 Lluís Ferran ∞ (1565) Elionor Gales Xu (...) – Mans del Reial13 1565 Elionor Gales14 1570 Pere Causier Cairac – Condom15 1573 Marc Vinyes Samatan – Lombers16 1576-1593 Pere Joan ∞ (1593) Elionor Callar Coserans – Sent Líser17 1578 Joan Roca Sereget – Sarlat18 1578-1602 Pere Oriol ∞ (1602) Anna Montserrada Vilara Santa Maria de Reigades - Comenge19 1581-1596 Pau Fornells ∞ (1596) Elisabet Nogués Pi – Lombers20 1582 Jerònima Aduà21 1582-1602 Bertran Cortès ∞ (1602) Margarida Costa Sant Robert – Agen22 1584-1601 Joan Pagès ∞ (1601) Elisabet Costa Martres – Comenge23 1585-1594 Egidi Bonasia Escasans - Montalbà24 1587 Arnau Porta Unac – Auch25 1588 Lleonard Font26 1588-1637 Joan Ribes27 1593-1610 Joan Germà Sunyer ∞ (1610) Antònia Vales Sent Guironç de Coserans – Sent Líser28 1595-1610 Bertran Soler29 1596 Elisabet Nogués30 1597-1637 Joan Graells ∞ ± (1623) Caterina Clapés Livernó – Caors31 1598-1619 Joan de Laiós ∞ (1619) Elisabet Dauban Francó, Caseres - Comenge32 1598-1637 Gabriel Pagès ∞ ± (1597) Margarida Bladera Vilanova de Lecussan - Comenge33 1599 Bernat Arqués34 1600-1619 Antoni de Laiós Francó – Comenge35 1600-1637 Sebastià Dalbà Santa Maria de Castellnau - Rius36 1604 T. Bartra 37 1605 Joan Miranda Idrach – Auch38 1605-1610 (6) Mateu Bufatis ∞ (1616) Domenja Foixac39 1607-1637 Pere Ros ∞ ± (1625) Margarida Duran Castellnau de Durban (Coserans) – Sent Líser40 1608-1610 Joan Bernet (Vernet) ∞ (1610) Margarida Planes Prat – Comenge41 1608-1637 Mateu Lariu ∞ ± (1615) Maria Teixidor Sent Martori - Comenge42 1608-1637 Joan Martres ∞ ± (1615) Magdalena Paraire Salies – Comenge43 1609-1637 Pere Bonaura ∞ (1623) Eulàlia Borgonyona Ribell de Lassevals (Lassamals) - Mirapeix44 1609-1637 Joan Perés ∞ ± (1620) Maria Font Monclar – Auch45 1610 Antònia Vales46 1610-1616 Joan Bordes ∞ (1616) Elisabet Saltó Sant Jaume – Auch47 1614-1637 Bernat Duran ∞ ± (1615) Margarida Mercader Sant Elits - Comenge48 1615 Arnau Bedort ∞ ± (1615) Aldonça Vinyes49 1616 Domenja Foixac50 1616 Elisabet Saltó51 1616-1637 Bernat Cotens Samatan – Lombers52 1618-1629 Joan Som Sent Guironç de Coserans – Sent Líser53 1621 Joan Escuder ∞ (1621) Esperança Pujol Montalt d’Estarac - Auch54 1621-1637 Arnau Font ∞ ± (1625) Margarida Casals Monclar55 1621-1637 Francesc Roca ∞ ± (1622) Esperança Carreres Samasan – Lombers56 1621-1637 Nicolau Tolosa Sant Martori - Comenge57 1622-1637 Joan Faura Pompiac – Lombers58 1622-1637 Joan Nogués ∞ ± (1622) Caterina Llasseres Sales – Tarba59 1623-1637 Jaume Andreu ∞ ± (1607) Maria T. Bisbat Comenge60 1623-1637 Guillem Malet ∞ ± (1615) Magdalena Petit Agen – Agen61 1624-1637 Joan Arenes Santa Coloma- Agen62 1624-1637 Arnau Vaques (Vaquers) ∞ ± (1625) Antiga Serra Morrejau - Comenges63 1625-1629 Joan Saliés ∞ (1629) Elisabet Cordesa Auch – Auch64 1626-1637 Gabriel Barat Tolosa – Tolosa65 1626-1637 Bertran Font Miranda – Auch66 1626-1637 Pierrís Joan Jonqués Mongastó – Tarba67 1627-1637 Miquel Casals Betxat – Comenge

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 19

Data Nom ∞ (data noces) Població - Bisbat68 1629 Jaume Espamà69 1630-1637 Pere Godena ∞ (1636) Marianna Bonafont Sant Jaume de Lió - Auch70 1631-1637 Joan Boas Castellnou de Banyols (Comenge)71 1631-1637 Bertran Martra Sent Guironç de Coserans – Sent Líser72 1631-1637 Ramon Semiage Sent Guironç de Coserans – Sent Líser73 1634-1637 Bertran Anoll Salies – Comenge74 1634-1637 Joan Desiu Lahàs – Lombers75 1635 Jaume Bartra76 1635-1637 Joan de Montaut Vic Bigorra - Tarba77 1636-1637 Joan Flor ∞ (163..) Anna Vinyes Leucata - Narbona78 1636-1637 Anton Rocas La Salvetat - Agen79 1637 Joan Badia Encaussa - Comenge80 1637 Ramon Pinyol Bonansa – Rago81 1637 Pierrís Salines82 1649 Guillem Lluís ∞ (1649) Eulàlia Gibert Riardia83 165.. Guillem Calup84 1650 Joan Xambó85 1653 Joan Senumbri ∞ (1653) Elisabet T. Vellaspí – Sant Papiol86 1661 Pere Langavernia Rufiac – Sant Flor87 1661-1671 Joan Langavernia Rufiac – Sant Flor88 1663 Jaume Joan Dalert ∞ (1663) Francina Rovira Agen – Agen89 1665 Joan Mompeó ∞ (1665) Marquesa Pi Bisbat d’Auch90 1668 Pere Bieras Rufiac – Sant Flor91 1680-1684 Bertran Muntaner92 1695 † Jaume Sala, “pagès francès” habitant en Vilade-

cans93 1698 † Joan Bartra, “fadrí francès” de la parròquia de

Sant Climent94 1698 Climent Mas Vinçà – Elna95 1698 Joan Roure ∞ (1698) Eulàlia Morell Vinçà – Elna96 1705 † Joan Dallador, de “nació francesa” de la parròquia

de Sant Climent97 1706 † Joan Marot, de “nació francesa” de la parròquia

de Sant ClimentSerrador

98 1712 † Mateu Albasco, de “nació francesa” de la parrò-quia de Sant Climent

99 1713-1720 Bernat Mari (Martí ?), de la parròquia de Sant Cli-mentTeixidor de lli

Sant Llorenç de Sardas (Sardoys!) – Elna

100 1714 † Miquel Englada (Anglada), “natural del Regne de França”Mosso de Can Martí de la Riera de Viladecans

101 1714 † Francesc Uller (Oller), “francès de nació”, de Vi-ladecansPagès

102 1715 Bernat Roure Vinçà – Elna

Gràfic. Occitans a Viladecans (1497-1715)Elaboració pròpia a partir del quadre anterior. Per fer més fàcil el gràfic no consten els occitans de 1497 (1), 1516 (1) i 1540 (6).

35

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600 1610 1620 1630 1640 1650 1660 1670 1680 1690 1700 1710

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 20

O todos o ningunoEl passat 14 de novembre s’han commemorat 40 anys de l’esclat de la vaga de l’empresa metal·lúrgica Laforsa de Cornellà que va marcar una fita històrica en el moviment obrer. Una vaga que molts recorden com un exemple de lluita i solidaritat que va desembocar en una vaga general de dues setmanes per tot el Baix Llobregat . “O todos o ninguno” va ser el crit que es va fer sentir per la comarca fins el 22 de febrer de 1976. Després de 106 dies de vaga, l’empresa es va veure obligada a readmetre els 157 treballadors acomiadats per haver exercit el seu dret de vaga.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 94 - Desembre 2015 21

la memòria en imatgessecció a càrrec de Jaume Muns