LLEIDA PUNT DE TROBADA 02

Les GarriguesUn món per descobrir

Ciutat de Lleida19ª Mostra cinema Llatinoamericà

La Lleida Secreta II Ciutat de Lleida

Coneix l’Alt Urgell

Coses que em fan feliç

Josep Lladonosa

Un hivern al Pirineu

LA REVISTA S’ENCARTA AMB EL DIARI “SEGRE”

MARÇ 2013Núm. 2

HOSTALERIA & CO MAGAZINE DE GASTRON0MIA, OCI I TURISME

ES

GLE

SIA

DE

SA

NT

JO

AN

DE

BO

Í.

DE

FO

TO

SUMARI

C/ Paer Casanovas, 12, Local 525001 LLEIDA

Tel. 973 000 [email protected]

DL L 92-2013

NO ES FA RESPONSABLE DE LES OPINIONS EXPRESSADES PELS COL.LABORADORS EN

ELS ESCRITS SIGNATS

Amb la col·laboració de:

Consell Comarcaldel Pallars Jussà

973 28 81 38www.torsitrad.com

[email protected] Labrador, 29, altell · 25003 Lleida

Fax 973 28 99 70

traducció I correcció I interpretació

DEP. PUBLICITAT Tel. 973 000 389

[email protected]

COL·LABORA AMB NOSALTRESPUBLIQUEM EL TEU ARTICLE

Envian’s el teu reportatge de qualsevol indret de Lleida i Província. Els millors articles seran publicats dins la nostra revista


Ciutat de Lleida19ª mostra de cinemaLa Lleida Secreta II

Entrevista al XefRamon Tudela

Diputació de Lleida

Pallars Jussà

Propostes/Escapades

Les Garrigues

Lo manual del sommelier

Porcpassió

Parlem de...

Alt Urgell

Coses que em fan feliç. Josep Lladonosa

6

8

14

16

30

18

20

22

24

25

26

Un hivern al Pirineu

EDITORIAL

5

La temporada d’hivern situa al Pirineu Lleidatà a l’epicentre turístic vacacional d’Espanya. Malgrat aquesta afirmació, els principals com-petidors, Andorra i Aragó cada vegada tenen millors equipaments i millors infraestructures.

Tenim diverses assignatures pendents i hem de trobar un model sos-tenible de gestió dels equipaments. Amb l’excepció de Baqueira, la resta d’ estacions tenen dificultats, o estan a mans del govern. Hem de millorar la relació qualitat/preu, de tot el que envolta les estacions. Hem de millorar la sensibilitat turística de la societat Lleidatana, inclo-sa l’administració. Hem de millorar definitivament les infraestructures. I hem de fer esforços per innovar en la comercialització i ser capaços d’atraure més turisme internacional.

Estem veient com s’utilitza l’aeroport d’Alguaire, que a excepció de l’anècdota de la boira, està demostrant la seva utilitat, però a falta de dades, i sent conscients que estem sols al segon any, ens costa veure anglesos a la zona de Lleida, però algun en comencem a veure. Els russos costarà més encara.

Aquesta temporada està sent molt generosa de neu, hem tingut rècors de registres. El pont de la constitució va anar bé, els Nadals han anat bé, el febrer està anant bé, especialment a l’Aran, al Pallars hi ha l’Alta Ribagorça encara que per darrera i a una bona distàn-cia. Hem d’esperar el balanç a final de temporada, però tot apunta que amb la situació econòmica general que ens envolta, no ens po-dem queixar.

També hem pogut veure el Port de la Bonaigua tancat més d’un mes. Els lleidatans ens hem de convèncer de que un túnel a la Bonaigua no és un luxe, és una necessitat, que unes viseres que protegeixin dels allaus en alguna zona tampoc són un luxe i prioritzar una via ràpida ( autovia ) d’accés a l’Aran, passant pel Pallars. Seria la forma més econòmica de començar a comunicar com cal el Pirineu amb Lleida, perquè a Barcelona, Girona, i Osca ja s’ha fet. Si no es prenen aviat decisions d’aquest calibre, amb 100 anys, al nostre territori no hi quedarà ningú.

Aquest any amb les nevades, no parlem del canvi climàtic, però les dades aquí estan indicant-nos que les temperatures mitges conti-nuen pujant. No podem obviar aquesta realitat i hem de ser capaços de començar a articular un futur pel nostre territori tenint en compte aquests escenaris.

No podem oblidar l’encert en l’aposta pels canons de neu i per la millora del tractament de la neu. Amb la combinació d’ aquests dos factors s’ha pogut garantir períodes d’innovació escassa amb una molt bona qualitat de la neu.

Federació d’Hostaleria de LleidaPresident: Juan Antonio Serrano

Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina

Caseny, Judit RosellCoordinació fotogràfica: Defoto

Grèmi d’Ostalaria dera Val d’AranC. Arnals, 5 - Vielha

Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73A/e: [email protected]

Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25

La Seu d’UrgellTel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74

A/e: [email protected]

Aula de Formació Manel MartínC. Segrià, 35 baixos

Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72A/e: [email protected]

Hostaleria i Turisme del BerguedàPassatge de l’Arquitecte Porta, 2 bis

Tel. 938 222 495A/e: [email protected]

Ramon SolsonaSecretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

6 LLEIDA, PUNT DE TROBADA

La ciutat de Lleida acollirà aquest any la 19a edició de la Mostra de Cinema Lla-tinoamericà de Catalunya. Uns anys que han consolidat aquest certàment com un

punt de trobada entre els afeccionats del cinema, els productors, realitzadors, actors... On cada edició és una oportunitat per teixir complicitats i empren-dre nous projectes. Quan el context econòmic no és prou favorable a la cultura, és quan més èmfasi hem de posar en construir aquests ponts. El cine-ma és una indústria on cal mantenir els engranat-ges en funcionament perquè produeixi riquesa es-piritual i material.

Apropar la cultura de l’altra banda de l’Atlàntic i fomentar l’intercanvi i les relacions entre producto-res és una tasca fonamental per la bona salut de les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina i una excel·lent manera de promoure nous projectes que dinamitzin les nostres economies.

CIUTAT DE LLEIDA

19ª MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA

Braseria El Rincón de los ChachosMenú Diari: 9 €Ofertón: Plats combinats a la brasa: 8,50 € (15 a elegir)Plats brasilenys (Cupí i Picanya)Organitzem celebracions i sopars de grup. (80 persones. WIFI)Dilluns-dissabte: de 6:30 h a 0:00 h

C/ Manuel Gaya i Tomás, nº 7 i 9CAPPONT · LleidaTelèfon: 973 200 557

Abat Escarré, 1 25001 Lleida Tel. 973 212 609 · Fax 973 213 [email protected]

SERVEIS D’ IMATGE

Hotel /Rest. STOPMenú diari- cap de setmanaPer a tota mena de celebra-cions en un ambient agrada-ble i acollidor, on podreu degustar la nostra cuina casolana, tenim dues sales, Terrasa, Jardí. amb zona infantil, hab. amb Tv, Bany privat, aire acondicionat, Wi�.Ctra Nacional II, KM 494 Bellpuig (Lleida) Tel: 973 320 865/620 65 23 67www.hotelrestaurantstop.es

EL PALLARS SOBIRÀ

LLEIDA, PUNT DE TROBADA 7

CIUTAT DE LLEIDA

Pastisseria Glacé

Menús per esmorzar, dinar, berenar, entrepans calents, pizza, pasta...Menú diari entre setmana........10,00€Caps de setmana.........................12,00€Servei de càtering i sopars d’empresa.

C/ Cavallers 10, al costat del Natura. 973 234 [email protected] /pastisseriaglace.lleida

Arribar a la dinovena edició no es fa només amb perseverança. El públic de Lleida i d’arreu ha sabut connectar amb el cinema actual i les retrospectives projectades en les diferents edicions. La diversitat de l’oferta temàtica i d’edat apropa a diferents sectors a la cinematografia llatinoamericana.

La Mostra ofereix la projecció de llargmetratges, curts, documentals i cinema infantil. A més promou mitjançant activitats paral·leles com exposicions una altra manera d’apropar-nos al cinema i a la cultura de Llatinoamèrica.

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalun-ya realitza també una tasca de difusió del cinema català a l’Amèrica Llatina, completant així el cercle d’intercanvi entre ambdues regions. Un treball que aquest any s’ha reconegut a Argentina on la Mostra ha estat declarada d’interès cultural.

Us animem a participar de la 19a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de

Catalunya que és celebrarà a Lleida del 12 al 19 d’abril.

Podeu consultar el programa:

“www.mostradelleida.com”

Ctra. Puigcerdà VILANOVA DE LA BARCA

Tel. 973 190 047 www.masdelsarcs.com

Un racó gastronòmic per descobrir!

Obert cada diaAbsolutament personalitzatTracte exclusiuEntorn naturalAmpli aparcament

Perquè vas decidir emprendre la professió de cuiner?Quan acabava la ESO no tenia cap professió encaminada… però quan em quedava sol casa m’agradava fer el sopar i veia que se’m donava bé… I un bon dia, vaig decidir anar a l’Escola d’Hostaleria de Lleida a provar el què… M’ha influit molt la bona cuina de la meva mare i el fet de conrear els aliments que cuinàvem…

On vas aconseguir el teu primer treball com a cuiner professional? Al Big Ben de Mollerussa on vaig fer les pràc-tiques de l’Escola d’Hostaleria i a posteriori m’hi vaig quedar a treballar.

Perquè BOnum? Què ens ofereixes?Perquè BOnum vol dir bo en llatí. Perquè és un nom diferent i m’agrada. Ofereixo un menú diari amb ingredients se-leccionats i de temporada. Ofereixo un trac-te personalitzat i directe amb el client, alhora d’un bon preu amb alta qualitat.

Qui t’ha ajudat a tirar endavant el teu negoci?Sense el meu soci i familiar en Josep de Can-saladeries Puiggrós no hauria estat possible obrir el BOnum.

Com definiries el teu estil de cuina?Parteixo d’una cuina bàsica molt tradicional donant-li un toc modern. Emplato respectant els sabors naturals dels productes.

Selecciones la matèria prima tu mateix?Sí. Cada matí vaig a comprar a la verduleria, fruiteria, cansaladería, pescadería… i selec-ciono ingredients de temporada i del mercat pel menú diari del BOnum.

Quin és el teu condiment i plat preferit a l’hora de cuinar?M’agrada molt el “Pimentón de la Vera “ (pe-bre vermell fumat d’orígen de la Vera, amb D.O. ) perquè et dóna un gust a fumat al pop a la gallega, estofat de cigrons… i t’aporta un punt de color. Disfruto més cuinant tota la ga-mma de dolços i postres.

Quin consell donaries als estudiants d’Hostaleria?Realment han de creure i estar segurs que els agrada cuinar… I ser perseverant. Ara t’explicaré una experiència de l’Escola d’Hostaleria: quan vaig començar 1r de cui-na arribava a casa decebut, inclús plorant i li deia a la mare que no volia continuar perquè no volia netejar el que els de 2n curs havien embrutat. A 2n, vaig començar a emplatar , a veure que començava a fer servir el ganivet i quan més cuinava, més disfrutava.


CIUTAT DE LLEIDA

ENTREVISTA ARAMON TUDELAXEF DEL RESTAURANT BONUM

D’Arbeca , el seu poble natal; al BOnum Restaurant de Lleida capital. En Ramón Tudela, cuiner de professió, es defineix com un xef enamorat de la cuina mediterrània i tradicional. Iniciant-se a l’Escola d’Hostaleria de Lleida i passant pel Resaurant Bulli, ens explica amb il.lusió i entusiasme, la seva experiència als 26 anys…

C/ Segovia, Nº 4 · Lleida Tel. 973 279 586

EL TEST Si tornés enrera... repetiria l’estage al Bulli per tor-nar a agafar l’empenta que tenia al sortir-n’hi.De petit volia ser… fuster.De gran vull ser…. empresari de la Hostaleria.En un sopar romàntic no pot faltar… petons entre plat i plat.Un somni: ser feliç Una realitat: la duresa del treball diari. Un desig: tenir fills. Un bon record: el dia que vaig conèixer a l’Alba. Un record amarg: la mort de la meva cosina Noe-mi de 20 anys. Un llibre: un dia al Bulli. Conté molts records… el dia que el vaig veure em van caure les llàgrimes.Una pel.lícula: Breaveheart… m’encanta.Una cançó dels Dires Strites. Un grup musical: Extremoduro.Una dona: Sandra Bullock.Un esport: mountain bike i bike trial. Una beguda: la cervesa.

RECOMANACIONS DEL XEFRAMON TUDELA

2n Plat: Filet de Vedella Lleidatana a la brasa amb xips de verdures.2n Plat: Bacallà brassejat amb llit d’escalivada i reducció a l’Oporto.Postre: Joc de Tahití.Postre: Blanc i negre de xocolata amb Biscuit d’espècies

Distribuïdor independent: Maria Jose

CIUTAT DE LLEIDA


LA LLEIDA SECRETA II

Passejar per l’Eix Comercial de Lleida sinifica no només anar de compres sinó també caminar per un dels eixos viaris més antics i amb més història de la ciutat. Els carrers Sant Antoni, Major, de Magdalena i del Carme i a la més moderna avinguda

Blondel amb les seves places i carrerons, constitueixen la part més important de Blondel amb les seves places i carrerons, conegut com a nucli antic de la ciutat i han estat, per tan, testimonis dels grans canvis que ha sofert al llarg dels anys. Lleida compta amb més de 2.000 anys d’història i ofereix al visitant per mitjà d’un comerç que configura un dels sectors més representatius del seu dinamisme, que ha sabut acomodar la tradició als nous temps.

En aquesta part de la ruta, trobem diverses botigues, en les quals podem veure restes de l’arquitectura antiga de la ciutat, integrades a les botigues com a decoració de l’edifici, en el que el propietari ensenya amb orgull.

Com ja vam parlar en l’anterior numero, Lleida secreta, es una ruta que permet conèixer els vestigis romans i medievals de l’antiga ciutat. Farem un recorregut per les restes de les muralles, esglésies, entre altres; tot aquests espais secrets els podem trobar en llocs a l’abast de tothom que vulgui conèixer com va ser Lleida a tráves del temps.

En són una bona mostra els establiments comercials que trobem, botigues adapta-des a la història de la ciutat

que han sabut respectar les restes monumentals de les anteriors fases urbanes integrant-les , i que d’altra banda, quan s’ubiquen en un edifici que forma part del nostre patrimoni monumental li donen sentit i una raó de ser. Una ciutat viva i en contínua evolució que no perd les seves arrels ni el respecte al patrimoni, sinó que, ben al contrari, el converteix en un valor afegit.

Botigues tradicionals que mostren amb orgull restes arqueològiques in-tegrades a la decoració dels seus es-tabliments i orgull també de formar part d’edificis catalogats.

Les AdoberiesLes Adoberies, situades al número 9 de la rambla de Ferran, són les més antigues de l’estat espanyol i les que millor s’han conservat. Es tracta de dos obradors, ara restaurats, que for-men part d’un complex de set adobe-ries construït al segle XIII. Les dues que s’han recuperat contenen encara la canalització que utilitzaven a l’Edat Mitjana, amb el curs antic de l’aigua restablert, la qual cosa dóna al visitant una idea ben clara de com s’utilitzava aquest element imprescindible en tot el procés de transformació de la pell. L’accés a les restes històriques es realitza per un pont de fusta que separa els dos obradors i que per-met observar els dipòsits excavats a la roca que s’utilitzaven durant el pro-cés de transformació de la pell. Una pell que arribava seca o salada a l’obrador i que sortia transformada en un cuir suau i flexible preparat per ser utilitzat per fer guants, barrets, caixes, bótes o arnesos, per exemple. La visita a les Adoberies ens descobrirà, a més, l’antiga mina d’aigua que encara es conserva i ens permetrà també apre-ciar curiositats arquitectòniques com les voltes que suportes en carrer Blanquers o les restes d’una casa andalusina.

CIUTAT DE LLEIDA

BOTIGUES SINGULARS


(S’extén certificat de la desinfecció a través d’anàlisi a certificat per escrit per ITEL)

Vidres, Persianes, Cuines i WC’S · Pàrquings · Manteniments d’oficines Fàbriques · Manteniment · 2ª residència · Suplències per vacances Comunitats · Habitatges particulars · Neteja de plaques solars · Neteja de pastisseries · Forns de pa · Càmares de fermentació · Maquinària d’hosteleria · Desengreixat de filtre · Servei domestic · Cuines Industrials

Delegació: Tarrega-Reus

CIUTAT DE LLEIDA


Entre la Paeria, el centre comercial més emblemàtic de la ciutat i el Pont Vell, que uneix els dos marges del Segre, s’aixeca el monument dedicat al Cab-dill Ilergeta Indívil i al seu Lloctinent Mandoni.

De tots els pobles íbers, els Ilergetes van ser els que van vendre més cara la seva llibertat al poble Romà. Ocupaven el territori que actualment són les províncies d’Osca i Lleida, encara que la seva influència va arribar a territoris tan llun-yans en aquella època com les actuals Saragossa i el Nord del País Valencià. Indívil ha passat a la història com el líder més destacat entre els íbers, historiadors romans com Tito Livi o Polibi ja en parlaven en els seus escrits.

Indívil va viure entre els anys 258 i 205 a.C. Va combatre contra els romans, de vegades al costat dels cartaginesos. La seva aliança amb Asdrúbal Barca li va atorgar la vic-tòria davant dels romans a la batalla de Càstul. També es va enfrontar contra els cartaginesos, era el difícil equilibri entre les dos grans potències d’aquells temps. Tot per man-tenir la llibertat del seu poble.

Va morir a la batalla, lluitant contra el poble romà, després de presidir l’aliança amb altres pobles hispans en l’últim intent per frenar als invasors de la Península Ibèrica.

INDIVIL I MANDONIMÉS DE 2.200 ANYS D’HISTORIA

Bar RestaurantBraseria L’Avi PepElaborem els plats típics com les Parrillades de Peix. Servim espe-cialitats de cada comunitat com: l’Anguila del Delta de l’Ebre i el “Xuletón” del País Basc. Especiali-tats d’alta cuina com els Callos de Bacallà, la Fideuà i les Paelles.Menú diari de caragols: 10,50 € Cubates: 2,75 €C/ Segrià, Nº 36 · Alcarràs Telèfon: 973 79 14 91

Menú Diari: 12, 30 €Menú Cap de Setmana: 16,30 €

C/ Riu Ebre, 39. Estem a Cap-pont.Reserves:

El nostre restaurant combina la cuina Mediterrània d'Autor conjuntant els sabors de la nostra terra amb la creati-vitat del nostre xef.

Servei Wi�. Sopars per a grups i d’empresaSistema de comandes a taula

Armeria AlbertoCaça, tiro, pesca i outdoor

Avda. Garrigues, 112 25001 “La Bordeta” Lleida

Tel. 973 84 44 88

Departament de publicitat

Tel.973 000 389

CIUTAT DE LLEIDA


Restaurant TxemaMenjar típic de Lleida, on podrà degustar plats típics de la cuina catalana i mediterrània, combinant la cuina tradicional i creativaMenú de Cap de SetmanaCarta de cuina de Mercat

C/ Baró de Maials, nº 1625005 LleidaTelèfon: 973 254 063

Cafeteria L’EstonaPrat de la Riba, 5

25004 LleidaTel. 973 22 99 65

Bar Brasseria CanalAv. Josep Tarradelles 95

25001 Lleida Tel. 973 212 202

Text basat en:

Villalba i Varneda, Pere. Origens dels Països Catalans: en els clásics grecs i llatins. 1ª edició.

Foto: Aaron D

e San M

ateo

A principis del segle XX, es va immortalitzar la figura d’Indívil i el seu etern company Mandoni en la que va ser una de les ciutats més importants dels Ilergetes; Iltrida, l’actual Lleida.

El monument s’enquadra en el corrent de l’historicisme, amb evidents influències del Romanticisme. Els seus ros-tres són idealitzats, ja que no es conserva cap fotografía dels dos guerrers íbers.

Si ens fixem en el grup escultòric veiem a Indívil amb Man-doni, molt més jove, que porta una llança. Indívil aixeca una falca a la seva mà dreta, la famosa i temible espasa íbera, amb un clar gest de simbolisme guerrer. L’espasa és una perfecta prolongació del seu braç, que transmet la idea de la capacitat experta en el seu maneig del líder ilergeta.

A la mà esquerra sostè unes cadenes trencades simbo-litzant la llibertat del seu poble que, encara que no va aconseguir preservar, va ser la lluita que va guiar tota la seva vida i li va costar la mort.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA


Quin es el balanç que fa de l’actual tempo-rada de neu, ara que ja entrem a la recta final de la campanya? Estic convençut que el resultat final de la tem-porada d’esquí 2012/2013 al Pirineu de Lleida serà molt satisfactori i que s’haurà complert amb escreix l’objectiu que ens havíem fixat per a enguany d’assolir els 1.250.000 forfets. A banda de les xifres, per a mi un dels factors més importants és el fet que gràcies a la gran quantitat de neu han pogut obrir el conjunt de les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Llei-da. La neu acumulada ha fet que algunes es-tacions endarrereixin el final de la temporada més enllà de Setmana Santa.

Com valora els resultats del comportament tu-rístic de la demarcació de Lleida l’any 2012?D’acord amb les dades de l’INE, el conjunt d’establiments d’allotjament turístic reglat de la demarcació de Lleida va mantenir l’any 2012 un nombre de visitants en termes molt similars als dels tres anys anteriors, i en canvi va baixar un 3,8% el nombre de per-noctacions. Aquest descens pot ser degut a molts factors, però sense cap mena de dub-te l’actual conjuntura econòmica és un fac-tor important. També cal tenir present que la temporada d’esquí de l’any passat no va ser bona. L’any 2012 hem aconseguit man-tenir pràcticament el nombre de visitants, si bé la seva estada s’ha escurçat. En canvi, l’any 2012 va ser molt satisfactori pel que fa al turisme estranger, amb un increment d’un 9% més de turistes que l’any anterior i va re-presentar el 15% del nombre total de turistes que ens van visitar, segons les mateixes da-des de l’INE.

Què està fent el Patronat de Turisme per con-tinuar millorant el flux de turistes estrangers a la demarcació de Lleida?Si bé els mercats de proximitat han estat, són i, molt probablement, continuaran essent les principals fonts de turistes cap a Lleida, l’acció del Patronat de Turisme de la Diputació per in-ternacionalitzar la seva oferta és ferma i clara. Tenim prou recursos per captar l’atenció, ge-nerar interès de compra i cobrir les expectati-ves del turista més exigent. No obstant això, cal unificar esforços entre el sector públic i el privat per tal que, el primer en l’àmbit de la promo-ció, el suport a la comercialització i el foment de la competitivitat, sobretot, i el segon en la vetlla del producte, l’excel·lència del servei i, naturalment, també en la seva comercialitza-ció, puguem abastar l’esmentat mercat inter-nacional amb garanties d’èxit.

En termes generals, quins són els principals reptes de la promoció turística de les Terres de Lleida?A curt i mitjà termini, la creació d’una ma-jor oferta vinculada entre sí mitjançant la creació de producte turístic experiencial o motivacional, de tal manera que es pugui facilitar el procés de compra a la demanda interessada. En aquest sentit, i atès que això només és possible si la voluntat del sector pri-vat ens acompanya, ja estem treballant amb les empreses i les entitats interessades de les comarques de la Plana, a les quals s’hi afe-giran pròximament també les comarques de muntanya (Pirineu de Lleida) enguany. A par-tir de la signatura del conveni amb l’empresa Rumbo.es, líder en vendes online turístiques a l’Estat espanyol, impulsem un projecte nou EN

TREV

ISTA

A J

OR

DI B

LAN

CHL’acció del Patronat per internacionalitzar l’oferta turística de Lleida és ferma i clara”Jordi Blanch, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ens avança algunes de les iniciatives en què està treballant el Patronat per promoure l’oferta turística de la demarcació de Lleida . Uns reptes en els quals hi són molt presents les noves tecnologies i un treball coordinat entre el sector públic i el privat.

“

DIPUTACIÓ DE LLEIDA


que anirà donant resultats durant tot l’exercici i que facilitarà, d’altra banda, la integració en un procés de comercialització. Així mateix, en un futur immediat també posarem en marxa l’Observatori de Turisme Ara Lleida, que ens permetrà obtenir dades rigoroses i fiables so-bre el comportament turístic en el conjunt de la demarcació de Lleida.

Quin és el paper que tindran en aquest pro-cés de comunicació les noves tecnologies?Crec que, a hores d’ara, ja no és una possibi-litat, sinó una necessitat el fet de plantejar es-tratègies promocionals en base a nous canals com ara les xarxes socials. No solament per la quantitat de gent que les utilitza, sinó més aviat perquè són la nova forma de prescriure: “com-partir experiències”, de tal manera que la força del missatge es realça, per verídic i contrastat. I aquesta és la base de tota promoció turística. En aquest sentit, l’adequació de la nostra oferta al món de les TIC, ja siguin tecnològiques o so-cials, és un dels reptes en què estem treballant.

En aquest sentit, un dels primers productes que ja han vist la llum ha estat l’app “AraLlei-da365”. En què consisteix?L’app “AraLleida365” ha estat la primera (però no l’última) d’una sèrie d’eines de promoció i co-municació que el Patronat ha posat en el mer-cat per tal de facilitar el coneixement de l’oferta

lúdica, cultural i turística de les comarques de Lleida. El format “de butxaca” -via descàrrega als smart phones- ens permet abastar molt més públic que amb la comunicació gràfica tradi-cional, oferir una imatge d’innovació clara i, no menys important, optimitzar els recursos econò-mics i pressupostaris dedicats a la promoció tu-rística de Lleida. Amb l’app “AraLleida365” ara ja ningú no tindrà excusa per no saber quines ac-tivitats es duran a terme al nostre territori durant tot un any, on allotjar-se, quin museu visitar o a quina festa popular assistir, per esmentar només unes poques de les possibilitats que ofereix. És, realment, una autèntica “oficina d’informació turística virtual permanent”!

Per acabar, el Patronat de Turisme de la Diputa-ció de Lleida ha canviat la seva imatge corpo-rativa amb un redisseny de la marca “Ara Llei-da”. Per què aquest canvi?La nova imatge corporativa s’ha dissenyat en resposta a les conclusions d’un exhaustiu estudi de mercat i de posicionament que va fer el Pa-tronat de Turisme de la Diputació de Lleida l’any 2012 a gairebé 1.000 enquestats, sobretot opera-dors i professionals turístics. La conclusió va ser que la marca continuava plenament vigent, però la seva imatge havia registrat un cert desgast i s’aconsellava enfortir el seu reclam. Amb el canvi, es vol donar un nou impuls a la marca “Ara Llei-da” i potenciar tota l’oferta turística de les comar-ques lleidatanes.

Trobada a la Diputació de Lleida per analitzar propostes que minimitzin els efectes de la neu al port de la Bonaigua

Representants de la Diputació de Lleida, del Conselh Generau d’Aran i del Consell Comar-cal del Pallars Sobirà han mantingut una tro-bada el dia 26 de febrer per analitzar diferents solucions tècniques, que s’han parlat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, per tal de minimitzar els efectes que les intenses nevades provoquen al Port de la Bonaigua.

Totes les institucions han assegurat que no re-nuncien a la construcció del túnel de la Bo-

naigua, però que mentre es posa en marxa aquest projecte cal plantejar mesures en un tram de 4 quilòmetres mitjançant l’aplicació de paraallaus, viseres i reforestació.

Aquesta ha estat la principal conclusió de la reunió que ha mantingut el president de la Di-putació de Lleida, Joan Reñé, amb el síndic del Conselh Generau d’Aran, Carles Barrera; el pre-sident del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís; el vicepresident tercer de la Dipu-tació, Pau Perdices, i el diputat Gerard Sabarich.

La diversitat del Pallars Jussà, ric en patri-moni cultural, paisatgístic, geològic, pa-leontològic i natural, fa que el senderisme en aquest territori sigui una de les activi-

tats més gratificants de les que es poden fer pel Pirineu.

La comarca destaca per tenir un dels paisatges més diversos del país, que va des de l’alta mun-tanya dels pics i les valls profundes de la vall de Manyanet i la Vall Fosca –la qual dóna accés al parc nacional d’Aigüestortes-, fins l’aire més mediterrani de la Conca de Tremp i el Montsec.

Els castells de frontera, el romànic, els pobles amb herència medieval, els rius, els estanys, els embas-saments i tot un seguit de diferents elements sor-prenents, podran ser descoberts i interpretats pel senderista mentre gaudeix dels racons del Pallars.

La creixent demanda d’activitats de lleure a l’aire lliure en general i del senderisme en particular, ha obtingut resposta per part de l‘administració pública i de la cooperació públi-ca-privada. S’han habilitat antics camins, s’han creat propostes turístiques de senderisme de di-versos dies de durada i s’han dissenyat noves rutes amb criteris d’accessibilitat.

També s’ha creat la taula de senderisme del Pa-llars Jussà, impulsada per l’IDAPA, amb la idea de coordinar les diferents iniciatives comarcals.

El Consell Comarcal ha endegat un projecte de condicionament i recuperació dels antics ca-mins de ferradura i altres camins històrics i tradi-cionals per adaptar-los a la pràctica del sende-risme. El resultat són 53 rutes i més de 300 km de senders senyalitzats i adaptats en llocs d’interès estratègic, que permeten gaudir-ne a visitants de tots els nivells.

A la vegada, l’àmplia oferta d’establiments de turisme rural, d’allotjaments turístics, d’empreses de restauració i d’activitats permeten planificar una estada inoblidable pel nostre territori.

El Pallars Jussà ofereix moltes i variades postals: paisatges d’alta muntanya, serres prepirinenques i conques mediterrànies. Deixeu-vos endur per l’encant d’aquests paisatges i assaboriu novament el contacte amb la natura.

CAMINS DEL JUSSÀ vine i emociona’t


EL PALLARS JUSSÀ

Dolmen de la Casa Encantada, Senterada

El Cinquè Llac és una sorprenent travessa circular de senderisme de mitja muntanya, assequible a tot tipus d’aficionats, que trans-corre pels peus del Parc Nacio-nal d’Aigüestortes i Sant Maurici, a través d’un itinerari senyalitzat d’uns 100 km i dividit en cinc eta-pes (www.elcinquellac.com).

El camí és un recorregut a peu que unirà les comarques de parla catalana tot passant pels seus principals llocs de valor cultural, paisatgístic i històric (www.elcami.cat).

Properament s’obrirà un nou sender interpretat a l’entorn de l’embassament de Terradets, amb una llargada d’uns 3,5 km, que permetrà passejar pel mar-ge de l’embassament tot apre-nent sobre l’entorn. L’itinerari incorpora cartells interpretatius sobre la fauna i flora locals, i és accessible per persones amb mobilitat reduïda i discapacitat visual.

Totes les propostes de senderis-me actuals i futures les trobareu a la web turística de la comarca www.pallarsjussa.net. Hi podreu seleccionar els itineraris per zo-nes, la descripció detallada del camí a seguir, les fotografies i els tracks per descarregar-los al vostre GPS.

Una publicació recomanable és el llibre Caminant el Pallars Jussà. 17 propostes per desco-brir la comarca, disponible a:

www.cossetania.com/cami-nant-el-pallars-jussa-699.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA 17Consell Comarcaldel Pallars Jussà

Dolmen de la Casa Encantada, Senterada

Volta al Roc de Pessonada

AGENDA

TREMPExposició a La lira: centenari del cinema a TrempFins al 7 d’abril, caps de setmana de 18 a 20h32è Aplec de l’escudella. Orfeó de Tremp10 de març de 10h a 14:30h

Teatre: El soldadet de plom15 de març a les 18hCaminar per la comarca: dels Nerets a Vilamitjana24 de març a les 9hProcessó de Divendres Sant29 de març a les 21hLA POBLA DE SEGURXXXI Olimpíada Flamisell a la Pobla de Segur9 de marçAntikaraoke 201329 de març a les 23:30h

VALL FOSCA4a Excursió amb raquetes i esquís antics3 de marçConcert de gospel29 de març a les 19:30hTALARNProcessó dels Armats29 de març a les 9h i 21h

TALARN + ISONA + TREMPCantada de caramelles31 de març

ISONA i CONQUESAplec de la Posa i Les Esplugues1 d’abril

Oficines de turismeTrempPlaça de la Creu, 1 . Tel. 973 650 005La Pobla de SegurAv. Verdaguer, 35 . Tel. 973 680 257La Vall FoscaAjuntament de la Torre de CapdellaTel. 973 663 001Isona i Conca DellàC/ del Museu, 4 . Tel. 973 665 062

Els itineraris tenen dificultats diverses per satisfer tots els nivells i edats

PROPOSTES / ESCAPADES

ESCAPADA RURALEstància amb allotjament i esmorzar, a escollir entre 8 cases rurals amb encant de la província de Lleida.Envolta’t de pau i tranquil·litat i desconnecta amb nosaltres! Enamora’t de Lleida!

Vàlid per tots els dies, exceptuant ponts i festius.(sempre subjecte a disponibilitat)

ZAFIRO TOURSC/Baró de Maials, 88 Tels. 973 225 500 . 608 608 691C/Segrià, 40 Tels. 973 281 728 . 625 688 027

Botiga - Museu “La Flor de Vimbodi”

Antiga fàbrica de begudes carbòniques situada al carrer Bergadà, Nº2 de Lleida. Fundada l’any 1931. Actualment a la 2ª planta es pot trobar l’antiga maquinària que en el seu moment va fer possible la fabricació de diferents marques de begudes carbòniques. La planta baixa s’ha reconvertit en Botiga-Degustació amb una gran varietat en alimentació i begudes.

HORARI DE VISITA AL MUSEUDissabtes de 9h-14h · Diumenges i festius 12h - 14hTel. de contacte: 973 203 046

AVENTURA CON JEEP 4X4 A L’ESTANY SANT MAURICI Visita el Parc Nacional de Aiguestortes i l’Estany de Sant Maurici amb un Jeep tot terreny desde/fins Esport. 1 nit d’allotjament amb habitació doble i hotel 3*** (Esmorzar buffet).El trajecte és fa amb un Jeep amb xofer fins l’estany de Sant Maurici, des d’allí es poden fer rutes a peu.

RESERVES PER MARÇ (EXEPTE DEL 23 AL 31), ABRIL I MAIG

ZAFIRO TOURSC/Segrià, 40 Tels. 973 281 728 . 625 688 027C/Baró de Maials, 88 Tels. 973 225 500 . 608 608 691

35euros/per.

43euros/per.

Casa LeonardoCasa rural amb encant a Senterada, l’entrada de la Vall Fosca, situada estratègicament per visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i el romànic de la Vall de Boí, patrimoni de la humanitat.Oferim sopars i esmorzars amb productes locals i ecolò[email protected]

Hotel /Rest. ArturoL’hotel/Restaurant Arturo neix al 1920 a la plana de la Vall Fosca.Disposem d’habitacions gu-ardilles, apartaments per a 5 persones, amb 3 habitacions, i de meravelloses vistes.

C/ Major, s/n · CP: 25513 La Pobleta de Bellveí (Lleida)Telèfon: 902 100 469



L es Garrigues , amb 799,71 Km2 i amb una població de 20.000 habitans , limi-ten al nord amb el Segrià, el Pla dÚrgell i lÚrgell, al sud amb el Priorat i a lést amb

la Conca de Barberà, mentre que la comarca tarragonina de la Ribera dÉbre delimita les te-rres de lóest.

El paisatge perfila oliveres i ametllers de banda a banda de la comarca, caracteritzada per un terreny sec i eixut, excepte en zones molt con-cretes.

Léstimació a la terra neix de la seva aridesa, de l’esforç dels qui la treballen… d’ún intent cons-tant de guanyar la partida a la natura .

La progressiva humanització de la terra garri-guenca ha afavorit una indústria pròspera que gira al voltant de lólivera. Des de la producció fins a la comercialització, les Garrigues han fet de lóli la seua targeta de presentació. Els ser-veis i els punts dínterès de la comarca queden concentrats a les poblacions.

La cuina garriguenca ofereix un gran assorti-ment de plats en què els productes autòctons són el principal ingredient. com lólla barrejada, les faves i els caragols bullits amb allioli . La trui-ta amb sanfaina (feta amb pebrot, albergínia, ceba, tomata i ou), léscalivada , els espinacs a la cassola i léscudella de faves tendres, sense

oblidar els caragols a la llauna, plat tipic de la major part de les comarques lleidatanes.

Les festes són fruit dúna cultura lligada a la te-rra i a la seva activitat principal, que és el con-reu de les oliveres. Les benediccions populars dánimals, els aplecs a les ermites, les cassoles i els balls ocupen el calendari festiu.

LÉsport, a la comarca, està representat per la caça i altres esports tradicionals. Hi destaquen les rutes a peu i amb bicicleta.

LES GARRIGUES


LES GARRIGUES

LÓli dóliva de les Garrigues es produeix a partir dólives de la varietat arbequina, la qual fou introduïda pel duc de Medinaceli, senyor dÁrbeca, que la portà de Palestina al Segle XVIII. Aquesta varietat està considerada com una de les millors del món, tant per la producció i regularitat com per la qualitat de lóli.


La fortalesa dels VilarsFou habitada ininterrompuda-ment durant 400 anys. Els seus constructors eren gent que per-tanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenat així pel cos-tum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures me-diterrànies, els habitants de la for-talesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.

La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d’Aixaragall, controlant l’aigua i les terres al·luvials. Des d’un primer moment la fortalesa va ser concebuda en els seus trets urbanístics i defensius bà-sics. Una muralla de cinc metres d’amplada, una dotzena de to-rres, una barrera de pedres cla-vades i un fossat la feien pràcti-cament inexpugnable.

HORARI Dissabtes i diumenges des de:

10:00 h. a 14:00 h.

Les visites guiades s’inciaran a les 12:00 h.

Per visites concertades prèvia-ment i més informació, podeu trucar a l’Oficina de Turisme al telèfon: 973 160 000, de dijous a diumenge de 10:00 a 14:00.


Cargols a la llauna

Fortalesa dels Vilars (esquerra); Castell de la Floresta (dreta)

AGENDA

VilosellMatança del porcMes de marçVinaixaFira de l’oli i la Pedra17 de març

Espluga CalbaMatança del porc23 de març

FlorestaSetmana Cultural de la FlorestaDel 24 de març fins al 1 de abril

La GranadellaProcessó dels armats de la Granadella28 de març

ArbecaJornades Culturals d’ArbecaDel 30 de març fins al 1 de maig

Festes localsBovera19 de març

El Soleràs19 de març

Els Torms19 de març

Oficines de turismeBorges BlanquesAv. Francesc Masià, 54 Tel. 973 140 106

ArbecaC/ Lleida, 32Tel. 973 160 000

Castell de la FlorestaEl Castell de la Floresta data del segle XIV, però amb vestigis de l’època romana. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, passà a la família Bea-triu-Cornell (1340). Aquesta el cedí a Jaume Roger de Pallars (1376), les armes del qual apareixen encara avui al castell. Aquest darrer el vengué el 1388 a Hug, primer comte de Cardona. Ja en el segle XVII la propietat passà a la familia dels Medinaceli, i amb posterioritat als Subies de Tàrrega.

EDICIONES LUMA

DISSENY I MAQUETACIÓ

CARLOS MAYORGA

PROJECTE, CONTINGUTS I CAP DE REDACCIÓ

COMUNICAM

EDITA

EDICIONES LUMAAV. DE L’ESTUDI GENERAL, 7, ALTELL 2

25001 LLEIDA 973 20 55 69

DIPÒSIT LEGAL: XXXXXXX

LLEIDA, PUNT DE TROVADA NO ES FA RESPONSABLE DE LES OPINIONS EXPRESSADES PELS COL.LABORADORS EN

ELS ESCRITS SIGNATS

LLEIDA, PUNT DE TROVADA 22

LLEIDA, PUNT DE TROVADA 01SUMARI

EL SEGRIÀXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

PALLARS SUBIRÀXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

PALLARS LLUSSÀXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

EL SOLSONÈSXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

EL SEGRIÁXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

EL SEGRIÁXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

EL SEGRIÁXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX973 28 81 38

[email protected]

Roca Labrador, 29, altell · 25003 LleidaFax 973 28 99 70

traducció I correcció I interpretació

HOSTALERIA & CO

22 LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

PREDISPOSICIÓEn aquest món que ens toca viure, poques i comptades són les vegades que podem gaudir de nosaltres mateixos, del que real-ment ens inspira i emociona com en el tast d’un vi o menjar. Els sentits més bàsics inte-ractuen amb els coneixements i els records, capaços de fer-nos viatjar i reviure un mo-ment o fins i tot aprendre quelcom més. Preci-sament això és la gran diferència entre beure i tastar, de menjar o degustar, i malgrat tot serà una fita inassumible sense un caràcter de predisposició obert a noves experiències.

EL TASTADOR EXPERTÉs la suma de la pràctica, coneixements i experiència disposats al tast. Aquesta és la diferència per una especialització en l’art de tastar. Amb el temps i com amb tot, adquireix una sensibilitat i capacitat de re-cepció d’informació en el tast, el que farà possible de comunicar-se i descriure ,en po-ques i entenedores paraules, les sensacions aportades.

DIFERÈNCIA DEL SABOR I EL GUST.El sabor és la suma de les aromes i el gust, i per tal de certificar-ho podeu fer una petita prova: tasteu qualsevol aliment o beguda “A CEGUES”, amb el nas tapat, i podreu comprovar com sols sereu capaços de detectar el gust dolç, amarg, àcid o salat de l’aliment, i fins que no destapeu el nas no sabreu identificar el producte.

LO MANUAL DEL SOMMELIERDESCOBREIX ELS TEUS SENTITS

· Jaume Gaspà· President

· Sommeliers de nLleida

CELLER L’OLIVERA

La Plana, s/n25268

VALLBONA DE LES MONGES(Lleida)

Tel. 973 33 02 76 [email protected] ·

www.olivera.org

Visites: sí

CELLER ANALEC

Carretera a Nalec, s/n25341 NALEC (Lleida)

Tel. 973 303 190 / 618 139 [email protected]

Visites: sí

CELLER CERCAVINS, SL

Polígon 8, parcel·la 1725340 VERDÚ (Lleida)


Visites: sí

CELLER COSTERS DEL SEGRE

Ubicació del consell regulador:

Complex de la Caparrella, 9725192 Lleida

Tel. i fax: 973 26 45 [email protected]

www.costersdelsegre.es

LLEIDA, HOSTALERIA & CO. 23

COMENÇANT A TASTARCada dia fem l’exercici de menjar i beure, fet indispensable i fisiològic, a partir d’ara farem el mateix però mi-rant d’observar el que passa en el nostre paladar, les sensacions tàctils, l’acidesa, el dolç, l’amargor . . . El nas, les aromes i la vista els colors.

LO MANUAL DEL SOMMELIER

Les campanyes gastronòmiques de promoció de la cuina Els establiments participants en la cam-panya de Porcpassió, volen agrair a tots el clients l’ acollida d’ aquesta campan-ya que té com a protagonista al porc, de gran importància socioeconòmica a la nostra província i, que, com no pot ser d’ altra manera, també te el seu gran mo-ment al plat dels restaurants.

Participen:

Ambrosa, Augusta, Buidasacs, Cal Farré, Cal Xorriclo, Centre civic, Cocou, El ce-ller, Era Lucana, Fonda Farré, La Redolta, La Rosaleda, L’Isard, Llar de Foc, Masia d’en Valent, Nard, Nice, Restaurant 2007, Blanc i Negre, Bodegó TapesTast, Bonum, Cal Molí, Cal Nenet, Can Rubies, Click Menú, Deulleida, El Celler del Roser, El Claustre, El Tram del Nastasi, Galaxi, Gil-da, La Bambola, La Fonda del Nasta-si, l’Antiquaritapes, l’Hortet, Llavorsí, Mr Nyam nyam, Nelson, NH Pirineos, Oasis, París, Pastisseria Pons, Vins.

Des d’ Hostaleria de Lleida ja s’ està cui-nant la propera campanya gastronò-mica: ANEM DE TAPES? Edició primavera que podreu trobar als establiments d’ hostaleria i restauració del 11 al 23 d’ abril. Aneu fent boca per gaudir de les tapes!


HOSTALERIA & CO

ANEM DE TAPES? Edició primavera que podreu trobar als establiments d’ hostaleria i restauració

Organitza: Patrocina: Amb la Col·laboració:


PARLEM DE...La publicitat...D’un imprès publicitari, propagandístic o in-formatiu se’n diu genèricament prospecte. El prospecte pot tenir diferents formes, però les més habituals són el full de mà o full volan-der (flyer en anglès), que habitualment con-sisteix només en un full, i el fullet (folleto en castellà), que té més d’una pàgina.

Podem trobar aquests elements publicitaris en un display, suport de cartró, plàstic o al-tres materials rígids, que s’utilitza com a ele-ment publicitari en el punt de venda per a anunciar un producte, o en un distribuïdor de fullets (take-one en anglès) que ofereix diversos prospectes en autoservei.

Aquests prospectes es poden fer arribar sense personalitzar i sense ensobrar als clients po-tencials mitjançant una bustiada (buzoneo en castellà) o mitjançant una publitramesa (mailing en anglès i castellà), que és una pu-blitramesa publicitària personalitzada. La pu-blitramesa pot ser electrònica (e-mailing en anglès), que s’envia per correu electrònic a persones seleccionades prèviament.

... i de la pastaEncara que estiguem en temps de crisi po-dem parlar de la pasta, que és la massa feta amb farina i que serveix per a fer pa, coques, galetes, pastissos, etc. N’hi ha de molts tipus: pasta brisa o trencada (en castellà, pasta brisa o quebrada); pasta de full o fullada ( en castellà, hojaldre), que està estirada en fulls molt prims i superpo-sats; pasta de crestes (en castellà, oblea de empanadilla); pasta fil·lo (pasta filo en castellà), que és d’origen grec. Algunes d’aquestes preparacions conserven el nom en la llengua d’origen. És el cas de la pasta choux, amb què s’elaboren les lioneses; la pasta brick, molt semblant a la pasta fil·lo; la pasta kataifi, que s’utilitza en forma de fideus i que també té origen grec...

Recordem que de treballar una sèrie de productes fins que adquireixen la consistèn-cia d’una pasta en català en diem pastar (amasar en castellà).

Servei d’Assessorament del CNL de Lleida

TERRITORI OUTDOORL’Alt Urgell disposa per la seva conformació amb uns dels millors entorns per la pràctica de diferents tipus d’esports Outdoor i aquesta és la aposta que es farà properament amb la col·laboració dels diferents agents implicats, entre ells l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell.

La comarca disposa de dos parcs naturals, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí Moixeró,

Pel que fa a activitats en l’entorn natural trobem dos estacions d’esquí nòrdic, Sant Joan de l’Erm, i Port del Comte, i una tercera que tot pertànyer a la Cerdanya es troba a una distància similar a les anterior, Lles – Arànser; lloc on el famós atleta català Kilian Jornet va viure els seus anys d’infantesa doncs era fill dels guardes del refugi de Lles.

La instal·lació esportiva més important és la del Parc del Segre, séu de les proves d’aigües braves entre d’altres a les olimpíades de Barcelona’92 i on es

HOSTALERIA & CO


ALT URGELL

ALT URGELL

desenvolupen activitats de ràfting, kayak i aigües tranquil·les, al mateix temps que és Centre BTT ho-mologat per la Generalitat de Catalunya.

Les proves esportives estan presents en el calen-dari anyal amb el Circuit Fer, un conjunt de 6 cur-ses de muntanya que es desenvolupen a tota la geografia comarcal de Maig a Setembe, la Grifo-ne Challenge Escanyabocs és la prova que es ce-lebra a la capital on es combinen activitats com la cursa vertical, kaiak, btt i marxa d’orientació. Totes aquestes activitats estan apadrinades per la marca Grifone, especialitzada en material de muntanya i que té la seu a la mateixa Seu d’Urgell.


La instal·lació esportiva més important és la del Parc del Segre, séu de les proves de aigües braves entre de les olimpíades de Barcelona’92

C/ Tarragona, 29 · 25005 LleidaTel. 973 24 55 71 · Mòbil 610 43 08 17

E-mail: [email protected]

La solució professional

ambient control

DesinsectacióDesratitzacióDesinfecció

Tractament d'aiguaControl de legionel·la

HOSTALERIA & CO

Altres competicionsAltres competicions són la Traça-Muga, pel que fa a l’esquí de muntanya i raquetes de neu i la Urgellistan com a prova multidiscipli-nar de resisstència, sense oblidar la Marxa de Ressistència de la volta al Pantà d’Oliana de 84km.

Pel que fa a activitats esportives d’alçada a la comarca es poden realitzar les activitats de parapent i escalada esportiva. El parapent té el seu nucli d’acció a Organyà on des de ja fa uns anys s’ha desenvolupat un producte destinat a la pràctica d’aquest esport, amb diverses empreses que oferten diferents tipus d’activitats.

L’escalada té el seu nucli fort a Peramola, al sud de la comarca, on la força del riu Segre s’ha obert pas entre la pedra i ha deixat al descobert la mítica Roca del Rumbau, pol d’atracció d’escaladors d’arreu del món.

Totes aquestes activitats demostren el poten-cial outdoor de la comarca, i durant aquest any es posaran en comú tots els agents impli-cats per poder donar una oferta conglome-rada i endreçada perquè tots els amants dels esports outdoor trobin en la comarca de l’Alt Urgell un lloc idoni per l’entrenament i pràcti-ca de qualsevol modalitat.


El parapent té el seu nucli d’acció a Organyà on des de ja fa uns anys s’ha desenvolupat un producte destinat a la pràctica d’aquest esport, amb diverses empreses que oferten diferents tipus d’activitats.


HOSTALERIA & CO

COSES QUE EM FAN FELIÇJosep Lladonosa i Giró, cuiner català.

Un esmorzar: pa torrat a la brasa amb xolís

i anxoves de l’escala.

Un plat: les faves amb confitat.

Un vi: un Costers del Segre (d’en Josep Pla).

Una copa: una ratafia de cireres artesanes o un

licor de nous de a Val d’Aran ( aigua de nodes ).

Un llibre: “El que hem menjat” (Josep Pla).

Un museu: el Museu de Lleida i Diocesà.

Una escapada: Paris.

Un paisatge: tot el Pirineu lleidatà.

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: el Pirineu lleidatà des de

Llavorsí, Ribera de Cardós, i la Vall Fosca.

Nascut a Alguaire al 1938 és un reconegut cuiner arreu del territori català. Ha fet una gran tasca de recerca sobre la cultura del menjar a Catalunya, documentada des de l’edat mitjana, i ha escrit nombrosos llibres de cuina de divulgació. Ha estat cap de cuina del conegut restaurant barceloní 7 Portes. L’ any 1980 va ser premi nacional de gastronomia i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi

i aquestes són les coses que em fan feliç


Foto: ww

w.gencat.cat

N O V A A P P A R A L L E I D A

aralleida365allotjamentsa les teves mans

Android

Iphone

Windows Mobile

Disponible gratuitamente

aralleida365

LLEIDA PUNT DE TROBADA 02

Documents

Transcript of LLEIDA PUNT DE TROBADA 02