HOSTALERIA & CO EMPRESA, OCI i TURISME

LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’ENCARTA GRATUÏTAMENT AMB EL DIARI “SEGRE”

ABRIL 2015Núm. 27

PUNT DE TROBADA

Un impressionant llegat romànicPallars Jussà

Salvador Trabalon i Ramon TudelaCoses que em fan feliç...

Gaudeix de les terres de Lleidaamb BTTSortides

Llibres 100% lleidatansEspecial Sant Jordi

Una vintena de comerços de Lleida es revitalitzaranCambra de Comerç de Lleida

04 Hostaleria XXVI Concurs Joves Cuiners Àngel Moncusí Coses que em fan feliç...Salvador Trabalon i Ramon Tudela Parlem de... Pasqua de Resurrecció, ni peix ni sermó Guia sectorial... Jaiak. Dolça Harmonia

18 Especial Sant Jordi 100% lleidatà “La cuina de les terres de Lleida” “Ànimes batudes” “Una casa blanca i altres cases” “Excursions per la ruta del Tren dels Llacs”

20 Castells Castell d’Os de Balaguer

22 Sortides Gaudeix de les terres de Lleida amb BTT

24 Pallars Jussà Un impressionant llegat romànic

27 Cambra de Comerç Una vintena de comerços de Lleida es revi-

talitzaran de la mà de la Cambra de Comerç de LLeida Nova missió inversa de vi i productes

gurmet amb Suïssa al setembre

sumari24

22

0918

Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comuni-cada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense au-torització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressa-ment prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

DL L 92-2013

Directora: Marina P. Sullàmarina@geminigrup.com

Dep. de redacció: Laia Viudezpremsa@geminigrup.com Dep. de Disseny: Lídia lidia@geminigrup.com

Carlos Mayorgacarlos@geminigrup.com

Tel. 973 00 80 40Av. Tortosa, 4·25005 LLEIDA

Edifici LLOTJA · Oficina: 208-211

GÈMINIGRUP NO ES FA RESPONSABLE DE LES OPINIONS EXPRESSADES PELS COL.LABORADORS EN ELS ESCRITS SIGNATS

EDITORIAL

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA

President: Juan Antonio SerranoDirector: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Se-rrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit RosellCoordinació fotogràfica: Defoto

Grèmi d’Ostalaria dera Val d’AranC. Arnals, 5 - VielhaTel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73A/e: aran@hostaler.org

Associació d’Hostaleria de l’Alt UrgellC. Mare Janer, 25La Seu d’UrgellTel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74A/e: alturgell@hostaler.org

Aula de Formació Manel MartínC. Segrià, 35 baixosTel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72A/e: aula@hostaler.org

Hostaleria i Turisme del BerguedàC. Rafael Casanova, 608600 Berga.A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

La gastronomia de Lleida destaca per la seva sinceritat i autenticitat. Basada en els productes locals d’alta qualitat, el vi, l’oli, la mel, les carns de xai, de vedella, formatges, la fruita… la majoria amb marques de qualitat reconegudes.Tenim mostres gastronòmiques a tot el territori que posen en relleu aquests valors: jornades de l’oli a les Garrigues, de bolets a l’Alta Ribagorça, de for-matge a l’Alt Urgell, de la mel a la Noguera, la Mongetada a l’Aran, el Ral·li Gastronòmic al Pallars, i Porc Passió i certàmens de fruita a Lleida.Com a plats estrella, podem considerar els caragols, amb diferents fórmules: a la llauna, a la gormanda, a la brutesca… En qualsevol cas, és un plat amb un gran recorregut per les seves característiques i escenografia. El bacallà, típic de les zones d’interior gràcies a les seves particularitats, ja que es pot guardar sense refrigeració. A Lleida, el plat clàssic és el bacallà a la llauna. A més, l’olla aranesa, els embotits del Pallars com el xolís i la girella, el palpís, les tupines, la truita de riu, la cassola de tros, les coques de recapte... completen un món de possibilitats.Tenim festes gastronòmiques tradicionals per excel·lència, com l’Aplec del Caragol i el Ranxo de Ponts. Tenim fires dedicades a productes, com la del formatge a la Seu, la de l’oli a Borges, la del meló a Artesa, la de la perdiu a Vilanova de Meià, la del préssec a Alcarràs, la del torró a Agramunt, la de la figa a Alguaire, la del codony a Tremp, o la de l’ou a Sant Guim.En relació amb el vi, actualment tenim més de 30 cellers a la DO Costers del Segre. Tenim produccions molt ben posicionades a les principals guies, que han estat reconegudes arreu del món per diferents premis molt prestigiosos.També podem destacar la ratafia del Pallars i el cassís o l’aigua de nodes d’Aran com a licors digestius típics.Està a punt d’inaugurar-se un monument públic en reconeixement de la nostra estimació per la gastronomia, el Morter, a Balaguer. No se’n coneixen d’altres en el nostre entorn.Amb el Concurs de Joves Cuiners, que aquest any arriba a la 26a edició —el més antic d’Espanya—, completem tot un ventall d’expressions del nostre lligam amb la gastronomia, el territori, la qualitat i els lleidatans, en aquest últim cas, els més joves.

Ramon SolsonaSecretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

hostaleria & Co 5

Lleidagastronòmica

CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESAHi sortiràs guanyant!

6 hostaleria & Co

JC15 Així ens va anar el

9 de març...

En total participem

11 joves cuiners.

Ens

espera un

dia intens!

Hem de fer

volar la nostra

creativitat!

La truita de riu,

l’ingredient secret.

Abans de posar-nos

entre fogons, cal reflexionar...

És l’hora de passar

a l’acció...

FI

El jurat degustava cada plat...

Els 11 plats i 11 postres

de cada jove cuiner.

Quins seran els

premiats?

GUANYADOR!

Salvador

Trabalón

Ramon

Tudela,

segon

premiat!

Espero que

els agradi!

FELICITATS a tots:

guanyadors

i participants!

Fins l'any vinent!

hostaleria & Co 7

8 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

hostaleria & Co 9

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un esmorzar: pa amb tomàquet i oli d’oliva de les Garrigues

Un plat: un bon arròs socarrat

Un vi: Auzells 2010 (Bodega Tomàs Cusiné)

Una copa: Gin Lemon

Un llibre o una sèrie: “Cocina con lógica”, de Jordi Cruz

Un museu: Museu de la Xocolata de Barcelona

Una escapada: qualsevol racó perdut per les muntanyes del Pirineu lleidatà

Un paisatge: la Seu Vella de Lleida

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomera-cions: algun dels petits poblets del País Basc

V aig néixer a Lleida l’any 90. Des de ben petit vaig créixer veient com la meva àvia i el meu pare remenaven olles. Això em va despertar curiositat i vaig decidir

d’apuntar-me a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, on em van inculcar unes bones bases cu-linàries i el fet de ser constant. Gràcies a l’Escola he pogut formar-me en diferents restau-rants, com El Bulli, El Celler de Can Roca, Mas Pau, Gu-ggenhein Bilbao i també a l’estranger. També he passat per cuines com el Restaurant Ferreruela, de Lleida, que, juntament amb el Sant Pau, de Carme Ruscalleda, són dos referents per a mi. El 9 de març vaig guanyar el primer premi del XXVI Con-curs Joves Cuiners Àngel Moncusí, guardó del qual em sento molt orgullós.

SalvadorTrabalonCOSES QUE EM FAN FELIÇ

COSES QUE EM FAN FELIÇ

Ramon Tudela

COSES QUE EM FAN FELIÇ

hostaleria & Co 11

La proximitat del producte (l’hort de casa) i que la meva mare cuinés tan bé em van animar a començar hostaleria a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida. Després m’ he format en diferents

establiments de Lleida, com el taller de postres Sucre i Disseny, on he après el millor de les postres, l’Ambrosia o el Genial, i fora de Lleida, El Bulli, on vaig estar 6 mesos. Amb 25 anys, l’ any 2012, vaig obrir el meu propi restau-rant a Lleida, el Bonum, on treballo actualment. El dia 9 de març vaig guanyar el segon premi del Concurs Joves Cuiners Ángel Moncusí.

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un esmorzar: un bon entrepà de pernil

Un plat: qualsevol plat a la brasa

Un vi: un blanc afruitat o un rosat d’agulla

Una copa: una birra

Un llibre o una sèrie: sóc seguidor de diferents revistes de cuina i la meva sèrie preferia és “The Simpsons”

Un museu: el Museu de la Ciència de Barcelona

Una escapada: a la muntanya i amb molta adrenalina

Un paisatge: l’entrada al meu poble, Arbeca, des de les Bor-ges

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomera-cions: una casa rural al Pirineu de Lleida envoltada de bona gastronomia

12 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

PARLEM DE...

hostaleria & Co 13

PASQUA DE RESURRECCIÓ, NI PEIX NI SERMÓ

Tradicionalment, el gremi de l’hostaleria havia esperat amb ànsia l’adveniment de la Setmana Santa, per tal com signi-ficava la fi de les set setmanes de Qua-resma i, per tant, de l’austeritat. Així ho palesa la tradició, que diu: “Quaresma passada, fam acabada” o “Set setmanes de Quaresma/i de bacallà salat,/vinguin ous i botifarres/i de truites un bon plat”, o “Set setmanes de Quaresma,/només n’hem pogut menjar/arengades rovella-des,/mongetes i bacallà”. L’esclat de joia que posava fi al periple hivernal de sa-crificis i abstinència començava el matí de Dissabte de Glòria. El toc d’al·leluia i el cant festiu de les caramelles anun-ciaven l’esclat primaveral. I heus ací que els carrers i les places de tot els Països Catalans bullien com una olla. Alhora que reapareixien les orenetes i els falciots, que les formigues sortien dels caus i que les cigales sonaven llurs espinguets, irrompia tot el ram que, di-rectament o indirecta, vivia de l’alifara, i que durant set setmanes havia anat fent la viu-viu. Així, a partir d’aquella jornada gloriosa, hom veia desfilar els esmolets, els més matiners de tots, que rebien amb orgull els ganivets càrnics que havien estat en quarantena (per això la dita popular diu: “Tenir més orgull que un esmolet el Dissabte de Glòria”). I els

carnissers, que obrien per fi parades i esta-bliments, tot esperant les famílies que hi acudien a comprar un corder que els min-yons s’encarregarien de pasturar tot jugant-hi, fins a la Pasqua Granada També sortien a escena els estanyapaelles, que adobarien i estanyarien les velles paelles, com els pae-llaires i els graellaires, per a qui en volgués de noves: tot plegat perquè hom hi cogués o hi fregís l’anyell pasqual. I els ouaires, que venien els ous, arreplegats durant la Quaresma, amb què la gent faria les truites tradi-cionals del matí de Pasqua. I l’escorxador tornava a matar i escampava les venedores de menuts, que cridaven: “Blanquets i perdius!”, que compraven aquells que no podien permetre’s un be o un conill. Tot aquest renou s’esdevenia no fa pas tant

el Dissabte de Glòria enmig del brogit que feien joves i xics sonant tambors i tot tipus d’instruments de la manera més estrident possible; enmig de les auques i rodolins acolorits que els veïns llançaven balcó avall per a la canalla; enmig del fum dels fuma-dors que se n’havien hagut d’estar durant la Quaresma; mentre, a plaça, sortien els titellaires a festejar el retorn a la llibertat

d’espectacles, i feien esclafir els infants amb un número de trompades i pataca-des. I amb aquesta alegria i aquesta gat-

zara i aquest brogit, deutors d’una tradició universal i antiquíssima, el poble celebrava l’arribada de les flors, dels esplets, dels fruits esperats i del renaixement de la vida.

El toc d’al·leluia i el cant festiu de les caramelles anunciaven l’esclat primaveral.

14 hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

hostaleria & Co 15

ANUNCIA’T 646 48 30 08ofertes especials per als nostres lectors

Tu disposes de la imaginació i els convidats, a Jaiak t’oferim els ingredients necessaris perquè comencis a somiar

Dolça HarmoniaTendències en decoració primavera-estiu 2015 by JAIAKEl tàndem creatiu de Jaiak ens presenta, en primícia, el seu nou “showroom”, basat en el seu compromís amb les tendèn-cies i la innovació. Una proposta inspirada en el color, amb un tractament càlid, ideal per a aquesta temporada. Idees per a la teva llar i per als teus esdeveniments!

Celebra l’arribada del bon temps amb la tendència floral Jaiak. Colors pastel i detalls florals i silvestres amb un estil romàntic ideal per decorar les nostres ca-ses. Pel que fa als colors pastel, continuen amb el mateix èxit que l’any passat gràcies a la gamma de roses, verds i blaus pàl·lids que encaixen perfectament en tots els espais. Sobretot en espais “shab-bychic” o d’estil “casual”. Dins de

Dolça Harmonia, també s’imposa un estil nòrdic per tal d’aconse-guir una sensació de neutralitat, lluminositat, calidesa i confort. A més, Jaiak trenca amb la mono-tonia d’aquest estil amb detalls de colors pastel i florals per aportar dolçor i modernitat. No obstant això, el més sorprenent de la bar-reja d’estils i tendències d’aquest “showroom” és l’esperit campes-tre que reflecteixen els elements

GUIA SECTORIAL

16 hostaleria & Co

DecoracióDOLÇA HARMONIA

Apunta’t a la proposta creativa de Jaiak, basada en el joc de

colors a través del mobiliari i els complements

utilitzats, com les cadires de colors combi-nades amb un parament de taula molt cuidat (mantellera, cristalleria i altres detalls) que fan referència al camp i creen un ambient divertit i relaxat. Els jardins interiors s’estan conver-tint en un bàsic de les llars perquè donen vida, bona energia i alegria.

Jaiak: crea, genera i transforma records inesborrables i esdeveniments únics!

Sempre hi ha un moment per dissenyar una experiència única, per això a Jaiak fan possible els teus somnis; una font inesgotable d’estil on trobaràs l’última moda en mobiliari, decoració amb sensibilitat, disseny, elements i complements per crear, sense descuidar el més mínim detall; ambients màgics i exclusius per als teus esdeveniments. La seva delicadesa i elegància han fet que acumulin més de 15 anys de trajectòria oferint el millor: originalitat i exquisidesa, valors absolutament essencials per a Jaiak, perquè és l’única manera de construir moments efímers amb estil, calidesa i frescor màxima en els seus treballs, ja que d’aquesta manera s’asseguren resultats de gran èxit, gràcies als espais que generen amb explosió de formes i colors per aconseguir emocionar els seus clients. Del clàssic al rústic, del barroc a la simplicitat de línies, tot tipus d’estils, elements i idees és el que trobaràs a Jaiak per marcar tendència en el teu esdeveniment.

JAIAK BALEARESjaiak@jaiak.esTel. 606 457 440 (cita prèvia)Showroom:Finca La Esencias de Ses RotesCtra. S’Esgleieta-Esporles, km 260007120 Palma de Mallorca

JAIAK PENÍNSULAinfo@jaiak.esTel. 606 200 900 (cita prèvia)Showroom: Ballester, 1125002 Lleida

hostaleria & Co 17

TEMA: CUINA/GASTRONOMIAESCRIPTOR: Josep Lladonosa Giró

La cuina de Lleida és molt més que la cuina del caragol. Ordenat en diversos apartats extensament explicats, hi trobarem curiositats lleidatanes: sopa rubinada de la Segarra, l’olla aranesa i l’escudella de blat de moro es-cairat del Pallars, la cassola de dejuni de Castelldans, la col ofegada de la Segarra, l’arròs amb conill i bolets, la cutxipanda amb caragols, les coques de recapte, les cassoles del tros, les rosques de comí i els famosíssims torrons d’Agramunt. També hi ha una explicació deta-llada de les característiques singulars de cada comar-ca: la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell,l’Alta Ribagor-ça, la Segarra, la Noguera, el Solsonès, les Garrigues i la Cerdanya.

TEMA: NOVEL·LA HISTÒRICAESCRIPTOR: Jaume Barrull

A partir del retrobament fortuït entre dues dones, ja grans i amb experiències vitals oposades, “Ànimes batudes” s’endinsa en un mosaic d’històries personals i d’anècdotes que transcorren entre la ciutat de Lleida i el poble de Sant Bernat de Riucorb (Sant Bernat per a la gent de dretes, Riucorb per a la d’esquerres). Ambdues acaben perfilant les il·lusions, les decepcions, les contrarietats i les passions d’uns homes i d’unes dones que veuen com les seves vides són batudes (batuda: “Pallissa, llenyada”, diu el Pompeu Fabra) per la guerra i com aquesta els aboca, de manera imprevisi-ble, a la vida o a la mort. Jaume Barrull Pelegrí, historiador i lector impenitent (i diletant, diu) de novel·les, ha reunit en aquest llibre els dos vessants, la professió i la devoció, per endinsar-se, des d’aquesta doble perspectiva, potser no tan distants, al nostre passat més immediat: el de la Guerra Civil de 1936-1939.

Especial Sant

Jordi2015

La tradició literària contemporània a Ponent s’enceta a mitjans del segle XIX dins al marc del moviment cultural de la Renaixença. Des d’aquest segle fins a l’actualitat, les lletres lleidatanes han estat un exemple de superació i creixement, i de consolidació entre el cada cop més ampli i experimentat lector.

18 punt de trobada

La cuina de les terres de Lleida

Ànimesbatudes

Excursions per la ruta del Tren dels LlacsTEMA: NOVEL·LA NARRATIVA HISTÒRICA

ESCRIPTOR: Vidal Vidal Culleré

“Una casa blanca i altres cases” aplega nou relats que tenen com a denominador comú les emocions i els sentiments d’uns homes de mitjana edat desconcertats i vulnerables, que comencen a prendre consciència del pas inexorable del temps i l’arribada de la maduresa amb totes les seves renúncies i les seves incògnites, enxampats entre uns fills que es fan grans i uns pares que envellei-xen, unes ocupacions laborals que no els omplen i unes relacions de parella no sempre satisfactòries, però que es resisteixen a abandonar l’anhel de ser feliços. L’autor recrea aquests fragments de vides corrents contemporànies, sovint sense una trama precisa, perquè, com sostenia Josep Pla al prefaci d’“El carrer estret“, el fet que el públic cregui que les novel·les han de tenir argument no vol pas dir que a la vida n’hi hagi”, servint-se d’un estil que podríem definir com a realisme líric, en què cobren un especial relleu els escenaris físics, volgudament concrets i recognoscibles, descrits de manera mi-nuciosa i situats la majoria a la ciutat de Lleida, en aquest cas amb un especial protagonisme de les cases on habiten els personatges i que fins a cert punt en determinen el destí o els estats d’ànim.

Una casablanca i altres cases

TEMA: RUTES I SENDERISMEESCRIPTORS: Joan Ramon Segura i Lluís Taberner

“Excursions per la ruta del Tren dels Llacs. Sortides a peu i amb BTT resse-guint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur” és el producte de dos anys de fer sortides, agafar el tren i cercar propos-tes a peu i amb BTT amb l’eix vertebrador de la via ferroviària. D’una banda, s’ha dissenyat una ruta que permet enllaçar les diferents estacions d’una forma lineal en el que hem anomenat “la ruta dels raiers”, en memòria del camí de tornada que havien d’emprendre coratjosos personatges que baixaven els troncs del nostre Pirineu. De l’altra, hem descrit aquells itineraris mun-tanyencs que es poden realitzar des de les diferents estacions de ferrocarril de la via de Lleida a la Pobla de Segur. L’espai excursionista de la línia del Tren dels Llacs ofereix mil possibilitats que resten per descobrir. Aquí us oferim un recull de les millors partint de la nostra experiència senderista amb 57 rutes a peu i 5 rutes en BTT.

punt de trobada 19

La Fundació Castells Culturals de Catalunya promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de castells amb visita guiada”, els premis Catalunya Nostra, el cicle “Música als castells”, les activitats per a escoles, la recuperació dels arxius dels nobles a través de l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, l’edició de llibres i material sobre castells i la realització de jornades i seminaris sobre l’ús sostenible del patrimoni.

Gaudeix de Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i altres activitats als castells catalans.

FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ PER NOMÉS 30 EUROS ANUALS. ÉS VÀLID PER AL TITULAR MÉS UN ACOMPANYANT. GAUDIRÀS D’UN MUNT D’AVANTATGES! CONSULTA’LS AL NOSTRE WEB. I A MÉS, SI T’ACREDITES AMB AQUESTA REVISTA, T’OBSEQUIAREM AMB EL LLIBRE “100 CASTELLS PER A DESCOBRIR CATALUNYA”.

CASTELL D’OS DE BALAGUERDe “Malignum castrum” a Museu de les Campanes

El castell, de grans proporcions, amb els ba-saments primitius corresponents a una for-talesa sarraïna del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis, fou conquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116, s’integrà al comtat d’Urgell, i a mitjan segle XVI passà a mans de la família Siscar, fins a la desamortització del s. XIX.Hi destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment es troba en fase de restauració. D’origen àrab, està documentat ja l’any 1036.En les restes del castell podem veure tres mo-ments constructius ben diferenciats. En un

primer moment, es construí un gran recinte que, en part, s’ha conservat, i segurament algunes dependències interiors, que gairebé no han arribat fins a nosaltres. En un segon moment, en època gòtica, s’edificà un casal a l’angle nord-est del recinte. Finalment, en època moderna i contemporània, s’amplià aquest casal, s’hi féu una capella i es reapro-fità com a cripta part d’una estructura gòtica.Al castell i els seus voltants s’hi localitza cerà-mica que va des d’època andalusina fins a època moderna.Actualment, està molt desfigurat, sense que se’n pugui concretar l’estructura primitiva. Conserva, encara, part del recinte emmurallat de la fase andalusina: proveït de torres semi-circulars de franqueig, amb una tècnica cons-tructiva d’encofrat, emprant, emperò, pedra i argamassa.Situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer. Controlava la part alta del riu Far-fanya.

Tel. 973 402 045montsonis@castellscatalunya.com

www.castellscatalunya.com

20 punt de trobada

Foto: Jordi Domenech

punt de trobada 21

El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia.Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

EL SENTINELLA DE LA VALL, EL CASTELL DE CIUTADILLA

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència.Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA

Tu i LLeida, SLSant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Ber-tran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350.Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA

Ajuntament de l’Espluga CalbaAv. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

Foto: Jordi Domenech

GAUDEIX DE LES TERRES DE LLEIDA

El Centre BTT de la Seu-Alt Urgell ofereix 745 km se-nyalitzats de diferents circuits per gaudir del patrimoni cultural i natural de la zona. Destaquen com a punts d’interès el romànic de Sant Cli-ment de Nargó i els itineraris del Parc del Cadí. Des del Parc Olím-pic del Segre, que és un centre internacional d’esports d’aventura, fins a la Seu, i els punts de sortida d’Organyà i Coll de Nargó, si-tuats al fons de la vall, parteixen diverses rutes.

El Centre BTT del Pallars Jussà es forma al voltant de la Pobla de Segur, epicentre de la comarca, i les rutes traçades al voltant de l’embassament de Sant Antoni, les conques de la Noguera Pa-llaresa i el Flamisell, i per les serres del Boumort, Sant Corneli, Nerets, Sant Salvador i Camporan Estall.

El Solsonès-Vall de Lord disposa d’un Centre BTT a la localitat de Sant Llorenç de Morunys. Les seves rutes ofereixen la possibi-litat d’allunyar-se del brogit de les grans ciutats, amb masies es-campades per un territori on els conreus es combinen amb grans extensions de boscos, paratges d’alta muntanya, rius i fonts.

Un altre Centre BTT al territori lleidatà és el de Montsec-la No-guera, que abraça tres municipis (Àger, les Avellanes i Santa Linya i Os de Balaguer). Els punts d’acolliment estan situats al Càmping Vall d’Àger, a la localitat del mateix nom, i al monestir de les Ave-llanes, a la població d’Os de Balaguer. A més, el centre disposa de tres punts d’informació (a Os de Balaguer, Tartareu i Font de Pou). Les rutes transcorren per congostos, espais d’alta muntanya amb panoràmiques impressionants i al voltant dels embassaments de Canelles, Santa Anna i Camarasa, que configuren l’espai més gran d’aigües tranquil·les de Catalunya.

Un altre Centre BTT és el de la Val d’Aran, amb un punt d’acolliment principal situat a Betren, tot i que també n’hi ha dos més a la capital aranesa, Vi-elha, un a Les i un altre a Salardú. Amb excel·lents infraestructures turístiques, la Val d’Aran es compon d’una trentena de pobles alineats al llarg del riu Garona, amb al-tituds que van dels 650 m de Les als 1.430 m de Bagergue.

Som davant d’un turisme sostenible i de qualitat perquè és la manera més directa d’experimentar amb l’entorn. Lleida disposa de tot un seguit de rutes creades expressament per anar amb bicicleta de muntanya o BTT. Les rutes cobreixen bona part de la província, són molt segures i s’han graduat d’acord amb la dificultat i la durada perquè cadascú esculli l’itinerari que més convingui al seu nivell i interès. A les Terres de Lleida podem fer un recorregut a l’entorn de la conca del Segre utilitzant pistes rurals asfaltades i altres vies locals amb poca intensitat de circulació. Així, per la plana de ponent podem fer parada i fonda a ciutats com Lleida, Cervera, Agramunt o Balaguer i admirar el patrimoni arquitectònic i cul-tural d’aquestes poblacions. Fins a arribar-hi trobarem una bona xarxa d’hotels, allotjaments rurals, albergs i restaurants per des-cansar i recuperar forces.

CENTRESL’Agència Catalana de Turisme ha impulsat un itinerari de BTT, la Transcatalunya, de llarg recorregut i circular, que recorre tot el país mitjançant la unió de diferents eixos que enllaçaran tots els centres BTT de la xarxa.

La varietat de paisatges i el clima benigne de Catalunya ens conviden a practicar el cicloturis-me i la bicicleta tot terreny (BTT) durant tot l’any.Una de les millors opcions quan es disposa de temps lliure és combinar el descobriment amb l’oci. Conèixer un territori recorrent-lo amb bicicleta és un veritable plaer en tots els sentits i a més està de moda.

22 punt de trobada

AMB BTT

El sisè espai de BTT, el més recent, és el de Lleida-Pardinyes, que ha agafat el testimoni d’un d’anterior que hi havia en un altre indret de la ciutat. Es tracta d’una instal·lació, apadri-nada per l’Ajuntament de Lleida, bàsicament de tipus familiar, amb el Parc de la Mitjana a la vora com a referència paisatgística i punt de partida de diverses rutes.

RUTES TURÍSTIQUESEls amants de la bicicleta de muntanya tenen per triar nombroses rutes, com ara Pedals de Foc, Pedals d’Occitània, Era Roda, Trinxat BTT, Urgellet Pic de l’Orri i Volta Cadí-Moixeró. Pedals de Foc, creada el 2005, és la ruta pionera de les rutes organitzades en BTT i també de la xarxa de Pedals del Món. Es va crear seguint el model i la filosofia que a finals dels 90 va des-embocar en la creació de la ruta senderista Ca-rros de Foc, i va ser concebuda per fer-se amb bicicleta de muntanya. És una ruta autoguiada amb sortida a la boca sud del túnel de Vielha i arribada a la capital de la Val d’Aran, i recorre la perifèria del Parc Nacional d’Aigüestortes i Es-tany de Sant Maurici, en ple Pirineu de Lleida. Circula per camins i pistes forestals típiques de muntanya, senderons i corriols, aprofitant les in-fraestructures hoteleres i de turisme rural de la zona. Recorre les comarques de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça.Totes aquestes rutes i altres formen part de la xarxa Pedals del Món, que desenvolupa activi-tats de la bicicleta respectant el medi ambient. Pedals del Món va dirigida a empreses privades, associacions, administracions i altres organis-mes i és una xarxa de productes turístics en què el 0,7% dels ingressos va destinat a ac-cions humanitàries.

punt de trobada 23

Un altre projecte interessant és la Pedals de Boira. Es trac-ta d’una ruta circular que es pot començar i acabar en el punt que cadascú vulgui, passant per Lleida, Àger, Tremp, Oliana, Solsona, Montblanc, Prades i Flix. Una altra mane-ra de poder completar aquesta ruta és en diverses etapes. La Trinxat BTT és una altra ruta turística atractiva entre les

comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb un frec al Pallars Sobirà i Andorra. Aquest és un recorregut exigent, de 290 km i 7.570 m de desnivell acumulat. També cal esmentar l’Era Roda de la Val d’Aran. És una ruta de 2 a 5 etapes i, per fer-la, l’excursionista ha de trobar els objectius marcats gràcies a la targeta EraRodaCard, el mapa d’etapes i el navegador GPS. I si parlem de la ruta estrella per etapes, aquesta és la VolCat-Ara Lleida, una veritable Volta a Catalunya BTT que recorre les Terres de Lleida, concretament les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera.

A les comarques de Lleida hi ha actualment unes 900 llicències de federats, de les quals 207 corres-ponen a BTT. Però de les 622 llicències que hi ha de cicloturisme, la majoria també són de BTT.

Càmpings de lleida presenta “Càmpings Bike&Run”, el seu primer producte turístic propi com a opció de lleure i esport al Prepirineu i Pirineu de Lleida.Els Càmpings Bike&Run (CB&R) ofereixen un seguit d’itineraris per gaudir, amb bicicleta o a peu, amb sortida i arribada al mateix càmping. Les rutes, marcades i identificades per cada CB&R, transcorren pel Prepirineu i Piri-neu de Lleida a través del seu paisatge, la seva història i els seus costums. Dissenyades íntegrament per l’Associació de Càmpings de Lleida, estan adreçades a públic familiar, jove i sènior.CB&R és una personal, única i exclusiva proposta dels càmpings partici-pants, atès que són els que viuen i coneixen amb profunditat totes les rutes proposades i les seves particularitats. CB&R és, per tant, una gran ruta variada amb moltes alternatives i suggeriments que es presenten al viatger i a qui s’allotja a Càmpings de Lleida. Per tant, els càmpings ofereixen als seus clients la possibilitat de fer aquestes rutes que es troben registrades a Wikiloc amb el nom de CB&R + nom del càmping + nom de la ruta, i al microsite del projecte (bikeandrun.campingsdelleida.com). El client també podrà trobar i seguir directament les rutes des d’un GPS estàndard. El grau de dificultat de la ruta està marcat amb els colors verd, blau i vermell (de menys a més dificultat). A més, els CB&R disposaran d’espais adequats per a la neteja, manteniment i recanvis bàsics de les bicicletes.Càmpings de Lleida, que agrupa 46 càmpings de muntanya i d’interior de les Terres de Lleida, es diferencia així de la resta de competidors amb un producte propi que ofereix garantia de seguretat i homogeneïtat, i amb l’objectiu de potenciar el càmping com una alternativa de turisme de qualitat i familiar.

CÀMPINGS DE LLEIDA PRESENTA CÀMPINGS BIKE&RUN

24 punt de trobada

L’inabastable tapís de castells, torres i esglésies medie-vals que es poden observar en diversos punts estratègics del Pallars Jussà és testimoni excepcional dels temps en què el comtat de Pallars formava part de la frontera amb el món musulmà.És l’època d’Arnau Mir de Tost, important militar i noble, propietari del castell de Llordà i conqueridor d’Àger als musulmans vers el 1048. També de Ramon V de Pallars, el segon comte del Pallars Jussà, el qual es va casar amb Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i va contribuir així a la pau i l’estabilitat del comtat. Conjuntament, van fundar la Col·legiata de Mur el 1069.

ALGUNS DELS ELEMENTS VISITABLES MÉS DESTACATS SÓN:

El castell de Mur és una de les fortaleses més impressionants del segle XI. Bastit sobre la roca va esdevenir el centre de poder del comte Ramon V de Pallars i va dominar una extens territori,

on va impulsar la repoblació i la feudalització. La canònica de Santa Maria de Mur destaca pel seu claustre i per la magnífica còpia de les pintures romàniques de l’absis central, trasllada-des al Museum of Fine Arts de Boston el 1915.

Ambdós són visitables. Podeu consultar horaris a www.pallarsjussa.net i reservar trucant al 677 701 820.

El castell de Llordà és un dels castells-palau més evolucionats del període medieval, dissenyat al segle XI com a residència d’Arnau Mir de Tost i de la seva esposa, Arsenda. L’església de Sant Sadurní, consagrada el 1040, permet al visitant copsar la magnificència del romànic, malgrat que no conserva la coberta de les naus.L’església de Santa Maria de Covet (s. XII) és un temple de gran bellesa que gaudeix d’un tresor ben especial: la seva portalada escultòrica. De notable singularitat dins del romànic català, presenta un ric repertori iconogràfic.

UN IMPRESSIONANT LLEGAT ROMÀNICGaudint de les visites guiades podreu conèixer les històries que s’amaguen rere les pedres.

El Pallars Jussà mostra al visitant els vestigis de quan aquestes serres formaven part de la Marca Hispànica, una terra de frontera entre el món cristià del nord i el califat de Còrdova del sud. El resultat són múltiples torres de defensa, castells i fortificacions de les més espectacu-lars dels Pirineus, que es complementen amb un ampli nombre d’esglésies romàniques.

FOTO: Vistes de Capdella, a la Vall Fosca.

Centre de Visitants (Tremp)Passeig del Vall, 13 Tel.: 973 653 470oficinaturisme@pallarsjussa.catLa Pobla de SegurAv. Verdaguer, 35Tel. 973 680 257turisme@pobladesegur.catLa Vall FoscaAjuntament de la Torre de CapdellaTel. 973 663 001turisme@vallfosca.netIsona i Conca DellàC/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062ofturisme@parc-cretaci.com

AGENDA ABRIL

Oficines de turisme

LA POBLA DE SEGURViacrucis: 3 d’abrilBotigues al carrer: 4 d’abril, de 10 a 20 h Cantada de Caramelles: 5 d’abrilDinar popular al Parc Vernedot: 6 d’abrilTren dels Llacs: 4, 11, 18 i 25 d’abril

ISONA I CONCA DELLÀAplecs de Pasqua de la Posa i de les Esplugues: 6 d’abril

TALARNFira d’Artesania: 3 d’abril durant tot el diaViacrucis: 3 d’abril, a les 10 hConcert de les Trompetes: 3 d’abril, a les 19.30 hProcessó del Sant Enterrament: 3 d’abril, a les 21 h

TREMPProcessó del Divendres Sant 3 d’abril, de les 21 a les 22 hSeminari: “Plataforma de venda online: les botigues virtuals”. 1a part13 d’abril, a les 16.30 h Conferència: “Aprendre al llarg de tota la vida”, a càrrec de Sofia Isus Bardado15 d’abril, de 18 a 20 hVI Caminada de les Carenes (el Pont de Suert- Tremp): 18 d’abrilSeminari: “Plataforma de venda online: les botigues virtuals”. 2a part20 d’abril, a les 16.30 h Caminant per la comarca: la Cova Negra de Mata-solana, per Hostal Roig25 d’abril, de 8 a 14 h Conferència: “La nova pobresa a Catalunya”, a càrrec d’Anna Mata Romeu” (Aula Universitària de Tremp)29 d’abril, de 18 a 20 h

SALÀS DE PALLARSNaturalment Salàs, Fira de la Terra25 i 26 d’abril

Les visites de Llordà i Covet s’organitzen des del Museu de la Conca Dellà www.parc-cretaci.com (tel. 973 665 062).

Trobareu més informació sobre castells, torres i esglésies romàniques a l’Epicentre, el centre de visitants del Pallars Jussà (obert diàriament al centre de Tremp) i a la web

www.pallarsjussa.net

UN IMPRESSIONANT LLEGAT ROMÀNIC

Dominant la part més alta del poble vell d’Abella de la Conca, s’alça l’església romànica de sant Esteve (s. XI). La contemplació d’aquesta joia romànica per-met gaudir també de tota l’esplendor de la serra de Carreu. Per visitar-la, truqueu al 609 688 003.La Vall Fosca també conserva un important i desconegut patrimoni arquitectò-nic, visible en les esglésies romàniques de molts dels seus pobles. Sant Vicenç de Capdella (s. XII) n’és una bona mostra. Situada damunt d’una roca i a la part més alta del poble, consta d’un edifici d’una sola nau i de capçalera absidal. Des de la porta d’entrada es pot veure el seu interior.

L’església de la Verge de la Cinta de Llimiana (s. XI) és una de les més grans i espectaculars dels Pirineus, tant per la seva capçalera triabsidal, obra mestra del romànic català, com per la seva ubicació en un mirador privilegiat sobre la serra del Montsec.L’ajuntament de Llimiana organitza visites (tel. 630 663 731).

28 Cambra de Comerç

Una vintena de comerços de Lleida es revitalitzaran gràcies a l’assessorament de la Cambra de Comerç de Lleida

S’ADREÇA A AUTÒNOMS, MICROEMPRESES I PIMES DEL SECTOR COMERCIAL MINORISTA QUE TINGUIN ESTABLIMENT O PUNT DE VENDA.

Per a més informació, adreceu-vos a bsiurana@cambralleida.org o bé truqueu al 973 23 61 61.

Cambra de Comerç de Lleida, sensibilitza-da per la situació del teixit del petit i mitjà comerç urbà i pel descens observat en el consum de serveis i en l’activitat comercial, aposta, per tercer any consecutiu, per oferir un nou servei per tal d’optimitzar les vendes en el sector del petit comerç.El Diagnòstic Punt de Venda (DPV) és un ser-vei gratuït que presta Cambra de Comerç de Lleida sota el lema “Revitalitza el teu nego-ci” a través del Pla Integral de Suport a la Competitivitat del Comerç Minorista 2014, subvencionat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Els tècnics de Cambra de Comerç de Lleida analitzaran i valoraran les claus en la gestió del punt de venda amb l’objectiu de millorar i optimitzar les vendes dels comerços.

“En la convocatòria d’enguany hi podran prendre part una vintena de pimes comercials de les Terres de Lleida.

Nova missió inversa de vi i productes gurmet amb Suïssa al setembre

EN ANYS ANTERIORS HAN TINGUT LLOC MISSIONS

INVERSES DE COMPRADORS DE

PRODUCTES GURMET I VINS AMB PAÏSOS DE

L’AMÈRICA DEL SUD, ELS EUA, EL CANADÀ I LA XINA.

La Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, cons-cient de la importància de mantenir i augmentar la presència dels productes catalans en els mer-cats internacionals, vol contribuir a promoure les exportacions de productes agroalimentaris i els vins catalans amb l’organització d’una nova Trobada Internacional del Sector Agroalimen-tari, la V International Gourmet & Wines Bu-siness Meetings, en la qual Suïssa serà el país convidat, del 14 al 18 de setembre de 2015.

Aquesta segona missió inversa en aquest 2015 ve motivada per la mateixa demanda dels cellers participants en anteriors edicions. Precisament, al febrer se’n va celebrar amb èxit la quarta edi-ció, amb el Japó com a país convidat, fruit de la qual ja S’HAN VENUT MÉS DE 30.000 AMPO-LLES DE DIFERENTS CELLERS AL PAÍS NIPÓ.

30 Cambra de Comerç

L’empresari ha de garantir que els treballadors rebin una formció i una informació adequades sobre els riscos derivats de la utilització dels equips de treball. Cost dels cursos: 130 €/curs/alumne

SEGURETAT EN L’ÚS DE CARRETONS ELEVADORS RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de carretons elevadors. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.Data d’inici del curs: 03/02/2015 i 26/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS D’EQUIPS AGRÍCOLES: TRACTOR I MOTOCULTOR RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de tractors agrícoles i motocultors.Obtenció del diploma acreditatiu en l’ús de tractor i motocultor.Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS DE PLATAFORMES ELEVADORES MÒBILS DE PERSONES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de plataformes elevadores mòbils de persones.Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons i elevadors.Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN MANEIG DE GRUA PONT RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grua pont amb experiència en l’ús de l’equip. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grua pont.Data d’inici del curs: 10/03/2015 i 09/06/2015

SEGURETAT EN EL MANEIG DE GRUES AUTOCAR-REGADORES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grues autocarregadores.Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grues autocar- rega-dores.Data d’inici del curs: 21/04/2015 i 02/06/2015

(PFEA)

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN EQUIPS AUTOMOTOR 2015

MÉS INFORMACIÓ:Contacteu directament amb la nostra àrea mèdica a Lleida: vigilancialleida@spactiva.es / Tel. 973 242 969

w w w . s p a c t i v a . e s