Segona època – Número 37 – 29 juliol 2010

1ERMENGOL

Els torosja nopatiranper culpanostra

2

ewnELS TOROS ENS ESTIMEN

ELCHICOTRISTE

DANI SAUS

3

PUYAL

KA

P

NESTOR

ewnELS TOROS ENS ESTIMEN

4

ewnELS TOROS ENS ESTIMEN

KAP

ERMENGOL

5DEVIL

ewnCOSES DE L’AVI

6Continúa a la pàgina següent

L’AVI

Ve de la pàgina anterior

7

ewnCOSES DE L’AVI

8

ewnCOLLONS, AQUESTS QUE MANEN!

NESTOR

ERMENGOL

9

ewnCOLLONS, AQUESTS QUE MANEN!

L’AVI

BERNAL

10

L’AVI

KAP

L’AVI

La setmana passa-da us comentaval’enquesta que enBarbeta es va in-ventar per el seu

diari, La Vanguardia, i voliafer-vos veure que allò no te-nia ni cap ni peus. Doncs aran’ha fet una el tebeo dels so-cialistes, El Periódico. Iaquesta també té molt desuc. Aquesta fa riure mésque la de La Vanguardia (noparem de riure, aquest estiu).

Si la setmana passadaens deia en Barbeta que el47% dels catalans estàvem afavor de la independència,ara resulta que el tebeo ensdiu que no. Que el 47% delscatalans el que estem és afavor del federalisme i no del’independentisme! Aquestasí que es bona!! A mi el queem sorprèn és que hi hagi un47% de catalans que sàpigaquè coi és el federalisme! Jam’imagino les preguntes pera confegir l’enquesta: “Ustet

esta a favort de la indepen-densia de Catalunya o a fa-vort d’un estado federal?” il’enquestat, sense dubtar:“¡Hombre...! Dónde vas a pa-rar! El federalismo, siempre!Ofrese muchas más posibili-dades! “ Fins i tot els noiets iles noietes que acaben de ferel Batxilletat i segons tots elsindicadors surten sense sa-ber fer la O amb un canut, sa-ben, això sí, què és el federa-lisme. Segons El Periódico,tot això, eh?

I d’independentistes no-més em som un 16% i un28’7% els satisfà d’allò mésl’actual model autonòmic (uninvent espanyol que, tot i noestà homologat enlloc delmón, a quasi un 30% el tro-ba sensacional). Acaba l’en-questa sentenciant que elscatalans estem tots amb “laroja”, faltaria més.

I es que els socialistesencara estan entestats endemostrar que la manifesta-

ció aquella del dissabte de lacalor era per a protestar per-què ens havien retallat unestatut federalista i per anaren contra del PP que ens l’-havia “denunciat” al TC. Id’aquí no els treguis. No,senyors de les diferentsbranques del PSC i delPSOE, a la mani hi vam anarper a dir PROU!! Prou d’es-tatuts i collonades. Prou d’a-guantar sentències i lliçonsde qui no tenen cap as-cendència sobre nosaltres,el poble català! Prou!!

Ara, una altra cosa ésque els partits polítics esti-guin disposats, primer a ado-nar-se’n, i després a mourefitxa. És que s’hi està tan bé,així, anant passant els dies,parant la mà i omplint la pan-xa!

El Periódico, com La Vanguardia,fa enquestes i també la caga

per MANEL, EL PUYAL

WIL

LY

ewnCOLLONS, AQUESTS QUE MANEN!

ERM

ENG

OL

11

12

SOLER

NÉSTOR

NÉSTOR

ewnEN PILOTES

13

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Fumera

Eyjafjallajökull pas és una faltad’ortografia, està ben escrit. Elnom resulta ser el mot en llen-gua escandinava del volcà is-landès que fa setmanes que

fumejà amb força paralitzant el vol d’avionspel cel d’Europa. Ara ja fa temps que nose’n parla, ha deixat de ser notícia, la prem-sa omple titulars d’altres afers i, a ser possi-ble, més estiuencs que alegrin la vista. Elsfums de distracció actuals van d’amors defutbolistes tot desitjant esvair els altresfums que de veritat cremen llavis.

Igual que l’Eyjafjallajökull hi ha grups depremsa però que ja fa mil anys que no par-len de la manifestació del 10-J a Barcelona.Només han passat quinze dies i prou ques’han encarregat d’ofegar repercussionsentorn la multitudinària concentració. No endiuen paraula. La tàctica és: tal dia farà unany i avall que fa baixada!

Que això succeeixi en determinats mit-jans de comunicació és fins un cert punt unhonor. Ara, el problema és quan aquestaactitud es trasllada a la classe política. Síbé és cert que també un altre honor es que

alguns partits ignorin d’entrada el grapat degent de la trobada, la cosa molesta quanpoc a poc la resta de grups parlamentarisva fent el mateix al respecte.

Queda clar, tocava anar a sortir a la fo-to, fer acte de presència, aparentar que laretallada del constitucional era despropor-cionada i que la sentència no anava amb eltarannà del partit per, després, intentar gi-rar full tot desitjant que la convocatòria que-di diluïda en fum i d’encenalls.

Reunir-se per fer-la petar al Parlament,anar de visita a reiterar confiança a laMoncloa i posposar al màxim les eleccionsa la Generalitat poc a veure tenen amb elspassos següents que dels polítics se’n de-manava un cop enllestida la manifestació.Ningú ho diria però el fum els ha emmasca-rat la cara i no pas de l'Eyjafjallajökull.

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

RICS

14ELCHICOTRISTE

PUYAL

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

MESQUITA

BP

15DANI SAUIS

ERMENGOL

16

per JIGGImanol Arias,menyspreador

Manuel María Arias Domínguez, ImanolArias y de las JONS en el món artístic,reconeix que, tot i sentir-se molt espanyol des desempre, mai havia vist “Espanya plena de ban-deres i de reconeixement del que som”. Què s’i-

magina que són els espanyols? No ho diu, però s’interpreta quesón campions del món de futbol, perquè pel demés... vaja caca,no? Però no dubta a declarar que “té un profund menyspreupel separatisme”. De quin separatisme parla? Tampoc hoespecifica. Es refereix potser a que la seva mullerPastora s’ha separat per a atansar braços més acolli-dors? No ho sabem. Però com que afegeix que els se-paratistes “si no volen estar, el millor que poden fer ésmarxar, però d’un en un. A guanyar-se la vida a fora,que és el que hem fet altres per estimar Espanya”,ens posem a meditar: no ens consta que l’Imanol ha-gi hagut d’emigrar per guanyar-se la vida ni estimarEspanya. Sí que ha treballat a l’estranger fent lesamèriques de parla castellana, però en pla guai, queper alguna cosa aquest perit industrial, especialitatelectrònica, fa d’actor al teatre, al cinema i a la televi-sió. A veure si ens entenem. Peritem-ho: ¿això de l’unen un ho diu perquè la Pastora ha vingut a Barcelonaa treballar en una peça teatral, encara que no ha vingutsola, sinó que ho ha fet amb la seva nova parella sen-timental, que es com es diu ara la cosa en pla fi? Ésaixò el que t’emprenya? Consideres, doncs, que anar atreballar a Catalunya és marxar fora? O, pel contrari,

vols dir que confons, per exemple Catalunya ambuna finca privada dels castellans? Perquè tot sembla in-

dicar que si algú s’ha de guanyar la vida a fora només cal mirarel PIB espanyol, no? Repassa-te’l, home, repassa-te’l, i veuràsqui hauria de tenir menys barra, treballar més, quines pàtries sóndeutores i responsables dels espolis fiscals d’altres. La veritat,pocs comentaris poden despertar la repetició incessant d’aquells

passatges tan familiars com el discurset que endinya ManuelMaria, sembla talment que s’hagi empeltat d’Antonio

Alcántara, el personatge que interpreta des de fa tantestemporades a la sèrie “Cuéntame cómo pasó”, que se liha pujat a la clenxa o que se sent una mica com el seuhomònim, l’inefable Carlos Arias Navarro, marmessorde Franco, guardià de la seva memòria i servidor de laseva obra política, somicant allò d’“espanyols, Francoha mort”. Precisament, noi, quan dius que no haviesvist tantes banderes, no recordes els temps delCaudillo i les seves memorables jornades d’exaltaciópatriòtica? I això del menyspreu, et sembla bonic?Mira, com l’Alcántara, sembles un carcamal ambfums, diguem-ne de segona generació, o de mitja pen-

sió, com tants altres que passen del no res al res debo, a creure’s alguna cosa, com ara que són demò-crates de tota la vida quan la veritat és que de de-mocràcia, dels seus deures i drets, no en sabeu niun borrall. Ni falta que us fa perquè amb la xuleria japagueu. Malaurats els menyspreadors, perquè ellsseran menyspreats.

ewnGALERIA DE CARCAMALS

NÉSTOR

17

pel GRAS

És obert des del 1978, però si diguessin1878 també ens ho creuríem. És d’a-quells establiments amb una escenogra-fia que et remet inevitablement a l’imagi-nari de les tavernes vuitcentistes, et

trobes a la taverna del bandoler amb el seu trabuc(ep, és un símil!, és a dir, una comparació poètica, perimatge, no volem dir que atraquin el client, molt alcontrari), embossats conspiradors, estable i pal de pa-ller ben a prop. Bé, ja saben... la llar de foc en alguncantó amb estris de cuina penjant, com d’altres gan-xos pengen enfilades d’alls secs i pebrots, un tros decuina a la vista, un fotimer de taules, una a tocar del’altra (potser una mica massa i tot), parades amb to-valles a quadres vermells i blancs, el porró o la gerraa punt, setrills i plats amb tomàquets de sucar, torra-des... ganivets que no tallen... en fi, tot, però, moltcomplet i ben resolt, sense engavanyar. Això té el seupúblic; evidentment, molt heterogeni, veïns de tota lavida comparteixen comentaris (encara que no vulguis,és inevitable per la proximitat) amb jovent amant dela casolana cosa, mares amb fills que surten de l’es-

plai amb els redactors d’El Web Negre, que tant si ne-va com si fa sol, s’hi deixen caure (hi anem d’incògniti ara que hi penso, és dels pocs locals en els que elKap quasi no falla mai: esbrinarem aquest misteri.)

Potser de misteri no n’hi ha, i l’èxit s’ha d’adjudicara la teca. Àmplia carta i menú esquifit (ens referim a

que té la mida d’un carta... de les de jugar a la botifa-rra, a la brisca, al burro o al remigio: el trobareu obrintla carta de plats, mirant a la cantonada de baix a l’es-querra, allà el teniu). Anem a la teca: les racions sónabundants, si hi vas amb gana quedes satisfet, segur.Proposar unes mongetes estofades, un trinxat de laCerdanya o una cua de bou al pic del juliol té el seumèrit, i és una gosadia que s’agraeix: tasteu-ho.

Cosetes a millorar, amb permís: el trinxat de laCerdanya era semi-trinxat i... seria molt demanar untrosset de cansalada ben rostida a sobre de la mun-tanyeta de patata i col? Hi quedaria d’allò més bé i nomolestaria gens. El bistec (amb patates) tenia bonaamplada i millor presència, i era bo, però realmentsemblava que també el podien fer servir pel carpac-cio, de tant prim com era (hem de reconèixer el mèritabsolut d’aconseguir aquelles finors micrals senseque se’t trenqui a trossets tot ell). Els gots de vi sem-blen didalets que amb prou feines pots abocar dins laboca (el nas et molesta), val la pena fer servir els d’ai-gua.*

L’atenció es certament bona: no obstant, amb lespresses val la pena que recordis què has demanat,perquè sinó et poden posar tranquil•lament al davantla verdura pel gaspatxo, per exemple, o la botifarrapel bacallà a la llauna.

*Nota de redacció: els que fem servir porró ens en fotem descara-dament d’aquesta afirmació.

La taverna d’en Mallol

Guia EWN de restaurants de menúewnEL GUST I LES GANES

El GlopBrasseria / TavernaSant Lluís, 24 (cantonada Montmany), al barri de Gràcia.BarcelonaTel.: 93 213 70 58

Menú migdia de dilluns a divendres: 9,69 €(IVA inclòs).

Hi ha més locals de la cadena, però no són elmateix, on vas a parar!

BRITO BRITO

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

18GIULIO LAURENZI

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

BRITO

PEDRO MOLINA

19

Els d’El Web Negre estem per les banyes:

A la gorra du banyes de viking:Néstor Macià

Les banyes no li deixen veure el bosc:Josep Ignasi Gras

Banya d’abril, morena de la serra:Manel Puyal

Kumbanyà, Déu meu, kumbanyà:Kap

La banya de la muntanya no fa pudor:L'Avi

Antes banyes que sensilla:Soler

L’avi Ciset el banyava de bon matí al portal:Napi

Baixant de la font del Gat posa banyes a un soldat:Quim

El rei de la Banyaberry:Dani Saus

Banyes verdes vora el mar:Jordi Artigas

Les banyes pasturen i ensenyen el cul:Sergio Fidalgo

Pensa que banyar-se vol dir una altra cosa:Elchicotriste

Fan pudor de banya socarrimada:Xavi, Quel, Bié, Orcajo, Jordi Arasa, Willy

París be val unes banyes!:Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

Banyes d’importació, fresques són i regalades:Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

S’estima més les banyes dels cargols:Ermengol

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim,d’això. Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

20PUYAL