Segona època Número 51

10 novembre 2010

Ha estatdurperò hem

sobreviscut! 1

ewnHEM SOBREVISCUT!

2

ewnHEM SOBREVISCUT!

3

4

ewnHEM SOBREVISCUT!

5

ewnHEM SOBREVISCUT!

6

ewnHEM SOBREVISCUT!

7

ewnHEM SOBREVISCUT!

ewnHEM SOBREVISCUT!

8

9

ewnHEM SOBREVISCUT!

ewnHEM SOBREVISCUT!

10

ewnTÉ MÉS RAÓ QUE UN SANT!!

De fet, jo no l’esperava, peròun cop aquí, què voleu queus digui, benvingut! Ha estatuna curta estada i no ha mo-lestat ga i re . Bé, s í que ha

molestat i molt . Pregunteu-ho sinó alsveïns de la Sagrada Famí l ia , comer-ciants, espectadors de televisió que s’-han hagut d’empassar uns telenotíciesllargs i monotemàtics, però a mi perso-nalment no m’ha molestat massa.

Jo em pensava que venia diumenge,però dissabte ja havia aterrat a Santiagode Compostela, a A Coruña, i resulta quea l’avió on el portava a Galícia els perio-distes li van fer unes preguntes (hi anavael Cuní, també, ell per figurar...) i es vaesplaiar a gust, no sé si era perquè estrobava a prop del cel , però va deixaranar una cosa semblant a aquesta:“Espanya té un problema, hi ha ara tantsanticlericals i menjacapellans com n’hihavien als anys trenta i tots sabem comva acabar allò, i tot per culta del govern

socialista que mana el tal Zapatero i queavui, per no rebre’m se n’anat a l’Afga-nistan, que també són ganes”

Bé, ben bé no va dir això, ni de bon tros,però no em negareu que era el que més omenys volia dir i que jo, no sé per què, ho heinterpretat així i així ho transmeto a tots vosal-tres, estimats lectors que tant m’estimeu.

Miri, senyor Santedat, primer, no crec queara hagi tants menjacapellans com els anystrenta, si fos així, vos us ho hauríeu pensatdues vegades abans de venir-nos a veure i nous hauríem vist el pèl per aquí, ja us ho dic.Segon, què en vàreu fer d’aquells capellansde finals dels 60 i tots els 70? que estaven alcostat del poble, al costat dels problemes “te-rrenals” de la gent, que se la jugaven i molts,molt! On són ara? Es van anar secularitzant amarxes forçades, era com fer un ERO massiu,no els volíeu veure ni en pintura, us feien no-sa. Llavors vau portar uns altres capellanetsmés dòcils , més carques, més roucos, mésvarela, us vau inventar la COPE i es va produir

el refredament entre la societat i església, allòque vos ara en dieu laicisme i que no us agra-da gens.

Que potser voldríeu un estat que obligui elsciutadans a batejar-se, a casar-se i a morir-seper l’església com passava abans? a no divor-ciar-se mai per més infern que es convertísuna llar? A que només s’hagin d’estimar ho-mes amb dones en comptes d’estimar i punt?Això, senyor Setze, ja ho vam tenir aquí durantquasi quaranta anys i segurament a vós us ha-gués encantat venir a una Espanya així, perònosaltres ja em vam quedar ben tips i no hi vo-lem tornar.

Ves que no sigueu vosaltres els que vul-gueu tornar a ser com éreu en els anys trenta!Per ara, tota la traça en porteu.

MANEL, EL PUYAL

11

Només quatre ratlles, senyor Setze

SGAEewnTAMBÉ HI HA MÓN, MÉS ENLLÀ DEL PAPA

12

13

ewnTAMBÉ HI HA MÓN, MÉS ENLLÀ DEL PAPA

COGNOMS

SANT JORDI

14

ewnTAMBÉ HI HA MÓN, MÉS ENLLÀ DEL PAPA

CANDIDATURES

“PODIA HAVER VOLAT LA CÚPULA D’ETA”

CONSUM

CASTANYALLOWEEN

ewnTAMBÉ HI HA MÓN, MÉS ENLLÀ DEL PAPA

15

16

PODER

ewnTAMBÉ HI HA MÓN, MÉS ENLLÀ DEL PAPA

SAHARA

17

ewnTAMBÉ HI HA MÓN, MÉS ENLLÀ DEL PAPA

18

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Bolets

Esdevé habitual cercar en la res-ta d’animals del planeta terrasemblances físiques o, perexemple, de conducta que esti-guin en sintonia a les dels

Homo Sapiens. De forma freqüent, les afi-nitats serveixen per accentuar defectes, vir-tuts o inclús hàbits. Són mimetismes queajuden a descriure les misèries i grandesesde l’espècie humana, en particular, les dela classe política.

El joc comparatiu però no el tanquemexclusivament amb els distints individus deregne animal. En l’apassionant món de lamicologia (que, per cert, poc a veure téamb els micos) també hi podem trobar onemmirallar dirigents. Fem la prova?

Hi ha una colla de neologismes sobrebolets del tot útils per emparentar amb elscaps de llistes de les formacions alParlament. De renoms n’hi ha de tota menai, de ben segur, escaients per etiquetar elsaspirants a presidir la Generalitat.

Som poble tocat del bolet i, l’arreladafal·lera pels fongs, ens ha nodrit d’un am-plíssim catàleg de noms populars, a vega-

des imaginatius, a voltes despectius quevénen a mida per enganxar als candidats ales eleccions com ara; Pet de llop, Ou dediable, Peu de rata, Orella de Judes,Llengua de bou, Orella d’ase, Apagallums...

Per contaminació “micopolítica” i senseestar sota efectes al·lucinògens d’una in-gesta de bolets, associo aparellaments, deltipus: Fredolic Gros (Tricholoma portento-sum) amb el Rivera per la dèria a fer rètolsde campanya amb pilotes; Pixaconill(Hygrocybe conica) amb l’Herrera per lescontaminacions ecoanimals de debò;Esclata Sang Peluda (Lactarius mairei)amb la Camacho per les repetides fòbies alcatalà; Mataparent Amarg (Boletus calo-pus) amb el Puigcercós per les escabetxi-nades dins la cúpula del partit; Cresta deGall (Tremiscus helvelloides) amb el Masper les anhelades estarrufades de poder iTrompeta de la Mort (Craterellus cornuco-pioides) amb el Montilla pels sons que li va-ticinen les enquestes.

19

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

20

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Fins al 15 de novembre podeu vi-sitar l'exposició "RICARD OPIS-SO, ENTRE PARÍS I BARCE-LONA" a la Galeria FrancescMestre Art del carrer Enric

Granados de Barcelona. L'exposició escompleta amb algunes obres d'AngladaCamarasa.

RICARD OPISSO I SALA (Tarragona,1880-Barcelona, 1966) tingué una dilatadavida al llarg de la qual publicà en nombro-síssimes publicacions tant catalanes comespanyoles i franceses, que de tant en tantencara ens sorprén alguna exposició comaquesta amb material inèdit o poc conegutprocedent sobretot de col.leccions particu-lars. Els preus de venda de les obresoscil.la entre els 500 i els 9.000 euros.

Com a d'altres exposicions unes vitrinespresenten un material complementari comara biografies, exemplars del TBO, fotos...,que no estan en venda, excepte un curióspassaport de 1936 en una de les sevesanades a París i que a més d'un parell dedibuixos conté una relexió eròtica de la se-va estada a la capital francesa.

DIFERENTS PÚBLICS

Opisso treballà per a tota classe de pú-blics, el popular i el més refinat, des de l'in-fantil fins a l'adult, donada la seva gran ha-bilitat tècnica i la seva predisposició cultivàforça la temàtica eròtica i inclús la por-nogràfica, en aquests cassos solia signarcom a "Bigre". De tota manera l'autor foupopularment conegut en especial pel seuhumorisme gràfic i el seu domini de les es-cenes multitudinàries com les publicades a"L'Esquella de la Torratxa" i al "SenyorCanons" en els anys '20 i '30 del segle pas-sat.

La mostra ens ofereix una panoràmicaque recull obres com les escenes de carrerfetes durant alguna de les seves estades aFrança, la major part, però, sense datar.Alguna obra al llapis de l'època dels"Quatre Gats", com el seu autorretrat i eld'Adrià Gual i Pere Romeu amb una dedi-catòria de l'autor.

Opisso, entre París i Barcelona

Continua a la pàgina següent

21

Les obres de tema erò-tic es reflexen en el cartellper a la revista "Galante-rías" (1922) i una portadade l'"Almanaque KDT" delmateix any on apareixenuna donzella a pèl i un pa-rell de sàtirs...i també algu-na il.lustració. En aquestapartat es podríen incloureels dibuixos "Dues dames iel genet", "La virtud de ladona" i "La visita del militar".

Pel que fa a les historietes per a publi-cacions infantils (el sr. Mestres em diu queprocedeixen del "TBO") hi trobem "El Sr.Pirolo es muy bajito", "Lucio Alpistón pasasus apuros" de 24 vinyetes, i "¿Como hizousted el dinero?, totes elles a llapis i tintaxinesa.

En les seves obres costumistes, quetraspuen tota l'ambientació de l'època hi

trobem la deliciosa "Compra d'un xai" onuna família burgesa compra un xaiet alsnens de la casa (tinta i aquarel.la sobre pa-per), "Picnic", una escena campestre fami-liar en la mateixa tècnica i "Els mariners"una expressiva escena de tres marinersborratxos (llapis sobre paper).

La galeria exhibeix una col.lecció de pe-tits pastels com apunts ràpids fets al mo-ment d'escenes de carrer que Opisso di-buixà en el viatge fet a París el 1901 quan

la burgesia passejava, elles lluint uns gransbarrets emplomallats i ells solemne barretde copa: escenes a terrasses de bars, ajardins o a l'hipòdrom...Enfi val la pena noperdre's aquesta ocasió de veure reunidesaquestes obres d'Opisso abans de la sevadisperssió.

NOTESDibuixos de la Galeria Francesc Mestre ArtAgraïments: Francesc Mestre, Diana Jové.

Ve de la pàgina anterior

S’havien ofert per netejar l’oli que vavessar el Papa sobre l’altar de laSagrada Família:

Néstor Macià

Kap

Manel Puyal

Josep Ignasi Gras

L’Avi

Soler

Quel

Dan Saus

Elchicotriste

Bié

Josep Braut

Jordi Artigas

Brito

Giulio Laurenzi

Pedro Molina

Quim Paneque

La Magina dels Ous

Roger Fillol

Devil

Xavier Salvador

Willy

Tres

i no els van voler i ho van fer quatremonges.

El Web Negre no coincideixnecessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoriade vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

22