Segona època Número 40

1QUEL

mantes!Un país de

2

La setmana passada deia que qui te-nien un problema eren els partitspolítics catalans, aquesta setmana

li toca Espanya. Com podeu veure, gai-rebé tothom te un problema, fins i tot no-saltres, però això ja ho dilucidarem mésendavant, abans no s’acabi l’estiu.

Per començar, el problema d’Espanya ésque no és una nació i ho vol ser, siguicom sigui, per collons, que ells estanacostumats a fer les coses per collons.Abans, segles divuit, dinou i comença-ment del vint, els collons els posavenl’exèrcit, tenien l’exèrcit per això: “Ei!,deien, que aquellos de allà no quierenhacer lo que a nosotros nos sale de loscojones” “No se preocupen que para es-to estamos” Anaven i pim pam, solucio-nat! Això ara és més difícil (tot i que noes refieu del que faria la Chacón) Tantaglobalització, tanta OTAN, tanta UnióEuropea ... ho han desvirtuat tot i ells hanhagut de buscar altres mètodes, no tanexpeditius, però igual d’eficaços (o al-menys s’ho pensen)

Porten des dels reis catòlics dient-nosque Espanya és una nació. S’hi van en-testar i d’aquí no surten. Ja em direu enquè s’assembla un basc a un andalús,un aragonès a un gallec o un valencià aun extremeny, però per a ells tots somigual, i si no ho som, ho hem de ser, totshem de tenir un mateix idioma (i cap al-tre) a tots ens ha d’agradar ballar sevilla-nes (i res més) i ens hem de fer un fartde menjar “callos a la madrileña” i “boca-tas de calamares” i el màxim refinamentcultural ha de ser matar toros. I si els diusque no, et tiren a sobre el Tribunal

Constitucional que diu que Espanya ésuna nació i que te un sol idioma i ningúno pot prohibir els toros perquè és la sen-ya identitària de tota una nació.

No sé com ho veus, Espanya, però aixíno pots continuar. Primer negant l’e-vidència, que estàs formada per variesrealitats culturals i, per tant, nacionals isegon, que el jou que tants anys t’ha fun-cionat, ara, que som europeus i estemglobalitzats, et comença a fer figa i mésque te’n farà. Reacciona abans no et si-gui massa tard. Si vols ser, has de seramb tots i en igualtat de condicions, de tua tu, respectant les diferents cultures,idiomes i idiosincràsies. Continuar comsempre, essent tu qui mana, qui dicta lesnormes, qui diu com s’ha de ser i com nos’ha de ser, això, creu-me, no ho podràsaguantar massa temps més, que aquíels temps estan canviant i tu no te n’ado-nes (o no vols adonar-te’n)

Encara que tinguis la Chacón.

Espanya, tens un problema!ewn LA VEU DEL SENY... DEL SENYOR PUYAL

per MANEL, el PUYAL

El problema d’Espanyaés que no és una nació

i ho vol ser, siguicom sigui,per collons

3

ewnEN BLANCO HO PINTA NEGRE

L’AVI

QUEL

ELCHICOTRISTE

4Continua a la pàgina següent

ewnLA VEU DE L’EXPERIÈNCIAL’AVI

5

ewnLA VEU DE L’EXPERIÈNCIAVe de la pàgina anterior

Continua a la pàgina següent

L’AVI

6

ewnLA VEU DE L’EXPERIÈNCIAVe de la pàgina anterior

L’AVI

ewnA L’ESTIU TOTA CUCA VIU! ELCHICOTRISTE

7PUYAL

8

ewnA L’ESTIU TOTA CUCA VIU!L’AVI

NAPI

QUEL

NAPI

9

ewnA L’ESTIU TOTA CUCA VIU!

NAPI

DANI SAUS

SOLER

10

ewnA L’ESTIU TOTA CUCA VIU!

QUEL

PUYAL

NÉSTOR

Aznar vetlla de nou per la unitat de la pàtria i laintegritat territorial espanyola, que no havia estat tanamenaçada des de l’afer del Perejil.

11

ewnA L’ESTIU TOTA CUCA VIU!

PUYAL

ELCHICOTRISTE

12NÉSTOR

ewnA L’ESTIU TOTA CUCA VIU!

ELCHICOTRISTE

13

Ets un viciós de la xocolata? Nosaps quins bombons regalar auna companya de feina que et fatilin? Gràcies als nostres consellspodràs navegar entra la immensaoferta de productes de gama bai-xa-mitjana-radioactiva dels pres-tatges dels supermercats de lanostra pàtria antitaurina i corre-bousina.

Primer consell: no compris els“Mon cheri”. No et creguis la publi-citat. No són sofisticats. No sóndeliciosos. No tenen glamour. Sónuns bombons cutrons, amb unpresumpte licor ensucrat que noval res. Millor que regalis xocolata DIA oHacendado. O un paquet de pipes. O sisrotllos de paper higiènic. O un manual de“com masturbar el teu maromo senseque li caigui a trossos a terra”.

Segon consell: els Ferrero Rocherno estan mal, però recorda que noés un bombó, és una mena de gale-ta curiosa que conté una mica d’unasubstància que recorda la Nocilla ola Nutella amb avellanes. En capfesta de cap ambaixador, ni amb lacrisi actual, el serviran. Només si eldiplomàtic és un cutre, o s’ha pulit elpressupost en senyoretes que fu-men i jugant a la ruleta, veuràsaquest producte a una recepció.

Tercer consell: els bombons que te-nen forma de cargols, o de cloïsses,o de fauna marina diversa no són re-comanables per la teva salut si elpaquet de 24 unitats costa menys de

dos euros. Poden tenir bon aspecte.Poden semblar irresistibles. Pots volerestalviar. Segur que més d’un japonès vadir a Hiroshima “és el millor moment perinvertir en habitatges” tres dies abansque li tiressin una bomba atòmica. No va

ser una bona idea. Tampoc ho serà sicompres aquests “bombons”.

“Caja roja”. No estan mal. Producte típicde multinacional per satisfer el gustestàndard, d’uns consumidors estàn-dards, amb un poder adquisitiu estàn-dard. No et tornaran boig, però cap bom-bó et resultarà insuportable. Quan algúels menja viu la mateixa sensació quehan sentit molts culers quan van votarSandro Rosell: no és que entusiasmi, ésque es volen treure el sabor d’alguna co-sa desagradable, o no es té res millor al’abast.

Ja serem més optimistes en una futuraentrega dedicada als bombons... Salut ixocolata!

Bombons (I)ewn GASTRONOMIA IMPOSSIBLE

per SERGIO FIDALGO

14

ewnCOSES QUE PASSEN

NÉSTOR

15SOLER

ELCHICOTRISTE

ewnCOSES QUE PASSEN

16

ewnCOSES QUE PASSEN

DANI SAUS

KAP

però que mirès cap a l'art abans que capa la indústria."

17

La bonica ciutat d'Annecy a l'AltaSavoia francesa, aprop també de lasuïssa Ginebra, celebra enguany el

50è aniversari del FESTIVAL INTERNA-TIONAL DU FILM D'ANIMATION que secelebra anualment des de 1960. Però novolia parlar-vos ara del festival que aca-ba de tenir lloc el passat juny, sino del'exposició "CRÉATEURS ETCRÉATURES" que estarà oberta entre el7 de juny i el 31 d'octubre al Musée-Château de la ciutat.

CRÉATEURS & CRÉATURES

Un dels motius del perquè es fundàaquest festival, que a part de ser el mésantic és el més important del món, fouperquè aquell 1960 es commemorava elcentenari de l'anexió de la Savoia aFrança (rattachement, com ells diuen)que anteriormen havia format part del'antic regne de Sardenya. L'incentiu prin-cipal fou, però, el convenciment per partde la gent d'un cineclub i d'uns anima-dors de l'època de que el cinema d'ani-mació gràcies a les seves peculiaritats i

personalitat específica, necessitava defestivals propis i exclusius, doncs abanssempre havia estat de "rellogat" i així ha-via començat programant-se dins delFestival de Cannes entre 1956 i 1958unes jornades amb el nom de "JICA-Journées Internationales du Cinémad'Animation".

L'exposició CREADORS & CRIATURESés un recorregut al llarg d'aquest mig se-gle en que la imatge animada ha sofertuna transformació tant increible com pot-ser d'altres activitats artístiques no hanpatit d'igual manera. Aquell històricPrimer Festival tingué lloc del 7 al 12 dejuny de 1960 i fou un gran èxit doncsaconseguí reunir pel.lícules de gran qua-litat amb l'assistència de noms legenda-ris de la història de l'animació comAlexandre Alexeieff i Claire Parker,Norman McLaren, Jirí Trnka, PaulGrimault, Jean-François Laguionie..., en-tre d'altres.

Llavors nasquè en aquest ambientd'eufòria també la idea de crear per pri-

mera vegada una associació que agru-pés a la gent de l'animació de tot el món,seria l'ASIFA (Associació Internacionaldel Film d'Animació) que també acom-pleix enguany els 50 anys, però aquestaés una altra història de la que us en par-laré en una altra ocasió.

La dècada dels anys '60 ve marcada perla supremacia del dibuix animat norda-mericà a les pantalles amb pel.lículesdestinades a un públic infantil, però pa-ral.lelament sorgeixen aquí i allà realitza-dors que reivindiquen una animació d'au-tor, més experimental i arriscada i tal comWalerian Borowczyk definí : una anima-ció "antidisneiana".

En els '70 el Festival, malgrat l'interrup-ció per motius pressupostaris el 1969,continúa celebrant-se cada dos anys. Enaquells anys irrompeixen amb força lessèries japoneses que per primer cop su-posen una amenaça per a les nordameri-canes. Malgrat tot, el Festival d'Annecyté clar que la seva missió és "defensarun cinema d'animació d'autor exigent,

Annecy: 50 anys

ewnEL CALAIX DELS NINOTSper JORDI ARTIGAS

Els '80 suposen canvis en l'organització,fins al 1981 el Festival un equip de Parísen coordinació amb el Cineclub d'Annecydirigia el certàmen, a partir de llavorsaquest es portarà des d'Annecy.L'associació de les JICA esdevenen en1984 el "Centre International du Cinémad'Animation". El 1985 s'inaugura el MIFAo Mercat Internacional del Filmd'Animació. Encara conviuen els perso-natges surrealistes del txec Svankmajeramb els primers èxits de l'animació 3Ddel nordamericà John Lasseter.

Arriben els anys '90 i s'assisteix a ungran augment de la producció d'animacióa molts països, tant pel que fa a la pro-ducció per a cinema com per a les sèriesde TV. La inflació del nombre de produc-cions conduiran el 1998 cap a l'anualitza-ció del Festival. Sorgeixen les imatges desíntesi però no desapareixen les tècni-ques tradicionals, mentre els herois po-pulars retornen a les pantalles.

Finalment amb el nou segle la imatgeanimada esdevé interactiva i s'imposen

els videojocs, l'animació de les sales decinema i de la televisió en perd l'exclusi-va. En aquests primers anys del segleXXI es crea la CITIA, Ciutat de la Imatgeen Moviment. I el 2005 s'obre el primerespai permanent d'exposició dedicat alcinema d'animació en el Conservatorid'Art i d'Història. I el Festival continúa...

EL LLIBRE

Com a recordança d'aquest aniversaris'ha editat l'obra "Créateurs et Créatures,50 Ans de Festival International du Filmd'Animation d'Annecy", amb text francès ianglès, amb il.lustracions, de 256 pàgi-nes i que val 39 euros.

Més informació a:http:// musees.agglo-annecy.frmusees@agglo-annecy.fr

NOTES"1960-1985 Festival d'Annecy", Jornées Internationalesdu Cinéma d'Animation", CICA, Annecy, juny 2010"Créateurs & Créatures, 50 ans de Festival d'Annecy".Dossier de premsa a internet, juny 2010

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

19

BRITO

BRITO

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

A El Web Negre estiuejem tot l’any:

Estiueja a Gràcia:Néstor Macià

Estiueja a l’est del Poble Nou:Puyal

Estiueja a l’oest del Poble Nou:Josep Ignasi Gras

Estiueja a Berga:Kap

Estiueja a la costa Badalonina:L'Avi

Estiueja els dijous i els divendres:Soler

Estiueja a Pardinyes:Ermengol

Estiueja a Els Pallaresos:Napi

Estiueja els dimarts i els dijous:Quim

Estiueja a Reus:Xavi

Estiueja a Salt:Dani Saus

Estiueja al Born:Eugeni Brandat

Estiueja a la Casa de l’Ardiaca:Jordi Artigas

Estiueja a París:Brito

Estiueja a Girona:Quel

Estiueja al nou Estadi de l’Espanyol:Sergi Fidalgo

20

ewnTRACA FINAL

PUYA

L