Isard negre 7
4
Nº 7 Abril 2015 PROJECTE CASTOR AL BAGES Gas Natural Fenosa, en col·laboració amb ICL-Iberpotash, projecta un magatzem de gas subterrani, en cavitats salines, entre els municipis bagencs de Balsareny i Navàs. El projecte, avalat pel govern català, es troba en fase de tramitació administrativa des de 2012, pendent de l'autorització del Ministeri espanyol d'Indústria. La infraestructura, amb una vida útil de 40 anys, consisteix en la construcció de vuit cavitats ubicades a les estructures salines del subsòl, a 900 metres de fondària, que permetrien emmagatzemar gas i en garantirien el subministrament a tot Catalunya durant catorze dies, o bé durant 140 dies cenyint- se a la demanda domèstica-comercial. La companyia gasista calcula que, durant la construcció de les cavitats, es crearien prop de 200 llocs de treball, xifra que es reduiria fins a 30 o 40 durant l'explotació. Antecedents del projecte: del 'fracking' al magatzem de gas El 2009, el govern de la Generalitat va concedir a Petroleum Oil & Gas, propietat de Gas Natural Fenosa, el permís d'exploració Les Pinasses per determinar la presència d'hidrocarburs en una zona de 12.842 hectàrees situada a les comarques del Bages i el Berguedà. Els resultats de les prospeccions van ser negatius, però es va constatar la idoneïtat geològica del Bages per allotjar instal·lacions subterrànies d'emmagatzematge de gas. Les activitats d'investigació geològica s'han dut a terme, des de l'inici, en col·laboració amb ICL-Iberpotash, ja que ostenta una concessió prèvia d'explotació minera en aquests terrenys. L'autorització d'ICL- Iberpotash és, per tant, una condició imprescindible per construir el magatzem, motiu pel qual ambdues empreses van signar un conveni de col·laboració, subjecte a una clàusula de confidencialitat. La construcció de les cavitats que permetrien emmagatzemar el gas es faria a partir de la injecció d’aigua a pressió al subsòl, procediment que requeriria –segons Gas Natural– 160 litres d’aigua per segon durant deu anys; és a dir, cinc hectòmetres cúbics anuals. El volum total d’aigua s’aproparia, per tant, als 50 hectòmetres cúbics, un 26,5% més del consum anual d’aigua a Manresa. Des d’un inici, s’ha especulat sobre la procedència d’aquest gran volum d’aigua
description
Â
Transcript of Isard negre 7
Nº 7 Abril 2015
PROJECTE CASTOR AL BAGES
Gas Natural Fenosa, en col·laboració ambICL-Iberpotash, projecta un magatzem degas subterrani, en cavitats salines, entre elsmunicipis bagencs de Balsareny i Navàs. Elprojecte, avalat pel govern català, es trobaen fase detramitacióadministrativa desde 2012, pendentde l'autoritzaciódel Ministeriespanyold'Indústria. Lainfraestructura,amb una vida útil de 40 anys, consisteix enla construcció de vuit cavitats ubicades ales estructures salines del subsòl, a 900metres de fondària, que permetrienemmagatzemar gas i en garantirien elsubministrament a tot Catalunya durantcatorze dies, o bé durant 140 dies cenyint-se a la demanda domèstica-comercial. Lacompanyia gasista calcula que, durant laconstrucció de les cavitats, es crearien propde 200 llocs de treball, xifra que es reduiriafins a 30 o 40 durant l'explotació.Antecedents del projecte: del 'fracking'al magatzem de gasEl 2009, el govern de la Generalitat vaconcedir a Petroleum Oil & Gas, propietat
de Gas Natural Fenosa, el permísd'exploració Les Pinasses per determinar lapresència d'hidrocarburs en una zona de12.842 hectàrees situada a les comarquesdel Bages i el Berguedà. Els resultats de lesprospeccions van ser negatius, però es vaconstatar la idoneïtat geològica del Bagesper allotjar instal·lacions subterràniesd'emmagatzematge de gas. Les activitatsd'investigació geològica s'han dut a terme,
des de l'inici, encol·laboració ambICL-Iberpotash, jaque ostenta unaconcessió prèviad'explotació mineraen aquests terrenys.L'autorització d'ICL-Iberpotash és, per
tant, una condició imprescindible perconstruir el magatzem, motiu pel qualambdues empreses van signar un convenide col·laboració, subjecte a una clàusula deconfidencialitat.
La construcció de les cavitats quepermetrien emmagatzemar el gas es faria apartir de la injecció d’aigua a pressió alsubsòl, procediment que requeriria –segonsGas Natural– 160 litres d’aigua per segondurant deu anys; és a dir, cinc hectòmetrescúbics anuals. El volum total d’aiguas’aproparia, per tant, als 50 hectòmetrescúbics, un 26,5% més del consum anuald’aigua a Manresa.Des d’un inici, s’ha especulat sobre laprocedència d’aquest gran volum d’aigua
que caldria per crear les cavitats, unaqüestió que –encara ara– no s’ha resoltoficialment. A mitjan febrer de 2013, es vaaprovar un acord de govern per incorporarles obres hidràuliques associades almagatzem de gas a la planificacióhidrològica i, uns mesos més tard, GasNatural va desestimar utilitzar l’aigua de ladepuradora de Manresa perquèconsiderava que la planta es trobava“massa lluny”, segons va informarMèdia.cat. Per tant, tot apunta que lamultinacional tindria preferència per captarl’aigua de la séquia, és a dir, del riuLlobregat. No obstant això, algunes veusapunten que la captació d’aquesta aiguapodria sercontrària a la Llei 4/90, de creaciód’Aigües Ter Llobregat, i a la Directiva Marcde l’Aigua (DMA). Totes les fontsconsultades s’han mostrat en desacord ambla possibilitat que es capti l’aigua delLlobregat, ja sigui directament o a travésdels excedents de concessió de la séquia,perquè consideren que no disposa delsrecursos hídrics suficients i que es posariaen perill el seu cabal ecològic.
Una part dels terrenys on es preténemplaçar el magatzem està catalogada coma “zona de risc potencial” pel Pla DirectorUrbanístic del Pla de Bages (PDUPB) i,consegüentment, la normativa exigeixl’elaboració d’estudis abans de dur a termequalsevol actuació urbanística. D’acord amb
aquesta disposició del Pla Director,l’Ajuntament de Balsareny va inclourel’obligació de fer estudis previs perdeterminar els possibles riscos i avaluar lesmesures per minimitzar-los al “certificat decompatibilitat urbanística” lliurat a GasNatural. Tanmateix, l’existència de fallesactives a la zona –la falla del Guix i la falladel Tordell– és un altre dels puntscontrovertits del projecte. A banda del’Ajuntament de Balsareny, l’Ajuntament deNavàs, el Consell Comarcal del Bages i elParlament de Catalunya també handemanat al govern que s’encarregui unestudi a l’Institut Cartogràfic i Geològic deCatalunya per avaluar-ne els possiblesimpactes sísmics i geològics.
Fauna en CataluñaPeces continentales: especies endémicas. 1ª parte Hola, muy buenas a tod@s. Aquí tenemosde izquierda a derecha por arriba: el Barbode Graels, la Madrilla y el Cacho. El Barbo de Graels se encuentra en lacuenca del Ebro y en los ríos Ter, Besós,Llobregat, Fluviá y Daró. Alcanzan unalongitud de poco más de 60cm de largo.Aunque en la categoría global UICN (UniónInternacional para la Conservación de laNaturaleza) consta como PreocupaciónMenor LC, en la categoría UICN paraEspaña consta como Vulnerable VU.
Sus amenazas son la introducción deespecies exóticas de peces, realización deinfraestructuras hidráulicas, contaminaciónpor vertidos industriales, extracción de aguapara fines agrícolas y la destrucción defrezaderos por extracción de áridos. Ocupa
micro hábitats profundos con sustrato dealgas y detritos. Se alimentan de algas einvertebrados, fundamentalmente larvas demosquitos y caracoles acuáticos. En laépoca de reproducción se desplazan a lostramos altos de los ríos, las hembraspueden poner de 5.000 a más de 20.000huevos. Viven entre 11 y 16 años, lashembras suelen ser más longevas. Entresus depredadores se citan el Lucio, laCulebra viperina, la Nutria, el Águilapescadora y el Cormorán grande. Songregarios y forman grupos incluso con otrasespecies. La Madrilla se encuentra en la cuenca delEbro, río Llobregat y otros del noreste.Alcanzan una longitud de unos 18cm.Habitan en aguas corrientes en la parte altay media de los ríos. Aunque no estaconsiderada como una especie en peligro,se estima que su población puede sufrir unadisminución del 20% en los próximos años,por amenazas similares a la de la anteriorespecie citada. Remontan el río para sureproducción,
lashembras pueden poner de 600 a 15.000huevos, tienen una longevidad de entre 5 a7 años, los machos siempre suelen sermenos longevos. Se alimentan dediatomeas (algas unicelularesmicroscópicas), y entre sus predadores,además de las especies exóticas invasorasde peces, se encuentra la Culebra viperinay el Visón europeo. Son gregarios y llegan aformar grandes bancos. El Cacho se encuentra en el río Matarrañade la cuenca del Ebro, puede alcanzar unalongitud de 30cm. La población del ríoMatarraña esta catalogada comovulnerable. Las amenazas para estaespecie son prácticamente las mismas quelas de las dos anteriores. Es una especieubiquista (gran capacidad de adaptación)que vive en medios sumamente variados.Se alimenta de gusanos, moluscos,
crustáceos e insectos. La reproducciónocurre entre los meses de mayo y julio,poniendo los huevos sobre fondo de gravay piedras. Pues bien, sin nada más por ahora,volveremos mas adelante a hablar sobre lospeces continentales de Cataluña, dondemostraremos las especies endémicas conun estado de conservación más pesimista.Para el siguiente número del Isard Negretrataremos sobre los primeros vertebradosque caminaron sobre la tierra, los anfibios.
Salud
Direcciones UGEL y grupos-Unió Grups Excursionistes Llibertaris:correu; [email protected];www.facebook.com/pages/UGEL/150495875152752blog; http://ugel-catalunya.blogspot.com.es/
Grups adherids a la U.G.E.L. -Penya Muntanyera Llibertaria (Sant Feliu deLlobregat)correu; [email protected];www.facebook.com/penyamuntanyerallibertaria
-El Grillo Libertario (Cornellà de Llobregat)correu; [email protected]
-Els Mussols (Terrassa)correu; [email protected]
-Grup Anarquista Sedició (Badalona)correu; [email protected];www.facebook.com/secciomuntanya?fref=ts
-Grup de muntanya piolet (Sabadell)correu; [email protected]; www.facebook.com/pioletsabadell?fref=tsblog; gmpiolet.blogspot.com.es/
RUTA DE SANT CUGAT DEL RACO
La ruta comença a Sant cugat del Racó, agafant el GR-176direcció oest, tota la ruta transcorre sobre una pista molt bémarcada. Continuem per la pista fins a trobarl'encreuament amb el GR-179-1 que ho agafarem direcciósud. El GR-179-1 és una variant del GR-179 també conegutcom la “ruta dels máquis”, la pista creua la carretera BP-4313 momentàniament i a partir d'aquí comença a pujarprogressivament fins a aconseguir les restes de la Masia dela Creu del Perelló. Dir que els companys/es del col·lectiude la Marxa del máquis ja realitzen un bon treballsenyalitzant les restes de la masia i evitant que tota aquestahistòria quedi en l'oblit. Una vegada finalitzada la visita elcamí contínua direcció Est fins a enllaçar amb el GR-179que trenca a l'esquerra, una vegada agafat el GR ho seguimdirecció nord fins a arribar de nou a Sant Cugat del Racó. Laruta és molt senzilla i altament recomanable, no consta demés de 12km i amb un desnivell acumulat de 500 metres. Ala Creu del Perelló, antiga masia testimoni de les atrocitatscomeses per la guàrdia civil durant l'època de persecuciódels guerrillers anarquistes que es van moure per aquestsparatges.
En 1945 van ser assassinats tots els membres de la famíliaque allí residia acusats de donar refugi a diferents máquis,després la masia va ser incendiada, en 1963 en les ruïnesd'aques mas Ramón Vila Capdevila va ser emboscat itirotejat per la Guàrdia Civil fins que van abatre alcompany.
