Segona època

Número 12

28 gener 2010

Els redactors i col·laboradors d’El Web Negre hem quedatestabornits per la notícia que Ferran Adrià tancara el Bullid’aquí a dos anys: on farem el dinar de cada dilluns?

1ROGER FILLOL

Residusnuclearsaquí

Cornellà, ciutat germana de Txernòbil

Les claus:• El Ministre d’Indústria José Montilla va

ordenar la construcció d’un magatzemde residus nuclears.

• José Montilla va ser alcalde de Cornellà.• L’Espanyol té mig camp a Cornellà(*).• A José Montilla l’imita el Sergi Mas, que

és periquito de pro.• L’Espanyol s’enfonsa en un pou, que és

un bon lloc per amagar residus nuclears.• Des de l’arbitratge del Rubinos Pérez tot

supura radiactivitat.

(*) Al Prat també, però no som aquí per desmuntar-nos les tesisnosaltres mateixos.

2

Lletra i música: JOAN MANUEL SOCARRAT

Ella em va fusionar tant...ella carbura encara.l'Urani va travessaruna porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,empudegava el món llavorsquan al reactor cremàvemnomés paraules d'Ascó.

Paraules d'Ascó radioactives i tendres.amb un reactor que ja té molts anysi qualsevol dia tenim un disgustque tot plegat farà un pet com un aglà.

En teníem prou amb tres frases fetesque ens 'nava dient l'alcalde ConvergentD'històries de maletes plenes de calésque porta cobrant des de fa quinze anys...

El seny, qui sap on és,El seny qui sap on para.El van perdre i mai méshan tornat a trobar-lo.

Però sovint en fer-se fosc,de lluny m'arriba un resplandorve del reactor d'Ascói tots estem cagats de por

Paraules d'Ascó radioactives i tendres...

Paraules d’Ascó ewnCACONES ATÒMIQUES

KAP

3

4PUYAL

ATO

MIC

DEV

IL

L’AVI

ewnCACONES ATÒMIQUES

5

ewnCACONES ATÒMIQUESNA

PI

NAPI NAPI

DEVI

L

NÉSTOR

ewnCACONES ATÒMIQUES

6

DEVI

L

7

Els problemes dels seus negocisputegen el seu mandat: Air Cometha deixat tirades 7000 personesaquest Nadal; denúncies d’estafa;Marsans investigat a l’Argentina peremetre xecs sense fons; l’assegura-dora Mercurio en situació delicada;Blesa, de Caja Madrid, decebut ambel seu client i conseller per no havertornat el crèdit...

Ep, mestre, què? Pleguem de la CEOEo no?Ni parlar-ne. Per què hauria de plegar?

El president de la gran patronal enaquesta situació... En Cuevas deuestar amb els ossos removent-se ala tomba.Deixi’l estar que fa poquet que l’hemcolgat. Jo ho veu, no som ningú.

No em negarà que fa lleig... no? Vostè què sabrà! Tot és culpa de la pu-jada de salaris!

No li fa vergonya el rosari de males no-tícies que protagonitza últimament?Jo vull saber com s’acaba el rosari del’aurora.

I si tenim en compte com l’han trac-

Entrevista aGerardo Díaz Ferrán,president de la CEOE,propietari d’empresesinsolvents

per J. IGNASI GRAS

No se’m posi fatxenda que hi ha quil’ha passat molt grossa amb les se-ves potineries!El pitjor és el malparit d’en Blesa, miraque fer-me això! Nosaltres sempre enshem sotmès a l’estricte compliment dela legalitat.

Tot i el senyor trasbals, la cúpula dela CEOE valida el seu càrrec.És el que cal, a mi no em fotran.

Ningú demana la seva dimissió? Només sindicalistes, esquerrans imaçons, la púrria de la Corona. Jo nofaig teatre i em mou el bé d’Espanya. Iper Espanya, no dimiteixo.

Ara toca ballar-la magra.Res d’això. Que es fotin els altres.

ewnAMB EL MICRO ALS MORROS

PUYA

L

“Sempre ens hem sotmèsa l’estricte compliment

de la legalitat”

tat de bé tots els governs... Són falsos i interessats tots ells. Elsajudes i mira com et tracten.

Les proves són contundents!No per als fiscals! Em fa mal la boca dedir que tot són mentides, i que el pro-blema és que no podem despatxar lagent com caldria. No hi ha llibertat!Govern opressor!

8Continúa a la pàgina següent

ewnCOSES DE L’AVI

L’AVI

Ve de la pàgina anterior

9

10

Ara, més reposadets de l’ensurt que ensva cardar l’Hereu (vam perdre el món devista i ens va venir una basca), ens afe-gim amb més gràcia al festival de l’humorque s’ha muntat al voltant de la magnífica

idea de bomber de tirar endavant l’efemèride, commolt bé sap el conseller Huguet. Com ell, nosaltrestambé direm la nostra, en el benentès de que una co-sa és el que pensem i una altra diferent el que diemen públic quan ens escolta algú (i si sabem que ensescolta, clar; quan no sabem que ens escolten potserdiem el que creiem).

Bé, es tracta que siguin els millor jocs d’hivern de lahistòria (els d’estiu ja els tenim nosaltres), de maneraque, a banda d’organitzar-los molt bé, hem de fer quetothom quedi bocabadat i esmaperdut. I per això pro-posem que siguin uns jocs que trenquin rècords men-tre les cames aguantin.

Atenció: un dels gran atractius de la candidatura deBarcelona són els barris! La neu ha d’anar per barris.

Si Munic presenta dos clústers, nosaltres en podemtenir 27. Cada barri que tingui la seva prova. La pro-posta és mar i muntanya, alta cuina per al paladarolímpic.

Comencem per la muntanya: evidentment Coll-serola és el marc privilegiat per a les proves d’esquíalpí. No calen explicacions perquè fins i tot el més ca-rallot ho entendrà.

L’esquí de fons ha d’anar a petar a la seu de Borsa,del Passeig de Gràcia (Eixample), indret molt ben co-

municat i que gaudeix d’immillorables accessos desde tots els vents que bufen per si els esportistes, ate-morits i paralitzats, és perden per la frondosa boscúriai la freda blancor de l’entorn.

L’espai natural per al bobsleigh és el túnel de la L9del metro, que segur que encara no rutlla al 2022 (i sirutlla es pot fer sortir els participants entre comboi icomboi), mentre que les proves de luge ho faran en elmarc incomparable del túnel de l’AVE, que és mésrecte.

La combinada nòrdica la situem al veterans lo-cals Boades i Ideal, que tenen la mà trencada i anysd’història remenant la coctelera.

El tobogan el farem baixar de la Font del Gat (lesclassificatòries) i des de la punta de dalt de tot de laSagrada Família (el temple de Gaudí, no la sèrie deTV3) les finalísimes: la Fira de Santa Llúcia de laplaça de sota fornirà un marc incomparable.

Els Jocs del 2022ens il·lusionen! (II)

per JIGG

ewnI ELL ENS HA DEIXAT BLANCS!!

CONTINUARÀ

11GIU

LIO

LAU

RENZ

I

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

Q#

PEDRO MOLINA

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

12

ewnEN PILOTES

per JULI VERT

SOLE

R

PUYA

L

No era això, companys, no era això...

No, no era això. Elfutbol no era això. Elfutbol era un espai onhi perdíem el seny idèiem el nom del porca quatre jovencellsque grimpaven cadadiumenge una estonaen calça curta pelCamp Nou. I ens pas-sàvem els matinsqueixant-nos que l'en-trenador del Barça noen tenia ni idea, i quea aquest l'havia de ferjugar pel mig i l'altreper davant, i l'altre perdarrera. I anàvem alcamp per la passiód'uns colors, per la força d'una samarre-ta que ens empenyia a fer-ho, mig hip-notitzats, amb el desig -que no semprees complia- de fer un partit d'aquells quepodies dir, "vés, quin partit!", però quemoltes vegades havies de dir "coi, quinpartit!", i per cada cop que ens passavapel cap "l'aquest any sí", vint i cinc vega-des ens bullia la sang amb un "ja hi tor-nem a ser!", un "quina colla de...!" o, di-rectament "la mare que els va p..." i ésque el futbol, que és allò que es fa amb

la piloteta, ens veniaa veure de tant entant, però no sempre.I alguna vegada per-díem els partits, i ju-gaven malament, i lapilota no entrava... oentrava massa a lanostra porteria. Sí, ialeshores anàvem acasa i no sopàvem, ifèiem morros i duranttota la setmana elsposàvem a parir...quins temps! I dèiemque el president eraun dropo (que moltesvegades ho era) il'entrenador no en

sabia ni un carall i els jugadors, amb elque cobren els hauria de caure la carade vergonya... I que el de la porteria noen tenia ni idea, sí, això també ho dèiemsovint....Però ara, res. Per culpa d'aquest homes'han acabat tots els plaers del futbol. Icom que sopo cada dia, m'estic engrei-xant...Sort en tenim del Madrid, que detant en tant, ens ajuda a que ens pugi lasang al cap i a treure fum de les ore-lles....

XAVI

13

14El setmanari satíric barceloní La Porra que des-

prés es diria El Tupé, no va ser tant conegutcom el famòs La Flaca, que a les darreres dè-

cades del segle XIX publicà uns magnífics dibuixoslitografiats a color que la premsa catalana tant pro-digà llavors. La Porra es deia “semanario satírico ilus-

trado” i El Tupé, “político-satírico-ilustrado”, i els seuscol·laboradors, tant els escriptors com els dibuixants,criticaven i satiritzaven les corrupteles del poder polí-tic i també de l’esglèsia catòlica… fins allà on li per-metia la censura, les multes i les suspensions gover-natives que estaven a l’ordre del dia.

Per aquest motiu molts dels dibuixos no anàven sig-nats o només hi havia unes inicials o un pseudònim.Per aquestes pistes alguns dibuixos es poden atribuira Manuel CUYÀS (M.C.), Manuel MOLINÉ (M.M.) oRamon PUIGGARÍ (R.P.).

El dibuix que presentem avui es publicà el 30 dejuny de 1881. Era l’època de la llarga Restauracióborbònica; els líders dels partits, conservador ambCánovas del Castillo i progressista amb PráxedesMateo Sagasta, feien torns per a repartir-se el pastísdel poder. Sagasta, de majordom, és encarregat perla mestressa de la casa, que simbolitza Espanya, lliu-rant-li l’escombra del Concordat per a escombrar lacasa i deslliurar-la de la plaga i voracitat de ratolins iescarabats clericals que envaeixen el país, tot dient-li:“Práxedes, ya es tiempo de barrer bien la casa puescon los días que está V. aquí ya…”

És una bona imatge de l’etern contenciòs entrel’Estat i l’Església catòlica, la ressolució del qual seriael model francès de separació absoluta d’Estat iEsglésia… Però ara en aquest 2010 les coses nohan canviat tant i l’Església continua tenint grans pri-vilegis…

per JORDI ARTIGAS

L’escombrai els ratolins

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

XAVI

I

CIU

15

SUBVENCIONATS

CUINA

CINEMA

DEVIL

DANI

SAU

S

SOLER

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

16

“Hi ha coses pitjors (que els efectesdel sisme a Haití). La nostra pobra

situació espiritual, per la nostra concepciómaterialista de la vida, potser és un gran mésgran”

José Ignacio Munilla, bisbe de Sant Sebastià,en declaracions al programa “La ventana”,

de la cadena SER.Un fotimer de diaris, 15 de gener de 2010

Amb raó el gran Woody Allen diu que no esfia del catòlics perquè poden creure enqualsevol cosa.

Tresserras: "D'aquí a dos o tres mesostornaran els últims 'papers de

Salamanca'"

El Periodico, 21 de gener de 2008

El que no tornarà mai és el llegat Centelles.

Rajoy es compromet a acabar amb elscasos de corrupció al PP. El líder

popular admet que “hi ha companys que nos’han portat bé.

La Vanguardia, 17 de gener 2010

Un llum al final del túnel pot ser nomésun tren que ve en sentit contrari.

Supercervells del MIT, en declaracions “off therecord” a El Web Negre aquesta setmana,

parlant de la crisi financera.

Cap testimoni és suficient per establirque s’ha produït un miracle, a no ser

que la falsedat del testimoni no representiun miracle encara més gran.

David Hume, filósof empirista,a la sortida del qualsevol partit del Reial Madrid

ewnI UN BE!

17

18

On és la gent? És la pre-gunta que es feia, que esfa encara –suposo–, elmestre Joan Isaac. On ésla gent? Ja us ho diré jo.

Diumenge a la tarda. Surto de casa,quatre gats pel carrer. He fet encara nouna vintena de metres que passa unabicicleta a tota velocitat, per damunt dela vorera, a ben pocs centímetres de lameva integritat física. Ja ho sé, ara usdireu “aquest ja el coneixem, aquestsempre s'emprenya”, i sí, m'emprenyo,i tant que m'emprenyo. L'insulto –ambtota delicadesa, això sí– i l'altre, senseni girar-se, m'alça el dit d'enmig en sen-yal de... que hi vagi ell, home! Arribo al'andana del metro. S'obren les portes.Vaig per entrar quan una foca grassam'empeny i etziba un cop de colze a

una dona al davant meu, només percórrer més i seure en un lloc buit. I noera l'únic lloc! No calia la cursa! És clarque hi ha gent que necessita demostrarconstantment i pública la seva malaeducació. Foca estúpida, penso; i la mi-ro amb el desig que els raigs que sur-ten dels ulls als superherois d'historietaem surtin aquesta vegada a mi dedebò. M'hauria agradat convertir-la ensopa Campbell's de foca salvatge. Peròper fer-ho cal estar molt concentrat, i unesgarip em trenca el fil. Un esgarip? Unconcert d'esgarips!! Què coi passa?Passa que un paio, que pel que es veudeu ser sord, maltracta amb impunitatun violí desafinat, amb la suposadapretensió de fer allò que ell defineixcom a música. Ens ho fa a traïció i sen-se anestèsia, i encara pretén que li do-nem calés! Me'l miro i penso: “viscal'SGAE i els seus mètodes!”. Tan baixm'ha fet arribar el mataviolins que emdic aquestes coses. Vaig per sortir delvagó i una nena d'uns divuit o vint entraimpassible, sense ni esperar que bai-xem, empenyent a tort i a dret. Serà es-túpida la mitja merda! Ja sóc al teatre.Amb la impunitat dels llums de la salaapagats, comença l'actuació, no, novull dir la dels actors, la de l'escenari, laque he vingut a veure, no: començal'actuació del públic, caf-caf!, cof-cof!,

hem-hem!. Un concert d'escurades degargamella i de tossides gens dissimu-lades m'envolta d'una manera tan com-pleta que riu-te'n tu dels sistemes de socinc-punt-u. Pel davant, pel darrera,pels costats. Sóc ben bé enmig d'un ra-mat de foques tossidores. Ah!, desco-breixo una altra espècie de foca enmigdel merder: la foca narradora. És unaespècie que narra tot el que veu a l'es-cenari en veu alta. I no parlo d'algú queacompanya un cec, no: parlo d'un pe-sat que no calla i que, encara pitjor, noentén res de l'obra, i miraque és entenedora. I,més enllà, la foca crida-nera, que s'exclama i cri-da quan a l'escenari unaactriu ensenya una mica–una mica!– de cuixa,bramant com si fós alPerpinyà dels anys setan-ta. I la foca dels paperetsde caramel, que no para d'obrir-ne, undarrera l'altre, que n'hi ha per aturar l'o-bra i que el galan li digui, senyora, re-parteixi els caramels entre públic i ac-tors i, un cop els tinguem tots oberts ija en silenci, continuarem, li sembla?On és la gent?, preguntava en JoanIsaac. Que se la quedi ell, la gent! Joem compraré mig euro de desert i m'hiperdré.

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

Un paio, que pel que es veu deu sersord, maltracta amb impunitat un

violí desafinat

Els del Web Negre estem en contra de l'energia nuclear:

Fa anar els ordinadors amb una dinamo i una bicicleta:Néstor Macià

Encén el microones picant una pedra foguera:Puyal

Escalfa l'aigua ensenyant-li el darrer número del Playboy:Josep Ignasi Gras

Menja mongetes i es produeix la seva pròpia energia eòlica:Kap

Ell és més d'energia solar:L'Avi

Prefereix l'energia Soler:Soler

Té un apartament amb vistes als residus nuclears:Napi

Es renta les dents amb urani:Jordi Artigas

Allò de Txernòbil diu que no n'hi va haver per tant:Quim

Té un cementiri nuclear al calaix dels mitjons:Xavier Salvador

Deixa els seus residus nuclears al contenidor de l’orgànic:Pedro Molina

Esmorza residus tóxics un cop a la setmana:Roger Fillol

Si no sabeu quina fila fa un residu tòxic, mireu-lo a ell:Pere Gil

Millor un cementiri nuclear que escoltar una cançó de laMarina Rosell:Dani Saus

Ell té el búnquer a punt per si de cas:Devil

La seva ploma és més tòxica que l'urani:Eugeni Brandat

En Berlusconi encara és més tòxic:Giulio Laurenzi

I els purins què?Juli Vert

El Web Negre no coincideix necessàriament amb lesopinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades notenim ni opinió.

19PUYAL

ewnTRACA FINAL