El Web Negre 017

19
Segona època Número 17 04 març 2010 ROGER FILLOL 1 això no ho arregla ni el súnsum corda que baixi del cel .org i no és que us vulgui desanimar eh?.cat però les coses són així no et? .fot

description

Revista d'humor i sàtira

Transcript of El Web Negre 017

Page 1: El Web Negre 017

Segona època

Número 17

04 març 2010

ROGER FILLOL 1

això no hoarregla ni elsúnsumcorda quebaixi del cel.org

i no és queus vulguidesanimareh?.cat

però lescoses sónaixí no et?.fot

Page 2: El Web Negre 017

2

ewnQUI HO ARREGLA, AIXÒ?

esto solo loarreglo yoque paesosoy tanchulo.azn

deixeu-mea mi qued’aquestescoses ense.gene

esta cris sises amiga dela tal saramago?.es.pe

crisi? macuale crisi?io vivoiguale daconya que fatanti anni.vat

ROGER FILLOL

Page 3: El Web Negre 017

3

ewnQUI HO ARREGLA, AIXÒ?

NÉSTOR

QUEL

KAP

Page 4: El Web Negre 017

ewnQUI HO ARREGLA, AIXÒ?

BIÉ ELCHICOTRISTE 4

Page 5: El Web Negre 017

5

ewnQUI HO ARREGLA, AIXÒ?

ELCHICOTRISTE

QUEL

Mister NoTot i que ara comença a semblar Mister Una Miqueta, però només la punteta.

Page 6: El Web Negre 017

6

Ara van i se'ns despengenaquesta colla de llestos del'aixonomeshoarreglemen-tretots punt org –vaja, ellsho diuen en castellà, esto-

sololoarreglamosentretodos.org perquèaixí el “tots” és més gran– i ens venen afer entendre que les crisis són la setenameravella còsmica, oportunitats im-prescidibles que no ens podem deixarperdre, que hem d'estar feliços isomrients veient com ens fotenfora de la feina, si no a nosaltres,a la dona, al germà, al veí o a l'a-mic; que hem de gaudir com gar-rins en zel veient com perdem una un els clients, no perquè ha-guem fet malament el nostre tre-ball sinó perquè ells també hanperdut un munt de clients; veientcom no sabem com pagar allò que finsfa poc anàvem pagant, amb els bancs iles caixes tocant-nos dia sí i dia tambéallò que no sona; veient com cada diaels governs demostren la seva més ex-trema inutilitat a l'hora de treure el paísde la crisi. Algú pensa de debò que ungovern pot fer alguna cosa real pertreure un país de la crisi, més enllà delsgestos de cara a la galeria? No siguem

ingenus: els que manen (els que ma-men) són els que tenen la pasta dedebò, no pas els governs. Els governsnomés són una colla de desgraciatsque fan veure que. Però deixeu-me tor-nar a la colla pessigolla aquesta quediuen que si ens hi posem tots ho arre-glem. Volen pujar la moral a base d'e-xemples d'emprenedors, que és la pa-raula de moda en els últims temps. La

moral que no me la toquin! Com si no hihagués hagut emprenedors fa anys ipanys! L'avi (oficialment “oficial téxtil”)ja era un emprenedor a l'any cinquan-ta-cinc, quan es va comprar un triciclea terminis i es va posar a repartir pa-quets. I l'àvia (oficialment “sus labores”)també era una emprenedora quan esva posar a fer vores de bates, bruses ifaldilles. Però no sabien que eren em-

prenedors: senzillament treballaven.Els emprenedors d'ara, en canvi, pas-sen la meitat del temps definint-se,dient a tothom que ells sí que són em-prenedors i remenant la cua davantdels pobres miserables que, com queno se'n surten perquè no són llumeme-res que imaginen, arrisquen i triomfen–la immensa majoria de persones ima-gina, arrisca i la caga–, s'han de confor-

mar amb l'etiqueta de “desgra-ciats”. Sempre ens posen com aexemple els triomfadors, quatregats que en un moment de la vi-da van escollir el camí bo. Mai noes parla dels milers, dels milionsde poca-coses que en un mo-ment donat de la vida, i en un al-tre moment, i en un altre, van es-collir el camí equivocat. La

majoria. I per a aquesta majoria la pa-raula emprenedor és com una puntadaa la boca de l'estómac. Emprenedors,emprenyadors!

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDATL'àvia també era una emprenedora

quan es va posar a fer voresde bates, bruses i faldilles

Emprenedors

Page 7: El Web Negre 017

ROGER FILLOL

GIULIO LAURENZI

PALOMO

ewnLA TERRA TREMOLA ALTRE COP

7

Page 8: El Web Negre 017

88

Allò que estàs treballant ofent una petita migdiada ollegint o mirant la tele i so-na el telèfon. Dius qui coiserà? L’agafes i una veu,

generalment amb accent sudamericà (ollatí, que en diuen ara) et diu que enaquests precís moment estan fent unainstal·lació de línies noves de telèfon ala zona on vius i llavors instintivamentmires per la finestra a veure si hi haobrers obrint rases i al costat un cabdelld’aquells enormes de cable gruixut comel meu canell disposats a anar soter-rant cable dins les rases. I no. Noméshi veus criatures amb les seves maresque els porten a l’escola o algun velletque, cansoner, mira que li toqui el sol. Icontinues escoltant el que et diu la veullatina. I et diu que ara és el momentoportú perquè canviïs de companyia te-lefònica que a la que estàs ara et prenel pèl i et cobra d’allò més. En això téraó, penses. I continua. Que t’has defer de la companyia que et proposa laveu perquè pagaràs molt menys i et do-

narà molta més velocitat a l’ADSL i peracabar-ho d’arrodonir et diu la xifra quet’estalviaràs en un any.

A la veu li ha semblat que ja t’ha do-nat els arguments suficients i definitiusperquè de la teva boca surti un contun-dent “si, pues vale, de acuerdu” i quansent que de la teva boca surt un “no,

grasias, no me interesa”, llavors la veues transforma i et diu sense miramentsalguna cosa semblant a que ets un bur-ro, un beneit, un sapastre, un cabut ique així no aniràs mai bé pel món. I tu,mirant de mantenir una certa cortesia(tampoc no massa, no us penseu), con-

tinues impertèrrit dient que no, que no,que no m’interessa i la veu insisteix i etdóna entendre que tan que es preocu-pa ella pel teu estalvi i tu no en vols sa-ber res. I llavors penges.

Aquesta situació es repeteix sovint.Sobretot a l’hora de dinar, o a mig matío a mitja tarda o al capvespre. I encarasort que no a mitjanit. A vegades t’hofan més fàcil i quan despenges, unaveu metàl·lica et diu que premis l’u quesentiràs un missatge de molt interèsper a tu, llavors no prems res i penges.Aquest és el millor sistema, ho reco-mano a les companyies aquestes quees dediquen a tocar el nassos per telè-fon, la veu no es violenta i jo tampoc ipuc continuar fent la migdiada. I sobre-tot no tinc la temptació de canviar decompanyia.

Trucades

ewnEL GAT PENTINO

per MANEL, EL PUYAL Abans te n’anaves a fer unparell d’horetes a un altre

taller o despatx i arrodoniesel jornal

Page 9: El Web Negre 017

9DANI SAUS

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

CRIMINALS

DESASTRES

POC CERVELL

Page 10: El Web Negre 017

10

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

Page 11: El Web Negre 017

11

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

DEVIL

SOLER

Page 12: El Web Negre 017

KAP

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

NÉSTOR

SOLER 12

Page 13: El Web Negre 017

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

13PUYAL

JOSÉ ORCAJO

PEDRO MOLINA

Page 14: El Web Negre 017

Fins al proper 25 de març elslectors d’El Web Negre po-deu anar a veure encaral’exposició “Ruedo Ibérico.Un desafiament intel·lectual”

produïda per la Residencia de Estu-diantes de Madrid. Ara l’Ajuntament deBadalona ha fet possible que l’exposi-ció es pugui veure a Catalunya a l’Es-pai Betúlia del carrer Enric Borràs, 43-47, tel. 93 464 62 55, en un lloc moltcèntric de la ciutat de Badalona. Allàpodreu adquirir també un interessantcatàleg il·lustrat de 60 pàgines.

Però, la major part de vosaltres usdemanareu: que era el “Ruedo Ibéri-co”? Doncs fou una editorial antifran-quista amb seu al París dels anys sei-xanta del segle XX, com es diu altríptic: ‘Ruedo Ibérico’ va néixer a Parísl’any 1961 gràcies a l’impuls d’un grupd’espanyols a l’exili amb procedències

polítiques molt diverses, el que donà al’editorial el singular matís frontpopulistaque caracteritzà la seva trajectòria coma vehicle d’oposició antifranquista. (…)

I continuareu preguntant: i què té aveure “Ruedo Ibérico” amb el tema deldibuix? Doncs va tenir a veure, i molt.Aquests llibres que es passaven clan-destinament per la frontera a la maletaenmig de les mudes de la roba o delsfullets turístics, que es compraven aParís a la llibreria de la rue Latran o enalguna llibreria especialitzada dePerpinyà, publicaren nombroses il·lus-tracions i caricatures de diversos dibui-xants, quasi bé tots exiliats.

En algunes d’aquestes obres es pu-blicaren les primeres caricatures i di-buixos satírics de Franco i els seus sà-trapes i almenys editaren dos llibres

Ruedo Ibérico

14

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

Continúa a la pàgina següent

Page 15: El Web Negre 017

15

essencialment gràfics, els de Bartolí iVázquez de Sola. Us puc ben assegu-rar que veure per primer cop una d’a-quelles caricatures prohibides aquí, te-nia més “morbo” que veure per primeravegada una imatge porno… tambéprohibides aquí, per descomptat!

Del català Josep Bartolí, autor tam-bé de l’impressionant obra il·lustradaCampos de concentración, edità Cali-bán. De la segunda República a la gue-rra atómica (París, 1972). I de l’andalúsAndrés Vázquez de Sola, un dels llapismés àcids i tallants de l’humor interna-cional, publicà El general Franquísimoo la muerte civil de un militar moribundo(París, 1971).

Però “Ruedo Ibérico” prodigà lesil·lustracions i dibuixos a d’altres publi-cacions de l’editorial com els volums ti-tulats Horizonte español, espècie decompletíssims almanacs sobre la situa-ció general de l’Estat espanyol, com ésel cas del publicat el 1966 on apareixenentre d’altres els incissius dibuixos satí-rics sobre el “Régimen” del madrilenytambé exiliat César i els de l’italiàCattolica, entre d’altres com FranciscoMateos i Ges.

Encara que només fos per l’impaga-ble esforç que feu “Ruedo Ibérico” enpublicar aquests dibuixos, pagaria lapena recordar el que significà la sevagran tasca de lluita contra el feixisme,editant llibres entre 1961 i 1983. Peraixò uns sicaris franquistes atemptarenamb una bomba reivindicada per ungrup autoanomenat “AntiterrorismoETA”, destruint els locals de “RuedoIbérico” de París un 14 d’octubre de1975.

Com abans ja havíen fet els naziscremant llibres i anys després els tali-bans cremant pel·lícules cinematogràfi-ques, els totalitarismes creuen que ambfoc es cremen les idees, però aquestessobreviuen i no moren…

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

Ve de la pàgina anterior

Page 16: El Web Negre 017

16

Saca el güiski cheli... (1)

No parlarem d’algunes cançons mítiquesdel Caspa-pop, com la que el gran grupDesmadre 75 va dedicar al “bajandomismamente por la calle Mayor llevandouna tajá como un piano”, perquè estem

a una secció de gastronomia chunga. Així que el nos-tre objecte de desig seran els whiskitos i bourbonsque ens prenem de tant en tant, a costa nostra o delsnostres estimats amics, familiars o cunyats.

Començarem per una marca blanca de Merca-dona, digna del jefe sioux Brau assegut quan pactavaamb el General Custer una treva a canvi d’un parellde caixes de licor: Fire water (sí, sí... aigua de foc, elsque decideixen els noms dels productes Hacendadosón uns catxondos). Una ampolla d’uns 700 cc d’a-quest bourbon costa menys de set euros, i no està

gens malament. No és un Jack Daniels (que a pesarque costa un ronyó és més que recomanable), peròla seva relació qualitat-preu és sorprenent.

Un whisky terrorífic, que li podeu oferir al cunyatmés desagradable que tingueu, és el Doble V(Veritable Verí). Aquesta marca ha fet que el Dyc siguiun whisky més que respectable. Feu la prova: primerfeu un tast de Vomitiu Veneri i després us serviu un

xupito del güiski made in Palazuelos de Eresma. ElDyc us semblarà un malta de dotze anys. De fet, reco-nec que és un whisky que no em desagrada.

El Tullamore Dew és un irlandès que mereix unrespecte, una volta al ruedo, una ovació i compartiruna ampolla amb un equip d’animadores de NorthCarolina University, fent servir els seus canalillos coma escanciador d’aquest impressionant licor. Sensegel, sense la merda del ginger ale i sense Coca-cola.A pèl, com ha de ser.

per SERGI FIDALGOewnGASTRONOMIA IMPOSSIBLE

Page 17: El Web Negre 017

17

ewnCRÒNICA CINEMATOGRÀFICA

Que diuen que a aquestaedició dels Òscars, la82, torna el glamour, quecom ja se sap és una pa-raula francesa que aquí

no s’entén gaire –tot i els esforçosque va fer en el seu moment l’ínclitVilajoana– com demostren, quasisempre en la intimitat, Aznar i altresanimals polítics, la reialesa encapça-lada per Belén Esteban i John Cobra,periodistes diversos del cor i de l’en-trecuix... tots ells sempre amb la gus-pira intel·lectual a flor de pell i amb lasana intenció de guanyar el premi almés ordinari de l’any. Una cosa extra-ordinària, ineludiblement de baixa es-tofa, plena de “luz y de colooooorrrr,oh, oh, oh” (poden seguir la melodia alspotify, i així no es perden).

Bé, el cas és que l’esdevenimenthollywoodenc se’ns servirà en directe lanit del diumenge. I no ens la pensemperdre, no senyor. Que coses així nopassen cada dia, i menys si prometenglamour (i de pas ens traíem el mal

gust de boca del Goya, per què no dir-ho). Les cames em fan figa, perquè totsens preguntem: qui guanyarà l’Òscar?,així, com si diguéssim que només endonen un. I és que per a nosaltres no-més en donen un, ens és igual quiguanya en la rivalitat d’uns ex-esposos–Cameron-Bigelow–, o el que és el ma-teix, Avatar-En terra hostil, o quina és lamillor pel·lícula en llengua estrangera...Només estem pendents del premi a lamillor actriu secundària. Déu meu! Quiel guanyarà? Doncs està més clar quel’aigua de Flix: la Pe, senyores i sen-yors, que s’ho té ben guanyat la xicota,què carai, i que arribarà al KodakTheater amb uns quants rocs a la faixa,és a dir, amb diversos premis premis ales butxaques, com aquest que li hanentaforat com a la millor vestida en totala història dels Òscars. Caram! Doncssí senyor, Pe, gràcies a Versace, és lamés ben vestida. Veus tu, cada dia s’a-prenen coses noves. Que despulladatambé fa molt goig i queda d’allò mésnatural ja ho sabíem –hi tenim una cer-

ta flaca, que voleu–, sobretot desprésde declarar, acabada Pernil, pernil, queno es tornaria a despullar davant la cà-mera. Però el cas és que després d’unamica d’anys de quaresma ha vingut l’è-poca de Carnestoltes, i ara les pel·lismés taquilleres en la seva carrera sónles que va i ensenya els pits, faci o nofaci falta, com aquell que deia que eramolt net i es dutxava un cop al més feso no fes falta. Doncs ja sabeu el nostrevaticini: guanyarà la d’Alcobendas, per-què només que la votin totes les sevesex-parelles ja té molt de guanyat.

El tiet Òscar ja és aquí, amb glamourper JOSEP IGNASI GRAS

ROGER FILLOL

A l’autor del dibuix li han encarregat una estatue-ta de l’Oscar. L’autor del dibuix està fins al gorrode l’estatueta en qüestió i ha decidit fer un jeroglí-fic amb el nom del premi en comptes del dibuixetestúpid de cada any. L’autor del dibuix no dema-na disculpes ni a l’autor del text ni al consell deredacció d’El Web Negre, que per això hi ha con-fiança, i la confiança fa fàstic. Oi?

Page 18: El Web Negre 017

18Q#

BRITO

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

"Cuando a los Creadores satíricos nos ataque el ego el virus del pijerío, el

esnobismo y la falsa sofisticación, tomaremos, prestos, la medicina

Fernando, el verdadero Krahneo privilegiado, alquimista de las apariencias y

maestro sublime de lo sencillo."

GRACIAS, FERNANDO -

RETRATO QUIMÉRICO-REGIO DE FERNANDO KRAHN

Page 19: El Web Negre 017

www.aixonomeshoarreglementretotselsdelwebnegre.co.ny:

Arregla les coses a martellades:Néstor Macià

S’arregla el bigoti:Puyal

S’ha arreglat les gambes:Josep Ignasi Gras

S’ho arregla molt bé:Kap

Li han d’arreglar un parell de queixals:L'Avi

Li han d’arreglar la cara:Soler

Arregla els problemes dels emprenedors:Napi

Emprèn els problemes dels arregladors:Quim

Ens ho arregla tot a bon preu:Jordi Artigas

Amb ell anem arreglats!:Dani Saus

És un xicot arregladet:Roger Seró

Saben fer “arregles de tres”:Xavi, Quel, Roger Fillol, Jordi Arasa

Fa dies que no els ve l’arregla:Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

Ni han sentit parlar de la crisi:Ermengol, Orcajo, Bié, Elchicotriste

Com ens ho hem arreglat per tenir-los amb nosaltres?:Giulio Laurenzi, Carlos Brito

El Web Negre no coincideix necessàriament amb lesopinions dels seus autors. De fet, la majoria devegades no tenim ni opinió.

19

ewnTRACA FINAL

PUYAL