Segona època

Número 34

10 setembre 2010

1QUEL

2KAP

PUYAL

ewnONZE!

3

NÉSTOR

RICARDO

ewnONZE!

4KAP

ewnONZE!

5

ewnONZE!

KAP

MERITXELL GIL

6

per JIGGewnGALERIA DE CARCAMALS

Avui, que estem de festa grossa, la nostra gale-ria és posa de vint-i-un botó per presentar–música de fanfàrria, sisplau– un personatgeque s’hi escau que ni pintat, que pintat éscom el coneixem. N’hi ha que amb la ca-

ra paguen. En el cas que ens ocupa, i entre altrescaracterístiques prou visibles, com la reduïda ca-pacitat intel·lectual, l’al·ludit presenta, en els seusdiversos retrats fets per pintor de la cort, unaesplèndida i mai suficientment ben ponderada fisonomiade carcamal –encara que el miris cap per avall, com l’-han penjat per càstig els xativins en el seu museu del'Almodí– que només se salva si la col·loques de ca-ra a la paret, que tampoc passa res i emprenyamenys. Bé, el cas és que aquest rei espanyol nas-cut a Versailles va sotmetre els catalans amb unaviolència inusitada, obsessiva i neuròtica, d’acordamb el caràcter que patia –que, per dir-ho suau, erainestable: els mateixos publicistes oficials caste-llans parlen d’insidioses i llargues demències--, i és el menys que poc il·lustre predeces-sor de tota una dinastia aficionadaa unes pràctiques castellanesque malauradament s’han re-produït en tots els àmbits de lacort durant els anys, les dèca-des i els segles que l’han anatsucceint fins arribar al moment ac-

tual. Dinastia, tot s’ha dedir, amb un arbre genealò-

gic abundant de ramifica-cions varies, que no s’atura en

simples qüestions biològiques, si-nó que empara un enorme estol de

descendents ideològics, uns més bastards que al-tres, però tots molt actius. Total, que cau mala-ment.

Tot i que la doctrina historiogràfica espanyolal’ha entronitzat com rei de la modernitat, príncepde l’estat modern, la veritat és el que el francès

anava amb prou camàndules abans de laGuerra de Successió: cuità a jurar les consti-

tucions d'Aragó a Saragossa i les deCatalunya a Barcelona (corts de 1701-1702) i accedí a diversos precs dels cata-

lans, com la creació d'un port franc, l'autorit-zació de comerciar amb Amèrica mitjançantl'enllaç de dos vaixells catalans anuals amb

la flota de Cadis, etc. En compensa-

Felip V de Borbó,anomenat l”Animoso”

NÉSTOR

Continúa a la pàgina següent

7

ció, els catalans reuniren un donatiu de dotze milionsde lliures –us sona això de pagar?– amb la condicióque llurs constitucions fossin respectades. Però derespecte, tururut violes, i la conculcació constant d'a-questes afavorí la inclinació ja existent del Principat idel País Valencià a favor de l'arxiduc Carles, que,amb els seus aliats, havia iniciat la guerra contra FelipV –us sona això d’haver de pagar... sense contrapres-tació?– El resultat és prou conegut, el recordemaquests dies tot passejant pel Fossar de les Morereso davant del monument a Casanovas, i uns demanantindependència, altres el vot i, encara uns altres, tre-ball i ordre.

Com diu l’historiador Albareda, per als territoris dela Corona d’Aragó el balanç del seu regnat –el mésdilatat de la monarquia hispànica: la condemna va serde 45 anys i tres dies en dos parts– encara va resultarmés magre que per a la mateixa Espanya: els PaïsosCatalans, i els catalans, van experimentar un retrocéspolític sense precedents, amb la pèrdua de la repre-sentació política, la militarització, la imposició d’unacontribució abusiva sense l’aprovació de les Corts i,finalment, l’aristocratització dels càrrecs municipalsen prejudici dels representants gremials. Pel que fa aEspanya, va pagar l’alt preu de les concessions terri-torials i de la pèrdua del control comercial dels domi-nis americans, cosa que va suposar, en definitiva, laconclusió política de la decadència espanyola. Vesper on! I com en el cas de Franco, el seu tarannà ven-jatiu va llastar el seu prolongat regnat, que en cap cases pot qualificar de despotisme il·lustrat.

Com ja se sap, darrera un gran home sempre hiha una gran dona, però darrera de Felip d’Anjou (sí, elV) hi va haver moltes faldilles que van aprofitar la ma-laltia que Felip arrossegava des de l’adolescència, i

que li produïen atacs transitoris de depressió, per re-menar les cireres al seu gust: diuen que la intran-sigència li venia per la seva primera muller, la cosine-ta Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, i per la cambreramajor d'aquesta, Marie-Anne de La Trémoille, prince-sa dels Orsini, que en moltes coses era la que real-mente tallaba el bacallà de les Espanyes a les sevesespatlles; quan la cosina va passar a millor vida i nose sabia qui havia quedat més descansat, Felip es vatornar a casar (calia?), ara amb Isabel de Farnesio,nascuda a Parma, que autoritària i dominant (nanu,que tenies pa a l’ull?) va fer el que va voler amb ell iamb tot aquell que volgués sortir a la foto o no, i fins itot va pretendre curar la melancolia del reietó amb elscants del castrato Farinelli. Amb tot això, s’entén elmal nom de l’”animoso” que li deien i que tingués 11fills legítims. Com deia aquell, no és el mateix títols denoblesa que titoles amb destresa.

Ve de la pàgina anterior

88

Han passat dos mesos iunes vacances pel mig. Iara ens fem tot un seguitde preguntes. En què haquedat tot? Quin és l'estat

de memòria dels catalans? Recordemquè va passar el 10 de juliol? I recor-dem quin cas ens han fet els que ma-nen? (Ep, que se'ns han refregatper l'engonal, eh?) Ho hauria deser, però... la mani de l'onze seràmassiva de debò? I el dia 12 sor-tirà Montilla al balcó de laGeneralitat per proclamar l'Estatindependent de Catalunya dins elsi de la Unió Europea? No és queem cregui gens ni mica aquestaúltima possibilitat, però ho he es-crit perquè sóc conscient que El WebNegre és una publicació d'humor, i ima-ginar-se aquest paio fent això és permorir-se de riure. Tanqueu els ulls iimagineu-lo allà dalt recitant amb la se-va veueta de poca cosa allò d'interpre-tant el sentiment i els anhels del poblebla bla bla... Amb fregit de disc antic, depedra. I tots a baix pixant-se de riure,com en aquella escena de La vida deBryan. Això sí, amb tota la plaça plena

a vessar amb les estelades onejant benvives. Aquella seria l'última manifesta-ció amb estelades. Quina il·lusió, ja to-caria! Perquè, la veritat, tot i que li tincun enorme respecte, començo a estarben fart d'haver de lluir estelada. N'esticfins als nassos de l'estelada, fins alsnassos! Jo vull lluir la bandera del meu

país, i la bandera del meu país nomésés la de les quatre barres, sense mésmandangues. Prometo que l'endemàdel dia que assolim la independènciadesaré les estelades de casa en un ca-laix (o en un armari, que el lloc precísno el puc ajustar ara per ara) i sortiré alcarrer amb la senyera, una senyeranormaleta i correnteta, d'aquella quepots comprar a metres i més metres ala merceria del costat de casa perquè el

disseny ho permet. Seria una demos-tració de normalitat. Fins aleshores,però, em (ens) cal demostrar que vull(volem) una Catalunya lliure i indepen-dent, i quina és la millor manera de fer-ho visible que fent onejar l'estelada?Per cert, parlant de ganes de normali-tat, quines ganes també que els conse-

llers de la Generalitat deCatalunya deixin de ser conse-llers de la Generalitat deCatalunya i passin a ser, senzi-llament –com ho són aquests cà-rrecs en tot el món–, ministresdel Govern de Catalunya.Ministres, una paraula que sem-bla seriosa i important i que nosona a coseta de nyigui-nyogui,

a càrrec de joguina, que és com sonaaixò de conseller. Tan difícil és que pu-guem dir les coses pel seu nom?

Ah!, i no ho oblideu: gorra, protecciósolar i aigua.

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

Començo a estar ben fart d'haver delluir estelada. N'estic fins als nassos

de l'estelada, fins als nassos!

Sortirem alcarrer?

9

Hem tornat de va-cances (els quehi hagin anat,els altres, tot ique no tornem

perquè no ens hem mogut,assistim al retorn dels quehan anat i ens fa la impressióque nosaltres també tornem,i ara ja hi som tots). Doncscom deia ja hem tornat, hantornat les cassoles que etven el diari del Sr. Barbeta,ha tornat la Pilar Rahola ihan tornat les enquestes.

Abans els diaris et rega-laven col·leccionables ambuna certa pretensió cultural,de llibres, diccionaris...Arano, ara et fan comprar (queja no regalen res) ganivetsde cuina, cassoles, pel·lícu-les infumables per un euro iestris de bellesa per estarguapa i ves que un dia no etfacin comprar viagres i apa-rells per allargassar els pe-nis (no els donem idees, queens les copiaran sense dir-nos res). Vaja això, que jahem tornat de vacances.

La nostra admirada Pilarde Rahola no va escriureuna línia en tot el mes d’a-gost. Ens va donar vacan-ces, la noia, i nosaltres que liho agraïm. Però en tornar elprimer que ha fet és escriuresobre Israel, que es veu queho enyorava. I ho diu, quemés d’un trobaria a faltar unarticle d’ella sobre Israel iper tant ho fa. Un altre dia esbaralla amb la Judit Mascóper això de les oenegés, quemenys fotografies amb ne-grets i més solidaritat de lavertadera, que a la caravanaaquesta del pessebre socia-lista hi ha trobat a faltar laTelma (la germana de la do-na del Felip de Borbó) queper això cobra de l’Ajunta-ment de Barcelona, diu. Unaltre dia li toca al Corbachoperò el deixa bé. A qui es ca-rrega és a l’anomenat sectorcatalanista del PSC que diuque no existeix, que es fumvirtual, que en Castells nopinta res i que al PSC noméshi ha el sector Baix Llobre-

gat. Ai, Pilar que tampoc t’-han volgut al PSC! (D’enMas, ni piu, cap dia, de mo-ment)

La Vanguardia ens va re-galar amb una altra enques-ta de les seves (o delBarbeta). Ara ens diu queno. Que no som tan inde-pendentistes com ens haviadit setmanes enrere, Abansho érem un 47% i un 36% hiestava en contra. Ara noméssom independentistes un40% i hi estan en contra un45%. Ja ho veieu, en quatredies la gent deixa de ser in-dependentista i en canvi elsespanyolistes creixen i crei-xen cosa de no dir. Esperemque aquests resultats no va-gin pujant amb la mateixaproporció fins el 28 de no-vembre, o ja em veig laSànches Camacho de presi-denta de la Generalitat.Senyor, quin malson!! (il’Albert Ribera de conselleren cap)

Sant Tornemper MANEL, EL PUYAL

L’AVI

10

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

11SOLER

QUEL

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

PUYAL

PUYAL

SOLER

12

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

13

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

L’AVI

QUEL

L’AVI

14

VALÈNCIA: Controlats els focs a la zonad'Ontinyent, Barxeta i Rafelguaraf. Amb elscapellans expel·lits per quinze personesdient "Rafelguaraf" durant deu minuts haestat suficient per apagar les flames.

CULTURA: S'inaugura la 28aSetmana del Llibre en Català. Percelebrar l'éxit, en la 29a ensplantegem que hi hagi ja dosllibres en català.

CLIMA: Augmenta el temor entre la poblaciópel canvi climàtic. "Si hi ha un cataclismeclimàtic, després, continuarà havent-hifutbol?" es demana la majoria.

SALUT: Un terç de la població no es netejales dents després de cada àpat. I la meitat nitan sols fa cada àpat.

JUSTÍCIA: Millet declara davant el jutge ipodria entrar a la presó. Però de moment, novol.

CONSELL DE MINISTRES:Corbacho assegura que se sentmolt satisfet per la seva tasca alcapdavant del ministeri de treball,pel que la xifra de satisfets aEspanya ja s'eleva a un.

REFORMA LABORAL: El govern aprovadiverses mesures que facilitenl'acomiadament. A partir d'ara no serànecessari ni tan sols que l'empresari diguiadéu amb la mà.

ELECCIONS: Montilla tambédescarta que els votants a lesproperes eleccions catalanestambé hagin de tenir el nivell Cde català. POLÍTICA

Les eleccions autonòmiquescatalanes seràn el proper 28 denovembre. Això vol dir que laprecampanya electoral per a leseleccions del 2014 començaràel 30 de novembre.

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

15

Aigua amb gas

La vida amb bombolles és més divertida, isi vols un refresc sense calories, sensesucre, sense res, has d’apostar per l’ai-gua amb gas. Reconec que en sóc un ad-dicte i que em puc liquidar una ampolla

de litre i mig, amb una mica de suc de llimona natu-ral, durant un dinar.

Una que no us recomano, perquè pel seu preusembla que Paris Hilton es dediqués a subministraramb els seus pets el gas de l’ampolla, és la Perrier.Està molt sobrevalorada, per molt maco que siguiel recipient. És bastant millor la nostrada VichyCatalan, que no et dóna sorpreses, patrocina l’ex-cel·lent programa del Ferran Monegal, i que té unbon sabor, i el punt just de bombolles. És una opció

segura, encara que és una mica cara. De fet tro-baràs litrones de birra més barates. Si algú m’ha-gués dit als vint anys que pagaria més per l’aiguaamb gas que per la cervesa hauria dit que és unborratxo, un penjat i un seguidor dels informatiusdel Salvador Alsius!

Si us agrada amb més presència de gas, heud’apostar per la Fontdor, la de la cutreampolla ver-da de plàstic. Al Carrefour podeu trobar una que seli assembla molt en sabor i en força de les bombo-lles, i més barata. La Caldes de Malavella també es

prou bona, i té un preu mitjà. I la que és sorprenentper la seva presència (ampolla de vidre), pel seugas i pel seu sabor és la que pots trobar de marcablanca a El Corte Inglés o a qualsevol Opencor.

Si el teu nivell econòmic és de crisi profunda, lateva opció és la Fuente Primavera. A qualsevolMercadona la trobaràs a preu de derribo. És dignai el gas té força si és per consum immediat. A lamitja hora ja està desbravada, però per un dinarfunciona.

per SERGI FIDALGOewnGASTRONOMIA IMPOSSIBLE

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

16GIULIO LAURENZI

Q#

"RETRATO QUIMÉRICO DE HÉCTORQUIROGA" para la eliminación de España enel MundoBasket:" Se acabaron los partidosde infarto. Quimérico epílogo para el tiempomuerto. La Roja se pierde en el Quirófano, yQuiroga en el recuerdo...ah, aquellos,sus

partidos de infarto en las canastas colgan-tes de Babilonia.... Para el

gran locutor Héctor Quiroga,éste,suQuimérico homenaje...

17

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

BRITO

PEDRO MOLINA

18

ewnHI HA QUI CREU QUE ELS MAILS QUE ENVIEM SÓN EDITORIALS

l Web Negre es divideix!

Aquesta setmana El Web Negre (www.elwebne-gre.com) es divideix, del verb dividir, que no voldir “dir diví”, per entendre’ns. Ara (i no ens feudir quan durarà l’ara) Web anirà per un cantó, iNegre per un altre, en direcció contrària però

convençut que persegueix el mateix que Web, mentre queEl, qui sap perquè, diu quatre fàstics del que desitgen elsaltres però li farà el joc, momentàniament, a un quart, queno sap quin paper té a l’auca, però que, per si de cas, esdeixa estimar menystenint el proïsme com a si mateix. En fi,Web ha fet intents desesperats de no arribar a aquest ex-trem i anar junts, per allò de no només ser un i poder, com amínim, fer petar la xerradeta –la seva companya, que trami-ta els papers del divorci, l’ha denunciat per cretinisme men-tal: sembla que Web no entén que no es pot estar tota la vi-da parlant sol i a sobre donant-se la raó–, però Negre s’hamostrat inflexible: vol que, si de cas, El Web Negre passi adir-se El Negre Web. El, pel seu cantó, i per guanyar tempsperquè sap que la seva proposta no té possibilitats de reei-xir, proposa que s’anomeni Negre El Web o, sinó, Web ElNegre, on El seria una mena de frontissa para-xocs entreNegre i Web, o Web i Negre, que ve a ser el mateix peròque segons com pot ferir susceptibilitats –tampoc tantes,perquè en el fons i en la forma són Quatre Gags.

El cas confirma el que molts psiquiatres, psicòlegs, fisio-terapeutes, fitosanitaris i fills de tot tipus denuncien fatemps: les vacances no són bones per a tothom, i, si s’hande fer inexcusablement, és totalment desaconsellat fer-lesamb la parella habitual (que no s’ha de confondre amb qual-sevol altre tipus de parella), no només perquè mai de la vi-da es gaudeixen tant com un ha imaginat il·lusòriament, si-

nó perquè la teva estimada parella habitual pot fer queaquest temps d’oci passat en comú es transformi en algunacosa contraproduent, arribant en alguns casos lamentablesa constituir un complet i manifest infern. D’aquí al fracàs ab-solut de la parella o dels trios, hi ha un pas, estret i molt fà-cil de superar, no com el d’anar tots a una que sembla ma-terialment impossible d’assolir.

En fi, amics, tot i això teniu al vostre abast un nou núme-ro de la revista, malgrat que hem hagut de vèncer aquellsentiment corprenedor que ens assaltava quan repassàvemalgunes de les pàgines més sublims de les parides setma-nals i que ens impedien qualsevol intent de reflexió crítica.Malgrat tot hem procurat oferir una visió sintètica i exhausti-va del que ha succeït, una breu part de la història, intentantdefinir tots els termes. Fins la setmana que ve webnegread-dictes, que, plantats a l’11 de setembre, us oferirem més hu-mor i sàtira de tots colors, i vídeos, i cançons, i ximpleriesvàries. El Web Negre, una oportunitat excel·lent per pren-dre un primer contacte, descobrir o bé aprofundir en totesaquelles petites històries que conformen l’entramat contra-puntístic de la història nostra.

La resposta

Realment, aquesta noticia em preocupa. Totesles noticies em preocupen. Parlau de divisió idel debat entre El, Web i Negre. Si aplicam elque s’ha fet en el món fins ara, el debat realnomés serie entre El i Web. Negre s’hauria de

conformar, com de costum, i més si es té en compte que,ben segur, es un estranger sense papers, que ha vengutd’algun exòtic país africà només per deixar sense feina “alos trabajadores españoles”.

El debat queda entre El i Web. No hi ha problema, jaque només es tracta de fer veure a les dues parts en litigique havent fet fora de tot poder a Negre, el problema estàresolt, i que no hi ha altra fórmula millor per a la inde-pendència d’ambdues parts que la unió, o coalició, una ve-gada rebutjada possibilitat de veu i vot de Negre, precisa-ment pel fet de ser Negre i voler llevar el treball als honratstreballadors blancs, venguin d’on venguin i millor si és ambla bossa plena d’euros (o dòlars, si no queda més remei).

Segons la meva deducció, es podria proposar l’alter-nança, és a dir: “Elweb” i “Weble”, una setmana per om.

I Negre? com queda Negre?, algú podria preguntar.“Amb el cul a l’aire, com correspon”, seria la resposta

real.“Ha desidido regresar a África, que és de donde biene y

que nunca tendria que haber abandonado, con la intensiónde quitar el trabajo a los españoles, como todo el mundo sa-be”, seria la resposta crua.

“Ha decidit no intervenir en el conflicte i per això s’hasuïcidat”, seria la resposta política.

Espero haver pogut ajudar a desbaratar el cisma, per béde la humanitat

Una abraçada,K.K.K

Segurament el text us soni. Tot just el vau llegir la setmana passada, quan vam enviar el correuanunciant que El Web Negre havia sortit. Al nostre insigne columnista JIGG se li van escapar secrets deredacció (que si ens dividim i que tat i tal). Va haver lectors que ho van confondre amb un editorial i unaltre ens va enviar una carta mirant de posar una mica de pau. I, com que tots us mereixeu llegir la car-ta, aquí ho teniu tot.

per JIGG

per PEP ROIG

Al damunt dels nostres cants: Néstor Macià

aixequem una Senyera:Puyal

que els farà més triomfants:Josep Ignasi Gras

Au, companys, enarborem-la:Kap

en senyal de germandat!:L'Avi

Au, germans, al vent desfem-la: Soler

en senyal de llibertat:Ermengol

Que volei! Contemplem-la: Napi

en sa dolça majestat!Quel

Oh bandera catalana!:Elchicotriste

nostre cor t'és ben fidel: Quim

volaràs com au galana:Dani Saus

pel damunt del nostre anhel: Xavier Salvador

per mirar-te sobirana: Jordi Artigas

alçarem els ulls al cel:Pere Gil

I et durem arreu enlaire: Eugeni Brandat

et durem, i tu ens duràs: Devil

voleiant al grat de l'aire:Brito

el camí assanyalaràs:Pedro Molina

Dóna veu al teu cantaire:Roger Fillol

llum als ulls i força al braç:Meritxell Gil

El Web Negre no coincideix necessàriamentamb les opinions dels seus autors.De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

19NÉSTOIR