Segona època Número 49

27 octubre 2010

1

Eleccions que destrempen

ewnDISFUNCIONS ELÈCTILS

2

3

ewnDISFUNCIONS ELÈCTILS

ewnDISFUNCIONS ELÈCTILS

4

5

ewnDISFUNCIONS ELÈCTILS

6

ewnDISFUNCIONS ELÈCTILS

7

ewnREMODELA QUE FA FORT

Lligaremels gossosamb llonganisses

El senyor Rodriguez, president del go-vern espanyol, ens ha sorprès a totsfent una remodelació del seu govern.Ho ha fet de sobte, sense avisar, sen-se que abans hi hagi hagut rumors,

com sempre ha passat, res, ens ha agafat a totsamb els pixats al ventre, que es diu. Cal dir que anosaltres se’ns en fot tres xiulets o tres cogom-brets si aquest senyor vol reformar el govern ocom si vol fotre fora tots els ministres i no posar-ne cap, nosaltres amb aquestes coses som moltlliberals i el que facin allà, doncs allà ells. El quepassa és que, vulguem o no, aquest senyor ensmana i ens mana molt, almenys de moment, i pertant ens importa molt tot el que faci, mal que enspesi.

Es veu que ara ha posat tot de ministres quepertanyen, com si diguéssim, a la “vella guàrdia”del vell PSOE (menys la Leire) per fer contents

els que, des de el PSOE, el volien fotre fora per-què no veien clar que el senyor Rodriguez els fesguanyar les properes eleccions. No és que no hoveiessin, de fet veien molt clar que no, que noguanyaria. Llavors ell ha dit: doncs us faig con-tents, em deixeu tranquil, de passada toco els pe-brots al PP, poso la Leire, i envio un missatge a lapoblació dient-los: ara sí, ara sortirem de la crisi illigarem el gossos amb llonganisses.

Que resulta que en aquesta remodelació empasso pels dallonses allò que n’hi ha d’haver dosdel PSC per fer contents els catalans? (de fet, ami mai m’ha fer content, estic més content araque ha posat la Leire), doncs que s’aguantin queamb la Chacón ja en tenen prou aquest cony decatalans, que estic molt satisfet amb ella que noem dóna cap maldecap, pobreta, i imagineu-vosque m’haguessin fet posar un Castells o unaTura, només m’hagués faltat aquesta!

El que ha fet és injectar-nos una dosi de il·lu-sió que no sabem quan durarà (no crec que durigaire) però dic jo, i perquè no ho ha fet abans?Perquè no ha remodelat el govern abans i potserara ja haguéssim sortit de la crisi i l’atur haguésbaixat cosa de no dir i la UE i els EUA ens tindrienconfiança? I sobretot, perquè no ha posat la Leireabans?

MANEL, EL PUYAL

8

ewnREMODELA QUE FA FORT

9

ewnREMODELA QUE FA FORT

10

ewnREMODELA QUE FA FORT

ewnPAPA VINE EN TGV

11

ewnPAPA VINE EN TGV

12

per INTEL·LECTUAL PUNKewnPOESIA QUOTIDIANA DE COMBAT

Marona, la rentadora no funciona

S'ha espatllat la rentadorai s'acumula la bugada,això és una porcadaqui serà la salvadora?

Una noia endreçadamolt amable i servicialper quatre xavos en totalens farà a ma la bugada.

Quina rucada més supinaés comprar una rentadorasi la feina esgotadorala pot fer una filipina.

Així que no siguis tan ordinàriai porta'ns una extracomunitària.

13

14

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

WIKILEAKS

XINA

15

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

EUROPA

DRETA

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

ASCÓ

16

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

LA JONQUERA

FUTBOL 17

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

18

OH, LA LA!!

GRÈVE

ewnGRÈVE OH LA LA!

19

Entre el 1789 i el 1799 els Francesos van celebrar una mena de

festa major en la que a cops de guillotina van fer canviar el

món. Amb culotte o sense, cridaven "Llibertat, Igualtat i

Fraternitat" i van demostrar que si el poble ho desitja és capaç

de governar-se a ell mateix. La Primera República fou un expe-

riment que va acabar com el rosari de l'Aurora però, els bons experiments

tant si son reeixits com si no ho són, ajuden a fer avançar el món, i gràcies

als francesos de 1792, que van escriure la declaració dels Drets de l'Home

i del Ciutadà, es va obrir una via vers una fita tan utòpica com necessària:

es veu que malgrat hi ha qui encara no ho vol veure, tots els homes som

iguals.

Avui França viu de nou jorns convulsos. Un imitador del Rei Sol, una

mica més baixet, es dedica a expulsar gitanos romanesos del territori

francès i a fer créixer la xenofòbia, regada amb Dom Pérignon del 76. Però

el poble Francés ha sortit al carrer! No pas per defensar els gitanos, ho

hem de reconèixer, si no per que el petit Sarkozy vol reformar el sistema

de pensions. Bé, és igual, la qüestió és que es mantingui l'esperit reivindi-

catiu.

Allons enfants!per PERE GIL

Caricatures JOAQUÍN ALDEGUER

Continua a la pàgina següent

ewnGRÈVE OH LA LA!

20

I és que la França actual no es pot dir que sigui especial-

ment revolucionaria, ja que si mirem la llista dels darrers

Presidents de la República veiem que la balança s'inclina

desmesuradament vers el conservadorisme: Sarkozy,

Chirac, Giscard, Pompidou i De Gaulle versus Miterrand,

que sí, vaja, es veu que era d'esquerres, però ningú no ho

diria.

Vegeu, però que la proporció es manté si albirem tota la

història republicana del país veí: la majoria dels presidents de la III

República, Thiers, Grévy, Carnot, Casimir-Perier, Faure, Loubet, Fallières,

Poincaré, Desnachel i Lebrun eren més aviat de dretes, i tan sols

Millerand, Doumergue i Doumer els podríem considerar de partits esque-

rranosos. Pensem que fins i tot van tenir un personatge com Patrice de

Mac Mahon, que fou un President de la República monàrquic….

La quarta República és la única en que la proporció es va mantenir

exactament al cinquanta per cent durant les presidències d'Auriol i Coti.

El perill de la gent de dreta és que això del poder els agrada massa.

Aquí, a França i a tot arreu. De tant en tant el poble ha de sortir al carrer i

rebentar caixers automàtics per recordar que tots els homes som iguals i

que la sobirania resideix en el poble. I tranquils, l'import dels vidres de

bancs esbotzats ja ens ho descomptaran de la nòmina a final de mes.

Ve de la pàgina anterior

ewnELWEB NEGRE DE BABEL

21"DESFASES EN LA MANGA DEL MAL MENOR"© QUIMÉRICAS-Q#-Lápiz grafito sobre papel reciclado-

22

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

Com és sabut la publicitat és

tant antiga com quan va nèixer

la necessitat de l'home d'anun-

ciar un producte o servei a

canvi d'una remuneració, ja si-

gui en cartells al carrer, com en rètols a les

botigues o en anuncis a la premsa.

Referint-me ara a la publicitat del segle

XIX i als seus dibuixants que fòren impres-

cindibles per a que el missatge fos recordat

gràficament, la premsa barcelonina no en

fou una excepció en especial a partir de

mitjans del segle XIX quan la progressiva

industrialització de Catalunya demanava

l'ajut insubstituible de la publicitat.

Els dos dibuixos que he triat em serviran

per a parlar de dos temes relacionats amb

aquesta. El primer d'ells es publicà a

l'Almanac de la revista humorística "La

Tramontana" de 1890, es tracta de la

"Secció d'Anuncis" del dibuixant Llopart i fa

un joc humorístic o espècie de "joc dels dis-

barats" interpretant al peu de la lletra els

anuncis que en aquella època es podíen

veure pels carrers de Barcelona. Es resul-

tat és francament surrealista alhora que hu-

morístic i és motivat tant pel desconeixe-

ment per part dels catalans d'una llengua

imposada i manllevada que era el castellà i

que llavors era desconeguda o mal cone-

guda per grans capes de la població i tam-

bé per una manca de cultura expresada en

un estès analfabetisme, l'educació era ac-

cessible tant sols per a aquells que la podí-

en pagar...

L'ortografia i la sintaxi feien ballar el

sentit de les frases fins a fer-les inintel.ligi-

bles i esdevenir francament còmiques,

veiem-ne alguna: dos capellans amb barret

denominat "de teula" es miren un aparador

on un rètol diu, "Medias para curas de la-

na"..., mentre que el dibuix central sembla

un veritable jeroglífic: "Una señora alquilará

parte del piso a un caballero con agua y

vistas detrás", d'això en diem parlar un

"castellà del Clot"...

Continua a la pàgina següent

Publicitatd’abans

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

23

Ve de la pàgina anterior

ANUNCIS A TOT ARREU

El segon dibuix signat per P. Elias fou la

portada de la revista "L'Avi" del 30 de març

de 1879 i es refereix a l'obsessió d'aquella

època de posar anuncis a tot arreu, era

com els enigmàtics grafittis d'ara, espai lliu-

re que hi havia anunci enganxat que s'hi

posava. Existíen els "homes-anunci" que

sobrevisqueren fins ben entrat el segle XX,

carruatges anunciadors, orquestrines publi-

citàries, pirulins, rètols, cartells..., sense

oblidar les primeres projeccions publicità-

ries de llanterna màgica, tema que deixaré

per a una altra ocasió.

El dibuixant ens pinta a un cavaller amb

copalta i una dama amb ombrel.la literal-

ment coberts amb la publicitat de cases i

marques que realment existiren a la

Barcelona d'aquella època, el paraigües és

de "Bruno Cuadros" l'edifici del qual encara

s'ha conservat miraculosament a la

Rambla, també s'anuncien les màquines de

cosir "Singer" o la Camiseria dels magat-

zems "El Siglo". I l'home anuncia el magat-

zem de robes "El feo malagueño" i les esfe-

res anuncien una rellotgeria.

Enfi, com veiem, es pot ben dir que tot

està inventat, només varíen les tecnologies

i els mitjans on aquestes s'acullen. Per cert,

amic lector, ja difons i publicites El Web

Negre?

Si abans de les properes eleccionsespanyoles hi hagués una altraremodelació, aquesta colla s’ofereix perser ministres o directors generals del quesigui. Ens encanten les poltrones. Unacondició: que la Leire no sigui cessada:

Néstor MaciàKapManel PuyalJosep Ignasi GrasL’AviSolerQuelDani SausElchicotristeBiéJosep BrautJordi ArtigasBritoGiulio LaurenziPedro MolinaQuim PanequeLa Magina dels OusRoger FillolDevilXavier SalvadorWillyTres

Ens adherim en cos, ànima, llàpis, ratolí iteclat al Cercle de Cultura tot esperantque ens donin una subvenció i aixípodrem pagar la quota.

El Web Negre no coincideixnecessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoriade vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

24

Necrofília comercial. Catàleg Carrefour octubre-novembre