Segona època

Número 15

18 febrer 2010

ROG

ER F

ILLO

L

1

DEVIL

KAP

2

ewnJUSTÍCIA?

JOSÉ ORCAJO

ewnJUSTÍCIA?

3

JOSÉ ORCAJO

JOSÉ ORCAJO

NÉSTOR

ewnPROJECTE DE PAÍS

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem dilluns,d'un govern que no te rumbs.

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem dimarts,dels consellers fotent nyaps.

Rumbs! Nyaps!

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem dimecres,dels impostos en excés.

Rumbs! Nyaps! Excés!

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem dijous,d'atur, EREs i enrenous.

Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous!

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem divendres,de bomberos, llamps i cendres.

Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous! Llamps icendres!

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem dissabte,que no n'hi hagi ni un d'apte!

Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous! Llamps icendres! Ni un d'apte!

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai, del tripartit està fatigat

Fatigats estem diumenge,però el Montilla tot s'ho menja:

Rumbs! Nyaps! Excés! Enrenous! Llamps icendres! Ni un d'apte! Tot s'ho menja!

O lai lai, el Maragall, el MaragallO lai lai... al final ha rectificat!

La maragallsoverapel SENYOR BURXA

4

L’AVI

L’AVI

ewnPROJECTE DE PAÍS

5XAVI

DANI

SAU

S

6

ewnPROJECTE DE PAÍS

ELCHICOTRISTE

PUYAL

ewnCOSES DE L’AVI

7Continúa a la pàgina següent

L’AVI

Ve de la pàgina anterior

8

ewnCOSES DE L’AVI

99

Ja ho sabeu que estem de cri-si, oi? Ja ho sabeu que alprincipi només teníem unadesacceleració de l’economiai que no passaria d’aquí, puig

nosaltres érem la vuitena potenciaeconòmica del món mundial, i home...!una vuitena potència, encara que siguila vuitena, és una potència, no? I araresulta que no. Que estem malament.Tan malament com Grècia i Portugalque mai han estat potència econòmicamundial o, si més no, mai no s’han atre-vit a fer una afirmació d’aquesta mena.Però els que manen (en Zapatero) ensdiuen que no cal preocupar-se, queaviat ens en sortirem, si no ens hemsortit ja i encara no ens hem adonat.

El que passa és que hi ha quatre mi-lions d’aturats. I que molts ja no tenendret a la prestació d’atur i, és clar, elconsum baixa. I no es compren tantscotxes, ni pisos, ni es va de vacances...I les empreses tanquen o fan fora gentper no haver de pagar tants sous. I comque els bancs no donen crèdits, doncsves que han de fer!

Però els que no manen i voldrienmanar, els anomenats oposició, hanposat el crit al cel i li han dit al Zapateroque ha de fer alguna cosa. Que ha defer un pacte nacional contra la crisi amb

tots ells, que li diran el que ha de fer. Il’altre dia li ho van dir ven clar allà al“Congreso de los Diputados”. I ell els hiva dir que molt bé, que ja els hi dirà al-guna cosa.

Un dels que vol participar en aquestpacte és en Duran Lleida, el de CiU,que com que no poden sucar aquí, vo-len sucar allà. I diuen que tenen la solu-ció. L’altre que té la solució és en Rajoy,del PP. De moment el que diuen

aquests (i tots) és que en Zapatero hoha fet molt malament. Fins aquí, d’a-cord. I què proposen? Bàsicament duescoses, abaratir l’acomiadament i abai-xar impostos. Aquesta és la recepta.

Déu Nostresenyor no m’ha portatpels camins d’entendre d’economia, co-sa que no sap com li agraeixo, però ton-to del tot tampoc no m’ha fet, cosa quetambé li agraeixo. I dic jo: si ara l’aco-miadament consideren que és car i hanfotut al carrer quatre milions de perso-nes, quants en fotran fora si acomiadarés baratet? Vuit milions? Deu? I abaixarimpostos, d’on sortiran els calés per apagar el subsidi d’atur de tants i tantsaturats que hi hauran un cop acomiadarsigui com bufar i fer ampolles?

No ho sé, nois. Ves que no sortimdel foc i ens posem a les brases.

Tot això de la crisi

ewnEL GAT PENTINO

per MANEL, EL PUYAL

Els anomenats oposicióhan posat el crit al cel i li

han dit al Zapatero que hade fer alguna cosa

10

ewnUNA LLEUGERA RECESSIÓ

BIÉ

NÉSTOR

BIÉ

ewnUNA LLEUGERA RECESSIÓ

NAPI

NAPI

11

PUYAL

DEVIL

KAP

ewnZPACTE D’ESTAT?

12

13

“Al continent conduïm per la dreta”

Que ens han dit que no serà el candidat d’ICV a

las pròximes eleccions autonòmiques.

Es que estic una mica cremat i abonyegat. “És boaleshores reposar una estona...”.

Així que... ho deixa?

“No sempre es viu en claredats extremes.”

Caram! Molt bé, molt bé, però diu que interna-

ment no ha rebut massa crítiques.

“Faig recompte i no em manca cap imatge.”

... també recalca que totes les dates objectives

de la conselleria són positives.

“No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d’e-nemics o bé d’objectes que subtilment i astuta ensempresonen”.

Estem poetes, eh! Que es vol jubilar als 60, va-

ja.

No és això, companys, no és això.

Entrevista aJoan Saura i Laporta,conseller d’Interior,Relacions Institucionals iParticipació de la Generalitatde Catalunya. I tambépresident d’Iniciativa perCatalunya Verds.

per J. IGNASI GRAS

ewnAMB EL MICRO ALS

Continúa a la pàgina següentJORDI ARASA

14

Trobarà a faltar les manis?

M’agrada encapçalar-les. Si tinc temps encaravaig a algunes, però no a les d’aquest jovent esvalo-tat.

Els antisistema?

“Transcorre el temps i transcorrem nosaltres.”

L’esquerra ha passat avall?

Al continent conduïm per la dreta, no podem can-viar de cantó.

No se li escapa res?

Algun mosso de tant en tant.

Hi ha hagut ball de bastons, eh?

S’ha de ballar pel ball que toquen.

Records de temps passat?

“Massa records de vegades emplenen d’inquie-

tud la quietud de l’aire i són un llast incert que ensafeixuga.”

I ja està?

“Com qui es desperta de cop d’un malson a plenanit i interroga la fosca...”.

Perdoni, però no sé jo si a director li sem-

blarà...

També recordo aquells suquets de peix...

Ara anem bé: al gra. Parelles o trios?

“Posem en ordre sentiments i propòsits...”

Ja hi torna! Què li agafa?

Hi ha aparellaments, com els dels civils, que du-ren, i hi ha trios molt catxondos.

La loteria? El tripartit?

“Fa un hivern indecís que es dilueix en franges degrisor darrera els vidres.”

Collons amb l’ecosocialista!

“Potser és ben inútil esgargamellar-se... Ja no tincbec, ni unglots, ni pèl, ni ploma.”

M’està posant a cent!

Doncs l’empapelo! A les rondes a 60 i pari decomptar.

Es veu trepitjant ous!?

A que me la bufa?

Ve de la pàgina anterior

ewnAMB EL MICRO ALS MORROS

Hi ha aparellaments, com elsdels civils, que duren, i hi ha

trios molt catxondos

L’autor agraeix al recordat Miquel Martí i Pol tots els textosentre cometes

15DEVIL

PUYAL

KAP

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

FINANÇAMENT...

...D’UNIÓ

LLEI ELECTORAL

KAP

ELCH

ICO

TRIS

TE

SOLER

JJ.OO.

CULTURA

SGAE 16

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

"Les aus marines canvien els seushàbits alimentaris i imiten els humans.

De dilluns a divendres segueixen els vaixellspesquers i fan un esforç mínim peralimentar-se, a l'estil fast food, i els caps desetmana surten a caçar

Lamalla.cat, 13 de febrer de 2010

PAUNAPI

KAP

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

17

OBAMA

Barcelona, capitaleuropea de les cotorres.

La colònia de cotorresargentines creix a un ritme del8% anual

Lamalla.cat, 13 de febrer de 2010

18SOLER

SOLER

MILLET

BONA PUNTERIA

"M'agradaria tenir una democràcia deveritat. Per això no voto"

Peret, el rei de la rumba catalanaelDebat.cat, 08 de febrer de 2010

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

19

Patates fregides (I)

El món de les patates fregides és tanapassionant com sentir una conferenciade l’Ernest Maragall sobre el sistemaeducatiu danès. Ningú està interessat ensentir parlar de chips, el que mola és

obrir una bossa i devorar-les. Però com jo formo partdel costat fosc d’El Web Negre, i estic aquí per incre-mentar el nivell de la resta de col·laboradors, us dona-ré la meva modesta opinió sobre aquest modest pro-ducte de consum.

Parlarem de patates sense sabors: de les modali-tats radioactives que podeu trobar a les prestatgeriesdels supermercats ja ens encarregarem un altre diaque vulgui introduir tones de química en els vostrescossos Danone. Una marca excel·lent, sempre que esmengi una ració moderada, estil bossa petita, és laTorres. És molt oliosa, però si no se n’abusa del seuconsum és perfecte per un bon vermouth. Texturaperfecta i sabor inigualable. Però si et passes de laratlla estaràs gaudint del sabor de l’oli durant hores ihores i hauràs de veure Gran Hermano durant treshores per oblidar els seus efectes.

Les diverses modalitats de patates Hacendado–del Mercadona Empire– tenen una gran relació qua-

litat-preu, excepte les Onduladas, que són més dolen-tes que una novel·la políciaca escrita per JoséMontilla. Les patates light del DIA no valen res, i lesCondis que imiten les de xurreria són mediocres, però

són perfectes per enganyar a la sogra gràcies a la se-va bossa que imita les patates d’abans ... de la gue-rra!

Dels Pringles en parlarem un altre dia, perquè nosón patates, són un avortament d’una parella de fècu-les que no volien tenir descendència perquè volienveure món i gaudir de la vida. Les patates Santa Ana(bossa blanca i vermella) són collonudes i molt addic-tives. Tant com les Ruffles (les onduladas de tota lavida de la Matutano), que són una marca de garantia.Les Lay’s normals no donen cap sorpresa, ni positivani negativa, i les light no estan mal.

Encara que per mi, les millors, eren d’una marcaque va marcar la meva infantesa, les andalusesMatarile, que feien referència a la cançó “ ¿Dónde es-tará la llave? En el fondo del mar, matarile, rile, rile...”,amb una bossa decorada amb una clau... Ah... eramés jove i més innocent... i encara més guapo queavui!

per SERGI FIDALGOewnGASTRONOMIA IMPOSSIBLE

Els dibuixos que il·lustren l’article d’aquesta set-mana corresponen al cartell i a uns fotogramesdel llargmetratge català de dibuixos animats

“Cher ami” (Estimat amic) del director Miquel Pujol,que fou preestrenat a l’antic cinema i ara teatreColiseum de Barcelona el passat 18 juny 2009.

Mesos després, l’1 de febrer de 2010, a la Galadels Premis Gaudí de Cinema, atorgats perl’Acadèmia del Cinema Català, celebrada al majes-tuós Coliseum, “Cher ami” ha obtingut el premi a la“Millor pel·lícula d’animació”. El fet de que només tin-gués de competidora una altra pel·lícula no li restacap mèrit a la pel·lícula realitzada per un equip al vol-tant de les 240 persones, equips tècnic i artístic, diri-gits pel veterà Miquel Pujol, dels estudis Acció deCerdanyola del Vallès.

En una entrevista que vaig publicar a El Còmic(setembre i octubre de 2009) Miquel declarà que amés de la versió catalana, s’havia doblat al castellà i a

l’euskera. Des de les pàgines virtuals d’El Web Negrela nostra felicitació a Miquel i el seu equip per aquestguardó tant mesrescut.

EL TANCAMENT DELS CINEMES

Però heus ací que la “casualitat” ha relacionat laGala d’aquests premis amb el tancament patronal(que no pas vaga) de les sales de cinema catalanes,que ha fet coincidir el mateix dia 1 de febrer. Com tot-hom sap, aquest tancament va ser fet en protesta perla nova llei del cinema que prepara la Generalitat deCatalunya, en la que es demana una paritat, unapresència del català en el 50 % de les còpies de les

per JORDI ARTIGAS

Cinema català i en català

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

20Continúa a la pàgina següent

21pel·lícules, doncs la nostra llengua només té unapresència testimonial i més aviat ridícula del 3’8 %. Laresta és aclaparadorament en castellà.

Agafeu un diari, mireu la cartellera i veureu que ésuna autèntica aventura poder veure una pel·lícula encatalà, amb sort no passen de 3 o 4 a la setmana, al-guna d’elles infantil, en la cartellera de Barcelona.Quantes més a la resta de Catalunya?.

Però la patronal de les grans cadenes, que depénde les multinacionals ianquis, tipus Cinesa, Balañà,etc, que l’únic que els interessa és la monopolització

de les sales per les produccions nordamericanes per-qué donen més “money”, o sigui el “Gremid’Empresaris de Cines de Catalunya”, que controla el81 % de les sales, s’ha emprenyat i s’ha posat apoca-líptic (deu ser influència dels films catastrofistes), i ai-xí el dia 1 van tancar 525 pantalles de tot Catalunya.

De tant apocalíptics han caigut en el ridícol. La pri-mera mentida és dir que “no hi ha una demanda so-cial de català al cinema”, i que si la llei tira endavantserà la ruïna, el tancament d’empreses, la fi del cine-ma i, perquè no, es podria afegir el disbarat de la fi delmón. Embolica que fa fort, els empresaris han cregutque els consumidors catalans de cinema –que nohem tingut una altra alternativa en tota la vida que es-coltar el cinema en castellà-, som rucs de mena i queens empassem tota classe de burdes mentides, queno sabem que la indústria del cinema està en una per-manent crisi i que les noves tecnologies ofereixen unrepte al cinema, que en altres països d’Europa amb

llengües molt més minoritàries que el català –que té10 milions– tenen, si no doblatge, sí subtitulat en laseva pròpia llengua i no ha estat la ruïna de ningú. Ique, per tant, tampoc ens empassem el que el catalàseria la causa de la ruïna del cinema…

El portantveu d’aquest gremi per a fer-se el“simpàtic” va dir que ells no anàven contra el català, ique inclús el parlava, potser serà de la mena d’aquellque “hablaba el catalán en la intimidad”. En fi, amb“catalans” d’aquesta classe no necessitem enemics.

Òbviament hi ha d’haver una negociació, uns hau-ran de cedir i els altres també, s’han de posar d’acord,el que no pot ser és que les multinacionals i els seusinteressos monetaris ens diguin quina ha de ser lallengua que hem d’escoltar al cinema. Les lleis d’ungovern, en aquest cas del Govern de la Generalitat deCatalunya, també han de ser complides per aquestes.Endavant!

Ve de la pàgina anterior

MIQUEL PUJOL

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

BRITO

BRITO

" NI GARÇONNIERE SIQUIERA !!! : MÁS ARRIBADE CORRIENTES, BRILLANTES A LA GARÇON,MELODÍA DE ARRABAL PARA EL JUEZ EXPEDIEN-TADO,REGULADO,MAL EMPLEADO,POR LA CACI-CADA SUPREMA DESPOJADO,EL OTRORA REYBALTASAR POTENTADO,PARA SIEMPRE OVEJANEGRA,SIN REBAÑO,OROPELES ...NI SIQUIERAGARÇONNIERE !!! "

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

22

Q#

23

La situació era insostenible.Derrotat, es tapava la caraamb les mans, els ulls clucs,per protegir-se d'una maneraben infantil de tots els esde-

veniments que li havien caigut al da-munt, no com una llosa sinó comuna muntanya sencera. Haviahagut d'acomiadar els seus qua-tre treballadors, gent amb la quehavia compartit anys de treball,de bona feina. No els podia oferirres, no podia pagar res. Els pro-veïdors li havien tallat el submi-nistrament –mira, noi, sempre ha-viem fiat, però ara, com estan lescoses, o ens poses els diners per da-vant o no et podem servir–, els clients lihavien deixat un munt de deutes i dexecs sense fons al damunt de la taula, iels bancs li negaven el crèdit que lihauria permès tirar endavant, sensealegries però endavant. Deutes, toteren deutes. I cap esperança. Es veiaabocat a plegar. Oi tant que plegaria!Però no sol. El director de l'agència sor-

aquí no és lloc, va dir, tallant. Sí que hoés, fixa't, i va treure el pistolot de la but-xaca. El director només va tenir tempsde notar-se els pantalons mullats, tanimportant ell, pam! ja era a terra ambuna bala clavada al cervell. Un parell de

segons més tard ell mateix esdisparava a la boca. No va arri-bar a caure, es va despertaraterrit, amb la respiració contin-guda i, quan va veure que era alseu despatx, a la seva butaca depell, que ho havia somiat tot, varespirar fondo. El president de lacaixa es va gratar la collonada imentre es posava un dit del mi-

llor malta al got de cristall va somriure:m'hauré de fer tractar aquestes crisisd'empatia.

tia a esmorzar pels volts de les deu. Vaesperar-lo a l'altra cantonada des dedos quarts, amb paciència. Cinc minutsabans de l'hora el va veure sortir, tibat,com sempre, fent-se l'important, l'homeque, quan ell li va demanar un préstec

de vint-mil euros li va respondre, mira,si tens familiars que t'avalin, que posinvint-mil euros en un compte nostre, lla-vors sí que hi podriem fer alguna cosa,però sinó, res. Quin cabró! si jo tinguésfamiliars que tinguéssin vint-mil eurosja me'ls haurien deixat i jo no hauria ha-gut de demanar-te el puto crèdit! Es vaapropar a ell: ei, sobre allò del crèdit,te'n recordes? L'altre es va incomodar,

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

Sempre haviem fiat, però ara, comestan les coses, o ens poses els diners

per davant o no et podem servir

Derrotat

24

ewnCRÒNICA CINEMATOGRÀFICA

No sé per què en diuenGoya. L’extraordinària ipotent personalitat del’immortal geni de Fuen-tedetodos, com sempre

s’ha dit i repetit, li va però que moltgran a l’esperit d’aquesta colla d’apre-nents d’artistes de vodevil en el ques’han convertit els nois i les noies dela cinematografia pàtria espanyola. Lafesta de lliurament de premis d’en-guany va ser una tortura innecessària,entre altres coses per previsible, tot iles “sorpreses” preparades. Sorpre-ses com l’aparició de l’Almodóvar (rei:que no et vas mirar al mirall abans desortir?) al final de tot, en pla cireretadel pastís, rotllo fill pròdig penedit quetorna per fi als braços del pare, enaquest cas la mare acadèmia. Tot ique en Pedro de la Mancha no sem-blava gens penedit: no sabem com vacaure la seva confessió davant de totel gremi i no sé quants milions d’es-pectadors que el president de laacadèmia el va assolir convèncer a

anar-hi al assegurar-li que el premi alque estava nominat li donaven a unaaltra pel·lícula... Mira tu quin privilegi!

És veritat que hi va haver peleles,retrats i autorretrats, capritxos i fins i totakelarres, però tot i que allò tenia certasemblança a l’extraordinari grup de lafamília de Carles IV (o Felip de Borbó),més que una festa inspirada per DonFrancisco semblava una calcomaniad’algunes obres de Sorolla. Si en voleuuna mica més, només heu de mirarl’Hola d’aquesta setmana!

Goya? Més aviat Sorolla!per JOSEP IGNASI GRAS

NÉST

OR

Els de El Web Negre hem tingut els nostres problemesamb la justícia:

S'enfada amb les balances:Néstor Macià

També va amb els ulls tancats:Puyal

Talla el pa amb l'espasa de Damòcles:Josep Ignasi Gras

Fa punyetes:Kap

La toga li va gran:L'Avi

Se sap el codi penal de memòria:Soler

Creu que un jutjat d'instrucció és per ensenyar elsjutges a llegir i escriure:Napi

El jutjat penal l'omple de pena:Quim

Va tenir una nòvia que es deia Sentència:Jordi Artigas

Han estat condemnats per fer acudits dolents:Devil, Roger Fillol, Pere Gil i Juli Vert

No tenen edat legal per anar a la presó:Dan Saus, Xavi, Quel, Eugeni Brandat

Els processen un día sí i un dia no:Ermengol, Orcajo, Bié, Elchicotriste

Els han de processar en una altra jurisdicció:Giulio Laurenzi, Carlos Brito

El Web Negre no coincideix necessàriament amb lesopinions dels seus autors. De fet, la majoria devegades no tenim ni opinió.

25

ewnTRACA FINAL

ELCHICOTRISTE