ÍNDEX

RESUM EXECUTIU 1

1. Introducció 3

2. Identificació dels municipis a estudiar i principals magnituds demogràfiques 6 2.1 Municipis considerats B30 6 2.2 Població dels municipis B30: evolució i pes del total sobre la província de Barcelona 9

3. Configuració dels mercats de treball locals de la B30 12 3.1 Procés de metropolitanització 12 3.2 Megaregió Barcelona-Lió 13 3.3 Mercats de treball de la B30. Autocontenció i integració 16 3.4 Nous projectes d’infraestructures 18

4. Evolució de l’ocupació, especialització i grandària de les empreses 22 4.1 Evolució de l’ocupació i comparació amb la resta de Catalunya 22 4.2 Identificació dels sectors més i menys dinàmics 27 4.2.1 Sectors més dinàmics en la creació d’ocupació 27 4.2.2 Sectors menys dinàmics en la creació d’ocupació 29 4.3 Especialització productiva 31 4.4 Grandària de les empreses 33

5. Economia del coneixement 36 5.1 Evolució de l’ocupació per intensitat de coneixement 36 5.2 Evolució dels centres de cotització per intensitat de coneixement 48 5.3 Localització de les empreses més intensives en coneixement 60

6. Quantificació de la innovació i la creativitat als municipis B30 87 6.1 Indicadors d’input del procés innovador 87 6.2 Indicadors d’output del procés innovador 88 6.3 Indicadors de creativitat 89

7. Representació territorial dels indicadors d’innovació i creativitat 90 7.1 Indicadors d’input del procés innovador 90 7.2 Indicadors d’output del procés innovador 93 7.3 Indicadors de creativitat 96

8. Conclusions 98

Bibliografia 101

Annex I. Coeficients d’especialització relativa i treballadors, 1999-2008 102

Annex II. Centres de cotització i treballadors per grup d’intensitat de Coneixement Alt, 2009 115

1

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

RESUM EXECUTIU

1. L’objectiu d’aquest treball és la realització d’un estudi per quantificar les

principals magnituds econòmiques i les seves tendències en el territori

que envolta l’autovia B-30. En concret, s’analitzen un total de 25 munici-

pis ja que es considera que els efectes de la proximitat a aquesta infraes-

tructura no es limita només als municipis estrictament contigus.

2. Els 25 municipis, que anomenem municipis B30, superen el milió d’habi-

tants i tenen un pes creixent sobre la població total de la província.

3. Respecte a l’evolució de l’ocupació, cal destacar el llarg període de crei-

xement ininterromput fins al 2008, així com el fort impacte que la crisi

té sobre l’ocupació en tots els àmbits. Als municipis B30 s’observa un

comportament procíclic: taxes de creixement positives per sobre la mit-

jana en èpoques d’expansió de l’economia i més negatives en èpoques

de crisi.

4. Els sectors que més ocupació han generat entre 1998 i 2008 al conjunt

de municipis B30 són activitats de serveis a les empreses, activitats de

serveis relacionades amb el sector públic, el comerç i com activitat in-

dustrial, destaca la Fabricació de productes farmacèutics. Els sectors que

menys creació d’ocupació han generat entre 1998 i 2008 (pel conjunt de

municipis B30) són clarament aquelles activitats relacionades amb el sec-

tor tèxtil.

5. El conjunt de municipis B30 està especialitzat, en comparació del con-

junt de municipis de la RMB, en activitats industrials. Augmenta l’es-

pecialització relativa en Fabricació de materials electrònics i Fabricació

d’equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions; es redueix en

Indústries tèxtils.

6. La dimensió mitjana de les empreses als municipis B30 s’ha mantingut

estable entre el 2008 i el 2010 en 10 treballadors. En el sector industrial

la grandària mitjana s’eleva fins als 17 treballadors.

7. Les activitats de Coneixement Baix als municipis B30 tenen un pes su-

perior al de les activitats de Coneixement Alt durant tot el període 1998-

2011 (1er trimestre), si bé la diferència en el pes s’ha anat reduint. Dintre

2

de les activitats de Coneixement Alt, són quantitativament més impor-

tants les activitats de serveis que les de manufactures.

8. Pel que fa a la localització de les empreses intensives en coneixement als

municipis B30, cal destacar la seva concentració als municipis de Terras-

sa, a la aglomeració Sabadell-Barberà-Cerdanyola i a Sant Cugat. Als dos

extrems de la B-30 (Martorell i Granollers) és on es concentren les acti-

vitats manufactureres intensives en coneixement. En conjunt, es dibuixa

clarament l’eix de l’autovia B-30, si bé cal destacar com també es dibuixa

amb força el perfil d’una altra via com és la C-58.

9. Pel que fa als indicadors d’innovació, indicadors del potencial de futur, cal

destacar:

- El conjunt de municipis de la B30 agrupa pràcticament la meitat (48%)

de la despesa en R&D que es realitza a l’RMB entre 2005 i 2007.

- El conjunt de la B-30 agrupa al voltant del 25% de les patents espa-

nyoles i europees de la RMB, així com dels models d’utilitat, al període

2004-2006.

- La presència de diferents universitats (com la UAB i la UPC entre altres)

explica l’elevat pes sobre la RMB d’articles científics publicats (22%) en-

tre 2004 i 2006.

10. Les polítiques per impulsar el desenvolupament en aquest àmbit han de

partir de la necessitat de ser coordinades i concertades entre tots els

municipis B30. D’aquesta manera es podran potenciar i augmentar els

beneficis derivats d’unes economies d’urbanització i localització que ja

estan presents al territori.

3

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

1. Introducció

L’associació de municipis B30 neix de l’acord d’un conjunt de municipis veïns

situats al centre de la Regió Metropolitana de Barcelona (principalment del Va-

llès) per a l’impuls del desenvolupament econòmic i de l’ocupació a l’Eix B-30.

Aquests municipis van acordar el passat 31 de gener de 2011:

“Definir una estratègia de col·laboració entre empreses, centres

de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials,

organitzacions sindicals i governs per potenciar la zona industrial i

tecnològica que comprèn tot l’eix de la B30 i posicionar-la com una

de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalu-

nya, Espanya i, amb vocació de ser-ho, del Sud d’Europa.”1

Els municipis que recolzen i impulsen aquesta associació són, inicialment, 20

municipis, situats en el pas d’aquest tram de via, d’uns 50 km de longitud:

Martorell, Castellbisbal, el Papiol, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del

Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Sa-

badell, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès,

Montmeló, Montornès del Vallès, Vilanova del Vallès, Granollers, i la Roca del

Vallès.

Antecedents

En un estudi recent realitzat pels professors Solà, Saez i Termes2 s’ha estimat

que precisament la principal aglomeració industrial de Catalunya –i d’Espanya–

es troba en els municipis que ocupen el tram de l’AP-7 conegut com a B-30.

Aquest estudi es concentra només en l’àmbit dels 8 municipis del tram central

de la B-30 (Sabadell, Terrassa, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Va-

llès, Barberà del Vallès, Ripollet i Sant Quirze del Vallès). L’objectiu és intentar

copsar la realitat industrial i també la d’algunes activitats de serveis com les

informàtiques i els serveis en R&D, i veure fins a quin punt hi ha interrelació

entre les empreses de la zona i la Universitat Autònoma de Barcelona. La prin-

cipal novetat del seu estudi és l’explotació de la base de dades del Registre

d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC) de la Generalitat de Catalunya

per a l’any 2006. L’avantatge d’utilitzar aquesta font de dades és que permet

reduir el biaix derivat de l’efecte seu3. Tanmateix, fer servir aquesta base de

dades impedeix tenir una evolució dels establiments, ja que no disposa d’in-

1 Declaració dels ajun-taments per al desen-volupament econòmic

i l’ocupació.

2 Solà J.; Sáez X.; Termes M. (2009).

“L’Estructura Indus-trial i Tecnològica

dels municipis del Tram Central de l’AP-

7/B-30”, Document d’Economia Industrial núm. 36, UB. Centre

d’Economia Industrial.

3 L’error derivat de l’efecte seu és el que

es produeix quan s’as-signen a una localitat

tots els treballadors d’una empresa (amb independència de la

ubicació dels seus centres productius) simplement perquè

allà està domiciliada la seu de la companyia.

4

formació sistemàtica sobre els mateixos de forma anual. Les principals con-

clusions d’aquest estudi són dues. En primer lloc, en els 8 municipis analitzats

predominen les activitats de sectors de nivell tecnològic mitjà-baix i baix, si bé

en alguns municipis hi ha la presència d’activitats més intensives en coneixe-

ment. I, en segon lloc, tot i la presència d’una universitat de la dimensió de la

UAB, les relaciones entre aquesta i les empreses de la zona són reduïdes.

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

L’objectiu d’aquesta recerca és la realització d’un estudi per quantificar les

principals magnituds econòmiques del territori que envolta la B-30. Es defineix

aquí l’àmbit d’estudi d’un manera molt més amplia: s’estudien un total de 25

municipis, que anomenarem municipis B30, ja que es considera que els efec-

tes de la proximitat a aquesta infraestructura no es limita només als municipis

estrictament contigus.

Amb aquest objectiu s’identifiquen les principals magnituds i tendències econò-

miques al territori en estudi. La intenció és anar més enllà dels estudis habituals

que aborden les principals característiques d’un territori i/o l’evolució de les ma-

cromagnituds corresponents. Tot i que les utilitzem, com no podria ser d’altra

manera per disposar d’un marc de referència, ens proposem aprofundir en el

coneixement del comportament dels agents sobre el territori, amb una especial

atenció a les variables de coneixement i innovació, variables que són la font de la

competitivitat en una economia oberta i avançada com és la catalana.

En aquest treball, a diferència del de Solà et al. 2009, utilitzem les dades de

treballadors afiliats a la Seguretat Social (règim general i autònoms). Això ofe-

reix dos importants avantatges. En primer lloc, disposar de sèries temporals

llargues, de manera que podem fer un anàlisi en termes de dinàmica temporal;

en aquest cas, el possible biaix en les tendències derivat de l’efecte seu es veu

limitat, ja que les empreses no canviem sovint la localització de la seva seu. I,

en segon lloc, un altre avantatge és no estar limitats a la informació de sectors

manufacturers (com la del REIC), sinó que podem disposar d’informació de

tots els sectors, inclosos els cada cop més importants dels serveis i també de

les activitats creatives. A més, l’àmbit espacial d’influència de la B-30 conside-

rat és molt més ampli, ja que abasta 25 municipis.

Finalment, una altra característica que cal destacar d’aquest estudi és que uti-

litzem indicadors molt detallats (a nivell de registre administratiu) que aporten

5

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

informació sobre la localització d’empreses i la capacitat innovadora que es

manifesta als municipis de l’àmbit de la B-30. Aquesta informació ens permet,

per exemple, localitzar al territori, a nivell d’adreça postal, on se situa l’esforç

inversor en R&D i on s’obté el resultat, és a dir, la innovació.

Parts de l’estudi

Per abordar l’objectiu proposat presentem aquest estudi dividit en 8 capítols.

Després del capítol primer d’introducció, al capítol 2 s’identifiquen els muni-

cipis inclosos a l’anàlisi, que seran els municipis que anomenarem “municipis

B30”, i presentem algunes dades bàsiques de la seva població. En el capítol

3 es descriuen les interrelacions dels mercats de treball en l’àmbit no només

dels municipis B30 sinó en el conjunt de Catalunya i també de la megaregió

Barcelona-Lió, i es presenten alguns projectes d’infraestructura que contribui-

ran a una encara major integració dels mercats de treball locals.

A continuació, en el capítol 4, comencem amb l’anàlisi detallada de les dades

econòmiques referides a l’ocupació, identificant els sectors que han creat més

ocupació i els sectors que n’han destruït més, l’especialització productiva dels

municipis B30 i la grandària de les empreses localitzades en aquests municipis.

En el capítol 5, s’aborda la mesura de l’economia del coneixement i es presen-

ten els mapes de localització de les empreses dedicades a activitats de Co-

neixement Alt (intensives en coneixement) a cada municipi de la B30. Els dos

capítols següents estan dedicats a la quantificació i localització de la innovació

a l’àmbit de la B-30; en el capítol 6 es presenta la quantificació i en el capítol 7

es presenten els mapes de localització dels indicadors d’innovació al conjunt

de la RMB i a l’àmbit de la B30 de manera més específica. Finalment, al capítol

8 es presenten les conclusions del treball realitzat.

6

2. Identificació dels municipis a estudiar i principals magnituds demogrà-

fiques

2.1 Municipis considerats B30

En aquest estudi, l’àmbit de la B30 no es defineix estrictament com l’àrea

d’influència dels municipis ubicats en el pas de l’autovia B-30, sinó que també

s’incorporen a l’estudi altres poblacions que, per la seva proximitat i importàn-

cia econòmica i interrelació, es justifica que s’hagin de tenir en compte per

tenir una visió completa del territori.

Així doncs, els municipis que considerarem que formen part de l’àrea d’influ-

ència de la B-30 són els 25 que es detallen a la Taula 1 i es representen en el

Mapa 1. Respecte als municipis signants de l’acord del 31 de gener s’incor-

poren Castellar del Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Terrassa i Viladecavalls.

7

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Box 1. Àmbits territorials d’estudi

Pels objectius d’aquest treball és necessari definir els àmbits territorials

de referència, que no són estrictament els municipals i comarcals. Con-

cretament, a més dels municipis B30 ja identificats, ens referirem al

municipi de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Regió Me-

tropolitana de Barcelona, l’Arc Metropolità i la província de Barcelona.

Per Àrea Metropolitana de Barcelona entenem els 36 municipis als que

es refereix la Llei 31/2010 de 3 d’agost de l’Àrea Metropolitana de Bar-

celona i que són: Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelo-

na, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló,

Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat,

Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Mont-

gat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet,

Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat,

Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobre-

gat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa

Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llo-

bregat i Viladecans.

8

Per Regió Metropolitana de Barcelona entenem els 164 municipis als

que es refereix el Pla Territorial Metropolità de 1987 (per tant, inclou els

36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona).

Per Arc Metropolità (o resta de la RMB) s’entenen els 128 municipis que

formen part de la Regió Metropolitana però que no estan inclosos a la

Àrea Metropolitana de Barcelona (és a dir, el conjunt dels municipis de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els de l’Arc Metropolità conformen

la Regió Metropolitana de Barcelona). Es tracta d’una àrea que es carac-

teritza per l’existència d’uns municipis com Granollers, Martorell, Mata-

ró, Sabadell i Terrassa que representen nuclis o pols amb una trajectòria

econòmica important.

9

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

2.2 Població dels municipis B30: evolució i pes del total sobre la província de Barcelona

L’any 2010 els 25 municipis que formen part dels municipis B30 asso-

leixen 1.032.020 habitants que representen el 18,7% de la població de

la província de Barcelona. Entre 1998 i 2010 els municipis B30 han expe-

rimentat un fort creixement de la població. En concret, ha incrementat

un 26,6% (uns 216.000 habitants) molt per sobre el creixement de la

província de Barcelona (del 18%).

La dimensió dels municipis en termes de població és bastant hetero-

gènia (Gràfic 1). L’any 2010 hi ha dos municipis de més de 100.000

habitants (Sabadell i Terrassa) que representen al voltant del 40% de la

població de la B30; cinc municipis entre 50.000 i 100.000 habitants que

representen al voltant del 30% del total dels municipis B30; cinc muni-

cipis més entre 20.000 i 50.000 habitants amb un pes global del 14%;

un total d’onze municipis entre 5.000 i 20.000; i finalment dos municipis

amb menys de 5.000 habitants (Taula 3). Aquests dos últims grups de

municipis representen el 14% de la B30 restant.

Pel que fa al creixement de la població, tots els municipis han expe-

rimentat de forma generalitzada un augment de la població (tan sols

Badia del Vallès ha patit una disminució de la població). Si bé en termes

absoluts Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Rubí són els muni-

cipis (en aquest ordre) que més han incrementat la població, en termes

percentuals, els municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants són els que

més han crescut. En termes generals, han incrementat la població entre

un 30% i un 80%, molt per sobre del 26,6% del conjunt dels municipis

de la B30.

10

11

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

12

3. Configuració dels mercats de treball locals a la B30

3.1 Procés de metropolitanització al conjunt de la RMB i de Catalunya

En aquest apartat es veurà com l’expansió econòmica i l’extensió dels

mercats per als quals produeix l’economia catalana han anat acompa-

nyades d’una expansió territorial dels mercats de treball metropolitans.

Per tal d’identificar aquests mercats de treball s’acostuma a utilitzar la me-

todologia de delimitació d’Unitats Estadístiques Estàndard Metropolitanes

de la Oficina del cens dels Estats Units d’Amèrica. Aquesta metodologia

parteix de la base que la interacció espacial pot ser mesurada pel nombre

de relacions diàries de mobilitat obligada per motiu de feina entre municipis.

L’aplicació a les dades censals permet observar la distribució de les

àrees metropolitanes catalanes i la seva evolució entre el 1986 i el 2001.

Amb els criteris utilitzats, apareixen cinc àrees metropolitanes: Barcelo-

na, Girona, Lleida, Manresa i Tarragona, tal com es pot observar al Mapa

3, on els municipis centrals de les 5 àrees metropolitanes es destaquen

en color negre, i els municipis corresponents a cada àrea es diferencien

segons el color i trama utilitzada.

L’any 2001 (últim any per al que existeixen dades censals), l’àrea metropo-

litana de Barcelona, en la que es localitzen els municipis B30, està formada

per 219 municipis, amb una població de 4.457.776. L’àrea metropolitana de

Girona està formada per 69 municipis, amb una població de 207.480 perso-

nes. L’àrea metropolitana de Lleida està formada per 62 municipis, amb una

població de 181.416 persones. L’àrea metropolitana de Manresa està for-

mada per 29 municipis, amb una població de 147.963 persones. Finalment,

l’àrea metropolitana de Tarragona-Reus està formada per 70 municipis i una

població de 329.482 persones. Les cinc àrees sumades contenen el 47%

dels municipis catalans (449 municipis) i el 84% de la població (5.321.117

persones). L’àrea metropolitana de Barcelona inclou el 23% del municipis

de Catalunya, però més del 70% de la població i l’activitat.

Des del 1996 els límits d’aquestes cinc àrees de Catalunya (Girona, Man-

resa, Lleida, Tarragona, i la pròpia Barcelona) estan a tocar, i a partir de

2001 ja s’assisteix a la consolidació de les cinc àrees en una Catalunya

metropolitana liderada pel mercat de treball de Barcelona. De tal manera

13

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

que tot el creixement de la població i dels llocs de treball no respon a

la incorporació de nous municipis als mercats metropolitans de treball,

sinó a factors de creixement intern.

Com a resultat, tant de l’expansió espacial com de processos de creixe-

ment intern, la població de l’àmbit metropolità de Barcelona (calculat

d’aquesta manera, no confondre amb l’àmbit més petit dels 36 munici-

pis de l’Àrea Metropolitana) passa de 3,56 milions d’habitants el 1986

fins a 4,46 el 2001, i de 1,04 milions de llocs de treball el 1986 fins a

1,85 el 2001. Segons les últimes dades disponibles al padró i del regis-

tre d’afiliats a la Seguretat Social, l’any 2010 la regió metropolitana de

Barcelona se situa al voltant dels 5,1 milions d’habitants.

La conclusió més interessant d’aquest anàlisi per l’àmbit dels municipis

de la B30 és que el procés de metropolitanització, no només de la pro-

víncia de Barcelona sinó també de tota Catalunya, s’intensifica extraor-

dinàriament en el temps.

3.2 Megaregió Barcelona-Lió

El concepte de megaregió ha estat recentment popularitzat gràcies als

treballs de l’investigador nord-americà Richard Florida (2008, 2010). La

seva importància radica en el fet que algunes de les funcions que dis-

tingeixen les megaregions estan relacionades amb l’atracció de talent,

la millora de la capacitat productiva, la innovació i l’accés fàcil a grans

14

mercats. I desenvolupen aquestes funcions en una escala molt més

gran que en el passat havien fet les ciutats: mentre que en el passat les

ciutats van formar part dels sistemes nacionals, la globalització exposa a

les ciutats d’avui en dia a la competència mundial.

Una megaregió és una aglomeració policèntrica de ciutats i de les seves

zones d’influència menys denses. Representa una nova unitat econòmica

“natural” que sorgeix en la mesura que les regions metropolitanes creixen

principalment verticalment i es fan més denses, però també creixen de for-

ma extensiva, de manera que poden abastar més d’una regió metropolitana.

Per tant, les megaregions no són el resultat de fronteres polítiques artifi-

cials, sinó que són el resultat de la concentració de centres d’innovació,

de producció i de consumidors, que s’estén molt més enllà de cada ciu-

tat i els seus voltants.

Als treballs de Florida (2008, 2010) es desenvolupa una metodologia per

identificar les megaregions i per mesurar la seva importància en termes

econòmics. El seu mètode parteix de les dades obtingudes pels sensors

satel·litaris que enregistren la llum que s’emet de nit des de la superfície

terrestre, degudes gairebé exclusivament a les activitats de l’home. El mè-

tode permet detectar l’empremta urbanitzadora a escala global i delimitar

megaregions allà on aquestes presenten trets substancials de continuïtat.

Utilitzant el mateix procediment metodològic que Florida (2008), a partir

de les sèries històriques de dades de 1992, 2001 i 2009, és possible

construir una aproximació de l’evolució de la megaregió de Barcelona-

Lió durant aquest període de temps.

Els resultats obtinguts permeten destacar que per l’any 2009 la megare-

gió de Barcelona-Lió s’estén fins a Múrcia al sud i fins a l’est de França

arribant a tocar Suïssa i Itàlia, abasta uns 25 milions de habitants i genera

un valor estimat de producció (PIB) de 700.000 milions d’euros (Mapa 4).

Al mapa es pot apreciar com els municipis de la B30 se situen al nord de

la llum més intensa que emana de la ciutat de Barcelona, en un àmbit en

què hi ha plena contigüitat entre uns municipis i els altres, confirmant

la forta interrelació que existeix entre tots els municipis. A més, l’àrea

inclosa dintre de la megaregió s’estén i guanya intensitat en totes les

15

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

16

direccions al voltant dels municipis B30, cap a l’interior de Catalunya,

especialment cap a Lleida, destacant el caràcter central de la B30.

Aquesta evolució planteja dos reptes com són el de la integració de les

àrees metropolitanes catalanes en una gran superregió metropolitana

catalana, i la consolidació de la megaregió Barcelona-Lió, que s’estendria

des del sud del País Valencià fins a Lió, i amb centre a Barcelona.

3.3 Mercats de treball de la B30. Autocontenció i integració

En l’apartat anterior hem copsat el comportament del conjunt de mu-

nicipis de la RMB respecte a les seves interrelacions en el mercat de

treball. En aquest apartat en canvi ens centrem en els mercats de treball

de cada municipi i els fluxos de desplaçaments dels seus treballadors.

El principal inconvenient per fer una anàlisi d’aquest tipus és la manca

de dades actualitzades, ja que les darreres corresponen al Cens de la

Població de 2001.

Tot i aquesta important limitació és interessant analitzar fins a quin punt

els treballadors d’aquests municipis treballen en el propi municipi o es

desplacen a algun altre municipi. Aquest fet ens pot donar una idea del

grau d’integració d’aquestes ciutats amb els municipis que els envolten.

Aquesta anàlisi la fem utilitzant el coeficient d’autocontenció.

L’autocontenció municipal és un dels principals indicadors per resumir el

caràcter de la mobilitat en un territori, i es pot definir com el percentatge

de desplaçaments realitzats per motiu treball per la població resident a

un municipi que tenen com a origen i destinació el propi municipi.

En el Mapa 5 es presenten aquests coeficients pel conjunt de munici-

pis de la RMB, i hi destaca el subconjunt de municipis que anomenem

B30. Es pot ressaltar que els principals municipis B30, com Terrassa i

Sabadell però també Rubí i Granollers, presenten els coeficients més

elevats, és a dir, són els més autocontinguts. En l’altre extrem se situen

els municipis de Sant Quirze i Martorell amb els nivells d’autocontenció

més baixos.

A continuació calculem el coeficient d’autocontenció per al conjunt de

municipis B30, és a dir, suposant que els 25 municipis formen un únic

17

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

agregat i el comparem amb els altres agregats (AMB, resta de la RMB i

RMB igualment calculats com si fossin un mateix municipi) i el municipi

de Barcelona (Taula 4). Els resultats mostren clarament com el conjunt

B30 presenta un grau d’autocontenció més baix, ja que tot i que hi ha

municipis molt autocontinguts n’hi ha d’altres que ho són menys, i, so-

bretot, el que indica aquest menor valor és que estan més interrelacio-

nats amb municipis de fora de l’àmbit B30. La situació és inversa en el

cas de Barcelona i l’AMB: quan Barcelona es consolida amb el conjunt

de municipis que l’envolten, tots ells molt poc autocontinguts, el resul-

tat global és una autocontenció superior.

18

3.4 Nous projectes d’infraestructura

No obstant, recordem que les dades presentades a l’apartat anterior

sobre l’autocontenció municipal són de l’any 2001. Per tant, és molt

probable que la integració dels mercats de treball, vista l’evolució des-

crita a l’apartat 3.1, hagi augmentat. En aquest procés d’integració les

infraestructures de transport tenen un paper destacat; per tant, es fa

necessari presentar algunes de les infraestructures previstes en el ter-

ritori de la B30 que afectaran la integració dels diferents mercats de

treball, no només a escala metropolitana, sinó també catalana i europea

o megaregional.

Pel que fa a la xarxa de carreteres, cal destacar la construcció del nou

cinturó orbital B-40 que un cop estigui acabat (el tram central), permetrà

enllaçar Martorell amb Granollers passant per Terrassa i Sabadell, de

manera alternativa a l’actual B-30 (Mapa 6).

En canvi, pel que fa al transport per ferrocarril cal destacar l’entrada en

funcionament de la nova línia de rodalies R8, que uneix Granollers amb

Martorell passant per altres municipis com Mollet, Cerdanyola (Universi-

tat Autònoma), Sant Cugat i Rubí.

19

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

A una escala més amplia, el canvi més important serà l’entrada en fun-

cionament de l’Estació de La Sagrera prevista l’any 2015. L’estació d’alta

velocitat de La Sagrera permetrà relacionar els trànsits de diferents ser-

veis de transport públic de caràcter europeu, regional, metropolità i urbà.

Els municipis B30 es beneficiaran d’aquesta millor relació entre xarxes

de transport, que també es traduirà en un millor accés a l’alta velocitat,

com es dedueix d’un estudi presentat recentment sobre les conseqüèn-

cies econòmiques i territorials de l’estació de La Sagrera4.

Segons aquest estudi, el territori des del qual es pot accedir a l’alta

velocitat en menys de 30 minuts en vehicle privat s’ampliarà especial-

ment cap als territoris del Vallès Occidental, Oriental i del Maresme.

En total, la població de la RMB que podrà accedir en vehicle privat en

menys de 30 minuts a l’alta velocitat arribarà fins a gairebé 3,7 milions

de persones, incrementant-se en un 17% respecte a la situació actual.

En conjunt, un 74% de la població de la RMB estarà a menys de 30

minuts d’una estació d’alta velocitat. Per altra banda, també s’ampliarà

lleugerament la població que podrà accedir a una estació d’alta velocitat

en menys de 45 minuts, que s’estendrà més enllà de l’arc metropolità

per a bona part de la RMB (exceptuant la zona sud).

Els mapes 7 i 8 permeten veure gràficament la geografia de la millora en

l’accés a l’alta velocitat en vehicle privat, i com una part significativa es

localitza a la part de l’àmbit B30 més propera a Mollet i Granollers.

Si la comparació entre la situació actual i la prevista es fa en termes

d’accés en transport públic, llavors la població beneficiada és menor. La

població a menys de 30 minuts passarà a ser un 34% superior a l’actual,

arribant als 2,7 milions d’habitants. En conjunt, el 54% de la població de

la RMB estarà a menys de 30 minuts en transport públic d’una de les

dues estacions d’alta velocitat.

Com es pot apreciar als mapes 9 i 10, els territoris que guanyaran en

accessibilitat se situen al nord de la ciutat de Barcelona; concretament,

són les comarques del Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental,

destacant sobretot en l’àmbit de la B-30 el municipi de Mollet del Va-

llès. Aquest menor impacte en termes de transport públic es deriva de

la mateixa disposició en forma radial de les xarxes de transport públic,

sobretot del ferrocarril.

4 Trullén, J. (Director) (2011): Conseqüèn-

cies econòmiques i territorials de l’es-

tació de La Sagrera, IERMB, Barcelona.

20

21

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

22

4. Evolució de l’ocupació, especialització i grandària de les empreses

4.1 Evolució de l’ocupació i comparació amb la resta de Catalunya

Context de Catalunya

En aquest apartat presentem l’evolució de l’ocupació des del context

més ampli de Catalunya i la província de Barcelona fins arribar a l’àmbit

més específic dels municipis B30. Per a Catalunya i la província utilit-

zem dades de Comptabilitat Regional i de l’Enquesta de Població Activa

(EPA), i per als municipis B30 utilitzem les dades de treballadors afiliats

al Règim General de la Seguretat Social i treballadors autònoms registra-

des a nivell municipal.

Les dades de Comptabilitat Regional que elabora l’INE presenten

l’avantatge que incorporen informació de diferents fonts, com l’EPA, els

Padrons de població, enquestes de conjuntura industrial, de sector ser-

veis, etc., de manera que ofereixen una perspectiva més global i ajus-

tada a l’evolució econòmica regional. L’inconvenient és que l’àmbit més

petit és el provincial i el retard amb el que apareixen les dades (les dades

més recents per Catalunya són de l’any 2009 i per la província de Barce-

lona són del 2008). Per aquests motius utilitzem les dades de Comptabi-

litat Regional per als àmbits més grans i les dades de treballadors de la

Seguretat Social per a l’àmbit específic de la B30.

Des de l’any 1995 Catalunya ha experimentat un fort creixement del PIB

que ha anat acompanyat d’un fort creixement també de l’ocupació, fins

al 2008. A partir d’aquest any la crisi econòmica impacta de forma impor-

tant en el mercat de treball disminuint el nombre d’ocupats.

Si observem les dades d’ocupació de la Comptabilitat Regional, es pot

veure que el nombre d’ocupats total de Catalunya va augmentar en més

d’un milió en el període 1995-2009. I pel conjunt de Catalunya es poden

observar dues fortes tendències:

a) El creixement relatiu ha estat positiu en tots el sectors (excepte en

agricultura):

• 15% en energia

• 1% en indústria

23

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

• 56% en construcció

• 65% en serveis

b) Creixement absolut en tots els sectors, particularment intens en el

sector serveis. Això significa que, malgrat la tesi molt difosa del liderat-

ge de la construcció, el creixement de Catalunya no ha estat basat en el

sector de la construcció sinó en el sector serveis:

• Nous llocs de treball en el sector serveis: 1.003.200

• Nous llocs de treball en la construcció: 109.100

• Nous llocs de treball en la indústria: 8.200

Atur

Fins fa pocs anys, el dinamisme de l’economia i l’ocupació a Catalunya

havia permès absorbir el creixement de la població activa derivat del

creixement de la població, fins a arribar a una taxa d’atur propera a l’atur

friccional5 durant els anys 2006-2007. Però la recessió econòmica a par-

tir de 2008 ha causat una forta destrucció de llocs de treball, i com a

conseqüència, la taxa d’atur registra una escalada important fins a arri-

bar, al final del 2010, al 18% per a Catalunya i al 17,8% a la província de

Barcelona (a Espanya la taxa d’atur arriba al 20,3%) (Gràfic 2).

5 L’atur friccional fa referència a l’atur que té lloc quan un treba-

llador ha deixat una feina i n’està buscant una altra, és a dir, és

un atur que pot ser voluntari.

24

Municipis B30

Com hem avançat més amunt, per analitzar detalladament l’evolució

més recent del mercat de treball a Catalunya es disposa de les sèries

d’afiliació de treballadors a la Seguretat Social, que a més permet fer

una anàlisi per àmbits territorials més definits, com és el cas dels muni-

cipis B30, però també l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Regió Me-

tropolitana de Barcelona i la ciutat de Barcelona.

En el Gràfic 3 es presenten les taxes de creixement interanual en el pe-

ríode 1997-2011 (1er trimestre), s’hi pot observar:

1. El llarg període de creixement ininterromput de l’ocupació per

tots els àmbits fins al 2008.

2. El fort impacte que la crisi té sobre l’ocupació en tots els àmbits,

arribant a taxes de reducció de l’ocupació d’entre el 6% i el 8%

el segon trimestre del 2009.

3. La ràpida reducció en la taxa de destrucció d’ocupació a partir de

mitjans de 2009 i l’inici del canvi de tendència al final del 2010,

25

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

en què es tornen a donar taxes de creixement positives a l’Àrea

Metropolitana.

4. Un nou empitjorament de la situació al mercat de treball en el

primer trimestre de 2011, amb l’excepció de la resta de la RMB.

5. Als municipis B30 s’observa un comportament procíclic: taxes de

creixement positives per sobre la mitjana en èpoques d’expansió

de l’economia i més negatives en èpoques de crisi.

Tendències de llarg termini

Tot i el fort impacte de la darrera recessió econòmica, no s’ha d’oblidar

que al llarg de la història recent s’han donat altres episodis de crisi. De

manera que per entendre la situació present cal tenir en compte quina

és la tendència a llarg termini que mostra l’economia catalana.

Podem veure l’evolució a llarg termini a partir de la sèrie anual d’ocupats

que abasta el període de 1977 a 2010. Aquesta sèrie 1977-2010 per la

província de Barcelona ens indica com les anteriors crisis de 1977-1984 i

26

1992-1994 han estat seguides de fases de recuperació de l’ocupació. En

concret, la crisi dels setanta va anar seguida de set anys de creixement

de l’ocupació; la dels noranta de quinze anys de creixement. De tal ma-

nera que la tendència que mostra la població ocupada en el conjunt del

període és de creixement, amb una taxa tendencial del 2,1% de mitjana

anual.

27

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

4.2 Identificació dels sectors més dinàmics i menys dinàmics

L’objectiu d’aquesta secció és conèixer quins són els sectors d’activitat

econòmica que han augmentat el seu pes als municipis B30, i quins són

els sectors que l’han reduït. La font d’informació més precisa que ens

permet fer aquesta anàlisi és la sèrie de treballadors afiliats al règim

general de la Seguretat Social i els centres de cotització, de manera que

podem determinar quines són les activitats de les empreses i el nombre

de treballadors que s’han localitzat als municipis B30.

Aquesta font permet disposar d’informació per un període temporal su-

ficientment llarg (des de 1998) amb un nivell de desagregació sectorial

adient (a tres dígits de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques

de 1993, CNAE-93). Ara bé, l’inconvenient d’utilitzar aquestes dades és

que l’any 2009 va entrar en vigor la nova CNAE-2009 amb la conseqüèn-

cia que la informació ja no és comparable amb les dades anteriors. Per

aquest motiu les dades disponibles fan referència fins l’any 2008.

4.2.1 Sectors més dinàmics en la creació d’ocupació

A partir d’aquesta informació, doncs, els sectors que més creació

d’ocupació han generat entre 1998 i 2008 pel conjunt de municipis B30

són activitats de serveis a les empreses, com les Activitats industrials

de neteja, les Activitats empresarials diverses, Activitats jurídiques i as-

sessorament; activitats de serveis relacionades amb el sector públic,

com Activitats sanitàries i Activitats de serveis socials; activitats relacio-

nades amb la construcció, i les activitats relacionades amb el comerç, ja

sigui al detall o a l’engròs. Finalment, també tenen un paper destacat les

activitats relacionades amb la Fabricació de productes farmacèutics i el

Transport terrestre (Taula 6).

28

Pel que fa als sectors que concentren la major creació d’empreses,

aquests són els de les activitats relacionades amb la construcció, ja

sigui la pròpia construcció (Construcció general d’immobles i obres

d’enginyeria civil, Instal·lacions d’edificis i obres) o els serveis vincu-

lats a la construcció (Lloguer de béns immobiliaris per compte propi,

Activitats jurídiques, Activitats immobiliàries per compte propi i Serveis

tècnics d’arquitectura i enginyeria, i altres activitats relacionades amb

l’assessorament tècnic). A l’hora d’avaluar aquestes dades cal tenir en

compte el període temporal considerat, que arriba fins al 2008 i és, per

tant, previ al gran impacte de la crisi (Taula 7).

29

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

4.2.2 Sectors menys dinàmics en la creació d’ocupació

Els sectors que menys creació d’ocupació han generat entre 1998 i

2008 (pel conjunt de municipis B30) són clarament aquelles activitats

relacionades amb el sector tèxtil (Preparació i filatura de fibres tèxtils,

Acabament de tèxtils, Fabricació de teixits tèxtils, Confecció de peces

de vestir amb tèxtils i accessoris, Altres indústries tèxtils), així com ac-

tivitats industrials relacionades amb els equips elèctrics, els metalls i

la maquinària (Fabricació d’altres tipus d’equips elèctrics, Tractament i

revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d’altri,

Fabricació d’altres tipus de maquinària, equips i materials mecànics d’ús

general, Fabricació de maquinària diversa per a usos específics).

Els sectors que concentren la major destrucció d’empreses comprenen

activitats diverses, des de les artístiques fins al comerç, passant, com

era d’esperar, per la industria tèxtil (Acabament de tèxtils, Preparació i

filatura de fibres tèxtils, Fabricació de teixits tèxtils, Confecció de peces

de vestir amb tèxtils i accessoris), l’Ensenyament i la Fabricació de mo-

bles.

30

31

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

4.3 Especialització productiva

L’objectiu d’aquesta secció és analitzar les característiques de l’economia

del conjunt de municipis B30 que permeten una diferenciació respecte a

la resta de municipis de la RMB pel que fa a la seva especialització pro-

ductiva i diversitat. L’indicador utilitzat és el Coeficient d’Especialització

Relativa (CER) i s’ha calculat a partir de les dades del Registre General

de la Seguretat Social.

Per determinar el nivell d’especialització productiva definim l’indicador

per a cada municipi com la ràtio de treballadors d’un sector6 sobre el

total de treballadors del municipi en relació a la ràtio de treballadors del

mateix sector sobre el total de treballadors del conjunt de referència7.

6 Els sectors produc-tius es defineixen

segons la codificació CNAE-93 a dos dígits.

7 Per a cada municipi el conjunt de referèn-cia és els treballadors del sector determinat o total de treballadors

de l’RMB descomp-tant els treballadors

corresponents al municipi en qüestió.

Mij indica el nombre de treballadors del municipi i en el sector j. RMBj fa

referència al nombre de treballadors de la RMB en el sector j i RMB són

els treballadors totals de la RMB. El CER s’ha calculat tant pel conjunt

de 25 municipis B30 en relació amb la RMB com també per a cadascun

dels 25 municipis individualment.

Pel que fa al conjunt de municipis B30, cal destacar que estan especialit-

zats en activitats industrials: els deu primers coeficients d’especialització

relativa més elevats fan referència a activitats del sector industrial, tal i

com es pot observar a la Taula 10.

A més, entre els anys 1999 i 2008 s’han produït alguns canvis en el tipus

d’especialització, que els podem agrupar en tres grups.

En un primer grup, trobem les tres activitats que més han augmentat el

seu coeficient d’especialització, si bé l’augment en termes de nombre

de treballadors és més reduït. Aquestes activitats són la Fabricació de

materials electrònics, Fabricació d’equips i aparells de ràdio, televisió

i comunicacions, Reciclatge i Preparació, adobament i acabament del

32

cuir; fabricació d’articles de marroquineria i viatge; articles de basteria,

talabarderia i sabateria.

En un segon grup hi ha tres activitats més que augmenten el seu coefi-

cient d’especialització a la vegada que es redueix el nombre de treba-

lladors. Els sectors són: Fabricació de productes de cautxú i matèries

plàstiques, la Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i

equips, i la Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres.

Finalment, un darrer grup format per activitats que han vist reduir el

coeficient d’especialització relativa i al mateix temps els nombre de tre-

balladors: es tracta de les Industries tèxtils (que han perdut més de la

meitat d’ocupats), la Metal·lúrgia i les Indústries de la construcció de

maquinària i equips mecànics.

L’única activitat que veu reduït el coeficient d’especialització però aug-

mentar el nombre de treballadors és la Fabricació d’altres materials de

transport.

Pel que fa a l’especialització productiva de cadascun dels 25 municipis,

cal destacar la rellevància de determinades activitats presents entre les

33

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

deu primeres amb major coeficient relatiu d’especialització productiva8.

Sectors com la Fabricació de productes metàl·lics llevat de maquinària

i equips o la Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres es

troben entre els deu primers sectors d’activitat amb majors coeficients

d’especialització en 16 dels 25 municipis. La Fabricació de productes

de cautxú i matèries plàstiques; les Indústries químiques, les Indústries

de la construcció de maquinària i equips mecànics, la Metal·lúrgia i les

Indústries tèxtils són activitats que es poden trobar també entre les més

especialitzades en més de 10 municipis B30.

Si observem només les cinc primeres activitats en cadascun dels 25

municipis, a més de la Fabricació de productes metàl·lics llevat de ma-

quinària i equips o la Fabricació de mobles; altres indústries manufac-

tureres, les activitats relacionades amb la Fabricació de productes de

cautxú i matèries plàstiques també predominen en 7 dels 25 municipis.

Les Indústries químiques i el Reciclatge es troben entre les cinc prime-

res activitats en almenys 6 dels municipis B30. La Fabricació d’altres

productes minerals no metàl·lics; les Indústries de la construcció de ma-

quinària i equips mecànics; la Fabricació de maquinària i materials elèc-

trics; la Fabricació de materials electrònics, fabricació d’equips i aparells

de ràdio, televisió i comunicacions o el Lloguer de maquinària i equips

sense operari, d’efectes personals i estris domèstics formen part de les

cinc primeres activitats en una cinquena part dels 25 municipis.

4.4 Grandària de les empreses

L’estudi de la grandària de les empres existents al territori és útil perquè ens

pot donar informació sobre la capacitat competitiva de les empreses. Les

empreses poden assolir guanys d’eficiència per dues vies: les economies in-

ternes a l’empresa i les economies externes. Les economies internes es rela-

cionen amb la dimensió de l’empresa, en la mesura que una escala més gran

de producció permet assolir un cost mig menor. Les economies externes en

canvi, es relacionen amb la qualitat dels factors productius als que una em-

presa té accés i beneficien a un conjunt d’empreses. El fet que empreses de

petita dimensió, i, per tant, amb economies internes limitades, puguin igual-

ment ser competitives posa de relleu el paper de les economies externes.

La dimensió mitjana de les empreses pel conjunt de municipis B30 s’ha

mantingut estable entre el 2008 i el 2011 (1er trimestre). Concretament,

8 A l’Annex I es troben les taules amb els

coeficients d’especia-lització de cadascun

del 25 municipis B30.

34

cada empresa disposa de 10 treballadors de mitjana si bé aquesta xifra

varia entre els diferents municipis. De fet, municipis com Parets dels Va-

llès, Martorell, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant

Cugat del Vallès, Castellbisbal i Viladecavalls tenen un mida mitjana de

l’empresa d’entre 13 i 19 treballadors, cosa que pot indicar la concen-

tració de grans empreses. Mentre que la resta de municipis tenen una

dimensió mitjana semblant o inferior a la del conjunt de municipis B30.

Però les grans diferències en la mida mitjana de les empreses es deuen

al sector econòmic. Els sectors de l’agricultura i la construcció tenen una

dimensió mitjana petita, al voltant dels 5 treballadors pel conjunt de mu-

nicipis B30, mentre que als serveis i, sobretot, a la indústria la dimensió

mitjana de l’empresa és més gran i s’eleva fins als 10 i 17 treballadors,

respectivament.

El sector industrial, per les seves característiques, és el que té la dimen-

sió mitjana més gran. De fet, alguns municipis doblen la dimensió mitja-

na del conjunt de municipis B30, com ara Viladecavalls (42 empleats per

35

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

empresa), Sant Cugat del Vallès (33) Castellbisbal (32) i Santa Perpètua

de Mogoda (31). Mentre que molts altres municipis tenen una dimensió

mitjana al voltant de la mitjana o superior. Tan sols uns pocs municipis

es troben per sota la mitjana del conjunt de municipis B30.

Pel que fa al sector serveis, la dimensió mitjana és més petita que la in-

dustrial, però alguns municipis com Sant Cugat del Vallès o Viladecavalls

(amb 16 treballadors per empresa) tenen una dimensió mitjana més gran

que la del conjunt de municipis B30.

36

5. Economia del coneixement

Les activitats intensives en tecnologia i coneixement, tant de serveis

com manufactures, es caracteritzen per una relativament elevada des-

pesa en R&D i pel major ús de capital humà qualificat. A partir d’aquests

paràmetres, l’Eurostat classifica les activitats en: intensives en tecno-

logia i coneixement (Coneixement Alt), i no intensives en tecnologia i

coneixement (Coneixement Baix).

5.1 Evolució de l’ocupació per intensitat de coneixement

En aquest apartat s’analitza, a partir de les dades d’afiliats al règim gene-

ral de la Seguretat Social, el pes i l’evolució dels treballadors en termes

d’economia del coneixement pels diferents àmbits: Barcelona, l’Àrea

Metropolitana de Barcelona sense Barcelona, la Regió metropolitana de

Barcelona i pels municipis B30.

Barcelona

Cal destacar, en primer lloc, el major pes ja des de 1998 dels afiliats en

activitats que es classifiquen com de Coneixement Alt respecte a les de

Coneixement Baix. Concretament, en el primer trimestre de l’any 2011

les activitats de Coneixement Alt representen el 53% del total d’afiliats

d’aquell any.

En segon lloc, s’ha donat, sobretot a partir del 2003, un creixement su-

perior de les activitats de Coneixement Alt respecte a les classificades

com de Coneixement Baix.

I, en tercer lloc, que l’impacte de la crisi, considerable en els dos tipus

d’activitats, és inferior per a les activitats de Coneixement Alt que per a

les de Coneixement Baix. A més, s’observa com el 2010 i en el primer

trimestre del 2011 les activitats de Coneixement Alt es mantenen rela-

tivament estables, mentre que les de Coneixement Baix continuen la

tendència a perdre pes.

37

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

AMB sense considerar Barcelona

En canvi, pel que fa a l’àmbit de l’AMB sense considerar la ciutat de Bar-

celona, durant tot el període 1998-2011 (1er trimestre), les activitats de

Coneixement Baix han tingut un pes superior a les de Coneixement Alt.

Concretament, les activitats de Coneixement Baix representen un pes del

63% sobre el total d’afiliats en el primer trimestre de 2011.

No obstant això, les activitats de Coneixement Alt resisteixen millor la crisi,

ja que en el primer trimestre de 2011 s’han situat de nou al nivell del 2007,

mentre que les activitats de Coneixement Baix encara se situen al nivell de

l’any 2001.

38

Regió Metropolitana de Barcelona

Pel que fa a l’àmbit més ampli, a la Regió Metropolitana de Barcelona, du-

rant tot el període 1998-2011 (1er trimestre), les activitats de Coneixement

Baix també han tingut un pes superior a les de Coneixement Alt. Concre-

tament, les activitats de Coneixement Baix representaven un pes del 55%

sobre el total d’afiliats en el primer trimestre de 2011.

Novament, les activitats de Coneixement Alt resisteixen millor la crisi, ja

que en el primer trimestre de 2011 es van situar de nou al nivell precrisi de

l’any 2005, mentre que les activitats de Coneixement Baix mantenen enca-

ra una tendència a la baixa.

39

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Municipis B30

Finalment, pel conjunt de municipis B30, les activitats de Coneixement Baix

han tingut un pes superior al de les activitats de Coneixement Alt durant tot

el període 1998-2011 (1er trimestre), si bé la diferència en el pes s’ha anat

reduint. En concret, el major creixement de l’ocupació en les activitats de

Coneixement Alt ha permès passar d’un pes del 36% l’any 1998 al 41% del

total de treballadors el 2010.

Pel que fa a l’impacte de la crisi, les activitats de Coneixement Alt el resis-

teixen millor i semblen haver estabilitzat el nivell d’ocupació. En canvi, en

les activitats de Coneixement Baix continua el descens d’ocupació, però a

un ritme menor.

40

Les activitats de Coneixement Alt estan formades per sis tipus d’activitats:

dues activitats manufactureres (Manufactures d’alta tecnologia i Manufac-

tures de tecnologia mitja-alta) i quatre activitats de serveis (Serveis d’alta

tecnologia, Serveis financers, Serveis de mercat i Altres serveis).

Si les activitats de Coneixement Alt es desglossen en serveis i manufactu-

res s’observa que per al conjunt de municipis B30 el 2011 (1er trimestre) els

serveis intensius en coneixement ocupen a més treballadors (92.641, 74%)

que les activitats manufactureres intensives en coneixement (33.132, 26%).

Dintre dels serveis intensius en coneixement, el grup d’Altres serveis és

el que concentra el major nombre d’ocupats (58.676). En canvi, en el cas

de les manufactures, són les Manufactures de tecnologia mitja-alta les que

tenen més ocupats (24.262).

Pel que fa a l’impacte de la crisi, s’observa que les Manufactures d’alta

tecnologia, els Serveis d’alta tecnologia i els Serveis financers, tot i ser els

menys nombrosos, són els que millor han reaccionat davant la crisi. En

canvi, les Manufactures de mitja-alta tecnologia, els Altres serveis i sobre-

tot els Serveis de mercat són els que més han notat l’impacte de la crisi

(Gràfic 9).

41

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Tot seguit es presenta l’evolució dels treballadors per intensitat de coneixe-

ment a cadascun dels 25 municipis que formen l’àmbit B30 pel període

1998-2011 (1er trimestre).

42

43

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

44

45

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

46

47

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

48

5.2 Evolució dels centres de cotització per intensitat de coneixement

A continuació, a partir de les dades dels centres de treball registrats a la

Seguretat Social, s’analitza el pes i l’evolució de les empreses en termes

d’economia del coneixement pels diferents àmbits de Barcelona, l’Àrea

Metropolitana de Barcelona sense Barcelona, la Regió metropolitana de

Barcelona i els municipis B30.

Barcelona

A diferència del que succeeix amb els treballadors, les empreses que es

classifiquen com de Coneixement Baix tenen un pes superior a les de Co-

neixement Alt durant tot el període 1998-2011 (1er trimestre). El que sí es

repeteix és que a partir del 2003 es dóna un creixement superior de les

activitats de Coneixement Alt respecte a les classificades com de Coneixe-

ment Baix.

Aquest creixement s’interromp el 2008 per l’aparició de la crisi econòmi-

ca que afecta de forma considerable tots dos tipus d’activitat. No obstant

això, l’impacte de la crisi és inferior per a les empreses amb activitats de

Coneixement Alt que per a les de Coneixement Baix. A més, s’observa com

des del 2009 les activitats de Coneixement Alt es mantenen relativament

estables, mentre que les de Coneixement Baix continuen la tendència a

perdre pes.

49

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

AMB sense considerar Barcelona

Pel que fa a l’àmbit de l’AMB sense considerar la ciutat de Barcelona, du-

rant tot el període 1998-2011 (1er trimestre), les empreses amb activitats

de Coneixement Baix han tingut un pes molt superior a les de Coneixement

Alt. Concretament, les activitats de Coneixement Baix representen un 81%

del total d’empreses en el primer trimestre de 2011.

Pel que fa a l’impacte de la crisi, les activitats de Coneixement Alt han re-

sistit millor, ja que el nombre d’empreses s’ha mantingut estable. En canvi,

el nombre d’empreses amb activitats de Coneixement Baix encara continua

disminuint, si bé a un ritme menor.

50

Regió Metropolitana de Barcelona

Pel que fa a l’àmbit més ampli, a l’RMB, durant tot el període 1998-2011

(1er trimestre), les empreses amb activitats de Coneixement Baix també

han tingut un pes superior a les de Coneixement Alt. Concretament, les

activitats de Coneixement Baix representaven un 77% del total d’empreses

en el primer trimestre de 2011.

Com a la resta d’àmbits, les activitats de Coneixement Alt resisteixen millor

la crisi, ja que després de l’impacte pròpiament dit el nombre d’empreses

s’ha estabilitzat. En canvi, el nombre empreses d’activitats de Coneixement

Baix no ha parat de baixar des de l’any 2008. No obstant això, a partir del pri-

mer trimestre de 2011 el nombre d’empreses d’activitats de Coneixement

Baix ha començat a augmentar.

51

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Municipis B30

Finalment, pel conjunt de municipis B30 les empreses en activitats de Co-

neixement Baix també han tingut un pes superior al de les empreses en ac-

tivitats de Coneixement Alt durant tot el període 1998-2011 (1er trimestre).

En concret, el 65% de les empreses es dediquen a activitats de Coneixe-

ment Baix en el primer trimestre de 2011.

Pel que fa a l’impacte de la crisi, fins en el primer trimestre de 2011 les

activitats de Coneixement Alt resisteixen millor i semblen haver estabilitzat

el nombre d’empreses. En canvi, el nombre d’empreses en activitats de

Coneixement Baix continua el descens però a un ritme més baix.

52

Com s’ha explicat en el cas dels treballadors, les empreses que desenvolu-

pen activitats de Coneixement Alt es poden classificar en dos grans grups:

les que produeixen manufactures i les que produeixen serveis.

Si les activitats de Coneixement Alt es desglossen en serveis i manufactu-

res s’observa que per al conjunt de municipis B30 el 2011 (1er trimestre) el

nombre d’empreses dedicades a serveis intensius en coneixement és de

5.631 (83%) i, per tant, superior al d’empreses en activitats manufactureres

intensives en coneixement, que en sumen 1.128 (17%).

Dintre dels serveis de Coneixement Alt, els Altres serveis (2.590 empre-

ses) i els Serveis de mercat (1.992) concentren la major part d’empreses

de serveis de Coneixement Alt. En el cas de les manufactures, el grup que

presenta un nombre més gran d’empreses són les Manufactures de mitja-

alta tecnologia (991 empreses).

Pel que fa a l’evolució del nombre d’empreses d’activitats de Coneixement

Alt, no s’observa un destacat impacte derivat de la crisi, a excepció dels

Serveis de mercat, que ha vist disminuir el nombre d’empreses d’aquesta

activitat (Gràfic 15).

53

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Tot seguit es presenta l’evolució del nombre d’empreses per intensitat de

coneixement a cadascun dels 25 municipis que formen la B30 en el període

1998-2011 (1er trimestre).

54

55

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

56

57

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

58

59

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

60

5.3 Localització de les empreses més intensives en coneixement

En aquest apartat es presenta la localització de les empreses intensives

en Coneixement Alt, agrupades en les sis categories ja mencionades a

l’apartat anterior: Manufactures d’intensitat alta, Manufactures d’intensitat

mitja-alta, Serveis d’alta tecnologia, Serveis de mercat, Serveis financers i

altres serveis. La font de les dades aquí és el Registre Mercantil, que per-

met conèixer la localització precisa (adreça postal) de les empreses que hi

presenten els seus comptes9. Cal tenir en compte que aquesta base de

dades només recull dades de la seu social de l’empresa i, per tant, la loca-

lització als mapes pot estar esbiaixat per l’efecte seu (és a dir, la unitat pro-

ductiva se situa a un municipi diferent del de la seu social). D’altra banda,

per a la realització dels mapes següents només s’han considerat les dades

d’empreses d’una grandària de com a mínim 5 treballadors.

Dintre del conjunt d’empreses que es dediquen a activitats intensives en

coneixement, en l’àmbit dels municipis B30, predominen les empreses de

serveis per sobre de les empreses de manufactures (encara que en ter-

mes de treballadors, segons les dades del Registre Mercantil, la situació

és al revés, veure Annex II). Tanmateix, cal destacar que dintre del grup

d’empreses manufactureres les d’intensitat mitja-alta són les més nombro-

ses. Pel que fa al nombre d’empreses de serveis intensius en coneixement,

els serveis de mercat i els altres serveis són el grup més important (veure

Annex II).

9 Això fa que les da-des d’aquesta base de dades no coincideixin amb les dades de la Seguretat Social.

61

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

En el Mapa 11 es presenta la localització de les empreses intensives en

coneixement als municipis B30. És interessant destacar la concentració

d’activitat als municipis de Terrassa, a l’aglomeració Sabadell-Barberà-

Cerdanyola i a Sant Cugat. A les tres ciutats més grans (Terrassa, Sabadell i

Sant Cugat) també és on sembla concentrar-se el major nombre d’activitats

de serveis intensius en coneixement (en menor mesura també es concen-

tren a Granollers). Als dos extrems de la B-30 (Martorell i Granollers) és on

es concentren les activitats manufactureres intensives en coneixement.

En conjunt, es dibuixa clarament l’eix de la autovia B-30, si bé cal destacar

com també es dibuixa amb força el perfil d’una altra via com és la C-58.

A continuació, es presenta un mapa amb la localització de les empreses

d’intensitat de Coneixement Alt de cadascun dels 25 municipis que formen

l’àmbit d’aquest estudi.

62

63

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

64

65

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

66

67

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

68

69

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

70

71

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

72

73

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

74

75

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

76

77

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

78

79

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

80

81

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

82

83

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

84

85

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

86

87

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

6. Quantificació de la innovació i la creativitat als municipis B30

L’objectiu d’aquest apartat és mesurar la capacitat competitiva dels mu-

nicipis B30 tenint en compte un dels factors clau: la capacitat innovado-

ra. Cal tenir present que la forma de mesurar la innovació és una tema

molt debatut sense que s’hagi arribat a un acord sobre quin és el millor

indicador. Això es déu al fet que la innovació té moltes dimensions i

agafa moltes formes: la innovació és un procés polièdric i que per tant

no pot ser capturat per un únic indicador. Per aquest motiu, en aquest

apartat se seleccionen tres tipus d’indicadors d’innovació:

1. Indicadors d’input

2. Indicadors d’output

3. Indicadors de creativitat

6.1 Indicadors d’input del procés innovador

Els indicadors d’input fan referència als recursos que s’utilitzen per obtenir

una innovació. En aquest grup es fan servir diversos indicadors, des de les

despeses de les empreses en R&D fins a les ajudes, subvencions i prés-

tecs de diferents administracions per realitzar activitats innovadores.

El conjunt de municipis B30 agrupa pràcticament la meitat de la despe-

sa en R&D que es realitza a la RMB entre 2005 i 2007. Pel que fa a les

ajudes i subvencions rebudes entre 2007 i 2009, aquestes aglutinen

un 30% dels recursos destinats a la RMB. En el cas dels préstecs a

l’R&D el percentatge puja al 40% dels recursos. I, finalment, a la B-30 es

van crear entre 2007 i 2009 tres Agrupacions Empresarials Innovadores

(AEI), que representen el 16% del total de les AEI de la RMB. Cal tenir en

compte que Barcelona amb 14 AEI centralitza la majoria d’agrupacions.

88

6.2 Indicadors d’output del procés innovador

Els indicadors d’output fan referència al resultat del procés innovador.

En aquest grup es poden trobar els indicadors d’innovació més clàssics

com les patents, els models d’utilitat i els dissenys industrials, però tam-

bé indicadors d’innovació suau com les marques de productes.

Els municipis B30 es caracteritzen per aglutinar una part molt important

dels resultats de la innovació que es produeix a la RMB entre els anys

2004 i 2006. En concret, el conjunt de municipis B30 agrupa al voltant

del 25% de les patents espanyoles i europees de la RMB, així com dels

models d’utilitat. I, en el cas de les patents internacionals, el percen-

tatge arriba al 32% del total de patents de la RMB. Finalment, pel que

fa a les marques, els municipis B30 concentren el 16% del total de les

marques d’àmbit estatal (registrades a l’Oficina Espanyola de Patents

i Marques, OEPM) i el 20% de totes les marques internacionals de la

RMB (Taula 14).

89

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

6.3 Indicadors de creativitat

Finalment, s’analitzen els indicadors de creativitat. Diferents estudis de-

mostren que factors com la creativitat, la cultura i la creació de coneixe-

ment poden impulsar la capacitat innovadora dels territoris o el desenvo-

lupament econòmic i local. Per això és important mesurar-los.

La dificultat per mesurar la creativitat és que, a diferència del que suc-

ceeix amb les activitats intensives en coneixement o amb les activitats

TIC, per exemple, no existeix una llista d’indústries creatives que si-

gui acceptada de comú acord. La classificació que utilitzem és la que

es presenta a Boix i Lazzeretti (2010), que parteix de la utilitzada pel

DCMS britànic i incorpora les darreres propostes de la UCTAD (2008) i

de l’OECD. Les indústries creatives inclouen bàsicament activitats de

serveis (intangibles) però també activitats manufactureres, com aque-

lles relacionades amb la impressió, la moda, la joieria, els instruments

musicals i les joguines.

En el cas dels municipis B30, la presència de diferents universitats

(com la UAB i la UPC, entre d’altres) explica l’elevat pes sobre la RMB

d’articles científics publicats (22%) entre 2004 i 2006. Pel que fa als

llibres publicats entre 1978 i 2009 els municipis B30 tenen poc pes es-

pecífic ja que Barcelona concentra el gruix de la producció editorial de

llibres. Tanmateix, els recursos humans que treballen en indústries dels

copyright o creatives als municipis B30 representa el 15% de la RMB.

90

7. Representació territorial dels indicadors d’innovació i creativitat

Tot i la seva importància, el coneixement de la distribució espacial de

la innovació i la creativitat a Catalunya és encara limitat. A partir dels

estudis que està realitzant l’IERMB sobre l’economia de la regió metro-

politana, es disposa d’indicadors sobre innovació i creativitat així com la

seva localització espacial. Aquests indicadors es presenten en aquesta

secció.

Concretament, es presenten dos tipus de mapes. En primer lloc, per a

cada indicador, els mapes referits del conjunt de la RMB, diferenciant

3 àmbits: Barcelona, l’AMB i la RMB. En segon lloc, els mapes focalit-

zats en l’àmbit dels municipis B30. En el primer cas, l’objectiu es veure

la concentració espacial de la innovació i fins a quin punt aquesta es

localitza al municipi de Barcelona o és present també a l’àmbit B30. En

el segon cas, l’objectiu es observar com es distribueix internament la

innovació a la B30, destacant els municipis amb una presència més des-

tacada de comportament innovador.

Cal subratllar que es tracta encara de resultats preliminars, però que

es troben en una fase avançada de depuració i validació, de manera

que considerem oportú la seva inclusió. La realització dels mapes pels

municipis B30 s’ha fet buscant la màxima precisió en la identificació de

l’adreça corresponent; es tracta d’un procés complex i explica perquè

els períodes temporals dels mapes per la RMB i pels municipis B30 no

són exactament iguals.

7.1 Indicadors d’input del procés innovador

Pel que fa als indicadors d’input, la despesa acumulada en R&D entre

els anys 2001 i 2007 es concentra espacialment en dos grans àmbits. En

primer lloc, a Barcelona per la presència de grans empreses que hi dedi-

quen molts recursos però també pel gran nombre de petites i mitjanes

empreses aquí localitzades. I, en segon lloc, al voltant de l’eix de la B30.

Destaca especialment la despesa en R&D de Martorell per la presència

de l’empresa SEAT, si bé el conjunt d’empreses repartides al voltant de

la B30 també representa una part important de la despesa en R&D que

es realitza a la RMB.

91

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

En el mapa següent presentem la informació centrada en l’àmbit dels

municipis B30 i referida a les quantitats acumulades dels anys 2005 al

2007. Destaca, en primer lloc, la importància de l’esforç inversor en R&D

que es realitza a Martorell (per part de l’empresa SEAT); també destaca

a l’altre extrem de l’àmbit B30 la despesa en R&D que es realitza a Lliçà

d’Amunt. Altres aglomeracions importants de punts es donen a Terras-

sa, Sabadell-Barberà-Cerdanyola (cal fer notar que no apareix la UAB ni

cap altra universitat ja que estem localitzant despesa en R&D per part

d’empreses) i Sant Cugat (especialment al polígon de Can Sant Joan).

92

93

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

7.2 Indicadors d’output del procés innovador

Si observem la distribució geogràfica de les patents i els models d’utilitat

acumulats entre 2001 i 200610 es veu com, en termes globals, es con-

centren a la ciutat de Barcelona i als municipis del seu voltant. Tanma-

teix existeix un segon nucli on també es concentra un gran nombre de

patents i models d’utilitat: els municipis de la B30.

10 Cal tenir present que, per efecte de la legislació de patents, entre el moment en què se sol·licita una patent i el moment

en què es fa pública aquesta sol·licitud

poden passar des d’un mínim de 12 mesos

fins a 3 o en el cas de patents internacionals

fins a 4 anys. Per aquest motiu per a

que els indicadors de patents siguin signi-

ficatius no presenten dades dels darrers

anys (OECD 2009).

De totes les patents, es considera que les que fan referència a les ac-

tivitats Biotech, High-Tech i TIC són les més rellevants. A partir de les

dades sobre sol·licituds de patent classificades per subclasse de la Clas-

sificació Internacional de Patents, es pot calcular el nombre de patents

en biotecnologia (Biotech), alta tecnologia (High-Tech) i tecnologies de

la informació i la comunicació (TIC) segons les taules de conversió que

utilitza Eurostat.

La major part de patents entre l’any 2001 i el 2006 es concentren a la

ciutat de Barcelona, que a més disposa d’una presència important dels

tres tipus de patents: High-Tech, Biotech i TIC. Però també s’observa

que els municipis al voltant de la B30 també concentren una part im-

portant d’aquest tipus de patents. Destaquen especialment les patents

en High-Tech i en TIC per sobre les de Biotech. Cal tenir en compte que

94

les patents Biotech tendeixen a localitzar-se a prop dels hospitals de

referència i universitats especialitzades en ciències de la salut, fet que

explica la gran concentració d’aquest tipus de patents a Barcelona i la

major dispersió a la resta de la RMB.

En el cas dels municipis B30, no disposem encara de la informació des-

agregada per tipus de patent, de manera que mostrem els totals incor-

porant la suma per adreça. El que destaca del mapa és que el nucli més

important està localitzat a Martorell amb 100 patents sol·licitades; els

altres nuclis, tot i ser “grans”, com la UAB o alguna empresa a Sant

Cugat, se situen però a molta distància, ja que en cap cas no superen

les 20 patents.

D’altra banda, es pot apreciar que en els municipis de Terrassa, Saba-

dell, Granollers i Castellar del Vallès hi ha una important aglomeració de

punts, indicatius d’una difusa capacitat innovadora al territori.

Finalment, és de destacar les semblances entre aquest mapa, que

aproxima l’output al procés innovador, amb el mapa anterior, que aproxi-

ma els inputs al procés innovador.

95

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

96

7.3 Indicadors de creativitat

Les empreses en indústries creatives (com a indicador de creativitat) es

poden localitzar i representar en un mapa a partir de les dades que pro-

porciona el Registre Mercantil.

Tal i com es pot observar al Mapa 42, la concentració d’empreses creati-

ves és molt elevada a Barcelona, on destaquen les empreses de serveis

creatius per sobre de les manufactures creatives.

Els municipis B30 són una altra àrea on es localitzen les empreses crea-

tives. Destaquen especialment Sabadell, Terrassa, Granollers i Rubí, tant

en empreses de serveis com de manufactures. Sant Cugat és un altre

nucli d’empreses creatives, però en aquest cas ho és en empreses de

serveis més que de manufactures.

Finalment, en el mapa següent presentem la informació centrada en

l’àmbit dels municipis B30. En aquest cas, el que es mostra és la localit-

zació de les empreses que declaren com a activitat principal una de les

que la literatura sobre la matèria ha classificat com a “activitat innovado-

ra”. A més de la localització, el diàmetre del punt està en relació amb el

nombre de treballadors a l’any 2009.

97

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Destaca, en primer lloc, la importància de Martorell, novament a causa

de la localització de l’empresa SEAT i al seu centre dedicat a R&D. En

segon lloc, les aglomeracions a Terrassa i Sabadell també destaquen, si

bé sembla que amb un patró diferent al de les aglomeracions a Sant Cu-

gat i Barberà-Santa Perpètua de Mogoda: a les primeres s’observa una

major quantitat de centres respecte al segon grup de municipis, si bé en

aquests segons municipis els punts són de dimensió superior. També

apareix algun centre important a Castellbisbal, Parets i Mollet del Vallès;

en tots els casos es tracta de centres dedicats a les arts gràfiques. Per

últim, destacar que apareix una empresa situada al campus de la UAB

dedicada a activitats de recerca.

98

8. Conclusions

L’objectiu d’aquest estudi ha estat quantificar les principals magnituds

econòmiques d’un conjunt de municipis que envolten l’autovia B-30, per

poder identificar les característiques i sobretot les tendències econòmi-

ques més significatives. A partir d’aquest estudi s’ha de poder iniciar el

procés de disseny de les polítiques econòmiques més adients per enfortir

la competitivitat de les seves empreses i del territori mateix. En concret,

s’han analitzat els municipis més propers a la B-30 i també altres munici-

pis (en total 25 municipis) que sense estar estrictament en contacte amb

aquesta via sí que es relacionen amb el territori pel que passa.

Aquest conjunt de 25 municipis (municipis B30) tenen una població d’un

milió d’habitants i el seu pes sobre el conjunt de la província de Barce-

lona és creixent.

L’anàlisi de les dades econòmiques mostra que aquest creixement de la

població ha estat acompanyat per un creixement continuat en el nom-

bre d’ocupats, que dura fins a la forta crisi que comença a notar-se ja

a mitjans 2007 i que encara avui s’evidencia en les taxes negatives de

creixement interanual del nombre d’ocupats. Aquest creixement de la

població i l’activitat ha estat simultani a un procés de creixent interre-

lació amb l’entorn més proper, però també a una escala més amplia,

concretament, a una escala megaregional.

Respecte a l’especialització productiva dels municipis B30, hem des-

tacat com ha continuat la pèrdua de pes de les activitats relacionades

amb la indústria tèxtil, i com ha estat substituïda per sectors més dinà-

mics relacionats amb els serveis, tant a les empreses com als serveis

públics, i per una activitat industrial específica: la Fabricació de produc-

tes farmacèutics. Això sí, mantenint-se la tradicional reduïda dimensió

mitjana dels establiments productius (d’uns 10 treballadors).

En termes d’economia del coneixement, una tendència positiva que

es manifesta als municipis B30 és que les activitats intensives en co-

neixement, que si bé continuen sent en termes d’ocupats menys impor-

tants que les activitats no intensives en coneixement, suporten millor

l’impacte de la crisi, amb el resultat de reduir-se la diferència entre els

dos tipus d’activitats.

99

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

També hem fet una anàlisi de la localització precisa de les empreses

dedicades a activitats intensives en coneixement, el que ens ha permès

veure la concentració d’aquestes activitats als municipis de Terrassa, a

l’aglomeració Sabadell-Barberà-Cerdanyola i a Sant Cugat, dibuixant-se

clarament l’eix de la autovia B-30, si bé es dibuixa amb força també el

perfil d’una altra via com és la C-58.

Finalment, s’han analitzat alguns dels indicadors d’innovació més im-

portants, arribant a les següents conclusions. Els municipis B30 repre-

senten gairebé la meitat de la inversió en R&D que es realitza a la RMB;

a més, es dóna la particularitat que el pes de la B30 en el conjunt de

la RMB dels indicadors d’input al procés innovador (com la despesa en

R&D) és superior al seu pes en termes d’indicadors d’output (com les

patents). Aquest fet està relacionat amb la localització a l’àmbit de la

B30 d’algunes de les empreses que realitzen una inversió en R&D més

important no només de la RMB sinó de tota Catalunya. També hem des-

tacat el pes significatiu de les publicacions científiques realitzades en

aquest territori, conseqüència de la localització d’importants centres uni-

versitaris.

La importància dels municipis B30 pel que fa a indicadors d’innovació

també ha quedat palesa en els mapes de localització. En aquests mapes

hem vist confirmada la importància dels municipis B30. També, la dis-

tribució no homogènia al territori en la qual destaquen uns nuclis sobre

els altres, així com la importància de les empreses que es localitzen al

voltant de l’autovia C-58, bàsicament per la seva proximitat a les princi-

pals aglomeracions urbanes de Cerdanyola, Sabadell i Terrassa. Es trac-

ta, a més, dels municipis on s’ubiquen els principals centres d’educació

avançada (als que cal afegir Sant Cugat). I sense oblidar que en el ex-

trem sud destaca el cas de Martorell (seu de SEAT, l’empresa que més

recursos dedica a R&D de tota Catalunya).

Un aspecte que cal considerar per aprofundir el present estudi és el de

la capacitat exportadora de les empreses de l’àmbit B30. Les relacions

entre capacitat competitiva i capacitat d’innovació, tenint en compte el

que s’ha destacat en aquest treball sobre la localització de la innovació,

complementarien la informació d’aquest treball.

100

Recomanacions de política

A partir de les conclusions aquí presentades podem avançar unes lí-

nies per al disseny de polítiques de desenvolupament econòmic a nivell

de municipis B30. Aquestes polítiques haurien d’impulsar i potenciar

dos tipus d’economies o avantatges lligats al territori, que per la tra-

jectòria històrica de l’economia local ja estan presents: les economies

d’urbanització (vinculades a la diversitat) i les economies de localització

(vinculades a l’especialització).

La potenciació de les economies d’urbanització i de les economies de

localització s’ha d’aconseguir mitjançant la integració dels mercats de

treball locals, amb xarxes de transport i comunicació coordinades, facili-

tant i impulsant la creació de noves empreses en nous sectors. Per tant,

és important la coordinació entre les empreses del territori i el Parc de

Recerca de la UAB, els centres tecnològics, Esade-Creapolis, entre d’al-

tres. També és important impulsar els actius específics del territori, com

l’especialització tradicionalment industrial, amb centres de formació

avançada i sense oblidar la qualitat física de l’entorn, fent de la qualitat

urbanística i de la sostenibilitat elements imprescindibles de qualsevol

política econòmica a l’àmbit dels municipis B30.

Un factor a tenir en compte en tots els casos és la ja mencionada creixent

integració dels mercats de treball locals. Els nous reptes que aquesta

evolució planteja és la integració de les àrees metropolitanes catalanes

en una gran regió metropolitana catalana, i la consolidació de la megare-

gió Barcelona-Lió, que s’estén des del sud del País Valencià fins a Lió.

Els municipis B30 se situen en una posició central dins de la megaregió

que té en Barcelona el seu vèrtex més important. Per tant, la necessitat

de coordinar i concertar les polítiques de desenvolupament econòmic

és creixent.

101

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

Bibliografia

DCMS (2001): The Creative Industries Mapping Document, Department

of Media, Culture and Sport, HMSO, London.

DCMS (2009): “Creative industries economic estimates”. Statistical

Bulletin. October, DCMS, London.

OECD (2009): OECD Patent Statistics Manual, OECD, Paris.

Solà J.; Sáez X.; Termes M. (2009). “L’Estructura Industrial i Tecnològica

dels municipis del Tram Central de l’AP7/B-30”, Document d’Economia

Industrial, núm. 36, UB. Centre d’Economia Industrial

Trullén, J. (Director) (2011): Conseqüències econòmiques i territorials de

l’estació de La Sagrera, IERMB, Barcelona.

UNCTAD (2004): Creative industries and Development, Document

TD(XI)/BP/13), Geneva, United Nations

UNCTAD (2008): Creative economy. Report 2008. UNDP, UNCTAD,

Geneve-New York.

102

103

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

104

105

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

106

107

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

108

109

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

110

111

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

112

113

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

114

115

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

116

117

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

118

119

Anàlisi econòmica dels municipis de l’àmbit de la B-30

120