Revista B30 nº30, Octubre 2010

48
lacecotfomenta l’emPReSaenxaRxa enlanit.cat /// 8 B 30 Gas a fons. Crònica de 30 mesos de ‘B30’ n. 30 /// 1.10.2010 La revista econòmica del Vallès entrevista amb antoni abad /// 6

description

Revista B30 nº30, Octubre 2010

Transcript of Revista B30 nº30, Octubre 2010

Page 1: Revista B30 nº30, Octubre 2010

la cecot fomenta l’emPReSa en xaRxa en la nit.cat /// 8

B30Gas a fons. Crònica de 30 mesos de ‘B30’

n. 30 /// 1.10.2010 La revista econòmica del Vallès

entrevista amb antoni abad /// 6

Page 2: Revista B30 nº30, Octubre 2010

Dijous 28 d’octubre de 2010, a les 13 hTeatre-Auditori Sant Cugat

Dra. Marga PröhlDirectora General del Institut Europeu de Gestió Pública

Quality of Life - An EU 2020 Imperative: What Development Model for the next Decade

Les administracions europees més avançades comparteixen experiències i casos d’èxit a Sant Cugat.L’Ajuntament de Sant Cugat va rebre el primer premi europeu en Lideratge i Gestió del Canvi EPSA 2009.Més informació i inscripcions a www.santcugatribuna.cat.

Dimecres 27 i dijous 28 d’octubre de 2010ESADE CreapolisMés informació i registre a www.santcugatribuna.cat

INTERNATIONAL EPSA 2009Knowledge-Transfer Workshop

Page 3: Revista B30 nº30, Octubre 2010

3B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 Km ZeRo

1.10.2010la Pel·lícula d’un teRRitoRi en tRanSfoRmació

El primer número de la revista B30 va aparèixer pràcticament el mateix dia que el ministre Solbes feia oficial la crisi econòmica que ho ha trasbalsat tot. La crònica d’aquest període, que va des del febrer del 2008 fins a l’octubre del 2010, serveix per explicar la transformació d’un país des de l’òptica d’un territori. El Vallès és una comarca amb un marcat perfil econòmic que ha personificat el pitjor i el millor de la crisi. Entre els actius hi ha el nou paisatge que dibuixa la indústria del coneixement, que promet canviar el model productiu i que està representada per nous inquilins de la comarca com el sincrotró o Esade-Creàpolis. En el costat negatiu hi ha la crònica de tancaments d’empreses i d’expedients de regulació que han suposat una selecció natural dins un mercat on només han sobreviscut les empreses que han fet els deures, cosa que es tradueix sovint en la capacitat d’obrir nous mercats a l’exterior. La B30 ha estat en un primer pla per narrar la història d’aquest eix empresarial i econòmic i ho ha fet a través de centenars de testimonis i desenes d’emprenedors, buscant intencionadament la mirada optimista i positiva de la realitat.

“De la crisi no se’n surt per art de màgia, només fent els deures”

antoni aBad /// prESiDEnt DE La patronaL CECot

Salva lóPeZemPReSaRi i conSultoR /// nEgoCiS En CLau DE ‘roCk & roLL’

leS veuS que han conStRuït el diScuRS de la ‘B30’

teRRaSSa , caPital euRoPea de l’aeRonàutica

edificiS SinGulaRSamB nom d’emPReSa

RadaR

6Rotonda

34

GaS a fonS

30 GPS

36

àRea de deScanS

38eStació de SeRvei

42anna maRGenat“a la feina convé moure’s per plaer i no per ambició”

B30 edita: Premsa Local Grup de comunicació /// PReSident: Ramon Grau /// cooRdinadoR de Redacció: Francesc castanyer (PAutA MEDIA) ///

diRectoRa editoRial: carmen S. Larraburu /// SuBdiRectoR: Josep M. Vallès /// Redacció: Laia corbella, cristina Farrés, Xavier orri, tere-

sa Vallbona, Ivanna Vallespín /// PRojecte GRàfic: eixida.cat il·luStRació PoRtada: Ivanòvitx /// fotoGRafia: Lluís Llebot /// cooRdinació de PRo-

ducció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// aSSeSSoRament linGüíStic: Susanna turon /// adminiStRació: Anna comella /// imPReSSió:

Gráficas de Prensa Diaria /// PRemSa local Sant cuGat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// Redacció: b30@

pautamedia.com /// adminiStRació comeRcial: Susanna carmona /// diPòSit leGal: b-9826-2008 /// diStRiBució emPReSaRial: FuNDAcIó cE-

cot FoRMAcIó /// PuBlicitat: 93 590 86 00, [email protected] /// col·laBoRadoRS de la ‘B30’: AJuNtAMENt DE Rubí · AJuNtAMENt DE SANt cuGAt DEL VA-

LLèS · AXA ASSEGuRANcES · bANc DE SAbADELL · boEhRINGER INGELhEIM · cAIXA LAIEtANA · cAMbRA DE coMERÇ DE tERRASSA · cEcot · cIt · GRuP cAtALANA-occIDENt · LA cAIXA

PReSentació editoRial

‘EStRuctuRA INDuStRIAL I tEcNoLòGIcA DELS MuNIcIPIS DEL

tRAM cENtRAL DE LA AP-7/b-30’

De Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat termes

DIJOUS 14 D’OCTUBRE, A L’AUDITORI DE SANT CUGAT, A LES 19 H

PAtRocINAt PER ’B30’

Page 4: Revista B30 nº30, Octubre 2010
Page 5: Revista B30 nº30, Octubre 2010

RadaR

5B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

RànquinG d’exPoRtació

CaDa mES La rEViSta ‘B30’ prESEnta un rànquing DE LES 10 EmprESES DE La DEmarCaCió DE La CamBra DE ComErç i inDúStria DE tErraSSa quE han tramitat méS CErtifiCatS D’ExportaCió fora DE La unió EuropEa a traVéS DE L’Entitat.

SEtEmBrE1 euRofRaGance ruBí

2 B. BRAUN SURGICAL ruBí

3 TOp-CABLE ruBí

4 LENG D’OR CaStELLBiSBaL

5 MOEHS CATALANA ruBí

6 BASF p. I. ruBí

7 CHEMIpOL tErraSSa

8 COOpER CROUSE-HINDS tErraSSa

9 DELTALAB ruBí

10 CIRCUTOR ViLaDECaVaLLS

palau-solitài plegamans

Castellar

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El papiol

1

3

2

RadaR B30

l’indicadoR

L’agència fitch ha rebaixat els ràtings de Catalunya a llarg termini de a+ a a en les dades que s’han fet pú-bliques durant el mes de setembre. El motiu, argumen-ten des de l’agència americana, és que la perspectiva del deute a llarg termini és “negativa”. El segon mo-

tiu, segons alerta fitch, és “l’elevat nivell d’endeuta-ment” de Catalunya i de les seves empreses, tant les públiques com les privades. D’altra banda, l’agència ha confirmat la qualificació del deute a curt termini com a f1. /// Foto: ARXIU

a

Cerdanyola i pimec s’alien per col·locar les empreses del municipi a la xarxa

L’Ajuntament de cerdanyola i la patronal Pimec han signat un conveni amb l’objectiu de facilitar la presència de les empreses del municipi a internet. Mitjançant un programa anomenat Webpime (cerdanyola.webpime.com), totes les firmes –ja siguin comerços, empreses de serveis, indústries o qualsevol activitat econòmica amb seu a cerdanyola– podran disposar de domini propi, dos comptes de correu electrònic amb capacitat il·limitada, allotjament (hosting) fins a 15 Mb, disseny web i gestor de continguts de manera gratuïta. Fruit del conveni, també s’organitzaran xerrades i càpsules formatives que tractaran aspectes com la utilitat de les xarxes socials en el sector comercial o la facturació electrònica a les empreses. L’alcaldessa de cerdanyola, carme carmona, va expressar la seva satisfacció per l’acord. “S’ajudarà a fer que cada cop més empreses i comerços puguin ser visibles a internet i augmentin així les seves possibilitats de negoci”.

Sabadell posa en marxa un servei d’assessorament als aturats per a la recerca de feina

L’Ajuntament de Sabadell ha po-sat en marxa una nova iniciativa desti-nada als aturats que busquin feina. Es tracta de l’Aula de Recerca Intensiva de Feina i serveix als aturats per rebre un acompanyament en aquest procés. Du-rant un termini màxim de quatre setma-nes, els aturats que ho desitgin podran rebre l’assessorament gratuït dels ori-entadors laborals. En concret, se’ls for-marà en qüestions com la correcta re-dacció d’un currículum, la millor manera d’afrontar una entrevista de feina o com treure suc de la xarxa per buscar feina. L’Ajuntament, que busca amb aquesta mesura agilitzar el retorn al món laboral dels aturats, ha rebut una subvenció de 120.550 euros del Departament de tre-ball per engegar el servei. L’Aula va ser inaugurada per la consellera de treball, Mar Serna, i l’alcalde de Sabadell, Ma-nuel bustos. Estarà ubicada a les instal-lacions del Vapor Llonch i atendrà el pú-blic de dilluns a dijous, de 9 a 13 h i de 15.30 a 19.30 h.

terrassa i el faCt signen un acord per promoure la dinamització del comerç local

L’Ajuntament de terrassa i

la Federació d’Associacions de comerciants de terrassa (FAct) han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la dinamització comercial de la ciutat. El primer pas és potenciar el model de comerç urbà i de proximitat, amb eixos i nuclis comercials amb vocació de servei local, defensant-ne el valor social i afavorint el consum responsable. Amb aquest acord signat a mitjans de setembre, l’Ajuntament i l’associació també pretenen fomentar l’associacionisme i la major professionalització dels comerciants. A la signatura del conveni hi van assistir l’alcalde de terrassa, Pere Navarro, i la presidenta de la FAct, Rosa Maria Ros, acompanyats del tinent d’alcalde d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, Manel Pérez, el regidor de comerç, Xavier Martín, i el vicepresident de la FAct, Sebastià Puig.

21 3

Page 6: Revista B30 nº30, Octubre 2010

6 la nit de l’emPReSaRi B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

1 ///Exacte, és un cas molt reeixit, i és el que ha de fer també la pime. Compartir amb el competidor és un avantatge enorme, i aquest és el missatge nou.

què fa la cecot per impulsar aquest esperit?Hem engegat el servei Reempresa, en què es posen al mercat les empreses que en-cara mig funcionen, que saben com fer les coses, però que no tenen ningú que les condueixi. Hem d’entendre que les em-preses es compren, es venen, i algunes s’enterren, però no ens podem permetre deixar que tanquin empreses que tenen potencial. Aquest és l’esperit del missat-ge: cooperem, siguem més anglosaxons.

la segona part de l’eslògan parla de nous paradigmes. a què fa referència?En la línia del que diem, es tracta d’homo-logar el nostre país internacionalment i re-vifar d’aquesta paràlisi mental en què es-tem instal·lats.

la traducció de paràlisi mental i homologació internacional?En àmbits com l’educació, la productivitat –vull dir absentisme–, el marc laboral o la funció pública, hi ha una forta resistència al canvi. A Europa han canviat. Per què el que apliquen alemanys i austríacs aquí no ho sabem fer? És complex d’inferioritat? Cada vegada estem més lluny dels bons de la classe. Necessitem uns partits polítics que empenyin en aquest esperit, perquè de la crisi no se’n surt amb màgia, sinó perquè cadascú fa els deures.

és que, tenint en compte que el teixit bàsic és la pime, el que necessitem és molta més cooperació. El missatge fins ara era coo-perar amb clients i proveïdors. Ara hem de cooperar amb competidors, per compartir recursos en temes d’innovació, d’interna-cionalització i, en darrer terme, per arribar a fusions. Només amb economies d’escala serem més eficients i més competitius.

l’exemple de ficosa i comsa emte recuperant la fàbrica de Sony és el model que caldria seguir?

ció público-privada és necessari aquest es-perit, ja que permetrà guanyar eficiència en el camp dels serveis i la gestió, i no hi ha res més progressista que administrar bé els diners de tots. Però per fer-ho cal coo-peració. No podem admetre que no es de-senvolupi aquesta consciència d’eficiència, i si algú sap gestionar bé són les empreses.

aquest és el missatge polític de la nit.cat. quin és l’empresarial?Es tracta de treballar en xarxa des del món de les TIC. I el paradigma aplicat a empresa

El president de la Cecot repassa l’actualitat del Vallès i de Catalunya amb les eleccions a tocar. Les principals peticions reclamen la col·laboració empresarial i posar fi a la inacció i la feblesa política TEXT: XAVIER ORRI /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

La Cecot celebra a mitjans d’oc-tubre La Nit de l’Empresari, batejada com La Nit.cat. Nous paradigmes, d’acord amb el missatge que vol transmetre la patronal: col·labora amb

l’enemic. “Com deia James Bond: Shaken, not stirred”, diu el president de la Cecot, An-toni Abad per il·lustrar les noves relacions entre l’empresa i els seus competidors.

toca treballar en col·laboració...Toca! Com a país, en el camp de la coopera-

Empresari del sector metal·lúrgic i turístic, president de la patronal Cecot des del 2005, llicenciat per Esade en ciències empresarials i màster en administració i direcció d’empreses. Antoni Abad (Terrassa, 1958) és un patró amb esperit reivindicatiu i fama de no censurar els seus pensaments, per molt que semblin o siguin políticament incorrectes. Reflexiu en l’elecció de la paraula i convençut del seu discurs, procura no parlar per parlar, especialment en moments com els presents, en què l’empresariat se sent un dels grans damnificats de la classe política. Protagonista habitual de l’actualitat empresarial des de la presidència de la Cecot, Abad reflexiona sobre el moment actual de la patronal, els dies previs a la tradicional Nit de l’Empresari, que tornarà a reunir el món polític, econòmic i social, el dia 15.

el PeRfil

el patró dels empresaris

“De la crisi no se’n surt per art de màgia, només fent els deures”

antoni abad /// president de la patronal Cecot

Page 7: Revista B30 nº30, Octubre 2010

la nit de l’emPReSaRi 7B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

quins deures?Per exemple, tornar a classe en molts ca-sos, tornar a l’educació, formar-se.

i a la classe política, què li demana? Que hi facin alguna cosa! Si no està bé el que es fa, després s’ajusta, però provem-ho. Hem estat durant dos anys donant un tracte paternalista a la ciutadania, i la ma-mella resulta que estava buida.

Parlem de patronals.M’interessa.

com ha aconseguit el vallès una patronal de la fortalesa de la cecot?Som el primer territori industrial de Ca-talunya, i això ens dóna fortaleses intrín-seques que mereixen ser representades. Després, la Cecot el que ofereix és un parai-gua, una cúpula que ha mancomunat ser-veis transversals que ajuden força. I nosal-tres creiem en la patronal com a manera d’impulsar aquest territori pime, i al final hem acabat fent de la Cecot una figura creï-ble que dóna retorns positius a l’empresa.

quina opinió li mereix la configuració d’associacions i entitats empresari-als del vallès? no està massa atomit-zada la patronal vallesana?Jo entenc que el govern d’un municipi vulgui un interlocutor directe en el món empresarial, però el que no té sentit és que ens comencem a enredar amb els ob-jectius. Una associació és un petit punt de poder, i de seguida es planteja: he de ser la veu o donar servei? Per mi, es trac-

ta de ser la veu, i si algú vol fer de gesto-ria, és una altra cosa.

està parlant del model d’associació. i el nombre, és excessiu?I tant, és que no hi cabem. Hauríem de compartir cúpula, que cadascú sigui veu, però si es volen serveis, integrem-nos.

en el debat entre cerdanyola empresa-rial i l’associació d’empresaris de cer-danyola, en què finalment és part im-plicada, demana una unió?Quan hi parles, tots reconeixen que no té sentit. El que passa és que uns volen ser la veu i els altres hi veuen oportunitat per fer de gestoria. Només en cal una.

què veuen des de la patronal que es pot millorar al vallès?Per començar, el tren de mercaderies pel Vallès lligat a tot el corredor del Mediter-rani. Això ens fa molta falta. El tema de la B-40 també ens ajudaria, perquè la ge-neració del nostre PIB és molt endòge-na. També tenim un espai universitari en el qual hem de treballar el science to busi-ness per generar teixit empresarial nou.

aquest pont del science to business és una de les demandes més recurrents, però sembla que ningú no sap la fórmula per portar-ho a terme. com a patronal, hi ha un camí traçat per aconseguir que de la universitat sorgeixin emprenedors?Des de les universitats, s’haurien de gene-rar més negocis. Hi ha casos exitosos, però

en general sembla que voler ser miliona-ri, en certs entorns universitaris, els rubo-ritza. Ens fan falta entorns de capital risc, i de capital llavor. La nostra petita aportació és el Business Angels Catalunya, que jo ma-teix presideixo.

d’acord, s’hi posen recursos, però real-ment hi ha emprenedors?Encara falta més cultura emprenedora. I tenim una idea massa romàntica de la cre-ació d’empreses, d’un home que aixeca la seva companyia, i no és així. La majoria de bones idees les tenen al calaix les empre-ses existents i cal mobilitzar aquestes ide-es. Com? Amb plataformes de confiança per posar-les en valor: un lloc on puguin explicar-se les idees que altres poden de-senvolupar. Aquí tornem a l’esperit de La Nit.cat, punts de trobada professionals.

quines oportunitats té el vallès?La base industrial i tecnològica amb què comptem. El nostre volum d’exportació també presenta oportunitats.

el vallès ha guanyat el sincrotró, esade-creàpolis i equipaments que han de canviar el model productiu de la B-30. quina opinió li mereix aquest pretès potencial?El sincrotró pot tenir un impacte a mitjà i llarg termini. Ho celebro, però cal pacièn-cia. Esade va en la filosofia de La Nit.cat: open innovation, més cultura relacional. Tot plegat té el potencial de canviar el panora-ma, però el gruix seguirà com fins ara. I en aquest sentit hi ha un tema cabdal que és

hem estat durant dos anys donant un tracte paternalista a la ciutadania, i resulta que la mamella estava buidatotes les patronals no hi cabem. hauríem de compartir cúpula, que cadascú sigui veu, però si es volen serveis, integrem-nosqui acabarà fent anar el sincrotró seran xinesos, que n’hi ha molts de molt ben preparats i amb una actitud pel treball immillorabletenim un espai universitari en el qual hem de treballar el ‘science to business’ per generar nou teixit empresarial

l’educació: el 85% dels joves aturats no te-nen formació, i dels joves amb estudis uni-versitaris o FP, només el 2% està a l’atur. El que cal és millorar això, des de les famílies, inculcant esforç.

del sincrotró, a l’educació...Perquè, si no, qui acabarà fent anar el sin-crotró seran xinesos, que n’hi ha molts de molt preparats i amb una actitud per al treball immillorable. I quan dic xinesos vull dir immigrants més preparats que no-saltres.

fa dos anys, en una entrevista a la B30, reclamava reformes estructurals. S’han fet?No, i això és clamorós. La reforma labo-ral està per fer. I els sindicats fan una vaga política. No anem bé amb aquests liderat-ges, que no renoven res. No hi ha ni millo-res en productivitat, l’absentisme segueix sent de vergonya. Hem perdut 24 mesos i el món no ens espera. Les empreses no són presoneres de cap territori, i acabaran in-vertint més a fora que aquí, així que anem amb compte.

què demana la patronal al proper govern?Realisme, bon lideratge, traslladar al ciutadà i a l’empresari que depenem de nosaltres mateixos, que creï un marc de confiança i responsabilitat individual, i molt de sentit pràctic, que en alguns casos vol dir desregulació i estrènyer en la I d’innovació i la I de la internacionalització, perquè el creixement vindrà des de fora.

Page 8: Revista B30 nº30, Octubre 2010

8 la nit de l’emPReSaRi B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

La patronal reconeix un any més una desena d’empreses i institucions en la nit de l’Empresari. El fil conductor d’enguany és la cerca de sinergies i el replantejament de les fórmules tradicionals PER: XAVIER ORRI

a la recerca dels nous paradigmes empresarials

reimpulsar va ser la consig-na traçada per la Cecot tot just fa un any. Al cap de 12 mesos, ja no es demana transforma-ció dels antics paradigmes. A aquestes altures es tracta de

renovar-los, reinventar el punt de partida. Nous paradigmes, reclama l’eslògan de la set-zena edició dels reconeixements empresa-rials de la patronal catalana que se celebra-rà la nit del 15 d’octubre. L’esperit, expliquen des de Terrassa, és posar l’accent en la col-laboració i cooperació empresarial, a apren-dre a treballar en xarxa, maximitzant la flexi-bilitat per establir aliances, tot plegat amb la vista posada en les noves tecnologies i el de-senvolupament de l’empresa 2.0.

Ho explica per a la B30 el secretari general de la patronal i secretari del jurat, David Garro-fé: “Les xarxes entre empreses cada cop són més necessàries. Hi ha un món digital que cada vegada té més importància i l’empre-sariat s’hi ha d’adaptar, ha d’ampliar la seva agenda de contactes, per obrir el camp de vi-sió i renovar actuacions”. El paradigma, il-lustra Garrofé amb un exemple proper, és l’aliança entre Ficosa i Emte per reconver-tir la planta de Sony a Viladecavalls. “Buscar empreses complementàries per treballar-hi determinarà l’èxit del futur”, afirma Garrofé.

EMpRESARIS AMB VOCACIÓ

Per a més exemples, la remissió als premi-ats és ineludible. Hidrotec, empresa santcu-gatenca dedicada al sanejament de canona-des, reconeguda com la millor jove iniciativa, il·lustra aquest esperit. “Si ens mereixem el premi és per la nostra vocació d’avançar-nos al mercat i d’assumir riscos”, explica el seu director, Xavi Yagüe. Els riscos als quals fa re-ferència es tradueixen en el fet d’obrir, com a mínim un cop l’any, noves línies de negoci. La novetat d’enguany, que ha valgut l’aplau-diment patronal, és un “sistema de perfila-ció de canonades per avaluar-ne el desgast i un sistema per renovar-les per dins sense ai-xecar el carrer o tirar parets”. Per als no inici-ats pot semblar poca cosa, però és la primera empresa a Espanya que inverteix en aques-ta tecnologia, com ja va fer l’any 1997 apos-tant pels primers camions de reciclatge d’ai-gua o quan el 2006 van adquirir el primer ro-bot fresador.

1 ///

1 /// CRITERI pLURIDISCIpLINARI. FoRMEN EL JuRAt DELS REcoNEIXEMENtS cEcot 2010 PERE NAVARRo, ANtoNI cAStELLS, JoSEP huGuEt, ANtoNI GIRó, ANA RIPoLL, JoAN RoSELL, ANtoNI AbAD, toNI AMAt, MARtí coLoMER, EuGèNIA bIEto, JoRDI cANALS, DAVID DINWooDIE, ENRIc MAtA, ALbERt DuAIGuES, JoSEP ANtIch, ENRIc hERNáNDEz, MARtí SAbALLS, FELIP ALMIRALL, JoSEP RIbERA, ENRIc RIuS, JoAN GINEStà, ALFoNS MARtí, ADoLF cAbRuJA, JoSEP PEñAS I JoSEP boNEt/// cEDIDA

COMpARTIR pER COMpETIR

Comertia és un altre dels premiats que re-flecteix fidelment l’esperit de la nit de la Ce-cot. L’associació catalana de l’empresa fami-liar del comerç, nascuda l’any 2002, agrupa companyies familiars de la talla de Calbet, Chocolat Factory o MRW, i recull el paradig-ma reclamat per la Cecot com a clau com-petitiva: cooperar amb la competència. Des del lema Compartir per competir, a la missió fundacional , Comertia invita a aquest espe-rit de germanor empresarial entre els seus associats amb l’objectiu d’aprofitar siner-gies millorant la productivitat i la competi-tivitat de les empreses. “Fem una mena de benchmarking entre les nostres empreses, compartint informació sobre el que funci-ona o no funciona a un o altre associat”, ex-plica la seva gerent Elisabet Vilalta, “en de-finitiva, compartim coneixements i experi-ències i les empreses aprenen dels errors o virtuts de les altres”. Una altra empresa que s’ha destacat per aquest esperit cooperatiu que reclama la Cecot és la terrassenca Bye, Bye Pelos, de-dicada a la fotodepilació. Nascuda fa qua-tre anys, la seva progressió s’ha fet sentir:

com és el cas de Pagès o Fornells, de mane-ra que els nostres clients puguin benefici-ar-se dels seus avantatges”.

ESpERIT 2.0

La darrera, però no menys important, de les premisses que comparteixen els premiats és l’esperit 2.0, tant des de la perspectiva del web com en l’esperit de xarxa empresarial. La millor il·lustració pot ser el clúster Opti-ma Renovables, creat recentment i que agru-pa empreses tecnològiques especialitzades de la comarca com Lloveras, Circutor, Aven-dum, o Sereng&Mantei. La seva filosofia, ex-plica el responsable de relacions externes, Martí Lloveras, és que “es treballa de mane-ra transversal, cada empresa aporta als pro-ductes el que sap fer millor”. Un dels primers resultats d’aquesta cooperació? Un fanal que s’alimenta de la llum del sol. D’aquesta manera, els projectes són compartits, així com els riscos i els talents. “En lloc de mantenir relacions de proveïdor-client, treballem en cascada i facturem a preu de cost dins el grup”. Els beneficis arribaran a llarg termini, quan el fanal solar que han creat tots plegats sigui als carrers de tot el món. L’esperit queda il·lustrat.

ja sumen 53 centres franquiciats a tot Es-panya, i l’any que ve espera arribar al cen-tenar. Una de les claus en aquest avenç ha estat la vocació de col·laboració que ha tingut amb altres empreses del seu sector en temes com la fidelització de la cliente-la o la formació dels treballadors. “En for-mació, conjuntament amb empreses como Rafael Pagès, estem impulsant cursos per-

què qualsevol pugui formar-se i obtenir un títol oficial que certifiqui els seus coneixe-ments”, explica el responsable d’expansió de la companyia, Carlos Soto. I en el domi-ni de la fidelització, un dels terrenys més pantanosos per a les empreses de serveis, Bye, Bye Pelos també treballa en xarxa: “Procurem que els nostre plans de fidelit-zació incloguin altres empreses del sector,

L’ESpErit DE La fESta DE La CECot éS poSar L’aCCEnt En La CoL·LaBoraCió i CoopEraCió EmprESariaL i aprEnDrE a trEBaLLar En xarxa

Reconeixements empresarials /// patronal Cecot

Page 9: Revista B30 nº30, Octubre 2010

la nit de l’emPReSaRi 9B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

al voltant d’una cinquantena d’empreses han presentat enguany els seus nous paradigmes per optar als 16ns reconeixements Cecot al progrés Empresarial. una vegada més, aquests premis han compartit escenari

amb el premi Egarsat a l’actuació en prevenció de riscos Laborals, que arriba a l’11a edició, i el premi unnim, abans Caixa terrassa, que premia la creació de valor afegit.

amb l’esperit de La nit.cat s’ha provat de reconèixer aquelles empreses que han destacat per desenvolupar el treball en col·laboració amb tercers, teixint xarxa i esmerçant-se a introduir el model empresarial 2.0. Com a curiositat, la nòmina de premiats deixa com a nota destacada la presència de set empreses o institucions vallesanes guardonades. pel que fa al reconeixement individual, ha recaigut en César alierta.

PeRSonalitatCéSAR ALIERTApresident de Telefónica

PRemiatS en leS edicionS anteRioRS

2009 Salvador Alemany,

president del Cercle d’Economia

2008 Andreu Mas-Colell,

president de la Barcelona graduate

School of Economics

2007 Manuel Lao Hernández

president del grup nortia Corporation

2006 Antoni Brufau, president

executiu de repsol Ypf

El president de telefónica, César alierta, és un dels referents del panorama empresa-rial espanyol. nascut a Saragossa fa 65 anys, es va llicenciar en dret a la seva ciutat i és mBa per la universitat de Columbia (nova York). Des de l’any 2000 ostenta el pri-mer càrrec de la companyia de comunicacions, que compagina amb la presència als consells d’administració de China unicom i telecom italia. també forma part del Co-lumbia Business School Board of overseers i presideix el Consell Social de la unED. En el seu currículum professional s’hi compten càrrecs directius a Banco urquijo, la presidència de tabacalera –convertida en altadis, després de la fusió amb la france-sa Seita, impulsada per alierta–. també ha estat fundador de la societat Beta Capital i membre directiu de la Borsa de madrid.

emPReSa méS inteRnacionalléKuéLA LLAGOSTA

Líder mundi-al en produc-tes de silicona de disseny in-novador i fun-cional per a la cuina. amb seu a la Llagos-ta, la marca té presència en més de 40 països dels cinc continents.

PRemi a l’entitat inteGRadoRa aSSociació Sant tomàS VIC

aquesta as-sociació vi-gatana sen-se ànim de lu-cre col·labora amb les ad-ministracions i institucions públiques i privades per atendre discapacitats intel·lectuals.

emPReSa de comeRç i/o SeRvei Bye, Bye PeloSTERRASSA

franquícia terrassenca de fotodepila-ció, ha acon-seguit una implantació creixent al territori amb un producte que han popularit-zat amb el preu i la imatge com a estratègia.

BoneS PRàctiqueS en l’adminiStRacióajuntament de Sant cuGat

Lluís reco-der és l’alcal-de del muni-cipi vallesà que la Ce-cot reconeix amb un premi per la bona gestió dels recursos pú-blics.

PRemi a la milloR foRmacióconStRuccionS Baldó S.a. TERRASSA

aquesta em-presa fami-liar terras-senca va néi-xer el 1972, fundada pels germans Baldó, amb l’ob-jectiu d’assentar-se en el sector de la construcció i l’edificació.

PRemi a la milloR aSSociaciócomeRtiaCATALUNYA

Comertia és l’associació Catalana de l’Empresa fa-miliar de Co-merç, una entitat que agrupa em-preses de retail amb mar-ca reconeguda en el seu sector.

PRemi a l’emPReSa 2.0oPtima RenovaBleSTERRASSA

optima reno-vables és una iniciativa sor-gida del con-junt d’empre-ses del sector de les renovables ajuntades per desenvolupar un pro-jecte compromès amb el medi ambient.

PRemi unnim a la cReació de valoRexcluSivaS eGaRa TERRASSA

Exclusivas Egara S.a. és una empresa especialitza-da en la ven-da i distribu-ció de primeres marques de begudes i alimentació a la zona del Vallès occi-dental.

milloR jove iniciativahidRotec Sanejament, SlSANT CUGAT

hidrotec és una empre-sa santcuga-tenca líder en la introduc-ció de noves tecnologies mediambien-tals en el sanejament de col-lectors d’àmbit nacional des dels seus inicis, l’any 1994.

PRemi eGaRSat a l’actuació en PRlcoPciSaTERRASSA

Constructo-ra terrassen-ca de refe-rència en el sector de la construcció a Espanya. Desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de l’obra civil, l’edificació i els serveis.

ReconeixementS emPReSaRialS cecot 2010

Page 10: Revista B30 nº30, Octubre 2010

10 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

maRtí PuiG, PReSident de Pimec vallèS occidental

“L’eix del Vallès ha de ser un bon cor-redor amb tot el que es necessiti perquè sigui sostenible. Tecnològicament és possible, però la infraestructura no pot tornar a quedar endarrerida, la logísti-ca és molt important a la comarca”.

PeRe PuiG, camBRa de comeRç de SaBadell

“Demanem operativitat perquè la B-40 sigui una via ràpida per anar a les ciutats i a les zones industrials. A més, creiem que la secció compleix les exi-gències mínimes perquè es pugui arri-bar als 120 quilòmetres per hora”.

julio aRanda, aSSociació d’emPReSaRiS de ceRdanyola

“Amb el ventall de possibilitats que hi ha actualment, hem d’arribar a un acord en què no es rebutgi el Quart Cin-turó, hem de pactar com volem que si-gui per evitar cap desastre ecològic. Es-tic convençut que s’arribarà aquí”.

joan fRanqueSa, emPReSaRiS de Sant cuGat

“Sembla que aquesta infraestructura sigui un caprici d’algú, però és bàsica per al desenvolupament del Vallès Occiden-tal. Tenim un col·lapse permanent. El govern s’ha de posar les piles perquè d’aquí tres o quatre anys estigui feta”.

lluíS SiSquella, PReSident de ceRdanyola emPReSaRial

“Es diu que el traçat no s’ajusta al que s’aprova al Pla Territorial i al Pacte Nacional d’Infraestructures. Aquests documents no es poden sacralitzar, es pacten coses que no poden satisfer les necessitats empresarials”.

joSeP PRatS, camBRa de comeRç de teRRaSSa

“La B-40 ha de ser complementà-ria a la via interpolar que uneix els municipis de Molins de Rei i Sant Ce-loni. Així es relligarien tots els muni-cipis de la segona corona i es resol-drien els problemes de desplaçament actuals”.

Els primers dibuixos del Quart Cinturó o B-40 daten de mit-jans dels anys seixanta. Lla-vors ja es va plantejar la ne-cessitat d’una via que enllacés la segona corona metropolita-

na. Després de molts debats, campanyes i mobilitzacions, el dia 9 d’octubre es tanca-rà el període d’al·legacions a l’estudi infor-matiu del traçat proposat pel Ministeri de Foment. Un pas endavant que ha estat molt ben rebut pels representants del teixit pro-ductiu de la zona, acompanyat d’una recla-mació: que no hi hagi més demores per co-mençar a executar la via.

“Entorn a la B-40 ja ha existit el debat su-ficient per veure que és una infraestructu-ra cabdal per al Vallès i les ciutats metro-politanes”, va afirmar a la B30 el responsa-ble d’aquest àmbit de la Cambra de Comerç de Sabadell, Pere Puig. Pel que fa a la pro-posta de traçat de Madrid, el vicepresident de l’Associació d’Empresaris de Cerdanyo-la , Julio Aranda, va explicar que “és pràc-ticament la mateixa realitzada pel Depar-tament de Política Territorial i Obres Pú-bliques de la Generalitat”, segons la seva valoració, “un traçat adequat”. “Tot i que la previsió de tres carrils per banda seria la solució definitiva, ara com ara els dos car-rils previstos poden ser suficients”, va des-tacar el president de Cerdanyola Empresa-rial, Lluís Sisquella. Els representants del teixit productiu vallesà van comentar que no presentaran cap apreciació a l’estudi.

RESpECTE AL MEDI AMBIENT

Ara, però, ha sorgit una nova polèmica. Els grups contraris a la via denuncien que l’estudi ambiental que s’ha usat està caducat i cal tornar a iniciar l’expedient. “És molt decebedor que sempre ens barallem pel mateix”,opina el president de la Cecot, Antoni Abad. En aquesta qüestió les patronals també tenen una sola veu: “La capacitat de l’estudi ambiental és un requisit formal que no ha de justificar que s’ajorni més l’execució de la B-40”, considera el vicepresident de l’Associació

d’Empresaris de Sant Cugat, Joan Franque-sa. De fet, la controvèrsia gira al voltant de la validació que Foment va fer d’aquest document. “Aquí es dóna la paradoxa que no hi ha un acord polític entre les tres forces de la Generalitat i es demoren les coses per una raó tècnica, quan en el fons el que hi ha és política”,afirma el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig. Amb tot, les patronals defensen que “el tra-çat ha de ser respectuós amb el medi ambient, però no ha de ser un punt més per impedir l’obra”, segons considera el director gerent de la Cambra de Terrassa, Josep Prats. I és que en un moment en què s’estan retallant les inversions en infraes-tructures, aquests desacords poden deixar de nou en un punt mort la B-40, una amenaça que l’empresariat té present.

1 ///

1 /// ACCESSOS OBERTS. EL tRAM ActuAL DE LA b-40 quE VA D’AbRERA A tERRASSA

2 /// CARACTERÍSTIQUES DE LA VIA. EL PRIMER tRAM DEL quARt cIN-tuRó coNStA DE DoS cARRILS DE cIRcuLA-cIó PER bANDA I PER-MEt uNA VELocItAt MàXIMA DE 120 kM/h/// LLuíS LLEbot

2 ///

LES patronaLS DEmanEn quE S’ExECuti La infraEStruCtura amB totES LES garantiES amBiEntaLS nECESSàriES

L’empresariat reclama que no hi hagi més demores a la B-40

El dia 9 d’octubre s’acaba el període per presentar al·legacions a l’estudi informatiu del traçat proposat pel ministeri de foment PER: CRISTINA FARRÉS

Reportatge /// quart Cinturó

1 ///

Page 11: Revista B30 nº30, Octubre 2010

11B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

el carril vao de la c-58 encara l’últim any d’obres

E l carril bus-VAO que s’està construint des de finals del 2008 a l’entrada de

la C-58 a Barcelona encara la seva etapa fi-nal d’obres. Des del Departament de Polí-tica Territorial i Obres Públiques de la Ge-neralitat asseguren que s’obrirà al trànsit durant el mes de desembre del 2011. El con-seller Joaquim Nadal va afirmar que calcu-len que cada hora utilitzin el nou vial “uns 1.200 vehicles que tinguin tres ocupants o més”. D’aquesta manera es pensa alleugerir el col·lapse habitual que hi ha en aquesta entrada a la Ciutat Comtal des del Vallès Oc-cidental, incentivant al mateix temps que els vehicles viatgin amb més ocupants.

tReBallS actualS. En aquests moments les obres ja estan en marxa a tot el traçat de la via, que va des de Ripollet fins a Barce-lona. Els treballs previs ja han acabat i ara s’està executant tota la feina d’estructures, principalment construint talussos i plata-formes. Quan això acabi, al mes de març, s’iniciaran les obres més espectaculars de tot el projecte. Per aquest motiu, el conse-ller va visitar el 20 de setembre l’evolució de tota aquesta feina acompanyat de l’al-caldessa de Montcada i Reixac, Maria Ele-na Pérez; l’alcalde de Ripollet, Joan Maria Parralejo; l’alcaldessa de Cerdanyola del Va-llès, Carme Carmona, i el president de Ta-basa, Josep Mir. També va veure l’estat de les obres el director general d’aquesta em-presa, Albert Vilalta, en el primer acte pú-blic en què participava després del seu se-grest a mans d’Al-Qaida.

La primera gran construcció que es comen-çarà a fer a la primavera serà un viaducte de 890 metres que estarà situat al mig dels dos

ponts que enllacen l’autopista del Vallès i la C-33 a l’entrada de Barcelona. Per no reduir la capacitat de la via mentre s’estigui exe-cutant, s’utilitzarà un sistema constructiu de llançabigues. Es farà un tauler metàl·lic perquè es pugui recolzar l’estructura sobre els mateixos pilars del viaducte.

D’altra banda, també hi haurà canvis im-portants sobre les línies de Renfe de Montcada. Aquest serà el punt d’accés i sortida del carril, que es farà a través d’una pèrgola en forma de trident que es-tarà situada a 530 metres d’altura. /// cRIStINA FARRéS

a partir del mes de març s’iniciaran els treballs més espectaculars amb la instal·lació d’un viaducte de 890 metres i la pèrgola en forma de trident a montcada

infRaeStRuctuReS /// montCaDa i rEixaC

el conseller nadal i els alcaldes de municipis per on passa el vial observant la zona d’obres /// cEDIDA

L es empreses interessades a establir el seu negoci dins el Parc de l’Alba,

al costat del sincrotró, coneixeran al llarg d’aquest mes d’octubre quines són les con-dicions del concurs públic que convocarà l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Així ho va assegurar el president del consorci urba-nístic que gestiona el projecte del Centre

Direccional, Miquel Sodupe, reconeixent que a hores d’ara “ja s’ha començat a tre-ballar per definir quines són les condici-ons d’accés”.

intenSificaR la PRomoció. Després de tornar de vacances i amb la primera fase d’obres acabada, els responsables del pro-

jecte van posar fil a l’agulla per buscar in-quilins. L’arquitecte va afirmar que “hem fet i farem molta promoció de sòl perquè vin-guin centres de recerca, tecnològics i d’ele-ments productius”. A tall d’exemple, va par-lar dels dos edificis de recerca de La Caixa que s’estan acabant de construir.

Dins de l’activitat de promoció, Sodupe també va anunciar que s’està elaborant un nou lloc web del Parc de l’Alba, sense donar cap data de la seva estrena. Segons van de-finir, serà un lloc d’intercanvi d’informació amb els sectors acadèmics, científics i em-presarials. /// c.F.

l’incasòl definirà aquest mes el concurs del Parc de l’alba

equiPamentS /// CErDanYoLa DEL VaLLÈS

80milionSEl projecte compta amb un pres-supost de 80 milions d’euros i es cofinançarà amb fons europeus provinents del programa de compe-titivitat feder Catalunya 2007-2013. també hi intervé l’empresa tabasa, que reinverteix els beneficis socials obtinguts gestionant els peatges.

Reclamen que s’acabi l’enllaç de l’aP-7 i l’a-2

Els representants dels municipis afec-tats per l’aturada de les obres d’en-

llaç entre l’autopista AP-7 i l’autovia A-2 a Castellbisbal es van reunir el 16 de setem-bre amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, exigint que es faci tot el possible per reprendre aquests treballs. El projecte va entrar en el paquet d’infra-estructures que des de Madrid van decidir aturar dins del seu pla d’austeritat al mes de juliol i tampoc no es va preveure amb la nova partida pressupostària de l’agost. Poc després que el ministre de Foment, José Blanco, anunciés la retallada, l’empresari-at de la zona va fer sentir la seva veu quei-xant-se del retrocés que això significa per a la competitivitat dels negocis. A més, tant patronals com diverses veus de la societat civil van assenyalar que les obres ja estan executades en més d’un 65%. A la reunió van ser-hi presents els consis-toris de Castellbisbal, Rubí, Pallejà, Sant An-dreu de la Barca, el Papiol, Corbera de Llo-bregat, Terrassa i Sant Cugat. /// c.F.

infRaeStRuctuReS /// VaLLÈS

la ronda oest de Sabadell estarà acabada el 2011

El perllongament de la ronda Oest de Sabadell, l’enllaç directe des del nord

d’aquesta ciutat fins a l’autopista C-58, esta-rà obert durant l’estiu del 2011. La Generali-tat ha invertit 50,4 milions d’euros en aquest projecte. Es calcula que cada dia passaran uns 30.000 vehicles per la via, cosa que re-soldrà problemes de mobilitat urbana i d’ac-cés a l’autopista del Vallès des de municipis com Matadepera o Castellar. I és que les ru-tes que actualment utilitzen els vehicles per accedir a l’autopista des d’aquestes poblaci-ons passen pel mig de Sabadell o Terrassa. A hores d’ara els treballs ja es troben a l’equador de la seva execució. Quan s’acabi el perllongament la ronda Oest tindrà tres carrils de circulació i un altre vial trenat que anirà de nord a sud. A l’hora de dissenyar el projecte es va posar l’accent en la integra-ció urbana, deprimint l’obra i construint ro-tondes en altura i túnels per evitar els so-rolls al veïnat. Hi haurà tres accessos diferents a aquesta via: l’entrada nord, l’entrada sud i un tercer punt al mig, concretament al barri de Can Llong de Sabadell. /// REDAccIó

infRaeStRuctuReS /// VaLLÈS

Page 12: Revista B30 nº30, Octubre 2010

12 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

Des de l’AEC ajudem les empresesde Cerdanyola a competir en el seuentorn amb les màximes garanties d’èxit.

Bancs i caixes són obligats judicialment a cancel·lar ‘swaps’

A mitjans del 2007, amb la gran pujada dels tipus d’interès, bancs i caixes van

començar a comercialitzar els anomenats swaps, “uns productes que es venien com a assegurances per garantir els interessos dels préstecs”, segons els descriu l’advocat Eduard Torres, propietari del bufet que porta el seu nom a Sant Cugat. La realitat, però, va ser diferent. Un cop va canviar la tendència econòmica, pimes i particulars es van tro-bar que havien de pagar quantitats desorbi-tades a l’entitat amb qui havien subscrit el préstec per la suposada pòlissa. ”Els swaps són uns productes que la ma-teixa llei del mercat de valors preveu exclu-sivament per a grans companyies i s’aca-ben oferint a tots els sectors empresari-als i particulars”, explica Rafael Calderón, lletrat del despatx barceloní Ballbé i Calde-rón Advocats.

Els tribunals s’omplen de demandes de petits empresaris i particulars als quals han venut una cobertura d’interessos com a assegurança per mantenir el referent

entitatS d’eStalvi ///VaLLÈS

eduard torres al seu despatx de Sant cugat /// c.F.

Ara els afectats omplen els tribunals. Tant Calderón com Torres asseguren que “si no es reclama, l’entitat no farà res”. De fet, els dos lletrats coincideixen a destacar que les negociacions que han viscut per evitar un plet “mai no acaben amb taula rasa per part del banc”, afegeixen. En aquest sentit, Cal-derón expressa que “d’entrada les entitats mai no donen facilitats i arriben a oferir crèdits sense interessos per pagar el que queda pendent del swap”.

aRGumentació. La immensa majoria dels casos han acabat o acabaran davant d’un jutge, amb la intenció de sol·licitar “la nul-litat del contracte, el retorn de les quanti-tats pagades, més els interessos, i que et treguin del registre de morosos si s’hi ha fet la inscripció”, opina Torres.

Per defensar les causes, es fa referència a la manca de preparació del contractant a

la junta del Sabadell confirma l’adquisició del Guipuzcoano

L a junta d’accionistes extraordinària que es va celebrar a mitjans de mes

ha donat el vistiplau a la direcció de Banc Sabadell per adquirir el Banco Guipuz-coano, després de mesos de negociaci-ons conduïdes pel president, Josep Oliu. L’operació, tal com es preveia en l’ofer-ta pública d’adquisició (OPA) llançada inicialment pel Sabadell, suposarà l’aug-ment de les accions en circulació i l’emis-sió d’obligacions subordinades converti-bles que serviran per al bescanvi d’acci-ons de l’entitat basca, de manera que els accionistes del Guipuzcoano rebran cinc accions de Banc Sabadell i cinc obligaci-ons convertibles per cada vuit títols en propietat.

Segons el president de l’entitat, Josep Oliu, aquesta OPA “ha merescut una bona acollida perquè permet fer una operació amb garanties per als drets dels accionis-tes actuals i és molt interessant per als accionistes de Banco Guipuzcoano”. noveS xifReS. Pel que fa a l’entitat sa-badellenca, l’operació suposarà un aug-ment dels actius del 12% i un increment

del 14% en dipòsits de clients. En mili-ons d’euros, els creixements es traduei-xen en uns actius totals del Guipuzcoano de 10.000 milions, una inversió creditícia per sobre dels 7.000 i una base de dipòsits de més de 5.000. D’altra banda, la junta extraordinària també va donar llum verd a l’ampliació del consell d’administració, de 13 a 15 membres, per incorporar com a indepen-dents el president del Guipuzcoano, Javi-er Echenique, i el conseller José Ramón Martínez. /// X.o.

junta extraordinària d’accionistes del BS /// cEDIDA

entitatS d’eStalvi /// SaBaDELL

l’hora de conèixer el producte i les nom-broses irregularitats en signar-se. Un re-pàs per part del lletrat barceloní d’alguns dels expedients que està defensant fa pa-lès que en molts d’ells només hi consta una signatura del client a l’última pàgina del contracte del swap, que aquest con-tracte es va subscriure a través d’una au-torització d’ús de dades personals o, fins i tot, que s’engega a partir d’una rúbrica en una pàgina en blanc, entre d’altres. “Mol-tes sentències de nul·litat es fonamen-ten en l’error d’assentiment per part del client i en l’absoluta indigència dels con-tractes”, afegeix. confiança. Els afectats es compten per milers a tot l’Estat. Els swaps, a més, han provocat el trencament de la confiança amb moltes entitats d’estalvi i els seus directors. “Van cobrar molts incentius per vendre a un client de tota la vida un producte venut com una asseguran-ça contra la inflació que ni ells mateixos sabien què era, per ordre de les direcci-ons comercials de les entitats”, decla-ra Calderón. El mateix Banc d’Espanya, en algunes de les resolucions en aquest sentit, assenyala la manca de transparència a l’hora de subs-criure una operació. Amb tot, el consell dels dos advocats és clar: demanar assessora-ment. “La paraula màgica és confiança. El client de l’entitat confia en ella i en el seu director, i sense això no es pot treballar”, sentencia Torres. /// c.F.

Page 13: Revista B30 nº30, Octubre 2010

13B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

oportunitats, sobretot “en el sector de les infraestructures relacionades amb el trans-port i l’enginyeria civil”, va dir Argüello.

A més, va parlar d’una gran demanda pel que fa a negocis centrats en “semimanufactures, des de productes químics fins a colorants o medicines; béns d’equipament com maqui-nària industrial; aliments, especialment els preparats, la fruita, el pinso per a animals o olis i carns, i les manufactures de consum, com el tèxtil, el calçat, joguines, joies i rellot-ges”. Igualment, va deixar clar que engegar un negoci al Pròxim Orient és “relativament senzill si es té prou coneixement del mercat, se sap quines en són les particularitats i es compta amb un bon assessor”.

Precisament el responsable màxim de l’ofi-cina va reconèixer que és aquí on Banc Sa-badell ha centrat els seus esforços. “Som en un mercat emergent amb certa complexi-tat, que està evolucionant i contínuament canvia moltes coses en àmbits com el labo-ral, el fiscal o el financer”, va dir. També va reconèixer que l’esclat de la bombolla im-mobiliària a Dubai i la fluctuació del preu del petroli, la principal font d’ingressos dels Emirats Àrabs Units, s’ha notat. Malgrat tot, va assegurar que les oportunitats en els deu països que hi ha a la regió, i on ells do-nen servei, continuen sent llamineres. Pel que fa al futur, Argüello va declarar que el seu objectiu a curt termini és “consolidar el nostre posicionament a la regió”. /// c.F.

Banc Sabadell dóna suport a l’empresariat des de dubai

F a tot just un any, Banc Sabadell dona-va una empenta definitiva al seu pro-

jecte d’implantació al Pròxim Orient obrint una oficina a Dubai. Un pas endavant que el situava en un lloc estratègic per assesso-rar els empresaris interessats a establir-se a la zona. Segons Víctor Argüello, el direc-tor de l’oficina situada al Sheik Zayed Road, la principal artèria de la capital, els nego-cis que volen posar un peu allà ja tenen mig camí fet, perquè “la percepció que tenen de l’empresa espanyola és molt bona”.

SectoRS en exPanSió. “Gaudim de la imatge de ser gent seriosa, amb productes ben acabats i amb qualitat de primer ni-vell, i amb preus més avantatjosos que al-tres economies europees, com Alemanya o França”, va afegir Argüello durant l’en-trevista mantinguda amb la B30. També va destacar que al Pròxim Orient pràcticament s’importen tots els productes i serveis. Un marc on l’empresariat del país té moltes

El director de l’oficina, Víctor argüello, parla de les oportunitats als Emirats àrabs

d’esquerra a dreta, antoni torruella (director de la xarxa internacional de Banc Sabadell), Gonzalo de Benito (embaixador d’espanya als emirats àrabs units), josep oliu (president de Banc Sabadell), xavier Puig (director de negoci internacional de Banc Sabadell), manuel valle (conseller comercial de l’embaixa-da d’espanya) i víctor argüello (director de l’oficina de Banc Sabadell a dubai) /// cEDIDA

entitatS d’eStalvi /// SaBaDELL

caixa laietana s’integra al SiP amb sis entitats més

Sense sorpreses. Les assemblees de les set caixes que s’uniran per constituir la

primera entitat de l’Estat van aprovar aquest mes la seva integració. Entre les set entitats hi ha Caixa Laietana, que compartirà tau-la a partir d’ara amb Caja Madrid, Bancaja, Caja Insular de Canarias, Caja Segovia, Caja de Ávila i Caja Rioja. Aquest pas suposa la constitució definitiva del Sistema Instituci-onal de Protecció (SIP) que formaran les set institucions i que començarà a funcionar a partir del 2011. El nou grup es convertirà en la primera caixa d’estalvis a Espanya amb la suma d’uns actius al voltant dels 340.000 milions d’euros. Totes les entitats conser-varan la seva personalitat jurídica i els òr-gans de govern. Pel que fa a la marca, cada entitat conservarà la seva als territoris d’in-fluència, però en aquelles comunitats sen-se arrelament de cap de les caixes es cons-tituirà una marca comuna que es decidirà durant els pròxims mesos.

oBjectiuS fundacionalS. D’acord amb les previsions del grup, “s’espera obtenir unes sinergies o un estalvi creixent en cada exercici, fins a arribar als 500 milions d’eu-ros anuals a partir del 2013”. La societat re-

brà del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària els 4.465 milions sol·licitats, cosa que permetrà reforçar la seva situació finan-cera i millorar l’accés als mercats. Pel que fa a l’emplaçament de la seu operativa, queda-rà a Madrid com estava previst, tot i que la seu social s’instal·larà a València.

Pel que fa a retallades, el nou grup estima que la política de millora de l’eficiència com-promesa amb el Frob implicarà el tancament del 12% de les oficines. Aquests tancaments, afirmen des de dins, es traduiran en una re-tallada de plantilla del 14%. /// X.o.

el president de caixa laietana, jaume Boter de Palau, segon per la dreta /// cEDIDA

entitatS d’eStalvi /// marESmE

la caixa aprova en assemblea l’absorció de caixa Girona

L’accionariat de La Caixa, reunit en as-semblea extraordinària, va aprovar la

fusió per absorció amb Caixa Girona. L’ope-ració es farà efectiva al mes de novembre. La integració tecnològica i operativa haurà d’esperar fins a l’1 de gener del 2011.

En paraules del president de l’entitat, Isidre Fainé, l’operació “és molt positiva per amb-dues entitats i permetrà a La Caixa potenci-ar la seva vinculació històrica, el seu com-promís i la seva proximitat amb la societat i amb els clients de Girona”. Fainé va destacar que la integració amb Caixa Girona “suposa

una valuosa incorporació al nostre projecte i permet sumar un gran capital de prestigi”. Respecte al procés d’integració, el president va prometre que es faria “atenent a criteris d’optimització del servei, d’eficiència, ren-dibilitat i de respecte als empleats”.

la nova llei de caixeS. Fainé també es va referir durant l’assemblea a la nova llei de caixes. Segons les seves valoracions, “per-metrà restablir la plena confiança en el sec-tor, millorar l’accés als mercats de capitals per reforçar la solvència i millorar el govern corporatiu”. /// REDAccIó

joan maria nin, director de la caixa, i el president isidre fainé, després de l’assemblea /// cEDIDA

entitatS d’eStalvi /// CataLunYa

Page 14: Revista B30 nº30, Octubre 2010

14 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

rafael herrera està al capdavant d’una de les associacions empresarials més joves del país TEXT: CRISTINA FARRéS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Rafael herrera /// president de l’associació d’Empresaris de Castellbisbal

fer de mediadors en els conflictes que pu-guin sorgir com per fer treball en xarxa. I és que el dia a dia a les empreses provoca que no coneguem el nostre entorn.

Però castellbisbal és un dels municipis amb menys població de la comarca. no hauria de ser més fàcil poder-se conèixer?Les empreses estan molt disperses, ja que hi ha molts polígons industrials i estan bastant separats l’un de l’altre. A més, és un dels termes municipals més grans de Catalunya. Crec que cuidem molt el benestar de la ciutadania, però cal cuidar més els empresaris i comer-ciants.

la proximitat territorial és el seu gran valor afegit?Sí, ja que en una patronal més gran no t’hi sents tan identificat. Molts dels nos-tres associats també formen part d’al-guna altra entitat econòmica, però l’AE-CA vol ser independent i treballar pel benestar del municipi.

Per tant, descarten crear llaços amb altres organitzacions?Ja ens hem reunit amb l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat i Cerdanyo-la Empresarial, ja que són dues enti-tats que creiem que fan les coses molt bé, perquè ens expliquin com van ser els seus inicis i evitar els entrebancs. No descartem continuar parlant en el futur per endegar projectes comuns.

quins són els fronts d’acció de l’aeca?

s’havien fixat en captació de socis?Sí, ja que arran de la crisi ens vam fixar reptes molt conservadors. De cara a l’any vinent, volem arribar al centenar d’em-preses associades i mantenir-les.

quines són les línies mestres del projecte de l’aeca?La nostra intenció és convertir-nos en el nucli de diàleg entre l’empresariat, les en-titats locals, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Volem aprofitar les sinergi-es que es creïn i tenir cohesió per ser un nucli de diàleg i de negociació, tant per

rafael Herrera, propieta-ri de l’empresa de caldereria d’acer inoxidable Herpa S.A., presideix des del 2008 l’Asso-ciació d’Empresaris de Caste-llbisbal (AECA), nascuda amb

l’objectiu “de ser un punt de trobada per a l’empresariat de la zona”. L’entitat comen-ça a posicionar-se –Herrera acaba d’entrar com a vocal consultor a la Cambra de Ter-rassa– i compta ja amb 40 associats en un municipi amb uns 350 centres de treball.

S’estan complint les expectatives que

La proximitat és el nostre gran valor afegit, perquè dins d’una patronal gran no t’hi sents tan identificatno descartem endegar projectes amb l’associació d’Empresaris de Sant Cugat i Cerdanyola Empresariala finals d’any posarem en marxa el nostre web. Volem que sigui una eina molt pràctica

El que més valoren els empresaris és el suport que donem a l’activitat quotidiana

Volem ser un nucli d’empresaris per anar solucionant amb més efectivitat els pro-blemes que sorgeixen cada dia.

com per exemple?Doncs fins ara hem treballat presentant al·legacions en alguns projectes locals i hem intervingut en alguns casos per ob-tenir permisos o llicències d’activitats. És precisament això el que els empresaris més valoren, el suport que els donem en l’activitat quotidiana del negoci.

quin és el nivell real d’activitat de l’associació?De moment ens hem separat per comis-sions i estem definint activitats que si-guin interessants per a l’empresari, però que també aportin algun benefici social. El més immediat que farem és estrenar el nostre web a finals d’any.

què podrem trobar en aquest web?Volem que sigui una eina pràctica. Que els associats puguin comunicar-se entre ells, amb les institucions i amb els tècnics que siguin referents de diverses qüestions. D’altra banda, també pretenem que sigui accessible a les empreses interessades a formar part de l’AECA.

com s’estan donant a conèixer?A través del boca a orella. L’AECA va co-mençar quan uns quants empresaris del municipi ens reuníem al casal per fer un cafè, llavors vam començar a quedar per dinar cada dos mesos, i finalment vam decidir associar-nos formalment.

quina és la quota per associat?Són 500 euros anuals. És un import inicial, molt més baix que en altres associacions, però quan siguem més gent ja el modifica-rem. Quan vam començar el 2008 moltes empreses es volien apuntar a l’associació, però amb la crisi algunes es van fer enrere i el nostre pressupost va ser menor, per tant vam replantejar el projecte fent-lo més conservador i retallant despeses.

a què destinen el pressupost?Des del primer dia hem tingut clar que cal professionalitzar l’associació, per això la nostra despesa principal és el bufet d’ad-vocats que la gestiona. També a llogar un local al número 22 del carrer Major de Castellbisbal, on oferim atenció a l’em-presari tot el dia.

fan cursos de formació?És un dels nostres propers objectius, com el de treballar amb l’Ajuntament per aconseguir crear una borsa de tre-ball amb aturats de Castellbisbal, per-què els empresaris no hagin de con-tractar gent de fora si hi ha treballadors preparats aquí.

com és la relació amb el consistori?Molt bona, igual que amb la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Terrassa.

Page 15: Revista B30 nº30, Octubre 2010

15B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

blemes que està provocant la crisi en les empreses. Díaz Ferran estaria millor dedi-cant-se a les seves empreses”.

la PoSició de la cecot. Antoni Abad, president de Cecot, va ser inicialment un dels impulsors del projecte de renovació que ha acabat fructificant en la candida-tura de Foment Futur. Tanmateix, les dar-reres converses amb Rosell el van con-vèncer que la renovació es podia dur a terme “sense trencar la necessària uni-tat al nucli de Foment”, segons va expli-car el propi Abad en declaracions a la B30. “La Cecot creu que la renovació no és in-compatible amb la unitat. I la unitat és molt important per Foment, necessita consens, especialment tenint en comp-te que tenim un segon objectiu, que és que Rosell sigui el líder de la patronal es-panyola”. En bona mesura, el raonament d’Abad passa perquè aquest segon objec-tiu exigeix tranquil·litat i un suport con-sensuat a l’interior de l’organització que dirigeix Rosell.

El canvi de posició, explicà Abad, es deu tam-bé al compromís de Rosell amb la Cecot “d’unir esforços immediatament després de les eleccions i posar en marxa el procés de renovació”. Segons el president de la patro-nal amb seu a Terrassa, “Rosell s’ha compro-mès a renovar l’equip des de l’endemà de les eleccions amb persones que modernitzaran l’entitat”. /// XAVIER oRRI

Rosell es postula per la ceoe i Boixareu vol el relleu a foment

S’intueix renovació a les cúpules pa-tronals. Díaz Ferran perilla cada

cop més al capdavant de la CEOE després que des de diferents institucions, inclòs a l’interior de Foment, se l’hagi pressionat perquè abandoni el càrrec pels molts pro-blemes empresarials que acumula i l’es-cassa credibilitat que conserva davant l’opinió pública.

D’altra banda, el per ara president de Fo-ment del Treball, Joan Rosell, ha convocat eleccions a la presidència per al 18 d’oc-tubre per reforçar la seva posició de cara a Madrid.

La tercera pota d’aquest ball de cadires la protagonitza el conseller delegat d’Ires-tal i expresident del lobby Femca, Joaquim Boixareu, que encapçalarà una candida-tura alternativa al president Rosell sota el nom Foment Futur, el Foment que les em-preses necessiten, amb l’objectiu de lide-

rar la renovació de la institució. L’acom-panyen en aquest projecte regenerador alguns dels pesos pesants de l’actual jun-ta directiva de la patronal, com el presi-dent d’Ercros, Antoni Zabalza, el presi-dent de la Unió Patronal Metal·lúrgica, Antoni Marsal, o el vicepresident de Com-sa Emte, Carles Sumarroca.

Durant la presentació de la candidatura, el cap visible va aclarir que aquesta no “va contra ningú”, amb referència a Rosell, i va aclarir que aquest rebrà tot el seu suport en cas que es postuli per presidir la CEOE. D’altra banda, el seu número dos, Antoni Zabalza, també va voler treure importàn-cia a la situació declarant que “no hem de tenir por d’una confrontació d’idees, un debat és un exercici molt saludable, de de-mocràcia”. També va refermar la posició de Foment Futur respecte a la possibilitat que Rosell lideri la CEOE: “Seria bo tenir un líder que pogués dedicar-se als greus pro-

antoni abad, que apuntava a candidat per foment, donarà suport a l’actual president

joaquim Boixareu, conseller delegat d’irestal /// cEDIDA

PatRonalS /// CataLunYa

Pimec convoca eleccions per al dia 2 de novembre

La patronal de la petita i mitjana em-presa Pimec s’ha sumat a la tempo-

rada electoral d’aquesta tardor convocant els seu comicis per al dia 2 de novem-bre. El seu president, Josep González, ja ha afirmat que, en cas que la junta execu-tiva aprovi aquesta data electoral, està en disposició de presentar-se a la reelecció per seguir al capdavant de la patronal ca-talana durant els pròxims quatre anys. En cas de renovar la confiança dels seus as-sociats, González afrontaria el sisè man-dat, després de 19 anys al càrrec. En prin-cipi, no s’intueixen noms en l’horitzó que puguin plantar cara a l’equip de l’actu-al president.

En un comunicat, Pimec argumenta que González es presentarà perquè “en el dur període econòmic i social que s’està pas-sant, l’empresariat l’ha instat que continuï al servei de les pimes i els autònoms, repre-sentant-los i defensant-ne els drets i inte-ressos”. La data ha estat fixada per unani-mitat pel comitè executiu de l’entitat, i un cop sigui ratificada per la junta directiva, es podran oficialitzar les candidatures per li-derar la patronal. /// REDAccIó

PatRonalS/// CataLunYa

centre metal·lúrgic engega una jornada de ‘networking’

El Centre Metal·lúrgic de Sabadell, jun-tament amb set associacions empre-

sarials territorials, està organitzant pel di-lluns 27 d’octubre la primera Jornada de Co-operació i Networking destinada a oferir eines ràpides i eficaces per cercar, ampli-ar, reforçar i generar contactes entre em-preses, creant una autèntica xarxa de rela-cions interterritorials. Les institucions participants van des de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat (AEBALL) fins al Consell Intersectorial de Sabadell i Comarca (CIESC), la federació d’associacions professionals a la qual està agregat el Centre Metal·lúrgic. Entre les vuit associacions empresarials que participen en l’organització del networking sumen 20.720 empreses.

L’objectiu de la jornada és impulsar la cohesió i cooperació d’empreses de diferents territoris i sectors, amb l’objectiu final que es generin nous negocis, millorar la cooperació com a solució tècnica davant de la crisi econòmica, i ajudar a la promoció empresarial dels diferents territoris. /// REDAccIó

PatRonalS /// SaBaDELL

Page 16: Revista B30 nº30, Octubre 2010

16 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

empresàries /// interaupair

‘au-pair’ busca famíliades de Sant Cugat

Conviure en un entorn multicultural natural és una bona alternativa a una acadèmia d’idiomes. aquest és l’argument principal d’interaupair, una agència de Sant Cugat que busca el ‘perfect match’ entre noies estrangeres i famílies PER: LAIA CORBELLA

interaupair és una agència de nannies i au-pairs que també organitza pràc-tiques i cursos a l’estranger per a es-tudiants. Es tracta d’una jove em-presa de Sant Cugat, creada l’octu-bre del 2009 per dues amigues, la

Silvia Guse i l’Alexandra de Alaminos.

La iniciativa sorgeix de la pròpia experiència d’aquestes dues emprenedores, que tam-bé van gaudir del servei au-pair mentre eren estudiants i, a l’actualitat, com a família re-ceptora. “Haver viscut en un entorn multi-cultural i gaudir d’aquesta prestació amb els nostres fills ha fet que coneguem les neces-sitats del servei i la importància dels idio-mes”, comenta l’Alexandra.

La situació de crisi va ser el detonant per-què les dues amigues fessin un pas enda-vant i muntessin la seva pròpia agència.

“Després d’analitzar l’oferta que hi ha-via en el mercat, vam creure que Sant Cu-gat era un lloc potencial perquè es tracta d’una ciutat familiar, amb escoles interna-cionals”, afirmen les dues sòcies.

NEGOCI DE SERVEIS

Interaupair està situada al SC Trade Cen-ter, un centre de negocis ideal per a les pe-tites empreses que, com l’agència de la Sil-via i l’Alexandra, no necessita gaire infraes-tructura. De fet, el servei que desenvolupa aquesta empresa santcugatenca rau en la seva base de dades, que conté centenars de perfils de noies i nannies, candidates a ser acollides per una família.

El procés previ de selecció el fan con-juntament amb uns partners estrangers, amb qui col·laboren diàriament. “Nosal-tres gestionem la tramitació d’expedi-

ents d’au-pairs i nannies estrangeres per a famílies espanyoles i viceversa, i a par-tir dels requisits establerts fem el perfect match. És un negoci que es basa en la con-fiança”, afegeix la Silvia. Abans de pren-dre qualsevol decisió, sempre hi ha un pe-ríode de contacte entre la candidata i la fa-mília.

Pel fet de tractar-se d’una feina no regula-da a Espanya, el compromís entre ambdu-es parts implicades és l’aspecte més valu-ós del tràmit. Interaupair fa un acord en-tre les au-pairs i la família d’acollida en què s’expliquen els drets, els deures i els compromisos que hauran de seguir du-rant el període establert. En acabar el con-veni es fa un test de satisfacció a les famí-lies i un seguiment de l’au-pair.

‘NANNY’ VS. ‘AU-pAIR’

El servei més demanat és el de l’au-pa-ir, però també hi ha famílies que preferei-xen tenir una persona fixa a casa. “Una nanny és una institutriu amb formació i una àmplia experiència com a educado-ra; en canvi, els requisits que es demanen d’una au-pair són més subjectius i en bona part dependrà de les famílies d’acollida”. La principal diferència és la tasca que de-senvolupen i en conseqüència la retribu-ció econòmica: una au-pair treballa unes 35 hores a la setmana i cobra uns 300 eu-ros al mes. Per contra, una nanny s’encar-rega de l’educació dels nens i pot arribar a cobrar uns 2.000 euros mensuals.

En l’actualitat, Interaupair treballa amb empreses d’Anglaterra, França, Irlanda, Escòcia, Alemanya, Austràlia, Holanda, Estats Units, República Txeca i Nova Ze-landa, ja que l’idioma més sol·licitat és l’anglès. “Durant el 2009 vam fer 90 sol-licituds d’arreu d’Espanya, tot i que la ma-joria de clients són de Sant Cugat i l’àrea metropolitana de Barcelona”.

Recentment, Interaupair ha renovat la seva oferta: “Volíem evitar l’estacionali-tat que té el servei d’au-pairs, ja que la majoria de convenis es fan durant els mesos d’estiu”. Per aquest motiu han ampliat la cartera de projectes i han ideat Intership, un programa de pràcti-ques en empreses de Londres per a joves a partir de 17 anys, amb la possibi-litat d’allotjament en una família o en apartaments d’estudiants. Segons les dues amigues, “la millor manera d’aprendre idiomes és vivint en un entorn multicultural”.

1 ///

“DESpréS D’anaLitzar L’ofErta quE hi haVia En EL mErCat, Vam CrEurE quE Sant Cugat Era un LLoC potEnCiaL, pErquÈ ES traCta D’una Ciutat famiLiar, amB ESCoLES intErnaCionaLS”, ExpLiquEn LES DuES SÒCiES

1 /// LA SILVIA I L’ALEXANDRA DIRIGEIXEN L’AGèNcIA D’‘Au-PAIRS’ I ‘NANNIES’ DES DEL Sc tRADE cENtER/// LLuíS LLEbot

SectoR: serveis

uBicació: SC trade Center

any de fundació: 2009

nomBRe de SociS: 2

fitxa

Page 17: Revista B30 nº30, Octubre 2010
Page 18: Revista B30 nº30, Octubre 2010

18 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

Gran empresa /// Exit Solutions

En 25 anys, l’empresa ha viscut dues crisis del sector tèxtil, però continua defensant la producció local com a símbol de qualitat PER: IVANNA VALLESpÍN

Exit Solutions, el teixit de qualitat i fet a casa

1 /// EXIT SOLUTIONS ESTà ESpECIALITzADA EN LA FABRICACIÓ DE TEIXITS pER A CADIRES D’OFICINA, PERò tAMbé FAbRIcA coRtINES I PARAVENtS PER A uN GRAN NoM-bRE DE SEctoRS/// LLuíS LLEbot

aquesta empresa egarenca va néixer l’any 1985 amb Joan Piqué Grau, pare de l’actu-al gerent; però en aquell mo-ment la companyia es deia Silltex i estava especialitzada

en teixits per a cadires d’oficina i per a buta-ques d’equipaments (cinemes, teatres, audi-toris, etc.). L’any 2006, la marca es rebateja amb el nom d’Exit Solutions, coincidint amb una nova etapa en què la gamma de pro-ductes s’amplia notablement. Així, l’empre-sa egarenca també comença a fabricar cor-tines, paravents, etc., per a un gran nombre de sectors, com ara l’hostaleria, l’hospitala-ri, el nàutic o la llar, entre d’altres.El tret diferencial dels seus productes, as-seguren des de la companyia, és la seva qualitat, que s’aconsegueix gràcies a l’eti-

com una via per sortir de la crisi. A Exit So-lutions també s’ho van plantejar, però “vam veure que la qualitat era pitjor”, reconeix Pi-qué, així que van decidir prioritzar la qua-litat davant la possibilitat de reduir els cos-tos. “Abaixar costos és morir. No es poden abaixar, abaixar i abaixar els costos. Hi ha un moment que ens hem de plantar i pregun-tar-nos què volem: un producte que duri una setmana o un producte de qualitat?”, reflexi-ona el gerent de l’empresa.

LOCAL VS. EXTERIOR

“Hem volgut mantenir la idea que la quali-tat dels nostres teixits està feta aquí. I aques-ta és la bandera que nosaltres portem per tot Europa”, assegura l’empresari terrassenc. Aquesta targeta de presentació està funci-onant pel vell continent, a més dels Estats

EL trEt DifErEnCiaL DELS proDuCtES D’Exit SoLutionS éS La SEVa quaLitat, quE S’aConSEguEix gràCiES a L’EtiquEta “fEt a CaSa”

“hEm VoLgut mantEnir La iDEa quE La quaLitat DELS noStrES tEixitS EStà fEta aquí. i aquESta éS La BanDEra quE noSaLtrES portEm pEr tot Europa”

queta “fet a casa”. I és que tot prové de mercats propers. Per exemple, la matèria primera, els fils, prové de països europeus com Portugal, Grècia i Espanya. A més, el teixit també es fabrica de forma local, en tallers a Terrassa i Sabadell, dues de les capitals històriques del tèxtil.

De fet, tant la comarca com l’empresa van viure de prop la profunda crisi que va afectar el sector del tèxtil a la dècada dels vuitanta. Això sí, Josep Maria Piqué, gerent d’Exit So-lutions, veu diferències bàsiques amb l’actu-al: “Llavors va ser la crisi d’un sector i la gent mantenia el seu poder adquisitiu. Però actu-alment, la crisi està afectant tots els sectors i és impossible saber com estarem demà”. En aquell moment, moltes empreses del sector van veure la deslocalització de la producció

1 ///

Page 19: Revista B30 nº30, Octubre 2010

19B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

Units, Canadà o Mèxic, principals destinaci-ons dels productes d’Exit Solutions. Amb tot, aquest mercat exterior es tradueix en el 30% del volum del negoci total de l’empresa.

L’àmplia presència als mercats exteriors, Exit Solutions l’ha d’agrair a la participació en el programa Nex Pipe. L’aventura va co-mençar fa 14 anys i, de fet, l’empresa ega-renca va ser pionera a participar en aquest programa. Però aquell camí el van fer amb l’ajuda d’Antoni Pont, un assessor en inter-nacionalització d’empreses amb anys d’ex-periència en aquest àmbit. Pont recorda de l’empresa egarenca que llavors estava ben situada en el mercat nacional, però l’objec-tiu d’iniciar l’aventura exterior era doble. “Per una banda, volien estendre el seu know-how a altres mercats i també es buscava di-versificar el negoci”, comenta l’expert. “Va ser una empresa valenta, creien en el projec-te i s’hi van llançar de seguida”, recorda Pont.

Així, van començar a identificar els mer-cats i els clients potencials, i es van enge-gar els primers contactes. En poc més d’un any, feien les primeres vendes. El camí cap a l’exterior va tenir com a primera parada Itàlia, però Piqué explica que la taca es va estendre ràpidament: “L’experiència ens va anar molt bé, així que vam començar a sal-tar cap a altres països, com França, Holan-da o Romania”.

TEIXITS VERDS

L’empresa té un departament d’innova-ció, que es dedica a investigar sobre nous materials que puguin ajudar a avançar en certs aspectes que interessen a l’empre-sa i que defineixen els seus productes, com ara el fet de ser ecològics, ignífugs, antial-lèrgics, antiestàtics, etc. En aquest depar-tament, els dissenyadors preparen les col-leccions que l’empresa presentarà en els diferents mercats anuals. Però els tem-pos no són els mateixos que en el món de la moda convencional. Aquí els teixits i els dissenys poden tenir una llarga vida, de fins a 25 anys.

Precisament, l’aspecte ecològic és el que està centrant la tasca dels experts en els darrers temps. L’empresa està apostant fort pel teixit reciclable, especialment el polipropilè. “Els nostres tècnics n’estudien aspectes com la solidesa, que no faci píling, que aguanti bé la llum d’interior d’oficina, que no s’esquinci fàcilment i que tingui un tacte adequat...”. La sostenibilitat és un tema cada cop més important i “un aspecte que ens estan valorant al mercat europeu”, conclou Piqué.

L’àmpLia prESÈnCia aLS mErCatS ExtEriorS, Exit SoLutionS L’ha D’agrair a La partiCipaCió En EL programa nEx pipE

“no ES poDEn aBaixar, aBaixar i aBaixar ELS CoStoS. hi ha un momEnt quE EnS hEm DE prEguntar Si VoLEm quaLitat o un proDuCtE quE Duri una SEtmana”

2 /// ELS TEIXITS pORTEN L’ETIQUETA “FET A CASA”, JA quE S’ELAboREN EN tALLERS ubIcAtS AL VALLèS, PERò S’EXPoRtEN A tot EuRoPA I A DIFERENtS PAïSoS AMERIcANS

3 /// L’EMpRESA SOTMET ELS TEIXITS A UN ESTRICTE CONTROL DE QUALITAT, quE éS LA bANDERA quE L’EMPRESA EXhI-bEIX PER tot EL MóN

4 /// EXIT SOLUTIONS ELABORA TEIXITS AMB CARACTERÍSTIQUES ESpECIALS, coM ARA EL FEt DE SER EcoLòGIcS, IGNíFuGS, ANtIAL·LèRGIcS o AN-tIEStàtIcS/// LLuíS LLEbot

SectoR: tèxtil uBicació: terrassa any de fundació: 1985tReBalladoRS: 12

www.exitsol.com

exit SolutionS

2///

4 ///

3 ///

Page 20: Revista B30 nº30, Octubre 2010

20 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

un empresari santcugatenc ajuda les pimes perquè fabriquin els seus productes al gegant asiàtic, i així poden reduir costos i ser més competitives PER: IVANNA VALLESpÍN

genus international,el pont per fabricara la xina

Jaume Altet dirigia des de l’any 1985 una indústria manufactu-rera, però els costos de produc-ció es van fer inassumibles, i fi-nalment l’any 2003 va decidir deslocalitzar l’empresa i por-

tar la fàbrica a la Xina. Paral·lelament, tam-bé va obrir una oficina per poder contro-lar de prop tot aquest procés de producció. L’any 2008, aquest empresari santcugatenc va decidir vendre’s la fàbrica i reconvertir la seva activitat cap a un àmbit més de serveis, i va començar a actuar com a intermediari.

Va aprofitar la seva experiència com a pro-ductor al país asiàtic i els seus contactes per ajudar les empreses espanyoles a desloca-litzar la producció. “Nosaltres som d’aquí, però tenim una gent fixa allà i tenim experi-

ència a muntar produccions d’un producte determinat”, explica Altet.

Genus International treballa per a una vin-tena de clients, majoritàriament petites i mitjanes empreses, que no tenen recursos per muntar una fàbrica a la Xina ni els con-tactes per fer-ho. Gran part dels seus clients són del País Valencià i d’Andalusia, però també treballen amb empreses de Catalu-nya, Tunísia, el Marroc, Cuba, Guatemala i els Estats Units, entre d’altres.

Estan especialitzats en productes per al sec-tor de la construcció, i en aquest àmbit tre-ballem amb una gamma de productes vari-ats: cortines, mampares de bany, perfileria d’alumini i PVC, mosquiteres, metacrilats, maquinària, etc. Però també poden ajudar a

elaborar productes tèxtils (tovallons, moca-dors) o altres perfils que sol·liciti el client. Aquesta versatilitat va fer que Genus mo-gués un total de 200 contenidors i 4 milions d’euros durant l’any passat.

REDUIR COSTOS

Genus International disposa de dues ofici-nes a la Xina, una a Hong Kong i una altra a Hangzhou, una ciutat propera a Xangai. Ambdós centres sumen una plantilla d’on-ze persones. Des d’allà controlen tot el ne-goci, el contacte amb els clients i el control de qualitat dels productes que gestionen per als seus clients. I és que l’empresa ofereix un servei trans-versal. “Nosaltres desenvolupem el pro-ducte, el fabriquem i el controlem”, expli-ca Altet. De fet, a Genus s’encarreguen de tot, fins i tot del transport del producte des de la Xina fins a la porta del client. Amb aquest sistema, “oferim a les empreses la possibilitar de poder reduir costos i així ser més competitives al mercat. És un tema de supervivència”, conclou l’empresari.

LA FàBRICA DEL MÓN

“Tothom produeix a la Xina, així que estan al dia en coneixements tecnològics. Ara ja són l’únic país amb la tecnologia per poder fabricar un producte per a tot el món. [...] Xina canvia cada mes, allà tot va molt rà-pid”. En aquest sentit, Jaume Altet nega que la Xina sigui sinònim de baixa qualitat: “S’hi fa producte de qualitat i sense. Tot depèn de amb qui treballis, del control que en fa-cis i, sobretot, del preu que vulguis pagar”. I és que hi ha poques coses que quedin fora de l’abast del gegant asiàtic. “No sé si cal-çots en poden fer, però vi ja en fan i, de fet, la Xina és el primer productor mundial de vi”.

A partir d’aquest octubre, Genus Internati-onal enceta una nova etapa per fer el comerç a la inversa, és a dir, portar productes cap a la Xina. “Està sorgint una nova classe de nous rics als quals els agrada comprar productes cars i de luxe, i tenen com a referència Europa”. Han tancat acords amb empreses vinícoles del Priorat i de Ribera del Duero per començar a exportar vi cap al gegant asiàtic.

JAUME ALTET, FuNDADoR I DIREctoR DE GENuS INtERNAtIo-NAL, DuRANt L’ENtRE-VIStA A LA SEVA oFIcI-NA DE SANt cuGAt/// LLuíS LLEbot

“a La xina ES fa proDuCtE DE quaLitat i SEnSE. tot DEpÈn DE amB qui trEBaLLiS, DEL ControL quE En faCiS i, SoBrEtot, DEL prEu quE VuLguiS pagar”

uBicació: xina any de fundació: 2008 tReBalladoRS: 11méS info:

www.genusinternational.com/

GenuS int.

emprenedors /// genus international

Page 21: Revista B30 nº30, Octubre 2010

21B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

SOM CITl’empresariat del vallès està cridat a un Getting contacts

El 29 d’octubre, l’empresariat del Vallès Occidental està cridat a participar en una

nova jornada de Getting Contacts, que tindrà lloc a l’Hotel Campus de la UAB. Aquesta serà la tercera trobada organitzada enguany en el marc del projecte del CIT i, com les anteriors, està pensada per a qualsevol empresa de l’eix de la B-30 i els seus voltants que vulgui fer xarxa al territori.

eScolliR PeRfilS. Perquè la trobada sigui el màxim de profitosa possible, a l’hora de fer la inscripció els organitzadors sol·liciten que els empresaris deixin clar amb qui esta-

rien interessats a relacionar-se. Igualment, demanen que facin un petit perfil del seu negoci per escollir les “cites” que tindrà du-rant el dia.

Així, en arribar al punt de trobada, es lliurarà a cada participant una agenda amb les entre-vistes que puguin ser més interessants. Les reunions tindran lloc en una zona habilitada per a l’ocasió dins de l’hotel, que estarà ober-ta de dos quarts de deu del matí a les dues del migdia. A hores d’ara les inscripcions ja estan obertes i es preveu que hi participin unes 180 empreses. /// REDAccIó

les jornades per aconseguir contactes amb entrevistes ràpides ja s’han celebrat a Rubí i Sant cugat /// cEDIDA

infocit /// CErDanYoLa DEL VaLLÈS

castells analitza la crisi amb els empresaris rubinencs

El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, va

analitzar els motius i les conseqüències de l’actual crisi econòmica el 20 de setembre en l’esmorzar col·loqui del Fòrum Cecot Rubí, celebrat a Sant Cugat. Davant l’empresariat de la zona, el socialista va defensar la necessitat d’abordar reformes estructurals per aconseguir “assolir un creixement del 3% al país, i això requereix reajustaments i reformes més dràstiques que les dutes a terme fins ara”.

‘loBBy’ d’emPReSaRiS. Amb un audi-tori que li reclamava indicacions després d’aquesta afirmació, Castells va explicar que cal “una economia més basada en la indústria i més oberta a l’exterior”, i va par-lar alhora de millores sobretot en els camps de l’educació i la universitat . Igualment, va manifestar que, amb aquestes accions per augmentar la competitivitat dels negocis, Catalunya està reforçant el seu paper “de tractor de l’economia espanyola”.

A la sortida de l’acte, els assistents van par-lar del paper que havien tingut com a lobby “per fer arribar les nostres inquietuds al

conseller”, en paraules de l’empresari Llu-ís Ridao. Sense detallar la llista concreta de demandes, va declarar que la trobada havia servit “per acabar de prendre consciència de la situació greu que estem patint i que cal treballar més que mai, però que també anem per bon camí”.

Pel que fa a les inquietuds compartides, el president de la patronal, Jordi Parera, va co-mentar que durant l’esmorzar es va discutir sobre de les accions necessàries per gene-rar més riquesa, ser més productius i sortir a l’exterior, entre d’altres. /// REDAccIó

antoni castells durant la trobada /// cEDIDA

infocit /// ruBí

Page 22: Revista B30 nº30, Octubre 2010

22 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

quina utilitat tenen leS factuReS electRòniqueS?L’ús de la factura electrònica implica l’elimi-nació de l’obligatorietat d’imprimir-les en paper per enviar-les als destinataris. Per al-tra banda, fent servir un format de dades estàndard, l’empresa receptora pot auto-matitzar-ne el tractament. El programa de facturació de la Cecot és compatible amb el programa de facturació de la seva empre-sa per evitar duplicar el procés d’introduc-ció de dades.

quinS RequiSitS ha de comPliR una factuRa electRònica PeRquè tinGui valideSa fiScal i leGal?Ha de poder garantir l’autenticitat de l’ori-gen i la integritat del contingut. Això vol dir que s’ha de poder identificar unívocament l’emissor i tenir la certesa que el document rebut no ha estat alterat. Tots dos requisits queden garantits quan l’emissor incorpo-ra la signatura electrònica amb verificació en origen, això fa que sigui molt més ràpid i senzill per al receptor de la factura com-provar la validesa de la signatura.

què éS la SiGnatuRa elec-tRònica?És una signatura que es pot aplicar so-bre documents electrònics (fitxers, mis-satges de correu electrònic, etc.) i que té

el mateix efecte que una de manuscri-ta. Associa la identitat del signant amb el document i permet detectar-ne qualse-vol manipulació. La factura electrònica de la Cecot ja porta incorporada la signatura electrònica, generada amb el certificat di-gital de l’emissor.

em PeRmeten oPeRaR amB l’adminiStRació PúBlica?Els certificats digitals que us ofereix la Ce-cot estan avalats per l’ANF AC, que és una autoritat de certificació que garanteix la validesa dels certificats i els dota de signa-tura persistent o de llarga durada, caracte-rística molt necessària, també, per fer ges-tions amb altres empreses, ja que s’auto-matitza el procés de comprovació.

eS Poden GeStionaR elS alBaRanS dinS d’aqueSt SiStema?En el mateix moment que rebem una fac-tura, el programa ens mostra els albarans pendents de tancament i vinculats a l’enti-tat emissora de la factura.

quin coSt té imPlementaR aqueSta Solució a l’emPReSa?L’acord entre la Cecot i l’ANF AC & Tradise està pensat per millorar la competitivitat de l’empresa i, per tant, fins que no s’hagi pro-duït l’estalvi no hi ha cost per a l’empresa.

quinS SeRveiS de ceRtificació diGital ofeReix la cecot?Gràcies a l’acord amb ANF AC & Tradise, el servei que s’ofereix des de la Cecot és el d’enviar SMS, correus electrònics i faxos certificats i tant l’emissió com la recep-ció de factura telemàtica. A més, aquests certificats digitals són els de més nivell de seguretat del mercat, cosa que garanteix el reconeixement digital a llarg termini.

com oPeRa aqueSt SeRvei?Pot emetre factures en format PDF (per a un receptor ocasional) o XML (per a em-preses o administració pública).La plataforma funciona com una impres-sora instal·lada en Windows, eFactura Printer, compatible amb qualsevol pro-grama de gestió o ERP del mercat. Les factures per emetre es preparen a través del programa que habitualment utilitzi l’entitat emissora. En seleccionar l’impressora, l’usuari escull Tradise Prin-ter per capturar les dades de la factura. Tradise Printer analitza les dades de cada factura i en funció del NIF del client aplica el format definitiu.Gràcies als serveis de signatura electrò-nica de llarga durada, verificada en ori-gen, totes les factures emeses incorpo-ren els elements de validació necessaris.L’operatiu d’ANF AC & Tradise garanteix la validesa de la signatura durant 15 anys.

PatRonal cecot /// FActuRA ELEctRòNIcA

aSSeSSoRament emPReSaRialramon pujals, assessor tiC de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

la factura electrònica pot suposar un important estalvi de temps i de costos

això és important que ho tinguem en comp-te, perquè a partir de l’1 de novembre del 2010 totes les empreses que operin amb l’administració pública estaran obligades a presentar les factures en el seu format electrònic, el que anomenen e-factura (Llei 30/2007, de contractes del sector públic).

Els avantatges de l’e-factura inclouen tam-bé agilitat, simplificació de la gestió, segu-retat, disminució de possibles errors hu-mans, avantatges ambientals, gràcies a l’estalvi de paper, i també ens aporta una certa imatge de modernitat. La reducció de costos és notable: estalviem en despeses d’impressió (tinta, paper, impressora, etc.); d’enviament (segells, sobres, missatgeries, etc.); de manipulació (personal i arxius) i no ens oblidem dels costos d’emmagatze-matge tant de l’emissió com de la recepció de la factura.

L’ús de noves tecnologies, amb inter-net al capdavant, ha suposat una im-

portant revolució per a les empreses. No només hem millorat la comunicació, sinó que treballem de forma més dinàmica, més activa i sobretot amb més flexibilitat. Ara, amb la progressiva incorporació de la fac-tura electrònica en els nostres processos administratius, guanyem també en costos i en temps. Tots els experts coincideixen a aplaudir els avantatges de la factura elec-trònica per a l’empresa, ja no només par-lem d’un estalvi de temps important, sinó també d’un estalvi en costos considerable respecte a l’emissió de la factura en paper. I

a partir de l’1 de novembre del 2010 totes les empreses que operin amb l’administració pública hauran d’emetre e-factures, una oportunitat per retallar despeses innecessàries i reduir els temps burocràtics

Però, què és la factura electrònica? La fac-tura electrònica és un fitxer electrònic que conté les mateixes dades que una factura tradicional i que té plena validesa fiscal i le-gal. Ofereix més garanties de seguretat que la factura en paper gràcies a l’ús de la signa-tura electrònica reconeguda.

És important que entenguem la importàn-cia de la signatura electrònica reconeguda, o certificat digital, ja que és l’element que diferencia l’e-factura d’una factura emesa per correu electrònic en qualsevol format (PDF, Word, etc.). El certificat digital ator-ga validesa a la factura electrònica, per això una factura electrònica s’ha de signar uti-litzant un certificat digital reconegut. A més, cal tenir en compte que per a factures emeses a l’administració s’haurà d’aplicar el format de dades estandarditzat definit per l’Agència Tributària.

ELS aVantatgES DE L’E-faCtura inCLouEn tamBé agiLitat, SimpLifiCaCió DE La gEStió, SEgurEtat, DiSminuCió DE poSSiBLES ErrorS humanS, aVantatgES amBiEntaLS, gràCiES a L’EStaLVi DE papEr, i tamBé EnS aporta una CErta imatgE DE moDErnitat

veu cecot/// Ramon Pujals

Page 23: Revista B30 nº30, Octubre 2010

23B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

un estudi analitza l’estructura industrial de l’eix de la B-30

E l dijous 14 d’octubre, l’Auditori de Sant Cugat, amb el patrocini de la

revista B30, acollirà la presentació de l’estudi econòmic i industrial més ex-haustiu que s’ha fet sobre l’eix de la B-30. Signat per l’economista i profes-sor de la Universitat de Barcelona Joa-quim Solà i els seus companys Xavier Sáez i Montserrat Termes, el treball ha quedat recollit en un llibre que porta per títol Estructura industrial i tecnològica dels municipis del tram central de la AP-7/B-30 i s’hi analitza l’evolució econò-mica dels vuit municipis industrialment més potents de l’eix de la B-30: Terras-sa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat, Cerda-nyola, Barberà, Ripollet i Sant Quirze. PaRlamentS. A l’acte, que començarà a les set de la tarda, hi assistirà i pren-drà la paraula l’encara alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i tancarà la presen-tació el secretari d’Indústria i Empre-sa de la Generalitat, Antoni Soy. Men-tre, el president del Centre d’Economia Industrial (CEI), Antoni Serra Ramone-da, introduirà l’estudi que aquest cen-tre va encarregar, per després donar pas

a la presentació de les principals con-clusions, que dibuixarà l’autor Joaquim Solà. Seguidament, tindrà lloc un breu col·loqui moderat per Serra Ramone-da abans de deixar pas al parlament de l’editor de la revista B30, Ramon Grau, per celebrar que la publicació ha arribat a la trentena edició.

Per a més informació i confirmar assistèn-cia, cal adreçar-se al CEI a través del telè-fon 935 813 020 o de l’adreça electrònica [email protected]. /// REDAccIó

eStudi /// VaLLÈS

eStudi:Estructura industrial i tecnològica dels mu-nicipis del tram central de la ap-7/B-30

autoRS:Joaquim Solà, xavi-er Sáez i montserrat termes

editoRial:Centre d’Economia in-dustrial de la uaB

fitxa

Pujol demana protegir l’empresa per frenar l’atur

L’auditori de Montcada va acollir la con-ferència de l’expresident Jordi Pujol

Alternatives financeres en temps de crisi, en què va receptar paciència recordant que “aquesta no és ni la primera ni l’última cri-si que vivim”. La presentació prèvia va anar a càrrec de Carlos Rodríguez, representant de la Fundació +Empresa, que va organit-zar la trobada.

PRoteGiR l’emPReSa. Als poders públics, Pujol els va demanar de protegir la super-vivència de l’empresa i empènyer la col-laboració, amb el cas d’Alemanya com a re-ferent. “Una de les coses boniques que ha fet és oferir a les empreses reduir la seva càrrega salarial en la mesura que ho ne-cessiti, però sense despatxar ningú, sinó reduint jornades, i el govern finança part de la diferència. Han entès que el millor per salvar treballadors és salvar l’empre-sa”. En coherència amb aquesta idea, Pu-jol va defensar que el govern ajudi la Seat o la Nissan quan estan a prop del tanca-ment, “perquè si tanquen, no tornaran. La política econòmica ha estat molt erràtica en aquest sentit”. L’expresident també va demanar esforços als “actors directes de

l’economia –els empresaris–, que han de deixar d’esperar res, i tenir iniciatives, sen-se esperar que les idees vinguin imposades del govern”.

Van acompanyar l’expresident tres ponents més dedicats a explicar les alternatives fi-nanceres que prometia el títol de la confe-rència. En representació de La Caixa va par-lar Carles Vilamitjana per presentar les líni-es de finançament per a la pime, de l’ICO va assistir-hi Guadalupe Fernández, i Joan Cer-vera, conseller delegat d’Avalis, va presentar la institució que dirigeix i les oportunitats de crèdit que presenta. /// XAVIER oRRI

jordi Pujol durant la conferència /// X.o.

confeRència /// montCaDa i rEixaC

Page 24: Revista B30 nº30, Octubre 2010

RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 201024

Punt de tRoBadaPunt de tRoBada

eduRne PaSaBán, al fòRum dona i lideRatGe L’alpinista basca va ser la convidada al darrer fòrum Dona i Lideratge, organitzat per Esade i Banc Sabadell. Durant la conferència, va explicar la dificultat afegida que suposa ser una dona per liderar col·lectius humans. pasabán, especialista en gestió d’equips com a esportista i màster en recursos hu-mans, va alliçonar els directius aplegats a la cita sobre com reconèixer la feina ben feta i al-hora ser capaç de cridar l’atenció als membres de l’equip que grinyolen. /// cEDIDA

conferència /// Edurne pasabán

PatRocini

banc Sabadell ha engegat la seva campanya de promoció del nou compte Expansió amb l’entrenador del Fc barcelona, Josep Guardiola, com a gran reclam. L’ambiciosa aposta de l’entitat vallesana inclou publicitat en premsa, ràdio, televisió,

suports exteriors i internet. En el anunci, Guardiola es presenta com a entrenador personal dels clients que decideixen beneficiar-se dels avantatges del nou producte de bS, dissenyat per facilitar l’administració dels seus recursos. /// cEDIDA

Guardiola posa cara a Banc Sabadell

dinar empresarial /// Cerdanyola Empresarial

tremosa recepta exportació (i trens) per sortir de la crisi

Al voltant d’una cinquan-tena d’empresaris va-llesans es van aplegar a mitjans de setembre per escoltar l’eurodipu-tat Ramon Tremosa te-

oritzant sobre les potencialitats de Ca-talunya com a porta marítima d’Europa. La cita va tenir lloc a l’hotel Serhs Cam-pus de Bellaterra, cortesia un cop més de la patronal Cerdanyola Empresarial, i va ser el seu president, Lluís Sisquella, qui va fer de cicerone al doctor en economia de la Universitat de Barcelona. Abans d’arribar als ports, Tremosa va fer una revelació interessant i interessa-da en temps electorals, lloant la “sorti-da de la crisi de manual que s’ha fet a Eu-ropa”, entenent Europa com Alemanya i sortida de la crisi de manual com a re-ceptes “liberals, de sentit comú”. A efec-tes pràctics, Tremosa va reconèixer en la mirada a l’exportació que ha tingut Ale-manya durant la crisi com el camí que millor ha funcionat. I d’aquí als corre-

dors ferroviaris, amb l’apunt crític so-bre Espanya, per ser “l’únic país al món que té el tren lluny dels ports” i l’únic país europeu amb Rússia que té un rail diferent. “Tenim condicions [geogràfi-ques] per ser la gran plataforma logísti-ca mundial, però no hem apostat per la mercaderia”, va protestar Tremosa, il-lustrant la situació amb una anècdota al port d’Anvers, Bèlgica: “Vaig veure com arribaven de la Xina les primeres samar-retes per a la nova temporada de Decath-lon, i al mateix port hi havia un magat-zem on es col·locaven les etiquetes, i és en aquest punt on s’aporta el valor afegit de la samarreta. Els ports catalans hi han renunciat”. Les conseqüències d’aques-ta renúncia? “No ser porta d’entrada vol dir renunciar a una indústria de qualitat, d’elaboració de producte, que permetria consolidar l’arrelada vocació industrial de Catalunya”. Tot plegat, va explicar Tremosa, no vol dir que els ports espanyols, amb Barce-lona i València com a buc de proa, no tin-

1 ///

Page 25: Revista B30 nº30, Octubre 2010

Punt de tRoBada

B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR 25

Punt de tRoBada

tremosa recepta exportació (i trens) per sortir de la crisi

guin un flux rellevant. De fet, les dues ciutats agregades voregen el tercer lloc del rànquing europeu, però el flux no aporta el valor afegit que convindria, es-pecialment en temps com els presents. En definitiva, va demanar, respecte a aquesta qüestió, que “el que arriba a Ale-manya des d’Àsia passi pel Mediterrani, no pels ports d’Holanda”. La situació la tenim. Les condicions grinyolen. Ja en el torn de preguntes i respostes, un dubte clàssic en qualsevol dinar empre-sarial (“Per què l’economia espanyola s’enfonsa i segueix a la cua europea?”) va donar peu a l’anàlisi de la crisi econòmi-ca per part del doctor Tremosa. “Pel que fa a infraestructures, els criteris d’eficiència econòmica no s’han aplicat mai. L’Estat espanyol no ha estat pro business en la utilització del capital públic”. La part bona de la crisi, va tancar Tremosa, és que la classe política a la qual pertany ha entès la necessitat “que es facin les inversions públiques amb més rigor”. /// XAVIER oRRI

2 ///

3 /// CONFERENCIANT. L’EuRoDIPutAt RAMoN tREMoSA VA REIVIN-DIcAR EL MoDEL ALE-MANy PER APLIcAR-Lo A cAtALuNyA

4 /// AMFITRIONS. LLuíS SISquELLA, PRE-SIDENt DE cERDANyo-LA EMPRESARIAL, coN-VERSANt AMb tRE-MoSA/// LLuíS LLEbot

L’eurodiputat va fer una re-velació interes-sant i interes-sada en temps electorals llo-ant la “sorti-da de la crisi de manual que s’ha fet a Euro-pa”, entenent Europa com a alemanya i sortida de la crisi de manu-al com a recep-tes “liberals, de sentit comú”

Premis /// iV nit de l’Empresa de rubí

rubí, motor de la indústria del país

La quarta Nit de l’Empresa de Rubí va servir per reivindi-car aquest municipi com un dels motors industrials del país. “Actualment, l’1% del PIB català prové d’empreses

de Rubí”, va recordar l’alcaldessa, Carme García. “Una ciutat fabril i que lluita per mantenir-se”, va afegir la delegada del govern de la Generalitat, Carme San Miguel. Unes declaracions que van quedar eclipsades per l’intens episodi de pluja viscut el divendres 17 de setembre, que va dificultar l’arribada al teatre La Sala. I és que en l’actual context de crisi la feina ben feta és més important que mai, sobretot per compartir els camins de l’èxit assolit. “Les empreses ara han de ser fortes, competitives i visibles”, va afirmar en

nom dels guardonats Anna Espada, responsable de Continental Automotive, empresa reconeguda en la categoria de foment de la qualitat de l’ocupació. També van ser premiades Electricfor per la seva trajectòria i arrelament a la ciutat; Eurofragance i Top Cable, per la promoció exterior que han aconseguit; la pime Roche Hermanos, per fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i Duplico 2000, per la promoció i el foment de la seguretat i salut laboral, un premi atorgat per la mútua Egarsat. A l’hora dels parlaments, el president de la Cecot Rubí, Jordi Parera, va afirmar que fan falta “canvis profunds per garantir la continuï-tat del teixit productiu”. El primer vindrà aviat: fer els polígons de la ciutat més sostenibles. /// cRIStINA FARRéS

1 /// TOTS ELS pREMIATS AMb ELS SEuS REcoNEIXEMENtS 2 /// LA DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT, cARME SAN MIGuEL, DuRANt LA SEVA INtERVENcIó 3 /// EL pRESIDENT DE LA CECOT RUBÍ, JoRDI PARERA /// cEDIDES

1 ///

2 /// 3 ///

Page 26: Revista B30 nº30, Octubre 2010

26 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

louis vuitton obre la tercera planta de producció a Barberà

El grup de productes de luxe Moët Hen-nessy Louis Vuitton (LVMH), instal-

lat a Barberà, segueix la seva expansió a la comarca amb la inauguració d’una ter-cera planta de fabricació de marroquine-ria al municipi. L’acte d’obertura va rebre la visita del president José Montilla, que va explicar que “aquesta factoria produi-rà tots els cinturons de la marca a escala mundial”. Aquesta informació proporcio-nada pel president de la Generalitat va ser de les poques que van transcendir, ja que l’empresa va evitar fer cap mena de decla-racions i va vetar la presència de mitjans de comunicació.

L’ampliació de les instal·lacions, que es va iniciar a mitjans de l’any passat, provoca-rà un augment del nombre de treballadors fins a arribar al miler, segons va informar la Generalitat. Fins ara, la companyia fran-cesa ocupava 958 treballadors en les dues fàbriques del municipi.

antecedentS. La darrera ampliació de les instal·lacions es remunta al 2002, quan s’hi van destinar 12 milions d’euros, que van generar al voltant de 200 llocs de tre-

ball i la consolidació de la fàbrica de peti-ta marroquineria i cinturons al municipi barberenc.

Pel que fa al suport de la Generalitat, s’in-tueix que ha estat clau per revertir la ten-dència del grup francès a Catalunya, on en els últims anys, més que invertir en noves fàbriques, s’havia dedicat a retirar-se len-tament del territori, venent uns cellers del Penedès a Freixenet (el grup produeix tam-bé el xampany Moët & Chandon) o tancant la fàbrica de Loewe a Barcelona en favor de Madrid. /// XAVIER oRRI

Seu de louis vuitton a Barberà /// LLuíS LLEbot

louiS vuitton /// BarBErà DEL VaLLÈS

l’americana itW adquireix el 75% de la química Panreac

L’empresa química Panreac, amb seu a Castellar, ha passat a mans del grup

nord-americà Illinois Tool Works (ITW), present al parquet borsari de Nova York. Fins ara, la propietat del grup català perta-nyia al fons britànic 3i. L’acord ha estat sig-nat per una xifra al voltant dels 70 milions d’euros. Panreac té 230 treballadors i pro-dueix anualment més de 12.000 referènci-es de reactius per a anàlisis i productes qu-ímics. Pel que fa al seu creixement en els úl-tims anys, ha evolucionat en paral·lel a la indústria química a la qual pertany. Des del 2005 fins al 2009, quan va ser adquirida pel grup 3i, ha augmentat la seva facturació de 29,2 milions a gairebé 42, cosa que es tra-dueix en un increment d’un 12% anual. El vicepresident de la divisió europea de polí-mers i fluids de la companyia, Agustín Ruiz, va explicar l’esperit de l’operació: “ITW veu en aquesta adquisició un pas estratègic per entrar en el sector de la química fina a Eu-ropa. Panreac i el seu equip seran la plata-forma per liderar aquest projecte”. Per part de Panreac, consideren que la presència en l’accionariat d’un soci d’aquestes caracte-rístiques consolidarà la posició de liderat-ge al mercat espanyol. /// REDAccIó

PanReac /// CaStELLar

aliança entre ficosa i emte per reconvertir la planta de Sony

Components per al cotxe elèctric en lloc de televisors. La multinacional

japonesa de l’electrònica Sony cedirà la factoria de Viladecavalls als grups Fico-sa, dedicat a l’automòbil, i Comsa-Emte, grup amb pretensions de diversificació per ara centrat en infraestructures, ser-veis i tecnologia. L’operació no serà efec-tiva fins a l’1 de gener de l’any vinent, i no ha estat quantificada per cap de les parts, tot i que s’especula que podria tractar-se d’un preu simbòlic, fins i tot s’ha parlat d’un sol euro.

La reconversió de la planta serà finançada pel grup nipó, que també es compromet a adquirir la producció sorgida de la planta vallesana durant els primers dos anys. Pel que fa als treballadors, Sony ha assegurat que les companyies absorbiran “els llocs de treball de la majoria dels empleats”. Del vol-

La transició que ha de canviar la fabricació de televisors de pantalla plana en components per a l’automoció durarà entre dos i cinc anys

Sony /// ViLaDECaVaLLS

engel obre seu a milà per vendre receptors tdt

L’empresa Engel Axil, amb seu a Bar-berà i especialitzada en la venda de

receptors per a la televisió digital terres-tre, ha obert una filial a Milà amb l’ob-jectiu d’aprofitar l’apagada analògica que es produirà a Itàlia a partir del gener del 2011. L’empresa vallesana ja ha liderat la venda de receptors de TDT a Espanya, on s’ha endut el 30% del mercat durant la transició de la televisió analògica a la di-gital. Amb tot, ha aconseguit una factura-ció propera als 66,5 milions d’euros, cosa que suposa un increment del 50% en els últims dos anys.

La companyia té previst obrir més delega-cions en un futur proper coincidint amb la transició digital de diferents països. Els plans de l’empresa barberenca passen per Sud-amèrica, amb l’Argentina, Perú, Co-lòmbia i Xile com a primers destins, on es preveu que la televisió digital arribi durant els pròxims dos anys. Pel que fa a l’histori-al internacional d’Engel, va sortir per pri-mer cop a l’estranger el 2002 amb l’absor-ció d’una firma francesa del sector. Actual-ment, el 15% del volum de negoci prové de les exportacions. /// XAVIER oRRI

enGel axil /// BarBErà

tant de 1.200 treballadors, un 85% es dedi-carà a fabricació i la resta, a enginyeria i re-cerca i desenvolupament.

fuGida PRemeditada. La notícia arri-ba sis mesos després que la companyia vengués el seu magatzem de Castellar, la maquinària que hi tenia i el terreny que ocupa la instal·lació, la qual cosa es lle-geix ara com un primer pas de la retira-da de la comarca.

Com ja avançava Pedro Navarrete, direc-tor general de Sony España, en qualse-vol entrevista que oferís, mantenir l’ac-tivitat manufacturera de Viladecavalls era un luxe que la companyia no es po-dia permetre en un context com el pre-sent, en què els preus i les vendes tecno-lògiques han caigut entre un 20 i un 30% en l’últim any. Des de Sony no poden fer

altra cosa que reconèixer que l’operació no és en absolut profitosa, i de fet incor-re en pèrdues notables, però en qualse-vol cas, inferiors al cost que suposaria el tancament de la factoria.

Amb aquesta venda, Sony abandona fi-nalment la producció a l’Estat espanyol. El procés segueix la línia a la resta d’Eu-ropa, ja que el fabricant japonès ha ve-nut recentment la seva planta de Nitra, a Eslovàquia, a Hon Hai Precision, un dels seus principals proveïdors taiwa-nesos.

doS anyS de tRanSició. L’estratègia que planteja la multinacional passa per mantenir la producció de televisors du-rant dos anys i, després d’un període de transició, s’adaptarà el centre d’enginye-ria per prestar servei als nous usos de la fàbrica. Amb aquest moviment, el ge-gant japonès s’estalviarà una retirada so-rollosa amb més que possibles protes-tes sindicals.

En aquesta línia s’entén també l’actuació de la Generalitat en aquesta operació, que, des del seu seient en el consell d’ad-ministració de Ficosa, ha procurat evitar un nou ERO de gran magnitud amb la re-conversió industrial com a solució trans-itòria. El conseller d’Innovació i Empre-sa, Josep Huguet, va valorar molt positi-vament la notícia per “la diversificació de Ficosa” i pel fet que se salvin els llocs de treball. /// XAVIER oRRISeu de Sony a viladecavalls /// cEDIDA

Page 27: Revista B30 nº30, Octubre 2010

27B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

FINS AL15 D’OCTUBRE

A SANT CUGAT

SOCIS PROTECTORS: AMB EL SUPORT DE: COL·LABOREN:

DE

TA

LL

DE

L’O

BR

A ‘

EN

EL

ES

PE

JO

ESPAIESADECREAPOLIS

LOU JIMENEZ

‘Creacions’

ESADE CREAPOLISAv. Torreblanca, 57 Sant Cugat del VallèsHorari: de dilluns a divendres de 8 a 20h

T. 647 61 92 12 [email protected]

Kh inverteix 9 m€ en una nova planta logística

E l fabricant de productes de nete-ja KH Lloreda ha inaugurat un nou

centre logístic a Canovelles, amb una inversió de 9 milions d’euros. L’objectiu del projecte és centralitzar al màxim la distribució dels seus productes. De fet, des del nou centre s’assumirà la distri-bució de vora del 65% de la producció. Fins ara, era responsabilitat de la dis-tribuïdora Carreras fer arribar els pro-ductes de la casa als minoristes, però KH Lloreda argumenta que amb aques-

ta retallada generarà un estalvi del vol-tant del 10%. L’estratègia, contrària als cànons en temps de crisi i al que està fent la resta del sector, passa també per utilitzar l’estalvi per amortitzar la in-versió realitzada en el nou magatzem de Canovelles. un oPeRaRi PeR 4.000 m2. Les noves instal·lacions, ubicades al mateix carrer que la planta de producció de la companyia, tenen una superfície de 4.000 metres qua-

drats completament robotitzats, de mane-ra que un sol operari sigui capaç de gestio-nar totes les instal·lacions. Lloreda ha facturat 33,2 milions el darrer any, amb un creixement del 4,2% respec-te al 2008. Les previsions per enguany s’acosten als 37,5 milions, cosa que supo-saria un creixement del 12% el 2010. La companyia conserva el lideratge del sec-tor amb una quota de mercat monetari del 62%. /// XAVIER oRRI

Kh lloReda /// CanoVELLES

dos emprenedors de creàpolis creen una aplicació per localitzar taxis

Esperar un taxi buit es converteix mol-tes vegades en una pèrdua de temps,

un bé cada cop més preuat en la societat actual. Aquesta va ser la reflexió inicial de dos joves emprenedors catalans, Antoni Mondragón i José Luis Pérez, per llançar al mercat una aplicació de mòbil per loca-litzar vehicles disponibles. Una iniciativa que han fet des d’Esade-Creàpolis conjun-tament “amb uns partners de San Francis-co, que també havien detectat aquesta ne-cessitat de mercat”, tal com va explicar a la B30 Mondragón.

col·laBoRaR amB taxiSteS. D’aquesta manera, l’equip va començar a treballar fa tot just vuit mesos per llançar a través de l’Apple Store Fast Taxi, que és com es diu el producte. “Primer vam contactar amb ta-xistes de San Francisco i des del 14 d’agost hem començat a captar clients a Barcelo-na”, va comentar l’emprenedor. Segons la seva valoració, l’oferta d’entrar en el cer-cador té com a punt fort “que els taxistes són autònoms i perden diners tant en ben-zina com en desgast del vehicle fent voltes tot el dia per la ciutat”. A més, posen la fa-cilitat del seu motor de cerca, a través del mòbil i posant-se en contacte directament amb el taxista que es té més a prop, com el valor afegit que els diferencia de les tru-cades clàssiques.

A part de Barcelona, l’emprenedor va dei-xar clar que la seva intenció és importar el cercador a altres municipis del país, començant per Sant Cugat. Precisament en localitats com aquesta creuen que la utilitat del cercador és més gran, ja que el nombre de taxistes és menor que a la capital i les parades fixes són menys fre-qüents i estan allunyades dels polígons industrials.

Pel que fa als mòbils, va comentar que es va iniciar el projecte amb iPhones, “perquè és el que creiem que és més funcional”. Tot i això, ara estan adaptant-ho per a Blac-kBerry i el pas següent que faran és portar l’aplicació a Android. /// c. FARRéS

faSt taxi /// Sant Cugat

mondragón i Pérez a esade-creàpolis /// cEDIDA

Page 28: Revista B30 nº30, Octubre 2010

28 RadaR B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

fluidra augmenta l’ebitda un 30% i arriba als 49 m€

El primer semestre de l’any ha deixat grans resultats per a l’empresa saba-

dellenca Fluidra, dedicada al desenvolupa-ment d’aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua, ja que ha augmentat les vendes un 4,9%, fins arribar als 335, 5 milions d’eu-ros. Aquest creixement ha provocat que el benefici net de la companyia s’hagi multi-plicat per sis respecte al mateix període de l’any anterior, i hagi passat de 3,2 milions d’euros a 20,6. Els accionistes de Fluidra rebran arran dels resultats un dividend de 4 milions d’euros bruts, que es farà efec-tiu el dia 8 d’octubre. D’altra banda, l’Ebit-da consolidat se situa en 49,4 milions, res-pecte als 37,9 milions de l’exercici anterior, cosa que suposa un creixement lleugera-ment superior al 30%. 4 milionS en dividendS. La responsabi-litat d’aquestes bones xifres cal buscar-la en el mercat espanyol, on Fluidra ha tingut un creixement de l’ordre del 8,5% respec-te a l’any passat gràcies a les vendes en piscina privada i l’àrea de piscina comer-cial. Tot i que el salt més significatiu per explicar les xifres anteriors és el creixe-ment del 21,6% a Àsia i Austràlia, on es

manté la tendència alcista registrada en els darrers anys. El conseller delegat, Eloi Planes, va explicar que “els resultats mos-tren que Fluidra ha iniciat una fase de re-cuperació del seu nivell de rendibilitat i continua consolidant la solidesa del ba-lanç”. Per al segon trimestre de l’any, Pla-nes va explicar l’interès per prioritzar la innovació de producte i el desenvolupa-ment en mercats emergents, així com mi-llorar l’eficiència a través del programa de Lean Management, àrea en què s’acaba d’incorporar com a directora Magali Gre-nouilleau. /// XAVIER oRRI

junta directiva de fluidra /// cEDIDA

fluidRa /// SaBaDELL

agbar rebaixa un 6% l’oferta per les accions de caSSa

El grup Agbar oferirà als accionistes de CASSA 66,6 euros per cada títol

de la companyia en lloc dels 71 inicials. Un ajustament del 6% de l’OPA presenta-da per Aigües de Barcelona, que està con-trolada pels francesos Suez, fet després que en una junta extraordinària celebra-da el 14 de setembre els propietaris de l’empresa de Sabadell es repartissin pràc-ticament nou milions d’euros. Una xifra assolida entre tres dividends diferents: 220.000 euros a compte dels beneficis del 2010 (0,35 euros per acció), 2,5 milions provinents de reserves de lliure disposi-ció (4 euros per acció) i un tercer paquet que se xifrarà quan es vengui la cartera de valors de l’empresa Ribatallada, valorada en 6,3 milions d’euros. Aquest segment està basat en títols de Banc Sabadell. Sentiment local. L’hostilitat de l’ope-ració, que encara ha de ser autoritzada per la CNMV, s’ha fet més evident que mai en les darreres setmanes. Després de perdre grans empreses referents del mu-nicipi, les patronals sabadellenques com la Cambra de Comerç, el Gremi de Fabri-cants, el Centre Metal·lúrgic o el mateix

Banc Sabadell s’han unit als moviments polítics realitzats perquè la companyia d’aigües no canviï de mans. De fet, el re-partiment extraordinari de dividends va ser un intent per evitar l’operació d’Ag-bar, que va acabar amb la suspensió du-rant un dia de la cotització de CASSA a la borsa de Barcelona. Una decisió presa per la Generalitat “per concórrer circumstàn-cies que podrien pertorbar el desenvolu-pament normal de les operacions”. I és que es calcula que els accionistes es van repartir els guanys obtinguts per CASSA en una dècada. /// cRIStINA FARRéS

l’accionariat de caSSa reunit a Sabadell /// F. cuEStA

caSSa /// SaBaDELL

Page 29: Revista B30 nº30, Octubre 2010

29B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 RadaR

26 D’oCtuBrE FÒRUM BARBERà INNOVA. FIRA DE LA CREATIVITATnodus Barberà celebra per tercera ve-gada el fòrum Barberà innova, una fira de la creativitat i la innovació a l’abast de l’empresa. Constarà de diferents apartats: l’espai Exposició, dedicat a la innovació i la r+D+i, amb les activitats fira i B2B; el Congrés com a espai de debat, i l’innovation Cross, per creuar idees entre empreses.

organitza: nodus Barberàhora: tot el dia

Panell info

Nortia, empresa terrassenca pro-pietat de Manuel Lao, ha estat de-

signada pel jutge per gestionar tempo-ralment el complex hoteler Guadalpín Marbella, que es troba actualment ad-ministrat per via concursal. La condició imposada al grup terrassenc és que els apartaments de què disposa l’establi-ment estiguin en explotació. Pel que fa a la durada de la gestió, aquesta s’allargarà fins que no es resolgui el concurs de cre-ditors en què està immersa la propietat. El secretari general d’Hostaleria i Turis-me d’UGT Málaga, José Antonio Sedano, va celebrar la decisió perquè Nortia “és l’empresa que totes les parts volien que gestionés l’hotel”, ja que la mesura per-metrà donar viabilitat a l’hotel i mante-nir els llocs de treball.

indo inteRnacional /// Sant Cugat

L’òptica Indo eleva les pèrdues un 32% fins als 17,53 M€

noRtia /// tErraSSa

Nortia gestionarà un hotel de Marbella en concurs de creditors

El grup Indo Internacional, ubicat a Sant Cugat i dedicat a la fabricació de

material òptic, ha elevat les seves pèrdu-es durant el primer semestre als 17,53 mili-ons d’euros. La xifra, anunciada pel grup a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), suposa un increment del 32% res-pecte de les pèrdues registrades en el ma-teix període de l’any anterior, que van ser de 13,21 milions. L’explicació de les dificul-tats, ha explicat l’empresa a Europa Press, es troba en el descens de vendes entre ge-ner i juny, que van caure un 5,4%, cosa que va situar la xifra de negoci en 47,19 milions. Pel que fa al Ebitda (resultat brut d’explo-tació), Indo presenta un balanç negatiu de 13,3 milions d’euros, respecte dels 9,6 mili-ons negatius que va registrar el primer se-mestre de l’any passat.

julio BRaGado, nou diRectoR de comPReS del GRuP la SiRena

Julio Bragado, que en els darrers 14 anys

ha ocupat la direcció general de com-pres de Mercadona, ha fitxat per l’em-presa terrassenca de congelats i entra a formar part del comitè de direcció.

lluíS RecodeR aBandonaRà l’alcaldia de Sant cuGat

L’encara alcalde de Sant Cugat, Lluís Re-

coder, ha anunciat la seva renúncia a disputar les properes eleccions muni-cipals com a alcaldable amb l’objectiu de sumar-se al possible govern de Ca-talunya liderat per Artur Mas.

joRdi PeiRó aBandona la ReGidoRia de Re-SiduS de RuBí

El regidor de Gestió de Residus de l’Ajun-

tament de Rubí, Jordi Peiró, deixarà el càrrec de regidor coincidint amb el ple ordinari d’aquest mes de setembre. L’objectiu és dirigir la xarxa de sindica-listes socialistes.

leS caReS de la ‘B30’

jaume PlanaS, nou PReSident de la faeticc en lloc de maRín

Planas presidirà la Federació d’Associa-

cions d’Empreses TIC de Catalunya (FA-ETICC) en substitució de Jordi Marín, que va renunciar a la presidència per motius professionals.

PeRe alavedRa, nou RectoR de la univeRSitat inteRnacional

El sabadellenc Pere Alavedra substituirà

Josep Argemí com a rector de la Univer-sitat Internacional de Catalunya (UIC), després de 9 anys al capdavant de la institució. Pere Alavedra és doctor en enginyeria industrial per la UPC.

GianfRanco ScoRdato, nou dG del caSino coSta BRava

Gianfranco Scorda-to assumeix des del

mes de setembre la direcció del casino de Lloret, propietat de Juan Lao. Scor-dato té àmplia experiència en el sector. Prèviament, va conduir el casino de Portomaso, a Malta.

8 DE JuLioLESMORzAR DE FEINA AMB CERDANYOLA EMpRESARIAL

La patronal cerdanyolenca organitza el dia 5 d’octubre un esmorzar de treball al museu d’art de Cerdanyola per parlar de fórmules retributives alternatives. En altres paraules, com augmentar la productivitat dels treballadors sense que això impliqui pujades salarials. a càrrec de la ponència hi serà ignacio de las heras, director del negoci d’empreses de mapfre Vida.

organitza: Cerdanyola EmpresarialLLoC: Sant martí, 88, Cerdanyola hora: de 9.30 a 10.40 hméS info: [email protected]

5 D’oCtuBrEELEVATOR SpEACH, ATRAURE L’INTERèS DE pOTENCIALS CLIENTS O INVERSORS

En una societat com l’actual, en què cada cop hi ha més canals de comunicació i el nombre de competidors que lluiten per un espai a la ment del consumidor creix cada dia, utilitzar una presentació directa i curta, que deixi clar en totes les ocasions possibles el nostre valor empresarial, és elemental per arribar a l’èxit comercial. amb l’objectiu de potenciar aquesta virtut asgard Consulting organitza aquest taller al parc tecnològic del Vallès. L’assistència és gratuïta, i cal apuntar-s’hi al més aviat possible ja que les places són limitades.

organitza: asgard ConsultingLLoC: parc tecnològic del Vallèshora: de 16.00 a 18.30 hméS info: www.ptv.es

15 D’oCtuBrENIT.CAT: SETzENA NIT DE L’EMpRESARI DE CECOTun any més, la patronal Cecot acull l’em-presariat de la comarca a terrassa per al lliurament dels premis al progrés em-presarial. amb la cooperació i les xar-xes empresarials com a leitmotiv, l’edi-ció d’enguany premiarà aquelles empre-ses que hagin sabut treballar a l’espai 2.0 per fer del seu un futur més pròsper. L’ob-jectiu és difondre models de gestió res-ponsable, eficaç, eficient i competitiva en aquest nou escenari competitiu, on totes les empreses hauran d’abocar-hi els seus esforços. aquesta edició compta amb el suport d’unnim. La institució financera atorgarà un nou guardó destinat a la cre-ació de valor afegit.

organitza: CecotLLoC: recinte firal de terrassa, pas-seig 22 de Juliol, 265hora: 20 hmés info: www.nitdelempresari.com

19 D’oCtuBrEEL DIRECTIU EN LA pRESA DE DECISIONS DAVANT LA CRISIL’actual directiu es troba davant de nous reptes i en una situació fruit d’un entorn i de paradigmes, que condicio-nen les seves decisions. El futur de l’or-ganització depèn del grau d’encert en les seves decisions. En aquest semina-ri es presentarà un estil de direcció ba-sat en els principis d’Edwards Deming, avui en dia més vigent que mai, l’home que va impulsar la revolució industri-al al Japó i que va anticipar l’actual crisi tenint en compte l’estil directiu i econò-mic predominant.

LLoC: parc tecnològic del Vallèshora: d’11.30 a 13.00 hméS info: www.ptv.es

Page 30: Revista B30 nº30, Octubre 2010

30 GaS a fonS B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

30 ‘B30’

La rEViSta arriBa a La 30a EDiCió. ELS tEStimoniS quE han paSSat pEr LES SEVES pàginES Durant ELS DarrErS DoS anYS i mig han traçat un Camí pEr SEguir: La CriSi éS una oportunitat quE La ComarCa ha D’aprofitar pEr rEnoVar-SE TEXT: XAVIER ORRI

1 /// REVOLUCIÓ EN ELS

EQUIpAMENTSEl sincrotró Alba ha

estat la instal·lació més prometedora que s’ha

aixecat al Vallès durant els darrers anys

/// cEDIDA

8 de febrer del 2008. L’apari-ció als quioscos de la revista B30 va coincidir amb el pri-mer reconeixement públic de la crisi econòmica. L’ales-hores vicepresident del go-

vern espanyol, Pedro Solbes, es plegava a l’evidència: “Entono el mea culpa, no espera-va una evolució tan negativa”. La crisi, oficial-ment, havia començat.

L’anomenat eix empresarial de la B-30, una de les línies de tensió del món econòmic ca-talà, ha crescut i madurat en aquests dos anys i mig marcats per la crisi econòmica. Les infraestructures han aflorat, les entitats d’estalvi de la comarca s’han fusionat, el sec-tor educatiu ha fet un pas endavant, i fins i tot ha aparegut un accelerador de partícules que ha d’atraure empreses de tot Europa in-teressades a observar de ben a prop estruc-tures moleculars.

L’aleshores director general de l’escola de negocis Esade, Carlos Losada, convidava a la mobilització del sector empresarial des de les pàgines de la B30 l’abril del 2009: “En temps de crisi, és millor equivocar-se que no fer res”. La reflexió, aplicable al Vallès, parla d’un territori econòmicament i empresarial-ment valent que no s’ha deixat vèncer pel cli-ma de pessimisme endèmic instal·lat al nos-tre país. Així ho havia vaticinat el secretari d’Indústria de la Generalitat, Antoni Soy, en la segona edició de la B30, el març del 2008: “L’eix de la B-30 serà una zona de gran desen-volupament econòmic”. La predicció, a força d’impuls privat i públic, s’està complint, tot i el vel que suposa la crisi per veure llum en el terreny econòmic.

EQUIpAMENTS DE TENDèNCIA

Un Centre Direccional a Cerdanyola, el Parc Esade-Creàpolis, el Sant Cugat Trade Cen-ter, el nou edifici de recerca i innovació GAIA de la UPC, el Parc Audiovisual de Catalu-nya, l’imminent Orbital 40 de Terrassa, el Parc Logístic de Salut i el Catlab a Viladeca-valls, l’encara verd Sabadell Parc Empresari-al..., tot plegat està postulant el Vallès com un dels clústers d’investigació de referència al sud d’Europa. La indústria del coneixement, aquella salvaguarda que tothom reclama per canviar el model productiu, vertebra cada cop més l’eix de la B-30.

“L’increment dels coneixements i dels can-vis tecnològics, i no tan sols la simple acu-mulació de capitals, són la base del tan desit-jat creixement estable i durador”. La sentèn-cia, ara òbvia, la signava la directora editorial de la revista, Carmen Larraburu, l’abril del 2008. Reforçava aquesta tesi del camí em-près el president de la comissió executiva del consorci del sincrotró, Ramon Pascual: “L’Al-ba és la instal·lació cientificotècnica més important que s’ha fet mai a l’Estat”. Bons se-nyals, sens dubte, que el canvi de model ja es-tava previst a la comarca.

El Vallès ha acumulat espai per al coneixe-ment, centres de recerca que l’han de fer

leS veuSde la ‘B30’

1 ///

Page 31: Revista B30 nº30, Octubre 2010

31GaS a fonSB30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

feRnando tRiaS de BeS, economiSta i eScRiPtoR

“Cal donar un tractament de crèdit en funció del risc de cada empresa. Calen ‘business angels’ que doninales a les noves propostes.”

maR SeRna, conSelleRa de tReBall de la GeneRalitat

“L’empresa, com a creadora d’ocu-pació, s’ha de poder adaptar als can-vis que hi hagi al mercat. I per això ha de tenir eines de flexibilitat.”

ana RiPoll, RectoRa de la univeRSitat autònoma

“No busquem només la col·laboració amb les empreses en matèries d’inves-tigació, sinó també a l’hora de compar-tir les infraestructures que tenim.”

PeRe PuiG, PRofeSSoR d’economia d’eSade

“Qui pensi que treballant única-ment en el mercat interior perquè s’hi sent més còmode trobarà més facilitats s’equivoca.”

antoni Soy, SecRetaRi d’indúStRia de la GeneRalitat

“Les indústries catalanes estan al-tament qualificades per afrontar la in-ternacionalització i innovació. Moltes s’han convertit en multinacionals.”

joSeP oliu, PReSident de Banc SaBadell

“Aquest és un negoci que es fona-menta en la confiança i només una ac-tuació assenyada, transparent i ètica-ment impecable genera confiança.”

antoni aBad, PReSident de la PatRonal cecot

“El marc laboral actual és obsolet, ja que respon a unes circumstàncies específiques, les de la Transició, que estan completament superades.”

caRloS loSada, exdiRectoR GeneRal d’eSade

“Ara necessitem més que mai gent emprenedora, valenta, que lideri projec-tes arriscats, al mateix temps que sensi-bles a una millora global de la societat.”

joRdi meStRe, diRectoR GeneRal de caixa SaBadell

“Dir que les entitats financeres són culpables de la crisi és una exagera-ció. El país necessitava recursos, no-saltres els hi vam proporcionar.”

xavieR Sala i maRtín, economiSta i PRofeSSoR

“Ni en preu ni en qualitat podem competir contra ningú. Per tant, només ens queda la tercera opció: fer coses di-ferents als altres, innovar.”

El Vallès, focus d’atEnció prioritari dEs quE lEs pàginEs salmó han guanyat protagonismE En Els diaris, ha crEscut i madurat En aquEsts dos anys i mig marcats pEr la crisi Econòmica

la indústria dEl conEixEmEnt, aquElla salVaguarda quE tothom rEclama pEr canViar El modEl productiu, VErtEbra cada cop més l’Eix dE la b-30 Els tEstimonis aquí rEcollits parlEn d’un nou panorama industrial quE ha Vist morir VEllEs EmprEsEs i néixEr noVEs propostEs EmprEsarials

aVui és una nEcEssitat sortir fora, i així ho Estan pErcEbEnt lEs EmprEsEs dE la nostra zona

créixer encara més. Reflexionava el vicerec-tor de projectes estratègics de la UAB, Jor-di Marquet, l’octubre de l’any passat, defi-nint un dels leitmotivs de la comarca: “La in-vestigació i la transferència són conceptes globals, però una bona part es realitzen a es-cala local, ja que la proximitat permet el flux d’idees de manera eficient”. D’instruments, a aquestes altures, no en falten, i les xifres comencen a donar la raó als qui preconitza-ven la necessitat d’aquests equipaments.

VALENTIA EMpRESARIAL

“Les crisis no sempre són dolentes. Fan nete-ja del mercat”. Signava el titular Antoni An-tonijoan, president de Ferrolan, recollint el que ha passat en el sector empresarial des de l’inici de la B30. Els testimonis recollits aquí, més d’un centenar d’empreses d’èxit, par-len d’un nou panorama industrial que ha vist morir velles empreses i néixer noves pro-postes empresarials. Ho explicava el conse-ller d’Innovació, Josep Huguet, fa poc més de sis mesos: “L’economia necessitarà innovar en productes i en la forma de comercialitzar-los. La producció, sense innovació, té poc va-lor afegit en el mercat”. Gegants com Sharp o Derbi, farmacèutiques com el Grup Uriach, o històrics com Estam-paciones Sabadell són exemples de les em-preses que han caigut en els fangs dels expe-dients de regulació d’ocupació. L’altra cara de la moneda són les empreses de nova creació que han aflorat malgrat l’escàs crèdit bancari i la por a l’emprenedoria en temps de crisi. A la B30 s’han comptat i analitzat fins ara 30 casos de joves empreses que comencen a prendre posició en la lliga empresarial del Vallès: des d’Àbac Enginyers fins a la biotecnologia d’AB Biotics, l’aromàtica proposta d’Akewuele o la valentia d’un jove de 17 anys que dirigeix el pe-tit imperi Outlet Viatges. L’economista Xavier Sala i Martín reclama-va des d’aquestes pàgines la importància de potenciar aquesta mentalitat: “Hem de fo-mentar que quan un jove té una idea no di-gui: ‘Això és massa complicat, potser val més que em faci funcionari’”. La situació, però, se-gueix sent difícil atès que Espanya es troba en el número 126 del rànquing de països on és més difícil i costós engegar un negoci. El seu col·lega i amic Fernando Trias de Bes re-ceptava una solució d’urgència el mes pas-sat: “Calen business angels que donin ales a les noves propostes”.

La internacionalització ha estat el segon eix capital per al desenvolupament empresa-rial de la comarca, així com una salvaguar-da dels ingressos en moments de dificultat. Ho constatava el gerent d’Assessorament In-ternacional d’ACC1Ó, Ramon Camí, ara fa un any: “Les empreses més ben parades de la crisi són les més internacionalitzades”. L’acompanyava en aquesta tesi Josep M. Ar-mengou, responsable de comerç internacio-nal de Cambra de Terrassa. “Avui és una ne-cessitat sortir fora, i així ho estan percebent les empreses. Tenim més assistència que mai a les sessions informatives”.

NOMS pROpIS DE LA ‘B30’

Page 32: Revista B30 nº30, Octubre 2010

32 GaS a fonS B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

30 ‘B30’

durant aquEsts 30 númEros, cap infra-Estructura dE gran dimEnsió s’ha Endut la portada. lEs dE-mandEs històriquEs, amb El quart cintu-ró al primEr lloc, no han Vist la llumla intErnacionalit-zació ha Estat clau pEr al dEsEnVolupa-mEnt EmprEsarial, així com una salVa-guarda En momEnts dE dificultatEl sEctor uniVErsi-tari també ha crEs-cut En la sEVa rElació amb l’EmprEsa. la uab i la upc han multipli-cat Els conVEnis dE col·laboració i EsadE ho porta a la sang

INFRAESTRUCTURES pER ARRIBAR

Les deficiències més assenyalades en el re-cent DAFO del Vallès com a territori econò-mic que ha engegat la B30 segueixen apun-tant a les infraestructures. Durant aquests trenta números, cap infraestructura de gran dimensió s’ha endut la portada. De les grans demandes històriques, amb el Quart Cinturó com a punta de llança, cap ha vist la llum.

Ho deia el president de la Cambra de Terras-sa, Marià Galí, el març del 2008: “La Cambra es posiciona activament en el debat de les infraestructures al nostre territori perquè pensem que és un tema estratègic”. En el seu discurs als Premis Cambra 2010, recollia la mateixa necessitat de lluita: “Hem de conti-nuar insistint per aconseguir que els plans de millora de les infraestructures es portin a terme”. El punt de partida, el 2008 i el 2010, és el mateix: queda molt per fer. Com recollia Sala i Martín recentment, “no pot ser que es talli la cobertura als túnels de Vallvidrera”.

En xifres, les sensacions es reafirmen: el 64% de les infraestructures que estan projecta-des no tenen per ara ni tan sols un estudi in-formatiu, les inversions de la Generalitat han caigut un 11,3% en l’últim any, les estatals un 1,9%, i la despesa en infraestructures viàries, les més urgents segons l’empresariat, han baixat un 6,7% malgrat que s’ha finalitzat el tram Viladecavalls-Terrassa de la ronda del Vallès. Pel que fa a temps perdut, les dades tampoc no milloren. La demora de les infra-estructures oscil·la entre un i dos anys, amb l’enllaç entre l’autovia A-2 i l’Autopista A-7 a Castellbisbal en el primer lloc del podi: havia d’estar acabat fa tretze anys.

Les millores, en definitiva, han estat només a petita escala. Una línia d’autobusos con-necta finalment el polígon de Can Sant Joan, s’han millorat els accessos a la N-150, Volpe-lleres ha aconseguit una estació de Ferrocar-rils, el trànsit per Terrassa del Quart Cinturó ja s’ha obert, s’ha dut a terme la perllonga-ció dels FGC a Terrassa i els polígons indus-trials del CIT s’han senyalitzat, però els pro-jectes de gran envergadura segueixen a l’es-pera. Com reclamava Recoder en el número de desembre del 2009, “tenir un programa d’infraestructures al servei de la mobilitat és un repte que tenim com a país i que, ara per ara, avança molt lentament”.

pOL EDUCATIU

El creixement de l’eix de la B-30 també ha destacat en el vessant educatiu. Les notícies s’han succeït en aquest àmbit, i han anunciat un avenç d’institucions tradicionals com la UAB o la UPC, o l’adveniment de noves pos-sibilitats educatives, amb l’arribada del cam-pus d’Esade com a novetat més destacada.

La Universitat Autònoma, sense anar més lluny, ha estat reconeguda com a campus d’excel·lència europea i ha renovat la di-recció. Ana Ripoll, escollida a principis de l’any passat com a rectora, reflexionava so-bre aquesta pretesa excel·lència traçant les

joSeP m. álvaReZ, SecRetaRi GeneRal d’uGt a catalunya

“Moltes empreses pensen que po-den sobreviure sense coneixements de “darrera hora”, però necessiten el capital intel·lectual per innovar.”

maRià Galí, PReSident de la camBRa de teRRaSSa

“La Cambra es posiciona activa-ment en el debat de les infraestructu-res al nostre territori, perquè pensem que és un tema estratègic.”

joSeP huGuet, conSelleR d’innovació i indúStRia

“L’economia necessitarà innovar en productes i en la forma de comercialit-zar- los. La producció, sense innovació, té poc valor afegit en el mercat.”

antoni GiRó, RectoR de la univeRSitat Politècnica de catalunya

“Col·laborar amb l’empresa privada és retornar la inversió social en la universitat.”

joSeP manel comajuncoSa, PRofeSSoR d’economia d’eSade

“Cal millorar la responsabilitat social de les empreses, aplicant-hi estratègies que millorin la productivitat en lloc de prioritzar el benefici a curt termini.”

joan toRReS, PReSident de feRRocaRRilS de catalunya

“Vull remarcar la importànciacabdal que aquesta empresa ha tingut per al desenvolupament del VallèsOccidental.”

maRia SeGaRRa, diRectoRa de comeRç de camBRa de Bcn

“No és moment d’expansió nid’obrir comerços, però això no impli-ca no vendre, o no tenir bons resul-tats.”

joSeP lluíS GiméneZ, diRectoR d’aceSa-aucat

“Sovint, la B-30 sembla saturada, però aquest és el mateix problema que tenen les rondes, la perifèriade París o la de Buenos Aires.”

Ramon alBeRich, PReSident del centRe metal·lúRGic

“El principal problema que detectem és la falta de liquiditat. Molt poca gent pot invertir en aquests moments.”

antoni SeRRa Ramoneda, catedRàtic d’economia de l’emPReSa de la uaB

“El model productiu ha dedeixar de dependre delturisme i la construcció.”

prioritats universitàries per al seu mandat: “Busquem col·laboració amb les empreses en matèria d’investigació, també a l’hora de compartir les infraestructures que tenim”. D’altra banda, la UPC ha renovat el liderat-ge d’Antoni Giró, que des de les pàgines de la B30 recollia la mateixa idea que la seva ho-mòloga a la UAB: “Col·laborar amb l’empre-sa privada és retornar la inversió social en la universitat”. Les xifres no els giren l’esque-na: ambdues universitats han multiplicat els convenis amb empreses de sectors de tec-nologia avançada en els últims anys.

Fora dels focus principals, altres notícies han fet de la B-30 un pol d’atracció educatiu més consistent per concentrar talent: la UPC ha aixecat l’edifici Gaia; les empreses d’in-novació òptica s’han agrupat al voltant del SECPhO a Terrassa aprofitant la creixent im-portància de l’escola universitària; la UPC i Esade han guanyat el concurs europeu per crear la xarxa més gran de coneixement de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT), i s’ha llicenciat la primera promoció d’enginyeria aeronàutica a Terrassa.

Amb tot, la informació econòmica, com un oasi en el desert, no ha estat a la B30 monopolitzada per la crisi. Se n’ha parlat, s’ha analitzat la dificultat que suposa, però les pàgines s’han omplert de notícies i històries d’èxit gràcies a la força empresari-al, educativa i institucional d’una comarca que, davant les dificultats, ha sabut fer un pas endavant.

NOMS pROpIS DE LA ‘B30’

Page 33: Revista B30 nº30, Octubre 2010

33GaS a fonSB30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

Solà acaba de publicar l’estudi sobre l’estructura industrial i econòmica de l’eix de la B-30 TEXT: XAVIER ORRI /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

joaquim Solà /// professor d’economia industrial de la universitat de Barcelona

amb el qual sí que existeix cooperació. La UAB i la B-30 han seguit camins paral·lels, però sense convergir. La UAB ha de saber aprofitar que viu envoltada de la primera concentració industrial d’Espanya.

l’estudi afirma que predominen els sectors de nivell tecnològic mitjà-baix i baix. la tendència s’està invertint pels nous equipaments, com el sincrotró, els parcs tecnològics, els clústers?Sí, però lentament. Amb les noves infraes-tructures de recerca i desenvolupament, les empreses de nivell tecnològic mitjà i mitjà-alt s’implantaran a la zona. Aquest procés modificarà el panorama sectorial, però amb temps. Això de fet ja es va donar als anys seixanta amb el sector químic, que va anar guanyant pes i substituint un espai que abans només tenia el tèxtil i la metal-lúrgia. Aquest procés opera, però opera en el llarg termini. Amb la farmàcia ha pas-sat el mateix. Però perquè es consolidin els sectors de la biotecnologia o l’electrònica, perquè siguin rellevants, hauran de passar un parell de dècades.

la crisi ho ha accelerat?Ha accelerat la desaparició de sectors ma-durs, com el tèxtil o el metal·lúrgic. Ha netejat el panorama, més que canviar el panorama.

assenyala Sant cugat i Rubí com els municipis amb més potencialitats d’indústria tecnològica de nivell alt... Sant Cugat, per l’estratègia selectiva que ha seguit, apostant pel clúster farmacèutic, i no donant facilitats a empreses de baixa tecnologia o molt contaminants. En el cas de Rubí, hi ha la presència del sector químic, però no crec que hagi estat una actuació buscada, senzillament hi havia sòl industrial i Rubí tenia una situació adequada.

en els últims dos anys, el vallès ha aixecat un centre direccional. en l’estudi atribueix al sincrotró “un efecte multiplicador”. què vol dir amb això?El sincrotró és una condició necessària però no suficient perquè es modifiqui l’es-tructura industrial. A la B-30 es donen les condicions per instal·lar un clúster tec-nològic molt bo. Però ara estem en un pe-ríode de crisi, de manera que les potenci-alitats s’han d’allargar en el temps. Tam-bé hi ha un problema per a la B-30, i és el 22@, que també competeix per atraure empreses d’alta tecnologia.

Per tant, està canviant el model pro-ductiu cap a una economia del conei-xement o és només una frase feta?És una frase feta, amb matisos. Les em-preses tradicionals seguiran sent la base de la indústria, però han d’incorporar co-neixement. Pensar que d’aquí deu anys només tindrem empreses amb científics de bata blanca i que no es produirà res és una utopia, però la indústria també s’ha

el diagnòstic, en poques paraules? La UAB genera fluxos de transferència de tecnologia amb institucions i empreses fora de la seva àrea d’influència. A nivell europeu sí, espanyol també, però hi ha buits importants en el seu mercat natural.

quines recomanacions han fet per millorar les sinergies? Identificar les empreses potencialment in-novadores que hi ha en els sectors més proclius: electrònica, químic, alimentació, automoció. Les potencialitats no han es-tat explotades. L’excepció, i potser el model que caldria seguir, és el sector farmacèutic,

Joaquim Solà, professor d’economia industrial a la UB, ha dedicat els últims anys a l’estudi de les inte-raccions de la UAB amb el teixit empresarial de la co-

marca. Per arribar-hi, el pas necessa-ri ha estat analitzar l’estructura indus-trial i productiva de l’eix de la B-30. Les projeccions de futur per a la comarca, encara que optimistes, no anuncien un canvi de model productiu tan ràpid i au-tomàtic com molts desitgen i preconit-zen. També signen l’estudi els seus com-panys Xavier Sáez i Montse Termes.

perquè es consolidin els sectors de la biotecnologia o l’electrònica, perquè siguin rellevants, hauran de passar un parell de dècades

que ningú no es pensi que d’aquí quatre dies això serà el Silicon Valley

d’anar transformant. Perquè ens en fem una idea, el sector de la biotecnologia que ens ha de salvar a tots ocupa 1.000 perso-nes a tot Catalunya, el mateix que la Delp-hi de Sant Cugat. Ara tenim les condici-ons, falta que el mercat respongui.

Parlem d’infraestructures: el balanç recent, des de l’inici de la crisi, segueix sent pobre. què necessita la comarca per no coartar-ne el creixement? Bàsicament el que cal és una bona con-nexió per transport públic que enllaci els principals municipis i els polígons indus-trials, ja sigui en tren, tramvia o un metro. Aquesta és la necessitat més imperiosa. Aquí hi ha una mancança bestial. El Metro del Vallès ve de la Segona República! No s’ha fet res.

i el quart cinturó?És fonamental perquè el desenvolupa-ment urbanístic al Vallès ha anat davant de les infraestructures. No hi ha hagut una articulació. Hi ha un dèficit de comunica-ció transversal molt greu. Per anar de Cal-des a Castellar s’ha d’anar per la matei-xa via que a finals del XIX. El Quart Cinturó ha de resoldre això.

Sabria dibuixar l’estructura tecnològica i industrial de la B-30 dels pròxims anys? No gaire diferent de l’actual. Si parlem d’aquí vint anys, ja no ho sé. Però en la propera dècada les coses no seran gaire diferents pel que fa a estructura industri-al, per bé que en els últims quatre anys hagi canviat força per una circumstància excepcional com la crisi. Però que ningú no esperi que ens quedem només amb empreses de biotecnològica i el sector aeroespacial. Tindrem el que tenim ara, unes quantes més de noves, i les empre-ses hauran canviat. Que ningú no es pensi que això serà el Silicon Valley!

‘EStRuctuRA INDuStRIAL I tEcNoLòGIcA DELS MuNIcIPIS DEL tRAM cENtRAL DE LA AP-7/b-30’

De Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

dijouS 14 d’octuBRe, a l’auditoRi de Sant cuGat, a leS 19 h

PATROCINAT PER ’B30’

PReSentació editoRial

Page 34: Revista B30 nº30, Octubre 2010

34 Rotonda B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

el repte és treballar amb un nou sistema de co-municació i informa-ció que ens ha d’aju-dar a atraure i influir un sector de la pobla-ció. Aquest nou siste-ma, en la major part

dels casos, conviurà amb els sistemes d’in-formació o màrqueting tradicionals, però a diferència d’aquests, ens fa més transpa-rents i mereixedors de confiança perquè està subjecte a la participació, i per tant la crítica, dels consumidors.

Diferents estudis elaborats en els darrers mesos constaten, malgrat tot, que a hores

d’ara el percentatge d’empreses que parti-cipen en alguna de les xarxes socials es mou al voltant del 40 i 50%. Les raons d’aquest comportament potser es deriven en una manca d’informació adequada o desconfi-ança a obrir canals de relació directa amb els consumidors o a d’altres empreses o professionals.

cReaR PReStiGi a la xaRxa. Des de la meva experiència personal, l’estratègia passa per integrar les xarxes socials com una eina de creació de prestigi i no com a venda d’articles i/o serveis. Això ens ha obligat a modificar les nostres rutines de gestió, les xarxes han d’estar vives i neces-sitem la figura del responsable de la comu-

nitat (community manager) per endre-çar tot el que enviem a la xarxa. La nostra empresa ha optat per la formació inter-na per assumir aquesta tasca, per tant si se segueix aquest model, la inversió és mínima.

Rendibilitzarem aquest esforç, aquest canvi d’estratègia? Estic segur que sí. La meva empresa tot just comença ara a utilitzar els webs 2.0 com a eina princi-pal de màrqueting i, ho hem de tenir clar, aquesta és una tasca que requereix temps, no podem anar amb presses. Els beneficis són a llarg termini i aquests poden manifestar-se de forma directa o indirecta.

creativitat, innovació, lideratge d’equips, adaptació al canvi, excel·lent experièn-cia d’usuari, conne-xió i proximitat amb els clients... Volem que les nostres mar-

ques signifiquin coses per a algú?

El que hem de fer és deixar de pensar en ter-mes de “clients” i començar a pensar en ter-mes de “fans”. I d’això els que més en saben són precisament els músics. Els músics tenen clients? Algú que compra la seva música, va als seus concerts, en compra els DVD, samarre-tes amb la imatge de la banda, i altres articles relacionats…, evidentment que tenen clients. La clau és que els seus clients mai no han tin-gut aquest nom. En realitat els clients dels mú-sics es diuen FANS. I aquest petit detall ho can-via absolutament tot.

Pensar en termes de “fans” fa que la relació amb els seus clients adopti un caire molt dife-rent, més ric, més sofisticat. S’estableix una relació diferent entre ambdues parts. Els mú-sics fan l’impossible per sorprendre, agradar i honorar el seu públic. Utilitzen la creativitat i la innovació per establir aquesta connexió tan necessària amb ell.

Parlar d’innovació en el món de la música és parlar, sobretot, de Pink Floyd. La seva mú-sica venia com arribada d’un origen desco-negut, tant és així que es va classificar com a space rock (‘rock espacial’), ja que no era hard-rock, ni glam-rock, ni blues-rock, ni jazz-rock... què podia ser? En paraules d’Ian An-derson, líder dels Jethro Tull, “res no ens havia preparat per a l’arribada d’aquella música”. Pink Floyd era com un meteorit: in-novació en estat pur. El seu àlbum Dark Side

of the Moon (1972) continua avui en dia dins del BillBoard americà, la llista dels 100 àlbums més venuts de cada any (al cap de 38 anys).

Però també podem buscar inspiració en els músics en molts altres àmbits. Quan algú assenyala el president Obama com a un líder ressonant..., és que no ho eren abans l’Sting, el Bruce Springsteen, el Pe-ter Gabriel o el Michael Jackson? Les em-preses ens passem la vida mirant-nos les unes a les altres cercant best practices que puguem imitar. Canviem el xip i cerquem aquesta inspiració en la música que ens ha estat envoltant des que vam néixer: heil, heil Rock’n’Roll.

Salva López és fundador de la consultoria inCrescendo, professor d’Esade, director de màrqueting de Vitae, lidera el grup de música ignitium i condueix el programa de Com ràdio ‘Segona educació’

joRdi Sancho prESiDEnt DE L’aSSoCiaCió D’EmprESariS DE CErDanYoLa

EL rEptE DE LES xarxES SoCiaLS

nEgoCiS En CLauDE ‘roCk & roLL’

pensar en termes de fans fa que la relació amb els seus clients adopti un caire molt diferent, més ric, més sofisticat

Salva lóPeZConSuLtor

/// JoAquíN VERDú

Page 35: Revista B30 nº30, Octubre 2010

35RotondaB30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

Per Castells, la recessió s’ha acabat, però la crisi no. El darrer trimestre del 2009 es va produir una clara inflexió en la situ-ació; malgrat això, creixements del 0,5% per molt continuats que siguin, no asse-guren una millora notable de la situació.

És necessari assolir un 3% i per aconse-guir aquesta fita són imprescindibles més mesures que les preses fins ara. I han de ser mesures d’ajust dràstiques, acompanyades de reformes estructurals. Només això permetrà una sortida ràpida de l’actual conjuntura. Catalunya, va as-segurar Castells, està en condicions òpti-mes per sortir reforçada d’aquesta crisi. Disposa d’una economia basada en la in-

un ajustament ràpid acompa-nyat de transformacions es-tructurals profundes per su-perar la crisi ha estat la recep-

ta que va oferir el conseller d’Economia Antoni Castells en una recent, interes-sant i molt oportuna trobada del conse-ller amb membres del Fòrum Cecot-Rubí.

dústria i internacionalitzada; un model molt similar a l’alemany. Haver hagut de fer tantes retallades de plantilles, tants ajustos empresarials i haver buscat mer-cats exteriors ha fet de l’economia cata-lana una economia molt més competiti-va que l’espanyola. “La nostra economia ha de fer de tractor de l’economia espa-nyola i espero que el govern de l’Estat en sigui conscient”, va afegir. El conseller també va remarcar la importància del factor polític que, segons diu, mai no es pot separar de l’econòmic; a més de fer els deures corresponents, va afirmar, és necessari que el factor polític hi ajudi. I possiblement –això no ho va dir– aquí hi hagi el principal problema.

Catalunya, va assegurar Cas-tells, està en condicions òp-times per sor-tir reforçada d’aquesta crisi

caRmen S. laRRaBuRuDirECtora EDitoriaL

SEmBLa quE D’aquESta EnS En Sortim

fineStRa oBeRta

www.financialtimes.netEL ‘finanCiaL timES’ fELiCita EL goVErnEl diari londinenc Financial Times ha retirat Espanya de la categoria d’eco-nomies perifèriques i qualifica el go-vern espanyol de “compromès amb les reformes, que pot generar un canvi po-sitiu del sentiment dels inversors res-pecte al seu deute”.

fRanciSco PaRRo DirECtor DE StC group

d. que es mira massa el melic, està massa tancat en si mateix i no aposta prou per l’exportació. a. Les empreses estrangeres que arriben més ben preparades i amenacen de quedar-se amb àrees de negoci tradicional. f. La fortalesa de grup, de voler resorgir com a comarca, i la receptivitat per afrontar els problemes. o. atrevir-se a fer el salt a l’exterior.

SuSanna tomáS DirECtora DE tràmit SErVEiS

d. actualment encara tenim mancances en les infraestructures de mobilitat, i si volem tenir un creixement sostingut però amb respecte pel medi ambient, cal millorar les comunicacions i facilitar l’accessibilitat a. tenim al davant el repte de ser el centre tecnològic i d’innovació del nostre país vers l’exterior. tenim la implantació, l’interès, la il·lusió i els projectes de grans talents en la societat del coneixement. f. tenim una òptima localització vers la capital econòmica i vers les fronteres, un bon desenvolupament, mesurat però ambiciós i de qualitat, que ens obrirà les portes a un futur d’èxit econòmic. o. La deslocalització de part del sector industrial que encara conservem, dels tres sectors econòmics ja hem perdut l’agrícola, i si no es protegeix la indústria, perdrem també el sector secundari, i només ens quedaran els serveis. Crec que seria ideal la convivència dels tres sectors per a la riquesa de l’àrea.

maRta BomBaRdóDirECtora DEL BarCELona moDa CEntEr

d. La inversió i la supeditació de les infraestructures, només els ferrocarrils catalans de fa 80 anys van suposar una opció forta per a la reestructuració interna del Vallès. Des de llavors hem fet totes les autopistes de peatge. a. Si no aprofitem i mantenim tot el que tenim i podem oferir, la indústria s’acaba desplaçant. f. El Vallès és un dels primers districtes industrials d’Europa, imprescindible per reequilibrar l’economia del país. actua com a centre

www.rockynegocios.com‘roCk & roLL’ Com a fórmuLa D’innoVaCió“per què no utilitzem la música con-temporània com a eina didàctica... per al managEmEnt? què passaria si combinéssim l’experiència professi-onal, l’experiència docent i l’experièn-cia musical en un mateix exercici for-matiu?”

www.nytimes.comESpanYa éS maDura pEr aL ‘CLouD Computing’“Espanya és considerada per molts ex-perts en tecnologia com un camp fèrtil per desenvolupar la tecnologia d’inter-net per compartir, amb el seu potenci-al per reduir els costos fixos. és la zona millor posicionada per dirigir la migra-ció al cloud computing.”

www.eleconomista.esCom aBanDonar una franquiCia?“De vegades l’absència de beneficis fa insostenible la convivència en una franquicia, i serà crucial per al franqui-ciat que la recompra figuri en el con-tracte Si la botiga no va bé s’ha de tan-car per diversos anys, i, si dóna benefi-cis, buscar un traspàs impressionant”

dafodEBiLitatS amEnaCES fortaLESES oportunitatS...

industrial de Catalunya, i podem dir que destaca en sectors tradicionals i en diversos sectors emergents com l’alimentació o la farmàcia i les biotecnologies. o. Dependran de la visió i d’unes inversions de qualitat, calen comunicacions per fer possible l’eficiència del capital humà, de la formació, de la recerca i de la relació entre capital públic i capital privat.

Diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

dafo

Page 36: Revista B30 nº30, Octubre 2010

36 GPS /// uniVErSitatS B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

és perquè plantegen objectius reals per re-soldre”, va dir Barrera. Però els congressos i les xerrades amb professionals referents del sector van estar obertes a tothom.

contacteS. Un dels moments més es-perats va ser la ponència sobre les dar-reres novetats en el disseny i la fabrica-ció d’helicòpters, a càrrec de l’enginyer Albert Ramírez, que treballa a l’empresa Eurocopter, situada dins del consorci eu-ropeu EADS, “la companyia mare de l’Air-bus, entre d’altres”, va destacar Barrera. El director també va explicar que moltes de les iniciatives que neixen dins dels grups EUROAVIA es troben amb un gran handi-cap: “Que als estudiants els falten conei-xements suficients per resoldre els proble-mes que plantegen”.

Per això, la xarxa també els ajuda a posar-se en contacte “amb professionals en actiu i empreses que els puguin ajudar, professors universitaris o altres grups de treball que treballin en la mateixa direcció”.

Pel que fa a l’EUROAVIA que hi ha al campus de Terrassa, actualment compta amb 110 membres, que estan treballant en quatre projectes diferents. Barrera va destacar la recerca que estan fent per aconseguir un coet, un dispositiu autònom “que es mou sol cap a una diana” i una estació de segui-ment de satèl·lits que es quedarà a la facul-tat egarenca. /// c. FARRéS

terrassa es converteix en la capital europea de l’aeronàutica

per primera vegada en els 51 anys de la seva existència, el prestigiós An-

nual Meeting of the EUROAVIA Congress (AMEAC 2010) es va celebrar a l’escola d’en-ginyeria aeronàutica de la UPC de Terras-sa. Del 22 al 24 de setembre la facultat si-tuada al carrer Colom d’aquest municipi es va convertir en el punt de trobada de pro-fessionals, estudiants i empreses líders del sector. I és que “el primer pilar del congrés és l’econòmic, buscar finançament per als projectes de recerca que presenten els es-tudiants”, en paraules del director del grup d’EUROAVIA egarenc, Jordi Barrera.

Van participar en la trobada principalment els membres d’aquesta xarxa d’universi-tats i ciutats europees que arriba fins a Turquia. El seu objectiu és posar en con-tacte els futurs professionals de l’aeronàu-tica per propiciar la transferència de co-neixements i que “els projectes s’acabin materialitzant, ja que si es tiren endavant

El municipi va acollir del 22 al 24 de setembre el prestigiós congrés EuroaVia

els grups de la xarxa d’euRoavia, presents arreu d’europa, van participar activament en el congrés /// cEDIDA

uPc /// tErraSSa

esade-creàpolis fomenta l’emprenedoria a Sabadell

El centre de foment de l’emprenedoria Esade-Creàpolis ha arribat aquest mes

de setembre a un acord amb l’Ajuntament de Sabadell per treballar conjuntament i fomen-tar la competitivitat del teixit productiu local amb accions adreçades tant a empreses com a emprenedors. Aquest projecte es treballarà al Vapor Llonch, el centre de foment de l’ocu-pació situat a la capital vallesana.

aula d’innovació. Segons el pacte, que encara no s’ha rubricat formalment, els dos actors es comprometen a dissenyar i de-senvolupar un conjunt de sessions tècni-ques sobre innovació i creativitat. Aques-tes sessions aniran a càrrec d’especialistes mundials de reconegut prestigi que alhora estiguin vinculats a empreses de primera lí-nia mundial. Tot això s’integrarà en un pro-grama anomenat Aula d’Innovació, adreçat tant a empreses residents al centre de Sant Cugat com al teixit empresarial de Sabadell i el seu entorn. A més, el conveni també in-clou la difusió d’accions d’internacionalit-zació relacionades amb la innovació.

En paral·lel, s’organitzaran altres acti-vitats per promoure l’emprenedoria i la

consolidació de nous projectes que tin-guin un denominador comú: la innovació. Sobretot dels àmbits de la sostenibilitat, tecnologia, tercera edat, salut, wellness, canvis socio-demogràfics, lleure i altres tendències de futur que es puguin detec-tar en el mercat.

El pacte té un any de vigència i es podrà per-llongar automàticament. Perquè es com-pleixi tot el que se signarà, es designarà una comissió tècnica que vetllarà per la progra-mació i la qualitat de les accions que es du-guin a terme. /// REDAccIó

es col·laborarà amb el vapor llonch /// F. cuEStA

eSade /// Sant Cugat

l’associació amec entra a col·laborar en els projectes d’ascamm

L a Fundació Ascamm ha signat un acord de col·laboració amb l’associació mul-

tisectorial Amec, un dels referents en ex-portació i internacionalització a tot l’Estat. Tal com van explicar les dues parts a prin-cipis del mes de setembre, l’objectiu del pacte és afavorir la innovació i la internaci-onalització posant en contacte les dues en-titats. D’aquesta manera, Amec assegura que vol convertir-se en proveïdor de totes les eines que puguin contribuir al desenvo-lupament de la R+D i la innovació tecnolò-gica de les empreses que formen part del centre tecnològic del Vallès. En aquest sen-tit, ha reconegut que està especialment in-teressat en les pimes. Per la seva part, des d’Ascamm persegueixen el repte d’augmen-tar la seva internacionalització, tant del propi centre tecnològic com de les empre-ses que hi col·laboren. Per això compta amb l’assessorament que oferirà Amec a partir de la seva experiència exitosa. L’acord també s’ha materialitzat amb un intercan-vi de representants en els òrgans de govern d’ambdues entitats i amb la realització d’un pla anual d’activitats. /// REDAccIó

aScamm /// CErDanYoLa

la uaB estima que deixarà d’ingressar 13 milions d’euros

L a retallada del finançament variable deixarà la UAB sense ingressar 13 mi-

lions d’euros aquest curs. Així ho van fer sa-ber els responsables del centre de Bellater-ra, un dels primers a fer el càlcul després de l’anunci de la nova tisorada. Aquesta va ar-ribar uns dies més tard que la seva rectora, Anna Ripoll, reclamés durant la inaugura-ció del curs 2010-2011 més recursos per a la universitat. En un acte institucional cele-brat el 15 de setembre i davant del president de la Generalitat, José Montilla, i el conse-ller d’Universitats i Empreses, Josep Hu-guet, Ripoll va reclamar que les universitats fossin beneficiàries d’un pla com el 2000E, la injecció de recursos addicionals que du-rant dos anys van rebre els ajuntaments es-panyols. La rectora va assegurar que estan en una situació complicada, ja que la crisi i els alts índexs d’atur “han fet que molta gent decideixi reprendre els seus estudis”. Un increment d’alumnes que no s’ha vist re-flectit en els diners que entren a la univer-sitat. També es va queixar que “mai no es pensa en les universitats” quan es parla del canvi de model productiu. /// REDAccIó

uaB /// BELLatErra

Page 37: Revista B30 nº30, Octubre 2010

Tot el que et queda per viure inclÚsLa vida Ès molt mÈs que el temps. La vida sÛn tots i cadascun dels moments.SÛn les persones que tens aprop, i fins i tot lluny. SÛn els records i elsprojectes que estan per vindre. I tot aixÚ, est‡ inclÚs amb Catalana Occident.

AsseguranÁa de Vida, JubilaciÛ iProductes Financers

Page 38: Revista B30 nº30, Octubre 2010

38 àRea de deScanS B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

àRea de deScanS

En una època marcada pel culte a la imatge, ningú no rebutja la idea de perseguir una aparença que agra-di als altres. I de la matei-xa manera que la cara és el

reflex de l’ànima, les seus corporatives són el reflex del savoir faire de les empre-ses. El teixit empresarial del territori ca-talà aposta per construir edificis impo-nents, moderns, equipats amb les darre-res tecnologies i sostenibles. L’objectiu és clar; assegurar unes bones condicions tant per als treballadors com per als cli-ents i projectar una imatge d’excel·lència al món sencer.

“L’edifici reuneix les característiques que la mateixa empresa exigeix als seus produc-tes: precisió, disseny, innovació, sosteni-bilitat…”, assegura Josep Miàs, de l’estudi MiAS Arquitectes, encarregats del projec-te de la nova seu d’iGuzzini Illuminazione, que s’està construint a Sant Cugat del Va-llès. L’edifici, ideat com una enorme esfe-ra deformada de vidre i sostinguda per un únic pilar central, “és l’expressió dels pro-pis valors de l’empresa”, assegura l’arqui-tecte. A les reflexions sobre el projecte, que estarà acabat a finals d’any, Miàs afegeix que “hi ha formes que es poden dissenyar només un cop, i que un segon cop ja són una rèplica”. És per això que aquest impo-nent edifici de forma no perfecta “és part del món iGuzzini; la seva identificació és fàcil i no tothom pot apropiar-se d’aquest perfil, d’aquesta geometria”.

Aquesta singular obra arquitectònica aco-llirà més de 2.000 metres quadrats de ma-gatzem, 800 metres d’auditori i showro-om, 3.500 d’oficines i un restaurant. Però

allò que singularitza la nova seu de l’em-presa italiana d’il·luminació és la inter-pretació que l’edifici fa de la llum. “Il Cielo iGuzzini –com han batejat la seu– no for-marà part de la terra en què es troba. Com si es tractés d’un globus aerostàtic, vol es-capar d’aquest món, buscar un nou cel”, explica l’arquitecte. A la pregunta de qui-na va ser la idea vertebradora del projec-te, Miàs confessa que “és molt important la localització estratègica de la seu, situa-da en un nus viari de circulació. En aques-ta zona, l’edifici apareix com un element singular que es pot comprendre des del moviment del cotxe”. “Des del punt de vis-ta arquitectònic, pot arribar a ser una re-ferència per a la ciutat”.

UN ESpAI ADIENT pER AL TRACTE

Si hi ha una seu que ha marcat l’imagi-nari col·lectiu dels automobilistes que circulen per la B-30 o la C-60, aques-ta és la de Banc Sabadell. “L’edifici és un punt emblemàtic del cinturó”, explica Jaume Bach, arquitecte de la seu junta-ment amb Eugeni Bach i l’equip del seu estudi, Bach Arquitectes. “Es tracta d’un edifici amb presència a l’encreuament de les dues autopistes, adaptat al pai-satge, al cotxe i a la velocitat”, afegeix. I és que “cada edifici s’apropa a les seves condicions particulars”. La seu, batejada amb el nom de Landscape, “havia de se-guir l’esperit de Banc Sabadell. La quali-tat i la representativitat de l’edifici eren demandes òbvies, així com la sobrietat i l’economia”. I tot per aconseguir una “seu equilibrada, un lloc on es valorés el tracte amb les persones”, afegeix Bach.El Landscape, que s’està ampliant i esta-rà enllestit a finals de l’any que ve, dis-posarà de més de 34.000 metres qua- 2 ///

arquitectura /// Edificis corporatius

Les grans empreses aposten cada cop més per un model d’arquitectura innovadora i sostenible per reflectir la seva vocació d’excel·lència TEXT: TERESA VALLBONA FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Edificis singularsamb nom d’empresa

1///

Page 39: Revista B30 nº30, Octubre 2010

39àRea de deScanSB30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

drats d’oficines (amb un auditori, zones de formació i un vestíbul multimèdia amb les últimes tecnologies), 35.000 de pàrquing i 11.000 d’espai enjardinat. Els 240 metres de façana de vidre amb pe-tites perforacions per tamisar la llum i voladissos de formigó ajuden a acomplir l’objectiu de Bach: “Fer una arquitectura no cridanera”.

Com que la primera experiència quan ar-ribes a l’edifici és la del pàrquing, Bach Arquitectes van apostar per un siste-ma d’il·luminació i ventilació naturals, un espai on entra el sol i t’allunya de la sensació d’ofec que acostumen a produ-ir les zones d’aparcament. “Aquest con-cepte va ser adoptat com a normativa per l’Ajuntament de Sant Cugat”, expli-ca. Però tan important com l’edifici, amb el certificat d’alta qualificació mediambi-ental, és la zona enjardinada, “uns espais que afavoreixen l’àrea de treball”. La unió entre el paisatge i l’edifici és total, “hi ha coses intangibles que s’han de cuidar. Són les que fan la grandesa i la qualitat de l’edifici”, confessa l’arquitecte.

L’EDIFICI = IMATGE CORpORATIVA

La construcció d’edificis emblemàtics a la zona del Vallès, on conflueixen gran nombre d’empreses d’alta tecnologia i centres empresarials, no és una idea nova. A principis de la dècada dels se-tanta, el Grup Catalana Occident va es-trenar la seva seu a Sant Cugat del Va-llès. L’edifici de formigó, molt inno-vador per a l’època, va ser una de les primeres seus corporatives que es van instal·lar a la zona. La singular arqui-tectura de la seu i el característic dis-seny de l’edifici, com una estrella de tres puntes, va fer que Catalana Occi-dent l’adoptés com a imatge corpora-tiva i que el logotip de l’asseguradora prengués aquesta forma.

L’any 1991, la Cambra de Comerç de Terrassa necessitava créixer. Jaume Bacardit, de l’estudi BAMMP Arquitec-tes i Associats, va dissenyar un edifici de nova planta dividit en dues peces: “Per una banda, la zona dels accessos de servei, i per l’altra, un espai públic”, explica Bacardit. “Es tracta d’un edifici obert, amb un mur cortina vidriada a la façana nord que dóna un lloc espaiós i humà”. L’edifici, que té una forma molt representativa i complexa, ha estat utilitzat per la Cambra com a imatge corporativa. El motiu? “per la seva forma corbada”, assegura Bacardit. L’arquitectura és, en definitiva, el reflex de qui l’habita.

Si hi ha una seu que ha marcat l’imaginari col·lectiu dels automobilistes que circulen per la B-30 o la C-60, aquesta és la de Banc Sabadell

La singular arquitectura de la seu de Catalana occident va fer que l’empresa l’adoptés com a imatge corporativa

1 /// JOSEp MIàS I SÍLVIA BRANDI, DE L’EStuDI MIAS ARquItEctES, DAVANt DE LA NoVA SEu D’IGuzzINI A SANt cuGAt

2 /// JAUME I EUGENI BACH, ARquItEctES DE LA SEu coRPoRAtIVA DE bANc SAbADELL A SANt cuGAt

3 /// pANORàMICA. VIStA PANoRàMIcA DE LA SEu DE bANc SAbADELL, obRA DE L’EStuDI bAch ARquItEctES, A SANt cuGAt

4 /// L’ONADA DE BOERINGHER, uNA DE LES SEuS VALLE-SANES MéS FàcILS DE REcoNèIXER

5 /// L’EDIFICI LOGOTIp. SEu coRPoRAtIVA DE cA-tALANA occIDENt, uNA DE LES PRIMERES quE ES VAN INStAL·LAR A SANt cuGAt

6 /// FAçANA DE LA CAMBRA DE TERRASSA. EL Nou EDIFIcI PoRtA LA FIRMA DE JAuME bAcARDIt

3///

6 ///

4///

5///

Page 40: Revista B30 nº30, Octubre 2010

40 àRea de deScanS B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

ReStauRantS de neGociS

Can Vilallonga , la masia gastronòmicauna terrassa deliciosa i una cuina força atrevida formen el segell del restaurant santcugatenc

Can Vilallonga combina l’excel·lència en el tracte amb una cuina exquisi-

da i tradicional, tot plegat en un entorn immillorable com és una masia de tres plantes del segle XIII restaurada amb el millor gust. Edifici emblemàtic situ-at a l’entrada de Sant Cugat, just darrere del Golf, Can Vilallonga suposa una elec-ció immillorable per a trobades laborals que amenacen d’allargar-se.

En el domini gastronòmic, el restau-rant recupera la cuina d’arrels catala-nes amb una presentació actual, acu-rada, sense pretensions, i amb produc-

tes de primera qualitat. Clàssics de la carta catalana són presents als fogons de Can Villalonga, on cal parar especial atenció a les amanides, les carns al forn i el ventall de postres. En definitiva, una proposta culinària basada en la pacièn-cia, el respecte pel producte tradicional, sense additius, i l’esperit del fet a casa que aporta el responsable de sala i pro-pietari Jordi Vizcarro.

En l’apartat vinícola, el celler de Can Vi-llalonga aposta per una selecció particu-lar i curosa, sense desmerèixer clàssics del país. /// XAVIER oRRI

/// 1

2 ///

Ubicació: oceà atlàntic, 80, Sant Cugat

Reserves: 93 674 04 00

Horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 24 h. tancat dilluns i diumenges nit

preu carta: 25-30 €

Especialitat: cuina catalana moderna

1 /// RESTAURAR AMB BON GUST LA MASIA, DEL SEGLE XIII, hA PAtIt uNA RES-tAuRAcIó quE coM-bINA L’ANtIGuItAt I EL coNFoRt/// cEDIDA

2 /// pLàNOL DE SITUACIÓ cAN VILALLoNGA EStà SItuAt AL cARRER ocEà AtLàNtIc DE SANt cuGAt

19,50 €4-60

Ba

Rc

elo

na

mo

ntSen

y

directori gastronòmic de la ‘B30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la b30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

ZONA FUMADORS

PÀRQUING

MENÚ

25 €RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

BaRcelona

àBAC

Dues estrelles Michelin al servei de 56 comen-sals, un ambient exclusiu i una de les millors cui-nes de Catalunya defineixen l’Àbac.

Ubicació: avinguda del tibidabo, 1, Barcelona Reserves: 93 319 66 00 / www.abacbarcelona.

com / [email protected] Horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat diumenges i dilluns preu carta: 120 € Especialitat: cuina d’autor mediterrània

125 €18

BaRcelona

LA VENTA

Cuina de mercat a les altures. Situat de camí al Ti-bidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

Ubicació: plaça Doctor andreu, s/n, Barcelona. Reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantela-

venta.com / [email protected] Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. tancat els diumenges a la nit preu carta: 37-44 € Especialitat: cuina de mercat

40 €15-35

BaRcelona

L’ORANGERIE

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona, L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedic-ció per als ulls i el paladar.

Ubicació: carretera de Vallvidrera al tibidabo, 83-93, Barcelona Reserves: 93 259 30 30 / www.hotellaflorida.com / [email protected] Horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. obert cada dia preu carta: 50-55 € Especialitat: cuina mediterrània

35 €35

ceRdanyola

TAST & GUST

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

Ubicació: Sant martí, 92 Cerdanyola. Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

25 €4-12

ceR

da

ny

ola

BellateRRa

BLANC

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

Ubicació: Josep m. marcet, 3, Bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant.

com / [email protected] Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit preu carta: 35-38 € Especialitat: cuina catalana tradicional

21 €2-18

BellateR

Ra

montSeny

CAN BARRINA

Hotel restaurant en una masia del segle XVII, Can Barrina és un negoci familiar de tracte exquisit, amb una cuina de primer nivell amb vistes al Montseny.

Ubicació: carretera de palautordera, km 12, montseny Reserves: 93 8473065 / www.canbarrina.com / [email protected] Horari: de 9 a 11 h, de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.45 h preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina tradicional catalana

27 €4-150

mo

ntSen

y

Pa

lS

PalS

LILIUM

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un selecte celler.

Ubicació: hotel mas Salvi. C/ quermany, s/n · pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com / [email protected] Horari: de 13.30 a 15.30 i de 20.30 a 22.30 h. tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

45 €10-30

can vilallonGa

Page 41: Revista B30 nº30, Octubre 2010

41àRea de deScanSB30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

Sa

nt f

Ru

itó

S d

e B

aG

eS

Sant fRuitóS de BaGeS

LA FONDA MÓN SANT BENET

Situat dins l’edifici de la Fàbrica, el restaurant La Fonda, amb el xef Josep Casas al capdavant, ofe-reix una reinterpretació de la cuina catalana.

Ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant fruitós de Bages Reserves: 93 875 94 13 / www.monstbenet.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h. obert cada dia preu carta: 18-30 € Especialitat: cuina tradicional catalana

40 €20-400

teRRaSSa

L’HOSTAL DEL FUM

Refundat per la família Burrul l’any 1927, l’Hostal del Fum promet una gastronomia tradicional en un ambient selecte.

Ubicació: ctra. de montcada, 19, terrassa Reserves: 93 788 83 37 / www.hostaldelfum.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23 h. tancat diumenges a la nit i dilluns preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina tradicional

25 €6-8

teRRaSSa

OBACRESTAURANT

Restaurant de qualitat situat al centre de con-vencions de La Mola. Un ambient distès i una cui-na elaborada de mercat el fan recomanable.

Ubicació: camí dels plans de Can Bonvilar, s/n, terrassa Reserves: 93 736 72 67 / www.lamola.es / lamola.s&[email protected] Horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina mediterrània

30 €6-22

teR

Ra

SSa

Sa

nt q

uiR

Ze

Sant cuGat

VERMELL - HOTEL SANT CUGAT

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’es-tiu.

Ubicació: Cèsar martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

Sant cuGat

VULCANO

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

Ubicació: mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] Horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. tancat dilluns i nits de diumenge preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

Sant quiRZe

LLUERNARI

En una antiga casa del poble, el Lluernari pre-senta des del 1995 una cuina basada en produc-tes de la terra en un ambient rústic i acollidor.

Ubicació: pintor Vila puig, 73, Sant quirze Reserves: 93 721 01 63 / www.lluernari.com / [email protected] Horari: de 13 a 15 h i de 20.30 a 22.30 h. tancat diumenges i dilluns a la nit

preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina de temporada

34,25 €5-18

Sant cuGat

MATSU

Cuina japonesa al centre de Sant Cugat. Obert el 2006, el restaurant Matsu aposta pel producte de qualitat i un ambient tranquil i sofisticat.

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, 8, Sant Cugat Reserves: 93 587 84 64/ www.matsu.es

Horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23.30 h. tancat diumenges i dilluns preu carta: 35-40 €

Especialitat: cuina japonesa

15-34 €6

Sant quiRZe

MASIA CAN FERRAN

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

Ubicació: carretera de molins de rei, km 14, Sant quirze Reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

25 €20-30

Sant cuGat

QUBUD HOTEL QGAT

El restaurant Qubud, a l’hotel Qgat de Sant Cu-gat, proposa una cuina d’autor signada pel seu xef Manuel Marín en un entorn immillorable.

Ubicació: Via augusta, 51, Sant Cugat Reserves: 93 504 07 22 / www.qubud.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat diumenges, dilluns i dimarts al vespre preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina d’autor

20 €4-30

Sant cuGat

INRESTAURANT & LOUNGE

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

Ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

[email protected] Horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. tancat diumenges preu carta: 35 €

Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

Sant cuGat

CAN CABASSA

En una masia construïda al segle XIX, el restau-rant Can Cabassa ofereix una cuina de qualitat i una carta clàssica per a tots els paladars.

Ubicació: av. montserrat roig, s/n, Sant Cugat del Vallès Reserves: 93 674 02 67 / www.cancabassa.com / [email protected]

Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. obert cada dia preu carta: 25-35 € Especialitat: cuina

mediterrània

29 €15-50

Sa

nt c

uG

at

Sant cuGat

LA MASIA DE SANT CUGAT

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

Ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / [email protected] Horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana

26 €8-45

Page 42: Revista B30 nº30, Octubre 2010

42 eStació de SeRvei B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

eStació de SeRvei

teatRe amateuR i medicina oRiental

Mare i directora general, en aquest ordre, són dues ocupacions entretingudes que deixen espai per a poca cosa més. Però els dies d’Anna Margenat semblen superar les 24 hores i troba temps per a un parell d’aficions força exòtiques tenint en compte el seu perfil. Dues nits a la setmana assisteix a classes de teatre a l’Escola Decroly de barcelona, on va estudiar. “Ara fa tres anys que vaig començar i ho he notat molt professionalment. quan estic amb gent, en reunions o negociant alguna cosa, domino millor les situacions, el llenguatge i l’espai”. I preguntada per com desconnecta de la feina, apareix la segona afició: el ki gong. La traducció literal dóna una resposta desconcertant: ‘arròs i vapor d’aigua’. “En realitat és medicina tradicional xinesa, una mena de ioga. té uns efectes semblants a l’acupuntura, i em va de meravella”. un cop més, Margenat ha trobat el que li convé.

en primera persona /// anna margenat

La directora general de grup almar va perdre la seva filla quan tenia tres anys. La lliçó aplicada als negocis recomana il·lusió i entusiasme tExt: XAVIER ORRI

“A la feina convé moure’s per plaer i no per ambició”

una lliçó de vitalisme em-presarial. Anna Marge-nat, directora general del Grup Almar, des-prèn ganes de viure i ga-nes d’aprendre dia a dia. Reuneix virtuts molt fe-menines per a l’empre-

sa, d’acord amb els cànons de la psicologia laboral tant à la page en els departaments de recursos humans: “Sóc constant, molt treba-lladora, empàtica i sensible emocionalment”. No destaca, diu ella, per les seves capacitats, però ho compensa parant l’orella a les neces-sitats i treballant més que els altres. “Intel-ligent? Doncs com la mitjana, però m’esfor-ço més que la mitjana”.

Aquesta qualitat no és gens menyspreable en un sector que s’enfonsa a marxes forçades. El Grup Almar, una empresa familiar funda-da per l’avi de Margenat, es dedica a la cons-trucció, així que tots els esforços són pocs en aquests moments. “Fins fa 15 anys, fèiem tot-xos, però ens vam diversificar cap a la promo-ció immobiliària, una empresa de serveis, i una part de l’empresa es dedicava a tanca-ments metàl·lics”. En les bones èpoques van fer fortuna. En les males èpoques, com l’actu-al, que ha hagut d’afrontar Margenat un cop el seu pare ha fet el pas enrere, toca reinven-tar-se i fer números. “Ara ens dediquem més a la reforma de particulars i als tancaments, la resta està aturat, estem venent per sota del preu de cost”. La falta de clients ha conver-tit la direcció general que condueix en el pri-mer esglaó comercial de l’empresa. I no se’n queixa. Diu Margenat que no sap queixar-se ni pot fer-ho.

GaudiR de la vidaL’entusiasme que exhala, l’optimisme que desprèn, el deu Anna Margenat a una de les lliçons més traumàtiques que una mare pot afrontar: la seva filla Mariona va morir quan

només tenia tres anys, i això va determinar la personalitat d’aquesta cerdanyolenca nas-cuda fa 40 anys. “Quan va morir la meva filla vaig veure que no podia desaprofitar la meva vida, perquè és massa maca per no gaudir-la, et passi el que et passi. I la gràcia està a saber gaudir-ne a qualsevol lloc, també a la feina, hi hagi crisi o no hi hagi crisi”.

Els seus altres fills, la Júlia i el Roger, són la seva gran vocació, malgrat les dificultats de conciliació familiar. En aquest sentit, se sent com a dona més preparada per fer-ho que els homes. “Som més organitzades, i això hi aju-da. De totes maneres, a la dona se li exigeix molt més sacrifici: has d’estudiar, preparar-te, treballar i fer el que fan els homes. Dius: ‘fantàstic!’, però després també t’arriba que has de parir, i tot no es pot fer. Ho compati-bilitzo, però al final faig les coses a mitges”, reflexiona Margenat donant peu a una pre-gunta necessària. Per què una dona no es pot comportar com un home pel que fa a concili-ació? “Els hem parit, i el lligam és massa fort i especial per arribar a les nou a casa quan ja estan dormint”. Per al curs que acaba de co-mençar, s’ha promès sortir cada dia a les sis de la tarda per estar amb ells més estona. El motiu és tan obvi com poc recurrent: “Són els meus fills, i vull saber com són”.

lideRatGe en femení Sobre els directius d’empreses familiars, que sovint tenen el càrrec per motius de llinatge, pesa el dubte de què hauria estat de la seva carrera sense aquest tron gestat a casa. Mar-genat, en el seu cas, considera que se n’hau-ria sortit igual de bé. “Perquè tinc les condici-ons, sóc una bona líder, amb carisma, esforç i honestedat”: Amb això n’hi ha prou? “Si estic equivocada ja me n’adonaré!”, respon Marge-nat, convençuda que no està equivocada. Es refia dels “valors d’ofici” que els seus pares li van inculcar, i com a mínim són els que li fun-cionen per ser una mare devota i una directo-ra general competent. Formada en enginyeria agrònoma, mai no ha-via intuït una vida professional com la que por-ta. S’imaginava en gestió ambiental, va mun-tar un negoci de jardineria amb dos compa-nyes de facultat que no va tirar endavant, va provar a gestió de residus a Sant Cugat, però res la va convèncer, així que va tornar al niu. Ara, com a directora general, es reconeix sa-tisfeta i exitosa, “en la mesura que l’èxit és gau-dir de la teva feina i que el compte de beneficis estigui en positiu”. Tot plegat ho ha aconseguit sense ambició. “No en tinc ni en vull, no exis-teix la sana ambició, sempre és egoista. En els negocis, a la feina, a la vida, no convé moure’s per ambició sinó per plaer. Són vuit o deu ho-res al dia, així que val més que ens ho passem bé”. Això deu ser el vitalisme empresarial.

Page 43: Revista B30 nº30, Octubre 2010

“En el nostre cas,des de fa 130 anys”

Banc Sabadell, setembre de 2010

Pep Guardiola, juliol de 2010

Nou Compte Expansió

“Vaig aprenent i tractant de superar-me

des del primer dia”

Reuneix-te amb un dels nostres gestors,truca’ns al 902 32 32 22 o entra a bancsabadell.com

Page 44: Revista B30 nº30, Octubre 2010

44 eStació de SeRvei B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

cursos per reciclar i apropar els nous models d’empresa als directius

Dins de l’oferta formativa de la Cambra de Comerç de Terrassa destaquen els

programes NORD per a directius. Uns cur-sos de llarg recorregut, alguns arriben a les 15 edicions, que cada any acaben amb llista d’espera per poder tenir una plaça, tal com reconeixen des de l’associació d’empresa-ris egarenca. A hores d’ara els interessats a participar en algun NORD ja poden fer la inscripció. “Com a molt hi ha entre 12 i 15 persones a les aules, ja que més gent faria complicat per a l’expert impartir la matè-ria”, va explicar a la B30 la responsable de formació de l’entitat, Sonia Pérez. I és que el seu objectiu és “donar contin-guts molt pràctics, aplicables i actuals”, va destacar Pérez. En aquest sentit, cal des-tacar la docència impartida “per experts que coneixen la realitat del dia a dia a l’em-presa”, va comentar la responsable dels cursos. Quan van començar a dissenyar el perfil d’aquesta formació d’alt nivell es va voler fugir del model de docència uni-versitària, ja que l’objectiu és transmetre coneixements aplicats i parlar de proble-mes reals. Amb tot, s’ha creat un entorn “d’intercan-vi d’experiències”, en paraules de Pérez. Així, es potencia el creixement personal i professional amb “perfils d’empresaris que dirigeixen organitzacions i volen aug-mentar les seves habilitats per potenciar el seu negoci”, va destacar. D’aquesta ma-nera, es pot escollir un dels diferents re-

correguts que proposen en els NORD: di-recció general (15a edició), direcció de per-sones (7a edició), direcció comercial (12a edició), estratègia internacional (3a edi-ció) i direcció comercial (11a edició).

PRojecte PeRSonal. D’altra banda, un dels punts forts d’aquests programes són els projectes finals que es treballen durant el curs. Els directius poden gaudir de tuto-ries personalitzades amb experts de l’en-titat que “donen suport a l’empresari per desenvolupar un projecte real dins el ne-goci”, va comentar la responsable de for-mació. Tots els participants tenen l’opor-tunitat de sol·licitar ajuda per desenvo-lupar el seu pla de màrqueting, dissenyar una estratègia per llançar al mercat un nou producte o servei o posar el primer peu en un mercat estranger, a tall d’exem-ple. “Tot treballat individualment”, va re-marcar Pérez. Finalment, des de la Cambra posen de re-lleu un altre apartat dels NORD: els panells empresarials. Un personatge rellevant en alguns dels temes que es tracten als cur-sos participa en una conferència, un col-loqui i un dinar molt informal amb els alumnes. Un moment que s’aprofita per resoldre dubtes i intercanviar experiènci-es per identificar les amenaces i les opor-tunitats que sorgeixen a l’hora d’endegar una estratègia empresarial a partir de l’ex-periència. La cirereta del pastís dels pro-grames NORD. /// c. FARRéS

La Cambra de Comerç de terrassa ha obert la inscripció als programes norD de directius per al segon semestre

foRmació /// programES norD

1 D’oCtuBrECOM ACONSEGUIR FIDELITzAR LA CARTERA DE CLIENTSuna bona gestió de la cartera de cli-ents és bàsica per a la competitivi-tat de qualsevol negoci. per aquest motiu, des de la Cecot organitzen un curs de formació de vuit hores en què es donaran les claus per fidelit-zar els compradors, incidint en les noves característiques dels mercats i les noves expectatives de satisfac-ció a l’hora de rebre un bé o un ser-vei. també es parlarà de les diferents tipologies de productes, el seu cicle de vida, els diferents perfils de clients o l’ús de les xarxes socials en aquest camp, entre d’altres. a més, es do-naran unes nocions de Business in-telligence i s’ensenyarà com gestio-nar correctament les reclamacions que hi pugui haver per no perdre un contacte. En aquest seminari es tre-ballarà amb casos pràctics i s’espe-ra un alt grau de participació dels as-sistents. LLoC: Cecot, Sant pau, 6, terrassaméS info: www.cecot.org i 93 736 05 50

5 D’oCtuBrECONCEpTES BàSICS DE LES OpERACIONS BANCàRIESaquest curs de la Cecot s’adreça bà-sicament a tots aquells professio-nals que necessitin conèixer els as-pectes legals de la contractació ban-cària i quins en són els fonaments. L’objectiu és donar a conèixer du-rant quatre hores els conceptes bà-sics d’aquestes operacions i detallar les garanties sol·licitades per les en-titats, les obligacions que tenen da-vant els clients i les possibles vies de reclamació que hi ha en cas de con-flicte. tot això, mitjançant una me-todologia altament participativa en què es combina l’exposició de con-tinguts i la resolució de casos pràc-tics. Es posarà l’accent en les com-petències i habilitats necessàries per assolir els objectius del semi-nari. LLoC: Cecot, Sant pau, 6, terrassaméS info: www.cecot.org i 93 736 05 50 14 D’oCtuBrEESCOLLIR Bé ELS NOUS pROJECTES EMpRESARIALSaquest seminari se centra en la for-ma de gestionar la cartera de pro-jectes d’un negoci. Es parlarà de les diferents pràctiques i metodologies de treball que existeixen en aquest

àmbit, on depèn molt el perfil de la iniciativa que es vol impulsar. per aquest motiu, es parlarà del ventall de possibilitats que hi ha per asso-lir l’objectiu exitosament donant una visió global de tot el cicle de vida del producte o servei. LLoC: Centre d’Empreses de noves tecnologies del parc tecnològic del Va-llès (Cerdanyola)méS info: www.ptv.es

DEL 28 D’oCtuBrE aL 10 DE fEBrErDIRECCIÓ GENERALLa Cambra de Comerç de Sabadell i la Business School d’Esade presen-ten la desena edició d’un programa adreçat a capacitar els directius de les empreses perquè puguin exer-cir la seva funció de manera correc-ta. Es parteix de la base que si abans les decisions es prenien de forma in-tuïtiva basant-se en l’experiència, ara les regles del joc han canviat. La globalització de molts sectors, la in-cidència de les noves tecnologies, el major grau d’exigència dels con-sumidors i un mercat de competi-dors cada vegada més gran reque-reixen noves eines per dirigir un ne-goci. D’aquesta manera, al llarg de 100 hores s’orienta els professionals perquè consolidin una visió global i integradora de l’empresa, es treba-lla la visió de negoci a llarg termini tenint present les accions de contin-gència requerides pels ràpids canvis del mercat i s’ofereixen tècniques i instruments per desenvolupar una gestió més eficaç, entre d’altres. a més, es fomenta la modificació d’ac-tituds, el canvi i la innovació.

LLoC: Cambra de Comerç de Sabadell, av. francesc macià, 35. SabadellméS info: www.cambrasabadell.org

a partir DE noVEmBrE MàSTER ‘ONLINE’ EN pROMOCIÓ TURÍSTICA La universitat autònoma de Barcelona engega al mes de novembre el primer màster online en màrqueting i promoció turística. El curs es desenvoluparà durant 12 mesos. La formació destaca per un professorat acadèmic de renom, un enfocament pràctic i proper al mercat gràcies a la metodologia e-learning i una plataforma interactiva moodle ii que facilita la relació continuada amb els tutors i professors. D’altra banda, el màster ofereix la possibilitat de fer pràctiques professionals en empreses de primer nivell del sector turístic.

méS info: www.master-online.es

cuRSoS i SeminaRiS

els panells empresarials són el punt fort dels programes noRd de la cambra de terrassa /// cEDIDA

Page 45: Revista B30 nº30, Octubre 2010

45B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010 eStació de SeRvei

leonoRGaRcía montoliu ASSESSoRA coMERcIAL

inveRtiR en foRmació ‘online’

encara que costi de creure, la formació online avança lenta-ment en la majoria de les em-preses, i encara li queda un

llarg recorregut per imposar-se com a eina formativa. Segons un estudi elabo-rat per la consultora Deloitte entre més d’un centenar de companyies, el 65% de la formació que s’imparteix a les organit-zacions es fa per la via presencial.

Tot i que avui en dia algunes empreses estan utilitzant gairebé a ple rendiment les noves tecnologies per formar les se-ves plantilles. Per sectors, els que més formació ofereixen als seus professio-nals són els de finances, assegurances, energia i telecomunicacions. La forma-ció online té més tirada entre les assegu-radores i el sector financer (35%), men-tre que en sectors com consum, cons-trucció i distribució, amb prou feines té un percentatge destacable, arran del fet que molts empleats no tenen accés a or-dinadors per desenvolupar la seva feina en un supermercat o a les obres.

La formació hauria de ser el pilar que permeti afrontar els reptes continus d’aquesta societat tan canviant, ja que tots som conscients que aporta valor i afavoreix el desenvolupament de les persones i, fins i tot, en èpoques de cri-si com la d’ara, la formació online no tan sols no s’ha d’entendre com un premi o un element de retenció, ni com una despesa, sinó com una inversió per a l’empleat professional i personal, que li permet treballar a ple rendiment, per la flexibilitat horària amb què es pot de-senvolupar.

Ara és el moment de potenciar determi-nades àrees, com la de les vendes, amb la finalitat de complir objectius i no dismi-nuir competitivitat. Per tant, cal identi-ficar les millors pràctiques de formació existents al nostre país i ampliar les alian-ces amb universitats tan properes i pres-tigioses com la UAB (Universitat Autòno-ma de Barcelona), situada com a 2a uni-versitat espanyola, 75a europea i entre les 200 primeres universitats del món en els últims resultats del QS World Uni-versity Ranking 2010. La formació és la nostra aposta per un futur millor i amb més oportunitats per a tots.

[email protected]

Javier UrizLA CONSULTORA

a maria Begin, una jove consultora, li encarreguen un projecte estratègic de Dircasa, una empresa del sector de l’automoció. La seva missió? presentar un pla de viabilitat per al futur de l’empresa, però aviat s’adonarà que el major obstacle de Dircasa són els seus directius, que veuen qualsevol canvi com una amenaça al seu statu quo. per vèncer i conèixer de primera mà les particularitats de l’empresa, maria haurà de començar una doble vida, convertida en operària del torn de nit a la cadena de muntatge. /// aLiEnta

Liaquat AhamedLOS SEÑORES DE LAS FINANZASpremi pulitzer d’història 2010. L’assaig parla de les quatre persones que van arruïnar el món l’any 29: els directors dels bancs centrals alemany, francès, britànic i el governador de la reserva federal. ///

DEuSto

Fernando Montero, Rafael Galán EL CLUB DE LOS TIPOS DUROSEstàs fart de ser menyspreat al teu lloc de treball? El Dr. house, mala-madre, Darth Vader o har-ry el brut et donaran els consells necessaris per so-breviure en un entorn ad-vers. /// gEStión 2000

lliBReS

Receptes per sortir de la crisi

QÜESTIONAR EL MODEL ECONÒMIC, LA pOLÍTICA I ELS LIDERATGES ACTUALSL’obra Social unnim va endegar el 20 de setembre el 21è cicle de conferències temps de Saber, enguany centrat en Com sortir de la crisi. Cada sessió té una durada d’una hora i mitja, es fa al Centre Cultural unnim (rambla d’Ègara, 340, terrassa) i està presentada per Joan Carles peris, editor del tn de cap de setmana de tV3. Les xerrades conviden veus acreditades en cinc àmbits diferents, la primera de les quals va ser el periodista ramon aymerich. Davant d’unes 150 persones, va reflexionar sobre l’economia parlant dels criteris bàsics que hauria de seguir la política econòmica espanyola i catalana per fer front en les millors condicions possibles a les dificultats que s’esperen per als propers anys. El dia 18 d’octubre serà el torn del periodista, assagista i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, francesc-marc Álvaro, que parlarà de la política. Cedirà el micròfon el 16 de novembre a l’historiador, productor audiovisual i conseller delegat de rBa audiovisual, ferran mascarell, que repassarà la salut actual de la cultura. El 29 de novembre intervindrà el doctor en filosofia per la uB, gregorio Luri, qui farà una reflexió sobre l’educació. El punt i final del cicle de conferències d’enguany vindrà del professor d’Esade i director del seu institut d’innovació Social, ignasi Carreres, que farà una xerrada sobre la societat. i és que l’objectiu d’aquest temps de Saber és, precisament, qüestionar i reflexionar sobre les accions realitzades pels responsables més directes de l’actual situació, és a dir, el model econòmic i la gestió política i els seus lideratges, observant les respostes dels camps més immediatament afectats.

MéS INFORMACIÓ.per demanar més informació, cal adreçar-se al web de l’entitat: www.unnim.cat

d’inteRèS

Page 46: Revista B30 nº30, Octubre 2010

46 eStació de SeRvei B30 DIVENDRES, 1 D’octubRE DEL 2010

1. torna la Leica com-pacta La Leica m9 és la nova càmera de fotos digital compac-ta. Disposa d’un sensor de format complet de 18 megapíxels i pràcti-cament és compatible amb tots els altres objectius de la gamma Lei-ca m, fabricats des del 1954. una càmera indicada per a professi-onals i per a fotògrafs amateurs amb ambició.

2. Lipstick d’Essence un afa-voridor rosa gel, ideal per lluir a la tardor. La textura suau del Lipstick d’Essence permet una aplicació fàcil i proporciona un acabat bri-llant glacial. La seva fórmula també conté vitamina E.

3. reconeixement mont-blanc La llegendària meisters-tück de montblanc disposa d’un sistema de càrrega per èmbol, un plomí d’or de 14 quirats amb incrus-tacions de platí i un tap de resi-na amb l’emblema montblanc. és un regal ideal per a una trajectòria empresarial d’èxit.

4. moda ‘rainwear’ per a aquests dies de pluges, Lacoste presenta la nova col·lecció de cal-çat d’aigua. Es tracta d’un model unisex, resistent a l’aigua, inspirat en el calçat esportiu dels jugadors de basquet dels anys setanta. fàcils de combinar amb qualsevol look i disponibles en diversos colors.

5. música i més amb un moviment El nou ipod nano multitouch és més petit que el seu predecessor, concretament ha reduït la mida a la mitat i encara és més fàcil d’utilitzar. El reproductor d’apple porta una pinça incorpora-da i el sistema multitouch permet seleccionar les diferents aplicaci-ons fent lliscar els dits per la panta-lla. Es pot trobar amb set colors.

6. Cuina al vapor per als amants de la cuina equilibrada, Lékué ha ideat una col·lecció de pro-ductes de silicona amb un disseny innovador i funcional. L’estoig de vapor permet que els aliments es coguin a dins amb el seu propi suc, ja sigui utilitzant el forn o el microo-nes. perfecte per fer peix i verdures.

1

3

5

2

4

6

Page 47: Revista B30 nº30, Octubre 2010

un xecno sap res de lleis

en cas d’accident de cotxe, a AXA

tenim un equip de més de 300

advocats que t’assessoraran i et

donaran suport per defensar tots

els seus interessos �ns a exhaurir

totes les vies possibles

legalpsicològicmèdiceconòmic

suport legal

Page 48: Revista B30 nº30, Octubre 2010