Revista B30 nº12, Febrer 2009

‘b30’: UN ANY PRENENT EL POLS ECONÒMIC DEL vALLèS /// 24

b30Imma Puig, professora del Departament de Recursos Humans d’ESADE /// 6Joaquim Triadú, advocat /// 29

N. 12 /// 6.02.2009La revista econòmica del Vallès

Pla local d’innovació2008 - 2012

Et necessitem per aportar valor afegit!!

3b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009 KM ZERO

6.02.2009‘b30’, INSTRUMENT ESTRATègIC PER ALS ACTORS ECONÒMICSLa revista B30 va néixer el febrer del 2008 prenent el nom del lateral de l’autopista AP-7, que interconnecta les principals poblacions del Vallès Occidental. A l’entorn d’aquest eix viari s’hi concentren un gran nombre d’empreses i algunes de les principals institucions universitàries catalanes, que formen un clúster d’innovació i coneixement, estratègic per al desenvolupament de Catalunya dins del nou context global. La revista B30 ha assumit el repte de donar visibilitat als principals actors d’aquest territori dinàmic actuant d’instrument de reflexió, presentant models empresarials d’èxit, informant de l’activitat de patronals, divulgant l’actualitat científica i, finalment, fent d’intermediari entre el sector empresarial i les institucions públiques. Dotze mesos després, la revista recupera les principals idees que s’han generat a les seves pàgines i es consolida en el seu paper de promoció i divulgació d’aquest potent eix empresarial anomenat B-30. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Imma Puig: “Les famílies tenen les seves pròpies lleis i l’empresa familiar, també” gestió pública en

temps de crisiJOAQUIM TRIADÚ ///Advocat i exconseller de la Generalitat

UN ANY DONANT vEUA L’ESPAI DE LA b-30

Es posa en marxa l’edifici gaia de la UPC per a la recerca

Castellbisbal: dels camps de ceps a la ciutat jardí

RADAR

6ROTONDA

29

gAS A FONS

24 gPS

32

ÀREA DE DESCANS

42ESTACIÓ DE SERvEI

44Les cambres aposten per la formació en estratègia empresarial

EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DIREC-

CIÓ EDITORIAL: Carles flo i Pere Esquerda. DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès. COORDINA-

DOR DE REDACCIÓ: francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). COL·LAbORADORS: Aina Amat, Xavier Amat, Cristina Andreu, Xavier barba, Gem-

ma Castanyer, Cristina farrés, Julià Guerrero, Laura Ortiz, Mariona Sagalés, Teresa Vallbona, Ivanna Vallespín. PROJECTE gRÀFIC: eixida.cat

IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. FOTOgRAFIA: Isabel Marquès PRODUCCIÓ I MAQUETACIÓ: Premsa Local Sant Cugat, Sergi felip. ASSES-

SORAMENT LINgüíSTIC: Susanna Turon. ADMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPRESSIÓ: Rotocayfo /// PREMSA LOCAL SANT CUgAT,

carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// REDACCIÓ: [email protected] /// PUbLICI-

TAT: Oriol Gallisà, ferran Calonge, francesc Salas (93 590 86 00) /// ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Pilar Gifre /// DIPÒSIT LEgAL: b-9826-2008

INFORMACIÓ gENERALPERIODICITAT: MENSUAL, 11 MESOS L’ANy

ExEMPLARS: 30.000DISTRIbUCIÓ:

ENCARTAT AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I A L’‘AVUI’. LLIURAT EN EL fòRUM SANTCUGATRIbUNA I EN ALTRES fòRUMS EMPRESARIALS DE LA zONA I

REPARTIT A LES EMPRESES MéS IMPORTANTS, LLOCS D’INTERèS I EDIfICIS OfICIALS DE LA zONA.

Pla local d’innovació2008 - 2012

Et necessitem per aportar valor afegit!!

5b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009 RADAR

RADAR

Rubí projecta un viver especialitzat en energies renovables 1 La Masia de Can Serra es convertirà en un viver

d’empreses amb valor afegit, ja que està previst que s’hi instal·lin empreses del sector de les energies renovables, segons va anunciar l’alcaldessa de Rubí, Carme Garcia. L’Ajuntament del municipi vallesà preveu que les primeres empreses a ocupar el nou espai siguin les que actualment estan ubicades a l’edifici de Rubí+D. A més de donar lloc al viver d’empreses, una part de l’espai de l’edifici es dedicarà a la formació, especialitzant-se en el mateix àmbit de les energies renovables. En aquest sentit, l’administració de Rubí està conversant amb la Universitat Politècnica de Catalunya per concretar l’oferta formativa. Rubí compta amb una subvenció dels fons Feder per a aquest propòsit. La Masia de Can Serra, que data de l’any 1572, ha estat restaurada recentment.

Leitat rep la medalla d’honor de la ciutat de Terrassa

El Centre Tecnològic Leitat va rebre, el 23 de gener, la medalla d’honor de la ciutat de Terras-

sa en reconeixement a la seva aportació al llarg de 100 anys. Leitat va néixer l’any 1906 amb el nom de Condicionament Terrassenc, ja que es dedicava al condicionament públic de matèries tèxtils, però també a promoure activitats cientí-fiques i tècniques relacionades amb la indústria tèxtil. L’any 1908, el centre incorpora un labora-tori d’anàlisi quimicotèxtil, que amb el temps ha esdevingut tot un referent. Durant molts anys, Leitat es va centrar en el sector tèxtil, però des dels anys noranta és un centre tecnològic mul-tidisciplinari, especialitzat en l’àmbit de la re-cerca aplicada i en el desenvolupament de ser-veis per a les empreses, que té com a objectiu contribuir a generar noves oportunitats econò-miques i socials.

Barberà organitza unes jornades per ajudar els joves a trobar feina

El 17 de gener, Barberà Promoció va ini-ciar un conjunt de jornades, que es faran al llarg del 2009, adreçades a millorar l’ocupació dels ciutadans de Barberà del Vallès. Durant la primera de les jornades, sota el títol Joves i mercat laboral, es van tractar temes com ara els itineraris i la situació professional actual d’exalumnes de programes de garantia soci-al. També es va posar sobre la taula la situació del mercat de treball en relació amb la conjun-

tura socioeconòmica actual. Durant la jorna-da, a més, es va donar a conèixer als joves els serveis que ofereix Barberà Promoció a l’hora d’ajudar a cercar una feina, com ara la Feina-teca i la Borsa On-line, però també els espais destinats a formació i a l’aprenentatge de les noves tecnologies.

Sabadell ofereix revisar de franc les plaques solars a edificis antics

El Gremi d’Instal·ladors de Sabadell i l’Ajun-tament d’aquesta ciutat han signat un conve-ni per fomentar el manteniment de les plaques solars en aquells edificis més antics i que que-den fora de la normativa del Codi Tècnic de l’Edificació, vigent des del 2005, que obliga els edificis de nova construcció a instal·lar-ne i se-guir un manteniment. ‘‘Tenim un munt de fer-ralla a les teulades de la ciutat’’, va expressar el president del Gremi d’Instal·ladors de Sabadell i Comarca, Marià Brunet. Amb aquest conveni, el consistori sabadellenc subvencionarà les pro-mocions d’habitatges que voluntàriament vul-guin tenir accés a una diagnosi de l’estat de les plaques solars. Per portar a terme aquest ob-jectiu, l’Ajuntament de Sabadell ha aportat al conveni 7.400 euros. Els promotors de la inicia-tiva calculen que se’n poden beneficiar uns 100 blocs d’habitatges.

Mollet

Barberà

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

4

2

1

3

3

4

RADAR B30

2

RÀNQUINg D’ExPORTACIÓ

Cada mes la revista B30 presentarà un rànquing actualitzat de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa que més han exportat.

GENER

1 EuRofRaGaNCE Rubí

2 B. BRauN SuRGiCal Rubí

3 MoEhS CaTalaNa Rubí

4 CiRCuToR Viladecavalls

5 ElaSToGRaN Rubí

6 CooPER CRouSE-hiNdS Terrassa

7 lENG d’oR Castellbisbal

8 TElSTaR TEChNoloGiES Terrassa

9 dElTalaB Rubí

10 iNdCRESa Terrassa

L’INDICADOR

Aquest és el pressupost de què disposa aquest 2009 el Consorci de l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. Els diners els aporta la Generalitat, el Fons Social Europeu, els 23 ajuntaments vallesans, els

agents socials i econòmics de la comarca, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal. El Consorci desenvoluparà bàsicament cinc línies d’actuació: potenciar l’ocupació de qualitat, la formació, les pimes, la igualtat d’oportunitats i la transnacionalitat. Aquests punts són els que defineixen el pla Vallès Avança (2008-2013), un pacte que es va signar el mes d’abril de l’any passat. A la foto, el moment de la signatura del pla i del naixement del Consorci. /// CCVOC

10,6 M d’euros

6 RADAR b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

A Espanya hi ha 2,8 milions d’empreses familiars, que suposen el 75% d’ocupació privada i donen feina a 13,5 milions de persones. Aquestes empreses presenten un perfil especial, ja que s’hi barregen les estratègies empresarials amb la gestió de les emocions TEXT: CaRMEN S. laRRaBuRu /// FOTOS: iSaBEl MaRQuÈS

Les famílies tenen les seves pròpies lleis i l’empresa familiar, també

Què ha de fer un pare quan l’empresa només dóna per a dues famílies i té qua-tre fills? Com ha d’actu-ar el propietari d’una em-presa familiar quan ha de

fer fora un cunyat o un nebot? Què ha de fer una mare després d’un disgust labo-ral amb un fill? Aquestes són, entre mol-tes altres, les peculiaritats d’una empresa familiar, en què, a més de les qualificaci-ons laborals pertinents, s’han de gestio-nar els sentiments de les persones involu-crades pels llaços familiars que les unei-xen. La descripció d’aquesta realitat i de la conflictivitat que ocasiona és l’objecte de l’estudi de la psicòloga i terapeuta fa-miliar, especialitzada en temes d’empresa familiar, Imma Puig, autora del llibre Re-tratos de família.

Des del punt de vista psicològic, què caracteritza l’empresa familiar?La característica principal de l’empresa familiar és la quantitat d’emocions que hi intervenen i la importància que tenen en la seva gestió quotidiana. Cal dir que en altres tipus d’empreses també hi ha emo-cions, però en el cas de l’empresa fami-liar, les persones que treballen estan po-sant a prova cada dia els seus sentiments, perquè treballar moltes hores junts signi-fica alternar sentiments de tot tipus, com per exemple, l’enveja, la gelosia, la rivali-tat, la tendresa i l’amistat, entre molts al-tres. Tot això resulta molt intens, donada la proximitat que hi ha entre les persones; proximitat que sovint excedeix l’àmbit la-boral i en què els afectats, en cas de con-flicte, es troben que no es poden refugiar en l’àmbit familiar.

En què es diferencien les generacions que integren l’empresa familiar?En els inicis de l’empresa familiar hi ha pocs membres, és la primera generació la que necessita molta confiança per part de tots, ja que ha tingut una idea i la vol ti-rar endavant. L’agraïment per la confian-ça inicial als qui s’han afegit al projecte fa que es passin per alt moltes qüestions vinculades amb les relacions humanes. Es pot dir que la primera generació és molt creativa des del punt de vista professional i més tolerant des del punt de vista humà.

I les generacions posteriors?La segona generació és una generació que aguanta molt, que no té el reconeixement de la primera per part del seu entorn pro-fessional. Si la primera ha tingut èxit, a la segona li toca aguantar i continuar amb

l’empresa tal com està. Sovint encara viu el fundador i aquest és el pare o l’oncle i se li ha de mantenir un cert respecte, tot i que es pensi que s’ha d’actuar de for-ma diferent en funció dels nous temps. El fundador de l’empresa necessita una suc-cessió continuista. La tercera generació ha vist com els seus pares aguantaven, aguantaven i aguantaven. De vegades es-tan cansats de la mateixa forma de fer i senten que no volen continuar. No tenen el reconeixement de la primera ni la capa-citat d’aguantar de la segona. El reconei-xement social ja el tenen, el benestar eco-nòmic també, però els manca l’estímul per continuar.

És un avantatge poder comptar amb un relleu generacional dins una empresa familiar?

Imma Puig és psicòloga clínica, llicenciada per la Universitat de Barcelona i professora del Departament de Direcció de Recursos Humans d’ESADE, on imparteix assignatures sobre la dinàmica de grups i l’anàlisi del comportament.Experta en formació, investigació i de-senvolupament de les persones, Imma Puig exerceix com a consultora d’orga-nització en diverses empreses i és res-ponsable de les relacions humanes es-portives en institucions d’àmbit esportiu de prestigi internacional. És autora del lli-bre Retratos de familia, en què exposa els principals conflictes psicològics a l’em-presa familiar.Puig considera que després de la revo-lució industrial i la revolució tecnològica que ha impactat tant la humanitat, hi ha la revolució emocional, tan important com les anteriors. “Saber gestionar adequa-dament les emocions serà imprescindi-ble en tots els àmbits de l’activitat huma-na”, afirma.

EL PERFIL

La imperiosa necessitat de gestionar les emocions

Imma Puig /// Especialista en empreses familiars


En una empresa familiar amb tres genera-cions, és possible analitzar millor el pro-cés. Cal ressaltar, igualment, el fet que a la primera generació tots són familiars direc-tes, normalment o pares i fills o germans. La següent generació són oncles o cosins. I la tercera ja són fills de cosins, que és com si no hi hagués parentiu i a més s’afegeixen persones noves al grup familiar, fet que encara complica més les coses.

L’actitud dels fills que no volen o no poden treballar a l’empresa familiar constitueix un conflicte tipificat d’aquest tipus d’empresa?Efectivament. Per una banda, els fills a les empreses familiars ho tenen molt difícil a l’hora de plantejar el seu futur profes-sional. Podria semblar que és un avantat-ge, perquè tenen feina segura, però tam-bé passa que potser no els agrada l’activi-tat que realitza l’empresa. En molts casos perceben al seu voltant tantes esperan-ces posades en la seva gestió, tantes ve-gades escolten que això s’ha fet pensant en el seu futur, que no gosen manifestar qualsevol altre projecte de vida sense sen-tir-se malament. L’exercici de la llibertat a l’empresa familiar no sempre és ben en-tès. Aquí neixen els primers conflictes. Potser el fill ha fet estudis, s’ha format, ha viatjat amb les possibilitats que li donen els diners de l’empresa familiar i quan diu que vol anar a treballar a un altre lloc és vist com un traïdor.

També es deu donar el cas contrari.Exacte. Existeix el cas de famílies que no volen que els fills treballin a l’empre-sa, perquè no desitgen que passin el que ells han passat. Prefereixen que estudi-ïn, es formin i que vagin a treballar a una altra empresa. I un altre focus de situa-cions conflictives es dóna quan l’empre-sa no dóna per a tothom. Què fa un pare quan l’empresa dóna per a dos i els fills són quatre? Triar entre els que es queden i els que han d’encarar el seu futur pro-fessional cap a un altre lloc. És molt dur. Com es fa? Per edat? I si el fill més gran no és tan vàlid com el segon o el tercer? Són moments extremadament dolorosos. S’han de prendre decisions empresarials o familiars?

Per quina de les dues opcions es decanta vostè?L’empresa familiar és molt diferent d’una família empresària, encara que sovint es fa servir indistintament. Una família em-presària és una família que té un nego-ci i primer és la família que el negoci. Si aquest ha de perjudicar la família, tan-quen la porta i així protegeixen la família. L’empresa familiar és diferent, abans és l’empresa que la família i si algú perjudi-ca l’empresa, se’l fa fora.

llEiS No ESCRiTES

L’empresa familiar té una cultura empresarial pròpia?Sens dubte. Cada família té les seves lleis, lleis que no han estat escrites, però que es transmeten de generació en generació.

Per poder treballar a l’empresa familiar, els que no pertanyen a la família han de conèixer molt a fons aquesta cultura em-presarial. L’empresa familiar és una cai-xa de ressonància de la pròpia família, on s’amplifiquen les vivències, tant les dolo-roses com les tendres, que tenen totes les famílies. Difícilment passa a l’empresa al-guna cosa que no hagi passat a la família.

Sembla lògic. D. W. Winicott, terapeuta de família, deia que mai no havia trobat una família de la qual es pogués dir: “aquí no passa res”. Una família per si mateixa ja té les seves coses. On hi ha més d’una persona apa-reixen els conflictes. Tots els grups fami-liars alberguen l’enveja, la gelosia, la ten-dresa, l’amor, l’ajut..., però combinar tots aquests sentiments no sempre és fàcil, tinguis o no empresa. El que passa és que a l’empresa familiar aquests sentiments s’han de posar a prova cada dia en el con-text laboral. També poden aparèixer fets que s’han produït cinquanta anys enrere. El testimoni d’algunes mares és clar en aquest sentit:” Quan eren petits ja es ba-rallaven així”, o bé “quan eren petits ja els agradava molt jugar plegats”.

En aquests moments de crisi econòmica, es nota més tensió o més unitat?En moments de crisi i en moments pròs-pers sempre afloren els conflictes. En temps de crisi, com és el present, les ge-

Hi ha empreses que mai no podran funcionar perquè les relacions entre els membres de la família són nefastes. De vegades no depèn del producte, ni del mercat, ni del màrqueting. Depèn únicament de les relacions familiars i del grau d’implicació dels membres de la família. En molts casos, els fills perceben al seu voltant tantes esperances posades en la seva gestió, que no gosen manifestar qualsevol altre projecte de vida sense sentir-se malament

neracions més grans volen passar la tem-pesta sense moure’s perquè no s’agreu-gi la situació, mentre que les generacions més joves pensen a travessar aquesta eta-pa crítica fent altres coses, virant la bar-ca cap a un altre port, i això evidentment provoca tensions. També quan les co-ses van molt bé, en etapes més pròspe-res, alguns membres de la família, parti-cularment el més joves, pensen que s’ha d’invertir, diversificar, fer altres negocis, mentre que la generació més antiga con-sidera que ja està bé així. Aquesta actitud també és origen de fortes discussions. En definitiva, són dos els moments impor-tants per cuidar molt l’empresa famili-ar: quan les coses van molt bé i quan van malament. Cal dir que hi ha empreses que mai podran funcionar, perquè les relaci-ons entre els membres de la família són nefastes. De vegades no depèn de factors externs, ni del producte, ni del mercat, ni del màrqueting. Depèn únicament de les relacions familiars i del grau d’implicació dels membres de la família.

Com a terapeuta especialitzada en empresa familiar, quin és el consell més freqüent que ofereix?El camí més ràpid per entendre’s és posar-se al lloc de l’altre. És el més ràpid però el més difícil. Una segona via que és més fàcil però més llarga és escoltar els altres. Malauradament no és el més freqüent, ja que socialment tampoc practiquem el fet d’escoltar.


Les tuneladores comencen a perforar els túnels de Terrassa

Per la seva part, l’alcalde de Terrassa, Pere Navar-ro, va destacar que aquesta obra permetrà millo-rar les comunicacions des de la ciutat cap a l’ex-terior, però també a l’interior del municipi. L’al-calde ha afegit que “es tracta de l’avenç històric més important dels darrers segles, per no dir de tota la història, a Terrassa”.

PER AL 2011. El projecte de perllongament dels FGC a Terrassa suposa la nova construcció de 4,5 quilòmetres de línia. El traçat comença a Can Roca i arriba en línia recta fins a l’estació de Renfe del Parc del Nord; des d’aquí es traslla-darà fins al Parc Vallparadís, a l’alçada del pont de l’avinguda de Jacquard, fins a enllaçar final-ment amb el traçat actual a Terrassa-Rambla. Això permetrà apropar el transport públic a bar-ris en creixement i punts d’interès de la ciutat, com ara Can Roca, el Parc Audiovisual, el Parc de Vallparadís, la UPC, les esglésies de Sant Pere o la Mútua.

A més, està prevista la construcció de tres no-ves estacions: una al Parc de Vallparadís, una al-tra a Can Roca i un intercanviador amb la Ren-fe, situat sota el Parc del Nord. GISA és l’em-presa encarregada de les obres de construcció de les tres noves estacions; de moment, la que es troba més avançada és la d’UPC-Vallpara-dís, situada sota la plaça dels Drets Humans. En aquest punt, ja s’han completat les estructures de l’aparcament del carrer de Salmerón i del re-cinte destinat a la subestació elèctrica. Quant a l’intercanviador de la Renfe, ja s’han construït els murs pantalla de l’estació i ara es treballa en l’excavació a cel obert de l’interior de l’estació. Finalment, a l’estació de Can Roca ja s’ha acabat la construcció de l’estructura perimetral i part de la coberta.

D’altra banda, el projecte preveu la construcció d’un total de 672 places d’aparcament al voltant de les noves estacions. Aquestes es repartiran entre l’aparcament que ja s’està construint al car-rer de Salmerón, que tindrà una capacitat per a 280 vehicles, mentre que la resta pertanyen al pàrquing de la futura estació de Can Roca.

Segons les dades facilitades per la Generalitat, el nou servei de ferrocarrils serà utilitzat per uns 32.000 viatgers al dia, una xifra molt superior als 12.000 usuaris que ho fan actualment. Les obres, que han suposat una inversió total de 321 milions d’euros, està previst que durin aproxi-madament uns dos anys més, de manera que els primers trens estrenaran el nou traçat l’any 2011. /// IVANNA VALLESPÍN

de Política Territorial i Obres Públiques, Joa-quim Nadal, va visitar les obres i, de passada, va batejar la primera d’aquestes grans màqui-nes. El conseller va destacar que “la infraes-tructura ha de permetre fer un pas qualitatiu en la mobilitat externa i interna de la ciutat, que ha de substituir en un futur el vehicle pri-vat pel transport públic”. Nadal va poder su-pervisar els primers treballs de la tuneladora al sector nord de la ciutat, on s’ubicaran les cot-xeres; precisament sobre aquest tema, el con-seller va destacar que “avui ens adonem de la dimensió d’aquestes cotxeres, que són una es-pècie de catedral del segle xxi”.

la primera de les dues tuneladores que treballarà en les obres de perllongament

dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha començat a perforar el primer dels túnels que es faran a Terrassa. I és que en aquest gran projecte d’ampliació del transport pú-blic de la cocapital vallesana hi treballaran dues tuneladores de forma simultània i per-foraran la ciutat de punta a punta.

Així, al mes de gener va començar a treba-llar la tuneladora que perforarà el primer dels dos túnels, que tindrà una llargada de 3,5 quilòmetres i que unirà el barri Can Roca i la rambla d’Ègara. Està previst que aquesta tuneladora arribi a la rambla abans de finals d’aquest any; en aquest punt, la màquina es desmuntarà pel pou que ja s’està construint, prop de l’actual estació de FGC Terrassa-Rambla. La tuneladora ha estat portada espe-cialment del Canadà i des del passat mes de novembre s’estava treballant en el seu mun-tatge al pou d’atac situat a Can Roca.

També del Canadà prové la segona de les tu-neladores, que ja s’ha començat a traslladar a la cocapital vallesana; està previst que aques-ta segona màquina comenci a operar a la pri-mavera. Serà l’encarregada de perforar el se-gon túnel, que es construirà en paral·lel al que ja s’ha iniciat, concretament a 14 metres de distància mínima entre els dos eixos.

Ambdues màquines fan 90 metres de longi-tud i pesen 715 tones; a més, tenen un diàme-tre d’excavació de 6,86 metres i poden avan-çar fins a 10 metres per dia. Un cop finalitza-da la perforació dels túnels, es desmuntaran pel mateix punt, pel pou de la rambla.

bATEIg INSTITUCIONAL. Per donar el tret de sortida d’aquestes perforacions, el conseller

Les obres, que es van iniciar al gener, han de permetre ampliar, d’una estació a quatre, la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat a la cocapital vallesana

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

La tuneladora, arribada des del Canadà, es va muntar a Can Roca /// ADRIà bLANCO

321MILIONS D’EUROSÉs el cost previst de les obres de perllon-gament dels Ferrocarrils de la Genera-litat a la ciutat de Terrassa. El projecte, que estarà acabat per al 2011, ampliarà considerablement la xarxa de ferrocar-ril a la ciutat, on es construiran tres no-ves estacions.

En el seu recorregut pel Vallès, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Jo-

aquim Nadal, va visitar les obres de perllonga-ment dels FGC que s’estan portant a terme a Sa-badell. En aquesta ciutat, actualment s’està exe-cutant la primera fase de les obres, que suposen la construcció de les estacions i del pou d’entra-da de les dues tuneladores que han de perforar, també aquí, dos túnels paral·lels. Aquest punt

d’atac està situat al Parc del Nord, entre el carrer dels Clavells i de Corones; de moment, al febrer s’han de començar a construir les pantalles. Està previst que la primera tuneladora es comenci a muntar a l’estiu, de manera que les perforacions es podrien iniciar a finals d’aquest any. Mentres-tant, també s’ha iniciat la construcció dels murs pantalla de les futures estacions de plaça d’Espa-nya, de l’Eix Macià i de la plaça Major.

Les obres de perllongament dels FGC a Saba-dell comprenen la construcció d’un tram de 4,4 quilòmetres de longitud de nova via, 4 no-ves estacions i el soterrament i la reforma de l’actual Sabadell-Estació. Amb el nou traçat, l’estació de Sabadell-Rambla, on ara acaba la línia, serà substituïda per la de la plaça Major. Des d’aquest punt, el traçat continuarà en di-recció a l’Eix Macià i la plaça Espanya (on hi haurà l’intercanviador amb la Renfe), fins a arribar a la nova estació de Ca n’Oriac, on fi-nalitza el recorregut i on s’ubicaran les cotxe-res i una cua de maniobres soterrades.

El projecte té un pressupost de 400 milions d’euros i es preveu que les obres finalitzin l’any 2012. /// I.V.

Les perforacions a Sabadell s’iniciaran abans de fi d’any

Treballs a la zona de la plaça d’Espanya /// ISAbEL MARqUèS

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL


Noves línies d’autobús uniran els municipis vallesans

l a Generalitat va presentar al gener el Pla de Transports de Viatgers 2008-2012, que

preveu la creació de noves línies ferroviàries a l’entorn de les àrees metropolitanes de les ca-pitals de província, aprofitant la infraestruc-tura ferroviària existent.

A més, pel que fa al transport per carretera, s’augmentarà l’oferta d’autobusos amb 24 no-ves comunicacions directes, setze noves líni-es semidirectes i el reforçament de les líni-es existents.

Entre les millores que afectaran el Vallès, des-taca el projecte de perllongament de la línia C-4 de Rodalies Renfe fins a l’aeroport del Prat. Quant als FGC, es vol passar de la freqüència actual d’un tren cada 12 minuts, en les hores punta, a un tren cada sis minuts als ramals de Sabadell i Terrassa.

NOvES CONNExIONS ENTRE CIUTATS. Pel que fa al transport per carretera, s’habilitaran no-ves línies de bus que uniran Barcelona directa-ment amb altres municipis, entre els quals hi ha Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Rubí i Palau de Plegamans; també es reforçaran les conne-xions de la capital catalana amb Mollet del Va-llès, Santa Perpètua de Mogoda o Parets.

Igualment, el pla preveu la creació de conne-xions semidirectes que uniran Vic i Sabadell, Cerdanyola i Manresa, Manresa i Sabadell, Manresa i Terrassa, a més d’una línia entre Caldes de Montbui, Palau, Mollet i Granollers.

D’altra banda, el Pla de Transports de Viatgers 2008-2012 preveu la implantació de la inte-gració tarifària a tot el país a partir del 2012, adaptar la xarxa de transport públic a les per-sones amb mobilitat reduïda i discapacitat sensorial o la creació de nou carrils de bus in-terurbans. La Generalitat destinarà 840 mili-ons d’euros en els propers quatre anys per aplicar aquestes mesures. /// I.V.

S’ampliarà el servei d’autobusos interurbans /// I.M.

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

La ronda Oest de Sabadell s’apropa al Quart Cinturó

la ronda Oest de Sabadell permetrà anar di-rectament des de la C-58 fins a la carrete-

ra de Matadepera, amb tres carrils de circula-ció per sentit. El nou tram, que actualment està en construcció, té una llargada d’uns dos quilò-metres i mig; des de l’estiu passat ja s’ha des-brossat el terreny i s’han iniciat els moviments de terra de la zona. Aquesta carretera, que té un pressupost de 45 milions d’euros, suposa una peça més del projecte de rondes de la ciutat, que ‘‘permetran que no passin per dins de la trama urbana els vehicles que tan sols estan de pas per la ciutat’’, segons va afirmar l’alcalde de Saba-dell, Manuel Bustos.

Pel que fa a la ronda Nord, hi ha damunt la tau-la la proposta per part de l’Ajuntament que aquesta infraestructura adopti el tram de la ronda Vallès que passa pel municipi, i així evi-tar que el bosc de Can Deu sigui afectat per les obres. La Generalitat n’està fent l’estudi de vi-abilitat, a la vegada que el Ministeri de Foment està desenvolupant l’estudi informatiu de la via orbital urbana.

En el cas de la ronda Est hi ha, sobretot, la volun-tat política de tirar-la endavant, però és potser la que es troba en un estat més embrionari. És un projecte en fase d’estudi, tot i que ja s’han fet

les reserves viàries pertinents recollides per al seu plantejament.

D’altra banda, s’està portant a terme la cons-trucció d’una calçada lateral de quatre quilòme-tres de longitud a l’autopista C-58 en sentit Ter-rassa, concretament entre l’enllaç amb la B-30 i la primera entrada a Sabadell, a l’alçada del nou polígon de Sant Pau de Riu-sec. Aquí, a més, està prevista la creació d’una gran rotonda que mi-llorarà l’entrada a la C-58 per aquest punt de la ciutat, així com la comunicació amb la Univer-sitat Autònoma. Aquest nou lateral de l’autopis-ta té un cost de 10,1 milions d’euros i es preveu que estigui llest a la tardor del 2010. /// C.f.

Aspecte actual de la ronda Oest /// J. PELÁEz


Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos


Reportatge /// Carsharing

Avancar obre un tercer servei de lloguer a Sabadell i a Sant Cugat

L’empresa, que va ser la primera de lloguer de cotxes per hores de tot l’Estat i que combina accionariat públic i privat, de moment només opera a Barcelona i al Vallès /// PER: XaViER aMaT

Fruit d’una iniciativa de l’Associ-ació per a la Promoció del Trans-port Públic (PTP), la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Bar-celona, naixia en període de pro-ves l’any 2004 Catalunya Carsha-

ring, precursora d’Avancar, una empresa de lloguer de cotxes que, explicat a grans trets, guarda les seves similituds amb l’exitós bicing, però en aquest cas l’eina és el vehicle de motor més popularitzat. Des d’aleshores, la implan-tació i l’assimilació del sistema ha estat cons-tant, si bé amb més facilitat a la gran capital que en ciutats més petites. “El públic potenci-al hi és, però mentre a Barcelona ciutat tot rut-lla molt bé i anem estenent els aparcaments, a les altres poblacions encara costa que els con-ductors s’interessin pel carsharing”, explica Jo-sep Sala, director d’Avancar.

Segurament és per aquest motiu que, després de sortir de Barcelona, l’empresa només ha ar-ribat, fins ara, a Granollers, Sabadell i Sant Cu-gat. Però al Vallès Occidental cada dia hi té més empreses i particulars interessats, i per aquest motiu des del novembre passat Avancar ja dis-posa d’un tercer estacionament a Sabadell, a la zona de l’Hotel Verdi, i un mes després va obrir també el tercer a Sant Cugat del Vallès, a la plaça de la Vila. Aquests aparcaments són els punts en què els usuaris poden recollir i deixar el vehicle. “Anirem augmentant el nombre de places i de vehicles a mesura que se n’incre-menti la demanda, i de moment al Vallès Oc-cidental estem en aquestes dues ciutats, però no descartem res amb vista al futur”, informa Sala. Els altres dos aparcaments a Sabadell són a la plaça del Dr. Robert i a Imperial, i a Sant Cu-gat, als Quatre Cantons i a Lluís Millet.

La posada en funcionament d’Avancar difí-cilment hagués estat possible sense la col-laboració entre les administracions públiques, com són la Generalitat de Catalunya, l’Ajunta-ment de Barcelona i el Ministeri d’Indústria de l’Estat, i diverses empreses privades.

difERENT dEl lloGuER TRadiCioNal

I és que perquè Avancar tingui sentit cal que l’usuari tingui a la seva disposició un vehi-cle quan el necessita. Partint d’una tecnolo-gia desenvolupada per una empresa suïssa, Avancar es basa en la immediatesa i, sobre-tot, en el mecanisme totalment automàtic de funcionament. Quan una persona s’ha donat d’alta d’Avancar obté una targeta amb la qual, fent una reserva prèvia per telèfon o a través d’internet, podrà obrir el cotxe demanat i a l’estacionament triat, situant la targeta sobre un sensor que hi ha al parabrisa. L’usuari tro-barà les claus dins del vehicle, a punt per co-mençar el viatge. Això sí, el conductor haurà d’acabar deixant el cotxe al mateix estaciona-ment: “No podem fer com el bicing, en què es pot aparcar la bicicleta en qualsevol dels esta-cionaments del servei; això és del tot inviable fer-ho amb els cotxes. Si ja amb les bicicletes tenen problemes i una feinada per redistri-buir-les, amb els cotxes és impossible”, expli-ca el director de l’empresa.

L’altra gran diferència amb les empreses de lloguer de cotxes que coneixíem fins ara és que amb Avancar es paga pel temps exac-te que s’ha tingut el cotxe i pels quilòmetres fets. Tot i això, Josep Sala no creu que els dos serveis siguin “competència, sinó comple-mentaris. El nostre lloguer està enfocat més per a serveis curts, i el lloguer tradicional és més útil per a trajectes llargs i de més dies”.

El que sí que té igual Avancar a qualse-vol empresa de lloguer tradicional és l’àm-plia varietat de vehicles de què disposa: des d’utilitaris tipus Seat Ibiza i Renault Clio fins al minibús Opel Vivaro, passant per cotxes compact i familiars.

QuaN SuRT a CoMPTE

A Avancar tenen els números clars. Si una persona no condueix més de 15.000 quilò-metres a l’any, el sistema de lloguer que ofe-reix l’empresa de carsharing li surt a comp-te. “A més, s’acaba fent un ús més racional del vehicle, perquè en moltes ocasions per-sones que agafen poc el cotxe ho acaben fent per moure’l, sense necessitat, i amb Avancar això no passa. Amb la sensació que es paga cada vegada que es condueix, la utilització és ben bé per quan es necessita i, és clar, això acaba repercutint en benefici del medi ambi-ent i de la sostenibilitat”, considera Sala.

Si bé, segons informa el director d’Avancar, de moment l’ús del servei per part de par-ticulars i d’empreses es reparteix a parts iguals, és cert que per a les empreses que han d’usar esporàdicament cotxes aquest sistema pot resultar òptim. “Entre setmana hi ha una tarifa específica per a empreses, perquè confiem que vegin que amb aquest sistema se’ls reduiran costos de manera im-portant”, diu.

Més informació a la pàgina web d’Avancar: www.avancar.es.

QUAn UnA PERSOnA S’HA DOnAT D’ALTA D’AVAnCAR OBTÉ UnA TARGETA AMB LA QUAL, FEnT UnA RESERVA PRÈVIA PER TELÈFOn O A TRAVÉS D’InTERnET, PODRà OBRIR EL COTxE DEMAnAT I A L’ESTACIOnAMEnT TRIAT, SITUAnT LA TARGETA SOBRE Un SEnSOR QUE HI HA AL PARABRISA

JoSEP Sala, diRECToR d’aVaNCaR, AL COSTAT D’ALGUNS DELS VEHICLES qUE OfEREIX L’EMPRESA/// I. MARqUèS


L’aeroport de Sabadell espera el traspàs

El govern de la Generalitat va aprovar al gener el nou Pla d’Aeroports, Aeròdroms

i Heliports, així com el projecte de llei d’aero-ports i heliports, que inclou l’aeroport de Sa-badell. Una de les grans novetats que afecten l’equipament de Sabadell és el desenvolupa-ment d’un nou aeroport corporatiu-empre-sarial, fet que permetrà cercar un nou equi-libri en la distribució d’aquesta activitat. De fet, el nou aeroport es concep per donar ser-vei a l’aviació general i empresarial, amb una localització que s’hauria d’ubicar a l’entorn de la regió metropolitana de Barcelona. La posada en marxa d’aquesta infraestructura permetria alleugerir la pressió creixent de l’aviació corporativa i esportiva sobre els ae-roports de Barcelona i Sabadell.

En absència de traspassos dels principals aeroports, el debat se centra ara sobre on se situarà l’aeroport d’aviació comercial cor-porativa que projecta el govern. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, admet que els dos territoris que fins ara s’han mos-trat predisposats a acollir les instal·lacions, l’Anoia i el Bages, són els favorits perquè el govern hi emplaci el nou aeroport. Tot i això, Nadal no descarta que el Penedès o Osona també acabin presentant propostes.

En el cas de l’aeròdrom de Sabadell, el go-vern de la Generalitat apunta en el pla que entre les seves funcions destaquen l’avia-ció general i l’escola d’aviació esportiva. Se-gons indica, es troba afectat per un pla di-rector amb l’horitzó temporal del 2015, en el marc del qual ja s’han començat a execu-tar obres de millora que tenen com a objec-tiu oferir més seguretat. “Actualment, està classificat com a aeroport d’interès gene-ral i, d’acord amb l’Estatut, s’hauria de des-classificar per ser transferit a la Generali-tat”, apunten des del govern. Quan això es produeixi, s’integrarà a la xarxa aeroportu-ària catalana en l’àmbit de l’aviació gene-ral. Actualment, la titularitat de l’aeroport de Sabadell pertany a Aena, organisme que té previst invertir un total de 24,4 milions d’euros en aquesta infraestructura durant el període 2007-2010.

ESPERANT EL TRASPÀS. El pla i la llei sobre aeroports i aeròdroms regularan la planifi-cació, la gestió i la construcció de la xarxa d’aeroports de Catalunya. “Es tracta d’asse-gurar que la xarxa doni respostes a les neces-sitats del territori”, assegura el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal. En aquest sentit, la llei preveu crear l’ens públic Aero-ports de Catalunya, que serà l’eina del govern per exercir les competències en matèria ae-roportuària. Aquest òrgan serà qui decidirà quina part de la gestió de cada aeroport ce-deix al territori i si l’explotació és pública, privada o mixta. Precisament, el conseller Nadal va passar de puntetes pel tema com-petencial en la presentació del pla: “Estem a l’expectativa que Foment descatalogui els aeroports de Reus i Girona del rang d’interès

nacional i en traspassi les competències, tal com marca l’Estatut”, va assenyalar.

vEUS EN CONTRA. “L’aeròdrom de Sabadell no té futur”. Així de taxatius es van mostrar els repre-sentants de les Federacions d’Associacions de Ve-ïns de Badia, Barberà i Sant Quirze del Vallès. A més, des del moviment veïnal asseguren que ‘‘l’actual aeròdrom només genera despeses a fa-

La infraestructura està gestionada per Aena, però el govern preveu tenir-ne les competències aviat


vor d’uns quants privilegiats a qui els agrada ju-gar amb les seves avionetes’’. Des d’aquestes po-blacions i des d’altres entitats sabadellenques es veu amb molt d’escepticisme aquesta infraes-tructura i ja fa temps que en demanen el tanca-ment. Les entitats argumenten la manca de se-guretat i la proximitat de l’aeroport als centres habitats i recorden que els accidents són força habituals. /// J.G. / C.f.L’aeroport està situat molt a prop dels habitatges /// I.V.


El nou auditori de Caixa Sabadell obrirà a la tardor

l’ Obra Social Caixa Sabadell ha anunciat que a la tardor vinent obriran al públic

el nou auditori i les noves sales d’exposicions que s’estan habilitant a l’edifici que acull l’ac-tual seu de l’entitat social. El nou equipament estarà format per un auditori, que tindrà una capacitat per a 380 persones, i per dues no-ves sales d’exposicions.

L’entitat financerosocial ha invertit 6,48 mili-ons d’euros en la rehabilitació d’aquest edifi-ci, conegut a la ciutat com De les Cosidores. La nau és un dels dos immobles de l’emblemàtic complex modernista de l’antiga Escola Indus-trial i d’Arts i Oficis de Sabadell, obra de l’ar-quitecte Jeroni Martorell. L’edifici es va con-vertir als anys seixanta en seu de l’Obra Soci-al Caixa Sabadell.

El nou equipament disposarà de dos grans es-pais: d’una banda, l’auditori, de 360 metres quadrats i amb una capacitat per a 380 per-sones, a més d’un vestíbul de 90 metres qua-drats; les dues sales s’ubicaran vuit metres per sota el nivell del terra. D’altra banda, i ja a nivell de superfície, hi haurà el vestíbul d’en-trada, de 120 metres quadrats, una sala d’ex-posicions de 235 metres quadrats i un entre-solat polivalent de 120 metres.

Les obres de rehabilitació es van iniciar el mes de març de l’any passat i es preveu que es per-llonguin fins a l’estiu vinent. La inauguració oficial, però, no serà fins a la tardor i es con-vertirà en l’acte de cloenda del programa d’ac-tes del 150è aniversari de Caixa Sabadell.

L’Obra Social ha de definir encara les activitats que s’hi duran a terme, però la voluntat és de-dicar l’espai a la difusió de les noves tecnolo-gies i de les arts. En aquest sentit, l’entitat vol inaugurar l’equipament amb una mostra so-bre biometria titulada Biométrie: le corps iden-tité, produïda per la Cité des Sciences et de l’Industrie de París. /// I.V.

L’auditori estarà per sota el nivell del terra /// b. TIANA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

ubicat dins de la residència, donava servei a 53 persones. Però amb la nova ampliació, els seus promotors pretenen doblar el nombre de places fins a una cobertura màxima de 130 persones. Del total de les places, aproximadament un 40% són concertades per la Generalitat de Catalunya. A més, els treballs de reforma permetran incor-porar noves prestacions assistencials en el camp de la dependència.

Amb la construcció del centre culmina la prime-ra fase del Pla d’Inversions de l’Obra Social. En el futur, es preveu una ampliació i rehabilitació de la residència, que enguany celebra el 60è aniver-sari, i una millora de les instal·lacions adequades a les noves necessitats dels residents, cada cop més grans i amb un alt grau de dependència.

Durant l’acte d’inauguració, el president Mon-tilla va ser acompanyat per l’alcalde de Terras-sa, Pere Navarro, el president de Caixa Terrassa, Francesc Astals, i pel director general de l’enti-tat, Enric Mata. Les autoritats van visitar el con-junt de l’àrea assistencial de l’Obra Social, que està formada per La Llar i pels tallers Fupar-Fun-dació Caixa Terrassa, dedicats a la integració so-cial i laboral de més de 300 persones amb disca-pacitat intel·lectual.

La Llar Caixa Terrassa, inaugurada el 30 d’octubre de l’any 1949, és un centre gerontològic que ofe-reix serveis sociosanitaris d’atenció a la gent gran de residència, tant permanent com temporal, re-sidència diürna (centre de dia), atenció a domi-cili, servei de restauració social i un centre per a l’autonomia personal amb venda i lloguer d’ajuts tècnics. /// PATRICIA GUERRERO

Caixa Terrassa inaugura la reforma del centre La Llar

El president de la Generalitat, José Montilla, va ser l’encarregat d’inaugurar el 23 de ge-

ner el nou centre de dia de la Llar Caixa Terras-sa. Es tracta d’una nova iniciativa de l’Obra Social en l’àrea assistencial, que suposa una important ampliació de l’oferta de places i un avanç quali-tatiu en la prestació d’aquest servei, adreçat a les persones grans amb dependència física o afec-tació cognitiva.

El nou centre disposa de 2.400 metres quadrats d’instal·lacions, dels quals 1.200 estan desti-nats al servei d’atenció i acolliment de persones grans amb dependència física o afectació cogni-tiva, juntament amb l’àrea de gimnàs i el servei de fisioteràpia. Uns altres 800 metres quadrats s’han habilitat per a l’àrea d’infraestructures tèc-niques, tant de la residència com del centre de dia. Finalment, els patis exteriors ocupen els dar-rers 400 metres quadrats i estan destinats a acti-vitats a l’aire lliure.

La creació del centre respon a una demanda de 79 sol·licituds. Fins ara, l’anterior centre de dia,

Les obres d’ampliació de l’espai assistencial permetran doblar-ne el nombre de places

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

Montilla, acompanyat de l’alcalde de Terrassa, al centre La Llar /// M. MORATÓ

banc Sabadell augmenta un 1,7% el benefici ordinari

Els resultats anuals de Banc Sabadell indi-quen que el benefici net consolidat de l’en-

titat ha descendit un 13,9% el 2008, fins als 673 milions d’euros, però el benefici ordinari ha pu-jat durant aquest exercici un 1,7%, fins a arribar als 831 milions. El 2008, el Sabadell sumava uns actius totals de més de 80.278 milions d’euros i en va gestionar 80.400.

La totalitat de les plusvàlues produïdes durant el 2008, incloses les de la venda del 50% del grup assegurador al grup Zurich, han estat de 650 milions d’euros i s’han destinat a dotaci-ons extraordinàries.

Els costos del Sabadell s’han ajustat i han registrat una retallada del 3,6% durant el 2008. En aquest sentit, el banc obrirà 17 noves oficines però en fu-sionarà 40 més durant aquest any i durà a terme una reducció de personal d’unes 300 persones.

Durant la presentació de resultats, el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, ha afirmat que el 2008 ha estat un exercici “extraordinàriament complex”, marcat per les dificultats de liquidi-tat. En aquest sentit, el president ha negat que l’aixeta de finançament estigui tancada per a les empreses amb projectes de viabilitat; no obs-tant això, sí que ha reconegut la possibilitat que

durant el 2008 alguna operació amb alguna em-presa solvent no s’hagi pogut tancar per man-ca de liquiditat del banc. En aquest àmbit, Oliu ha dit que el crèdit hipotecari s’ha incremen-tat durant el 2008 un 7,8%.

MOROSITAT. Quan a la morositat, Oliu preveu que, si es manté el comportament registrat el 2008, que s’ha passat del 0,7% al 2,35% –per sota de la mitjana del sector, que està en el 3,4%–, el 2009 es podria tancar amb una morositat del 4,5%. En relació amb les previsions per enguany, Banc Sa-badell espera mantenir uns resultats estables, tant en els beneficis com en l’estabilitat del paga-ment de dividends. /// REDACCIÓ

Seu històrica de banc Sabadell /// I.M.

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL


Oliu afirma que la pitjor part de la crisi ja ha passat

‘‘durant el 2009 els mercats internacionals recuperaran la normalitat’’. Aquesta va

ser la perspectiva que el president de Banc Saba-dell (BS), Josep Oliu, va dibuixar per a l’any que acabem d’estrenar, pronosticant una recupera-ció de l’actual crisi econòmica durant el segon semestre. Segons Oliu, les condicions finance-res globals aniran millor, gràcies a la disminu-ció del risc inflacionista –a causa de la baixada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu– i al decreixement del preu del petroli, entre d’al-tres; no obstant això, el banquer va reconèixer que ‘‘la liquiditat no restableix la confiança de les persones, per a això fa falta temps’’.

El president de Banc Sabadell va pronunciar el 14 de gener la conferència Perspectives econò-miques per al 2009, en el marc del Fòrum Club d’Empreses Segle XXI, que organitza la Cambra de Comerç de Sabadell. Durant la ponència, Oliu va assenyalar que un dels grans problemes ac-tuals és la profunda manca de confiança que hi ha a la societat: “El 2007 va començar entre les entitats financeres i es va anar propagant a la resta del sistema fins a arribar a l’estat actual, quan hi ha recels entre clients i proveïdors’’. En la seva anàlisi de la situació, el banquer va afir-mar que ‘‘el 2008 ha estat l’any més complicat que hem viscut a la nostra vida’’.

CRèDIT MÉS CAR I SEgUR. Pel que fa a l’aixeta del crèdit, el president de Banc Sabadell va negar que l’hagin tancat. ‘‘Hi ha crèdit disponible, però més car i amb més garanties’’, va destacar, titllant d’absurda la paradoxa que els bancs i caixes no aproven préstecs perquè es queden els seus guanys. Tot i això, va reconèixer un reajustament en moltes entitats en les condicions d’aprovació de línies creditícies, especialment les d’habitat-ge, ja que ara mai es financen el 100% de les ope-racions. A més, va afegir que la demanda serà la que marcarà el crèdit, ‘‘amb unes condicions de garanties de riscos’’, però va reconèixer que es demanen menys préstecs, perquè s’ha tornat a imposar l’estalvi. /// C. fARRéS

Oliu durant la seva ponència /// CAMbRA SAbADELL

JORNADES /// SABADELL

C/. Mogoda, 1 Pol. Ind. Can Salvatella 08210 - BARBERÀ DEL VALLÈS Telf. 93 729 72 72 Fax 93 729 72 73

www.nodusbarbera.com / [email protected]

-Oficines de lloguer: a partir d’un dia d’estada i des de 38m2, amb portes de càrrega i descàrrega, ADSL, aire condicionat i calefacció, preses d’aigua i electricitat i connexió amb una central de seguretat. -Zona de negocis: sala d’actes i auditori amb equips de traducció simultà-nia i capacitat fins uns 300 assistents, 3 sales de reunions equipades amb la tecnologia audiovisual més avançada, sales d’exposicions i sales per a vid-eoconferències.-Espais per a formació: aules a mida per a les sessions de formació de la seva empresa.-Locals comercials: Cambra de Comerç i Indústria, ofimàtica. banc i caixa, servei mèdic, prevenció de riscos laborals.-Serveis de restauració: bar, restaurant, càtering a mida per a reunions, convencions...-Zona verda comunitària: 1700m2, espai tranquil i agradable.

Castells confirma que Catalunya ha entrat en recessió

rin la productivitat, per això va proposar “una concertació entre projectes empresarials i po-lítiques econòmiques”.

D’altra banda, el conseller d’Economia va elo-giar el “bon model de caixes d’estalvi” que hi ha a Catalunya, tot i que va reconèixer que “això no ens fa immunes als problemes de sol-vència i liquiditat que també viuen altres paï-sos”. En aquest sentit, Castells va manifestar que el problema més greu, “encara no resolt”, que té Espanya actualment és la liquiditat.

2009, ANY CONvULS. D’altra banda, les jor-nades també van comptar amb la participa-ció del secretari d’Estat d’Economia, David Ve-gara, que va assegurar que l’any 2009 serà “el més convuls”, ja que enguany s’espera que el PIB espanyol sigui de –1,6%, però que el 2010 ja sigui una xifra positiva.

Durant la seva ponència, Vegara va repassar les mesures que el govern central està apli-cant, destinades tant al sistema financer (a través del Fons d’Adquisició d’Actius Finan-cers), a les famílies (amb ajornaments del pa-gament de la hipoteca) com a les empreses. En aquest darrer àmbit, el secretari va recor-dar “la mesura excepcional” que ha posat en marxa l’ICO, a través d’una línia de crèdit de 29.000 milions d’euros per a les pimes, a la qual s’ha d’afegir l’oferta creditícia habitual d’aquesta institució. Igualment, Vegara va po-sar l’accent sobre altres mesures elaborades per a les empreses, com ara la devolució men-sual de l’IVA o l’ajornament en l’impost de so-cietats. /// IVANNA VALLESPÍN

les jornades econòmiques que organit-za anualment l’Obra Social Caixa Saba-

dell acostumen a ser una cita esperada pels experts en economia, perquè és un marc on alts representants dels poders polítics i eco-nòmics duen a terme un balanç de l’any an-terior i apunten quines seran les previsions per a l’any que comença. Enguany, les jorna-des Economia 2009. Perspectives, celebrades el passat 27 de gener, van ser el marc esco-llit pel conseller d’Economia, Antoni Castells, per confirmar que Catalunya ha entrat ofici-alment en recessió.

Tot i que fins al febrer no se’n coneixeran les xifres definitives oficials, Castells va avançar que Catalunya tanca l’any 2008 amb un PIB del 0,9%, xifra que dista molt del 3,6% amb què es va finalitzar el 2007. Catalunya ha ar-rossegat els darrers tres trimestres un des-cens del PIB, que ha culminat amb un retro-cés del 0,6% durant el darrer trimestre de l’any passat.

A pesar de les xifres, Castells va voler llançar un missatge optimista i va assegurar que “te-nim bones bases per sortir-ne reforçats, es-tic segur que ens en sortirem i ho farem re-forçats”. En aquest sentit, el conseller va afir-mar que les administracions han de centrar ara els seus esforços en tres punts: garantir el crèdit a les empreses solvents, estimular l’ac-tivitat econòmica i les polítiques fiscals i, fi-nalment, pal·liar la situació dels sectors so-cials més vulnerables. Castells va dir que els empresaris han de prendre més protagonis-me en la decisió sobre polítiques que millo-

Després de tres trimestres de descens del PIB, s’ha tancat l’any 2008 amb un índex negatiu

JORNADES /// SABADELL

El conseller d’Economia va fer balanç a Sabadell /// bERTA TIANA


1 ///Finques Amat té la seu central a Sant Just Desvern i fa deu anys que va obrir oficina a Sant Cugat. L’efemèride arriba en un moment delicat per al sector, però les directores de l’empresa afirmen haver passat moments històrics molt pitjors /// TEXT i FOTOS: X. a.

Immaculada Amat i Joana Amat /// Directores de Finques Amat

fas per unes altres de més econòmiques, però que et permetin seguir present. Havíem anat mentalitzant els nostres clients, sent molt ri-goroses amb els pressupostos...

Hi ha hagut qui ha estirat més el braç que la màniga?Penso que tot el país ha estirat més el braç que la màniga, no només el sector immobiliari, co-mençant per l’Administració i acabant per ca-dascú a casa seva.

Perquè una empresa com la vostra, amb tants anys d’experiència en el sector, quan anàveu veient que s’obria una immobiliària a cada cantonada...Al·lucinàvem. No s’aguantava per enlloc, ens prenien operacions, sense cap mena de pro-fessionalitat ni els importava el client. Però quan tot funciona com una màquina, tothom en treu profit. Van anar morint de la mateixa manera que van néixer.

S’està fent una selecció natural?Sí, i encara ens sorprèn com n’hi ha que aguanten tant. En part perquè l’Administra-ció ha estat molt permissiva, ho ha permès tot, sous de misèria i anant tothom a comis-sió, gent que no estava assegurada... Ha es-tat un sector molt heavy tots aquests anys. I el gran pecat, crec, ha estat que hi ha gent que ha fet diners molt ràpid i n’ha fet molta ostentació.

Potser ara és el moment del lloguer?Nosaltres hi hem treballat sempre, però és un mercat petit perquè aquest és un país com-prador. Hi hauria d’haver més garanties jurí-diques per convèncer els inversors. Però ani-rà en augment, i podem córrer el risc d’aquí a uns anys de provocar una crisi en els llo-guers per l’alça de preus, que ja ha començat. Ja s’estan demanant uns preus fora de l’abast de molts sous.

Optimisme per davant de tot, però. El vostre eslògan actual és: “Perquè la vida no s’atura. Ara és el millor moment per confiar en nosaltres”. Passarem dificultats, però la vida continua, i la inversió immobiliària segueix sent bona, però cal abaixar una mica el llistó de les expectati-ves que hi havia fins ara.

Fins que arriba la Llei de la igualtat, i resulta que us afecta de manera contrària a com s’esperaria d’una llei com aquesta!Sí, vam anar a buscar una empresa especialit-zada a ajudar els empresaris a aplicar la llei, i es morien de riure perquè érem un cas excep-cional. Ara ja hi tenim quatre homes treballant en una plantilla de cinquanta persones.

Heu complert una dècada de l’oficina que teniu a Sant Cugat del vallès. Només sou a Sant Just, barcelona i a la ciutat vallesana. Per què vau fer aquesta tria?El producte que hi ha a Sant Just i el que hi ha a Sant Cugat és molt similar, i per tant el treball amb els clients ens resultava molt fàcil. Està-vem molt preparades per anar-hi, i va resultar força còmode.

El 2008 també ha estat l’any del 60è aniversari de Finques Amat. Un any molt difícil per al sector...Per a nosaltres molt menys del que ens pensà-vem. Ho vam passar molt pitjor l’any 1991 i, so-bretot, l’any 1984, en què l’activitat era igual a zero. No sabem què passarà el 2009, però ja ens conformaríem que fos com el 2008. La da-vallada va ser forta, però ens havíem anat pre-parant des de feia dos anys, perquè vèiem que tot anava baixant, i ho explicàvem però ningú no ens feia cas, predicàvem en un desert.

Com us preparàveu per a la crisi?Amb mesures de prudència en termes de crei-xement, de publicitat... però sense passar d’un extrem a l’altre. Substituint unes accions que

Amat, l’any 1948, però va morir als 27 anys i a partir d’aquell moment ho va portar la nostra mare, Concepció Amigó, i sempre hem estat només dones. Es poden imaginar els proble-mes en aquella època d’una dona de 25 anys dins d’un món dominat sempre pels homes com és el del mercat immobiliari. I ja que li va costar tant, a la família vam decidir seguir de-mostrant que les dones podíem tirar endavant una empresa d’aquest tipus.

Us consideràveu feministes?En certa manera, sí. En els darrers anys tot ha canviat molt, però sempre ens sentíem una mica extraterrestes, ja que anàvem a reunions on podia haver-hi més de cent homes i nosal-tres dues.

Les germanes Immaculada i Joa-na Amat comparteixen la direc-ció d’una empresa familiar del sec-tor immobiliari de llarg recorregut, Finques Amat. Segueixen fidels als seus orígens a Sant Just Desvern,

però amb un ull sempre posat al Vallès Occi-dental, ja que a Sant Cugat hi van trobar una oportunitat de mercat a la seva mida. L’experi-ència acumulada els permet parlar sense em-buts del perquè de la situació econòmica ac-tual i valorar el que ha passat en els darrers temps en el món immobiliari.

Una empresa formada històricament només per dones.Finques Amat la va fundar el nostre pare, Joan

Tot el país ha estirat més el braç que la màniga, no només el sector immobiliari, començant per l’Administració i acabant per cadascú a casa seva Ens hem sentit sovint extraterrestes, ja que anàvem a reunions que podia haver-hi més de cent homes i nosaltres dues

Predicàvem al desert quan avisàvem, fa dos anys, que el sector anava a la baixa


Els ERO colpegen les empreses vallesanes

la crisi econòmica continua generant pèrdu-es de llocs de treball, expedients de regulació

(els temuts ERO) i protestes per part dels treba-lladors afectats. Però la bona notícia en aquest sentit la va protagonitzar l’empresa Sony, que en el darrer moment va decidir retirar l’ERO.

Empresa i sindicats van pactar el passat 29 de ge-ner la retirada de l’expedient de regulació (que en la darrera proposta afectava 93 treballadors), a canvi de congelar el sou dos anys i de garantir durant aquest temps la continuïtat de la factoria de Viladecavalls.

Entre els compromisos que accepta la multi-nacional japonesa hi ha el de mantenir la pro-ducció entorn d’1,5 milions d’unitats de te-levisors amb una plantilla mínima de 1.000 treballadors. L’empresa també abonarà endar-reriments de pagaments corresponents a 2007 i 2008 que eren objecte de disputes entre les dues parts feia temps, segons fonts sindicals. Per la seva part, el personal també ha acceptat la creació d’una nova filial logística a la qual es traspassen 220 treballadors.

SANYO A bARbERÀ, MOLT AFECTADA. Una altra multinacional japonesa, aquesta vegada Sanyo, va anunciar que acomiadarà 44 dels prop de 60 treballadors que té al seu centre de Barberà del Vallès, dedicat a la comercialització i distri-bució dels seus productes d’electrònica de con-sum a Espanya.

SHARP RESCINDEIx CONTRACTES. Una tercera companyia nipona, Sharp, ha decidit no reno-var el contracte de 110 treballadors fixos discon-tinus de la seva planta de Sant Cugat del Vallès, per adaptar la plantilla a la caiguda de la deman-da. El Departament de Treball de la Generalitat ha donat el vistiplau a aquests acomiadaments, que ja estaven previstos i pactats. Després d’aquests acomiadaments, la planta de Sharp a Sant Cugat tindrà una plantilla de 570 treballadors fixos.

ERO TEMPORAL A DERbI. El fabricant de motoci-cletes Derbi, amb seu a Mollet del Vallès, ha afir-mat que haurà de portar a terme un ERO tempo-ral, per afrontar la dràstica caiguda de les vendes que ha experimentat el sector, amb un descens de prop del 50%. L’expedient afectaria els 235 tre-balladors de la plantilla de Martorelles durant un màxim de 37 dies al llarg del 2009. La regulació s’aplicaria durant els mesos de baixa productivi-tat de la fàbrica.

SEgON ERO A ESSA. El fabricant d’accessoris d’au-tomoció Estampacions Sabadell (ESSA) va plan-tejar el mes passat un nou expedient temporal que afecta 280 treballadors de la factoria de Pa-lau-solità i Plegamans, és a dir, el 50% de la plan-tilla. Aquest nou ERO s’afegeix al que l’empresa ja va presentar dos mesos enrere i que afectava 226 treballadors de la factoria durant 30 dies. La resposta per part de la plantilla a aquest anun-ci no es va fer esperar i gairebé 200 treballadors van sortir al carrer i es van manifestar davant els Serveis Territorials del Departament de Treball, a Barcelona.

TAMbÉ A LES FARMACèUTIQUES. La crisi comen-ça a arribar també al sector farmacèutic; així, el Grup Uriach va presentar també el seu corres-ponent ERO, que en aquest cas suposa l’acomia-dament de 107 treballadors de tot l’Estat, gairebé un 20% de la plantilla; d’aquests, 67 són treballa-dors de la seu de Palau-solità i Plegamans. La far-macèutica catalana al·lega causes econòmiques, organitzatives i productives.

Sanyo, Estampacions Sabadell o Derbi són algunes de les firmes, amb seu al Vallès, afectades per la crisi

CRISI /// VALLÈS

EL METALL ES MObILITZARÀ. La Unió Metal-lúrgica de Catalunya (UMC) ha fet un crit a la mo-bilització del sector, a causa, segons afirmen des de l’entitat, “de la situació de crisi sense prece-dents que travessa el sector i l’escassa resposta de l’Administració”. En aquest sentit, la UMC, que agrupa les quatre patronals provincials del sec-tor, ha convocat una mobilització per al proper 10 de febrer a Barcelona. /// REDACCIÓManifestació de Sony a barcelona /// ACN


Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Sant Quirze

La ciutat vallesana ha deixat d’estar a l’ombra de Sabadell. Actualment disposa d’un gran potencial econòmic, fruit de la seva ubicació estratègica /// PER: iVaNNa VallESPÍN

Sant Quirze, un municipi que es reivindica econòmicament

Sant Quirze del Vallès reivindica, dia rere dia, la seva entitat com a mu-nicipi i la seva potencialitat econò-mica. La seva proximitat a la ciu-tat de Sabadell va relegar aquest poble de gairebé 20 mil habitants

a ser una destinació eminentment residencial. En aquesta transformació, Sant Quirze té diver-sos punts forts per potenciar. Un d’ells és l’en-torn, bàsicament verd, com a herència de la for-ta presència del sector agrícola en el passat. Un altre és la seva ubicació en un punt neuràlgic de comunicacions: a peu de la C-58 i a un parell de quilòmetres de la B-30. “Aquesta centralitat ens fa ser al costat d’altres perquè les indústries vulguin instal·lar-se al nostre municipi”, afirma l’alcaldessa del municipi, Montserrat Mundi.

L’activitat econòmica principal de Sant Quir-ze són els serveis; no obstant això, la indús-tria hi té un pes important i suposa el 30% del

teixit empresarial del municipi. En total, hi ha instal·lades unes 320 empreses, que es repar-teixen en diferents polígons industrials: Les Fonts, Can Casablanca, Can Feu, Can Torres - Can Llobet i el Polígon Sud Oest. En aquest sen-tit, l’alcaldessa explica quin tipus d’indústria estan buscant per al municipi: “Volem moder-nitzar la indústria, oferir nous espais, renovar els serveis per ser més competitius i sobre-tot apostar per indústria neta de valor afegit”. Amb aquest punt de partida, el consistori tam-bé busca la millora dels polígons industrials: “El gran repte és renovar-los, canviar-ne el di-mensionament, el perfil de les naus i la llista d’activitats”. Tot, amb l’objectiu final de passar dels polígons industrials al parc empresarial.

En matèria de promoció econòmica, Sant Quirze disposa de la Masia de Can Barra, re-habilitada recentment com a centre de de-senvolupament local i on es porten a terme

activitats de suport a les empreses, de forma-ció i d’ocupació.

la iMPoRTàNCia dEl CoMERç

El foment del comerç urbà està també entre els principals punts de l’agenda municipal. “Estem apostant per modernitzar i reacti-var un comerç de qualitat que sigui motor d’atracció i servei més enllà del municipi”, afirma Mundi. I és que Sant Quirze és un pol comercial atractiu i disposa tant d’un gran centre comercial que atrau visitants de les poblacions veïnes, com d’una xarxa de petits comerços locals.

Aquest comerç també suposa un atractiu per a la gent que ve de fora, gràcies a les fires i a les mostres de renom que s’organit-zen al municipi. Entre aquestes, destaquen la Mostra Gastronòmica i la Fira del Comerç.

1 /// SaNT QuiRZE dEl VallÈS. EL MUNICIPI ESSENCIAL-MENT RESIDENCIAL S’HA ANAT CREANT UN TEIXIT ECONòMIC I INDUSTRIAL/// I.V.

2/// PolÍGoN iNduSTRial dEl MuNiCiPi. SANT qUIRzE DISPOSA DE CINC POLÍGONS INDUSTRI-ALS, ON HI HA UbICADES MéS DE 300 EMPRESES/// I.M.

3/// El CoMERç uRBà, al CENTRE. EL PETIT COMERç DEL MU-NICIPI ES TRObA ALS CAR-RERS MéS CèNTRICS. A LA PERIfèRIA HI HA UN GRAN CENTRE COMERCIAL/// I.M.

VOLEM MODERnITzAR LA InDúSTRIA, OFERIR nOUS ESPAIS, REnOVAR ELS SERVEIS PER SER MÉS COMPETITIUS I SOBRETOT APOSTAR PER InDúSTRIA nETA DE VALOR AFEGIT

1///

2///

3///


El sector tèxtil sobreviu enfortit per crisis anteriors

la situació de la indústria tèxtil a la co-marca és complicada, molt semblant, en

aquests moments, a la majoria dels sectors. Així ho afirma Martí Colomer, president del Gremi Tèxtil del Vallès Occidental, qui, no obs-tant això, es mostra optimista, ja que assegu-ra que el sector “ja ha passat el sedàs durant anys anteriors i hi estem avesats i preparats, tot i que hem patit la pèrdua de llocs de tre-ball i de producció, a causa de l’allau de pro-ductes asiàtics que van entrar al nostre mer-cat ara fa cinc anys”.

A causa d’aquest fenomen, el món del tèx-til s’ha hagut de reestructurar i reinventar; l’adaptació dels processos de producció ha provocat que moltes empreses tradicionals hagin hagut de tancar portes, però d’altres han emergit gràcies als teixits tècnics i intel-ligents i a l’obertura cap a sectors com el de l’automoció i l’aeronàutica.

No obstant això, Colomer es mostra decebut per la manca de suport que, assegura, ha rebut una indústria “a la qual s’ha donat per mor-ta en moltes ocasions”. “Ens hagués agradat que en el seu moment se’ns hagués ajudat, tal com s’està fent ara amb el sector de l’automo-ció”, afegeix.

LA MOROSITAT, EL gRAN PRObLEMA. Actual-ment, el principal problema del gremi és la morositat i la devolució de les comandes. A més, segons Colomer, “hi ha molt poca inten-ció dels bancs per ajudar-nos”.

Durant el 2008, la indústria tèxtil ha perdut un 15% de la facturació, un percentatge relativa-ment baix si es compara amb altres activitats. Per al 2009 el sector espera un descens del 10% en els ingressos, una previsió “optimista”, se-gons l’empresari, que afirma que el sector sal-varà la crisi “amb menys baixes que les altres indústries, fora que les ajudes del govern arri-bin massa tard”. /// ESTER NúñEz

Una de les empreses tèxtils vallesanes /// I.M.

CRISI /// VALLÈS

Terrassa és la ciutat on més baixen els pisos

Els preus dels habitatges nous cauen en un any un 6,5% en el conjunt de Catalunya, se-

gons va fer públic la Societat de Taxació, que elabora una anàlisi semestral del mercat. L’es-tudi recull el comportament dels preus de po-blacions de més de 100.000 habitants, com és el cas de Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

Aquest últim municipi és el que ha registrat la caiguda interanual més important, que, amb una mitjana de preus de 2.709 euros el metre quadrat, ha viscut una disminució del valor de l’habitatge nou del 8,4% en relació amb el preu del desem-bre del 2007. A l’altra capital del Vallès Occiden-tal, el descens ha estat de 2,1 punts menys, és a dir, 6,3%. La llista la completen Santa Coloma de Gramenet, on els preus han baixat el 7,5% en un any, Badalona (descens del 7,3%), l’Hospitalet de Llobregat (4,2%) i Mataró (3,8%).

Si es té en compte el preu per metre quadrat, Terrassa també és la ciutat que de mitjana té una xifra més baixa, concretament, 2.709 euros; la segueixen Sabadell, amb 2.804 euros; San-ta Coloma de Gramenet (2.831 euros), Mataró (2.855 euros), Badalona (2.926 euros) i l’Hospi-talet de Llobregat (3.261 euros).

Altres ciutats catalanes que recull l’informe de la Societat de Taxació són les que tenen en-tre 50.000 i 100.000 habitants. Entre aquestes, destaca Sant Cugat del Vallès, amb un preu de 3.291 euros el metre quadrat (–4,6%); Cerdanyo-la del Vallès, amb 2.644 euros (–4,6%) i Rubí, amb 2.464 euros (–6%).

Amb una mitjana de 3.884 euros el metre quadrat el desembre del 2008, Catalunya és la demarca-ció de l’Estat espanyol amb els preus més elevats per a un habitatge nou. La ciutat més cara és Bar-celona, amb un preu de 4.243 euros el metre qua-drat, seguida de Sant Sebastià, amb 3.918 euros, i Madrid, amb 3.658 euros. /// REDACCIÓ

ta rebaixa es produirà “majoritàriament i d’una manera més accentuada en zones on la disponi-bilitat de metres quadrats vagi en augment.

En aquest sentit, en l’últim trimestre del 2008 es van incorporar a l’estoc d’oficines un total de 32.000 metres quadrats a l’àrea de Barcelona, en-tre els quals destaca l’edifici Diagonal-123 i l’edi-fici Advance, a Sant Cugat del Vallès, propietat de Clapé, que té un total de 5.000 metres quadrats d’oficines. A més, es van lliurar 223.000 metres quadrats de nova superfície, ubicats majoritàri-ament a les noves àrees de negocis, com el 22@, i a zones més perifèriques, com la Zona Franca o el Prat. /// REDACCIÓ

Les rebaixes han arribat als pisos /// I.M. L’estoc d’oficines buides està creixent /// I.M.

CRISI /// VALLÈS

El mercat de l’automòbil, per sota dels nivells del 2002

El mercat de l’automòbil està en hores bai-xes, però segons un dels gurus del sector

a tot l’Estat espanyol, José Armenteros, el pit-jor encara ha d’arribar. Armenteros ha asse-gurat que l’any 2009 es tancarà amb una bai-xada del 16% en el sector, amb un volum d’uni-tats venudes de 971.000, xifra que suposa la meitat de la del 2002.

Armenteros també ha mostrat el seu escepti-cisme en el fet que a Espanya no existeixi un bon pla d’incentivació perquè els particulars renovin el seu automòbil, una de les deman-des que més s’han repetit en el sector. ‘‘Aquest és el motiu que en el segment de cotxes d’oca-sió només hagin augmentat els que tenen més de deu anys d’activitat’’, ha dit, ‘‘estem posant un munt de ferralla al carrer’’. Amb la mirada en el futur, el gerent de MSI ha assenyalat la re-cuperació de la confiança del consumidor com la clau per sortir d’una caiguda ‘‘sense fons, i això és el més terrible de tot’’, ha afegit. No obstant això, Armenteros ha destacat notícies positives, com ara la baixada dels tipus d’inte-rès i de l’Euribor, que rebaixarà la mensualitat de les hipoteques i generarà un marge de líquid que, segons ell, molts invertiran en un cotxe nou. ‘‘Hi ha hagut contenció, però no pot du-rar sempre’’, ha dit. /// C.f. El sector de l’automòbil, molt afectat /// I.M.

CRISI /// VALLÈS

La inversió en oficines va caure a la meitat el 2008

la inversió en oficines a Barcelona s’ha redu-ït a la meitat durant l’any 2008, amb una xi-

fra de només 887 milions d’euros, segons l’últim informe de la consultora immobiliària de serveis integrals Cushman & Wakefield (C&W). I és que el 2007, els inversors havien invertit en edificis d’oficines un total de 1.900 milions d’euros, cosa que reflecteix tant la caiguda del sector com la di-ficultat per finançar operacions.

Entre les operacions d’inversió més destacades d’aquest 2008 hi ha la compra de 15.000 metres quadrats per part de l’empresa Grifols, a Sant Cu-gat. Altres operacions importants es van donar a l’àrea metropolitana, com ara la venda i lloguer de la seu de Danone al carrer Buenos Aires de Barcelona o l’adquisició per part d’Union Invest-ment de la Torre Diagonal Litoral-B3 (abans pro-pietat de BBVA), amb un total de 18.500 metres quadrats, per uns 82 milions d’euros.

ELS LLOgUERS TAMbÉ bAIxEN. D’altra banda, les rendes màximes dels lloguers al mercat d’oficines han disminuït un 7,4% durant el quart trimestre de l’any, respecte als trimestres anteriors, i s’han situat entorn als 25 euros per metre quadrat al mes. La consultora Cushman & Wakefield preveu “una possible correcció de les rendes en els prò-xims mesos”. A més, l’informe avança que aques-

CRISI /// VALLÈS


2 ///

Empreses familiars /// Lamp, S.A.

Els Cusidó, una família especialitzada en solucions lumíniques

La família Cusidó de Terrassa es dedica al sector de la il·luminació des de fa més de mig segle. Lamp és hereva d’aquesta tradició i ha esdevingut tot un referent PER: iVaNNa VallESPÍN

Un espai ben il·luminat és aquell on tens la llum per fer la tasca que necessitis, de forma correcta i confortable, però també d’una forma eficient”. Aquest és el punt de partida de

treball de l’empresa terrassenca Lamp, que fa més de tres dècades que aporta idees i so-lucions lumíniques a qualsevol tipus d’espai.

Lamp, S.A. com a societat va néixer el 1972 sota el guiatge d’Ignasi Cusidó, qui ja carre-gava a les espatlles anys d’experiència en el sector de la il·luminació, ja que des dels anys cinquanta treballava en una botiga de llums, també de la família. Però als anys sei-xanta, Cusidó decideix muntar un petit ta-ller i el seu propi negoci de llums; aques-ta seria la llavor de Lamp. Des d’aquell mo-

ment, l’empresa viu un creixement constant i als vuitanta comença l’expansió nacional (Madrid, Aragó, Euskadi…). A la dècada dels noranta s’inicia el procés d’internaciona-lització de l’empresa, que es consolida amb el canvi de mil·lenni. Actualment, Lamp és present a França i Anglaterra, a més d’altres països com Xile, Mèxic, Tailàndia, Xina. Per al 2009, l’empresa espera implantar-se a Es-còcia i Austràlia.

A Terrassa, Lamp disposa del seu centre neu-ràlgic, un espai de 15 mil metres quadrats, on s’ubiquen les oficines centrals, els depar-taments de desenvolupament de producte i de R+D, i la planta de producció. L’empresa té una plantilla global de 200 empleats, dels quals 120 treballen en aquest centre de la co-capital vallesana. Lamp, que factura uns 25

milions d’euros, és, però, una empresa emi-nentment familiar, on treballen els quatre fills d’Ignasi Cusidó.

Es tracta d’una empresa fabricant d’il·luminació tècnica arquitectural, bàsi-cament d’interior. De fet, poden il·luminar des de la típica oficina, fins a universitats, hospitals i estacions de transport públic. A més, ofereixen serveis de consultoria a ar-quitectes i enginyers, a l’hora de fer projec-tes d’il·luminació. Segons Ignasi Cusidó fill, conseller delegat de Lamp, l’element dife-renciador de l’empresa rau en la seva capa-citat d’adaptar-se al client i al projecte: “Som un fabricant integrat, tot el procés el contro-lem a Lamp: dissenyem el producte, el de-senvolupem i el fabriquem, i a més el distri-buïm. I si no tens això, no pots fer vestits a mida, i el futur del mercat passa per aquí”.

uN fuTuR EfiCiENT

El futur demana la reducció del consum energètic i el sector de la il·luminació és un dels principals que s’ha hagut de “posar les piles”. Els projectes i els productes de Lamp ja fa temps que promouen aquest principi, mitjançant tècniques tan senzilles com apro-fitar al màxim la llum solar, fer que els pro-ductes consumeixin menys energia, però també sistemes de control avançats relacio-nats amb els sensors de llum, sensors de mo-viment i la telepresència (de manera que els llums s’apaguen automàticament quan no hi ha ningú) o amb reguladors (així, la llum arti-ficial puja o baixa d’intensitat, proporcional-ment a la quantitat de llum natural que entra de l’exterior).

No obstant això, Cusidó afirma que apli-car aquests mètodes no sempre és tan fà-cil: “S’ha de conscienciar alguns arquitectes i enginyers que la il·luminació no és només una partida pressupostària més en un pro-jecte, sinó que és una inversió i l’important no és el que et costa ara, sinó el que t’estalvi-aràs d’aquí a cinc anys”. Actualment, aques-tes tecnologies es comencen a implantar àm-pliament perquè les normatives sobre cons-trucció hi obliguen.

En aquest camp, l’empresa egarenca ha participat en projectes destacats, com per exemple, l’R4 House, una iniciativa d’arqui-tectura sostenible, obra de l’arquitecte Luis de Garrido, que va tenir molt de ressò a la darrera edició de la fira Construmat. Es trac-ta d’un habitatge bioclimàtic on Lamp va pla-nificar tota la part lumínica.

D’altra banda, algun dels projectes que destaquen és l’encàrrec d’il·luminar un total de 20 estacions del metro de Tolosa, a França. Un altre repte tècnic que actualment encara l’empresa és el fet d’il·luminar, mitjançant LED, una façana de 12 metres d’alçada d’un nou edifici governamental que s’està construint a la ciutat francesa de Bordeus. Però Cusidó confessa que se senten especialment orgullosos de la il·luminació de la Torre de l’Aigua de l’Expo de Saragossa 2008, que durant moltes nits sorprenia els visitants d’aquest esdeveniment amb el seu disseny lumínic de color blau.

“LA IL·LUMInACIó ÉS UnA InVERSIó I L’IMPORTAnT nO ÉS EL QUE ET COSTA ARA, SInó EL QUE T’ESTALVIARàS D’AQUí A CInC AnyS GRàCIES A SISTEMES MÉS EFICIEnTS”

1///

3 ///

1 /// la faMÍlia CuSidÓ. IGNASI CUSIDÓ (AL CEN-TRE) VA fUNDAR LAMP EL 1972; ARA HI TREbALLEN TAMbé ELS SEUS qUATRE fILLS /// I. MARqUèS

2 /// laMP faBRiCa uNa GRaN diVERSiTaT dE lluMS.L’ESPECIALITAT DE L’EM-PRESA éS LA IL·LUMINACIÓ TèCNICA ARqUITECTURAL D’INTERIOR /// I.M.

3 /// SEu dE l’EMPRESa a TERRaSSa. A LES OfICINES CENTRALS HI HA ELS DEPARTAMENTS DE R+D I LA PLANTA DE PRODUCCIÓ. EN TOTAL, HI TREbALLEN 120 EMPLEATS /// I.M.


Comerç de Terrassa i l’Ajuntament de Rubí, va servir per explicar els procediments, re-queriments i documentació que cal presen-tar, per part de les empreses, en les licita-cions de contractació pública.

EL gREMI INFORMA. Entre altres organis-mes que estan donant suport a les empre-ses en aquesta oportunitat hi ha el Gremi de Constructors de la comarca. L’entitat ha posat a disposició dels seus socis una oficina d’atenció específica, des d’on es facilita informació de totes les obres pú-bliques previstes a la zona. Aquest punt d’informació també es pot trobar al Gre-mi d’Instal·ladors Electricistes i Fontane-ria de Sabadell i Comarca.

MÉS PRESèNCIA D’AUTÒNOMS I MICROEM-

PRESES. L’Organització d’Autònoms de Ca-talunya (Autcat) ha reclamat als ajunta-ments que es tingui en compte els autò-noms i les microempreses a l’hora d’atorgar l’execució d’aquests projectes locals. L’en-titat argumenta que un dels objectius del FEIL és l’impuls de l’activitat econòmica i la creació de treball. Així, l’Autcat defensa que “la font de creació de llocs de treball són les microempreses i, per aquest motiu, l’Ad-ministració local les ha de tenir presents en els processos d’atorgament de projec-tes d’obra pública”.

L’entitat, que es va constituir el 2004 dins la patronal egarenca Cecot, representa ac-tualment prop de 15.000 autònoms a Cata-lunya. /// I. VALLESPÍN

Les empreses posen l’esperança en el Fons Estatal d’Inversió

l’obra pública és la solució a curt termi-ni per a les empreses de la construcció

que viuen mals moments. Per això, molts han fixat la seva mirada en el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) i en els centenars de projectes que aquest generarà a la comar-ca. Empreses i patronals s’apropen aquests dies als ajuntaments per obtenir-ne infor-mació i poder participar en els diferents processos de licitació. Davant d’aquesta allau, alguns consistoris han organitzat tro-bades multitudinàries amb els empresaris dels seus respectius municipis. Així ho han fet, entre d’altres, Rubí o Sabadell.

La cocapital vallesana és la segona de la co-marca en fons aconseguit, amb un total de 35,7 milions d’euros. Amb aquest pressu-post, l’Ajuntament de la ciutat portarà a ter-me més d’un centenar de projectes de di-ferents àmbits, com l’urbanisme, l’eficièn-cia energètica, equipaments, etc. Per donar més detalls de totes aquestes obres, el go-vern de la ciutat va organitzar una trobada a

Fira Sabadell amb un centenar d’empreses. Durant l’acte, també es donaven a conèixer els diferents mecanismes d’informació po-sats a disposició dels empresaris –com ara el Despatx Lluch i un portal web–, per obte-nir els papers i conèixer els requisits de pre-sentació als diferents concursos.

Aquests tipus d’eines suposen un avantatge per a les empreses, ja que els ajuntaments han tingut molt poc temps per presentar els projectes perquè el Ministeri els aprovés; a més, el termini de presentació d’ofertes ja ha acabat en alguns projectes. I és que to-tes les obres aprovades han de ser executa-des durant aquest 2009.

CURSOS ESPECIALITZATS. El gran interès que han despertat aquests projectes tam-bé ha fet que les cambres de comerç hagin d’organitzar, amb molt poc temps, jorna-des i cursos de suport a les empreses. Un d’aquests va tenir lloc el 28 de gener a Rubí. La jornada, promoguda per la Cambra de

Els centenars de projectes que es faran enguany a la comarca atrauen moltes empreses

FINANÇAMENT /// VALLÈS

L’alcalde de Sabadell amb els empresaris /// J. PELÁEz

Cuina vallès mostra les virtuts del fesol de Santa Pau

la mongeta del ganxet, un producte amb denominació vallesana, i el fesol de San-

ta Pau, a la Garrotxa, es van agermanar du-rant la passada edició del Cuina Vallès, que va tenir lloc durant la setmana del 20 al 24 de ge-ner. Cuina Vallès és una cita anual que organit-za un col·lectiu de cuiners de la comarca i el Consorci de Turisme del Vallès Occidental, amb l’objectiu de promocionar els productes gastro-nòmics típics de la zona, especialment la mon-geta del ganxet. Enguany, s’ha comptat com a convidats amb un grup de cuiners de la Garrot-xa, que van donar a conèixer l’anomenada cui-na volcànica: “La terra volcànica dóna als pro-ductes un gust particular”, van assegurar.

Durant les jornades, el tinent d’alcalde de de-senvolupament econòmic de l’Ajuntament de Terrassa, Manel Pérez, va defensar aquest ti-pus d’iniciativa com una forma de “promocio-nar el territori a través de la gastronomia”, i va destacar que aquest aspecte és també “una de les potencialitats de la comarca”. Per la seva part, el president del Consell Comarcal del Va-llès Occidental, Antoni Rebolleda, va posar l’accent en la dualitat de la comarca: “Tenim zones molt poblades, però també àmbits molt feréstecs i grans espais naturals. Tenim una comarca per gaudir i descobrir”.

Entre les activitats portades a terme durant la Setmana de Cuina Vallès, que s’han repar-tit entre els municipis de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, destaquen l’aula de cui-na, on els cuiners del col·lectiu van mos-trar com s’elaboren les receptes que tenen la mongeta del ganxet com a protagonista, o un esmorzar popular, que enguany va tenir lloc a Terrassa.

Cuina Vallès és un col·lectiu integrat per deu cuiners de diferents restaurants de munici-pis la comarca, com ara Matadepera, Terras-sa, Sant Quirze del Vallès, Sabadell i Castellar del Vallès. /// I.V.

Cuinant la mongeta del ganxet /// I.M.

JORNADES /// VALLÈS

El comerç sabadellenc sorteja un cotxe per animar les vendes

les diferents associacions de comerciants de Sabadell s’han unit per posar en marxa, de

forma conjunta, una campanya que té com a ob-jectiu impulsar les vendes i potenciar el comerç de la ciutat. La iniciativa consisteix en el sorteig d’un cotxe Seat entre els usuaris dels comerços. Amb la campanya, els promotors també volen expressar el seu suport a la delicada situació que està travessant el sector automobilístic.

La campanya, que porta per nom Comerç de Sa-badell, tria bé, es va iniciar el 23 de gener i estarà vigent fins al 6 de març. El guanyador d’empor-tarà un Seat Ibiza Ecomotive, un dels cotxes que la marca està potenciant actualment, arran de la seva eficiència en el consum. El projecte està im-pulsat per l’Ajuntament de Sabadell i les onze as-sociacions de comerciants de la ciutat i compta amb el suport de Seat.

FOMENT DEL SECTOR. Durant la presentació de la campanya, Josep Brunet, representant de les associacions de comerciants de la ciutat, va de-manar que es fomenti el comerç urbà, ja que és l’àmbit “que més contenció presenta quant a aco-miadaments”.

Per la seva part, el director general de Seat Espa-nya, Pedro Catena, va qualificar la iniciativa de

“molt senzilla, però molt estratègica”, i va animar a repetir campanyes com aquesta, tot aprofitant la proximitat de la fàbrica de Martorell. D’altra banda, Catena va recordar que el sector de l’au-tomòbil és molt important en el context econò-mic d’Espanya, ja que representa el 6% del PIB i ocupa el 10% de la població activa.

Finalment, el president del Comitè d’Empresa de Seat Zona Franca, David Aliaga, va posar el punt reivindicatiu de l’acte i va aprofitar per reclamar a les administracions públiques més suport a la marca d’origen espanyol: “Els organismes ofici-als han d’utilitzar, com a cotxes oficials, vehicles fabricats a Espanya”, va demanar. /// I.V.

Presentació de la campanya /// EfRéN MONTOyA

COMERÇ /// SABADELL


grans empreses /// Danone

Danone, pioners en la fabricació del iogurt, font de salut i riquesa

La història de la firma, nascuda a Barcelona fa noranta anys, va lligada a la implantació d’un producte que ha esdevingut de consum massiu al país PER: iVaNNa VallESPÍN

Un producte tan habitual a les neveres de qualsevol família com és el iogurt a principis del segle xx només es podia com-prar a les farmàcies. El pre-mi Nobel Ilya Metxnikov va de-

mostrar que el consum de iogurt i de llets fer-mentades ajudava a perllongar la durada de la vida, ja que era un producte molt beneficiós per al tractament de problemes gastrointes-tinals. A més, aquest líquid blanc ajuda a mo-dular el sistema immunitari i és una excel-lent font de calci.

Però, què és realment el iogurt? El iogurt és un producte fresc de llet acidificada que s’obté mit-jançant la fermentació d’uns ferments lactis es-pecífics. Així, per fer el iogurt, el primer que es fa és sotmetre la llet a un procés d’higienitza-

ció i pasteurització; després, se li afegeixen uns ferments lactis determinats, gràcies als quals s’aconsegueix el que s’anomena iogurt.

I si es parla de iogurt, s’ha de parlar de Danone, la marca catalana que gairebé va néixer amb el producte i que ha esdevingut tot un referent en el sector. Una de les fites assolides per la com-panyia ha estat lligar el producte a un concepte de salut, a més d’estendre el seu consum per a tota la família, gràcies a unes campanyes pu-blicitàries que actualment són tot un model i que, fins i tot, són motiu d’estudi acadèmic.

Però, quin és el secret del iogurt Danone? “No és cap secret, és ciència: els beneficis dels nostres productes no es poden atribuir a al-tres productes de les mateixes categories. I és que els ceps de ferments que Danone utilit-

za en els seus productes són únics i exclusius, estan patentats per l’empresa i no es troben en altres productes d’altres marques del mer-cat”, assegura Álvaro Bordas, director de co-municació externa de Danone.

NoRaNTa aNyS d’hiSTòRia

Isaac Carasso va obrir, l’any 1919, una petita fà-brica artesanal al número 16 del carrer dels Àn-gels de Barcelona. Aquest seria l’inici de Dano-ne. En aquell temps, el iogurt era un producte desconegut al país, en canvi a països com Grè-cia, Turquia o Bulgària ja tenia una llarga tradi-ció. A Espanya, però, fins al 1923 no es comen-çaria a comercialitzar. La seva venda, al prin-cipi, es restringia a l’àmbit mèdic, però a poc a poc els iogurts Danone es començarien a veure a lleteries, botigues i granges.

Des d’aleshores, Danone ha crescut força i ac-tualment disposa de 5 plantes de producció a Espanya (Barcelona, Astúries, València, Ma-drid i Sevilla), a més de 72 centres de distribu-ció i 8 bases logístiques. Aquesta xarxa per-met distribuir els productes de la companyia a 40.000 comerços. Amb tot, el grup Dano-ne, amb un volum de negocis net de 1.200 mi-lions d’euros, té una plantilla mundial (en 120 països) de prop de 76.000 treballadors (1.700 a Espanya). “La clau de l’espectacular creixe-ment de l’empresa s’ha de buscar en la diver-sificació de productes. Avui dia, la gamma de productes Danone és molt extensa (140 refe-rències) i això ens converteix en la principal marca de productes lactis frescos, amb una quota de mercat del 46,3%”, afirma Bordas.

dE PaRETS a la NEVERa

Des de l’any 1982, Danone disposa d’una planta de producció a Parets del Vallès, un equipament de 51.000 metres quadrats, on es concentra l’elaboració de varietats tan co-negudes com Activia, Griego o Vitalínea, en-tre d’altres. La fàbrica de Parets, on treba-llen unes 180 persones, produeix anualment més de 100.000 tones de iogurt, que posteri-orment s’envien a 11 distribuïdors locals a tra-vés del centre logístic de Sant Cugat.

El municipi vallesà, situat en un encreuament de carreteres principals, és un destí atractiu per a la instal·lació de grans empreses, se-gons afirma el director de comunicació exter-na de la multinacional: “Per a Danone, el fet d’estar situats en llocs amb una bona comu-nicació és crucial per a una ràpida distribució d’un producte de consum ràpid com són els seus productes”.

A banda del centre de Parets, Danone té una planta de 62.000 metres quadrats a Tres Can-tos (Madrid), on es produeixen 160.000 tones anuals dels iogurts naturals i de sabors, així com les línies Activia natural i desnatat, Vi-talínea de sabors i Danet. No obstant això, la planta més gran i moderna es troba a Aldaia (València); es tracta d’un recinte de 290.000 metres quadrats, on hi ha ubicades la matei-xa fàbrica, de 49.000 metres quadrats, el cen-tre logístic, d’11.400 metres quadrats, i una fàbrica d’ampolles de 7.500 metres quadrats. Aquest centre, que té una capacitat de pro-ducció de 170.000 tones, està especialitzat en productes líquids com l’Actimel, Dan’Up, Pe-tit Suisse, Danacol i altres postres làcties. La quarta fàbrica s’ubica a Salas (Astúries), on

EL COnSUM DE IOGURT I DE LLETS FERMEnTADES ÉS MOLT BEnEFICIóS PER AL TRACTAMEnT DE PROBLEMES GASTROInTESTInALS I, A MÉS, AJUDA A MODULAR EL SISTEMA IMMUnITARI I ÉS UnA ExCEL·LEnT FOnT DE CALCI

1 /// CENTRE dE PRoduCCiÓ dE PaRETS. fA 25 ANyS qUE DANONE DISPOSA D’AqUESTA PLANTA, qUE ELAbORA ANUALMENT 100.000 TONES DE IOGURT /// I. MARqUèS

1///


2 ///

3 /// 4///

2 /// uNa BoNa MaTÈRia PRiMERa éS ESSENCial.PER A L’ELAbORACIÓ DEL IOGURT éS NECESSARI SOTMETRE LA LLET A UN PROCéS D’HIGIENITzACIÓ I PASTEURITzACIÓ

3 /// alS laBoRaToRiS, El dEPaRTaMENT dE RECERCa TREbALLA PER CREAR I INVENTAR NOUS PRODUCTES I VARIETATS

4 /// El ioGuRT, GRàCiES alS fERMENTS qUE CONTé, éS UNA fONT DE SALUT qUE AJUDA ALS PROCESSOS GASTROINTESTINALS

5 /// daNoNE diSPoSa d’uNa PlaNTilla DE 1.700 PERSONES A ESPANyA I, EN L’àMbIT MUNDIAL, DE 76.000 TREbALLADORS

6 /// ENVaSaMENT dEl ioGuRT.AL CENTRE DE PARETS DEL VALLèS S’ELAbOREN LES VARIETATS D’ACTIVIA, GRIEGO O VITALÍNEA// ISAbEL MARqUèS

VESSaNT SoCialL’empresa també mostra la seva cara més so-cial a través de diferents projectes i iniciatives adreçats als més petits. Però, a més, el novem-bre passat va engegar la campanya Juntos sem-bramos vida, un projecte que s’emmarca dins el programa de seguretat alimentària de la Creu Roja. La campanya té com a objectiu generar un fons per a l’adquisició de 1.000 milions de lla-vors en tres mesos; aquí els consumidors en són els protagonistes, ja que aporten una llavor per cada producte Danone que compren.

Amb aquesta iniciativa, però, la Creu Roja també aconsegueix fons per donar suport a altres activitats, com ara la formació per a la millora de cultius, eines per al cultiu, construcció d’infraes-tructures per al tractament i emmagatzematge dels cultius resultants, entre d’altres.

“PER A DAnOnE, EL FET D’ESTAR SITUATS En LLOCS AMB UnA BOnA COMUnICACIó ÉS CRUCIAL PER A UnA RàPIDA DISTRIBUCIó D’Un PRODUCTE DE COnSUM RàPID COM Són ELS SEUS PRODUCTES”

En aquest camp, la companyia ha posat en mar-xa el portal web Danone Leche, que pretén ser un punt d’informació de referència per a tot el sector lacti. A través d’aquesta plataforma, l’empresa també defensa la necessitat de por-tar a terme un sistema de producció sostenible per al futur de la indústria. Així, es prioritzen les matèries primeres naturals com a base tant d’un desenvolupament sostenible com d’una bona salut.

Aquest vessant ha estat reforçat en els darrers temps, després que la legislació europea re-gulés la qualificació de productes biològics, de manera que moltes marques, entre elles Da-none, van haver de canviar el nom dels seus productes per no complir els requisits que permeten etiquetar els productes com a orgà-nics o ecològics.

es produeixen 32.000 tones de formatge fresc anuals; de fet, aquesta planta centra la seva producció en les marques Danonino, Petit Su-isse i Quark. El darrer centre de producció és a Sevilla, d’on anualment surten 55.000 tones anuals de iogurt convencional i batut.

ToT ESTà iNVENTaT?

La capacitat de creació de nous productes i no-ves varietats no té límit, o almenys és el que intenten des del Departament de Recerca, De-senvolupament i Innovació, on la companyia destina anualment 18 milions d’euros. A l’Es-tat, Danone disposa de dos centres de R+D+i, un a Barcelona i un altre a Madrid. En total, el departament està format per 70 professionals, entre biòlegs, enginyers, farmacèutics i nutri-cionistes. El seu treball consisteix a elaborar nous productes que siguin un plaer, tant per al cos com per al paladar. “Els hàbits i les neces-sitats del consumidor van evolucionant, i els productes Danone s’adapten a aquests canvis, que també poden donar-se en forma de nous sabors i nous formats”, constata Bordas.

El vaixell insígnia d’aquest departament és l’Institut Danone, un òrgan sense ànim de lu-cre que es va crear l’any 1993 amb l’objectiu de fomentar la investigació en el cap de la nutri-ció, l’alimentació i la salut. La institució treba-lla en el foment de la recerca científica, mit-jançant la concessió de beques, ajuts i premis a diplomats, així com en la col·laboració amb universitats i hospitals del país. En un àmbit més divulgatiu, l’institut edita la revista ANS (alimentació, nutrició i salut).

En aquest sentit, l’empresa de lactis ha estat recentment guardonada amb el Premi Elsevi-er-Galien a la Recerca en Nutrició per a la Sa-lut, pel seu estudi de ferments i bacteris bene-ficiosos per a la salut. Concretament, se li han reconegut les investigacions fetes al voltant del bifidobacteri Bifidobacterium animalis, així com els 15 anys de recerca sobre el tipus de ferment L. Casey present a Actimel.

NaTuRalS, PERò No ‘BioS’

La salut és un dels leitmotiv de l’empresa i una de les plataformes per fer arribar aquest mis-satge és internet. La pàgina web de Danone és també un portal de salut on es poden tro-bar diferents articles sobre nutrició i consells per mantenir un bon estat de salut. Tot això està elaborat per un grup de nutricionistes que formen part de la plantilla de l’empresa, segons confirma Álvaro Bordas: “Comptem amb una plantilla de nutricionistes que aju-den a resoldre les consultes nutricionals so-bre els nostres productes. Això es fa a través del Servei d’Atenció al Consumidor, format per 22 persones que atenen i gestionen al vol-tant d’unes 60.000 trucades l’any”.

Però si la salut és important, també ho és el medi ambient. Des del 1996, l’empresa apli-ca una política mediambiental àmplia, que té per objectius, entre d’altres, la minimitza-ció d’emissions atmosfèriques i dels aboca-ments, la reducció del consum energètic, etc. Amb tot, Danone va rebre el 2007 el reconei-xement del Ministeri d’Agricultura com a mi-llor empresa alimentària espanyola, en la ca-tegoria de medi ambient. El motiu del premi va ser el portal de medi ambient per al treba-llador i el projecte Gota Verde.

4 ///

3 ///

5 ///

6 ///


Pla pilot als polígons de Rubí i barberà

El Departament de Treball, en col·laboració amb els ajuntaments de Barberà del Vallès

i Rubí, posarà en marxa un projecte pilot de conciliació de la vida laboral i personal als po-lígons industrials d’aquestes dues poblacions. Es calcula que aquesta iniciativa pionera be-neficiarà un total de 4.307 persones treballa-dores, 2.422 dones i 1.885 homes, d’un total de 32 empreses, de les quals 24 són de Barbe-rà i 4 de Rubí.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar a l’abast de les empreses que participen en el projecte un conjunt d’actuacions i recursos que facilitin els canvis organitzatius necessa-ris per millorar la gestió dels recursos humans a través de la implantació de mesures de con-ciliació i de noves organitzacions del temps.

El Departament de Treball destinarà enguany 200.000 euros a aquest nou projecte i oferi-rà a les empreses assessorament, acompa-nyament individualitzat i formació tant per a equips directius com per a les persones tre-balladores. Per la seva part, els dos consisto-ris municipals hauran de millorar la mobilitat i l’atenció als fills del personal treballador en èpoques concretes com les vacances i oferir activitats esportives adaptades als horaris de les persones treballadores, entre d’altres.

El projecte pilot es desenvolupa en tres fases: la primera, que ja s’ha realitzat, consisteix a analitzar la situació de partida de les empre-ses; la segona fase és la d’implementació i se-guiment de les diferents actuacions, i es farà durant el 2009; la darrera fase és la d’avalua-ció de l’impacte de les mesures i es portarà a terme a principis del 2010.

Les empreses que participen en el projecte pi-lot representen diversos sectors, com el logís-tic, el químic, l’informàtic, les arts gràfiques, el tèxtil, l’automoció, el farmacèutic i el co-merç, entre d’altres.

MENYS AbSENTISME I MÉS MOTIvACIÓ . Segons els experts, els principals beneficis d’aplicar mesures de conciliació de la vida personal i laboral són l’augment de la satisfacció i de la motivació de les persones treballadores, re-tenció de personal qualificat i millora del cli-ma laboral. Això implica també una disminu-ció dels riscos laborals, una reducció de l’ab-sentisme laboral i un increment significatiu de la productivitat.

LES DEMANDES DELS EMPRESARIS. Abans d’implantar aquest pla pilot, la Generalitat ha realitzat unes enquestes entre les em-preses, per conèixer-ne les necessitats en aquest àmbit. El 50% de les empreses asse-guren que volen conèixer millor els proces-sos de formació i d’assessorament per mi-llorar la gestió del temps de treball, així com per aprendre els mètodes d’implantació dels plans d’igualtat com a eina de gestió empre-sarial i bones pràctiques d’altres empreses en matèria de conciliació.

També un 50% de les empreses demanen una millora de la freqüència del transport públic i de l’oferta de casals d’estiu i escoles bressol. Gimnàs, metge, menjador i gestoria són altres serveis demandats.

AvANTATgES DE LA FLExIbILITAT HORÀRIA. D’altra banda, l’Enquesta de condicions de tre-ball de Catalunya, elaborada pel govern català,

Es tracta d’un projecte destinat a implantar polítiques que permetin la conciliació de la vida laboral i personal

EMPRESA /// RUBí I BARBERà

indica que els treballadors que trien el seu ho-rari acaben treballant més hores per setmana que aquells que tenen un horari rígid o un ho-rari flexible decidit per l’empresa. Així, els tre-balladors que decideixen el seu horari fan 43,3 hores setmanals, mentre que aquells que te-nen un horari rígid en fan 39,5. No obstant això, només el 9% dels treballadors decidei-xen el seu horari. /// I.V.Serna, al mig, amb les alcaldesses de barberà i Rubí /// ARXIU


19 DE FEBRER

CafÈ aMB llETRES: PaTRÍCia GaBaNChoAl seu darrer llibre, Patrícia Gabancho exposa que Catalunya té un problema greu amb l’educació. Escriu l’autora que “de vegades, la societat assenyala els defectes i les mancances sense ser conscient de ser la causa d’allò que critica. Tota societat té l’educació que es mereix”. En aquest acte, Gabancho parlarà d’educació i també dissertarà sobre cultura, llengua i immigració.

Lloc: 19.30 h, Espai Enric Granados de Cerdanyola Organitza: Regidoria de Cultura de Cerdanyola i la Institució de les Lletres Catalanes Més info: www.cerdanyola.cat

PANELL INFO

9 DE FEBRERJoRNada d’iNTRoduCCiÓ al Vii PRoGRaMa MaRCEls projectes europeus van adreçats a mi-llorar la competitivitat mitjançant el fi-nançament fonamentalment d’activitats de recerca, desenvolupament tecnolò-gic, demostració i innovació en règim de col·laboració entre empreses i institucions d’investigació pertanyents tant als països de la Unió Europea i estats associats com a tercers països. El 7è Programa Marc (7PM) és el principal mecanisme de la Unió Eu-ropea per al finançament públic de la re-cerca. Fomenta la participació de socis del sector privat, ja siguin institucions priva-des o públiques de recerca, i les empreses.Lloc: Centre d’Empreses de noves Tecno-logies del Parc Tecnològic del Vallès. Organitza: PTVMés info: www.ptv.es

11 DE FEBRER EiNES dE PRoduCTiViTaT PER al SECToR iNduSTRial CaTalàSeminari d’un matí sobre les solucions tec-nològiques de Microsoft Business Soluti-ons per al sector industrial, que permeten guanyar visibilitat en les operacions amb clients i proveïdors, mantenir la traçabilitat dels productes i reduir els inventaris. Pro-cessos complexos assemble-to-order i en-gineer-to-order, l’ús d’eines de gestió de projectes, implantar les millors pràctiques, reduir els temps de desenvolupament dels nous productes, respondre ràpidament i precisament en un entorn de competèn-cia global i dotar els seus usuaris d’eines de col·laboració en temps real i amb mobi-litat són tecnologies disponibles que l’aju-daran a mantenir el seu negoci davant dels seus competidors.Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Organitza: PTVMés info: www.ptv.es

FInS AL 13 DE FEBREREXPoSiCiÓ: ‘25 aRGuMENTS PER a la Pau’

25 il·lustracions dels millors humoristes gràfics del nostre país, per ajudar a cons-truir una cultura de pau.Lloc: Centre Cívic de Can Pantiquet (Can Flequer, 25, Mollet)Organitza: Ajuntament de Mollet

23 DE FEBRER CoM CoMPaRTiR RiSCoS PER PoRTaR ENdaVaNT PRoJECTES dE R+d+iL’objectiu de la jornada és dotar els assistents de coneixements sobre com participar en les xarxes que permeten identificar potencials col·laboradors per portar a terme projectes de R+D+i i programes d’incentius específics per a projectes de R+D+i. L’acte va adreçat a gestors de la innovació (empresaris, directors de R+D, directors tècnics, tècnics de qualitat, tècnics d’innovació...) interessats a establir xarxes de col·laboració i conèixer els mecanismes per facilitar el finançament dels projectes en col·laboració. Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

FInS AL 5 D’ABRIL EXPoSiCiÓ: ‘METGES CaTalaNS a l’EXili’L’exposició planteja una mirada a un pe-ríode fonamental de la medicina catala-na contemporània. Des de finals del se-gle xix i durant el primer terç del xx, la medicina catalana experimentà un pro-cés de transformació cabdal, absoluta-ment modern i lligat als paràmetres ci-entífics occidentals. Aquest fenomen es produí en un context social i cultural, al qual la medicina catalana contribuí a vertebrar a partir de les arrels i bran-ques de la professió. A l’exposició es pro-posen camins per conèixer com es pro-duí aquella transformació de la medici-na catalana, com els professionals van capgirar els estudis universitaris i com la revolta militar i la guerra esfondraren el projecte. Lloc: Museu de Sant Cugat - Monestir Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Mu-seu d’Història de la Medicina de Catalunya Col·labora: Col·legi de Metges de Barcelona

Juan Sabriá ha assumit aquest mes de ge-ner passat la direcció comercial de lents

i ulleres d’Indo a Espanya. El nou director tin-drà la responsabilitat directa sobre les vendes d’aquests productes, que suposen el 70% de la facturació total del grup, i sobre les direccions de màrqueting i R+D per a lents i ulleres. Nascut a Barcelona, Juan Sabriá, de 45 anys, és llicenciat en ciències empresarials i màster per ESADE. El nou director té una àmplia experièn-cia comercial i de gestió desenvolupada a Vile-da, on des de l’any 2000 ocupava el càrrec de di-rector general per a Espanya i Portugal. Indo va iniciar l’any 2008, amb l’entrada del nou president executiu, Juan Casaponsa, una nova etapa enfocada als segments de més va-lor afegit del mercat i a l’increment de la com-petitivitat. En aquest marc, Juan Sabriá afir-ma que el seu objectiu és “potenciar l’orienta-ció al client i definir una proposta comercial atractiva que generi valor afegit per als òptics i per a Indo”.

Manel Martínez Ponsa ha estat nomenat vicepresident i director general del ne-

goci d’impressió de gran format per al mercat creatiu i tècnic a escala mundial de Hewlett-Packard. En la seva nova posició, Martínez as-sumirà la responsabilitat de negoci de totes les impressores de gran format, adreçades al mercat tècnic i creatiu. Des de la seva incorporació a l’empresa l’any 1989, Martínez ha ocupat diversos càrrecs al Departament de R+D com a enginyer, desen-volupant firmware per a productes de gran format. El 1993 es va traslladar a l’àrea de Màrqueting on, després de diversos anys fent diverses tasques, es va convertir en el res-ponsable per a la regió EMEA (Europa, Ori-ent Mitjà i Àfrica) del negoci de la impressió en gran format.

Manel Martínez Ponsa és enginyer de programari i enginyeria informàtica per la Universitat Politèc-nica de Catalunya i ha cursat un MBA a ESADE.

El Grup Catalana Occident ha registrat un volum de negoci, al tancament de l’exer-

cici 2008, de 3.392 milions d’euros, amb un in-crement del 62,8% respecte de l’any anterior. L’important increment registrat obeeix, segons l’empresa, fonamentalment a la incorporació al grup del negoci d’Atradius, segon operador mundial del ram del crèdit comercial. Les pri-mes facturades, de 3.232 milions d’euros, pre-senten un increment del 58,4%.D’altra banda, Iñaki Álvarez Juste, conseller de-legat d’Assegurances Bilbao, ha assumit la res-ponsabilitat d’una nova direcció general del grup. D’aquesta manera, Catalana Occident té tres direccions generals. Segons l’empresa, aquesta reorganització de la cúpula directiva “suposa un important pas en la millora de l’efi-càcia i l’augment de la productivitat”.El grup també va anunciar el mes passat un al-tre nomenament; en aquest cas de Fernando Argüello, que ha ocupat el càrrec de director co-mercial de la companyia, de manera que assu-mirà la responsabilitat de l’estratègia de desen-volupament i expansió comercial de la com-panyia que, actualment, disposa de més de 90 oficines a tot el territori nacional.

L’Associació Madrilenya d’Empresaris i Directius Catalans (AEMCAT), que es va

crear al mes de gener, pretén unir forces em-presarials i potenciar negocis entre professio-nals de les dues capitals i convertir-se en “una via de contacte i enteniment amb l’objectiu de fomentar i desenvolupar les relacions de ne-goci”, segons explica l’organització. L’associa-ció neix amb el suport de 60 empresaris i di-rectius, i del govern de Catalunya. Entre les ac-tivitats planificades per al 2009 destaquen sessions de matchmaking empresarial, la pu-blicació d’un directori a internet, el desenvo-lupament d’estudis sobre el desenvolupament de negocis Madrid-Catalunya, sopars amb des-tacats directius i empresaris o participació en fòrums empresarials. Entre els associats fins ara, destaquen empresaris coneguts com Ser-gi Arola, Manuel Campo Vidal, o centres d’edu-cació com ESADE.

Juan Sabriá, nou director comercial d’Indo

INDO /// SAnT CUGAT

Manel Martínez Ponsa, nou vicepresident de Hewlett-Packard

HP /// SAnT CUGAT

Catalana Occident augmenta el seu volum de negoci un 63%

CATALANA OCCIDENT /// SAnT CUGAT

Neix una associació empresarial entre Madrid i Catalunya

AEMCAT /// CATALUnyA

24 gAS A FONS b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

Centres universitaris de referència, un teixit empresarial divers i potent i ciutats industrialitzades amb esperit de cooperació converteixen l’eix de la B-30 en un dels espais més dinàmics del sud d’Europa. La crònica dels fets i el testimoni dels principals actors d’aquest projecte han quedat guar-dats en la memòria d’aquestes pàgines TEXT: XaViER aMaT /// fOTOS: ‘B30’

Primer aniversari del mensual b30

1 ///

Un any donant veua l’espai de la b-30

25gAS A FONSb30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

L’eix empresarial de la B-30, que engloba les poblacions del Vallès Occidental i part del Vallès Oriental, que s’in-terconnecten a través del la-teral de l’autopista AP-7, s’ha

destacat com un dels territoris de desen-volupament econòmic més importants i di-nàmics del sud d’Europa. Aquest espai que comparteixen institucions públiques, uni-versitats, associacions i patronals empre-sarials, pimes i grans multinacionals s’ha projectat a través de les pàgines de la re-vista econòmica B30, nascuda el febrer del 2008 per iniciativa de l’Avui i el Dia-ri de Sant Cugat. Al llarg de dotze números, aquesta publicació ha donat visibilitat als grans actius que donen pes específic al Va-llès Occidental en el camp de la innovació i el coneixement i ha donat veu als princi-pals actors que protagonitzen aquest pro-jecte comú: representants de les cambres de comerç, directius de caixes d’estalvi i de bancs, acadèmics, polítics, activistes de moviments ecologistes i veïnals i, per des-comptat, els ciutadans i ciutadanes que representen aquesta comarca de quatre-cents mil habitants. La revista també ha re-servat un espai destacat als emprenedors presentant models d’èxit empresarial de

1 /// PRESENT i fuTuR‘b30’ HA TRACTAT qüESTIONS D’ACTUALITAT I GRANS PROJECTES JA EN LA SEVA fASE fINAL D’EXECUCIÓ. D’ESqUERRA A DRETA I DE DALT A bAIX: PLàNOL DEL PROJECTE D’ESADE-CREàPOLIS, UNA IMATGE ACTUAL DE LA UNIVERSITAT AUTòNOMA DE bARCELONA, UN TRAM D’AUTOPISTA EN ObRES, I LA CONSTRUCCIÓ DEL SINCROTRÓ ALbA

2 /// PETiTES i GRaNS EMPRESESL’EIX DE LA b-30 I LA COMARCA EN GENERAL ES CARACTERITzEN PER LA GRAN DIVERSITAT EMPRESARIAL, qUE HA REfLECTIT LA REVISTA. D’ESqUERRA A DRETA I DE DALT A bAIX: CAVALLS DE CARTRÓ DE PASqUAL ARNELLA, TURRONS DE LA PASTISSERIA VILLARÓ, I LA SEU DE CATALANA OCCIDENT

Amb les seves 48 pàgines mensuAls, ‘b30’ hA donAt veu A lA grAn mAjoriA d’Aquells sectors que, d’unA mAnerA o AltrA, fAn d’Aquest eix viAri unA de les zones de desenvolupAment econòmic més importAnts i AtrAients del sud d’europA

diferents sectors i recollint el testimoni de directius que han reflexionat sobre el terri-tori, les infraestructures, la internaciona-lització o els reptes conjunts del Vallès.

l’aNy EN QuÈ Va CoMENçaR la CRiSi

En el seu paper de cronista de l’actualitat econòmica, la revista B30 ha viscut en pri-mer terme el procés de recessió que ha aca-bat abocant el país a un estat d’incertesa an-goixant. El que a principis d’any es descrivia com una desacceleració econòmica ha aca-bat resultant una crisi reconeguda, que ha estat qualificada com la més important que ha tingut el sistema capitalista occidental en moltes dècades. A partir d’aquí, el debat ja no ha estat si la crisi era més o menys inten-sa, sinó sobre els mecanismes per plantar-li cara i sortir-se’n de la millor manera possi-ble. En una zona tan industrial com el Vallès, el temporal econòmic i financer ha deixat víctimes i ha sacsejat empreses importants com Ficosa, Sony, Sanyo, Sharp o Derbi, en-tre moltes altres. Aquest context de confu-sió general ha fet més necessari que mai re-collir opinions que aportessin clarividèn-cia. I la B30 ha tingut testimonis d’excepció: aquest mateix mes de gener, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, llançava un mis-satge esperançador: “És qüestió de temps

2 ///

Testimonis del curs econòmic

“En aquest territori tenim les bases per llançar un projecte excel·lent: tenim les empreses, les universitats, la voluntat de les administracions i el capital humà”

Pere Rifà, president d’ESadE–Creàpolis

“Les indústries catalanes estan altament qualificades per afrontar el procés d’internaci-onalització i innovació. Moltes s’han convertit, al llarg d’aquests anys en multinacionals”

antoni Soy, secretari d’indústria i Empresa de la Generalitat

“Espanya disposa d’un sistema financer molt sòlid i sanejat, basat en elevats estàn-dards de prudència”

david Vegara, secretari d’Estat d’Economia

“Creiem molt necessari acabar la construc-ció de l’anomenat Quart Cinturó o ronda del Vallès des de Terrassa fins a Granollers”

Marià Galí, president de la Cambra de Co-merç de Terrassa

“La formació passarà per una alternança entre els estudis i el treball, o sigui, no fer tota la formació seguida, sinó orientant la formació a la demanda”

lluís ferrer, exrector de la uaB

“Els científics vindran de tot el món pel sincrotró, que es convertirà en un centre de massa crítica d’intercanvi científic”

andreu Mas–Colell, catedràtic d’economia de la universitat Pompeu fabra

“Ara és el moment de crear un nou model de col·laboració entre empresa i universitat”

Joan Puigdomènech franquesa, director de l’Escola d’arquitectura del Vallès

“Quan hi ha una crisi es produeix una neteja del mercat i només continuen els millors del seu sector” antoni antonijuan, president de l’empre-sa ferrolan

“Les crisis no són globals; mentre un país passa dificultats, un altre pot viure un gran desenvolupament. Treballar en diferents mercats equilibra la balança empresarial i dóna empenta al negoci”

francesc Elías, president de la Pimec Va-llès Sud

“Patim la crisi mundial, patim la crisi espanyo-la, i a més hem de suportar una altra crisi: la manca de finançament prevista a l’Estatut”

antoni abad, president deCecot

26 gAS A FONS b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

que la confiança torni als mercats (...). No-més amb una actuació assenyada, transpa-rent i èticament impecable es pot aconse-guir”. En el mateix número de gener, Car-les Torrecilla, professor del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE i em-presari, feia un pronòstic en clau positiva: “És possible que es reprenguin els nivells de construcció dels darrers temps, sem-pre que la crisi financera es resolgui ràpi-dament”. Des d’aquestes pàgines, Torreci-lla és un dels analistes que ha contribuït a desdramatitzar l’actual situació: “El capita-lisme és un sistema no planificat i el seu es-tat natural és estar en crisi. És el joc de les amenaces i les oportunitats”, declarava en una entrevista.

També la B30 ha donat veu als treballadors. El secretari general de la UGT, Josep M. Ál-varez, demanava des de la revista rigoro-sitat a l’Administració a l’hora d’acceptar expedients de regulació: “Algunes empre-ses, amb problemes a curt termini d’obso-lescència, falta d’innovació o altres situa-cions, estan aprofitant aquests moments en què tot s’hi val”, afirmava el líder sindi-cal. Des de l’òptica de la patronal, el missat-ge ha estat diferent. Marià Galí, president de la Cambra de Comerç de Terrassa, en el seu parlament als Premis Cambra 2008, pu-blicat íntegrament el mes de setembre pas-sat a la B30, considerava que a les empreses els convé un pla de desregulació i simplifi-cació de lleis i reglaments, que sigui capaç d’adaptar les obligacions a la dimensió de l’empresa. “Cal fomentar la liberalització de mercats i la defensa de la competència, fac-tors que incideixen directament en la in-

flació i, per tant, en els tipus d’interès”, es-crivia el representant dels empresaris de la demarcació de Terrassa.

la GRaN VaRiETaT EMPRESaRial

Si alguns dels molts analistes que aquests darrers mesos s’han pogut escoltar als mit-jans de comunicació han considerat que su-peraran millor la delicada situació econò-mica aquelles zones en què hi hagi una di-versitat empresarial important, està clar que el Vallès i l’eix de la B-30 hi tenen molt de guanyat. Els lectors de la revista po-den donar fe de la gran varietat d’empreses existents en aquesta àrea, ja que al llarg de dotze números s’han explicat més de qua-ranta casos de negocis exitosos, molts dels quals han merescut premis i reconeixe-ments per part de les institucions econòmi-ques del Vallès Occidental.

Entre els models empresarials presentats a la revista hi ha hagut espai per a les peti-tes i mitjanes empreses, per a les empreses familiars i per a les multinacionals. La llista és llarga i inclou casos com Modular BPS, de Rubí, que fomenta l’ús de la bicicleta, fins a l’asseguradora Catalana Occident, fortament vinculada amb Sant Cugat des dels anys 70, o la poderosa farmacèutica Boheringer Ingel-heim, passant per Ficosa Internacional, mul-tinacional de sistemes i components per a l’automoció que té el centre neuràlgic a Mo-llet. En el camp d’empreses familiars, la B30 ha recollit el testimoni de Natura Bissé, que exporta cosmètics a tot el món des de Cer-danyola; Cortix, especialista en portals web; Brugarolas, de Rubí, amb més d’un segle de vida i especialitzada en la fabricació d’olis

i greixos per a ús industrial, o Grup Clapé, que desenvolupa parcs industrials de quali-tat i seguint el model anglosaxó. L’experièn-cia dels diferents emprenedors, els seus ini-cis, els reptes, les dificultats i les seves recla-macions han suposat magnífiques lliçons de gestió pràctica .

lES iNfRaESTRuCTuRES

Molts dels nous i antics empresaris, així com els representants polítics, han coin-cidit a fer notar el dèficit que pateix el Va-llès en matèria d’infraestructures. És un tema controvertit que ha merescut moltes línies a la B30. Entre les diverses sensibili-tats hi ha qui defensa inversió decidida per al transport públic, i els qui es decanten per millorar prioritàriament la circulació del vehicle privat. Els lectors de la revista han pogut seguir l’actualitat i el debat al voltant d’infraestructures estratègiques com el Quart Cinturó –o ronda del Vallès – o el Vial Interpolar Sud.

Sembla una evidència que amb l’arriba-da immediata al sud del Vallès Occidental de projectes ambiciosos de futur com són el sincrotró Alba, al qual es va dedicar un ampli reportatge en el número del mes de maig, o del parc d’innovació per a les em-preses ESADE-Creàpolis, que també va merèixer el reportatge central de la revis-ta en el seu número del mes d’abril, es ne-cessitarà millorar la mobilitat per continu-ar sent competitius. Amb l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona damunt la taula, el debat, tant pel que fa al model d’infraestructures com sobre els es-pais concrets pels quals han de transcórrer,

3 /// PERSoNaliTaTS‘b30’ HA ENTREVISTAT A fONS PROTAGONISTES DEL MÓN POLÍTIC, ECONòMIC, ACADèMIC I SOCIAL. D’ESqUERRA A DRETA I DE DALT A bAIX: fRANCESC ELÍAS, PRESIDENT DE PIMEC VALLèS SUD; ELS ALCALDES DE CERDANyOLA, RUbÍ I SANT CUGAT; ANTONI SOy, SECRETARI D’INDúSTRIA I EMPRESA DE LA GENERALITAT; RAMON ALbERICH, PRESIDENT DEL CENTRE METAL·LúRGIC DE SAbADELL, I JOAN TORRES, PRESIDENT DE fERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Primer aniversari del mensual b30

1 /// 3 ///

si Alguns dels molts AnAlistes que Aquests dArrers mesos s’hAn pogut escoltAr Als mitjAns de comunicAció hAn considerAt que superArAn millor lA delicAdA situAció econòmicA Aquelles zones en què hi hAgi unA diversitAt empresAriAl importAnt, està clAr que el vAllès i l’eix de lA b-30 hi tenen molt de guAnyAt

27gAS A FONSb30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

ha estat present al llarg de tot el 2008, i B30 se n’ha fet ressò.

L’empresariat és el sector que es mostra pre-ocupat pel col·lapse viari que, en molts mo-ments, es viu a la comarca. Joan Franquesa, vicepresident de l’Associació Empresaris de Sant Cugat, ha estat una de les veus que ha representat el sentiment del sector. “O ens posem a treballar ara en les solucions, o la saturació d’aquí a dos anys pot ser absoluta, perquè podem morir d’èxit”. En aquesta lí-nia, els empresaris de Sant Cugat, Rubí i Cer-danyola van unir les veus per signar aquest 2008 l’anomenada Declaració de l’Eix de la B-30. Una posició des de la iniciativa privada a un projecte global de país.

SaNiTaT i uNiVERSiTaT

En el camp dels serveis, la B30 també ha es-tat un espai de reflexió. I en aquest àm-bit el debat sobre els equipaments sanita-ris ha merescut un lloc prioritari. La comar-ca disposa d’alguns grans equipaments que són referència per a tot el país. Per això, i per tot el que suposa la sanitat com a objectiu de treball de diversos sectors empresarials molt presents al Vallès (els referits a la in-vestigació científica, a la recerca o a la tecno-logia), ha estat durant aquest primer any de la revista un dels camps més tractats, amb entrevistes als responsables dels principals centres sanitaris i a empresaris dels sectors implicats. La consellera de Salut de la Gene-ralitat, Marina Geli, va fer diagnosi dels prin-cipals projectes en marxa en una recent en-trevista per als lectors de la B30.

Juntament amb el sector empresarial i l’imprescindible impuls de les administra-cions públiques, les institucions univer-sitàries són la tercera pota de qualsevol territori que vol ser pioner en innovació i coneixement. I a l’eix de la B-30 la pet-ja universitària és potent, amb la presèn-cia d’institucions públiques com la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de centres privats com ESADE-Creàpolis, que aquest mes de febrer obre un nou cicle a Sant Cugat, aportant el seu decisiu gra de sorra a l’objectiu de vincular el sector em-presarial i l’acadèmic. En aquest àmbit, la revista B30 ha seguit de prop l’actualitat universitària a través de la secció GPS i ha actuat de portaveu dels seus interlocutors, que han defensat amb una única veu la ne-cessitat de generar sinergies entre el camp teòric i el pràctic com a únic camí per a la competitivitat.

Dotze mesos després, aquesta revista tam-bé ha recollit opinions i reflexions dels al-caldes que comparteixen l’objectiu de posar l’eix de la B-30 en el mapa de les regions eu-ropees més dinàmiques, capaces de com-petir per projectes estratègics com l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que Sant Cugat va estar a punt d’aconseguir. D’aques-ta manera, la revista també ha actuat de pla-taforma de promoció dels principals muni-cipis del territori, donant a conèixer a l’àrea metropolitana de Barcelona, per on distribu-eix part dels seus 30.000 exemplars, la per-sonalitat industrial i turística de cadascuna de les ciutats que es distribueixen a banda i banda de l’eix viari de la B-30.

4 /// SaNiTaTLA INDúSTRIA fARMACèU-TICA I L’ASSISTèNCIA SANI-TàRIA HAN ESTAT TEMES fREqüENTS A LA ‘b30’, PER LA IMPORTàNCIA qUE AqUESTS SECTORS TENEN A LA zONA. D’ESqUERRA A DRETA I DE DALT A bAIX: bOHERINGER, AMb SEU A SANT CUGAT; RECEPCIÓ DE TRIfERMED, EMPRESA ES-PECIALITzADA EN bIOME-DICINA; DETALL DEL NOU CENTRE D’ANALÍTIqUES, CATLAb; I fAçANA DE LA MúTUA DE TERRASSA

4 ///

un temA que generA un Ampli consens entre els sectors econòmic, polític i sociAl de l’eix de lA b-30, i que s’hA trActAt des de lA revistA en profunditAt, és lA necessitAt de millorA de les infrAestructures de lA zonA

28 ROTONDA b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

LA INNOvACIÓ COM A RECEPTA CONTRA LA CRISI

Segons la Comissió Euro-pea –més pessimista que el ministre Solbes, si es pot– el producte interior brut es contraurà aquest any el 2% i aquest retro-cés no vindrà sol, sinó acompanyat d’un aug-

ment de la desocupació, que se situarà en el 19% de la població activa. Si això no fos poca cosa, les previsions també són negres per a l’evolució dels comptes públics i pel que fa al dèficit s’espera una xifra com a mínim del 4%, o més, en els 27 estats membres de la UE. Adéu, Maastricht, adéu. Qui recorda a aquestes alçades el dèficit com a màxim del 3% acordat a la ciutat holandesa aquell llunyà febrer del 92? Certament, tota aquesta situació comportarà una diversitat d’efectes col·laterals que faran del 2009 un any econòmicament històric. Ara bé, dit això, cal demanar-nos si és realment po-sitiu que cada dia, en cada moment de la seva vida, el ciutadà estigui rebent missatges tan descoratjadors. Qualsevol psicòleg preguntat al respecte podria dir que, sense un bri d’espe-rança, l’individu sucumbeix i es paralitza, res-ta inhabilitat per a noves iniciatives. És evident que no es pot relativitzar la duresa d’aquesta crisi econòmica, les xifres de la qual amaguen històries dramàtiques. Però potser ha arribat el moment de parlar en termes més construc-tius. El preu del combustible ha baixat, les ta-xes d’interès també, les exportacions no funci-onen malament, la inflació és la més baixa des de fa anys. També hi ha aspectes positius.

Fins i tot el mateix comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, ha volgut llançar un missatge optimista afirmant que els plans de reactivació, sumats a les me-sures per estabilitzar els mercats financers i l’esmentada retallada de les taxes d’interès fa-ran possible que la desacceleració es freni aquest any. Almunia va afegir que era proba-ble que, amb totes les iniciatives preses pels governs, la recuperació pogués començar en la segona meitat d’aquest exercici. Per tot això, i encara que sigui tan sols per tenir un respir, seria oportú canviar parcialment el dis-curs econòmic i introduir una discreta però imprescindible pinzellada de color. És una proposta.

UNA PINZELLADA DE COLOR, SISPLAU

Abans de la crisi, Europa havia aconse-guit reduir la bretxa en in-novació que la separava dels Estats Units i el Japó. L’ofec que pateix avui la indústria eu-ropea posa en perill aquest feble progrés i amenaça de sacrificar la R+D en la reta-llada de costos

Cal demanar-nos si és re-alment posi-tiu que cada dia, en cada moment de la seva vida, el ciutadà estigui rebent missat-ges tan desco-ratjadors per part de les au-toritats eco-nòmiques, missatges a bastament re-flectits en els mitjans de co-municació

CARME COLOMINAPERIODISTA

CARMEN S. LARRAbURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

El món està en plena “cai-guda lliure global” titula-va recentment una pu-blicació econòmica del Barclays Bank. El presi-dent de la Reserva Fede-ral dels Estats Units, Ben Bernanke, reconeixia a

mitjans de gener, davant els alumnes de la London School of Economics, que 18 mesos després de l’inici de la crisi, els governs en-cara no han aconseguit “aturar la sang de la ferida”, i advertia que, a més de baixar els tipus d’interès a mínims històrics i abocar milers de milions al sistema bancari, caldrà fer molt més per aconseguir revertir la si-tuació. L’última resposta de Brussel·les és el compromís de vigilar de prop l’aplicació dels plans de recuperació econòmica país per país per garantir que donen els resultats es-perats i, en el camp empresarial, aposta cla-rament per la innovació. En el pla presentat el 28 de gener, la Comissió Europea recoma-na al govern espanyol que l’evolució dels sa-laris vagi més lligada a la productivitat, més despesa pública en R+D+i i més reformes es-tructurals, especialment per millorar el sis-tema educatiu i reduir l’alt índex de fracàs escolar en l’ensenyament secundari, un dels més elevats de la UE.

INNOvACIÓ, UN PROgRÉS INTERROMPUT. Un informe presentat la setmana passada per la Comissió Europea demostra que just abans de la crisi, Europa havia aconseguit reduir la bretxa en innovació que la separava dels Estats Units i el Japó. Han estat cinc anys continuats d’avançar en el camp de la R+D+i tant en termes absoluts com relatius, com-petint no únicament contra els dos gegants mundials en aquest terreny, sinó també con-tra les economies emergents. Finalment, els europeus havien aconseguit no sortir gaire mal parats en les comparacions. Els 27 –uns més que altres– havien avançat en bloc en el camp dels recursos humans (llicenciats, es-tudis de tercer cicle...), accés a la banda am-pla i disponibilitat de capital risc, però segui-en coixejant en la inversió empresarial en in-novació. L’ofec que pateix avui la indústria europea posa en perill, però, el feble progrés aconseguit fins ara i amenaça de convertir la R+D en un dels bocs expiatoris de la retallada de costos. La despesa de les empreses de la

Unió Europea en activitats innovadores com ara la formació, el disseny, el màrqueting o la renovació d’equipaments s’ha reduït. Les crides de la Comissió Europea a aconseguir més inversió privada per a la innovació so-nen avui a precs en el desert.

LA COMISSIÓ POSA NOTA. Brussel·les adver-teix que aquells que ja van fer una aposta cla-ra per la innovació abans de la crisi tindran avui més possibilitats de sortir-se’n que la resta i divideix Europa en quatre blocs: els països líders en innovació (Suïssa, Suècia, Finlàndia, Alemanya, Dinamarca i el Regne Unit); el grup dels bons alumnes (Àustria, Irlanda, Luxemburg, Bèlgica, França i els Pa-ïsos Baixos) i entre aquests, menció especial per als irlandesos, que van saber aprofitar els anys de bonança econòmica per aconseguir el creixement en innovació més espectacular de tot el grup; els innovadors modestos és el grup de l’Estat espanyol, juntament amb Xi-pre, Islàndia, Estònia, Eslovènia, la Repúbli-ca Txeca, Noruega, Portugal, Grècia i Itàlia. Tots ells presenten uns resultats en innova-ció inferiors a la mitjana de la Unió Europea; a la cua, entre els països que s’han de posar al dia, hi ha Malta, Hongria, Eslovàquia, Polò-nia, Lituània, Croàcia, Romania, Letònia, Bul-gària i Turquia.

LA SITUACIÓ A CASA NOSTRA. Els resultats de Catalunya no són gaire més esperança-dors. A l’últim informe regional publicat, el Regional Innovation Scoreboard de l’any 2006, el Principat ocupava la posició 82 en-tre les 208 regions europees analitzades a partir d’indicadors com ara la formació dels treballadors, manufactures i serveis hi-tech, la inversió pública i la inversió empresarial en R+D+i i el nombre de patents. Segons aquest estudi, Madrid és la comunitat espa-nyola més avançada, en la posició 31. El País Basc ocupava aleshores el lloc 55 i Navarra el 76. Segons aquestes dades i les valoraci-ons de la Comissió Europea, Catalunya no passaria de ser un “innovador modest”. Cal més ambició, priorització i recursos per su-perar aquesta llarga crisi econòmica i em-presarial. L’Europa capdavantera ja no està en la fase d’elaboració de plans d’innovació, sinó que ha fixat fa temps les seves apostes estratègiques i n’ha garantit el finançament necessari. Catalunya fa tard.

29ROTONDAb30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

LA gESTIÓ PÚbLICA DAvANT LA CRISI

L’advocat i exconseller exposa el seu parer sobre la situació econòmica actual i de com haurien d’actuar les administracions per ajudar a superar-la

LECTURES

EdiToRial PlaNETa EL LLARG CAMí A EUROPA.CInQUAnTA AnyS DEL CERCLE ECOnOMIALlibre de Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d’història i institucions econòmiques de la UAB, editat amb motiu del mig segle del Cercle d’Economia.Jordi Maluquer de Motes

Seria molt positiu que les empreses de l’Eix de la B-30 demanessin als ajuntaments que fessin un pla d’ac-tuació de forma coordinada

Calen propos-tes concretes per simplificar, elimi-nar i modificar els molts i feixucs trà-mits que alentei-xen l’activitat eco-nòmica

La crisi econòmica ha arri-bat i amb una virulència més forta del que l’ana-lista més pessimista po-dia preveure fa pocs me-sos. De fet, d’analistes que anunciessin una crisi for-ta no n’hi havia gaires, per

no dir cap. Tan sols recordo alguns articles de Paul Krugman, premi Nobel d’economia 2008, al New York Times, i en una interven-ció seva a les Jornades de Sitges del Cercle d’Economia. I en l’àmbit local, el professor Jordi Gual de l’IESE també ho havia pronos-ticat, si bé no amb la magnitud i profunditat que ha pres el fenomen.

Ara tothom sembla que ho preveia, però la realitat era ben bé una altra, tothom vivia so-bre una catifa que cada vegada volava més alt i on fer-se ric sense gaire esforç era un ob-jectiu a l’abast.

La crisi afecta dos àmbits que són crucials per a l’estabilitat econòmica d’un país: el sec-tor financer i el consum familiar. El primer és essencial per subministrar liquiditat a les empreses i particulars, i el segon per mante-nir l’ocupació en el sector de serveis, comer-cial i industrial.

Com va dir fa poc públicament Josep Oliu, president del Banc Sabadell, “no és cert que els bancs hagin tancat l’aixeta. L’aixeta està oberta, el que passa és que en surt molt poca aigua.” I va afegir: “I aquesta situa-ció serà llarga“.

Arribats a aquest punt, el que vull analitzar ara és: què poden fer les administracions pú-bliques per minvar l’efecte de la crisi i impul-sar l’activitat econòmica? Algun pensador li-beral diria que el millor que poden fer des del sector públic és no pensar noves iniciatives, ja que això comporta segur més despesa pú-blica i més personal. Jo no sóc d’aquest parer tan radical, però sí que crec que han de fer co-ses precisament en el sentit contrari: supri-mir tramitacions, desregular tot allò que sigui innecessari i aprimar l’Administració de for-ma percentual en relació amb el creixement del pressupost i externalitzar algunes de les actuacions municipals que no requereixin del principi d’autoritat administrativa.

EdiToRial PEaRSoN InTERnATIOnAL ECOnOMICS : THEORy AnD POLICy Paul Krugman exposa les teories polítiques del comerç internacional i la integració comercial, amb referències als enfocaments clàssics i la denominada, en el seu moment, “nova teoria del comerç internacional”, així com les seves implicacions en el debat proteccionisme versus lliure comerç.Paul Krugman

JOAQUIM TRIADÚ I vILA-AbADAL ADVOCAT I PROFESSOR ASSOCIAT DE L’IESE, VOCAL DE LA JUnTA DEL CERCLE D’ECOnOMIA I ExCOnSELLER DE LA GEnERALITAT

Avui, obrir una empresa en l’àmbit de la B-30 que comporti activitat industrial, comercial o logística pot requerir prop d’un any de tra-mitacions administratives, i amb sort unes set o vuit tramitacions administratives. Si a més cal tramitar una modificació urbanísti-ca, aleshores hem de comptar almenys dos anys de tràmits.

Sovint als responsables de les administraci-ons públiques els agrada anar ben lluny a veure com funcionen les coses, i és elogiable l’afany de conèixer noves realitats per millorar el nos-tre sistema públic, però ara el problema no ens permet esperar solucions innovadores.

No és veritat que tota l’economia estigui para-da, hi ha molta activitat que funciona i va bé, però n’hi ha molta també que es vol transfor-mar, adaptar o reiniciar amb un altre format, i que la falta d’agilitat administrativa la pot po-sar en crisi. Quants mesos de lloguer es paguen sovint per un local que no acaba de rebre mai la llicència d’activitats o d’obertura d’establi-ment? Quants llocs de treball no es contrac-ten per no poder iniciar una determinada ac-tivitat econòmica perquè l’Ajuntament ha de-cidit que en aquell carrer o aquella plaça no hi pot haver bancs, gestories o agències d’assegu-rances, per posar només un exemple de tants com n’existeixen?

En aquest sentit, seria molt positiu i construc-tiu que les empreses que s’agrupen al voltant de l’Eix de la B-30 demanessin als ajuntaments de la zona que fessin un pla d’actuació coordi-nat entre els ajuntaments i amb participació de les agrupacions empresarials per disposar en un termini no superior a tres mesos d’un seguit de propostes concretes per simplificar, eliminar i modificar els molts i feixucs tràmits administratius que alenteixen de forma greu l’activitat econòmica. No estic parlant ni de do-nar subvencions, ni d’eliminar impostos o ta-xes ni d’oferir crèdits tous. Només de millorar la gestió administrativa.

Millorar la gestió passa en primer terme per-què els polítics i els treballadors del sector pú-blic facin un esforç d’empatia i entenguin i comprenguin la situació del sector productiu. Que quan algun emprenedor s’apropa a l’Admi-nistració no preguntin “Què vol?”, sinó que di-guin “Què puc fer per vostè?”.

30 ROTONDA b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

ENRiC RoS54 anysAgent immobiliari

Jo sí que acostumo a lle-gir premsa econòmica. A més, per la meva profes-sió i per la situació actual, hem d’estar constantment al dia de totes les dades i de totes les notícies que ens puguin afectar, especi-alment pel que fa a bancs i caixes i sobre els crèdits.Crec que la informació econòmica hauria de ser més casolana, amb llenguatge més de carrer, perquè parles d’índexs i dades que la gent normal no entenem, però en canvi també ens afecten. Si volen utilitzar concep-tes i paraules més tècnics ja està bé, però a continuació haurien d’explicar el que volen dir. I és que, realment, de vegades estàs llegint articles d’economia i, quan els acabes, t’has quedat igual i no has entès res del text.

CRiSTiNa ÁlVaREZ28 anysCuinera

no, jo no llegeixo mai premsa econòmica, bà-sicament per dues raons: per temps i perquè no l’en-tenc. no obstant això, sí que he de dir que m’inte-ressen els temes d’econo-mia, especialment els que m’afecten directament, com ara la hipoteca.Jo crec que per animar-me a llegir premsa econò-mica haurien d’utilitzar un llenguatge més planer i entenedor. Considero que les paraules i els concep-tes que utilitzen són difícils d’entendre i no estan ben explicats.Quant a temes, m’agrada-ria que tractessin temes més realistes i que afecten més directament la gent del carrer, com per exemple, qüestions relacionades amb la hipoteca, com ara el concepte de l’Euribor i coses semblants.

yolaNda CaNo35 anysAdministrativa

no llegeixo gaire premsa econòmica, però sí que de tant en tant miro les no-tícies per altres mitjans o per internet. Tot i això, sí que m’interessen els te-mes d’economia, i ara més que abans, a causa de la crisi. Concretament, estic interessada en te-mes com l’atur, les hipo-teques, l’Euribor, els inte-ressos, etc. En definitiva, totes aquelles qüestions que toquen més directa-ment la nostra butxaca.Crec que els mitjans expliquen de forma diferent els temes d’economia. Però, en general, el que sí que m’agradaria és que expliquessin les coses d’una forma més clara, perquè si no ets una persona que en sàpiga d’economia, moltes vegades et costa enten-dre les informacions.

oliVa RodRÍGuEZ45 anysFuncionària

no llegeixo mai premsa econòmica, però és que re-alment tampoc no m’inte-ressen aquest tipus de te-mes. El que realment m’in-teressa són aquelles coses que em puguin afectar més directament, a mi i els del meu voltant.D’altra banda, crec que els mitjans tampoc no parlen gaire d’economia, es dóna més prioritat i importància a altres temes, però la part d’economia no hi és gaire present.Crec que si els mitjans de comunicació parlessin més de temes més quotidians i que afecten més directament les nostres economies, potser m’animaria més a interessar-me per aquestes qüestions. I si ho expliquessin d’una forma senzilla i clara, a més, ho entendria i estaria més informada.

aGuSTÍ MaRTÍNEZ43 anysTreballador del gas

M’interessen els temes econòmics, però no sóc comprador de premsa econòmica, prefereixo mi-rar notícies per internet. De vegades em trobo re-vistes especialitzades, com ara la B30, que és in-teressant, perquè et parla de temes que ens afecten a tots, com ara les infraes-tructures. En un vessant més general, crec que hi ha un gran contrast entre mitjans. De vegades et trobes que la premsa especialitzada en economia és massa feixuga i complicada, i a l’altre extrem, et pots trobar mitjans massa superficials. M’agradaria que la premsa econòmica anés focalitzada a persones més o menys normals, perquè ni tots som grans empresaris, ni tampoc som tots uns ignorants.

aNa GoNZÁlEZ24 anysPeriodista

De tant en tant sí que se-gueixo la premsa econò-mica, com ara la B30, que penso que és una revista que t’apropa a l’actualitat econòmica i al teixit em-presarial del Vallès, i això de vegades és difícil de trobar en altres mitjans.no obstant això, crec que de forma global, la infor-mació econòmica que donen els mitjans de co-municació és massa frag-mentada, ja que només se centren en dades, em-preses o índexs concrets. En canvi, trobo a falta més anàlisi global, d’explicar més el perquè es donen certes situacions, com s’arri-ben a crear certs problemes, etc. De vegades això ho trobes en articles d’opinió, però aquests no deixen de ser opinió i no informació periodística.

lluÍS CuyàS48 anysInformàtic

La veritat és que no llegeixo premsa econòmica, però és que tampoc m’interes-sen els temes econòmics.Llegeixo un diari genera-lista i sí que veig que la part d’economia està bastant bé, perquè expliquen les co-ses d’una forma més senzi-lla i entenedora. Però igual-ment, passo aquesta secció molt per sobre, perquè no m’interessa gaire.Potser, si els diaris tractessin temes econò-mics interessants i d’una forma més planera m’animaria més a llegir aquest tipus de premsa. A més, considero que els temes estan una mica allunyats dels interessos de la gent del carrer; per exemple, a part de l’Euribor o l’IPC, la resta d’índexs estan destinats més a empreses grans, però a la resta de persones no interessen gaire.

EL LLENgUATgE TèCNIC DE LA PREMSA ECONÒMICA FRENA LA INCORPORACIÓ DE NOUS LECTORSEls vallesans consideren que la premsa econòmica està, de vegades, massa especialitzada i adreçada a un sector de població massa concret i minoritari. Als ciutadans els interessen els temes econòmics, però la falta de claredat a l’hora d’explicar segons quins conceptes és la principal causa que impedeix als ciutadans del carrer seguir aquest tipus d’informació PER: iVaNNa VallESPÍN

Acostuma a llegir premsa econòmica? Li interessen els temes d’economia? Com veu vostè els mitjans i els temes específics d’economia? Considera que aquests temes estan ben explicats i interessen a la població?

OPINIÓ QUÈ En PEnSEn ELS VIAnAnTS...

C M Y CM MY CY CMY K

SabadellA

tlántico

és

una m

arc

a r

egi

stra

da d

e B

anco

de S

abadell,

S.A

.

Oferta Integral de Protecció i Estalvi

Està segur ototalment segur?

Per estar totalment segur, descobreixi l’oferta integral de SabadellAtlántico. Amb una àmplia gamma d’assegurancesi productes d’estalvi per a la vostra protecció d’avui i de demà.

Informi-se’n a qualsevol oficina de SabadellAtlántico, trucant al 902 32 32 22 o a sabadellatlantico.com

32 gPS /// UnIVERSITATS I ASSOCIACIOnS b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

Es posa en marxa l’edifici gaia de la UPC per a la recerca

RECERCA EN TèxTIL I ÒPTICA. Al nou edifici Gaia, el passat 21 de gener es va fer la presenta-ció de dos projectes de recerca que estan portant a terme investigadors de Terrassa. En el camp del tèxtil, un consorci de 12 empreses i laborato-ris europeus treballen en el projecte MODSIM-TEX, per dissenyar un sistema intel·ligent que permeti reduir notablement el temps i la matè-ria primera necessaris per a la posada a punt de la maquinària de les cadenes de producció de la indústria tèxtil. Està previst que aquest projec-te, que té un pressupost de 4,6 milions d’euros, estigui enllestit d’aquí a uns tres anys.

D’altra banda, el grup de recerca CD6 va presen-tar l’OQAS, l’únic sistema existent en l’actualitat que permet conèixer com hi veuen realment les persones, tenint en compte tots els factors òptics que afecten la seva visió, com ara les aberracions oculars. El sistema, que ha estat comercialitzat per l’empresa Spin Off Visiometrics, ha obert no-ves portes d’exploració i diagnosis en oftalmolo-gia i optometria i ja és un instrument que s’utilit-za a les clíniques oftalmològiques i a les consul-tes optomètriques.

ELECTRÒNICA APLICADA A LA SALUT. Al mes de gener, la UPC de Terrassa també va ser notí-cia per la presentació d’un sistema pioner que té aplicacions en la salut. Així, un grup d’estu-diants d’enginyeria tècnica industrial del cam-pus egarenc van presentar, el 20 de gener, un sistema que permet detectar l’anomalia res-piratòria que ocasiona la mort del nadó. Con-cretament, es tracta d’instal·lar al bressol un petit micròfon, que prèviament es configura amb la respiració del nadó. D’aquesta manera, en el moment en què l’infant deixa de respirar, es disparen uns senyals acústics i lumínics. Els investigadors asseguren que amb aquest siste-ma s’evitarien molts casos de morts sobtades entre els nadons, cosa que representa la pri-mera causa de mortalitat entre els nounats de fins a 12 mesos.

D’altra banda, un altre grup d’estudiants va pre-sentar una motxilla que incorpora una petita placa solar i que permet carregar dispositius portàtils (PC, telèfons mòbils, consoles, etc.). Igualment, es van donar a conèixer altres en-ginys, com ara un sistema dispensador electrò-nic de pastilles, que avisa el pacient de les pasti-lles que ha de prendre a l’hora determinada; un sistema de localització d’objectes per a perso-nes amb discapacitats visuals o un sistema elec-trònic d’evacuacions per a discapacitats, entre d’altres. /// IVANNA VALLESPÍN

com evolucionen les cèl·lules al llarg del temps, cosa que permetria entendre millor l’origen i evolució d’algunes malalties, com ara l’epilèp-sia o l’Alzheimer.

El tercer grup de recerca és el de sistemes elèc-trics i energies renovables (SEER), que treballa en un sistema que millori el subministrament de la xarxa elèctrica actual, especialment en els parcs eòlics. En concret, es tracta de solu-cionar els talls de subministraments elèctrics que es produeixen quan hi ha una sobrecàrre-ga i provoca l’aïllament dels parcs eòlics de la xarxa global.

Els primers tres grups de recerca ja han co-mençat a treballar enguany al nou edifici

Gaia del campus de la UPC de Terrassa. Es trac-ta d’un equipament de 5.100 metres quadrats que es va començar a construir el 2006. De mo-ment, ja s’ha acabat la primera fase de construc-ció, fet que ha permès que mig centenar d’in-vestigadors hi treballin de forma permanent. Està previst que la segona fase estigui enllesti-da a finals d’aquest any i s’hi incorporin uns 90 investigadors més, mentre que per a la darrera fase encara no hi ha calendari, ja que la universi-tat està buscant solucions de finançament. Fins ara, l’edifici Gaia, que consta de tres plantes, ha suposat una inversió de 7 milions d’euros.

RECERCA vARIADA. Els tres grups de recer-ca que ja s’han traslladat al Gaia treballen en camps d’investigació ben diferents. Un d’aquests grups és el d’accionaments elec-trònics i aplicacions industrials (MCIA). For-mat per una vintena d’investigadors, la majo-ria doctorants, el grup treballa en un projecte per reduir el consum d’energia en els sistemes de megafonia, que tindria aplicacions en dife-rents àmbits. Però l’MCIA també forma part d’un macroprojecte europeu, l’Open Electrical Techonologies for Aircrafts, liderat per Airbus i que compta amb la participació de 60 socis, amb l’objectiu de reconvertir a sistemes elec-trònics tots els circuits d’accionaments dels avions amb la intenció d’aconseguir que siguin més segurs i menys contaminants. Concreta-ment, la tasca del grup egarenc es basa en la substitució del sistema hidràulic dels flaps dels avions per motors electromecànics, que són més fiables.

El segon grup, el DONLL, treballa en el marc del programa europeu GABA per estudiar com fun-cionen el sistemes genètics, amb l’objectiu de conèixer com es comporten els diferents gens i

De moment només hi treballen una cinquantena d’investigadors en tres projectes de recerca relacionats amb l’aeronàutica, les energies renovables i l’electrònica

Al nou edifici gaia de la UPC ja hi treballen mig centenar d’investigadors /// ADRIà bLANCO

7MILIONS D’EUROSÉs el que fins ara s’ha invertit en les dues primeres fases de construcció de l’edifici Gaia de la UPC de Terrassa. Per a la darrera fase, la universitat està tre-ballant en la recerca de finançament i calculen que fan falta uns tres milions d’euros més.

UPC /// nOU EDIFICI

La nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, va prendre possessió del càrrec el 14 de gener passat. Durant el seu dis-curs, Ripoll va demanar que “la protesta, la ràbia i fins i tot la violència es transformin en diàleg”. En aquest sentit, va avisar que “si això no pas-sa, la universitat perd la seva raó de ser”. Pel que fa a la polèmica per l’aplicació del Pla de Bolo-nya, Ripoll va ressaltar que “no s’ha de defugir”

aquest tema, alhora que va reconèixer que “no tothom ha pres la decisió correcta quan calia”. No obstant això, la rectora va defensar aquest procés europeu com “més senzill del que s’ha dit” i com “una gran oportunitat”.

D’altra banda, Ana Ripoll es va mostrar “orgu-llosa” de formar part d’aquesta universitat, tot i que va avisar que aquest centre mostra “alguns

símptomes d’adolescència: no sempre sabem què volem ni com ho volem”, va ressaltar.

Amb vista a les actuacions futures, la nova rec-tora va destacar que “hem de canviar de men-talitat i de forma de govern”, alhora que va avi-sar que “s’han de formar millor els professors i treballar perquè puguin sortir a l’estranger, així com captar més professors estrangers”.

Durant la celebració de l’acte de possessió, una vintena d’estudiants es van manifestar al davant del rectorat per protestar contra les actuacions de la direcció de la universitat amb els estudiants que van ser expedientats des-prés d’una manifestació contra el procés de Bolonya. /// REDACCIÓ

Ripoll demana transformar la violència en diàleg

Ana Ripoll acompanyada del conseller Huguet /// ACN

UAb /// nOVA RECTORA

33b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009 gPS /// UnIVERSITATS I ASSOCIACIOnS

El perfil més habitual de l’emprenedor, segons dades de la Cambra, és una persona amb estu-dis universitaris i superiors, que en el moment d’iniciar el seu propi negoci no es troba a l’atur, sinó que està en actiu, però ha detectat una nova oportunitat de negoci.

D’altra banda, aquest mateix servei va assesso-rar un total de 418 projectes durant l’any passat; d’aquests, el 30% van ser qualificats pels tècnics com a viables per esdevenir empreses sòlides en el futur. Des de la institució han remarcat po-sitivament aquest fet, ja que “contribuirà al de-senvolupament econòmic de la demarcació”.

UN PROCÉS LLARg. Quan un emprenedor té una idea de negoci, la Cambra de Comerç l’assesso-ra des de l’estadi inicial fins que es constitueix l’empresa. Aquest procés de creació del negoci pot durar fins a un any, però això no garanteix l’èxit, ja que moltes vegades això no sempre es tradueix en la creació d’una nova empresa. Però el que sí que rep el futur empresari és assessora-ment sobre la viabilitat de la seva proposta i una formació específica, que li permeten afrontar el complicat procés d’obertura d’un negoci.

Un cop creada l’empresa, la institució en realit-za un seguiment continuat. Segons la Cambra, la gran majoria de les noves empreses creades continuen la seva activitat tres anys després del seu naixement. “La realització d’un pla especí-fic per a cada empresa, amb l’anàlisi de cada si-tuació i l’assessorament dels experts de la Cam-bra, garanteix la viabilitat de l’empresa”, afirmen des de l’entitat. /// I. VALLESPÍN

La Cambra de Terrassa va ajudar a crear 130 empreses el 2008

durant l’any passat, a la demarcació de Terras-sa es van crear 130 noves empreses, a través

del servei de creació d’empreses de la Cambra de Comerç i Indústria de la cocapital vallesana. Se-gons la institució, “aquests resultats responen a la voluntat de la Cambra de continuar potenciant l’emprenedoria com una alternativa real i a l’abast de les persones, que pren una especial rellevància en contextos econòmics menys favorables”.

De les empreses creades, 95 corresponen al sec-tor dels serveis, xifra que suposa el 70% del total. Des de la Cambra argumenten que això és degut al fet que “les empreses d’aquest sector reque-reixen unes inversions inicials més reduïdes, ja que no necessiten maquinària ni una gran es-tructura”. D’aquestes noves empreses de servei, la majoria es dediquen a camps com el màrque-ting, consultories, informàtica o logística. La res-ta d’empreses corresponen al sector del comerç, la construcció i la indústria. Amb tot, des de la Cambra destaquen que durant el 2008 molts em-prenedors van plantejar projectes empresarials basats en el coneixement com a valor afegit.

Tot i la crisi, aquesta xifra suposa un augment del 44% respecte de l’any anterior

La Cambra de Comerç de Terrassa acull un servei de creació d’empreses /// CAMbRA DE TERRASSA

CAMbRA DE COMERÇ DE TERRASSA /// CREACIó D’EMPRESES

Internacionalitzar-se en temps de crisi econòmica

la internacionalització és una de les claus empresarials de l’economia del segle xxi. Fer

aquest pas a vegades no és fàcil, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que preci-sament són les que més abunden a la comarca.

En aquest sentit, la Cambra de Comerç de Saba-dell té a disposició de les empreses un progra-ma de promoció internacional que al llarg dels darrers deu anys ha permès la creació d’un to-tal de 65 grups d’exportació, xifra que signifi-ca que se n’han beneficiat més de 200 negocis. Aquests grups pertanyen, majoritàriament, als sectors de la construcció, la fotografia, els ani-mals de companyia, el material elèctric i la ma-quinària d’embalatge.

En l’actual conjuntura econòmica, des de la Cambra defensen que s’ha de continuar apos-tant per aquest tipus d’accions, que es desen-volupen gràcies al suport d’ACC1Ó (COPCA/CIDEM). Tal com explica el seu director, Jesús Jiménez, ‘‘amb la participació en un grup d’ex-portació, les empreses comparteixen objectius, estratègies i despeses i això en facilita la im-plantació i el desenvolupament comercial’’. A més, Jiménez afegeix que ‘‘amb aquesta fórmu-la, els negocis tenen més possibilitats i facilitats d’aconseguir una delegació permanent que els

faciliti el posicionament en el mercat internaci-onal que han escollit’’.

D’altra banda, la cambra sabadellenca organit-za, de forma periòdica, diferents jornades re-lacionades amb la promoció internacional de les empreses. La darrera va tenir lloc el 19 de gener i va estar dedicada a l’Índia. L’acte va ser-vir per informar els assistents de les activitats i la programació de la Cambra en temes de co-merç exterior. A més, es va posar de relleu la situació econòmica i social de l’Índia, així com quins són els sectors productius dominants i les perspectives de creixement d’aquest gran mercat emergent. /// REDACCIÓ

Seu de la Cambra de Sabadell /// I.M.

CAMbRA DE COMERÇ DE SAbADELL /// InTERnACIOnALITzACIó

34 gPS /// UnIVERSITATS I ASSOCIACIOnS b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

Joves emprenedors /// Ta With you

Un empresari català que es trobi a la xina pot saber, a l’instant, com dir “gràcies” o demanar un aliment determinat, a través del servei de traducció via mòbil que ofereix aquesta empresa sabadellenca PER: iVaNNa VallESPÍN

Ta With you suprimeix les barreres de l’idioma via mòbil

El viver d’empreses de Sabadell acull un dels negocis catalans més in-novadors, internacionals i útils per als empresaris. I és que a l’Estat no abunden les empreses que oferei-xen serveis de traducció simultà-

nia, en qualsevol idioma i via mòbil. A això és al que es dedica la jove empresa Ta With You.

El sistema és molt senzill: només cal envi-ar un missatge de text amb la paraula que es vol traduir i en pocs segons es rep la respos-ta. Però si el que es vol és traduir un cartell o una imatge concreta, es pot fer una foto amb el mòbil i enviar-la. El procés també és bas-tant simple, tal com explica el responsable de Ta With You, Diego Bartolomé: “Si és una fo-tografia, l’usuari ens l’envia al nostre servi-dor, hi reconeixem el text que conté i el trac-tem llavors com l’SMS”. Tot això es fa gràcies a un sistema innovador i propi: hem desenvo-lupat una tecnologia pròpia de traducció au-tomàtica i de processament d’imatge, cosa que ens posiciona a l’avantguarda internacio-nal”, afegeix. Segons aquest doctor en teleco-municacions i llicenciat en administració i di-recció d’empreses, aquest sistema els permet oferir traduccions en qualsevol idioma, fins i tot, el xinès o el rus.

Tot i la joventut de l’empresa, Bartolomé anuncia els nous serveis sobre els quals ja estan treballant: “Aquest 2009 estem pri-oritzant la nostra plataforma de traducció automàtica de qualitat humana, que per-met obtenir a un cost molt baix traducció de qualitat per reduir costos i guanyar temps”. Aquesta empenta innovadora ha permès a l’empresa ser guardonada amb el Top Cata-lan Innovator, en el marc del certamen Mo-bile Asia Congress, celebrat el 2008 a la ciu-tat xinesa de Macau.

VoCaCiÓ iNTERNaCioNal

Ta With You va néixer el 2006 amb Diego Bartolomé i Montse Fornés. “La idea va sor-gir per trencar les barreres idiomàtiques entre les persones a qualsevol lloc del món. Sempre portem amb nosaltres el mòbil, per tant, podem fer que el mòbil es convertei-xi en el teu traductor automàtic personal”, afirma Bartolomé. A l’hora de muntar el ne-goci, aquests emprenedors sabadellencs van aconseguir finançament a través dels propis estalvis, d’un préstec per a empre-nedors que els va concedir una caixa d’es-talvis i un crèdit a interès 0 mitjançant la iniciativa Neotec.

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// MiGuEl hERNÁNdEZ i diEGo BaRToloMé SÓN DUES DE LES qUATRE PERSONES qUE ACTUAL-MENT fORMEN L’EMPRESA TA wITH yOU

2 /// El SERVEi dE TRaduCCiÓ ES fa Via MòBil. ES POT ENVIAR UN SMS AMb UNA PARAULA CON-CRETA O UNA fOTO AMb UN TEXT MéS LLARG

3 /// El SERVidoR dE TRaduCCiÓ auToMàTiCa.TA wITH yOU UTILITzA UN SISTEMA DE TRADUCCIÓ CREAT I DISSENyAT PER ELLS MATEIXOS/// ISAbEL MARqUèS

bonança econòmica a la construcció, ara estem en època de vaques magres i no tenim un sector industrial innovador i potent internacional. Hem d’intentar que els nens i nenes creixin pensant en oportunitats de negoci, i no només pensant a ser funcionaris o treballar a grans corporacions”. Amb tot, Bartolomé valora la seva experiència com a emprenedor d’una forma “extraordinària-ment positiva”. “En la teva pròpia empresa aprens a fer un pla de negoci, a estudiar el mercat i la competència, a pensar en màrqueting i a vendre, temes financers, a negociar amb inversors... No puc dir que sigui bo per a tothom, però si ho tens a dins, fes-ho, llança’t a la piscina, perquè compen-sa amb escreix”.

“nO ÉS FàCIL CREAR Un PRODUCTE InnOVADOR A ESCALA InTERnACIOnAL I REBRE EL FInAnçAMEnT ADEQUAT; nOSALTRES HO HEM FET AMB UnA DESEnA PART DEL QUE nECESSITARíEM”

Ta With You és una empresa que neix i viu amb el concepte d’internacionalització ben arrelat: “Per a una empresa tecnològi-ca s’ha de veure el món com a global”, asse-gura l’emprenedor sabadellenc. “En tot cas, el problema és intentar vendre amb pocs re-cursos. No és fàcil crear un producte inno-vador a escala internacional i rebre el finan-çament adequat; hem desenvolupat el que tenim amb una desena part del que necessi-taríem de forma òptima”, afegeix.

Diego Bartolomé defensa el valor afegit i la innovació en les empreses, però lamenta que moltes empreses nacionals no hagin aprofitat els anys de prosperitat per invertir-hi: “Hem dedicat molts anys de

3 ///2 ///


Pimec demana reduir l’IvA de certs aliments

la secció agroalimentària de la patro-nal Pimec ha reclamat que la carn i el

peix siguin considerats productes alimen-taris bàsics i, per tant, se’n redueixi la quo-ta de l’IVA fins al 4%, com ja passa amb la resta d’aliments bàsics. Amb aquesta pro-posta, la patronal vol prevenir una possi-ble davallada del consum d’aquest tipus de productes a causa de la crisi. Actualment, estan considerats com a aliments bàsics productes com el pa, els cereals, la llet, els formatges, els ous, les fruites, verdures i

llegums; però, a més, també es beneficien d’aquest impost baix els llibres, els diaris i algunes revistes.

D’altra banda, Pimec ha demanat que s’ade-qüi la llei de morositat a les característi-ques específiques del sector agroalimenta-ri, de manera que s’agilitzi la devolució de les quotes de l’IVA a les empreses. Segons la patronal, “aquestes mesures són neces-sàries perquè les pimes del sector continu-ïn sent competitives”. /// REDACCIÓEl peix és un dels aliments bàsics /// I.M.

PIMEC /// REDUCCIó DE L’IVA

En aquests temps ha de pendre moltesdecisions importants en la seva empresa.Aquí en té una de molt freqüent.

Coneixem les seves preguntes i peraixò tenim les respostes.

Si vol tenir més respostesconsulti la nostra web.

www.sctradecenter.es

93 552 85 00o truqui’ns al

Com quadrar el pressupostde despeses?a) Incrementant facturaciób) Retallant-lesc) Retallant-les, millorant la

qualitat i el servei

Resposta correcte:Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

Hereu, convidat al sopar d’empresaris grup Claris dels Amics de la UAb

u na ciutat pot prioritzar les grans infraes-tructures en les seves inversions o apos-

tar per les obres que afecten directament el dia a dia del ciutadà. Són polítiques antagòni-ques o poden ser complementàries? Aquest és el tema de la conferència que l’alcalde de Bar-celona, Jordi Hereu, oferirà al col·lectiu d’em-presaris integrat dins del Grup Claris en la prò-xima sessió del sopar-tertúlia que tindrà lloc el 10 de febrer, com és habitual al restaurant Claris de Barcelona. L’Associació d’Amics de la Universitat Autònoma, promotora d’aquesta trobada entre líders econòmics i polítics del país, posa sobre la taula qüestions com les conseqüències que tindrà la crisi sobre l’aten-ció al ciutadà o si el context econòmic actual ha fet variar la planificació d’obres estratègi-ques previstes pel govern municipal de Barce-lona. El debat es planteja des d’un context me-tropolità i gira també al voltant de les comu-nicacions amb el Vallès Occidental.

Aquestes tertúlies són obertes al públic amb reserva prèvia. El sopar tindrà lloc el dia 10 de febrer, a les 21 h, i el preu és de 45 euros per persona. El telèfon de contacte de l’Associació és el 93 581 14 90. /// REDACCIÓ

AMICS UAb /// SOPARS GRUP CLARIS

ESADE vaticina que la crisi s’allargarà fins a finals del 2010

l’activitat econòmica a Espanya no es co-mençarà a recuperar fins a finals de

l’any 2010, quan es torni a generar ocupació. Aquest és el pronòstic de l’Informe econòmic semestral que ha elaborat ESADE conjunta-ment amb KPMG. Segons aquest estudi, Es-panya serà el país d’Europa que més es veu-rà afectat per la crisi, perquè la seva econo-mia “planeja sense combustible” amb un model de creixement esgotat i amb la neces-sitat d’adoptar canvis estructurals. “Ens tro-bem en un moment de recessió econòmica brusca en forma de L i el període posterior serà d’estancament”, ha explicat F. Xavier Mena, professor del Departament d’Econo-mia d’ESADE i un dels autors de l’estudi. Pel que fa a l’atur, que segons el pronòstic conti-nuarà augmentant fins a situar-se a l’entorn del 20%, afectarà de forma més directa els jo-ves, ja que són els que s’han incorporat al mercat de treball en anys de bonança econò-mica, amb sous baixos i feines precàries. “Els pares i els avis pagaran les hipoteques dels seus fills i néts”, ha dit Mena. Millor panora-ma es dibuixa per als Estats Units, que durant el 2009 començarà a notar els primers símp-tomes de recuperació. /// J.M. GÓMEz

ESADE /// ESTUDIS


Miquel Roca estrena el Fòrum de Cerdanyola Empresarial

la jove associació Cerdanyola Empresarial co-mença a organitzar les primeres activitats

per als seus associats. Així, el 20 de gener es va portar a terme el primer Cerdanyola Fòrum, que va tenir com a convidat l’advocat i expolític Mi-quel Roca. El ponent va llançar un missatge op-timista als gairebé 200 empresaris assistents al Fòrum i va assegurar que “cal estar preparats per quan comencem a sortir de la crisi”. En aquest sentit, Roca va afirmar que hi ha diverses mesu-res que s’han de prendre, tant en l’àmbit euro-peu, com estatal, com autonòmic.

En l’àmbit europeu, l’advocat va apostar per Europa: “Hem de donar suport a Europa, per-què és la setena potència mundial. Catalunya sola no funciona, no comptem en el món, per això hem d’anar junts amb Europa”. Igualment, Roca va demanar més responsabilitat als comis-saris europeus en els seus missatges: “No po-den predicar cada dia el desastre, ens haurien de donar també missatges d’esperança i solu-cions”. Quant a mesures, el ponent va reclamar que s’injecti finançament al sistema productiu i va proposar que s’homogeneïtzin les polítiques fiscals dels diferents països europeus. Quant a l’àmbit autonòmic i estatal, Miquel Roca va asse-gurar que “tenim situacions complicades, però estem més ben situats que d’altres per sortir de

la crisi”. En aquest sentit, l’expolític va apuntar com a punts febles de l’economia el sector de la construcció i de la indústria i, com a punts forts, el turisme, “que representa una part important del PIB”, va afegir.

D’altra banda, Roca va expressar la seva aposta per la formació en aquests moments de crisi: “O ens dediquem a formar-nos o perdrem la bata-lla de la competitivitat. Aviat necessitarem no-ves ocupacions i per això necessitem noves for-macions”. Igualment, l’advocat va recordar que actualment “hi ha gent a qui li està anant bé, hi ha empreses pròsperes, però no sempre surten als mitjans”. /// I. VALLESPÍN

CERDANYOLA EMPRESARIAL /// I FÒRUM ECOnÒMIC

Les empreses s’interessen per les licitacions internacionals

la patronal Cecot va posar en marxa, el març de l’any passat, el nou servei de licitaci-

ons internacionals amb l’objectiu d’incentivar la participació del teixit empresarial català en el creixent mercat de la contractació pública in-ternacional, que oscil·la entre el 15-20% del PIB mundial, segons dades de l’entitat.

En vuit mesos de funcionament, 118 empreses de la comarca s’han interessat per les oportuni-tats de negoci en el seu sector d’activitat davant d’un procés de contractació pública internacio-nal. Durant aquest temps, els responsables del servei de licitacions de la Cecot han fet un total de 16 presentacions a entitats, associacions pro-fessionals i empresarials sobre els avantatges que pot suposar un procés d’aquest tipus.

D’altra banda, s’ha portat a terme un diagnòstic de 24 de les 118 empreses informades. Aquest procés consisteix a avaluar la capacitat compe-titiva de les empreses en el mercat de les licita-cions internacionals, valorar la millor estratè-gia per presentar-se als concursos i dissenyar un pla d’acció per introduir els productes o ser-veis de l’empresa en el mercat global.

El servei de licitacions internacionals està in-formant i assessorant principalment totes

aquelles empreses que ja tenen una certa ex-periència exportadora o que han desenvolu-pat estratègies internacionals, però que no s’havien plantejat treballar amb el sector pú-blic d’altres països del món ni amb les princi-pals organitzacions internacionals.

D’altra banda, la recerca d’oportunitats de negoci per internet suposa una part clau per copsar el volum de negoci que hi ha en cada sector d’activitat i introduir-se en el mercat de les licitacions internacionals. Per aquest motiu, s’ha incorporat un taller d’internet en el diagnòstic que es realitza a les empreses.

/// AVUI TERRASSA

Seu de la Cecot a Terrassa /// I.M.Roca al I Fòrum Empresarial /// I. VALLESPÍN

CECOT /// LICITACIOnS InTERnACIOnALS

Sabadell, 1559-2009. Aquesta publicació repas-sa, en sis blocs, el vincle existent entre la ciutat i el sector tèxtil, impulsor de la vida econòmica no només de Sabadell, sinó de tota la comarca. Sota la coordinació de Borja de Riquer, cinc his-toriadors han preparat una exhaustiva biografia “d’una de les entitats més antigues de Catalunya i Espanya”, segons va qualificar el president del gremi, Josep Casas.

La presentació del llibre es durà a terme en el marc d’un acte commemoratiu on es comptarà amb la presència del Comitè d’Honor, presidit pel rei Joan Carles I, i del qual formen part el conseller d’Economia, Antoni Castells, i el ministre d’In-dústria, Comerç i Turisme, Miguel Sebastián.

Els actes commemoratius acabaran l’11 de juny amb un concert al Teatre Principal de Sabadell, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès. La pa-tronal del tèxtil de Sabadell va néixer el 2 de no-vembre del 1559.

PREMI DEgÀ. D’altra banda, el Gremi de Fabri-cants va atorgar el 20 de gener el Premi Degà de la Indústria 2009. Enguany, el guardó s’ha donat a Conxita Fresno, una treballadora del Departa-ment de Recursos Humans de l’empresa FITYSA, on fa gairebé 50 anys que treballa.

El president del Gremi va destacar que el premi “no és només un reconeixement als molts anys en el sector, sinó també a l’esforç, al treball i so-bretot a la feina ben feta”. El Premi Degà s’atorga a aquelles persones en actiu en una empresa tèx-til agremiada que acreditin major permanència a la indústria. /// REDACCIÓ

El gremi de Fabricants de Sabadell compleix 450 anys

El Gremi de Fabricants de Sabadell celebra aquest any 2009 els seus 450 anys d’exis-

tència; per aquest motiu, l’entitat ha programat una sèrie d’actes durant tot l’any, “per comme-morar l’onomàstica amb les empreses i institu-cions que ens han acompanyat al llarg de la nos-tra història”, assenyala el gremi.

El tret de sortida d’aquest programa d’actes va tenir lloc el passat 20 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Sebastià, el patró del gremi, amb la celebració d’una missa solemne a l’esglé-sia de Sant Fèlix de Sabadell. L’acte va comptar amb l’actuació del cor Lieder Càmera, que va in-terpretar diversos temes típics catalans, entre ells La filadora. Posteriorment, es va fer un reco-neixement a l’expresident de la Generalitat Jor-di Pujol, com a persona que ha treballat en favor del tèxtil i de tot l’empresariat català.

ACTE REIAL. L’acte central de l’aniversari del gre-mi es durà a terme al mes de maig, quan es pre-senti el llibre Organització empresarial i ciutat in-dustrial. El Gremi de Fabricants en la història de

Al maig es presentarà un llibre que repassa la història del gremi i la importància del tèxtil

Joan gorina, secretari de la Junta Directiva del gremi, i Conxita Fresno, premi Degà 2009 /// GREMI DE fAbRICANTS

gREMI DE FAbRICANTS /// AnIVERSARI

ÀREA DE DESCANS39ÀREA DE DESCANSb30

DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

gastronomia /// Fàbrica de gasoses Sanmy

El 1895 comença una història de gasoses i sifons que 114 anys després i a través de Pilar Puértolas , besnéta dels fundadors, segueix creixent al bell mig del Vallès. És la història de la coneguda marca Sanmy

Més d’un segle amb la gasosa als gens

Envasos de gasosa Sanmy a la planta embotellado-ra que hi ha entre Sabadell i Matadepera /// I.M.

hi ha records que no s’esbor-ren, i menys els que queden gravats al paladar. Qui no re-corda, de la seva infantesa, aquella ampolla de gasosa que apareixia en els millors àpats

familiars? O qui no ha vist durant les vacances al poble com la mateixa gasosa es transmutava en una altra marca i amb un aspecte molt més antic, amb el seu tap de baquelita amb el ferro un pèl ennegrit de les successives omplertes?

Qui ens diria que al Vallès hi tenim una de les més grans embotelladores independents del nostre país. Agafant la carretera entre Sabadell i Matadepera ens trobem la fàbrica de gasoses Sanmy, que no tan sols produeix la seva clàs-sica gasosa, sinó també refrescos de cola, ta-ronja i llimona, sifons, aigua amb gas i fins i tot guaranà, una beguda que els brasilers adoren.

Sanmy, un joc de paraules que resulta de l’abreviatura dels noms de Santiago i Mi-guel Puértolas Queralt, neix quan els avis d’aquests, els dos germans Puértolas, adqui-reixen una fàbrica de gasosa a Barcelona. Els germans, provinents de Saragossa, es traslla-den a Barcelona als anys vuitanta del segle xix per fer-hi el servei militar. Poc després, en-tren a treballar en una fàbrica de gasosa si-tuada al carrer Aribau de la capital catalana. Al cap de pocs anys, els Puértolas compren l’empresa al seu propietari, Manuel Oms. Aquests fan créixer la fàbrica i la divideixen en dues parts: una es queda a Barcelona i l’al-tra marxa a Badalona.

Durant la Guerra Civil, l’empresa es col-lectivitza i arriba a acollir fins a set fabricants diferents de la zona de Barcelona. Passada la guerra, els Puértolas tornen a engegar el nego-ci. L’empresa passa d’avis a néts i als anys se-tanta es fa molt més gran: comença a produ-ir, a més de la seva pròpia marca –la familiar Sanmy–, altres marques de gasosa.

La gasosa és un producte refrescant creat cap al 1832, quan a Nova York inventen una mà-quina per mesclar aigua amb diòxid de car-boni. Amb el temps, els inventors del refresc li aniran afegint diferents sabors per adquirir les begudes gasoses que tots coneixem ara. Aquí, però, la gasosa es caracteritza perquè sempre hi ha hagut molta varietat, encara que els elements principals per fer una bona gasosa són: l’aigua (diferent a cada localitat), el gas, l’edulcorant i l’àcid cítric, encarregat de donar el lleuger gust de llimonada.A Catalunya hi va acabar havent molts

fabricants d’un mateix producte, i així, cada poble presumia de gaudir d’un sabor propi i exclusiu. De fet, els autèntics especialistes de les bombolles acabaven distingint bé entre les diferents dolçors o la intensitat del gas que caracteritzaven cada marca. Però amb el temps, el sector es va anar concentrant. Als anys vuitanta, de 300 fabricants que existien només a la demarcació de Barcelona, en quedaven 40. A l’actualitat, Sanmy, que el 1995 s’instal·la a Terrassa, envasa 120 referències reparti-des en unes 40 marques diferents. Produeix diversos sabors en diferents formats. La seva fàbrica té capacitat per embotellar cinquanta milions de litres amb una font d’aigua pròpia. I, a més, aportant novetats importants en el món dels sifons, sent la primera empresa europea a obrir el segment dels sifons sense retorn amb un envàs revolucionari que ha guanyat diversos premis de disseny a escala mundial. Tot això, sense oblidar el passat, ja que a la fàbrica de Sanmy podem trobar l’estoc de sifons antics més gran del món i una col·lecció completa en ampolla de vidre i tap de ganxo de totes les marques de gasosa que fabriquen a la seva planta vallesana. Per no perdre-s’ho.

/// XAVIER bARbA

A la fàbrica hi trobem l’estoc de sifons antics més gran del món i una col·lecció completa en ampolla de vidre i tap de ganxo de totes les marques de gasosa que fabriquen a la seva planta vallesana

40 ÀREA DE DESCANS b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

Les escoles públiques de golf obren a tothom la possibilitat de practicar aquest esport, sense que sigui un requisit estar federat o associat a un club, com és habitual en aquesta disciplina

a pocs metres de l’Hospital de Ter-rassa, i en un entorn amb unes vistes privilegiades –la Mola pre-sidint en primer pla la catifa verda

de l’espai de joc, i el Montseny i Montserrat, a banda i banda–, el Vallès Golf de Terras-sa obre des de fa cinc anys a les vuit del matí les seves portes perquè joves i grans, dones i homes, s’ho passin bé aprenent aquest es-port que potser de sempre havien admirat, però que molts no havien practicat pel fet que als camps de golf cal estar federat o ser soci del club per entrar-hi. El Vallès Golf és el que se’n diu una escola pública, un lloc en què es pot començar a donar cops a la bola

sense abans passar pel registre de la federa-ció i, a més, amb la possibilitat de fer-ho tant amb el golf com amb el seu germà petit, el pitch & putt.

Va ser aquesta la condició que va posar l’Ajun-tament de Terrassa l’any 1999 quan l’histò-ric Reial Club de Golf El Prat va demanar uns terrenys on fer-hi la nova seu, ja que es veia afectat per l’ampliació de l’aeroport del Prat. El trasllat es va fer efectiu l’11 de desembre del 2003. Així, el Vallès Golf de Terrassa apareix com un annex del Reial Club de Golf El Prat, i de fet utilitza un dels seus recorreguts per a la pràctica del golf.

SuPERaNT ElS PREJudiCiS

Una de les principals funcions que desenvolu-pa a la zona el Golf Vallès, segons el seu direc-tor, Miquel Àngel Blasi, és la d’intentar que “es vagin superant els prejudicis i els tabús que encara molta gent d’aquest país té respecte de l’esport del golf. Hi pot venir tothom, i si t’atu-res a fer números es pot comprovar que aquí la gent hi passa un parell d’hores ben bones gastant els mateixos diners o fins i tot menys que en moltes altres activitats considerades gens elitistes. L’esquí sí que és elitista!, i en canvi tothom va a esquiar”. Segons la taula de preus del club, es poden llogar els pals més els

“Després del salt amb perxa, el golf és l’esport més complicat”, considera el director del Vallès Golf

Oci /// El Vallès Golf de Terrassa

Golf obert a tothom

1 ///

41ÀREA DE DESCANSb30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

carretons manuals per 6 euros, i tenir accés al green fee de pràctiques costa 3,50 euros. Per fer un recorregut, els preus oscil·len entre els 12 i els 20 euros en el cas del pitch & putt –depe-nent de si es fan 9 o 18 forats, i si és en dia fei-ner o festiu–, i una mica més del doble en el cas del golf. Si s’opta per inscriure’s a un curs, els preus també varien segons el nombre de persones que hi prenguin part, però aproxi-madament es mouen entre els 165 i els 205 euros per persona, amb deu hores de classe impartides, no només de pràctica sinó també per aprendre tot el llenguatge propi d’aquest món i que sona ben estrany a tots aquells que no han trepitjat mai la gespa d’un camp de golf: grip, tee, birdie, handicap...

MéS difÍCil dEl QuE SEMBla

“És bàsic al principi comptar amb un monitor, perquè si no es pot anar bastant perdut, i a més aquest és un esport molt complicat, molt més del que sembla; després del salt amb perxa, és l’esport més difícil”, considera el di-rector del Vallès Golf.

El planter està assegurat. Miquel Àngel Bla-si explica que els caps de setmana tenen més de quaranta nens apuntats a cursos: “El fet de ser un esport tan individual els atrau molt; els dónes un pal i una pilota i ja s’ho van fent, i per a ells és una superació constant”, diu.

Avui, però, al green fee de pràctiques hi trobem Joan Enric Sala, de 75 anys i veí de Terrassa, que fa estona que colpeja pilotes intentant acostar-les a les banderes que indiquen on són els fo-rats. En dies feiners als matins sovintegen a les instal·lacions persones jubilades, però Blasi es veu incapaç de fer un retrat del jugador tipus que passa pel Vallès Golf de Terrassa: “Hi ha de tot, gent que fa anys que hi juga, persones molt joves... Comptabilitzem unes 3.500 persones que passen pel Vallès Golf, i lògicament mol-ta més en caps de setmana que en dies labo-rals”. Joan Enric Sala explica que fa anys que hi juga –participa sovint en competicions–, però sempre és bo escalfar i anar millorant en el gre-en fee d’entrenament. I per què en un lloc com el Vallès Golf, si ja en sap? “Perquè no m’agrada ser soci de cap club, estic federat com a jugador de golf però no em caso amb ningú, i vaig anant pels diversos clubs dels voltants per anar canvi-ant: Sant Cugat, Sitges, Castellar, Caldes...”. “És molt habitual que la gent que juga sovint al golf no estigui sempre al mateix club, per provar nous reptes, nous forats... Entre nosaltres no ens considerem competència”, diu Blasi.

1 /// EL PAISATGE qUE OfEREIX EL VALLèS GOLf DE TER-RASSA éS UN DELS SEUS GRANS ATRACTIUS

2 /// ELS COPS bàSICS NO SEM-PRE SURTEN A LA PRIME-RA , PERò AMb UNA MICA DE PRàCTICA, L’EVOLUCIÓ éS EVIDENT

3 /// AbANS DE fER EL RECOR-REGUT, éS bO ENTRENAR A LES zONES HAbILITADES PER fER-HO4 /// LLOGAR ELS PALS I LA bOSSA COSTA POC MéS DE 6 EUROS

3///

4 ///

2 ///

El Vallès Golf

Plans de Bonvilar, 6 · Terrassa 93 725 99 98 [email protected]

Golf Sant Joan

Finca Can Sant Joan · Rubí 93 675 30 50 www.golfsantjoan.com [email protected]

Green fira a Sabadell

Fira de golf i de pitch & putt que es durà a terme al recinte firal de Saba-dell (c/ de Les Tres Creus, 202), del 17 al 19 d’abril. Més informació a www.greenfira.com

FITxA

Per televisió i en competicions oficials, com passa amb tants altres esports, estem acos-tumats a veure quasi sempre només homes jugant al golf. Però a la pràctica i en el dia a dia dels camps està clar que la igualtat entre gè-neres és força superior a d’altres disciplines, sobretot d’uns anys ençà. Encarna Ruiz, de Sabadell, fa deu anys que hi juga: “Juntament amb la natació i les sevillanes em serveix per mantenir-me en forma i desconnectar molt”, diu. Hi acostuma a anar amb la seva germana i el seu marit “cada dijous i cada diumenge, i quan fa molt de fred, com aquest hivern, tam-bé”, explica, tot i que Blasi afirma que la cli-matologia influeix molt en l’afluència de per-sones als terrenys de joc. La parella d’Encarna Ruiz, Joan Anton Orenes, és un gran apassi-onat al golf, com ell mateix reconeix, fins al punt que amb el seu negoci ha patrocinat di-verses competicions i equips. “Per mi jugar a golf és invertir en salut, m’encanta, i amb la meva dona ens agrada molt més que anar al cine o al teatre”, comenta Orenes.

PolÈMiQuES aMB EColoGiSTES

Per Blasi, un dels grans punts forts del golf és que “permet a la gent estar a l’aire lliure i fer vida sana”. Però la construcció de nous camps no se salva mai de la polèmica, ja que, segons alguns sectors, suposen un deteriorament del medi ambient i de l’entorn. L’arribada del Reial Club de Golf El Prat i del Vallès Golf a la comar-ca del Vallès no en va ser una excepció; Bla-si no defuig la polèmica, i en parla de manera força contundent: “Els camps de golf avui en dia no gasten ni una gota d’aigua potable, tot són aigües residuals. No entenc com els ecolo-gistes hi estan tant en contra: es llencen més substàncies tòxiques en un camp de blat que no pas en un camp de golf”. Segueix el direc-tor del Vallès Golf: “És una opinió molt perso-nal, però penso que Sant Llorenç i l’Obac hau-rien d’estar rodejats per camps de golf, perquè el dia que es cremi per un costat no seguei-xi per l’altre; els camps de golf poden servir de tallafocs tranquil·lament, i produir al mateix temps verd”. El gerent defensa la gestió eco-lògica de la instal·lació: “Hi hem plantat es-pècies autòctones d’arbres, tal com se’ns va demanar, i que ara comencen a ser frondo-sos. Venir aquí és estar envoltat de verd, i a més assegurem que per aquí no hi passarà cap nova carretera”, conclou.

fEBRE PEl ‘PiTCh & PuTT’

Tot i que el director del Vallès Golf destaca els molts prejudicis que al nostre país té la pràctica d’aquest esport, no és menys cert que en els darrers anys hi ha hagut un au-tèntic boom pel pitch & putt, sense possible comparació amb cap altre punt de l’Estat ni pràcticament d’Europa. Ja hi ha a Catalunya tants camps de pitch & putt com de golf, amb 18.000 jugadors amb llicència –molta més gent hi juga sense estar llicenciat–, i la selec-ció catalana és una autèntica potència mun-dial d’aquest esport.

L’èxit es pot deure al fet que, d’alguna manera, el reglament del pitch & putt supera els entrebancs que molta gent pot trobar si vol anar a jugar al golf. Per fer els 18 forats es necessita la meitat del temps, ja que les distàncies són molt més curtes, i per tant també es necessita molt menys terreny per fer un camp. A l’hora de jugar, es necessi-ten menys pals i, en resum, menys despesa que en el golf. TEXT: XAVIER AMAT /// fOTOS:

ISAbEL MARqUèS

42 ÀREA DE DESCANS b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

Dels camps de ceps a la ciutat jardí

Castellbisbal, un poble de gent jove, no perd els seus orígens. Tot i que ja fa anys que no hi ha ni vinyes ni oliveres ni arbres fruiters, la població rememora el seu passat agrari al Museu de la Pagesia

Ciutats /// Una ruta per Castellbisbal

Castellbisbal és un poble de gent jove; de pares i mares que pas-segen els més petits en cotxet, de nens que juguen als parcs, i de parelles que, expulsades de la corona de Barcelona per

l’elevat preu de l’habitatge, van instal·lar-se a aquesta població del Vallès. En pocs anys, la població de Castellbisbal s’ha multipli-cat i la mitjana d’edat ha baixat. Però aques-ta joventut no es veu només en els seus habi-tants; molts dels edificis de la vila són de nova planta. No obstant això, Castellbisbal conser-va alguna joia arquitectònica que evidencia la rica història d’aquesta població. Com expli-ca l’historiador local Josep Mateu a Els 24 car-rers més antics de Castellbisbal, el carrer Ma-

jor, l’artèria de la vila, a principis de segle xx acollia un reguitzell d’oficis que van coronar-lo com l’eix comercial de Castellbisbal. Els fer-rers i barbers han donat pas a les botigues de roba, joguines, aliments i electrodomèstics, però el carrer Major, que travessa tot el casc antic i condueix fins a l’església, continua sent l’artèria del centre de Castellbisbal.

Un altre referent de la vila és el capbreu de Castellbisbal, el text més antic conservat en català. El document, que data del segle xii i que es conserva a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, és una llista del que els pagesos havien de donar al bisbe per fer ús de les ter-res: gallines, porcs, part de la collita de blat... El text estava escrit en el català que es parlava

La vinya va desaparèixer per la fil·loxera i la resta de conreus per donar pas a les vies de comunicació, als polígons i a les zones residencials

per evitar errors i malentesos. A més, la Fes-ta Major d’estiu celebra l’arribada, l’any 1913, de l’aigua i l’electricitat a la vila. Però malgrat tots els referents històrics, Castellbisbal con-tinua sent un poble de gent jove.

TiTulaRiTaT diSPuTada

“Tot i estar considerat el símbol de Martorell, la meitat del Pont del Diable està assentat al terme de Castellbisbal”, explica Francesca Tor-ras, regidora de Cultura i Educació de l’Ajunta-ment. El riu Llobregat actua com a línia divisò-ria entre aquests dos municipis que es dispu-ten la titularitat d’aquest pont d’origen romà. El pont actual és una reconstrucció dels anys 60 del pont gòtic del segle xiii. Està format per

1/// 2///3///

2///

43ÀREA DE DESCANSb30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

tres grans arcs i a la clau de volta té una petita construcció amb teulada. “A l’extrem del pont que correspon a Castellbisbal es conserva un arc romà, avui força reduït per l’acció humana, però similar a l’arc de Barà”, afegeix la regido-ra. Tot i ser un lloc interessant de veure, avui el Pont del Diable ha quedat amagat enmig d’im-ponents nusos viaris i la zona està afectada per les obres de l’alta velocitat.

A l’altre extrem del municipi, a tocar de Rubí, hi ha la pedrera de Can Campanyà, “que ha es-tat utilitzada des de l’època romana per a la construcció d’elements estructurals del Pont del Diable”, comenta Francesca Torras. La pe-drera també ha estat explotada al segle xvi per a la construcció de l’actual església parro-quial i fins a principis del segle xx, quan enca-ra s’extreia material per construir cases.

TERRa dE PaGESoS

Castellbisbal ha estat al llarg de la història un poble de pagesos. La terra vermella de la zona, el clima i la pluja van fer de Castellbisbal una zona molt adequada per a la vinya. Quan els pagesos tornaven del tros tenien les ca-mes tenyides de color vermellós per la ter-ra; d’aquí el gentilici de potarojos. La vinya va desaparèixer per l’efecte devastador de la fil-loxera, i la resta de conreus ho van fer de for-ma progressiva per donar pas a les vies de co-municació, als polígons industrials i a les zo-nes residencials. El Museu de la Pagesia ret un tribut al món agrícola. Recentment reha-bilitat, el museu “dóna una àmplia visió dels més de 900 anys de tradició agrícola de la vila”, expliquen des del consistori.

PaNoRàMiCa dES dE la RENfE

L’estació del tren de Castellbisbal deixa lluny del centre urbà. Des de la Renfe s’ha d’enfilar una carretera sinuosa amb arbres a banda i banda que condueix fins al centre de la vila, situada al damunt d’un turó i des d’on es veu Montserrat per un costat i Collserola per l’altre. Però abans d’enfilar carretera amunt, aixecant la vista es veu l’ermita del Castell, una petita ermita de parets blanques no gaire ben conservada. Des del capdamunt del turó, passejant pel parc de l’ermita del Castell, es tenen unes vistes privilegiades del Vallès. La zona, marcada pel perfil de les fàbriques i pel fum gris opac de les xemeneies, no deixa d’oferir bones panoràmiques. /// TERESA

VALLbONA. fOTOS: ISAbEL MARqUèS

1 ///INTERIOR DEL MUSEU DE LA PAGESIA SITUAT AL CARRER MAJOR DECASTELLbISbAL. EL MU-SEU EXPOSA ESTRIS I EI-NES RELACIONADES AMb LES fEINES DEL CAMP 2 ///

EL PONT DEL DIAbLE UNEIX LES PObLACIONS DE MAR-TORELL I CASTELLbISbAL3 ///

VISTA PANORàMICA DEL CARRER MAJOR DE CAS-TELLbISbAL, EXI COMER-CIAL DE LA PObLACIÓ4 ///VISTA PANORàMICA DE L’ERMITA DEL CASTELL, SI-TUADA DAMUNT D’UNPENyA-SEGAT I ENVOLTA-DA D’UN PARC URbà

4///

Museu de la Pagesia

Carrer Pi i Maragall, 13

Telèfon: 937 722 622

Horaris: divendres, de 17 a 20 h, dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenge i festius, de 10 a 14 h

Punt Verd: per llogar bicicletes

Carrer Major, 28

Telèfon: 937 711 160

Es tracta d’una minideixalleria al casc urbà que a més té un servei de lloguer de bicicletes gratuït.

ajuntament de Castellbisbal

Avinguda Pau Casals, 9

Telèfon: 937 720 225

FITxA

44 ESTACIÓ DE SERvEI b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

10 DE FEBRERaPliCaCiÓ PRàCTiCa dE la llEi dE SERVEiS dE la SoCiETaT dE la iNfoRMaCiÓ i dEl CoMERç ElECTRòNiCL’objectiu del seminari és aportar als partici-pants els conceptes bàsics per garantir el com-pliment de la Llei de serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic (LSSICE), d’aplicació al comerç electrònic i als serveis d’in-ternet relacionats amb activitats econòmiques.ORGAnITzA: InGECALCentre d’empreses del PTV (av. Parc Tecno-lògic, 3)MÉS InFO: www.ingecal.cat

DEL 10 AL 24 DE FEBRERGESTiÓ TElEfòNiCa dE CoBRaMENTS i d’iMPaGaTSSessions que volen donar a conèixer les tècni-ques necessàries per fer, amb la màxima efici-ència, la gestió de cobraments i d’impagats per mitjà del telèfon, i aprendre a desenvolupar ha-bilitats per utilitzar el llenguatge i els mètodes més adequats en cada cas.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. de Francesc Macià, 35MÉS InFO: www.cambrasabadell.org

CURSOS I SEMINARIS

DE L’11 AL 18 DE FEBRERClauS PER SER MéS EfiCaçEl seminari té com a objectiu comunicar als participants les tècniques d’aprenentatge més avançades basades en els darrers coneixements sobre el cervell, de manera que es pugui aprendre d’una forma més amena, comprensible i motivadora, facilitant l’adquisició i potenciació de noves habilitats.LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. Francesc Macià, 35MÉS InFO: www.cambrasabadell.org

DE L’11 DE FEBRER AL 4 DE MARç TÈCNiQuES dE NEGoCiaCiÓEls objectius d’aquest curs són: dissenyar es-tratègies efectives per aconseguir acords concrets; entrenar-se en la superació de di-ficultats amb l’objectiu d’obtenir concertaci-ons vàlides i conèixer i practicar la utilització d’eines per a la negociació.LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. Francesc Macià, 35

MÉS InFO: www.cambrasabadell.org

13 DE FEBRERfiSCaliTaT PER a EMPRENEdoRS, aSPECTES BàSiCS

L’objectiu d’aquest seminari, que organitza la Cambra de Comerç egarenca, és ampliar la informació que els emprenedors tenen so-bre els aspectes fiscals i comptables més ac-tuals, tenint en compte que és una norma-tiva a la qual cal donar compliment dins les seves obligacions com a empresaris indivi-duals o socis de societats civils.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I InDúSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS InFO: www.cambraterrassa.com

DEL 18 DE FEBRER A L’11 DE MARçdiRECCiÓ i GESTiÓ dE PETiTES i MiTJaNES EMPRESESEl programa ha estat dissenyat i adaptat especialment per a gerents de petites i mitjanes empreses que s’hagin creat en els darrers tres a sis anys. Aquestes pimes, després d’una primera etapa de creixement i posicionament en el mercat, es plantegen la reflexió i el pla d’acció a mitjà i llarg termini. Aquest programa, organitzat per la Cambra de Terrassa, permet respondre la pregunta: i ara, què?

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I InDúSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS InFO: www.cambraterrassa.com

24 DE FEBRERaCCiÓ CoMERCial EN TEMPS dE CRiSiEl seminari té per objectiu orientar cap a la reflexió operativa de l’acció comercial, da-vant la situació actual del mercat. Adreçat a equips de direcció, comercials i màrqueting, així com a empreses interessades a optimit-zar la seva gestió comercial.ORGAnITzA: InGECALCentre d’empreses del PTV (av. Parc Tecnològic, 3)MÉS InFO: www.ingecal.cat

25 DE FEBRERCoM aCoNSEGuiR MéS dE 100 CoNTaCTES CoMERCialS iNTERNaCioNalS MiTJaNçaNT iNTERNETEls objectius d’aquest seminari de 4 hores són utilitzar amb efectivitat internet i les no-ves tecnologies en les empreses exportado-res, aconseguir contactes comercials inter-nacionals utilitzant internet, detectar noves oportunitats de negoci, promoció i difusió in-ternacional, i conèixer casos reals d’aplicació d’internet a l’empresa exportadora.LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. Francesc Macià, 35MÉS InFO: www.cambrasabadell.org

equip de reconeguts professionals, els co-neixements i les eines més adients perquè el participant pugui dissenyar una estratègia internacional adequada a la seva estructura i a les seves possibilitats.

Dues fases integren el curs: en una prime-ra, de 65 hores de durada, es durà a terme tota la reflexió estratègica, a través de ses-sions de treball en grup en les quals es tre-ballaran els coneixements i les habilitats en els diferents aspectes que componen la de-finició de l’estratègia internacional; la sego-na fase s’iniciarà en paral·lel a la formació a partir del segon mòdul del curs, i finalitzarà entre 3 i 6 mesos després d’acabar-se la pri-mera fase (segons la disponibilitat de cada participant). Consistirà en el disseny d’un pla d’acompanyament i el seguiment de tu-tories individuals, amb l’objectiu de donar suport a la definició del projecte empresa-rial internacional. Així, a partir de la detec-ció de les necessitats, s’elaboraran plans de treball individuals en funció de l’estratègia individual. El curs està sobretot pensat per a empresaris i directius amb responsabili-tat directa per impulsar estratègies d’opera-cions globals dins les seves organitzacions, per a directors generals i gerents, i per a ex-port managers i area managers.

Per ampliar informació cal adreçar-se a la Cambra de Comerç de Sabadell (93 745 12 59) o a la Cambra de Comerç de Terrassa (93 733 98 31/32), o bé a les seves webs, on es pot ampliar la informació d’aquest curs i fer-ne les inscripcions. /// REDACCIÓ

Les cambres donen les claus de l’estratègia internacional

Entre el 6 de febrer i el 15 de maig les cambres de Terrassa i Sabadell organit-

zen un ambiciós curs sobre estratègia in-ternacional. Les sessions es desenvolupa-ran a les instal·lacions de la Cambra de Co-merç de Terrassa (Blasco de Garay, 29–49), i es compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i d’ACC1Ó.

El curs es basa en la idea que el marc d’actu-ació internacional de les empreses ha canvi-at molt en els darrers anys, amb uns mercats cada vegada més complexos però que també ofereixen més oportunitats. La internaciona-lització és avui alguna cosa més que la sim-ple exportació, i les empreses han de revisar i redissenyar els seus processos de treball per adaptar-se a les tècniques, adquirir mètode i, sobretot, tenir voluntat. Per això, el Progra-ma d’Estratègia Internacional es focalitza en la definició d’una estratègia d’internaciona-lització de les empreses en un entorn global, i creant un marc adequat de reflexió estra-tègica. Es transmetran, a través d’un ampli

Un curs explica a les empreses com redissenyar els seus processos de treball

FORMACIÓ /// CAMBRES DE SABADELL I TERRASSA

Les empreses, segons les cambres, han de redissenyar la seva estratègia internacional /// ARXIU

45b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009 ESTACIÓ DE SERvEI

DIFERENCIï’S! AIxÒ SEgUR QUE EL bENEFICIARÀ

vostè ja ho sap. Avui dia hi ha molta competència, moltes empreses a cada sector que ofereixen productes o ser-veis molt similars. Tenint en compte

aquesta situació, fa la sensació que a molts els costarà superar aquest sot i, per tant, es tendeix a creure que només sobreviuran els més forts, els més grans, els més multinacionals, i poc més.

Doncs bé, no es deixi portar per aquests pensa-ments i concentri’s en “les seves diferències” res-pecte de la competència. Les té? Ah! i el més im-portant, són percebudes i valorades pels seus clients? A més, no em serveix que pensi en el pressupost i la inversió, i em digui que ja no li queda marge de maniobra. De pitjors ens n’hem sortit, oi? Li suggereixo unes quantes propostes que li poden anar bé, sense que tingui despeses importants.

Comencem pel packaging, perquè segur que vos-tè l’utilitza per entregar els seus productes. Està al dia? És a dir, respecta el medi ambient?, és re-ciclable?, és o podria ser reutilitzable?, és ergonò-mic? En definitiva, té més atractiu i és més ecolò-gic i sostenible que la seva competència? Doncs ja pot començar a treballar.

Continuem amb la distribució. Els canals que uti-litza per arribar als seus clients, són els mateixos que els de la competència o són diferents? Ha fet proves test amb nous canals o continua amb els convencionals del sector? Ha viatjat de forma vir-tual per veure què fan els més avançats a esca-la mundial i ha intentat desenvolupar acords de col·laboració amb distribuïdors d’altres zones o internacionals? Doncs ja ho sap.

Ara revisem l’atenció al client, és a dir, coneixem el grau de satisfacció dels nostres clients? Des-prés de la venda, contactem-hi i ens interessem per les seves opinions, els fem sentir partícips del negoci o ens limitem a atendre queixes i recla-macions? És a dir, som reactius o proactius? Com vostè també sap, el temps és or. Atenem amb efi-càcia i complim els terminis fixats? Som àgils da-vant dels canvis que ens sol·liciten, tenim flexi-bilitat i proximitat? En fi, aquest pot ser un dels punts per millorar, ara!, per allunyar-nos del que fa habitualment la resta de la gent, o no?

Per últim, i no per això menys important, hi ha la comunicació que fem de les nostres diferències. Si no aconsegueix que les seves diferències siguin conegudes pels seus clients, és gairebé com si no existissin i... ja no tinc res més a dir-li.

LEONORgARCíA MONTOLIU ASSESSORA COMERCIAL

D’INTERèS

[email protected]

ESadE aluMNi CoNNECTa la SEVa XaRXa aMB uN Nou CaNal dE TV

La xarxa obre noves oportunitats en el camp audiovisual que moltes or-ganitzacions aprofiten. És el cas d’ESADE Alumni, que des d’aquest any disposa d’un nou canal de co-municació adreçat a tota la seva xarxa d’associats, formada per an-tics alumnes de l’escola de negocis. Es tracta d’ESADE Alumni TV, un pro-jecte que neix a partir d’un acord en-tre ESADE Alumni i Banesto per im-pulsar el llançament d’un canal de televisió per internet dins el canal d’emprenedors de l’entitat. Aquest nou canal facilita l’actualització de coneixements dels antics alumnes a partir de l’emissió de reportatges i notícies de les activitats que s’hi fan. D’aquesta manera, permet a l’an-tic alumne accedir a activitats a les quals abans, per problemes de loca-lització o de temps, no podia accedir.

ESADE Alumni TV disposa de 5 sub-canals. Els Matins ESADE i Ponènciesofereix resums en 3-4 minuts de les sessions de Matins, on personalitats rellevants dels àmbits polític, empre-sarial i acadèmic exposen la seva ex-periència professional. Les sessions completes també es podran consul-tar des del portal, tot i que amb un es-pai restringit als socis. El canal Conei-xement presenta contingut forma-tiu i d’actualització protagonitzat per professors d’ESADE. La programa-ció s’estructura a partir del Progra-ma de Continuïtat (3-5 minuts). Les sessions completes també es penja-ran al portal. El canal Sagues Famili-ars, que compta amb la col·laboració de la Fundació nexia, dóna a conèi-xer la visió d’empreses familiars for-mades per Antics Alumnes d’ESADE a través de reportatges de mitja hora de durada. El canal Emprenedors di-fon l’experiència de nous empresaris a través d’entrevistes, mentre que el ca-nal xarxa Alumni emetrà peces rela-cionades amb les activitats d’ESADE Alumni, com ara els actes més desta-cats dels Clubs Funcionals i Sectorials, Territorials i Chapters Internacionals, Alumni Solidari, trobades de promo-ció i, en general, el dia a dia de la xar-xa Alumni.

LLIbRES

EL ESTALLIDO DE LA BURBUJALa crisi de les hipoteques subprime ha causat estralls en la vida de milions de persones i ame-naça ara d’enfonsar el sistema financer. En aquest llibre, l’influent i respectat autor Robert Shiller revela els orígens de la crisi i proposa so-lucions per resoldre-la.

EL MUNDO EN CIFRASAquesta guia anual té les respostes a diver-ses preguntes, relacio-nades amb 200 temes i 182 països.

autor: The EconomistGestión 2000

EMPRENDIENDO hACIA EL 2020Una anàlisi rigoro-sa però amena sobre el procés de creació d’empreses. Propor-ciona estratègies de creixement.

autor: Pedro Nueno

deusto

EQUILIBRISTASUn llibre que pretén compartir l’experiència de ser mare en l’entorn actual, tenint en comp-te els reptes i les res-ponsabilitats diàries.

autor: inmaculada Gilaberte

Ed. alientaautor: Robert ShillerGestión 2000

OFICINA JOvE DE TREBALLServei de la Secretaria de Joventut destinat a facilitar l’accés dels joves al món del treball. La iniciativa està adreçada a joves fins a 35 anys. En destaca l’apartat de suport a les em-preses i una llista d’activitats formatives.

www20.gencat.cat/portal/site/Joventut/

WEbS (WWW.)

PRACTICA EL CARShARINgWeb que promou un ús més racional del cotxe mitjançant el carsharing. Barcelona, Granollers, Sabadell i Sant Cugat acullen el servei amb nous aparcaments des de finals del 2008.

avancar.es

BLOggERPopular portal d’informació i serveis per cre-ar blocs gratuïts. només cal accedir-hi amb el compte de correu de Google.

blogger.com

My LANgUAgEPàgina que proporciona accés a motors de cerca i guies webs de diferents àmbits temà-tics. La informació es pot veure en 60 llengües. És una societat entre biblioteques estatals i serveis d’informació d’arreu del món.

mylanguage.gov.au/ca

46 ESTACIÓ DE SERvEI b30 DIVENDRES, 6 DE fEbRER DEL 2009

1. Per a llamineres De la unió de la coneguda crema d’avellanes de la firma italiana nutella i la dissenyadora Giulia Ligresti, ha nascut aquesta origi-nal bossa de mà, anomenada Gilli-nu-tella Cube. D’edició limitada i feta a mà, només se n’han creat 100 unitats.

2. Alegria a la cuina Per a elles mai no passa el temps. Les neveres estil anys cinquanta de la firma Smeg con-tinuen tenint molts adeptes. La seva estètica retro i els seus alegres colors les han convertit en un bàsic a les cases més fashion. Aquest és el model de doble porta, disponible en una desena de colors.

3. La brillantor de les estre-lles La representativa estrella de la firma Montblanc és la protagonista d’aquestes delicades arracades, fetes d’or blanc amb diamants. Pertanyen a la línia Clair de Lune de la col·lecció de joieria Montblanc 4810.

4. Simplicitat La firma de saba-tilles esportives Munich aposta per la senzillesa en aquest model estiuenc, en què destaquen els acabats turque-sa de xarol. Perfectes per anar a pas-sejar quan comença a fer una mica de fresca. El model és el Goal 351 i el parell costa 129,95 euros.

5. Psiquedèlia al cap Els dibuixos geomètrics han estat el motiu inspirador d’una de les originals propostes de fundes de casc de moto de la dissenyadora Silvia Aliot per a la firma Helmetdress. Aquesta és el model Circles per a casc integral i cos-ta 25 euros.

6. Papiroflèxia L’art de plegar el paper i crear-ne figures capricioses, més enllà dels clàssics barrets, avions o vaixells, és la base d’aquesta cadira per a nens, que podreu trobar a Habitat.

4

6

3

5

2

1

256x325 CANO CATALUYA CAT.indd 1 19/11/08 18:53:22

Revista B30 nº12, Febrer 2009

Documents

Transcript of Revista B30 nº12, Febrer 2009