Revista B30 nº29, Setembre 2010

el repte de creuar les fronteres amb èxit /// 30

b30entrevista a fernando trias de bes, economista i escriptor /// 6opinió de pere J. brachfield, morosòleg /// 34

n. 29 /// 3.09.2010 La revista econòmica del Vallès

restaurants de neGocisLes millors opcions de la ‘B30’ per a reunions d’empresaris

Les administracions europees més avançades comparteixen experiències i casos d’èxit a Sant Cugat.L’Ajuntament de Sant Cugat va rebre el primer premi europeu en Lideratge i Gestió del Canvi EPSA 2009.Més informació i inscripcions a www.santcugatribuna.cat.

Dimecres 27 i dijous 28 d’octubre de 2010ESADE Creapolis

INTERNATIONAL EPSA 2009Knowledge-Transfer Workshop

Dijous 28 d’octubre de 2010, a les 13 hTeatre-Auditori Sant Cugat

Dra. Marga PröhlDirectora General del Institut Europeu de Gestió Pública

Quality of Life - An EU 2020 Imperative: What Development Model for the next Decade

3b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010 Km Zero

3.09.2010l’exportaciÓ com a sÍmptoma de salut empresarial

Una empresa que exporta és una empresa que diversifica riscos, que aprèn factors clau d’èxit d’altres mercats, que redueix costos, que optimitza el retorn de la inversió en R+D i que, finalment, augmenta beneficis. Catalunya té una economia sòlida, perquè és un país internacionalitzat. Segons dades de la Cambra de Comerç de Barcelona, actualment hi ha més de 20.000 empreses que venen els seus productes o serveis a l’estranger, tot i que es calcula que en resten més de 19.000 que encara no han tingut en compte els beneficis d’obrir-se a mercats exteriors. La majoria de les companyies internacionalitzables són pimes de menys de 50 treballadors que no s’han atrevit a fer el pas o que no han reunit els recursos necessaris per atendre la inversió. És per aquest objectiu que s’ha creat el programa Nex Pipe, una iniciativa conjunta d’ACC1Ó, ICex i les cambres que impulsa les pimes cap a l’exterior. La revista B30 inicia a partir d’octubre un cicle de reportatges dedicat a les empreses Nex Pipe, amb l’objectiu de recopilar lliçons de l’experiència d’internacionalitzar-se.

“Venem el nostre temps perquè no ens queda res més per oferir”

fernando trias de bes /// eCONOMISTA I eSCRIPTOR

pere J. brachfield morosÒleG /// DeTALLS De LA NOVA LLeI De MOROSITAT

el repte de creuar les fronteres amb èxit

tecnoloGia dels aliments al cor d’anGola

empresaris dalt de l’escenari

radar

6rotonda

34

Gas a fons

30 Gps

36

Àrea de descans

38estaciÓ de serVei

42antonio franco“L’eix B-30 ha de ser clau en el canvi de model productiu”

b30 edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// president: Ramon Grau /// coordinador de redacciÓ: Francesc Castanyer (PAUtA mEDIA)

/// directora editorial: Carmen S. Larraburu /// subdirector: Josep m. Vallès /// redacciÓ: Joan Ramon Armadàs, Lluís Capdevila, Laia

Corbella, Cristina Farrés, Xavier Orri /// proJecte GrÀfic: eixida.cat il·lustraciÓ portada: Ivanòvitx /// fotoGrafia: Lluís Llebot /// coordinaciÓ

de producciÓ: maribel Pinillos /// maquetaciÓ: Sergi Felip /// assessorament linGüÍstic: Susanna turon /// administraciÓ: Anna Comella /// im-

pressiÓ: Gráficas de Prensa Diaria /// premsa local sant cuGat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// re-

dacciÓ: [email protected] /// administraciÓ comercial: Susanna Carmona /// dipÒsit leGal: B-9826-2008 /// distribuciÓ empresarial:

FUNDACIó CECOt FORmACIó /// publicitat: 93 590 86 00, [email protected] /// col·laboradors de la ‘b30’: AJUNtAmENt DE RUBí · AJUNtAmENt DE SANt

CUGAt DEL VALLèS · AXA ASSEGURANCES · BANC DE SABADELL · BOEhRINGER INGELhEIm · CAmBRA DE COmERÇ DE tERRASSA · CECOt · CIt · GRUP CAtALANA-OCCIDENt · LA CAIXA

30.000 exemplars mensualsAmB EL ‘DIARI DE SANt CUGAt’ I L’‘AVUI’[email protected] / 93 590 86 00

fe d’errates: A la informació apareguda a la pàgina 9 de l’anterior edició de la revista B30 s’atribuïa al senyor Artur Porta el càrrec de president de mGA, quan en realitat exerceix com a director general de la Divisió Industri-al de la companyia.

radar

5b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010 radar

rÀnquinG d’exportaciÓ

CADA MeS LA ReVISTA b30 PReSeNTA UN RàNqUINg De LeS 10 eMPReSeS De LA DeMARCACIÓ De LA CAMBRA De COMeRç I INDúSTRIA De TeRRASSA qUe hAN TRAMITAT MÉS CeRTIfICATS D’exPORTACIÓ fORA De LA UNIÓ eUROPeA A TRAVÉS De L’eNTITAT.

JULIOL-AgOST1 eurofraGance RUBí

2 b. braun surgical RUBí

3 Top-cable RUBí

4 indcre TeRRASSA

5 Moehs caTalana RUBí

6 ipagsa indusTrial RUBí

7 leng d’or CASTeLLBISBAL

8 cheMipol TeRRASSA

9 bÉjar perfuMs SANT CUgAT

10 lainco RUBí

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

parets

Montcada

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

el papiol

1

3

2

radar B30

l’indicador

són les que es contractaran al Vallès Occidental a tra-vés dels Plans extraordinaris d’Ocupació Local del De-partament de Treball de la generalitat. Durant sis mesos treballaran i es formaran en sectors en què les adminis-tracions han detectat que hi ha demanda, com són les

energies renovables, l’eficiència energètica o la rehabi-litació d’edificis. Durant la roda de premsa en què es van presentar els plans, la consellera Mar Serna va afirmar que contractar i capacitar és una bona manera “d’inver-tir en la nostra gent”. /// foto: cedida

1.690

Sant Cugat acull aquest mes la segona edició de la Setmana del Llibre en Català

A partir del 15 i fins al 19 de setembre la plaça d’Octavià de Sant Cugat acollirà diverses activitats emmarcades en la 28a Setmana del Llibre en Català. Serà la segona col·laboració de l’Ajuntament del municipi amb aquesta fira centrada en la divulgació dels treballs escrits en la nostra llengua que organitza l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. A diferència de l’any passat, aquesta edició tindrà com a seu central el Parc de la Ciutadella de Barcelona en lloc del claustre del monestir. Sota el lema Aquesta setmana és festa es promocionaran especialment els llibres destinats a infants i joves. Per aquest motiu, el protagonisme el tindran les activitats familiars, sense oblidar la programació tradicional de la Setmana del Llibre dedicada al públic adult: xerrades, taules rodones i recitals, entre d’altres. Igualment, en el marc de la fira es lliurarà el Premi trajectòria, que l’any passat va reconèixer la tasca realitzada per l’escriptora Isabel-Clara Simó.

L’Ajuntament de Rubí engega una borsa virtual per a empreses i treballadors

L’Ajuntament de Rubí ha posat en marxa una borsa de treball online per-què les empreses de la zona puguin penjar ofertes laborals i els treballa-dors, oferir els seus serveis. El portal (www.impes.cat/borsadetreball) està obert a tota la ciutadania d’aquest mu-nicipi i el seu teixit empresarial i per fer-lo servir només s’ha d’omplir el formu-lari que hi ha al mateix web. L’objectiu de la nova eina és donar resposta a la necessitat d’assessorament laboral que cada vegada detecten més des de l’Ins-titut municipal de Promoció Econòmi-ca i Social (ImPES), segons va explicar el dia de la presentació la regidora de Promoció Econòmica de la ciutat, ma-ria mas. L’Ajuntament també conside-ra que aquesta borsa virtual pot propi-ciar un estalvi per part de l’empresariat, perquè veuen que pot suplir la figura de l’intermediari que busqui els perfils in-dicats per a un lloc de feina en concret. D’entrada, ja formen part de la base de dades tots els usuaris de l’ImPES.

Sabadell forma part d’una xarxa europea per millorar la competitivitat local

Sabadell ha entrat a formar part del projecte ESImEC (Economic Strategies and Innovation in medium size Cities), una xarxa pionera de treball de ciutats europees amb l’objectiu de desenvolupar estratègies econòmiques innovadores atenent les característiques dels municipis amb aquests perfils. El projecte requereix a cada membre de la xarxa compartir coneixements amb la resta de ciutats i dissenyar un pla d’acció per atendre les necessitats del seu municipi. Per confeccionar aquest full de ruta es disposarà de dos anys i mig, temps que es dedicarà a fomentar l’intercanvi. En una darrera fase, en el marc del programa de la UE URBACt, destinat al desenvolupament de les ciutats, s’identificaran fonts de finançament perquè els projectes arribin a bon port. Des de l’ESImEC assenyalen com a àmbits d’actuació preferents el suport a les empreses de la zona, l’impuls de l’economia del coneixement i el treball amb la universitat i centres tecnològics.

21 3

PeRSONeS

6 entreVista b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

Trias de Bes ens rep al seu nou estudi amb un diagnòstic preocupant: sobreviure a la crisi passa per vendre el temps que ens queda. Un cop l’aixeta del crèdit s’ha assecat, la paciència és l’única recepta per eixugar l’elevat endeutament que paralitza l’economia TEXT: XaVier orri /// FOTOS: lluÍs lleboT

“Venem el nostre temps, perquè no ens queda res més per oferir”

Trias de Bes arriba de viatge i ens rep al nou estudi que acaba de llogar per escriure “en pau”. Envoltat de llibres d’economia i literatura molt variada, l’escriptor-economista teoritza

sobre el comportament empresarial que condueix a l’èxit o al fracàs en la seva ambició per “obrir espais de reflexió” als lectors.

com a economista atípic, té un diagnòstic atípic de la crisi? el penúltim llibre ho promet a la solapa...Per simplificar el cas espanyol: es parla de crisi global, però també tenim una part de crisi autòctona. Som al final d’una bombo-lla immobiliària i creditícia. L’endeutament, sobretot privat, és elevadísim. Percentu-alment, entre privat i públic, voregem el 400% del PIB, i aquest fet ens deixa entre un dels cinc pitjors al món. I això té un límit.

i arribats al límit, què hem de fer? hi ha una solució?Si prens vint copes i tens un dinar amb els sogres l’endemà, hi ha pal·liatius, soluci-ons no. El primer que cal fer és establir me-canismes de reestructuració del deute pri-vat, per poder estirar la càrrega de deute en el temps. Allargar les hipoteques, bàsi-cament.

això va totalment en contra del que pregonava a el venedor de temps...Absolutament, venem el nostre temps, perquè ja no ens queda res més per oferir. Hi ha hagut un excés de crèdit, i ara ens ca-len uns quants anys d’estalvi. I la segona de les causes crec que ha estat la política d’immigració.

entraven massa immigrants pel volum d’atur que teníem?

Exacte. Aquí teníem un atur estructural molt elevat, vora els dos milions de per-sones, i per tant no tenia sentit que vin-guessin quatre milions d’immigrants. Si en temps de bonança, en lloc de confor-mar-nos amb un atur del 8 o 9%, n’hagu-éssim buscat el 2 o 3%, aniríem molt mi-llor. Els canvis s’han de fer quan l’econo-mia funciona.

tornant al seu vessant literari, es definiria com un estudiós del comportament empresarial?Pot ser, però funciono per àrees d’inquie-tud que m’agraden, investigo i n’escric. Em deixo portar pel que em captiva. Per exem-ple, a L’home que va canviar casa seva per una tulipa parlo sobre les bombolles eco-nòmiques més grans de la història, perquè em va picar la curiositat, tot i que després s’ha reenfocat al tema de la crisi.

això, li ho deuria demanar el seu editor...Sí, em van demanar un capítol més so-bre la crisi, però la primera part és l’anàli-si històrica de les bombolles. El mateix em va passar amb els emprenedors, també m’interessava el tema i vaig fer El llibre ne-gre de l’emprenedor. Al final sempre aca-bo parlant sobre com influeix el comporta-ment humà en el món de l’empresa.

a mil milions de musclos dibuixa una classe política incapaç de governar-se. quin n’era el leitmotiv?Això és el casament de Berlusconi amb una model en un vaixell. Naufraguen i acaben en una illa deserta, i llavors repro-dueixen la història de l’economia comen-çant per l’intercanvi, creant la moneda, la banca. És un retrat còmic de la història del sistema monetari.

fernando trias de bes /// economista i escriptor

Economista de formació i narrador de vocació. El barceloní Fernando Trias de Bes (1967) és un exemprene-dor dedicat a la literatura. L’empresa-rial i la clàssica. Ha fet fortuna amb el best-seller titulat La bona sort (2004), una faula sobre les virtuts necessàries a l’empresa i en la vida, amb un llenguatge senzill i accessible que ha captivat un bon grapat de lectors. Els crítics parlen d’autoajuda empresarial. Trias de Bes es declara menys ambiciós: “Els llibres només aspiren a obrir una finestra d’inspira-ció, donar una pista, obrint espais de reflexió”. Darrerament ha publicat la novel·la Mil milions de musclos (2010) i l’assaig L’home que va canviar casa seva per una tulipa (2009), en què repassa les bombolles econòmiques que, com la immobiliària, han rebentat al llarg de la història.

el perfil

un estudiós dels perills a l’empresa

7b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010 entreVista

s’ha interpretat el llibre com una crítica a la falta de lideratge polític. És una mala generació o hi ha factors externs que no els permeten brillar? Quan falta lideratge és perquè hi ha una inèr-cia sistèmica en què s’ofeguen els líders. Ma-nen més les institucions que els líders, que no poden sobresortir. Aquí triomfa qui sap conviure amb els interessos generats. I els lí-ders apareixen quan les institucions estan en crisi, per això crec que en els propers anys n’apareixeran. Sense anar més lluny, l’Oba-ma ha sorgit quan les institucions financeres i polítiques feien fallida.

què han de canviar els líders?Quan penso en un líder imagino algú capaç de reformar el model d’estat, que sàpiga do-nar una nova mirada. Tot el debat entre Es-tatut i Constitució, per exemple, és un senyal dels canvis que demana la societat, i per fer-los calen figures que els empenyin.

com veu l’encaix de catalunya dins d’espanya políticament i econòmicament?Tenim un 16% d’independentistes, un 16% que vol pertànyer exclusivament a Espanya, i dos terços que tenen una postura més mode-rada. Però als moderats ens han deixat sense arguments. Respecte al tema econòmic, és cada cop més un argument clau per transfor-mar el model d’estat, perquè el sistema au-tonòmic no és viable amb tantes institucions duplicades. Cal federalitzar en cinc o sis es-tats. Quinze consellers d’economia per a un país com el nostre no té cap sentit!

ho veu viable en el camp polític?Recordo que quan es va començar a mou-re l’Estatut, una enquesta de La Vanguardia deia que el tema preocupava l’1% de la pobla-ció. Aquest debat l’han de generar els polí-tics, després caurà pel seu propi pes, perquè el sistema és econòmicament insostenible.

altres institucions, com l’euro, també perillen. És desitjable? i viable?Raonable econòmicament, però inviable políticament, perquè seria el fracàs absolut de la Comunitat Europea.

les eines fiscals no són suficients?No són immediates. Tu ara devalues la mo-neda i pugen directament les exportacions, però amb mesures fiscals és més pausat.

l’iVa no s’hauria d’haver apujat abans, per racionalitzar-lo a nivells europeus?Evident. I, de fet, l’actual increment de l’IVA no farà augmentar els ingressos. Això ho ha dit el sindicat d’inspectors d’Hisenda. El que ingressarem de més es perdrà per societats i augmentarà el moviment en negre.

anem al Vallès. quin paper poden tenir les institucions i empreses locals en aquest panorama de crisi global?Hi ha unes forces que marquen la política central, però sempre hi ha espai per a les petites localitats. En l’àmbit empresarial i de ciutat, funcionen molt bé les economies

molt grans i les molt petites. Xina o Suècia, sí, França i Itàlia, no. En l’àmbit de l’em-presa passa el mateix, les mides intermè-dies són més difícils. És la teoria de la long tail, per la qual tots els grans fenòmens de consum són pocs mercats però molt grans, o molts mercats petits. No hi ha gaire lloc per a espais intermedis. D’aquí l’interès d’un cas com el Vallès.

el cas Vallès, amb creàpolis, els clústers, el sincrotró, com a espai econòmic impulsat d’alguna manera artificialment, respon a aquest model?Sí, i aquí hi ha part de les seves virtuts. I respecte a la intensitat de les inversions públiques, hi ha certes iniciatives i indús-tries que requereixen impuls públic, però ara es tracta de trobar iniciativa privada que ho conservi, per transformar això en vivers d’empreses reals i productius.

quina necessitat és la més urgent per permetre que creixi una nova generació d’empresaris?Donar un tractament de crèdit en funció del risc de cada empresa. Aquí, dos nanos amb una bona idea però amb la pinta dels fundadors del YouTube van al banc i els di-uen que fora. Calen business angels que do-nin ales a les noves propostes.

tornem a les seves àrees d’interès: què entén per innovació?Creativitat aplicada al món empresarial. L’iPhone n’és un cas clar. Van obrir el codi i milers de programadors treballen per ells. Deixant de pensar amb la idea de “mi te-soro” han fidelitzat els usuaris amb la fei-na d’altres.

una de les seves tesis més celebrades és que la sort és per a qui la persegueix?

hi ha hagut un excés de crèdit, així que ara ens calen uns quants anys d’estalvien el camp empresarial i de ciutat, funcionen molt bé les economies molt grans i les molt petites. D’aquí l’interès d’un cas com el VallèsAquí el que passa és que dos nanos amb una bona idea però amb la pinta dels fundadors del YouTube van al banc i els diuen que foraengegar un negoci té un impacte vital terrible, i això a les classes de negocis no s’explica. entre l’empresa i la família hi ha un lligam indissociable.

Els resultats empresarials surten del que tu facis més l’atzar. Com més facis, més es redueix la variable de l’atzar. Però els ele-ments necessaris són la tenacitat i el treball.

el mediocre tenaç a la llarga triomfa?Per la meva experiència, qui penca se’n surt.

el concepte del temps..., me’l podria resumir breument?El sistema econòmic funciona amb un in-tercanvi de la variable temps amb la so-cietat. I el missatge que vull transmetre és que cal anar amb compte amb la ges-tió del nostre temps. L’error és hipotecar-se a 30 anys.

i el teorema del neci, en què consisteix? Parla de deu actituds o comportaments en què cau una persona creient que està fent una inversió racional quan no ho és. És una anàlisi psicològica de l’inversor que entra en bombolles pensant que serà rendible. “Solo un necio confunde valor y precio”, que deia Machado.

el llibre negre de l’emprenedor avisa sobre la tria de socis. què necessitem perquè no ens enfonsi?Pactar molt bé com se surt del vaixell i dife-renciar el pacte com a treballador, amb nò-mina i sou, i un altre com a accionista. Res de tot junts i tot a mitges.

en aquest llibre tracta també la importància de la família per emprendre...Perquè engegar un negoci té un impacte vital terrible. Comporta sacrificis que has de pactar a casa, i això a les classes de negocis no s’explica. Entre l’empresa i la família hi ha un lligam indissociable.

8 radar b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

orbital 40 preveu allotjar 3.000 empreses a terrassa fins al 2015

a pocs metres del tram que ja està en marxa del Quart Cinturó hi ha Orbi-

tal 40, la marca del Parc Científic i Tecno-lògic de Terrassa, que neix amb la missió de convertir-se en un nou pol de coneixe-ment i un centre generador de talent de re-ferència a Catalunya. Amb l’impuls de so-cis com la Universitat Politècnica de Cata-lunya i el centre de R+D+I Leitat, Orbital 40 està cridat a vertebrar la futura oferta in-dustrial de Terrassa, a partir d’un teixit em-presarial de base innovadora. Les previ-sions del nou centre tecnològic són més que optimistes. El parc preveu generar 50 empreses anuals de nova creació i atrau-re’n d’existents, fins a arribar a allotjar-ne 3.000 abans del 2015. És a dir, en qua-tre anys s’aconseguiria cobrir la capacitat màxima dels 500.000 metres quadrats de sostre potencial que hi ha en aquest espai, situat entre la Franja Nord, el Parc Audio-visual, el centre tecnològic Leitat i l’Escola de Negocis Unnim. Els càlculs apunten que en aquest entorn es crearan entre 10.000 i 15.000 llocs de treball i es destinaran in-versions en infraestructures que se xifren en 100 milions d’euros.

potenciar sectors Ja potents. Aquest objectiu tan ambiciós ha fet remar en una sola direcció el govern de Madrid, l’Ajunta-ment de Terrassa i la Generalitat, que iden-tifica Orbital 40 com un dels deu pols d’in-novació de Catalunya. Les seves àrees estra-tègiques estan orientades a crear activitats amb característiques comunes en el camp de l’audiovisual digital, el tèxtil tècnic, el sa-nitari i el d’alimentació. Tots ells són sectors amb una implantació important a Terrassa. Segons ha explicat el rector de la UPC, Anto-ni Giró, la voluntat és que el Parc Audiovisu-al es converteixi en un exponent de “la triple hèlix”, en què col·laborin les universitats, el sector productiu i les administracions.

internacionalitZaciÓ. Orbital 40 també ha començat a caminar amb el clar objectiu de millorar la competitivitat dels empresaris que decideixin apostar per aquesta zona complint la màxima que la ministra de Cièn-cia, Innovació i Tecnologia, Cristina Garmen-dia, va defensar el dia de la inauguració: “Per fer front a les noves emergències geopolíti-ques com l’Índia o la Xina cal identificar-ne les fortaleses i les oportunitats i fer-les més internacionals i reforçar la innovació tant dels sectors tradicionals com dels de nova

implantació”. Pel president de la Generalitat, José Montilla, el parc es beneficia de la tradi-ció industrial de Terrassa. “Comptem amb una important massa crítica formada per ac-tius centenaris”, va dir el president de la Ge-neralitat en el discurs inaugural. El president del grup Innopro i assessor de l’Ajuntament de Terrassa en el disseny del centre, Miquel Barceló, creu que amb el Parc Audiovisual de Catalunya, el complex Franja Nord B-40, el campus de la UPC, La Fàbrica d’Idees Vapor Gran i el centre Leitat s’aconsegueix en un mateix municipi “la pista d’aterratge perfec-ta per atraure coneixement”. Aquesta trans-ferència del coneixement s’està desenvolu-pant en un ecosistema que té com a referent l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Un mirall molt ambiciós que, segons la seva valoració, és assumible si es treballa perquè “la finalitat d’Orbital 40 sigui generar activi-tat econòmica”. /// C. FARRéS

la inauguració va tenir lloc el dia 12 de juliol al parc audiovisual de catalunya. a l’esquerra, el president de la Generalitat, José montilla, amb la ministra de ciència, innovació i tecnologia, cristina Garmendia. a la dreta, foto de família /// CEDIDES

infraestructures /// TeRRASSA

el Parc Científic i Tecnològic ocuparà un espai de 500.000 metres quadrats, on es potenciaran els negocis relacionats amb els clústers de salut, alimentació, audiovisual digital i tèxtil tècnic

final d’obres: 2015

inVersiÓ: 100 milions d’euros

llocs de treball Generats: 15.000

inVestiGadors: 1.000

empreses: 50 l’any

centres adscrits:

· Parc Audiovisual de Catalunya

· Centre Tecnològic Leitat

· Campus universitari de la UPC

el parc en xifres

6,7milions d’euros és la inversió total del Ministeri de Ciència i Innovació des de l’any 2008 i fins ara en projectes adscrits a Orbital 40. qui s’ha endut més capital ha estat el Parc Audiovisual de Catalunya, al qual han destinat 4,8 milions, seguit del Leitat: 1,8 milions d’euros per desenvolupar diversos projectes en aquest centre tecnològic. finalment, dos projec-tes singulars estratègics com són el transport eeroespacial i la nanoci-ència i nanotecnologia han rebut una subvenció de 140.000 euros.


les empreses ja poden construir al parc de l’alba

a mitjans de juliol, la direcció de l’obra del Centre Direccional de Cerdanyo-

la ha estat recepcionant els treballs que s’han fet en la primera fase d’urbanitza-ció. Un procés que ara acaba i que suposa-rà que al llarg d’aquest mes quedin oberts 600 metres quadrats del Parc de l’Alba per-què s’hi comencin a instal·lar empreses, segons ha explicat el director del consor-ci que gestiona el projecte, Miquel Sodu-pe. Aquest pas exigirà la modificació del pla parcial de la zona per part de l’Ajunta-ment de Cerdanyola, i l’empresariat local no ha trigat a posicionar-se respecte del perfil d’empresa que ha d’ocupar el Cen-tre Direccional.

resposta patronal. “Caldria una reflexió estratègica de quin tipus d’empreses hi ani-ran”, ha afirmat a B30 el president de l’As-sociació d’Empresaris de Cerdanyola, Jor-di Sancho, que alhora veu la necessitat de “prioritzar la instal·lació del teixit industri-al local que, per no tractar-lo bé, fuig a al-tres municipis”. D’altra banda, des de Cer-danyola Empresarial parlen de la necessitat de posicionar el Centre Direccional de forma coherent al model empresarial del territori. “Cal una ronda Sud de Cerdanyola resseguint l’antiga traça de la Cornisa”, demana el seu president, Lluís Sisquella, que rebutja la via interpolar sud, “perquè no aporta res a la mi-llora de la mobilitat del municipi”.

També s’ha posicionat el vicepresident de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, as-senyalant que cal ajustar el projecte per-què “esdevingui un pol científic, tecnològic i empresarial”. Ateses i escoltades les de-mandes, Sodupe reconeix que espera “co-

mençar a anunciar noms d’empreses que s’instal·len al parc aquesta tardor”.

sentència del tsJc. L’Ajuntament de Cer-danyola ha negat que la modificació del pla parcial que executarà en el proper ple es faci arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què anul·lava el planejament urbanístic “per manca d’estu-di d’impacte ambiental”. Actualment, expli-ca Sodupe, hi ha interposat un recurs al Tri-bunal Suprem i ara “cal treballar per resoldre els objectius del projecte i dotar-lo de l’abso-luta seguretat productiva perquè es desple-gui l’activitat”. /// C. FARRéS

Durant aquest setembre la direcció del Centre Direccional posa el punt i final a la primera fase d’obres mentre es refà una part del projecte urbanístic de la zona

infraestructures /// CeRDANYOLA DeL VALLÈS

el projecte d’urbanització modifica la carretera que va de cerdanyola a sant cugat /// LLUíS LLEBOt

des de finals del mes d’agost els vehicles que accedeixen als polígons industri-

als de Sant Quirze del Vallès, Sabadell i l’ae-roport d’aquesta última localitat tenen una nova sortida a l’autopista C-58. Es tracta d’una reforma que dóna accés directe des de la via ràpida al Sabadell Parc Empresa-rial, el nou centre econòmic que s’està de-

senvolupant en aquesta localitat i que aco-llirà la botiga Ikea del Vallès, que obrirà por-tes el 2012.

150.000 Vehicles. El Departament de Polí-tica Territorial i Obres Públiques de la Gene-ralitat ha finançat els 11,3 milions d’euros de l’obra. A més de la nova entrada, també s’ha

millorat l’enllaç entre l’AP-7 i la B-30 amb aquesta via ràpida, ja que s’ha adequat un nou carril i s’han ampliat els tres existents. El go-vern català ha donat a conèixer que cada dia utilitzen aquesta via uns 150.000 vehicles, i que és un dels principals eixos viaris del país. Però les reformes no han acabat aquí, ja que també s’ha canviat la incorporació a la C-58 des de Bellaterra i la UAB, de manera que s’ha posat punt i final a una de les entrades a l’au-topista més odiades pels conductors per la manca de visibilitat de la incorporació. Ara hi ha un carril segregat que va fins a Sabadell Centre i, passada aquesta entrada, es fa la in-corporació. /// C.F.

la c-58 estrena entrada al nou polígon de sabadell sud

cada dia, 150.000 vehicles passen per la c-58 /// C.F.

infraestructures /// VALLÈS

interior retarda l’enllaç entre l’ap-7 i l’ap-2 a castellbisbal

el pla d’austeritat del govern de Madrid va suspendre per a tot l’any vinent el

projecte d’enllaç entre l’AP-7 i l’AP-2 per Cas-tellbisbal, una infraestructura que es va pla-nificar l’any 2006 per 59,25 milions d’euros i que acumula un encariment d’un 25% del preu inicial de licitació d’obra. Segons el tèc-nic d’infraestructures de la Cambra de Co-merç de Terrassa, David Quilavert, amb els incompliments d’execució que hi ha hagut al llarg dels anys en aquesta via és “normal” que s’hagi disparat el pressupost inicial, “i paralitzant-la només s’encarirà encara més, ja sigui per costos de manteniment o per re-parar els danys que s’hagin produït quan es torni a iniciar”. En aquest sentit, des de l’as-sociació egarenca reclamen que “es planifi-qui millor i es controli més exhaustivament l’empresa adjudicatària per evitar que pas-sin aquestes coses”. Tant ells com la Cecot es van prendre com un gerro d’aigua freda l’anunci del ministre d’Interior, José Blanco, que no invertiran cap euro en l’enllaç. “S’han de fer retallades, però hi ha infraestructures menys estratègiques que aquesta”, va afir-mar el secretari general de la patronal, Da-vid Garrofé. Garrofé també va destacar que repassant l’historial de projectes que que-den morts “el Vallès Occidental és una co-marca penalitzada”, i va assegurar que “fa-rem arribar les nostres queixes al ministre Blanco”. /// C.F.

infraestructures /// VALLÈS

la carretera es va planificar el 2006 /// LL. LLEBOt

600metres quadratsLa primera part de l’obra d’urbanit-zació del Parc de l’Alba ha preparat un terreny de 600 metres quadrats perquè s’hi comencin a instal·lar em-preses, a més d’obrir completament a la circulació les rotondes d’enllaç entre els municipis de Cerdanyola, Sant Cugat i la UAB.


això es tradueix al balanç en uns recursos de 41.211,9 milions (un 8,9% més).

D’altra banda, Banc Sabadell és actualment, amb un 4,38%, una entitat amb una ràtio de morositat per sota de la mitjana del sector espanyol. La cobertura sobre riscos dubto-sos s’incrementa fins al 63,58% i arriba al 121,55% si es tenen en compte les garanties hipotecàries constituïdes. També es millo-ren les ràtios de capital bàsic, que se situen en un 7,7% de core capital respecte al 6,63 del juny del 2009 i amb una solvència to-tal del 10,38%. Amb tot, els actius totals del banc són de 86.243,3 milions (+6,5%).

Guardiola també va recordar que el banc està creixent orgànicament i guanya posi-cions en el mercat. En aquest sentit, el pre-sident, Josep Oliu, al cap d’uns dies de la fe-licitació institucional a BBK per ser l’adju-dicatària de CajaSur, va afirmar que l’oferta sabadellenca “va ser molt seriosa”, tot i que potser li va faltar més protecció de risc. Malgrat aquest revés, va assegurar que “de moment no ens plantegem fer cap més ope-ració sobre un banc mitjà” un cop adquirit el Banco Guipuzcoano, una operació que també queda reflectida en el balanç. Pel que fa als rumors que assenyalen Banc Sabadell aproximant-se al Banco Gallego, Oliu va respondre que la presència de l’entitat en aquesta zona “és baixa” i no va descartar una possible operació allà, tot i que no a curt termini. /// CRIStINA FARRéS

banc sabadell destina 339 milions a provisions cautelars

durant el primer semestre de l’any Banc Sabadell ha obtingut un benefici net

atribuït de 233,6 milions d’euros, un 29,6% menys que en el mateix període del 2009, després de destinar 339 milions procedents de plusvàlues a provisions cautelars. El con-seller delegat de l’entitat, Jaume Guardiola, va presentar aquests resultats explicant que per l’evolució del mercat en aquest perío-de les xifres finals han estat millors del que s’esperava. A més, va comentar que la cai-guda del segon trimestre ha estat menor a la dels tres primers mesos de l’any, una situa-ció que ell va atribuir al “rigor i la contenció de les despeses”, a banda de destacar l’incre-ment de l’activitat comercial.

menys morositat. De fet, Guardiola va po-sar l’accent en el fet que el 30 de juny Banc Sabadell va superar els dos milions de clients gràcies a l’important esforç que es va fer en la captació de nous particulars (un 42% més que el 2009) i empreses (un 64% més). Tot

el primer semestre obté un benefici de 233,6 milions, un 29,6% menys

tomàs Varela, director financer, Josep oliu, president, i Jaume Guardiola, conseller delegat /// CEDIDA

entitats d’estalVi /// SABADeLL

unnim deixa de treballar amb la mútua egarsat

e l naixement d’Unnim també ha gene-rat un ball de cadires pel que fa a les

mútues que fins ara donaven servei a les tres caixes que hi havia darrere del projec-te: Sabadell, Terrassa i Manlleu. Per aquest motiu, durant les vacances l’asseguradora Egarsat ha deixat de donar servei als tre-balladors que havien estat contractats per l’entitat originària de Terrassa.

decisiÓ empresarial. Tal com han asse-gurat fonts de l’empresa vallesana a la B30, aquesta decisió no ha estat dramàtica per a Egarsat, l’assumeixen com un acord em-presarial més entre tots els actors que hi ha darrere de la nova caixa catalana. Mal-grat tot, quan es va començar a parlar de la fusió, Egarsat es postulava com una de les asseguradores més ben situades per donar servei als pràcticament 3.000 treballadors que tindrà Unnim quan s’acabin de fer les reduccions de plantilles previstes en el pla empresarial de la fusió.

De fet, poc després que s’anunciés la unió, la mútua (nascuda el 2007 precisament d’una altra fusió, la de la terrassenca Mútua Egara i la sabadellenca SAT) va traslladar la

seva seu central a Sant Cugat. Un moviment que es va interpretar com l’intent d’evitar velles rivalitats històriques entre les dues cocapitals del Vallès Occidental.

Finalment, aquest compte s’ha repartit en-tre les mútues Fremap i Activa Mútua. Des de la nova caixa catalana han explicat que el criteri que s’ha prioritzat a l’hora d’esco-llir ha estat la cobertura nacional. És a dir, buscar les empreses que disposessin d’una major xarxa de centres propis sense haver d’acudir a cap clínica concertada. Un factor que ha restat punts a Egarsat. /// C.F.

primera assemblea general d’unnim /// CEDIDA

entitats d’estalVi /// VALLÈS


patronals /// TeRRASSA

contactes o la posició al mercat, uns valors inclosos en els hàbits de compra dels cli-ents que al final porten a la devaluació dels actius tangibles.

“salVar” 12.000 neGocis. Des de la pa-tronal de Terrassa van posar damunt la tau-la els càlculs sobre les empreses que durant l’exercici del 2008 es podrien haver “salvat” en el Centre de Reempresa. Llavors el ba-lanç entre la creació i la destrucció d’em-preses de nova creació va presentar un sal-do negatiu d’un 1,7% anual, que, sumat a les activitats cessants de diversos negocis ja existents, comptabilitzaven un 13% del tei-xit industrial català. És a dir, unes 82.000 empreses. De totes elles, almenys 12.000 van tancar per motius no econòmics i par-ticipant en la nova iniciativa podrien haver continuat l’activitat. El model s’ha posat en pràctica a França, on s’ha evitat el tanca-ment de 150.000 pimes.

Precisament des de la Cecot asseguren que va ser això el que va encoratjar el Departa-ment d’Economia i Finances de la Genera-litat a apostar-hi i confiar en la patronal egarenca per establir aquest mecanisme pi-oner a Catalunya. Un espai que és tant físic com virtual i coordina els serveis efectius de suport tant al reemprenedor com al ce-dent de l’empresa. La iniciativa també ha estat complementada a tot Espanya amb un pla que té un finançament de 20 milions d’euros. /// REDACCIó

cecot fomenta la continuïtat de les empreses amb una nova eina

e n tota economia dinàmica i innovadora hi ha una mortaldat corrent i habitual

d’empreses pel fet d’estar mal gestionades, per la pèrdua de mercats, per problemes personals, per discrepàncies societàries, per obsolescències diverses o senzillament perquè no tenen successió. Però moltes fra-cassen en la seva trajectòria perquè no es pensa en la transmissió com una alternati-va de continuïtat, una tendència que es vol corregir amb el Centre de la Reempresa de Catalunya (www.reempresa.org) posat en marxa per la Cecot.

eVitar perdre capital econÒmic. Du-rat la presentació d’aquesta nova eina, que compta amb l’impuls del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, el president de la Cecot, Antoni Abad, va de-fensar la necessitat de garantir la vida de les empreses. “Dediquem molts esforços a fomentar la creació d’empreses, però hem oblidat afavorir-ne la continuïtat”.

Aquest projecte pioner a tot l’Estat neix com un nou model d’emprenedoria i creixement empresarial. El procés facilita que un nou emprenedor (reemprenedor en aquest cas) pren el testimoni en la gestió d’una empre-sa ja existent comprant-la tota per continu-ar l’activitat. D’aquesta manera salvaguar-da el patrimoni empresarial tant individu-al com col·lectiu per fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la. Un mecanisme que possibilita la compra dels actius i dels passius del negoci als seus an-teriors propietaris o propietari mantenint l’activitat, els llocs de treball i el ritme de funcionament habitual sense entrebancs per l’entorn empresarial proper. Amb tot, el reemprenedor aporta a l’empresa una lí-nia d’actuació renovadora i els mitjans ne-cessaris per a la millora i reorientació del negoci, una alenada d’aire fresc, de manera que en el relleu no es perd capital econòmic ni coneixement especialitzat. A més, tam-poc no es perden actius intangibles com els

el Centre de Reempresa de Catalunya promou la figura dels reemprenedors

oficina d’atenció del servei reempresa /// CEDIDA

els empresaris del sector de l’alimentació fan ‘networking’

u na quarantena d’empreses, professi-onals i agents del sector alimentari

es van reunir aquest juliol a Nodus Barberà per participar en una jornada de networking organitzada entre els ajuntaments de Saba-dell, Barberà, Castellar, Sant Quirze, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà i Granollers en el marc del treball que s’està duent a ter-me en el Pla d’Innovació de la Conca del Ri-poll per impulsar el clúster.

contactes seleccionats. Per facilitar els contactes, l’objectiu principal de la ses-sió, des de l’organització es van estudiar

les inscripcions i quan els professionals van arribar a Nodus Barberà se’ls va lliu-rar una agenda amb quatre reunions, a més de possibilitar una entrevista amb una persona del Centre d’Innovació de Ca-talunya. Un procés que per la regidora de Promoció Econòmica de Sabadell, Mont-serrat Capdevila, “és la clau de l’èxit, ja que es posen en contacte empreses interessa-des a col·laborar bilateralment”. També es va treballar en grups per parlar, entre d’al-tres, del desenvolupament de nous i mi-llors productes o crear envasos per millo-rar-ne la durabilitat. /// REDACCIó

des de l’organització s’havia facilitat una agenda amb quatre contactes útils als assistents /// CEDIDA

Jornades /// BARBeRà

la nova llei de la morositat injectarà 114.950 milions

p imec defensa que la modificació de la llei de la morositat provocarà un im-

pacte positiu en les empreses del Vallès Oc-cidental. Concretament, segons un estudi intern de l’entitat, es calcula que aquesta mesura suposarà una injecció de 114.950 milions d’euros anuals. Aquesta xifra és el punt de partida que Pimec utilitza per enco-ratjar els petits empresaris i els autònoms a fer complir les noves regles de joc, que faran que el 2013 el termini màxim de pa-gament als proveïdors sigui de 60 dies. El president de Pimec Vallès Occidental, Mar-tí Puig, ha aplaudit que en la nova norma no es preveu la possibilitat de pactar entre les parts. “Fins ara, una multinacional o l’ad-ministració pressionaven el petit proveïdor perquè les condicions de pagament fossin tan llargues com ells volien”.

mÉs finanÇament. La nova norma signifi-ca “un pas important i imprescindible”, tot i que des de Pimec s’insisteix en la necessitat d’atendre el finançament a les empreses. “Si no hi ha crèdit, moltes empreses mori-ran abans del 2013”. Amb aquest toc d’aten-ció el president de Pimec Vallès Occiden-tal Sud, Francesc Elías, tornava a posar da-

munt la taula la necessitat de recuperar les línies de crèdit empresarial “de manera ra-cional”, perquè “els resultats d’aquest can-vi trigaran una mica a ser visibles”.

“Si la banca apliqués els mateixos criteris que ella fa servir per donar crèdits a les em-preses, a Espanya només tindríem sis enti-tats”, va sentenciar, argumentant que la sagnia d’empreses que han de tancar per falta de liquiditat es deu tant a la morositat (és la segona causa a la comarca) com a la negativa d’obtenir finançament extern, un veritable cercle viciós. /// C.F.

martí puig presideix pimec Vallès occidental /// F.C.

patronals /// VALLÈS


els empresaris que depenen de la construcció confien en les reformes de la llar per reactivar el sector TEXT: XaVier orri /// FOTOS: lluÍs lleboT

Joan aymerich /// President de l’Associació Catalana d’empresaris de Materials per a la Construcció

gent no pot comprar pisos. La millor so-lució, per als clients i per al sector, és re-formar la llar. Però per això també cal ajut financer, perquè el particular no hagi de tocar els estalvis en moments com aquests. I nosaltres estem inten-tant que la Generalitat tuteli aquest pla per impulsar les reformes a petita esca-la, perquè la senyora Maria de torn pugui trobar un crèdit ràpid, tou i amb interes-sos baixos per canviar el bany.

És una manera de salvaguardar un petit tros del pastís, però, arregla gaire el problema?Si arribem a acords en aquest sentit, i la federació de caixes hi està treballant, penso que pot ajudar tant els associats de CEMAC per oferir un servei de crèdit que els altres no tenen, com també els clients.

aquest reajustament del sector cap a la reforma destruirà moltes empreses o sabran adaptar-s’hi?Això suposarà tancaments, perquè l’es-tructura de personal del 2006 s’havia de modificar, i els que no ho han fet ara els costarà adaptar-s’hi. Els assessors el que recomanen és reduir plantilla. S’han vist molts casos de tancament per arribar tard a aquesta reducció.

quin model d’empresa se’n sortirà en aquest sector?És difícil de dir, però crec que només se’n sortiran les empreses que actualment estiguin sanejades econòmicament, sen-se deutes.

i n’hi ha alguna amb aquestes ca-racterístiques?Alguna sí, però tampoc no te’n puc dir percentatges. Les empreses que durant els bons anys, molt bons anys de fet, han sabut reinvertir o deixar els beneficis al coixí, estan sanejades. Els que s’han ha-gut de refiar dels crèdits, ara s’han que-dat sense.

el tema dels impagats també ha afectat molt?Doncs sí, tot i que cada cop n’hi ha menys, diguem que ja ha passat el crei-xement. Des de l’associació també to-quem el tema, que no està resolt amb la nova llei, perquè això dels 60 dies no serà fins al 2013. Fixa’t que a França, això de pagar a 120 dies ningú no sap què és! han perdut molts associats amb la crisi?Pocs, per sort. Algunes empreses que han tancat, i d’altres directament per es-talviar costos, tot i que sigui la xocolata del lloro. Durant el meu mandat procura-ré augmentar-ne la xifra. què els prometrà?Hem de fer que el magatzem no associat vulgui estar acompanyat, que es vegi en la necessitat d’estar associat.

ment en aquest moment, per funcionar com a lobby. quin és el diagnòstic del sector respecte al 2007, a l’inici de la crisi?El nostre punt àlgid de vendes va ser l’any 2006, des d’aleshores està bai-xant a marxes forçades. Ha caigut al voltant d’un 30%. I el 2010 tampoc no és millor. Jo era un dels il·lusos que pensava que enguany revifaria, però està sent pitjor pel que fa a vendes que el 2009.

i al Vallès, com està la situació?Doncs, pitjor. Sant Cugat n’és l’exem-ple més clar: el 1987 tenia 35.000 habi-tants i el 1999 ja érem 60.000. Això vol dir que es van fer molts pisos, ara en queden molts per vendre, i lògicament ningú no farà gran obra, que és el que feia moure la màquina, del construc-tor al lampista, fins que això es vengui. La gran obra no tornarà a arrencar fins d’aquí quatre o cinc anys.

per molts, cinc anys sona a xifra optimista...Si dura més, aquí no quedarà ningú. I fins aleshores toca treballar en el fo-ment de la reforma, que és per on pas-sa el nostre futur. Hem d’adaptar la nostra estructura del sector a aquest nou model d’activitat. És el cavall de batalla per a aquest mandat que comença?Sí, estem impulsant un pla de reforma. La idea és fomentar la reforma, ja que la

la crisi augmenta la necessitat de l’associacionisme empresarial?Doncs sí, en el nostre cas, en el mal dit sector del totxo, hem perdut el crèdit dels bancs. Les vendes ens han baixat, els preus estan rebentats.

i l’associació defensa aquests interessos...Exacte. D’una banda, oferim avantat-ges en la compra de carburant, peatges, entitats financeres amb les quals tenim acords, en missatgeria, assessoria fiscal. Però el principal interès d’estar associ-at és que estiguem tots units, especial-

Joan Aymerich va ser alcalde a Sant Cugat durant més d’una dècada. Ara, des de l’1 de ju-liol, dirigeix el destí de CE-MAC, l’Associació Catalana d’Empresaris de Materials

per a la Construcció. Amb 150 associ-ats dels 800 magatzems que hi ha a Cata-lunya, CEMAC funciona com a lobby del sector. Segons descriu l’entitat, la seva funció principal és fer d’interlocutor da-vant les administracions catalanes de cara a solucionar els problemes dels as-sociats. Problemes que en els moments de crisi es multipliquen.

Jo era un dels il·lusos que pensava que enguany la cosa revifaria, però està sent pitjor pel que fa a vendes que el 2009La gran obra no tornarà a arrencar fins d’aquí quatre o cinc anys. Si dura més, aquí no quedarà ningúAra només ens queda treballar en el foment de la reforma, és per on passa el nostre futur

Només se’n sortiran les empreses que estiguin sanejades econòmicament


associacions /// TeRRASSA

demarcació i, finalment, els deures interns de la pròpia Cambra per adaptar la institu-ció a l’entorn, potenciant-ne alhora l’opti-mització dels recursos.

Amb tot, Galí no renuncia a convertir l’asso-ciació en un centre de referència de l’empre-nedoria amb la creació de 500 noves empre-ses durant els quatre anys vinents, el foment de la formació, la promoció de la inversió empresarial a través d’una política de fis-calitat incentivadora i liderant un estudi per veure com ha estat l’impacte socioeconòmic de les grans infraestructures de la demarca-ció, com el Quart Cinturó.

125 anys. El 2011 la Cambra de Comerç de Terrassa bufarà 125 espelmes, una efemèri-de que es vol celebrar mitjançant la formalit-zació de compromisos de transparència i ri-gor i arribant a 3.000 empreses de la seva de-marcació. Per celebrar aquest aniversari es compta amb les aportacions dels nous presi-dents de les cinc comissions de l’associació, coordinades pel vicepresident segon de l’en-titat, Jordi Amat. Nova Indústria i Sostenibi-litat estarà gestionada per Gemma Sanz, Eco-nomia i Finances per Rafael Villegas, Comerç i Turisme per Joan Turull, la comissió d’Inter-nacionalització per Carles Pons i la d’Infraes-tructures per Josep Daví. Addicionalment, el ple de la Cambra va nomenar Miquel Font co-ordinador de la comissió encarregada de pla-nificar, organitzar i executar els actes com-memoratius. /// REDACCIó

marià Galí centra esforços a millorar la gestió empresarial

Marià Galí va donar a conèixer el full de ruta de la Cambra de Comerç de Ter-

rassa, que s’ha fixat l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la seva demarcació. El camí, segons el president de l’entitat, és optimitzar-ne la gestió i la del seu entorn, complementant les iniciatives i polítiques de promoció econòmica, con-centrant esforços, innovant i optimitzant re-cursos. Les accions queden recollides en el pla d’actuació i planificació estratègica de la Cambra que porta per títol 2010-2014, afavorir un millor entorn per cercar noves oportunitats.

Àmbits estratèGics. Els eixos d’actua-ció de l’entitat s’han dividit en tres grans àmbits estratègics: adaptar els serveis de l’empresa davant l’entorn econòmic actu-al i contribuir a fer que els empresaris s’hi adaptin; desenvolupar els elements de l’en-torn més immediat per potenciar la com-petitivitat del territori i les empreses de la

el pla d’actuació de la Cambra de Terrassa es basa en tres àmbits estratègics

marià Galí presidint el ple de la cambra de terrassa /// CEDIDA

la cambra de sabadell redueix comissions de treball

d esprés d’un procés electoral especi-alment tranquil, l’equip directiu de la

Cambra de Comerç de Sabadell va comen-çar a posar fil a l’agulla en el nou mandat de l’associació. El president reelegit, An-toni Maria Brunet, va ratificar quin serà el pla de treball de la institució en aquest mandat, unes línies estratègiques recolli-des en la seva candidatura. L’agenda de tre-ball inclou potenciar les actuacions de lobby i posa l’accent a augmentar la competitivi-tat i la defensa dels comerços de proximi-tat. Es tracta d’una línia continuista tal com ja s’esperava, després d’un primer mandat en què Brunet va aconseguir doblar el nom-bre d’associats fins a arribar als 4.500. D’al-tra banda, en l’actual context de crisi són moltes les veus que demanen l’aprimament de les institucions i la Cambra de Sabadell ha decidit que en aquest mandat només hi haurà quatre comissions de treball, dues menys que en l’anterior. Així, les activitats de formació seran desenvolupades de ma-nera transversal i els temes mediambien-tals queden inclosos a Indústria.

l’equip tambÉ repeteix. En la direcció de la Cambra de Sabadell hi ha cares noves,

però poques, i les que hi apareixen són ben conegudes a la demarcació. Pel que fa a les comissions només canvia el president d’In-ternacionalització, que serà Ramon Albe-rich, expresident del Centre Metal·lúrgic i CIESC. Repeteixen Pere Puig en Urbanisme, Infraestructures i Transport, Carles Marlès en Comerç Interior i Lluís Matas en Indús-tria, Energia i Innovació. Pel que fa al comi-tè executiu, sí que s’ha renovat una mica més. Ja han mantingut les primeres reuni-ons i, ara com ara, quan comença el nou curs, no posaran en marxa el programa pre-vist per a aquest any. /// C.F.

primera reunió del comitè executiu /// CEDIDA

associacions /// SABADeLL


Il·luminar l’exterior ambqualitat artesanal

fundada el 1990 per l’empresari Manel Virgili, Alart neix a Saba-dell amb la idea de ser un nego-ci pensat per a les seves tres fi-lles: la Joana, la Maria i la Rosa. Des de fa cinc anys, les tres ger-

manes dirigeixen l’empresa de productes de lluminària per a l’exterior, a la seu de Cerda-nyola. “El nostre pare va reconvertir el seu ofici de fonedor d’alumini per crear un ne-goci en què cada una de nosaltres desenvo-lupés les seves habilitats”, comenta la Joana Virgili, gerent i comercial d’Alart. La segueix la Maria, encarregada de la producció, i la Rosa, que porta la comptabilitat.

A Cerdanyola, Alart té un espai de 1.250 me-tres quadrats, distribuït en dues plantes de producció i unes oficines. Des d’aquest any, l’empresa té una plantilla de vuit treballa-dors, tot i que abans de la crisi havien arri-bat a ser 15. La major part de la plantilla són dones, des de l’encarregada del departa-ment d’exportació fins a la persona que diri-geix el departament tècnic. “A Alart valorem la professionalitat de les persones, però ha donat la casualitat que sempre incorpo-rem dones als càrrecs directius”, confessa la Joana. Aquesta és una de les característi-ques d’Alart, una empresa familiar dirigida per tres germanes, amb una gran sensibili-tat per la dona empresària: “Nosaltres hem hagut de demostrar que podíem tirar enda-vant una empresa de fabricació, ideada per un home, en un món masculí”.

MaTèria priMera i disseny a Mida

L’empresa de la família Virgili està especi-alitzada en la fabricació de llums d’exteri-or per a jardins, comunitats de veïns, hotels, urbanitzacions o cases rurals. Disposa de models per a qualsevol modalitat de llum: fanals, plafons, sobre murs, aplics, penjants i balises. Segons Joana Virgili, gerent d’Alart, l’element diferenciador de l’empresa és la qualitat de la matèria primera i la seva capa-citat d’adaptació al client: “El material que comprem està manipulat a Catalunya i pel fet de ser una empresa mitjana podem dis-senyar un producte a mida”.

A Alart conviuen els dissenys de fa vint anys amb els nous, sota una única condició: uti-litzar la mateixa matèria primera, l’alumini

i l’acer inoxidable, materials de gran resis-tència a la corrosió ambiental. A la planta de Cerdanyola es desenvolupa tota la produc-ció menys la fosa, un procés que continua fent l’encarregat de la fàbrica que tenia Ma-nel Virgili, fa més de vint anys. Tots els com-ponents manufacturats es fabriquen a Ca-talunya i la major part es transformen a les seves instal·lacions. Es poden trobar llums des de 80 fins a 650 euros. “El meu producte és car perquè és un producte artesà de pri-mera qualitat”, argumenta la Joana. Entre els seus clients, destaquen paradors nacio-nals, el rectorat de Bellaterra, hotels, càm-pings i cases particulars d’arreu d’Espanya.

sorTida a l’eXTerior

Amb l’arribada de la crisi, es van plante-jar tancar l’empresa, sobretot a causa de la gran competència asiàtica que pateix el sec-

tor. Segons la gerent d’Alart, “el mercat naci-onal de la il·luminació està mort”. Tot i això, ben aviat se’n van desdir: “El que fem és l’únic que sabem fer, perquè ho hem fet tota la vida, la nostra força és l’experiència”.

Contra pronòstic, el 2010 s’han internaciona-litzat. El primer pas el van fer a la fira Light + Building, celebrada a Frankfurt, on van presentar les noves col·leccions dissenya-des pel seu col·laborador i dissenyador industrial, Jordi Vilardell. Entre les seves col·leccions destaca el model Teia, guardo-nat amb la menció especial a la Fira Constru-mat de Barcelona. D’aquesta experiència n’han sortit molt satisfetes, a Frankfurt han fet més de 250 contactes i han ampliat els seus distribuïdors a Suïssa, Alemanya, Holanda i Txèquia, amb la certesa que encara tenen recorregut per fer.

empresàries /// Alart Punt Verd

La família Virgili es dedica a la producció i comercialització de lluminàries per a espais exteriors des de fa més de vint anys. Actualment, les tres germanes successores mantenen el caràcter d’empresa familiar PER: laia corbella

1 ///

1 /// joana Virgili, GERENt DE L’EmPRESA ALARt, FUNDADA PEL SEU PARE L’ANy 1990

2 /// lluM arTificial.ALARt ES DEDICA A LA FABRICACIó DE LLUmS D’EXtERIOR

3 /// disseny a Mida. ELS CLIENtS PODEN ENCARREGAR EL PRODUCtE PERSONALItzAt/// LLUíS LLEBOt

“A ALART VALOReM LA PROfeSSIONALITAT De LeS PeRSONeS, PeRò hA DONAT LA CASUALITAT qUe SeMPRe INCORPOReM DONeS ALS CàRReCS DIReCTIUS”, exPLICA LA geReNT, JOANA VIRgILI

2 /// 3 ///


Gran empresa /// Intercom

el president de la companyia, Antonio G. Barros, i els be-caris seuen a les mateixes taules. No hi ha parets, no hi ha despatxos, i tothom té el mateix ordinador i la ma-

teixa cadira. “És que tenim una estruc-tura molt horitzontal”, es justifica Jil Van Eyle, responsable de desenvolupa-ment internacional i RSC del grup Inter-com. A aquesta empresa fundada el 1995 no la reconeix l’usuari mitjà pel seu nom de pila, però sí que sonen fort els cog-noms. Intercom és el bressol dels negocis web que han fet fortuna a Espanya en els darrers anys: Infojobs, portal per excel-lència per als qui busquen feina, és la joia de la corona, o ho era fins a l’any pas-sat, quan es va vendre per 1.000 vegades el capital invertit. Softonic, la pàgina de descàrregues de software més utilitzada a tot Europa, també destaca en el podi del gegant santcugatenc, ja que ha generat uns 30 milions d’ingressos aquest any.

Van Eyle defineix la seva missió: “Som una incubadora de negocis a internet. In-vertim en emprenedors i idees que sor-geixen, passem tres o quatre anys amb pèrdues, i quan es consolida el nego-ci el venem”. Només gesten portals en què la base és l’oferta i la demanda. “No som creadors de contingut, i aquesta és la clau dels nostres beneficis. Els mar-ges són molt ràpids i elevats”, explica Van Eyle. Els resultats no el contradiuen: du-rant el 2009, la xifra de negocis ha arribat als 42 milions, amb les vendes de parts de les empreses i els anuncis de la bar-ra de Google com a principals fonts d’in-gressos.

el parT d’un nou negoci

Actualment, la companyia suma 40 por-tals a internet. La majoria han nascut de les ocurrències del fundador, “molt pro-ductiu i amb massa idees”, ironitza Van Eyle. Softonic és l’exemple de la segona via de creació: un jove de 21 anys, Tomás

Diago, amb una idea però sense pla em-presarial ni diners per dur-la a terme, es va presentar a les oficines d’Intercom per explicar el seu projecte, un portal de descàrrega gratuïta de software. Des de programes de traducció, compressors, Messengers, o qualsevol cosa que dema-ni l’usuari mitjà. Intercom va apostar per ell. El resultat, al cap de nou anys, s’ex-plica en xifres: té 50 milions d’usuaris únics al mes, el negoci ha multiplicat per 80 el seu valor inicial de mercat, que ac-tualment s’estima al voltant dels 90 mi-lions d’euros, el nombre de socis ha pas-sat d’1 a 180 en menys d’una dècada, i en el seu dia més àlgid els usuaris han arri-bat a descarregar gairebé 2,5 milions de programes.

idenTiTaT digiTal

La intangibilitat és una de les caracterís-tiques més particulars d’Intercom. Ser una empresa nascuda i pensada per a la xarxa implica aquesta qualitat, que suma

INfOJOBS, eL PORTAL MÉS ReNDIBLe qUe hA CReAT INTeRCOM, eS VA VeNDRe L’ANY PASSAT PeR 1.000 VegADeS eL VALOR De LA INVeRSIÓ INICIAL

Intercom, una incubadora d’idees digitals a Sant CugatLa firma, nascuda ara fa quinze anys, suma més de 40 portals i s’ha erigit com l’empresa digital líder a europa gràcies als seus negocis estrella: Infojobs, Softonic i emagister PER: XaVier orri

Intercom, com s’estila en els darrers temps a la gran empresa, comença a desenvolupar els seus programes en responsabilitat social corporativa. En el seu cas, però, ho han fet amb fórmules força més cre-atives que la majoria. Es dediquen a buscar emprenedors en països subdesenvolupats, i invertir-hi si la idea convenç, tingui o no tingui a veure amb internet. De fet, la seva primera aposta ha estat un empre-nedor camerunès que està decidit a fer fortuna amb una línia privada d’autobusos al seu país. Intercom en finança el projecte i té una partici-pació en l’empresa i, si tot funciona, els beneficis que en treguin serviran per finançar el proper projecte, una cadena de forns de pa a Malawi. “És la nostra bola de neu per canviar el món”, tanca Jil Van Eyle, responsa-ble de la RSC de la companyia.

rsc

micro business angels al camerun

1 ///


virtuts i defectes pel seu creixement i la seva gestió. Explica Van Eyle, no sen-se certa indignació, que el fet de no tenir propietats, sòl, els està vedant la porta als bancs espanyols. “Pel fet de no tenir res físic, no ens donen crèdits! És surre-alista! Diuen que no hi ha garanties”. La virtut, a canvi, “és que internet no exigeix infraestructura. No ens calen gaires ofici-nes, ni gaires contractes, ni partners, per ser a tot arreu. Softonic, per exemple, manté presència a tot el món amb només cinc persones fora d’Espanya treballant amb un ordinador”, celebra Van Eyle.

Una segona característica intrínseca al perfil d’empresa és la identitat digital, de la qual han de tenir molta cura. El tracte amb el client no preveu el cara a cara. A la xarxa, ets qui els altres diuen que ets. No hi ha immunitat. Contra això, Inter-com treballa intensament en xarxes soci-als i des del web, amb un diàleg fluid amb l’usuari. “La cura dels nostres clients co-

mença des de l’espai web, atenent-ne els dubtes i les peticions constantment; l’important és escoltar-los i oferir res-postes ràpides perquè se sentin impor-tants i part del projecte”, explica Mari Carmen Chirinos, responsable de comu-nicació d’Ediciona, la xarxa d’editors on-line del grup. “Pel que fa a les xarxes soci-als”, afegeix, “avui en dia ens és impres-cindible, perquè, si no ho fas, un altre parlarà per tu, i necessitem controlar el que es diu de nosaltres”. L’acompanya en aquesta tesi Sergio Moraga, de bSher-pas, la comunitat d’emprenedors d’Inter-com: “Ara com ara, les eines digitals ens ajuden a gestionar la reputació de mane-ra més directa, més ràpida, més contun-dent i amb més valor”.

horari fleXible

“El fort creixement del grup s’expli-ca perquè s’aposta per les persones, es cuiden els equips. Invertim en la felici-tat dels empleats”, respon Van Eyle quan

se li pregunta pel secret d’una empre-sa en què tot sembla idíl·licament sen-zill i rendible. El cert és que des de l’es-tructura de la companyia fins a les con-dicions laborals es fomenta l’autonomia i la independència, s’anul·len fins al mí-nim les jerarquies i es reforcen els es-tímuls. “Un cas clar és que cada projec-te és independent de l’altre i, si vol, fins i tot d’Intercom. Cada equip de treball s’autogestiona en funció de les neces-sitats del negoci que dirigeix”. El resul-tat? Un coneixement directe del que ne-cessita el portal en qüestió, en contra de procediments estandarditzats que anul-len l’enginy dels emprenedors, que és com anomenen els empleats a Intercom. En definitiva, l’empresa mare posa les condicions, el servei jurídic, el coneixe-ment, un ordinador, la infraestructura, i cadascú fa créixer el seu projecte. “Si es donen i defineixen bé les responsabi-litats, el treballador no falla mai”, resu-meix Van Eyle.

‘baobabplaneT.coM’

Per al futur, no falten estímuls, malgrat una crisi econòmica (i creativa) que ha deixat en quatre els projectes engegats enguany, mentre que el 2008 en van néixer 15. Entre aquestes últimes destaca una de les grans apostes d’Intercom per al futur: baobabpla-net.com. Fins ara, ja s’han invertit 3 milions d’euros en aquest projecte de joc virtual per a nens que Van Eyle promet que serà “revolucionari”. “La particularitat és que a partir dels jocs que proposem als nens, els pares rebran informes psicològics dels fills, on se’n detallaran les virtuts i els defectes, s’analitzarà en què destaquen, si són més o menys creatius, si tenen iniciativa”, explica Van Eyle. Fantasiegen des d’Intercom perquè això sigui la seva propera marca global, el nou Infojobs sorgit de la fàbrica d’idees.

SOfTONIC, ACTUAL PRODUCTe eSTReLLA, MANTÉ PReSÈNCIA A TOT eL MÓN AMB NOMÉS CINC PeRSONeS TReBALLANT-hI fORA D’eSPANYA

1 /// jil Van eyle, RESPONSABLE DE DE-SENVOLUPAmENt IN-tERNACIONAL I RSC DEL GRUP INtERCOm/// LLUíS LLEBOt

2 /// aMbienT disTès i horiTZonTal. A INtERCOm tOthOm, DEL PRESIDENt AL BE-CARI, DISPOSA DE LA mAtEIXA tAULA I OR-DINADOR. NO hI hA PA-REtS NI DESPAtXOS /// LLUíS LLEBOt

3 /// eQuip eMprenedor. mARI CARmEN ChIRI-NOS, D’EDICIONA.COm; SERGIO mORAGA, DE BShERPAS; tERE tRE-PAt, DE tRENDtAtION; GEORGINA CIRERA, DE PARABEBES.COm; ELISA ALONSO, D’INCONDICI-ONALES.COm, I mARtA SALSENCh, RESPONSA-BLE DE COmUNICACIó DE GRUP INtERCOm/// CEDIDA

4 /// baobab planeT. AqUESt éS UN DELS PROJECtES EN qUè méS CONFIANÇA tENEN DIPOSItADA A INtERCOm/// LLUíS LLEBOt

sector: INTeRNeT

any de fundaciÓ: 1995

treballadors: 700

facturaciÓ: 42,1 MILIONS D’eUROS L’ANY 2009

bai el 2009: 8,4 MILIONS

intercom

BAOBAB ÉS LA DARReRA APOSTA D’INTeRCOM: UN JOC VIRTUAL PeR A NeNS qUe eLABORA INfORMeS PSICOLògICS DeLS INfANTS TRAçANT-Ne LeS VIRTUTS I eLS DefeCTeS

2 ///

3 ///

4 ///


comencem a sortir de la crisi la supervivèn-cia de moltes empreses passa per obrir-se al món exterior”.

concepciÓ pessimista. De les 11.000 empreses que l’anàlisi ha detectat amb potencial exportador, un 56% mai no s’ha plantejat la internacionalització i un 26% vol fer-ho tot i que no ha trobat el finança-ment necessari per tirar endavant el repte. És per això que el president de la Cambra de Barcelona ha assegurat que una de les prioritats de l’entitat que dirigeix és “aju-dar les empreses a trobar finançament per aconseguir una internacionalització satis-factòria”. Segons Valls, la clau de la sorti-da definitiva de la crisi és l’augment de la presència exterior de les companyies ca-talanes i és per això que es va comprome-tre, durant el seu mandat de quatre anys que tot just enceta, a insistir a totes les ad-ministracions perquè facin d’aquest tema una prioritat.

auGe del sector serVeis. Un dels as-pectes més nous és la inclusió a l’univers de l’estudi de les companyies exportado-res de serveis a les empreses. Malgrat que un terç del volum de l’exportació re-cau en la indústria, la meitat d’empreses catalanes amb presència a l’exterior són ja del sector serveis. Elisabeth Coll-Vi-nent va especificar que “el 19% són del sector alimentari, logístic, financer o agropecuari”. /// JOAN RAmON ARmADÀS

2010 part 1: Game over. now what?

summer is well and truly here and it’s an ideal time to take stock and look back at

a tough first half to 2010. The economic downturn is proving to be more resilient than we had thought and it’s going to take us a long time to get out of this recession. What’s the government done so far? Labour reform was agreed on at last, although it seems to be fairly superficial and probably too little, too late. Another measure has been to introduce pay cuts for public sector em-ployees – but what the public sector really needs is a complete overhaul, emphasizing efficiency, cost optimization and a rational deployment of resources. The most recent measure has been the hike in VAT. The state will raise more revenues, but at what cost? Consumer confidence and spending, still shaky and fragile, will be further under-mined. This is old politics. We need to make sure the economic momentum in Vallès is maintained and that means rethinking pub-lic policy and management, its role and the way it’s applied in society. This is called ‘the coming politics’ (‘la política que ve’) and I’ll be talking more about it in 2010 part 2.

the article///Peter Lindsey

sant cugat obre una finestra per poder fer negocis a l’Àsia

el Sant Cugat International Business Club (SCIBC) organitzarà el 21 de setem-

bre una sessió de networking a gran escala centrada en tot el que envolta els negocis al continent asiàtic. Sota el nom d’Asia Connec-tion, l’associació empresarial d’aquest mu-nicipi té la intenció de reunir un bon nombre d’experts internacionals per analitzar les úl-times tendències i estratègies pel que fa als mercats i als negocis asiàtics.

Els membres de l’organització esperen con-vocar uns 750 empresaris i convertir Sant Cugat per un dia en una “capital de negocis global”. A la reunió, que tindrà lloc al Teatre-Auditori, es debatran les qüestions més in-trigants en l’àmbit dels costos, l’optimitza-ció, l’externalització o la deslocalització. La Casa Àsia, Esade-Creàpolis i l’Ajuntament de Sant Cugat han donat ja suport a la inici-ativa, pionera a la ciutat.

ampliant horitZons. Per altra banda, l’associació empresarial ha entrat a for-mar part de l’International Associate Club. Aquesta associació internacional aglutina diferents agrupacions d’empresaris d’arreu del món en format de club. Aquest ens va ser fundat fa més de trenta anys com a ins-trument per relacionar internacionalment diferents clubs de negocis establint una xarxa permanent de contacte entre ells. L’International Associate Club aplega actu-alment més de 250 clubs de negocis privats en més de 40 països d’arreu del món.

L’acceptació de l’SCIBC, club de negocis fundat el juny de l’any passat, té efectes des de l’1 de juliol d’enguany, així com una vocació de permanència. L’SCIBC és una associació d’empresaris estrangers que vi-uen o fan negocis a Sant Cugat. /// JOAN

RAmON ARmADÀS

el Sant Cugat International Business Club organitza per al dia 21 de setembre un monogràfic centrat en les connexions econòmiques entre Orient i Occident

internacionalitZaciÓ /// SANT CUgAT

daniel razniewski, fundador de l’scibc /// J. R. A.

11.000empresestenen potencial per internaciona-litzar el negoci fora de les fronteres catalanes i no ho fan, segons l’estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. A banda d’això, vuit empreses que alguna vegada han exportat a l’exterior també tenen les condicions necessàries per consoli-dar una posició de mercat competi-tiva a l’exterior.

20.400empresesés el total de firmes catalanes que exporten algun dels seus produc-tes internacionalment. Aquesta dada inclou les empreses industrials (unes 10.290) i les que ofereixen al-tres serveis a l’empresa (10.118). Mal-grat aquestes xifres, en termes de volum d’exportació les empreses in-dustrials representen un significatiu 74% del total.

internacionalitZaciÓ /// CATALUNYA

les empreses no espremen el suc dels mercats exteriors

un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona revela que hi

ha 19.000 empreses catalanes per a les quals la internacionalització és una opor-tunitat indiscutible i, malgrat això, no exploten aquest potencial. El document, presentat pel president de la Cambra, Miquel Valls, i la responsable del Servei de Promoció Internacional de l’ens, Eli-sabeth Coll-Vinent, posa de manifest que el principal escull de les empreses a l’ho-ra d’internacionalitzar-se és la creença que no es disposa d’un producte prou competitiu per fer-se un lloc als mer-cats exteriors.

La constatació d’aquest fet és preocupant, en opinió de Miquel Valls, ja que “ara que

els problemes de finançament o no haver-se plantejat mai exportar, motius per no creuar les fronteres

miquel Valls, president de la cambra /// J.R.A.


emprenedor /// Velmur I+D+i

1 ///

eMotria, el vehicle elèctric surt del taller

Ara fa un any, florencio Cuervo va constituir una empresa que està desenvolupant un vell somni de fa més de dues dècades: un cotxe de nova generació que revolucionarà el concepte de mobilitat urbana PER: XaVier orri

batejat com eMotria, entri en la catego-ria low cost: “En principi, esperem que el preu per hora rondi els dos euros”, expli-ca Cuervo. La manera de fer fortuna anirà per altres camins. La publicitat ha de ser la principal font d’ingressos. “Aquest ve-hicle, de tres rodes i amb un disseny molt particular, crida molt l’atenció, per tant és un reclam publicitari molt potent”, expli-ca Cuervo, “a més d’un suport que projec-ta una imatge molt neta, amb vocació per l’ecologia i la responsabilitat social. Per a les grans empreses, és una bona manera de mostrar-se al públic de carrer”.

Explica el seu creador, gerent i comer-cial que el seu sistema publicitari té un parell de particularitats especial-ment seductores per als departaments de màrqueting de les empreses: “D’una banda, té un sistema de seguiment de la flota que permet saber per on ha viatjat el vehicle, i així donar un informe de vi-sibilitat”. La segona qualitat, encara en fase de desenvolupament, és que dispo-sa d’una pantalla en què es poden pro-jectar anuncis que canvien en funció de la ubicació en què es troba el vehicle. Ho il·lustra Cuervo: “Si l’eMotria passa da-vant d’una escola, es publicita Abacus; si és davant dels cinemes, s’anuncien els restaurants dels voltants”.

filosofia ‘peer-To-peer’

El pla distingeix entre usuaris passius i actius en el que anomena Cuervo “l’espe-rit P2P”. La idea és que els usuaris actius, “els que condueixen”, es relacionin amb usuaris passius per “intercanvi de fa-vors”. En altres paraules, un petit comerç, que necessita dur un paquet a algun lloc en la ruta d’un usuari, tindrà la possibili-tat de demanar-li que faci de missatger a canvi de punts de mobilitat per utilitzar gratuïtament l’eMotria. Aquest esperit preveu també compartir el vehicle amb desconeguts, novament, a canvi de punts.

La pregunta que es formula, i es contes-ta Cuervo, és si tot això funcionarà. “La clau estarà en la nostra capacitat d’atendre l’usuari. Aquest servei demana una alta satisfacció del client perquè funcioni”. Vol dir atendre ràpid algú que es queda penjat sense bateria al mig del carrer? “La idea és que ningú no es quedi penjat, però sí, està previst i tenim una alta capacitat de reacció”. Per al futur, les previsions són tan optimis-tes com aquests inicis en què el cotxe elèctric surt del bressol. “Si tot va com ha d’anar, en el futur intentarem franquiciar-nos arreu. De fet, ja hi ha força ciutats europees que s’han interessat pel projecte, i si s’acomplei-xen les previsions, podem estar produ-int 500 vehicles anuals en un futur proper”. El pla queda traçat.

Parla Florencio Cuervo, ge-rent de Velmus I+D+i, amb una determinació pròpia de qui ha traçat un pla. Punt per punt, assenyala els pas-sos que l’han de dur a l’èxit

empresarial. Comença per la idea: ha de-senvolupat un vehicle elèctric, a camí entre una moto i un cotxe, que ha de re-volucionar la mobilitat urbana en els propers anys. El camí per fer-ho? Està gestant un servei de lloguer semblant al Bicing, amb la diferència que l’usuari no necessita pedalar. “Hi haurà estacions de recàrrega en diferents punts de les ciu-tats per als vehicles elèctrics, i l’usuari es podrà desplaçar d’una estació a l’altra

per un preu molt baix i amb molta como-ditat”, explica aquest argentí instal·lat professionalment a Esade-Creàpolis. Aquest projecte empresarial, gestat des del 2007 sota l’auspici del programa Gè-nesi de la Generalitat i el Servei d’Ocupa-ció Municipal de Sant Cugat, tindrà el seu pla pilot a partir d’aquest mes a la ciutat vallesana, on circularan una desena de vehicles i s’instal·laran tres estacions: a Esade, als Ferrocarrils i una tercera vora l’ajuntament.

passarel·la aMbulanT

La idea de negoci, però, no acaba aquí. De fet, si acabés aquí el seu impulsor tindria un problema, ja que pretén que el servei,

VeLMUS PROPOSA UNA MeNA De BICINg AMB VehICLeS eLÈCTRICS, I eL PLA PILOT S’eSTà DUeNT A TeRMe A SANT CUgAT

LA PRINCIPAL fONT D’INgReSSOS PASSA PeR UTILITzAR L’eMOTRIA COM A SUPORT PUBLICITARI

1 /// florencio cuerVo. DESENVOLUPA EL SEU VEhICLE ELèCtRIC DES DEL CòmPLICE Am-BIENt EmPRENEDOR D’ESADE-CREÀPOLIS/// LLUíS LLEBOt

2 /// un Tres rodes. L’EmOtRIA, EN EXPOSI-CIó AL SALó DE L’AUtO-mòBIL 2009, EN qUè VA SER PREmIAt EN LA CA-tEGORIA DE VEhICLES ELèCtRICS/// CEDIDA

3 /// fira de sanT cugaT. L’EmOtRIA VA EStAR EXPOSAt A LA FIRA DEL VEhICLE ELèCtRIC CELEBRADA A SANt CUGAt A mItJANS DE JULIOL/// CEDIDA

1 ///

2 /// 3 ///


SOM CIT

la indústria catalana es recupera durant els primers mesos de l’any

els famosos brots verds han començat a emergir durant els primers mesos

de l’any. Així ho va defensar el secreta-ri d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Antoni Soy, en la presen-tació de l’Informe anual de la indústria al país que va tenir lloc a Rubí. Un acte que va comptar amb la presència de l’alcal-dessa d’aquest municipi i presidenta del Catalonia Innovation Triangle (CIT), Car-me García.

la crisi toca fons el 2009. Els indi-cadors positius recollits durant el primer semestre del 2010 i el canvi de tendència que hi ha hagut fan pensar que la crisi en la indústria va tocar fons el 2009. De fet, Soy va assegurar que l’any passat el sec-tor va patir molt, si bé “a partir del segon trimestre de l’any ja es va produir una in-flexió”, segons les seves paraules. Tam-bé va detallar que llavors “es va mode-rar la caiguda dels indicadors, que s’han mantingut durant els primers mesos del 2010”. Fins i tot en alguns casos hi ha ha-gut una variació positiva, com ha passat en les exportacions (han gaudit d’un aug-ment interanual del 17%) o les importaci-ons (augmenten menys, un 4,2%).

Un altre dels indicadors que ha anat crei-xent de forma continuada durant el 2009 i el 2010 ha estat la xifra d’aturats. Mal-

grat tot, cal destacar que a les ciutats de l’entorn de la B-30, les llistes del Servei Català d’Ocupació han anat disminuint en els darrers tres mesos, una tendèn-cia que també es dóna de forma genera-litzada a tot Catalunya.

Les dades recollides en aquesta radiogra-fia de la indústria coincideixen a asse-nyalar que el 2009 va ser el pitjor any per a tots els empresaris del sector tant pels efectes de la crisi financera i econòmica internacional com per l’esclat de la bom-bolla immobiliària a l’Estat. D’entre tots els indicadors, destaca que el PIB indus-trial va caure un 12,9% respecte al 2009 i que l’IPI, la inversió i les exportacions van perdre pistonada. /// REDACCIó

el secretari de la generalitat Antoni Soy i la presidenta del CIT van presentar l’informe a Rubí

indÚstria /// RUBí

el secretari d’indústria, antoni soy, amb l’alcaldessa de rubí i presidenta del cit, carme García /// CEDIDA

17%Un dels indicadors més positius du-rant els primers mesos del 2010 re-collits a l’informe ha estat el de les ex-portacions, que han experimentat un creixement interanual del 17%. Tam-bé han augmentat les importacions, encara que menys (un 4,2%).


quan fem una campanya de mÀrquetinG a internet, què hem de tenir present?Cada acció de màrqueting, cada campa-nya té la seva particularitat. Depenent del producte, de la imatge de marca, dels tar-gets de clients, del pressupost, etc., haurem d’afrontar objectius i estratègies diferents:1. Atreure visites: per aconseguir que ens vi-sitin i vegin un determinat contingut.2. Convertir visites en clients: per aconse-guir que els visitants realitzin un “acte de compra”.3. Fidelitzar clients: de manera que aconse-guim que els clients inicials tornin i realitzin nous actes de compra.4. Convertir clients en prescriptors: fer que els clients es converteixin en canal nostre convidant a tercers a participar-hi, assolint accions de viralitat en el seu comportament.

les xarxes socials estan mÉs ben situades que altres eines de mÀrquetinG ‘online’?Actualment sí, sense cap mena de dubte, i això succeeix de forma similar en altres ei-nes del món del web 2.0, com és el cas dels blogs. I això no passa perquè sí. És degut precisament al fet que en el món del web 2.0 té una importància màxima l’individu, la personalització i la interrelació entre les persones, factors clau del màrqueting de re-tenció. A més, en el món del web 2.0 la vira-

litat també és un factor clau d’èxit que ens pot ajudar molt a l’hora de difondre els nos-tres missatges.

a internet es parla molt del mÀrquetinG Viral. en què consisteix?Aquest terme és de l’any 1997 i va néixer per descriure la pràctica que alguns serveis gra-tuïts de correus electrònic, com Hotmail, duien a terme quan afegien la seva prò-pia publicitat en els missatges enviats. Com el seu nom indica, és una estratègia de co-municació que incita a fer que les persones transfereixin un mateix missatge molt ràpi-dament a tots els seus coneguts (com si fos un virus). Actualment en el món del vídeo per internet és on tenim els exemples més clars de l’èxit d’aquesta pràctica.

iGual que es difon un missatGe positiu se’n pot difondre un de neGatiu?No, en realitat un missatge negatiu es difon molt més ràpidament que un de positiu i pre-cisament això ens ha de fer prendre consci-ència que a internet és molt difícil controlar el que els altres diguin de nosaltres, el que sí que podem fer és establir una estratègia i uns protocols de seguiment de la nostra imatge a la xarxa i actuar sempre seguint un planteja-ment que positivitzi les crítiques i les miri de reconduir cap on menys ens puguin afectar. En aquesta estratègia és absolutament bàsic

definir-la abans d’endegar cap mena d’ac-ció en el món del web 2.0.

per a una empresa que no tinGui presència a internet, què És el que hauria de fer abans de posar-s’hi?El més fàcil seria fer un blog d’empresa, ja que això li permetria tenir presència cor-porativa en menys de 24 hores, que les se-ves notícies i comunicats quedessin inde-xats en els cercadors el mateix dia que els publiques i a partir d’aquí pensar si neces-sita o no un web corporatiu, una plana a les xarxes socials com Facebook, etc.

i si ha de fer alGuna acciÓ de mÀrquetinG, per on pot comenÇar?El més econòmic seria comprar uns espais publicitaris (adwords) a Google o a Facebo-ok. És una opció barata i els resultats po-den ser molt interessants, depenent sem-pre del producte o servei que es vulgui di-fondre i de si el missatge està pensat per al públic al qual es vol arribar. Concretament, a Facebook podem determinar que la nos-tra publicitat només la vegi un perfil abso-lutament personalitzable, de manera que podem assegurar al màxim la nostra in-versió inicial. Jo us aconsellaria que ho pro-véssiu i després jutgéssiu, potser us aca-beu sorprenent.

patronal cecot /// mÀRqUEtING

assessorament empresarialSanti Rius, Assessor de màrqueting ‘online’ de la Cecot

envieu les vostres preguntes a:[email protected]

els nous canals de venda que vénen: claus per aprofitar el màrqueting ‘online’

client i oferir tota la informació del pro-ducte que pugui necessitar, assessorant-lo en la seva decisió de compra. En alguns productes els processos de digitalització poden alterar l’empaquetament del pro-ducte i, fins i tot, eliminar la necessitat d’un suport físic, com passa en la venda de música online o de llibres electrònics. Tam-bé pot afectar el suport postvenda, ja que aquest el podem oferir com un servei onli-ne des del mateix web de l’empresa.

preu. Internet ens permet la venda 24 x 365 amb clients de tot el món i la reducció d’in-termediaris, cosa que pot suposar un estalvi en el nostre procés comercial. Els clients po-den intervenir en la fixació de preus, ja sigui mitjançant el sistema de subhastes (www.ebay.com) o dient quin preu estan dispo-sats a pagar (www.priceline.com). Amb les centrals de compra de consumidors online

(www.letsbuyit.com) els clients poden ajun-tar-se per aconseguir millors preus i, fins i tot, hi ha “agents comercials online” que ens permeten localitzar un producte al mi-llor preu (www.jango.com).

distribuciÓ. Si una empresa ha de pla-nificar la seva estratègia vers el comerç electrònic, abans ha de conèixer tres es-

a diferència d’altres mitjans, internet ens ofereix la possibilitat de poder

tractar cada client de forma personalitza-da, però hem de tenir present que tam-bé és un mitjà molt poc dirigit, on els usu-aris són els que s’encarreguen de cercar allò que els interessa. D’aquí que la rela-ció amb el client i la seva fidelització pas-si a tenir més protagonisme en el plante-jament del mix de màrqueting. A internet el poder del client augmenta i ho hem de tenir present.

producte. Internet ens pot ajudar a per-sonalitzar el producte per a cada perfil de

L’empresa moderna ha de tenir una estratègia de posicionament a internet, si vol competir en un mercat cada cop més globalitzat. L’usuari demana que l’empresa es faci escoltar a la xarxa

tratègies diferents: utilitzar internet no-més per donar suport als distribuïdors ha-bituals (www.mango.es), utilitzar internet com un canal complementari, venent tam-bé des del web de l’empresa (www.iberia.es) o vendre directament al consumidor fi-nal sense recórrer als canals de distribució tradicionals (www.dell.com).

comunicaciÓ. Internet permet conèixer el comportament de l’usuari davant de la nos-tra promoció i pagar la publicitat en funció d’aquest comportament. Podem fer una segmentació del públic objectiu per ajustar la publicitat al perfil desitjat. Ens proporci-ona dades reals i instantànies dels resultats d’una campanya publicitària i ens permet aplicar mesures correctores. Permet crear programes de fidelització de clients i comu-nitats virtuals a l’entorn d’una marca o d’un producte (www.heineken.es).

LA ReLACIÓ AMB eL CLIeNT A INTeRNeT I LA SeVA fIDeLITzACIÓ PASSeN A TeNIR MÉS PROTAgONISMe eN eL PLANTeJAMeNT DeL ‘MIx’ De MàRqUeTINg

Veu cecot/// Santi Rius


Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

recoder i Joly proposen aplicar l’estratègia empresarial a la política

l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco-der, i el tinent d’alcalde d’Economia

del municipi, Jordi Joly, han col·laborat junts en un assaig anomenat La política que ve, que defensa que en el context ac-tual de desafecció política cal apropar la gestió pública a les necessitats de la ciu-tadania. I per aconseguir-ho, els autors defensen un nou perfil de polític i direc-tiu que entengui les organitzacions pú-bliques com una empresa per convertir els projectes en realitat i que no quedin oblidats en un calaix més de qualsevol administració.

presentaciÓ multitudinÀria. La pre-sentació oficial d’aquest llibre, editat per Proa, es va fer al mes de juliol a l’audito-ri de la Pedrera de Barcelona, ple a vessar per a l’ocasió. I és que unes 400 persones van escoltar les paraules de Recoder i Joly sobre els passos que s’han de fer per unir la política i l’estratègia executiva per fer créixer el benestar de la societat.

Recoder va destacar que l’actuació dels polítics s’ha de desenvolupar seguint quatre eixos principals: la responsabi-litat, la transparència, la qualificació i l’eficàcia. Durant el seu parlament tam-bé va afirmar que la ideologia de les per-sones és clau per desenvolupar la seva funció pública, però aquesta ha d’anar

acompanyada d’un full de ruta (l’estratè-gia executiva) per evitar caure en la de-magògia. Repassant l’actualitat política actual, l’alcalde de Sant Cugat va assegu-rar que les coses es poden fer d’una ma-nera diferent, seguint els quatre eixos es-mentats anteriorment. Al seu torn, Joly va afirmar que el treball a quatre mans ha estat gratificant tant per a ell com per a Recoder i que quan estava fent les se-ves aportacions tenia en ment la neces-sitat d’explicar que en política s’ha de treballar per l’administració pública i la seva gestió.

Escoltant atentament el discurs dels con-ferenciants a la primera fila de l’audito-ri de la Pedrera hi havia el proper cap de llista a les eleccions catalanes i líder de Convergència i Unió, Artur Mas. Abans d’iniciar la presentació va mantenir una llarga conversa amb els seus dos com-panys de partit, que també van comptar amb el suport de la majoria de regidors de la federació nacionalista que gover-na Sant Cugat. Entre altres personalitats destacades, també hi havia el portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, Xa-vier Trias.

La presentació de l’acte va anar a càrrec del catedràtic d’economia de la UPF Ori-ol Amat. /// REDACCIó

L’alcalde i el tinent d’alcalde d’economia van presentar a la Pedrera el llibre ‘La política que ve’

presentaciÓ /// SANT CUgAT

l’auditori de la pedrera va penjar el cartell de “complet” durant la presentació del llibre /// CEDIDA

radar b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 201024

punt de trobadapunt de trobada

nou empreses Vallesanes mostren teixits a noVa yorK La fundació gabarrón de Manhattan va acollir al mes de juliol la cinquena edició de Tex-tiles from Spain, una exposició de mostres de 27 empreses de filatura, teixits i accesso-ris per promocionar el tèxtil espanyol al mercat nord-americà. entre aquests exposi-tors hi va haver un fort accent vallesà amb Disboton, folgarolas, Iebosa, Marina Textil, Ritex 2002, Tessuti eBS, Texdam, Textil Ortiz i Tintoré Turull. /// CEDIDA

Graduació /// escola universitària Unnim

futurs empresaris buscant el benefici a llarg termini

l’alumnat que enguany s’ha graduat a l’escola universitària d’Unnim, l’Euncet, va tenir aquest curs dos padrins de luxe en el seu primer pas més

enllà de la universitat o en obtenir una ti-tulació de màster: el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, i el president d’Abertis i del Cercle d’Economia, Salvador Alemany. L’auditori del Centre Cultural Unnim de Terrassa es va omplir per a l’ocasió de fa-miliars i amics dels nous graduats, més atents a fer una fotografia en el moment que alguna persona anava a agafar l’acre-ditació del seu pas pel centre que no a es-coltar com els dos reconeguts economis-tes parlaven de la importància de la for-mació continuada i les claus del lideratge en una societat “moderna, global i com-petitiva”, en paraules d’Alemany. Per part seva, el conseller Castells es va limitar a felicitar els nous graduats i a remarcar la importància de la formació en l’actual conjuntura econòmica.

Un dels missatges més repetits a l’audi-tori va ser que “les generacions que es vo-len convertir en empresaris deixen de ser buscadors de rendes i han de tenir talent cercant el benefici de les lluites per acon-seguir alguna cosa”. Així ho va expressar el director de l’Euncet, Miquel Soley. Tam-bé van recollir aquesta idea Jaume Ribera, president del Consell Territorial d’Unnim a Terrassa, i Anna Maria Sastre, vicerecto-ra acadèmica de la UPC, la universitat que està adscrita a l’Euncet.

Al seu torn, Alemany, ponent de l’acte, va repassar “el cas Abertis”, tal com ell mateix va dir, per justificar que “les eta-pes d’aprenentatge comencen en la in-fantesa i el procés mai no es dóna per tancat”. Precisament el títol de la seva xerrada va ser Nosaltres juguem la par-tida, utilitzant la seva experiència al capdavant del monstre en infraestruc-tures de transport i telecomunicacions que, en el moment que ell va arribar a la direcció a través de l’actual president de La Caixa, Isidre Fainé, “era en un 90%

promoció /// Tèxtil vallesà

trobada

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad, i l’editor de la revista B30, Ramon Grau, van presidir el 29 de juliol un dinar de cloenda del curs econòmic. hi van assistir, per part de la patronal, la directora de gremis Patricia Sánchez; el vicepresident de Fòrum Cecot Rubí,

Lluís Ridao; el vicepresident de l’Associació d’Empresaris, Julio Aranda, i la directora de comunicació Raquel moreno. Per part de la revista B30 van ser-hi presents els membres del consell editorial Carles Flo i Francesc Castanyer. /// ‘B30’

dinar de cloenda del curs entre cecot i ‘b30’

punt de trobada

b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010 radar 25

punt de trobadamartí puigPresident de Pimec Vallès Occidental

assemblea General

La renovació de la junta de l’Institut Sallarès i Pla (ISP), la branca més jove del Gremi de Fabricants tèxtils de Sabadell i Comarca, va portar Eduard Costals (esquerra), de l’empresa Rocotex SA, a la presidència. La seva elecció és de caràcter continuista, ja que fins ara n’havia estat el sotspresident amb Ivan Roca, que seguirà vinculat a la patronal deixant la primera línia a la nova junta. també hi és present Blai Costa com a número dos, de Gràfic Set PCI, i per primera vegada compta amb representants de sectors del tèxtil que fins ara no estaven representats a l’ISP. “Aquest és un dels objectius del mandat”, va explicar Costals. Les noves incorporacions provenen de la Federació tèxtil Sedera: marc Vila, Andreu marín i Bernat Ladrón de Guevara. /// LLUíS LLEBOt

L’escuela española de Cata ha realitzat a la Cambra de Sabadell el primer curs intensiu que es fa a Catalunya per aprendre a tastar vins per a professionals de la restauració, sigui del segment que si-gui, en tan sols 15 dies de pràctiques. Una experiència que enguany van aprofitar cinc alumnes. /// CEDIDA

Cinc nous experts en tast de vins

curs /// Sommelier

futurs empresaris buscant el benefici a llarg termini

un únic negoci centrat en un 98% en un sol mercat, Catalunya, amb un àmbit de gestió molt limitat: les carreteres, auto-vies i autopistes”. Després de deu anys s’ha convertit en “un grup global d’in-fraestructures amb presència a 18 paï-sos, amb 5 sectors d’activitat diferents i amb més de 12.000 assalariats arreu del món”. Així ho va descriure el president, que alhora va explicar que les claus de l’èxit de la companyia, passar precisa-ment de ser Acesa a ser l’actual Abertis, són impulsar “un creixement focalitzat en el fet que es renuncia a les activitats que queden fora d’aquest focus”. Pel que fa a la crisi, el president del Cer-cle d’Economia i Abertis defensa que “els models guanyadors són els que fan apos-tes realistes” i que quan acabi aquesta eta-pa hi haurà “un consum i una inversió més racional, selectiva i austera”, és a dir, “més seguretat per als actors que apostin per jugar a llarg termini”. Amb tot, va as-segurar que “la crisi estimula la innovació, l’eficiència i a obrir nous mercats”.

3 ///1 ///

1 /// nous llicenciaTs. ELS ALUmNES DE L’EUNCEt VAN CELE-BRAR LA GRADUACIó

2 /// salVador aleMany, PRESIDENt D’ABERtIS I DEL CERCLE D’ECO-NOmIA

3 /// salVador soley, PRESIDENt D’UNNIm/// CEDIDES

el president d’Abertis, Salvador Alemany, va destacar que els models empresarials guanyadors actualment són els que fan “apostes realistes”

La reforma de la llei de morositat és com si la meitat de tots els premis de la loteria de Nadal ens haguessin tocat a Catalunya

2 ///

3 ///

nova direcció dels joves empresaris Tèxtils


s&p confirma el ràting a del grup catalana occident

standard & Poor’s ha confirmat el rà-ting A a les principals entitats operati-

ves del grup Catalana Occident: Seguros Ca-talana Occidente, Seguros Bilbao, Atradius i Crédito y Caución, mantenint la perspectiva en negatiu. Des del grup vallesà expliquen que l’agència ha justificat aquesta qualifica-ció basant-se en la forta capitalització que ha tingut, i ha destacat la sòlida trajectòria dels resultats operatius que, a més d’esta-bles, són dels més robusts del mercat es-panyol. De fet, en els darrers cinc anys han obtingut un ROE mitjà del 17%. Igualment, S&P ha considerat que la políti-ca d’inversions que se segueix des de Sant Cugat és sòlida i prudent, amb un baix ni-vell de risc de mercat i de crèdit, a més de destacar que la seva posició competitiva és forta. En aquest sentit, han ressaltat la im-portància de la xarxa d’agents del negoci tradicional i la posició de lideratge en l’as-segurança de crèdit. neGoci tradicional resistent. Així mateix, l’agència de qualificació ha subrat-llat que el negoci tradicional ha demostrat la seva resistència enfront al context eco-

nòmic i a l’entorn altament competitiu, principalment en vehicles. Explica aquest comportament gràcies a l’elevada discipli-na en la subscripció, la rigorositat amb què es gestionen els sinistres i el control per-manent de les despeses. Tot això ha situat la ràtio combinada mitjana dels últims cinc anys en el 89,7%, una de les millors del mercat espanyol. Del negoci d’assegu-rances de crèdit assenyala que si bé Atra-dius va ser el primer i més afectat del sec-tor per la recessió, les importants mesu-res per mitigar els riscs han fet que sigui el primer a recuperar-se. /// REDACCIó

seu de catalana occident, a sant cugat /// CEDIDA

catalana occident /// SANT CUgAT

aegerus posa en marxa el quart centre a andalusia

l’ empresa sabadellenca Aegerus, de-dicada als sistemes per gestionar els

centres d’atenció a la dependència, ha inau-gurat un nou centre d’operacions a Andalu-sia, el quart de la companyia. Amb l’aliança amb l’empresa andalusa Grupo SMS s’han instal·lat al Parc Tecnològic d’Andalusia, si-tuat a Màlaga, un punt de desenvolupament que valoren com a clau tenint en compte el mercat en creixement que hi ha en centres geriàtrics al sud de l’Estat. Tal com ha afirmat el director de l’empre-sa, Joan Matarín, a Màlaga no només s’ha inaugurat “un centre comercial, sinó que també comptarà amb col·laboradors de-dicats a tasques d’implantació, desenvolu-pament i suport”. Cal tenir present que Aegerus és una empre-sa nascuda tan sols fa quatre anys (de fet, enguany ha estat guardonada com la millor iniciativa en els premis Sabadell Ciutat Em-prenedora), i a hores d’ara ja està tirant en-davant la seva estratègia d’implantació arreu de l’Estat. Aquest 2010 volen obrir cen-tres a cinc ciutats diferents, començant per aquest de Màlaga. /// REDACCIó

aeGerus/// SABADeLL

agbar formalitza l’opa hostil a la companyia d’aigües de sabadell

l a companyia d’aigües de Barcelona ha formalitzat aquest estiu l’OPA hostil

sobre CASSA, Aigües de Sabadell. A prin-cipis del mes de juliol Agbar, que actual-ment està controlada majoritàriament pel grup francès Suez, va demanar permís a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per adquirir el 100% del capital so-cial de l’empresa vallesana, que durant el primer semestre del 2010 va assolir una xifra de negocis consolidada de 19 milions d’euros, un milió d’euros més que el mateix període de l’any anterior. El president d’Aigües de Sabadell, Xavier Bigatà, no ha parlat de l’OPA, però el con-sell d’administració de la companyia a tra-vés d’un comunicat ha assegurat que va conèixer la intenció d’Agbar quan va pre-sentar l’oferta al CNMV i que l’import del preu per acció que han ofert, 71 euros, es

La companyia barcelonina ha sol·licitat el permís a la Comissió Nacional del Mercat de Valors per adquirir el 100% del capital social de CASSA

cassa /// SABADeLL

darrera junta d’accionistes de cassa celebrada a sabadell /// FRANCESC CUEStA

telstar permet reduir costos a les farmacèutiques

Telstar Technologies, l’empresa terras-senca que fabrica equips d’alta tecno-

logia per al sector farmacèutic, ha desenvo-lupat juntament amb la UPC un sistema de producció que permet minimitzar els cos-tos en la fabricació d’aquests productes. Es tracta d’una aplicació làser no invasiva que permet corregir errors durant la fabrica-ció de fàrmacs, especialment en el procés de liofilització, necessari per a la conserva-ció dels medicaments. D’aquesta manera, es redueix fins a l’1% el risc de producte re-butjat que comporten els processos tradi-cionals de fabricació. En aquest sentit, cal tenir present que els productes rebutjats d’un lot farmacèutic es valoren en més d’un milió d’euros. Pel que fa a la incorporació d’aquest sistema de control a la maquinària tradicional, en-careix el producte final un 3%. L’agència de suport a l’empresa catalana, TECNIO ACC1Ó, ha subvencionat el 40% del projecte, amb l’objectiu de desenvolupar noves línies d’aplicacions industrials. El cost total del projecte ha estat de 2,2 mili-ons d’euros. /// REDACCIó

telstar /// TeRRASSA

correspon a una valoració de CASSA “con-siderablement inferior al que l’expert va dictaminar en un informe encarregat l’any passat per la companyia”, una valoració que ja van comunicar a la CNMV. Tot i això, fonts properes a la companyia expliquen que l’operació va ser una verdadera sor-presa i no s’ha vist amb bons ulls.

Junta extraordinÀria. Per al 14 de se-tembre l’empresa sabadellenca ha convo-cat una junta d’accionistes extraordinà-ria, on es parlarà d’aquest tema. Amb tot, Agbar es va haver de comprometre per escrit a finals de juliol amb els 45 alcaldes dels municipis on CASSA dóna servei a mantenir la fundació i el compromís so-cial de la companyia vers les localitats, mantenir els plans d’inversió previstos i la plantilla de treballadors i tenir en compte la possibilitat que els municipis puguin recuperar la gestió del servei pú-blic de les adjudicacions directes que s’ha-gin fet a CASSA. Amb l’Ajuntament de Sa-badell, que ja ha dit que conservarà el 20% de les accions de capital fundacional, Ai-gües de Barcelona també ha pactat conti-nuar amb la presència dels representats de l’administració local als òrgans direc-tius, deixar la seu social de la companyia a la cocapital del Vallès Occidental i mante-nir el patrimoni que l’empresa té a la ciu-tat. Al seu torn, el president de Banc Saba-dell, Josep Oliu, va dir que des del banc també estan estudiant l’OPA però que d’entrada els sembla “que l’oferta d’Agbar és millorable”. /// CRIStINA FARRéS


Organitza Patrocina Col·labora

eurofraganceven el 25% al vehicle d’inversió de banc sabadell

per tirar endavant un ambiciós pla de creixement orgànic a través d’adqui-

sicions d’altres negocis del sector, Euro-fragance ha venut el 25% de l’empresa a Aurica XXI, el vehicle d’inversió de Banc Sabadell. Amb seu a Rubí, es dedica al dis-seny i la producció d’aromes i fragàncies i els seus productes estan fonamentalment destinats a les indústries de l’alimentació, la perfumeria i a la higiene personal. La in-versió d’Aurica es materialitzarà per mitjà d’una ampliació de capital i també formarà part del consell d’administració.

una empresa de 20 anys. Eurofragan-ce és un negoci d’origen familiar que va iniciar l’activitat l’any 1990. Actualment està dirigida per Santiago Sabatés, que en va ser el cofundador juntament amb el seu pare, Jordi Sabatés. Disposa d’unes instal-lacions de pràcticament 1.500 metres qua-drats a la ciutat de Rubí i també té filials a Turquia, Filipines, Mèxic i Dubai. La planti-lla total és de 112 persones. Des de l’empre-sa expliquen que l’extensa xarxa comerci-al que tenen a través de les seus esmen-tades anteriorment els permet ser més a prop dels seus clients en cada país i en el seu mateix idioma, de manera que expor-ta a una quarantena de territoris d’arreu del planeta.

La seva producció anual és de més de 2.000 tones entre fragàncies i aromes, i van tan-car l’exercici del 2009 amb unes vendes que arribaven als 22 milions d’euros. De fet, en les previsions d’enguany esperen arribar als 30 milions d’euros, un 80% dels quals correspondrien a les exportacions. I és que la major part del seu producte es ven fora de les fronteres espanyoles.

Després de formalitzar la venda es va in-formar que el venedor va ser assessorat per Alta Partners i Cuatrecasas i en nom d’Aurica XXI hi van intervenir dos actors diferents: KPMG en l’elaboració de la due diligence i Frashfields en l’assessorament legal. No ha transcendit la xifra final amb què s’ha tancat l’operació. /// REDACCIó

eurofraGance /// RUBí

la fàbrica de rubí /// CEDIDA

ab-biotics debuta amb nota a la borsa

l a companyia de biotecnologia amb seu al viver d’empreses de la UAB del Parc

Tecnològic del Vallès va debutar aquest es-tiu amb nota al parquet del Mercat Alterna-tiu Borsari (MAB). La seva primera cotitza-ció, el 20 de juliol, va ser seguida amb lupa per altres empreses que també desenvolu-pen productes farmacèutics i volen fer el pas endavant. D’entrada, ja van aconseguir un increment del 4,74% en les seves acci-ons del preu de sortida, que es va fixar en 2,53 euros. És a dir, que després d’unes ho-

res d’estar cotitzant, va obtenir un incre-ment de capitalització que arribava als 14,5 milions d’euros a través de 5,5 milions d’ac-cions. Una tendència a l’alça que va propi-ciar que es convertís en la vuitena compa-nyia que es troba cotitzant en el MAB. Així doncs, el pas endavant d’AB-Biotics ha es-tat positiu per a la companyia, que va fac-turar 2,1 milions d’euros en l’exercici ante-rior i té en plantilla 15 científics entre Cer-danyola del Vallès, la UAB i la Universitat de Girona. /// REDACCIóab-biotics és al parc tecnològic del Vallès /// CEDIDA

ab-biotics /// BeLLATeRRA


LOUJIMENEZ

‘Creacions’

FINS AL15 D’OCTUBRE

A SANT CUGAT

SOCIS PROTECTORS: AMB EL SUPORT DE: COL·LABOREN:

DETALL DE L’OBRA ‘EN EL ESPEJO’

ESPAIESADECREAPOLIS

ESADE CREAPOLISAv. Torreblanca, 57 Sant Cugat del Vallès

Horari: de dilluns a divendres de 8 a 20hT. 647 61 92 12 [email protected]

www.odoart.cat

copcisa ven el 85% que tenia de factor energía

el grup constructor Copcisa s’ha des-près de la participació del 85% que te-

nia a l’empresa Factor Energía. L’operació s’ha tancat venent-ne el 20% al director general de l’empresa comercialitzadora d’electricitat, Emili Rousaus, que passa-rà a controlar el 35% del capital de la com-panyia, i l’altre 65% a la filial europea del fons americà The Jordan Company, ano-menada JZ International.

Tal com han explicat a diversos mitjans de comunicació els responsables de la cons-tructora egarenca, la venda s’emmarca en

la seva estratègia de centrar-se en el negoci del totxo i deixar altres inversions que havia fet. Cal recordar que l’any passat ja va ven-dre la participació que tenien en la petroli-era Meroil, gairebé del 8%.

eixuGar el deute. Despendre’s d’aques-tes inversions era una de les condicions que van posar les entitats financeres per tornar a finançar els deutes de Copcisa, que durant el 2009 era de 470 milions d’euros. De fet, al novembre de l’any passat van anunciar la signatura d’un crèdit sindicat de 121 milions liderat per Banc Sabadell. /// REDACCIó

la seu de la immobiliària copcisa es troba a la ciutat de terrassa /// CEDIDA

copcisa /// TeRRASSA

establiments Viena obre un nou local al tecnoparc de reus

el grup sabadellenc Viena continua la seva expansió per tot Catalunya.

Al mes de juliol va inaugurar un establi-ment de menjar ràpid a la nova zona co-mercial del Reus Tecnoparc, amb la qual cosa manté dos locals en aquest munici-pi després d’haver tancat el restaurant que hi havia des de fa anys al centre de Reus, al carrer Llovera. A més d’inaugurar l’establiment, el pre-sident de l’empresa, Silvestre Siscart, va aplaudir que es traslladés el gerent i la mateixa plantilla del Viena tancat a més de crear 20 nous llocs de treball. “Cre-iem fermament que el manteniment de la plantilla serà també una de les claus de l’èxit del nou Viena al Tecnoparc”, va manifestar Siscart. En el nou local s’ha repetit el sistema de construcció que l’empresa ja havia apli-cat a d’altres ciutats del sud, com Tarra-gona, construint un xalet independent per a 235 comensals. La inversió ha es-tat de 2 milions d’euros. /// REDACCIó

Viena /// SABADeLL

celsa signa un acord per valoritzar els seus residus

els residus siderúrgics sorgits de l’em-presa de Castellbisbal Celsa seran va-

loritzats per l’empresa Adec Global. Així ho diu l’acord comercial subscrit entre ambdós actors. Durant cinc anys la gestió de les deixalles de Celsa seran tractades en exclusiva per ser convertides en matè-ria primera per al sector de la construcció i l’obra civil. Bàsicament per a asfalt. Aquest serà el primer gran contracte que assumeixen Adec Global, una nova inicia-tiva empresarial situada a Vallirana (Bar-celona). De fet, la inversió que han hagut de fer en aquesta planta de valorització és de sis milions d’euros i es calcula que en ple rendiment pugui tractar 520.000 tones de residus. Aquesta xifra de moment està lluny d’asso-lir-se, i és que per ara la planta només rebrà anualment les 360.000 tones de restes de la siderúrgica vallesana. Aquestes restes que es reciclaran a Vallarina són concreta-ment el material que surt de la fosa de fer-ralla als forns. /// REDACCIó

celsa /// CASTeLLBISBAL


panell info

La mútua d’accidents laborals Egarsat ha inaugurat una nova seu de 2.500

metres quadrats a Sabadell. Un centre en què s’han invertit més d’un milió i mig d’eu-ros per rehabilitar l’edifici, que té dues plantes per atendre tots els sinistres. Des de l’empresa destaquen que durant les re-formes realitzades s’han eliminat totes les barreres arquitectòniques del centre i hi ha un projecte per desenvolupar una àrea de fisioteràpia, una secció que es preveu que aporti un valor afegit important en aquest centre si es tenen en compte les patologies amb què treballen. Durant la seva inaugu-ració el president d’Egarsat, el sabadellenc Josep Casas, va anunciar per sorpresa que en breu pensa deixar de dirigir la mútua per dedicar-se a altres activitats.

adi /// TeRRASSA

adi obre la tercera filial de l’empresa a casablanca

eGarsat /// SABADeLL

la mútua egarsat obre una nova seu a sabadell

El grup de distribució de productes químics ADI ha obertuna nova dele-

gació a Casablanca, el Marroc. Amb seu so-cial a Terrassa, és la tercera delegació des-prés d’arribar a França i Portugal. Per fer aquesta operació hi han invertit 400.000 eu-ros i, segons ha donat a conèixer, en les se-ves previsions hi ha que en els pròxims tres anys l’activitat a la zona arribi a generar tres milions d’euros de beneficis. El grup ADI fac-tura cada any prop de 40 milions i està cen-trat en dues àrees de negoci diferents: actua com a representant i distribuïdora de mul-tinacionals químiques com Clariant o Lan-xess i també té una línia de productes pro-pis que elaboren altres fabricants. D’altra banda, també té renom en activitats de lo-gística de productes químics.

lluÍs sisquella entra en el ple de la cambra de sabadell

El president de Cerdanyola Empresa-rial ha entrat al plenari de la Cambra de Comerç de Sabadell dins del grup d’ac-tivitats immobiliàries i lloguers i serveis empresarials.

maGali Grenouilleau rep un ascens a fluidra

La multinacional sabadellenca especialitzada en aplicacions per a l’ús sostenible de l’aigua, ha nomenat Magali Grenouilleau com a nova directora de Lean Management, un dels pilars estratègics de la companyia.

ricard bahÍ, nou director de l’escola thau sant cuGat

Ricard Bahí serà a partir del setem-bre el nou director de l’escola Thau de Sant Cugat, de la Institució Cultural del CIC, entitat educativa amb 60 anys d’història. Bahí pren el relleu de Teresa Triadú, que passa a la direcció general de la ICCIC.

les cares de la ‘b30’

teresa triadÚ És la noVa secretÀria de la iccic

Ha estat escollida com a secretària adjunta a la direcció general de la insti-tució cultural, una fundació privada que dóna servei a més de 6.000 alumnes a tot Catalunya.

Juan pedro hoya assessorarÀ en conflictes amb asseGurances

L’advocat Juan Perdro Hoya encap-çala el nou servei d’assessorament ju-rídic d’assegurances que ha posat en marxa la patronal Cecot. El servei pre-veu acompanyar en conflictes entre em-preses i asseguradores.

pilar arxÉ presidirÀ els tècnics tributaris

L’Assemblea de la Federació Espa-nyola d’Associacions de Tècnics Tri-butaris i Assessors Fiscals ha ratifi-cat la presidència de Pilar Arxé en els quatre anys vinents. Un càrrec que ja desenvolupava des de princi-pis del 2010.

10 De SeTeMBRefer el corredor del MediTerrani realiTaTRamon Tremosa parlarà divendres vi-nent de les perspectives del Parlament europeu sobre el Corredor del Medi-terrani en el marc de l’actual debat co-munitari sobre quines seran les infra-estructures ferroviàries prioritàries fi-nançades pels fons de la Ue. Aquest corredor és la gran esperança per a molts empresaris catalans.ORgANITzA: Cerdanyola empresarial hORA: de 14 a 16 h LLOC: hotel Serhs CampusMÉS INfO: http://www.aecv.cat/

14 De SeTeMBReels iMposTos Que afecTen l’eMpresa faMiliarLa funció d’aquest curs és explicar els principals aspectes de la fiscalitat familiar, quins són els impostos que afecten a aquest tipus de negoci, com es pot implantar una política fiscal adequada per al cobrament de les rendes i com crear una estructura que asseguri una successió generacional de l’empresa amb els costos fiscals més baixos. També es dedicarà una part del temps del curs a analitzar la conveniència d’operar amb societats patrimonials o apostar per estructures de societats holding. A més, es parlarà dels beneficis fiscals que hi ha sobre l’impost de successions i donacions i es parlarà de casos pràctics incidint en les competències i habilitats necessàries per assolir aquests objectius. ORgANITzA: fundació CecotLLOC: Veneçuela, 103, BarcelonahORA: de 9.30 a 13.30 hMÉS INfO: www.cecot.es

20 De SeTeMBRe l’abc dels eXpedienTs de regulacióLa fundació Cecot organitza un curs de quatre hores per donar a conèixer i analitzar les diferents opcions que hi ha per finalitzar els contractes, parlant de les fórmules, els costos, els avantatges i els desavantatges. Igualment, també es dedicarà una part del curs a calcular els costos d’acomiadament, com s’ha de negociar abans de l’extinció i quins tipus d’eRO hi ha actualment i els aspectes pràctics que comporten. està adreçat als professionals que per la seva feina necessitin conèixer els principals aspectes dels expedients de

regulació de l’ocupació. ORgANITzA: fundació CecotLLOC: Veneçuela, 103, BarcelonahORA: de 9.30 a 13.30 hMÉS INfO: www.cecot.es

27 De SeTeMBRe l’adapTació dels processos a la de-Manda dels clienTsen aquesta sessió de treball es parla-rà sobre els índexs de capacitat de les indústries. És a dir, si els processos que s’estan utilitzant en una empresa coin-cideixen amb les exigències dels clients, que cada cop són més grans respecte als indicadors de qualitat dels productes. Precisament el que fan els índexs de ca-pacitat és comparar la veu de l’empresa-ri i la del client i es donaran les claus per estudiar-la a curt i mitjà termini. ORgANITzA: CaletecLLOC: Parc Tecnològic del VallèshORA: de 9 a 13 h MÉS INfO: www.ptv.es

29 De SeTeMBReopTiMiTZar la inVersió Tecnològica inicialUna de les tasques que cada vegada és més necessària quan s’inicia un negoci és saber escollir correctament les eines digitals que ens han d’ajudar a tirar-lo endavant. els recursos solen ser escassos, de manera que cal optimitzar a l’hora de prendre decisions. I aquestes decisions tindran efectes en els primers anys del creixement de l’empresa, per la qual cosa, no només cal descobrir tot el ventall de possibilitats, sinó conèixer les solucions adients per a cada tipus de negoci. en aquest curs també es parlarà de les subvencions i ajuts existents.LLOC: Blasco de garay, 29-49,TerrassahORA: de 9 a 13 hMÉS INfO: www.cambraterrassa.es

30 Gas a fons b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

eL PROgRAMA, COfINANçAT PeR ORgANISMeS PúBLICS De L’ADMINISTRACIÓ eSPANYOLA I CATALANA, TÉ PeR OBJeCTIU qUe eMPReSeS INexPeRTeS eN L’exPORTACIÓ fACIN eLS PRIMeRS PASSOS eN LA INTeRNACIONALITzACIÓ I SIgUIN CAPACeS eN UN fUTUR De MANTeNIR UNA CARTeRA De CLIeNTS qUe VAgI MÉS eNLLà De LeS COMARqUeS CATALANeS

la internacionalització a través del programa nex pipe

el repte de creuar les fronteres amb èxit

TEXT: joan raMon arMadÀs /// FOTOS: lluÍs lleboT

31Gas a fonsb30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

moltes empreses saben que una de les soluci-ons a la crisi passa per la internacionalització. Saber que aquesta és una via d’escapament

no sempre implica tenir coneixements so-bre la forma d’entrar en un mercat exte-rior. I és precisament partint d’aquestes dues premisses que neix el programa Nex Pipe d’ajut a la internacionalització. Aques-ta iniciativa és fruit de la col·laboració a tres bandes d’ACC1Ó, l’ICEX i les cambres de comerç, que financen gran part de la despesa que té una empresa en fer els pri-mers passos exportadors.

reQuisiTs MÍniMs

No tothom pot sol·licitar l’acolliment a aquest programa, que està especialment pensat per a pimes més que per a grans companyies. De fet, el primer filtre és que l’empresa no pot tenir més de 250 treballa-dors, ni facturar xifres superiors a 50 mili-ons d’euros, ni tenir ja un portafoli expor-tador que superi el 20% dels seus comptes. A partit d’aquí, sempre, fins ara, s’havi-en atorgat els ajuts a totes les empreses que ho demanaven i complien els requisits. L’any 2010, però, és possible que hi hagi per primera vegada més demanda que oferta i alguna empresa s’hagi de descartar per ha-ver arribar tard. És a dir, els primers a de-manar-ho són els primers a beneficiar-se’n i així fins que s’exhaureixen els fons.

assessoraMenT personaliTZaT

El que diferencia aquest programa respec-te d’altres és l’emmotllament a l’empresa. Durant els dos primers mesos es fa un di-agnòstic de situació per part d’un asses-sor expert en comerç internacional. En un segon estadi l’empresa ha d’elaborar un pla d’expansió internacional en un termi-ni màxim de cinc mesos amb el suport del mateix assessor que ha estudiat les pos-sibilitats d’exportació. La tercera i última fase, que pot allargar-se en el temps fins a quasi un any i mig més, és en la que s’ha d’implementar l’estratègia elaborada.

Mentre s’elabora el pla, moltes vegades ja es comença a portar a la pràctica, però l’aturada passats els cinc mesos és perquè l’assessor faci un balanç sobre com ani-rà el procés en el futur immediat. També a partir d’aquest moment la corporació ha de garantir que tenen una persona dedi-cada al cent per cent a tirar endavant la in-ternacionalització del seu producte. El tret diferencial de Nex Pipe és que durant els 24 mesos que dura el programa l’empre-sa sempre té a la seva disposició l’assessor que la coneix de prop i que dedica un mí-nim de 100 hores a donar suport al procés d’exportació.

Menys cosTos per a l’eMpresa

L’assessor d’exportació que aporta el pro-grama Nex Pipe té un cost d’entre 7.000 i 8.500 euros, dels quals l’empresa només en paga un 20%. Pel que fa a la persona que ha

EL PROGRAMA NEX PIPE ESTÀ FINANÇAT PER ACC1Ó, L’ICEX I LES CAMBRES DE COMERÇ CATALANESUN ASSESSOR EXPERT EN COMERÇ INTERNACIONAL FA UN DIAGNÒSTIC I ACOMPANYA L’EMPRESA DURANT 24 MESOS EN EL PROCÉS D’EXPORTACIÓ

1 /// ‘business MeeTings’. La Finestra sul Cielo, empresa Nex Pipe, treballa el seu vessant exportador des de fires sectorials com Alimentaria Barcelona

2 /// sorTinT del VallèsL’autopista AP-7 és la porta d’entrada al continent europeu pel que fa a les mercaderies que s’exporten a països de l’entorn més immediat

3 /// obserVanT de propEl president de la Cambra de Barcelona, miquel Valls, i la responsable del Servei de Promoció Internacional, Elisabeth Coll-Vinent/// CEDIDA

1 ///

2 ///

3 ///

74%del volum d’exportació

de Catalunya l’aporten les empreses relacionades amb la indústria, malgrat que el sector dels serveis aglutina ja la meitat de les companyies catalanes que s’internacionalitzen.

1.300empreses

s’han acollit al programa Nex Pipe des que l’any 1998 el COPCA (ara ACC1Ó) va començar a donar un cop de mà a companyies catalanes per exportar els seus productes o serveis.

1 ///

32 Gas a fons b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

de contractar per dedicar-se en exclusiva a la internacionalització, ha de cobrar un mínim de 18.000 euros anuals, dels quals 12.000 els posa el programa durant el pri-mer any. Per acabar el paquet de costos, hi ha les despeses de promoció, com ara els catàlegs, les visites a fires o creació de nous webs, entre d’altres. L’aportació dels socis de Nex Pipe en aquest cas es tradu-eix en una subvenció del 80% dels 22.550 primers euros que l’empresa inverteix. D’aquest 80% d’ajuts tant en personal com en despesa, un 50% és aportat per l’ICEX, un 20% per ACC1Ó i un 10% per la cambra de comerç de la demarcació on estigui ubi-cada l’empresa.

“Moltes empreses perceben la manca de fi-nançament com l’impediment més impor-tant i resoldre aquest problema és una de les claus per llançar amb èxit els nostres productes al mercat exterior”. Són paraules del president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, que es va referir al problema dels elevats costos que té l’exportació en la presentació d’un estudi sobre internacio-nalització. Valls reconeix que el comerç ex-terior requereix sacrificis personals i eco-nòmics, però és una opció d’èxit: “A Cata-lunya hi ha 19.000 empreses per les quals l’exportació és una oportunitat indiscutible que fins ara no han tingut en compte”.

eXperiència recoManable

L’empresa de Polinyà La Finestra Sul Cie-lo està especialitzada a comercialitzar pro-ductes d’alimentació biològics. El seu ad-ministrador, Miguel Ángel Montesinos, assegura que han fet un salt qualitatiu i quantitatiu ara que estan a punt d’acabar els 24 mesos de programa. “Hem doblat l’exportació tant en volum com en destina-cions i hem crescut molt en mercats sud-americans”. Montesinos destaca que la do-tació econòmica “significa un abaratiment dels costos considerable”, tot i que també reconeix que les subvencions podrien ser més generoses. Amb tot, és una experièn-cia que recomanaria a altres empreses.

En una línia similar s’ha pronunciat l’em-presa de Terrassa Exit Solutions. Aques-ta companyia fabricant de teixits i tapis-series per a vehicles i oficines va ser una de les primeres participants i es desfà en elogis cap al programa. L’administrador, Josep Maria Piqué, admet que partien de zero. “El desconeixement sobre com co-mençar l’exportació va ser el que ens va fer decidir a apuntar-nos-hi i precisa-ment gràcies a la formació i l’orientació de l’assessor vam iniciar un procés satis-factori cap a nous mercats”. Ara Exit So-lutions exporta a Polònia, República Txe-ca, Romania i Eslovàquia, entre d’altres, i el mercat exterior significa el 30% del seu volum de negoci. Piqué afirma que l’em-presa sabia què volia, però no com acon-seguir-ho i que, en aquest sentit, el full de ruta traçat per l’assessor els va ajudar a posar en ordre els processos per comen-çar l’expansió.

el Valor de l’eXperiència

L’assessor que Nex Pipe va assignar a Exit Solutions va ser l’Antoni Pont, que suma 37 anys experiència en l’ofici. Segons Pont, el primer que cal fer és una anàlisi en profun-ditat de les capacitats i valors del producte de l’empresa atenent el possible element di-ferencial que el farà atractiu lluny de Cata-lunya. Després arriba l’elaboració d’un pla que es portarà a la pràctica per veure si els estudis han estat satisfactoris. Antoni Pont reconeix que “exportar és relativament sen-zill, el més difícil és estar ben preparat”. Per fer madurar el procés, manté que s’han de saber triar molt bé els països, ja que en aquesta elecció rau la base de l’èxit. “Si es va a mercats consolidats com Europa, s’ha de tenir clar que es va a buscar un percentat-ge ínfim d’impacte que, tot i això, pot ser lu-cratiu. En canvi, en mercats emergents s’ha d’enfocar l’acció a col·locar-se en algun nín-xol de mercat, ja que un tant per cent petit pot voler dir molt de producte exportat”.

Un altre dels assessors, Josep Maria Rius, diu convençut que “tota empresa pot internacionalitzar-se”. Si més no, ell encara no ha vist cap cas en què trobar mercat més lluny no sigui possible. Rius recomana “encarar el procés amb una actitud oberta, preguntant molt i amb la re-flexió i la paciència com a virtuts de referència. La seva opinió és que la clau de l’èxit és diferent en cada cas, però les empreses que se’n surten és perquè al darrere hi ha un lideratge que ha encarat el repte amb entusiasme i s’hi ha abocat.

4 /// eXporTar aliMenTació. miguel Ángel montesinos, administrador de La Finestra sul Cielo

5 /// assessoria inTernacional. Antoni Pont, assessor Nex Pipe per a Exit Solutions

la internacionalització a través del programa nex pipe

36.840euros

és a grans trets l’aportació dels tres organismes impulsors de Nex Pipe per a cada empresa i que serveixen per pagar l’assessor en exportació, un treballador dedicat exclusivament al procés i les primeres despeses de promoció en mercats internacionals.

mÉs info

radioGrafia de l’exportaciÓ a catalunya

A Catalunya hi ha actualment més de 20.000 empreses que venen

els seus productes o serveis a l’estranger.

La meitat de les companyies exportadores són del sector

serveis i l’altra meitat industrials, tot i que el pes del sector secundari és de 2/3 del volum d’exportació.

el 82% de les corporacions exportadores del sector secundari

ho fan cada any.

el 66% de les empreses de serveis que s’internacionalitzen tenen

clients a l’estranger de manera contí-nua any rere any.

Les empreses metal·lúrgiques, tèxtils i alimentàries són les que

més presència exterior tenen pel que fa a la indústria. els serveis jurídics, els de R+D i els audiovisuals encapçalen el rànquing pel que fa a empreses de serveis.

Font: Cambra de Comerç de Barcelona

les empreses catalanes i la seva activitat exterior

indÚstria: 33,7% exporta

88,8% cada any

64,4% cada any

2,1% gairebé cada any

6,4% gairebé cada any

15,1% ocasionalment(sense continuïtat)

27% ocasionalment(sense continuïtat)

0,9% molt recentment(acaben de començar)

0,1 % molt recentment(acaben de començar)

serVeis: 10,3% exporta

63,3% no exporta

89,7% no exporta

5 ///4 ///

33Gas a fonsb30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

Ramon Camí va començar la seva carrera al COPCA l’any 1989 com a especialista en mercats a l’Amèrica Llatina. Actualment és el responsable de Nex Pipe a ACC1Ó TEXT: joan raMon arMadÀs /// FOTOS: lluÍs lleboT

ramon camí /// gerent de l’àrea d’Assessorament i Transferència Tecnològica Internacional d’ACC1Ó

talunya i pot aprofitar els altres serveis que oferim en el terreny.

amb la crisi, heu notat un augment de les ganes d’internacionalitzar-se?Totalment. Si prenem com a referèn-cia l’any 2008, el nombre de peticions de participants al programa s’ha incremen-tat un 50%. Això pot provocar que aquest any hàgim de deixar algú fora per excés de demanda. L’any passat van entrar-hi 200 empreses.

on han anat la majoria d’empreses que heu assessorat?En aquest sentit no hi ha gaires novetats. Europa i concretament la Unió Europea del quinze segueix sent la primera desti-nació. És el mercat natural tant pel que fa a gustos, preus, tendències com per les facilitats que implica el fet de no haver-hi aranzels. En resum, és més fàcil. Una em-presa que no ha exportat mai no s’arris-carà a anar a la Xina o als Estats Units.

la mida importa?D’empreses exportadores n’hi ha moltes a Catalunya, però la majoria són pimes i anar a mercats tan grans com aquests que comentava pot significar morir d’èxit. Si et fan una comanda tan gran que no la pots assumir, què fas? És per això que en exportació cal anar de menys a més i el lloc on primer anem és a Europa.

què més fa acc1Ó per ajudar a la internacionalització?Acompanyem les empreses una vegada ja estan exportant amb les 35 oficines que tenim arreu del món. També tenim àrees d’aterratge, que són polígons industrials on la Generalitat ha comprat un espai i facilita la implantació de negocis catalans. En tenim a Romania, a la Xina i n’estem construint una al Marroc. Busquem la creació de sinergies entre empreses catalanes i potser un abarati-ment de costos en temes logístics o de serveis que poden contractar conjunta-ment. Les eines hi són, ara falta que les empreses catalanes les usin.

Sent un programa a tres ban-des, el Nex Pipe rep mol-tes atencions i hi ha molts ulls a sobre les empreses amb inquietuds internaci-onals. Ramon Camí és, des

que va començar a funcionar, el màxim responsable de la iniciativa pel que fa a la participació d’ACC1Ó.

qualsevol empresa es pot internacionalitzar?La meva resposta sempre és sí. Però a la pràctica veus que hi ha companyies que assoleixen l’èxit i d’altres que no. Ara bé, la nostra obligació és fer creure que val la pena que qualsevol empresa intenti inter-nacionalitzar-se. S’ha de fer amb un as-sessorament que impliqui reduir el risc de fracàs i acompanyi l’empresari en un camp on no té experiència.

de quins factors depèn el fet de tenir èxit o no en un procés com aquest?El factor més important és les ganes que hi posa l’empresari. Sobretot en empre-ses petites l’èxit depèn molt més del cap que pren les decisions que dels diners de què disposi l’empresa.

quins sectors s’han acollit més al programa nex pipe?Són tan diversos com ho és l’economia catalana. Hi ha una dispersió de sectors brutal. Sí que és veritat que les empre-ses de serveis cada dia hi tenen més pes, però no deixa de ser un reflex del que passa a Catalunya.

les empreses nex pipe compleixen l’objectiu d’exportar satisfactòriament en dos anys?La majoria sí, i si en aquest període de temps no ho han aconseguit, difícilment ho faran. Un altre escenari que passa so-vint és que en aquests 24 mesos es fan un munt de primers contactes que en els mesos posteriors acaben derivant en nous clients. Costa més tancar operaci-ons en empreses que comercialitzen ser-veis que les que venen productes.

costa tornar amb un pa sota el braç!Un 75% de les companyies es declaren molt satisfetes amb el programa, ja que només el simple fet d’intentar exportar et fa millorar moltíssim internament la gestió empresarial perquè s’ha d’adap-tar a situacions noves a les quals no es-tava acostumada. Veure la resposta de clients americans, europeus o asiàtics fa que tant empresari com empresa s’enri-queixin amb l’experiència.

a banda de l’assessorament, la tasca d’acc1Ó es trasllada més tard a l’estranger...Les empreses saben que una vegada com-pletat el programa poden comptar amb el suport de les 35 oficines que té ACC1Ó a l’exterior. És a dir, no ens retirem quan l’empresa està ja fent negocis fora de Ca-

Prenent com a referència el 2008, la demanda de participació ha augmentat un 50% per la crisiUna empresa que no ha exportat mai no s’arriscarà a anar a la xina o als estats Units perquè fer-ho a europa és més fàcil

el simple fet d’intentar exportar fa millorar internament la gestió d’una empresa

34 rotonda b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

la Xina i l’Índia estan emer-gint. La seva edat mitja-na és de 25 anys, les in-fraestructures floreixen de manera extraordinà-ria i la creativitat de mili-ons de persones s’allibera per primer cop. Avui, Eu-

ropa i les empreses nord-americanes afron-ten molts reptes arribats d’Àsia, on operen amb una base de costos més baixa i estan aga-fant avantatge amb les noves tecnologies i mi-llors pràctiques de negoci. D’altra banda, en els darrers cinc anys, les empreses índies han gastat 20.000 milions de dòlars en l’adquisició de companyies europees i americanes. Les xi-neses també hi estan invertint molt, i aquesta

tendència va augmentant. Per tant, com po-den les empreses europees competir amb al-tres amb costos un 75% inferiors?

recursos humans. L’Índia i la Xina dispo-sen de grans recursos humans capacitats, di-ners per invertir i professionals dels negocis que poden treballar amb els empresaris cata-lans per millorar els nostres negocis. En lloc de convertir-se en els nostres adversaris, po-den convertir-se en els nostres socis en l’èxit. Si tenim en compte això, i sabent que la feina amb socis en offshore pot oferir beneficis tan-gibles a les empreses europees, estarem en disposició d’estalviar diners en les operacions del dia a dia; estalviar temps i millorar el ser-vei, i podrà augmentar l’oferta de productes,

i al mateix temps agregar més valor afegit a l’oferta existent o donar un enfocament nou als mercats tradicionals.

Per fer-ho, els dirigents hauran d’aprendre a treballar-hi. Els mitjans n’estan donant una imatge parcial, i per conèixer-ne la rea-litat és necessari conèixer les persones que estan tenint èxit allà. La conferència Asia Connections 2010 serveix per a això, reunir les persones en un ambient interactiu, alta-ment dinàmic i d’alt impacte en l’aprenen-tatge, la discussió i el treball en grups inter-nacionals. /// DANIEL RAzNIEwSkI ÉS SOCI

FUNDADOR DEL SANT CUGAT INTERNATIONAL BU-

SINESS CLUB, ENTITAT QUE APLEGA L’EMPRESARI-

AT ESTRANGER AL MUNICIPI

ningú no dubta que la nova legislació de lluita contra la morositat, pre-sentada en el seu dia al Congrés dels Diputats per CiU i impulsada per Pi-

mec i la Plataforma Multisectorial con-tra la Morositat (PMCM), va tenir un pa-per important per a l’economia catalana. Aquesta reforma pot arribar a materialit-zar un possible canvi estructural del sis-tema econòmic i financer català, pel fet d’obrir la porta perquè Catalunya no esti-gui a la cua dels terminis de pagament de la UE. La nova llei possibilitarà que pas-sem a ser un país competitiu pel que fa als terminis de cobrament, ja que els situa en nivells similars a la majoria de països eu-ropeus. En conseqüència, la Llei contra la morositat reduirà l’índex de mortalitat de moltíssimes empreses catalanes que amb els terminis de pagament actuals s’han vist abocades a una situació concursal o a la desaparició per falta de liquiditat.

esmenes en el camÍ. No obstant això, la nova legislació no ha recollit totes les as-piracions dels empresaris i de la PMCM. Hi va haver una esmena aprovada en el Senat que no va aconseguir passar la revàlida del Congrés. Aquesta esmena presentada pel grup parlamentari català en el Senat de CiU establia que, en el termini màxim de tres mesos, els contractes en vigor s’adap-tarien als terminis de pagament establerts en la disposició transitòria de la llei, és a dir, que es reduirien a 85 dies en la primera fase d’adaptació. Aquesta important dis-posició volia preveure una ordenada adap-tació dels terminis de pagament en vigor per garantir l’objectiu de la mesura.

hi ha esperanÇa. Una segona esmena de CiU no va superar el tràmit legislatiu al Senat. Proposava introduir un règim general d’infraccions i sancions en la llei i crear el marc legal perquè les adminis-tracions públiques poguessin comprovar d’ofici o, a instància de part, el compli-ment de la llei. Tanmateix, no hem de perdre l’esperança, ja que existeixen moltes possibilitat d’introduir aquest rè-gim de control i sancions en la futura Llei d’economia sostenible. En definitiva, l’aprovació de la nova legislació antimo-rositat és només el principi. Pimec i la PMCM reiteren la seva vocació de seguir de molt a prop l’aplicació de la llei i vet-llar pel seu compliment estricte.

Pere J. Brachfield és director del Centro de estudios de Morosología d’eAe Business School. ha publicat diversos llibres sobre el tema, com ‘Jaque a los impagados‘ o ‘La lucha contra la morosidad‘.

daniel raZniewsKi SANT CUgAT INTeRNATIONAL BUSINeSS CLUB

COL·LABORAR AMB àSIA

DeTALLS De LA NOVA LLeI CONTRA LA MOROSITAT

-

Verm

ells

Nú m

eros

descobert Deu

tes

-1 Rece ssió

0%

Préstecs

- 0,9

-0,7

H i p o t e c a

Aquesta reforma hauria de treure Catalunya de les darreres posicions europees en terminis de pagament

pere J. brachfieldMOROSòLeg

35rotondab30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

no es pot separar –tal com passa en altres països– la celebració d’eleccions amb l’ac-tivitat empresarial. Aquesta és una eta-pa d’incerteses, dubtes i sovint d’alenti-ment de decisions a l’espera del nou es-cenari que s’ha de constituir.

L’economia catalana es troba immersa en el procés de sortida de la recessió, cosa que és molt bona notícia. Seria una mos-tra de maduresa política que les forces que ocupin els seients de la representa-ció popular propiciessin un major con-sens en l’àmbit econòmic i social. Els ciu-tadans no estan ni disposats ni amb ga-nes d’assistir a batalles estèrils que perjudiquin l’existència d’un bé tan pre-

el començament del nou exerci-ci ens porta la perspectiva d’im-portants novetats. La celebra-ció d’eleccions autonòmiques

d’aquí a poc temps i la mateixa situació política i econòmica catalana proporcio-naran notícies substancials per a l’activi-tat econòmica, política i social. I és que

uat, escàs i delicat com el creixement econòmic. Malauradament, l’experiència no ens convida a ser optimistes. Més avi-at al contrari. Començant pels reptes que afronta l’economia catalana en aquest horitzó postcrisi, el primer que es desta-ca és el canvi sobtat, i important, en la demografia del país. Probablement, des de l’àmbit d’anàlisi econòmica, el xoc de-mogràfic de Catalunya entre el 1997 i el 2008 ha estat només parcial, vinculat a les condicions del mercat de treball. Des del punt de vista del que ara interessa, és a dir, de l’anàlisi dels ajustos i canvis en els motors de la demanda, la demografia nativa i l’emigració adquireixen un paper nou i rellevant.

No es pot separar –tal com passa en altres països– la celebració d’eleccions amb l’activitat empresarial

carmen s. larraburuDIReCTORA eDITORIAL De LA ‘B30’

UNA MICA MÉS De CONSeNS… SI POT SeR

JosÉ antonio laVado DIReCTOR De BIDeA CONSULTOReS

d. el baix nivell d’internacionalització. a. el baix nivell de suport institucional a la R+D+I. L’escassa notorietat a escala internacional f. L’orientació a la innovació (esade-Creàpolis). La coordinació d’iniciatives entre municipis (Catalonia Innovation Triangle). o. L’atracció d’inversió i talent orientada a la innovació.

Diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la B-30.

santi casamitJana geReNT De CASAMITJANA

d. el Vallès no hauria de ser un pol de competència per a la gran àrea metropolitana, sinó que hauria d’unir-hi el potencial i compartir inversió pública, eixos de comunicació i oportunitats de futur. Actualment, el Vallès faria bé de fer un pla de futur comptant amb les seves actuals i futures àrees d’expansió. a. el Vallès ha de mirar amunt i projectar-se cap a les anomenades “regions europees”. Segons el meu parer, la gran oportunitat del Vallès és el seu teixit d’empreses auxiliars que tan importants són per a la gran indústria catalana. f. La pròpia orografia del seu territori bastant obert i pla l’enforteix de cara a la mobilitat futura, i el fa també part important del Corredor Mediterrani. o. L’amenaça més gran és que els propis habitants del Vallès deixen de creure en les nostres possibilitats i per tant acaben arrossegats per la gran potència que és Barcelona en tots els aspectes.

Josep m. GibertDIReCTOR De kONIk gROUP

d. La manca de reconeixement internacional, els terrenys i naus amb imatge corporativa a preus massa alts, el personal de grau mitjà poc qualificat i el limitat i car accés al finançament. a. La deslocalització d’empreses, la conflictivitat i absentisme laboral com a conseqüència de la crisi, la desmotivació dels emprenedors i l’inici d’emigració de personal qualificat i emprenedors a altres països a la recerca de millors oportunitats. f. L’alta qualificació i formació dels alts directius, la mentalitat emprenedora, les habilitats comercials i vocació exportadora i el bon nivell de les

dafodeBILITATS aMeNACeS fORTALeSeS oPORTUNITATS DeL VALLÈS

universitats i clústers, a més de ser una zona atractiva per clima, comunicacions i gastronomia. o. L’exportació amb el suport de les cambres i associacions, la innovació amb el suport d’ACC1Ó i l’estat (CDTI), el desenvolupament corporatiu amb el suport de Creàpolis i les escoles de negoci i la pròpia massa crítica, plural i especialitzada, d’indústries i institucions ja existents al Vallès.

finestra oberta

http://www.elblogsalmon.comÉS CORReCTe DefRAUDAR hISeNDA?el 43% dels espanyols justifica el frau fiscal, “perquè la situació és complica-da“. És interessant veure aquest proble-ma des de la perspectiva de la Teoria de Jocs. Si mirem pel nostre interès, de-fraudar ens va bé. Si mirem per l’interès general, és dolent per al conjunt...

http://ecodiario.eleconomista.es TwITTeR COM A eINA De MàRqUeTINg VIRAL Darrere @peppersantblai s’amaga Marta Bonet, gerent del centre de turisme rural Sant Blai, un oasi a mitja hora de Palma. Des que el desembre del 2008 es va llan-çar a Twitter, desenes de clients l’han des-cobert a través d’aquesta poderosa eina de màrqueting...

www.fedeablogs.net/economiaUN eSBÓS SOBRe LA RefORMA LABORAL Les esmenes a la reforma laboral sem-blen d’escassa transcendència. el can-vi més important és la concreció de les causes d’acomiadament objectiu, en què la situació econòmica negativa de l’em-presa es concreta en l’existència de pèr-dues actuals o previstes...

http://www.arpem.comCOMPARACIÓ De LeS CONDICIONS D’UN PRÉSTeCSi dos bancs li han fet una oferta en de-manar un préstec, quina és la millor? en funció del temps demanat, el tipus d’in-terès del crèdit, la comissió d’obertu-ra, sabrà quin banc li ofereix les millors condicions. arpem.com posa a la nostra disposició un programa de càlcul.

36 Gps /// UNIVeRSITATS b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

ca, que ocuparà 1.600 metres quadrats en-tre la Facultat de Veterinària i la Facultat de Ciències Agràries de Huambo. L’equipa-ment també comptarà amb un laboratori de microbiologia i química dels aliments i una planta pilot amb la maquinària corres-ponent per tractar “productes lactis, altres de líquids, com sucs o sopes, carn i conser-ves vegetals”, en paraules de Guamis. Pre-cisament aquesta línia de producció expe-rimental és la que es calcula que a mitjà ter-mini propiciarà els recursos necessaris per mantenir el centre.

Igualment, es posarà especial atenció a fer un mapa d’aliments del país. “És la primera catalogació que es farà “dels productes tra-dicionals d’Angola, com una llet fermenta-da amb un alt percentatge de bacteris pro-biòtics que fan augmentar l’esperança de vida de la població”, tal com va destacar el director del centre català. I és que un dels problemes econòmics més grans d’aques-ta regió africana és que importa el 80% dels aliments que es consumeixen al país, “fins i tot la llet, que es compra en pols”, va des-tacar Guamis.

De moment, mentre duri la construcció del centre de tecnologia dels aliments s’ende-garà un màster de cinquanta places per curs per preparar els futurs treballadors de la planta. Aquesta formació serà impartida per professors de la UAB i de la Universitat José Eduardo dos Santos. /// C. FARRéS

un centre de tecnologia dels aliments al cor d’angola

h uambo és la segona ciutat més impor-tant d’Angola, un país que després de

pràcticament 25 anys de conflictes armats necessita refer les seves infraestructures. Aquest és l’escenari escollit pel Centre Es-pecial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments (CERPTA) i la Facultat de Veteri-nària de la UAB per implantar el seu model de fàbrica de recerca i producció. La pre-sència a l’Àfrica té un doble objectiu: la for-mació i la creació de noves empreses que puguin mantenir econòmicament la fàbri-ca i, d’altra banda, donar una sortida als ali-ments processats a les seves instal·lacions. El projecte té la col·laboració de la Univer-sitat José Eduardo dos Santos de la ciutat angolesa.

una fÀbrica el 2012. Tal com va explicar el director del CERPTA i impulsor d’aques-ta iniciativa, Buenaventura Guamis, s’es-pera que el centre estigui operatiu a finals del 2011. Llavors ja estarà acabada la fàbri-

La UAB exporta el seu model de fàbrica de recerca i producció a huambo

professors del cerpta i la facultat de Veterinària de la uab i de huambo presenten el projecte /// C.F.

uab /// BeLLATeRRA

esade mostra que el pib oficial s’ha desviat 2,47 punts

visió de PIB fins mesos més tard “i va man-tenir la predicció de creixement econòmic quan la gran majoria d’entitats ja apuntaven decreixement”.

També va recordar que durant els anys de vaques grasses la Moncloa era una de les ins-titucions que més l’encertava a l’hora de fer les seves previsions econòmiques. El profes-sor Trias de Bes també va fer un toc d’aten-ció a les entitats que estudien i preveuen l’evolució econòmica de l’Estat perquè l’es-tudi mostra “una certa agrupació a l’entorn d’una mitjana al llarg dels anys”. Per aquesta raó, l’autor entén que “tenen un doble mèrit les institucions que de forma audaç fan una predicció diferent a la resta”.

com es realitZa l’estudi. Losada va de-fensar que darrere la publicació de la Diana Esade hi ha la voluntat d’oferir “un servei so-cialment útil” i la voluntat de “complir amb el rigor de les institucions acadèmiques”. Per aquest motiu, l’estudi està a disposició del públic, al lloc web de la universitat.

Les dades de partida que s’han usat són les previsions econòmiques recollides al pa-nell de previsions que realitza Funcas. Les entitats incloses en l’estudi són l’FMI; Ana-listas Financieros Internacionales; els ser-veis d’estudis de BBVA, BSCH i Caixa Cata-lunya; el Ceprede; la Comissió Europea i el Consell Superior de Cambres, entre d’al-tres. /// REDACCIó

en els darrers tres anys el govern central s’ha desviat 2,47 punts de mitjana en el

seu càlcul del PIB d’Espanya, cosa que l’ha convertit en la institució que més s’equivoca a l’hora de fer prediciccions. Aquesta és una de les dades que posa al descobert l’estudi Diana Esade que ha analitzat la precisió de diferents institucions en relació al produc-te interior brut A l’altra cara de la moneda hi ha l’entitat Intermoney (amb una desvia-ció mitjana d’1,73 punts de PIB), seguida de la Fundación Caja de Ahorros (Funcas), amb una desviació d’1,77 punts de PIB).

treballar amb mÉs riGor. Segons l’esco-la de negocis, aquestanàlisi ha posat damunt la taula que hi ha una desviació elevada de les previsions que les institucions públiques i privades han realitzat sobre l’activitat eco-nòmica espanyola en els darrers tres anys. I és que el seu objectiu final és aconseguir que en els pronòstics i les opinions que es publiquen durant l’any “hi hagi dades que permetin treballar amb més rigor, transpa-rència, qualitat i es puguin fer debats serio-sos”, en paraules del director general d’Esa-de, Carlos Losada.

Segons el professor d’Esade, Fernando Tri-as de Bes, que va ser l’encarregat de presen-tar l’estudi, les errades del govern de Madrid estan motivades “pel fortíssim període de negacionisme de la crisi” i perquè l’anterior responsable de gestionar el Ministeri d’Eco-nomia, Pedro Solbes, no va modificar la pre-

La universitat presenta l’estudi ‘Diana’, que diu quant s’apropen o s’allunyen les prediccions del PIB espanyol

RESULTADOS DE LAS PREVISIONES REALIZADAS EN OTOÑO

www.esade.edu/diana

NOTA: Con el �n de apreciar visualmentelas diferencias entre las instituciones, el puntode partida de la escala de este grá�co se ha establecido en 1,5 puntos del PIB.

Diana ESADE

l’entitat que més s’ha apropat al pib real ha estat intermoney, seguida de funcas /// CEDIDA

esade /// SANT CUgAT

37b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010 Gps /// UNIVeRSITATS

ascamm entra en contacte amb líders mundials de mecànica

la Fundació Ascamm s’ha sumat al pro-grama de líders acadèmics promogut

per la Universitat Politècnica de Monter-rey, un centre amb el qual ja col·laboraven des de l’any 2004 en diverses activitats de formació. El centre d’innovació de Cerda-nyola estarà representat pel seu director de formació, Roberto Gava, enginyer aero-nàutic que actualment participa en activi-tats formatives de la fundació i en diferents programes d’investigació i desenvolupa-ment de noves tecnologies i la seva trans-ferència a la indústria mitjançant la forma-ció continuada. L’estratègia de la Universi-tat de Monterrey consisteix a posar l’alumnat en contacte directe amb líders i visionaris de diferents sectors d’arreu del món, incorporant-los en les activitats aca-dèmiques mitjançant classes presencials, conferències magistrals, projectes i tallers, entre d’altres. La Fundació Ascamm s’ha sumat als programes de mecànica, meca-trònica (la suma de la mecànica de preci-sió, l’electrònica, la informàtica i els siste-mes de precisió) i el màster en sistemes de manofactura. /// REDACCIó

ascamm /// CeRDANYOLA

una oficina a brussel·les per impulsar la recerca universitària

l’Aliança 4 Universitats (A4U), forma-da per la Universitat Autònoma de

Bellaterra, la Universitat Autònoma de Ma-drid, la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Pompeu Fabra, ha inaugurat aquest estiu una oficina a Brussel·les per impulsar el projecte OPERA (Office for the Promotion of European Reserch Activiti-es). Tal com indica el nom, l’objectiu és convertir-se en un altaveu de les activitats de recerca d’aquests quatre centres espa-nyols i incrementar els projectes presen-tats dins dels programes europeus dedi-cats al foment de la investigació, ja sigui per actuacions individuals o conjuntes de l’A4U. D’entrada, des d’OPERA s’elabora-ran les estratègies per aconseguir una ma-jor participació al setè programa marc de recerca europeu, s’afavorirà la incorpora-ció dels tòpics científics d’interès de les quatre universitats en els futurs progra-mes de treball i es promourà la participa-ció dels investigadors com a experts en els comitès d’avaluació de les propostes de projectes o se’ls assessorarà en les relaci-ons amb la UE. /// REDACCIó

uab /// BeLLATeRRA

albert illera s’uneix a l’equip d’enginyers de f1 de renault

per primera vegada en la història un català estarà treballant en l’equip de

Renault Fórmula 1 gràcies al programa de captació de talents Altran Engineering Academy. Es tracta d’Albert Illera, un es-tudiant de 22 anys d’últim curs d’enginye-ria aeronàutica de l’ETSEIAT, l’escola d’en-ginyers de la UPC a Terrassa, nascut a Bar-berà del Vallès.

l’alerÓ posterior. El projecte que va pre-sentar davant del jurat a Enstone, a la Gran Bretanya, va ser una proposta de modifica-ció de l’aleró posterior de l’F1 d’aquesta es-cuderia, precisament la clau de volta en l’actual competició i un vertader maldecap per als enginyers de tots els equips. Illera va apostar per fer servir les mateixes pro-pietats de l’aire per crear un dispositiu amb els efectes similars al F-duct de McLaren, però sense que s’hagi d’implementar cap tipus de canalització d’aire i fent servir sis-temes automàtics d’activació. Aquesta mo-dificació proporciona al vehicle un augment de la velocitat punta en rectes d’aproxima-dament 10 quilòmetres/hora. Tot i això, du-rant la temporada vinent cap equip podrà utilitzar aquest tipus d’aleró, ja que el sis-

tema manual d’activació compromet la se-guretat i és excessivament car. Illera diu sentir-se “molt orgullós” d’haver estat es-collit per estar durant sis mesos al costat de l’equip d’enginyers de l’escuderia liderats per Robin Tuluie i Stephan Rodríguez. Cal tenir present que molts dels estudiants que han participat en aquest programa final-ment s’han quedat treballant a Renauld. “Un somni”, en paraules d’Illena, que tam-bé va declarar que “tot ha estat perfecte i estic realment entusiasmat d’haver supe-rat les diferents etapes del procés de selec-ció”. /// REDACCIó

albert illera, estudiant de la upc /// CEDIDA

upc /// TeRRASSA

38 Àrea de descans b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

Àrea de descans

tEXt: lluÍs capdeVila

lleure /// Teatre

Les tècniques teatrals desenvolupen la capacitat d’empatia dels directius

executius dalt d’un escenari

s’imaginen la direc-tora de màrqueting d’una multinacio-nal fent la croqueta per terra? I un cap de vendes desfilant

com un model en una passarel·la? Són exercicis que responen a tècniques d’in-terpretació i que van adreçats a millorar la comunicació empresarial. Classes de tea-tre per a directius.

Les tècniques teatrals com el moviment del cos, la mirada o l’ús del silenci entren en joc en el món dels negocis, ja que exis-teix un paral·lelisme entre el teatre i l’em-presa. Qualsevol acte de comunicació –si-gui una entrevista de treball, una nego-ciació col·lectiva o una presentació d’un producte– es desenvolupa en un escenari, on actuen diversos interlocutors i on hi ha un receptor del missatge, el públic.

de l’oficina a l’escenari

Descalços, sense corbata i sense mòbils,

dos alumnes surten a escena i la resta ob-serva mentre la professora dóna indica-cions. “L’escenari pot jugar a favor vostre. Treballeu amb el decorat per sentir-vos còmodes”. Meitat executiva, meitat actriu. Aquest és el perfil de Mercedes Segura, impulsora de les classes de tècniques teatrals a Esa-de Business School. En què pot ajudar el teatre a un empresari? La pregunta es res-pon amb una metàfora: “A vegades els di-rectius es mouen envoltats de capes que cobreixen la seva autèntica personalitat, com si es tractés d’una ceba. És una mos-tra de manca d’harmonia interior i d’un estat de tensió emocional negativa”.

El teatre serveix per explorar les capaci-tats d’expressió i d’empatia. És a dir, ajuda el directiu a treure’s moltes d’aquelles ca-pes abans d’assajar.

Extreure les tensions del dia i gaudir da-munt de l’escenari. És la filosofia que in-

culca Segura a tots els alumnes. Quan les persones es relacionen en el món empre-sarial, procuren mostrar el mínim d’elles mateixes. El teatre és un catalitzador d’emocions.

Teresa López és una de les participants del taller. La seva valoració de l’experièn-cia és positiva. “Es tracta d’una activitat entretinguda que em va ajudar a relaxar-me i a desconnectar. A més, la interpreta-ció davant de tot un grup serveix per re-duir la famosa por escènica”. El secret de les classes passa per combinar la diver-sió amb el contingut didàctic, sense obli-dar que els coneixements s’hauran d’apli-car en la vida professional. Sobretot, prag-matisme.

a l’oMbra de Woody allen

Des de fa tres anys, Anna Margalent com-bina la direcció de la seva empresa famili-ar de Cerdanyola del Vallès amb una de les seves aficions preferides, el teatre. El punt de trobada és l’escola de primària Decro-

el teatre ajuda a dominar les emocions i a alliberar les tensions negatives

39Àrea de descansb30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

ly de Barcelona, on es reuneix amb un grup de sis amics de disciplines diferents. La in-terpretació l’ha ajudat a vèncer la vergonya a l’hora de parlar en públic, però els bene-ficis globals van més enllà de la comunica-ció. “Les classes de teatre m’han servit per controlar l’espai i això ho he aplicat en les reunions. Quan es tracta de negociar, sóc capaç de suavitzar l’ambient i evitar els an-tagonismes jugant amb l’espai”.

Qualsevol acte de comunicació tindrà un significat diferent depenent de l’escenari escollit. No és el mateix reunir un equip al costat de la màquina de cafè que fer-ho en una sala de juntes. Conèixer i fami-liaritzar-se amb l’escenari és una pràcti-ca poc habitual, però molt necessària per tenir èxit en la comunicació.

Enguany, l’Anna ha representat una adaptació de tres obres teatrals de Wo-ody Allen. El director del grup, Pep Muñoz, remarca que l’objectiu de les ses-sions és “desbloquejar el cos i el cap dels problemes diaris i posar l’organisme a punt per passar una estona distesa mit-jançant el teatre”.

Entre els informes financers, la direcció comercial o la gestió de persones, també hi ha un espai per trobar-se un mateix a través de la interpretació. Sense oblidar que les tècniques teatrals són també molt útils en altres situacions quotidianes i personals, com una trobada familiar o una reunió de veïns.

L’ús del silenci o la gestió de l’espai són tècniques que milloren la comunicació empresarial

1 /// l’anna MargenaT COmPAGINA LA DIREC-CIó D’UNA EmPRESA FA-mILIAR AmB LA REPRE-SENtACIó D’OBRES DE tEAtRE AmAtEUR

2 /// Mercedes segura éS ACtRIU I PROFESSO-RA D’UN CURS DE tèC-NIqUES tEAtRALS A ESADE

3 /// la darrera obra Que ha represenTaT l’anna éS UN mIX DE tRES PECES tEAtRALS DE WOODy ALLEN: ‘LA mEVA APOLOGIA’, ‘LA mORt’ I ‘LA PREGUNtA’

4 /// la sol·liciTud de cursos d’inTerpreTació AUGmENtA, PERqUè ELS ALUmNES S’hO PASSEN Bé I hO CONSIDEREN útIL

2///

1 ///

4 ///

3 ///

¡a escena! Lo que el teatro aporta a la comunicación em-presarial

autora:Mercedes Segura Amat

editorial:empresa Activa

col·lecciÓ:gestión del Conocimi-ento. Barcelona, 2007

fitxa

40 Àrea de descans b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

restaurants de neGocis

Vulcano, una perla gastronòmicaUna terrassa deliciosa i una cuina força atrevida formen el segell del restaurant santcugatenc

un dels millors ambients de Sant Cugat. El restaurant Vulcano és un plaer gas-

tronòmic i arquitectònic. Respira elegàn-cia i bon gust sense pretensions, i disposa d’una de les millors terrasses de la comarca, immillorable en època estiuenca. En total, 360 metres quadrats i dues plantes al servei d’un àpat tranquil, i íntim per a qui ho de-mani, gràcies als diferents reservats de què disposa. De fet, Vulcano ofereix serveis es-pecials per a empreses, ja sigui al restaurant o amb càtering on es demani. La cuina tampoc no es queda enrere. La car-ta ofereix entre els primers algunes delícies

per al paladar dignes de no perdre’s, com el semicuit amb dolç de poma o el risotto de vi-eires amb mascarpone. Les alternatives per al plat principal tampoc no són qualsevol cosa: l’entrecot de Black Angus, de vedella de Nebraska, és una de les millors opcions per als carnívors, mentre que els amants del peix preferiran una proposta tan irreverent com el rap amb salsa romesco i calçots. I, per postres, crida l’atenció el coulant de xo-colata amb gelat de Baileys. Pel que fa als altres intangibles, la cura de la direcció assegura un cafè de qualitat i un tracte exquisit en el servei. /// XAVIER ORRI

/// 1

2 ///

Vulcano

ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestau-racion.com / [email protected]

horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge

preu carta: 35-40 €

especialitat: cuina mediterrània

1 /// elegÀncia. EL REStAURANt DES-tACA PER UN AmBIENt AGRADABLE I ELEGANt/// CEDIDA

2 /// plÀnol de siTuació. VULCANO EStÀ SItU-At AL CENtRE DE SANt CUGAt

19,50 €4-16

sant cuGat

can cabassa

en una masia construïda al segle XiX, el restau-rant can cabassa ofereix una cuina de qualitat i una carta clàssica per a tots els paladars.

ubicació: av. Montserrat Roig, s/n, Sant Cugat reserves: 93 674 02 67 / www.cancabassa.com

/ [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Obert cada dia. preu carta: 25-35 € especialitat: cuina

mediterrània

29 €15-50

sa

nt c

uG

at

sant cuGat

a la piedra

El restaurant A la Piedra reuneix un tracte exqui-sit, un ambient exclusiu i una cuina argentina i de fusió de primer nivell i qualitat.

ubicació: Sant Bonaventura, 3, i Sant Antoni, 4, Sant Cugat reserves: 93 675 10 11www.alapiedra.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23.30 h. Obert cada dia preu carta: 35-45 € especialitat: cuina argentina i de fusió

25 €6-22

directori gastronòmic de la ‘b30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 [email protected]

ZONA FUMADORS

PÀRQUING

MENÚ

25 €RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

ba

rc

elo

na

barcelona

Àbac

Dues estrelles Michelin al servei de 56 comen-sals, un ambient exclusiu i una de les millors cui-nes de Catalunya defineixen l’Àbac.

ubicació: avinguda del Tibidabo, 1, Barcelona reserves: 93 319 66 00 / www.abacbarcelona.

com / [email protected] horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 120 € especialitat: cuina d’autor mediterrània

125 €18

barcelona

la VenTa

Cuina de mercat a les altures. Situat de camí al Ti-bidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

ubicació: plaça Doctor Andreu, s/n, Barcelona. reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantela-

venta.com / [email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. Tancat els diumenges a la nit preu carta: 37-44 € especialitat: cuina de mercat

40 €15-35

barcelona

l’orangerie

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona, L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedic-ció per als ulls i el paladar.

ubicació: carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 83-93, Barcelona reserves: 93 259 30 30 / www.hotellaflorida.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. Obert cada dia preu carta: 50-55 € especialitat: cuina mediterrània

35 €35

cerdanyola

TasT & gusT

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 pel Joan Ramon Fafila, en destaca la carta de peixos i l’steak tartare.

ubicació: Sant Martí, 92, Cerdanyola reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges a la nit i dilluns. preu carta: 45-57 € especialitat: cuina de mercat

25 €4-12

cer

da

ny

ola

bellaterra

blanc

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

ubicació: Josep M. Marcet, 3, Bellaterra reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant.

com / [email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit preu carta: 35-38 € especialitat: catalana tradicional

21 €2-18

bellater

ra

41Àrea de descansb30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

sant cuGat

Qubud -hoTel QgaT

El restaurant Qubud, a l’hotel Qgat de Sant Cu-gat, proposa una cuina d’autor signada pel seu xef Manuel Marín en un entorn immillorable.

ubicació: Via Augusta, 51, Sant Cugat reserves: 93 504 07 22 / www.qubud.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges, dilluns i dimarts al vespre preu carta: 30-35 € especialitat: cuina d’autor

20 €4-30 40 €20-400

terrassa

l’hosTal del fuM

Refundat per la família Burrul l’any 1927, l’Hostal del Fum promet una gastronomia tradicional en un ambient selecte.

ubicació: ctra. de Montcada, 19, Terrassa reserves: 93 788 83 37 / www.hostaldelfum.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23 h. Tancat diumenges a la nit i dilluns preu carta: 30-35 € especialitat: cuina tradicional

25 €6-8

terrassa

obacresTauranT

Restaurant de qualitat situat al centre de con-vencions de La Mola. Un ambient distès i una cui-na elaborada de mercat el fan recomanable.

ubicació: camí dels Plans de Can Bonvilar, s/n, Terrassa reserves: 93 736 72 67 / www.lamola.es / lamola.s&[email protected] horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h preu carta: 30-35 € especialitat: cuina mediterrània

30 €6-22

ter

ra

ssa

sa

nt q

uir

Ze

sant cuGat

VerMell - hoTel sanT cugaT

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restaurant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

sant quirZe

lluernari

En una antiga casa del poble, el Lluernari pre-senta des del 1995 una cuina basada en produc-tes de la terra en un ambient rústic i acollidor.

ubicació: Pintor Vila Puig, 73, Sant quirze reserves: 93 721 01 63 / www.lluernari.com / [email protected] horari: de 13 a 15 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges i dilluns a la nit

preu carta: 30-35 € especialitat: cuina de temporada

34,25 €5-18

sant quirZe

Masia can ferran

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant quirze reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / [email protected]

horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € especialitat: cuina catalana

25 €20-30

sant cuGat

Masia can Vilallonga

Entrant a Sant Cugat per la Rabassada, just dar-rere el Golf, Can Vilallonga recupera la cuina d’ar-rels catalanes amb una presentació actual.

ubicació: Oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat reserves: 93 674 04 00 horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit preu carta: 25-30 € especialitat: cuina catalana moderna

40 €4-60

sant cuGat

inresTauranT & lounge

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

[email protected] horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges preu carta: 35 €

especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

sant quirZe

elcasTelleT

Situat en un entorn natural, El Castellet ofereix una proposta gastronòmica tradicional i de qua-litat indicada per a grans esdeveniments.

ubicació: carretera Molins de Rei, km 17,5, Sant quirze reserves: 93 721 30 20/ www.elcastellet.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23.30 h. Tancat dimarts preu carta: 25-30 € especialitat: cuina catalana de mercat

17 €15-300

sant cuGat

MaTsu

Cuina japonesa al centre de Sant Cugat. Obert el 2006, el restaurant Matsu aposta pel producte de qualitat i un ambient tranquil i sofisticat.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, 8, Sant Cugat reserves: 93 587 84 64/ www.matsu.es

horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 35-40 €

especialitat: cuina japonesa

15-34 €6

sant cuGat

la Masia de sanT cugaT

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idílic.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 30-35 €

especialitat: cuina catalana

26 €8-45

sa

nt f

ru

itÓ

s d

e b

aG

es

sant fruitÓs de baGes

la fonda - Món sanT beneT

Situat dins l’edifici de la Fàbrica,el restaurant La Fonda, amb el xef Josep Casas al capdavant, ofe-reix una reinterpretació de la cuina catalana.

ubicació: camí de Sant Benet, s/n, Sant fruitós de Bages reserves: 93 875 94 13 / www.monstbenet.com / [email protected]

horari: de de 13 a 16 h. Obert cada dia preu carta: 18 - 30 € especialitat: cuina tradicional catalana

40 €20-400

42 estaciÓ de serVei b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010

estaciÓ de serVei

un tertuliÀ erudit

“No faré biografies”, anuncia Antonio Franco durant la conversa, avisant que aquesta entrevista no serà un perfil, com preteníem. Prefereix parlar de la seva etapa en les direccions d’El Periódico i El País de manera intercalada, entre comentaris sobre l’actualitat. Conversador insaciable, l’entrevista s’allarga vora dues hores per culpa de la crisi, tema de conversa preferent en aquests temps. “El que necessitem és canviar el model productiu, i això només es farà donant protagonisme al món universitari, tecnològic i de recerca en l’activitat productiva”. En aquest sentit, Franco demana unió: “quan el conjunt del teixit industrial del país es posi en marxa, trobarem solucions, i l’eix B-30 ha de tenir un paper clau en aquesta tasca”.

en primera persona /// Antonio franco

el veterà periodista ha canviat l’estrès de la direcció d’‘el Periódico’ per la presidència dels Amics de la UAB TexT: XaVier orri fOTO: lluÍs lleboT

“L’eix B-30 ha de ser clau en el canvi de model productiu”

La meva pàtria és la gran Bar-celona que vam instaurar a El Periódico”. Parla Antonio Franco, lleidatà d’adopció barcelonina, que ha acon-seguit convertir la seva car-rera en un mirall per a joves periodistes. La pàtria a què

es refereix –“en el sentit inclusiu des de la pla-ça de Catalunya fins a l’última estació de Fer-rocarrils”– és el que l’ocupa actualment des de la presidència de l’associació Amics de la UAB, com abans el va ocupar a El Periódico, diari que va dirigir des de la seva fundació, el 1978, fins fa tres anys. Nomenat a principis d’any, afronta l’encàr-rec de Xavier Muñoz, president sortint dels Amics, amb la il·lusió de tornar a la univer-sitat. La UAB li porta bons records perquè va ser-ne un dels seus primers professors. L’idil·li, però, es va acabar d’hora: “El dia de l’atemptat de Carrero Blanco em van agre-gar al Diari de Barcelona, i vaig haver de dei-xar les classes”, explica Franco. El retorn ara és lluny de les aules. La seva missió és acos-tar d’una vegada per totes la universitat a la societat, a l’eix de la B-30, amb els mitjans de comunicació com a estació intermèdia. “L’ob-jectiu és que la cara pública de la universitat no es limiti als incidents quan hi ha una visi-ta de la Rosa Díez”, resumeix Franco. Per fer-ho, el camí és el front comú: empresa, univer-sitat i mitjans junts, barrejats i aprofitant-se els uns dels altres.

enfortir lliGamsFranco s’expressa amb vocació de construir ponts. Ambiciona una àrea metropolitana connectada a la qual vol posar el granet de sorra des de l’associació. “Sempre he tingut una preocupació vocacional per una àrea me-tropolitana més gran, amb Barcelona al cen-tre i unes 40 poblacions comunicades des d’un punt de vista cultural, industrial i eco-

nòmic”. En aquesta línia queda traçat el seu full de ruta per afrontar la crisi des de la B-30: “L’eix de la B-30 és una de les zones amb més concentració empresarial i universitària, i ne-cessitem impulsar aquestes sinergies per fer que la nostra zona tiri del carro. Si no, acaba-rem com un país dedicat al turisme de la ter-cera edat”.

Un dels passos que reclama per a aquestes si-nergies és un vell anhel com a director: “A El Periódico volia assessorament de la universi-tat per aixecar el nivell de precisió dels con-tinguts”. Volia, com ara, posar el coneixement empíric de la universitat al servei de la prem-sa i la societat. El balanç d’aquells intents? “Cada cop que trucàvem a un professor ens demanava deu dies per estudiar la qüestió”. Deu dies, en un diari, són una eternitat.

una Vida de tancamentEl repte no té res de senzill, assumeix Franco, però sembla poca cosa per a qui va aixecar a finals dels setanta el primer diari barceloní, d’esquerres i popular, en companyia de l’his-tòric editor d’Interviú, Antonio Asensio. Des d’aquesta última estació directiva, Franco de-fineix la seva carrera com “una contínua bo-geria”. La primera va ser El Periódico? “Sens dubte. Em va trucar l’Asensio dient que vo-lia crear un diari quan hi havia 13 capçaleres a Barcelona i ja li vaig dir que estava sonat”. Tot i això, es van llançar al buit, amb la prem-sa regional francesa com a referent. “És que les nostres dones són franceses, i passàvem els estius llegint els seus diaris regionals”, ex-plica Franco per justificar el resultat final del que va ser El Periódico: una revolució indus-trial de la premsa catalana.

Després d’una crisi personal a principis dels vuitanta –“empentava el diari, no el dirigia”–, El País el va cridar per ocupar la direcció ad-junta amb Juan Luis Cebrián al capdavant. Dels sis anys que va passar en un diari “més madur, amb gent experimentada”, Franco en va treure força lliçons que es va tornar a en-dur al que encara anomena, sense notar-ho, “el meu Periódico”, la seva criatura. “Un dia em vaig trobar l’Asensio a l’avió i em va dir que si tornava podríem instal·lar-nos en una redacció pròpia i que també tenia quartos per a l’operació de la llengua, d’El Periódico en ca-talà. A l’avió ja li vaig dir que sí”. El principal incentiu del moment, als albors dels noran-ta, era la imminent Barcelona olímpica. “Volia ser el director d’un diari de la ciutat quan s’hi celebressin els primers Jocs Olímpics”, reco-neix Franco. Era la seva manera de fer ciutat, novament en el sentit inclusiu. Ara, des de la còmoda torreta de Bellaterra on es troba la seu dels Amics, recull aquella “il·lusió ideo-lògica” amb l’ambició d’ajudar a “potenciar els valors d’aquesta pàtria nostra”.


la cambra de terrassa certifica un increment del 250% en la formació a distància

les noves tecnologies cada vegada es-tan prenent més protagonisme en el

món de l’empresa, i la formació no n’és una excepció. Així ho certifica, entre d’al-tres, la Cambra de Comerç de Terrassa, que ha registrat un increment del 250% en els seus cursos a distància durant el primer semestre del 2010 en relació amb l’assis-tència registrada en el mateix període de l’any anterior. Amb dades absolutes, en els primers sis mesos d’enguany un total de 84 alumnes s’han matriculat en accions formatives a distància a través del Campus Empresarial Virtual, una de les noves ei-nes que la Cambra ha posat en marxa. Segons la institució terrassenca, es regis-tra també un augment de la demanda de la formació a mida per part de les empreses, que durant aquest primer semestre ha es-tat un 46% major que el 2009. En aquest cas es tracta d’una carta de cursos espe-cialitzats que la Cambra ofereix dins de la mateixa plataforma virtual per respondre a necessitats formatives concretes que po-den requerir els diferents equips humans de cada organització. D’altra banda, aquest mes de setembre es posen en marxa 47 cursos nous que es desenvoluparan fins que s’acabi l’any. En les activitats del segon semestre del 2010 s’inclouen els programes de forma-ció continuada, s’endeguen nous cursos NORD per a directius, formació a distàn-cia i postgraus.

oferta del seGon semestre. Els pri-mers que es posaran en marxa seran dos dels programes NORD per a directius, la quinzena edició del Programa de Direcció General i l’onzena del de Direcció Comer-cial. Aquest últim sol tenir una demanda destacable, i per aquest motiu se’n farà una edició a la delegació de la Cambra a Sant Cugat del Vallès al mes d’octubre i du-rant el gener del 2011 es tornarà a impar-tir a la seu de Terrassa. Fora dels NORD, s’impartiran cursos a mida específics en matèria de producció, qualitat i logística, que es realitzaran en col·laboració amb membres de l’equip de la multinacional Continental Automotive Spain, establerta a Rubí, que donaran una visió molt més pràctica de les necessitats dels negocis industrials. Igualment, l’en-titat impulsarà durant els mesos vinents una nova edició del Programa d’Estratè-gia Internacional adreçat a les empreses que s’inicien en l’exportació o es volen im-plantar en un nou mercat. Pel que fa a l’àmbit de la formació a distàn-cia, aquest mes de setembre hi haurà un curs de planificació estratègica i operati-va del comerç internacional (50 hores a través del Campus Empresarial Virtual), a l’octubre s’endeguen els de gestió admi-nistrativa en comerç internacional (70 ho-res) i el de direcció de gestió de pimes (20 hores), i al novembre el de gestió duanera (25 hores). /// REDACCIó

en el primer semestre del 2010, un total de 84 alumnes s’han matriculat en el Campus empresarial Virtual

formaciÓ /// INICI qUART TRIMeSTRe DeL 2010

des de la cambra han planificat un total de 47 cursos per al segon semestre d’aquest any // CEDIDA

13, 20 I 27 De SeTeMBRe I 4 D’OCTUBReprograMa bÀsic de TècniQues de VendaAquest curs té com a objectiu inici-ar un procés de formació de les perso-nes de l’empresa que per la responsa-bilitat que exerceixen en les seves fun-cions comercials necessiten ampliar i perfeccionar les habilitats i els recur-sos personals per aconseguir més efi-ciència i eficàcia professional. També va adreçat a venedors que desitgin ac-tualitzar, afermar i dominar molt més el contacte comercial amb els seus cli-ents. Durant 16 hores es parlarà de què és vendre, quines són les fases de l’acti-vitat del comercial, com s’ha de prepa-rar una visita a un client i com s’ha de desenvolupar el contacte personal. A més, també es parlarà dels arguments d’una venda, com s’han de tractar les objeccions, quina és la millor manera de tancar una venda i com s’ha de pre-parar el futur i fer un bon seguiment al client. el curs costa 250 euros.

LLOC: Cambra de Comerç de Terrassa, Blasco de garay 29-49, TerrassaMÉS INfO: www.cambraterrassa.es

DeL 20 AL 29 De SeTeMBRecoM uTiliTZar el poder del ‘no’ per negociarAquest curs de la Cecot s’adreça bàsi-cament a professionals en què la nego-ciació formi part del seu dia a dia labo-ral, per preparar-se per escoltar i dir no en el moment adequat quan es vol as-solir un objectiu. També vol capacitar l’alumnat potencial perquè siguin ca-paços d’evitar les tres principals tram-pes dels negociadors, que ells identifi-quen com la precipitació per arribar a un acord, la priorització dels interessos de l’altra part per por a no assolir un pacte i la pèrdua del control per nervio-sisme. La durada és de 16 hores. LLOC: Cecot, Sant Pau, 6, TerrassaMÉS INfO: www.cecot.org i 93 736 05 50

DeL 22 De SeTeMBRe AL 24 De geNeR gesTió coMpTable d’acord al nou plaLa Cambra de Comerç de Sabadell engega un nou programa per proporcionar els coneixements necessaris per portar la comptabilitat d’una empresa d’acord amb el nou Pla general Comptable, posant l’accent en la interpretació dels estats dels resultats de les empreses perquè aquests resultin útils a l’hora de prendre decisions, a més de veure els aspectes fiscals que més incideixen en la comptabilitat. el curs té una

durada de 84 hores i al final s’obtindrà un diploma propi de la Cambra de Sabadell. es farà els dilluns, de les 17.15 a les 20.15 h. L’import de la matrícula és de 1.050 euros per a participants d’empreses del Vallès Occidental o el Bages i 1.750 euros per a la resta.

LLOC: Cambra de Comerç de SabadellAv. de francesc Macià, 35, SabadellMÉS INfO: www.cambrasabadell.org

DeL 27 De SeTeMBRe AL 13 De DeSeMBRecurs de direcció d’operacions

en un total de 85 hores la Cambra de Comerç de Sabadell realitza un curs que té com a objectiu donar orientació pràctica per assolir la integració dels processos de logística, producció i compres d’una empresa. A través de diversos mòduls l’alumnat assoleix coneixements de direcció estratègica per aconseguir una integració de tota la cadena de subministrament, des dels proveïdors fins als clients, passant pel procés productiu o de servei per aconseguir el nivell més alt d’eficiència en les operacions del negoci. es farà els dilluns, de 9 a 14 h i de 15.30h a 18.30 h, i durant l’última sessió es desenvoluparà un cas pràctic. L’import de la matrícula és de 1.590 euros per a empreses del Vallès Occidental i el Bages i 2.650 per a tota la resta. es pot fraccionar el pagament.

LLOC: Cambra de Comerç de SabadellAv. de francesc Macià, 35, SabadellMÉS INfO: www.cambrasabadell.org

30 De SeTeMBRecurs d’eXTinció d’incendisL’Associació d’empreses del Parc Tec-nològic del Vallès organitza, amb la col-laboració d’aquesta entitat i d’eMeR-fOC, una nova edició d’aquest curs de formació elemental de lluita contra els incendis adreçat als treballadors que estiguin obligats a complir la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995 o formin part d’equips d’emergència. L’objectiu és donar a conèixer quins són els elements que produeixen foc i com prevenir-ho, alhora que es treba-lla per assolir uns criteris d’actuació i autoprotecció davant un foc. L’activitat començarà a les 10 del matí i acaba a les 14 h, malgrat que després hi haurà 2 hores més d’aprenentatge a distància.

LLOC: Centre d’empreses de Noves Tecnologies del Parc Tecnològic del Va-llès (Cerdanyola)MÉS INfO: www.ptv.es

cursos i seminaris

45b30 DIVENDRES, 3 DE SEtEmBRE DEL 2010 estaciÓ de serVei

www.acambiode.comsolucions de serVeis eMpresarials aMb inTercanVis el gener del 2001 un emprenedor in-tegrat a grup Intercom va llançar a la xarxa el primer mercat d’intercan-vis per a empreses i professionals autònoms. La pàgina ofereix la pos-sibilitat de comprar serveis que no es paguen amb diners, sinó amb al-tres serveis que cada empresa si-gui capaç d’oferir. fomenta l’inter-canvi i les sinergies amb l’objectiu conjunt d’augmentar beneficis i ca-pacitat sense incórrer en més des-peses. Acambiode.com també asses-sora les empreses que desitgin fer intercanvis dins els canals comerci-als tradicionals. Actualment, hi ha 259.261 empreses registrades que han donat per 5.544.220 intercanvis de serveis.

www.i2cat.netinVesTigació per inTerneTfundació ubicada a la UPC dedicada al desenvolupament de l’internet de segona generació, mitjançant la banda ampla i el desenvolupament de software avançat.

www.paradizo.comVacances de luXe Paradizo.com és un dels millors webs per planificar vacances d’alt standing. Una oferta àmplia i acurada que porta el segell d’Intercom.

webs

leonorGarcÍa montoliu ASSESSORA COmERCIAL

i tu, quinamarca ets?

aquest és el títol d’un llibre magnífic escrit per Neus Arqués, especialista en màrqueting, escriptora,

professora i empresària fins on jo sé; el llibre us el recomano (no hi tinc cap interès crematístic), ja que té un en-focament molt pràctic, es poden apli-car de forma immediata les tècniques de màrqueting personal que ens reco-mana. Però, què és el màrqueting per-sonal i quan va néixer?

Som davant una altra faceta del màr-queting, el Personal Branding, nascuda als EUA el 1997, quan el famós Tom Pe-ters, autor del best-seller A la recerca de l’excel·lència, va escriure l’article The Brand Called You, en què ens dei-xa molt clar que si vivim en un món de marques i cada vegada som més mar-quistes, ha arribat el moment d’apren-dre’n la lliçó a tots els que ens interes-si ser rellevants i prosperar en un món laboral molt competitiu. Segons ell, no importa l’edat, ni la posició social, ni el tipus de negoci que tinguem, tots necessitem ser conscients de la im-portància de “la nostra marca”.

Som els propietaris de la nostra com-panyia: JO SL. La nostra feina més im-portant avui és ser el nostre cap de màrqueting per a la marca anome-nada JO. És fàcil, però dur alhora. I a més no en podem fugir. Segons Peter, la bona notícia és que qualsevol té la possibilitat d’aprendre, millorar i de-senvolupar les seves habilitats. Qual-sevol pot millorar la marca per fer-la més notòria.

En fi, un entorn laboral cada vegada més inestable requereix que cadas-cú defineixi els seus valors i els co-muniqui, amb l’objectiu clar de dife-renciar-nos davant “el nostre públic objectiu” (el nostre entorn laboral). Ja no n’hi ha prou amb ser coneguts, hem de passar a ser coneguts com a (comercial amb iniciativa, innova-dor, cervell de l’equip, etc.). La nostra marca ens permet singularitzar-nos davant els altres i aquesta diferencia-ció resulta imprescindible no tan sols per avançar, sinó per a la supervivèn-cia laboral.

[email protected]

diagnosi comercial

serVei clienT MisTeriós i alTres eines per deTecTar irregulariTaTsel control de la qualitat no és només cosa de grans empreses. La Cambra de Sabadell i la Cambra de Terrassa inclouen entre els seus serveis una eina que permet avaluar la capacitat comercial del propi negoci i detectar els defectes del servei i l’atenció al client. Aquesta eina està preparada perquè cada empresa triï aquells sistemes d’avaluació que millor s’adaptin a les seves necessitats, i que, per tant, pugui prendre les decisions oportunes per assolir l’excel·lència. Un dels recursos és el servei Client Misteriós, que consisteix en un programa de visites en les quals experts en qualitat del servei, actuant d’incògnit com a clients normals, avaluen de manera objectiva tot el cicle de servei i atenció al client. Això permet a l’empresa conèixer el nivell real de la qualitat del servei que ofereix als clients del seu negoci. D’aquestes visites se n’obté un informe executiu que recull els resultats globals de l’estudi. La segona eina, menys exòtica, són les enquestes de satisfacció del client. els resultats d’aquests estudis ofereixen la visió subjectiva del client i es presenten també en informes executius globals. el tercer i últim pas és l’auditoria del punt de venda: consisteix a fer una diagnosi comercial del punt de venda a partir d’una exhaustiva anàlisi tècnica de quin és l’estat dels diferents aspectes de l’escenari de les vendes. Auditors especialitzats a avaluar la qualitat del servei al comerç, prèviament identificats, en realitzen l’avaluació amb l’assistència del propietari o encarregat de l’establiment, que consigna la detallada diagnosi en un informe executiu.

MÉs inforMació.Per demanar més informació, cal adreçar-se a [email protected] per al cas de Sabadell, o [email protected] per a qui vulgui contactar amb la cambra.

d’interès

stephen lundin i bob nelsonUBUNTU!

Ubuntu! és una faula fascinant sobre la filosofia africana del treball en equip, l’honradesa i el respecte. Stephen Lundin i Bob Nelson recreen la història d’en John Peterson, un nou cap de departament financer que s’enfronta amb una plantilla desmotivada i sense cap interès per avançar..., fins que es topa amb un jove ajudant africà que li replanteja la manera com enfocar la seva vida i la seva feina. Promet convertir-se en un clàssic del gènere com Fish! o ¿Quién se ha llevado mi queso?/// ALIeNTA

daniel h. pink LA SORPRENDENTE VERDAD SOBRE QUÉ NOS MOTIVALes nostres motivacions són l’èxit, el poder, els diners? Daniel Pink, autor del best-seller A whole new mind, posa en dubte els fonaments dels nostres impulsos ///

geSTIÓN 2000

antonio Manzanera FINANzAS PARA EMPRENDEDORESLlibre pràctic i de lectura amena destinat a il·lustrar els joves emprenedors en l’art de trobar capital per a una nova empresa. Manza-nera és un dels assessors en qüestions de finança-ment per a start-ups més reputats. /// DeUSTO

llibres


1. Colors a la vista Les ulleres de sol més famoses ja tenen nova col·lecció d’estiu: les Rare Prints. Les Ray Ban són un dels comple-ments de moda d’aquesta tempo-rada, amb una explosió de colors mai vista fins ara. Amb diferents estampats i tonalitats, al gust del consumidor.

2. So real els hD 448 de Senn-heiser estan pensats tant per anar pel carrer com per estar-se a casa. Amb coixinets de pell, tenen un dis-seny ergonòmic que garanteix l’ajustament ideal a les orelles i aïlla del soroll extern. L’experiència audi-tiva de la marca avala un so real estèreo.

3. Pell protegida i llumino-sa es possible convertir un foto-protector en un tractament antien-velliment? Biotherm crea Sun Vivo, una crema que aplica les partícu-les antienvelliment a un tractament solar. Té com a objectiu estimu-lar l’autoregulació de les cèl·lules i refermar la pell. està disponible amb línia facial i línia corporal.

4. Sense perdre detall el bolígraf digital Pulse Smartpen ve directament dels estats Units. És un bolígraf electrònic que digitalit-za l’escriptura. També grava àudio i ho sincronitza amb el que dibuixes. D’aquesta manera no es perd cap detall i permet completar les notes tranquil·lament.

5. Ratolí per a totes les mans Rainbow ha llançat el seu nou Mouse fit-U, que ofereix la pos-sibilitat de canviar de mida en fun-ció de la mà que l’aculli. La part superior del ratolí està feta de capes que es poden treure si cal. Aquestes carcasses estan disponi-bles en diferents colors.

6. funda per a iPhone 4 Un iPhone 4 defectuós és per a molts millor alternativa que qualsevol altre telèfon. OtterBox ofereix la solució al desperfecte de la cober-tura amb una funda Defender, amb carcassa de policarbonat, així com una coberta transparent perquè el logo d’Apple sigui transparent per la part del darrere. el preu a Ama-zon són 49,95 dòlars.

1

3

5

2

4

6

un xecno sap res de lleis

en cas d’accident de cotxe, a AXA

tenim un equip de més de 300

advocats que t’assessoraran i et

donaran suport per defensar tots

els seus interessos �ns a exhaurir

totes les vies possibles

legalpsicològicmèdiceconòmic

suport legal

Revista B30 nº29, Setembre 2010

Documents

Transcript of Revista B30 nº29, Setembre 2010