Revista B30 nº45, Febrer 2012

81

02030018009

00

04

5

81

02030018009

00

04

5

brasil, el nou camp de joc

La revista econòmica del Vallès | Febrer del 2012 | N.45 | 2 €

“l’entorn universitari del Vallès és una atracció per generar activitat empresarial” Antoni GiróRector de la UPC-BarcelonaTECH

enTreVisTa /// P. 6

radar /// P. 8

ensenyament introdueix l’esperit emprenedor a les escoles

opiniÓ /// P. 32

la veu del client en el món 2.0Javier ZamoraProfessor de Sistemes d’Informació a IESE

inTer-VieWs /// P. 15

Globalization spurs local action B30 in English by:

mÉs

EmpresaFrigual, l’èxit de Reempresa /// P. 16

Entrevista: Albert Colomer, director de BANC /// P. 18

Àrea de descans: 'Anticípate', 8 consells per la crisi /// P. 40

En primera persona: Jaume Vives, director de Roche /// P. 42

Molt Honorable Sr. Artur MasPresident de la Generalitat

Dilluns 6 de febrer del 2012, a les13 hTeatre-Auditori Sant Cugat

FORUM EMPRESARIALSANTCUGATRIBUNA

Som

3b30 FEBRER dEl 2012 Km Zero

Febrer del 2012si el Vallès Va bÉ, caTalunya anirà bÉ

El Vallès és l’àrea industrial més important de Catalunya. Aglutina la meitat de les empreses exportadores i de les factories multinacionals i lidera diversos sectors industrials pel que fa a concentració d’empreses, especialment el químic, el farmacèutic i el de fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques. Globalment genera el 16,8% del país i el 25,5% del valor afegit brut industrial català. És, per tant, un territori clau, estratègic, deci-siu per a l’economia del país i un bon termò-metre per mesurar els canvis de temperatura de la indústria catalana i espanyola. Si el Vallès va bé, Catalunya va bé. I si el Vallès no és capaç d’actuar de locomotora, el conjunt del país se’n ressent. Aquesta és la realitat que dibuixa l’estudi Vallès, motor productiu de Catalu-nya promogut per l’associació Via Vallès, i les patronals Cecot, el Consell Intersectorial d'Empresaris (Ciesc) i la Unió Empresarial Intersectorial - Cercle d'Empresaris (UEI). Les diferents entitats han entrat amb una sola veu en el debat territorial, les infraestructures i la mobilitat d’aquestes comarques a través de la plataforma Fem Vallès. Amb la presen-tació de l’estudi, reivindiquen la necessitat urgent que les administracions públiques inverteixin en aquest territori, reforçant la im-plantació de companyies de serveis avançats i afavorint la modernització de la base pro-ductiva per estimular el desenvolupament d’activitats de tecnologia avançada, que són les que, a mitjà i llarg termini, presenten millors expectatives de creixement. És l’altra cara de la moneda de la política de retallades: cal posar carbó a la locomotora i fer-ho unifi-cant els esforços d’agents socials i econòmics del territori. Ara sí que toca: toca fer Vallès i toca fer B30 per seguir construint el país.

"Quan les empreses contractin doctors serem més competitius"

anToni GirÓ/// RECtoR dE LA UPC-BARCELonAtECH

"La veu del client en el món 2.0"

jaVier Zamora/// PRoFESSoR dE SIStEmES d’InFoRmACIó A IESE

brasil, el nou camp de joc

esade preVeu creixemenT Zero a espanya

Vuit punts per encarar el 2012

enTreVisTa

6roTonda

32

Gas a Fons

34 Gps

38

àrea de descans

40esTaciÓ de serVei

42"Creiem en el treball en equip i en el compromís"jaume ViVes /// dIRECtoR GEnERAL dE RoCHE dIAGnoStICS

b30 ediTa: Premsa Local Grup de Comunicació /// presidenT: Ramon Grau /// direcciÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// direcTora

ediTorial: Carmen S. Larraburu /// direcTor comercial: Pere Esquerda /// cap de redacciÓ: Víctor Solvas /// redacciÓ: Laia

Corbella, Xavier Orri, J.R. Armadàs i Kaitlyn Venezia /// projecTe GràFic: eixida.cat /// FoToGraFia: David Fernández i Artur Ribera /// maqueTaciÓ:

Sergi Felip /// assessoramenT linGüísTic: Queralt Simeon /// adminisTraciÓ: Anna Comella /// impressiÓ: Gráficas de Prensa Diaria ///

premsa local sanT cuGaT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// redacciÓ: b30@pautamedia.

com /// adminisTraciÓ comercial: Susanna Carmona /// dipòsiT leGal: B-9826-2008 /// disTribuciÓ empresarial: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// publiciTaT: 93 590 86 00 - [email protected] /// col·laboradors de la ‘b30’: AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · ASSOCIACIó

SAnT CUGAT EMPRESARIAL · AXA ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEHRInGER InGELHEIM · CECOT · CIT · EnDESA · FIAC · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

15.000exemplars mensualsDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ELPUnTAVUI’ del Vallès Occidental

[email protected] / 93 590 86 00

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?

radar

5b30 FEBRER dEl 2012 radar

rànquinG d’exporTaciÓ

CAdA mES LA REVIStA ‘b30’ PRESEntA Un RànQUInG dE LES 10 EmPRESES dE LA dEmARCACIó dE LA CAmBRA dE ComERç I IndúStRIA dE tERRASSA QUE HAn tRAmItAt mÉS CERtIFICAtS d’ExPoRtACIó FoRA dE LA UnIó EURoPEA A tRAVÉS dE L’EntItAt.

GEnER1 euroFraGance RUBí

2 TOP-CABlE RUBí

3 B BRAUN SURGICAl RUBí

4 MOEHS CATAlANA RUBí

5 GERMANS BOAdA RUBí

6 lIVEN SAnt CUGAt

7 COOPER CROUSE-HINdS tERRASSA

8 INdCRE tERRASSA

9 INTERMARK tERRASSA

10 CIRPROTEC tERRASSA

Mollet

Castellar

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Montcada

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

3

2

radar B30

l’indicador

És el percentatge d’empreses en concurs de creditors que acumula Catalunya respecte al total d’Espanya. El 2011 es van registrar 1.346 concursos, la xifra més alta de l’Estat, per sobre de la Comunitat Valenciana i madrid, amb 910 i 757 casos respectivament. La xifra global de l’any ha arribat als

6.056 concursos, un augment del 12% respecte als regis-tres del 2010. Les empreses més afectades segueixen sent les del sector de la construcció i les immobiliàries, que en conjunt acumulen 1.327 processos, un 39% dels concursos iniciats durant l’any passat a Espanya. /// FOTO: CEdIdA

22%

terrassa presenta el seu nou Pla d’ocupació i el programa treball als barris 1 L’alcalde de Terrassa, Pere navar-

ro, i la tinent d’alcalde de Promoció Eco-nòmica i Innovació, Carme Labòria, van presentar, a inicis de gener, el Pla d’ocu-pació i el programa Treball als barris per a aquest 2012. Els dos projectes bene-ficiaran prop d’un miler de persones. El Pla d’ocupació comportarà la contracta-ció de 164 persones, que realitzaran tas-ques als serveis municipals durant sis mesos, com suport administratiu, man-teniment i neteja de mobiliari urbà, jar-dineria, digitalització i altres tasques a diferents serveis municipals. Per la seva banda, el programa Treball als barris es desenvoluparà al Districte 2 i a la Mauri-na. Per portar-lo a terme s’han contra-ctat 58 tècnics en matèries com la in-serció laboral, l’educació social, man-teniment, etc., que desenvoluparan les seves funcions en aquests dos barris. S’oferirà orientació sociolaboral a 580 persones, i es donarà formació directa a 25 ciutadans en els oficis de cuina i llau-neria.

L’Ajuntament de mollet contracta 62 aturats per a quatre projectes de la ciutat2 El passat 10 de gener, l’alcalde de Mo-

llet del Vallès, Josep Monràs, va donar la benvinguda als participants de la nova convocatòria dels plans d’ocupació de la ciutat. Per aquest any, el Servei d’Ocu-pació de Catalunya ha concedit a EMFO l’execució de 4 projectes d’interès soci-al per a la ciutat, centrats en sectors es-tratègics, emergents o innovadors com l’arranjament d’habitatges, equipa-ments i espais públics i les tecnologies de la informació i la comunicació. El pro-cés comportarà la formació i contracta-ció de 36 persones, a les quals s’hi suma-ran 10 ciutadans més en un taller ocu-pacional i 16 per a un pla d’ocupació que s’integrarà al projecte Treball als barris. L’alcalde de la ciutat va recordar als par-ticipants que es tracta d’una oportunitat de feina no només pels sis mesos de con-tracte, sinó per tornar a entrar en la roda laboral, ja que la major part dels contra-ctats són aturats de llarga durada, i va assegurar que la prioritat del govern és tornar a generar ocupació.

Sabadell comparteix el seu projecte econòmic amb ciutats europees3 L’Ajuntament de Sabadell va partici-

par, els dies 16 i 18 de gener, en el progra-ma d’intercanvi d’experiències i promo-ció d’activitats URBACT II. En dues jorna-des, celebrades a Madrid i a Brussel·les, la ciutat vallesana va presentar el pro-jecte ESIMeC (Economic Strategies and Innovation in Medium size Cities), una xarxa pionera de treball conjunt entre ciutats europees que busca desenvolu-par estratègies econòmiques i innovado-res que permetin dinamitzar ciutats mit-janes. Sabadell forma part d’aquest pro-grama des del 2010, buscant així posar en marxa mecanismes per a una ràpida recuperació econòmica i una dinàmica de creixement sostenible a llarg termi-ni. A les jornades URBACT hi van parti-cipar 300 ciutats de 29 països, i va aco-llir a més de 5.000 participants actius que treballen en 44 projectes agrupats en nou àrees d’especialització. La capi-tal vallesana va ser l’única ciutat catala-na convidada i va compartir protagonis-me amb Madrid i València.

6 enTreVisTa b30 FEBRER dEl 2012

1 ///tor productiu és la UPC. Tenim més de 800 convenis en actiu amb les empreses. Fins i tot, en aquests moments de crisi, aques-ta activitat no se n’ha ressentit gaire. Man-tenim un nivell competitiu en els projectes europeus, nacionals i de convenis que se si-tua al voltant dels 75 milions d’euros, i bona part d’aquesta activitat es troba a l’entorn de Terrassa i Sant Cugat.

i com s’atorga valor a tot aquest coneixement generat?En el nostre cas, amb la unitat de patents que tenim, que és de les més actives d’Es-panya, i amb la creació d’spin-offs i start-ups, amb edificis específics per a aquesta finalitat als diferents campus, com el Gaia, que acull en 7.000 metres quadrats grups de recerca que estan en contacte directe amb les empreses.

Tenim el talent, però el sabem retenir?És cert que hi ha més estudiants que mar-xen, però de vegades exagerem molt. Hi ha qui marxa, però també hi ha investigadors que vénen. El que és important és que la in-serció laboral dels estudiants de la UPC es manté en nivells propers al 90%, i amb llocs adequats a la seva formació. Aquest índex només ha baixat dos punts en arquitectura, com és lògic.

som competitius respecte als nous emergents?Competitius ja ho som, i ho demostren la quantitat d’empreses d’aquí que estan a l’exterior. L’altra qüestió és la mida. La nos-tra comparativa no és amb la Xina o amb el

Sempre hem considerat que en aquests mo-ments de crisi som part de la solució. Apor-tem coneixement a través de la formació dels titulats i, a més, un suport cada vegada més important a les empreses. Es diu que la solució passa per l’exportació i això implica tenir empreses competitives. Per aconse-guir-ho, cal estar en contacte amb el conei-xement i això és el que oferim a la UPC.

l’empresa capta la formació de talent que es crea a la universitat?Si hi ha una universitat propera al sec-

El sector universitari s’ha convertit en un dels motors de desenvolupament del Vallès i la UPC és protagonista de la història. El seu rector, Antoni Giró, parla sobre el nou paper de les universitats TEXT: VICTOR SOlVAS /// FOTOS: dAVId FERNÁNdEZ

La competència dels països emergents ha desmantellat el sistema productiu de l’Estat. Amb la necessitat de virar cap a la recerca i el desenvolupa-ment de nous productes, mol-

tes mirades es dirigeixen a la universitat, on es concentra el know how investigador, i la UPC hi té molt a dir.

el context converteix una universitat com la upc, formadora de tècnics i enginyers, en més necessària que mai?

La trajectòria d’Antoni Giró no es pot desvincular de l’evolució de la universitat al país. Testimoni en primera persona d’aquest pro-cés des que es va llicenciar i es va treure el doctorat en Ciències Físi-ques per la Universitat de Barcelo-na, va iniciar la seva tasca docent el 1971, com a professor de la Uni-versitat Rovira i Virgili. Després d’un pas de quatre anys per la UB, Antoni Giró va entrar, el 1983, a la que encara avui és casa seva. En aquest temps ha combinat la seva tasca com a professor i investiga-dor amb la col·laboració amb la Ge-neralitat de Catalunya, primer com a director general d’Investigació i vicepresident de la CIRIT, i més tard com a director general d’Uni-versitats. Ha participat en 25 pro-jectes d’investigació, dels quals n’ha dirigit 13. És rector de la UPC des del 2006.

el perFil

una vida al campus universitari

"tenim més de 800 convenis en actiu amb empreses. Fins i tot en crisi, aquesta activitat no s'ha ressentit gaire"

antoni Giró /// Rector de la UPC-BarcelonatECH

Quan les empreses contractin doctors serem més competitius

7b30 FEBRER dEl 2012 enTreVisTa

Estar al capdavant d’una de les institucions acadèmiques més des-tacades en el país comporta te-nir peus de plom en cada paraula expressada, i un món com les xar-xes socials, on l’espontaneïtat i la manca de matisos marquen la pau-ta, és una mina per personalitats com Giró. És per això que Giró pre-fereix deixar de banda la qüestió de les xarxes socials, tot i que deixa la porta oberta per quan abandoni el càrrec i sigui “una mica més lliure”. Tot i la seva manca d’experiència, el rector de la UPC lloa les virtuts de les xarxes socials que, segons creu, “no són gaire útils per inici-ar relacions, però són magnífiques per mantenir el contacte amb per-sones que, d’una altra manera, per-dries de vista”. A més, considera que suposen una eina que cal apro-fitar per la universitat. “Els grups de recerca d’arreu del món estan en contacte, i són un bon vehicle per a la transferència de coneixement”, conclou Giró.

Flashos

Brasil, sinó amb Holanda i Dinamarca, i en aquests volums, els nostres indicadors i la presència internacional és molt important.

com vehicula la upc el treball d’investigació a les empreses?Nosaltres hem creat el nostre centre tecno-lògic, el CIT-UPC, un paraigua al voltant de tots els centres de recerca de transferèn-cia de tecnologia en àrees com l’electròni-ca, materials o robòtica. Quan les empreses necessiten un servei o solucions, els posem en contacte amb aquests grups de recer-ca per buscar solucions, les quals solen ser transversals.

la recerca és ara més productiva?Sempre s’ha parlat de recerca aplicada i bà-sica. El que és important és que es faci re-cerca de qualitat. La resta de classificacions no tenen sentit. Una recerca de nivell, si és bàsica avui, demà serà aplicada, i tenim mi-lers d’exemples en aquest sentit.

en l’àmbit laboral, empresaris de sectors com el tèxtil consideren que hi ha molt professional d’alta qualificació i poc tècnic. comparteix la sensació?El tèxtil és paradigmàtic. És un sector en el qual s’ha parlat molt sobre les empre-ses que han anat tancant, però els mitjans no han mirat a les empreses que segueixen. Són companyies que han buscat noves vies de negoci i són molt competitives. Moltes d’aquestes han estat en contacte amb l’Ins-titut del Tèxtil de la UPC, i el sector segueix donant feina a 80.000 persones, però enca-ra hi falten enginyers.

potser és un sector poc atractiu...A Terrassa hem creat acords amb els empresaris per oferir matrícules gratuï-tes als estudiants que triïn la via del tèx-til... i ens sobren beques! Hi ha interès de les empreses, hi ha treball, però els estudiants ho veuen com un sector sen-se futur.

com es produeix aquesta paradoxa?Perquè s’ha de vigilar amb els missatges que comuniquem. El tèxtil d’avui no és el mateix de fa 30 anys. És un sector es-pecialitzat, en el qual s’incorporen ele-ments electrònics per a la calefacció, sensors,aplicacions per a l’automoció, l’aviació, etc. Tot això és tèxtil. Hi ha fei-na a fer, però s’ha d’explicar.

per tant, segueix apostant per la formació d’enginyers més que tèc-nics per a aquest sector. És que no és una qüestió per a la forma-ció professional. És un tema d’innovació, de generar coneixement! Pura enginye-ria, no aplicar coneixement. Crear nous productes des de l’enginyeria.

i quines són les àrees atractives per als enginyers?No vull fer comparacions, però moltes vegades parlem molt de la biotecnologia i l’aeronàutica i són sectors que oferei-xen menys llocs de treball que el tèxtil, l’enginyeria industrial o la mecatrònica. Aquí tenim sortides, però moltes vega-des els estudiants pensen en allò que està de moda.

la upc és tota una referència al Va-llès. què aporta la universitat al ter-ritori?De vegades no es té present la UPC com a element universitari cohesionador del país i, en canvi, tenim presència arreu del territori, amb comunitats d’estudiants i campus molt importants com el de Terras-sa. Al Vallès, l’activitat universitària exis-tent, de la qual en som un dels protagonis-tes, és una atracció per a la generació d’ac-tivitat econòmica i empresarial. A més, els punts de contacte entre empresa i univer-sitat i entre les pròpies institucions acadè-miques va a més.

les universitats aposten clarament per la recerca. creu que el missatge està entrant a les empreses?La qüestió no és aquesta, sinó saber qui ha de fer la recerca. A Espanya no es va co-mençar a investigar fins l’any 86, i qui té l’experiència sobre la planificació i l’apli-cació de la recerca són els doctors. Els en-ginyers aplicaran els coneixements adqui-rits, però quan les empreses comencin a contractar doctors és quan farem un salt en competitivitat.

creu que la política de retallades debilitarà la universitat?L’afectació està sent important, sobretot en l’àmbit de personal. Però quan la reta-llada en un departament és del 20%, tam-bé acaba afectant l’activitat. Tenim la ma-teixa comunitat d’estudiants, i això ens obliga a centrar-nos en allò indispensable i a fer més amb menys.

copagament o universitat pública?En alguns casos, un cert grau de copagament és necessari. És preferible que alguns alumnes assumeixin el 30% de la matrícula i altres el 10% que no tots paguin el 20%. A més, cal canviar pràctiques, com els salts de carrera, que tenen un alt cost per a les finances.

les empreses, a la universitat o als polígons?El que és complicat és trobar el punt d’unió, però nosaltres ja som un exemple de col·laboració entre els dos mons.

ensenyament a distància o presencial?Sempre s’han d’aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies, però hi ha carreres que hauran de tenir un gran pes d’assignatures presencials. No voldria pujar-me a un avió en el qual el pilot no hagués trepitjat mai abans la cabina.

‘minijobs’ o més pràctiques?Aquí, el més interessant és que l’empresari es cregui les pràctiques. Que sàpiga ensenyar a l’alumne, que aprengui d’ell, i que el testi per si li pot interessar en el futur.

els estudiants han d’emigrar o buscar el seu lloc aquí?El mercat és global, i al final cadascú trobarà el seu lloc allà on correspongui. Tenim la sensació que ara molta gent marxa, però tendim a exagerar, i les possibilitats que hi ha al mercat són molt grans.

més europa o més món?Es fa complicat defensar Europa davant de l’empenta i possibilitats que s’obren en mercats com l’asiàtic. En tot cas, cal mirar a l’exterior i aprofitar les oportunitats que se’ns presenten arreu del món.

xarxessocials

8 radar b30 FEBRER dEl 2012

reportatge /// Catalunya, escola d’emprenedors

Empresa i escola, dos mons cada cop més en contacte

El projecte 'Catalunya, escola d’emprenedors' aproparà a les patronals i a les empreses a un territori no gaire explorat com són les aules PER: VICTOR SOlVAS

Els mons de l’empresa i l’edu-cació sempre han circulat per carreteres separades, en oca-sions distants, sense ni tan sols mirar-se. En els últims anys, la relació està canvi-

ant. Primer amb l’aproximació empresari-al a les universitats, i ara també l’obertura d’un marc de relacions amb les escoles. El govern d’Artur Mas es va qualificar des del primer dia com a business friendly, i sem-bla que aquesta autoqualificació arriba-rà a les aules amb el pla Catalunya, esco-la d’emprenedors, anunciat a finals d’any. A falta de concretar-se els detalls, serà el primer programa empresarial que abra-

ci l’educació des de la primària fins al fi-nal de l’etapa obligatòria, i estarà dirigit a posar en valor els projectes emprenedors d’èxit del país amb el doble objectiu de do-nar a conèixer aquesta realitat empresari-al i de treballar els valors de l’emprenedo-ria amb els estudiants.Les patronals seran protagonistes del pro-grama, i Pimec està al dia del seu desen-volupament. La responsable de Forma-ció i Ocupació de la institució, Lourdes Esteban, creu que aquest projecte em-presarial a les aules ha de servir per do-nar una imatge real del món de l’empresa. “Els professionals educatius, per llunya-nia, han estat poc permeables a les em-

preses, i la imatge que hem de donar és la de la realitat del nostre entorn; és a dir, que el 75% de l’ocupació del país la cre-en les pimes”, explica. Al marge d’aques-ta transmissió fidel de l’entorn, Esteban també considera fonamental fer arribar als alumnes les “competències professio-nals i els valors dels empresaris i els em-prenedors, com són el treball i la respon-sabilitat”. A aquestes consideracions, el director gerent de la Cambra de Terras-sa, Josep Prats, hi suma la importància fu-tura de conèixer l’entorn organitzatiu de les empreses. “Al final, la major part dels alumnes acabaran en entitats d’aquest ti-pus, i és important que coneguin i visua-litzin els valors, els hàbits i les maneres de fer”, considera Prats. Però, com s’han de transmetre aquests ensenyaments? L’entrada directa de pa-tronals i empreses podria considerar-se una intrusió a la realitat escolar, pel que les mirades se centren en els professors. Tant Prats com Esteban coincideixen en qualificar els docents com els “professi-onals de l’educació” i el punt clau per a aquesta transmissió. Així doncs, a ban-da d’alguna acció concreta i de contacte directe amb els alumnes, el gruix de l’es-forç sembla que es dirigiria a la formació dels formadors. De fet, Esteban assegura que Pimec ja s’ha ofert per donar aques-ta formació als professors, “que no solen estar en contacte amb les empreses i han de conèixer la realitat del nostre entorn”. D’altra banda, en l'àmbit curricular sem-bla que l’única entrada seria la constitució d’una assignatura sobre emprenedoria.

ESCOlES PER dAVANT

Potser aquest lligam escola-empresa no és freqüent, però podríem trobar exem-ples, com el de l’escola Tecnos de Ter-rassa, en la qual, des de fa anys, organit-zen xerrades a petició dels alumnes amb els pares que han muntat el seu negoci o trobades amb emprenedors, com en Xa-vier Verdaguer, que ha muntat el seu hol-ding d’empreses a Sillicon Valley. La direc-tora pedagògica del centre, Gemma Eli-as, entén que formen part de la filosofia de funcionament d’aquesta cooperativa de mestres. “Intentem que la part curricu-lar estigui lligada a la vida real, i organit-zem xerrades amb gent de tots els àmbits, com la política o l’esport, a més de fer ta-llers pràctics”, explica. Elias considera que aquesta manera d’actuar permet formar alumnes “amb una mentalitat més crítica, amb capacitat per raonar les seves decisi-ons i que saben que si tenen una idea i vo-luntat, la podran tirar endavant”.

L’únic, però, que Elias posa al pla és la con-tribució que fa a l’engreixament curricu-lar. Tot i això, considera que el contacte és necessari i, fins i tot, reclama la recupe-ració de la figura de l’aprenent. “Els na-nos podrien estar en contacte directe amb les empreses, que és on molts acabaran, i agraeixen la pràctica”.

1 ///

PRAtS ConSIdERA QUE ÉS ImPoRtAnt QUE ELS ALUmnES ConEGUIn I VISUALItzIn EL VALoRS I L'EntoRn dE L'EmPREnEdoRIA I L'EmPRESA PERQUè "ÉS on ACABARAn LA mAjoR PARt"

3 ///

1 /// TREBAll PREVIL'ESCOLA TECnOS DE TERRASSA Té PER FI-LOSOFIA AQUEST COn-TACTE AMB EL Món EX-TERn I ORGAnITzA AC-TIVITATS COnSTAnTS COM LA XERRADA DE L'EMPREnEDOR XAVIER VERDAGUER

2 /// lOURdES ESTEBAN LA RESPOnSABLE DE FORMACIó DE PIMEC COnSIDERA QUE S'HA DE PROJECTAR UnA IMATGE REAL DE L'EM-PRESA A LES AULES

3 /// JOSEP PRATS EL DIRECTOR GEnERAL DE LA CAMBRA COnSI-DERA QUE L'EnTRADA DELS VALORS DE L'EM-PRESA A LES ESCOLES éS UnA BOnA MAnERA DE FAMILIARITzAR ELS ALUMnES AMB LES En-TITATS QUE ES TROBA-RAn En EL FUTUR/// CEDIDA

2 ///


pimec crea un 'market place' per a pimes i autònoms

Pimec Vallès Sud ha creat un market place perquè les pimes i els autònoms

de la demarcació puguin difondre i donar a conèixer els seus productes i potenciar la seva capacitat comercial. El projecte ha estat possible gràcies a l’acord signat en-tre el secretari general de la patronal, An-toni Cañete, i el fundador de la plataforma Grera, Josep Alberti, que actuarà com a su-port tecnològic.

L’obertura del market place anirà acompa-nyada d’un treball d’incentiu perquè unes 100.000 pimes catalanes se sumin a aques-ta xarxa social per a empreses, la qual per-met segmentar els productes sectorial i ter-ritorialment. A més de fer visible les seves ofertes, els empresaris podran trobar-hi clients i proveïdors, enviar i rebre pressu-postos, millorar el seu posicionament a In-ternet i trobar informació sobre el sector.

El president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, considera que amb aquesta estratègia s’ajudarà a les pimes del Vallès a “ampliar la seva xarxa de negocis amb una estratè-gia bàsica en moments de crisi, i oferirà un espai virtual on mostrar-se i interactuar”.

campanya de nadal. Pimec també va do-nar a conèixer al gener la seva valoració so-bre la passada campanya de Nadal, que va qualificar com a “dolenta” ja que, segons explica la patronal, “respon als pitjors re-sultats des de l’inici de la crisi”.

Segons l’informe, les vendes als petits i mitjans comerços han caigut un 3% res-pecte a l’anterior campanya de Nadal. Els sectors més afectats han estat els de les jo-guines i els petits obsequis de regal, men-tre que l’alimentació ha mantingut els ni-vells de venda. /// REDACCIó.

paTronals /// VALLèS

el club cambra com a alterntiva a la quota camaral

cambres /// BARCELonA

la desaparició de les quotes camerals, que ja s’aplica aquest any a les empre-

ses amb menys de 10 milions d’euros de facturació, és un mal de cap per a les cam-bres de comerç, que ja s’estan movent per obrir noves fonts d’ingressos. La prime-ra en presentar una alternativa ha estat la Cambra de Barcelona, que el passat gener presentava el Club Cambra, una plataforma de negocis que pretén fidelitzar les més de 250.000 empreses afiliades a la institució fomentant la internacionalització, la com-petitivitat i la formació.

El projecte es presenta amb un atractiu su-port de La Caixa, que oferirà línies de finan-çament de fins a 2.000 milions d’euros per a pimes i autònoms que entrin al club. El pre-sident de la Cambra, Miquel Valls, va asse-gurar que les circumstàncies econòmiques i el decret llei per a l’eliminació de les quo-tes camerals han obligat la reinvenció, i va mostrar el seu desig que el nou club serveixi per “treballar juntament amb grans empre-ses i ser més útils per a les pimes”. La inicia-tiva també compta amb el suport d’institu-cions com la Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona. /// REDACCIó

el Vallès exhibeix lideratge industrial al centre de barcelona Fem Vallès presenta l’estudi 'El Vallès: motor productiu de Catalunya'

associacions /// VALLèS

Fem Vallès va presentar l'estudi El Va-llès: motor productiu de Catalunya, a

la seu de Foment del Treball, a la Via La-ietana de Barcelona. El llibre ve a reafir-mar amb xifres els motius fundacionals de la plataforma, que va recordar el seu president, Antoni Abad. "Promocionar el gran actiu que és el Vallès per al país i ser una veu reivindicativa de les necessitats en infraestructures que permetin un im-puls econòmic pel territori". Una neces-sitat també recordada que el president de Via Vallès, Joan Saborido, va il·lustrar amb la coneguda metàfora que descriu la comarca com “la fàbrica i el magatzem de Catalunya”.

El primer triangle de xifres ja dibuixa el camí que segueix tot l’estudi: el 2009, els dos vallesos aportaven un 17% del PIB del país. Si reduïm l’abast de l’estadística a les set comarques que formen la Regió Metro-politana de Barcelona, la xifra s’enfila fins

al 23%. I si parlem de concentració indus-trial, el territori se situa en la primera po-sició, amb un 26%.

El professor Joaquim Solà, director de l'es-tudi, no va voler quedar-se amb les da-des principals i va rescatar els resultats de les xifres que mostren el valor afegit que aporten les comarques al teixit industrial català. “El territori supera el 25% del va-

abad (el cinquè per l'esquerra), envoltat dels autors de l'estudi i representants institucionals /// CEDIDA

lor agregat brut en sis sectors, i dos d’ells són d’alt nivell tecnològic”, explicava Solà.

Els acadèmics veuen el futur del Vallès amb optimisme, atesa la combinació d’in-dústries “endògenes i exògenes” i a la qua-litat de les infraestructures científiques, tecnològiques i del coneixement presents, amb especial relleu pel Parc Tecnològic i el Sincrotró. /// VICTOR SOLVAS

10.000pimes És l'estimació que Pimec Vallès Sud ha fet sobre les pimes catalanes que po-den aprofitar l'obertura de la xarxa so-cial d'empreses per fer visibles les se-ves ofertes i entrar en contacte amb clients i proveïdors interessats

costas carrega contra la retallada inversora a europa

la ronda de previsions per al 2012 que es va generar al gener la va tancar el

catedràtic en Política Econòmica de la UB Anton Costas a la seu de Cecot, i el seu discurs no va ser gaire diferent del que ja comencem a saber de memòria. "No tinc bones notícies", va indicar Costas als as-sistents a mode de salutació, tot i que va suavitzar-ho apuntant que "l'ànim el po-sem nosaltres".

El discurs de Costas va ser especialment crític amb la classe política, a qui va acu-sar de prendre decisions que no fan més que enfangar la situació. "Sembla que vis-quem sota el Principi de Peter, en el qual tot és susceptible d'empitjorar, i el go-verns europeus s'hi esforcen perquè si-gui així, ja que només estan preocupats per reduir la despesa sense mirar la ge-neració d'activitat".

El catedràtic va dibuixar un mapa per al 2012 marcat per la recessió, més profunda del que apunten altres previsions. "Estem en una crisi en forma de doble ve baixa, i el pic d'aquest segona recessió que ens ve pot arribar a un 3% a Espanya i a Itàlia", va

assegurar. Entre els dos països sumen el 30% del PIB europeu, la qual cosa acaba-ria afectant més del previst l'economia del continent i, de rebot, els països emergents, que veurien alentit el seu creixement per manca de compradors.

Tot i això, Costas va voler ser optimista, i va assegurar que l'estat de l'empresariat a Espanya és millor del que es transmet. "Som el segon país de la OCDE que millor ha conservat les seves exportacions, i ve-nem de tot a l'estranger. Hem de ser ca-paços de voler seguir creixent". /// V. S.

l'economista anton costas a la cecot /// D. FERnÁnDEz

paTronals/// tERRASSA


cecot difondrà l’ús del domini .cat entre les empreses

paTronals /// tERRASSA

la patronal Cecot i la Fundació puntCAT col·laboraran per difondre

el domini català a la xarxa. Les empreses associades a la patronal tindran millores en les condicions d’alta i contractació dels dominis en les seves estratègies digitals. El projecte es vehicularà a través de Fundació Cecot Innovació, que oferirà aquests privilegis durant el primer trimestre de 2012. L’acord també suposa un motiu de celebració per a la Fundació puntCAT, que aquest any celebra el seu cinquè aniversari.

El director de la Fundació Cecot Innova-ció, Abraham Arcos, va destacar que la proposta permet “reduir el cost de la des-pesa als associats a l’hora de plantejar es-tratègies comercials i de comunicació di-gital que vulguin incidir en el mercat ca-talà”.

El domini .cat cotitza a l’alça: el 2010 hi havia 40.000 registres, i a data d’avui ja s’han superat els 52.000. A més, té un índex de renovació del 86%, dels més alts del món, i és una referència de qualitat i de seguretat a la xarxa. /// REDACCIó

esade ban i repsol impulsen l’eficiència energètica

la xarxa d’inversors privats d’Esade Alumni, Esade BAN, i Fundació Rep-

sol han signat un acord de col·laboració en les accions i operacions que s’execu-tin des del Fons d’Emprenedors en efici-ències energètiques creat per la funda-ció de l’entitat petrolífera. L’acord per-metrà a Repsol aprofitar l’experiència adquirida per Esade BAN, amb especial atenció en el sector inversor, i vincular el col·lectiu del capital risc sectorial o ge-neralista, com business angels, fammily office o capital risc, o el sector financer en general. Segons preveu el projecte de col·laboració, Esade BAN participarà en la preparació dels processos d’incubació de les propostes empresarials selecciona-des pel Fondo de Emprendedores Funda-ción Repsol i en l’organització de la pre-sentació al capital inversor dels projec-tes preparats.

L’objectiu de tot plegat és sumar esforços i sinergies, ampliar xarxes de contactes i multiplicar les oportunitats pels empre-nedors i inversors del sector energètic. D’altra banda, la Fundació Repsol espe-ra que el moviment ajudi al fet que el seu

fons d’emprenedors se situï com una re-ferència per als inversors en el camp de l’eficiència energètica.

La creació del Fondo de Emprendedores Fundación Repsol suposa una novetat a Espanya amb la qual es proposa atraure el talent i promoure l’emprenedoria en el sector a través d’un procés d’incuba-ció empresarial. La fundació aportarà un màxim d’1,5 milions d’euros a l’any al pro-jecte, i els seleccionats tindran un suport econòmic d’entre 6.000 i 12.000 euros al mes. /// REDACCIó.

associacions/// VALLèS

els constructors preveuen un nou any “d’atonia”

Gremis /// SABAdELL

El Gremi de Constructors d’Obres de Sabadell i Comarca no té esperances

que el nou any serveixi per recuperar el sector. De fet, la patronal considera que els propers 12 mesos seguiran marcats per “l’atonia generalitzada que ha patit la construcció durant els darrers anys i que es va fer especialment notòria durant l’exercici passat”. Els constructors no ve-uen millores ni tan sols en els índexs de compra d’habitatge, ja que corresponen a obres realitzades, amb deduccions del 7,5% o del 4% reduït de l’IVA, fet que no té cap repercussió en la generació d’ac-tivitat.

Segons el president del gremi, Melquía-des Garrido, les dades del primer trimes-tre no aporten motius per l’alegria. “Hem de guardar les nostres esperances pel que pugui passar en el darrer trimestre de l’any”, assumeix Garrido. Per generar activitat, la patronal reclama accions po-lítiques i bancàries que fomentin l’econo-mia productiva. A falta de tancar l’any, l’en-titat avança que la xifra d’empreses cons-tructores que van tancar el 2011 serà més gran que la del 2010. /// REDACCIó

la cambra ajuda a la creació de 140 empreses el 2011

El Servei de Creació d’Empreses és un dels principals motors de la Cambra

de Terrassa i va tancar el curs anterior millorant la seva efectivitat. D’un total de 508 projectes assessorats, se’n van con-cretar 140, fet que situa la ràtio d’eficièn-cia del 2011 en un 28%, nou punts per so-bre del 19% registrat el 2010. La xifra rela-tiva suposa una millora, però l'absoluta es manté estable, ja que el 2010 es van con-cretar 139 projectes, només un menys. La Cambra veu els resultats com un indici so-bre “el descens generalitzat de la intenció d’emprendre”.Segons l’informe de la ins-titució, aquesta menor empenta a l’hora d’animar-se a tantejar el terreny per im-pulsar projectes es deu a “les adversitats de l’entorn”. Tot i això, la Cambra conside-ra que els projectes que s’han concretat tenen una base més sòlida que no pas els d’anys anteriors.

La Cambra també ha perfilat el tipus d’em-prenedor que aquest any s’ha acostat al Servei de Creació d’Empreses. Segons re-lata, un 50% dels interessats a iniciar el seu propi projecte van ser persones amb feines que tenien la motivació d’iniciar la

seva pròpia aventura, ja sigui “per millorar el propi estatus professional” o “per pro-ximitat de la finalització de la seva relació laboral”.

Per tant, parlem de molts treballadors amb contracte, amb una edat entre els 30 i 45 anys en la seva majoria, i que, per tant, te-nen un background professional i una agen-da de contactes amb què iniciar el seu camí empresarial. En canvi, s’ha reduït l’entra-da d’emprenedors menors de 30 anys, ja si-gui per manca de finançament o per les di-ficultats econòmiques. /// V. S.

Tercera jornada de l'emprenedoria /// CEDIDA

cambres/// tERRASSA

el Vallès tanca el 2011 amb una taxa d’aturats superior al 16%

E l 2011 no va servir per aturar la san-gonera que es continua registrant en

les taxes d’atur del país, i el Vallès ha seguit aquesta mateixa dinàmica. Segons l’infor-me Infoatur, promogut pel Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Va-llès Occidental, l’any es va tancar amb una taxa acumulada del 16,8% per tota la co-marca. El resultat empitjora, ja que s’hi sumen un 9,6% més d’aturats. En xifres absolutes, l’atur a la comarca se situa en 79.642 persones. Les bones notícies arri-ben en la comparativa de la variació men-sual, que se situa en -1,1%. Les xifres situ-en a la província per sobre de la mitjana de Catalunya, que va acabar l’any amb un 15,5% d’aturats, però encara per sota de la mitjana espanyola, que arriba al 18,7%, amb 4.400.000 aturats.

xiFres desiGuals. Els resultats detallats per municipis dibuixen una comarca desi-gual. De fet, les dues capitals de comarca se situen força per sobre de la mitjana del territori. Sabadell arriba al 18,2% d’atu-rats, amb 2.000 persones més a la cua de l’Inem, d’un total de 19.600; mentre que Terrassa en suma 21.400, amb una taxa d’atur del 18,9%. No són els únics grans nuclis de població per sobre de la mitja-na. Destaquen les xifres de Badia del Va-llès, amb un 23,4% d’atur; Rubí, que se si-tua en el 19%, i Ripollet, que arriba al 18,7% d’aturats.

L’altra cara de la moneda la representen les poblacions amb índexs d’atur molt per sota de la mitjana. Solen ser poblacions amb un volum d’habitants menor que les abans mencionades, com Matadepera, que se situa en un 6,5%; Gallifa, amb un 6,7% d’aturats, o Ullastrell, que arriba al 9,2%. Però en aquest grup també hi entra una ciutat referent, com és Sant Cugat, que aguanta amb un 9,6% d’aturats, més de 10 punts per sota de la mitjana del Vallès. Se-gons l’informe, s’ha reduït la taxa d’atur entre els joves de 16 a 24 anys, mentre que les pitjors taxes es concentren en els grups de major edat. /// VICTOR SOLVAS

paTronals /// VALLèS

l'atur se situa en 79.000 persones /// CEDIDA

Fernando Zallo, president d'esade ban /// CEDIDA


Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

pressió perquè el peatge de les Fonts torni a ser gratuït

Amb l’any nou, els veïns de Rubí, Terras-sa i Sant Cugat han vist com el peatge

de les Fonts, a la C-16, ha deixat de ser gra-tuït. La mesura manté descomptes acumu-lables d’un 30% per a aquells conductors que fan més de 16 passades al mes, d’un 40% per vehicles amb més de tres ocupants i d’un 30% més si el cotxe és ecològic. Els municipis afectats han començat a pressi-onar el conseller de Territori, Lluís Reco-der, per recuperar la gratuïtat existent fins el passat 1 de gener.

Els ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat i Rubí ja han fet les seves reclamacions pú-bliques, recordant que el pas pels túnels de Vallvidrera és fonamental per a tots aquells que vulguin accedir a polígons com la Bas-tida o a Sant Cugat, i és també la via més rà-pida per enllaçar amb l’autopista A-7 i el la-teral de la B-30. D’altra banda, també con-sideren que la mesura pot acabar repercutint en un increment de vehicles a la comarcal 1413, que enllaça Rubí amb l’Hospital de Terrassa, i que l’any 2007, abans de l’aplicació de la gratuïtat al peat-ge de les Fonts, acumulava 24.000 automò-bils diaris. /// REDACCIó

inFraesTrucTures /// LES FontS

en marxa les obres del nou parc de ripollet

les obres de construcció del futur Ripo-llet Park es van iniciar durant la sego-

na setmana del passat mes de gener. Se-gons les previsions de la constructora, el grup Clapé, el projecte estarà enllestit en un termini de dos anys i donarà feina en aquest període a unes 80 persones. Els di-rectius de Clapé consideren que la cons-trucció d’aquest parc empresarial suposa un punt d’inflexió en la col·laboració pú-blicoprivada, ja que és fruit de l’acord que el 2010 va signar l’empresa amb l’Institut Català del Sòl.

Tal com es preveia, el parc se situarà al sector d’activitats econòmiques El Mar-tinet i tindrà una extensió de 24.500 me-tres quadrats de superfície construïda. La intenció és crear espais per a la gran em-presa, creant superfícies de 10.700 me-tres quadrats en règim de venda o lloguer, a més d’una àrea per a la petita i mitjana indústria, que comptarà amb espais que aniran entre els 370 i els 4.500 metres quadrats. Al marge dels 80 treballadors que treballaran en les obres, s’espera que el parc reuneixi 200 professionals un cop finalitzat. /// REDACCIó

inFraesTrucTures /// RIPoLLEt

sabadell inaugura la rotonda elevada més gran d'espanya

El Sabadell Parc Empresarial ha estat assenyalat com un dels eixos estra-

tègics per a la recuperació econòmica del territori i les infraestructures i accessos que el rodegen han d’estar en concordan-ça amb aquest objectiu. El passat gener es va fer un pas en aquest sentit amb la in-auguració de la rotonda elevada que ha de ser l’eix de comunicació de la zona en un futur. A la inauguració de la rotonda de Sant Pau de Riu-sec, la més gran d’Espa-nya, hi van assistir el president de la Ge-neralitat, Artur Mas; el conseller de Ter-ritori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el president del Consell d’Administració de l’empresa Vantoureix, Ricard Torras. La construcció de la rotonda elevada ha su-posat una inversió de 20 milions d’euros i permetrà millorar la mobilitat i la como-ditat un cop s’acabin les obres del Portal Sud, el qual connectarà Sant Pau de Riu-sec, l’aeroport de Sabadell i la C-58 amb la ciutat.

L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, es va mostrar orgullós durant la inauguració de la rotonda i va destacar el fet de “lide-rar un dels projectes d’inversió més im-

portants d’aquest període difícil que es-tem travessant”, en referència al Sabadell Parc Empresarial. Per a Bustos, l’obertura de la rotonda servirà per traslladar a una “realitat tangible” el “somni d’un parc de qualitat, que pugui integrar activitat eco-nòmica i qualitat en la gestió de l’espai”. El president de la Generalitat, Artur Mas, també es va felicitar pel pas endavant. “Estem recollint els fruits del que en al-tres moments es va sembrar bé”, va dir Mas, abans de felicitar la ciutat de Sa-badell per la contribució a “aixecar els ànims del país”. /// V. S.

recoder, Torras, mas i bustos, en l'acte /// CEDIDA

inFraesTrucTures /// SABAdELL


la caixa es fixa en nova Galicia i descarta unnim

El ball de fusions i adquisicions que es va iniciar el 2011 tindrà continuïtat

aquest any i sembla que La Caixa ha co-mençat a buscar parella. Segons va publi-car Economia Digital a inicis de gener, l’en-titat presidida per Isidre Fainé podria estar interessada a augmentar la seva presèn-cia al nord de la Península, i hauria fixat la seva mirada en Nova Caixa Galicia. L’enti-tat està intervinguda en un 93% pel FROB i La Caixa voldria sondejar les seves opcions per fer-se amb el banc durant aquest 2012.

L’operació sembla encara llunyana, ja que l’entitat catalana encara no coneix el va-lor ni les condicions d’adquisició requeri-des pel Banc d’Espanya, però seria un mo-viment interessant per augmentar el grau de penetració de La Caixa al nord d'Espa-nya. Actualment, Nova Galicia té 73.773 milions d’euros en actius i un patrimoni net de 1.714 milions. A més, suma un total de 2,9 milions de clients i una xarxa de mil oficines arreu del país.

Les condicions perquè hi la operació arri-bi a bon terme semblen clares, ja que l’in-terès de La Caixa per augmentar la seva

presència a Galícia no és nou. Durant el 2011, l’entitat va sondejar la possibilitat de comprar 300 sucursals que Nova Galí-cia va posar a la venda, però l’operació no es va executar per les altes pretensions del banc gallec.

Segons la publicació digital, si es produís aquest moviment, La Caixa descartaria tota opció de compra sobre Unnim, un cop efec-tuada l’opció. Tot i això, el grup seguiria mi-rant amb interès els moviments que es pro-dueixin a l’entorn de Bankia en els propers mesos. /// VICTOR SOLVAS

josep maria nin, president de la caixa /// CEDIDA

enTiTaTs d'esTalVi /// VALLèS

enTiTaTs d'esTalVi /// VALLèS

El ball per la compra d’Unnim acaba de començar. L’orquestra tot just ha to-

cat les primeres notes i els pretendents ja han pres posicions, discrets, mirant l’ob-jecte de desig que s’exhibeix al centre de la pista, atractiu per la seva mida i les seves garanties contra les pèrdues. Són el Santander, BBVA, Banco Popular, Iber-caja, JC Flower i Unicaja. Tots ells han presentat les seves intencions en forma d’ofertes de compra al Banc d’Espanya, que haurà d’escollir per tancar el procés d’adjudicació.

A la porta del ball s’han quedat Caixabanc i el Sabadell, prou assentats al territori com per concentrar més actius. Dels pre-tendents, sembla ser que Banco Popular i Ibercaja són els que més s’estan ajus-tant a les peticions del Banc d’Espanya. De fet, el primer busca créixer per rebai-xar la diferència de mida respecte al Banc Sabadell, després que aquest comprés la

CAM, mentre que Ibercaja manté un in-terès que ve de lluny per Unnim. La reso-lució de l’adjudicació s’espera per finals del mes febrer.

impuls del crèdiT ico. Mentre arriben els moviments, Unnim segueix treballant. El banc informava aquest gener que ha-via augmentat en un 43% els préstecs ICO concedits respecte al 2010. Això suposa

un total de 83 milions d’euros repartits en 1.600 operacions.

Els resultats van en línia oposada a la di-buixada per la resta del sector, que ha re-baixat un 19,5% la concessió d’aquests crèdits. El 2012, Unnim ha renovat el con-veni amb l’Institut de Crèdit Oficial, i se-guirà oferint préstecs a autònoms i em-preses. /// VICTOR SOLVAS

el banc d’espanya rep les primeres ofertes per unnim Sis entitats no catalanes han mostrat la seva voluntat de comprar el banc vallesà

caixabanc i banc sabadell han descartat l'adquisició d'unnim /// CEDIDA

bs es passa a les aplicacions per a android i Kindle

enTiTaTs d'esTalVi /// SABAdELL

Banc Sabadell s’ha convertit en la pri-mera entitat espanyola que crea l’apli-

cació de la seva banca mòbil per a les noves versions del sistema operatiu Android per a tauletes, i també per al dispositiu d’Amazon Kindle Fire, que acaba de sortir al mercat. Amb aquest moviment, els clients de Banc Sabadell que operin amb aquests disposi-tius podran efectuar totes les operacions disponibles des del servei BS Mòbil, com la consulta de comptes i targetes, transferèn-cies i traspassos, compravenda de valors o firma de fitxers. A més, suposa una línia in-interrompuda de contacte directe amb el banc, un localitzador d’oficines i caixers i una via d’accés a les novetats del banc a tra-vés de les xarxes socials.

Banc Sabadell presenta l’adaptació de l’aplicació com una mostra de la seva apos-ta per les noves tecnologies. Ja l’any passat, l’entitat va ser la primera de disposar d’una aplicació com l’Instant Check, que permet ingressar xecs mitjançant la captura i l’en-viament de la fotografia del xec des del mò-bil. L’aplicació va gestionar més de 10 mili-ons d’euros des de la seva implantació a ini-cis del 2011. /// REDACCIó


new year's (re)solution

Cut is a sharp, marvellously monosyl-labic verb, which is unfortunately go-

ing to be on many people’s and politicians’ tongues during this 2012 that is just a few weeks old. In the short term there will be a lot of painful belt tightening as Spain’s eco-nomic fabric is stretched and pulled thin. Of course, spending cuts mean redundan-cies which mean (even) higher unemploy-ment which in turn will lead to more people claiming state benefits and therefore few-er people consuming – a nasty vicious cir-cle to be sure. To counterbalance this sit-uation we need to stimulate growth. Tak-ing a long-term view we should look at how the economy can be reengineered because it has many inherent structural problems and weaknesses. The economy can no long-er rely on real estate and tourism although some still pin their hopes on tourism. Man-ufacturing has been badly hit by this crisis and for it to be a cornerstone of the econo-my in the future it will have to be an indus-try which produces added value and is at the technological cutting edge. Now that’s one kind of ‘cutting’ we definitely need…

The arTicle///Peter Lindsey

la cambra obre les missions amb una visita a l’àfrica Els empresaris podran conèixer els mercats d’Angola, Sud-àfrica i moçambic

inTernacionaliTZaciÓ /// CAmBRA dE SABAdELL

les missions comercials tornen a ser un dels cavalls de batalla de les cam-

bres de comerç, i així ho demostra la Cam-bra de Sabadell, que aquest mes de febrer inaugura el seu cicle de missions comer-cials amb una visita als mercats d’Ango-la, Sud-àfrica i Moçambic entre el 9 i el 17 de febrer. L’expedició segueix les líni-es marcades en els darrers anys, que prio-ritzen l’obertura de mercats desconeguts i es marca com a objectius la recerca de contactes comercials, com distribuïdors, agents, socis i clients, amb un pla perso-nalitzat segons les necessitats de les em-preses participants.

l’impuls del mundial. Possiblement, dels tres mercats esmentats el més cone-gut és el de sud-africà. El país és el refe-rent tradicional en desenvolupament eco-nòmic i industrial del continent i va rebre un gran impuls amb la celebració del Mun-dial de futbol el 2010. En els darrers anys

ha desenvolupat una moderna xarxa d’in-fraestructures i és un mercat ple d’oportu-nitats per als sectors agroalimentari, de la maquinària industrial, de la indústria qu-ímica, l’automoció, l’energia, el turisme, l’oci i la construcció.

Potser el mercat angolès és més descone-gut, però també presenta un gran potenci-al. És el segon productor de petroli a l’Àfri-

sud-àfrica encara recull els fruits econòmics generats pel mundial de futbol que va celebrar el 2010 /// CEDIDA

ca subsahariana, amb 2,5 milions de bar-rils al dia, i és el segon proveïdor de la Xina i el sisè dels Estats Units. A Moçambic, les oportunitats se centren en els sectors de la construcció d’infraestructures, de les energies, dels equipaments urbans, la mi-neria i el turisme. La condonació de part del seu deute exterior ha permès l’evolu-ció favorable de l’economia i augmentar la seva capacitat d’inversió. /// V.S.

més de 40 mil empreses van sortir a l’exterior l’any 2011

Segons les dades de l’Instituto Español del Comercio Exterior (ICEX), 43.620

empreses van iniciar la seva activitat ex-portadora el 2011, un 2,8% superior a les dades de l'any 2009, quan es va fer l’últim sondeig. L’Associació Multisectorial d’Em-preses (AMEC), considera que aquestes xi-fres responen a la constant reducció de la demanda interna, que obliga les empre-ses, especialment les pimes, a apostar per la internacionalització de la seva activitat i a obrir-se als mercats exteriors.

La institució també entén que les empre-ses comencen a aprofitar un marc legal cada cop més favorable per internaciona-litzar la seva activitat. Segons Amec, en els darrers anys han disminuït les barre-res comercials i hi ha polítiques públiques més liberalitzadores, les quals permeten reduir costos logístics i de comunicació.

Tota aquesta activitat dirigida a l’exteri-or també té una repercussió directa en el dia a dia d’institucions com Amec. Que hi hagi més empreses que s’internacio-nalitzen també significa que hi ha més empresaris que coneixen què es cou fora

de les nostres fronteres i com fer el pas, fet pel qual serveis com el d’Iniciació a l’Exportació d’Amec ha crescut gràcies a l’experiència de les més de 400 empre-ses afiliades que s’han internacionalitzat amb èxit. En aquest sentit, Amec va se-guir l’any passat amb el seu acompanya-ment a les empreses, a través d’asses-sorament personalitzat, oferint la seva xarxa de networking amb els associats i posant a disposició la seva xarxa exte-rior, la qual arriba a països com Brasil, Xina, França, Índia, Tunísia, Mèxic i Xile.

/// REDACCIó

inTernacionaliTZaciÓ/// AmEC

2,8%exporTaciÓÉs el creixement registrat per l'ICEx en el període 2009-2011 pel que fa a l'ex-portació. La pèrdua del mercat intern i la conseqüent obligació de buscar re-cursos exteriors en són les causes expu-sades per l'AmEC.


Survival in the new global business market requires companies to move be-yond their national mar-kets and into others around the world. Globalization is

now a major force that is shaping the world. Ken Douglas and his two part-ners, Dr. Jacinto Soler Matutes and Pro-fessor Sanjay Peters created Emergia Partners three years ago with the goal of helping Spanish companies enter the emerging markets of China, India and Brazil.

The company, which is based in Sant Cu-gat del Vallès, specializes in joint ventu-res, mergers and acquisitions, business development and fundraising related to emerging markets. “We have a good understanding of business and how it works, how it should grow and all the risks involved,” said Ken Douglas, foun-der and senior partner at Emergia Part-ners.

A native of Scotland, Douglas has more than 20 years experience as a venture capitalist. After working for Lloyds Bank in South America, he came to Catalo-

nia for an MBA at IESE Business School. Following that, he went to Germany and the United Kingdom to work in venture capital and private equity, always with a vision to come back to Barcelona. He was helping companies raise funds as a financial advisor, but it became clear that many companies needed help get-ting into some complicated up-and-coming markets.

GoinG beyond borders

“What we do is extremely valuable for some companies so that they can get into these markets quicker than others. There are a lot of companies here that have quite a bit of catching up to do,” he said. This doesn’t mean just helping a lo-cal Spanish company go to a trade fair in São Paulo or Beijing, but actually go-ing to one of these new markets and set-ting up a business. “It can be a whole process from doing market research to-gether with a company in one of these countries, all the way through to finding the local partner, setting up the compa-ny, dealing with lawyers, negotiating a deal and perhaps making a significant

investment in one of these countries.”, said Douglas. Emergia Partners also helps advise com-panies from those emerging markets on how to do business in Spain. Some large companies are looking at Spain to invest or attain businesses and technology.“Many of the smaller to medium-sized companies can do perfectly good busi-ness on the other side of the world,” said Douglas. “But sometimes you need some help if you want to get there quickly.” Douglas says a lot of compa-nies should be looking at how these markets operate to see if opportuni-ties exist. Not to even consider them, he said, is probably a mistake.

The breaKinG doWn oF barriers

Douglas has spent nearly half his life living in Spain. Needless to say he has perceived cultural distinctions that exist in the way of doing business. “The vast majority of Catalan companies are still family companies,” he said. “A possible change for the future can be less fami-ly companies and more companies that have been set up by a group of experts.”

Douglas believes that the business cul-ture in Catalonia must move with the wave of globalization. “Companies must be trusting of people from the other side of the world,” he asserted. “Oth-erwise they’re not going to be able to do business in these places. We go to places like India and suddenly find that Germans and Italians have been doing business there for decades. Why not Spain? There is basically no excuse.”

For Douglas, the best part of his job is meeting different businesses; some-thing he finds fascinating. “Analyzing everything from motorway concession businesses to chains of toyshops is what I really enjoy doing,” he said. “An-alyzing businesses to understand how they work, seeing how we can find lo-cal partners in other countries.”Looking

Ken douglas, CEO of Emergia Partners /// D. FERnÁnDEz

Emergia Partners specializes in joint ventures, mergers and acquisitions, business development and fundraising related to emerging markets. PER: KAITlyN VENEZIA

Globalization spurs local action

inTer-VieWs /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

1 spurEStImULAR2 beyondmÉS EnLLà3 shapinG dEtERmInAR4 emerGinGEmERGEnt5 raiseRECAUdAR6 FundsFonS7 up and cominGPRomEtEdoR8 To caTch upPoSAR-SE AL CoRREnt9 To deal WiThEnCARREGAR-SE dE10 dealtRACtE11 Trade FairFIRA dE moStRES12 aTTainAConSEGUIR13 nearlyGAIREBÉ14 oTherWised'UnA ALtRA mAnERA15 chainsCAdEnES

Glossary

to the future, Douglas expects Emergia Partners to continue growing, as there is an increasing need for this type of business in Spain.

“In these times, that are hard times, you have to take the opportunities when they arrive,” said Douglas. “You have to be flexible and re-invent yourself. Com-panies have got to do that and the soon-er the better.”

UBICACIÓ: Sant Cugat

TREBAllAdORS: 4

ANy dE CREACIÓ: 2008

emerGia parTners


Servei i especialització per produir el millor pa

mirant la trajectòria de Joaquim Julià no tro-baríem gaire indicis que indiquessin que avui es troba al cap-davant d'una empre-

sa fabricant d'equipaments per a la pro-ducció del pa com Frigual. Com a bon terrassenc, Julià va créixer i es va for-mar laboralment en el tèxtil, ocupant càrrecs de responsabilitat en empreses de la zona. Però si hi ha un sector que va patir abans que cap altre els efec-tes d'un entorn desfavorable, aquest va ser precisament el tèxtil. Julià va ser un dels milers de treballadors que van per-dre el seu lloc de treball, però les opor-tunitats acaben apareixent, encara que no sigui allà on les esperaves. "Tant se val que sigui en el tèxtil o fabricant ma-quinària per fer pa; es tracta de dirigir una empresa, i en això hi tinc experièn-cia", assegura Julià amb bon ànim.

L'oportunitat de posar-se al capdavant de Frigual va arribar a través del programa Reempresa de la Cecot. "Amb les dificul-tats que hi ha per trobar feina ja m'havia plantejat tirar endavant el meu propi ne-goci, però l'oportunitat d'agafar una em-presa amb un recorregut facilita les co-ses". Tot i aquets avantatges, com són evi-tar una gran inversió inicial, comptar amb una cartera de clients creada i una plan-tilla de treballadors, Julià assegura que el treball d'encapçalar un projecte exis-tent ha implicat certes dificultats inicials.

NEGOCIACIÓ I CONFIANÇA

Ara tot just farà dos mesos des que Julià va entrar a la direcció de Frigual, i el pro-cés per concretar l'acord de traspàs no ha estat curt. "L'anterior propietari esta-va cedint l'empresa que ell havia creat, la que mirava com un fill, i havia d'estar molt segur abans de concretar l'acord", explica. Al final van ser més de set me-sos de visites puntuals a la fàbrica i d'in-tentar estirar el fil d'informacions que el propietari de Frigual estava disposat a explicar.

Un cop a la direcció, Julià considera que la situació de Frigual també està jugant a

favor per tirar endavant el projecte. "En aquest cas, el propietari volia traspassar el negoci perquè es jubilava, i l'opció de cedir-lo li permetia mantenir-lo en mar-xa". Així doncs, no estem davant d'una empresa a punt de baixar la persiana per manca de negoci, sinó d'un projecte viu que ha canviat de mans.

Però tenir una cartera de clients i un lloc en el mercat no assegura l'èxit. Entre els factors que juguen en l'ambient empre-sarial es troben les relacions humanes, i l'entrada d'un nou cap pot crear inquie-tud entre els treballadors. Julià va enten-dre aquesta variable i es va reunir amb cadascun dels treballadors. "Ells em de-manaven millors salaris", recorda amb humor. De fet, el que marca la direcció de l'empresa són les peticions de la di-

recció, i en aquest cas anaven en una única direcció: "només els vaig demanar que m'oferissin la mateixa lleialtat que al propietari anterior, sobretot els treba-lladors de més antiguitat".

CRISI I FUTUR

L'atractiu del Reempresa és donar con-tinuïtat a projectes en marxa, però això no pressuposa que han estat al marge dels efectes de la crisi econòmica. "Pot-ser el sector de la fabricació del pa, que és on ens movem, no ha patit tant com d'altres, però mirant els comptes de l'empresa sí que es pot dir que hi ha una afectació en la facturació durant els dos últims anys".

I per no estancar-se, Frigual mira al fu-tur. Mig en broma, Julià assegura que

"tAnt SE VAL dIRIGIR En EL tèxtIL o FABRICAnt mAQUInàRIA PER FER PA; ES tRACtA dE dIRIGIR UnA EmPRESA", ConCLoU jULIà

reemprendre /// Frigual

no tota l'emprenedoria passa per iniciar un nou projecte. de vegades, n'hi ha prou amb tirar endavant projectes ja engegats. Això és el que ha fet joaquim julià, ara al capdavant de Frigual PER: VÍCTOR SOlVAS

1 ///


Gemma larrèGola mUF AnImAtIon

sebasTià praT FLExxIBLE It

oriol Tarrida ARBoRA&AUSonIA

En aquests anys he après la importància dels amics; el fet de no navegar sol i, de vegades, això vol dir escoltar molts consells. també hem començat a diversificar clients, intentant no posar tots els ous a la mateixa panera. La crisi també ens ha servit d’empenta per iniciar el nostre camí cap a la internacionalització. I, per últim, entrant en el camp audiovisual, també hem intentat integrar més fons privats que públics en els projectes. Hem reduït la dependència dels pressupostos públics.

L’empresa va començar a funcionar el 2009, en plena crisi. Com a tothom, la situació ens ha obligat a reestructurar-nos i prendre mesures d’eficiència. En el nostre cas, hem focalitzat els esforços a oferir la nostra tecnologia secure desktop als clients com a subministradors de solucions informàtiques que els aportés, sobretot, un estalvi econòmic. Hem basat la filosofia del servei en ser una solució

per al client, ja sigui pime, gran empresa o despatx professional. també hem après a obrir-nos i cercar nous mercats, tant a la resta de l’Estat com en d'altres països europeus. Per últim, hem espremut el capital humà de la nostra empresa. L’empresa no ha hagut de reduir llocs de treball, però hem creat dinàmiques noves de treball en equip i en xarxa perquè el projecte fos col·lectiu i així tot funcionés millor. de cara al futur, som optimistes. La feina ben feta no té fronteres, i sabem que la nostra tecnologia és líder en el sector per la seva fiabilitat, seguretat i la capacitat d’adaptació a les exigències i particularitats dels nostres clients. La investigació i el desenvolupament de noves solucions ha de ser constant.

sanTiaGo bach GIEm

La nostra empresa sempre ha estat en crisi, de manera que ens movem en el nostre entorn natural. La clau per a nosaltres és innovar constantment i ser flexibles amb els productes que tenim. Vam començar oferint un marc per guardar les cendres, i l’empresa ha evolucionat fins on estem ara: oferint espais memorials tant a recintes religiosos com esportius. Per a nosaltres, la crisi és una oportunitat per treure el millor de les nostres capacitats.

Seguim en la línia d’innovar constantment per oferir productes que satisfacin les necessitats dels nostres consumidors oferint-los el màxim valor. El que ha canviat és l’obligació d’excel·lir en el moment de l’execució involucrant totes les persones de tots els departaments. tota crisi ens força a trencar paradigmes per transformar una situació complicada en oportunitats executables. En aquest sentit, ens ha motivat a centrar-nos a buscar la màxima eficiència en tot el que fem.

iGnasi cusidÓ LAmP

durant aquests anys de crisi hem desenvolupat un pla per implantar-nos a nous mercats i augmentar l’abast de vendes dels nostres productes. ja fa 10 anys que tenim una delegació a xile, i el 2008 vam inaugurar una fàbrica a la xina per guanyar pes en el mercat asiàtic. també hem obert oficines comercials a dubai i Bangkok. també hem après que ens hem de reinventar per adaptar-nos al mercat i oferir solucions tecnològiques adients a cada moment.

adlcaprenenTaTGes de la crisi

3 ///

4 ///

1 /// REEMPRENEdORAnTIC TREBALLADOR DEL TèXTIL, JOAQUIM JULIÀ VA TROBAR En EL REEMPRESA UnA OPOR-TUnITAT PER TIRAR En-DAVAnT Un PROJECTE JA En MARXA, EnCARA QUE nO COnEGUéS EL SECTOR

2, 3 i 4 /// MAQUINàRIA PER PROdUIR PA FRIGUAL ES DEDICA A LA FABRICACIó I DISTRI-BUCIó DE MAQUInÀRIA PER A LA FERMEnTACIó I COnGELACIó DEL PA. EL SEU PUnT FORT éS L'ATEnCIó POSTVEnDA AL CLIEnT I LA QUALI-TAT En ELS PRODUCTES /// DAVID FERnÁnDEz

un dels gran aprenentatges de la cri-si ha estat "no demanar finançament als bancs". Més seriosament, considera que la clau està en "pensar molt les co-ses abans de fer-les". Per això vol man-tenir les senyes d'identitat de l'empre-sa i intentar introduir novetats que per-metin créixer.

El present de Frigual passa per seguir apostant per la qualitat i l'atenció al cli-ent. "El nostre punt diferencial és que fabriquem i distribuïm màquines per a la fermentació i congelació del pa de primera qualitat i tenim un servei post-venda al client disponible a qualse-vol hora del dia", assenyala Julià. I el fu-tur passa per portar un negoci establert a Catalunya més enllà de les fronteres nacionals. Però per fer-ho, Julià vol as-

segurar la capacitat de mantenir el ser-vei al client. "Si ara mateix oferim el servei a Madrid i l'endemà ens truquen per solucionar qualsevol qüestió, no te-nim capacitat de reacció, per la qual cosa hem de trobar les solucions que ens permetin fer aquest pas, ja sigui amb distribuïdors locals o amb altres fórmules". Per evitar riscos excessius, Frigual ja està fent petites incursions fora de Catalunya, amb les Illes Balears com a centre de proves.

2 ///

UBICACIÓ: terrassa

TREBAllAdORS: 5

FUNdACIÓ: 1964

FriGual

18 enTreVisTa b30 FEBRER dEl 2012

Amb el finançament bancari congelat, les xarxes de ‘business angel' han agafat un protagonisme principal. de personatge secundari a paper protagonista gràcies a la nova realitat. Albert Colomer dirigeix BAnC, la xarxa vinculada a Cecot TEXT: VÍCTOR SOlVAS /// FOTOS: dAVId FERNÁNdEZ

Si fa 10 anys un emprenedor volia iniciar un negoci, el més probable és que truqués a les portes del seu banc per aconseguir un primer finançament. Avui, la situació

es pot repetir, però és probable que torni a casa amb les mans buides. Una alternativa en alça són els business angels, dels quals Albert Colomer n’és un ferm defensor.

comencem l’any amb la notícia que la Generalitat invertirà uns deu milions d’euros fins al 2015 en xarxes

‘business angels’ com banc. ho valora positivament?Si, i és un camí imprescindible per seguir la línia que estan marcant altres adminis-tracions europees. Els programes de coin-versió eren una de les prioritats en els fulls de ruta de BANC i els hem estat estudiant i proposant amb l’IFEM des de fa un temps.

quin ús se’n farà d’aquesta inversió?Seran deu milions a repartir entre set o vuit xarxes com la nostra. La idea és que quan un dels nostres business an-gels aposti per un projecte, l’Administra-

ció dupliqui l’import amb les mateixes condicions i amb un préstec participatiu. Això dóna confiança, aporta més líquid a aquests projectes en fase inicial i és una nova aposta del Govern català per l'econo-mia productiva i l’emprenedoria.

la crisi ha estat una oportunitat per descobrir els ‘business angels’?La crisi ha tingut dos efectes clars per a nosaltres: el primer és la desaparició de la competència en la inversió, i el segon és el canvi en les inversions i les condicions de risc. Abans semblava que posar diners

en un projecte innovador i amb capacitat per oferir un servei social era una boge-ria, mentre que invertir en una urbanitza-ció a la Costa Brava era el més segur. Això ha canviat. Avui, que dos nois inverteixin en una cosa nova, o no tan nova però ve-nuda de manera diferent, que busquin fi-nançament i que facin bullir l’olla es valo-ra. Això, en entorns dinàmics com el Va-llès, s’ha de donar a conèixer.

han canviat el tipus de projectes?Totalment. Han baixat els preus. Si abans estimàvem que necessitàvem un milió d’euros per tirar endavant amb una idea, ara amb 180.000 potser ja en fem per co-mençar. També toquem més de peus a terra. És molt difícil justificar unes previ-sions de creixement vertiginós en els pro-pers anys.

el marc legislatiu s’està adequant al creixement dels ‘business angels’?El 2003 vam crear un full de ruta en què proposàvem exempcions fiscals en les plusvàlues, coinversió i reduccions en els tipus d’impostos que paguem, els de so-cietats i l’IRPF. Això equivaldria a equipa-rar-nos amb els fons de capital risc. S’es-tan fent passos, com els que s’han fet amb l’IRPF, però encara queda feina per equi-parar-nos a altres països europeus, on s’eximeix de tots aquests impostos a les inversions i reinversions en economia productiva.

com quantifiquem el moviment a catalunya?Segons els últims estudis, hi ha uns 1.800 business angels acreditats dins les xarxes com la nostra, que des de fa tres anys mouen entre 20 i 40 milions d’eu-ros en inversions. És un moviment en ple creixement. A països de referència com a la Gran Bretanya hi ha mesures específi-ques per a business angels, com el tax re-found, que és un taló amb el qual et tor-nen fins a un 30% de la teva inversió fins a un màxim d’un milió de lliures. Això ani-ma els inversors.

parlem de la figura del ‘business angel’. què ofereix més enllà del finançament?Nosaltres diem que els business angels aporten quatre ces. La més important és la ce de confiança: que li expliquis el teu pro-jecte empresarial a algú que n’entén, que tingui quartos i que accepti participar és una gran empenta per a l’emprenedor. La segona ce és la més evident, que és la de ca-pital, que no és el mateix que préstec...Són diners a fons perdut. És un company de vi-atge que compra accions igual que tu. La tercera és la ce de coneixement, ja sigui em-presarial, d’entorn o de sector. I la darrera és la ce de contactes, la capacitat de despen-jar el telèfon i fer la feina al moment.

diu que el ‘business angel’ és un company de viatge, però ho serà fins al dia que decideixi retirar el capital i

“El ‘business angel’ és un company de viatge més lleial que l’entitat financera”

albert colomer /// director de BAnC

19b30 FEBRER dEl 2012 enTreVisTa

inverteixi en un altre projecte... Sí... És un company de viatge que vol sa-ber cap a on vas. El que és important és el trajecte. Si anem fins al metro, ens direm adéu i ja està; si ens animem a anar a Pa-rís, estarem enraonant, ens coneixerem i quan baixem de l’avió potser ens aca-barem abraçant; i si agafem l’Orient Ex-press ens acabarem explicant la vida i gai-rebé ens farem parella. Tampoc s’ha de pensar així. Si inverteixes en una empre-sa que acaba facturant no sé quants mi-lions a l’any i m’aporta uns dividends del 40%, creus que voldré retirar el meu ca-pital? A més, el business angel surt quan pot, no quan vol.

en tot cas, un company de viatge diferent.D’entrada és molt més lleial que el com-pany que hem tingut tots tota la vida, que és l’entitat financera. Els bancs i caixes que tots hem anat a veure s’han quedat entre el 5 i el 8 per cent, no dels beneficis, sinó del moviment econòmic generat per l’empre-sa vagi bé o malament. Aquesta és l’opció que ens donava la societat bancaritzada. La xarxa, en canvi, és com una agència matri-monial: et permet escollir company.

quina diferència hi ha amb el mecenatge?Potser aquesta capacitat d’escollir. Al fi-nal, el mecenes era el senyor de Terras-sa, que només n’hi havia un, i que et dona-va els calés generosament, que ho feia per compromís i de mala gana. Amb els busi-ness angels és important el factor de l’em-patia. Hem organitzat esmorzars i hem

vist gent que s’ha tirat hores comentant projectes, i veus que d’aquí en sortirà al-guna cosa abans o després.

quantes operacions ha tancat banc el 2011?S’han tancat sis operacions, amb una mit-jana de 150.000 euros d’inversió. Hem aprofitat molt el finançament addicional que existia, com les línies de ENISA o les destinades a joves emprenedors. Jo quali-ficaria l’any d’adequat, en el qual hem fet molt més treball del que mostren les xi-fres. Cada mes enviem als associats un lli-bre amb un centenar de projectes perquè els coneguin. Al final, tots aquests proces-sos s’arrosseguen en el temps.

i si l’emprenedor no s’emporta finançament, quin benefici en treu d’anar a una xarxa com banc?Jo diria que la modelització. Ens poden ve-nir dos emprenedors a dir-nos que han inventat la sopa d’all i que la vendran en màquines expenedores i que necessiten 300.000 euros per començar. Nosaltres sempre els demanem que ens justifiquin aquesta inversió amb un pla d’empresa, i això no és tan evident. D’aquí s’emporten aquest pla d’empresa i un resum del pro-jecte en tres pàgines, per fer-lo digerible a inversors potencials.

quin ha de ser el paper de la banca quan es recuperi?El més important és que la capacitat de gestió econòmica torni a estar en mans de les empreses. Que la nostra salut no de-pengui de com va un banc.


aquesTes sessions on es Fan?

De moment, les dues primeres sessi-ons s’han realitzat a la seu de la patronal Cecot, tot i que les empreses assistents eren de diferents poblacions de la pro-víncia de Barcelona. Com hem detectat interès per part de les empreses associ-ades, no ens posem cap límit d’entrada i algunes de les sessions d’aquest any es realitzaran en altres indrets de Catalu-nya. Tot dependrà del volum de deman-da que tinguem.

què haiG de Tenir en compTe abans d’apunTar-me a Fer una sessiÓ d’aquesT Tipus?

L’únic que s’ha de tenir clar és que es ve a una sessió de treball totalment partici-pativa i oberta. Per l’experiència de ses-sions anteriors, cal estar predisposat a no posar-se i no posar als altres cap lí-mit a l’hora de plantejar temes i opci-ons. Es tracta d’una sessió de dues ho-res on deixes enrere el dia a dia, que so-vint no ens deixa pensar, i a més acabes descobrint que el que per al teu sector és un problema, potser un altre sector ho té resolt i a més la solució és aplica-ble al teu. Un cop es sol.licita partici-par d’aquestes reunions, la organització treballa per assolir un grup d’empreses de diferents sectors i convoca la sessió del Compartim que es fan amb caràcter mensual.

he esTaT parTicipanT, duranT l’úlTim any, a sessions de neTWorKinG i d’eleVaTor speach, enTre alTres. què em poT aporTar de diFerenT el comparTim?

D’entrada que no es tracta d’una ses-sió massiva on tothom vol vendre’t de tot. Tampoc coincideixes amb cap em-presa del teu sector, per tant, el que es busca realment és la generació de no-ves idees o noves oportunitats de ne-goci mitjançant una sessió semicon-duïda i posant en contacte empreses d’origen i sectors divergents o molt di-ferents entre sí. Intentar trobar punts de col·laboració on els assistents, d’altra manera, no haurien estat capa-ços de veure.

paTronal cecoT /// InTERnACIOnALITzACIó

assessoramenT empresarialSANTI RIUS Assessor de màrqueting on-line i Social media de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

compartim: nova proposta de networking col·laboratiu

obrir-se de mires per treballar amb d’al-tres empreses en funció de les necessi-tats que puguin tenir fomentant acords win-win. Per això, iniciatives com el Compartim són eines útils i eficaces de generació d’idees amb l’objectiu que aca-bin desenvolupant en projectes empre-sarials nous, una oferta de serveis dife-rent a l’actual o un canvi d’orientació del propi negoci.

El Compartim pretén fer un pas més en el ja tan conegut concepte de networking i treballa amb un grup reduït d’empresaris i directius mitjançant una trobada-dinar. Aquestes sessions compten amb un mà-xim de vuit participants i el requisit indis-pensable és que l’activitat dels seus nego-cis es desenvolupi en sectors totalment diferents, sense una relació aparent en-tre ells, i que estiguin totalment oberts i motivats a compartir idees i a veure opor-tunitats no només per a la seva empresa, sinó també aportar noves oportunitats a la resta de participants. Aquesta part és molt enriquidora perquè la barreja de sec-tors fa que es puguin aplicar processos o idees d’un sector a un altre que, d’entra-da, podria semblar inconnex.

la recessió a la que ha entrat la nostra economia durant el segon semestre de

2011 ens porta a preveure un 2012 encara més difícil per a les empreses que han anat esquivant les dificultats en els últims anys. No obstant, tot i que l’ànim no ens porta fà-cilment a veure l’ampolla mig plena, jo en-coratjo a fer-ho , entre molts motius, per ne-cessitat vital de continuar tirant endavant.

Estem davant un escenari econòmic, empre-sarial i social totalment nou i desconegut. Això fa que les incerteses que ens plante-ja aquesta nova manera de gestionar pugui arribar a paralitzar-nos. Però és important que no ho fem. Que prenguem consciència al més aviat possible d’aquest nou paradigma de gestió que se’ns obre i que siguem capa-ços de trobar eines i fórmules que permetin a les empreses continuar generant activitat.

Fomentar la cooperació entre les empre-ses, ha d’ajudar a empresaris i directius a

sanTi rius /// Assessor de Màrqueting on-line i Social Media de la patronal Cecot

Fomentar la cooperació entre les empreses, ha d’ajudar a empresaris i directius a obrir-se de mires per treballar amb d’altres empreses en funció de les necessitats que puguin tenir fomentant acords win-win

Aquestes sessions segueixen una meto-dologia basada en tècniques de networ-king i de creativitat, conduïdes per un ex-pert en aquest àmbit, i permeten relaci-onar-se, creuar opinions, col·laborar en projectes i posar en comú experiències. L’expert ajuda a trencar el gel entre els participants amb recursos com la presen-tació dels participants en el temps que s’apaga un llumí, o donar-se a conèixer mitjançant els objectes que porten a so-bre en aquell moment. Un cop trencat el gel, es pretén que tots els assistents va-gin participant seguint les pautes de l’ex-pert i sempre sota una premissa clara: tota idea és bona.

Per tant, cap dels participants pot par-tir de la base que les idees que van sor-gint són dolentes. Serà l’execució d’aque-lla idea la que determinarà si és útil o no, però tota idea que es llença és bona. D’aquí han nascut idees de col·laboració entre un florista i una empresa de cos-mètica professional, o compartir contac-tes d’altres països per poder distribuir productes. La meva recomanació és que no ens posem límits, i que comencem a compartir de debò per poder avançar.

ÉS ImPoRtAnt QUE, tot I LES InCERtESES QUE EnS PLAntEjA L'EConomIA, no EnS ARRIBEm A PARALItzAR

LES SESSIonS dEL ComPARtIm REUnEIxEn A VUIt PARtICIPAntS PRoVInEntS dE nEGoCIS SEnSE CAP RELACIó APAREnt I oBERtS A ComPARtIR IdEES


SOM CIT

ciT.cat incorporarà ofertes immobiliàries dels polígons de la zona

la roda de premsa de traspàs de po-ders entre Cerdanyola i Sant Cugat va

marcar els objectius principals de la gestió d’aquest 2012, com són concretar els pro-jectes de senyalització dels polígons indus-trials de les tres ciutats i el llançament del nou lloc web, previst per al primer trimes-tre de l’any. Però d’aquests objectius prin-cipals se’n deriven d’altres que pretenen sumar per l’activació econòmica del ter-ritori. Un d’aquests projectes és l’obertura d’un portal amb tota l'oferta immobiliària que es generi als polígons de la ciutat i que s’integraria al web.

Així ho va detallar el tinent d’alcalde d’Em-presa, Economia i Ocupació de Sant Cugat, Carles Brugarolas, durant la roda de prem-sa de balanç de l’any. Aquest portal seria un dels tres eixos vertebradors del web, juntament amb el servei de geolocalitza-ció de les empreses i la vinculació de les companyies amb la marca CiT. El web tin-dria la funció d’aglutinar tota l'oferta ge-nerada i el CiT s’encarregaria d’ordenar-la i segmentar-la.

El pas servirà per assolir l’objectiu mar-cat de posar en valor de la realitat econò-mica de les tres ciutats, “comparable a al-tres grans eixos mundials de l’economia”, segons les alcaldesses de les tres ciutats. Així doncs, en un sol web els empresaris

interessats a consultar els espais disponi-bles a Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí tindran accés a l’oferta dels 26 parcs empresarials de les ciutats, i podran sumar-se a les més de 10.000 empreses presents.

el cenTre de pràcTiques de rubí. Per tirar endavant el projecte, el consorci no partirà de zero, ja que un dels socis podrà aportar la seva experiència. Rubí va obrir el seu propi portal d’ofertes immobiliàries el passat octubre. El projecte va néixer grà-cies a la col·laboració entre l’Ajuntament de la ciutat, el Col·legi d’Agents de la Pro-pietat Immobiliària de Barcelona i el Col-legi d’Administradors de Finques de Barce-lona-Lleida. L’objectiu del web és corregir els efectes que ha tingut la crisi econòmica en l’ocupació dels parcs empresarials de la ciutat, que han passat d’una ocupació pràc-ticament plena a la disponibilitat de gaire-bé un 20% de les parcel·les, naus i oficines. Un total de 275 béns immobles que formen part de la base de dades de l’Oficina de Ser-veis de l’Empresa (OSE) de Rubí.

En la presentació del projecte, l’alcaldessa de la ciutat, Carme García, va destacar la capacitat de l’instrument per “reforçar les possibilitats econòmiques d’una ciutat que es troba en una situació geogràfica immi-llorable”. Un discurs exportable a la reali-tat del CiT. /// VICTOR SOLVAS

Rubí ja va obrir a l’octubre un portal d’aquestes característiques per a les empreses de la ciutat

inFociT /// VALLèS

rubí ja ha posat en marxa una plataforma per promocionar els espais dels seus polígons /// CEDIDA

radar b30 FEBRER dEl 201222

punT de TrobadareuniÓ de GoVern

L’equip de govern de l’Ajuntament de Sabadell va voler deixar clara la seva determinació per reactivar l’eco-nomia en la primera reunió de treball del 2012. L’alcalde de la ciutat, Manu-el Bustos, va remarcar la "necessitat d’impulsar la nostra economia i crear

accions de reforç de la competitivitat perquè Sabadell surti de la crisi el més enfortida possible”. Bustos també va expressar el seu desig de deixar enre-re lluites polítiques i comptar amb el suport dels grups parlamentaris per aconseguir aquests objectius.

reinicia’T

El Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO) i Cecot van començar l’any lliurant els diplomes a l’alumnat dels cursos de Controlador d’accessos i Manipulador d’aliments realitzats en el marc del programa

Reinicia’t. Un total de 30 persones de més de 50 anys de la comarca van participar en el projecte i jan s’han produït les primeres contractacions . Des del seu inici, el Reinicia’t ha atès 125 persones, amb uns resultats d’inversió del 30%. /// CEDIDA

lliurament de títols als alumnes del Reinicia’t

previsió 2012 /// Cambra de Sabadell

Un any feliç, però la prosperitat haurà d’esperar

des de fa un any, el refe-rent mediàtic de Banc Sa-badell és Josep Guardiola, i el president de l’entitat, Josep Oliu, va seguir una de les seves màximes més

conegudes i es va aixecar “ben d’hora, ben d’hora” per oferir les seves previsions econòmiques per a l’any que comença. La sala d’actes de la Cambra de Sabadell es va quedar petita per acollir aquesta confe-rència anual que ja és un clàssic en el ca-lendari. El president de la institució, Anto-ni Maria Brunet, va dedicar la presentació a lloar la “clarividència” del ponent i no es va estar de recordar la situació d’incerte-sa de les cambres amb la desaparició de la quota camaral. Tot això, abans d’iniciar la xerrada, en la qual Oliu va deixar un mis-satge: “El 2012 potser serà feliç, però la prosperitat haurà d’esperar un any més”.

Els motius de l'espera? Les circumstàncies obliguen. “Europa i Espanya han estat vivint en el desequilibri, i ara toca l’ajustament”, va assegurar Oliu. Segons el president de Banc Sabadell, les mesures que s’estan du-

ent a terme i les que vindran “generaran incertesa, sobretot als impacients mer-cats”, però assegura que serviran per avan-çar. “Després de quatre anys en els que hem anat empitjorant, dubto que quan ens tor-nem a veure el gener de 2013 estiguem pit-jor que ara”, va assenyalar el ponent.

Oliu va voler començar la seva interven-ció parlant sobre la situació en què es mou Europa, que va qualificar com a Tractat de Maastricht 2. “Aquesta vegada no estem fundant la Unió Europea, però sí que es-tem creant les condicions per tornar a l’es-tabilitat financera. El que podia passar en cas de crisi ha passat i hem après que cal mantenir un rigor pressupostari”, va argu-mentar. Aquest rigor passa pels coneguts acords per la millora de governació econò-mica i fiscal que Espanya ja ha aplicat en la seva constitució, per les sancions automà-tiques en cas d’incompliment i per un fu-tur en què la Unió Europea fixarà criteris d’adequació dels pressupostos estatals els plans establerts. En definitiva, menys sobi-rania nacional en favor d’una Europa més sòlida. Pel que fa a l’estat de la banca, Oliu

1 ///

b30 FEBRER dEl 2012 radar 23

punT de Trobada

Un any feliç, però la prosperitat haurà d’esperar

va preveure un nou any sense mercat ca-pital. Segons va explicar, els 489.000 mili-ons emesos pel BCE serviran per cobrir els venciments de 2012, per la qual cosa a fi-nals d’any s’haurà d’esperar a veure si tor-na a obrir-se el mercat o el BCE ha de fer una nova subhasta. Tot això, segons Oliu, afectarà la zona euro, que després d’un any amb un creixement de l’1,7%, no podrà evi-tar la recessió el 2012, amb un decreixe-ment de, com a poc, un 0,1%.

Les perspectives que Oliu va dibuixar per Espanya no canvien gaire respecte a les conegudes. Toca ajustar-se amb políti-ques fiscals i socials restrictives, reduc-cions de despesa pública i pujada d’im-postos. La conclusió és que, aquest any, el sector privat ha de marcar-se l’objectiu de “subsistir”. “El cost de les inversions en-cara serà alt per les condicions de finan-çament i el mercat laboral se seguirà dete-riorant”. Per tancar, el president de Banc Sabadell va felicitar-se la compra de CAM. “Passem d’estar en un volum que posa en dubte la viabilitat futura, a ser una entitat sòlida”, va assegurar Oliu. /// VICTOR SOLVAS

1 /// ANy dE TREBAllTOT I DIBUIXAR Un 2012 COMPLICAT, OLIU A L'ESQUERRA, VA AnI-MAR A TREBALLAR PER CREAR LES COnDICIOnS PER CRéIXER En EL FU-TUR. AL SEU COSTAT EL PRESIDEnT DE LA CAM-BRA, AnTOnI BRUnET

2 /// ExPECTACIÓ LES PREVISIOnS D'OLIU JA Són Un CLÀSSIC A LA CAMBRA DE SA-BADELL, I ASSEGUREn UnA GRAn RESPOSTA D'AUDIènCIA /// CEDIDES

2 ///

esade aposTa per la xina

La xina s’ha convertit en un mercat preferent, també per les escoles de ne-goci. Esade ho sap, i ha obert un portal dirigit a les empreses i als habitants del país. La inauguració del web va coincidir amb la visita de l’ambaixador de la Re-pública Popular de la xina a Espanya,

zhu Bangzao (al centre de la imatge), que va aprofitar per reunir-se amb la quarantena d’alumnes xinesos que avui dia estudien a Esade. de fet, els alumnes d’aquesta nacionalitat s’han multiplicat en els darrers anys, passant de 4 a l’any 2001, als prop de 40 a finals de 2011.

acord ibm-la caixa

IBM ha signat un contracte amb La Caixa, per valor de 1.000 milions d’euros, per gestionar les infraestruc-tures de la informació del grup durant els propers 10 anys. A l’acte, al qual van assistir el director general de La Caixa, Joan Maria nin (a l’esquerra), i

el president d’IBM Espanya, Juan Antonio zufiria, l’entitat financera va assegurar que l’operació suposa un estalvi de 400 milions d’euros i que facilitarà l’accés a les noves tecnologi-es i els processos d’innovació per impulsar el negoci. /// CEDIDA

IBM és el nou soci tecnològic de la Caixa


La Jove Cambra Internacional de Catalunya (JCI) i Esade Creàpolis han signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament en el desenvo-lupament d’activitats relacionades amb el foment de la innovació i la internacionalització. L’objectiu és programar activitats per fomentar la

promoció de nous projectes que serveixin per dinamitzar la base empresarial de la demarcació. Els signants de l’acord van ser el president de la Federació Catalana de Joves Cambres, Jordi Plens (dreta), i el director general de Creàpolis, Santiago Benedé. /// CEDIDA

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va rebre a mitjans de gener la presidenta de la Federació de Comer-ciants de Sant Cugat, Mayte Pérez, que va arribar al càrrec el passat octubre. Durant la trobada, Pérez va explicar a l’alcaldessa els plans de futur de la Federació de Comerciants,

que actualment congrega uns 300 comerços associats. Per la seva part, Conesa va aprofitar la trobada per lliurar una placa a l’anterior president de la Federació de Comerciants, Josep Lluís Galvany, en reconeixement a la seva feina al capdavant de l’entitat durant els darrers set anys. /// CEDIDA

Creàpolis uneix forces amb la Jove CambraTrobada amb la Federació de Comerciants

punT de Trobada

banc sabadell

Banc Sabadell i el grup de viatges corporatius GEBTA Espanya han signat un acord pel llançament de la targeta Visa Horizon, que permetrà millorar la gestió econòmica en els viatges corporatius. La nova targeta ofereix les màximes prestacions en termes de cobertura i assistència en viatge, agafant com a referent la targeta GEBTA Traveller que les dues companyies van llançar el 2004. L’actualització aporta solucions per a

la gestió de les despeses generades pels viatges i desplaçaments, opera amb la modalitat de targeta centralit-zada per a tota l’empresa i inclou assistència les 24 hores en desplaça-ment professionals. Van signar l'acord el director general adjunt de Banc Sabadell, Carlos Ventura (a l’esquera), el director general de GEBAT Espanya, Marcel Forns (al centre), i el director general adjunt de Banc Sabadell, Jaume Puig. /// CEDIDA

Una targeta per la gestió dels viatges

Fem Vallès

Castellbisbal Empresarial és, des del passat gener, part activa del lobby Fem Vallès. En un acte encapçalat pel president de l’associ-ació, Rafael Herrera (segon per l’esquerra), els ponents van valorar el fet que una nova entitat de l’eix de la B30 es sumés a aquest projecte territorial. Castellbisbal Empresarial és la tercera associació de la zona en unir-se a Fem Vallès, després de l’entrada durant el 2011

de Cerdanyola i Sant Cugat Empre-sarial. Precisament, els presidents d’aquestes dues entitats van voler estar presents en l’adhesió del nou soci, i van comptar amb la represen-tació dels seus presidents, Lluís Sisquella per Cerdanyola (primer per l’esquerra), i Frederic Boix (primer per la dreta), per Sant Cugat. En la signatura també va participar el president de Fem Vallès, Antoni Abad. /// CEDIDA

Castellbisbal entra al projecte Fem Vallès


Un sentiment quearriba al més enllà

Giem ha portat els espais memorials als temples esportius, oferint als aficionats l’oportunitat de lligar-se al seu club eternament PER: VICTOR SOlVAS

ja ho diuen que en la vida es pot canviar de parella i de treball, mentre la fidelitat eterna queda reservada per a l’equip de futbol. Cada set-mana, milers d’aficionats es

dirigeixen al seu temple, al lloc de reu-nió amb els seus iguals, per animar, pa-tir i, de vegades, gaudir de celebracions amb el seu equip. En definitiva, per lligar bona part de la seva identitat a uns co-lors. L’empresa terrassenca Giem ha dis-senyat el mètode per enfortir aquesta re-lació eternament amb la creació d’espais memorials a recintes esportius. Fins ara, Giem n'ha instal·lat als camps de l’Espa-nyol, Atlético de Madrid i Betis, i al Cir-cuit de Catalunya.

“Vam decidir dirigir-nos als espais es-portius perquè els entenem com els tem-ples contemporanis. De la mateixa ma-nera que les esglésies tenen els seus feli-

gresos i les seves confraries, els clubs de futbol tenen seguidors que se senten iden-tificats”, explica el conseller delegat de la companyia, Sebastià Bach. Però l’origen de Giem és més convencional. Tot sorgeix de la creació d’un producte innovador per resoldre a través del disseny la ubicació de les cendres. “Vam crear un marc de foto-grafies amb un doble fons en el qual es po-dien dipositar les cendres”, apunta Bach. L’empresa va néixer amb vocació interna-cional, fet pel qual, el primer que van fer va ser agafar el seu producte i mostrar-lo a Bèlgica. Però, com tot inici, hi van ha-ver entrebancs, i la pedra més freqüent en el camí és la legislativa: la normativa bel-ga prohibeix conservar cendres en espais no funeraris. Tot i això, l’empresa va tenir la suficient flexibilitat per adaptar el seu producte a les necessitats del mercat. I d’aquests inicis, a la gestió de columbaris i espais funeraris per tot el país, l’obertu-ra d’una seu permanent a Londres el 2002

"VAm dIRIGIR-noS ALS ESPAIS ESPoRtIUS PERQUè ELS EntEnEm Com ELS tEmPLES ContEmPoRAnIS", ExPLICA BACH

GIEm ESPERA QUE LA CoL·LABoRACIó AmB EL BARçA tInGUI Un EFECtE mULtIPLICAdoR PER LA ComPAnyIA

pime ///Giem

el conseller delegat de Giem, sebastià bach, celebra l'acord amb el barça /// D.FERnÁnDEz

i l’entrada a Catalunya, aquest any, amb l’acord amb el bisbat de Tarragona i Reus.

ESPORT I l’OPCIÓ BARÇA

Però el projecte que ha donat volada real a la companyia ha estat la inauguració d’espais memorials a recintes esportius, un producte nou a escala mundial. Tama-rit explica que els espais estan pensats “des de la positivitat, i amb la intenció que sigui un lloc de trobada i visita fre-qüent als estadis”. Per aconseguir-ho hi han incorporat, a més de les plaques i els columbaris dels socis que volen diposi-tar les seves cendres, memorials i objec-tes de jugadors ja traspassats, com és el cas del capità de l’Espanyol, Dani Jarque. Així, els socis poden col·locar els seus memoràndums al costat dels seus ídols.

Sebastià Bach considera que el fet de tre-ballar amb clubs de futbol una temàti-ca tan sensible com és la mort és un punt a favor, ja que “el sentiment d’afiliació és molt gran i l’oportunitat de reposar al camp del teu club és un gran atractiu”. De fet, el director general de Giem conside-ra que alternatives com la de Boca Juniors, que és propietari d’un cementiri situat a les afores de Buenos Aires, no són com-parables amb els espais memorials, ja que “tothom prefereix estar a l’estadi”. L’em-presa vallesana també ofereix serveis en vida pels socis, com paquets asseguradors per desplaçaments, ja sigui per acompa-nyar l’equip o per qüestions personals.

Fins ara, Giem ha formulat la seva propos-ta a equips amb aficions molt sentides, que expressen la seva oposició als grans, com poden ser Barça i Madrid. El conseller delegat de l'empresa creu que el punt d’in-flexió arribarà quan es tanqui un acord amb un d’aquests equips, com s'acaba de concretar amb el Barça. Bach està conven-çut que la col·laboració amb els blaugrana tindrà un efecte multiplicador per al pro-jecte de la companyia vallesana i servirà per crear-ne rèpliques a mercats interes-sants, com pot ser l’anglès.

Però l'empresari també té curiositat per conèixer la reacció dels socis d’un club gran, acostumat a la victòria i, perquè no dir-ho, amb un punt d’acomodament i tradició més elevat que la resta d’equips. I com serà aquest espai memorial del Barça? Doncs, de moment, Bach no pot donar gaires detalls, però en dibuixa l’es-quema. “Tindrem una superfície d’uns 1.000 metres quadrats, a peu de carrer i a l’interior de l’estadi, amb una entra-da pròpia”. Un bon lloc en el que passar l'eternitat.

UBICACIÓ: terrassa

TREBAllAdORS: 15

FACTURACIÓ: 4 milions €

Giem


El futur de la realitat augmentada és aquí

El laboratori d’imatge, d’art i d’animació utilitza les eines de producció més avançades per caracteritzar els personatges PER: lAIA CORBEllA

Els Barça Toons són potser el producte més mediàtic de Muf Animation, però no és l’únic. La productora catala-na de continguts audiovisu-als, especialitzada en l’ani-

mació en 3D, també és la responsable del documental Infància en risc (2010) i co-productora de la pel·lícula Floquet de Neu, el goril·la blanc (2011). Muf Anima-tion va néixer fa 10 anys, al viver d’em-preses del parc Tecnològic de la Universi-tat Autònoma de Barcelona, amb Gemma Larrègola. En aquell moment, la profes-sora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB va de-tectar que el mercat necessitava profes-sionals de l’animació en 3D. “Vam crear el Màster Internacional d’Animació Audi-ovisual amb l’ajuda d’unes quantes pro-ductores”. Durant la segona edició ja van rebre l’encàrrec de dissenyar un capítol pilot d’una sèrie de ficció. “Va ser llavors quan vam plantejar al rectorat d’esdeve-nir una spin-off”, comenta Larrègola.

Muf Animation esdevé una realitat el 2002, quan Larrègola decideix muntar la primera empresa de l’àmbit de les Ci-ències Socials dins el viver empresarial de la UAB. “Aquest va ser el primer rep-te que vam haver de superar: demostrar que podíem aportar coneixement a par-tir de la recerca”. Muf es defineix com una productora de continguts audiovisu-als, amb un valor afegit: “No ens limitem a fer una peça única, una sèrie que neix i mor en ella mateixa, sinó que fem tot un projecte comunicatiu”, explica Larrègo-la. En definitiva, Muf fa projectes cross-media en què impliquen empreses edi-torials, musicals i, fins i tot, esportives, com és el cas dels dibuixos animats del FC Barcelona. El Barça Toons és el pri-mer projecte cross-media pel qual ha apostat l’Institut Català de les Indústri-es Culturals.

PROJECCIÓ INTERNACIONAl

Actualment, Muf Animation s’ha traslla-dat al centre de Barcelona, des d’on tre-

"En ELS nEGoCIS ÉS ImPRESCIndIBLE BUSCAR ComPAnyS dE VIAtGE, no nomÉS PELS PLAntEjAmEntS EConòmICS SInó PER LA CREACIó dE PRojECtES", dIU LA dIRECtoRA, GEmmA LARRèGoLA

L'EmPRESA ÉS RESPonSABLE dE PRojECtES Com ELS BARçA toonS o PEL·LíCULES Com LA dEdIdACA A FLoQUEt dE nEU

Gemma larrègola i el seu equip, dissena-nyt els nous capítols dels barça Toons. /// DAVID FERnÁnDEz

balla un equip interdisciplinari (disse-nyadors, enginyers i experts en belles arts) de 32 persones. “Cobrim totes les parcel·les necessàries per a la produc-ció de projectes d’animació audiovisual”, afirma Larrègola. Dins del projecte cross-media, destaca la participació del Grup 62, editorial catalana amb qui Muf copro-dueix els Barça Toons. Segons la directo-ra de Muf “en els negocis és imprescindi-ble buscar companys de viatge, no només pels plantejaments econòmics, sinó per la creació de projectes”, qui afegeix que “en aquests moments, més que socis el que s’ha de buscar són amics”. En aquest sentit, per a Larrègola néixer i créixer al viver d’empreses de la UAB ha estat un privilegi: “és com viure sota un parai-gües”. D’altra banda, “una empresa que forma part del teixit universitari també ha d’aportar valors intangibles. El retorn és, al mateix temps, econòmic i social en el camp de la recerca”, comenta la direc-tora de Muf.

D’entre els seus clients, a part del FC Bar-celona, també destaquen La Caixa, la Fil-moteca de Catalunya, TVE i TVC. Segons Larrègola “Muf és una empresa petita que fa projectes per a grans clients, amb projecció internacional”. Un clar exem-ple d’aquesta teoria és l’èxit dels Barça Toons, que de moment ja han venut a tota Amèrica Llatina, Rússia, Austràlia i Nova Zelanda, als estats bàltics i a Corea del Sud, a través dels grans distribuïdors in-ternacionals de continguts audiovisuals.

UN SECTOR AMB FUTUR

“El 2012 es presenta amb molta produc-ció”. Així de contundent és la directora de Muf Animation quan pensa amb els fu-turs projectes cross-media. “Ens concen-trarem força amb els Barça Toons però sense centrar-nos en un únic projecte, ja que sempre intentem diversificar ris-cos”. Segons la professora de la UAB, “el sector de la producció independent d’ani-mació audiovisual a Catalunya és el sec-tor industrial audiovisual que més bene-ficis reporta respecte al cinema o les sè-ries, entre d’altres.” Segons un estudi del CAC, l’any 2008, la facturació del sector va ser de 30.732 €. Per a Larrègola, també és el que té una capacitat de distribució internacional més alta: “Ha permès la in-ternacionalització de continguts catalans arreu del món, com ara Les tres besso-nes o els dibuixos animats 10+2”. Segons la directora de Muf, el futur del sector au-diovisual passa per “un consum virtu-al, a distància o a través de qualsevol su-port, fet que reafirma la idea de crear un eix de contingut aplicable a totes les pla-taformes”.

empresàries /// muf Animation

FUNdACIÓ: 2002

FACTURACIÓ: 2 milions €

TREBAllAdORS: 32

muF animaTion

Gemma larrègola i l'equip de muf són els res-ponsables dels barça Toons /// D.FERnÁnDEz


manya i Mèxic i. També opera amb repre-sentants a Brasil, Polònia i Llatinoamèrica i, té acords estratègics als Emirats, Turquia, Estats Units i Noruega. La xarxa de l’empre-sa del Vallès a l’exterior es completa amb una filial productiva a la República Txeca, a Argentina i l’última apertura de la filial a Bangalore, a l’Índia. “L’alt creixement eco-nòmic experimentat per l’Índia en sectors claus industrials com l’automoció, el tèx-til, la indústria farmacèutica, la inversió en energies renovables i sens dubte la forta de-manda energètica d’aquests sectors va fer que ens plantegéssim tenir presència local en aquest país”, argumenta Carretero qui afegeix que “els atractius demogràfics de les grans ciutats com Pune, Delhi, o Calcuta, així com les necessitats logístiques i opera-tives van fer que l’estratègia comercial pas-sés per obrir una filial amb capacitat pro-ductiva”. Circutor, fundada l’any 1973 per Ramón Comellas i Ramón Pons, té avui en dia 850 treballadors i disposa de 5 línies de negoci: mesura i sistemes de gestió energè-tica, protecció elèctrica, comptadors elec-trònics d’energia elèctrica i analitzadors que qualitat de subministrament elèctric, compensació d’energia reactiva i sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics. Segons el Responsable d’Exportació, de cara al fu-tur, “Circutor seguirà apostant per les ener-gies renovables aplicades a l’autoconsum i microxarxes i sobretot l’eficiència ener-gètica en sectors nous i estratègics”. /// LAIA CORBELLA

circutor creix un 15% en el mercat internacional

l a contracció experimentada en el mer-cat nacional per la crisi econòmica i la

incertesa de la inversió ha fet que Circutor aposti per la internacionalització i superi els entrebancs de la crisi. La companyia, amb seu central a Viladecavalls, dedicada a la fabricació i distribució de productes i so-lucions per l’eficiència energètica, ha tan-cat aquest 2011 amb 116 milions d’euros de facturació. Aquesta xifra es deu al creixe-ment en els mercats internacionals que ha experimentat un augment de més del 15%. Segons el Responsable d’Exportació, Fran Carretero, “els objectius de creixement es fixen en la segmentació geogràfica i la ges-tió qualitativa de la contractació internaci-onal de la seva xarxa de distribuïdors”.

pròxima parada: índia. Actualment, Cir-cutor té presència internacional en 100 pa-ïsos, fet que representa el 50% de la seva xifra de negoci. La companyia disposa de filials comercials a Singapur, Shanghai, Ale-

L’empresa té presència a 100 països entre els quals destaca la nova filial a l’índia

les vendes a l'exterior representen el 50% de la facturació de l'empresa /// CèDIDA

circuTor /// VILAdECAVALLS

cubigel presenta un ero aplicable a 551 treballadors

C ubigel Compressors ha sol·licitat un nou expedient de regulació d’ocupació

(ERO) temporal de 180 dies per 551 treba-lladors, amb aplicació durant aquest 2012. Aquest ERO, se suma al de 26 dies de sus-pensió que es va presentar el passat mes de juliol i a l’ampliació de 40 dies més per al novembre i desembre, del qual els tre-balladors afectats no cobraran les presta-cions per desocupació corresponents. En conseqüència, la plantilla de la companyia de compressors per a neveres continua rei-vindicant el futur de la fàbrica de Sant Quir-ze del Vallès, que es troba en situació de preconcurs de creditors. Segons Comissi-ons Obreres, uns 500 treballadors de Cubi-gel es van concentrar a la plaça del Gas de Sabadell, el passat 10 de gener, aprofitant la presència del president de la Generalitat i el conseller d’Empresa i Ocupació que in-auguraven el Museu del Gas. Des de l’Ad-ministració es van comprometre a estudiar les reivindicacions plantejades i a convocar una reunió per intentar reactivar l’activitat de l’empresa. El Comitè d’Empresa ha sol-licitat una reunió amb la direcció de Cubi-gel Compressors per assegurar la viabilitat de l’empresa del Vallès.

suporT municipal. Per la seva part, els grups municipals de l’Ajuntament de Saba-dell (PSC, PP, ES, ICV i EUiA) ja s’han posi-cionat a favor dels treballadors de Cubigel. En un comunicat, declaraven que “insten a les administracions competents, i en parti-cular el Servicio Público de Empleo Estatal i la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, per tal que busquin solucions a les dificultats administratives, de fora que els treballadors puguin perce-bre les prestacions per desocupació cor-responents al mes de novembre de 2011”.

/// REDACCIó

cubiGel /// SAnt QUIRzE dEL VALLèS

inno+Talent25 amplia la convocatòria a 25 candidats

l a segona edició del Inno+Talent25 ha superat les expectatives dels or-

ganitzadors. La bona acollida del progra-ma impulsat per Hewlett-Packard, LEITAT Technological Center i La Salle, ha permès ampliar la convocatòria inicial de 20 a 25 candidats. En aquesta edició s’han rebut més de 800 candidatures de 56 universi-tats espanyoles, entre les quals s’han selec-cionat 20 estudiants que ja s’han incorpo-rat al programa. Els requisits pels futurs 5 participants són els mateixos que pels seus companys seleccionats: un excel·lent ex-pedient acadèmic, un bon nivell d’anglès, aptituds interpersonals i tenir el projecte final de carrera acabat a data d’1 de febrer del 2012. Els interessats podran enviar el currículum a l’adreça web [email protected] abans del 15 de febrer.

FormaciÓ en la innoVaciÓ. El programa de dos anys de durada, dirigit a nous titu-lats en enginyeries superiors i carreres ci-entífiques, té com a objectiu donar suport als joves talents. Els participants rebran una formació de 600 hores impartides per La Salle i s’especialitzaran en informàtica, electrònica o mecànica, a més de formar-se

en altres àrees de negoci com la innovació, el desenvolupament de nous productes, les finances, la direcció de projectes o el màr-queting. En paral·lel, podran treballar com a empleats de LEITAT en projectes d’ R+D a les instal·lacions que HP té a Sant Cugat, amb una remuneració salarial. El projecte Inno+Talent25 sorgeix per commemorar el 25è aniversari de l’obertura del centre HP a Sant Cugat amb l’objectiu de desenvolu-par el talent juvenil, formant i treballant en l’entorn de la innovació. Un any més, la companyia tecnològica continua apostant per la iniciativa. /// REDACCIó

el programa té una durada de 2 anys /// CEDIDA

hp /// SAnt CUGAt

500 TreballadorsÉs el nombre d'empleats que, segons Comissions obreres, es van concentrar a la plaça del Gas de Sabadell durant la visita del conseller d'Empresa, per pro-testar contra el nou expedient regula-dor presentat per l'empresa


publicitat als bitllets de tren per reduir-ne el preu

Si davant la crisi el que cal és imagina-ció, no hi ha millor lloc per trobar-la

que a les aules universitàries. Dos engi-nyers de la UPC, Daniel Martínez i Guillem Mateos, han buscat solucions per pair mi-llor la pujada de tarifes de les targetes T-10 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Ca-talunya, que amb el nou any han pujat un 12%. Amb aquesta idea han obert el portal Promobilletes.com. El sistema és simple: buscar empreses privades que, a canvi de publicitat, patrocinin els abonaments i as-sumeixin part del cost dels bitllets. Copa-gament a l’inversa. Els resultats que pre-tenen són targetes d’una zona amb des-comptes de fins al 50% sobre el preu real. Per fer funcionar el sistema, els empre-nedors han obert el web, en el qual els po-tencials anunciants poden posar-se en contacte amb ells i els usuaris poden con-sultar i accedir a les ofertes disponibles. L’entrega de les targetes es fa en un perío-de de 2 a 3 dies laborables.

Durant les seves primeres setmanes de funcionament, el web va rebre un cente-nar de peticions, fet que va esgotar les ofer-

tes disponibles en poc temps. Segons van explicar els fundadors del portal a La Van-guardia, la major part de les empreses in-teressades en patrocinar els abonaments han estat “petits i mitjans comerços, sobre-tot de Barcelona”, tot i que esperen que ar-ribin més anunciats per augmentar l’ofer-ta disponible.

L’única incògnita és la legalitat de la ini-ciativa. Els enginyers reconeixen no ha-ver-se assessorat sobre el tema, mentre que l’Agència Metropolitana de Transport ja està estudiant el cas. /// V. S.

promobilleTes/// VALLèS

Grifols s’aïlla de les turbulències de la borsa espanyola

GriFols /// SAnt CUGAt

la borsa espanyola va tancar l’any 2011 amb una caiguda del 13,11% en el con-

junt de les seves accions, però sembla que Grifols viu en una realitat totalment dife-rent. L’empresa amb seu a Sant Cugat va tancar l’any borsari amb un creixement del 40% en el preu de les seves accions, fet que la situa com la companyia més al-cista entre les espanyoles per davan de Ferrovial, amb un 32,74%.

L’explicació principal per aquesta tendèn-cia inversa es troba en l’aposta interna-cional que ha fet la companyia durant el 2011, amb la compra de la nord-america-na Talecris, competència directa. L’opera-ció va comportar un gran augment en el volum d’endeutament de la companyia, fet que va afectar les xifres de tancament dels curs passat, però també va multipli-car la seva capacitat d’inversió i de gene-rar negoci.

Les bones perspectives de Grifols per aquest any, en el qual pretén reduir el seu deute en 400 milions d’euros, la situen com a valor fiable a la borsa. /// RE-

DACCIó

palau pharma s'exposa al fòrum de san Francisco

palau pharma /// PALAU-SoLItà

la J. P. Morgan Healthcare Conferen-ce és una de les trobades més impor-

tants en el sector de la innovació i la sa-lut. Aquest any s’ha celebrat entre el 9 i el 12 de gener a la ciutat californiana de San Francisco i la companyia vallesana Palau Pharma ha estat una de les protagonistes convidades. Durant la seva estada a la ciu-tat, l’expedició de Palau es va poder reu-nir amb les companyies farmacèutiques més importants del món per iniciar con-verses sobre acords futurs per a projectes d’investigació i desenvolupament.

La participació en aquest fòrum d’inver-sió premia la trajectòria de Palau Phar-ma, que s’ha convertit en una de les po-ques biofarmacèutiques espanyoles que ha aconseguit portar dos productes pro-pis des de la fase de descobriment fins a la seva entrada al mercat.

A més, en els últims temps ha aconseguit llicenciar productes innovadors a diver-ses firmes de prestigi internacional i ha arribat a acords de desenvolupament i co-mercialització amb multinacionals com Schering-Plough. /// REDACCIó

ab-biotics tanca una ampliació de 4,3 milions

AB-Biotics ha tancat la seva ampliació de capital amb una captació de fons de

4,3 milions d’euros,fet que satisfà els pro-pòsits marcats per l’empresa de Bellaterra, molt condicionats per les circumstàncies econòmiques actuals. La companyia biotec-nològica, que va entrar al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) el juliol de 2010, vol destinar aquests fons per finançar el seu pla d’inter-nacionalització.

Aquest procés d’ampliació de capital es va iniciar el passat 4 de novembre i es va tancar pràcticament amb la darrera cam-panada del 2011. El punt i final del procés situa AB-Biotics amb un capital social de 7.068.907 accions, amb una cotització al MAB de 2,89 euros per acció, el que supo-sa una valoració borsària de 20,42 milions d’euros a l’hora del tancament de l’ampli-ació del capital.

Els fundadors de la companyia, Miguel Àn-gel Bonachera i Sergi Audivert, es van mos-trar satisfets pels resultats de l’operació i van destacar la “confiança que els inversors demostren en un projecte de creixement com és el de la nostra empresa”. Bonache-

ra i Audivert també van assegurar que el ca-pital captat servirà per arribar a dos mer-cats prioritaris per la companyia, com són els Estats Units i Amèrica Llatina.

Aquest pla d’expansió internacional com-portarà augmentar la presència en els mer-cats dels Estats Units i el Brasil en un primer moment i, més tard, en d’altres com Mèxic, el Regne Unit, Alemanya, França i Turquia, per comercialitzar la línia de solucions de medicina personalitzada Neurofarmagen. Els plans de l’empresa passen per executar el projecte en 5 anys. /// REDACCIó.

any positiu per ab-biotics /// CEDIDA

ab-bioTics/// BELLAtERRA

12%d'auGmenTÉs la crescuda de preu que ha patit la targeta t-10 el 2011. La pujada és la més accentuada en anys, i situa el preu poc per sota dels 10 euros. Si tirés endavant el projecte de Promobilletes, es podrien obtenir descomptes del 50%


acceso corporate, nou promotor financer de l’icF

acceso /// SAnt CUGAt

l’Institut Català de Finances (ICF) i Ac-ceso Corporate Partners han signat

un acord de col·laboració en virtut del qual l’empresa de Sant Cugat s’incorpora a la xarxa de Promotors Financers de l’ICF. Acceso, a través de la seva divisió d’as-sessorament financer, difondrà els pro-ductes de l’ICF entre les mitjanes empre-ses del Vallès Occidental i les assessorarà en la presentació de propostes de finan-çament a l’IFC.

El cost d’aquest servei està format per una quantitat fixa i una variable, vin-culada a l’obtenció de finançament per part de l’empresa. Amb aquest esque-ma, es facilita l’accés al servei, atès que la part més important del cost es supedi-ta a l’èxit en la recerca del finançament.

L’empresa considera que l’acord és una oportunitat per al teixit empresarial del territori, ja que facilita l’accés a aques-ta font de finançament ara que la banca segueix amb l’aixeta tancada. Les línies obertes per l’ICF van des de la inversió directa fins a la internacionalització o la capitalització. /// REDACCIó

ikea no arriba a l'obertura del parc empresarial

Era l’atracció principal de la inaugu-ració del Sabadell Parc Empresari-

al, però Ikea haurà d’esperar per obrir les portes del seu nou recinte. Els problemes en l’adjudicació de les obres han obligat a endarrerir l’obertura de la botiga, que ara s’espera pel darrer trimestre de l’any. La jugada afavoreix de rebot a la seva compe-tència, l’empresa francesa de mobles Le-roy Merlin, que serà el primer gran espai comercial ubicat al Parc Empresarial de la cocapital vallesana.

De fet, Leroy Merlin va ser la primera empresa de fer-se amb un espai dins les instal·lacions empresarials en el moment en què es va iniciar el projecte, però pro-blemes amb la constructora inicial van mantenir aturades les obres.

Aquest nou espai serà el segon de l’em-presa al Vallès, al costat del que ja té a Sant Quirze del Vallès. El futur d’aques-tes instal·lacions, però, està pendent del dibuix urbanístic de la zona. Els terrenys que ocupa Leroy Merlin a Sant Quirze es troben situats en el tram que ha d’ocupar el vial de l’autopista C-58.

Pel que fa al Sabadell Parc Empresarial, actualment té les dues primeres illes pre-vistes en el projecte finalitzades. La pri-mera acollirà un total de deu naus indus-trials, mentre que la segona estarà desti-nada a activitat comercial i de restauració, on s’instal·larien comerços com Ikea i Le-roy Merlin.

Les obres del Sabadell Parc Empresarial han estat promogudes per la constructora Vantoureix, i han tingut un cost de 250 mi-lions d’euros, invertits en el seu moment per Caixa Sabadell. /// REDACCIó.

els comerços del parc obriran a l'estiu /// CEDIDA

iKea/// SABAdELL

upprime energy es reforça en el sector turístic

l’empresa de recent fundació del Grup Ficosa, Upprime Energy, ha

focalitzat els esforços del seu negoci cap a projectes d’eficiència energètica vincu-lats al sector turístic i hoteler. L’objectiu del moviment és dirigir l’activitat cap a sectors o subsectors en els quals la crisi ha tingut un efecte menor. Així ho ha ex-plicat el conseller delegat de la compa-nyia, Sergi Pastor, que considera que “el sector turístic és un dels que presenten més possibilitats d’obtenir millors resul-tats, ja que és dels que menys ha patit la situació econòmica”.

Per refermar aquesta direcció estratègica, l’empresa ha firmat una joint venture amb Home Hotel Energy per tal d’oferir ser-veis energètics integrals al sector turístic. De fet, l‘empresa està en fase de negoci-ació per adjudicar-se projectes amb fir-mes hoteleres com NH o Silken. Uppri-mer també està intentant entrar al sector públic, i ja ha començat a oferir projectes pilot de “proximitat, recepció i solvència” a ciutats com Barcelona, Rubí i Terrassa.

/// REDACCIó

Ficosa /// VILAdECAVALLS Subscripció anual: 20 €

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?Envieu-nos un correu electrònic a [email protected] truqueu al 935 908 600

També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall


el tancament de la planta de panrico pren forma d’opereta

Els processos de tancament mai són agradables, però el grau de circ me-

diàtic que ha adoptat el cas de la plan-ta de Santa Perpètua de Panrico mereix un capítol propi. Com si escenifiquessin un thriller de sèrie B, la direcció i els re-presentants sindicals han omplert el mes de gener d’ultimàtums, baralles i agressi-ons. Però res de tot això sembla que can-viarà el destí fatal de les instal·lacions, que semblen condemnades a un tanca-ment immediat.

El primer acte d’aquest circ el va prota-gonitzar el conseller delegat de la compa-nyia, Joan Casaponsa, que, segons infor-mava Economia Digital, el dilluns 8 de ge-ner va amenaçar amb el tancament de la planta aquell mateix divendres si no s’ac-ceptaven les condicions proposades per la direcció. Aquestes exigències no han

transcendit, però estarien enfocades a re-duir els costos de producció, que són un 40% superiors a la resta de plantes espa-nyoles. Això suposaria un increment de la jornada laboral i la reducció de comple-ments salarials, entre d’altres mesures.

l’acTuaciÓ dels sindicaTs. Tant UGT, que representa la majoria dels 464 treba-lladors de Santa Perpètua, com CCOO, han coincidit a qualificar d’inamovible la pos-tura de Casaponsa, i han alertat sobre el perill que suposaria retallar la base de co-tització de molts assalariats que estan a punt de jubilar-se. Fins aquí, els punts en comú. Les grans divergències es van es-cenificar a la porta del Departament de Treball, on s’havia de celebrar una reu-nió moderada pel Govern que va acabar en agressions entre els representants del treballadors. /// V.S.

Ultimàtums, baralles i agressions entre sindicalistes. Fora de l’espectacle mediàtic, les negociacions per Santa Perpètua apunten sense remei al tancament

planta de panrico a santa perpètua /// CEDIDA

panrico /// SAntA PERPètUA dE LA moGodA

neix un portal de traducció en línia dirigit a les empreses

dos empresaris terrassencs han llançat el primer servei de traducció profes-

sional dirigit a les empreses que funciona 100% en línia. Els impulsors són Xavi Gar-cia i Marc Lladó, emprenedor i enginyer in-formàtic respectivament, que han creat la primera empresa catalana que opera a tra-vés de la xarxa i el cloud computing. Sota el nom de Transiq, el projecte vol respon-dre les demandes que està generant el crei-xent procés d’internacionalització entre les empreses.

Segons la nota de presentació de l’empresa, Espanya és un territori adequat per un ser-vei com aquest, ja que la demanda de serveis de traducció per part de les empreses man-té un ritme de creixement superior al 10%, i també pel creixement de les exportacions espanyoles, que se situa prop dels nivells de països com Alemanya i Eslovàquia.

El director general i cofundador de la com-panyia, Xavi Garcia, considera que l’objec-tiu de Transiq ha de ser “oferir una alter-nativa per a un nombre cada vegada més gran de clients que prefereixen la comodi-tat d’un servei en línia similar al que ja te-

nen amb Amazon quan compren llibres o a la banca electrònica”.

la comodiTaT de la xarxa. El punt fort de l’empresa és la flexibilitat de la xarxa, que permet una resposta més àgil, autono-mia en la gestió dels projectes, emmagatze-matge indefinit de les traduccions i un gran estalvi en el cost, que se situa en una reduc-ció d’entre el 20 i el 30% respecte a les tra-duccions tradicionals. Garcia assegura que l’automatització total del procés “no posa en perill la qualitat de la traducció” pel sis-tema emprat. /// REDACCIó

captura de la pàgina www.transiq.com /// WEB

Transiq /// tERRASSA

presentació de la primera cooperativa d’energia verda

l a sala Joaquim Vancells d’Amics de les Arts de Terrassa va ser el lloc esco-

llit per presentar l’activitat de Som Ener-gia, la primera cooperativa de producció i consum d’energia verda d'Espanya. El pro-jecte va néixer el desembre de 2010 i aga-fa les referències d’altres cooperatives si-milars existents a Europa per concretar uns objectius basats en la promoció d’un món sostenible i respectuós amb el medi ambient a través de l’energia i el treball col·lectiu.

La cooperativa no té ànim de lucre i en un sol any ha passat de 150 socis als més de 1.500 que la formen actualment. Segons van explicar els seus membres, l’objectiu final és “aconseguir produir la totalitat de la demanda d’energia consumida pels mem-bres de la cooperativa a partir dels propis projectes, fomentant la producció d’ener-gia, però també promovent la reducció del consum energètic dels socis i sòcies”. Els membres hi poden participar aportant-hi diners, béns, treball o participant en les as-semblees de socis. /// REDACCIó

som enerGia /// tERRASSA

moehs inicia els actes per celebrar el seu 50è aniversari

l empresa de desenvolupament i fabri-cació de productes farmacèutics amb

planta a Rubí, Moehs, es prepara per a la celebració del seu 50è aniversari. A mit-jan gener, l’alcaldessa de la ciutat, Carme Garcia, i el regidor de Promoció Econòmi-ca i Treball, Jaume Buscallà, van visitar les instal·lacions de l’empresa química. Du-rant la ruta, el director general del grup, Francisco Escribano, i el director de Mo-ehs Catalana, Francesc Visa, van presen-tar a Garcia els actes previstos, i van con-vidar-la a la jornada de portes obertes que l’empresa celebrarà el 31 de març a Rubí i que servirà de tret de sortida a les cele-bracions previstes.

Moehs té una plantilla de 600 treballa-dors, 250 d’ells a la planta de Rubí. El 2011 va facturar 140 milions d’euros en la tota-litat de les empreses del grup, dels quals va invertir un 30% en treballs d'investi-gació. A Rubí, té una planta de 30.000 me-tres quadrats entre zones de producció, oficines, laboratoris i magatzem. /// RE-

DACCIó

moehs /// RUBí

idp finalitza les obres d’ampliació d'ikea montigalà

idp /// SABAdELL

la constructora de Sabadell IDP ha fi-nalitzat amb èxit les obres de remo-

delació de la botiga d’Ikea a Badalona, on s’ha encarregat de la projecció i direcció del projecte. La intervenció ha consistit a ampliar i remodelar diferents estan-ces de la botiga a fi de millorar els ser-veis que l’edifici ofereix als clients. Així, s’ha facilitat l’accés al recinte mitjan-çant la instal·lació d’una escala mecàni-ca que comunica l’accés principal amb la zona de venda, s’ha ampliat en 800 me-tres quadrats el restaurant per absorbir la demanda existent i s’ha ampliat fins als 250 metres quadrats la zona de guar-deria, on també hi havia una necessitat d’ampliació de l’espai. Les reformes tam-bé han servit per remodelar les zones de serveis i bancs, i s’han ubicat ascensors més amplis i ràpids per connectar les dues plantes de l’edifici.

El repte de la construcció ha estat execu-tar-la sense tancar la botiga ni un sol dia, tal com s’havia acordat. Per fer-ho, la compa-nyia ha treballat de nit, diumenges i festius, complint el termini de cinc mesos d’obra previstos. /// REDACCIó


16 dE FEBRER PRESENTACIÓ dEl llIBRE 'ElS ERRORS dE lES CAIxES. AdéU Al MOdEl dE lES CAIxES d’ESTAlVIS'

L’economista i expresident de Caixa de Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, pre-sentarà el seu últim llibre, en el qual ana-litza la situació de les entitats i el nou mapa financer català. oRGAnItzA: Fòrum Cecot HoRA: 18.30 h a 20.30 h LLoC: c/ de Sant Pau, 6, terrassa mÉS InFo: www.cecot.org

panell inFo

L’empresari i fundador de Natura Bis-sé, Ricardo Fisas, va morir el passat

21 de gener, a l’edat de 83 anys. Fisas va ser el creador d’una marca que s’ha con-vertit en una referència mundial en el món de la cosmètica i que avui factura més de 30 milions d’euros anuals. L’empresari va protagonitzar la secció "En primera per-sona", del número 33 d’aquesta revista, en la qual narrava la seva passió per les mo-tos, posant amb la seva Harley Davidson, i on feia un repàs a la seva trajectòria pro-fessional. De la seva vida laboral destaca el pas que va fer quan va fundar Natura Bis-sé. Als 50 anys, i després d’acumular ex-periència en la direcció d’importants em-preses, Fisas va afrontar l’atur des de l’em-prenedoria i va fundar la marca per la qual serà recordat.

esade /// SAnt CUGAt

Els fundadors d’EyeOs i Privalia, a les aules d'Esade

naTura bissÉ /// CERdAnyoLA

Mor Ricardo Fisas, fundador de Natura Bissé

Esade comptarà amb la participació dels fundadors d’EyeOs, Pau Garcia-

Milà, i de Privalia, José Manuel Villanueva, en el seu Màster en Digital Business sobre negocis a Internet. Aquest nou programa de l’escola de negocis neix amb vocació in-ternacional i vol aportar als seus partici-pants les eines necessàries per iniciar un projecte empresarial en un entorn en línia. Els dos joves empresaris hi participen com a professors i key notes speakers. Segons indica Esade, la intenció amb la incorpora-ció de Milà i Villanueva és aprofitar la seva experiència per analitzar la capacitat d’em-prendre creant un nou model de negoci en l’entorn digital, obrir models tradicionals a nous mercats i gestionar el món virtual. Les classes van iniciar-se a mitjan gener i són en anglès i en castellà.

el Fundador de l’escac obTÉ la medalla de Terrassa

El director i funda-dor de l’Escac, Josep

Maixenchs, va rebre de mans de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, la Medalla de la Ciutat, en reconeixement per la seva tasca cultural i educativa.

carme Garcia, VicepresidenTa de mobiliTaT de la Femp

L’alcaldessa de Rubí ha estat desig-

nada com a nova vicepresidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), agafant així el re-lleu de Pere Navarro en el càrrec.

dinamic rep el premi innoVaciÓ 2011 del Fòrum ascamm

L’empresa de lo-gística presidida per

Joan Pericas ha estat reconeguda amb el Premi Innovació 2011 que entrega anualment el Fòrum Ascamm. La com-panyia ha fet grans esforços en inver-sió durant els darrers anys per crear pa-tents destinades a serveis d'aeroports.

les cares de la ‘b30’

carles VenTura, nou direcTor adjunT de banc sabadell

El Consell d’Admi-nistració de Banc Sa-

badell ha nomenat Carles Ventura com a nou director adjunt de l’entitat. Ventura ha estat, fins ara, reponsable de la Direc-ció de la Banca d’Empreses.

casaponsa, nou conseller deleGaT de panrico

L’expresident d’In-do, Joan Casaponsa,

serà el nou conseller delegat de Panri-co després de la ratificació del consell d’administració. Relleva en el càrrec a César Bardají.

sanT cuGaT reconeix josep lluís GalVany

L’expresident de la Federació de Comer-

ciants de Sant Cugat, Josep Lluís Gal-vany, ha rebut una placa de l’Ajunta-ment de Sant Cugat en reconeixement als seus set anys de treball en l’enti-tat. Galvany va deixar el càrrec el pas-sat octubre.

6 dE FEBRER ARTUR MAS, CONVIdAT Al SANTCUGATRIBUNAEl president de la Generalitat de Catalunya, Artur mas, serà el proper ponent del fòrum empresarial Santcugatribuna, que se celebrarà al teatre-Auditori de la ciutat. mas tractarà qüestions d’actualitat política i econòmica del país, amb una atenció especial a l’actual marc fiscal i de competitivitat empresarial català. Aquesta és la segona vegada que un president de la Generalitat protagonitza aquest fòrum empresarial, després que el 2003 obrís els cicles del Santcugatribuna amb una ponència sota el títol “Economia i empresa”.

oRGAnItzA: Santcugatribuna LLoC: teatre-Auditori de Sant Cugat HoRA: 13.30 hmÉS InFo: www.santcugatribuna.cat

6 dE FEBRER El FUTUR dE lES INFRAESTRUCTURES Al TERRITORIEl teatre-Auditori de Granollers acolli-rà aquesta xerrada en la qual l’alcalde de la ciutat, josep mayoral, i el conse-ller de territori i Sostenibilitat, Lluís Re-coder, repassaran els reptes en infraes-tructures que es presenten per la co-marca en els propers anys i que seran claus per fixar el grau de competitivi-tat de les empreses dels dos vallesos. El procés d’execució dels trams pendents del quart cinturó i la construcció del corredor del mediterrani són els eixos vertebrals del futur del territori.

oRGAnItzA: Pimec Vallès orientalLLoC: teatre-Auditori de GranollersHoRA: 19 hmÉS InFo: www.pimec.org

7 dE FEBRERCOMPlIR AMB lES ExIGÈNCIES FORMAlS TRIBUTàRIESEl Club Cecot Financer & Fiscal organit-za aquesta trobada en què es tracta-ran les qüestions i els requeriments for-mals de l’Agència tributària en la pre-sentació de declaracions informatives. Aquestes especificitats són especial-ment importants, ja que l’entitat utilit-za les dades que s’hi faciliten per a la prestació d’assistència als contribuents, com la petició de l’esborrany, per al con-trol de compliment de les obligacions principals. A més del repàs de les qües-tions formals, aquesta sessió informati-va també servirà per fer un repàs gene-ral sobre les novetats normatives relati-ves al curs que comença.

oRGAnItzA: Club Cecot Financer & FiscalLLoC: C/ de Sant Pau, 6. terrassaHoRA: de 8.30 h a 10.30 h mÉS InFo: www.cecot.org

8 dE FEBRERAPRENdRE A ANAlITZAR lA SAlUT dE l’EMPRESA

Cerdanyola Empresarial i el Parc tecno-lògic del Vallès, juntament amb l’equip de professionals sèniors del tdmE, celebra-ran aquesta jornada en què els interes-sats podran tenir entrevistes individuals per analitzar quins aspectes de la com-panyia cal impulsar per ser competitius en l’actual mercat. El diagnòstic serveix de guió per trobar solucions d’utilitat per a les empreses, i les entrevistes oferiran un informe per iniciar actuacions en àm-bits claus de l’organització.

oRGAnItzA: Cerdanyola EmpresarialLLoC: Parc tecnològic del Vallès HoRA: de 8 h a 14 h i de 16 h a 20 hmÉS InFo: www.ptv.es

32 roTonda b30 FEBRER dEl 2012

rubí és una de les prin-cipals ciutats industri-als de Catalunya. Du-rant els últims anys, una part del nostre teixit empresarial ha perdut competitivitat. No obstant això, hi ha

tot una altra part del teixit que a través de la innovació, la internacionalització i la investi-gació i desenvolupament (R+D) està ben posi-cionat i juga un paper important dins de l’eco-nomia de Catalunya.

La nostra ciutat no és aliena a la crisi, però gràcies a la col·laboració públicoprivada que hem dut a terme durant els dos últims anys

amb els agents socials i econòmics, tenim una visió comuna de quin ha de ser el model de desenvolupament econòmic de la ciutat. L’espina dorsal del nostre projecte serà l’apos-ta per la indústria com a factor diferencial.

En un moment en què cal donar resposta rà-pida a les necessitats de la ciutadania, hem de complementar aquestes accions de mig i llarg termini amb altres que s’han encarat pel curt termini, i que s’han concretat en el Pla de reactivació econòmica i treball de Rubí. El pla conté 11 mesures que pretenen crear condici-ons que afavoreixin la reactivació del teixit in-dustrial i comercial de la ciutat, la millora del capital humà, la generació d’ocupació, la coo-peració entre els agents que intervenen en el

procés de reactivació i la millora de l’efici-ència de l’Administració pública per atrau-re noves empreses. El Pla inclou el projec-te Rubí Brilla que posa l’accent en la millo-ra de la competitivitat del teixit industrial basada en l’eficiència energètica i alhora farà de Rubí un referent en aquest sector.

No comptem amb tots els recursos que voldríem i som conscients dels límits com-petencials que tenim, però no totes les me-sures passen per una forta inversió. Volem aportar maneres innovadores d’afrontar la gestió pública. Crear complicitats i teixir una xarxa d’actors és quelcom que ja s'està treballant i que ens ha de permetre portar a terme amb èxit aquestes iniciatives.

carmeGarcíaALCALdESSAdE RUBí

EL PLA dE REACtIVACIó EConòmICAdE RUBí

javier zamora és enginyer en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor en Filosofia per la Columbia University. És cofundador d'InQBarna, especialitzada en el desenvolupament d’aplicacions multimèdia per a 'smartphones' i ha estat director general a eneo Labs

LA VEU dEL CLIEnt En EL món 2.0

Inserte su tarjeta

jaVier ZamoraPRoFESSoR dE SIStEmES d’InFoRmACIó A IESE

les dades de l’últim in-forme de la Comissió del Mercat de Telecomuni-cacions sobre comerç electrònic a Espanya re-flecteixen un volum de negoci de 2.322 milions d’euros en el segon tri-

mestre del 2011, la qual cosa suposa un crei-xement interanual del 26,5%, amb 31,3 mili-ons de transaccions. Amb aquestes dades da-munt de la taula, és clar que les marques han de considerar el comerç on line com una part fonamental de la seva estratègia.

No obstant això, les marques han d’enten-dre les característiques d’aquest canal de co-municació, que ho converteixen en una mica més que una forma addicional de promocio-nar i vendre els productes. A mitjan norantes, les empreses van començar a utilitzar Inter-net, mitjançant les pàgines web corporatives com un nou canal de màrqueting. En aquell moment, el control del missatge residia en els departaments de comunicació i màrque-ting, en tractar-se d’un canal unidireccional de les marques als consumidors, on aquests anaven a la pàgina web de l’empresa i llegi-en la informació.

El següent pas natural va ser el comerç on line convertint les webs corporatives en canals de venda, aprofitant la bidireccionalidad d’Inter-net a diferència dels mitjans unidireccionals tradicionals. La recent explosió de la web 2.0 ha suposat un canvi radical en la manera que les marques interactuen amb els seus clients. Més enllà d’establir un diàleg entre la marca i el client, aquest ara disposa d’una plataforma d’intercomunicació amb altres clients a tra-vés de les xarxes socials. Quan un client con-tacta ara amb una marca poden ser molt més importants les opinions que tinguin altres cli-

QUAn Un CLIEnt ContACtA AmB UnA mARCA PodEn SER moLt mÉS ImPoRtAntS LES oPInIonS d’ALtRES USUARIS QUE EL mISSAtGE REFLECtIt En EL wEB CoRPoRAtIU

ents que el missatge que la marca reflec-teixi en el seu web corporatiu. Per aquest motiu, la reputació de les marques no se circumscriu únicament al missatge con-trolat pels departaments de màrqueting, sinó al conjunt d’experiències que el client té amb la marca. Especialment important és la interacció amb els centres d’atenció al client, tradicionalment tractats com a centres de cost. Sense les xarxes socials, les experiències insatisfactòries dels cli-ents es traduïen en frustració, però actual-ment aquestes frustracions s’amplifiquen a tota la base d’usuaris. Sens dubte, nous reptes per a les marques però també una gran oportunitat en el desenvolupament de productes.

33roTondab30 dE FEBRER dEl 2012

l’ any 2012 comen-ça tal com ha aca-bat: amb notícies reiteratives sobre la crisi econòmica i totes les mesures que adopten els governs per sorte-

jar una realitat que és permanent. Les reta-llades pressupostàries per combatre el dèfi-cit públic han estat les principals armes es-grimides per lluitar contra la situació.Però la pregunta després de tant temps és si ve-ritablement aquesta és la solució i si estem en el bon camí. “Retallar la despesa públi-ca quan l’economia està deprimida, depri-meix l’economia encara més”, afirmava John

Maynard Keynes ja a l’ any 1937. Malaurada-ment, els polítics i responsables econòmics de bona part del món occidental han optat per centrar-se en la lluita contra el dèficit a curt termini i empitjorar notablement el ve-ritable problema que és una economia sense estímuls i un estat de desocupació massiu.

Veus autoritzades com la de Joseph Stiglitz, Nobel d’Economia, són categòriques quan afirmen que l’ austeritat no resoldrà els pro-blemes. Ben al contrari, l’austeritat intensi-ficarà la desacceleració econòmica. Sense creixement econòmic, la crisi s’intensifica-rà i la recessió continuarà. Exemples d’altres països que ja han passat aquest procés po-sen de manifest que l’austeritat per si sola

no ha estat la solució; aquest és el cas d’Ir-landa o més recentment de Grècia. Pel que fa al nostre país, potser ja convé pre-guntar si estem en el bon camí. Retalla-des dràstiques de l’ estat del benestar que afecten al present i que hipotequen el fu-tur, com és el cas de l’educació o la inves-tigació, fan ser molt pessimistes. D’altra banda, les darreres xifres d’ emigració dels joves constitueixen un punt negre. Cal exigir iniciatives més estimulants pel creixement; que els governs siguin crea-tius, innovadors i equilibrin les retalla-des que apliquen amb propostes de ma-jor contingut si es vol un canvi harmònic i veritablement fructífer, perquè sembla que aquest no és el camí.

carmen s. larraburudIRECtoRA EdItoRIAL

ÉS AQUESt EL Bon CAmí?

TWiTTer b30

@pruab PARC dE RECERCA UAB#Bondia! moltes gràcies a tothom per fer possible els #PRUAB10Anys :) Esperem poder compartir-ne molts més! :).14 de desembre

@nuriaamela AtEnCIó A CoL·LECtIUS dE CECotAmb @CecotRubi i @rubiempresa parlant sobre les oportunitats de negoci al Brasil.19 de gener

@barcelonaTech UPC BARCELonAtECH.Professors de la Facultat d’òptica i optometria de #terrassa formen metges residents a moçambic #cooperació.18 de gener

@lombarTe84 SoCI CERCLE d’EConomIA dE BARCELonAS’hauria de mesurar l’habilitat d’una persona pels intents realitzats i no pels resultats aconseguits.21 de gener

@jsole PRESIdEnt FAjEEC.En aquests moments, molts #emprenedors ja fa hores que estan treba-llant per aixecar les empreses i el país. ànims a tots!.19 de gener

@esadecreapolis ESAdE CREAPoLIS.Rt @rutavinoribeiro: “Per seguir al capdavant a nivell internacional és necessari ser competitius en preu, qualitat i innovació”.....12 de gener

@pere_naVarro ALCALdE dE tERRASSA.Aquesta tarda a #terrassa donem la medalla de la Ciutat a josep mai-xenchs, persona compromesa amb el cinema i la ciutat. merescuda!.2 de gener

@enricbarba dIRECtoR GEnERAL dE B2B dE CIRSAImiti a Google: dediqui part del budget destinat a I+d a idees boges. Exemples del seu R+d a Israel a enricbarba.com.15 de gener

nous TWeeTs

seGueix-nos a @reVisTab30

daFodEBILItAtS amEnACES FoRtALESES oPoRtUnItAtS... dEL VALLèS

sebasTià bachdIRECtoR ConSELLER dELEGAt GIEm

d. Potser la nostra debilitat pot esdevenir si el treball de donar a conèixer el nostre projecte no es concreta amb acords amb els clubs, però de moment això no està passant. a. L’amenaça podria ser que els clubs decidissin crear espais propis, com el cementiri del Boca, però creiem que els estadis són molt més atractius. F. treballem un producte atractiu, dirigit a un perfil de clubs i persones amb una alta càrrega emotiva, i que positivitza o naturalitza un tema delicat com és la mort. o. La nostra gran oportunitat és l’aplicabilitat dels memorials a tot tipus d’espais esportius. tots els clubs tenen l’oferta, i només cal fer el pas per crear els espais.

Gemma larrèGola dIRECtoRA dE mUF AnImAtIon

d. no acabo de veure desavantatges al fet d’estar situats al Vallès. Per mi tot són virtuts, fins i to,t el fet de no ser la capital catalana. La diversificació territorial sempre és una qüestió positiva. a. La clàssica tendència que existeix a la centralització fa que les perifèries territorials, com ara el Vallès, sempre apareguin en segon lloc en l'àmbit mediàtic, per darrere de Barcelona. F. L’alta concentració empresarial i d’infraestructures de la zona. tenim una important xarxa de coneixements i innovació. o. Les sinergies entre empreses instal·lades a la zona, i les oportunitats que se’ns presenten en qüestions com la internacionalització dels nostres productes.

jaume ViVes dIRECtoR GEnERAL dE RoCHE dIAGnoStICS

d. La nostra debilitat té a veure amb el context de retallades. Estem pensant en el curt termini en l'àmbit polític, i això està posant les inversions que s’han fet fins ara i que ens han permès estar a l’avantguarda en termes d’investigació. a. L’amenaça ve de la debilitat. És perdre

un sistema sanitari que és una conquesta i que no té punt de comparació amb el que es viu en moltes altres parts del món. F. La fortalesa del nostres grup és l’aposta per invertir i destinar recursos a la investigació i al desenvolupament de nous productes. Això és el que ens ha fet créixer en els darrers anys. o. Les nostres oportunitats passen per mantenir aquesta mateixa línia. El context de crisi no pot ser una excusa per canviar un sistema de funcionament que ens ha funcionat. Estem en diversos mercats, i podem equilibrar els resultats.

34 Gas a Fons b30 dE FEBRER dEl 2012

radiografia del mercat brasiler

la TempTaciÓ brasilera LA ImmInènCIA dEL mUndIAL dE FUtBoL, ELS joCS oLímPICS PREVIStoS PER AL 2016 I UnA SoLIdESA EConòmICA notABLE dES dEL 2003 EStAn CoL·LoCAnt EL BRASIL Com Un dELS mERCAtS mÉS SEdUCtoRS PER ALS InVERSoRS IntERnACIonALS TEXT: xAVIER ORRI

35Gas a Fonsb30 dE FEBRER dEl 2012

Un Mundial de Futbol el 2014. Un Jocs Olímpics per al 2016. Un creixement del PIB del 3,5% durant el 2011, després de créixer al 7,5% el 2010. Una reducció dels

homicidis a les grans ciutats superior al 50% des del 2003, quan Lula de Silva es va fer càrrec del país. Brasil està de moda i en bona salut. Té xifres per a l’optimisme i dates marcades en vermell per captar in-versió i creixement econòmic i social. La setena economia del món està complint l’eterna promesa de progrés per conver-tir-se en una realitat. A diferència de l’en-vellida Europa i de les economies occiden-tals en general, el gruix dels 203 milions de població té entre 15 i 44 anys i s’hi està consolidant una classe mitjana amb po-der adquisitiu i ganes de consum. Per aca-bar-ho d’adobar, el Govern brasiler enge-ga un pla d’activació econòmica rere l’al-tre i està fent grans esforços per suportar la demanda de crèdit que exigeix la seva economia. “Estem parlant d’un país ric, amb estabilitat política i una activitat eco-nòmica que donarà deu anys de creixe-ment sostingut, és evident que s’hi ha d’anar“, tanca Enric Blasco, director del Departament Comercial i soci de la saba-dellenca IDP Enginyeria. Si alguna evidèn-cia ha deixat la crisi en el sentit empresa-rial català és aquesta necessitat de sortir a fora. I posats a triar, n’hi ha que trien Bra-sil i amb raó.”Efectivament, és un país al que s’hi ha d’anar, però no si t’estàs inici-ant en la internacionalització”, avisa Natà-lia Bertran, responsable del Departament d’Internacional de la Cambra de Terras-sa. Des del Brasil reforça el missatge Tais Renck, consultora d'International Team Consulting: “és un mercat interessant perquè presenta creixements molt opti-mistes i en tenim, en principi, per una dè-cada, però és un país difícil per entrar-hi i les inversions són fortes”.

PROTECCIONISME

Quan els experts en la matèria parlen de dificultats, concreten l’explicació en el fort proteccionisme que impera en el mercat brasiler. L’estratègia del Govern és arriscada però intel·ligent. La tesi és que el mercat és suficientment interessant per als inversors estrangers com per no deixar-lo passar per moltes barreres que hi hagi, de manera que si volen salvar les barreres hauran de produir al país. La im-plicació: llocs de treball i riquesa que es queda al país en lloc de volar als mercats d’origen. “Hi ha aquest motiu, que qui vul-gui entrar vingui a produir aquí; i el mo-tiu tradicional, que és protegir el producte brasiler, molt ben valorat pel consumidor local, davant els productes estrangers“, explica Renck. Agafant l’exemple del vi, la darrera mesura del Govern brasiler per protegir-ne la producció local (d’escas-sa tradició i dubtosa qualitat) és exigir que les botelles importades de fora del Merco-sur s’etiquetin una per una amb un segell específic quan arriben a port. La traducció

en costos i temps és fàcil d’imaginar. I és que d’acord amb el Banc Mundial, el 2010 ha estat una de les economies més tanca-des del món i, segons el Global Trade Alert del Centre for Economic Policy Research, ha estat el mercat més protegit del con-tinent només per darrere de l’Argentina. “Això és típic de les economies en desen-volupament”, considera Josep Maria Rius, assessor en internacionalització d’Acc1ó i professor d’Esade, “però no tindran més remei que obrir-se a poc a poc si volen que els altres països els obrin les portes a l’ex-portació“. En qualsevol cas, l’estratègia els funciona, atraient cada cop més delegacions d’em-preses europees, americanes i asiàtiques al territori brasiler. La sabadellenca IDP Enginyeria n’és un exemple. Acaben de guanyar el concurs per definir el Pla direc-tor per la gestió i tractament de residus sòlids i urbans per l’Estat de Santa Cate-rina i fa dos mesos que han signat el con-tracte. L’encàrrec implica dissenyar la po-lítica de residus per als propers 20 anys, de la qual es desprèn una inversió associ-ada d’uns 1.900 milions d’euros. La prime-ra decisió ha estat obrir delegació. “Si no hi som així, no hi som de cap manera”, ex-plica el director comercial Enric Blasco. “Per començar, un enginyer català no pot signar un projecte com a mínim en els pri-mers dos anys perquè li reconeguin la ti-tulació, així que necessitem gent del país. Després, també hem tingut reunions amb el governador de Santa Caterina que ens assegura que l’aposta és ferma i de llarg termini, així que no quedava més opció que instal·lar-nos allà”. Aquestes espe-rances de mig i llarg termini són més que fundades. En el seu primer viatge a Flori-anòpolis, la capital de l’Estat, van obser-var unes carències en transport urbà evi-dents. En base a aquesta constatació, aca-ben de signar un conveni amb Ferrocarrils de la Generalitat per sumar esforços en la recerca de projectes al Brasil. “FGC apor-ta la capacitat de gestió i nosaltres l’aval del disseny d’infraestructures. Tenim un know-how de la nostra època de desen-volupament que és el que ells poden valo-rar”, tanca Blasco.

dISTàNCIA SOCIAl I CUlTURAl

Salvat el proteccionisme, el segon proble-ma majúscul per a qui vulgui entrar al mer-cat brasiler és aconseguir informació. “És molt complicat perquè els webs oficials no tenen informació actualitzada, les lleis can-vien molt sovint i especialment la legisla-ció sobre importació“, explica Renck, que des del seu càrrec al Brasil ajudarà la Cecot a desenvolupar l’incipient projecte Brasil a la carta destinat a acompanyar les empre-ses catalanes que volen exportar al Brasil, ajudant-les a traçar el camí a seguir i prove-int-los el coneixement del país que neces-siten. Aquest coneixement, segueix Renck, vol dir legislació però també distància cultu-ral i, malgrat les aparences, també idiomàti-ca. “Molts creuen que per ser un país llatí és

3,5%de creixemenT

Després de patir una lleugera recessió el 2009, i malgrat la conjuntura econòmica, el PIB brasiler ha crescut un 3,5% durant el 2011 després de tancar el 2010 al 7,5%.

0,4%del pib

És la previsió del que generaran el Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics d’aquí al 2019. En xifres absolutes, suposarà uns 80.000 milions d’euros.

14.500milions d’euros

Serà la quantitat destinada a inversions en infraestructures vinculades únicament al Mundial de Futbol del 2014.

“UN país ric, amb esta-bilitat política i UNa activitat ecoNòmica qUe doNarà deU aNys de creixemeNt sostiN-gUt, és evideNt qUe s’hi ha d’aNar”, as-sUmeix eNric blasco, d’idp eNgiNyeriasegoNs el global trade alert del ceNtre, brasil ha estat el segoN país més proteccioNista del coNtiNeNt, Només per darrere de l’argeNtiNael NaixemeNt d’UNa classe mitjaNa ecoNòmicameNt sòlida i molt jove és UN graN atractiU per a les empreses estraNgeres qUe voleN eNtrar al mercat brasiler

36 Gas a Fons b30 dE FEBRER dEl 2012

1 /// TAIS RENCK, COnSULTORA D'InTERnATIOnAL TEAM COnSULTInG AL BRASIL

2 /// JOSEP MARIA GIBERT, DIRECTOR GEnERAL DE KOnIK GROUP

3 /// NATàlIA BERTRAN, RESPOnSABLE DEL DEPARTAMEnT D’InTERnACIOnAL DE LA CAMBRA DE TERRASSA

4 /// ENRIC BlASCODIRECTOR COMERCIAL D’IDP EnGInyERIA

radiografia del mercat brasiler

els sectors qUe preseNteN majors oportUNitats estaN viNcUlats a la coNstrUcció, al medi ambieNt i als béNs d’eqUipla saNtcUgateNca koNik groUp és UNa de les empreses qUe s’està llaNçaNt al mercat brasiler per veNdre els seUs eqUips a la ‘iNdústria‘ de la llUita coNtra el dopatge

un país fàcil, però subestimen la complexi-tat del país i de l’idioma. Oficina, per exem-ple, és un taller de cotxes en portuguès, mentre que escriptori és l’oficina. Exquisit aquí significa estrany. Imagina’t en un so-par de negocis dient-li al proveïdor que el sopar que t’està oferint està estrany. Ja la te-nim!”, explica Renck. Tornant a la informa-ció, hi ha detalls crucials que només es po-den conèixer sobre el terreny. Has de sa-ber que, si el teu producte s’ha de distribuir a tot el país, hauràs de vigilar i molt a quin port ho envies perquè en funció d’això hau-ràs de creuar uns o altres estats que també tenen aranzels específics. “O, per exemple”, avisa Renck, “si pretens muntar una filial, vigila a quin estat ho fas, perquè els costos són molt diferents d’un a l’altre”. Bertran hi afegeix un altre problema a tenir en comp-te: l’extraordinari volum burocràtic del país. “Si muntes una empresa més et val anar-hi amb un comptable que amb un advocat“. Jo-sep Maria Rius tanca el cercle de problemes amb una altre tret que ha constatat en els darrers temps: una mena de supèrbia em-presarial. “Jo vaig assessorar una empre-sa catalana d’alimentació ecològica a tra-vés del programa Pipe que va comprar una empresa allà i estan patint perquè, així com fa una dècada l’empresa brasilera feia cas a l’empresari que venia de fora, avui posen la CNN i veuen que el seu país és una merave-lla, mentre aquí tenim la prima de risc pels núvols. El que vull dir és que hem perdut credibilitat i això també dificulta molt l’en-trada al mercat“. Les implicacions, apunten els experts, és que a l’hora d’associar-se, l’empresa exterior s’asseguri el 51% de la propietat i l'última paraula si no es volen trobar amb sorpreses desagradables.

OPORTUNITATS dE NEGOCI

Tancat el capítol de contres amb la va-nitat, la burocràcia, l’idioma i els aran-zels com a contraindicacions principals del mercat brasiler, és el torn de lloar-ne les virtuts i, especialment, els sectors que presenten oportunitats de negoci més en-llà del gran consum. Per a Natàlia Bertran, que a l'octubre s’hi va estar passejant en el marc de la missió comercial de la Cam-bra, hi ha uns quants mercats en ebullició que val la pena no desaprofitar: “Són molt receptius als béns d’equip, a la tecnologia i als productes i serveis vinculats a medi ambient, tractament de residus, equips de control... que responen a les noves exi-gències legislatives. L’energia eòlica tira molt, l'automoció està repuntant una sal-vatjada; la maquinària agrícola i els ferti-litzants; el sector de la construcció amb valor afegit com marbres, revestiments de qualitat, ceràmics; també el tema del packaging té molta demanda. Tot el que es pugui emmarcar en modernització indus-trial funciona molt bé“, tanca Bertran.

Més? Renck apunta a la construcció. Més enllà del que generaran els Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol en infraestructures i edi-ficacions vinculades, la consultora d’ITC as-senyala els programes governamentals que

estan empenyent la construcció d'habitat-ge. “El Programa d’acceleració del creixe-ment preveu un projecte que es diu Min-ha casa, Minha vida en què el Govern paga part de la construcció de les cases i ajuda amb el finançament. Una de les implicaci-ons d’aquest programa és que totes les ca-ses que es construeixin sota aquest progra-ma han de tenir plaques solars, el que supo-sa una oportunitat immensa per al sector. S’hi estan dedicant 176.000 milions de reals en crèdits a interès molt baix perquè la gent pugui comprar les cases i això reverteix en les constructores. De fet, una empresa vin-culada a Cecot està treballant aquest mercat i els està anant molt bé“. Reforça la sensa-ció d’oportunitats Javier Mirallas, president de la nova Cambra Catalunya-Brasil, llistant algunes empreses que hi estan treballant: “Enginyeries com IDOM estan tenint una gran presència allà, arquitectes com Llu-ís Alonso o Fermín Vázquez tenen projec-tes potentíssims a Rio. Sé positivament que Comsa té interès a entrar-hi, Copisa també i Copcisa també, i empresaris de menor en-titat en termes de facturació també ho es-tan provant”. Un d’aquests empresaris de menor factu-ració dels quals parla bé podria ser Josep Maria Gibert, director general de la sant-cugatenca Konik Group, que està aprofi-tant l’explosió brasilera vinculada a l’es-port per ficar-hi un peu i part de l’altre.

Dedicats al disseny i fabricació d’equips de cromatografia i espectografia de mas-ses, els acaben d’homologar una innova-dora màquina per trobar esteroides i ana-bolitzants al cos “que té la gràcia que dis-tingeix entre els exògens i els generats pel cos en quantitats molt petites”, explica Gi-bert. Han rebut una subvenció de la World Antidoping Agency per desenvolupar aquest producte que promet revolucionar els controls antidopatge. El primer pas ha estat acostar-se al Brasil amb la Cambra de Terrassa, en la darrera missió comerci-al que van dur a terme a la tardor, per in-tentar seduir els laboratoris antidopat-ge del Mundial i dels Jocs Olímpics. “Vaig anar a buscar distribuïdors a Rio de Janei-ro, on hi ha el centre de recerca de Petro-bras i moltes administracions, i a São Pau-lo, que és un estat de la mida d’Espanya. Ja tenim un distribuïdor a Rio que està fent una gran feina amb els laboratoris anti-dopatge i haurem de veure com acaba tot plegat”, segueix Gibert. Però més enllà de l'opulència dels esdeveniments espor-tius, el potencial del seu producte va molt més enllà. “A São Paulo vaig anar a veu-re la policia perquè els nostres productes, estil CSI, serveixen per calibrar alcoholí-metres, per saber quines drogues ha pres algú, com està tallada la cocaïna, les rutes de distribució, els incendis provocats. En fi, que ens queda molta feina per fer-hi”, tanca Gibert.

1 ///

3 ///

2///

4///

37Gas a Fonsb30 dE FEBRER dEl 2012

javier mirallas, director de Prosegur a Catalunya, ha estat l’impulsor de la recentment creada cambra de comerç Catalunya-Brasil TEXT: xAVIER ORRI /// FOTO: d. FERNÁNdEZ

javier mirallas /// President de la Cambra de Comerç Catalunya-Brasil

Essencialment, serveis de coneixement de les necessitats que es generen al Brasil, transmetre les inquietuds i els canvis legis-latius del país i muntar jornades professi-onals i de trobada entre empresaris d’aquí i d’allà. També volem ajudar a desenvolu-par relacions universitàries entre els dos països.

quina mena de vinculacions? Ens estem reunint amb el director general de la UPC, Fernando de Bricio, i hem que-dat a fer una sèrie de passos per vincu-lar el món universitari català al brasiler. En aquests moments, el nostre plantejament és que a Brasil hi ha prop de 12.000 estudi-ants amb voluntat d’estudiar a Europa, es-pecialment a Barcelona, que és un punt de referència. Hem d’aconseguir atrau-re’ls perquè en termes de mestissatge i des del punt de vista empresarial, que associ-ïn Barcelona a la seva formació és un actiu extraordinari. Els que manaran al país els pròxims deu anys tindran Catalunya com a referència. Si ho aconseguim, serà impa-gable.

i com es finança la cambra? Amb les quotes dels socis. Actualment som 14 socis, tot just arrancant, i la previsió és arribar a superar el centenar d’empreses de cara a finals d’any. No rebem cap ajut de la Generalitat ni de cap instància pública, però tampoc la volem, nosaltres ens hem d’espavilar.

quan costa associar-se? En principi són prop de 850 euros l’any, mentre que els socis individuals paguen 250 euros.

les accions per part nostra per estar a prop d’aquesta potència.

des del seu coneixement proper, què augura al brasil en el terreny econò-mic? D’aquí a quatre o cinc anys es converti-rà en cinquena potència del món. Domina cinc matèries primeres, entre elles la pas-ta de paper i la canya de sucre, de la qual n’extreuen l’etanol per als combustibles de cotxes, per la qual cosa tenen poca depen-dència del petroli. Després, és molt potent agrícolament i té la segona indústria del món en el sector farmacèutic. És un espai de projecció extraordinària, combinat amb un desenvolupament d'infraestrctures i sector turístic que tot just comença.

què pot aportar-hi l’empresa cata-lana? Catalunya representa un model urbanís-tic inqüestionable per al Brasil. Per exem-ple, fa un mes va venir el Govern de l’Estat de Santa Caterina per firmar un acord amb la Generalitat de Catalunya, concretament amb FGC i una enginyeria de Sabadell que es diu IDP que ha guanyat el concurs per a l'elaboració del pala de recollida de residus de l’Estat de Santa Caterina. Tenim know-how i reputació.

quins sectors són interessants? Com deia, el de l'enginyeria té molt recor-regut al Brasil perquè necessiten desenvo-lupar infraestructures. Ja n'hi ha que estan fent feina allà, i arquitectes com Lluís Alon-so o Fermín Vázquez que tenen projectes potentíssims a Rio. Alonso té la construc-ció d’un edifici de 266 metres d’alçada per la Villa Olímpica. Tot això porta a totes les empreses vinculades a la construcció a tre-ballar-hi. Sé positivament que Comsa té in-terès a entrar-hi, Copisa també, la terras-senca Copcisa també i altres empresaris de menor entitat en termes de facturació també ho estan provant.

Vinculat a jocs olímpics i al mundial de futbol, què més creixerà? Evidentment, tot el que parlàvem vinculat a la construcció i també al món industrial de productes i serveis també s’hi està llen-çant. Pel que sé, hi ha més de 400 empre-ses catalanes amb interessos al Brasil. És un futur que ja és present.

molts empresaris els frena el fort proteccionisme del país. com a conei-xedor proper del brasil, què n’espera al respecte? És veritat que hi ha moltes barreres, però la tendència és que es vagin diluint. A un país que està creixent de manera tan extraor-dinària, la resta de països li exigiran reduir les barreres comercials si volen exportar.

Tornant a la cambra catalunya-bra-sil, en què ajuda a les empreses que vulguin exportar al brasil? Sobretot, expertise, consultoria i relaci-ons establertes amb els agents brasilers.

Pel volum d’empreses catalanes que hi ha al Brasil calia més representativitat. Tenim una potencialitat empresarial molt gran i és la millor manera de vehicular els nos-tres productes i serveis tenint en compte les afinitats que hi ha entre els dos països.

quines afinitats?L’any 2005 vaig ser amb el president Lula amb motiu de la cimera iberoamericana i em va explicar que volia convertir el cas-tellà en segona llengua del país, tenia molt bona receptivitat i tenen moltes necessi-tats comercials. Socialment parlant, te-nim una relació molt bona i afavoreixen

javier Mirallas ha estat vinculat des de fa més de set anys a la Cambra de Comerç que uneix interessos espanyols i brasi-lers. Fa un parell d’anys, se li va acudir que Catalunya ne-

cessitava entitat pròpia per relacionar-se empresarialment amb el gegant americà. Al novembre, amb un pompós acte cele-brat a l’edifici d’Agbar a Barcelona, va néi-xer la Cambra de Comerç Catalunya-Brasil que Mirallas presideix. per què cal una cambra catalana ha-vent-n'hi una espanyola?

És veritat que hi ha moltes barreres, però la tendència natural és que es vagin diluint amb el tempsCatalunya representa un model urbanístic inquestionable pel Brasil.tenim know-how i reputació

Hi ha més de 400 empreses catalanes al Brasil, és un futur que ja és present

38 Gps /// UnIVERSItAtS b30 dE FEBRER dEl 2012

la upc obre un postgrau per a persones amb discapacitat

l’acord a què van arribar la Fundació An-tena 3 i la Universitat Politècnica de Ca-

talunya el juliol passat per col·laborar du-rant els propers cinc anys comença a donar els seus fruits. La iniciativa Proyecto Pro, impulsada per les dues entitats, ofereix el primer postgrau en Comunicació Multimè-dia per a persones amb discapacitat, que està dirigit pel professor del Campus de la UPC a Terrassa, David Sánchez Carreras.

El curs va començar el passat 27 de gener a la UPC School of Professional and Executi-ve Developement, i compta amb 20 alum-nes que han estat seleccionats per gaudir de la beca. L’objectiu del curs és aportar una formació adequada i professional que faci-lita l’accés al mercat laboral del col·lectiu al qual es destina, aprofundint en tasques prò-pies dels sectors multimèdia i audiovisual.

Atesa l’especificitat dels alumnes als quals es dirigeix el curs, els organitzadors han prestat especial atenció a crear uns espais, unes metodologies especials i adequa-des a les seves necessitats. D’altra ban-da, els participants rebran l’atenció i el se-guiment necessaris per assegurar la seva

plena autonomia durant la realització del postgrau, a través de la Càtedra d’Accessi-bilitat de la UPC .

Per estar en concordança amb l’objectiu de facilitar l’accés al món laboral dels alum-nes, el postgrau combinarà classes teòri-ques amb espais per la pràctica i un perí-ode de 320 hores d’estàncies en empreses referents de l’audiovisual i el multimèdia. Pel que fa als continguts, el programa en-trarà en el desenvolupament del disseny i arquitectura de continguts, eines multimè-dia i el màrqueting social. /// REDACCIó

els impulsors del projecte /// CEDIDA

upc /// tERRASSA

l’iqs renova les acreditacions internacionals

l’ IQS School of Management ha re-novat l’acreditació AACSB, concedi-

da per l’Association to Advance Collegiate Schools of Business, que reconeix a escala internacional la qualitat en l’ensenyament de l’escola. El certificat és especialment preuat per la seva exclusivitat, ja que pocs centres universitaris el tenen.

L’anunci d’aquesta renovació va arribar a inicis d’any, quan el president de l’AACSB International Board of Director, Jan R. Willi-ams, va comunicar de manera oficial la ra-tificació de l’acreditació. Amb aquest nou curs, l’IQS encadena cinc anys renovant el certificat. De fet, l’escola de negocis s’ha marcat com un dels principals objectius la renovació i manteniment constant de l’AACSB, ja que suposa un element de pres-tigi i un reconeixement a les tasques d’in-vestigació i als mètodes i programes edu-catius executats.

Al marge dels beneficis en la imatge de la institució, l’acreditació també suposa aug-mentar les opcions d’internacionalització i mobilitat dels alumnes de l’IQS amb altres universitat del món. /// REDACCIó

iqs /// VALLèS

esade /// SAnt CUGAt

esade preveu creixement zero per a tota europa

l’esperat informe d’Esade ha arribat puntual a inicis d’any i no dibuixa un

panorama gaire diferent al d’altres pre-visions, com la que va fer el director de Banc Sabadell, Josep Oliu, a la Cambra de Sabadell. El principal titular és l’estan-cament en les taxes de creixement, tant en l’àmbit estatal com a Europa. En con-cret, les previsions de l’escola de negocis, a càrrec dels professors Fernando Balla-briga i Josep Comajuncosa, situen el crei-xement econòmic espanyol entre el 0,5 positiu o, fins i tot, negatiu, a causa de la debilitat en la demanda interna i la incer-tesa de l’economia europea.

Pel que fa a Europa, Esade adverteix so-bre el risc d’estancament, per la baixa in-

tita desacceleració en el seu ritme, ja que són economies que es movien en taxes del 9% anual. Aquests índexs de creixe-ment, però, es podrien veure alterats en cas que l’evolució negativa de les econo-mies tradicionals fos més gran del que s’espera, ja que podria afectar les expor-tacions d’aquests països.

‘inspirinG younG enTrepreneurs’.

Al marge de la publicació de l’informe econòmic, Esade també ha estat notí-cia aquest mes de gener pel llançament de la segona edició de la beca per a jo-ves emprenedors ‘Inspiring Young En-trepreneurs’. El concurs va dirigit a me-nors de 30 anys que hagin posat en mar-xa la seva empresa, però que no tinguin una formació en management En aques-ta edició, l’escola de negocis premiarà el participant amb una trajectòria professi-onal més emprenedora amb una beca per participar en el Programa per a Directius Propietaris. El concurs començarà el pro-per 10 de febrer, amb la presentació de les sol·licituds, i passarà per dues fases, en les quals s’escolliran els 5 finalistes i s’en-trevistaran els candidats, abans d’iniciar el curs, el dia 16 de març. Aquest és el se-gon any que es dóna aquesta beca, però el seu origen es remunta tres anys enrere, quan l’escola de negocis va oferir aquest mateix programa, sense convocatòria per a altres aspirants per mig, al fundador d’Eyeos, Pau Garcia-Milà. /// V.S.

tensitat del desenvolupament de la zona euro. Al dèbil creixement de les economi-es potents, com Alemanya, França o Fin-làndia, que estaran sobre l’1%, s’unirà el creixement nul dels països en problemes, com Itàlia i Espanya, i les rèmores de Grè-cia i Portugal.

Tot i aquesta situació d’Europa, l’escola de negocis no creu que es posi en risc l’exis-tència de la moneda única, pel “pas enre-re” que suposaria una decisió en aquest sentit. En canvi, l’estudi proposa crear mecanismes per compartir riscos fiscals a través de bons europeus o instruments similars. En l’àmbit laboral, l’atur segui-rà sent el llast del país, amb taxes encara per sobre del 20%. Segons l’informe, un hipotètic descens respondria més al des-cens de població activa que no pas a la creació de treball.

llums. Amb les taxes de consum, treball i desenvolupament aturades, l’únic vector positiu és el de les vendes a l’exterior. Les empreses s’han mogut bé en els darrers anys, mirant més enllà de la zona euro, on el consum va a menys. Esade conside-ra que tornarà a ser vital mirar les econo-mies que creixen, les emergents.

I aquestes economies són les ja conegu-des, amb la Xina i l’Índia al capdavant, que creixeran sobre el 8% i el 7%, res-pectivament. Les xifres suposen una pe-

L’informe econòmic de l’escola tampoc augura millores en les taxes d’atur per al 2012

ballabriga, coautor de l'estudi /// CEDIDA

la uab millora l’accessibilitat per a sords i invidents

l’ Aula Magna del rectorat, les facultats de Traducció i Ciències de la Comu-

nicació i el cinema de la plaça Cívica de la UAB seran un territori menys hostil per als estudiants sords i invidents. La universitat ha adaptat aquests espais per tal de fer-los més accessibles per a les persones amb dis-capacitat visual i auditiva. El sistema comp-ta amb un servei d’audiodescripció per a invidents, a més de la transcripció en text dels parlaments en temps real a través d’un sistema de multipantalla. Aquest nou pro-jecte incorpora l’ús de les noves tecnolo-gies a través d’una xarxa sense fils perquè l’usuari hi pugui accedir amb el seu telèfon mòbil o tauleta.

El responsable d’accessibilitat a la tecnolo-gia i R+D de la Fundació ONCE, David Zano-letty, va destacar que en recintes com les universitats “és tant important o més ac-cedir a la informació dels llocs com garan-tir l’accés físic”. La UAB calcula que té uns 150 alumnes amb algun tipus de discapa-citat a l’hora d’accedir a la informació que, de manera complementària, també reben un suport per seguir els seus estudis redu-int dificultats. /// REDACCIó

uab /// BELLAtERRA

Monestir 45-49Pau Muñoz i Castanyer 26

Benet i Cortada 24-34

Ramon Mas 30-38

Vía Augusta 124-126Mare de Déu del Roser 39

• Habitatges d’1 i 3 dormitoris al centrede la població.

• A 2 minuts del monestir i del nucli antic.

• Domòtica i aplicació de sistemes mediambientals: aigües grises, plaques solars…

• Habitatges de 4 dormitoris i 2 banys.

• Zona residencial tranquil•la amb espai comunitari d’amplis jardins i piscina.

• Ben comunicada amb autopistes i ferrocarrils. Qualitats excel•lents.

• Habitatges de 3 i 4 dormitoris i 2 banys.

• A la zona residencial de Volpelleres, immillorable entorn natural.

• Acabats de primera qualitat. El preu inclou pàrquing i traster.

• Pisos assolellats de 110 m2 amb pati i piscina comunitaris.

• Zona residencial propera a autopistes, hospital, centre comercial, estació de FGC i mercat municipal.

• Habitatges de 2 i 3 dormitoris.

• Tot exterior i amb terrasses. Planta baixa amb pati privat.

• Piscina i zona comunitària. Pàrquings i trasters. Locals comercials.

• A 20 minuts de Barcelona, accés a AP-7, Túnels de Vallvidrera i estació de FGC.

• Amb pati i piscina comunitaris.

• Zona residencial propera a autopistes, hospital, centre comercial, estació de FGC i mercat municipal.

• Possibilitat de trasters.

Promou: PROMOLLAR FUTUR PROMOCIO DE VIVENDA S.L.Promou: PROMOCIONES OMNIA LLAR, S.L.

Promou: LANDSCAPE EBROSA, S.L.

des de 245.000 €*abans 324.334 €

des de 375.000 €*abans 540.000 €

des de 359.000 €*abans 484.200 €

des de 252.572 €*data de lliurament: abril de 2013 285.000 €*

des de 330.000 €* abans 324.334 €abans 324.334 €abans 324.334 €abans 484.200 €abans 484.200 €abans 484.200 €

abans 540.000 €abans 540.000 €abans 540.000 €

Vols comprar un habitatgea un preu immillorable

a SANT CUGAT DEL VALLÈS?

Ara és el moment amb Solvia

*Im

po

sto

s no

incl

oso

s.

GRANS DESCOMPTES100% DE FINANÇAMENT

MINIQUOTES

ÚLTIMS PISOS

ÚLTIMS PISOS

ÚLTIMS PISOS

Descobreix més ofertes a les nostres ofi cines de Banc Sabadell,

a www.solvia.es o trucant al 902 737 238

SV_265x330_SantCugat_Combi_CAT_v2.indd 1 11/01/12 15:48

40 àrea de descans b30 FEBRER dEl 2012

àrea de descansGestió empresarial /// ‘Anticípate’

Els professors d’Esade Ceferí Soler i joan Quintana ofereixen en aquest llibre les receptes per afrontar els canvis que vindran en un any que es preveu difícil

Vuit punts per encarar el 2012

Sabem que el dia a dia dels empresaris és complicat, i que de temps per elaborar llistes mínimament rigoro-ses de propòsits per al nou any no en sobra. Per sort,

el sector editorial està atenent cada vega-da més la demanda del món empresarial i en els quioscos i llibreries es poden tro-bar obres que abracen pràcticament totes les qüestions laborals. Fins i tot aquesta preuada llista, que han redactat a quatre mans els professors d’Esade Ceferí Soler i Joan Quintana, i que ha agafat forma en el llibre Anticípate, de l’editorial Acción Em-presarial.

L’escrit pretén ser una guia d’adaptació i li-deratge per als qui es troben immersos en aquesta nova situació, que ha arribat per quedar-se. Un quadern de supervivència per superar aquest període en el qual s’es-tan abandonant pràctiques que abans con-

sideràvem inamovibles i que ara són una llosa per adaptar-se a la nova realitat. El lli-bre no es queda amb l’ambició d’assegurar la supervivència, sinó que les propostes de canvi imminent han de servir per al futur. Els autors escriuen sobre el lema “liderar és anticipar-se”, i amb aquesta intenció esta-bleixen aquests vuit consells per “navegar durant el canvi”.

1. MAPA I TERRITORI

Una proclama clàssica per als nous temps: no confondre el mapa amb el territori. És a dir, revisar les nostres dinàmiques de funcionament i canviar aquelles que ja no ens serveixen. L’error radica a seguir an-corats en el mapa que fa un anys ens por-tava al destí. Les coordenades han canviat i les indicacions han quedat obsoletes. Se-gons el professor d’Esade Ceferí Soler tots aquests canvis necessaris a les organit-zacions empresarials “són part d’un pro-cés d’adaptació natural a la nostra vida”, i

assegura que “l’èxit o el fracàs dels canvis dependrà de la cultura de l’empresa, dels valors i actituds que donen forma a la ma-nera de prendre decisions”.

2. lA GESTIÓ dEl TEMPS

I no només del temps cronològic, el kro-nos, sinó també del temps de l’estratè-gia i del que és convenient, el kairos. So-ler considera que els bons líders es distin-geixen pel domini d’aquest segon temps. “Hem de saber sempre cap a on volem anar, com ho farem i quin és el temps per aplicar les nostres estratègies”. En aquest sentit, el professor considera que quan els equips tenen resultats positius és quan s’han d’aplicar els canvis per mantenir la bona dinàmica.

3. AlIATS I OPOSITORS

Si en temps nous cal revisar les dinàmi-ques antigues, també cal dedicar una mi-rada al nostre equip de treball. Això no vol

El llibre parteix del lema "liderar és anticipar-se" i regala una sèrie de consells per "navegar en el canvi"

41àrea de descansb30 FEBRER dEl 2012

ment i tenir capacitat per dir no a través d’arguments sòlids i coherents”, explica Soler. Aquest aprofitament del know how també és aplicable a l’empresa com a en-titat. “Hem de saber quines son les deci-sions i el patrimoni cultural de l’organit-zació que no es podrà canviar en els mo-ments actuals; és a dir, hem de reconèixer la importància del que es vol conservar, fins i tot, en situacions de canvi”.

6. NOVES TECNOlOGIES

Un clàssic. Aplicar les eines que ofereixen les noves tecnologies a les dinàmiques empresarials. Segons els autors, la seva implantació accelera un dels objectius del canvi com és impregnar d’una manera rà-pida i eficaç la seva utilització en tots els estrats de l’empresa.

7. INTEl·lIGÈNCIA EMOCIONAl

El llibre situa en primer terme el coneixe-ment emocional i espiritual com a claus per dirigir equips i organitzacions. Els au-tors parlen de descobrir el “jo autèntic”. “Es pot representar per les veus interiors que ens comuniquen com ho estem fent i com ens sentim amb nosaltres mateixos. Una mirada al mirall cada matí abans de començar o abans d’anar a dormir. Aquest diàleg interior ens ajudarà a acceptar que, de vegades tot el que sabem ja no serveix”. En aquesta fase s’experimenten tres fa-ses: impacte, elaboració i acció. La rapide-sa en aquest trànsit és el que acaba con-formant els líders, gràcies a la capacitat d’anticipació que caracteritza els líders.

8. NOVA COMUNICACIÓ

El temps de passar hores, dies i setmanes en un mateix edifici sense conèixer els companys del pis de dalt s’ha acabat. La comunicació interna és ja un element bà-sic per assegurar la cohesió en els equips de treball i encaminar l’empresa cap a l’èxit. Els autors situen aquesta acció com a condició prèvia a l’adopció del canvi i que s’ha de mantenir al llarg del temps. La comunicació ha de servir, no només per cohesionar l’equip, sinó també per impli-car tots els treballadors en la nova reali-tat. /// VICTOR SOLVAS

dir desfer-se de tot allò del passat, sinó classificar les persones en funció del seu grau de predisposició al canvi i cedir la ca-pacitat de lideratge als més favorables. No només això; Soler considera que ha arri-bat el moment de “descobrir nous talents dins de les empreses o anar a buscar nous directius que tinguin valors i actituds co-herents amb els canvis que busquem”. És a dir, saba nova i preparada per una nova manera de treballar. Els canvis també po-den arribar a les cúpules directives. Pel professor d’Esade, el model de “líder nar-cisista ja no serveix; ara es necessiten per-sones responsables d’equips i que siguin capaços no només de gestionar el treball dels altres, sinó a si mateixos”.

4. TEMPS d’ÈxIT

L’èxit sempre és ben rebut. Quan arriba en gaudim i suscita una dinàmica de treball positiva. Però cal actuar perquè les ale-gries d’avui no siguin els plors de l’ende-

Els autors proposen aprofitar els bons temps per obrir noves vies i no caure en l'autoindulgència

1 /// PROPOSTES EL LLIBRE COnCRETA COnSELLS PER A QUE ELS DIRECTIUS EnCA-RIn ELS CAnVIS SOR-GITS AMB LA CRISI

2 - 3 /// A QUATRE MANS SOLER I QUInTAnA Són PROFESSORS D'ESADE, I ESPECIALISTES En LA GESTIó DE GRUPS HU-MAnS En EnTORnS EM-PRESARIALS/// CEDIDA

3///

2///

1 ///

mà. El llibre recomana aprofitar els bons temps per obrir noves vies i no caure en l’autoindulgència. Els autors es pregunten “per què no es van iniciar els canvis quan els resultats eren positius”, i ho atribuei-xen a la manca d’autocrítica. “Els directius es deixen portar per un estat de goig, i no els agrada escoltar que hi ha indicadors de comptes d’explotació que no són agrada-bles, o que són contradictoris amb la resta de resultats”, argumenta Soler.

5. APROFITAR El CONEIxEMENT

La gestió del coneixement. De la mateixa manera que el llibre recomana evitar cau-re en la autoindulgència de tornar a les re-ferències d’èxit passades per aplicar-les actualment, també anima a aprofitar el background personal. Si està segur de les seves capacitats en una aspecte en con-cret, faci sentir la seva veu. “Entre les de-cisions a prendre a curt i mig termini hi ha la d’analitzar alternatives de funciona-

TÍTOl: Anticípate

AUTORS: Ceferí Soler i joan Quintana

EdITORIAl: Acción Empresarial

PREU: 19 €

el llibre

42 esTaciÓ de serVei b30 dE FEBRER dEl 2012

esTaciÓ de serVei

inVersiÓ i des-enVolupamenT El director general de Roche és un defensor del model de negoci de l’em-presa, basat en la inver-sió en la recerca i el des-envolupament de nous productes. De fet, Vives assegura que, a falta d’ac-tualitzar les dades del 2010, Roche és l’empre-sa que més recursos in-verteix en la investigació, amb una mitjana de sis aset milions d'euros per projecte. Per això es mos-tra preocupat amb les me-sures polítiques que s’es-tan dibuixant en l’horitzó i que poden afectar el sec-tor sanitari i farmacèu-tic. “Els polítics pensen en el curt termini, i d’aquí vé-nen les decisions com les retallades en les partides per a la investigació, però correm el risc de perdre un model sanitari únic”, assegura. La seva opinió no parteix d’un coneixe-ment general de la qües-tió, sinó de la seva experi-ència en d’altres zones del món, com a Amèrica Llati-na, on assegura que el sis-tema sanitari és “incom-parable”, amb una balan-ça clarament favorable al model espanyol.

en primera persona /// jaume Vives

destinat per formació al laboratori, jaume Vives porta més de setze anys en la direcció general de Roche diagnostics PER: VICTOR SOlVAS

Quan un estudiant decideix cursar la carrera de Biolo-gia, com ho va fer Jaume Vives, el més probable és que imagini un futur de laboratoris, mi-

croscopis i molècules per examinar. De fet, el director general de Roche Diagnos-tics a Espanya va viure d’alguna manera aquesta realitat a l’inici de la seva carre-ra professional, però des del 96 ha estat immers en el món de la gestió empresa-rial, primer dirigint les filials llatinoame-ricanes del grup, i des de fa uns anys a Es-panya. “No era el que imaginava que faria quan vaig sortir de la facultat, però ha es-tat un procés molt natural, d’anar adqui-rint cada vegada més responsabilitats en la gestió de l’empresa”, assegura Vives. El seu cas s’aparta de la norma general. Sense referents acadèmics ni familiars, Vives comanda la nau amb una tripulació de 700 treballadors a tota Espanya i que factura més de 300 milions d'euros l'any. Un transatlàntic que ha sabut dirigir grà-cies a “l’experiència adquirida, al reciclat-ge professional i a la formació continua-da feta en aquests anys, dirigida a la ges-tió”, explica. herència de Valors. Vives també re-coneix l’herència de l’educació casolana en la seva manera de treballar. “A casa em van ensenyar a ser proper i natural en les relacions que tinc amb les perso-nes, i això mateix és el que intento trans-metre en el meu dia a dia laboral”.Potser per la importància d’aquest factor de pro-ximitat, o potser perquè l’esperit de biò-leg l’empeny a conèixer el treball de base de l’empresa, Vives intenta mantenir un vincle amb els processos de desenvolupa-

ment de productes que es fan a Roche Di-agnostics. “Tot i que el treball de la direc-ció m’obliga a estar pendent d’altres co-ses, conec bé els nostres productes i les novetats amb què estem treballant”, ex-plica. Aquesta capacitat d'entendre inte-gralment tot el que succeeix a l’empresa també té a veure amb el seu grau d'iden-tificació amb estat la seva única compa-nyia en els seus 27 anys de carrera pro-fessional, primer com a Boehringer i ara com a Roche Diagnostics. “La indústria ha passat de la investigació amb proces-sos diferents en els laboratoris a uns ni-vells d’estandardització en els productes i de concreció en l’analítica que garantei-xen la qualitat en els nostres catàlegs”, analitza Vives.

Però per aguantar aquest quart de se-gle en una mateixa empresa i arribar a la direcció general calen aprenentatges més enllà dels purament professionals. Aquells que tenen més a veure amb la fi-losofia d’empresa i amb els valors, i en aquest sentit, Vives es fa seu el discurs de Roche. “L’empresa creu en el treball en equip i en el compromís, en saber que si cal fer un esforç un cap de setmana doncs es fa sense més problemes”. A aquests discurs, el director general hi afegeix la seva nota personal, que és “la transpa-rència en tots els processos, i afavorir l’expressió dels treballadors. Tots tenen un vehicle per expressar les seves idees i que aquestes es valorin i puguin arribar a ser aplicades”. Aquestes línies mestres de treball estarien incompletes sense un úl-tim ingredient, que Vives presumeix d’in-dispensable per fer funcionar els grups de treball, com és l’actitud en el treball.

de Fermes creences. Setze anys en llocs de direcció suposen una acumulació d’hores de treball i dedicació incalculable, però Vives reconeix viure més tranquil des que va deixar enrere Amèrica Llatina per entrar a la delegació espanyola. “Su-posa més temps per estar a casa i viatges molt més assumibles”. Tot i l’exigència del càrrec, el director general de Roche con-sidera que l’empresa li permet “descon-nectar els caps de setmana”, i considera que no ha estat un impediment per la seva vida familiar. “He intentat estar present en la formació i el creixement dels meus dos fills. Si hi havia reunió de pares hi in-tentava assistir, i considero que, en gene-ral, me n’he sortit”, explica. Ara, amb els seus dos fills ja crescuts, Vives pot dedi-car el seu temps lliure a estar amb la seva dona i a expressar la seva fe. “Sóc profun-dament creient i procuro dedicar una part del cap de setmana a la religió”.

“Creiem en el treball en equip i en el compromís”

ic.pecomunicacio.com

IC_B30.indd 1 29/08/11 10:50

44 esTaciÓ de serVei b30 FEBRER dEl 2012

josep castellà Economistaresponsable Xarxa Consultors PIMEC

opTimiTZar el FinançamenT empresarial

un dels punts claus per afron-tar l’actual situació econò-mica, encara que no l'úni-ca, és optimitzar el finan-

çament que ja disposem, a banda de cercar-ne de nou. És a dir, hem de mi-rar a dins i a fora de l’empresa ja que millorant el finançament de què dispo-sem podem suportar millor l’actual si-tuació de restricció de crèdit. Per això hem de treballar amb unes pautes:

disposar o realitzar un bon diag-nòsticHem de tenir un diagnòstic de la situa-ció de l’empresa; ràpid, curt i amb cri-teris de coneixement tant sectorial com també global. La Xarxa de Consultors de PIMEC, de la qual en formen part més de 40 professionals amb, com mínim, 10 anys d’experiència, ens permet ope-rativitat i practicitat, ja que en el dar-rers 2 anys s’han executat més de 5.000 actuacions per tot el territori català.

Saber la manera d’actuar de les diferents entitats financeres Els criteris de risc han augmentat en to-tes les entitats financeres, encara que no són exactament iguals. El coneixe-ment sobre el terreny de les actuacions, ens dóna aquest plus per trobar fórmu-les i plantejaments adients a cada cas, que ens permet millorar el percentat-ge d’èxit davant d'una proposta de fi-nançament.

Optimitzar també vol dir mirar endins de l’empresaA part de mirar al mercat financer, bus-car crèdits i augmentar l'endeutament, hem de veure i conèixer exactament els cicles de caixa, maduració cobra-ment, pagament, etc. que tenim amb els agents que participen del nostre ne-goci o empresa per “estirar” al màxim els diners. Es poden fer moltes coses per optimitzar el cash-flow i millorar l’equilibri de caixa.

Totes aquestes i altres accions les es-tem executant a través de la Xarxa de Consultors PIMEC, aportant valor i so-lucions als negocis i empreses catala-nes.

llibres

ANIMAlAdAS ENRIQUE MORA

Què podem aprendre dels animals? Una pregunta reiterada en molts àmbits, però potser mai aplicada al món de l'empresa. El consultor Enrique mora reflexiona en aquest llibre sobre què en podem extreure de les investigacions biològiques i del comportament animal en la direcció empresarial. després de tot, ens regim per conductes d'essència animal, i apropar-se a aquest món pot servir per entendre mi-llor les dinàmiques generades en l'entorn laboral i amb un punt de vista diferent i atractiu. Enrique mora ja va assolir un gran èxit amb el seu darrer llibre, Funny Pop. /// EmPRESA ACtIVA

UN ClICK RICHARd l. BRANdT

El model de negoci d’Amazon s’ha convertit en un referent per a tothom que vulgui iniciar l’aventura en línia. Brandt analitza el funcionament amb entrevistes de gent implicada al projecte. /// GEStIón 2000

lAS RUEdAS MÁGICAS dE lA CREATIVIdAd VV.AA

Carlos Rebate i Alícia Fernández es proposen amb aquest llibre activar el nostre costat més creatiu, amb una fórmula diferent de pensar /// PLAtAFoRmA EdItoRIAL

www.confecom.orgCONFEdERACIÓ dE COMERÇ dE CATAlUNyA Els comerciants de Catalunya tenen en la Confederació de Comerç un es-pai i una eina més per fer-se valer i treballar en equip en el mercat cata-là. Els objectius que proclama la insti-tució passen per apropar-se al client i millorar la comunicació del comerç nacional amb vista al mercat i a les institucions. La Confederació de Co-merç de Catalunya (CCC), com a enti-tat que representa el comerç català, vol aprofitar les possibilitats que ofe-reix l’actual xarxa de telecomunicaci-ons per facilitar el contacte a través d’Internet. El web té per vocació con-vertir-se en un bon vehicle de comu-nicació per als associats per donar a conèixer les activitats, ajuts i accions que es porten a terme des de la ins-titució.

www.aracoop.coopCOM FUNdAR UNA COOPERATIVAAracoop treballa per estimular la creació d’empreses cooperatives de tot tipus, des de treball associat, serveis o ensenyament, i ajudar-les durant el procés de constitució.

www.cresc.orgCENTRE dE RECERCA ECONòMICA I SOCIAl dE CATAlUNyAEl CRESC és un centre de recerca social, laboral i econòmica en què es poden trobar eines de coneixement per a l’empresa i recursos de formació.

Webs

Víctor solvas Redactor en cap de la Revista B30

un 2012 per Treure’n FruiTs

Va arribar el gener, i amb ell l’habitual reguitzell de previ-sions econòmiques per l’any que estrenem. Si abans els

esperàvem amb ganes i il·lusió, espe-rant les bones notícies que segur ens portaven, ara fa uns cursos que els mi-rem de reüll, com si no volguéssim tor-nar a sentir el que ja ens van dient du-rant tot l’any: que les perspectives no són bones, i que encara no tenim mo-tius per pensar en una sortida prope-ra de la situació actual. Doncs això és el que hem tingut. Tant el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, com l’esco-la de negocis Esade, com l’economista Anton Costas preveuen una recessió en-tre el 0,1% i el 3%, en les pitjors circum-stàncies. El diagnòstic és clar: afrontar les dificultats amb polítiques dirigides en exclusiva a frenar la inversió com les que s’estan aplicant atura en sec l’entra-da de capital, pel que la patacada a Eu-ropa pot ser encara més important del que s’espera, i acabaria afectant també als països emergents que es quedarien sense compradors.

Però no desesperin. Com va dir el pro-fessor Anton Costas a Cecot, “la crisi no la podem evitar, però l’actitud la posem nosaltres”. Fins que els governs s’avin-guin a combinar mesures de contenció amb d’altres per estimular consum s’hau-rà de confiar en l’iniciativa privada per ti-rar endavant, i en això l’empresa n’és ex-perta. Que el pessimisme no en faci sem-blar pitjors del que som. En aquests anys de crisi, Espanya ha estat el segon país de la OCDE que millor ha mantingut les se-ves inversions a l’exterior, només per dar-rere d’Alemanya. I, centrant-nos en la co-marca, l’informe ‘El Vallès, motor produc-tiu de Catalunya’, ens presenta amb unes xifres que ens posen a l’alçada de qualse-vol altre territori industrial capdavanter d’Europa o el món.

Ens aixequem cada dia amb notícies d’empreses que baixen persianes, però al seu costat estan les que surten jorna-da rere jornada a buscar nous mercats, a millorar els seus nous productes i a crear-ne de nous. Tots els que quan ve-uen el 2012 pensen com aprofitar-lo, i no en com passar-lo sense prendre mal. Gràcies a ells vindran anys millors.

45b30 FEBRER dEl 2012 esTaciÓ de serVei

Ho va anunciar el president de la Cam-bra de Terrassa, Marià Galí, en la seva

trobada de Nadal amb periodistes: ateses les noves circumstàncies, en les quals la Cambra ja no pot comptar amb les quotes camarals obligatòries, la institució apos-tarà per reforçar serveis i, en especial, aquells que van dirigits a la internaciona-lització. I en aquest procés en què el mer-cat exterior s’ha convertit en un eix verte-bral, la formació és una de les potes fona-mentals per suportar l’estructura.

Tant és així, que la Cambra ha programat un primer semestre de l’any amb cursos dedicats a la internacionalització, i dirigits a tots els graus en els quals poden estar els empresaris, des dels que porten anys exportant i volen descobrir nous mercats fins els que encara no han fet el pas i volen avaluar les seves possibilitats de sortir. A aquest perfil d’empreses es dirigeix el curs Introducció al Comerç Internacional, que començarà el proper 13 de febrer. El pro-grama pretén donar les informacions bàsi-ques als participants perquè coneguin els condicionants d’exportar i perquè, donat el cas, tinguin els elements essencials per emprendre la sortida.

La responsable de Formació de la Cam-bra, Sònia Pérez, explica l’esforç que ha fet la institució per reflectir en els cur-sos ofertats l’aposta per la internaciona-lització, creant “nous dissenys i més cur-sos que mai, com aquest introductori, pel

primer semestre de l’any”. Pérez assegura que aquest nou curs respon a una deman-da existent entre els associats a la Cam-bra, que cada vegada requereixen més in-formació sobre els processos d’exporta-ció. “Rebem moltes consultes d’empreses que fan les primeres temptatives de sortir, perquè veuen que amb el mercat nacional no els arriba i han d’obrir nous camins on portar el seu negoci”.

Segons explica Pérez, l’objectiu bàsic del programa és “sensibilitzar”; és a dir, “que els comencin a sonar coses que s’han de tenir en compte i valorar si estan prepa-rats o no”. I el que ha d’acabar sonant són els conceptes, com l’estratègia en interna-cionalització, l’especificitat dels mercats i, com no, qüestions legals. “Tenim vint ho-res, per la qual cosa només podem dibui-xar als punts bàsics sobre temes com les contractacions als diferents mercats; des-prés, però, hi ha tot un itinerari de forma-ció en aquest sentit per a tots aquells que vulguin aprofundir o que estiguin interes-sats en una atenció més a mida”.

Pérez reconeix que les companyies que van iniciar l’exportació el 2008 o abans són les que van millor, però assegura que “mai és tard per exportar els teus produc-tes”. “Si el negoci no va al mercat exterior haurà d’anar a fora, sempre que es pugui; avui ja tenim empreses que aconseguei-xen més del 50% de la seva facturació en mercats exteriors”, explica. /// V.SOLVAS

El curs d'Introducció al Comerç Internacional orientarà els empresaris que es volen exportar

FormaciÓ /// CAmBRA dE tERRASSA

la internacionalització és la gran aposta de l'oferta formativa de la cambra per al 2012 /// CEDIDA

7 I 14 dE FEBRERClAUS PER SER MéS EFICAÇ. MàSTER EN APRENENTATGEUn curs dirigit a directius i a tot aquell que hagi d’assumir un lideratge en el sí d’una organització. El seminari té per objectiu comunicar als participants les tècniques d’aprenentatge més avan-çades basades en els darrers coneixe-ments sobre el cervell, de manera que es pugui aprendre d’una manera més amena, comprensible i motivadora, fa-cilitant l’adquisició i potenciació de no-ves habilitats. El curs estarà dirigit pel professor d’Esade i de l’Escola d’Admi-nistració d’Empreses, josep mas, i tin-drà una durada de 16 hores, dividit en dues sessions. LLoC: Av. de Francesc macià, 35. Seu de la Cambra de SabadellHoRARI: de 9 h a 14 h i de 15.45 a 18.45hPREU: 318 eurosmÉS InFo: www.cambrasabadell.org

8 dE FEBRERCOM ACONSEGUIR MéS dE 100 CONTACTES COMERCIAlS INTERNACIONAlS MITJANÇANT INTERNET

Internacionalització i xarxa són dos conceptes que han de lligar. Això és el que es proposa aquest curs organitzat per la Cambra de Sabadell, i que comp-tarà amb l’expert Víctor de Francisco com a professor. Els objectius dels curs seran utilitzar amb efectivitat les no-ves tecnologies per detectar oportu-nitats de negoci, conèixer casos reals d’aplicació d’Internet a l’empresa ex-portadora i generar contactes aprofi-tant el 2.0.LLoC: Av. de Francesc macià, 35. Seu de la Cambra de SabadellHoRARI: de 9.30 a 13.30 hPREU: 51 eurosmÉS InFo: www.cambrasabadell.org

dEL 14 AL 28 dE FEBRERCOM FIdElITZAR ElS NOSTRES ClIENTSLa Cambra de terrassa organitza aquest curs dirigit a professionals de màrqueting, que es marca com a ob-jectius la capacitat als assistents per saber en quin grau de retenció i fidelit-zació estan els seus clients, quins són els punts forts i els febles en els proces-sos que s’apliquen actualment i quins han de ser els objectius a aconseguir en un temps determinat. Les tres ses-sions en què es divideix el programa també estaran destinades a descobrir solucions creatives per poder-les apli-car i així mantenir, augmentar i corre-

gir estratègies que siguin òptimes per a l’empresa. LLoC: C/de Blasco de Garay, 29-49. Seu de la Cambra de terrassaHoRARI: dies 14, 21 i 28, de 9 h a 14 hPREU: 215 eurosmÉS InFo: www.cambraterrassa.es

15 dE FEBRER APRÈN A UTIlITZAR FACEBOOK PER A EMPRESESPosicionament a Internet. Aquest és un dels reptes de les empreses del se-gle xxi, i Facebook és, segurament, el focus d’atenció principal per a l'audi-ència disponible. El curs de la Cambra de terrassa oferirà als participants tècniques per aprendre com una em-presa ha d’entrar a Facebook, qui-nes consideracions cal tenir presents, quin tipus de pàgina cal crear, quantes pàgines s’han de controlar, com avalu-ar el que està fent la competència i te-nir capacitat per millorar-ho. La sessió també entrarà en les particularitats de la xarxa socials, considerant el po-tencial que ofereix en la creació i ges-tió de les pàgines web per a les em-preses. L’entrada a Facebook permet promocionar-se al menor cost pos-sible.LLoC: C/de Blasco de Garay, 29-49. Seu de la Cambra de terrassaHoRARI: de 9 h a 15 hPREU: 105 eurosmÉS InFo: www.cambraterrassa.es

21 dE FEBRERGESTIÓ dE l’ENTUSIASME El consultor i assessor empresarial, Victor Kuppers, s’ha convertit en un referent per a les companyies gràci-es a les seves xerrades, clarividents i positives. La patronal Cecot organitza aquest curs amb Kuppers, que tracta-ra la importància de l’actitud personal com a element mobilitzador i dinamit-zador en una organització empresa-rial, així com la seva influència direc-ta en el rendiment professional. des d’aquest punt de partida, el conferen-ciant aportarà mètodes i hàbits pràc-tics per a millorar i potenciar les ac-tituds personals immediatament, centrant-se en l’automotivació, la pro-activitat, l’entusiasme i la comunicació interpersonal. Al marge de la motiva-ció pròpia, la sessió també servirà per aprendre a mobilitzar les intencions de la resta de membres de l’equip que for-men part de l’empresa. LLoC: C/ de Sant Pau,6. Seu de la Pa-tronal Cecot, a terrassaHoRARI: de 9 h a 18.30 hPREU: 370 euros mÉS InFo: www.cecot.org

cursos i seminaris

el 'background' necessari per fer els primers passos als mercats exteriors

46 esTaciÓ de serVei b30 FEBRER dEl 2012

els nous seguidors de la b30

ara fa un any

“Hem de posar l’educació en el cor de l’economia i l’esforç en el cor de les nostres vides”

La formació dels joves aturats és una de les preocupacions del país, i així ho expressava el president de la Cecot, Antoni Abad, a la Casa de la Cultura de Sant Cugat. En el futur veurem els resultats dels programes de reforç de la FP i del projecte Catalunya Escola d’Emprene-dors, que vol fomentar els valors de l'esforç i la proactivitat entre els estudiants.

“Estem fent desaparèixer entitats i només aconseguim que baixi el crèdit”

Com si es tractés d’una entrevista publicada avui. Ho explicava el president de Pimec Va-llès Sud, Francesc Elías. El procés de fusions entre caixes continua, constituint un nou mapa que ha reduit al mínim la presència de caixes, i amb el procés d’adquisició d’Unnim a tocar. d’altra banda, l’obertura del crèdit sembla que encara haurà d’esperar.

“Si s’hagués invertit en el corredor en lloc de fer xarxes radials, la crisi seria més fàcil de portar”

Sentència del secretari general de Ferrmed, joan Amorós. Potser amb molt de retard, però sembla que el corredor del mediterrani serà una realitat. La frase la va pronunciar en la presentació del projecte a Brussel·les. Ara, ja és una prioritat per la Comissió Europea amb previsions per concretar-se en lustres propers.

el Febreren xiFres2012

70milmeTres 2Aquesta és la superfície d’instal-lacions del Campus de la UPC a ter-rassa. Una comunitat amb més de 6.000 persones, repartits en 5 esco-les i facultats. Una referència al terri-tori dirigida per Antoni Giró. Pàg. 6-7

150mileuros d’inVersiÓÉs la mitjana d’inversió per projec-te des de la xarxa ‘business angels’ BAnC, segons el seu director, Albert Colomer. L’entitat va tancar el 2011 amb sis operacions concretades i al-tres en estat avançat. Pàg. 18-19

140empresesSón les companyies que el 2011 van sorgir del Servei de Creació d’Em-preses de la Cambra de terrassa. La banda positiva és que suposa un augment. La negativa és que han baixat el total de consultes. Pàg. 10

-0,1%de creixemenTAquesta és la previsió de creixement per Espanya el 2012 oferida pel presi-dent de Banc Sabadell, josep oliu, a la Cambra de Sabadell. Un any més al pou, però que, segons espera, servirà per sembrar. Pàg. 22-23

20%d’aTurI una més de previsions. En aquest cas d’Esade, que en el seu informe econòmic per al 2012 situa aques-ta franja com insalvable per aquest curs. L’activació econòmica i laboral sembla que haurà d’esperar. Pàg. 38

@flexxibleit

@barcelonatech

@nuriaamela

@fermo

@patri_sanchezdl

@koldocorbera

@davidexpo

@lombarte84

@brugarolas

@xavibrunet

@jordifeu

@victor_tIC

@mercecomas

@antoni_miro

@ja_aguilar

@gazquez_S

@esadecreapolis

@enricbarba

“La crisi és una oportunitat per reordenar i posar al seu lloc el sector audiovisual”

Ho deia la directora de tVC, mònica terribas, en l’entrevista d’entrada de la B30-34 i, sens dubte, ha estat així. La proliferació de canals sorgits amb la tdt s’ha aturat. Ara cal saber com s’adaptaran tVC i totes les empreses que aguanten la tempesta sota el paraigües de la públi-ca a la nova realitat pressupostària.

epíleg /// Febrer

Perquè donar una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més detacades de la B30 de fa tot just un any.

47b30 FEBRER dEl 2012 esTaciÓ de serVei

1. més qualitat. Avui que tot-hom té una càmera de vídeo incor-porada al telèfon mòbil, el refu-gi dels puristes és la qualitat de la imatge. Per això encara existei-xen càmeres de vídeo, com aques-ta Contour Plus. Petita, atractiva i d’alta definició. Això sí, el seu dis-seny recorda al de les pistoles, pel que és millor tenir-la guardada als aeroports.

2. Un embolcall de luxe. Si encara no ha adquirit un iPad o qualsevol altre model de tablet, el més probable és que ho faci durant aquest 2012. I una vegada tingui l’aparell no es podrà estar de prote-gir-lo amb una funda. I ja que hi som, cal un vestit a la mida del model... Un embolcall com aquesta funda de Louis Vuitton. Un regal dels que no s’obliden.

3. més i més espai. Si des-prés de llegir aquesta secció es deci-deix a tenir una càmera de vídeo, el més probable és que acabi omplint el seu disc dur amb proves i esce-nes que potser mai més torni a visi-onar. Per sort, el mercat ofereix múl-tiples opcions per adquirir discs durs externs a preus més que raonables, com aquest western digital, amb 500 gigues de capacitat.

4. El més petit. Si aquest és l’any en què s’ha decidit tenir una tablet miri bé les opcions que li ofe-reix el mercat. Per anar sobre segur, no ho dubti i faci’s amb un iPad. Si vol ser més original, potser li crida l’atenció el HtC Flyer. El més petit de tots.

5. El so definitiu. Si alguna cosa saben els empresaris és que els millors resultats arriben amb els millors especialistes. Aquesta és la màxima que ha aplicat marshall per aquests resultats. Si són els grans experts en so, per què no entrar en el món domèstic? Els resultats es deixen sentir.

6. Imatge retro. ni compacta ni reflex. La diana Flash s’apunta a la moda de les lomogràfiques. Aquest model et permetrà capturar imat-ges amb aquell regust dels 60.

2

3

5

4

6

1

Revista B30 nº45, Febrer 2012

Documents

Transcript of Revista B30 nº45, Febrer 2012