Revista B30 nº16, Juny 2009

LA CONCILIACIÓ COM A MESURA DE COMPETITIVITAT /// 26

B30Entrevista a Concha Forteza, membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors /// 6Gemma Guilera, investigadora del sincrotró Alba /// 31

N. 16 /// 5.06.2009 La revista econòmica del Vallès

3B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009 KM ZERO

5.06.2009DONES I COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

Una de les dades que mesura la competitivitat de l’economia és la taxa d’inactivitat de dones d’entre 25 i 45 anys. Espanya, en contraposició amb països socialment avançats com Gran Bretanya, Suècia o Noruega, té un alt índex d’abandonament del mercat laboral de dones qualificades. Al marge d’una irregularitat social, la pèrdua de capital humà qualificat repercuteix directament sobre l’economia; a Catalunya, per exemple, aquest fet té un cost de 12.152 milions d’euros, és a dir, un 6,2% del PIB. El Vallès ha iniciat una experiència pilot per aturar aquesta situació, a través del Departament de Treball de la Generalitat. Es tracta d’un projecte que es concentra en els polígons industrials de Barberà i Rubí i que consisteix a fixar la jornada laboral diària com un dels eixos vertebradors bàsics de l’organització laboral de les empreses. Tenint en compte que la conciliació repercuteix positivament en l’aprofitament de capital humà, les polítiques de conciliació i igualtat haurien de considerar-se entre les mesures urgents per combatre la crisi. A l’Eix de la B-30 hi ha empreses que són modèliques en aquest àmbit i que haurien de ser assenyalades i premiades per aquest fet.

Els autònoms continuen sent els grans oblidats de l’Administració

CONChA FORTEZA ///MEMBRE DE LA CoMISSIó FISCAL DEL CoL·LEGI DE GESToRS ADMINISTRATIUS

Utilitats de la font de llum de sincrotróGEMMA GUILERA /// INVESTIGADoRA DE LA LíNIA D’ABSoRCIó DE RAIGS X (XAS) DEL SINCRoTRó ALBA

LA CONCILIACIÓ éS UNA INVERSIÓ RENDIBLE

Els robots envaeixen el campus de la Politècnica a Terrassa

Benestar al bell mig de la ciutat

RADAR

6ROTONDA

31

GAS A FONS

26 GPS

34

ÀREA DE DESCANS

36ESTACIÓ DE SERVEI

43Què vol dir que la nostra web està ben posicionada?

B30 EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació /// PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau ///

DIRECCIÓ EDITORIAL: Carles Flo i Pere Esquerda /// DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// SOTSDIRECTOR: Josep M.

Vallès /// COORDINADOR DE REDACCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// REDACCIÓ: Xavier Amat, Ivanna Vallespín /// COL·LABORADORS:

Xavier Barba, Francisco Gil, Xavier Olivella, Teresa Vallbona PROjECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx /// FOTOGRAFIA:

Isabel Marquès /// COORDINACIÓ DE PRODUCCIÓ: Maribel Pinillos /// MAQUETACIÓ: Sergi Felip /// ASSESSORAMENT LINGüíSTIC: Susan-

na Turon /// ADMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau /// IMPRESSIÓ: Cre-a PREMSA LOCAL SANT CUGAT /// carrer Sant Antoni, 42. Sant Cu-

gat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// REDACCIÓ: [email protected] /// PUBLICITAT: Oriol Gallisà, Ferran Calonge (93 590 86

00) ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Toni Garcia DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008 /// DISTRIBUCIÓ EMPRESARIAL: FUNDACIó CECOT FORMACIó

COL·LABORADORS DE LA ‘B30’

AJUNTAMENT DE RUBÍ · AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

BOEHRINGER · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA ·

CANO CATALUNYA · CATALANA OCCIDENT · HOSPITAL

GENERAL DE CATALUNYA · ISS FACILITY SERVICES · NO-

DUS BARBERÀ (AJUNTAMENT DE BARBERÀ)

30.000 ExEMPLARS MENSUALS

ENCARTAT AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I A L’‘AVUI’ I DIS-

TRIBUïT A EMPRESES I INSTITUCIONS DEL VALLèS

RADAR5B30

DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009 RADAR

L’INDICADOR RÀNQUING D’ExPORTACIÓ

CADA MES LA REVISTA B30 PRESENTA UN RàNqUING DE LES 10 EMPRESES DE LA DEMARCACIó DE LA CAMBRA DE CoMERç I INDúSTRIA DE TERRASSA qUE hAN TRAMITAT MéS CERTIFICATS D’EXPoRTACIó FoRA DE LA UNIó EURoPEA A TRAVéS DE L’ENTITAT.

jUNY1 EurofragancE RUBí

2 B. Braun surgical RUBí

3 inDcrE TERRASSA

4 iPagsa inDusTrial RUBí

5 ToP caBlE RUBí

6 ElasTogran RUBí

7 cooPEr crousE-HinDs TERRASSA

8 MoEHs caTalana, sl RUBí

9 lEng D or sa CASTELLBISBAL

10 DElTalaB, sl RUBí

és el descompte que s’aplica per la compra d’un vehicle nou (d’un preu màxim de 30.000 euros i amb emissions inferi-ors a 149 g/km), lliurant a canvi un cotxe de més de 10 anys o amb més de 250.000 km. El nou pla Renove suposa una ajuda directa de 2.000 euros (500 provenen de l’Estat, 500

de la Generalitat i 1.500 dels fabricants). El govern català destinarà 31,5 milions d’euros al pla Autocat, del qual es be-neficiaran també motocicletes, furgonetes i camions petits de fins a 40.000 euros. S’espera que el pla faci augmentar un 15% la venda de vehicles. /// i. MarQuÈs

2.000 EURoS

1

Es presenta l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola

Prop d’una vuitantena d’empresaris van assistir a la presentació de l’Associ-ació d’Empresaris de Cerdanyola (AEC) que es va fer el passat 7 de maig a l’Au-ditori del Parc Tecnològic del Vallès. Du-rant l’acte, el president de l’entitat, Jordi Sancho, va donar a conèixer el pla d’ac-tuació de l’AEC i va manifestar “la volun-tat de l’associació d’esdevenir la veu de l’empresariat de Cerdanyola davant l’Ad-ministració local”. Sancho també va re-clamar la necessitat d’infraestructures adequades per a la ciutat i per tot l’Eix de la B-30. D’altra banda, el catedràtic de dret del treball Salvador del Rey va ex-posar les mesures laborals que caldria prendre en moments de crisi com els ac-tuals. “És necessària una reforma labo-ral que s’adapti a l’actual i al futur model productiu del nostre país. I la necessitem ara”, va reclamar. Finalment, l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va mos-trar la seva disponibilitat per col·laborar amb l’AEC, no només en el tema d’infra-estructures, sinó en tot allò que permeti situar Cerdanyola com a focus d’atracció d’inversions futures.

Sant Cugat obre dos centres per fomentar l’emprenedoria

L’Ajuntament de Sant Cugat amb la Cambra de Terrassa, el centre de ne-gocis Trade Center i la universitat Esa-de-Creàpolis han arribat a un acord per obrir dos centres publicoprivats, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupa-ment de projectes empresarials i on els nous emprenedors podran rebre asses-sorament. Les noves oficines estan ubi-cades al SC Trade Center i a Creàpo-lis. Aquests dos espais tenen un total de 36 oficines, que es llogaran a preus que oscil·len entre els 114 i els 150 euros mensuals al Trade Center i els 300 eu-ros a Creàpolis.

Rubí actualitza el cens del comerç i la indústria

L’Ajuntament de Rubí ha iniciat la se-gona fase del procés d’elaboració del cens de la indústria i del comerç del mu-nicipi. Els treballs es van iniciar al no-

vembre amb l’anàlisi de les dades que té l’Ajuntament relatives a activitats, llicèn-cies i cartografia. En la fase que ara co-mença s’actualitzaran, es contrastaran i s’ampliaran aquestes dades amb un tre-ball de camp, amb fotografies i compro-vant els emplaçaments geogràfics. Un cop finalitzats els treballs, es crearà una base de dades actualitzada. Amb tot, el consistori vol millorar les prestacions que ofereix als comerços i a la indústria.

Castellar fomenta l’obertura de comerços al centre

L’Ajuntament de Castellar ha anunci-at diverses millores fiscals per a aquest 2009 adreçades als establiments co-mercials. L’objectiu d’aquests incentius és atraure i animar els comerços perquè s’instal·lin al centre de la vila. Entre les mesures fiscals anunciades hi ha la bo-nificació del 50% del cost de la llicència d’activitats municipal. En els darrers me-sos ja s’han beneficiat de la mesura di-versos establiments de nova implantació, entre els quals hi ha botigues d’esports, bicicletes, roba i articles eròtics, una co-pisteria, un establiment de menjar prepa-rat i una fruiteria.

2

3

4

Molletdel Vallès

Barberà del Vallès

castellar

sant Quirzedel Vallès

sant cugatdel Vallès

castellbisbal

Parets del Vallès

santa Perpètua

sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

El Papiol

1

3

2

3

RADAR B30

6 RADAR B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

1 ///quotidianes sense cap ajut financer, ni inici-atives per part del govern que els permetin mantenir els seus negocis i els llocs de tre-ball dels seus empleats, i que ara hauran de pagar la renda, després l’IVA, les pagues, les vacances... L’única facilitat que ha donat Hi-senda en aquests temps de crisi és la possi-bilitat d’ajornar el pagament de la quota de l’impost en més terminis que fins ara, 60% al mes de juny i 40% al mes de novembre.

Què passa amb els contribuents amb situacions més desfavorables?Crec que les mesures que s’han anat intro-duint fins ara resulten ineficaces, tan sols van tapant forats, sense plantejar-se seri-osament les dificultats de liquiditat i de fi-nançament dels petits empresaris i els au-tònoms, sectors importants per a la creació d’ocupació. Un exemple el tenim en la desa-fortunada deducció dels 400 euros, que re-sulta inaplicable a les rendes més desfavori-des –vídues, pensionistes, aturats–, que no tenen quota suficient per poder-la deduir; les mesures per a l’adquisició de l’habitatge habitual, habitatges que ningú no pot com-prar perquè els bancs no donen hipoteques, o l’anunciada rebaixa en el tipus de l’im-post de societats o l’equivalent per als em-presaris que tributen per l’IRPF. No sé si tro-barem empresaris amb beneficis per gaudir d’aquesta rebaixa.

Quin tractament està rebent el rescat de plans de pensions?Els plans de pensions que es van cre-ar com un producte d’estalvi per com-plementar les pensions del futur, amb un

immobiliàries, en els productes financers... Però és ara, en el moment de passar comp-tes amb Hisenda, quan ens trobem amb una situació ben diferent a la d’altres anys.

En quin sentit?Trobarem contribuents amb grans dificul-tats econòmiques –aturats, petits empresa-ris, autònoms– que hauran de presentar la declaració i liquidar la quota corresponent a un exercici en què les coses no estaven tan malament. Gent angoixada, perquè ja els re-sulta prou difícil fer front a les obligacions

Quin clima es percep en aquesta primera “renda de la crisi”?La renda del 2008 no presenta diferències molt marcades amb la de l’any anterior. Les novetats més destacades són la desapari-ció de l’impost sobre el patrimoni, la deduc-ció dels 400 euros, la nova deducció estatal pel lloguer i algunes deduccions autonòmi-ques. Ara bé, considero que estem davant d’una campanya que serà particularment difícil. En tancar el 2008 ja es començava a detectar la davallada dels rendiments en les activitats econòmiques, en les operacions

La declaració de la renda d’enguany arriba en un moment de crisi que ha trasbalsat l’economia. El més contradictori és que famílies i empreses es troben declarant guanys obtinguts en temps de bonança TEXT: carMEn s. larraBuru /// FoToS: isaBEl MarQuÈs

Els mesos de maig i juny són els de passar comptes amb Hisen-da. Més d’un espera una devo-lució que pugui alleugerir du-rant un temps una època eco-nòmica difícil, però d’altres,

que potser també estan patint les conse-qüències de la crisi, encara s’hauran d’es-trènyer més el cinturó perquè els tocarà pa-gar. Concha Forteza, de la Gestoria Forte-za SL, exposa les novetats en la declaració i la seva opinió sobre algunes de les mesures que s’han pres aquests darrers mesos.

Concha Forteza és gestora adminis-trativa, consellera del Consell General de Col·legis Oficials de Gestors de Ca-talunya, membre de la Comissió Eco-nòmica i Tributària del Col·legi de Ges-tors Administratius de Catalunya. La seva vocació pels temes econòmics i tributaris és familiar, ja que al cap de pocs anys d’obtenir el títol de gesto-ra administrativa es va incorporar a la gestoria del seu pare, Mario Forte-za, gestoria que ja ha complert els cin-quanta anys d’existència. El paper de la mare, Isabel Bueno, també ha es-tat sempre un actiu molt valuós en aquesta empresa familiar. L’any 1989 va constituir juntament amb la seva germana Maria –especialitzada en te-mes laborals i d’estrangeria– una soci-etat multidisciplinària, en què s’ha in-corporat a professionals d’altres bran-ques econòmiques i del dret per a pimes i professionals.

EL PERFIL

La gestoria administrativa,una vocació familiar

Els autònoms continuen sent els grans oblidats de l’Administració

Concha Forteza /// Membre de la Comissió Fiscal del Col·legi de Gestors Administratius

7B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009 RADAR

tractament fiscal que hauria de ser favo-rable per incentivar-ne la contractació, no tan sols no s’han millorat, sinó que des que es va modificar la fiscalitat del seu rescat, eliminant la reducció del 40% si es fa en forma de capital, han perdut tot l’atractiu que podien tenir. El Ministeri d’Economia sembla oblidar els petits em-presaris quan anunciava que els partícips podrien sol·licitar el rescat del pla de pen-sions quan estiguessin en situació d’atur, i haguessin esgotat la prestació contributi-va, però quina solució s’ha pensat per als qui no poden ni anar a l’atur?

la fiscaliTaT DE l’HaBiTaTgE

Quines són les novetats pel que fa a la deducció per adquisició d’habitatge?Les mesures que es van introduir a finals del 2008 tan sols prorroguen fins al 31 de desembre del 2010 la possibilitat d’inver-tir el saldo del compte habitatge, quan el termini per fer-ho hagués finalitzat en-tre l’1 de gener del 2008 i el 30 de desem-bre del 2010. També amplia fins al 31 de de-sembre del 2010 el termini establert de dos anys per vendre l’habitatge habitual quan ja se n’havia adquirit un de nou els anys 2006, 2007 0 2008, sense perdre el dret d’aplicar l’exempció per reinversió.

rEforMEs BàsiQuEs i PEnDEnTs

Pel que fa al lloguer, hi ha canvis?Amb referència al lloguer, i tan sols d’apli-cació a bases imposables inferiors a 24.020 euros, s’ha establert una nova deducció es-

tatal del 10,05% del lloguer pagat, però amb un màxim de 9.015 euros de base de deduc-ció, per una base imposable de 12.000 eu-ros, i que es va reduint a mesura que la base imposable va augmentant. Crec que molt poca gent podrà pagar 9.015 euros pel llo-guer amb una base de 12.000 euros.

Com serà la declaració dels aturats?No tindrà un tractament més benefici-ós que el de la resta de contribuents. Ben al contrari, en els casos en què una persona hagi treballat part de l’any en una o diver-ses empreses i també hagi cobrat prestació d’atur, la liquidació tindrà un resultat esgar-rifós. Tal com assenyala la norma, quan es reben rendiments de més d’un pagador, el límit de 22.000 euros per estar obligat a de-clarar queda reduït a 10.000, i per altra ban-da no hi ha obligació de fer retenció per part del pagador quan els ingressos que satisfà durant l’any són inferiors a 12.996 euros. La conseqüència serà que tota la quota deriva-da de la liquidació de l’impost s’haurà de pa-gar en el moment de fer la declaració, sense tenir cap quantitat ingressada a compte.

és necessària la reforma de l’IRPF?Personalment considero que l’IRPF hauria de ser un impost més senzill i més esta-ble, sense tanta normativa, règims transi-toris ni tantes modificacions que l’afecten any rere any i que fan que sigui realment complicat de liquidar. El manual pràctic que edita l’Agència Tributària té 750 pàgi-nes, això ja ens indica que la cosa no és tan senzilla com ens anunciaven. El mateix fet de repartir la quota en dos, la general i

la de l’estalvi, a la vegada dividides entre el tram estatal i l’autonòmic, ja fa molt com-plicat intentar fer un càlcul aproximat o una revisió de l’esborrany.

hi ha hagut alguna novetat fiscal pel que fa a l’IVA i als autònoms?M’agradaria insistir que els treballadors autònoms continuen sent els grans obli-dats de l’Administració. Entenc com a au-tònom l’empresari individual, el soci/ad-ministrador de petites societats civils o mercantils i el professional independent. Un gran col·lectiu pel qual tot el que ha fet el govern és crear la figura del TRADE (tre-ballador autònom dependent), que més que oferir solucions fa una definició del que s’ha d’entendre per TRADE, definició que a l’hora de la veritat resulta confusa i de difícil valoració, i continua sense propo-sar mesures que en valorin amb profundi-tat les necessitats i reivindicacions.

Quina valoració fa de la desaparició de l’impost de patrimoni?Ja era hora que aquest impost que es va cre-ar com un impost extraordinari desapare-gués. Crec que ha estat una bona notícia per a tots. M’agradaria comentar, però, que tro-bo molt poc encertada la decisió per part d’algunes entitats financeres de no facilitar les dades de patrimoni en la documentació fiscal que envien als seus clients per fer la declaració. A molta gent aquesta informa-ció els permetia controlar el moviment de les seves inversions durant l’exercici i asse-gurar-se que no els mancava cap fet per de-clarar en el seu impost sobre la renda.

El Ministeri d’Economia sembla oblidar els petits empresaris quan anunciava que els partícips podrien sol·licitar el rescat del pla de pensions quan estiguessin en situació d’atur i haguessin esgotat la prestació contributivaConsidero que l’IRPF hauria de ser un impost més senzill i més estable, sense tanta normativa, règims transitoris ni tantes modificacions que l’afecten any rere any i que fan que sigui complicat de liquidar

hi haurà més devolucions aquest any?Les devolucions no tenen per què ser ma-jors aquest any. Han estat les empreses les que s’han vist obligades a recalcular i ajus-tar les retencions que s’estaven practicant als treballadors cada cop que alguna me-sura de les que s’anaven aprovant, com els 400 euros, afectava el seu càlcul, i les no-ves deduccions no tenen gaire incidència en el conjunt de les liquidacions. Penso que, a grans trets, la situació a l’hora de liquidar l’impost serà similar a la de l’any 2007.

hi ha hagut errors en els esborranys aquest any...Els principals problemes que apareixen són la falta d’informació per part de l’Agència Tributària i de dades o accions dels contribuents que tenen transcendèn-cia a l’hora de liquidar l’impost. Ara bé, segons informacions dels tècnics d’Hisen-da, aquest any els errors massius s’han produït en el càlcul de la deducció per habitatge, en els 400 euros, i en la deducció per maternitat; n’hi ha d’altres que afecten situacions o fets concrets ocorreguts en el decurs de l’exercici, i que cal tenir en compte. El simple fet d’escollir entre l’opció conjunta o separada, que és una elecció irrevocable, s’ha de valorar tenint en compte tots els components de la declaració, ja que si faltés algun fet que s’hagués d’incorporar en una revisió posterior, podria significar haver triat l’opció més desfavorable i quedar obligat a tributar per un tipus molt superior. És important que un expert que conegui la normativa revisi els esborranys.


INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

El Pla Territorial Metropolità no defineix el Quart Cinturó

xARxA FERROVIÀRIA. La millora de la xar-xa ferroviària és, segons el DPTOP, “una pri-oritat” i l’objectiu és millorar les infraes-tructures ferroviàries, trencar l’actual radi-alitat de la xarxa i incrementar el transport de mercaderies via fèrria.

Quant a la línia d’alta velocitat, el govern vol que aquesta pugui ser utilitzada per serveis regionals. D’aquesta manera, el pla preveu noves estacions d’aquesta línia al Vallès Occidental, Granollers, Vilafranca del Penedès i Martorell. Igualment, es pre-veu la creació d’un ramal de l’alta velocitat al Vallès i d’accés a l’aeroport del Prat, així com la connexió de l’eix transversal ferro-viari amb Barcelona.

Quant a la xarxa de Rodalies, es confirma la construcció de la línia orbital ferrovià-ria, es proposen millores de traçat a la línia Barcelona-Manresa i s’anuncia un nou ac-cés a l’aeroport del Prat. Igualment, el pla inclou una nova línia Castelldefels-Barcelo-na, l’esperat desdoblament de la línia Bar-celona-Vic (amb la construcció d’un túnel entre el Figaró i Aiguafreda) i el trasllat a l’interior de la línia Barcelona-Mataró, així com el desdoblament entre Arenys de Mar i Maçanet.

Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat, es confirma la creació d’una nova línia en-tre Barcelona i Terrassa, passant per Cerda-nyola i Sabadell, a través del túnel d’Horta. A més, el pla preveu el perllongament de la línia de Sabadell fins a Castellar del Vallès, i la de Terrassa fins a Matadepera. D’altra banda, el document inclou la prolongació de la línia Llobregat-Anoia entre la plaça Espanya i la plaça de les Glòries i el Barce-lonès nord, així com l’allargament de la L-6 fins a Esplugues de Llobregat.

Finalment, el pla obre la porta a la construc-ció d’una xarxa de tramvies, tren-tramvies i plataformes reservades per a autobús al Va-llès, el Baix Llobregat i el Barcelonès.

El document se sotmetrà ara a informació pública durant dos mesos, període que s’allargarà 60 dies més, exclusivament per als ajuntaments. El conseller Nadal preveu que el 30 de setembre el PTM quedi defini-tivament aprovat. /// I. VALLESPÍN

entre Badia del Vallès i Terrassa, i la millora del traçat i ampliació de la C-17 entre Mollet del Vallès i Osona.

D’altra banda, el pla preveu una nova via per a vehicles pesants d’accés al port de Barcelona, la millora de la C-35 entre Gra-nollers i Maçanet, la continuació de l’AP-7 entre el Vendrell i Abrera, entre d’altres.

Quant a les vies secundàries del Vallès, el document inclou la ronda Est, tant de Sa-badell, com de Terrassa, la ronda de Rubí i la via interpolar entre Castellbisbal i Grano-llers, entre d’altres.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha donat in-

icialment llum verd al Pla Territorial Metro-polità (PTM) de Barcelona, un document que defineix la part del territori que s’ha de protegir i no és urbanitzable, així com els enclavaments urbans i les infraestructures viàries i ferroviàries.

Però el pla no dibuixa el traçat de deter-minades vies, com el Quart Cinturó o la lí-nia orbital ferroviària, ja que “són com-petència del Ministeri de Foment”, segons va explicar el conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal. No obstant això, Nadal va assegurar que, un cop l’executiu espanyol tregui a informació pública el traçat de la xarxa, el govern català hi presentarà les al·legacions, ja que té preparat un traçat alternatiu al del projecte de Foment. Tot i que el conseller no en va donar detalls, sí que va avançar que el Quart Cinturó, tam-bé anomenat ronda Vallès serà una via “es-sencialment per a trànsits intercomar-cals”. En aquest sentit, Nadal va afirmar que el desdoblament de l’Eix Transversal ajudaria a desviar el trànsit de llarg recor-regut, de manera que no caldria mantenir el Quart Cinturó com una autovia, tal com preveu el govern central.

xARxA VIÀRIA. Entre les intervencions a la xarxa viària primària, destaquen la cre-ació d’una connexió entre la A-2, ronda del Vallès i C-16 entre Martorell i Vacarisses; el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità de Plegamans i Caldes de Montbui; la pro-longació de les calçades laterals de l’AP-7 en alguns trams entre Barberà i Granollers; l’habilitació de nous carrils bus/VAO a la B-23, C-58 i C-31; les calçades laterals C-58

El document preveu una nova línia de tren entre Barcelona i el Vallès, a través del túnel d’horta, i obre la porta a la creació d’una futura xarxa de tramvies

Les obres del Quart Cinturó entre Terrassa i Viladecavalls s’enllestiran a l’estiu /// LL. LLEBOT

164 MUNICIPISés l’àrea que abasta el PTM de Bar-celona, que s’estén per les comar-ques limítrofs, com ara l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme i els dos Vallesos. En total, es tracta d’una superfície de 3.236 km2, on viu gairebé el 70% de la població catalana.

Qualsevol propietari d’un vehicle elèc-tric ja pot carregar-ne la bateria d’una

forma senzilla, gràcies al sistema que s’ha instal·lat a l’Eix Macià de Sabadell. Es trac-ta del primer carregador de Catalunya que es col·loca a la via pública, ja que fins ara només es podien trobar en algunes benzi-neres o en aparcaments privats. Per poder

fer ús d’aquest servei, els propietaris d’un vehicle elèctric només ha de recollir una targeta a l’Ajuntament de Sabadell i carre-gar-la amb un import determinat, per des-prés introduir-la a l’estació. Els promotors de la iniciativa calculen que el cost de la càrrega és d’entre un i dos euros per cada 100 quilòmetres.

L’Ajuntament de Sabadell ja ha anunciat que aviat es col·locarà un segon sortidor a la zona del Vapor Turull, al centre de la ciutat. Per la seva part, des de l’empresa Circutor, encarregada del disseny i la fabricació del sistema, han assegurat que el districte 22@ de Barcelona també disposarà d’una esta-ció de càrrega. Els promotors de la iniciati-va diuen que aquest és “el primer pas” en la implantació d’aquests sistemes i que aviat hauran de pensar en l’homologació de les targetes de recàrrega, perquè l’usuari pu-gui fer servir una mateixa targeta en els di-ferents sortidors que s’instal·lin al territo-ri català i espanyol. /// I.V.

Sabadell instal·la endolls al carrer per a vehicles elèctrics

Un vehicle elèctric endollat a l’estació /// I.V.

MOBILITAT /// SABADELL


Neix Via Vallès per unir les reivindicacions de la comarca

“actualment, el Vallès forma la gran re-botiga industrial de Barcelona, en la

qual no hi ha una visió integrada i on la B-30 actua d’eix divisor”. Amb aquesta percepció ha nascut Via Vallès, una entitat que vol po-sar fi a la visió de la comarca com “un rosari de polígons industrials, desfragmentada i fal-tada d’estructuració interna”. Via Vallès, for-mada per arquitectes, urbanistes, geògrafs, ambientalistes i periodistes de la comarca, té l’objectiu de reivindicar el pes i les poten-cialitats del gran Vallès, i alhora vol aglutinar les reivindicacions de les dues comarques pel que fa a infraestructures i comunicacions.

Via Vallès demana aturar la distribució del territori en corones i no comparteix la idea de subdividir més el Vallès. L’associació veu la comarca com un territori on hi ha “sis grans polaritats urbanes”: les tres anomenades “històriques” (Terrassa, Sabadell i Grano-llers) i les ciutats emergents (Sant Cugat, Cer-danyola i Mollet).

PROPOSTES. En matèria d’infraestructu-res viàries, Via Vallès proposa la supressió dels peatges de l’AP-7 de Martorell, Mollet i la Roca, així com la creació d’unes rondes del

Vallès que connectin els principals nuclis de la comarca (coincidint amb la nova definició del Quart Cinturó).

Quant a transport ferroviari, Via Vallès dema-na trencar l’actual xarxa radial i proposa l’ex-tensió de la línia dels FGC de Sabadell, per una banda cap a Granollers (amb estacions a Po-linyà, Palau, Lliçà de Vall i Granollers), i per l’altra cap a Castellar fins a la Garriga (amb estacions a Sentmenat, Caldes, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla i la Garriga). L’entitat també dóna suport a la proposta de creació del TramVallès. /// I.V.

L’entitat es va presentar a Sabadell i Granollers /// I.M.

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

DEL CANADÀ A TERRASSA

La tuneladora que farà els treballs de perforació del segon túnel del perllongament dels Ferrocarrils a Terrassa començarà a treballar al juny. El túnel tindrà una longitud de 3,5 quilòmetres i anirà des de Can Roca fins a la rambla d’Egara. Aquest segon

túnel es fa en paral·lel al primer, que estarà llest a la primavera del 2010, mentre que el segon ho farà a l’estiu del mateix any. La segona tuneladora, portada des del Canadà, té un diàmetre de 6,86 metres, 120 metres de llarg i pesa 715 tones. /// CEDIDA

Els nous túnels de fgc, per a l’estiu del 2010


Desenvolupament econòmic /// Palau-solità i Plegamans

hABITANTS13.916, l’any 2008

POLíGONSRiera de Caldes, Can Cortés Sud, Boada Nou, Palau Industrial i Can Burgués

EMPRESES257 censades, el maig del 2009

SECTORS PREDOMINANTSServeis, metal·lúrgia i tèxtil

DADES

El municipi, tot i la seva grandària, treballa per millorar el servei a les grans empreses que hi estan ubicades, però també a les pimes i als nous emprenedors PER: iVanna VallEsPÍn

Palau de Plegamans, el petit poble que atrau grans marques

El Palau-solità i Plegamans del segle xix estava habitat per persones que desenvolupa-ven els oficis artesans habitu-als de l’època, fins que el 1890 es construeix una fàbrica tèx-

til molt potent, que canviaria radicalment la vida al municipi i que en monopolitzaria l’activitat econòmica. Com a la resta de po-blacions del Vallès, durant els anys setan-ta i vuitanta, coincidint amb la crisi del tèx-til, comencen a aparèixer noves empreses i activitats de sectors diferents, cosa que do-narà peu a la creació dels primers polígons industrials, fins a arribar als cinc que actu-alment hi ha ubicats a Palau.

I és que la indústria i el comerç són els dos pilars que sustenten aquest petit municipi vallesà de 14.000 habitants, on, més con-cretament, predominen els sectors ser-veis, la indústria metal·lúrgica i el tèx-til. Aquí es poden trobar grans empreses d’àmbits diferents i de noms coneguts, com ara Uriach, Mango, Menorquina, Jané, Yamaha, Essa, Allibert, Wurtz, Basf, entre d’altres.

Amb l’objectiu de conèixer amb detall el teixit empresarial local, la dimensió de les empreses o detectar l’existència de possibles clústers, l’Ajuntament de Pa-lau va anunciar al mes de març que durà a terme un cens sobre les empreses que hi ha ubicades als polígons industrials del municipi. De moment, el consisto-ri ha començat a treballar en la prime-ra fase del projecte, que consisteix en un treball de camp en aquestes àrees in-dustrials per recopilar el màxim de da-des sobre les empreses.

A banda d’aquest projecte, l’alcaldessa del municipi, Mercè Pla, afirma que el contac-te i la col·laboració amb les petites i grans empreses palauenques “ha permès detec-tar-ne les necessitats actuals i això ha do-nat peu a endegar diferents accions, forma-tives, d’assessorament, orientatives, envers aquest col·lectiu”. Aquesta relació també ha generat beneficis a la ciutadania, ja que, se-gons assegura Pla, “ens ha permès obtenir una borsa de treball molt més informada, formada en cursets diversos, i crear el club

1 ///

2 /// 3 ///

1 ///

1 /// PolÍgon DE can corTÉs, aMB El nucli urBà al fons. PALAU DE PLEGAMANS ÉS UN PETIT MUNICIPI qUE ESTÀ ENVOLTAT DE CINC POLÍGONS INDUSTRIALS

2 /// EDifici DEl DEsoc. ES TRACTA DEL SER-VEI DE DESENVOLUPA-MENT ECONòMIC I OCU-PACIó qUE OFEREIX EL MUNICIPI

3 /// PolÍgon riEra DE calDEs. LA METAL·LÚRGIA I EL TèXTIL, A MÉS DEL SEC-TOR SERVEIS, SóN LES ACTIVITATS ECONòMI-qUES PREDOMINANTS/// AJ. PALAU

mancances, com són els accessos, que pre-senten algunes dificultats per superar”.

Quant al transport públic, Palau disposa de connexions, via autobús, amb els municipis propers. En l’àmbit urbà, l’alcaldessa va anunciar fa un parell de setmanes que a la tardor es posarà en marxa una nova línia urbana d’autobús que connectarà els barris i les urbanitza-cions que encara no gaudeixen de cap mitjà d’enllaç amb el centre de la vila. Així, el nou servei d’autobús permetrà comunicar equipaments clau com el centre d’assistència primària, la residèn-cia de gent gran, els centres educatius o les zones comercials.

de la feina, que assessora qualsevol persona sobre aspectes que van des de com fer un currículum a com presentar-se a una entre-vista de feina...”. Amb vista al futur, l’alcal-dessa anuncia “la creació de l’institut d’em-presa, on es podran ubicar el viver d’empre-ses, les àrees de formació especialitzada, d’assessorament, etcètera”.

lEs coMunicacions

Palau-solità i Plegamans descansa al llarg del recorregut de la via C-59, en la seva in-tersecció amb la B-30, fet que li permet es-tar ben connectat amb les principals rutes viàries del país. L’alcaldessa afirma que les comunicacions han millorat força darrera-ment, tot i que reconeix que “encara hi ha


CASOS D’èxIT. La segona sessió, celebra-da el 19 de maig, es va centrar en dos ca-sos empresarials d’èxit en el sector: els es-tabliments Viena i els carnissers San José Torras. Per una banda, la cadena de men-jar ràpid, nascuda sota el lema Menjar bé, bo i ràpid, va afirmar que l’estratègia de màrqueting té un pes molt important en la companyia. “Volem fidelitzar els nostres clients”, va advertir la responsable de màr-queting de l’empresa, Marta García. “L’ac-tual crisi és el moment de recol·locar molts elements [...] per solucionar temes descon-trolats durant l’època d’expansió”, va afegir. García va reconèixer que “no volem créixer a qualsevol preu”, i que ara aposten “perquè la gent repeteixi, que siguem la primera op-ció quan surtin a menjar fora, per això hem de cuidar els petits detalls”.

D’altra banda, l’any 1992 les carnisseri-es nascudes a Terrassa San José Torras es van apuntar al carro de la gran distribu-ció quan van veure que el camí que segui-en no tenia futur. L’afany d’innovació de la marca els ha portat a tenir un negoci 100% familiar, però que ven productes a tot el país i van aconseguir un gran èxit amb la fabricació d’hamburgueses amb la forma de Mickey Mouse.

Finalment, el proper dimarts 16 de juny es tancarà el cicle d’Esmorzars Temàtics par-lant sobre les oportunitats d’innovació del sector alimentari. /// C. FARRÉS

Unes jornades fomenten la creació d’un clúster alimentari

E ls Esmorzars Temàtics organitzats per Sabadell Universitat han començat

amb l’objectiu de crear l’ambient necessa-ri perquè les empreses d’un sector determi-nat es coneguin i puguin treballar juntes.

El cicle inclou tres sessions. La primera es va centrar en el clúster de l’alimenta-ció a la conca del Ripoll. L’acte va comp-tar amb la participació de Maria Olofsdot-ter, directora d’una iniciativa clúster de la regió d’Oresund (entre Dinamarca i Suè-cia). L’àrea mou 75 bilions d’euros cada any, amb unes 400 empreses que donen feina a 225.000 persones. Olofsdotter va mani-festar que “encara que pugui semblar fàcil, és una nova manera de treballar i de pen-sar en desenvolupament, saber com s’hau-ria de fer està molt bé”. “Al nostre mapa és molt fàcil trobar la ciència al costat de la indústria, i això és molt positiu”, va afegir, una característica que també es dóna al Va-llès Occidental.

El sector factura 758 milions d’euros anuals al Vallès occidental

El cicle consta de tres sessions, la darrera de les quals es farà el 16 de juny /// J. PELáEz

jORNADES /// SABADELL

Barberà i Sant Quirze proven l’eficàcia del Getting Contacts

l a iniciativa coneguda com Getting Con-tacts, per fomentar els contactes em-

presarials i la generació de negoci, es va portar a terme el mes de maig passat a dos municipis vallesans: Barberà i Sant Quir-ze del Vallès. La primera població va aple-gar més de 140 empresaris del municipi i rodalia en la cita que l’Ajuntament i Nodus Barberà van organitzar el 5 de maig. Al cap d’uns dies, concretament el 14 de maig, la Masia de Can Barra de Sant Quirze del Va-llès acollia una d’aquestes sessions, en la qual van participar més de 120 empreses.

Es tracta d’una iniciativa de networking efectiu o el que es coneix com a contac-tes d’empresari a empresari, que té com a objectiu que els empresaris tinguin l’opor-tunitat d’ampliar la seva xarxa de contac-tes amb nous clients, proveïdors i col-laboradors, d’una manera fàcil, sense ha-ver-se de desplaçar del seu municipi o de la seva comarca.

Prèviament, els empresaris havien orga-nitzat, mitjançant una nova metodologia via internet, una agenda d’entrevistes cur-tes (d’uns 10 minuts cadascuna), en què els

empresaris establien un primer contacte per poder aprofundir en possibles relaci-ons comercials posteriors.

Amb aquestes iniciatives, l’Ajuntament barberenc vol “oferir eines útils per fo-mentar la competitivitat de les empreses del seu entorn en uns moments difícils per a l’economia reforçant i dinamitzant el tei-xit empresarial”. Per l’alcaldessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, l’objectiu d’aquest tipus d’iniciatives és “apropar re-alitats i evitar l’aïllament de les empreses amb el municipi”. /// REDACCIó

Una oportunitat per fer contactes /// AJ. BARBERÀ

jORNADES /// BARBERà-SANT qUIRZE

El Club Cecot reclama que la formació estigui bonificada

l a millora de la formació dels treba-lladors és una de les reivindicacions

que més sonen darrerament per part d’em-presaris i administracions, amb l’objectiu d’aportar competitivitat a les indústries. En aquest sentit, el Club Cecot de Recur-sos Humans proposa als empresaris apli-car una bonificació de la formació dels seus treballadors.

L’entitat va celebrar unes jornades centra-des en la proposta, en què es va voler fer èmfasi en aquesta forma de finançar la for-mació dels assalariats, per millorar-ne la qualificació “amb un cost mínim per a l’em-presa i recuperant uns diners que si no es fan servir, es perden”, segons asseguren des de la patronal. I és que la Cecot considera que el bon funcionament d’una companyia depèn tant de la bona gestió empresarial com de conèixer els recursos disponibles i la seva aplicació.

Segons la patronal, “la bonificació és una guardiola de diners que les empreses tenen a la seva disposició per finançar la forma-ció”. Aquests diners sorgeixen de les cotit-zacions de l’empresa a la Seguretat Social

en concepte de formació professional du-rant l’any anterior i només són aplicables l’any en curs.

Durant la sessió, el Club Cecot de Recursos Humans també va presentar la nova aplica-ció de la Fundació Tripartita per a la Forma-ció en la Feina, una eina que serveix per gestionar la bonificació i que, segons l’enti-tat, és molt més ràpida i àgil que la que exis-tia anteriorment. El principal avantatge, tant per a empreses com per a treballadors, és el de rebre o oferir formació de qualitat amb un cost mínim. /// REDACCIó

Moment de l’acte organitzat per la Cecot /// CEDIDA

jORNADES /// TERRASSA


La UAB dóna a conèixer l’ús i el funcionament del sincrotró

El Parc de Recerca UAB ha organitzat el cicle Trobades Empresarials UAB30,

amb l’objectiu de difondre la recerca apli-cada a l’empresa i mostrar l’ampli ven-tall d’aplicacions industrials que es poden fer a través dels recursos de recerca de la universitat i els centres d’investigació. Se-gons els promotors de la jornada, “la inno-vació i promoció de la R+D en els proces-sos de fabricació representa una oportu-nitat de canvi del model econòmic actual. És necessari per a l’empresa desenvolupar nous productes que es basin en la recerca i en el coneixement”.

El cicle està format per tres sessions, la pri-mera de les quals tindrà lloc el proper 11 de juny i estarà centrada en el sincrotró Alba. En aquesta trobada s’exposarà l’evolució i la situació del laboratori de llum, quin en serà el funcionament, i s’incidirà de manera es-pecial en l’ús i les aplicacions que en poden fer les empreses de sectors com l’automo-ció, el sector petroquímic o el farmacèutic, entre d’altres.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jordi Marquet, director del Parc de Recer-

ca UAB, però també es comptarà amb la in-tervenció de Ramon Pascual, president de la Comissió Executiva del Sincrotró Alba, que s’encarregarà d’explicar el funcionament d’aquest equipament. La jornada es comple-tarà amb l’exposició sobre els usos i les apli-cacions industrials del laboratori, que pro-nunciarà Gemma Guilera, investigadora de la línia d’absorció de raigs X del sincrotró.

Les properes sessions del cicle tractaran els temes de la nanotecnologia en el sector tèx-til (29 de setembre) i la biotecnologia per a empreses (24 de novembre). /// REDACCIó

Vista aèria del sincrotró /// CEDIDA

jORNADES /// CERDANYoLA

dos anys a través d’un dels programes per a emprenedors que ofereix la cambra ter-rassenca. “Nosaltres no comptàvem amb un coixí econòmic gaire sòlid, però com que teníem il·lusió i sabíem què volíem fer ens vam llançar a la piscina”, va asse-nyalar María José Torres.

També van participar en la jornada Petit Plaisir – Chocolate Addiction, un negoci santcugatenc dedicat a la producció de xo-colata belga de qualitat, així com represen-tats del Fiasco Awards Team, un grup d’en-ginyers que van crear uns premis per re-conèixer els projectes tecnològics que no han aconseguit èxit al mercat.

LES CONSULTES AUGMENTEN. Segons la Cambra de Comerç de Terrassa, tot i que en el primer trimestre del 2009 s’ha in-crementat un 25% la xifra d’emprenedors que han consultat el Servei de Creació d’Empreses de la Cambra, ha disminuït un 40% el nombre de negocis que s’han cons-tituït a la zona. “Les persones que dema-nen assessorament estan més ben prepa-rades i sovint vénen d’altres empreses on havien ocupat càrrecs importants i ara, amb la crisi, han perdut la feina”, indica el responsable de la Cambra, que afegeix que “els projectes es reflexionen més i els emprenedors busquen noves fórmules, una tendència que és positiva”, segons el director de serveis de l’entitat, Josep Beltran. /// REDACCIó

joves empresaris animen els emprenedors a crear un negoci

Els empresaris amb negocis de recent creació van participar amb la Cam-

bra de Comerç de Terrassa en la I Jornada d’Emprenedoria que organitza l’entitat. Es tracta d’una sessió adreçada a emprene-dors que estiguin valorant la possibilitat de crear una empresa i que compta amb la participació de diversos empresaris que expliquen la seva experiència. Els ponents han coincidit a dir que l’actual conjuntu-ra econòmica no ha de ser un impediment per posar en marxa un negoci, sinó que ha de servir per perfeccionar-ne la idea i con-vertir-la en un projecte sòlid, susceptible de rebre el finançament necessari.

IDEA DEFINIDA. El més important perquè un negoci tingui èxit “és tenir molt clar què és el que es vol fer i a quina mena de pú-blic volem adreçar-nos”, segons van afir-mar els creadors de la firma de moda Ma-lahierba, María José Torres i Jesús Moreno, que van constituir la seva empresa ara fa

La Cambra de Comerç de Terrassa va organitzar la I jornada d’Emprenedoria

joves empresaris i emprenedors potencials es van trobar a la Cambra de Terrassa /// CAMBRA TERRASSA

jORNADES /// TERRASSA


Ramon Comellas i Ramon Pons /// Fundadors i presidents de Circutor SA

Circutor ha celebrat els seus 35 anys de trajectòria com a empresa pionera en disseny, fabricació i comercialització d’equips per a l’eficiència energètica. Actualment té presència a 108 països TEXT: XaViEr aMaT /// FoToS: cEDiDEs

Així és. Es tracta d’un registrador por-tàtil de paràmetres elèctrics per dur a terme auditories energètiques, i per tant ideal per a qualsevol estudi de ti-pus energètic. Juntament amb la RVE és la darrera gran novetat.

Tal com estan les coses, la pregunta és quasi obligada: com està notant la crisi el sector de la tecnologia per a l’eficiència energètica?Es nota, però nosaltres ens trobem en-mig de molts altres sectors, i per tant estem com en la mitjana de les crisis de tothom amb qui treballem. Això fa que no ens afectin les crisis de mane-ra dràstica, però tampoc quan les coses van molt bé som els que ho notem més.

En 35 anys, de crisis ja en deuen haver passat algunes...N’hem vist, sí, però actualment amb accions basades en nous productes (CIRE-3, RVE2, etc.), nous contactes principalment a l’estranger, i noves àrees geogràfiques amb creixement important, pensem acabar aquest any en creixement positiu respecte a l’any passat.

Per a Circutor la R+D sempre ha estat el present, però ara més que mai deu ser el futur.En cas de retallades, el darrer que reta-llem és en recerca i desenvolupament. Ara bé, es pot pensar que la tecnologia és una cosa molt tècnica, però sovint el més important és simplement córrer més que l’altre. La tecnologia moltes vegades és un problema de cames, que no t’avancin,

cionarà. La clau no serà carregar-lo rà-pid, això ho hem discutit molt, perquè la xarxa elèctrica actual no ho permet, no resistiria carregar al mateix temps i rà-pid un milió de vehicles. En canvi, deixar els cotxes connectats a la nit sí que es po-dria fer. Els estudis diuen que la gran ma-joria de conductors fan menys de 80 qui-lòmetres al dia, i per tant en aquest sentit no hi hauria cap problema per comercia-litzar el cotxe elèctric. Als Estats Units hi ha estats en què el GPS ja indica on hi ha estacions de recàrrega, i fins i tot si estan ocupades!

Ara que diuen això dels GPS, una empresa com la seva, amb 35 anys d’història, es deu haver hagut d’anar adaptant frenèticament als immensos canvis tecnològics que s’han produït.Sovint el client no s’adona de com van canviant i evolucionant els productes, per fora un producte pot semblar igual i en canvi per dins no tenir res a veure amb l’anterior. Qualsevol producte elec-trònic queda obsolet, com a màxim, en quatre o cinc anys; els elèctrics duren una mica més.

A més de la RVE, un altre producte de Circutor que està tenint gran sortida darrerament és el registrador CIR-e3.

d’aigua, sempre amb l’eficiència energè-tica com a raó de ser. Ara entren amb for-ça en el sector de l’automoció, desenvo-lupant les estacions de recàrrega de vehi-cles elèctrics.

Es comencen a comercialitzar els sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics (RVE)?Sí, pensem que els cotxes elèctrics són el futur, però primer caldrà canviar la men-talitat de la població, perquè el vehicle s’haurà d’endollar cada nit en arribar a casa, com si fos el mòbil. És un altre con-cepte, que si no s’entén difícilment fun-

No hi ha mes que passi que Circutor SA no tregui un nou invent al mercat, al-guns amb un trajecte curt, com marquen les lleis de l’electrònica, i d’altres

amb una presència de fa anys, ens n’ado-nem o no, en la nostra vida diària. L’em-presa fundada el 1973 per Ramon Co-mellas i Ramon Pons, amb seu inicial a Terrassa i des de l’any 2002 a la veïna Vi-ladecavalls, va facturar l’any del seu 35è aniversari 140 milions d’euros, tocant moltes tecles, des del sector industrial fins a infraestructures com depuradores

Es pot pensar que la tecnologia és una cosa molt tècnica, però sovint el més important és simplement córrer més que l’altreAccions de llançament de nous productes, nous contactes selectius a l’exportació i noves àrees geogràfiques permetran un creixement lleugerament positiu en un entorn econòmic difícil

Els vehicles elèctrics són el futur, però primer caldrà un canvi de mentalitat


pag pub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

1 ///RAMON PONS (ESqUER-RA) I RAMON COMELLAS OBRIEN LES PORTES DE CIRCUTOR L’ANY 1973. AMBDóS SóN PRESI-DENTS DE L’EMPRESA 2 ///LA SEU CENTRAL DE CIRCUTOR, UN EDIFICI MODERN, INAUGURAT FA SET ANYS, A VILADECA-VALLS

si no tota la feina que has estat fent pot no servir de res.

I com se’ls va ocórrer entrar als anys 70 en el tema de l’eficiència energètica?La idea de fer una empresa la vam te-nir quan per primera vegada es va apro-var un reglament sobre instal·lacions elèctriques, i ens va semblar que era una bona oportunitat. Vam començar amb la protecció diferencial industrial, i vam es-tar dos o tres anys treballant per a altres empreses. Aleshores va arribar la famosa crisi del petroli, que feia encara més evi-dent que l’eficiència energètica seria clau per al futur.

Ara sí que estan de moda tots aquests temes. Tenen molta competència?A escala generalista, sí. Però empreses que facin exactament el que fem no-saltres no n’hi ha. Traiem una mitja-na de 25 productes per any, perquè es-tem en tot el procés, des de la recerca i el desenvolupament fins a la producció i venda a magatzems distribuïdors, i te-nim en desenvolupament 65 produc-tes nous.

D’entre tots aquests invents, algun de favorit o del qual estiguin especialment satisfets?Sempre n’hi ha que van millor que d’al-tres, i quan fas coses noves sempre tens el dret a equivocar-te. Una que va sortir especialment bé va ser la com-pensació de l’energia reactiva-estàti-ca, vam ser els primers del món a fer-la i durant vint anys hem estat els únics al mercat.

Participen molt en fires. Segueix sent el millor camí per donar-se a conèixer a l’exterior?Ho era, ara tenim molts dubtes que sigui així. No són el que eren abans, i només algunes de molt especialitzades es mantenen. Aquell model de fira en què la gent anava a conèixer les novetats ja no té gaire sentit.

CIRCUTOR SAVial Sant jordi, s/n, 08232 Viladeca-valls / www.circutor.es / [email protected] / Tel.: 93 745 29 00

DADES


Empresa familiar /// Bomba Elías

Fa més de 40 anys que aquesta companyia de Rubí treballa per millorar els seus productes, fet que li ha permès que s’obrin les portes de mercats fins ara poc explorats PER: iVanna VallEsPÍn

Bomba Elías, l’exportació com a solució per afrontar la crisi

No a tot arreu està afectant l’anomenada primera cri-si global. Els països àrabs en són un exemple, un mer-cat no gaire visitat per les empreses catalanes; però a

Rubí hi ha una excepció.

La trajectòria de Bomba Elías es va iniciar el 1965, quan Francesc Elías Burés va obrir un petit taller a Barcelona dedicat a la fa-bricació i venda de bombes d’engranatges i tot tipus d’accessoris per manipular fu-eloil. L’any 1975, l’activitat de l’empresa es trasllada a l’actual planta de Rubí, on tam-bé es comencen a produir bombes per a l’aigua. Al llarg dels anys, la companyia ha anat ampliant la seva gamma de produc-tes, fins que va ser necessari obrir una se-gona planta, aquesta vegada a Sant Feliu de Codines. Actualment, l’empresa la dirigeix Francesc Elías, la segona generació de la fa-mília, qui ressalta les dificultats que exis-teixen actualment per emprendre un nego-ci: “Ser empresari no es veu avui dia com un avantatge; això desmotiva, i les circum-stàncies que estem vivint darrerament en-cara desmotiven més”.

La companyia disposa d’una àmplia gam-ma de productes, que va des de les bombes petites d’ús domèstic fins a les bombes in-dustrials per als sectors químics, del petro-li, piscines, grups contraincendis, etc. Tot i comptar amb un llarg bagatge i molta ex-periència en el sector, l’empresari rubinenc assegura modestament: “Sempre hem vol-gut ser una empresa petita i ens hem de-dicat bàsicament a resoldre problemes en l’àmbit del moviment de líquids i alhora a aconseguir una bona tecnologia. Ens hem fet savis, però no ens hem fet rics”.

la fiTa És l’EXTErior

“A curt termini, i si la banca ens ho permet, volem créixer en exportació. Ara estem pre-sents en una vintena de països, però vo-lem créixer en presència allà on ja som i al-hora implantar-nos en nous països”, mani-festa Elías. L’empresa de bombes va iniciar ben aviat la seva expansió als mercats exte-riors. Primer van ser França i Portugal, des-prés van continuar per la resta d’Europa, el nord d’Àfrica i el 1997 van fer el salt als paï-

3 ///

1 /// francEsc ElÍas. FORMA PART DE LA SE-GONA GENERACIó FAMI-LIAR qUE ES FA CÀRREC DE L’EMPRESA

2 /// gruPs conTraincEnDis. ÉS UNA DE LES APOS-TES DE FUTUR DE L’EM-PRESA. DE FET, HAN SUBMINISTRAT L’EqUIP MÉS GRAN qUE EXIS-TEIX A BAHREIN

3 /// àMPlia gaMMa DE BoMBEs. L’EMPRESA, AMB SEU A RUBÍ, FABRICA BOMBES D’ÚS DOMèSTIC, PERò TAMBÉ D’ÚS INDUS-TRIAL, PER A SECTORS COM EL PETROLI, PISCI-NES, ETC./// ISABEL MARqUèS

sos del golf Pèrsic, “perquè és allà on hi ha ac-tualment el creixement”, afirma el directiu. De fet, l’empresa ha anunciat que en breu obriran oficines pròpies als Emirats Àrabs. Aquesta voluntat de travessar fronteres s’ha reflectit en els números de la companyia. I és que, dels 3,5 milions d’euros de facturació de l’any passat, el 40% correspon a les exporta-cions, un percentatge que l’empresa preveu augmentar fins al 55% aquest 2009.

No obstant això, com a empresari vallesà, Francesc Elías també mira la comarca i en valora molt positivament “el teixit consolidat d’emprenedors i d’empreses, amb un gran esperit de treball, esforç i sacrifici”. Però al-hora critica el fet que “les comunicacions són

sEcTor

Fabricació de bombes

uBicaciÓ

Ctra. Molins de Rei, km 8,7. Rubí

anY DE funDaciÓ

1965

nre. TrEBallaDors

20 treballadors, a les 2 plantes

facTuraciÓ

3,5 milions d’euros (2008)

BOMBA ELíASdefectuoses, la manca d’aparcaments al cos-tat de les estacions de ferrocarril, les comu-nicacions amb els polígons industrials i els alts impostos municipals estan ajudant a fer que les empreses marxin d’aquí”.

L’empresari també critica l’actitud de la banca, que està “destrossant” el teixit industrial. “Tenim comandes molt importants per valor de mig milió d’euros, però tenim dificultats per tirar-les endavant, ja que no les podem finançar, i això és bastant trist”, afegeix. En aquest sentit, Elías reclama que torni a fluir la liquiditat i que les administracions avalin les empreses que vulguin demanar crèdits en bancs d’altres països.


Caixa Terrassa inverteix en habitatge públic

caixa Terrassa ha invertit 71 milions d’euros en la construcció de 612 ha-

bitatges (436 de venda i 176 de lloguer) de promoció pública d’aquesta ciutat. La major part corresponen a les promocions que es realitzen al barri de Torresana, on en una primera fase està previst construir 880 pisos en 11 blocs. Fins ara, l’entitat ha finançat set blocs i continuarà formalit-zant les operacions creditícies a mesura que vagin avançant les obres dels altres edificis previstos.

Fora de la seva ciutat d’origen, la caixa ha finançat la construcció de 1.200 habitatges de protecció oficial en règim de venda i llo-guer durant els anys 2007 i 2008, amb la inversió d’un capital de 133 milions d’eu-ros. La segona ciutat on l’entitat ha destinat més recursos per finançar habitatges pro-tegits és Sant Cugat del Vallès (374 habitat-ges, 40 milions d’euros d’inversió). A més, a Matadepera ha invertit 4 milions d’euros en la construcció de 36 habitatges a la zona de Can Massot.

Actualment estan en marxa projectes que suposaran la construcció d’uns 300 habi-tatges. D’aquest total, a Terrassa hi ha loca-litzats els projectes de Fupar-Fira i Ronda Ponent (36 i 33 habitatges, respectivament) i un tercer de 45 habitatges a l’avinguda Parlament, al barri de Can Roca. Les obres està previst que comencin aquest mateix any 2009. Igualment, l’entitat està finan-çant un projecte al barri de Magraners de Lleida, on es preveuen prop de 200 habitat-ges protegits. /// REDACCIó

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA

El Sabadell és la primera entitat a obrir una oficina als Emirats Àrabs

Banc Sabadell ha obert una nova oficina de representació a Dubai, el principal

centre econòmic de l’Orient Mitjà i un encla-vament estratègic per atendre una extensa regió de gran potencial econòmic. L’entitat utilitzarà aquesta oficina com a plataforma per atendre el mercat local i les oportunitats comercials en una extensa regió amb un po-tencial inversor de gairebé 17.000 milions d’euros. Segons el banc, la zona del golf Pèr-sic presenta “oportunitats” en sectors eco-nòmics on Espanya té experiència, com ara la construcció, les energies renovables, el turisme o la moda, entre d’altres).

D’altra banda, el Sabadell ha completat en un sol dia una emissió de deute sènior a tres anys, emesa sense aval de l’Estat, per 750 milions d’euros. Amb un preu de mid-swap més 240 punts bàsics, l’operació estava dis-senyada, en un principi, per un import de 500 milions d’euros, però s’ha ampliat fins als 750 milions a causa de la gran sobrede-manda rebuda. Més d’un centenar d’inver-sors han acudit a l’emissió, dels quals el 40% han estat internacionals. /// REDACCIó

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Sabadell llança una nova assegurança per a locals i oficines

caixa Sabadell i Zurich han llançat al mer-cat una nova assegurança destinada a

cobrir els riscos físics dels locals de nego-ci, comerços o oficines, ja siguin de propie-tat o arrendats. El nou producte ofereix di-versos packs de cobertures que responen a les diferents necessitats que poden tenir els clients: el Pack Continent/Contingut (em-presaris amb local), el Pack Contingut (cli-ents sense local) i el Pack Local (per a pro-pietaris d’immobles). A més, l’asseguran-ça Zurich Negocis permet incorporar noves prestacions per complementar els serveis de cada opció. L’entitat financera afirma que el nou producte “s’adapta a tot tipus d’acti-vitats empresarials o comercials, i és espe-cialment atractiva per a locals que allotgin negocis particulars, com bars, despatxos o perruqueries”.

D’altra banda, la caixa vallesana ha rebut la menció honorífica Paul Harris “en reconei-xement a la seva acció social”. El guardó l’atorga cada any el Rotary Club de Sabadell a alguna entitat o personalitat que hagi tin-gut una actuació destacada. /// REDACCIó

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL


PREMIS /// CAMBRA DE CoMERç DE TERRASSA

Manuel Lao, premi al lideratge

la Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa ha donat a conèixer la llista de les

12 empreses guardonades en els Premis Cambra 2009. Per una banda, un jurat mul-tidisciplinari ha votat els deu guardonats per a cinc de les categories, mentre que el ple de la institució ha nomenat els guanyadors del premi a la iniciativa empresarial a la demar-

cació i el premi a l’empresa de nova creació. Igualment, de l’edició d’enguany destaca el premi al lideratge empresarial, que ha recai-gut en Manuel Lao, president i fundador de Cirsa i Nortia Corporation.

L’origen dels Premis Cambra de l’entitat egarenca, que es lliuren anualment, es re-

munta a l’any 1977 i tenen com a objectiu reconèixer públicament les empreses i els projectes que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic de la demarcació (formada per 12 municipis i més de 30.000 empreses). Els guardons es lliuraran en el marc d’un sopar institucio-nal, a finals de juny o principis de juliol.

Els guardons reconeixen el fundador de Cirsa per la seva trajectòria empresarial

Manuel Lao, president de CIRSA /// CEDIDA

Premi a l’empresade nova creació

Malahierba, creada l’any 2006, es dedica al sector de la moda femenina. El seu producte es basa en una combinació entre textures pictòri-ques, grafisme i la marca made in Barcelona. Està experimentant un bon ritme de creixement i ha estat molt ben acceptada al mercat.

Malahierba Barcelona Moda femenina

Premi a la iniciativa em-presarial a la demarcació

hewlett-Packard, dedicada al sector de la informàtica, proporciona solucions tecnològiques per a consumidors, empreses i institucions. L’empresa té una dilatada trajectòria d’aposta per la demarcació des dels anys 80, on ha tingut seu a Terrassa i, posteriorment, a Sant Cugat.

HP sant cugat informàtica

Premi a la responsabilitat social corporativa

Premi a la formaciói el coneixement

Premi a la responsabilitat social corporativa

Premi a la formaciói el coneixement

Premi a la iniciativacomercial i de serveis

Premi a la internacionalització

Premi a la innovació, la recercai el desenvolupament

Premi a la iniciativacomercial i de serveis

Premi a la internacionalització

Premi a la innovació, la recerca i el desenvolupament

L’entitat sense afany de lucre es dedica a la inserció laboral de perso-nes que tenen moltes dificultats per trobar feina. ha estat guardonada per dissenyar, desenvolupar, promoure i aplicar polítiques de responsabilitat social corporativa vers els seus empleats, empreses i la societat.

El Consorci Sanitari de Terrassa, dedicat a l’atenció sanitària i social, ha estat guardonat per l’aplicació d’un pla de formació biennal en el qual hi han participat un total de 2.066 treballa-dors, que han realitzat més de 41.000 hores de formació distribuïdes en més d’un miler de cursos.

Konixbert hi-Tech, especialitzada en el disseny, la fabricació i la comercialit-zació d’analitzadors moleculars i altres equips de laboratori, ha rebut el premi per aconseguir un desenvolupament harmònic i sostingut, amb una gestió que promou les accions referents a la RSC en l’empresa.

El Centre Tecnològic Leitat ofereix serveis de valor tecnològic a empre-ses del sector industrial. ha estat premiada per l’aplicació d’un pla de formació anual, realitzat pel 36,5% de la plantilla l’any 2008, que preveia més de 2.900 hores en formació, distribuï-des en 29 cursos.

Prad SA Marca Schuss, dedicada a la fabricació i comercialització de roba infantil, ha estat guardonada per promoure el disseny i l’aplicació d’un pla estratègic per arribar als 22 punts de venda nacionals i internacionals, que ha suposat un important creixe-ment i expansió de l’empresa.

ha estat reconeguda per la seva àmplia i ascendent trajectòria en l’àmbit de la internacionalització. Disposa de nombroses plantes de fabricació, filials, sucursals i oficines comercials en mercats exteriors i ha registrat un creixement constant del volum de facturació d’exportació.

Amate Electroacústica està especia-litzada en el disseny i la fabricació de sistemes acústics professionals. ha estat reconeguda per desenvolupar un sistema de mesurament que permet extreure dades tècniques del compor-tament en 3D de la resposta en freqüència d’un altaveu.

El Sant Cugat Trade Center és un centre de negocis i es dedica a la gestió de parcs empresarials. El jurat ha reconegut aquest concepte modern d’espai multinegocis que integra un innovador centre de negocis i que esdevé un dels més grans d’Espanya.

Empresa dedicada al disseny i a la fabricació de joguines. ha estat guardonada pel jurat per haver registrat un creixement d’exportaci-ons en els darrers tres anys d’un 59% i també per l’establiment d’una planta de producció i filials de l’empresa a diferents països.

Circontrol S.A. és una empresa egarenca dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips i sistemes d’identificació i seguretat. La companyia ha estat guardonada per dissenyar i produir un sistema intel·ligent de recàrrega de vehicles elèctrics.

adecco Terrassa fundació

csT Terrassa sanitat

Konixbert sant cugat Tecnologia

leitat Terrassa Tecnologia

Prad sa Vacarisses roba infantil

germans Boada rubí construcció

amate Terrassa Electroacústica

sc Trade center sant cugat centre de negocis

iMc Toys Terrassa Joguines

circontrol Terrassa seguretat


PREMIS /// CAMBRA DE CoMERç DE SABADELL

Reconeixement a la trajectòria

El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Cas-

tells, presidirà, el dia 10 de juny, a l’Hotel Ver-di de Sabadell, l’acte de lliurament dels Premis Cambra 2009. Aquests guardons, que atorga la Cambra de Comerç de Sabadell, tenen ca-ràcter bianual i volen reconèixer “l’esforç de les empreses, entitats, comerços i professio-

nals, que contribueixen a la millora de la com-petitivitat del nostre país, sense oblidar la seva responsabilitat amb la societat, el medi ambi-ent, la formació i l’entorn urbà”. En total s’han premiat 12 empreses de 6 categories (vegeu quadre); però entre aquestes també hi ha els premiats en la categoria d’urbanisme i trans-port (la Junta de Compensació del Polígon B i

Pubill Port, ambdues de Sabadell) i en la ca-tegoria de formació i gestió del coneixement (les sabadellenques Home Personal Services i Top Fly). Enguany, els premis han concedit dos guardons extraordinaris, un per a Caixa Sabadell (pel seu 150è aniversari) i un altre pel Gremi de Fabricants de Sabadell (que com-pleix 450 anys).

Cambra de Sabadell guardona Caixa Sabadell i el Gremi de Fabricants

L’acte de lliurament es farà el 10 de juny /// C. SBD

Premi de comerç interior

Premi de medi ambient, seguretat i salut

Premi de comerç interior

Premi al mèritexportador

Premi de medi ambient, seguretat i salut

Premi a la indústria,serveis i innovació

Premi a la indústria,serveis i innovació

El jurat ha valorat el seu paper de foment de la cultura i de vertebració de ciutat gràcies al comerç. També s’ha elogiat el fet que, després de cinc anys, la llibreria és un exemple d’emprenedoria per part d’uns joves que van començar, amb 25 anys, el seu projecte.

Aquesta cooperativa sabadellenca, dedicada a la inserció laboral de persones amb disminucions de caràcter psíquic ha estat guardonada per la seva trajectòria i aposta de futur en la prestació de serveis mediambi-entals, mitjançant la integració de discapacitats psíquics.

La Unió de Comerciants del Mercat Central de Sabadell ha estat premiada per l’impuls de reforma del mercat i per la gestió, que ha consolidat l’equipament com un element clau de l’activitat comercial de la ciutat i ha esdevingut un model pioner dels mercats municipals del país.

Dinalager és una empresa ubicada a Sentmenat, que es dedica al comerç a l’engròs no especialitzat. En aquest cas, el jurat l’ha guardonada en la categoria d’exportació, en reconeixe-ment a la seva trajectòria i a les seves actuacions rellevants en el camp de la internacionalització.

Suministros Científicos Técnicos Sau ha estat premiat pel seu compromís amb la sostenibilitat i seguretat laboral, mitjançant l’ambientalització progres-siva dels seus productes i activitat diària, així com la seva adhesió a iniciatives de reconegut prestigi europeu, com el projecte ChARTER.

Estambril és una empresa familiar de Sabadell, que ha estat premiada per la seva trajectòria i la seva adaptació cap a la fabricació de teixits tècnics, especialment per a professi-ons de riscs, com ara les relacionades amb el foc, l’estrès tèrmic, els talls, les deflagracions, etc.

A aquesta empresa ubicada al Parc Tecnològic li han valorat la tecnologia innovadora, els seus productes patentats relacionats amb els materials amb memòria, així com la capacitat de disseny i fabricació de nous productes en un camp de futur com la tecnologia quirúrgica.

llibreria aranya cerdanyola comerç

cipo sccl sabadell Tercer sector

uc Mercat sabadell comerç

Dinalager sentmenat Metall

sau Barberà Higiene personal

Estambril sabadell Tèxtil

neos surgery cerdanyola Medicina

Premi al mèritexportador

Aquesta empresa de Barberà del Vallès, dedicada a la fabricació de maquinària per a la indústria de l’alimentació, begudes i tabac, ha estat guardonada en aquesta categoria en reconeixement a la seva trajectòria i a les seves actuacions rellevants en el camp de la internacionalització.

Posimat Barberà alimentació


Grans empreses /// hewlett-Packard

Al mes de maig es va inaugurar el Centre Internacional d’Arts Gràfiques, un equipament de referència en R+D i formació de la companyia a escala mundial PER: iVanna VallEsPÍn

La innovació i la recerca s’imposen a hP de Sant Cugat

Parlar d’impressores i de solu-cions tecnològiques és fer re-ferència a Hewlett-Packard (HP), una gran multinacional pionera en el seu camp gràcies al gran esforç que fa en recer-

ca i desenvolupament, així com en l’especi-al relació que manté amb els seus empleats. La seva seu central és a Palo Alto, Califòrnia, però té a Sant Cugat un dels punts centrals de la seva xarxa mundial.

El centre de Sant Cugat, amb una superfície de 39.000 metres quadrats, concentra àre-es de negoci molt importants en el global de la companyia, específicament, en el sector de gran format és la central mundial quant

1 ///

1 /// sEu DE HEwlETT-PacKarD a sanT cugaT DEl VallÈs. INAUGURADA L’ANY 1990, TÉ 39.000 ME-TRES qUADRATS I HI TREBALLEN 2.300 PERSONES/// I. MARqUèS

llorar les condicions dels polígons industri-als, perquè han crescut d’una forma molt ràpida i faltaria millorar aspectes com la il-luminació, la senyalització, la mobilitat”, afirma Eva Blanco, cap de comunicació de HP a Sant Cugat.

El TrEBallaDor i l’EnTorn

HP és una empresa tecnològica, que ofereix una àmplia gamma de productes tecnolò-gics, com ara la fotografia, l’entreteniment digital, els equips informàtics, la impressió i les arts gràfiques. Una de les darreres nove-tats que la multinacional ha presentat és la seva primera impressora verda de gran for-mat per a cartelleria, que funciona amb tin-tes de làtex amb base d’aigua, les quals pre-

a R+D, màrqueting i operacions. A més, en aquestes instal·lacions hi ha el Centre Inter-nacional d’Arts Gràfiques (inaugurat el mes de maig passat), el servei d’atenció al client per a qüestions tècniques, que dóna servei mundial, i l’organització de vendes de tot Catalunya, entre altres àrees.

HP va arribar al territori català per primer cop l’any 1985, concretament a Terrassa, on va obrir un centre de producció, i cinc anys més tard s’inauguraria l’actual seu de Sant Cugat. “Aquí estem molt ben situats, a peu d’autopista i a prop de tot arreu. A més, Sant Cugat és un lloc incomparable per viu-re-hi, igual que els municipis del voltant, com Rubí i Cerdanyola. Només caldria mi-

anY funDaciÓ: 1939

uBicaciÓ: Sant Cugat del Vallès

2.300 treballadors (més de 450 són enginyers de R+D) a Sant Cugat

facTuraciÓ: 27,4 bilions de dòlars (de febrer-abril 2009)

Delegacions a més de 170 països. oficines a Madrid (central espanyo-la), Bilbao, Sevilla i València

inVErsiÓ r+D:3.500 M$ anuals

hEWLETT-PACKARD


3 ///

2 ///

6 ///

5 ///4 ///

2 /// iMPrEssorEs DE gran forMaT. SANT CUGAT ÉS LA CEN-TRAL MUNDIAL qUANT A R+D, MÀRqUETING I OPERACIONS/// I. MARqUèS

3 /// àMPlia gaMMa DE ProDucTEs. HP ESTÀ ESPECIALITzA-DA EN PRODUCTES DE FOTOGRAFIA, ENTRETE-NIMENT DIGITAL, INFOR-MÀTICA I LA IMPRESSIó/// I.M.

4 /// EVa Blanco. CAP DE COMUNICACIó DE HP A SANT CUGAT/// I.M.

5 /// EnginYErs En forMaciÓ. AL CENTRE D’ARTS GRÀ-FIqUES ES FORMEN UNS 1.200 ENGINYERS A L’ANY/// I.M.

6 /// inauguraciÓ DEl cEnTrE D’arTs gràfiQuEs. A L’ACTE HI VA ASSISTIR LA MINISTRA DE CIèNCIA, CRISTINA GARMENDIA, I EL CONSELLER D’INNO-VACIó, JOSEP HUGUET/// HP

senten gran avantatges: no emeten olors ni gasos contaminants (per tant no cal venti-lació), no són inflamables, no cal assecar-les (la utilització és instantània) i permeten usar paper reciclat.

Els productes del dia de demà, però, aniran molt més enllà, ja que des de la companyia asseguren que el futur passa per poder im-primir directament des de dispositius com el mòbil o el llapis de memòria, així com en els productes altament sostenibles. I és que, en aquest aspecte, pel que fa a produc-ció es té molt en compte el respecte al medi ambient “en els materials que es fan servir, l’energia que es consumeix en la fabricació dels productes, fins i tot com impactaran un cop estiguin a les cases dels clients”, afirma la cap de comunicació.

D’altra banda, un dels altres aspectes que sempre ha caracteritzat HP és el seu con-cepte sobre relacions laborals, segons deta-lla Eva Blanco: “Una de les grans diferènci-es amb altres companyies és que aquí tre-ballem per objectius, no per horaris. Tenim uns objectius marcats i el com ho fem i a on és problema nostre, mentre que arribis a les fites marcades, ningú et dirà res. Aquí ningú fitxa ni et controlen els horaris, i això et fa sentir més responsable de la teva pròpia fei-na, hi creus més i t’hi impliques molt més. Realment crec que aquest és un sistema que de mica en mica s’anirà implantant a al-tres empreses”. En aquest sentit, les instal-lacions de Sant Cugat disposen d’àmplies àrees destinades als treballadors, com zo-nes esportives, espais verds, entre d’altres.

la rEcErca s’iMPosa

“La innovació és motor de creixement”, afirma Rafael Gomà, membre del departa-ment de R+D de HP. Cap a aquesta àrea ca-mina des de fa anys el centre de Sant Cugat, prenent espai i protagonisme a l’àmbit de la producció. En aquest aspecte, la delega-ció vallesana va fer un pas important el mes de maig passat amb la inauguració del Cen-tre Internacional d’Arts Gràfiques, un equi-pament que es destinarà a la demostració de les darreres novetats en productes, així com a la formació del personal. Les instal-lacions, de 3.000 metres quadrats, han su-posat una inversió de 12 milions d’euros i donaran feina a 35 treballadors.

El Centre Internacional d’Arts Gràfiques, el primer d’aquestes característiques que l’empresa obre a tot el món, estarà destinat a la realització de presentacions i demostraci-ons de les darreres novetats tecnològiques. Està previst que visitin el centre unes 6.000 persones anualment –entre clients, empleats i empreses del sector–, provinents d’Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica. A més, les instal·lacions incorporen un Training Center, on enginyers d’aquestes regions del món vénen a formar-se i a conèixer amb més detall el funcionament de les noves maqui-nàries. Aquest centre de formació va acollir l’any passat 1.200 enginyers.

1939. Bill hewlett i Dave Packard, dos enginyers elèctrics de la Univer-sitat de Stanford funden l’empresa.

1985. hP aterra a Catalunya, con-cretament a Terrassa.

1988. Comencen les activitats de R+D al Vallès, conjuntament amb la divisió de hP San Diego.

1990. Trasllat al nou edifici actu-al de Sant Cugat del Vallès. A l’edifici de Terrassa es manté la producció.

1992. Comença l’exportació mundial des del Vallès de tota la gamma d’impressores de hP de gran format.

1993. El centre de Sant Cugat, res-ponsable mundial de R+D, màrque-ting i producció de les impressores de gran format.

2000. Es traslladen les línies de pro-ducció a Singapur i a països de l’est d’Europa. El centre de Sant Cugat es converteix en un centre multinegoci i es reforça la inversió en R+D.

2009. Inauguració del Centre In-ternacional d’Arts Gràfiques.

CRONOLOGIA


3 ///2 /// 4 ///

1 ///

1 /// PEP HinoJosa i MiQuEl BallEsTEr. ELS JOVES SABADE-LLENCS COMBINEN LA SEVA FEINA HABITU-AL AMB LA CREACIó DE CLICKS PER ENCÀRREC/// I. MARqUèS

2 /// ParElla DE casaMEnT. ÉS UNA DE LES PECES qUE MÉS DEMANEN ELS CLIENTS/// PLAYXXL

3 /// PEcEs originals. LES CREACIONS SEM-PRE ES FAN A PARTIR D’ELEMENTS ESTÀN-DARDS DE PLAYMOBIL/// I.M.

4/// PEcEs PErsonaliTZaDEs. LES COMBINACIONS SóN IL·LIMITADES, PERò CADA PEÇA ÉS ÚNICA I PORTA UN NÚMERO DE SèRIE/// PLAYXXL

joves emprenedors /// PlayXXL

En pocs mesos uns sabadellencs estan revolucionant el món dels Clicks i la moda, ja que han permès que qualsevol persona pugui lluir el mític ninot pel carrer o sobre un pastís de casament PER: iVanna VallEsPÍn

PlayXXL transforma els Clicks de Playmobil en complements

Tothom ja té a l’abast la possi-bilitat de fer que el mític Click de Playmobil l’acompanyi dia i nit. Només per 10 euros pot aconseguir un anell o un ac-cessori per al mòbil, un pen-

joll val 20 euros i una parella de nuvis, 40. L’encarregat de prolongar la vida d’aques-tes mítiques joguines i atorgar-los nous usos és un jove sabadellenc, Miquel Balles-ter, dissenyador industrial i d’interiors, que treballa en un estudi de disseny, però que en les estones lliures es dedica a la cre-ació d’aquestes peces úniques, ajudat pel seu company, Pep Hinojosa.

“Comprem peces als proveïdors (bra-ços, cames, perruques, complements...) i els muntem per fer peces úniques”, afir-ma Ballester. Les combinacions i possibi-litats són infinites, i així creen un tipus de peça original, moderna i exclusiva. Amb els Clicks més petits fan accessoris per a mòbils, clauers, arracades, pins, penjolls, etc. Amb els ninots més grans fan, bàsi-cament, parelles de nuvis, que és el que la gent més els demana, tot i que també cre-en peces més informals segons l’ocasió i la demanda (regal d’aniversari, una gra-duació, una parella que se’n van a viure junts...). “Si es troba a Playmobil, es pot fer”, assegura el jove dissenyador.

L’empenta d’aquest sabadellenc ha permès allargar la vida d’aquestes mítiques jogui-nes: “Els Playmobils convencionals estan fets per a infants d’entre 3-4 anys fins als 12-13, llavors ja passen a jugar amb les con-soles. Nosaltres el que estem fent és obrir el mercat a una franja que va des dels ado-lescents fins a la gent gran. Ens han vingut iaies a buscar arracades Playmobil i et di-uen: ‘El meu nét quan em vegi amb aques-tes arracades, es tornarà boig’”. De mica en mica s’han adonat que els Clicks són un símbol universal que no n’entén ni de con-dicions, ni de cultura, ni de sexes: “Tots, o hi hem jugat quan érem petits, o els hem tingut a prop. És una icona de la infància que qualsevol que la veu exclama: ‘Goita, és un Click!’”, afirma Ballester. Fins i tot, fa-mosos com Isabel Coixet i Javier Mariscal han quedat encantats amb les creacions i en llueixen alguna.

Tot el procés d’elaboració és molt artesanal i personal, fet que dóna vida a les peces, se-gons explica el seu creador: “Cuidem l’ela-boració, igual que l’embalatge i la presen-tació, on s’afegeix un text, i es dóna l’opor-tunitat al client que faci una foto al Click i n’escrigui una història, i que tot això ho pengi al nostre blog”.

De moment utilitzen exclusivament pe-ces originals de Playmobil, però no les mo-difiquen: “Treballem sobre estàndards de la companyia i diem que això és Playmo-bil, si no podríem tenir-hi problemes, i això no ho volem”, afirma Ballester. Però aquest emprenedor no es vol quedar aquí i vol presentar a Playmobil un projecte per cre-

ar sèries limitades d’aquests complements d’or, ceràmica, plata, etc.

l’aTZar D’un rETroBaMEnT

PlayXXL és una jove empresa creada el fe-brer del 2009 fruit de la casualitat, segons explica aquest sabadellenc: “Un dia volta-va pel mercat de Sant Antoni i em vaig re-trobar amb els Clicks. Llavors, era l’ani-versari d’un amic i vaig decidir fer-li un clauer amb el Click. Més tard, aquest amic me’n va demanar un altre per a una terce-ra persona. I d’aquí un altre i un altre, et-cètera. Fins que una amiga em va convidar a portar les meves creacions a la seva pa-radeta d’aquest mercat barceloní. Va ser la prova de foc i va funcionar. Llavors va www.playxxl.com

MéS INFORMACIÓ

ser quan vaig decidir tramitar els papers i muntar l’empresa”.Amb una mínima inversió es va comprar un ordinador i una furgoneta i ara disposa d’una paradeta pròpia a la fira de la rambla del Raval de Barcelona els caps de setmana. “En aquest país, la gent quan té una idea calla per por que l’hi robin. Però si tu tens una idea, l’has d’explicar a tothom i veure’n la reacció, si la resposta del teu entorn és positiva, llavors l’has de tirar endavant”.


miques i introdueix les modificacions necessà-ries perquè els beneficiaris de l’esmentada de-ducció puguin anticipar els resultats de la seva aplicació minorant els pagament a compte de l’impost en el mateix període impositiu 2008.

En la seva disposició transitòria primera, esta-bleix les regles aplicables: una minoració de 200 euros de les retencions al mes de juny mante-nint el mateix tipus de retenció i la resta fins a arribar als 400 euros amb les retencions fins a

final d’any, modificant el tipus de retenció. El que li va passar per alt a la gran majoria de con-tribuents, va ser la lletra petita d’aquesta apli-cació, per la qual una gran massa social que-dava exclosa de beneficiar-se de la deducció. Els afectats van ser els més necessitats; la gran majoria de pensionistes per jubilació, viduïtat o orfenesa i treballadors amb contractes tempo-rals o mileuristes l’import de les retencions dels quals no arribarien mai als 400 euros.

Tanmateix, aquesta base social, que en el mo-ment de les eleccions va suposar el gran suport per al Sr. Zapatero, mai no va estar assabentada dels requisits reglamentaris per poder-se apli-car la deducció, i ara, maig del 2009, espera pre-sentar la declaració de renda del 2008 i així po-der recuperar els tant anhelats 400 euros.

Els gestors administratius estem vivint cada dia la decepció de molts contribuents que no entenen que les promeses electorals portin in-closa lletra petita, que desconeixen la definició

literal de la paraula deducció: “Acció de deduir”, que vol dir deixar de pagar, que no és el mateix que cobrar, i veuen com la promesa electoral queda difuminada amb les modificacions re-glamentàries. Entre la lletra petita i l’ambigüi-tat del llenguatge, creix dia a dia la decepció del petit contribuent, que en aquests temps de crisi se sent desemparat, sense drets i no-més amb deures i obligacions.

Des del Col·legi demanem que s’adoptin me-sures eficaces, no electoralistes, per protegir sobretot la petita i mitjana empresa, base i fo-nament del teixit econòmic i social del nostre país. Si la petita i mitjana empresa s’enfonsa, com estem palesant cada dia, no caldrà cap ti-pus de mesura, ja que seran molt pocs els con-tribuents que es podran aplicar la deducció en la seva totalitat el 2009.

Des del nostre col·lectiu proposem l’adopció de veritables mesures estimuladores de l’acti-vitat econòmica, mesures encaminades a po-tenciar els emprenedors, reduint temporal-ment els costos socials, aplicant exempcions o bonificacions fiscals, incentivant la creació de llocs de treball. Considerem que en moments com els actuals, cal sobretot defugir del fals pro-teccionisme que només immobilitza. El govern ha de vetllar més per la viabilitat de la petita i mitjana empresa facilitant els recursos de fi-nançament necessaris per a la seva continuï-tat. /// CARME DALMAU. PONENT DE LA COMISSIó DE

COMUNICACIó DEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRA-

TIUS DE CATALUNYA

la promesa electoral que tots els espanyols cobraríem 400 euros si José Luis Rodrí-

guez Zapatero guanyava les eleccions es va palesar en el Reial decret-llei 2/2008, de 21 d’abril, de mesures d’impuls a l’activitat eco-nòmica. No obstant això, la primera decepció popular es va produir a l’inici de la campanya de renda del 2007, el mes de maig del 2008, car la majoria de contribuents i sobretot els més necessitats ja es veien gaudint dels 400 eur-tos en metàl·lic i, fins i tot, alguns ja els havi-en incorporat al pressupost de les seves va-cances estiuenques.

La deducció dels 400 euros no s’aplicaria fins a la renda del 2008, però per esmorteir la de-cepció, el Legislatiu establia, via modificació del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, una bestreta de l’esmenta-da deducció. El Reial decret 861/2008, de 23 de maig, modifica el Reglament de l’impost sobre les persones físiques en matèria de pagaments sobre rendiments del treball i activitats econò-

Tinc la intenció de crear una empresa, però abans m’agradaria saber quins recursos puc aconseguir per tal de tirar-la enda-vant.Els recursos que té a l’abast un emprene-dor per crear una empresa són diversos. · Capitalitzar el 60% la seva prestació d’atur per poder finançar la inversió ini-cial. · Subvencions que pot demanar a la Pro-moció de l’Ocupació Autònoma que ator-ga la Generalitat de Catalunya. · Microcrèdits per a determinats col-lectius. Hi ha diferents convenis i pro-grames de la Generalitat.· Diverses bonificacions i deduccions de la Seguretat Social i l’IRPF (recursos que requereixen assessorament d’un profes-sional).· D’altres subvencions, ajuts tècnics, fi-nancers, tant en el camp dels ajunta-ments com de la Unió Europea per a sec-tors específics: medi ambient, cultura, empreses tecnològiques, etc.

Quins requisits es dema-nen per poder optar a mi-crocrèdits, ajuts, bonifi-cacions, etc.?En línies generals, el que es requereix per sol·licitar subvencions o microcrè-dits és un pla d’empresa i una memò-ria econòmica i explicativa de l’activitat. Existeixen microcrèdits per a qualsevol persona que, amb l’objectiu de desenvo-lupar un projecte empresarial, tingui di-ficultats per accedir als crèdits habituals per falta de garanties, i això amb espe-cial atenció a certs col·lectius de major risc d’exclusió (discapacitats, majors de 45 anys, famílies monoparentals, immi-grants...).

Aquest any, l’Agència Tri-butària ha enviat l’esbor-rany de la declaració de la renda del 2008 al meu fill, menor d’edat. Li surt a tor-nar 350 euros. Què he de fer? Donar-lo per bo i que ens retornin aquests di-ners?D’acord amb l’article 58 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost

sobre la renda de les persones físiques, l’aplicació del mínim per descendents va lligada al compliment dels següents re-quisits:· Que el descendent sigui menor de 25 anys o tingui un grau de minusvalidesa superior al 33%, independentment de la seva edat.· Que convisqui amb el contribuent.· Que no hagi obtingut durant l’any 2008 rendes, excloses les exemptes superiors a 8.000.Ara bé, l’article 61 de la mateixa Llei 35/2006 ens diu que “no escau l’aplicació del mínim per descendents quan presen-tin declaració per aquest impost amb ren-des superiors a 1.800 euros.El fet de confirmar l’esborrany implica la presentació de la declaració i com que la retenció correspon a unes rendes supe-riors a 1.800 euros, es perdria la deducció del mínim per descendent, és a dir, 1.836 euros si el fill és el primer, o 2.400 si fos el segon. Per recuperar 350 euros del fill és perd la possibilitat d’aplicar el mínim per des-cendent. El que cal fer abans de confir-mar l’esborrany és demanar l’assessora-ment d’un gestor administratiu, que com a expert fiscalista estudiarà la millor pos-sibilitat.

CONSULTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNyA /// RENDA 2008

La fal·làcia de les promeses electorals en l’economiaEn temps de crisi el descontentament del petit contribuent creix dia rere dia per culpa de la lletra petita dels reglaments i l’ambigüitat del llenguatge

S’inicia la campanya de la renda /// ARXIU

·


ASSOCIACIONS /// PIMEC

Des de l’any 2000, la mitjana de creació de societats mercantils a Catalunya és d’unes 23.500 empreses anuals. El pic més alt en el naixement de noves societats es va pro-duir l’any 2006, amb 27.749 societats, però a partir de llavors es va iniciar una dava-llada que va arribar a les 18.540 creades el 2008. Aquest nombre registrat l’any passat representa el 18,1 % de les empreses instau-rades a tot l’Estat.

La reducció del nombre de naixement d’em-preses entre el 2007 i el 2008 es manté en tots els territoris catalans. A Barcelona, es van crear 14.267 societats l’any 2008, for-ça menys que les 19.193 que van veure la llum l’any anterior. A Girona, se’n van ins-criure al Registre Mercantil 1.747 l’any pas-sat (2.565 el 2007), a Lleida 1.059 societats (1.473 el 2007) i a Tarragona 1.476 compa-nyies, enfront de les 2.249 del 2007.

CLASSIFICACIÓ PER SECTORS. En el perío-de 2000-2008, gairebé la meitat de les em-preses creades pertanyen al sector de la construcció. Tenint en compte l’índex de creació neta d’empreses –la diferència en-tre les societats creades i les dissoltes–, 14.581 societats (46,2 %) s’inscriuen en el sector de la construcció i serveis immobili-aris i 76.289 en el sector dels serveis en ge-neral (54,1 %). En canvi, el sector industri-al pateix una lleugera destrucció d’empre-ses, amb un creixement negatiu de 247 societats. /// REDACCIó

La crisi econòmica ha destruït 2.000 societats en l’últim any

a Catalunya es van crear 18.540 em-preses l’any passat, 6.940 menys per

comparació a les del 2007 (un 37% menys), i se’n van destruir 1.922 com a conseqüèn-cia de la crisi, segons un estudi que ha pre-sentat aquest mes de maig l’agrupació de petites i mitjanes empreses Pimec. El ni-vell de dissolució d’empreses del 2008 és el segon més elevat dels darrers vuit anys, només superat per l’any 2007, quan es van destruir 2.557 societats. El president de Pi-mec, Josep González, ha denunciat que el govern català no ofereix suficients ajudes als emprenedors, fet que, unit a altres fac-tors, com l’alt cost laboral, converteix Ca-talunya en un territori que “no és atractiu” per a la instal·lació i creació d’empreses.

“L’entorn que tenim aquí a Catalunya no afavoreix que s’hi instal·lin empreses in-dustrials”, ha alertat el president de Pimec, que ha apuntat com a factors l’elevat cost del terreny i del personal, però també la

“poca predisposició d’ajuda de l’Adminis-tració” comparat amb altres territoris com Aragó, que, segons la seva opinió, ofereix totes les facilitats possibles quan hi va una nova empresa a instal·lar-s’hi. González també ha apuntat com a principal problema de les empreses l’alt nivell d’impagament i per això ha manifestat la urgència d’una nova llei de la morositat que forci a reduir els terminis de pagament de serveis.

LA DESTRUCCIÓ ES FRENA. Malgrat l’eleva-da destrucció d’empreses a Catalunya, l’es-tudi de Pimec, titulat La dinàmica società-ria a Espanya i Catalunya i el cicle econòmic 2000-2008, revela que s’ha reduït lleugera-ment la dissolució d’empreses entre l’any passat (1.922 societats) i les registrades el 2007 (2.557), el pitjor any des de principis de segle en aquest aspecte. A l’Estat espa-nyol també es va produir la mateixa reduc-ció, amb 16.095 empreses dissoltes el 2008 enfront a les 18.038 destruïdes el 2007.

Pimec ha presentat un estudi on analitza el cicle econòmic 2000-2008

josep González, president de Pimec /// ACN

El Rei, en el 450è aniversari del Gremi de Fabricants

El rei Joan Carles I va presidir el 20 de maig passat l’acte central de la com-

memoració del 450è aniversari del Gre-mi de Fabricants de Sabadell. L’esdeveni-ment ha servit per presentar el llibre Or-ganització empresarial i ciutat industrial. El Gremi de Fabricants a la història de Saba-dell 1559- 2009, que repassa la trajectòria de l’entitat.

El monarca va ser present físicament a l’acte, però no va fer cap intervenció, cosa que sí que van fer la resta d’assistents. D’una banda, el ministre de Treball i Im-migració, Celestino Corbacho, va afirmar que cal “apostar per un canvi de model productiu en què la formació i el coneixe-ment en siguin els pilars bàsics”. D’altra banda, el president del gremi, Josep Ca-sas, va fer un repàs dels orígens de l’enti-tat, que es remunten a l’edat mitjana i al Gremi de Paraires, que agrupava els tre-balladors de la llana.

Aquests no són els únics fets que recull el llibre presentat, sinó que l’obra també fa una revisió de la història de Sabadell i la seva indústria, especialment el tèxtil.

LLARGA hISTòRIA. El Gremi de Fabri-cants de Sabadell, fundat el novembre del 1559, és una associació empresarial d’afi-liació voluntària, que té com a objectiu defensar els interessos del més d’un cen-tenar d’empreses que hi estan associa-des, bàsicament del sector tèxtil de Saba-dell i la seva demarcació. La història del gremi ha tingut un paper important en el desenvolupament de la ciutat i de la co-marca, ja que va participar en la creació d’institucions tan importants com La Cai-xa i Banc Sabadell i de la Cambra de Co-merç de la ciutat. /// I. VALLESPÍN

El Rei al costat de josep Casas /// I. MARqUèS

ASSOCIACIONS /// GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL


6 DE jUNY

1a fira conTra El canVi cliMàTic Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, l’Ajuntament de Sant Cugat organitza per primera vegada aquesta fira, que tindrà lloc de les 11 del matí a les 3 de la tarda. Una trobada d’empreses i entitats, amb exposicions, informació, jocs i tallers, per intentar donar resposta a la pregunta “què podem fer per evitar el canvi climàtic?”.

organitza: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Lloc: plaça d’octavià, Sant Cugat Més info: www.santcugat,cat

PANELL INFO

8 DE jUNYTrEurE ParTiT DE la crisi, l’EconÒMica i la nosTra jornada que plantejarà de forma gràfica quina és l’evolució d’una empresa des d’una situació estable, amb beneficis, a una concursal; els símptomes que es poden identificar i quan i com cal actuar. També es farà un pla de viabilitat que identifiqui la sostenibilitat de l’empresa a curt termini. organitza: Parc Tecnològic del Vallès Lloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del PTV (Cerdanyola del Vallès) Més info: www.ptv.es

DEL 8 AL 18 DE jUNYcurs DE crEaciÓ DE wEBs PEr a EnTiTaTs, coMErÇos i PiMEsAdreçat a entitats, comerços i pimes que vulguin construir i mantenir la seva web d’una manera senzilla i ràpida per donar-se a conèixer a Rubí i més enllà.organitza: Ajuntament de RubíLloc: Aula d’Internet de l’edifici Rubide-senvolupament, rambleta joan Miró, s/n, RubíMés info: www.ajrubi.es

15 DE jUNYlliuraMEnT DEls PrEMis PiMEs 2009Arriba a la 12a edició aquesta convoca-tòria organitzada per Pimec. S’atorga-rà el premi Fundació Pimec als valors d’empresa i el premi a la pime més com-petitiva, que engloba les categories de microempresa, petita empresa, mitja-na empresa i comerç més competitiu. Els guardons tenen una nova catego-ria, el premi a la qualitat lingüística, que vol premiar les accions de l’empresa en matèria de l’ús i la qualitat de la llengua

catalana en el seu entorn d’activitat. El president de la Generalitat, josé Mon-tilla, ha confirmat la seva assistència al sopar de lliurament dels premis.Lloc: Sala oval del Palau Nacional de Montjuïc, Barcelonaorganitza: PimecMés info: 93 496 45 11

15 DE jUNYfÒruM ascaMM 2009El Fòrum Ascamm és una jornada de periodicitat anual que té per objectiu ser punt de trobada i debat sobre els di-ferents aspectes de la innovació que in-cideixen en la competitivitat empresari-al, des d’un enfocament pluridisciplinari que inclou tant la innovació tecnològi-ca com l’organitzativa i de gestió. El Fò-rum s’ha consolidat com a cita impres-cindible d’empresaris, directius, re-presentants de centres tecnològics, universitats, institucions i de l’adminis-tració central i autonòmica. El leitmotiv d’aquesta quarta edició és Innovar amb les persones, és a dir, la innovació en el desenvolupament i les competències del capital humà com a motor de canvi en l’empresa.Lloc: CosmoCaixa, c/ Teodor Roviralta, 47, Barcelonaorganitza: Ascamm Centre TecnològicMés info: www.forumascamm.es

16 DE jUNYun ProJEcTE EconÒMic sosTEniBlEXerrada a les 8 del vespre a la Casa de Cultura a càrrec d’Ivan Muñiz, professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB.organitza: Fundació Sant CugatLloc: Casa de Cultura de Sant Cugat, c/ Castellví, s/nMés info: www.santcugat.cat

Lamp Lighting, empresa d’il·luminació tèc-nica i arquitectural amb seu a Terrassa, ha il·luminat La Caja Mágica de Madrid, un dels edificis més singulars de l’arquitectu-ra esportiva mundial, dissenyat pel cone-gut arquitecte francès Dominique Perrault. L’edifici està situat al Parc del Manzanares i es tracta d’un complex esportiu dedicat al tennis que, pel seu disseny versàtil i funci-onal, permet celebrar competicions tant a sostre cobert com a l’aire lliure. A l’edifici principal de La Caja Mágica hi ha un estadi de tennis de 12.000 localitats; és aquí on Lamp ha col·locat un total de 3.800 Uplights LED sota els seients per crear un efecte de llum espectacular i màgic. El producte utilitzat és una lluminària en-castable al terra que es caracteritza per les seves altes prestacions tècniques i la seva sostenibilitat, ja que tenen un consum de només 3,9 W.

Unit 4 Agresso, desenvolupador global de software empresarial, va registrar l’any 2008 un total de 393,6 milions d’euros d’ingressos; això suposa un creixement del 27% respecte a l’any anterior. Durant l’any passat, la companyia també va re-gistrar un increment del resultat opera-tiu en un 35%, fins als 70,1 milions d’eu-ros; un augment del marge de l’EBITDA fins al 17,8%, i un increment dels ingres-sos proforma un 9%. L’empresa afirma que aquest bon resul-tat es deu al fet que “les vendes dels pro-ductes, tant d’Agresso com de CODA, han continuat a l’altura en la majoria de països; han contribuït significativament a aquest creixement les ofertes de producte d’Unit 4 Agresso al Benelux”.Unit 4 Agresso és un dels productors lí-ders internacionals de software empre-sarial, que té oficines en 19 països. La companyia té la seu central a Sliedrecht, Holanda, però disposa d’una oficina a Barberà del Vallès.

El primer trimestre del 2009, la Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) ha obtingut una xifra de negocis, és a dir, de vendes, de 8,51 milions d’euros, un 8,2% menys que el mateix període de l’exercici anterior, una davallada que des de la companyia atribuei-xen a la disminució del consum d’aigua i de l’activitat del sector de la construcció. Segons han valorat des del grup, que es queda com a segon operador en serveis d’aigua potable a Catalunya, l’estabilitza-ció d’aquest import respon a l’optimitza-ció dels seus costos operatius.Durant aquest 2009 la plantilla de CASSA també s’ha reduït i ha passat dels 254 tre-balladors als 237.

CCS AGRESSO /// BARBERà

Els ingressos d’agresso creixen un 27% l’any 2008

LAMP /// TERRASSA

lamp lighting il·lumina la caja Mágica de Madrid

CASSA /// SABADELL

cassa guanya 8,51 M€ el primer trimestre del 2009

LES CARES DE LA ‘B30’

DANIEL CARASSO, PRESIDENT D’hONOR DANONE

Daniel Carasso, fill del fundador de la multinacional Dano-

ne, va morir el passat 17 de maig a París a l’edat de 103 anys. Nascut a Salònica, Carasso va crear el 1929 Danone Fran-ça, que va impulsar el desenvolupament internacional del grup.

SANTIAGO GUERRERO, NOU GERENT DE LA UAB

Catedràtic de l’Es-cola Universitària de l’àrea d’economia fi-

nancera i comptabilitat, ha estat vice-rector d’economia de la UAB (2000-2005). A més, actualment és director general de la Fundació UAB i vicerector d’Organitzacions i Fundacions.

MòNICA MENDOZA, ASSESSORA VENDES CECOT

Va estudiar psico-logia, però als 25 anys ja era directora

comercial al grup Intercom. Fa tres anys que dirigeix l’Open Channel de la mar-ca Rimax. És professora de màrqueting de la UAB i EADA i té un màster en di-recció comercial.

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

La situació laboral de les dones

LA CONCILIACIÓ MILLORA L’EMPRESA

1 ///

2 ///

La taxa d’inactivitat de dones d’entre 25 i 45 anys causa-da per responsabilitats fami-liars és a Espanya de les més altes de la Unió Europea, no-més se situen al davant pa-

ïsos com Grècia, Luxemburg o Irlanda, i en contraposició als estats més avançats en aspectes socials com Gran Bretanya i els països nòrdics.

L’informe de la Cambra de Comerç refe-rent a la situació laboral del 2006 mostra que el grau de mesures de conciliació en els sectors productius catalans es limita bàsicament a la flexibilitat horària o elec-ció de torn després de la baixa per mater-nitat o per paternitat (66%), seguida de la reducció de la jornada per cura de famili-ars (56%), o l’excedència per cura de fami-liars amb reserva de lloc de treball (54%). Per sectors, l’hoteler, la indústria i els ser-veis són els que més apliquen mesures de conciliació i, molt per darrere, es troba el sector minorista.

Això va provocar –segons el mateix estu-di– que l’any 2006, 32.595 dones amb for-mació superior abandonessin prematu-rament la seva professió i quantifica que aquesta pèrdua de capital humà equival a un cost de 12.152 milions d’euros, és a dir, un 6,2% del PIB de Catalunya.

El Departament de Treball de la Generali-tat intenta posar aturador a aquesta situ-ació i aquest any ha iniciat una prova pi-lot als polígons industrials de Rubí i Bar-berà del Vallès.

Però no tan sols això, perquè no es tracta només d’aconseguir que cada dia hi hagi més dones que participin en el mercat la-boral i en les millors condicions, sinó que la qualitat de treball de les dones i el de-senvolupament de les seves tasques si-guin suficients i dignes. L’autonomia de les dones ha de ser garantida socialment, i per això s’ha d’estar alerta amb el fet que l’ocupació a temps parcial estigui bàsica-ment formada per dones, que les dones ocupin els estrats més baixos dels escala-fons laborals o que de manera sistemàti-ca els seus salaris siguin inferiors als dels homes. Es tracta en definitiva de garantir que les dones tinguin les mateixes opor-tunitats laborals i amb el mateix grau que els homes.

D’aquí la necessitat d’impulsar els plans d’igualtat, que han de tractar temes tan diversos com la formació interna amb igualtat d’oportunitats, la revisió dels cri-teris de selecció, l’anàlisi de l’accés a llocs de direcció per part de les dones, l’eradi-cació del llenguatge sexista, la tolerància zero envers l’assetjament sexual o moral, entre d’altres.

L’Observatori Dona i Empresa de la Cam-bra de Comerç mostra en un altre informe de finals del 2008 com s’està produint una

CADA ANY, EL PIB CATALà PERD 977 MILIoNS D’EURoS A CAUSA DE LA MANCA DE PoLíTIqUES DE CoNCILIACIó I D’IGUALTAT qUE PRoVoCA L’ABANDoNAMENT DEL MERCAT LABoRAL DE DoNES qUALIFICADES. EL DEPARTAMENT DE TREBALL INTENTA PoSAR ATURADoR A AqUESTA SITUACIó AMB UNA PRoVA PILoT ALS PoLíGoNS INDUSTRIALS DE RUBí I BARBERà DEL VALLÈS.TEXT: Maria TErEsa coca /// FOTOS: oriol saBaT

1 /// DonEs En Els

Òrgans DirEcTius Emerson Process

Management, de Rubí, és una de les empreses

que participen al programa pilot del

Departament de Treball.

2 /// flEXiBiliTaT

HoràriaL’empresa de Barberà,

Provital, aplica diferents mesures de

conciliació.

27GAS A FONSB30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

fuita de talent molt gran de dones profes-sionals ben preparades i amb experiència, que frenen la seva carrera per mancan-ces en infraestructures socials bàsiques. Exemplificant-ho amb números, l’informe determina que dels 2.235 càrrecs direc-tius a les 400 principals empreses de Ca-talunya, només 197 estan ocupats per do-nes i d’aquestes, un 17,7% són secretàri-es. No obstant l’evidència de les xifres, els responsables del gabinet d’estudis eco-nòmics de la Cambra es mostren espe-rançats en veure, en l’horitzó del 2011, els efectes de la promulgació de la llei d’igual-tat i l’entrada en vigor del codi unificat de govern corporatiu. Perquè no tan sols es tracta d’intentar tenir uns horaris que afa-voreixin la conciliació de la vida privada amb la vida laboral, sinó d’un seguit d’ele-ments addicionals –sovint dependents de les administracions– com ara ajudes per a guarderies, ajudes a la família..., que so-vintegen en altres països europeus.

És en aspectes com aquests on vol inci-dir la direcció general d’igualtat d’opor-tunitats en el treball a través del projecte Impuls de noves formes d’organització del temps a les empreses catalanes: prova pilot a dos polígons industrials.

El TEMPs DE TrEBall

Aquesta iniciativa pren com a referent el missatge central de l’estudi realitzat pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, Temps de treball: balanç d’actuacions a la Unió Europea. Aquest estudi conclou que cal “aconseguir que el temps de treball sigui considerat una peça clau de les re-lacions laborals per tots els agents soci-als i institucionals implicats o, en altres paraules, fixar la jornada laboral diària com un dels eixos vertebradors bàsics de l’organització laboral de les empre-ses. Una fita que ha de ser capaç d’aten-dre tant la variabilitat pròpia de cada sector i procés productiu com les neces-sitats de la població treballadora”.

En aquest sentit, i davant una possible manca d’interès per part d’alguns actors socials, el Departament de Treball ha tirat endavant amb un pressupost de 200.000 euros la prova pilot en l’àmbit de la con-ciliació de la vida laboral i personal en un grup de 33 empreses –9 de Rubí i la res-ta de Barberà del Vallès– amb 4.307 perso-nes treballadores –2.422 dones i 1.885 ho-mes– i que pertanyen a diversos sectors, com el logístic, el químic, l’informàtic, les arts gràfiques, el tèxtil, l’automoció, el farmacèutic i el comerç, entre d’altres. L’objectiu final: posar en marxa noves for-mes d’organització del temps de treball adaptades a les necessitats empresarials, a les de les persones treballadores i a la societat en general.

Aquest plantejament parteix de la base que les mesures de conciliació ajuden

5 ///

4 ///3 ///

a compatibilitzar la vida laboral i per-sonal de les treballadores i els treballa-dors, i aquesta millora en la qualitat de vida està comprovat que repercuteix po-sitivament en l’aprofitament del capital humà de les empreses.

De les experiències analitzades per la Di-recció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball s’extreu que una empresa que permet la conciliació veu com el ren-diment en el treball de les seves persones ocupades millora en satisfacció i motiva-ció, i en conseqüència es redueix l’absen-tisme laboral. Alhora, redunda en una mi-llor organització de les hores de treball en funció del volum de feina o de les puntes de feina. De fet, l’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC) evidencia com les persones treballadores que trien el seu horari acaben treballant més hores per setmana (43,3 h/s) que aquelles que tenen un horari rígid (39,5 h/s) o un horari flexible decidit per l’empresa (39,7 h/s).

Un altre element important és la consta-tació que les persones treballadores va-loren cada cop més el salari emocional (equilibri entre treball i vida personal) del qual gaudeixen a les empreses més que el simplement econòmic, i es comprova que sí és així, els ocupats –especialment els

més joves– eleven el seu nivell d’identifi-cació i compromís amb l’empresa.

En definitiva, conciliar i afavorir la igual-tat d’oportunitats incrementa la compe-titivitat empresarial a un cost zero, ja que es genera més i millor satisfacció perso-nal per crear, innovar, produir qualitat i, en general, ser més competitiu.

EMErson i ProViTal

En el món empresarial de vegades es fa ús de manuals d’estratègies organitzati-ves i de management. En matèria de con-ciliació la bibliografia és extensa. Però el més aconsellable és fer una bona recerca en el teixit industrial per trobar que hi ha empreses que poden ser una excel·lent guia per saber el com i el què de la igual-tat i la conciliació.

Un dels casos més coneguts, però no per això l’únic, és el del fabricant de soluci-ons tècniques per a la construcció Tecnol, ubicat a Reus. Aquesta empresa es va en-dinsar tard en la reorganització del temps de treball, el 2002, si es tenen en comp-te altres experiències industrials de Cata-lunya, però s’ha de dir que ha afrontat el tema de forma accelerada i ara per ara és un exemple que cal seguir. Tecnol va co-mençar a aplicar mesures de conciliació

3 /// suPorT faMiliarL’horari laboral poc flexible implica que molts professionals hagin de recórrer a familiars per atendre el dia a dia dels nens.

4 /// DiàlEg EMPrEsa- TrEBallaDorsXavier Mauro és el representant dels treballadors d’Emerson Process Management.

5 /// DirEcTius al DiaGemma Soto i Yolanda Fernández, de l’equip directiu de Provital, han mantingut i actualitzat les polítiques d’igualtat i conciliació.

6 /// conciliaciÓ i conTrolUn treballador de la multinacional de Rubí, Emerson, registra la seva entrada a l’empresa./// I.M.

quan el seu president, Xavier Martínez, va voler posar en pràctica el llibre La ruta de l’èxit, de Paco Martín Frías. Ara, els seus més de 730 treballadors tenen flexibili-tat horària, està prohibit fer hores extres, es poden recuperar hores perdudes, es re-ben ajuts pel naixement o adopció de fills, entre altres mesures.

També poden considerar-se manuals de llibre les condicions de treball de multi-nacionals com Novartis, les del fabricant de productes de neteja KH Lloreda, que té guarderia per als fills dels treballadors, les del grup de missatgeria MRW, que aposta per la promoció interna sense distinció de sexes, o les d’Arbora & Ausonia, on l’opció de la videoconferència ha permès reduir en nombre important els desplaçaments dels treballadors.

En el cas del projecte de conciliació de la vida laboral i personal als polígons indus-trials de Can Salvatella, a Barberà del Va-llès, i als polígons de la zona nord de Rubí, els exemples es troben repetidament entre les empreses participants a la prova pilot. Com a mostra, l’esforç de la firma de serveis Emerson Process Management (Rubí) i del fabricant de cosmètica Provital (Barberà del Vallès), on les dones tenen un pes impor-tant en els òrgans directius i de gestió.

28 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

MéS INFO

NORMATIVA SOBRE CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL

a catalunya:Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, fa-miliar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Ca-talunya.Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.

a l’Estat espanyol, com a compli-ment dels compromisos adquirits a Europa:

El Reial decret 1251/2001, de 16 de no-vembre, pel qual es regulen les presta-cions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat i risc durant l’embaràs.La Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida la-boral i familiar de les persones treba-lladores, que té com a finalitat acon-seguir un equilibri entre el reconei-xement i l’increment dels permisos parentals i marentals i el manteniment de les persones amb responsabilitats familiars, especialment les dones, dins del mercat de treball.Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i ho-mes. En el capítol II tracta sobre els drets de conciliació de la vida perso-nal, familiar i laboral.

a la unió Europea:Les directives 92/85/CEE del Consell de la Unió Europea, de 19 d’octubre del 1992, relatives a l’aplicació de mesu-res per promoure la millora de la segu-retat i de la salut en la feina de la treba-lladora embarassada.Les directives 96/34/CE, de 3 de juny del 1996, relatives a l’acord marc sobre el permís parental.La resolució del Consell de la Unió Eu-ropea i dels ministeris de Treball i As-sumptes Socials de 29 de juny de 2000, relativa a la participació equi-librada d’homes i dones en l’activitat professional i en la vida familiar.La recomanació del Consell de la Unió Europea, de 31 de març del 1992, sobre la cura i atenció de les nenes i els nens.La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de desembre del 2000, que fa una referència expressa a la conciliació.

Més informació a la pàgina web delDepartament d’Acció Social i Ciuta-dania de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.net/benestar/secretaria-familia/concilia.htm

La situació laboral de les dones

MéS INFO

Lydia Tarrasón, responsable del depar-tament de recursos humans d’Emerson, una companyia amb 34 treballadors, as-segura que l’interès de la multinacio-nal per la igualtat i la conciliació és “molt gran” i des del 1987 estan implementa-des mesures addicionals a les establerts per conveni, com ara “dies de festa ex-tra depenent dels anys treballats, l’hora-ri flexible o el banc d’hores”. Ara, amb la seva participació al programa pilot, es-peren trobar “noves idees per millorar l’ambient de treball i respondre a les ne-cessitats dels treballadors que es mos-tren molt interessats en com comptabi-litzar feina i malalties familiars, sobretot dels fills”.

Tarrasón explica que pel fet de pertànyer a una multinacional hi ha mesures més complicades d’aplicar perquè impliquen un gran cost o un greuge comparatiu amb la resta d’empreses del grup, però n’hi ha altres que només requereixen d’una mica de bona voluntat per totes les parts. “Al-gunes les posarem en marxa en breu”, afirma.

La cap de recursos humans d’Emerson comparteix amb la resta de la direcció del grup l’opinió que les mesures de concili-ació i d’igualtat “s’han d’aplicar perquè donen resposta a problemes reals”. De la mateixa manera defensa que “el que es decideix aplicar ha de correspondre a ve-ritables necessitats dels treballadors i que són aquests mateixos els que han de ser conscients de l’esforç que l’empresa fa i per tant ha de fer-ne un bon ús”.

Amb la mateixa filosofia, el concepte de conciliació forma part de l’estratègia em-presarial de Provital, una indústria de cosmètica. La responsable de recursos humans d’aquesta firma de Rubí, Yolan-da Fernández, explica que “tant directius com comandaments intermedis, com el personal base estan molt conscienci-ats en aquests temes”. Una altra cosa és la seva implementació, ja que per motius

d’organització de la feina, en algun cas no es poden fer servir totes les mesures de conciliació que tenim a disposició, però “per ser coherents, les utilitzem i les dei-xem d’utilitzar” en funció de les necessi-tats de treballador i empresa.

A Provital defensen decididament el mo-del: “Des de la nostra experiència de tants anys, vam començar a adaptar els horaris el 1993, creiem que les mesures de conciliació són una molt bona font de satisfacció i realització”.

La seva cap de personal explica que la conciliació té un retorn favorable: “Per-met ser responsable i no abandonar les obligacions laborals i personals, de ma-nera que ens puguem sentir bé, amb la satisfacció de fer el que has de fer, sense remordiments, i no haver de triar entre una cosa o l’altra. Amb aquestes accions podem donar la resposta adient a cada persona en cada ocasió”. La prova més clara dels beneficis que aporta és que el personal de Provital no marxa fàcilment de l’empresa, hi estan a gust, se sen-ten ben tractats i compensats, i aques-ta tranquil·litat fa que la seva realització professional sigui possible.

Des de Provital s’és conscient que “evi-dentment posar en marxa i mantenir aquestes mesures de conciliació té un cost, però és perfectament assumible quan els resultats són tan positius i per-meten a l’empresa envoltar-se de perso-nes molt compromeses, la competència personal més valorada per Provital”.

Els seus treballadors agraeixen molt la flexibilitat horària, però també aposten per la formació contínua i, “per des-comptat, pel servei de càtering, tant per la comoditat com pel preu”, i també per l’assegurança mèdica privada, l’assegu-rança de vida o el pla d’estalvi, que són molt valorats encara que “no tan populars perquè els seus efectes no són tan immediats”, conclou Fernández.

DELS 2.235 CÀRRECS DIRECTIUS A LES 400 PRINCIPALS EMPRESES CATALANES, NOMÉS 197 SÓN DONESSEGONS UN ESTUDI, COMPATIBILITZAR LA VIDA LABORAL I FAMILIAR DELS TREBALLADORS REPERCUTEIX EN L’APROFITAMENT DEL CAPITAL HUMÀ KH LLOREDA TÉ GUARDERIA PER ALS TREBALLADORS, MENTRE ARBORA & AUSONIA OPTEN PER LES REUNIONS A TRAVÉS DE VIDEOCONFERÈNCIA

6 ///

EMPRESES PARTICIPANTS EN LA PROVA PILOT DEL DEPARTAMENT DE TREBALL

BARBERÀ DEL VALLèS:sEur VallÈs occiDEnTal Logística6 PM Programació industrial / acs Serveis informàtics / noDus cEnTrE DE nEgocis Promoció econòmica / funDaciÓ BarBErà ProMociÓ Promoció econòmica / BaricEnTro Comerç / Basi Tèxtil / carTsErVicE Embalatges alimentació / cETBa Fabricació / ccs agrEsso Serveis informàtics / clEcE Transport / EMBalaTgEs PorTa Embalatges industrials / gaBinETE TÉcnico nEriZ Prevenció de riscos laborals / gruPo caT logÍsTica cargo Logística / sErnal Logística / suciTEsa química / Mol-MaTric, s.c.c.l. Accessoris automoció / PEnTaTrans Logística / PinTEr Pintures industrials / PrElaB Prevenció de riscos laborals / ProViTal Cosmètica / QuiMiHoTElco química / TErnuM cosmètica / scTa louis VuiTTon, sa Marroquineria

RUBí:B. Braun surgical, sa Farmàcia / EMErson ProcEss ManagEMEnT, sl Metal·lúrgia / rocHE HErManos Plàstic / inDÚsTriEs gràfiQuEs grifoll Arts gràfiques / grifoll PrinT ProMoTions, sl Arts gràfiques / TEcus PlÁsTicos química / aVanZiT infraEsTrucTuras Muntatges elèctrics / sErca química / BlinDaDos gruPo norTE Transport de diners i fons

29GAS A FONSB30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

La Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el Treball centra els seus esforços a aplicar fórmules d’organització del temps a les empreses per normalitzar la situació laboral de les dones TEXT: M. TErEsa coca /// FoToS: oriol saBaT

Sara Berbel /// Responsable de la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el Treball

En quin nivell d’implicació s’ha detectat que estan les empreses?En la primera fase del projecte, vam ana-litzar la situació de partida i vam trobar que realment les empreses tenen poques mesures de conciliació de la vida perso-nal i laboral i que la més utilitzada era la flexibilitat horària d’entrada i sortida pot-ser en un 20% de les empreses avalua-des i la resta està per sota. Altres mesures que s’apliquen, dins del marc dels respec-tius convenis col·lectius són alguns tipus de permisos, com ara disposar d’alguns dies per acompanyar els fills al metge –en algun cas fins i tot es millora la propos-ta del conveni sectorial–, disposar d’esco-les bressol... Però el que intentem amb el projecte és treballar en un sentit més es-tructural de l’empresa. Per exemple, im-plementar plans d’igualtat i altres tipus de mesures com els bancs d’hores, per demostrar com es pot millorar l’organit-zació racional del temps i a partir d’aquí aplicar una sèrie de mesures.

En moltes ocasions fa la sensació que la direcció de l’empresa està disposada a facilitar la conciliació i que els treballadors saben què demanen i per què ho demanen i intenten ajustar-s’hi per no perjudicar el funcionament de l’empresa, però el sistema falla a causa de l’actitud dels comandaments intermedis.És cert, moltes vegades és en els coman-daments intermedis on es produeix la manca de flexibilitat o l’impediment per conjuminar feina i conciliació. És per això que en el nostre programa hi ha un apartat de formació específica per a comandaments intermedis, perquè són ells els que després han de saber imple-mentar les mesures de manera que la conciliació no resti productivitat a l’empresa. Conciliar no és un cost per a l’empresa, encara que és cert que en un principi s’ha de dedicar un temps a fer que tot plegat funcioni. Com a referent per entendre-ho podem recordar què va passar quan les grans multinacionals van apostar per la metodologia organitzativa del just in time. En aquell moment els proveïdors van haver de fer un gran esforç per adaptar-s’hi, però al final els va ser profitós.

rectius i de decisió. Des del departament treballem perquè puguin estar en igualtat de condicions.

Quins són els problemes que s’han detectat més sovint?Dins l’àmbit empresarial, les empreses tenen la tendència a considerar que són les dones les que majoritàriament conci-lien i per tant els barren el pas al món del treball.

D’aquí la prova pilot que s’ha tirat endavant als polígons industrials de Barberà del Vallès i Rubí?Sí. Vam detectar que és als polígons in-dustrials on hi ha més dificultats per a la conciliació de la vida laboral i personal.

Les empreses són conscients que la conciliació no és un llastre?Molts organismes, des de patronals fins a la mateixa Administració, disposen de dades contrastades que mostren com la conciliació aporta beneficis a l’empre-sa, no només en motivació, cohesió i cli-ma laboral de la seva massa treballadora, sinó que a més es redueix l’absentisme, els riscos laborals de les persones i fins i tot s’incrementa la productivitat com a conseqüència de tots aquests guanys. I, a més, des de l’Administració, a l’hora d’im-plementar aquest projecte partim de la hi-pòtesi que els indicadors milloraran.

més temps fora del mercat laboral, la qual cosa alhora redunda a accedir a sous més baixos i a nivells professionals de baix grau.

Què s’està fent des de la direcció general per solucionar aquestes situacions o, si més no, per canviar aquesta tendència?Hem d’aconseguir que les empreses tre-ballin cap a una nova fórmula d’organit-zació del temps de treball, perquè si no és així, serà molt difícil que les dones estiguin en el mercat de treball amb les condicions que mereixen. Actualment, les dones estan molt ben preparades acadèmicament, te-nen capacitats, experiència i formació per estar presents en tots els àmbits del mer-cat laboral, però paradoxalment no assolei-xen aquest lloable posicionament, especial-ment pel que fa al seu accés als càrrecs di-

Una de les línies estratègi-ques de la Direcció Gene-ral d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball és avançar en l’equilibri entre la vida per-sonal i laboral de totes les

persones, homes i dones.

Quin és l’handicap professional de les dones?Les dones han de poder desenvolupar les seves carreres professionals, però per acon-seguir-ho han d’arribar a un pacte quant a la cura de les persones i les tasques domèsti-ques, perquè ara com ara per motius diver-sos sempre n’acaben sent les úniques o mà-ximes responsables. Això provoca que en cas que vulguin treballar hagin d’acomodar-se a contractes temporals, parcials i a restar

Les empreses tenen tendència a pensar que són les dones les que concilien i els barren el pas al món del treball

Als polígons és on hi ha més dificultats per a la conciliació

Sara Berbel /// Responsable de la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el Treball

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

La situació econòmica en què estem im-mersos des de fa un any ha posat de manifest la necessitat de transforma-cions profundes del model econòmic, però també la necessitat, com apunta-va el catedràtic d’economia Antón Cos-tas de reconvertir el model. Es dema-na des de diversos sectors un canvi de

model econòmic i d’altres proposen reformular l’existent. Com a mínim, és clar. Això significa, entre altres coses, la reestructuració del sector de la construcció que tants ac-tius ha generat al llarg de les darreres dècades, com la del sector turístic tradicional, l’altra joia de la corona, actual-ment en decadència.

Entre les necessàries transformacions que exigeixen els temps, hi ha la del rol de l’Estat. En una ponència recent, amb motiu de la inauguració de l’Oficina de Servei a l’Em-presa de l’Ajuntament de Sant Cugat, Francisco Longo, di-rector de l’Institut de Direcció i Gestió Pública d’Esade, va posar de manifest la urgència d’aquest canvi, que in-clou el de l’agent regulador. Segons va afirmar Longo, és necessari que l’Estat millori la seva eficiència en la crea-ció d’autoritats financeres que siguin veritablement in-dependents, neutrals i professionals políticament i eco-nòmicament.

Pel que fa a l’Estat com a gestor, és imprescindible una mi-llor direcció en l’administració dels recursos que estan a les seves mans. Longo considera improrrogable la creació d’una gestió directiva més professionalitzada, ja que exis-teix una greu manca en el management de direcció. Pel que fa al vessant dels poders públics com a ocupadors, les as-signatures pendents són moltes. Preocupa particularment la gran distància en les dades de competitivitat respecte a la resta d’Europa.

Finalment, segons que va dir Longo, resulta imprescindible una major relació amb l’empresa privada. S’han de crear aliances estratègiques amb aquestes empreses i establir una agenda de gestió conjunta per avançar.

En molts d’aquests aspectes val a dir que és notable l’es-forç d’alguns municipis per aconseguir aquests objectius, si bé la feina que resta pendent és abundant. Cal tenir en compte que les transformacions econòmiques han d’anar acompanyades dels consegüents canvis culturals de la so-cietat i dels seus governants. Un camí difícil, amb molts entrebancs, que necessita per sobre de totes les circums-tàncies un full de ruta clar, professional i honest.

La crisi econòmica ac-tual no és una sim-ple crisi fruit d’un canvi de cicle eco-nòmic. Hem de ser consc i ent s que a aquest canvi de cicle se li ha afegit un can-

vi de model econòmic. L’expansionisme viscut aquests darrers anys s’ha basat en paràmetres que no tornaran a ser el que eren. És evident, per exemple, que el sector de la construcció no ressorgi-rà al mateix nivell en un mercat saturat de necessitats reals i en què els inver-sionistes han deixat de confiar. Paral-lelament, tots hem après la lliçó que no podem basar la nostra riquesa i el nos-tre benestar en l’endeutament i que per tant ni famílies ni empreses tornaran a estar predisposades a assumir grans percentatges d’endeutament, ni les en-titats financeres tornaran a incitar-nos-hi ni a permetre’ns-el. No tornarem a ser la mà d’obra de l’Europa comunitària i la capacitat productiva perduda, quan es recuperi, es traslladarà a altres paï-sos comunitaris. Això ens ha de donar peu a emprendre el camí cap a una nova economia. Els nostres models per se-guir han de ser més pròxims als adop-tats en el seu moment a Alemanya, Fran-ça o Regne Unit, països que van afrontar aquest canvi ja fa uns anys, quan érem nosaltres els que ens convertíem en pro-ductors del que després tots consumí-em. Això pot semblar senzill, però no ho és, i per descomptat no hi arribarem des de l’immobilisme.

Aquest tipus de canvis s’aconsegueixen establint noves “regles del joc” i això inclou un nou marc econòmic, un nou marc laboral i fins i tot un nou marc o concepte educatiu.

Necessitem un pacte d’estat, un pac-te que estableixi aquesta “refundació econòmica”. Pensem: si ara mateix no existís un marc establert en els àmbits

esmentats i ho féssim des de zero, les regles que ho regeixen serien com les ac-tuals? La resposta, sens dubte, és no. Si tots veiem que el tauler de joc ha canvi-at, no perdem més temps i posem-li re-gles. Deixem d’intentar jugar amb regles de l’altre joc.

Què podem fer des de Cerdanyola? Sens dubte, podem i hem d’estar preparats perquè no ens enxampin amb el pas can-viat. Tenim condicions immillorables per sortir clarament reforçats d’aquesta cri-si: som la població amb més quantitat de sòl industrial de Catalunya, la qual cosa pot atreure precisament empreses gene-radores d’aquesta nova economia emer-gent. Tenim una ubicació privilegiada dintre del Vallès Occidental la comarca amb major ímpetu industrial de Catalu-nya. Però a més, comptem amb infraes-tructures de primera magnitud, com la universitat, el Parc Tecnològic o el Parc Científic que s’està construint al vol-tant del sincrotró en construcció. Com es pot veure, “armes” immillorables per a aquesta economia que ha de néixer. Es-tem dintre de l’anomenat Eix de la B-30 que, conjuntament amb poblacions com Sant Cugat i Rubí, amb les quals integrem el CiT, hem de ser capaços d’impulsar, tant com a “marca” com pel que fa a les infraestructures que amb urgència i de manera conjunta necessitem.

Des de l’AEC creiem que aquestes són les nostres prioritats més immediates i vo-lem aportar a les administracions locals la nostra visió empresarial en tots aquests temes, apostant no solament per les noves infraestructures i equipa-ments en construcció, sinó també per una profunda modernització dels equi-paments i polígons ja existents. Són temps de fer pinya, i amb la resta d’as-sociacions de la nostra ciutat, de les lo-calitats veïnes i les administracions lo-cals, col·locar-nos en la línia de sortida. Hem de ser capaços d’aprofitar tot el nostre potencial.

Tots hem après la lliçó que no podem ba-sar la nostra ri-quesa i el nos-tre benestar en l’endeuta-ment i que per tant ni famíli-es ni empreses tornaran a es-tar predisposa-des a assumir grans percen-tatges d’endeu-tament, ni les entitats finan-ceres tornaran a incitar-nos-hi ni a perme-tre’ns-el

CARMEN S. LARRABURU DIRECToRA EDIToRIAL DE ‘B30’

jORDI SANChO PRESIDENTDE L’ASSoCIACIó D’EMPRESARIS DE CERDANYoLA

PODEM SER COMPETITIUS

CANVI DE MODEL O REFORMULACIÓ?

31ROTONDAB30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

UTILITATS DE LA FONT DE LLUM DE SINCROTRÓ

El sincrotró Alba serà aviat una realitat a la comarca, però, per a què servirà? Gemma Guilera exposa en aquest article els usos d’aquesta font de llum

WEBSAra fa cinc anys el projecte de cons-trucció d’una font de llum sincro-tró situada entre Sant Cugat i Cer-danyola del Vallès va arrencar de

forma decidida. És un projecte finan-çat a parts iguals per la Generalitat i el govern central. Però, què és una font de llum de sincrotró? Abans d’explicar-ho ha de quedar clar que no té res a veure amb el laboratori de física nuclear del CERN a Ginebra ni amb instal·lacions nuclears o radioactives.

Una font de llum de sincrotró és un apa-rell que fabrica raigs X, que es fan ser-vir per mirar mostres de la mateixa ma-nera que els raigs X dels hospitals es fan servir per mirar l’interior del cos humà, el qual no es veu amb llum ordinària. La diferència entre els raigs X d’un hos-pital i els d’un sincrotró és similar a la diferència que hi ha entre una bombe-ta incandescent que produeix llum en totes direccions i un feix de llum làser que emet llum molt dirigida i molt inten-sa al llarg d’una línia. Aquests feixos de raigs X, que són fins i tot intensos, estan generats per acceleradors d’electrons anomenats sincrotrons i, per qüestions històriques, la radiació X que generen s’anomena llum sincrotró. Aquests fei-xos de llum sincrotró es poden manipu-lar i fer més fins que un cabell, cosa que serveix per observar objectes molt pe-tits que serien invisibles amb fonts con-vencionals de raigs X.

Els feixos de raigs X produïts per un sin-crotró són de molts colors o, dit d’una altra manera, tenen moltes longituds d’ona. Les longituds d’ona de la llum de sincrotró són molt petites, milers de ve-gades més petites que les de la llum visi-ble; són de la dimensió dels àtoms o mo-lècules i és precisament aquesta carac-terística la que permet veure-les.

Una resposta genèrica de per a què ser-veixen el feixos de raigs X generats per un sincrotró és per conèixer l’estructu-ra de la matèria. Més concretament, la llum sincrotró serveix per estudiar l’es-tructura atòmica i molecular de tota mena de materials i també per conèi-xer la morfologia i composició quími-ca de quasi tot tipus de substàncies. La llum de sincrotró és una eina estructural (per exemple, permet determinar l’es-tructura d’una proteïna), una eina ana-lítica (permet saber quins elements quí-mics hi ha a la substància que s’estudia)

i una eina morfològica (permet deter-minar la forma dels objectes, els quals poden ser molt petits o estar dins d’al-tres objectes). Així, les aplicacions de la llum sincrotró són molt àmplies i cobrei-xen gairebé tots els camps imaginables. A part de les aplicacions convencionals en les àrees de la física, química, biolo-gia i ciència de materials, també s’apli-ca a la medicina, arqueologia, geologia, medi ambient, paleontologia...

Dins del sector industrial, les empreses farmacèutiques són les que estan fent més ús de la tecnologia sincrotró mit-jançant l’estudi cristal·logràfic de ma-cromolècules. Amb la determinació de l’estructura atòmica d’una proteïna del virus de la sida (VIH) s’han pogut desen-volupar nous i millors fàrmacs que han permès allargar considerablement l’es-perança de vida de molta gent. De la ma-teixa manera, s’han obtingut les estruc-tures atòmiques d’altres proteïnes que ens poden ajudar a tractar el càncer, la hipertensió o la diabetis.

La indústria de l’automòbil també ha tret profit de la llum sincrotró. Empreses com Toyota utilitzen la tècnica d’absor-ció de raig X per optimitzar els catalitza-dors dels tubs d’escapament que trans-formen els gasos tòxics en emissions in-nòcues. Per altra banda, el sincrotró posa a l’abast mesures analítiques no destruc-tives d’alta resolució espacial i temporal que permeten fer l’especiació d’un ven-tall molt heterogeni de mostres en àm-bits d’aplicació científica molt diversos. Molts altres tipus d’indústria també es beneficien de la llum sincrotró: l’alimen-tària, la química, la de microelectròni-ca... Malgrat tot, avui dia la utilització in-dustrial és encara minoritària i d’aquí la rellevància de mostrar a les empreses com pot la llum sincrotró ajudar-les en el desenvolupament dels seus productes. (Article escrit en col·laboració amb Sal-vador Ferrer, director de la divisió d’ex-periments del sincrotró Alba).

GEMMA GUILERAInvestigadora de la línia d’absorció de raigs X (XAS) del sincrotró Alba

La diferència entre els raigs X d’un hospital i els d’un sincrotró és similar a la diferència que hi ha entre una bombeta incandescent que produeix llum en totes direccions i un feix de llum làser que emet llum molt dirigida i molt intensa al llarg d’una línia

generalitat de catalunyaEL SINCRoTRó ALBAwww10.gencat.net/gencat/binaris/multimedia/sincrotro.htm

Pàgina oficial de cellsALBAwww.cells.es

32 ROTONDA B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

M. carMEn garcÍa55 ANYSMESTRESSA DE CASA

Jo quan vaig tenir els meus fills no vaig tenir cap tipus de problema per cuidar-los, ja que vaig deixar la feina i m’hi vaig dedicar al cent per cent, però això fa 33 anys i les coses eren molt diferents.Veig que actualment els meus fills no tenen les ma-teixes opcions que vaig te-nir jo en el seu moment. Ara per ara, o cuidem nosal-tres dels nens o els porten a l’escola bressol.En el cas dels meus fills, han tingut força sort per-què els avis ens encarre-guem dels nens, així que ells no han hagut de reduir jornada, ni tampoc han ha-gut de deixar la feina.Jo penso que els joves que ara volen tenir fills necessiten ajuts, sobretot en aquells casos en què no tenen la família a prop per donar-los un cop de mà i ajudar-los a tenir cura dels nens.

anToni MuJal68 ANYSjUBILAT

La meva senyora treballa-va, però quan vam deci-dir tenir fills, llavors ella va deixar la feina. A més, no teníem els avis a prop i du-rant els primers anys ho vam haver de fer així.Jo veig que ara els joves d’avui dia no ho poden fer, ja que amb el nivell de des-peses tan alt que tenen, es necessiten dos sous, fora que algú tingui una mensu-alitat molt alta. En el cas dels meus fills, no han hagut de deixar la fei-na, però sí que van estar els primers sis mesos sen-se treballar. Després, han pogut comptar amb nosal-tres a l’hora de cuidar els nens.Hi hauria d’haver més formes d’ajudar les parelles, sobretot aquelles que no poden comptar amb el suport familiar, que han de treballar tots dos, però necessiten algú que porti els nens a l’escola, etc.

Maria gEnÉ38 ANYSINFERMERA

No, la meva feina no hem permet compaginar correc-tament la vida laboral i fa-miliar. De fet, he hagut de reduir la jornada de treball. La meva empresa m’ha per-mès fer-ho, però això sí, amb una reducció també del sou, la qual cosa et dóna per un costat i et treu per un altre.Per mi, la meva situació òp-tima és poder treballar du-rant el torn de matí, fer set hores, però com a jornada intensiva. Així podria cui-dar millor dels meus tres fills. Seria una manera de compartir més hores amb la família.Considero que les mesures que hi ha actualment en matèria de conciliació són insuficients i encara hi ha molta feina a fer en aquest àmbit. No sé exactament quines mesures caldria aplicar, però el que està clar és que es poden millorar moltes coses.

Blanca fisas41 ANYSINFERMERA

Jo treballo normalment a les tardes, però des de que he tingut la meva filla he hagut de fer una reduc-ció de jornada, cosa que ha suposat que també cobri menys.A més, la meva situació en-cara és més complicada, ja que jo no tinc parella i me n’he de cuidar jo sola.La meva situació ideal seria poder fer una jornada in-tensiva al matí. A més, mol-tes escoles bressol només estan obertes al matí, així que això em beneficiaria.Crec que encara aquí hi ha molta feina a fer per millo-rar la situació de les ma-res. Als països nòrdics, per exemple, gaudeixen de molts beneficis i cobren bé durant la baixa de mater-nitat. Penso que encara estem en un país d’homes i no pensen que volem tenir fills, però també volem treballar.

lluÏsa MarTÍn41 ANYSMASSATGISTA

Jo tinc dos nens i, per des-comptat, no em puc combi-nar el tenir cura dels nens amb la feina. No puc redu-ir la jornada laboral, i a més he d’adaptar el meu hora-ri a la disponibilitat dels cli-ents. Llavors, el que he de fer és pagar cangurs i com-binar-m’ho com puc, sobre-tot si no tens avis que et puguin ajudar.La meva parella tampoc no s’ho ha pogut combinar i, realment, sempre som les mares les que portem el pes de tot el que fa referèn-cia als fills.La meva situació ideal seria només treballar al matí i que els nens estiguessin a l’escola també només al matí, perquè sembla que són les hores en què estàs més actiu. Així, et quedaria la tarda per poder descan-sar i passar una estona amb els nens. Crec que tothom hauria de poder fer jornada intensiva.

MonTsE garcia37 ANYSAUX. ADMINISTRATIVA

Jo treballo en un taller molt petit, així que la meva empresa no té grans polí-tiques de conciliació. Però en tant que és un nego-ci amb pocs treballadors, el que sí que em permet és reduir la jornada laboral, de fet faig només mitja jor-nada, així que normalment treballo al matí i a la tarda estic amb el nen. Per mi, l’ideal seria po-der treballar mitja jorna-da, però tenir el sou una mica decent, perquè jo co-bro molt poc treballant no-més mig dia. Tenir millors condicions econòmiques em permetria estar més temps en el món.Jo crec que en aquest país encara queda molt per fer en aquests temes de conci-liació laboral i igualtat, tot i que s’ha de dir que de vegades també depèn molt de l’empresa on estiguis treballant, més que d’altres factors.

ELS VALLESANS CRITIQUEN LA MANCA D’AjUTS DISPONIBLES A L’hORA DE TENIR UN FILLEstem al segle xxi, però tot i això resulta difícil veure homes pel carrer empenyent cotxets; encara ara, molta part de la responsabilitat de tenir cura dels infants recau sobre la dona, que moltes vegades es veu obligada a reduir la seva jornada laboral, amb la corresponent reducció de sou PER: iVanna VallEsPÍn

El teu horari et permet conciliar la vida familiar i la laboral? La teva empresa fa políti-ques d’aquest tipus? Quina seria la teva situació ideal en aquest aspecte?

ENQUESTA qUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a

www.caixasabadell.es/empresa

Busca finançament?Trobi’l a Caixa Sabadell

Caixa Sabadell, mitjançant les diferents línies ICO-PIMES 2009, té el finançament que la seva empresa necessita en condicions preferents.

Línia ICO-PimesICO Internacionalització 2009

Línia ICO-Creixement empresarial

Línia ICO-Emprenedors

ICO Liquiditat 2009ICO Moratòria Pimes 2009

Informi’s a la seva oficina, entri a www.caixasabadell.es i doni impuls a la seva empresa!

Contracti-la a qualsevol oficina de Caixa Sabadell i gaudeixi de les millors cobertures.

Protecció per al seu negoci

Test de prevenció de risc de malalties.Orientació mèdica 24 hores, 365 dies.Segona opinió mèdica amb més de 5.000 experts.Assessor nutricional.

Cuidi’s amb l’Assegurança Vida

*Pòlissa contractada amb CaixaSabadell Vida, Companyia d’Assegurances i Reassegurances, SA, CIF A58774308 – R.M. Barcelona: Tom 9815, Llibre, 8.953, secció, 2a., full 118033, insc. 2a. Mediador: Caixa d’Estalvis de Sabadell, Operador de Banca-Assegurances Vinculat, SL, inscrit amb el nombre 22 en el Registre de Mediadors de la DGS i FP, amb CIF B64503873, Gràcia 33 1r D,08201 SABADELL. R. M. Barcelona: Tom: 39357, foli 136, full B-351.386 i concertades assegurances de Responsabilitat Civil i de Caució segons Llei 26/2006 de 17 juliol. *Test de prevenció de risc de malalties, orientació mèdica 24 hores, segona opinió mèdica i assessor nutricional són serveis oferts per l’entitat Advance Medical-Health Care Management Services S.A.

Informi’s a www.caixasabadell.es o truqui al 902 22 22 33. Cuidi’s amb Caixa Sabadell!

mesempresa_abr09_b30_290x350.indd 1 26/5/09 12:26:59

34 GPS /// UNIVERSITATS B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

domèstics. L’any 2000 es va col·locar al ca-nell un artefacte amb més de 100 elèctro-des, que posats en contacte amb el seu sis-tema nerviós li permetien controlar una mà robòtica a distància que reproduïa els ma-teixos moviments que feia Warwick.

El catedràtic considera que aviat es podran implantar elèctrodes al cervell per poten-ciar els sentits i augmentar la capacitat de memòria de l’ésser humà, aprendre idio-mes ràpidament, etc.

ROBOT CATALÀ. Durant el concurs també es va presentar el REEM-B, un robot ho-minoide multiusos construït per l’empre-sa barcelonina Pal Technology Robotics. RE-EM-B, que fa un metre i mig d’alçada i pesa 60 quilograms, pot manipular i transportar objectes senzills.

Un dels elements que el diferencia és la ca-pacitat d’aixecar càrregues superiors al 25% del seu pes. A més, aquest robot cata-là pot pujar i baixar escales i es mou a una velocitat d’1,5 km/h. REEM-B també dispo-sa d’un micròfon, càmera, acceleròmetre i sensor ultrasònic, fet que li permet reco-nèixer cares, veus i objectes.

Abans de participar en el concurs, el REEM-B va visitar la primera edició de la Fira de Robòtica Robotik, que just un parell de dies abans es va celebrar a Fira Saba-dell. /// IVANNA VALLESPÍN

Els robots envaeixen el campus de la Politècnica a Terrassa

K evin Warwick, el primer ciborg de la història, i el robot hominoide multiu-

sos de tecnologia catalana REEM-B van ser un dels punts més atractius d’aquesta se-gona edició del Concurs Internacional de Robòtica JET, que va acollir el campus de la UPC a Terrassa. Però, a més, en el certamen van participar-hi més de 100 robots proce-dents de diferents països. Un taller Lego de construcció de robots per a estudiants de primària o conferències sobre robòtica van ser algunes de les activitats paral·leles de la trobada.

En II Concurs Internacional de Robòtica JET van comptar amb la presència de Ke-vin Warwick, conegut com el primer ciborg de la història. Warwick és catedràtic de ci-bernètica a la universitat de Reading (Regne Unit) i l’any 1998 va decidir implantar-se un transmissor de radiofreqüència al braç, que utilitzava per controlar les portes, la llum, la temperatura de casa seva i altres aparells

Els dies 9 i 10 de maig va tenir lloc el Concurs Internacional de Robòtica CRjET

Kevin Warwick va ser un dels convidats estrella del concurs de robòtica /// CEDIDA

UPC /// RoBÒTICA

El canvi climàtic pot afectar més la regió mediterrània

a causa del canvi climàtic, la primave-ra arriba abans i la tardor s’acaba més

tard que fa 50 anys. Des d’un punt de vis-ta biològic, això vol dir que els arbres de fu-lla caduca treuen les fulles abans i les per-den també més tard, de manera que s’allar-ga el seu període d’activitat. Aquest fet pot agreujar els efectes del canvi climàtic a l’àrea mediterrània, segons un article que han publicat a la revista Science investiga-dors del Centre de Recerca Ecològica i Apli-cacions Forestals (CREAF), un institut ads-crit a la UAB.

En l’article, Josep Peñuelas, This Rutishau-ser i Iolanda Filella, de la Unitat d’Ecologia Global del CREAF, expliquen que la prolon-gació del període d’activitat dels arbres de fulla caduca pot tenir efectes tant de mi-tigació com d’amplificació del canvi cli-màtic. El que determinarà que passi una cosa o una altra dependrà, segons els ex-perts, de la disponibilitat d’aigua i de les característiques particulars de cada regió del planeta. I és que de la disponibilitat de l’aigua al sòl depèn la funció de fotosínte-si que realitzen els arbres i que permet la captació de CO2.

En regions com el Mediterrani, durant els períodes de sequera estiuencs, tot i que els arbres reben molta radiació, no disposen d’aigua per transpirar i refrescar l’ambient, de manera que fa que el clima de la regió si-gui més càlid. En aquesta situació, la presèn-cia prolongada de les fulles fa que la disponi-bilitat d’aigua encara disminueixi abans.

Els autors de la recerca afirmen que enca-ra hi ha molts aspectes desconeguts sobre com el cicle de vida de les plantes afecta el clima, i reclamen més estudis en aquesta direcció. /// REDACCIó

L’ecosistema mediterrani és fràgil /// ‘B30’

UAB /// CANVI CLIMàTIC

Crisi i solidaritat centren les sessions del Gaia de la UPC

les sessions informatives que mensual-ment acull l’edifici Gaia del campus de

la UPC a Terrassa van tenir al maig un de-nominador comú, informes de la càtedra Unesco, però dues temàtiques diferents: l’economia catalana i els projectes de coo-peració en matèria de salut visual.

Segon un informe de la càtedra Unesco de sostenibilitat, el desenvolupament a Cata-lunya s’ha basat, en els darrers set anys, en la construcció i els serveis, dos sectors que aporten “poc valor estructural”, se-gons els experts. D’altra banda, i segons el mateix informe, l’administració continua desatenent els sectors anomenats de fu-tur, com l’educació i la recerca. Segons els autors de l’estudi, l’actual crisi és “la gran oportunitat a Catalunya per canviar el mo-del econòmic conservador” i enfocar-lo al desenvolupament que aposti per “l’ecoin-novació més educació”, és a dir, la recerca i el respecte pel medi ambient.

CUIDANT LA VISIÓ. La càtedra Unesco, també a través d’un estudi, però aquest cop sobre l’estat de la salut visual als paï-sos centreamericans, assegura que a Nica-

ragua hi ha un milió i mig de persones que no tenen accés a l’atenció de la salut visu-al; al Salvador, aquest xifra també supera el milió de persones. En aquests dos paï-sos 20.893 escolars van poder ser atesos l’any passat en aquest àmbit, gràcies al projecte VERAS (Visió, Educació, Rendi-ment, Aprenentatge i Sostenibilitat), una iniciativa de la càtedra Unesco de la UPC en visió i desenvolupament. Enguany, grà-cies a aquesta campanya, la xifra de nens i nenes que es revisaran la vista per primer cop en aquests dos països arribarà als 45.000. /// REDACCIó

Moment de la sessió a l’edifici Gaia /// UPC

UPC/// DIMECRES DE GAIA

35B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009 GPS /// UNIVERSITATS

Investigadors documenten petjades de dinosaures

i nvestigadors de l’Institut Català de Pa-leontologia (Universitat Autònoma de

Barcelona i Generalitat de Catalunya) i de la Universitat de Manchester recorren du-rant aquestes setmanes la Península Ibèri-ca, amb l’objectiu d’escanejar i documentar les icnites fòssils (o petjades) de dinosau-res més espectaculars.

L’equip format per paleontòlegs d’ambdu-es institucions està treballant en diversos jaciments de Los Cayos, Era del Peladillo, El Frontal, Cerradicas, Tereñes o La Griega, si-tuats en províncies com la Rioja, Sòria, Te-rol i Astúries. Aquests treballs complemen-ten la campanya d’escaneig que els inves-tigadors van fer al mes de desembre a tres jaciments de Portugal.

TèCNICA LÀSER. Els paleontòlegs utilitzen en aquestes campanyes una tecnologia sin-gular anomenada LiDAR (Light Detection and Range), que s’utilitza de forma habitu-al en el camp de la prospecció i modelitza-ció petroliera. El sistema es basa en la cap-tura de múltiples punts de les superfícies escanejades mitjançant un làser; aquests es combinen amb imatges georeferencia-

des en color i a partir d’aquí es poden ob-tenir models tridimensionals de gran uti-litat i espectacularitat. Les aplicacions en el camp de la icnologia (estudi de les petja-des) és nova, però els primers treballs rea-litzats en jaciments de dinosaures han es-tat un èxit.

La tecnologia LiDAR permet conèixer amb una precisió mil·limètrica la profunditat de les petjades, la forma o les dimensions, en-tre d’altres. Aquesta tècnica fou utilitzada el 2005 als jaciments de Fumanya, a Barce-lona. /// REDACCIó

Un equip de la UAB rastregen les petjades /// UAB

UAB /// ARqUEoLoGIA

Estudiants de la UPC promocionen el seu enginy

u n cotxe monoplaça amb propulsió no convencional, un satèl·lit de la mida

d’una llauna de refresc o un vehicle aeri elèctric no tripulat són alguns dels projec-tes ideats per estudiants de l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeries Industrial i Ae-ronàutica de Terrassa (ETSEIAT). Els joves van presentar les seves creacions el passat 13 de maig a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, en el marc del pla de promoció del talent i l’emprenedoria que ha posat en marxa la UPC.

En total s’hi han presentat mitja dotzena de projectes, entre els quals hi ha el Trencalòs, un aeromodel de càrrega d’altes prestaci-ons que el curs passat va participar amb èxit en la competició AirCargo Challenge, a França. També s’hi va veure l’UPCecoRa-cing, un vehicle monoplaça de competició amb propulsió no convencional, que els seus creadors volen fer participar en l’edi-ció del 2010 de la competició Formula Stu-dent, de vehicles amb propulsió alternati-va. Un altre dels vehicles participants va ser l’ELDAR-UAV, vehicle aeri no tripulat, qua-drimotor, amb propulsió elèctrica i total-ment automatitzat.

D’altra banda, es va presentar el CanSat, un satèl·lit de la mida d’una llauna de refresc capaç de descendir planejant des d’un ve-hicle llançador, tipus coet, fins a un punt determinat. Un altre grup d’estudiants va mostrar el Ground Station, una estació de seguiment de satèl·lits, que els seus crea-dors esperen connectar amb la xarxa global Educational Network for Satellite Operati-ons (GENSO). Finalment, l’associació d’es-tudiants JET (Joves Enginyers de Terrassa) va presentar el Concurs Internacional de Robòtica CRJET, que va acollir el campus egarenc al maig. /// REDACCIó

Grup d’estudiants creadors del Trencalòs ///CEDIDA

UPC /// AERoNàUTICA

Delphi i Ficosa, premis a la innovació en l’automoció

l a Societat de Tècnics de l’Automoció i el Saló Internacional de l’Automòbil

ha atorgat els premis a les millors innova-cions tecnològiques del sector. Un dels gua-nyadors ha estat l’empresa santcugatenca Delphi per la recerca en sistemes d’injecció per millorar les prestacions i reduir el con-sum. Rücker Lypsa ha estat premiada en la categoria de vehicle complet pel desenvo-lupament d’un escúter propulsat amb pila de combustible i hidrogen. Una altra de les guardonades ha estat Ficosa, per la investi-gació i aplicació d’antenes fractals.

D’altra banda, aquesta multinacional ca-talana ha creat un nou dispositiu electrò-nic que facilita el fet de poder compartir cotxe. El sistema funciona a través d’un mòdul de comunicació integrat en el ve-hicle que registra les dades del trajecte i els horaris. La informació es transmet via GPRS a un web restringit, on els usuaris poden cercar possibles companys. L’em-presa està provant el sistema amb els seus treballadors abans de treure’ l al mercat. /// I.V.

SAT /// PREMIS INNoVACIó

Nova teràpia per tractar malalties inflamatòries cròniques

un grup d’investigadors ha trobat un nou mètode de teràpia gènica-cel·lular apli-

cable al tractament de malalties inflama-tòries cròniques. Mitjançant un nano-transportador, la nova teràpia permet modificar genèticament un tipus especí-fic de cèl·lules sanguínies implicades en el procés inflamatori i vehicular el medi-cament de manera selectiva a les zones afectades.

Gràcies a aquesta tècnica, es disminueix el risc d’efectes no desitjats en les àrees sanes de l’organisme. El nou descobriment per-met avançar, segons els experts, “no tan sols cap a la combinació de la teràpia cel-lular i gènica, sinó cap a la teràpia perso-nalitzada que es propugna com la medici-na del futur”.

La recerca ha estat portada a terme per ex-perts de la UAB, l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, i ha estat finançada per la farma-cèutica catalana Grífols. /// REDACCIó

UAB /// MEDICINA

36 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 2009

ÀREA DE DESCANS

Piscina del balneari urbà Estima’t, a la Rambla de Sabadell /// JORDI GALLEGO

Oci /// Balnearis urbans i ‘spas’

Per desconnectar unes hores, eliminar les contractures de l’esquena o simplement relaxar-se. Els balnearis urbans i els spas són uns petits refugis de tranquil·litat i de silenci al costat de casa

Benestar al bell mig de la ciutat

creuar una porta i entrar en un món completament diferent, deixant a l’altre costat les presses i els so-rolls i, almenys per unes hores, oblidar-se del mò-

bil, de la feina i dels problemes de cada dia. Amb aquest objectiu bàsic van pro-liferant en els darrers anys a les ciutats mitjanes els anomenats balnearis urbans i els spas. Els clients són d’allò més va-riats, en edat i en poder adquisitiu, si bé per gènere hi predomina més el femení que el masculí. Així ho expliquen les res-ponsables d’aquests centres, que, en can-vi, no tenen la mateixa impressió sobre si la situació econòmica actual fa que la gent estigui renunciant als tractaments que ofereixen.

El punt fort d’aquests espais és que el client hi pot trobar els serveis habitu-als dels balnearis que abunden en pobla-cions amb aigües de contrastada vàlua medicinal, però sense haver-se de des-plaçar quilòmetres o fer nit fora de casa, amb tot el que això suposa per a l’econo-mia domèstica. Per exemple, a l’spa Ben Essere, de Sant Cugat del Vallès, Mònica Segura hi va dos cops a la setmana. “Tre-ballo aquí al costat, i com que als migdies tinc una mica de temps i a més és quan a l’spa hi ha menys gent, alguns dies apro-fito per anar-hi i fer-me algun massatge o seguir amb el tractament per aprimar-me que hi estic duent a terme”, expli-ca. Verónica Ramos va obrir Ben Essere ara fa dos anys, i reconeix que “a la difi-cultat dels inicis de qualsevol negoci s’hi ha unit la famosa crisi. Nosaltres volem oferir qualitat, però ara el que es busca és tot el que sigui econòmic, encara que després no es quedi tan satisfet”. Tot i això, Ramos no considera que els clients potencials vegin aquest tipus de serveis –massatges, fangoaromateràpies, hidro-massatges, bany turc...– com un luxe, sinó més aviat el que passa –deixa entre-veure la directora del centre– és que al-gunes persones no valoren prou la fei-na que fan les terapeutes o els materials que s’usen: “Ens trobem que hi ha gent que ve amb la idea de pagar menys o de-manar coses a canvi”, diu.

la gloBaliTZaciÓ DEl rElaX

Si no fa pas tants anys ens haguessin es-tirat en una llitera i ens haguessin dit que

37ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 2009

tot seguit ens untarien de dalt a baix amb xocolata, amb algues o amb fang, i tot amb l’objectiu de relaxar-nos o de revitalitzar-nos la pell, la majoria de ben segur hau-ria fugit corrents. Avui un munt de perso-nes són unes autèntiques devotes de les teràpies amb aquests elements, i a més a més s’han convertit en un regal habitual a persones properes. “Una part important de clients ens arriben a través d’un regal, i molts surten dient que és el millor que li han fet mai”. Ho explica Silvia Romero, del balneari urbà AquaVallès, a Sabadell, un gran espai que fa cinc anys que fun-ciona i que té de tot: sauna, dutxa circu-lar, hidrojet –una llitera d’aigua–, banyera d’hidromassatge, zona de relax... Els cli-ents només han de portar el banyador i les xancletes. També cada vegada hi ha més centres que incorporen tècniques fins fa ben poc desconegudes a casa nostra, pro-cedents sobretot de l’Índia i la Xina, en el que es podria considerar una mena de glo-balització del relax.

Romero diu que a AquaVallès hi tenen “clients molt fidelitzats, i gràcies a això no hem notat gaire la crisi. La gent se-gueix necessitant descontracturar-se”. No gaire lluny, i en ple rovell de l’ou de la cocapital vallesana, entre les botigues de la Rambla, hi ha Estima’t; tot passe-jant per la cèntrica via ningú no diria, ve-ient-ne només la porta, que al darre-re s’hi amaga un balneari urbà i spa de 600 metres quadrats. “Sempre dic que és com un supermercat de bellesa i benes-tar”, manifesta la seva directora, Arant-xa Guerras, que té una vintena de treba-lladors. Quan va inaugurar el centre, ara fa sis anys, procedia d’una feina comple-tament diferent, però no se n’ha penedit en cap moment, ja que, segons diu, “als sabadellencs els encanta provar novetats en tractaments i teràpies, m’han sorprès molt positivament”.

alguns TracTaMEnTs i sErVEis

Una teoria diu que la paraula spa pro-vé de la frase llatina salus per aquam, és a dir, ‘salut a través de l’aigua’. Els spas i balnearis urbans de la comarca tenen, és clar, com a base l’aigua, però ofereixen dotzenes de tractaments, alguns de ben curiosos i d’altres que també van ser una absoluta novetat en el seu moment i ara ja gaudeixen de gran popularitat. Deixant de banda tota la part d’estètica i de per-ruqueria, de la qual molts d’aquests cen-tres també disposen, i centrant-nos en els serveis més relacionats amb el benes-tar, n’esmenten els següents:

·Llitera termal (bany de vapor desinto-xicant)·Manta de sudació (algues i olis essen-cials)·Hidromassatge amb cromoteràpia i ozó·Talassoteràpia (amb fangs i algues)·Massatge antioxidant de raïm verd amb esferes·Reflexologia podal especial amb fangs o gemmes precioses·Teràpia ayurveda pindesweda·Massatge hawaià lomi-lomi·Massatge geotermal·Hidratació d’espècies·Vinoteràpia·Dutxa escocesa·Massatge amb dutxa Vichy·Embolcall amb te verd

Els centres disposen sovint de promoci-ons o fan propostes de paquets de regal en què es combinen diverses d’aquestes tècniques. /// XAVIER AMAT /// FOTOS:

ISABEL MARqUèS

El punt fort d’aquests espais és que el client hi pot trobar els serveis habituals dels balnearis que abunden en poblacions amb aigües de contrastada vàlua medicinal

L’Spa Ben Essere ofereix relax i benestar a Sant Cugat del Vallès /// I.M.

Un massatge amb aigua a Aquavallès, a Sabadell /// ISABEL MARqUèS

Els tractaments amb xocolata s’han fet molt popu-lars els darrers anys /// ISABEL MARqUèS

Estima’t

Rambla, 142 SabadellTelèfon: 93 745 99 39 Web: www.estimat.es

spa Ben Essere

Rambla del Celler, 121Sant Cugat del VallèsTelèfon: 93 587 88 98Web: www.spabenessere.esA/e: [email protected]

aquaVallès

C/ Marquès de Comilles, 87 SabadellTelèfon: 93 725 84 85Web: www.aquavalles.comA/e: [email protected]

FITxA

38 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 2009

quan el comerç i la cultura van de bracet

Terrassa gestiona el seu comerç de forma integral entre Administració i comerciants. Més del 96% de terrassencs fan les seves compres a la ciutat TEXT: TErEsa VallBona /// FoToS: isaBEl MarQuÈs

Els antics magatzems tèx-tils avui acullen franquí-cies de primera línia i els vapors del segle passat han esdevingut potents centres comercials. Ter-

rassa s’ha reinventat. La ciutat ha sabut aprofitar el seu llegat industrial per do-tar la ciutadania d’una xarxa comercial moderna i extensa.

“L’elevat nombre d’establiments comer-cials pràcticament cobreix les necessitats dels consumidors”, explica Eva Bermú-dez, regidora de Comerç i Turisme de Ter-rassa. Les dades parlen per elles mateixes. Un estudi fet públic recentment pel con-sistori terrassenc revela que el 96,5% dels

ciutadans fan les seves compres a la ciu-tat (segons dades del 2008). Però encara hi ha una altra dada destacable: el nombre de persones que es desplacen fora de la ciutat per comprar s’ha reduït a la meitat. La conclusió és clara: “El comerç de Ter-rassa continua evolucionant per respon-dre a les noves necessitats i als nous rep-tes”, assenyala Bermúdez.

Parlar de l’eix comercial de Terrassa obliga a fer-ho en plural. La ciutat, de més de 200.000 habitants, disposa de diferents nuclis comercials units per unes característiques comunes: un ele-vat nombre de botigues dedicades, no al comerç quotidià, sinó a l’equipament de la persona, la llar i el lleure. “Espais si-

tuats en diferents zones de la ciutat que conviden al passeig i que garanteixen comerç i serveis a la població del distric-te”, explica la regidora de Turisme. Dit això, l’eix comercial de Sant Pere, constituït per la plaça del Triomf, el carrer Ample i la carretera de Matade-pera, gira al voltant del Mercat de Sant Pere, que actua de motor. El de Sant Pere Nord, que integra la rambla Fran-cesc Macià, presenta la major concen-tració a la part més occidental de la rambla d’Ègara. Finalment, hi ha l’eix de Ca n’Anglada, que està format pels carrers pròxims a la plaça (Sant Tomàs, Aymerich i Gilabertó, Sant Cosme i Sant Demià).

Ciutats /// Una ruta per l’eix comercial de Terrassa

La ciutat ha sabut aprofitar el seu llegat industrial per dotar la ciutadania d’una xarxa comercial moderna i extensa

1 ///

2 ///

3 ///


1 ///L’ANTIC MAGATzEM TOR-RAS AVUI ACULL UNA BO-TIGA D’UNA CONEGUDA MARCA DE ROBA 2 ///A LA PLAÇA DE L’AJUN-TAMENT HI HA VARIS CO-MERÇOS EN EDIFICS MO-DERNISTES3 ///EL CARRER DE SANT PERE, UNA DE LES AR-TèRIES COMERCIALS DE TERRASSA 4 ///ELS CARRERS DE VIA-NANTS DEL CENTRE DE TERRASSA CONVIDEN AL PASSAEIG

aParaDor aMB HisTÒria

“A diferència del comerç dels barris, el del centre de Terrassa no és un comerç d’impuls i quotidià”, explica Josep Collbatallé, president de Comerç Ter-rassa Centre. L’associació, amb gaire-bé 290 socis, es va formar fa prop de 14 anys a partir de la reforma urbanísti-ca que hi va haver al centre i que va con-vertir prop de 20 carrers en travessies de vianants. “Des de l’associació poten-ciem que el centre sigui un punt de tro-bada i d’atenció al ciutadà ressaltant els seus atractius comercials, socials i cul-turals”, comenta Collbatallé. Aquest tre-ball, fruit de la gestió integral per part de diferents administracions i comerci-ants, ha donat un model ric i pròsper.

Només cal passejar-se pel centre de Ter-rassa per adonar-se que els valors cul-turals combinen amb els simplement adquisitius. Sense anar més lluny, els baixos d’un edifici modernista de l’arqui-tecte Lluís Muncunill (c/ Montserrat, 40) acullen una botiga de mobles i de deco-ració de la llar; l’antic Magatzem Cortés i Prats (c/ Font Trobada, 2), amb la seva imponent tribuna de ferro forjat, alberga una botiga de gènere de punt; l’antiga So-cietat General d’Electricitat (c/ Joan Co-romines, 8-10), un enorme edifici d’obra vista també obra de Muncunill, és avui un conegut restaurant, i el magnífic edifici de l’artista terrassenc Joaquim Vancells (c/ Montserrat, 48), de façana esgrafia-da, sòcols de ceràmica vidriada i decora-ció floral, és avui una farmàcia.

una DoBlE sinTonia

D’una banda, la protecció del passat in-dustrial i, de l’altra, l’adaptació d’aques-tes peces de museu a les noves neces-sitats per dotar d’un comerç modern i, per què no dir-ho, també exclusiu i refi-nat. Una dada rellevant: Terrassa, des-prés de Barcelona, té l’única botiga Nes-presso de tot Catalunya.

Això sí, per mantenir tota aquesta infraestructura, el comerç ha d’evoluci-onar per respondre a les noves necessi-tats: “Les TIC, els nous hàbits de consum, els canvis culturals i la mobili-tat, entre d’altres”, conclou Bermúdez, regidora de Comerç.

Només cal passejar-se pel centre de Terrassa per adonar-se que els valors culturals combinen amb els simplement adquisitius

4 ///

Dijous, 11 de juny a les 10.00 hSala d’actes del Rectorat (Campus de la UAB, Bellaterra)

Què és un sincrotró i per a què serveix?

ORGANITZA: COL·LABORA:

TROBADES EMPRESARIALSUAB30

RECERCA A L’ABAST DE L’EMPRESA

LA CIÈNCIA S’APROPA

Places limitades. Inscriviu-vos a través del nostre web: http://parc.uab.cat

UAB30_anunci 2.indd 1 25/05/09 16:14


Els restauradors vallesans fan un pas endavant amb l’associació Cuina Vallès /// CEDIDA

El Vallès ha estat, durant segles, terra de pas de monjos, comerciants i soldats. Tots els viatgers, fos quina fos la seva con-dició, en algun moment

de la seva travessa necessitaven fer un mos per poder seguir la ruta. Aquest tràn-sit ha fet que s’hagi solidificat, en aques-tes valls, una gran hospitalitat amb tot-hom, que amb el temps s’ha traduït en l’existència d’un viver de negocis de res-tauració digne de tenir en compte. La bona cuina vallesana és, doncs, tan antiga com la predisposició dels seus habitants de servir bé els forasters.

És evident que en els darrers temps, a Ca-talunya, la cuina ha esdevingut un mate-rial turístic de primer ordre. Tot seguint aquesta estela, ara fa més de dos anys es va crear una associació de restaurants, anomenada Cuina Vallès, amb establi-ments situats a la comarca del Vallès Oc-cidental. L’associació la formen diverses cuines, disposades a mostrar les virtuts dels productes que es fan a la comarca, es-pecialment la mongeta del ganxet.

No en va, aquest llegum fa segles que es conrea en aquesta terra. La mongeta, ara exquisit ingredient dels restaurants vallesans, ha estat durant molt de temps la base de la dieta de supervivència dels habitants del Vallès i del Maresme, ja que una vegada collit, assecat i desgra-nat, era de molt bon conservar en temps de guerres.

Aquest llegum és, segons els integrants de Cuina Vallès, un dels valors més preuats de la seva cuina. La seva renaixença als horts vallesans ha convertit la relació en-tre el cuiner i el pagès en un dels secrets més ben guardats dels fogons del Vallès. De fet, la jove associació el venera com a símbol identitari propi. Tant és així que els seus membres no dubten a compartir el gust d’aquest llegum amb milers de per-sones en les anomenades Mongetades, que ja ha fet tres edicions, celebrades a Sabadell, a Castellar i a Terrassa. En l’últi-ma edició es van servir més de 2.000 plats de mongetes del ganxet amb denomina-ció d’origen protegida procedent de la co-

operativa agrària de Sabadell. La mongeta va anar acompanyada de 50 quilos de bo-tifarra de Sant Llorenç.

L’empremta dels joves cuiners fa créixer, tot i la crisi, aquesta agrupació que vol convertir la comarca en un referent de la internacional cuina catalana tot conser-vant la tradició culinària vallesana. Els restauradors que la integren –de deu es-tabliments repartits per tot el Vallès Oc-cidental—estan convençuts que el secret del bon menjar està precisament lligar cuina, producte i territori.

Els integrants de Cuina Vallès són els res-taurants Capritx, La Terrassa del Museu i El racó d’en Tomàs, de Terrassa; Forre-llat, Can Feu i El 9 de la Borriana, de Saba-dell; el Lluernari i el Lossum, de Sant Quir-

ze; el Garbí, de Castellar, i Can Vinyers, de Matadepera. Els requisits que han de tenir els restaurants associats és estar situats a la comarca del Vallès Occidental i com-plir amb uns estàndards de qualitat tant a la cuina com al servei de sala. Tots passen per la valoració dels actuals socis de Cui-na Vallès.

Amb el Consorci de Turisme del Vallès Oc-cidental al darrere, Cuina Vallès ha fet ja diversos actes de difusió de la seva activi-tat. Sessions de cuina en directe, esmor-zars de forquilla, per exemple. També ha estat present en salons especialitzats, com el Fòrum Gastronòmic de Girona, l’any passat, o el Saló Internacional de Tu-risme de Barcelona, que han servit per portar la mongeta del ganxet a les esferes de la cuina internacional.

Properament i sota el guiatge de Turisme de Catalunya, Cuina Vallès oferirà un so-par gastronòmic al Casino de la ciutat ita-liana de Venècia per demostrar el poten-cial de la cuina vallesana entre canals, góndoles i vaporettos. Tots aquests actes s’encaminen a fer de la comarca un puntal de la cuina catalana.

La suor davant dels fogons, el constant esforç de descobrir o reinventar noves receptes o el mal de peus després d’un bon servei es veuen compensats amb els reconeixements i amb els somriures d’uns clients ben tips. /// XAVIER BARBA

Els restaurants membres de Cuina Vallès han de complir uns estàndards de qualitat tant als fogons com a la sala

La participació en fòrums especialitzats ha servit per portar la mongeta del ganxet a les esferes de la cuina internacional

Gastronomia /// Cuina Vallès

La unió fa la força. Els joves cuiners vallesans s’han associat per tirar endavant la cuina tradicional del Vallès sense oblidar la modernitat

L’olla que bull al Vallès

www.cuinavalles.cat

MéS INFORMACIÓ

43B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009 ESTACIÓ DE SERVEI

Gestió empresarial /// Posicionament web

ESTACIÓ DE SERVEI

Els usuaris d’internet, quan fan una cerca, acostumen a mirar només els primers resultats; per això és necessari que la web de la nostra empresa estigui ben posicionada en els cercadors com Google

Sovint en el món de les noves tecnologies apareixen noves sigles o noves expressions, el significat de les quals no sempre s’acaba de conèixer. Un d’aquests conceptes nous és el posicionament de la web.

Tots sabem que hi ha milions de webs que circulen per internet. També coneixem que els usuaris utilitzen els cercadors a l’hora de trobar informació dins d’internet. I final-ment les estadístiques ens diuen que el 95% d’aquestes cerques que es fan al nostre país són a través del rei dels cercadors: Google. La pregunta és clara: és possible que la web de la meva empresa aparegui en els (deu) primers llocs, quan la gent faci una cerca per criteris iguals o similars que els que es-tic oferint en la meva web? Recordem que com a usuaris, no acostumem a anar més enllà de la primera pàgina de Google. La res-posta és sí, és possible, sempre que se se-gueixin una sèrie de pautes a l’hora de pro-gramar la pàgina. Abans de continuar hauríem d’explicar el funcionament de Google. Aquest cerca-dor (els altres ho fan amb tecnologies simi-lars) utilitza una aranya que va visitant totes les webs que hi ha a la xarxa i els dóna un nú-mero o, dit d’una forma més tècnica, les in-dexa per ordre de rellevància. Un cop clas-sificades, i si l’usuari fa una cerca relativa a qualsevol concepte, nom , producte..., Goo-gle, a partir d’un algoritme secret (amb més

de 200 variables) et dóna uns resultats de forma quasi immediata, un cop classificada la informació recollida. El que s’ha de fer és procurar que les nostres webs siguin “agra-dables” a aquest algoritme de manera que sortim en els primers llocs. Aquesta tasca forma part dels SEO (profes-sionals del Search Engine Optimization), però a continuació us cito alguns punts que els propietaris de la web poden fer amb uns mínims coneixements de programa-ció HTML. • Títol pàgina. És el text que surt a dalt de tot del navegador (normalment en lletra blan-ca i fons blau a Internet Explorer i Mozilla Fi-refox). Cal posar el nom de qui ets i una breu descripció. • Imatges. Etiquetar-les totes amb una petita explicació del que ens estan ensenyant amb relació al contingut de la pàgina. • Negretes i subratllats: Ressaltar el que és més important del contingut de la pàgina en negretes i/o subratllant. • <H1>, <H2>. Estructurar la pàgina, amb pa-ràgrafs clars i concrets. • Flash, Java. Evitar tant com sigui possi-ble llenguatges aliens a HTML, perquè Goo-gle té dificultats per llegir-los. I si són inevi-tables, procurar que no ocupin gaire part de la pàgina. • URL. L’adreça (www.) hauria de ser com més explícita millor en funció del producte o servei que s’està oferint. • Donar d’alta. Sembla una ximpleria, però moltes webs no apareixen a internet perquè no estan donades d’alta a Google. • Antiguitat. Com més temps fa que es té el domini registrat, més valor té per a Google. En això no hi podem fer gaire cosa, però pot-ser és el moment de recuperar antics domi-nis que havíem registrat.

què vol dir que la nostra web està ben posicionada?

• Enllaços entrants i sortints. Que la nostra web tingui enllaços a altres webs és impor-tant, però encara ho és més per a Google que altres webs parlin de la nostra web. • Paraules clau i descripció. Dins de la progra-mació de la pàgina, s’han d’incloure una sè-rie de paraules clau (aquelles que millor defi-neixen l’activitat de la teva empresa), junta-ment amb una breu descripció. Tots aquests són alguns dels paràmetres importants per a Google, i si se segueixen, és una bona forma de començar per fer que la web de la nostra empresa sigui més visible i, en definitiva, que esdevingui una eina útil. I si ho fem bé, és molt possible que en un període relativament beu de temps (a l’entorn dels sis mesos) comencem a sortir als primers llocs.

Google funciona a través d’una aranya que visita les webs i les indexa, segons la seva rellevància

Pàgina d’inici del buscador Google, una eina estratègica per a qualsevol empresa /// I.M.

jOAQUIM FONTBOTé

CoNSULToR INTERNET

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

5 DE jUNY fiscaliTaT PEr a EMPrEnEDors. asPEcTEs BàsicsCinc hores de seminari per ampliar la in-formació que els emprenedors tenen so-bre els aspectes fiscals i comptables i als quals cal donar compliment dins les se-ves obligacions com a empresaris indivi-duals o socis de societats civils. LLoC: Cambra oficial de Comerç i Indús-tria deTerrassa Blasco de Garay, 29-49 MéS INFo: www.cambraterrassa.com

DEL 8 AL 10 DE jUNY ManiPulaDors D’aliMEnTs Seminari de sis hores destinat a tot el personal manipulador qualificat o no qualificat: operaris de base, encarregats, tècnics directius, empresaris, etc., dels sectors del comerç, la indústria i els ser-veis relacionats amb l’alimentació. LLoC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MéS INFo: www.cambrasabadell.org

9 I 16 DE jUNY gEsTiÓ DE TrEsorEria L’objectiu general del curs és conèixer les claus per a una correcta gestió de la tre-

soreria de l’empresa, i de forma més es-pecífica es pretén, entre altres coses, identificar i quantificar els problemes originats per la “no tresoreria” en l’em-presa, analitzar els principis en què es basa la gestió de tresoreria i la importàn-cia d’organitzar-la adequadament, o co-nèixer els diferents fluxos de cobrament i pagament originats per l’activitat habi-tual de l’empresa. LLoC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MéS INFo: www.cambrasabadell.org

DEL 9 AL 18 DE jUNY lEan ManufacTuring i concEPTE DE MuDa Amb aquest curs es poden diferenciar valor i malbaratament en els processos productius per posteriorment analitzar i millorar els processos operatius per mit-jà de les eines del Lean Manufacturing i aplicar-ne la metodologia. LLoC: Cambra oficial de Comerç i Indús-tria deTerrassa Blasco de Garay, 29-49 MéS INFo: www.cambraterrassa.com

12 DE jUNY la coMunicaciÓ a la noVa EMPrEsa L’objectiu d’aquest seminari és ampliar la

informació que respecte del pla de màr-queting i comunicació s’ha tractat en el curs de creació d’empresa. Els objectius específics per assolir en el curs són els següents: dominar la disci-plina pràctica i plans estratègics, conèi-xer les fases que cal seguir a l’hora de re-dactar el pla de comunicació de l’empre-sa i detectar els canals de comunicació que s’han d’utilitzar per donar a conèixer la nostra empresa. LLoC: Cambra oficial de Comerç i Indús-tria deTerrassa Blasco de Garay, 29-49 MéS INFo: www.cambraterrassa.com

12 DE jUNY la ProPiETaT inDusTri-al En l’àMBiT inTErna-cional L’objectiu de la sessió és donar a conèi-xer el funcionament de la vigilància du-anera i la seva estreta relació amb la propietat industrial, que tota empresa internacionalitzada o en procés d’inter-nacionalitzar-se ha de tenir en compte per protegir la seva invenció i evitar un ús indegut de les seves marques i patents. LLoC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MéS INFo: www.cambrasabadell.org

DEL 15 AL 22 DE jUNY coM PoTEnciar la crEaTiViTaT DE la sEVa organiTZaciÓ En TEMPs DE crisiEn una societat amb una oferta cada ve-gada més agressiva, la creativitat és bà-sica per poder ser competitiu i desta-car davant les altres empreses del mer-cat. Estaments públics estan invertint grans sumes de diners i posant èmfasi en aquest tema. Però, és tan fàcil ser cre-atius? ho podem ser tots? hi naixem o n’aprenem? LLoC: Cambra de Comerç de Sabadell Av. de Francesc Macià, 35 MéS INFo: www.cambrasabadell.org

18 DE jUNY iucliD 5 L’objectiu del curs és conèixer les funci-ons de l’IUCLID 5. Se n’estudiaran les fun-cions bàsiques i l’estructura, cosa que permetrà la creació dels expedients de registre. La jornada està adreçada a pro-fessionals responsables dels tràmits de registre de substàncies químiques relaci-onades amb el reglament REACh. LLoC: CENTRE D’EMPRESES DE NoVES TECNoLoGIES Parc Tecnològic del Vallès. Cerdanyola MéS INFo: www.ptv.es

CURSOS I SEMINARIS

senvolupar una visió estratègica i aprendre a obtenir un control mitjançant el quadre de comandament –s’ha d’entendre el ne-goci, detectar els canvis i prendre decisi-ons d’una forma raonada, lògica, estructu-rada i creativa–, i conèixer, entendre, millo-rar i implementar les eines de treball més adients per a una bona gestió empresari-al, que es tradueix en una reducció de cos-tos i una major competitivitat. Amb aques-tes finalitats, doncs, es presenta un temari que s’inicia amb el control de l’estratègia, del temps i de les habilitats directives, per seguir amb tot allò referent als recursos hu-mans i l’èxit en la productivitat de les em-preses industrials i de serveis, i en la part fi-nal es tractarà el quadre de comandament, des del punt de vista del control financer, comercial, de recursos humans, de la pro-ducció i de la logística. El curs també incor-pora casos pràctics.

Impartirà el curs el consultor de la Cam-bra Remigi Palmés, que és llicenciat en Management Internacional i en gestió de pimes per IESE. Als participants que as-sisteixin de forma continuada a les clas-ses lectives se’ ls lliurarà un certificat d’assistència. La Cambra també recorda que tots els cursos que organitza de 6 o més hores podran ser bonificats segons el nou sistema de formació continuada. Les empreses que hi inscriguin tres o més alumnes tindran un descompte del 15% en la matrícula. /// REDACCIó

Cambra de Terrassa explica a les pimes com controlar les despeses

En el moment actual, moltes petites i mitjanes empreses proven d’ajustar

al màxim les seves despeses sense perdre qualitat ni competitivitat. En aquest sentit, els pot ser útil assistir al programa de for-mació que oferirà la Cambra Oficial de Co-merç i Indústria de Terrassa els dies 29 i 30 de juny, de 9 a 14 h. El curs va adreçat prin-cipalment a tots aquells gerents o directius de les pimes, tant del sector industrial com del sector serveis, que puguin estar inte-ressats a millorar els seus coneixements i la seva gestió. El preu de la inscripció, do-cumentació inclosa, és de 170 euros, i es pot fer efectiva a la mateixa Cambra, al carrer de Blasco de Garay, 29-49, trucant al telèfon 93 733 98 32 31 o enviant un correu electrò-nic a [email protected].

Els organitzadors destaquen com a objec-tius del curs adquirir consciència que una bona gestió professional ajuda a reduir de forma important els costos d’una pime; de-

El curs, de deu hores de durada, s’impartirà el 29 i el 30 de juny a la seu de l’entitat

Seu de la Cambra de Comerç de Terrassa, on s’impartirà el curs /// I.M.

FORMACIÓ /// REDUIR CoSToS

45B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009 ESTACIÓ DE SERVEI

LEONORGARCíA MONTOLIU ASSESSORA COMERCIAL

EN L’ÀMBIT COMERCIAL... S’ESCOLTA?

Si creiem el que afirma el Dr. Lair Ribeiro: “La conversa la controla qui escolta, no qui parla”, i si tenim en comp-

te que en la nostra societat de la infor-mació, les persones comprem, gairebé sempre, per les nostres pròpies raons... i no per la xerrera del venedor, estarem d’acord que avui, per vendre, primer cal escoltar el client.

ESCOLTAR éS UNA MICA MéS QUE EL FET

DE SENTIR; escoltar és una actitud posi-tiva cap a la persona que vol ser escolta-da, és el desig de comprendre l’altre. Una dada: es parla a 125 paraules per minut, mentre que el pensament va a 600.

El bon venedor ha d’emprar aquest temps valuosíssim a analitzar i reflexi-onar sobre el que li diu el client, trac-tant de comprendre’n millor les neces-sitats, els desigs, no solament basant-se en les paraules, sinó també en el to de veu, els gestos i les reaccions inconsci-ents. És a dir, practicar l’”escolta activa”, per així entendre el que ens diu... més el que ens vol dir.

L’escolta activa requereix esforç físic i mental, ja que el venedor ha de con-centrar-se en el client, comprendre’n el missatge, resumir el que diu i confirmar que l’entén. Per millorar la seva capacitat d’escolta el venedor evitarà distreure’s, és bàsic no interrompre el client, espera-rà que aquest hagi acabat per contestar-lo, i així no caurà en la trampa d’oferir-li solucions prematures. Haurà d’accep-tar els sentiments expressats pel client mostrant empatia, per evitar, així, el vell costum de “sentir només el que ens in-teressa”, ja que el venedor que es mostra incapaç de posar-se al lloc del client de-mostra una actitud poc comercial.

Finalment, si vol millorar la seva capa-citat d’escoltar, limiti i controli el temps que dedica a parlar, escolti de forma ac-tiva, mostri empatia, parafrasegi, emeti paraules de reforç o compliments i resu-meixi de forma continuada. No ho dubti, els seus clients li ho agrairan.

[email protected]

http://www.consum.catAGèNCIA CATALANA DEL CONSUMorganisme autònom de la Generali-tat de Catalunya creat per garantir els drets de les persones com a consumi-dores de béns i productes i usuàries de serveis. També té un apartat de forma-ció tant per als consumidors com per als empresaris i professionals dels or-ganismes públics, a través de xerra-des, seminaris i cursos. Una de les no-vetats és l’escola del consum, adreça-da als nens i nenes i al jovent per crear un consum responsable. Una altra de les funcions de l’agència és resoldre els conflictes que sorgeixen entre les em-preses i les persones consumidores, a través dels mecanismes de mediació i arbitratge i fer, si escau, inspeccions a través de la regulació normativa.

http://www.cecot.orgFUNDACIó CECOT FORMACIó

Departament responsable d’oferir la formació contínua que els empresaris i treballadors necessiten per fer front als processos de canvi tecnològic, eco-nòmic i social.

http://www.lobservatori.netL’OBSERVATORI DEL VALLèS ORIENTAL

Eina de suport per al Pacte Territorial per la Promoció Econòmica i l’ocupa-ció del Vallès oriental.

WEBS

Enrique alcatSEIS RECETAS PARA SUPERAR LA CRISISCom si es tractés d’un receptari, aquest llibre tracta sobre com fer front als mals temps en els àmbits personal, professional i emocional. Un llibre de màxima actualitat, ja que, com l’autor cita a les seves pàgines, la majoria dels ciutadans pateixen la crisi amb efec-tes devastadors en la seva autoestima i amb una escassa motivació per “sor-tir endavant”. Enrique Alcat planteja les pautes per saber com preparar-se i com prevenir circumstàncies adverses mantenint sempre una actitud hones-ta, responsable i proactiva. /// ALIENTA

Enrique QuemadaCóMO CONSEGUIR EL MAyOR PRECIO PARA MI EMPRESA

Llibre imprescindible per a qualsevol empresa-ri que es plantegi vendre la seva empresa. Explica des de les etapes de vida d’una empresa fins a com preparar la sortida a la borsa./// DEUSTo

Daniel córdoba-MendiolaCOOLHUNTING

què tenen en comú Björk, Ikea o Nespresso? Les tres han definit i cre-at noves categories dins el mercat mundial. Com es crea tendència? Un llibre per a la gent inte-ressada en el fenomen cool./// GESTIóN 2000

LLIBRES

cicle de conferències L’oPTIMITZACIó DE LA GESTIó DE L’EMPRESA A LA CAMBRA DE TERRASSALa Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa presenta un complet ci-cle de cinc conferències específi-ques dedicades a l’optimització de la gestió de l’empresa. Fins al proper mes de setembre, l’entitat vol acos-tar als empresaris de la seva demar-cació diversos aspectes i elements clau que incideixen directament en el bon funcionament de les empre-ses, amb l’objectiu que aquestes si-guin més competitives i productives i de contribuir a la millora de la viabi-litat del negoci en el mercat.Aquest cicle de conferències es desenvoluparà tant a la seu de la Cambra (Blasco de Garay, 29-49, Terrassa) com a la delegació de Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat del Vallès (Vallespir, 19, 1a planta, Sant Cugat del Vallès). La primera sessió sobre com Millo-rar la productivitat a les organitza-cions industrials va tenir lloc el dia 3 de juny, amb l’objectiu d’exposar tècniques i eines per a la millora de la productivitat. La segona sessió es farà el 20 de juny i tractarà la com-prensió del client i l’enfocament i po-sicionament del negoci com a eines per crear avantatges competitius. Sota el títol Millorar la productivitat a les organitzacions de serveis, el dia 16 de juny la seu de la Cambra aco-llirà una sessió sobre les eines que permeten optimitzar l’organització d’una empresa i minimitzar inefici-ències en una empresa del sector serveis. Les últimes sessions tindran lloc a principis de juliol i a mitjans de setembre. L’1 de juliol els assistents podran reflexionar sobre la gestió empresarial i la Cambra donarà a conèixer les eines que són a l’abast de l’empresari per optimitzar cos-tos. L’última sessió, Com identificar les oportunitats de negoci i aprofi-tar-les, tindrà lloc el 16 de setembre. Per tancar el cicle, s’identificaran els factors que poden contribuir al crei-xement de l’empresa i com esbrinar quines oportunitats de negoci apa-reixen en el nostre mercat.

D’INTERèS

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 5 DE JUNY DEL 2009

1. Aromes d’homenatge jeanne Lanvin és una fragància alegre i floral, amb notes afruita-des, en què domina la barreja de móra, gerd i pera sobre una base de mesc. Aquest nou perfum, que rep el nom de la fundadora de la casa Lanvin, es presenta en un flascó de vidre embolicat amb un tul de seda rosa. El vaporitzador de 100 ml costa 68 euros.

2. Disseny femení Dins la col·lecció Dangerous de la fir-ma oakley, trobem aquest model d’ulleres de sol, amb una geome-tria de la muntura exclusivament femenina. Un disseny ple de gla-mur amb altes dosis d’innovació, que presenta un acabat de colors d’inspiració natural.

3. Art a mà Fer art de la quo-tidianitat no és gens fàcil, però Barnaba Fornasetti i hiroko hayashi ho han aconseguit amb aquesta col·lecció de mone-ders de pell amb motius impre-sos, de la sèrie Tema e Variazio-ni. Es tracta d’una edició limitada i numerada de mil unitats, de For-nasetti. Costa 365 euros.

4. El poder de la veu El nou iPod Shuffle és més petit que una pila tradicional i ofereix l’op-ció Voiceover, que permet esco-llir per mitjà de la veu la cançó que es vol escoltar. El nou model es presenta en un disseny d’alu-mini i incorpora una pinça d’acer inoxidable

5. Escriptura per a Sant jordi óscar Tusquets Blanca ha dissenyat en exclusiva, i en edició limitada, una parella de bolígrafs per a la diada de Sant jordi. El con-junt, fruit de la unió de IXC Bar-celona i Bd Barcelona Design, es presenta en un estoig-llibre molt elegant, en què s’inclou una breu explicació de la llegenda de Sant jordi. Té un preu de 35 euros.

6. Tens hora? Exclusivament femení. El rellotge Palco, de Breil, es caracteritza per la caixa octo-gonal, d’acer o d’acer amb trac-tament IP rosa, i pels quatre car-gols a la vista sobre la corretja. El model de la imatge, el BW0444, es presenta amb una corretja d’acer atractiva, de gran elegàn-cia i distinció. Costa 610 euros.

4

2

3

6

5

1

BS Nòmina

SabadellA

tlántico

és

una m

arc

a r

egi

stra

da d

e B

anco

de S

abadell,

S.A

. R

BE n

úm

. 1122/0

9

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

“Vull zero comissions i tots els avantatges”

Amb la nòmina, síÉs senzill. Per això he domiciliat la nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí.

zero comissions d’administraciói manteniment.

targetes de crèdit i dèbit gratuïtes.

reintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers Servired*.

devolució del 3% dels rebuts de gas,

Informi-se’n trucant al 902 686 692, awww.amblanominasi.com o vingui amb la nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

gratuïtament de totes les gestions.

B30 290 X 350.indd 1 14/05/09 12:32

Revista B30 nº16, Juny 2009

Documents

Transcript of Revista B30 nº16, Juny 2009