Revista B30 nº37, Maig 2011

Reinventant el concepte del tReball /// 34

b30n. 37 // 6.05.2011 // 2 €La revista econòmica del Vallès

lluís Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat /// 6

3b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011 KM ZeRo

6.05.2011una opoRtunitat pel Món local

Les administracions locals són les més properes al ciutadà i conseqüentment les que tenen una versió més fidedigne de les debilitats i fortaleses de cadascun dels municipis. Quan els alcaldes són capaços d’orientar la seva gestió cap al seu “públic objectiu” augmenten la seva capacitat de generar canvis i convertir les debilitats en fortaleses i les amenaces en oportunitats. En aquest sentit, les eleccions municipals també s’han de llegir en clau econòmica i empresarial ja que els futurs equips de govern tenen el repte de facilitar la reactivació de l’economia global, des de l’àmbit local, atenent els dèficits més qüotidians i exercint pressió sobre les administracions superiors en favor dels interessos del seu municipi. Amb aquest objectiu, el número d’aquest mes fa una lectura dels programes econòmics de les principals forces polítiques que opten a governar ciutats com Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola. Ara més que mai, els futurs alcaldes han de ser amics de l’emprenedoria afavorint al mateix temps un diàleg permanent amb els actors que afavoreixen la creació de llocs de treball.

“La parada del TAV al Vallès s’ha de defensar amb una sola veu”

lluís RecodeR /// ConSELLER dE TERRiToRi i SoSTEnibiLiTAT

sostenibilitat coM a eina de coMpetitivitatMaRta escaMilla /// RESPonSAbLE dE L’ÀREA dE MEdi AMbiEnT dEL LEiTAT

innovació:Reinventant el concepte del tReball

esade Reuneix eMpRenedoRs i Mba peR geneRaR coMplicitats

cohesió castellera i laboral

entRevista

6Rotonda

32

gas a Fons

34 gps

38

ÀRea de descans

40estació de seRvei

44“Sobre l’hereu sempre hi ha una ombra de sospita”

JoRdi gallés /// PRESidEnT d’EuRoPASTRy

b30 edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// pResident: Ramon Grau /// diRecció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// diRectoRa editoRial:

Carmen S. Larraburu /// cap de Redacció: Víctor Solvas /// Redacció: Laia Corbella, Xavier Orri, Víctor Solvas, Kaitlyn Venezia /// pRoJecte

gRÀFic: eixida.cat /// il·lustRació poRtada: Ivanòvitx /// FotogRaFia: Lluís Llebot /// cooRdinació de pRoducció: Maribel Pinillos /// Maquetació:

Sergi Felip /// assessoRaMent lingüístic: Miriam Olives /// adMinistRació: Anna Comella /// iMpRessió: Gráficas de Prensa Diaria /// pReMsa local

sant cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// Redacció: [email protected] /// MÀRqueting:

Cristina Puertas /// adMinistRació coMeRcial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// distRibució eMpResaRial: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// publicitat: 93 590 86 00 - [email protected] /// col·laboRadoRs de la ‘b30’: AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · AXA

ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CAIXA LAIETAnA · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CECOT · CIT · EnDESA · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

30.000 exeMplaRs Mensuals

EnCARTADA AL ‘DIARI DE SAnT CUGAT’ I

A L’‘AVUI’ DEL VALLèS OCCIDEnTAL

MéS DE 3.000 PUnTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I InSTITUCIOnS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIOnS I PUBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

RadaR

5b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011 RadaR

RÀnquing d’expoRtació

CAdA MES LA REViSTA ‘b30’ PRESEnTA un RÀnQuing dE LES 10 EMPRESES dE LA dEMARCACió dE LA CAMbRA dE CoMERç i indúSTRiA dE TERRASSA QuE hAn TRAMiTAT MéS CERTifiCATS d’ExPoRTACió foRA dE LA unió EuRoPEA A TRAVéS dE L’EnTiTAT.

AbRiL1 euRoFRagance Rubí

2 b. bRAuN SuRGIcAL Rubí

3 MoEhS cAtALANA Rubí

4 LENG D’oR CASTELLbiSbAL

5 tELStAR TERRASSA

6 top-cAbLE Rubí

7 coopER cRouSE-hINDS TERRASSA

8 chEMIpoL TERRASSA

9 coLoR cENtER TERRASSA

10 pjM pujADAS Rubí

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

Rubí

El papiol

3

2

1

RadaR b30

l’indicadoR

és la previsió del creixement del Pib al Vallès occidental per a l’any 2011 que ha fet CatalunyaCaixa en el seu Anua-ri Econòmic Comarcal. Si es compleixen les previsions, la dada situaria la comarca tres dècimes per sobre del con-junt de Catalunya i suposaria un canvi respecte a la caigu-

da del 0,2% registrada el curs passat. Segons l’informe, el sector amb més perspectives de creixement és el de l’ener-gia (2,4%), mentre que la construcció frenarà el ritme de caiguda mantingut els últims anys, amb un decreixement previst de l’1%. /// Foto: cEDIDA

1,1%

Terrassa debat sobre la futura estratègia econòmica europea

La Sala Fòrum del Diari de Terrassa va acollir, en la primera quinzena d’abril, el debat “L’Estratègia Europea 2020, rep-tes socioeconòmics per al desenvolupa-ment local”. L’acte, organitzat per l’Ajun-tament egarenc, va servir per desgranar els objectius estratègics de l’Agenda Eu-ropa 2020, que ha de marcar el camí a se-guir perquè el vell continent pugui compe-tir amb les noves potències econòmiques. El full de ruta d’aquesta agenda ve mar-cat per l’aposta que es fa per un model de creixement econòmic basat en la innova-ció, la sostenibilitat i l’eficiència, i amb un alt component d’integració i cohesió soci-al. Els ponents van lamentar els “deu anys perduts” amb els intents de tirar endavant el Tractat de Lisboa, i van advertir sobre la necessitat de complir amb els reptes de la propera dècada. A més, van assegurar que l’aparició de nous agents al mercat inter-nacional, com la Xina o el Brasil, obliguen a renovar les receptes econòmiques utilitza-des, cada cop menys burocràtiques i amb uns objectius més definits.

Sant Cugat acull la presentació de la segona edició del concurs ineeciativa.cat

Després de l’èxit de la primera edició del concurs Ineeciativa.cat, en què es van presentar més de 58 idees, el passat mes d’abril se’n va obrir la segona convocatò-ria. La primera guanyadora va ser Dolo-res Rodríguez, que va proposar la creació d’un tendal amb les funcions de placa so-lar enrotllable, amb capacitat per alimen-tar els llums dels comerços. El projecte, impulsat per l’Assocació de nous Empre-saris i Emprenedors de Catalunya (nEEC), pretén incentivar el talent emprenedor al país. La novetat de l’edició d’aquest 2011 és que s’obriran dos processos: el que hi ha engegat actualment i el que comença-rà a partir del mes de setembre. Des d’ara i fins al proper 15 de juny, tot aquell que ho vulgui podrà presentar les seves idees i propostes, i les dues setmanes següents es farà la valoració i votació dels projec-tes presentats per donar a conèixer els resultats durant la primera setmana del mes de juliol. El concurs està patrocinat per Sony i per Esade Creapolis, que pre-miaran els guanyadors del concurs.

Cerdanyola, a punt per inaugurar el primer viver d’empreses

Després d’uns mesos de prepara-ció, Cerdanyola està a punt per inaugu-rar el seu primer viver d’empreses. La iniciativa ha estat promoguda pel Ser-vei de Promoció de l’Ocupació de l’Ajun-tament de la ciutat i estarà a la disposi-ció d’emprenedors i empreses de nova creació del municipi. El viver estarà situ-at a l’avinguda d’Espanya i, en un primer moment, tindrà espai per acollir poc més d’una cinquantena d’empreses. Els usua-ris tindran a la seva disposició despatxos amb mobiliari, connexió Wi-Fi en tot l’edi-fici, sales de reunions, suport administra-tiu, espais de coworking per a autònoms i assistència tècnica i de suport en la con-solidació de l’empresa. Segons l’Ajunta-ment, els objectius del consistori amb la creació d’aquest servei són: incentivar la creació d’activitat econòmica a la ciu-tat, preparar les noves empreses durant la seva consolidació per ser més compe-titives i augmentar el seu grau de super-vivència, i evitar que els costos fixos els ofeguin durant els seus inicis.

21 3

6 entRevista b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

L’exalcalde de Sant Cugat encara el repte de més volada en la seva trajectòria política, després de fer-se càrrec d’una de les conselleries que centra més mirades mediàtiques, però que alhora veurà minvar més els seus recursos TExT: VÍctoR SoLVAS /// foToS: LLuÍS LLEbot

La parada del TAV al Vallès s’ha de defensar amb una sola veu

després d’onze anys d’alcal-dia consolidada a Sant Cu-gat, Lluis Recoder ha aban-donat la relativa calma de la política municipal per situ-ar-se al centre de tots els fo-

cus. Des del desembre forma part de l’au-toanomenat “govern dels millors” d’Artur Mas i, com a titular de Territori i Sostenibi-litat, té el repte de donar resposta a les ne-cessitats en infraestructures del país amb menys recursos que mai.

com està afectant l’aprimament del departament en la seva estructuració?Estem en procés de valorar-ho perquè encara

no tenim el pressupost. Sabem que serà molt inferior al que hem tingut en anys anteriors; el 36% del pressupost és captiu per a obres que es fan amb pagaments diferits, com l’Eix Transversal, o el Vic-Ripoll. Aquestes obres gravaran el pressupost de la Generalitat quan estiguin acabades.

com afectarà aquesta situació al pressupost del departament?Estimem que es pot arribar a una rebaixa d’un 40%,perquè volem que departaments com Educació i Sanitat s’aprimin el mínim. Haurem de posar imaginació per tirar en-davant projectes, i segurament no podrem invertir gaire l’any que ve.

s’ha fet obra innecessària tenint en compte el context?La norma bàsica de qualsevol persona en l’àmbit empresarial, familiar o de país és que no pots gastar el que no tens. En els úl-tims anys, ens hem gastat el que no tení-em, i això algú ho ha de pagar. Normalment li toca a la generació futura i als governants que vénen, però qui ho paga és el país.

vostè ja va advertir que cal reformular el pla director general per al 2020.L’hem de refer sencer. L’actual preveu una despesa fins al 2020 de 100 mil milions d’euros. És molt irreal, i s’ha de fer amb els peus tocant a terra.

quines obres es prioritzaran amb aquesta reestructuració?Això ho dirà el nou pla, com també ho dirà el Pla director del transport metropolità, que preveu fins al 2018 25 mil milions de despesa i que també s’ha de modificar. En el seu moment, hi ha qui en va quedar con-tent, perquè aquella línia de tren que vo-lia se li va posar, però d’aquesta manera no s’avança.

entre les obres prioritàries per al vallès hi ha l’acceleració dels trams clau del quart cinturó. veu factible retallar terminis? És una obra responsabilitat de l’Estat. En

lluís Recoder /// Conseller de Territori i Sostenibilitat

El nom de Lluís Recoder estarà lligat per sempre a l’alcaldia de Sant Cugat. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, va iniciar la seva relació amb la política el 1976, quan es va unir a Convergència Democràtica per Catalunya. En pocs anys va demostrar la seva tendència al lideratge, i el 1986 va fundar la Joventut Nacionalista de Catalunya. Després de la seva etapa com a diputat al Congrés, va assumir l’alcaldia de Sant Cugat, el 1999. El nou conseller de la Generalitat va fer créixer el pes polític de Convergència a la ciutat vallesana fins a aconseguir la majoria absoluta el 2007. En aquest període es va convertir en un dels alcaldes de referència de la comarca, i va ser una peça clau en la creació de projectes de vinculació territorial, com el Catalonia Innovati-on Triangle. La seva trajectòria l’ha impulsat cap a la Generalitat, on ocupa una de les conselleries estratègiques del govern Mas.

el peRFil

una trajectòria en constant ascens

7b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011 entRevista

aquest moment estem treballant amb dos objectius: desencallar el tram a mig fer entre Abrera i Viladecavalls, per aca-bar l’enllaç amb Terrassa, i també es-tem negociant amb el Ministeri les al-legacions que va interposar el Govern de la Generalitat, que pretenien un impacte ambiental menor de les obres. Nosaltres proposem fer túnels on l’Estat proposa entrar amb trinxera.

s’atreveix a fer una previsió de calendari?El Ministeri és en una tessitura d’inver-tir-hi molt poc. Diuen que no hi ha di-ners, però després tiren endavant la unió entre Madrid i Galícia amb el tren d’alta velocitat…

i doncs...Hem d’estar-hi molt a sobre i pressionar.

a part del quart cinturó, quines són les infraestructures que necessita el vallès per ser més competitiu? És clau l’execució del pla de Rodalies de Renfe. Es preveia una inversió de 4 mil milions d’euros fins al 2015, i, fins el mo-ment, el Ministeri n’ha gastat 306. Tam-bé és important el pas de l’alta velocitat pel territori. Els trens que vénen de Ma-drid i van a França serien molt més com-petitius. Com a alcalde de Sant Cugat ja deia que m’era igual on se situés la para-da. És un projecte estratègic que la co-marca ha de defensar amb una sola veu.

l’estació vallesana del tav pot agafar forma en aquesta legislatura? El traçat està fet, tenim un tercer rail que ens dóna velocitats de 160 quilòmetres per hora i tenim algunes reserves de sòl. Es pot engegar perfectament. El proble-ma és pressupostari, però també de vo-luntat política. Des del Ministeri se’ns diu que no hi ha recursos per a obres vitals per a Catalunya, com el corredor medi-terrani, però veiem amb sorpresa com es dediquen milers de milions d’euros per fer una línia molt menys significativa.

l’equiparació de l’ample de via amb França és un altra de les reivindicacions històriques.Això és imprescindible per a la nostra economia. És una gran oportunitat per-què els ports de Tarragona i Barcelona es converteixin en ports referents de la Me-diterrània i d’Europa, i una gran oportu-nitat per a la nostra indústria, que ha ac-centuat la seva mirada a l’exterior.

en quina fase es troba el projecte?Fa un mes, el ministre va anunciar-lo da-vant el món econòmic i polític de Catalu-nya, però ara això s’ha de transformar en accions. De dibuixos, ja en tenim molts; el que necessitem és la concreció. El mes que ve veurem si la Unió Europea declara el corredor mediterrani un eix prioritari, i si el Govern espanyol correspon la seva acció amb les seves bones paraules.

confia en els compromisos del ministre blanco?Jo vull ser optimista, però la història ens ha fet escèptics. Com que el passat ens ha castigat i ens ha ensenyat que les grans infraestructures de l’estat passen per Madrid, i el corredor mediterrani no ho fa, hem de ser desconfiats.

abans ha parlat de Renfe. en entre-vistes anteriors va qualificar el servei de Rodalies com a “trenet de fira”. què caldria per millorar-lo?Invertir. Però la culpa no és tant de Ren-fe com d’ADIF. Renfe no progressa ade-quadament, però fan l’esforç perquè saben que poden perdre el contracte amb la Generalitat. ADIF sap que no te-nim més remei que passar per les seves vies i no fan cap esforç. Ens diuen que la competència en la gestió de Renfe és de la Generalitat, però és una competèn-cia espiritual, perquè les vies, la catenà-ria, les estacions, els trens i el personal són de l’Estat.

parlem sobre la seva etapa a l’alcal-dia de sant cugat. troba a faltar l’ac-tivitat municipal?Sant Cugat és la meva ciutat, me l’esti-mo i miro el que hi passa a través de la premsa local, però he passat pàgina i he hagut de submergir-me molt en la feina d’aquesta conselleria.

des de la seva posició al govern cen-tral, creu que els municipis tenen un grau d’autonomia just?

Estem lluitant per desencallar obres en trams clau del Quart Cinturó, però el Ministeri és en una tessitura d’invertir-hi poc Vull ser optimista amb els compromisos del ministre blanco, però la història ens ha fet escèpticsL’equiparació de l’ample de via amb frança és clau per accentuar la mirada a l’exterior de la nostra indústria fem Vallès és un exemple de la implicació de la societat catalana en els temes que ens afecten a tots

Els ajuntaments necessiten un millor finançament, però també han de ges-tionar millor els seus recursos. Te-nim municipis sanejats, perquè van fer els deures en el seu moment. En can-vi, n’hi ha d’altres que han estirat més el braç que la màniga. Dit això, jo sóc convençudament municipalista, i hi ha competències que podrien assumir els ajuntaments.

en la seva època d’alcalde va ser un dels impulsors del catalonia inno-vation triangle com a pol d’atracció econòmica i promoció exterior. com valora la iniciativa tres anys des-prés?Ha estat un projecte en el que Sant Cu-gat hi ha posat molta il·lusió, i ha costat que els socis ens seguissin el ritme. Tot i això, el CiT està fent una feina silenciosa però eficaç. Tinc la sensació que s’estan fent moltes coses i que s’acabaran veient els resultats.

per acabar, fa un mes es va presentar Fem vallès. què li inspiren aquestes unions entre patronals i associacions territorials?Tot el que sigui una mostra de vitalitat de la societat és positiu per al Vallès i per al país. És magnífic que hi hagi gent que, a més de preocupar-se pel seu dia a dia i el seu treball, es preocupi pel que és de tots i hi treballi. Fem Vallès és un exemple de la implicació de la societat catalana en el seu conjunt en els temes que ens afecten a tots i en la millora del país.

d. La gran debilitat del Vallès és la mobilitat interna. A més, és una qüestió que s’ha accentuat. La congestió de la nostra infraestructura viària s’ha accelerat en els darrers anys i reclama una revisió urgent i la posada en marxa i avançament del projectes que tenim pendents. a. L’amenaça principal que detecto és que bona part de la nostra indústria requereix d’una reconversió ràpida. En alguns casos s’ha produït, però hi ha sectors estratègics per la zona que encara la tenen pendent. En la indústria de l’electrònica i en l’automoció s’està veient, sobretot en casos de marca emblemàtiques i de gran volum, com de Sony i Sharp. F. Sens dubte, la gran forta-

lesa del Vallès és l’alt nivell de formació que s’oferta. Tenim pendent millorar la formació professional i reconduir el 30% de fracàs escolar, com succeeix a tot el país, però la concentra-ció universitària que existeix ara mateix és brutal, d’un gran dinamisme i de molta qualitat. L’entorn de l’Autònoma, el Parc de l’Alba, Creapolis i la Politèc-nica ha de ser l’epicentre d’on sorgeixi la indústria de futur. o. Les oportunitats del Vallès estan intimament relacionades amb els dos punts anteriors. de la concentració i qualitat de l’oferta universitària del terri-tori han de sorgir els projectes i els professionals que omplin els espais de les indústries que estan sortint més afectades per la crisi econòmica.

Aprofitant el seu coneixement de la comarca, Lluís Recoder va ac-ceptar aportar la seva anàlisi del territori en el format dAfo, fixe en la secció Rotonda de la B30. En poques frases, el conseller analitza les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del Vallès.

dEbiLiTATS aMEnACES FoRTALESES oPoRTuniTATS...

el daFo del conselleR

8 RadaR b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

El Vallès, a punt per escollir el camí a seguir en els propers anys

El proper 22 de maig, els ciuta-dans tornen a tenir una cita amb les urnes per escollir els seus futurs alcaldes. Es presen-ten com unes eleccions muni-cipals decisives per al país, des-

prés d’una legislatura de dificultats i mar-cada per la recessió econòmica. En aquests últims quatre anys, el Vallès ha vist com se succeïen les regulacions de treball i les des-localitzacions en empreses estratègiques per al territori, però també com s’impulsa-ven iniciatives per potenciar l’emprenedo-ria i el pes de les universitats en l’entramat empresarial, i com les ciutats unien esforços per generar projectes territorials que tin-guessin la capacitat d’augmentar la compe-titivitat de la comarca.

Conscients que el camí a seguir els propers quatre anys és el de la recuperació econò-mica, els partits polítics han donat especi-al relleu a les propostes vinculades amb in-fraestructures i la promoció empresarial. En aquest reportatge es presenten els prin-cipals punts dels programes electorals dels partits en aquests àmbits de les cinc ciu-tats amb més població del Vallès.

teRRassa

Una de les grans forces de Terrassa en aquests darrers quatre anys ha estat el crei-xent protagonisme del seu campus univer-sitari, i molts dels programes electorals dels partits de la ciutat s’encaminen a pontenciar aquesta força universitària generadora d’in-vestigació i innovació. En aquest sentit, el PSC, que sustenta l’alcaldia de la ciutat, pro-posa potenciar la relació entre universitats, centres tecnològics, empreses, administra-ció i institucions financeres. Per fer-ho, as-segura que fomentarà la recerca universi-tària en col·laboració amb l’empresa a tra-vés de les jornades de transferència. De la

mateixa manera, els socialistes es marquen com a objectiu impulsar la investigació i la recerca destinant més recursos a equipa-ments com el Parc Científic Orbital ‘40, que tot just està prenent forma.

En aquest mateix sentit es pronuncien ERC, el PPC i ICV. Els republicans conside-ren essencial la potenciació del projecte Orbital ‘40 per crear una nova àrea indus-trial productiva a través de la cooperació amb altres pols de desenvolupament eco-nòmic, com és l’espai de Torrebonica. Per la seva banda, els populars qualifiquen el Parc Científic com a “veritable pol d’atrac-ció d’activitats” a la ciutat, però lliguen el seu desenvolupament a la “completa exe-cució del Quart Cinturó, necessari per mi-llorar la competitivitat de la ciutat i afavo-rir la creació d’ocupació”.

Menys optimistes amb el pla Orbital ‘40 són a CiU, on demanen una revisió completa del projecte, que qualifiquen de “llast”. Segons els convergents, el projecte és “una sango-nera econòmica que s’arrossega”. El pla es-tratègic de CiU passa per posar en valor “la

El 22 de maig els municipis renoven els seus ajuntaments. després d’una legislatura marcada per la crisi, el Vallès busca propostes que activin l’economia i pugin la competitivitat del territori TExT: VÍctoR SoLVAS /// foToS: LLuÍS LLEbot

posició de centralitat de la ciutat” aprofitant el sòl industrial planificat i disponible i la si-tuació privilegiada de la ciutat millorant les infraestructures ferroviàries i els accessos per carretera a través de la C-16, la C-58 i el Quart Cinturó.

sant cugat

La ciutat s’ha convertit en una referèn-cia empresarial, gràcies a la instal·lació de companyies de renom i a la creació d’es-tructures propícies per a l’emprenedoria, com ESADE Creapolis o el Sant Cugat Trade Center. Però, tot i aquesta bonança, el mu-nicipi manté reptes, com frenar el creixe-ment de l’atur, que malgrat mantenir-se en nivells baixos en comparació amb la resta del país, ha crescut un 50%, i evitar situaci-ons de tensió en empreses clau com Sharp.

Per respondre a aquestes necessitats, CiU, que manté l’alcaldia, marca tres camins a seguir: el naixement de noves empreses i negocis, el creixement dels ja existents i la captació d’empreses de l’exterior. Per fer-ho, es continuarà apostant pels serveis municipals per a la creació de noves em-

MoLTES dE LES PRoPoSTES dELS gRuPS MuniCiPALS dE TERRASSA S’EnCAMinEn A PoTEnCiAR LA foRçA uniVERSiTÀRiA dE LA CiuTAT

SAbAdELL Té EL REPTE dE REnoVAR EL SEu TEixiT induSTRiAL i donAR un nou iMPuLS AL TèxTiL, MoToR PRoduCTiu hiSTòRiC dE LA CiuTAT

ToT i ELS èxiTS AConSEguiTS ELS úLTiMS AnyS, SAnT CugAT buSCA REduiR EL CREixEnT ATuR i EViTAR LA fugidA d’EMPRESES ESTRATègiQuES

1 /// DEbAt MuNIcIpAL A cERDANyoLA.L’ASSOCIACIó D’EMPRESARIS DE LA CIUTAT VA REUnIR AnTOnI MORRAL (ICV) , CARME CARMOnA (PSC), CARLES ESCODA (CIU),I MAnUEL BUEñAnO (PP) PER COnèIXER LES SEVES PROPOSTES En MATèRIA ECOnòMICA

Municipals /// Vallès


preses i ajuda a les ja existents, com l’Ofi-cina d’Atenció a l’Empresa, o la continuïtat de projectes com el Yuzz. En aquest sentit, els convergents també aposten per seguir creant sinergies entre universitat i empre-sa, amb l’eix d’Esade Creapolis i amb la cre-ació de nous vivers empresarials.

El PSC també presenta un programa sen-sibilitzat en les relacions entre empre-sa i universitat per fomentar la innovació, i es posa com a objectiu projectar la ciutat “com a espai científic i innovador” a través de l’explotació de projectes d’I+D+i. D’altra banda, els socialistes es proposen situar la ciutat en el mapa empresarial global a par-tir de la dinamització i participació de Sant Cugat en organitzacions internacionals, la creació d’una oficina de relacions europe-es i internacionals i potenciant els lobbys locals que puguin representar la ciutat.

Per la seva banda, el PP centra les seves preocupacions en les carregues fiscals existents per a ciutadans i empreses, i pro-posa la reducció d’impostos i taxes munici-pals per dinamitzar l’activitat econòmica. A més, veu necessària la promoció de l’ac-tivitat econòmica deslligada de la creació de parcs tecnològics, perquè entén que te-nen un cost per al ciutadà, i planeja la crea-ció de plans de foment d’activitats empre-sarials de pimes i comerços.

Rubí

Sens dubte, Rubí ha estat una de les grans ciutats del Vallès que més ha patit els efec-tes de la crisi des del primer moment. Ja el 2007 inaugurava el període de dificultats amb la fugida de Durex, i només un any després, es trobava amb l’expedient re-gulatori de Ficosa. L’atur és el gran repte a abordar durant la propera legislatura, i una de les vies és la promoció de l’activitat eco-nòmica i de l’emprenedoria. ERC, en el Go-vern local juntament amb el PSC, proposa solucionar un dels dèficits de la ciutat cre-ant d’un viver d’empreses. El centre, a més d’oferir instal·lacions públiques per a pro-jectes de nova creació, seria la seu d’un es-pai de “Noves Experiències Empresarials”, per donar a conèixer les iniciatives a la res-ta de companyies instal·lades a la ciutat.

ICV també inclou en el seu programa la vo-luntat de crear un viver d’empreses, tot i que hi afegeix el requisit de fomentar pro-jectes destinats a l’àmbit de l’eficiència energètica, el cooperativisme i altres sec-tors que anomenen “de futur”. D’altra ban-da, Iniciativa es proposa engegar l’Acord de Desenvolupament Econòmic i Social de la

ciutat amb un sistema d’avaluació dels ob-jectius per fer-lo eficient.

En el que tots els partits coincideixen és en la necessitat d’agilitzar gestions per crear d’empreses a través d’un sistema de fines-treta única. Partits com el PPC proposen al-tres vies per facilitar la implantació d’em-preses a la ciutat, com l’impuls de platafor-mes de tramitació electrònica. Els populars també prometen encarar el problema de les deslocalitzacions creant incentius fiscals per a les noves empreses que arribin i bo-nificant aquelles amb més de 20 anys d’im-plantació a Rubí.

Per la seva banda, CiU centra les propostes en la incidència de l’Ajuntament en matè-ria empresarial, millorant el manteniment dels polígons industrials per aconseguir no-ves inversions, amb la creació d’un espai de concertació en què treballadors, empreses i Govern tinguin l’oportunitat de fixar les bases de la política econòmica, que passa-ria per reduir impostos fins a situar-los per sota de la mitjana del Vallès i crear la figura d’un professional que adaptés l’Administra-

ció pública als criteris d’eficiència i compe-titivitat propis de l’àmbit privat.

ceRdanyola

El municipi va ser el primer d’obrir els de-bats municipals, en un acte organitzat per l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola. Ens pocs anys, la ciutat ha passat de la peri-fèria de la comarca a ser un dels principals motors de la innovació i la recerca gràcies a la proximitat amb la Universitat Autòno-ma de Barcelona i la creació i creixement del Parc de l’Alba. D’aquesta relació de la ciutat amb la Universitat i el Parc va parlar l’alcal-dessa i candidata del PSC, Carme Carmona, que va apostar per la creació d’un Consell Econòmic Social en què “els actors de l’eco-nomia participin en el disseny de les polí-tiques econòmiques”. També va recalcar la necessitat de vitalitzar l’activitat econòmi-ca al centre de la ciutat “agilitzant tràmits de llicència i d’ocupació de la via pública”, i va assegurar que apostaria per la iniciativa dels joves a través del viver d’empreses que s’està a punt d’inaugurar i que “creixerà en els propers anys”.

Tant CiU com ICV van reclamar més for-ça política en les accions econòmiques . Els convergents aposten per “anar del bracet dels empresaris” per explotar “la joia eco-nòmica i empresarial que pot ser Cerda-nyola”. A més, van remarcar canvis en l’ur-banisme per “generar activitat econòmica clàssica als polígons industrials”. Iniciati-va, per la seva banda, reclama “aprofitar al màxim els nostres actius”, reforçant el vin-cle de la ciutat amb la UAB.

El PPC es desmarca de la línia dels altres partits, i centra el seu discurs en les difi-cultats existents per a autònoms i petits comerciants. Per millorar la seva situa-ció reclama el compliment de lleis com la de la morositat i augmentar la seguretat a la ciutat.

sabadell

El municipi, amb l’alcaldia consolidada del PSC, busca renovar el seu teixit indus-trial i tornar a donar un impuls al tèxtil, que ha estat el motor productiu històric de la ciutat. Per fer-ho, els socialistes pro-posen reforçar el treball amb les empre-ses per adaptar la formació dels treballa-dors a les necessitats del mercat. A més, expliciten la seva aposta per l’emprenedo-ria jove amb la voluntat de crear deducci-ons en taxes municipals per als locals ad-quirits en propietat per joves menors de 30 anys i reduir els tràmits per a les noves activitats. Els socialistes també advoquen per establir un pacte fiscal en què partici-pin pimes actives a la ciutat.

Aquesta reducció de traves administra-tives conforma també un dels pilars del programa de CiU. Per aconseguir-ho, la federació planteja una reformulació de les normatives i l’eliminació de tots els tràmits burocràtics no necessaris per evitar els sis mesos que actualment es necessiten de mitjana per obrir un nego-ci. Els convergents també es proposen aprimar l’estructura administrativa del municipi per acomplir l’objectiu de redu-ir les obligacions fiscals dels empresaris i cuidar el teixit productiu existent.

Per la seva banda, ERC reclama engegar el Pla Estratègic de l’Economia i l’Emprene-doria en col·laboració amb agents polítics, econòmics i socials. En aquest mateix sentit, reclama més suport als emprenedors a partir de la creació de programes de formació en gestió empresarial i l’impuls de microcrèdits. /// ARTICLE ELABORAT A PARTIR DELS PROGRA-

MES ELECTORALS DELS DIFEREnTS PARTITS

CERdAnyoLA ES MARCA CoM A objECTiu ExPLoTAR EL SEu CREixEnT PoTEnCiAL CoM A CEnTRE d’innoVACió i RECERCA CiEnTífiCA i TECnoLògiCA

L’ATuR hA ESTAT EL gRAn dèfiCiT dE Rubí En L’úLTiMA LEgiSLATuRA, i ELS PARTiTS APoSTEn PER L’EMPREnEdoRiA i fACiLiTAR L’ACTiViTAT

vuit pRoJectes teRRitoRialsMés enllà de les diferències en els plantejaments polítics, existeixen projectes que uneixen molts dels programes i que tenen com a objectiu resoldre els dèficits de la comarca, i miren més enllà de la perspectiva local per crear un projecte territorial.

IV cinturó. Una de les demandes histò-riques del Vallès. Els partits reclamen l’ac-celeració en les obres d’enllaç entre Terras-

sa i Sabadell i la connexió de la comarca amb l’interior del país.

parada del tAV. Po-tenciaria la centra-litat del Vallès en l’àrea metropolitana de Barcelona. L’ubi-cació més probable

se situa a Sant Cugat, fet que potencia-ria l’eix de la ciutat amb Terrassa i Rubí.

Metro del Vallès. Clau per incloure en la dinàmica empresa-rial i econòmica ciu-tats amb dificultats en els accessos, com

Castellar, i per millorar la connexió en-tre les línies de Terrassa i Sabadell.

Ampliació de la L7. En la mateixa línia de la proposta anteri-or, l’ampliació del tú-nel del Tibidabo fins a creuar Collserola i ar-

ribar a Sant Cugat desencallaria el col-lapse ferroviari de la ciutat i obriria un nou accés estratègic a la comarca.

Solar del Vallès. Pro-posta pròpia dels grups d’ICV al Va-llès. Consisteix en la instal·lació de pla-ques fotovoltaiques

en el 10% dels 15 milions de metres qua-drats de sostre industrial del territori.

cit. El Catalonia In-novation Triangle va iniciar-se com un pro-jecte ambiciós per re-forçar l’eix Sant Cu-gat-Terrassa-Rubí. El

repte ara és incrementar les accions i concretar els projectes generats.

Ampliació de la c-50 i la b-30. Dues de les vies més congestio-nades del país. L’am-pliació del tercer car-ril de la C-58 emprant

les calçades laterals entre Viladecavalls i Sabadell és una petició reiterada.

Eix universitari. En l’última dècada el Va-llès ha augmentat la presència universi-tària al territori. L’ob-jectiu ara és promou-

re més connexions entre universitats, empreses i municipis per crear projectes amb capacitat de crear treball i riquesa.


Només unes setmanes després de la seva presentació en societat, el lobby

empresarial Fem Vallès ha començat a tre-ballar en un dels seus principals objectius: implicar les institucions empresarials del territori en el seu projecte territorial. El pri-mer pas s’ha fet amb l’adhesió de Sant Cu-gat Empresarial, que es va formalitzar al SC Trade Cente durant la presentació de Fem Vallès a la ciutat. L’acte va estar dirigit per la vicepresidenta del Ciesc, Sofia Gabarró; el president de Sant Cugat Empresarial, Fre-deric Boix; el president de la Cecot, Antoni Abad; el president de Via Vallès, Joan Sabo-rida, i l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Co-nesa. Tal com va passar en la posada en es-cena del projecte, els ponents van reivindi-car la importància de la comarca dins del teixit productiu del país i van reclamar la participació de Barcelona en els objectius territorials.

El president de la Cecot, Antoni Abad, va as-segurar que la clau de Fem Vallès ha de ser “la pluralitat, perquè va néixer des d’unes entitats empresarials i en un entorn de de-bat de diverses procedències i recorreguts laborals”, i va remarcar que, amb l’adhe-sió de Sant Cugat Empresarial, el lobby “co-mença a sumar, que al final significa créi-xer, compartir, col·laborar i millorar”. Abad va qualificar el Vallès com “un teixit pro-ductiu exportador, innovador i amb la mira-

da posada en la internacionalització”, i que, segons va declarar, “ha estat infrainvertit”. En aquesta argumentació va inserir el pa-per de Barcelona, a qui va reclamar la fun-ció de “fer bandera d’aquest entorn metro-polità i posar en valor el Vallès”.

Segons el president de la Cecot, la implica-ció de la capital en el projecte se sumaria als esforços de Fem Vallès en tres de les se-ves principals reivindicacions: la millora en infraestructures, en equipaments privats i públics, i en el model d’ocupació del terri-tori i de distribució del seu ús.

En una línia similar es va expressar l’alcal-dessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que va demanar als empresaris del Vallès que “es creguin que la comarca ha de tenir un pes específic i que ha d’anar de la mà de Barce-lona”. Conesa va assegurar que “si comen-cem projectes per separat no arribarem en-lloc” i va reclamar la creació de sinergies

entre els municipis i les entitats “per escol-tar projectes i trobar oportunitats”.

Conesa va recollir el guant llançat per Abad en la seva intervenció, i va mostrar-se d’acord que el Vallès ha de reclamar més in-versions. “Perquè estiguem en crisi no hem de deixar de posar sobre la taula les nostres necessitats com a territori ni deixar de par-lar sobre les inversions en infraestructures que necessitem”, va declarar.

adhesió tRanscendent. Més enllà de les reivindicacions territorials, els ponents van subratllar la transcendència de la creació del lobby i de la implicació d’associacions com Sant Cugat Empresarial en el seu pro-jecte. El president de la institució santcu-gatenca, Frederic Boix, va recordar la de-

claració que fa tres anys van fer els muni-cipis de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, en el que es va conèixer com el Manifest del Mo-nestir, i on ja es reivindicava una visió glo-bal i la correcció dels dèficits de la comar-ca en mobilitat, infraestructures i serveis públics. Boix va remarcar la voluntat de la institució que presideix a adherir-se a Fem Vallès “per la concordança en els objectius i perquè el considerem un programa col-lectiu de país”, i va fer una crida a les asso-ciacions del Cit a unir-s’hi.

Amb una argumentació similar, Antoni Abad va fer un al·legat sobre el paper de Fem Vallès en la creació d’una identitat em-presarial del país. “Tenim una visió de Ca-talunya que ha d’incorporar l’element pro-ductiu com a clau en el seu present, pas-sat i futur”.

Per la seva part, la vicepresidenta del Ciesc, Sofia Gabarró, va posar l’accent en la im-portància de l’empresariat per la seva ca-pacitat de “solucionar el problema de l’atur”, i va reclamar “posar sobre la taula les dades econòmiques per millorar les ca-pacitats del territori”. /// VICTOR SOLVAS

sant cugat empresarial entra al ‘lobby’ Fem vallèsEn l’acte de presentació d’aquest projecte territorial es va reivindicar el paper del Vallès com a motor productiu del país i es va reclamar un pla comú amb barcelona

Frederic boix, Mercè conesa i antoni abad, en el moment d’oficialitzar l’acord /// ARTUR RIBERA

patRonals /// VALLèS

EL PRESidEnT dE LA CECoT VA ASSEguRAR QuE, AMb L’AdhESió dE SAnT CugAT EMPRESARiAL, fEM VALLèS “CoMEnçA A SuMAR, A CRéixER i A MiLLoRAR”

“PERQuè ESTiguEM En CRiSi no hEM dE dEixAR dE PARLAR dE LES inVERSionS En infRAESTRuCTuRES QuE nECESSiTEM”, VA dECLARAR MERCè ConESA

Fem vallès

Després del Manifest del Monestir, im-pulsat per Sant Cugat Empresarial ara

fa tres anys per reivindicar l’adequació de les infraestructures i els serveis a les ne-cessitats dels sectors econòmics i empre-sarials de la B30, des de l’associació ens hem proposat donar suport a totes les ac-cions col·lectives que orienten els seus es-forços a aquest propòsit i contribuir tots plegats a exigir que l’eix de la B-30 –al cap-davall, del Vallès– sigui tractat com un pol empresarial d’excel·lència en innovació, tecnologia i coneixement.

Estem ubicats en una zona considerada com la primera concentració industrial de l’estat, ubicada en un dels territoris amb més mobilitat de població i de mercaderies de Catalunya, en un tram d’un dels corre-dors logístics considerats més pròspers del món. L’alta concentració universitària i d’institucions de recerca i el volum de teix-it empresarial orientat a sectors estratèg-ics i alta tecnologia fan d’aquesta zona una de les àrees amb més potencial de futur de Catalunya.

La necessitat d’infraestructures i serveis obliga el teixit empresarial més pròxim a actuar conjuntament per assegurar que el creixement i el potencial de la zona es desenvolupi en les millors condicions i afavorir la seva projecció internacional i el seu retorn en inversions de qualitat.

La plataforma Fem Vallès manifesta aquest propòsit i és en aquest sentit que Sant Cu-gat Empresarial entén que teixir les alianc-es entre organitzacions ens farà més forts i útils per assolir l’èxit col·lectiu, donant rellevància a la capacitat productiva valle-sana. Volem assegurar la nostra integració en la societat i l’economia del coneixement que ens apropi als països més avançats i al camí del progrés.

Continuar sent generadors de riquesa, crear llocs de treball i contribuir activa-ment amb el creixement econòmic del país. Assegurar l’esperit emprenedor i la creació de noves empreses, i apropar el món científic i tecnològic al món em-presarial en un entorn favorable, inten-siu en coneixement, ens permetrà ser al-tament competitius en una economia glo-balitzada.

Es tracta de sumar esforços per fer pro-gressar un potent territori empresarial amb 200.000 habitants, 10.000 empreses, 90.000 treballadors i treballadores, 50.000 estudiants i generador del 3% del total de l’activitat econòmica creada des de Cata-lunya.

pResidentsant cugat eMpResaRial/// FREDERIC BOIX


Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

piMec ha fet d’intermediari per a 650 pimes vallesanes

pIMEC ha fet d’intermediari per a 650 petites i mitjanes empreses del Vallès,

des que el 2008 es creés la figura del medi-ador de crèdit, ateses les restriccions de la banca. En aquests tres anys, la patronal ha renegociat un deute proper als 300 milions d’euros per al global de Catalunya, i d’uns 50 milions a empreses del Vallès Occidental.

Les pimes que han rebut el suport del me-diador de PIMEC tenien una plantilla mitja-na de 8 persones, i la mitjana del deute re-negociat per empresa puja fins als 100 mil milions d’euros. La patronal valora en po-sitiu els resultats de la iniciativa, inspirada en el mediador de crèdit francès, però con-sidera que la major part de les pimes se-gueixen tenint problemes per obtenir crè-dits i poder créixer a causa de les restricci-ons creditícies encara vigents en les entitats bancàries.

sectoRial textil. En les últimes setma-nes, PIMEC també ha volgut posar el seu gra de sorra per pal·liar la situació del sec-tor tèxtil amb la creació d’una sectorial que aglutinarà les empreses de la cadena de pro-ducció del sector. La iniciativa pretén crear

sinergies entre els actors per impulsar pro-jectes que estimulin dos vectors que han de ser clau en el seu creixement: la internaci-onalització i la competitivitat. La nova sec-torial també es marca com a objectiu ser la institució de referència del tèxtil davant les administracions.

La creació de la sectorial ha estat impulsa-da pels mateixos empresaris del tèxtil i la confecció, com Joan Arnau, d’A&C Camise-ros, que exercirà de president, o Jordi Caste-llet, de Castellet Barcelona, i Lluís Godayol, de Dama Internacional. /// REDACCIó

Josep Rodríguez i Joan arnau /// CEDIDA

patRonals /// VALLèS

l’ampliació del parc orbital passarà per sota del iv cinturó

L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat l’ampliació del Parc Orbital 40, en el

qual estan implicats el centre tecnològic Lei-tat, el Parc Audiovisual i l’escola de negocis de l’entitat bancària Unnim. El pla consis-teix a fer créixer els terrenys destinats a em-preses de l’àmbit científic i tecnològic amb la construcció als terrenys de la Franja Nord, que passen per sota del tram urbà del IV Cin-turó. De fet, entre els objectius del projecte hi ha la instal·lació d’una pantalla que aïlli la ciutat de les moltèsties acústiques i visu-als que suposa el pas del IV Cinturó.

La concepció d’aquesta barrera té un plante-jament singular. El pla preveu la construcció d’instal·lacions que no només compleixin amb la funció aïllant, sinó que també siguin innovadores a arquitectònicament i que pu-guin dotar de personalitat pròpia el futur po-lígon de la Franja Nord.

El projecte va ser aprovat per tots els grups municipals, tot i que alguns van lligar el seu èxit a la connexió de la ciutat amb Granollers a través del IV Cinturó. /// REDACCIó

inFRaestRuctuRes /// TERRASSA

la generalitat mantindrà aturat el metro fins a aprovar pressupostos

El subdirector general de Transport Ter-restre, Xavier Flores, es va reunir amb

la tinent d’alcalde de Planificació Urbanís-tica i Territori de Terrassa, Carme Labòria, per tractar l’estat de les obres de prolonga-ció de la línia dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat a la ciutat. Després de parlar amb la representant de l’Ajuntament i amb els ve-ïns afectats pel projecte, Flores va assegu-rar que les obres no es podran reprendre fins que la Generalitat aprovi els pressu-postos del 2011, que s’esperen per al mes de juny, després d’haver estat ajornats per la convocatòria electoral.

Les obres d’ampliació del metro de Ter-rassa porten quatre mesos sense activitat pel conflicte obert entre les constructores, que esperaven cobrar el treball fet el mes de gener, i l’Administració, que tenia pre-vist pagar a la finalització de les obres.

Tot i les males perspectives, Flores va as-segurar que “la infraestructura entrarà en servei el 2012, tal com es va anunciar en el seu moment”. /// REDACCIó

inFRaestRuctuRes /// TERRASSA


bankia sortirà a borsa amb uns actius de 275.000 milions d’euros

E l Consell d’Administració i la Junta Ge-neral del Banco Financiero y de Ahor-

ros, S.A. (BFA) han aprovat la sortida a borsa de Bankia, amb uns actius totals de 275.000 milions d’euros i un valor patrimo-nial net de 12.000 milions.

Bankia utilitzarà la fitxa bancària d’Altae Banco, que rebrà en bloc tot el negoci ban-cari del BFA, així com les participacions as-sociades al negoci financer i els actius i pas-sius que l’entitat ha rebut de Caja Madrid, Bancaja, La Caja de Canarias, Caja de Ávi-la, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja, les set caixes que el van constituir el passat mes de desembre.

Fins al moment en què es produeixi la sor-tida a borsa, el BFA serà l’únic accionista de Bankia, i després mantindrà actius de l’en-titat sense necessitat de cotitzar, com el terreny que tenia adjudicat, algunes parti-cipacions en societats i el fons necessari per fer front als seus pagaments, i els seus passius en forma de participacions subscri-tes pel FROB. /// REDACCIó

entitats d’estalvi /// bAnKiA

la generalitat amplia l’emissió de bons atès l’èxit de demanda

L’alt ritme de vendes de les nou enti-tats participants en la col·locació de

bons públics ha portat a la Generalitat a ampliar l’emissió prevista en un principi. Aquest segon tram del procés ha elevat la xifra d’emissió de bons a un any dels 1.900 milions d’euros inicials als 2.400 actuals. Amb aquesta decisió, la Generalitat arriba al màxim pactat amb les entitats bancàri-es, que era de 3.360 milions entre bons a un i a dos anys.

Les bones condicions van animar els in-versors a demandar amb rapidesa els bons emesos, amb rendibilitats del 4,25% a un any i del 4,75% a dos. El primer tram de l’operació va començar el passat onze d’abril, i en un sol dia es van col·locar 775 milions d’euros, el 29% del total.

D’entre les entitats implicades, La Caixa ha estat qui més bons ha col·locat, seguida per Catalunya Caixa. Per la seva part, Banc Sa-badell va vendre 120 milions en un sol dia, mentre que Unnim en va emetre 34 en el mateix període. /// REDACCIó

entitats d’estalvi /// gEnERALiTAT

que significaria una taxa de 2.400 clients per oficina. Si es compleixen aquestes pre-tensions, Banc Sabadell acabaria el trajec-te amb 3,1 milions de clients.

Per la seva part, el president de l’entitat, Jo-sep Oliu, va remarcar els resultats obtin-guts “en un marc de deteriorament econò-mic i de canvis reguladors que afecten la solvència requerida i la rendibilitat”.

banco guipuZcoano. D’altra banda, l’en-titat vallesana ha culminat en poc més de cinc mesos la integració operativa de Ban-co Guipuzcoano en la seva estructura. El procés es va iniciar després que el novem-bre, el 95% de l’accionariat de l’entitat bas-ca acceptés l’oferta pública d’adquisició del banc vallesà.

Pel director d’Operacions i Densenvolupa-ment Corporatiu de Banc Sabadell i respon-sable de l’operació, Miquel Montes, “l’ex-periència en aquest tipus de processos i la nostra capacitat tecnològica” han estat les claus per a l’èxit de la integració.

La integració no suposarà la desaparició de Banco Guipuzcoano, sinó que mantindrà la diferenciació, i els seus clients tindran ac-cés a les més de 1.300 oficines i als serveis de Banc Sabadell. El grup resultant suma uns actius superiors als 95.000 milions d’euros, i suma una plantilla de 10.500 tre-balladors. /// VICTOR SOLVAS

els accionistes de banc sabadell aproven la gestió del 2010

b anc Sabadell va tancar el curs 2010 amb la conveniència de la seva Jun-

ta General Ordinària d’Accionistes, que va aprovar els resultats de l’exercici ante-rior i la distribució dels 380 milions d’eu-ros de benefici nets que l’entitat va asso-lir. En la reunió, en què hi havia represen-tat el 71,3% del capital social del banc entre accionistes, assistents i representants, es va donar el vistiplau a la proposta de divi-sió dels guanys, que ha comportat un re-partiment del 51,9% dels beneficis obtin-guts per l’entitat.

En la seva intervenció en la junta, el conse-ller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardi-ola, va explicitar les línies que seguirà l’en-titat durant els propers tres exercicis, en l’anomenat Pla CREA. Els objectius marcats pel banc en aquest període entre 2011 i 2013 són la captació d’un milió de clients parti-culars i de 160.000 empreses, i la millora en la productivitat comercial en un 33%, cosa

L’entitat va apuntar als seus objectius de futur en una junta general plàcida

Moment de la Junta general de banc sabadell, presidida per Josep oliu /// CEDIDA

entitats d’estalvi /// SAbAdELL


El grup AxA és líder mundial en asse-gurances amb una facturació de 91.000 M € i 93 M de clients. A Espanya AxA també ocupa les primeres posicions amb uns ingressos superiors als 3.000 M € i més de 3,5 M de clients. La presèn-cia d’AxA a Catalunya és molt significa-tiva, especialment després de l’adquisi-ció el 2007 de Winterthur. En l’actualitat representa el 20% del total de la factu-ració de l’asseguradora i és, al costat de Madrid, seu corporativa de l’entitat a Espanya. A més, a Catalunya hi ha la seu social de diverses companyies del grup. A Sant Cugat, AxA disposa d’un centre d’atenció telefònica que dóna servei a tot Espanya.

tel.: 902 40 40 84www.axa.es

axa

publiRepoRtatge /// AxA ASSEguRAnCES

AXA llança el primer servei integral de danys per a empreses

AXA s’ha proposat impulsar amb força aquest 2011 el seu negoci de

Empreses, que considera estratègic. Per això, a més de crear una nova es-tructura interna, la companyia llançarà al llarg de l’any d’una sèrie de produc-tes i serveis innovadors. El primer ani-rà dirigit a les empreses que pateixin un gran sinistre a conseqüència d’un incendi o d’un fenomen meteorolò-gic. És únic a Espanya i consisteix en un servei integral de danys que va més en-llà de la indemnització econòmica; in-clourà suport tècnic, legal, telefònic i, fins i tot, de comunicació de crisi.

D’aquesta manera, AXA vol ser al costat del seu client en un moment molt delicat, per oferir-li, no només el pagament de la indemnització, sinó per posar en marxa un protocol d’actuació de crisi, compost per un equip multidisciplinari d’advocats que assessoraran al client en les declara-cions a les autoritats competents, perits i inspectors de sinistres que faran un pe-ritatge immediat i coordinaran in situ tot

el procés del sinistre, experts en comu-nicació que assessoraran en els aspectes relacionats amb la comunicació interna i els mitjans de comunicació, i un centre d’atenció telefònica que atendrà les tru-cades entrants que rebi l’empresa i con-tactarà amb els proveïdors i clients que requereixi la companyia.

“L’objectiu d’AXA és oferir a les empre-ses tot els mitjans de què disposem per-què no se senti sola a l’hora d’afrontar un gran sinistre, una situació extremament difícil i, en molts casos, desconeguda. I assessorant-la en aquests moments d’in-certesa i no limitar-nos a la mera indem-nització econòmica “, ha afirmat Kris-tof Vanooteghem, director d’Empreses d’AXA Espanya, que ha afegit que “les empreses representen un nínxol de mer-cat capital en l’estratègia d’AXA; per això volem oferir un servei únic i diferenciat del dels nostres competidors’’.

Els clients d’AXA que necessitin aquest nou servei disposen d’un telèfon exclu-siu d’atenció les 24 hores. Rebuda la tru-cada, immediatament el Departament de Sinistres d’AXA posarà en marxa les mesures i els equips necessaris per a la gestió urgent del sinistre. Aquest servei podrà ser contractat per aquelles em-preses que assegurin el seu negoci a AXA per una suma superior a un milió d’euros.

Ofereix suport legal, tècnic, telefònic i de comunicació després d’un gran sinistre

És únic en el mercat espanyol

És un servei que va més enllà de la indemnització econòmica

Es tracta d’un servei que va més enllà de la indemnització econòmica. ofereix suport legal, tècnic, telefònic i de comunicació a les empreses que pateixin un gran sinistre


boehringer Ingelheim (BI), a globally operating pharma-ceutical company, has made strides in their findings and has provided the world with medicines of high therapeu-

tic value for the past 126 years.

BI, which started as a mere tartaric acid plant in Germany with only 20 employ-ees, has evolved into one of the world’s top 20 pharmaceutical companies, with over 42,000 employees worldwide. Fo-cusing on the development of Human Pharmaceuticals and Animal Health, BI is one of the fastest growing companies in the pharmaceutical industry, work-ing with 145 affiliated companies around the globe.

The company was founded in 1885 by the German chemist Dr. Albert Boe-hringer in Ingelheim am Rhein, Ger-many, which is now home to the com-pany’s largest site and corporate head-quarters. However, their main business

stretches across Europe, North Ameri-ca and Asia.

boehRingeR coMes to spain

BI expanded to Spain in 1952 and now ranks #2 in the Spanish market for con-sumer healthcare business. As of today, there are over 1.700 employees working throughout the country. “Our production plant in Spain produces primarily for the Chinese market,” said Derek O’Leary, BI’s director of finance and administration. “We supply Chi-na with its main product as well as oth-er emerging markets of Eastern Europe from our plant in Sant Cugat.”

This is a big investment in Catalonia on behalf of the company, but definite-ly worthwhile. While many pharma-ceutical companies are based in Madrid, the success of BI in Catalonia seeps throughout the region. The annual turn-over in Spain for 2010 was € 559 mio, with a worldwide turnover of € 12.586 mio (€12.6 billion). O’Leary, who has

been with BI for 16 years, came to Cata-lonia with a taste of other cultures be-forehand. A native of Ireland, O’Leary has previously worked for BI offices in Germany, Egypt and Turkey. “Living abroad is a continuous process of edu-cation,” said O’Leary. “You have to learn how to adapt, integrate and perform in different countries everywhere you go.”

catalonia: not what soMe May expect

O’Leary came to Catalonia expecting to encounter a relatively laidback lifestyle, a typical “latino” feel, as well as the good weather one associates with Spain. The-re were some surprises in store… “The irish would be regarded quite open, soci-able and easygoing and people tend to so-cialize a lot. “In Catalonia, I expected pe-ople to be more outgoing and sponta-neous” said O’Leary. “I perceive a lot of structure and routine in the way people live here with a more inward-looking cul-ture, which is quite different from what I expected. Rather than a “latino” feel, I would say Catalonia feels more nort-hern european”. “From a work perspecti-ve, this brings a lot of advantages because the attributes of structure, discipline and hard work are valued in the work environ-ment”. “Catalonia is renowned as having an entrepreneurial spirit and these positi-ve attributes surely contribute to this re-putation”

O’Leary considers the Catalan business culture to be somewhat formal compa-red to Ireland, but less formal than Ger-man or Turkish business culture. “In Ire-land, we use first name terms with every-body and of course there is no Tu vs Ud, which can automatically create hie-rarchial differences”

Leveraging the positive elements of cultu-re and working style, from local and expa-triate employees, BI Spain put forward successful products used world-wide, straight from Catalonia.

The top-selling product in BI’s portfolio is Spiriva which treats chronic obstructive pulmonary disease (COPD), caused by heavy smoking. Spiriva is currently the # 1 selling pharmaceutical product of Spain. And expect more. “We have good products in our pipeline coming up”, said O’Leary .

DEREk o’LEARy, bI’S DIREctoR oF FINANcE AND ADMINIStRAtIoN /// LLUíS LLEBOT

What was once a small, very humble family-owned business now ranks in world’s top 20 pharmaceutical companies. PER: kAItLyN VENEzIA

bi: from local to global

inteR-views /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

ANy D’ARRIbADA: 1952

coL·LAboRADoRS: 1.700

VENDES NEtES: 563 M

boehRingeR ing.

1 Made stRides:

gRAnS PRogRESSoS

2 MeRe:

SiMPLE

3 stRetch:

ExTEndRE

4 plant:

fÀbRiCA

5 woRthwhile:

VAL LA PEnA

6 seeps:

fiLTRAR-SE

7 beFoRehand:

PER EndAVAnT

8 laidbacK:

dESPREoCuPAT

9 outgoing:

obERT

10 soMewhat:

unA MiCA

11 staRK:

MARCAT

12 put FoRwaRd:

donAR A ConèixER

13 pipeline:

En PRojECTE

glossaRy

Av. Pla del Vinyet, 11008172 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 84 20Fax: 93 675 52 63

[email protected]

¡Matrícula abierta para alumnos de bachillerato!

EL BRITISH COUNCIL A SANT CUGAT EL BRITISH COUNCIL EN SANT CUGAT

Europa International School, a Sant Cugat, es complau d’anunciar la seva col·laboració amb el British Council, per impartir les classes d’anglès, tant per a joves com per adults, de l’Escola d’Idiomes d’EIS. Aquesta col·laboració de summe prestigi es farà efectiva a partir de l’1 de setembre de 2011.

El British Council és l’organització internacional del Regne Unit per a les oportunitats educatives i les relacions culturals. Tenen 13 centres a Espanya i operen a 110 països per tot el món. El British Council es va establir a Espanya al 1940 pel Professor Walker Starkie i a la tardor celebraran els primers 70 anys des que van començar a treballar les relacions entre Espanya i el Regne Unit.

Mr. James McGrath, Cap d’Estudis del Centre d’Ensenyament Young Learners de Barcelona, diu:“No podria existir un lloc millor que Europa International School, a Sant Cugat, per a l’establiment del British Council, doncs el seu prestigi a la regió, els seus ideals i els seus valors, així com la qualitat de la seva educació coincideixen amb el nivell d’exigència del nostre centre”.

La col·laboració conjunta d’aquests dos importants centres constitueix un gran avanç per a Europa International School i el procés que l’escola du a terme de millora contínua de la qualitat i de les relacions amb d’altres intitucions destacades de tot el món.

Europa International School, en Sant Cugat, se complace en anunciar su colaboración con el British Council, para impartir las clases de inglés, tanto para jóvenes como para adultos, de la Escuela de Idiomas de EIS. Esta colaboración de sumo prestigio se hará efectiva a partir del 1 de septiembre de 2011.

El British Council es la organización internacional del Reino Unido para las oportunidades educativas y las relaciones culturales. Tienen 13 centros en España y operan en 110 países en todo el mundo. El British Council fue establecido en España en 1940 por el Profesor Walker Starkie y este otoño celebrarán los primeros 70 años trabajando en las relaciones entre España y el Reino Unido.

Mr. James McGrath, Jefe de Estudios del Centro de Enseñan-za Young Learners de Barcelona, dice:"No podría existir un lugar mejor que Europa International School, en Sant Cugat, para el establecimiento del British Council, pues su prestigio en la región, sus ideales y sus valo-res, así como la calidad de su educación coinciden con el nivel de exigencia de nuestro centro ".

La colaboración conjunta de estos dos importantes centros constituye un gran avance para Europa International School y el proceso que la escuela lleva a cabo de mejora continua de la calidad y de las relaciones con otras intituciones destaca-das de todo el mundo.

in partnership within partnership with


empresa pipe /// Caro import

Caro import celebra el vintè aniversari com a empresa líder en la importació, comercialització i distribució de productes alimentaris argentins PER: LAIA coRbELLA

Productes argentins per a paladars dolços

1 ///

1 /// ALEjANDRo cARo, DIRECTOR DE L’EMPRE-SA DE PRODUCTES AR-GEnTInS /// LLUíS LLEBOT

1 ///

Els germans Caro van venir des de l’Argentina a Barcelo-na amb la idea de crear un ne-goci. La seva és una d’aque-lles històries en què la sort i les oportunitats externes te-

nen un paper important en la presa de de-cisions. Economistes de formació, el 1991 van crear Caro Import, una empresa de-dicada a la importació, producció i dis-tribució d’aliments argentins a la Unió Europea. Actualment, des de les seves instal·lacions a la Garriga, Caro Import distribueix aliments a més de mil restau-rants, botigues especialitzades i super-mercats d’Espanya, Andorra, Itàlia, Suïs-sa, Portugal, Alemanya i Holanda. “En un primer moment, vam passar pel típic pe-ríode d’adaptació de tot immigrant, però

portació, van créixer: “Ens vam animar i vam començar a fabricar alfajores al ma-teix moment que importàvem vi”, explica el director.

El segon cop de sort el van tenir el 1992, quan es celebraven 500 anys del descobri-ment d’Amèrica i El Corte Inglés va apos-tar per tenir productes argentins perma-nents. Aquesta oportunitat els va acabar de convèncer per augmentar la importa-ció i incrementar la cartera de productes, “era el primer centre comercial que ens comprava producte”.

Seguint el calendari, el 1997 els germans Caro decideixen començar a fabricar el que més endavant seria el seu producte estrella: el dulce de leche (almívar de llet).

ens vam adaptar a la manera de fer dels catalans i vam començar amb un únic producte: la importació de vins argentins al canal restaurant”, comenta l’Alejandro Caro, un dels dos germans i el director de l’empresa.

Un primer factor extern va capgirar l’es-tratègia de Caro Import. Totes les seves gestions eren amb dòlars i davant la deva-luació de la moneda van decidir comen-çar a fabricar productes a la Garriga, amb l’objectiu de reduir costos d’importació. “Al principi importàvem amb avió produc-tes que només tenien 90 dies de vida!”. Va ser llavors quan van ampliar la infra-estructura local i van adquirir una fàbri-ca de 200 metres quadrats al Vallès. Con-tra pronòstic, en comptes de reduir la im-

“no EnS inTERESSA TAnT AugMEnTAR EL noMbRE dE PRoduCTES CoM inCoRPoRAR TèCniQuES i MAQuinÀRiA QuE EnS PERMETin AdQuiRiR CERTifiCATS dE QuALiTAT En ToT EL QuE fEM”, ExPLiCA ALEjAndRo CARo


2 /// DENoMINAcIó D’oRIGEN GRAn PART DE LA MA-qUInàRIA DE PRODUC-CIó DE DULCE DE LEChE éS ARGEnTInA

3 /// EL pot DEL DuLcE DE LEchE VA A TOTS ELS CAnALS DE PASTISSE-RIA, GRAn InDÚSTRIA I SUPERMERCATS

4 /// A FINALS DEL 2000, CARO IMPORT VA InAU-GURAR LA nOVA SEU DE 1.700 M2

/// LLUíS LLEBOT

Un canvi en la normativa europea, amb la qual a partir d’aquell any es prohibia l’en-trada de qualsevol producte lacti provi-nent d’Argentina, els va “obligar a prendre aquesta decisió”. Al desembre del 2000 estrenaven la nova seu de la Garriga, amb més de 1.700 metres quadrats d’infraes-tructura, preparats per acollir tota la ma-quinària necessària.

uN pRoDuctE AMb MARcA pRòpIA

Actualment, Caro Import presumeix de tenir un “equip internacional”, de 40 per-sones de 7 nacionalitats diferents. Treba-llen amb 4 companyies de transport que distribueixen els seus productes i col-laboren amb una empresa de càtering ar-gentina. Entre les seves premisses hi ha la de “millorar contínuament els processos productius: “No ens interessa tant aug-mentar el nombre de productes com in-corporar tècniques i maquinària que ens permetin adquirir certificats de quali-tat en tot el que fem”, assegurar l’Alejan-dro. Aquesta seguretat els la dóna el seu producte per excel·lència, que represen-ta el 30% de la facturació de Caro Import: el dulce de leche. Hi ha més de 20 tipolo-gies diferents i pot tenir diverses aplica-cions: “A Antiu Xixona els venem dulce de leche per fer el torró, però també en te-nim per fer gelats o per sucar les torrades i la fruita. El distribuïm des del sector de la pastisseria fins al sector industrial o als mateixos supermercats”. No és estrany, doncs, que sigui un producte amb marca pròpia: Dulce de Leche Mardel.

EuRopA coM A puNt DE MIRA

Avui en dia, els principals clients de Caro Import són Carrefour, Lidl, Alcampo i to-tes les botigues de productes llatins. “A Espanya hi ha més de 500 restaurants ar-gentins!”, comenta el director d’aques-ta empresa vallesana. A quasi tota la Unió Europea es poden trobar els seus produc-tes argentins, tot i que on tenen més de-manda és a Alemanya i França. Davant d’aquestes xifres, és fàcil pensar que hi ha mercat. El 2005, Nielsen va publicar un estudi en què posava de manifest la ne-cessitat d’atendre alguns costums dels immigrants, com ara l’alimentació. “Els supermercats van començar a demanar-nos productes típics d’argentina per co-brir la demanda. Per exemple, al Carre-four en tenim fins a 50 articles diferents!”.

Gràcies al programa Nex Pipe, l’octubre de l’any passat van assistir per primera vega-da a una fira a l’estranger, concretament a la Fira Sial de París, una de les més impor-tants de l’alimentació. “No podíem anar al pavelló espanyol perquè teníem produc-tes argentins, però al mateix temps no po-díem formar part del pavelló Argentí per-què som una empresa espanyola”, recorda l’Alejandro, qui afegeix que finalment van prendre una decisió encertada: anar al pa-velló dels dolços. De cara a l’octubre parti-ciparan a la Fira Anuga, a Alemanya, amb el mateix criteri que l’any anterior els va

2 ///

4 ///

3 ///

SEctoR: alimentació

ubIcAcIó: la garriga

FuNDAcIó: 1991

tREbALLADoRS: 40

FActuRAcIó: 4 milions d’euros

caRo iMpoRt

donar bons resultats. “Hem fet una apos-ta molt clara pel desenvolupament del co-merç exterior, especialment del dulce de leche”, comenta el director de l’empresa. El 2009, les vendes fora d’Espanya només representaven l’1%. Amb l’entrada al pro-grama Nex Pipe han augmentat fins al 8%, i de cara al 2012 esperen arribar al 30%, “una xifra molt ambiciosa, però realis-ta tenint en compte que gairebé no tenim competència”.

De la seva experiència com a empresaris estrangers establerts a Catalunya, ressalten “la manera de fer negocis dels catalans, on les regles del joc estan molt clares i l’honestedat és la base de la confiança. Ens sentim molt agust empresarialment”. Des de Caro Import estan convençuts que els “gustos gastronòmics entre espanyols i argentins són molt similars. “El nostre objectiu final és que els productes argentins siguin consumits pel públic d’aquí”.

“EL duLCE dE LEChE REPRESEnTA EL 30% dE LA fACTuRACió. EL diSTRibuïM dES dEL SECToR dE LA PASTiSSERiA finS AL SECToR induSTRiAL o ALS MATEixoS SuPERMERCATS”

18 entRevista b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

L’any fiscal es tanca i és moment de passar comptes amb hisenda i de conèixer les novetats d’un curs difícil TExT: VÍctoR SoLVAS /// foToS: LLuÍS LLEbot

concha Forteza /// Membre de la Comissió fiscal del Col·legi de gestors Administratius

minsa. Nosaltres fins i tot els recoma-nem que no la utilitzin.

és un sector oblidat?Aquest petit empresari no té cap ajuda. Totes les deduccions, com l’impost de so-cietats, estan pensades per a empreses amb una estructura més gran. No hi ha iniciatives dirigides als autònoms ni re-ben préstecs de la banca ni es promo-uen mesures per animar l’emprenedoria. Ara s’ha posat en marxa el programa Re-inicia’t, i ja veurem com serà. La voluntat de promoure la iniciativa empresarial és bona, però cal que s’acompanyi d’ajudes.

quines novetats empresarials hi ha?Hi ha ajudes, com per a la creació d’ocu-pació, amb què es fa una deducció del 20% de rendiment net, però les mesures que s’han pres estan pensades per a compa-nyies que van bé. En la realitat ens trobem que el compte de beneficis és molt minso, i qui té guanys ja pot estar content. Podrí-em dir que són deduccions molt positives per a moments de bonança econòmica.

també s’està fent un esforç de tele-matització de les gestionsPerò això també els porta feina. Les no-tificacions electròniques suposen una obligació molt gran a les empreses, que han de tenir algú pendent. Si als deu dies d’haver rebut una notificació no l’has vist, se’t dóna per entès i els terminis de reclamació són curts. Això és un proble-ma per a les petites empreses.

ens està dibuixant un model fiscal molt restrictiuEn aquests moments, Hisenda té tantes dificultats que la política recaptatòria preval. S’han mantingut mesures po-sitives, com les deduccions d’I+D i per a la creació d’ocupació, però realment l’actuació de l’agència és purament re-captatòria. S’està sancionant per qual-sevol petita irregularitat, quan abans hi havia una actitud molt més flexible.

hi ha perspectives de canvi de cara a properes campanyes?L’agència seguirà amb la mateixa po-lítica. Estem veient com Hisenda està provocant situacions molt delicades en temes com l’embargament dels crèdits de les empreses que tenen deutes amb proveïdors. És una mesura molt dura, perquè implica perdre de clients en un moment en què són molt preuats.

i quines mesures creu que s’haurien d’impulsar?El primordial és animar l’activitat econò-mica. O es promouen ajudes per finançar l’inici d’activitats i per a la dinàmica del dia a dia de les empreses o no es podrà remuntar, perquè la banca està molt tan-cada. Cal reactivar l’economia. Ara mateix existeixen préstecs, com l’ICO, però estan dirigits a empreses sanejades, perquè si no les banques els tanquen les portes.

s’han pres mesures populistes en els últims anys?És evident. La mostra és la desaparició de la deducció dels 400 euros. Després hi ha tot un seguit de prestacions que han tret i que no afectaven l’impost. És el cas del xec bebè o les ajudes a la depen-dència, que estaven exemptes a la ren-da, però que amb la seva desaparició su-men problemes: els ingressos baixen i cada cop hi ha més aturats en els nuclis familiars, per la qual cosa cada cop hi ha menys renda.

alguna iniciativa positiva hi deu ha-ver…Tenim la deducció per obres de millora en les vivendes, però ja comencem a veu-re dificultats en la seva aplicació. No que-da clar si és aplicable a les obres per ini-ciativa de cada propietari de vivenda o per tot un edifici, i les interpretacions d’Hisenda no són mai a favor del contri-buent, sinó que són restrictives. També afectarà molta gent l’augment de la ren-da de l’estalvi, que ha passat per un tram del 19% i per un altre del 21%.

parlem d’un sector especialment afectat per la situació, com ha estat el dels autònoms.Ens hem trobat moltes baixes. La cri-si econòmica ha deixat sense feina a molts d’ells, però continuen estant obli-gats a pagar el fix per a la seguretat soci-al. Aquesta situació es pot aguantar du-rant un temps, però acaba portant molts professionals a donar-se de baixa. A més, la prestació d’atur que es posa a la dispo-sició dels autònoms no és real, és molt

l’exercici de l’any que ve, és la deducció per la vivenda, que pràcticament ha de-saparegut. El llistó és tan baix que poca gent la podrà aplicar. Podríem dir que aquesta era la deducció estrella.

la seva eliminació no arriba en el mi-llor momentL’actitud d’Hisenda no ha canviat. No s’ha pensat gaire en els contribuents. Aquest curs s’ha eliminat la deducció dels 400 euros, s’han apujat els tipus de la renda de l’estalvi… No crec que siguin mesures pensades per ajudar en moments de crisi, sinó, més aviat, per pujar la recaptació.

des que el 2008 es va inici-ar la crisi econòmica s’han fet evidents les dificultats que han tingut, tant treba-lladors com empresaris, per fer front als seus com-

promisos econòmics. En aquest període, Hisenda ha pres mesures, però l’assesso-ra Concha Forteza no té clar que estiguin pensades per als contribuents.

quines novetats tenim en la renda d’aquest any?Una de les mesures que s’han iniciat, però que començarà a afectar a partir de

El petit empresari no té cap ajuda, perquè les deduccions estan pensades per empreses amb grans estructures Les mesures que hisenda ha pres són molt positives per a moments de bonança econòmica, però no per ara

hisenda té tantes dificultats que la política recaptatòria encara preval


coM actua la Mediació de cRèdit peR a les piMes?

Si una empresa viable econòmicament no rep finançament de les entitats financeres i el projecte empresarial és sòlid, pot iniciar un procés de Mediació de Crèdit per tal que el mediador pugui decidir si el projecte empresarial és viable o no. Si el mediador considera que ho és, demana a les entitats financeres la revisió del cas i una resolució favorable a l’empresa. El mediador sospesa factors com l’equip humà i el projecte empresarial en si, més enllà del factor econòmic.

coM és un pRocés de Mediació de cRèdit?

En el moment que una empresa inicia un procés de Mediació de Crèdit, aquest es duu a terme en cinc etapes: introducció de l’expedient en línia; admissió de l’expedi-ent per la Mediació; informació dels bancs. Possibilitat de rebre les seves al·legacions; treball de Mediació. Apropament de posi-cions divergents; conclusions. Proposició de solucions elaborades per la Mediació. Es tracta d’un procediment simple, ràpid, gra-tuït i totalment confidencial.

i els bancs donen cRèdit si la Mediació Resol que el pRoJecte és viable?

Com totes les mediacions, el seu resul-tat vincula les parts. En conseqüència, si la conclusió és que l’empresa és mereixe-dora de finançament, l’entitat financera es veu en l’obligació d’atorgar el finança-ment estipulat. A França, el 55% dels ex-pedients han tingut una resolució favora-ble. Aquesta figura ha preservat entre el 2008 i el 2010, un total de 12.175 empre-ses franceses.

quines condicions he de coMpliR peRquè el banc eM doni un cRèdit?

No hi ha cap entitat financera que digui de manera explícita quins són els seus crite-ris d’anàlisi, però hi ha alguns paràmetres que sí que són coneguts. Per exemple, que no hi hagi un patrimoni net negatiu, que l’endeutament ja existent no sigui exces-siu, que no hi hagi anotacions en el RAI o l’ASNEFF o registre similars són dades fo-namentals. Però el que és molt important és poder explicar el projecte amb trans-parència i poder acreditar amb un pla de tresoreria la capacitat de retorn del crè-dit. És molt important presentar un pro-jecte coherent i amb unes hipòtesis ver-semblants. El paper ja no ho aguanta tot. I en relació amb les garanties, cal tenir pre-sent que actualment només amb garanti-es no es farà cap operació, però sense, se-gurament tampoc.

puc accediR diRectaMent a l’ico peR deManaR un cRèdit?

Efectivament, en aquests moments i mitjançant una eina informàtica denominada “facilitador financiero” es pot demanar un crèdit directe a l’ICO, tant per a inversió com per a circulant, fins a un import màxim de 200.000 euros. Tota la tramitació és telemàtica i el procés complet pot tenir una durada d’entre 3 i 4 setmanes.

i si el que necessito és un cRèdit supeRioR als 200.000 euRos?

Llavors hi ha la via tradicional d’adreçar-se a l’entitat financera, o utilitzar el mateix producte de l’ICO Directe, però acompanyat per l’aval d’una Societat de Garantia Recíproca. En aquest cas, el límit el situaríem en 600.000 euros. A Catalunya la referències és AVALIS i el recomanable és que, mitjançant un prescriptor o bé de manera directa, l’empresa s’adreci prèviament a AVALIS per aconseguir la seva aprovació. Una vegada obtinguda l’aprovació de la Societat de Garantia Recíproca, la probabilitat que l’ICO accepti l’operació serà molt superior.

patRonal cecot /// EMPREnEDORIA I CREIXEMEnT EMPRESARIAL

assessoRaMent eMpResaRialENRIc RIuS Assessor financer i fiscal de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

la Mediació de crèdit pot desbloquejar 550 M d’euros

nomia real els crèdits que l’Estat va donar als bancs en forma de garanties o de fons.

El Mediador no és res més que un àrbitre entre l’empresa i l’entitat financera. L’em-presa que es creu agreujada per la impos-sibilitat d’obtenir el crèdit s’adreça al Medi-ador que, una vegada escoltades les parts i intentat trobar el punt d’acord, dictamina-rà si l’empresa és mereixedora del crèdit. La força prové del fet que la seva decisió és vinculant per a totes les parts, inclosa l’en-titat financera. A França, el 82% dels expe-dients d’empreses sol·licitants de la Medi-ació han estat acceptats i el 55% han tingut una resolució favorable.

Seguint el model francès i extrapolant les seves dades, a Espanya l’impacte que tin-

La Mediació de Crèdit és un instrument que el Govern de Sarkozy impulsa en

paral·lel amb la programació d’ajudes al sector financer per garantir que les empre-ses franceses no pateixin una crisi credi-tícia que qüestioni la seva viabilitat i la de milers de llocs de treball. El Govern francès condiciona des del primer moment les aju-des al sector bancari al compromís amb el sector empresarial i, d’aquesta manera, el Govern francès utilitza la Mediació com a instrument de pressió sobre les entitats fi-nanceres per revertir a les pimes i a l’eco-

dria la posada en marxa d’aquest instru-ment suposaria contribuir a consolidar 12.500 empreses, desbloquejar 2.750 mi-lions d’euros i preservar 200.000 llocs de treball. Si fem l’excercici a escala autonò-mica, a Catalunya, les empreses consolida-des serien prop de 2.500,es preservarien 40.000 llocs de treball i es desbloquejarien 550 milions d’euros.

Des de la Cecot creiem important posar en marxa la Mediació de Crèdit a Catalunya. Per

EL MEdiAdoR éS un ÀRbiTRE EnTRE L’EMPRESA i L’EnTiTAT finAnCERA AMb CAPACiTAT dE dECiSió

enRic Rius /// Assessor financer i fiscal de la patronal Cecot

Aquest instrument impulsat pel govern francès és un element de pressió als bancs per assegurar el crèdit a les empreses i que, aplicat a Catalunya, podria alleugerir la dificultat d’accés al finançament

aconseguir-ho cal, evidentment, la complici-tat de tots els agents implicats: Govern, en-titats financeres i món empresarial. A Cata-lunya, el Mediador de Crèdit hauria d’estar coordinat per les Conselleries d’Economia i d’Empresa, aprofitant les delegacions terri-torials de la Generalitat de Catalunya a les di-ferents comarques, amb el suport dels tèc-nics de l’Administració per avaluar les anàli-sis tècniques que elevin els assessors.

La dificultat d’accés al finançament, la manca de crèdit i la morositat, promoguda en molts casos per les mateixes Adminis-tracions, són els principals problemes amb què s’enfronten les pimes a dia d’avui. La Mediació suposaria un instrument fàcil i rà-pid d’implementar que incidiria directa-ment en el finançament empresarial.


vint empresàries es reuneixen a cerdanyola per unir esforços

L’accés de les dones als llocs directius encara és minoritari, però moltes

d’elles ja tenen càrrecs de responsabilitat i contribueixen a la dinamització de l’ac-tivitat econòmica a la comarca. Aquesta realitat es va escenificar al Museu d’Art de Cerdanyola, que va ser el lloc de tro-bada de vint empresàries de Cerdanyola, Sant Cugat i Montcada que van compartir experiències, programes i accions ja im-plantades en el territori.

El camí a recórrer per a un equilibri entre sexes en l’ocupació de llocs de respon-sabilitat encara és llarg, i aquesta reunió va ser el punt de partida per a la futu-ra creació d’una xarxa de dones empre-sàries amb capacitat per engegar pro-jectes comuns i que donin visibilitat al seu treball.

En aquesta trobada també van participar l’alcaldessa de Cerdanyola i presidenta del Catalonnia Innovation Triangle (CiT), Car-me Carmona; la tinent d’alcaldia i regido-ra de Desenvolupament Econòmic Local de Cerdanyola, Consol Pla, i la regidora de Polítiques d’Igualtat de la mateixa ciutat, Noelia Sánchez. Les tres representants polítiques van remarcar la importància de crear aquestes relacions de cooperació i col·laboració entre les representants del teixit empresarial del territori en temps

de crisi, i van destacar la capacitat que te-nen aquestes iniciatives per posar en va-lor i en rellevància el treball de les dones empresàries.

coMissió de tReball. De la trobada no només se’n van generar bones intencions, sinó que es van començar a concretar pro-jectes, com la creació d’una comissió de treball, en què participen vuit empresàries que comptaran amb el suport tècnic dels ajuntaments de la zona per tirar endavant els projectes que es generin.

Els consistoris de Cerdanyola, Sant Cugat i Montcada van assegurar que el projecte ha de ser el primer pas per a la creació d’una xarxa de suport mutu, comunicació i col·laboració, no només entre els tres municipis representats en la reunió, sinó de tot el Vallès. /// VICTOR SOLVAS

La trobada ha de ser el punt de partida per impulsar projectes comuns amb el suport dels ajuntaments

inFocit /// CERdAnyoLA

Fotografia de grup de les empresàries presents en la trobada /// CEDIDA

SOM CIT

LA REunió VA SER EL PunT dE PARTidA PER A LA fuTuRA CREACió d’unA xARxA dE donES EMPRESÀRiES QuE hA dE donAR ViSibiLiTAT AL SEu TREbALL

RadaR b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 201122

punt de tRobada

125 aniveRsaRi caMbRa de teRRassa

L’estudiant de disseny de l’Escola Municipal d’Art de Terrassa Albert Pedrosa, va ser premiat en el concurs d’imatge del 125è aniversari de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa. Pedrosa va presentar el seu treball “homenatge al camí

recorregut”, que combina els conceptes de passat i futur, i que serà la imatge oficial de la institució en el seu 125è aniversari. A més del premi de 1.000 euros per a l’autor, la Cambra ha dotat amb 500 euros l’Escola Municipal d’Art. /// CEDIDA

1.000 euros per la nova imatge institucional

tRobada /// govern

Mas posa les cartes sobre la taula de l’empresariat

Durant la seva campanya, i en aquests cent primers dies de govern, Mas ha catalogat el seu Govern de business friendly en diverses ocasions. L’es-

cenificació d’aquesta nova actitud cap a l’empresariat es va produir a ESADE, on el president de la Generalitat va reunir 180 destacats empresaris del teixit pro-ductiu català per parlar del seu programa de govern i intercanviar impressions. Entre els convidats no hi van faltar di-rectius d’empreses i entitats vallesanes o instal·lades al Vallès, com Accentu-re, FMC Foret o Banc Sabadell. Precisa-ment, el president de l’entitat Bancària, Josep Oliu, va ser un dels encarregats de valorar la reunió davant la multitud de mitjans de comunicació reunits, junta-ment amb el president d’Abertis, Salva-dor Alemany, i el vicepresident de SEAT, Ramón Paredes. Oliu va explicar que “no era el dia per fer cap demanda per part del sector financer”, ja que “només es volia recollir les nostres impressions”,

i va aprofitar per felicitar-se sobre el “gran èxit que ha estat l’emissió de bons de la Generalitat”. El president de Banc Sabadell va detallar el contingut de la reunió i va destacar la voluntat de crear un pla de consolidació fiscal de cara als propers tres anys, que “és necessari i que requerirà un exercici de responsabilitat de tots els agents so-cials i econòmics”. Oliu també va desvet-llar que el president de la Generalitat va demanar als convidats a la reunió com-plicitat en l’àmbit del pacte fiscal. Segons el president de l’entitat vallesana, hi ha predisposició a posar-se al costat del Go-vern en les demandes del pacte fiscal, però “cal conèixer millor les propostes i, a canvi, necessitem que l’Administració pública sigui més eficaç, perquè en l’ac-tualitat entorpeix l’esperit emprenedor, que és el que genera il·lusió”. Finalment, Oliu va assegurar que, des de l’empresariat i les entitats bancà-ries, només demanen al Govern “que compleixi amb les propostes fetes, que

1 ///

tRobada institucional

El coordinador d’economia del Par-tit Popular, Cristóbal Montoro, va ser el protagonista del dinar que la Cecot va organitzar amb alguns dels seus em-presaris afiliats a la seu de la patronal, a Terrassa. La trobada va estar encap-çalada pel president de la Cecot, Anto-

ni Abad, i va servir per intercanviar opi-nions, propostes i demandes en matè-ria de política econòmica i fiscal per afavorir la recuperació del teixit em-presarial, a menys d’un mes de les elec-cions municipals, i amb les generals ja en el punt de mira.

b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011 RadaR 23

punt de tRobada

Mas posa les cartes sobre la taula de l’empresariat

són bones” i va reclamar una millor co-municació per explicar les retallades en el sector públic. “Cal explicar que l’ob-jectiu és l’estabilitat pressupostària en els propers tres anys, i això no només es pot aconseguir creant nous impos-tos, sinó eliminant serveis públics in-necessaris. El president de la Generalitat, Artur Mas, també va comparèixer davant els mitjans per explicar els motius de la trobada. En el seu discurs va destacar els valors de la formació i la internacionalització com a claus pel futur empresarial del país. “Actualment, el 55% de les nostres exportacions van a parar a Espanya, i ens hem de marcar com a gran objectiu de país reduir aquest percentatge al 20 o 30% en els propers vuit anys, per obrir-nos al món i dependre cada cop menys de l’economia espanyola”. Per facilitar el compliment del propòsit, Mas es va comprometre a “simplificar els tràmits per facilitar l’activitat econòmica i la creació de nous projectes. /// VICTOR SOLVAS

1 /// MoMENtS pREVISABAnS DE COMEnÇAR LA SESSIó, ELS MIT-JAnS GRàFICS VAn PODER PREnDRE LES IMATGES. A LA FOTO-GRAFIA, ARTUR MAS PRESIDInT LA TAULA. /// LLUíS LLEBOT

2 /// AtENcIó ALS MItjANS. EL PRESIDEnT DE BAnC SABADELL, JOSEP OLIU, VA SER Un DELS En-CARREGATS D’ATEnDRE ELS MITJAnS DESPRéS DE LA REUnIó. /// CEDIDA

2 ///

ReconeixeMent institucional

L’Associació Cerdanyola Empresa-rial va aprofitar la celebració de l’As-semblea General 2011 per reunir més d’un centenar d’empresaris de la ciu-tat que van tenir l’oportunitat d’inter-canviar experiències i contactes. Des-prés de la presentació dels comptes

del 2010 i l’aprovació del pressupost per al proper curs, els convidats van gaudir d’una sessió de networking a les Masies de Cant Fatjó del Molí, on van poder tastar una selecció de vins, pernils i formatges a càrrec de l’As-sociació.

visita institucional

La princesa Letizia i la vicepresi-denta del Govern, Joana Ortega, van visitar les intal·lacions de Mango. Acompanyades pel president de la firma, Isak Andic, la princesa d’Astúri-es i la vicepresidenta catalana van recórrer el Centre de Disseny, situat a

Palau-Solità i Plegamans i el Centre Dinàmic de Distribució. L’hangar Design Center es va inaugurar l’any 2007, i en l’actualitat dóna feina a un total de 600 persones, responsables de creació i producción de les col·leccions de Mango. /// CEDIDA

Visita de Letizia ortiz a la fàbrica de Mango


La discoteca del poble continua creixent

Els quatre socis de La Carpa han arribat als 15 anys de negoci més forts que mai celebrant amb èxit el primer aniversari del restaurant in PER: XAVIER oRRI

La Carpa de Sant Cugat està d’aniversari. El que va néixer com la fantasia estiuenca de Jordi Cererols i la seva amiga Lali Font acaba de celebrar 15 anys com el centre d’oci noc-

turn de referència de Sant Cugat. Aliena a les modes i tendències, aquesta discoteca ha tancat l’any 2010 amb les millors xifres de la seva història, amb un creixement del 20% en facturació i un rècord de 2.600 persones visitant la sala en una matei-xa nit. El restaurant In, obert tot just fa un any per ampliar l’oferta d’oci al públic va-llesà, està funcionant millor que la majo-ria de locals gastronòmics de la comarca, i ha tancat l’exercici amb una facturació propera als 400.000 euros. El secret de tot plegat? Per Jordi Cererols, soci de La Car-pa i encarregat del seu dia a dia, es tracta d’“oferir l’oci que ens han demanat“.

oRÍGENS cIRcuMStANcIALS

Ja des dels inicis, La Carpa va néixer com

una resposta a les necessitats d’oci noc-turn dels joves de Sant Cugat. Era mitjan dècada dels noranta, la ciutat tenia la mei-tat d’habitants que ara i eren escasses les alternatives que els menors de trenta te-nien per fer una copa al vespre. Vista la oportunitat, Cererols i Font van arrencar amb una canya i una espardenya per obrir un “xiringuito” d’estiu al terreny on ara hi ha La Carpa. Un parell de juliols més tard, i vist l’èxit aconseguit, van entrar tres socis més (la Lali s’en va retirar), que van apro-fitar aquell germen per inaugurar ofici-alment La Carpa de Sant Cugat. En aque-lla època, es limitava a una carpa de 150 metres i uns “serveis mínims“ en forma de barra que van finançar a cost d’un mi-lió (de pessetes) per soci. Els socis eren, i encara són, el Josep Carol, amic d’infan-tesa de Cererols i encarregat de la gestió quotidiana, i Josep Font i Manel Ruiz, so-cis inversors. Des d’aquells 24.000 euros inicials vessats fa quinze anys, el nego-ci ha anat creixent de mica en mica a me-

MéS EnLLÀ dE ModES PASSATgERES, LA CARPA MAnTé un CREixEMEnT d’AfLuènCiA SoSTinguT QuE hA TinguT EL SEu PiC L’Any 2010

Jordi cererols, Josep carol, Josep Font i Manel Ruizsón els socis de la carpa /// LLUíS LLEBOT

sura que generava beneficis. El primer pas va ser convertir un bar sense pretensions en discoteca. En altres paraules, ampliar l’horari fins a les sis de la matinada en un poble on a les 10 del vespre encara costa trobar un bar per fer una cervesa.

Els resultats van ser espectaculars, tant en el sentit econòmic com emocional. L’emocional, perquè en tres lustres bona part de les parelles de Sant Cugat han nas-cut o com a mínim passat per La Carpa. “Formem part de la història i de les famí-lies de Sant Cugat. És la discoteca del po-

ubIcAcIó: Sant Cugat

tREbALLADoRS: 60

coNtActE:

www.la-carpa.com

la caRpa

piMe /// La Carpa ble“, en presumeix Cererols. I en el terreny econòmic, perquè durant els últims quin-ze anys han mantingut un creixement sos-tingut d’afluència que ha arribat al seu pic més alt durant el 2010, amb una mit-jana de 2.000 clients el dissabte a la nit. “La majoria de discoteques en 15 anys pas-sen de moda i tornen a estar-ho, però no-saltres sempre ens hem mantingut“, cele-bra Cererols.

Els motius, més enllà d’una dedicació exagerada dels seus promotors –”ens hi hem deixat la joventut”– cal buscar-los en una renovació constant de les instal-lacions i una bona estratègia per atrau-re els diferents targets amb potencial per venir a La Carpa. “Tenim espais per a tots els públics: un espai Privée per a gent més gran i les terrasses per a gent entre 20 i 25. Això fa que sovint es trobin pa-res i fills en el mateix entorn”, explica Ce-rerols. Sectoritzats per l’estil musical i la decoració, han aconseguit un públic hete-rogeni pinzellat amb la presència recor-rent de cares conegudes que prestigien el local, com és el cas d’Àlex Corretja o Xavi Hernández, qui va celebrar a La Carpa el seu darrer aniversari. Tot plegat, ador-nat amb un pressupost de 150.000 euros anuals en patrocini i publicitat i una ima-ginació festiva posada en pràctica setma-nalment amb les festes universitàries i temàtiques, ha fet de La Carpa el punt de trobada nocturn de la societat santcuga-tenca, i vallesana per extensió.

L’IN , NoVA ApoStA

Si d’un “xiringuito” va néixer una de les discoteques més exitoses de Catalunya, sembla raonable que creuada la dècada els seus impulsors hagin buscat embolicar una mica més el negoci sumant a l’atrac-tiu local un enorme cub de vidre il-luminat per obrir un restaurant durant la crisi econòmica més greu viscuda a Espanya. Ara fa un any, els socis van invertir més de tres milions d’euros per inaugurar l’In Restaurant & Lounge. Novament, l’aposta ha tornat a funcionar. “Tenim un gran xef que ha estat molts anys al Bulli i fa una cuina de mercat mediterrània i gens minimalista”, explica Cererols. Amb aquests ingredients han aconseguit convèncer el perfil executiu de la zona amb un menú a 20 euros i el perfil de parella jove els vespres (de dijous a dissabte) amb ganes de fer una copa després de sopar. A pocs llocs ho tindran més a la mà.


boehringer pateix els efectes de les reformes sanitàries

La pèrdua dels drets en l’exclusivitat de productes estratègics en el mercat

nord-americà ha afectat els ingressos de Boehringer Ingelheim. Segons les dades presentades, l’empresa farmacèutica va acabar el 2010 amb 1.400 milions d’euros menys derivats de les vendes en compara-ció amb el curs anterior. Aquests resultats no preocupen la companyia, instal·lada a Sant Cugat, que assegura que, tot i les tra-ves i pèrdues derivades de les reformes im-plantades als Estats Units i a Europa, el ni-vell de negoci mantingut durant l’últim curs ha estat “satisfactori”.

Des de Boehringer consideren que el 2010 va ser un any de transició que entrava dins de les seves previsions i qualifiquen d’èxit els seus resultats ateses les circumstànci-es, ja que ha coincidit en un mateix curs la caducitat de diverses patents amb la prepa-ració de nous productes i un constant mo-viment en les regulacions del mercat.

petició al goveRn. Tot i la valoració po-sitiva dels resultats obtinguts, la compa-nyia alemanya ha donat un toc d’atenció al Govern espanyol. Les retallades previstes

en el gast farmacèutic han posat en alerta Boehringer, i el president del seu Comitè Executiu, Andreas Barner, ha afirmat que “necessitem l’inici d’un període d’estabili-tat que corregeixi la delicada situació que viu el país”.

Segons Barner, “els efectes de les reformes sanitàries a Europa i els Estats Units van suposar un impacte de 100 milions d’euros en el negoci durant l’any passat”. Barner ha afirmat que “la situació és particularment delicada a Espanya”, però va afirmar que “la nostra voluntat és seguir produint al país en un context d’estabilitat”. /// V.S.

boehRingeR /// SAnT CugAT

1.400Milions d’euRosSón els ingressos derivats de les vendes que boehringer ha perdut respecte a les xifres de 2009. La companyia creu que les reformes sanitàries expliquen el descens.

sanjose obre la primera central de poligeneració al parc de l’alba

E l Parc de l’Alba continua concentrant equipaments d’última tecnologia. El

passat mes d’abril, Grupo Sanjose va inau-gurar la primera central de poligeneració energètica situat al recinte de Cerdanyola. La infraestructura ha tingut un cost de 32,6 milions d’euros, i produirà de manera con-junta electricitat, fred i calor, i es convertirà en un model d’última generació d’eficiència energètica. En la seva inauguració, el vice-president de Sanjose Energía y Medio Ambi-ente, Pedro Aller, va anunciar que aquesta és la primera de les quatre plantes que el grup construirà al Parc de l’Alba, i va explicar que l’objectiu de l’equipament és “pioner en el subministrament energètic eficient i fiable en l’àmbit estatal i internacional”.

En l’acte inaugural també va estar present l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, que va ressaltar les virtuts de la planta, i va assenyalar que “aquest tipus d’infraestruc-tures són les que han fet possible que el Go-vern hagi reconegut Cerdanyola amb el dis-tintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació”. Carmona també va destacar que “la cons-trucció d’infraestructures d’última genera-ció pot atraure i satisfer les necessitats dels principals actors de la innovació”.

estalvi econòMic. El sistema de la cen-tral ha estat dissenyat per ser la principal font de subministrament d’electricitat, fred

i calor del sincrotó i per oferir a les empre-ses que s’hi instal·lin un servei de clima-tització d’alta qualitat i amb un elevat grau d’estalvi.

La primera central, que subministra ener-gia al sincrotó des del mes de juliol, redueix el consum energètic en un 35%, i suposarà un estalvi superior al 30% per a les empre-ses usuàries. La instal·lació també evitarà a les companyies encarregar-se de la cons-trucció i manteniment de centrals de fred i calor pròpies.

pRoJecte a llaRg teRMini. Tal com va explicar el vicepresident de Sanjose, la cen-tral inaugurada és la primera d’un conjunt de quatre planificades, que es construi-ran entre el 2012 i el 2020, en un projecte que tindrà un cost total estimat de 80 mi-lions d’euros. Sobre els terminis estimats, la construcció de les central anirà produ-int-se a mesura que s’incrementi la deman-da energètica del Parc Científic i Tecnolò-gic de l’Alba.

La construcció de la planta i l’explotació del servei estarà dirigida per la societat Polige-neración Parc de l’Alba ST-4, liderada pel Grupo Sanjose, i hi participaran el Consorci CELLS, el Consorci Urbanístic del Centre Di-reccional de Cerdanyola del Vallès i l’engi-nyera Lonjas Tecnología. /// REDACCIó

La infraestructura ha tingut una inversió de 32,6 milions d’euros , i reduirà el consum energètic en un 35%

gRupo sanJose /// CERdAnyoLA

Moment de la visita inaugural a la central de poligeneració energètica /// CEDIDA

labiana torna als beneficis gràcies a l’exportació

E l 2010 va consolidar la recuperació de l’empresa egarenca Labiana Life Sci-

ence, després que el 2005 entrés en con-curs de creditors. Així ho confirmen els resultats presentats per la companyia, que ha declarat uns ingressos per factu-ració de 24 milions i un resultat operatiu proper al milió d’euros. En una visita ins-titucional de l’alcalde de Terrassa a la fà-brica, el director general de la companyia, Manuel Ramos, va remarcar la confiança dels “treballadors i dels nostres clients, fins i tot durant el procés concursal”, i va destacar que l’empresa “ja forma part del 5% de les que sobreviuen” en aquestes cir-cumstàncies.

ingRessos peR expoRtacions. Per en-tendre la recuperació de Labiana cal fixar-se en el seu percentatge de vendes en el mercat exterior. En l’actualitat, l’empre-sa exporta més del 90% dels productes farmacològics que produeix, amb un per-centatge molt elevat de vendes en terri-tori europeu.

Tot i això, la companyia egarenca està fent moviments estratègics per potenciar la

seva presència a Amèrica a través de la seva filial mexicana, que es troba en nego-ciacions per poder fabricar des del mateix país llatinoamericà. A més, en els últims anys Labiana ha separat la producció de medicaments humans i animals entre les seves plantes de Terrassa i Corbera, un re-quisit fonamental per entrar en països com el Canadá i el Brasil, que exigeixen aquesta separació de productiva en la seva normativa. Ramos va explicar que aques-ta adaptació normativa ha suposat una in-versió de tres milions d’euros en els úl-tims tres anys. /// REDACCIó

labiana /// TERRASSA

90%expoRtacionsuna de les claus en els resultats presentats per Labiana ha estat les seves vendes exteriors, que su-posen el 90% del total, amb un pes encara molt gran del mercat europeu.


l’entrada d’@sant cugat en concurs genera malentesos

Abril ha estat un mes convuls per al Parc empresarial @Sant Cugat. La so-

cietat promotora del recinte es va veure avocada al concurs de creditors després que Fleming Investments, la firma de la família Sánchez Vicario, retirés la seva in-versió en el projecte. Les primeres infor-macions publicades indicaven que Fleming havia requerit l’embargament dels comp-tes dels clients del parc.

Per tal de reduir el nivell d’alerta gene-rat per la informació, l’administrador ge-neral de la Societat 22@ Sant Cugat, S. L., Ferran Llovet, va voler aclarir la situació en declaracions al Diari de Sant Cugat. Llo-vet va desmentir que hagués començat el procés d’embargament dels comptes dels clients i va assegurar que “si s’hagués em-bargat algun compte, hauria estat el de la Societat”.

Segons va explicar Llovet, la família Sánchez Vicario va retirar la seva inver-sió “sense atendre a negociacions” des-prés que “el retard en l’obertura del parc comportés un augment en les despeses i una disminució en els ingressos.

sc tRade centeR. En una situació ben diferent es troba l’altre centre de negocis de la ciutat, l’SC Trade Center, que ha tan-cat el primer trimestre del 2011 amb no-més sis espais lliures, fet que representa un 95% d’ocupació.

Els responsables relacionen l’èxit amb la immediatesa, la nul·la inversió inicial i el ventall de serveis per a empreses que ofe-reix el centre, com la tecnologia disponi-ble, la telefonia, sales de reunions o el se-cretariat. /// V.S.

entrada de l’@sant cugat /// CEDIDA

@sant cugat /// SAnT CugAT

texsa factura 4 milions de dòlars en treballs a singapur

La companyia de Castellbisbal de pro-ductes d’impermeabilització i aïlla-

ment tèrmic i acústic Texsa ha consolidat la seva presència a Singapur. Així ho de-mostren les dades aconseguides el 2010: en el darrer curs, l’empresa va facturar 4 milions de dòlars en diversos projectes a la ciutat estat del sud-est asiàtic.

Texsa va començar els seus treballs a Sin-gapur a mitjan anys 80, i en aquest temps ha aconseguit projectes emblemàtics de la zona, com la impermeabilització tèrmi-ca i l’aïllament acústic de les terminals 1 i 2 de l’aeroport internacional de Changi i la imperbeamibilització del metro de Sin-gapur, una de les vies de transport públic bàsiques a la zona, amb més de 120 quilò-metres de línies. L’empresa vol aprofitar la seva estabilitat a Singapur per créixer, i preveu augmentar deu vegades el negoci a la ciutat en aquest 2011.

MaRina bay sands. L’últim dels projec-tes de Texsa a Singapur ha estat la imper-meabilització d’un altre dels edificis em-blemàtics, com ho és el centre de nego-cis, oci i entreteniment, Marina Bay Sands.

L’edifici està format per tres torres d’hotel de 55 pisos, un centre de convencions de 120 mil metres quadrats, un centre comer-cial i altres espais. L’empresa de Castellbis-bal ha contribuït al projecte amb l’aporta-ció de més de 125 mil metres quadrats de material impermeable i d’aïllament.

L’aposta per la internacionalització de Tex-sa no es limita a la presència a Singapur, sinó que tenen centres productius a Por-tugal, Itàlia, Colòmbia i Mèxic, i el 55% dels ingressos els arriben de l’exterior. ///

REDACCIó

texsa /// CASTELLbiSbAL

55 %d’ingRessos

és el percentatge total d’ingressos que Texsa de Castellbisbal gene-ra de les vendes al mercat exterior gràcies als seus projectes en zones com Singapur, Colòmbia, Mèxic, ità-lia o Portugal.

Busques talent?

Data: dimarts 7 juny 2011Lloc i horari: ESADE Creapolisde 10.00 h a 14.00 h

Aprofita les oportunitats que t’ofereixESADE - Sant Cugat

Pavelló Pràcticum BBA

Trobada entre empresesi becaris en pràctiques

Més informació i inscripcions: www.esade.edu/practicum

Av. de la Torre Blanca, 5908172 Sant Cugat

93 567 6690 Ext. 5436www.esade.edu

Tinc disponibilitat fulltime per a pràctiques durant

més de 5 mesos

Estic acostumada atreballar en equip

Sóc proactiva,autònoma i professional

Parlo anglès i francèsSóc estudiant d’últim any del grau de Direcció d’Empreses

BBA d’ESADE


tiu de créixer el 20% en el mercat interna-cional i estar sobre el 12% a Espanya”.

Ventura creu que un dels motors de crei-xement de l’empresa ha estat la innovació. Segons explica, “el cicle dels productes en el sector de les joguines és curt, de mane-ra que si no inverteixes en nous elements acabes decreixent”. A més, destaca l’es-forç que l’empresa fa en R+D, “necessari per mantenir l’ascens”, i les inversions se-lectives que es fan en els productes estre-lla de cada temporada, “com ho han estat tots aquells relacionats amb Bob Esponja o Dora la Exploradora durant el 2010”.

MeRcat inteRnacional. Que el mercat exterior sigui el motor de creixement d’IMC és norma des que ara fa deu anys comencés el procés d’internacionalització. En aques-ta dècada el volum de l’empresa s’ha mul-tiplicat per deu, gràcies a les filials esta-blertes a Hong Kong, Anglaterra, Portugal, França i Alemanya, i a les vendes en més de 40 països.

Ventura explica que, mentre a Espanya “en-cara hi ha la por a la crisi”, en la major part d’Europa “ja no se’n recorden ni se sent a parlar”. Aquesta actitud positiva, la reactiva-ció del consum després d’anys de contenció en la despesa i la gran magnitud de mercats com l’anglès o el francès fan que IMC confiï bona part del seu creixement en els propers anys a les exportacions. /// V.S.

iMc celebra els seus 30 anys amb un creixement del 20%

L’empresa de joguines terrassenca IMC Toys compleix aquest any el

seu 30 aniversari, i ho fa en plena for-ma. Segons els resultats presentats, la companyia va facturar un total de 62 mi-lions d’euros durant el 2010, cosa que re-presenta un creixement del 20%. La xifra contrasta amb el conjunt del sector, que l’últim curs va tenir un descens del 2%. Bona part d’aquests resultats s’expliquen gràcies al mercat extern, on IMC ha aug-mentat les vendes per sobre del 25% i que han aportat el 70% del total de la factura-ció de l’empresa egarenca. obJectius de FutuR. Les bones dades obtingudes durant el curs passat no són habituals en un sector poc sensible a les pujades i baixades de l’economia, però el conseller delegat d’IMC Toys, Albert Ven-tura, vol mantenir el ritme de creixement en aquest 2011. “El plantejament és seguir amb aquesta línia, i ens marquem l’objec-

L’empresa de joguines ha augmentat un 25% les vendes al mercat exterior

logotip dels 30 anys d’iMc /// CEDIDA

iMc /// TERRASSA

cirsa va augmentar un 8% els ingressos durant el 2010

cirsa Gaming Corporation ha complert per cinquè any consecutiu amb els

objectius econòmics plantejats. L’empre-sa de Terrassa, que és un referent en el sector del joc i de l’oci, va acabar el 2010 amb uns ingressos per explotació de 1.774 milions d’euros, cosa que suposa un in-crement del 8% respecte a les xifres ob-tingudes el curs anterior.

Segons l’empresa, els resultats en el mer-cat espanyol són especialment remarca-bles, a causa de “l’entorn econòmic com-plex” actual. Per mantenir el seu nivell de negoci a l’estat, el grup va reduir la seva despesa i es va veure afavorit per l’èxit en l’obertura d’un nou local a València.

A aquesta situació se li ha unit, aquest 2011, l’entrada en vigor de la Llei antita-bac. El grup ha assenyalat que, per man-tenir el seu creixement, rendibilitzarà els negocis engegats i efectuarà inversions es-tudiades.

MeRcat llatinoaMeRicÀ. Una de les zo-nes més importants estratègicament per a Cirsa, i que ha permès el notable creixe-

ment en el seus ingressos, ha estat Sud-amèrica. Entre els recintes amb dades eco-nòmiques més remarcables per a la com-panyia destaquen els casinos de Buenos Aires i Rosario, on es troba el casino més gran de l’Amèrica Llatina.

Per entendre els bons resultats de l’empre-sa durant l’últim curs també cal centrar la mirada en la fusió a Colòmbia de Winner, la marca referència de Cirsa al país, amb Unidelca. De la unió resultant ha sorgit un grup propietari de setanta sales en tot l’es-tat. /// REDACCIó

edifici central de cirsa, a terrassa /// CEDIDA

ciRsa /// TERRASSA


oooferton publicarà les seves promocions a l’agregador yunait

La plataforma de venda en línia Ooofer-ton ha arribat a un acord amb l’agrega-

dor Yuanit per publicar les ofertes a la seva web. Amb aquesta aliança, els usuaris de Yunait tindran accés a una promoció dià-ria i en exclusiva proporcionada per l’em-presa vallesana.

Des de la seva fundació, l’any 2009, Yunait s’ha convertit en una comunitat oberta i di-nàmica gràcies a les ofertes exclusives per als seus clients. Cada dia es renoven les pro-mocions, que solen superar el 50% de des-compte, i poden arribar fins al 80% de re-baixa sobre el preu original. El web inclou ofertes de grups empresarials, outlets pri-vats i liveshopping. L’empresa va crear el seu servei agregador d’ofertes local al maig del 2010, i va esdevenir pionera en el sector i una referència mundial.

L’acord posa en contacte dues companyies que comparteixen filosofia. Oooferton llan-ça cada dia tres nous productes d’electròni-ca, oci i moda, i l’acord amb Yunait li dóna accés al seu grup d‘usuaris. /// REDACCIó

oooFeRton /// SAnTA PERPèTuA inteRcoM /// SAnT CugAT

grupo intercom vol consolidar les seves línies de negoci

G rupo Intercom reduirà aquest 2011 el ritme de creació de nous negocis per

Internet. Després de tancar el curs passat amb un augment d’un 35% en el volum de facturació, la companyia té en ment conso-lidar i explotar els 43 negocis que té entre mans actualment. Segons el president del grup amb seu a Sant Cugat, Antonio Gon-zález-Barros, la previsió és de “no obrir més d’una o dues empreses”, amb la voluntat de fer créixer els projectes existents. La nova direcció que han pres no només serà apli-cable durant el proper curs, sinó que res-pon a un canvi en l’estratègia empresarial que tindrà continuïtat en el temps.

El canvi en el plantejament empresarial ar-riba amb una ampliació de capital de 5,25

milions d’euros sota el braç. L’acció es va produir durant el passat mes d’abril, grà-cies a l’aportació econòmica dels mateixos socis amb la intenció d’enfortir les 43 em-preses adscrites al grup.

aMbient laboRal. Els moviments estra-tègics que Grupo Intercom ha fet durant les últimes setmanes han vingut acompanyats d’una notícia positiva que es repeteix cada any durant aquestes dates. Segons l’en-questa Best Place to Work, que avalua els millors llocs per treballar segons els matei-xos empleats, ha situat 3 empreses del grup entre els deu primers llocs en les seves ca-tegories. El mateix Grupo Intercom se situa en sisena posició en el rànquing de compa-nyies d’entre 250 i 500 treballadors, i Sof-tonic encapçala la llista d’empreses entre 100 i 150 empleats.

La mateixa enquesta revela que el 87% dels treballadors veuen accessibles els seus caps, que la gran majoria considera que treballen en un ambient de col·laboració i on l’error involuntari s’entén com a part del procés d’aprenentatge, i on es facilita la conciliació laboral i familiar.

González-Barros destaca que la presència reiterada del grup en aquest tipus de llistes s’entén per la filosofia d’empresa. “Volem estar profundament orientats a les perso-nes i ser el lloc on puguin realitzar-se labo-ralment. /// VICTOR SOLVAS

La companyia alentirà el ritme de creació d’empreses per explotar les que ha obert en els últims anys

oficines d’intercom, a sant cugat /// LLUIS LLEBOT

esade organitza una trobada entre empreses i estudiants

El proper 7 de juny, empreses i estudiants de tercer i quart curs del nou grau en

Direcció d’Empreses BBA d’ESADE tindran l’oportunitat d’intercanviar contactes i im-pressions en el Pabellon Practicum. Aques-ta serà la segona vegada que la cita se cele-brarà a Sant Cugat i seguirà amb la premissa principal d’altres edicions: unir companyies amb vacants amb alumnes que han de fer el seu practicum obligatori. L’objectiu és crear aquest primer contacte per intercanviar in-formació i poder avançar en els processos que han d’acabar en les pràctiques.

Meeting points. La fórmula que s’utilitza-rà per fer aquesta trobada serà la de Mee-ting Points, és a dir, estands informatius i de trobada on se situaran les empreses i on els alumnes podran aprofundir en aquells aspec-tes que els interessin de cada empresa que es presenti.

A la jornada hi acudiran al voltant de 200 alumnes, 75 provinents de quart curs i uns 120 de tercer. Un cop fetes les presentacions, les empreses i els alumnes hauran de concre-tar els acords per iniciar el període de practi-cum entre el juny del 2011 i el gener del 2012 o

a partir del proper mes de febrer fins a l’agost de l’any vinent.

L’escola de negocis considera que aquest acte és una oportunitat per als seus alum-nes, encara júniors, d’oferir el seu esperit emprenedor, la seva visió de mercat i la seva mirada internacional a empreses d’interès i que poden ser la seva porta d’entrada al mer-cat laboral. Des de la primera edició, el Pa-bellon Practicum s’ha complementat amb el Talent Career Forum, en què les empreses també busquen el talent entre els estudiants d’Esade. /// VICTOR SOLVAS

imatge de l’últim pabellon practicum /// CEDIDA

esade /// SAnT CugAT


tats i personal propi d’Ascamm per al de-senvolupament de processos tecnològics i nous productes.

Concretament, l’entitat calcula que amb l’ampliació del Centre Tecnològic creixeran les activitats en R+D un 70%. Aquest aug-ment potenciarà la investigació i el desen-volupament d’aplicacions pròpies en àm-bits com el transport, l’energia i les tecno-logies mèdiques.

visita institucional. L’acte inaugural va estar encapçalat pel president del Govern de la Generalitat, Artur Mas, que va visi-tar el centre i va remarcar que “és necessa-ri apostar per la base industrial i tecnolò-gica del país com a infraestructura clau per poder repartir més i millor el benestar del futur”. Mas també va lloar l’empresa pro-motora del projecte, i va definir Ascamm com “un exemple de bon servei a l’econo-mia, al teixit productiu, a la indústria i a la competitivitat industrial i econòmica, a base d’una bona infraestructura tecnològi-ca i de la formació”.

En l’acte institucional també van participar l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmo-na; el delegat del Govern de la Generalitat, Salvador Jorba; el president de la Fundació Ascamm, Antoni Peñarroya; el director ge-neral de la companyia, Xavier López, i altres membres del patronat de la Fundació As-camm. /// REDACCIó

ascamm culmina l’ampliació del seu centre tecnològic

A scamm ha culminat el seu projecte d’infraestructura tecnològica més

ambiciós amb l’ampliació del Centre Tec-nològic. Amb la seva inauguració es tanca el Pla Estratègic que la fundació va comen-çar el 2008 i que ha suposat una despesa total de 5 milions d’euros, finançats entre la mateixa entitat, el Ministeri de Ciència i Innovació i ACC1Ó.

Amb l’ampliació, el centre duplica la super-fície disponible; ara ocupa 11.000 metres quadrats, cosa que permetrà a Ascamm augmentar la plantilla un 60% , fins als 160 treballadors, entre enginyers industrials, físics, tecnòlegs biomèdics i altres profes-sionals tècnics.

Les noves instal·lacions acolliran labora-toris i noves empreses tecnològiques, al-hora que facilitaran espais d’investigació per a la cooperació entre les companyies, investigadors provinents de les universi-

El projecte ha tingut una inversió de 5 M i ampliarà la plantilla fins als 160 treballadors

artur Mas, atent a les explicacions del director general d’ascamm, antoni peñarroya /// CEDIDA

ascaMM /// CERdAnyoLA

liven s’orienta a l’exterior per mantenir el creixement

L’ empresa de producció d’aperitius i fruits secs Liven, amb seu a Sant Cu-

gat, ha tancat el 2010 amb unes xifres eco-nòmiques que reafirmen el seu lideratge dins el sector. En l’últim curs, la compa-nyia ha tingut una facturació propera als 50 milions d’euros, amb un important pes de les vendes al mercat exterior, que repre-senten el 60% del total d’ingressos. El grup s’ha consolidat com el principal fabricant europeu de crispetes, gràcies, en part, a la seva producció per a terceres marques i per a marques blanques destinades a la distri-bució a gran escala.

L’empresa s’ha especialitzat en els últims anys en la producció d’aperitius exòtics, fet que l’està portant a introduir-se en mercats com l’asiàtic.

aposta peR beRga. Malgrat que la seu del grup està situada a Sant Cugat, la zona prin-cipal de producció es troba a Berga, on es va instal·lar els anys 90 gràcies a les ajudes del Govern central per reactivar les con-ques mineres. En aquests anys, Liven s’ha convertit en l’empresa que crea més ocu-pació a la comarca del Berguedà, amb una

plantilla de 170 persones. El futur immediat del grup passa per intensificar la seva apos-ta per la zona, amb la construcció d’una planta de 5.000 metres quadrats que s’uni-rà al complex industrial del grup.

El projecte, que requerirà una inversió de 4 milions d’euros, es començarà a construir els propers mesos i s’espera que estigui acabat a inicis de 2012. Malgrat que la direc-ció no s’ha pronunciat sobre la funció de la nova planta de producció, tot apunta que es dedicarà al desenvolupament de nous pro-ductes per al mercat. /// REDACCIó

liven /// SAnT CugAT

48,3 Milions d’euRosés la facturació amb la que el grup ha tancat el 2010, i que el consolida com a líder en el sector dels aperi-tius dins el mercat europeu. El 60% dels seus ingressos per ventes ve-nen del mercat exterior.


11 Milions d’euRosés la xifra que gestamp injectarà a les arques d’ESSA. Amb aquesta in-versió, el fabricant de components per l’automòbil es farà amb el 40% de l’empresa vallesana.

gestamp, a punt d’aconseguir el 40% d’essa

La delicada situació econòmica d’Es-tampacions Sabadell (ESSA) podria

veure’s alleujada gràcies a l’acord a què han arribat l’empresa vallesana i Ges-tamp. La companyia fabricant de compo-nents per a l’automòbil té planejat apor-tar onze milions d’euros a les arques d’ES-SA, cosa que li permetria aconseguir una participació del 40% de l’empresa de la família Bonet. Segons el diari Expansión, la direcció de Gestamp podria acabar te-nint el control d’ESSA si a mitjà termini l’empresa torna als beneficis.

Però, perquè l’acció es faci efectiva, s’hau-rà d’esperar que les dues parts i els sin-dicats negociïn les implicacions que tin-drà l’acord en els treballadors. Gestamp va reclamar una retallada de 101 llocs de treball a la planta d’ESSA a Palau-Solità i Plegamans, fet que comporta una reduc-ció del 22% d’una plantilla formada per 450 treballadors; a més d’una reducció en les despeses salarials i la renegociació de les condicions laborals.

acoRd necessaRi. Els resultats econò-mics d’ESSA en els últims anys conver-

teixen la injecció de capital de Gestamp en una acció més que necessària. Només en l’exercici 2010, l’empresa vallesana va declarar unes pèrdues netes de set mili-ons d’euros.

L’acció de Gestamp arriba en ple procés d’expansió de la companyia. Consolidat com el primer fabricant de components per a l’automòbil en el mercat espanyol, el grup dirigeix ara les seves mirades i els seus projectes de futur als països emer-gents, on té previst invertir un total de mil milions d’euros entre aquest curs i fins l’any 2014. /// REDACCIó

essa /// PALAu-SoLiTÀ i PLEgAMAnS

accenture situa a sant cugat el seu centre d’innovació i anàlisi

L a consultoria de gestió Accenture ha obert el seu primer centre d’Innovació

i Anàlisi d’Espanya a Sant Cugat, i integra a la ciutat vallesana a una xarxa en què es tro-ben ciutats com Dublín, Milà o Nova Delhi. La companyia preveu que el nou centre ge-neri 50 llocs de treball en els tres propers anys, que se sumaran als més de 1.500 que Accenture té a Catalunya. Segons el pre-sident del grup a Espanya, Vicente More-no, els nous professionals vindran de l’àm-bit de “la investigació, el desenvolupament i la innovació”, i afirma que la companyia està en contacte amb universitats catala-nes “per trobar llicenciats i professionals experts amb experiència analítica i esta-dística”.

Les instal·lacions s’han situat dins del cen-tre d’excel·lència Suply Chain de la compa-nyia, i ha tingut la col·laboració de l’agèn-

cia de suport a la competitivitat de l’em-presa catalana ACC1Ó en el seu procés de creació.

seRvei analític. El nou centre forma part de la xarxa mundial que Accenture té dedi-cada a la investigació, el desenvolupament i l’entrega de solucions i serveis analítics. Durant la primera fase programada de la seva existència, les instal·lacions es dedi-caran al desenvolupament de tècniques d’anàlisi de la cadena d’aprovisionament. L’objectiu és ajudar a les empreses a millo-rar els seus resultats optimitzant els seus recursos i predint i centralitzant les seves cadenes d’aprovisionament, amb una es-pecial atenció als mercats emergents. En el futur, el centre passarà a desenvolupar programes analítics que puguin crear si-nergies entre diferents àrees i sectors de negoci. /// REDACCIó

La consultoria preveu crear 50 llocs de treball qualificats en els propers tres anys i vincula a la ciutat vallesana a la seva xarxa global de centres d’innovació

Mercè coensa, F. x. Mena /// LLUíS LLEBOT

accentuRe /// SAnT CugAT

el vallès occidental és la 3a comarca en competitivitat

t ot i les dificultats econòmiques del context, el Vallès Occidental es man-

té com a tercera comarca més competiti-va del país. Així almenys ho indica l’índex Adeg d’aquest any, que l’associació empre-sarial ha elaborat amb la consultora Active Prospect. La comarca se situa per darre-re dels dos territoris més centrals del país, com són el Barcelonès i el Baix Llobregat, i aguanta els resultats del 2009, després que el curs passat perdés la primera posició.

L’estudi estableix una marca sobre cent punts per qualificar la competitivitat dels territoris. Aquest any, el Vallès Occidental ha obtingut una puntuació de 48,2 punts, la qual cosa suposa una millora de mig punt respecte al 2009 i el situa a la mateixa al-çada que el Baix Llobregat. L’índex destaca els avantatges del territori en disponibili-tat de sòl i la connexió amb altres mercats. El Barcelonès, amb una qualificació de 66,9 punts, accentua la diferenciació respecte a la resta de comarques.

FactoRs de coMpetitivitat. Per tal d’ar-ribar a aquests resultats, la consultora en-carregada de l’índex elabora una llista de

51 aspectes que estableixen els avantatges competitius dels territoris en termes com-paratius. Alguns dels factors estudiats són l’accés als elements de producció, l’oferta de terreny disponible, els serveis de suport a l’activitat econòmica, el capital disponible, la posició geogràfica i accessibilitat a altres mercats o el nivell d’infraestructures.

Els resultats de l’índex evidencien que les comarques situades al voltant de centres ur-bans capitalitzen els millors condicionants per a l’activitat econòmica, mentre que els territoris més apartats mantenen impor-tants mancances. /// V.S.

adeg /// VALLèS

nanomol crea un spin-off per explotar les seves investigacions

Nanomol situarà al Parc d’Investiga-ció de la UAB el seu primer spin-off,

Nanomol Technologies, dedicada a l’ex-plotació comercial de les investigacions de l’empresa mare. La companyia bus-ca amb aquesta nova marca aprofitar els serveis disponibles al centre universita-ri per crear tecnologia i serveis amb ca-pacitat de millorar l’eficàcia dels medica-ments i el benestar dels pacients durant el tractament.

La recerca duta a terme per Nanomol du-rant els últims anys en els camps dels ma-terials micro i nanoparticulars serviran per optimitzar solucions farmacèutiques que puguin reduir la freqüència en la do-sificació dels medicaments o reduir els efectes secundaris derivats.

Els treballs d’investigació previstos a Na-nomol Technologies no només estaran destinats al mateix sector farmacèutic, sinó que també es podran aplicar en cos-mètica i química. /// REDACCIó

nanoMol /// bELLATERRA

48,2puntsés el resultat obtingut pel Vallès oc-cidental en l’índex Adeg del 2010. L’estudi analitza factors com les in-fraestructures, el suport a l’activitat econòmica o el sòl disponible.


L’associació ITS España, que promou els sistemes intel·ligents de trans-

port, ha premiat el projecte MARTA, lide-rat per l’empresa de Viladecavalls Fico-sa, en coordinació amb Etra, GMV, Seat i Telefónica, en la celebració del seu XI Congrés. El guardó reconeix una iniciati-va que implica 18 empreses i 19 centres d’investigació i universitats i que es mar-ca com a objectiu la reducció del nombre d’accidents de transit i la millora de la mobilitat en el territori europeu. Segons el secretari d’ITS Espanya, Jaime Huer-ta, el reconeixement dóna rellevància al “repte que ha suposat per a Ficosa liderar amb èxit un projecte que ha unificat du-rant quatre anys els esforços d’empreses de sectors i volums diferents per aconse-guir un objectiu comú”.

ceRcle d’econoMia /// CATALunyA

piqué completa la nova junta del cercle d’Economia

Ficosa /// ViLAdECAVALLS

El projecte MARtA de Ficosa, premiat per ItS España

Finalment, el president de Vueling, Josep Piqué, s’ha confirmat com

l’únic candidat a rellevar Salvador Ale-many en la presidència del Cercle d’Eco-nomia. Ateses les circumstàncies, Piqué no va esgotar el termini per configurar la nova junta directiva i va arrodonir el seu equip amb quatre incorporacions: l’excon-seller d’economia Francesc Homs; el pre-sident executiu del grup Puig, Marc Puig; la directora de Banc Sabadell Vida, Silvia Ávila, i el professor d’Història Contempo-rània de la UAB, Joan B. Culla. Piqué pro-posarà la creació de cinc comitès d’anàlisi, que seran els de l’atracció de talent i sec-tors emergents, el Cercle jove, el d’indús-tria i serveis, el de sistemes financers i in-ternacionalització de l’empresa i el de po-lítica internacional.

aRiadna detRell, nova pResidenta de l’atit

Ariadna Detrell en-capçala la nova Jun-

ta Directiva de l’Associació de Tècnics de la Indústria Tèxtil. L’equip de tre-ball de Detrell està format per 14 tèc-nics del sector.

MaRtí cRespi, nou diRectoR de l’intexteR de la upc

Martí Crespi pren el relleu de Josep

Valldeperes en la direcció de l’Insti-tut d’Investigació Tèxtil i Coopera-ció Industrial de la UPC. Crespo és membre fundador d’ADECAGUA i pertany a diverses associacions i co-mitès tècnics.

antoni negRe, Reconegut aMb la cReu de sant JoRdi

El patró honorífic de la Fundació d’Empre-

ses i antic president de la institució, An-toni Negre, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi. Negre és el novè president de l’IQS que rep aquest reconeixement.

les caRes de la ‘b30’

JauMe RibeRa, nou pResident de la caixa unniM

Jaume Ribera as-sumeix la presidència

d’Unnim, després de la finalització del mandat de Salvador Soley. El Consell d’Administració també confirma Jordi Mestre com a director general.

peRe navaRRo, secRetaRi executiu de l’acte

L’alcalde de Ter-rassa és el nou se-

cretari executiu de l’Associació de Col·lectivi-tats Tèxtils Europees. La ciutat agafa el relleu de la localitat ita-liana de Prato. La ciutat passarà de la gestió estatal a la coordinació euro-pea de la institució.

víctoR gRiFols, pReMiat al global business leadeR 2011

El president de Grifols ha estat

premiat per la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya amb aquesta distinció que reconeix el lideratge i la projecció internacional en la seva trajectòria.

17 dE MAigcoNFERèNcIA D’ÁLEX RoVIRA A SAbADELL La Cambra de Sabadell ha convidat el proper 17 de maig l’autor de La bona sort, Álex Rovira, qui oferirà una conferència sobre com afrontar el canvi en el món empresarial. Sota el títol “Construint l’èxit: Reinventem-nos i Transformem-nos”, la idea parteix del canvi propi per estimular el canvi global que recull en el seu darrer llibre, La bona crisi.

oRgAniTZA: Cambra de Sabadell hoRA: de 9 a 12 h LLoC: Auditori 3 de l’Espai Cultura unnim Més info: www.cambrasabadell.org

panell inFo

9 dE MAigopoRtuNItAtS DE NEGocI: coM cAptAR NouS cLIENtS La recerca de nous clients és clau per ajudar a afrontar situacions di-fícils; però molts cops ens sorgei-xen dubtes: aprofitem prou bé els cli-ents actuals?, cap on hem d’adreçar els esforços de captació? La finali-tat d’aquesta sessió informativa és ajudar a definir i crear “el nostre mo-del d’èxit” que ens permeti aproxi-macions efectives a nous clients. El programa previst inclou l’avaluació de què sabem dels nostres clients, com els fidelitzem i com podem cap-tar-ne de nous. Tot plegat s’acompa-nyarà d’exemples de diferents nego-cis i estratègies. La sessió anirà a càr-rec d’Ester Almenar, sòcia directora de Koncepts. L’assistència és gratuïta però requereix inscripció prèvia a la web del PTV. organitza: Centre d’Empreses de no-ves Tecnologies del PTV hoRA: de 17 h a 19 h LLoC: Parc Tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

10 dE MAigEL pRéStEc pARtIcIpAtIu: uNA ALtERNAtIVA pER AL FINANçAMENtEniSA és una empresa de capital pú-blic adscrita al Ministeri d’indústria, Turisme i Comerç, a través de la di-recció general de Política de la Peti-ta i Mitjana Empresa. La seva activi-tat consisteix a proporcionar a les pe-tites i mitjanes empreses instruments i fórmules de finançament a llarg ter-mini que els permetin reforçar les se-ves estructures financeres. durant la jornada, dirigida per Cormac Leg-gett, tècnic del departament de Re-lacions institucionals, s’exposaran els

avantatges d’aquest instrument finan-cer i es presentaran les diverses línies de suport per a la creació i creixement empresarial. organitza: Enisa hoRA: d’11 h a 13 h Lloc: Parc Tecnològic del Vallès Més info: www.ptv.es

17 dE MAigSESSIó INFoRMAtIVA DE cREAcIó D’EMpRESESLa Cecot ofereix serveis d’informa-ció, assessorament personalitzat i for-mació d’emprenedors. A les empre-ses que es creïn, també els donen su-port en la constitució, la recerca de finançament i d’ajuts i subvencions. En aquest sentit, la patronal ha previst per al pròxim 17 de maig una sessió in-formativa en què s’explicaran els me-canismes per valorar la viabilitat d’un projecte empresarial. La sessió és gra-tuïta i exigeix inscripció bé per telèfon al 93 736 11 00 o a través del correu [email protected]. organitza: C/Sant Pau, 6, Terrassa hoRA: de 16 h a 18.30 h MéS info: www.cecot.org

19 dE MAigVuLL EXpoRtAR, pER oN coMENço?Avui la internacionalització és la solu-ció perquè les empreses puguin créi-xer. Cal saber, però, les primeres pas-ses a fer, com es prepara un pla d’acció internacional i com funciona l’operati-va de comerç exterior. En aquesta ses-sió a càrrec de joan Valls, beatriz Mel-gar, Vicenç Vicente i Laura Rodríguez s’explicaran les principals directrius a seguir. oRgAniTZA: Cambra de Sabadell LLoC: Av. francesc Macià, 35 hoRA: de 9.15 h a 12.15 h MéS info: www.cambrasabadell.org

32 Rotonda b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

les empreses, especial-ment les pimes, necessi-ten fer canvis en els seus processos per garantir la competitivitat i la perma-nència al mercat. És indis-pensable reduir despeses i optimitzar els processos

per assegurar un bon comportament ambi-ental i un producte i un servei millor per al client. Tant els requisits legals ambientals vi-gents com els dels consumidors són cada ve-gada més estrictes i exigeixen una gestió cada cop més tècnica de les activitats del sector in-dustrial i empresarial.

Des de la Unitat de Medi Ambient del LEITAT, conscients d’aquestes necessitats i de la si-tuació econòmica actual, creiem fermament en l’oportunitat d’incrementar la competiti-vitat empresarial a través de la sostenibili-tat. El concepte de gestió sostenible aplicat a la indústria no es refereix a administrar el medi ambient, sinó a gestionar les inte-raccions entre les activitats empresarials i els impactes ambientals associats. L’objec-tiu és aconseguir un equilibri adequat per al desenvolupament sostenible, basat en els àmbits econòmic, social i ambiental. Avui, disposem de diferents instruments que ens permeten augmentar la sostenibilitat des del punt de vista genèric de l’organització, actuant en el procés productiu o específic del producte o servei.Quant a l’organitza-ció, es poden implantar sistemes de ges-tió, que són eines que permeten organitzar el procés productiu/servei i controlar sis-temàticament el comportament ambiental de l’empresa.

Pel que fa al procés es poden fer canvis per ge-nerar menys residus, consumir menys aigua i energia o produir menys emissions atmos-

fèriques. Quant al producte es poden in-corporar criteris ambientals en el disseny, calcular el seu impacte ambiental per tal de conèixer els punts més negatius i poder-los millorar, etc.

La gestió ambiental, està demostrat, es converteix en un punt crític a tenir en compte en l’elaboració de qualsevol pla es-tratègic empresarial, ja que dóna resposta a aspectes com l’eficiència energètica, l’op-timització de recursos, la minimització de residus o gestionar el comportament am-biental de l’empresa, i permetrà afrontar amb èxit i seguretat el nou panorama in-dustrial.

Marta Escamilla és experta en sostenibilitat i l’actual responsable de l’àrea de medi ambient de l’institut Leitat. El text exposa les idees claus de la seva ponència “La gestió ambiental com a eina de competitivitat”

SoSTEnibiLiTAT, EinA dE CoMPETiTiViTAT

El concepte de gestió sostenible es refereix a gestionar les interaccions entre les activitats empresarials i els impactes ambientals

MaRta escaMillaRESPonSAbLE dE L’ÀREA dE MEdi AMbiEnT dEL LEiTAT

davant la crisi i ato-nia del mercat in-terior, les mitjanes i petites empre-ses catalanes s’han vist en la necessi-tat d’obrir-se camí en els mercats ex-

teriors, preferentment en els anomenats països emergents. Són moltes les empre-ses que estan fent negocis amb el que es coneixen com a BRIC, i algunes tenen ja fi-lials consolidades i establertes en aques-tes zones. I l’oportunitat no només abra-ça empreses manufactureres, sinó que s’obre a moltes altres àrees. En aquests moments, tenim empreses de serveis

(com arquitectes i aparelladors) que s’es-tan obrint camí amb força èxit en aquests mercats.

És més, considerem que hi ha oportuni-tats més enllà encara dels clàssics emer-gents o BRICS a l’Àfrica i al Magrib. Països com Guinea, Burkina Faso, Algèria, Mau-ritània i d’altres en són l’exemple. Catalu-nya disposa de bona tecnologia per expor-tar a aquest grup de països, que, a més, la necessiten. A tall d’exemple, tenim peti-tes empreses afiliades a la Cecot que es-tan treballant amb notable èxit en aques-tes zones en l’àrea de tractament d’aigües residuals i en d’altres àmbits amb àmplia demanda.

Per descomptat, treballar amb emer-gents requereix esforç i risc. Però amb-dues coses són elements inseparables de l’èxit empresarial. Tampoc direm que és fàcil. Cal anticipar problemes: con-flictes interculturals, corrupció, etc. Exigeix una preparació adequada per evitar errors dolorosos i costosos. Per això, estem oferint el suport i l’orienta-ció necessària per minimitzar-los.

Però són innegables les oportunitats de negoci que els països emergents pre-senten en aquest moment per a les em-preses catalanes, incloses les mitjanes i petites. Només falta la valentia per aprofitar-les.

eliseu vilaPRESidEnT dE CECoT inTERnA-CionALiTZACió

oPoRTuniTATS dE nEgoCi En PAïSoS EMERgEnTS

33Rotondab30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

pobresa: l’extrema, famílies que no poden afrontar les necessitats bàsiques per a la supervivència; la moderada, en què les ne-cessitats bàsiques estan cobertes de forma precària, i la pobresa relativa, en què els in-gressos familiars se situen per sota d’una proporció determinada de la renda nacio-nal mitjana.

Aquesta definició, que s’ha admès com a adequada en l’entorn de la pedagogia eco-nòmica, haurà de ser revisada, després de prop de tres intensos anys de crisi econò-mica a occident i també a orient després de la catàstrofe econòmica i social del Japó. Els efectes d’aquest impacte global estan com-portant una modificació en els hàbits de les

en el seu interessant llibre El fin de la pobreza l’economista Jeffrey Sachs, una de les principals au-toritats mundials en economia,

descriu amb molt detall què és la pobre-sa i ón està situada. L’ obra, de gran inte-rès per a persones preocupades per temes de desenvolupament, parla de tres tipus de

persones i les societats. Un estudi dels so-ciòlegs Víctor Pérez-Díaz y Juan Carlos Ro-dríguez posa de manifest, en el cas espa-nyol, els canvis en matèria de consum, d’oci, de confiança social i política, i d’ex-pectatives dels ciutadans; totes ben dife-rents de les que eren tres anys enrere. És evident que s’està produint un nou compor-tament basat en l’ austeritat i en el rigor de la despesa, en què els criteris de consum seran més racionals que els que s’han se-guit fins al present. Segurament això tindrà un vessant positiu, perquè l’austeritat des-prés d’un període d’alt consumisme no és dolenta; encara que indubtablement per a molts serà un nou tipus de pobresa, un ti-pus que no hi era als llibres.

Els efectes d’aquest impacte global estan comportant una modificació en els hàbits de les persones i les societats.

caRMen s. laRRabuRudiRECToRA EdiToRiAL

unA ALTRA PobRESA éS PoSSibLE

FinestRa obeRta

http://elblogsalmon.comLA SEguRETAT SoCiAL, unA ESTAfA PiRAMidALTots hem sentit a parlar del cas Madoff, del cas fòrum filatèlic / Afinsa i tenim més o menys clar el que és una esta-fa piramidal. El sistema de pagaments i ingressos de la Seguretat Social funci-ona d’una manera semblant.caRMen

loZanofundAdoRA dE byE, byE, PELoS

d. Manca d’infraestructures. El Vallès és una de les zones amb més indústria, i per contra està mancat de serveis bàsics. és una zona industrial desarticulada on, ara més que mai, l’atur afecta de manera notable. A més, el Quart Cinturó és un tema que continua encallat. a. En el moment econòmic actual, la indústria es veu seriosament afectada i conseqüentment la població, cosa que provoca una cadena de ràpides i dures conseqüències. Si aquesta situació persisteix durant molt de temps, acabarà afectant en els hàbits de les persones, i podria retardar més la recuperació. F. Ciutats amb arrels molt fortes i ben consolidades com Terrassa, Sabadell, granollers, Rubí o Sant Cugat, que tenen una identitat pròpia en l’àmbit industrial, comercial, cultural o de serveis. Estem en una de les zones amb més activitat econòmica, no solament de Catalunya, sinó d’Espanya, i quan l’economia arranqui, la comarca tornarà a ser capdavantera. o. A curt termini, es veuen poques oportunitats, com a tot arreu, però a mitjà i llarg termini les infraestructures hauran de millorar. un cop l’economia s’animi, el fet de disposar d’elements productius ajudarà de nou a ser una zona amb un alt nivell de creixement en tots els aspectes, sobretot els serveis que atenen a la població existent.

Joan alsinadiRECToR d’ACCESo CoRPoRATE PARTnERS

d. La gran debilitat del Vallès, igual que a la resta de Catalunya és, per mi, el pensament individualista que ens caracteritza i que, en general, ens fa pe-tits. El Vallès, com a territori econòmic, és la suma d’uns quants miniterritoris econòmics que volen mantenir-se indivi-duals i que costa massa coordinar. a. La competència amb barcelona i les seves àrees d’atracció d’empreses de serveis i tecnologia (22@). només la unió del territori ens fa prou forts per conformar una alternativa clarament guanyadora F. La localització geogràfica que el fa únic. A més, la qualitat de l’entorn i la dis-ponibilitat d’espais poden constituir-se en pols d’atracció de talent, d’empreses interessants, d’inversió financera i de po-sada en marxa de noves iniciatives en el món de l’empresa. ho tenim tot per con-vertir-nos en una zona empresarialment privilegiada. o. La suma dels miniterri-toris econòmics del Vallès constitueix un territori rellevant. Cal treballar per fer-lo realitat i transmetre aquesta voluntat d’augmentar de mida als empresaris de la zona. El caràcter diferencialment emprenedor dels habitants del Vallès ha de ser un catalitzador.

http://thinkwasabi.com/ LETTERMELATERés una aplicació de correu que et per-met programar l’enviament d’un correu electrònic en el futur, en una data i hora determinada. i és que passa molt. Saps que has d’enviar un correu electrònic en aquesta data i acabes per posar-te una alarma en el calendari.

www.canasto.esnoZbE 2 En ESPAnyoL, gET ThingS donE nozbe, l’eina en línia més completa per als seguidors de getting Things done, ara està completament traduïda a l’es-panyol. A més d’haver-lo traduït, noz-be ara té un community manager es-pecial per als usuaris espanyols.

http://pymesyautonomos.esPobRES innoVAdoRS o innoVAdoRS PobRESQuan sentim a parlar d’innovació pensem en una inversió econòmica que com a pimes no podem afrontar. és veritat: les ajudes a la innovació existeixen (com les d’Enisa o el CdTi), però no és fàcil accedir-hi i més de la meitat de les propostes es queden pel camí. Aquí tens una guia per trobar-les.

daFodEbiLiTATS aMEnACES FoRTALESES oPoRTuniTATS...

diferents empresaris del Vallès exposen la seva diagnosi sobre les principals línies de treball que ha d’afrontar l’eix de la b-30.

daFo

34 gas a Fons b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

L’ExPAnSió dE LES fóRMuLES digiTALS En LES PRÀCTiQuES EMPRESARiALS i LA CoMPETènCiA obLigA LES EMPRESES A ESTAR ATEnTES A LES noVES TEndènCiES PER no PERdRE EL CARRo dE LA CoMPETiTiViTAT. L’EinA MéS EfiCiEnT PER SEguiR En LA PunTA dE LA LLAnçA éS APLiCAR MèTodES innoVAdoRS En LA dinÀMiCA LAboRAL QuE Siguin CAPAçoS dE REnoVAR ELS ModELS dE nEgoCi

empreses conceptualment innovadores

Reinventant el concepte del tReball

TEXT: VIctoR SoLVAS /// FOTOS: LLuÍS LLEbot

35gas a Fonsb30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

Aprincipis dels anys 90, un nou concepte del tre-ball va començar a so-nar amb força, primer als Estats Units i poc més tard, a Europa. Era el de-

sign thinking, una metodologia abande-rada pel president de l’empresa ameri-cana Ideo, Tim Brown, que promulga-va la creativitat entre els treballadors i que es marcava com a objectiu optimit-zar els objectes que ens envolten gràci-es al disseny i la innovació. Avui, el de-sign thinking, i altres plantejaments in-novadors del treball, han traspassat les fronteres del disseny per entrar en múl-tiples sectors.

Moltes de les empreses referents en l’àmbit de les noves tecnologies i Inter-net, com Google o Facebook, han fet en-cara més visible aquest model exhibint les seves oficines, amb múltiples zo-nes de descans i de treball heterodoxes, pensades per afavorir la creativitat dels treballadors. Seguint el seu exemple, moltes companyies han volgut associ-ar el seu nom amb l’adjectiu innovador com a marca de qualitat.

Què éS LA INNoVAcIó?

La paraula innovació és un dels termes de moda entre l’empresariat, però el seu ús, en segons quins contextos, pot ser equivocat. Antonio Flores és CEO de Loop Innovation i un referent en la ma-tèria. Flores explica que s’està abusant del concepte perquè s’està utilitzant “com a adjectiu que posem a aquelles coses que volem situar en primer nivell de coneixement”. En el seu últim llibre, La actitud innovadora, defineix la inno-vació com “una estratègia per a les em-preses, que transcendeix les persones i un únic coneixement”. Flores evita tam-bé la confusió amb l’R+D. “En la innova-ció, utilitzem el saber que altres desen-volupen per donar-los una nova volada a traves del know how social, tecnològic o personal que tenim”.

Però aquesta no és l’única confusió pro-duïda per la popularització del terme. Una altra de les paraules de moda, com és emprenedoria, sembla íntimament lligada a la innovació, quan no sempre és així. “L’emprenedor neix amb una ac-titud receptiva al canvi, cosa que el pot portar a ser molt innovador, però tam-bé es poden engegar projectes tradicio-nals sense voluntat d’aportar novetats”, explica Flores. Tot i això, reconeix que la crisi “ens ha portat emprenedors dife-rents, més sofisticats i implicats en les noves tecnologies”.

Però la innovació, en l’àmbit professi-onal, no es produeix per generació es-pontània. Les empreses dediquen molts esforços a crear un ecosistema propi-ci a la creació d’idees que va des del dis-

seny de l’oficina fins a l’establiment d’una metodologia del treball. El CEO de Loop Innovation considera que el gran canvi produït en els darrers anys ha es-tat passar de crear projectes a llarg ter-mini a aprofitar l’oportunitat: “neces-sitem un mètode per detectar aquestes opcions al mercat, buscar-ne la implan-tació i tenir una resposta proactiva amb els nostres clients”, explica. Tot i això, puntualitza que als clients no els inte-ressa el mètode utilitzat, sinó tenir un compte d’explotació sanejat; “en nosal-tres busquen noves plataformes de ser-vei i la creació d’una nova categoria de productes amb recorregut al mercat que ells puguin seguir explotant, però no ens demanen que generem climes innovadors”.

tREbALL EStIMuLANt

La metodologia de treball en les em-preses innovadores es caracteritza per una estructura horitzontal i pel seu alt grau d’estimulació entre els treballa-dors. Flores defineix els treballadors de les empreses innovadores com a “gent inquieta, que sempre mira més enllà”, i és per això que considera que “l’empresa ha de resoldre les seves inquietuds i oferir un repte intel-lectual molt enriquidor”. Aquestes són algunes de les premisses seguides per Grupo Intercom, amb seu a Sant Cugat. La companyia és líder en el de-senvolupament de negocis i les seves empreses són valorades positivament pels seus treballadors.

Aquest ha estat el quart any conse-cutiu que els seus treballadors han situat tres empreses generades en el grup entre els deu primers llocs de les diferents llistes de l’enquesta Best Place to Work. L’estudi, que llista les millors empreses per treballar segons els criteris dels mateixos treballa-dors, revela que el 84% dels empleats d’Intercom considera que la seva és la millor companyia per treballar.

Algunes de les claus es troben en altres dades de l’enquesta: el 85% dels treballadors d’Intercom creu que pot cometre errades involuntàries en el procés d’aprenentatge i d’innovació, i un 89% creu que existeix un clima laboral de col·laboració que afavoreix l’aprenentatge.

La responsable del Departament de Comunicació de la companyia, Mar-ta Salsench, considera que una de les claus per entendre la dinàmica innovadora d’Intercom és la cultura de l’error: “et permet provar les opcions disponibles i veure’n el funciona-ment”. Salsench explica la fórmula: “si confies en els teus col·laboradors, els dónes responsabilitats i permets que prenguin decisions, es fan el projecte

EL DESIGN THINKING I ALTRES PLANTEJAMENTS INNOVADORS HAN TRASPASSAT LES FRONTERES DEL DISSENY PER ENTRAR EN MÚLTIPLES SECTORSSEGONS ANTONIO FLORES, “EN LA INNOVACIÓ S’UTILITZA EL SABER QUE ALTRES DESENVOLUPEN PER DONAR-LOS UNA NOVA VOLADA A TRAVÉS DEL KNOW HOW DE L’EMPRESA”EL GRAN CANVI EN ELS DARRERS ANYS HA ESTAT PASSAR DE CREAR PROJECTES A LLARG TERMINI A APROFITAR L’OPORTUNITAT

LES EMPRESES INNOVADORES SOLEN ESTAR FORMADES PER UNA PLANTILLA MOLT ESTIMULADA EN EL SEU TREBALLMARTA SALSENCH CONSIDERA QUE LA BONA DISPOSICIÓ DELS TREBALLADORS DE GRUPO INTERCOM ES PRODUEIX, EN BONA MESURA, PER “L’ACCEPTACIÓ DE L’ERROR”EL 89% DELS TREBALLADORS D’INTERCOM CONSIDERA QUE UN CLIMA DE COL·LABORACIÓ AFAVOREIX L’APRENENTATGE

36 gas a Fons b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

més seu i estableixes la base de la motivació”. Aquests ingredients i la “tolerància amb l’error” conformen la recepta utilitzada per Grupo Intercom per generar projectes i renovar els seus models de negoci.

L’empresa, que després de 15 anys d’existència ha desenvolupat gaire-bé una cinquantena de negocis, s’ha centrat en un sector emergent, com és Internet. Salsench considera que l’es-pecialització en àmbits per explotar “facilita la innovació, ja que estan poc treballats i es poden aplicar models de negoci que ja funcionen en altres sectors”.

Després d’un període en què la preferència ha estat construir nous negocis, Intercom s’ha proposat per a aquest 2011 explotar totes les idees engegades en aquest temps i treu-re’n el màxim rendiment possible. La maquinària de creació de negocis s’alentirà, i el talent innovador de la companyia es destinarà a reinventar els models ja engegats.

SEctoRS tRADIcIoNALS

La innovació pot anar íntimament lli-gada a la creació de nous models de ne-goci i a sectors emergents, com en el cas d’Intercom, però la seva metodolo-gia també és aplicable a negocis tradici-onals. La major part d’usuaris quan en-

empreses conceptualment innovadores

1 /// ANtoNIo FLoRESCEO DE LOOP InnOVATIOn

2 /// ALbERt RAMÍREzFUnDADOR D’ADICT-AR

3 /// MARtA SALSENchRESPOnSABLE DEL DEPARTAMEnT DE COMUnICACIó DE GRUPO InTERCOM

/// CEDIDA

conceptes clau

‘design thinKing’ originalment, un mètode de treball aplicat a l’àmbit del disseny d’objectes, impulsat per l’empresa americana ideo i popularitzat des dels anys 90. Actualment, la seva metodologia s’aplica en múltiples sectors i és comú en el disseny de plans i estratègies empresarials innovadores.

Metodologia Les empreses conceptualment innovadores són professionals en la generació d’idees, per la cual cosa necessiten un mètode per ser productives i discriminar entre el gra i la palla. Sense el mètode de treball, la innovació es queda en la fase amateur i s’allunya de la implantació en el mercat.

conceptualitZació és el pas que separa una bona idea d’una idea amb visió de mercat. Segons l’expert en innovació jordi Montaña, la conceptualització materialitza les idees treballades en un producte que es pot testar en un entorn real per tal d’introduir-hi millores i veure la receptivitat del mercat. és el pas previ a la comercialització.

eMpRenedoRia és un dels conceptes més units a la paraula innovació. Segons el CEo de Loop innovation, Antonio flores, els emprenedors actuals són més sofisticats gràcies a la seva relació amb la tecnologia i el món 2.0. Però deixa clar que també es pot ser emprenedor en sectors tradicionals, com la restauració o la construcció, sense tenir cap voluntat de ser innovador.

hoRitZontalitat una de les claus en els mètodes de treball innovadors. La voluntat de crear dinàmiques creatives suposa la implicació de la plantilla en la generació d’idees. Els caps han de ser receptius amb l’error dels seus empleats durant el procés d’aprenentatge.

1 ///

2 /// 3 ///

tren a un supermercat només veuen fi-leres de productes per ser consumits, però el fundador d’Adict Active Retail, Albert Ramírez, hi veu “un excés de groc i vermell, els colors de les ofertes”. Amb aquesta gamma de colors “porta el comprador al més barat, però això no aporta diferenciació”.

Amb aquest plantejament va néixer Adict, que es proposa “reinventar el punt de venda posant el consumidor al centre de totes les decisions”. Per Ra-mírez, “el món digital ens permet do-nar als consumidors la possibilitat de conèixer els productes, els serveis, els

preus i altres variables que abans no eren al nostre abast”. Lluny del concep-te de venda per preu, Ramírez creu que s’ha d’apostar per la shopping experi-ence. “Que el consumidor sempre com-pri el mateix no vol dir que no tingui al-tres inquietuds o interessos, sinó que no li donen a conèixer nous produc-tes”, reflexiona l’empresari. El funda-dor d’Adict considera que “a tothom li agrada provar coses noves, i per veu-re-ho només ens cal educar la gent per-què ho faci”.

Els sectors tradicionals són encara poc receptius als canvis, però Ramírez con-sidera que ja comencen a incorporar novetats i que s’acabaran generalitzant perquè “és amb la shopping experience que el distribuïdor es pot diferenciar”.

Ramírez opina que les botigues actu-als “estan fetes per a les nostres mares, i no per a nosaltres, que estem connec-tats al món digital”, i defensa que la clau és que “el punt de venda pugui trans-metre coses perquè tornar no suposi un esforç”. Adict és del parer que el consu-midor “fa un esforç” anant a comprar, i per això aposten perquè el recinte pu-gui correspondre els seus clients amb un assortiment de productes i serveis a l’alçada que converteixi el fet d’anar a comprar en una experiència.

Entre els propòsits de l’empresa de Ramírez hi ha donar la màxima visibili-tat a les novetats del mercat, perquè entén que és l’única manera de cridar l’atenció del consumidor, i ho justifica fent una comparació il·lustrativa: “Si al món de la moda sempre hi hagués el mateix assortiment de productes, la gent deixaria d’anar a les botigues, i això és el que passa als mercats; s’amaga el que no és habitual”.

ALBERT RAMíREZ ASSEGURA QUE “LES BOTIGUES NO ESTAN PENSADES PER A LA GENERACIÓ DIGITAL”

37gas a Fonsb30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

El rector de la uVic i professor d’Esade destaca el creixement en l’aplicació de processos innovadors en l’empresa, però reclama un clima favorable a l’assumpció de riscos i a la creativitat TExT: VIctoR SoLVAS /// foTogRAfiES: LLuIS LLEbot

Jordi Montaña /// Rector de la uVic

existeixen condicions culturals que hi remin en contra?És clar que la tradició cultural no afavo-reix. Aquí, el que fracassa s’estigmatitza. La gent també és relativament conserva-dora. S’estimen més posar recursos en co-ses conegudes. Una altra cosa que falta és el finançament de la innovació. Les em-preses de capital de risc encara tenen un gran recorregut en aquest sentit. De tota manera, hi ha un nivell d’innovació potent, no estem pas malament.

els mètodes innovadors són adients per a tothom?Hi ha gent que no és creativa, però també són necessaris. Jo, al meu director comp-table, no li demano que sigui creatiu i in-novador, val més que sigui conservador.

és possible incorporar metodologies innovadores a negocis tradicionals? Em ve al al cap el cas de Lekué. Fan pro-ductes de silicona i han començat a fer es-tris de cuina. Generen idees sistemàtica-ment. No fan brain storming, sinó brain writing. Actualment venen a tot el món, amb creixements anuals del 30 i el 40% gràcies als nous productes. És un món to-talment tradicional que han aconseguit di-namitzar gràcies al disseny i la creativitat.

creu que, pels condicionants econòmics actuals, hi ha un cert lligam entre innovació i low cost?El cost en aquests moments és rellevant. Hi ha mentalitat de low cost, però encara més de value for money. La gent busca valor en els productes que compra. Cal una relació equilibrada entre els beneficis rebuts i el que es paga. Els productes que funcionen són els que multipliquen les funcions.

d’innovació, un procés de treball que con-sisteix a desenvolupar moltes idees, plas-mar-les molt ràpidament i fer-ne un pro-totip ràpid. Es tracta de reduir el procés de disseny. Ha servit per dissenyar produc-tes, després serveis, i ara veiem que tam-bé ho podem fer servir per dissenyar es-tratègies i noves polítiques d’empresa.

com es produeix el pas entre la creativitat i la innovació?En la innovació és fonamental tenir mol-tes idees, però no totes funcionen. Hi ha estudis que demostren que perquè arri-bi un sol producte d’èxit hi ha una mitja-na d’entre 60 i 100 iniciatives vinculades. Calen metodologies establertes per tenir aquestes idees i organització creativa. El segon punt és que hi hagi un sistema per avaluar aquestes idees per multiplicar la probabilitat d’èxit i poder transformar-les en conceptes que es puguin testar. Si fun-cionen, ja s’entra en el procés d’inversió per donar-hi una forma concreta. Aquests processos fan que s’arribi a idees exporta-bles al mercat, és a dir, creen innovació.

quines condicions s’han de donar en l’àmbit laboral per ser creatiu?La innovació té un risc i les organitzacions que volen ser innovadores han d’acceptar-lo. El “premiarem el fracàs” no passa gai-rebé mai. La innovació ha de ser en els va-lors i en les creences dels que són a dalt de l’organització.

No ens podem despendre de la implicació econòmica que té la innovació.

s’està convertint en un terme quotidià. se n’està fent un ús abusiu?Ja està bé que a la gent li soni la paraula i li doni importància. Els mètodes innovadors s’han popularitzat. Abans dels anys 90 ja se n’utilitzaven, però se n’ha produït una conceptualització i s’ha relacionat amb termes atractius com el design thinking, i això ha permès que es difongui. Ara bé, el que no es diu és com s’ha de fer.

i com s’ha de fer?La metodologia de referència en el dis-seny en els darrers anys és el design thin-king. És més una eina creativa que no pas

d es de setembre del 2010, el seu nom està íntimament lligat a la Universitat de Vic. Però la seva trajectòria el vincula amb el disseny i la innovació, ja sigui des de la

seva tasca docent a ESADE o com a con-sultor en matèria de desenvolupament de productes a empreses com Sony, Novartis o HP. Jordi Montaña té clar que “les bones decisions vénen de processos en què han intervingut la part intuïtiva i la part racio-nal del nostre cervell”.

aclarim els termes. què entenem per innovació?Innovar és fer alguna cosa nova, que no existia i que, a més, té èxit en el mercat.

La tradició cultural del país no afavoreix un clima idoni per a la innovació. Aquí, el que fracassa s’estigmatitzano tothom pot treballar amb mètodes creatius, però ja està bé. Al meu director comptable no li demano que sigui innovador, val més que sigui conservador

Les organitzacions que volen ser innovadores han d’acceptar els riscos que comporta

38 gps /// uniVERSiTATS b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

lis– i l’ESADE Entrepreunership Institute, on s’ajunten la innovació i els negocis”.

pRoJectes innovadoRs. Entre les em-preses reunides en la cita es van veure pro-jectes de tot tipus i de tots els sectors, com la nanotecnologia, el tèxtil, la producció audiovisual o l’energia sostenible.

Tots aquests projectes presenten grans potencials empresarials, i busquen la col-laboració dels estudiants en la seva gestió per veure la viabilitat de la implementació en el mercat. Neli Caldentey, de l’empre-sa de disseny de joies i complements Mar-made, explica que, avui dia, el seu negoci és “un hobby, i no em veig capaç de posar en marxa un pla de negoci, així que bus-co l’assessorament dels MBA”. Olga Rovira, de Greenlab Architecture, coincideix amb l’anàlisi de Caldentey, i afegeix que “nosal-tres venim de sectors més tècnics, i ens fal-ta la pota del model de negoci que ens po-den aportar els estudiants”.

Per la seva banda, els MBA es van interes-sar pel potencial de molts dels projectes presentats, i van intercanviar contactes amb els emprenedors. L’estudiant de pri-mer José Manuel Sala, destaca que “inicia-tives com aquesta ens obren la ment a veu-re què s’està creant”, i assegura que “la nos-tra intenció és aportar la visió més acadèmica a les idees que considerem inte-ressants”. /// V.S.

esade reuneix emprenedors i Mba per generar complicitats

Esade Creapolis va ser, per primera ve-gada, la seu de l’Innovation Speed Da-

ting, en què l’escola de negocis reuneix em-prenedors i estudiants d’MBA amb l’objec-tiu d’establir relacions empresarials entre dos móns complementaris. En aquesta ter-cera edició de la iniciativa es van reunir més de 180 estudiants, que van poder co-nèixer de primera mà 21 projectes empre-nedors.

El director acadèmic de l’Institut d’Inicia-tiva Emprenedora d’ESADE, Jordi Vinaixa, va reconèixer que el nivell de projectes que s’inicien amb aquestes trobades encara és baix, però va remarcar que “aquestes inici-atives són necessàries per apropar el món científic i tecnòleg al management”. Vinai-xa també va valorar positivament el trasllat de l’Innovation Speed Dating a Creapolis, ja que “és el centre de l’ecosistema d’innova-ció d’ESADE, on es troben l’escola de nego-cis, la incubadora d’idees –que és Creapo-

Més de 180 estudiants van participar en la tercera edició de l’innovation Speed dating

la trobada va reunir 21 projectes i més de 180 estudiants /// LLUíS LLEBOT

esade /// SAnT CugAT

l’eet acull la primera fase d’un projecte europeu

L’escola d’Enginyeria de Terrassa (EET) de la Universitat Politècnica de Catalu-

nya (UPC) ha estat el punt d’inici del projec-te universitari europeu Powering the Futu-re with Zero Emission and Human Powered Vehicles, en què hi ha involucrats 47 estu-diants de deu universitats que hauran de construir un vehicle que pugui circular amb energia humana. La primera fase del pro-grama, que ha durat dues setmanes, ha ser-vit per presentar els professors i els alum-nes i crear els grups de treball que crea-ran els prototips. La universitat catalana és l’única en tot l’estat implicada en el projec-te, amb l’aportació de tres docents, quatre alumnes i la cessió dels seus espais univer-sitaris durant l’estada.

pRoJecte sostenible. El programa es desenvoluparà en tres fases de sis setma-nes de treball intensiu repartides en tres anys. En aquest temps, els alumnes hau-ran de dissenyar i construir un prototip d’automòbil ecològic, que pugui funcio-nar amb energia humana, sense emissió de CO2. Segons s’estima, el vehicle arriba-rà als 50 quilòmetres per hora gràcies a la propulsió a través d’una pila elèctrica que

s’alimentarà amb el pedaleig que facin els ocupants.

Segons el sotsdirector de Relacions Inter-nacionals de l’EET, Santiago Forcada, l’ob-jectiu del programa és crear un exercici que sigui un repte per als estudiants. “El que busquem és generar un projecte asse-quible, no pas un model de vehicle que tin-gui futur en el circuit comercial”. En l’úl-tim any del programa, cada grup de treball presentarà els seus prototips, i el projecte guanyador sortirà publicat en una revista especialitzada. /// VICTOR SOLVAS

prototip del vechicle projectat /// CEDIDA

eet /// TERRASSA

leitat impulsa el barcelona institute of packaging

El Centre Tecnològic Leitat i l’IQS han impulsat la gestació del Barcelona

Institute of Packaging (BIP), que neix des-prés d’un llarg període de preparació sota el model de centres com l’International Packaging Institute de Zurich, la Michi-gan School of Packaging i l’Asian Packa-ging Centre xinès. El BIP té el suport d’em-preses, associacions professionals i l’Ad-ministració catalana a través d’ACC1Ó, i estarà gestionat per un Comitè de Direc-ció format pels responsables de recerca de l’IQS i Leitat.

petició del sectoR. En l’acte de presen-tació, al qual van assistir les autoritats de les institucions implicades en el projecte, es va remarcar que el naixement del BIP respon a una necessitat reclamada pels sectors implicats en la cadena de produc-ció del packaging. L’Institute està pensat per generar professionals en els àmbits del disseny, enginyeria del producte, fa-bricants d’embàs, i l’embalatge.

Catalunya acull empreses fabricants per a les quals l’envàs i els seus processos són d’una importància cabdal. La dimensió del

sector es reflecteix en les xifres de nego-ci, que superen els 16.000 milions d’euros, i en la rellevància de fires professionals com els salons Hispack i Graphispag.

Entre els propòsits fundacionals, el BIP es marca com a objectiu primordial donar resposta d’excel·lència a la demanda del sector. A més de convertir-se en un espai de referència, vinculació i col·laboració amb la indústria del sector impulsant ini-ciatives i projectes d’investigació i d’inno-vació que tinguin una aplicació pràctica en el mercat. /// REDACCIó

Membres del leitat i l’iqs /// CEDIDA

leitat /// TERRASSA

Així és el Compte Expansió Negocis, pensat perquè autònoms,comerços i petites empreses es facin grans.

El banc de les millors empreses. I el teu.

Créixer implica dedicació, patiment i esforç.

Comencem quan vulguis.

•Sense comissions d’administració i manteniment

•Oferta de TPV en condicions preferents

•Una targeta de crèdit i una de dèbit gratuïtes

•Pòlissa de crèdit en condicions preferents

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com

40 ÀRea de descans b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

ÀRea de descansRRhh /// Castellers

jordi López-daltell acaba de publicar el seu segon llibre, fer pinya, en què recull els valors de l’experiència castellera per aplicar-los a l’empresa PER: XAVIER oRRI

Cohesió castellera i laboral

Folre, manilles i recur-sos humans. Els usos fes-tius nascuts fa més de 200 anys al Camp de Tarragona han trobat aplicació pràcti-ca al món de l’empresa del

segle XXI. Els castells, ha escrit el psicò-leg especialitzat en recursos humans Jor-di López-Daltell, en el seu llibre Fer pinya, es revelen com una de les activitats més efectives per cohesionar equips de tre-ball en un parell d’hores. En altres parau-les, la suor compartida, els cops en com-panyia i l’esperit de sacrifici de pujar un castell plegats causa un impacte emoci-onal difícil d’aconseguir amb qualsevol altra activitat. López-Daltell va caure en l’ocurrència el 2004, quan Roca va con-vocar una setantena dels seus directius a una trobada de cohesió. “Volíem que vis-quessin el sentit de la intel·ligència emo-cional i la direcció per valors, una ges-tió basada en el compromís i la confiança

entre iguals. Pensant, pensant, va sorgir la metàfora dels castells”, explica López-Daltell, “i vam contactar amb una empre-sa que s’hi dedicava, Team Towers”, a què precisament s’ha incorporat aquest es-criptor empresarial fa uns mesos. El resultat d’aquella prova pilot amb di-rectius arribats de tot el món i de tots els idiomes va ser més que satisfacto-ri, i llavors López-Daltell va endinsar-se en la investigació d’un camp per explo-tar. “Van fer pinya, es van sentir com un equip, i alguns directius em preguntaven, temps després, detalls i paraules del món casteller, perquè en volien saber més. Va ser un gran èxit“, recorda López-Dal-tell, que en aquella època tenia un conei-xement de Viquipèdia sobre el món cas-teller. “Partint d’aquella experiència vaig intentar aprofundir, però no hi havia res escrit que vinculés el món casteller amb el món de l’empresa, així que vaig decidir

fer-ho jo. La idea elemental és que el mo-del de direcció per valors és el mateix que utilitzen les colles“, explica López-Dal-tell, defensor convençut de la modernitat directiva que ha abandonat els objectius com a estímul per utilitzar els valors de comunitat i equip.

LLIçoNS cAStELLERES

“Quan veus una colla assajar sorprèn que a vegades cauen i estan contents, es feli-citen entre ells perquè han avançat unes passes”, reflexiona l’autor, “i penses que estan sonats! Perquè en el món de l’em-presa, una cosa aconseguida a mitges no se celebra mai”.

A l’empresa, la tònica general parteix de marcar uns objectius més ambicio-sos que realistes i que el treballador mai aconseguirà. Quedar-se a mitges serà su-ficient, però també serà un fracàs. L’es-

La direcció per valors que s’està imposant en la retòrica de RRhh comparteix principis amb el comportament casteller

41ÀRea de descansb30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

perit soviètic que fixava la fita d’Estaja-nov, el miner que mutiplicava per cator-ze la productivitat mitjana, és al cap i a la fi el que demana sovint el directiu actual: una utopia productiva que ancora el tre-ballador en la lògica del pal i la pastanaga.

La conducció per valors, o la conducció castellera rebatejada per López-Daltell, canvia l’esperit estajanovista pel guardi-olià: l’important és el camí, i si es recor-re com cal s’arribarà a l’objectiu. En una colla, es reconeix l’èxit en el progrés, sig-nifica que s’està en el bon camí. Els mis-satges, explica l’autor de Fer pinya, tam-bé beuen d’aquest esperit:“El missatge del cap de colla és més d’ànim que d’ordre, a diferència de l’empresa habitual. A l’ho-ra de la veritat, o estàs preparat, a plaça i a l’empresa, o les coses no poden sortir bé”.

En el llenguatge i els usos castellers, hi ha una altra virtud d’interès per a la realitat

1 /// ANXANEtA.LóPEz-DALTELL CREU qUE, TAnT A L’EMPRE-SA COM AL Món CASTE-LLER, SI ES RECORRE EL CAMí COM CAL, S’ARRI-BARà A L’OBJECTIU

2 /// FER pINyA.L’EXPERIènCIA DE FER PInyA UnEIX ELS TRE-BALLADORS En Un ES-FORÇ COL·LECTIU qUE POSA LES BASES PER A Un FUTUR TREBALL En COnJUnT

3 /// L’AutoR.JORDI LóPEz-DALTELL TREBALLA A TEAM TOWERS

1 ///

2 ///

corporativa: treure pressió. En una co-lla, quan el nen no ha pujat a plaça però sí que ho havia fet a l’assaig, és perquè han fallat els adults, els seus responsables. L’analogia és simple: quan un treballador no aconsegueix unes fites de les quals és capaç, en el benentès d’haver-s’hi deixat la pell, és generalment per un excés de pressió. “Hem d’evitar inundar de pres-sió els contextos laborals”, recomana Ló-pez-Daltell. “El nen que corona el cas-tell és aquell talentós de l’empresa, el que ven, o el que acaba donant l’últim toc, o l’últim per edat o aportacions noves, així que no li posem pressió“.

SINGuLARItAt

L’autor, fins fa uns anys, home poc ver-sat en castells, considera que “a les em-preses s’estimula que tothom sigui igual, es busca una homogeneïtat que la lògica dels castells contradiu comple-

tament”. Tot i que és necessari compar-tir amb l’equip certes bases, és enca-ra més fonamental deixar la porta ober-ta a l’aportació individual. “Els equips de treball, com les colles, han d’oferir res-postes adaptatives, i per aconseguir-ho necessitem perfils diferents i comple-mentaris”.

Aquesta anul·lació de la singularitat, explica aquest psicòleg clínic, és un dels motius més recurrents d’insatisfacció laboral. Conseqüència? “Si la feina no dóna satisfacció, la busques d’una altra manera: la forma clàssica és en la relació amb els altres, creant grupets, que no cal dir que és força dolent per a l’empresa“. La solució, un cop més, passa per treure el treballador de l’aïllament i la rutina i deixar que aporti el que és capaç de fer, ni més ni menys. I de tornada als castells, l’argument està servit: els castellers són voluntaris, no remunerats, que gaudeixen d’implicació gràcies a uns valors integradors. “Els principis són vàlids: marcar objectius clars, desafiants però no impossibles, que són nous, cada cop una mica més exigents, i allunyar el lideratge habitual en el món del management, que és l’èpica i els grans discursos“. Que imperi el sentit comú.

En una colla, es reconeix l’èxit en el progrés, mentre que a l’empresa tot el que no sigui assolir l’objectiu final suposa un fracàs

“Els equips de treball, com les colles, han d’oferir respostes adaptatives, i per aconseguir-ho necessitem perfils diferents i complementaris”

tÍtoL: fer Pinya

AutoR: jordi

López-daltell

EDItRoIAL:

Entramat

coL·LEccIó:

Empresa

pREu: 13 €

Fitxa

3 ///

42 ÀRea de descans b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

RestauRants de negocis

Un espai íntim al centre de la ciutat Tot i la seva curta trajectòria, el Tast&gust ja és imprescindible a Cerdanyola pel seu detallisme

Situat en una casa pairal en ple cen-tre de Cerdanyola, el restaurant

Tast&Gust ofereix les comoditats de tro-bar-se en ple nucli urbà en un espai ín-tim i detallista, on tot està dissenyat per oferir el millor servei al client. Tot i ha-ver estat inaugurat l’any 2003, el restau-rant ja és un clàssic i un dels espais im-prescindibles de la ciutat gràcies a la vo-luntat de fer sentir únic a cada client.

L’establiment manté com a senyal d’identitat des de la seva fundació l’ofe-riment d’una experiència ambiental i culinària novedosa que té la voluntat de

deixar marca entre els nous clients i de fer sentir com a casa els que decideixen repetir.

El treball de restauració de la casa pai-ral del segle XIX previ a la inauguració de Tast&Gust va crear un entorn que es complementa amb una carta que té el detallisme marca de la casa. Entre les opcions de la carta destaca la selecció de peixos i plats com l’steak tartare. Tot en un ambient que transmet calidesa i fami-liaritat, sobretot en el menjador privat, preparat per a dotze comensals que se sentiran com a a casa. /// VICTOR SOLVAS

/// 1

2 ///

ubicació: Sant Martí, 92. Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns

preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

1 /// tASt&GuStEL RESTAURAnT, D’AM-BIEnT ínTIM, éS En UnA AnTIGA CASA PAIRAL/// CEDIDA

2 /// pLàNoL DE SItuAcIó EL RESTAURAnT ES TRO-BA En PLE CEnTRE URBà DE CERDAnyOLA

tast&gust

ceR

da

ny

ola

directori gastronòmic de la ‘b30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

PÀRQUING

MENÚ

25 €

RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

bellateR

Ra

pa

ls

pals

LILIuM

En un ambient íntim i entranyable, un espai natural de boscos a l’Empordà, al cor de la Costa Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un celler selecte.

ubicació: hotel Mas Salvi. Quermany, s/n, Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com /

[email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns

preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

45 €10-30

sa

nt c

ug

at

Mo

ntsen

y

bellateRRa

bLANc

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

ubicació: josep M. Marcet, 3, bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestaurant.

com / [email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit preu carta: 35-38 € Especialitat: catalana tradicional

21 €2-18

ceRdanyola

oDD LouN-GE & RES-tAuRANt

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confor-table i especial de cuina i ambient.

ubicació: Sant Ramon, 154, Cerdanyola Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630

horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

12 €12-40

Montseny

cAN bARRINA

Hotel restaurant en una masia del segle XVII, Can Barrina és un negoci familiar de tracte exquisit, amb una cuina de primer nivell amb vistes al Montseny.

ubicació: carretera de Palautordera, km 12, Montseny Reserves: 93 847 30 65 / www.canbarrina.com / [email protected] horari: de 9 a 11 h, de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.45 h preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina tradicional catalana

27 €4-150

sant cugat

cAN VILALLoNGA

Entrant a Sant Cugat per la Rabassada, just dar-rera el Golf, Can Vilallonga recupera la cuina d’ar-rels catalanes amb una presentació actual.

ubicació: oceà Atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

40 €4-60

sant cugat

LA MASIA DE SANt cuGAt

La Masia de Sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 30-35 €

Especialitat: cuina catalana

26 €8-45

sant cugat

INREStAuRANt & LouNGE

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es / [email protected] horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges preu carta: 35 €

Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

25 €4-12

43ÀRea de descansb30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

sa

nt F

Ru

itó

s d

e b

ag

es

sant cugat

VuLcANo

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

sant quiRZe

MASIA cAN FERRAN

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Masia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

ubicació: carretera de Molins de Rei, km 14, Sant Quirze Reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / [email protected]

horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

25 €20-30

sa

nt q

uiR

Ze

sant cugat

tRADE coNcEpt

Un restaurant d’oficines de dia i una sala de fes-tes a la nit, el Trade Concept és un espai dual que confia en un menú de migdia d’alta qualitat.

ubicació: av. Corts Catalanes, 8, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 29 / [email protected] horari: de 8 a 17 h, i nits per a reserves i festes privades. Tancat dissabtes i diumenges Especialitat: cuina catalana mediterrània

12,9 €10-30

sant cugat

VERMELL - hotEL SANt cuGAt

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una agradable terrassa per a l’estiu.

ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

16 €12-25

sant cugat

SANtcuGA-tERIA

El restaurant, inaugurat recentment, aposta per les tapes amb un producte de primera qualitat i una elaboració innovadora

ubicació: plaça Quatre Cantons, 3, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 30 / www.santcugateria.

com / [email protected] horari: de 9.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 40 € Especialitat: tapes i arrossos

12,8 €10-30

sant cugat

VILLA 50

El restaurant, dirigit als fogons per Sergio Bas-tard, aposta pel producte de qualitat i l’elegància de la cuina navarressa

ubicació: av. Lluís Companys, 50, Sant Cugat Reserves: 93 675 03 77 / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns. preu carta: 50 € Especialitat: cuina navarressa tradicional

42,30€4-60

sant FRuitós

FoNDA MóN SANt bENEt

L’entorn del monestir ofereix un clima idoni per a la carta, basada en la reinterpretació dels plats clàssics de la cuina catalana.

ubicació: Camí de Sant benet, s/n. Sant fruitós del bages Reserves: 93 875 94 13 / www.monstbenet.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h. obert cada dia preu carta: 18-30 € Especialitat: tradicional catalana

25 €20-400

sant FRuitós de bages

REStAuRANt MóN

Situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas pro-posa una cuina pràctica, senzilla i saludable da-vant les magnífiques vistes del monestir.

ubicació: camí de Sant benet, s/n, Sant fruitós de bages Reserves: 93 875 94 04 / www.monstbenet.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. obert cada dia preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional

55 €10-30

Subscripció anual: 60 €Omple la butlleta i fes-la arribar a:Sant Antoni, 42-44 / 08172 Sant CugatFax: 93 590 86 25 · [email protected]és info: 93 590 86 00

Signatura

fes-te subscriptor

Nom i cognoms

Adreça

CiutatCP Tel.NIF/DNIData naix. / /

Adreça electrònica

DADeS De PAgAMeNT

BANC / CAIxA · Núm. de compte corrent

TArgeTA

Data de l’alta de subscripció / /

/

Dígits de control

D. de caducitat

44 estació de seRvei b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

estació de seRvei

la Motxilla del paRe bRillant no és habitual que la pàgi-na web d’una empresa tin-gui entre les pestanyes principals de portada una que recull els escrits del fundador. En el cas d’Eu-ropastry, els “Escritos de Pere Gallés”, alma mater d’aquest projecte empre-sarial al voltant del pa, pre-sideixen el portal, i deixen clar que l’ascendència del pioner, mort ara fa un any, segueix molt viva. Ell va fi-xar l’esperit i el perfil de la companyia que el seu fill ara ha recollit. L’empresa, contra els pronòstics de molts compradors interes-sats, ha continuat creixent com l’escuma –“com el lle-vat“, puntualitza el presi-dent– i es manté en mans de la família Gallés (al 75%, la resta és de Vallcom-panys, empresa del sector ramader). Com se supor-ta empresarialment un buit d’aquesta dimensió, en una empresa amb un segell tan personal, sent alhora el fill i el substitut en la direcció? “Doncs vas posant quilos a la motxilla, agafant les res-ponsabilitats que havien estat seves. Com que te’ls vas posant a poc a poc fa la sensació que no n’hi ha per tant, però pesa de collons“, tanca l’hereu.

en primera persona /// jordi gallés

El president d’Europastry ha heretat les responsabilitats i el càrrec del seu pare, el carismàtic fundador Pere gallés PER: XAVIER oRRI

Primera pregunta: a casa es consumeix pa con-gelat o van al forn a di-ari? El president d’Eu-ropastry, l’empresa lí-der en el sector del pa i la brioxeria precuina-da, no vacil·la un ins-

tant. “A casa només mengem pa precui-nat, quant a la qualitat no hi ha cap dife-rència si és bo“, defensa aferrissadament Jordi Gallés, l’hereu de l’imperi que va fun-dar el seu pare Pere Gallés als anys 80. Nét de forner i fill d’empresari del pa, a Jordi Gallés el destí empresarial l’empenyia sen-se més remei a la poltrona del gegant va-llesà. “Segons la teoria, a mi em toca allar-gar el llegat i al meu fill, rebentar-lo“, pre-conitza Gallés. llinatge o capacitat? En casos d’im-peris familiars com Europastry, sempre queda el dubte de si l’hereu és la primera espasa de la companyia per llinatge o per capacitat. El dubte l’esborra Gallés reafir-mant la trajectòria i els valors que l’han dut fins aquí: “tinc formació, tinc esperit em-prenedor, tinc confiança... quan ets l’he-reu, t’avaluen constantment. Sempre hi ha una ombra de sospita que t’empeny a de-mostrar que vals, que t’ho has guanyat“. La pressió dels ulls aliens i subordinats supo-sa, per tant, un estímul per superar-se i fer-se valer sense el cognom. Com a prova remet Gallés als seus orígens i al camí que ha hagut de fer per ocupar la presidència. “Vaig endinsar-me en el ne-goci a Les Bons Pains de France, a Le Mans, amb un forner amic del meu pare”, recorda Gallés de l’època en què va aprendre a bar-rejar aigua i farina. Comptava poc més de 20 anys i compaginava les lliçons sobre el món de la capdavantera forneria francesa amb els estudis a Esade. Acabada la carrera,

es va quedar a París per foguejar-se en una consultoria fins que l’any 96 el seu pare el va trucar perquè s’incorporés a Europastry. “Em va dir, ‘o véns ara o després no em di-guis que vols tornar a Barcelona perquè no et faré una plaça a mida’. En aquell moment necessitaven algú del meu perfil”, recorda Gallés. Des d’aleshores i fins al capdamunt, l’ara president ha passat per tots els depar-taments, del financer a l’industrial, creuant el camp de mines que és vendes i finalment la direcció general, que va ocupar fins la mort del seu pare ara fa un any. “En el fons ha estat un procés natural. He anat crei-xent en paral·lel amb la companyia”, resu-meix Gallés. I és que des que ell va sumar-se a l’equip d’Europastry, el salt ha estat més que notable: han passat d’una facturació de 12 milions l’any 96, a 380 el desembre del 2010. També la nòmina de treballadors ha crescut exponencialment, des dels 40 que hi havia fa quinze anys fins als 2.700 que formem la plantilla avui dia. peRFil baix. Aquest aficionat a l’esquí i a les motos es defineix, en tant que direc-tiu, com “una persona exigent, en el sentit de permanentment insatisfet”. Il·lustració pràctica? “Quan he fet una cosa necessi-to canviar de seguida, necessito crear-me nous reptes constantment, posar-me noves fites. El més agraït és quan deixes la teva empremta en alguna iniciativa exitosa”. I el menys agraït? “Que si qualsevol cosa va malament és culpa teva, tots els ulls es gi-ren cap a tu“. Encara té sort Gallés que po-ques coses van malament en aquests temps de crisi, perquè el pa, amb crisi o sense, sempre és a taula. De fet, en tancar el 2010 han registrat un 6% de creixement en el mercat nacional i un 25% en l’internacio-nal, de manera que pocs ulls es claven dar-rerament sobre el clatell de Gallés per de-manar-li responsabilitats. Un segon tret que li agrada cultivar a aquest home casat i pare de dos fills és un perfil baix de cara als seus subordinats, posar-se al servei de l’equip més que per sobre de l’equip (les lliçons de Guardiola al Banc Sa-badell estan fent fortuna en aquesta secció de perfils empresarials). Per Gallés, “és im-portant que la gent senti que el directiu és part de l’equip, en la majoria de contextos no convenen les jerarquies per càrrec”. En altres paraules, el directiu ha d’aprendre a imposar-se argumentalment abans que je-ràrquicament. La primera condició per aconseguir-ho és donar exemple, i el de Ga-llés, un workaholic dels que dina en mitja hora, comporta un parell de virtuts indis-pensables: passió pel pa i dedicació de nou a nou. “No hi puc fer més, la farina em cor-re per les venes“, s’excusa...

“Sobre l’hereu sempre hi ha una ombra de sospita”

45b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011 estació de seRvei

www.grera.net LA XARXA SocIAL pER ALS EMpRESARIS

grèra és la demostració que les xarxes socials també poden tenir utilitat en el món dels negocis. La web està pensada per posar en contacte tots els actors protagonistes de la dinàmica empresarial, des de l’emprenedor, fins als possibles clients i els proveïdors, amb la voluntat de crear relacions fructíferes entre els implicats. grèra aporta als seus usuaris una àmplia oferta informativa per navegar i trobar les opcions més adients i econòmiques segons les necessitats. A més, la web busca anar més enllà de l’activitat a la xarxa, i ofereix informació en constant actualització sobre subvencions disponibles, cursos formatius per a empresaris, jornades de networking i altres activitats d’interès.

www.trackforme.org SoFtwARE pER A EMpRESES

Trackforme ofereix un primer filtre a aquelles empreses que han de buscar solucions informàtiques i que han de decidir entre milers de proveïdors.

www.ongest.comFActuRES EN LÍNIA

ongest està pensat per reduir als empresaris el temps destinat al treball administratiu. El seu sistema de factures en línia destaca per la simplicitat i una total fiabilitat .

webs

leonorgarcía Montoliu Assessora comercial

les peRsones Felices són Més pRoductives?

per què les dones no demanen?Fa menys de cent anys, el 1920, la dinovena esmena de la Cons-titució dels EUA va concedir a la

dona el dret al vot. Caldria esperar molts anys més perquè les dones s’obrissin un lloc en les empreses. Avui, la dona no no-més ocupa un seient a les sales de reu-nions, sinó que algunes també presidei-xen la taula. Les dones també han avançat respecte als homes en els nivells d’escola-ritat, però “els avanços en escolaritat i en la participació en la força de treball encara no s’han traduït en igualtat de salari i de renda”, segons constaten els informes.

Els estudis mostren que les dones no ne-gocien salaris amb tanta freqüència com els seus companys del sexe masculí, elles no tenen una xarxa de contactes eficient i tampoc tenen el mateix enginy a l’hora d’obtenir relacions que les ajudarien a ser reeixides en la seva trajectòria fins a arri-bar al cim laboral. En resum, moltes do-nes encara no han après a reivindicar.

Linda Babcock, coautora amb Sara Laschever del llibre Les dones no dema-nen (Women Don’t Ask), va fer un estu-di sobre els salaris que reben homes i do-nes quan acaben de sortir de la facultat. Ella va constatar que els homes guanya-ven, de mitjana, un 7,6% més que les do-nes. “Quan investiguem més a fons la raó que passi això, constatem que un 7% de les dones havien negociat el seu salari, mentre que entre els homes aquest per-centatge havia estat del 57%”.

El llibre arriba a la conclusió que a les jo-ves les ensenyen a preocupar-se pels al-tres. Aquestes dones es conformen amb el salari en funció de les seves necessitats, en comptes de lluitar per la quantitat que creuen que val el seu treball. A més, les do-nes sempre tenen el dilema entre reivin-dicar de més i no reivindicar prou. El llibre diu que les dones no demanen el que volen, o que creuen que es mereixen, perquè te-nen por de ser antipàtiques, mentre que els homes consideren que demanar és una es-tratègia divertida i apassionant amb pocs punts negatius.

Les dones hem de reconèixer que els ho-mes han après fa temps que les relacions són importants, que demanar és impor-tant i que cal que les persones et vegin.

[email protected]

vicenç gonzález RoigDirector del departament jurídic de PIMEC

què signiFica la desvinculació salaRial

el passat 31 de març es van sig-nar les taules salarials per al 2011 del Conveni de la Indústria Siderometal·lúrgica de la Pro-

víncia de Barcelona, que suposen de mit-jana un increment salarial del 5,2%. PIMEC va lamentar aquesta signatura, i va asse-nyalar que hauria estat millor la negocia-ció entre les parts. Increments tan elevats com els que s’ha signat fan que l’única so-lució per a moltes empreses sigui acudir al mecanisme de desvinculació salarial.

Més coneguda com a despenjament o des-cuelgue, la desvinculació salarial és la pos-sibilitat que tenen les empreses de no apli-car l’increment pactat en un conveni col-lectiu durant un temps determinat per motius de viabilitat econòmica.

La Llei 35/2010 de reforma del mercat de treball va introduir una nova regulació del procediment de desvinculació salari-al, amb la voluntat de flexibilitzar-lo i con-vertir aquesta mesura en l’alternativa a l’extinció de contractes.

Perquè la inaplicació salarial es produei-xi és necessari un acord entre l’empresa-ri i els representants dels treballadors. En aquelles empreses en què no hi hagi representació legal dels treballadors, se n’haurà de constituir una d’específica per tractar aquest tema concret. En el cas que, un cop finalitzat el període de consultes, no s’arribés a cap acord, les parts s’hauran de sotmetre al Tribunal Laboral de Catalu-nya, que emetrà un laude que autoritzi o no la desvinculació del conveni.

Aquest mecanisme legal, que fins ara era poc conegut, comença a ser una mesura molt utilitzada, ja que, a causa de la crisi, les empreses, sobretot les pimes, no po-den assumir els increments salarials pac-tats fa uns anys, en època de bonança eco-nòmica.

LA MESuRA PERMET A LES EMPRESES A no APLiCAR L’inCREMEnT PACTAT En ConVEniS CoL·LECTiuS

llibRes

pAu GARcIA-MILà EStÁ toDo poR hAcER

En el últims mesos, en Pau garcia-Milà ha esdevingut la imatge dels joves emprenedors. Amb 17 anys es va avançar a l’aparició del cloud computing amb la fundació d’Eyeos. Avui, l’empresa és un referent en el món de la informàtica. En Tot està per fer, en Pau mostra la seva actitud optimista i gens dubitativa, la mateixa que el va portar a tirar endavant una idea que molts consideraven sense futur, però que avui és un dels projectes amb més futur del país. A més, aquest jove emprenedor por presumir de padrins: el llibre inclou un pròleg a càrrec del Príncep d’Astúries i un epíleg de l’expresident del govern espanyol, felipe gonzález /// P. EdiToRiAL.

ANtoNIo FLoRESLA ActItuD INNoVADoRA

El terme innovació és un dels més recurrents i menys definits actualment. Antonio flores ofereix una visió detallada i pràctica de què és la innovació i com aplicar-la /// nETbibLo

F. DELGADo,j. bENAVIDESpApÁ, QuIERo SER uN EMpRESARIo DE éXIto

un llibre pensat per ser llegit en el trajecte d’anada i tornada del pont aeri. Papá, quiero ser... explica vivències per narrar l’experiència de ser empresari /// PLATAfoRMA digiTAL

46 estació de seRvei b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011

entre la concepció d’una idea i la creació d’un pla d’acció hi ha la clau de la innovacióuna vintena d’empresaris estrenen els Programes nord pel Perfeccionament de directius de la Cambra

FoRMació /// CAMbRA dE TERRASSA

l’expert en innovació Jordi salvador durant la sessió // CEDIDA

9 dE MAigVIGILàNcIA tEcNoLòGIcA I INtEL·LIGèNcIA coMpEtItIVALa Cecot organitza a partir del proper 9 de maig un curs destinat a donar a conèixer els avantatges que pot apor-tar la vigilància tecnològica a la gestió d’una empresa. A través d’una meto-dologia activa i participativa, els con-tinguts teòrics del curs s’exposaran de simple a complex i de general a espe-cífic per assegurar un bon assoliment dels coneixements. Els continguts te-òrics es complementaran amb l’anà-lisi de casos pràctics que seran analit-zats i debatuts pel grup. La sessió se celebrarà de 9:30 a 12:30 i té un preu de 70 euros per als socis Cecot i de 100 per la resta.LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, TerrassaMéS info: www.cecot.org

12 A 25 dE MAigAMpLIA EL tEu MERcAt AMb EL MàRQuEtING 2.0Amb l’objectiu de conèixer l’impacte en l’estratègia competitiva d’una em-presa d’internet i les noves eines tec-nològiques, la Cecot celebra aquest curs a càrrec Albert Rof, dg de ma-nagement.cat. Servirà a l’assistent per entendre la influència en el pro-cés de creació de valor a internet i les noves tecnologies, comprendre la influència en el “nou consumidor” d’internet i les noves tecnologies, i aprendre com identificar les oportu-nitats de millora empresarial i defi-nir les estratègies d’internet per a pi-mes. Té un cost de 305 euros i tindrà lloc els dimarts i dijous entre el 12 i el 25 de maig de 16 a 20h. LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, TerrassaMéS info: www.cecot.org

17 dE MAigLIDERAtGE D’EQuIpS

L’Associació d’Empreses del PTV de-senvoluparà el proper 17 de maig un nou curs destinat a aportar als partici-pants els conceptes bàsics per enten-dre els diferents estils de lideratge, i de-senvolupar tècniques i habilitats per formar i dirigir equips de treball. La sessió anirà a càrrec de bruno Léger, consultor de recursos humans d’ingE-CAL. Les places són limitades i es re-quereix inscripció prèvia al correu [email protected]. Els preus són: 50 euros per a les empreses de l’AEPTV, 75 euros per als membres del PTV i 95 euros per a la resta. LLoC: Parc Tecnològic del VallèsMéS info: www.ptv.es

24 dE MAigRAtIoNAL tIME, hoRARIS 2.0L’horari i el calendari laboral són fac-tors que afecten el cicle vital de les per-sones en la seva vida quotidiana. La so-cietat demana conciliar la vida laboral i la personal. d’altra banda, les empre-ses necessiten poder adaptar-se a la demanda sent flexibles i competitives en costos. La gestió dels horaris s’es-tà convertint en un factor clau per sor-tir de la crisi. Amb l’objectiu de tractar aquesta difícil qüestió, Rational Time organitza aquesta sessió el proper dia 24 de maig, de 9 a 14 h, a Cerdanyola. L’objectiu és que els participants al se-minari surtin capacitats per avaluar les millores que poden introduir-se en els seus actuals sistemes i processos de gestió i predir l’impacte quantitatiu i qualitatiu de la implantació d’un siste-ma de gestió horaris 2.0. El preu de la sessió és de 240 euros i cal inscriure’s al 934 054 656.LLoC: Parc Tecnològic del VallèsMéS info: www.rationaltime.com

24 i 31 dE MAigtEAtRE pER A DIREctIuS

El curs organitzat per la Cecot perme-trà als directius aprendre les eines i recursos necessaris per desenvolu-par rols diferents en funció de la situa-ció i del destinatari, saber interpretar quin és el millor rol en cada moment, així com adquirir control emocional davant de situacions d’estrès. L’ob-jectiu passa per dotar els participants d’eines per a una comunicació fluïda per portar a terme presentacions més eficients. Les classes, a càrrec d’ivo güell, se celebraran els dies 24 i 31 de maig de 16h a 20 h. Té un preu de 300 euros, amb un descompte del 10% per als socis de la patronal. LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, TerrassaMéS info: www.cecot.org

30 dE MAigcoMERcIAL I VENDESLa Cambra de Terrassa recupera la te-màtica comercial enun nou curs desti-nat a oferir les eines i tècniques efec-tives per a la concertació, preparació i desenvolupament de les visites co-mercials, per conèixer les fases d’una visita comercial i aprendre les tècni-ques perquè es desenvolupi de mane-ra efectiva. El curs, dirigit a personal dels departaments comercials i con-duït pel psicòleg josep borràs, té un cost de 180 euros i es farà els dies 1, 6, 8, 15, 20 i 22 de juny de 18 h a 21 h. LLoC: C/ blasco de garay, 29, Terrassa.MéS info: www.cambraterrassa.es

cuRsos i seMinaRis

E l dinamisme en la generació de mo-dels de negoci i en la reinvenció

dels mètodes tradicionals obliga els empresaris i els treballadors a adaptar-se als nous contextos i a poder avançar-se a les novetats a través de la innova-ció en els seus plantejaments empre-sarials. Però moltes vegades, la por al fracàs o la manca de confiança per fer propostes deixen en l’oblit idees aplica-bles i que podrien aportar un salt qua-litatiu a les companyies. Aquest va ser el punt de partida de la sessió “Volem ser innovadors? Com convertir les ide-es en plans d’acció”, organitzada per la Cambra de Terrassa i que va protago-nitzar el consultor i expert en creativi-tat, Jordi Salvador.

La jornada va servir perquè els vint em-presaris presents poguessin conèixer mètodes de generació d’idees innova-dores aplicables al dia a dia en les se-ves activitats, amb l’objectiu de pas-sar de la idea incubada a l’oportunitat, i de l’oportunitat a la generació d’un pla d’acció.

FoRMació continuada. Durant més de dues hores, Salvador va exposar plantejaments i reflexions sobre com fer d’una empresa gran, un espai inno-vador. Però la jornada no va ser unidi-reccional, sinó que els assistents van poder debatre sobre les seves experi-ències i van tenir l’oportunitat de va-

lorar la ponència i exposar la seva vo-luntat de tornar a celebrar una jornada per ampliar la seva formació.

La sessió va estar dirigida a alumnes i exalumnes dels Programes Nord per a directius que la Cambra celebra des de fa 15 anys, i entra dins d’una de les principals novetats de la institució per a aquest 2011: els Programes Nord pel Perfeccionament de Directius. Segons la responsable de Formació, Sònia Pé-rez, el propòsit d’aquestes jornades és “donar continuïtat a les competènci-es que els participants han treballat en programes de direcció general, estra-tègia internacional o màrqueting”. Pé-rez explica que, amb els programes de perfeccionament resolen una deman-da dels directius que es formen a la Cambra, ja que “surten satisfets i de-manen continuar la relació formativa”, i detalla que el propòsit és fer sessions “d’un alt nivell, que busquin l’especia-lització”. Aquesta va ser la primera proposta dels Programes Nord de Perfeccionament de la Cambra, que tindran continuïtat a l’estiu, amb una sessió sobre estratègi-es de comunicació interna i externa. A l’octubre se celebrarà una classe sobre tàctiques comercials de diferenciació, i al desembre es tancarà l’any amb una jornada dedicada al màrqueting digital.

/// V.SOLVAS

47b30 DIVENDRES, 6 DE MAIG DEL 2011 estació de seRvei

1. Protecció per a la nova joguina. El gran anunci tecnolò-gic de la temporada ha estat la sor-tida de l’ipad2. Marware ha aprofitat l’ocasió per treure al mercat aques-ta col·lecció de fundes protectores de policarbonat, amb una gamma de colors variada i amb un disseny ele-gant i minimalista.

2. Running segur. La pràc-tica de l’esport és cada cop més popular, però pot causar lesi-ons. Reebok ha volgut minimitzar aquest risc incorporant la sola Zig-Sonic als seus models. El seu dis-seny, en forma de ziga-zaga, gene-ra impuls i redueix en un 20% el desgast natural de la musculatu-ra de les cames. Les sabatilles amb sola ZigSonic també prometen millorar els teus temps.

3. L’era streaming. després de les eres del vinil, la casset, el Cd i l’MP3 arriba el torn de l’strea-ming. Logitech vol agafar la davan-tera i ha llançat el seu Squeezebox Touch, un reproductor domèstic que evita la feina de descarregar música i passar-la al gadget cor-responent. Aquest nou produc-te incorpora Spotify per a usuaris premium i porta l’streaming a casa seva.

4. El 3d als videojocs. nin-tendo ha fet un pas més en l’evolu-ció dels videojocs amb la 3dS. La nova consola obre l’era de les tres dimensions als videojocs, i sense la necessitat d’ulleres.

5. Rellotge-mòbil. Aquest rellotge de burg no és el que sem-bla: a més de consultar l’hora podràs rebre i fer les teves truca-des. El model incorpora un teclat, micròfon i altaveus, i una entra-da per a auriculars i uSb per poder carregar-lo.

6. bicicleta de disseny dockers és sinònim de pantalons, però el bon disseny no coneix límits. Aquesta vegada s’ha aliat amb el cre-ador de bicicletes johnny Cruiser per crear aquest model beach Cruiser, pensat per circular per la ciutat.

3

5

4

6

1

2

Revista B30 nº37, Maig 2011

Documents

Transcript of Revista B30 nº37, Maig 2011