Revista B30 nº15, Maig 2009

LES PETITES GRANS OBRES DEL PLA ZAPATERO /// 26

B30Martí Puig, president Pimec Vallès Occidental /// 6Josep Monràs, alcalde de Mollet /// 31

N. 15 /// 8.05.2009 La revista econòmica del Vallès

3B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009 KM ZERO

8.05.2009ELS PETITS CANVIS NO SEMPRE SÓN PODEROSOS

El Fons Estatal d’Inversió Local, popularment conegut com el Pla Zapatero, ha suposat una injecció extra de diners que els ajuntaments han aprofitat per fer reformes. Només entre Sabadell i Terrassa invertiran uns 70 milions d’euros en més de dos-cents projectes de caràcter urbà, que van des de la rehabilitació d’edificis o espais públics, fins a la promoció turística. La finalitat última és generar llocs de treball i contrarestar d’aquesta manera els devastadors efectes de la crisi. Però mentre els municipis de l’Eix Empresarial de la B-30 estan entretinguts amb obres domèstiques, que inicialment no preveien en els seus programes d’actuació, continuen pendents les infraestructures essencials que reclama el territori. Coincidint amb la posada en marxa del Pla Zapatero, el govern tripartit ha anunciat un principi d’acord per desbloquejar la construcció del Quart Cinturó. Després de mesos i mesos de negociació, el pacte polític entre ICV, ERC i el PSC deixa el projecte molt per sota de les expectatives de les patronals i de les institucions que fomenten el desenvolupament del Vallès Occidental. El Quart Cinturó era la prioritat i ha tornat a quedar a la cua.

La banca ha perdut la confiança en els empresaris

MARTÍ PUIG ///PRESIDENT DE La DELEgaCIó TERRITORIaL DEL PIMEC DEL VaLLèS OCCIDENTaL

Mollet, una ciutat compacta i de futur al peu de la B-30JOSEP MONRàS ///aLCaLDE DE MOLLET DEL VaLLèS

EL VALLèS ES GASTA EL PLA ZAPATERO EN OBRES DOMèSTIQUES

Tecnologia per conservar el patrimoni històric

Dalt d’un carro pel rodal del riu Ripoll

RADAR

6ROTONDA

31

GAS A FONS

26 GPS

34

àREA DE DESCANS

36ESTACIÓ DE SERVEI

43Màrqueting ‘low cost’, una altra mesura anticrisi

B30 EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local grup de Comunicació. PRESIDENTS: antoni Cambredó i Ra-

mon grau. DIRECCIÓ EDITORIAL: Carles Flo i Pere Esquerda DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu SOTSDIREC-

TOR: Josep m. Vallès COORDINADOR DE REDACCIÓ: Francesc Castanyer (PaUTa mEDIa). REDACCIÓ: Xavier amat, Ivanna Vallespín.

COL·LABORADORS: Xavier Barba, Francisco gil, Xavier Olivella, Teresa Vallbona PROJECTE GRàFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTA-

DA: Ivanòvitx FOTOGRAFIA: Isabel marquès COORDINACIÓ DE PRODUCCIÓ: maribel Pinillos MAQUETACIÓ: Sergi Felip ASSESSORA-

MENT LINGüÍSTIC: Susanna Turon ADMINISTRACIÓ: anna Comella i Ivan grau IMPRESSIÓ: Cre-a /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT,

carrer Sant antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// REDACCIÓ: [email protected] /// PUBLI-

CITAT: Oriol gallisà, Ferran Calonge (93 590 86 00) /// ADMINISTRACIÓ COMERCIAL: Toni garcia /// DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008

COL·LABORADORS DE LA B30

aJUNTamENT DE RUBÍ · aJUNTamENT DE SaNT CUgaT

BOEHRINgER · CamBRa DE COmERÇ DE TERRaSSa ·

CaNO CaTaLUNYa · CaTaLaNa OCCIDENT · CECOT-FCF ·

HOSPITaL gENERaL DE CaTaLUNYa · ISS FaCITLITY SER-

VICES · NODUS BaRBERa (aJUNTamENT DE BaRBERà)

30.000 ExEMPLARS MENSUALS

ENCaRTaT aL ‘DIaRI DE SaNT CUgaT’ I a L’‘aVUI’ I DIS-

TRIBUïT a EmPRESES I INSTITUCIONS DEL VaLLèS

RADAR5B30

DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009 RADAR

Mollet

Barberà

Castellar

Sant Quirzedel Vallès

Palau de Plegamans

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

RADAR B30

L’INDICADOR RàNQUING D’ExPORTACIÓ

CaDa MES La REVISTa B30 PRESENTa uN RàNQuINg DE LES 10 EMPRESES DE La DEMaRCaCIó DE La CaMBRa DE COMERç I INDúSTRIa DE TERRaSSa QuE haN TRaMITaT MéS CERTIFICaTS D’ExPORTaCIó FORa DE La uNIó EuROPEa a TRaVéS DE L’ENTITaT.

MaIg1 EuRofRaganCE RuBí

2 B. BRaun SuRgiCal RuBí

3 inDCRE TERRaSSa

4 iPagSa inDuSTRial RuBí

5 ToP CaBlE RuBí

6 ElaSTogRan RuBí

7 MoEHS CaTalana RuBí

8 lEng D ‘oR CaSTELLBISBaL

9 CooPER CRouSE-HinDS TERRaSSa

10 DElTalaB RuBí

és la xifra aprovada pel consell de ministres per ajudar les petites i mitjanes empreses. Concretament, per una banda, s’impulsarà una línia de crèdits avalat per l’ICO de fins a 3.000 milions d’euros, que permetrà les pimes i els autònoms de-manar crèdits per valor de les factures que tenen pendents

de cobrar. D’altra banda, es permetrà als ajuntaments en-deutar-se a llarg termini per fer front a problemes de liqui-ditat; no obstant això, s’obligarà els consistoris a planificar el seu reequilibri financer i a presentar plans de sanejament per assegurar l’estabilitat financera. /// aRXiu

14.000MILIONS

Sabadell fomentarà la creació de cooperatives

L’ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch, i l’entitat ara_Coop, han sig-nat un acord per fomentar la fórmula em-presarial cooperativa per a noves empre-ses i negocis en transformació. En aquest sentit, ara_Coop aportarà al Vapor Llonch els recursos materials i tècnics necessa-ris per respondre consultes sobre la cons-titució de cooperatives. a més, es farà un seguiment durant un any de la cooperati-va creada. L’entitat també portarà a terme tasques d’assessorament i formació pre-sencial a tots aquells grups d’emprenedors que potencialment puguin constituir-se com a cooperativa. D’altra banda, el conveni també estableix que el Vapor Llonch farà difusió del coope-rativisme al municipi. En aquest sentit, per al proper 19 de maig s’ha programat el curs Crea la teva cooperativa al Viver d’Empre-ses de Sabadell. ara_Coop es va crear l’any 2005 amb l’ob-jectiu d’estimular la creació d’empreses cooperatives de treball associat, serveis i transportistes, habitatges, ensenyament, consumidors i agràries i les ajuda durant el procés de constitució.

Terrassa estudia implantar aerogeneradors als edificis públics

El consistori egarenc estudia la possibilitat de col·locar petits aeroge-neradors al terrat dels edificis per mi-llorar l’eficiència energètica de la ciu-tat. Es tractaria d’un sistema com-plementari a l’energia elèctrica i, en principi, s’intal·laria en edificis públics i en promocions d’habitatges de protec-ció oficial. El regidor de medi ambient, màrius massallé, ha assegurat que “fa molt de temps que ho tenim al cap. Els tècnics de medi ambient tenen l’encàr-rec de començar a estudiar-ho”.

Barberà donarà feina a les dones maltractades

La ciutat ha presentat un protocol municipal d’actuació per contractar i for-mar dones a l’atur que han patit o patei-xen violència de gènere, per afavorir-ne així la reinserció laboral. aquest protocol es portarà a terme, com a prova pilot, en

un total de 9 ciutats. Barberà va presentar aquesta iniciati-va en el marc de les jornades de portes obertes de Barberà Promoció celebra-des el 18 d’abril passat. amb el lema Con-ciliar i avançar, la jornada versava sobre la conciliació de la vida personal i profes-sional, ja que Barberà participa, junta-ment amb Rubí, en una experiència pilot per establir als polígons industrials un pla de conciliació de la vida personal, fa-miliar i laboral, com a mesura per afavo-rir la igualtat d’oportunitats.

Jornada sobre tresoreria a Palau de Plegamans

Una trentena d’empresaris pala-uencs han assistit a la conferència Tre-soreria i finançament a la pime, celebra-da a l’auditori de Can Cortès de Palau. La jornada ha tractat aspectes sobre com valorar les perspectives estratègiques, financeres i econòmiques del seu negoci, així com la informació que cal per pren-dre decisions encertades en l’àmbit de la tresoreria. També s’ha parlat de l’origen dels problemes financers i econòmics que poden patir les seves empreses i les mesures d’ajustament intern recomana-bles quan cal canviar el rumb de la marxa de l’empresa.

21

3

4

6 RADAR B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

1 ///litessin crèdits a les pimes arribessin re-alment, això afavoriria molt la gestió fi-nancera de les empreses. Però això no és així. Les pimes sentim cada dia la infor-mació sobre aquestes ajudes, però la re-alitat en el dia a dia és molt diferent. Ens trobem amb una banca, hi incloc també les caixes, que no està col·laborant prou per fer-ho possible.La banca afirma que està donant crèdits, només faltaria, però és clar, no s’estan estudiant amb prou detall els diferents casos de pimes que els sol·liciten. En aquests moments hi ha pimes consolida-díssimes que estan travessant moments complexos a causa de la morositat o altres dificultats pròpies de l’actual conjuntu-ra. Però són empreses que poden respon-dre amb patrimoni, que tenen una antiga relació amb les entitats financeres, impe-cable. Però tot i això es posen en el ma-teix sac i no es faciliten les operacions de crèdit. Naturalment aquesta distinció en-tre unes empreses i d’altres sense aquesta trajectòria no s’està tenint en compte.

Quina diria que pot ser-ne la causa?La banca està perdent la confiança en les pimes. En molts casos s’han trencat re-lacions de confiança molt antigues. En-cara recordo quan els tractes es feien considerant la trajectòria personal i em-presarial i acabaven en una encaixa-da de mans. Avui això és impensable. En aquests moments són moltes les empre-ses que no poden fer front a les exigènci-es de les entitats financeres i el seu ele-vat control del risc.

El 26 de març uns 250 representants de pimes i autònoms catalans vau assistir a Madrid a la concentració empresarial al Congrés dels Diputats per traslladar el malestar d’aquest col·lectiu a Espanya davant de la falta de mesures efectives que solucionin l’asfíxia financera que pateixen a causa de la crisi. És aquest el problema principal?Sens dubte. Si tots aquests ajuts que el govern central ha anunciat que trasllada-ria a les entitats financeres perquè faci-

aquest ordre. En el primer cas, el del sector industrial, engloba empreses amb entre 20 a 50 treballadors i en el cas del comerç, em-preses que estan entre els 5 i els 10 treballa-dors, aproximadament. Pel que fa als autò-noms, la seva presència queda reflectida en la important representativitat que tenim de gremis associats de diferents sectors. Per aquesta raó tenim una sectorial dedicada exclusivament a aquest grup, que està tre-ballant en aquests moments per oferir un suport directe a aquest col·lectiu, un dels més castigats per la situació econòmica.

Les petites i mitjanes empreses són, segons el president de Pimec Vallès Occidental, un dels principals sectors afectats per la situació econòmica del moment. La Pimec demana, però també proposa, solucions TExT: CaRMEn S. laRRaBuRu /// FOTOS: iSaBEl MaRQuÈS

El sabadellenc Martí Puig és el president de la delegació terri-torial de Pimec del Vallès Occi-dental, que integra moltes de les petites i mitjanes empreses d’aquest territori.

Quines característiques empresarials tenen aquestes pimes del Vallès Occidental agrupades entorn a la Pimec?Els nostres associats pertanyen bàsica-ment als sectors industrials i de comerç, en

Martí Puig, industrial, 48 anys i sabadellenc, després d’una llarga trajectòria en el món empresarial com a administrador i gerent de diverses companyies de logística, administra des de fa 25 anys la seva empresa familiar, Cisternas del Vallès S. A.Convençut de la progressiva impor-tància dels temes de medi ambient i la seva implicació directa en l’activi-tat empresarial, ha endegat una ini-ciativa, pionera a la Unió Europea: el Club Emas. Es tracta d’una associa-ció privada, sense ànim de lucre, for-mada per empreses i altres organit-zacions de diferents sectors i dimen-sions que tenen en comú la voluntat de millora ambiental, materialitzada en la participació en el sistema comu-nitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS). Les empreses i organitzaci-ons que formem part d’aquesta asso-ciació es caracteritzen per l’esforç vo-luntari en defensa del medi ambient, més enllà del compliment de la legisla-ció ambiental.

EL PERFIL

Un empresari convençut que el futur passa pel medi ambient

La banca ha perdut la confiança en les petites i mitjanes empreses

Martí Puig/// President de Pimec Vallès Occidental

7B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009 RADAR

Quin balanç fa dels diferents ajuts del govern autònom i del central per a les empreses?Si ens quedem circumscrivint només al terme empreses, considero que seria poc just dir que no s’ha fet res. Però si en-trem en detall: els autònoms, les micros, les petites i les mitjanes empreses, les co-ses canvien. I per aquesta raó vaig partici-par en la concentració d’empresaris i au-tònoms del dia 26 de març a Madrid. El fet d’anar a Madrid no passava per demanar diners, el que demanàvem era eficàcia i urgència a tot un seguit de mesures apun-tades per part del govern i moltes d’altres que demanem fa molts anys: molt abans que ningú pensés en el que avui ens tro-bem. La qualitat final de les mesures pre-ses pels diferents governs la donarà l’efi-càcia per fer-les arribar amb la urgència necessària a les pimes. Cada dia les pimes estem patint la solitud i el desencant. No poder veure un mínim senyal efectiu, so-lucions àgils directes que ens ajudin a pas-sar el dia a dia, desespera.

REfoRMES BàSiQuES i PEnDEnTS

Segons el seu parer, quines són les reformes bàsiques que s’haurien de fer pel que fa a les pimes de forma prioritària?En la meva opinió haurien de ser bàsica-ment tres: la reforma de la Llei de morosi-tat 3/2004, les reformes estructurals pen-dents del mercat de treball i la reforma de la política fiscal. Pel que fa a la morositat, la manca d’una llei clara (3/2004) on els

terminis de pagament no queden perfec-tament delimitats fa que en aquests mo-ments de crisi econòmica sigui la vàlvu-la de sortida i coixí de moltes empreses per no pagar adequadament. Això vol dir menys diners i més necessitats de finan-çament per a altres. I, en conseqüència, el tancament de pimes i l’atur que d’ai-xò es desprèn. Pel que fa a la fiscalitat, es poden esmentar aspectes específics que ajudarien a la gestió de les empreses pe-tites, com ara la reducció del tipus d’IVA de certs productes i serveis bàsics com a mesura d’incentiu al consum, o la reduc-ció de l’impost de societats fins al 20% per a les petites i mitjanes i fins a un 18% per a les micros. Convindria també estimu-lar la reinversió i la capitalització de les empreses no pagant l’impost de societats d’aquella part que es destini a aquest efec-te, fins a la data de repartiment de benefi-cis si escau.Pel que fa a la reforma laboral, s’hauria de procurar que el mercat de treball fos molt flexible i molt segur per a les perso-nes. Els treballadors han de tenir garanties de protecció. Considero que la flexisegure-tat (“menys restriccions legals per a la con-tractació i rotació de treballadors i uns pro-grames més amplis de desocupació con-dicionats a la formació per reintegrar-se al mercat de treball”, segons la UE) podria ser l’element que ajudés al canvi. Però falten moltes voluntats polítiques efectives per part dels partits i els sindicats.

La manca d’infraestructures que ajudin la competitivitat empresarial és

una demanda clàssica de l’empresariat en aquest territori. Quines considera prioritàries?Totes les que compleixin dos requisits fo-namentals: que tinguin una base política i que siguin justificables des del punt de vis-ta econòmic. Cap d’elles soles. En aquests moments tenim un empatx d’infraestruc-tures pendents en el territori. Hem es-tat abandonats durant molts anys, i ara tot sembla necessari i potser no tot ho és. Ne-cessitem amb urgència un pacte nacional per a les infraestructures, i que aquestes puguin ser executades amb visió de país, de territori global. En una ocasió vaig sen-tir dir a una alcaldessa que “les infraes-tructures no han de ser fronteres per als territoris”; comparteixo plenament aquest principi. I a més afegiré que les infraes-tructures han de servir per buscar i cre-ar cohesió social entre els territoris. ¿Algú pot pensar que una línia de ferrocarril o una carretera vagi d’un origen a un destí sense donar suport i compliment a les ne-cessitats de tot allò que es trobi enmig?La comarca del Vallès té una importància dins la logística de la Catalunya del futur que molta gent encara no és capaç de valo-rar suficientment.

la PiMEC DEl VallÈS oCCiDEnTal

Quines han estat les iniciatives de la seva organització per fer front a aquesta situació econòmica tan difícil?A finals del novembre passat vàrem po-sar en coneixement de tots els associats un Decàleg per fer front a la crisi, un tre-

El fet d’anar a Madrid no passava per demanar diners, el que demanàvem era eficàcia i urgència a tot un seguit de mesures apuntades per part del govern i moltes altres que portem demanant fa molts anysEn molts casos s’han trencat relacions de confiança molt antigues entre les entitats financeres i les pimes

ball de reflexió sobre el moment present amb suggeriments per afrontar la delica-da situació que ja teníem a sobre. El decàleg constava de deu punts: aus-teritat d’operativitat, prudència inver-sora, activació de la gestió de compres, control de risc a clients, identificar fonts de finançament, no exhaurir la capaci-tat d’endeutament, formar els treballa-dors en moments de poca feina, planifi-car l’optimització fiscal i l’aprofitament de línies d’ajuts i mercats exteriors.

Quins són els seus principals objectius com a president de la Pimec del Vallès Occidental?Aquesta pregunta és la que em suposaria més temps respondre, perquè la veritat és que tenim molta feina per fer, però amb poques paraules també li contestaré que entre d’altres objectius hi ha el de portar a bon port la missió de Pimec: “Com a organització empresarial més representativa de Catalunya, represen-tem i defensem els interessos i els valors de la pime i els autònoms davant de les administracions, la resta d’agents socials i la societat en general, i contribuïm activament al seu creixement i la seva competitivitat. A més, oferim a la pime tots els serveis i totes les eines que l’ajudin a fer-la més forta i competitiva en un mercat global i sense fronteres”. Contestant de forma menys institucional li diré que l’objectiu d’aquest president és treballar perquè d’aquesta crisi en sortim més reforçats i repensem la manera de produir i de viure.


El govern desbloqueja el projecte del Quart Cinturó

E ls tres partits que formen el govern català (PSC, ERC i ICV-EUiA) han ar-

ribat a un acord per desbloquejar la cons-trucció de l’anomenat Quart Cinturó, amb un traçat diferent al dissenyat pel Ministe-ri de Foment. Republicans i ecosocialistes, que fins ara s’havien mostrat contraris al projecte, han acabat reconeixent, amb con-dicions, la necessitat d’impulsar aquesta carretera per millorar la mobilitat dels ciu-tadans de les comarques del Baix Llobre-gat, el Vallès Occidental i l’Oriental. Prope-rament, la Generalitat remetrà al Ministe-ri de Foment nous traçats alternatius a la proposta actual.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, s’ha mostrat satisfet per l’acord i ha afirmat que “era un pas necessari, però ara fa falta el pas definitiu”. Tenint en compte que aquest acord no especifica quin serà finalment el traçat de la via, tant ERC com ICV han de-cidit presentar un document a Nadal, on s’estableixin els criteris i les característi-ques que, segons aquestes dues formaci-ons, hauria de tenir aquest nou traçat.

L’exconseller de Medi Ambient Salvador Milà (ICV) creu que “es podria haver avan-çat i concretat molt més” en el nou tipus de

traçat, tenint en compte que ja existeixen estudis alternatius, encara que també ha valorat positivament el principi d’acord. El diputat ecosocialista ha afirmat que els pa-ràmetres que definiran el nou traçat evi-dencien que la ronda del Vallès “no és un Quart Cinturó canviant-li el nom, sinó una cosa totalment diferent”.

El Quart Cinturó, també anomenat ronda del Vallès o B-40, unirà Abrera i Granollers, passant per Terrassa i Sabadell. De fet, les obres del tram entre Terrassa i Viladeca-valls ja estan molt avançades i s’espera que a l’estiu s’obri a la circulació. Foment es-perava estrenar tota l’obra l’any 2011, un calendari que es pot allargar a causa de la presentació dels nous traçats per part de la Generalitat.

PACTE NACIONAL. La ronda del Vallès és, però, un dels punts de l’entesa, ja que el tri-partit va aconseguir un principi d’acord so-bre el Pacte Nacional per a les Infraestruc-tures, el document que marca les necessi-tats de Catalunya en aquesta matèria fins al 2020. Aquest text ha de ser aprovat pel con-sell executiu a mitjans de maig.

Entre altres punts recollits en el Pacte, des-taca la priorització de les inversions ferrovi-àries, especialment a l’àrea de Barcelona; a la capital, es preveu la construcció d’un ter-cer túnel ferroviari. El Pacte també ha des-bloquejat el projecte del túnel d’Horta, que finalment serà només ferroviari. D’altra banda, també hi ha diferents plans per cre-ar línies de tramvia a diferents ciutats cata-lanes, entre les quals hi ha el de Mollet, el de Manresa i el de Tortosa. /// REDaCCIó

La ronda Vallès serà inclosa dins el Pla Nacional d’Infraestructures, que el consell executiu té previst aprovar durant aquest mes de maig

INFRAESTRUCTURES /// VaLLèS

Les obres de la ronda Vallès a l’altura de Terrassa ja estan molt avançades /// ISaBEL maRQUèS

Llum verd al túnel d’Horta, exclusivament ferroviari

El pla territorial metropolità de Barce-lona, que s’aprovarà al mes de maig,

inclou la construcció del túnel d’Horta, que travessarà la serra de Collserola, així com un altre sota la Diagonal, tots dos de caràc-ter ferroviari.

El túnel tindrà el mateix traçat que ja reco-llia l’avantprojecte del pla territorial apro-vat el maig del 2008. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques vol tirar endavant el pla territorial, document base sobre el qual es planifica l’àrea, i en què s’aposta per la connectivitat entre les actuals i futures línies de Rodalies, a més del metro i el tramvia.

Tot i que el projecte de foradar Collsero-la havia despertat certes reticències en-tre el soci de govern, el grup ICV-EUiA, finalment el tripartit també ha aconse-guit desencallar aquest tema, que serà un dels punts del Pla Nacional d’Infra-estructures.

No obstant això, existeix una altra alterna-tiva per creuar Collserola i connectar Bar-celona amb el Vallès, amb la prolongació de l’actual túnel de Ferrocarrils de la Ge-neralitat que actualment finalitza a l’avin-guda del Tibidabo. /// REDaCCIó


El túnel travessarà la serra de Collserola /// LL. LL.

Els grans municipis demanen el TramVallès

l a major part de les poblacions del Va-llès Occidental ja aposten per la cons-

trucció del TramVallès: Sant Cugat, Rubí, Terrassa i Sabadell. Les quatre ciutats su-men gairebé 600.000 habitants i ja han do-nat el seu vistiplau al TramVallès, seguint així l’exemple de Badia del Vallès. Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mo-goda també han manifestat el seu suport. Només manquen per pronunciar-se Cerda-nyola i Ripollet.

El TramVallès, reivindicat per l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), l’en-titat ecologista Adenc, el sindicat CCOO i di-ferents associacions veïnals, té com a ob-jectiu resoldre importants mancances de transport urbà i interurbà a la segona àrea metropolitana catalana, gràcies a la cons-trucció d’una xarxa de tramvies, que acos-taria nombrosos barris i ciutats entre ells i es trencaria així la radialitat de la xarxa fer-roviària actual.

MITJà IDONI. La PTP considera el tramvia com el transport idoni per recórrer distàn-cies urbanes de fins a deu quilòmetres. Es tracta d’un mitjà que és capaç de transpor-tar entre 4.000 i 8.000 persones per hora i sentit (el 50% de la capacitat d’una línia de metro) a un cost 6 o 10 vegades inferior al del transport subterrani. A més, el consum energètic és molt baix i la seva capacitat pot ser equivalent a vuit carrils per a vehicles privats. /// REDaCCIó Esquema de la proposta de TramVallès /// PTP



Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

Proposen encarir l’accés a Barcelona per Vallvidrera

Des de l’Ajuntament de Barcelona va sorgir fa un parell de setmanes una

proposta que darrerament ha generat di-ferents opinions i controvèrsies des de municipis i entitats de la comarca. I és que el regidor d’Urbanisme de Barcelo-na, Ramon Garcia-Bragado, ha defensat que el peatge dels túnels de Vallvidrera si-gui més car per entrar a la capital catala-na que per sortir-ne. El regidor aposta per “discriminar el peatge d’entrada i de sorti-da” per contribuir així a reduir la circula-ció als accessos del Vallès cap a la Via Au-gusta de Barcelona.

Des de la comarca, la proposta no es veu amb bons ulls; així, des de la patronal Ce-cot asseguren que “es tracta d’una mesu-ra puntual que no ajudarà a la desconges-tió, sinó que significarà un càstig per als usuaris, que no hi deixaran de circular o optaran per vies com la C-58, que ja estan molt col·lapsades”.

Des de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, a més, demanen “una solució global en infraestructures, com la millo-ra de la xarxa ferroviària, el carril VAO o el

túnel viari d’Horta. Mesures esmentades al pla territorial que completen la conne-xió amb Barcelona”.

MILERS D’USUARIS. Els túnels de Vallvi-drera, inaugurats el 26 d’agost del 1991 per l’empresa Tabasa, suporten un volum de trànsit d’uns 35.000 vehicles diaris. Actu-alment els usuaris dels túnels de Vallvi-drera paguen una tarifa per a la seva uti-lització que varia en funció del tipus de ve-hicle i de l’hora per la qual se circula, amb una distinció entre les hores punta i les hores vall. /// REDaCCIó

Peatge dels túnels de Vallvidrera /// LLUÍS LLEBOT

INFRAESTRUCTURES /// SaNT CugaT

Castellar disposarà d’un aparcament per a camions

les obres d’execució de l’aparcament de vehicles de mercaderies del Polígon In-

dustrial del Pla de la Bruguera van comen-çar a mitjans d’abril, uns treballs que tenen un pressupost d’1,6 milions d’euros i que es perllongaran durant 5 mesos.

El nou aparcament serà a l’aire lliure i està situat en un solar de 13.250 metres qua-drats, limitat pels carrers de la Segarra, Sol-sonès, Berguedà i Maresme, molt a prop del Centre de Serveis per a Empreses. La nova instal·lació tindrà capacitat per a 136 ve-hicles i les places es distribuiran segons la

grandària d’aquests vehicles; així, hi haurà 42 places de 9 metres de longitud, 37 de 12 metres i 57 de 17 metres.

A més, l’aparcament disposarà d’una xarxa de televigilància i tindrà un tancament de 2,5 metres d’alçada de formigó. També es preveuen altres elements, com una xarxa de megafonia, un sistema contra incendis o equips de control d’accessos. El consistori també està estudiant la possibilitat d’ubi-car-hi serveis complementaris, com una benzinera, un taller de reparació, un tren de neteja o un bar-botiga. /// I.V.

EQUIPAMENTS /// CaSTELLaR

Solar on s’ha començat a construir l’aparcament de camions, al Pla de la Bruguera /// I. maRQUèS


Castellar, una ciutat limitada per les comunicacions

La manca d’unes bones infraestructures pot suposar un fre al desenvolupament d’aquest municipi en ple creixement PER: iVanna VallESPÍn

Sobre Castellar del Vallès ha pe-sat, des de fa anys, l’etique-ta de poble dormitori de Sa-badell. La seva proximitat a la cocapital, el gran volum de construcció d’habitatges

i la manca de serveis ha provocat sempre un alt índex de mobilitat cap a l’exteri-or. Aquesta tendència, però, s’ha intentat capgirar en els darrers anys amb la crea-ció d’una potent àrea industrial que pogués captar molts treballadors locals i conver-tir-se així en un focus important de crea-ció de treball.

Històricament, l’activitat principal de la vila va ser l’agricultura, però aquesta va ser substituïda al segle xix per la indús-tria, bàsicament tèxtil. El procés impara-ble d’industrialització, gràcies, en bona part, a la presència del riu Ripoll, va con-

vertir les terres de cultiu en zones edifica-des o polígons industrials. El desenvolu-pament econòmic i social del municipi del segle passat està lligat al nom de la família Tolrà i de la potent empresa tèxtil que va instal·lar al municipi i que hi va romandre fins a finals dels 80.

Actualment, Castellar disposa de dos polí-gons industrials (Pla de la Bruguera i Can Carner) i amb un tercer (Can Bages), que tot just s’està començant a construir. En aquestes zones industrials hi ha ubica-des unes 800 empreses que donen feina a unes 5.000 persones de tota la comar-ca. D’entre elles, destaca el sector metal-lúrgic, la fusta i la construcció. Però la cri-si està canviant el panorama i la indústria està perdent pes a favor del sector ser-veis, que és el que, des d’aquest 2009, ge-nera més ocupació.

1 ///

2 ///

3 ///

Desenvolupament econòmic /// Castellar del Vallès

HABITANTS22.626, a finals del 2008

POLÍGONSPla de la Bruguera i Can Carner, a més de Can Bages (en construcció)

EMPRESES846 censades, a finals del 2008

DADES

1 /// iMaTgE DEl nuCli uRBà DE CaSTEllaR. EL mUNICIPI Ha DESEN-VOLUPaT EN LES DaR-RERES DèCaDES UNa POTENT àREa INDUS-TRIaL /// aJT. CaSTELLaR

2 /// CEnTRE D’EMPRESES DE CaSTEllaR. EN aQUEST EQUIPa-mENT S’UBIQUEN DI-VERSES EmPRESES DE NOVa CREaCIó I, a méS, S’OFEREIX aSSESSO-RamENT I INFORmaCIó aLS EmPRESaRIS/// I.m.

3 /// PolÍgon Pla DE la BRuguERa. éS La PRINCIPaL àREa INDUSTRIaL DEL mUNI-CIPI, maLgRaT QUE EN EL DaRRER aNY ESTà VEIENT COm TaNQUEN aLgUNES EmPRESES /// I. maRQUèS

aSSignaTuRa PEnDEnT

El transport, tant pel que fa a infraestruc-tura com a servei públic, és l’assignatu-ra pendent del municipi. L’expansió conti-nuada demogràfica i industrial no ha anat acompanyada d’una millora dels serveis en infraestructures, fet que ha portat a una “situació d’esgotament de les infraes-tructures actuals”, segons reconeix el re-gidor de Promoció Econòmica de Caste-llar, Joan Creus. “La situació actual de les comunicacions és complicada, però amb propostes de millora”, afegeix. I és que, no obstant això, Castellar viu a l’espera de la construcció de dos grans projectes viaris, com són l’Eix del Ripoll i el Quart Cinturó.

Quant al transport públic, només existei-xen connexions amb els municipis propers via autobús, mentre també s’espera que al-gun dia hi arribi el tren, una reivindicació dels castellarencs des de fa ja dècades.

PEnSanT En El fuTuR

Malgrat l’actual situació econòmica, Cas-tellar vol ampliar les seves 193 hectàre-es industrials i afegir-ne gairebé 21 més amb la construcció del polígon de Can Ba-ges, un projecte que segons Creus “ha de permetre desenvolupar i ampliar sectors de futur com el logístic”. “Qualsevol in-versió té el seu risc, però malgrat tot, fa-cilitar el desenvolupament empresarial i els projectes de creació d’activitat, a un termini mitjà i llarg serà beneficiós per al territori, per a la seva població i per al seu creixement i la seva consolidació econòmica”, afegeix.

Precisament, amb vista al foment del tei-xit empresarial i la creació d’empreses, Castellar disposa d’un Centre de Serveis per a Empreses, que està ubicat al Pla de la Bruguera i que actualment acull 17 nous emprenedors. En aquest equipament, a més, s’organitzen activitats de dinamit-zació empresarial i jornades i s’ofereix as-sessorament empresarial.

Amb vista al futur, el consistori castella-renc es marca com a fites principals la millora de les comunicacions, el foment de les associacions empresarials, la implantació del Pla d’Innovació del Ripoll, la millorar dels serveis a les empreses i la potenciació dels clústers de l’alimentació i la salut.

SabadellA

tlántico

és

una m

arc

a r

egi

stra

da d

e B

anco

de S

abadell,

S.A

. R

BE n

úm

. 1122/0

9

BS Nòmina

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

“Vull el 3%de devolució en

els rebuts”

Amb la nòmina, síÉs senzill. Per això he domiciliat la nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí.

zero comissions d’administraciói manteniment.

targetes de crèdit i dèbit gratuïtes.

reintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers Servired*.

devolució del 3% dels rebuts de gas,

Informi-se’n trucant al 902 686 692, awww.amblanominasi.com o vingui amb la nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

gratuïtament de totes les gestions.

B30.indd 1 20/04/09 13:25


al març s’inaugurava un nou parc empresarial a Sant Cugat, Can Sant Joan Business Center, amb la signatura del grup immobiliari R5R TExT: XaViER aMaT /// FOTOS: i.M.

Antoni Riera Robusté /// Director general de R5R grup Immobiliari

èrcia derivada de processos de plane-jament i gestió urbanística, redacció de projectes i execució d’obra que du-ren molts anys. En aquests moments les empreses immobiliàries procuren desaccelerar el ritme d’execució, patri-monialitzar i capitalitzar-se. Malgrat tot, ha estat per a nosaltres un repte i una satisfacció, poder inaugurar aquest edifici, amb el desig que pugui integrar-se en aquest entorn empresarial de més prestigi de l’àrea de Barcelona.

Feia molts anys que s’estava planificant el projecte?La duració del procés de redacció de projectes d’arquitectura i enginye-ria ha estat d’un any i mig, i el termi-ni d’execució de la primera fase, jun-tament amb la urbanització del com-plex, ha estat de dos anys.

En total hi haurà quatre edificis, però de moment s’ha inaugurat el primer. Quan es preveu que estigui acabat tot el complex?La primera fase en funcionament per-met la incorporació de les següents fases així que es vagin executant. El ritme d’edificació d’aquestes s’anirà adaptant a l’ocupació dels edificis. El parc es pot completar en un període d’entre dos i quatre anys.

Fan molt d’èmfasi en els criteris sostenibles de tot el projecte. En què consisteix aquesta sostenibilitat?S’han considerat els conceptes de confort i de sostenibilitat. El confort té a veure amb la llum, les vistes, con-dicions ambientals, ventilació natu-ral, el soroll, tot plegat genera un en-torn de treball més agradable, i per tant més productiu. La sostenibilitat correspon per una banda a minimit-zar l’impacte mediambiental reque-rit pels materials de la pròpia cons-trucció i, per altra banda, a l’ús de tecnologia en els sistemes construc-tius per minimitzar el consum d’ai-gua i electricitat, cada cop més costo-sos. La lletra A de màxima qualifica-ció energètica permet un consum del 55% respecte d’un edifici convencio-nal. L’edificació sostenible, cada cop més valorada al nostre país, reque-reix un major cost en disseny i cons-trucció per aportar un estalvi en con-sum energètic i una major productivi-tat de l’empresa al llarg de tota la vida de l’edifici.

Té R5R altres projectes d’oficines actualment en marxa al Vallès Occidental?El parc empresarial Can Sant Joan Business Center constitueix la branca d’edificació d’oficines de l’empresa, amb la voluntat de mantenir en el futur l’activitat al municipi amb nous projectes d’oficines o industrials.

tacions, que proporcioni representati-vitat corporativa i alhora configuri una imatge singular i adequada a l’entorn. S’hi han incorporat les més actuals con-dicions tècniques de disseny mediambi-ental i eficiència energètica, seguint les recomanacions Leed de Green Building Council, i s’ha obtingut la màxima qua-lificació energètica en la certificació de projecte per l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya.

Quina classe de negocis es preveu que s’hi instal·lin?El parc empresarial està concebut per poder cobrir la demanda d’edificis cor-poratius amb visibilitat per a grans em-preses d’acord amb la zona, mitjançant la construcció de quatre edificis con-nectats per planta baixa amb ús poli-valent. I alhora permetre la ubicació d’empreses que requereixin superfícies d’entre 350 i 4.500 metres quadrats.

Per què es va triar aquest emplaçament?El Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan és singular per la seva implantació de grans edificis cor-poratius en un entorn natural verd i molt ben situat per les seves conne-xions viàries i de transport. És el parc empresarial amb més prestigi de Catalunya.

Pot sorprendre aquesta aposta amb la situació econòmica que estem vivint. No la nota, la crisi, R5R?La promoció immobiliària és una acti-vitat de llarg termini i amb una forta in-

març es va inaugurar el primer dels qua-tre edificis de què constarà. El projecte recau en R5R Grup Immobiliari, empre-sa amb 45 anys d’experiència amb seu a Cornellà del Llobregat, especialitzada en inversió, gestió i promoció immobili-ària, i que té en Antoni Riera Robusté el seu director general.

Què vol ser Can Sant Joan Business Center?L’objectiu ha estat implantar un parc empresarial seguint la línia del Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan, d’alta qualitat en disseny i en pres-

Integrat en el Parc d’Activitats Eco-nòmiques Can Sant Joan, el nou centre de negocis de Sant Cugat del Vallès constarà, una vegada fi-nalitzat, de quatre edificis inde-pendents però connectats a tra-

vés de la planta baixa. Cada mòdul té 4.500 metres quadrats distribuïts en planta baixa de 1.000 metres quadrats i cinc plantes pis de 700 metres quadrats per planta. Hi haurà 300 places d’apar-cament subterrani i 120 en superfície, amb una àmplia zona de jardins i un res-taurant. En total, un conjunt de 26.700 metres quadrats. De moment, el 18 de

La primera fase en funcionament permet la incorporació de les següents així que es vagin executant. El ritme d’edificació s’anirà adaptant a l’ocupació dels edificis. El parc es pot completar en un termini d’entre dos i quatre anys

un entorn de treball amb llum, vistes i sense soroll afavoreix la productivitat


Són, normalment, les properes a les capi-tals de província, on hi ha una concentra-ció major de població, capital, serveis i in-fraestructures. Amb tot, que una comarca sigui més competitiva que una altra no vol dir que desenvolupi estratègies que com-portin millor nivell de vida i benestar per a la seva població, és a dir, que tingui una ma-jor renda per capita.

EL BARCELONèS PUJA. Seguint la llista, el Barcelonès és la segona comarca més com-petitiva de Catalunya. Ha recuperat la sego-na posició després que l’any 2007 retrocedís fins al sisè lloc per la pèrdua de dinamisme econòmic que, d’alguna manera, es va avan-çar al canvi de cicle que s’ha acabat generant a la resta del territori. Durant el 2008, el Tar-ragonès ha caigut una posició i ocupa el ter-cer lloc. A continuació tenim les comarques del Baix Llobregat, el Gironès, el Segrià i el Vallès Oriental, en aquest ordre.

La part baixa de la llista es manté igual. Les quatre comarques menys competitives continuen sent el Pallars Sobirà, la Terra Alta, l’Alta Ribagorça i el Priorat. Es pot dir que aquestes regions no són competitives en un marc global, perquè han optat per es-tratègies de desenvolupament basades en economies locals i nacionals, que han com-portat l’assoliment de nivells de benestar elevats, com és el cas de les comarques pi-rinenques, segons s’extreu d’aquest estudi, que es fa anualment. /// E. NÚÑEZ

El Vallès Occidental manté el lideratge de la competitivitat

E l Vallès Occidental continua sent la co-marca més competitiva de tot Catalu-

nya per cinquè any consecutiu. Així ho posa de manifest l’índex de la consultora Acti-va Prospect corresponent al 2008. L’estu-di, encarregat per l’Associació d’Empresa-ris del Penedès-Garraf, analitza el sòl, el ca-pital, els recursos naturals i el treball com els elements principals per determinar la competitivitat d’una zona. En aquest sen-tit, el Vallès és la comarca que presenta mi-llors registres en vuit factors bàsics: cohe-sió demogràfica i territorial, qualificació de la mà d’obra, transports i comunicacions, accés als mercats de clients i proveïdors i a la informació, innovació i desenvolupa-ment tecnològic, disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, ambi-ent i dinàmica de negocis i provisió de sòl.

Segons Activa Prospect, les comarques més competitives són les que tenen millors con-dicions per operar en un entorn globalitzat.

La comarca és capdavantera en el capital, els recursos naturals i el mercat laboral

El Vallès és líder en aspectes com la cohesió demogràfica, la mà d’obra o les comunicacions /// YOLI TRIgO

ECONOMIA /// VaLLèS

Els habitatges nous són un 7,3% més barats que el 2007

Els preus dels habitatges de nova cons-trucció van baixar un 7,3% de mitjana a

Catalunya l’any 2008, segons les dades de la Generalitat, a partir d’un estudi sobre l’ofer-ta i el preu de l’habitatge d’obra nova a Cata-lunya que va analitzar 216 municipis. Així, el preu mitjà d’un habitatge nou es va situar en 315.800 euros, mentre que el cost per metre quadrat construït, en 3.252 euros. Quant al Vallès Occidental, el preu per metre quadrat es va reduir als 3.477 euros.

Tanmateix, el ritme de venda va disminuir molt durant l’any passat. Si el 2007 un pis trigava a ser venut uns 33 mesos, el 2008 costava al voltant de 47 mesos.

CREIx EL LLOGUER. Mentrestant, el mer-cat del lloguer està experimentant l’aug-ment més important de la dècada. I és que l’any 2008 es van signar al Vallès Occiden-tal 8.816 contractes de lloguer, a un preu mitjà de 936,76 euros, mentre que el 2007 van ser 6.494 contractes a un preu mitjà de 989,04 euros.

Per municipis, a Terrassa el mercat de llo-guer va créixer un 36,5% el 2008 (3.080 con-

tractes); a Sabadell ho va fer un 32,6% (2.378 contractes), a Sant Cugat un 76,4% (935); a Rubí un 39,2% (621); a Cerdanyola, un 32,3% (246), i a Barberà un 24,1% (232).

Quant al preu mitjà del lloguer mensual, hi ha ciutats on ha baixat, com és el cas de Sant Cugat (1.136,28 euros, un 17,6% menys), de Cerdanyola (1.153 euros, –10,7%) o de Terrassa (848,64 euros, –4,3%). En canvi, el preu del lloguer ha pujat a Barberà (1.158 euros, un 11,5% més), a Sabadell (1.035 euros, 2,4%) o a Rubí (919,52 euros, 1,5%). /// I.V.

El lloguer de pisos creix el darrer any /// I.m.

HABITATGE /// VaLLèS


ENTITATS FINANCERES /// VaLLèS

Bancs i caixes veuen l’embargament com a última opció

Cobrar a qualsevol preu. Aquesta és la consigna a les entitats financeres ca-

talanes. Gairebé tot és permès perquè els clients de l’entitat segueixin pagant les se-ves hipoteques. Precisament per això, des de l’estiu passat han creat o reforçat els equips que assessoren, tracten la morositat i s’hi anticipen. Això explica que l’important aug-ment de la morositat no tingui encara la seva traducció literal en els embargaments, ja que només es porten a terme aquells que són in-evitables. I per donar sortida a aquests ha-bitatges, moltes entitats han creat una web específica per vendre’ls.

Malgrat tot, les dades revelen la magnitud del problema. La morositat dels crèdits con-cedits per bancs, caixes d’estalvis i coopera-

tives de crèdit va pujar al gener fins al 4,12% de mitjana en el conjunt de l’Estat, un nivell que no es veia des del 1997. A finals del 2007, aquesta xifra no arribava a l’1%.

MESURES PRESES. A Caixa Terrassa, des de l’estiu passat s’han incrementat els proces-sos d’execucions o embargaments. La moro-sitat ha passat del 0,65 al 3% en un any, però el director de planificació comercial de l’en-titat, Pere Catalán, recorda que durant la cri-si immobiliària dels anys 90 aquest índex es va situar per sobre del 9%. A Terrassa ofe-reixen la possibilitat d’estar tres anys pagant només interessos i allargar cinc anys més la vida del préstec.

El director de banca retail de Banc Sabadell, Ramon Gras, ho explica ben clar: “El nostre negoci és deixar i prendre diners, no és tenir immobles. Les entitats financeres volem que els clients segueixin pagant, encara que sigui menys”. Les solucions del Sabadell pas-sen bàsicament per la carència, l’allarga-ment de la vida de la hipoteca (fins a un to-tal de 40 anys) o la combinació d’aquestes dues possibilitats. Amb tot això, el client pot arribar a estalviar-se fins a un 30% de la quo-ta mensual del seu préstec. Gras indica que el gruix de persones amb dificultats es con-centra “en els matrimonis d’entre 30 i 40 anys amb problemes en el mercat laboral i persones d’arreu d’Europa, també en crisi, que van comprar una segona residència, sobretot a la costa”. /// NaTaLIa RIOS

Les entitats no volen quedar-se amb els habitatges dels clients i busquen alternatives de pagament

Caixa Terrassa vol reduir la morositat /// I.m.

La CECA, amb el nou fons de suport al sistema financer

El president de la Confederació Espanyo-la de Caixes d’Estalvis (CECA), Juan Ra-

món Quintás, s’ha mostrat conforme amb l’anunci de creació d’un nou fons especi-al d’ajuda a bancs i caixes, que encara s’ha d’acabar de definir, però que Quintás espera que s’aprovi en poques setmanes. La CECA va celebrar el passat 15 d’abril la seva 99a as-semblea a Sabadell, amb motiu de la cele-bració dels 150 anys de Caixa Sabadell.

El president de la CECA considera que aquest nou fons hauria d’estar destinat a bancs i caixes, de forma indistinta. Igual-ment, el nou instrument hauria de donar suport a entitats amb un índex de solvència proper al mínim que exigeix el Banc d’Espa-nya, que és el 8%. Segons Quintàs, aquest nou fons també hauria de facilitar la con-cessió de crèdits, especialment a les pimes, però alhora ajudaria les entitats financeres que volen preparar-se per a escenaris post-crisi, mitjançant l’externalització de serveis o les fusions.

SEGUIR L’ExEMPLE CATALà. Quintás tam-bé ha defensat la reforma de la Llei de cai-xes, que té per objectiu reduir el pes dels

partits polítics en els òrgans de govern de les entitats financeres. En aquest sentit, el president de la CECA ha lamentat les “bara-lles per treure’t a tu que m’hi poso jo”. “Les comunitats autònomes somien controlar les caixes”, ha afirmat Quintás, que consi-dera massa elevada la quota del 50% que ac-tualment tenen els governs a l’hora d’esco-llir els membres dels consells directius de les entitats financeres. No obstant això, el president de la CECA ha elogiat el model ca-talà, on aquest percentatge és del 25%: “Jo apostaria per catalanitzar les caixes espa-nyoles”, ha assegurat. /// I. VaLLESPÍN

Moment de l’assemblea de la CECA /// B. TIaNa

ENTITATS FINANCERES /// VaLLèS

Caixa Sabadell rep la Creu de Sant Jordi 2009

C aixa d’Estalvis de Sabadell ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi

amb motiu del seu 150è aniversari i del fet de ser la caixa més antiga de Catalunya. A més, el jurat n’ha valorat la “destacada ac-tivitat econòmica. Participa activament, mitjançant la seva obra social, en projectes ciutadans a través de la promoció d’un se-guit d’activitats assistencials, socials i cul-turals”. El president de l’entitat, Salvador Soley, ha assegurat que rebre el guardó “és un orgull” i alhora “és el reconeixement a l’acció financera i social de Caixa Sabadell al llarg de la seva història”. /// REDaCCIó

ENTITATS FINANCERES /// SaBaDELL

Salvador Soley recollint el guardó /// CEDIDa

BS guanya un 25% menys i el recurrent puja un 10,8%

Banc Sabadell (BS) ha registrat en el pri-mer trimestre del 2009 un guany net

atribuït de 162,1 milions d’euros, un 25% menys que en el mateix període de l’any an-terior, i un benefici recurrent –sense plusvà-lues ni provisions– de 240,7 milions d’euros, un 10,8% més. Segons ha informat l’entitat, la caiguda del benefici net consolidat es va deu-re a les altes provisions addicionals (137,9 mi-lions d’euros) que va fer el grup.

Gràcies a aquest esforç de provisió, la co-bertura sobre morositat del Sabadell és del 96,7%, “la més alta del sector”, segons l’enti-tat. El conseller delegat de BS, Jaume Guardi-ola, ha definit l’actual estratègia del banc com “un model de gestió adaptat a la crisi” i ha afe-git que “tenir els marges en les provisions i no en els resultats és una política més conserva-dora, i aquesta prudència seguirà”.

La morositat de BS és del 2,82%, ja que s’ha reduït l’entrada de morositat neta, i a més han augmentat les recuperacions. El direc-tor financer, Tomás Varela, ha detallat que “aquest trimestre hem comprat 152 milions més d’actius immobiliaris, sumant més ac-tius per recuperacions”.

Guardiola ha avançat que durant el pròxim trimestre ja s’alliberaran provisions genè-riques de l’entitat i ha avançat també que aquest 2009 “donarem resultats en la línia dels de l’any passat, en el camí dels 600 mili-ons, i la política de dividends se seguirà man-tenint en la línia dels últims temps”.

El grup ha fet una reducció de plantilla de 261 persones, fins als 9.668 treballadors, i segons Guardiola, “el gruix de les baixes incentivades que anàvem a fer aquest any ja l’hem fet ara”. “ Aquest any reduirem de manera neta 19 ofi-cines”, ha afegit. /// REDaCCIó

Seu del banc a la Diagonal de Barcelona /// BS

ENTITATS FINANCERES /// SaBaDELL


Jornada sobre les possibilitats del dret laboral

l’empresa Jausas Legal, que es dedica a l’assessorament empresarial en as-

pectes legals i jurídics, va organitzar el di-marts 21 d’abril la jornada Mesures laborals per afrontar la crisi, que va presentar Alber-to López-Rodó, soci de Jausas. L’extinció de contractes i la congelació salarial van ser al-guns dels temes tractats més destacats. Un advocat de l’empresa santcugatenca, Au-gust Torà, va explicar als empresaris les mesures laborals que poden ajudar a supe-rar moments econòmics difícils. En aquest

sentit, Torà va parlar de l’acomiadament de treballadors per raons objectives i va recor-dar que “no és imprescindible tenir pèrdu-es per justificar aquest acomiadament, no-més cal que es redueixin els beneficis”. A més, Torà va dir que actualment “els tribu-nals socials ja no miren els comptes dels darrers tres anys com feien abans”. Per la seva banda, l’advocada Emma Vicente es va centrar en opcions “menys destructives”, com són la congelació salarial o la jubilació anticipada. /// B. BELLaLópez-Rodó, Torà i Vicente durant la jornada /// LL.LL.

JORNADES /// SaNT CugaT

Pimec Vallès signa un acord de col·laboració amb el SC Trade Center

a mb motiu de l’ampliació de les instal-lacions d’espais per a oficines al

SC Trade Center de Sant Cugat, la delegació de Pimec Vallès Sud ha signat un conveni de col·laboració amb el centre de negocis per afavorir la instal·lació dels socis de la pa-tronal en el SC Trade Center. Des de Pimec asseguren que l’acord “té la finalitat que puguin desenvolupar el seu negoci dins d’un punt estratègic en un context multi-funcional i que els pot permetre estalvis de fins al 82% en la inversió inicial (obres d’adaptació, contractes de subministra-ments, mobiliari, etc.) i reduir més del 60% la despesa mensual gràcies a l’optimització d’espais i recursos”. Pimec considera que “és una bona oportunitat en aquests mo-ments en què les pimes i els emprenedors necessiten més que mai un suport en te-mes estratègics i d’estalvi de costos”. Entre altres avantatges que s’apunten del centre santcugatenc hi ha l’atenció personalitza-da, la imatge de qualitat i serveis, l’accés obert les 24 hores, pàrquing a l’edifici, re-cepció i atenció de visites i tecnologia d’úl-tima generació. /// REDaCCIó

ASSOCIACIONS /// SaNT CugaT

La Cambra gaudirà de condicions preferents a Caixa Sabadell

Dues institucions sabadellenques, la Cambra de Comerç i Caixa Sabadell,

han renovat el seu conveni de col·laboració, segons el qual l’entitat financera continua-rà patrocinant el servei d’estudis de conjun-tura de la Cambra i oferint, en condicions preferents, als socis i membres de la Cam-bra productes i serveis de finançament, es-talvi i bancaris en general. Més concreta-ment, pel que fa a finançament s’ofereixen crèdits i convenis amb condicions prefe-rents per a inversions en actius i finança-ment de circulant en una única pòlissa. A més, les empreses també poden tenir accés a comptes per canalitzar l’operatòria de tre-soreria amb elevades retribucions, a més dels serveis bancaris convencionals (asse-gurances, banca electrònica, gestió de co-brament de rebuts, transferències estatals i internacionals...). Per la seva part, la Cam-bra de Sabadell col·laborarà en les iniciati-ves relacionades amb el desenvolupament econòmic, comercial i industrial de la ciutat i en aquells projectes que puguin repercutir positivament en el teixit productiu de la de-marcació. /// REDaCCIó

ASSOCIACIONS /// SaBaDELL


Sisquella, uns gestors propers, integrals i amb experiència

Sempre han estat coneguts com la gestora de Cerdanyo-la; des de la seva fundació, l’any 1939, gestionaven el padró i es dedicaven a admi-nistrar les finques d’aquells

que estiuejaven al municipi. A mesu-ra que neixen noves necessitats i noves normatives, l’empresa ho va anar inte-grant i assumint, i així de mica en mica va passar de ser una gestoria a una em-presa que ofereix serveis integrals a les persones i a les empreses.

D’aquesta manera, el Grup Sisquella ha complert 70 anys d’existència, amb un element diferenciador en la seva història: la proximitat. “Nosaltres vam néixer quan a Cerdanyola hi havia mil habitants. Hem crescut amb el municipi i tenim clients de fa més de 50 anys, i fins i tot diverses ge-neracions d’una mateixa família”, afirma Lluís Sisquella, gerent de la companyia.

La seu de l’empresa està ubicada en ple centre de Cerdanyola. Però, a més, l’em-presa disposa d’una altra oficina al bar-ri de Canaletes, també a Cerdanyola, i una a Sant Cugat. Finalment, l’any passat va obrir una delegació al Parc Tecnològic del Vallès, a més de dues oficines de venda a Barcelona i Madrid.

“Jo sóc dels que creu en aquesta comar-ca”. “Jo no entenc cada municipi per sepa-rat, ho veig com un sol territori integrat”. Sisquella destaca especialment les po-tencialitats d’aquesta zona sud del Vallès (l’Eix de la B-30), gràcies a projectes com el Centre Direccional de Cerdanyola, el Sincrotró (molt vinculat amb la Universi-tat Autònoma) i, a Sant Cugat, amb Esade-Creàpolis i on moltes multinacionals s’hi estan instal·lant.

Amb vista al futur, el Grup Sisquella vol obrir noves oficines a Montcada, Ripollet, Rubí i Barberà, i consolidar així la seva pre-sència a l’Eix de la B-30. El pla estratègic de la companyia també estableix com a ob-jectiu dividir la part dels serveis a les per-sones (que es gestionaria des de l’actual seu) i l’empresarial (que es coordinaria des d’una futura seu al Centre Direccional).

SERVEiS inTEgRalS

Fer la declaració de la renda, legalitzar un treballador immigrant, gestionar la co-munitat de veïns, assegurances, portar el departament de recursos humans, entre molts d’altres, són alguns dels serveis que ofereix el Grup Sisquella. De fet, per ofe-rir un millor servei, disposen d’un equip especialitzat en els serveis a les persones i un altre en temes i qüestions que afec-ten les empreses. Amb tot, l’objectiu de la companyia és oferir un servei integral, no només quant a assessorament, sinó tam-bé a gestió. En l’àmbit empresarial, des de Sisquella animen a l’externalització d’al-guns departaments de les empreses: “No-saltres portem departaments sencers de recursos humans, comercials i financers”, afirma el gerent del grup.

En aquest sentit, el directiu vallesà con-sidera que aquesta pot ser una bona eina perquè les empreses millorin la seva com-petitivitat en aquests moments tan com-plicats: “Crec que hem d’innovar, crear nous productes i ser competitius. I l’exter-nalització de serveis ajuda les empreses a ser més competitives”.

Quant a l’actual situació econòmica, Lluís Sisquella veu amb optimisme el futur immediat: “Actualment hi ha una crisi de confiança. Ara el que hem de fer és donar un missatge d’optimisme, les economies es mouen per contagi. De fet, comencem a rebre algunes bones notícies dels Estats Units, però aquí els nostres clients ens diuen que el gener i el febrer han estat un desastre, però que al març es va començar a percebre una certa recuperació”.

Empreses familiars /// grup Sisquella

amb 70 anys d’experiència, aquesta assessoria i gestoria de Cerdanyola aposta fortament pel desenvolupament de la comarca, amb el Centre Direccional i Creàpolis al capdavant PER: iVanna VallESPÍn

SECTOR

gestoria i serveis a les empreses

UBICACIÓ

av. Catalunya, 24. Cerdanyola V.

ANY DE FUNDACIÓ

1939.

NRE. TREBALLADORS

57 treballadors, en les 6 delegacions

FACTURACIÓ

3,5 milions d’euros (2008)

NRE. CLIENTS

12.000 famílies i 1.500 empreses

GRUP SISQUELLA

1 ///

2 ///

3 ///

1 /// SEu CEnTRal DEl gRuP SiSQuElla. La COmPaNYIa ESTà UBICaDa EN PLE CEN-TRE DE CERDaNYOLa DEL VaLLèS

2 /// lluÍS SiSQuElla, gEREnT DEl gRuP. L’EmPRESa Té COm a OBJECTIU OBRIR NO-VES OFICINES aL VaLLèS

3 /// SERVEiS inTEgRalS. L’EmPRESa, amB 57 TREBaLLaDORS, OFE-REIX UNa àmPLIa gam-ma DE SERVEIS, TaNT PER a LES PERSONES COm PER a LES Em-PRESES/// ISaBEL maRQUèS


JORNADES /// TERRaSSa/SaBaDELL

La sostenibilitat pot generar riquesa i estalvi empresarial

El factor ambiental com a motor d’innova-ció. Amb aquest títol, Caixa Terrassa va

organitzar el passat 21 d’abril una jornada centrada en les mesures per tenir cura del medi ambient en les empreses. Durant l’ac-te, el director general de Caixa Terrassa, En-ric Mata, va assegurar que “el sector relaci-onat amb el medi ambient i les energies re-novables presenta unes bones perspectives de creixement” i és un dels eixos en què es pot basar la recuperació econòmica.

En aquest sentit, el regidor de Medi Am-bient de l’Ajuntament de Terrassa, Màrius Massallé, va afirmar durant la sessió que “innovació i sostenibilitat són dos concep-tes que van junts i que no són contradicto-ris amb l’economia”.

ESTALVI PER A LES EMPRESES. D’altra ban-da, la Cambra de Comerç de Sabadell va fer el passat 15 d’abril una sessió informati-va sobre eficiència i estalvi energètic, amb l’objectiu d’informar les empreses sobre les principals mesures d’eficiència energètica que actualment s’estan abordant en els di-versos vessants energètics (climatització, il·luminació, motors, etc.).

L’acte va comptar amb la intervenció de Ru-bén Cruells, de l’empresa Prodomotik, que va explicar com les eines tecnològiques po-den ajudar a optimitzar el consum elèctric. Posteriorment, Rosa Paradell, pertanyent a la delegació de Catalunya d’International Master Technology, SL, va parlar dels aven-ços en la millora de l’eficiència energètica quant a il·luminació. Finalment, Diana Mö-ller, de Saint-Gobain Cristalería SA, va abor-dar la importància de l’aïllament per a la re-ducció de les pèrdues d’energia tèrmica.

La sessió forma part d’un cicle de conferèn-cies, integrat per quatre sessions més rela-cionades amb temes mediambientals, que se celebraran durant els mesos vinents. El cicle s’emmarca dins el projecte europeu CHANGE, que té com a objectiu promoure l’eficiència energètica a les petites i mitja-nes empreses, mitjançant la creació, la for-mació i el desenvolupament d’una xarxa europea d’assessors energètics en la cin-quantena de cambres de comerç europees que hi participen. /// REDaCCIó

Les institucions organitzen, cada cop més, jornades sobre medi ambient i eficiència energètica

Jornada sobre eficiència a Sabadell /// CamBRa

Cambractiva analitza el futur del mercat immobiliari

la Cambra de Comerç de Terrassa va or-ganitzar el passat 24 d’abril una sessió

de debat Cambractiva sota el títol El mer-cat immobiliari. De l’ajust sectorial a la re-cuperació. A la jornada, l’expert immobi-liari i professor d’economia Gonzalo Ber-nardos va afirmar que “amb la baixada de l’Euribor, ara és el moment de comprar un habitatge”. Bernardos va subratllar que les immobiliàries “han d’enamorar el client” amb unes campanyes de màrqueting que transmetin ganes de vendre, i que com-portin reduccions notables dels preus de venda. No obstant això, el professor va ad-metre que “difícilment els preus tornaran a ser els del 2006, ens hem equivocat (sec-tor immobiliari) i ho hem d’admetre”, ja que “a Espanya sobren aproximadament un milió d’habitatges”.

D’altra banda, José Ramón Sánchez Galán, analista financer i membre de l’Institut Espanyol d’Analistes Financers (IEAF), va donar una visió des de l’òptica de les en-titats financeres. Sánchez Galán va asse-gurar que “el deute del sector immobiliari cap a les entitats financeres és de més de 470.000 milions d’euros”. Tot i això, el po-

nent va argumentar que “el país no es tro-ba en crisi, sinó en estat de recessió, per-què una crisi implica més atur i unes xifres macroeconòmiques més baixes”.

Amb tot, el ponent va defensar la solvència del sector financer: “Actualment, el sector interbancari està molt bé i té una correcta regulació per part del Banc d’Espanya”. No obstant això, Sánchez preveu fusions a curt termini: “Hi haurà moviments corporatius en entitats bancàries i caixes”, per la reduc-ció de costos que es preveu a les entitats fi-nanceres. /// REDaCCIó

Moment de la sessió de Cambractiva /// CamBRa

JORNADES /// TERRaSSa

Sabadell i Sant Cugat acolliran els Jocs Empresarials del Vallès

les instal·lacions del CAR de Sant Cugat i del Cercle Sabadellès acolliran el dis-

sabte 13 de juny els Jocs Empresarials del Va-llès, una iniciativa que té com a objectiu po-tenciar la convivència, comunicació, cohe-sió i motivació entre els treballadors de les empreses del Vallès, mitjançant l’esport. Es tracta d’una competició amateur que dona-rà la possibilitat a qualsevol treballador de les empreses de la comarca a participar en diferents esports. Però alhora permetrà te-nir contacte entre empresaris de diferents sectors per relacionar-se i facilitar intercan-vis. Els jocs estan formats per 10 disciplines esportives que es desenvoluparan al CAR durant el matí i al Cercle Sabadellès a la tar-da. Així, els participants podran escollir en-tre modalitats, com ara el tennis de taula, el bàsquet, el bàdminton, el futbol, els escacs, el pàdel, a més de nombroses activitats des-tinades als infants. Les empreses que s’hi vulguin inscriure ho poden fer a través del telèfon 902 930 155. Els Jocs Empresarials del Vallès estan organitzats per la Fundació Fit Sport i la Cecot i compten amb el patrocini de la revista B30. /// REDaCCIó

EMPRESA /// VaLLèS


S’anomena web 2.0 la nova generació de por-tals d’internet que per-meten una comunica-ció bidireccional amb els seus usuaris. Però això

no és una nova moda a internet ni tampoc és tracta només de tecnologia, sinó que és una nova forma de treballar, de crear i fer negocis. Se’n diu Business 2.0.

Fins ara les empreses de tecnologia han estat les capdavanteres a promoure no-ves relacions bidireccionals amb clients, proveïdors, empleats i accionistes, però ara la crisi ens ha portat l’oportunitat que 2.0 arribi a tot tipus d’empreses, tant grans com petites i a tot tipus de sectors. Les empreses 2.0 es caracteritzen per utilitzar eines tecnològiques 2.0 amb ac-tituds 2.0 per desenvolupar negocis 2.0 en una nova economia.

nEgoCiS 2.0

El factor dinamitzador de la revolució in-dustrial van ser les comunicacions que varen permetre la internacionalització de les empreses gràcies a un factor determi-nant: la innovació, la màquina de vapor i la cadena de muntatge en aquella època. Ara el factor dinamitzador de la nova re-volució de la informació segueixen sent les comunicacions, que permeten la glo-balització de les empreses gràcies tam-bé a la innovació: el món d’internet, el món virtual, és el que ara ens toca viure. Els negocis 2.0 es caracteritzen per nous conceptes que trenquen alguns paradig-mes: la teoria de la llarga cua, la web 2.0, la intel·ligència col·lectiva, serveis en comptes de productes i la personalització.

La llarga cua és fàcil d’entendre: s’ha aca-bat la relació 80/20! Ja mai més el 80% del nostre negoci es farà amb el 20% dels nos-tres clients. Això s’aplica tant a la música,

des de fa més de 5 anys, en què el guanya-dor dels Grammy ja no ven més que el de l’any anterior, com a una gran majoria de productes de consum d’un supermercat, on les vendes dels productes més especi-alitzats són més o s’apropen al total dels productes més generalistes.

Web 2.0 fa que la comunicació, el fet de compartir informació i la col·laboració serveixin tant per a màrqueting com per desenvolupar o adaptar negocis com els de Kogi, una petita empresa de tacos i bur-

més alt i aquells de pitjor qualitat o de més volum tindran un preu més ajustat.

Serveis i no productes. S’ha acabat l’èpo-ca en què el nostre objectiu era vendre pro-ductes, ara venem serveis amb la qualitat i els valors que els nostres clients volen. I quina millor manera que fent servir eines del tipus Software as a Service (SaaS), que et permet pagar només per allò que neces-sites i alhora facilites la comunicació entre clients, proveïdors i empleats. Uns bons exemples són Vlex, com a serveis de paga-ment de cerca d’informació jurídica; Arki-net, com a serveis per a professionals de l’arquitectura, i Lulu, com a servei de publi-cació gratuït de llibres.

La personalització, encara que és 2.0, en realitat ens retorna a la nostra infante-

ritos coreans, que únicament amb 2 furgo-netes ambulants a Los Angeles ha aconse-guit tenir cues de centenars de persones només fent servir el Twitter. Ells indiquen on són i on seran durant les properes ho-res i la gent els segueix virtualment. L’èxit en poques setmanes ha estat tan gran que ja tenen sol·licituds de franquícies a al-tres ciutats dels Estats Units.

La intel·ligència col·lectiva permet que els usuaris i els clients donin feedback, ge-nerin contingut i es relacionin d’igual a igual. Per exemple, Food Guys ha esta-blert una nova forma de comprar i vendre –a l’estil d’Amazon quant a les recomana-cions dels usuaris–, per relacionar prove-ïdors i compradors de fruita dels EUA, de manera que només els productes que els clients consideren bons tindran un preu

Ja MaI MéS EL 80% DEL NOSTRE NEgOCI ES FaRà aMB EL 20% DELS NOSTRES CLIENTS

Negocis /// Empreses 2.0

Incrementar la nostra eficàcia, ser més eficients, reduir costos i fidelitzar els nostres clients i empleats són arguments suficients per convertir la nostra empresa actual en 2.0

1 ///

Promoure l’empresa 2.0, un reposicionament de lideratgexAVIEROLIVELLA

DIRECTOR DE PIgMaLIó MaNagEMENT


4 ///

sa, quan anàvem a comprar al botiguer i aquest sabia perfectament el que necessi-tàvem perquè ens coneixia prou bé. Des-prés d’haver passat per la massificació del consum (diríem que estàvem a 0.0), hem passat per l’1.0 quan varen aparèi-xer els CRM, que ens permetien conèi-xer millor els nostres clients, i ara amb el 2.0 podrem tornar a la personalitza-ció del que necessita el nostre client. Això succeeix tant amb Genius, la nova fun-cionalitat d’iTunes d’Apple, que et reco-mana cançons en funció de la música que escoltes, com amb els panells d’anun-cis a l’aeroport de Xangai, que personalit-zen els anuncis en funció dels teus gustos que troben en la configuració del teu mò-bil quan passes per davant d’ells, o també amb la possibilitat de personalitzar la de-coració de les parets de casa teva amb vi-nil de Miraentuinterior.com de Mires Estu-di de Comunicació de Mollet del Vallès.

oRganiTzaCió 2.0

Recentment, un alt directiu vallesà parla-va en públic de les meravelles de la tecno-logia 2.0 per controlar els seus empleats. Justament aquest és el parany: fer ser-vir la tecnologia com a eina de control i no de gestió, i no saber aprofitar l’oportuni-tat per canviar els hàbits i les formes. Pot-ser el més correcte hagués estat dir quel-com semblant a “faig servir la tecnologia 2.0 perquè els meus empleats la utilitzin per assolir els seus objectius individuals i els nostres col·lectius”. Aleshores aquest directiu tindria i fomentaria una organit-zació 2.0.

Una empresa 0.0 és aquella on mana una persona, sigui el propietari o no, no per-met l’opinió dels seus empleats i clients, o diguem-ne que no la fomenta, i on la in-formació és poder. Hi ha moltes empre-ses multinacionals que tenen organitzaci-ons 1.0, on el poder es concentra a les ca-pes més altes de l’organització i l’empleat té doble reporting, de forma que s’afavo-reix la presa compartida de decisions amb una gestió per objectius.

Com que ara la informació arriba pràcti-cament a tothom, ja sigui per internet o per altres mitjans, la direcció de les em-preses s’haurà de centrar a facilitar la comunicació amb els empleats perquè aquests siguin més autosuficients mit-jançant eines de direcció per objectius individuals i col·lectius. L’exemple més conegut és el de Google, que permet que els seus empleats ocupin un 20% del seu

temps en projectes individuals, a més que qualsevol empleat té capacitat de promoure una reunió per facilitar el de-senvolupament de nous projectes o l’in-tercanvi d’experiències.

Abans de la Revolució Industrial, un terç de la gent amb capacitat laboral no te-nia feina, la industrialització va fomen-tar la tendència a la plena ocupació i ara, a l’època de la revolució de la informació, la tendència és l’autoocupació i el treball re-mot o des de casa. Aquesta tendència, que ja és real en moltes empreses grans, i que ara està arribant a les mitjanes i petites, incrementarà la qualitat de vida perquè permet una millor conciliació entre la vida familiar i laboral, però també dóna l’opor-tunitat de fer més fàcil compartir infor-mació, d’aconseguir plegats objectius per-sonals i comuns mitjançant noves acti-tuds tant per part dels empleats com dels directius, si no l’empleat estarà aïllat del seu entorn.

BEnEfiCiS 2.0

Segons l’Associació Californiana d’Inver-sors de Capital Risc, els principals benefi-cis interns obtinguts per empreses consi-derades 2.0 són tres:

1. Recursos humans. Les actituds, el com-promís i el foment de la compartició de decisions i d’informació atrau notable-ment la gent amb més talent. 2. Reducció de costos. Gràcies al fet que els usuaris/clients formen part de la prò-pia cadena de valor de l’empresa, el màr-queting és de més baix cost que el tradi-cional i amplia la cobertura de l’actuació comercial, i els costos de distribució són més baixos. 3. Lleialtat dels clients. Fomentar la parti-cipació dels clients els fa sentir que l’em-presa i els serveis que reben els són molt més propers, i que han pensat en el que necessiten.

Caldria puntualitzar que els fons d’inver-sió de capital risc a Califòrnia inverteixen un 27% en empreses relacionades amb in-ternet o en el món virtual mentre a Cata-lunya aquestes dades baixen dramàtica-ment fins al 4%.

TEnDÈnCiES 2.0

A principis d’abril es va organitzar l’Expo Web 2.0 a San Francisco, on la repercus-sió de la crisi i de les xarxes socials van ser els temes més comentats. Com a conclu-sions més importants caldria destacar les següents:

1. El nou concepte de Lean startup. És l’aplicació de la filosofia de lean manage-ment de producció a les noves start-ups. 2. S’han acabat els temps de grans inver-sions sense tenir clar el retorn futur en noves empreses, així que cal que els nous empresaris des del primer dia siguin ca-paços de provar que generen valor mone-tari als seus inversors, i que hi dediquen els recursos adequats. Reduir al mínim els recursos per maximitzar la inversió a curt termini és el missatge.3. Ad-versity. La reducció dels pressupos-tos de màrqueting de les empreses afa-voreix segmentar la publicitat per arri-bar de forma més vertical o més concre-ta al client. 4. Les xarxes socials estan fent canviar la forma de dirigir la relació entre les orga-nitzacions de vendes, màrqueting i desen-volupament de producte gràcies a l’esta-bliment d’una millor relació entre clients i treballadors. 5. Estem passant d’una economia basa-da en producte a una economia basada en servei. 6. La mesura en el retorn de la inversió (ROI) arriba ara a la web 2.0. Han aparegut moltes iniciatives i noves empreses al vol-tant de noves mètriques i eines tecnològi-ques que permeten mesurar les inversions fetes en publicitat i cerques a internet.

ConCluSionS 2.0

Un cop definits els objectius no aconsegui-rem els resultats esperats si la nostra estra-tègia no va lligada a models d’eficiència amb l’actitud i aptitud que els nostres empleats, accionistes i clients mereixen i necessiten. Això ja està establert amb el model d’excel·-lència EFQM per a models de gestió tant 1.0 com 2.0. Per aquest motiu, només cal que tots els elements que formen el model (es-tratègia, eficàcia, eficiència, actitud interna i actitud externa) siguin 2.0 per aconseguir l’èxit en una empresa 2.0.

2.0 arriba a tot arreu de l’organització i dels seus processos, des de les vendes, la R+D, la producció, màrqueting, suport, etc. Promoure la filosofia 2.0 a tota l’organització farà posicionar l’empresa al capdavant del mercat i li permetrà sortir més enfortida de la crisi i tornar a créixer de forma sostenible. Una gran majoria dels experts americans en 2.0 diuen que només aquelles empreses que adoptin 2.0 com a línia estratègica de canvi global sobreviuran.

uN EMPRESaRI 2.0 éS aQuELL QuE FOMENTa QuE ELS SEuS EMPLEaTS uTILITZIN La TECNOLOgIa 2.0 PERQuè aSSOLEIxIN OBJECTIuS INDIVIDuaLS I COL·LECTIuS

1 /// EL NOU VIVER D’EmPRE-SES D’ESaDE-CREàPO-LIS, a SaNT CUgaT, DES D’ON OPERa PIgmaLIó/// LLUÍS LLEBOT

2 /// aRkINET éS UNa NOVa PLaTaFORma PER a aR-QUITECTES, PRODUïDa a CREàPOLIS, QUE aPLI-Ca EL CONCEPTE 2.0/// ‘B30’

SECToR: serveis

aCTiViTaT: desenvolupament i gestió de negocis i empreses 2.0

uBiCaCió: Esade-Creàpolis B06, Sant Cugat del Vallès

any DE funDaCió: 2007

Professionals residents a Bristol, Buenos aires, Lisboa, Madrid, Mèxic, Milà, París, Rio de Janeiro i Sant Cugat

ConTaCTE: [email protected], telèfon 902 013 942

Fitxa


Grans empreses /// Europastry

Es tracta d’una empresa totalment vallesana, amb la seu central a Sant Cugat, però que alhora té dues plantes de producció a la comarca, una a Rubí i l’altra a Barberà PER: iVanna VallESPÍn

Europastry, pioners en el sector del pa i la brioixeria industrial

Europastry es va crear com a empresa familiar el 1987, amb Pere Gallés, qui, gràcies al seu caràcter emprenedor i la seva visió estratègica del negoci, va ser capaç d’intro-

duir el pa precuit dins del sector del forn de pa a mitjans dels anys 80. En aquell moment, l’empresa funcionava com a centre productor de pa i brioixeria con-gelada que subministrava a totes les boti-gues El Molí Vell.

L’any 1990 es va inaugurar la primera lí-nia automàtica de pa precuit a Barberà del Vallès, una instal·lació pionera a Europa. El 1999 Europastry inaugura la fàbrica de

1 ///

1 /// EuRoPaSTRy. L’EmPRESa Té La SEVa SEU CENTRaL a SaNT CUgaT DEL VaLLèS/// CEDIDa

I és que la companyia, que el 2008 va factu-rar 360 milions d’euros, té una plantilla de 2.300 treballadors i 140 distribuïdors que fan arribar els productes a gairebé una vin-tena de països, la majoria europeus, però també exporta al Japó, Estats Units i l’Amè-rica Llatina. Europastry té un total de 10 centres de producció a la península, dels quals cinc es troben a Catalunya i dos al Va-llès, concretament a Rubí i Barberà. A més, les oficines centrals d’Europastry també es troben a Sant Cugat del Vallès, mentre que la delegació de vendes de la zona de Barcelona està situada a Terrassa.

Amb tot, Europastry és una empresa àm-pliament implantada al Vallès, un territo-

Rubí, de 55.000 metres quadrats, per do-nar resposta al creixement de la compa-nyia. Una expansió que es plasmaria l’any 2002 amb l’adquisició del seu principal competidor en el mercat: Frida Alimenta-ria. Aquesta compra consolida la compa-nyia com a líder en el mercat de la Penín-sula Ibèrica. A partir d’aquest moment, les tres marques comercials d’Europastry (Fripan, Frida i Yaya María) s’especialit-zen en sectors diferents del mercat. Euro-pastry s’ha convertit en pocs anys en una empresa pionera a Europa en la fabrica-ció de pa precuit, així com brioixeria ul-tracongelada. Amb tot, la companyia té el 35% de quota de mercat del sector a Espa-nya i Portugal.

SECTOR: alimentació

UBICACIÓ: Parc Sant Cugat Nord

ANY DE FUNDACIÓ: 1987

2.300 treballadors

FACTURACIÓ: 360 milions d’euros, l’any 2008

10 centres de producció

140 distribuidors

40.000 punts de lliurament

EUROPASTRY


5 ///

4 ///

3 ///

2 ///

ri que, segons Jordi Gallés, director general d’Europastry, té certs punts forts, com ara una “tradició industrial molt potent i una mentalitat emprenedora, en general”. No obstant això, el directiu considera que al territori encara es detecten diverses man-cances: “Les infraestructures, tant pel que fa a transport, com a energia; la poca rapi-desa de l’Administració en la tramitació de nous projectes, i la baixa formació en an-glès en el mercat de treball”.

El PaPER DE la innoVaCió

Jordi Gallés afirma rotundament que la clau de l’èxit de l’empresa ha estat la in-novació: “La gran fita d’Europastry, en un sector tan tradicional com el del pa, ha es-tat el desenvolupament del pa precuit ul-tracongelat. El resultat d’anys d’investi-gació i constants proves ha estat que la companyia ha aconseguit transformar la indústria de la panificació, limitada quant a la durada dels seus productes, aplicant-hi la investigació i l’ús de les tecnologies més avançades”.

La innovació, però, també es troba en els processos d’elaboració: “Les plantes de producció de la companyia disposen de tecnologia pròpia que els permet moder-nitzar el procés d’elaboració fins a conver-tir-lo en un procés idèntic al pa que s’ela-bora en una fleca artesanal; es garanteix la qualitat del producte sense alterar-ne les propietats naturals”, afegeix Gallés.

MÉS DE 700 REfERÈnCiES

Sota les diferents marques comercials d’Europastry, la companyia té una àmplia gamma de productes, formada per més de 700 referències i que s’agrupen en dos ti-pus diferents: el pa precuit i la brioixeria. “Totes les matèries primeres són de pri-mera qualitat; utilitzem blats nacionals, francesos i canadencs de la màxima quali-

tat i no s’hi incorporen ni additius, ni con-servants, ni matèries primeres modifica-des genèticament”, assegura Jordi Gallés.

Un dels darrers llançaments de la com-panyia ha estat l’anomenat Pa Gran Re-serva. Es tracta d’un pa elaborat seguint el mètode tradicional de triple fermen-tació, amb esponja de llevat mare i re-

fresc intermedi, tal com es feia fa més de 60 anys, però fent servir les tècni-ques de producció més innovadores. L’any 2007, Europastry també va llan-çar al mercat els Dots, la versió conge-lada dels populars Donuts, que han tin-gut una bona acollida entre el públic (el 2008 les vendes de Dots van arribar als 190 milions d’unitats).

aCCElERaTS PER la CRiSi

“Ara que els temps estan canviant més que mai, les empreses han de ser dinàmi-ques, han d’innovar en productes, en tec-nologia i processos, i intentar fer-ho com més ràpid millor. Més que espantar-nos, la crisi ens ha d’accelerar. En aquests

moments, prefereixo ser ràpid que gran”, reflexiona Gallés quant a l’actual situació econòmica.

En aquest sentit, des d’Europastry es mostren en contra de les subvencions directes a les empreses, per part de l’Administració, ja que “les empreses que in-teressen a una societat són les que es valen per si mateixes, i no les que necessiten ajudes per subsistir”. Igualment, des d’aquesta companyia vallesana consideren que “l’Administració ha de crear unes regles del joc que permetin créixer a les empreses del país i que, tanmateix, facin que el nostre país torni a ser atractiu perquè les empre-ses estrangeres s’hi implantin”.

“aRa MéS QuE MaI, LES EMPRESES haN DE SER DINàMIQuES I INNOVaR, PERò FENT-hO aL MéS RàPID POSSIBLE”

2 /// joRDi gallÉS. DIRECTOR gENERaL D’EUROPaSTRY

3 /// ESTaBliMEnT DE VEnDa DE PRoDuCTES. L’EmPRESa Té UNa SUBDIVISIó DEL NEgO-CI, DEDICaDa a La VEN-Da aL PÚBLIC DELS PRODUCTES, a TRaVéS DELS ESTaBLImENTS EL mOLÍ VELL

4 /// iMaTgE aÈRia DEl CEnTRE DE RuBÍ. EUROPaSTRY Té DUES PLaNTES DE PRODUC-CIó, UNa UBICaDa a RUBÍ I L’aLTRa a BaRBERà

5 /// PanETS ElaBoRaTS PER la CoMPanyia. EUROPaSTRY DISPOSa D’UNa gamma DE méS DE 700 REFERèNCIES DE PRODUCTES, SUBDI-VIDITS EN LES FamÍLIES DE Pa I BRIOIXERIa/// CEDIDES

Font: Europastry.

19980

50

100

150

200

250

300

350

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

320

360

272

240224

199180

159

9583

70

Vendes netes d’EuropastryXifres en milions d’euros


aB-Biotics investiga l’ús de la microbiologia en l’alimentació

L’empresa va ser fundada l’any 2004 per Miquel Àngel Bonachera, bioquímic, Ser-gi Audivert, tecnòleg dels ali-ments i nutricionista, i Buena-ventura Guamis, catedràtic de

la UAB. A més, tenen una vintena de treballa-dors, entre els quals hi ha doctors en ciències de la salut i enginyers. I és que, tal com afir-ma Miquel Àngel Bonachera: “Som una em-presa basada en el coneixement, així que la formació i l’experiència de l’equip són el pun-tal de la nostra activitat”. “La formació és una eina clau per poder generar coneixement, avui dia als països desenvolupats, la gent està molt preparada. L’educació és un factor clau d’èxit per poder competir”, afegeix.

De fet, va ser el professor Bonaventura Gua-mis qui els va animar a crear una empresa per diferenciar els formatges per les carac-terístiques específiques dels seus microor-ganismes. En Miquel i en Sergi van accep-tar el repte i van decidir iniciar una ruta per les denominacions d’origen més impor-tants de l’Estat espanyol. Així, van comen-çar a aplicar la biotecnologia en la microbi-ologia alimentària, amb l’objectiu d’aportar un element de diferenciació i exclusivitat a un producte, ja sigui de la indústria alimen-tària com de la farmacèutica, que són, bàsi-cament, els dos sectors amb què treballen AB-Biotics.

En aquest sentit, l’empresa treballa actual-ment en l’anomenat AB-Fortis, un princi-pi funcional que, aplicat en l’alimentació in-fantil, aconsegueix millorar el rendiment escolar dels estudiants. “Amb l’AB-Fortis, els nens milloraran significativament les se-ves notes a l’escola; increïble oi? Doncs es-tem en disposició de demostrar-ho científi-cament!”, afirma il·lusionat Bonachera. I és que no n’hi ha per a menys, ja que aquests joves emprenedors han aconseguit patentar el seu producte i actualment estan negoci-ant la llicència amb una empresa alemanya.

AB-Biotics està ubicat al Parc Tecnològic del Vallès (PTV), una oportunitat que aquests emprenedors consideren “importantíssi-ma” per al bon desenvolupament del seu negoci. Estar presents al PTV “t’etiqueta com a empresa que genera noves solucions

Neotec del CDTI i d’una entitat financera. “Cal dir que els inicis van ser molt durs, i que sense el suport de l’Administració hauria es-tat molt complicat”, agraeix Bonachera.

De fet, AB-Biotics són una d’aquestes empreses considerades de futur i amb valor afegit, dedicada a la recerca. Un fet que, pel que fa a ajuts econòmics, els ha ajudat notablement, tot i que aquests emprenedors consideren que encara no són suficients: “L’ACC10 treballa molt per incentivar les empreses a fer recerca, però el nivell d’ajuts és escàs per manca de pressupost. Seria important que la conselleria tingués l’incentiu a la innova-ció com una prioritat. L’equip tècnic del Cidem és excel·lent, estem convençuts que amb el pressupost adequat dinamit-zarien el nostre sector”.

basades en tecnologia; és una marca, les empreses, grans i mitjanes, saben que aquí no s’hi pot instal·lar qualsevol empresa, que has hagut de passar uns filtres de quali-tat... Et dóna una imatge davant el teu client i això és molt important també al principi”, assegura Bonachera.

El TRianglE DEl finanÇaMEnT

“Si no hagués estat pel suport del Tram-polí de la UAB, el Cidem i el CDTI, tot hau-ria estat molt més difícil en aquesta prime-ra fase”. Aquest triangle format per aques-tes tres entitats públiques va ser el que va donar prou liquiditat a AB-Biotics per inici-ar la seva recerca i tirar endavant el negoci. Concretament, aquests joves emprenedors van aconseguir finançament a través de Ci-dem Capital Concepte, vehiculat a través del Trampolí de la UAB, i també dos crèdits de

“aVuI DIa aLS PaïSOS DESENVOLuPaTS La gENT ESTà MOLT PREPaRaDa. L’EDuCaCIó éS uN FaCTOR CLau D’èxIT PER PODER COMPETIR”

Joves emprenedors /// aB-Biotics

ubicada al Parc Tecnològic del Vallès, és una empresa de valor afegit que fa recerca sobre microorganismes que poden ser beneficiosos per a la salut de les persones PER: iVanna VallESPÍn

ElS TRES SoCiS funDaDoRS DE l’EMPRESa. D’ESQUERRa a DRETa, SERgI aUDIVERT, BUE-NaVENTURa gUamIS I mIQUEL àNgEL BONaCHERa/// I. maRQUèS


rers mesos una sèrie de normes que han mo-dificat articles de la llei i del reglament.

La deducció en la quota líquida de l’impost, la quantia de la qual pot ser de fins a 400 euros, la poden aplicar els contribuents que obtinguin rendiments del treball o d’activitats econòmi-ques. En la majoria dels casos, ja s’ha aplicat des del mes de juny a través d’una reducció en les retencions o en els pagaments fraccionats, però en aquells casos en què no se n’hagi pogut

avançar l’aplicació, per tractar-se, per exem-ple, de rendiments d’activitats professionals subjectes a retenció, en fer la liquidació anual serà el moment d’aplicar aquesta deducció.

Al novembre, dos nous reials decrets modifi-quen alguns articles de la llei amb efecte l’1 de gener del 2008. Dues disposicions transitòri-es del Reial decret 1975/2008 estan relaciona-des amb l’habitatge habitual, i poden afectar un nombre important de contribuents. D’una banda, s’amplia fins al 31 de desembre del 2010 el termini establert de dos anys per poder apli-car l’exempció per reinversió al guany obtin-gut en la venda de l’habitatge habitual, quan ja se n’havia adquirit un de nou amb anteri-oritat els anys 2006, 2007 o 2008. Amb això s’aconsegueix que en alguns casos el termi-ni pugui arribar a ser de fins a quatre anys. També s’amplia el termini de quatre anys que establia la llei per invertir el saldo del comp-te habitatge quan el termini esmentat hagués finalitzat entre l’1 de gener del 2008 i el 30 de

desembre del 2010. No es perdrà el dret a de-ducció de les quantitats aportades si s’inver-teixen abans del 31 de desembre del 2010. Mal-grat això, no hem d’oblidar que només dona-ran dret a deducció les quantitats aportades durant quatre anys.

Així mateix, s’estableixen a Catalunya algunes noves deduccions en matèria d’habitatge i do-nacions a entitats, que afecten el tram autonò-mic de l’impost. Finalment, també es recorda que a més del fraccionament en dues parts: 60% i 40%, sense interès ni recàrrec, de l’im-port resultant de l’autoliquidació, també podrà ajornar-se o fraccionar-se la totalitat del deute segons la Llei 58/2003 general tributària.

Aviat començarem a rebre també els esbor-ranys que ens envia l’Agència Tributària, que té efectes merament informatius, ja que a ve-gades no inclou totes les dades que cal decla-rar perquè són dades que Hisenda desconeix. Per això és important revisar-los i assegurar-nos que el que confirmem és correcte.

Recordem també que el límit per a l’obliga-ció de declarar pel que fa als rendiments del treball és de 22.000 euros anuals quan pro-cedeixen d’un sol pagador o si la suma dels restants pagadors no supera la xifra de 1.500 euros anuals, però si procedeixen de més d’un pagador, el límit s’estableix en 11.200 euros anuals. /// CONCHa FORTEZa.

gESTORa aDmINISTRaTIVa. VOCaL DEL COL·LEgI

DE gESTORS aDmINISTRaTIUS DE CaTaLUNYa

ja s’apropa el període per a la presentació de la declaració anual de l’impost sobre la

renda corresponent a l’exercici 2008 i comen-cem a rebre certificats d’aquelles operacions amb transcendència tributària que hem rea-litzat en el decurs de l’any.

En aquesta declaració aplicarem per segon any consecutiu la Llei 35/2006, de l’IRPF, que va sig-nificar un canvi important en la liquidació de l’impost. Es va establir aleshores un nou mo-del dual de declaració amb dues bases impo-sables diferents: la general –que comprèn les rendes ordinàries i que tributa segons l’esca-la de l’impost– i la de l’estalvi –on s’agrupen la majoria de rendiments del capital mobilia-ri i els guanys i les pèrdues patrimonials, i que tributa al tipus fix del 18%.

Malgrat això, a causa de la crisi i amb l’objectiu d’augmentar la renda disponible de les famí-lies i els ciutadans, el govern ha anat aprovant en el transcurs de l’any i sobretot en els dar-

La meva empresa és pe-tita, té només tres tre-balladors. Puc oferir-los els xecs-restaurant i que aquests comptin com a despesa de l’empresa?Els xecs-restaurant els pot fer servir qualsevol tipus d’empresa, sigui quin si-gui el nombre de treballadors de què consti, i si aquests xecs són utilitzats per un o més treballadors. Caldrà contac-tar amb alguna de les empreses que els emet. Els avantatges i l’estalvi que repre-senten són:El lliurament de xecs-restaurant als tre-balladors per un valor que no superi els 9 euros diaris està exempt d’IRPF; o si-gui, els treballadors no declaren en el seu IRPF aquesta retribució en espècie. El màxim exempt és de 9 euros multiplicats pels dies laborables que té l’any.A la vegada, l’empresa no cotitza a la Se-guretat Social per aquestes quantitats.

Aquest any faré la decla-ració de la renda per primera vegada. Puc demanar l’esborrany?Abans de demanar l’esborrany, haurà de sol·licitar l’alta en el cens d’obligats tri-butaris, presentant a l’Agència Tributària el model 030 de declaració censal.Han de presentar aquesta declaració les persones físiques que no desenvolupin activitats empresarials o professionals i que no satisfacin rendiments subjectes a retenció:· per donar-se d’alta (com a obligat en el seu cas a presentar la declaració de la renda)· per modificar el domicili, les dades identificatives i l’estat civil· per sol·licitar el NIF de les persones que no tinguin DNI o NIE· per demanar etiquetesUn cop l’Administració conegui i gravi les dades personals a les seves bases, podrà demanar l’esborrany o les dades fiscals, segons sigui possible o no fer el càlcul de la liquidació. També podrà presentar per internet la declaració, ja que en cas de no haver-se donat d’alta, el sistema infor-màtic de l’Agència Tributària refusaria la presentació per no tenir-lo identificat com a contribuent.

Tinc un treballador en si-tuació d’incapacitat tem-poral que fa 12 mesos que està de baixa. Entenc que a partir d’aquest moment l’he de donar de baixa a la Seguretat Social. És cor-recte?Dotze mesos és el termini màxim que pot durar el període de malaltia comu-na. No obstant això, segons la valoració de l’INSS, a través dels equips mèdics es pot produir una pròrroga en diferents ocasi-ons. Es reconeixerà la situació de pròr-roga expressa amb un límit de 6 mensu-alitats quan hi hagi la possibilitat de cu-ració. Durant aquest període, l’empresa haurà de seguir cotitzant per al treballa-dor, però el treballador percebrà direc-tament en règim de pagament directe la prestació per part de l’INSS. Així mateix, durant aquest període de temps, el treba-llador no està obligat a presentar comuni-cats de confirmació. Una altra situació és iniciar un expedient d’incapacitat perma-nent, per deduir que no hi haurà una cu-ració pròxima. Finalment, també es podrà emetre l’alta mèdica.

CONSULTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de gestors administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA /// RENDa 2008

La declaració de renda també s’adapta a la crisi econòmicaEl govern ha introduït normes amb l’objectiu d’augmentar la renda disponible de les famílies i dels ciutadans, com a mesura de reacció davant del context econòmic

Ja es pot presentar la declaració de la renda /// I.m.


EMPRESA /// TERRaSSa

Mina utilitzarà l’osmosi en una nova planta

Mina Pública d’Aigües de Terrassa ha pre-sentat una nova planta pilot a l’estació

de tractament que l’empresa té a Abrera. Es tracta d’una prova experimental per millo-rar la qualitat de l’aigua mitjançant l’osmo-si inversa. Un dels seus principals objectius és el de reduir la salinitat de l’aigua servida provinent dels recursos d’Abrera, per tal de millorar la seva percepció organolèptica. És a dir, més bon gust i més bona olor. Aques-ta planta ha comptat amb una inversió de 270.000 euros.

Jordi López, sotsdirector tècnic de Mina d’Aigües de Terrassa, apunta que “el re-sultat d’aquesta prova hauria de permetre analitzar la viabilitat del projecte per a la futura construcció d’una planta industri-al a gran escala”.

Cada vegada són més les llars catalanes que disposen d’aparells per millorar la qualitat de l’aigua. Segons López, “l’objectiu a llarg termini seria que a les llars de Terrassa no fos necessari la instal·lació de cap aparell i que de les aixetes en sortís aigua per al con-sum humà”.

EL MèTODE DE L’OSMOSI. La filtració per osmosi inversa és una tecnologia de purifi-cació d’aigua mitjançant la qual s’assoleix un elevat percentatge de retenció de conta-minants, dissolts i no dissolts. El procés co-mença amb la captació de l’aigua marina a través d’uns pous situats de manera paral-lela a la línia de la costa. S’utilitza una mem-

L’empresa vol desenvolupar aquest mètode, ara domèstic, en un àmbit industrial i de consum massiu

brana semipermeable per separar i portar els sòlids dissolts, els orgànics, el pirogè-nics, la matèria col·loïdal i microorganis-mes de l’aigua. Aquestes membranes són la clau i a la vegada responsables de sepa-rar les sals de l’aigua. Aquest sistema ja s’utilitza en les dessalinitzadores que hi ha arreu de Catalunya. /// m. mORaTóLa nova planta de l’empresa a Abrera /// mINa

Cinc constructores s’uneixen i creen Quatuor per entrar al mercat públic

C inc empreses constructores de dife-rents municipis catalans s’han unit

per crear la societat Quatuor Infraestruc-tures i Concessions, amb l’objectiu d’entrar en el mercat de les concessions d’infraes-tructures viàries, ferroviàries i portuàries, a més dels edificis públics que es facin a Catalunya.

Amb aquesta unió, Quatuor aspira a projec-tes de dimensions grans, que es construi-ran i gestionaran amb els mètodes de finan-çament del pagament per disponibilitat, el peatge directe o el peatge a l’ombra. Quant a les edificacions públiques, la societat vol gestionar-les fent servir mètodes de col-laboració publicoprivada, com la concessió o l’explotació de drets de superfície.

Quatuor està formada per les empreses Ex-cover (de Sant Cugat del Vallès), Emcofa (Igualada), Àrids Romà (Miralcamp), Rubau Tarrés (Verges) i Vicsan (Torredembarra). A part d’aquesta societat, les diferents em-preses continuaran operant de forma inde-pendent. /// REDaCCIó

EMPRESA /// SaNT CugaT


DEL 22 aL 24 DE MaIg

fiRa DE l’HaBiTaTgE DE SaBaDEll La fira agrupa sectors de referència en el món de l’habitatge: constructores, immobiliàries, rehabilitació, materials, institucions, segona residència, decoració instal·lació, mobles... Tot per a la llar i la decoració.

Lloc: Fira Sabadell, c/ Tres Creus, 202, Sabadell Organitza: gESFICO i Fira Sabadell Més info: www.gesfico-sa10.com

PANELL INFO

DEL 8 aL 29 DE MaIgTallER: WoRKSHoP D’inTERioRiSMETaller concentrat d’interiorisme pràc-tic. El lloc i nosaltres. Trobant la so-lució (distribució, llum i color). Estils i noves tendències d’interiorisme. a càrrec de Puzzle arquitectura i de la professora gabriela Rojman.hora: Casa de Cultura de Sant Cugat, c/ Castellví, s/nOrganitza: ajuntament de Sant Cugat del VallèsMés info: www.santcugat.cat

9 DE MaIgCloEnDa DEl MERCaTEC al MnaCTECJornada excepcional de portes ober-tes de les 10 del matí a les 7 de la tar-da al Museu de la Ciència i de la Tècni-ca de Catalunya, amb motiu de la clo-enda del III Mercat d’Experiències de Tecnologia Secundària a Catalunya (Mercatec).Organitzen: Fundació EPSON – Insti-tut de Tecnoètica, MNaCTEC.Lloc: MNaCTEC (rambla d’ègara, 270, Terrassa)Més info: www.fundacion-epson.es/mercatec

14 DE MaIgCafÈ aMB llETRES: najaT El HaCHMiTertúlia amb l’escriptora, que presen-tarà la seva exitosa novel·la L’últim pa-triarca, premi Ramon Llull 2008.Organitza: Regidoria de Cultura de l’ajuntament de Cerdanyola del VallèsLloc i hora: Espai Enric granados (pl. d’Enric granados, s/n), a les 19.30 h. Més info: www.cerdanyola.cat

25 DE MaIgla DiRECCió CoMERCial En TEMPS DE CRiSi: noVES oPoRTuniTaTSJornada en què s’analitzaran les ei-nes per dur a terme una tasca co-mercial adequada a les actuals cir-cumstàncies i s’exploraran els com-ponents ideals d’un seguiment efectiu dels resultats.Organitza: Parc Tecnològic del VallèsLloc: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies del PTV (Cerdanyola) Més info: www.ptv.es

28 DE MaIggESTió DElS foRoS D’inTERCanVi D’infoRMaCió DE SuBSTànCiESJornada que ofereix als agents impli-cats en REaCh els coneixements ne-cessaris per al compliment del regla-ment i la gestió dels sistemes d’infor-mació de REaCh.Organitza: PTV i LEITaTLloc: Centre d’Empreses del PTV.Més info: www.ptv.es

FINS aL 31 DE DESEMBREaDMiniSTRa la TEVa BuTXaCaEs proposa als nois i noies que refle-xionin sobre les necessitats huma-nes, quines són indispensables i qui-nes no, què és la societat de consum i quines conseqüències socials, am-bientals i personals té. Lloc: edificis modernistes de Caixa Sabadell (c/ de gràcia, 17, Sabadell)Organitza: Obra Social Caixa SabadellInfo: www.obrasocialcaixasabadell.org

Komet Ibèrica, una empresa d’origen ale-many que es dedica a la fabricació d’eines d’alta precisió i alta tecnologia, ha decidit instal·lar a l’edifici SC Trade Center III la seva seu comercial. Durant l’acte d’inauguració de les noves oficines, el director general de Komet Hol-ding, Christof Bönsch, es va mostrar satis-fet per la ubicació a Sant Cugat i va explicar que “la nostra empresa, nascuda a Alema-nya, té 90 anys d’història. Actualment te-nim 1.600 treballadors repartits en diver-ses seus arreu del món. És per això que per a la nostra empresa també era molt impor-tant obrir una seu comercial que donés ser-vei a Espanya i Portugal”. Komet Ibèrica Tool SL s’encarrega de la ven-da, la distribució i el servei tècnic de tots els productes de la multinacional KOMET GROUP –de capital alemany– per a Espa-nya i Portugal.

Foment de Terrassa s’ha convertit en la primera empresa municipal de promo-ció econòmica que edita el catàleg on-line. Aquest fons consta de més de 4.300 do-cuments (llibres, articles, DVD, CD-ROM, etc.), dels quals prop d’un miler són de te-mes relacionats amb economia, prop de mig miler sobre indústries i administra-ció i creació d’empreses, i més de 600 so-bre treball i ocupació. El catàleg pot ser de gran utilitat per a la recerca metodològica o socioeconòmica sobre polítiques de desenvolupament lo-cal. Es pot accedir a aquest recull a través de l’adreça http://www.fonsfoment.net i de la pàgina que l’Observatori Econòmic i So-cial i de la Sostenibilitat de Terrassa.El catàleg es presenta a través d’una apli-cació en suport web que facilita la consulta intuïtiva per temes, autors, paraules clau, etc. Per als documents que disposen d’una versió digital a internet, s’ha incorporat al catàleg l’enllaç a aquesta versió perquè es pugui descarregar directament.

Ficosa, multinacional catalana de sistemes i components d’automoció, i Omron, mul-tinacional japonesa de components elec-trònics d’automoció, han creat l’empresa Adasens Automotive GmbH, dedicada al desenvolupament, la producció i la comer-cialització de tecnologies ADAS per al sec-tor d’automoció a escala mundial. Ambdues empreses han manifestat en un comunicat que, malgrat la crisi, volen mos-trar el seu compromís per la innovació i les noves tecnologies. La seu central d’Adasens està ubicada a Lin-dau, Alemanya, però té una filial a Mollet del Vallès i comptarà per a la seva activitat amb la xarxa mundial de centres tècnics iproductius de les dues empreses.

FOMENT /// TERRaSSa

foment de Terrassa publica a internet el seu catàleg

KOMET /// SaNT CugaT

Komet ibèrica obre a Sant Cugat la seva seu comercial

FICOSA /// MOLLET

ficosa i omron acorden crear una nova empresa

LES CARES DE LA ‘B30’

RICARDO WU, DIRECTOR DE VENDES D’INDO

Ricardo Wu assu-meix la direcció de vendes de lents i ulle-

res d’Indo i aporta la seva experiència anterior en empreses com Concord i el Grup Jané. A més, va ser director de vendes d’ulleres d’Indo des del 2002 fins al 2006.

ANTONI ABAD, PRESIDENT DE LA CECOT

Abad també és pre-sident de la xarxa es-panyola de Business

Angels i ha participat en la creació de la World Business Angels Association, que té la seu a Brussel·les i que va néixer l’abril passat en una trobada internaci-onal de la xarxa celebrada a Dubai.

MARÍA SAGRARIO MILLáN, INVESTIGADORA

Millán és investiga-dora de l’Escola d’Òp-tica de la UPC de Ter-

rassa i ha estat l’única espanyola que ha rebut la distinció fellow de la socie-tat SPIE, per la seva aportació en el camp del processament d’imatge i el re-coneixement òptic de patrons.

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL)

PLUJA DE DINERS I DE PROJECTES E

ls ajuntaments han hagut de posar-se les piles i disse-nyar i presentar projectes en un temps rècord, dos me-sos, per no perdre l’oportu-nitat que suposen els diners

arribats del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). La iniciativa del govern de l’Estat té com a objectiu principal “promoure la realització d’obra pública i d’inversions generadores de feina per part dels ajun-taments, per contribuir a la reactivació de l’economia el 2009”. És el que resa el Reial decret llei 9/2008, de 28 de novem-bre. Les xifres milionàries –8.000 mili-ons d’euros en conjunt, adscrits al Minis-teri d’Administracions Públiques– s’han distribuït de manera proporcional als ha-bitants empadronats a cada municipi, amb la presentació prèvia dels projectes que havien de complir alguns requisits.

Una de les condicions de l’anomenat Pla Zapatero és que tots els treballs s’han de dur a terme dins del mateix 2009. Això implica que la majoria de municipis de tot l’Estat estaran plens d’obres durant els mesos vinents. Les dades de les co-capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, són eloqüents. Només amb el FEIL, Sabadell executarà 131 projectes i Terrassa, 73, als quals cal sumar-hi tots els previstos abans de l’entrada en fun-cionament del FEIL per a aquest mateix any. Perquè una altra de les particulari-tats del popular decret és que els projec-tes no havien de formar part dels pro-grames d’actuació municipal. Pel que fa al tipus d’obra que podia ser objecte de finançament, el ventall estipulat és molt ampli: adequació, rehabilitació o mi-llora d’entorns o espais públics urbans, així com de promoció industrial, equipa-ments i infraestructures de serveis bà-sics a les xarxes viàries, construcció o millora d’edificis de tota mena, inversió en obres de prevenció de la contamina-ció, en supressió de barreres arquitec-tòniques, en conservació de patrimoni, en transport, en promoció de turisme... Així doncs, la varietat de projectes que ja s’estan executant és amplíssima, fins i tot dins del mateix municipi.

DEBaT oBERT

D’opinions sobre si el FEIL servirà o no per reduir l’atur, i també sobre si s’ha aplicat de la millor manera, n’hi ha per a tots els gustos. La iniciativa portava sota el braç un debat polític inherent. El regidor del Partit Popular de Cerda-nyola del Vallès, Antonio González, ata-cava el pla des de les pàgines de la re-vista municipal Riusec, defensant que la mesura no resol el problema estruc-tural de l’atur. ”Pa per avui i gana per demà, i un engany més de Zparo”, escri-via el representant popular. En la ma-teixa línia, la regidora de Convergència i Unió, Consol Pla, opina que els 8.000 milions d’euros en realitat són una reta-llada: “Surten de reduir els 12.000 mili-

ELS POBLES I LES CIuTaTS S’OMPLIRaN D’OBRES I REFORMES FINS a FINaLS D’aQuEST 2009. EL FONS ESTaTaL D’INVERSIó LOCaL (FEIL) ha REPaRTIT MILIONS D’EuROS aLS MuNICIPIS PERQuè aRREgLIN CaRRERS, FaCIN PaRCS I aPaRCaMENTS, MILLORIN LES COMuNICaCIONS O REFORMIN ESCOLES, aMB L’OBJECTIu DE CREaR OCuPaCIó I PaL·LIaR La CRISITEXT: XaViER aMaT

1 /// PlaÇa DEl PRiMER

DE Maig.L’estacionament que

s’hi fa és una obra destacada d’entre la

setantena que es duen a terme a Terrassa

2 /// DiBuiX DEl fuTuR

‘STREETPaRK’ DE MollET.

al costat de les pistes d’atletisme, tindrà

1.200 m2 i en gaudiran patinadors i ciclistes

/// CEDIDES

1 ///

2 ///

27GAS A FONSB30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

5 ///

4 ///3 ///

ons que s’haurien hagut de destinar als municipis en condicions normals”. Però els diners d’aquest fons han estat un cop d’efecte. Fins i tot les inversions injecta-des han estat capaces de tapar el fet que els diputats del PSC a Madrid van votar en contra de les propostes sobre finan-çament local que des de Catalunya s’ha-vien acordat de forma unitària. Per tant, hi guanyem o hi perdem?”. L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, d’ICV-EUiA, en té una visió optimista: “A través d’aquest fons es podran fer inversions a l’espai públic, l’espai que més utilitza la ciutadania en el seu dia a dia, que per-metran continuar consolidant el pro-cés de transformació que la ciutat va co-mençar a viure en l’anterior mandat. Les inversions que es realitzin crearan prop de 300 llocs de treball”. Antonio Cárde-nas, regidor pel PSC, creu que mesures com el FEIL i també el Fons Especial per a l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació, “no només suposaran mesures direc-tes per a la creació de 300.000 llocs de treball, sinó que posen de manifest que la prioritat d’aquest govern (el central) són les persones”. En aquesta ciutat, els treballs realitzats a partir del FEIL que s’emporten un pressupost més alt són la remodelació a fons de l’escola municipal La Sínia, al barri de Quatre Cantons-Tia-na, i la construcció d’un moll de càrrega i descàrrega de mercaderies i adequació de l’actual moll per a la implantació de la recollida selectiva de residus al mercat de Les Fontetes.

SaBaDEll iniCia lES oBRES

Pel fet de tractar-se de les dues ciutats més poblades de la comarca, les cocapi-tals vallesanes s’enduen les xifres més elevades de diners: Terrassa, 35,8 mili-ons d’euros, i Sabadell, 34,4 milions d’eu-ros, que es tradueixen en 73 i 131 projec-tes, respectivament. Sabadell, a més, va ser la seu de la inauguració simbòlica de les obres que els propers mesos s’efectu-aran a tots els municipis de l’Estat, amb la visita al CEIP Teresa Claramunt el 16 de febrer passat de qui en aquells moments era la ministra d’Administracions Públi-ques i actual vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. L’alcalde de la ciutat, Ma-nuel Bustos, dóna una gran rellevància al fons: “És un element de singularitat his-tòrica que marca un abans i un després pels municipis”, afirma. Entre la multi-tud de projectes previstos a Sabadell, es pot destacar que una de les zones que se’n veurà beneficiada i millorada serà

la Gran Via i els seus entorns, amb dues obres projectades que afecten aquest es-pai: l’arranjament, el repintat, l’enllume-nat i la reparació dels passos subterranis de vianants, per un costat, i per l’altre, la urbanització dels parterres i dels aparca-ments del carrer d’Antoni Forrellat, a l’al-tura del pont número 7 de la Gran Via.

A Terrassa hi ha diversos projectes urba-nístics importants: un aparcament a la plaça Primer de Maig, remodelació i am-pliació del complex esportiu del Districte II, el col·lector del Torrent de Vallparadís, o una passarel·la de vianants entre el Se-gle XX i Can Palet... Tampoc no es deixen de banda, però, inversions en medi ambi-ent o mobilitat.

Amb un pressupost molt més modest que les cocapitals, Sant Quirze del Va-

llès farà front a onze projectes d’obra petita, com ara la reparació de pavès de la biblioteca municipal, la creació d’un edifici annex a la Torre Julià, la cons-trucció de nous vestidors i escales al poliesportiu municipal, o la renovació de 24 parcs infantils.

TElECoMuniCaCionS a SanT CugaT

Sant Cugat del Vallès tampoc no deixa de banda, a través del FEIL, temes urbanís-tics o d’equipaments, però ha volgut po-sar especial èmfasi en tot l’impuls que aquest fons permetrà en qüestió de te-lecomunicacions. El regidor de Comuni-cació, Serveis Interns i Innovació, Jordi Puigneró, n’exposa les raons: “En l’actu-al societat del coneixement és imprescin-dible disposar d’unes bones infraestruc-tures de telecomunicacions”. En primer lloc, s’uniran amb fibra òptica els princi-

3 /// ElEna SalgaDo a SaBaDEll. L’aleshores ministra d’administracions Públiques va inaugurar les obres del FEIL a la cocapital vallesana el febrer passat

4 /// faÇana DEl CEiP SCHola DE RuBÍ.Són moltes les actuacions que es duran a terme a través del FEIL als centres escolars. Els dirigents polítics asseguren que molestaran el mínim possible l’activitat docent

5 /// MERCaT DE lES fonTETES.Les actuacions a Cerdanyola són molt variades; a Les Fontetes s’hi instal·larà un sistema de recollida de residus/// CEDIDES

ToTs els Treballs s’han de dur a Terme dins d’aquesT 2009, i només es podran prorrogar fins al primer TrimesTre del 2010 si esTà jusTificaTel venTall d’obres és molT ampli. desTaquen els Temes urbanísTics però També les reformes d’equipamenTs i qüesTions mediambienTals

Les xifres del Pla Zapatero als municipis de l’Eix de la B-30

Barberà Castellar Cerdanyola Mollet Rubí Sant Cugat Sant Quirze Sabadell Terrassa Ripollet

Projectes 8 24 19 33 31 25 11 131 73 16

inversió (M d’e) 5,1 3,9 10 9 12,5 13,1 3,1 34,4 35,8 6,3

llocs de treball ? 138 289 400 680 ? 172 2.000 998 267

Taula: xavier amat / ‘B30’ /// Fonts: ajuntaments

28 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

MÉS INFO

RIPOLLET INVERTEIx 4 MILIONS EN LA MILLORA DE LA VIA PÚBLICA

L’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques s’han situat al capdavant dels projectes presentats per l’ajuntament de Ripollet a partir dels 6,3 milions d’euros del FEIL que li han corres-post al municipi. D’aquests, 4 milions es destinen a la via pública, amb l’arranjament de voreres, passos elevats, reubicació de mobiliari urbà i de la senyalització vertical. També cal destacar que un pessic important, una quarta part del total, anirà a parar a obres de millora del camp de futbol de l’Industrial i del pavelló municipal Francesc Barneda. a Castellar del Vallès les actuacions urbanístiques també seran prioritàries, amb una trentena de carrers a punt per ser renovats al llarg de l’any, tant del nu-cli urbà com a les urbanitzacions.

DOS MUNICIPIS CATALANS NO PRESENTEN CAP PROJECTE

una de les curiositats que ha deixat la convocatòria dels ajuts del Fons Estatal d’Inversió Local és que dos municipis catalans, la Quar, al Berguedà, i arres, a la Vall d’aran, han renunciat a la petita quantitat que els corresponia –tenen 60 i 66 habitants, respectivament–, ja que no han elaborat cap projecte i per tant n’han perdut l’oportunitat. Són els únics casos d’entre els 946 municipis catalans, mentre que en el conjunt de l’Estat només hi trobem tres exemples més: Zugarramurdi, a Navarra, San Juan de la Encinilla, a àvila, i Illán de Vacas, a Toledo. és una bona prova de la facilitat que el govern central ha donat a l’hora de concedir els diners, i de les condici-ons flexibles quant a les característi-ques dels projectes. Queda per veure si tot aquest volum d’obra estarà acabat el 31 de desembre del 2009, com està establert –amb possibilitat de pròrroga fins al març del 2010 si està justificada–, i si tots els ajunta-ments podran justificar els euros concedits.al Vallès, per tant, tots els municipis tenen projectes en marxa, si bé per la manera de fer-se la distribució els menys poblats hauran de deixar obres de relleu per a una altra oca-sió. Rellinars, per exemple, amb poc més de 700 habitants, ha rebut del FEIL un total de 116.000 euros.

pals edificis municipals i, d’aquesta ma-nera, es podran connectar a través de la xarxa corporativa municipal. D’altra ban-da, s’alçaran dues noves torres de comu-nicacions per crear una xarxa sense fils WIMAX d’alta velocitat, i així oferir ser-veis municipals a la ciutadania a través d’una xarxa pròpia. La previsió és que el 2011 aquests serveis comencin a ser ope-ratius. Finalment, un dels altres objectius és garantir la cobertura de telefonia mòbil al 100% del municipi. Actualment la co-bertura arriba a un 90% del territori urbà de Sant Cugat i a un 95% de ciutadans.

Pel seu import, per sobre del milió d’eu-ros, destaquen a Sant Cugat diverses reurbanitzacions i reformes, com la del mercat de Pere San, la del Casino de la Floresta, la vianantització de la rambla Jacint Verdaguer (Valldoreix), la urbanit-zació del carrer del Vallès i les obres de clavegueram a Sant Magí.

A la veïna Barberà, destaca molt per so-bre de la resta, amb 3 milions d’euros del fons, la construcció d’una planta pneumà-tica de recollida de residus, que, a través

d’un sistema d’aire, millorarà i modernit-zarà la recollida. Els residus es diposita-ran en unes bústies i es transportaran pel subsòl del municipi al punt de recollida amb aquest modern sistema d’aire. Allí es premsaran els residus i posteriorment es portaran a la planta de reciclatge. L’objec-tiu és que, amb el temps, el sistema arribi al 80% de la població, però aquesta prime-ra fase es durà a terme al barri del Nord i al parc d’Europa. A Barberà també s’ade-quarà un aparcament de superfície a Can Serra, i s’urbanitzarà el carrer de Cerda-nyola, que permetrà tenir un nou accés a la ciutat des del sud.

lES ESColES, PRioRiTaT a RuBÍ

Després de Setmana Santa es van inici-ar la majoria de projectes a Rubí, tot i que alguns ja durant aquells dies per a molts festius. I és que una part important del FEIL –1,5 milions d’euros– està destinada a reformes dels centres educatius, i per tant es va voler aprofitar el tancament de les aules per iniciar alguns dels treballs. Les escoles afectades són els CEIP Tere-sa Altet, Schola, Maria Montessori, Ra-mon Llull, Torre de la Llebre i Joan Mara-

la discussió políTica sobre si realmenT el feil servirà per crear nous llocs de Treball no s’ha feT esperar a rubí es desTaca que, dels 680 llocs de Treball, 229 són de nova conTracTació, és a dir, s’han ocupaT persones que es Trobaven en siTuació d’aTur

El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL)

29GAS A FONSB30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

CRONOLOGIA

28 DE NOVEMBRE DEL 2008

Davant la situació econòmica, i com a mesura directa per fomentar ocupació, el consell de ministres aprovava el redactat de l’article 5.2 c) del Reial decret llei 9/2008, amb les característiques del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), que alguns sectors van batejar com a Pla Zapatero.

24 DE GENER DEL 2009

Data màxima en què es podien presentar els projectes. Els ajuntaments ja sabien prèviament els diners que els pertocaven, ja que es distribuïen en funció de la població empadronada. Els projectes havien d’estar aprovats en sessió de ple, i en total 8.108 ajuntaments van elaborar 30.903 projectes. Quasi la totalitat són autoritzats per part del ministeri: 30.772. El govern central estima que aquests projectes donaran feina a 266.570 persones.

16 DE FEBRER DEL 2009

L’aleshores ministra d’administracions Públiques, Elena Salgado, visitava Sabadell per inaugurar el seguit d’obres que a tot l’Estat se subvencionarien amb el Fons Estatal. ho fa al CEIP Teresa Claramunt, un dels 131 projectes de Sabadell. al llarg d’aquest febrer i durant els mesos posteriors, els ajuntaments han fet les adjudicacions i licitacions pertinents d’obres, han obert oficines d’atenció o seguiment dels projectes i han emprès mesures perquè les molèsties ocasionades pels treballs siguin les menys possibles.

31 DE DESEMBRE DEL 2009

Data màxima en què hauran d’estar acabats tots els projectes; en casos excepcionals poden haver-hi pròrrogues fins que s’acabi el primer trimestre del 2010. Des del ministeri s’han avançat el 70% de les inversions previstes, i l’altre 30% es transferirà als ajuntaments una vegada justificats els treballs.

31 DE MARÇ DEL 2010

Termini en què els ajuntaments hauran de lliurar les justificacions dels projectes executats.

6/// gRan Via DE SaBaDEll.S’hi estan fent un parell d’actuacions d’envergadura que milloraran la fesomia d’aquesta important avinguda de la ciutat/// ISaBEL maRQUèS

gall, amb actuacions d’una durada d’en-tre cinc i vuit mesos, i que fan referència als sistemes de calefacció, lampisteria, electricitat i tasques de pintura.

Tenint en compte el volum d’obres que afectaran Rubí aquest 2009, ja està en funcionament una oficina municipal de coordinació i seguiment dels projectes fi-nançats pel FEIL, amb onze persones tre-ballant-hi, i que forma part d’un dispo-sitiu global en què s’inclouen totes les àrees municipals. La responsable de co-ordinació del dispositiu és Àngels Torne-ro, que explica que “el model neix amb el doble objectiu de buscar la màxima agi-litat interna i convertir-se en punt de re-ferència de contacte i informació exter-na”. Dels 31 projectes totals, un dels que s’emporta una part important del pas-tís –1,1 milions d’euros– és la construc-ció de l’edifici per a departaments mu-nicipals i atenció ciutadana del carrer de Narcís Menard, amb una superfície de 185,22 metres quadrats, que constarà de planta baixa i dues plantes més, i s’apro-fitarà per reurbanitzar el carrer de Nar-cís Menard en el seu tram amb la plaça de

Pere Aguilera. El FEIL a Rubí inclou altres projectes relacionats amb edificis mu-nicipals, com ara obres a la biblioteca, el Castell-Ecomuseu, el teatre municipal La Sala i el centre cívic Can Fatjó. El govern municipal destaca que, dels 680 llocs de treball, 229 són de nova contractació, és a dir, han ocupat persones que es troba-ven en situació d’atur.

un ‘STREETPaRK’ a MollET

El fons també permetrà reformes a di-ferents centres educatius de Mollet i als equipaments esportius de la ciutat. Un dels projectes més originals, pioner a la comarca, serà la construcció d’una pis-ta streetpark, un circuit de 1.200 metres quadrats al costat de les pistes d’atletis-me per a la pràctica de l’skate, patins en línia i bicicletes.

La meitat de l’aportació a Mollet del FEIL es destinarà a la rehabilitació i millora d’espais públics. L’alcalde, Josep Monràs, dóna valor a les inversions, però amb re-serves. “Tot i ser una loteria fantàstica, el fons estatal no resol les dificultats de les hisendes locals”. Feliu Guillaumes, regidor de Via Pública, subratlla el fet que són pro-jectes “d’obra petita i propera a la gent”, atribuint-ho als curts terminis que fixava el FEIL per presentar les propostes i exe-cutar-les. L’actuació que tindrà un pres-supost més elevat està lligada amb el fu-tur hospital de Mollet i el Baix Vallès que es preveu inaugurar el 2010. S’hi desen-voluparan les obres d’urbanització del seu entorn: “Sense el FEIL hagués estat molt difícil afrontar-ho ara i s’hagués allargat molt”, considera la regidora d’Obra Públi-ca, Ester Safont.

La substitució de l’actual mur de formigó del parc de Can Mulà per una tanca metàl·lica que integrarà la vegetació de l’espai a la trama urbana serà una de les obres que més impacte causarà en la fesomia del centre de Mollet. El mateix projecte preveu suprimir les barreres arquitectòniques dels accessos a la zona verda. D’altra banda, s’intervindrà en l’emblemàtic però polèmic parc dels Colors, l’obra pòstuma de l’arquitecte Enric Miralles inaugurada el 2001, visitada anualment per centenars de forasters i criticada pels locals per les dificultats de manteniment. S’hi reformarà la part pavimentada amb ciment, ara bastant degradada, i s’hi canviaran els llums reduir-ne la intensitat i evitar la contami-nació lumínica, tot mantenint el disseny de Miralles.

150 MILIONS D’EUROS

són els diners que l’Estat ha injectat directament al Vallès Occidental perquè es creïn llocs de treball a través d’obres públiques. La distribució s’ha fet a partir del nombre d’habitants empadronats, i els projectes han estat presentats per part dels ajuntaments en només dos mesos, sense intervencions de consells comarcals, diputacions ni governs autonòmics. Per tant, tots els treballs que es duran a terme són d’àmbit local

barberà del vallès inverTirà dues Terceres parTs del fons a la consTrucció d’una planTa pneumàTica de recollida de residus

6 ///

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

El diari Financial Times ha publicat recent-ment un interessant i teòric article en què s’afirma que les taxes d’interès idò-nies als Estats Units per superar la pre-sent crisi serien del 6% negatiu. Alerta, negatiu. Aquesta temible afirmació està fonamentada en un estudi de la Reser-va Federal, que es basa en l’anomenada

regla de Taylor. L’esmentada disposició és una llei monetària que apliquen els bancs centrals per establir la relació entre els tipus d’interès i les xifres macroeconòmiques de l’econo-mia, com ara la inflació o el nivell d’activitat. Aquesta regla de Taylor Rule és la que ha estat aplicant en els darrers anys la Reserva Federal.

Fins ara la fórmula per establir els tipus d’interès havia fun-cionat sense novetats, fins que amb l’esclat d’aquesta pandè-mia econòmica anomenada crisi, un efecte per cert ben glo-balitzat i sense vacunes, les teories resulten perilloses.

Amb la baixada en picat de la inflació, amb serioses amena-ces de deflació, el descens vertiginós de l’activitat i l’incre-ment espectacular de la desocupació, el resultat d’aquesta fórmula logarítmica resulta negatiu per a totes les economi-es occidentals.

Per la Reserva Federal nord-americana, la taxa d’interès ac-tual, d’acord amb les disposicions de la regla de Taylor, i te-nint en compte les seves dades macroeconòmiques específi-ques, hauria de ser, tal com ja s’ha dit, del 6% negatiu. És evi-dent que aquesta situació és absolutament inviable, ja que en cas d’interessos negatius seria molt comprensible l’acti-tud de replegament dels inversors, de forma immediata. En conseqüència això no es preveu. Paul Krugman, premi No-bel d’economia, es preguntava què farien ara els bancs cen-trals. Mantenir la fórmula? Això no seria recomanable per raons òbvies. Per aquest motiu, s’han començat a tenir en compte altres mesures per establir les taxes d’interès, però totes arriben a tipus propers al zero. Aquesta és la raó, afir-ma Krugman, per la qual molts economistes estan modifi-cant les seves posicions i girant les seves preferències cap a una nova política fiscal. La regla de Taylor que havia estat du-rant tant de temps vigent i que tenia per objectiu pal·liar els entrebancs dels cicles de negoci ja no es pot fer servir si no volem obtenir taxes d’interès inferiors a zero.

El comentarista econòmic Ramon Muñoz afirmava que cap economista havia gosat fer aquests càlculs respecte a l’eco-nomia espanyola; en tot cas, tenint en compte la fórmula, Es-panya estaria en el 10% negatiu. Quin espant!

Que les administra-cions públ iques respectin el venci-ment de les factu-res rebudes és bà-sic per a qualsevol país que es conside-ri avançat. Aquelles

que vulguin pagar amb rigorositat cal que pressupostin i gestionin en conseqüència. El discurs sobre la necessària competitivi-tat de les empreses ha de ser aplicat tam-bé a l’Administració i el discurs reclamant als bancs l’obertura de l’aixeta del crèdit perd sentit si aquesta última té la seva ro-vellada i inservible. Pagar bé és el resul-tat d’un conjunt de variables, polítiques i tècniques.

És per aquest motiu i per molts d’altres que ens cal una funció pública a l’altura del segle que afrontem. Necessitem direc-tius sotmesos a la responsabilitat de diri-gir i incentivar una Administració potent, al servei de la política i dels ciutadans, del resultat de la seva gestió en depenen mas-sa coses. Sotmesos a la pressió dels objec-tius que la política els encomani en cap cas han de ser etiquetats com a polítics. Cal que anem apuntant sense por on són

els grans defectes i les febleses del nostre sistema, l’apropament de la política a la gestió per entendre i exigir responsabili-tats als directius i la separació conceptual de l’etiqueta política d’aquests és només el resultat d’aplicar el sentit comú a les ne-cessitats del món actual.

La mesura portada a terme per Sant Cu-gat de pagar els proveïdors en 30 dies trac-ta d’incidir sobre la millora de la liquiditat de les empreses. El més rellevant és l’efec-te que pot tenir si traslladem la mesura a la resta d’administracions tot incidint so-bre la millora de l’estabilitat de milers de llocs de treball.

Arran de l’actuació de Sant Cugat, la Gene-ralitat de Catalunya aplicarà la mateixa re-cepta i el consell de ministres de l’Estat es-panyol ha aprovat una línia de 14.000 mili-ons adreçada al sector públic local per facilitar el cobrament a totes aquelles em-preses que tenen factures pendents amb aquestes administracions. Podem celebrar, doncs, que gràcies a l’esforç i a la bona pràc-tica d’una administració local s’ha fet en-trar a l’agenda política quelcom que era ab-solutament bàsic per al funcionament cor-recte de la nostra economia.

La mesura por-tada a terme per Sant Cugat de pagar els proveïdors en 30 dies tracta d’incidir sobre la millora de la liquiditat de les empreses

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORa EDITORIaL DE ‘B30’

JORDI JOLYI LENA TINENT D’aLCaLDE D’ECONOMIa I ORgaNITZaCIóaJuNTaMENT DE SaNT CugaT DEL VaLLèS

L’IMPACTE D’UNA MESURA NECESSàRIA, EL PAGAMENT EN 30 DIES

CURIOSITATS ECONòMIQUES

Una imatge de la façana de l’Ajuntament de Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT

31ROTONDAB30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

MOLLET, UNA CIUTAT COMPACTA I DE FUTUR AL PEU DE LA B-30Mollet està culminant el creixement establert al Pla general d’Ordenació urbanística de l’any 2005, explica l’alcalde Josep Monràs. La situació privilegiada i els nous equipaments li atorguen gran potencialitat

LECTURES

Les ciutats que estem situades a la vora de la B-30, per l’at-zar de la conjunció de la pròpia situa-ció geogràfica amb els plans urbanís-tics d’un país, po-

dem considerar aquesta via europea com una artèria de la nostra pròpia vida urbana, que, en forma de tràn-sit, connexions i nusos de comunica-cions, ens condueix fàcilment a punts estratègics de la vida econòmica i cul-tural o ens porta a casa els agents i els objectes d’aquest dinamisme.

Tenim davant del bosc dels Pinetons o davant de les planes ondulades, suaus, ara d’un verd brillant, de Gallecs, una via que acull l’activitat logística de l’eix mediterrani, una de les zones més dinà-miques del sud d’Europa: connexió amb Barcelona, València i Lleida; connexió amb el port de Barcelona i el de Tarra-gona i amb una de les zones de més im-portant activitat logística d’aquest eix com és Saragossa. Aquest fet assegura a les empreses situades en els polígons de Mollet del Vallès una distribució rà-pida de les mercaderies i dels serveis, i aquest és un dels factors principals que expliquen que la nostra ciutat sigui un lloc aper tenir en compte en l’activitat empresarial del país.

Un aspecte important per a Mollet és que disposem de moltes vies directes d’entrada i sortida a la B-30: tres ve-nint de Barcelona; una venint de Giro-na i França; dues de sortida cap al nord i dues més cap al sud. El Baix Vallès és una àrea de 130.000 habitants, situada a la zona del sud de la comarca del Va-llès Oriental, la més pròxima a Barce-lona. Mollet del Vallès és el principal nexe d’unió d’aquest marc territorial, alhora que és també una de les princi-pals ciutats de la Regió Metropolitana, amb 52.000 habitants. En aquests mo-

ments, la Generalitat està construint el nou hospital, un servei per excel·lència de l’àmbit baixvallesà, i aviat comença-rà les obres dels nous jutjats, a tocar de l’hospital. I ambdós estan situats a peu de la B-30.

Mollet del Vallès ha desenvolupat en els últims quinze anys un model de ciu-tat compacta amb una gran qualitat en el desenvolupament urbà i urbanístic, i sobretot en serveis i equipaments. La ciutat està culminant el seu creixement urbà a partir del nou Pla General d’Or-denació Urbanística aprovat l’any 2005. En aquests moments, estem elaborant el II Pla Estratègic de Ciutat, amb el qual pretenem, entre altres objectius, defi-nir un model de creixement econòmic que impliqui una major aportació de va-lor afegit i de creació de riquesa, i que ens permeti un cert canvi en l’estructu-ra social de la població i una major in-fluència per millorar el nivell d’ocupa-ció al municipi.

Som ciutat compacta perquè el 50% del nostre terme municipal és terreny rural no urbanitzable. Estem parlant de Ga-llecs, que per als molletans és un patri-moni natural de valor incalculable. I va ser la B-30 curiosament la que, a prin-cipis dels anys vuitanta, quan el primer ajuntament democràtic va redactar el primer pla d’ordenació urbana, va ser-vir com a mur per frenar l’expansió ur-bana a Gallecs: per sota de la B-30 es va programar un nou barri, Can Borrell, ara ja totalment consolidat. Per sobre de la B-30, preservació absoluta del ter-ritori. I això ho hem aconseguit, gràcies a la unió de la ciutadania i dels governs democràtics.

Ens sentim part d’aquest territori ric i potent que som el conjunt de munici-pis al llarg de la B-30: tenim un futur ple d’oportunitats perquè hem demos-trat i demostrem dia rere dia que ens el mereixem.

JOSEP MONRàS I GALINDOaLCaLDE DE MOLLET DEL VaLLèS

us convidem a agafar la B-30 i venir a Mollet. Podeu travessar la gran passera i anar a passejar pels camins i els turons de gallecs. Podeu entrar al nucli urbà i deixar-vos seduir per l’art reunit en la col·lecció esplèndida que és el Museu abelló i la Casa del Pintor abelló

Paul KrugmanEL RETORNO DE La ECONOMIa DE La DEPRESIóN Y La CRISIS aCTuaLuna penetrant anàlisi econòmica de l’economia mundial durant l’última dècada /// EDITORIaL CRíTICa

Steven D. levittECONOMIa FREaKYSegons Levitt, l’economia pot donar excel·lents respostes, però té una li-mitació: hi ha poques preguntes in-teressants. Ell sap fer-les estimu-lants, divertides i fonamentals./// EDITORIaL La CaMPaNa

32 ROTONDA B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

PEPi BoRREgo50 aNYSMESTRESSa DE CaSa

Sí, he sentit a parlar d’aquest fons, que és un ajut econòmic que l’Estat dóna als ajuntaments per fer obres i crear ocupació.Jo crec que, en general, els carrers acostumen a es-tar en bon estat. De fet, el carrer on jo visc l’han arre-glat recentment, però són les primeres obres que hi fan des de fa 35 anys. Ara falta que arreglin la resta de carrers, ja que les vore-res són molt estretes i no-més hi ha espai per a una persona.Jo demano, sens dubte, carrers amb voreres més amples, la prioritat ha de ser per als vianants.Els centres també han de ser per a vianants i ens hem d’acostumar a deixar d’utilitzar els cotxes. Cada cop hi ha més vehicles i ens estan ofegant, ens consumeixen. Per això crec que a poc a poc hem de reduir-ne l’ús i priorit-zar els vianants.

PERSi ToRRalBa34 aNYSMECàNIC

Això del Pla Zapatero té a veure amb el fet que dona-rien ajuts, oi? Doncs, n’he sentit a parlar una mica, però no conec el tema amb molt de detall.Penso que, en general, no estan molt malament els carrers de les ciutats. De fet, per on jo treballo, a la carretera de Rubí, estan ar-reglant els carrers darrera-ment. No obstant això, pel meu barri potser hi ha al-gun carrer que tingui al-gun forat, però és una cosa puntual.Jo crec que s’ha d’equilibrar l’espai dels vianants i dels cotxes, perquè hi ha exem-ples, com l’avinguda de Bar-celona de Terrassa, on gai-rebé no han deixat espai per als cotxes. Tot i això, és bo que hi hagi voreres amples, especialment si vas en bi-cicleta.El centre normalment està col·lapsat, així que jo optaria per fer per a vianants el centre de les ciutats.

Pol oRDóÑEz42 aNYSaTuRaT

No sé què és aquest fons ni el Pla Zapatero. De fet, la po-lítica no m’interessa perquè no l’entenc.Jo crec que sempre fan falta reformes i millores als car-rers de qualsevol ciutat.Per exemple, on jo visc, a Rubí, sé que l’Ajuntament ha rebut uns ajuts i ara els està dedicant a millorar els car-rers, a arreglar escoles, etc.Jo crec que tot és relatiu, hi ha llocs on s’ha de destinar més espai per als vianants, però hi ha llocs on els cotxes haurien de tenir més lloc per circular i aparcar.Convertir en zona de vianants el centre de les ciutats està bé, però, per exemple, el que passa a Rubí és que ara els cotxes circulen per carrers molt estrets que hi ha al voltant, de manera que els veïns han de suportar més molèsties. Així que el trànsit no es redueix, sinó que es trasllada als carrers perifèrics.

CRiSTina RoDRÍguEz29 aNYSINVESTIgaDORa

La veritat és que no sé què és això del Pla Zapatero.Crec que els carrers del centre estan en bon estat, però sí que és més habitu-al trobar barris que neces-siten algunes millores. Se-gons el meu coneixement, considero que els barris de Les Martines o de Sant Llo-renç sí que necessitarien alguna reforma.Jo prefereixo que hi hagi més espai per als vianants; de fet, jo majoritàriament em moc a peu i conside-ro que alguns carrers te-nen voreres molt estretes, o fins i tot la Rambla, per on camina molta gent i gairebé no hi ha espai. Per sort, tot això ara està canviant.Jo crec que el model d’accés al centre que té Terrassa és molt adequat, ja que els carrers més cèntrics són de vianants; en canvi, els cotxes poden circular i apropar-se molt al centre. Crec que, en aquest cas, està equilibrat.

PaTRiCia DElgaDo33 aNYSaTuRaDa

No, no he sentit a parlar mai del Fons d’Inversió Lo-cal o del Pla Zapatero, per-què de fet no m’interessa gens la política i no miro mai la televisió ni llegeixo els diaris.Considero que, en general, els carrers de la meva ciu-tat estan bé. Veig que són carrers bastant transita-bles, no com alguns llocs de Barcelona, que són molt estrets i costa trans-itar-hi, tant a peu com en cotxe.Particularment, ja que jo habitualment vaig a peu a tot arreu, prefereixo fer voreres més amples als carrers i donar més priori-tat als vianants, per sobre dels cotxes.Jo estic a favor que facin més zones de vianants i, especialment, als centres de les ciutats.

joSEP PuigCaRRERES65 aNYSJuBILaT

Em sona una mica això del Pla Zapatero i del Fons d’In-versió Local, però com que no ho conec prou, no en puc opinar.Pel que fa a l’estat dels car-rers a Terrassa, jo crec que estan bé, però aquí el gran problema és que estan mal ordenats i això fa que la cir-culació sigui força caòtica.Hi ha vegades que no cal fer voreres més amples als carrers, com el cas de l’avinguda de Barcelona, per on gairebé no passen vianants i, en canvi, el que hauria de ser una via ràpi-da, els cotxes només hi po-den circular a 30 km per hora, perquè els carrils que han deixat són molt es-trets. En alguns carrers sí que s’han d’ampliar les vo-reres, però crec que les grans avingudes no s’han d’ampliar més.A mi m’agrada molt caminar, així que penso que els centres sempre han de ser de vianants.

ELS VALLESANS VOLEN CIUTATS MÉS AMABLES, AMB VORERES AMPLES I CENTRES DE VIANANTSEls vallesans consideren, en general, que els carrers de les seves ciutats estan en bon estat, a excepció d’alguns casos, que acostumen a trobar-se en els barris perifèrics. La millora dels carrers és un projecte habitual que s’ha beneficiat del Fons d’Inversió Local, una iniciativa, però, poc coneguda PER: iVanna VallESPÍn

Ha sentit a parlar del Pla Zapatero? Com valora l’estat dels carrers de la seva ciutat? És par-tidari de voreres més amples? Convertiria el centre de les ciutats en zona de vianants?

ENQUESTA Què EN PENSEN ELS VIaNaNTS...

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa.

www.caixasabadell.es/empresaPer subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

Caixa Sabadell signa nous convenis per afavorir l’accés al crèdit de PIMES i autònoms

Caixa Sabadell impulsa els convenis de col·laboració amb PIMEC Vallès Occidental i Avalmadrid, SGR per afavorir el fi nançament dels autònoms i les petites i mitjanes empreses.

Oferir un servei de qualitat i cobrir les necessitats fi nanceres de les empreses és l’objectiu del conveni signat per Caixa Sabadell amb PIMEC, que assessorarà i gestionarà la documentació de cada PIME per facilitar-li l’accés al crèdit.

A més d’aquest acord, i com a continuació dels ja signats amb Avalis, SGR (Catalunya) i SGR València, també s’ha signat un conveni amb la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat

de Madrid (Avalmadrid, SGR) per destinar 10 milions d’euros a les operacions de fi nançament de les PIMES i autònoms d’aquesta comunitat, avalades per AvalMadrid, SGR.

L’Assegurança Negocis Zurich li ofereix tot el que necessita per protegir el seu comerç, ofi cina o despatx davant de qualsevol risc patrimonial, fi nancer, personal, de responsabilitat civil, o com a conseqüència del que pugui succeir.

Amb assistència les 24 hores, tots els dies de l’any, preus ajustats a les seves necessitats i activitat, i una plataforma d’atenció telefònica exclusiva.

Contracti-la de la manera més ràpida a les nostres ofi cines.

La millor protecció per al seu negoci

Amb l’objectiu de disposar d’espais destinats de manera exclusiva a les empreses dins l’actual xarxa comercial de Caixa Sabadell, s’han inaugurat dues noves ofi cines d’empresa a Granollers i Barcelona. L’objectiu, donar servei de manera preferent a companyies amb un volum de negoci de més de 6 milions d’euros, tot potenciant la relació personal i la gestió a casa del client.

Vingui a conèixer les nostres ofi cines. Confi ï el seu negoci a Caixa Sabadell.

Roger de Flor, 68 08401 GranollersTel: 93 860 18 75 bustia.ofi [email protected]

Aragó, 74 - 76 08015 Barcelona Tel: 93 423 11 06 bustia.ofi [email protected]

L’esperem a:

Inaugurem noves ofi cines d’empresa a Granollers i Barcelona

Per a més informació, visiti el nostre web www.caixasabadell.es.

mesempresa_abr09_b30_290x350.indd 1 06/04/2009 11:56:49

34 GPS /// uNIVERSITaTS B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

Noves tècniques per conservar el patrimoni històric

possibilitats reals de reforç amb sistemes que tolerin l’impacte i que siguin perdura-bles en el temps.

PROJECTE ANGEL. El segon dels projectes, anomenat ANGEL, es va posar en marxa fa dos anys i consisteix a generar un nou siste-ma tecnològic que combina experiència, si-mulació i mesuraments in situ i que permet una millor avaluació dels riscos a l’hora de treballar sobre l’edifici en qüestió. Concre-tament, ANGEL es concep com un software de simulació per avaluar l’estabilitat de les estructures d’obra de fàbrica i combina les dades de la simulació amb les dades de la instrumentació sobre l’estructura, de ma-nera que l’anàlisi és més fiable.

ANGEL també és un sistema expert que uti-litza tècniques d’intel·ligència artificial per ajudar en la presa de decisions. Les bases de dades del coneixement expert combi-nades amb els resultats de les simulacions permeten als tècnic fer diagnòstics fiables i propostes d’intervenció segures.

TREBALLS PARAL·LELS. D’altra banda, doc-tors de la UPC han desenvolupat dues eines que permeten la simulació de xarxes tridi-mensionals en els edificis construïts amb maó. Aquest treball s’està ampliant amb es-tudis que realitzen doctorands, que han fet anàlisis de les estructures de les catedrals de Palma de Mallorca, Barcelona o Girona, entre d’altres. /// REDaCCIó

a Europa hi ha més de 500.000 monu-ments inventariats, el 20% dels quals

pateix problemes estructurals i el 40% està construït amb pedra i maó. La tecnologia actual ha desenvolupat mètodes per co-nèixer el comportament de les estructu-res metàl·liques o de formigó, però no s’ha aprofundit en l’anàlisi del comportament d’estructures antigues, realitzades amb maó, i que formen part del patrimoni artís-tic i històric. Les intervencions tècniques per recuperar o conservar aquestes estruc-tures són crítiques i complexes per la fragi-litat dels seus components.

Davant d’això, el Laboratori per a la Inno-vació Tecnològica d’Estructures i Materi-als (LITEM) de la UPC de Terrassa treba-lla en el desenvolupament d’una tecnologia amb instruments computacionals, per dis-senyar solucions d’intervenció en estructu-res antigues que siguin respectuoses amb el patrimoni. En aquest sentit, els investiga-dors egarencs han posat en marxa dos pro-jectes concrets.

PROJECTE MATE. El primer dels projectes, anomenat MATE, es basa en el desenvolu-pament d’una nova tecnologia per reforçar els murs de maçoneria amb teixits multi-direccionals FRT. Amb això es vol estudiar el comportament estructural de l’obra de fàbrica —feta amb maó—, recrear-la amb simulacions numèriques computacionals i decidir sobre la descripció resultant les

Investigadors de la uPC de Terrassa desenvolupen un sistema per rehabilitar edificis fets amb maons

La catedral de Girona ha estat inclosa en els estudis dels investigadors de la UPC /// ‘B30’

UPC /// REhaBILITaCIó D’EDIFICIS

Creen un sistema per avaluar l’impacte de la construcció

Marta Gangolells, del Grup de Recerca i Innovació de la Construcció (GRIC) de

la UPC de Terrassa ha elaborat la primera metodologia per avaluar els impactes ambi-entals que es produiran abans de construir un edifici. Segons aquest mètode, qualsevol construcció d’un edifici residencial impac-ta de 37 maneres diferents en el medi ambi-ent, les quals es classifiquen en 9 categories: emissions atmosfèriques; abocaments a l’ai-gua; generació de residus; afecció al sòl; con-sum de recursos; impactes locals; impactes associats al transport; efectes sobre la biodi-versitat i, finalment, emergències.

ExEMPLES PRàCTICS. Segons aquest mè-tode, per exemple, per mesurar els gasos d’efecte hivernacle que s’emetran durant la construcció s’analitza el volum de materi-al excavat per metre quadrat de superfície construïda i s’hi suma l’energia que consu-mirà la maquinària.

Igualment, per mesurar les emissions de compostos orgànics volàtils o de cloroflu-orcarbonats (CFC) es té en compte el per-centatge de pintura sintètica i vernissos que es faran servir durant la construcció.

Per elaborar aquest estudi, que s’ha publicat a la revista Building and Enviroment, s’han estudiat 55 obres residencials de nova cons-trucció i s’han establert diferents rangs, se-gons la magnitud de l’impacte: inexistent, poc significativa, lleugerament significati-va i extremadament significativa.

Miquel Casals, coordinador del GRIC, afirma que aquesta recerca serà molt útil “a les em-preses constructores que vulguin adherir-se a un sistema de gestió ambiental, ja siguin les normes ISO 14000 o del reglament comu-nitari EMAS”. /// REDaCCIó

Un habitatge en construcció /// I.m.

UPC /// IMPaCTE aMBIENTaL

La UAB crea el seu primer ‘spin-off’ del sector ambiental

investigadors del grup de recerca en sos-tenibilitat i prevenció ambiental (Sosteni-

PrA) de l’Institut de Ciència i Tecnologia Am-bientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han creat Inèdit Inno-vació, la primera empresa del sector ambi-ental sorgida en el si d’aquesta universitat. L’empresa, creada amb el suport del Parc de Recerca UAB, pretén ajudar les companyi-es i les administracions a incorporar el con-cepte d’ecoeficiència en els seus processos, productes i serveis com un factor diferenci-ador que els permeti augmentar la sosteni-bilitat i competitivitat.

Inèdit Innovació està liderada per tres jo-ves doctors i tècnics formats a la UAB: Jor-di Oliver i Carles Martínez, doctors en cièn-cies ambientals, i Raúl García, enginyer tèc-nic en disseny industrial i ecodissenyador. Tots tres han participat en diversos projec-tes d’innovació i recerca bàsica dins del grup de recerca SosteniPrA durant els últims qua-tre anys.

L’empresa està formada per dues divisions: Inèdit Projectes, que centra la seva tasca en el sector agroalimentari i el de la construc-

ció i enginyeria civil, i Inèdit Productes, que desenvolupa productes propis, mitjançant la metodologia de l’ecodisseny, com a resposta innovadora a diferents problemàtiques am-bientals detectades pels investigadors.

Les solucions aportades per l’spin-off als seus clients estan adreçades a la identifica-ció i la quantificació dels impactes ambien-tals al llarg de tot el cicle de vida d’un pro-ducte, procés o servei; la definició d’estratè-gies de millora ambiental i l’assessorament en processos de certificacions ambientals oficials. /// REDaCCIó

Els tres fundadors d’Inèdit Innovació /// UaB

UAB /// ‘SPIN-OFF’

35B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009 GPS /// uNIVERSITaTS

d’altitud sobre el nivell del mar, quan els dos observen alhora el mateix punt del cel, ve-uen millorada la seva sensibilitat dues vega-des més que si ho fessin per separat.

ESTUDI DELS RAIGS GAMMA. Els telescopis MAGIC centren les seves investigacions en els raigs gamma, un tipus de radiació elec-tromagnètica produïda generalment per fe-nòmens astrofísics de gran violència, com restes de supernoves i nuclis actius de ga-làxies. Existeixen raigs gamma de molt alta energia a l’Univers que, en incidir a l’atmos-fera terrestre, generen una cascada de par-tícules que viatgen a velocitats més eleva-des que la llum. Aquest núvol de partícules emet un centelleig de llum blavosa que tot just dura un nanosegon, denominada llum Txerenkov. Els telescopis MAGIC són capa-ços de captar de forma eficient aquest ti-pus de radiació, ja que, gràcies a la gran-dària del seu mirall, recullen aquests curts centelleigs de llum disseminada i la focalit-zen en un detector ultrasensible.

150 CIENTÍFICS. En aquest projecte hi parti-cipen actualment prop de 150 científics de 24 instituts d’investigació de tot el món, en-tre els quals hi ha l’Autònoma. Concreta-ment, la universitat vallesana ha aportat al projecte una vintena d’investigadors, que s’han dedicat a la caracterització òptica i al muntatge dels miralls, l’adquisició de les da-des i la posada a punt del telescopi, entre d’altres. /// REDaCCIó

L’Autònoma participa en la posada en marxa del MAGIC II

Des del passat 25 d’abril ja funciona el telescopi MAGIC-II, instal·lat a l’Ob-

servatori del Roque de los Muchachos, a La Palma (Illes Canàries). Juntament amb el seu bessó MAGIC I, formen el conjunt de telescopis Txerenkov més grans del món dedicats a l’estudi dels raigs gam-ma produïts per fenòmens astrofísics de gran violència.

El MAGIC-II (Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov Telescope) disposa, igual que el seu predecessor MAGIC-I, d’un mirall segmentat de 17 metres de diàmetre que el converteix en el més gran de la seva classe. En aquesta ocasió, la seva superfície està segmentada en 250 miralls, en comp-tes dels 956 que té el seu antecessor.

MAGIC-II ha estat construït a 85 metres del primer telescopi. Ambdós han estat conce-buts per complementar-se i funcionar com a telescopis bessons. Situats a 2.200 metres

El telescopi estudiarà els raigs gamma produïts per fenòmens de gran violència

Els dos telescopis MAGIC a l’observatori del Roque de los Muchachos /// CEDIDa

UAB /// TELESCOPIS MagIC

L’Autònoma i Esteve formaran el professional del futur

a na Ripoll, rectora de la UAB, i Antoni Esteve, president de l’empresa Este-

ve, han signat un acord de col·laboració (a la foto) en els àmbits dels projectes d’inves-tigació conjunts, la formació acadèmica, la captació de talent, la utilització d’infraes-tructures, instal·lacions i equipaments ci-entificotècnics i l’assessoria científica i tèc-nica. Un dels projectes previstos més des-tacats és la definició de quin ha de ser el nou perfil del professional del futur, que ha de permetre una millor integració entre la recerca universitària i l’empresa. La UAB i Esteve han subscrit en els últims vint anys nombrosos convenis de col·laboració per a la realització de diversos projectes d’in-vestigació en els àmbits biomèdic i veteri-nari, com la realització d’assajos clínics als hospitals universitaris de la UAB o la realit-zació d’estades en pràctiques d’alumnes de la universitat a l’empresa i de suport a les activitats docents. Quant a Esteve, l’empre-sa barcelonina té previst traslladar la seva seu corporativa i la construcció d’un nou centre d’investigació a Sant Cugat del Va-llès. /// REDaCCIó

UAB /// uNIVERSITaT-EMPRESa

Se celebra el I Congrés de Conservació en Paleontologia

Els problemes i reptes en la restauració i la conservació en l’àmbit de la pale-

ontologia són els temes centrals que van protagonitzar el I Congrés Espanyol per a la Conservació en Paleontologia, celebrat l’abril passat a Sabadell. L’objectiu del con-grés era abordar tot el que concerneix a la restauració i a la conservació dels elements artístics o històrics, bé que s’hagin trobat fa poc com que s’hagin de tractar per pre-servar-los del pas del temps. “Som molt conscients que una bona investigació en el nostre àmbit requereix al seu torn una bona conservació i gestió de les col-leccions”, va explicar el director de l’Insti-tut Català de Paleontologia Miquel Crusa-font, Salvador Moyà-Solà. Un dels experts que participaven en el congrés, Benoit de Tapol, va parlar sobre la importància d’un bon tractament de les obres, no només en l’exposició, sinó també en transportar-les o embalar-les. De fet, hi ha objectes recent-ment descoberts que han estat danyats per la situació en el terreny o per una reacció química generada en entrar en contacte amb l’atmosfera. /// REDaCCIó

INSTITUT CRUSAFONT /// CONgRéS

36 àREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

àREA DE DESCANS

Oci /// Passejades amb carruatge

Dos cavalls ferms estiren un carruatge encara nou pel marge esquerre del riu Ripoll. Des del vehicle, grans i petits descobreixen un Sabadell inèdit, amagat

Damunt d’un carro, pel rodal del riu Ripoll

Des de fa poc més d’un mes el Vallès Occidental disposa d’una nova activitat d’oci, més pròpia de zones on la natura guanya la partida a la petjada humana, com

podem veure fa anys a la Fageda d’en Jor-dà de la Garrotxa o al Montseny. Aquesta és, doncs, la primera gran sorpresa, i que dóna un toc de gran originalitat a la proposta ide-ada per Carles Buxó: que en una ciutat tan poblada com Sabadell s’hi ofereixin passe-jades amb carruatges estirats per cavalls no deixa de ser, com a mínim, singular.

Evidentment, ens hem d’allunyar una mica del nucli urbà de la cocapital vallesana, però no gaire: el punt de partida és al quilòmetre 2 de la carretera de Prats de Lluçanès, al cos-tat del restaurant Can Jonqueres. Allí s’inicia un trajecte d’una hora de durada que va se-guint el curs del riu Ripoll i que passa per uns paratges i un seguit de construccions que de

ben segur la majoria de sabadellencs, i ja no cal dir de vallesans, desconeixen. És el cas del molí d’en Font, que primer va ser fariner i més endavant draper, i del qual se’n tenen referències des del segle x, o el molí pape-rer d’en Mornau, emblemàtic per a la ciutat des del segle xvii, i que el 1905 va començar a combinar la producció paperera amb la tèx-til. Però no només per conèixer aquests edi-ficis val la pena el passeig; si bé els primers metres es fan damunt l’asfalt, aviat la ter-ra es converteix en la superfície sobre la qual es mouen les gegantines rodes del carro, i el paisatge passa a estar format per horts i per boscos, decorat tot plegat amb fonts com la del Torró, la de la Teula, o la dels Plataners, la sèquia d’en Monar, o un forn de calç.

SEnSE PRESSES

El nom que Carles Buxó ha donat a la seva empresa, Pas a Pas, és veritablement en-certat, perquè el trajecte es du a terme ben a poc a poc, res a veure amb les velo-

citats amb què estem acostumats a mou-re’ns avui en dia. En l’hora que dura l’iti-nerari es recorren prop de sis quilòme-tres. Però aquest precisament és un valor afegit de l’activitat, el fet de deixar les presses d’entre setmana a casa i envoltar-se de la tranquil·litat i el ritme lent dels cavalls. Una de les primeres persones que ho ha provat, Maria Amador, ens recor-da que “no fa tants anys aquest era el mit-jà que fèiem servir per desplaçar-nos i per treballar, i ni se’ns passava pel cap que po-gués ser una activitat lúdica; o sigui que trobo fantàstic que els que el vam ‘patir’ en el seu moment ara el puguem gaudir”. Certament, els més joves poden entendre perfectament com és que trajectes que actualment fem en ben poca estona abans requerien d’una jornada sencera. Per a aquest col·lectiu està especialment pen-sada la iniciativa: “Hem elaborat una guia pedagògica per portar a les escoles i que consisteix en una activitat de tres hores,

Se surt de Sant Vicenç de Jonqueres i s’arriba fins a la font dels Plataners, on els cavalls fan mitja volta per tornar pel mateix camí

37àREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

10 persones tenen cabuda en cada carruatge, que estiren dos cavalls. Malgrat que es fan sortides cada mitja hora, els dissabtes i els diumenges al matí, és recomanable reservar amb antelació.

ja que a més de la ruta explicarem el món del cavall, el curs del riu o el passat indus-trial de la ciutat”, diu Carles Buxó.

MÉS DuR DEl QuE SEMBla

Si bé els cavalls, bretons de la Cerdanya, tenen un aspecte d’allò més dòcil i se saben de memòria el camí que han de fer, no cal oblidar, com explica Buxó, que “són animals i alguna vegada poden donar un ensurt, i pesen fins a mil quilos. Tenen molta força”. Està clar, perquè cada carruatge pot dur fins a deu persones i és arrossegat per dos cavalls. L’empresa de moment té dos vehicles i quatre cavalls, i cal llevar-se els caps de setmana a les 6 del matí per raspallar les bèsties, donar-los l’esmorzar, i deixar-ho tot a punt per als primers excursionistes. De moment Buxó té aquesta activitat com a afició dels caps de setmana, tot i que desitja poder-s’hi dedicar “plenament. No vinc de família pagesa, però sempre m’ha agradat molt el camp, i hi gaudeixo molt amb aquestes

passejades”. Les valoracions dels qui ja han provat la nova atracció sabadellenca són força bones. Acabant el trajecte, Yolanda Oliva explica: “Em sembla molt curiós i original, una manera molt diferent de conèixer una part de la ciutat en què he viscut tota la vida. Tinc 28 anys i mai no havia passat per aquí”. Oliva en valora el contacte amb la natura: “No sempre hem d’agafar el cotxe i anar lluny de casa per viure de prop la natura; a vegades no ens adonem que la tenim al costat, i que les grans ciutats no s’acaben en un passeig per les rambles o comprant a les botigues, que hi ha més coses”, diu. /// TEXT: XaVIER amaT

/// FOTOS: ISaBEL maRQUèS

La ruta, d’uns sis quilòmetres, passa pel costat de diversos molins i fonts dels afores de la ciutat

1 /// BRETonS DE la CERDanya. aQUESTS CaVaLLS ES CaRaCTERITZEN PER La SEVa FORÇa I DOCILITaT

2 /// aSfalT i TERRa. ELS PRImERS mETRES DEL TRaJECTE SóN SO-BRE aSFaLT, PERÒ DE SEgUIDa EL RECORRE-gUT S’ENDINSa ENTRE HORTS I BOSCOS.

3 /// MolÍ D’En MoRnau. aNTIC mOLÍ PaPERER QUE a PRINCIPIS DEL SEgLE XX TamBé Va aCOLLIR PRODUCCIó TèXTIL

4 /// al CoSTaT DE SaBaDEll. EL TRaJECTE Va SE-gUINT EL RIU RIPOLL I DURa aPROXImaDa-mENT UNa HORa/// ISaBEL maRQUèS

3///

2///

1 ///

4 ///

PAS A PAS

Dissabtes i diumenges, de 10 a 13 h.Carretera de Prats, km 2, al costat del restaurant Can Jonqueres, Sabadell.Telèfon: 661 565 502Web: www.pasapas.catCorreu electrònic:[email protected]

FITxA

38 àREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

Sant Llorenç Savall, natura en estat pur

Bona part del terme municipal de Sant Llorenç Savall és parc natural, una gran zona protegida que ofereix rutes verdes i activitats en família TExT: TERESa VallBona /// FOTOS: iSaBEl MaRQuÈS

Singles, coves, roques i al-zinars configuren el més gran encís de Sant Llorenç Savall: el seu paisatge na-tural. Es tracta del munici-pi del Vallès amb més su-

perfície dins del Parc Natural de Sant Llo-renç del Munt i la Serra de l’Obac. L’11% del poble, segons dades del Consell Comar-cal del Vallès Occidental, transcorre per aquest paisatge aspre i muntanyós, una gran zona protegida gestionada per la Di-putació de Barcelona d’alt interès paisat-gístic, biològic i cultural. A més, aquest municipi situat al peu del massís de Sant Llorenç del Munt, és la capçalera del riu Ripoll, que al llarg de més de 8 quilòme-tres rega el paisatge del Vallès.

Cada dilluns a la tarda, el bibliobús La Mola, batejat així en honor al cim més alt del mas-sís de l’Obac (la Mola, 1095 metres), s’atu-ra unes hores al pati de la Casa de Cultura de Sant Llorenç Savall per fer arribar la litera-tura als poc més de 2.300 habitants del mu-nicipi. I parlant de literatura, l’escriptor Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver), estiueja-va en aquest municipi, en una monumental residència que encara avui es pot visitar.

la Vall D’HoRTa, un PaRaTgE liTERaRi

“Com el Vallès no hi ha res”, deia el poeta. L’avi de Pere Quart, originari de Sabadell, va encarregar a l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner, que li construís una residència d’estiu al bell mig de la vall d’Horta, avui parc natural. El re-

sultat va ser una magnífica casa modernis-ta amb aires de castell: el Marquet de les Roques. La casa està situada en una magní-fica fondalada, un paisatge que talla la res-piració, “un dels més rellevants del muni-cipi”, confessa Joan Solà, regidor de Comu-nicació de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall. És més que provable que en aquest paratge nasquessin les mítiques paraules del poeta. Pere Quart acostumava a pas-sar-hi algunes temporades acompanyat dels seus amics, avui grans noms de la li-teratura catalana, com Josep Carner o Car-les Riba. La casa, construïda de pedra roja i amb acabats decoratius de maó a coberta, finestres i baranes, es pot visitar. Dissab-tes i diumenges la casa-museu dels avis de Pere Quart obre les portes als visitants per

Ciutats /// una ruta per Sant Llorenç Savall

L’escriptor Pere Quart (Joan Oliver), estiuejava en aquest municipi, en una monumental residència que encara avui es pot visitar

1 ///

2 ///

3 ///


1 ///VISTa DEL CamPaNaR DE L’ESgLéSIa PaRRO-QUIaL CONSagRaDa a SaNT LLORENÇ 2 ///CENTRE URBà DE SaNT LLORENÇ, amB L’ESgLé-SIa a UN COSTaT I La PLaÇa maJOR a L’aLTRE3 ///EL maRQUET DE LES RO-QUES, aNTIga RESIDèN-CIa D’ESTIUEIg DE PERE QUaRT4 ///CaRTELLS INFORmaTIUS DE LES DIFERENTS RU-TES QUE PROPOSa EL PaRC NaTURaL

ensenyar el mobiliari de l’època. La Maria fa visites guiades de forma gratuïta i sen-se demanar hora. A més, el Marquet de les Roques també organitza exposicions i acti-vitats per a tota la família. L’eslògan ho dei-xa ben clar: “El Marquet de les Roques, un espai de natura, cultura i lleure”. A més, a quatre passos del Marquet hi ha la font del Llor, un doll d’aigua natural. Uns plafons in-formatius indiquen el camí cap a la font.

El Pi DE l’1 DE Maig

El nucli urbà de Sant Llorenç Savall, dividit en dos per la carretera, gira al voltant de la plaça Major. Allà, cada primer de maig se celebra la Festa del Pi de Maig. A primera hora del matí els llorençans van a buscar un pi, el tallen i el porten a coll fins a la plaça. Després de recuperar forces amb un

bon esmorzar, el planten entre tots al centre de la plaça. A l’altre costat de la carretera hi ha l’església del poble, consagrada a Sant Llorenç. D’aquí que l’escut de la vila tingui una graella i dues palmes, atributs del sant. A l’esquerra de l’església parroquial hi ha la rectoria. Després d’una passejada pels carrerons per a vianants de la vila, una bona opció és tornar a la plaça Major i menjar alguna cosa a Can Ramon, un d’aquells restau-rants de tota la vida, de carn a la brasa i cuina casolana catalana. La relació qualitat-preu és excel·lent, el tracte immillorable i la carta va dels canelons als peus de porc o a l’esqueixada. Sens dubte, la millor manera d’acabar l’excursió per aquesta zona del Vallès.

Cada primer de maig, els llorençans van a buscar un pi, el tallen i el porten a coll fins a la plaça Major, on el planten

4 ///

AJUNTAMENT SANT LLO-RENÇ SAVALL C/ del Canigó, 7 www.savall.org 937 140 018

EL MARQUET DE LES ROQUES (Punt d’Informació del Parc) Km 17 de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall. El camí està senyalitzat i s’hi pot accedir amb cotxe. horaris: dissabtes, d’11 a 14 h, i diumenges, d’11.30 a 14.30 h http://www.diba.es/parcsn 937 141 053

FITxA


La sala OdóArt és una de les galeries participants en la Nit dels Museus /// LLUÍS LLEBOT

art de qualitat i per a tots els públics

l’art modern és un dels pa-trimonis vius de Catalu-nya, en constant renova-ció i que en l’actualitat, com gairebé tot el que “so-breviu”, està experimen-

tant una etapa de canvis. Es dóna la para-doxa, però, que aquesta etapa de canvis pot esdevenir un bon moment per a la compra i l’adquisició d’art, i en què la figura del col-leccionista hi té molt a dir, i molt a guanyar, si juga amb astúcia. En aquest context les sa-les i galeries d’art privades –al Vallès Occi-dental n’hi ha de concentrades prop d’una quinzena a Sabadell, Sant Cugat i Terrassa– també tenen un paper cabdal per fer perviu-re l’art i la creació que no n’entén de crisi.

Un dels canvis més significatius l’està ex-perimentant el mecenes. Si bé sempre hi ha hagut un perfil de col·leccionista tradi-cional, en què molt sovint són empresaris o persones amb un gran patrimoni al darrere, en els darrers anys també està començant a sorgir un nou tipus de col·leccionista, de perfil més jove i consumidor habitual de cul-tura, però encara amb massa respecte per les arts visuals. Són, la majoria, empresaris de tot el territori que compren obres d’art per a les seves empreses, siguin d’artistes joves o d’artistes ja consagrats. “El món em-presarial té molt a fer en aquest camp”, ex-plica Josep Canals, director de la Canals Ga-leria d’Art de Sant Cugat. “Que en un despatx hi hagi una obra d’art contribueix a formar patrimoni i a fer que la gent s’acostumi a veure obres d’art amb naturalitat”.

El 16 de maig, 40 museus i prop de 80 gale-ries d’art de Catalunya obren les portes fins a mitjanit a la Nit dels Museus i les Galeri-es d’Art. Aquesta iniciativa, d’origen fran-cès, té la seva petita particularitat a Cata-lunya, ja que és l’únic lloc de tot Europa on també hi participen les galeries d’art. Amb aquesta proposta les galeries pretenen acos-tar l’art a la gent del carrer. I és, al cap i a la fi, una estratègia per incentivar-ne la compra: “Es tracta de mimar la gent, que la gent surti al carrer i participi”, assenyala Susanna Gi-

bert, directora de l’Espai G d’Art de Terras-sa, que és una de les set galeries vallesanes que hi prendran part. Aquestes estratègies, cada cop més habituals, ens duen de nou al principi: per a uns, les coses econòmica-ment no funcionen especialment bé; els al-tres, els col·leccionistes, tampoc no és que gaudeixin d’un moment d’eufòria econòmi-ca, però en canvi es poden beneficiar de les facilitats que els posen els galeristes.

I és que no tothom viu la crisi de la mateixa manera. Segons Dolors Alavedra, directo-ra de la sabadellenca Gabarró ara és el mo-ment propici: “Si es tenen diners ara hi ha més oportunitats i més facilitats dels gale-ristes”. Susanna Gibert apunta que aques-tes facilitats es poden donar en la forma de pagament, o bé, a través de petits obsequis: “Ens hem d’adaptar a les possibilitats del cli-ent, i per damunt de tot és important que els agradi”, diu la directora de l’Espai G d’Art.

Josep Canals, tot i que és conscient que el mercat canvia per moments, incideix en la implicació que ha d’adoptar la societat civil en la creació: “Hem de fer veure a la socie-tat que la joventut és el futur del nostre país. La creativitat continua sent-hi”. En aquesta context, afegeix: “Les empreses importants que hi ha al Vallès i a Barcelona han d’apos-tar per les arts visuals”.

L’empresari i col·leccionista Manuel Alor-da, director i propietari de la Fundació Alor-da-Derksen, és més cautelós: “Sempre és un bon moment per comprar art, el que pas-sa és que el comprador és ara més exigent quant a la qualitat, l’estat de conservació i l’originalitat de l’obra”. I aleshores, segons Alorda, les bones obres no acostumen a bai-xar de preu i, fins i tot, a vegades, no surten al mercat. Sí que coincideix amb els galeris-tes que falta més implicació de la societat en l’art: “Falta difusió. Falten exposicions d’ar-tistes internacionals”.

El que queda clar és que l’art també pateix –Alorda parla d’una reducció d’oferta de mercat d’entre un 30 i 50%–, però la inver-sió en art ha de continuar existint pel bé cul-tural del país. Les oportunitats existeixen, són a l’abast de cada vegada més gent, però ara més que mai cal estar ben assessorat per no fer dos passos enrere en comptes d’un endavant. /// PERE FERNáNDEZ

Els galeristes i els col·leccionistes reclamen més implicació de la societat en l’art

Art /// galeries d’art privades i col·leccionisme

Set galeries d’art del Vallès participen, el 16 de maig, en la tercera edició de la Nit dels Museus i les galeries d’art. En total hi prendran part 80 galeries de tot el territori

Gabarró Art Rambla, 80-82 (Sabadell) 937 265 785

Galeria Nova 3 i Galeria Intel·lecte Pedregar, 8-10 (Sabadell) 937 258 180

Galeria Rovira Sant Pere, 22 (Sabadell) 937 261 959

Traç d’Art Passeig de la Plaça Major, 27 (Sabadell) 937 273 794

Canals Galeria d’Art Carrer de la Creu, 16 (Sant Cugat) 936 754 902

La GaLeRia Sant Jordi, 14 (Sant Cugat) 936 750 498

Espai Lluís Ribas gorina, 13 (Sant Cugat) 935 895 776

OdóArt Plaça d’Octavià (Sant Cugat) 935 898 868

Pou d’Art Balmes, 35 (Sant Cugat) 935 906 086

Sala Rusiñol Santiago Rusiñol, 52 (Sant Cugat) 936 754 751

Arxiu Tobella Placeta de Saragossa, 2 (Terrassa) 937 881 162

Espai G d’Art La Palla, 10 (Terrassa) 937 806 228

Galeria Art Ricard Nou de Sant Pere, 26 (Terrassa) 937 315 038

GALERIES D’ART DEL VALLèS

43B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009 ESTACIÓ DE SERVEI

Gestió empresarial /// El departament de màrqueting

ESTACIÓ DE SERVEI

El màrqueting no sempre necessita un pressupost generós. a partir de fórmules alternatives, l’empresari pot potenciar les vendes sense patir pel cost invertit

La despesa en màrqueting i pu-blicitat no ha deixat d’aug-mentar al llarg de la histò-ria. Però, en l’última dècada, aquest creixement ha adqui-rit unes magnituds difícils

d’imaginar. Grans companyies multina-cionals com Procter & Gamble o General Motors han invertit en campanyes publi-citàries més diners que molts països afri-cans en sanitat, educació o infraestructu-res. Només als Estats Units, la despesa en publicitat va ascendir a 244 mil milions de dòlars el 2004, la qual cosa va equivaler a un 2,5 per cent del PIB (segons PriceWa-terHouseCoopers).

No obstant això, el màrqueting no és no-més per a grans multinacionals o or-ganitzacions que disposen de genero-sos pressupostos. En un escenari de crisi econòmica, la capacitat de fer màrque-ting amb pocs recursos és la pedra an-gular de l’activitat comercial. Es trac-ta d’un màrqueting que haurà de buscar fórmules més creatives, més imaginati-ves, menys costoses, i que haurà d’estar atent a les noves relacions que s’originen entre els consumidors i les marques. Així doncs, tot emprenedor necessita un pla estratègic de màrqueting per definir quin és el mercat a què ens adrecem i quina és la seva partida pressupostària. Només d’aquesta manera podrem ajustar el nos-tre binomi risc/rendibilitat.

Un gran pressupost en promoció i comu-nicació no es tradueix necessàriament en un major volum de vendes. Al con-trari, una comunicació efectiva i de baix cost pot generar una major repercussió si s’utilitza bé el missatge i, sobretot, el ca-nal. En aquest sentit, hi ha un canal que resulta eficaç per un cost inferior: la pu-blicity, és a dir, generar notorietat als mit-jans. La publicitat tradicional requereix del pagament per l’espai i l’empresa que contracta l’espai controla el missatge, tant en la seva forma com en el seu con-tingut. Per contra, la publicity no es paga, tot i que, en aquest cas, l’empresa no con-trola el missatge un 100%. Serà el redactor del mitjà qui li doni forma i contingut, per un cost zero.

alianCES ESTRaTÈgiQuES

Una altra eina de promoció de baix cost són les aliances estratègiques. Consisteix a generar col·laboracions entre empre-ses, de manera que s’estableixin sinergi-es amb l’objectiu comú d’augmentar les vendes. En aquest sentit, no podem obli-dar el màrqueting relacional, que pot acabar convertint-se en un instrument eficaç de comunicació de la nostra em-presa amb una inversió modesta. Una bona base de dades amb informació ac-tualitzada dels nostres clients ens per-metrà identificar el perfil de cada seg-ment de mercat, des de diversos punts de vista. D’aquesta forma, podrem desenvo-lupar accions de comunicació i promoció més ajustades a les característiques del segment que ens interessa, i augmentar-ne considerablement l’eficàcia.

En tot plegat, la creativitat també té un paper molt important, ja que permet ob-tenir una repercussió massiva amb un

Màrqueting ‘low cost’ com a mesura anticrisi

modest pressupost. Qualsevol empresa pot sortir-ne beneficiada en cas d’integrar dins de la seva cultura aquesta visió del màrqueting, tant des del punt de vista es-tratègic com operatiu.

La publicity, les aliances promocionals, el màrqueting relacional i la comunicació a la xarxa permeten a organitzacions de qualsevol mida desenvolupar instruments eficaços al servei de la seva cartera de productes, per a un nou model de consum i un nou entorn econòmic com el que s’està gestant. Es tracta d’aprofitar les oportunitats que ens ofereix aquest nou cicle de l’economia per reorganitzar les nostres empreses i implantar en les seves estructures aquests eficaços models de comunicació i comercialització.

Les aliances estratègiques creen sinergies entre empreses amb un objectiu comú

Les empreses busquen alternatives als suports tradicionals de publicitat i miren de treure el màxim rendiment a les seves inversions. /// I.m.

FRANCISCO GIL

COL·LaBORaDOR aCaDèMIC DEL DEPaRTaMENT DE MàRQuETINg D’ESaDE

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

DE L’11 DE MaIg a L’1 DE JuNYDiRECCió i MoTiVaCió DE l’EQuiP CoMERCialEls destinataris del curs són directors i co-mandaments intermedis de l’àrea comer-cial i de màrqueting que necessiten conèi-xer i saber aplicar les tècniques i eines per a la direcció i motivació de l’equip de pro-fessionals que coordinen i dirigeixen. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de Terrassa Blasco de garay, 29-49 MéS INFO: www.cambraterrassa.com

12 DE MaIg RESPonSaBiliTaT So-Cial CoRPoRaTiVa: MoDElS EXiSTEnTS i ElaBoRaCió DEl Pla D’igualTaTL’objectiu del seminari és aportar als par-ticipants els conceptes bàsics dels dife-rents models de gestió de la responsabili-tat social corporativa i les guies per elabo-rar memòries de sostenibilitat per definir de forma voluntària les polítiques socials i ambientals complementàries a la legis-lació aplicable, per contribuir a la millora de la societat i preservar el medi ambient. També s’explicarà el procés per realitzar

un pla d’igualtat. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tec-nologies del PTV Cerdanyola del Vallès MéS INFO: www.ptv.es

DEL 12 aL 21 DE MaIg guia PER SER un iMPoRTaDoR inTERnaCionalLes empreses cada vegada tendeixen més a obrir-se a productes de mercats internacionals, especialment del mer-cat asiàtic; basant-se en aquesta necessi-tat, aquest seminari proporcionarà les ei-nes per constituir l’empresa, seleccionar els recursos humans adients, investigar els mercats exteriors en la recerca de pro-ductes, realitzar físicament les importaci-ons, així com conèixer el cicle financer de la compravenda. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de Terrassa Blasco de garay, 29-49 MéS INFO: www.cambraterrassa.com

19 DE MaIg la METoDologia DE lES 5SSeminari en què s’exposa la metodolo-gia de les 5s, iniciada per la indústria japo-

nesa, com a primer pas en el camí cap a la productivitat, la qualitat i la millora contí-nua de les empreses. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. de Francesc Macià, 35 MéS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 19 DE MaIg aL 4 DE JuNY gESTió PRofESSional DE CoMPRES a la inDÚSTRiaEl curs té per objectius analitzar i desenvo-lupar la gestió de proveïdors, estocs i cos-tos, així com la negociació amb els prove-ïdors en el marc d’una estratègia de quali-tat i de professionalització de la funció de compres a l’empresa industrial. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. de Francesc Macià, 35 MéS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 19 DE MaIg aL 18 DE JuNY

infoRMàTiCa PER al CoMERÇ i (iniCiaCió) Curs de 30 hores per a totes aquelles persones de l’àmbit del comerç que han de començar a utilitzar l’ordinador i els serveis d’internet i no en tenen cap coneixement.LLOC: Cambra de Comerç de Sabadellav. de Francesc Macià, 35MéS INFO: www.cambrasabadell.org

20 DE MaIg CoM CREaR la PRÒPia CaMPanya PuBliCiTàRia a inTERnETSeminari de 8 hores per aprendre les dar-reres tècniques utilitzades pels professio-nals de tot el món per aconseguir els mi-llors resultats publicitaris amb google adWords. Obtenir els coneixements ne-cessaris per aparèixer a google quan un potencial client busqui el seu producte, en qualsevol idioma i a qualsevol país. LLOC: Cambra de Comerç de Sabadell av. de Francesc Macià, 35 MéS INFO: www.cambrasabadell.org

3 I 10 DE JuNY TallERS DE ConTRol DEl nEgoCiEn qualsevol empresa o negoci s’han de prendre decisions constantment. aques-tes decisions no es poden basar en la intu-ïció, cal gestionar correctament la infor-mació per poder decidir, cal saber quina és aquesta informació i quines eines te-nim per gestionar-la correctament. En de-finitiva, cerquem controlar el negoci. LLOC: Cambra de Terrassa Blasco de garay, 29-49 MéS INFO: www.cambraterrassa.com

CURSOS I SEMINARIS

Segons els organitzadors, una de les prin-cipals barreres per a l’aplicació de pràc-tiques d’eficiència energètica és el des-coneixement i la desconfiança sobre els seus veritables resultats. Cal que cada empresa disposi de les eines necessàries per tal d’utilitzar menys energia per obte-nir el mateix resultat. D’aquesta manera, al seminari es parlarà en primer lloc de la situació energètica actual, quins són els problemes de l’energia i quines les nor-matives. Seguidament es tractarà l’estal-vi i l’eficiència energètica a la indústria: anàlisi de processos, auditories energè-tiques i energies renovables (solar tèr-mica, solar fotovoltaica, biomassa, eòli-ca, hidràulica i geotèrmica). El tercer punt es dedicarà a la viabilitat econòmica per als possibles canvis energètics a l’empre-sa, parlant de línies de finançament i in-centius existents. S’acabarà la sessió amb un cas pràctic.

La ponent de la jornada serà Marta Esca-milla, assessora en medi ambient del Cen-tre Tecnològic LEITAT. Aquest grup terras-senc presta serveis a empreses del sector industrial i centra la seva feina en la recer-ca, el desenvolupament i la innovació –el conegut R+D+i–. Les empreses que puguin estar interessades en la jornada exposada, es poden acabar de formar amb una altra que organitza LEITAT aquest mateix mes de maig, el dia 21, i en què es tractarà la Di-rectiva EuP. /// REDaCCIó

Una jornada tracta la gestió de l’energia com a estratègia

la legislació relacionada amb l’estalvi energètic és cada vegada més exigent i

el foment de l’eficiència energètica consti-tueix una part important del conjunt de po-lítiques de l’Administració. Per aquest mo-tiu, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV), amb la col·laboració del Centre Tecnològic LEI-TAT, organitza per al dia 11 de maig la jorna-da que porta per nom La gestió eficient de l’energia com a estratègia empresarial, i que té com a principal objectiu donar a conèi-xer com utilitzar menys energia en les tas-ques, processos i serveis de cada empre-sa i organització. Tindrà lloc de 5 a 7 de la tarda al Centre d’Empreses de Noves Tec-nologies del PTV i, com altres jornades del Parc Tecnològic del Vallès, compta també amb el suport de Cerdanyola Empresarial i de l’Associació d’Empreses del Parc Tecno-lògic del Vallès. La participació és gratuïta, però cal inscriure’s prèviament, ja que les places són limitades. Es pot fer a través de la pàgina web del PTV, www.ptv.es.

L’organitza el PTV amb el suport del Centre Tecnològic LEITaT

El Parc Tecnològic del Vallès organitza les jornades /// PTV

FORMACIÓ /// L’ENERgIa

45B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009 ESTACIÓ DE SERVEI

http://www.elblogsalmon.comEL BLOG DEL SALMó; UN ESPAI D’ECONOMIA I FINANCESés un blog col·lectiu amb vocació de negoci, dedicat a seguir l’actualitat econòmica, les finances i el món de l’empresa, sense oblidar l’economia domèstica. La web del Salmón té la vo-cació de compartir entre tots la seva passió per l’economia i anima els visi-tants a col·laborar en les diverses sec-cions. Ofereix enllaços a webs relaci-onades amb el màrqueting, els mer-cats financers, la premsa econòmica, el món laboral, la tecnologia i el mana-gement, entre d’altres. Els seus redac-tors han relacionat les pàgines de color salmó de les diferents publicacions per crear el nom d’aquest blog especialit-zat des de fa temps.

http://www.juntscreemfutur.infoCAMBRA DE COMERç DE TERRASSA

Missatge positiu de la Cambra a les em-preses per afrontar la situació econò-mica actual. La web proporciona enlla-ços i bons exemples empresarials.

http://www.cinc.com/CENTRE INTERNACIONAL DE NEGOCIS DE CATALUNyA

Iniciativa catalana empresarial adreça-da a projectar el creixement de pimes i professionals liberals.

WEBS

Philip a. fisherACCIONES ORDINARIAS y BENEFICIOS ExTRAORDINARIOSPhilip a. Fisher va començar la seva carrera el 1928 i tres anys més tard fun-dava la Fisher & Company, una em-presa d’assessoria i inversió que ràpi-dament va obtenir fama mundial. Fis-her recopila en aquest volum la seva experiència com a fundador de l’em-presa, basat en una anàlisi exhausti-va de totes les variables. L’autor avalua què s’ha de tenir en compte a l’hora de comprar, quan vendre i què no ha de fer mai un inversor, entre altres qüesti-ons econòmiques. /// DEuSTO

Seth godinTRIBUS

ara que internet ha eli-minat les barreres ge-ogràfiques i temporals, els blogs i les xarxes so-cials han ajudat a créi-xer les tribus. grups de milions de persones uni-des per una afició. Qui li-derarà aquests grups?///

gESTIóN2000

isabel llorens i Carlota MateosPIONERAS

El cas de Rusticae, im-pulsat per les autores del llibre, reflecteix l’es-perit dels pioners, per-sones capaces d’explo-rar sempre noves al-ternatives i preparar el camí per als que vénen darrere. /// aLIENTa

LLIBRES

Tel. 93 474 22 44www.r5r.es

CUATRO EDIFICIOS CON ESPACIOS DIÁFANOS DESDE 350 A 18.000 M2

CLASIFICACIÓN ENERGÉTICA A

VISIBILIDAD - DESDE AUTOPISTAS AP7 - E9 (TÚNELS DE VALLVIDRERA)

ACCESIBILIDAD - RENFE, FGC Y A 20 MINUTOS DEL AEROPUERTO

CONFORT - LUZ - VISTAS - VENTILACIÓN NATURAL ALTERNATIVA

ENTORNO - EMPRESAS DE PRIMERA LÍNEA - GOLF - HOTELES

www.cansantjoanbc.com

S A N T C U G A T D E L V A L L È SPARC D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAN SANT JOAN

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 8 DE maIg DEL 2009

1. Sandàlies amb cert aire naïf aquest estiu PrettyBallerinas aposta per un nou concepte de san-dàlies d’inspiració romana, de napa i en una àmplia gamma de colors. Les amants de la platja podran gau-dir de la comoditat i la lleugeresa de les Lilly Sandal, de taló i puntera descoberts, amb senzilles tires tre-nades que estilitzen la cama. Cos-ten 105 euros.

2. aromes personalitza-des Kiehl’s Since 1851 reedita els seus mítics olis essencials, dedi-cats a delectar els olfactes més exi-gents. D’aquesta manera, aromes com Musk 1921 (de mesc), Corian-der 1946 (de coriandre), Vanilla 1968 i grapefruit 1976 (d’aranja) es poden combinar entre si per tal de crear una fragància única i perso-nal, segons els desitjos i les prefe-rències de cadascú.

3. Elegància sota el sol Dins de la variada família d’ulleres de sol de la firma Prada tenim aquest model (SPR221), acabat en color morat. una proposta sofisticada i elegant que conjuga una muntura de pasta, feta de niló, amb les bran-ques decorades amb la placa de metall clàssica de la firma.

4. Estil nàutic Les ratlles i les reminiscències nàutiques carac-teritzen la col·lecció White Marine d’1a Classe alviero Martín. una pro-posta de bosses i carteres de caràc-ter esportiu, i alhora molt femení, en què combina el xarol blanc amb detalls de color vermell i blau.

5. Cosmètica interior Els tractaments antienvelliment han deixat de ser una qüestió exclusi-va de la cosmètica exterior. La pres-tigiosa marca Korres comercialitza infusions de safrà vermell de grècia, reconegut per les seves propietats antienvelliment. La selecció de Kro-cus Kozanis presenta cinc varietats.

6. Begudes vegetals La Finestra sul Cielo, empresa de referència del sector bio, ha llan-çat al mercat BeVida, una nova marca de bevibles que es presenta en tres varietats: arròs amb xoco-lata, civada i el gra kamut, tam-bé conegut com blat antic. Totes estan enriquides amb calci vege-tal. Es poden trobar en establi-ments especialitzats bio.

4

12

3

6

5

www.catalanaoccident.com

Des del principi, la nostra missió ha estat i és ocupar-nos de tot allòque consideres important en la teva vida. La teva família, la teva llar,la teva salut, el teu cotxe. Ara i sempre.

CENT QUARANTA-CINC ANYSASSEGURANT-TE EL QUE T’IMPORTA MÉS

ASSEGURANCES A LA TEVA MIDA

AutomòbilAssegurança Família-Llar

Vida-Estalvi i Productes Financers Salut

Revista B30 nº15, Maig 2009

Documents

Transcript of Revista B30 nº15, Maig 2009