Revista B30 nº9, Novembre 2008

L’AVENTURA XINESADELS EMPRESARISVALLESANS/// 24

B30Josep M. Álvarez, secretari general de la UGT /// 6Pere Navarro, alcalde de Terrassa /// 29

N. 9 /// 7.11.2008La revista econòmica del Vallès

�B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 KM ZERO

7.11.2008L’AVENTURA ASIÀTICA DE L’EMPRESARIAT VALLESÀLes empreses que internacionalitzen són menys vulnerables davant d’un canvi de cicle local perquè diversifiquen mercats. Ho defensa Jordi Serret, director d’ACC1Ó CIDEM/COPCA, organisme públic que fomenta la competitivitat de l’empresariat català arreu del món. Aquest organisme testimonia que entre els destins escollits a l’hora d’iniciar una expansió, la Xina és una de les alternatives més suggeridores pels baixos costos de producció i per la potencialitat del seu mercat. Són nombroses les companyies del Vallès que han emprès l’aventura asiàtica amb èxit. Empresaris, representants de patronals, acadèmics i responsables d’organismes públics reflexionen sobre aquest procés, i subratllen la necessitat d’oferir productes amb valor afegit al país de destí i d’evitar que l’aposta internacional sigui una reacció a la crisi, sinó una estratègia de llarg recorregut.

Josep M. Álvarez: “L’Administració ha de ser rigorosa amb els expedients de regulació” La B-30 i el treball en

xarxa de TerrassaPERE NAVARRO ///Alcalde de Terrassa

EL VALLÈS MIRA CAP AL MERCAT ASIÀTIC

Les universitats de l’A4U tindran oficina a Brussel·les

Cerdanyola, dels pobladors ibers als senyors modernistes

RADAR

6ROTONDA

29

GAS A FONS

24 GPS

�2

ÀREA DE DESCANS

42ESTACIÓ DE SERVEI

44Terrassa organitza el cicle De la Universitat a l’Empresa

EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DI-

RECCIÓ EDITORIAL: Carles Flo i Pere Esquerda. DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep m. Vallès. CO-

ORDINADOR DE REDACCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA mEDIA). COL·LABORADORS: Xavier Amat, Cristina Andreu, Xavier bar-

ba, Gemma Castanyer, Cristina Farrés, Julià Guerrero, Laura ortiz, mariona Sagalés, Teresa Vallbona, Ivanna Vallespín, Judith Vives. PRO-

JECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. FOTOGRAFIA: Isabel marquès PRODUCCIÓ I MAqUETACIÓ:

Premsa Local Sant Cugat, Sergi Felip. ASSESSORAMENT LINGüíSTIC: Susanna Turon. ADMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IM-

PRESSIÓ: Rotocayfo /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) b30@prem-

salocal.com /// REDACCIÓ: [email protected] /// PUBLICITAT: pecomunicacio.com /// DIPòSIT LEGAL: b-9826-2008

FE D’ERRATES: La fotografia que il·lustrava la notícia El filferro

net, una opció de futur dissenyada a la UPC, publi-cada en el número 6 de la B30, no correspon als dispositius dissenyats pel catedràtic Saturnino

Lluís Virto, sinó que pertany a l’aparell per produ-ir nanofibres fet amb tecnologia estatal que han

desenvolupat professors de la UPC.

�B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 RADAR

RADAR

Fluidra inaugura una nova planta a Hongria

El grup multinacional de gestió de l’ai-gua Fluidra, amb seu a Sabadell, ha inaugu-rat una nova planta de la seva filial AstralPo-ol a Hongria. El nou equipament substitueix el que fins ara la companyia tenia al sud-est de Budapest. Les noves instal·lacions disposen d’un magatzem de més de 1.400 metres qua-drats, on treballarà un equip d’onze persones. Segons Fluidra, aquest magatzem és molt més ampli que l’anterior i això permetrà ser-vir amb més rapidesa les comandes dels cli-ents del sector de les piscines, principalment. La multinacional Fluidra catalana és present a �1 països, a través de 1�6 delegacions, disposa de centres de producció a 10 països i distribu-eix els seus productes a més de 170 països.

La Caixa obre un centre d’empreses a Terrassa

La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona ha obert un centre d’empreses a Terrassa, que donarà servei als municipis i a l’àrea de Ter-rassa, Rubí, el Bages i el Berguedà, on es cal-cula que s’ubiquen unes �00 empreses que

facturen entre 9 i 200 milions d’euros. Aques-ta oficina oferirà assessorament especialit-zat a les mitjanes i grans empreses, tant en fi-nançament com en projecció internacional o en inversions, entre altres aspectes. L’enti-tat financera té oficines similars a Sabadell, Cerdanyola i Granollers.

Bioaccez Controls, millor iniciativa emprenedora

La Cambra de Comerç de Barcelona, a tra-vés de la seva delegació a Osona, ha atorgat el Premi Cambra 2008 a la millor iniciativa em-prenedora a Bioaccez Controls, l’spin-off del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bioaccez Controls està especialitzada en el desenvolupament de sistemes de control i accés a instal·lacions. L’empresa va iniciar la seva activitat el 2007 desenvolupant software de control d’accés i presència, juntament amb la comercialització d’equips electrònics per als mercats del control d’accés i la seguretat, i a poc a poc s’ha anat especialitzant en RFID (etiquetes d’identificació per radiofreqüència) i biometria.La seva activitat principal consisteix a desen-volupar lectors d’empremta digital que per-meten accedir a edificis i instal·lacions llegint els trets diferencials de cada persona. Alguns dels seus projectes més reconeguts

són el desenvolupament del control d’accés a l’Hospital Pasteur de Niça i la implantació d’un sistema d’etiquetes RFID per a la xarxa d’auto-busos de Nàpols. En l’atorgament d’aquest premi, s’ha valorat tant la voluntat d’internacionalització de l’em-presa com l’interès que desperten els seus projectes de futur, com ara una targeta RFID que permet funcionar a més de 70 cm de dis-tància i el desenvolupament de xips miniatu-ritzats sense fils.

Texsa es consolida a Mèxic adquirint Johns Manville

El fabricant d’aïllaments Texsa S.A., amb seu a Castellbisbal, ha adquirit el negoci d’im-permeabilització Johns Manville de Mèxic. Aquesta empresa fins ara estava en mans de la companyia Berkshire Hathaway, propietat de l’empresari multimilionari nord-americà Warren Buffet. La compra de l’empresa Johns Manville, que es va fer a través de Texsa Ame-rica S.A., filial del grup a Mèxic, implicarà la fu-sió dels dos negocis i la consolidació de Tex-sa a l’Estat mexicà i al sud dels Estats Units. El grup Texsa va facturar 120 milions d’euros l’any 2007 i va dur a terme inversions per va-lor de �0 milions d’euros. La multinacional dis-posa d’una plantilla de 190 treballadors, fons propis per valor de 49 milions d’euros i filials a Portugal, França, Itàlia, l’Índia i Mèxic.

5,7 M

D’EUROSÉs la quantitat gestionada per la xarxa BANC el 2008. Durant el primer semestre de l’any, aquesta associació ha administrat 20 processos d’inversió, que s’han concre-tat en cinc operacions amb una inversió de 4��.000 euros.Els sectors que han generat més moviment són la tecnologia aplicada a processos in-dustrials, la seguretat i els serveis d’oci. Durant el 2008, BANC ha signat tres nous convenis amb ajuntaments i ja té conveni amb 2� entitats.BANC (Business Angels Network Catalunya) és una associació que posa en contacte inversors privats i emprenedors que cerquen finançament per a projectes amb alt potencial de creixement./// FOTO: ISABEL MARQUÈS

Mollet

Barberà

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

3

1

4

2

1

3

4

RADAR B�0

L’INDICADOR

2

6 RADAR B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 20086 RADAR B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

El secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT), Josep M. Álvarez, fa una anàlisi del sindicalisme del segle xxi i el seu paper davant la situació actual. Segons Álvarez, el nombre d’afiliats no ha parat de créixer TEXT: CARMEN LARRABURU /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

L’Administració ha de ser molt rigorosa amb els ERO

“Des dels seus inicis, a finals del segle xix, el sindicalis-me ha evolucionat en paral·lel a la societat en què es

desenvolupa la seva acció. És evident que en moments tan canviants com els pre-sents s’ha hagut d’ajustar a les necessi-tats dels treballadors i procurar avançar-se a les seves demandes”. Josep M. Álva-rez, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), ex-plica a la B30 com el sindicalisme ha ha-gut d’anar-se adaptant als canvis de la so-cietat i com el sindicat afronta la crisi ac-tual. “Durant els anys d’activitat hem analitzat i aplicat les fórmules necessà-ries perquè la nostra acció no quedés al marge de la realitat econòmica. L’empre-

sariat durant aquests anys també ha can-viat moltíssim i en conseqüència el sindi-calisme ha hagut d’evolucionar.

Com ha estat aquest canvi que comenta?Al llarg dels darrers anys s’ha vist que l’em-presariat tradicional quedava diluït. Mol-tes empreses que eren de propietat famili-ar o d’una sola persona han passat a ser de diferents accionistes. La propietat s’ha fet més difosa i a l’hora de negociar la situació és més complexa. També han canviat mol-tíssim les formes de contractació, la vincu-lació a l’empresa, la durada de la feina i al-tres aspectes.

quin és el perfil del treballador afiliat a la Unió General de Treballadors?És molt difícil determinar-ne un únic per-

fil. De fet, es pot dir que tenim tants perfils com treballadors existeixen, ja que tenim entre els nostres afiliats des de treballa-dors manuals fins a enginyers, funcionaris, persones dels sectors serveis, pagesos... És molt difícil dibuixar un perfil únic. El que està clar és que el sindicat de treballadors estables, fixos, és un tòpic.

Es diu que l’afiliació sindical a Espanya és molt baixa i en conseqüència poc representativa.Hi ha moltes formes de contestar aquesta afirmació i una d’elles és que estem d’acord que l’afiliació és baixa. Però el percentat-ge de treballadors que participen en les eleccions sindicals és elevat. Passa el ma-teix que amb els partits polítics, els mili-tants són un nombre determinat, però els votants dels partits acostumen a ser bas-

tants més que la xifra dels cotitzants. Tam-poc no falta qui compara la situació d’Espa-nya amb la de Suècia, on l’afiliació sindical és del 70%, mentre que a Catalunya estem al 18%. El que moltes persones desconeixen és que en aquell país, qui no està sindicat no cobra el conveni col·lectiu i aquest no és el nostre cas. De la negociació a la qual s’ar-riba en el si de les empreses se’n benefici-en tots els treballadors, estiguin sindicats o no. La legislació espanyola no incentiva l’afiliació sindical. A Alemanya, per posar-ne un exemple, els sindicats participen ac-tivament i en igualtat de condicions en els consells d’administració, mentre que a Es-panya sembla molestar que es demani in-formació de l’empresa. Tot i amb aques-tes limitacions estem creixent una mitjana neta de 3.500 afiliats més cada any. El nos-tre repte ara és anar a cercar nous afiliats.

Josep M. Álvarez neix l’any 19�6 a Belmonte, Astúries. Es trasllada a Barcelona l’any 197�, on comença a treballar a l’empresa Maquinista Terrestre y Marítima (Gec-Alsthon). L’any següent és escollit secretari d’Acció Sindical i membre del Comitè d’Empresa de la Maquinista des de les primeres eleccions sindicals. La seva trajectòria per la Unió General de Treballadors (UGT) és dilatada i intensa. El maig del 1990 és elegit secretari general de la UGT de Catalunya.Quan accedeix a la Secretaria General del sindicat, informa la seva biografia, em-prèn una nova línia política de compromís amb el fet nacional que s’encamina a re-forçar la sobirania de l’organització cata-lana. Pel que fa a la llengua catalana, con-sidera que és un dret dels treballadors, com a element de garantia de la cohe-sió social. Recentment ha rebut el Premi d’Honor Lluís Carulla en reconeixement a la seva tasca en l’impuls de la llengua i la cultura catalanes en l’àmbit sindical.

EL PERFIL

EL COMPROMíS AMB LA CULTURA CATALANA

Josep M. Álvarez /// Secretari general de la UGT

7B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 RADAR 7B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 RADAR

quin tipus d’empresa presenta més resistència a la sindicació?Pel que fa a la nostra experiència, hem de dir que la major dificultat per afiliar-se és en les pimes. En aquestes empreses, que normalment són de mida reduïda, la rela-ció amb la propietat presenta caracterís-tiques determinades que fan difícil la pos-sibilitat d’acció sindical. Sovint la pressió perquè els treballadors no s’afiliïn és gran, això ho coneixem de prop, ja que a la UGT estem molt especialitzats en empreses pe-tites i mitjanes.

De quina manera està incidint la crisi econòmica en l’activitat de la UGT?Es nota un apropament de molts treballa-dors i treballadores, ja que és cert que quan la situació és difícil es recorda que el sin-dicat sempre és allà per a una consulta, un assessorament, una orientació jurídica. La nostra activitat és molt intensa, però com que tot està limitat pels recursos econò-mics, es necessiten més afiliats.

NOUS TEMPS, NOVES REIVINDICACIONS

Pel que fa a les reivindicacions sindicals, a més de les tradicionals, què ha variat en els darrers anys?La incorporació massiva de la dona al mercat laboral ha portat reivindicacions d’igualtat de gènere que abans no eren tan destacades. La participació de la dona en el món del treball està marcant intensa-ment l’abans i el després; les dones repre-senten el 40% dels nostres afiliats i també tenim un 40% de dones representants sin-dicals. Aquest fet és imparable i qui pen-si el contrari no coneix la realitat. Una foto de la UGT fa deu anys i una d’actual són completament diferents. Si no ens ajus-tem a aquesta nova realitat, les dones faran els seus propis sindicats. Això ha fet sorgir igualment el tema de la compatibilitat la-boral i familiar que moltes empreses no te-nien en compte. Actualment, després de les reivindicacions salarials, la compatibi-litat és la més important, i es tracta d’una reivindicació que encara que sigui perso-nal s’ha de gestionar de forma col·lectiva. Amb ella s’obren noves expectatives pel que fa a la qüestió del permís de paternitat, que molts treballadors desconeixen o bé no s’apliquen. Les noves formes de família i les necessitats de compatibilització s’estenen perquè es tracta d’un progrés laboral i soci-al. En aquest sentit, el sindicat és un parai-gua sota el qual l’empresa i els treballadors troben ajut. Si s’analitzen les empreses on els permisos de paternitat s’agafen sense represàlies, es pot comprovar que es tracta d’empreses on existeixen sindicats. També es pot dir que les empreses amb sindicats són les que tenen millors condicions con-tractuals i menys riscos laborals.

Considera que es pot donar un retrocés en tot aquest procés, amb l’excusa de la situació econòmica?En democràcia i llibertat és molt difícil tor-nar enrere. Els avenços han estat especta-culars i ningú no vol tornar a situacions del passat. Pel que fa al sindicat, en èpoques di-fícils ens demanen més actuació. Un exem-

ple va ser el cas de Taurus, les dones de Solsona que hi treballaven ens van dema-nar que no les deixéssim. El mateix va pas-sar amb la destrucció d’ocupació al sector del tèxtil, que va ser tan intensa.

ELS EXPEDIENTS DE REGULACIÓ

Opina com molts observadors que la crisi està servint d’excusa a empreses per a la destrucció d’ocupació?Les empreses reaccionen molt ràpidament davant el compte de resultats, i en aquests moments podem observar que aquesta adequació està sent molt accelerada. Al-gunes empreses amb problemes a curt termini d’obsolescència, falta d’innova-ció o d’altres estan aprofitant aquests mo-ments en què tot s’hi val. En aquest sen-tit considerem que l’Administració ha de ser extremadament rigorosa a l’hora d’ac-ceptar els expedients de regulació (ERO), i puc assegurar que nosaltres serem impla-cables en aquest sentit. Observarem amb molta atenció els moviments empresari-als en aquesta línia per evitar aquesta pos-sibilitat. Si analitzem les dades macroe-conòmiques, podem veure que el consum s’ha mantingut en els mateixos paràmetres fins al mes de juliol i molts empresaris ar-gumenten que aquesta baixada de consum va començar a principis d’any. O sigui que aquí hi ha un marge que no queda justificat.

què en pensa, de la proposta d’incrementar a 65 les hores de treball setmanal?Considero absurd que el Parlament Euro-peu es plantegi a aquestes alçades una de-cisió més pròpia del segle xix que del se-gle xxi. El cas és que la Unió Europea am-pliada pren decisions molt estranyes que

La incorporació massiva de la dona al mercat laboral ha portat reivindicacions d’igualtat de gènere que abans no eren tan destacadesMoltes empreses pensen que poden sobreviure sense els coneixements de “darrera hora” i no és així, l‘empresa necessita el capital intel·lectual per innovar, per avançar, per competir en les millors condicions

la porten a un gran descrèdit; un descrèdit que es tradueix en negatives rotundes per part d’alguns països membres. Opino que és molt improbable que aquesta directiva s’aprovi. Sembla que siguin iniciatives pro-posades pels països recentment integrats. És conegut el cas de metges polonesos que el cap de setmana viatgen amb un vol de baix cost a Londres i s’estan 72 hores treba-llant, substituint els metges anglesos, però això no és desitjable ni per a aquests pro-fessionals, ni lògicament per als seus pa-cients. Potser sí que les 65 hores en aquest cas s’entenguin, però per a la majoria de països de la UE seria un pas enrere, que ningú no està disposat a acceptar. No crec que prosperi.

quines són les prioritats de la UGT per als propers anys?Per una banda, continuar la nostra tasca d’informació, assessorament i formació, tal com s’ha fet fins ara. Gràcies a aquesta acció podem observar que els treballadors estan més informats i que les empreses s’han democratitzat una mica més. Pel que fa al futur, intentarem que s’incrementi la renda dels que guanyen menys, que aquesta quantitat no sigui inferior als mil euros. En un moment tan difícil econòmi-cament, és imprescindible intentar mantenir el benestar social. Això ha de ser prioritari. I en aquest apartat s’inclou la Llei de dependència. Treballarem també per la millora de la productivitat de les empreses, mitjançant més cooperació entre la universitat i l’empresa. Moltes empreses pensen que poden sobreviure sense els coneixements de “darrera hora” i no és així, l’empresa necessita el capital intel·lectual per innovar, per avançar, per competir en les millors condicions.


contribuït al desenvolupament econòmic i empresarial. Finalment, Funeraria Egarense de Terrassa ha obtingut el Premi a la creació de valor social. La Nit de l’Empresari també ha tingut un reconeixement especial per a dues empreses centenàries del Vallès Occidental; es tracta de Daunis, de Sabadell, i PJM Pu-jadas, de Rubí. La festa de lliurament de guar-dons s’havia de celebrar el dia 6 de novembre, després de tancar aquesta edició.

RECONEIXEMENT A MAS-COLELL. El prestigi-ós economista Andreu Mas-Colell ha meres-cut el Reconeixement Cecot 2008 en la cate-goria de personalitat. Aquest guardó reconeix la trajectòria professional i l’aportació al món econòmic i empresarial.

Mas-Colell és catedràtic d’Economia a la Uni-versitat Pompeu Fabra i president del Barcelona Graduate School of Economist. Des del 2005 és membre de l’Institut d’Estu-dis Catalans i president del Consell Assessor Científic de Telefónica Investigación y Desar-rollo. Durant els anys 2000 a 2003 ha estat conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. A més, ha estat nomenat futur se-cretari general del Consell Europeu de Recer-ca, des del 2009 fins al 2011. Durant la seva trajectòria professional ha escrit més d’un centenar de treballs d’investigació, és autor de diferents llibres sobre economia i ha estat guardonat, entre d’altres, amb els premis Rey Juan Carlos I de Economia, la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi. /// IVANNA VALLESPÍN

La patronal Cecot atorga els reconeixements empresarials

Els premis Reconeixements Cecot 2008, convocats per la patronal catalana, han

distingit set empreses, institucions o perso-nes que han destacat per la seva contribució al desenvolupament econòmic o empresari-al del país. En total, optaven al guardó 34 can-didatures de deu poblacions catalanes. En ca-tegoria d’empresa més internacional s’ha dis-tingit la química terrassenca Venair Ibèrica, mentre que l’empresa Descontaminaciones e Informes Medioambientales, també amb seu a Terrassa, ha estat seleccionada com a comerç o servei més dinàmic. L’empresa sabadellen-ca Estambril ha rebut el premi a la innovació i la santcugatenca Drivania Internacional, el de millor jove iniciativa empresarial. El jurat tam-bé ha decidit guardonar la barcelonina Catalo-niabio com a associació que s’ha distingit per la millora de les seves activitats i els serveis per als seus agremiats.

El Centre de Recerca i Investigació de Catalunya, amb seu a Barcelona, ha estat re-conegut per la Cecot com la institució que ha

Els guardons es lliuren en la Nit de l’Empresari, que destaca la gestió del talent

EMPRESA /// TERRASSA

Seu de Venair Ibèrica, guardonada amb el premi Cecot a l’empresa més internacional /// ISAbEL mARQUÈS

Fira Sabadell acull la primera Nit Empresarial del Vallès

El Centre Metal·lúrgic, el Gremi d’Instal-ladors Electricistes i Fontaneria i el Gre-

mi de Tallers de Reparació i Venda d’Auto-mòbils i Recanvis s’han unit enguany per ce-lebrar a Sabadell la primera Nit Empresarial del Vallès. L’acte va tenir lloc el 17 d’octubre a Fira Sabadell.

La situació de crisi generalitzada i la preocu-pació amb la qual es viu la incertesa del mo-ment van planar en l’ambient, però la festa empresarial va voler llançar missatges posi-tius. “Aquest està sent un any molt dur per a les petites i mitjanes empreses, però ha que-dat demostrat que quan l’adversitat arriba són les empreses emprenedores les que sobrevi-uen”, va afirmar el president del Centre Metal-lúrgic, Ramon Alberich. Durant l’acte es van lliurar quatre premis, entre ells un d’especial a l’empresa que compleix 25 anys d’associa-ció amb el Centre Metal·lúrgic. A més, es va atorgar el premi El Metall Innova en reconei-xement a les empreses que han destacat en l’àmbit de la innovació. També es va lliurar un guardó al Jove Emprenedor i el Premi David als millors estudiants de Formació Professional de la comarca. Finalment, es va reconèixer l’empresa Egarsat per la seva gestió en pre-venció de riscos laborals. /// REDACCIó Alberich, en una intervenció durant l’acte /// CEDIDA

EMPRESA /// SABADELL

La Unió Metal·lúrgica atorga els Premis Metall 2008

Nit d’estrena a Sant Cugat amb la presen-tació dels Premis Metall 2008 que ator-

ga la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM). La festa, que va tenir lloc el 9 d’octubre al Teatre-Auditori d’aquest municipi, va comptar amb la presència del conseller d’Economia i Finan-ces, Antoni Castells, a més del tinent d’alcal-de de Sant Cugat Jordi Joly. Un dels guardons principals, el concedit a la trajectòria profes-sional, va recaure en l’empresari santcuga-tenc Juan Echevarría Puig, president de Mú-tua Universal, i Salvador Gabarró Serra, pre-sident de Gas Natural.

D’altra banda, els Salesians de Sarrià de Barcelona van ser premiats com a millor cen-tre de formació; el Centre d’Iniciatives Empre-sarials del Ripoll (CIEM) com a institució del metall; Vilardell Purtí, de Santpedor, com a ini-ciativa empresarial; Ramon Paredes Sánchez-Collado, com a directiu; Daniel Casadesús Ma-sanell, com a jove empresari, i La Farga Group, de les Masies de Voltregà, com a empresa.

“DEFUGIR ALARMISMES”. Durant el seu parla-ment, el conseller Antoni Castells va recoma-nar “defugir els alarmismes” en la situació de crisi actual i va ressaltar que de la crisi “se’n pot sortir reforçat”.

El conseller va posar èmfasi en el pes que té el sector del metall en l’economia catalana i va ressaltar que aquest àmbit representa un 34% de la facturació empresarial de Catalunya. En aquest sentit, el titular d’Economia va asse-gurar que “Catalunya segueix tenint una base industrial molt sòlida”.

Per la seva part, el president de la Unió Patro-nal Metal·lúrgica, Antoni Marsal, va posar de relleu la importància que el sector treballi unit per afrontar els grans reptes de futur. Marsal també va demanar a les entitats fi-nanceres “que assumeixin riscos” per impul-sar el futur. /// REDACCIó

El president d’UPM, Antoni Marsal, amb Castells /// LL.LL.

EMPRESA /// SANT CUGAT


Sant Cugat fa front a la crisi mirant per l’empresa

L’Ajuntament de Sant Cugat ha presentat un paquet de mesures per combatre la crisi,

entre les quals hi ha diferents iniciatives relacio-nades amb la creació d’empreses. En aquest sen-tit, una de les prioritats és posar en marxa un vi-ver d’empreses, un projecte sobre el qual actual-ment estan treballant el consistori, la Cambra de Comerç de Terrassa i el Trade Center.

Altres mesures són la creació d’una Oficina d’Atenció a l’Empresa (que ajudi a simplificar els tràmits administratius a l’hora de crear una empresa), ajudar a fer que les entitats bancàri-es concedeixin crèdits a les empreses, potenci-ar els cursos de formació per a aturats i la cre-ació de la Mesa per a la Formació Professional (per adaptar l’educació a les necessitats de les empreses del municipi).

MANTENIR LA FISCALITAT. El tinent d’alcalde d’Economia de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Joly, ha assegurat que el consistori “no traslla-darà la crisi a la fiscalitat” i que “les taxes públi-ques només s’incrementaran en funció de la in-flació”. En aquest sentit, Joly ha anunciat que no s’incrementarà l’IBI, ja que es mantindrà al tipus impositiu del 0,6%. A més, l’Ajuntament ha dit que estudiarà la possibilitat de promoure noves inversions municipals encaminades a facilitar la

PROMOCIÓ ECONòMICA /// SANT CUGAT

Jordi Joly, regidor d’Economia de Sant Cugat /// CEDIDA

reactivació econòmica, que impulsarà el progra-ma Reenginyeria de Serveis (per revisar les con-cessions de l’Ajuntament i estudiar una possible reestructuració dels serveis municipals) i que es podrien reestructurar els recursos humans se-gons les necessitats actuals del consistori, amb l’objectiu de potenciar la productivitat i la com-petitivitat interna.

D’altra banda, Joly ha volgut tranquil·litzar sobre l’actual crisi i ha afirmat que “l’Ajunta-ment ha arribat a aquest moment de fort im-pacte econòmic en una posició forta. Dispo-sem d’unes finances sanejades i tenim els deures fets”. /// I.V.

La Fàbrica Molins serà una realitat a principis del 2010

Els treballs de rehabilitació i adequació per transformar la Fàbrica Molins en un fu-

tur centre de formació finalitzaran d’aquí a un any, de manera que l’equipament entrarà en funcionament a principis del 2010, tal com va confirmar la regidora de Promoció Econò-mica de l’Ajuntament de Sabadell, Montserrat Capdevila. S’espera que des d’un primer mo-ment funcioni a ple rendiment, ja que ‘‘en els últims temps s’està demostrant que les instal-lacions educatives del Vapor Llonch estan que-dant petites’’, va recordar Capdevila.

Des que es va començar a definir el projecte va quedar clar que l’espai de la nau situada al carrer Martí l’Humà havia d’anar destinat a reforçar les activitats relacionades amb formació i ocupació que actualment es des-envolupen al Vapor Llonch i, alhora, s’hauria d’ampliar l’oferta formativa d’aquest centre. En els darrers temps, a causa de l’augment de l’atur com a conseqüència de la conjun-tura econòmica mundial, aquesta necessi-tat cada vegada és més evident. ‘‘Reciclar els treballadors i reincorporar-los al mer-cat laboral és primordial per superar l’actu-al crisi econòmica’’, va afirmar el secretari general del sindicat CCOO al Vallès Occiden-tal, Antonio Díaz.

DOS MILIONS D’EUROS. Malgrat la necessitat conjuntural, no s’acceleraran els treballs, però sí el vessant econòmic, ja que l’Ajuntament ha aprovat una injecció extra de 200.000 eu-ros per tirar-lo endavant. En total, la rehabili-tació de la Fàbrica Molins costarà més de dos milions d’euros.

D’altra banda, els treballs els porten a ter-me estudiants dels programes d’ocupació del Vapor Llonch. En aquest moment hi ha 26 persones en plantilla, tot i que fins ara han estat 63 els alumnes que han participat en la construcció del futur centre de forma-ció. /// CRISTINA FARRéS

La Fàbrica Molins encara està en obres /// I. mARQUÈS

PROMOCIÓ ECONòMICA /// SABADELL


D’altra banda, també s’ha comprovat que limi-tant la velocitat es guanya seguretat per als usu-aris de la via pública.

Aquesta mesura no és la que s’aplica al Barce-lonès, on en cap moment es poden superar els 80 km/h, ja que la contaminació atmosfèrica d’ambdues comarques tampoc no és la mateixa. En aquest cas, el sistema de gestió de velocitat va-riable modifica els aspectes més polèmics de la norma barcelonina, ja que, per exemple, durant les nits o quan el trànsit rodat no és tan intens es podrà anar a 120 km/h, com passa ara.

PRIMERS RESULTATS. L’experiència dels munici-pis de Barcelona també serveix per fer les prime-res previsions de resultats. Cal tenir present que en un primer moment es va indicar que limitant la velocitat s’aconseguiria disminuir els òxids de nitrogen de l’aire fins a un 17% i les partícules en suspensió un 7%, unes xifres que queden lluny dels resultats reals. I és que sí que hi ha hagut una disminució de pol·lució important –els òxids de nitrogen han baixat entre un 5% i un 7% i les par-tícules, entre un 2% i un 4%–, però no han acon-seguit l’objectiu inicial.

Cal tenir present, però, que la davallada de conta-minació és equiparable al fet que 20.200 vehicles haguessin deixat de circular, un pas important per al medi ambient. On l’efectivitat s’ha notat més és en el nombre d’accidents. Segons les dades de la Generalitat, durant el primer semestre del 2008 el nombre de morts i ferits greus es va reduir un 50% al conjunt de vies de l’àrea metropolitana de Barcelona on s’ha aplicat la mesura de limitar la velocitat a 80 km/h. /// CRISTINA FARRéS

Els 80 km/h s’aplicaran al Vallès en diferents franges horàries

A partir de l’any vinent, en alguns moments del dia no es podrà anar a més de 80 km/h

per les autopistes del Vallès. Així ho ha decidit el Servei Català de Trànsit que, aplicant el pla d’ac-tuació per la millora de la qualitat de l’aire apro-vat pel govern l’any passat, variarà els límits de velocitat permesos a certs municipis del Vallès Occidental, depenent de factors com la conges-tió, la contaminació, la meteorologia i els acci-dents, entre d’altres.

D’aquesta manera pretenen fomentar una mo-bilitat més homogènia que l’actual, on cada dia es repeteixen els mateixos col·lapses i embus-sos en hores punta, minimitzant les conduccions d’aturada i arrencada. Això només passarà a les localitats on es va detectar que, a causa del tràn-sit rodat, l’aire que s’hi respirava contenia partí-cules en suspensió d’un diàmetre inferior a deu micres. Un fenomen que, concretament, passa a Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa.

A partir del 2009, el sistema de gestió de velocitat variable ja funcionarà a tota la comarca

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

Un tram de la C-58 al seu pas per Sabadell /// I.V.m.

Badia del Vallès dóna suport al projecte del TramVallès

Badia del Vallès ha estat el primer municipi a expressar públicament el seu suport al pro-

jecte del TramVallès. Es tracta d’una proposta de crear una línia de tren-tramvia entre Terrassa i Montcada, que connectaria els principals muni-cipis de la comarca.

El projecte és una iniciativa de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) que té com a objectiu resoldre les connexions internes més importants del Vallès i aproximar en pocs minuts els barris més densos a la xarxa ferrovià-ria existent de Renfe i FGC.

Badia és precisament un dels municipis on el TramVallès es veu amb bons ulls, ja que es tren-caria l’aïllament del poble quant a transport pú-blic i el connectaria amb la xarxa ferroviària de Renfe i FGC a curt termini, i amb un cost sensible-ment inferior al metro o tren subterrani.

Actualment, la PTP està presentant el projecte del TramVallès als diferents municipis de la co-marca. De fet, les associacions de veïns és un dels primers auditoris on s’està donant a conèixer la proposta. A més, ICV també s’està convertint en un dels portaveus de la idea; de fet, l’agrupació de Sabadell ja ha anunciat que vol presentar una moció en el ple municipal de novembre.

DUES LíNIES. El projecte del TramVallès inclou la creació de dues línies: la primera enllaçaria les poblacions de Montcada i Reixac amb Terrassa, però pel camí s’aturaria a Cerdanyola, la Univer-sitat Autònoma, el centre de Badia del Vallès, Barberà (Renfe), Sabadell (connectant les esta-cions de FGC) i Terrassa (Hospital de Terrassa i estacions de Renfe i FGC). La línia 2 té un recor-regut molt més curt i es limita a connectar Badia amb Sabadell. Concretament, aquest traçat s’ori-ginaria al centre de Badia i s’aturaria a diferents punts de la ciutat de Sabadell, com ara Sant Pau del Riu-sec, la Rambla, les tres estacions de Renfe, per finalitzar el seu recorregut al barri de Ci-fuentes. /// IVANNA VALLESPÍN

Traçat del TramVallès proposat per PTP /// CEDIDA


Cerdanyola veu innecessari el Vial Interpolar Sud

L’Ajuntament de Cerdanyola ha presen-tat tot un seguit d’al·legacions a l’avant-

projecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Per una banda, el muni-cipi demana que no es construeixi el Vial In-terpolar, una via que consideren “innecessà-ria, ja que és un lateral de la B-30 excèntric, amb un notable impacte ambiental i social a diverses localitats vallesanes. En el cas del terme municipal de Cerdanyola creua zones boscoses i habitades de Bellaterra”, afirma el text. En les al·legacions també es reclama que l’antiga carretera de Bellaterra a Sant Cugat i Cerdanyola es millori convertint-la en una via més paisatgística.

SUPORT A PROPOSTES. No obstant això, l’alcal-de de Cerdanyola, Antoni Morral, ha expres-sat la seva aprovació per l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità, perquè suposa “un canvi de concepció en el model de mobilitat” respecte als plans vigents. En aquest sentit, el consistori s’ha mostrat a favor de propostes com la desclassificació del Vial de Cornisa, del Túnel Central i del Túnel d’Horta com a xarxa viària. Així mateix, el consistori cerdanyolenc rep amb bons ull el projecte del Túnel d’Hor-ta ferroviari, que comptaria amb dues bran-ques, una donaria accés a la Universitat Autò-

noma, Sabadell i Terrassa, i l’altra donaria ac-cés a Ripollet i a l’eix de la Riera de Caldes.

Igualment, Cerdanyola dóna suport a la cons-trucció d’un segon túnel que serviria per per-llongar el metro des de Can Cuyàs cap al Vallès i a l’establiment d’una xarxa de tramvia que en-llacés els diversos polígons industrials de Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola i nord de Ripollet.

Les al·legacions al PTMB han estat aprovades per unanimitat per tots els grups que formen l’Ajuntament. En aquest sentit, l’alcalde ha agra-ït l’esforç fet per totes les formacions per arri-bar a aquest consens. /// REDACCIó

Un dels trams del futur Vial Interpolar /// LLUÍS LLEboT



Inaugurats el Parc de Salut i el Catlab

El Parc Logístic de Salut (PLS) i el Catlab a Viladecavalls van quedar inaugurats ofi-

cialment el passat 26 de setembre amb la vi-sita de la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli.

El PLS, situat al polígon industrial de Can Mitjans, és un edifici de 18.000 metres qua-drats que constitueix una plataforma de lo-gística sanitària integrada i dóna servei a 29 hospitals, vuit centres d’assistència primà-ria (CAP) i vuit empreses de serveis. La cons-trucció d’aquest parc logístic té per objectiu ubicar, en un mateix espai i de forma integra-da, tot un conjunt de serveis logístics desti-nats al sector sanitari.

L’edifici, que ha suposat la inversió de 12 mi-lions d’euros, compta amb serveis tan diver-sos com una bugaderia sanitària (que cada dia tracta més de 22 tones de roba), una central d’esterilització de roba i instrumental quirúr-gic, un arxiu d’històries clíniques i un depar-tament de logística i magatzem.

Al PLS també es desenvolupen diverses inicia-tives d’innovació i desenvolupament realitza-des conjuntament amb empreses tèxtils cata-lanes en el camp de la microfibra per a cober-tura quirúrgica o amb empreses estrangeres en el camp de l’instrumental sanitari.

El Parc és un projecte fruit de la col·laboració entre Mútua de Terrassa i el Consorci Sani-tari de Terrassa. La consellera Geli va desta-car durant l’acte de presentació que el Parc “constitueix el model econòmic per al futur de Catalunya que ha de lligar els serveis amb la logística i la indústria”, i va elogiar “la co-operació entre aquestes dues entitats sani-tàries”. Per la seva part, el president de Mú-tua, Faust Sant José, va manifestar la voluntat del grup de ser “un punt de referència perquè s’externalitzin els elements susceptibles de ser traslladats fora dels hospitals”, i alliberar així un espai als centres sanitaris per desti-nar-los als pacients.

FUSIÓ DE LABORATORIS. El Centre d’Analíti-ques Clíniques (Catlab) és el resultat de la fu-sió entre els laboratoris d’aquestes dues ins-titucions sanitàries, la Mútua i el Consorci Sa-nitari de Terrassa. Els dos centres egarencs van decidir unir els laboratoris, amb l’objectiu d’optimitzar recursos i incrementar la capaci-tat tècnica, de recerca i de docència.

El Catlab, amb un pressupost anual de 13,5 milions d’euros, ha començat l’activitat ges-tionant 7,6 milions de determinacions ana-lítiques anuals. Els promotors, però, espe-ren que a principis de l’any vinent el centre ja estigui a ple rendiment; llavors serà quan el Catlab gestioni fins a 11 milions d’anàlisis a l’any, fet que el situa com un dels més grans de l’Estat quant a volum de mostres. També és pioner europeu en la utilització de les tec-nologies més avançades i l’ús de la robòtica en l’anàlisi i la gestió de mostres.

El nou centre de Viladecavalls centralitzarà els serveis d’anàlisis clíniques i estarà con-nectat amb xarxa als laboratoris del Consor-ci i la Mútua, que continuaran funcionant per a les analítiques que necessiten resul-tats instantanis. Actualment el Catlab rep unes 3.000 peticions diàries, fet que repre-senta l’entrada d’entre 8.000 i 9.000 tubs de mostres.

La consellera de Salut, Marina Geli, va oficialitzar l’acte d’inauguració de les instal·lacions, que ja funcionen des del juliol

EqUIPAMENTS/// VILADECAVALLS

El Centre d’Analítiques Clíniques s’ubica en un edifici de 2.000 metres quadrats, que es troba situat dins el Parc Logístic de Salut de Viladecavalls; el centre ha supo-sat una inversió de 5, 5 milions d’euros. El nou equipament donarà servei a una po-blació de referència de 820.000 persones i disposa d’una plantilla de 130 professio-nals. /// REDACCIóEl laboratori Catlab ja es troba en funcionament /// I.m.


1 ///

Esteve Picola /// Director general de Mútua de Terrassa

cirurgia, cirurgia toràcica, cirurgia oncològi-ca, otorino, hemodinàmia cardíaca... fins ar-ribar al HIFU.

Al HIFU?High Intensity Focused Ultrasound, una nova tecnologia amb ultrasons per al tracta-ment de tumors, procedent de la Xina, i som pioners a l’Estat a tenir-la, i els tercers d’Eu-ropa. Primer no ho teníem clar, però davant el dubte raonable vam enviar tres metges a la Xina i en van tornar convençuts i entusias-mats. És una eina més que tenim, per a de-terminats moments i casos, i de moment els resultats són molt positius; hem començat per tumors benignes d’úter i mama, i des de fa poc també tumors malignes de fetge, ro-nyó, pàncrees...

Noves eines per a l’atenció sanitària. Però en temps de crisi econòmica... la nota, la Mútua? Sí, l’estem notant des de fa un mig any, bàsica-ment a la part asseguradora i a la de clínica pri-vada. Els nostres ingressos provenen un 85% de l’Administració, i per aquesta banda tam-bé ho acabarem notant. Caldrà ser més pru-dents que fins ara i fer uns pressupostos més austers. Diuen que en temps així cal posar or-dre dins de casa.

Es parla molt de la relació entre universitat i empresa. En el cas de la Mútua de Terrassa, com s’interactua amb el món universitari?Ja als anys vuitanta vam iniciar col·laboracions amb la Universitat de Barcelona, que hem anat enfortint i ampliant i que mantenim avui en dia, cosa que ens ha convertit en Hospital Universi-tari. Però en altres universitats també hi tenim molts vincles, com ara la Politècnica. No ens quedem només amb medicina, sinó que tenim col·laboracions amb escoles d’infermeria, psi-cologia, farmàcia...

Des de l’any 2000 teniu també una fundació de docència i recerca.A través d’ella es gestionen tots els diners que van adreçats a temes d’investigació aplicada i docència. Ho supervisa el Comitè d’Ètica i Assaigs Clínics, que analitza els assaigs presentats i estableix els criteris ètics, científics i de qualitat imprescindibles per garantir-ne el bon desenvolupament.

Sí, amb la fusió prevista per al 2010 amb Pre-visió Mutual, MPS, ens situarem al lloc vui-tè. A Terrassa vam néixer i hi tenim el nostre símbol, l’hospital, i cada vegada som més a tot Catalunya, gestionant centres d’assistèn-cia, residències, algunes col·laboracions amb hospitals... Estem orgullosos de lluir el nom de Terrassa, si bé tot cada vegada és més glo-bal i és absurd ser localista.

Se us ha atorgat recentment la Creu de Sant Jordi, segons us van dir en reconeixement a la vostra trajectòria. On rau l’èxit de la Mútua?Ens hem sabut mantenir joves. Jo no sé quin és l’elixir de l’eterna joventut, però algú el deu saber, perquè l’entitat ha passat per tota mena de situacions i crisis generals, com guerres i postguerres o les inundacions de l’any 62, i sempre hem pogut superar-les i adaptar-nos als nous temps.

Actualment, la plantilla és de 3.000 persones. quina és la gran especialitat mèdica de la Mútua?Amb els 3.000 treballadors cobrim els quatre grans eixos: l’assistencial, que segurament és el que més coneix la gent, i que inclou l’Hos-pital, l’assistència primària...; el sociosani-tari, amb més de mil llits i 300 places de cen-tre de dia que gestionem; la unitat estratè-gica asseguradora, que és la que ens dóna la raó de ser, i la unitat estratègica de logística. Tot el que fem des del punt de vista assisten-cial ens fa sentir orgullosos, però és cert que som referents en algunes àrees, com neuro-

parat. Això obliga a reorganitzar-ho tot i a fer-ho funcionar al mateix temps, per tant s’inno-va, i a més allibera espais d’altres centres per dedicar-los a l’atenció assistencial. En el Catlab el que considero més important és que es fa en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Ter-rassa. El laboratori ens permet fer més analíti-ques i tractar-ne de més complexes, i els pro-fessionals fan un salt qualitatiu en termes de tecnologia i de recerca.

Els serveis de la Mútua de Terrassa es van incrementant i estenent arreu del territori, com ho demostra la ubicació del Parc Logístic de Salut a Viladecavalls. Es preveu que ben aviat sereu la vuitena mutualitat catalana.

Mútua de Terrassa ha fet re-alitat aquest estiu la fusió dels seus laboratoris amb el del Consorci Sanitari de Terrassa per crear Catlab, un centre de 2.000 metres

quadrats on ja s’analitzen 3.000 mostres di-àries. Està ubicat al Parc Logístic de la Salut, a Viladecavalls.

En els propers anys, quin paper han de tenir el Parc Logístic de Salut i el Centre d’Analítiques de Terrassa (Catlab)?Són bàsics. El Parc és una aposta per ubicar en un mateix espai i de manera integrada tot un conjunt de serveis logístics que havíemanat endegant, però que funcionaven per se-

Amb la fusió prevista per al 2010 amb Previsió Mutual, MPS, ens situarem al lloc vuitè en el rànquing de mutualitats catalanesSom pioners a l’Estat a fer servir la tecnologia per a tractaments de tumors anomenada HIFU, i els tercers que la fem servir a Europa

Tot el que fem des del punt de vista assistencial ens fa sentir orgullosos

Esteve Picola fa 4 anys que és el director general de Mútua de Terrassa. En els darrers mesos ha vist com la Generalitat atorgava a la Mútua la Creu de Sant Jordi i com s’inauguraven el Parc Logístic de Salut i el Catlab TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS : ISABEL MARQUÈS

1�B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 RADAR 1�B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 RADAR

El tèxtil europeu s’uneix per localitzar nous mercats

Sabadell reflexiona sobre la conjuntura econòmica actual

Empresaris i inversors es troben per superar la crisi

Actualment, amb l’omnipresent situació de crisi econòmica, les diferents administra-

cions organitzen trobades i jornades per buscar solucions. En aquest sentit, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) va reunir el passat 29 d’octubre empreses i entitats de tot l’Estat, amb l’objec-tiu d’afavorir l’intercanvi d’experiències empre-sarials i la recerca d’inversors, com a mesures que els ajudin a mantenir-se i/o superar les di-ficultats.

En total, es van reunir al PTV 127 empreses i 38 entitats de tot l’Estat, amb el denominador comú de ser companyies innovadores de base tecnològica i per haver nascut, en els últims anys, en algun parc científic espanyol o en el seu entorn més immediat. De totes les assis-tents, 60 empreses són catalanes i 22 provenen de la comarca del Vallès Occidental.

La trobada, organitzada per l’Associació de Parcs Tecnològics d’Espanya i el PTV, va inclou-re diverses trobades bilaterals entre empreses, entitats o grups d’investigació amb perfils afins. La finalitat era establir una primera presa de contacte entre entitats amb opcions de poder treballar juntes, assentar les bases per a una fu-tura col·laboració i ampliar mercat i possibili-tats de negoci.

D’altra banda, els participants podien mantenir reunions amb representants de grups d’inver-sors, com ara el Keiretsu Forum (una de les xar-xes privades d’inversors més importants dels Es-tats Units) o el Fons Perseo d’Iberdrola (dedicat a la inversió en tecnologies relacionades amb les energies renovables i l’eficiència energètica).

Durant la trobada també es van presentar les experiències del programa de Creació d’Empre-ses Innovadores de Base Tecnològica en Parcs Científics i Tecnològics, una iniciativa de l’Estat espanyol encaminada a donar suport econòmic i assessorament a empreses de base innovado-ra de menys de tres anys. /// REDACCIó

El Parc Tecnològic va acollir les jornades /// CEDIDA

JORNADES /// CERDANYOLA DEL VALLÈS

Amb l’objectiu de reflexionar entorn de la crisi econòmica actual i alhora proposar

mesures per assolir una economia més com-petitiva, l’Ajuntament de Sabadell ha organit-zat el cicle Conjuntura econòmica actual. Mesu-res per impulsar la competitivitat del territori.

Les jornades es portaran a terme en cinc ses-sions durant el mes d’octubre i novembre. De fet, la clausura del cicle, que es farà el 19 de novembre, tindrà com a protagonista el con-seller d’Economia i Finances de la Generali-tat, Antoni Castells, que centrarà el tema de la seva xerrada en la competitivitat de l’eco-nomia catalana. L’acte, que s’emmarca dins el Sabadell Tribuna Oberta, tindrà lloc a l’Hotel Verdi de Sabadell.

Una altra de les sessions destacades és la que tindrà lloc el divendres 7 de novembre, quan el cicle tindrà com a convidat el secretari d’Es-tat d’Economia, David Vegara, que farà una anàlisi de l’economia estatal i de les perspec-tives de futur.

D’altra banda, per al 10 de novembre s’ha or-ganitzat una taula rodona, on es proposaran mesures per activar l’economia local i comar-cal. Aquest debat comptarà amb la interven-

ció dels representants comarcals de diversos sindicats, així com representants de l’Admi-nistració local i comarcal.

Fins ara, però, ja s’han celebrat dues sessi-ons: la conferència inaugural, que va analit-zar la situació econòmica i financera de Catalunya, va tenir lloc el passat 23 d’octu-bre i va anar a càrrec del catedràtic d’Econo-mia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas. La xerrada es va acom-panyar d’una taula rodona on els diferents partits polítics de la ciutat van exposar les seves respectives visions de la conjuntura econòmica. /// I.V.

Reunió del plenari del Fòrum Econòmic de Sabadell /// CEDIDA

JORNADES /// SABADELL

L’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Euro-pees (ACTE) promourà la realització d’es-

tudis i prospeccions per delimitar nous mer-cats, existents o de potencial aparició, en l’àm-bit del sector tèxtil, de la moda i de la confecció. L’objectiu és produir nous teixits d’alta tecno-logia que donin resposta a les noves necessi-tats que es presentin en les comunitats indus-trials, com ara el sector sanitari, l’esportiu, de la seguretat i l’industrial en general.

Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada El fil de la innovació, que va te-nir lloc el 17 d’octubre passat a Terrassa. L’ac-te, celebrat a la seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, va comptar amb la participació de prop de 200 persones en representació de les principals instituci-ons, empreses, centres tecnològics, univer-sitats i agents de territoris de tradició tèxtil d’arreu d’Europa.

‘CARTA DE TERRASSA’. Les aportacions i con-clusions de la jornada van servir per elabo-rar l’anomenada Carta de Terrassa. El docu-ment parteix del fet que el desenvolupament d’aquest sector econòmic va estretament lligat a la innovació constant. A partir d’aquí, analit-za l’actual panorama econòmic, segons el qual

les comunitats tèxtils han de fer front a la cons-trucció de nous models de treball basats en les economies de xarxa i l’intercanvi i la transfe-rència de coneixements.

Per aquest motiu, ACTE es compromet a fo-mentar la cooperació entre empreses per afa-vorir la reducció de costos, compartir riscos i inversions tecnològiques, generar economies d’escala, combinar competències i aprofitar el coneixement del teixit productiu. Aquests vin-cles empresarials també han de servir per ofe-rir productes més diversificats i de més quali-tat, així com per tenir més força per actuar als mercats internacionals. /// REDACCIó

Un moment de les jornades tèxtils de Terrassa /// CEDIDA

JORNADES /// TERRASSA

YCO 131 x 151 CATALA.eps 19/9/08 11:45 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K


Per la seva banda, Caixa Sabadell també ha deci-dit frenar la seva expansió arran de la crisi econò-mica; no obstant això, des del 2004 l’entitat saba-dellenca ha obert un total de 12 oficines a la ciu-tat de Terrassa. El cap de zona de Caixa Sabadell, Antoni Gómez Poll, ha afirmat que el gener del 2004 van decidir “apostar fort per Terrassa” i que “fins ara hem superat les previsions més dolces a Terrassa”, ja que es va incrementar el ritme de creixement que inicialment havien previst.

qUI FOU EL PRIMER? Caixa Terrassa reivindica que va ser la primera a tenir clients sabadellencs. Segons l’entitat, l’any 1999 va obrir la primera ofi-cina a Barberà, en una zona ubicada al límit amb el terme municipal de Sabadell. Però l’arribada de Caixa Terrassa a Sabadell es va produir el juliol del 2004, sis mesos més tard que Caixa Sabadell inaugurés la primera oficina a Terrassa. Això va ser l’inici d’una àmplia expansió de les dues en-titats financeres.

Antoni Gómez ha reconegut que l’acord de no in-vasió del territori de l’altra entitat “era un com-promís verbal”, que es va desvirtuar en el mo-ment que altres caixes de fora del Vallès Occiden-tal van entrar a fer negoci a la comarca.

En un primer moment, les dues entitats van de-cidir respectar les places on hi havia les seves seus socials. ‘‘Caixa Terrassa no posava oficines a Sabadell i Caixa Sabadell no n’obria cap a Ter-rassa’’, va puntualitzar el cap de zona, però al fi-nal també van decidir que l’expansió de les enti-tats havia de seguir el seu curs natural i també van obrir oficines a les ciutats principals d’amb-dues entitats. /// C. ANDREU / C. FARRéS

Caixa Terrassa i Caixa Sabadell es consoliden a les dues cocapitals

Ara fa quatre anys que es va trencar el pac-te no escrit entre Caixa Terrassa i Caixa

Sabadell de no obrir cap oficina a l’àrea d’influ-ència de l’altra entitat. Des de llavors, ambdues entitats han consolidat la seva presència a l’altra cocapital i als municipis propers. En aquest sen-tit, Caixa Terrassa ha obert set oficines a Sabadell des del 2004 i ja en té quinze a la demarcació, ja que també té 3 oficines a Barberà, 2 a Cerdanyola, 1 a Ripollet, 1 a Sant Quirze del Vallès i 1 a Caste-llar del Vallès.

El sotsdirector general de Caixa Terrassa, Rafael Morillo, afirma que “ara la situació s’ha norma-litzat, nosaltres tenim oficines a Sabadell i Cai-xa Sabadell en té a Terrassa”. De les set oficines obertes a Sabadell, sis són oficines tradicionals i la darrera està dedicada a la banca personal. Mo-rillo assegura que “aquest any serà difícil obrir-ne alguna més perquè donem molta importàn-cia a la zona on obrim cada punt de venda, i al local també”. Tot i això, assegura que “estem tre-ballant alguna ubicació més, però no puc concre-tar quan l’obrirem”.

Caixa Terrassa ja té 7 oficines a Sabadell, mentre que Caixa Sabadell en té 12 a Terrassa

ENTITATS FINANCERES /// TERRASSA I SABADELL

Una de les oficines que Caixa Sabadell té a Terrassa /// ISAbEL mARQUÈS

Una exposició mostra els valors no lucratius dels diners

L’Obra Social Caixa Sabadell ha presentat l’exposició Els valors dels diners. L’econo-

mia responsable, que té com a objectiu mostrar d’una forma didàctica com funciona l’econo-mia, la seva evolució i quins són els valors pre-sents i futurs dels diners.

A través de l’EnRIC, un personatge virtual inspirat en el logotip de l’entitat, el visitant recorre l’exposició, que es divideix en cinc àmbits, coincidint amb els cinc valors dels di-ners: la confiança entre les persones, el tre-ball, la satisfacció de les necessitats, el crè-dit i el benestar.

Igualment, com a cloenda de l’exposició, s’ha inclòs un sisè àmbit dedicat a l’economia de futur. Aquí s’ha instal·lat un mapamundi ge-gant en forma de trencaclosques, on els noms dels països s’han substituït per conceptes com sostenibilitat, solidaritat, creació o patrimoni.

D’altra banda, l’entitat va lliurar el passat 29 d’octubre els Premis Caixa Sabadell; en to-tal, un milió i mig d’euros donats a 177 pro-jectes d’entitats el tercer sector. Concreta-ment, són projectes d’atenció social i cultu-ral que desenvoluparan organitzacions d’arreu de Catalunya. /// I.V. Part de l’exposició, en forma de mots encreuats /// I.m.

ENTITATS FINANCERES /// CAIXA SABADELL

El Sabadell augmenta beneficisper la venda de l’asseguradora

Banc Sabadell ha obtingut un benefici de 762,18 milions d’euros durant els tres pri-

mers trimestres de l’any, un 26,1% més que en el període anterior, gràcies a la venda del 50% del seu grup assegurador a Zuric, una operació que ha aportat al banc una plusvàlua de 512 mi-lions d’euros.

Els dipòsits de clients durant aquest període han crescut un 23,1% interanual i s’han situat en 38.193 milions, mentre que la inversió creditícia bruta s’ha incrementat un 6,8% en el mateix pe-ríode, amb ràtios de morositat de l’1,59%, “una de les més baixes del sector”, ha afirmat l’entitat a través d’un comunicat.

La inversió ha crescut un 6,8% i el banc afirma que segueix apostant pel finançament del circu-lant de les empreses: “destaca en aquest apar-tat l’operativa de facturatge i confirming, que, en conjunt, ha estat un 10,6% superior a la registra-da després del mateix període de l’any anterior”, segons l’entitat.

Banc Sabadell ha assegurat que “l’excedent de li-quiditat generat per la favorable evolució de la di-ferència entre dipòsits i inversió, unit als actius elegibles per al seu redescompte, proporciona al banc liquiditat suficient per fer front al seu calen-

dari de venciments fins al 2010”. A més, les do-tacions que el banc té constituïdes cobreixen el 140% del total de deutors en mora.

En els primers nou mesos de l’exercici, Banc Sabadell ha destinat 424,62 milions d’euros a do-tacions per insolvències, dels quals 235 tenen ca-ràcter d’avançament de cobertura davant l’em-pitjorament previsible de l’entorn econòmic en els pròxims mesos i per criteris de prudència.

D’altra banda, Banc Sabadell ha anunciat que el pròxim 15 de desembre pagarà un dividend a compte del present exercici de 0,08 euros bruts per acció. /// REDACCIó

Seu del Banc Sabadell /// ARXIU

ENTITATS FINANCERES /// BANC SABADELL


Entitats financeres /// Caixa d’Enginyers

Es tracta de la primera seu del grup en terres catalanes fora de Barcelona capital PER: XAVIER AMAT

3 /// PERSONALITATS. L’ALCALDE LLUÍS RECo-DER, AL CoSTAT DEL PRE-SIDENT DE L’ENTITAT, RAmoN FERRER, VA ASSIS-TIR A LA INAUGURACIó /// CEDIDA

Caixa d’Enginyers inaugura una oficina a Sant Cugat

1 /// TERRITORI DINàMIC. EL DIRECToR GENERAL DE CAIXA D’ENGINyERS VA DESTACAR LA VITALITAT DE SANT CUGAT/// CEDIDA

2 /// AMPLIS hORARIS. CAIXA D’ENGINyERS Té UN DELS VALoRS DIFEREN-CIALS EN EL SEU hoRARI, QUE éS DE 9 A 20 h /// LLUÍS LLEboT

Sant Cugat del Vallès és la prime-ra ciutat mitjana de Catalunya en què Caixa d’Enginyers aixeca la persiana. Fins ara, l’entitat no-més tenia oficines a Barcelona i en algunes capitals espanyo-

les importants. El dia 16 d’octubre passat va tenir lloc l’acte d’inauguració oficial, que va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. La nova delegació es tro-ba al número 5 del carrer d’Àngel Guimerà, i hi treballen sis persones sota la direcció d’Àlex Balanyà.

El motiu pel qual s’ha triat Sant Cugat per a la ubicació d’una oficina respon al dina-misme d’aquest territori segons el director general de l’entitat, Joan Cavallé: “El nom-bre d’enginyers registrats a la comarca del Vallès Occidental, i més concretament a Sant Cugat, ha augmentat considerablement aquests darrers anys. Actualment, el nom-bre de professionals associats a la comarca ja ascendeix a 9.000. Davant d’aquesta xifra no ens podíem quedar amb els braços cre-uats. A més, veient la clara tradició cap als enginyers que va condicionar el naixement de Caixa d’Enginyers, hem volgut ser a prop d’una de les zones més importants en con-centració tecnològica de Catalunya”. En l’ac-te inaugural, l’alcalde de la ciutat va reconèi-xer que en els nou anys que fa que és en el càrrec era la primera vegada que assistia a la inauguració d’una oficina d’una entitat fi-nancera, fet ja prou representatiu de la “gran satisfacció” que, tal com va dir, li suposava l’arribada de Caixa d’Enginyers: “Es tracta d’un grup de professionals formats, planifi-cats, i que mai no es llancen al buit ni impro-visen les seves accions”, va considerar.

L’obertura de l’oficina de Sant Cugat s’emmar-ca dins el pla d’expansió aprovat per Caixa d’Enginyers, una entitat nascuda l’any 1967 com a societat cooperativa de crèdit i que té com a vocació la de procurar als socis una àmplia gamma de productes, serveis banca-ris i assegurances amb les millors condici-ons. “Els beneficis reverteixen directament en tots els socis, cosa que permet oferir molts avantatges addicionals”, assenyala Joan Cava-llé. Uns socis que arriben a 92.000, dels quals més d’una quarta part són enginyers.

En el primer trimestre del 2008 l’entitat va inaugurar la que també va ser la seva prime-ra oficina a Saragossa, i està estudiant la pos-

sibilitat que abans no acabi l’any n’obri una de nova a Madrid, que se sumaria a les dues ja en actiu. “El nostre objectiu prioritari sempre ha estat consolidar totes les oficines que s’im-planten. Realment, només així podem acon-seguir que el nostre pla de creixement sigui sòlid i sostenible. En aquesta línia, l’estratègia de creixement que hem marcat per a l’entitat és la d’estar presents amb les nostres oficines a les ciutats més representatives per Caixa d’Enginyers”, explica el director general.

El Grup Caixa d’Enginyers gestiona més de 3.500 milions d’euros en recursos mitjan-çant un conjunt de productes i serveis finan-cers que comprenen des de la gestió d’inver-sions financeres fins als mitjans de pagament i la previsió social. Gestiona també més de 300 milions d’euros en institucions d’inver-sió col·lectiva (IIC) i fons de pensions, amb més de 30 fons d’inversió i plans de pensi-ons. El servei personalitzat i l’ús de la tecno-logia més avançada per facilitar l’accés i la comunicació amb els associats són dos dels seus trets distintius: “Vam ser la primera en-titat bancària espanyola a implementar un sistema anomenat Telenginyers, l’any 1992, capaç de gestionar les operacions bancàri-es a distància. Això ha permès arribar a so-cis arreu d’Espanya. Els amplis horaris de les nostres oficines, obertes tot el dia inin-terrompudament, de 9 a 20 h, ens diferenci-en de les altres entitats financeres, i fan que ens adaptem a les necessitats dels nostres socis”, diu Cavallé.

Davant la incertesa de la situació econòmi-ca actual, el director general de Caixa d’Enginyers considera que “el sector financer espanyol es troba en una sòlida posició i Caixa d’Enginyers, en concret, gaudeix d’una gran fortalesa atesa la qualitat del risc, liquiditat i solvència. La morositat és quatre vegades inferior a la mitjana del sector espanyol. Es disposa d’una folgada posició de liquiditat fruit de l’adient estructura del balanç de l’entitat, cosa que atorga estabilitat al finançament a mitjà i llarg termini”.

L’ENTITAT TÉ 9.000 SOCIS AL VALLÈS OCCIDENTAL, DES D’ABANS DE L’OBERTURA DE L’OFICINA

1 ///

2 ///

3 ///


Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Castellbisbal

Castellbisbal és un exemple únic de desenvolupament industrial; la seva privilegiada ubicació al marge del Llobregat i les envejables comunicacions per carretera i ferrocarril van propiciar el miracle econòmic del municipi PER: IVANNA VALLESPÍN

Castellbisbal, un miracle industrial a cavall entre dues comarques“Tenim deu polígons industrials, així que

disposem d’un teixit industrial força im-portant”, sentencia l’alcaldessa de Castellbisbal, Maria Dolors Conde. Aquest és precisament un dels elements definitoris d’aquest municipi va-llesà que té 31 quilòmetres quadrats de superfí-cie i gairebé 12.000 habitants (dels quals, 8.000 viuen al nucli urbà i, la resta, en les diferents ur-banitzacions que té el poble).

El sector predominant en l’economia local és, amb diferència, l’industrial; així ho demostren la desena de polígons industrials: Àrea Indus-trial del Llobregat, Ca n’Esteper, Can Cases del Riu, Can Coromines, Castellbisbal Sud, Comte de Sert, Sant Vicenç, Can Galí i els Ferrers, San-ta Rita i Agripina. En aquesta àmplia xarxa de polígons s’ubiquen prop de 350 empreses, al-gunes de gran importància, com la siderúrgica Celsa, la química Clariant, Cognis, Stora Enso, Bermont Catalonia, però també s’hi poden tro-bar petites i mitjanes empreses amb una àm-plia varietat quant a activitat industrial.

L’elevada presència d’àrees industrials ha fet que el consistori es plantegi limitar-ne el crei-xement. De fet, el nou planejament urbanístic és molt restrictiu en aquest àmbit: “Amb deu polígons industrials és lògic que es restringei-xin”, assegura l’alcaldessa.

No obstant això, prop de dos terços de la super-fície del municipi són zona rústica i forestal. I és que Castellbisbal fins a mitjans del segle xx vivia de l’activitat agrícola i tot es concentrava al voltant de les masies, amb 30 famílies pro-pietàries dels terrenys i la resta de la població treballant com a arrendataris. Però a partir de la dècada dels seixanta, les empreses comen-cen a ocupar aquestes finques i s’inicia l’activi-tat industrial que, de mica en mica, aniria gua-nyant terreny als conreus.

Les claus del ràpid desenvolupament industrial del municipi cal buscar-les en dos factors prin-cipals, tal com comenta l’alcaldessa: “La pro-ximitat al riu i les bones connexions”. Per una banda, Castellbisbal descansa al marge del riu Llobregat, just en la confluència amb la riera de Rubí. D’altra banda, el poble disposa de conne-xions directes amb l’A-2, l’AP-2 i la B-30.

Això ha fet, però, que Castellbisbal visqui a ca-vall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat i que, de fet, miri més cap a aquesta última. “Pel que fa a comunicacions, estem més ben connectats amb el Baix Llobregat que no pas amb el Vallès”, argumenta l’alcaldessa, que

també reclama millors comunicacions amb la resta de poblacions del Vallès.

Quant a transport públic, Castellbisbal es pot considerar afortunada, ja que dues línies de Rodalies Renfe i dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat tenen parada al municipi. Qui no s’hi atura és l’AVE, tot i que la línia d’alta velocitat sí que travessa la població.

OBJECTIU: EL COMERç I L’OCUPACIÓ

Una de la línies de treball de l’Ajuntament de Castellbisbal se centra en la recuperació i el fo-ment del comerç local. Segons l’alcaldessa Maria Dolors Conde, “no tenim zones comerci-als, potser la zona més activa és el nucli antic. No hi ha cultura de comerç, no es fa servir prou el bon comerç que tenim al poble”.

Les grans zones comercials són les principals competidores d’aquests petits comerços, però l’associació de comerciants del municipi lluita per fer créixer les botigues del poble. Aquesta entitat organitza al mes de juliol la Fira del Co-merç, però la intenció és fer-la dos cops l’any per donar a conèixer aquests comerços.

D’altra banda, el consistori té com a objectiu impulsar fortament el Departament de Pro-moció Econòmica i d’Ocupació; per aquest motiu, l’alcaldessa afirma que en els pressu-postos de l’any vinent, s’ha triplicat la partida econòmica destinada a aquest sector. “Es vol ajudar a fer que les petites i mitjanes empre-ses busquin ajuts, però també es vol fomen-tar l’ocupació”, afegeix Conde.

Actualment, però, el Departament de Promoció Econòmica es dedica a canalitzar tots aquells projectes, activitats i iniciatives adreçats a faci-litar la incorporació al mercat de treball dels di-ferents grups de població activa. De la mateixa manera, des d’aquí s’impulsa i fomenta el des-envolupament i la millora de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses.

Recentment, l’Ajuntament de Castellbisbal i la Cambra de Comerç de Terrassa han posat en marxa un servei de creació d’empreses, des d’on ofereix informació, orientació i assessorament a tots aquells emprenedors que volen crear el seu negoci. En aquest sentit, s’ofereixen jornades i sessions en què els joves empresaris poden rebre formació sobre les formes jurídiques d’una empresa, ajuts i subvencions o com crear el pla d’empresa i el pla financer.

1 ///

1 /// VISTA AÈRIA DEL POLÍGON DEL LLOBREGAT, EL MéS GRAN DE CASTELLBISBAL. AL FoNS, SANT ANDREU DE LA bARCA, QUE JA PER-TANy A LA ComARCA DEL bAIX LLobREGAT

2 /// EL PONT DEL DIABLE, UN DELS MONUMENTS DE CASTELLBISBAL, QUE EXEmPLIFICA LA SI-TUACIó DEL mUNICIPI, A CAVALL DE DUES ComAR-QUES, JA QUE LA mEI-TAT DEL PoNT PERTANy A mARToRELL

3 /// LA FIRA DEL COMERÇ DE CASTELLBISBAL. AQUESTA éS UNA DE LES ACTIVITATS QUE L’ASSo-CIACIó DE ComERCIANTS oRGANITZA PER PRomoU-RE EL ComERÇ LoCAL/// CEDIDES

2 ///

3 ///


El Vapor Llonch ajuda els emprenedors a consolidar-se

les línies d’actuació que cal seguir. De fet, aques-ta fase del projecte respon a l’interès demostrat per les empreses, ja que gairebé totes, en fina-litzar la fase anterior, van demanar de continu-ar rebent aquest tipus de suport de forma peri-òdica. Mariano Navarro, un dels responsables de SOEMBA, empresa que ja va participar en aquest programa en l’edició anterior, ha valo-rat positivament l’experiència. “Moltes vegades les persones que formen part d’un negoci tenen coneixements d’un ofici en concret, però no de qüestions econòmiques o administratives”, ha dit a Ràdio Sabadell.

Com a novetat en l’edició d’enguany, s’ofereix a totes les empreses participants formació em-presarial adequada a les necessitats detecta-des en les diferents fases de diagnosi i assesso-rament. El projecte de Consolidació d’Empre-ses va començar l’any 2004 amb una prova pilot que va confirmar la necessitat d’oferir de forma normalitzada aquest servei. Inclosos els partici-pants de l’edició d’enguany, ja són 103 empreses les que s’han beneficiat d’aquesta proposta.

SUPORT EMPRESARIAL. Des del Vapor Llonch s’ofereixen altres accions de suport a les em-preses. Destaca l’assistència tècnica que molts emprenedors escullen per assessorar- se i tra-mitar tot el necessari per materialitzar el seu projecte empresarial. Altres serveis que estan a disposició dels empresaris i emprenedors també oferts al Vapor Llonch són accions de for-mació empresarial, accions de suport a la inno-vació, servei d’informació d’ajuts i subvencions o el viver d’empreses, un ajut per als primers passos. /// A SAbADELL +

Un total de 20 empreses de la ciutat usuàri-es del Programa de Creació i Consolidació

d’Empreses, que l’Ajuntament de Sabadell des-envolupa a través del Vapor Llonch, participaran en un projecte per donar continuïtat a la seva activitat econòmica. L’objectiu del programa és que les empreses superin les dificultats dels pri-mers anys de funcionament i millorin el seu po-sicionament en el mercat. A més, amb aquest programa es vol fomentar la consolidació del teixit productiu de la ciutat. Aquesta proposta està especialment dissenyada per a aquells ne-gocis amb menys de 5 anys d’antiguitat i empre-ses amb un màxim de 15 treballadors. De les em-preses participants, 13 s’incorporen per primera vegada a aquest programa i les 7 restants inicia-ran una nova fase del projecte, la majoria de les quals el van començar ara fa dos anys.

INICIS DEL PROJECTE. El projecte s’ ha iniciat recentment amb una presentació per als parti-cipants, que s’estrenen en el programa, i cons-tarà en aquesta edició de 244 hores d’asses-sorament. En concret, a les empreses de nova incorporació se’ls ofereix un assessorament personalitzat que conduirà a una diagnosi de la situació actual, en què es detectaran les princi-pals causes que dificulten o impedeixen el crei-xement sostingut i s’identificaran punts forts i punts febles de la gestió. A continuació es defi-nirà un pla de treball que permeti treballar per a la seva millora contínua, de forma pràctica i d’aplicació immediata.

Pel que fa a la resta d’empreses, que ja van pas-sar per aquest procés, s’acompanyaran en la im-plantació del pla d’acció recomanat i es fixaran

Un total de 20 firmes participen aquest any en el Programa de Creació i Consolidació d’Empreses

PROMOCIÓ ECONòMICA /// SABADELL

Seu de Vapor Llonch a Sabadell, des d’on es promouen diferents accions de suport a les empreses /// ARXIU

Es constitueix el Consell de Comerç i Turisme de Terrassa

El 24 d’octubre passat es va constituir a Terrassa el Consell de Comerç i Turis-

me de la ciutat. L’ens té caràcter consultiu i en formen part entitats, empreses i institu-cions del sector. Aquest òrgan substitueix l’anterior Consell Consultiu de Comerç, que es va constituir per primer cop l’any 1996.

En total el consell està integrat pel presi-dent i la vicepresidenta, una secretària i 39 vocals dels diferents àmbits del sector. Du-rant la constitució del Consell s’ha aprovat el calendari de sessions i s’han nomenat els membres de la Comissió Permanent. Tam-bé s’ha explicat la tasca que es realitza des de Comerç per a la revisió del Pla d’Ordena-ció d’Equipaments Comercials i el Pla Estra-tègic de Comerç.

En aquesta primera sessió del nou òrgan també s’ha proposat la creació de diferents grups de treball. El consell està presidit per l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i la regi-dora de Comerç i Turisme n’és la vicepresi-denta. També en formen part els cinc grups municipals amb representació al consistori, els sindicats Unió General de Treballadors i Comissions Obreres, a més de les empre-ses del sector.

El Consell de Comerç i Turisme agrupa asso-ciacions del sector com la Federació d’Associ-acions de Comerciants de Terrassa, els vene-dors dels dos mercats municipals i del mer-cadal de Matí l’Humà. També hi són presents la Cambra de Comerç i Indústria de Terras-sa, la patronal Cecot i els gremis d’hostale-ria i de flequers.

Finalment, s’han sumat al nou Consell els hotels de la ciutat, les mitjanes superfícies comercials, les associacions de consumi-dors, l’Escola Superior de Comerç i Distri-bució, l’Escola de Turisme i set serveis mu-nicipals. /// A TERRASSA +

El Consell de Comerç i Turisme de Terrassa /// CEDIDA

COMERç /// TERRASSA

Epson aposta per l’ecologia en el seu 30è aniversari

L’empresa de productes informàtics Epson ha presentat el programa Visió Mediam-

biental 2050, un pla d’acció amb el qual la mul-tinacional s’ha marcat com a objectiu reduir el consum d’energia en el seu procés de pro-ducció i, així, reduir les emissions de CO2 a l’at-mosfera. En aquest sentit, Epson desenvolu-parà quatre línies bàsiques d’actuació. La pri-mera d’elles es concentra en el producte, de tal manera que Epson es planteja dissenyar uns components nous i més petits, que comportin la utilització de menys energia en la seva pro-ducció i, així, l’empresa vol reduir fins al 90% el nivell d’emissions en aquest aspecte.

La segona de les mesures fa referència a la pos-sibilitat que, per una banda, tots els produc-tes de la multinacional es puguin reciclar i, per l’altra, que aquests productes tornin a fàbri-ca, al final de la seva vida, per poder-los do-nar un nou ús.

La multinacional també s’ha plantejat reduir a zero els gasos d’efecte hivernacle en les se-ves plantes de fabricació, anomenades clean-rooms, unes instal·lacions que requereixen elevats consums energètics per tal de man-tenir la línia de producció neta de partícules que poguessin afectar els productes.

Finalment, Epson vol contribuir a la preserva-ció del medi ambient participant en projectes d’organitzacions que treballin en la protecció de la biodiversitat, la reforestació, etc.

30 ANyS

Epson va presentar el seu programa Visió Mediambiental 2050, coincidint amb la ce-lebració del 30è aniversari de l’empresa a Espanya. Epson Ibérica té la seu central a Cerdanyola del Vallès i una segona oficina a Madrid; en total, la delegació espanyola té una plantilla de 139 professionals i va acon-seguir facturar prop de 147 milions d’euros l’any 2007. /// I.V.

Seu central d’Epson Ibérica a Cerdanyola /// CEDIDA

EMPRESA /// CERDANYOLA


Empresa familiar /// Natura Bissé

Natura Bissé exporta bellesa a tot el món des de Cerdanyola

La firma viu una edat d’or amb l’entrada al mercat asiàtic dels seus productes cosmètics, que ja han provat moltes estrelles de Hollywood PER: IVANNA VALLESPÍN

L’actual crisi econòmica afecta molts sectors econòmics, però no a tots de la mateixa manera. Un d’aquests és la cosmètica, que està vivint un creixement de l’1 al 4% en el mercat global.

A més de les crisis profundes, situacions de xoc també poden animar de forma conside-rable les vendes d’aquests productes: “Des-prés de l’11-S va ser quan més van augmen-tar les nostres vendes”, afirma Verònica Fi-sas, directora general de Natura Bissé.

Per l’empresa de cosmètics vallesana aquest 2008 “és un any estrany i imprevisible”, en què les pautes de vendes i d’hàbits de com-pra s’han vist alterades. No obstant això, aquest exercici esperen facturar 36 milions d’euros, un 18% més que l’any passat.

Natura Bissé International fou fundada l’any 1979 per Ricard Fisas amb l’objectiu d’incorporar els aminoàcids naturals lliures com a base d’una nova línia de tractaments cosmètics. D’aquesta manera, va posar en pràctica els estudis i les investigacions que fins llavors feia el laboratori que ell mateix dirigia i que estaven centrats a hidrolitzar proteïnes de col·lagen, elastina i querati-na. Així es va aconseguir partir les cadenes proteiques en la seva composició més peti-ta, els anomenats aminoàcids naturals lliu-res. Aquest descobriment va suposar un avenç en l’eficàcia dels cosmètics moderns.

D’aquesta manera, ben aviat Natura Bissé es va convertir en una empresa experta en tractaments cosmètics en el terreny pro-fessional i amb una forta i sòlida presència

internacional, fet que, paradoxalment, fa que la firma sigui més coneguda a l’exterior que a Espanya.

El centre d’operacions de Natura Bissé està ubicat al Parc Tecnològic del Vallès; aquí hi ha les oficines, la planta de producció i el laboratori. En total, la multinacional dispo-sa d’una plantilla de més de dos-cents tre-balladors repartits per les quatre delegaci-ons que l’empresa té arreu del món.

La primera filial es va obrir l’any 1995 a Cali-fòrnia, ja que la marca tenia la mirada fixa-da en les estrelles de Hollywood com a gran mercat potencial. El 2004 s’obre la sego-na delegació, a Mèxic, un país escollit com la porta d’entrada al mercat llatinoameri-cà. L’any passat, Natura Bissé va consolidar la seva presència en el Pròxim Orient amb la inauguració de l’oficina a Dubai, un bon punt de partida, segons l’empresa, per penetrar en un mercat en expansió, com és Rússia.

Per a aquests darrers mesos de l’any, la companyia ha preparat un pla d’expansió focalitzat al Japó, la Xina i Corea del Sud, mentre que l’objectiu per al 2009 és arri-bar al Canadà.

Però a banda d’aquestes delegacions, Na-tura Bissé distribueix els seus productes a les botigues i als establiments més exclu-sius del planeta. De fet, la mercaderia que es fabrica al Vallès arriba fins a Amèrica del Nord, Europa, el Japó i els Emirats Àrabs. Sempre, però, amb una carta de presenta-ció que llueix la imatge de la model catala-na Judit Mascó, símbol del client potenci-al d’aquests productes: una dona de més de trenta anys amb un rostre jove i elegant.

PRODUCTE EFICIENT I TECNOLòGIC

El centre de recerca, desenvolupament i innovació és, sens dubte, un dels pilars claus de l’empresa. El 6% del seu pressu-post total es destina a aquest laborato-ri, el lloc on s’investiguen noves fórmules per aconseguir millorar els productes i fer-los més eficaços. És aquí on es pensa l’al-ma mater de l’empresa i la veritable raó de l’èxit de la marca.

“Sempre hem estat fidels a la cosmètica, no hem entrat en maquillatge, en moda, en productes per al cabell, ni en perfums. Sa-bem fer productes de cosmètica i hem es-tat fidels a allò que millor sabem fer”, afir-ma Verònica Fisas. Natura Bissé compta amb un ampli catàleg de 150 productes de cosmètica facial i corporal, adaptats a les diferents característiques dels clients. Se-gons la directora de la multinacional, el se-cret de l’èxit dels productes rau en la seva “efectivitat i que són tecnològicament avançats, pel que fa a emulsions i ingredi-ents actius”.

Natura Bissé ha estat guardonada amb diversos premis i distincions, entre ells els Premis Príncep Felip a l’Excel·lència Empresarial 2004, el Premi de la Generali-tat a la Internacionalització de l’Economia Catalana l’any 2000 i el Premi Cambra al Mèrit Exportador 2007.

1 ///

“NO HEM ENTRAT EN MAQUILLATGE, EN MODA NI EN PERFUMS. SEMPRE HEM ESTAT FIDELS A ALLò QUE MILLOR SABEM FER: COSMÈTICS”

2 ///

3 ///

1 /// VERòNICA FISAS, DIRECTORA GENERAL DE NATURA BISSé, hA hERETAT EL ComANDAmENT D’AQUESTA mULTINACIoNAL QUE VA FUNDAR EL SEU PARE L’ANy 1979

2 /// EL LABORATORI éS EL CENTRE D’INVESTIGACIÓ I CREACIó DE PRoDUCTES méS EFECTIUS

3 /// LA LÍNIA DE PRODUCTES DIAMOND éS UN DELS PILARS DE L’EmPRESA/// CEDIDES


Premsa Local rep l’ISO de qualitat

han calgut divuit mesos de feina intensa perquè el grup Premsa Local Sant Cugat

–coeditor de la revista econòmica B30, entre d’altres– hagi estat reconegut amb el certifi-cat ISO 9001:2000 de Qualitat.

Aquesta catalogació, que atorga AENOR, cer-tifica Premsa Local com el primer grup de co-municació local de l’Estat que obté aquest re-gistre, una garantia de la qualitat que l’empre-sa aplica en tots els seus processos.

En un acte a la delegació de la Cambra de Co-merç de Terrassa a Sant Cugat, el director co-mercial d’AENOR a Catalunya, Carles Villar-roya, va lliurar al president del grup Premsa Local, Ramon Grau, la certificació que reco-neix la tasca de l’empresa santcugatenca.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcal-de de Sant Cugat, Lluís Recoder, que va des-criure Premsa Local com “una empresa pun-tera”, però a més va fer una menció especial al producte estrella del grup de comunicació, el TOT, creat ara fa 23 anys, que l’alcalde va ca-talogar com “un referent a Catalunya”.

Altres assistents a l’acte de lliurament van ser el delegat de la subseu de Sant Cugat de la Cambra de Comerç de Terrassa, David Chaler, el vicepresident de l’Associació Empresarial de Sant Cugat, Juanjo Martínez, i el president de Pimec, Francesc Elías.

LA qUALITAT COM A FEINA. Grau es va mos-trar molt satisfet per haver aconseguit la qualificació ISO i va manifestar que a partir d’ara “la catalogació dóna eines metodològi-ques per continuar oferint productes i ser-veis de màxima qualitat als nostres clients i als nostres lectors”.

Per la seva banda, Villarroya va elogiar la tas-ca de Premsa Local per “voler ser pioners”, i el president de l’organització va respondre que, “a l’empresa que lidero creiem fermament en la qualitat com a manera de fer i treballar, i com a fet diferencial i valor sòlid per susten-tar una activitat empresarial”.

En el seu torn, Chaler va posar la nota distesa a l’acte dient que després de la certificació ISO a la Qualitat el pròxim repte és la de Medi Am-bient, i va voler fer referència a l’actual situa-ció del mercat.

L’EFECTE DE LA CRISI. El representant de la Cam-bra de Comerç va dir que, en un canvi de cicle econòmic com el que estem vivint, si els bancs no obren l’aixeta “estem perduts”, mentre que Grau va recordar que en els moments econòmi-cament més difícils la certificació ISO “és una notícia positiva d’aposta i treball per assolir ob-jectius de millora en la qualitat. Les dificultats també representen noves oportunitats, i la qua-litat és un valor segur”.

L’alcalde de la ciutat també es va sumar a aquest punt de vista i va recalcar que “en aquesta fase

de turbulències, hi ha qui està en més bones condicions per afrontar la crisi”. Recoder va continuar la seva intervenció en aquesta direc-ció al·legant que “amb qualitat, esforç i feina ben feta es passa més bé una crisi”.

Finalment, Grau també va tenir unes paraules per a l’equip que ha aconseguit que el certificat fos una realitat, i va fer constar la “gran vàlua

El grup es converteix en la primera empresa de comunicació local distingida amb aquest certificat de garantia

COMUNICACIÓ /// SANT CUGAT

humana i professional” dels seixanta treballa-dors que formen la plantilla de l’empresa.

Premsa Local Sant Cugat, que va néixer l’any 1985, agrupa les publicacions TOT Sant Cugat, Diari de Sant Cugat, B30, les guies locals, l’Opiverd i l’agència Comunicació Corporati-va P, a més d’altres productes informatius, gràfics i multimèdia. /// mARIoNA SAGALéSChaler, Recoder, Grau i Villarroya /// LLUÍS LLEboT


Grans empreses /// Ficosa

Ficosa, l’aposta per la innovació com a passaport al futur

L’empresa de sistemes i components per a l’automoció arribarà l’any vinent als 60 anys, durant els quals ha estat sempre fidel a la seva cultura d’innovació integrada PER: LAURA ORTIz

Ficosa Internacional, multinacio-nal catalana de sistemes i compo-nents per a l’automoció, que té el seu centre de desenvolupament a Mollet del Vallès, ha tingut des dels seus inicis una cultura de la

innovació integrada en la seva estratègia i ha estat l’aposta per l’activitat en R+D la que l’ha portada a ser un referent i a convertir-se en soci tecnològic de la majoria de fabricants d’automòbils a escala mundial.

Els inicis de Ficosa Internacional es remun-ten al 1949, quan Josep Maria Pujol i Josep Maria Tarragó van fundar Pujol y Tarragó SL, un petit taller dedicat a la fabricació de ca-bles mecànics per al mercat de recanvis. L’arribada de constructors automobilístics al mercat espanyol entre les dècades dels cin-

quanta i els setanta converteix l’empresa en el proveïdor principal de components per a aquests fabricants. Amb l’obertura del mer-cat fruit de l’entrada d’Espanya a la Comu-nitat Econòmica Europea, a partir del 1987, l’empresa, ara ja sota la denominació de Fi-cosa Internacional, fa una aposta per ubi-car seus tècniques i comercials a països com Alemanya, França, Anglaterra i Itàlia; això farà que el 1995 la companyia facturi 195 mi-lions d’euros, el 59% dels quals, fora de l’Es-tat espanyol.

LA CREACIÓ DE VALOR

El 2001, ja amb seus al continent americà, Fi-cosa posa èmfasi en la tecnologia i el desen-volupament del seu capital humà davant els reptes de la globalització. El mateix any la

multinacional vallesana desenvolupa un pla estratègic basat en la consolidació de la seva internacionalització i en la potenciació de la seva activitat de R+D, que es concreta amb la inauguració el 2004 del Centre Tecnolò-gic Pujol i Tarragó de Mollet. Amb una inver-sió de 12 milions d’euros, Ficosa reconvertia una antiga fàbrica de retrovisors en el cen-tre neuràlgic de la recerca i el desenvolupa-ment de l’empresa a escala mundial. Des de Mollet, la multinacional coordina i gestiona els centres tècnics que la firma té als Estats Units, Mèxic, Brasil, França, Itàlia, Alema-nya, Portugal, el Japó, Corea, la Xina i l’Índia.

PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

Malgrat les limitacions urbanístiques, que no permeten un gran creixement físic de la planta situada a peu de la carretera C-17, i les mancances en infraestructures de te-lecomunicacions, amb bandes amples que no permeten la velocitat de transmissió de dades òptima, el centre tecnològic molle-tà ha incrementat any rere any la seva plan-tilla, passant dels 300 treballadors inicials a la planta al mig miler en l’actualitat, dels quals un 70% són personal altament qualifi-cat, amb enginyers, físics i matemàtics, en-tre d’altres.

El 2007, Ficosa fitxava un pes pesant com a director general de l’àrea de R+D de la multi-nacional, l’enginyer industrial Vicenç Agui-lera, amb l’objectiu de potenciar el contingut tecnològic dels seus productes. Aguilera ha-via treballat anteriorment en empreses com Nissan Motor Ibérica, i havia estat el respon-sable tècnic de Seat i Siemens. El director ge-neral de recerca de la multinacional reco-neix que no és fàcil trobar professionals amb la suficient formació al territori. “A la seu de Mollet es treballa amb tecnologia molt avan-çada i de vegades resulta complicat trobar les persones expertes que necessites en els diferents projectes”, apunta Aguilera. Amb tot, l’àrea de recerca de Ficosa manté rela-cions directes amb centres de formació del territori mitjançant convenis amb la Univer-sitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona a través dels quals es desenvo-lupen programes d’investigació conjunts.

El 2008, la cartera de Ficosa se situa en les 607 patents actives i la voluntat és mantenir un creixement sostingut tot i que supeditat a l’actual conjuntura econòmica.

INVERTIR EN FUTUR

Actualment la multinacional catalana inver-teix en R+D vora el 4% de la seva xifra de ne-goci, que l’any 2007 es va situar en 877 mi-lions d’euros. Aquesta és, segons Aguilera, una xifra “significativa” que es podria veu-re compromesa donada l’actual situació de crisi econòmica mundial, que està afectant amb duresa el sector de l’automoció, del qual depèn Ficosa. “Si en els mesos vinents els re-cursos són inferiors als que esperàvem ge-nerar, ens haurem d’estrènyer el cinturó en moltes partides i això podria repercutir en els recursos destinats a innovació”, admet el responsable tecnològic. Malgrat la situació de recessió que ja s’anuncia, Aguilera asse-gura que des de la direcció de Ficosa s’aposta

ACTUALMENT LA MULTINACIONAL CATALANA INVERTEIX EN R+D VORA EL 4% DE LA SEVA XIFRA DE NEGOCI, QUE L’ANY 2007 ES VA SITUAR EN 877 MILIONS D’EUROS

1 /// MULTINACIONAL CATALANA. ImATGE EXTERIoR DEL CENTRE TECNoLòGIC /// CEDIDA

1 ///


3 /// 4///

2 /// DISSENY I UTILITAT. UNA PALANCA DE CANVI DE mARXES I FRE DE mà FICoSA-FoRD SmAX /// CEDIDA

3 /// PRIMERES MARQUES. UN RETRoVISoR D’UN moDEL DE mERCEDES /// CEDIDA

4 /// TECNOLOGIA PUNTA. UN mòDUL DE ComUNICACIoNS DESENVoLUPAT DINS LA LÍNIA DE NEGoCI ADVANCED ComUNICATIoN /// CEDIDA

5 /// LA INNOVACIÓ COM A PRINCIPI. VICENÇ AGUI-LERA éS EL DIRECToR GE-NERAL DE R+D DE FICoSA /// CEDIDA

6 /// MIG MILER DE TREBA-LLADORS. INTERIoR DEL CENTRE TECNoLò-GIC PUJoL I TARRAGó, DE moLLET /// CEDIDA

ció són tecnologies que es preveu que tinguin un creixement més alt en el sector de l’auto-moció. Segons dades de la multinacional, el 2012, el 15% del total de vehicles nous incor-poraran funcions ADAS.

La quarta àrea de recerca que es desenvolupa a Mollet està enfocada al control de l’estat del conductor, un concepte amb un procés de maduració del producte a llarg termini. “Es parteix de constants biomèdiques per conèixer l’estatus de la persona que porta el vehicle. Així, per exemple, estem treballant en detectors de somnolència dels conduc-tors”, explica Aguilera. Pel director general de R+D de Ficosa, la clau per mantenir el bon posicionament de la multinacional en el mercat és “buscar més eficiència i continuar apostant per la innovació”.

“A MOLLET ES TREBALLA AMB TECNOLOGIA MOLT AVANçADA I DE VEGADES RESULTA COMPLICAT TROBAR LES PERSONES EXPERTES QUE NECESSITEN ELS PROJECTES”, DIU EL DIRECTOR GENERAL DE L’àREA DE R+D

tar pel retrovisor quan el conductor fa un canvi de carril. Altres funcions són l’alerta de sortida de carril, gràcies a una càmera que detecta les línies de la calçada, i el sistema de visió d’ajuda per a l’aparcament.

Per desenvolupar, produir i comercialitzar aquestes tecnologies ADAS, aquest mes d’oc-tubre s’ha constituït una societat conjun-ta entre Ficosa i la multinacional japonesa de components electrònics d’automoció Om-ron, líder en l’àmbit de l’automatització. La joint venture 50-50 pretén proveir les tecno-logies ADAS als fabricants de vehicles a es-cala mundial, integrant-les en els nous mo-dels en què treballen les marques automobi-lístiques. De fet, aquesta és, segons Ficosa, una gran oportunitat de futur, ja que els sis-temes d’ajuda a la seguretat en la conduc-

per evitar al màxim una reducció de la inver-sió en innovació. “La directriu és mantenir el nivell de R+D per continuar sent competi-tius en el mercat, ja que la innovació és allò que ens assegura el negoci de futur”, apunta. Per la seva part, el director de Relacions Ex-ternes de Ficosa, Xavier Gispert, indica que l’afectació de la crisi en el negoci de la mul-tinacional és relativa per l’alt grau d’inter-nacionalització de la firma, present a 19 pa-ïsos d’arreu del món, i amb una base de cli-ents molt diversificada. “El 80% del negoci de Ficosa està en l’exportació. A més, tenim presència a l’Àsia i l’Amèrica del Sud, que són zones on s’estan incrementant les ven-des i ens fan mantenir un equilibri”, diu Gis-pert. De fet, el grup Ficosa està integrat per 40 societats, entre pròpies, participades, jo-int ventures i aliances estratègiques reparti-des pertot el món.

ELS QUATRE EIXOS

El treball en R+D que desenvolupa Ficosa a Mollet està dividit en quatre eixos basats en el nivell de risc i el grau de maduresa en el mercat dels diferents productes. Una prime-ra àrea desenvolupa productes ja en fabrica-ció, com poden ser retrovisors, conjunts de fre de mà i mecanismes de canvi de marxes. “Són elements que ja es produeixen i les evo-lucions poden ser més o menys trencado-res”, indica Aguilera.

En un segon nivell, hi ha una nova línia de ne-goci relacionada amb les comunicacions de-nominada Advanced Comunication, basada en l’aplicació de la tecnologia fractal als vehicles. Aquest sistema permet construir antenes mi-niaturitzades que integren diversos serveis, a partir de les quals es desenvolupen mòduls que permeten la comunicació entre vehicles o entre el vehicle i les infraestructures viàries.

En el marc d’aquesta recerca i des del 2007, Ficosa lidera el projecte MARTA (Movilidad y Automoción en Redes de Transporte Avan-zadas) seleccionat pel Centre de Desenvolu-pament Tecnològic Industrial (CDTI) i presen-tat per un consorci dins el programa CENIT (Consorcis Estratègics Nacionals en Inves-tigació Tècnica). El projecte, amb una dura-da de quatre anys i un pressupost de 35 mili-ons d’euros, compta amb la participació de 18 empreses, entre elles Seat i Telefónica I+D, i 19 centres d’investigació i universitats de tot l’Estat.

ALIANCES TECNOLòGIQUES

Amb un nivell de risc més elevat, hi ha un ter-cer eix dedicat als sistemes d’ajuda a la con-ducció sota la denominació Advanced Drivers Assistance Systems (ADAS). Aquests siste-mes, que tenen per objectiu facilitar la conduc-ció en situacions de trànsit crítiques, “estan basats principalment en la tecnologia de visió artificial, processament digital de la imatge i softwares de gestió per comunicar als vehicles la informació captada per les càmeres”, expli-ca Aguilera. Una de les funcions que s’ha des-envolupat gràcies a aquesta tecnologia ha es-tat l’assistent de canvi de carril, un sistema de càmera digital que constantment monitoritza l’entorn del vehicle i que avisa si existeix algun altre vehicle o element que no es pugui detec-

5 ///

6 ///

2 ///

3 ///

4 ///


Copcisa inicia la comercialització del polígon Els Bellots II

La junta de compensació d’Els Bellots II, formada entre altres per CopcisaPromo,

Grup Quera, Grup La Clau i Aterba, ha iniciat la comercialització dels gairebé 440.000 me-tres quadrats de sòl industrial i terciari del Polígon Industrial Els Bellots II a Terrassa.

L’inici de la comercialització es produeix des-prés de l’aprovació definitiva de la reparcel-lació del sector d’activitats productives d’Els Bellots per part de l’Ajuntament de Terrassa. D’aquesta manera, segons l’empresa Copci-saPromo, “es converteix en realitat un dels projectes de desenvolupament industrial, terciari i logístic més esperats i amb més po-tencial en una de les principals àrees indus-trials de Catalunya”.

Amb una superfície total de 95 hectàrees, aquesta promotora qualifica el nou polígon industrial com un “enclavament estratègic per al desenvolupament d’activitats indus-trials”. Un dels elements que el fan atractiu per a la ubicació de les empreses és la seva localització a Terrassa, però sobretot és la seva “excel·lent connectivitat a l’actual xar-xa viària”.

NOU BARRI. Aquest grup de promotores par-ticipa també en la construcció del nou bar-ri egarenc de Can Colomer - Torrent Mitger, del qual es va posar la primera pedra fa un mes. El nou barri tindrà una superfície de 50 hectàrees i podrà acollir 4.490 habitatges, dels quals el 20% seran de protecció oficial i el 10%, de règim concertat. També es podran destinar 47.893 m2 a nous edificis de comerç i serveis i es reservaran prop de 49.867 m2 a equipaments, entre els quals hi haurà dos centres d’ensenyament i un camp de futbol.

El nou barri tindrà dos eixos viaris principals: l’avinguda de Lacetània, que es perllongarà cap a l’oest fins a la carretera de Rellinars, i la mateixa carretera, que es convertirà en avinguda en aquesta àrea. Per fer possible el perllongament de l’avinguda de Lacetània, es construirà un pont atirantat de 120 metres sobre la riera de Palau. L’avinguda de Lacetà-nia i la carretera de Rellinars confluiran en una rotonda que constituirà el límit nord-oc-cidental del barri i de la ciutat, i que enllaça-rà amb l’autovia orbital. /// REDACCIó

EMPRESA /// TERRASSA

Plànol d’ubicació del polígon Els Bellots II /// CEDIDA

Ajuntament i Cambra, units contra la crisi PROMOCIÓ ECONòMICA /// SABADELL

L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el pre-sident de la Cambra de Comerç de Sabadell,

Antoni Maria Brunet, han unit veus per traslla-dar un missatge de confiança en la recupera-ció econòmica.

Els dos representants han coincidit en la neces-sitat d’intensificar la col·laboració i la relació entre ambdues institucions per tal de desenvo-lupar accions i estratègies que ajudin les empre-ses i el conjunt de la societat en uns moments de crisi i d’incertesa.

Així mateix, també es considera de vital impor-tància promoure accions adreçades al teixit em-presarial de Sabadell i demarcació. Per això s’es-tabliran mecanismes tècnics entre la Cambra i l’Ajuntament que facilitin actuacions conjuntes que puguin ser d’interès per als empresaris i que els ajudin a superar aquesta situació. En aquest sentit, Bustos ha recordat que s’està mantenint la inversió en els projectes estratègics, com ara la construcció del Metro de Sabadell, les futures rondes i la urbanització de la zona industrial de Sant Pau de Riu-sec. /// REDACCIóBustos i Brunet durant la reunió /// CEDIDA


La multinacional sueca podria obrir un nou centre comercial en una de les

dues cocapitals vallesanes. Des que es va co-mençar la comercialització del sòl del futur Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec de Sabadell van sorgir rumors al voltant de possi-bles grans companyies internacionals que po-guessin comprar terrenys a la zona per esta-blir-s’hi i Ikea ja sonava des de feia mesos com a possible candidata. En canvi, altres fonts apunten que Terrassa tindria força opcions d’acollir el futur centre comercial. En tot cas, la decisió final de la ubicació de la nova super-fície comercial d’Ikea no es coneixerà defini-tivament fins a finals d’any. Amb tot, aques-tes opcions es mostren com independents al projecte d’Ikea d’obrir un centre comercial a Sant Cugat del Vallès. El nou centre projectat podria convertir-se en el més gran de l’Estat, amb gairebé 40.000 m2 i una capacitat per ge-nerar més de 600 llocs de treball.

El grup farmacèutic Grífols traslladarà la seu corporativa de Parets del Vallès

a Sant Cugat. L’empresa ha adquirit l’edifici Trioparc, que Caixa Sabadell havia posat a la venda i que està situat al Parc Empresarial de Can Sant Joan. La marca de fàrmacs adqui-reix l’immoble en plena crisi del sector im-mobiliari i passa a ampliar el parc de farma-cèutiques que coexisteixen al municipi, i que formen Boehringer Ingelheim, Ferrer Inter-nacional i Roche. Dissenyat pel despatx de l’arquitecte Joan Trias de Bes, Trioparc cons-ta de tres edificis d’oficines, que representen 17.500 m2, una zona d’aparcament amb capa-citat per a 400 vehicles i una gran zona ver-da de 8.000 m2. D’altra banda, aquest octubre passat, Grífols ha rebut el premi a la Prevenció

de Riscos Laborals, que atorga la mútua Egar-sat, per la tasca a l’hora d’aplicar mesures en matèria de prevenció de riscos en totes les di-visions de l’empresa.

La multinacional britànica Arrow Group ha comprat part de l’empresa dedicada a

la fabricació de medicaments genèrics Phar-magenus, una de les filials del Grup Uriach. Amb aquesta operació, el grup vallesà espe-ra situar-se, en un termini de tres anys, entre les sis primeres companyies del mercat espa-nyol en aquest àmbit i triplicar el seu volum de negoci. Segons l’acord, Arrow aportarà a Pharmagenus la seva actual cartera de genè-rics, molts dels quals tenen una bona situació en el mercat a Espanya, especialment en àre-es de la salut com la hipertensió, el colesterol o les patologies del sistema nerviós. “En tres anys volem tenir entre 25 i 30 nous genèrics afegits a la nostra cartera actual, que és de 27”, han assenyalat fonts de Pharma-genus, que aquest any preveu facturar dot-ze milions d’euros, aproximadament un 5% més que el 2007.Arrow Group té un volum de vendes de 700 milions de dòlars i comercialitza els seus pro-ductes en més de vint-i-cinc països. La mul-tinacional britànica farà a Pharmagenus una aportació inicial de cinc milions d’euros en productes genèrics registrables. La producció dels genèrics es farà tant a la planta del Grup Uriach a Palau-solità i Plegamans com als cen-tres del Brasil, Canadà i Malta.

Laborfashion, una nova empresa dedi-cada al vestuari laboral i a la uniformitat

acaba d’obrir les portes a Sabadell. L’objec-tiu dels responsables de l’empresa és esde-venir en les properes dècades un model i re-ferent en el mercat de roba laboral. Tot i que Laborfashion és de nova creació, compta en la seva plantilla amb experts i professionals amb més de quinze anys d’experiència en el sector dels uniformes. Els reptes que s’ha marcat Laborfashion és oferir un producte d’alta qualitat a preus reduïts. L’empresa dis-posa, a més, del seu propi departament de re-cerca i desenvolupament.

El Vallès podria acollir un segon centre d’Ikea

IKEA /// SABADELL-TERRASSA

Grífols trasllada la seu al parc de Can Sant Joan

GRíFOLS /// SANT CUGAT

Arrow Group compra part del negoci de genèrics d’Uriach

URIACH /// PALAU DE PLEGAMANS

Obre Laborfashion, dedicada a la roba de feina i uniformes

LABORFASHION /// SABADELL

FINS AL 28 DE JUNY DEL 2009

EXPOSICIÓ: ‘ELS VALORS DELS DINERS’ Sempre parlem del valor dels diners, en sin-gular. Com si els diners només en tingues-sin un, de valor: el de comprar i vendre. En aquesta exposició interactiva podrem apro-par-nos a d‘altres valors que també ens aporta l‘economia: confiança, treball, ben-estar, crèdit, satisfacció... A més, s’han pro-gramat un seguit d‘activitats complementà-ries per a escoles i per al públic en general.Lloc: Edifici de l’Obra Social Caixa Sabadell (c/ d’en Font, 1, Sabadell)Organitza: Obra Social Caixa Sabadell

PANELL INFO

19 DE NOVEMBRE‘CRISI I MOROSITAT. VISIÓ PRàCTICA I SOLUCIONS’

Conferència a càrrec del professor Pere J. Brachfield. HORA: 19 hLLOC: SC TRADE CENTER de Sant Cugat del Vallès (av. Corts Catalanes, �–7)ORGANITzA: Torres Associats Advocats

1� DE NOVEMBRESEMINARI: ‘BLOCS CORPORATIUS, UNA EINA DE COMUNICACIÓ EMPRESARIAL’

Actualment hi ha més de 100 milions de blocs a internet, però només un 10% són corporatius. Aquest seminari explica l’experiència i l’oportunitat que suposa per a les empreses aquesta nova eina d’internet que són els blocs. LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecno-logies del Parc Tecnològic del Vallès MÉS INFO: Assistència gratuïta, però cal ins-cripció prèvia. www.clipmedia.net

1� DE NOVEMBRECONFERÈNCIA: ‘LA REVOLUCIÓN NEUROGENÓMICA’

A càrrec de Mara Dierssen, investigado-ra del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.LLOC: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (rambla d’Ègara, 270, Terrassa)MÉS INFO: www.mnactec.cat

DEL 14 AL 16 DE NOVEMBRE9è CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA MONTSERRAT ALAVEDRA

Iniciativa dels Amics de les Arts, les Joven-tuts Musicals de Terrassa i Caixa Terrassa, que a més hi aporta el patrocini. Compta amb el suport de l’emissora Catalunya Mú-sica en la part d’enregistraments i edició

dels CD del certamen. Va adreçat a joves músics professionals de tot l’Estat.LLOC: Auditori del Centre Cultural de Caixa Terrassa (rambla d’Ègara, �40, Terrassa)MÉS INFO: www.caixaterrassa.es

DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRECURS D’ESCRIPTURA A TRAVéS DE BLOC

El curs alterna les sessions presencials amb el treball on line i es treballarà el procés bà-sic de creació d’una narració, el punt de vis-ta, la trama i l’estructura interna d’un conte breu. La segona sessió estarà dedicada a la creació d’un bloc.LLOC: Casal de Joves TorreBlanca de Sant CugatMÉS INFO: www.santcugat.cat

20 DE NOVEMBREJORNADA: ‘COM IMPLANTAR ELS REQUISITS DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES’

L’objectiu de la sessió és aportar els coneixe-ments i les eines necessaris per aplicar la le-gislació actual sobre la protecció de dades personals que afecten totes les organitzaci-ons i el contingut del nou RD 1720/2007.LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnolo-gies del Parc Tecnològic del Vallès MÉS INFO: www.ptv.es

FINS AL �1 DE DESEMBREEXPOSICIÓ: ‘hISTòRIES COMPARTIDES. LA IMMIGRACIÓ A RIPOLLET ELS ANYS SEIXANTA’

Recull les vivències de moltes persones que van arribar a Ripollet tant als anys seixanta com després dels noranta, a partir d’un ampli treball d’investigació i contextualització i un extens material gràfic. LLOC: Centre d’Interpretació del Patrimoni Local Molí d’en RataMÉS INFO: www.ripollet.cat

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

1 /// ‘SKYLINE’ DE XANGAI.

LA CIUTAT, Amb 4.000 GRATACELS, éS EL CENTRE

D’ATRACCIó DE LES Em-PRESES INTERNACIoNALS

/// IVANNA VALLESPÍN

2 /// UN MERCAT EN

CREIXEMENT. LA XINA FA ANyS QUE PRoDUEIX,

PERò ARA TAmbé éS mERCAT PER VENDRE-hI

/// IVANNA VALLESPÍN

3 /// NOVA OFICINA DE LAMP.

L’EmPRESA D’IL·LUmINACIó VALLESANA hA obERT

UNA PRImERA oFICINA A LA XINA, Amb UN CATALà I

UN AUTòCToN/// CEDIDA

4 /// VIATGE INSTITUCIONAL.

EN EL DESPLAÇAmENT DEL CoNSELLER D’INNo-VACIó A LA XINA DE L’oC-

TUbRE PASSAT EL VAN AComPANyAR ALGUNS

EmPRESARIS VALLESANS /// CEDIDA

El gegant asiàtic en el punt de mira

En un món cada vegada més global i amb una crisi econòmica que truca a la por-ta, les empreses cerquen nous espais on desenvolupar el negoci, ja sigui per reduir costos en la producció o perquè els seus productes tinguin sortida. La Xina és un dels destins més suggerents PER: XAVIER AMAT

LA XINA COM A DESTí DELS EMPRESARIS VALLESANS

2///

1 ///

2�GAS A FONSB30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

MÉS INFO

ES DOBLEN LES EXPORTACIONS EN ELS DARRERS 5 ANyS

Segons informa ACC1Ó CIDEM/COPCA, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, la Xina no ocupa encara una posició principal en el rànquing de països de destinació de les exportacions catalanes. L’any 2007 va ocupar el lloc 22è. Però aquestes exportacions s’han doblat en només cinc anys, i el flux d’inversió ha augmentat un 90% de mitjana anualment en aquest mateix període.Possiblement, entre altres motius, per se-guir escalant posicions en la classificació, i davant el potencial de la Xina, el mateix conseller del ram, Josep Huguet, va encap-çalar una missió empresarial a aquest país a mitjans d’octubre passat.Conèixer, però, el nombre exacte d’empre-ses que mantenen relacions comercials amb la Xina, tant d’exportació com d’impor-tació, és impossible, “ja que aquestes da-des no són públiques”, explica Jordi Serret, director executiu d’ACC1Ó. “Tanmateix, en aquests darrers anys han estat centenars les empreses catalanes a les quals hem do-nat suport per als seus projectes a la Repú-blica Popular de la Xina”, assenyala.

La Xina ha assolit un gran poten-cial en els mercats internacio-nals, sobretot a partir de la seva entrada a l’Organització Mundial de Comerç (OMC), l’11 de desem-bre del 2001. “Serà la primera po-

tència mundial cap a l’any 2020”, s’aventura a pronosticar Josep M. Armengou, respon-sable tècnic de comerç internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa. “La Xina s’ha convertit en un dels grans jugadors a esca-la mundial tant políticament com econòmi-cament i tot ens fa pensar que aquest paper anirà en augment”, assenyala Josep Coma-juncosa, professor del Departament d’Eco-nomia d’ESADE. “El boom en els últims tres anys que hem vist els que treballem amb la Xina ha estat espectacular”, confirma Joan Miquel Monzó, general manager de Shangai Barcelona Trading (SBT), empresa amb cen-tre a Terrassa que des de fa onze anys asses-sora els seus clients en la compra de materi-als a la Xina.

Algunes de les empreses més importants del Vallès Occidental han iniciat la seva expan-sió cap al mercat asiàtic. Un bon exemple és el de Banc Sabadell, que ja l’any 1991 va obrir una oficina a Pequín, i que d’aquesta manera es va convertir en la primera entitat bancà-

LA REGIÓ XINESA QUE MÉS ATRAU LES EMPRESES ÉS EL DELTA DEL IANG-TSÉ, AMB LA CIUTAT DE XANGAI COM A MOTOR INDISCUTIBLECAMBRA DE TERRASSA RECOMANA FER UNA DIAGNOSI A FONS DE COM ES TROBA L’EMPRESA ACTUALMENT I CAP A ON INTERESSA ANAR ABANS D’EMPRENDRE L’AVENTURA D’INTERNACIONALITZAR-LA CAP A LA XINADES DE PIMEC VALLÈS SUD ES CONSIDERA QUE PER A LA PETITA I MITJANA EMPRESA HI HA ALTRES MERCATS PRIORITARIS ABANS QUE EL GEGANT ASIÀTIC

ria de l’Estat espanyol a fer aquest pas. “Ens hem convertit en una referència en les rela-cions bilaterals comercials entre Espanya i la Xina”, assenyala Guillermo Díaz, director de l’oficina de Banc Sabadell a Xangai, la segona seu de l’entitat al país asiàtic, inaugurada el 2005. Les dues delegacions de l’entitat finan-cera serveixen de porta d’entrada a altres empreses catalanes que sondegen el mer-cat xinès: “Mantenim tres tipus de relacions, amb bancs xinesos, amb empreses espanyo-les establertes a la Xina i amb empreses xi-neses amb interessos a Espanya. La nostra implantació al país fa que siguin molt fre-qüents les reunions amb empresaris cata-lans i espanyols que ens vénen a exposar els seus projectes per obrir-se als nous mercats i que volen obtenir vies de finançament”.

Un altre exemple evident és el de l’empresa Lamp Lighting de Terrassa, que fabrica ele-ments d’il·luminació i també orienta i as-sessora tècnicament arquitectes i prescrip-tors per trobar la solució d’il·luminació que millor s’adapti a cada projecte. Fa anys que va començar a internacionalitzar els seus serveis a Europa i Sud-amèrica, també a Tailàndia, però tot just aquest any ha obert oficina a la Xina, a la regió de Guangdong: “Des de fa una dècada aproximadament que

hi mantenim contacte comercial, però ara hem vist que és el moment de posar-hi els dos peus i, d’aquí a poc temps, fer-hi pro-ducció. El nostre producte requereix de pro-ximitat”, explica el conseller delegat de Lamp Lighting, Ignasi Cusidó.

AL DELTA DEL IANG-TSé

La immensitat territorial del país fa que, de moment, la majoria d’empreses se centrin en algunes zones molt determinades quan s’hi volen instal·lar: les més avançades in-dustrialment i més preparades per a la in-terrelació comercial. Al capdavant se situa el delta del Iang-Tsé, amb la ciutat de Xan-gai com a motor indiscutible, no només de la regió sinó també de tot l’Estat. Té 13 mili-ons d’habitants i 4.000 gratacels, xifres co-lossals per donar compte de la dimensió de la ciutat. “Amb la seu que tenim a Xangai de moment n’hi ha ben bé prou, és un mer-cat molt important”, assenyala Joan Miquel Monzó, de SBT.

Un altre exemple de l’atracció d’aquest ter-ritori l’il·lustra el CIDEM/COPCA, organis-me adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya que fomenta la competitivitat em-presarial. Segons Jordi Serret, director exe-cutiu d’ACC1Ó CIDEM/COPCA, l’oficina d’AC-C1Ó amb més activitat en els darrers anys de les 38 de què disposa la Generalitat ar-reu del món és la de Xangai. “S’hi han assen-tat clústers molt importants i per això és un destí escollit”, explica Josep M. Armengou. “Hi ha empreses de tota mena –segueix Ar-mengou–, però està clar que cal anar-hi amb productes amb valor afegit; si no, allà no hi trobaran el seu espai”.

UN PAS GENS FàCIL

Internacionalitzar l’empresa cap a la Xina no és un camí planer. Des de Banc Sabadell Gui-llermo Díaz exposa alguna de les dificultats del procés: “No és només pel tema cultural, que també, sinó per l’àmbit regulador que hi ha al país”. Josep M. Armengou recomana anar pas a pas a l’hora d’intentar internacio-nalitzar l’empresa, ja sigui a la Xina o a qual-sevol altre país del món: “En primer lloc, cal fer una diagnosi a fons per saber on ens tro-bem com a empresa i si realment tenim els recursos per anar a fora; com a segona fase, cal tenir en compte la diversificació de mer-cats, l’adaptació del producte que oferim al nou territori i conèixer les necessitats de fi-nançament, i finalment, s’ha de fer la imple-mentació, establir-se al lloc, mirar si hi hem de tenir un representant o una nova seu... Si tot això s’aconsegueix, produir al nou lloc és la culminació a tot el procés”. Ignasi Cusidó, de Lamp, hi afegeix: “Per a nosaltres, el tan-cament del cicle seria poder arribar a vendre allí el que produïm allí”.

Armengou també adverteix de “l’error de càl-cul” en què poden caure algunes empreses sobre el mercat asiàtic: “Estem parlant d’un país amb 1.300 milions d’habitants, però que realment tinguin un nivell de vida semblant al que podem tenir a Europa es calcula que en són uns 120 milions, que no deixa de ser una xifra considerable, però llunyana a les expec-tatives d’alguns empresaris”. I des de SBT, Joan Miquel Monzó manifesta que “també cal 4 ///

3 ///

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

tenir en compte la gran competitivitat que ja hi ha entre empreses de tot el món allí instal-lades. S’hi ha d’anar amb un producte amb un clar valor afegit per poder-hi vendre, és un mercat molt dur”.

Des de la Cambra de Terrassa ja fa temps que es percep la mirada d’empreses vallesanes a la Xina, i per això l’entitat organitza de manera periòdica cursos de xinès, fa sessions informa-tives sobre internacionalització, traducció i in-terpretació de textos per a les empreses, o as-sessorament jurídic internacional. “Els cursos de xinès quasi ningú els acaba, és una llengua molt complicada per a nosaltres”, diu el res-ponsable de comerç internacional de la Cam-bra. I pel que fa a la Cambra de Sabadell, les re-lacions amb la Xina també són molt fortes: aquest octubre ha renovat l’acord amb la Cam-bra de Comerç de Xangai que ambdues enti-tats tenen establert des de l’any 2005. La Cam-bra de Sabadell va ser la primera a obrir una delegació permanent al país asiàtic i a pro-moure un polígon industrial per a empreses catalanes a Cixi, amb una superfície de més de 100.000 metres quadrats i amb capacitat per a unes 40 empreses catalanes.

Francesc Elías, president de Pimec Vallès Sud, és una veu més escèptica en la internacio-nalització cap a la Xina. “A la petita i la mitja-na empresa està clar que de moment els inte-ressa molt més altres mercats, en què es mo-uen més diners. La Xina pot ser un bon país per comprar-hi, però no tinc clar que també per vendre-hi. I per la seva llunyania cal asse-gurar uns volums importants de negoci; si no, no pot sortir a compte de cap manera. Tenen una filosofia i unes maneres de fer molt dife-rents a les d’Occident, i si hi ha d’anar a viu-re gent d’aquí per tirar endavant la internaci-onalització és difícil adaptar-s’hi”. Per Ignasi Cusidó, seria un error “fer emigrar” gent de casa nostra al país asiàtic per portar les noves oficines: “Si tota la gent és d’aquí, mai enten-dran la seva cultura i filosofia i serà impos-sible obrir-se mercat. Nosaltres de moment hem obert amb un català i un xinès, però la idea és contractar a curt termini dues perso-nes més autòctones”.

ARA MéS QUE MAI MIRAR CAP A FORA

Francesc Elías, però, sí que té clar que la in-ternacionalització com a tal s’ha d’intentar: “És important sortir, ara i sempre, i quan les coses estan pitjor cal intentar buscar les gar-rofes en altres llocs”. Precisament el 15 d’oc-tubre passat, des de Pimec Vallès Sud es van organitzar unes jornades a Sant Cugat del Vallès per debatre a fons sobre la internacio-nalització.

En el que estan d’acord tots els sectors és que la internacionalització és un pas positiu del qual no han de tenir por les empreses, i més important encara en temps de cicle econòmic desfavorable. “Independentment de l’eco-nomia, la Xina, tant com a mercat potenci-al com pel que fa a centre productiu, consti-tueix una de les alternatives més atractives per a la internacionalització de les empre-ses que es pot trobar avui en el món, però pa-radoxalment és la mateixa situació econòmi-ca actual la que està empenyent les empreses a aquesta implantació a la Xina”, manifesta Guillermo Díaz.

5 /// DESEQUILIBRIS.UN PERCENTATGE moLT ALT DE PobLACIó XINESA ENCARA No Té UN PoDER ADQUISITIU SEmbLANT A LA mITJANA EURoPEA/// IVANNA VALLESPÍN

6 /// INTERRELACIÓ VALLÈS-XINA.LA LLENGUA I LA CULTURA PoDEN SER UN obSTACLE, PERò L’ANGLÈS ACoSTU-mA A SER L’IDIomA USAT PER ENTENDRE’S/// CEDIDA

7 /// JORNADES DE PIMEC VALLÈS SUDL’ENTITAT CoNSIDERA QUE LA XINA éS ImPoR-TANT PERò No PRIoRITà-RIA PER A LA PETITA I mIT-JANA EmPRESA/// CEDIDA

El gegant asiàtic en el punt de mira

“Precisament, la internacionalització per-met a les empreses diversificar els mercats, de manera que es fan menys vulnerables als canvis de cicle del mercat local”, opina Jordi Serret, d’ACC1Ó. A la Cambra de Terras-sa consideren també important aquest pas, perquè “en països com la Xina els costos és redueixen fins a un 50%, i aquest és un dels principals motius pels quals es converteix en una bona destinació. Però cal vigilar la qua-litat del producte final, i recomanem que els controls es facin en origen i per part de l’em-presa directament”, considera Armengou.

El model xinès també és observat de prop per l’àmbit acadèmic: “L’estudi de l’econo-mia xinesa és cada vegada més important. No tan sols hi dediquem molt de temps en assignatures que tenen com a objectiu l’es-tudi de les grans economies emergents, sinó que cada vegada apareix amb més freqüèn-cia en els casos i exemples de les assignatu-res més generalistes”, afirma Josep Coma-juncosa, d’ESADE.

De tota manera, des d’ACC1Ó, Jordi Serret considera que s’equivocaran les empreses que vulguin provar sort en aquests mo-ments amb la Xina per superar la crisi, però sense un horitzó llunyà: “La internaciona-lització no ha de ser una aposta a curt termini, per cobrir les mancances del mercat local, per després abandonar-la quan la nostra economia torni a repuntar. La internacionalització ha d’incorporar-se a l’estratègia de llarg termini de l’empresa, per poder així aprofitar les possibilitats de creixement que ofereix d’una manera que perduri en el temps”.

5 ///

6 ///

7 ///

1.300MILIONS D’HABITANTSTÉ LA REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA SEGONS LES DARRERES DADES OFICIALS. ÉS, DE LLARG, EL PAÍS MÉS POBLAT DEL PLANETA. ES CALCULA QUE UNES 240.000 PERSONES POSSEEIXEN MÉS D’UN MILIÓ DE DÒLARS, UN PERCENTATGE PETIT PERÒ INIMAGINABLE FA POCS ANYS. PROP D’UN 40% DELS “OBJECTES” QUE ES FABRIQUEN AL MÓN SÓN DE PRODUCCIÓ XINESA EN ALGUN DELS SEUS COMPONENTS O EN LA SEVA TOTALITAT

27GAS A FONSB30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

Quars va establir-se el 200� a Hangzhou, una de les zones més industrialitzades de la Xina. La seva funció és l’assessorament tècnic i el control de qualitat de processos i productes d’empreses que volen treballar amb la Xina TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: ISABEL MARQUÈS

Juli Puigantell /// Gerent de Quars, empresa consultora de Terrassa experta en la Xina

L’idioma i la cultura poden ser dos obstacles en les relacions empresarials. Com se superen?És important un apropament a la cultu-ra xinesa, jo mateix vaig estar estudiant dos anys el xinès mandarí. Després ve la immer-sió que es produeix amb el contacte direc-te constant quan un està treballant al país. Però aquest procés és llarg i és un luxe que una petita empresa pot obviar en el seu pri-mer apropament a la Xina; així doncs, la mi-llor opció sempre és assessorar-se per pro-fessionals i gent coneixedora del país.

Com és la relació, el vostre dia a dia, amb el gegant asiàtic? Estem en contacte diàriament amb la direc-ció de la nostra empresa comentant cada projecte que es treballa. Ens hi desplacem entre cinc i sis vegades l’any per espai de vuit o deu dies. Una bona part de treball es concentra en l’anomenat delta del Iang-tsé, que són les províncies que limiten amb Xan-gai, però treballem en tot l’àmbit de la Xina.

Tenint en compte que us trobeu a Terrassa, és destacable el nombre d’empreses vallesanes que sol·liciten els vostres serveis?No especialment, de fet dins dels nostres principals clients en tenim tan sols un del Vallès Occidental, a Sentmenat.

En el temps que fa que esteu en funcionament, ha augmentat de manera considerable l’interès de les empreses catalanes per la Xina?Ha augmentat moltíssim, però a hores d’ara ja queden poques empreses que no s’ha-gin plantejat la conveniència de mirar cap a la Xina.

Oferiu el servei a la inversa? És a dir, assessoreu empreses xineses que vulguin obrir mercat a Espanya?Malgrat tenir acords de col·laboració signats amb cambres de comerç d’allí, de moment no fem aquest tipus de servei per a empreses xineses, en part per la maduresa de l’empresa xinesa i perquè el mercat local no l’ha obligat encara a sortir a l’exterior a la recerca de nous mercats. En la nostra estructura tenim un personal propi tècnic i no comercial, i per tant oferim serveis bàsicament tècnics.

envolupament d’infraestructures i l’adapta-ció de la legislació per afavorir inversions lo-cals i estrangeres i sobretot estabilitat; una classe empresarial molt emprenedora, i fi-nalment un gran mercat en perspectiva.

Us definiu com “els ulls de la pime espanyola a la Xina”. quins són els serveis que més us demanen?En primera instància, els de prospecció i recerca de proveïdors o socis, i just des-prés els diferencials de la nostra empre-sa, que són els d’assistència tècnica, con-trol de qualitats i embarcament de les mer-caderies.

xent de les nostres empreses en aquest país. Alhora vam veure els problemes que existi-en de confiança i de qualitat. En aquest dar-rer problema és on pensàvem que calia ofe-rir noves propostes. què pot aportar la Xina a les nostres empreses que no puguin aportar-nos altres països?És veritat que els costos de mà d’obra, d’es-tabliment i energètics no són tan determi-nants com en altres llocs; és un conjunt de factors combinats els que fan de la Xina un objectiu prioritari, com ara el gran suport estatal al desenvolupament mitjançant des-

La consultoria de Terrassa Quars ha treballat amb una setantena d’empreses que volien establir vincles amb la Xina, i ha organit-zat missions comercials de dife-rents entitats, com la Cambra de

Terrassa i el Centre Metal·lúrgic de Sabadell.

Per què vau triar la Xina com a país central de la vostra feina?Després d’alguns viatges comercials per compte d’empreses del nostre grup entre l’any 2000 i 2002, vam poder constatar el gran potencial de creixement de la seva eco-nomia, la seva competitivitat i l’interès crei-

Els costos de mà d’obra, d’establiment i energètics no són tan determinants com en altres llocs, però un conjunt de factors combinats fan de la Xina un objectiu prioritariQueden poques empreses que no s’hagin plantejat mirar cap a la Xina

Les empreses han d’assessorar-se per gent que conegui la Xina

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

ÉS EL MOMENT D’APOSTAR PER L’ÈTICA I L’EMPRESA

Fa algunes setmanes es coneixia la notícia que en dos dies tan sols el Depar-tament de Treball de la Generalitat de Catalunya havia registrat vuit sol-licituds d’expedients de regulació d’ocupació –el

ja famós ERO– per part de vuit empreses, to-tes elles de les comarques de Barcelona i qua-tre, concretament, del Vallès. El fet resulta-va noticiable perquè normalment solen ha-ver-hi dos o menys expedients per dia en un mes com setembre, data en què es va veri-ficar aquesta dada. Cal dir que el nombre de treballadors afectats per la rescissió i suspen-sió de contractes era de 183 empleats. Un in-dicador més de la situació econòmica.

Segons els observadors del mercat laboral, s’ha verificat un increment notable en la pre-sentació d’expedients de regulació d’ocupa-ció en empreses amb un nombre reduït de treballadors. En aquestes empreses, les se-ves dimensions els acaben perjudicant, ja que en la majoria dels casos l’expedient de regu-lació passa inadvertit a l’Administració, fet que fa difícil una intervenció o pressió sobre l’empresa. Ara bé, dit això, i que els moments no són especialment favorables, no es pot eludir el fet que en alguns casos, aprofitant la conjuntura econòmica, s’ha optat pel saneja-ment dels comptes de resultats mitjançant una retallada de llocs de treball. Aquest és un fet conegut i apreciable en alguns casos, se-gons detecten els afectats i algunes veus sin-dicals. Fins al passat mes de juliol, tal com afirma el secretari general de la UGT, Josep M. Álvarez ,no es pot dir que hi hagués una disminució dràstica del consum, les xifres macroeconòmiques són allà. Consegüent-ment, la precària situació de moltes empre-ses no és atribuïble únicament al moment present de l’economia, sinó a la seva pròpia i discutible gestió, falta d’innovació, absència de competitivitat i altres factors. Per tot això, la presentació d’expedients de regulació d’ocupació a l’Administració ha de ser exami-nada de forma molt rigorosa per aquest ens, per evitar l’expeditiva i sovint injusta solució de desfer-se de treballadors. Els costos per-sonals, socials i econòmics d’aquestes deci-sions són excessivament elevats i mereixen més reflexió.

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ:MOLTS, NO DEL TOT JUSTIFICATS

Sobren escàn-dols i falten res-ponsables que assumeixin les conseqüències de fins on hem arribat. El res-cat del sistema financer amb diner públic ha de compor-tar el control sobre l’ús que farà d’aquests ajuts

La precària situació de moltes em-preses no és atribuïble úni-cament al mo-ment present de l’economia, sinó a la seva pròpia i discu-tible gestió

CARME COLOMINAPERIODISTA

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B�0’

quatre anys d’indiferèn-cia per la política euro-pea i internacional no són la millor carta de presentació per inten-tar aconseguir un lloc entre les economies grans i les emergents

que han de “refundar” –ja veurem fins a on– el capitalisme actual. No és que l’Estat espa-nyol no es mereixi lluitar per un lloc entre els que han de decidir. És legítim i desitjable en-cara que les formes i l’estratègia sonin més a intents desesperats de trucar a portes que no s’obren potser perquè fins ara mai no s’ha-via mostrat cap interès per anar-hi de visita. A més, el model econòmic espanyol tampoc no és cap referent, tot i la insistència sobre la fortalesa i la sanejada situació del sistema bancari –que el temps s’encarregarà de de-mostrar com n’és de sòlida–. Espanya con-viu amb l’atur, la inflació, la desacceleració general, la parada en sec del sector estrella, l’immobiliari, i ara amb l’amenaça de l’au-tomoció. El diagnòstic no és exclusiu per a l’economia espanyola. La crisi financera s’ha traduït ja en recessió per a algunes de les grans potències mundials. Gegants de l’au-tomòbil de França i Alemanya també dema-nen ajudes. BMW i Mercedes ja han anunci-at aturades de la producció en algunes de les seves plantes alemanyes. Renault ha prefe-rit començar per l’estranger i tancarà, per exemple, les fàbriques de Romania. Peugeot tampoc no ho descarta. La crisi financera ha estat només el primer capítol.

EUROPA TREU PIT. Com a mínim aquest cop la Unió Europea ha demostrat certa capaci-tat de reacció. Sempre s’ha dit que “Europa és un gegant econòmic i un nan polític”, però quan es tracta de salvar l’economia, els po-lítics fan el que calgui. Els 27 països de la UE han estat capaços d’aprovar el pla de rescat d’emergència cuinat a la zona euro per aturar la crisi financera. No hi ha hagut, però, la ma-teixa voluntat per part dels caps d’estat i de govern de la Unió d’intervenir en el rescat de l’economia real com demanaven alguns pa-ïsos. Àustria o França, per exemple, voldri-en aprovar també un paquet de mesures es-pecials per lluitar contra la recessió i l’atur. Però els esforços de coordinació per salvar el sistema financer europeu no tindran, de

moment, continuïtat en nous plans de rellan-çament que podrien disparar el deute públic, com s’encarreguen de recordar Alemanya, els Països Baixos o Espanya.

EL PLA DE RESCAT DE LA BANCA. Les injecci-ons de milers de milions d’euros per a aquells que han estat jugant amb els estalvis dels ciu-tadans, per a aquells que han demostrat que el sistema no s’autoregula, és una aposta, potser necessària, però perillosa. Una dese-na de bancs europeus ja s’han acollit al pla, però encara no hem rebut totes les garanti-es suficients de quin ús exacte es farà d’aquests diners. Poc dies després que les au-toritats dels Estats Units es gastessin 85.000 milions de dòlars per evitar la fallida de l’as-seguradora nord-americana AIG, executius d’aquesta companyia es van pagar una set-mana de descans en un spa resort de luxe al sud de Califòrnia que els va sortir pel mòdic preu de 442.000 dòlars. No és un fet aïllat. A Europa també en saben d’això. El dia 10 d’oc-tubre Fortis es va gastar 150.000 euros en un sopar de luxe a l’hotel més car de Montecar-lo per a una cinquantena de socis d’aquesta societat asseguradora francobelga que ha hagut de ser rescatada de la fallida amb di-ner públic. El que pels socialistes belgues va ser una “indecència i un insult als milers de petits estalviadors i inversors del país”, per a Fortis va ser només –i segons explicava en un comunicat– “un esdeveniment previst des de feia mesos, inscrit en la seva estratè-gia d’accions comercials habituals”. Sobren escàndols i falten responsables que assu-meixin les conseqüències de fins on hem ar-ribat. El rescat del sistema financer amb di-ner públic ha de comportar el control sobre l’ús que farà d’aquests ajuts. Calen garanti-es que els bancs repercutiran aquesta injec-ció de liquiditat en les hipoteques i els prés-tecs dels seus usuaris i especialment en la petita i mitjana empresa, que representa el 90% del teixit empresarial de Catalunya. Les pimes hauran de passar aquest llarg hivern en plena retallada dràstica del crèdit i esqui-vant les conseqüències que es derivaran dels tancaments, les reduccions de la producció i la crisi en general de grans sectors manu-facturers del país. No es pot obrir l’aixeta del diner públic per al sector financer sense ga-rantir que es rescatarà també una prou asfi-xiada activitat empresarial.

29ROTONDAB30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

LA B-30 I EL TREBALL EN XARXA DE TERRASSA

La ciutat de Terrassa aposta per treballar en xarxa amb altres ciutats properes per aconseguir un millor desenvolupament econòmic i social del territori

LECTURES

Ediciones Martínez Roca LA TIERRA ES PLANA: BREVE HISTORIA DEL MUNDO GLOBALIzADO DEL SIGLO XXIThomas Friedman desmitifica la fasci-nant imatge de la globalització i ens ex-plica com es va produir aquest aplana-ment del món i quines implicacions tin-drà a escala estatal i individual.

La participació en xarxes entra-nya també opor-tunitats per a la transferència d’informació i co-neixements en-tre persones i empreses

L’obertura als anys se-tanta del corredor de l’AP-7, conegut com a B-30, va significar una revolució en la confi-guració de les comuni-cacions de la Regió Me-tropolitana de Barcelona

i va trencar l’estructura radial existent fins al moment. El Vallès va començar a esdevenir un lloc central de l’estructura econòmica de Catalunya. El que es va idear en els seus ini-cis com a bypass barceloní és ara un espai de desenvolupament empresarial de primer or-dre, per a la localització tant industrial com d’activitats terciàries i de quarta generació. De fet, la B-30 assoleix com a projecte econò-mic una dimensió que va més enllà de l’auto-pista de pas i els laterals gratuïts, per tal d’in-cidir directament en bona part del Vallès i la part alta del Baix Llobregat, formant un cen-tre regional de primer nivell, ja que permet interconnectar els subsistemes urbans de la segona corona.

En aquesta reflexió sobre plantejaments ter-ritorials s’ha de tenir en compte, necessàri-ament, el paper de les ciutats en termes de funcionalitat a les xarxes urbanes, atès que cada cop adquireixen més rellevància en la vertebració de l’economia nacional i europea. L’economia apareix, doncs, en íntima relació amb el territori i les seves comunitats socials i també amb les relacions de xarxa.

Terrassa aposta per emfasitzar el seu paper en aquesta lògica territorial que és l’econo-mia de xarxes. Per aquesta raó, l’actual Pla de Mandat de Terrassa (2007-2011) preveu in-crementar la participació de la ciutat en l’im-puls i l’organització de nexos amb altres mu-nicipis, seguint interessos estratègics comuns en matèria d’innovació i competitivitat, però a la vegada assumint la seva responsabilitat en l’estructuració i la sostenibilitat del país, que té com a fita principal el desenvolupa-ment humà. El Pla de Mandat parla en concret de l’establiment d’aliances amb altres pols de dinamització del territori, entre els quals es té en compte l’eix estratègic de la B-30, el su-port al desplegament del districte 22@ barce-loní o el paper preponderant en l’impuls i li-deratge de l’arc metropolità de Barcelona i de l’eix transfronterer de l’E-9.

Aquesta és una aposta política que cal enten-dre des d’una doble perspectiva estratègica: una de territorial i una altra de capitalitat. Des del punt de vista territorial, Terrassa forma una de les portes d’entrada a la regió direcci-onal de Catalunya. Des del punt de vista de ca-pitalitat, ja no tan sols física, cal recordar que Terrassa és la ciutat més important del con-junt de “la rotonda estratègica”, a l’oest del Vallès. I ho és en termes de població, de mer-cat de treball i com a cap d’un sistema urbà di-ferenciat, a més de per la seva importància en matèria de formació universitària i professi-onal i com a seu de centres d’investigació en-focats a la innovació tecnològica i a la recerca aplicada a les activitats productives.

Terrassa treballa per impulsar l’eix trans-fronterer de l’E-9, el que s’estén seguint les lleres del Llobregat i l’Arieja i que connecta Barcelona amb el nòdul aeronàutic de Tolosa de Llenguadoc. Es tracta d’una ruta amb unes infraestructures viàries que encara han de mi-llorar molt i que ha d’obrir el camí per al des-envolupament de l’Euroregió i potenciar les oportunitats de les economies locals de tot el corredor.

Aquest projecte lliga amb la voluntat de Ter-rassa de propiciar la transversalitat del terri-tori i la confluència d’eixos, mitjançant la di-namització, organització i participació activa en xarxes de ciutats que aprofiten altres cor-redors, com és el cas de l’arc metropolità de Barcelona o l’eix de la B-30. Terrassa, doncs, assumeix la seva responsabilitat en la cons-trucció de la malla urbana de Catalunya, aque-lla que li dóna sentit com a país.

La participació en xarxes entranya també opor-tunitats per a la transferència d’informació i coneixements entre persones i empreses que pot redundar en el desenvolupament d’ele-ments d’innovació, i per tant en benefici de la competitivitat de les ciutats aliades, però tam-bé del territori i de tot el país. És per això que Terrassa pot fer una aportació molt interessant a l’eix de la B-30. Es tracta de propiciar dinàmi-ques enfocades al progrés social. De fet, aques-tes dinàmiques, malgrat el seu caràcter estruc-tural, no han de perdre de vista que són això: estructures i eines econòmiques orientades al desenvolupament i la qualitat de vida dels ciu-tadans i ciutadanes que viuen allí.

Editorial: La Campana ECONOMÍA FREAKYSteven D. Levitt i Stephen J. Dub-ner són políticament incorrectes i, ana-litzant milers de dades, troben explica-cions que mai no s’han donat sobre els fets més diversos de la vida real. Les sorpreses que ens ofereixen són fasci-nants.

PERE NAVARROALCALDE DE TERRASSA

�0 ROTONDA B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

JORDI LÓPEz29 anysConsultor

Si no tenen problemes polítics internament, jo crec que sí. Però al ritme que creixen, la veritat és que és difícil que no se’ls generi algun problema de tipus polític.Jo crec que sí que ens pot perjudicar. Tal com diu un amic meu: “Millor que ens manin els ame-ricans, encara que siguin dolents, que no pas els xinesos”, perquè les cul-tures són molt diferents i encara seria pitjor.Penso que les empreses, d’allà on siguin, han de buscar expandir-se allà on hi ha gent. Tenint això en compte, l’àsia sí que és un bon mercat. A més, són països amb més poder adquisitiu que fa uns anys. Crec que aquests són dos bons motius per expandir-se per aquesta zona.

GERARD GRàCIA�4 anysAdministratiu

No ho sé pronosticar, però crec que la Xina pot convertir-se en la prime-ra potència mundial en poc temps, perquè és un país que s’està revolucio-nant moltíssim.No em puc imaginar com pot això afectar la nostra economia, perquè de fet un canvi així suposo que afectarà l’economia de tot el món. A més, la Xina està penetrant en tots els camps i sectors; amb la mà d’obra barata que tenen, poden envair tots els mercats. Penso que si les empre-ses s’instal·lessin a la Xina seria una bona forma d’aprendre com treballen ells i alhora una forma de no quedar desplaçats. A més, per les experiències que ja tenim, com el sector tèxtil, sembla que funciona això de marxar a països com la Xina.

MARÍA SERRANO40 anysMestressa de casa

No crec que immedia-tament la Xina es con-verteixi en la primera potència mundial. Pot-ser d’aquí a alguns anys sí, no ho sé, uns cin-quanta anys.No obstant això, consi-dero que l’augment de poder de la Xina ja ens està perjudicant ara. Per exemple, Sabadell era una ciutat molt po-tent en el vessant tèx-til; aquesta indústria ha desaparegut totalment. El mercat global ens ha destruït.Si les empreses marxen a la Xina, els que en surten beneficiats i guanyen diners són els empresaris, perquè s’estalvien diners en la mà d’obra, en l’assegu-rança dels treballadors, no tenen problemes amb els sindicats, etc. Però això no genera llocs de treball aquí.

MARC MONTEGUIS27 anysProfessor

Sens dubte, en pocs anys la Xina esdevin-drà la primera potèn-cia econòmica mundial, a causa del seu creixe-ment, del seu potenci-al, del mercat intern, dels costos de fabrica-ció més baixos, etc.No sé si això perjudica-rà la nostra economia, el que està clar és que modificarà el sistema productiu. Crec que les economies han de ten-dir més al sector ser-veis, més capital humà i menys maquinària.La Xina és un bon mercat perquè les empreses catalanes s’hi implantin i puguin créixer. A més, d’aquí a uns anys el mercat xinès serà encara més important, ja que les rendes internes i el poder adquisitiu dels ciutadans estan creixent.

ANTONIO GARCÍA60 anysJubilat

Si la Xina continua com ara, es faran els amos del món en molt poc temps. Els Estats Units estan perdent pes dia rere dia.Això ja està afectant les nostres economies. No hi ha límit en les seves exportacions, així que no para d’arribar-nos productes d’allà. A més, no podem competir amb els seus preus.Des de les administraci-ons s’anima les empre-ses a instal·lar-se a la Xina i a països sem-blants, però per mi això és contradictori, perquè les empreses obren fàbriques allà i nosaltres ens quedem sense feina. Això cada vegada serà pitjor. Llavors, de què treba-llarà el jovent?

FRANCISCO BAEzA6� anysJubilat

Jo crec que ara ja n’és bastant, de potència mundial. No sabria dir, però, si d’aquí a uns anys superarà els Es-tats Units. La veritat és que la situació econò-mica ara també és molt delicada.Sí que crec que el crei-xement de la Xina pot perjudicar països com el nostre, ja que tenim economies més febles.Seria bo per a les empreses que s’implan-tessin als països asiàtics. Crec que ens hem d’aprofitar de la gran quantitat de població de la Xina i d’altres països perquè les nostres empreses es facin fortes i compe-tents.

MELANIE MARTÍNEz40 anysAgent comercial

Per mi a la Xina hi ha una sèrie de factors que fre-nen el seu desenvolupa-ment, com ara que és un país molt tancat cultu-ralment, el treball infan-til o la censura a inter-net. Això també farà que no es converteixi en lí-der econòmic mundial de forma imminent, sinó que trigarà unes quantes dècades.El poder creixent de la Xina ja ens està perjudi-cant, perquè està entrant molt producte d’aquest país a preus molt baixos, i això està passant en tots els sectors.No crec que les empre-ses catalanes hagin d’implantar-se a l’àsia. A més hi ha exemples que han fracassat, perquè s’han d’acceptar les regles que imposen al país. A més, això genera feina en aquests països, però no aquí.

LA XINA SERÀ AVIAT LA PRIMERA POTÈNCIA MUNDIAL, PERò EL SEU IMPULS JA ES NOTA ARAEls vallesans no dubten que la Xina substituirà ben aviat els Estats Units en el lideratge de l’economia mundial. Aquest fet farà replantejar els models econòmics no només d’Occident, sinó de tot el món PER: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?Creu que la Xina es convertirà en la primera potència mundial en els propers anys? Pensa que el desenvolupament d’aquest país pot repercutir d’alguna manera en la nostra economia? Considera que les empreses catalanes haurien d’obrir el seu camp d’acció cap a l’Àsia?

OPINIÓ QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

�2 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

tats que formen l’aliança, és a dir, Josep Joan Mo-reso (UPF), Lluís Ferrer (UAB), Ángel Gabilondo (UAM) i Daniel Peña (Carlos III).

Durant la trobada, l’A4U va acordar participar també amb un estand conjunt en la fira educa-tiva China Education Expo’08, que es va celebrar a Pequín a mitjans d’octubre. L’aliança ha elabo-rat per aquest motiu un catàleg conjunt amb els programes de grau i postgrau que les quatre uni-versitats ofereixen en llengua anglesa.

Igualment, la reunió també va servir per fer una valoració del programa de mobilitat de doctors, que es va iniciar el mes de març pas-sat i que consisteix en el fet que cada universi-tat va convocar tres places (dotze en total) des-tinades a un doctor de cadascuna de les altres universitats per fomentar la mobilitat. L’estada és de dos anys, amb una retribució bruta anu-al de 25.567 euros.

Finalment, l’aliança també té com a objectiu im-pulsar un grau conjunt entre les quatre univer-sitats, una titulació transversal que s’estudiaria entre Barcelona i Madrid.

El conveni subscrit per A4U el mes de gener pas-sat fixava l’actuació conjunta de les universitats per un període inicial de cinc anys, prorroga-bles, en els àmbits del desenvolupament de la carrera acadèmica i foment de la mobilitat del personal docent i investigador; l’impuls a pro-jectes docents i de recerca en el marc de l’EEES, i el foment de les relacions internacionals i de projecció internacional de les quatre universi-tats de manera conjunta. /// REDACCIó

L’A4U tindrà una oficina a Brussel·les abans de finals d’any

Les universitats de l’A4U (Universitat Autò-noma de Barcelona, Universitat Pompeu Fa-

bra, Universitat Autònoma de Madrid i Univer-sitat Carlos III de Madrid) han acordat posar en marxa una oficina a Brussel·les, amb l’objectiu principal d’impulsar les activitats d’investiga-ció de les quatre universitats.

Les funcions principals de l’oficina, que preveu obrir abans de finals d’any i que s’ubicarà a la seu que el CSIC té a Brussel·les, seran identifi-car temes prioritaris i científics de prestigi en cadascuna de les quatres universitats, actuar davant la Unió Europea per afavorir la incorpo-ració d’aquests temes científics prioritaris en les futures convocatòries del Programa Marc de Recerca o incrementar la presència dels cientí-fics de prestigi de les universitats en comissi-ons d’experts, entre d’altres.

Aquest és un dels acords a què van arribar les quatre universitats durant la reunió mantingu-da a l’octubre a Barcelona i que va comptar amb la presència dels rectors de les quatre universi-

L’objectiu és fomentar les activitats de recerca d’aquestes quatre universitats

Ángel Gabilondo, Josep Joan Moreso, Lluís Ferrer i Daniel Peña durant la trobada a Barcelona /// CEDIDA

UNIVERSITATS /// ALIANCES

L’Institut Crusafont comença el trasllat cap a l’Autònoma

L’Institut Crusafont va començar fa un pa-rell de setmanes a traslladar bona part dels

materials del museu cap a l’edifici prefabricat que els espera a la Universitat Autònoma de Barcelona, just entre les facultats de Ciències i d’Econòmiques. El motiu del trasllat són les obres de reforma que s’han de fer al museu i que tindran l’edifici tancat durant, aproxima-dament, un any.

Un cop acabin les reformes, la seu de l’institut a Sabadell farà únicament la funció de museu, deixarà l’àrea d’investigació i recerca a l’Autò-noma, on es construirà un nou edifici per aco-llir els 20 investigadors que avui treballen al cen-tre. L’increment del nombre d’investigadors que s’ha viscut a l’institut els últims anys és una de les raons per les quals el centre ha considerat convenient traslladar aquesta àrea fora del mu-seu (s’ha passat de quatre paleontòlegs a vint).

NOVES TECNOLOGIES. Una de les novetats que portaran les obres serà la incorporació d’audio-visuals a les exposicions, on s’explicarà al públic què és el que fan els paleontòlegs d’una forma lúdica. Es mantindrà, això sí, el gran triceràtops de l’entrada, símbol per excel·lència del museu, i s’exposaran al públic col·leccions mai vistes al centre fins ara. /// bàRbARA PADILLA El triceràtops és ja un símbol del Crusafont /// I.m.

UAB /// TRASLLAT DEL CRUSAFONT

La UPC obre un laboratori remot d’automatització

L’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa ha comptat amb la

col·laboració de l’empresa Schneider Electric España, especialista global en gestió de l’ener-gia, per equipar un laboratori remot d’automa-tització. Segons la universitat, “l’EUETIT dis-posa a partir d’ara d’un laboratori capdavan-ter per a la recerca, la docència i la realització de pràctiques remotes i el desenvolupament de projectes, amb la darrera tecnologia en l’àm-bit d’automatismes i sistemes de comunica-ció industrial”.

L’Aula Schneider Electric-UPC és un conjunt de tres laboratoris, valorats en 480.000 euros, que ocupen una àrea de 200 m2, on es poden estudiar i treballar diferents vessants de l’au-tomatització industrial.

Dins de l’espai més ampli s’ha instal·lat una cèl·lula de fabricació flexible, de set metres de llargària, quatre d’amplada i cinc d’alçada, orientada per a l’aprenentatge de sistemes de comunicació industrial, així com a la super-visió i al control de processos industrials des d’internet. El conjunt de la cèl·lula serveix per a l’estudi dels diferents sistemes de comuni-cació més utilitzats al món industrial i disposa d’un sistema que permet a l’estudiant monito-

ritzar i controlar la cèl·lula remotament a tra-vés de la xarxa, de manera que pot fer les pràc-tiques des de casa.

MANCA D’ENGINyERS. D’altra banda, el 15 d’oc-tubre passat, el campus de la UPC a Terrassa va acollir una jornada destinada a trobar solucions possibles per fomentar l’interès dels joves en l’enginyeria. Sota el lema L’enginyer europeu: protegim aquesta espècie en perill, l’objectiu de l’acte era debatre un dels temes que més preo-cupa aquest col·lectiu: la manca d’enginyers a Europa. A les jornades, van participar-hi experts europeus, empresaris i estudiants i professors de l’ETSEIAT de Terrassa. /// REDACCIó

Uns alumnes treballen al nou laboratori /// CEDIDA

UPC /// NOU LABORATORI

��B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

entre els estats i les empreses. Aguilar tam-bé va reconèixer que “potser estàvem equi-vocats i el lliure mercat no funcionava tan bé com pensàvem. L’intervencionisme s’ha apo-derat de la nostra economia, als Estats Units fins i tot regula el sou dels banquers”.

José Carlos Díez, economista en cap d’Inter-money, es va mostrar més crític i va assegurar que “els Estats Units van mossegar la poma prohibida de les subprime i ara tothom està pagant el pecat que va cometre”. Díez va afegir que “al contrari del que marca la teoria econò-mica, les famílies s’endeuten i les empreses estalvien, anem al revés de l’economia”.

MISSIONS COMERCIALS. D’altra banda, durant el mes d’octubre la Cambra va organitzar dife-rents missions comercials a països europeus. La primera d’elles es va concentrar als Bal-cans, on la Cambra va fer possible que em-preses vallesanes contactessin amb empreses de Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. Els empresaris van constatar que Sèrbia té mol-tes oportunitats de negoci en infraestructu-res, indústria i agricultura. Quant a Croàcia, l’interès comercial se centra en el sector ser-veis i el turisme. Les oportunitats a Bòsnia, en canvi, tenen més dificultats segons la Cambra, a causa de la divisió política del país.

Igualment, una delegació de la cambra ega-renca va viatjar a Praga per conèixer el seu model comercial i estudiar la iniciativa d’ade-quar edificis antics, que formen part del patri-moni arquitectònic i cultural, com a establi-ments comercials. /// REDACCIó

El paper dels EUA en l’economia mundial, a debat al Cambractiva

La Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa va organitzar el 23 d’octubre pas-

sat unes jornades de reflexió i debat sobre el paper dels Estats Units en l’economia inter-nacional, en què es va destacar especialment com està afectant aquest fet la crisi financera mundial. La trobada va comptar amb la parti-cipació de James Dudley, conseller econòmic de l’ambaixada dels EUA a Espanya, que es va mostrar convençut que la supervisió del sis-tema financer internacional serà més estric-ta a partir d’ara, però va expressar el seu op-timisme quant a la sortida de la crisi d’aquest període d’incertesa financera: “El Congrés tri-garà a aplicar les mesures, serà un procés lent perquè necessitarà aprovació legislativa, però les economies són flexibles i reaccionen amb més rapidesa de la que podem pensar”.

Un altre dels participants, Eduardo Aguilar, di-rector general de la Banca de Negocis de BNP Paribas, va afirma que “hem patit un xoc fi-nancer que no ha estat sobtat, sinó que s’ha caracteritzat per una sèrie de desequilibris”

Les jornades van incidir especialment en la situació actual de crisi financera

En primer terme, Eduardo Aguilar durant la seva intervenció a les jornades del Cambractiva /// CEDIDA

CAMBRA DE TERRASSA /// JORNADES

La Cambra de Sabadell pren la temperatura a la Xina

La Cambra de Comerç de Sabadell va dur a terme a l’octubre una missió institucio-

nal a la Xina, que es va concentrar en les ciu-tats de Xangai, Cixi i Ningbo. En una de les parades del viatge, la delegació sabadellenca va visitar les empreses catalanes que hi ha instal·lades a Xangai, com ara Banc Sabadell, Garrigues, Roca-Herrero i Amec. En aquest sentit, els empresaris van poder informar so-bre l’evolució de les seves firmes respecti-ves en el mercat xinès i les seves perspecti-ves de futur.

La delegació va estar encapçalada pel conse-ller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, que va visitar l’ofi-cina que la cambra sabadellenca té a Xangai. En aquest sentit, la missió institucional tam-bé ha servit per renovar el conveni entre les cambres de comerç de Sabadell i Xangai. Les dues institucions van manifestar la seva vo-luntat de reforçar la col·laboració i facilitar el desenvolupament econòmic, industrial i co-mercial entre la Xina i Catalunya.

La Cambra de Sabadell ha fet més d’una vin-tena d’accions de promoció internacional a la Xina des que es va signar el primer acord amb Xangai l’any 2005.

NOVA ÀREA D’ATERRATGE. Un dels punts principals de la missió era visitar la nova Àrea d’Aterratge de la Generalitat; es tracta del polígon industrial Euro City, a la ciutat de Cixi. La nova àrea, que s’ubica a la badia de Hangzhou, a 140 quilòmetres de Xangai, té una superfície de més de 100.000 metres quadrats, disposa d’una capacitat per a 35 empreses i està promoguda per la societat catalana Corus Land. En aquest nou distric-te industrial viuran prop de 600.000 perso-nes i està previst que es converteixi en una de les zones més importants de la costa ori-ental xinesa en els sectors industrial, turís-tic i comercial. /// I.V.

Huguet, al centre, amb la delegació de la Cambra /// CEDIDA

CAMBRA DE SABADELL /// MISSIÓ INSTITUCIONAL

Organitza: Col·labora:

www.nodusbarbera.com

c/ Mogoda, 1 - Pol. Ind. Can Salvatella

Lloc:


Joves emprenedors /// àbac Enginyers

àbac Enginyers és una consultoria de Sabadell on dediquen tot el seu esforç a pensar com els edificis poden consumir menys energia i com introduir-hi les energies renovables TEXT: IVANNA VALLESPÍN

L’enginyeria, al servei de l’eficiència energètica i la sostenibilitat

En un moment en què el sector de la construcció està en crisi, s’obre la possibilitat de replantejar el model constructiu i apostar per la qualitat, i no pas per la quantitat. És a dir, construir edificis més efi-

cients i sostenibles. Aquesta és precisament l’especialitat d’un petit i jove despatx d’enginyers de Sabadell. Àbac Enginyers, nascuda l’any 2005 i forma-da per un equip de set enginyers industrials, és una consultoria energètica que es dedica al disseny de projectes d’eficiència energètica i instal·lacions d’energies renovables.

Àbac Enginyers treballa a dos nivells. Per una banda, en la fase prèvia del disseny d’un edifici, es reflexiona sobre els elements d’arquitectura passiva –com ara els tancaments, l’aïllament, etc.– que poden ajudar a reduir el consum ener-gètic, sense pràcticament cost addicional. En una segona fase, la consultoria estudia quines fonts d’energia alternativa es poden incorporar a l’edifici, tenint-ne en compte les característi-ques, com ara la ubicació o l’ús.

La nova normativa de l’edificació està fomen-tant l’aparició d’aquest tipus d’empreses, però no sempre ha estat així, segons recorda Xavier Saltó, fundador d’Àbac Enginyers: “Fa quatre anys, si anaves amb aquest tipus de projecte no hi havia manera que et fessin cas, perquè ni la normativa ho permetia gaire ni tampoc hi havia la inquietud que hi ha ara”.

Oficines d’enginyers o d’arquitectes són ac-tualment víctimes col·laterals de la crisi que viu el sector de la construcció. Àbac Enginyers no en són una excepció i afirmen que la reces-sió els està afectant de forma important, ar-ran bàsicament del fet que la construcció pri-vada s’ha aturat completament. No obstant això, l’emprenedor sabadellenc reconeix que han tingut sort, ja que “les llavors plantades fa un parell d’anys en l’àmbit públic estan donant ara els seus fruits i aquesta part del negoci està creixent molt”. Saltó reflexiona sobre l’excés de volum d’habitatges construïts en els dar-rers anys i conclou: “Espero que puguem cons-truir menys edificis, però més eficients”.

PREMI RESPONSABLE

Quan Xavier Saltó va crear la seva empresa, la principal dificultat que se li va plantejar va ser la mateixa que a la majoria d’emprene-dors: l’econòmica. “Al principi el problema són els diners. Has d’anar als bancs, però no

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// CENTRE RESIDENCIAL D’ALMACELLES, UN PRoJECTE oN àbAC ENGINyERS VA FER LA INSTAL·LACIó ELÈCTRICA I L’ENLLUmENAT EXTERIoR /// CEDIDA

2 /// L’EMPRESA hA REBUT UN PREMI A LA RESPoNSAbILITAT SoCIAL PER LES PoLÍTIQUES LAboRALS QUE hI DESENVoLUPEN/// ISAbEL mARQUÈS

3 /// XAVIER SALTÓ, FUNDADOR D’àBAC ENGINYERS, UNA EmPRESA DEDICADA A DISSENyAR PRoJECTES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I INSTAL·LACIoNS D’ENERGIES RENoVAbLES/// ISAbEL mARQUÈS

cilitats en temes de gestió financera i comp-tabilitat de l’empresa, així com concedir-los crèdits tous: “Donar 5.000 euros suposa un risc molt baix per a un banc, però a l’empre-nedor li soluciona molts problemes, sobretot al principi, quan necessites diners per a coses com comprar un portàtil, pagar el telèfon, la benzina per visitar un client, etc.”.

Àbac Enginyers ha estat guardonat recentment en els Premis Empreses Socialment Responsa-bles, que atorga el Vapor Llonch de Sabadell. El jurat va valorar-ne diferents aspectes, com la formació (hi destina mil euros per treballador i any) o el fet de promoure el treball per objectius (una feina de qualitat i no de quantitat). Igualment, Àbac Enginyers va ser finalista a la millor iniciativa empresarial en els Premis Sabadell, Ciutat Emprenedora.

“FA QUATRE ANYS, SI PARLAVES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA NO ET FEIEN CAS, PERQUÈ NI LA NORMATIVA HO PERMETIA NI TAMPOC HI HAVIA LA INQUIETUD D’ARA”

saps què demanar. I després, quan ja tens un volum de feina, el problema és la gestió fi-nancera. Aquest és un tema que mai ningú no t’ha explicat i t’adones de com et perju-dica el fet de no cobrar bé o de no pagar bé”, assegura Saltó.

En el vessant públic, aquest emprenedor sa-badellenc tampoc no va estar de sort. “No vam trobar cap ajut públic. Tot et queda molt gran. Vas al Cidem i no hi ha ajuts per a tu, i més si el que pretens és fer el mateix que s’està fent però d’una forma eficient. Això no té cabuda. Avui dia, si no et dediques a la tecnologia o a la recerca no tens cap mena d’ajut públic”. Saltó considera que caldria reforçar l’assesso-rament als joves emprenedors, oferir-los fa-

��B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

En aquests temps ha de pendre moltesdecisions importants en la seva empresa.Aquí en té una de molt freqüent.

Coneixem les seves preguntes i peraixò tenim les respostes.

Si vol tenir més respostesconsulti la nostra web.

www.sctradecenter.es

93 552 85 00o truqui’ns al

Com quadrar el pressupostde despeses?a) Incrementant facturaciób) Retallant-lesc) Retallant-les, millorant la

qualitat i el servei

Resposta correcte:Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

Els Amics de la UAB organitzen un debat sobre salut i economia

L’associació Amics de la UAB va organitzar el 6 d’octubre passat a la Casa Convalescència

de Barcelona, la jornada de debat Sistemes sani-taris: salut i riquesa, que va comptar amb la par-ticipació de Josep Figueras, director de l’Obser-vatori Europeu en Polítiques i Sistemes de Salut a Brussel·les, i Guillem López Casasnovas, cate-dràtic d’economia de la UPF i fundador del Cen-tre de Recerca en Economia de la Salut.

D’una banda, Figueras va defensar que la cre-ença habitual que l’augment de la despesa en salut per sobre del creixement econòmic fa insostenible els sistemes d’atenció. Figueras també va defensar que la millora dels nivells de salut en la població té una repercussió directa en l’economia global i en el benestar social.

Per la seva banda, López Casasnovas va ressaltar la tendència de l’economia a la regressió i la ne-cessitat de millorar la progressivitat de la despe-sa social, tenint en compte l’evolució del mercat laboral i els canvis demogràfics de la població. El catedràtic va remarcar la importància de l’impac-te de l’envelliment en l’equilibri de l’economia global i la necessitat de fer polítiques públiques més selectives i efectives. /// REDACCIó

AMICS UAB /// DEBAT SOBRE SANITAT

ESADE i Seat s’uneixen amb l’objectiu de formar joves directius

El centre de formació ESADE i la compa-nyia automobilística Seat han establert

un conveni de col·laboració conjunta, amb l’objectiu de formar joves amb potencial per ocupar futurs llocs de responsabilitat en la seva carrera professional. Aquest acord pre-veu la posada en marxa de diversos progra-mes de pràctiques per fomentar el desenvo-lupament de les habilitats i les competències directives, amb una marcada visió global dels joves estudiants.

Aquests cursos de pràctiques van adreçats als alumnes dels darrers cursos d’Administració i Direcció d’Empreses d’ESADE (que actualment ha rebut el nom de Grau en Direcció d’Empre-ses - BBA), així com als estudiants del progra-ma Master of Science. A més, aquests joves tin-dran l’oportunitat de participar en els projec-tes estratègics internacionals de l’empresa i presentar-los a la tesi de final de carrera. Anu-alment, la direcció del programa escollirà els participants del grau i del màster que presen-tin els millors projectes i se’ls atorgarà el Pre-mi Seat, que consistirà en la realització de pràc-tiques en una de les empreses del consorci Vol-kswagen. /// ESADE

ESADE /// CONVENI

El Vallès podria tenir un clúster farmacèutic

Cerdanyola Empresarial i l’Associació Em-presarial de Sant Cugat han demanat pro-

mocionar la creació d’un clúster farmacèutic que aplegui les empreses d’aquest sector i tam-bé les directament relacionades. Les dues en-titats consideren que la iniciativa és “conveni-ent”, per la “forta presència i rellevància de les empreses farmacèutiques en aquest territori”. Aquest és un dels acords a què les dues associ-acions empresarials van arribar durant una re-unió on també van reclamar la necessitat de la construcció del Túnel d’Horta, viari i ferroviari,

i el perllongament de la línia del Tibidabo dels FGC. Les entitats consideren que aquests pro-jectes són urgents, ja que l’obertura del labora-tori de llum sincrotró i del campus ESADE-Cre-àpolis “provocaran un extraordinari increment de la mobilitat de vehicles i persones”.

D’altra banda, ambdues associacions van ma-nifestar el seu suport a la llista de prioritats quant a infraestructures al Vallès, presentada al setembre per les cambres i les patronals de Terrassa i Sabadell. /// REDACCIóLaboratori d’una farmacèutica del Vallès /// CEDIDA

AESC & CE /// CLÚSTER FARMACÈUTIC


ens sembla difícil fer-la extensiva a l’IVA, impost que, sempre segons la mateixa font, ha baixat un 14%, o a l’impost sobre societats, la caiguda del qual és encara major (un 36%). En termes acu-mulats, s’aclareix que “els ingressos tributaris descendeixen fins al juliol un 4,8%”.

La impossibilitat de complir els objectius recap-tatoris per part de l’Administració Tributària pot explicar determinades tendències. Per comen-çar no seria estrany que es volgués compensar la falta d’ingressos de forma voluntària amb un increment dels ingressos que liquida Hisenda derivats d’actuacions de comprovació i inspec-ció. És possible, fins i tot, que els criteris en l’aplicació de les normes s’endureixin per adap-tar-los als interessos recaptadors. Igualment, es pot apreciar un increment de les dificultats per accedir per part del contribuent a solucions le-gals davant la manca de liquiditat que ja pateix: cada vegada és més difícil aconseguir ajorna-ments i fraccionaments de deutes tributaris. Les hipotètiques negociacions que mantenen els contribuents amb Hisenda sobre aquestes qüestions pateixen una durada que no té relació amb els terminis que marquen els procediments tributaris recaptadors, sense comptar amb una creixent inflexibilitat per part de l’Agència Tri-butària davant la difícil situació que travessa un altíssim nombre de deutors tributaris. Segons quina sigui l’actitud de l’Agència Tributària da-vant els contribuents en aquests moments tan crítics, l’acció recaptadora pot convertir-se en el cop de gràcia que sentenciï la desaparició d’un ampli nombre d’empreses. /// ComISSIó ECoNò-

mICA, FINANCERA I TRIbUTàRIA DEL CoL·LEGI DE GESToRS

ADmINISTRATIUS DE CATALUNyA

Les repercussions de la crisi en la recaptació tributària

El govern ha decidit encarar la situació de cri-si i adoptar una sèrie de mesures de diversa

índole adreçades a pal·liar la gravetat del tema, si bé amb tota probabilitat es tracta d’iniciati-ves clarament insuficients.

CAIGUDA DELS INGRESSOS TRIBUTARIS. L’Infor-me mensual de recaptació que emet l’AEAT, cor-responent al mes de juliol, corrobora el ritme de caiguda imparable dels ingressos tributaris que ja es prefigurava en períodes anteriors. En aquests moments està fora de qualsevol dubte que la recaptació experimentarà el 2008 una da-vallada molt accentuada. L’informe indicat re-coneix per al mes de juliol un descens de la re-captació del 17%, si bé ho atribueix a l’inici de la devolució de 400 euros –en realitat, només hi incideixen els primers 200 euros, atesa l’estruc-turació d’aquesta devolució– i també als efectes de la reforma de l’IRPF en relació amb l’impost ingressat entre maig i juny d’aquest any. Es diu que sense aquests canvis legals el descens d’in-gressos s’hauria situat en un 1%. No s’aclareix si aquesta suposició afecta només l’IRPF, però

Els efectes de la desacceleració econòmica s’estan fent sentir en els impostos

Els ingressos tributaris han patit una caiguda fruit de la crisi /// ARXIU

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNyA /// ELS IMPOSTOS

He d’acreditar pèrdues eco-nòmiques per poder acomi-adar tres treballadors aco-llint-me a un acomiadament objectiu per raons econòmi-ques?A l’Estatut dels Treballadors queda establert que s’entendrà que es presenten les cau-ses per fer un acomiadament objectiu quan l’adopció de les mesures proposades contri-bueixi, si les adduïdes són econòmiques, a superar una situació econòmica negativa de l’empresa. Hem de recórrer a la jurisprudèn-cia més recent per valorar el criteri dels tri-bunals referent a això. Si bé fa anys aquest criteri jurisprudencial exigia tenir unes pèr-dues continuades durant almenys els últims tres anys, aquest criteri ha sofert un canvi substancial en els últims temps, a causa, lògi-cament, dels canvis registrats en la societat, tant econòmics com socials.

En l’actualitat el criteri dels Tribunals entén que no és necessari que la situació econòmi-ca negativa de l’empresa, a més de ser objec-tiva, real, suficient i actual, sigui irreversible. El més propi i característic d’aquests supòsits és que es tracti de situacions no definitives. Tampoc no ha de ser l’acomiadament objectiu d’aquests treballadors per si sol la mesura su-ficient i necessària per a la superació de la cri-si, ja que tan sol es pretén que aquesta mesura afavoreixi tant com sigui possible l’esmentada

superació. Evidentment, s’entendrà que “afa-voreix” sempre que la viabilitat futura de l’em-presa sigui possible. En aquests casos hi hauria la possibilitat de l’acomiadament per causes objectives i la seva corresponent indemnitza-ció de 20 dies per any treballat.

Si la meva empresa està ubicada a Barcelona, puc recuperar l’IGIC que he pagat per unes compres a les Canàries?Sí. Els empresaris establerts a la Penínsu-la, Illes Balears, Ceuta i Melilla, o en un estat membre de la Unió Europea, que no hagin re-alitzat durant el període a què es refereix la sol·licitud altres entregues de béns o presta-cions de serveis subjectes a l’IGIC que no si-guin: a) operacions en què el subjecte passiu sigui la persona per la qual es realitzin les ma-teixes, b) operacions de transport i prestaci-ons de serveis accessoris, poden demanar la devolució de les quotes de l’IGIC satisfetes en les importacions o les suportades en l’adqui-sició de béns i serveis.

El termini de presentació de la sol·licitud és de sis mesos a partir de l’últim dia del període a què es refereixi. L’empresa haurà de donar-se d’alta a la base de dades de l’Administració Tri-butària Canària i posteriorment presentar l’ex-pedient de sol·licitud de devolució a l’Adminis-tración de Tributos Interiores y Propios, adjun-tant les factures i la fotocopia de l’IAE.

L’Administració té cinc mesos per a la reso-lució de l’expedient i trenta dies per a la seva notificació.

Sóc resident a França, però he treballat a Espanya du-rant l’any 2008. Com he de declarar els meus in-gressos?El contribuent, per l’impost sobre la renda dels no residents, que sigui persona física resident en un estat membre de la Unió Eu-ropea, sempre que pugui acreditar que té la seva residència habitual en un estat mem-bre i que ha obtingut durant l’exercici més del 75% de la totalitat de la seva renda a Es-panya, podrà optar per tributar en l’im-post sobre la renda de les persones físiques, sempre que aquestes rendes hagin tributat efectivament durant el període en l’impost sobre la renda dels no residents.

Contràriament, els treballadors que es des-placin a territori espanyol i adquireixin la re-sidència fiscal a Espanya podran optar per tri-butar en l’impost sobre la renda dels no resi-dents durant l’any en què adquireixin la residència i els 5 anys següents, sempre que no hagin estat residents en els últims 10 anys; que el desplaçament sigui conseqüència d’un contracte de treball; que els treballs es realit-zin a Espanya i per una empresa resident a Espanya i que no estiguin exempts de tribu-tació en l’IRNR.

CONSULTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

�7B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

Un 56% de les empreses de la Cecot espera el retorn de l’IVA

La Cecot ha realitzat una enquesta entre els seus associats i ha constatat que un 56% de

les empreses adscrites no ha cobrat encara el re-torn de l’IVA de l’any 2007, segons va denunci-ar aquest mes d’octubre la patronal egarenca a través d’un comunicat. Aquests retards són per valors superiors als 100.000 euros, segons càl-culs de la patronal. La Cecot alerta, a més, que en el cas de les empreses de construcció, fins a un 60% no havien cobrat el retorn de l’IVA.

“En aquests moments de falta de finançament, la no devolució àgil i ràpida de l’IVA 2007 ofega encara més la viabilitat de les nostres empre-ses”, segons ha argumentat l’assessor finan-cer i fiscal de la Cecot, Enric Rius.

MÉS DIFICULTATS. Un 66% de les empreses han vist minvar els seus resultats per l’im-pacte de la crisi en el primer semestre de l’any, segons un altre sondeig que ha realit-zat la patronal egarenca entre 700 empresa-ris. Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han tingut en compte variables, com ara les ven-des, els marges, els resultats, la morositat i l’accés al finançament. Tenint en compte aquests elements, els resultats del sondeig indiquen que el 64% de les empreses afir-ma que el seu volum de vendes s’ha redu-

ït, mentre que el 51% reconeixen haver patit una reducció del seu marge comercial. Igual-ment, el 55% dels enquestats reconeixen que la seva morositat ha augmentat i el 50% de les empreses asseguren tenir més dificultats per accedir al finançament.

Des de la Cecot diuen que “l’increment de la morositat va lligat a la dificultat d’accés al fi-nançament. [...] Les empreses veuen retalla-des les línies de descompte o les pòlisses de crèdit, per tant, empreses que tenen resultats positius incrementaran la taxa de morositat per no comptar amb recursos financers que ajudin el seu circulant”. /// I.V.

Seu de la Cecot /// ISAbEL mARQUÈS

CECOT /// DIFICULTATS ECONòMIQUES

La Casa Guasch serà la nova seu del Centre Metal·lúrgic

El Centre Metal·lúrgic de Sabadell ha com-prat, al cèntric carrer Indústria, la que fins

fa poc era la seu de l’empresa Cerba Interna-cional. Els importants laboratoris d’analítiques clíniques s’havien traslladat a la seva nova seu de la plaça Ramon Llull i van posar a la venda la Casa Guasch, un edifici emblemàtic del centre de Sabadell ubicat a pocs metres de l’actual seu del Centre Metal·lúrgic.

La patronal del metall confia que podrà co-mençar l’activitat a la seva nova seu a finals de l’any 2009, després de sotmetre l’edifici a una “important rehabilitació, perquè ha estat mal-tractat”, segons el director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras. Fa tres anys que l’organització que integra els empresaris agru-pats en els gremis Instal·ladors d’Electricitat i Fontaneria i Tallers de Reparació d’Automò-bils de Sabadell i comarca va fer una gran re-modelació de la seva seu al carrer Tres Creus, que data de mitjans dels anys setanta.

REHABILITACIÓ. La intenció és poder afrontar el que suposen que serà una complexa rehabi-litació amb la venda de la seva actual seu, si-tuada a pocs metres de la Casa Guasch. De fet, segons Torras, amb aquesta operació, la patro-nal del metall també aposta per millorar l’en-

torn de la que serà la seva nova seu i també del carrer Indústria, que viu una època amb força vida gràcies al funcionament de Sabadell Aten-ció Ciutadana i la pròxima inauguració de la bi-blioteca d’humanitats de l’Obra Social de Cai-xa Sabadell, que gestionarà la Fundació Bosch i Cardellach.

El Centre Metal·lúrgic és l’associació patronal de les empreses del sector del metall, que aple-ga actualment més de 1.850 empreses i dóna feina a 35.000 treballadors. Hi estan integrats els empresaris agrupats en els gremis Instal-ladors d’Electricitat i Fontaneria i Tallers d’Au-tomòbils. /// J. GUERRERo

La Casa Guasch, al carrer Indústria de Sabadell /// I.m.

CENTRE METAL·LÚRGIC /// NOVA SEU

Una sessió exposa com atreure el talent fins al Vallès

Sota el títol L’atracció i la retenció del talent a la comarca del Vallès, el SC Trade Center de

Sant Cugat del Vallès va acollir, el 15 d’octubre passat, una sessió per donar a conèixer quines pràctiques es poden posar en marxa per atreu-re i retenir el talent professional a les empre-ses vallesanes.

En el cicle van participar-hi Josep Lluís Llu-sià, soci i director de la consultora Human Ta-lent, Carmen Collantes, directora d’Human Talent, J. Carlos Vives, soci d’Human Talent i d’Agrupa&Riba Nogués, Ramon Folch, director de responsabilitat social corporativa d’ISS Fa-cilities Services, Margarita Pérez, directora de Selecció i Desenvolupament del Centre Corpo-ratiu del Banc Sabadell Atlántico, i Olga Salo-mó, gerent de Recursos Humans de Boehrin-ger Ingelheim.

En la sessió es va explicar que el nou context fa que moltes empreses optin per instal·lar-se al Vallès i això propicia que tant directius com professionals prefereixin treballar a la comar-ca per conciliar, amb més facilitat, la vida la-boral amb la familiar. En aquest sentit, Llusià va dir que si una empresa pretén fidelitzar els empleats és important que apliqui “més flexi-bilitat horària”.

Durant la sessió informativa es va posar de relleu que el teletreball està guanyant terreny en el món empresarial. En aquest sentit, el consultor va afe-gir que per fidelitzar “s’han d’enfocar les feines des d’un punt de vista d’objectius, no de perma-nència”. Igualment, es va assegurar que els treba-lladors prefereixen tenir més bones condicions laborals que no pas més bons salaris.

PROPERES JORNADES. D’altra banda, durant el mes de novembre, l’associació Sant Cugat Em-presarial ha preparat diverses jornades i debats econòmics en el marc del Santcugatribuna.

La primera de les cites serà el pròxim dime-cres 12 de novembre, quan es portarà a terme una xerrada explicativa sobre la Llei d’igualtat. El dijous 27 de novembre, el tema de la confe-rència seran les solucions financeres.

El passat mes, però, el Santcugatribuna va acollir una de les cites més esperades amb un dels personatges més coneguts del mo-ment. El consultor Leopoldo Abadía va posar sobre la taula la seva particular explicació de La crisi ninja. L’absentisme laboral i el projec-te Carsharing (compartir cotxe) van ser al-tres xerrades programades en el marc del fò-rum santcugatenc. /// REDACCIó

AESC /// JORNADES

ÀREA DE DESCANS�9ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

GASTRONOMIA /// Efectes de la crisi

Fa mesos que sentim la paraula ‘crisi’ a tot arreu. La indústria agroalimentària no s’escapa al problema global i els hàbits dels consumidors canvien i s’adapten a la nova situació

El món està en recessió i això és un fet indubtable. És cert que podríem emetre molts judicis sobre l’abast del fenomen en la nostra vida quotidiana. No-saltres ens hem endinsat en el

món de l’alimentació i hem constatat certs canvis en la manera de consumir. En aquest sector, els anys anteriors van ser de gran crei-xement. Potser per això, per exemple en la restauració, la sotragada ha estat forta. Uns quants testimonis ens indiquen el que han pogut observar des d’una posició privilegia-da: darrere el taulell.

En Joaquim Bigorda és president dels pa-radistes del Mercat de la Independència de Terrassa. Bigorda assegura que els paradis-tes han notat un descens de facturació d’un 30%, sobretot entre setmana. Segons ha ob-servat, els propietaris de les parades del mercat “tenen el mateix temor a la crisi que pot tenir qualsevol treballador quan veu pe-rillar el seu lloc de treball”. Assegura, però, que tot plegat no és només una sensació: “Molts dels nostres associats ja ens dema-nen que ajornem el cobrament, per exemple, de la quota de l’entitat. Això vol dir que ja ens costa arribar a final de mes”.

Per contrarestar la minva de clients, el mer-cat terrassenc està potenciant, com mai, el servei a domicili, la venda per internet i d’al-tres serveis que impliquen un sobrecost per als paradistes. “En els temps que corren, o ens movem o morim”, diu Bigorda.

En temps de crisi, les fórmules de consum en un mercat també canvien. Segons els para-distes terrassencs, qui notarà més la davalla-

da del consum serà el venedor de productes de cost elevat, tipus marisc, carns molt espe-cífiques, fruites d’elevat preu. Això farà re-plantejar els preus? “Els preus ja estan molt ajustats. La relació qualitat-preu penso que actualment ja és molt justa”, diu Bigorda.

Bigorda confia que per Nadal els paradistes no patiran. “Intentarem per tots els mitjans possibles que els clients tornin al mercat, que es mentalitzin que cuinar i dinar a casa no és car, que l’alimentació no és la principal des-pesa de la família”. A més, confien que l’Admi-nistració es conscienciï que el sector necessi-ta un cop de mà. “De moment, és com si par-léssim amb una paret. El petit comerç no els preocupa i totes les iniciatives per incentivar-lo surten de les associacions de petits comer-ciants. L’Administració sembla que només es preocupa pels bancs. I compte! Perquè en el nostre mercat hi treballen prop de 350 perso-nes a qui també els perilla el lloc de treball”.

L’Oleguer Martí regenta des de fa gairebé 20 anys la botiga Vins Noé, a Sant Cugat del Vallès. Des del mes de març ha notat els efec-tes de la crisi. “Vàrem notar una certa baixada en el valor dels tiquets de la caixa. Això signi-fica que la gent compra vins més econòmics”. De clients, però, no els en falten. Queda pa-lès que, en vi, la crisi no ha fet minvar-ne el consum, però sí que l’ha modificat. “Curiosa-ment han pujat les vendes de vi en bag in box (se serveix en caixes de 3 litres amb una aixe-ta) pel vi de diari”. Martí ho atribueix, però, “a l’augment en la qualitat d’aquests vins, la co-moditat per al client, però també pel preu”.

En Joaquim Casacuberta és sommelier del restaurant Mont Bell de Vallromanes, al Vallès

Temps de vaques flaques

Oriental. Amb una àmplia carta de vins i una excel·lent cuina de mercat i internacional, és actualment un dels millors llocs per menjar a les nostres comarques. “Hem notat una baixada respecte a d’altres anys. Però els nostres clients habituals ens segueixen visitant regularment. La posada en marxa del carnet per punts ens va suposar una reducció del consum de begudes alcohòliques i la pujada notable dels refrescos de cola. Pel que fa a la crisi, on s’ha notat és en la reducció del nombre d’ampolles i en l’augment de la qualitat. Vol dir que si abans el client es bevia dues ampolles de vi de nivell mitjà, ara prefereix invertir en una sola ampolla, però de nivell alt”, afegeix. /// XAVIER bARbA

Tot i la crisi, de gana sempre n’hi haurà, i ja que hem de menjar, més val apostar per la qualitat

Restauradors i paradistes creuen que els preus ja estan molt ajustats /// ISAbEL mARQUÈS

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

Quan s’ha de fer negoci, el temps és or. I l’economia globalitzada comporta als empresaris realitzar constantment viatges. Ara, per a trajectes de curta i mitja distància és possible disposar d’un avió-taxi privat a preus raonables

Empresaris, advocats, càrrecs direc-tius o cambres de comerç, entre molts d’altres, s’han convertit en cli-ents potencials de Taxijet, la prime-

ra empresa catalana que posa a disposició un avió privat per ser usat com si fos un taxi. “Vo-lem evitar al client hores de cua, d’espera i de costos addicionals”, explica Franc Sanmartí, director de Màrqueting i Vendes de l’empre-sa. Taxijet permet sortir de Sabadell a prime-ra hora del matí, volar fins a Valladolid per atendre una reunió de treball, sortir direcció a Bilbao per visitar un client a la tarda i sopar a casa. Tot plegat per 1.600 euros l’hora de vol, més els costos d’espera del jet, en el cas que les

esperes siguin molt prolongades. “Per a una pime que gasti 150 mil euros en vols l’any, la nostra oferta li sortirà molt a compte! Un em-presari que tingui oficina a Mallorca i un client a Sicília haurà d’agafar més d’un vol al dia, pas-sar pel Prat, fer hores de cua, probablement quedar-se a dormir en un hotel a Itàlia... Tot plegat és molt més costós que agafar el Taxijet, amb el qual només ens haurà de dir on vol anar i a quina hora vol arribar, i de la resta, ja ens n’ocupem nosaltres!”, apunta Sanmartí.

Josep Vidal té 45 anys, és empresari-inversor i propietari d’un Eclipse 500. “He viscut a Amè-rica durant temps. Allà la cultura de l’avió en

propietat està molt més arrelada que al nos-tre país. Em van oferir comprar l’Eclipse 500 i no m’ho vaig pensar”. Vidal, que ha cedit el seu avió a l’empresa perquè l’exploti, apunta que gràcies a Taxijet millorarà en comoditat i ges-tió del temps.

LLEUGER I CòMODE

Seients tous, d’un color blanc trencat, més es-paiosos que en un avió comercial i amb un de-tall curiós a la part del darrere: una tira de pen-jadors perquè els clients hi col·loquin les ame-ricanes i no s’arruguin. Els Eclipse 500 o també anomenats Very Light Jets (‘avions lleugers’) tenen una autonomia de dos mil quilòmetres i

“Taxijet permet volar fins a Valladolid i sopar a casa. Tot plegat, per 1.600 € l’hora de vol”

Oci /// Taxijet

Un taxi per volar

1 ///

41ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

1 /// ELS AVIoNS SóN DELS ANomENATS ‘LLEUGERS’ I Amb UNA AUToNomIA DE 2.000 Km2 /// ToT I NéIXER L’ANy 2005, LA ComPANyIA No oPE-RARà FINS A FINALS D’AQUEST ANy3 /// TAXIJET FACILITA ATER-RATGES EN PRàCTICA-mENT ToTS ELS AERo-PoRTS SECUNDARIS4 /// LA ComoDITAT DELS SE-IENTS éS UNA CARAC-TERÍSTICA bàSICA DELS AVIoNS

2 /// 3///

4 ///

2///

poden aterrar a més de dos mil aeroports i ae-ròdroms de tot Europa i el nord d’Àfrica. “Pesen menys de 5 mil quilos, hi caben quatre passat-gers més el pilot i copilot, i poden volar tant a la mateixa alçada que els avions de llarg recorre-gut, com a 750 metres sobre el nivell de l’aigua, cosa que els permet aterrar a un ventall d’aero-ports molt més ampli que la resta d’avions”, ex-plica José María Fita, director de Negoci de Ta-xijet. Els Eclipse 500 tenen un consum de 220 litres per hora de benzina. “És la primera vega-da que podem comparar el consum d’un avió amb el d’un cotxe de luxe”, afirma Fita.

El negoci ha tingut bona acollida entre el sec-tor empresarial del Vallès, sobretot entre cambres de comerç i les indústries de la zona. “Són clients que s’han interessat en nosal-tres perquè els estalviem els viatges i les espe-res en el desplaçament a Barcelona. Sovint re-quereixen volar a aeroports secundaris i no-saltres els facilitem aterratges a gairebé tots ells”, explica Fita.

UNA FLOTA DE 30 AVIONS EN 5 ANYS

Taxijet va néixer l’any 2005, però no comença-rà a operar fins a finals d’any. “Tenim una car-tera molt alta de clients, que s’interessen i tru-quen diàriament, però encara no els podem donar el servei que requereixen perquè estem enllestint els darrers permisos per operar”, apunta el director de Màrqueting de l’empresa.

Tots dos directius reconeixen que el més fei-xuc en aquest tipus de negocis és adquirir els certificats adients, un procés que es pot allar-gar molts mesos. “Ara només ens cal aconse-guir la certificació d’aquest avió en l’àmbit eu-ropeu”, diu Franc Sanmartí.

D’aquí a 5 anys, Taxijet preveu tenir 30 avi-ons i, si pot ser, 15 jets en dos anys. “Si vo-lem operar com un taxi, n’hem de tenir uns quants a disposició del client”, diu Fita. Tot i ser un model de negoci innovador, els direc-tius de Taxijet estan convençuts que la idea atraurà totes aquelles pimes que facturin en-tre 10 i 100 milions d’euros l’any. “Els clients potencials són moltíssims, i no només per-tanyen a l’elit. Consultores, càrrecs directius de segon nivell, tothom que requereixi viat-jar a aeroports secundaris s’interessarà en nosaltres”, explica Sanmartí.

Del 100% dels clients que Taxijet aconsegueixi a partir del mes de desembre, el 10% es preveu que formin part del grup d’alts directius, i el 90% restant, empresaris de petites i mitjanes empreses. “En un futur, l’empresa ampliarà mercat entre clients estrangers que operin amb empreses catalanes i espanyoles i hagin de volar constantment a casa nostra”, apunta Fita. Tota la informació relativa a l’empresa es pot consultar a la web: www.taxijet.es. ///GEmmA CASTANyER /// FoToS: ISAbEL mARQUÈS

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

Dels pobladors ibers als senyors modernistes

Les restes del poblat iber de Ca n’Oliver i la ruta pels molts edificis modernistes que es conserven a la ciutat són els dos pilars sobre els quals se sustenta una visita de gran interès històric a Cerdanyola

Ciutats /// Una ruta per Cerdanyola

La Cerdanyola del Vallès urbana que coneixem avui és molt re-cent, data de l’any 1828. Però els jaciments i les restes trobades –moltes de les quals es poden veure al Museu de Ca n’Ortadó–

demostren que en aquest territori ja hi habita-ven humans fa 600.000 anys.

El millor testimoni de les construccions de se-gles passats a la zona és el poblat iber del turó de Ca n’Oliver. De grans dimensions, es calcu-la que va estar habitat entre els segles vi i i aC, fins que hi van arribar els romans, i forma part de la Ruta dels Ibers proposada pel Museu d’Ar-queologia de Catalunya. Des del turó es domina la plana del Vallès, i així les famílies de posició

elevada d’aleshores podien controlar els camps de conreu. La disposició dels edificis en terras-ses formaven un urbanisme regular i adaptat al pendent, i pel que sembla ben executat, ja que l’espai va tornar a estar habitat al segle x aprofi-tant-ne molts dels elements antics.

Marta Argelagués, tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament, explica que un bon moment per visitar el poblat és durant el Cap de Setmana Iber, que es fa una vegada l’any, i que s’organit-za a tots els jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers. A Cerdanyola es cuida especi-alment aquesta cita, i durant dos dies –acostu-ma a ser a principis d’octubre– es fan un munt d’activitats relacionades amb els pobladors i la manera de viure de fa 25 segles.

La majoria d’obra modernista és casa residencial, i per això mereix un punt i a part l’impacte visual que produeix el castell de Sant Marçal

L’empenta definitiva quant a visites al poblat, però, es preveu que es produeixi d’aquí a un any, quan s’inauguri un museu al costat ma-teix del jaciment, i que permetrà recuperar el perfil del turó, ja que s’està construint al forat on hi havia la pedrera i per tant és un projecte arquitectònic molt potent.

ESTIUEJANTS DE LUXE

Si val la pena desplaçar-se als afores de Cerdanyola per admirar el passat iber, no cal moure’s gens del rovell de l’ou per respi-rar modernisme. I això que, per desgràcia, amb les reformes urbanístiques dels anys seixanta es va eliminar un 80% del que hi havia a la ciutat.

1/// 2///3///

2///

4�ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

I és que no van passar gaires dècades del naixement de Cerdanyola del Vallès que aquesta va començar a rebre la visita d’il-lustres personatges –Enric Granados, Pau Casals, Ismael Smith, Josep de Togores, Josep Maria Roviralta, Alexandre de Riquer, Adrià Gual...–, que hi anaven a estiuejar. Eren els anys d’esplendor d’aquest moviment artís-tic, i a més es comptava amb un arquitec-te municipal que n’era un dels màxims re-presentants, Eduard M. Balcells. D’ell n’és la Rectoria, un dels edificis més emblemà-tics de la ciutat, encara que no es va comple-tar mai la decoració de les façanes. Es troba al carrer de Sant Martí, que es podria consi-derar l’eix del modernisme cerdanyolenc, ja que també hi trobem l’església nova de Sant Martí, de Claudi Duran amb capella del San-tíssim de Balcells, la Casa Mongay, del ma-teix Balcells, o Can Domènech, el primer te-atre-casino de Cerdanyola, obra de Gaietà Buigas cap al 1894, i reconvertit pel seu ne-bot Balcells en residència d’estiueig.

Seguint la mateixa via es deixa enrere el carrer de Sant Martí per passar al de Sant Ramon, també amb remarcables edificis de l’època: la Torre Vermella, on estiuejava una important família d’advocats i polítics, i atri-buïda a Buigas i Domènech i Muntaner, o la molt ben conservada Can Llopis, també obra del tàndem Buigas-Balcells.

La majoria d’obra modernista de Cerdanyola és casa residencial, i per això mereix un punt i a part l’impacte visual que produeix el cas-tell de Sant Marçal. És d’origen medieval, però amb una contundent reforma –Buigas i Balcells de nou– es va transformar en proto-modernista.

Tots aquests edificis i molts més formaran part ben aviat d’una ruta modernista que s’està acabant d’elaborar a l’Ajuntament, que des del maig del 2008 s’ha integrat dins la Ruta Europea del Modernisme. A més, la primavera vinent s’inaugurarà el Museu d’Art, que s’emplaçarà a l’edifici del teatre-casino. Quasi tota l’exposició permanent estarà dedicada al modernisme. Des de I’Ajuntament s’estan fent els passos perquè, quan arribi el moment, s’hagin recuperat per a la ciutat els vitralls titulats Les dames de Cerdanyola, que eren en aquest edifici i que ara formen part d’una col·lecció particular, però que representen tot un símbol per a la ciutat vallesana. /// XAVIER

AmAT /// FoToS: CEDIDES

1 ///

CASTELL DE SANT mAR-ÇAL, UNA DE LES CoNS-TRUCCIoNS méS ImPAC-TANTS DE CERDANyoLA2 ///

‘LES DAmES DE CERDANyoLA’, VITRALLS QUE VoLEN SER RECU-PERATS PER A UN FUTUR mUSEU3 ///

EL PobLAT IbER FoRmA PART DE LA RUTA CATALA-NA DELS IbERS4 ///

LA RECToRIA, UN EDIFICI moDERNISTA EmbLEmà-TIC AL CENTRE DE LA PobLACIó

4///

Patrimoni Cultural de Cerdanyola

Per a informació i visites concertades:

Tel. 9� 692 �� 22 / 9� �80 4� 00

www.cerdanyola.cat

[email protected]

[email protected]

Poblat de Ca n’Oliver

València, s/n (barri de Montflorit)

Cerdanyola

Museu de Ca n’Ortadó

Pl. de Sant Ramon, 2�-24

FITXA

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

DEL 6 DE NOVEMBRE AL 4 DE DESEMBRENEGOCIACIÓ COMERCIALMitjançant aquest programa formatiu, les persones assistents han de ser capaces d’es-tructurar paràmetres i punts de referència suficients per desenvolupar les habilitats ne-cessàries que comportin la conseqüència di-recta de la millora de les seves funcions ne-gociadores, principalment amb proveïdors i clients. D’aquesta manera s’aconsegueix més eficàcia i professionalitat necessàries per a l’èxit de qualsevol acció comercial i/o de contacte habitual extern i intern de l’em-presa que representen.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 6 DE NOVEMBRE AL 9 DE DESEMBRECOM ANALITzAR I INTERPRETAR UN BALANÇ I UN COMPTE DE RESULTATSL’objectiu del curs no és aprendre a portar la comptabilitat, sinó saber llegir i interpretar un balanç i un compte de resultats, de mane-ra que, amb una metodologia pràctica i sen-zilla, es pugui obtenir la màxima informa-

CURSOS I SEMINARIS

ció sobre l’evolució econòmica i financera de l’empresa.LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. de Francesc MaciàMÉS INFO: www.cambrasabadell.org

14, 21 I 28 DE NOVEMBRECOM FIDELITzAR ELS NOSTRES CLIENTSAquest curs va destinat a tots aquells pro-fessionals que tenen responsabilitat sobre un punt de venda o un grup o cartera de cli-ents: des d’encarregats d’establiments, ge-rents i propietaris de comerços, caps de màrqueting, key accounts... L’objectiu és veure el client com allò que més s’ha de cui-dar del nostre negoci, ja que només allò que prové d’ell són ingressos, la resta són des-peses. Entendre i saber com mantenir rela-cions amb ells que siguin satisfactòries per les dues parts.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. de Francesc Macià, ��MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

DEL 17 DE NOVEMBRE A L’1 DE DESEMBRESISTEMES DE RETRIBUCIÓ DE L’EQUIP COMERCIALTé com a objectius obtenir una visió global integrada de com portar a terme un procés

d’avaluació; millorar les habilitats per orien-tar els col·laboradors, i avançar cap a mo-dels que faciliten la flexibilitat i la individualit-zació de la retribució, d’acord amb els resul-tats assolits.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

17 DE NOVEMBRECOM ATRAURE I RETENIR ELS MILLORS VENEDORSEl curs pretén dotar l’assistent d’idees clau i d’eines per cercar, trobar, seleccionar, formar i gestionar per retenir els millors empleats, fent especial incidència en el cas dels depen-dents de comerços.


18 I 20 DE NOVEMBREL’ERGONOMIA COM A FONT DE SALUT LABORAL I PRODUCTIVITAT

El curs es basa en l’aplicació pràctica del mè-tode OCRA (Occupational Repetition Acti-on) partint dels coneixements teòrics que fo-

namenten el mètode. Dins de l’ergonomia dels llocs de treball, el mètode OCRA avalua el risc ergonòmic per moviments repetitius per cada una de les extremitats superiors, i detecta en quins punts del procés els ope-raris poden tenir un risc més elevat de sofrir una lesió laboral. A partir d’aquest estudi, es poden definir mesures enfocades als prin-cipals factors que causen la lesió per reduir-ne el risc.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAv. de Francesc Macià,��MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

2� I 27 DE NOVEMBRECOM OPTIMITzAR LA GESTIÓ ADMINISTRATIVA DE L’ACTIVITAT EXPORTADORA DE L’EMPRESACurs que té per a objectius sistematitzar la gestió de les operacions comercials d’exportació, des de la recepció de la comanda fins al cobrament en ferm, per tal d’optimitzar la dinàmica del departament d’exportació i sensibilitzar sobre la importància del rigor en l’elaboració dels documents referents a una exportació.


modificació dels continguts en l’edició d’en-guany, i que sigui un cicle més dinàmic i actual per als estudiants universitaris. A més de l’aprenentatge que els pot supo-sar l’assistència a les conferències, tenen l’incentiu que la participació en un mínim del 80% de les sessions els comportarà la suma d’alguns crèdits de lliure elecció en les carreres que estiguin cursant.

El cicle va començar el mes de setembre i durant l’octubre ja han tingut lloc algu-nes de les sessions, però en queden un bon nombre per als mesos de novembre i desembre. Així, el dia 12 de novembre, el consultor de projectes d’innovació Juli Mas farà la ponència Sistematització de la innovació: UNE 166:000. Una setmana més tard, el dia 19, David Vilarrubias, també consultor de projectes d’innova-ció, parlarà sobre la LOPD, la Llei orgàni-ca de protecció de dades. David Adrover, director de la IX Exporecerca, explicarà el funcionament d’una de les entitats que col·laboren en el cicle, l’Associació Magma, dedicada a l’ajuda a la recerca. Serà el dia 26 de novembre, mentre que el 3 de desembre, i per tancar el cicle, Domènec Escani l la , tècnic del Viver d’Empreses de Terrassa, farà la confe-rència titulada El desplegament dels plans d’innovació: el cas de Terrassa . Durant l’octubre les ponències van tractar qües-tions com el valor de la idea i com acon-seguir fonts de finançament per portar-la a terme, o l’explicació del programa Innova de la UPC. /// REDACCIó

Es posa en marxa el cinquè cicle De la Universitat a l’Empresa

Organitzat per l’Àrea d’Universitat i So-cietat del Coneixement de l’Ajuntament

de Terrassa, i amb el suport d’institucions i entitats locals com Cambra de Comerç de Terrassa, Fundació Cecot Innovació, Foment de Terrassa, Programa UPC Innova i Associ-ació Magma, i amb la col·laboració de l’Es-cola Universitària d’Enginyeria Industrial de Terrassa (EUETIT), es du a terme per cin-quena vegada un cicle de conferències per tal de promoure la innovació i fomentar la cultura emprenedora entre els estudiants universitaris. El programa ha canviat el nom genèric que tenia fins ara (Cicle de Confe-rències sobre Innovació) i s’ha passat a ano-menar De la Universitat a l’Empresa. El cicle no és anual, sinó que se’n van fer dues sessi-ons en el seu primer any, el 2006, i dues més l’any passat, i en total hi han assistit més de 200 alumnes.

El canvi de nom del cicle en aquest 2008 res-pon a l’objectiu per part de l’organització de fer visible la renovació en el format i la

Als estudiants participants els donen crèdits de lliure elecció per a la carrera

FORMACIÓ /// TERRASSA

Seu del Foment de Terrassa, una de les entitats que promou el cicle de conferències. /// ISAbEL mARQUÈS

4�B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

LLIBRES

‘DE LA CONTABILIDAD A LA INGENIERÍA’De la contabilidad a la ingeniería. Un paso útil e innovador supera el llenguatge comptable per introduir un pas desconegut, el de les Termòpi-les (metafòricament), que condueix a un esta-di superior que és el llenguatge de la ciència.

‘LA EMPRESA SEGÚN HOMER SIMPSON’El llibre s’inspira en els personatges d’Els Simpson per extreure consells sobre lideratge i gestió empresarial.

Autors: Fernando Mon-tero i Rafael Galán Gestión 2000

‘MIEDO A SER’Un llibre que obre els ulls a les dones sobre un problema cultural generalitzat que està evitant el seu progrés cap a alts càrrecs.

Autora: Carmen García Ribas Alienta Editorial

‘THE EXECUTION PREMIUM’Els autors demostren que les empreses que utilitzen un sistema for-mal d’implementació de l’estratègia superen la seva competència.

Autors: R.S. Kaplan i D.P. Norton Ed. Deusto

Autor: Esteban Sabater Gili

EMPRENEDORSTVNou canal de televisió per internet promo-gut per la Fundación Banesto que es vol convertir en un punt de trobada de les per-sones amb iniciativa empresarial.

www.emprenedorstv.com

WEBS

A TERRASSA +Diari digital d’actualització diària dirigit per Joan Manuel Oller que complementa l’edició impresa A Terrassa +, publicació editada per la Corporació Catalana de Comunicació.

www.aterrassa.cat

A SABADELL +Hemeroteca del diari A Sabadell +, en què es pot consultar tota l’actualitat publicada per aquest mitjà dirigit per Julià Guerrero.

http://paper.avui.cat/sabadell

ESPAI EMPRESARIALNetworking en l’àmbit comarcal, on em-presaris i directius de les empreses de di-verses comarques poden promocionar-se, donar-se a conèixer i associar-se.

www.espaiempresarial.com

SIGUI PROACTIU I OBTINDRÀ RESULTATS

La proactivitat comercial no té res a veu-re amb la popular hiperactivitat. Ja no val allò de dir “jo, comercialment, sóc molt actiu”. En els temps que corren,

el primer que podem fer és revisar tota la nos-tra estratègia comercial. Però, si us plau, canviï d’ulleres, tregui’s les de veure-hi de prop, i po-si’s les de lluny. I miri amb “nova energia men-tal”. Els mitjans que utilitza per arribar als seus clients són clars, estructurats i diversos? Les no-ves tecnologies formen part de les seves formes de contactar amb els seus clients? O al contrari, segueix centrant-se en els mateixos mecanis-mes de sempre, per allò que els clients ja hi es-tan habituats, ja hi té confiança... Alerta amb el continuisme! Perquè és còmode però perniciós: corren vents de canvi i cal diversificar.

Detall proactiu: desenvolupi noves formes d’arribar als clients potencials, que ha de pro-var abans, aplicant-les en alguna zona o en un grup de clients, per veure si funcionen, i des-prés, llanci-s’hi!

Per cert, ¿segueix vostè en contacte amb els cli-ents o camina molt ocupat amb temes finan-cers, de personal i ja no té temps?

Doncs, ja tenim un altre detall per proactivar: apliqui una reorganització i baixi a l’arena. Veu-rà que amb unes quantes trobades, torna a te-nir el “pols” del seu negoci. No s’oblidi que sen-se clients no hi ha negoci.

Ja hem proactivat el com. Ara és el torn de “amb què”. És a dir, toca analitzar les nostres propos-tes comercials; revisem-les des del principi fins al final, des del tipus de llenguatge que utilitzem, passant per la seva presentació, seguint pel seu atractiu per comparació amb la competència. Sap quina és l’opinió dels seus clients avui? O continua guiant-se per les seves percepcions, sense contrastar-les?

Detall proactiu : compari les seves propostes co-mercials amb les de la seva competència. Veurà com li resulta “inspirador”. I després posi’s al dia i apliqui el que li pugui resultar més rendible, se-gons el seu sector, o la seva clientela.

Finalment, porti un seguiment directe de tot el que posi en marxa, ja que el feed-back que rebrà dels seus clients li proporcionarà la informació necessària per anar ajustant les seves accions a allò que esperen ells de la seva empresa. Aquest, els ho asseguro, és un camí cap a l’èxit.

LEONORGARCíA MONTOLIU ASSESSORA COMERCIAL

JornadesES PRESENTA ALS EDITORS DE PREMSA GRATUïTA EL CERTIFICAT ISO DEL GRUP PREMSA LOCAL AENOR presentarà l’experiència de certificació de Premsa Local Sant Cugat en el marc de les Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta que tindran lloc els dies 19, 20 i 21 de novembre a l’Auditori Axa de Barcelona. El grup Premsa Local ha estat la primera empresa editora del sector de la premsa gratuïta comarcal a rebre aquest certificat i es tracta per tant d’una experiència pionera en el sector. Les Jornades Internacionals que organitza l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta serviran per debatre el moment del sector a partir d’una oferta de taules rodones i ponències en les quals intervenen editors, periodistes, publicistes i professionals d’arreu del món. Les Jornades giren al voltant de tres eixos temàtics: estratègia en temps de crisi; models d’èxit de la premsa gratuïta i cap als mitjans multicanal.

D’INTERÈS

[email protected]

RÀNqUING

Cada mes la revista B30 presentarà un rànquing actualitzat de les empreses de la demarcació de la Cambra de Terrassa que més han exportat.

OCTUBRE

1 TOP CABLE, SA Rubí

2 EUROFRAGANCE, SL Rubí

3 B. BRAUN SURGICAL, SA Rubí

4 INDCRE, SA Terrassa

5 ELASTOGRAN, SA Rubí

6 LENG D OR, SA Castellbisbal

7 LAMP, SA Terrassa

8 COOPERCROUSE-hINDS, SA Terrassa

9 DELTALAB, SL Rubí

10 MOEhS CATALANA, SL Rubí

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 7 DE NoVEmbRE DEL 2008

1. Inspiració Bauhaus Habi-tat ens proposa exercitar la ment amb uns escacs de vocació arquitectònica. Es diuen Karl i s’inspiren en la Bauhaus per crear formes abstractes i suaus. Fan ��,� cm per ��,�� cm i costen 1�0 €.

2. Des d’Elda fins a Hollywood Des de la seva fàbrica d’Elda (Alacant), la firma Magrit expor-ta sabates a tot el món. Els seus dis-senys, molt femenins i sofisticats, ja han calçat estrelles del cinema com Halle Berry i Sofia Coppola. La sabata de la foto pertany a la nova col·lecció de tardor de Magrit.

�. Estrictament necessari Els continguts de les bosses femeni-nes són un misteri. Hi podem trobar les coses més sorprenents i innecessàries. La bossa bandolera Jannu I de Kipling és petita però tan pràctica que només hi podreu ficar les coses imprescindibles. Les claus, el mòbil, el DNI, els diners i poc més. Està feta de pell i pertany a la col-lecció Vintage Leather. Perfecta per a fashionistes pragmàtiques, però no apta per a dones cargol.

4. Caçadors de tendènci-es… i de bolets La temporada de bolets encara es farà esperar una mica. Però en el món de la moda ja ha desem-barcat amb força. Per tal de compro-var-ho, només heu de fer un cop d’ull als botons de puny d’Etro de la fotografia.

�. Límit 24 hores Amb el nou bolígraf Replay Max (2,1� €) de Paper-mate, cap error no és irreparable. Porta una goma amb la qual podreu esborrar l’escriptura. Però compte! Al cap de 24 hores la tinta es torna permanent i ja no us quedarà altre remei que ratllar.

6. Idil·li tecnològic Es diu Vers, costa 199 €, està elaborat amb fusta de cirerer i et permetrà escoltar la músi-ca de l’Ipod i l’Iphone amb una quali-tat rotunda. Disposa de 14 funcions de control remot i té una grandària (19,2 x 14,2 x 14,2 cm) que encaixa a qualsevol espai petit.

4

6

1

�

�

2

Revista B30 nº9, Novembre 2008

Documents

Transcript of Revista B30 nº9, Novembre 2008