Revista B30 nº49, Juny 2012

Per conquerirnous mercats

10 claus

La revista econòmica del Vallès | Juny del 2012 | N.49 | 2 €

@revistab30

81

02030018009

00

04

9

"Barcelona ofereix la seva marca per vendre productes arreu del món" Xavier TriasAlcalde de Barcelona

entreVista /// P. 6

radar /// P. 8

impacte de la morositat a la pime

oPiniÓ /// P. 32

terres rares: els nous metallsJaume GinéProfessor de la Facultat de Dret d’Esade

inter-VieWs /// P. 15

stora enso at recycling forefrontB30 in English by:

mÉs

BananityLa xarxa social per compartir gustos

EntrevistaMartí Saballs, periodista

Àrea de descansCom sortir del forat de les excuses

En primera persona Carles Rodríguez, DG de Frigual

ESPECIAL PREMIS CAMBRA

3B30 JuNy DeL 2012 Km Zero

Juny del 2012si es conVoquen Premis És que encara som Vius

Fidels a la seva cita anual, a finals de juny la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa reunirà 500 empresaris en els Premis Cambra, que aquest any es celebren per primera vegada a Rubí. Guardons, sopar, ambient festiu i discursos per “distingir públicament l’esforç, l’esperit emprenedor i el compromís de les organitzacions envers el territori i la important tasca econòmica i social que porten a terme les empreses a l’àrea d’influència de la Cambra”, segons dicten les bases dels premis. En temps de vaques flaques, la imprescindible trobada empresarial serveix per mostrar que, malgrat tot, el cor de l’empresa segueix bategant al Vallès, encara que sigui més lentament i una mica més faltat d’oxigen. En aquest sentit i donades les circumstàncies, els Premis guanyen pes específic dins el portfoli de serveis que la Cambra presta al món empresarial –i per extensió al conjunt de la societat–, perquè penjar medalles no deixa de ser una magnífica fórmula per injectar moral i combatre el desànim i el pessimisme que domina tots els discursos. L’organització dels Premis, doncs són un motiu més per ‘fer pinya’ al voltant de la Cambra i de la seva causa, l’any que la institució s’ha reinventat per continuar sent competitiva en el mercat dels serveis a l’empresari. Com diu un dels empresaris guardonats, “si es convoquen els Premis, és que encara estem vius”.

"Barcelona ofereix la seva marca per vendre productes arreu del món"

xaVier trias /// ALCALdE dE BARCELonA

"Terres rares: els nous metalls"

Jaume GinÉ /// PRoFESSoR dE LA FACuLTAT dE dRET d’ESAdE

10 consells Per conquerir el mÓn

neix el clúster Pec4 de la uaB

com sortir del foratde les excuses

entreVista

6rotonda

32

Gas a Fons

34 GPs

38

Àrea de descans

40estaciÓ de serVei

42A l’empresa està prohibit parlar de crisi"

carles rodríGueZ /// GEREnT dE PInTER

B30 edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// President: Ramon Grau /// direcciÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// directora editorial: Carmen S. Larraburu /// director comercial: Pere Esquerda /// caP de redacciÓ: Víctor Solvas /// redacciÓ: Xavier

Orri, Laia Corbella, J.R. Armadàs, Bàrbara Padilla iKaitlyn Venezia /// ProJecte GrÀFic: eixida.cat /// FotoGraFia: David Fernández i Bàrbara Padilla /// maquetaciÓ: Sergi Felip /// assessorament linGüístic: Marta Morros /// administraciÓ: Anna Comella/// imPressiÓ: Gráficas de Prensa Diaria /// Premsa local sant cuGat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// redacciÓ: [email protected] /// administraciÓ comercial: Susanna Carmona /// diPòsit leGal: B-9826-2008 /// distriBuciÓ emPresarial: FUnDACIó CECOT FORMACIó /// PuBlicitat: 93 590 86 00 - [email protected] /// col·laBoradors de la ‘B30’: AJUnTAMEnT DE CASTELLBISBAL · AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · ASSOCIACIó SAnT CUGAT EMPRESARIAL · AXA ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CAMBRA DE TERRASSA · CECOT · CIT · EnDESA · ESCOLA SUPERIOR DE COMERÇ I DISTRIBUCIó · FIAC · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

15.000exemPlars mensualsDistribució a través dels quioscos del Vallès i

subscripcions. I també a patronals, empreses i institucions destacades de la zona

Encartada al ‘ELPUnTAVUI’ del Vallès Occidental

[email protected] / 93 590 86 00

És boque algunes cosesno canviïn mai

www.laCaixa.cat

A ”la Caixa” continuem creient que estar al teu costat ens durà molt lluny. Ahir, avui i sempre. Els nostres valors no canvien.

Patrocinador de l'Equip Olímpic Espanyol

’

radar

5B30 JuNy DeL 2012 radar

Palau-solitài Plegamans

Castellar

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Montcada

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

el Papiol

3

2

1

radar B30

rÀnquinG d’exPortaciÓ

CAdA MES LA REVISTA ‘B30’ PRESEnTA un RànquInG dE LES 10 EMPRESES dE LA dEMARCACIó dE LA CAMBRA dE CoMERç I IndúSTRIA dE TERRASSA quE hAn TRAMITAT MéS CERTIFICATS d’ExPoRTACIó FoRA dE LA unIó EuRoPEA A TRAVéS dE L’EnTITAT.

MAIG1 euroFraGance RuBí

2 B. BRauN SuRGiCaL RuBí

3 MoehS CaTaLaNa RuBí

4 LeNG D’oR CASTELLBISBAL

5 iPaGSa iNDuSTRiaL RuBí

6 ToPCaBLe RuBí

7 iNDCRe TERRASSA

8 BaSF PoLiuReTaNoS RuBí

9 FeRReR SAnT CuGAT

10 LiveN SAnT CuGAT

Continental, Gallo i Laes protagonitzen la segona trobada del Rubí Brilla

Una trentena d’empreses de la ciutat i diverses organitzacions van participar a la segona jornada de treball del projec-te Rubí Brilla, que va començar al gener passat. La jornada va servir per desco-brir experiències que empreses com Continental, Laes i Pastas Gallo han ti-rat endavant per millorar la seva compe-titivitat incidint positivament en el medi ambient. Així, el representant de Conti-nental va demostrar l’estalvi de 70.000 euros anuals que ha aconseguit l’empre-sa gràcies a una instal·lació d’aire com-primit i de generació de nitrogen. Per la seva banda, Laes ha apostat per la utilit-zació de làmpades LED, i Pastas Gallo per un sistema de control de consum energè-tic per corregir hàbits inadequats. D’altra banda, l’Ajuntament va informar sobre el conveni que estan a punt de signar la UPC i la ciutat per convertir Rubí en una ciutat de referència en recerca i formació en l’àmbit de l’eficiència energètica, fo-mentant la col·laboració entre estudiants i empreses locals.

El projecte City Walking guanya el premi Living Lab pensant en Terrassa

El projecte City Walking, de l’empre-sa UPC Barcelonatech, ha estat el ven-cedor del premi Living Lab Global Award 2012 per al repte estratègic que havia plantejat l’Ajuntament de Terrassa. El municipi havia plantejat la necessitat de crear un sistema integrat entre la ciu-tat, a través del seu entramat urbanís-tic i els seus equipaments i els presta-dors de serveis assistencials públics que fomentés i mesurés la pràctica d’activi-tat física, programant plans individuals com a element de promoció de la salut. El jurat ha valorat el projecte guanya-dor gràcies a la seva fórmula de soluci-ons integrades i accessibles per a tota la ciutadania. City Walking és un lloc web que inclou aplicacions mòbils que pro-mouen el passeig per la ciutat. La inici-ativa combina un sistema de seguiment de l’exercici fet amb la proposta de rutes i possibles visites a la ciutat, el comerç i els recursos que descobreixen a través de passejades temàtiques i un sistema de recompensa.

L’oficina d’Atenció de Sant quirze renova certificat de qualitat

El sistema de gestió i qualitat de l’Ofi-cina d’Atenció Ciutadana (OAC) va pas-sar, a mitjans de mes, per una auditoria de seguiment de l’empresa AEnOR per oferir i millorar de manera continuada l’atenció a la ciutadania de Sant Quirze. L’informe va constatar que el sistema de gestió de l’OAC manté un nivell de madu-resa avançat que, segons l’informe, és el producte de l’anàlisi de les dades, la revi-sió de la documentació i el desenvolupa-ment de processos de manera adequada. La diagnosi també va destacar l’interès de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per a la millora continuada dels mitjans tecnològics i per a la descripció detallada de tots els procediments que relacionen l’Ajuntament amb la ciutadania perquè siguin més àgils i fàcils i puguin arribar als veïns i les veïnes de la manera més senzilla i ràpida possible. AEnOR també va destacar com a punts forts de la millo-ra la disponibilitat de Wi-Fi i, de manera especial, la Targeta VIP-SQV com a facili-tat per als tràmits telemàtics.

21 3

l’indicador

Aquesta és la posició que ocupa des de finals del mes de maig el Vallès occidental en el rànquing de competitivitat a Cata-lunya, segons l’estudi sobre les dades del 2011 de la consulto-ria Adeg. La comarca supera així el Baix Llobregat i se situa només per sota del Barcelonès en termes de capacitat ex-

portadora i captació d’empreses d’alt valor afegit. El territo-ri ha destacat per sobre del Baix Llobregat en innovació, pel desenvolupament de béns de valor i pel desenvolupament de serveis financers i tecnologies de la informació, mentre que està per sota en infraestructures. /// FoTo: CeDiDa

2º

6 entreVista B30 JuNy DeL 2012

ha una ocupació de l’espai públic i aquest es degrada, però la discrepància és bona.

Barcelona continua sent la capital del mediterrani?Som la ciutat de la zona amb més poten-cial juntament amb Istanbul. Destaquem per la cultura, la creativitat i el coneixe-ment. Quan una persona jove d’Europa vol anar a una ciutat innovadora pensa en Londres, Berlín, París o Barcelona. Cada dia tenim més joves que vénen a fer coses, i això és extraordinàriament positiu. El se-güent pas és que d’aquesta força se’n de-rivin empreses amb capacitat per crear llocs de treball, i això no és tan fàcil.

i això com s’aconsegueix?Potenciant els aspectes més culturals i de creativitat. Ja hem fet apostes, com la ca-pitalitat de la indústria dels mòbils, que atrau gent i inversions. El sector de les smart cities també és molt ampli. Hem de veure com es creen empreses de to-tes les aplicacions i serveis tecnològics que es donaran, i hem de veure com po-sar-ho en marxa per aconseguir que mi-llori la vida de la gent. Hem d’aconseguir que les noves tecnologies estiguin al ser-vei de les persones, no de les administra-cions. Aquest és el repte.

la ciutat està deixant de banda la in-dústria més tradicional?No. Aquí també es treballa amb intensitat en camps com la medicina o la investiga-ció aplicable a l’agricultura. També tenim

gent que vol venir a invertir a Barcelona. El context és complicat, però som la ciu-tat espanyola amb més possibilitats per tirar endavant.

tot i això, ha estat un any mogut. com afecten els incidents del mobile World congress o els de la vaga general a la imatge de la ciutat?Això no fa mal a la marca. Si cada dia ens passés sí que acabaria afectant, però la in-quietud social no va en contra de la marca. El que fa mal és si acaba en violència, si hi

dèficit el 2012 i mantindrem el pagament a proveïdors a 30 dies. Hem fet una orga-nització interna important, i malgrat que no estem en una època d’inversions im-portants, la marca Barcelona cada dia és més potent.

quins són els projectes que defineixen la ciutat? Va ser molt important el fet de conver-tir-nos en la capital del mòbil, i també es-tem fent una aposta important pel mo-del smart city. No hi ha dia que no rebi

L’espera de Xavier Trias per ser alcalde de Barcelona va acabar el juliol de 2011. Un any després, analitza la si-tuació i la projecció de la ciutat, que manté la seva

marca i la intenta vincular a les poblaci-ons de la seva àrea metropolitana.

quin balanç en fa d’aquest primer any de mandat?Ha de ser positiu. En una situació econò-mica molt difícil hem aconseguit no fer

"Barcelona ofereix la seva marca per vendre productes arreu del món"

xavier trias /// Alcalde de Barcelona

Xavier Trias és una d’aque-lles cares de la política que s’han repetit durant les últimes dèca-des. Potser la seva mobilitat en-tre les diferents administracions nacionals i estatals li ha estalviat el desgast dels qui s’aferren a un mateix lloc durant tota la seva tra-jectòria. Metge de professió, les seves primeres passes en la polí-tica van estar vinculades al gre-mi. Després de passar pel Depar-tament de Sanitat i per la direcció de l’Institut Català de la Salut, Tri-as es va estrenar com a conseller de Salut de la Generalitat el 1988. El 1996, i encara al govern Pujol, va saltar a la conselleria de Presi-dència. Entre el 2000 i el 2004 va tastar la política estatal, des del seu seient de diputat de les Corts, fins que va tornar a la seva ciutat. Vuit anys d’experiència a l’oposi-ció, fins que, finalment, el 2011 va arribar a l’alcaldia de Barcelona.

el PerFil

un gat vell en la política nacional

després de passar per la Generalitat, les Corts espanyoles i d’estar a l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona, xavier Trias fa balanç del seu primer any al capdavant de la capital catalana TEXT: vÍCToR SoLvaS /// FOTOS: BÀRBaRa PaDiLLa

7B30 JuNy DeL 2012 entreVista

indústries energètiques i hem de millorar en logística, si Madrid ens deixa. Necessi-tem bones comunicacions per tren i car-retera per connectar-nos amb la resta del món. I tenim allò que ens diferencia de la resta de ciutats, que és el turisme, que ens permet aguantar millor la crisi.

en aquest sentit, al Vallès es diu que “Barcelona és la botiga de luxe i el Va-llès el magatzem”. Hi estaria d’acord?No sé si se li pot dir això a un veí de Sant Cugat. El que ha passat és que hem saltat la muntanya. Ha costat molt de temps, però Barcelona s’ha desbordat. Tenim 1,5 mi-lions d’habitants, però interactuem molt amb el territori i convivim amb les ciutats que ens envolten sense absorbir-les. Totes mantenen les seves particularitats, però formen el conjunt de l’àrea metropolita-na, que és el que dóna potència. Nosaltres sense el Prat o l’eix de la B-30 no seríem el que som. Això ens dóna força.

la indústria té lloc a Barcelona o és per a zones com el Vallès?Jo no vull que la indústria marxi de Barce-lona. No sóc dels que pensa que hi ha em-preses que han de marxar a la perifèria.

llavors, el Vallès ha de veure Barcelo-na com a competència?Al final tots competim alhora que som ali-ats. Formem part d’un tot, que és la gran àrea metropolitana, de la qual sóc un gran creient, però la gran força que tenim de cara a l’exterior és la marca Barcelona.

Tota aquesta zona té una activitat econò-mica que es dóna a pocs indrets del Medi-terrani, però és amb el nom de la capital, que ens hem de vendre.

abans parlava de les smart cities com una opció de sortida de la crisi, però es-tem preparats per crear empreses d’alt nivell tecnològic?I tant. Això és creure-s’ho i aplicar-ho. Tot-hom vol venir aquí i utilitzar la paraula Bar-celona per inventar coses que es puguin aplicar per al servei de la gent. I els inversors saben que si vinculen el seu invent a la ciutat el podran vendre arreu del món.

i això és aplicable a les zones perifèri-ques?És que quan diem Barcelona ens referim a l’àrea metropolitana. Nosaltres com a capi-tal oferim la marca per anar a San Francis-co a vendre els nostres productes. Si hi vas i dius que has treballat a Sant Cugat, no et sa-bran ubicar, però si dius Sant Cugat-Barcelo-na, ja ho tens. Això s’ha de fer bé perquè nin-gú es pensi que volem incidir sobre el funci-onament de les ciutats, però la nostra marca està a la disposició de la resta.

i quant a la formació estem preparats?Tenim gent molt bona...

Però cap universitat entre les cent mi-llors del món...Aquestes són estadístiques que no em crec gaire. Podem millorar les universitats, però no és veritat que no hi hagi gent molt ben

formada. De fet, ens treuen la gent. Te-nim els de Let’s Bonus, que tenen 300 nois joves treballant-hi... a tots aquests ens els vénen a fitxar. Crec que de ve-gades ens tirem pedres sobre la pròpia teulada. Tenim bones universitats, bo-nes escoles de negocis, gent amb una gran capacitat creativa. Després ve el pas que et deia abans: lligar la creativi-tat a l’empresa, i dels petits projectes crear grans indústries, fer-los explotar.

i podrem retenir aquest talent o els joves estan condemnats a “agafar el primer avió a londres a servir ca-fès”?Jo mateix vaig marxar quatre anys en acabar la carrera. En un món globalit-zat, pensar que no et mouràs és un gran error. La clau és que aquesta gent des-prés torni, i si hi ha oportunitats i s’es-pecialitzen en sectors que els permetin tornar ho faran. D’altra banda, en molts casos, els que marxen són els millors i aconsegueixen contractes, i nosaltres no podem competir en salaris.

Per acabar, quina Barcelona vol dei-xar i quina relació ha de tenir amb la perifèria?L’aposta per l’àrea metropolitana està feta. Comença en una situació difícil, amb la salut de les empreses en qües-tió. La meva il·lusió és fer una ciu-tat que es mantingui com a aparador al món, però també de benestar per als veïns.

Xavier Trias té perfils de Twit-ter i Facebook, però ja adverteix que “ningú es pot creure que l’al-calde de Barcelona es gestiona els seus perfils a les xarxes soci-als”. Tot i això, assegura que n’es-tà al cas, que rep els missatges i les mencions al seu iPhone i que se les mira per tenir una idea de com respira la ciutat. “El més im-portant de les xarxes socials és que et permeten estar en contac-te amb gent que de qualsevol al-tra manera no hi ha hauria manera de parlar-hi”, assegura. Tot i això, considera que cal prendre’s les re-accions dels usuaris de Twitter i Facebook des de la distància. “Si surts al carrer, la gent que t’atu-ra és per dir-te que ho fas molt bé, però pot ser que el 99% res-tant de la població pensi el contra-ri. A les xarxes socials passa just al contrari: la major part et men-ciona per dir-te que no en tens ni idea”. Amb una actitud distant, però sempre amb un ull pendent. Així interactua Xavier Trias.

xarxessocials

no hi ha dia que no rebi gent que vol venir a invertir a Barcelona. La situació és complicada, però som la ciutat espanyola amb més opcions per tirar endavant En el últims anys hem saltat Collserola. ha costat, però estem començant a interactuar amb el territori i a conviure amb les ciutats que ens envolten. Sense el Prat o la B-30 no seríem el que som ara mateixFormem part d’un gran tot, que és l’àrea metropolitana, però la gran força que tenim de cara a l’exterior és la marca Barcelona

8 radar B30 JuNy DeL 2012

El govern central injectarà des de principis de juny 35.000 milions d’euros a les empreses en factures retardades pels consistoris PER: X. oRRi

La morositat pública, una xacra empresarial de primer ordre

En el número dos del podi, Sa-badell. La ciutat vallesana re-cull el dubtós honor de ser la segona ciutat catalana amb més factures per pagar. En concret, acumula en deutes

24,7 milions. Per davant, Badalona. Per darrere, Vilanova i la Geltrú completa el podi de les administracions locals catala-nes amb una bossa de deutes més pesada. El trident és la punta de l’iceberg d’una si-tuació i un país que té en la morositat una rèmora empresarial de primer ordre. Nin-gú paga a l’hora: ni privats ni adminis-tracions, i les conseqüències són palpa-bles en xifres. La il·lustració en termes de competitivitat l’aportava Pimec en la pre-sentació d’un estudi a finals de maig se-gons el qual, entre una empresa catalana i una de francesa, ambdues amb les ma-

teixes condicions de facturació, la catala-na pateix uns costos de finançament de 192.000 euros l’any derivats de la morosi-tat. La seva veïna francesa, 108.000 euros l’any. “Per això és un dels elements de vi-abilitat i competitivitat clau per a les nos-tres empreses. Quan a una empresa li di-laten els terminis, necessita anar als mer-cats financers que, o no et financen o bé has de pagar un finançament molt alt”, ex-plica Antonio Cañete, portaveu de la Plata-forma Multisectorial contra la Morositat.

Una primera solució, com a mínim tem-poral, serà la mesura empesa pel govern central segons la qual tots els ajunta-ments hauran de pagar als proveïdors les factures retardades. El govern farà d’ava-lador de les administracions locals per-què, finalment, facin efectius els paga-

ments que tenen pendents. “S’ha de re-nunciar als interessos de la demora, però serà molt útil per a les empreses que es-tan ofegades per la falta de liquiditat”, ex-plica Carlos Párraga, consultor de Pár-raga i Rigol, agència exclusiva del Grup Cesce, Gestió integral del risc comerci-al. Malgrat aquest però, les empreses es-peren aquests diners amb candeletes. Les estimacions apunten que l’Estat vessa-rà prop de 35.000 milions d’euros al sec-tor privat en els propers mesos. “La me-sura és un estímul molt potent per al mer-cat”, afirma el president de Cecot, Antoni Abad, “serà una gran injecció que perme-trà reduir el circulant de les empreses. En altres paraules, el circulant és el negoci, i poder convertir-lo en líquid és crucial per al funcionament ordinari de les empreses en temps com aquests”.

1 /// QueiXa PaTRoNaL, TAnT PIMEC COM CECOT I ALTRES PATROnALS hAn VALORAT LA CÀRREGA QUE SUPOSA LA MOROSITAT PER LES EMPRESES

2 /// aNToNio CañeTe, SECRETARI GEnERAL DE PIMEC I PORTAVEU DE LA PLATAFORMA MULTISECTORIAL COnTRA LA MOROSITAT

3 /// CaRLoS PáRRaGa, COnSULTOR DE PáRRAGA I RIGOL, AGènCIA EXCLUSIVA DEL GRUP CESCE, GESTIó InTEGRAL DEL RISC COMERCIAL

SABAdELL éS LA SEGonA CIuTAT CATALAnA AMB un dEuTE MéS ELEVAT, AMB 24,7 MILIonS d’EuRoS, noMéS PER dARRERE dE BAdALonA

reportatge /// Morositat


Les xifres no apunten cap millora per a en-guany. El primer trimestre de 2012, la mo-rositat ha tornat a créixer tant a Espanya com a Catalunya. “Pel que hem pogut ob-servar”, explica Párraga, “des de fa un any està tornant a haver-hi una corba ascen-dent dels impagats per culpa del creixe-ment dels concursos de creditors”. D’acord amb les xifres de la consultora PwC, al tan-cament del segon trimestre 1.958 empre-ses havien entrat en suspensió de paga-ments, un 18% més que l’any anterior. “El problema és que de les empreses que en-tren en concurs, només un 5% en surt, i per tant paga els seus deutes”, explica Pár-raga que, des de la seva posició, ha ob-servat tanmateix un efecte positiu a tota aquesta situació: les empreses estan gua-nyant en eficiència i control del seu crèdit. “Abans un impagat quedava diluït en la fac-turació, ara la gent té tan restringit l’accés al crèdit que l’única manera de tenir liqui-ditat és la correcta gestió entre quan cobro i quan pago. El risc de crèdit es comença a tenir molt més en compte”, segueix aquest expert dedicat a l’anàlisi de risc.

SoLuCioNS?

El mercat no dóna senyals de resoldre per si sol una situació viciada entre la precarie-tat econòmica i un model cultural-empre-sarial que ha fet de la morositat una nor-ma. Des de Pimec, impulsors de la Llei con-tra la Morositat, han començat a posar les bases per a una reforma legislativa que ca-mini en la resolució d’aquesta problemàtica. “La llei va ser un pas històric, i està molt bé, perquè treu l’acord de les parts, que conver-teix en il·legal pagar a 400 dies per molt que les dues parts es posin d’acord. Ha establert unes pautes de pagament coherents. Ara ens cal fer un pas endavant, establint d’una banda un règim sancionador, però com a úl-tim recurs”, explica Antonio Cañete, secreta-ri general de Pimec. Per al representant pa-tronal, caldrà començar per posar en marxa un observatori de la morositat, “a l’estil fran-cès, que estudiï el nostre cas com a país, que plantegi com resoldre-ho cada cop millor i que vetlli perquè es compleixi la llei”. Més: crear figures no coercitives per cobrar, tam-bé seguint el model francès de mediació, en lloc de la costosa judicialització dels conflic-tes. I per últim, quan les mesures preventi-ves no hagin servit per res, habilitar sanci-ons efectives. Alguna cosa més? “Que d’una vegada es canviï el criteri del maridatge pel de caixa”. La traducció pagana: si ara tenies un impagat, havies de pagar l’IVA a Hisenda. Haguessis cobrat o no. La promesa de can-vi ha estat formulada pel govern espanyol. Queda posar-la sobre paper.

TaBLa RaSa

La mesura, més enllà dels entusiasmes ini-cials, amaga però un dubte crucial: i les factures futures, les pagarà a temps l’Ad-ministració? “Hem fet posada al dia, però ningú ens assegura que no torni a passar. És a dir, la factura d’aquest mes, es paga ara o la pagaràs d’aquí a un any? Seguirem amb els terminis de pagament que tenim ara? Aquest és el tema a resoldre”, consi-dera Abad. No en va, des de la seva posi-ció ha vist com la morositat de les institu-cions públiques (i també de les empreses privades) s’ha endut no poques empreses durant la crisi. Segons Cañete, “un terç de les empreses que han tancat a Espanya des que va començar la crisi ha estat per fal-ta de liquiditat, en total 163.000 empreses afectades per la morositat”. En un context d’estrès econòmic com el present i amb les entitats financeres negant-se a complir la seva funció primigènia, la de donar crèdit, moltes pimes han patit tensions de treso-reria que han compromès els seus destins. Les dues variables estan íntimament re-lacionades. “La morositat és directament proporcional a l’evolució del crèdit. Quan baixa el crèdit, creix la morositat”, explica Párraga, que considera que la situació en-cara anirà a pitjor. “Les exigències de provi-sions segueixen augmentant en el marc de consolidació bancària, de manera que les entitats financeres tenen menys recursos per donar crèdit, així que crec que en ter-mes generals la situació seguirà empitjo-rant”, aventura Párraga. Des de 2009, la rà-tio mitjana d’impagats ja ha crescut del 5% al 7,1% el 2011.

Ara bé, no s’havia aprovat una llei contra la morositat que establia claríssims termi-nis de pagament? “Sí, però té un petit pro-blema, i és que no té règim sancionador, de manera que hi ha molta voluntat, però la re-alitat és que funciona a mitges”, respon Pár-raga. El segueix Abad en la tesi: “És més avi-at un document de bones intencions que, en part, funciona. Suposa una certa pres-sió tant per a empreses com per a adminis-tracions, però res més”, tanca el president de Cecot. La realitat és que, al tancament de 2011, la situació és risible en compara-ció amb la resta del continent: en el cas dels terminis de pagament entre empreses, la mitjana dels països PIGS voreja els 102 dies, mentre que a la resta d’Europa oscil·la en-tre els 34 i 46. Si ja parlem d’administraci-ons, la diferència s’eixampla. Aquí es paga a 167 dies de mitjana, amb puntes que arriben als 500 dies en alguns sectors com el farma-cèutic o la construcció, mentre que a la res-ta del continent van dels 33 als 49 dies.

Comparativa internacionalPagaments de l’Administració, 2011 (dies)

Països nòrdicsTermini pactat 25Retard 8Termini real 33

Països centralsTermini pactat 32Retard 16Termini real 49

Països del sudTermini pactat 85Retard 82Termini real 167

Comparativa internacionalPagaments entre empreses, 2011 (dies)

Països nòrdicsTermini pactat 25Retard 9Termini real 34

Països centralsTermini pactat 31Retard 15Termini real 46

Països del sudTermini pactat 69Retard 33Termini real 102

Ratio mitjana d’impagats

2009 2010 20110

1

2

3

4

5

6

7

8

5% 5,1%

7,1%

Marc legal. Terminis d’acord amb la llei 15/20/2010

Calendari d’implantació EmpresaAdministració

pública

Empresesconstructores

d’obra civil

Des de l’entrada en vigorfins a 31/12/2010

85 55 120

Entre 01/01/2011i 31/12/2011

85 50 120

Entre 01/01/2012i 31/12/2011

75 40 90

*Aplicable entre l’1/01/2013 i 31/12/2013, i a partir d’aquesta data els contractistes d’obrahaurande pagar en els mateixos terminis que l’Administració Pública

A partir de 01/01/2013 60 30 60*

LA LLEI ConTRA LA MoRoSITAT hA FunCIonAT A MITGES PERquè no PREVEu un RèGIM SAnCIonAdoR

PIMEC RECLAMA LA InSTAuRACIó d’un oBSERVAToRI dE LA MoRoSITAT A ESCALA ESPAnYoLA


el Gremi de constructors no veu símptomes de millora

Gremi /// SABAdELL

el Gremi de Constructors d'Obres de Sabadell Comarca, que presideix l'em-

presari Melquíades Garrido, no veu "ni a curt ni a mitjà termini" una millora en el sector, ja que es manté el "clima d'atonia generalitzada des de principis d'any", tal com es va repetint en els darrers temps.

Segons el gremi, la situació per la qual travessa la construcció és "especialment difícil", ja que les mesures adoptades no han servit per a la reactivació del mercat, que segueix en una greu situació de crisi. El president del gremi considera que "du-rant el primer quadrimestre de l'any ha empitjorat la situació de moltes empreses que, tot i això, segueixen resistint i con-fiant en una millora que els deixi mante-nir la seva activitat". Tot i això, assegura que moltes es troben en una "situació lí-mit" i d'altres "no han tingut més remei que tancar".

La patronal del sector considera que les mesures adoptades fins ara, com la refor-ma laboral, han estat positives, però enca-ra insuficients, i reclamen la creació d'un "pla global d'actuació que faciliti l'estímul

inversor i l'accés al crèdit". El gremi con-sidera que les mesures fetes fins al mo-ment han estat aïllades i "sense un pla de xoc concret i efectiu".

El gremi preveu que la situació es mantin-drà de forma similar al llarg dels propers mesos i fins a finals d'any, i desconeix com pot evolucionar el sector durant el proper curs. Tot i això, Garrido apunta que "fins que no se solucioni l'estoc immobiliari que existeix a les entitats bancàries i mentre segueixi la restricció del crèdit a empreses no es millorarà". /// REDACCIó

Garrido demana un "pla de xoc" /// CEDIDA

ascamm va tancar el 2011 amb un creixement del 23%

Fundacions /// CERdAnYoLA

La Fundació Ascamm va anunciar a ini-cis de maig els resultats obtinguts el

2011. Segons el comunicat, el centre tecno-lògic va registrar un creixement del 23,7% amb uns ingressos situats als 12,2 mili-ons d'euros. L'entitat també va destinar un total de vuit milions d'euros en inver-sions destinades a noves instal·lacions i equipaments.

La Fundació va descriure el curs passat com de "plena expansió". De fet, el 2011 es va inaugurar el nou edifici destinat a investigació i a empreses de base tecno-lògica (EBT), amb laboratoris de robòti-ca, mecatrònica, compòsits, navegació i posicionament.

Dins d'aquesta política d'expansió, As-camm va inaugurar les seves oficines al Parc Científic de Girona, les noves instal-lacions de formació a Sabadell i va com-pletar l'absorció del Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i de l'Espai (CTAE). També el 2011 es va iniciar l'absorció del Centre Tecnològic de la Construcció (IMAT) que s'ha tancat el primer trimestre d'aquest 2012. De la mateixa manera, es va cons-

tituir la Unitat Conjunta de Recerca amb NTE-Sener.

Segons la memòria econòmica i d'activi-tats del 2011, Ascamm va desenvolupar 86 projectes d'R+D+I amb més de 200 empre-ses participants, i es va crear una nova em-presa de base tecnològica, Torrot Electric Europa, dedicada a la fabricació de motos elèctriques.

També va créixer l'esforç formatiu, amb més de 3,748 hores del nou postgrau de compòsits. /// REDACCIó

el president, antoni Peñarroya /// CEDIDA

els Premis Pimes mantenen el nombre de candidatures

Tot i la dura crisi, que des del 2008 ha acabat amb el tancament de 40.000

empreses a Catalunya, la 25a edició dels Premis Pimes manté el nombre d’empreses que aspiren a ser premiades, després d’uns anys en què havia disminuït el nombre de participants, a causa de la greu situació per la qual travessaven les empreses, segons va informar Pimec en un comunicat. En total s'han presentat 62 candidatures provinents de 51 empreses. Els Premis Pi-mes compten amb 4 modalitats: Pime més competitiva, amb categoria de micro, pe-tita i mitjana empresa; Comerç més com-petitiu; Premi Fundació Pimec als valors d’empresa i Premi a la Qualitat Lingüística en el món empresarial. El 63% de les em-preses que opten als premis s’han presen-tat a la categoria de pime més competiti-va; un 19%, als valors d’empresa; un 9%, al comerç més competitiu; i un 9%, a la qua-litat lingüística en el món empresarial. Els Premis Pimes s'entregaran l'11 de juny al Palau de Congressos de Catalunya. ///

REDACCIó

associacions /// CATALunYA

la cambra obre un nou programa de l'àmbit jurídic als mercats exteriors

La Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa va inaugurar el seu nou “Curs

avançat en l’àmbit jurídic internacio-nal”. El programa, que es realitza en col-laboració docent amb socis del despatx d’advocats Roca Junyent, compta amb una quinzena de participants i s’enfoca a les empreses exportadores que necessi-ten conèixer el marc jurídic que regeix en el comerç internacional.

La Cambra de Terrassa ha dissenyat el pro-grama per tal d’aclarir al màxim els con-ceptes jurídics i legals que l’empresa ne-cessita saber quan vol dur a terme una operació internacional. En aquest sentit, el nou curs ofereix als participants la pos-sibilitat d’aprofundir en temes com la con-tractació, les condicions generals de venda i contravenda internacionals, quins aspec-tes legislatius i fiscals cal conèixer, diver-ses pautes per a la resolució de conflictes i els procediments dels concursos interna-cionals o quines fórmules té una empresa per establir-se a escala internacional, en-tre d’altres. /// REDACCIó

camBres /// TERRASSA

el Gremi de Fabricants acosta el 'cloud' al tèxtil

Gremis /// SABAdELL

el Gremi de Fabricants de Sabadell, l'Agrupació d'Empreses Innovadores

Tèxtils, Leitat i el Centre d'Innovació Tec-nològica CTF (UPC) van donar inici, a mit-jans de maig, al cicle de seminaris "La in-novació al dia", que tenen com a objectiu oferir eines a les empreses del sector tèx-til del Vallès per millorar en el camp de la innovació. En aquesta primera jornada, la trobada va girar entorn de les opcions que ofereix el cloud al sector, amb la presenta-ció del projecte TextileCloud, impulsat per EyeOs en col·laboració amb Leitat i l'Agru-pació Tèxtil.

L'empresa experta en transferència de coneixements, Knowledge Innovation Market, va ser l'encarregada d'obrir la sessió amb la ponència de Joaquín Poley. L'encarregat d'Innovació de la companyia va parlar sobre les eines de gestió i col-laboratives com a element primordial en el desenvolupament dels nous produc-tes. Poley va mostrar recursos de baix cost i a l'abast de totes les empreses, com Li-quidPlanner, Doodle o Teambox, que poden servir per gestionar, seleccionar i explotar els resultats d'un projecte.

Per la seva banda, el fundador d'EyeOs, Pau Garcia-Milà, va descriure les solucions que pot aportar TextileCloud en la gestió de pe-tites i mitjanes empreses del sector. L'eina ofereix un sistema de gestió dels clients, control dels processos de disseny, control logístic dels enviaments i les recepcions, i la col·laboració amb els proveïdors i segui-ment de franquícies.

Aquestes jornades busquen ajudar les em-preses tèxtils de Vallès a desmarcar-se de la competència buscant noves vies d'actu-ació a baix cost. /// REDACCIó

Pau Garcia-milà, durant la sessió /// CEDIDA


Brussel·les, favorable a crear de peatges a les autovies

La Comissió Europea (CE) va donar, a mit-jans de mes, el seu suport a la propos-

ta de la Generalitat d’instal·lar peatges a les autovies i autopistes d’ús particular en tots els territoris del continent. Tot i això, les mo-tivacions europees són diferents de les del govern espanyol. Mentre la Generalitat bus-ca una certa equitat en la implantació de pe-atges en tot el territori espanyol, Europa vol posar fi a les mesures discriminatòries amb els conductors estrangers.

La idea pretén augmentar la contribució dels ciutadans a la construcció i el man-teniment de les carreteres, ja que passari-en a pagar pel seu ús, i no es crearien siste-mes com el de finestra, en què en algunes vies cal pagar per ús i en d’altres no. El co-missari de Transport, Sim Kallas, va fer re-ferència implícita als casos d’Àustria i Eslo-vènia, que van ser denunciats per la CE per imposar sistemes tarifaris clarament des-favorables als visitants forans. En tot cas, la Comissió es va limitar a donar les seves re-comanacions, i no s’espera que es creï una normativa sobre les tarifes aplicables als conductors privats que circulin per les vies de la Unió Europea.

arreu menys a catalunya. Pocs dies abans, el conseller de Territori i Sosteni-bilitat, Lluís Recoder, es va mostrar favora-ble a implantar peatges a totes les autovies de l’Estat, una mesura que el PP comença a incloure en els seus plans, però va apun-tar que aquesta mesura no podia afectar Catalunya.

Recoder va recordar que la meitat de les au-topistes catalanes són de pagament, mentre que a la resta de la xarxa espanyola el balanç baixa fins al 18%, per la qual cosa va demanar posar fi a la “discriminació”. /// REDACCIó

imatge del peatge de martorell /// CEDIDA

inFraestructures /// CATALunYA

a punt el conveni per recuperar el passeig de sabadell

associacions /// SABAdELL

han passat deu anys des del cobriment per obres del passeig de Sabadell.

L’eix central de la ciutat va tenir les prime-res afectacions en la instauració provisio-nal del Mercat Central, i més tard les obres dels Ferrocarrils han anat cobrint parts de la rambla de la ciutat. El principi de la solu-ció del problema podria arribar aquest mes de juny, quan està previst que es concreti el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de Sabadell per a la recuperació de la super-fície del passeig. Així ho va confirmar l’al-calde d’Urbanisme, Joan Manau, en decla-racions a LaVanguardia.com. El regidor va assegurar que el projecte “està definit” i que “no hi ha discrepàncies”.

De la seva banda, els comerciants del cen-tre aplaudeixen la pròxima resolució del cas, però demanen que el conveni se signi al més aviat possible. Segons asseguren, dues setmanes més d’espera són importants per als seus negocis. D’altra banda, asseguren que aquests anys d’obres han disminuït la competitivitat del comerç de la ciutat res-pecte a altres localitats de l’entorn. De fet, asseguren que el conveni s’hauria d’haver signat fa dos anys. /// REDACCIó

inici de les obres per la sortida dels FGc a terrassa

associacions /// TERRASSA

La Generalitat va tornar a posar en marxa les obres per acabar la sorti-

da d’emergència dels FGC a l’avinguda Abat Marcet de Terrassa a inicis del mes de maig, tal com es va concretar en els acords del mes d’abril entre el govern ca-talà i l’Ajuntament de Terrassa. Les previ-sions situen el final de les obres entre de-sembre de 2012 i gener de 2013, i l’objec-tiu és reduir els efectes de l’aturada de les obres d’allargament de la via dels Ferro-carrils a la ciutat fins que es trobin els 765 milions d’euros que han de servir per fi-nançar la seva finalització.

Juntament amb les obres per acabar les sor-tides d’emergència també s’urbanitzarà la superfície dels terrenys per tal de crear un pas de vianants i poder crear una nova zona de trànsit.

Aquesta ha estat l’última zona en què s’han reprès les obres, després que durant el mes d’abril passat comencessin els treballs de superfície per reobrir el camí del torrent Monner i crear l’accés a la font del Comú. Més endavant es reconstruirà la part nord del passeig 22 de Juliol. /// REDACCIó

la unió entre Viladecavalls i olesa s’acabarà el 2016

entre Olesa i Viladecavalls, el nexe d’unió entre el Baix Llobregat i el Va-

llès Occidental, només hi ha sis quilòme-tres de distància. Una distància menor, però pendent de resoldre per carretera, a espera de l’evolució d’aquest punt clau del quart cinturó. Després dels constants ajornaments en la data de finalització de les obres, es preveia tenir la infraestruc-tura acabada el 2014, però els pressupos-tos de l’Estat han tornat a allunyar la seva finalització, que ara s’espera el 2016.

La data de finalització s’ha anat endarre-rint any rere any, amb un retard acumulat que ja arriba als sis anys respecte als pri-mers plans. I a escala empresarial resul-ta una infraestructura clau: la seva cons-trucció permetria un enllaç ràpid entre la B-40 i l’AP-7, que facilitaria l’accés a Giro-na, que en l’actualitat es troba a l’altura de Cerdanyola.

La necessitat d’acabar la construcció de l’enllaç també sembla evident en l'àmbit pràctic. En la primera adjudicació es va aprovar un pressupost de 129,5 milions d’euros, que avui ja pugen als 175.

10 anys d’esPera. El tram entre les dues poblacions és relativament curt, però va camí de superar la dècada pel que fa a la seva construcció. La primera licitació va sortir el 2006, amb una previsió de 45 me-sos d’obres. Els últims pressupostos con-creten deu anys d’espera.

En declaracions a El Mundo, el president de La Cambra de Terrassa, Marià Galí, assegu-rava que l’espera genera “frustració i indig-nació”, i recordava que la idea de la conne-xió entre Abrera i Granollers és vigent “des de fa més de 20 anys”. /// REDACCIó

inFraestructures /// VILAdECAVALLS

2006Primer PressuPostAquest va ser l'any en que es va fer

la primera licitació per la construc-

ció del tram del IV Cinturó. En aquell

moment, es preveia una despesa de

129 milions, que avui ja puja als 175


unnim necessita 48 m per complir amb la llei financera

Les noves exigències del govern es-panyol per encarar la reforma finan-

cera que es va aprovar a mitjans de maig afecten les necessitats de provisions de les entitats. En concret, Unnim necessi-ta 48 milions d’euros en provisions per complir amb les noves exigències gover-namentals que pretenen sanejar i netejar d’actius immobiliaris el sector financer.

Les noves provisions s’inscriuran en el procés d’absorció amb el BBVA, tot i que l’operació no es farà efectiva fins al mes de juliol. És per això que Unnim va pre-cisar en el comunicat que va enviar per informar sobre les noves condicions d'aprovisionament que la xifra de 48 mi-lions d’euros era un primer càlcul provi-sional fet just després de la publicació del decret llei referent a la reforma finance-ra. Les previsions d’Unnim Banc inclouen fer-se amb els requeriments addicionals de provisions que resultin dels resultats de 2012, que ja inclouran l’impacte de la integració del BBVA.

De la seva banda, el BBVA va anunciar que les provisions addicionals que li exi-

geix la reforma pugen fins als 1.800 mili-ons d’euros. El banc assegura que les exi-gències no tindran conseqüències en els resultats del grup per al 2012 i tampoc condicionaran la seva estratègia d’actu-ació pel que queda d’any.

En termes generals, les noves exigènci-es d'aprovisionament requereixen fins a 60.000 milions d’euros al total de la banca espanyola, però la meitat de l’es-forç recau sobre les cinc grans entitats: Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Banco Popular. /// REDACCIó

entitats d'estalVis /// TERRASSA

seu d’unnim a terrassa /// CEDIDA

el sabadell culmina la integració de Banco urquijo

el Banc Sabadell va concretar a finals de maig la integració de Banco Urquijo a

la seva estructura, després d’obtenir l’au-torització preceptiva del Banc d’Espanya. Es tracta d’una operació que ja va ser anun-ciada en les setmanes anteriors i que esta-va pendent de culminar-se. La integració comporta la creació d’una direcció de ban-ca privada sota un model unificat de ges-tió per tal de donar un nou enfocament a aquesta branca del negoci i millorar el ser-vei personalitzat que reben els clients.

El banc vallesà considera que la integra-ció permetrà millorar l’eficàcia comercial del grup, ja que mantindrà l’experiència i la trajectòria de Banco Urquijo en l’activi-tat de banca privada, i es complementarà amb el posicionament propi del grup, que és un referent en la gestió de rendes altes a Espanya. La sinergia busca també reduir la complexitat estructural existent fins al moment en el sector.

Al capdavant de Sabadell Urquijo Banca Privada, que és el nom que adoptarà, hi haurà Ismael Picón. El grup resultant ges-tionarà 28.000 clients i un volum de negoci

superior als 24.700 milions d’euros, i dis-posarà d’una xarxa de 30 oficines i centres d’atenció especialitzats arreu de l’Estat.

El director adjunt de Banc Sabadell i res-ponsable de Mercats i Banca Privada, Ra-món de la Riva, va valorar la integració de Banco Urquijo com una possibilitat d'“unificar i aprofitar millor les capaci-tats comercials, de desenvolupament de nous productes i de servei al client que té el grup per tal de millorar el servei al cli-ent i obtenir un increment de l’eficiència operativa global”. /// REDACCIó

entitats d'estalVis /// SABAdELL

Picón será el director de l’entitat /// CEDIDA

microBank finançarà els joves emprenedors

MicroBank i l’Institut de la Joventut (INJUVE) van renovar, a mitjans de

maig, el conveni de col·laboració que mantenen per promoure el finançament de projectes empresarials de joves empre-nedors. Fins avui, aquesta col·laboració ha culminat amb 142.429 préstecs per un import de 887,3 milions d’euros.

Durant la roda de premsa de la signatura del conveni, el secretari d’Estat de Serveis So-cials i Igualtat, Juan Manuel Moreno, va va-lorar aquest projecte com a positiu, ja que considera que “ajudarà a combatre l’alta taxa d’atur juvenil que hi ha a Espanya en aquests moments” i perquè “encaixa amb les actuacions que el Govern té previst im-pulsar per afavorir l’entrada dels joves al mercat laboral”.

El director general d’INJUVE, Rubén Urosa, va avançar que els responsables de Joven-tut autonòmics ja han sol·licitat entrar en aquest conveni per poder arribar a un nom-bre més gran de joves.

La inversió del banc social de La Caixa per a aquesta iniciativa és de 10 milions d’eu-

ros, que es destinaran a finançar els projec-tes promoguts per emprenedors menors de 35 anys amb dificultats per accedir al sis-tema creditici tradicional. El conveni tam-bé preveu el foment de la creació de projec-tes innovadors.

De fet, aquesta feina ja va començar el 2011. L’any passat, l’INJUVE i MicroBank van con-tribuir a la posada en marxa de més de mig centenar de projectes empresarials amb una inversió de gairebé un milió d’euros. La quantia màxima dels microcrèdits és de 25.000 euros. /// REDACCIó

entitats d'estalVis /// CATALunYA

conrado i moreno, durant l’acte /// CEDIDA

Descobreixtotes les nostres

ofertes

902 808 676 • descuentosviviendaspiscina.com

* Im

po

sto

s no

incl

oso

s. 6

.00

0 €

de

des

com

pte

no

acu

mul

able

am

b a

ltre

s o

fert

es.

Més clar, l’aigua.

Habitatges & PiscinaDes de 90.000 €

FINS AL100%DE FINANÇAMENT

6.000 €DE DESCOMPTE SI RESERVES ABANSDEL 30 DE JUNY

Últimshabitatges

Jaume I, 10 MATADEPERA Habitatges de fi ns a 2 dormitoris Plaça de garatge i traster disponibles.

Preu des de: 90.000 €*

A pocsminuts

de la platja

Onze de Setembre / Sant Pere MONTBRIÓ DEL CAMP Cases adossades amb jardí privati zona comunitària àmplia.

Preu des de: 235.000 €*

Molt bencomunicats

Pau Muñoz i Castanyer, 26 SANT CUGAT DEL VALLÈS Habitatges en una excel·lent zona residencial consolidada.

Preu des de: 330.000 €*

-47%

Blaumar i Baluard SANT PERE DE RIBESUrbanització de luxe amb vistesal mar. Vigilància 24 hores.

Preu abans: 470.594 €Preu ara: 250.000 €*

470.594 €470.594 €470.594 €

-22%

Santander, 44SANT VICENÇ DELS HORTSHabitatges molt assolellats amb zones comunitàries excel·lents. Plaça de pàrquing i traster inclosos.


299.630 €299.630 €299.630 €

Pàrquing i trasterinclosos

Marquès de Montoliu, 14 TARRAGONAPisos de 2-4 dormitoris situats en una zona residencial excel·lent.

Preu des de: 200.000 €*

-34%

Av. Capellans, 10 SITGESHabitatges exclusius en un complex residencial enjardinat. Qualitats excel·lents.


485.000 €485.000 €485.000 €

Acabatsde primera

qualitat

Joan Coromines, 2 GRANOLLERSHabitatges de 2-4 dormitoris, dúplexs i plantes baixes amb patis.

Preu des de: 187.000 €*

OBERTA LA LLISTA D’ESPERA

En el sector “El Lledoner”

Ripollès, 98-120GRANOLLERSConjunt residencial de 2-4 dormitoris amb una zona comunitària excel·lent.

Preu des de: 188.571 €*


-35%

Pere Calders, 16-22 SANT CUGAT DEL VALLÈS Habitatges de 2 i 3 dormitorisTranquil·litat i confort amb zones enjardinades.


385.000 €385.000 €385.000 €

Comunicació excel·lent

Benet i Cortada, 24-34SANT CUGAT DEL VALLÈS Habitatges d’exterior amb terrassesi plantes baixes amb patis privats.

Preu ara: 252.572 €*


Pàrquing i trasterinclosos

Roc Codó, 45-51 SANT CUGAT DEL VALLÈS Obra nova amb acabats de primera qualitat. Àmplies terrasses i jardins.

Preu des de: 344.000 €*


SV_265x330_B30_pisci_Catalunya_cat.indd 1 16/05/12 11:15


on the road

Lately I’ve had the sensation that the gov-ernment’s making up their economic

policy as they go along and I’m sure I’m not the only one. Improvisation is a fine thing, but it doesn’t exactly instill confidence or calm people’s already frayed nerves, let alone appease the markets. What Spain’s economy desperately needs is a properly thought out road map with short-term goals to get the country out of its current unstable predica-ment regarding the debt markets and bank-ing sector and long-term objectives related to the economy’s structural faults – tack-ling unemployment, deleveraging private debt, dealing with fiscal policy, improving the country’s competitiveness and making up for a lack of strong industries. Obviously, some swift action has to be taken as soon as possible but that’s no excuse for hasty plan-ning and half-baked ideas – for instance the so-called ‘tax amnesty’ springs to mind. The country needs and deserves a sound and re-sponsible plan with deliverables and mile-stones that restore the confidence we lost many Fridays ago. A map for the road we’re on, but let’s hope it’s not, like in the Talking Heads song, a Road to Nowhere.

tHe article///Peter Lindsey

la cambra organitza 110 reunions al golf Pèrsic Els empresaris de la zona valoren la qualitat dels productes espanyols

internacionalitZaciÓ /// CAMBRA dE TERRASSA

vuit dies de missió al golf Pèrsic van servir perquè onze empreses catala-

nes concretessin fins a 110 contactes de negoci amb agents econòmics de l’Arà-bia Saudita, els Emirats Àrabs i Oman. En aquest temps, els empresaris catalans han vist com els seus productes eren valorats a la zona i han pogut considerar les seves oportunitats d’expansió.

La primera aturada en la missió organitza-da per la Cambra de Terrassa va ser l’Arà-bia Saudita. Amb gairebé 28 milions d’ha-bitants, el país basa la seva economia en l’explotació dels recursos petroliers i d’hi-drocarburs. Gràcies a la suma de recursos destinats a aquesta activitat, el país està obert a la importació de productes. Un al-tre punt favorable és el seu ritme de crei-xement, que se situa sobre el 2,5% anual.

L’altra cara de la moneda és Oman, que ha optat per una política proteccionista, fins

al punt que demana que almenys un 51% del capital de les filials estrangeres al país estigui en mans d’un inversor local. És per això que els contactes al país han servit per buscar bons socis d’entrada.

En aquesta zona, els sectors amb més opor-tunitats són el mèdic, l’hospitalari, el de la construcció, les noves tecnologies i la seguretat.

L’altre gran mercat visitat ha estat el dels Emirats Àrabs que, tot i patir la crisi, man-té un caràcter obert i flexible, on les empre-ses estrangeres es poden establir amb un 100% de capital forà.

Les grans oportunitats al país estan en el tu-risme, els serveis, la logística i les finances. A Abu Dhabi les opcions es multipliquen en perfils més industrials. /// REDACCIó

aB-Biotics obre les portes del mercat sud-americà

L’empresa de biotecnologia AB-Biotics, amb seu a Bellaterra, entrarà al mer-

cat sud-americà gràcies a dos contractes de llicència per al Brasil i Veneçuela. Els acords es van anunciar a inicis de maig, i genera-ran un volum de negoci de 2,5 milions d’eu-ros per a l’empresa catalana entre 2012 i 2016. La companyia anirà de la mà de Bio-lab, el segon laboratori més important de capital brasiler i líder en la prescripció de medicaments cardiovasculars, per la dis-tribució del probiòtic AB-Life. L’altre part-ner al continent serà Leti S.A.V., líder far-macèutic a Veneçuela, que també distribu-irà la solució al país els propers cinc anys.

Els cofundadors i consellers delegats de la companyia catalana, Miquel Àngel Bonac-hera i Sergi Audivert, han valorat els acords com una mostra de “l’aposta d’AB-Biotics per esdevenir un referent internacional”. Els empresaris han destacat els actius pa-tentats per la companyia arreu del món, i han assegurat que la intenció els pro-pers dos anys és “signar grans contractes de llicència en diversos mercats”. Seguint aquesta línia, la companyia va signar l’oc-tubre passat un acord amb Lacer Farma per

internacionalitZaciÓ/// AB-BIoTICS

la distribució farmacèutica d’AB-Life a Es-panya i Andorra. L’entrada al Brasil i Vene-çuela suposa un pas més en la seva projec-ció internacional.

El producte en qüestió és una solució ca-paç de reduir els nivells de colesterol total entre un 14 i un 18%, com demostra l’estu-di clínic realitzat per l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid. Segons la companyia, AB-Life presenta una eficàcia molt superi-or a la resta de productes similars del mer-cat perquè no se centra en el colesterol alimentari. /// REDACCIó

equip d'aB-Biotics /// CEDIDA

l'Àrabia saudita registra un creixement del 2,5% anual i és un mercat obert /// CEDIDA


Stora Enso is a Finnish pulp and paper manufacturer seeking innovative solutions based on the use of renewable materi-als. Headquartered in Helsinki and with nearly 30,000 em-

ployees in more than 35 countries worldwi-de, the company is dedicated to minimizing their carbon footprint.

In 1998, Stora Enso acquired a paper mill in Castellbisbal, a short 20 kilometers from Bar-celona’s city center. The mill, which has been running since 1964, started out producing around 20,000 tons of board. Today, with 260 employees, the Catalonian’s current ca-pacity is 160,000 tons of board per year.

“The location of our plant is perfect,” said Juan Vila, mill manager. “We use what we call the urban force, which is Barcelona’s printing industry and the community that collects paper. Then, we use that paper here.” He added: “Approximately 90% of the raw materials we use are collected in the communities here. Tetra Brick is a big part of our products; we use all the tetra bricks from Spain.” Tetra brick, what Vila is refer-ring to, is used beverage packaging, like that

of juice boxes or milk cartons. The big bins that are scatered throughout Barcelona hold what may look like garbage to most but raw material or new energy in the eyes of Stora Enso. After the beverage cartons are sorted out, they are transported to the Bar-celona mill where the re-birth of these pro-ducts begins. According to Vila, each year the mill recei-ves about two billion used beverage cartons from a radius of 1,200 kilometers. Cartons come from all over Spain, France, Portugal and the United Kingdom. With these cartons, the company then makes board, which is the base material used for packaging.

leaVinG no Waste BeHind

With Stora Enso’s diligent sustainable ef-forts, the company has achieved in reus-ing all consisted parts, including fiber, plas-tic and aluminum. “We are in an area where people like recycled paper and board better, it is what sells more here,” said Vila. In Spain, the board is about 75 percent recy-cled and 25 percent virgin paper, meaning never used before- compared to countries in Northern Europe, that use about 80 per-

cent virgin paper and only 20 percent recy-cled, explained Vila.

innoVatiVe solutions

Stora Enso mills are dedicated to cutting down their emissions on the environment. Their pace of innovation moves quickly as they use advanced control technologies to uncover new ways to reuse and recycle waste. However, what is unique about Sto-ra Enso’s Barcelona mill is that it is the first and only mill in the world to use the pyroly-sis technology for widespread recycling of plastic and aluminum.

The process, pyrolysis, involves heating up the material of an element without the par-ticipation of oxygen. The word is coined from the Greek-derived elements pyr “fire” and lysis “separating”. The process is noth-ing new, as it is used heavily in the chemical industry and also plays an important role in cooking procedures such as baking or fry-ing. However, the bright minds at the Bar-celona mill took this idea and used it as a re-cycling technique; producing gases and oils used as energy at the mill. “Through this unique process, we produce gas to make electricity and steam,” said Vila. “This way, we are more environmentally efficient.”

By recycling plastic and aluminum, the mill saves an astonishing 20,000 tons of waste annually. The mill makes the steam and then sells the unused electricity, not only benefitting the environment but also in-creasing revenue for the company. In the 2011 fiscal year, Stora Enso Barcelona gen-erated net revenue of 143.5 million euros. “I’ve been here 16 years and we essentially have the same product, but it’s the way you service the product. It’s the price, the quali-ty, we are very environmentally conscious. People say its impossible to recycle tetra bricks but it is not. We believe in it. What we are making is a commodity.”

As for what’s next, Vila says the future will be in recycling difficult materials from fast food restaurants and cafeterias. “It’s the fu-ture, and we are on the forefront.”

Juan vila, manager at Stora enso Castellbisbal /// BÀRBARA PADILLA

For Stora Enso, there is no such thing as waste. Stora Enso is a Finnish pulp and paper manufacturer seeking innovative solutions based on the use of renewable materials PER: KaiTLyN veNeZia

stora enso at recycling forefront

inter-VieWs /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

1 reneWaBle

REnoVABLE2 carBon FootPrint

IMPACTE ECoLòGIC3 mill

FàBRICA dE PAPER4 Board

CARTRó5 raW materials

MATèRIES PRIMERES6 Bins

ConTEnIdoRS7 scattered

dISPERS8 to sort out

CLASSIFICAR9 to cut doWn

REduIR10 uncoVer

dESCoBRIR11 WidesPread

ESTèS12 to coin

EnCunYAR13 steam

VAPoR14 commodity

MERCAdERIA15 ForeFront

PRIMER PLA

Glossary

uBiCaCiÓ: CASTELLBISBAL

TReBaLLaDoRS: 260

aNy De CReaCiÓ: 1998

stora enso


empresa /// Bananity

Facebook pels amics, Twitter per la informació i Bananity per les aficions. L’empresa, amb seu a Sant Cugat, proposa una nova fòrmula per les xarxes socials. del Vallès al món PER: viCToR SoLvaS

La xarxa social per compartir gustos i recomanacions

1 ///

1 /// BoN aMBieNT, ALBERT MARTÍ ESTÀ AL CAPDAVAnT DE L'EMPRESA, QUE VOL PROJECTAR A LA XARXA I En EL SEU FUnCIOnAMEnT UnA IMATGE DE BOn AMBIEnT/// BÀRBARA PADILLA

1 ///

Facebook s’ha convertit en l’ei-na indispensable per contac-tar amb els amics i xafardejar sobre la vida dels companys de primària als que havíem per-dut la pista. Per la seva banda,

Twitter s’ha consolidat com la xarxa amb més potencial per les comunicacions, grà-cies a la circulació constant d’informació. Bananity podria ser la peça que completi el mapa de les xarxes socials. Els seus usu-aris poden buscar els seus amics, i tam-bé parlar d’actualitat, però l’objectiu de la xarxa de la banana és crear cercles d’in-ternautes units pels seus gustos i les seves aficions. “Volem que Bananity sigui la pri-mera web basada en les coses i no en les persones. Busquem saber en què són ex-perts els nostres usuaris i quins són els

mateix que va passar amb el videojoc es podria haver donat amb cinema, cuina o qualsevol altre tema”, apunta Sanfeliu.

Només un any després de la seva funda-ció, i encara en versió beta, l’empresa comp-ta amb una plantilla de vuit treballadors i una xarxa superior als 20.000 usuaris. La clau del seu creixement pot ser la quanti-tat d’ítems sobre els que es pot fer un Love / Hate, o el debat constant que es genera so-bre els temes més populars. Però, a nivell tècnic, la clau de l’empresa és el desenvolu-pament d’un algoritme precís, que encerti en les recomanacions als usuaris.

Sobre aquest terreny està treballant l’equip de desenvolupadors de Bananity, amb dues vies per explotar: per una ban-

seus interessos i, a partir d’aquí, crear les xarxes de relacions”, explica María San-feliu, responsable de marketing de l’em-presa.

La història de Bananity encara no ha inspi-rat cap guió de Hollywood, com ho va fer el fundador de Facebook, però il·lustra amb exactitud el que pretén l’empresa. Els seus fundadors, en Pau Garcia Milà i en Sergio Galinao, es van trobar una tarda, com mol-tes vegades abans, per passar les hores matant marcians en un joc japonès poc co-negut. La guspira que va encendre el pro-jecte va arribar quan es van trobar amb un obstacle insalvable. En aquell moment van veure que no hi havia manera de trobar re-comanacions, guies o converses accessi-bles per solucionar el seu problema. “I el

“VoLEM quE BAnAnITY SIGuI LA PRIMERA WEB BASAdA En LES CoSES I no En LES PERSonES”, ASSEGuRA LA RESPonSABLE dE MàRquETInG, MARíA SAnFELIu


2 /// MiSSaTGe COM SI D'UnA MÀXIMA VITAL ES TRACTÉS, LA CASA BAnAnA FUnCIOnA SOTA LES ORDRES D'AQUEST PRInCIPI: "AJUDA LA GEnT A IMPULSAR LES SEVES PASSIOnS"

3 /// eQuiP JoveL'EMPRESA ES VA LLAnÇAR FA POC MÉS D'Un Any, I hA REUnIT Un EQUIP JOVE DE PROGRAMADORS I TREBALLADORS IMPLICATS En EL PROJECTE

4 /// MéS De 20.000 uSuaRiS TOT I SER UnA nOVETAT En Un MERCAT TAn COMPETITIU, BAnAnITy JA hA EnGAnXAT 20.000 USUARIS I ESPERA MULTIPLICAR LA XIFRA En EL PROPER Any/// BÀRBARA PADILLA

da, la recomanació de bananes en funció dels gustos seleccionats, i, d’altra banda, la recomanació d’altres usuaris per crite-ris de loves i hates clicats. “Vam comen-çar amb una versió molt bàsica, i a mesura que tenim més ítems registrats més hem pogut millorar el sistema”, conclou San-feliu.

uN eNToRN iDeaL

Pensar en una empresa de noves tecnolo-gies i centrada en el món de les xarxes so-cials és transportar-se a California, en un entorn pensat per aquest tipus de com-panyies. Però Bananity es troba a Valldo-reix, i des d’allà vol donar el salt a la res-ta del món. “Sempre ens pregunten si és possible crear una empresa com aques-ta des d’aquí, i la nostra resposta és, i per què no?”. El director general de l’empre-sa, Albert Martí, concreta aquest discurs assegurant que aquest camí que explo-ren per primera vegada és “una oportuni-tat, perquè no sabem què ens trobarem”. Però aquesta incertesa, més que preocu-pació genera il·lusió entre els treballadors de la xarxa.

De fet, l’empresa ha creat el seu propi en-torn favorable per la innovació. La casa ba-nana, tal i com la coneixen, té vistes als peus de Collserola, i s’han buscats veïns com l’empresa WineSocial, amb els que comparteixen idees, experiències i cates de vins al migdia. La voluntat és traslla-dar tot el positivisme de l’empresa a la xar-xa i als seus usuaris. “La banana és la frui-ta que agrada a tothom, i volem que la web sigui un entorn de bon ambient. De fet, els propis usuaris regulen els comentaris ina-propiats”, assegura Sanfeliu.

eL NeGoCi

Però més enllà del discurs està el negoci, i això és el que està experimentant l’empre-sa. De moment, Bananity acaba de tancar una primera ronda de finançament pri-vat de 400.000 euros. “Amb això arribem al Nadal”, bromeja Martí. Però, al marge de les xifres importen els noms que hi ha al darrere. “Tenim inversors com l’Andreu Buenafuente i la Cristina Garmenda, que al marge dels diners, estan participant en el desenvolupament del projecte i ens apor-ten idees molt interessants”, relata Mar-tí. L’altra branca del negoci són els acords amb maques privades, com Amazon o Let’s Bonus, que insereixen les seves ofer-tes, però en un model poc intrusiu. “L’usu-ari ha d’anar a buscar l’anunci”, assegura Sanfeliu.

2 ///

4 ///

3 ///

SeCToR: xarxes socials

uBiCaCiÓ: Sant Cugat

FuNDaCiÓ: 2011

uSuaRiS ReGiSTRaTS: 22.000

Banity

LA CoMPAnYIA ConSIdERA unA oPoRTunITAT ExPLoRAR PER PRIMER CoP dES d’ESPAnYA EL TERREnY dE LES xARxES SoCIALS

EnTRE ELS PRoMoTRoS dEL PRoJECTE ESTAn PERSonATGES dESTACATS, CoM L’AndREu BuEnAFuEnTE o LA CRISTInA GARMEndIA

18 entreVista B30 JuNy DeL 2012

El principi per invertir en un producte és clar: conèixer allò que estàs contractant. Si no ho saps explicar no ho facis haurem d’anar amb compte amb els productes que apareguin en els propers anys, perquè el fonamental és no perdre

na l’economia, perquè és on es mouen els nostres diners.

el fons de garantia és l’asseguran-ça que tots els estalvis fins a 100 mil euros poden ser retornats?A Espanya hi ha 900 mil milions d’euros en dipòsits. Si demà cauen tots els bancs espanyols passaria el mateix que va pas-sar als Estats Units el anys 32 i 33, quan el president va decidir tancar els bancs. Però això només pot passar si entrem en un pà-nic col·lectiu i tothom anés de cop a treu-re els seus estalvis. En tot cas, per alguna cosa hi ha el Banc Central Europeu. Ningú ha de tenir por de perdre els dipòsits que té al banc. El Banc d’Espanya ja ha mostrat la seva capacitat per rescatar entitats com la CAM i Unnim.

en l'àmbit professional, necessitem un pla B per fer un gir de 180 graus en la nostra carrera en cas que sigui necessari?El pla B és fer-se emprenedor! Els treba-lladors s’han de convertir en empresaris. Hem de saber aprofitar totes les nostres qualitats, explotar allò en què som bons i que sabem fer. Estan molt més ben in-vertits 30 euros en una bona idea o en un projecte que no pas tancats en un banc.

s’ha esgotat l’antic model capitalista?La gent s’ha de conscienciar que, a di-ferència del que semblava abans, els di-ners no creixen dels arbres. És una qües-tió d’educació en els valors. Això s’hauria d’ensenyar a primària i a secundària... des de les primeres civilitzacions, que van co-mençar amb els intercanvis. S’ha de co-nèixer que existeix l’estalvi, però també el deute i que el diner s’ha d’invertir bé.

en què invertirem en el futur?Només en allò que coneguem. Haurem d’anar amb compte amb l’aparició de nous productes que es comercialitzin en els propers anys, perquè ara el més im-portant és no perdre.

la por està frenant les inversions?Pot ser que sigui així, però ara és el mo-ment, igual que sempre. Això sí, potser és millor invertir en líquid més que en bor-sa. Estalviar, si es pot, sempre és posi-tiu, però estalviar de més ens pot frenar la nostra capacitat de creixement. Qui pugui ha de seguir consumint.

Però realment hi ha capacitat d’inversió o ja en tenim prou pensant com arribar a final de mes?El primer que ha de fer la gent és amortit-zar els seus deutes. A partir d’aquí és ne-cessari tenir uns diners per a emergènci-es i seguir una disciplina. Hem de dedicar un temps a organitzar els nostres ingres-sos i fer-nos un pressupost que s’ajus-ti a la realitat en què vivim ara mateix. Ja no podem gastar més del que tenim. Dit això, vull tornar a remarcar que cal con-fiar en la seguretat dels nostres estalvis. No crec que els dipòsits bancaris estiguin en perill.

i podem seguir confiant en els pro-ductes que ens ofereixin les entitats bancàries?Aquí hem de seguir el mateix principi que amb el menjar: de la mateixa mane-ra que volem saber què mengem també hem de tenir interès a conèixer què s’es-tà fent amb els diners. No hem de mirar tots aquests productes estranys... fons estructurals, pagarés... El meu consell és, si no ho saps explicar és millor que no ho facis.

tornant a les inversions, quins paràmetres hem de tenir en compte a l’hora de posar diners en certs productes?Explicar això m’ha costat tot un llibre! Torno al mateix; el que és fonamental és que la persona conegui en què es gasta els diners. La decisió està entre invertir i es-talviar en dipòsits o tenir els diners a casa. Un cop optem per la inversió hem de mi-rar les nostres circumstàncies. Per exem-ple, una persona de 70 anys no hauria de tenir-ho tot en borsa pel risc que compor-ta. El meu consell principal és tenir part dels estalvis en companyies diversifica-des i que reparteixin un bon dividend.

la borsa és una opció?Només per a algú que compta amb molts calés. Invertir a curt termini és un pla ka-mikaze. Ara mateix, invertir en borsa és altament arriscat. No ho podria recoma-nar a un estalviador corrent.

i si ens decidim a deixar-ho al banc, ens podem fiar dels balanços que presenten? És un paràmetre a tenir en compte? Clar que podem fiar-nos dels bancs! El problema és que és difícil entendre’ls en la seva profunditat, però aquí es reque-reix un esforç de la persona. Si procurem saber on anem de viatge hauríem d’in-vertir més temps a entendre com funcio-

És la seva experiència personal el que el porta a escriure un llibre sobre què fer amb els nostres diners? No el vaig escriure després de cap experi-ència directa en relació amb els meus es-talvis, però sí que té a veure amb el que sentia al meu entorn. Començaven a arri-bar massa preguntes absurdes de la gent, preocupacions que ja formaven part de l’opinió pública. Persones que fins i tot em parlaven d’amagar els diners sota el ma-talàs, o invertir en borsa o comprar habi-tatge... són plantejaments que ens arriben per l’ambient en què estem instal·lats, però que no són racionals.

A mitjans del mes de maig, l’economista i premi No-bel Paul Krugman pronos-ticava la sortida immedia-ta de Grècia de l’euro i una pròxima caiguda del siste-

ma bancari espanyol, que abocaria al país a un corralito similar al que va viure l’Ar-gentina a principis de segle. Arran del seu article van sorgir les reaccions. Hem de treure els estalvis dels bancs? Cal confi-ar en l’euro? Aquestes són les preguntes i les respostes que planteja el subdirector d’Expansión, Martí Saballs, en el seu llibre ¿Qué hago con mi dinero?.

El subdirector d'Expansión planteja una de les grans qüestions obertes del moment en el seu últim llibre, '¿qué hago con mi dinero?' TEXT: Laia CoRBeLLa /// FOTOS: DaviD FeRNáNDeZ

martí saballs /// Periodista i ecriptor

El pla B dels treballadors ha de ser convertir-se en emprenedors

llum gas persones

Fer que les coses siguin possibles. Això és . Treballar en equip, creure en el talent, en la innovació, en el compromís. Esforçar-se al màxim, escoltar, millorar cada dia. Són els valors que Endesa comparteix amb el bàsquet. Valors que formen part de la nostra actitud, l' , l'actitud de fer que les coses siguin possibles.

actitudazul.com

Master LIGA–CAT.pdf 1 17/04/12 10:11


SOM CIT

sant cugat acosta els serveis de la xarxa d’assessors de Pimec

el Sant Cugat Trade Center va acollir, durant la segona setmana de maig,

una jornada per presentar els serveis de la Xarxa d’Assessors Financers impulsada per Pimec i la Generalitat de Catalunya. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de la ciutat i per Pimec, va comptar amb la pre-sència del president de la patronal al Va-llès Sud, Francesc Elias, el president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, i el tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Carles Brugarolas. Amb aques-ta sessió es va apropar als empresaris els serveis del programa que vol facilitar la cerca i obtenció de finançament.

Durant l’acte també va intervenir el direc-tor general d’Avança, Felip Muntadas, que va detallar tots els serveis que s’oferei-xen des de la Generalitat per tal de facili-tar crèdit a les empreses, principalment a través de la XAF. Muntadas va explicar que des del mes d’octubre de l’any passat un total de 238 empreses s’han assessorat a través d’aquesta xarxa, de les quals 145 ja han aconseguit finançament per un valor global de 5 milions d’euros.

De la seva banda, el director del Depar-tament de Finançament de Pimec, Fran de la Torre, i el coordinador de la xarxa d’assessors financers de Pimec, Josep Castellà, també van exposar els serveis

que la patronal ha ofert en aquest temps a les empreses per ajudar-les a obtenir finançament.

traVes BurocrÀtiques. Després de la jornada, Carles Brugarolas va valorar en positiu la celebració, ja que, segons va dir, “serveix per informar les empreses dels serveis que tenen a la seva disposició en una matèria tan fonamental com és el fi-nançament”. Brugarolas va destacar la im-portància de comptar amb assessorament per aconseguir suport financer, ja que, se-gons va assegurar, “un percentatge molt elevat de sol·licituds de crèdit no tira en-davant per defectes en la seva tramitació”.És per això que considera que “els asses-sors financers ja poden ser una gran aju-da, és un servei molt útil per a les empre-ses i que, a més a més, és gratuït”.

Al marge de la sessió organitzada, l’Ajun-tament de Sant Cugat vol seguir apropant les opcions de finançament que tenen al seu abast les empreses de la ciutat. En aquesta línia, Brugarolas va avançar que en les properes setmanes el consistori sig-narà un conveni amb l’Institut Català de Fi-nances per tal que aquest organisme formi tècnics municipals perquè puguin asses-sorar millor les empreses sobre qüestions de finançament, seguint les passes de la jornada sobre la XAF. /// REDACCIó

El programa impulsat per la Generalitat busca facilitar a les empreses la cerca i l’obtenció de finançament

inFocit /// VALLèS

Boix, Brugarolas i elias, durant la presentació de l’acte al sc trade center /// LOCALPRESS

radar B30 JuNy DeL 201222

Punt de troBadaconVeni montcada-aGBar

L’Ajuntament de Montcada ha signat un conveni amb la Societat General d’Ai-gües de Barcelona i la Fundació Agbar en el marc del Fons de Solidaritat, adre-çat al col·lectiu de persones en risc d’ex-clusió i que consisteix a no cobrar la taxa de l’aigua a les famílies de l’Àrea Metro-

politana que cobrin la renda mínima d’inserció. La mesura s’aplicarà des del juny, sempre que no se superin els 100 litres de consum per habitant i dia. El conveni el van signar l’alcaldessa, María Elena Pérez, i Eduard Bosch en repre-sentació de SGAB. /// CEDIDA

Pimec VallÈs occidental

El president de Pimec Vallès Occidental, Francesc Elias, i el president del Col·legi d’Agents Comercials de Sabadell, Eduard Gutés, es van reunir a principis de maig per revisar el conveni de col·laboració d’ambdues entitats amb l’objectiu de

reforçar les accions conjuntes de suport a les pimes. Elias va remarcar el treball per “ajudar les empreses del territori en la seva recuperació, reforçant el seu comerç nacional i internacional”. Per això va reivindicar la figura de l’agent. /// CEDIDA

acord amb el Col·legi d’agents Comerciants

trobada /// Santcugatribuna

“Si lluitem podem perdre, si no ho fem estem perduts”

el president de Cecot, Antoni Abad, va ser el ponent con-vidat en el segon Sant Cugat Tribuna organitzat aquest any, que es va celebrar a fi-nals de maig a Esade-Cre-

àpolis. Abad es va dirigir als més de cent empresaris reunits amb un discurs que va buscar l’equilibri entre l’esperança i l’ad-vertència. El president de Cecot va recórrer a una “pintada de paret” per resumir el seu discurs: “Si lluitem podem perdre, i si no ho fem estem perduts”.

Es tracta d’un eslògan readaptat pel movi-ment 15-M, que Abad va voler rescatar per-què, segons va dir, “els empresaris fa més de quatre anys que estem indignats”. I el motiu d’aquesta indignació és la manera de gesti-onar els recursos que va haver-hi tant des de l’àmbit privat com des del públic en els temps de bonança. “Es va pecar, i ara ho es-tem pagant”. Però Abad no es va voler que-dar en les lamentacions del passat i va donar les receptes per no repetir els errors en un futur. “Tenim poca consciència de la mag-nitud de la tragèdia, va més enllà de la cri-

si econòmica, i en un futur haurem de rear-mar el país rescatant el sentit comú, el valor de l’esforç, l’actitud i la lògica econòmica”.

De fet, la recuperació dels valors va ser una constant en el discurs del ponent, que va as-senyalar les administracions, les famílies i les mateixes empreses com a responsables de la seva transmissió “L’estat d’ànim dels empresaris ha de continuar sent rebel i po-sitiu; Catalunya i Espanya estan en reces-sió, però estem envoltats de països en crei-xement, i molts d’ells en percentatges molt alts”, va recordar.

En l’aspecte més pràctic, Abad va donar dues claus per tirar endavant la situació: la primera, la col·laboració público-privada. El president de la patronal va reclamar una societat civil “compromesa” i “al costat de la política”, i va reclamar uns governs “total-ment business oriented”.

En l’aspecte empresarial, i com a segona clau, va recomanar crear empreses més grans per “poder reaccionar amb més èxit als canvis”. Abad no va exigir la creació de

1 ///

B30 JuNy DeL 2012 radar 23

Punt de troBada

“Si lluitem podem perdre, si no ho fem estem perduts”

noves empreses, sinó la “cooperació entre les existents i fins i tot les fusions!”.

Per últim, el president de Cecot va valorar en positiu la marxa de joves a l’estranger, però lligar-ho a la seva necessària tornada. “Com en el viatge de Marco Polo, el més important no era arribar a la Xina sinó tornar a Venècia. Per aconseguir-ho les administracions s’han de modernitzar per poder acompanyar els joves, conèixer les seves trajectòries i crear bones borses de treball encreuades amb al-tres governs”.

Abans de la intervenció d’Abad, el president de Sant Cugat Empresarial, Frederic Boix, i l’alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, van exercir d’amfitrions. Boix va tractar el tema del “puzle patronal”, analitzat en el darrer número de la B30, i va assegurar que, “com en tot trencaclosques el més important és encaixar les peces”, referint-se a la delimi-tació de competències entre les grans pa-tronals i les associacions més locals. De la seva banda, Conesa va demanar als empre-saris “suport en les negociacions per al pac-te fiscal”. /// VÍCTOR SOLVAS

1 /// CRiSi De vaLoRSABAD VA SER EL SEGOn COnVIDAT DE L'Any AL SAnT CUGAT TRIBUnA, I VA InSISTIR En LA nE-CESSITAT DE "RECUPE-RAR ELS VALORS DE L'ESFORÇ I LA DEDICA-CIó" PER SUPERAR LA CRISI

2 /// DiNaR a CReÀPoLiSA DIFERènCIA D'ALTRES EDICIOnS, CELEBRADES AL TEATRE-AUDITORI, AQUEST SAnT CUGAT TRIBUnA ES VA DESEn-VOLUPAR A LES InSTAL-LACIOnS D'ESADE A SAnT CUGAT /// BÀRBA-RA PADILLA

2 ///

acord cecot

Antoni Abad, president de Cecot, i Anna Parés, degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS), van signar l’acord que concreta la col·laboració entre les dues entitats per la prestació de serveis que beneficiïn la competitivitat de les

persones col·legiades, de les empreses i de les entitats associades. L’objectiu és que les empreses col·legiades aprofi-tin els recursos disponibles al seu abast des de Cecot que els permetin créixer, potenciant la seva competitivitat i opcions de futur. /// CEDIDA

Serveis per als socis del Col·legi de Politòlegs

JoVes emPresaris

Els membres del Cercle Cecot de Jo-ves Empresaris van organitzar, durant la segona setmana de maig, una troba-da amb el president de la Generalitat, Artur Mas, intercanviar visions sobre el context econòmic i les oportunitats em-presarials. La reunió es va celebrar al

Palau de la Generalitat i va estar presi-dida pel mateix Artur Mas, pel president de la secció, Jordi Vilar, i pel diputat ter-rassenc Josep Rull. Vilar valorava el fet que “els membres del Cercle som em-presaris en actiu, que poden aportar la seva experiència". /// CEdIdA

radar B30 JuNy DeL 201224

Punt de troBada

La Cambra de Sabadell va celebrar un any més l’acte d’entrega del concurs L’Aparador de la Cambra en col·laboració amb les associacions de comerci-ants i dels mercats municipals. El 42a edició del guardó va reconèixer, un any més, els millors aparadors dels comerços de les poblacions de la demarcació. L’acte va reunir, a més del president de

la institució, els representants municipals de totes les ciutats representades, com l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i alcaldes i alcaldesses i regidors de la resta del territori. El primer Premi Cambra al Millor Aparador va ser per a Aluminios Cordellas, de Cerdanyola del Vallès, que va aconseguir el xec per valor de 1.000 euros. Una empresa especialitzada en

estructures metàl·liques i tancaments. Després d’aquest reconeixement es van entregar els premis per població, que van reconèixer els aparadors de comerços emblemàtics com el Forn Viñas, de Castellar del Vallès, la Bodega Coca, de Sabadell, o el Centre de Jardineria Terra nostra, de Montcada i Reixac. /// CEDIDA

La Cambra de premia els millors aparadors de la demarcació

saGe

El president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, van presidir la inaugu-ració del centre de Recerca i Desenvo-lupament de la multinacional del software Sage. Les noves instal·lacions es troben al Parc Empresarial Catalana Occident, donen feina a 220 treballa-dors i compten amb més de 3.500 metres quadrats. Mas va destacar la funció de les TIC en la “transformació del model productiu que està portant a

terme el país”, i va destacar que el projecte de Sage era una mostra de “combat, de no rendir-se ni tirar la tovallola, sinó de tirar endavant amb imaginació i creativitat, fent les coses diferent”. De la seva banda, Conesa va destacar la instal·lació d’una nova plataforma de referència a la comarca, i va assegurar que l’eix de la B-30 té “la nau ben forjada i les veles preparades per quan els vents bufin a favor. ///

CEDIDA

Sage inaugura el seu centre d’R+D

camBra de terrassa

Josep Gamundi va ser el primer convidat al panell d’experiències empresarials organitzat per la Cambra de Terrassa dins dels seu Programa nord de Direcció General 2011-2012. El director general de Relieves Egara va transmetre a la desena de participants l’estratègia utilitzada en temps de crisi, centrada en la revisió i/o millora dels procedi-ments de producció amb l’objectiu d’augmentar la productivitat de

l’empresa. De fet, Gamundi es va inspirar en les tècniques del sector de l’automòbil per aplicar-les a les arts gràfiques. Al 2008, l'empresa va començar a aplicar conceptes com el lean management, TQM o les 5S, que encara no s'aplicaven de forma general i que van servir per donar un nou impuls al negoci. En els últims anys, Relieves Egara ha basta la seva gestió en especialitzar-se en deter-minats sectors.

Gamundí obre el Panell d'experiències

B30 JuNy DeL 2012 radar 25

camBra de saBadell

El director de l'àrea de negoci de La Caixa al Vallès Occidental, Modesto Custodio (a l'esquerra), l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i la presidenta del Rebost Solidari de Sabadell, Pepi Ro-dríguez, van signar a finals de maig un nou conveni de col·laboració pel que l'Obra Social de l'entitat aportarà 20.000 euros durant aquest any al Rebost Solidari. Aquest és el tercer any consecutiu en el que s'ha signat l'aliança, que permet a l'entitat de

Sabadell continuar amb el seu projecte per oferir aliments a les persones o famílies de la ciutat amb dificultats. Bus-tos va agrair la "sensibilitat i la implica-ció" de l'entitat amb Sabadell, sobretot en moment en que "tothom està ertallant". En aquest sentit, va assegu-rar que laCaixa "tot ihaver-se convertit en un banc, no ha perdut la sensibilitat social". Per la seva banda, Custodio, va assegurar que aquestes aliances són "la nostra raó de ser" /// CEDIDA

La Caixa aporta 20.000 euros al Rebost

Punt de troBada

Les principals marques automobilís-tiques es van reunir durant tres dies, a mitjans de maig, al Recinte Firal de Terrassa durant la celebració del XV Vallès Motor. Amb un total de vint estands, la instal·lació va aconseguir el 100% d’ocupació, i va omplir els 3.500 metres quadrats de l’espai. Un dels

grans atractius de la trobada van ser els preus dels vehicles, exclusius per als visitants de la fira. Al marge de la trobada professional, es van organit-zar diverses activitats paral·leles pensades per als nens, com parcs inflables i diversos tallers de treballs manuals vinculats al sector. /// CEDIDA

vallès Motor tanca amb el 100% d’ocupació

Subscripció anual: 20€

Ompliu la butlleta i feu-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Us voleu subscriure a la revista econòmica B30?Envieu-nos un correu electrònic a [email protected] truqueu al 935 908 600

També podeu omplir la butlleta adjunta i fer-la arribar a l’adreça indicada més avall


Acostar el producte al client: una experiència

L'empresa de Sant Cugat s'ha especialitzat en dietètica i nutrició i amplia la seva oferta amb un nou local. PER: J.R. aRMaDÀS

Les marques sempre han volgut saber què en pensen els clients que ja tenen i com reacciona-rien al producte els que enca-ra no ho són. Amb aquesta pre-missa ha nascut a Sant Cugat

Fárfara Experience, un nou establiment de l’empresa Fárfara, que ja compta amb un local a la ciutat especialitzat en nutrició i dietètica. Fárfara és el tel que hi ha dins un ou. Amb aquesta metàfora l’empresa pre-tén simular la unió entre empresa i consu-midor. L’interior de l’ou i l’exterior.

El nou centre, situat al centre de la ciutat, al carrer d’Enric Granados, esta concebut com un espai d’oci saludable i màrqueting directe on es pretén apropar les marques als consumidors. L’empresa creix però no abandona el seu anterior local, al carrer Bal-mes de Sant Cugat. Fárfara Lab no té pre-vist deixar de funcionar i continuarà oferint els seus serveis relacionats amb la consul-

toria especialitzada en dietètica, nutrició i estètica.

SaBeR Què voL eL Meu CLieNT

La directora del projecte, Sònia Aguilera, explica que l’objectiu del nou concepte és que “un nutricionista expliqui directament als clients els avantatges d’un producte, què ofereix i que experimenti amb ells les sensacions que els provoca en cadascun dels cinc sentits”. Segons l’empresària es pot donar una visió agradable i saludable en forma d’experiència de la nutrició i els valors dels productes. Això passa per pro-var directament sobre un consumidor els efectes que té un nou sabor, una olor, una textura o un color amb possibilitat de reco-pilar en aquell mateix moment totes les re-accions que han tingut els usuaris directa-ment sobre un producte. Si a més s’expli-ca els beneficis que té en la persona, (i el potencial client en surt content) no només

ALGunES dE LES oFERTES SERAn GRATuïTES PERquè LES MARquES FARAn quE EL ConSuMIdoR ExPERIMEnTI I GAudEIxI dEL PRoduCTE

FáRFARA ES TRoBA En ExPAnSIó I VoLEn PoRTAR LES SEVES ExPERIènCIES ALLà on ho REquEREIxI EL CLIEnT

empresa /// Fárfara Experience

sònia aguilera ha redefinit el seu negoci sense abandonar la seva línia tradicional d’activitats /// A. RIBERA

s’haurà guanyat un adepte a la marca sinó que l’empresa sabrà com per què i fins a quin punt agrada el seu producte.

Aquests tests de marca són possibles grà-cies a la base de dades de consumidors que té l’empresa que fa que cada firma que vul-gui pugui assajar amb el públic més adient el seu producte o servei.

PeTiTS i GRaNS CLieNTS

A banda de treballar amb grans marques Fárfara Experience també vol captar clients particulars amb l’esperança que es deixin seduir per la prova d’emocions i sentiments nous. La responsable de la companyia ex-plica que “estem en un moment en què ne-cessitem sensacions agradables, divertides i volem oferir això. Coses que a vegades se-ran gratuïtes perquè les oferiran les mar-ques i que faran que el consumidor experi-menti i gaudeixi del producte”.

iNNovaCiÓ SeNSoRiaL

Una altra de les línies d’actuació de Fárfara Experience és la de l’estètica lligada amb la salut. Així, el nou local disposa de diferents sales on es fan tractaments per tenir cura del rostre, assessorament per identificar la tipo-logia corporal i les peces de roba que et que-den millor i aprendre a combinar nutrients.

Segons Sònia Aguilera “educació nutricio-nal vol dir aprendre a entendre què és un producte, com prendre’l i com explicar-li al consumidor els beneficis que té. Això inclou també explicar a nens, treballadors o empresaris què han de menjar i com per no tenir estrès...” Per acomplir aquesta missió Fárfara disposa d’un equip de 35 nu-tricionistes i dietistes que assessoren els clients de manera personalitzada.

MéS eNLLÀ DeL FeNoMeN LoCaL

Els plans de l’empresa no són quedar-se a Sant Cugat sinó portar aquest tipus d’expe-riència allà on els seus clients ho demanin. D’aquesta manera, si una marca necessita experimentar amb els seus clients, que per posar un exemple es troben a Sant Sebas-tià , Fárfara es desplaça per fer-ho possible. D’aquesta manera poden expandir el seu negoci sense la necessitat d’obrir delegaci-ons en altres localitzacions.

Pel que fa la internacionalització, la res-ponsable del grup assegura que encara és d’hora i que ara per ara cal consolidar la feina feta i créixer començant pel mercat espanyol. “Al principi volem centrar el nos-tre creixement a la península Ibèrica però no tanquem les portes a res.

FuNDaCiÓ: 1997

TReBaLLaDoRS: 35

FárFara


el benefici de GFt cau més d’un 43% respecte del 2011

GFt /// SAnT CuGAT

L’empresa amb seu a Sant Cugat GFT, proveïdora de solucions i serveis de

Tecnologies de la Informació (TI) a esca-la internacional continua el desenvolupa-ment del passat any fiscal i aconsegueix un sòlid inici d’any 2012. Durant els tres primers mesos de l’any, les dues princi-pals àrees de negoci, Serveis i Resourcing, han registrat un creixement operatiu en ingressos i beneficis. A causa de la reduc-ció de projectes amb poc marge a l’àrea de Resourcing, els ingressos consolidats han estat de 57.650.000 d’euros (any an-terior: 67,30 milions d’euros). S’han assolit uns beneficis abans d’im-postos (EBT) d'1,27 milions d’euros (any anterior: 2,02 milions d’euros). Aquesta xifra també inclou importants inversions d'1,25 milions d’euros en el concurs inter-nacional sobre innovació CODE_n. “Les nostres expectatives per al primer trimestre s’han complert. En centrar-nos en models de negoci digitals i l'staffing flexible de projectes tecnològics, hem fet una inversió molt específica en mercats en creixement, “afirma Ulrich Dietz, CEO

del grup GFT. “Les activitats de consul-toria repuntaran, probablement, durant els propers mesos de l’any. També espe-rem un nou augment en la demanda per part dels proveïdors de serveis financers. A més, la creixent necessitat d'especialis-tes en TI altament qualificats impulsarà el creixement de la nostra àrea de Resour-cing“. El Comitè Executiu de GFT ha con-firmat la previsió per a tot l’any i continua pronosticant uns ingressos de 250 mili-ons d’euros i un EBT de 12 milions d’euros per al 2012. /// REDACCIó

seu de GFt a sant cugat /// ARXIU

i tractament dels residus sòlids urbans de l’estat de Santa Catarina, al Brasil, un dels estats amb el PIB per capita més alt del país, integrat per un total 293 municipis, amb una extensió de 95.436,18 km2 i una població que supera els 6 milions d’habitants. ProJecte leed. IDP també s’ha endut el pla per desenvolupar el projecte d’urbanit-zació del sector Can Coll al terme munici-pal de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Es trac-ta d’un sector d’aproximadament 30 hec-tàrees i amb més de 50.000 m2 de sostre, propietat del grup suec kgK. La gestió inte-gral del projecte l'està fent Hines, empresa multinacional especialitzada en grans de-senvolupaments immobiliaris. El projecte de Sant Pere de Ribes és una clara apos-ta per un desenvolupament que represen-ti el nou concepte d’urbanisme que cerca la simbiosi i integració de tots els elements urbanístics que han de satisfer les necessi-tats tant privades com públiques amb una forta sensibilitat i vocació mediambiental. IDP desenvoluparà aquesta actuació sota el programa “LEED for Neighborhood Deve-lopment”, una nova iniciativa de l’US Green Building Council, el Congress for New Ur-banism i el Natural Resources Defense Co-uncil dels Estats Units que promou i certi-fica el desenvolupament urbanístic soste-nible. El projecte de Sant Pere de Ribes serà el primer projecte urbà residencial de tot Espanya que busca obtenir la certificació LEED-ND. /// REDACCIó

idP creix a sud-amèrica entrant al mercat de Guyana

L’enginyeria sabadellenca IDP ha estat escollida pel Banc Interamericà de Des-

envolupament (BID) amb seu a Washington (EUA) per definir les especificacions tècni-ques i funcionals del sistema de recollida de residus urbans de Georgetown. La ciutat de Georgetown és la capital de la República Co-operativa de Guyana, país situat al nord de l'Amèrica del Sud, membre de la UNASUR, que limita al nord amb l’oceà Atlàntic, a l’est amb Surinam, a l’oest amb Veneçuela i al sud amb el Brasil. En concret Georgetown té una població de 255.00 habitants (325.000 l’àrea metropo-litana) i està emplaçada a la regió Demera-ra-Mahaica. Els treballs de consultoria es re-alitzaran per donar suport al Ministeri de Govern Local i Desenvolupament Regional del govern de la Guyana, en el desenvolu-pament del programa de gestió de residus sòlids recentment aprovat. Els objectius del contracte se centren a definir un exhaustiu

pla per a la gestió dels residus sòlids urbans on es concretin aspectes com definir el sis-tema de recollida, localitzar els contenidors, indicant tipus i quantitat, dissenyar les ru-tes de recollida, definir les especificacions tècniques dels vehicles de recollida, establir els esquemes de gestió, considerant l’incre-ment de cobertura i qualitat del servei, di-mensionar la dotació humana, i implemen-

tar una prova pilot de separació en origen a dos consells democràtics veïnals. A més es farà una proposta per a la recolli-da i disposició dels residus sanitaris. Amb aquest important contracte IDP consolida la internacionalització de la seva divisió de Medi Ambient on en l’actualitat ja està de-senvolupant el Pla director per a la gestió

L’empresa sabadellenca definirà el pla de residus de la capital

enric Blasco, director general de idP. l'empresa també comença a treballar a sant Pere de ribes /// CRèDIT

idP enGinyeria /// SAnT CuGAT

Knoid llança una aplicació per connectar comerços i usuaris

L’empresa catalana Knoid, resident a Esade-Creàpolis, ha llançat Zamsap,

una nova plataforma social que posa en contacte usuaris, marques i comerços, amb l’objectiu de compartir llistes de productes que poden ser públiques o pri-vades. Es tracta d’una aplicació que per-met que els usuaris comparteixin pro-ductes amb les persones que vulguin i al seu torn, que les marques i els comerços puguin fer llistes i també publicitat dels llançaments dels seus productes o col-leccions. Knoid, empresa especialitzada en aplica-cions per a mòbil i web, ha creat Zamsap amb la intenció d’oferir un espai més aco-tat on les persones puguin compartir gus-tos pel que fa al consum. En aquest sen-tit, ha volgut desvincular-se de la denomi-nació de xarxa social i prefereix shopcial. Lluís Zabala, creador de Zamsap i cofun-dador de Knoid, assenyala que “el model es basa en l’ordre, i per aquest motiu el sistema de llistes és tan important i per-met agrupar informació que avui dia està disseminada en interminables timelines”. D’una banda, per als usuaris aquesta pla-

taforma pot ser un mètode per ordenar tot allò que més els agradi. Les marques i comerços podran fer llistes per comu-nicar els seus llançaments i novetats, fer publicitat contextual, indicant on com-prar els productes de la llista o amb en-llaços per poder adquirir-los i fer pro-mocions i proves de llançament. En pa-raules del creador del projecte, “Zamsap és l’evolució a digital dels basars, amb el producte com a focus, on marques, co-merços i usuaris els descobreixen i els in-tercanvien, generant una interessant ac-tivitat comercial”. /// REDACCIó

Knoid /// SAnT CuGAT

Portal web de Zamsap /// WEB


Bananity amplia el seu capital en 400.000 euros

Bananity /// SAnT CuGAT

La xarxa social Bananity, amb seu a Sant Cugat, ha ampliat el seu capital

en 400.000 euros gràcies a una primera ronda de finançament per al projecte. A la ronda han intervingut diversos experts de prestigi en els seus camps. Entre ells hi ha Cristina Garmendia, exministra de Ciència i Innovació, un club de business angels internacional que donarà suport al procés d’expansió geogràfica i el padrí del projecte des del seu llançament, An-dreu Buenafuente. Idea original de Pau Garcia-Milà i Sergio Galiano, Bananity va néixer el novembre de 2011 per ser la comunitat virtual de les passions humanes i un recomanador so-cial de referència. En sis mesos de vida, Bananity compta amb uns 20.000 usua-ris que es defineixen a través del que es-timen o odien, intercanviant recomana-cions i experiències amb altres usuaris i persones afins.

'aPP' Per a iPHone. Aquest mes també han presentat una nova aplicació per a IOS que aproparà la plataforma als usua-ris d’iPhone. Desenvolupada i programada

de forma nativa mitjançant objectius, per-met fer les mateixes accions que ofereix el web de Bananity, des d’utilitzar el cercador per trobar usuaris i "bananities", fins a re-comanar, conèixer els temes del moment o actualitzar el teu perfil. “L’equip de Ba-nanity treballa dia a dia per fer d’aquesta xarxa social un megarecomanador de ciu-tats, restaurants, botigues, etc. Es feia per tant fonamental crear una aplicació que permetés accedir a aquestes recomana-cions des de qualsevol lloc“, explica Ser-gio Galiano, responsable de producte de Bananity. /// REDACCIó

Bananityha estrenat app per iPhone /// B. PADILLA

ramón martín serà el nou dG de ricoh espanya

ricoH /// SAnT CuGAT

La multinacional japonesa Ricoh, amb seu a Sant Cugat del Vallès, té nou

director general per a Espanya. Ramón Martín serà el nou primer executiu i chief operating officer (COO) de la companyia especialista en solucions per a oficina, serveis de gestió de documents, serveis de TI i impressió de producció. Ramón Martín ocupava fins ara el càrrec de sub-director general i de chief financial offi-cer (CFO) dins de l’organització, tasca que seguirà assumint i que compatibilitzarà amb les seves noves responsabilitats com a director general. Martín és una figura clau dins de la multi-nacional japonesa a Espanya. Com a nou director general tindrà entre els seus principals objectius mantenir els resul-tats que Ricoh Espanya ha aconseguit fins al moment i continuar amb la línia de creixement que l’organització ha emprès en el negoci de serveis, preservant alho-ra el principal core business de la com-panyia: solucions d’impressió d’oficina i d’alta producció. Ramón Martín és llicen-ciat en Ciències Econòmiques i Empre-sarials per la Universitat de Barcelona i

MBA per l’Esade Business School. Tam-bé té un PDG (Programa de Direcció Ge-neral) per l’IESE. El nou director general de Ricoh Espanya va ser nomenat el 2007 sotsdirector general i CFO de la compa-nyia, després de desenvolupar una exten-sa carrera en diferents càrrecs i compa-nyies de sectors variats. Forma part d’al-gunes de les organitzacions i/o entitats empresarials amb major presència dins del sector tecnològic. És membre d'AME-TIC, vicepresident de la Comissió d’Im-pressió Digital i president del patronat de la Fundació Ecofimática. /// REDACCIó

ramón martín, nou director a ricoh /// CEDIDA

indo redueix pèrdues i liquida una altra filial

indo /// SAnT CuGAT

L’empresa òptica amb seu a Sant Cu-gat del Vallès, Indo International, va

perdre 957.000 euros el primer trimes-tre de l’any 2012, davant els 3,63 milions de pèrdues que va acumular en el mateix període de l’any anterior. La continuïtat de l’empresa, en concurs de creditors des de juliol de 2010, està lligada a l’aprova-ció d’un conveni amb els seus creditors. Els resultats del primer trimestre de 2012 apunten a una facturació d’11,3 milions d’euros, fet que suposa un 16% menys que el 2011. Indo va registrar en els tres pri-mers mesos de l’any un resultat d’explo-tació negatiu en 582.000 euros, davant les pèrdues de 2,9 milions del mateix pe-ríode de 2011. D’acord amb la companyia, la caiguda res-pon als processos de liquidació executats durant el 2011, i afegeix que, si es des-compta aquest efecte, les vendes del pri-mer trimestre haurien crescut un 2,3%. Indo ha tancat la seva divisió de muntu-res, ha venut les seves xarxes de botigues i ha tancat les seves filials a França i Ità-lia, entre altres desinversions.

noVa liquidaciÓ. En línia amb la política de reestructuració que està duent a ter-me per salvar l’empresa, Indo Internatio-nal ha acordat la dissolució i liquidació, a principis de maig, d'Indo Inviva Eyewear, una filial muntada l’any 2002 entre Indo i la multinacional Viva per distribuir a Es-panya i Portugal les ulleres de primeres marques. La junta d'Inviva Eyewear ha acordat ara formalment la dissolució de la societat per iniciar el període de liquidació. ///

REDACCIó

indo segueix cedint filials /// ARXIU


europastry no podrà usar més la marca doughnuts

L’empresa de passtisseria congelda Europastry ha vist com el Tribunal

Suprem (TS) l’ha condemnat a retirar del mercat la marca Doughnuts, un dels seus productes estrella, per infringir les lleis de propietat industrial de Panrico, que té registrats els noms Donut, Donuts i Doghnuts per vendre les famoses pas-tes dolces. El tribunal condemna l’em-presa demandada a retirar la marca i a pagar a Panrico 33.700 euros i 600 eu-ros per dia que ha venut les seves pastes amb el nom registrat. El 2011, les vendes d’aquest producte van suposar 41 mili-

ons de facturació per a Europastry. Pan-rico va demandar Europastry, empresa amb seu a Sant Cugat del Vallès, per uti-litzar un nom molt similar als que havia registrat per vendre unes pastes gaire-bé iguals. Un jutjat mercantil de Barce-lona i l’Audiència Provincial van donar la raó a Panrico i ara el Suprem li ha tornat a donar la raó. Europastry al·legava que la paraula doughnut és el nom genèric en anglès per denominar aquestes pas-tes i que no es podia “bloquejar” el mer-cat apropiant-se d’una paraula genèrica.

/// REDACCIó

euroPastry /// SAnT CuGAT

alguns dels productes d’europastry /// CEDIDA

la incorporació a Movento suposa l’incre-ment de l’oferta de vehicles seminous que Sarsa pot oferir als seus clients. Amb més de 60 anys d’experiència, Mo-vento representa 11 marques de referèn-cia i es dedica a la distribució de turismes i vehicles industrials nous i seminous, ve-hicles elèctrics i serveis de postvenda i ta-ller; l’any 2010, els seus tallers van fer més de 70.000 reparacions. El responsable d’ex-pansió del grup, Miquel Martí Pierre, des-taca la “importància de la integració, en el context actual, d’aquest concessionari al grup, que constitueix una aposta valenta i decidida, referma la presència al Vallès i consolida la companyia com un dels prin-cipals agents del sector de l’automòbil a la seva àrea d’influència directa i en el con-junt del país”. Movento és un dels grups d’automoció més importants del país, i amb forta presència al Vallès Occidental, el Maresme, el Barce-lonès nord i el Bages. L’empresa forma part de Moventia, grup empresarial dedicat a la mobilitat que té una oferta global i comple-mentària de transports col·lectius i pro-ductes i serveis d’automoció. En total, Mo-ventia transporta més de 90 milions de pas-satgers l’any i distribueix prop de 10.000 vehicles anuals, tant nous com d’ocasió. El grup Moventia, amb seu a Sant Cugat del Vallès, compta amb una plantilla de 1.800 empleats. /// REDACCIó

movento integra a la seva xarxa la seat de terrassa

el grup Movento ha incorporat el con-cessionari Seat de Terrassa a la seva

xarxa de centres de serveis a l’automoció. Les concessions de diverses marques de què disposa Movento a la zona es comple-menten ara amb les instal·lacions de Seat a la cocapital vallesana, que aporten al grup 400 vehicles addicionals. L’operació millora i consolida la presència de Movento, grup d’arrels vallesanes, en el seu àmbit preemi-nent de cobertura geogràfica, per afrontar un moment de canvi en el mercat de l’au-tomòbil i posar en marxa un programa que impulsi la relació amb els clients. Sarsa prepara per al seu centre a Terras-sa un conjunt de mesures destinades a mi-llorar el compromís amb els clients i incre-mentar els serveis disponibles a la ciutat, comptant amb els avantatges de la xarxa Movento. Així, els clients disposaran de serveis exclusius, com la targeta de fidelit-zació o condicions especials. D’altra banda,

El concessionari passa a formar part de Sarsa, que suma 400 vehicles més

miquel martí, responsable d'expansió de movento, valora la integració com una "aposta valenta" /// CRèDIT

moVento /// TERRASSA


Grifols potencia la seva posició al mercat xinès

GriFols /// SAnT CuGAT

el grup multinacional Grifols, amb seu a Sant Cugat i dedicat a la in-

vestigació i producció d’hemoderivats, ha signat un acord de col·laboració amb el Banc de Sang de Xangai per promou-re la recerca del genotipatge sanguini. L’acord, més enllà de l’interès comercial per la firma vallesana, suposa el primer projecte d’aquest tipus que es desenvo-luparà en territori xinès. D’acord amb el conveni, signat per Víctor Grifols en un desplaçament a principis de maig, el Banc de Sang de Xangai utilitzarà el test genètic BLOODchip, un innovador test de biologia molecular desenvolupat per Progenika Biopharma i comercialitzat a tot el món per Grifols, que facilita la dis-ponibilitat d’unitats de sang. El Banc de Sang de Xangai és una de les institucions més rellevants de la Xina en l’àrea de la transfusió sanguínia, i ser-veix a una població de referència de més de 20 milions de persones. La institució compta amb el laboratori de referència nacional per al tipatge sanguini. Amb la signatura d’aquest acord, Grifols refor-ça el seu compromís amb el mercat asi-

àtic i potencia la seva Divisió Diagnòs-tic. Les vendes de Grifols a la Xina van augmentar un 30% el 2011, impulsades fonamentalment per la comercialització d’un dels derivats plasmàtics que pro-dueix la companyia i pel negoci d’aques-ta divisió en medicina transfusional. Se-gons Víctor Grifols, “la Xina és un mercat prioritari per a la companyia, i en l’àrea d'immunohematologia és el nostre prin-cipal mercat. Aquest acord demostra el compromís de la companyia amb altres mercats, més enllà dels Estats Units i Europa”. /// REDACCIó

Víctor Grifols, director del grup /// CEDIDA

la vallesana itik entra al mercat de l'aràbia saudita

itiK /// MATAdEPERA

L’empresa de Matadepera Itik, de-dicada a la consultoria de l’esport

i el lleure, ha culminat amb èxit un en-càrrec del govern de l’Aràbia Saudi-ta que ha consistit en la concepció i la implantació del primer pla estratè-gic per al foment de l’esport escolar al país del golf Pèrsic. El programa, que ha comptat amb una dotació d’1,5 mili-ons d’euros i s’ha dut a terme durant un any, culmina la projecció internacional d’aquesta empresa amb seu a Barcelona. El pla que ha promogut Itik Consultoria s’ha dut a terme entre el mes de juny del 2011 i el maig del 2012. S’ha basat en la ideació, la concreció i la implantació d’un programa que ha posat les bases i les lí-nies d’actuació concretes per tal de faci-litar que els saudites en edat escolar pu-guin accedir a la pràctica de l’activitat fí-sica i esportiva. El pla ideat per la consultora catalana s’ha centrat en dos aspectes estratègics principals. D’una banda, el desenvolupa-ment de l’assignatura de l’educació físi-ca en horari lectiu a tota l’Aràbia Saudi-ta. De l’altra, l’estructuració d’una oferta

per a la promoció de la pràctica de l’es-port entre les escoles del país, basada en una estreta col·laboració amb les di-ferents federacions esportives saudites. Per a l’encàrrec del projecte, el Ministe-ri d’Educació de l’Aràbia Saudita ha con-vocat un concurs internacional per a la realització del Pla Estratègic per a l’Es-port en Edat Escolar. Després d’un dilatat procés, les consultores TS, de Malàisia, Sport Structures, d’Anglaterra i la cata-lana Itik Consultoria van resultar les fi-nalistes, i finalment va ser Itik l’empre-sa adjudicatària. /// REDACCIó

membres d'atiK i del govern saudita /// CEDIDA

la facturació d’arbora & ausonia cau un 4% respecte del 2011

Les vendes d’Arbora & Ausonia, empre-sa dedicada a la higiene personal amb

fàbrica a Montornès del Vallès, van patir una davallada del 4% el 2011 respecte de l’exercici anterior. Al tancament fiscal de l’any passat, l’empresa propietària de mar-ques com Evax, Ausonia o Dodot enfilava el seu compte de resultats fins als 590 mi-lions d’euros. L’any 2010, la facturació glo-bal del grup havia arribat fins als 617 mi-lions d’euros. Des de la companyia catalana, participa-da a mitges entre la família Carulla (a tra-vés d’Agroalimen) i la multinacional Proc-ter & Gamble, la caiguda s’explica en part per una rebaixa del consum derivada de la crisi econòmica i, d’altra banda, per l’es-forç inversor que han fet en el darrer exer-cici. No en va, l’any 2011 l’empresa va de-dicar quatre milions d’euros a millorar les instal·lacions de Montornès del Vallès. Arran d’aquestes millores, essencialment tecnològiques, la planta vallesana ha aug-mentat un 17% la productivitat respecte de l’any anterior. /// REDACCIó

arBora & ausonia /// MonToRnèS

lamp convoca els seus premis per al 2013 i els farà biennalment

Lamp Lighting Solutions, empresa ter-rassenca dedicada al negoci de la il-

luminació interior i exterior, ha convocat per al 2013 una nova edició dels seus pre-mis. Fins ara se celebraven anualment, però per a la cinquena edició han decidit esperar fins l’any que ve i donar al certa-men caràcter biennal. De projecció cada vegada més internacional, l'edició pas-sada va rebre projectes de 46 països di-ferents. Aquest concurs premia els pro-jectes que han resolt de forma original “la il·luminació arquitectònica d’un espai ex-terior o interior creant una sinergia posi-tiva entre arquitectura, interiorisme, pai-satgisme i il·luminació”, explica l’empresa. Per a l’any que ve, les categories premia-des seran les d'Il·luminació Exterior Ar-quitectònica (premiada amb 15.000 eu-ros), Il·luminació d’Interiors (15.000), Il·luminació Urbana i Paisatge (15.000) i Students Proposals (3.000). Tant la ins-cripció com el lliurament de projectes es faran per Internet l’1 de setembre de 2012 i el 31 de gener de 2013. /// J.M. GóMEZ

lamP /// TERRASSA

cirsa enllaça 25 trimestres de beneficis en els resultats

cirsa /// TERRASSA

Cirsa ha estat en primera plana d'actu-alitat durant els últims dies. Primer,

per anunciar la seva intenció de construir un complex de les mateixes característi-ques de l'Eurovegas que vol tirar enda-vant l'inversor nord-americà Sheldon Adelson, i segon pels seus resultats eco-nòmics. Segons va informar l'empresa, el primer trimestre de l'any s'ha tancat amb un benefici de 77,4 milions d'euros, que suposen un augment de l'11% respec-te a les xifres aconseguides durant el ma-teix període de l'any passat. Amb aquesta dada, la companyia de la família Lao tan-ca un període de 25 trimestres seguits presentant números verds, i confirma la bona ratxa de l'empresa, en plena expan-sió inversora i d'imatge.

L'empresa va anunciar uns ingressos de 448 milions d'euros, que també milloren les xifres de 2011 en un 2,1%. Les xifres s'expliquen pel gran creixement que està experimentant Cirsa a llatinoamerica, on ha incrementat la seva presència a països com l'Argentina, Panamà i Colòmbia per compensar l'estancament que viu en l'ac-tualitat el mercat interior.

El director general de Cirsa, Joaquim Agut, es felicitava pels 25 trimestres de benefi-cis en un comunicat emès pel grup. "Per aconseguir-ho ha calgut el suport de la propietat, el compromís, la dedicació i la motivació de l'equip directiu i l'encert en l'execució de l'estratègia per part de tots els treballadors".

La divisió B2B de desenvolupament de nous productes i innovació també ha aconseguit beneficis, fins i tot al mercat intern, on hi ha hagut una bona acollida dels nous productes. /// REDACCIó

seu de cirsa a terrassa /// CEDIDA


Al mes de maig es va publicar l’es-perat rànquing anual de les millors

escoles de negocis del diari The Financi-al Times, i Esade va ser una de les insti-tucions amb més millora. L’escola de ne-gocis catalana es va situar en la cinquena posició en la classificació global. El degà d’Esade, Alfons Sauquet, va assegurar que l’ascens mostra “el treball desenvolupat en els darrers anys, no només en la for-mació de directius, sinó també en la glo-balització i la internacionalització de tots els nostres programes”. En els programes per a directius, Esade s’ha situat en la dot-zena posició mundial i la setena europea, mentre que en formació per a les empre-ses ha entrat a la quarta plaça, gràcies a les valoracions dels participants.

mindmixer /// SAnT CuGAT

MindMixer guanya el Living Labs de Sant Cugat

esade /// SAnT CuGAT

esade entra al Top5 de les millors escoles de negocis

MindMixer va ser, finalment, l’empre-sa escollida per tirar endavant el rep-

te estratègic presentat per l’Ajuntament de Sant Cugat en els darrers Living Labs Global 2012. El projecte vencedor se centra en una plataforma web oberta a l’ús de ciutadans i tècnics de l’Administració. En la pàgina, els ciutadans poden aportar idees i propostes a qualsevol hora del dia. L’objectiu de Sant Cugat és impulsar la participació ciutadana en el seu model de smart city/smart colla-boration, i fer dels veïns i les empreses ac-tors participatius en el redisseny de la ciu-tat per trobar noves oportunitats de creixe-ment i eficiència. Ciutats com Los Angeles, San Francisco i Kansas City ja disposen de la solució de Mindmixer, que es desnvoluparà de forma pilot a la ciutat vallesana.

Boixareu entra a la direcciÓ de la Patronal metal·lúrGica

El fins ara vicepre-sident primer de la Unió Patronal Metal-

lúrgica (UPM), Joaquim Boixareu, és el nou president interí de l’entitat des-prés de la investigació oberta sobre Antoni Masal per malversació.

microsoFt Premia una aPlicaciÓ 2.0 de terrassa

L’A juntament de Terrassa ha re-

but un premi de Microsoft per l’apli-cació d’una eina tecnològica pione-ra que simplifica la informació neces-sària per als treballadors i directius municipals.

Jordi Joly, a la direcciÓ de Barcelona actiVa

El gerent d’Eco-nomia, Empresa i

Treball de l’Ajuntament de Barcelo-na, Jordi Joly, és nou conseller dele-gat de Barcelona Activa. L’exconse-ller d’Economia de Sant Cugat agafa el relleu d’Anna Molero.

les cares de la ‘B30’

Pere reGull serÀ el nou director General d’iqs

A partir de l'1 de setembre, el doctor

Pere Regull Climent serà el nou direc-tor general del centre universitari IQS. Regull ha estat conseller delegat d’In-apa i directiu de Torraspapel i associa-cions sectorials internacionals.

núria colomÉ, Presidenta de cdc sector saBadell

L’actual alcaldes-sa de Sentmenat,

Núria Colomé, va ser escollida a inicis de maig com a nova presidenta comar-cal de CDC sector Sabadell. Substitu-irà Olga Olivé, que ha estat al càrrec en els darrers vuit anys.

JosÉ maría de la torre entra en la direcciÓ General d’HP

Segons informa-va Economia Digital a

mitjans de maig, José María de la Torre substituirà Antonio Crespo al capdavant de la direcció d’HP a Espanya. De la Torre arribarà al càrrec després d’estar al front d’una de les divisions del grup.

25 dE JunY FeM PiNya: PReMiS CaMBRa De CoMeRç De TeRRaSSa 2012

El conseller d’Economia de la Genera-litat, Andreu Mas-Colell, serà l’encar-regat de presidir l’entrega dels Pre-mis Cambra 2012, que organitza la institució terrassenca sota el lema "Fem Pinya".

oRGAnITZA: Cambra Terrassa hoRA: 21 h LLoC: Pavelló La Llana, Rubí MéS InFo: www.premiscambra.com

Panell inFo

7 dE JunY SeSSiÓ 360º PeR CaNviaR eL MoDeL De NeGoCi De La voSTRa eMPReSaLa Cambra de Sabadell ofereix l’opor-tunitat d’analitzar la pròpia empre-sa i fer un canvi en el model de negoci. durant la sessió es mostraran les ten-dències de l’entorn, i es facilitaran ei-nes pràctiques que han de permetre a l’empresari fer evolucionar i tenir cla-ra la proposta de valor del model. Tam-bé hi haurà intercanvi d’experiències entre els participants. La sessió és gra-tuïta, amb inscripció prèvia. Les places estan limitades a 30 assistents.

oRGAnITZA: Cambra de SabadellLLoC: Seu Cambra, avinguda Francesc Macià, 35 (Sabadell)hoRA: 9.30 h a 14.30 hMéS InFo: www.cambrasabadell.org

12 dE JunYXavieR MaRCeT eXPLiCa La Seva eXPeRièNCia eN iNNovaCiÓEl Club Cecot d’Innovació organitza aquesta trobada amb el conseller de-legat de LTCproject, una empresa de consultoria especialitzada en innova-ció estratègica. Marcet també és pro-fessor associat de la universitat Pom-peu Fabra, i durant els seus 25 anys de trajectòria ha col·laborat en projectes i organitzacions públiques i privades. de fet, va ser fundador i president del Barcelona Breakfast. Marcet és col-laborador del Programa Economia i Empresa de Catalunya Informació.

oRGAnITZA: Club Cecot Innovació LLoC: Seu Cecot, carrer de Sant Pau, 6 (Terrasa) hoRA: 18.30 h a 20.30 h MéS InFo: www.cecot.org

19 dE JunYLa via DeLS 'BuSiNeSS aNGeLS' PeR aCoNSeGuiR FiNaNçaMeNTEl Parc Tecnològic del Vallès aproxi-ma els business angels als empresaris de la zona. El director de la xarxa Banc, Albert Colomer, parlarà de les singu-laritats d’aquesta forma de finança-ment, així com del procés d’inversió. A la sessió també participarà un inver-sor del sector cleantech, representant d’un grup industrial internacional que explicarà quins criteris segueix un bu-siness angel per determinar si un pro-jecte és prou atractiu per invertir-hi.

oRGAnITZA: BAnC LLoC: Parc Tecnològic del Vallès hoRA: 11.30 h a 13.30 hMéS InFo: www.ptv.cat

23 dE MAIGReTRiBuCioNS eN eSPèCie PeR La GeSTiÓ DeLS ReCuRSoS huMaNSCecot Rubí convidarà el director cor-poratiu de Recursos humans del Grup Cirsa, xavier Cots, per parlar sobre la gestió del personal dins una organit-zació empresarial. En concret, Cots parlarà sobre la possibilitat d’imple-mentar un sistema de retribucions en espècie dins de l’empresa com a in-centiu per als treballadors. Gràcies a la seva experiència, aportarà exemples pràctics i marcarà les passes a seguir per instaurar-ho a cada empresa .

oRGAnITZA: Cecot Rubí LLoC: Per determinar hoRA: 9.30 h a 11.30 hMéS InFo: www.cecot.org

32 rotonda B30 JuNy DeL 2012

mollet fou la seu, el febrer passat, de la constitució del grup de treball de Recerca i Innova-ció de l’Eix de la B-30. El territo-ri de la B-30 és un

àmbit amb un potencial extraordinari que compta amb moltes empreses innovadores, centres de recerca i educatius molt potents. I per als municipis de la B-30, la recerca i la innovació són elements imprescindibles de futur. Per això apostem per una indústria ge-neradora d’activitat econòmica, capdavante-ra, que pretenem que esdevingui un dels pols econòmics del sud d’Europa.

Recentment també hem presentat el projec-te de creació d’una plataforma electrònica de serveis de negoci cofinançat pel fons europeu FEDER, la Diputació de Barcelona i vuit mu-nicipis del Baix Vallès. Es tracta d’activitats formatives gratuïtes amb l’objectiu d’oferir a empresaris i emprenedors les possibilitats que les tecnologies de la informació ofereixen per impulsar els negocis i desenvolupar una plataforma electrònica de serveis de negoci.

Alhora que treballem en xarxa, sumant si-nergies, la ciutat posa en marxa nous projec-tes, com l’empresa municipal Mollet Impulsa, que ha nascut amb una vocació de promoció i atracció econòmica amb la finalitat d’esti-mular el creixement i generar nous jaciments

d'ocupació. Mollet Impulsa vol afavorir les condicions perquè el teixit empresa-rial pugui créixer i consolidar-se i, alhora, fer sorgir noves oportunitats d’emprene-doria. Tenim altres objectius, com impul-sar projectes de transformació empresa-rial i també planificar i dinamitzar el sòl públic amb una vocació clara de desenvo-lupament sostenible i equilibrat.

El treball que desenvolupa el consistori molletà i l’empresa municipal Mollet Im-pulsa han de ser un potent recurs per de-mostrar que el govern és el més sensible i preparat per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i contribuir a la creació d’oportunitats per a tothom.

InnoVACIó, PRoMoCIó I REACTIVACIó EConòMICAJoseP monrÀsALCALdE dE MoLLET dEL VALLèS

Jaume Giné és llicenciat en dret per la universitat de Barcelona i màster en Comerç Exterior per l'Escola d'Administració d'Empreses (EAE). Entre el 2002 i el 2005 va ser secretari general de la Casa àsia, i en l'actualitat és professor de la Facultat de dret d'Esade especialitzat en el continent asiàtic

TERRES RARES: ELS nouS METALLS

Jaume GinÉPRoFESSoR dE LA FACuLTAT dE dRET d’ESAdE

els països desenvo-lupats competeixen amb d’altres d'emer-gents per adquirir els anomenats terres ra-res, una llista de 17 metalls estratègics, imprescindibles per

a determinats sectors i productes indus-trials d’alta tecnologia, com l’electrònica i les energies renovables: pantalles planes de televisió, ordinadors i mòbils interac-tius, bateries per a cotxes elèctrics o hí-brids, tecnologies verdes, òptica i equips mèdics, etc. També per a la sofisticada in-dústria militar. La Xina monopolitzava la producció mundial de terres rares amb més del 95% de les extraccions. La mina operativa més important és a la Mongò-lia interior, però el país va començar a li-mitar les exportacions el 2006. Els Estats Units, el Japó i la Unió Europea, que com-praven aquests materials per valor de 350 milions d’euros a l’any, van presentar una queixa davant l’OMC.

La Xina s’excusa en els costos mediambi-entals d’unes extraccions costoses, peri-lloses i contaminants, perquè el terra sol estar barrejat amb materials radioactius. Però la realitat és que Pequín no vol com-partir les seves reserves de materials es-tranys amb els competidors occidentals. Vol donar prioritat i assegurar l’aprovisi-onament de les grans empreses xineses. També incentiva que les indústries estran-geres que necessiten aquestes terres tan preuades traslladin la seva producció a la Xina amb tot el seu know-how tecnolò-gic. I, de pas, provoca una imparable pu-jada dels preus mundials. Segons l’OCDE, la demanda mundial va pujar una mitjana del 10% en l’última dècada.

El 30 de gener de 2011, l’OMC va resoldre contra la Xina. Però Pequín segueix amb la seva estratègia, i remet els Estats Units, el Japó i la Unió Europea a buscar alternatives per aprovisionar-se en altres països produc-tors. La Xina afirma que compta amb el 37% de les reserves mundials de terres rares. Els Estats Units en té el 10%. Al desert Mo-jave de Califòrnia hi ha la Mountain Passa, la mina més gran del món, tancada el 2002 i recentment reoberta amb capacitat per pro-duir fins a 40.000 tones i cobrir gran part de la demanda interna americana. La Unió Eu-

ropea, en canvi, sí que té dificultats per cobrir les seves necessitats. Ha d’anar a altres països com el Kazakhstan, Aus-tràlia, el Canadà, Sud-àfrica o el Congo, que tenen grans reserves i estan obrint mines sense explotar. Però aquí també competeixen amb empreses públiques xineses que inverteixen per aconseguir el control del mercat mundial. S’ha ini-ciat una disputada cursa mundial entre els països industrials per tots els conti-nents per localitzar, extreure i aconse-guir aquestes terres rares.

33rotondaB30 JuNy DeL 2012

l’anomenat trenca-closques vallesà de les patronals em-presarials és una realitat inqüestio-nable, de la matei-xa manera que tam-bé ho és a Catalunya

i a l'Estat espanyol. La qüestió no rau, tan-mateix, en l’existència de poques o moltes patronals sinó en la claredat de les seves funcions, competències, serveis i eficàcia. Per ser clars: considerar el món empresari-al com un mercat per a les patronals aboca a la feblesa i desunió; conèixer què ha de fer cadascú i fer-ho sense apetències cliente-lars afavoreix la confiança del món empre-sarial i permet actuar amb més fermesa.

Ningú no dubta de que és encomiable una patronal forta i ben unida arreu, però les patronals locals difícilment podem influ-ir per a propiciar la desitjable convergèn-cia. Per fer factible la integració la força de-cisòria depèn de les grans patronals, que en tantes coses -les primordials- s'identi-

fiquen, però competeixen per camins di-vergents.

Com és també encomiable que les patronals locals acceptin que el seu lloc és influir dins el seu territori i ajudar a la promoció eco-nòmica local, amb el munt de possibilitats que això comporta. Aquest va ser precisa-ment el factor primordial que va determinar constituir Sant Cugat Empresarial, aviat farà set anys: omplir la mancança que represen-tava no disposar d'un lobby amb capacitat de networking local i per resoldre la interlo-cució davant l'ajuntament, les administra-cions i els centres de decisió, en tot allò que comporta la activitat empresarial de manera pràctica i vinculada al territori, com és el cas de les problemàtiques que afecten al trans-port públic municipal, deficiències del cla-vegueram i de pavimentació, mancances de seguretat, senyalització, millores urbanís-tiques i modificacions de taxes municipals. Aquestes són operatives de caire pragmàtic i local que queden lluny de l'àmbit d'actua-ció de les grans patronals. I també el suport a tot allò que permeti millorar el teixit em-

presarial del nostre territori col·laborant en el que calgui amb les grans patronals però sense estar-ne sotmesos.

La nostra feina requereix independència de qualsevol poder públic i de les agru-pacions patronals –en els temes que ens són propis. No disposem de subvencions i ens nodrim de les quotes dels associats. A diferència d'altres associacions -grans i petites- tampoc oferim cap servei que impliqui pagament com pot ser forma-ció, assessorament legal o laboral, asse-gurances, agència de viatges, disseny de web's, call center's, etc. D'aquesta ma-nera, evitem convertir-nos en una ma-cro gestoria que entri en competència amb els associats. Des del nostre naixe-ment, hem fet palesa la voluntat de di-àleg i participació oberta a les iniciati-ves impulsades per altres associacions i hem signat convenis de col·laboració amb veïns del territori, fins ara amb Cer-danyola Empresarial i Castellbisbal Em-presarial. Per tant, defensem el territori des del territori.

Frederic BoixPRESIdEnT dE SAnT CuGAT EMPRESARIAL

EL PuZLE PATRonAL

daFodEBILITATS aMEnACES FoRTALESES oPoRTunITATS... dEL VALLèS

carlos rodríGueZdIRECToR GEnERAL dE PInTER

d. El principal problema que tenim nosaltres i moltes de les empreses de la zona i de la resta del país és la manca de feina. La crisi ha provocat aquesta gran debilitat. hi ha poca feina i, per tant, arriben moltes menys demandes, de manera que la facturació també cau. Però no és un problema financer, perquè nosaltres som una empresa sanejada i tenim el pantà ple d’aigua, sinó de manca de feina a fer. a. hi ha una gran amenaça d’impagaments dels nostres clients. També patim les conseqüències de la pujada del preu de les matèries primeres. I, per últim, la gran despesa en el pagament d’impostos mediambientals. F. La nostra fortalesa és la solidesa de l’empresa. Som un equip fort i consolidat. o. La nostra gran oportunitat ha de ser seguir creixent i mantenir-nos en els nostres nivells de negoci actuals, tot i els problemes que puguem tenir amb el descens de les comandes i en el pagament dels serveis oferts. qualificació disponible. oportunitats, podem obrir .

alBert martídIRECToR GEnERAL dE BAnAnITY

d. Avui en dia, en temes on-line és fàcil copiar. Si arriba un equip de programadors i es proposen fer alguna cosa similar ho faran, però el que mai podran imitar és l’ànima del projecte, la voluntat d’intercanvi de comunicació i contacte amb els nostres usuaris. a. que deixem d’escoltar la gent, que no tinguem capacitat d’evolucionar prou i que la gent es cansi d’entrar a la xarxa, i, evidentment, tenim l’amenaça que el finançament s’acabi. F. Al Vallès s'hi viu molt bé i s'hi treballa perfectament. A més, tenim a prop les universitats i som molt a prop de Barcelona. Sant Cugat, Cerdanyola i tot el territori és un pol important de tecnologia. o. La realitat és la que és, però és amb la crisi quan la gent comença a entendre que les coses s’han de fer diferent. La solució està en la innovació. El país també necessita autoestima i demostrar-se que podem fer coses que abans només vèiem a Sillicon Valley, i només podem ser l’exemple.

tWitter 'B30'

@Bananity BAnAnITYBananeja quan vulguis i des d’on vulguis! Estrenem app per iPhone!! I la d’Android... arribarà ben aviat =)15 de maig

@PratslloPart JoSEP PRATSCambra Terrassa 110 entrevistes a Aràbia, oman i EAu. Ara, amb 18 empre-ses a Polònia, Bielorússia, ucraïna, Kazakhstan i uzbekistan 4 de maig

@PlanemPrendedor WILLIAM SIERRASer un emprenedor és viure uns anys com els altres no ho faran per viure la resta de la vida com els altres no podran.15 de maig

@lluisGodayolGen LLuIS GodAYoLSi vas fins on t’arriba la vista ara mateix, quan hi arribis veuràs clar que encara pots anar més lluny19 de maig

@teresaGuix TERESA GuIxS’està debatent la llei d’emprenedoria al Parlament de Catalunya. necessi-tem avançar ja!23 de maig

@Patri_sancHeZdl PATRICIA SánChEZEl Club d’Innovació de la @patronalCecot impulsa uns programes de TV per fomentar la innovació.21 de maig

@VKuPPers VICToR KuPPERSquan, en una autopista, un veu que tots els cotxes van en sentit contrari s’ha de preguntar si no és ell qui s’equivoca #arajovesempresaris16 de maig

nous tWeets

seGueix-nos a @reVistaB30

34 Gas a Fons B30 aBRiL DeL 2012

especial Premis cambra: internacionalització

10 consells Per conquerir el mÓn

1 ///

El 25 de juny es celebrarà un dels actes empresarials mar-cats en vermell al calendari de la comarca. Es tracta dels Premis Cambra de Terras-sa, que aquest any es promo-

cionen sota l’eslògan “Fem Pinya”. Un crit que la institució va plantejar amb una do-ble intenció, tal com explica el director ge-neral de la Cambra, Josep Prats. “D'una banda, cal que el sector empresarial es-tigui unit per superar els temps d'incer-tesa i dificultats, però també és obvi que és un missatge referent a l'etapa que hem iniciat aquest any. Necessitem més que mai que els empresaris estiguin al nostre costat”.

Prats fa referència a la desaparició de les ta-xes obligatòries i al nou mètode per subs-cripció llançat per la institució. La nova eta-pa ha obligat la Cambra ha posar en valor real els seus serveis, com la formació per a directius o la seva xarxa de relacions amb la resta d’empreses de la demarcació i d’ad-ministracions. Però el cavall de batalla per atraure nous socis és el suport a la interna-cionalització. En l’actualitat, només el 10% de les empreses espanyoles són a l’exterior, i motes d’elles amb volums de negoci pura-ment testimonial. L’estancament del mer-cat interior està animant les companyies a buscar solucions més enllà de les nostres fronteres, però com fer-ho? En aquest re-portatge donem resposta a deu preguntes clau sobre internacionalització.

1.- eSTiC PRePaRaT?

Una de les premisses bàsiques per fer el pas és la valentia, però no s’ha de con-fondre amb la temeritat. Prats considera que abans de llançar-se a l’exterior cal complir tres premisses. “La primera és que l’alta direcció de l’empresa tingui la motivació adequada i els coneixements de les barreres d’entrada que ens podem trobar en cada mercat”. I aquestes barreres no són només administratives, el director general de la Cambra també pensa en qüestions culturals i psicològi-ques, insalvables si no s’estudien abans.

La segona està relacionada amb el pro-ducte a vendre. “L’empresa ha de saber que si surt a fora ha d’aportar valor, perquè ningú l’està esperant”, assegura Prats, que lliga aquesta condició a la tercera: “hem de tenir ben segmentat el sector de clients a què ens dirigim; és impossible arribar a tot el públic po-tencial, així només podrem tenir èxit si identifiquem el nostre i ens assegurem que podem cobrir les seves necessitats amb un producte rellevant.

2.- QuiN éS eL MoMeNT?

Però tenir la voluntat de sortir no pot ser l’únic motiu per començar a mirar a l’ex-terior. També cal temporitzar els mo-ments de l’empresa, perquè el moment escollit no és una qüestió menor. El pro-fessor del Departament d’Economia de

LA CAMBRA EnCARA unA noVA ETAPA En què ELS SERVEIS ’InTERnACIonALITZACIó PREnEn EL PRoTAGonISME PRInCIPAL. En AquEST REPoRTATGE PLAnTEGEM 10 PREGunTES ESSEnCIALS PER ConSIdERAR unA SoRTIdA ALS MERCATS ExTERnS. dES dE què CAL SABER En ELS MoMEnTS PREVIS FInS A quInA ESTRATèGIA AdoPTAR PER SoRTIR TEXTE: vÍCToR SoLvaS

35Gas a FonsB30 JuNy DeL 2012

l’Empresa, Àlex Rial, fa cas dels clàssics. “Tradicionalment s’ha considerat que primer cal estar molt establert al mer-cat d’origen, perquè a fora no coneixes la competència i hi ha un grau major d’in-certesa”. Rial recomana destinar-hi els primers recursos “a mesura que es vagi adquirint experiència”.

L’altre paràmetre per calcular el mo-ment és la diagnosi del producte. “Hem d’estar molt segurs que el producte és competitiu, i no ens poden servir els resultats del mercat domèstic, hem de tenir els elements d’anàlisi que ens permetin comparar-nos amb els millors competidors del món i veure que podem aportar valor diferencial”, explica el pro-fessor de la UAB. Tot i aquestes recoma-nacions, Rial assegura que en els darrers 10 anys han aparegut empreses que ràpidament han sortit a l’exterior. “Són companyies joves, de sectors específics com les comunicacions o noves tecnolo-gies que neixen amb voluntat internaci-onal i tenen la capacitat per fer-ho”.

3.- a oN vaiG?

I aquí una de les claus que determinaran l’èxit o fracàs de l’operació. A quin mer-cat ens dirigim? Prats ho resumeix amb una màxima: “És una qüestió d’estratè-gia, i no pas d’aprofitar oportunitats”. El director general de la Cambra desacon-sella seguir recomanacions i peticions d’amics, i centrar-se en l’anàlisi dirigida a saber “on podem tenir més clients”. “Hem de conèixer en profunditat el cost de la logística internacional, les con-dicions de finançament i la cobertura de riscos... i si podem aconseguir bons acords al mercat de destinació creixeran les nostres possibilitats”.

4.- euRoPa éS uNa oPCiÓ?

Per què no? El continent no passa pel seu millor moment, i té ritmes de crei-xement molt menors que altres zones del planeta, però la proximitat i el conei-xement de l’entorn ho poden compensar en un primer moment. Ho explica el professor del Departament d’Economia d’Esade, Pere Puig. “Vendre a Europa et situa en un marc regulador conegut, potser exigent en estàndards de qualitat, però que són els mateixos que amb els quals ja treballes”. Puig reconeix que “la demanda interna dóna per a molt poc”, sobretot en sectors com les infraestruc-tures i els serveis públics, però entén que és un entorn controlat. “Els riscos imprevistos generen incertes, i a Europa es pot calcular el risc”.

5.- CoM FaiG eL PRiMeR PaS?

Fins ara hem vist que s’ha de conèixer a fons el mercat de destinació i in-tentar trobar aliats, però com fer-ho? Puig considera que “tot està inventat”, i recomana simplement “viatjar”. “Els exportadors catalans del segle xviii a Mèxic van aconseguir un gran èxit amb

figuretes sagrades que no tenien res a veure amb les del Vaticà; van conèixer les necessitats del mercat i ho van fer simplement viatjant”.

Rial i Prats comparteixen la màxima, però l’adoben amb la consulta dels recursos disponibles des del propi terri-tori. Aquí prenen valor els serveis i l’ex-periència d’institucions com la Cambra. “Acompanyem les empreses a l’exterior des de fa més de 30 anys amb missions comercials. En aquest temps hem con-solidat una agència de contactes i visites a empreses de tots els mercats molt important i que està a l’abast de tots els nostres associats”.

Rial també és partidari de consultar la informació de les institucions de suport, com pot ser Acc1ó, que són “rellevants pels serveis de coneixement que poden oferir”. En paral·lel, també considera valuosa l’experiència d’empreses del sector, clients, proveïdors i socis que ja estiguin a l’exterior. “Aquesta part més relacional et pot aportar una visió més del dia a dia, d’aspectes més concrets que no les xifres, dades i estudis que pots trobar a les institucions; es com-plementen”.

6.- Què haiG De SaBeR?

El primer factor és el dels números. Saber què costarà enviar els productes des d’aquí a la seva destinació i quina complexitat operativa requerirà el trans-port, la seguretat o la càrrega i descàrre-ga del material. El més fàcil en aquests casos és buscar el consell d’institucions, que coneixen les particularitats legals de cada mercat i poden quantificar la inver-sió que pot comportar un enviament.

El segon factor és més subjectiu. Els experts insisteixen en l’existència de distància, no només geogràfica, sinó també psicològica i cultural. Negociar amb un altre empresari europeu potser no comporta problemes, però una acti-tud considerada inadequada en territoris culturalment desconeguts pot arruï-nar un negoci. Així ho entén Rial, que recomana fer dos viatges abans d’entrar comercialment al país. “Un primer turís-tic, per conèixer el país i la seva gent, i un segon comercial, ja buscant clients i donant a conèixer el producte”.

7.- hi vaiG SoL o aCoMPaNyaT?

Fets tots els preàmbuls i les maletes a punt ha arribat el moment. Marxem, però com ho fem? Hi ha diverses opci-ons. El més habitual és començar amb distribuïdors locals o agents comercials a la zona, però també es pot optar per buscar socis entre les empreses “La majoria es sol iniciar amb distribuïdors, però corres el risc que el teu producte no tingui l’atenció que consideres que mereix. El meu consell és tenir algú allà. Estar al mercat t’assegura un con-

cal saber que, en cas de sortir a l’exterior, el producte ofert ha d’aportar valor, perquè ningú t’estarà esperant

tradicionalment s’ha recomanat sortir després d’estar consolidat al mercat intern, però en els darrers anys han sorgit companyies fundades amb vocació internacional

l’elecció de la destinació ha de ser una qüestió d’estratègia, no d’aprofitament d’oportunitats puntals

vendre a europa et situa en un marc regulador conegut, potser exigent, però amb un entorn de risc controlat

els mètodes per conèixer nous mercats estan inventats: és qüestió de viatjar i aprofitar l’assessorament d’institucions com la cambra

la distància existent entre mercats no és només geogràfica, sinó també cultural. un comportament inadequat pot desfer un acord

en els primers mesos és recomanable comptar amb un agent local abans que expatriar algú. coneixen millor el mercat i els seus condicionants

cal garantir en tot moment que la imatge de l'empresa no quedi en dubte, i això passa per mantenir qualitat i condicions dels treballadors

36 Gas a Fons B30 aBRiL DeL 2012

1 /// CaRTeRa De CoNTaCTeS EL DIRECTOR DE LA CAMBRA DE TERRASSA, JOSEP PRATS, REIVInDICA LA CARTERA DE COnTACTES DE LA CAMBRA COM A VALOR PER SORTIR A L'EXTERIOR

2 /// PRiMeR a L'iNTeRioR EL PROFESSOR DE LA UAB, ÀLEX RIAL, COnSIDERA QUE PRIMER CAL COnSOLIDAR-SE AL MERCAT InTERn, PERò RECORDA QUE hI hA EMPRESES QUE nEIXEn AMB VOCACIó InTERnACIOnAL

3 /// eL vaLoR De viaTJaR EL PROFESSOR D'ESADE, PERE PUIG, FA CAS DELS CLÀSSICS: RES MILLOR QUE VIATJAR PER COnèIXER Un MERCAT

4 /// L'eXPeRièNCia EL PRESIDEnT DE ZETA ESPACIAL, RAMón ESCOLÀ, DAVAnT DELS POPULARS CARAMELS

especial Premis cambra: internacionalització

per aixecar un mercat de clients es necessiten dos anys i 20.000 euros a la butxaca per viatjar entre 4 i 5 cops a l’any

la xina està reservada per a empreses grans, sense gaire acomodament i amb alternatives a altres mercats

1 ///

4 ///3 ///

2///

trol”, assegura Rial. Però, a qui posem al capdavant? Expatriem un membre de la companyia o incorporem algú de la zona? “Jo recomano començar amb un agent local, ja que coneix millor la com-petència i els elements polítics, legals i institucionals. Expatriar algú comporta un primer esforç perquè la persona es socialitzi i entengui el nou mercat; el moment de fer-ho és quan ja hi ha una certa consolidació en el territori”.

8.- QuiNS RiSCoS CoRRo?

Confiar en un extern per aixecar un mercat té els seus avantatges, però té l’inconvenient del desconeixement de la cultura empresarial. Puig conside-ra que, més enllà del risc econòmic, la incertesa està en la imatge de la marca al país. “Ens hem d’assegurar que la persona que portem a l’exterior assumeixi els valors i el coneixement de l’empresa propis de qualsevol altre treballador”, explica. El professor d’Esade assegura que, en cas contrari i en segons quins mercats, es pot tenir problemes en contractacions a preus ridículs, fins i tot de menors, i entrar en problemes polítics i de corrupció. “Cal garantir que la imatge de l'empresa sigui la desitjable”.

I la imatge també depèn de la qualitat. Reduir el grau d’involucració i inversió en un territori pot anar en detriment de la qualitat, i això pot posar en risc el prestigi de l’empresa. “Has de mostrar que no vas a explotar el país perquè és una oportunitat, i ho has de fer mante-nint les exigències que tens al mercat propi”, considera Puig. Aquest factor és especialment important en sectors com el farmacèutic o l’alimentació.

9.- i eLS ReSuLTaTS?

Tot el sector empresarial està d’acord en el fet de considerar la internaci-onalització com l’única via fiable de creixement, però això no és sinònim de resultats imminents. Com s’ha dit en aquest reportatge, “ningú t’està espe-rant”, i el treball suposa tornar a aixecar un mercat de zero. “Jo sempre dic que per aconseguir consolidar una borsa de clients a l’exterior es necessiten dos anys i 20.000 euros a la butxaca per viatjar entre quatre i cinc cops a l’any”, aconsella Prats.

Rial incideix en la idea que la internacio-nalització “no és arribar i moldre”, però considera que els beneficis en cas d’èxit són molt grans. “Existeix un dinamisme que no es troba a l’interior”, argumenta. Els primers anys suposen un gran esforç en inversió, innovació de productes i processos, i en negociacions, però el professor de la UAB considera que l’em-presari no s’ha de deixar enfonsar per les dificultats. “Fa uns anys tothom reia de la sortida a l’exterior de Freixenet, i avui són el que són”, recorda.

10.- L'ÀSia éS eL PaRaDÍS?

Les urgències per créixer i trobar fonts de beneficis assegurats poden desviar les mirades cap a l’Àsia, i en concret a la Xina. No hi ha continent ni país amb un creixement més elevat ni amb més projecció de futur, però Puig recomana prudència. “És un mercat molt complicat i amb molta fantasia i màrqueting públic”. Com a alternativa, Puig planteja mirar cap a Sud-amèrica. “No hi ha raó per prescin-dir dels emergents llatinoamericans. La seva expansió està lligada a les matèries primeres, hi ha països molt interessants, com Xile, el Perú o el Brasil, i segueixen patrons culturals molt similars als nos-tres”, argumenta.

De fet, Puig només recomana el viatge a l’Àsia a les grans companyies dedicades a les infraestructures urbanes, tot i que avança que les ciutats xineses estan forta-ment endeutades. En tot cas, el professor d’Esade dibuixa el perfil de les empreses aptes per a la Xina: “han de ser grans estructures, sense gaire acomodament i amb alternatives a altres mercats”.

L’eXPeRièNCia

Però la demostració que per sobre dels consells hi ha l’experiència és el cas del Grupo Zeta, guardonat amb el Premi Internacionalització de la Cambra de

Terrassa. El seu caramel que esclata a la boca, el famós Peta Zeta, li ha obert les portes d’arreu del món i ha arribat per quedar-se a Mèxic i als Estats Units, on el grup té filials des de fa 10 anys.

“No hem anat a l’exterior amb instituci-ons, sinó que ens hem mogut per olfacte. El 1992 vam fer un primer intent als Estats Units aliant-nos amb una empresa d’allà, però no va anar bé... al final vam optar per buscar un importador de con-fiança, i el 2002 ens vam llançar a crear la filial”, explica el president del grup, Ramón Escolà.

Per l’empresari, el secret de l’èxit de l’empresa és el seu “producte intermedi”. “Tenim un aliment que no genera prou ingressos per despertar l’interès de les grans marques i és massa gran per a les petites, i així hem trobat el nostre mercat”.

Escolà considera que la clau del procés extern del grup ha estat comptar amb “importadors de cada país que són com de la família i que s’impliquen en el pro-ducte”. L’empresa també ha fet un esforç per adaptar-se als mercats, modificant dissenys i fins i tot el nom. Mostra de l’èxit és que, tal com explica Escolà, el ma-teix expresident Bill Clinton és un “addicte reconegut dels nostres Pop Rocks”.

37Gas a FonsB30 JuNy DeL 2012

entreGa de Premis

L’acte d’entrega comptarà amb la presència del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

acte: Premis Cambra de Terrassa

data: 25 de juny

ciutat: Rubí

adreça: Pavelló de la Llana

Hora: 20 h

a la resPonsaBilitat social Bidons eGara, sl Narcís Monturiol, 6 · Viladecavalls

Empresa dedicada al reciclatge d’envasos metàl·lics, de plàstic i contenidors. ha estat guardonada per dur a terme la seva activitat amb l’aplicació d’una política de sostenibilitat i de respecte al medi ambient basada en la qua-litat, que minimitza l’impacte en l’entorn. L’em-presa ha impulsat la creació de la Càtedra d’In-vestigació en retinosi pigmentària de la uni-versitat Miguel hernández d’Elx.

a la millor iniciatiVa comercial FundaciÓ amat roumens Campiones Olímpiques, 36 · Terrassa

La Fundació vincula-da a unnim es dedica a la venda de produc-tes de jardineria, servei de rentatge de vehicles i impressió i confecció de suports tèxtils, entre d’altres. durant el 2011 va impulsar un nou am-bientador artesanal fet a partir de paper reci-clat amb una estratègia comercial i un packa-ging diferenciador que li han valgut el reconei-xement del jurat dels Premis Cambra.

a la millor iniciatiVa comercialmasacHs naus industrials, slCarrer Major, 30 · Terrassa

dedicada a serveis d’in-termediació en opera-cions de lloguer i com-pravenda de naus in-dustrials, el jurat l’ha guardonat per la seva posició de líder en intermediació immobiliària industrial a Catalunya i la resta de l’Estat, amb un increment del 225% en les operacions efec-tuades el 2011 en la gestió de 1.800 naus indus-trials. El seu creixement s’ha basat en una po-tent plataforma on-line i l’atenció personal.

a la FormaciÓ i el coneixement anuntis seGunda mano Plaça Xavier Cugat · Sant Cugat

L’empresa de Sant Cu-gat és líder en la publi-citat on-line per a em-preses i particulars. ha estat reconeguda amb un Premi Cambra per l’aplicació de formació anual dins l’horari labo-ral en el qual durant l’any 2011 han participat 660 empleats, fent un total de 15.020 hores, distribuïdes en un programa establert de 40 cursos dirigits als treballadors de l’empresa.

a la FormaciÓ i el coneixement ricoH Av. Via Augusta, 71 · Sant Cugat

L’empresa amb seu a Sant Cugat i dedicada a la gestió d’informa-ció d’empreses i orga-nitzacions, ha estat re-coneguda pel jurat dels Premis Cambra 2012 per la realització d’un pla de formació biennal, destinat a 1.134 treballadors, amb 91.472 ho-res de formació distribuïdes en un total de 284 cursos dirigits a la plantilla que forma part de l’empresa.

a l’imPuls de la recerca circutor, sa Vial de Sant Jordi · Viladecavalls

L’empresa dedicada al disseny, la fabrica-ció i la comercialització d’equips per a l’eficièn-cia energètica ha estat guardonada per apos-tar per la innovació com a principal estratègia de l’empresa des dels seus inicis fins a l’actuali-tat, fent possible que un 48% del seu volum to-tal de vendes pugui atribuir-se a l’aposta per l’R+d. L’empresa desenvolupa 55 productes i realitza entre 20 i 24 llançaments.

Premi a la internacionalitZaciÓ FraGance science, slCan Single, 21 · Olesa

Premi a la internacionalitZaciÓ Zeta esPacial, saAv. de les Olimpíades, 79 · Rubí

L’empresa d’olesa de Montserrat es dedica a la creació, investigació i pro-ducció de fragàncies per a tot tipus de productes de la llar. El jurat dels Pre-mis Cambra 2012 ha reconegut la companyia per la seva vocació inter-nacional des de l’inci de la seva activitat, ara fa vuit anys. Actualment, exporta a 19 països i s’ha consolidat com l’empresa més important del seu sector. En els últims dos anys ha incrementat les exportacions en un 126%.

Es tracta d’una de les empreses més carismàtiques i històriques de Rubí. dedicada a la fabricació i comercialit-zació de productes de confiteria, l’em-presa ha estat guardonada per la seva àmplia activitat exportadora, que duu a terme en un total de 57 països, de la qual prové el 90% del seu vo-lum total de vendes. El jurat també ha valorat que la companyia celebra 10 anys de presència pròpia amb filials a Mèxic i als Estats units, i el lide-ratge de Ramón Escolà, actual president de l’empresa.

a l’imPuls de la recerca GruP FicosaCan Mitjans · Viladecavalls

El grup industrial, de-dicat a la investigació, desenvolupament, pro-ducció i comercialitza-ció de sistemes i com-ponents per a vehicles a escala mundial, ha estat reconegut pel lide-ratge del projecte de conducció segura MARTA i la implantació del sistema e-call de comuni-cacions segures incorporades al vehicle. Les comunicacions permeten que, en cas d’acci-dent, el sistema faci una trucada al 112.

a la resPonsaBilitat social rocHe diaGnostics, slAv. de la Generalitat, 171 · Sant Cugat

Situada a Sant Cugat del Vallès, la compa-nyia es dedica a la dis-tribució i comercialit-zació de productes per al diganòstic in vitro i al desenvolupament del software de gestió i con-nectivitat de laboratoris clínics. obté el guar-dó per haver implantat un sistema de gestió ambiental centrat en la reducció del consum energètic i la minimització de l’impacte ambi-ental de la seva activitat.

38 GPs /// unIVERSITATS B30 JuNy DeL 2012

ww

w.c

atal

anao

ccid

ente

.co

m Tots podem tenir una Assegurança de Salut, però gràcies als 20.000 agents deCatalana Occident tots podem tenir-la personalitzada. Així disposaràs de totes les opcions que necessitis per cuidar-te sempre a la teva manera.

TOT, TOT I TOT, A LA TEVA MANERA.

Assegurança de la Llar

LA TEVA MANERA D'ESTAR AMB ELS TEUS

salven de la retallada 216 professors

M embres del Comitè d'Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelo-

na (UAB) van evitar que se celebrés el Con-sell de Govern del centre, el dia abans de les eleccions al rectorat, que havia d'apro-var, entre d'altres, un pla d'ajustament de plantilla que preveia una retallada de 216 professors, alguns a través de prejubilaci-ons. Durant tot el matí, els professors van fer acte de presència a l'edifici del Recto-rat per intentar impedir l'acte, ja que en-tenen que aquesta decisió no la pot pren-dre un equip directiu en el seu darrer dia de mandat i, per tant, condicionar l'acció dels nous responsables.

El secretari d'Acció Sindical del Comitè d'Empresa, Ermengol Gassiot, va explicar que les relacions amb l'exrectora Ana Ripoll estan del tot "trencades" i va valorar positi-vament l'actitud dels diferents candidats a rector, que es van sumar a la demanda del Comitè d'Empresa i han demanat a l'equip directiu que deixés sobre la taula l'aprova-ció del pla d'ajustament. Ara, caldrà veu-re quina política seguirà el nou rector de la UAB en matèria de retallades i la pujada de taxes de les universitats. /// REDACCIó

uaB/// BELLATERRA

neix el clúster Pec4 per impulsar l'electrònica impresa

Q uatre centres pioners en l’àmbit de l’electrònica impresa han creat l’As-

sociació PEC4, amb l’objectiu d’aglutinar en forma de clúster català els agents in-volucrats en el camp de l’electrònica im-presa i fomentar la creació de projectes d’R+D+I conjunts i l’oferta de formació es-pecialitzada. El grup PEC4 es va fundar el 2008 i actualment està format pel centre tecnològic CETEMMSA, el Centre Nacional de Microelectrònica del CSIC, IMB-CNM (CSIC), el Parc de Recerca UAB, el Centre d'Accessibilitat i Intel·ligència Ambiental de Catalunya (CAIAC) i el Centre d'Inves-tigació en Metamaterials per a la Innova-ció en Tecnologies Electrònica i de Comu-nicacions (CIMITEC) –ambdós de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ara, amb la nova Associació, els impul-sors del projecte volen incorporar altres entitats afins i desenvolupar tot un seguit

de projectes i noves tècniques com ara els sensors impresos per a aplicacions bio-mèdiques, solucions integrades de tecno-logia per radiofreqüència (RFID), disposi-tius luminescents sobre tèxtils i cèl·lules solars flexibles en l’entorn dels ambients intel·ligents.

tÈcnica a Baix cost. Aquesta tècnica permet noves aplicacions, com pantalles flexibles, etiquetes i envasos intel·ligents, cartells decoratius dinàmics o una tapis-seria capaç de donar llum o ser un sensor. A més, un gran avantatge de la tecnolo-gia d’impressió per a la fabricació de dis-positius electrònics és que permet reduir notablement els costos de producció. Els materials impresos són generalment molt prims, lleugers, flexibles i es poden inte-grar en línies de producció de productes impresos. /// REDACCIó

La tecnologia d’impressió permet noves aplicacions, com per exemple, pantalles flexibles, etiquetes i envasos intel·ligents o cartells decoratius dinàmics

membres de la direcció de l'associació /// PEC4

uaB /// BELLATERRA

e l projecte internacional Learning About Interacting Network in Climate (LINC)

formarà 15 joves investigadors procedents de tot el món, distribuïts entre els nou cen-tres de recerca i empreses internacionals que participen en el projecte, entre els quals hi ha el Campus de Terrassa de la Universi-tat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). L'objectiu d'aquest projecte d'inves-tigació és aplicar les metodologies no line-als, pròpies de xarxes i sistemes complexos, a l'estudi de fenòmens climatològics, com ara “El Niño”.

El primer d'aquests joves científics, l’argen-tí Ignasi Deza, ja treballa en un grup de re-cerca del Campus de Terrassa, coordinat per la investigadora Cristina Masoller. Segons la doctora en Física pel Bryn Mawr College de Pennsilvània, la metodologia no lineal és una tècnica científica que s’utilitza per descriu-re fenòmens complexos a través d’un deter-minat tipus d’equacions amb les quals es po-den obtenir models de comportament. Amb la metodologia no lineal es pot estudiar, per exemple, el comportament de la llum caò-tica que s’origina en una làser. Per Masoller, "la interrelació entre els subsistemes que

componen el clima és molt alta, per això és necessari aproximar-se a aquest camp amb una perspectiva multidisciplinària".

Al LINC participen un total de nou socis de diversos països (Alemanya, Holanda, Isra-el, Uruguai, Espanya i França), sis univer-sitats i tres empreses, especialistes en les àrees dels sistemes complexos, el medi am-bient i la ciències de la Terra . El projecte, de 4 anys de durada i dotat amb més de 3,7 milions d'euros, s'emmarca en el progra-ma Marie Curie del setè Programa marc de la Unió Europea. /// REDACCIó

cristina masoller i ignacio deza /// UPC

uPc /// TERRASSA

L ’Hotel Campus de la UAB va acollir el 17 de maig la cinquena edició de la

"Trobada UAB30, Mobilitat i transport a les smart cities", amb la participació de dife-rents ponències a càrrec d'experts del sec-tor i entrevistes bilaterals entre els parti-cipants. La jornada, organitzada pel Parc de Recerca UAB, amb la col·laboració del Parc Tecnològic del Vallès, té com a objec-tiu apropar la recerca aplicada a l'empre-sa i mostrar el ventall de projectes i aplica-cions per a ciutats intel·ligents que es rea-litzen gràcies a la recerca universitària i als centres d'investigació. Investigadros i pro-fessionals del sector van presentar les últi-mes novetats que permeten racionalitzar el trànsit i augmentar la seguretat i la sos-tenibilitat econòmica i mediambiental de les ciutats.

Entre les innovacions tecnològiques que es presenten destaquen dispositius com eco-DRIVERS, un innovador assistent a la conducció que, gràcies a la videoimatge i la intel·ligència artificial, ajudarà a disminu-ir els accidents de trànsit. Un altre sistema destacat és l’aplicació per a mòbils multi-lingüe, OnTheBus, que permetrà als ciuta-

dans moure's amb més eficàcia per la ciu-tat. Segons el director del Parc de Recerca de la UAB, Jordi Marquet, “alguns dels pro-jectes presentats durant la jornada veuran la llum en un termini no superior a 5 anys". De fet, OnTheBus ja s’ha utilitzat en cuitats com Barcelona, Madrid, Roma, Helsinki, Va-lència i Saragossa i d'aquí a tres anys sortirà el primer prototip d'eco-DRIVERS.

L'esdeveniment, que s'emmarca en Les Jorna-des Empresarials UAB30, també va comptar amb la participació d'empreses com Abertis Telecom o INDRA. /// REDACCIó

Jordi marquet, del Parc de recerca /// UAB

uaB /// BELLATERRA

mobilitat i transport a les 'smart cities' de catalunya

la uPc coordina un projecte sobre fenòmens climàtics

ww

w.c

atal

anao

ccid

ente

.co

m Tots podem tenir una Assegurança de Salut, però gràcies als 20.000 agents deCatalana Occident tots podem tenir-la personalitzada. Així disposaràs de totes les opcions que necessitis per cuidar-te sempre a la teva manera.

TOT, TOT I TOT, A LA TEVA MANERA.

Assegurança de la Llar

LA TEVA MANERA D'ESTAR AMB ELS TEUS

40 Àrea de descans B30 JuNy DeL 2012

Àrea de descansestratègies /// '¡Atrévete!'

Fernando Botella, autor de 'La fuerza de la ilusión', reapareix amb un recull d'idees que ajuden a progressar en tots els àmbits de la vida

Com sortir del foratde les excuses

Per què tenim por dels canvis? Fernando Bote-lla, conferenciant, coach i biòleg especialitzat en neurociències, ho expli-ca al seu llibre ¡Atréve-

te! d’una forma directa i amena: “Per-què vivim encegats per les aspiracions materials, per la urgència i per un ex-cés de responsabilitats”. Botella asse-gura que “viure és escollir” i que “no és qüestió de temps i paciència”. És el mo-ment de ser qui realment vols. El con-cepte “atreveix-te” està relacionat amb la vivència personal de Botella. Durant 26 anys, va ser director de les àrees de màrqueting i vendes d’una multinaci-onal farmacèutica a Espanya fins que un bon dia, el 2007, va decidir empren-dre una aventura i dedicar-se a allò que realment l’omplia: la formació. “Era l’època precrisi, tot m’anava de mera-vella però vaig decidir deixar l’empre-

sa i dedicar-me a la meva afició. Va ser un salt sense xarxa”, recorda l’actual di-rector de Think & Action, una consulto-ria de formació i desenvolupament per a directius i executius.

¡Atrévete! és el tercer llibre de Fernando Botella, on recull tot un seguit d'idees, pensaments i experiències senzilles per a tots aquells que vulguin recuperar el timó de la seva vida i es vulguin atrevir amb tot el que els queda per fer. En defi-nitiva “aprendre a escollir d’una forma conscient”. Per a Toni Nadal, entrenador de Rafa Nadal i autor del pròleg del llibre “gran part del secret de l’èxit és l’acti-tud. La responsabilitat, l’esforç i el sacri-fici són fonamentals, units a la perseve-rança i la humilitat”.

De La iDea a La aCCiÓ

L’autor és conscient que aquesta ca-

pacitat d’escollir pot generar cert ver-tigen, que ell tradueix en una sèrie de bloquejadors que anul·len les nostres capacitats. Un dels més importants és que no som conscients de moltes co-ses: “Ja no tenim temps de parar-nos a pensar, analitzar els perquès i dedi-car-nos uns minuts del nostre temps a conèixer-nos millor”. Per Botella, la consciència és vital per prendre deci-sions: “Com sabrem quins són els nos-tres límits si no ens coneixem profun-dament? Conèixer- nos ens donarà la llibertat de ser responsables de les de-cisions que prenem”.

En segon lloc hi ha el perfeccionisme, que segons Botella ens genera una auto-exigència desmesurada amb tots els as-pectes de la nostra vida. “Volem ser per-fectes i no ens perdonem un error i en conseqüència ens castiguem amb in-diferència destrossant la nostra auto-

¡Atrévete! recull tot un seguit d'idees, pensaments i experiències senzilles per a tots aquells que vulguin recuperar el timó de la seva vida

41Àrea de descansB30 JuNy DeL 2012

onal. “Un professional en actiu dedica de mitjana el 45% del seu temps a treba-llar, massa temps si no ho fa a gust i es-pecialment si tenim en compte que del 55% restant, un 33% el passa dormint”, comenta Botella. L’autor dedica la ma-jor part del seu temps a formar direc-tius i executius, centrant-se en dos ob-jectius: "a gestionar el canvi, aconseguir que comencin a treballar el futur, i mi-llorar el futur immediat". En definitiva, es tracta que el directiu desenvolupi les competències necessàries per afrontar els canvis.

Segons Botella, la principal caracterís-tica d’un emprenedor és “que no con-fon el risc com una funció de por, sinó com una funció de canvi”. Per explicar aquesta característica l’autor utilitza el concepte “optimisme intel·ligent”, és a dir, entendre la realitat d’una ma-nera positiva i traslladar els pensa-ments a l’acció. “Davant d’una adver-sitat, l’emprenedor es pregunta: 'Què s'hi pot fer?'". Per Botella, utilitzar la paraula “sí” és clau, ja que “acceptes les circumstàncies des del punt de vis-ta de l’adaptació, no de la resignació”. L’autor argumenta que en aquests mo-ments qualsevol risc és no atrevir-se. “Emprendre és una opció tan vàlida per a èpoques de dificultats com per a èpoques de bonança. Qualsevol mo-ment és bo per emprendre, sempre que es disposi d'un projecte i de la il-lusió necessària per desenvolupar-lo".

/// L. CORBELLA

No obstant això, per contrarestar aques-tes autolimitacions hi ha un trampolí: la il·lusió. “Quan alguna cosa t’apassi-ona, t'enamora o t’entusiasma la perse-gueixes fins on calgui”, assegura l’au-tor. Al llibre, Botella parla “d’amor” per explicar com saber prendre decisions: “Està demostrat científicament que en primera instància les decisions es pre-nen des de l’opció emocional, per tant, la clau està en preguntar-se quina de to-tes les opcions possibles té més emoció, més cor? Si et bases en la il·lusió, ge-neralment la decisió que prens és l’en-certada”. És per això que Botella par-la de “prémer el botó on”, passar a l’ac-ció i entendre el que t’envolta des d’una perspectiva energètica, realista i entu-siasta.

aCTiTuD eMPReNeDoRa

El CEO de Think & Action trasllada el concepte atreveix-te a l’àmbit professi-

estima”. Aquest concepte va lligat a un tercer element bloquejador: la poster-gació. Frases com “ja ho solucionaré”, “demà m’hi poso”, o “les coses aniran millor” ens allunyen del moment i evi-ten que passem a l’acció. Segons els ex-perts quan utilitzem aquest mecanisme de defensa, entren en joc moltes pors; la por del fracàs, de l’èxit, de sentir-nos mediocres, etc. Per l’autor d'¡Atrévete! els verbs en forma condicional hauri-en d’estar prohibits. “El condicional eli-mina l’acció del verb, es queda en la re-flexió”. Tot plegat fa que deixem per més tard alguna cosa que ja hauríem d’estar fent. Una altra “trampa” és la complaen-ça. Quan un pensa que ha arribat al final, comença a anar enrere. Per Botella “el fet de pensar que ja has aconseguit una cosa t’impedeix tornar-ho a intentar”. La complaença significa no valorar opci-ons, no tenir alternatives, i en definitiva quedar-se bloquejat.

"La principal característica d’un emprenedor és que no confon el risc com una funció de por, sinó com una funció de canvi"

La complaença significa no valorar opcions, no tenir alternatives, i en definitiva quedar-se bloquejat

1 /// GRaNS PeRSoNaTGeS JORGE BLASS, IL·LUSIOnISTA PRO-FESSIOnAL, FERnAn-DO BOTELLA, AUTOR D''ATRÉVETE!', EDUAR-DO SILICIA, DIRECTOR DE L'EXECUTIVE MBA D'EOI, I TOnI nADAL, En-TREnADOR DE RAFA-EL nADAL I AUTOR DEL PRòLEG. 2 /// DoCèNCia i FoRMaCiÓBOTELLA ACTUAL-MEnT DESEnVOLUPA LA SEVA FACETA COM A COnFEREnCIAnT .

3 /// ÀMBiT LaBoRaLL'AUTOR DE ATRÉVE-TE ÉS SOCI FUnDADOR I CEO DE LA COnSULTO-RIA ThInK&ACTIOn /// CEDIDES

3///

2///

1 ///

TÍToL: ¡Atrévete!

auToR: Fernando Botella

eDiToRiaL: Alienta

PReu: 14 € (9,99 € l'e-book)

PÀGiNeS: 176

lliBre

42 estaciÓ de serVei B30 JuNy DeL 2012

estaciÓ de serVei

Gerent i Pare dels treBalladors “D’anècdotes en po-dria explicar tantes...” Rodríguez dirigeix Pin-ter, però moltes vega-des li ha tocat fer de pare dels treba-lladors. “Els pa-res dels em-pleats que he tingut m’han dit: ‘Car-les, domestica-me’l’. Sí, en algu-nes ocasions, m’ha to-cat fer de pare”. Fora de la feina, però, li agrada jugar a golf i anar al te-atre, tot i que té menys temps d’oci del que li agradaria. “M’agradaria desconnectar més de la feina, estar més amb els amics, dedicar-me més a les relacions so-cials, però hi ha circum-stàncies que m’ho im-pedeixen”, diu mentre rep una trucada al mò-bil. Durant quatre anys va estar lligat al club de futbol de la Romànica, però ho va deixar. “no crec en el futbol. Per a mi és una empresa més. no sóc seguidor de cap equip”, confessa.

en primera persona /// Carles Rodríguez

Va començar amb 9 treballadors i ara en són 85. El gerent de Pinter repassa els 35 anys de la fàbrica PER: BÀRBaRa PaDiLLa

L’any 1993 Carles Rodrí-guez va assumir la ge-rència de Pinter, una empresa de Barberà del Vallès que pinta pe-ces del món de l’auto-moció, l’hostaleria i la construcció, entre al-

tres sectors. Aleshores hi havia 9 treballa-dors. Ara en són 85, tant directes com indi-rectes. Malgrat la crisi econòmica, avui Pin-ter és una de les empreses més fortes del Vallès Occidental. Si després de 35 anys ha arribat a aquest punt ha estat, segons Ro-dríguez, “perquè està sanejada i ha sabut mantenir el pantà ple d’aigua”. “Obrim l’ai-xeta a poc a poc i així suplim la manca de feina. Si tenim un problema no és financer, sinó de manca de feina”, assegura.

“Per sobreviure a la crisi, una empresa ha de tenir un equip sòlid”, explica el gerent. Per això, a Pinter la paraula crisi està pro-hibida. “Hem penjat uns cartells per l’em-presa en què prohibim als treballadors par-lar de la crisi, i de tant en tant els donem missatges d’ànim”, apunta. “Sempre hem intentat que els deutes no ens estrenyin i però això el mercat confia en nosaltres. És el mateix mercat que ens ha fet líders, tant al Vallès Occidental com a l’Oriental”. En aquest sentit, han rebut diferents guar-dons, com la placa del president Macià i quatre premis per part de Pimec, a més del reconeixement de la Generalitat. Lí-ders com Jordi Pujol, José Montilla o Artur Mas, aquest últim fa pocs mesos, han pas-sat per Pinter per conèixer la tasca que fa l’empresa.

120 treBalladors l’any 2000. Ro-dríguez va arribar a Pinter després “d’ar-riscar totes les possessions”. L’any 97 va adquirir una altra nau, just al costat, i es va especialitzar en nous productes. L’any

2000 l’empresa va continuar creixent i es feien 16.000 blocs de planxa cada dia. Aleshores va arribar als 120 treballadors, una xifra que va aguantar fins l’any 2008, quan va començar la crisi. “Si tinguéssim més feina, podríem tenir més treballadors, però les coses han vingut així per a tots”, lamenta.

Ell mateix es considera pioner a canviar la imatge de l’ofici de pintor. “Ja no és aque-lla persona que treballava en un taller, sinó que ara el pintor està en una empresa”. També va crear els seus propis catàlegs. “No tinc una empresa publicitària que ela-bori els catàlegs de Pinter. Jo en faig l’es-bós i els creo. Un any Convergència em va copiar l’eslògan. Vaig posar ‘Sí a la solució als seus tractaments de pintura’, en lletres blanques i un fons blau, i Convergència va posar com a eslògan ‘Sí a Catalunya’. La meva teoria és que es van copiar”.

Des de Pinter, explica el gerent, han treba-llat molt la responsabilitat social. “Ens hem implicat en la societat i hem col·laborat en diferents causes, com la construcció d’es-coles a l’Iraq, per a la Fundació Vicenç Fer-rer o amb el Banc dels Aliments”, comen-ta. La multitud de fotografies que pengen de les parets de l’empresa són una mos-tra d’aquesta implicació. També s’ha invo-lucrat en el territori, participant en actes commemoratius del Vallès com la Nit de l’Esport, la Nit de l’Empresari o els Premis a Emprenedors de Barberà. D’altra banda, l’empresa s’ha aliat amb Pimec , “una enti-tat molt involucrada amb el Vallès i Catalu-nya que fa molt per al teixit empresarial”, segons Rodríguez.

Pel que fa al medi ambient, l’any 1997 van obtenir la Norma ISO i “tota la plantilla hi està implicada. A Pinter, la gerència i els treballadors som el mateix. Hi ha un di-àleg directe entre nosaltres, i molta col-laboració. Som un equip sòlid i responsa-ble. El denominador comú de les empreses ha de ser l’equip, un equip sòlid”, afirma el gerent. El material amb què treballa Pinter, en aquest sentit, no contamina i l’empre-sa recicla tot el cartró que utilitza. “Hem de preparar el món per als que vénen darrere”.

En aquest temps, Pinter ha pintat amb pin-tura en pols i líquida elements destacats com les butaques del Palau de Congressos de Barcelona, del Liceu i de l’Auditori Al-fredo Kraus de Las Palmas de Gran Cana-ria, així com complements del TGV i els bancs dels aeroports de Madrid i el Brasil. Alguns dels clients que han passat per la companyia han estat Mercedes Benz, Ya-maha, Honda, Nissan i Ferrovial.

“A l’empresa està prohibit parlar de crisi ”

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança AutoFlexible

Tria i paga només perles cobertures que

realment necessites.Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?


lliBres

LoS DoCe LeGaDoS De STeve JoBS MaRio eSCoBaR

Aquest no és un llibre sobre emprenedo-ria ni sobre innovació, és un llibre sobre gestió i lideratge. Mario Escobar deixa al marge l’Steve Jobs emprenedor i creador de productes que va convertir-se en re-ferència i va modificar les lleis del mercat per analitzar i entendre el seu èxit com a gestor de grups. Com va aconseguir Jobs ser un dels empresaris més reconeguts i admirats del món? quines són les claus del seu lideratge i del seu carisma? quina era la seva filosofia? Les respostes, o algunes d’elles, són en aquest llibre. /// LId EdIToRIAL

eL PiNGÜiNo y eL LeviaTáN yoChai BeNKLeR

Yochai Benkler és expert en cooperació i tecnologia, i aquest llibre es planteja si real-ment l’home és egoista per naturalesa o pot ser que la cooperació sigui la millor forma de funci-onar. i tirar endavant un projecte. /// PLAnETA

MoTivuLaRio MaRÍa GRaCiaNi

un llibre optimista en temps grisos. Graci-ani proposa un nou vocabulari per trobar un costat positiu a les coses i acumular força per tirar endavant els projectes que calguin. un recull de paraules motivadores. /// EMPRESA ACTIVA

www.verkami.comFiNaNçaMeNT i CoL·LaBoRaCiÓ PeL Teu PRoJeCTe Internet està facilitant el camí perquè tothom pugui tirar endavant els seus projectes. Fins i tot, aquelles perso-nes que consideren que no trobaran finançament en entitats bancàries i que no tenen temps per buscar pa-trocinadors. La resposta pot estar en el crowdfunding o micromecenatge, és a dir, buscant moltes petites apor-tacions fins a arribar a la xifra desitja-da. Per aconseguir-ho només cal un bon projecte, amb capacitat de cap-tar l’atenció dels internautes, una bona promoció a les xarxes socials i un al·licient a canvi de l’aportació. des del web de Verkami ja s’han ti-rat endavant gravacions de discos de nous artistes, documentals o altres projectes artístics. Però els camps del crowdfunding són infinits.

www.nubelo.comFReeLaNCe aL NúvoLnubelo està pensat per als empresaris que comencen o per a tots aquells que volen treballadors de manera puntual. Milers de freelance a qui adjudicar un projecte i fer-ne el pagament al moment.

www.demprendedores.comLa veu De L’eXPeRièNCiaAquest web sorgeix del programa de joves talents Yuzz, en la seva edició d’Alacant. La idea és unir en un sol portal tots els consells que, per experiència pròpia, els emprenedors poden donar.

WeBs

Joan BarfullDirector del Departament de Medi Ambient de Pimec

comPtaBilitat amBiental Per reduir costos

el primer pas per reduir els cos-tos ambientals d’una activitat és internalitzar-los, és a dir, in-cloure al compte d’explotació

de l’empresa tots els costos que tenen a veure amb el medi ambient. Amb aques-ta finalitat, hem de desglossar els costos per conceptes.

Consums: Inclourem tota la despesa deri-vada del consum d’aigua i d’energia. Hem de vetllar per tenir instruments de mesu-ra que ens aportin una lectura acurada i negociar el millor preu de mercat per a les nostres característiques. Revisarem les factures d’electricitat, gas i aigua, i verifi-carem que els trams de consum, la potèn-cia i la tarifa contractades siguin els adi-ents per a la nostra activitat.

Residus: Segregarem els residus gene-rats de manera que no barrejarem tot amb els residus banals, posant especial atenció en aquells que siguin valoritza-bles, és a dir, els que tenen un valor de mercat (cartró, plàstic, coure, etc.). Els valors de mercat oscil·len, però normal-ment la recollida d’aquests residus ens pot sortir a cost zero o fins i tot ens pot generar un ingrés. En fer aquesta segre-gació estarem disminuint el pes que ani-rà a l’abocador i, per tant, pagarem menys pel cànon d’abocament.

Estudiarem la possibilitat de: Comprar productes amb ecoetiqueta o distintiu de qualitat ambiental. D’aquesta mane-ra, per exemple, els residus d’envasos de productes de neteja passaran de ser un residu perillós a ser no especials i el cost de la gestió com a residu serà infe-rior. Substituir la compra d’alguna matè-ria primera per una de reutilitzada a tra-vés de la borsa de subproductes. Si tenim un residu que pot ser aprofitable per a un tercer sense necessitat de transformar-lo podem passar de pagar com a residu a ge-nerar un ingrés com a subproducte.

Controls i analítiques: Inclourem el cost dels controls ambientals, les analítiques d’aigües residuals, etc. Analitzarem bé els pressupostos per tal que s’adeqüin a les nostres necessitats. Estar al dia de la nor-mativa disminuirà el risc de sancions.

Francesc quer Psicòleg i Coach de Proactiva

Herois i Villans

la ficció ens presenta l’heroi com aquell protagonista que davant de situacions d’alt risc, el seu valor el porta a donar el

màxim de si mateix superant les ad-versitats i dificultats que se li presen-ten; dit d’una altra manera, és el que fa de bo a les pel·lícules. I els vilans són aquells que fan de dolents i que cons-tantment fan la guitza per tal que l’he-roi no se’n surti. Curiosament, els vi-lans són un recurs argumental gaire-bé inevitable, que acompanyen l’heroi a la trama.

Doncs bé, fa l’efecte que aquest fil ar-gumental s’està repetint contínua-ment, i que les persones davant les se-ves situacions personals i professio-nals, fan d’herois en l’anhel de treure el màxim profit davant les adversitats. I els vilans? Les notícies poc positives

que transmeten els mitjans, les previsi-ons econòmiques, les retallades, l’atur, la inseguretat al lloc de treball, alimen-ten les pors de les persones, produint no poques vegades sentiments de pre-ocupació, culpa o impotència per no aconseguir influir en els altres o en les coses o en les situacions.

És una lluita del bé sobre el mal, de la capacitat de superació d’un mateix, amb la força i convenciment que tot anirà bé, que ens en sortirem davant les situacions més difícils, i que al final, un cop hagi passat una mica de temps i ho vegem amb perspectiva, ens ado-narem de les coses que hem après pel camí. Com diu aquella vella dita “bona sort, mala sort, mai se sap”, en moltes ocasions allò que sembla un problema avui es pot convertir en una oportuni-tat demà. Només és qüestió d’agafar perspectiva i ser valent, perquè al fi-nal l’heroi se’n surti i perquè és el pro-tagonista!

LES noTíCIES PoC PoSITIVES ALIMEnTEn LES PoRS PRoduInT SEnTIMEnTS dE CuLPA

45B30 JuNy DeL 2012 estaciÓ de serVei

cursos de la camBra de terrassa

dEL 4 AL 25 dE JunY viSiTeS CoMeRCiaLS

Aquest curs permet obtenir eines i tècni-ques efectives per a la concertació, prepa-ració i desenvolupament de les visites co-mercials, així com conèixer les fases d’una visita comercial i aprendre les tècniques perquè es desenvolupi de manera efectiva.

dEL 5 AL 26 dE JunYPRoGRaMa De PeRFeCCioNaMeNT De CoMaNDaMeNTS iNTeRMeDiS

En un entorn empresarial caracteritzat pel canvi constant i l’argument de la competi-tivitat, és fonamental el paper del coman-dament intermedi per poder aprofitar al màxim el talent de les persones que for-men part de l’empresa. La base per poder portar a terme les tasques que permeten al comandament aconseguir els òptims resultats del seu equip és l’autoconeixe-ment, que permetrà identificar els punts forts i les àrees de millora enfocades a de-finir un estil de lideratge i direcció adequat a la situació de l’empresa i a la situació con-creta de l’equip. La capacitat del coman-dament per diagnosticar la situació i adap-tar-se als canvis del l’entorn és la base del lideratge.

7 I 14 dE JunYDiReCCiÓ i MoTivaCiÓ De L’eQuiP CoMeRCiaLAquest programa permetrà als partici-pants desenvolupar una tècnica pròpia de negociació internacional tenint com a bases el coneixement del negoci i una vi-sió estratègica del comerç internacional, així com actualitzar i millorar els coneixe-ments en comerç internacional.

dEL 7 AL 28 dE JunY GeSTiÓ PRÀCTiCa DeL CoMeRç iNTeRNaCioNaLAquest programa s’adreça a personal de-dicat a la gestió administrativa-comercial d’importacions i exportacions, amb expe-riència i coneixements consolidats en co-merç internacional, i proporcionarà als im-portadors i exportadors, a través de la pràc-tica, les eines fonamentals per a la correcta gestió d’importacions i exportacions.

12 I 19 dE JunYGeSTiÓ DeL TaLeNTAquest programa té com a objectiu desen-

volupar les competències i proporcionar eines per a la gestió de persones i equips de cara a una major eficàcia i eficiència or-ganitzacional, assolint d’aquesta manera:• Major consciència de les pròpies compe-

tències i de com potenciar-les.• Treballar les pròpies barreres pel que fa a

les pors que impedeixen més eficiència.• Conèixer els mecanismes que relacio-

nen aprenentatge, canvi, desenvolupa-ment i resultats, de forma que els pro-cessos de formació directiva quedin optimitzats.

• Comprendre la complexitat del procés de motivació.

13 dE JunYSeSSiÓ iNFoRMaTiva: La ReFoRMa LaBoRaLAquesta sessió es centrarà en les mesures que aporta la reforma laboral:• La modificació en matèria d’extinció

contractual col·lectiva i individual des de la perspectiva empresarial.

• Referència a les noves mesures en ma-tèria de modificació substancial de les condicions de treball, negociació col-lectiva i contractació.

14 dE JunYiNT.aL MÀRQueTiNG DiGiTaL: LeS eiNeS De LeS GRaNS eMPReSeS a L’aBaST De La Teva

Aquest nou seminari s’iniciarà reflexio-nant sobre com encaixa la presència a In-ternet amb l’estratègia general de l’em-presa, per després centrar-se en les eines que permeten fer accions de màrque-ting digital i que ajuden a donar a conèixer els productes i/o serveis arreu del món. Fi-nalment es veurà com pot ajudar el Cloud Computing en la gestió diària de les pimes.

20 dE JunYCuRS avaNçaT De PoSiCioNaMeNT aLS CeRCaDoRSAquest programa s’adreça a gerents, di-rectors i responsables de les àrees de co-municació, màrqueting i vendes que vul-guin analitzar el pla actual de comunicació de la seva empresa i conèixer les possibili-tats que Internet els ofereix per millorar-lo, així com tècnics de les àrees d’Internet, no-ves tecnologies i comerç electrònic, i els permetrà conèixer com aconseguir posi-cionament als cercadors, quines eines po-dem utilitzar i com utilitzar-les per treure el màxim profit.

LLoC: Cambra de Comerç de Terrassa C. Blasco de Garay, 29-49 www.cambraterrassa.es

L’entitat va organitzar aquesta sessió per idear procediments per garantir el creixement en el futur

FormaciÓ /// CAMBRA dE TERRASSA

la segona trobada del '360º model de negoci' es celebrarà aquest octubre/// CEDIDA

la cambra explica a 30 empresaris com innovar en el seu propi model de negoci

La Cambra de Terrassa va organitzar, a final de maig, la jornada “360º Mo-

del de Negoci”, que va comptar amb una trentena d’empresaris assistents. La ses-sió, que es va celebrar al SC Trade Center de Sant Cugat del Vallès, va estar dirigi-da pel director gerent de l’entitat, Josep Prats. L’objectiu va ser donar a conèixer als empresaris una metodologia i eines per innovar i millorar el model de nego-ci, per tal que les empreses puguin pren-dre decisions de la manera més objecti-va possible, ser més competitives i as-segurar, així, el seu creixement i la seva supervivència.

La sessió, reduïda a propietaris d’empre-ses, gerents i a directors generals, es va centrar a fomentar l’anàlisi en profun-ditat sobre el propi model de negoci de les empreses participants, per poder-ne detectar noves possibilitats i transfor-mar-lo. Per fer-ho, Prats va exposar les eines que l’empresari pot utilitzar per potenciar aspectes com les relacions amb els clients, la redefinició del valor diferencial, el reforç dels recursos dispo-nibles i les activitats més importants que es duen a terme a l’empresa, i el control de la gestió econòmica.

El contingut es va centrar en les possibi-litats que ofereix el model Canvas, que es centra en tots aquells aspectes clau que ha de tenir una organització empresarial per definir el seu model de negoci. A par-

tir d’aquesta anàlisi, es van oferir les ei-nes disponibles perquè els participants poguessin innovar en el seu negoci.

La jornada també va estar destinada a ra-diografiar els negocis dels participants per posar en pràctica en aquell mateix mo-ment els coneixements adquirits i a fo-mentar un intercanvi d’experiència a tra-vés del networking entre els empresaris.

innoVar des de la cúPula. L’objectiu de la jornada era aportar una nova visió sobre el que és la innovació. Mentre que general-ment el terme sempre s’aplica per parlar de productes o processos, el mètode Can-vas proposa anar més enllà i innovar el ma-teix model de negoci de l’empresa. El rep-te és buscar un posicionament competitiu i fer-lo evolucionar a partir d’una anàlisi es-tructurada i pautada sota una visió global.

El mètode Canvas va ser ideat per Alexan-der Osterwalder i permet caracteritzar mo-dels de negoci i visualitzar-ne noves possibi-litats. De fet, Canvas vol dir llenç, i es refereix a la possibilitat que aporta de disposar d’una visió global del model de negoci de cada em-presa i que afavoreix la presa de decisions per part dels directius i estudiar la competència.

Aquesta va ser la segona de les sessions del cicle “360º Model de Negoci”, que ja ha comptat amb la participació de 55 empre-ses de la demarcació. La propera cita serà al mes d’octubre. /// REDACCIó


epíleg /// Junyel maiGen xiFres2012

192mil eurosSón els costos de finançament que pateix una pime catalana derivats de la morositat, segons un informe de Pimec. En comparació, les em-preses franceses tenen una bossa de 108.000 euros. Pàg 8.

887milions d'eurosés el resultat total de préstecs con-cedits per Microbank a joves empre-nedors gràcies a l'aliança de la xarxa amb l'Institut de la Joventut (InJu-VE) que aquest any s'ha renovat per segona vegada. Pàg. 12

23%de creixementés el percentatge de creixement que va experimentar el negoci d'Ascamm durant el 2011. La xifra respon a la po-lítica expansiva de la fundació, que ha inaugurat seu a Girona i s'ha aliat amb altres centres. Pàg. 10

25trimestresés la trajectòria de beneficis que està registrant l'empresa líder en oci instal-lada a Terrassa, Crisa. En aquest pri-mestre de l'any ha augmentat la seva xifra de negoci en un 11%, i ja enllaça 25 trimestre en creixement. Pàg. 30

10%a l'exteriorés el total d'empreses espanyo-les que han sortit a l'exterior. Mol-tes d'elles ho fan amb xifres discre-tes. En el Gas a Fons d'aquest mes do-nem les claus per atrevir-se a mirar en nous mercats. Pàg 34

@pratsllopart

@inpulsaempresa

@canametller

@mataespinp

@fitipaldina

@taxiqgat

@dinamikssocial

@raichalbert

@cevagraf

@terrassencs

@soctimid

@mcimino

@robert_gual

@20minFGC

@riki_cat

@diegobartolome

@recordsterrassa

@credit_tv

“El puntal principal a superar en aquests moments és la internacionalització”

Paraules del vicepresident de la Cambra de Comerç de Terrassa, Jordi Amat, durant l’en-trevista del “Gas a Fons” dedicat als Premis Cambra. una edició molt especial, ja que va coinci-dir amb el 125è aniversari. Amat destacava la feina feta en la internacionalització per empreses com Eurofragance i moltes d’altres de Rubí, Terrassa, Castellbisbal i altres ciutats.

“No hi ha receptes màgiques, però retallar en innovació és retallar en el nostre futur”

Així s'expressava la directora general d’Esade, Eugènia Bieto, durant la celebració de la xVI Jornada Alumni. Bieto també va aplaudir les empreses premiades en la trobada, i les va qualificar de “valentes, creatives, innovadores, amb talent i renovació constant”. Segons va dir, un exemple per a les empreses que han d’arribar.

“El mercat asiàtic sap copiar, però no innovar ni dissenyar com nosaltres”

ho deia el president de la Sectorial Pimec del Tèxtil i la Moda, Joan Arnau, referint-se al fu-tur del sector després d’uns anys de caiguda lliure. Per Arnau, els propers anys del tèxtil que-daran marcats per la capacitat de crear nous productes i diferenciar-se per qualitat de la seva competència asiàtica, que té guanyada la batalla dels preus.

“El governs locals han de considerar les empreses com uns ciutadans més”

Paraules del polític i membre del CAREC, Joan Majó, amb referència a les polítiques de reacti-vació econòmica que han de tenir els ajuntaments. Majó aplaudia també iniciatives com el Sincro-tró, i considerava que els municipis de la B-30 havien de vincular el seu nom al de Barcelona, en lloc de presentar-se com una alternativa al nucli econòmic de la capital.

ara fa un anyPerquè donar una mirada al passat ens aporta perspectiva, repassem aquelles declaracions més destacades de la 'B30' de fa tot just un any

els nous seguidors de la 'B30'

@revistab30

47B30 JuNy DeL 2012 estaciÓ de serVei

1. Els petits experts. Pri-mer van ser els portàtils, i des de fa uns anys vénen amb força els net-books. un terreny en què Apple encara no ha aparegut i en què el rei és dell, amb models com aquest nou Inspiron 15R.

2. L’escriptori portàtil. Cada cop són més els usuaris que es decideixen a adquirir una taule-ta. ningú posa en dubte les presen-tacions que ofereixen els models del mercat, però pot arribar a ser difícil habituar-se al teclat en pan-talla. La solució l’ofereix IMdS, amb aquest escriptori per a iPad. Amb només aquest element, la tauleta es pot convertir en un ordinador de taula, amb l’avantatge que es pot desmuntar en un moment.

3. El millor cinema. Anar al cinema segueix sent un plaer, però cada cop és més freqüent optar per veure pel·lícules des de casa. L’últim element per fer del cinema domès-tic una experiència professional és un projector, com aquest PicoPix de Phillips. L’excusa definitiva per no sortir de casa.

4.Sempre a temps. Portar un bon rellotge és important, per pragmatisme i per imatge. Si prefe-reix els models esportius per sobre dels clàssics, però la feina l’obliga a guardar les formes, aquest ome-ga Spacemaster pot ser una bona solució. Modern i vistós a parts iguals. una aposta segura... sempre que se la pugui permetre.

5. un clàssic. Ara que s’acosta l’estiu, comença a ser moment de buscar un calçat apropiat. I aquest any tornen amb força els models de la marca Keds. un clàssic en el mercat de les sabatilles esporti-ves. Simples i de gran qualitat. Per aguantar fins la tardor.

6. El telèfon intel·ligent de Sony. una nova opció en el mercat dels smartphones. Sony entra en terreny Android, per jugar la lliga que dominen Samsung, LG o Motorola.

3

2

4

6

1

5

Revista B30 nº49, Juny 2012

Documents

Transcript of Revista B30 nº49, Juny 2012