Revista B30 nº36, Abril 2011

oportunitats de negoci al mercat francès /// 34

B30n. 36 // 1.04.2011 // 2 €La revista econòmica del Vallès

Entrevista: antón costas, economista /// 6

Opinió: marià galí, president de la Cambra de Terrasa /// 33

inter-views, cada mesun cas empresarialen anglès

PATROCINA

COPATROCINA

COL·LABOREN

PROMOU

sOM

Agenda abril 2011 ESDEVENIMENTS D’INTERÈS EMPRESARIAL

www.santcugatribuna.cat

Dilluns 4 d’abril Jornada “Digital Business. El Futur és avui: L’Empresa és Online”Ponent: Max Navarro, Sènior Partner SantaClaraSoftOrganitza: Universitat Autònoma de BarcelonaHora i lloc: de 9h a 14:30 h a la Sala d’Actes del Rectorat (UAB)Inscripcions gratuïtes: [email protected] (abans del 30 de març)

Dilluns 4 d’abril Jornada “Les tortugues volen: 12 punts clau per a que l’empresa rutlli” Ponent: Sergio M. Gil, director d’Asgard ConsultingOrganitza: Parc Tecnològic del VallèsHora i lloc: de 17h a 19 h al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola)Inscripcionsgratuïtes: www.clipmedia.net/galera/PTV/Dilluns/2011/021711_tortugues/index.htm

Dimarts 5 d’abril Jornada “Transformar-se per liderar en temps de crisi”Ponent: Arantza Uriarte, Fundadora de C+C+S ConsultoriaOrganitza: CCS ConsultoriaHora i lloc: de 9.30h a 11:30 h al Business Park Sant Cugat (Av Via Augusta 15-25)Inscripcions gratuïtes: [email protected]

Dimecres 6 d’abril Jornada “Mi equipo no trabaja como un equipo!”Ponent: Roser Soler, Managing Director ePeople-c, Mario Alvarez, Associate Consultant ePeople-c i Xavier Serra, Chief Executive Officer Affinity Petcare. Organitza: @ Sant Cugat Business ParkHora i lloc: de 9.30h a 11:30 h al Business Park Sant Cugat (Av Via Augusta 15-25)Inscripcions gratuïtes: [email protected]

Dilluns 11 d’abril Jornada “Oportunitats de negoci: com diferenciar-se de la competència” Ponent: Ester Almenar, Sòcia Directora de la Koncepts Organitza: Parc Tecnològic del VallèsHora i lloc: de 17h a 19 h al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola)Inscripcions gratuïtes: www.clipmedia.net/galera/PTV/Dilluns/2011/030211_oportunitats_negoci/index.htm

Dimecres 13 d’abril Jornada “L’empresa 2.0. Com interioritzar el repte de la web 2.0 a les nostres organitzacions. Una visió pràctica”Ponent: experts d’empreses com Incipy o MICProductivity Organitza: Parc Tecnològic del VallèsHora i lloc: de 9.30h a 13.15h al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola)Inscripcionsgratuïtes: www.clipmedia.net/galera/PTV/Dilluns/2011/022811_web20/index.htm

3B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 Km Zero

1.04.2011franÇa anima l’economia catalana

Els balanços d’exportació són un dels termòmetres que serveixen per mesurar la salut de l’economia, i en aquest sentit es pot dir que Catalunya comença a recuperar la temperatura. Durant el 2010, les transaccions amb els mercats exteriors han augmentat gairebé el 20%; han remuntat la situació del 2009, la pitjor dels últims anys pel que fa a comerç internacional. El mercat francès ha estat clau en aquest procés, ja que ha registrat més del 19% del total de les vendes a l’exterior, segons dades del Centre de Promoció de Negocis de Catalunya a París. Tot i l’oportunitat que ofereixen els països emergents, factors com la proximitat –geogràfica i cultural– esdevenen determinants quan s’inicia l’aventura internacional. El cas francès ho demostra. El Vallès és un bon exponent de la relació comercial entre francesos i catalans, amb casos d’èxit sorprenents com el de l’empresa de Sant Cugat Europastry que ha estat capaç de vendre croissants al país que té els forners més reputats del món. Exigent, però fidel, França es revela com un dels principals animadors de l’economia catalana.

“La crisi és la fallida de la cultura ètica del nou capitalisme”

antón costas /// ECONOmiSTa i ViCEPrESiDENT DEL CErCLE D’ECOmia

la camBra manté el seu compromísmarià galí /// PrESiDENT DE La Cambra DE TErraSSa

l’empresa vallesana apunta a franÇa

google Busca estudiants amB idiomes

trenta treballadors i quatre fills

entrevista

6rotonda

33

gas a fons

34 gps

38

àrea de descans

40estació de servei

44“Per aprendre cal estar disposat a equivocar-se”

santiago saBaté /// CONSELLEr DELEgaT D’EurOFragaNCE

B30 edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// president: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// directora edi-

torial: Carmen S. Larraburu /// cap de redacció: Xavier Orri /// redacció: Joan Ramon Armadàs, Gemma Castanyer, Laia Corbella, Cristi-

na Farrés i Víctor Solvas /// projecte gràfic: eixida.cat /// il·lustració portada: Ivanòvitx /// fotografia: Lluís Llebot /// coordinació de pro-

ducció: Maribel Pinillos /// maquetació: Sergi Felip /// assessorament lingüístic: Miriam Olives /// administració: Anna Comella /// impres-

sió: Gráficas de Prensa Diaria /// premsa local sant cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// redacció:

[email protected] /// administració comercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// distriBució empresarial: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// puBlicitat: 93 590 86 00 - [email protected] /// col·laBoradors de la ‘B30’: AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · AXA ASSEGU-

RAnCES · BAnC SABADELL · BOEhRInGER InGELhEIM · CAIXA LAIETAnA · CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA · CECOT · CIT · EnDESA · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

30.000 exemplars mensuals

EnCARTADA AL ‘DIARI DE SAnT CUGAT’ I

A L’‘AVUI’ DEL VALLèS OCCIDEnTAL

MéS DE 3.000 PUnTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I InSTITUCIOnS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIOnS I PUBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

radar

5B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 radar

rànquing d’exportació

CaDa mES La rEViSTa ‘B30’ PrESENTa uN ràNquiNg DE LES 10 EmPrESES DE La DEmarCaCió DE La Cambra DE COmErç i iNDúSTria DE TErraSSa quE haN TramiTaT méS CErTiFiCaTS D’ExPOrTaCió FOra DE La uNió EurOPEa a TraVéS DE L’ENTiTaT.

març1 eurofragance rubí

2 b. bRauN SuRgIcal rubí

3 lENg D’OR CaSTELLbiSbaL

4 MOEhS catalaNa rubí

5 INDcRE TErraSSa

6 laMp TErraSSa

7 IpagSa INDuStRIal rubí

8 chEMpIOl rubí

9 cOOpER cROuSE-hI. TErraSSa

10 SERVIcOM uLLaSTrELL

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

parets

Montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

Rubí

El papiol

3

1

3

radar b30

l’indicador

és la quantitat que ha perdut la universitat autònoma de bar-celona en el seu pressupost per al proper any després de les retallades de la Conselleria d’Economia. La xifra suposa una caiguda del 5,5% respecte al pressupost de l’any anterior. La uab no ha estat, però, de les més mal parades, ja que la uni-

versitat Politècnica, amb diferents centres al Vallès, ha vist com el seu pressupost decreixia el 18,7%. La conselleria que dirigeix mas-Colell no ha revelat els criteris de la retallada, que en total sumen 126 milions d’euros menys per a les uni-versitats catalanes/// FOtO: cEDIDa19 m

Sabadell i el Leitat refermen el seu programa de suport a l’empresariat

En la darrera visita institucional de l’Ajuntament de Sabadell a la nova seu del Leitat, la tinenta d’alcalde de Treball, Montserrat Capdevila, acompanyada del gerent de promoció econòmica, Anto-ni Aranda, van refermar els compromi-sos entre les dues institucions vigents des del 2009. A través d’aquest conve-ni s’han renovat objectius per afavorir els processos de concertació social i eco-nòmica per mitjà de la cooperació pú-blica-privada. Amb l’ànim de concretar el desplegament d’accions es va mante-nir la reunió, després de la qual Capdevi-la va demanar a Leitat i institucions sem-blants que hi tinguin un paper rellevant. “han de ser el motor del canvi de mo-del productiu i la innovació per aconse-guir la competitivitat que el país necessi-ta”. En la trobada es van traçar les línies mestres en projectes europeus, actuaci-ons concretes en clústers del sector ali-mentari i de salut i compartir best prac-tices en el marc de l’Associació de Col-lectivitats Tèxtils Europees.

Sant quirze s’alia amb els comerciants i engega un mercat ecològic

L’Ajuntament de Sant Quirze del Va-llès i l’Associació de Comerciants han sig-nat un conveni de col·laboració per promo-cionar i millorar el comerç local, en el marc de l’execució del Pla d’actuació del comerç urbà. D’aquesta manera, tant l’ajuntament com l’associació es comprometen a esta-blir criteris d’actuació per determinar es-tratègies de futur i definir el règim de pla-nificació del sector comercial local. Entre les principals accions programades per a l’any 2011 dins del Pla d’actuació hi ha cam-panyes promocionals, la Mostra de Co-merç, la campanya de nadal, una revista de comerç, banderoles identificatives per als associats i campanyes de captació de socis. En aquest marc, l’Ajuntament ende-garà el Mercat Ecològic del Vallès, un mer-cat singular, dinàmic i proper, amb un do-ble objectiu: dinamitzar la zona comercial del municipi i promoure i difondre la pro-ducció agrària ecològica i l’alimentació sa-ludable, de qualitat. Els comerços del po-ble tindran un espai al mercat per donar a conèixer els seus productes ecològics.

Terrassa es reuneix amb el sector financer per demanar més complicitat

L’alcalde de Terrassa, Pere navarro, s’ha reunit aquest mes de març amb re-presentants de diferents entitats finan-ceres presents a la comarca per expres-sar la preocupació del Govern municipal pels problemes que afecten molts ciuta-dans i el mateix Ajuntament amb l’actual crisi econòmica. A la trobada van assistir directius de Banesto, BBVA, Banc Saba-dell, Catalunya Caixa, Caja Madrid, Caixa Penedès, La Caixa, Banco de Santander i Unnim, i per part de l’Ajuntament, l’al-calde i els tinents d’alcalde Carme Labò-ria, Manel Pérez i Isaac Albert. Pere na-varro va provar d’explicar als represen-tants del sector financer la “preocupació per la situació que pateixen els ciuta-dans afectats per les execucions d’hipo-teques”. Per resoldre aquesta situació, el consistori de Terrassa ha demanat “cre-ar un marc de relació entre l’Ajuntament i el sector financer per contrastar infor-mació i detectar amb més precisió quins són els problemes i les necessitats de la ciutat”.

21 3

6 entrevista B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

El vicepresident del Cercle d’Economia i professor de la universitat de barcelona acaba de publicar un treball coral d’anàlisi de la crisi des de la perspectiva econòmica, però també sociològica, històrica, política i filosòfica TEXT: XaVIER ORRI /// FOTOs: lluIS llEbOt

La crisi és la fallida de la cultura ètica del nou capitalisme

Professor de posat i dialècti-ca socràtica, Antón Costas és una de les veus més escol-tades del país quan es tracta d’economia. El seu darrer tre-ball, sobre la crisi del 2008,

analitza el daltabaix moral que ha portat al daltabaix econòmic del món occidental.

per què una crisi ètica?En l’anàlisi d’aquesta crisi apareixen con-ceptes que no havia sentit en crisis anteri-ors, com frau, corrupció o pèrdua de con-fiança. Aquests judicis em va fer entendre que per explicar aquesta crisi calia escoltar els economistes, però també els filòsofs, els historiadors, sociòlegs o periodistes...

és una crisi de causes o de conseqüències ètiques?Essencialment, de causes. Quan intentem

explicar la bombolla d’actius i immobilià-ria recorrem a tres explicacions: errors en la regulació financera, errors de política econòmica i la idea dels desequilibris glo-bals. Tot això és cert, però hi ha hagut algu-na cosa més: la crisi ha estat la fallida de la cultura ètica del nou capitalisme de les fi-nances i corporacions.

cal cenyir-ho als grans agents o hi incloem també l’empresa mitjana, que fa 3 anys presumia d’estar sobreapalancada?L’estructura financera clàssica de les em-preses, amb el 60% de crèdit i el 40% de ca-pital propi, ha passat a relacions de 90-10 en els últims anys, però no té tant a veure amb una fallida moral com amb el fet que el crèdit fos barat, combinat amb una fal-ta de visió a llarg termini. Quan parlo d’er-ror moral em refereixo sobretot al sistema

financer, per exemple, al mecanisme de re-tribucions de l’alta direcció.

una altra tesi del llibre és que abans de la crisi es va imposar el dogma de la fi de la ciclicitat del capitalisme. què ens va induir a aquesta creença?Va ser un clima general nascut de la caigu-da del mur de Berlín, que va crear una per-cepció de nova era. Després, el desenvolu-pament d’Internet també ens va ajudar a creure que aquest temps era diferent. Una sensació que dóna títol a un llibre recent-ment publicat, que estudia les crisis dels últims 500 anys i que conclou que dar-rere de cada gran crisi, sempre hi ha ha-gut la idea d’estar vivint un temps nou, de manera que no queda res per aprendre del passat. Finalment, l’arrogància intel-lectual i política ens va portar a creure que sabíem com dirigir l’economia per-

què perdés la seva condició maniacode-pressiva.

que, com s’ha demostrat, té poca cura. Exacte, perquè ens movem per cicles de confiança i desconfiança en el consum. Ara bé, hi ha eines per prevenir-la. Per exem-ple, la intensitat generada pels errors mo-rals i pels desequilibris globals es podia preveure quan el gran volum d’estalvi xi-nès queia sobre els Estats Units. quina implicació va tenir i perquè ho vincula a errors morals?Si tu tens un desequilibri comercial, com la Xina, tens un altre desequilibri en la balan-ça de capitals, és a dir, tens més estalvi del que pots assumir. I què en fas? Finances els que t’estan comprant, en aquest cas, els Es-tats Units, que comencen a donar-hi voltes per crear productes financers en què caurà

antón costas /// Economista

Antón Costas suma respectes i reverències per allà on passa. Nascut a Vigo, s’hi va llicenciar en Enginyeria Industrial l’any 72, abans de venir a Barcelona per cursar Econòmiques a la UB. En va sortir amb el títol sota el braç l’any 77 per tornar-hi de seguida a estudiar per a la tesi doctoral sobre el pensament i la política ecònomi-ca liberal del segle XX. Va estar tutelat per dos il·lustres de la intelligentsia catalana com Fabià Estapé i Ernest LLuch, dels quals ha pres el relleu a les aules. La seva tasca de professor la compagina amb la presidència no executiva del consell d’Endesa Catalunya i la vicepresidència del Cercle d’Eco-nomia, a més de ser columnista habitual dels diaris El País i El Periódico de Catalunya.

el perfil

un lliurepensador econòmic

7B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 entrevista

aquesta enorme massa d’estalvi. En realitat, aquest estalvi va suposar un incentiu per-vers per generar productes financers no-cius per la seva pretensió d’alta plusvàlua a curt termini, que habitualment estan vincu-lats al sector immobiliari. El mateix va pas-sar a Europa amb l’estalvi alemany.

ja van tres anys de crisi. per quan podem esperar que torni a fluir el crèdit?Venim d’una època d’altíssim endeuta-ment per part de les famílies, una gran part de les empreses i la totalitat del sec-tor financer. Una situació així, de mitjana, exigeix un procés de despalanquejament d’uns sis anys perquè les empreses recu-perin una estructura financera raonable de 60-40 i les famílies es desendeutin.

el piB continua en creixement zero. fins que no hi hagi crèdit, continuarà estancat?El PIB del 2010 és pla. No obstant això, si traiem al PIB l’activitat vinculada a la cons-trucció, resulta que l’economia espanyola ha crescut l’1,7%. L’últim trimestre, el 2%. És una gran dada. Què hi ha al darrere? Un excel·lent comportament de l’exportació.

per tant, es pot créixer com a empresa mentre ens desendeutem com a país?Si, sempre que et funcioni l’exportació, perquè el mercat interior no compri.

unes setmanes endarrere qualificava la bancarització de les caixes d’estalvi com a “el mayor desmán financiero de nuestra historia”. tan greu és?No necessàriament han d’acabar totes transformades o venudes a bancs. El que volia expressar és que el que ha portat a les caixes a la seva situació de risc excessiu no ha estat la seva condició de caixa, sinó els errors del legislador, dels directius de les caixes i del supervisor, que veia com con-centrava el crèdit immobiliari i no va fer més que sermons.

què perd un territori com el vallès si es bancaritza unnim?Per començar, pot generar exclusió finan-cera per a una part de la població que no ha tingut mai relació amb els bancs. Segon: les caixes tenen un know how i una disposició respecte al crèdit hipotecari i d’empresa pe-tita que el banc no té. Tercer: les caixes te-nen una obra social que, en el conjunt d’Es-panya, és més important que totes les po-lítiques socials de l’Estat, excloent-hi les pensions. És un segon estat de benestar. Per no parlar de l’ocupació d’alta qualitat que generen i que es perdrà quan es bancaritzi.

com afectarà la nostra economia la revolta àrab?L’impacte seriós serà si el barril de Brent es queda entre 120 i 140 dòlars a mitjà ter-mini, cosa que en principi no passarà si la revolta no toca a l’Aràbia Saudita o l’Iran. Això tindrà un primer efecte evident de pèrdua de renta. Després, si el Banc Cen-

tral Europeu es posa nerviós patint per-què es descontrola la inflació, apujarà els tipus d’interès fins a l’1,5%. Si això passa, generarà una mica de recessió en la nos-tra economia.

el govern català ha parlat de fomentar l’emprenedoria. què li recomana?A falta de competències reguladores, les autonomies tenen un instrument molt útil, que és la idea de confiança i d’autoestima. Més enllà d’això, a curt termini, treure les moltíssimes traves administratives que hi ha per emprendre.

les retallades anunciades no ajuden especialment a generar confiança...Cal procurar que el remei no sigui pitjor que la malaltia, perquè s’ha de tenir present que qualsevol reducció de despesa generarà un impacte negatiu d’entre el 0,3 i el 0,5 de PIB anual. Després, s’està accentuant en la reta-llada de la despesa, quan l’objectiu és la re-tallada del dèficit, que es pot fer retallant o recaptant. També caldrà vigilar que la reta-llada no augmenti la desigualtat.

d’aquí la seva posició contra l’eliminació de l’impost de successions?És un fonament filosòfic i conjuntural. Quan dius a la classe mitjana que retallaràs la despesa en sanitat, no ens pots dir als acomodats que pagarem menys.

en un debat recent reclamava mirar els models econòmics de les ciutats –més que els països– per créixer. un territori com el vallès és un model de partida

L’arrogància intel·lectual i política ens va portar a creure que sabíem com dirigir l’economia perquè perdés la seva condició maniacodepressiva Si al Pib li traiem l’activitat vinculada a construcció, resulta que l’economia espanyola ha crescut un 1,7% al 2010 gràcies a l’excel·lent comportament de l’exportació. a falta de competències, les autonomies tenen un instrument molt útil, que és la idea de confiança i autoestima

Podem esperar creació d’ocupació en indústria en dos o tres trimestres, però sobretot hem de confiar en els serveis en sentit ampli

adequat per afrontar la crisi?Alguna cosa hi ha de bo en el disseny ter-ritorial quan l’exportació es comporta bé. Després, per al Vallès, què és important en un marc de competència global? Aprofi-tar-se del portaavions que és Barcelona, que li faci d’aixopluc per sortir a l’estranger.

què caldrà per tornar a una taxa d’atur decent?La situació és semblant a la de princi-pis dels anys 90. L’entrada a la Comuni-tat Econòmica Europea va obligar a una re-conversió industrial, que va provocar una gran destrucció d’ocupació i una bombolla d’atur. Des del 2007, se’ns ha tornat a for-mar una gran bombolla que ocupa sobre-tot una generació que va deixar els estudis per treballar a la construcció i els serveis. El primer pas per a la recuperació serà for-mar aquesta generació perquè es pugui re-incorporar al mercat laboral.

i en quins sectors es pot veure llum a curt termini?En principi, amb les variables que mane-gem, podem esperar creació d’ocupació en indústria en dos o tres trimestres, però sobretot hem de confiar en els serveis en sentit ampli.

la promesa de la societat del coneixement ens salvarà, doncs?Estem vivint d’una falsa idea: que la societat del coneixement portarà bons llocs de treball amb bons sous. Això ho continuo dubtant molt. Però això ja és per a una altra entrevista.

8 radar B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

Les primeres accions que es materialitza-ran seran la celebració d’una conferència a càrrec de Joan Trollent sobre la oportu-nitat històrica de reindustrialització al Va-llès, prevista per al 24 de maig a la seu de Cecot, i la posada en marxa d’un estudi so-bre la importància econòmica i industrial de la comarca que es presentarà abans de l’estiu. L’anàlisi ha estat encarregada a Jo-aquim Solà, catedràtic de la Universitat de Barcelona que l’any passat ja va presentar un primer estudi sobre la realitat econòmi-ca del Vallès. I amb aquestes bases, va pro-metre Abad, “com a lobby anirem a veure les administracions amb arguments i els convencerem que invertir en infraestruc-tures i equipaments generarà retorns rà-pids al Vallès”.

unió històrica. La constitució de Fem Vallès suposa la primera unió de les tres patronals de la comarca després d’anys en què les diferències els han impedit anar plegats. Pirretas, que va reivindicar la vo-cació apolítica de Fem Vallès, va resumir l’esperit “com a plataforma de representa-ció d’una part vital de la societat, que són els empresaris d’un Vallès unificat“. /// XAVIER ORRI

el lobby patronal fem vallès reivindica les infraestructures

El lobby vallesà per a les infraestructu-res Fem Vallès no va fer la presentació

en societat a Terrassa, Sabadell o Grano-llers, sinó al cor de Barcelona, a la sala de premsa del Col·legi de Periodistes. La con-tradicció geogràfica la va explicar de segui-da el president de la patronal Cecot, Anto-ni Abad: “la presentació vol significar que aquest projecte parteix de la voluntat d’in-teracció amb l’entorn metropolità“. En al-tres paraules, la unió empresarial que dei-xa per primer cop sota el mateix paraigua la Cecot, el Ciesc de Sabadell i la Unió Em-presarial Intersectorial (UEI) de Grano-llers neix com a òrgan de pressió de les institucions autonòmiques per a la millo-ra de les infraestructures a la regió valle-sana. El to és inclusiu. Es busca la seducció institucional fent del Vallès un eix clau de “la gran Barcelona”, en paraules del presi-dent de Cecot, que després van recuperar els seus homòlegs al Ciesc, Josep Casas, i a la UEI, Juan Pedro Pirretas. Aquest últim va il·lustrar aquest sentiment recordant que “sovint ens queixem del centralisme espanyol, i en certa manera a Catalunya ens passa el mateix. Per construir país cal tenir en compte les necessitats de comar-ques com el Vallès”, va reclamar el repre-sentant del Vallès Oriental.

El quart actor implicat en el lobby, l’asso-ació Via Vallès, que presideix Joan Sabori-do, serà l’encarregada de donar arguments i aportar el pòsit teòric a la nova institu-ció en la temàtica d’infraestructures. Fem Vallès recuperararà, com a mínim parci-alment, les reivindicacions de Via Vallès, una entitat formada per professionals de tots els rams que des de fa dos anys treba-lla per la planificiació del territori i les in-fraestructures, que té en les seves files fi-gures tan destacades com l’urbanista Ma-nel Larossa.

què tenim? Utilitzant la retòrica pregunta d’un anunci de cervesa, Antoni Abad va llis-tar les virtuts d’una comarca “de Terrassa a Granollers“ que suposa “un gran pol d’acti-

vitat econòmica i empresarial, però també residencial i educativa“. En xifres, va refe-rir-se Abad, entre el Vallès Oriental i Occi-dental sumen més de 1,3 milions d’habit-nats, més de 4.000 empreses que suporten gairebé el 29% de l’activitat productiva del país, el 30% dels llocs de treball, “una im-portant xarxa de ciutats grans i mitjanes, un important activitat educativa, i l’eix de l’AP-7 que ens connecta amb Espanya i Eu-ropa”. Llistades les virtuts, Abad va redun-dar en les necessitats: “Aquesta estructu-ració del Vallès exigeix infraestructures i equipaments privats i públics vinculats al món de la producció“ per continuar sent el motor econòmic que tothom li reclama que sigui. Joan Saborido va expressar gràfica-ment aquesta necessitat de creixement per atraure capital, permetent que “els inver-sors estrangers que vénen a aquesta Bar-celona de botiga de disseny trobin al Vallès el magatzem“ que necessiten per produir.

què farem? Pel que fa a la llista d’acti-vitats que han de portar als objectius del lobby, cap dels representants va atrevir-se a concretar més enllà de “activar estudis, jornades, formació, i debats“ al voltant de la temàtica central que ocupa Fem Vallès.

patronals ///VaLLÈS

L’associació, que recupera l’esperit de Via Vallès, suposa per primer cop la unió de les patronals vallesanes en integrar la Cecot de Terrassa, el Ciesc de Sabadell i la uEi de granollers

La PrimEra aCCió SErà La rEaLiTzaCió D’uN ESTuDi PEr aVaLuar EL PES ECONòmiC i iNDuSTriaL DELS DOS ‘VaLLESOS’

d’esquerra a dreta: joan saborido, president de via vallès; antoni abad, president de la patronal cecot; josep casas, president del ciesc (consell intersecto-rial d’empresaris de sabadell i comarca) i juan pedro pirretas, president de la uei (unió empresarial intersectorial) de granollers /// CEDIDA

“PEr CONSTruir PaíS CaL TENir EN COmPTE LES NECESSiTaTS DE COmarquES COm EL VaLLÈS”, Va rECLamar EL PrESiDENT DE La uEi EL LObby NEix PEr PrESSiONar EL gOVErN i quE POTENCiÏ La iNVErSió EN iNFraESTruCTurES i EquiPamENTS a La COmarCa


reclamant les reBaixes. En aquesta lí-nia, l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Car-mona, va expressar en la reunió ordinària del plenari del CIT que “farem els possibles perquè Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí pas-sin a formar part de la zona 1. L’estalvi per als usuaris de la comarca seria una notícia molt positiva per al territori”.

En una trobada de l’Associació de Munici-pis amb Transport Urbà (AMTU) celebra-da a Sant Cugat l’alcaldessa d’aquesta lo-calitat, Mercè Conesa, va posar la reivin-dicació en el punt més alt de la llista de les demandes que fa la ciutat quant a infraes-tructures. “La prioritat número 1 i la prime-ra petició en aquest sentit és que Sant Cu-gat tingui el preu que té la zona 1 del siste-ma tarifari integrat”.

Per la seva banda el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va mostrar-se a favor de la mesura, però va reclamar la zona 1 amb la boca més petita que quan era alcalde de Sant Cugat. “Quan es produeixi la nova integració metropolitana haurem d’estudiar amb criteris de racionalitat el sistema de corones”. Davant de la pregun-ta sobre si es considera optimista que això pugui acabar passant en un futur no gaire llunyà, va contestar que “ja se sap el que penso” i quan s’estructuri l’ens de govern de la nova àrea metropolitana “és quan haurem de considerar la demanda d’aquest territori”. /// J.R. ARMADÀS

el vallès sud reclama ser zona 1 dins el sistema tarifari integrat

El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de l’àrea metropolitana de Barce-

lona per organitzar i simplificar l’Adminis-tració i potenciar els serveis públics de 36 municipis. L’Àrea Matropolitana subtituirà, entre d’altres, l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM), encarregada de fixar les tarifes dels combois dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). En el marc de l’articulació d’aquesta nova administració metropolita-na, municipis de Vallès Sud, com Cerdanyo-la, Rubí, Sant Cugat o Bellaterra, estan dispo-sades a reclamar que se les inclogui dins la zona 1 del sistema tarifari integrat.

Si això fos així, els usuaris dels Ferrocarrils i Renfe d’aquests municpis s’estalviarien fins a la meitat de l’import dels bitllets en agafar els trens per anar i venir de Barcelona. A fal-ta que s’apliqui la rebaixa del 5% a les tarifes del transport públic, una T-10 d’una zona val 8,25 euros, mentre que la de dues zones val poc menys del doble, 18,40 euros.

La nova àrea metropolitana canviarà els paradigmes quant a transport públic

mercè conesa, lluís recoder i josep mayoral en la trobada de l’amtu a sant cugat /// LOCALPRESS

infraestructures /// VaLLÈS SuD

el vallès tindrà la seva estació. Està previst que les vies travessin el Vallès Occiden-tal i que aquesta comarca aculli una estació que encara no s’ha definit on se situarà. Una de les veus que ja s’han alçat per acollir l’esta-ció és la de Sant Cugat. L’alcaldessa de Sant Cu-gat, Mercè Conesa, creu que la zona de l’Hos-pital General és ideal per acollir aquesta esta-ció. Malgrat això, Sabadell i Terrassa encara no han dit l’última paraula i també estan disposa-des a lluitar per acollir-la. /// J.R. ARMADÀS

foment promet que el corredor mediterrani estarà llest el 2020

a poc a poc es va veient la llum al final del túnel ferroviari. El ministre de Fo-

ment, José Blanco, va anunciar a mitjan març que el Corredor Mediterrani ferroviari de passatgers entre Figueres i Almeria esta-rà plenament operatiu l’any 2020. Aquesta infraestructura ha de connectar Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia a través d’un rail d’alta velocitat per a passatgers i un altre eix d’ample mixt per a mercaderi-es. Blanco va avançar que l’Estat invertirà 25.400 milions en el projecte fins al 2013 i va anunciar que ja s’ha iniciat la licitació del tram que va de Tarragona a València.

Aquesta és una de les infraestructures més reclamades per l’empresariat local i comar-cal. A principis de maig la Comissió Euro-pea decidirà si inclou o no aquest corredor com a projecte prioritari dins de les infra-estructures del transport, cosa que perme-tria accedir als fons FEDER que atorga la UE per finançar-lo.

Sant Cugat ha demanat que l’estació del Vallès s’ubiqui prop de l’hospital general

EL PENEDÈS

CONSTANTÍ

EL VALLÈSEL VALLÈS

PORT DE BARCELONA

Portbou

Figueres

Girona

Massanet

Mollet

Barcelona

Morrot-Port

Sant Vicenç de CaldersTarragona

Altres líniesde ferrocarril

Almple europeude viatgers imercaderies

Almple exclusiude viatagers

Tercer carrilen estudi

Tercer carrilample mix

CastellbisbalMartorell

Vila-seca

EL PRAT

PROPOSTAD’ACTUACIÓ EN LA

INFRAESTRUCTURAFERROVIÀRIA

DE CATALUNYA

infraestructures /// VaLLÈS

51.300milions d’eurosés el pressupost que el ministeri de Foment va estimar que tindria l’obra, que podria estar finançada en part pel fons FEDEr.

1.300quilòmetresés la llargada del tram ferroviari al seu pas per l’Estat espanyol. Tra-vessarà Catalunya, el País Valencià, múrcia i andalusia.


aliança patronal d’outsiders locals entorn a l’eix de la B-30

És temps d’associació en el món patro-nal vallesà. Dues setmanes després de

la unió formal de Fem Vallès, les associ-acions empresarials locals de Cerdanyo-la, Castellbisbal i Sant Cugat van signar un conveni de cooperació al Vallès per unir forces en favor de la reconstrucció econò-mica de l’eix de la B-30. L’objectiu fundaci-onal d’aquesta unió d’outsiders patronals és, en grans paraules, idear “projectes i mesures que permetin desenvolupar, mi-llorar i projectar el teixit empresarial del territori de la B-30”.

En un acte celebrat a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Castellbisbal, els presi-dents de les tres entitats, Frederic Boix (Sant Cugat Empresarial), Lluís Sisquella, (Cerdanyola Empresarial) i Rafael Herrera (Castellbisbal Empresarial) van formalit-zar un acord que els ha de permetre treba-llar de manera conjunta en el reclam d’un

tracte institucional més bo. “La necessitat d’infraestructures i serveis obliga el teixit empresarial més pròxim al territori a ac-tuar conjuntament per assegurar que el creixement i el potencial de la zona es de-senvolupi en les millors condicions i afa-vorir-ne la projecció internacional i el re-torn en inversions de qualitat”, han expli-cat des de la nova seu patronal, que vol ser

“l’embrió de l’aliança empresarial estra-tègica dels municipis ubicats al territori de la B-30“.

D’altra banda, els estatuts permeten i con-viden a sumar-se a l’acord altres organit-zacions empresarials –“locals“, puntualit-za l’article 6– que pertanyin a l’eix de la B-30. /// XAVIER ORRI

Les associacions empresarials de Sant Cugat, Cerdanyola i Castellbisbal signen un acord de col·laboració obert a noves adhesions d’entitats exclusivament “locals“

frederic Boix (sant cugat), rafael herrera (castellbisbal) i lluís sisquella (cerdanyola) /// CEDIDA

patronals /// VaLLÈS

cambra de sabadell i unnim renoven la seva col·laboració

la Cambra de Comerç de Sabadell i Un-nim han renovat el conveni de col-

laboració anual que permetrà, tal com ha succeït fins ara, intensificar la relació en-tre ambdues institucions. Aquest conveni és fruit de la col·laboració que des de fa anys mantenien la Cambra de Comerç amb Caixa Sabadell. L’acte de signatura ha anat a càrrec del president de la Cambra, Anto-ni M. Brunet, i el flamant director general d’Unnim, Jordi Mestre.

Mitjançant aquest conveni, Unnim patroci-narà enguany el cicle de conferències i ses-sions informatives que la Cambra té pre-

vist dur a terme al llarg del present exerci-ci, en què es tractaran temes d’interès per al desenvolupament econòmic del nostre teixit empresarial.

Així mateix, Unnim facilitarà a la Cambra els serveis i instruments financers, amb condicions especials, per cobrir les neces-sitats derivades de l’exercici de les seves activitats. Així mateix, també posarà a dis-posició d’aquesta institució, de les empre-ses electores i dels seus treballadors, un complet paquet de productes i serveis fi-nancers que comprèn diverses línies d’ac-tuació. /// REDACCIó .

el president de la cambra, antoni m. Brunet, i el director general d’unnim, jordi mestre /// CEDIDA

associacions /// SabaDELL

gay de montellà agafa el relleu al front de foment

Ja és oficial. Joaquim Gay de Monte-llà ha agafat el relleu de Joan Rosell al

capdavant de la primera patronal catala-na Foment del Treball. El president sor-tint, que ha dirigit la institució durant els últims quinze anys, ha decidit centrar-se exclusivament en la direcció de la CEOE i el passat 7 de febrer va designar el seu delfí com a vicepresident primer de la ins-titució catalana, un Gay de Montellà que també forma part de l’executiva de la pa-tronal espanyola.

El nomenament, aprovat per unanimitat dels vicepresidents, va deixar pas a un par-lament del nou president, que va agraïr la confiança dipositada i va assumir la nova etapa amb il·lusió personal i compromís “al servei de tots els associats, amb el pro-pòsit que trobin en Foment l’ajut que neces-siten en aquests moments de dificultat i in-certesa, així com la representació i protec-ció dels seus interessos“.

En un altre ordre de coses, el president de la CEOE ha delegat en Joan Pujol, secretari general de Foment del Treball, la negocia-ció amb els sindicats. /// REDACCIó

patronals /// CaTaLuNya

11B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 entrevista

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

El Banc d’Espanya ha parlat per acusar la direcció de la Caixa Vallesana d’opti-

mista en temps de crisi. L’autoritat bancària ha doblat la quantitat que Unnim tenia pre-vista per reforçar la seva solvència. Mentre l’entitat presidida per Jaume Ribera confi-ava que 250 milions d’euros serien sufici-ents per recapitalitzar-se, el Banc d’Espa-nya ha considerat que les necessitats havien de quantificar-se en 568 milions per acos-tar-se al core capital exigit del 10%. Actual-ment, la caixa nascuda de la fusió entre Man-lleu, Terrassa i Sabadell no arriba al 6,7%. El camí que hi ha dels 250 milions previs-tos als 568 finalment sol·licitats, ha expli-cat Unnim, respon que l’entitat havia treba-llat en la previsió que es demanaria un 8% de core capital, però el Banc d’Espanya ha tirat apujat el requeriment fins al 10%.

Per fer front a aquesta nova contingència, la direcció ha anunciat que recorrerà nova-ment al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) per sol·licitar 200 milions d’euros als quals té dret per haver suspès els darrers tests d’estrès, de manera que em-prarà l’entitat de crèdit com un inversor ex-tern temporal. Els 368 milions restants hau-ran d’aconseguir-se tal com estava previst, a través de la constitució d’una entitat ban-cària que normativament permeti atraure capitals privats.

nous lideratges. Tal com establia el pro-tocol de fusió, aquest mes s’han produït els

relleus directius que deixen la presidència en mans de Jaume Ribera (de l’antiga Caixa Terrassa) en substitució de Salvador Soley. La direcció general, que fins ara ocupava En-ric Mata i que abandona per jubilació, passa-rà a ser responsabilitat de Jordi Mestre, qui ja va ocupar aquest càrrec a Caixa Sabadell.

/// X. ORRI

jaume ribera i jordi mestre, nou president i director general de d’unnim des del 28 de març /// CEDIDA

entitats d’estalvi /// VaLLÈS

unnim torna a demanar 200 m al frob per recapitalitzar-seEl banc d’Espanya ha doblat les necessitats de provisions que havia calculat unnim per reforçar la solvència de l’entitat; passen de 250 a 568 milions

Banc sabadell participa en una societat d’inversió en r+d amb l’icf

El Banc Sabadell, a través del seu vehicle de capital risc Banc Sabadell Inversió

Desenvolupament, ha constituit amb tres al-tres institucions una societat destinada a fi-nançar empreses innovadores de base tec-nològica que portarà per nom Societat d’in-versió dels Enginyers. Participen en el projecte l’IFEM (Instuments Financers d’Em-preses Innovadores), vinculat a l’Institut Ca-talà de Finances, el Col·legi d’Enginyers In-dustrials de Catalunya i l’Associació Catala-na d’Enginyers de Telecomunicacions. La nova empresa neix amb la vocació de conver-tir-se en business angel de curt termini per

a emprenedors i empreses tecnològiques que estiguin en fases embrionària de desen-volupament. Per sectors, es posarà l’accent en medi ambient, energia, tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i electrònica. Parteix amb un capital inicial de quatre mili-ons d’euros. La meitat serà aportació de l’IFEM i la resta es repartirà entre les altres entitats. La Societat d’Inversió dels Engi-nyers farà aportacions concretes de capital inicial en un període d’acompanyament du-rant un termini d’entre tres i sis anys i per un import mínim de 100.000 euros i un màxim de mig milió. /// REDACCIó

entitats d’estalvi /// SabaDELL


Fotodepilació per a totes les butxaques

La cadena de centres d’estètica bye bye Pelos neix a Terrassa amb la idea de posar a l’abast de tots els públics la fotodepilació. PER: laIa cORbElla

Cinc anys després del seu naixement, Bye Bye Pelos ja ha obert 58 establiments arreu d’Espanya i 6 a l’es-tranger. L’èxit d’aquest ne-goci rau en una estructura

de franquícies i la voluntat de la seva fun-dadora de democratitzar els preus de la fotodepilació. Carmen Lozano es va inici-ar al món de l’estètica el 2001. “Un fami-liar em va animar a fer-me la fotodepila-ció i ho vaig trobar fantàstic”, comenta la fundadora. Després de provar-ho, Lozano va deixar la feina que tenia en una mul-tinacional del transport i va obrir el pri-mer establiment a Terrassa, a finals del 2006. Des d’un primer moment, l’empre-sària va veure que la fotodepilació era un servei que s’havia de popularitzar: “No podia ser que un mercat amb un poten-cial de creixement tan alt només estigu-és a l’abast d’alguns”. Juntament amb el seu soci, van decidir obrir la primera boti-

ga a Terrassa “fora de la primera línia, per comprovar que anàvem pel bon camí”, comenta Lozano. El març del 2007 van co-mençar amb el boom de les franquícies: primer a Barcelona, després a Gavà i així successivament, fins a arribar als 64 es-tabliments actuals, 5 dels quals són a Ità-lia i 1 a Suïssa.

uN NEgOcI SEguR

El 70% dels franquiciadors de Bye Bye Pe-los són inversors que busquen el màxim rendiment dels seus diners, d’un dels sec-tors amb més creixement durant els úl-tims anys. “Cada vegada anem menys al supermercat i més als centres d’estètica, no ens va de 25 euros”, assegura Lozano. Prova d’aquesta realitat són les xifres de Bye Bye Pelos: el 2008 van facturar més de 3 milions, el 2009 van doblar la factu-ració i el 2010 han arribat als 12,1 milions d’euros. “Hem superat totes les expec-tatives inicials i, si en època de crisi hem

byE byE PELOS Té aCTuaLmENT 64 ESTabLimENTS, 5 DELS quaLS SóN a iTàLia i 1 a SuÏSSa.

EL 70% DELS FraNquiCiaDOrS DE byE byE PELOS SóN iNVErSOrS quE buSquEN EL màxim rENDimENT DELS SEuS DiNErS

empresàries /// bye bye Pelos

la fundadora, carmen lozano, al primer establiment ubicat a terrassa /// LLUÍS LLEBOT

crescut sense parar, és perquè el sector de l’estètica encara té molt recorregut”, explica la fundadora del centre.

L’inversor de Bye Bye Pelos necessita 35 mil euros en efectiu per tal d’adquirir una franquícia, valorada en 75 mil euros, i la voluntat de tirar-la endavant. Les gesti-ons de finançament i assessoria les facili-ta la mateixa cadena, gràcies als convenis que té amb entitats financeres. “Nosal-tres només demanem un efectiu mínim i il·lusió”, comenta Lozano. Des de Bye Bye Pelos també s’assessora sobre el lloc ade-quat per instal·lar el local i la selecció de personal: “Totes les noies assisteixen a un curs de formació durant 15 dies i després poden fer cursos mensuals de reciclatge.

Actualment Bye Bye Pelos disposa d’un equip de 20 persones en nòmina i es pre-senten com “el Zara de la fotodepilació”. El 90% dels clients són dones i poden ar-ribar a tenir entre 60 i 70 mil clients en to-tal. Segons Lozano, “el que ens diferencia de la competència és el personal i la ma-quinària que utilitzem”. Bye Bye Pelos va ser el primer centre d’estètica especialit-zat en la fotodepilació i avui en dia quatre marques es reparteixen el mercat espa-nyol. Tot i això, asseguren que no entraran en guerra de preus, ja que l’elevat nombre de clients els permet mantenir el preu ac-tual del servei: “De la competència m’in-teressa saber com treballen, no els preus”.

SORtIR al caRRER

L’any passat van invertir 500 mil euros en comunicació i publicitat, des d’accions de patrocinis fins a anuncis a les principals revistes de moda. Aquest 2011 han arri-bat a un acord amb la marca d’automòbils Smart per adquirir 12 cotxes que circula-ran per les principals capitals espanyoles amb publicitat de Bye Bye Pelos. L’acció de comunicació més recent és el patroci-ni d’un equip que participarà en el mun-dial de motociclisme, el Team Andalusia Banca Cívic. “Ens volem vincular amb el món de l’esport i creiem que el motoci-clisme és un esport econòmicament as-sequible i que mou el públic jove”, comen-ta Lozano.

Enguany també ha estat el moment de créixer a l’exterior: “Tenim 5 franquícies a Itàlia, 1 a Suïssa i estem tramitant l’obertura del primer centre a França”. Tot plegat fa que les expectatives de creixe-ment siguin molt positives. Segons la fun-dadora de Bye Bye Pelos “l’objectiu final d’aquest any és arribar als 100 centres a Espanya i doblar el nombre de franquícies a l’estranger”.

EStablIMENtS: 64

FactuRacIÓ: 12 miLiONS cONtactE:

www.byebyepelos.com

Bye Bye pelos


in today’s economic climate, some multinational companies may en-counter obstacles in the emerg-ing market. Distinguishing yourself from competitors is key—but how? Ricoh Company, Ltd., a global tech-

nology frontrunner, aims to not only be the leading company in the office and production printing market, but a green one at that.

Ricoh was established on February 6th, 1936, in Tokyo, Japan. Now operat-ing in Europe, the Americas, Asia/Pacif-ic, China and Japan, the company has be-come a universal technology leader. “In a multinational environment you need clear objectives, coordination, execu-tion with a local implication, you need ac-tivities based on a reality,” said Ko Fujio-ka, Total Quality Management and CSR, of Ricoh Spain. “Objectives must be di-rectly linked to the consumer”. In 1986, Ricoh opened its offices in Spain. With about 1,300 employees, their annual turn-

over for 2009 was 223,000 €, with an in-creased estimation of 228,000 € for 2010.

A native of Japan, Fujioka joined Ricoh Spain two years ago. Finding the Catalo-nian business culture to be open and cre-ative, he noticed a high level of commit-ment in the workplace. “People work hard in their jobs and children keep good disci-plines. They perform with a strong unity while each person respects the roles of in-dividuals. The teamwork of my workplace is excellent,” said Fujioka. “Before coming here, I never imagined that Catalonia had such a unique character.”

Although over 10,000 km apart, Fujioka hasn’t found much difference in the func-tions of running a multinational compa-ny in Catalonia versus Japan. “We have the same mission: management. There is always the same necessity of the client, although in very different markets,” said Fujioka. “Different environments exist; this is why we must customize our ser-

vices to the needs that suit the require-ments.”

Throughout the years, Ricoh has made his-tory with their achievements as they continue to modernize the work envi-ronment. The company started its cam-era business in 1937, and their populari-ty soared by the 1950’s when they creat-ed Japans first mass production structure for cameras. In 1971, Ricoh’s first office computer was introduced. Now, over sev-enty years later, the company stands out as a powerhouse of innovation, with Ricoh Americas Corporation most recently launching Times Square’s First 100 per-cent solar powered billboard.

ricoh aims for a greener gloBe

Ricoh’s goal is to reduce environmental impact in any way possible. Some strate-gies the company takes part in are: energy conservation of products to reduce global warming, recycling and contamination pre-vention. “Our goal was to reduce 88 percent of carbon emission. So far we have reduced 45,000 tons since 2007,” said Fujioka. Ricoh continues to reinforce their envi-ronmental responsibility. In January 2011, they were recognized for the seventh straight year for the “Global 100 Most Sus-tainable Corporations in the World”, at the World Economic Forum in Davos.

catalonia: sense of worK ethics

Since coming to Catalonia, Fujioka not only appreciates his hard-working team at Ricoh, he admires the Catalonian culture as a whole. “Ranging from the Modern-ism artworks to contemporary cuisines; there is a strong sense of quality in every day life,” says Fujioka. However, if there were one weakness or threat for the Cat-alonian business culture, it would be that a limited number of people speak English, Fujioka added.

“While Catalonia is no doubt an interna-tional region both in culture and in business, a relatively small number of people use English. As a foreigner, that is understandable as the region is economi-cally large enough to be self-sufficient,” said Fujioka. “Still, to attract more international corporations, I believe it makes a difference if more people speak English. It won’t be difficult for Catalan people to do so”.

Ko fujioKa, total quality management and csr, of ricoh spain /// LLUÍS LLEBOT

From cameras to computers, now solar powered billboards, ricoh adapts to changing times with a customer centric, going green approach PER: kaItlyN VENEzIa

evolving innovation

inter-views /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

aNy D’aRRIbaDa: 1986

tREballaDORS: 1300

FactuRacIÓ 2010: 228 m

ricoh espanya

1 frontrunner:

FaVOriT2 aims:

ObjECTiuS3 linKed to:

ViNCuLaT4 commitment:

rESPONSibiLiTaT5 unique:

úNiC6 customiZe:

aDaPTar7 suit:

ENCauxar8 achievements:

ÈxiTS9 soared:

aumENTar10 stands out:

SObrESOrTir 11 powerhouse:

uNa POTENCia 12 launching:

LLaNçamENT13 goal:

ObjECTiu14 threat:

amENaça15 self-sufficient:

auTOSuFiCiENT16 weaKness:

DEbiLiTaT

17 reinforce:

rEFOrçar

glossary


empresa pipe /// Torrons Viar

aquesta empresa dedicada als torrons i fundada l’any 45 per la família Vidal arderiu està vivint una renovació de cap a peus per sortir als mercats internacionals PER: XaVIER ORRI

Fantasia artesanoempresarial per reflotar l’obrador de ripollet

1 /// a l’ObRaDOR DE tORRONS VIaRTREBALLEn EnTRE SIS I VUIT PERSOnES, En FUnCIó DEL VOLUM DE FEInA /// LLUIS LLEBOT

1 ///

renovar-se o morir. El dels torrons no és el sector més senzill per reflotar una em-presa tradicional, però a aquesta companyia d’origen barceloní amb seu a Ripollet

ha entrat sàvia nova convençuda de les seves possibilitats. Torrons Viar, nascu-da l’any 45, havia quedat ancorada en pro-ductes massa tradicionals com per seguir creixent en facturació. Dedicada original-ment al torró i les xocolates de qualitat, l’empresa havia arribat a un topall i se li presumia un cicle de davallada que exigia canviar-ho tot perquè tot seguís com fins ara. El nom que ho ha fet possible és Jor-di Montserrat, que hi va entrar l’any pas-sat i va aconseguir la majoria de partici-pacions de l’empresa, fundada fa 66 anys

rectiva el mateix Bernat Galí, que ha d’en-carregar-se d’obrir nous mercats, i un nou director comercial, Ignasi Isa, concentrat sobretot en el desenvolupament nacio-nal. A la planta baixa de les instal·lacions, on es creen els turrons i altres productes, ha entrat un nou mestre bomboner, Genís Roca Blechmit, que ha posat el seu segon cognom al servei de la nova línia de bom-boneria moderna oberta a Viar.

I és que si alguna cosa es respira a Viar, a part de l’olor de l’ametlla (ingredient fetit-xe dels productes Viar), és un esperit de renovació que ha començat amb noves lí-nies de productes tan seductores com els bombons de menta, maracuyà o kikos. “Es manté la línia clàssica de la marca San-ta Oliva que hem produit sempre i que es

per a família Vidal Arderiu. La seva arriba-da, expliquen els seus homes de confian-ça recentment aterrats, ha estat un cicló. Bernat Galí, responsable de l’àrea interna-cional i incorporat a l’empresa al setem-bre, resumeix la fase en què es troben de manera molt gràfica. “Fins ara ens hem dedicat a girar a l’empresa com un mitjó”. En una primera fase, superada en tancar l’exercici 2010, “l’empresa ha quedat sa-nejada i s’ha superat lleugerament la fac-turació del 2009, propera als dos milions d’euros“, segueix Galí.

FItXatgES

Per renovar-se, el primer que calia era re-novar l’equip. Més enllà de Montserrat, que ha assumit la direcció general de la companyia, s’han sumat a la plantilla di-

“aL 2010, L’EmPrESa ha quEDaT SaNEjaDa i S’ha SuPEraT LLEugEramENT La FaCTuraCió DEL 2009, PrOPEra aLS DOS miLiONS D’EurOS“, ExPLiCa bErNaT gaLí, rESPONSabLE D’iNTErNaCiONaLiTzaCió


2 /// IgNaSI ISa éS EL n0U RESPOn-SABLE COMERCIAL DE L’EMPRESA

3 /// gENíS ROca blEchMIt,MESTRE BOMBOnER, hA ESTAT Un DELS úLTIMS FITXATGES DE VIAR PER AMPLIAR LA LÍnIA DE PRODUCTES

4 /// INStal·lacIONS L’EMPRESA, TOT I SER D’ORIGEn BARCELOnI, Té LA SEU A RIPOLLET DEL VALLèS/// LLUÍS LLEBOT

distribueix a les millors pastisseries”, ex-plica Isa, “i, d’altra banda, ens obrim a un nou target també de nivell alt però més modern i amb gustos més arriscats, amb els bombons Blechmit”. Una segona línia de negoci que tot just surt del forn és la de les barretes energètiques (de qualitat), amb les quals tenen molt camp per córrer. “És un producte que està creixent molt i que té un procés de producció igual que el del turró, de manera que no necessitem més infraestructura“, segueix el responsa-ble comercial mentre passeja per l’obra-dor. Fabriquen per comanda de distribui-dor i el negoci té bona pinta de cara al fu-tur. Però més enllà de barretes i bombons, l’aposta forta de Viar per aconseguir els tres milions de facturació que s’han fixat per al 2011 és el mercat ecològic: a la llet d’ametlla que ja tenien en catàleg des de fa anys i que ara han “ecologitzat”, hi su-maran begudes vegetals d’arròs i avena, a més d’una crema d’ametlla ideal per sor-tir a mercats com l’anglès, on és de con-sum quotidià.

EXpORtacIÓ EcOlògIca

La decisió d’engegar la línia ecològica, que tot just ha aparegut al mercat a princi-pis d’abril, respon a la voluntat de créixer internacionalment. “El mercat nacional està molt complicat per raons evidents, així que havíem de fixar-nos en Europa. I el camí més senzill i diferenciador que te-nim és la producció ecològica“, explica el responsable de dur els productes Viar als lineals estrangers. L’estratègia, escolta-da de viva veu en paraules de Galí, sembla més senzilla del que és: “La casa Viar tre-balla sobre la base de l’ametlla i ens hem fixat en els països consumidors. Els prin-cipals productors són Estats Units i Cata-lunya i els majors consumidors són Ale-manya, el Benelux i Anglaterra; doncs hem d’anar cap allà!”. Amb aquesta perspectiva, a finals del 2010 van entrar al programa Nex Pipe d’ACC1Ó i els resultats comencen a fer-se patents: ja han trobat un parell de clients a Suïssa i a França. Si es compleixen les previsions, les vendes als mercats exteriors a finals d’aquest any s’enfilaran fins al 15% del total de la facturació, davant el 5% registrat en tancar del 2010. Només queda un dubte: el producte ecològic sona bé per vendre fora, però hi ha esperances per al

2 ///

4 ///

3 ///

SEctOR: alimentació

ubIcacIÓ: ripollet

FuNDacIÓ: 1945

tREballaDORS: 12

FactuRacIÓ: 2 milions d’euros

torrons viar, s.a.

L’aPOSTa PriNCiPaL DE Viar PEr aCONSEguir ELS TrES miLiONS DE FaCTuraCió quE S’haN FixaT DE Cara aL 2011 éS EL mErCaT ECOLògiC quE ELS PErmETrà FEr EL SaLT COmErCiaL a EurOPa

producte marca de la casa, el torró? “No descartem la possibilitat d’exportar al Canadà i a Bèlgica per contactes, el problema és que ara com ara ho hem de fer a través de catalans que són allà”, raona Galí plantejant un problema que no ho semblava. “Sí, és un problema perquè els catalans l’entenem com a producte nadalenc. Però fora, on no mengen torró, podríem treure aquesta idea i vendre’l tot l’any”, esclareix Galí. En altres paraules, hi ha esperances de trencar l’estacionalitat del torró i converir aquest dolç peninsular en una mena de “postre mediterrani“ que es gaudeixi a mig món en dinars de diumenge. Una fantasia artesanoempre-sarial més per a aquests reemprenedors dedicats al dolç.


El primer a la llista de peticions és que Sant Cugat tingui preus dins el sistema tarifari integrat de transports públics de zona 1Vull crear la figura del gestor de comptes concebut com algú que gestiona tots els serveis d’empresa a l’ajuntament.ó

vull dir que està al 100% de la seva capa-citat. Quans ens replantegem el servei, el més immediat és construir la cua de mani-obres de Plaça Catalunya. Si fem cabre més trens a la via, podem augmentar el nombre de passatgers i també les freqüències. Pel que fa a allargar la línia L-7 del Tibidabo, no ho veig possible ni a curt ni a mig termini. La crisi i els actuals plans d’infraestructu-res no recullen aquest projecte.

si vas de sant cugat a Bercelona per carretera en hora punta tens un col·lapse assegurat. el carril Bus-vao de la c-58 ajudarà a descongestionar?Jo crec que funcionarà per diverses raons. El preu de la benzina és cada cop més ele-vat, i si els bitllets de bus són assequibles i la freqüència, adequada la ciutadania, es farà servir. Serà clau la gestió del carril i la creació de línies noves i una bona relació entre horaris, preu i freqüències de pas.

hem parlat de diferents projectes en matèria d’infraestructures. si només en pogués prioritzar dues, quines peticions faria?El primer a la llista és que Sant Cugat tin-gui preus dins el sistema tarifari integrat de transports públics de zona 1. Serà la ma-nera en què quedarem perfectament in-tegrats en l’àrea metropolitana i per a mi és un tema clau; necessitem un preu més competitiu. La segona és el reforç del trans-port públic en l’àmbit municipal. Encara hem de millorar aquest aspecte planificant rutes més curtes i amb més freqüències. I seguint amb transport públic crec que si es resol el tema de la cua de maniobres que deiem abans, podrem millorar la capacitat dels FCG el 30%.

tenir lluís recoder a la generalitat és millor que tenir joaquim nadal?[Riu] La relació és molt fluida, però la situació econòmica de la Generalitat és la que és. Confio que se’ns escoltarà molt i que assolirem alguns d’aquest objectius, però sé que des de la Conselleria es tindrà una visió global.

E-9. Totes les iniciatives de promoció eco-nòmica concretes estan molt bé, però seria millor articular un discurs conjunt, ja que en el fons estem posicionant Catalunya al món. Ni l’eix E-9 ni el B-30 ni el Barcelona Economic Triangle han de competir entre ells. Han d’atraure empreses.

quina marca hem de vendre a l’exterior: Barcelona, vallès, catalunya?Jo penso que hauria de ser Catalunya. En aquest moment falta fer el llaç a tot el po-tencial que podem tenir.

què fa l’ajuntament per aixecar la moral als empresaris?Intentem fer tres coses. D’una banda, par-lar directament amb les empreses i acom-panyar-les en molts processos. Això no vol dir atorgar-los res, senzillament ser allà per a l’empresa si hi ha una inauguració o un esdeveniment important perquè se sentin ben acollits. En segon lloc, continuar amb iniciatives com el Santcugtribuna o amb es-morzars de treball i xerrades sobre dife-rents temes. Aquest tipus d’iniciatives no deixen de ser una formació als empresa-ris que els dota de més capacitació. Per úl-tim, s’ha de tenir una bona oficina d’aten-ció a l’empresa i donar-li més competènci-es. M’agradaria crear dins l’oficina la figura del gestor de comptes concebut com una persona que li gestiona tots els serveis dins l’Ajuntament. Així l’empresari o el comer-ciant no ha d’anar a 10 llocs diferents. Li ho tramita una sola persona i ho fa al més rà-pid possible. Això és fer un Ajuntament amic de les empreses.

parlem d’infraestructures. sant cugat acollirà una estació de l’ave de cara al 2020?No sé si acabarà passant, però quan es construeixi l’alta velocitat el traç natural de la via ha de passar pel Vallès. Ja hi passen les mercaderies, però necessitem una es-tació per passatges que sigui molt útil. Això vol dir que s’ha de poder alimentar de la lí-nia de Renfe i de la dels FGC en forma d’in-tercanviador. Segurament serà una esta-ció que la voldran molts, i he de dir que si-gui on sigui serà una bona notícia per a Sant Cugat, però nosaltres apostarem perquè s’ubiqui a l’entorn de la zona de l’Hospital General. La Generalitat i el mateix Minis-teri de Foment coneixen que hi ha una re-serva de sòl per a construir aquesta esta-ció i apuntaven a Sant Cugat quan així es va fer.

veu el tramvallès unint rubí, sant cugat i cerdanyola algun dia?Ho hem demanat perquè ens sembla insò-lit que Sant Cugat en quedi fora. Ara bé, la meva opinió és que és una infraestructura molt cara i que es podria solucionar el pro-blema de la mobilitat entre aquests munici-pis amb autobusos.

és viable perllongar la línia de fgc del tibidabo fins a sant cugat?El metro del Vallès ha mort d’èxit. Amb això

gon valor és que els empresaris hi han estat d’acord i ara ja hi participen. El CIT ens ha permès conèixer millor les empreses de la zona i fer networking. És cert, però, que un dels primers projectes, com és el de la se-nyalització dels parcs d’activitat econòmi-ca, encara no està llest; però crec que aviat ho podrem veure. Un dels deures que té el CIT ara és ajudar a la creació de llocs de tre-ball lligant empresa i gent aturada perquè es creïn aquesta ocupació.

el que algú va anomenar sillicon vallès està prou promocionat?Crec que la Generalitat ha de tenir un paper determinant en la promoció de l’eix B-30 i

mercè Conesa va començar el 2011 com a alcaldessa de Sant Cugat. En només 6 mesos haurà de gua-nyar-se aquest càrrec, que va heretar de Lluís

Recoder, a les urnes en les eleccions muni-cipals del 22 de maig.

parlem del catalunya innovation triangle. fa més de 2 anys que funciona i s’han vist pocs resultats materials.És una gran iniciativa que ha de comen-çar a veure resultats aviat. Té el valor de ser la primera iniciativa que aplega fins a tres municipis per promoure el territori. Un se-

El 2011 és un any clau per a mercè Conesa: té el repte de revalidar la majoria absoluta de Ciu a Sant Cugat i mantenir la veu alta en les reivindicacions territorials a la zona del Vallès Sud, com ho feiaLluís recoder TEXT: JOaN RaMON aRMaDÀS /// FOTOs: ll. llEbOt

mercè conesa /// alcaldessa de Sant Cugat

L’eix b-30, el de l’E-9 i el barcelona Economic Triangle no han de competir entre si


què és la Bonificació?És un tipus de finançament adreçat a les empreses per finançar una part o tota la formació dels seus treballadors i treballadores. Aquests diners provenen de la cotització anual a la Seguretat Social en concepte de formació professional dels treballadors de l’empresa. El fons es comptabilitza per anys naturals i no és acumulable d’un any per a l’altre.

si sóc una empresa petita, tamBé disposo de crèdit?Totes les empreses disposen de crèdit amb un mínim de 420€ anuals, independentment de la quantia que hàgiu cotitzat.

sóc una empresa de nova creació, puc Bonificar-me la formació?Sí, les empreses de nova creació disposen de 65€ per treballador/a que estigués donat d’alta en el 1r TC.

quins Beneficis aporta la Bonificació?•Permet recuperar, total o parcialment,

els diners invertits en la formació dels treballadors (el cost de la formació). •Recuperar els diners cotitzats a la

Seguretat Social l’any anterior, en concepte de formació professional. •Contribueix a la millora de les

competències i habilitats dels treballadors i treballadores de l’empresa.

quina formació es pot Bonificar?Els cursos presencials, in company, e-learning i a distància de més de 6 hores. Només es poden bonificar els alumnes contractats en règim general.

quins són els requisits per poder Bonificar la formació?•L’acció formativa ha de tenir una durada

mínima de 6 hores.•Els participants de la formació han

d’estar contractats en règim general.•L’assistència al curs ha de ser igual o

superior a un 75% de la seva durada. •Complir els terminis establerts a la

normativa (notificació inicial abans de l’inici de l’acció formativa).•Complir amb l’aportació privada

exigible (empreses de 10 o més treballadors/es).•Complir amb els col·lectius prioritaris

establerts per normativa (empreses grans).

la Bonificació és igual al cost del curs?Depèn de cada cas. Les empreses de 1 a 9 treballadors/es poden bonificar-se tot l’import del curs fins que exhaureixin el crèdit de què disposen. Però les empreses de 10 o més treballadors es regeixen per uns mòduls econòmics establerts a la normativa. Aquests mòduls depenen del nivell de formació i de la seva modalitat (presencial, a distància, e-learning o mixta), i amb un percentatge de variació en relació amb el nombre de treballadors de l’empresa. Com més petita és l’empresa, més quantitat pot bonificar per curs.

què és l’aportació privada?Les empreses amb més de 10 treballadors han de fer una aportació per poder bonificar-se un curs. Aquesta aportació es calcula en funció del preu del curs i de la grandària de l’empresa. La manera de complir amb aquesta aportació és la següent: •Si el curs es fa dins de la jornada

laboral, el salari brut de les hores en què reben la formació.•Bonificant un import menor.

www.cecot.org/formacio mail [email protected]

patronal cecot /// EMPREnEDORIA I CREIXEMEnT EMPRESARIAL

assessorament empresarialEulàlia MartínezDirectora de la Fundació Cecot Formació

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

aprofitem els recursos propis i bonifiquem la formació

La flexibilitat és un dels aspectes més des-tacables de la bonificació, ja que permet a les empreses formar els seus treballadors ens aquells aspectes que l’interessen més. És a dir, no hi ha un llistat tancat de cur-sos amb unes característiques concretes, sinó que l’empresa pot dissenyar el curs que s’adeqüi més a les seves característi-ques, amb la durada, modalitat, objectius i continguts que vulgui.

Les pimes són les empreses que es veuen més afavorides en aquest sistema, ja que la normativa augmenta la quantitat bonifica-

la formació dels treballadors i treba-lladores és un benefici empresarial

clau per al plantejament de noves estra-tègies que propiciïn el desenvolupament del teixit empresarial. En aquest context la bonificació és una bona eina per faci-litar l’accés a una formació de qualitat. El sistema de bonificació és un tipus de finançament que permet recuperar una part o totala inversió en formació alleu-gerint el costos que l’empresa ha de su-portar, mitjançant deduccions en les as-segurances socials.

ble per hora dels cursos, i arriba, en el cas de les micros, a no establir un preu per hora a fi-nançar, sinó que marquen com a únic topall el crèdit de bonificació de què disposa l’empre-sa. La Fundació Cecot Formació, experta en el sistema de bonificacions davant de la Fun-dación Tripartita para la Formación en el Em-pleo, com a entitat pionera en homologar-se en el Sistema de Bonificacions de la forma-ció el 2004 –any en què va iniciar-se aquest sistema de finançament– gestiona el crèdit de bonificació de les empreses, les assesso-ra durant el procés, així com respecte de les vies de finançament que l’empresa té al seu abast, i com treure’n el màxim profit.

L’objectiu principal és que les empreses apro-fitin els recursos disponibles per tal de créi-xer, potenciar la seva competitivitat i les se-

L’ObjECTiu éS aPrOFiTar ELS rECurSOS DiSPONibLES PEr CréixEr

eulàliamartíneZ/// Directora de la Fundació Cecot Formació

La bonificació és una de les millors eines per facilitar l’accés als treballadors a una formació de qualitat, que cada cop es revela més important per al benefici empresarial

ves possibilitats de futur, entenent que el pri-mer pas per a un futur empresarial sòlid és fer que les empreses coneguin i utilitzin els recursos que tenen a l’abast. Des de la Funda-ció Cecot Formació estem convençuts que in-vertir en les persones sempre és rendible. Una formació adequada permet una fidelit-zació dels treballadors i treballadores (més responsables i compromesos amb l’empre-sa), crear un equip més competitiu i cohesi-onat, potenciar la creativitat, la innovació i les noves idees, així com afrontar nous reptes. La bonificació permet que aquesta inversió suposi, a més, un cost mínim per a l’empre-sa. El futur de les empreses passa per la for-mació, i aquesta depèn de trobar un sistema de finançament flexible i fiable i, ara com ara, la bonificació és el sistema que s’adequa més a aquests objectius.


SOM CIT

el cit crearà el fòrum territorial per incloure els agents socials a l’ens

El Catalonia Innovation Triangle (CIT), cre-arà durant el 2011 tres organismes nous

per tal d’ampliar el seu cos assessor i donar més veu als agents socials de Sant Cugat, Cer-danyola i Rubí. El més destacat d’aquests cos-sos serà el Fòrum Territorial, que es concep com un òrgan d’ajut al Consell Plenari, que in-corporarà el món empresarial, sindical, aca-dèmic i de recerca al si del CIT. Així, l’alcaldes-sa de Cerdanyola i presidenta de torn del CIT, Carme Carmona, va avançar que en formaran part “agents com Esade-Creàpolis, Ascamm, la UAB i el seu Parc de Recerca, les cambres de comerç i el sincrotró.”

També s’ha anunciat el naixement dels ano-menats Grups de Millora, que donaran su-port a la Comissió Executiva del CIT, i un nom-bre incert de Grups d’Impuls que tractaran

aquest òrgan de caràcter consultiu sumarà patronals, sindicats, universitats i centres de recerca al projecte

infocit /// CErDaNyOLa

les alcaldesses i els membres de les patronals de rubí, sant cugat i cerdanyola al plenari del cit /// J.R.A.

55.000eurosés el que aporta cada municipi al CiT durant 2011. L’any passat el pres-supost va ser de 174.000 euros. En numeros globals (sense contar sub-vencions) el pressuport d’enguany és inferior al de l’any 2010.

0,48milions d’eurosés el pressupost del CiT per a l’any 2011. aquesta xifra inclou les aporta-cions del fons FEDEr per senyalitzar els parcs d’activitat econòmica dels municipis i la creació d’una platafor-ma digital.

sobre temes concrets que interessin a l’ens. D’aquests últims, ja se n’ha creat el primer per introduir millores en les infraestructu-res que afecten els tres municipis. El primer cavall de batalla serà que un cop Cerdanyola i Sant Cugat s’integrin en la nova configuració de l’àrea metropolitana, esdevinguin zona 1 del sistema tarifari integrat.

els numeros del 2011. El plenari també va aprovar el pressupost de cara al 2011 que, marcat per l’austeritat s’ha vist reduit res-pecte al del 2010. Entre d’altres, es reduiran despeses en comunicació. Fruit de la política de mà estesa amb els agents socials, les pa-tronals locals de Cerdanyola, Rubí i Sant Cu-gat van reunir-se amb la direcció política del CIT, que els va comunicar de primera mà les intencions de l’ens. /// JR ARMADÀS

radar B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 201122

punt de troBadainiciativa B-30

La UAB va acollir la primera trobada de treball entre els alcaldes i represen-tants dels municipis aliats per afavorir el desenvolupament econòmic de l’eix de la B-30. La jornada tenia per objec-tiu definir les característiques del ter-ritori per, en una segona trobada, po-

der establir línies estratègiques. Els en-carregats de traçar aquest retrat robot del territori van ser el coordinador del Pla metropolità de Barcelona, Josep M. Carrera; el director de l’IERMB, Joan Trullén, i el director de la Fundació Parc de Recerca de la UAB, Jordi Marquet.

premis lamp 2011

Els Premis Lamp Lighting Solutions 2011, organitzats per l’empresa homònima amb seu a Terrassa, han tancat el seu termini d’inscripció duplicant les xifres respecte a l’any 2010, amb un total de 758 inscrits de 61 països dife-

rents, el 56% dels quals, internacio-nals. Aquest reeixit resultat aconse-guit en la seva quarta edició evidèn-cia la consolidació, tant a escala nacional com internacional, d’aquests guardons en el món de la il·luminació. /// CEDIDA

758 projectes es presenten als premis lamp

presentació /// reinicia’t

Elogi del fracàs empresarial com a lliçó per a l’èxit

la tirada mediàtica del pre-sident Artur Mas va omplir la sala d’actes del Palau de la Generalitat amb motiu de la presentació del pro-grama Reinicia’t, una pro-

posta a quatre que lidera la patronal va-llesana Cecot i que acompanyen Pimec i dos sindicats per autònoms, la Federa-ció Sindical de Treballadors Autònoms Dependents (FS TRADE) i la Confedera-ció de Treballadors Autònoms de Cata-lunya (CTAC). L’objectiu de la iniciativa és importar l’esperit del chapter eleven a la cultura empresarial catalana. Per als pagans, va concretar el conseller Mena, aquesta clàusula anglosaxona és d’apli-cació a les empreses en fallida i ofereix mecanismes més tendents a la reconver-sió que a la liquidació de l’empresa. Des-prés d’una crisi en què 180.000 autò-noms i 300.000 empreses han hagut de baixar la persiana a Catalunya, el progra-ma –definit per Mas com un instrument “per acompanyar en el fracàs“– perse-gueix d’una banda resuscitar empreses i empresaris que han caigut i, d’altra ban-

da, desestigmatitzar la idea de fracàs empresarial. Com va explicar Xavier Ga-briel, empresari versat en èxits i fracas-sos i fundador de La Bruixa d’Or, “dels que fracassen mai se’n parla“, però en el fracàs germina l’èxit futur. “La cultura hebrea valora qui ha sofert una aventura empresarial negativa perquè s’aprèn més del fracàs que de l’èxit“, va afegir Antoni Abad, president de Cecot. La posada en pràctica, de moment com a prova pilot fins al desembre, passa per quatre punts d’acció. El primer serà de-senvolupar una metodologia d’aten-ció global per extreure conclusions útils del que no ha funcionat en una empre-sa en fallida. En paral·lel, un altre dels ei-xos serà la difusió del projecte “amb la voluntat de canviar la percepció social del fracàs“, va refermar Abad. La tercera pota serà l’assessoria per als emprene-dors que han patit un fracàs empresari-al. Després d’una presa de contacte amb els interessats a participar-hi, s’estudi-arà el tipus de seguiment personal que necessiten, acompanyat d’un assesso-

1 ///

B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 radar 23

punt de troBada

Elogi del fracàs empresarial com a lliçó per a l’èxit

rament jurídic i socioeconòmic. En fun-ció dels resultats d’aquesta fase, es pas-sarà a un assessorament personal i espe-cífic que avaluï el potencial per crear una nova empresa de les cendres de l’anteri-or o per reincorporar la persona al món laboral. La darrera via d’acció serà una feina de difusió dels projectes d’èxit amb l’idea persistent d’eradicar “l’estigmatització del fracàs“, en paraules, aquesta vegada, del president Mas. Precisament va ser l’etern aspirant a la presidència, final-ment coronat al novembre, qui es va posar com a exemple d‘èxit nascut del fracàs. “Les societats més dinàmiques són les que entenen l’error com el camí a l’èxit”, va tancar Mas. En altres paraules, qui no emprèn no s’equivocarà, però tampoc farà fortuna (vital ni empresari-al). L’esperit, resumit en veu d’Antoni Abad, demana “crear un entorn favorable a la pime i una política de segones oportunitats, amb especial atenció en la millora de la legislació en el fracàs”. /// XAVIER ORRI

1 /// pONENtS DE pRIMERa FIla XAVIER GABRIEL, PRO-PIETARI DE LA BRUI-XA D’OR; JOSEP LLU-ÍS FRAnCESC, PRESI-DEnT FUnDACIó PIMEC; FRAnCESC XAVIER MEnA, COnSELLER D’EMPRESA; ARTUR MAS, PRESIDEnT DE LA GEnERALITAT; AnTO-nI ABAD, PRESIDEnT DE CECOT; SALVADOR DU-ARTE, CTAC (COnFEDE-RACIó DE TREBALLA-DORS AUTònOMS DE CATALUnyA), I JORDI GUTIéRREz, SECRETA-RI GEnERAL DE LA FE-DERACIó SInDICAL DE TREBALLADORS AUTò-nOMS DEPEnDEnTS

2 /// auDItORI FINS a la baNDERa Un CEnTEnAR DE PER-SOnES VAn ASSISTIR A LA PRESEnTACIó DEL PROGRAMA /// LLUÍS LLEBOT

2 ///

reconeixement institucional

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va recollir a mitjan març la distinció Ciu-tat de la Ciència i la Innovació que ha concedit el Ministeri de Ciència i Innova-ció a l’Ajuntament del municipi vallesà. L’alcalde i el regidor Alfredo Vega es van reunir amb la ministra Cristina Garmen-

dia per rebre la distinció. Navarro va ma-nifestar la seva “satisfacció per aques-ta distinció que reconeix l’aposta de Ter-rassa per la innovació, una aposta que ve de lluny i que s’ha incrementat amb fites com el Pla de la innovació o el Parc Científic i Tecnològic”.

visita institucional

L’empresa rubinenca Cevagraf, que aquest any celebrarà el seu 25è aniversari, va rebre amb aquest motiu la visita institucional de l’alcaldessa de Rubí, Carme García. El president executiu de la companyia, Albert Alcoverro, va fer de cicerone de García i

de la regidora de Promoció Econòmica, Maria Mas, que l’acompanyava. La principal particularitat de Cevagraf, com va destacar l’alcaldessa, és que funciona com a cooperativa, de manera que la pràctica totalitat dels 46 treballadors en són socis. /// CEDIDA

Visita de l’alcaldessa pels 25 anys de cevagraf


Convertir una pime en una gran empresa

joan alsina es dedica a resoldre les contingències financeres i corporatives d’empreses de fort creixement i situació de canvi PER: XaVIER ORRI

Posem per cas un empresa-ri que veu que la seva compa-nyia està creixent en percen-tatges desorbitats, amb fac-turacions i un volum de feina que li escapa de les mans. La

companyia està a punt de travessar la fron-tera que separa una pime d’una gran em-presa. Una situació teòricament idíl·lica que comporta un seguit d’obligacions a què la majoria d’empresaris no estan acostu-mats: trobar finançaments potents, reclu-tar perfils directius que mai ha necessitat, trobar un soci inversor... La llista de con-tingències és tan il·limitada com la car-ta de serveis d’Acceso Corporate Partners, una atípica consultora dirigida per Joan Al-sina. “El 2003 va néixer Acceso amb la idea de posar-nos del costat de l’empresari, tre-ballant amb companyies en situacions ra-res que tinguin a veure amb el creixement i amb el canvi“, explica el fundador, un engi-nyer de Telecomunicacions amb MBA per l’IESE que havia dedicat els seus primers anys laborals a la direcció d’empreses en reestructuració, per convertir-se després

en el director de la divisió de Noves Tecno-logies de l’empresa de capital risc Catalana d’Iniciatives.

plaNIFIcacIÓ EStRatÈgIca

Acceso, que ara dirigeix des del Trade Cen-ter de Sant Cugat, és el resultat de les seves experiències prèvies, una mica de cada, de manera que la consultora es divideix en tres línies de negoci (i per tant, d’assesso-rament): la primera, que recull el nom de l’empresa mare, està centrada en consul-toria estratègica. Com s’explicava un parà-graf endarrere, dedicat a “situacions rares“ com el fort creixement, canvis accionari-als rellevants o processos de successió. Ho il·lustra Alsina amb un exemple pràctic: “la successió d’un soci financer rellevant acostuma a ser un problema, especialment quan la companyia va malament, perquè el soci financer vol vendre la companyia i normalment té drets econòmics per so-bre de l’empresari que provoquen que si es produeix la venta, l’empresari entra en problemes. Nosaltres busquem punts in-termedis i fórmules perquè el financer sur-

L’EmPrESa ES DiViDEix EN TrES àrEES: CONSuLTOria ESTraTÈgiCa, CONSuLTOria FiNaNCEra i hEaDhuNTiNg

“TENim uN CONEixEmENT quE L’EmPrESari NO Té: NO SaP CONSTiTuir uN CONSELL D’aDmiNiSTraCió O VENDrE La SEVa EmPrESa, SENziLLamENT PErquÈ NO hO FaN SOViNT”, raONa aLSiNa

joan alsina és el fundador i soci director d’aquesta empresa amb seu al sant cugat trade center /// LLUÍS LLEBOT

ti amb rendibilitat i l’empresari no s’en-fonsi“. També hi ha casos menys sagnants i més optimistes, com la creació d’un con-sell d’administració “que aporti i funcioni“ o senzillament la definició d’un pla estratè-gic que fixi els destins de la companyia. Un cop definits els objectius, molts empre-saris reclamaven a Alsina on trobar els di-ners per fer-los realitat, i d’aquí la sego-na línia de negoci, que s’escuda darrere la marca Amura Corporate Finance. Per eti-quetes, encaixaria en el perfil de consulto-ria financera. Les especialitats de la casa? “Recerca de socis i capital, reestructura-ció accionarial i compravenda de compa-nyies”, explica Alsina, que il·lustra el seu know how en la matèria amb una anècdo-ta significativa de quan va vendre una de les empreses que gestionava pel doble del preu en què ell mateix l’havia valorat. El se-cret, segueix Alsina, és la repetició: “Tenim un coneixement que l’empresari no té: no sap constituir un consell d’administració, ni anar al banc a buscar diners, ni vendre la seva empresa, senzillament perquè no ho fan sovint”. A Acceso, només fan això. “Per a l’empresari, el punt G està en el moment en què pot escollir què vol fer: seguir amb la companyia, fer-la créixer, vendre-la. El nostre objectiu és convertir les empreses en bones empreses i quan tinguin aquesta capacitat per decidir nosaltres serem allà per ajudar-los a triar i executar la millor opció”, resumeix Alsina.

‘hEaDhuNtINg’

I la tercera línia de negoci en què també es defensen és el headhunting. Aquí Alsina ha actuat per delegació fitxant Gema Nolla, “una gran professional“ versada en el tema després de 20 anys a la caça de directius. Amb ella com a sòcia han obert la tercera branca, Arion Executive Search, també a demanda dels clients tradicionals d’Acceso que reclamaven directius de nivell per afrontar el creixement de l’empresa amb garanties. “Si jo estic en creixements de 20-30% i necessito un cap comercial, si m’equivoco, el temps que he perdut de creixement és entre 6 mesos i un any. Per tant, perdo diners i competitivitat. No hi havia en el mercat cap empresa de selecció de directius en aquesta situació d’empre-ses d’alt creixement“. El secret, en aquest cas, més que trobar un currículum llarg fins a dir prou, és trobar algú que entengui com respira l’empresa. “És millor un directiu integrat al 100% en la cultura de l’empresa i un 80% del perfil del càrrec demanat que al revés. Si no entén l’empre-sa, fracassarà”.

pime /// acceso Corporate Partners

ubIcacIÓ: Sant Cugat tREballaDORS: 4

FactuRacIÓ: 500.000 euros cONtactE:

www.accesocp.com

acceso c. p. s.l.

Així és el Compte Expansió Negocis, pensat perquè autònoms,comerços i petites empreses es facin grans.

El banc de les millors empreses. I el teu.

Créixer implica dedicació, patiment i esforç.

Comencem quan vulguis.

•Sense comissions d’administració i manteniment

•Oferta de TPV en condicions preferents

•Una targeta de crèdit i una de dèbit gratuïtes

•Pòlissa de crèdit en condicions preferents

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com


Kern pharma creix el 6% i arriba als 142 m el 2010

la farmacèutica terrassenca Kern Phar-ma, un dels líders espanyols en el sec-

tor dels genèrics, ha tancat el darrer exer-cici amb bones xifres; ha augmentat la seva xifra de negoci fins als 142 milions d’euros, la qual cosa suposa el 6,4% més que el de-sembre del 2009. L’empresa, que distribu-eix al mercat espanyol i al portuguès, ha crescut amb grans xifres en aquest últim any. L’increment de vendes registrat a Por-tugal ha estat del 32%, per consolidar una facturació de 5,5 milions. Nascuda fa només 12 anys, la companyia es troba actualment en el tercer lloc amb rela-ció al nombre d’unitats produïdes pels la-boratoris d’especialitats genèriques i en el cinquè quant a valors de facturació dels la-boratoris a Espanya, segons el rànquing de la consultora IMS Health. La producció també ha augmentat durant el 2010 –ha arribant als 83 milions d’unitats–, fet que suposa un augment de dos milions d’unitats respecte a l’any anterior. I de cara al 2011, l’empresa dirigida per Raúl Díaz-Varela espera augmentar de nou les xifres amb la incorporació de 20 productes en el

seu catàleg, amb especial atenció en el ter-reny de la parafarmàcia i els medicaments sense recepta.

responsaBilitat social. Un dels trets que distingeix la farmacèutica és la seva acció so-cial, que els darrers anys ha portat per nom Compromís K i que durant el 2010 ha conti-nuat creixent en aportació econòmica i acti-vitats, com és el cas del projecte Agadir al Marroc o la creació del Gran Premi KERN PHARMA per a atletes discapacitats, així com el patrocini de Sebas Lorente, campió d’Euro-pa de golf en cadira de rodes. /// X.O.

Kern pharma/// TErraSSa

piaggo tancarà la seva fàbrica derbi instal·lada a martorellesL’argument que fonamenta la decisió és el capital humà de què disposa la comarca

derBi /// marTOrELLES

la crònica d’una mort anunciada. Les multinacionals van caient com mos-

ques al Vallès i no hi ha mes sense notíci-es d’una nova deslocalització. En aquest cas ha estat el torn de Martorelles (Vallès Oriental) amb la fuga de Derbi. Piaggio, l’empresa matriu italiana, ha decidit tan-car la planta de Catalunya el proper 30 de juny per traslladar la producció a les se-ves instal·lacions italianes. La intenció es coneixia des del setem-bre, quan un alt directiu de l’empresa va llançar al vol aquesta possibilitat. A l’oc-tubre, més indicis posaven en qüestió la continuïtat de la planta quan el departa-ment d’R+D es va traslladar a terres al-pines. I així fins avui, quan el tancament deixa 200 treballadors a l’atur “per mo-tius d’eficiència i de millora de la pro-ductivitat”, segons va expressar la direc-ció de la companyia italiana amb un co-municat.

Piaggio, a diferència d’altres empreses històriques de la comarca, com Sony, no ha trobat relleu a la planta vallesana per-què una altra empresa aprofiti la infra-estructura i el capital humà de què dis-posa. Pendents encara de la presentació d’un expedient de regulació d’ocupació, els sindicats han demanat a la Conselle-ria d’Empresa que intercedeixi en la si-tuació.

instal·lacions de derbi a martorelles /// LLUIS LLEBOT

filial amB Beneficis. Les xifres que ex-pliquen la decisió no són especialment con-tundents. Malgrat que la filial espanyola va perdre el 38,5% de la seva facturació l’any 2009, quan va caure fins als 49,25 milions d’euros, el benefici del darrer exercici ha-via crescut respecte al de l’any anterior, i es va enfilar per sobre dels cinc milions d’eu-ros. Encara es desconeixen els resultats del 2010. /// XAVIER ORRI

raúl díaz-varela, conseller delegat /// CEDIDA

ikea obrirà a l’estiu del 2012 i crearà 500 llocs de treball

Més de 500 llocs de treball a una de les comarques amb més atur de Catalu-

nya . Aquest és principal actiu del nou cen-tre Ikea que ha començat a construir-se a Sabadell i que es convertirà en el centre més gran de tots els que la multinacional sueca ha aixecat a Espanya. Manuel Bustos no ha escatimat benvingudes. En l’acte simbòlic de col·locació de la pri-mera pedra de les obres, s’ha signat un con-veni entre el consistori i l’empresa pel qual aquesta donarà prioritat als desocupats del municipi en la seva política de contracta-

ció. A canvi, l’Ajuntament de Sabadell po-sarà a disposició d’Ikea les instal·lacions, els equipaments i els serveis tècnics muni-cipals del Vapor Llonch per facilitar la for-mació dels treballadors. El conveni esta-bleix que “Ikea procurarà cobrir els llocs de treball de manera prioritària i majoritària amb treballadors de Sabadell”.

D’altra banda,l’Ajuntament també s’ha compromès a col·laborar en la mediació la-boral per al reclutament i selecció de per-sonal, d’acord amb els requeriments de l’empresa. /// X.O.

cerimònia de col·locació de la primera pedra que dóna inici a les obres /// CEDIDA

iKea/// SabaDELL

staedler recupera el creixement al 3,5% a espanya

staedler /// CaSTELLbiSbaL

la filial espanyola de bolígrafs amb seu a Castellbisbal Staedtler ha tancat l’exer-

cici 2010 amb un lleuger creixement respec-te a l’any anterior, el 3,5%, que enfila la xifra de negocis de la companyia fins als 17,7 mi-lions d’euros. Després d’una forta caiguda l’any 2009, la filial espanyola que té al Va-llès la seu central ha celebrat aquest mínim creixement que marca la tendència. D’aquí a cins anys, volen recuperar els valors que tenien abans de la crisi, amb una factura-ció que s’acostava als 22 milions l’any 2007.

En qualsevol cas, la filial espanyola ha recu-perat el camí del creixement: ha generat uns beneficis de 420.000 euros i ha situat el valor percentual de vendes a Espanya so-bre el total de la companyia a tocar del 7%. Les ventes a tot el món han arribat als 260 milions d’euros per a una empresa que ocu-pa més de 3.000 treballadors i té presència en 114 països. Per a l’any 2011, les previsi-ons des de la seu vallesana, que dirigeix José Antonio González, apunten a un creixement sostingut del 3% que consolidi la recupera-ció. Les instal·lacions de Castellbisbal do-nen feina a 49 persones. /// REDACCIó


ficosa compra camryn per créixer el 20% als eua

ficosa/// ViLaDECaVaLLS

carlo di roma ven la nau de Barberà per tancament

la marca de cosmètica de baix cost Carlo di Roma, amb seu social a Gavà

i que disposa d’una planta d’emmagatza-matge a Barberà del Vallès, ha abaixat la persiana. L’empresa, centrada en la co-mercialització de cosmètics en botigues de “tot a cent”, ha despatxat els 18 treba-lladors que tenia la fàbrica central. Tam-bé ha executat el concurs de creditors en no poder fer front als deutes per valor de més de vuit milions d’euros que havia contret amb diferents entitats finance-res i que, segons els administradors con-cursals, difícilment arribaran a pagar-se.

Les xifres de facturació no havien deixat de caure; van passat de vuit milions el 2007 a prop de 270.000 euros l’any 2010. Per poder superar aquesta situació, l’em-presa es desprendrà dels seus actius, que inclouen la nau industrial que tenia a Bar-berà del Vallès i la de Gavà, valorades en 4,2 milions d’euros, a més de desfer-se de l’stock que encara conserva per valor d’1,2 milions.Difícilment es cobriran els deutes, atès que els immobles ja estaven hipotecats. /// REDACCIó

carlo di roma /// gaVà

la multinacional Ficosa ha adquirit l’em-presa americana de retrovisors Camryn,

una de les companyies líder al mercat ameri-cà, amb l’objectiu de globalitzar el grup d’ori-gen català.

La conseqüència immediata de la compra de Camryn, que va tancar l’últim exercici amb una facturació superior als 50 milions, és un augment del 20% de les vendes de Ficosa als mercats nord-americà i mexicà. Aquesta és la tercera compra que fa la companyia als

Estats Units des del 2008, quan va adquirir Delbar i IMIC el 2010. Arran d’aquestes in-tegracions, la quota de mercat en el terreny dels retrovisors ha augmentat fins al 29%.

Segons el grup, l’operació té una segona vir-tut que és diversificar la cartera de clients, ampliant especialment la quota de fabricants asiàtics, que passa de suposar el 2% al 25% dels proveïdors de Ficosa. I és que és precisa-ment a Àsia on busca el creixement del futur la multinacional dedicada a la fabricació de

xavier pujol, josep m. pujol i josep maria tarrago /// CEDIDA

components per a l’automoció. El pla d’em-presa apunta que d’aqui a cinc anys un terç de la facturació soriginarà en el mercat asi-àtic, on preveu construir dos nous centres de producció que complementaran la fàbri-ca que ja té a Shangai.

arriBar als 1000 milions. Enguany, les perspectives són més que positives i l’ob-jectiu fixat és arribar als 1.000 milions de facturació al desembre. Per fer-ho, un dels passos que la direcció de Ficosa té plante-jat és concentrar l’activitat a la planta de Vi-ladecavalls, antiga seu de Sony. Aquestes instal·lacions permetran transformar l’es-tructura del grup virant cap a l’electrònica i afavorint la transversalitat de tecnologies cap a altres sectors més enllà de l’automo-ció. En paraules del fundador, Josep M. Pu-jol, “l’adquisició de Viladecavalls ha estat sens dubte una operació clau per al futur de Ficosa i l’objectiu per al 2011 és integrar aquesta planta de manera ràpida, eficient i completa per activar la capacitat de pro-ducció i desenvolupament de sistemes electrònics”. /// X.ORRI

novartis invertirà 8 m a la planta de les franqueses

l’empresa farmacèutica suïssa amb seu a Les Franqueses del Vallès in-

vertirà durant el present exercici vuit mi-lions d’euros per reforçar la planta de pro-ducció del municipi vallesà. La inversió, que es vehicularà a través de la filial de genèrics Sandoz, permetrà augmentar el 10% la producció, de 4.600 a 5.100 tones l’any. L’objectiu és evitar que es generi un coll d’ampolla en una planta que dóna res-posta a un mercat creixent.

Ara com ara, el projecte és en mans de la central suïssa, que ha d’aprovar-lo defi-nitivament, i s’executarà durant dos anys. Si és porta a terme, la inversió genera-rà vint llocs de treball que s’afegiran als 265 treballadors que hi ha actualment en plantilla.

Sandoz, que forma part de Novartis Es-paña (també amb seu central a Les Fran-queses), va tancar un bon any el desembre del 2010: va augmentant la xifra de negocis fins als 170 milions, en línia amb les xifres de Novartis España, que ha crescut el 4% respecte al 2009, per consolidar una factu-ració que arriba als 1.333 milions d’euros.

L’explicació de la bona marxa de la filial amb seu vallesana ha estat, com comença a ser habitual en les presentacions de re-sultats de les grans empreses del territo-ri, el bon comportament de les exportaci-ons. Durant el 2010, aquesta partida del balanç s’ha enfilat fins als 233 milions, el 3% més que en l’exercici anterior. De cara a 2011, els objectius passen per continuar creixent malgrat els dos decrets de govern aprovats recentment per a la reducció de la despesa farmacèutica. /// X. ORRI

novartis /// LES FraNquESES DEL VaLLÈS

75milions d’eurosés el que ha invertit la filial Novartis España en noves instal·lacions i re-cursos vinculats a la recerca i el des-envolupament durant el 2010. La xifra no ha caigut respecte a l’any anterior, com sí que ho ha fet la in-versió corrent, que ha baixat el 21% i ha quedat en 16 milions.


aB-Biotics amplia capital per adquirir quantum

El Consell d’Administració d’AB-Bio-tics adquirirà l’empresa madrilenya

Quantum Experimental mitjançant una ampliació de capital social per un import màxim d’1,4 milions d’euros, que enfila-rà la valoració de la companyia dels 16,2 milions actuals a 17,6. Aquesta ampliació suposarà la creació de 454.546 accions, amb un valor nominal de 0,05 euros i una prima d’emissió de 3,10 euros per acció, per a un total de 3,15 euros de valor unita-ri. Els nous títols seran íntegrament subs-crits pels socis de Quantum Experimental mitjançant l’aportació de les seves parti-cipacions socials i passaran a controlar el 8,3% d’AB-Biotics.

La xifra aprovada pel Consell d’Adminis-tració se situa en la forquilla baixa de la valoració feta per l’expert independent, que en l’informe remès a AB-Biotics fixa-va un valor raonable per a Quantum Expe-rimental d’entre 1,4 i 1,5 milions d’euros. La companyia madrilenya, dedicada a pro-veir serveis integrals d’alta tecnologia en el sector de la salut, va facturar 1,65 mili-ons d’euros l’any passat amb un EBITDA de 315.309 euros.

integració en r+d. Quantum s’incorpo-rarà dins l’àrea de negoci d’R+D Outsour-cing d’AB-Biotics, complementant els ser-veis de la biotecnològica catalana. “La unió d’ambdues companyies dóna lloc a unes sinergies que ens permetran optimitzar recursos i complementar activitats”, expli-quen els cofundadors d’AB-Biotics, Sergi Audivert i Miquel Àngel Bonachera, “El pri-mer beneficiat serà el mercat, al qual po-drem oferir un servei integral: des de la fase de drug discovery i patents fins al pro-cés regulatori del producte per a comerci-alització”. /// REDACCIó

aB-Biotics/// bELLaTErra

mazabi compra a pioneer la fàbrica de ppt a Barberà

una altra filial japonesa deixarà de te-nir presència al Vallès. Pioneer vendrà

la fàbrica PPT (Precision Process Techno-logy) que tenia a Barberà a l’empresa Ma-zabi Gestión de Patrimonios. PPT està cen-trat en el desenvolupament de projectes per a empreses de components d’automo-ció com Delphi o Ficosa.

Mazabi és un grup nascut a l’estiu de la unió de sis family office espanyoles i dedicat a les inversions immobiliàries. El grup inver-sor s’ha compromès a conservar els 170 llocs de treball i mantenir l’activitat de la

planta de producció, amenaçada de desno-nament pels impagats que acumulava. Pi-oneer buscava comprador de la nau des de fa dos anys però Mazel, accionista propie-tària de PPT, ha allargat l’operació amb anuncis de possibles preacords fins ara, se-gons ha explicat Virginia Lechuga, respon-sable de la Federació d’Indústries Quími-ques, Tèxtils i Afins de CCOO al Vallès Occi-dental. En aquest punt, només falta fixar un preu de venda definitiu amb Mazabi i con-cloure els tràmits jurídics i legals necessa-ris per formalitzar la compravenda. ///

XAVIER ORRI

instal·lacions de pioneer a Barberà del vallès/// CEDIDA

maZaBi/// barbErà DEL VaLLÈS

iman creix gràcies a la divisió de treball temporal

la companyia terrassenca dedicada a la gestió de personal de neteja i se-

guretat Iman ha tancat l’exercici amb un creixement en dobles dígits que deixa la facturació en 91,7 milions d’euros, da-vant dels 75 que va ingressar l’any an-terior. La divisió de treball temporal, Iman Temporing, ha estat la que ha aportat més volum de negoci a la companyia, ja que ha crescut el 36% durant el 2010 i ha assolit els 62 milions d’euros de facturació.

Els excel·lents resultats aventuren bo-nes perspectives i l’empresa dirigi-da per Pere Lluís Parés preveu per en-guany seguir creixent per sobre del 10%. L’objectiu per al tancament del curs és cre-uar la frontera dels 100 milions d’euros en facturació.

expansió sense fronteres. Els ele-ments que han de dur Iman a aquesta fita dels 100 milions d’euros són la creixent pre-sència internacional i l’ampliació del catà-leg de serveis.

Des del 2006, quan l’empresa va obrir la primera delegació internacional a Lió, no

s’ha frenat en absolut el desenvolupament transfronterer de la companyia.

20 anys. Per a aquest any, en què celebra el seu vintè aniversari, Iman prepara el salt a Anglaterra i Portugal, on té previst obrir noves delegacions. A dia d’avui, Iman està especialitzat a proveir personal de baixa qualificació a través d’Iman Temporing, serveis auxiliars a través d’Iman Corpora-tion, i treballadors de neteja i seguretat. En el marc dels seus serveis de formació per a empreses estan desenvolupant una plata-forma d’e-learning. /// X. ORRI

oficina d’iman al vallès /// LLUIS LLEBOT

iman/// TErraSSa

3,5 milions de facturacióL’empresa, malgrat el pla de nego-ci preveia pèrdues a aquestes alça-des, ha entrat en beneficis al 2010, en concret, per valor de 17.658 eu-ros. La facturació s’ha enfilat fins els 3,58 milions, un 74% més que en l’exercici anterior.


comsa emte cau el 5% a espanya i creix el 15% fora

En línia amb els resultats de la majoria de les grans empreses, la constructo-

ra especialitzada en infraestructures, sis-temes i instal·lacions Comsa Emte, ha vist com la xifra de negocis del 2010 suporta-va una devallada del mercat interior gràci-es al creixement internacional. La compa-nyia, que te un centre d’R+D a les antigues instal·lacions de Sony a Viladecavalls, ha patit una caiguda global de la facturació del 2,4%. Bona part de culpa la té el mercat na-cional, on la xifra de negoci ha patit un re-trocés superior al 5% respecte al 2009, i ha quedat en 1.715 milions d’euros. La bona no-tícia és que, obligats per aquestes dificul-tats interiors, Comsa s’ha obert als mercats estrangers amb resultats notables; ha cres-cut per sobre del 15% i ha enfilat la factu-ració internacional fins als 315 milions. En tancar el curs, el pes de les vendes interna-cionals suposava el 15,5% del total, quan fa tres anys la xifra no arribava a l’11%.

exportar, exportar i exportar. De cara al futur les perspectives passen per fer créixer aquesta proporció entre mercat na-cional i internacional obrint-se al mercat nord-americà i a les oportunitats que pre-

senta l’emergent Brasil. En aquests mo-ments, i després de la recent inauguració de dues noves oficines comercials al Perú i a l’Equador per gestionar obra pública, Comsa és present en 14 països a tot el món.

Per sectors, les infraestructures continuen suposant gairebé més de la meitat de la fac-turació, el 53,5%. Segueix de prop el sector d’enginyeries i sistemes, que representa el 31,8%, i puja amb força la divisió mediam-biental, que ha doblat la facturació d’un any per a l’altre i ja suposa gairebé el 9% dels in-gressos. /// X.O.

comsa emte /// ViLaDECaVaLLS

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovacióoooferton s’alia amb el líder de ‘live shopping’ groupon

El comerç electrònic a Espanya està en hores altes. Oooferton, empre-

sa amb seu a Santa Perpètua de Mogo-da, s’ha aliat amb el primer grup mundial en venda electrònica, l’americana Grou-pon. L’acord, important en la mesura que obre la relació entre la pime vallesana i el gegant americà, preveu que la plata-forma Groupon inclogui en el seu catà-leg els productes d’Oooferton en el domi-ni espanyol.

L’objectiu compartit d’ambdues companyi-es és ampliar el ventall de consumidors d’Oooferton, que es distingeix per vendre únicament tres productes al dia (un d’elec-trònica, un d’oci i un de moda) a preus molt reduïts i que ‘caduquen’ 24 hores des-prés de posar-se a la venda.

La fórmula, per més complicada que sem-bli, ha funcionat d’allò més bé des que Luis Krug fundés Oooferton ara fa dos anys. En aquest període ha posicionat el seu portal com a primera plataforma de live shopping a Espanya. En xifres, l’em-presa ha multiplicat per 7 la facturació del 2009 al 2010: ha passat dels 340.000 eu-

ros del primer exercici a superar amb es-creix els dos milions.

Pel que fa a Groupon, nascuda l’any 208 a Chicago i aterrada a Espanya tot just el 2010, funciona senzillament com a botiga en línia però amb grans descomptes.

No es limita a tres productes, sinó que pu-blica ofertes de roba,alimentació i activi-tats culturals en més de 500 ciutats de tot el món. La seva fórmula està basada en el poder de compra col·lectiva per oferir preus sense competència. /// X.O.

luis Krug, fundador d’oooferton /// CEDIDA

oooferton /// SaNTa PErPÈTua DE La mOgODa

fluidra tanca l’exercici amb uns beneficis de 15,6 m

la sabadellenca Fluidra presenta xifres per a l’optimisme després d’un 2009

en què el compte d’explotació va acabar en valors negatius, i és que va generar unes pèrdues superiors als set milions d’euros. La presentació de resultats a càrrec del di-rector general, Xavier Tintoré, va servir per treure pit amb una facturació que es va tancar en els 64,9 milions i uns beneficis que s’han enfilat fins als 15,6. La bona mar-xa de la companyia durant el darrer exer-cici es deu en bona mesura al comporta-ment de nous mercats com Egipte, Malài-sia i Sud-àfrica, on s’ha obert delegació el 2010; així com a la consolidació dels mer-cats asiàtics i llatinoamericans, que han registrat creixements superiors al 20%.

refinanÇament del deute. D’altra banda, tot just un mes després de tancar la compra de dues importants empreses nord-americanes per valor de 32,6 mili-ons d’euros, Fluidra ha fet públic el procés de reestructuració del seu passiu finan-cer per no patir sobresalts durant el 2011.

En total, el grup dirigit per Eloi Planes ha aconseguit posposar el pagament de deu-

te bancari per valor de 48 milions dels 302 milions que constitueixen el passiu total de la companyia amb entitats d’es-talvi. En tancar el 2009, aquesta xifra es trobava en 212 milions. Dels 48 milions renegociats, la meitat seran de venciment el 2013 i l’altra meitat, el 2015. El ràtio d’endeutament queda en un raonable 2,6 del valor de l’Ebitda. Amb aquesta opera-ció financera, l’empresa dedicada desen-volupament d’aplicacions per a l’ús sos-tenible de l’aigua aconsegueix més soli-desa incrementant el percentatge de deute a llarg termini. /// X.O.

eloi planes, conseller delegat de fluidra /// CEDIDA

fluidra /// SabaDELL

jorgemiarnau, president de comsa /// CEDIDA


el govern inverteix 400.000 euros per fer créixer les pimesEl programa genera formarà professionals per fomentar l’emprenedoria

genera /// CaTaLuNya

la Conselleria d’Empresa i Ocupació, dirigida per Francesc Xavier Mena,

s’ha guanyat uns quants titulars posi-tius després de 100 dies amb més retrets que aplaudiments. La causa n’ha estat la posada en marxa del programa Gene-ra, un ambiciós pla destinat a fomentar l’emprenedoria corporativa dins d’unes 40.000 pimes. L’objectiu és ajudar que neixin noves empreses des de dins de les mateixes empreses catalanes. La te-oria és que la matèria grisa ja treballa i que la majoria d’idees que podrien ger-minar en una nova empresa (i els conse-qüents llocs de treball), acaben enterra-des en algún calaix d’un director sense ganes d’embolicar-se. fomentar l’emprenedoria El progra-ma té per objectiu trobar aquestes idees i desempolsar-les perquè vegin la llum. El pressupost per als propers dotze me-sos està limitat a 400.000 euros, que es

dedistinaran a la formació de 70 profes-sionals i 180 empresaris o alts càrrecs d’empreses catalanes perquè desenvolu-pin el seu olfacte per ideantificar nego-cis latents dins les seves organitzacions.

Les previsions més optimistes apunten a la gestació de 150 spin-offs empresarials durant el proper any; als projectes amb potencial se’ls farà un estudi de viabilitat.

francesc xavier mena, conseller d’empresa, tercer per l’esquerra, flanquejat pels representants de genera /// CEDIDA

Per aconseguir-ho, la Conselleria rebrà el suport de cinc institucions vinculades directament al món de l’empresa, com són la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, que coordinarà el projecte; la patronal vallesana Cecot; el viver d’em-preses Reus Desenvolupament Econòmic (REDESSA), i la Fundació Eduard Soler, vinculada a la Universitat de Vic. ///

REDACCIó

alstom preveu tancar la planta vallesana

la multinacional francesa Alstom, amb seu a Santa Perpètua de Mogo-

da i dedicada a la fabricació de materi-al i instal·lacions ferroviaris, ha plante-jat el tancament de les filials europees que el grup té fora de França. L’empre-sa, en paraules d’un alt directiu, es plan-teja el tancament de la planta vallesana, on treballen més de 1.000 persones i on s’està aplicant actualment un expedient de regulació d’ocupació temporal al 40% de la plantilla. D’acord a fons sindical, de cara al 2012 aquesta mesura s’ampliarà a 700 treba-lladors, segons l’acord que es va signar mesos enrere amb l’empresa, i que se-gons ells posa en qüestió la viabilitat pro-ductiva de les instal·lacions després dels nous encàrrecs que recentment ha rebut Alstom Espanya, com són la construcció de 57 vagons del metro de Panamà, pres-supostat per valor de 200 milions d’eu-ros, i els 45 vagons d’una segona línia del metro de Sant Domingo. Les instal-lacions a Itàlia i Alemanya de la compa-nyia estan patint processos semblants.

/// REDACCIó.

alstom /// SaNTa PErPETua

sharp reincideix amb un ero temporal que costarà 5,5 m

El culebrot Sharp ha viscut un nou episodi amb la presentació d’un nou

expedient de regulació d’ocupació tem-poral que deixarà sense feina fins al 30 de setembre 281 treballadors de la plan-ta de Sant Cugat. La mesura allarga la si-tuació dels empleats, que ja estaven sot-mesos a un ERO temporal que caduca el proper 13 d‘abril. A partir del dia seguent, s’executarà el nou expedient fins a finals de setembre. Durant aquest periode, la limitació de dies sense feina per treba-llador serà de 135. Els arguments presentats per part de la direcció als sindicats de l’empresa han estat “questions organitzatives i de producció“, com en els darrers dos ex-pedients de regulació executats des de l’any 2009 per la multinacional japone-sa d’electrònica. Durant els cinc mesos i mig que dura-rà la mesura, les pèrdues pressuposta-des es calculen al voltant dels 5,5 mili-ons d’euros als quals caldrà sumar els 13 milions negatius que la filial espanyola ha registrat en tancar de l’any fiscal. Des

del 2008, les pèrdues han suposat prop de 40 milions d’euros.

resposta sindical. Des de CCOO, sin-dicat majoritari de l’empresa amb seu vallesana, consideren que aquestes pès-simes xifres estan impedint un traspàs de les instal·alcions semblant al que va fer Sony a Viladecavalls i que entrin no-ves produccions. El sindicat ha demanat a l’empresa que assumeixi la prestació d’atur d’aquells treballadors que ja han esgotat els dies remunerats en els pri-mers dos ERO. /// REDACCIó

sharp/// SaNT CugaT

instal·lacions de sharp a sant cugat /// CEDIDA

la filial de dsv factura 96 m amb un 50% de creixement

la delegació espanyola de l’empresa danesa de transport i distribució DSV

Air and Sea, amb seu a Rubí, ha tancat l’exercici amb grans xifres després d’un 2009 crític. La filial ha augmentat la fac-turació per sobre del 50%, ha passat dels 64 milions amb què va tancar el 2009 als 96 que havia ingressat a desembre del 2010. El director general, Iban Mas, va-lora aquestes xifres en la mesura que els acosta a una època de creixement sos-tingut. “Aquestes dades ens indiquen que ens trobem en el bon camí després d’uns anys difícils, primer pel procés de fusió amb ABX i després per les repercussions de la crisi econòmica“. Aquests resultats, bons per sí mateixos, prenen una dimensió encara més opti-misita si es té en compte que són els més alts entre les delegacions europees de la companyia. I l’explicació, necessària en casos com el present, respon a diferents factors. D’una banda, la reactivació eco-nòmica de mercats estratègics per a DSV, com l’automoció o l’energia, que han ge-nerat un augment del volum transpor-tat als Estats Units. D’altra banda, des de

la filial rubinenca s’ha apostat per nous mercats territorials on fins ara no havien treballat, com Rússia o Sud-àfrica.

aval de l’agència triButària. Un altre dels motius que han portat a aquest salt en la facturació ha estat l’obtenció del certifi-cat de l’Agència Tributària que els atorga la condició de “soci fiable en suministra-ments internacionals” i permet simplificar tràmits i privilegis aduaners. També ha re-but el certificat del Ministeri d’Economia que l’habilita per licitar en contractes pú-blics. /// X.O.

dsv/// rubí

instal·lacions de dsv a rubí /// CEDIDA


13 D’abriLpRESENtacIÓ DEl llIbRE ‘papá, QuIERO SER uN EMpRESaRIO DE ÉXItO’El club Cecot de màrqueting i Vendes acollirà el proper dia 13 la presentació del llibre Papá, quiero ser un empresa-rio de éxito, dels autors jeroni benavi-des i Francesc Delgado.

OrgaNiTza: Club Cecot màrqueting hOra: 18.30 h a 20 h LLOC: c/ de Sant Pau, 6, Terrassa més info: www.cecot.org

panell info

L’empresa terrassenca de broadcas-ting VSN, amb seu al Parc Audiovi-

sual de Catalunya, va ser guardonada amb el premi Ciudadanos en la categoria de Societat de la Informació pel desenvolu-pament tecnològic en el sector de les te-lecomunicacions. El president d’aquesta companyia amb presència a més de 80 països, Jordi Utiel, va recollir el guardó el passat dia 21 a Madrid de mans de l’eu-rodiputada i membre del jurat Francis-ca Sauquillo. Utiel va demanar en el dis-curs d’agraïment apostar com a país per l’R+D i la internacionalització. “És impor-tant que a Espanya seguim innovant i de-senvolupant la nostra tecnologia; tant la internacionalització com la innovació son dos pilars fonamentals per vèncer la cri-si i seguir creixent i millorant”.

viena /// SabaDELL

Establiments Viena, exemple de conciliació

vsn /// TErraSSa

la terrassenca VSN rep el premi ciudadanos

L’empresa sabadellenca de restau-ració Establiments Viena ha es-

tat una de les cinc seleccionades pel Go-vern de la Generalitat per participar en un programa que presenta diferents ex-periències en matèria de conciliació la-boral. La iniciativa, endegada per la Se-cretaria d’Ocupació, té per objectiu oferir exemples pràctics dirigits a mares joves treballadores. Juntament amb Viena, que fa dos anys va ser guardonada pel Grup d’Entitats Catalanes de la Família per la seva política de conciliació, se sumaran Abacus, Mercadona, Suara Cooperativa i MRW. Més enllà d’aquestes lliçons magis-trals, el Govern engegarà un servei d’asses-sorament a empreses per implantar mesu-res específiques i serveis per a l’aplicació del protocol de conciliació.

alBert matarrodona, nou president de l’actec

El director del Leitat, Albert

Matarrodona, ha estat nomenat nou president del la Associació Catalana de Tecnologia (ACTEC), que dirigirà fins l’any 2013.

manuel lao rep la creu europea d’or d’aefe

El president del grup Nortia, l’empre-

sari terrassenc Manuel Lao, ha rebut la creu europea d’or a l’excel·lència em-presarial per part de l’Agrupació Espa-nyola de Foment Europeu en un acte ce-lebrat a Barcelona.

enric mata aBandona la direcció d’unnim

El director general de l’entitat vallesana

Unnim ha abandonat el càrrec que ocupava per jubilació, tal com preve-ia el protocol de fusió pactat per les tres caixes de Manlleu, sabadell i Ter-rassa.

les cares de la ‘B30’

antonio alcaraZ, nou responsaBle marítim de dsv

Antonio Alcaraz ha estat nomenat màxim

responsable marítim a Espanya de la multinacional de logística i de transport DsV Air & sea sAU, càrrec de confian-ça de Direcció General.

inma amat, nou memBre del patronat de la fundació eada

Inmaculada Amat, directora general de

la immobiliària santcugatenca Amat Inmobiliaris, s’ha incorporat al patronat de l’Escola d’Alta Direcció i Administra-cuió (EADA) de Barcelona, juntament amb Carla Arimont.

navarrete, nou vicepresident sènior de sony europa

El fins ara president de sony per a Espanya

i Portugal, Pedro Navarrete, ha estat nomenat nou vicepresident sènior de sony Europa després d’haver completat la transició de la fàbrica de Viladeca-valls.

5 D’abriL la RESpONSabIlItat pENal DE lES EMpRESESLa llei 5/2010, que reforma el Codi Penal, introdueix per primera vegada la figura de la responsabilitat penal de la persona jurí-dica introduint nous delictes i modificant alguns ja existents en matèria patrimoni-al, socioeconòmica, laboral, medi ambien-tal, urbanística o contra l’administració Pú-blica. En aquesta conferència, a càrrec de l’advocada m. del mar Verdet, s’explicaran les importants implicacions que tindrà per a les empreses, així com les possibles me-sures de prevenció que s’han d’aplicar per evitar o disminuir la possible responsabili-tat penal de les empreses.

OrgaNiTza: Club Cecot Financer i FiscalhOra: 18.30 h a 20 h LLOC: C/ SaNT Pau, 6, TErraSSa méS iNFO: www.cecot.org

8 D’abriLJORNaDa DE NEtWORkINg DEl club DE DOctORS I pERSONal DEl ptV

El Club de Doctors i Personal de recerca del PTV, en col·laboració amb ascamm i el Parc Tecnològic del Vallès, organitza una jornada de Networking d’Entitats de re-cerca el 8 d’abril. La jornada es compon-drà de dues parts: en la primera part les di-verses entitats de recerca i departaments d’universitats exposaran les seves capaci-tats, els principals projectes en marxa i els interessos de col·laboració. En la segona part es facilitarà un espai per establir con-tacte amb els assistents a l’esdeveniment.

OrgaNiTza: Club de Doctors i Personal de recerca del PTV hOra: 12 h a 14 h LLOC: Parc Tecnològic del Vallès méS iNFO: www.ptv.es

14 D’abriLtaXES uNIVERSItÀRIES: ÉS SOStENIblE El NOStRE MODEl?L’associació amics de la uab ha organit-zat per al proper dia 14 d’abril una nova jor-nada del cicle “La universitat Opina” per reflexionar al voltant del model i el sentit en què es costejen actualment els estudis universitaris en el nostre país. La cita aco-llirà les intervencions de màrius rubiralta, secretari general d’universitats; joan Tur-ró, president de l’iNESDi; Oriol Escardíbul, professor d’Economia de la uab, i andreu Espinola, secretari general d’ajEC. anto-nio Franco, president de l’associació, mo-derarà el debat. L’assistència és gratuïta i exigeix inscripció prèvia al correu [email protected] o al telèfon 93 581 14 90.

OrgaNiTza: amics uabLLOC: Col·legi de Periodistes de CatalunyahOra:18.30 hméS iNFO: [email protected]

14 D’abriLcOM pODEM tREuRE pROFIt DE gOOglE a l’EMpRESa?

google adWords, google analytics, go-ogle alerts, google maps i moltes més ei-nes que ofereix el motor de recerca més utilitzat del món són ben conegudes. Però, com realment puc extreure’n el mà-xim profit per a la meva empresa? L’ob-jectiu d’aquesta jornada, dirigida per l’ex-pert Víctor de Francisco, és mostrar el po-tencial de totes aquetes eines, per tal que les coneguin i en vegin exemples d’apli-cació a la pime, i si poden ser útils per a la seva empresa. L’assistència és gratuïta tot i que cal inscripció prèvia.

OrgaNiTza: Cambra de SabadellLLOC: av. Francesc macià, 35, SabadellhOra: de 11.30 a 14h méS iNFO: www.cambrasabadell.org

32 rotonda B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

el product engine-ering s’entén com el procés de disse-nyar i desenvolupar un producte perquè pugui ser produït en sèrie. Inclou activi-tats relacionades

amb els dissenys mecànic o 3D i estètic, l’anàlisi del costos, la selecció dels pro-cessos de fabricació, la qualitat, la faci-litat de reparació o la facilitat d’ús. Els estudis d’enginyeria de producte seguei-xen els projectes des del concepte inicial i ajuden el client a definir la llista de re-queriments, passant pel disseny concep-tual i mecànic fins a arribar a la fase d’in-dustrialització.

Totes les empreses capdavanteres apli-quen aquestes metodologies, però ca-dascuna l’adapta a les seves necessitats. Hewlett Packard, per exemple, posa molt èmfasi a transferir el disseny de la fase d’R+D a la fase de producció per assegu-rar que els requeriments del producte es compleixin en totes les unitats, malgrat las desviacions pròpies dels processos de fabricació.

Per a d’altres empreses, com el cas de Roca, per exemple, a l’hora de desenvolu-par els conceptes són importants els re-queriments d’higiene i seguretat, i la ca-pacitat d’assegurar la funcionalitat dels productes amb processos de fabricació com el de la ceràmica.

En un futur pròxim, l’enginyeria de pro-ducte estarà marcada per la introducció de les tecnologies de fabricació additives. Aquests nous processos creen la peça afegint el material capa per capa, com les

impressores en 3D, i tenen l’avantatge de no necessitar inversions en motlles i reduir la quantitat de material neces-sari respecte dels processos mecanit-zats. A més, poden utilitzar tant mate-rials plàstics com metàl·lics.

En aquest nou escenari, serà primor-dial que les empreses confiïn en estu-dis de product engineering que sàpi-guen dissenyar els components tenint en compte els avantatges dels nous processos. Això els permetrà introdu-ir en el mercat nous i millors produc-tes, amb menys inversió i en un termi-ni de temps molt més curt.

andrea de Luca és enginyer mecànic per la universitat de Palermo (itàlia) i director del departament de disseny de la santcugatenca Future Fit Product Engineering. ha treballat en disseny i desenvolupament de producte per a moltes empreses multinacionals a itàlia, Espanya i als Estats units.

‘PrODuCT ENgiNEEriNg’, DiSSENyaNT EL FuTur

En un futur pròxim l’enginyeria de producte estarà marcada per les tecnologies de fabricació additives, com les impressores en tres dimensions

andrea di lucaENgiNyEr

la liquiditat i el finança-ment han esdevingut per a les pimes dues llo-ses difícils d’aguantar. El temps del crèdit fà-cil dels bancs s’ha aca-bat per sempre i la ten-dència serà més aviat a

la baixa els propers anys. La difícil situació de les entitats financeres i les exigents nor-matives a què estan sotmeses així ho fan pensar. Tot i que és evident que la davallada del consum, amb la conseqüent baixada de vendes i marges, ha estat un dels responsa-bles del tancament d’empreses, la crisi cre-ditícia també ha tingut un paper fonamen-tal: el 72,3% de les pimes espanyoles van

intentar accedir al finançament extern du-rant el 2010 i, d’aquestes, el 86,3% va tenir problemes. D’altra banda, els tancaments d’empreses i les situacions concursals no afluixen, i a més, comporten una manca de confiança empresarial per posar en marxa nous projectes o noves inversions. Davant d’aquesta situació, des de PIMEC, la patro-nal de la Petita i Mitjana Empresa de Cata-lunya, ajudem cada dia a buscar altres vies d’obtenció de crèdit per poder continuar l’activitat de l’empresa.

Una d’aquestes vies són els crèdits de l’Insti-tut de Crèdit Oficial (ICO), amb qui PIMEC acaba de signar un segon acord de col-laboració. Aquest primer any d’entesa, des de

la patronal ja hem fet de mitjancers en la sol·licitud dels crèdits ICO per a més de 700 pimes i autònoms i hem assessorat més de 2.000 companyies. I volem conti-nuar fent-ho perquè la col·laboració entre les dues entitats dóna bons resultats, en-cara que les empreses continuen tenint moltes dificultats per accedir a aquests i altres crèdits. L’acció duta a terme per la patronal és singular i durant els darrers anys s’ha convertit en un element impres-cindible per les empreses de Catalunya i molt especialment en zones de fortes res-triccions creditícies com és el Vallès. Una de les fites que volem assolir és incremen-tar el nombre de casos d’èxit i molt espe-cialment en aquest territori.

fran de la torre aspeDirECTOr DE CONSuLTOria i FiNaNçamENT DE PimEC

LiquiDiTaT PEr a LES EmPrESES

33rotondaB30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

quan es fa un tre-ball necessari per a la col·lectivitat en la qual estàs com-promès, ja sigui des d’una empresa, una organització o una entitat, es fa es-

trany sentir com t’arrosseguen els esdeve-niments per circumstàncies de la globalit-zació, motius conjunturals o decisions polí-tiques. Aquests successos, lluny de valorar amb detall el que estàs aportant, t’aboquen d’avui per demà a canviar els paradigmes que t’han possibilitat arribar on ets. Malau-radament, aquesta sensació i vivències han afectat, i encara afecten, un nombre impor-tant d’empreses i organitzacions, a causa d’aquest llarg període d’atonia i dificultats. Les cambres també ho estem vivint.

Desorientació o bé estupefacció serien, pot-ser, les paraules que descriuen la situació ge-nerada en el món cameral. Les cambres vi-vim un moment en el qual hem vist com un model basat en una corresponsabilitat publi-coprivada, amb uns orígens molt clars i un funcionament transparent, es trunca de sob-te. I el trencament té lloc sense haver valo-rat l’impacte real sobre el desenvolupament econòmic i empresarial que una organitza-ció com la Cambra de Terrassa està portant a terme, ni si, més enllà dels tòpics i la críti-ca fàcil, el substrat que la Cambra ha aportat al llarg de la seva història en innombrables fronts econòmiques i empresarials és quel-com prescindible sense més ni més.

És en aquest sentit que crec que el Govern de l’estat hauria d’haver plantejat una trans-formació de les cambres sustentada en ele-ments més objectius. Tota la reforma s’ha dut a terme precipitadament i s’ha fet no-més per abordar un tema: el de l’obligato-rietat de la quota cameral. És, per tant, una mesura populista que talla amb un recurs de caràcter públic i de la qual es deriven di-verses conseqüències. Certament, com en tots els recursos de caràcter públic, a l’hora de guanyar eficiència i estalvi hi havia molt recorregut per objectivar la necessitat o no d’aquest recurs cameral i per haver valorat la seva eficiència en un context de reforma de les cambres i, per què no, del conjunt de la promoció econòmica i empresarial.

A Catalunya, la Generalitat fa la funció de tu-telar les cambres aprovant el seu pressupost anual i el seu corresponent tancament i me-mòria d’activitats. Després d’aquesta me-sura adoptada pel Govern central, el Govern català ha donat, al nivell més alt, el reconei-xement polític a la tasca de les cambres i la

seva voluntat que continuïn existint a Cata-lunya, encara que en un marc diferent. Més enllà de voluntats i bones expressions, les cambres necessitem que el Govern català possibiliti les vies necessàries per desenvo-lupar un projecte que ens situï en la posició de plataforma de suport, propera i eficient, al servei de les empreses del territori, pos-sibilitant l’activitat en els camps que els són propis i hi tenen vocació.

Aquestes vies no passen per donar subven-cions, sinó per reconèixer les cambres com a

marià galí, format en dret per la ub i diplomat en administració d’Empreses per l’escola de negocis Esade, presideix la Cambra de Comerç i indústria de Terrassa des de l’any 2006. Està vinculat a la institució des del 1998, quan va ser escollit vocal del ple fins al 2002, quan va ocupar la vicepresidència.

La Cambra maNTé EL SEu COmPrOmíS

Desorientació o bé estupefacció serien, potser, les paraules que descriuen la situació generada en el món cameral. Es tracta de potenciar les cambres en lloc de limitar-les o condicionar-les

marià galíPrESiDENT DE La Cambra DE TErraSSa

elements de col·laboració natural per arri-bar a les necessitats de les empreses i aju-dar-les a ser més competitives. Es trac-ta de potenciar les cambres en lloc de li-mitar-les o condicionar-les. Les cambres són presents a tots els països del món i permeten, entre moltes altres funcions, la interacció internacional de les empreses en una multiplicitat d’àmbits. Per tant, on és la Cambra de Terrassa en aquests mo-ments, i com ho està afrontant?

En primer lloc, voldria refermar que els principis que inspiren la naturalesa d’una cambra de comerç continuen invariables i són els que orienten el pla de reestructu-ració i reorientació de la nostra entitat. Promoure el desenvolupament econòmic i empresarial per millorar les perspectives de la demarcació, treballar pels interessos generals de les empreses de la demarcació i oferir serveis orientats a les necessitats de l’empresa, així com la col·laboració amb les administracions locals, són els ei-xos que conservarem. Sobre la base de l’experiència i el coneixement de què dis-posa la Cambra, els empresaris que for-men els òrgans de govern, l’equip profes-sional i el conjunt de col·laboradors, la nostra entitat ha de desenvolupar una re-novada proposta de suport a les empreses. Aquesta proposta ha de continuar estant orientada al client i a la qualitat, com l’ac-tual. I alhora ha de ser més competitiva i enfocada a les necessitats més directes que possibilitin un nou projecte per a l’en-titat. Aquest és el nostre repte: mantenir el compromís de servei a les empreses per possibilitar el desenvolupament econòmic i social de la demarcació.

34 gas a fons B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

l’empresa vallesana apunta a franÇaLES ExPOrTaCiONS aL mErCaT FraNCÈS haN CONTiNuaT CrEixENT EN DOS DígiTS DuraNT EL 2010, CONSOLiDEN SECTOrS quE ja FuNCiONaVEN i ObrEN NOVES OPOrTuNiTaTS DE NEgOCi PEr a LES EmPrESES VaLLESaNES DECiDiDES a CrEuar ELS PiriNEuSTEXT: XaVIER ORRI FOTOS: lIDIa F. cIRIa

el mercat francès

/// LIDIA F. CIRIA

35gas a fonsB30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

Si el xovinisme i la devoció gastronòmica que profes-sen els francesos pel xam-pany no han estat barreres suficients perquè les ex-portacions de cava a França

continuïn creixent en dos dígits durant el 2010, pocs mercats poden veure en els Pirineus una frontera comercial in-salvable. França continua sent el nostre millor client a l’estranger. En un any de crisi en què el PIB se sustenta en el crei-xement exportador, proper al 20% de gener a octubre del 2010, França ofereix grans oportunitats de negoci. En aquest període, les exportacions catalanes han crescut el 13% camí del país veí, que con-tinua representant el primer mercat per al teixit industrial català, amb una quota del 19,35% sobre el total de les vendes a l’exterior. I encara més, un de cada tres euros ingressats a Espanya pel comerç amb França correspon a contractes amb empreses catalanes.

EINa aNtIcRISI

El camí per a la recuperació econòmica no és senzill, però totes les fonts coinci-deixen a considerar l’exportació el vehi-cle més apropiat per recorre’l. Les pro-jeccions són bones i les oportunitats flo-reixen fora del mercat nacional. “Les prediccions assenyalen que l’impuls del sector exterior continuarà en els pro-pers mesos, i el mercat francès hi con-tinuarà tenint un paper molt destacat“, analitza Joaquim Llimona, president de la Comissió Internacional de PIMEC. Així ho han entès moltes empreses, explica Christian Marion, responsable d’inter-nacionalització de la Cambra de Comerç Francesa a Barcelona, que ha vist com l’inici de la crisi ha estat el detonant per temptejar el mercat francès. “Les em-preses catalanes que encara no exporta-ven o tenien poc volum de negoci exteri-or s’han afanyat a augmentar la presèn-cia comercial al país”.

Amb França com a principal destí, la in-dústria catalana i, molt particularment, el teixit empresarial vallesà, té una cati-fa vermella per creuar fronteres. La for-ça de la comarca en els sectors amb més demanda a França és un gran punt de partida. Posem per cas l’exemple de la indústria química, des dels plàstics a la farmàcia, que s’està revelant com el sec-tor que més reclama el client francès. I el Vallès, un cop més, lidera per quota de mercat aquest segment industrial.

Altres sectors, com els béns d’equip, te-nen també facilitats tradicionals per creuar la Jonquera. Aquesta indústria de maquinària i material elèctric s’ha posicionat en el darrer any com el se-gon sector amb més demanda a França, i supera el tradicionalment hegemònic sector de l’automòbil i de components, ara en hores baixes. Roger Vidal, con-sultor especialitzat en el mercat fran-

cès d’ACC1Ó, confirma aquesta pree-minència de la indústria com el sector més benvingut al mercat francès: “La indústria i la maquinària tenen un pro-ducte d’alt valor afegit i un preu molt competitiu, per això són els més ben valorats“.

L’eclosió d’aquesta demanda l’han ob-servat també a Bomba Elías, empresa rubinenca que té en les bombes d’en-granatges el seu negoci principal. Mal-grat que porten més de 25 anys treba-llant en el mercat francès, ha estat ara, coincidint amb una crisi galopant, que s’ha obert la porta per instal·lar-se a efectes pràctics en territori francès. “Estem obrint una plataforma logísti-ca per als nostres productes i conver-tir-nos així en una empresa francesa“, explica el seu director general, Fran-cesc Elías. Hi han vessat esforços amb l’esperança d’augmentar els 100.000 euros de facturació anual que els arri-ben de França.

uN caRÀctER paRtIculaR

Pel que fa als motius, l’experiència ha ensenyat a Elías que aquesta és la mi-llor solució atesa la “cultura tancada” que predomina en el mercat francès, “on el producte local té molta prefe-rència”. La veu autoritzada de Roger Vi-dal ratifica aquesta patriotisme comer-cial endèmicament francès: “A igualtat de preu i qualitat, sempre compraran a un francès“. Confirmat el tòpic patriò-tic, Elías confia que afrancesant la seva empresa augmenti la penetració en el mercat: “la millor manera d’entrar en el mercat és amb un producte adquirit, facturat i expedit dins l’Estat francès, per salvar les barreres generades pel seu proteccionisme”.

I el proteccionisme inclou des de la re-gulació fins a l’idioma: que ningú con-fiï en l’anglès per fer negocis a Fran-ça. Com adverteix Marion, “l’idioma és una eina essencial a l’hora de fer nego-cis amb un francès”. Joaquim Llimona, a més, distingeix un altre tret que fa de França un gran repte empresarial: “s’ha de tenir molt en compte que és un mer-cat exigent i complicat amb tendència a mantenir els mateixos proveïdors”. En altres paraules, demana esforços més intensos que la majoria, però ho com-pensa amb fidelitat a llarg termini i es-sent agraït en l’èxit. Entre les “exigències” que ressenya Lli-mona, n’hi ha una que destaca de ma-nera generalitzada: un nivell de bu-rocratització alarmant que ha portat els principis weberians a l’extenua-ció. Quan a Jordi Gallès, conseller de-legat d’Europastry amb més de 10 anys exportant a França, se li demana que ressenyi una defecte de la cultura em-presarial veïna, té molt clar on apun-tar: “Els encanta regular-ho tot“. Lli-

un de cada tres euros ingressats a espanya pel comerç amb França correspon a contractes amb empreses catalanes, que durant el 2010 han crescut per sobre del 10%“des de l’inici de la crisi les empreses catalanes s’han aFanyat a augmentar la seva presència comercial a França”, explica christian marion, de la cambra de comerç Francesa a barcelonala indústria química, els béns d’equip i l’automòbil són els tres sectors que estan tenint un millor comportament exportador camí de França

Sóc d’aquells professionals que cre-uen que en temps de turbulència hi ha més necessitat d’expandir-se a nous mercats a la recerca de no-ves vies de creixement per al nego-ci. En les meves reunions amb els di-rectius que comparteixen aques-ta visió, una de les preguntes més freqüents és: quins són els requisits per a una internacionalització reei-xida?

Tenir clar l’objectiu que perseguim, sens dubte, és un dels principals re-quisits per iniciar el procés correcta-ment. L’objectiu ens ajudarà a ana-litzar l’atractiu dels diferents mer-cats internacionals i triar el mercat més adient. un cop identificat el mercat més atractiu caldrà verifi-car que el nostre producte és ade-quat i que és el moment d’entrar en aquest mercat.

això ens permet introduir els dos requisits següents per a una inter-nacionalització reeixida: l’adequació del producte –en la majoria dels ca-sos, adaptats a les peculiaritats del mercat exterior– i el timing. és cruci-al que el timing sigui el correcte du-rant tot el procés, tant a l’entrada com en l’estratègia de creixement que s’utilitzi. Finalment caldrà pen-sar en la modalitat d’entrada, així com en la implementació de l’estra-tègia del màrqueting mix, en la qual l’elecció del canal és un punt crucial. és important estudiar les caracterís-tiques del producte, la normativa le-gal específica, el perfil dels clients i els canals de distribució.

resumint, si detecteu una oportu-nitat en un mercat exterior, estudi-eu-lo, analitzeu la manera d’adap-tar el vostre producte al mercat en qüestió i llanceu-vos-hi i, si pot ser, genereu barreres amb creixements ràpids perquè no us puguin trepitjar els competidors.

l’aBc de l’exportació

ivana casaBuri/// Directora de l’Executive Master en Direcció de màrque-ting i comercialització (ESADE)

36 gas a fons B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

el mercat francès

1 /// JOaQuIM llIMONaPRESIDEnT DE LA CO-MISSIó InTERnACI-OnAL DE PIMEC

2 /// chRIStIaN MaRION RESPOnSABLE D’In-TERnACIOnALITzA-CIó DE LA CAMBRA DE COMERÇ FRAnCESA A BARCELOnA

3 /// JORDI gallÉSCOnSELLER DELEGAT D’EUROPASTRy

4 /// FRaNcESc ElíaSDIRECTOR GEnERAL DE BOMBA ELÍAS/// CEDIDES

un dels problemes principals per a les empreses catalanes és un nivell de burocratització alarmant que ha portat els principis weberians a l’extenuacióels sectors que presenten millors oporunitats en aquests moments són el dels productes agroalimentaris intermedis i el producte ecològic

3 /// 1 ///

1 ///

3///

2 ///

4 ///

mona secunda la tesi assenyalant que bona part de les barreres d’entrada vé-nen “derivades de l’existència de mol-tes normes: sobre components dels productes, embalatge, etiquetatge...”. I Elías afegeix que ha vist durant molt anys com “la paperassa que requereix la relació internacional fa tirar endar-rere molts dels possibles clients“. I és que com ja esverava Honoré de Balzac fa un parell de segles, a França, “la bu-rocràcia és una màquina gegantina diri-gida per pigmeus”.

VENDRE uNa baguEt a FRaNÇa

Si vendre cava a França sembla un con-trasentit comercial, vendre pa a un francès seria analogable a aconseguir que un saharià comprés sorra a la Cos-ta Brava. Però un cop més, les parado-xes tòpiques queden desmuntades amb exemples pràctics. L’empresa vallesa-na Europastry, dedicada a la producció i comercialització de pa prefornejat i bri-oixeria congelada, ha facturat 12 mili-ons d’euros el 2010 en el mercat fran-cès. “Els productes que exportem són bàsicament pa rústic precuit, crois-sants i brioixeria francesa en general, donuts i magdalenes“, explica Gallés, que té una percepció de França com un “mercat obert” i “extremament compe-titiu en el sector de l’alimentació perquè la distribució està concentrada en po-ques mans“. Pel conseller delegat i hereu de l’imperi Europastry fundat per Pere Gallés, les virtuts superen amb escreix

les dificultats del mercat francès. De les barreres destaca “l’adaptació dels pro-ductes als gustos del consumidor local”, mentre que la “potent cultura empre-nedora“ i l’estatus social que conserva l’ofici de forner són els trets que més va-lora d’un país que durant les guerres na-poleòniques portava boulangers per ali-mentar els soldats. “Cultiven la forma-ció i l’ofici fins el punt que un bon forner té el mateix prestigi que el qui té una carrera universitària“, celebra Gallés.

OpORtuNItatS DE NEgOcI

Ara bé, més enllà de mercats aparent-ment impossibles i sectors tradicionals que amb un exportador garanteixen re-sultats mínims, França també presen-ta nous mercats per explorar i dels quals poden sorgir bones oportunitats. Fran-cesc Díaz, director del Centre de Promo-ció de Negocis de Catalunya a París, re-gala un parell de dianes on apuntar: “un sector que està funcionant especialment bé enguany és el dels productes PAI, els productes agroalimentaris intermedis. És una oportunitat important en aquests moments”. Aprofitant que a les cuines de menjar ràpid cada cop s’hi cuina menys i s’hi ensambla més, i que el vessant in-dustrial de la cuina està molt més verd a França que a Catalunya, Díaz apunta que “hi ha camp per córrer perquè la deman-da està creixent molt ràpid“.

Encara en el sector de l’alimentació, Díaz assenyala el producte ecològic

per fer negoci. “El mercat els ho dema-na però l’agricultura francesa no pot se-guir aquest ritme de creixement“, ex-plica el director del CPN, i encoratja les empreses d’alimentació ecològica valle-sanes a consolidar un salt que, amb més o menys fortuna, ja s’han atrevit a fer al-gunes companyies del territori, com La Finestra sul Cielo o Torrons Viar. Aques-ta última, recentment incorporada al mercat francès, ha “ecologitzat” part del seu catàleg per entrar-hi amb els dos peus. “La gran distribució, amb Carre-four i Auchamp al capdavant, s’està fi-cant en aquest mercat i les empreses d’alimentació estrangeres hem d’apro-fitar-ho com a tret diferencial“, expli-ca el seu responsable comercial Bernat Galí. I fora de l’alimentació, els experts dedicats a exploracions comercials fran-ceses apunten a l’embalatge innovador i ecològic (el Vallès compta en aquest terreny amb la poderosa EDV Packa-ging Solutions de Llinars), el sector de la cosmètica i els components i el de la ortodòncia, en què, pel que sembla, Ca-talunya també és una indústria capda-vantera a escala europea.

Arribats fins aquí, la recomanació fonamentada de Francesc Díaz i del seu col·lega a la Cambra de Comerç de França a Barcelona, Christian Marion, passa per fer el salt. “S’ha de perdre la por a exportar”, recomana Marion abans de recordar que Sevilla és tan lluny del Vallès com París.

Durant el 2010 les vendes catalanes a França han crecut el 13%, mentre que l’exportació a la resta del món ha crescut prop del 20%

13%creixement

19,35%exportació

30%quota de mercat

El 19,35% de l’exportació catalana durant el 2010 ha tingut França com a destí

1 de cada 3 euros ingressats a Espanya per les exportacions a França es queda a Catalunya

Balançacomercial 2010

37gas a fonsB30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

El director del Centre de Promoció de Negocis de Catalunya a París ha constatat una recuperació de l’exportació durant el 2010 i confia que el client francès continuï sent el millor aliat per a les empreses catalanes TEXT I FOTO: XaVIER ORRI

francesc díaz /// Director del Centre de Promoció de Negocis de Catalunya a París

ça pot anar on vulgui del món. I després el que demana és fiabilitat, mai et compra-rà el primer dia, volen persistència i cons-tància. I és molt exigent amb la puntuali-tat d’entrega.

fins a quin punt és important tenir partners locals?França s’ha de veure com un mercat in-tern. No es pot enfocar com Àsia, on es pot passar amb un bon distribuïdor. S’ha de treballar el mercat com si fos intern, de-finint bé l’estratègia i persistint en el mig i el llarg termini. Després, el que el mer-cat francès no suporta és un partner com a mitjancer, perquè et carrega un marge que et deixa fora del mercat.

catalunya ja no competeix per preu, què ha de posar en valor? Ara el que hem de defensar és la quali-tat del producte amb valor afegit. Un altre avantatge que tenim és que l’empresa ca-talana té una estructura més petita, cosa que la fa més competitiva tant en preu com en flexibilitat. L’alemany ven una màquina i no la toca per més que el client ho dema-ni. L’empresa catalana sap adaptar-se. No farà la millor màquina, sinó la màquina que s’adapti més a les necessitats del client.

quin és el percentatge d’èxit de l’empresa catalana que intenta exportar a frança?És alt quan es fan les coses bé. L’error més recorrent és no analitzar què aportes al mercat i quines son les teves armes. Has de preguntar-te què puc aportar? Però no de manera teòrica, sinó anant a veure clients potencials, preguntant què els sembla aquest producte, aquest preu... i a partir d’aquí sabràs què fer per fer les coses bé en aquest mercat.

mentalitat d’empresa també és semblant, especialment al sud.

per sectors, quins són els més beneficiats? En primer lloc, els productes químics, que suposen el 26% de l’exportació catalana; això inclou plàstics, medicaments, cos-mètica... El Vallès precisament és una font de clients per a França molt important en aquest terreny i, a més, és una comarca amb una gran tradició de sortir als mercats estrangers. Un altre sector en què el Vallès està molt ben representat és el sector de béns d’equip, maquinària i material elèc-tric, que suposa el 18%. I després hi ha l’au-tomòbil i els components –que ha caigut a la tercera posició–, l’alimentació i, en cin-què lloc, la confecció, un cas bastant curiós perquè és un sector molt clàssic.

no ha esmentat cap sector del terciari.És un sector complicat en què només aca-ben funcionant les empreses que s’hi im-planten. És molt difícil vendre serveis sense la proximitat. Requereix estar molt disponi-ble per al client, tranquilitzar-lo quotidiana-ment... molta reunió. Les empreses de ser-veis necessiten o implantar-se o associar-se amb una empresa local i això frena força.

els valors que demana el client francès per fer negocis són gaire especials?És molt exigent. Això és negatiu però tam-bé positiu, perquè França és una gran es-cola. L’empresa que treballa bé a Fran-

l’any 2008, per patir una caiguda molt forta el 2009. Però el 2010 l’exportació catalana en general ha revifat: ha creacut el 18% a tot el món i el 13% a França. L’ex-portació és clau perquè serà la base de la recuperació.

frança segueix sent el primer mercat per a catalunya... Sí. L’any passat el 19,2% de l’exportació catalana va tenir França com a destí, que és més del doble que el que s’exporta a Alemanya. Quant a inversió directa, també és el país més important per a Catalunya.

més enllà de la qüestió geogràfica, què provoca aquesta entesa comercial?Culturalment ens assemblem força i la

aquest mes d’abril Francesc Díaz celebrarà el seu vin-tè aniversari al al capdavant del Centre de Promoció de Negocis de Catalunya a Pa-rís d’ACC1Ó. Des de la seva

privilegiada posició, observa en el mercat francès grans potencialitats en sectors de gran pes en el teixit empresarial vallesà. Per Díaz, ser “una empresa com cal exigeix sortir a fora. L’empresa catalana demana un reflex internacional”.

com ha afectat la crisi l’exportació catalana a frança?En general ha seguit la mateixa trajec-tòria del comerç internacional. Des de 2005 va créixer molt, i va arribar al pic

La filosofia empresarial s’ha de basar simultàniament en l’eficàcia, la qualitat, la flexibilitat i la capacitat innovadora, per introduir constantment nous articlesLes estratègies competitives que han seguit les empreses tèxtils catalanes i que els han permès mantenir-se al sector s’han centrat en la internacionalització, la diversificació i la deslocalització

Per a les empreses catalanes, Franças’ha de veure comun mercat intern

38 gps /// uNiVErSiTaTS B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

cionals”. En aquest sentit, Carlos Álvarez i Natalia Rodríguez, d’Online Sales de Go-ogle, amb base a Dublín, han destacat que busquen “joves estudiants amb un per-fil internacional, que parlin diversos idi-omes, interessats en el màrqueting en lí-nia i, sobretot, que aportin creativitat, in-novació i capital humà a l’empresa”. Per la seva part, Natalia Rodríguez, ha manifes-tat la necessitat que els alumnes es mos-trin “entusiastes, motivats i que manifes-tin una gran confiança en ells mateixos “. Luis Borrell, de la consultora Analysys Ma-son, va subratllar la importància de cele-brar aquests punts de trobada, ja que “per-meten trobar alumnes amb talent i ganes de viatjar a l’estranger i de barrejar-se amb altres cultures”.

formació i èxit assegurats. Vernis va aprofitar la jornada per confirmar els bons resultats que, tot i la crisi econòmica, es-tan tenint els màsters impartits a ESADE. Les xifres de col·locació d’estudiants en el mercat laboral són actualment del 100% en el cas del màster de Finances, del 85% en el màster d’International management i del 82% en el de Màrqueting. El director de programes universitaris d’Esade tam-bé ha assenyalat que “més del 90% dels nostres estudiants troben feina fora d’Es-panya, no només perquè hi ha més opor-tunitats de negoci, sinó també per les di-ferències salarials entre aquest país i la resta del món”. /// L. CORBELLA

google busca estudiants amb idiomes i un perfil internacional

EsadeCreapolis va servir d’escenari per acollir l’edició anual del Talent Career

Forum, una trobada de tres dies on estu-diants i empreses internacionals de pri-mer nivell intercanvien necessitats. L’ob-jectiu principal de la jornada és posar en contacte companyies punteres en els seus sectors amb els alumnes dels graus i els màsters Bolonya d’ESADE. En l’edició d’enguany, prop de 40 companyies cap-davanteres com Google, Facebook, Dano-ne, Pepsico, Vodafone, Kraft, Unilever, Ga-llina Blanca, Coty o Analysis Mason van presentar les seves ofertes laborals als jo-ves talents formats a l’escola de negocis, amb seu a Sant Cugat del Vallès.

El director de programes universitaris d’Esade, Alfred Vernis, ha fet un balanç molt positiu de la trobada ja que “els alum-nes tenen l’oportunitat d’entrar en contac-te amb el mercat laboral i conèixer els per-fils més buscats per part de les multina-

El Talent Career Forum d’Esade reuneix alumnes i multinacionals durant tres dies

participants del talent career forum a l’estand de google a esade creapolis /// ESADE

esade/// SaNT CugaT

alumnes de l’esdi troben feina al viver d’empreses

Després de sis mesos en funcionament, l’ESDi Empresa ja suma 36 emprene-

dors associats, 8 dels quals treballen físi-cament a les instal·lacions del campus de Sabadell. El viver d’empreses de les instal-lacions de l’Escola Superior de Disseny ESDi té com a objectiu principal esdeve-nir un centre de suport als emprenedors i als nous graduats que opten per la crea-ció d’empreses pròpies. El centre ofereix, d’una banda, espais i equipaments a les se-ves instal·lacions i dóna suport i orienta-ció als que han finalitzat els estudis recent-ment i que, alhora, volen iniciar els camí professional a través de l’emprenedoria. D’altra banda, té un registre dels graduats de totes les promocions de l’ESDi amb em-presa pròpia fora del centre. D’aquesta ma-nera, les empreses que sol·liciten aquest servei disposen d’una àmplia oferta de per-fils professionals i graus d’experiència en tots els àmbits especialitzats del disseny: gràfic, audiovisual, moda, producte i inte-riorisme.

Els grups integrats dins dels espais desti-nats a ESDi Empresa, fins ara, són: Dimo, creatius visuals; Innotio i Singular49, dis-

seny i comunicació, i Mitjadotzena, disseny de producte. La majoria dels grups estan formats per un un equip multidisciplinari, d’entre 20 i 30 anys.

Anteriorment, d’acord amb l’aposta funda-cional de l’ESDi per la cultura de l’empre-nedoria, es va crear l’any 2002 L’espai de la Creativitat, el precedent de l’ESDi Empre-sa, on s’aplegaven dissenyadors que feien projectes creatius amb vocació de projec-ció exterior. Des del setembre del 2010, l’Es-cola de Disseny ha renovat el seu servei a l’emprenedor. /// L. CORBELLA

joves emprenedors del viver d’empreses ///ESDi

esdi /// SabaDELL

neix la xarxa innpulso, que agrupa les ciutats innovadores

cerdanyola i Terrassa, recentment proclamades per la ministra Gar-

mendia com a Ciutats de la Ciència i la In-novació, s’han adherit al projecte Innpul-so, una xarxa que agrupa les trenta ciu-tats espanyoles reconegudes amb aquest distintiu. L’objectiu de la nova institució és essenci-alment de relació. Formalment, s’explica des de l’Ajuntament cerdanyolenc, que es tracta de “potenciar la relació entre els ajuntaments i l’intercanvi d’idees per ela-borar projectes d’innovació“. Pel que fa a

l’estructura orgànica de Innpulso, Barce-lona en presidirà el Consell Rector, que in-tegren sis municipis més, des dels quals es coordinaran activitats concretes dels grups de treball dedicats a la promoció ci-entífica i el foment de l’ocupació per a la innovació. Segons Carme Carmona, alcal-dessa de Cerdanyola, “la xarxa millorarà el desenvolupament econòmic de la ciutat”. La permanència en aquesta xarxa és de tres anys, que és el període per al qual s’atorga el distintiu, i es renova o no en funció de les actuacions de les ciutats du-rant el període. /// REDACCIó

alcaldes i representants dels municipis que integraran innpulso ///CEDIDA

innpulso /// CErDaNyOLa i TErraSSa

��

��

� ��

� � ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

40 àrea de descans B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

àrea de descans

una dosi de voluntat, un bocí d’esforç, un tant per cent de renúncia i una massa basada en la planificació del temps. Aquesta és la recepta

màgica per conciliar vida laboral i famili-ar que apliquen diferents empresaris del Vallès. Alts càrrecs molt ben posicionats i que no renuncien a les responsabilitats familiars.

Xavier Costa –43 anys i tres fills de 12, 10 i 7 anys– és director general de Lekué, em-presa líder mundial en productes de sili-cona destinats a la cuina, situada a la Lla-gosta, al Vallès Oriental. Un dia habitual a la feina comença a quarts de nou del matí i acaba a les sis de la tarda. Al migdia dedi-ca mitja hora per dinar –a vegades de tup-per– i una estona a entrenar amb bici. A les set és a casa per banyar els seus fills i sopar amb família. “És clar que el pes el porta la meva dona, però ens repartim les tasques en la mesura que podem. Al matí jo m’encarrego de l’esmorzar i de portar els nens a l’escola. A la tarda ens organit-zem depenent de les activitats extraesco-lars de cadascun”, explica.

A Lekué un setanta per cent del personal contractat és femení, fet que ha potenci-at que l’empresa implementi mesures per facilitar la conciliació laboral i familiar. “Intentem treballar intensament i no per-dre el temps. Aquí ningú es queda més en-llà de les sis o les set de la tarda” comenta en Xavier. Per ell, el secret de conciliar no és sinó voler-ho fer. “Quan les tasques do-mèstiques s’entenen com una obligació, la conciliació crea un problema; però si no, simplement es tracta de viure”.

Una visió semblant la comparteix l’es-criptor, economista i professor Fernando Trias de Bes, per qui la segmentació en-tre treball i casa és un error. “La vida s’ha de plantejar com un tot. Si tens una fei-na que t’agrada, la distinció d’un espai i l’altre deixa de ser rellevant. Jo soc igual de feliç un diumenge a la tarda que un di-lluns al matí”. Segons Trias de Bes, pare de tres fills de 10, 7 i 2 anys, la concilia-

ció rau en una organització que, en el seu cas, s’estructura al minut. “Soc autònom i en el meu dia a dia no existeix la impro-visació. Tinc una agenda molt pautada en la qual em bloquejo les hores que ne-cessito per treballar, perquè la feina no s’allargui més del compte. Aquest és un detall important perquè normalment ens comprometem amb els altres però mai amb nosaltres mateixos. Mai no tinc reu-nions absurdes ni dinars de dues hores”.

Fernando Trias de Bes també esmor-za cada dia amb els seus fills i els por-ta a l’escola. “Els deixo a les nou del matí, i a les nou i deu minuts estic treballant. Com ho faig? Doncs tenint l’escola a deu minuts del despatx”. A les dues és a casa per dinar “així puc veure el més petit,

El pes de casa recau en la dona però creuen que conciliar no és una fal·làcia. Simplement cal una mica de voluntat

1 ///

empresaris /// Conciliació familiar

No volen renunciar ni a casa ni a la feina. Són directors generals i pares de família. Com s’ho fan?

Trenta treballadorsi quatre fills

41àrea de descansB30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

que només té dos anys” i després dedi-ca una hora a fer esport. A dos quarts de cinc torna al despatx fins al vespre. “Cada dia sopo amb família; per a nosaltres l’es-morzar i el sopar són sagrats i intento no saltar-me’ls mai!”, explica.

En el seu cas, el pes de casa també recau en la seva dona, qui té les tardes lliures, tot i que “jo m’encarrego de tots aquells encàrrecs que poden deslliurar-la. Es trac-ta de parlar uns minuts abans i distribu-ir-se les rutines”. Per Trias de Bes la fra-se “no tinc temps” no existeix, simple-ment –apunta– “quan algú la diu és que no és prou prioritari”. L’escriptor i professor d’ESADE explica que ha renunciat a grans oportunitats que l’haurien fet créixer pro-fessionalment però que suposaven un rè-dit massa important per la família. “Quan viatjo intento ser fora una nit, màxim dues; per tant, he limitat les sortides a Es-panya i Europa, no més lluny”.

Quan la feina no et deixa més opcions:

Per a Francesc Casabella, director gene-ral de La Sirena (Viladecavalls, Vallès Oc-cidental) conciliar vida familiar i laboral no és tan senzill. Entre setmana marxa de casa a quarts de set i no torna fins les nou del vespre, moment en què pot veure en Xavier i en Max els seus dos fills d’onze i vuit anys. “Cada vespre repassem la lliçó i dediquem una estona a comentar com ha anat l’escola i l’entrenament. Passo tot el dia a la feina però el sopar el faig jo. M’ajuda a desconnectar i, a banda, apro-fitem per tastar algun producte de l’em-presa”, explica.

Els viatges també formen part de la rutina d’aquest empresari de 44 anys. “Normal-ment cada setmana sóc fora algun dia, però acostumo a concentrar-m’ho tot per poder dormir a casa. Si vaig a Londres, on tenim la seu, aleshores sóc un parell o tres dies fora”. El pes de casa recau en la

seva dona, la Marta, qui passa tota la set-mana amb els nens. “Ella és periodista i també estima molt la seva professió. Però ha escollit un horari que li permet fer de mare entre setmana i treballar el dissabte i el diumenge, així ens ho combinem. Ara, quan arriba el cap de setmana les tasques van per a mi”, apunta.

El director general de La Sirena admet que li agradaria passar més hores amb els seus dos fills “veure’ls al matí i arribar més d’hora al vespre, però l’exigència la-boral ara mateix ho fa impossible”. Apas-sionat pel seu projecte empresarial, Ca-sabella apunta que la bona conciliació rau en “que tothom hi posi el seu granet de sorra intentant renunciar al mínim possi-ble i sobretot pensant en el benestar dels nens. No ens agrada abusar dels avis, que ja han treballat prou, per això cada dia ens ajuda una noia. Els avis fan d’avis, no de cangurs”, explica.

Fer-ho fàcil:

A KH-7, empresa de productes de nete-ja situada a Canovelles, al Vallès Orien-tal, han implementat eficaços mètodes per facilitar la conciliació dels seus treba-lladors. Josep Maria Lloreda, president de l’empresa, ho explica orgullós: “La idea va ser de la meva dona, l’Helena, qui un bon dia es va adonar que a l’empresa hi havia molta gent jove amb criatures. Aleshores vam decidir ser flexibles amb els horaris i incorporar una llar d’infants al mateix edifici, fet que permet que moltes mares puguin fer mitja jornada i fins i tot veure com juga el seu fill des de l’ordinador”.

I no només les mares aprofiten l’opor-tunitat de portar el seu fill allà on treba-llen. David Socias té 38 anys i és conta-ble a KH-7. “Tinc dos nens de cinc i quatre anys, i un altre de dos mesos que cada dia porto a la guarderia amb mi. Dels grans, se n’encarrega la meva dona, i jo, del més petit. Tenim una total flexibilitat d’hora-ris, ningú ens controla les hores que fem i això fa que la gent s’impliqui més perquè es compromet amb el seu lloc de treball. Em sento un privilegiat”, explica.

L’Anna Margenat comparteix la mateixa visió empresarial que KH-7. És directora del Grup Almar –Cerdanyola del Vallès– i mare d’un nen de vuit anys i una nena de sis. “Avui dia la dona ho té més difícil per conciliar que l’home i és a qui li toca fer més renúncies. Crec que soc més sensible amb aquest tema que si el director fos un home”, explica. ///

GEMMA CASTAnyER

Kh-7 ha incorporat una llar d’infants a l’empresa per facilitar la vida personal dels treballadors. Cada dia son més els homes que, com en David, hi porten els seus fills

1 /// XaVIER cOSta, AL MATÍ, SORTInT DE CASA AMB ELS FILLS/// LLUÍS LLEBOT

2 /// DaVID SOcIaS A LA LLAR D’InFAnTS DE Kh-7 AMB EL SEU nADó /// LLUÍS LLEBOT

3 /// FRaNcESc caSabEllaEn Un ESTABLIMEnT DE LA SIREnA A TERRAS-SA” /// CEDIDA

4 /// FERNaNDO tRIaS DE bES TREBALLAnT AL SEU DESPATX /// LLUÍS LLEBOT

2///

4 ///

3 ///

42 àrea de descans B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

restaurants de negocis

Una visita als orígens de la cuina del Bages La Fonda del món Sant benet, ofereix una relació qualitat-preu immillorable en un migdia especial

l’entorn immillorable del monestir dins el complex Món Sant Benet acull

el restaurant La Fonda, ubicat dins l’antic edifici de la fàbrica. Els ingredients del seu èxit? Un ambient agradable, tranquil i mo-nacal acompanyat d’una reinterpretació de la cuina tradicional catalana que farà les delícies tant del gurmet ortodox com del pal·ladar amb ganes de provar (i veu-re) noves fórmules gastronòmiques.

Inspirada en la cuina del gastrònom man-resà Ignasi Domènech, el xef del restau-rant, Josep Casas, fa una proposta econò-mica, propera als 25 euros per persona,

en què destaca el producte autòcton i els plats de nom creatiu.

Les recomanacions passen pels peixos i s’acompanyen d’una carta de vins més que resolta amb grans varietats locals.Pel que fa a l’atractiu revisitador de la tra-dicionalitat, La Fonda inclou sorpreses com una sopa d’all que s’assembla a una vichyssoise o un exquisidament presen-tat bacallà amb mongetes del ganxet. Per postres, la sobrietat i el producte casolà s’imposen en la coca de pinyons amb gelat de vainilla. Una perfecta relació qualitat-preu. /// XAVIER ORRI

/// 1

2 ///

ubicació: camí de Sant benet, s/n, Sant Fruitós de bages Reserves: 93 875 94 13 / www.monstbenet.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h. Obert cada dia.

preu carta: 18 - 30 € Especialitat: tradicional catalana

1 /// la FONDaEL RESTAURAnT, D’AM-BIEnT MODERn, ESTÀ UBICAT A L’EDIFICI DE LA FÀBRICA/// CEDIDA

2 /// plÀNOl DE SItuacIÓ EL RESTAURAnT ES TRO-BA DInS EL COMPLEX Món SAnT BEnET DE SAnT FRUITóS DE BAGES

la fonda, món sant Benet

20-400 25 €c

er

da

ny

ola

directori gastronòmic de la ‘B30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants vallesans de qualitat per a reunions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més exclusius i curiosos de la comarca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és un requisit indispensable. Les condicions per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

PÀRQUING

MENÚ

25 €

RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

Bellater

ra

pa

ls

En un ambient íntim i entranyable, un espai na-tural de boscos a l’Empordà, al cor de la Cos-ta Brava, el Lilium ofereix cuina d’autor i un ce-ller selecte.

ubicació: hotel mas Salvi. quermany, s/n, Pals Reserves: 972 63 64 78 / www.massalvi.com /

[email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns

preu carta: 35 € Especialitat: cuina mediterrània

pals

lIlIuM

45 €10-30

sa

nt c

ug

at

mo

ntsen

y

Amb una cuina que cerca l’exquisidesa i el millor producte, el restaurant Blanc és una garantia per gaudir en un ambient sofisticat i agradable.

ubicació: josep m. marcet, 3, bellaterra Reserves: 93 692 20 95 / www.blancrestau-

rant.com / [email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns tot el dia i dimarts, dimecres i diumenges nit preu carta: 35-38 € Especialitat: catalana tradicional

Bellaterra

blaNc

21 €2-18

En ple nucli antic de Cerdanyola, en una casa del 1880, el restaurant Odd és una proposta confor-table i especial de cuina i ambient.

ubicació: Sant ramon, 154, Cerdanyola Reserves: 93 586 56 66 / 664 220 630

horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 24 h. Tancat dissabtes al migdia i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

cerdanyola

ODD lOuNgE & REStau-RaNt

12 €12-40

Hotel restaurant en una masia del segle XVII, Can Barrina és un negoci familiar de tracte ex-quisit, amb una cuina de primer nivell amb vis-tes al Montseny.

ubicació: carretera de Palautordera, km 12, montseny Reserves: 93 8473065 / www.canbarrina.com / [email protected] horari: de 9 a 11 h, de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 22.45 h preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina tradicional catalana

montseny

caN baRRINa

27 €4-150

Entrant a sant Cugat per l’Arrabassada, just darrere del Golf, Can Vilallonga recupera la cui-na d’arrels catalanes amb una presentació ac-tual.

ubicació: Oceà atlàntic, 80, Sant Cugat Reserves: 93 674 04 00 horari: de 13.30 a 16 h i de 21 a 24 h. Tancat dilluns i diumenges nit preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana moderna

sant cugat

caN VIlallONga

40 €4-60

El Tast & Gust és un racó imperdible de Cerda-nyola. Fundat l’any 2004 per Joan Ramon Fafila, destaca la seva carta de peixos i l’steak tartare.

ubicació: Sant martí, 92, Cerdanyola Reserves: 93 591 00 00 / www.tastandgust.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 45-57 € Especialitat: cuina de mercat

cerdanyola

taSt & guSt

25 €4-12

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs convertei-xen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 Reserves: 93 675 66 11 / www.in-restau-rant.es / [email protected] horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h, i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges preu carta: 35 € Especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

sant cugat

INREStauRaNt & lOuNgE

19,5 €12

43àrea de descansB30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

Ubicat en una tranquil·la zona de sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un ser-vei agradable i una cuina de primera qualitat.

ubicació: mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge preu carta: 35-40 € Especiali-tat: cuina mediterrània

sant cugat

VulcaNO

19,50 €4-16

Restaurant familiar fundat l’any 1946, la Ma-sia Can Ferran ofereix un entorn únic enmig del bosc i una cuina tradicional catalana.

ubicació: carretera de molins de rei, km 14, Sant quirze Reserves: 93 699 17 63 / www.masiacanferran.com / [email protected]

horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat dissabtes a la nit i diumenges preu carta: 25-30 € Especialitat: cuina catalana

sant quirZe

MaSIa caN FERRaN

25 €20-30

sa

nt q

uir

Ze

Un restaurant d’oficines de dia i una sala de fes-tes a la nit, el Trade Concept és un espai dual que confia en un menú de migdia d’alta qualitat.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, 8, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 29 / [email protected] horari: de 8 a 17 h, i nits per a re-serves i festes privades. Tancat dissabtes i diumen-ges Especialitat: cuina catalana mediterrània

sant cugat

tRaDE cONcEpt

12,9 €10-30

La Masia de sant Cugat, en una finca restaurada de principis del XIX, proposa una oferta gastro-nòmica de qualitat en un context idíl·lic.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 589 34 45 / www.masiasantcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat nits de diumenge i dilluns preu carta: 30-35 €

Especialitat: cuina catalana

sant cugat

la MaSIa DE SaNt cugat

26 €8-45

Subscripció anual: 60 €Omple la butlleta i fes-la arribar a:sant antoni, 42-44 / 08172 sant cugatFax: 93 590 86 25 · [email protected]és info: 93 590 86 25

Signatura

Fes-te subscriptor

Nom i cognoms

Adreça

CiutatCP Tel.NIF/DNIData naix. / /

Adreça electrònica

DADeS De PAgAMeNT

BANC / CAIxA · Núm. de compte corrent

TArgeTA

Data de l’alta de subscripció / /

/

Dígits de control

D. de caducitat

El restaurant, inaugurat recentment, aposta per les tapes amb un producte de primera qualitat i una elaboració innovadora

ubicació: plaça dels quatre Cantons, 3, Sant Cugat Reserves: 93 179 50 30 / www.santcugateria.com / [email protected] horari: de 9.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns preu carta: 40 € Especialitat: tapes i arrossos

sant cugat

SaNtcuga-tERIa

12,8 €10-30

Ubicat dins l’Hotel sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

ubicació: Cèsar martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

sant cugat

VERMEll - hOtEl SaNt cugat

16 €12-25

situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas pro-posa una cuina pràctica, senzilla i saludable da-vant les magnífiques vistes del monestir.

ubicació: camí de Sant benet, s/n, Sant Fruitós de bages Reserves: 93 875 94 04 / www.monstbenet.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. Obert cada dia preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional

sant fruitós de Bages

REStauRaNtMÓN

55 €10-30

El restaurant, dirigit als fogons per sergio Bas-tard, aposta pel producte de qualitat i l’elegàn-cia de la cuina navarressa

ubicació: av. de Lluís Companys, 50, Sant Cugat Reserves: 93 675 03 77 / [email protected] horari: de 13 h a 15.30 h i de 20.30 h a 22.30 h. Tancat diumenges nit i dilluns preu carta: 50 € Especialitat: cuina navarressa tradicional

sant cugat

VIlla 50

42,30€4-60

44 estació de servei B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

estació de servei

una vida als avions Santiago Sabatés, més enllà del golf i el pàdel que procura practicar un parell de cops per setmana, amaga una afició li-terària per explotar. “M’agra-da escriure. Faig cosetes en la intimitat però no he publicat res i no ho tinc previst”. L’afi-ció i el programa de ràdio que feia d’adolescent a Ràdio Ca-lafell el van dur a decantar-se per estudiar Ciències de la In-formació a l’Autònoma i ara, abandonada la vocació pe-riodística, es desfà del nervi acompanyant de ben a prop el departament de comunica-ció i redactant-se els discur-sos i conferències que de tant en tant el conviden a oferir. El periodisme el va perdre en favor dels perfums ja durant la carrera, quan va comen-çar a ajudar el seu pare en una altre empresa, “enviant paquets i mostres a Omán, a Indonèsia i arreu del món”. El turisme empresarial el va se-duir. Després va néixer l’em-presa i se’n va anar per mig món a buscar clients. “Enca-ra recordo que una vegada em vaig passar 42 dies a Àsia. Vaig anar al centre de nego-cis de hong Kong a Barcelo-na, em van passar una llis-ta d’empreses, vaig enviar fa-xos, dos van contestar i vaig anar cap allà. Un d’aquests em va passar un vincle a Tailàn-dia, de Tailàndia a la Xina, de la Xina a Filipines... i fins avui”.

en primera persona /// Santiago Sabatés

El conseller delegat d’Eurofragance dirigeix l’empresa d’aromes i fra-gàncies, que representa un model ben familiar de direcció PEr: XaVIER ORRI

quan un periodista de for-mació es converteix en el conseller delegat d’una empresa de perfums i aromes que factura 33 milions d’euros l’any i té

presència als cinc continents, deu ser que alguna cosa ha fet bé. Si a més és el cap dels seus quatre germans i cap d’ells li ha retirat la paraula en els sopars de Nadal, tot apunta que té mà per a la gestió, com a mínim, humana. Santiago Sabatés, con-seller delegat de la rubinenca Eurofragan-ce, reuneix aquest parell de fites. Les vir-tuts que ho expliquen? Apunta Sabatés com a causa probable a l’optimisme que el caracteritza i les necessitats d’afecte que diu patir. “Sóc carinyós i proper, su-poso que això ajuda, i sempre veig el got mig ple“, explica en presència de la seva germana Núria, que fa que sí amb el cap per si en quedava algun dubte.

I és que si per alguna cosa sembla des-tacar aquest home casat “en primeres núpcies“ (puntualitza) i amb dos fills, és per la seva condició de líder respec-tat. El tracte que rep dels qui l’envolten no és l’habitual devoció atemorida de molts treballadors. En el seu cas sem-bla despertar admiració i, en certa ma-nera, amistat. “Em considero un líder modern, gens paternalista ni tradicio-nal. És un lideratge basat en delegar, de manera que la gent es desenvolupi pre-nent responsabilitats. Així l’empresa es desenvolupa pel seu capital humà“. És tolerant amb l’error? “Per aprendre al-guna cosa nova sovint cal estar disposat a equivocar-se primer”, respon aquest home versat en ciències d’assaig i error a qui la seva germana torna a donar la raó. “Jo no l’he vist mai aixecar la veu“. Cosa que no vol dir, puntualitza Saba-tés, que li falti caràcter. “Senzillament

no perdo els papers. Si he de despatxar algú, ho faré, però sense aixecar la veu ni ser autoritari“.

model BarÇa. L’empresa, nascuda l’any 1990 amb 48.000 euros i l’impuls de Sabatés, del seu pare Jordi i d’un amic de la família, disposa avui dia d’unes instal·lacions de 9.000 metres qua-drats, 130 treballadors, quatre filials a Turquia, Dubai, Filipines i Mèxic, i del 2009 al 2010 han passat de 22 a 33 mili-ons de facturació. La xifres parlen d’una companyia sòlida i amb potencial per créixer. L’última prova ha estat la incor-poració d’Aurica XXI, el vehicle financer de Banc Sabadell, a l’accionariat d’Euro-fragance, que n’ha adquirit el 25% amb l’objectiu de potenciar el vessant inter-nacional de l’empresa, en una nova eta-pa que Sabatés demana com l’aire que respira per “complicar-se la vida una mica més” i convertir “una pime en una gran companyia“. “Sempre necessito coses noves, nous projectes que m’esti-mulin. Només tinc un problema, i és que no els acabo“, reconeix Sabatés, en la qual cosa es revela com un tret alarmant per un directiu. En el seu cas, però, la solució és coherent amb la filosofia ge-neral: delegar la finalització. “Jo sóc el de l’empenta inicial i després tinc gent potent al meu voltant que hi dóna conti-nuïtat”. Quan diu gent potent parla de la pedrera d’Eurofragance, “model Barça, una plantilla jove i sense mandra, amb ganes i talent, perquè es desenvolupin i creixin aquí”, presumeix Sabatés.

olorar l’empresa. El conseller de-legat que volia ser periodista és un home confiat. “Sé el que faig“, reivindi-ca quan se li demana que justifiqui el seu càrrec. “Conec el negoci i el sector de manera profunda, a nivell vertical, en quin punt es genera valor, les complexi-tats que té, les necessitats de matèria primera...“, segueix Sabatés. I s’equivo-ca gaire? “Com deia, els errors són reco-manables sempre que no toquin la línia de flotació; només prenc els riscos que tinc calculats“. Per calcular-los, res mi-llor que el coneixement de l’empresa de dalt a baix. Dins les seves rutines, escap-çades pels viatges cada cop menys habi-tuals a les filials que té repartides pel món, procura guardar-se tres dies a la setmana per baixar a la fàbrica i conèi-xer de primera mà com respira Eurofra-gance. “Necessito estar en contacte amb el que estem fent, però sense posar-me en el camp dels altres. Passar per les taules i veure com evoluciona, tenir una flaire de la companyia“.

“Per aprendre cal estar disposat a equivocar-se”

45B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 estació de servei

www.reempresa.org El pORtal pER REEMpRENDRE I RESuScItaR uNa EMpRESa

reempresa és el nom que s’ha triat per denominar una nova pràctica posada en marxa a escala mundial i que dóna lloc a múltiples avantatges i beneficis al teixit empresarial i la societat d’una regió. reempresa s’esforça per consolidar un nou model d’emprenedoria que amalgami empreses, emprenedors i empresaris i que permeti la cessió de l’èxit empresarial a Catalunya a través de la compravenda de negocis. reempresa és un projecte creat per la Cecot i CP’aC i finançat en el marc de la convocatòria de subvencions a entitats sense afany de lucre destinades a finançar projectes i activitats de promoció econòmica, de creació de xarxes de col·laboració entre agents econòmics i de suport a l’activitat econòmica a Catalunya.

www.financiame.net FINaNÇaMENt caRa a caRa

financiame.net és una xarxa financera entre persones en què els protagonistes dels préstecs sou els usuaris i permet atorgar i demanar crèdits a baix interès.

www.doiser.comcENtRalItza lES tEVES cOMpRES

Doiser.com és una xarxa professional en què empreses de tot tipus poden establir relacions comercials estalviant temps i diners en les seves compres i promocionant el seu negoci dins la xarxa.

weBs

leonorgarcía montoliu Assessora comercial

les persones felices, són més productives?

en els darrers anys s’ha compro-vat que entre el 80 i el 90% de l’èxit professional depèn de l’ac-titud que s’adopta davant la vida.

Per això la formació de les principals em-preses del món s’està centrant en el des-envolupament de les actituds correctes. El tema més estudiat en l’actualitat és la “re-cerca de la felicitat dels individus”que per-meti reduir el nombre de depressions, an-sietats, estrès, etc., que suposen un gran cost laboral per a una empresa. Fruit d’ai-xò és l’asseveració que prop del 80% de tots els nostres èxits depèn de les nostres actituds, i totes les grans empreses inver-teixen en el canvi actitudinal, individual i col·lectiu.

A la “vivencial conferència” d’Emilio Duró, a UAB / PMASTERS, del passat 8 de març, sobre “Coeficient d’optimisme com a sor-tida per assolir l’èxit empresarial i sortir de la crisi” va quedar molt clar, que perquè la formació del personal d’una empresa sigui efectiva, aquesta s’ha d’abordar des d’un punt de vista integral. És a dir, que englo-bi la formació, no només des d’un punt de vista de tècniques professionals, sinó tam-bé, des d’un punt de vista personal. I és que és molt difícil que una persona tingui un bon exercici professional si no té un elevat nivell d’automotivació i satisfacció perso-nal ni està aplicant a la seva vida tècniques que després són aplicables al món labo-ral, com la fixació d’objectius, la comuni-cació amb els altres, creativitat, gestió del temps, etc. Des d’un punt de vista individual i perso-nal, augmentar el coneixement d’un ma-teix, el funcionament de les nostres emo-cions, gestionar la por ala canvia, les co-incidències en les etapes de vida que tots tenim, la influència de les emocions en la presa de decisions... En definitiva, es trac-ta de “seleccionar” aquelles persones que aconsegueixen obtenir els millors resul-tats en els diversos aspectes que compo-nen la vida i són “més feliços”.

[email protected]

jordi tort Director de Desenvolupament Econòmic de PIMEC

xarxaemprèn: ‘coworKing’ per sortir de la crisi

l’any 2010 vam posar en mar-xa Xarxaemprèn, una inicia-tiva dirigida a persones em-prenedores i nous projectes

empresarials amb l’objectiu de facilitar el procés de consolidació de les empre-ses de nova creació des de l’àmbit de la cooperació empresarial. Els principals objectius de Xarxaemprèn són impul-sar l’intercanvi i la transferència de co-neixements i experiències entre els em-prenedors i emprenedores participants; crear un moviment de “parelles empre-sarials”, amb un mentor expert i una per-sona que emprèn per primera vegada, i facilitar contactes i promoure relacions de cooperació entre aquestes persones, i generar noves oportunitats de negoci.

Des de la Xarxa s’estan impulsant dife-rents activitats dirigides als seus mem-bres, com els VIP en Xarxa, en què con-videm personalitats de l’àmbit cultural, polític o empresarial i organitzem ac-tes oberts que garanteixen, d’una ma-nera més directa, la relació entre dife-rents grups d’emprenedors i emprene-dores. Els tallers de gestió empresarial, per aportar solucions pràctiques a te-mes concrets i estimular la cooperació i les visites a empreses, per a la transfe-rència d’experiències, coneixements, i contactes, que tenen per objectiu donar a conèixer l’experiència d’altres empre-ses més consolidades. A més, també hi ha un espai en línia específic de cowor-king entre autònoms, un lloc on consoli-dar els contactes presencials que inclou un espai d’oferta i demanda entre autò-noms, i pretén generar negoci entre ells i/o portar a terme projectes conjunts. Si us animeu a participar en la xarxa, po-deu enviar-nos un correu electrònic a [email protected]. Us hi esperem!

ELS PriNCiPaLS ObjECTiuS SóN imPuLSar L’iNTErCaNVi i La TraNSFErÈNCia DE CONEixEmENTS i ExPEriÈNCiES

EL 80% DELS ÈxiTS DEPÈNDE LES NOSTrES aCTiTuDSi LES EmPrESES iNVErTEi-xEN CaDa COP méS EN aquEST iNTaNgibLE

46 estació de servei B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011

la cambra de sabadell inclou el màrqueting digital en l’oferta ‘clàssica’ de l’entitat

Davant la propera supressió de l’obli-gatorietat de les quotes de les cam-

bres de comerç del país, les associacions empresarials s’estan posant les piles per no perdre associats. Un nou escenari en què “la formació és més que mai un pun-tal”, va explicar a la B30 el responsable d’aquest àmbit a la Cambra de Comerç de Sabadell, Joan Valls. I per poder donar va-lor afegit a l’oferta de cursos i postgraus s’està apostant per les noves tecnologi-es. Per aquest motiu el passat 11 de març aquesta entitat va donar el tret de sorti-da del primer curs de Màrqueting Digital per a pimes. Un programa d’especialit-zació que en pocs dies va omplir el nom-bre de places disponibles (25 alumnes) i fins i tot té “llista d’espera per a la pro-pera edició, que es farà el 2012 en aques-tes mateixes dates”. Valls va reconèixer que a l’hora de disse-nyar l’estructura docent “no es partia de zero, ja que la Cambra de Sabadell orga-nitza jornades i cursos relacionats amb el màrqueting digital”. Així, el nou pro-grama suposa un compendi de l’oferta existent ampliant i actualitzant alguns aspectes. En aquest sentit els respon-sables de formació tenen clar que quan es parla d’eines 2.0 el temps és relatiu. Els canvis són constants, per tant el curs “s’ha d’actualitzar de contínuament”. D’aquesta manera, les 80 hores que dura el programa s’estructuren en set blocs

diferents. D’entrada es fa una introduc-ció sobre “què és i què no és màrqueting digital”, un concepte que un cop aclarit porta a pensar en el disseny òptim per a una web corporativa. “Com fer un bon portal per al teu negoci i com aconse-guir visites”. Precisament el tercer àm-bit del programa és aprofundir en el co-neixiement sobre el posicionament en els buscadors, els programes d’afiliació i la comercialització a través de mercats i directoris, entre altres tècniques per sumar visites. El cinquè bloc està molt unit a aquesta qüestió, ja que tracta del web 2.0 i com integrar i gestionar correctament les xarxes socials. “Tenen molta força, molt més enllà del web tradicional”, va desta-car Valls. Finalment l’alumnat es capaci-ta sobre les tècniques de fidelització en línia existents (aquí també es posa l’ac-cent en l’analítica web) i el comerç elec-trònic. Un programa que acaba amb un pla d’acció. És a dir, portar a la pràctica els coneixements teòrics en un cas real: l’empresa dels participants. perfils dels participants. El respon-sable de formació de la Cambra va expli-car que aquest curs en concret està pen-sat “per a la gent que gestiona directa-ment l’àrea de màrqueting de la pime”. Per aquest motiu la part pràctica és molt important. La continuïtat del programa ja està assegurada. /// CRISTInA FARRéS

El primer programa d’especialització per a pimes acull 25 alumnes i ja hi ha llista d’espera

formació /// Cambra DE COmErç DE SabaDELL

la durada del programa és de 80 hores i les classes van començar el passat 11 de març // CEDIDA

4 D’abriL12 puNtS clau pERQuÈ uN NEgOcI NO FacI aIgÜESEl Centre d’Empreses del Parc Tecnolò-gic de Cerdanyola del Vallès acull un se-minari impartit pel director d’asgard Consulting, Sergio m. gil, en què es bus-ca identificar els punts clau universals que poden transformar una empresa, fent que arribi a bon port o acabi fent ai-gües. Sota el títol Les tortugues volen? 12 punts clau perquè l’empresa rutlli, al llarg de dues hores es parlarà del desen-volupament personal dels directius, la motivació del personal, les tècniques de gestió o la forma com s’estructura un model de negoci, entre d’altres. L’assis-tència és gratuïta però les places són li-mitades; per tant, caldrà inscriure’s po-sant-se en contacte amb el Parc Tecno-lógic. El seminari començarà a les cinc de la tarda i acabarà a les set del vespre. LLOC: Parc Tecnològic del VallèsméS iNFO: www.ptv.es 5 D’abriLcOM guaNyaR EFIcIÈNcIa DINS DE l’EMpRESaL’objectiu del curs és oferir al llarg de 12 hores les eines necessàries per tal de guanyar eficiència a l’empresa coordi-nant correctament els departaments de la corporació i treballant els proces-sos transversals que poden sorgir a l’hora de fer un treball. Es tracta d’una formació presencial que s’acaba el 14 d’abril i té un cost de 270 euros per als socis de la patronal de Terrassa. Si no s’està afiliat a l’entitat, també es pot ac-cedir a aquest programa, però llavors el preu del curs és de 300 euros. Les persones que estiguin a l’atur tindran un 10% de descompte.

LLOC: Cecot, Carrer de Sant Pau, 6 TerrassaméS iNFO: www.cecot.orgi 93 736 05 50.

11 D’abriL cOM DIFERENcIaR-SE DE la RESta DE cOMpEtIDORSLa competitivitat de qualsevol inicia-tiva empresarial és bàsica en el con-text econòmic actual, tant com la indi-vidualització i diferenciació dels nego-cis. aquest és precisament l’objectiu de la jornada de dues hores que es farà al Centre d’Empreses de Noves Tecnolo-gies del Parc Tecnològic de Cerdanyola, donar les eines als empresaris per co-mençar a diferenciar-se de forma cla-ra i precisa. El seminari l’imparteix la sò-

cia directora de Koncepts, Ester alme-nar, que posa l’accent en la comprensió del client, la capacitat de conversió i de crèixer dins del mercat. Es repassaran casos pràctics de pimes que han sabut crear i defensar un perfil propi. L’assis-tència és gratuïta però caldrà inscriu-re’s prèviament posant-se en contacte amb el Parc Tecnològic. El curs comen-çarà a les cinc de la tarda i acabarà a les set del vespre.

LLOC: Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del VallèsméS iNFO: www.ptv.es

27 D’abriLaNalItzaR El pRESENt I El FutuR DE l’EMpRESa aquest curs vol capacitar els assis-tents perquè adquireixin una visió inte-gral del present i el futur de les empre-ses; analitzaran durant 8 hores nego-cis reals des de diferents prespectives. L’objectiu és que els assistents pu-guin adoptar mesures coherents dins del seu negoci fent una radiografia de l’empresa, amb un enfocament tradi-cional i adaptat a la nova economia. El curs costa 340 euros als socis de la pa-tronal de Terrassa i 370 a la resta d’as-sistents. Les persones que estiguin a l’atur tindran un 10% de descompte.

LLOC: Cecot, Carrer Sant Pau, 6TerrassaméS iNFO: www.cecot.orgi 93 736 05 50

27 D’abriLl’aRt DE SabER NEgOcIaR, uNa habIlItat apRESa al llarg de 60 hores aquest curs dóna les claus per aprendre a negociar en di-ferents entorns de manera eficaç. Des-tinat a professionals en l’art de la per-suasió, perquè una comunicació cor-recta sigui bàsica en el seu dia a dia, l’equip docent de la patronal de Terras-sa posa l’accent a saber diferenciar el procés de venda i el de negociació. Ele-ments clau a l’hora de començar a cre-ar valor negocial i trobar alternatives eficients que facin aconseguir l’objec-tiu fixat. així mateix, es parla de les es-tratègies comunicatives que existeixen per neutralitzar les tàctiques abusives que sorgeixen davant dels anomenats negociadors durs. un curs presencial que acaba el 10 de juny.

LLOC: Vapor universitari de Terrassa. Carrer de Colom, 114, TerrassaméS iNFO: www.cecot.orgi 93 736 05 50

cursos i seminaris

47B30 DIVENDRES, 1 D’abRIl DEl 2011 estació de servei

1. activa el boca-oreja, lli-bre de john jantsch que ofereix un enfocament sistemàtic per produ-ir comunicacions verbals com una àmplia estratègia de màrqueting que obligui els seus clients i socis a partici-par-hi voluntàriament i així crear una remor positiva sobre els seus pro-ductes i serveis amb el seu entorn /// EmPrESa aCTiVa

2. Obtenga el sí. un clàs-sic que no passa de moda. Escrit fa més de dos dècades i ara reedi-tat, és un llibre imprescindible per afrontar qualsevol tipus de nego-ciació. Els seus autors, William ury, roger Fisher i bruce Patton, són els responsables intel·lectuals del har-vard Negotiation Project, l’art de negociar sense cedir. /// gESTióN 2000

3. ¿quién quiere a Pepe? aquesta història real escrita per joan Clotet i Santiago de Tude-la podria haver-se quedat en una anècdota, però desemboca en una experiència única per als seus pro-tagonistes. Ofereix una lliçó per convertir l’ordinari en extraordinari a través de l’entrenament emocio-nal./// EmPrESa aCTiVa

4. El efecto Facebook, lli-bre de David Kirkpatrick. recull la veritable història de l’empresa que està connectant el món i ofereix les claus per entendre les causes del seu èxit revolucionari, així com per entendre per què mark zuckerberg és, en opinió de l’autor, el “nou bill gates”./// gESTióN 2000

5. haz que funcione, de l’autor del mètode gTD (get things done), David allen, traça un full de ruta cap a l’èxit a través de l’eficàcia i l’organització personal aprenent a gestionar el teu temps dins i fora de l’oficina. /// aLiENTa EDiTOriaL

6. ¡influye! “Si no comuniques, no influeixes. Si comuniques mala-ment, influeixes malament“. aquest és el resum de Ferran adrià, un dels valedors d’aquest llibre d’Enrique alcat que pretén oferir les claus per dominar l’art de la persuasió. /// aLi-ENTa EDiTOriaL

3

5

2

4

6

1

LITERARIS

Revista B30 nº36, Abril 2011

Documents

Transcript of Revista B30 nº36, Abril 2011