Revista B30 nº28, Juliol 2010

L’empresa es posa aL dia en xarxes sociaLs /// 30

B30entrevista: mar serna, consellera de Treball /// 6 opinió: marià Galí, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa /// 35

n. 28 /// 2.07.2010 La revista econòmica del Vallès

resTaUranTs de neGocisLes millors opcions de la ‘B30’ per a reunions d’empresaris

PATROCINA

Programa Juliol

www.santcugatribuna.cat

EMPRESES ASSOCIADES

COPATROCINA COL·LABOREN

CATALANA PROPERTIES

9/07/20109 - 10.30 h

Qgat suites&eventsVia Augusta 51

www.qgathotel.com

Operacionsvinculades

David Garrofé (secre-tari general) i Lluís

Garrido (assessor fis-cal) de CECOT

Una novetat legislativa que afecta milers d’empreses, objecte de reforma als Pactes

de Zurbano i recentment reformada.

16/07/20109 h

cambra de Terrassa a sant cugat

C/ Vallespir 19, 1ª

The Peak Oil(El cénit del petroli: el que les empreses

han de saber)

Joseph Sullivan,CEO Advisory Gr.

Es preveuen afectacions molt importants per a les empreses en el moment (imminent!) a partir del qual la demanda de petroli superarà l’oferta. Joseph Sullivan és expert de prestigi mundial.

21/07/201019h

ajuntament de sant cugat

(Plaça de la Vila, 1)

Mesures socials i econòmiques aplica-des per l’Ajuntament

davant la crisi

Lluís Recoder,Carmela Fortuny i

Jordi Joly

L’actual conjuntura exigeix capacitat d’adaptació a empreses i també a l’adminis-

tració

SOM

DIÀLEGS SANTCUGATRIBUNA. Properes sessions

3B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 Km Zero

2.07.2010Una reforma sense Temps d’espera

El decret de la reforma laboral que el Congrés de Diputats convalidava per majoria el dimecres 23 de juny arriba tard i sota la pressió d’una economia en estat de xoc. Però és una mesura necessària que té la missió d’oferir més flexibilitat als empresaris per adaptar-se a un mercat de treball inestable. Les patronals i associacions empresarials del Vallès exposen les seves reserves a les mesures proposades pel govern central, especialment pel que fa a la clarificació de les causes objectives d’acomiadament. Per la seva part, la consellera de Treball, Mar Serna, s’esforça a dibuixar un panorama més optimista amb les dades de l’atur a la mà, mentre reconeix la necessitat de fer més pedagogia per comunicar els objectius del text i concentra les esperances de canvi en els contractes formatius i l’esperit emprenedor de les generacions 2.0. Empresaris i responsables polítics parlen del mateix des de dues estacions diferents. La d’arribada i la de partida. Però l’economia no té temps d’esperar: si la reforma no afavoreix la creació d’ocupació de manera immediata, passarà com un altre placebo del desacreditat govern Zapatero.

“No es pot tenir un acomiadament barat i alhora lliure”

mar serna /// CoNSELLEra DE TrEbaLL

marià GaLípresidenT de La camBra de Terrassa /// MoMENT DE fEr baLaNç a La CaMbra DE TErraSSa

L’empresa es posa aL dia en xarxes sociaLs

La Upc participarà en el disseny del cotxe elèctric

empresaris en òrbita

radar

6roTonda

35

Gas a fons

30 Gps

37

àrea de descans

38esTaciÓ de serVei

42francesc casaBeLLa“La millor manera de manar és preguntant”

B30 ediTa: Premsa Local Grup de Comunicació /// presidenT: Ramon Grau /// coordinador de redacciÓ: Francesc Castanyer (PAuTA MEDIA)

/// direcTora ediToriaL: Carmen S. Larraburu. /// sUBdirecTor: josep M. Vallès /// redacciÓ: Lluís Capdevila, Laia Corbella, joan Ramon

Armadàs, Xavier orri, Ivanna Vallespín /// projecTe Gràfic: eixida.cat iL·LUsTraciÓ porTada: Ivanòvitx /// foToGrafia: Lluís Llebot /// coordinaciÓ

de prodUcciÓ: Maribel Pinillos /// maQUeTaciÓ: Sergi Felip /// assessoramenT LinGüísTic: Susanna Turon /// adminisTraciÓ: Anna Comella /// im-

pressiÓ: Gráficas de Prensa Diaria /// premsa LocaL sanT cUGaT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// re-

dacciÓ: [email protected] /// adminisTraciÓ comerciaL: Susanna Carmona /// dipòsiT LeGaL: B-9826-2008 /// disTriBUciÓ empresariaL:

FuNDACIó CECoT FoRMACIó /// pUBLiciTaT: 93 590 86 00, [email protected] /// coL·LaBoradors de La ‘B30’: AjuNTAMENT DE RuBí · AjuNTAMENT DE SANT

CuGAT DEL VALLèS · AXA ASSEGuRANCES · BANC DE SABADELL · BoEhRINGER INGELhEIM · CAMBRA DE CoMERÇ DE TERRASSA · CECoT · CIT · GRuP CATALANA-oCCIDENT · LA CAIXA

30.000 exempLars mensUaLs

ENCARTADA AL ‘DIARI DE SANT CuGAT’

I A L’‘AVuI’

MéS DE 3.000 PuNTS DE DISTRIBuCIó A

EMPRESES I INSTITuCIoNS DEL VALLèS

SuBSCRIPCIoNS I PuBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

radar5B30

DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 radar

rànQUinG d’exporTaciÓ

CaDa MES La rEVISTa ‘B30’ PrESENTa uN ràNquINg DE LES 10 EMPrESES DE La DEMarCaCIó DE La CaMbra DE CoMErç I INDúSTrIa DE TErraSSa quE haN TraMITaT MéS CErTIfICaTS D’ExPorTaCIó fora DE La uNIó EuroPEa a TraVéS DE L’ENTITaT.

JuNY1 eUrofraGance rubí

2 b. braun surgical rubí

3 basf Poliuretanos iberia rubí

4 Moehs catalana rubí

5 toP cable rubí

6 cooPer crouse-hinds TErraSSa

7 indcre TErraSSa

8 cheMiPol TErraSSa

9 leng d’or CaSTELLbISbaL

10 lainco rubí

Palau-solitài Plegamans

castellar

bellaterra

sant Quirze

sant cugat

castellbisbal

Parets

Montcada

sabadell

cerdanyola

terrassa

rubí

el Papiol

1

3

2

radar b30

L’indicador

és la xifra que el govern de Catalunya ha decidit invertir per transformar el sector industrial català d’aquí al 2020. El conseller d’Innovació, Josep huguet, va ser l’encarre-gat d’anunciar la mesura, que compta excepcionalment amb el suport de patronals i sindicats. El pla preveu cinc

objectius: millorar la productivitat per treballador, en-greixar el sector industrial sobre el valor afegit brut, aug-mentar un 40% el pressupost en recerca i desenvolupa-ment i augmentar un 25% la quota d’exportació mundi-al de Catalunya. /// foto: cedida

35.000MILIoNS

Èxit d’assistència en la I Trobada d’Emprenedors del Vallès occidental

un total de 130 emprenedors van participar en la I Trobada d’Emprene-dors i Noves Empreses del Vallès oc-cidental, celebrada a l’hotel Ciutat de Montcada i Reixac i organitzada pel Consorci per l’ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès occidental. La jor-nada, pensada especialment per facili-tar l’establiment de contactes que obrin noves oportunitats de negoci i col-laboració, va incloure una sessió de tre-ball amb la metodologia Getting Con-tacts entre les joves empreses que hi assistiren, durant la qual cada partici-pant va mantenir al voltant de deu en-trevistes amb altres empresaris amb els quals hi havia la possibilitat que sorgis-sin col·laboracions o intercanvis d’in-formació útil. El requisit d’assistència era que la nova companyia no tingués més de tres anys d’antiguitat. La jorna-da, que va comptar amb la presència del president del Consorci, Pere Navarro, també va incloure un taller sobre màr-queting per a emprenedors.

Les empreses de Cerdanyola tindran un servei de posicionament a la xarxa

La darrera jornada PIMESTIC cele-brada al Museu d’Art de Cerdanyola, or-ganitzada per l’àrea de Desenvolupa-ment Econòmic Local, va servir per pre-sentar el nou servei d’orientació de posicionament web, del qual es benefi-ciaran les empreses locals. El servei in-clou un informe d’un expert en màrque-ting electrònic que definirà com millorar la visibilitat de l’empresa a la xarxa i així augmentar el volum de negoci en línia. La tinenta d’alcaldia, Consol Pla, va pre-sentar el servei reafirmant el compromís “d’acompanyar les empreses en el pro-cés de digitalització exterior i optimitza-ció de la seva competitivitat”.A la jornada van assistir al voltant de 40 empresaris per conèixer de primera mà els recursos que ofereix la xarxa per po-sicionar-se comercialment i, tal com va afegir Pla, “com aquesta estratègia de millora de la visibilitat d’un site corpora-tiu és una de les opcions més efectives per aconseguir que una web generi ne-goci a la xarxa”.

Sant Cugat s’alia amb Indra i gas Natural en un projecte per a l’estalvi energètic

L’Ajuntament de Sant Cugat ha tro-bat en Gas Natural Fenosa i Indra dos partners d’excepció per dur a terme un projecte pioner a l’Estat espanyol. Sota el nom de 3-E houses, té com a objec-tiu millorar l’eficiència energètica dels habitatges a través de les tecnologies de la informació (TIC) i la instal·lació de sistemes domòtics. L’aplicació pilot del projecte es farà en dos edificis de pro-tecció oficial de Sant Cugat, una de les quatre ciutats escollides per la unió Eu-ropea per posar en marxa el progra-ma. Les altres viles triades són, també en edificis de promoció pública, Bristol (Regne unit), Leipzig (Alemanya) i So-fia (Bulgària). El rol de Gas Natural Fe-nosa i d’Indra serà el disseny i la instal-lació d’un sistema tecnològic per millo-rar l’eficiència energètica. S’utilitzaran, per exemple, termòstats de tempera-tura, sensors de presència o aparells de control del sistema de climatització. Amb l’aplicació d’aquestes mesures es preveu un estalvi d’un 20%.

21 3

6 enTreVisTa B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

1 ///han de ser la clau per inserir aquest col·lectiu al mercat de treball. Hem insistit molt en el fet que el canvi de model eco·nòmic s’aconseguirà invertint en forma·ció, tant per part de les empreses com de les persones.

pimec ha dit que la reforma és inde-finida especialment en àmbits com la negociació col·lectiva, la regulació de l’absentisme, les especificitats per a les pimes o la clarificació de les causes objectives d’acomiadament.Fins ara s’ha fet èmfasi en temes que han generat certa confusió i ens toca·rà fer pedagogia per explicar bé els ob·jectius d’aquesta reforma. Al mes de fe·brer, sindicats i patronals van acordar que es donaven sis mesos per tancar te·mes com la negociació col·lectiva. S’ha respectat aquesta autonomia. Pel que fa a l’absentisme, s’ha avançat gràcies a la negociació entre les parts. Precisa·ment al Vallès, en dos polígons industri·als de Rubí i de Barberà on hi ha 40 em·preses que ocupen 6.000 persones, hem demostrat com disminuia un 20% l’ín·dex d’absentisme aplicant polítiques de conciliació. Quant a les pimes, en el fu·tur haurem d’anar amb unes certes es·pecificitats i simplificar les coses per a les empreses més petites, com ja s’ha fet amb la llei Òmnibus en àmbits com la prevenció de riscos laborals. Però pel què fa als drets laborals, no hi ha d’ha·ver especificitats, perquè el treballa·dor de les pimes ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altre.

s’ha de poder adaptar als canvis que hi hagi al mercat. I per això ha de tenir ei·nes de flexibilitat.

i aquesta reforma, en què hi ajuda? S’ha parlat molt de l’acomiadament, tot i que ja s’estaven destruint llocs de tre·ball abans de la reforma. Del que no s’ha parlat gens, i és el més important, és de les mesures de flexibilitat inspira·des en el model alemany i dels contrac·tes formatius. Tenim un 40% d’atur en·tre els joves i els contractes formatius

detecta brots verds?Hi ha empreses motores que han deixat els seus expedients de regulació enrere. Hem de ser honestos i ser conscients que la situació és complicada, però els indi·cadors objectius d’afiliació, de l’atur i del nombre de contractes a Catalunya són mi·llors que els de l’any passat en el mateix període.

La reforma laboral afavorirà les empreses?L’empresa, com a creadora d’ocupació,

Mar Serna defensa la reforma laboral com una eina que ofereix més flexibilitat als empresaris i afirma que el canvi de model econòmic arribarà per la via de la formació TEXT: f. castanYer /// FOTOS: lluÍs llebot

El mateix dia que el Congrés convalidava per majoria el decret de la controvertida re·forma laboral emesa pel go·vern central, la consellera de Treball de la Generalitat, Mar

Serna, parlava “d’un corrent d’optimis·me” dins del sector empresarial. I ubicava aquest estat d’ànim positiu al Vallès Occi·dental, “concretament en el sector metal·lúrgic, en el sector relacionat amb l’auto·moció, en el químic i entre les empreses amb capacitat exportadora”.

Magistrada del jutjat social de Barcelona, inspectora de treball, professora de dret laboral a la UPF, directora general de relacions laborals a Treball. Mar Serna és una funcionària atípica que, del canvi, n’ha fet virtut. “Cada tres o quatre anys m’agrada afrontar reptes laborals nous. L’experiència m’ha donat valor per afrontar la situació de crisi de forma diferent”, afirma. L’actual consellera de Treball aplica la doctrina d’escoltar primer i actuar després. Quan se li pregunta pels seus interlocutors al Vallès cita la Cecot, els representants de CCOO i UGT i les cambres de comerç. I assenyala el Consorci per a les Polítiques d’Ocupació en l’àmbit del Vallès com un dels instruments més importants de cooperació i intercanvi d’informa-ció entre els diferents agents socials i econòmics del territori.

perfiL

Una rodamón de la funció pública

No es pot tenir un acomiadament barat i alhora lliure

mar serna /// Consellera de Treball de la generalitat de Catalunya

7B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 enTreVisTa

La cecot mostrava preocupació per la causalitat en l’acomiadament. Tècnicament s’ha avançat en la defini·ció de les causes de l’acomiadament, però estem en un sistema de dret i hi ha d’haver una tutela judicial efectiva. Da·vant una situació d’absències reitera·des al lloc de treball, per exemple, qui ha de determinar que és reiterada? Ha de ser un jutge. No podem pretendre que hi hagi una normativa que especifiqui cada cas, sinó que ha de ser la negociació col·lectiva que ha d’acordar quan existeixen aquestes causes adaptades a la reali·tat de cada empresa. No es pot tenir tot. No es pot tenir un acomiadament barat i a la vegada un acomiadament lliure. La reforma és necessària i equilibrada.

creu que, a més, serà efectiva?La reforma té un aspecte molt positiu i és que preveu la necessitat d’avaluar mesures, de manera que si al cap de dos anys no han funcionat, hi ha el compro·mís de revisar·les i, si cal, canviar·les.

al mes de maig el Vallès occidental ha registrat 76.000 aturats. De totes les persones afiliades a la Se·guretat Social en el sector industrial, el 20% són al Vallès Occidental. Això vol dir que és un motor econòmic i que ens dóna una radiografia clara del que està passant en la indústria en particular. D’expedients de regulació n’hi ha ha·gut molts. Però l’any passat majoritària·ment van ser de suspensió temporal de contractes, que van afectar unes 19.000

persones, davant les 2.400 que van ser acomiadades a través d’un eRO. Això ha permès que moltes empreses s’hi hagin pogut adaptar millor. el sector industrial ha estat més flexible, perquè tenia ocu·pació de més qualitat, reproduint el que ha passat a Alemanya.

instal·lacions com el sincrotró alba generen grans expectatives d’ocupa-ció al Vallès, tot i que els empresaris segueixen reclamant millors infraes-tructures per ser competitius.el canvi de model econòmic vindrà per la innovació i el coneixement, per mi·llors infraestructures físiques i de la in·formació i la comunicació, per una for·mació al llarg de tota la vida i adapta·da al mercat de treball i pel foment de l’emprenedoria, a la qual ajuden entitats com la Cambra de Terrassa, que té una visió molt àmplia en aquest sentit. L’al·ternativa no és o carreteres o sincrotró. Són elements que han de confluir. No canviarem si no tenim gent formada. I això ha d’implicar des del director gene·ral fins a l’operari de baixa qualificació.

el Vallès compta amb un clúster far-macèutic que agrupa les empreses de sant cugat, cerdanyola i rubí. defensa aquestes fórmules?La dels clústers o districtes industrials és una forma d’aprofitar sinergies. Des de la perspectiva de les petites i mitja·nes empreses cal aprofundir en la vo·luntat col·lectiva de sumar, en innova·ció, en capacitat exportadora. Perquè la

pime per si sola no podrà fer gaires co·ses. el futur de les empreses ha de ser cooperatiu. Això ho canviaran els joves emprenedors. Perquè tenen més capa·citat de construir en comú.

dipositem les esperances en les jo-ves generacions, doncs?Tenen una mentalitat més oberta. els jo·ves estan habituats a compartir conei·xements a través de les xarxes 2.0 i això genera sinergies. el futur va cap aquí.

Un empresari comentava que no hi ha mobilitat laboral perquè el treba-llador interpreta la seva antiguitat com un capital que no vol perdre.Forma part d’un perfil de treballador molt concret. Quan analitzes les tra·jectòries de professionals d’entre 30 i 35 anys t’adones que la dinàmica està canviant. No pensen en una feina per a tota la vida. estan preparats per canviar d’empresa, de localitat i fins i tot d’ofi·ci. Les competències i habilitats s’han d’adaptar al que requereix l’empresa. I les empreses ja no estan produint el ma·teix, ni de la mateixa manera. el capi·tal important és el que inverteixes en tu mateix, el coneixement i les habilitats.

L’empresa i la universitat es miren cada cop més als ulls, com es demos-tra amb iniciatives com esade-creà-polis. però encara hi ha poc diàleg.No és només universitat i empresa. Sinó formació en sentit genèric i àmbit em·presarial. el problema és que massa ve·

La reforma laboral preveu la necessitat de revisar les mesures al cap de dos anys i aquest és un aspecte molt positiuEls joves estan habituats a compartir coneixements a través de les xarxes 2.0 i això genera sinergies. El futur va cap aquíProduïm poc, perquè venim de la cultura industrial del presencialisme en comptes de la cultura dels resultats i dels objectiusLa igualtat d’oportunitats en el lloc de treball és un element de competitivitat

gades s’està formant els futurs pro·fessionals en coses que no necessita l’empresa. Perquè el món empresarial evoluciona molt ràpidament. el profes·sorat és una via important de tenir mi·llor relació amb l’empresa.

encara hi ha poques dones entre els directors generals.La igualtat d’oportunitats en el treball és un element de competitivitat, com es demostra observant els països més avançats, com els nòrdics, on la presèn·cia de dones en càrrecs directius i de do·nes empresàries és molt més impor·tant. Des del Departament de Treball hem contribuït a fer que en l’últim in·forme GeM hagi crescut l’emprenedoria femenina i la dels joves.

del nostre país es diu que treballem molt i produïm molt poc.Perquè venim de la cultura industrial del presencialisme en comptes de la cultu·ra dels resultats i dels objectius. La crisi ens ha de donar la possibilitat de canvi·ar els models tradicionals.

si fos empresària, a qui contractaria? No miraria que l’expedient acadèmic fos excel·lent, sinó que buscaria una persona amb cultura de l’esforç, que s’hagi format, que s’hagi adaptat als canvis, que sàpiga treballar en equip i que sàpiga prendre decisions. I si m’adreço a un mercat divers, procuraria que els treballadors de la meva empresa reflectissin aquesta diversitat.

8 radar B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

reportatge /// reforma del mercat de treball

L’empresariat del Vallès, contrariat amb la majoria de les mesures aprovades PER: Joan raMon arMadÀs

Els empresaris reben la reforma laboral amb moltes reserves

1 I 4 /// oficina de l’ineM. LA XIFRA D’ATuRATS hA ARRIBAT ALS 4,5 MILI-oNS AL MES DE MAIG, CoSA quE SIGNIFICA quE hA SuPERAT EL 20% DE TAXA D’ATuR

2 I 3 /// la visió de la Patronal. FREDERIC BoIX, PRESIDENT DE SANT CuGAT EMPRESARIAL, I joRDI PARERA, PRESIDENT DEL FòRuM EMPRESARIAL CECoT - RuBí/// LLuíS LLEBoT

ha costat anys i molts es·forços polítics, però final·ment s’ha aprovat una refor·ma del mercat laboral a l’es·tat espanyol que ha deixat un sentiment agredolç en la

majoria de l’empresariat del Vallès. Sense consens entre els agents socials i amb una vaga general a l’horitzó, moltes veus opinen que la llei neix coixa.

sense escatiMar crÍtiQues

Les patronals del Vallès no han trigat a fer saber el seu enuig per unes novetats que tit·llen amb adjectius que ho són tot menys amables. Un dels més contundents és el president de Pimec Vallès Sud, Francesc elí·as, que ha acusat el govern de Zapatero de manca de valentia. “S’ha aprovat un text que aporta massa inseguretats jurídiques i que a la pràctica no resoldrà gairebé res”. Per elías, s’hauria d’haver ajudat els empre·saris abaratint més l’acomiadament i valo·ra negativament el fet que amb les aporta·cions al Fons de Garantia Salarial les pimes acabaran pagant els acomiadaments de les grans empreses.

Jordi Parera, president del Fòrum empre·sarial Cecot · Rubí incideix en el principal objectiu de la reforma, la creació d’ocupa·ció, i assegura que la nova llei farà “perdre la por” a alguns empresaris a contractar, però que la solució definitiva al problema és d’una altra naturalesa. “els empresaris no·més es posaran a contractar quan el mer·cat comenci a millorar. Hem de pensar que les empreses hem fet un esforç per mante·nir plantilles més enllà de la caiguda de les vendes”.

Martí Puig, president de Pimec Vallès Oc·cidental, tampoc no s’ha quedat enrere en les seves crítiques a la reforma laboral. Con·sidera que el text no preveu els problemes de l’empresa mitjana. “És una reforma a

mida de les grans empreses, no de la pime. Ni tampoc no dóna flexibilitat ni confiança per adequar les estructures de recursos hu·mans de les pimes”. el que Puig més lamen·ta és que “la reforma no ha servit per gene·rar confiança, el petit empresari segueix amb por a l’hora de contractar algú, perquè no sap si ho podrà assumir a mitjà termini”.

Massa tard

Una queixa gairebé unànime dels empresa·ris de la comarca és la del retard de la refor·ma. Quan fa dos anys va començar el diàleg social, molts esperaven que hi hauria un text i que la crisi no hauria arrelat tant quan la norma veiés la llum. Tot i la demora, el pre·sident de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, no veu un escenari tan negre i és del parer que s’ha fet un pas endavant “necessari i ur·gent”. “La norma dóna cobertura a necessi·tats empresarials d’àmbit general, però no avança en tots els aspectes que l’empresari·at reclamava. Galí, però, pensa que “no s’afa·voreix la creació d’ocupació de manera im·mediata, tot i que cal esperar que a mitjà ter·mini contribueixi clarament a la recuperació dels llocs de treball”. Coincideix amb aques·ta sensació d’arribar tard el gerent de Cerda·nyola empresarial, Sergi Moraleda: “Caldrà veure a curt termini si aquesta reforma és efectiva, però en qualsevol cas les mesures s’haurien d’haver pres al principi de la crisi i no quan tot s’està sacsejant”.

També respecte a l’ocupació, el president de Sant Cugat empresarial, Frederic Boix, ha demanat més incidència en polítiques públiques com la dels serveis d’ocupació públics. “Són uns organismes que costen molts diners i no tenen una traducció equivalent en creació d’ocupació. Boix insisteix, a més, en la idea que per tornar a generar activitat econòmica les empreses necessiten un accés més clar al finança·ment en forma d’obertura per part dels bancs de l’aixeta del crèdit.

1 ///

2 /// 3 ///

4 ///

2,37milions de feinesés la xifra de nous vincles laborals que el govern espanyol preveu que es creïn entre el 2010 i el 2011 grà-cies a les mesures aprovades el dia 22 de juny al Congrés de Diputats. D’aquests contractes, més del 50% s’espera que siguin de la modalitat indefinida, amb 33 dies per any tre-ballat com a indemnització prevista. En total, més d’1,3 milions de llocs de treball nous.

740milions d’euros és el cost estimat de les mesures que componen la reforma laboral fins a l’any 2012. D’aquests, la major part, uns 460 milions, correspon a incentius per a la contractació inde-finida de persones a l’atur i majors de 45 anys. Per altra banda, quasi 125 corresponen a l’abonament per part del fons de garantia Salarial dels vuit dies d’indemnització per acomiadament en tots els casos.

9B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 radar

Dotze empresaris de la comarca expressen el seu punt de vista sobre el canvi legislatiu PER: J.r. arMadÀs

quina opinió li mereix la reforma laboral impulsada pel govern Zapatero?

Xavier diegoDIrECTor gENEraL DELgruP SISquELLa (CErDaNYoLa)

És una mesura insuficient des del punt de vista de l’empresari. Segons el meu criteri, faltaria incloure-hi un model de contractació molt més flexible per a l’empresari. El text aprovat no és més que un maquillatge que no ens permetrà gaudir d’un creixement empresarial de la manera que necessita aquest país.

rosendo blanc de nicolaugErENT DE La CorrEDorIa D’aSSEguraNCES IMb (SaNT CugaT)

Nosaltres tenim molts clients que estan passant moltes dificultats, perquè acomiadar persones és un cost molt elevat que pot provocar que l’empresa acabi en situació de suspensió de pagaments o concurs de creditors. S’hauria de tenir la possibilitat de contractar més fàcilment i crec que aquesta reforma va en aquesta direcció.

JoaQuiM borrÀsPrESIDENT D’ISS (SaNT CugaT)

És una reforma que es queda curta. Tenim un problema endèmic pel que fa a l’atur i anem sempre a la cua d’Europa. El fet de tenir excés de seguretat fa que hi hagi menys productivi-tat. Quan ho tens tot assegurat no tens gaires incentius per ser més productiu. Crec que abaratir l’acomiadament és una mesura que acabarà afavorint els treballadors.

carles torresDIrECTor DE ProJECTES D’INNoVaCIó .NET (SabaDELL)

És una reforma que s’havia de fer, però crec que fer-ho en aquests moments i d’aquesta manera, sense tenir en compte els drets de tothom, no ho acabo de veure clar. És preocupant que no es posin d’acord en un tema tan important. No afavorirà la contra-ctació, només afavoreix l’acomiadament. Si seguim així, acabarem com a Grècia.

antoni MatesgErENT DE La CoNSuLTora aDoSEMa (SabaDELL)

Ja tocava afrontar aquest tema, perquè, ens agradi o no, ara mateix som molt lluny del que passa a Europa en aquest aspecte. No s’ha de passar d’un extrem a l’altre, però sí flexibilitzar, ja que pel que fa a productivitat i eficàcia l’empresariat és a anys llum d’altres països. Espero que aconsegueixi afavorir la contracta-ció i recuperar la confiança dels mercats.

albert raMÍrezDIRECToR GENERAL D’ADICT ACTIVE RETAIL (SANT CuGAT)

Jo he estat també treballador i ara que he muntat una empresa veig que les reformes per si soles no fan res. S’ha d’incentivar l’activitat econòmica amb un projecte de país, entenent els punts forts que ens fan destacar. Si la reforma serveix per fer veure a la gent que la feina no la tens per a tota la vida i que te l’has de guanyar cada dia, doncs benvinguda sigui.

eduard torresDIrECTor DE TorrES aDVoCaTS aSSoCIaTS (SaNT CugaT)

És una mesura totalment necessària que arriba tard. S’hauria d’haver plantejat fa molt de temps i amb més profunditat de com s’ha fet. És una llàstima no haver arribat a un acord entre els agents socials. Crec que afavorirà la contracta-ció, perquè dóna més flexibilitat. Ens hem d’acostumar que el treball es guanya no per la indemnització, sinó per la feina ben feta.

carol sierraDIrECTora D’ofICINa DE STarT PEoPLE (CErDaNYoLa I rubí)

Els empresaris estan molt a favor de la reforma, perquè provocarà més fluctuació de gent. No perquè tinguis un contracte indefinit i et paguin 45 dies per any treballat si t’acomiaden has de deixar de buscar feina. Hi haurà més rotació. El risc, per mi, serà el que tindran els majors de 45 anys. Crec que s’haurien de protegir més, però és una mesura molt bona per a la gent jove.

rafael herreraCoNSELLEr DELEgaT D’hErPaSa(CaSTELLbISbaL)

Els canvis es queden curts. En temps de crisi s’han de tirar endavant reformes no tan toves, més estrictes i profundes. Hauríem d’estar veient moltes novetats i no en trobem gaires. La reforma hauria d’ajudar els empresaris a contractar més treballadors, però no ho fa. En resum, s’hauria d’haver aprovat un text en què fos més fàcil contractar i acomiadar.

laura baldovÍgErENT DE ProfIT SoLuTIoNS(VaLLDorEIx)

El govern espanyol planteja una reforma que és evident que s’havia de produir. Estem vivint uns moments en què tothom s’ha d’esforçar perquè el mercat laboral sigui molt més flexible del que és ara. Els empresaris moltes vegades ens estem de contractar algú per les dificultats que implica haver de mantenir un treballador, dificultats sobretot econòmiques.

ricard boMbardó CaP CoMErCIaL DE NaDICo (ParETS DEL VaLLÈS)

Aquesta reforma laboral, tenint en compte l’actual situació de crisi, significa més bastons a les rodes pel que fa a l’economia. Frenarà encara més els intents per sortir de la crisi que fa el país. Crec que les mesures aprovades no beneficien ni els treballadors, ni els empresa-ris. Uns i altres hi troben pegues i al final no es traduirà en beneficis per a ningú.

artur PortaPrESIDENT DEL gruP Mga(CErDaNYoLa)

La reforma arriba tard i no entra a fons en temes cabdals com l’absentisme laboral. Hem d’afavorir un canvi de mentalitat perquè les empreses ja no produeixen ni venen de la mateixa manera i el mercat de treball ha d’adaptar-se a aquests canvis. Hi ha empleats que no canvien de feina perquè interpreten la seva antiguitat com un capital que no volen perdre.


Aportar valor a través de la innovació

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

www.facebook.com (Perfil: Boehringer Ingelheim)

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Bs consolida amb l’absorció el 4t lloc del rànquing bancariLa integració del guipuzcoano té com a objectiu principal ampliar la xarxa comercial al País basc

Unnim invertirà 2 m en un sistema unificat d’iBm

unnim i el gegant informàtic IBM han ar·ribat a un acord de col·laboració tecno·

lògica pel qual la multinacional proveirà l’en·titat vallesana del servidor central, així com dels serveis d’integració dels processos de negoci. La inversió prevista per renovar i uni·ficar els sistemes informàtics de la compa·nyia és de 2 milions d’euros. Actualment, els treballs se centren en la integració de totes les operacions i aplicacions de caràcter ban·cari en el mateix sistema unificat.

Amb motiu d’aquest acord, es van reunir a Terrassa el president d’IBM a espanya, Juan

Antonio Zufiria, el director general d’Unnim, enric Mata, i el director general adjunt de Ne·goci, Jordi Mestre.

en paral·lel, la caixa, que el dia 1 de juliol va co·mençar a operar de manera efectiva, ha arren·cat la captació de clients amb un premi sucu·lent: una volta al món que se sortejarà entre els clients d’Unnim que utilitzin les targetes de crèdit durant l’estiu. el sorteig se celebrarà al setembre. Aquesta acció s’emmarca en el pla que està duent a terme l’equip de Desenvolu·pament de Negoci per llançar nous productes i serveis als clients. /// REDACCIó

enric mata, dG d’Unnim, juan a. Zufiria, president d’iBm, i jordi mestre, dG de negoci /// CEDIDA

enTiTaTs d’esTaLVi /// VaLLÈS

banc Sabadell ha pres la iniciativa en les fusions bancàries. Després d’una

temporada d’unions entre caixes, l’entitat sabadellenca ha traslladat el focus d’aten·ció al sector bancari amb la seva oferta per integrar el Banco Guipuzcoano dins el Grup Banc Sabadell. L’operació es mate·rialitzarà mitjançant canvi d’accions i al·tres instruments financers, tot i que fonts de l’entitat han comunicat que encara no se n’ha definit la fórmula i que l’operació no corre pressa, ja que no requereix de·manar ajuts del FROB.

L’entitat que presideix Josep Oliu, que va conduir personalment les negociacions inicials amb el seu homòleg al Banco Gui·puzcoano, Javier echenique, busca amb aquesta absorció irrompre en un lloc pri·vilegiat en el mercat bancari del País Basc, on fins ara la seva presència comercial és pràcticament testimonial, ja que només hi té deu oficines. Banco Guipuzcoano té ac·tualment 200 oficines al territori, a més de 56 a la resta de l’estat. en cas de con·sumar·se l’operació, la nova entitat resul·tant augmentaria els seus actius al voltant d’un 12,5%, fins als 93.167 milions d’euros. Dins el rànquing d’entitats bancàries, Banc Sabadell s’acostaria una mica més a la ter·cera posició, que ocupa el Banco Popular amb 129.290 milions d’euros. Pel que fa a la capitalització en borsa de la nova enti·

tat, es calcula al voltant dels 4.700 milions, resultat d’un creixement del 17%, darrere novament del Popular, que suma un valor borsari de 5.500 milions.

hisToriaL d’aBsorcions. L’operació s’emmarca en la cerca de nous segments per part de Banc Sabadell, que el 2006 ja va adquirir Banco Urquijo per fer·se fort en banca privada i el 2003 va fer el mateix amb Banco Atlántico. els contactes amb el Guipuzcoano, amb seu a Sant Sebastià, van començar fa una dècada, quan Banc Sabadell en va adquirir una participació del 10,2%, tot i que es va desfer del paquet accionarial en favor del BBK. en els dar·rers anys, Banc Sabadell també ha provat d’integrar dins els seus grups Banco Po·pular i Bankinter, però sense èxit.

VisTipLaU deL Banc d’espanya. Segons fonts de les dues entitats, el Banc d’espa·nya es mostra a priori a favor de la pri·mera fusió entre bancs que té lloc des que va començar la crisi el 2007. La principal virtut que s’apunta és la perfecta com·plementarietat pel que fa a oficines. Qui no ha reaccionat amb el mateix entusias·me davant la proposta són les dues cai·xes basques que participen en el Guipuz·coano: BBK, amb un 14,7%, i Kutxa, amb un 10%.

caU eL ràTinG a LLarG Termini. L’agèn·cia de qualificació financera Fitch ha re·baixat de A+ a A la qualificació a llarg ter·mini de l’entitat. Segons la institució de qualificació financera, aquest descens s’explica per la situació de l’economia espanyola. A l’altra banda de la balança, Fitch ha canviat la perspectiva de l’entitat de la categoria negativa a estable.

L’agència, que no havia revisat els ràtings de Banc Sabadell els darrers dos anys, con·sidera també que l’entitat conserva una bona franquícia de banca minorista a l’es·tat, amb especial cura pel segment de les pimes, així com una trajectòria consolida·da en l’obtenció de beneficis recurrents. en altres àmbits de l’entitat, Fitch ha des·tacat en el seu informe individualitzat l’efi·cient gestió de costos de l’entitat i la millo·ra en els requisits de capital regulador, la liquiditat del banc i la menor morositat que pateix Banc Sabadell respecte a la mit·jana espanyola. /// XAVIER oRRI

enTiTaTs d’esTaLVi /// SabaDELL

junta d’accionistes de Banc sabadell /// CEDIDA


La parada de tren, situada entre l’actual estació de sant cugat i sant joan, s’integra a la línia s2, que uneix Barcelona amb sabadell /// ARTuR RIBERA

Q uan tot semblava desesperançador per a les inversions al Vallès Occiden·

tal fruit dels plans d’ajustament de la des·pesa pública, arriba des d’europa un notícia d’allò més positiva. el Banc europeu d’In·versions (BeI) aportarà 300 milions d’eu·ros a les obres de perllongament del Metro del Vallès que actualment finança la Gene·

ralitat, amb un pressupost de més de 700 milions d’euros.

Les ciutats beneïdes per aquesta injecció de diners del BEI són Terrassa i Sabadell. Ac-tualment les dues capitals del Vallès estan en ple procés d’ampliació de la seva xarxa de transport públic ferroviari.

a miTjà Termini. Les tres estacions noves del municipi de Terrassa, adjudicades per Gisa a FCC, Copisa i OHL, entraran en funcio-nament si no hi ha cap contratemps abans de tancar l’any 2011. Per la seva banda, les qua-tre noves parades de Sabadell trigaran una mica més i no serà fins al 2012 que els Ferro-carrils de la Generalitat estrenaran aquest nou tram de 4,4 quilòmetres de via.

Amb tot, es preveu que quan les ampliaci-ons estiguin enllestides Terrassa rebi uns 11 milions de viatgers l’any (el doble dels ac-tuals) i que Sabadell arribi a la xifra de 7 mi-lions de passatgers. /// REDACCIó

europa inverteix 300 milions d’euros en el metro del Vallès

el 2012 hi haurà 7 estacions més de fGc /// LL.LL.

infraesTrUcTUres /// TErraSSa I SabaDELL

23miLions d’eUrosés el pressupost de la inversió comp-tant 21,6 milions per a la construc-ció de les andanes i l’edifici de l’esta-ció i 1,7 milions per fer els treballs de l’aparcament. L’obra ha estat gesti-onada per Tabasa i finançada en un 40% pels fons feder.

en marxa la nova estació dels fGc de Volpelleres a sant cugat

e l dia 5 de juny, el president de la Gene·ralitat, José Montilla, va inaugurar la

nova estació dels Ferrocarrils de la Gene·ralitat de Catalunya (FGC) a Sant Cugat. La parada de Volpelleres va començar a fun·cionar, però, enmig de protestes de treba·lladors dels Ferrocarrils per les retallades salarials anunciades pel govern central, fet que va deslluir la festa i va provocar que el president Montilla comencés abans l’acte i cancel·lés els parlaments que tenia pre·vist fer a peu d’estació.

Aquesta infraestructura, que es va comen-çar a construir el febrer del 2009, ha inici-at el seu servei sis mesos abans del que es-tava previst. L’empresa Comsa, encarrega-da dels treballs, ha executat l’obra amb un pressupost de 21,6 milions d’euros, que, su-mats als 1,7 que ha costat l’aparcament ad-jacent, fan un total de 23,3 milions inver-tits en la mobilitat pública del nou barri de Volpelleres.

La mateixa empresa és la que actualment s’encarrega de les obres de la cua de mani-obres a la plaça de Catalunya que permetrà augmentar la freqüència de pas dels com-bois. Comsa també realitza els treballs de l’ampliació de l’estació de Gràcia. L’empre-sa pública Tabasa ha gestionat i finançat l’execució de l’obra, que ha estat pagada un 40% pels fons europeus Feder.

L’aparcament adjacent a l’estació té 173 pla-ces per a turismes, 9 per a motos i 10 per a bicicletes. També consta d’un punt de re-càrrega de vehicles elèctrics i 5 places per a persones amb mobilitat reduïda. Els usu-

aris dels FGC tindran descomptes en el preu en funció del bitllet que triïn i podran reser-var plaça per internet i a través de SmS a partir del setembre.

La desiTjada connexiÓ. La nova esta-ció de Volpelleres s’integra a la línia S2 que uneix Barcelona i Sabadell. Els trens tin-dran una freqüència de pas de 5 minuts en hora punta i de 12 minuts durant la resta del dia. Volpelleres, però, neix amb algu-nes mancances reclamades per diversos sectors polítics. L’estació de Renfe de Sant Cugat, situada a només 700 metres de dis-

infraesTrUcTUres /// SaNT CugaT

La infraestructura suposa la setena estació en aquest municipi vallesà i neix amb la voluntat d’esdevenir un intercanviador amb la parada de renfe de la mateixa localitat, situada només a 700 metres

tància de la nova parada de tren, es troba massa lluny per complir les funcions d’in-tercanviador.

L’estació de Volpelleres està adaptada per acollir, just sota la instal·lació, les andanes d’una estació de Renfe que el govern espa-nyol s’ha compromès, sense concretar cap data, a traslladar uns metres més enllà per facilitar el transbordament de passatgers. mentrestant, i a l’espera de la concreció de la mesura, ja s’ultima la construcció d’un nou aparcament a mig camí entre les dues estacions. /// j.R. ARMADÀS


Després de tres mesos en la direcció d’Esade-Creàpolis, Santiago benedé confia a seguir fent real “aquesta bona idea” TEXT: Xavier orri /// FOTOS: lluÍs llebot

santiago Benedé /// Director general d’Esade-Creàpolis

recapitulem, què vol dir innova-ció?Innovar, és important tenir·ho clar, no és només inventar l’iPad. Innovar és, en primer lloc, adaptar·se al canvi.

Una empresa que s’adapta a la crisi està innovant?I tant! el canvi dels patrons de consum ha provocat que les empreses s’hi hagin d’adaptar. Per exemple, Caixa Catalunya va haver de generar noves fórmules per vendre pisos, i ho ha millorat molt. Acon·seguir això exigeix noves solucions.

algun projecte curiós que s’estigui gestant actualment?el Vertical Farming. Parteix del fet que cada cop és més difícil trobar fruita fresca bona i barata a les grans ciutats, perquè el camp cada cop és més lluny. La idea que ha sorgit és posar horts als ter·rats de les cases. Això és una idea. en·tre tres empreses d’aquí l’estan conver·tint en negoci.

on plantaran?Doncs és possible que posem un hort aquí dalt, a sobre de l’edifici d’esade·Creàpolis. Si això funcionés, et poses a llogar terrats i ja tens un negoci. Si això no és innovar...

innovar és actitud o posar-hi diners?La idea és no limitar·se a costejar un departament d’innovació. L’empresa ha de transpirar innovació tota ella. Roca, per exemple, que és aquí, transpira innovació, i fan vàters! Un dia vaig preguntar a HP com vehiculaven la innovació i no m’entenien. Tot en HP és innovació, del primer a l’últim: aquesta és l’actitud. el que digui “no me mo-verán”, mort i enterrat.

innovació, gràcies al fet que és professor d’esade. Això és vincle, aquest és el pont.

en quina fase de gestació està esa-de-creàpolis?Per definició, mai no estarem acabats de fer. Si existim per ajudar les empreses a innovar, hem de ser els primers a rein·ventar·nos cada dia per adaptar·nos a les seves demandes.

Quin ha de ser l’objectiu del parc?Ha de ser un inspirador, un facilita·dor i un accelerador del procés d’inno·vació de les empreses. Hi hem de po·sar els elements, però l’èxit depèn de les empreses. N’hem de ser el gran angu·lar: donar·los no el que demanen, sinó el que creiem que necessiten.

Quin avantatge ofereix per a l’estu-diant d’esade tenir aquest parc al costat?Que esade en sigui el principal inversor diu molt de la imatge i la vocació de l’en·titat. Aquí hi ha un col·lectiu, comen·çant per la direcció, que té un tarannà innovador. Potencien un professorat en línia. Tot això és un cercle. I l’estudiant respira aquesta imatge, aquesta vocació innovadora. I després, òbviament, quan qualsevol empresa d’aquí necessita be·caris van a buscar els alumnes d’esade. Aquí mateix, a Creàpolis, n’hi ha cinc. pot il·lustrar alguna activitat de suport a l’empresa que es faci al parc?Les sessions de Problem Solving: una companyia té una dificultat i s’organit·za una sessió en què ho comparteix amb professionals d’altres empreses del parc i professors per trobar·hi alternatives i solucions innovadores.

el que tenim en cartera esperem tancar l’any amb un 75%.

el perfil d’empresa s’acosta al desitjat? Buscàvem un perfil molt variat i hem aconseguit empreses de tot tipus tant per dimensió com per sector.

La sensació és que creàpolis funci-ona com un parc qualsevol, que no aprofita les potencialitats de tenir la universitat a la vora. en què s’ha fallat?Des de dins no tenim aquesta impressió. La vinculació amb esade és total, el que passa és que encara estem construint el pont. Però ja s’han fet coses: per aquí ha passat gent com Ken Morse, un guru de la

Dels classificats a un parc d’innovació. Santiago Be·nedé acaba d’aterrar a la direcció general d’esade·Creàpolis després d’aban·donar el sucós càrrec de

conseller delegat de Planeta DeAgostini. D’il·lusió no n’hi falta, ni convicció per atendre un projecte que l’estimula. “Cre·àpolis transpira innovació”.

Vostè acaba d’aterrar. creu que s’estan complint les previsions d’ocupació?Personalment, estic sorprès. estem en un 60% d’ocupació. Això fa un any i es·caig que està en marxa, tenim 59 empre·ses i, tenint en compte el moment actu·al, es pot dir que s’estan complint. I amb

Estem desenvolupant un projecte de Vertical farming, i és possible que posem un hort aquí dalt, a sobre de l’edifici d’Esade-Creàpolis. quan una companyia té una dificultat s’organitza una sessió de ‘problem solving‘, en què ho comparteix amb professionals d’altres empreses del parc i professors per trobar-hi solucions innovadores

Si existim per ajudar les empreses a innovar, hem de ser els primers a reinventar-nos


sant cugat empresarial obre la porta als nous emprenedors

sant Cugat empresarial creix en em·prenedoria. Amb aquest esperit l’as·

sociació d’empresaris va celebrar un acte per presentar la nova figura del soci em·prenedor, mitjançant la qual els nous em·presaris del municipi podran formar part de l’associació de forma gratuïta durant el primer any d’activitat.

els nous associats gaudiran de tots els avantatges que l’associació ofereix, amb l’única excepció del dret a vot. L’objec·tiu d’aquesta acció, van explicar en roda de premsa, és facilitar la integració dels

emprenedors al teixit empresarial de Sant Cugat i, en l’àmbit supramunici·pal, al Catalonia Innovation Triangle, i així agilitzar les relacions i els contac·tes econòmics amb empreses més vete·ranes del territori.

La condició per accedir als beneficis és que els emprenedors siguin membres dels centres d’emprenedoria acollits al conveni de col·laboració subscrit amb l’Ajuntament de Sant Cugat, la Cambra de Comerç de Terrassa, el Sant Cugat Trade Center o esade·Creàpolis. /// REDACCIó

paTronaLs /// SaNT CugaT

foto de família dels primers emprenedors associats a través de la nova iniciativa /// CEDIDA

nodus Barberà reuneix el món empresarial, polític i acadèmic

Més de 160 participants, representants de petites i grans empreses, agents so·

cials i diversos sectors econòmics de Barbe·rà del Vallès van assistir el 17 de juny a la ter·cera edició de la Nit de l’empresa, que va te·nir lloc a la gran sala d’exposicions del centre de negocis de Nodus Barberà, al polígon in·dustrial de Can Salvatella. en el transcurs de

la jornada, es va posar de manifest la neces·sitat de buscar noves oportunitats de nego·ci i millorar la competitivitat de les empre·ses en moments de crisi. personaLiTaTs. L’acte, presidit per l’alcal·dessa de Barberà, Ana del Frago, va comptar amb la presència de l’exministre d’Indústria

Joan Majó, i la rectora de la Universitat Au·tònoma de Barcelona, Ana Ripoll. Majó va destacar la importància de fer un diagnòstic encertat i transparent per trobar els remeis adequats a la crisi. Per l’exministre, “l’enfons·ament de les hipoteques subprime als estats Units i la crisi internacional no són la causa real de la crisi espanyola”. Davant d’aquest error conceptual, considera que “s’ha d’in·cidir en mesures de reconversió”. Per la seva part, la rectora de la UAB va insis·tir en la necessitat de “relacionar la tasca de la universitat amb el món empresarial per crear professionals amb un alt valor afegit”. L’alcaldessa de Barberà va tancar l’acte amb un missatge de treball i futur compartit: “Cal fomentar la cooperació empresarial i gene·rar dinàmiques econòmiques”. Durant l’ac·te l’Ajuntament de Barberà també va presen·tar l’informe Conjuntura Socioeconòmica 2009. /// LAIA CoRBELLA

barberà celebra la tercera edició de la Nit de l’Empresa amb l’objectiu d’analitzar les noves oportunitats empresarials davant la crisi econòmica

associacions /// barbErà

L’acte va comptar amb la rectora de la UaB, ana ripoll, i l’alcaldessa de Barberà, ana del frago /// CEDIDA

L’aec signa un conveni amb ahead per assessorar els emprenedors

l’Associació d’empresaris de Cerda·nyola (AeC) ha signat un conveni de

col·laboració amb l’empresa de consul·toria Ahead per ajudar els nous empre·nedors que s’associïn. Ahead Community és una empresa de nova creació formada per 23 alts directius de grans empreses i que té per objectiu oferir a la pime un ampli ventall de solucions d’acompanya·ment i orientació empresarial.

Arran del conveni, la primera acció que es durà a terme és la realització de dues píndoles formatives que porten per tí·tol Avui parlem de cloud computing i Avui parlem de controlar el meu negoci i de co-nèixer-ne la rendibilitat.

Amb aquest acord, l’Associació d’empre·saris de Cerdanyola busca donar suport als nous emprenedors, tot i que el con·veni també recull altres accions, entre elles la del patrocini de dos actes que tin·gui previst fer l’AeC durant l’any 2010, així com la difusió dels diferents actes que s’organitzin. /// REDACCIó

paTronaLs /// CErDaNYoLa


emprenedors /// aika

a finals del 2008, dos emprenedors i germans van decidir instal·lar-se a rubí per ajudar les empreses a afrontar millor la crisi. En només 18 mesos, ja tenen una trentena de treballadors PER: ivanna vallesPÍn

aika, ajudant les empreses a estalviar i comunicar en temps de crisi

per tenir en compte és el nombre de fulls que s’han d’imprimir, independentment de si parlem d’una impressora d’ús indi·vidual o d’una multifunció”, afegeix el seu germà i soci de l’empresa.

Aika treballa amb dos tipus de clients i co·breix tot el territori nacional: per una ban·da, les grans corporacions, multinacio·nals i entitats financeres (amb moltes ofi·cines desplegades pel territori nacional), i per l’altra, empreses més locals (despat·xos d’advocats, hospitals, etc.).

I és que, en moments de dificultats econòmiques, la promesa de l’estalvi resulta molt atractiva. “Això fa que nosaltres ens puguem beneficiar de la crisi, perquè quan els plantegem a les empreses la reducció de fins a un 30% dels costos, és molt fàcil que ens escoltin i la possibilitat de negoci és més gran”, afirma Carlos. en aquest sentit, el seu germà conclou que muntar una empresa en època de crisi “té el seu avantatge, perquè el creixement al principi és fàcil, de 0 a 1 és relativament fàcil”.

aJustar costos

Quant als sistemes d’impressió, la prio·ritat d’Aika és oferir solucions professio·nals a les empreses que els suposin una reducció de costos. “Nosaltres no venem equips, venem solucions d’impressió. el nostre fort és ajudar a estalviar diners als clients. Intentem analitzar els costos que té l’empresa en aquest àmbit i els oferim propostes per reduir·los”, afirma Albert. “Nosaltres considerem que l’important

albert i carlos PitarchSóN ELS FuNDADoRS D’AquESTA joVE EM-PRESA DE RuBí/// LLuíS LLEBoT

“ara hI ha MoLTES EMPrESES quE ESTaN aPoSTaNT PEr aquESTES TECNoLogIES PEr fEr PubLICITaT DELS SEuS ProDuCTES, PErquÈ CrEuEN quE éS uN MoMENT IMPorTaNT PEr CoMuNICar”

qui ha dit que en època de crisi no es pot muntar una empresa i, a més, te·nir èxit? Una prova d’ai·xò és la iniciativa que han portat a terme els ger·

mans Pitarch, Albert i Carlos. Aika Offi·ce Technology té només un any i mig de vida, però aquests dos emprenedors ja acumulaven 18 anys d’experiència en el sector de sistemes d’impressió per a ofi·cines. De fet, aquesta joventut empresa·rial és el que consideren que els està afa·vorint, ja que “l’important és tenir una estructura empresarial àgil i dinàmi·ca i poder·te adaptar ràpidament tant a les noves tecnologies com a les necessi·tats dels clients”, assegura Albert. Un al·tre dels punts forts d’Aika és que ofe·reix un servei integral, ja que a part de la instal·lació, s’encarreguen de la gestió i del manteniment dels equips.

La gamma de serveis que ofereix Aika es divideix en dues línies bàsiques: els mo·nitors professionals i els sistemes d’im·

pressió. Dins de la primera, l’empresa ofe·reix a les empreses monitors grans, de 17 a 26 polzades. Però on els germans Pi·tarch estan apostant més és en els moni·tors de gran format, de fins a 100 polza·des. es tracta de pantalles utilitzades per a projeccions d’esdeveniments especials (concerts, cites esportives...), però tam·bé com a suport publicitari en botigues o com a plataforma d’informació d’un ser·vei (estacions de tren, aeroports, hospi·tals i grans equipaments en general). “Ara hi ha moltes empreses que estan apostant per aquestes tecnologies per fer publici·tat dels seus productes, perquè creuen que és un moment important per comuni·car. Aquesta decisió és encertada, perquè és una via de comunicació innovadora que atrau més la gent”, afirma Albert.

A més, la tecnologia avança i la qualitat dels TFT ha millorat molt en els darrers anys, tal com afirma Carlos. “Abans, si posaves una pantalla en un aparador, si el sol hi tocava directament no es veia res, però ara tot això s’ha solucionat i la tecnologia ha madurat”.

aikatech

www.aikatech.es

més info

Tot el que et queda per viure inclòsLa vida és molt més que el temps. La vida són tots i cadascun dels moments.Són les persones que tens aprop, i fins i tot lluny. Són els records i elsprojectes que estan per vindre. I tot això, està inclòs amb Catalana Occident.

Assegurança de Vida, Jubilació iProductes Financers


Gran empresa /// MaT group

amb només deu anys de vida MaT group ha aconseguit convertir-se en una empresa capdavantera en la fabricació d’equips de protecció individual PER: ivanna vallesPÍn

MaT group, líders en equipament i protecció de motoristes

1 ///

1 /// eMPresa global. LA CoMPANYIA Té DE-LEGACIoNS A ITÀLIA, CoREA, XINA I VIETNAM/// CEDIDA

1 ///

La companyia va ser fundada per Xavier Mateu l’any 2000, amb l’esperit d’aglutinar en una sola plataforma àmbits que fins ara oferien, per se·parat, diferents empreses,

com ara el disseny, el desenvolupament, la fabricació i la distribució de productes de protecció individual, com cascs, equi·pament i sistemes de comunicació, bà·sicament per a motos. en només una dè·cada, el grup s’ha posicionat en el mercat com una empresa innovadora. “Cadas·cun dels nostres productes és una peti·ta innovació i això ajuda a fidelitzar el cli·ent”, afirma Mateu. Amb tot això, l’em·presa va facturar l’any passat 20 milions d’euros i preveu arribar als 27 milions aquest 2010.

internacionals molt conegudes, tant en el camp del consum majoritari com en el de la competició esportiva.

La segona àrea en què treballen és la de la roba d’equipament per al motorista, així com roba per practicar esports a l’ai·re lliure, com ara muntanya, esquí o run-ning, entre d’altres. en aquest àmbit, re·centment MAT Group ha obtingut la lli·cència per produir peces de Gore·Tex. Mateu valora molt positivament aquesta fita, que “suposa un honor i un reconei·xement” a la tasca feta per l’empresa.

A aquestes dues, darrerament s’hi ha su·mat una tercera àrea de negoci: els sis·temes de comunicació. en aquest àm·bit, l’empresa treu pit i mostra un pro·

L’empresa té seu a Terrassa, on a més de la direcció general i l’administració, hi ha ubicat el centre de disseny i el depar·tament d’enginyeria. Però la firma ven els seus productes a 52 països de tots els continents; de fet, les exportacions su·posen el 66% del total de les vendes. Això ha fet que l’empresa teixeixi una comple·ta xarxa de delegacions a l’estranger. Ac·tualment, en té tres: a Itàlia, a Corea del Sud i al Vietnam.

L’estructura interna de MAT Group es di·videix en tres àrees de negoci. La princi·pal és el disseny i desenvolupament de cascos per a motoristes; aquí és on l’em·presa destina més recursos quant a inno·vació i és on ha aconseguit els millors re·sultats. De fet, treballen per a marques

“EL SECrET DEL NoSTrE ÈxIT éS ESTar CoNSTaNTMENT INNoVaNT, Ja quE CaDa ProDuCTE NoSTrE éS uNa PETITa INNoVaCIó I aIxò aJuDa a fIDELITZar EL CLIENT”


2 /// Xavier Mateu, FuNDADoR DE MAT GRouP L’ANY 2000

3 /// fabricant roba d’esPort. MAT GRouP CoMPTA AMB FÀBRIquES A L’ÀSIA

4 /// antonio lóPez, RESPoNSABLE DEL DESENVoLuPAMENT DE TwIINS/// LLuíS LLEBoT I CEDIDES

ducte desenvolupat íntegrament des de Terrassa i que apunta com a element re·volucionari en un futur proper; es tracta del sistema de mans lliures batejat com a Twiins.

sisteMa sense fils

L’equip d’investigadors de Terrassa va treballar tres anys en el desenvolupa·ment del primer dispositiu mans lliures i intercomunicador per a cascs. Twiins permet a l’usuari connectar, via Blueto·oth, qualsevol aparell d’àudio, com ara reproductors MP3, ràdios o GPS. L’aparell està pensat per a qualsevol usuari que utilitzi casc, no només un motorista, sinó també sectors professionals, com ara l’exèrcit, policies, ciclistes, esquiadors, bombers, etc.

Antonio López, responsable del desenvo·lupament de Twiins, assegura que l’ob·jectiu del nou aparell, per sobre de la co·municació, és garantir la seguretat de la persona. “Volem evitar que tregui les mans del manillar, eliminant la presència de cables i evitant que l’usuari es distre·gui quan està conduint”.

recerca coMPetitiva

L’èxit i el futur d’aquesta empresa egarenca es basa en la R+D+I, fet que es tradueix en la inversió del 6% de la facturació anual en aquest departa·ment. L’empresa té diferents equips que realitzen recerca distribuïts a Terras·sa, Itàlia, Corea i la Xina, i cada un es concentra en un àmbit diferent, com el disseny o els nous materials. Un cop desenvolupat el producte, es posa a prova. “La idea és que l’element prote·geixi de la mateixa manera la persona del carrer i l’esportista de competició. el producte és el mateix, però primer el donem al professional perquè el posa a prova durament i demostra que el producte està a l’altura de la qualitat necessària. I això és el que et dóna con·fiança per vendre el producte al carrer”, afirma el fundador de l’empresa.

MAT Group ha estat guardonada amb els Premis Cambra de Terrassa 2010 en la categoria d’impuls de la innovació, la recerca i el desenvolupament. L’entitat egarenca ha reconegut el fet que l’empresa ha aconseguit, en pocs anys, convertir·se en el líder mundial en el desenvolupament i la creació de cascs de motocicleta.

2 ///

4 ///

3 ///

sector: esport

ubicació: Terrassa

fundació: 2000

treballadors: 107

facturació: 20 M€ (2009)

maT Group

L’ÈxIT I EL fuTur D’aquESTa EMPrESa EgarENCa ES baSa EN La r+D+I, fET quE ES TraDuEIx EN La INVErSIó EN aquEST CaMP DEL 6% DE La faCTuraCIó aNuaL

La CoMPaNYIa ha aCoNSEguIT, EN PoCS aNYS, CoNVErTIr-SE EN EL LíDEr MuNDIaL EN EL DESENVoLuPaMENT I La CrEaCIó DE CaSCS DE MoToCICLETa


During the 1970’s and 1980’s, many multina·tional companies came to Spain in search of lower manufacturing costs and new markets. Once the

costs of production had increased how·ever, a number of them left. Sharp elec·trónica españa is one of the firms that retains both its commercial and produc·tion facilities here. These operate from its plant alongside the AP7, near Sant Cu·gat’s Can Sant Joan business park.

Sharp is a Japanese firm best known for its LCD and semiconductor technologies and is headquartered in Osaka. There, a Human Resources team selects interna·tional executives to manage its overseas operations and act as cultural ‘bridges’. It looks for individuals such Tsuyoshi Shiotsu, who are able to adapt to diffe·rent cultural environments. Shiotsu arrived here 6 years ago, after working in Malaysia, and looks after business plan·ning, commercial and administration functions for the Iberian peninsular.

Unlike many international managers however, Shiotsu’s transfer to Spain wasn’t a random move. Born in a small fishing village on Japan’s West Coast, he became entranced by Spanish cultu·re and music and specialised in Spanish

at University. This led to the opportunity to study in Madrid and Valencia before eventually working in Catalonia. Howe·ver, this prior experience didn’t, Shiotsu says, prepare him for the very different working practices he would find here.

an asian view

Shiotsu manages around 50 staff here and noticed a number of differences in his first few months; employees were more punctual and hard·working than he had expected, and collectively managed to perform the similar tasks of sales, marketing and after·sales service with about one third less resource than in Ma·laysia. In general, he observed, their way of working was very focused but, at the same time, relaxed.

Meetings were generally much less structured; whereas in Japan agendas are rigidly followed, here it seemed normal for discussions to go off at a tangent. That said, Shiotsu declares, they were still effective as they usually produced the right outputs in the end. Planning – a key area of responsibility for Shiotsu · was also approached very differently. Whilst in Japan, plans are fully developed upfront, here the custom seemed to be to work up a rough plan, commence im·plementation, then finalise it during the project! Despite this, Shiotsu says, he has

been surprised at how no remarkable de·lays have resulted.

Japanese companies generally operate a command and control·style of man·agement, whereby orders are issued and followed. Here, in contrast, communi·cation was more informal and employ·ees felt comfortable arguing their own points of view. To get the best results, Shiotsu noticed, managers here aimed to motivate staff and secure their ‘buy-in’. Luckily, he says, he is more of a peo·ple person than an aggressive, autocrat·ic manager and has not found it difficult to trust his local workforce and adapt his style.

faMilY ties

Achieving a work/life balance is somet·hing that Shiotsu has found easier here. In Japan, business plays a leading role in almost everything, whereas here he be·lieves things are more equal. This dif·ference was noticed by Shiotsu’s young sons who one day asked him why the shops weren’t open on Sundays. When Shiotsu told them that shopkeepers ne·eded to rest too, they exclaimed, “So fa·mily really is more important than busi·ness in Spain!”

Along with the pursuit of commerce, accuracy is a key goal of Japanese life and another point of difference. Shiotsu has noticed a margin of ‘flexibility’ in Spain that affects everything from timetables to production orders. Whilst this can be frustrating within the work environment, he finds it makes life outside more relaxed. each time he returns to Japan now, he notices how the demand for exactness places more stress on Japanese people.

When asked for one tip for the next Japanese executive following in his footsteps, he is very clear, “Don’t force the Japanese identity on people here; both will lose. And don’t worry about the Catalan differences, they will produce what is needed”. When asked about what he will miss most when he makes the move back home, he says, “The simple pleasure of ‘paseando’ · especially on a Sunday. In Japan, life doesn’t slow down and people rarely walk anywhere without a purpose!”

1 in search of:

a La rECErCa DE 2 reTains:

CoNSErVa3 enVironmenTs:

ENTorNS4 random:

a L’aTZar5 enTranced:

faSCINaT6 riGidLy:

ESTrICTaMENT7 Go off aT a TanGenT:

fEr ToMbS 8 UpfronT:

PEr ENDaVaNT 9 roUGh pLan:

ESborraNY10 BUy-in:

CoNSENTIMENT11 accUracy:

PrECISIó12 exacTness:

ExaCTITuD13 fooTsTeps:

PaSSoS

GLossary

EDIfICI TraDE CENTEr av. Corts Catalanes, 7 · 08173 · Sant Cugat 93 552 85 28 [email protected]

Tsuyoshi shiotsu /// LLuíS LLEBoT

Sharp Electrónica España va obrir les portes al nostre país fa gairebé 25 anys. Des d’aleshores, ha viscut un procés continu d’integració cultural PER: ben neale

a World of difference

inTer-VieWs /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès · Secció patrocinada per sprinT idiomes

com es diu gestió de la cadena de subministrament en anglès?Supply chain management

com es diu tècniques de compra en anglès?Procurement techniques

com es diu desenvolupament de nous productes en anglès?New product development

Envieu els vostres dubtes a: [email protected]

eL consULTori

sector: electrònica

anY de fundació: 1986

treballadors: 450

facturació: 200 M€

sharp eLecTrÓnica

EL CoNSuLTorI Va aDrEçaT a ToTS aquELLS EMPrESarIS quE NECESSITEN rESoLDrE DubTES PuNTuaLS EN aNgLÈS DE NEgoCIS.


real estate rubik’s cub

Just take a leisurely trip down the B30 and marvel at how the Valley has

grown in a relatively short space of time – smart office buildings, modern housing estates, proud new corporate HQs… but, hang on a minute! Let’s stop and do a full 360. Most of the buildings are finished, but most of those ‘most’ are also empty. There’s nothing that hurts one’s eyes more than great new developments with nobody in them. The bubble’s burst and left behind quite a mess, so now there’s a monumental clean·up operation going on involving banks and property developers, which are doing their best to sell off as much of their stock as possible to mini·mise losses. Nevertheless, looking at all of this from a positive, constructive point of view, this area remains very appealing to future homebuyers, business owners and corporations, so many people would say it’s just a question of time before the situation sorts itself out. Still, this is one Real estate Rubik’s Cube which will re·quire plenty of hands·on concentration before everything falls into place.

The arTicLe///Peter Lindsey

La cambra s’acosta a l’àfrica per la porta d’egipte

les dues darreres missions comerci·als de la Cambra de Terrassa, a egip·

te d’una banda i a Polònia i eslovàquia de l’altra, han tornat a deixar un molt bon balanç que obre importants opor·tunitats comercials per a les empreses que hi han participat. Als mercats euro·peus s’han produït un centenar de con·tactes, mentre que al país africà hi ha ha·gut 60 trobades entre els empresaris ca·talans i egipcis.

oBjecTiU, eGipTe. Amb 80 milions de consumidors, egipte constitueix un dels mercats més grans, i més segurs, del continent africà. De les 11 empreses participants en la missió de la Cambra, quatre van anar·hi per fidelitzar clients amb els quals havien contactat prèvia·ment. Josep Maria Armengou, responsa·ble de comerç internacional de la Cam·bra, va assenyalar les infraestructures i les telecomunicacions com a oportuni·tats identificades, ja que el país té pre·vist invertir molt de capital en aquestes xarxes durant els pròxims anys. “A egip·te s’està incentivant l’arribada de capital estranger i s’ofereixen facilitats als em·

presaris d’altres països perquè invertei·xin en el mercat”, explica Armengou.

Pel que fa als mercats europeus, Polònia presenta oportunitats de negoci en el sec·tor vinícola i en materials per a la cons·trucció, mentre que l’alimentació, els pro·ductes industrials, la maquinària de cons·trucció agrícola i els components d’automoció són els sectors potencial·ment més beneficiosos a eslovàquia. L’atractiu principal per a aquests països és el preu, que determina l’acceptació dels productes. /// X.o.

façana de la cambra de Terrassa /// CEDIDA

inTernacionaLiTZaciÓ /// TErraSSa

natura Bissé tindrà presència al Brasil, suècia i dinamarca

natura Bissé, empresa de cosmètica resident al Parc Tecnològic del Va·

llès, busca incrementar aquest any la seva presència internacional obrint tres noves delegacions al Brasil, Suècia i Di·namarca. els ingressos per vendes en mercats exteriors ja suposen el 60% del total. L’objectiu d’aquesta operació, se·

gons les previsions de l’empresa, és aug·mentar la xifra de negoci un 10% durant el 2010. L’entrada en aquests nous mer·cats, apunta el director d’internacional, Ricardo Fisas, es farà a través d’aliances amb diversos centres comercials i cade·nes hoteleres. “Al Brasil esperem obrir el mercat al mes de setembre en spas, ja que des de fa temps ens demanen els nostres productes”, explica Fisas. en tots els ca·sos, la clau és una política d’aliances ben treballada. “Hem escollit amb molta cura els distribuïdors locals, molt implantats, i amb molt de coneixement i contactes en el sector”.

compensar La caiGUda a espanya.

L’operació s’emmarca dins el projecte de creixement de la companyia per contra·restar la caiguda de vendes que ha patit en el mercat espanyol. De fet, durant el

2009 la cosmètica Natura Bissé va factu·rar 31,8 milions d’euros, un 3% més que l’any anterior, malgrat que els resultats a l’estat espanyol van caure més d’un 5%. L’equació de creixement es va resoldre amb una aposta decidida per la interna·cionalització. “La nostra expansió és se·lectiva. Procurem estudiar molt bé cada mercat, analitzant què podem aportar·hi i què ens pot proporcionar a nosaltres”, explica Fisas.

en aquesta línia, la companyia manté ne·gociacions amb cadenes hoteleres als es·tats Units i Mèxic, dos dels mercats que fonamenten la seva posició internacio·nal. De fet, el mercat nord·americà és el primer en vendes, seguit del veí Mèxic, i en ambdós països l’empresa ubicada al Parc Tecnològic del Vallès compta amb fi·lials pròpies. /// XAVIER oRRI

L’empresa cerdanyolenca de cosmètica assegura un procés d’internacionalització efectiu i eficient amb una selecció de distribuïdors locals consolidats

inTernacionaLiTZaciÓ /// CErDaNYoLa

seu de natura Bissé a cerdanyola /// CEDIDA


pime /// KLb group

L’empresa santcugatenca ajuda altres companyies a reduir les seves despeses en compres de serveis i en contractes amb proveïdors PER: ivanna vallesPÍn

KLb group, la negociació amb l’estalvi com a objectiu

el 75% dels casos no es produeix un can·vi de proveïdor. Amb tot, des de l’empre·sa santcugatenca asseguren que poden aconseguir un estalvi d’un 10% en xifres de 10 a 20 milions d’euros en compres.

KLB Group treballa amb grans companyi·es que facturen més de 80 milions d’eu·ros anuals, independentment del sec·

tor d’activitat, que va des de l’aeronàutic, fins al de l’automòbil, l’agroalimentari, el farmacèutic i, fins i tot, el sector públic.

decisions lentes

“Curiosament, tot i que hi ha més empre·ses interessades en els nostres serveis, el que tenim comprovat és que la pre·sa de decisions és més lenta. És una llàs·tima, perquè si jo he pactat amb el cli·ent que el puc ajudar a estalviar un milió d’euros anuals, si triga sis mesos a pren·dre la decisió, vol dir que ha perdut mig milió d’euros o, més aviat, ha deixat de guanyar·los”. Magnard atribueix aquest fenomen a la incertesa del mercat. “Les empreses estan a l’expectativa per veure què passarà. Hem passat uns mesos du·rant els quals semblava que tot es torna·va a activar perquè es pensava que a pit·jor no podríem anar. el que passa és que ara comencen a rebre missatges sobre la possibilitat que la situació empitjori”.

Amb tot, Stéphane Magnard posa l’accent en el fet que no sempre cal mirar el client per millorar el compte de resultats. “És més fàcil augmentar el marge de benefici comprant millor, que no pas venent més car”. Aquesta lògica es compleix especialment durant els temps de crisi.

stéPhane Magnard

ACTuAL DIRECToR GENERAL DE KLB GRouP A ESPANYA/// LLuíS LLEBoT

En temps de dificultats econò·miques, les companyies pa·ren boges mirant d’on poden retallar les seves despeses. A Sant Cugat, KLB Group fa 14 anys que treballa ajudant les

empreses en aquesta difícil missió.

KLB va néixer l’any 1996 a França sota el guiatge de dos joves emprenedors, Flavi·en Kulawik i Jean·Marc Le Breton. el grup va facturar 32 milions d’euros l’any 2009 i té una plantilla de més de 300 treballa·dors repartits per diferents països, com ara França, espanya, Anglaterra, Alema·nya, Canadà, Xina i les illes Maurici.

Stéphane Magnard, actual director general de KLB Group a espanya, va ser l’encarre·gat d’obrir la delegació a la Península i l’any 2001 es van instal·lar a Barcelona. Tres anys més tard, es van traslladar a Sant Cu·gat, seu actual del grup a espanya. Des del 2008 l’empresa també té oficines a Madrid.

L’optimització de les despeses de funci·onament i gestió de les empreses és la principal activitat de KLB Group. “No·saltres no toquem la despesa que es fa en personal, ni tampoc intentem redu·ir el negoci del nostre client. el que fem és que es gasti menys en compres. en de·finitiva, renegociem els contractes marc que té l’empresa”, puntualitza Magnard. Concretament, KLB Group analitza les partides que una empresa destina a ser·veis com la logística, les telecomunica·cions, el màrqueting, els residus o la for·mació.

I això com es fa? Doncs, senzillament “mirem en què s’estan invertint les dife·rents partides i després agafem la llista dels seus proveïdors i la comparem amb el nostre catàleg, per detectar quin és el que s’adapta més a les condicions i ne·cessitats que hem pactat amb el client”, explica Magnard. Tot i aquesta metodo·logia, el director general apunta que en

“EL quE fEM éS quE ES gaSTI MENYS EN CoMPrES. EN DEfINITIVa, rENEgoCIEM ELS CoNTraCTES MarC quE Té L’EMPrESa”

ubicació: Sant Cugat

anY de fundació: 2001

80 treballadors (Espanya)

facturació: 4 M€ (2009)

KLB GroUp


SOM CIT

rècord de participació en la sessió de Getting contacts a sant cugat

el Catalonia Innovation Triangle (CIT) va organitzar el 10 de juny una altra ses·

sió de Getting Contacts, celebrada aquest cop a Sant Cugat. A l’esdeveniment, uns 280 empresaris van participar, al SC Trade Cen·ter, en aquesta sessió de networking massiu. L’activitat, organitzada per l’empresa Sum·ma Systems, consisteix a fer curtes reuni·ons de no més de 10 minuts entre compa·nyies unides prèviament per afinitats co·munes.

L’objectiu és que els empresaris es relaci-onin amb els seus veïns més propers, amb qui potencialment poden fer negocis. Se-gons l’organitzador de l’esdeveniment, el gerent de Summa, Juanjo Villalobos, amb la sessió de Sant Cugat s’ha batut el rècord d’assistents. En total es van produir unes 2.800 entrevistes breus per conèixer de més a prop l’activitat econòmica de l’em-presariat a la comarca.

‘neTWorKinG’ de proximiTaT. La jornada organitzada pel CIT s’emmarca en la pro-moció que l’organisme supramunicipal que engloba Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí du a terme per fomentar l’activitat econòmi-ca en aquests tres municipis. La sessió ce-lebrada al nostre municipi va ser la segona que fa el CIT. La primera va tenir lloc a Rubí fa dos mesos i la següent serà a la tardor, a Cerdanyola.

reaccions posiTiVes. “Els Getting Con-tacts són una idea molt bona perquè et per-meten l’intercanvi empresarial i fer contac-tes que poden ser útils en un futur”, opina l’advocat santcugatenc Eduard Torres. En la mateixa línia, la directora de l’oficina de Start People de Cerdanyola, Carol Sierra, pensa que el format és molt agraït per a l’empresari. “És el primer cop que vinc, però crec que l’ambient és molt bo i la metodolo-gia molt dinàmica. He fet més contactes que en una jornada normal del meu dia a dia”. El creador de la idea, Juanjo Villalobos, va re-marcar que “les empreses del segle XXI han de cooperar entre elles i adaptar-se a totes les situacions”. Per aquest motiu, a l’octu-bre tornarem a assistir a un Getting Con-tacts, a Cerdanyola. /// j.R. ARMADÀS

La reunió va convocar uns 280 empresaris en el marc d’una iniciativa del Catalonia Innovation Triangle

infociT /// SaNT CugaT

La jornada va tenir lloc al sant cugat Trade center el dia 10 de juny /// LLuíS LLEBoT

2.800enTreVisTessón les que van mantenir els em-presaris de la comarca al SC Tra-de Center, en una jornada marca-da per la participació entusiasta de més de 280 persones, que van mantenir entre elles reunions de treball d’uns deu minuts de durada.


QUin és L’oBjecTiU de La reforma LaBoraL pre-senTada peL GoVern espanyoL?

La reforma laboral persegueix reduir la dualitat del mercat laboral impulsant la creació de treball estable. Vol reforçar ins-truments de flexibilitat interna en el de-senvolupament de les relacions laborals i afavorir oportunitats a persones aturades mitjançant l’aplicació de bonificacions en la contractació indefinida i la promoció de contractes formatius, principalment.

en QUè canVien eLs con-TracTes TemporaLs?

El límit dels contractes temporals no ha va-riat, però sí els supòsits en els quals es pro-dueix l’encadenament dels contractes tem-porals. En el cas de contractes d’obra i ser-vei, aquests tenen una limitació de tres anys, o quatre, si així ho estableix el conve-ni. Fins ara, aquest contracte era de durada indeterminada.

com QUeda reGULada La indemniTZaciÓ QUan fina-LiTZa eL conTracTe Tem-poraL?

El decret estableix un període transito-ri fins al 2015. Durant aquest temps, la in-

demnització per al treballador anirà aug-mentant de forma gradual fins a arribar als 12 dies per any treballat. Això vol dir que fins al 2011 la indemnització queda com fins ara, 8 dies de salari per any tre-ballat, el 2012 serà de 9 dies, el 2013 serà de 10 dies, 11 el 2014 i, finalment, el 2015 la indemnització serà de 12 dies per any treballat.

QUines modificacions afecTen eL conTracTe per oBra?

Se’n limita la durada a tres anys, o a qua-tre en cas de conveni col·lectiu. A partir d’aquest moment els treballadors passa-ran a ser fixos. Amb la reforma, el Depar-tament de Treball podrà obligar a conver-tir un eventual en fix encara que hagi es-tat en llocs de treball diferents i no només a la mateixa empresa, sinó dins del ma-teix grup empresarial. Aquesta modalitat afectarà substancialment la construcció, ja que el treballador passava d’obra a obra amb aquest tipus de contracte.

QUè aporTa eL conTracTe de fomenT d’ocUpaciÓ indefiniT?

La reforma laboral fixa un màxim defini-tiu a la indemnització en aquest contrac-te per acomiadament improcedent de 33

dies per any treballat fins a un màxim equivalent a 2 anys de retribució.

com QUeden Les indem-niTZacions per acomia-damenT indiVidUaL?

Les indemnitzacions per acomiadament in-dividual improcedent per causes econòmi-ques, el que fins ara anomenaven acomia-dament immediat o exprés, passen de 45 a 33 dies per any treballat. En el cas de con-tractes de foment de l’ocupació, es crearà un fons de garantia salarial que assumirà 8 dies del cost total de l’acomiadament, ja si-gui procedent, improcedent, individual o col·lectiu. Per a contractes subscrits abans del 18 de juny del 2010 o contractes de da-tes posteriors però no inclosos en els de fo-ment de l’ocupació, es mantindrà una in-demnització de 45 dies per any.

com es concreTa L’acomi-adamenT per caUses eco-nòmiQUes?

El decret no concreta aspectes impor-tants, com si és necessari demostrar un termini mínim de pèrdues, si es pot al·legar una caiguda de vendes o si, per exemple, es pot justificar la manca de fi-nançament. Ara per ara el tema queda una mica obert a l’espera d’una possible modificació parlamentària.

paTronaL cecoT /// LEGISLACIó

assessoramenT empresariaLJosep M. bosch.assessor laboral de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

La cecot analitza les claus per entendre el nou escenari del mercat de treball

Per últim, s’amplia el col·lectiu amb què es pot subscriure el contracte de foment de la contractació indefinida, que preveu una in-demnització de 33 dies de salari per any.

incenTiUs aL conTracTe indefiniT. Podrà aplicar·se una bonificació de 800 euros en el cas d’homes i de 1.000 en el cas de dones per a la contractació de joves d’entre 16 i 30 anys ins·crits en l’Oficina de Treball durant almenys 12 mesos que no disposin d’escolaritat o titulació; bonificació de 1.200 euros per a homes i 1.400 euros en el cas de les dones, per a la contracta·ció d’aturats de més de 45 anys; bonificació de 500 o 700 euros, segons homes o dones, per als contractes que passin de formatius a inde·finits. Això, sempre que les contractacions su·posin un increment net de la plantilla.

finaLiTZaciÓ de conTracTe. el decret també desincentiva la temporalitat incre·

mentant la indemnització per finalització de contracte de 8 a 12 dies per any treballat. La nova indemnització per acomiadament im·procedent serà aplicable als contractes subs·crits a partir del 18 de juny o els que amb an·terioritat ja haguessin subscrit un contracte de foment de la contractació indefinida. No afectarà els treballadors amb contracte ordi·nari indefinit, i mantindran una indemnitza·ció de 45 dies per any.

el Fons de Garantia Salarial es farà càrrec de 8 dies del cost dels acomiadaments objec·tius dels contractes indefinits posteriors al

el 16 de juny el govern aprovà el decret de reforma laboral. Aquesta reforma modifi·

ca el contracte d’obra per limitar·ne la durada a tres anys, ampliable a un més per conveni sec·torial. Ara, si el treballador continua prestant serveis a l’empresa, serà fix de plantilla. Tam·bé es millora la retribució del contracte per a la formació i la seva protecció social, ja que tindrà accés a la prestació d’atur quan finalitzi el con-tracte, i quan aquesta contractació suposi in-crement de plantilla, tindrà una bonificació en les quotes a la Seguretat Social del 100%. Tam-bé s’estableix un límit del contracte en pràc-tiques de dos anys i s’amplia als treballadors amb certificat de professionalitat.

amb la nova reforma laboral s’amplia el col·lectiu amb què es pot subscriure el contracte de foment de la contractació indefinida i també s’estableix un límit del contracte en pràctiques de dos anys

18 de juny, procedents o improcedents, indi·viduals o col·lectius. Aquesta mesura suavit·za l’acomiadament per als empresaris, però no disminueix la indemnització, que serà de 33 dies.

ero. Les empreses que optin per reduir jor·nades o suspendre contractes de forma tem·poral per causes econòmiques no podran fer·ho per més d’un any. Si les empreses progra·men accions formatives, tindran dret a una bonificació de les quotes del 80%, si no es re·duirà fins al 50%.

conGeLaciÓ saLariaL. Podran acollir·s’hi les empreses en què l’aplicació de l’increment salarial del conveni posi en perill la plantilla. el termini per a la negociació es limita a 15 dies. en cas de desacord amb el comitè d’empresa, la congelació salarial dependrà d’un laude ar·bitral que es podrà recórrer.

ES CrEarà uN foNS DE garaNTIa SaLarIaL quE Pagarà 8 DIES DEL CoST DELS aCoMIaDaMENTS

VeU cecoT/// josep M. Bosch


Terrassa participa en un projecte europeu de foment del sector tèxtil

el Museu Tèxtil i Foment de Terrassa s’han sumat a una iniciativa euro·

pea adreçada a impulsar el sector tèxtil a través d’un concurs en què participa·ran joves dissenyadors d’espanya, Fran·ça, Itàlia i Grècia. La competició s’emmar·ca sota el paraigua del projecte Texmedin, una mena de clúster transnacional entre aquests quatre països que busca incre·mentar la competitivitat dels seus res·pectius sectors tèxtils. el concurs queda obert a estudiants d’escoles i universitats especialitzades en tèxtil, moda, art i dis·seny, així com llicenciats. el segon requi·sit és la joventut: només podran inscriu·re·s’hi majors de 18 anys i menors de 33. Pel que fa als terminis, la convocatòria i les preinscripcions es van obrir a mit·jans de juny i no es tancaran fins al 15 de setembre.

aprofiTar L’herència cULTUraL. La vocació del projecte, a més de fomentar el disseny com a clau de competitivitat en el sector tèxtil, busca posar el focus sobre nous talents. Així ho expressava la direc·tora del Museu Tèxtil, eulàlia Morral, amb motiu de la presentació: “Si volem com·petir i hem de competir amb qualitat, no ens queda més remei que dissenyar, però com a fruit de tot un procés, no com a fruit d’una còpia. entenem que els que conservem el patrimoni perquè som paï·

sos que tenim una experiència tèxtil i uns coneixements, ho hem d’oferir perquè la indústria en pugui treure partit i per con·tinuar tenint un camí en el mapa de la in·dústria tèxtil i de la moda”.

Del conjunt de projectes que es presen·tin, el jurat en seleccionarà quinze, que els autors podran desenvolupar aprofi·tant els serveis de l’Inspiring Lab que tri·ïn entre els quatre que hi ha disponibles als diferents països participants. Aquests serveis inclouen des de formació perso·nalitzada, recursos tècnics, fins a accés als centres de documentació especialit·zada. Per a més informació, es poden trobar les bases a la pàgina www.texme·din.eu. /// XAVIER oRRI

La iniciativa estrella del projecte Texmedin és un concurs de disseny de moda per a joves

indÚsTria /// TErraSSa

el museu Tèxtil i foment de Terrassa són dos dels impulsors del projecte /// CEDIDA

18 a 33anysEls requisits per entrar en el concurs són: tenir una edat compresa entre els 18 i els 33 anys i ser llicenciat o es-tudiant d’escoles i universitats especi-alitzades en tèxtil, moda, art i disseny. Podeu consultar-ne les bases a:www.texmedin.eu

radar B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 201024

aniVersari

hP va celebrar el seu primer quart de segle a Catalunya en presència del president de la Generalitat, josé Montilla, que va destacar el caràcter innovador de la companyia com a recepta per fer front a la crisi. Per part seva, el director general de hP

Barcelona, Santiago Morera, va destacar que la planta santcugatenca “pot ser considerada un model de transformació industrial perquè ha sabut adaptar-se als nous reptes del mercat fins a convertir-se en un referent mundial”. /// ARTuR RIBERA

hP celebra els seus 25 anys a sant cugat

premis /// Cambra de Comerç

Els Premis Cambra injecten optimisme

vora de mig miler de cot·xes d’alta gamma es van aplegar el dijous 17 de juny als voltants de la Masia La Tartana de Ma·tadepera. el sopar dels

Premis Cambra 2010 va justificar la pre·sència dels empresaris més granats de la comarca, acompanyats d’autori·tats polítiques, amb motiu d’una sopa de meló de primer i un filet mignon com a plat principal. A 68 euros el cobert, la plana major de l’empresariat va assistir a una entrega de premis presidida per Javier Gómez Navarro, màxima autori·tat del Consejo Superior de Cámaras de españa, i conduïda pel periodista terras·senc Xavi Coral.

els parlaments van retardar l’hora de sopar fins ben entrades les onze de la nit i van deixar alguns consells signats per empresaris en posició de rebre pre·mis. Raúl Díaz Varela, conseller delegat de Kern Pharma, va parlar en nom dels guardonats referint·se a la “il·lusió” com a ingredient necessari i fonamental per a la bona ventura d’una empresa. Per part seva, el veterà Faust San José, que va ser guardonat amb el premi al lideratge em·presarial, va reivindicar la “dignitat de ser empresari”, especialment en mo·ments com els presents, en què la classe política i la societat apunten amb el dit.

La crisi i les demandes polítiques també van tenir protagonisme. Galí va demanar acció parafrasejant Winston Churchill: “S’acaba l’època de deixar·ho tot per a més endavant, perquè és ara que entrem en l’època de les conseqüències”. Gómez Navarro va ser qui més optimista es va mostrar respecte al futur, alhora que cridava a files el públic assistent: “els empresaris som líders socials, i ara més que mai no podem fer un pas enrere”. Valentia en temps de por va ser el missatge que van recollir els represen·tants polítics en els seus discursos, amb enric Aloy, secretari general del Departa·ment d’Innovació; Pere Navarro, alcalde de Terrassa, i l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, al capdavant. 2 ///

Lamp premia Les miLLors soLUcions LLUminoses La nit del 10 de juny, el World Trade Center de barcelona (hotel grand Marina) va acollir la cerimònia d’entrega de la tercera edició dels Premis Lamp Lighting Solutions 2010. L’acte, presidit pel gerent comercial de Lamp, ferran Cusidó, i conduït per la periodista bibiana ballbè, va comptar amb la ponència de la prestigiosa Lighting Designer, Maria güell. Entre les autoritats presents destaca el tinent d’alcalde terrassenc alfredo Vega. /// CEDIDA

premis /// Lamp

pUnT de TroBada

B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 radar 25

aniVersari

La companyia farmacèutica boehringer, amb seu a Sant Cugat, ha celebrat aquest mes de juny mig segle de la posada en marxa de la planta de producció química a Malgrat de Mar. L’acte de celebració ha estat presidit pel director general de boehringer España, Manuel garcía garrido (superior) i ha comptat amb la presència de Christian boehringer (esquerra), president del comitè d’accionistes. /// CEDIDES

boehringer celebra 50 anys de la planta a Malgrat de Mar

1 /// foto de faMÍlia. PREMIATS I AuToRITATS EN EL MoMENT PREVI AL SoPAR/// LLuíS LLEBoT

3 /// discurs Presidencial. MARIÀ GALí, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE TER-RASSA, DuRANT EL DIS-CuRS DE BENVINGuDA/// LLuíS LLEBoT

2/// recePció d’autoritats. MIREIA SoLSoNA (CEN-TRE) I MARIÀ GALí (3r) ACoMPANYEN jAVIER GóMEZ NAVARRo (5è), PRESIDENT DEL CoNSELL SuPERIoR DE CAMBRES DE CoMERÇ DE L’ESTAT/// LLuíS LLEBoT

4 /// lideratge eMPresarial. FAuST SAN joSé, PRE-MI CAMBRA AL LIDE-RATGE EMPRESARIAL, DuRANT EL SEu DIS-CuRS D’AGRAïMENT PEL PREMI/// LLuíS LLEBoT

4 ///

1 ///

3 ///2 ///

Després de la trobada amb l’economista xavier Sala i Martín a finals del mes de maig, Cerdanyola Empresarial ja ha tancat la propera participació. L’euro-diputat per Ciu, ramon Tremosa, s’acostarà a l’hotel Serhs Campus el 10 de setembre per parlar de la importància del Corredor Mediterrani i com aquest suposa una oportunitat davant la crisi econòmica. Com en l’últim dinar, després de la ponència hi haurà col·loqui i torn de preguntes. /// LLuíS LLEBoT

La tercera edició del fòrum Cerdanyola serà al setembre

Trobades /// Cerdanyola Empresarial

pUnT de TroBadaDurant uns anys el crèdit estarà estancat i l’elevat endeutament en complicarà la recuperació

jaume GuardiolaConseller delegat de banc Sabadell


delphi executa un ero per a 66 treballadors a sant cugat

el grup multinacional nord·americà del sector de l’automòbil Delphi ha presen·

tat un expedient de regulació d’ocupació (eRO) a la planta de Sant Cugat del Vallès que afectarà 66 treballadors. La Federació d’Indústria de CCOO, sindicat majoritari a la planta de l’empresa, ha expressat el seu rebuig “absolut i contundent“ a un expedi·ent que, denuncien, no ha admès discussió ni negociació possible entre la direcció i el comitè d’empresa.

L’argument de la companyia per justificar aquest nou eRO a Sant Cugat és un “exce·dent de treballadors indirectes” que el sin·dicat no reconeix. Jordi Arnaiz, represen·tant de CCOO a Delphi, va dir de l’expedi·ent que “no està justificat, és innecessari i completament desproporcionat”.

anTecedenTs d’ero. La companyia ja va executar durant el segon trimestre del 2009 un primer expedient de regulació d’ocupa·ció, en aquell cas temporal, que va afectar 800 dels 1.100 treballadors de què disposa la planta vallesana, on fabrica bombes d’in·jecció per a motors dièsel. La durada del primer expedient va ser de 23 dies i es jus·

tificava per afrontar una caiguda de les ven·des per la crisi que pateix el sector.

en documents interns dels sindicats, pre·vis a la presentació pública de l’eRO, s’anunciaven mobilitzacions: “Aquesta plantilla no es quedarà aturada davant la brutal agressió que s’està cometent per part de la direcció i respondrà amb con·tundència”. en l’assemblea sindical cele·brada per valorar la participació en possi·bles accions, el 83% dels treballadors van votar a favor de mobilitzacions contra l’eRO. /// XAVIER oRRI

instal·lacions de delphi a sant cugat /// CEDIDA

deLphi /// SaNT CugaT

Leitat assessorarà les empreses de sant Quirze

l’Ajuntament de Sant Quirze i el cen·tre tecnològic Leitat han arribat a

un acord per millorar els processos de concertació social i econòmica a través de la cooperació publicoprivada. Leitat oferirà a l’empresariat de Sant Quirze un servei d’assessorament en projectes vin·culats a la innovació. el centre es com·promet també a fer cursos formatius o informatius per al públic empresarial de la ciutat.

el conveni signat per l’alcaldessa, Mont·serrat Mundi, i el director executiu de Lei·tat, Albert Matarrodona, preveu que les àrees per impulsar seran projectes en l’àmbit d’empresa, via pública, territori i medi ambient. /// X.o.

LeiTaT/// SaNT quIrZE

L’empresa de congelats prielà absorbeix la competidora freigel

e l grup Prielà, dedicat a la producció de plats congelats, ha adquirit el 100% del

capital d’un dels seus principals competi·dors, Freigel. De l’absorció en naixerà un nou grup, líder en el sector, que porta per nom Audens Solutions, que vol dir ‘valent‘ en llatí. La família Sala, propietària de Prie·là, ha finançat l’operació amb recursos pro·pis i el suport del BBVA, el Santander, La Caixa, Banc Sabadell i Caixa Catalunya. No s’ha fet públic el preu de la venda.

La nova companyia resultant estarà partici·pada en un 75,1% per la família Sala, funda·dora de Prielà; un 12,8% per Margema 99, la societat patrimonial de la família Sánchez Lafuente, i un 12,1% per Josep Maria Solé esquirol. el director general de la nova com·panyia serà Ramon Talamàs, que es dedica·rà inicialment a la integració operativa de Prielà i Freigel. Talamàs acumula àmplia ex·

periència en el sector. Abans d’incorporar·se a Audens Solutions va ocupar càrrecs de direcció a La Sirena i Atrian Bakers, em·presa de Castellgalí dedicada a la pastisse·ria congelada.

projeccions econòmiQUes. Prielà va facturar 35,5 milions d’euros l’any 2009,

un 4,4% més que en l’exercici anterior; mentre que Freigel va acostar·se fins als 37 milions. Amb tot, la nova companyia es·pera uns resultats per a aquest primer any del voltant de 77 milions. Amb la incorpo·ració de Freigel el grup augmenta un 48% la capacitat de producció, que conservarà la seu central a Parets. /// X.o.

ramon Talamàs ocuparà la direcció general de la companyia resultant, audens Solutions, que liderarà el sector amb una facturació prevista de 77 milions d’euros

prieLà /// ParETS DEL VaLLÈS

L’antiga fàbrica de parets seguirà sent l’eix central de producció /// CEDIDA

Visita institucional

L’eurodiputat per Ciu, ramon Tremosa (a la dreta), expert en logística, va visitar les empreses rubinenques DSV i Eurofragance. Durant la visita, Tremosa va reivindicar la importància del sector logístic com a pilar de l’economia catalana i una opció més

que vàlida per al reclamat canvi de model productiu. Les empreses triades per a la visita a rubí caminen en aquest sentit, ja que DSV té a la ciutat la planta de referència per al sud d’Europa, mentre que Eurofragance és la primera exportadora de la comarca. // CEDIDA

tremosa visita dsv i eurofragance a rubí


Grifols obrirà dues noves filials a suècia i colòmbia

el grup Grifols, dedicat a la fabrica·ció d’hemoderivats (productes deri·

vats sanguinis), planteja per a aquest any 2010 l’obertura de dues noves filials a Su·ècia i a Colòmbia, a més d’una nova ofici·na de representació a la Xina, concreta·ment a Xangai. La companyia amb seu a Sant Cugat ja treballava fins ara aquests mercats, però ho feia sense estructura pròpia en el país de destí. Amb aquestes noves apostes, el grup que presideix Víc·tor Grifols comptarà amb presència di·recta a 23 països. L’estratègia d’obertura cap als mercats exteriors explica en bona mesura la marxa de la companyia.

el balanç del primer trimestre ha re·gistrat 237,7 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 0,9% respec·te al mateix període de l’any anterior. La dada respon en bona mesura als re·sultats aconseguits als estats Units, on els ingressos de la companyia han cres·cut un 8,8% en els primers tres mesos d’aquest any.

adQUisiciÓ de TaLecris. La companyia farmacèutica també ha anunciat durant

el mes de juny l’acord per adquirir el hol-ding nord·americà Talecris Biotherapeu·tics. L’operació suposarà una inversió de 3.400 milions de dòlars (2.800 milions d’euros) i s’efectuarà a través d’una ofer·ta mixta d’efectiu i accions de Grifols. Aquestes accions, tanmateix, exclouen el dret a vot en la nova emissió.

Amb aquesta darrera adquisició, l’empre·sa de Parets va anunciar que es troba en disposició de convertir·se en el grup lí·der mundial en el sector dels productes derivats sanguinis. /// XAVIER oRRI

instal·lacions de Grifols a parets /// CEDIDA

GrifoLs /// ParETS DEL VaLLÈS

Gimage s’endú l’exclusiva del ‘software’ snapcomms

la sabadellenca Gimage, dedicada al de·senvolupament de solucions de comu·

nicació digital, ha arribat a un acord de col·laboració en exclusiva amb la neozelande·sa Snapcomms per implantar a espanya el software de la companyia, líder mundial en el seu sector.

el software, que porta el nom de l’empre·sa neozelandesa, és el primer que ofereix solucions globals de comunicació interna per a grans empreses i institucions. Les vir·tuts del producte, explica el soci fundador de Gimage Francesc Font, són que permet

la integració de l’empleat amb el seu lloc de treball. “es tracta d’un producte que millo·ra considerablement la comunicació inter·na de les empreses”.

creixemenT de GimaGe. Amb aquest acord estratègic, la jove empresa sabade·llenca, que enguany celebra el cinquè ani·versari, consolida la seva posició dins el mercat espanyol després d’haver reunit en la seva cartera les firmes més importants del sector. Per a aquest any preveu una fac·turació de 4 milions d’euros, dels quals en dedicarà un 15% a R+D. /// REDACCIó

dani cuatrecasas i francesc font, socis fundadors de l’empresa Gimage /// CEDIDA

GimaGe /// SabaDELL

fluidra pagarà dividends per valor de quatre milions d’euros a l’octubre

l’empresa multinacional dedica·da al desenvolupament d’aplicaci·

ons per a l’ús sostenible de l’aigua, Flui·dra, ha tancat els comptes del 2009 apro·vant el pagament de dividends per valor de 4 milions d’euros. el pagament, que s’efectuarà a l’octubre del 2010, mostra la solidesa de la companyia en l’actual con·text de crisi.

L’estratègia per repetir aquests bons re·sultats el 2010 passa per consolidar la presència de la companyia en els mer·cats emergents, amb especial atenció a la Xina, el Brasil i l’Àfrica, on pretén desen·volupar unitats de negoci de tractament d’aigües, reg i conducció de fluids.

el conseller delegat, eloi Planes, va pre·sumir d’estratègia davant els accionis·tes: “els fonaments del negoci, junta·ment amb la nostra estratègia, han fet possible superar amb èxit l’exercici 2009”, va resumir Planes. Per al 2010 va prometre posar l’accent en la millora de l’eficiència. /// REDACCIó

fLUidra /// SabaDELL

La caixa entra al capital d’apesoft per valor d’un milió d’euros

l’empresa de software cerdanyolen·ca ApeSoft ha trobat en Caixa Capi·

tal Risc, gestora de capital risc de La Cai·xa, un nou soci financer, que aportarà un milió d’euros. Amb aquesta nova injecció, ApeSoft suma un compromís d’inversió de 3,75 milions, després que el grup inde·pendent Debaeque Venture Capital com·prometés 2,75 milions ara fa un any.

Amb els recursos la companyia té per ob·jectiu reforçar la seva presència als es·tats Units, on acaba de nomenar un nou director general, John Kyle, per desen·volupar el seu proveïdor de software Bu·siness Intelligence (eines d’anàlisi de la informació) basat en excel i destinat a optimitzar els processos de presa de de·cisions.

Amb la nova font de finançament, ApeSoft preveu augmentar els seus ingressos fins al 2012 i arribar als 10 milions d’euros grà·cies a les vendes a l’estranger. Per a aquest exercici 2010, la companyia estima una facturació de 4,5 milions. /// REDACCIó

apesofT /// CErDaNYoLa


6 DE JuLIoLPatronals davant la crisi, al gruP claris

El 6 de juliol, Joan rosell, president de foment de Treball, serà l’encarregat de fer la ponència del sopar-col·loqui del grup Claris que organitza amics de la uab. La conferència versarà so-bre La patronal davant la crisi i tindrà lloc a l’hotel Claris, a les 21.00 h. Els in-teressats poden inscriure-s’hi per cor-reu electrònic ([email protected]) o tru-cant al 93 581 14 90. El preu del sopar és de 45 euros. LLoC: hotel Claris hora: 21 hMéS INfo: www.amicsuab.cat

paneLL info

5 DE JuLIoL creativitat i innovació: el Mètode coco L’associació d’Empreses del Parc Tecnològic del Vallès programa per al 5 de juliol una jornada dedicada al mètode CoCo. Es tracta d’un procés destinat a la consecució d’idees innovadores i rendibles. Neix d’un problema, una cosa que es desitja millorar o una solució que cal trobar. Disgregar el repte per batre, la ineficiència per eliminar o l’oportunitat per aprofitar en les seves parts més elementals. Cada part d’un problema és susceptible de ser millorada: cada part pot ser la protagonista d’una idea rendible. Jordi Mas i Joan ramon rius, socis directors de CoCo Consulting, conduiran la jornada, d’inscripció gratuïta i places limitades. orgaNITZa: CoCo Consulting LLoC: Parc Tecnològic del Vallès hora: d’11 a 13 h MéS INfo: www.ptv.es

8 DE JuLIoLProtecció i recuPeració de la inforMació davant desastres

Disposar sempre de la informació, ac-cedir ràpidament a la que cal, prote-gir-la perquè no es perdi o se’n faci un ús indegut, recuperar-la quan suc-ceeixi algun desastre en el menor temps possible són temes clau. Les companyies Vilar riba i Semantic Systems organitzen aquest semina-ri amb l’objectiu de donar a conèixer quines són les millors pràctiques i so-lucions per adoptar una bona estratè-gia de seguretat.LLoC: Parc Tecnològic del Vallès hora: d’11.30 a 13.30 h MéS INfo: www.ptv.es

8 DE JuLIoLreduir els costos oPeratius i Millorar els Processos en teMPs de crisi En aquests moments actuals que ens toca viure és necessari, més que mai, ser molt eficients en els processos de les nostres operacions. Si ho aconse-guim, obtindrem una reducció de cos-tos operatius que redundarà en els nostres comptes de resultats. Per tant, gestionar bé les operacions, en ter-mes de logística, producció i qualitat, serà fonamental per ser més compe-titius. Josep antoni aguilar, soci direc-tor general de Crealor Consulting, serà l’encarregat d’explicar com millorar els processos i reduir costos logístics i de producció. L’assistència és gratuïta, amb inscripció prèvia. orgaNITZa: Cambra de SabadellLLoC: av. francesc Macià, 35, Sabadellhora: de 12 a 14 h MéS INfo: www.cambrasabadell.org

14 DE JuLIoLoPortunitats d’estalvi fiscal Per a l’eXercici 2010-2011 La funció d’aquest seminari és crear un full de ruta de l’aplicació de les mesures d’estalvi fiscal derivades dels pressupostos generals de l’Estat 2010, així com afermar la doctrina de la Direcció general de Tributs en matèria de llibertat d’amortització, oferint a l’empresari eines de control impositiu en períodes econòmics difícils com l’actual. Està adreçat a gerents, administradors, personal d’administració de pimes amb responsabilitat sobre la gestió fiscal de l’empresa, així com a assessors-gestors fiscals d’empreses. orgaNITZa: Cambra de Terrassa LLoC: blasco de garay, 29-49, Terrassahora: de 9.30 a 13.30 h MéS INfo: www.cambraterrassa.es

La seu mundial del negoci d’impres·sores de gran format de HP a Sant

Cugat augmentarà un 15% els seus re·cursos per a recerca i desenvolupament d’aquí a finals del 2010. Amb aquest crei·xement, la companyia, que enguany ce·lebra el seu 25è aniversari a la ciutat va·llesana, arribarà als 50 milions d’euros pressupostats amb aquesta finalitat. en declaracions a efe, el director general de HP Barcelona, Santiago Morera, va co·mentar que “retallar la despesa en R+D en moments de crisi és un error, ja que suposa reduir el teu futur”. La previsió, va assegurar Morera, és continuar creixent en aquest sentit. La planta de Sant Cugat ocupa actualment al voltant de 3.000 tre·balladors, cosa que suposa un increment del 20% respecte a l’any anterior.

aero enGineerinG /// SaNT CugaT

aero engineering desenvoluparà un motor d’avió a la Xina

hp /// SaNT CugaT

hP incrementa un 15% la inversió en r+d el 2010

L’empresa santcugatenca d’enginye·ria aeronàutica Aero engineering ha

establert contactes amb la companyia xine·sa Avic Commercial Aircraft engine (AVIC) per desenvolupar un nou model de motor per a avions anticendra que ha dissenyat l’empresa catalana. Per ara, s’estudia la vi·abilitat d’aquesta col·laboració. el motor, que porta per nom Freenox, té com a virtut principal la reducció del consum de com·bustible respecte als motors convencio·nals. D’altra banda, també té com a propie·tat que permet volar a un avió encara que hi hagi cendra o sorra a l’aire. També permet una reducció ostensible de la contaminació acústica. Un grup d’enginyers s’ha despla·çat a la Xina en el marc de la delegació cata·lana encapçalada pel conseller d’Innovació, Universitats i empresa, Josep Huguet.

charo andersen, escoLLida peL noU conseLL recTor d’acc1Ó

Charo Andersen, membre de la comis-

sió executiva de Pimec Vallès Sud i ad-ministradora de l’empresa Andersen SA de Rubí, ha estat escollida membre del nou consell rector d’ACC1Ó.

ricard Gordo, noU direcTor de Vendes de checKpoinT Ricard Gordo serà el nou director de vendes

del canal indirecte de Checkpoint Systems, l’empresa terrassenca dedicada a les solucions per a la gestió de la pèrdua desconeguda. Gordo és diplomat en direcció de màrqueting per EADA.

nUria BenaiGes, noVa direcTora Tècnica de Kern pharma

Nuria Benaiges, llicenciada en

farmàcia i treballadora de Kern Pharma des del 1999, ha estat designada nova directora tècnica de la companyia farmacèutica. Fins ara treballava en responsabilitat en garantia de qualitat.

Les cares de La ‘B30’

anna BirULés, noVa conseLLera de La mUTUa peLayo

L’antiga presidenta del Parc Tecnològic

del Vallès i exministra de Ciència i Tec-nologia, Anna Birulés, ha estat designa-da consellera del consell d’administra-ció de l’asseguradora Pelayo.

john KyLe, noU direcTor GeneraL d’apesofT inc

L’empresa cerda-nyolenca ApeSoft ha

designat John Kyle nou director gene-ral de la seu de la companyia als Estats Units, ApeSoft Inc, per desenvolupar el seu proveïdor de software Business Intelligence basat en Excel.

jaUme GUrT, noU direcTor GeneraL d’infojoBs

Jaume Gurt Daví substitueix el fins ara

director general d’Infojobs, Juan An-tonio Esteban, en el càrrec de la com-panyia originària de Cerdanyola. Gurt ocupava la direcció comercial d’Info-jobs des de l’any 2002.

30 Gas a fons B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

L’empresa acTUaLiTZa eL seU perfiL a Les xarxes sociaLs

Les xarxes socials a l’empresa

1 /// en lÍniaFacebook, xarxa social per excel·lència, ha permès a les marques acostar-se al seu target de manera eficaç i eficient. /// LLuíS LLEBoT

EL MóN VIrTuaL S’ha CoNVErTIT EN L’ESPaI quoTIDIà DEL CoNSuMIDor, I LES EMPrESES No PoDEN DoNar L’ESquENa a L’aParaDor DE LES xarxES SoCIaLS. SEr-hI o No SEr-hI Ja No éS EL DEbaT. La qüESTIó éS quIN CaMí TraçarTEXT: Xavier orri

31Gas a fonsB30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

fes·te un facebook. Twitte-ja amb els clients. Obre un compte a Linkedin per tro·bar un xerpa empresarial. Subscriu·te a Google Alerts per saber què es diu de la

teva empresa a la xarxa. Registra’t al Delici·ous i comparteix preferències. Col·loca el teu blog corporatiu a Technorati... Aquesta és la punta de l’iceberg de la xarxa. Arribar fins aquí marejat és habitual per a l’empre·sari mitjà, però s’hi ha d’arribar. La xarxa està reinventant les formes de vendre’s i comunicar·se amb el consumidor, i les em·preses no poden quedar·se enrere respec·te a un usuari que demana una comunica·ció fluida, immediata, honesta i social amb els proveïdors de productes i serveis.

Però, per a què una empresa de pneumà·tics de Cerdanyola podria necessitar un perfil a Facebook? “Sigui quin sigui el teu producte, has de ser a la xarxa perquè és l’espai on hi ha el teu consumidor, actu·alment és el seu entorn natural”. Qui par·la és esteve Graells, consultor en tecnolo·gies de lainformació i comunicació (TIC) de la Cambra de Terrassa. Les xifres no el contradiuen: 14 milions de persones ma·jors de 14 anys accedeixen cada dia a in·ternet a l’estat espanyol, i gairebé 25 mili·ons l’utilitzen de manera recurrent. Pel que fa a les xarxes socials, l’estat és el setè país al món que més les utilitza: quatre de cada cinc usuaris d’internet són en alguna plata·forma. Facebook, rei de la selva social a in·ternet, suma 8 milions d’usuaris. Tuenti, la versió espanyola, gairebé 7. I pel que fa a Twitter, espanya és el tercer país en trà·fic del món. en efecte, l’usuari és a les xar·xes socials. “I és aquí on les empreses han d’anar a trobar el client”, explica Graells. Les xarxes socials han fet realitat el som·ni dels departaments de màrqueting: seg·mentar (fàcilment) els clients. I qualsevol empresa, ja sigui una gelateria de Terrassa o una empresa tecnològica a Sillicon Valley, ha d’afrontar aquesta nova realitat com un regal per ampliar xifres de negoci.

aPuntar a diana

“Posem com a cas les sabates Camper. Com s’ho feien fins ara per anar a buscar els cli·ents?”, pregunta Graells. La televisió, la premsa i la ràdio eren els mitjans habitu·als. La televisió la veu el target potencial de Camper, però també molta més gent que mai comprarà sabates de colors llampants a 120 euros. Amb les xarxes socials, a qui hem revelat amb tot detall el nostre per·fil sociodemogràfic en el full de sol·licitud, podem centrar la comunicació de l’empre·sa en aquells usuaris que ens interessen. “Ara, si sóc Camper, puc cercar a Facebook una pàgina d’exalumnes d’esade, amb ca·pacitat per pagar les meves sabates, i cen·trar·hi el meu missatge. Aquesta”, celebra Graells, “és una de les gràcies importants de les xarxes socials”.

Un cas filosòficament oposat però igual·ment vàlid l’il·lustra l’estudi Cactus Dis·

seny de Sabadell, prototip de l’actuació de la pime mitjana del sector serveis. Quan, com en el seu cas, apuntar a diana no és possible, es tracta d’intentar pescar a for·ça de molta navegació. “el nostre objectiu a la xarxa és generar confiança”, explica Ari·adna Albareda, sòcia fundadora. el camí és fer networking: “Hem utilitzat els fòrums de Google i n’hem tret un parell o tres de feines grosses”. La manera com arriben és, en el seu cas, donant molt a la xarxa. “Rega·les coneixement. Per exemple, penjant un pdf sobre com fer presentacions digitals. També nodrim el nostre blog de continguts útils i, al final, quan els usuaris necessiten un dissenyador, t’acaben trucant perquè els generes confiança”.

escoltar el soroll de la XarXa

“Les empreses que no sàpiguen escoltar què els diuen les xarxes fracassaran”. Ho firma Graells i és una opinió compartida entre els entesos en la matèria: les xarxes socials són una font d’informació gratuï·ta i inesgotable que les empreses no poden obviar. “La gent et diu el que estàs fent ma·lament, i això no té preu”, resumeix Gra·ells. estudis de mercat sense cap cost, a vo·luntat del consumidor. Però qui no els faci cas, ara que poden expressar·se, no se’n sortirà.

Banc Sabadell és una de les entitats que ha pres nota d’aquest avís a navegants. Des de fa sis mesos, han desplegat esfor·ços a Facebook i Twitter amb resultats no·

L’usuari DiGiTaL rECLaMa una CoMuniCaCió fLuiDa, iMMEDiaTa, honEsTa i soCiaL aMb LEs EMPrEsEsLEs xarxEs soCiaLs han fET rEaLiTaT EL soMni DELs DEParTaMEnTs DE MàrquETinG: sEGMEnTar (fàCiLMEnT) ELs CLiEnTsLa WEb ofErEix a LEs EMPrEsEs EsTuDis DE MErCaT sEnsE CosT. qui no ELs faCi Cas, qui no aPrEnGui a EsCoLTar La xarxa, no sE’n sorTirà

2 /// les XarXes socials a la banca Pol Navarro, director de canals de Banc Sabadell

3 /// cactus en lÍniaMarta Riudavets, Dani Peñalver i Ariadna Albareda, socis de Cactus Disseny

4 /// consultor ticEsteve Graells, consultor en tecnologies de la informació i comunicació de la Cambra de Terrassa/// CEDIDES

tables. “Això ens serveix per a dues co·ses: d’una banda, copsar la reputació que té Banc Sabadell entre l’usuari”, explica Pol Navarro, director de canals de la com·panyia. “La xarxa ens permet capturar no·ves oportunitats comercials i millorar els serveis monitoritzant les queixes dels cli·ents”, afegeix. el camí ha estat parar l’ore·lla a la finestra virtual. “Hem enquestat els usuaris sobre quins serveis que no te·nim necessiten per a l’aplicació pel mò·bil”. I, a partir dels resultats, han actuat en conseqüència oferint allò que els fal·tava. D’aquest procés d’escolta ha nascut un nou servei molt exitós que reclamaven els clients a la xarxa. es tracta de targetes de crèdit customitzades. “el servei es diu Instantcard. Fas una foto, la penges a la web i et personalitzes la targeta. I la reps a casa amb la foto dels fills, la moto o el que sigui. La gent exhibeix les targetes, i això també és un impacte”, explica Navarro. Graells considera que aquesta interacció equival a l’èxit comunicatiu: “Quan l’usu·ari participa amb tu, has triomfat. L’ob·jectiu és evangelitzar l’usuari, que ell par·li bé de tu”.

coMunicació corPorativa

Les xarxes socials també han modificat sig·nificativament l’esperit de la comunica·ció corporativa. Així ho han entès a Choco·lat Factory, que vehicula el diàleg amb els clients a través d’un blog en què parlen de qualsevol cosa, excepte de Chocolat Fac·tory. “Un blog no és l’espai per parlar de tu,

2 ///

4 ///3 ///

32 Gas a fons B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

és una eina per crear comunitat, no un es·pai d’explotació corporativa en ús”, explica Maite Felices, responsable de comunicació de l’empresa santcugatenca. La seva rela·ció amb les xarxes s’assembla força al que recomanaria qualsevol consultor web. “In·ternet t’ajuda a reconnectar·te amb la co·munitat. Pel perfil d’usuari, a la xarxa ens interessa descorporativitzar·nos”. Amb aquesta actitud, es treballa la relació de confiança amb el consumidor i ajuda a son·dejar l’opinió del client respecte a la marca i als seus productes.

A més del to, un segon canvi és el format. Com reconeix Navarro, de Banc Sabadell, “la nota de premsa ha perdut sentit da·vant el vídeo”. S’imposen noves fórmules ara que YouTube s’ha convertit en el se·gon cercador més emprat a la xarxa, no·més darrere de Google. “La gent demana contingut multimèdia, i això ens permet una comunicació més rica i propera”, afe·geix. Graells dóna suport a la tesi: “La di·ferència entre Facebook i YouTube és que una té contingut textual i l’altre en vídeo, però respon al mateix paradigma: ens re·lacionem, pugem contingut, interactu·em”. YouTube, assegura Graells, serà la xarxa social predominant els pròxims anys. La seva recomanació per a les em·preses?: “Compra’t una càmera de 120 euros i prepara vídeos explicant al client com crees el producte, com l’has produ·ït, fes·lo partícip del procés i parla·li en el seu llenguatge”.

5 /// recursos digitals. Chocolat Factory és una de les empreses que millor ha entès l’entorn digital. El seu blog parla de qualsevol cosa, menys de Chocolat Factory. La vocació no és publicitar-se, sinó crear comunitat. /// CEDIDES

Les xarxes socials a l’empresa

5 ///

estratègia PiMe: PosicionaMent

Moltes petites i mitjanes empreses comen·cen tot just a sentir a parlar de xarxes soci·als i d’un concepte que molts no saben defi·nir: posicionament web. es tracta de treba·llar la teva imatge a la xarxa amb l’objectiu de pujar esglaons en els cercadors web. Tor·nant a l’empresa de pneumàtics de Cerda·nyola, l’objectiu és que quan l’usuari busqui “pneumàtics Vallès” a Google, la pàgina de l’empresa cerdanyolenca se situï al capda·munt. La recepta per aconseguir·ho exigeix paciència (fora que es faci en format publi·citari) i una actitud diferent al màrqueting clàssic. “Per posicionar·te necessites flux a la teva web i per aconseguir·lo, no pots in·tentar vendre a qualsevol preu. el camí per·què vinguin a tu és oferir contingut de quali·tat: dónes bona imatge, que hi entens, i s’es·tableix una relació de confiança”, explica Graells. “Ja ho diu el nom, és una xarxa soci·al, no comercial, i com a usuari em relacio·naré amb marques quan no em considerin estúpid i em donin alguna cosa a canvi”.

Chocolat Factory i Cactus Disseny ho han entès així. Felices, de l’empresa xocolatera, treballa amb el posicionament com a objectiu i l’oferta de contingut útil com a mitjà. “Com més moviment tinguis en xarxes socials i en blogs, més amunt seràs a Google. I aquest moviment no s’aconse·gueix amb promocions, sinó generant comunitat”, explica Felices recitant una lliçó ben apresa.

usuaris d’internet a l’estat esPanYol: 25 MILIoNS

el 80% d’usuaris d’inter-net a esPanYa utilitza XarXes socials

noMbre d’usuaris de facebook: 8 MILIoNS

noMbre d’usuaris de tuenti: 7 MILIoNS

esPanYa és el tercer PaÍs del Món aMb Més usuaris de twitter

l’Ús d’internet ha cres-cut un 17,7% de Maig de 2008 al MateiX Mes de 2009

Les xifres de Les xarxes sociaLs

GLossarieLemenTaL

Xarxa social per excel·lència. ofereix perfils per a empreses. Recomanat per cercar el teu perfil de client.

faceBooK

Xarxa de caràcter professional, dedicada a la interrelació laboral més que amb el públic. Idònia per al networking.

LinKedin

Xarxa de microblogging recomanada a les empreses per la capacitat de comunicació i atenció immediata al públic.

TWiTTer

Eina per saber què es diu de la teva empresa a la xarxa. Google Alerts t’avisa cada cop que la teva marca s’esmenta.

GooGLe aLerTs

Aquesta eina proporciona informació sobre el trànsit de la teva web i l’eficàcia del pla de màrqueting digital.

GooGLe anaLyTics

L’EsPai DiGiTaL i La CrEixEnT hEGEMonia DELs forMaTs MuLTiMÈDia EsTan rEDEfininT EL sEnTiT DE La CoMuniCaCió CorPoraTiVarEsuLTa CLau DoMinar EL LLEnGuaTGE DE L’usuari i ParLar-hi D’iGuaL a iGuaL L’obJECTiu no És VEnDrE. EL CaMÍ És CrEar CoMuniTaT aL VoLTanT DE L’EMPrEsa, PEr PETiTa quE siGui. DEsPrÉs Ja VinDran ELs ConsuMiDors

33Gas a fonsB30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

Ni eines miraculoses ni trucs de màgia. El secret, recepta Cortés, és l’actitud i atendre el que demana el consumidor TEXT: Xavier orri /// FOTO: lluÍs llebot

marc cortés /// Expert en màrqueting digital i soci director de roca Salvatella

demanant un grup a Facebook. La pregun·ta és: vols vendre, escoltar, posicionar·te? S’estudia l’ecosistema del sector a la xarxa i es valora l’estratègia per veure on seran més eficients els teus recursos.

Quins canals digitals són de primer ordre per a una pime? els canals prioritaris són aquells on són els teus clients. Fes una cerca a Google i busca com es mouen a la xarxa. Cada es·pai té una funció: Facebook és social, Twit·ter és impulsiu, Linkedin és professional. Si sóc un restaurant de Terrassa i trobo un grup a Linkedin on hi ha 500 empresaris de Terrassa, aquest serà l’espai que haurem d’ocupar. Definir les eines és l’últim pas.

Quines regles han de regir l’activitat d’una marca a internet?Tant per a HP com per a un petit comerç, s’han de tenir en compte les quatre efes: flux, ser capaç de portar gent al teu entorn web; funcionalitat, és a dir, donar tot el ser·vei que necessitin; feedback, possibilitar que em donin opinió, la idea d’escoltar, i fi-delització del client.

hi ha una recepta màgica per a l’empre-sa que busca forat a les xarxes socials? en el màrqueting clàssic les empreses s’han acostumat a parlar, i ara han d’aprendre a callar. Les xarxes socials són una gran opor·tunitat per conèixer què vol el consumidor. A partir d’aquí, la recepta és definir els ob·jectius, definir els espais i les eines útils, i avaluar si tenim ressò en blogs i webs. Si no es parla de mi, serà que no interesso.

com ha canviat la relació de les em-preses amb el consumidor?Les marques sempre han comunicat unidireccionalment. Actualment, els consumidors rebem entre 2.000 i 3.000 impactes al dia, i en retenim 4 o 5. Les marques, per fer efectiu el seu missatge, ara han de venir a trobar·te a tu, al consumidor interessat. Això vol dir personalitzar el missatge i llançar·lo a l’entorn on es troba l’usuari.

notorietat de marca aconseguida s’estima en una inversió de 10 milions de dòlars en publicitat. Només cal parar atenció.

per incrementar mercat, vendes..., quin és el camí digital?Necessitarem posicionament a la xarxa. es tracta d’aconseguir que quan l’usuari es·crigui “pneumàtics Vallès” a Google sur·ti a la primera pàgina. I això es pot fer de dues maneres, o bé amb una web treballa·da i generant flux, de manera que pugi sol, o bé pagant, posant publicitat als cerca·dors. És una publicitat molt útil perquè no·més es paga per cada clic, cada cop que un client et visita.

posem una pime del Vallès. com pot ser eficient a la xarxa per aconseguir resultats?La xarxa ofereix capacitat capil·lar per tre·ballar amb l’usuari. Això vol dir que permet acostar·se a qui ens interessa i no al con·junt. Un veterinari pot trobar el grup seg·mentat, centrant la seva comunicació en els que tenen animals. La marca s’acosta a un espai social on hi ha el seu públic. Un res·taurant de Sant Cugat buscarà gent que viu o treballa a Sant Cugat, no a tot Catalunya.

Què demana una empresa a un consultor web? Què busca?els clients senten que alguna cosa es mou a la xarxa, però no gaire més. Tenen ansie·tat per no quedar·se enrere, i molts entren

tor. És rellevant el que la marca diu, però cada cop més el que en diuen els usuaris.

escoltar la xarxa? Posem el cas d’un restaurant. Si vol saber què es diu d’ell a la xarxa es pot subscriure a Google Alerts i cada cop que se n’esmenti el nom, rebrà una notificació. Mentos és un cas paradigmàtic en aquest sentit, d’aprofitar el so de la xarxa: va sortir un vídeo en què algú feia un guèiser (font d’aigua) barrejant una coca·cola amb els seus caramels. Mentos va entendre que hi havia una onada i la va aprofitar organitzant un concurs de guèisers: la gent havia de gravar un vídeo, es votava, i es feia una final mundial a Las Vegas. La

Marc Cortés demana si·lenci. La realitat web de l’empresa permet l’an·hel històric dels depar·taments de màrqueting: saber què vol el consu·

midor. A la xarxa, és qüestió de parar l’ore·lla i no fer soroll innecessari.

Una empresa de pneumàtics del Vallès necessita ser a la xarxa?L’espai digital és l’espai del consumidor. Per tant, el plantejament és “com he de ser·hi, a internet?”. N’hi ha prou amb ser·hi des d’un punt de vista passiu, escoltant el que es diu de nosaltres o el nostre sec·

és rellevant el que la marca diu, però cada cop més guanya importància el que l’usuari diu de nosaltresEls canals prioritaris són aquells on són els teus clients. fes una cerca a google i busca com es mouen a la xarxa

L’empresa estava acostumada a parlar i ara ha d’aprendre a escoltar la xarxa

34 roTonda B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

segurament el pitjor de la crisi econòmi·ca que ara estem patint no siguin els seus efectes a curt i mitjà termini, sinó la coin·cidència en el temps d’eleccions autonò·miques, municipals i, finalment, generals. els analistes econòmics en són conscients i per això es pot llegir cada dia que la pros·peritat duradora només s’assoleix a llarg

termini. No és aquest, ni molt menys, el criteri polític, que per les seves característiques intrínseques exigeix resultats a molt curt termini. Concretament, el termini que queda per a les pro·peres eleccions. Aquesta forma d’actuar fa trontollar els mer·cats i crea dubtes als inversors nacionals i forans. en aquest sentit, són interessants les consideracions de Finn e. Kydland, premi Nobel d’economia l’any 2004 i recentment no·menat membre de la Reial Acadèmia d’economia, quan afirma que molts governs canvien les seves polítiques econòmiques i socials en funció de les enquestes i eleccions. Això fa impossible la predicció fiable que tant necessiten els inversors. Com podem saber quines seran les actuacions pel que fa a la política econò·mica d’un govern? Com podem fer previsions si no se sap la di·recció que prendrà el país? Kydland considera que el millor que li pot passar a un govern en dificultats és mantenir el rumb, inten·tar ser predictible i transparent a llarg termini. Aquesta va ser la raó, precisament, per la qual Kydland, juntament amb Prescott, van rebre el Nobel l’any 2004. La seva tesi, que no hauríem d’obli·dar, és que l’actuació erràtica dels governs introdueix una impre·dictibilitat en els sistemes econòmics que els fa ineficients i aug·menta el risc d’allunyament de possibles inversions. en les darreres setmanes hem assistit a una lluita tensa entre les especulacions externes sobre l’economia espanyola amb una clara voluntat de desestabilització. el fet que l’economia espa·nyola s’identifiqui amb la grega o que des d’Alemanya s’insinuï una necessària intervenció europea, o que el Fons Monetari In·ternacional parli de la gravetat de l’economia espanyola no són precisament bons incentius. L’escenari europeu i internacional resulta en aquests moments amenaçador. els moviments espe·culatius també són desestabilitzadors. Per totes aquestes raons, en l’àmbit de política econòmica inte·rior molts analistes coincideixen en el fet que el govern del país necessita expressar amb més claredat el seu rumb, oferir major i millor comunicació sobre els seus projectes, i el que seria òptim fora que les forces polítiques d’un color i d’altres fossin veritable·ment conscients i responsables davant les mesures que adopti el govern per fer front a moments tan difícils com els actuals. L’eco·nomia no ha de ser el camp de batalla política, com sembla que s’han pensat alguns. els temps no permeten gaires bromes.

carmen s. LarraBUrU DIrECTora EDITorIaL DE La ‘b30’

El tramvia fo-mentarà la in-termodalitat amb la creació d’una xarxa fer-roviària integra-da que farà de columna verte-bral del trans-port públic de la comarca

el projecte de l’ATM que preveu la incorpora·ció del tramvia del Va·llès (PDI 2009·2018), discorre pels munici·pis de Montcada, Ripo·llet, Cerdanyola i es per·llonga fins al campus de

la Universitat Autònoma de Barcelona i tam·bé donarà servei al Parc Tecnològic del Vallès. es tracta, segons ha anunciat la Generalitat, d’una primera fase que finalitzarà pels volts del 2020. Hi ha un segona fase en estudi que inclou el perllongament fins a Terrassa tra·vessant els municipis de Badia, Barberà i Sa·badell. el projecte, però, deixa coixa la pota de la B·30, Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí.

El projecte del TramVallès es va iniciar fa més de 15 anys amb el propòsit clar d’afavorir la connexió dels parcs empresarials de Rubí i Sant Cugat amb el Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola) per ser ampliat posteriorment a altres municipis de la comarca. L’objectiu era doble, per una banda donar resposta a les necessitats de mobilitat dels treballadors en una zona de creixent activitat empresari-al i, per una altra, afavorir la implantació d’in-fraestructures sostenibles a la nostra comar-ca. Aquest projecte va comptar amb el con-sens dels ajuntaments de Sant Cugat, Rubí, Sabadell, Terrassa, Badia del Vallès, Palau-so-lità i Plegamans i Santa Perpètua de mogoda, entre d’altres. Posteriorment, el TramVallès també ha rebut el suport d’associacions veï-nals, ecologistes, sindicals i empresarials de la comarca.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat reconeix la impor-tància de l’eix de la B-30 per al conjunt de la comarca, i afirma que està previst que muni-cipis com Rubí i Sant Cugat s’incorporin dins l’estudi informatiu de la segona fase del pro-jecte. Si la primera fase està previst que fi-nalitzi entre el 2018 i el 2020, per a la segona fase es fa difícil preveure en quins terminis podrà executar-se, en tot cas segur que par-lem de 20 o 30 anys. L’estudi informatiu in-clourà una anàlisi de la mobilitat que es gene-

ra en els municipis de Rubí i Sant Cugat i un possible traçat del tramvia.

Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola formen el nu-cli central de l’eix de la B-30, que concentra una població de 250.000 persones i un parc de 20.000 empreses i 90.000 treballadors, en què el 31,5% de les empreses pertanyen a sectors estratègics, tecnològics alts i mit-jans-alts i intensius en coneixement amb un creixement anual mitjà del 4,1% de creació de noves empreses i un augment anual mitjà del 5,2% d’establiment d’empreses, en ambdós casos, el doble de Catalunya. La forta activi-tat empresarial i acadèmica d’aquesta zona genera una alta mobilitat, tenint en compte que unes 45.000 persones d’arreu de Catalu-nya es desplacen a l’eix de la B-30 i cada dia 45.000 persones residents a l’eix de la B-30 es desplacen a la resta de Catalunya.

El Pla Director d’Infraestructures per al Vallès Occidental té aspectes que són molt positius per al conjunt de la nostra comarca. La línia orbital ferroviària i el perllongament dels FGC de Sabadell a Castellar o d’aquesta mateixa lí-nia al seu pas per Sant Cugat. El PDI, però, no facilita la connexió entre municipis com Ter-rassa, Sabadell, Cerdanyola, Rubí, Sant Cugat i l’Autònoma. La comarca necessita un trans-port públic ràpid i de qualitat que comuniqui les seves ciutats. Estem parlant, a més, d’una infraestructura amb uns costos de construc-ció sis vegades inferiors als del metro i que consumeix un 30% menys d’energia que un bus elèctric. Estic convençut que el tramvia és el mitjà idoni per fer trajectes curts. Per-metrà la comunicació entre barris i municipis propers. Fomentarà la intermodalitat amb la creació d’una xarxa ferroviària integrada que farà de columna vertebral del transport pú-blic de la comarca.

El TramVallès de la primera fase és curt, no arrisca, no supera ni una tercera part dels be-neficis que un projecte d’aquestes caracterís-tiques ha de tenir per al Vallès Occidental i oblida municipis que, per densitat urbana, mobilitat i nuclis empresarials, són cabdals per al nostre desenvolupament.

jordi parera i marTineLL PrESIDENT DE CECoT-rubí

caL inTeGrar L’eix de La B-30 en eL projecTe deL TramVaLLès

L’economia no ha de ser eL camp de BaTaLLa de La poLíTica

35roTondaB30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

momenT de fer BaLança La camBra de Terrassa

Vist el gir radical de l’economia des del 2006 fins al moment actual, galí reafirma l’encert d’haver assentat una relació ferma amb la demarcació

recomanaTsavui tanquem una eta·pa de quatre anys en què l’aproxima·ció de la Cambra a la seva demarcació territorial ha fona·mentat un dels ei·xos principals d’ac·

tuació. Vist el gir radical de l’economia des del 2006 fins al moment actual, penso que ha estat encertat l’esforç d’assentar una re·lació ferma amb la demarcació, com ha estat obrir la delegació a Sant Cugat i el desenvo·lupament de projectes amb ajuntaments. No vull fer balanç del que han estat aquests qua·tre anys més enllà de deixar constància que gran part dels objectius que ens vam pro·posar els hem pogut assolir. Les xifres par·len per si soles: més de 3.500 empreses as·sistides en internacionalització, formació i assessorament, més de 4.000 assistents al conjunt de sessions informatives i el suport a 440 noves empreses.

L’evolució de l’actualitat ens porta tanmateix a mirar endavant per diagnosticar com seran els escenaris del nostre entorn. Tot depen·drà que s’actuï aplicant les mesures econò·miques i estructurals necessàries. Parafrase·java l’any passat, en una intervenció, Winston Churchill dient: “S’acaba l’època de deixar·ho tot per a més endavant, perquè és ara que en·trem en l’època de les conseqüències”. No ca·len més comentaris. La situació global és con·fusa. Alguns economistes parlen actualment de tres crisis en una: la dels mercats i el sis·tema financer; la que viu l’economia real, i la crisi de les institucions reguladores per la in·capacitat de influir en temps real.

els bons analistes diuen que la transició a l’economia del coneixement comporta can·vis conceptuals a l’hora de plantejar estratè·gies empresarials, més sustentades en mer·cats globals, en la innovació i la diferenciació. Com va manifestar el senyor San José en una entrevista recent, “el camí més senzill cap a l’èxit és el coneixement”. L’administració ha de tenir present que els empresaris sabem el que cal fer per adaptar els negocis, i que es·

marià GaLí President de la Cambra de Terrassa

cosas que aprendemos despuésxaVIEr MarCET

les veus del PamanoJauME Cabré

tem acostumats a acceptar reptes i assumir riscos. el canvi conceptual d’estratègia tam·bé ha d’implicar l’administració.

La Cambra també viu aquesta inflexió. Per al proper mandat, la nostra proposta es de·senvolupa en tres grans àmbits d’actuació: primer, intensificar les polítiques econòmi·ques, les de tipus internacional i les de país, per reconfigurar un teixit industrial i empre·sarial sòlid i de futur. Hem de potenciar i re·pensar nous models per a la internacionalit·zació i promoure la formació i el talent com una de les condicions clau de transformació permanent. També fomentarem l’emprene·doria com a eix de regeneració i treballarem per afavorir l’accés al finançament. Promou·rem un model ideal d’empresa com a tendèn·cia necessària de futur.

el segon àmbit d’actuació serà desenvolupar un estat d’opinió econòmica per ajudar els empresaris i la societat a visualitzar la situa·ció conjuntural i així disposar d’elements de decisió. Volem impulsar una fiscalitat que in·centivi la inversió empresarial, seguirem in·sistint en els plans de millora de les infraes·tructures i treballarem per afavorir la simpli·ficació administrativa.

el tercer àmbit no és altre que el desenvo·lupament i l’evolució de la pròpia institució, d’acord amb les prioritats de les empreses i la necessària adaptació a les noves realitats. Aquestes són les principals prioritats que ne·cessita la Cambra per donar un suport efec·tiu a les empreses de la demarcació, que són en definitiva les que motiven el pla d’actua·ció que els proposem.

Aquest és el nostre compromís. Acabo amb unes paraules de Victor Hugo: “el futur té molts noms. Pels febles, és allò inassolible. Pels temorosos, el desconegut. Pels valents, l’oportunitat. Siguem doncs valents una ve·gada més i, d’acord amb l’esperit de la cam·panya estoloarreglamosentretodos, promogu·da pel Consell Superior de Cambres de l’estat, comencem a treballar conjuntament i inten·sament per assolir el nou futur.

L’aDMINISTraCIó ha DE TENIr PrESENT quE ELS EMPrESarIS SabEM EL quE CaL fEr PEr aDaPTar ELS NEgoCIS, I quE ESTEM aCoSTuMaTS a aCCEPTar rEPTES I aSSuMIr rISCoS

36 Gps /// uNIVErSITaTS B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

esade i la Upc, seus educatives europees en àmbit energètic

u na delegació de l’european Institute of Innovation and Technology (eIT) va

presentar a Barcelona a principis de juny les principals àrees de treball del màxim organisme en matèria de R+D+I en l’àm·bit continental. Concretament seran tres les comunitats de coneixement i innovació (KIC, Knowlegde Innovation Communities) les que centraran els esforços d’aquest ens durant els quatre anys vinents.

Aquestes branques d’actuació en què es divideix l’EIT seran les tecnologies del co-neixement, el canvi climàtic i l’energia i les seves noves formes. Aquesta última àrea, anomenada InnoEnergy, es treballarà en sis països europeus i Barcelona és una de les subseus que Europa ha triat per desenvo-lupar el projecte.

En aquest context, Esade-Creàpolis i la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC) entraran en joc en convertint-se en dos dels centres educatius de l’EIT en matèria d’energies renovables. La funció del viver d’empreses de Sant Cugat Creàpolis serà la de convertir-se en una incubadora de les empreses i start-ups que sorgeixin a partir de la recerca d’aquest institut. Empreses com Iberdrola, Gas Natural-Fenosa i Galp Energía són alguns dels altres noms des-tacats relacionats amb aquesta seu ibèri-ca del projecte.

edUcaciÓ, empresa i r+d. La vinculació entre aquestes tres realitats és el que es pretén dinamitzar en els tres àmbits d’ac-tuació que defineixen cadascuna de les KIC. En el vessant formatiu, Esade crearà un màster en innovació i emprenedoria que s’impartirà a Sant Cugat a partir del curs es-colar 2011-2012 i que aplegarà estudiants de tot Europa que vulguin formar-se en aques-ta matèria amb un títol que porti el segell de l’EIT. Al campus de Sant Cugat també es faran els cursos From science to business, enfocats a fer que científics de carrera ad-quireixin nocions en emprenedoria per ca-nalitzar els seus coneixements en forma de negoci. La UPC coordinarà des del cen-tre d’operacions de Barcelona (Co-Location Center Iberia), les diferents activitats de re-cerca en energies renovables. La UPC i Esa-de crearan, així, una infraestructura de su-port a tots els socis espanyols.

oBjecTiUs empresariaLs. Cadascuna de les KIC funcionarà com una empresa i tin-drà uns objectius per complir en forma de resultats. En concret, la comunitat d’inno-vació i coneixement d’energies renovables en què participaren Esade i la UPC s’ha fi-xat els objectius de formar 15.000 empre-nedors, crear 50 empreses noves, registrar 60 patents i treure al mercat 90 productes nous durant els primers quatre anys de fun-cionament. /// joAN RAMoN ARMADÀS

L’European lnstitute of Innovation and Technology tria els dos centres per desenvolupar projectes formatius en matèria de noves fonts d’energia

esade i creàpolis seran centres clau en el futur de r+d europeu /// ARTuR RIBERA

250miLions d’eUrosés el pressupost de què disposa l’EIT per desenvolupar projectes en les tres comunitats d’innovació i conei-xement durant els dos anys vinents.

UniVersiTaTs /// VaLLÈS

més info

L’eUropean inTiTUTe of innoVaTion and TechnoLoGy

aquest organisme és l’homòleg europeu del Massachusetts Institute

of Technology (MIT) dels Estats units, considerat com el referent mundial en matèria d’innovació.

La seu de l’EIT, que es va fundar l’any passat com a referent europeu en

r+D+I, es va instal·lar a budapest. Sant Cugat va ser una de les ciutats candidates a acollir la seu d’aquest organisme.

La ciutat de barcelona ha estat escollida com un dels colocation

centers en el marc de la comunitat d’innovació i coneixement d’InnoEner-gy. Serà la seu ibèrica pel que fa a la investigació i formació en matèria d’energia, sobretot centrada en el vessant de renovables. Esade i la uPC són centres educatius adscrits a la iniciativa.

15.000emprenedorsés el nombre de persones que s’han marcat com a objectiu que rebin forma-ció encaminada a desenvolupar inicia-tives empresarials partint d’una base ci-entífica durant els 4 anys vinents.

50noVes empresesés la xifra que l’EIT vol assolir pel que fa a la generació d’activitat econò-mica. També tenen l’objectiu de de-senvolupar 90 productes nous i 60 patents.

carlos LosadaDirector general d’Esade

“quE SaNT CugaT foS CaNDIDaTa a aCoLLIr La SEu DE L’EIT Va CoL·LoCar La CIuTaT EN uNa PoSICIó D’aVaNTaTgE PEr aSSoLIr aquEST Nou rEPTE”

37B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 Gps /// uNIVErSITaTS

Banc sabadell finançarà part de la investigació econòmica d’esade

banc Sabadell ha subscrit un acord amb la Fundació esade pel qual l’en·

titat vallesana realitzarà una aportació econòmica anual durant els quatre anys vinents per promoure projectes d’in·vestigació en l’àmbit de l’economia i les finances. en concret, Banc Sabadell es converteix en el principal patrocinador del programa GReF (Grup de Recerca en economia i Finances) en el marc del seu programa de suport a la investigació.

Amb aquesta aportació, Banc Sabadell fi·nançarà també part dels costos de l’in·forme econòmic que elabora anualment el departament d’economia de l’escola de negocis. Una altra part d’aquest fons, no quantificat, es dedicarà a nodrir el fons de contractació de nou professorat.

el GReF defineix els seus objectius en la creació i difusió d’investigació econòmi·ca d’alta qualitat, amb la finalitat d’aug·mentar la visibilitat i rellevància de la ins·titució davant la comunitat acadèmica i empresarial. /// REDACCIó

esade /// SaNT CugaT

primera trobada de l’associació internacional de recerca mèdica

l’hotel Campus de Bellaterra ha aco·llit aquest mes de juny la primera

trobada de l’Associació Internacional de Recerca Mèdica, que compta amb nou universitats associades: la UAB i vuit universitats mèdiques de Corea del Sur. La institució va ser creada ara fa un any amb la voluntat de promoure projectes de col·laboració en la recerca d’alta tec·nologia mèdica dins dels àmbits neuro·lògic, biològic i regeneratiu.

Amb aquesta primera trobada s’inicia el projecte de treball conjunt que procura l’associació. L’oficina de la UAB a Seül i el parc tecnològic Daegu·Gyeongbuk Free economic Zone Authority en coordina·ran l’activitat derivada. Durant la troba·da, que els visitants van aprofitar per visitar el sincrotró Alba, diverses autori·tats acadèmiques i científiques van presentar les institucions que formen l’IMRA i es van posar sobre la taula de debat aspectes com el sistema sanitari espanyol, les malalties vasculars o la na·nobiotecnologia. /// REDACCIó

UaB /// bELLaTErra

La Upc participa en el disseny del cotxe elèctric

el grup d’Accionaments electrònics i Aplicacions Industrials (MCIA) de la

UPC ha presentat un nou projecte dedicat a la investigació sobre vehicles verds. Dirigit pel professor d’enginyeria electrònica Luis Romeral, l’objectiu és desenvolupar la tec·nologia necessària per a la fabricació i co·mercialització del primer cotxe ecològic a espanya. L’equip de la UPC serà responsa·ble de l’arquitectura del vehicle, que inclou l’estudi de sistemes d’emmagatzematge de l’energia, de tracció elèctrica i la tecnologia

del punt de recàrrega. Sota el nom de VeR·De, pressupostat en 34 milions d’euros i promogut pel CeNIT, la divisió de la UPC participarà en el projecte des del campus de Terrassa gestionant un pressupost d’1,25 milions. La participació privada arriba de la mà del centre tècnic de Seat com a partner principal, que és qui lidera el projecte a es·cala global. Té el suport de 20 grans empre·ses i 16 organismes públics de recerca, en·tre els quals hi ha el Centre Tecnològic de Manresa (CTM). /// REDACCIócusidó (cTm) i ortega i romeral (mcia) /// CEDIDA

Upc /// TErraSSa

38 àrea de descans B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

àrea de descans

un lloc fosc a la muntanya allunyat de la il·luminació de la ciutat. Nens estirats a terra contemplant el cel. el professor identifica un estel i els alumnes el bus·

quen entre l’Univers. Per alguns, aques·ta experiència escolar és quelcom més que un bon record d’infantesa. És el naixe·ment d’una afició, l’afició per l’astronomia, que ja no s’abandona mai més, ni quan es porta corbata. Tot al contrari, els miste·ris de l’Univers alimenten la curiositat de molts empresaris. Per què? es pot establir un vincle entre l’astronomia i l’economia? Quina relació existeix entre els mercats i les constel·lacions?

1///

1 /// Àngel MassallééS DIRECTIu D’EDu-CA BoRRÀS I DEDICA EL SEu TEMPS D’oCI AL CEL

La majoria d’aficionats a l’astronomia van començar mirant el cel a ull nu. Des·prés arriba alguna lectura de llibres cien·tífics, una conferència i, finalment, s’aca·ba formant part d’un club d’aficionats. Just després hi ha la inversió obligada: un telescopi. “Aquest és un patró d’aprenen·tatge que també es produeix en l’empre·sa”, assegura Joaquim Ribalta.

empresari immobiliari, Ribalta dedica el seu temps lliure a perseguir els eclip·sis de sol. És un bon motiu per viatjar, tal com reconeix. L’afició per l’astrono·mia és genètica, heretada del pare, i la connexió amb el món dels negocis és evident: el procés d’adquirir nous co·

neixements de forma constant. “De pe·tit, et mires la Lluna; després observes els planetes i les galàxies. en l’empresa passa el mateix: cal començar pel més proper i anar ampliant coneixement”. Segons Ribalta, la curiositat per apren·dre és el secret del progrés en la ciència i en el camp econòmic.

Mig científic, mig empresari, Sergio Ló·pez és el director general d’Antares, empresa dedicada al desenvolupament d’aplicacions multimèdia. L’afició per l’astronomia la va cuinar a la facultat de física. “Ser metòdic i ser analític són característiques bàsiques i comunes per a un empresari i un científic”. Ló·

ES PoT ESTabLIr uN VINCLE ENTrE L’aSTroNoMIa I L’ECoNoMIa? quINES LLIçoNS ES PoDEN TrEurE D’aquESTa afICIó?

oci /// astronomia

Cinc aficionats a l’astronomia expliquen el vincle de la seva afició amb el món dels negocis i la seva influència

Empresaris en òrbitaTEXT: lluÍs caPdevila /// FoToS: lluÍs llebot

39àrea de descansB30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

5///

7///

3///

4///

6///

2///

pez considera que el rigor i la discipli·na han de ser presents tant a l’empresa com a la ciència. De la seva passió n’ha fet una àrea de negoci, ja que elabora continguts divulgatius d’astronomia. Un exemple és el projecte Astrotienda, la primera botiga online de productes relacionats amb l’astronomia on s’hi poden trobar llibres, planisferis, teles·copis i d’altres instruments.

Per Àngel Massallé, l’astronomia va ser la seva gran pantalla. “Sense televisió, ni internet, durant la meva joventut de·dicava el temps d’oci a mirar planetes i constel·lacions”. Directiu de l’empre·sa educa Borrás i president de l’Agru·pació Astronòmica de Sabadell, entitat que enguany arriba al mig segle de vida, Massallé també ha extret lliçons de l’ob·servació dels estels: “Aprens a relativit·zar les coses”. “els conflictes professio·nals són un granet de sorra enmig de tot l’Univers i l’astronomia m’ajuda a com·batre l’estrès del dia a dia”. els proble·mes derivats de la feina es minimitzen. Les inversions, els pressupostos i les vendes són insignificants si es compara la mida de qualsevol empresa respecte a la magnitud del cosmos. “Per créixer, cal tenir una capacitat de visió de conjunt i veure les coses des de lluny”, afirma Salva López, soci funda·dor d’InCrescendo Consulting i profes·sor d’esade. La constància, l’esforç i la paciència són lliçons que ha après de la seva afició. “estem immersos en la cul·tura de la immediatesa i tant l’observa·ció de l’espai com els projectes empre·sarials requereixen el seu temps”.

Passat i futur

L’impacte econòmic de l’astronomia ha existit des de sempre; els antics egipcis van aprendre a preveure les crescudes del Nil a partir de l’observació de Sí·rius, l’estel més brillant que pot obser·var·se a ull nu des de la Terra. Així ho recorda Jaume Castella, gerent del CD6 de Terrassa, un centre de recerca de la UPC dedicat a l’enginyeria òptica i ori·entat a aplicacions industrials. “La vida quotidiana és plena d’elements que s’han desenvolupat gràcies al coneixe·ment de l’astronomia; un exemple és la predicció del temps gràcies a la infor·mació de satèl·lits tan famosos com el Meteosat”. Sense anar més lluny, el GPS es basa en una constel·lació de satèl·lits en òrbita.

Castella estableix una altra connexió en·tre astronomia i el món dels negocis. Un

bon exemple són iniciatives empresari·als com els viatges espacials amb fina·litats turístiques. “De ben segur que la comunitat d’aficionats a l’astronomia serà la primera a passar unes vacances a Mart en un futur no tan llunyà”, pre·diu Castella.

empresaris i aficionats a l’astronomia, que es mouen sota el cel del Vallès. en·tre ells seria fàcil establir una relació de networking, que no deixa de ser una constel·lació de persones. L’ús creixent de les xarxes socials és la prova que vi·vim en el planeta de les connexions. “en l’Univers, com en l’empresa, tot està lligat”, conclou Salva López.

Aprendre a relativitzar i assolir una capacitat de visió de conjunt són lliçons que s’extreuen de l’astronomia per aplicar·les al món empresarial. L’aplica·ció d’un procés metòdic i la curiositat per aprendre són elements inherents en una ciència com l’astronomia.

“ESTEM IMMErSoS EN La CuLTura DE La IMMEDIaTESa I TaNT L’obSErVaCIó DE L’ESPaI CoM ELS ProJECTES EMPrESarIaLS rEquErEIxEN EL SEu TEMPS”

2 /// Àngel Massallé AFIRMA quE LA PAS-SIó PER L’ASTRoNoMIA CoMENÇA DES DE NEN I APLICA AquESTA IDEA EN EL SECToR PRoFES-SIoNAL oN TREBALLA

3 /// l’agruPació astronòMica de sabadeloRGANITZA VISITES GuIADES I SESSIoNS DE DIVuLGACIó CADA DIMECRES

4 /// salva lóPez éS PRoFESSoR D’ESA-DE I CoNSuLToR DE MÀRquETING

5 /// un coP s’acaben les classes, EL PRoFESSoR S’IMPREGNA DE LA CuRIoSITAT DELS SEuS ALuMNES PER oBSERVAR EL CEL AMB EL SEu TELESCoPI AMB GPS

6 /// JoaQuiM ribalta éS EMPRESARI DEL SEC-ToR DE L’hABITATGE AMB oFICINA AL BELL MIG DE LA CIuTAT

7 /// a MenYs de cent Metres, LA SEVA TERRASSA LI SERVEIX CoM uN CENTRE D’oBSERVACIó PRIVILEGIAT EN què uN TELESCoPI No PoT FALTAR-hI MAI

aGrUpaciÓ asTronòmica de saBadeLL

Prat de la riba, s/n – Parc de Catalunya08200 SabadellTel.: 93 725 53 [email protected]

fiTxa

40 àrea de descans B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

resTaUranTs de neGocis

directori gastronòmic de la ‘B30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

casTeLLBisBaL

ca l’esteve

Restaurant amable, amb atenció al detall en el tracte i en la cuina. Disposa d’un destacable ce-ller de vins i una bona oferta de cigars.

ubicació: carretera de Martorell a Terrassa, km 4,7 reserves: 93 658 85 95 / www.restaurant-calesteve.com / [email protected]

horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat diumenges, dilluns i dimarts nit Preu carta: 35-40 € especialitat: de mercat

20 €8-40

maTadepera

el celler de MatadePera

El Celler recull la tercera generació d’una famí-lia que va obrir el restaurant l’any 1968. Promet gastronomia catalana adaptada als nous temps.

ubicació: gaudí, 2, Matadepera reserves: 93 787 08 57 / www.elcellerdematadepera.com/[email protected] horari: de 13 a 15.15 h i de 20.30 a 22.45 h. Tancat les nits de dilluns, dimarts i diumenge i dimecres tot el dia Preu carta: 45 € especialitat: catalana moderna

38 €4-12

maTa

deper

a

ZONA FUMADORS

PÀRQUING

MENÚ

25 €RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

L’ameTLLa deL VaLLès

la Masia de l’aMetlla

La Masia de l’Ametlla va ser fundada l’any 1957. Vi-cenç Zoyo, el xef, ofereix una cuina tradicional i l’especialitat és el filet de vedella a l’estil Roca.

ubicació: avinguda Torregassa, 77, ametlla del Vallès reserves: 93 843 00 02 / www.lamasiadelametlla.com / [email protected] horari: de 9 a 24 h. Tancat diumenges nit Preu carta: 50-55 € especialitat: de mercat

19,30 €20

L’a

meTLLa

deL V

aLLès

Ba

rc

eLo

na

ca

sTeLLa

r d

eL V

aLLès

ca

sTeLLB

isB

aL

casTeLLar deL VaLLès

can font

Restaurant per a grans esdeveniments en un emplaçament immillorable, Can Font presumeix de carta de temporada de cuina tradicional.

ubicació: carretera de Terrassa a Castellar del Vallès, km 22,5 reserves: 93 714 53 77 / www.boda-font.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 22.30 h. Diumenge, dilluns i dimecres, només dinar. Dijous, divendres i dissabtes, tot el dia. Tancat dimarts Preu carta: 40-50 € especialitat: catalana

25 €20

Els encants idíl·lics del restaurant mónDinars de cara al monestir mil·lenari i una suggeridora cuina a la vista en són els reclams

vistes al monestir, vistes a la cuina i vistes a plats creatius i elaborats. el

restaurant Món ofereix un context idoni per a trobades de negocis: tranquil·litat, un servei exquisit i una cuina que cuida el detall. el restaurant forma part del com·plex Món Sant Benet, un projecte cultu·ral, turístic i professional que ha servit per restaurar el mil·lenari monestir com a re·clam principal. Aquesta instal·lació dis·posa, d’altra banda, d’espais destinats a acollir convencions i congressos, així com de l’Hotel Món, cosa que l’ha convertit en l’emplaçament ideal per a la celebració de trobades laborals d’alt nivell.

Pel que fa a la cuina, el primer que sor·prèn és el seu emplaçament, al bell mig del menjador. el xef, Pep Casas, aposta des del show cooking per una cuina cata·lana amb tocs moderns. De la carta des·taquen la lasanya de ceps amb gelat de poma àcida i el bacallà amb mongetes del ganxet. Per a les postres, salten als ulls les cireres macerades amb herbes de Sant Benet i gelat de Lavanda. L’alternati·va a la carta és un menú molt recomana·ble que inclou un entrant lleuger, plat de peix, un segon de carn i postres. S’acom·panya amb un ben trobat maridatge amb vins del pla de Bages. /// XAVIER oRRI

/// 1

mÓn sanT BeneT

ubicació: camí de Sant benet, s/n, Sant fruitós de bages reserves: 93 875 94 04 / www.monstbenet.com / [email protected]

horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. obert cada dia

Preu menú degustació: 35 € tot inclòs

especialitat: cuina tradicional

1 /// ‘show cooking’. LA CuINA DEL MóN ES TRoBA AL BELL MIG DEL RESTAuRANT/// CEDIDA

2 /// PlÀnol de situació EL MóN ESTÀ SITuAT ALS AFoRES DE SANT FRuITóS DE BAGES

35 €10-30

BarceLona

Àbac

Dues estrelles Michelin al servei de 56 comen-sals, un ambient exclusiu i una de les millors cui-nes de Catalunya defineixen l’Àbac.

ubicació: avinguda del Tibidabo, 1, barcelona reserves: 93 319 66 00 / www.abacbarcelona.

com / [email protected] horari: de 13.30 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 120 € especialitat: cuina d’autor mediterrània

125 €18

BarceLona

la venta

Cuina de mercat a les altures. Situat de camí al Ti-bidabo, la cuina inclou certes delícies per no deixar escapar, especialment les garotes gratinades.

ubicació: plaça Doctor andreu, s/n, barcelona. reserves: 93 212 64 55 / www.restaurantela-

venta.com / [email protected] horari: de 13.30 a 15.30 h i de 21.00 a 23.30 h. Tancat els diumenges a la nit Preu carta: 37-44 € especialitat: cuina de mercat

40 €15-35

BarceLona

l’orange-rie

Amb una terrassa amb vistes a Barcelona, L’Orangerie de l’hotel La Florida és una benedic-ció per als ulls i el paladar.

ubicació: carretera de Vallvidrera al Tibidabo, 83-93, barcelona reserves: 93 259 30 30 / www.hotellaflorida.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20.30 a 23 h. obert cada dia Preu carta: 50-55 € especialitat: mediterrània

35 €35

41àrea de descansB30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

ViLadecaVaLLs

ristol

El Ristol és un emblema gastronòmic per a la co-marca, on és des del 1905. Destaca la seva carta única de gintònics i l’ambient agradable.

ubicació: antoni Soler hospital, 1, Viladecavalls reserves: 93 788 29 98 / www.ristol.com /

[email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. Tancat dimarts Preu carta: 40-45 €

especialitat: cuina catalana moderna

19 €8-20

ViL

ad

ecaVa

LLs

Terrassa

l’hostal del fuM

Refundat per la família Burrul l’any 1927, l’Hostal del Fum promet una gastronomia tradicional en un ambient selecte.

ubicació: ctra. de Montcada, 19, Terrassa reserves: 93 788 83 37 / www.hostaldelfum.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20 a 23 h. Tancat diumenges a la nit i dilluns Preu carta: 30-35 € especialitat: cuina tradicional

25 €6-8

Terrassa

obacrestaurant

Restaurant de qualitat situat al centre de con-vencions de La Mola. Un ambient distès i una cui-na elaborada de mercat el fan recomanable.

ubicació: camí dels Plans de Can bonvilar, s/n, Terrassa reserves: 93 736 72 67 / www.lamola.es / lamola.s&[email protected] horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h Preu carta: 30-35 € especialitat: cuina mediterrània

30 €6-22

saBadeLL

can feu

Can Feu és un dels indrets de referència a Saba-dell. Restaurant familiar, dedica la seva cuina a la marisqueria i als plats de temporada.

ubicació: Pintor borrassà, 43-47, Sabadell reserves: 93 726 27 91 / www.restaurantcanfeu.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.45 a 23 h. Tancat dissabtes nit i festius Preu carta: 40 € especialitat: de mercat/marisqueria

23 €12-30

sa

Ba

deLL

sanT cUGaT

Matsu

Cuina japonesa al centre de Sant Cugat. Obert el 2006, el restaurant Matsu aposta pel producte de qualitat i un ambient tranquil i sofisticat.

ubicació: av. de les Corts Catalanes, 8, Sant Cugat reserves: 93 587 84 64/ www.matsu.es

horari: de 13.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23.30 h. Tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 €

especialitat: cuina japonesa

15-34 €6

sa

nT c

UG

aT

sa

nTa

per

pèTU

a d

e m

oG

od

a

Ter

ra

ssa

sanT cUGaT

a la Piedra

El restaurant A la Piedra reuneix un tracte exqui-sit, un ambient exclusiu i una cuina argentina i de fusió de primer nivell i qualitat.

ubicació: Sant bonaventura, 3, i Sant antoni, 4, Sant Cugat reserves: 93 675 10 11 / www.alapiedra.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23.30 h. obert cada dia Preu carta: 35-45 € especialitat: cuina argentina i de fusió

25 €6-22

sa

nT Q

Uir

Ze

sanTa perpèTUa

el castell de santiga

Situat en un entorn natural únic a la comarca, el restaurant El Castell de Santiga ofereix un escena-ri molt particular per a àpats de gran qualitat.

ubicació: plaça Santiga, 6, Santiga reserves: 93 574 58 69 / www.castelldesantiga.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h, tot l’any. Nits per a reserva de grup Preu carta: 30-35 € especialitat: cuina catalana tradicional

18,40 €18

sanT cUGaT

verMell - hotel sant cugat

Ubicat dins l’Hotel Sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Compta amb una terrassa molt agradable per a l’estiu.

ubicació: Cèsar Martinell, 2, Sant Cugat reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Tancat nits de diumenge

Preu carta: 25-28 € especialitat: de temporada, mediterrània

16 €12-25

sanT cUGaT

vulcano

Ubicat en una tranquil·la zona de Sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

ubicació: Mozart, 20, Sant Cugat reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] horari: de 13 a 13.30 h i de 21 a 23 h. Tancat dilluns i nits de diumenge Preu carta: 35-40 € especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

sanT cUGaT

in restau-rant & lounge

Un espai excepcional per a 50 comensals. Mo-dern i cosmopolita. Els millors xefs converteixen IN en un espai confortable i innovador.

ubicació: ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 reserves: 93 675 66 11 / www.in-restaurant.es /

[email protected] horari: de dilluns a divendres, de 13 a 16 h i nits de dijous a dissabte, de 21 a 24 h. Tancat diumenges Preu carta: 35 €

especialitat: refinada cuina de mercat innovadora

19,5 €12

sanT QUirZe

lluernari

En una antiga casa del poble, el Lluernari pre-senta des del 1995 una cuina basada en produc-tes de la terra en un ambient rústic i acollidor.

ubicació: Pintor Vila Puig, 73, Sant quirze reserves: 93 721 01 63 / www.lluernari.com / [email protected] horari: de 13 a 15 h i de 20.30 a 22.30 h. Tancat diumenge i dilluns a la nit

Preu carta: 30-35 € especialitat: de temporada

34,25 €5-18

sanT QUirZe

lossuM

Cuina d’autor amb reserva prèvia. Una taula ocupa el petit restaurant dirigit pel xef Joan Sala, dedicat a paladars sibarites per a trobades especials.

ubicació: barcelona, 94, Sant quirze reserves: 93 721 12 76 / www.lossum.com / [email protected] horari: segons petició de reserves Preus menús degustació: 45/65/85 €

especialitat: cuina d’autor tradicional catalana

45 €15

42 esTaciÓ de serVei B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010

esTaciÓ de serVei

pare de psicòLeG

Citat a la terrassa del Gran hotel Central, amb vistes de vertigen a la catedral de Santa Maria del Mar, Casabella arriba puntual i disposat al tercer grau, al qual reconeix certa “utili-tat per reflexionar una es-tona”. Pausat en la respos-ta, Casabella és un conver-sador afable que somriu cada cop que parla dels seus fills, als quals reco-neix com a font d’apre-nentatge. “Amb ells en-tenc que a la feina mano perquè sóc el director. A casa demanes que desparin taula i no hi ha manera. Per això l’ambició d’un direc-tiu ha de ser que et facin cas no per la teva posició, sinó per capacitat. La bona manera de manar és pre-guntar”. Fora de la feina, reco-neix que no sap desconnectar: ni el cap ni la Blac-kberry. I l’humor labo-ral, també arriba a casa? “Per desgràcia sí. Procu-res que no es noti, però el meu fill gran sempre s’adona si estic content o emprenyat. I si veu que es-tic creuat em fa de psicò-leg”. El millor que pot tenir, assegura.

en primera persona /// francesc Casabella

francesc Casabella es desplaça cada dia de Mataró a Terrassa per dirigir el futur de la cadena de congelats La Sirena TExT: Xavier orri foTo: lluÍs llebot

“La millor manera de manar és preguntar”

què fem per sopar? L’enigma ocupa la jor·nada laboral de Fran·cesc Casabella, direc·tor general de La Si·rena des del 2008. Aquest mataroní ha·via d’heretar l’em·

presa tèxtil del seu pare fins que algú va descobrir que el made in China era el futur de la roba en un mercat global. “era un he·reu sense imperi”, ironitza Casabella. Així que de cap a esade, on va cursar empre·sarials primer i un MBA després, i a partir d’aquí va traçar una carrera professional tintada d’èxit en el sector de l’alimentació.

en titulars: Casabella és un dels pares del caldo Aneto, ha conduït els designis finan·cers de Condis, té els seus orígens professi·onals com a auditor a Pricewaterhouse i ac·tualment procura que les mongetes conge·lades de La Sirena tinguin bon gust alhora que intenta que els treballadors –“a La Sire·na en diem col·laboradors”– se sentin satis·fets per donar el millor servei. “És el nos·tre gran capital”, reflexiona, “en el que re·alment destaquem és en l’atenció al client”.

Amb vestit impecable i ulleres, Casabella és un executiu matiner com n’hi ha pocs: a un quart de set s’aixeca, esmorza amb presses i revisa la Blackberry abans de marxar a Ter·rassa, origen fundacional de La Sirena, per començar una jornada “sense agenda”. Per a qui cregui que el director no treballa, Casa·bella és el primer d’arribar, a quarts de vuit. Hi ha un motiu: la pau. “Fins a les nou no hi ha gaire gent i tinc temps per pensar. Des·prés comença el moviment”. el relat: reu·nió amb l’equip, visites a les botigues i dinars amb àpats marca La Sirena un parell de dies a la setmana en el que s’anomena “grup de tast”, per comprovar que el guacamole encar·regat al proveïdor realment té gust d’alvocat.

reTraT roBoTCom es definiria, en poques paraules? La pregunta agita qualsevol, també Casabella, fins que encadena adjectius: “exigent, ob·sessionat amb fer·ho bé, positiu, ambiciós, tossut..., i un pare de família ocupat a qui li agradaria estar més amb els seus”. Parla de la seva dona, periodista de caps de setmana, i els seus fills Xavier, de 10 anys, i Max, de 7. Aquestes traces, forjades entre els escolapis de Mataró i l’educació d’una família creient, són a l’origen d’una carrera que molts signa·rien a ulls clucs. Amb 43 anys i llicenciat, “de mili i de carrera”, ara en fa 20, va començar a caminar a Pricewaterhouse. “I pensava que hi faria carrera, fins que La Piara em va oferir la direcció financera”. No s’ho va pensar dues vegades i va fer les maletes a l’empresa de pa·tés. Casabella és de fer el pas endavant sen·se mirar enrere: “estava molt content a Pri·ce, però quan passa un tren convé agafar·lo, provar·ho”. Sense gaires voltes.

Després d’uns anys en què va flirtejar amb els inicis del caldo Aneto –“una olla gegant amb verdures i carn, tan senzill com això”–, un cercatalents el va caçar per a Condis després d’una reconversió a La Piara que el deixava “amb sou, però sense una feina amb contin·gut”. L’època als supermercats la recorda Ca·sabella com a “trepidant, amb un gran crei·xement, en un sector de rauxa, de velocitat”. La particularitat de l’escenari és que es trac·tava d’una empresa familiar en què tres ger·mans en compartien la propietat. “Les de·cisions se les llegien des d’un punt de vista més personal. I ja se sap que ¡el ojo del amo engorda al caballo!”. Fins al 2008, quan un altre caçatalents es va creuar en el seu camí per dur·lo a la direcció general de La Sirena. “estava preparat, ja tenia ganes de fer el salt”.

menjar picanT“Sóc de gustos atrevits”, reconeix Casabella respecte del seu conge·lat fetitxe de La Sirena, la línia de cuines del món. “És que hi ha sus-

his, pinxos picants, nyoquis amb pesto, de tot i de tot arreu!”, descriu

amb entusiasme, el que menys li fal·ta a aquest executiu fanàtic del Barça.

“És que és molt important estar satisfet, i no queixar·se”, reflexiona Casabella. “Ma mare, que és de mirar endavant, m’ha ense·nyat que repenjar·se no serveix de res. Si la pilota no ha entrat, mala llet”, tanca el direc·tor amb símil futbolístic. La resta de la recep·ta, assumeix Casabella, “és una combinació de coneixements tècnics, però sobretot de competències relacionals, com ets capaç de relacionar·te amb l’equip de col·laboradors”. La premissa impregna tot el discurs: col·laborar sempre és més senzill que manar.

900 89 80 89

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.

Superficíe en m², a la carta:m²

-

El Parc Empresarial ArrobaSant Cugat

-

Truqui’ns.

Viu aquí i muntaràla seva empresa

a l’altre costat de lamuntanya?


La cambra de Terrassa posa europa a disposició dels joves emprenedors del Vallès

vols marxar d’erasmus? Ara ho pots fer no com a estudiant, sinó com a em·

prenedor. La Cambra de Comerç de Terras·sa ofereix l’oportunitat d’acollir·se al pro·grama erasmus for Young entrepreneurs, coordinat per eurochambres, l’associació de cambres de comerç europees. Cinc jo·ves emprenedors tindran l’oportunitat de visitar un país europeu per enriquir els seus coneixements empresarials.

el programa es basa en una metodologia d’intercanvi d’experiències amb la fina·litat de fomentar l’esperit emprenedor. L’objectiu és facilitar als nous empresa·ris aquelles eines i aquells mètodes ne·cessaris per a la seva tasca, a través de l’experiència d’empresaris experimen·tats d’altres països de la Unió europea. en aquest marc, els dos empresaris inter·canviaran coneixements tècnics i viven·cials, fet que suposa un valor afegit per a totes dues parts.

el nou emprenedor que participi en aquest projecte a través de la Cambra treballa·rà amb un empresari amb experiència en algun país de la Unió europea durant un període d’un a dos mesos. La idea és que els emprenedors aprenguin i enten·guin el know-how de l’empresariat euro·peu amb què es relacionaran. La contra·partida per als empresaris receptors és la col·laboració i l’expertise dels emprene·dors catalans, amb els quals treballaran per establir noves estratègies i nous punts

de vista, i aportaran idees innovadores a les rutines consolidades dels empresaris veterans. A canvi, la Cambra de Terrassa rebrà també cinc emprenedors europeus que entraran en contacte amb empresaris del seu propi sector o complementari.

reQUisiTs mínims. El programa queda re-servat a emprenedors que hagin engegat la seva empresa en els darrers tres anys i l’edat no és cap inconvenient, no hi ha mí-nims ni màxims.

els països participants, i per tant possi·bles destins, són Alemanya, Àustria, Bèl·gica, Bulgària, eslovàquia, espanya, Fin·làndia, França, Gran Bretanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Luxem·burg, Malta, Polònia, Portugal, Romania i Suècia. en l’àmbit català, la Cambra és l’única institució escollida d’entre les més de 100 entitats triades per la Unió euro·pea per establir contactes entre les em·preses del seu país i la resta d’estats eu·ropeus participants.

en la primera edició, celebrada l’any pas·sat, la Comissió europea va triar un dels projectes de la Cambra de Terrassa, desen·volupat a Sant Cugat, per exposar·lo a Brussel·les. Francine Huaman, empresà·ria que va rebre un emprenedor italià, va destacar els beneficis recíprocs per als par·ticipants. “Ha estat una transferència de coneixements molt positiva, tant per a mi com per a l’emprenedor”. /// REDACCIó

El programa Erasmus permet una estada a l’estranger treballant amb un empresari amb experiència del sector

formaciÓ /// NouS horITZoNS DE NEgoCI

francine huaman (a la dreta) va rebre un emprenedor italià en la primera edició del programa // CEDIDA

DE L’1 aL 8 DE JuLIoLliQuidació de l’iMPost sobre el valor afegit La Cambra de Sabadell posa a dispo-sició dels empresaris vallesans aquest curs de 12 hores destinat a oferir els co-neixements conceptuals i pràctics ne-cessaris per poder confeccionar les de-claracions trimestrals i mensuals de l’IVa, així com el resum anual, conèi-xer la gestió del propi impost, a més de repassar el nou règim de devolucions mensuals i altres novetats de l’exerci-ci. El curs, de 16 a 20 h, l’impartirà l’ins-pector d’hisenda Enrique Seoane i la inscripció costa 204 euros. LLoC: Cambra de Comerç de Sabadellav. de francesc Macià, 35, SabadellMéS INfo: www.cambrasabadell.org

6 DE JuLIoLPrograMació neurolingüÍstica aPlicada a la gestió coMercialL’objectiu del curs és orientar els par-ticipants cap a la reflexió operativa de l’acció comercial de les seves organit-zacions davant la situació actual del mercat, amb l’exposició de casos pràc-tics que permetin desenvolupar una planificació comercial adequada uti-litzant la PNL (Programació Neurolin-güística). El curs va adreçat als mem-bres d’equips de direcció, comercials i de màrqueting d’organitzacions inte-ressats a optimitzar la seva gestió co-mercial. Es realitzarà una introducció teòrica, complementada amb casos pràctics, de cara a consolidar els co-neixements impartits, per aconseguir un model participatiu i aportar les ei-nes necessàries per poder aplicar-les en l’àmbit laboral. Ivo güell, consultor d’estratègia comercial i màrqueting, serà l’encarregat d’impartir el curs, que té un cost de 195 euros i es fa de les 9.30 a les 18.30 h. LLoC: Parc Tecnològic del VallèsMéS INfo: www.ptv.es 8 DE JuLIoLMillora de Processos i reducció de costos oPeratiusEn moments de crisis com els ac-tuals es torna cada cop més impor-tant una correcta i eficient gestió dels processos en les nostres ope-racions. El resultat serà una reduc-ció dels costos operatius que re-dundaran en els nostres comptes de resultats. El curs que proposa la Cambra de Sabadell servirà per

aprendre a gestionar correctament les operacions, en termes de lo-gística, producció i qualitat. El mo-nogràfic, de dues hores de dura-da, anirà a càrrec de Josep antoni aguilar, diplomat en direcció d’ope-racions i director general de Crea-lor Consulting. L’assistència és gra-tuïta, amb inscripció prèvia. LLoC: Cambra de Comerç de Sabadellav. de francesc Macià, 35, SabadellMéS INfo: www.cambrasabadell.org

7 I 8 DE JuLIoL vendre o aJudar a coMPrar? Marca la diferènciaLa Cecot s’adreça als professionals de vendes en comerç i a totes aquelles persones interessades a millorar les seves habilitats comercials amb un curs destinat a potenciar les habilitats comunicatives i la perspectiva de cara al client. Estructurat en cinc parts, el curs emfatitza l’anàlisi i la planificació, i defineix què cal fer abans d’entrar en contacte amb el client. També incideix en la detecció de les necessitats del possible comprador o client i busca ensenyar a analitzar quines són les objeccions més freqüents en el seu sector. La darrera part del curs se centra en l’argumentació del nostre producte i l’ús que donem a les necessitats que descobrim. Dirigirà el curs felipe rodríguez López, consultor, formador i coach de vendes. Té un cost de 280 euros per a les empreses associades i de 310 per a la resta. Començarà a les 9 del matí i acaba a les 18 h.

LLoC: Cecot, Sant Pau, 6, TerrassaMéS INfo: www.cecot.org i 93 736 05 50

16 DE JuLIoLMonogrÀfic sobre els esdeveniMents kaizen El curs busca la millora contínua aplica-da i directa a les dinàmiques de treball. L’objectiu és donar els coneixements per a la planificació i realització d’esde-veniments Kaizen. Per als qui no n’ha-gin sentit a parlar, es tracta de tècni-ques per fomentar el treball en equip, augmenten la productivitat i milloren la qualitat dels productes i serveis. La finalitat és, en definitiva, entendre el Kaizen com a filosofia de canvi per mi-llorar l’empresa. Sandrine Santiago garcia, de 6 Sigma black belt, serà la professora del curs, que comença a les 9 i acaba a les 13 h. El cost és de 150 eu-ros i s’ofereix la possibilitat d’impartir-se in company.

LLoC: Parc Tecnològic del VallèsMéS INfo: www.ptv.es

cUrsos i seminaris

45B30 DIVENDRES, 2 DE juLIoL DEL 2010 esTaciÓ de serVei

www.doyoubuzz.comweb Per crear i PenJar el teu currÍculuM a l’esPai digitalMostrar en un parell de folis un re-sum de les nostres habilitats perso-nals i professionals per aconseguir un lloc de treball acostuma a reque-rir més talent artístic del que podí-em imaginar, per això s’agraeixen noves aplicacions com doyoubuzz.com. El servei, gratuït en la majo-ria d’aplicacions, permet generar un currículum creatiu i enllaçat a les te-ves xarxes socials, que és on els di-rectors de recursos humans acaba-ran cercant per confirmar les sospi-tes sobre el candidat. a més d’oferir un disseny modern i actualitzat, doyoubuzz.com permet també dei-xar el currículum en un espai web, de manera que l’enviament de currí-culums es limiti a enviar un enllaç.

www.bsherpas.comcoMunitat d’eMPrenedorsbSherpas és la comunitat on es troben emprenedors, inversors i col·laboradors per engegar nous negocis. funciona com una xarxa social per fer de les bones idees una possibilitat real de negoci.

http://es.editarea.com/fes-te la teva web, rÀPidaMent i de forMa gratuïta Ja no hi ha excusa per a la pime: Editarea és una aplicació senzilla i intuïtiva per crear la teva web d’empresa sense costos i de manera ràpida.

WeBs

dan roamTU MUNDO EN UNA SERVILLETA

un best-seller als Estats units sobre com resoldre problemes i vendre idees mitjançant dibuixos. ha estat un dels llibres més ben valorats com a llibres d’empresa per Amazon, London Times i Business Week, entre altres. L’autor demostra en aquest exercici com sovint és més productiu expressar-nos i treballar amb un bolígraf i un tovalló de paper en lloc d’un complicat PowerPoint. La lliçó per a la creativitat: un retorn als orígens intel·lectuals /// gESTIóN 2000

benjamin graham INVERTIR SEGúN BENJAMIN GRAHAMun dels primers escrits del pare de la inversió, aquest llibre és una extraordinària aproximació a l’estil i mètode d’anàlisi més exitós a l’hora de determinar el valor real d’una empresa. /// DEuSTo

alejandro ebratLAS SUCESIONES Y DONACIONES EN CATALUÑASaps que el testament més comú és també el pitjor? Per resoldre dub-tes d’aquest tipus serveix aquesta guia sobre la nova reforma de l’impost de successions i donacions a Catalunya. /// DEuSTo

LLiBresCapio Hospital

General de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos


1. Jocs sensuals aquestes vacances, vols donar un toc diferent a la teva vida en parella? Philips propo-sa solucions enginyoses, com els nous aparells per a massatges sensuals pen-sats per descobrir noves sensacions de manera divertida i amb bona compa-nyia. Seductors, discrets, sexis i diver-tits, es presenten amb formes i colors molt suggeridors, que representen una extensió de la pròpia mà.

2. Calçat atrevit originals, còmodes i marcant tendència. així són aquest model de sabates, que for-men part de la col·lecció primavera-es-tiu 2009 de la firma Mustang. un calçat de cordons que combina un estil fresc i funcional amb un toc d’atreviment, gràcies a la punta i el taló descoberts. Tenen un preu de 59,90 euros.

3. begudes fresques amb l’ar-ribada de l’estiu, Ziclotech ens porta Le Sock, una funda perquè les ampolles es mantinguin fresques i per poder gaudir de la beguda com si acabés de sortir de la nevera. Le Sock s’adapta a la forma de l’ampolla, ocupa poc espai i és molt fàcil de transportar. Ideal per anar a la platja o d’excursió.

4. bellesa oriental Nou tracta-ment per a ulls de la línia belle de Jour, mirada divina, de la coneguda mar-ca Kenzo Ki. L’innovador tractament a base de lotus blanca, una flor única de l’orient, estimula la regeneració cel-lular, preveu l’aparició de bosses i ulle-res i produeix un efecte de llum radiant en la mirada.

5. accessori indispensa-ble un accessori realment necessa-ri per a l’iPad és una funda. El nou dis-positiu d’apple és molt delicat i es ratlla fàcilment, per això la marca ha creat la funda oficial amb un interior suau de microfibra i tapes reforçades. Es pot utilitzar com a suport gràcies a la seva flexibilitat i resistència per veure vídeos o escriure al teclat.

6. El CD dels melòmans Per als qui encara creuen que els CD i MP3 no substituiran els antics vinils, poden optar per aquests CD gravables amb un disseny de vinil. Són un paquet de 4 CD amb una capacitat de 700 Mb i amb un aspecte d’un disc vinil de 7 polzades. Cada CD té la seva pròpia funda i els podem trobar de color vermell, blau,

daurat o plata.

1

3

5

2

4

6

un xecno sap res de lleis

en cas d’accident de cotxe, a AXA

tenim un equip de més de 300

advocats que t’assessoraran i et

donaran suport per defensar tots

els seus interessos �ns a exhaurir

totes les vies possibles

legalpsicològicmèdiceconòmic

suport legal

Revista B30 nº28, Juliol 2010

Documents

Transcript of Revista B30 nº28, Juliol 2010