Revista B30 nº39, Juliol 2011

sóc rendible i necessito diners! /// 34

b30n. 39 // 1.07.2011 // 2 €La revista econòmica del Vallès

Manuel campo Vidal, president de l’Institut de Comunicació Empresarial /// 6

PATROCINA

COPATROCINA

COL·LABOREN

PROMOU

sOM

Agenda juliol 2011 ESDEVENIMENTS D’INTERÈS EMPRESARIAL

www.santcugatribuna.cat

Dilluns 4 de juliol al 26 de juliolCurs intensiu d’anglès “English for Business Meetings”Organitza: Parc Tecnològic del VallèsHora i lloc: de 16h a 19h Informació i inscripcions: http://www.barcelonaenglish.com/school/ptv/intensiveconversation10.htm Dijous 7 de juliolJornada “Expressió facial de les emocions: aprendre a identificar l’expressió facial de les sis emocions bàsiques i a aplicar-ho a la feina i els negocis”Organitza: Panta ReiPonents: Tomàs NavarroHora i lloc: 19h a Panta Rei (Rambla Can Mora 15)Inscripcions gratuïtes: [email protected] Divendres 8 de juliol1er torneig de golf The Wall’s House - Masia can Ametller adreçat al món empresarial amb l’objectiu de realitzar accions de networking durant el torneig de golf i posteriorment en un sopar per 100 empresaris on s’intercanviaran idees, propostes i projectes per a fer en comú. Aquest acte comptarà amb la presència del Conseller d’Interior de la Generalitat, el Sr Felip Puig i amb representants de l’Ajuntament.Organitza: The Wall’s HouseCol·labora: Ajuntament de Sant CugatLloc: el torneig es farà al Club de Golf Sant Cugat i el sopar a la Masia Can Ametller a les 22h.Inscripcions: a partir del 28 de juny trucant al Club de Golf Sant Cugat (936743958) Cost: 20€ socis Club de Glof Sant Cugat i 65€ no socis Dimarts 12 de juliolJornada “Presa de decisions en temps de crisis: identifiquem el paper de l’entorn, de la cognició, la pressió social i les limitacions i recursos ambientals”

Organitza: Panta ReiPonents: Tomàs NavarroHora i lloc: 19h a Panta Rei (Rambla Can Mora 15)Inscripcions gratuïtes: [email protected] Dimarts 12 de juliolJornada “Atracció i retenció del talent: claus per atraure i retenir als candidats de més potencial”

Ponents: Alejandra McKelligan, Consultora de KONZEPT-in Capital Humano Organitza: Parc Tecnològic del VallèsHora i lloc: de 12h a 14h al Parc Tecnològic del Vallès (Cerdanyola) Inscripcions gratuïtes: http://www.clipmedia.net/galera/PTV/Dilluns/2011/053011_atraccio_talent/index.htm ALTRES INFORMACIONS D’INTERÈS Convocatòria de subvencions per a la realització de plans d’igualtat a les empreses: Entitats beneficiàries: empreses, cooperatives, associacions i fundacions d’entre 30 i 250 treballadors/es. Quantia màxima: 10.000 euros, dels quals el 50% pot ser justificat amb personal propi i la resta mitjançant la contractació de serveis de consultoria externa per l’elaboració de la diagnosi. Termini: 20 dies naturals a partir de la publicació al BOE (31 de maig). Més informació:[email protected] Subvencions per realitzar un projecte d’Innovació Organitzatiu i de Gestió avançada durat el 2011: a través del Projecte AICAN es pot accedir a subvencions del 50 % dels costos d ‘implementació del projecte AICAN.Més informació: http://www.portalaican.com/Meoga/default.html

3b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 KM Zero

1.07.2011FinançaMent: canViar les norMes del jocImmerses en el procés de reestructuració i encara convalescents de la crisi financera internacional, les entitats d’estalvis mantenen les línies de crèdit sota mínims. Sense recursos, les empreses que tenen possibilitats de créixer es veuen incapacitades per invertir i, consegüentment, no es generen nous llocs de treball. Els indicadors no donen marge al dubte: l’atur es manté a l’alça i el consum continua caient. Una de les claus per trencar el cercle viciós passa per identificar canals de finançament alternatius als tradicionals. Les institucions públiques han creat instruments que proven de donar oxigen al sector productiu. Però són solucions conjunturals. El crac econòmic que ha provocat la indignació de la societat civil també hauria de sacsejar el sector econòmic i inspirar un canvi de sistema i un canvi de cultura. Donar visibilitat i prestigi a les fonts alternatives de finançament és una manera de començar a canviar les normes del joc. Desfer el minifundisme empresarial i avançar cap a fusions estratègiques per guanyar quota de mercat també és una manera d’emprendre. Els temps de crisi són inesperats i inevitables, però s’han d’aprofitar per trencar les dinàmiques establertes.

“Una bona comunicació ens aporta visibilitati credibilitat”

Manuel caMpo Vidal /// PrESIDEnt DE L’InStItUt DE ComUnICaCIó EmPrESarIaL

Vehicle elèctric, negoci i Mediluis roMeral/// DIrECtor DEL grUP mCIa DE La UPC

sóc rendible i necessito diners!

el priMer aVió solar espanyol, creat a terrassa

solidaritat pel bé del grup

entreVista

6rotonda

32

gas a Fons

34 gps

38

Àrea de descans

40estació de serVei

44“no et fa directiu el càrrec, sinó el teu equip”

ignasi cusidó /// DIrECtor gEnEraL DE LamP

b30 edita: Premsa Local Grup de Comunicació /// president: Ramon Grau /// direcció: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// directora

editorial: Carmen S. Larraburu /// cap de redacció: Víctor Solvas /// redacció: Laia Corbella, Xavier Orri, Víctor Solvas, Kaitlyn Venezia ///

projecte grÀFic: eixida.cat /// il·lustració portada: Ivanòvitx /// FotograFia: David Fernández i Esther Naval /// coordinació de producció:

Maribel Pinillos /// Maquetació: Sergi Felip /// assessoraMent lingüístic: Miriam Olives /// adMinistració: Anna Comella /// iMpressió: Gráficas

de Prensa Diaria /// preMsa local sant cugat, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · [email protected] /// redacció: b30@

pautamedia.com /// adMinistració coMercial: Susanna Carmona /// dipòsit legal: B-9826-2008 /// distribució eMpresarial: FUNDACIó

CECOT FORMACIó /// publicitat: 93 590 86 00 - [email protected] /// col·laboradors de la ‘b30’: AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL

VALLèS · AXA ASSEGURANCES · BANC SABADELL · BANKIA · BOEhRINGER INGELhEIM · CECOT · CIT · ENDESA · GRUP CATALANA OCCIDENT · LA CAIXA · PIMEC

30.000 exeMplars Mensuals

ENCARTADA AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I

A L’‘AVUI’ DEL VALLèS OCCIDENTAL

MéS DE 3.000 PUNTS DE DISTRIBUCIó A

EMPRESES I INSTITUCIONS DEL VALLèS

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:

[email protected] / 93 590 86 00

www.laCaixa.es/empreses

En els negocis,sempre estem al

seu costat

A ”la Caixa” creiem que les empreses

mereixen una atenció especialitzada.

Per això, hem creat CaixaEmpresa.

Una divisió formada per un equip

de profess ionals experts en

gestió d’empreses, que li aportarà

solucions a mida.

Posem a la seva disposició l’oferta

sém sievres i setcudorp ed

completa i innovadora del mercat,

més de 5.200 oficines, 84 centres

de banca d’empresa i oficines

operatives i de representació

situades en 12 països, a més del

servei líder a Espanya de banca per

internet: Línia Oberta.

Parlem?

radar

5b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 radar

rÀnquing d’exportació

CaDa mES La rEVISta b30 PrESEnta Un rànqUIng DE LES 10 EmPrESES DE La DEmarCaCIó DE La Cambra DE ComErç I InDúStrIa DE tErraSSa qUE han tramItat méS CErtIfICatS D’ExPortaCIó fora DE La UnIó EUroPEa a traVéS DE L’EntItat.

jUny1 euroFragance rUbí

2 b. bRaUN SURgIcaL rUbí

3 MOEhS cataLaNa rUbí

4 baSf POL. IbERIa rUbí

5 LENg D’OR CaStELLbISbaL

6 INDcRESa tErraSSa

7 chEckPOINt SyStEMS tErraSSa

8 tOP-cabLE rUbí

9 chEMIPOL tErraSSa

10 DELtaLab rUbí

Palau-solitài Plegamans

castellar

bellaterra

Sant Quirze

Sant cugat

castellbisbal

Parets

Montcada

Sabadell

cerdanyola

terrassa

Rubí

El Papiol

3

2

1

radar b30

l’indicador

és el percentatge d’empreses afiliades a amec que mani-festen haver invertir en r+D+i en el curs anterior. La inver-sió mitjana de les companyies suposa el 6% de la seva fac-turació. Entre les dades facilitades per l’associació d’empre-ses exportadores destaca que el 34% dels associats han

invertit més de 300.000 euros en aquesta àrea de negoci. L’informe destaca que la inversió no només ha estat inter-na, sinó que el 54% de les companyies han declarat haver col·laborat amb centres universitaris o tecnològics durant el 2010. /// fOtO: cEDIDa

74%

terrassa s’alia amb microsoft per crear recursos en línia pels treballadors

L’Ajuntament de Terrassa ha arribat a un acord amb la fundació privada Mi-crosoft Innovation Center, dirigida als treballadors mòbils. La regidora de Ser-veis Generals, Qualitat i Atenció Ciuda-dana del consistori, Isabel Quintana, i el director general de la institució, Albert Esplugues, han signat aquest conve-nir de col·laboració que pretén oferir re-cursos als treballadors mòbils a través de les opcions que presenta el món 2.0. Amb aquest acord, Terrassa s’incorpora a la llista de municipis presents al portal tercerlloc.cat, gestionat pel centre d’in-novació de l’empresa i que ofereix ser-veis com informació detallada sobre els punts de la ciutat en què un treballador pot fer la seva feina en cas de no ser a l’oficina o en el seu lloc de treball, aplica-cions mòbils, o articles i estudis de casos d’empresa que poden ser útils per als professionals. El concepte de tercer lloc el va introduir l’autor Ray Oldenburg per referir-se als llocs on treballem i ens so-cialitzem diferents de casa o l’oficina.

La Cambra de Sabadell demana facilitar el crèdit per generar activitat

La Cambra de Comerç de Sabadell va presentar durant el passat mes de juny el seu informe econòmic, resumit en un decàleg de demandes que la institució ha fet arribar a les autoritats nacionals i estatals. En l’acte de presentació de l’es-tudi, el president de la patronal, Anto-ni Brunet, va reclamar a les institucions crear les condicions adequades per a la reactivació de l’activitat econòmica, i va indicar que, el primer pas necessari és “la reducció de l’elevat deute públic i la recuperació del flux del crèdit” per ani-mar els emprenedors a iniciar noves ac-tivitats. Brunet va assegurar que les me-sures són necessàries per reactivar el consum i el dinamisme de l’economia es-tatal. L’informe de la patronal també re-clama la creació d’un pacte fiscal per a Catalunya que acceleri la construcció d’infraestructures clau, la culminació de la reforma fiscal, la negociació a l’alça dels salaris a través de l’índex de produc-tivitat i l’agilització dels processos als jutjats mercantils.

trobada sobre innovació en l’alimentació i l’envàs a Cerdanyola

L’hotel Campus de la UAB va ser el lloc on es va celebrar la quarta troba-da UAB30 sota el títol “Innovació en ali-mentació i packaging”, organitzada pel Parc de Recerca UAB en col·laboració amb el Parc Tecnològic del Vallès. En la jornada van participar representants d’empreses i investigadors del sector, que van reflexionar sobre l’evolució del sector i les demandes canviants dels consumidors, tant en l’alimentació com en el desenvolupament de nous materi-als i tecnologies d’envasament i proces-sos dels aliments. La trobada no va ser una successió de ponències, sinó que va permetre la interacció entre els partici-pants. Així, en paral·lel a les dels experts, els professionals tenien habilitat un es-pai on trobar-se i poder establir contac-tes de cara a iniciar una possible relació de col·laboració en el futur. A més de les institucions universitàries i científiques, l’acte va acollir el partnering d’empre-ses de primer ordre, com Llet Ato, Galli-na Blanca o Labiana.

21 3

6 entreVista b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

1 ///nar-li valor afegit, embolicar-lo i promo-cionar-lo.

on s’ha de situar la frontera entre el màrqueting i la comunicació?En el cas d’empreses petites, qui s’ocupa d’una cosa ho acaba fent tam-bé de l’altra. M’interessen poc les ba-ralles sobre què és més important. Una bona empresa necessita màrque-ting i necessita comunicació.

Més enllà de les notes de premsa, què pot oferir quant a comunicació una empresa?Les companyies poden donar molt més del que estan donant ara mateix. Un re-dactor d’un diari econòmic rep unes 120 notes de premsa diàries i ha d’esco-llir. És difícil fer-se un forat així. Penso que la iniciativa és molt important, tren-car la norma habitual. Això és el que fa que una empresa petita acabi en el tan-cament d’un telenotícies i no ho faci una gran multinacional. El sentit de l’oportu-nitat és fonamental.

què ofereix una bona comunicació a una companyia? Visibilitat i credibilitat. És el més im-portant. Sense una bona comunica-ció no hi ha res. La competència és molt alta, i al final, l’usuari o el client escull aquella empresa que li mereix més cre-dibilitat.

i quines són les claus per tenir aques-ta bona estratègia comunicativa?

municació afavoreix el lideratge, el co-merç, la venda, la connectivitat, etc. És una llàstima que li donem tan poca im-portància.

i ho saben fer?La situació és molt desigual, però en ge-neral hi ha més capacitat inventiva i co-mercial que de crear estratègies comu-nicatives. Els italians, que també són molt innovadors, venen molt millor que nosaltres, i moltes vegades productes espanyols com l’oli, perquè saben do-

què va compartir els seus coneixements i les seves reflexions sobre la matèria.

avui, pràcticament totes les grans empreses tenen un departament de comunicació. totes hi tenen alguna cosa a dir?Sens dubte. No només això, sinó que la comunicació és l’assignatura pendent del país. Això afecta els polítics, la po-blació i les empreses. Les companyies tenen molt a dir en comunicació, i tam-bé els dirigents empresarials. La co-

manuel Campo Vidal ha estat una de les cares més conegudes en la televisió en els darrers vint anys. ara, més lluny de les càmeres, és una veu autoritzada per parlar sobre comunicació TEXT: VIctOR SOLVaS /// FOTOs: ESthER NaVaL

tot el món empresarial està d’acord en la importància de la comunicació per situ-ar-se en el mercat i arribar al client potencial, però di-fícilment trobarem dos em-

presaris que es posin d’acord sobre com crear una estratègia comunicativa. Des de fa uns anys, Manuel Campo Vidal diri-geix l’Institut de Comunicació Empresa-rial, i el passat mes de juny va ser el con-vidat al tercer Forum Cerdanyola, orga-nitzat per Cerdanyola Empresarial, en

Manuel Campo Vidal va ser un dels principals protagonistes de la comunicació espanyola durant els anys 90. Llicenciat en Ciènci-es de la Informació per la UAB, va assolir el seu primer càrrec el 1983, quan va arribar a la subdi-recció del Telediari 2 de TVE. Però la seva figura està lligada a Antena 3. Entre 1992 i 1993 va presentar els informatius de la privada, va ocupar diversos càrrecs directius i va impulsar projectes com la creació del Canal Internacional. Campo Vidal va ser àrbitre en un dels moments clau de la democràcia espanyola, en presentar el primer cara a cara entre dos aspirants a la presidèn-cia, José María Aznar i Felipe González. En l’actualitat és director general de Lua Multimè-dia i director de l’Institut de Comunicació Empresarial.

el perFil

un referent de la televisió estatal

Una bona comunicació ens aporta visibilitat i credibilitat

Manuel campo Vidal /// Periodista i president de l’Institut de Comunicació Empresarial

7b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 entreVista

El primer és tenir bons professionals. Després cal pensar molt aquesta estra-tègia i ser molt prudents. En el mercat hi ha molt venedor de fum, i són una tur-bulència que pertorba la bona comuni-cació. S’ha de ser molt seriós. La menti-da no és mai rendible, ni en la vida ni en la comunicació empresarial.

quin perill comporta no estar pre-sents en l’àmbit comunicatiu? Una empresa comunica sempre, encara que estigui callada. Quan treus al mercat un producte, ja estàs comunicant. Això sí, si estàs en una situació de crisi, si el repre-sentant de l’empresa no vol atendre mit-jans, per exemple, s’exposa que qualse-vol despengi un telèfon i es converteixi en el portaveu de l’empresa per al periodista. Així, es donarà un missatge que no coinci-dirà amb el que vol l’empresa. El millor és donar un missatge controlat. S’ha de co-municar perquè, si no, ho faran per tu.

creu que les companyies de comuni-cació externa són eficients? Depèn de la seva capacitat d’acostar-se a les empreses i identificar-se amb el pro-jecte. Molta gent no pot pagar-se un de-partament intern, i aquesta pot ser una solució. Si els qui se n’ocupen són profes-sionals i s’hi identifiquen, es pot fer una bona feina.

entrem a parlar sobre xarxes socials. creu que el fenomen encara té deso-rientats els mitjans i les empreses? Aquest és un factor nou. Hi ha un gran es-

forç per part dels mitjans tradicionals per aconseguir les claus per fer una bona co-municació en aquests mitjans emergents. Penso que acabarà havent-hi una convi-vència necessària. A la història de la co-municació, quan ha sorgit un nou mitjà s’han oficiat funerals pels anteriors. Al fi-nal, sabem que el 70% dels vídeos que es veuen a les xarxes socials són extrets de les televisions, i que el New York Times, mitjà tradicional, té també un 70% de lec-tors a traves de la xarxa.

Fenòmens com twitter encara són més influents per als periodistes i els usuaris particulars que per a les mar-ques empresarials i els mitjans? Hi ha empreses que es comencen a adonar d’aquestes coses. Abans ningú tenia bloc, i ara hi ha moltes companyies que en tenen perquè els permet tenir un millor funcio-nament a la xarxa i, sobretot, escoltar. S’ha d’escoltar què és el que passa al carrer.

creu que el camí a seguir en les xar-xes socials és convertir els usuaris en fans, o seguidors, com s’està fent? Sincerament, no ho conec prou com per fer una recomanació. El que és segur és que les empreses que disposin d’algú que estigui al cas de les noves plataformes corren el risc de quedar en fora de joc. Fenòmens com Twitter, que ara ens semblen fonamentals en la nostra comunicació diària, probable-ment ho deixaran de ser en 5 o 10 anys, per-què seran superats per altres fenòmens. Això no vol dir que no hagin estat molt im-portants i que no s’hi hagi d’entrar.

en els últims anys estem veient com s’aprimen els mitjans tradicionals i creixen els departaments de comu-nicació. creu que hi ha una dictadura de les notes de premsa? No ho crec. El que sí és cert és que, de la mateixa manera que hi havia una bom-bolla immobiliària, existeix una bombolla mediàtica. Durant anys de gran rendiment econòmic, les empreses de comunica-ció s’han sobredimensionat. Ara estem en un ajust dur i que no ha acabat. El proble-ma és que avui encara hi ha 54 llocs a Es-panya on estudiar Periodisme. Els estudi-ants i les famílies inverteixen grans esfor-ços i s’encaminen a un sector que està en decadència i on difícilment trobaran feina. En aquest sentit, l’Administració hauria de ser més honesta.

quin panorama tindran els grans grups quan aquesta bombolla desa-paregui? Molts grans mitjans s’hauran de reinven-tar. No té cap sentit que a Espanya hi hagi 130 diaris, que tinguem 5 capçaleres eco-nòmiques, etc. Hi ha inflació que s’ha de reduir, però qui paga la factura és el per-sonal més feble. Des del punt de vista de la lògica empresarial, aquest volum és in-sostenible.

creu que les xarxes socials han fet una competència deslleial als mit-jans per donar veu a tots els inter-nautes? No crec que aquest sigui el problema. La clau és la paraula credibilitat. A Internet

En aquest país hi ha més capacitat inventiva i comercial que no pas estratègies comunicatives trencar la norma habitual és el que fa que una empresa petita acabi al tancament d’un telenotíciesEl millor sempre és donar un missatge controlat; s’ha de comunicar perquè, si no, ho acabaran fent per tu El periodisme professional ha de treballar per recuperar la credibilitat perduda en els últims anys

t’assabentes de moltes coses, però no tens la certesa que les coses que t’expliquen hagin passat realment així. Un particular pot dir el que vulgui sense haver de ren-dir comptes amb ningú, però un diari ha de ser molt seriós en tot el que publica. To-tes les capçaleres han de tenir pes. El peri-odisme professional ha de treballar per re-cuperar la credibilitat.

potser hi ha capçaleres que no aju-den a crear aquesta credibilitat al periodisme tradicional. Ni molt menys. Al començament de la transició érem als llocs alts de la con-sideració pública, i ara als de sota. Es-tem fent alguna cosa malament. O do-nem més credibilitat al periodisme o es-tem perduts. El capital com a periodista no és econòmic, sinó el valor de les seves paraules i de les seves informacions. Hi ha mitjans i periodistes que no estan en aquesta línia.

quin ha de ser el perfil del periodista del segle xxi per retornar el prestigi a la professió? El periodista del segle XXI ha de fer el ma-teix que feia el periodista del segle XX i del XIX. Ha de ser honest, tenir una gran sen-sibilitat amb els problemes de la ciutada-nia i no s’ha de deixar influenciar pel tipus de poder amb què està en contacte. Som molt a prop del poder polític, social i eco-nòmic, i és important mantenir la distàn-cia. No existeix l’objectivitat, però sí la ho-nestedat, necessària per exercir el nostre lideratge social.

8 radar b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

SC Empresarial aposta pel clúster farmacèutic i cosmètic

El SC Trade Center va aco-llir el passat 16 de juny, el Fò-rum Sant Cugat Empresarial, la primera jornada corpora-tiva de l’associació i la cele-bració de l’assemblea anu-

al. En aquesta ocasió, la jornada va coinci-dir amb el procés de renovació de la Junta Directiva per al mandat dels propers tres anys, en què es va ratificar Frederic Boix com a president. Durant la trobada també es va acordar la incorporació de Hewlett Packard (HP), Lubrizol, Grup TMA i Bure-au Veritas a la Junta Directiva de l’associ-ació. Actualment, Sant Cugat Empresarial ja té un total de 150 empreses associades.

L’acte va servir per repassar l’activitat de la patronal en els darrers tres anys. Les acci-ons més destacades són l’impuls del clús-ter farmacèutic i cosmètic de Catalunya, la participació activa en el consell empresari-al del CIT (Catalonia Innovation Triangle), la signatura del primer conveni de coope-ració estratègica entre Sant Cugat Empre-sarial, Cerdanyola Empresarial i Castellbis-bal Empresarial (març 2011) com a embrió de la futura aliança empresarial estratègi-ca dels municipis ubicats al territori de la B-30, la col·laboració universitària amb la UPC Campus de Terrassa i la participació activa amb FERRMED, pel suport del corre-dor mediterrani en la xarxa ferroviària es-tratègica europea. També destaca l’incre-ment de consultes de caràcter individual per part de les empreses associades. En el darrer any, Sant Cugat Empresarial ha re-but més de 700 consultes.

accIONS DE fUtUR

De cara als propers tres anys, l’associació d’empresaris es proposa les següents líni-es d’actuació: prosseguir en la posada en marxa efectiva del clúster farmacèutic i cosmètic de Catalunya, augmentar l’abast territorial i de continguts de cooperació entre les associacions empresarials del CIT, reprendre els treballs per a la implan-tació d’un model de gestió compartida de les entitats urbanístiques de conservació (EUC) de Can Sant Joan, apropar el món empresarial a les escoles –convidant-hi empresaris, organitzant visites a empre-ses o introduint el concepte de creació

tègia per Internet, sobre “Com millorar els resultats empresarials a través de les xar-xes socials”. El soci director de Roca Sal-vatella va explicar com es fa un pla d’acció en xarxes socials orientat al negoci i qui-nes són les claus per mesurar els resultats de l’activitat a Internet. Roca recepta cinc consells per a aquells directius que vulguin utilitzar les xarxes socials com a instru-ment de negoci: protegir i controlar la difu-sió de la marca, desenvolupar equips i ge-nerar networking, crear una base de dades de clients i consumidors, tenir un pla d’ac-ció i redissenyar tots els processos d’ac-tuació i, tenir clara la mètrica per mesurar resultats a la xarxa.

La jornada va acabar amb una barbacoa al recinte del SC Trade Center i la participa-ció de representants institucionals.

d’empreses–, obtenir avantatges concrets per als empresaris en l’àmbit d’infraes-tructures i serveis, com ara la reclamació de les tarifes de connexió amb Barcelona zona I, en lloc de II i, finalment, seguir do-nant suport actiu al projecte FERRMED.

PLa D’accIÓ a La XaRXa

El Fòrum Sant Cugat Empresarial 2011 va reunir un total de 80 empresaris que van participar en la conferència col·loqui a càrrec de Genís Roca, especialista en estra-

frEDErIC boIx ContInUarà PrESIDInt Sant CUgat EmPrESarIaL, qUE ja té 150 EmPrESES aSSoCIaDES

reportatge /// assemblea anual SC Empresarial

En el marc de l’assemblea anual, Sant Cugat Empresarial ratifica frederic boix com a president de la patronal i celebra la primera jornada corporativa de l’associació PER: LaIa cORbELLa

1 /// fREDERIc bOIX VA FER BALANç DE LES ACTUACIONS DE LA PATRONAL SANTCUGATENCA./// CEDIDA

2 i 3 ///ÈXIt a INtERNEt. GENíS ROCA VA FER LA PONèNCIA “COM MILLORAR ELS RESULTATS EMPRESARIALS A TRAVéS DE LES XARXES SOCIALS”./// J. R. ARMADàS


la cambra calcula l’impacte de l’rse en les empreses

associació /// Cambra DE tErraSSa

La Cambra de Terrassa participarà en el projecte europeu Responsible Med,

que promou la creació d’una aplicació in-formàtica destinada a reflectir la relació entre l’aplicació de polítiques d’RSE i l’aug-ment de la competitivitat a les empreses. El projecte es va començar a crear el mes d’abril, en una reunió a Xipre entre els so-cis participants en què es van acordar les fases d’actuació i els objectius, i tindrà una durada de dos anys. En aquest inici del pro-jecte, els socis han fet una anàlisi compa-rativa de les pràctiques, motivacions i re-sultats de l’aplicació de l’RSE en empreses dels cinc països participants, en aquest cas, Espanya, França, Grècia, Itàlia i Xipre. Abans de la creació de l’aplicació informà-tica, el projecte ha tingut dos períodes d’ac-tuació. En el primer, els socis participants van fer arribar a les empreses un qüestio-nari per reflectir les pràctiques en matèria d’RSE en la seva gestió del negoci. Després, es van posar en comú els resultats i es van extreure un seguit de conclusions. Entre les empreses consultades per la Cambra hi ha Lamp, B.Braun o Egarsat. Ara, el projec-te encara l’última fase amb la creació de l’aplicació. /// REDACCIó

cerdanyola empresarial se suma al projecte Fem Vallès

tres mesos després de la seva presen-tació, el projecte Fem Vallès continua

sumant suports. Aquest mes de juny ha estat Cerdanyola Empresarial qui s’ha ad-herit al lobby, com ja ho van fer al seu moment les associacions homònimes de Sant Cugat i Castellbisbal. Com en plata-formes anteriors, els representants de la plataforma van remarcar la necessitat que té la comarca d’unir les seves veus en matèries estratègiques com les infra-estructures i van posar en relleu el valor empresarial del territori, on es concen-tra gairebé el 30% de l’ocupació industri-al de Catalunya. Durant l’acte, que es va celebrar al recin-te Flor de Maig, l’alcaldessa de la ciutat, Carme Carmona, va remarcar el valor afe-git que pot aportar Cerdanyola al projec-te, per les seves infraestructures dispo-nibles i pel seu creixement en els darrers anys i la seva vinculació amb el món de la tecnologia i la recerca, amb el Parc de l’Al-ba i la Universitat Autònoma de Barcelo-na com a grans referents. En aquest ma-teix sentit es va pronunciar el president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisque-

lla, que també va reivindicar el paper de les patronals locals per la seva feina en la “cohesió dels empresaris i la seva força en la reivindicació de demandes”. Sisquella també es va congratular de la unió amb Fem Vallès i va reclamar unitat entre les entitats empresarials.

Com en les anteriors presentacions, el president de Via Vallès, Joan Saborido, va insistir en la importància de “tenir una veu unida” que representi el Vallès en les seves demandes a Barcelona i que creï un territori central. /// VICTOR SOLVAS

Moment de la presentació /// CEDIDA

patronals /// fEm VaLLÈS

nous emprenedors amb antics projectes engegats

Emprendre és una de les consignes bà-siques per sortir de la crisi, però no

tots els emprenedors han d’optar per la via d’engegar un projecte des de zero i sen-se cap tipus d’experiència prèvia. Aquesta és la idea del Centre de la Reempresa, im-pulsat per Cecot i protagonista en el pas-sat Saló Emprenedor BizBarcelona. La fór-mula permet als empresaris que vulguin abandonar un projecte emprenedor cedir el negoci i garantir la seva continuïtat, i als nous emprenedors, agafar un projec-te amb un recorregut sobre el qual comen-çar a treballar. Amb aquest projecte, la patronal pre-tén iniciar la creació d’una estructura de transmissió d’empreses, que en l’actualitat es troba molt fragmentada i es produeix, principalment, en l’àmbit local. El Centre de la Reempresa posa a disposició dels em-presaris que vulguin cedir el seu negoci un servei d’informació sobre com fer-ho i un mercat transparent per fer la gestió.

L’oficina es va obrir durant el curs passat, i en el seu primer any d’activitat ha atès 56 empreses en disposició de ser cedides i 81

emprenedors receptors. D’aquests candi-dats, el 36% s’ha interessat per projectes del sector serveis, el 30% pel sector indus-trial, el 18% en l’àmbit del comerç i el 16% no ha assenyalat cap sector prioritari. Per part de les empreses, el 50% de les cedents són del sector serveis, el 29% industrials, i la resta pertanyen al comerç. Segons Ce-cot, en els propers deu anys, a Catalunya unes 120.000 empreses i 258.000 treballa-dors podrien estar involucrats en proces-sos de reempresa. /// VICTOR SOLVAS

patronals /// CECot

120 mileMpreses cedents

Segons la Cecot, en els propers deu anys, unes 120.000 empreses i 258.000 treballadors podrien estar in-volucrats en processos de reempresa. El Centre de la reempresa pretén vehi-cular tot aquest mercat, fins ara dispers i desorganitzat. En el seu primer any s’ha atès 56 empreses cedents.

un lloc de trobada per als col·lectius en risc d’exclusió

patronals /// CECot

La promoció de la inserció laboral de les persones en situació vulnerable és un

dels principals reptes en l’àmbit de la res-ponsabilitat social de les empreses, i és una contribució majúscula als reptes de cohe-sió social i econòmica de la societat. Per tal de respondre a aquesta necessitat, l’àrea de Projectes Socials de la Cecot va organit-zar, en la primera quinzena del mes, un es-morzar de treball en què representants de Cirsa van presentar les seves polítiques per al compliment de la Llei d’integració soci-al del minusvàlid (LISMI). Aquesta acció forma part dels programes d’igualtat d’oportunitats en el treball, i respon a la vo-luntat de la patronal de propiciar que les empreses coneguin els organismes que els poden facilitar persones treballadores d’aquest perfil. En la trobada també va par-ticipar el Departament d’Empresa i Ocupa-ció de la Generalitat, que va facilitar infor-mació sobre els ajuts destinats a la contra-ctació de persones destinatàries de rendes mínimes d’inserció. Els participants tam-bé van poder conèixer els projectes dels centres especials de treball “Més que inici-atives” i el programa “Junts ho podem fer”, de la Fundació Mapfre. /// REDACCIó

unió per finançar projectes de joves emprenedors

Nou acord per fomentar l’emprenedo-ria entre els més joves. En aquest cas

han estat l’Empresa Nacional d’Innovació (Enisa) i Pimec les parts que han signat un acord de col·laboració per obrir una nova línia de finançament a nous projec-tes de 20 milions d’euros en aquest curs 2011. Podran acollir-se al pla aquelles per-sones de fins a 35 anys que hagin creat una petita o mitjana empresa en els 24 mesos anteriors a la petició de l’ajuda. El suport econòmic va dirigit a projectes de tots els sectors, excepte l’immobilia-ri i el financer, i es demana com a requi-sit la presentació d’un pla de negoci via-ble en els aspectes tècnic, econòmic i fi-nancer.

El valor màxim a què aspiren els deman-dants és de 50.000 euros, amb un tipus d’interès fix d’euríbor a un any del 2% i un interès variable que està supeditat a la rendibilitat financera de l’empresa. L’ajut té un període d’amortització de quatre anys i no requereix aval. El president de la patronal, Josep González, ha destacat la importància d’aquests ajuts públics diri-gits a un col·lectiu especialment afectat

per les taxes d’atur i que “proporciona re-cursos sense interferir en la gestió de les empreses”. Pimec serà el canal pel qual els emprene-dors podran formalitzar la seva sol-licitud de l’ajuda, amb la participació dels tècnics responsables que la patronal po-sarà en disposició dels sol·licitants. Un cop tramesa la petició, serà Enisa qui tin-drà la decisió final sobre la concessió o no del préstec i les seves condicions en un termini màxim de 15 dies des de la sol-licitud de l’ajuda. /// V.S.

el pla està dirigit a menors de 35 anys /// CEDIDA

patronals /// PImEC


pimec reclama reformular el projecte de negociació col·lectiva

Pimec ha mostrat el seu desacord amb l’avantprojecte de llei de reforma de la

negociació col·lectiva, aprovat pel Consell de Ministres. La patronal considera que els termes en què està plantejat l’esborrany no milloren la competitivitat i la viabilitat de les empreses, i el qualifica de “confús” i mancat de “modificacions significatives per millorar el marc de relacions laborals de les pimes. La institució considera que, si es tira endavant la llei tal com està plantejada, es perdria una oportunitat d’equiparar la com-petitivitat de les petites i mitjanes empre-ses als estàndards europeus.

proposta de Mesures. La reflexió de Pi-mec ve acompanyada d’una sèrie de pro-postes dirigides al Govern i que la patronal considera que haurien de ser escoltades, “ja que les pimes són el 98% del teixit produc-tiu d’Espanya i suposen el 68% de l’ocupa-

ció”. Entre els punts reclamats destaca la in-clusió d’una “dimensió pime” que establei-xi mesures de flexibilitat interna en el funcionament de l’empresa i l’adaptació de les condicions de treball a les circumstànci-es econòmiques actuals. A més, la institu-ció critica que es doni via lliure per negoci-ar amb associacions estatals que represen-tin un sector sense patronals empresarials. La fórmula proposada en l’esborrany dóna aquesta potestat a les institucions que re-presentin el 10% de les empreses del sector o el 15% dels treballadors, cosa que, segons Pimec, dóna el poder de decisió a associaci-ons “formades per unes poques grans em-preses”. La patronal també critica “l’altera-ció del sistema de representativitat” per aprovar la intervenció de seccions sindicals com a interlocutores en processos laborals en detriment de comitès d’empresa i dele-gats de personal escollits. /// V.S.

La patronal considera que l’esborrany actual allunya les pimes dels mínims competitius europeus i proposa mesures alternatives per equiparar-se amb Europa

josep gonzález, president de pimec /// CEDIDA

patronals /// PImEC

innovació en les retribucions per a la gestió dels equips

L a Cambra de Terrassa ha celebrat la tercera trobada d’intercanvi d’experi-

ències en matèria de Direcció i Gestió de les Persones, dins del cicle “La gestió del capi-tal humà”. En aquesta ocasió hi van partici-par 14 empreses de la comarca, que van de-batre sobre els avantatges i desavantatges de l’aplicació de polítiques retributives en la gestió dels recursos humans.

Entre els participants destaquen empre-ses representatives de la comarca, com PPG Ibérica, Sharp, Kern Pharma o Egar-sat, però la trobada va posar en relleu dos casos pràctics amb resultats òptims, com són els de Hewlett Packard i Ficosa, que ja apliquen plans de retribució laboral en fun-ció dels objectius de l’empresa.

La jornada va servir per establir un seguit de mesures per llistar una sèrie de paràme-tres que els assistentes van concloure com a necessaris per generar un sistema de re-tribució variable eficient en la gestió dels equips de treball. Algunes de les mesures acordades van ser l’establiment d’una es-tructura de llocs de treball definida i que determini a partir de quins nivells s’apli-

quen aquestes polítiques, la creació d’una banda salarial comparativa amb els sala-ris del mercat com a referència, la creació d’itineraris professionals que contribuei-xin al creixement professional dels treba-lladors o la creació d’una política d’avalua-ció d’objectius.

El cicle de trobades es tancarà el proper mes d’octubre, amb una nova taula dirigi-da a professionals dels recursos humans sobre els sistemes d’avaluació aplicables per mesurar el grau de compliment dels d’objectius empresarials. /// REDACCIó

a l’octubre se celebrarà l’última taula /// CEDIDA

patronals /// Cambra DE tErraSSa

texfor inaugura la seva seu mirant al futur del tèxtil

patronals /// tExfor

La Confederació de la Indústria Tèxtil va inaugurar, el passat 20 de juny, la

seva seu social, al carrer Sant Quirze de Sabadell. A l’acte van assistir autoritats i més de cent empresaris. L’associació com-parteix espai amb el Gremi de Fabricants de la ciutat des del març, i l’edifici ha es-tat habilitat per a les seves necessitats. La inauguració de la seu ha estat presidida pel president de la CEOE, Joan Rosell, que ha felicitat les quatre organitzacions membres de Texfor per haver “unit esfor-ços per afrontar millor els reptes del sec-tor”. En el seu discurs, Rosell va reclamar “austeritat” a les empreses i va assegurar que la recuperació econòmica espanyola només és possible a través de la progres-siva supressió del dèficit públic. Per la seva banda, el president de Texfor, Alejan-dro Laquidain, va assegurar que la institu-ció vol convertir-se en una referència “for-ta i eficient”, i va reivindicar el paper del tèxtil en el teixit productiu estatal de cara al futur, “aprofitant el millor de l’experi-ència del passat”. Laquidain va posar l’ac-cent en el paper de Sabadell en aquest procés, ja que “és un referent i hem d’aprofitar la seva força”. /// REDACCIó

cecot i la neec s’uneixen per incentivar l’emprenedoria

El Cercle Cecot de Joves Empresaris i l’Associació de Nous Empresaris i

Emprenedors de Catalunya (NEEC) han unit esforços per incentivar l’emprenedo-ria amb la signatura d’un conveni de col-laboració. Aquesta unió entre les institu-cions pretén ser el mitjà associatiu i di-namitzador entre el sector de la població més jove. El conveni aposta per adequar les seves aportacions a cada proposta o projecte presentat per tal de poder crear un futur planificat i generar motivacions i expectatives de continuïtat entre les ide-es engegades. El Cercle Cecot de Joves Empresaris ja fa temps que va iniciar el seu període de foment de l’emprenedoria, i en aquesta nova etapa pretén aportar l’experiència i el coneixement dels seus membres per ajudar a la consolidació de nous negocis. En aquest sentit, la NEEC ve a completar aquesta voluntat pel seu treball en la ca-nalització de la iniciativa emprenedora i pel foment en la col·laboració entre em-prenedors per fer realitat les seves idees, propostes i projectes. Segons van indicar les dues parts en la signatura del conve-

ni, les associacions consideren l’empre-nedoria i la innovació com “els grans rep-tes que ha d’afrontar Catalunya per trobar solucions a l’actual situació econòmica”. A banda del conveni, les dues entitats es vincularan amb alguns dels projectes que està tirant endavant el Cercle Cecot de Joves Empresaris. Així, la NEEC podrà fer ús dels serveis que la Cecot ofereix als emprenedors, com els projectes Reem-presa, Reinicia’t o el Genera, de suport a l’emprenedoria i el seu desenvolupa-ment. /// REDACCIó

les entitats s’uniran per a altres accions /// CEDIDA

patronals /// CECot


la r8 allunya l’accés a barcelona des del Vallès

El nou mapa de Rodalies ha resolt una de les reivindicacions històriques del

territori, com és la unió directa dels dos Vallesos, però ha tingut una contraparti-da cara. La R8 ha solucionat un problema, però n’ha creat un altre amb la desviació de la trajectòria que fins ara feia la R7, i que deixa Rubí i Sant Cugat sense conne-xió per Renfe amb Barcelona. Si fins ara la línia unia Martorell amb l’Hospitalet del Llobregat, passant pel Vallès Occidental, el nou dibuix comença el trajecte a Cer-danyola. La nova trajectòria no afecta ni Martorell ni Castellbisbal, que mantenen la unió amb la capital a través de la R4, ni Cerdanyo-la, que suma una nova línia a la seva pa-rada universitària. Les ciutats que s’han vist més afectades per la novetat han es-tat Rubí i Sant Cugat, que han canviat la connexió amb el centre de Barcelona per una via directa a Granollers. La nova si-tuació tampoc no arregla una altra de les demandes principals de la ciutat, com és la freqüència, ja que es manté l’arribada d’un tren per hora i sentit en aquestes es-tacions.

En l’anunci de la nova línia, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va defensar la R8 i va assegurar que “servi-rà per crear noves relacions entre el Va-llès Occidental i l’Oriental i també per po-tenciar l’accés a la Universitat Autònoma de Barcelona”.

Les modificacions en el servei de Rodalies, que afecten també la R1, la R3 i la R4, han homogeneïtzat freqüències i han incre-mentat el nombre de trens en circulació per dia: fins a 819 serveis diaris, 28 més que fins ara. /// VICTOR SOLVAS

09/0

5/20

11

nou mapa de rodalies /// CEDIDA

inFraestructures /// VaLLÈS

terrassa no patirà la reducció pressupostària

inFraestructures /// tErraSSa

així almenys ho va assegurar el diputat egarenc de CiU, Josep Rull. Segons va

explicar, les mesures d’austeritat, que afec-taran especialment la partida d’infraestruc-tures, no afectaran els projectes estratègics de la ciutat. Així ,doncs, les inversions des-tinades a les obres de la ciutat augmentari-en un 42% respecte a les dades del 2010, i permetrien acabar obres assignades com l’allargament dels Ferrocarrils i la finalitza-ció del metro del Vallès. En aquest curs, es destinaran gairebé 212 milions d’euros a les obres de la ciutat, que no es destinaran a obra nova, sinó a la finalització de projectes ja iniciats. Aquest augment d’assignació de les inversions del Departament de Territori suposa una excepció, atès el descens del 30% dels pressupostos de cara al 2011. Rull va defensar la retallada per la càrrega de 1.500 milions d’euros que la Generalitat hau-rà de pagar en interessos sobre obres ja as-signades i el dèficit de 7.500 milions d’euros que s’arrossega. El diputat va justificar la re-ducció pressupostària i la manca d’inversió en obra nova per la priorització de les actu-acions socials. “La nostra baixada ha permès retallar només un 10% dels pressupost en política social” /// REDACCIó

els accessos de la porta sud tornen a quedar suspesos

inFraestructures /// tErraSSa

El projecte està en tramitació des de fa nou anys, i sembla que aquest curs tam-

poc començarà a agafar forma. La reducció pressupostària del Departament de Territo-ri i Sostenibilitat no ha afectat l’ampliació del ferrocarril a Terrassa, però sí una de les de-mandes històriques de la ciutat, com és l’am-pliació de la C-58 i la construcció d’una ro-tonda que vehiculi la circulació entre les car-reteres que donen accés al centre de la ciutat. La prioritat de la Generalitat d’acabar les obres ja iniciades a costa de no iniciar cap nou projecte ha afectat, un any més, els nous accessos a Terrassa, que suposarien una in-versió de més de 200 milions d’euros. La xi-fra representa la pràctica totalitat dels recur-sos que el Govern destinarà a la ciutat en aquest 2011, per la qual cosa no s’esperen no-vetats en aquest curs. La situació obliga a de-dicar l’any a trobar finançament de cara al 2012, que hauria de ser l’any que es donés el tret de sortida definitiu al projecte. Malgrat això, la Generalitat tampoc no ha fet una pre-visió al respecte, i es remet al novembre, quan comenci l’elaboració dels pressupostos del proper any, per prioritzar les infraestruc-tures i tornar a valorar si és possible iniciar noves obres. /// REDACCIó

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos


condemna per facilitar informació deficient

entitats d’estalVi /// PEnEDÈS

caixa Penedès haurà de tornar 50.000 euros a tres dels seu clients. Això és

el que ha sentenciat el titular del jutjat nú-mero 2 de Rubí, perquè entén que l’entitat els va instar a adquirir una assegurança swap contra possibles pujades de l’eurí-bor amb ocultació de dades i informació esbiaixada. La sentència afirma que la cai-xa va actuar de manera “negligent” en la venda d’aquest producte, ja que establia un tipus d’interès màxim per a una even-tual pujada de l’euríbor, però amb unes contrapartides que no va explicitar als compradors. Segons el jutjat, Caixa Penedès no va in-formar els seus clients sobre la cancel-lació de les swaps, i va vulnerar així la normativa internacional. La sentència ha tingut present que les entitats bancàries tenen accés a les previsions del Banc Cen-tral Europeu i el Banc d’Espanya, que in-diquen un període de descensos de l’eurí-bor. Les clàusules oferides per l’entitat obligaven el client a abonar a la caixa la diferència entre la posició de l’euríbor i el tipus d’interès referenciat en el contrac-te de compra. /// REDACCIó

entitats d’estalVi /// UnnIm

va tota credibilitat a la informació. La caixa va assegurar seguir amb el pla aprovat pel Banc d’Espanya segons el calendari previst. La nota assegurava que Unnim té encara obertes les vies d’“una aliança que perme-ti fer una operació de caràcter corporatiu amb un grup financer, a través d’un SIP o d’una fusió, o afegir-se a un d’existent amb l’objectiu de guanyar en dimensió i eficièn-cia” i l’alternativa de “consolidar el projec-te de bancarització”, que portaria a l’ober-tura d’un banc al qual traspassar el negoci financer i la totalitat dels seus actius i pas-sius i que permetés seguir amb el projecte de capitalització.

De fet, aquest pas es va fer pocs dies des-prés, quan el 20 de juny el Consell d’Admi-nistració d’Unnim va aprovar la segregació del negoci financer de l’entitat amb l’ober-tura d’un banc, que serà aprovat en assem-blea el proper 28 de juliol. Unnim reconeix que l’obertura del banc obre la porta a di-verses vies d’inversió, començant pels in-versors privats, però també del Frob. Mal-grat això, manté l’horitzó del setembre per acabar el procés, i descarta un avançament en el calendari, tal com s’indicava en El Pe-riódico. D’altra banda, fonts de l’entitat es van remetre a les paraules de la vicepresi-denta Elena Salgado, que va negar la vera-citat de la notícia, i van recordar que la pos-sible entrada del Frob com a inversor de l’entitat es contemplaria sempre com una situació temporal. /// VICTOR SOLVAS

els rumors de nacionalització provoquen la reacció de les caixes

La notícia tenia tots els ingredients per començar un incendi. Al final, el foc

va ser intens, però es va controlar a les poques hores. La guspira la va encendre El Periódico de Catalunya, que el passat 14 de juny publicava en portada la presump-ta intenció del Banc d’Espanya de nacio-nalitzar quatre caixes durant l’estiu. Les entitats afectades serien Caixa Catalunya, Unnim, Nova Caixa Galícia i la CAM, que serien intervingudes pel Frob en un pro-cés esglaonat i depenent del ritme de cada entitat en el procés de recapitalització. Segons la capçalera, l’operació només de-penia de l’obertura del banc al qual cada entitat transferirà els seus actius finan-cers amb l’aprovació d’una assemblea ex-traordinària, i l’obertura del corresponent període de tres setmanes perquè els seus creditors es mostressin conformes amb l’operació iniciada. Amb aquest plante-

jament, la CAM i Catalunya Caixa serien les primeres intervingudes, que ja tenen constituït i aprovat el seu banc.

aigua al Foc. En el desplegament de la notícia, el diari assegurava que Unnim se-ria la tercera afectada, amb una interven-ció prevista per al mes d’agost, tot i que els terminis podien variar si les negoci-acions amb Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantabria per a un possible fusió ar-ribaven a bon port. En tot cas, la infor-mació afirmava que, malgrat que la vo-luntat de les tres entitats és “incorporar inversors privats per reduir el pes de l’Es-tat en el seu capital”, totes les parts sa-ben que la nacionalització és inevitable”. Malgrat que els directius d’Unnim no van voler donar una resposta a les informaci-ons a títol personal “per no avivar el foc”, l’entitat va publicar una nota en què resta-

Unnim assegura que està complint amb els passos previstos en el seu projecte de recapitalització i desmenteix una possible nacionalització durant l’estiu

Última assemblea d’unnim /// ARXIU

unnim facilita l’obertura al mercat exterior per a pimes

Unnim ha posat en marxa un pla d’actu-ació per impulsar el negoci de comerç

exterior dirigit a les pimes, que s’efectua-rà a través d’un sistema de tarifa plana en les transferències internacionals finança-des per Unnim i amb un servei de suport a les empreses que s’inicien en l’exporta-ció. La taxació del preu de la tarifa plana es fixa a partir d’un estudi que l’entitat fa sobre l’operatòria internacional, ja siguin importacions o exportacions i en qualse-vol divisa, i el nombre habitual de transfe-rències que les empreses efectuen al llarg d’un exercici. El servei simplifica així les gestions que les pimes han de fer en les seves transferències internacionals, que són el servei més utilitzat per les empre-ses en comerç exterior i la forma més ha-bitual d’efectuar els seus pagaments i co-braments. L’obertura d’aquest servei de transferènci-es ve acompanyat de la revisió de l’assegu-rança de crèdit de l’entitat, que protegeix a les empreses exportadores del risc d’im-pagament de totes les vendes a l’exterior. Unnim ha renunciat a incrementar les pri-mes d’aquesta assegurança, que es mante-

nen als nivells del 2009, i ha aplicat un sis-tema de revisió individualitzat. La cobertu-ra arriba al 90% de l’import de les factures impagades per a tots els països on es fan ex-portacions.

Amb aquest servei, Unnim respon a les ne-cessitats d’una gran part dels seus clients. De les 45.000 empreses que operen a tra-vés de l’entitat, més de 2.500 es dediquen habitualment a operacions relacionades amb el mercat extern. /// VICTOR SOLVAS

entitats d’estalVi /// UnnIm

2.500eMpreses exportadores

El servei de tarifa plana per a opera-cions exteriors suposarà una facili-tat per a una part important dels cli-ents d’Unnim. Segons l’entitat, de les 45.000 empreses que tenen en carte-ra, més de 2.500 es dediquen habitu-alment a l’exportació i importació dels seus pagaments i cobraments.

catalunya caixa conclou el procés de bancarització

entitats d’estalVi /// CataLUnya

catalunya Caixa continua fent pas-sos endavant en el procés de reca-

pitalització, i en aquest mes de juny ha creat Catalunya Banc, després de l’apro-vació del seu consell. La nova societat respon a una estratègia de pragmatis-me, ja que completa les necessitats de l’entitat per començar l’entrada d’inver-sors. Després de la seva inscripció pú-blica, s’iniciarà el procés d’entrada de capital. Tal com va anunciar l’entitat en les previsions del procés de bancaritza-ció, la primera injecció arribarà per part del Frob, tot i que Catalunya Caixa espe-ra incorporar inversors privats, encara per determinar, que es facin càrrec del capital públic quan la partida deixi de ser efectiva. Fins que s’acabi de definir l’entrada de capital i el seu repartiment, queda pen-dent la configuració de l’equip executiu i directiu de l’entitat. Així mateix, Cata-lunya Caixa ha descartat la sortida a bor-sa del seu actiu bancari, i no ha descar-tat la segregació del negoci immobiliari entre les parts “per tal d’optimitzar el valor de l’entitat”. /// REDACCIó

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?


ascamm entrarà en projectes d’investigació i recerca a xile La fundació col·laborarà amb la Univeridad técnica federico Santa maría

internacionalitZació /// xILE

La Fundació Ascamm continua amb la seva política de convenis internacio-

nals per portar els seus projectes d’inves-tigació arreu del món i poder participar en programes desenvolupats a l’estran-ger. L’última acció del centre tecnològic de Cerdanyola del Vallès ha estat la signa-tura d’un conveni de col·laboració amb la Universidad Técnica Federico Santa Ma-ría, un dels centres d’investigació i desen-volupament tecnològic més prestigiosos de Xile. L’acord preveu la participació dels tècnics d’Ascamm en els projectes con-junts que s’impulsin en matèria d’Investi-gació, Desenvolupament i Innovació, amb la mirada situada, principalment, en els sectors de la mineria i la biomedicina. accions a sud-aMèrica La ruta segui-da per Ascamm els darrers anys ha situ-at els països llatinoamericans com un dels punts principals de la seva acció interna-cional. De fet, l’acord amb la universitat

xilena reforça les actuacions de l’entitat en R+D que s’estan fent a Xile dins el pro-jecte “Focus d’Innovació en la Regió del Bío Bío”. En els últims anys, la fundació també ha signat convenis de cooperació internacional amb el Instituto Nacional de Aprendizaje, de Costa Rica, que preveu la transferència de coneixements tecno-lògics per a la formació dels equips do-cents d’Ascamm, i amb l’Instituto Tecno-

el conveni preveu la participació de tècnics d’ascamm en projectes d’r+d a xile /// CEDIDA

lógico de Monterrey, a Mèxic, que esta-bleix que els alumnes d’últim curs puguin rebre formació en el mateix centre de la institució vallesana en l’àmbit de diver-ses àrees de la tecnologia de fabricació avançada. Aquestes estan encaminades a ampliar el radi d’acció de l’entitat, que en els seus gairebé vint-i-cinc anys de trajec-tòria s’ha convertit en un referent euro-peu. /// V.S.

la ueM apropa el mercat brasiler a dotze empreses

El mercat del Brasil és un dels més atrac-tius dins dels països emergents pel

seu potencial econòmic i per l’abast de la seva població. La Unió Empresarial Metal-lúrgica ha apropat aquest país en creixe-ment a dotze empreses catalanes amb l’or-ganització d’una missió comercial. El viatge tenia com a objectius la localització de cli-ents, representants i distribuïdors poten-cials, i l’estudi de possibles inversions per a cadascuna de les companyies participants La missió també va servir perquè les em-preses aprofundissin en les oportunitats de negoci que Brasil presenta per al sec-tor metal·lúrgic en un sopar de benvingu-da organitzat per Bankpime. La UEM col-labora amb l’entitat bancària en la implan-tació del Pla Brasil, i en ocasions anteriors ja s’havien organitzat conferències i reuni-ons amb un caràcter similar. Brasil és el cinquè país més poblat del món, amb 190 milions d’habitants, i en l’actualitat és la desena economia mun-dial. En els darrers anys, el país ha pas-sat d’una economia basada en l’agricul-tura a adquirir una forta base industri-

al cada cop més àmplia i diversificada. A més, l’esforç dels seus últims governs per controlar els preus i sanejar els comptes externs de l’estat han despertat l’interès dels inversors externs. En aquesta missió han participat empre-ses vallesanes de renom com la terras-senca Aumon; Circontrol, de Viladeca-valls; Ewab Engineering, de Rubí; o l’em-presa de plantilles Flexor, de Barberà del Vallès. /// REDACCIó

internacionalitZació /// braSIL

190Milions d’habitantsa més del seu creixement econò-mic en els darrers anys, brasil su-posa una oportunitat per l’ampli-tud del seu mercat i els seus consu-midors potencials. amb 190 milions d’habitants és el cinquè país més poblat del món i disposa d’una base industrial en creixement.

glocalisation

g localisation is a term that has been around for quite a few years now,

but now more than ever it has gained a renewed relevance. It was coined to re-fer to a blend of two other concepts: glo-balisation and localisation. It involves eliminating scales, making local choic-es and responding locally to global changes. Due to the ongoing economic crisis – no proverbial light at the end of the tunnel yet my friends – we increas-ingly need to look beyond our borders. I talked about the importance of exports in a previous article, but it’s not only goods we should be exporting, but also services. For example, using new tech-nologies to provide local services glo-bally. Offering your service in the local language to open up new markets. ‘Think globally, act locally’… although I’d turn that around and say ‘think local-ly, act globally’. I mean let’s think about our local context and all its current shortcomings and problems and act glo-bally in order to give our ideas oxygen and allow our businesses to expand and succeed.

the article///Peter Lindsey

Elena Vidal Clienta de Banc Sabadell

“El secret per guanyarno és cap secret”

Reuneix-te amb els nostres gestors, truca’ns al 902 323 000 o entra a bancsabadell.com

Nou Compte Expansió Ara amb més avantatges

Pep Guardiola Client de Banc Sabadell

El banc de les millors empreses. I el teu.


Mirada exterior /// Color Center

En un sector en recessió com el tèxtil, Color Center ha trobat l’equilibri a les pèrdues generades al mercat local mirant a Sud-amèrica i orient mitjà PER: VIctOR SOLVaS

‘Commodities’ i innovació dirigits a les noves potències del tèxtil

1 ///

1 /// MaRc SIMÓ, RESPONSABLE DE L’àREA D’EXPORTACIó DE COLOR CENTER /// DAVID FERNáNDEz

1 ///

Sobreviure en un mercat que s’ha anat aprimant a un rit-me vertiginós s’explica de moltes maneres, però sem-pre vehiculades per dues va-riants: la innovació i l’expor-

tació. Aquestes han estat, i encara són, dues de les característiques que definei-xen Color Center. L’empresa, fundada el 1978, ofereix colorants i productes auxili-ars a la indústria tèxtil, i treballa en tota la cadena de creació del producte; des de la seva investigació i desenvolupament fins a la distribució. L’origen de la companyia està relacionat amb la dissolució d’Uni-ón Color i la voluntat de dos treballadors d’aprofitar la seva experiència en el sec-tor i escriure la seva pròpia història. Avui, la companyia manté les característiques d’una empresa familiar, com són la proxi-

permès parar l’impacte de la pràctica desa-parició del mercat intern. “Actualment, el 45% de la nostra facturació ve de les expor-tacions”, destaca Simó. Els primers mer-cats en què Color Center va poder entrar van ser Portugal, França i Itàlia, sempre amb distribuïdors. Però el centre de poder del tèxtil s’ha traslladat d’Europa a les no-ves potència emergents. Tal com explica Simó, “el pes dels mercats europeus tam-bé ha baixat moltíssim , tot i que mantenim un bon nivell de vendes”.

El necessari salt continental de l’empresa va anar de la mà de patronals com la Copca, Cecot o Cambra de Terrassa. Va ser a par-tir de les missions comercials organitzades per aquestes institucions que Color Center va fer el primer pas en mercats com Perú, Guatemala o el Pakistan, que avui són es-

mitat entre els treballadors i l’estreta re-lació amb els seus clients, però des de fa més de 15 anys ha obert el seu radi d’actu-ació a mercats llunyans.

L’EQUILIbRI DE La baLaNÇa

Si hi ha un sector que sap què és estar en crisi és el tèxtil. L’entrada d’Espanya a la Unió Europea i la incorporació de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç, el 2001, van multiplicar el nombre de compe-tidors, mentre que el desmantellament de l’Acord Multifibres entre el 1995 i el 2005 van suposar l’estocada per a un sector aco-modat en el mercat intern. Per això, per al tèxtil la sortida a l’exterior no ha estat tant una qüestió de creixement com de super-vivència. El responsable d’exportació de Color Center, Marc Simó, explica com els mercats oberts en els darrers anys han

aCtUaLmEnt, EL 45% DE La faCtUraCIó DE CoLor CEntEr ProVé DE LES ExPortaCIonS, CoSa qUE LI ha PErmÈS Parar L’ImPaCtE DE La rEDUCCIó DEL mErCat IntErn


2 /// fILIaLS L’EMPRESA Té FILIALS AL PERú I GUATEMALA, I CENTRA BONA PART DELS SEUS ESFOR-çOS EN MERCATS REFE-RENTS DEL TèXTIL, COM EL PAKISTAN

3 /// INNOVacIÓ L’EXPORTACIó hA OBLIGAT L’EMPRESA A INNOVAR, PASSANT DELS ENVIAMENTS DE MATERIAL LíQUID A LES SOLUCIONS CONCENTRADES

4 /// tRaDIcIÓMALGRAT EL GRAU D’IN-NOVACIó I DE MODERNI-TAT, L’EMPRESA COLOR CENTER VALORA EL FACTOR hISTòRIC QUE COMPORTA DIRIGIR-SE A UN SECTOR COM éS EL TèXTIL/// DAVID FERNáNDEz

tratègics per a l’empresa. De fet, l’empresa ha obert filials als països americans, amb partners potents com l’empresa de colo-rants coreana Kisco. Simó destaca l’avan-tatge que suposa l’establiment de filials en els mercats, per la potenciació de la mar-ca i el reconeixement per part dels clients, però dóna un especial valor al treball que la companyia està fent al Pakistan. “Estem focalitzant molts dels nostres esforços en aquesta zona; Pakistan és el segon expor-tador tèxtil del món després de la Xina”, co-menta. Simó descriu el mercat pakista-nès com “molt difícil i competitiu quant a preus per la quantitat de multinacionals que hi estan instal·lades “, però no defuig “la guerra que hi ha per endavant en aquest mercat”. Simó descarta, de moment, l’en-trada a la Xina, però el considera un “país de serveis amb molta capacitat per desen-volupar productes químics.

NOUS cLIENtS, NOVES NEcESSItatS

El pas de comerciar amb clients europeus a fer-ho també amb els clients de sud-ame-ricans i asiàtics ha suposat també un canvi en la manera de fer i de produir de l’empre-sa. Des del temps invertit en viatges fins a les formes de negociar i el volum de nego-ci generat amb cada operació s’ha multipli-cat. “Al nostre client de València li podem enviar quatre contenidors, mentre que en aquests països ens reclamen l’enviament de dotze tones de contenidors, com a mí-nim”, explica Simó. El fet de treballar amb materials químics ha obligat l’empresa a canviar la seva producció i a invertir en in-novació, ja que el transport del líquid su-posa una despesa molt important. Per evi-tar aquest sobrecost, Color Center exporta concentrats que, una vegada arriben al cli-ent, es dissolen per a la seva utilització.

Sens dubte, les noves potències del tèxtil es troben a Àsia, però la pèrdua de mercat a Europa no ha afectat el reconeixement de la marca continental. “La tecnologia euro-pea encara ven molt, i el suport tècnic i d’atenció al client que ofereixen les empre-ses d’aquí és molt valorat”, reconeix Simó. A més, el treball en desenvolupament de nous productes encara suposa un avantat-ge respecte als productors asiàtics. Tal com explica el directiu de Color Center, “ells s’han especialitzat a copiar processos, però ens mantenim un pas endavant en innovació”. Mirant al futur, Simó considera que la crisi del tèxtil ha arribat al seu punt baix, i augura la “recuperació de part del terreny perdut” en els propers anys.

2 ///

4 ///

3 ///

SEctOR: tèxtil

UbIcacIÓ: terrassa

fUNDacIÓ: 1978

tREbaLLaDORS: 40

factURacIÓ: 9 milions d’euros

color center

CoLor CEntEr EStà PrESEnt aL PakIStan, qUE aVUI éS EL SEgon ExPortaDor tÈxtIL DEL món DESPréS DE La xIna

SEgonS SImó, “La tECnoLogIa EUroPEa I EL SUPort tÈCnIC I D’atEnCIó aL CLIEnt qUE ofErEIxEn LES EmPrESES D’aqUí éS moLt VaLorat aLS mErCatS EmErgEntS”

18 entreVista b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

L’emprenedoria és una oportunitat, però també un risc. El reinicia’t dóna motius per no defallir després d’un fracàs TEXT: VÍctOR SOLVaS /// FOTOs: DaVID fERNÁNDEZ

teresa guix /// Directora d’emprenedoria i creixement de Cecot

nes que vénen són emprenedores, i quan aconsegueixen superar el bloqueig tornen a tenir mil idees per tornar a engegar.

quina és l’atenció que reben les persones ateses?De moment s’hi han acollit més de setan-ta persones que es trobaven en diferents moments psicològics i econòmics. Són emprenedors o autònoms amb empreses que han tancat, o que passen per grans di-ficultats. En el cas de persones amb blo-queig, fem el treball de suport psicològic, en petits grups de suport, perquè la per-sona pugui reflexionar, prendre conscièn-cia de la situació i tingui suport en d’altres com ell. També oferim assessorament ju-rídic, per aquelles persones que es resis-teixen a prendre la decisió de tancar el seu negoci, i econòmic per valorar situacions. Finalment, en alguns casos ens hem vist obligats a derivar la persona a serveis so-cials. Tots els acollits tenen un tutor as-signat que l’acompanya durant el procés. El que és clar és que, tant per part nostra com dels participants, la voluntat és tor-nar a engegar projectes, més que no pas incorporar-se al mercat laboral conven-cional.

com treballa el reinicia’t per fer arribar aquest canvi de mentalitat a empreses i directius?És difícil, i en un any no es podrà fer. No-saltres posem la llavor en els actes públics i tenint presència en els mitjans. En aca-bar volem vincular també propostes polí-tiques per evitar l’estigmatització d’aquest perfil de professionals. L’objectiu és treba-llar la difusió. Més endavant caldria que el projecte s’estabilitzés, però els fons estan vinculats a una institució pública.

per què posen tant l’accent en el fet que els emprenedors ho segueixin sent i no s’incorporin al mercat laboral convencional?Primer, perquè ells mateixos no volen ser assalariats. La solució d’entrar al mercat laboral només es planteja com a temporal, per recuperar-se econòmicament. L’objec-tiu és recuperar les empreses o crear-ne de noves. No estem en el millor moment per emprendre, però això no vol dir que no es pugui fer. A més, els emprenedors te-nen un esperit i una manera de fer dife-rent a la dels treballadors assalariats.

quin perfil de participants s’hi han trobat?Laboralment, esperàvem un gran grup provinent del sector immobiliari, però hi ha molta barreja. Tot i això, és cert que també hem trobat molta gent d’àmbits afectats per la crisi immobiliària. Psicològicament, hem vist de tot, però obliguem a tothom a pensar sobre què faran i com reorientar-se. Treballem la seva capacitat per superar adversitat, i els intentem convèncer que, com més positius estiguin, més fàcil serà tornar a emprendre.

a les qual un o altre soci ha estat vinculat, per la qual cosa se’ns obren portes amb més facilitat. Quant al funcionament, els sindicats tenen més pes en l’atenció als autònoms, mentre que nosaltres estem més centrats en empreses, però ens com-plementem.

a les presentacions del reinicia’t s’empra la paraula “fracàs” obertament. És deliberat?El projecte, a més de l’ajuda a empreses i persones, busca també un canvi en la cul-tura empresarial, i si no anomenem a les coses pel seu nom, no avançarem. Al fi-nal, aprens molt més del fracàs que de l’èxit, perquè t’obliga a parar i reflexionar. És una paraula dura, però no podem dei-xar de dir-la. A Europa fem l’equivalència entre fracàs empresarial i fracàs perso-nal, mentre que a les cultures anglosaxo-nes se’n parla amb naturalitat. És un fac-tor a superar.

creu que un fracàs empresarial pot marcar per mal el futur laboral d’una persona?Ho farà si la persona es deixa aclaparar, però si la persona té una autoestima alta es pot recuperar. S’ha de passar un temps de dol, però després arriba el desbloqueig.

i com treballa el reinicia’t la superació d’aquest dol?Un dels aspectes innovadors del Reinicia’t és que és integrador; atén les persones des que arriben fins que es reactiven. En aquest sentit, treballem amb estratègies de canvi personal, necessàries perquè la persona recuperi l’autoestima. Les perso-

les consultes d’exempresaris o autònoms amb problemes. Buscaven assessora-ment fiscal, però també un altre tipus d’ajuda que en aquell moment no els po-díem oferir.

en el programa participen les associacions d’autònoms vinculades a ugt i ccoo, la Fundació pimec i cecot. què aporta aquesta unió?Abans, cadascun feia el que podia en aquest àmbit, però la unió ens ha donat més contactes i ens ha ofert la possibili-tat d’arribar a molta més gent. Farem deu actes per tot el territori català, en ciutats

La seva activitat com a direc-tora d’emprenedoria i crei-xement de la Cecot la fa estar en contacte constant amb els emprenedors, però el progra-ma Reinicia’t suposa un nou

repte per a Teresa Guix. El repte de poder donar una segona oportunitat a aquells que no han pogut tirar endavant els seus projectes.

com sorgeix el reinicia’t?Com tot programa, neix quan es detec-ta una necessitat. Amb la crisi, els quatre participants vàrem notar com creixien

a Europa fem l’equivalència entre fracàs empresarial i fracàs personal, i és un factor a superar quan els emprenedors passen la fase de dol i bloqueig tornen a tenir mil idees per tornar a engegar

El reinicia’t obliga als emprenedors a aturar-se i reflexionar sobre el seu fracàs


quina És la Millor opció per cercar FinançaMent eMpresarial a l’hora de posar en Marxa una noVa eMpresa o un nou projecte?

No hi ha UNA opció, sinó diverses opcions que dependran del tipus de projecte i, per tant, de les necessitats financeres que tin-gui. No obstant això, el que sí és cert és que avui no trobarem finançament per a cap projecte si no hi ha una aportació de capital propi, és a dir, que no finançarem cap pro-jecte sols amb finançament bancari. Per tant, cal tenir present que, o bé aportem re-cursos nosaltres o, si no disposem de capi-tal, ens cal cercar un inversor que ens valo-ri el projecte i ens aporti el capital que calgui. En aquest aspecte és molt important la figu-ra del business angel, perquè el que fa bàsi-cament es això: analitzar el projecte, veure quines opcions hi ha, si té futur, i, si és així, aportar capital i experiència empresarial per poder desenvolupar-lo a canvi d’una parti-cipació.

què he de tenir en coMp-te a l’hora de dirigir-Me a una entitat Financera a cercar FinançaMent?

Actualment hi ha tres aspectes que són fo-

namentals: la solvència de l’empresa, el seu projecte de futur (o capacitat de generar re-cursos) i, per últim, el compromís de la di-recció amb relació al projecte. Aquest són, de forma molt resumida, els aspectes clau.

què És aValis i quins bene-Ficis oFereix a les piMes?

És una entitat sense ànim de lucre i àmbit d’actuació a Catalunya amb l’objecte princi-pal de procurar l’accés al crèdit de les petites i mitjanes empreses i millorar, en general, les seves condicions de finançament, a tra-vés de la prestació d’avals davant de bancs i caixes d’estalvi, entre d’altres. La legislació que regula AVALIS SGR està recollida a la Llei 1/1994, d’11 de març, i per la seva finalitat té com a funció principal la concessions d’avals (tècnics i financers). Actualment és una eina important, ja que mitjançant aquest aval es limita el risc que l’entitat financera assu-meix i, en conseqüència, facilita la conces-sió del crèdit.

què És un business angel i coM pot Finançar el Meu negoci?

Els business angels són inversors individu-als que, a títol privat, aporten el seu capital, coneixements tècnics i xarxa de contactes personals amb l’objectiu d’obtenir una plus-

vàlua a mitjà termini o de gaudir de l’espe-rit que caracteritza el desenvolupament de noves empreses o de transferir els seus co-neixements. Els business angels són ido-nis per a emprenedors que volen posar en marxa un projecte empresarial, per a em-preses que es troben en l’inici de la seva ac-tivitat o per a empreses que han d’afrontar una fase de creixement. Els business angels solen finançar operacions d’entre 25.000 i 250.000 €, o al voltant del 25% del seu capi-tal a disposició, a empreses amb perspec-tives de creixement ràpid que els permetin una sortida a mitjà termini, entre 3 i 5 anys.

en què consisteix el FaMily oFFice?

També és capital privat, que habitualment prové d’una o diverses famílies (d’aquí també el seu nom) i que, mitjançant una gestió professional cerca i inverteix en pro-jectes (habitualment més madurs i que ja tenen una trajectòria) de forma diversifica-da per cercar una rendibilitat superior a la que ofereix el mercat financer. Acostuma a invertir quantitats menors que les míni-mes que inverteix una empresa de capital risc habitualment, tot i també sol invertir amb un esperit de participació temporal, perquè normalment es pacta un període de permanència i una forma de sortida de l’empresa.

patronal cecot /// FINANçAMENT

assessoraMent eMpresarialENRIc RIUS assessor financeri fiscal de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:[email protected]

objectiu: trobar el finançament més adequat per cada empresa

humà que l’impulsa per part de les entitats financeres. La situació i la conjuntura és la que és, venim i estem en un context de crisi econòmica global, i no serveix un simple fil-tre per realitzar l’examen purament finan-cer que es feia fins ara: “ha tingut pèrdues l’últim any?”, probablement en el 90% dels casos la resposta serà afirmativa, donada la situació econòmica.

Per això entenem que s’ha de contextualitzar el projecte a finançar ja que la situació actu-al facilita que l’últim any l’empresa hagi tin-gut pèrdues, però això no vol dir que el nego-ci sigui un mal negoci o que la gestió de l’em-presa no sigui l’adequada. És en aquest punt que pren rellevància la gestió de recerca de vies de finançament que desenvolupem des de les associacions empresarials. Una tasca,

Darrerament estem immersos en una creixent crítica i desencís per part de

les empreses, al voltant de com estan funci-onant els sistemes de finançament empre-sarial i, concretament, de com estan funci-onant els processos de crèdit a través de les entitats financeres.

Ens estem trobant, a dia d’avui, que els cri-teris tradicionals d’anàlisi de les operacions de crèdit no serveixen, i des de la Cecot con-siderem que ha d’haver un plus d’interpre-tació del projecte empresarial i de l’equip

ja sigui a través de finançament públic com privat, que té com objectiu únic facilitar a les pimes les diferents opcions que tenen al seu abast a l’hora de cercar crèdit, i que va des de les més conegudes com la banca comercial o la banca pública (ICF, ICO o AVALIS), fins a les més desconegudes dins del finançament pri-vat com poden ser-ho els business angels, el capital risc o el family office.

En aquest sentit, la dimensió de les empreses és important per tal d’ajustar les necessitats

LES aSSoCIaCIonS PoSEm a L’abaSt DE LES PImES DIfErEntS oPCIonS DE fInançamEnt ExIStEntS

enric rius /// Assessor financeri fiscal de la patronal Cecot

S’han de contextualitzar els projectes a finançar, ja que la situació actual facilita que l’últim any les emprees hagin tingut pèrdues sense que això vulgui dir que hi hagi un mal negoci o una gestió inadequada

de finançament que més poden cobrir les se-ves demandes. No és el mateix cercar finan-çament per una microempresa, un autònom o una pime, tot i que per tots ells és vital co-nèixer com plantejar la memòria o document de sol·licitud de crèdit als diferents organis-mes i entitats, tant públics com privats. Els serveis d’assessorament financer i fiscal d’organitzacions com la Cecot, tenim una res-ponsabilitat diària vers les empreses i autò-noms que representem. Aquesta responsa-bilitat passa per assessorar cada empresa de manera particular, en base a les seves neces-sitats de finançament, i de l’altra, elevar als organismes de finançament aquells instru-ments o processos que no funcionen correc-tament i que impedeixen que les empreses assoleixin el crèdit que necessiten per conti-nuar la seva activitat.


sortir a la pissarra per aprendre a comunicar en el cerdanyola Forum

L’Hotel Campus de la Universitat Au-tònoma de Barcelona va ser, el pas-

sat 16 de juny, el lloc de trobada entre em-presaris i institucions de Cerdanyola en motiu de la tercera edició del Fòrum Cer-danyola. L’acte, organitzat per Cerdanyola Empresarial, va servir per reunir entorn de la taula les principals empreses de la ciutat i de la comarca per establir relaci-ons i contactes. A més, l’acte va comptar amb la participació del periodista i direc-tor de l’Institut de Comunicació Empresa-rial, Manuel Campo Vidal, que va compar-tir amb els presents els seus consells en un dels aspectes més deficitaris, pel que va explicar, per a les empreses nacionals: la comunicació. El president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella, va donar la benvinguda als assistents, i va destacar la importàn-cia d’actes com aquest “per la importàn-cia de les relacions i la feina que fem des de les associacions per afavorir-les”. Sis-quella va comparar la feina de les agrupa-cions empresarials amb les alcavotes, i va animar els comensals a “obrir-se i relaci-onar-se per generar activitat econòmica, llocs de treball i benestar”.

Després del dinar, va ser l’hora d’escol-tar el convidat. Manuel Campo Vidal es va presentar disposat a “parlar, però també

a escoltar, i va posar en relleu la impor-tància que polítics, empresaris i professi-onals de la comunicació “escoltin la savi-esa popular, els nostres clients, usuaris i treballadors, perquè moltes vegades són ells els que aporten les millors solucions i et diuen el que no mostra cap estudi de màrqueting ni índex d’audiència”.

El periodista es va mostrar crític amb les habilitats comunicatives del país, i va as-senyalar l’escola com un dels principals factors d’aquest dèficit. “A l’escola, quan ens feien sortir a la pissarra ens ho agafà-vem com una ofensa del professor que ge-nera compassió entre els companys, men-tre que en d’altres països s’educa els nens perquè parlin en públic”, va il·lustrar en forma d’anècdota.

Campo Vidal va denunciar la “manca d’im-portància” que donem a la comunicació, i va assegurar que aquesta falta d’inversió “ens resta capacitat comercial i de liderat-ge”. En el seu discurs, també va assenyalar “la comunicació, els idiomes i el foment de l’emprenedoria” com les grans mancances de la cultura empresarial del país, i va as-senyalar cinc claus per generar un discurs eficient: evitar la improvisació, aprendre a escoltar, pensar en el missatge, invertir el temps adequat i parlar des de la humili-tat. /// VICTOR SOLVAS

Cerdanyola Empresarial va celebrar el seu acte principal amb manuel Campo Vidal com a convidat

inFocit /// CErDanyoLa

el president de cerdanyola empresarial, lluís sisquella, en la seva intervenció /// ESThER NAVAL

SOM CIT

radar b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 201122

punt de trobadapunt de trobadapreMis piMec

El mes de juny va començar amb la 24a edició dels Premis Pimec. A la llis-ta de guardons tradicional, aquest any s’hi ha afegit el reconeixement a l’em-prenedoria empresarial, que ha anat a parar a mans de l’empresa vallesana Biprocel. L’acte va estar presidit pel

Molt Honorable President de la Gene-ralitat, Artur Mas, que es va encarregar d’entregar els premis. Pimec ha volgut mantenir l’aspecte solidari de la troba-da i destinarà la quota del sopar al seu programa d’ajuda a l’empresariat amb dificultats, Emppersona.

preMis laMp

L’auditori Petit Palau del Palau de la Música Catalana va ser l’excepcional escenari de la quarta entrega dels premis Lamp Lighting Solutions, impulsats per l’empresa terrassenca Lamp. L’acte, conduït per la periodista Marta Casagolda, va reunir referents

del món de l’arquitectura, la il-luminació i l’interiorisme. Aquesta era la primera edició en què entraven en concurs projectes internacionals, i es van reconèixer treballs com el del Gran Casino Costa Brava o del hope Tree, al Japó. /// CEDIDA

Empresaris que brillen amb llum pròpia

preMis caMbra /// Cambra de terrassa

optimisme i reivindicació territorial davant mas

L’entrega dels Premis Cam-bra de Terrassa no va quedar exempta del mo-viment 15-M. Només un dia després de les con-corregudes manifestaci-

ons arreu del territori espanyol, els indig-nats terrassencs es van reunir a les portes del Recinte Firal de Terrassa per mostrar el seu rebuig contra el sector empresarial i la institució, i per esperar l’arribada del pre-sident de la Generalitat, Artur Mas. Però el discurs de la nit es va sentir de portes en-dins. En una cerimònia sòbria, els parla-ments van defugir la visió pessimista, i van reivindicar els valors d’esforç, creativitat i innovació que representen tant els premi-ats com la Cambra, i el paper del Vallès dins el teixit productiu de Catalunya. Després de l’entrega de premis empresari-als anunciats el mes passat, es van lliurar els tres reconeixements que mancaven a l’em-presa de Sant Cugat Down to Moon, en la ca-tegoria d’Empresa de Nova Creació; a Celsa Group, en Iniciativa Empresarial a la Demar-cació; i als germans Miquel i Emili Lloveras

Martí, de Martin Lloveras, en reconeixement al Lideratge Empresarial. El mateix Emili Llo-veras va protagonitzar un dels moments més emotius de l’acte, en repassar l’extensa histò-ria d’aquesta empresa familiar d’origen tèxtil i present xocolatera, i en remarcar el missat-ge de la nit: “estem en un moment de dificul-tat com no recordo, però vull transmetre opti-misme a les noves generacions empresarials”.

El president del Consell General de Cam-bres de Catalunya, Miquel Valls, va recollir el guant llançat per Lloveras, i va recordar “la riquesa empresarial d’origen històric que representa el Vallès i que és el que ens ha de fer encarar els nostres reptes de futur”.

Però els discursos més reivindicatius van venir per part dels representants terras-sencs. El president de la Cambra, Marià Galí va criticar amb fermesa les reformes de les cambres que exigeix el Govern cen-tral i els pressupostos presentats per la Ge-neralitat. Galí va mostrar la seva disconfor-mitat amb la dràstica reducció patida per departaments com el de Sostenibilita, i va assegurar que “voldria pensar que són me-

1 ///

punt de trobada

b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 radar 23

punt de trobada

optimisme i reivindicació territorial davant mas

sures més tàctiques que estratègiques”. Galí també va reclamar l’agilització de trà-mits per a les empreses i mesures que “po-sin a l’empresa en el centre d’atenció”.

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va seguir amb el to reivindicatiu, i va reivin-dicar la comarca com a territori “priorita-ri en la creació de noves activitats i el manteniment de les que hi ha”. L’alcalde terrassenc va assegurar que “si el Vallès es desenvolupa en tot seu potencial, Catalu-nya creixerà molt més de pressa”, i va ofe-rir a Artur Mas una proposta “per fer de-senvolupar el país des del Vallès”. El presi-dent de la Generalitat va ser l’encarregat de tancar els discursos, i ho va fer donant les gràcies a la Cambra i als premiats, “que s’esforcen cada dia per obrir, créixer i so-breviure”. Mas va respondre a les deman-des del president de la Cambra i va asse-gurar que “aquests no són els pressupos-tos que volia presentar, però s’havia d’aturar l’hemorràgia”. En aquest sentit, el president va assegurar que “el compro-mís amb la responsabilitat no té marxa enrere”. /// VICTOR SOLVAS

1 /// fOtOgRafIa DE gRUP LES AUTORITATS VAN RECONèIXER ELS GUAR-DONATS COM UN EXEM-PLE D’EMPRENEDORIA I INNOVACIó

2 /// LIDERatgE EMPRESaRIaL ELS GERMANS MARTí I LLOVERAS VAN RECO-LLIR EL PREMI AL LIDE-RATGE EMPRESARIAL. EN LA IMATGE, JUNTA-MENT AMB PERE NA-VARRO, ARTUR MAS I MARIà GALí

3 /// actE MULtItUDINaRILA CERIMòNIA VA TE-NIR UN CAIRE ESPECI-AL PERQUè CELEBRA-VA ELS 125 ANyS DE LA CAMBRA I VA REUNIR UNS 500 CONVIDATS/// ESThER NAVAL

2 ///

preMis als nous proFessionals

La seu de la Cecot va acollir, per sisè any, la nit del Premis als nous Professi-onals, que la patronal, juntament amb altres institucions, organitza per reco-nèixer els projectes dels estudiants de formació professional. El president de la patronal es va felicitar “pels convenis

d’alternança posats en marxa amb di-ferents sectors empresarials durant l’últim any. La pretensió dels premis és trobar projectes amb possible aplica-ció empresarial i, per aconseguir-ho, el Centre tecnològic Leitat estudiarà la viabilitat dels finalistes.

Visita institucional

L’alcade de Terrassa, Pere Navarro, va visitar, durant la primera quinzena del mes de juny, les instal·lacions de la marca terrassen-ca d’alta costura Losson Couture. El negoci va néixer el 2009 i va tenir el suport de Foment de Terrassa per

implementar el seu pla de negoci. Durant el seu primer any, la marca es va allotjar al viver industrial de la institució egarenca, i actualment s’ha consolidat en l’alta costura amb una gran projecció en el mercat internacional. /// CEDIDA

Pere Navarro visita Losson couture


Productes lògics per fomentar la bicicleta

L’ús de la bicicleta en les ciutats creix, i aquesta empresa de rubí ofereix solucions en aparcament per a cada model PER: VIctOR SOLVaS

Si utilitza la bicicleta per als seus desplaçaments interurbans es deu haver trobat amb més d’una sorpresa, ja sigui en for-ma de robatori de roda o de ra-dis trencats a causa del mal

disseny dels punts d’aparcament. Modu-lar va néixer a cavall del 2003 i 2004 a par-tir de l’experiència com a usuari d’Eduard Sentís, el fundador de l’empresa, que es va proposar que els aparcaments per a bicicle-ta deixessin de ser “un ferro tirat al carrer”, tal com els defineix, per crear dissenys que s’adaptessin a les característiques del mo-del i de cada territori. El camí es va iniciar el 2003, quan Sentís va presentar un disseny a la Fira d’Inventors de Vilanova i la Geltrú que va tenir una molt bona acollida i es va llançar a obrir mercat en el sector de les solucions de pàrquing urbà per a bicicletes. La falta de cultura en l’ús d’aquest vehicle ha complicat la feina de Modular en la captu-ra de clients. El mateix Sentís reconeix que l’empresa “s’ha equivocat de país”, i expli-

ca com n’és de difícil “fer veure als ajunta-ments que, malgrat que visualment el pro-ducte és similar al que ofereixen les empre-ses de mobiliari urbà, el nostre disseny i la tecnologia que hi apliquem aporta seguretat a l’usuari i justifica la diferència de preu”. Per al fundador de l’empresa, un dels punts forts de Modular és el coneixement del mercat de bicicletes i la capacitat de crear “productes lògics” i adequats a cada situació, “perquè no és el mateix fer un aparcament per a una comunitat de veïns privada, on no hi ha risc de robatori, que per a un ajuntament”.

cOMPROMÍS SOcIaL

Com a tot negoci, el que acaba comptant és que els números quadrin a final de cada curs, però Modular també va néixer amb el propòsit de fomentar l’ús de la bicicleta. Sentís s’enorgulleix del camí recorregut en aquest sentit, i assegura que “haver instal-lat milers dels nostres productes a les ciu-tats anima la gent a treure la bicicleta, per-què ja no l’ha de deixar penjada en un fanal, com succeïa fa uns anys”. Però el seu com-

“ELS noStrES ProDUCtES anImEn La gEnt a trEUrE La bICICLEta, PErqUÈ ja no L’han DE DEIxar PEnjaDa D’Un fanaL“, ExPLICa EL fUnDaDor, CarLES SEntíS

La ComPanyIa aPoSta PELS SErVEIS PúbLICS DE bICICLEtES ELÈCtrIqUES, amb PUntS D’aParCamEnt qUE també SErVEIxEn DE CàrrEga

piMe /// modular

eduard sentís va fundar l’empresa el 2003, després d’una fira d’inventors /// D. FERNáNDEz

promís amb aquest vehicle no se centra no-més en el disseny d’aparcaments, sinó que també tenen línies de negoci en la confecció de serveis públics, sota el nom d’Urbike. El programa pilot es va fer a Granollers, i està arribant a poblacions com Vic. Però el con-cepte és diferent a d’altres coneguts, com el Bicing de Barcelona, ja que Urbike s’encami-na a l’ús de la bicicleta elèctrica amb punts d’aparcament que també serviran com a càrrega. “Nosaltres ens fixem en les perso-nes que no els agrada la bicicleta, i si fem que aquesta persona, que és possible que vagi ben vestida per treballar, hagi de peda-lar i suar no aconseguirem que l’utilitzi mai”, explica Sentís. De fet, el fundador de Modu-lar és crític amb el servei municipal de Bar-celona, ja que considera que “un transport públic t’ha de portar, ningú acceptaria con-duir un autobús”. Tot i això, reconeix el ser-vei del Bicing “ha fet que es vegin moltes bi-cicletes per Barcelona, i aquest és un gran pas de futur”.

MIRaDa EXtERIOR

La dificultat de trobar clients en el mercat intern ha fet que Modular centri bona part dels seus esforços en altres països. De fet, l’empresa està desenvolupant el seu servei de bicicletes públiques a ciutats holandeses, i manté diversos projectes a Amsterdam. Sentís alaba el model de la capital holande-sa i explica que “el seu grau d’especialitza-ció és tan gran, que ens han arribat a dema-nar aparcaments específics per a tricicles en els quals s’indiqui que no poden aparcar al-tres tipus de bicicletes”. Tot i aquesta especi-alització, el fundador de Modular no es fixa en cap perfil de ciutat, ja que considera que totes tenen qüestions a millorar. “A Ams-terdam, el pes de la bicicleta és tan gran que els vianants estan en inferioritat, i nosaltres apostem per la cohabitació”.

El servei d’aparcaments i, sobretot, l’Urbike no només han obert les portes dels Països Baixos a l’empresa rubinenca, sinó que ha cridat l’atenció de mercats com els Estats Units i Grècia, on Modular és present a tra-vés de distribuïdors, i d’Alemanya, on espe-ren entrar en els propers mesos. L’expansió suposa el recolliment d’uns fruits sembrats durant anys, i sobretot el 2010, quan l’em-presa es va centrar en la feina d’innovació i disseny dels productes, com les taquilles i altres variants d’aparcaments segurs. Sen-tís, però, assenyala que “serà el mercat qui marqui l’evolució del catàleg”.

cIUtat: rubí

tREbaLLaDORS: 6

factURacIÓ 2009: 250.000 €

cONtactE: modular-bike.com

Modular


jones Lang LaSalle (JLL) is the world’s second-largest pub-licly traded real estate broker.A financial and professional services firm focusing on real estate and investment man-

agement, JLL employs 40,300 people in 60 countries around the globe. The history of the company spans more than 200 years. Its roots were planted in 1783, as an auc-tion house in London. Through part-nerships and mergers, Jones Lang Woot-ten (JLW) evolved, with its first major job of documenting ownerships of land par-cels in London after World War II bomb-ings destroyed all property records. In 1999, JLW and LaSalle Partners of Chicago, one of America’s leading real estate serv-ice firms, united and formed Jones Lang LaSalle, which made it the largest interna-tional real estate merger to date.

JLL came to Spain in 1976, opening its first office in Madrid. In 1987, the company ex-tended to Catalonia. Currently with 252 employees nationwide, they’ve attained 21.4 million euro for the annual turnover of 2010. JLL expanded its global presence to 60 countries by acquiring 30 smaller brokerages since 2005. These acquisi-tions have significantly bolstered their growth, which still continues today. “We emphasize excellence,” said Nuria

Gandara, manager of Parc Valles, JLL re-tail. “Maybe we are a little more expensive than others, but our quality in processes and professionals guarantee that we will be better than the rest.”

JLL is a recognized leader in the global re-tail industry. With retail offices in 40 countries worldwide, they manage nearly 250 million square feet of retail with more than 600 properties all over the world.

WorKing hand in hand

Since market conditions and client expec-tations are ever-changing, JLL puts to-gether a team of experts to deliver serv-ices based on market vision, foresight and knowledge; ensuring it’s a service you cannot beat.

“We are a company very interested with social corporative responsibility,” said Gandara. “As well as, sustainability, anti-pollution and ethics with the employers. We are a very strong company that makes clients feel comfortable; your problem is our problem and we work together to achieve the solution.”

a postWar eFFect on business

The goal of Gandara and her sector is to attract people to Parc Valles, a leisure park in Terrassa, by generating news, publici-

ty and advertisements in the media. She says a key to success for their division is to anticipate the needs of the client and deliver a speedy solution.

“In Catalonia we work very fast, fast-er than other places,” says Gandara. “We work to be able to get better results in a shorter period of time.”

According to Gandara, JLL’s Catalonia of-fices are more flexible than others. The work gets done but not always in the same way. She believes this is part of the Catalan culture; it’s something that trac-es back to the postwar years.

“Here in Catalonia, we have grown accus-tomed to improvisation,” said Gandara. “In London, for example, the process-es are strictly marked and there is a little margin for improvisation. Work process-es are more adaptable here, if one thing doesn’t work, we take another path.”

Improvisation was something that evolved after the constant obstacles were put in force by the Franco regime, a time period that was especially hard for Catalo-nia, Gandara said.

“Under the dictatorship of Franco and in the years following the war, people had lit-tle resources. People needed to impro-vise; at work, at home, in all places eve-ry day”.

today’s success

For three years in a row, JLL is honored in Forbes magazine’s list of the 400 Best Big Companies, the only real estate services firm to achieve that honor. JLL has also re-ceived recognition for the past four years as one of the world’s most ethical compa-nies from the Ethisphere Institute, a lead-ing think-tank on ethics best practices.

Most recently in May 2011, JLL acquired London-based firm King Sturge for $324 million in an effort to overtake its com-petitors and become the largest property adviser in the UK. The purchase of King Sturge boosts JLL’s efforts to increase the share of revenue it gets from Europe. Oth-er services JLL provides include agency leasing, consulting, real estate investment banking and corporate solutions, among many more.”

NúRIa gaNDaRa, MaNagER Of PaRc VaLLÈS JLL REtaIL /// D. FERNáNDEz

jones Lang LaSalle (jLL) is the world’s second-largest publicly traded real estate broker and is a recognized leader in the global retail industry. PEr: kaItLyN VENEZIa

reaching new heights

inter-VieWs /// Una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

aNy D’aRRIbaDa: 1976

tREbaLLaDORS: 252

factURacIÓ gLObaL: 21,4 m

cIUtat: tErraSSa

jones lang lasalle

1 real estate:

InmobILIàrIa2 spans:

LaPSE DE tEmPS3 roots:

arrELS4 auction house:

SUbhaSta5 broKerages:

CorrEDorIa6 bolstered:

rEforçar7 eVer-changing:

SEmPrE CambIant8 Foresight:

PrEVISIó9 beat:

DErrotar10 speedy:

ràPID11 traces:

rEmUntar-SE 12 in a roW:

DIES SEgUItS13 thinK-tanK:

grUP D’ExPErtS14 oVertaKe:

SUPErar15 boost:

EStImULar

glossary


europastry es capitalitza per créixer internacionalment

europastry /// Sant CUgat

indesign group integrarà bricokit Vallès

La firma de mobiliari amb seu a Sant Quirze del Vallès, Bricokit Vallès, ha

tancat un acord de venda de part del ca-pital al grup d’interiorisme i consultoria en retail Indesign Group. L’empresa com-pradora té la seu a Barcelona i un bon po-sicionament internacional gràcies a les seves filials a Mèxic i l’Aràbia Saudita per controlar la seva activitat a Amèri-ca i l’Orient Mitjà, respectivament. Està dedicada essencialment a l’interioris-me, però també a la localització de boti-gues per als seus clients, entre els quals hi ha companyies com Desigual, Replay o Inditex. L’objectiu de l’operació per part d’Inde-sign és convertir un client/proveïdor com és Bricokit en un associat de confi-ança per, tal com ha quedat signat, apro-piar-se de part de l’empresa a mitjà ter-mini i integrar-la dins l’estructura del grup. L’emresa barcelonina, que el 2010 ha tancat amb una facturació superior als 10 milions d’euros, contempla per a enguany una previsió d’ingressos supe-rior als 12 milions. /// REDACCIó

bricoKit Vallès /// Sant qUIrzE

El grup multinacional de pastisseria congelada Europastry està reordenant

la casa amb l’objectiu d’afrontar amb ga-ranties el procés d’expansió internacional. La companyia amb seu a Sant Cugat del Va-llès ha subscrit un crèdit sindicat (coordi-nat per ING) per valor de 200 milions d’eu-ros que provocarà canvis significatius en l’accionariat. La família Gallés, fundadora, passarà de tenir el 71 al 80% de les accions, mentre que el grup lleidatà Vall Companys, soci històric dels Gallés des de fa més d’una

dècada i que tenia el 24% de les participa-cions, s’ha desprès del seu paquet accio-narial en favor del fons de capital risc MHC Private Equity, que controlarà el 18% de la companyia vallesana. Aquest fons d’origen madrileny està especialitzat en participa-cions en empreses en procés de gran crei-xement. L’objectiu de la capitalització és doble: d’una banda, servirà per alimentar part del deute que ja tenia la companyia i la

seu d’europastry a sant cugat del Vallès /// CEDIDA

resta, aproximadament uns 100 milions d’euros, quedarà com a disponible men-tre s’estudien les operacions que els han de dur a fer el salt internacional i a aug-mentar la facturació fins al 25% d’aquí a cinc anys. Actualment, l’empresa factura 380 milions d’euros, però només el 16% del producte s’exporta. Tenint en comp-te que hi ha més de 20 destins recurrents en l’agenda d’Europastry, l’empresa vol aprofitar la llavor. una cadena a corea del sud. En aquesta línia, l’empresa ja ha arrencat la primera societat fora de les nostres fron-teres associant-se amb una empresa co-reana per obrir una cadena de botigues en la qual es venen els productes Dots i els productes Fripan d’Europastry. El model és essencialment el mateix que el de les botigues El Molí Vell, propietat dels Ga-llés. Ara com ara, ja s’han inaugurat 20 establiments de la cadena al país asiàtic on degustar els croissants congelats de l’empresa catalana. /// X. ORRI

Mat holding creix prop d’un 30% en el primer trimestre

Enmig de deslocalitzacions i tancaments també queden bones noticies en alguns

sectors empresarials del Vallès. L’empresa Mat Holding, amb seu a Parets, ha presen-tat resultats del primer trimestre amb bo-nes xifres i millors perspectives: ha crescut un 29,1% en facturació i ha situat la xifra de vendes en 43,6 milions d’euros. La companyia, especialitzada en sals de coure per a usos agrícoles i en distribu-ció de productes per a rec per goteig, gau-deix d’aquests bons resultats gràcies, com ja és costum al territori, al bon comporta-ment exportador. Les vendes més enllà de les nostres fronteres han crescut un nota-ble 77,2% respecte al final del primer tri-mestre del 2010, i han augmentat els des-tins de distribució a 55 països. De cara al tancament d’aquest exercici, segons ha explicat l’empresa en un comu-nicat, la projecció passa per augmentar la presència internacional entrant en els mercats d’Austràlia, Corea del Sud, Cuba, Sèrbia i Tanzània. En aquesta mateixa lí-nia, l’empresa també es prepara per dur a terme adquisicions que permetin con-

solidar i augmentar aquest desenvolupa-ment internacional. En concret, l’objectiu de la companyia va-llesana és adquirir una empresa estran-gera amb presència en el sector de l’aigua per potenciar el seu posicionament en el sector. De fet, com mostren les xifres pre-sentades en què només una quarta part dels ingressos provenen de la divisió d’ai-gües, és el terreny on té més camp per córrer. /// X. ORRI

Mat holding /// ParEtS DEL VaLLÈS

117,5Milions d’eurosL’empresa amb seu a Parets del Va-llès va tancar el darrer exercici amb una facturació de 117,5 milions d’eu-ros gràcies al bon comportament ex-portador. La xifra va representar un augment del 7,5% respecte al de-sembre del 2009. Enguany, el creixe-ment apunta que es quadruplicarà.


gestamp entra a estampaciones sabadell

gestaMp /// PaLaU-SoLItà

Kraft tanca la planta de producció a la roca del Vallès

La multinacional nord-americana d’ali-mentació Kraft Foods ha decidit tan-

car la planta de producció que tenia a la Roca del Vallès. La direcció ha arribat a a un acord amb els representants sindi-cals de la plantilla per aturar la producció de pa torrat, principal activitat d’aques-ta planta, comprada per la multinacional l’any 2007 a Lu. Les instal·lacions ocupaven fins ara 76 treballadors als quals s’ha proposat tras-lladar a alguna de les altres fàbriques que Kraft té a la comarca (Montornès, Via-na i Granollers) o bé una indemnització de 45 dies més 500 euros per any treba-llat, a part d’un bonus de 6.000 euros en concepte de despeses de transport. Els més grans de 57 anys tindran l’oportuni-tat d’acollir-se a un pla de jubilació anti-cipada. D’acord amb fonts sindicals, la decisió estava presa des de finals d’octubre i des d’aleshores s’havien mantingut negoci-acions amb la direcció per pactar les con-dicions del tancament de la fàbrica. /// REDACCIó

KraFt/// La roCa DEL VaLLÈS

Després de mesos de negociacions entre les empreses i els treballa-

dors, el procés d’entrada de Gestamp a Estampaciones Sabadell es va materia-litzar a finals del mes passat. Tal com es-tava previst, el fabricant de components per a l’automòbil adquirirà el 40% del grup vallesà. L’operació estava des de fa setmanes pendent de la resolució de la negociació amb el comitè d’empresa, que ha accep-tat un ajustament del personal que afec-tarà 90 treballadors de les plantes de Pa-lau-solità i Plagamans i Esparreguera.

La delicada situació econòmica de l’em-presa ha fet que els treballadors hagin acceptat també una reducció salarial del 4,33% aquest any i el 2013, i equipa-rar-se així a les despeses laborals que Gestamp manté en les seves plantes ca-talanes.

Segons l’acord entre les companyies, l’entrada de Gestamp suposarà una injec-ció d’onze milions d’euros a les arques d’Estampaciones Sabadell. /// V.S

eurofragance augmenta l’ebitda un 60%

Les presentacions de resultats del 2010 encara cuegen. La darrera a fer públi-

ques les bones xifres de l’any passat ha estat la rubinenca Eurofragance, que va tancar l’exercici amb un creixement de facturació del 46% respecte al 2009 i va enfilar la xifra de vendes fins als 32 mili-ons d’euros. L’explicació cal buscar-la en la forta inver-sió que ha escomès l’empresa, participa-da pel fons de capital risc del Sabadell Au-rica XXI, per créixer en els mercats inter-nacionals. Durant el 2010, la ràtio entre

vendes exteriors i interiors va ser del 80% a l’estranger per un 20% a Espanya.

Pel que fa als beneficis abans d’impostos (EBITDA), la companya dirigida per San-tiago Sabatés ha crescut gairebé un 60% respecte al tancament del 2009, passant de 4,4 a 7,16 milions d’un any per l’altre. Per divisions, ha estat la d’aromes la que ha fet el salt més gran amb un creixement del 83%, mentre que fragàncies s’ha que-dat en un notable 42%. Tot plegat també ha contribuït a un creixement de la plan-tilla del 13%. /// X. O.

planta d’eurofragance a rubí /// CEDIDA

euroFragance /// rUbí

copcisa es desprèn del 19% d’eissl en favor del sabadell

Eissl, antic hòlding energètic de la fa-mília Soldevilla, canvia d’accionista

majoritari. La constructora Copcisa, que l’any 2008 va adquirir Eissl en compa-nyia del Banc Sabadell i Catalunya Caixa amb l’objectiu de posicionar-se en el sec-tor de les renovables, ha decidit desfer-se de la seva participació en benefici del Banc Sabadell. La constructora terrassenca tenia el 44% de les accions i n’ha venut el 19% a Sinia Renovables, el vehicle inversor del Saba-dell en el terreny de les energies renova-bles. Amb aquest canvi accionarial, l’enti-tat d’estalvis passa a controlar el 46% del capital i s’ha convertit en accionista ma-joritari, seguit de Catalunya Caixa, amb el 29% del capital, i de Copcisa, que en con-serva el 25%. L’operació per part de la companyia ter-rassenca s’entén com una passa endar-rere en el seu posicionament en energies renovables per dedicar recursos del ne-goci de la construcció a altres mercats. De fet, recentment s’havia desprès del 85% del capital que tenia a Factor Ener-

gia, la primera operadora espanyola de subministrament d’energia per a empre-ses. L’any 2009, el 20% de la facturció de Copcisa va arribar del negoci elèctric i energètic. El canvi del full de ruta estratègic de Cop-cisa passa, per tant, per consolidar-se en el sector de la construcció i per escome-tre un procés internacionalitzador apun-tant a l’Amèrica Llatina i el nord d’Àfrica, on la demanda en el sector de la construc-ció continua creixent a ritmes vertigino-sos. /// XAVIER ORRI

obres de la b-40, a càrrec de copcisa /// CEDIDA

copcisa/// tErraSSa


grifols tanca l’operació talecris i s’instal·la a sant cugat L’empresa inaugura la nova seu la mateixa setmana que la cedeix al bbVa

griFols /// Sant CUgat

La llarguíssima operació de compra de Talecris per part del fabricant d’hemo-

derivts Grifols ha arribat als últims passos després que es confirmés el sí definitiu a la venda a principis de juny per part de les autoritats de la competència americana. Malgrat tenir pactat un crèdit sindicat de 3.400 milions de dòlars amb un conjunt d’entitats liderades pel BBVA, la compa-nyia multinacional d’origen vallesà ha co-mençat a desprendre’s d’actius per com-pletar el finançament de l’operació. Per començar, l’empresa dirigida per Víc-tor Grífols s’ha desfet del seu complex d’oficines al Trioparc de Sant Cugat del Va-llès cedint-lo al BBVA per valor de 42 mili-ons d’euros, tot i que les conservarà en rè-gim de lloguer. De fet, la mateixa setmana en què es va produir l’operació la compa-nyia va inaugurar aquestes instal·lacions com a nova seu corporativa, amb la pre-sència de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mer- el director general de grifols, Víctor grífols /// CEDIDA

cè Conesa, i el ministre d’Indústria, Turis-me i Comerç, Miguel Sebastián, que ha pre-sidit l’acte inaugural. Les noves instal·lacions ocupen 46.000 metres quadrats repartits en tres plan-tes i serviran per investigar amb cèl·lules mare i per posar en marxa un assaig mè-dic per alentir els afectes de l’Alzheimer. I, òbviament, també s’hi traslladaran el con-junt dels serveis administratius i de direc-ció de l’empresa, fins ara al Port Olímpic de Barcelona. Venda d’actius a Kedrion. D’altra ban-da, també s’ha desprès –en aquest cas, a sol·licitud de les autoritats de la compe-tència dels Estats Units– d’una de les plan-tes de producció que Talecris tenia a la cos-ta est americana. El comprador ha estat la firma italiana d’hemoderivats Kedrion, que durant els propers quatre anys llogarà les instal·lacions a l’empresa vallesana. En l’operació amb Kedrion també ha entrat la venda de dos centres d’obtenció de plasma i un producte de Talecris valorat en 14 mi-lions de dòlars anuals. L’elecció de Kendri-on com a destí dels actius de Grifols s’ex-plica pel fet que l’autoritat de la competèn-cia americana havia condicionat l’operació de compra de Talecris a l’entrada d’un nou competidor en el mercat nord-americà. Per a Kedrion, aquesta operació represen-ta la porta d’entrada a aquest mercat. /// XAVIER ORRI

Vistaoptica col·laborarà amb l’institut Varilux de parís

Els treballadors i associats de les 70 òp-tiques que Vistaoptica té repartides per

Espanya tenen un nou pla de formació es-pecífica. L’empresa vallesana ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Institut Va-rilux de París, que permetrà crear cursos a mida per al seu equip humà. La institució francesa, fundada fa 15 anys, va ser creada per l’empresa líder mundial en el camp dels vidres Essilor amb la intenció de fomen-tar la formació i l’assessorament en l’àmbit universitari, el reciclatge laboral destinat als distribuïdors òptics i la participació en campanyes informatives i de sensibilitza-ció de problemes relacionats amb la visió. L’acord reforça la relació entre Vistaopti-ca i Essilor, que a finals del 2010 ja van col-laborar per obrir nous fronts en la fabrica-ció de muntures d’ulleres juntament amb Luxottica.

ForMació i recursos. El pacte de col-laboració no només portarà beneficis per als treballadors del grup, sinó també per als cli-ents. L’acord preveu instal·lar a les botigues de Vistaoptica del Visioffice una màquina de mesurament òptic que permet fer lents a

mida i optimitzades a les necessitats de cada pacient. El software pren les mesures dels usuaris amb gran precisió, cosa que resulta indispensable per a lents de gamma alta. El director d’operacions de l’empresa, Gerard Bosch, considera que la novetat els perme-trà “oferir lents totalment personalitzades, i no només tenint en compte la graduació com passa en les lents estàndards. Per la seva banda, el director general de Vistaopti-ca, Guillem Bosch, considera que l’acord res-pon al compromís de “qualitat, rigor i trans-parència que manté l’empresa” tot i el seu creixement. /// REDACCIó

Vistaoptica/// Sant CUgat

botiga de Vistaoptica a sant cugat /// ARXIU

olivella crea Vistamax i es queda amb 4 marques d’indo

fa un any, el grup òptic Indo va iniciar un procés de reestructuració de despeses,

que va incloure la suspensió de pagaments i l’abandonament del negoci de les muntu-res. La setmana passada, l’exdirector ge-neral del grup i actual director de Vistamax va agafar el relleu amb la compra de quatre dels drets d’explotació de quatre marques de referència, com són McLaren, Purifica-ción García, Indo Eyewear i Custo. L’aventura emprenedora d’Olivella va co-mençar el passat mes de gener, quan va reunir un grup d’inversors per fer créixer Vistamax amb la compra d’aquestes qua-tre marques que, ateses les circumstàncies d’Indo, havien quedat paralitzades. La re-solució de les negociacions permetrà a Vis-tamax dissenyar i comercialitzar mundial-ment els models de muntures de les mar-ques adquirides. L’acord també comporta la cessió dels materials de les marques que mantenia Indo, d’un valor superior als 190.000 euros, i la compra de la marca Clo-sed i objectes materials com ordinadors i material d’oficina. Aquests components ar-rodoneixen una operació de 216.000 euros en total.

La seu central de Vistamax se situarà al car-rer d’Entença de Barcelona, i el grup dispo-sarà d’un equip de 36 treballadors. Les per-sones implicades en el projecte provenen majoritàriament d’Indo. Quant a la propie-tat, els directius controlen el 25% de l’em-presa, mentre que el 75% restant queda re-partit entre inversors anònims, de manera que hi ha quatre blocs accionarials per va-lor de 400.000 euros cadascun. L’acord es-talviarà a Indo la indemnització per acomi-adament de 24 treballadors. /// V.S.

indo /// Sant CUgat

216Mil eurosés el valor total de l’operació entre Vistamax i Indo. 190.000 euros pro-venen de la compra de les quatre marques implicades i la cessió dels seus materials cap a Vistamax, i la resta prové de la cessió de materi-als i mobiliari d’oficina i les patents de l’empresa vallesana en ulleres.


Màquines recreatives per a televisors de plasma Cirsa es queda finalment amb la planta de producció de Sharp a Sant Cugat

cirsa /// Sant CUgat

El culebrot Sharp s’ha resolt final-ment després de mesos de tensions

amb els treballadors. L’empresa terras-senca líder en el mercat del joc recrea-tiu, Cirsa, ha pactat quedar-se amb les instal·lacions del fabricant japonès a Sant Cugat del Vallès. El grup dirigit per Manuel Lao compta quedar-se amb 200 dels treballadors que ocupava la planta, però executarà un expedient de regula-ció d’ocupació per als restants cent tre-balladors. Amb aquesta operació es repeteix un cop més la fórmula iniciada amb el cas Sony, que va traslladar les instal·lacions a Fi-cosa i Comsa-Emte. L’alcaldessa del mu-nicipi vallesà, Mercè Conesa, es va feli-citar per com s’ha resolt la situació: “és obvi que la sortida no és perfecta però com a ciutat ens permetrà continuar te-nint una peça important en el teixit pro-ductiu i industrial de la ciutat”.

Cirsa aprofitarà les instal·lacions i el know how dels treballadors de Sharp per fabricar part dels components que necessita per a les màquines recreatives que comercialitza arreu del món. resultats del priMer triMestre. Més enllà de la celebrada operació, Cirsa també ha presentat els resultats del pri-mer trimestre del 2011, novament amb

la planta de producció de sharp a sant cugat passarà a ser propietat de cirsa gaming corporation /// CEDIDA

creixements sostinguts. Els beneficis du-rant aquest període han crescut fins als 71 milions d’euros, fet que suposa un augment del 21% respecte al mateix pe-ríode de l’any passat. Els ingressos d’ex-plotació, en canvi, només han crescut un 7%; s’han consolidat en 438 milions d’eu-ros. L’any 2010 el va tancar amb una fac-turació de 1.774 milions d’euros i un Ebit-da de 262 milions. /// XAVIER ORRI

teixidors, triada per participar al Momentum d’esade

L’ empresa terrassenca de treball soci-al Teixidors, dedicada a la producció

tèxtil i que ocupa únicament treballadors amb discapacitats intel·lectuals, ha estat una de les deu empreses triades per par-ticipar en el projecte Momentum, organit-zat entre l’escola de negocis Esade i el banc BBVA. La iniciativa, que enguany celebra la seva primera edició, té l’objectiu de “donar suport als emprenedors socials més pro-metedors per permetre que es consolidin, creixin i escalin l’impacte de la seva activi-tat“. Les altres entitats vallesanes selecci-onades han estat Gran Vallès Assistencial (Sabadell) i La Tavella (Cardedeu). La primera fase es va dur a terme el passat 14 de juny a Sant Cugat del Vallès, on es van reunir representants de les deu empreses participants, els mentors del BBVA i alum-nes d’Esade implicats per formar els equips de treball. Durant els propers dos mesos elaboraran un pla de desenvolupament de negoci que presentaran a l’octubre al Cam-pus BBVA de Madrid en el marc d’un “Soci-al Investment Day” per captar possibles in-versors financers interessats en algun dels projectes. /// REDACCIó.

teixidors /// tErraSSa

Fluidra obre seu a sant boi i entra al mercat brasiler

La companyia sabadellencia dirigida per Eloi Planes continua amb els seus plans

d’expansió després d’un mes de juny for-ça mogut en què ha inaugurat la nova dele-gació a Sant Boi del Llobregtat, que servi-rà de prova pilot per a la modernització de les instal·lacions comercials de l’empre-sa. “El nou concepte està enfocat a satisfer les necessitats del client proporcionant una millor atenció, amb un servei eficient, un show room, una àrea d’autoservei i un es-pai per a la formació de clients”, expliquen des de la companyia. D’altra banda, i de cara al mes de setembre, l’empresa multinacional s’ha marcat com a objectiu entrar al mercat brasiler. El primer pas serà l’apertura d’una filial a Sao Paulo que, en una segona fase, seguirà l’apertu-ra d’una planta de producció. Amb aques-ta entrada al Brasil s’evitaran els alts cos-tos aranzelaris que té el país sud-americà. La direcció de l’empresa d’aigües considera que és el moment indicat per atacar el mer-cat brasiler pel fort creixement econòmic que està mostrant i el potencial creixement del sector de piscina residencial que s’hi aventura. També han constatat en la pros-

pecció prèvia que la competència no és es-pecialment severa gràcies a una gran seg-mentació de les empreses locals.

resultats 2010. La Junta d’Accionistes va aprovar també els resultats de la compa-nyia el darrer exercici constatant un aug-ment de vendes del 5,6%, fins a arribar als 581 milions d’euros. Aquesta tendència ha continuat durant el primer trimestre del 2011, en què Fluidra ha registrat una factu-ració de 138 milions, un 12,2% més, gràcies al bon comportament en els mercats es-trangers. /// X.O.

Fluidra/// SabaDELL

eloi planes, conseller delegat de Fluidra /// CEDIDA

celsa creix un 14% el 2010, per sota de les previsions

El grup siderúrgic amb seu a Caste-llbisbal ha presentat els resultats del

darrer exercici. El primer any tancat pel nou president i hereu, Francesc Rubiralta, no s’han assolit els objectius previstos, que apuntaven a superar els 4.000 mili-ons d’euros en facturació, però tot i així la taxa de creixement ha tornat a enfilar-se fins al 14%, arribant als 3.962 milions d’euros durant el darrer exercici, 2010. La xifra és més que una bona notícia des-prés d’un 2009 en què la caiguda havia es-tat molt notòria, passant dels 5.536 mili-ons d’euros del 2008, rècord històric de la companyia, fins a vorejar per sota els 3.500 l’any següent. Segons la companyia, dirigida per la fa-mília Rubiralta i que dóna feina a més de 7.500 treballadors a tot el món, Celsa ha ingressat tres quartes parts de la xifra de vendes fora del mercat espanyol. MÉs ForMació. L’empresa, que enguany ha estat guardonada amb el premi Cam-bra de Terrassa a la Formació, ha anunci-at també un acord amb l’Institut Químic

de Sarrià per posar en marxa un pioner màster en gestió de l’acer. L’objectiu és re-forçar el sentit educatiu de l’empresa, que oferirà aquesta formació del mercat side-rúrgic als seus treballadors. Les classes, que alternaran l’anglès i el castellà, aniran a càrrec de professors de la institució educativa i d’alts professio-nals de Celsa. El títol tindrà homologació oficial i, pel que fa a l’estructura formati-va, es vertebrarà a partir d’un tronc comú i dues branques que distingiran entre acer i laminària. /// REDACCIó

celsa /// CaStELLbISbaL

instal·lacions de celsa a castellbisbal /// CEDIDA


La Cambra de Comerç de Terrassa ha renovat el Consell Assessor del pre-

sident amb la incorporació de tres perso-nes que vénen a completar el col·lectiu de 10 persones de l’àmbit empresarial de la demarcació. Les novetats són l’admi-nistrador de l’empresa Patrice, Joan Cas-telló; l’administrador de Colometa i vice-president de la Cambra entre 2002 i 2010, Francesc Flotats, i el president d’Inverger Assessors, Vincenç Ruiz. Les incorporaci-ons es van concretar durant l’última tro-bada entre el grup consultiu. El Consell manté el seu caràcter d’assessorament al president de la Cambra, i les persones que en formen part aporten els seus coneixe-ments i experiència a la institució, a tra-vés del seu president, en aquelles matèri-es en què la Cambra té competència.

teixidors /// tErraSSa

teixidors consolida el seu projecte a la fira de Nova york

caMbra /// tErraSSa

Renovació del consell assessor de la cambra

L’empresa tèxtil de Terrassa Teixidors ha consolidat el seu treball en projec-

ció internacional amb la consecució del pre-mi ICFF Editors, que el jurat de la Internatio-nal Contemporary Forniture Fair, de la fira de Nova York, atorga en reconeixement a tota una col·lecció. El guardó suposa un re-coneixement en la trobada més important de dissenyadors als Estats Units, i té espe-cial importància pel fet que no se seleccio-na entre un grup d’empreses presentades, sinó que s’escull el guanyador després que el jurat de la fira visiti els expositors en se-cret. Amb aquest premi, Teixidors culmina la seva projecció externa, que va començar fa quatre anys, i que ha estat reconeguda amb anterioritat amb guardons com el Pre-mi Nacional d’Artesania el 2008 o el Premi Bufí Planas el 2009.

antonio urcelay entra al consell de la sirena

La cadena de con-gelats vallesana ha

ampliat el seu Consell Assessor amb el fitxatge del president de Toys’R’Us a l’Europa Occidental com a vocal inde-pendent.

l’acca renoVa la seVa presidència aMb paco hoya

L’Associació Cata-lana de Corredors i

Corredories d’Assegurances estarà presidida durant els propers quatre anys per Paco Hoya. Hoya té més de 12 anys d’experiència i és vocal de l’or-ganització d’autònoms Autcat.

Víctor seguí És el nou director de l’etsaV de la upc

Víctor seguí és, des del passat juny,

el nou director de l’Escola d’Arquitec-tura de la UPC. En el seu nomenament, seguí va advocar per “abocar-se en la recerca de noves fórmules de finança-ment.

les cares de la ‘b30’piMec reconeix el treball de recerca de biprocel

L’empresa de Ter-rassa ha estat una de

les dues vallesanes premiades en els dar-rers premis Pimec, pel desenvolupament de productes reciclables a base de mate-rial aplicable a diversos sectors.

ab-biotics, escollida petita eMpresa MÉs coMpetitiVa

L’empresa del sec-tor biotecnològic va

ser l’altra protagonista vallesana dels premis Pimec, amb la concessió del guardó a la petita empresa més com-petitiva. La companyia té sis anys i s’ha convertit en un referent.

raÚl díaZ-Varela serÀ el nou president d’adVancell

El conseller delegat de Kern Pharma, Raúl

Díaz-Varela, ha estat designat com a nou president de l’empresa biotecnològica Advancell, en substitució de Davide sir-toli, i haurà de vehicular el llançament de nous productes que té previst el grup.

6 DE jULIoL cOM ENtRaR aL SEctOR aERONàUtIc PaS a PaS

aquesta jornada s’adreça a empreses interessades a explorar les possibili-tats de col·laboració o introducció en el sector emergent de l’aeronàutica. La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia a través de la web.

organItza: baIE, altrium i Waeronautica hora: de 12 h a 14 h LLoC: Parctecnològic del Vallès més info: www.bcnaerospace.org

panell inFo

6 DE jULIoL

La DIREccIÓ D’OPERacIONS cOM a EINa EStRatÈgIca DE cOMPEtItIVItat

En aquests moments actuals que ens toca viure, és necessari, més que mai, ser molt més eficients en els proces-sos de les nostres operacions. Per tant, gestionar bé les operacions, en termes de logística, producció, quali-tat, etc... serà fonamental per ser més competitius. aquest serà l’enfoca-ment de partida d’aquesta sessió diri-gida per josep antoni aguilar, soci di-rector de Crealor Consulting. L’assis-tència a la cita és totalment gratuïta però cal inscriure-s’hi prèviament a l’adreça electrònica www.cambrasa-badell.org/inscripcions. organitza: Cambra de Sabadell hora: de 16 a 18 h LLoC: av. francesc macià, 35. Sabadell més info: www.cambrasabadell.org

12 DE jULIoLSESSIÓ INfORMatIVa DE cREacIÓ D’ EMPRESES

La Cecot ofereix serveis d’informació, assessorament personalitzat i forma-ció de persones com tu que teniu una idea de crear una nova empresa. a les empreses que es creïn, també els do-nem suport en la constitució, la recer-ca de finançament i d’ajuts i subvenci-ons. Per inscriure’s a la sessió, es pot fer a través del telèfon 93 736 11 00 o del correu electrònic a [email protected]. organitza: Cecot hora: 16 a 18h LLoC: c/ Sant Pau, 6, terrassa més info: www.cecot.org

12 DE jULIoL atRaccIÓ DEL taLENt: cLaUS PER atREURE ELS MILLORS caNDIDatSUn estudi recent de hay group rebel·la que menys d’una quarta part dels di-rectius creu que la seva forma de ges-tionar el talent no pot generar els lí-ders que necessita. Els directius se centren a millorar l’oferta general de talent amb l’esperança de satisfer la demanda que existirà en un futur. El programa de la jornada serà: cultu-ra i valors de l‘organització, procés d’atracció de talent, salari emocional - engagement i compromís, i employer branding. La sessió anirà a càrrec de alejandra mckelligan, consultora de konzEPt-in. L’assistència és gratuïta.Les places són limitades. organitza: konzEPt-in. Lloc: Parc tecnològic del Vallès hora: de 12 a 14 h méS Info: www.konzeptin.com

DEL 13 aL 24 DE SEtEmbrE MISSIÓ cOMERcIaL: DE SabaDELL a NOVa ZELaNDa I aUStRàLIa La Cambra de Comerç de Sabadell, dins del marc del Pla d’acció internaci-onal 2011 del Consell general de Cam-bres de Catalunya, organitza aquesta missió comercial a austràlia i nova ze-landa amb la inteció d’obrir nous mer-cats a les empreses locals. El preu per registrar-se és d’un total de 3.860 eu-ros, tot inclòs excepte IVa, i hi ha dis-ponible una borsa de viatge. La data lí-mit per apuntar-s’hi és el dia 4 de ju-liol. organitza: Cambra de Comerç de Sa-badell més info: www.cambrasabadell.org

32 rotonda b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

Fa dies que llegim als mit-jans que el Govern cen-tral s’està plantejant po-sar en marxa un nou pla d’incentius que impul-sin l’activitat econòmi-ca i l’ocupació, en la re-habilitació d’habitatges.

Les empreses i els autònoms agrairíem enor-mement aquests incentius ja que, si s’apli-quéssin, tot el que sigui donar facilitats per potenciar l’activitat econòmica dels nostres negocis en aquests moments de crisi, serà molt ben rebut. Un editorial publicat al dia-ri La Vanguardia no fa gaires dies incideix en aquesta mateixa línia, però afegeix l’agreu-jant que, segons Hisenda, aquesta mesura

pot provocar una reducció de la recaptació, i sembla que això la preocupa força.

Doncs bé, les poques reformes d’habitatges que es duen a terme, les estan fent persones que havien treballat en la construcció i en subsectors complementaris. Persones que van ser expulsades de les empreses per la crisi, que van cobrar o estan cobrant el sub-sidi d’atur i complementen els seus ingres-sos amb les reformes que fan. Això sí, co-brant sense factura, és a dir, sense declarar IVA, sense declarar Seguretat Social, sen-se declarar IRPF i sense declarar Impost de Societats. En la majoria dels casos són au-tònoms o treballadors provinents de pimes que la crisi ha empès a la zona fosca, enca-

ra que en el cas dels autònoms o els pe-tits empresaris no són una càrrega per al Govern perquè no tenen dret ni a l’atur ni a altres prestacions socials.

Quina recaptació té por de perdre la nos-tra estimada Hisenda Pública? Habilitar un pla d’incentius com el que està pro-posant el Govern, amb deducció en la base imposable de la renda, generarà ac-tivitat, sens dubte; generarà més recap-tació, generarà més afiliacions a la Se-guretat Social (si es manté un temps prudencial) i evitarà que molts autò-noms i pimes que ara estan resistint es vegin obligats a un imminent tancament de la seva activitat.

josep M. MurVoCaL DE La jUnta DIrECtIVa DEL grEmI DE La fUSta DE CECot

InCEntIUS PEr a La rEhabILItaCIó D’habItatgES, Sí

Luis romeral és l’actual director del grup mCIa de la UPC del Campus de terrassa. Combina el càrrec amb la direcció de l’àrea científica del projecte Verde, una iniciativa dirigida a la investigació i generació del coneixement necessari per crear vehicles elèctrics en què participen empreses capdavanteres com Seat

ELECtromobILItat, nEgoCI I mEDI

SAFETY

luís roMeralDIrECtor DEL grUP mCIa DE La UPC

s’acaba per sem-pre el petro-li com a font d’energia de baix cost. El 2015 es pre-veu el pic mà-xim de produc-

ció mundial. A partir de llavors, el preu no deixarà d’augmentar. Una alternativa per al transport per carretera? És clara: el vehicle elèctric. Primer amb configuracions híbri-des combinades amb motors tèrmics, i fi-nalment com a generació motriu única en l’automòbil.

L’electromobilitat, que inclou vehicles pri-vats, transport públic i mercaderies, ja és una realitat tecnològica. Els avantatges són molt clars: quatre vegades més rendiment elèctric respecte al tèrmic; extraordinà-ria reducció d’emissions, especialment si l’electricitat que carrega les bateries s’obté de fonts renovables; i més confort acústic i facilitat de conducció, per la constant dis-ponibilitat de parell des de l’arrencada. I un cost, fins al moment, 5 vegades menor per quilòmetre recorregut.

¿Problemes? Alguns, com ara l’autonomia de marxa en mode elèctric (de no més de 150 km en vehicles actuals), o el pes i el vo-lum de les bateries electroquímiques. Amb pesos gairebé vint vegades superiors al di-pòsit equivalent de benzina per a la matei-xa autonomia, s’ha de millorar la densitat d’energia de les bateries actuals d’ió-liti per-què l’energia emmagatzemada i l’autonomia resultant siguin comparables a les d’un tanc de gasolina. Els fabricants dediquen la ma-jor part dels esforços a investigar per a la re-solució d’aquests problemes. Un altre dels eixos fonamentals de recerca són els siste-

fineix noves oportunitats de negoci per a aquelles empreses que considerin l’auto-moció elèctrica com a estratègia de futur. Un futur que no es pot obviar tant per la seva justificació tecnològica com ambien-tal, a la qual seran cada vegada més sen-sibles les noves generacions de conduc-tors. I és que la substitució de tot el parc mòbil en una ciutat de 250.000 habitants significa una reducció superior al 90% de la contaminació urbana.

El transport eficient i la mobilitat urbana a ciutats netes, sostenibles i silencioses estan ineludiblement lligats al futur del cotxe elèctric.

mes de recàrrega a cost reduït en el mínim temps possible i la seva durabilitat. Calen bateries químiques recarregables en elec-trolineres ràpides, segures, coordinades amb la disponibilitat d’energia a la xarxa elèctrica i amb serveis personalitzats per al client. Tot això s’hauria de completar amb els anomenats sistemes d’equalitza-ció de càrrega lenta que, sense cap dubte, s’han d’utilitzar en la connexió domèsti-ca nocturna del vehicle.

La resolució de tots aquests reptes farà vi-able la renovació total del parc automobi-lístic. No costa gens concloure que el de-senvolupament d’aquesta tecnologia de-

33rotondab30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

es té al llegir notícies com la publicada recent-ment a la premsa espanyola: “ Ingenieros es-pañoles hacen cola para irse a Alemania”. Es tractava d’optar a les places de treball ofertes per aquest país amb una demanda de 34.000 enginyers. Els professionals que s’han presen-tat són persones amb elevades qualificacions i coneixements d’idiomes (s’exigia un nivell d’alemany B2). El perfil dels aspirants era el de joves entre 25 i 30 anys, la meitat, i l’altra mei-tat rondava els quaranta.

No és ni molt menys el primer col·lectiu pro-fessional impel·lit a l’exportació de talents per-què abans han estat les infermeres i actualment també els metges, aquests en una proporció in-ferior a causa de la barrera de l’idioma.

sentir dir que una empresa està ex-portant o s’està internacionalitzant acostuma a ser un senyal inequívoc de prosperitat per a l’empresa i per

al país. Malgrat aquesta premissa, no totes les exportacions són bones, i més encara si em-pobreixen el país d’origen i hipotequen les se-ves eines de futur. Aquesta és la sensació que

En definitiva, som davant de persones alta-ment preparades al nostre país amb un enor-me potencial invitades a participar en la ceri-mònia de la fuga de talents. O sigui, hem pagat i format joves perquè després passin a incre-mentar i produir plusvàlues a altres països, i posin en risc el futur de la nostra indústria i de la nostra economia en general, perquè aquest acostuma ser un camí sense retorn. Afirmava González Vallvé, president de la patronal d’en-ginyers, que l’ideal hauria estat que aquests enginyers, si surten d’Espanya, fos de la mà d’empreses espanyoles per evitar la pèrdua del talent i la riquesa que poden aportar aquests joves sobradament qualificats. Però això sembla que no serà així i malauradament el procés no ha fet més que començar.

malgrat que les exportacions semblen un senyal inequívoc de prosperitat, no sempre és així, i més encara si empobreixen el país d’origen

carMen s. larraburuDIrECtora EDItorIaL

ExPortaCIó gEnS rEComanaDa

Finestra oberta

www.v2p-online.esmàrqUEtIng I PUbLICItat En LínIa PaS a PaSmanuel Lozano és consultor de SEo i Smo i estudiant d’un màster en Publi-citat Interactiva, i en aquesta web defi-neix el màrqueting en línia i explica els coneixements que va adquirint dia a dia gràcies a la seva experiència labo-ral i dins de les aules.

albert bertran moDULar bICyCLE ParkIng SoLUtIonS

d. La nostra principal debilitat és la competència que compra grans volums a la xina. Els consumidors prefereixen pagar menys encara que el producte no tingui la mateixa qualitat que el nostres ni tan sols solucioni els problemes que hauria de donar. a. aquest mateix factor de la competència i la mateixa crisi són les amenaces més grans. Estem pendents de com es desenvolupi el context econòmic actual. Els nostres clients principals a Espanya són els ajuntaments, i les seves vies de finançament cada vegada estan més ofegades . F. El nostre principal avantatge competitiu és que oferim garantia, més qualitat i disseny en els nostres productes. també podem incloure en aquest apartat la funcionalitat de tots els nostres productes. La competència moltes vegades dissenya elements que no aporten res al producte final, mentre que tot el que nosaltres fem té un sentit en el resultat del producte final. o. Les oportunitats, com en altres sectors, es centren en el mercat exterior. En el nostre cas estem molt abocats a les oportunitats que ofereixen els Estats Units i Europa, on la circulació amb bicicleta està a l’alça i les ciutats reclamen solucions d’aparcament.

www.muypymes.comInformaCIó, rECUrSoS I DIrECtorIS PEr a PImES Un portal dirigit a les petites i mitja-nes empreses. Els seus usuaris hi po-den trobar una web informativa de re-ferència, però també un espai ple de recursos i directoris útils on trobar so-lucions per a la gestió de les seves em-preses.

www.rocasalvatella.com/blogCaSoS PràCtICS I anàLISI DEL mErCatEl bloc de la consultoria santcugaten-ca és un exemple de bon ús de les xar-xes, com no podia ser d’una altra ma-nera. La pàgina ofereix l’anàlisi de ca-sos pràctics que apropen als lectors experiències desconegudes, i actuali-tat i anàlisi del mercat.

http://emprendedores.blogs.emprendedores.es/EL VaLor DE LES VIVÈnCIES ComPartIDESEl bloc d’emprendedores.es ha de ser una referència per a tot aquell que vulgui inciar-se en l’aventura de cre-ar la seva pròpia empresa. què millor que escoltar les experiències i consells d’emprenedors i experts amb bagatge?

daFodEbILItatS amEnaCES FortaLESES oPortUnItatS...

Marc siMó rESPonSabLE D’ExPortaCIó DE CoLor CEntEr

d. Cada cop queden menys clients al nostre territori. En els últims anys s’han tancat moltes empreses del sector tèxtil i això ens ha fet perdre molts clients en el mercat intern. La crisi ha afectat especialment el nostre sector, i des de fa més temps, i això ens ha reduït les possibilitats de fer negoci. a. quant a amenaces, la que prové de la competència interna ja ha desaparegut. Cada cop som menys gent i ens trobem menys, ja que estem abocats a l’exterior. a més, ens coneixem i hi ha una relació de col·laboració. L’amenaça és externa, però sobretot quant a confecció tèxtil. nosaltres ens dediquem a la creació de productes químics, i els competidors asiàtics encara no s’hi han endinsat. F. La gran fortalesa del Vallès és la seva tradició. Sabadell i terrassa són tèxtils per definició des de fa anys, i fins i tot sectors relacionats però més nous, com és el nostre, treuen profit d’aquesta experiència acumulada. Crec que, tot i els problemes i la reducció del mercat, el tèxtil al Vallès encara té molt camp per córrer. o. Pel que fa a les oportunitats, segurament és l’arrelament de l’empresa en el territori. Vàrem néixer el 1978 i sempre hem estat aquí i aquí ens mantindrem. Coneixem el territori i, malgrat les dificultats dels últims anys, els clients que mantenim són de confiança i hi podem mantenir una relació de proximitat.

34 gas a Fons b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

LES EntItatS D’EStaLVI no DonEn CrÈDItS a LES EmPrESES PErqUÈ no tEnEn gran CoSa a ofErIr. EStan EStanCaDES I En ProCéS DE DESaPaLanCar-SE. mEntrEStant, LES EmPrESES no ES qUEDEn DE braçoS CrEUatS I rECLamEn VIES DE fInançamEnt aLtErnatIU PEr SEgUIr CrEIxEnt. amb Una mICa D’ImagInaCIó fInanCEra SEmbLa qUE hI ha manEra DE SortIr-SE’n

Finançament empresarial en temps de crisi

1 ///

sóc rendible i necessito diners!

PER: XaVIER ORRI

35gas a Fonsb30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

no hi ha crèdit. El dogma de fe està servit des dels inicis de la crisi. “Les en-titats d’estalvi han tan-cat l’aixeta“ s’ha con-vertit en frase feta en

premsa econòmica i la reestructuració del sistema financer no ha resolt la pape-reta. Durant el darrer any, el creixement del crèdit ha tornat a caure un 0,8% des-prés d’un 2009 en què el descens va arri-bar al 2%. El darrer Informe d’Estabilitat Financera presentat pel Banc d’Espanya a principis de maig no alimenta les espe-rances d’un canvi de tendència. La seque-ra continua. “El sistema financer neces-sitarà entre dos i tres anys més per desa-palancar-se, i fins que bancs i caixes no es desendeutin no rajarà el crèdit a empre-ses ni al consum“, explica sense delicade-ses l’economista i vicepresident del Cer-cle d’Economia, Antón Costas. “La realitat és que mentre ens dediquem com a país a finançar runes –parlo del Frob i les caixes d’estalvis– els diners seguiran estancats“, l’acompanya el consultor i director d’Ac-ceso Corporate Finance, Joan Alsina. El punt de partida, per tant, és clar: val més no acostar-se a un banc per buscar diners si no portes un cognom al darrere i una empresa per sobre els 100 milions de facturació. Assumit aquest desert crediti-ci, els empresaris de mitja taula i els em-prenedors amb una idea que ha de funci-onar, es pregunten on trobar el líquid per dur a terme els seus projectes. Alsina, home bregat en aquesta batalla, assegu-ra que “hi ha alternatives, però s’hi ha de posar una gran dosi d’imaginació per tro-bar-les“.

baRRERES aL cREIXEMENt

Un dels empresaris vallesans que ha ha-gut de fer prova de creativitat per seguir creixent és el director general de Konich-Tech, Josep Maria Gibert. La seva situa-ció és idíl·lica i frustrant a parts iguals: l’empresa que dirigeix, dedicada a béns d’equip d’alt valor afegit, té perspectives de multiplicar per tres la facturació a de-sembre del 2011. “Tenim nous produc-tes i patents que han rebut una gran ac-ceptació en el mercat perquè són únics al món. La demanda s’ha disparat i ara te-nim problemes per trobar crèdit circulant que ens permeti atendre les noves co-mandes”, explica Gibert. En altres parau-les, la feina ben feta, una aposta decidi-da en R+D i un projecte que ha de conver-tir aquesta pime d’1,5 milions facturats el 2010 en una empresa amb una xifra de vendes superior als cinc milions no són arguments suficients perquè les entitats d’estalvis es decideixin a apostar per ells. Solucions? “Estem intentant que el cli-ent ens pagui per endavant, però és fran-cament difícil perquè el valor mitjà dels equipaments que fabriquem està per so-bre dels 100.000 euros”, segueix Gibert, que tem veure’s abocat a apostar per una segona via més dolorosa que plànyer els

L’EMPRESA VALLESANA KONIK TÉ COMANDES PER TRIPLICAR LA FACTURACIÓ D’AQUÍ A FINALS D’ANY, PERÒ NO HI HA UN SOL BANC QUE S’ATREVEIXI A FINANÇAR EL SEU CREIXEMENTLES ALTERNATIVES MÉS VIABLES SÓN ELS CRÈDITS PARTICIPATIUS D’ENISA I AXIS I ELS FONS DE GARANTIA RECÍPROCAL’INSTITUT DE CRÈDIT OFICIAL NO ÉS UNA ALTERNATIVA PERQUÈ ELS BANCS NO TENEN CAP INCENTIU PER COMERCIALITZAR-LOS

bancs: vendre alguna de les noves pa-tents que han desenvolupat. “El proble-ma és que si mercadegem amb les noves patents deixarem de guanyar el prestigi de marca i el reconeixement que ens do-narien“. Alguna alternativa més? Hi ha esperança? “El Ministeri d’Indústria ens ha ofert un crèdit participatiu d’Enisa que en princi-pi ens donaran”, explica Gibert, però acla-reix que no és la panacea. Estela Gallego, presidenta de l’Empresa Nacional de In-novación (Enisa), recull el testimoni per treure pit amb la bona feina que està fent la seva institució des de l’inici de la crisi. “Enisa ha passat de finançar 70 projectes empresarials el 2007 als prop de 700 de l’any passat per un import de 110 milions d’euros en préstecs participatius, amb una capacitat actual de mobilització de recursos de més de 300 milions“. El con-sultor Joan Alsina, interlocutor recurrent de l’entitat pública, reconeix en els prés-tecs participatius una de les millors alter-natives de finançament. “És molt sem-blant a un préstec de capital quant a les condicions de risc, però té la virtut que no demanen garanties més enllà del projec-te, de manera que s’ha d’explicar molt bé. L’altra virtut que té és que en cas de fallida de la companyia, seria l’últim préstec que s’hauria de tornar“. I encara una altra: un crèdit porta a un altre crèdit, és a dir, si l’empresa visita el banc amb 500.000 eu-ros d’Enisa, serà força més senzill que l’entitat financera n’hi doni 500.000 més.

I L’IcO QUÈ?

Des de fa un parell d’anys, els anuncis de l’Institut de Crèdit Oficial inunden les pà-gines dels diaris econòmics. “L’ICO res-pon”, prometen. Ara bé, la realitat és for-ça diferent per a qui els tracta de prop. “L’ICO ni és ni serà una alternativa real perquè els bancs, que són els qui comer-cialitzen aquests crèdits, no tenen cap in-centiu per donar-los sortida”, raona Joan Alsina. La raó és de bàsica financera: l’ICO deixa diners als bancs però no els cobreix el risc. De fet, per als bancs, donar un crè-dit ICO té pràcticament el mateix risc que un crèdit capital, amb l’inconvenient afe-git que la rendibilitat és molt més baixa. “El risc és alt i la rendibilitat baixa. Fins i tot hi ha alguns programes a rendibilitat zero, així que, quin interès pot tenir do-nar un crèdit ICO per al banc?“, es pre-gunta Alsina. La resposta té un punt pervers. Algu-nes entitats els utilitzen per acontentar els seus millors clients. L’explicació tam-bé és de bàsica financera: si jo sóc un di-rector d’oficina bancària amb ganes de cuidar un client, propietari d’una empre-sa solvent que no necessita els diners, li ofereixo un crèdit a interès pràcticament zero servit per l’ICO que tinc clar que em tornarà. Com sé que ho tornarà? Per què no necessita el crèdit, de manera que els 100.000 euros que ell rep a un interès en-

MÉs inFo

institut de crèdit oFicial (ico)

L’Institut de Crè-dit oficial és una entitat pública empresarial, adscrita al ministeri d’Economia i hisenda a través de la Secretaria d’Estat d’Economia que té consideració d’agència finance-ra de l’Estat. recurs més publicitat que útil.

aValis

Societat de ga-rantia recíproca catalana que resol la falta d’avals bancaris de les em-preses amb projecte. En cas d’im-pagament del crèdit per part de l’empresa, avalis el tornarà a l’en-titat financera. útil per a empre-ses joves amb poc coixí però bones perspectives de creixement.

enisa

L’Empresa nacio-nal d’Innovació és una empresa de capital públic adscrita al ministe-ri d’Indústria, turisme i Comerç, a través de la Direcció general de Po-lítica de la Petita i mitjana Empresa. Indicada per a empreses tecnològi-ques, tot i que està diversificant els el tipus d’empresa que finança.

axis

Semblant a EnI-Sa, axis és una societat gesto-ra d’entitats de capital risc i un dels més antics operadors del sector. Creada el 1986 com una iniciati-va de la banca oficial per impulsar l’activitat de capital risc a Espanya. Des del 1993 és una participada al 100% de l’Institut de Crèdit ofici-al (ICo).

Mercat alternatiu borsari

El mab és un mercat dedicat a empreses de reduïda capitalització que busquen expandir-se, amb una regulació a mida, dissenyada específicament per a elles i uns costos i processos adaptats a les seves característiques.

36 gas a Fons b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

tre el 0 i l’1% cortesia de l’ICO els destina-rà a un dipòsit fix que rendeix del 3 al 4%. Resultat? 3.000 euros nets de benefici en un any sense moure un dit. Descartada aquesta ficció creditícia, l’as-sessor financer de la Cecot, Enric Rius, proposa una altra alternativa: les socie-tats de garantia recíproca. “Si tenim un bon projecte però ens falten avals podem buscar el suport d’una entitat com Ava-lis, per exemple. El que fa és donar la ga-rantia de cara al banc que, en cas d’im-pagament, Avalis respondrà per l’empre-sa”. Si per aquí encara no hi ha manera, suggereix Rius, cal mirar a l’Institut Ca-talà de Finances. Acaba d’aprovar un pa-quet de mesures per al finançament de la pime i disposa d’una línia prou inte-ressant per capitalitzar empreses mit-jançant préstecs a llarg termini als socis de l’empresa, d’entre 10 i 12 anys, per dur a terme una ampliació de capital amb un interès força baix.

SaLt bORSaRI

La biotecnològica AB-Biotics és una altra empresa que ha hagut de tirar de fantasia financera per seguir creixent. En el seu cas, l’aposta ha estat forta i s’ha conver-tit en la primera empresa catalana de co-titzar en el Mercat Alternatiu Borsari, des del juliol de l’any passat. Fins aleshores, aquesta jove empresa havia crescut em-parada pels bancs, però les necessitats de

finançament començaven a ser desorbi-tades i van fer el salt a borsa amb l’ampli-ació de capital en l’horitzó. El resultat ha estat immillorable amb l’atracció de nous socis i inversors dels quals han captat 3,5 milions d’euros per finançar el desenvo-lupament del negoci. A més dels diners, el MAB els ha aportat visibilitat. “Quan sor-tim a l’estranger per presentar AB-BIO-TICS a multinacionals interessades a lli-cenciar les nostres patents, per exem-ple, ens poden veure a Bloomberg i això ens atorga una credibilitat afegida: ens miren amb ulls diferents“, expliquen els consellers delegats de la companyia, Mi-guel Ángel Bonachera i Sergi Audivert. Com explica el consultor Joan Alsina, “el MAB és un mercat d’alt risc potencial-ment agraït que funciona per a empreses que funcionen molt bé”. I és que, parats a comptar, l’idil·li d’AB-Biotics amb el MAB té més de miracle que de rutina, però vist que els miracles de tant en tant ocorren convé no descartar cap opció.

‘bUSINESS aNgELS’

I els famosos business angels són un re-curs per a pimes? Ni sí ni no, ni blanc ni negre. L’esperit de finançament exis-teix, però la tendència dels àngels pro-veïdors d’aquest país no acostuma a passar per finançar pimes camí de créi-xer del 5 al 10%. Una xarxa de business angels activa rep i estudia un centenar de projectes al mes i en finança uns cinc

1 /// JOSEP gIbERt, DIRECTOR GENERAL DE KONIK GROUP

2 /// JOaN aLSINa, DIRECTOR GENERAL D’ACCESO CORPORATE FINANCE

3 /// MIgUEL ÁNgEL bONachERa I SERgI aUDIVERt, CONSELLERS DELEGATS D’AB-BIOTICS/// ARXIU

Finançament empresarial en temps de crisi

2 ///

1 ///

3 ///

23.377 Millons d’euros

L’Institut de Crèdit Oficial, malgrat les reserves conceptuals que presenta, va concedir aquest volum de finançament durant el 2010 a través de 295.000 operacions de préstec per a autònoms, empreses i particulars, fet que suposa un increment del 30% respecte a l’any 2009

l’any.”El business angel busca projectes que puguin esclatar i que estiguin en fa-ses molt inicials. No és una opció per al món real”, tanca Alsina abans d’oferir un parell de last shots per a la pime que encara conserva la fe. El primer és tru-car a la porta d’un fons de capital risc per a petites i mitjanes empreses. No són abundants, però per a pimes d’una certa mida encara se’n troben alguns amb sensibilitat, com el cas del barce-loní Miura Private Equity. L’alternati-va són els family office de les grans for-tunes del país. “De tant en tant busquen invertir i creen un fons de capital risc més petit que és molt adequat per a pi-mes de dos a tres milions. El problema és que acostumen a buscar rendibilitats molt segures i estables, comparables a capital fix”, segueix el consultor.

Si cap dels suggeriments anteriors ha donat resultat, només queda una idea, ocurrent i raonable, que està molt poc estesa en el nostre teixit empresarial: fusionar-se amb una altra empresa del sector. “Ser gran és clau per aconseguir finançament dels bancs. Si jo sóc un desgraciat de cinc milions facturats i m’ajunto amb un altre desgraciat de cinc milions, ens fusionem, doblem el volum d’empresa, generem estalvis en estructu-ra i quan anem al banc anirem explicant la història d’una empresa de deu milions, no una de cinc”, tanca Alsina.

37gas a Fonsb30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

L’escepticisme d’aquest professor de política d’empresa recomana paciència a qui busqui finançament. Com a solució més enllà dels mercats, demana un Institut Català de finances que avali el crèdit TEXT: XaVIER ORRI /// FOTOs: ESthER NaVaL

ignacio Mur /// Professor de política d’empresa a Esade

tenen un ciri tan bèstia en el seu actiu que si contabilitzessin realment el que valen es-tarien en fallida, de manera que el nivell de risc que estan disposats a assumir és pràcti-cament zero. Per això dic que no hi ha ningú que deixi diners a empreses que necessiten reestructurar-se financerament per tornar a ser solvents, o que necessiten diners per a un ERO que els permetrà reflotar; però el risc és massa elevat per al banc i en aquestes si-tuacions s’està deixant morir moltes empre-ses i, per tant, molts llocs de treball.

i el crèdit participatiu, és una opció? Sí i no. Ho és essencialment per a empreses tecnològiques, on s’han vessat bastants re-cursos. Però això, traduït a generació d’ocupa-ció i de PIB és absolutament ridícul. En aquest país no s’ha protegit, en canvi, el teixit indus-trial, que és el que realment genera feina.

les societats de garantia recíproca? Tampoc serveixen per gaire res. Al final, et poses a comptar i s’han fet quatre operacions en 40 anys amb aquesta fórmula. I el que no és coix no es fica en aquesta mena d’històries.

la fusió entre empreses del mateix sector hauria de començar a ser més habitual com a mesura d’accés al crèdit? Des del pla estratègic les fusions tenen tot el sentit del món. En una situació estable són molt recomanables perquè millores el comp-te de resultats, i pot donar lloc a un projec-te amb cara i ulls per presentar-te al banc. La veritat és que ens vindria molt bé per acabar amb el minifundisme empresarial que carac-teritza Catalunya.

davant aquest panorama, mirem l’emprenedor. què li queda?Si parlem d’emprenedors, les opcions són les de sempre, amb crisi de crèdit o sense. Les tres efes: family, friends and fools: la família, els amics i els sonats que se’ls creuen.

rebut un crèdit sindicat de 200 milions d’eu-ros]. I si ja ens posem a parlar de pimes, el capital risc és una utopia.

no ha esmentat l’ico. És una alternativa real o fictícia? El primer que cal dir és que actualment els crè-dits ICO ja no són tan barats com fa un parell d’anys. Ara voregen el 5 o 6%, així que tampoc val gaire la pena. Després, el que sí que veig amb freqüència és que els crèdits ICO es do-nen a les empreses que no els necessiten. Els bancs els donen a aquelles empreses que co-neixen molt de prop, que són sòlides i que, de fet, podrien funcionar sense cap crèdit.

aleshores per què serveix l’ico?Doncs no ho sé, perquè després tens empre-ses que tenen projectes viables però neces-siten refinançar-se i no se les ajuda perquè el banc no vol assumir el risc; que és lògic, però ningú no les acompanya. Recentment la Generalitat ha plantejat la possibilitat que l’Institut Català de finances serveixi per això, per avalar empreses davant els bancs. Això seria molt més útil que el que fa ara o el que fa l’ICO, això sí que animaria els bancs a donar crèdit.

el que feia banca catalana...Exacte, donaven avals als projectes amb vi-abilitat. Actuava com a banc públic, que és més o menys el que s’està plantejant ara. L’ICF no té liquidesa per donar crèdit però, si es creu el projecte, sí que està capacitat per donar avals per permetre que l’empresa fi-nancera li deixi els diners. Avui dia, els bancs

perquè l’empresari sap que no li donaran. De fet, el que passa a la vida real, més enllà de les enquestes, és que les entitats bancàries ni tan sols donen accés al procés de sol·licitud del crèdit posant unes garanties mínimes per cursar l’expedient que exclou la majoria.

per tant, quines alternatives té la pime per finançar-se?Per començar, el finançament vinculat a la propietat, és a dir, que els socis inverteixin. Més enllà d’aquesta obvietat, per temes tec-nològics encara queda algun hedge fund que s’atreveix a posar diners, però han de ser projectes incipients, en primeres fases. De totes maneres, el capital risc per a grans ope-racions és tremendament selectiu. De fet, en els darrers mesos, no recordo cap operació d’aquesta mena més enllà d’Europastry [ha

En aquests temps en què el crè-dit ha quedat reduït a la condi-ció de bé escàs per excel·lència, poques idees queden a les veus acadèmiques per trobar el pre-uat tresor. Per Ignacio Mur, no-

més queda l’aval públic com a mesura per tornar a créixer en aquest terreny.

l’institut de crèdit oficial acaba de publicar una enquesta segons la qual només un 25% de les pimes que van demanar un crèdit el 2010 no l’han obtingut, mentre que el 2007 el percentatge era d’un 10%. s’ho creu? Hauríem de veure de quin nombre de petici-ons estem parlant. Atesa la sequera de crè-dit el que passa no és que en rebutgi més o menys, sinó que ni tan sols hi ha peticions

La generalitat ha plantejat la possibilitat que l’Institut Català de finances serveixi per això, per avalar empreses davant els bancs. això seria molt més útil que el que fa ara o el que fa l’ICoSi parlem d’emprenedors, les opcions són les de sempre, amb crisi de crèdit o sense. Les tres efes: family, friends and fools: la família, els amics i els sonats que se’ls creuen

Els crèdits ICo es donen a les empreses que no els necessiten

38 gps /// UnIVErSItatS b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

sant cugat obre la seva pròpia escola superior de negocis

La ciutat vallesana segueix apostant per la formació superior. Si en els últims

anys ha acollit la nova facultat i centre d’in-novació d’Esade, ara Sant Cugat inaugura la seva pròpia escola de negocis. El centre està situat a l’avinguda de Cerdanyola i iniciarà l’activitat durant aquest mes de juliol, amb monogràfics sobre recursos humans, ma-nagement i idiomes. L’activitat regular de la Sant Cugat Escola de Negocis començarà el mes de setembre amb un grau superior en Gestió Comercial i Màrqueting, Administra-ció i Finances i Comerç Internacional. El pri-mer d’aquests cursos es completa en un sol any, amb un cost de 4.200 euros de matrí-cula, mentre que els dos darrers estan pen-sats per cursar-se en dos anys, amb un preu de 6.300 euros. El nou centre està dirigit per Josep Maria Trullàs, que ha remarcat la và-lua i experiència dels docents i ha destacat els valors de la ciutat per la seva “sensibili-tat en vers l’escolta privada”. L’escola dóna prioritat a l’excel·lència educativa i, per aconseguir-ho, a més d’apostar per profes-sors contrastats, limitarà les classes a 30 alumnes. /// REDACCIó

escola de negocis /// Sant CUgat

alumnes de l’etseiat fan el primer avió solar espanyol L’evolució del projecte fins a assolir el vol es podrà seguir per les xarxes socials

upc /// tErraSSa

L’escola Tècnica Superior d’Enginye-ries Industrial i Aeronàutica de Ter-

rassa (ETSEIAT) segueix aportant nove-tats en el terreny de la tecnologia soste-nible. En aquesta ocasió, el projecte està vinculat amb la utilització d’energia so-lar en aeronàutica i ha estat desenvolupat per set estudiants de la facultat terras-senca. L’objectiu és transformar un pla-nejador comercial a escala en un prototip d’avió propulsar exclusivament per ener-gia fotovoltaica. El repte va començar el febrer del curs passat, quan els alumnes van comprar un avió comercial a esca-la i van començar a implantar-hi modi-ficacions per convertir-lo en un avió so-lar, sota el nom de Solar Endeavour. L’aplicació d’energia solar en avions ja existeix, però els autors dels projectes no han fet públics els seus treballs, de ma-nera que el projecte dels estudiants de l’ETSEIAT ha inclòs tot el procés d’inves-

tigació i creació de tecnologia pròpia. Se-gons els estudiants, l’èxit del projecte de-mostraria “l’efectivitat de l’aplicació de l’energia solar en l’aeronàutica”. Les se-ves previsions indiquen que a l’agost es podrà fer el primer vol. iMplicació eMpresarial Aquest pro-jecte universitari ha tingut el suport d’em-preses com GTD Sistemas de Informaci-

els estudiants de l’etseiat, durant la presentació del projecte /// CEDIDA

ón, que exerceix de patrocinadora; KO-FORD Engineering, que ha dissenyat el motor elèctric; Heliene, proveïdora de les cèl·lules fotovoltaiques, o CAT UAV, en-carregada dels sistemes de telemetria i control remot. Fins al moment del vol, els estudiants informaran sobre el desenvo-lupament de les xarxes a través de diver-sos blocs i les pàgines obertes a Facebo-ok i Twitter. /// V.S.

la uab inaugura el centre de recerca en agrigenòmica

La Universitat Autònoma de Barcelona ha inaugurat el Centre de Recerca en

Agrigenòmica (CRAG), participat pel CSIC, l’IRTA, UAB i la UB, amb el suport de la Ge-neralitat, i que gràcies a les seves instal-lacions de més de 9.000 metres quadrats disponibles ja és una referència en el camp de la biologia molecular de plantes i ani-mals de granja. El centre se centrarà en la recerca i desenvolupament d’aplicacions moleculars útils per al cultiu i la criança de les espècies d’interès agrícola i ramader. El nou edifici del CRAG ha suposat una in-versió aproximada de 20 milions d’euros, aportats entre el CSIC i la Direcció Gene-ral de Recerca de la Generalitat, i té 600 metres d’hivernacles i laboratoris de ge-nòmica, microscòpia confocal i proteò-mica. equip huMÀ. Més enllà de les seves instal-lacions, el centre destaca per l’equip d’in-vestigadors que el formen, encapçalats pel professor d’investigació del CSIC i ex-pert en genètica molecular vegetal Pere Puigdomènech. El CSIC és la institució que més investigadors aporta al projecte, amb 20 dels 51, mentre que 12 provenen de l’IR-

TA. UAB i UB hi aporten 6, ICREA 4 i com-pleten l’equip 3 professionals contractats pel CRAG. Des que es va fundar el 2006, el CRAG s’ha convertit en pioner en genètic molecular a Espanya i ha participat en projectes in-ternacionals, com la primera seqüència d’un gen de plantes publicada al país, i ha establert contactes de col·laboració amb empreses del sector alimentari. La inau-guració va estar presidida per la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmen-dia. /// V.S.

uab/// CErDanyoLa

cristina garmendia en la inauguració /// CEDIDA

leitat se suma a l’aposta pel futur del vehicle elèctric

En les últimes setmanes, la Fira de l’Au-tomòbil de Barcelona ha acollit un es-

tand dedicat en exclusiva al vehicle elèc-tric i la UPC ha presentat un postgrau di-rigit a aquest sector. Aquest mes de juny ha estat Leitat qui ha fet un pas més en el desenvolupament d’aquesta alternativa en mobilitat. El centre tecnològic de Ter-rassa va ser un dels protagonistes en el darrer Congrés Europeu d’Enginyers d’Au-tomoció, celebrat a València, en presen-tar juntament amb Applus els seus pro-jectes innovadors que estaran llestos per a l’aplicació en models comercials en els propers mesos. Leitat va presentar les seves propostes en ultracapacitadors per a vehicles elèctrics, és a dir, aquells sistemes que permeten mi-llorar la potència dels vehicles en determi-nades ocasions i apropar les seves presta-cions als cotxes convencionals. Segons el coordinador de la divisió Smart Systems de la institució, José Sáez, “aquests disposi-tius no acumulen tanta energia com les ba-teries de liti, però poden entregar-la al ve-hicle en el moment que es necessitin, com en avançaments o en pujades”.

Per la seva part, els investigadors d’Applus IDIADA, de l’empresa de Sant Cugat Delp-hi, van presentar les seves millores en sis-temes de seguretat, prestacions i sosteni-bilitat i un projecte que pretén crear un ca-mió lleuger i elèctric que pugui estar en el mercat. L’empresa ha modificat els siste-mes de direcció, aire condicionat i frena-da perquè tot fos elèctric i està en disposi-ció d’elaborar un prototip amb una auto-nomia de fins a 130 quilòmetres i amb una velocitat màxima de 80 quilòmetres hora.

/// REDACCIó

leitat /// tErraSSa

130quilòMetresés l’autonomia de què disposa el prototip de camió lleuger i comerci-al que applus IDIaDa ha presentat en el congrés. El model tindria una velocitat màxima de 80 quilòme-tres per hora i funcionaria només amb energia elèctrica.

39b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 gps /// UnIVErSItatS

universitat i empresa /// Pabellón Prácticum ESaDE

L’escola de negocis reuneix els seus alumnes amb 28 empreses per iniciar el pràcticum PER: VIctOR SOLVaS

El primer pas per a l’inici d’una esperançadora carrera laboral

1 /// aLUMNES DE tERcER I QUaRt cURS. L’ACTE VA REUNIR 150 ALUMNES DE TERCER I QUART DEL GRAU EN DI-RECCIó D’EMPRESES QUE ES VAN INTERES-SAR PER LES 28 COM-PANyIES REPRESEN-TADES.

2 /// EMPRESES LLaMINERES EL RECLAM DE LES MARQUES VA DES-PERTAR L’ATENCIó DE MOLTS DELS ALUMNES. ENTRE LES MéS SOL-LICITADES, ADIDAS y yAhOO./// ARTUR RIBERA

3/// REPRESENtacIÓ cOMaRcaL. A MéS DE LES MULTINA-CIONALS I GRANS COM-PANyIES, L’ACTE VA COMPTAR AMB LA PAR-TICIPACIó D’EMPRESES I PROJECTES DEL VA-LLèS.

Potser seria interessant po-tenciar la relació amb aquests clients i provar d’obrir noves vies de nego-ci amb ells”. No és una frase extreta d’una junta directi-

va o d’una reunió entre empresaris, sinó d’un alumne d’Esade interessant-se per la situació d’una companyia en què podia fer el seu període de pràctiques. Escene-nes com aquestes es van viure en la cele-bració del Pabellón Prácticum BBA, que es va celebrar a Esade Creapolis durant la segona setmana del mes de juny, i en què l’escola de negocis va reunir 150 alumnes de tercer i quart curs del grau en Direcció d’Empreses amb 28 companyies. L’acte va ser una oportunitat única per als estu-diants per entrar en contacte amb mAr-qués de renom com L’Oréal, Gallina Blan-ca, Ernst & Young o Danone, entre d’al-tres. Així ho va viure l’estudiant de tercer Ana Arqués, que reconeixia estar ober-ta a totes les opcions. “Vull estar relacio-nada amb el món del màrqueting i la con-sultoria, però no tinc clar en què em vull especialitzar”. Com la resta d’estudiants, Arqués valorava l’oportunitat de trobar un lloc “on poder parlar amb les compa-nyies i tenir més informació de la que po-dria obtenir visitant una pàgina web o llegint un fulletó informatiu” i, malgrat admetre l’atenció generada per alguna de les marques, remarcava “la possibili-tat de conèixer altres empreses potser no tan mediàtiques però, a partir d’aquesta trobada, pots descobrir la seva forma de treballar i veure projectes amb els quals vincular-te”.

UN PERfIL DIfERENt

Si per als alumnes la trobada va suposar un punt de contacte amb empreses pun-teres, a les companyies el Pabellón Prác-ticum els va permetre establir un pro-cés de selecció de becaris diferent a l’ha-

bitual i tenir a l’abast més d’un centenar d’estudiants formats a una de les escoles de negocis més prestigioses globalment i amb un perfil més directiu i empresari-al del que és habitual. Sens dubte, un dels estands més visitats durant la jornada va ser el de Yahoo, però l’interès de l’empre-sa cap a l’alumnat encara era més gran. La mànager d’account management de

la companyia, Natalie Livingstone, es va mostrar sorpresa per “les preguntes dels alumnes i les propostes que ens fan arri-bar”. Livingstone va assegurar que “molta gent coneix grups com Facebook, Google o a nosaltres mateixos, però estem veient que els estudiants d’Esade tenen voluntat de saber com treballem i involucrar-se en els nostres projectes” i considera que “pel seu perfil acadèmic ens poden ajudar a analitzar el nostre negoci i aportar-hi so-lucions i millores”.

L’altra visita obligada per a tots els es-tudiants era el punt d’informació d’Adi-das. Javier Membrado, del departament de recursos humans de la marca espor-tiva, destacava “la capacitat d’orientar i ser proactius en les propostes de funci-onament de les àrees de negoci de l’em-presa” que tenen els alumnes d’Esade. De fet, tot i reconèixer que “no busquem un perfil concret de becari” assegura que as-pira a incorporar “algú amb passió per l’esport i la moda i que s’involucri en el projecte d’Adidas per ser la millor marca esportiva del món”.

LES EmPrESES tEnIEn a L’abaSt méS D’Un CEntEnar D’EStUDIantS amb Un PErfIL méS EmPrESarIaL DE L’habItUaL

Un cop fet el procés de selecció, els alumnes passaran entre 450 i 900 hores de pràctiques. Per evitar que aquest pe-ríode sigui un tediós viatge continu a la fotocopiadora de l’empresa, Esade ha controlat els llocs oferts. La career ma-nager del servei de carreres professio-nals de la universitat, Puri Cabezas, des-taca que “ens assegurem que les beques siguin per a llocs amb cert nivell”, i re-corda alumnes de promocions anteriors “que van treballar al mateix nivell que altres treballadors júniors amb contrac-te de treball”. Sobre el futur, Cabezas destaca que “hi ha alumnes que surten del pràcticum amb contractes laborals i d’altres que han d’esperar la seva opor-tunitat”. En tot cas, resulta l’inici de la seva carrera professional.

1 ///

3 ///2 ///

40 Àrea de descans b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

Àrea de descansrrhh /// Solidaritat i cohesió de grup

La participació de les empreses en projectes solidaris cada cop és més freqüent, però poques vegades hi ha una participació activa. La implicació directa dels treballadors pot ser una bona política en la gestió d’equips PER: VIctOR SOLVaS

Solidaritat pel bé del grup

La participació empresarial en projectes solidaris és una pràctica comuna. En molts casos, les companyies donen recursos materials o líquids a associacions benèfiques

en accions de responsabilitat i compromís social, però que afecten més la marca cor-porativa que el treball intern de l’empre-sa. Però aquesta realitat està canviant, i co-mencen a aparèixer fundacions i projectes que reclamen la participació i la involucra-ció dels treballadors. Així, al marge d’aten-dre l’objectiu prioritari, com és l’acció soli-dària, es fomenta el treball en equip i la co-hesió del grup dins de l’empresa.

La Fundació Manuel Lao és un dels projectes pioners. Nascuda fa cinc anys i vinculada al hòlding Nortia i l’empresa terrassenca Cir-sa, la fundació va trobar una manca d’ofer-ta de temps d’oci dirigit a persones amb ne-cessitats d’atenció especial en les associa-

cions i ONG de la ciutat i van crear el seu full de ruta: a partir d’una convocatòria trimes-tral, els treballadors podien aportar els seus projectes d’oci dedicats a algú que ho ne-cessiti. La proposta guanyadora rep el su-port i el finançament de la fundació, que es desvincula del finançament a tercers, però aporta un vincle humà i temps d’oci.

El punt més àlgid en la breu història de la Fundació Manuel Lao s’ha vist aquest 2011 amb la representació de l’obra Mirando-lina al Teatre Alegria de Terrassa. Tot i les setmanes transcorregudes, les coordina-dores de la fundació, Esther Lao y Yolan-da Cornago, no poden evitar emocionar-se en reviure l’any de treball i preparació i les dues funcions finals. Cornago explica com “l’obra ha implicat un grup de 30 per-sones, entre treballadors voluntaris i per-sones discapacitades d’associacions exter-nes, que han treballat sota la direcció d’un discapacitat”. La sorpresa per a la fundació,

segons Lao, va ser “l’èxit en el càsting per trobar actors voluntaris; vàrem tenir des de directius, fins a gent de la fàbrica i se-cretaris que no havien tingut mai contacte i que durant un any han treballat de costat i al mateix pla que els discapacitats”.

L’assoliment d’un objectiu comú, la inver-sió i implicació en el temps d’oci i la finali-tat solidària han estat clau per crear “una experiència molt enriquidora i amb una gran capacitat de cohesió”, com recor-da Cornago. Lao considera que “el creixe-ment de l’equip i el personal aquest any ha estat molt gran”, i assegura haver “desco-bert facetes de les persones que en el dia a dia laboral no haurien sortit mai, i hem obert a la comunicació persones que fins aleshores eren molt tímides”.

Però aquesta percepció no ha arribat no-més a la fundació, sinó que l’equip direc-tiu de Cirsa va reconèixer la feina feta i

La fundació manuel Lao va reunir 30 persones, entre treballadors de Cirsa i discapacitats, per a la representació de ‘mirandolina’ al teatre alegria de terrassa

41Àrea de descansb30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

va estar present en la representació de l’obra. Fins i tot el director general, Isaac Lahuerta, va felicitar els participants i la fundació “amb un missatge molt proper i que va causar un gran impacte en tots no-saltres”, recorda Lao.

Les responsables de la fundació desta-quen com la cohesió del grup va fer que els moments més difícils de la represen-tació es poguessin mirar “amb una mirada o el recolzament en el diàleg per tirar en-davant l’obra”. Per Cornago, tot aquest es-forç grupal enriquirà l’empresa “tant ver-ticalment, ja que compromet i identifica el treballador amb la companyia, com horit-zontalment perquè la cohesió amb els que t’envolten s’ha multiplicat”.

L’èxit de la representació ha deixat a l’om-bra altres projectes. Però de les petites ac-cions també se’n desprenen grans somnis, com el que la Fundació Lao ha fet possible

1 /// baIXaDa DE tELÓ,LA FUNDACIó MANU-EL LAO VA UNIR TRE-BALLADORS DE CIR-SA I DISCAPACITATS DURANT UN ANy PER PREPARAR UNA FUNCIó DE TEATRE QUE ES VA REPRESENTAR AL TEA-TRE ALEGRIA/// QUIQUE SALVATELLA

2 /// UN aNy D’OcI I tRE-baLL EN EQUIPLES RESPONSABLES DE LA FUNDACIó ASSEGU-REN QUE EL FET DE SER UNA ACCIó VOLUNTà-RIA I TENIR UN OBJEC-TIU COMú VAN AJUDAR LA COhESIó DEL GRUP DURANT L’ANy D’ASSAIG/// MARIO GUILLéN

3 /// PòQUER SOLIDaRIA MéS D’AQUESTA GRAN REPRESENTACIó, LA FUNDACIó ORGANITzA ALTRES ACTES, MéS RE-DUïTS, PERò MANTE-NEN EL SEU COMPRO-MíS SOLIDARI /// CEDIDA

4 /// EQUIP aIgüES DEL MONtSENyMALGRAT LA FALTA D’EXPERIèNCIA, ELS DOS EQUIPS D’AIGüES DEL MONTSENy VAN ACABAR LA RUTA EN-TRE ELS QUINzE PRI-MERS CLASSIFICATS/// CEDIDA

1 ///

a València, on va organitzar una partida de pòquer al casino de la ciutat en què quatre equips defensaven la il·lusió de quatre dis-capacitats físics. La culminació del somni es va produir el passat juny, quan una jove es va poder llançar en paracaigudes pel Gran Canyó del Colorado gràcies a la soli-daritat dels treballadors de Cirsa.

ESPORt I SOLIDaRItat

Un dels projectes solidaris amb més èxit de l’any ha estat el Trailwalker, organitzat per Intermón Oxfam i que va comptar amb la participació d’empreses i institucions com la mateixa Cirsa, FGC, Vitae, Mercavallès o el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Però les característiques de la prova, un trajecte de més de cent quilòmetres entre Santa Ma-ria de Palautordera i Montserrat, en un en-torn natural, i amb beneficis per al Banc de l’Aigua d’Etiòpia, vinculen de manera simbò-lica el projecte a Aigües del Montseny.

El portaveu del grup, Joan Miró, explica com fins a la participació al Trailwalker, “només havíem col·laborat en projectes de Càritas o Creu Roja, en l’àmbit local do-nant aigua o participant amb algunes ac-cions puntuals”. La proposta per partici-par en la cursa va arribar des dels matei-xos treballadors de les deus, i la direcció va aprovar la participació per identificació: “la prova es celebrava al nostre entorn, per la finalitat solidària i per la gestió d’equip que comportava la preparació”.

La preparació per a la prova va durar més d’un mes, durant el qual els vuit partici-pants, dividits en dos equips, van haver de treballar en equip per superar una pro-va física que era nova per a ells, i per arri-bar junts a la meta, tal com exigia el Trail-walker. A part de l’esforç físic, els treballa-dors van trucar a la porta de particulars i empreses de la zona per omplir la guardio-la i completar una recaptació, entre líquid i material, propera als 9.000 euros. Els resultats de la preparació es van notar en el dia clau: els dos equips d’Aigües del Montseny van acabar entre els quinze pri-mers, malgrat la manca d’experiència i el xàfec caigut durant la nit a meitat del tra-jecte. Però l’èxit de la prova supera l’àmbit esportiu. Miró considera que la Trailwalker va suposar “una inversió de temps i d’es-forç que es retorna amb una inèrcia de par-ticipació i col·laboració en el treball que no aporten altres iniciatives”.

Pel portaveu del grup, “hi ha un abans i un després intern, que no afecta el nostre vo-lum de vendes, sinó la sincronització entre els treballadors i la mentalitat d’esforç”, i considera que la prova “donarà més valor a l’empresa, perquè l’experiència perdura-rà”. Miró fins i tot estableix una metàfora amb el context econòmic actual, ja que creu que la crisi “és una cursa de fons en la qual s’ha de resistir, i nosaltres ja hem tin-gut aquesta experiència vital”.

Lao considera que ”el creixement de l’equip i el personal l’any de preparació de l’obra ha estat molt gran”

Per miró, la participació a la traiwalker va suposar “una inversió d’esforç que es retorna amb una inèrcia de col·laboració en el treball”

42 Àrea de descans b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

directori gastronòmic de la ‘b30’Amb l’objectiu d’oferir una guia de restaurants valle-sans de qualitat per a re-unions d’alt nivell, la B30 posa a disposició dels seus lectors els indrets més ex-clusius i curiosos de la co-marca i rodalia. La cuina de qualitat, en totes les seves especialitats, és requisit in-dispensable. Les condici-ons per treballar a gust a taula, també.

93 590 86 00 [email protected]

PÀRQUING

MENÚ

25 €

RESERVAT

5

TERRASSA

WI-FI

CENTRE CIUTAT

RECOMANAT MICHELIN

Vil

ad

ecaVa

lls

ter

ra

ssa

restaurants de negocis

Tast sensitiu amb productes vallesansEl restaurant l’obac treballa amb productes de la comarca per situar el comensal al territori

Pocs restaurants estan tan identifi-cats amb el Vallès com l’Obac. Situat a

l’Hotel La Mola, a l’entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el local ha cen-trat els seus esforços en la creació d’una carta que reculli les essències sensorials de l’espai on està situat gràcies al tracta-ment dels productes de la comarca, ecolò-gics i de qualitat.

L’arquitecte darrere d’aquesta concepció culinària és Artur Martínez, representant de tercera generació d’una família sem-pre vinculada a la cuina, i reconegut el 1999 com el millor cuiner jove del país. Ja en la

seva etapa com a cuiner consolidat, Mar-tínez ha basat el seu treball en la creativi-tat i la innovació, però sense abandonar els productes tradicionals i del territori. El local disposa d’una sala per a 30 comen-sals, dos menjadors privats i espais per a grups. Tant si opta per la intimitat com per compartir l’experiència en grup, podrà de-gustar una carta que busca l’equilibri amb l’entorn, amb propostes com la terrina de carn d’olla o el rotlle de peu de porc amb ci-gronets vallesans. I si prefereix gaudir de l’estiu, pot optar per provar un assortit de tapes i vins a la terrassa Sòfora. /// V.S.

/// 1

2 ///

Ubicació: camí dels Plans de Can bonvilar, s/n Reserves: 93 7367267 / www.lamola.es horari: de 13 a 15 h i de 20 a 23 h

Preu carta: 30 - 35 € Especialitat: cuina mediterrània

1 /// Obac REStaURaNtSEL RESTAURANT OFE-REIX UNA AMBIENTACIó ADIENT PER GAUDIR DE L’EXPERIèNCIA

2 /// PLàNOL DE SItUacIÓ EL LOCAL ES TROBA A L’hOTEL LA MOLA, A L’ENTORN DEL PARC NA-TURAL DE SANT LLO-RENç DEL MUNT

obac

30 €6-22

sa

nt F

ru

itó

s d

e b

ag

es

sant Fruitós de bages

REStaURaNt MÓN

situat dins l’Hotel Món, el xef Josep Casas pro-posa una cuina pràctica, senzilla i saludable da-vant les magnífiques vistes del monestir.

Ubicació: camí de Sant benet, s/n, Sant fruitós de bages Reserves: 93 875 94 04 / www.monstbenet.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 20 a 22.30 h. obert cada dia Preu carta: 40 € Especialitat: cuina tradicional

sant cugat

VULcaNO

Ubicat en una tranquil·la zona de sant Cugat, Vulcano ofereix un entorn excepcional, un servei agradable i una cuina de primera qualitat.

Ubicació: mozart, 20, Sant Cugat Reserves: 93 583 60 20 / www.vulcanorestauracion.com / [email protected] horari: de 13 a 15.30 h i de 21 a 23 h. tancat dilluns i nits de diumenge Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina mediterrània

19,50 €4-16

sant cugat

VERMELL hOtEL SaNt cUgat

Ubicat dins l’Hotel sant Cugat, aquest restau-rant proposa una cuina fresca i mediterrània. Disposa d’una terrassa molt agradable per a l’estiu.

Ubicació: Cèsar martinell, 2, Sant Cugat Reserves: 93 544 26 70 / www.hotel-santcugat.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. tancat nits de diumenge

Preu carta: 25-28 € Especialitat: cuina de temporada, mediterrània

barberÀ

caN EScayOLa

En una masia del segle XIX, el restaurant Can Escayola ofereix un bon servei i un menjar ca-solà en un ambient rústic i agradable.

Ubicació: c/ Can Escayola, s/n, barberà Reserves: 93 718 11 57 / www.canescayola.com /

[email protected] horari: de 12.45 a 16 h cada migdia i els dissabtes, de 21 a 23 h

Preu carta: 30-35 € Especialitat: cuina catalana tradicional

15 €8-45

ba

rb

er

À

sa

nt c

ug

at

terrassa

caPRItX

El Capritx ofereix cuina de nivell des del 1952. Promet gastronomia de proximitat dins el movi-ment slow food, en un espai per a 6 taules.

Ubicació: Padre millán, 140, terrassa Reserves: 93 735 80 39 / www.capritx.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 20.30 a 23.30 h. tancat diumenges i dilluns Preu carta: 35-40 € Especialitat: cuina de mercat

ViladecaValls

RIStOL

El Ristol és un emblema gastronòmic per a la co-marca, on és des del 1905. Destaca la seva carta única de gintònics i l’agradable ambient.

Ubicació: carrer antoni Soler hospital, 1, Viladecavalls Reserves: 93 788 29 98 / www.ristol.com / [email protected] horari: de 13 a 16 h i de 21 a 23 h. tancat dimarts Preu carta: 40-45 € Especialitat: cuina catalana moderna

sant cugat

caN aMEtLLER

Ubicat en una masia del segle XV, Can Ametller ofereix una cuina tradicional amb tocs d’avant-guarda en un entorn únic.

Ubicació: camí de Ca n’ametller, s/n, Sant Cugat Reserves: 93 674 91 51 / www.canametller.com

/ [email protected] horari: de 13 a 15.45 h i de 20.30 a 23.15 h. tancat nits de diumenge i dilluns Preu carta: 36-40 €

Especialitat: cuina de mercat elaborada

19,5 €2-32

55 €10-3016 €12-25 25-405 19 €8-20

Et fem créixer en qualsevol entorn

@ Sant Cugat Business Park / Av. Via Augusta, 15-25, 1a planta, Local 1393 192 88 88 · Sant Cugat / www.pecomunicacio.com

44 estació de serVei b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

estació de serVei

estratègiade Marca Juntament amb l’accelera-ció del procés d’internacio-nalització, una de les priori-tats de Cusidó en la seva eta-pa com a director general és la potenciació de la marca Lamp Lighting, i un dels pi-lars bàsics per aconseguir-ho és la celebració dels pre-mis Lamp, que aquest han arribat a la seva quarta edi-ció. “El nostre és un mercat molt marquista, en què usu-aris i clients valoren molt la força d’un nom”, expli-ca. Fins aquest any, els pre-mis eren d’abast nacional, però aquest 2011 s’han obert a projectes internacionals. Que una empresa concedei-xi guardons a projectes en els quals pot no estar impli-cat no és habitual, però res-pon a la voluntat “de quedar associats a uns estatus de qualitat i de disseny visibles en el sector”, explica el direc-tor general de Lamp. A més, l’obertura internacional dels premis va acostar l’empresa a persones vinculades amb el sector de la il·luminació procedents de més de setan-ta països durant una setma-na. Per Cusidó, “és una ma-nera de fer-te present on no hi ets, d’acostar-te a poten-cials clients i col·laboradors i, en definitiva, de globalitzar la marca”.

en primera persona /// Ignasi Cusidó

Després de quatre anys de rodatge, Cusidó va incorporar-se a Lamp, un negoci familiar líder en el sector de la il·luminació PEr: VIctOR SOLVaS

Les oficines de Lamp a Ter-rassa són com una gran explanada, un espai obert on el visitant té una vista de tot el que succeeix a la planta. La confecció i dis-tribució de l’espai dispo-nible no deixa de ser un

reflex del que vol transmetre l’empresa, i en aquest cas té molt a veure amb la for-ma d’entendre el treball que exposa el seu director general, Ignasi Cusidó. “No hi ha murs ni parets perquè no s’ha d’amagar res del que passa al treball; funcionem amb molta transparència i comunicació i inten-tem ser molt directes amb el que volem”, explica Cusidó. Aquesta comunicació directa entre els tre-balladors i la proximitat són dos dels valors que fan tirar endavant aquesta empresa d’il·luminació familiar, que va començar el seu camí fa 39 anys “per casualitat”, com recorda Cusidó, i que avui ja és líder del seu mercat a Espanya i és una referència a pa-ïsos com França i Xile. Malgrat el seu càr-rec, el director general de Lamp assegura saber en tot moment “què s’està fent a les línies de muntatge i què s’està dissenyant a l’empresa”. Aquest coneixement de l’ac-tivitat no té a veure amb el control, sinó “amb la proximitat i el treball en equip”. Cusidó explica que a Lamp “tothom treba-lla per objectius i intentem que les reuni-ons no siguin un repàs del que s’ha fet, sinó una exposició de problemes i una cerca de solucions” que fan necessària aquesta col-laboració entre els treballadors. rodatge preVi. Lamp és d’inequívoc origen familiar, i manté una voluntat de mantenir aquesta particularitat. Però que Cusidó sigui fill del fundador no l’ha exclòs d’un procés previ a l’entrada a l’empresa. “Existeix un protocol d’entrada que inclou

quatre o cinc anys d’experiència prèvia, el domini de dues llengües estrangeres i una titulació universitària”, explica Cusidó. El seu rodatge previ va ser a l’empresa rubi-nenca Germans Boada, on va entrar al de-partament de compres en sortir de la uni-versitat. Cusidó considera que la seva expe-riència a Boada el va ajudar a desenvolupar la part més tècnica del treball, el que avui li serveix per “compartir decisions amb els nostres compradors, amb els quals com-partim opinions i assessorament”. Després de quatre anys a la direcció d’operacions de la fàbrica, Cusidó va assumir la direcció ge-neral de la companyia. Però considera que el nomenament “no et converteix en di-rectiu, sinó que ho fa l’acceptació del teu equip com a tal”. El directiu assegura que a l’empresa “no funciona el sistema del gar-rot” sinó “la creació d’una relació personal on es parla amb molta tranquil·litat i on hi ha una comunicació molt àgil que permet a l’empresa estar sempre en marxa a par-tir de la presa de microdecisions”. Quant a la gestió, una de les grans apostes de Cusidó des que el 2006 va assumir la di-recció general de l’empresa del seu pare ha estat l’acceleració del procés d’internacio-nalització. En aquests cinc anys, Lamp ha consolidat les seves filials a Xile i França, i ha obert sucursals pròpies a Mèxic, Fran-ça, Tailàndia i Dubai, a més d’entrar en al-tres mercats a través de distribuïdors. Cu-sidó remarca la presència de l’empresa a Àsia, “on hi ha grans mercats creixents i on és necessari estar present per fer-se un forat”. Actualment, l’empresa s’enfila als 30 milions d’euros anuals de factura-ció, i disposa d’una plantilla de 200 treba-lladors, cosa que suposa un creixement im-portant en els últims anys. Malgrat això, el directiu recorda els efectes de la crisi, “que van afectar un 20% de les nostres vendes al principi”. Viatges i conciliació. El procés d’ex-ploració i consolidació al mercat exterior també ha obligat Cusidó a viatjar molt més i durant períodes de temps més llargs, però per a ell no suposa una molèstia. “La nos-tra prioritat és créixer fora i no puc delegar aquest procés”, afirma. Tot i això, assegu-ra que a l’hora d’organitzar aquests viatges es posen sobre la taula les agendes famili-ars dels directius i es busquen forats. “Gai-rebé sempre és compaginable, encara que sigui tornant tres dies per ser en un aniver-sari i tornant a marxar”. Per Cusidó, el can-vi essencial en aquests anys en la direcció ha estat “plegar a les set de la tarda com a molt tard per no perdre’m la dutxa dels meus fills”. Sempre hi ha petits detalls ir-renunciables.

“no et fa directiu el càrrec, sinó el teu equip”

45b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 estació de serVei

joaquim Ferrer Director del Departament Internacional de PIMEC

exportacions: Motor de creixeMent

ens trobem en un entorn imme-diat que ens parla de crisi. Tan-mateix, si observem més en-llà de les nostres fronteres, a

la resta d’Europa i també a països més llunyans, molts territoris ja es troben en una situació de creixement, de forma moderada a Europa o elevada, com és el cas de molts mercats emergents de di-ferents continents.

Aquest fenomen és una clara oportuni-tat per poder superar la situació d’estan-cament del mercat local. De fet, moltes empreses des de l’inici de la crisi ja han potenciat fortament les seves exporta-cions. Observem com els darrers mesos el creixement de les exportacions no fa més que augmentar. Avui més del 30% de les empreses amb més de 10 treballa-dors exporten. En total són unes 14.000 a Catalunya, i representen el 31% del PIB del nostre país.

Per poder aprofitar l’oportunitat que es presenta en l’àmbit internacional hem de tenir una actitud decidida, proactiva, persistent i ben plantejada. És un repte, una oportunitat i sobretot una garantia per al futur del nostre negoci.

Quan ens plantegem l’estratègia inter-nacional és important que puguem do-nar una resposta adequada a qüestions com: quins productes volem exportar? Per què aquests productes i no altres del nostre catàleg? A quins països? Per quins canals de comercialització? I final-ment, de quins recursos humans i finan-cers disposem per desenvolupar aques-ta estratègia?

Des de PIMEC, mitjançant el Servei de Suport a l’Exportació i el Servei Country Manager, ajudem les empreses a trobar la resposta a aquestes preguntes i a dur a terme les accions que permetin aug-mentar les exportacions.

aVUI méS DEL 30% DE LES EmPrESES amb méS DE 10 trEbaLLaDorS ExPortEn

Víctor solvasUn documental d’estiu per reflexionar: Inside Job

en l’origen hi ha les claus del probleMa

diuen que cal recordar els errors del passat per no tornar a repe-tir-los, i això és el que ens per-met fer el documental Inside

Job. Arriba l’estiu i, amb ell, s’acumulen les hores de lleure. Aquest és el moment per seure a veure i reflexionar amb aques-ta cinta, premiada al Festival de Cannes i als Oscars, d’estructura directa i cronolò-gica i conclusió impactant, com no podia ser d’altra manera.

Sota la direcció de Charles Ferguson y Au-drey Mars, el documental es remunta al 2008, al punt d’origen de la crisi finan-cera, l’any en què els grans bancs ameri-cans van caure en fallida juntament amb l’asseguradora més gran del món, AIG. La narració segueix les pautes clàssiques de la investigació, amb exposició de ca-sos reals, sorprenents i indignants a parts iguals, i entrevistes amb parts implicades, com polítics i financers, i a especialistes i gent vinculada amb l’actualitat i el dia a dia del món dels bancs.

Un dels mèrits de la cinta és la capacitat d’atraure l’atenció i sorprendre tot tipus de públic. Si no està familiaritzat amb l’ac-tualitat econòmica i els fets que han portat a l’actual crisi econòmica, Inside Job serà una successió constant de novetats i mo-tius per a la indignació; si és lector habitu-al de diaris i revistes econòmiques, segura-ment no descobrirà res de nou, però obtin-drà una lectura més clara, directa i irònica de la situació. Inside Job és la crisi viscu-da des del fang, on es van establir pactes i decisions dels quals molts van sortir més nets del que es podria preveure.

Tot i tractar temes tan crus com els pac-tes de no-agressió entre els poders judici-als, polítics i financers, amb una desregu-lació constant en l’àmbit de la banca que va deixar via lliure als bancs i les assegu-radores per fer i desfer en benefici dels seus interessos, el documental segueix la dita castellana que diu que és millor riu-re que no pas plorar, i manté un to irònic constant que desperta un mig somriure en l’expressió de l’espectador.

En l’entrega dels darrers premis Cam-bra, l’alcalde de Terrassa denunciava que el sistema “ha prioritzat el món fi-nancer sobre productiu”. Inside Job n’és la mostra.

llibres

fERNaNDO tRÍaS DE bES y PhILIP kOtLER ‘INNOVaR PaRa gaNaR’

La innovació és en boca de tot el sector em-presarial, però no tothom sap com aplicar la teoria. Els dos autors plantegen un model de gestió de la innovació que han batejat com a a-f, vàlid per a qualsevol organització i nascut de la pròpia experiència en creati-vitat, màrqueting i gestió. El llibre descriu les principals teories, tècniques i descobertes en aquesta àrea i s’erigeix com una guia diri-gida a aquelles persones que volen introduir la innovació efectiva en una organització. El plantejament dels autors està pensat per treure el màxim potencial dels implicats . /// EmPrESa aCtIVa

ENRIQUE aLcat ‘¡INfLUyE!’

La comunicació és un dels elements clau en l’empresa del segle xxI. aquest llibre parteix de la base que la capacitat d’influir no és innata, sinó que s’aprèn, i explica per què els bons líders assoleixen objectius. /// PLanEta DE LIbroS

LLUÍS baSSat INtEL·LIgÈNcIa cOMERcIaL

La diferència entre l’èxit i el fracàs comercial entre dues propostes atractives a vegades és la capacitat d’entrar al mercat dels seus autors. El llibre explica què és la intel·ligència comercial i com aplicar-la. /// PLataforma

Fes-te subscriptor

Subscripció anual: 60 €Omple la butlleta i fes-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant [email protected] / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 25

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

46 estació de serVei b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011

DEL 4 aL 26 DE jULIoLENgLISh fOR bUSINESS MEEtINgS no només els nens estudien anglès a l’estiu. El Centre d’Empreses de no-ves tecnologies del Parc tecnològic del Vallès a Cerdanyola ha programat de cara a aquest juliol un curs inten-siu d’anglès per a reunions de negocis. Per apuntar-s’hi n’hi ha prou amb un nivell mitjà. Les classes són de dilluns a dijous de 16 a 19 h, del 4 al 26 de juliol. El preu d’assistència és de 500 euros, 420 per als membres d’empreses del PtV. Per a inscripcions i informació cal adreçar-se al telèfon 902 108 127. LLoC: Parc tecnològic del Vallès méS Info: www.ptv.es

5 DE jULIoLREcLUtaMENt 2.0: cOM SELEccIONaR PERSONaL aMb LES XaRXES SOcIaLS

La Cecot organitza per al dia 5 aquest curs destinat als professionals de re-cursos humans. En la sessió, que co-mençarà a les 9 i s’allargarà fins a les 18.30 h, podran adquirir una visió glo-bal sobre les xarxes socials, les seves eines, utilitats, usos i casos d’èxit i fra-càs. també es donaran a conèixer el funcionament de les xarxes socials per tal de poder-les utilitzar com a es-pai per descobrir professionals inte-ressants, així com quines eines són les més adequades per a aquesta tasca. El cost del curs és de 195 euros per als so-cis de Cecot i 225 per als no socis.LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, terrassaméS Info: www.cecot.org

DEL 5 aL 12 DE jULIoLPRESENtacIONS EfEctIVES EN PúbLIcaquest curs va adreçat a aquelles per-sones que, per la seva tasca professio-nal, hagin d’efectuar presentacions da-vant d’un auditori, ja sigui d’un servei, d’un coneixement o, simplement, inter-canviar experiències professionals. Si volem transmetre un missatge al nos-tre equip o grup de persones és neces-sari preparar la xerrada o presentació. Cal tenir clar quin és l’objectiu que per-seguim: informar, persuadir, convèn-cer o fer participar d’una informació. amb la idea d’ensenyar aquestes dots discursives, la Cambra de Sabadell or-ganitza el curs els dies 5, 7 i 12 de juliol de 9 a 13 h.LLoC: av. de francesc macià 35, Saba-dellméS Info: www.cambraterrassa.es

DEL 6 aL 13 DE jULIoLRISOtERàPIa: L’hUMOR cOM a MOtOR DE caNVI a L’EMPRESaLa patronal Cecot ofereix aquest ori-ginal curs de cara al juliol que pretén aplicar el riure al context empresari-al. Els objectius del curs passen per co-nèixer la base científica dels beneficis del riure en la salut de les persones per aprendre a alliberar les tensions, facili-tar l’expressió de les emocions i reduir l’estrès, aprendre com enfortir les rela-cions interpersonals, potenciar les ha-bilitats de comunicació des d’una visió positiva i augmentar la motivació i la creativitat. El curs té un cost de 250 eu-ros per als socis Cecot i se celebrarà els dies 6, 8 i 13 de juliol de 9.30 a 13.30 h. LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, terrassa méS Info: www.cecot.org

12 I 19 DE jULIoLcOM UtILItZaR gOOgLE aNaLytIcS PER MILLORaR EL ROI DE La NOStRa WEb google analytics s’ha convertit en una eina bàsica per a qualsevol empre-sa que operi per Internet. Sense infor-mació de com actuen els nostres cli-ents o usuaris, es fa impossible deter-minar estratègies i futures accions, per anar millorant el nostre retorn d’inver-sió (roI). En aquest seminari s’organit-zat per la Cambra de terrassa s’expli-carà a fons com l’empresa pot extreure el màxim profit a aquesta eina. El curs se celebrarà els dies 12 i 19 de juliol de 9 a 13 h i té un cost de 150 euros. LLoC: c/ blasco de garay, 29, terrassaméS Info: www.cambraterrassa.es

20 DE jULIoLcOM ELabORaR DE fORMa atRactIVa UNa OfERta INtERNacIONaL

El curs organitzat per la Cecot perme-trà conèixer tots els factors que for-men part d’una oferta comercial in-ternacional, així com tots els aspectes que intervenen en una oferta interna-cional, com el preu, les responsabilitats d’enviament, els aspectes logístic i les formes de pagament, entre d’altres. El curs, a càrrec de l’assessora Cecot Cris-tina Danó, tindrà lloc el dia 20 de juliol de 9.30 a 13.30 h. té un cost de 140 eu-ros per als socis de la patronal i de 170 euros per als no socis.LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, terrassaméS Info: www.cecot.org

cursos i seMinaris

els exercicis teatrals com a via per millorar les habilitats comunicativesUna desena d’empresaris van participar en el curs de tres sessions de teatre per a Directius de la Cecot

ForMació /// CECot

el professor ivo güell va exercir de director d’aquest grup d’empresaris actors /// CEDIDA

La patronal Cecot ha organitzat aquest any la segona edició del curs Teatre per

a Directius, aquesta vegada amb una dura-da total de 12 hores, dividides en tres jor-nades, i que va comptar amb la participa-ció d’una desena d’alumnes. Com en altres cursos d’aquestes característiques, la fina-litat ha estat utilitzar les eines que ofereix la interpretació teatral per desenvolupar diversos rols adaptables a diferents situ-acions i destinataris, adquirir control so-bre diverses situacions comunicatives i do-tar d’eines que permetin establir un diàleg fluid i poder elaborar presentacions i mis-satges més eficients.

El director dels actors directius durant les tres sessions ha estat Ivo Güell, màster en Direcció i Gestió de Màrqueting per Esa-de i professor de venda estratègica, psico-logia aplicada a la venda, oratòria, tècni-ques comercials i altres matèries en insti-tucions prestigioses com la University of Cambridge o la Unió Europea. Güell ha vol-gut combinar les tècniques teatrals amb els interessos empresarials, ja que entén que “haver basat tot el curs en exercicis per a actors hauria estat un error, ja que l’objec-tiu era portar les armes del teatre a l’àm-bit empresarial”.

Per Güell, les tècniques treballades han servit “no només per crear una comunica-ció més eficient”, sinó que destaca “el tre-ball en tot l’aspecte comunicatiu, des de com controlar l’entorn i l’escenari, quines

expressions utilitzar en cada context, com treballar la comunicació no verbal, i quina preparació prèvia pot ser útil per a les nos-tres reunions i aparicions”.

El formador també ha volgut aprofundir en el desenvolupament de competències rela-cionades amb la intel·ligència emocional, que considera fonamental per poder “influ-ir més en el discurs”. De fet, Güell explica que ha preparat els alumnes per “tenir una expressió amable a punt per a la primera persona que es trobin al matí” per afrontar amb optimisme les trobades i tenir una au-diència receptiva amb el discurs.

Un dels alumnes que ha participat en les tres sessions ha estat el director general de Vear i Companyia, Joaquim Vear, que con-sidera que el curs l’ha ajudat a “ser consci-ent de com interactuo en situacions comu-nicatives”. Segons Vear, les sessions han servit “per comprovar com et veuen els al-tres”, i ell mateix reconeix haver-se desco-bert com “un comunicador agressiu, amb molt moviment”. Per al directiu, el curs ha servit “per fer una parada, una vegada su-perat el trauma de la primera sessió, i par-lar obertament per pensar com s’han de fer les coses i millorar”.

Tant Vear com Güell destaquen la bona di-nàmica generada entre els alumnes i l’in-terès despertat en el curs. Segons el do-cent, en el futur el curs passarà a fer-se en cinc sessions. /// V.SOLVAS

47b30 DIVENDRES, 1 DE JULIOLDEL 2011 estació de serVei

1. Per no deixar-se res. Les vacances d’estiu estan trucant a la porta i, a pocs dies de començar-les, tocarà fer i desfer maletes. aquest model d’Eastpak, ample i còmode, ofereix l’espai necessari per no dei-xar-se res a casa, descuits d’última hora a part.

2. bàsic de l’estiu. tant és si la destinació és mar o muntanya; les ulleres de sol són un comple-ment bàsic per a l’estiu. a més de complir amb la seva funció bàsica de protecció solar, la nova col·lecció de Carrera destaca pel seu disseny, de línia italiana i trencadora.

3. Un clàssic que torna. Si encara conserva uns nàutics al fons de l’armari, potser és el moment de tornar-los a lluir. Si no és el cas, aquest estiu pot ser una oportuni-tat per reconciliar-se amb aquesta sabata, perquè els nàutics tornen. Una de les marques que estan més d’enhorabona per aquest retorn és Sperry, especialistes en roba per a la mar.

4. mòbil blanc. La febre de l’iPhone 4 va passar ja fa alguns mesos, però si el va enganxar a contrapeu encara té una oportuni-tat per sumar-s’hi. L’aparell d’apple torna amb força en la seva versió en color blanc, un bona oportuni-tat per estar a l’última en telefonia i diferenciar-se en disseny.

5. Lectura lleugera. Una vegada a l’aeroport, s’ha d’anar amb compte de no sobrepassar el pes establert per a les maletes. Si el viatge és llarg, la càrrega de lli-bres ens pot sortir cara, però si hem entrat a l’era e-book, amb una targeta de memòria i un dispositiu com aquest Sony reader de 5 pol-zades en tindrem prou.

6. Carretera segura. Una altra opció de vacances és llançar-se a la carretera. Si vol descobrir el continent, el tomtom 110 Via Euro-pa el portarà al seu destí minimit-zant l’opció de pèrdua per carrete-res desconegudes.

3

2

4

1

65

Revista B30 nº39, Juliol 2011

Documents

Transcript of Revista B30 nº39, Juliol 2011