CAP A UN NOU MODEL DE PARC EMPRESARIAL /// 24

B30Jordi Morató, coordinador Càtedra UNESCO UPC /// 6Josep Huguet, conseller d’Innovació /// 29

N. 6 /// 4.07.2008Revista de l’eix empresarial B-30

�B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

170EMPRESES

Són les que hi ha ubicades al Parc Tec-nològic del Vallès, que a finals de l’any 2007 va commemorar el 20è aniversari de la seva constitució com a societat. Amb aquestes xifres, el Parc registra una ocupació del 100% i per això els seus di-rectius plantegen seguir creixent per atendre la demanda de noves empre-ses. La permanència al Parc de 170 enti-tats ofereix una taxa de continuïtat em-presarial acumulada, al llarg de la histò-ria del polígon, del 41%. A les empreses del PTV hi treballen 3.3�0 persones. /// FOTO: LLUÍS LLEBOT

L’INDICADOR

RADAR

Cursos de formació per a paradistes

Una cinquantena de paradistes dels mer-cats municipals de Cerdanyola han assistit als cursos impulsats per l’Àrea de Desenvolupa-ment Econòmic Local per tractar temes com la millora de la imatge interna de la parada o el disseny d’accions de promoció efectives. Aquesta iniciativa, organitzada per l’esmen-tada Àrea de Desenvolupament Econòmic, ha comptat amb la col·laboració de l’Ofici-na de Mercats i Fires Locals de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de millorar la com-petitivitat dels mercats i poder dotar de més instruments els paradistes.

Acord per recuperar els aiguamolls

L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès ha signat un conveni amb l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura i la Fundació Territori i Pai-satge per a la recuperació dels aiguamolls de Can Ponsic. L’acord té com a objectius princi-pals la restauració de l’espai com a zona hu-mida i aconseguir la compatibilitat dels seus possibles usos amb la conservació de la fau-na i la flora que hi habita. Segons Xavier Escu-té, membre de la Fundació Territori i Paisatge, la signatura d’aquest conveni manifesta la vo-luntat de les tres parts per seguir treballant i

donant suport a aquest projecte. Per la seva part, el regidor de Territori, Pep Llamas, ha va-lorat l’acord com “un segon pas, després de la signatura del primer conveni, en benefici de la recuperació d’aquesta zona, de manera que aconseguim un paisatge originari”. La zona humida de Can Ponsic és un es-pai d’importància local perquè Sant Quirze del Vallès mantingui la diversitat d’ambi-ents que l’ha caracteritzat fins a l’actualitat. A més, té importància regional, ja que està immers dins el corredor ecològic, situat en-tre Sant Llorenç de Munt i l’Obac i la serra de Collserola.

Nou espai virtual i una ambulància

L’Ajuntament de Castellbisbal ha creat un nou espai virtual anomenat Espai d’Intercan-vi i d’Ús Compartit, que engloba el ja cone-gut servei d’ús compartit del cotxe i els mer-cats d’intercanvi, amb l’objectiu de seguir po-tenciant les relacions personals i afavorir la sostenibilitat i la qualitat mediambiental de la zona, mitjançant l’ús compartit i l’intercanvi de béns o serveis.Per altra banda, Castellbisbal ja té una ambu-lància prestant servei des del seu terme mu-nicipal, concretament des de la ubicació que se li ha assignat al carrer Esperanto, davant el centre d’assistència primària (CAP). És una unitat de Suport Vital Bàsic (SVB) del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) que atendrà

requeriments de 7 del matí a 7 de la tarda, set dies a la setmana. La unitat no atendrà exclu-sivament les emergències que es produeixin a Castellbisbal, sinó les de tot aquell àmbit terri-torial amb base a la població. Fins ara s’havia de desplaçar des de Rubí. La seva dotació de personal es compon de dos tècnics en transport sanitari, i està prepara-da per efectuar la primera assistència a l’acci-dentat o malalt, immobilitzar-lo si cal, i fer una valoració sobre el seu estat.

Els vehicles pesants tindran restriccions per aparcar a Pallejà

Amb l’objectiu d’augmentar el control sobre l’aparcament de vehicles de més de �,� tones a Pallejà, el consistori ha aprovat en el darrer ple la modificació de l’actual or-denança de convivència ciutadana. Els can-vis en aquesta ordenança estableixen l’obli-gació per a aquests vehicles de disposar d’una autorització que es renovarà cada any i que haurà de mostrar-se de manera visi-ble. A més, s’estableix com a infracció l’apar-cament de vehicles superiors a �,� tones en espais que no estiguin senyalitzats adequa-dament i es restringiran les autoritzacions a dues per propietari i conductor. L’objectiu últim del govern municipal és evitar que la vila atregui aquests vehicles d’altres pobla-cions veïnes.

Mollet

Barberà

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

Pallejà

1

2

3

4

1

2

34

RADAR B30

�B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

170EMPRESES

Són les que hi ha ubicades al Parc Tec-nològic del Vallès, que a finals de l’any 2007 va commemorar el 20è aniversari de la seva constitució com a societat. Amb aquestes xifres, el Parc registra una ocupació del 100% i per això els seus di-rectius plantegen seguir creixent per atendre la demanda de noves empre-ses. La permanència al Parc de 170 enti-tats ofereix una taxa de continuïtat em-presarial acumulada, al llarg de la histò-ria del polígon, del 41%. A les empreses del PTV hi treballen 3.3�0 persones. /// FOTO: LLUÍS LLEBOT

L’INDICADOR

RADAR

Cursos de formació per a paradistes

Una cinquantena de paradistes dels mer-cats municipals de Cerdanyola han assistit als cursos impulsats per l’Àrea de Desenvolupa-ment Econòmic Local per tractar temes com la millora de la imatge interna de la parada o el disseny d’accions de promoció efectives. Aquesta iniciativa, organitzada per l’esmen-tada Àrea de Desenvolupament Econòmic, ha comptat amb la col·laboració de l’Ofici-na de Mercats i Fires Locals de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de millorar la com-petitivitat dels mercats i poder dotar de més instruments els paradistes.

Acord per recuperar els aiguamolls

L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès ha signat un conveni amb l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura i la Fundació Territori i Pai-satge per a la recuperació dels aiguamolls de Can Ponsic. L’acord té com a objectius princi-pals la restauració de l’espai com a zona hu-mida i aconseguir la compatibilitat dels seus possibles usos amb la conservació de la fau-na i la flora que hi habita. Segons Xavier Escu-té, membre de la Fundació Territori i Paisatge, la signatura d’aquest conveni manifesta la vo-luntat de les tres parts per seguir treballant i

donant suport a aquest projecte. Per la seva part, el regidor de Territori, Pep Llamas, ha va-lorat l’acord com “un segon pas, després de la signatura del primer conveni, en benefici de la recuperació d’aquesta zona, de manera que aconseguim un paisatge originari”. La zona humida de Can Ponsic és un es-pai d’importància local perquè Sant Quirze del Vallès mantingui la diversitat d’ambi-ents que l’ha caracteritzat fins a l’actualitat. A més, té importància regional, ja que està immers dins el corredor ecològic, situat en-tre Sant Llorenç de Munt i l’Obac i la serra de Collserola.

Nou espai virtual i una ambulància

L’Ajuntament de Castellbisbal ha creat un nou espai virtual anomenat Espai d’Intercan-vi i d’Ús Compartit, que engloba el ja cone-gut servei d’ús compartit del cotxe i els mer-cats d’intercanvi, amb l’objectiu de seguir po-tenciant les relacions personals i afavorir la sostenibilitat i la qualitat mediambiental de la zona, mitjançant l’ús compartit i l’intercanvi de béns o serveis.Per altra banda, Castellbisbal ja té una ambu-lància prestant servei des del seu terme mu-nicipal, concretament des de la ubicació que se li ha assignat al carrer Esperanto, davant el centre d’assistència primària (CAP). És una unitat de Suport Vital Bàsic (SVB) del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) que atendrà

requeriments de 7 del matí a 7 de la tarda, set dies a la setmana. La unitat no atendrà exclu-sivament les emergències que es produeixin a Castellbisbal, sinó les de tot aquell àmbit terri-torial amb base a la població. Fins ara s’havia de desplaçar des de Rubí. La seva dotació de personal es compon de dos tècnics en transport sanitari, i està prepara-da per efectuar la primera assistència a l’acci-dentat o malalt, immobilitzar-lo si cal, i fer una valoració sobre el seu estat.

Els vehicles pesants tindran restriccions per aparcar a Pallejà

Amb l’objectiu d’augmentar el control sobre l’aparcament de vehicles de més de �,� tones a Pallejà, el consistori ha aprovat en el darrer ple la modificació de l’actual or-denança de convivència ciutadana. Els can-vis en aquesta ordenança estableixen l’obli-gació per a aquests vehicles de disposar d’una autorització que es renovarà cada any i que haurà de mostrar-se de manera visi-ble. A més, s’estableix com a infracció l’apar-cament de vehicles superiors a �,� tones en espais que no estiguin senyalitzats adequa-dament i es restringiran les autoritzacions a dues per propietari i conductor. L’objectiu últim del govern municipal és evitar que la vila atregui aquests vehicles d’altres pobla-cions veïnes.

Mollet

Barberà

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

Pallejà

1

2

3

4

1

2

34

RADAR B30

6 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Jordi Morató, doctor en microbiologia, és el nou coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. La Càtedra UNESCO representa un referent internacional en l’estudi de la sostenibilitat i els seus diversos vessants TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: UPC

La crisi de l’aigua encara no s’ha acabat

Des del despatx de Jordi Morató a l’Escola d’Enginyeria Indus-trial de Terrassa es veu un petit jardí, ombrívol i ple d’una va-riada vegetació procedent de moltes parts del planeta. Se-

gons diu el cartell que explica les característi-ques del jardí, aquestes plantes requereixen poca aigua per créixer. Al mig d’aquest racó, hi ha una bassa de petites dimensions que converteix l’espai en una mostra evident del que hauria de ser la Terra. Es tracta d’un jardí sostenible, l’escenari ideal per a Jordi Morató. Doctor en microbiologia i professor de l’Esco-la Universitària d’Òptica i Optometria de Ter-rassa (EUOOT), Morató acaba de ser nomenat coordinador de la Càtedra UNESCO de Soste-nibilitat de la UPC, amb seu a Terrassa. Mo-rató relleva en el càrrec Enric Carrera, que ha estat al capdavant de la càtedra els darrers sis anys. L’investigador comptarà amb un equip de quatre persones que formen Xavier Ál-

varez, José Juan de Felipe, Yolanda Fresnillo i Anna de Andrés, com a secretària tècnica, per dirigir aquest centre d’estudis i de recerca sobre la sostenibilitat. Durant l’última dèca-da, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC ha esdevingut un centre de referència en els àmbits estatal i internacional per la seva aportació a l’estudi de la sostenibilitat des de punts de vista socials, econòmics, mediambi-entals i institucionals.

quina és la funció de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat?Es va crear el maig del 1996 amb el propòsit de desenvolupar un sistema integrat d’acti-vitats de recerca, formació, informació i do-cumentació centrades en l’anàlisi de les re-lacions entre la sostenibilitat, la tecnologia i l’humanisme. Agrupa persones dins l’àmbit de la UPC compromeses amb un canvi de va-lors i actituds que portin a un desenvolupa-ment més humà i sostenible.

De quins instruments disposa?Els eixos fonamentals de la càtedra són la docència, la recerca, la cooperació i les diferents publicacions que generen els estudis que realitzen els seus experts i col·laboradors externs vinculats en els diferents projectes que porta a terme. Un dels seus objectius principals és potenciar el treball en xarxa internament i externament amb entitats associades. Des de la càtedra es vol establir un espai interdisciplinari, crític, reflexiu i obert que contribueixi a reorientar la tecnologia cap al desenvolupament sostenible, a reduir els desequilibris i enfortir la diversitat.

quins són els seus projectes a mitjà termini en aquesta nova etapa?Un dels principals projectes en què s’està treballant és en la creació de l’Institut de Re-cerca en Sostenibilitat, que volem tenir en-llestit en un any. L’esmentat institut agru-

parà les persones que treballin en temes de sostenibilitat dins la UPC: des d’arquitec-tes, economistes fins a professionals que tinguin relació amb la sostenibilitat. També existeix la voluntat de fer un mapa exhaus-tiu d’investigadors de la UPC que treballen en aquest àmbit. Ara estem analitzant altres instituts d’arreu del món per poder treballar en xarxa, per fer possible la interconnexió de les línies de recerca. En aquest sentit es vol seguir el model de la Càtedra UNESCO.

Un model que aposta per la multifuncionalitat.Efectivament, va del vessant ambiental fins al social i de l’econòmic al de participació i governació. La sostenibilitat no és única-ment un tema ambiental, sinó que també els temes socioeconòmics que l’afecten són bà-sics. Es tracta d’obrir la càtedra amb aquest institut creant les màximes dinàmiques d’interacció possibles.

Jordi Morató, nou coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, és doctor en microbiologia i professor de l’Escola d’Òptica i Optome-tria. A més de la Càtedra UNESCO de la qual serà responsable durant els propers anys, coordina la xarxa internacional TECSPAR (Tecnologia per a la Potabilit-zació i Depuració d’Aigües Residuals, del Programa Alfa II finançat per la Unió Europea. Ha participat en més de 20 projectes de cooperació, ja que conside-ra que aportant tecnologia i formació a les zones més necessitades és possible millorar considerablement el nivell de vida de la població, en especial la de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica.La seva especialització és l’aigua, però sobretot la recerca de la tecnologia ne-cessària per a la seva reutilització, factor que considera imprescindible davantl’escassetat de recursos hídrics de tantes zones del planeta.

EL PERFIL

Un estudiós de l’aigua

LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

La sostenibilitat serà segurament una preocupació constant després de l’ensurt de la sequera a Catalunya. Considera acabada la crisi de l’aigua?En absolut, estem al mig d’aquesta crisi i el que és clar és que una crisi d’aquesta importància no s’acaba únicament amb polítiques de trans-vasaments. És necessari un enfocament a més llarg termini que elabori estratègies perma-nents que tinguin en compte la globalitat dels ecosistemes, ja que la política de transvasa-ments no té en compte aquest factor. Les inici-atives a curt termini, com millorar l’estalvi d’ai-gua o resoldre el problema dels residus, són importants, però també és imprescindible tan-car el cercle mitjançant la reutilització dels re-cursos hídrics. Hi ha gent molt preocupada per aquesta qüestió, perquè aquest serà un dels principals problemes del país en el futur. Per tot això s’està treballant una nova cultura de l’aigua, i a Espanya hi ha especialistes destacats mundialment, com és el cas de Pedro Arrojo, que han fet grans aportacions a la matèria.

quines són segons el seu parer les accions prioritàries per alleugerir el problema de l’aigua?No solucionem el problema portant aigua de fora, sinó que hem de buscar solucions internes. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet una bona política fins ara, però en aquests moments hi ha altres problemes. Molts experts preocupats per l’escassetat d’aigua n’estem estudiant la reutilització, la dessalinització i altres processos destinats a buscar solucions en aquest tema tan greu. A Espanya hi ha un volum de recursos hídrics d’uns 1.400 hectòmetres cúbics l’any que surt a les depuradores. Catalunya genera 700 hectòmetres cúbics l’any. L’ACA pensa que d’aquest volum d’aigua se’n podria reutilitzar un 25%. Aquesta aigua residual una vegada depurada es pot aprofitar per a moltes coses; un exemple d’aquesta reutilització pot ser omplir els aqüífers. Precisament tenim especialistes per avaluar el risc sanitari d’aquestes aigües per a l’ús agrícola o per a la refrigeració d’instal·lacions elèctriques. En aquest tipus d’iniciativa Israel, que és el líder mundial de l’aigua reciclada, en reutilitza uns 400 hectòmetres cúbics l’any.

Per posar en marxa aquest sistema, calen tecnologies molt avançades, costoses?Existeix tot un sistema de tecnologies naturals per al tractament de l’aigua que no fan servir energia, ni productes químics. Pel que fa a aquest sistema, els països nòrdics tenen una llarga experiència i són processos que hauríem de tenir més en compte i començar a aplicar. Es tracta de piscines impermeabilitzades amb terres de grava de construcció. Nosaltres estem investigant també amb altres elements. L’aigua travessa la grava i s’obté una neteja pràcticament total que la converteix en reutilitzable. A França existeixen 500 piscines d’aquestes característiques i a Portugal, 200. Espanya en aquest tema va molt endarrerida.

El problema de l’aigua ja és d’àmbit global.Considerem que aquest procés de regeneració de l’aigua pot ser molt eficient a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica, on es produeixen milers i milers de morts per la manca de potabilitat de l’aigua. Precisament, el mes de juliol vinent participarem en un congrés internacional a Medellín, a Colòmbia, per debatre sobre la gestió sostenible de l’aigua. Reutilització, tractament i avaluació de la qualitat. El congrés és una iniciativa de la

Xarxa Alfa TECSPAR (Tecnologies Sostenibles per a la Potabilització i el Tractament d’Aigües Residuals) finançat per la Unió Europea. Amb aquesta reunió internacional s’intenta promoure l’intercanvi científic i tecnològic entre Europa i l’Amèrica Llatina i aprofundir en la recerca de noves tecnologies de depuració i de potabilització d’aigües. Aquí es parlarà també de reutilització, o sigui, tot el que fa referència a la gestió integral i sostenibilitat dels recursos hídrics.

L’ESTRÈS HÍDRIC

Considera que les administracions tenen suficient sensibilitat sobre aquest tema?Comencen a tenir-ne; progressivament els mitjans de comunicació es fan més ressò dels problemes derivats de la sequera; es deba-ten més les iniciatives que s’han de prendre i el tema és ja una preocupació social, especi-alment des que, tal com hem pogut veure re-centment, les previsions estan empitjorant. Segons els experts en la matèria, l’any 2025 un 36% de la població patirà estrès hídric. Ac-tualment en el món moren cada dia prop de 30.000 persones per malalties hídriques. Es-tem segurs que l’aigua es convertirà en la prin-cipal preocupació, i també a nosaltres ens afectarà de ple, no és un tema llunyà. L’arc me-diterrani ja presenta símptomes de sequera i són símptomes que aniran a més.

Les dessalinitzadores no poden ser una solució?El problema de les dessalinitzadores és fona-mentalment l’elevat consum d’energia que re-quereixen, s’ha de tenir en compte que l’ener-gia també és costosa, que millorar-ne l’eficièn-cia a curt termini no serveix. És imprescindible un canvi de model econòmic que es basi en el paradigma de la sostenibilitat.

Tenim suficients especialistes per a aquesta nova etapa?Precisament des de la càtedra tenim dos pro-grames destinats a donar la millor formació possible en aquesta especialitat, el de doctorat

Les iniciatives a curt termini, com millorar l’estalvi d’aigua o resoldre el problema dels residus, són importants, però també és imprescindible tancar el cercle mitjançant la reutilització dels recursos hídrics La crisi de l’aigua no s’acaba únicament amb polítiques de transvasaments. És necessari un enfocament a llarg termini que elabori estratègies permanents, que tinguin en compte la globalitat dels ecosistemes

i el Màster de Sostenibilitat. Es tracta de dos dels programes de tercer cicle més potents del Campus de Terrassa, als quals aquest any s’hi han incorporat 30 estudiants en cada un dels casos, procedents de diversos països d’arreu del món, principalment de l’Amèrica Llatina. En aquests dos programes de tercer cicle es-tan estudiant alumnes de gran talent i un dels nostres objectius és fidelitzar aquest impor-tant capital humà per a la realització de futurs projectes i per poder comptar amb ells en les nostres línies de recerca.

Com és la relació entre la universitat i les empreses en aquests camps?És molt important que la recerca que realitza la universitat arribi a la societat pel mitjà que sigui, però que finalment hi arribi. Un dels canals possibles és, sens dubte, el de les empreses mitjançant convenis. En aquest sentit podem dir que la UPC és una universitat bastant modèlica, perquè disposa des de fa anys del programa Innova, que neix l’any 1998. El seu objectiu és sensibilitzar la comunitat universitària de la importància que tenen la innovació i l’esperit emprenedor per a les persones, les institucions i les empreses, i també per donar suport a totes les iniciatives innovadores sorgides a la universitat que puguin conduir a la creació de noves empre-ses. Segons el seu ideari, el programa Innova considera que les empreses de base tecnològi-ca aporten un valor afegit d’importància estratègica al producte interior brut d’un país, i una riquesa important per a tota la seva xarxa industrial. La UPC ha assumit el compromís de materialitzar aquesta riquesa a través de les empreses creades pel progra-ma Innova i també amb la resta del teixit industrial. És evident que el vessant tecnolò-gica de la UPC ha facilitat aquesta relació mútua. Des de la càtedra UNESCO treballem més a través de les administracions públi-ques, però evidentment la relació universi-tat-empresa actualment és una prioritat de totes les universitats.

Jordi Morató /// Coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC

6 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Jordi Morató, doctor en microbiologia, és el nou coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. La Càtedra UNESCO representa un referent internacional en l’estudi de la sostenibilitat i els seus diversos vessants TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: UPC

La crisi de l’aigua encara no s’ha acabat

Des del despatx de Jordi Morató a l’Escola d’Enginyeria Indus-trial de Terrassa es veu un petit jardí, ombrívol i ple d’una va-riada vegetació procedent de moltes parts del planeta. Se-

gons diu el cartell que explica les característi-ques del jardí, aquestes plantes requereixen poca aigua per créixer. Al mig d’aquest racó, hi ha una bassa de petites dimensions que converteix l’espai en una mostra evident del que hauria de ser la Terra. Es tracta d’un jardí sostenible, l’escenari ideal per a Jordi Morató. Doctor en microbiologia i professor de l’Esco-la Universitària d’Òptica i Optometria de Ter-rassa (EUOOT), Morató acaba de ser nomenat coordinador de la Càtedra UNESCO de Soste-nibilitat de la UPC, amb seu a Terrassa. Mo-rató relleva en el càrrec Enric Carrera, que ha estat al capdavant de la càtedra els darrers sis anys. L’investigador comptarà amb un equip de quatre persones que formen Xavier Ál-

varez, José Juan de Felipe, Yolanda Fresnillo i Anna de Andrés, com a secretària tècnica, per dirigir aquest centre d’estudis i de recerca sobre la sostenibilitat. Durant l’última dèca-da, la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC ha esdevingut un centre de referència en els àmbits estatal i internacional per la seva aportació a l’estudi de la sostenibilitat des de punts de vista socials, econòmics, mediambi-entals i institucionals.

quina és la funció de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat?Es va crear el maig del 1996 amb el propòsit de desenvolupar un sistema integrat d’acti-vitats de recerca, formació, informació i do-cumentació centrades en l’anàlisi de les re-lacions entre la sostenibilitat, la tecnologia i l’humanisme. Agrupa persones dins l’àmbit de la UPC compromeses amb un canvi de va-lors i actituds que portin a un desenvolupa-ment més humà i sostenible.

De quins instruments disposa?Els eixos fonamentals de la càtedra són la docència, la recerca, la cooperació i les diferents publicacions que generen els estudis que realitzen els seus experts i col·laboradors externs vinculats en els diferents projectes que porta a terme. Un dels seus objectius principals és potenciar el treball en xarxa internament i externament amb entitats associades. Des de la càtedra es vol establir un espai interdisciplinari, crític, reflexiu i obert que contribueixi a reorientar la tecnologia cap al desenvolupament sostenible, a reduir els desequilibris i enfortir la diversitat.

quins són els seus projectes a mitjà termini en aquesta nova etapa?Un dels principals projectes en què s’està treballant és en la creació de l’Institut de Re-cerca en Sostenibilitat, que volem tenir en-llestit en un any. L’esmentat institut agru-

parà les persones que treballin en temes de sostenibilitat dins la UPC: des d’arquitec-tes, economistes fins a professionals que tinguin relació amb la sostenibilitat. També existeix la voluntat de fer un mapa exhaus-tiu d’investigadors de la UPC que treballen en aquest àmbit. Ara estem analitzant altres instituts d’arreu del món per poder treballar en xarxa, per fer possible la interconnexió de les línies de recerca. En aquest sentit es vol seguir el model de la Càtedra UNESCO.

Un model que aposta per la multifuncionalitat.Efectivament, va del vessant ambiental fins al social i de l’econòmic al de participació i governació. La sostenibilitat no és única-ment un tema ambiental, sinó que també els temes socioeconòmics que l’afecten són bà-sics. Es tracta d’obrir la càtedra amb aquest institut creant les màximes dinàmiques d’interacció possibles.

Jordi Morató, nou coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC, és doctor en microbiologia i professor de l’Escola d’Òptica i Optome-tria. A més de la Càtedra UNESCO de la qual serà responsable durant els propers anys, coordina la xarxa internacional TECSPAR (Tecnologia per a la Potabilit-zació i Depuració d’Aigües Residuals, del Programa Alfa II finançat per la Unió Europea. Ha participat en més de 20 projectes de cooperació, ja que conside-ra que aportant tecnologia i formació a les zones més necessitades és possible millorar considerablement el nivell de vida de la població, en especial la de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica.La seva especialització és l’aigua, però sobretot la recerca de la tecnologia ne-cessària per a la seva reutilització, factor que considera imprescindible davantl’escassetat de recursos hídrics de tantes zones del planeta.

EL PERFIL

Un estudiós de l’aigua

LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

La sostenibilitat serà segurament una preocupació constant després de l’ensurt de la sequera a Catalunya. Considera acabada la crisi de l’aigua?En absolut, estem al mig d’aquesta crisi i el que és clar és que una crisi d’aquesta importància no s’acaba únicament amb polítiques de trans-vasaments. És necessari un enfocament a més llarg termini que elabori estratègies perma-nents que tinguin en compte la globalitat dels ecosistemes, ja que la política de transvasa-ments no té en compte aquest factor. Les inici-atives a curt termini, com millorar l’estalvi d’ai-gua o resoldre el problema dels residus, són importants, però també és imprescindible tan-car el cercle mitjançant la reutilització dels re-cursos hídrics. Hi ha gent molt preocupada per aquesta qüestió, perquè aquest serà un dels principals problemes del país en el futur. Per tot això s’està treballant una nova cultura de l’aigua, i a Espanya hi ha especialistes destacats mundialment, com és el cas de Pedro Arrojo, que han fet grans aportacions a la matèria.

quines són segons el seu parer les accions prioritàries per alleugerir el problema de l’aigua?No solucionem el problema portant aigua de fora, sinó que hem de buscar solucions internes. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet una bona política fins ara, però en aquests moments hi ha altres problemes. Molts experts preocupats per l’escassetat d’aigua n’estem estudiant la reutilització, la dessalinització i altres processos destinats a buscar solucions en aquest tema tan greu. A Espanya hi ha un volum de recursos hídrics d’uns 1.400 hectòmetres cúbics l’any que surt a les depuradores. Catalunya genera 700 hectòmetres cúbics l’any. L’ACA pensa que d’aquest volum d’aigua se’n podria reutilitzar un 25%. Aquesta aigua residual una vegada depurada es pot aprofitar per a moltes coses; un exemple d’aquesta reutilització pot ser omplir els aqüífers. Precisament tenim especialistes per avaluar el risc sanitari d’aquestes aigües per a l’ús agrícola o per a la refrigeració d’instal·lacions elèctriques. En aquest tipus d’iniciativa Israel, que és el líder mundial de l’aigua reciclada, en reutilitza uns 400 hectòmetres cúbics l’any.

Per posar en marxa aquest sistema, calen tecnologies molt avançades, costoses?Existeix tot un sistema de tecnologies naturals per al tractament de l’aigua que no fan servir energia, ni productes químics. Pel que fa a aquest sistema, els països nòrdics tenen una llarga experiència i són processos que hauríem de tenir més en compte i començar a aplicar. Es tracta de piscines impermeabilitzades amb terres de grava de construcció. Nosaltres estem investigant també amb altres elements. L’aigua travessa la grava i s’obté una neteja pràcticament total que la converteix en reutilitzable. A França existeixen 500 piscines d’aquestes característiques i a Portugal, 200. Espanya en aquest tema va molt endarrerida.

El problema de l’aigua ja és d’àmbit global.Considerem que aquest procés de regeneració de l’aigua pot ser molt eficient a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica, on es produeixen milers i milers de morts per la manca de potabilitat de l’aigua. Precisament, el mes de juliol vinent participarem en un congrés internacional a Medellín, a Colòmbia, per debatre sobre la gestió sostenible de l’aigua. Reutilització, tractament i avaluació de la qualitat. El congrés és una iniciativa de la

Xarxa Alfa TECSPAR (Tecnologies Sostenibles per a la Potabilització i el Tractament d’Aigües Residuals) finançat per la Unió Europea. Amb aquesta reunió internacional s’intenta promoure l’intercanvi científic i tecnològic entre Europa i l’Amèrica Llatina i aprofundir en la recerca de noves tecnologies de depuració i de potabilització d’aigües. Aquí es parlarà també de reutilització, o sigui, tot el que fa referència a la gestió integral i sostenibilitat dels recursos hídrics.

L’ESTRÈS HÍDRIC

Considera que les administracions tenen suficient sensibilitat sobre aquest tema?Comencen a tenir-ne; progressivament els mitjans de comunicació es fan més ressò dels problemes derivats de la sequera; es deba-ten més les iniciatives que s’han de prendre i el tema és ja una preocupació social, especi-alment des que, tal com hem pogut veure re-centment, les previsions estan empitjorant. Segons els experts en la matèria, l’any 2025 un 36% de la població patirà estrès hídric. Ac-tualment en el món moren cada dia prop de 30.000 persones per malalties hídriques. Es-tem segurs que l’aigua es convertirà en la prin-cipal preocupació, i també a nosaltres ens afectarà de ple, no és un tema llunyà. L’arc me-diterrani ja presenta símptomes de sequera i són símptomes que aniran a més.

Les dessalinitzadores no poden ser una solució?El problema de les dessalinitzadores és fona-mentalment l’elevat consum d’energia que re-quereixen, s’ha de tenir en compte que l’ener-gia també és costosa, que millorar-ne l’eficièn-cia a curt termini no serveix. És imprescindible un canvi de model econòmic que es basi en el paradigma de la sostenibilitat.

Tenim suficients especialistes per a aquesta nova etapa?Precisament des de la càtedra tenim dos pro-grames destinats a donar la millor formació possible en aquesta especialitat, el de doctorat

Les iniciatives a curt termini, com millorar l’estalvi d’aigua o resoldre el problema dels residus, són importants, però també és imprescindible tancar el cercle mitjançant la reutilització dels recursos hídrics La crisi de l’aigua no s’acaba únicament amb polítiques de transvasaments. És necessari un enfocament a llarg termini que elabori estratègies permanents, que tinguin en compte la globalitat dels ecosistemes

i el Màster de Sostenibilitat. Es tracta de dos dels programes de tercer cicle més potents del Campus de Terrassa, als quals aquest any s’hi han incorporat 30 estudiants en cada un dels casos, procedents de diversos països d’arreu del món, principalment de l’Amèrica Llatina. En aquests dos programes de tercer cicle es-tan estudiant alumnes de gran talent i un dels nostres objectius és fidelitzar aquest impor-tant capital humà per a la realització de futurs projectes i per poder comptar amb ells en les nostres línies de recerca.

Com és la relació entre la universitat i les empreses en aquests camps?És molt important que la recerca que realitza la universitat arribi a la societat pel mitjà que sigui, però que finalment hi arribi. Un dels canals possibles és, sens dubte, el de les empreses mitjançant convenis. En aquest sentit podem dir que la UPC és una universitat bastant modèlica, perquè disposa des de fa anys del programa Innova, que neix l’any 1998. El seu objectiu és sensibilitzar la comunitat universitària de la importància que tenen la innovació i l’esperit emprenedor per a les persones, les institucions i les empreses, i també per donar suport a totes les iniciatives innovadores sorgides a la universitat que puguin conduir a la creació de noves empre-ses. Segons el seu ideari, el programa Innova considera que les empreses de base tecnològi-ca aporten un valor afegit d’importància estratègica al producte interior brut d’un país, i una riquesa important per a tota la seva xarxa industrial. La UPC ha assumit el compromís de materialitzar aquesta riquesa a través de les empreses creades pel progra-ma Innova i també amb la resta del teixit industrial. És evident que el vessant tecnolò-gica de la UPC ha facilitat aquesta relació mútua. Des de la càtedra UNESCO treballem més a través de les administracions públi-ques, però evidentment la relació universi-tat-empresa actualment és una prioritat de totes les universitats.

Jordi Morató /// Coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC

8 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 9B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

El nou director del negoci d’Impressió de Gran Format de HP no es posa, de moment, metes concretes. Aposta per continuar tre-ballant en la línia dels últims anys, amb l’ob-jectiu d’incrementar el pes internacional de la companyia i de reforçar-ne el lideratge en el mercat de la impressió i la informàtica. Aquesta línia de treball es concreta en una estratègia “d’expansió des del negoci tradi-cional del gran format, adreçat a arquitec-tes i professionals de la construcció i del disseny, cap a mercats de gran creixement com la fotografia i la cartelleria digital de gran format”. /// PERE FERNÁNDEz

Santiago Morera dirigirà el centre de HP de Sant Cugat

L’empresa informàtica Hewlett Packard (HP) ha designat Santiago Morera nou

director general del centre que la compa-nyia té a Sant Cugat del Vallès. Fins ara ha estat el vicepresident i director general del negoci del Grup d’Imatge i Impressió per a les Arts Gràfiques a Europa, l’Orient Mit-jà i Àfrica. Morera assumirà també la vice-presidència i la direcció general del nego-ci d’Impressió de Gran Format de HP. L’exe-cutiu català substitueix Enrique Lores, que va ser ascendit i designat a finals de febrer d’aquest any responsable mundial del ne-goci del canal de vendes de HP i màxim res-ponsable mundial del Grup de Sistemes Personals (PSG).

Santiago Morera és llicenciat en Adminis-tració d’Empreses i MBA per l’Escola Su-perior d’Administració i Direcció d’Empre-ses (ESADE). Es va incorporar al grup l’any 1988, en el càrrec d’analista financer de la divisió de HP a Barcelona. Sempre en l’àm-bit financer del negoci d’Imatge i Impres-sió, l’any 1996 va ser nomenat responsa-ble financer de la divisió d’Impressió de Gran Format. Fa dos anys, el 2006, va pas-sar a dirigir la divisió Graphic Arts euro-pea, dins del negoci d’Imatge i Impressió de la companyia.

UN NEGOCI DE FUTUR. El negoci de la im-pressió de gran format té molt de camí per recórrer: “És un mercat molt gran, ja que actualment encara hi ha molt de material imprès analògicament”. En aquest sentit,

apunta Morera, “el centre de Sant Cugat ens permet buscar noves àrees de creixement per als propers cinc anys, com les tintes là-tex ecològiques que acabem d’introduir”.

En els últims anys, l’empresa ha adquirit companyies com Scitex, Vision, MacDermid ColorSpan o Nur Macropinters, companyies que considera l’executiu català que “s’han d’integrar dins de HP i seguir creixent en un mercat competitiu”. En aquesta direcció treballa el centre de HP de Sant Cugat des de fa un bon grapat d’anys: “Hem de seguir creixent en el negoci mundial d’impressió de gran format mitjançant l’acceleració de la innovació del centre de Sant Cugat”.

CENTRE DE HP DE SANT CUGAT. Més de 2.000 professionals treballen diàriament al centre de R+D de Sant Cugat en l’àmbit mundial i europeu. D’aquests, prop d’un vint per cent es dediquen a projectes de recerca i desen-volupament, un negoci en què Hewlett Pac-kard destina anualment 3.600 milions de dòlars. El de Sant Cugat, tret dels centres dels Estats Units, és un dels centres més important de R+D que la companyia té ar-reu del món: “Això es deu a la confiança de la companyia en el centre, però també al ta-lent i al coneixement dels professionals que treballen amb nosaltres”. Sense això, con-tinua Morera, “el centre no podria continu-ar creixent, invertint i desenvolupant pro-ductes cada cop més nous. Som un viver de talent i seguirem per aquesta via que tants bons resultats ens ha donat”, conclou.

L’executiu català, que substitueix Enrique Lores, assumirà també la vicepresidència i direcció general del negoci d’Impressió de Gran Format de la companyia

EMPRESA /// SANT CUGAT

Santiago Morera, director general del centre HP Sant Cugat /// CEDIDA

La multinacional alemanya Siemens va comprar la Fábrica Electrónica Josa (BJC)

a AC Desarrollo –societat gestora del capital privat del grup Ahorro Corporación—, Caixa Penedès i l’equip de gestió. Fábrica Electró-nica Josa, amb seu a Rubí, estava participa-da per Ahorro Corporación un 52%, per Caixa Penedès un 36% i per l’equip gestor un 12%, i es dedica a la fabricació i comercialització de

material elèctric, com interruptors, endolls i il·luminació pública de jardins i instal·lacions industrials. No es coneixen les xifres del to-tal de l’operació, perquè, segons EFE, existeix una clàusula de confidencialitat que no per-met fer-les públiques.

BJC. L’empresa rubinenca dóna feina a 380 treballadors. La planta de Rubí, ubicada al po-

lígon de La Llana, va ser construïda l’any 2002, i disposa de 29.000 metres quadrats edificats, on es centralitzen tots els seus processos pro-ductius. La fàbrica consta de dotze seccions de fabricació i muntatge.

Segons la memòria de Caixa Penedès corres-ponent a l’any 2004, l’any en què van entrar els socis financers a BJC, la tercera caixa cata-lana va fer una inversió de 7,36 milions d’eu-ros en l’adquisició del 36% del capital social. En aquests quatre anys de presència majori-tària dels socis financers en el capital de BJC s’ha aplicat un pla estratègic, s’han consolidat les activitats de la companyia en el mercat es-panyol i s’ha dut a terme un reestructuració financera. /// REDACCIÓ

Siemens compra BJC a Ahorro Corporación

Seu de BJC a Rubí /// CEDIDA

EMPRESA /// RUBÍ

2.000PROFESSIONALSÉs el nombre de persones que treballen al centre de HP de Sant Cugat, conside-rat un dels centres de R+D més impor-tants de la companyia arreu del món, per darrere dels dels Estats Units.

Budapest serà la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia

La seu de l’IEIT viatjarà finalment a Bu-dapest. Els 27 ministres d’Innovació de

la Unió Europea van acordar que finalment sigui la ciutat hongaresa la que aculli l’Ins-titut Europeu d’Innovació i Tecnologia, en detriment de la resta de candidatures, en-tre les quals figurava la de Sant Cugat del Vallès. La decisió, que ja es va prendre el passat 29 de maig, no va poder ser ratifica-da pels 27 ministres fins al 18 de juny, per-què Polònia havia bloquejat l’acord, defen-sant la candidatura de Wroclaw. Polònia va acabar cedint perquè Varsòvia ja acull la seu de l’Agència de Control de Fronteres (FRONTEX).

Tal com s’esperava, finalment s’ha imposat la voluntat d’afavorir els nous estats mem-bres de la Unió Europea que encara no tenen cap seu comunitària. Cristina Garmendia, ministra espanyola de Ciència i Innovació, no va vetar una decisió més política que no pas tècnica, que ha suposat que els 27 països hagin seguit el criteri d’afavorir les candida-tures presentades pels estats de l’Est. Gar-mendia, a més, va donar suport a la candida-tura de Budapest, alineant-se amb la pràcti-ca totalitat dels seus homòlegs.

NOVA ESTRATèGIA. El tinent d’alcalde de Pro-moció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Joly, va explicar, un cop conegu-da la decisió de donar la seu a Budapest, que Sant Cugat continuarà treballant per acon-seguir, com a mínim, un dels Centres d’Exe-

cució de l’Estratègia de l’IEIT, les anomena-des KIC’s Support Center: “No es tracta d’es-garrapar res a Budapest. El que volem és aportar els valors afegits de la candidatura de Sant Cugat”. Joly advoca per involucrar-se en la gestió de l’IEIT: “La KIC ha de ser un punt de trobada per a l’aplicació de l’estratè-gia sobre el territori”, va dir. Aquesta aposta per ser centre de gestió la refermen les bo-nes relacions que tenen Sant Cugat i l’Estat espanyol amb Hongria.

Sant Cugat, com la resta de les candidatu-res no guanyadores, ha estat nomenada un dels quatre centres promotors de l’IEIT amb el suport de la Comissió Europea. Joly, en la seva valoració, va considerar especialment rellevant aquest punt, perquè “ens obre les portes a parlar directament amb la Comis-sió Europea”. El tinent d’alcalde de Promo-ció Econòmica va apuntar que “hem de se-guir parlant amb la Comissió Europea i amb Budapest com a centre de suport”. A més d’aquest centre de suport, Sant Cugat apos-ta també per acollir l’IEIT Júnior.

Jordi Joly va voler traslladar el seu missatge d’optimisme per les possibilitats que té Sant Cugat de tenir aquests dos centres, però va demanar que aquest tema s’interioritzi en el debat polític: “Aquestes lligues s’han de jugar”. De totes maneres, Joly va lamentar que s’hagi pres aquesta decisió: “Creiem que als països de l’Est no els toca aquest rol”. /// PERE FERNÁNDEz

Sant Cugat vol aportar els “valors afegits de la seva candidatura” per acollir un centre d’execució

IEIT ///SANT CUGAT

Jordi Joly, al centre, valora la decisió dels ministres d’Innovació de la Unió Europea /// LLUÍS LLEBOT

8 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 9B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

El nou director del negoci d’Impressió de Gran Format de HP no es posa, de moment, metes concretes. Aposta per continuar tre-ballant en la línia dels últims anys, amb l’ob-jectiu d’incrementar el pes internacional de la companyia i de reforçar-ne el lideratge en el mercat de la impressió i la informàtica. Aquesta línia de treball es concreta en una estratègia “d’expansió des del negoci tradi-cional del gran format, adreçat a arquitec-tes i professionals de la construcció i del disseny, cap a mercats de gran creixement com la fotografia i la cartelleria digital de gran format”. /// PERE FERNÁNDEz

Santiago Morera dirigirà el centre de HP de Sant Cugat

L’empresa informàtica Hewlett Packard (HP) ha designat Santiago Morera nou

director general del centre que la compa-nyia té a Sant Cugat del Vallès. Fins ara ha estat el vicepresident i director general del negoci del Grup d’Imatge i Impressió per a les Arts Gràfiques a Europa, l’Orient Mit-jà i Àfrica. Morera assumirà també la vice-presidència i la direcció general del nego-ci d’Impressió de Gran Format de HP. L’exe-cutiu català substitueix Enrique Lores, que va ser ascendit i designat a finals de febrer d’aquest any responsable mundial del ne-goci del canal de vendes de HP i màxim res-ponsable mundial del Grup de Sistemes Personals (PSG).

Santiago Morera és llicenciat en Adminis-tració d’Empreses i MBA per l’Escola Su-perior d’Administració i Direcció d’Empre-ses (ESADE). Es va incorporar al grup l’any 1988, en el càrrec d’analista financer de la divisió de HP a Barcelona. Sempre en l’àm-bit financer del negoci d’Imatge i Impres-sió, l’any 1996 va ser nomenat responsa-ble financer de la divisió d’Impressió de Gran Format. Fa dos anys, el 2006, va pas-sar a dirigir la divisió Graphic Arts euro-pea, dins del negoci d’Imatge i Impressió de la companyia.

UN NEGOCI DE FUTUR. El negoci de la im-pressió de gran format té molt de camí per recórrer: “És un mercat molt gran, ja que actualment encara hi ha molt de material imprès analògicament”. En aquest sentit,

apunta Morera, “el centre de Sant Cugat ens permet buscar noves àrees de creixement per als propers cinc anys, com les tintes là-tex ecològiques que acabem d’introduir”.

En els últims anys, l’empresa ha adquirit companyies com Scitex, Vision, MacDermid ColorSpan o Nur Macropinters, companyies que considera l’executiu català que “s’han d’integrar dins de HP i seguir creixent en un mercat competitiu”. En aquesta direcció treballa el centre de HP de Sant Cugat des de fa un bon grapat d’anys: “Hem de seguir creixent en el negoci mundial d’impressió de gran format mitjançant l’acceleració de la innovació del centre de Sant Cugat”.

CENTRE DE HP DE SANT CUGAT. Més de 2.000 professionals treballen diàriament al centre de R+D de Sant Cugat en l’àmbit mundial i europeu. D’aquests, prop d’un vint per cent es dediquen a projectes de recerca i desen-volupament, un negoci en què Hewlett Pac-kard destina anualment 3.600 milions de dòlars. El de Sant Cugat, tret dels centres dels Estats Units, és un dels centres més important de R+D que la companyia té ar-reu del món: “Això es deu a la confiança de la companyia en el centre, però també al ta-lent i al coneixement dels professionals que treballen amb nosaltres”. Sense això, con-tinua Morera, “el centre no podria continu-ar creixent, invertint i desenvolupant pro-ductes cada cop més nous. Som un viver de talent i seguirem per aquesta via que tants bons resultats ens ha donat”, conclou.

L’executiu català, que substitueix Enrique Lores, assumirà també la vicepresidència i direcció general del negoci d’Impressió de Gran Format de la companyia

EMPRESA /// SANT CUGAT

Santiago Morera, director general del centre HP Sant Cugat /// CEDIDA

La multinacional alemanya Siemens va comprar la Fábrica Electrónica Josa (BJC)

a AC Desarrollo –societat gestora del capital privat del grup Ahorro Corporación—, Caixa Penedès i l’equip de gestió. Fábrica Electró-nica Josa, amb seu a Rubí, estava participa-da per Ahorro Corporación un 52%, per Caixa Penedès un 36% i per l’equip gestor un 12%, i es dedica a la fabricació i comercialització de

material elèctric, com interruptors, endolls i il·luminació pública de jardins i instal·lacions industrials. No es coneixen les xifres del to-tal de l’operació, perquè, segons EFE, existeix una clàusula de confidencialitat que no per-met fer-les públiques.

BJC. L’empresa rubinenca dóna feina a 380 treballadors. La planta de Rubí, ubicada al po-

lígon de La Llana, va ser construïda l’any 2002, i disposa de 29.000 metres quadrats edificats, on es centralitzen tots els seus processos pro-ductius. La fàbrica consta de dotze seccions de fabricació i muntatge.

Segons la memòria de Caixa Penedès corres-ponent a l’any 2004, l’any en què van entrar els socis financers a BJC, la tercera caixa cata-lana va fer una inversió de 7,36 milions d’eu-ros en l’adquisició del 36% del capital social. En aquests quatre anys de presència majori-tària dels socis financers en el capital de BJC s’ha aplicat un pla estratègic, s’han consolidat les activitats de la companyia en el mercat es-panyol i s’ha dut a terme un reestructuració financera. /// REDACCIÓ

Siemens compra BJC a Ahorro Corporación

Seu de BJC a Rubí /// CEDIDA

EMPRESA /// RUBÍ

2.000PROFESSIONALSÉs el nombre de persones que treballen al centre de HP de Sant Cugat, conside-rat un dels centres de R+D més impor-tants de la companyia arreu del món, per darrere dels dels Estats Units.

Budapest serà la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia

La seu de l’IEIT viatjarà finalment a Bu-dapest. Els 27 ministres d’Innovació de

la Unió Europea van acordar que finalment sigui la ciutat hongaresa la que aculli l’Ins-titut Europeu d’Innovació i Tecnologia, en detriment de la resta de candidatures, en-tre les quals figurava la de Sant Cugat del Vallès. La decisió, que ja es va prendre el passat 29 de maig, no va poder ser ratifica-da pels 27 ministres fins al 18 de juny, per-què Polònia havia bloquejat l’acord, defen-sant la candidatura de Wroclaw. Polònia va acabar cedint perquè Varsòvia ja acull la seu de l’Agència de Control de Fronteres (FRONTEX).

Tal com s’esperava, finalment s’ha imposat la voluntat d’afavorir els nous estats mem-bres de la Unió Europea que encara no tenen cap seu comunitària. Cristina Garmendia, ministra espanyola de Ciència i Innovació, no va vetar una decisió més política que no pas tècnica, que ha suposat que els 27 països hagin seguit el criteri d’afavorir les candida-tures presentades pels estats de l’Est. Gar-mendia, a més, va donar suport a la candida-tura de Budapest, alineant-se amb la pràcti-ca totalitat dels seus homòlegs.

NOVA ESTRATèGIA. El tinent d’alcalde de Pro-moció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Joly, va explicar, un cop conegu-da la decisió de donar la seu a Budapest, que Sant Cugat continuarà treballant per acon-seguir, com a mínim, un dels Centres d’Exe-

cució de l’Estratègia de l’IEIT, les anomena-des KIC’s Support Center: “No es tracta d’es-garrapar res a Budapest. El que volem és aportar els valors afegits de la candidatura de Sant Cugat”. Joly advoca per involucrar-se en la gestió de l’IEIT: “La KIC ha de ser un punt de trobada per a l’aplicació de l’estratè-gia sobre el territori”, va dir. Aquesta aposta per ser centre de gestió la refermen les bo-nes relacions que tenen Sant Cugat i l’Estat espanyol amb Hongria.

Sant Cugat, com la resta de les candidatu-res no guanyadores, ha estat nomenada un dels quatre centres promotors de l’IEIT amb el suport de la Comissió Europea. Joly, en la seva valoració, va considerar especialment rellevant aquest punt, perquè “ens obre les portes a parlar directament amb la Comis-sió Europea”. El tinent d’alcalde de Promo-ció Econòmica va apuntar que “hem de se-guir parlant amb la Comissió Europea i amb Budapest com a centre de suport”. A més d’aquest centre de suport, Sant Cugat apos-ta també per acollir l’IEIT Júnior.

Jordi Joly va voler traslladar el seu missatge d’optimisme per les possibilitats que té Sant Cugat de tenir aquests dos centres, però va demanar que aquest tema s’interioritzi en el debat polític: “Aquestes lligues s’han de jugar”. De totes maneres, Joly va lamentar que s’hagi pres aquesta decisió: “Creiem que als països de l’Est no els toca aquest rol”. /// PERE FERNÁNDEz

Sant Cugat vol aportar els “valors afegits de la seva candidatura” per acollir un centre d’execució

IEIT ///SANT CUGAT

Jordi Joly, al centre, valora la decisió dels ministres d’Innovació de la Unió Europea /// LLUÍS LLEBOT

10 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

d’una pime, i en aquesta línia va manifestar que la complicació és la mateixa, sigui quina sigui la quantitat que cal aportar.

MILLORES FISCALS. Tot i que avui dia els in-versors, els directius o els empresaris que opten per ser un business angel no tenen cap benefici fiscal, Sánchez va manifestar que han presentat una proposta de millora fiscal per a aquests actors econòmics. L’ad-vocat va posar de relleu que tenen el bene-plàcit de tots els partits polítics en aquesta proposta i va dir que el pla té l’objectiu que els business angels i els inversors en capital risc tinguin un règim fiscal igual, a la qual cosa Colomer va afegir que en comptes de posar el cascavell al gat “l’haurem de po-sar a Solbes”.

Finalment, la regidora d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de Sant Cugat, Ester Salat, va recordar la preocupació de l’Ajuntament per-què els emprenedors puguin executar les se-ves empreses i va elogiar la tasca que desen-volupa la xarxa BANC.

ORIGEN. La figura dels business angels va aparèixer a principis del segle xx, amb el naixement d’un grup d’inversors que finan-çaven produccions a Broadway a canvi d’un percentatge dels beneficis. De casos d’èxit n’hi ha molts. Per exemple, el de l’empresa Hewlett Packard, que va néixer a Silicon Va-lley a mitjans del segle xx. Silicon Valley ha estat i continua estant íntimament lligat a la indústria del capital risc i als business an-gels. /// M. SAGALéS

Sant Cugat acull la presentació del Business Angels Network

Actualment, la capacitat d’inversió de la xarxa Business Angels Network

Catalunya (BANC) és de 19,2 milions d’eu-ros, segons va revelar el seu director, Albert Colomer, en la presentació d’aquest model de finançament empresarial per a emprene-dors a Sant Cugat.

La intervenció de Colomer, que es va fer al SC Trade Center davant d’una seixantena d’empresaris locals, s’emmarca en els diàlegs del fòrum Santcugatribuna. En la ponència, el director de la xarxa va explicar que a l’hora de posar en marxa les empreses “existeix una gran dificultat per manca de finançament”, i va assegurar que el BANC es dedica a casar els emprenedors amb aquelles persones que volen finançar projectes empresarials. Co-lomer va dir que qualsevol emprenedor pot formar part d’aquest projecte, fundat per la patronal Cecot, l’Institut Català de Finances (ICF) i la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació (CP’AC), sempre que vulgui “compartir el seu projecte per créixer”. Igual-

ment, el membre del BANC va argumentar que en els primers mesos de l’any s’han im-pulsat quatre noves empreses sota el parai-gua del Business Angels Network Catalunya i s’han invertit 500.000 euros; va posar de re-lleu que fins ara les aportacions dels qui han volgut finançar projectes han anat des dels 6.000 euros fins als 600.000, i va assenyalar que aquestes aportacions no són de finança-ment, sinó de capital risc. Colomer va afegir que la capacitat d’inversió de BANC és actu-alment de 192 milions d’euros. El director de BANC va aportar dades comparatives que po-sen de relleu l’important creixement que està experimentant aquest model de finançament empresarial: el 1999 a Europa hi havia 1.487 Business Angels, i cinc anys després, el 2004, 12.767. Quant a projectes presentats, el 1999 van haver-n’hi 872 i el 2004, 9.471.

Per la seva banda, el soci del bufet d’advo-cats i assessors tributaris Garrigues Ser-gio Sánchez Solé va repassar els passos que s’han de seguir en el procés legal d’inversió

Albert Colomer, director del BANC, va intervenir en el marc d’un diàleg Santcugatribuna

EMPRESA /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Albert Colomer al SC Trade Center /// LLUÍS LLEBOT

Cerdanyola Empresarial vol superar els cent associats

L’Associació d’Empreses de Cerdanyola, Cerdanyola Empresarial, es va presen-

tar a l’Hotel Serhs del campus UAB, en un acte que va aplegar representants de totes les en-titats i agents polítics i socials del municipi. L’objectiu, va avançar el president de la nova entitat, Artur Porta, és el de formar una asso-ciació que permeti enfortir i potenciar l’actu-al teixit industrial del municipi. Per ara, no-més 18 empreses formen part de l’AECV, però Porta i la resta dels seus socis tenen una meta clara: “Arribar al centenar d’associats a finals d’any”, ja siguin petites, mitjanes o grans em-preses. Entre elles, això sí, hauria d’haver-hi –perquè encara no hi és– el Parc Tecnològic del Vallès.

“Naixem en un moment propici i necessari”. Amb aquestes paraules Porta feia referència a l’evident creixement empresarial que viu el municipi en els darrers anys. És per això que l’AECV considera que cal “donar veu” a l’empresari: “Entenem que hem de ser uns bons interlocutors”, assenyalava Lluís Sis-quella, vicepresident de Relacions Internaci-onals. Cerdanyola Empresarial té la voluntat d’obrir-se a la ciutat: “Volem ser forts i inde-pendents per ser tinguts en compte i per fa-cilitar les relacions de l’empresariat amb les

administracions, amb les entitats financeres i entre els socis”, assenyalava Porta.

APARICIONS PRèVIES. Encara que la presen-tació oficial va ser posterior, l’AECV com a tal ja havia fet pública la seva presència en dos actes institucionalment molt importants per a la comarca. Un d’ells va ser la signatura de la Declaració de l’Eix de la B-30 i posterior for-mació del Catalunya Innovation Triangle. En l’altre, l’AECV va acompanyar l’expedició ca-talana que va viatjar a Brussel·les a la presen-tació oficial de la candidatura de Sant Cugat com a seu de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia. /// REDACCIÓ

Porta, president de l’AECV /// AJ. CERDANYOLA MC

EMPRESA /// CERDANYOLA

Ausàs presenta el cercador de serveis per a polígons

En el marc d’actuacions del pla Catalunya Connecta s’inscriu el cercador web de co-

bertura de serveis de banda ampla i telefo-nia mòbil en polígons industrials que recent-ment va posar en marxa el Departament de Governació i Administracions Públiques i el Departament d’Innovació, Universitats i Em-presa. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, el va presentar el 6 de juny al Parc Tecnològic del Vallès. Ausàs va assegurar que aquesta era una prova més del compromís del govern “per enfortir la competitivitat del teixit empresari-al”, mentre que Jordi Bosch, secretari de Tele-comunicacions i Societat de la Informació, va aclarir que la posada en marxa d’aquest servei és clau per “garantir la connectivitat de ser-veis de comunicacions electròniques en tots els àmbits estratègics del país”. Ausàs va apro-fitar la seva visita al Parc per signar en el Lli-bre d’Honor del PTV.

SERVEI PER A TOTHOM. Aquest cercador és una eina disponible per a tota la ciutadania que per-metrà conèixer la disponibilitat de serveis i te-lecomunicacions electròniques fixes i mòbils dels polígons industrials de tot el territori cata-là. Serà una eina de gran utilitat per a empresa-ris, per a ajuntaments, que els facilitarà el dis-seny del seu planejament urbanístic, i també

per a la Generalitat, per definir i executar més eficaçment les polítiques de desplegament d’in-fraestructures de telecomunicacions. El cerca-dor està disponible en aquesta adreça: www10.gencat.net/gov_cbar/AppJava/cercadorcpi.jsp. D’entre tots els polígons industrials, Bosch va assenyalar que 90 presenten deficiències en la cobertura del servei de telefonia mòbil i 48 en el servei de banda ampla.

Les actuacions del pla Catalunya Connecta es-tan encaminades a garantir que tots els nuclis de població de més de 50 habitants tinguin ac-cés a banda ampla, telefonia mòbil i TDT abans del 2010. /// REDACCIÓ

Acte de presentació del cercador /// AJ. CERDANYOLA MC

EMPRESA /// CERDANYOLA

La patronal Pimec i CDTI continuen apostant per projectes de R+D+i

L a patronal de la micro, petita i mitjana empresa i el Centre de Desenvolupament

Tecnològic i Industrial del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç (CDTI) es van reunir a la seu del Vallès Occidental amb empresaris catalans amb l’objectiu d’establir lligams de col·laboració per finançar projectes en R+D.

Un grup heterogeni de representants de la petita i mitjana empresa del Vallès de base tecnològica forta i de sectors com la metal-lúrgia, la construcció, el cosmètic o el mèdic, van presentar els seus projectes de futur, en què tots coincideixen a reclamar una forta in-versió en innovació i desenvolupament. En cas que fossin aprovats, seria el CDTI qui aju-daria a finançar aquests projectes.

Pimec, per la seva part, durà a terme totes les gestions d’elaboració de l’expedient del projecte, de presentació a Madrid i de segui-ment, per “facilitar al màxim la tramitació del projecte a l’empresari”. Pimec assenyala en un comunicat que “les pimes han de fer els seus projectes de recerca i innovació indus-trial, i no quedar-se a la cartera per falta de recursos”. En aquest aspecte, Pimec treballa des de fa anys per aportar els seus coneixe-ments a l’empresa, actuant com a vincle en-tre el món empresarial i l’Administració. CDTI i Pimec van iniciar projectes de col·laboració dos anys enrere amb l’objectiu comú d’afa-vorir el finançament de projectes a les pimes catalanes.

CERTIFICATS DIGITALS. Per altra banda, Pimec Vallès Occidental ha estat acreditada per eme-tre certificats digitals i facilitar a les empre-ses de la comarca que ho sol·licitin la possi-bilitat de fer on-line totes les gestions amb les administracions públiques, com l’Agència Tri-butària, la Seguretat Social, el Ministeri d’Ad-ministracions Públiques, el Registre o la tra-mitació administrativa i sol·licitud d’ajudes i subvencions. La patronal vallesana és la pri-mera a obtenir aquesta homologació.

L’entitat s’integra a Firmaprofesional, consi-derada empresa líder en el sector privat de la certificació digital. A partir del 26 d’agost, més de 73.000 empreses del sector de la cons-trucció estaran obligades a tramitar amb el certificat digital. /// P. FERNÁNDEz

EMPRESA /// SABADELL

Pimec i CDTI signen el conveni /// CEDIDA

Les pimes gairebé no aposten per internet

Un estudi publicat per Pimec Vallès Orien-tal revela que només un 2% de les petites

i mitjanes empreses venen per internet. Se-gons les dades, encara que el 96% de les em-preses tenen una bona cobertura informàtica als seus negocis, tan sols el 2% utilitza el co-merç electrònic per vendre els seus produc-tes, una dada que manifesta la poca disposi-ció de les pimes a introduir-se en la venda per internet. Segons Vicenç Paituví, president de Pimec Vallès Oriental, “la patronal volia co-nèixer les deficiències que tenen les empre-

ses sobre les noves tecnologies”. Però no totes les dades són negatives: el 95% de les empre-ses tenen programes de gestió, però en can-vi només el 50% són programes de gestió de força de vendes.

L’estudi, encarregat per la patronal vallesana i realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya, es basa en dades facilitades per 70 empreses, de les quals el 70% són del sector industrial i 22% del sector comercial de l’en-gròs. /// REDACCIÓVicenç Paituví /// CEDIDA

EMPRESA /// VALLÈS ORIENTAL

10 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

d’una pime, i en aquesta línia va manifestar que la complicació és la mateixa, sigui quina sigui la quantitat que cal aportar.

MILLORES FISCALS. Tot i que avui dia els in-versors, els directius o els empresaris que opten per ser un business angel no tenen cap benefici fiscal, Sánchez va manifestar que han presentat una proposta de millora fiscal per a aquests actors econòmics. L’ad-vocat va posar de relleu que tenen el bene-plàcit de tots els partits polítics en aquesta proposta i va dir que el pla té l’objectiu que els business angels i els inversors en capital risc tinguin un règim fiscal igual, a la qual cosa Colomer va afegir que en comptes de posar el cascavell al gat “l’haurem de po-sar a Solbes”.

Finalment, la regidora d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de Sant Cugat, Ester Salat, va recordar la preocupació de l’Ajuntament per-què els emprenedors puguin executar les se-ves empreses i va elogiar la tasca que desen-volupa la xarxa BANC.

ORIGEN. La figura dels business angels va aparèixer a principis del segle xx, amb el naixement d’un grup d’inversors que finan-çaven produccions a Broadway a canvi d’un percentatge dels beneficis. De casos d’èxit n’hi ha molts. Per exemple, el de l’empresa Hewlett Packard, que va néixer a Silicon Va-lley a mitjans del segle xx. Silicon Valley ha estat i continua estant íntimament lligat a la indústria del capital risc i als business an-gels. /// M. SAGALéS

Sant Cugat acull la presentació del Business Angels Network

Actualment, la capacitat d’inversió de la xarxa Business Angels Network

Catalunya (BANC) és de 19,2 milions d’eu-ros, segons va revelar el seu director, Albert Colomer, en la presentació d’aquest model de finançament empresarial per a emprene-dors a Sant Cugat.

La intervenció de Colomer, que es va fer al SC Trade Center davant d’una seixantena d’empresaris locals, s’emmarca en els diàlegs del fòrum Santcugatribuna. En la ponència, el director de la xarxa va explicar que a l’hora de posar en marxa les empreses “existeix una gran dificultat per manca de finançament”, i va assegurar que el BANC es dedica a casar els emprenedors amb aquelles persones que volen finançar projectes empresarials. Co-lomer va dir que qualsevol emprenedor pot formar part d’aquest projecte, fundat per la patronal Cecot, l’Institut Català de Finances (ICF) i la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació (CP’AC), sempre que vulgui “compartir el seu projecte per créixer”. Igual-

ment, el membre del BANC va argumentar que en els primers mesos de l’any s’han im-pulsat quatre noves empreses sota el parai-gua del Business Angels Network Catalunya i s’han invertit 500.000 euros; va posar de re-lleu que fins ara les aportacions dels qui han volgut finançar projectes han anat des dels 6.000 euros fins als 600.000, i va assenyalar que aquestes aportacions no són de finança-ment, sinó de capital risc. Colomer va afegir que la capacitat d’inversió de BANC és actu-alment de 192 milions d’euros. El director de BANC va aportar dades comparatives que po-sen de relleu l’important creixement que està experimentant aquest model de finançament empresarial: el 1999 a Europa hi havia 1.487 Business Angels, i cinc anys després, el 2004, 12.767. Quant a projectes presentats, el 1999 van haver-n’hi 872 i el 2004, 9.471.

Per la seva banda, el soci del bufet d’advo-cats i assessors tributaris Garrigues Ser-gio Sánchez Solé va repassar els passos que s’han de seguir en el procés legal d’inversió

Albert Colomer, director del BANC, va intervenir en el marc d’un diàleg Santcugatribuna

EMPRESA /// SANT CUGAT DEL VALLÈS

Albert Colomer al SC Trade Center /// LLUÍS LLEBOT

Cerdanyola Empresarial vol superar els cent associats

L’Associació d’Empreses de Cerdanyola, Cerdanyola Empresarial, es va presen-

tar a l’Hotel Serhs del campus UAB, en un acte que va aplegar representants de totes les en-titats i agents polítics i socials del municipi. L’objectiu, va avançar el president de la nova entitat, Artur Porta, és el de formar una asso-ciació que permeti enfortir i potenciar l’actu-al teixit industrial del municipi. Per ara, no-més 18 empreses formen part de l’AECV, però Porta i la resta dels seus socis tenen una meta clara: “Arribar al centenar d’associats a finals d’any”, ja siguin petites, mitjanes o grans em-preses. Entre elles, això sí, hauria d’haver-hi –perquè encara no hi és– el Parc Tecnològic del Vallès.

“Naixem en un moment propici i necessari”. Amb aquestes paraules Porta feia referència a l’evident creixement empresarial que viu el municipi en els darrers anys. És per això que l’AECV considera que cal “donar veu” a l’empresari: “Entenem que hem de ser uns bons interlocutors”, assenyalava Lluís Sis-quella, vicepresident de Relacions Internaci-onals. Cerdanyola Empresarial té la voluntat d’obrir-se a la ciutat: “Volem ser forts i inde-pendents per ser tinguts en compte i per fa-cilitar les relacions de l’empresariat amb les

administracions, amb les entitats financeres i entre els socis”, assenyalava Porta.

APARICIONS PRèVIES. Encara que la presen-tació oficial va ser posterior, l’AECV com a tal ja havia fet pública la seva presència en dos actes institucionalment molt importants per a la comarca. Un d’ells va ser la signatura de la Declaració de l’Eix de la B-30 i posterior for-mació del Catalunya Innovation Triangle. En l’altre, l’AECV va acompanyar l’expedició ca-talana que va viatjar a Brussel·les a la presen-tació oficial de la candidatura de Sant Cugat com a seu de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia. /// REDACCIÓ

Porta, president de l’AECV /// AJ. CERDANYOLA MC

EMPRESA /// CERDANYOLA

Ausàs presenta el cercador de serveis per a polígons

En el marc d’actuacions del pla Catalunya Connecta s’inscriu el cercador web de co-

bertura de serveis de banda ampla i telefo-nia mòbil en polígons industrials que recent-ment va posar en marxa el Departament de Governació i Administracions Públiques i el Departament d’Innovació, Universitats i Em-presa. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, el va presentar el 6 de juny al Parc Tecnològic del Vallès. Ausàs va assegurar que aquesta era una prova més del compromís del govern “per enfortir la competitivitat del teixit empresari-al”, mentre que Jordi Bosch, secretari de Tele-comunicacions i Societat de la Informació, va aclarir que la posada en marxa d’aquest servei és clau per “garantir la connectivitat de ser-veis de comunicacions electròniques en tots els àmbits estratègics del país”. Ausàs va apro-fitar la seva visita al Parc per signar en el Lli-bre d’Honor del PTV.

SERVEI PER A TOTHOM. Aquest cercador és una eina disponible per a tota la ciutadania que per-metrà conèixer la disponibilitat de serveis i te-lecomunicacions electròniques fixes i mòbils dels polígons industrials de tot el territori cata-là. Serà una eina de gran utilitat per a empresa-ris, per a ajuntaments, que els facilitarà el dis-seny del seu planejament urbanístic, i també

per a la Generalitat, per definir i executar més eficaçment les polítiques de desplegament d’in-fraestructures de telecomunicacions. El cerca-dor està disponible en aquesta adreça: www10.gencat.net/gov_cbar/AppJava/cercadorcpi.jsp. D’entre tots els polígons industrials, Bosch va assenyalar que 90 presenten deficiències en la cobertura del servei de telefonia mòbil i 48 en el servei de banda ampla.

Les actuacions del pla Catalunya Connecta es-tan encaminades a garantir que tots els nuclis de població de més de 50 habitants tinguin ac-cés a banda ampla, telefonia mòbil i TDT abans del 2010. /// REDACCIÓ

Acte de presentació del cercador /// AJ. CERDANYOLA MC

EMPRESA /// CERDANYOLA

La patronal Pimec i CDTI continuen apostant per projectes de R+D+i

L a patronal de la micro, petita i mitjana empresa i el Centre de Desenvolupament

Tecnològic i Industrial del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç (CDTI) es van reunir a la seu del Vallès Occidental amb empresaris catalans amb l’objectiu d’establir lligams de col·laboració per finançar projectes en R+D.

Un grup heterogeni de representants de la petita i mitjana empresa del Vallès de base tecnològica forta i de sectors com la metal-lúrgia, la construcció, el cosmètic o el mèdic, van presentar els seus projectes de futur, en què tots coincideixen a reclamar una forta in-versió en innovació i desenvolupament. En cas que fossin aprovats, seria el CDTI qui aju-daria a finançar aquests projectes.

Pimec, per la seva part, durà a terme totes les gestions d’elaboració de l’expedient del projecte, de presentació a Madrid i de segui-ment, per “facilitar al màxim la tramitació del projecte a l’empresari”. Pimec assenyala en un comunicat que “les pimes han de fer els seus projectes de recerca i innovació indus-trial, i no quedar-se a la cartera per falta de recursos”. En aquest aspecte, Pimec treballa des de fa anys per aportar els seus coneixe-ments a l’empresa, actuant com a vincle en-tre el món empresarial i l’Administració. CDTI i Pimec van iniciar projectes de col·laboració dos anys enrere amb l’objectiu comú d’afa-vorir el finançament de projectes a les pimes catalanes.

CERTIFICATS DIGITALS. Per altra banda, Pimec Vallès Occidental ha estat acreditada per eme-tre certificats digitals i facilitar a les empre-ses de la comarca que ho sol·licitin la possi-bilitat de fer on-line totes les gestions amb les administracions públiques, com l’Agència Tri-butària, la Seguretat Social, el Ministeri d’Ad-ministracions Públiques, el Registre o la tra-mitació administrativa i sol·licitud d’ajudes i subvencions. La patronal vallesana és la pri-mera a obtenir aquesta homologació.

L’entitat s’integra a Firmaprofesional, consi-derada empresa líder en el sector privat de la certificació digital. A partir del 26 d’agost, més de 73.000 empreses del sector de la cons-trucció estaran obligades a tramitar amb el certificat digital. /// P. FERNÁNDEz

EMPRESA /// SABADELL

Pimec i CDTI signen el conveni /// CEDIDA

Les pimes gairebé no aposten per internet

Un estudi publicat per Pimec Vallès Orien-tal revela que només un 2% de les petites

i mitjanes empreses venen per internet. Se-gons les dades, encara que el 96% de les em-preses tenen una bona cobertura informàtica als seus negocis, tan sols el 2% utilitza el co-merç electrònic per vendre els seus produc-tes, una dada que manifesta la poca disposi-ció de les pimes a introduir-se en la venda per internet. Segons Vicenç Paituví, president de Pimec Vallès Oriental, “la patronal volia co-nèixer les deficiències que tenen les empre-

ses sobre les noves tecnologies”. Però no totes les dades són negatives: el 95% de les empre-ses tenen programes de gestió, però en can-vi només el 50% són programes de gestió de força de vendes.

L’estudi, encarregat per la patronal vallesana i realitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya, es basa en dades facilitades per 70 empreses, de les quals el 70% són del sector industrial i 22% del sector comercial de l’en-gròs. /// REDACCIÓVicenç Paituví /// CEDIDA

EMPRESA /// VALLÈS ORIENTAL

12 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 13B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Terrassa presenta l’informe de conjuntura econòmica

Els efectes de la recessió econòmica i de la sobtada parada en el sector immobi-

liari es manifesten amb xifres a l’últim in-forme de conjuntura econòmica, el del 2007, que es va presentar el 10 de juny a la sala Fò-rum del Diari de Terrassa. L’alcalde de Terras-sa, Pere Navarro, va presidir l’acte, en compa-nyia del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Social i Sostenible, Manuel Pérez; el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Coscubiela, el cap de l’Observatori Econòmic i Social de Terrassa, Xavier Muñoz, i la direc-tora del Diari de Terrassa, Anna Muñoz. Les previsions no són optimistes, però tampoc alarmistes. Navarro mateix va assegurar que Terrassa “sortirà endavant” malgrat els pro-blemes. Problemes en forma de crisi que el secretari general de CCOO, Joan Coscubiela, va manifestar que són menys importants que els dels anys vuitanta.

INFORME AMPLIAT. L’informe de conjuntura 2007 és pot consultar al portal web de l’Ajun-tament de Terrassa. Aquest document, que elabora anualment l’Observatori Econòmic i Social de Terrassa, descriu l’evolució socioe-conòmica de la ciutat en els últims anys fins avui dia. Aporta dades numèriques i percen-tuals de població, estructura econòmica,

consum, rendes i finances, transports i co-municacions, urbanisme i habitatge i ense-nyament i recerca i, aquest any, inclou tam-bé tres monogràfics sobre l’economia verda, els serveis a les empreses i la integració de Terrassa a les xarxes internacionals. D’entre totes les dades criden especialment l’atenció les xifres d’atur, –la taxa d’atur es col·loca per damunt de l’11,7% en el tercer trimestre del 2007, encara que actualment és superior al 12%–, i que posen de manifest, també, que s’han de potenciar altres sectors econòmics –en contra d’una economia massa centrada en la construcció– per fer baixar la taxa de desocupació. /// REDACCIÓ

Rambla d’ègara de Terrassa /// DAVID FERNÁNDEz

ECONOMIA /// TERRASSA

Rubí es fa ressò dels eixos principals del POUM

E l Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rubí (POUM) ha generat molt de de-

bat, però pocs rubinencs coneixien en què consisteixen els canvis i les millores que pro-posa el document en matèria urbanística. Per aquest motiu, perquè tothom conegui les ba-ses d’aquest ambiciós projecte, l’Ajuntament de Rubí va repartir el mes passat 35.000 exem-plars de la publicació gratuïta Grans Eixos per al Rubí del Futur. La publicació sintetitza el POUM en vuit grans eixos d’actuació que per-metran la transformació de la ciutat.

VUIT EIxOS. El primer dels eixos tracta les qüestions de mobilitat, transport públic i aparcament, entre les quals figuren propos-tes per incrementar el transport públic, la mi-llora de les comunicacions entre barris i la creació de 6.800 noves places d’aparcament. El segon eix se centra en el desenvolupament sostenible de la ciutat, que inclou la creació dels parcs urbans de Ca n’Oriol i Can Ramo-neda i proposa actuacions concretes de pre-servació d’espais naturals i de la riera. Un ter-cer eix tracta la creació i millora de “zones d’oportunitat”, com és el cas del conjunt d’ac-tuacions que es duran a terme per a la trans-formació de la ciutat a l’eix de la riera, actua-cions com la construcció de ponts, passeres,

una plaça a l’entrada nord de la ciutat, la re-modelació de l’Escardívol, un nou conjunt do-cent i cultural al Vapor Nou i un nou espai d’oci i cultural al Rubí Desenvolupament. El quart i cinquè eixos inclouen els nous equipaments que la ciutat té previst construir en un termi-ni de dotze anys en matèria de salut, educa-ció, esport i cultura.

Els últims tres eixos restants tracten qüesti-ons d’habitatge a partir d’un mapa de noves construccions que inclouen nous habitatges protegits, infraestructures, serveis, urbanit-zacions i la creació de sis portals on es crearà habitatge plurifamiliar. /// REDACCIÓ

El Vapor Nou de Rubí /// LLUÍS LLEBOT

URBANISME /// RUBÍ

L’APDP rep un ajut de 60 mil euros d’entitats financeres

L’Obra Social Caixa Sabadell i la Fundació Privada Banc Sabadell van signar amb l’As-

sociació Pro-Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca (APDP) un acord a tres bandes per fer front a la construcció d’una residència per a persones amb discapacitat psíquica, trastorns de conducta i centre de dia a Can Roqueta. Les entitats financeres sabadellenques aportaran al projecte 30.000 euros cadascuna. El con-veni, la signatura del qual va tenir lloc l’11 de juny a la Casa Duran de Sabadell, el van signar Joaquima Júdez, presidenta de l’APDP, Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, i Joan Coro-minas, president de la Fundació Privada Banc Sabadell, i va comptar també amb la presèn-cia de l’alcalde Manuel Bustos. Soley va mani-festar que per a la seva institució ”és prioritari buscar solucions a tots aquells problemes que tenen a veure amb el vessant assistencial i so-cial i, per tant, ”és prioritari donar suport a les entitats que treballen en aquest camp”. L’Ajun-tament de Sabadell, a més de cedir els ter-renys on s’ubicarà aquesta nova instal·lació, col·labora en el projecte amb una aportació de 150.000 euros. Les obres s’iniciaran el pro-per més de setembre i està previst que finalit-zin a mitjans de l’any 2010. Els serveis del fu-tur equipament tindran 90 places de residèn-cia i 30 places de centre de dia.

OBRA SOCIAL CAIxA SABADELL. L’Obra Social Caixa Sabadell col·labora amb l’APDP des de fa anys a través d’ajuts i subvencions a diferents programes socials, així com a través del LISMI. Soley va assenyalar que la col·laboració de Cai-xa Sabadell amb l’APDP es remunta a fa més de 12 anys: “En aquest temps hem col·laborat en nombrosos projectes que tenien com a objec-tiu comú la integració i la preocupació per les persones amb aquest tipus de discapacitat”. L’any 2008, Caixa Sabadell destinarà 13,3 mili-ons d’euros a obra social. /// REDACCIÓ

Salvador Soley, president de Caixa Sabadell /// CEDIDA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

1 ///Altarea és propietari de més de quaranta centres comercials, majoritàriament a França. A Catalunya és copropietari del Sant Cugat Centre Comercial. Tot i la crisi econòmica actual la seva expansió continua TEXT: JOSEP M. VALLÈS /// FOTOS: CEDIDES

Christophe Mouton /// Conseller delegat d’Altarea Espanya

les seves característiques geogràfiques i ur-banístiques, i tots aquests factors influeixen en el comportament del consumidor a l’hora de fer les seves compres, però observem des de la gestió dels nostres centres una tendèn-cia a l’homogeneïtzació de les aspiracions d’aquest consumidor, encara més evident en aquests tres països que tenen arrels llatines comunes: la família, l’hedonisme, la sosteni-bilitat, la personalització…

quin és el sostre d’Altarea? quants centres comercials vol arribar a tenir?No ens fixem cap sostre, Altarea és un opera-dor molt ambiciós que té el suport de sòlids socis financers. Per al 2012 les nostres ambi-cions són convertir-nos en una de les princi-pals societats patrimonials del sector immo-biliari comercial d’Europa sense sacrificar una alta exigència en el criteri de rendibilitat.Amb la posada en marxa dels actius que té actualment en fase de desenvolupament, Al-tarea hauria de ser propietari d’un patrimo-ni de centres comercials de l’ordre de 5 a 7 mil milions d’euros el 2012.

Les ciutats i els seus ciutadans valoren la preocupació d’Altarea per construir centres i créixer amb la màxima sostenibilitat possible, amb un respecte pel medi ambient i el nostre entorn?Dins de la cultura de la sostenibilitat, l’empre-sa ha de vetllar tant per la seva rendibilitat i el seu desenvolupament com pels impactes soci-als i mediambientals de la seva activitat. A tra-vés de les seves accions voluntàries, el Grup Altarea inscriu la responsabilitat social i medi-ambiental com a lema de la seva estratègia de desenvolupament, com un vector de diferen-ciació i una garantia de perennitat.Conscient del que està en joc, el Grup Alta-rea es compromet en el repte originat pel can-vi climàtic: dividir per quatre les emissions de gas natural amb efecte hivernacle per als prò-xims quaranta anys.

Han notat la crisi actual causada pel sector immobiliari?Per descomptat. La crisi econòmica es percep ja als centres comercials i estem convençuts que aquesta tendència es mantindrà el 2008 i probablement almenys durant una part del 2009. Això ens ha d’animar a ser millors, ser més atractius, a preocupar-nos per optimit-zar els nostres costos per mantenir la nostra rendibilitat i la dels nostres operadors i preparar-nos per a un nou enlairament quan l’economia es reactivi. Per altra banda, com que la nostra vocació patrimonial s’inscriu a llarg termini, si treballem cada dia tan bé com podem, superarem aquesta crisi que d’aquí a cinc anys mirarem amb molta serenor.

ros. En aquest conjunt es troben, entre d’al-tres, alguns projectes de family village, que són parcs comercials concebuts des d’una atenció molt especial cap a la família, el seu benestar i la seva seguretat: un centre comer-cial desenvolupat al voltant de l’hipòdrom de Lió, a França, un altre que es construirà al moll de creuers de Gènova, a Itàlia, i un altre en una estació de tren de París. Són projec-tes molt diferents, adaptats al medi urbà en el qual s’implanten, i que responen a necessi-tats molt diferents del consumidor.

quins nous projectes controleu a Es-panya?Un family village a la perifèria immediata de Salamanca, on farem el primer family village d’Espanya, que sens dubte farà història grà-cies al seu aspecte innovador, la seva quali-tat i els seus tractaments exteriors. També un centre comercial urbà de 48.000 m2 a la Ba-dia de Cadis, que literalment pretén ser el fu-tur eix vertebrador de la ciutat de Puerto Real reservant un espai exterior molt ample per a la constitució de la nova plaça central de la ciu-tat. I un centre comercial i d’oci de 45.000 m2 a la CAM (Valdemoro), que per la seva concep-ció es convertirà en un exemple de funcionali-tat, tant per la seva comoditat d’accés i de cir-culació interna, com per la complementarietat de la seva oferta.

El comportament i els hàbits de compra dels espanyols, francesos i italians és molt diferent?Cada país té la seva història, la seva cultura,

La nostra capacitat d’innovació ve donada per l’especial atenció amb què escoltem el mercat, tant del costat de l’oferta, en particu-lar en tot allò relacionat amb els nous concep-tes comercials emergents, com del costat de la demanda, amb les evolucions dels compor-taments de consum. De l’anàlisi de la societat i del comportament dels consumidors neix així una veritable visió urbana.

En quins nous projectes de centres comercials està treballant actualment? Incorporen algun canvi significatiu respecte als altres centres?El Grup Altarea desenvolupa actualment pel seu compte 705.000 m2 de SBA, que repre-senten una inversió d’uns 1.800 milions d’eu-

Altarea és una promotora im-mobiliària especialitzada en centres comercials que tam-bé es dedica a la promoció de l’habitatge. Fins ara té 41 centres o galeries comercials

entre França, Itàlia i Espanya.

quin és el fet diferencial dels centres Altarea?El Grup Altarea s’inspira en les formes de vida contemporànies i anticipa les seves evo-lucions per crear conjunts urbans innova-dors, generadors de cohesió social i urbana. Situant el ciutadà i les seves aspiracions en el cor dels seus projectes, el Grup Altarea pro-posa una nova oferta urbana.

La crisi econòmica es mantindrà el 2008 i probablement una part del 2009. Ens ha d’animar a ser millors i més atractius

Altarea és un operador molt ambiciós que té el suport de sòlids socis financers

12 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 13B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Terrassa presenta l’informe de conjuntura econòmica

Els efectes de la recessió econòmica i de la sobtada parada en el sector immobi-

liari es manifesten amb xifres a l’últim in-forme de conjuntura econòmica, el del 2007, que es va presentar el 10 de juny a la sala Fò-rum del Diari de Terrassa. L’alcalde de Terras-sa, Pere Navarro, va presidir l’acte, en compa-nyia del tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Social i Sostenible, Manuel Pérez; el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Coscubiela, el cap de l’Observatori Econòmic i Social de Terrassa, Xavier Muñoz, i la direc-tora del Diari de Terrassa, Anna Muñoz. Les previsions no són optimistes, però tampoc alarmistes. Navarro mateix va assegurar que Terrassa “sortirà endavant” malgrat els pro-blemes. Problemes en forma de crisi que el secretari general de CCOO, Joan Coscubiela, va manifestar que són menys importants que els dels anys vuitanta.

INFORME AMPLIAT. L’informe de conjuntura 2007 és pot consultar al portal web de l’Ajun-tament de Terrassa. Aquest document, que elabora anualment l’Observatori Econòmic i Social de Terrassa, descriu l’evolució socioe-conòmica de la ciutat en els últims anys fins avui dia. Aporta dades numèriques i percen-tuals de població, estructura econòmica,

consum, rendes i finances, transports i co-municacions, urbanisme i habitatge i ense-nyament i recerca i, aquest any, inclou tam-bé tres monogràfics sobre l’economia verda, els serveis a les empreses i la integració de Terrassa a les xarxes internacionals. D’entre totes les dades criden especialment l’atenció les xifres d’atur, –la taxa d’atur es col·loca per damunt de l’11,7% en el tercer trimestre del 2007, encara que actualment és superior al 12%–, i que posen de manifest, també, que s’han de potenciar altres sectors econòmics –en contra d’una economia massa centrada en la construcció– per fer baixar la taxa de desocupació. /// REDACCIÓ

Rambla d’ègara de Terrassa /// DAVID FERNÁNDEz

ECONOMIA /// TERRASSA

Rubí es fa ressò dels eixos principals del POUM

E l Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rubí (POUM) ha generat molt de de-

bat, però pocs rubinencs coneixien en què consisteixen els canvis i les millores que pro-posa el document en matèria urbanística. Per aquest motiu, perquè tothom conegui les ba-ses d’aquest ambiciós projecte, l’Ajuntament de Rubí va repartir el mes passat 35.000 exem-plars de la publicació gratuïta Grans Eixos per al Rubí del Futur. La publicació sintetitza el POUM en vuit grans eixos d’actuació que per-metran la transformació de la ciutat.

VUIT EIxOS. El primer dels eixos tracta les qüestions de mobilitat, transport públic i aparcament, entre les quals figuren propos-tes per incrementar el transport públic, la mi-llora de les comunicacions entre barris i la creació de 6.800 noves places d’aparcament. El segon eix se centra en el desenvolupament sostenible de la ciutat, que inclou la creació dels parcs urbans de Ca n’Oriol i Can Ramo-neda i proposa actuacions concretes de pre-servació d’espais naturals i de la riera. Un ter-cer eix tracta la creació i millora de “zones d’oportunitat”, com és el cas del conjunt d’ac-tuacions que es duran a terme per a la trans-formació de la ciutat a l’eix de la riera, actua-cions com la construcció de ponts, passeres,

una plaça a l’entrada nord de la ciutat, la re-modelació de l’Escardívol, un nou conjunt do-cent i cultural al Vapor Nou i un nou espai d’oci i cultural al Rubí Desenvolupament. El quart i cinquè eixos inclouen els nous equipaments que la ciutat té previst construir en un termi-ni de dotze anys en matèria de salut, educa-ció, esport i cultura.

Els últims tres eixos restants tracten qüesti-ons d’habitatge a partir d’un mapa de noves construccions que inclouen nous habitatges protegits, infraestructures, serveis, urbanit-zacions i la creació de sis portals on es crearà habitatge plurifamiliar. /// REDACCIÓ

El Vapor Nou de Rubí /// LLUÍS LLEBOT

URBANISME /// RUBÍ

L’APDP rep un ajut de 60 mil euros d’entitats financeres

L’Obra Social Caixa Sabadell i la Fundació Privada Banc Sabadell van signar amb l’As-

sociació Pro-Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca (APDP) un acord a tres bandes per fer front a la construcció d’una residència per a persones amb discapacitat psíquica, trastorns de conducta i centre de dia a Can Roqueta. Les entitats financeres sabadellenques aportaran al projecte 30.000 euros cadascuna. El con-veni, la signatura del qual va tenir lloc l’11 de juny a la Casa Duran de Sabadell, el van signar Joaquima Júdez, presidenta de l’APDP, Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, i Joan Coro-minas, president de la Fundació Privada Banc Sabadell, i va comptar també amb la presèn-cia de l’alcalde Manuel Bustos. Soley va mani-festar que per a la seva institució ”és prioritari buscar solucions a tots aquells problemes que tenen a veure amb el vessant assistencial i so-cial i, per tant, ”és prioritari donar suport a les entitats que treballen en aquest camp”. L’Ajun-tament de Sabadell, a més de cedir els ter-renys on s’ubicarà aquesta nova instal·lació, col·labora en el projecte amb una aportació de 150.000 euros. Les obres s’iniciaran el pro-per més de setembre i està previst que finalit-zin a mitjans de l’any 2010. Els serveis del fu-tur equipament tindran 90 places de residèn-cia i 30 places de centre de dia.

OBRA SOCIAL CAIxA SABADELL. L’Obra Social Caixa Sabadell col·labora amb l’APDP des de fa anys a través d’ajuts i subvencions a diferents programes socials, així com a través del LISMI. Soley va assenyalar que la col·laboració de Cai-xa Sabadell amb l’APDP es remunta a fa més de 12 anys: “En aquest temps hem col·laborat en nombrosos projectes que tenien com a objec-tiu comú la integració i la preocupació per les persones amb aquest tipus de discapacitat”. L’any 2008, Caixa Sabadell destinarà 13,3 mili-ons d’euros a obra social. /// REDACCIÓ

Salvador Soley, president de Caixa Sabadell /// CEDIDA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

1 ///Altarea és propietari de més de quaranta centres comercials, majoritàriament a França. A Catalunya és copropietari del Sant Cugat Centre Comercial. Tot i la crisi econòmica actual la seva expansió continua TEXT: JOSEP M. VALLÈS /// FOTOS: CEDIDES

Christophe Mouton /// Conseller delegat d’Altarea Espanya

les seves característiques geogràfiques i ur-banístiques, i tots aquests factors influeixen en el comportament del consumidor a l’hora de fer les seves compres, però observem des de la gestió dels nostres centres una tendèn-cia a l’homogeneïtzació de les aspiracions d’aquest consumidor, encara més evident en aquests tres països que tenen arrels llatines comunes: la família, l’hedonisme, la sosteni-bilitat, la personalització…

quin és el sostre d’Altarea? quants centres comercials vol arribar a tenir?No ens fixem cap sostre, Altarea és un opera-dor molt ambiciós que té el suport de sòlids socis financers. Per al 2012 les nostres ambi-cions són convertir-nos en una de les princi-pals societats patrimonials del sector immo-biliari comercial d’Europa sense sacrificar una alta exigència en el criteri de rendibilitat.Amb la posada en marxa dels actius que té actualment en fase de desenvolupament, Al-tarea hauria de ser propietari d’un patrimo-ni de centres comercials de l’ordre de 5 a 7 mil milions d’euros el 2012.

Les ciutats i els seus ciutadans valoren la preocupació d’Altarea per construir centres i créixer amb la màxima sostenibilitat possible, amb un respecte pel medi ambient i el nostre entorn?Dins de la cultura de la sostenibilitat, l’empre-sa ha de vetllar tant per la seva rendibilitat i el seu desenvolupament com pels impactes soci-als i mediambientals de la seva activitat. A tra-vés de les seves accions voluntàries, el Grup Altarea inscriu la responsabilitat social i medi-ambiental com a lema de la seva estratègia de desenvolupament, com un vector de diferen-ciació i una garantia de perennitat.Conscient del que està en joc, el Grup Alta-rea es compromet en el repte originat pel can-vi climàtic: dividir per quatre les emissions de gas natural amb efecte hivernacle per als prò-xims quaranta anys.

Han notat la crisi actual causada pel sector immobiliari?Per descomptat. La crisi econòmica es percep ja als centres comercials i estem convençuts que aquesta tendència es mantindrà el 2008 i probablement almenys durant una part del 2009. Això ens ha d’animar a ser millors, ser més atractius, a preocupar-nos per optimit-zar els nostres costos per mantenir la nostra rendibilitat i la dels nostres operadors i preparar-nos per a un nou enlairament quan l’economia es reactivi. Per altra banda, com que la nostra vocació patrimonial s’inscriu a llarg termini, si treballem cada dia tan bé com podem, superarem aquesta crisi que d’aquí a cinc anys mirarem amb molta serenor.

ros. En aquest conjunt es troben, entre d’al-tres, alguns projectes de family village, que són parcs comercials concebuts des d’una atenció molt especial cap a la família, el seu benestar i la seva seguretat: un centre comer-cial desenvolupat al voltant de l’hipòdrom de Lió, a França, un altre que es construirà al moll de creuers de Gènova, a Itàlia, i un altre en una estació de tren de París. Són projec-tes molt diferents, adaptats al medi urbà en el qual s’implanten, i que responen a necessi-tats molt diferents del consumidor.

quins nous projectes controleu a Es-panya?Un family village a la perifèria immediata de Salamanca, on farem el primer family village d’Espanya, que sens dubte farà història grà-cies al seu aspecte innovador, la seva quali-tat i els seus tractaments exteriors. També un centre comercial urbà de 48.000 m2 a la Ba-dia de Cadis, que literalment pretén ser el fu-tur eix vertebrador de la ciutat de Puerto Real reservant un espai exterior molt ample per a la constitució de la nova plaça central de la ciu-tat. I un centre comercial i d’oci de 45.000 m2 a la CAM (Valdemoro), que per la seva concep-ció es convertirà en un exemple de funcionali-tat, tant per la seva comoditat d’accés i de cir-culació interna, com per la complementarietat de la seva oferta.

El comportament i els hàbits de compra dels espanyols, francesos i italians és molt diferent?Cada país té la seva història, la seva cultura,

La nostra capacitat d’innovació ve donada per l’especial atenció amb què escoltem el mercat, tant del costat de l’oferta, en particu-lar en tot allò relacionat amb els nous concep-tes comercials emergents, com del costat de la demanda, amb les evolucions dels compor-taments de consum. De l’anàlisi de la societat i del comportament dels consumidors neix així una veritable visió urbana.

En quins nous projectes de centres comercials està treballant actualment? Incorporen algun canvi significatiu respecte als altres centres?El Grup Altarea desenvolupa actualment pel seu compte 705.000 m2 de SBA, que repre-senten una inversió d’uns 1.800 milions d’eu-

Altarea és una promotora im-mobiliària especialitzada en centres comercials que tam-bé es dedica a la promoció de l’habitatge. Fins ara té 41 centres o galeries comercials

entre França, Itàlia i Espanya.

quin és el fet diferencial dels centres Altarea?El Grup Altarea s’inspira en les formes de vida contemporànies i anticipa les seves evo-lucions per crear conjunts urbans innova-dors, generadors de cohesió social i urbana. Situant el ciutadà i les seves aspiracions en el cor dels seus projectes, el Grup Altarea pro-posa una nova oferta urbana.

La crisi econòmica es mantindrà el 2008 i probablement una part del 2009. Ens ha d’animar a ser millors i més atractius

Altarea és un operador molt ambiciós que té el suport de sòlids socis financers

14 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

S alvador Grané, fins fa poc director gene-ral de Landscape –filial d’Afirma–, torna

a Banc Sabadell. Ho fa en condició de sotsdi-rector general de gestió immobiliària, precisa-ment amb l’objectiu de reforçar la divisió im-mobiliària de l’entitat bancària sabadellenca. El fitxatge de Grané, asseguren fonts del banc a l’agència EFE, suposarà un enfortiment de la divisió immobiliària del banc. El sector im-

mobiliari interpreta aquest fitxatge de Banc Sabadell com un primer moviment per tor-nar aviat a una posició compradora, aprofi-tant la caiguda dels preus que està patint el sector immobiliari.

Grané va ser l’impulsor i creador del grup im-mobiliari Landscape a principis dels noran-ta. El 2006, Banc Sabadell va vendre la seva

filial a Astroc Mediterráneo, l’actual Afirma, per valor de 990 milions d’euros. Amb aques-ta venda, Banc Sabadell havia perdut un dels seus grans valedors. Ara, dos anys més tard, torna a Banc Sabadell per mirar de recupe-rar les oportunitats que sorgeixin en el sec-tor immobiliari.

LANDSCAPE. A principis d’any, l’antiga Astroc, Rayet i Landscape es van fusionar per crear una sola marca –Afirma– amb una imatge corporativa comuna. Fruit dels impostos pro-cedents del fons de comerç que la companyia va preveure amb motiu de l’esmentada fusió, Afirma va tancar el primer trimestre del 2008 amb un benefici net de 70,8 milions d’euros.

/// REDACCIÓ

Banc Sabadell fitxa Salvador Grané, de Landscape

Salvador Grané /// CEDIDA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Bona rebuda de la 1a Nit de l’Empresa de Barberà del Vallès

rencial que destaca el catàleg és la diversitat dels sectors que hi ha establerts, però amb equilibri entre la indústria i els serveis. Dues terceres parts del catàleg estan dedicades a explicar els detalls de cada empresa, amb els seus contactes i els serveis o productes que ofereix. I amb vista al futur, es recorda que s’està en vies de construcció d’un gran apar-cament per a camions, amb diversos serveis afegits, que estarà en funcionament els 365 dies de l’any, i que s’estan fent més esforços per anar cap a una mobilitat sostenible al vol-tant dels polígons i intentar així descongesti-onar les vies urbanes.

FER ELS DEURES. El següent a prendre la paraula va ser Antoni Comín, president de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya i diputat pel PSC. Comín va desta-car “la capacitat de Barberà per entrar molt seriosament al segle xxi, cosa que vol dir comptar amb tothom, amb tots els sectors, i coordinar l’acció pública i la privada”. El di-putat es va mostrar convençut que al muni-cipi vallesà “s’estan fent els deures, i no ara a corre-cuita, sinó que ja fa anys, i és el que farà que ens en sortim davant la situació de can-vi de cicle econòmic en què ens trobem”. Co-mín va considerar molt important anar cap a la innovació i la recerca, i va remarcar que “el problema que tenim és global, i així ho hem de mirar, però en l’àmbit local es poden fer coses per superar-ho millor”.

Per la seva part, l’alcaldessa de Barberà, Ana del Frago, es va mostrar molt optimista pel moment que viu el municipi, i va considerar que “l’èxit és responsabilitat de tots, tots som actors del progrés d’aquesta ciutat. Sabem que rebem, gaudim, però també patim, la in-fluència de dues ciutats tan importants com Barcelona i Sabadell, cadascuna a un costat, però això fa que no ens adormim i que siguem àgils”, va considerar Del Frago analitzant els pros i els contres de la ubicació territorial de Barberà i els seus polígons, abans de mani-festar que també “hi ha factors externs que no podem controlar, però que també suposen reptes”. L’alcaldessa va aprofitar la seva inter-venció per recordar i remarcar especialment els tres eixos bàsics del Pla de Desenvolupa-ment de Barberà del Vallès: la cohesió social –“el progrés ha de ser comú, de tots”, va dir–, el desenvolupament del territori urbà i la soste-nibilitat –que tot projecte sigui sostenible– i recordant que formem part d’un territori de-terminat”. /// XAVIER AMAT

Vallès. A la sortida es va lliurar aquest llibre a cada assistent, però el regidor en la seva in-tervenció ja va avançar-ne les línies princi-pals, sobretot va insistir en la importància històrica, però també actual, que té Barberà pel que fa a concentració industrial. Ocupa el 19è lloc dels municipis de Catalunya quant a nombre de treballadors assalariats, tot i es-tar molt més enrere pel que fa al rànquing del nombre d’habitants, amb un total de 1.479 empreses instal·lades. En part, aquesta rea-litat es dóna perquè la mitjana d’assalariats per empresa és de 13 persones, molt per so-bre de la mitjana catalana. Un altre tret dife-

Estar el més ben posicionats possible da-vant la desacceleració econòmica que

s’està donant a tot el món. Aquest va ser l’eix fonamental que es va voler transmetre tant en les intervencions polítiques que hi va haver damunt l’escenari com en els dos amplis do-cuments presentats durant la 1a Nit de l’Em-presa de Barberà del Vallès, una cita convo-cada des del consistori amb la col·laboració d’altres administracions i també d’empreses del sector privat. Tot fa preveure que la con-vocatòria tindrà continuïtat, ja que l’assistèn-cia va superar les previsions de l’Ajuntament. Un total de 220 persones, la gran majoria em-presaris instal·lats als polígons industrials de Barberà, van acudir puntuals a la cita que es va dur a terme precisament al bell mig d’un polígon, el de Can Salvatella, a l’edifici Nodus Barberà, el dijous 19 de juny.

INTERCANVI D’IMPRESSIONS. Per damunt de tot, la convocatòria volia ser una excusa per-què el sector empresarial tingués un espai de trobada, de coneixement mutu i d’intercan-vi d’experiències. Així va ser sobretot durant l’aperitiu que es va servir a l’exterior de l’edi-fici, amb múltiples trobades entre empresaris de tots els sectors, i amb temes de debat en els cercles que giraven al voltant de les infra-estructures, les vendes, la situació econòmi-ca o els darrers moviments polítics. No hi van faltar l’alcaldessa ni els regidors de l’Ajunta-ment de Barberà del Vallès i també hi va assis-tir l’alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomer, i el president de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya, Antoni Comín.

EL CATÀLEG DELS POLíGONS. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, va ser l’en-carregat de presentar el Catàleg dels polígons industrials: Entorn empresarial de Barberà del

Durant l’acte es va presentar un catàleg complet dels polígons industrials del municipi i l’informe de conjuntura socioeconòmica del 2007

EMPRESA /// BARBERÀ DEL VALLÈS

Un moment del sopar de la Nit de l’Empresa /// CEDIDA

13ASSALARIATSÉs la mitjana que tenen les empreses que hi ha ubicades a Barberà del Vallès. Aquesta xifra és superior a la del con-junt de la comarca, que és de 10,27 as-salariats, i encara més si ho comparem amb tot el territori català, amb 9,�7 persones.

Sabadell aposta per l’habitatge protegit

L’ Ajuntament de Sabadell va presentar, el 30 de maig, el primer esborrany del Pla

Local de l’Habitatge de Sabadell, que resse-gueix dues estratègies de creixement: mobi-litzar el mercat de segona mà i promocionar nou sòl i nous habitatges. El consistori saba-dellenc proposa que es construeixin 300 ha-bitatges anuals fins al 2013, dels quals un 72% siguin habitatges de lloguer. Pel que fa a habi-tatges de protecció, el Pla de l’Habitatge té planificats 1.900 pisos en règim de protecció, als quals s’han de sumar prop de 900 més pro-

jectats per la Generalitat de Catalunya a tra-vés del Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE). Els ARES es construiran a les zones de Can Puiggener i Torre-Romeu, mentre que l’Ajuntament té previst construir habitatge protegit a Can Llong, el Poblenou, Ca n’Ustrell i Cifuentes. L’alcalde Manuel Bustos va asse-nyalar que el Pla ha de fer front a cinc reptes: millorar l’accés a l’habitatge, la qualitat dels parcs d’habitatges, l’allotjament per a gent gran, prevenir l’exclusió social residencial i garantir un habitatge digne. /// REDACCIÓVista de Sabadell /// CEDIDA

HABITATGE /// SABADELL

Empresaris de Terrassa proposen la construcció d’un aeroport lleuger

L’Ajuntament de Terrassa té sobre la taula la possibilitat de donar una empenta a la

indústria aeronàutica, amb la petició d’em-presaris terrassencs d’instal·lar un aeroport lleuger a Terrassa. La proposta va cobrar vida quan l’alcalde Pere Navarro va explicar a l’Es-cola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa que el projecte feia mesos que s’estava estudiant. L’últim movi-ment el va fer el 18 de juny. Navarro es va re-unir amb representants de les principals em-preses i institucions locals per analitzar les possibilitats de desenvolupar aquest sector a Terrassa. Com a valors principals, el territori compta amb l’ETSEIAT, el Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, a més d’un bon nombre d’empreses que podri-en entrar en el sector aeronàutic. A la reunió es van debatre les accions que s’haurien de considerar prioritàries, entre les quals hi ha la potenciació de la recerca aplicada al sector i la creació d’infraestructures. Un altre dels temes que preocupen és la possible ubicació de l’aeròdrom. Els empresaris que van formu-lar la proposta van recomanar ubicar-lo a la zona del Parc Audiovisual o bé prop del camp de golf de Torrebonica. /// REDACCIÓ

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

GISA reclama un estudi d’impacte ambiental de la línia de FGC a Castellar

Tancat el termini de presentació d’ofertes, l’empresa pública Gestió d’Infraestruc-

tures (GISA) farà públic, en els pròxims dies, el nom de l’empresa que s’encarregarà d’ela-borar l’estudi d’impacte ambiental del per-llongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Castellar del Vallès. El pressupost de licitació per a l’ela-boració d’aquest l’estudi és de 91.641 euros. A partir del moment de l’adjudicació, l’em-presa en qüestió tindrà un termini de 10 me-sos per elaborar el document amb l’objectiu de minimitzar els efectes negatius que pu-guin ocasionar les futures obres del perllon-gament i avaluar la capacitat que té el terri-tori d’admetre aquesta activitat. Un cop fina-litzada l’elaboració de l’estudi, la Generalitat preveu la redacció del projecte constructiu per a l’any 2009, de manera que es podria co-mençar a treballar en la construcció l’any 2010. Segons l’Ajuntament vallesà, però, les obres del perllongament dels FGC a Castellar han d’estar coordinades amb les obres de construcció del metro del Vallès a Sabadell. La futura línia de Castellar preveu, en un principi, la construcció de dues estacions dins el terme municipal. /// REDACCIÓ

INFRAESTRUCTURES /// CASTELLAR

14 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

S alvador Grané, fins fa poc director gene-ral de Landscape –filial d’Afirma–, torna

a Banc Sabadell. Ho fa en condició de sotsdi-rector general de gestió immobiliària, precisa-ment amb l’objectiu de reforçar la divisió im-mobiliària de l’entitat bancària sabadellenca. El fitxatge de Grané, asseguren fonts del banc a l’agència EFE, suposarà un enfortiment de la divisió immobiliària del banc. El sector im-

mobiliari interpreta aquest fitxatge de Banc Sabadell com un primer moviment per tor-nar aviat a una posició compradora, aprofi-tant la caiguda dels preus que està patint el sector immobiliari.

Grané va ser l’impulsor i creador del grup im-mobiliari Landscape a principis dels noran-ta. El 2006, Banc Sabadell va vendre la seva

filial a Astroc Mediterráneo, l’actual Afirma, per valor de 990 milions d’euros. Amb aques-ta venda, Banc Sabadell havia perdut un dels seus grans valedors. Ara, dos anys més tard, torna a Banc Sabadell per mirar de recupe-rar les oportunitats que sorgeixin en el sec-tor immobiliari.

LANDSCAPE. A principis d’any, l’antiga Astroc, Rayet i Landscape es van fusionar per crear una sola marca –Afirma– amb una imatge corporativa comuna. Fruit dels impostos pro-cedents del fons de comerç que la companyia va preveure amb motiu de l’esmentada fusió, Afirma va tancar el primer trimestre del 2008 amb un benefici net de 70,8 milions d’euros.

/// REDACCIÓ

Banc Sabadell fitxa Salvador Grané, de Landscape

Salvador Grané /// CEDIDA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Bona rebuda de la 1a Nit de l’Empresa de Barberà del Vallès

rencial que destaca el catàleg és la diversitat dels sectors que hi ha establerts, però amb equilibri entre la indústria i els serveis. Dues terceres parts del catàleg estan dedicades a explicar els detalls de cada empresa, amb els seus contactes i els serveis o productes que ofereix. I amb vista al futur, es recorda que s’està en vies de construcció d’un gran apar-cament per a camions, amb diversos serveis afegits, que estarà en funcionament els 365 dies de l’any, i que s’estan fent més esforços per anar cap a una mobilitat sostenible al vol-tant dels polígons i intentar així descongesti-onar les vies urbanes.

FER ELS DEURES. El següent a prendre la paraula va ser Antoni Comín, president de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya i diputat pel PSC. Comín va desta-car “la capacitat de Barberà per entrar molt seriosament al segle xxi, cosa que vol dir comptar amb tothom, amb tots els sectors, i coordinar l’acció pública i la privada”. El di-putat es va mostrar convençut que al muni-cipi vallesà “s’estan fent els deures, i no ara a corre-cuita, sinó que ja fa anys, i és el que farà que ens en sortim davant la situació de can-vi de cicle econòmic en què ens trobem”. Co-mín va considerar molt important anar cap a la innovació i la recerca, i va remarcar que “el problema que tenim és global, i així ho hem de mirar, però en l’àmbit local es poden fer coses per superar-ho millor”.

Per la seva part, l’alcaldessa de Barberà, Ana del Frago, es va mostrar molt optimista pel moment que viu el municipi, i va considerar que “l’èxit és responsabilitat de tots, tots som actors del progrés d’aquesta ciutat. Sabem que rebem, gaudim, però també patim, la in-fluència de dues ciutats tan importants com Barcelona i Sabadell, cadascuna a un costat, però això fa que no ens adormim i que siguem àgils”, va considerar Del Frago analitzant els pros i els contres de la ubicació territorial de Barberà i els seus polígons, abans de mani-festar que també “hi ha factors externs que no podem controlar, però que també suposen reptes”. L’alcaldessa va aprofitar la seva inter-venció per recordar i remarcar especialment els tres eixos bàsics del Pla de Desenvolupa-ment de Barberà del Vallès: la cohesió social –“el progrés ha de ser comú, de tots”, va dir–, el desenvolupament del territori urbà i la soste-nibilitat –que tot projecte sigui sostenible– i recordant que formem part d’un territori de-terminat”. /// XAVIER AMAT

Vallès. A la sortida es va lliurar aquest llibre a cada assistent, però el regidor en la seva in-tervenció ja va avançar-ne les línies princi-pals, sobretot va insistir en la importància històrica, però també actual, que té Barberà pel que fa a concentració industrial. Ocupa el 19è lloc dels municipis de Catalunya quant a nombre de treballadors assalariats, tot i es-tar molt més enrere pel que fa al rànquing del nombre d’habitants, amb un total de 1.479 empreses instal·lades. En part, aquesta rea-litat es dóna perquè la mitjana d’assalariats per empresa és de 13 persones, molt per so-bre de la mitjana catalana. Un altre tret dife-

Estar el més ben posicionats possible da-vant la desacceleració econòmica que

s’està donant a tot el món. Aquest va ser l’eix fonamental que es va voler transmetre tant en les intervencions polítiques que hi va haver damunt l’escenari com en els dos amplis do-cuments presentats durant la 1a Nit de l’Em-presa de Barberà del Vallès, una cita convo-cada des del consistori amb la col·laboració d’altres administracions i també d’empreses del sector privat. Tot fa preveure que la con-vocatòria tindrà continuïtat, ja que l’assistèn-cia va superar les previsions de l’Ajuntament. Un total de 220 persones, la gran majoria em-presaris instal·lats als polígons industrials de Barberà, van acudir puntuals a la cita que es va dur a terme precisament al bell mig d’un polígon, el de Can Salvatella, a l’edifici Nodus Barberà, el dijous 19 de juny.

INTERCANVI D’IMPRESSIONS. Per damunt de tot, la convocatòria volia ser una excusa per-què el sector empresarial tingués un espai de trobada, de coneixement mutu i d’intercan-vi d’experiències. Així va ser sobretot durant l’aperitiu que es va servir a l’exterior de l’edi-fici, amb múltiples trobades entre empresaris de tots els sectors, i amb temes de debat en els cercles que giraven al voltant de les infra-estructures, les vendes, la situació econòmi-ca o els darrers moviments polítics. No hi van faltar l’alcaldessa ni els regidors de l’Ajunta-ment de Barberà del Vallès i també hi va assis-tir l’alcaldessa de Sentmenat, Núria Colomer, i el president de la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya, Antoni Comín.

EL CATÀLEG DELS POLíGONS. El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, va ser l’en-carregat de presentar el Catàleg dels polígons industrials: Entorn empresarial de Barberà del

Durant l’acte es va presentar un catàleg complet dels polígons industrials del municipi i l’informe de conjuntura socioeconòmica del 2007

EMPRESA /// BARBERÀ DEL VALLÈS

Un moment del sopar de la Nit de l’Empresa /// CEDIDA

13ASSALARIATSÉs la mitjana que tenen les empreses que hi ha ubicades a Barberà del Vallès. Aquesta xifra és superior a la del con-junt de la comarca, que és de 10,27 as-salariats, i encara més si ho comparem amb tot el territori català, amb 9,�7 persones.

Sabadell aposta per l’habitatge protegit

L’ Ajuntament de Sabadell va presentar, el 30 de maig, el primer esborrany del Pla

Local de l’Habitatge de Sabadell, que resse-gueix dues estratègies de creixement: mobi-litzar el mercat de segona mà i promocionar nou sòl i nous habitatges. El consistori saba-dellenc proposa que es construeixin 300 ha-bitatges anuals fins al 2013, dels quals un 72% siguin habitatges de lloguer. Pel que fa a habi-tatges de protecció, el Pla de l’Habitatge té planificats 1.900 pisos en règim de protecció, als quals s’han de sumar prop de 900 més pro-

jectats per la Generalitat de Catalunya a tra-vés del Pla d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE). Els ARES es construiran a les zones de Can Puiggener i Torre-Romeu, mentre que l’Ajuntament té previst construir habitatge protegit a Can Llong, el Poblenou, Ca n’Ustrell i Cifuentes. L’alcalde Manuel Bustos va asse-nyalar que el Pla ha de fer front a cinc reptes: millorar l’accés a l’habitatge, la qualitat dels parcs d’habitatges, l’allotjament per a gent gran, prevenir l’exclusió social residencial i garantir un habitatge digne. /// REDACCIÓVista de Sabadell /// CEDIDA

HABITATGE /// SABADELL

Empresaris de Terrassa proposen la construcció d’un aeroport lleuger

L’Ajuntament de Terrassa té sobre la taula la possibilitat de donar una empenta a la

indústria aeronàutica, amb la petició d’em-presaris terrassencs d’instal·lar un aeroport lleuger a Terrassa. La proposta va cobrar vida quan l’alcalde Pere Navarro va explicar a l’Es-cola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa que el projecte feia mesos que s’estava estudiant. L’últim movi-ment el va fer el 18 de juny. Navarro es va re-unir amb representants de les principals em-preses i institucions locals per analitzar les possibilitats de desenvolupar aquest sector a Terrassa. Com a valors principals, el territori compta amb l’ETSEIAT, el Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai, a més d’un bon nombre d’empreses que podri-en entrar en el sector aeronàutic. A la reunió es van debatre les accions que s’haurien de considerar prioritàries, entre les quals hi ha la potenciació de la recerca aplicada al sector i la creació d’infraestructures. Un altre dels temes que preocupen és la possible ubicació de l’aeròdrom. Els empresaris que van formu-lar la proposta van recomanar ubicar-lo a la zona del Parc Audiovisual o bé prop del camp de golf de Torrebonica. /// REDACCIÓ

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

GISA reclama un estudi d’impacte ambiental de la línia de FGC a Castellar

Tancat el termini de presentació d’ofertes, l’empresa pública Gestió d’Infraestruc-

tures (GISA) farà públic, en els pròxims dies, el nom de l’empresa que s’encarregarà d’ela-borar l’estudi d’impacte ambiental del per-llongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Castellar del Vallès. El pressupost de licitació per a l’ela-boració d’aquest l’estudi és de 91.641 euros. A partir del moment de l’adjudicació, l’em-presa en qüestió tindrà un termini de 10 me-sos per elaborar el document amb l’objectiu de minimitzar els efectes negatius que pu-guin ocasionar les futures obres del perllon-gament i avaluar la capacitat que té el terri-tori d’admetre aquesta activitat. Un cop fina-litzada l’elaboració de l’estudi, la Generalitat preveu la redacció del projecte constructiu per a l’any 2009, de manera que es podria co-mençar a treballar en la construcció l’any 2010. Segons l’Ajuntament vallesà, però, les obres del perllongament dels FGC a Castellar han d’estar coordinades amb les obres de construcció del metro del Vallès a Sabadell. La futura línia de Castellar preveu, en un principi, la construcció de dues estacions dins el terme municipal. /// REDACCIÓ

INFRAESTRUCTURES /// CASTELLAR

16 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 17B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Cerdanyola del Vallès

El Parc Tecnològic del Vallès, el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma i els futurs Parc de la Ciència i sincrotró Alba fan palesa una aposta decidida per la innovació PER: PERE FERNÁNDEZ

Cerdanyola, una ciutat puntera en innovació i noves tecnologies

Encara que continuen existint sectors d’indústria tradicional, Cerdanyola pensa en clau de fu-tur. Un futur que inclou equipa-ments com el sincrotró, però que té com a base el desenvolupa-

ment de les noves tecnologies. El Parc Tec-nològic del Vallès va iniciar aquesta revolu-ció l’any 1987, amb la creació d’un espai dedi-cat exclusivament a la recerca i a l’empresa de base tecnològica. Per la seva banda, la Univer-sitat Autònoma, sempre dinamitzadora del moviment econòmic i social de la ciutat, va fer un pas més en aquesta direcció amb la crea-ció del Parc de Recerca, constituint un projec-te de transferència de coneixements entre la universitat i l’empresa. Ara és el torn del Cen-tre Direccional-Plana del Castell, el Parc de la Ciència i el seu imminent sincrotró Alba, el projecte cientificotècnic més ambiciós que ha vist mai la ciutat: “El sincrotró i el Parc de la

Ciència traspassen els límits locals. Són equi-paments d’una projecció internacional”, ex-plica Consol Pla, regidora de l’àrea de Desen-volupament Econòmic Local de Cerdanyola. La creació d’aquest accelerador circular de partícules haurà de potenciar el territori amb la instal·lació d’altres empreses relaciona-des amb el sector, o d’altres serveis com po-den ser l’hostaleria o la restauració. La ciutat, però, “s’ha d’espavilar. És el moment de po-tenciar la formació i tenir persones molt pre-parades”, adverteix Pla.

COMERÇ I SERVEIS

Cerdanyola treballa per afavorir el comerç i els serveis, conscient que són un sector eco-nòmic bàsic en el desenvolupament de qual-sevol ciutat. La regidora de l’àrea de Desen-volupament Econòmic assegura que ja s’es-tan fent “actuacions per afavorir el comerç de proximitat”. En els darrers anys s’ha re-

forçat aquesta activitat comercial invertint la prioritat dels carrers del centre, ampliant el nombre de zones d’aparcament o amb la re-cent creació d’una nova línia de bus, que re-forçarà el transport intern urbà. Pla assenya-la que Cerdanyola és una “ciutat activa i en creixement continu”. Una realitat que, segons la titular de la cartera d’Economia, “es nota, es respira als carrers”. L’eix comercial verte-brador de la ciutat circula des de la carrete-ra de Barcelona, passant per l’avinguda de Catalunya, la plaça de l’Abad Oliva i els carrers Sant Martí i Sant Ramon.Al voltant de 60.000 persones fan de Cerdanyola la cinquena ciutat del Vallès Occidental quant a nombre d’habitants. El creixement de la ciutat apunta a millores en tots els sectors, però també demana una revisió en la gestió de les infraestructures, dels equipaments i dels sectors industrial i comercial que ja existeixen.

1 /// CERDANYOLA DEL VALLèS EN PLENA EBULLICIÓ COMERCIAL/// DAVID FERNÁNDEz

EL CREIXEMENT DE LA CIUTAT PROVOCA TAMBÉ DEFICIÈNCIES. LES MÉS EVIDENTS, LES DE MOBILITAT DINS I FORA DEL MUNICIPI

1 ///

Cimalsa projectauna CIM per a l’àrea metropolitana

bució d’empreses. Aquesta xarxa es concre-ta en tres centres al corredor del Mediterra-ni: LOGIS Empordà, que ja es troba en fase de construcció, i el LOGIS Penedès i el LOGIS Ebre, que estan en fase de projecte. Tots tres haurien d’estar en funcionament l’any 2011.

Una tercera fase del projecte consisteix en la creació de parcs d’activitats logístiques i econòmiques vinculats a grans infraes-tructures aeroportuàries. Aquesta fase està menys avançada i de moment només se’n farà una primera experiència a Girona, amb la instal·lació del Parc Aeroportua-ri i Logístic de la Selva, al costat de l’aero-port de Girona. Més endavant s’estudiarà la possibilitat de fer-ne més a altres ports i aeroports de Catalunya.

CIM VALLèS. CIM Vallès, creada l’any 1997, és, per la seva proximitat a Barcelona, una de les centrals integrals de mercaderies de referència, no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat espanyol. Ubicada al terme munici-pal de Santa Perpètua de Mogoda, CIM Vallès és una gran plataforma logística que consta d’unes instal·lacions de 44,2 hectàrees de superfície. Actualment, a la central vallesa-na hi ha instal·lades 80 empreses, de les quals 38 es dediquen al transport i la logís-tica i 42 són empreses complementàries i de serveis. El total d’empreses ubicades en aquest recinte donen feina a 2.374 treballa-dors i generen un valor brut afegit de 99,2 milions d’euros. De tots els treballadors, el 80% es dediquen al sector de transports, la resta, a serveis. /// REDACCIÓ

L’empresa pública Cimalsa destinarà, en el període de tres anys, entre el 2008

i el 2011, 363 milions d’euros per impulsar la creació d’una xarxa de centres logístics intermodals a Catalunya i completar la xar-xa de centres integrals de mercaderies, amb el desenvolupament de la segona fase de la CIM el Camp i la creació d’una nova CIM a l’àrea metropolitana de Barcelona, que afec-taria directament l’actual CIM Vallès de San-ta Perpètua de Mogoda. Aquesta segona CIM té la voluntat de complementar la CIM Vallès com a centre de distribució de mercaderi-es de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ci-malsa assenyala que la nova CIM contribuirà a millorar l’eficiència del transport de mer-caderies i millorarà la fluïdesa de la xarxa vi-ària metropolitana. La ubicació del nou cen-tre encara està per determinar. Actualment, la xarxa de CIM cobreix les quatre capitals ca-talanes: CIM Vallès, CIM Lleida, CIM la Selva i CIM el Camp.

CENTRES LOGíSTICS. La infraestructura de més pes i a la qual es destina gairebé el 90% de pressupost és la creació d’una xarxa de centres logístics intermodals (LOGIS) en tres punts estratègics de l’àrea mediterrània. Concebuts com a centres d’activitats econò-miques vinculades al transport intermodal, els LOGIS disposaran d’una terminal ferrovi-ària de mercaderies, així com de connexions directes a la xarxa d’alta capacitat. Es duran a terme activitats de transport, com l’emma-gatzematge, muntatges, personalitzacions, manteniment i reparacions de productes o gestió de fluxos d’aprovisionament i distri-

El nou centre integral de mercaderies complementaria el que hi ha a Santa Perpètua

INFRAESTRUCTURES /// SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Vista àeria de la CIM Vallès a Santa Perpètua /// CEDIDA

Parets avalua l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità

L’Ajuntament de Parets del Vallès va ce-lebrar, el 30 de maig passat, una sessió

informativa per explicar quines mesures de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropoli-tà de Barcelona afecten directament les in-fraestructures del municipi. L’avantprojecte inclou dues propostes que tenen a veure amb les infraestructures viàries i tres amb l’àm-bit ferroviari.

Pel que fa a infraestructures viàries, la prime-ra de les novetats és la construcció de l’autovia del Tenes, concebuda com una variant de la C-17 i que, per tant, es consideraria una via pri-mària. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques considera dues opcions: que la via discorri paral·lelament al riu Tenes o que la via ressegueixi el nus de l’autopista AP-7 en direcció al Circuit de Catalunya fins a arribar a l’actual C-17. Parets dóna suport a la segona alternativa, i rebutja la primera per l’impacte mediambiental que provocaria. La segona in-fraestructura planejada és la via interpolar que travessaria el terme municipal de Parets, fent pas per Gallecs, fins a connectar amb la C-155. En aquest cas, l’Ajuntament manté la seva opo-sició a la construcció d’aquesta via pel fet de “partir” el municipi en dues parts, i per l’impac-te mediambiental a l’Espai Natural de Gallecs.

NOVETATS FERROVIÀRIES. Quant a les infra-estructures ferroviàries, l’avantprojecte pre-veu el desdoblament de la línia R-3 de Roda-lies Renfe, que repercutiria en el seu traçat, en l’ampliació de vies i en l’increment de la freqüència de pas de trens; la implantació de la línia ferroviària orbital que permetrà unir Vallès Occidental i Vallès Oriental, i la im-plantació d’un sistema ferroviari de tren lleu-ger que connectaria Sabadell i Granollers. Les tres propostes les aprova el consistori sempre que, i en concret l’última, no afectin l’Espai Natural de Gallecs. /// REDACCIÓ

Vista de Parets /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// PARETS DEL VALLÈS

16 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 17B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Cerdanyola del Vallès

El Parc Tecnològic del Vallès, el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma i els futurs Parc de la Ciència i sincrotró Alba fan palesa una aposta decidida per la innovació PER: PERE FERNÁNDEZ

Cerdanyola, una ciutat puntera en innovació i noves tecnologies

Encara que continuen existint sectors d’indústria tradicional, Cerdanyola pensa en clau de fu-tur. Un futur que inclou equipa-ments com el sincrotró, però que té com a base el desenvolupa-

ment de les noves tecnologies. El Parc Tec-nològic del Vallès va iniciar aquesta revolu-ció l’any 1987, amb la creació d’un espai dedi-cat exclusivament a la recerca i a l’empresa de base tecnològica. Per la seva banda, la Univer-sitat Autònoma, sempre dinamitzadora del moviment econòmic i social de la ciutat, va fer un pas més en aquesta direcció amb la crea-ció del Parc de Recerca, constituint un projec-te de transferència de coneixements entre la universitat i l’empresa. Ara és el torn del Cen-tre Direccional-Plana del Castell, el Parc de la Ciència i el seu imminent sincrotró Alba, el projecte cientificotècnic més ambiciós que ha vist mai la ciutat: “El sincrotró i el Parc de la

Ciència traspassen els límits locals. Són equi-paments d’una projecció internacional”, ex-plica Consol Pla, regidora de l’àrea de Desen-volupament Econòmic Local de Cerdanyola. La creació d’aquest accelerador circular de partícules haurà de potenciar el territori amb la instal·lació d’altres empreses relaciona-des amb el sector, o d’altres serveis com po-den ser l’hostaleria o la restauració. La ciutat, però, “s’ha d’espavilar. És el moment de po-tenciar la formació i tenir persones molt pre-parades”, adverteix Pla.

COMERÇ I SERVEIS

Cerdanyola treballa per afavorir el comerç i els serveis, conscient que són un sector eco-nòmic bàsic en el desenvolupament de qual-sevol ciutat. La regidora de l’àrea de Desen-volupament Econòmic assegura que ja s’es-tan fent “actuacions per afavorir el comerç de proximitat”. En els darrers anys s’ha re-

forçat aquesta activitat comercial invertint la prioritat dels carrers del centre, ampliant el nombre de zones d’aparcament o amb la re-cent creació d’una nova línia de bus, que re-forçarà el transport intern urbà. Pla assenya-la que Cerdanyola és una “ciutat activa i en creixement continu”. Una realitat que, segons la titular de la cartera d’Economia, “es nota, es respira als carrers”. L’eix comercial verte-brador de la ciutat circula des de la carrete-ra de Barcelona, passant per l’avinguda de Catalunya, la plaça de l’Abad Oliva i els carrers Sant Martí i Sant Ramon.Al voltant de 60.000 persones fan de Cerdanyola la cinquena ciutat del Vallès Occidental quant a nombre d’habitants. El creixement de la ciutat apunta a millores en tots els sectors, però també demana una revisió en la gestió de les infraestructures, dels equipaments i dels sectors industrial i comercial que ja existeixen.

1 /// CERDANYOLA DEL VALLèS EN PLENA EBULLICIÓ COMERCIAL/// DAVID FERNÁNDEz

EL CREIXEMENT DE LA CIUTAT PROVOCA TAMBÉ DEFICIÈNCIES. LES MÉS EVIDENTS, LES DE MOBILITAT DINS I FORA DEL MUNICIPI

1 ///

Cimalsa projectauna CIM per a l’àrea metropolitana

bució d’empreses. Aquesta xarxa es concre-ta en tres centres al corredor del Mediterra-ni: LOGIS Empordà, que ja es troba en fase de construcció, i el LOGIS Penedès i el LOGIS Ebre, que estan en fase de projecte. Tots tres haurien d’estar en funcionament l’any 2011.

Una tercera fase del projecte consisteix en la creació de parcs d’activitats logístiques i econòmiques vinculats a grans infraes-tructures aeroportuàries. Aquesta fase està menys avançada i de moment només se’n farà una primera experiència a Girona, amb la instal·lació del Parc Aeroportua-ri i Logístic de la Selva, al costat de l’aero-port de Girona. Més endavant s’estudiarà la possibilitat de fer-ne més a altres ports i aeroports de Catalunya.

CIM VALLèS. CIM Vallès, creada l’any 1997, és, per la seva proximitat a Barcelona, una de les centrals integrals de mercaderies de referència, no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat espanyol. Ubicada al terme munici-pal de Santa Perpètua de Mogoda, CIM Vallès és una gran plataforma logística que consta d’unes instal·lacions de 44,2 hectàrees de superfície. Actualment, a la central vallesa-na hi ha instal·lades 80 empreses, de les quals 38 es dediquen al transport i la logís-tica i 42 són empreses complementàries i de serveis. El total d’empreses ubicades en aquest recinte donen feina a 2.374 treballa-dors i generen un valor brut afegit de 99,2 milions d’euros. De tots els treballadors, el 80% es dediquen al sector de transports, la resta, a serveis. /// REDACCIÓ

L’empresa pública Cimalsa destinarà, en el període de tres anys, entre el 2008

i el 2011, 363 milions d’euros per impulsar la creació d’una xarxa de centres logístics intermodals a Catalunya i completar la xar-xa de centres integrals de mercaderies, amb el desenvolupament de la segona fase de la CIM el Camp i la creació d’una nova CIM a l’àrea metropolitana de Barcelona, que afec-taria directament l’actual CIM Vallès de San-ta Perpètua de Mogoda. Aquesta segona CIM té la voluntat de complementar la CIM Vallès com a centre de distribució de mercaderi-es de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ci-malsa assenyala que la nova CIM contribuirà a millorar l’eficiència del transport de mer-caderies i millorarà la fluïdesa de la xarxa vi-ària metropolitana. La ubicació del nou cen-tre encara està per determinar. Actualment, la xarxa de CIM cobreix les quatre capitals ca-talanes: CIM Vallès, CIM Lleida, CIM la Selva i CIM el Camp.

CENTRES LOGíSTICS. La infraestructura de més pes i a la qual es destina gairebé el 90% de pressupost és la creació d’una xarxa de centres logístics intermodals (LOGIS) en tres punts estratègics de l’àrea mediterrània. Concebuts com a centres d’activitats econò-miques vinculades al transport intermodal, els LOGIS disposaran d’una terminal ferrovi-ària de mercaderies, així com de connexions directes a la xarxa d’alta capacitat. Es duran a terme activitats de transport, com l’emma-gatzematge, muntatges, personalitzacions, manteniment i reparacions de productes o gestió de fluxos d’aprovisionament i distri-

El nou centre integral de mercaderies complementaria el que hi ha a Santa Perpètua

INFRAESTRUCTURES /// SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Vista àeria de la CIM Vallès a Santa Perpètua /// CEDIDA

Parets avalua l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità

L’Ajuntament de Parets del Vallès va ce-lebrar, el 30 de maig passat, una sessió

informativa per explicar quines mesures de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropoli-tà de Barcelona afecten directament les in-fraestructures del municipi. L’avantprojecte inclou dues propostes que tenen a veure amb les infraestructures viàries i tres amb l’àm-bit ferroviari.

Pel que fa a infraestructures viàries, la prime-ra de les novetats és la construcció de l’autovia del Tenes, concebuda com una variant de la C-17 i que, per tant, es consideraria una via pri-mària. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques considera dues opcions: que la via discorri paral·lelament al riu Tenes o que la via ressegueixi el nus de l’autopista AP-7 en direcció al Circuit de Catalunya fins a arribar a l’actual C-17. Parets dóna suport a la segona alternativa, i rebutja la primera per l’impacte mediambiental que provocaria. La segona in-fraestructura planejada és la via interpolar que travessaria el terme municipal de Parets, fent pas per Gallecs, fins a connectar amb la C-155. En aquest cas, l’Ajuntament manté la seva opo-sició a la construcció d’aquesta via pel fet de “partir” el municipi en dues parts, i per l’impac-te mediambiental a l’Espai Natural de Gallecs.

NOVETATS FERROVIÀRIES. Quant a les infra-estructures ferroviàries, l’avantprojecte pre-veu el desdoblament de la línia R-3 de Roda-lies Renfe, que repercutiria en el seu traçat, en l’ampliació de vies i en l’increment de la freqüència de pas de trens; la implantació de la línia ferroviària orbital que permetrà unir Vallès Occidental i Vallès Oriental, i la im-plantació d’un sistema ferroviari de tren lleu-ger que connectaria Sabadell i Granollers. Les tres propostes les aprova el consistori sempre que, i en concret l’última, no afectin l’Espai Natural de Gallecs. /// REDACCIÓ

Vista de Parets /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// PARETS DEL VALLÈS

18 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 19B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Empresa familiar /// Brugarolas

L’empresa familiar, d’una llarga història, està especialitzada en la fabricació d’olis i greixos per a una gran diversitat d’indústries. Ubicada a Rubí, l’empresa exporta els seus productes als cinc continents PER: IVANNA VALLESPÍN

Brugarolas, un negoci centenari amb presència internacional

Amb només mil pessetes de ca-pital, Miquel Brugarolas Bo-fill va obrir l’any 1885 la prime-ra oficina; això va ser a la ron-da de Sant Pere de Barcelona i va significar l’inici d’una llar-

ga aventura empresarial. Quatre generacions més tard, Brugarolas és una empresa conso-lidada i en constant evolució, fet que li ha per-mès expandir-se a altres indrets de la geogra-fia catalana, i fins i tot traspassar fronteres.Empresa química dedicada a la fabricació de lubricants, la primera factoria de Brugarolas S.A. va veure la llum l’any 1915 a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1974, l’empresa va tras-lladar-se al Vallès, concretament a Rubí. Ac-tualment, l’empresa familiar té una plantilla total de 170 treballadors, ha obert dues filials a Itàlia i França i factura més de 50 milions d’euros anuals.

DIVERSIFICACIÓ

Amb una producció de 35.000 tones anu-als, l’activitat comercial de Brugarolas està adreçada a diferents sectors, entre els quals hi ha l’alimentari, l’automoció, la mineria o les energies renovables. Més concretament, l’empresa vallesana produeix lubricants es-pecials, que disposen de certificacions inter-nacionals, per a maquinàries i instal·lacions de la indústria alimentària. Igualment, els greixos i olis de Brugarolas s’utilitzen en la lubricació de components d’automòbil de les principals firmes del sector; en molins i forns de la indústria cimentera; en maquinà-ria per a mineria; en la lubricació de locomo-tores, trens, tramvies i vehicles de transport en general; en generadors eòlics, que reque-reixen lubricants amb una alta estabilitat tèrmica i química; en la indústria del metall, la siderúrgia, el tèxtil i el vidre.Brugarolas S.A. disposa al municipi de Rubí d’unes instal·lacions modernes de 35.500 metres quadrats, on estan ubicades les ofici-nes i la planta de fabricació. Igualment, dis-posa d’un centre logístic i de distribució a dos quilòmetres de distància, ja al municipi de Sant Cugat del Vallès. Des d’aquest punt, l’empresa exporta els seus productes cap a una trentena de països dels cinc continents.

REFORÇAR LES EXPORTACIONS

La mirada de futur de Lluís Brugarolas està fixada més enllà de les fronteres na-cionals; l’objectiu de l’empresa no és es-trictament introduir-se en nous mercats, sinó reforçar la presència en aquells paï-sos on ja han aterrat: “Estem bé a la Xina,

1 ///

1 /// DETALL D’ALGUNS DELS LUBRICANTS qUE COMER-CIALITzA L’EMPRESA CATALANA2 /// BRUGAROLAS ELABORA UN AMPLI VENTALL D’OLIS, LUBRICANTS I GREIXOS PER A úS INDUSTRIAL/// BRUGAROLAS

2 ///

però fluixos a l’Amèrica del Sud”, reconeix Brugarolas. En aquest sentit, a l’agenda de l’empresa química hi ha marcada la fita de créixer en exportacions, que ara estan situades al 20% del total.

TECNOLOGIA HUMANA

La declaració de principis de Brugaro-las es basa a “acumular experiència i co-neixements a través de la incorporació dels recursos humans i tècnics necessa-ris”. D’aquesta manera, l’empresa valle-sana treballa per oferir la màxima quali-tat en els seus productes a través de dos eixos principals: la tecnologia més punte-ra i un equip humà professional. “Brugaro-las s’ha anat dotant de tecnologia punte-ra per respondre satisfactòriament i ade-quadament als exigents plantejaments del

“EL VALLÈS NO POT CRÉIXER MÉS, PERQUÈ JA NO HI QUEDA ESPAI. ELS PREUS JA SÓN SUPERIORS ALS D’ALTRES ZONES”

mercat. No obstant això, els mitjans més avançats d’investigació o producció o els més sofisticats sistemes informàtics apli-cats no resulten efectius sense l’esforç de l’equip humà, que s’ha convertit en l’au-tèntic motor de la societat”, defensen des de l’empresa.Paral·lelament, Brugarolas aposta fort pel seu departament d’investigació i desenvo-lupament, des d’on es busca innovar cons-tantment, estudiar noves matèries prime-res i nous processos de producció, així com desenvolupar nous productes.D’altra banda, l’empresa química ha im-plantat un sistema de qualitat total en tots els seus departaments, fet que li ha per-mès obtenir diferents certificats de quali-tat. Això, sense deixar de banda altres po-lítiques mediambientals, molt estrictes en el sector en què treballa Brugarolas. En aquest sentit, l’empresa de lubricants ha implantat diferents mesures mediambien-tals en el seu procés productiu, que li han permès obtenir les certificacions necessà-ries, com la ISO 9001.

COMARCA AL LÍMIT

Lluís Brugarolas, director general de la com-panyia, valora molt positivament la ubicació de la seva empresa al Vallès Occidental: “No es pot estar millor”, afirma. Segons el direc-tiu, les infraestructures de la comarca són les adequades, ja que es tracta d’una zona amb moltes connexions amb la xarxa viària principal. Igualment, Lluís Brugarolas des-taca positivament les vies secundàries i les connexions entre els diferents i múltiples polígons industrials que s’estenen per tota la geografia vallesana.Tot i això, l’empresari català considera que tant les infraestructures com la comarca han arribat al seu punt límit quant a des-envolupament industrial: “El Vallès no pot créixer gaire més, perquè ja no queda més espai. Està saturat i és difícil donar respos-ta a més demanda. A més, els preus ja són més elevats que en altres zones”, analitza Brugarolas.Des de l’empresa química, ubicada a cavall entre Rubí i Sant Cugat, també es reclama una política més uniforme a les administra-cions locals: “A només 300 metres d’on som ja es canvia de municipi i les polítiques d’un ajuntament i d’un altre són molt diferents”. El treball en xarxa és precisament un dels ob-jectius que apunten els responsables de les administracions municipals per donar la mà-xima potencialitat al CIT.

El Tastatapa arriba a 22 mil degustacionsL’ Àrea de Desenvolupament Econòmic

Local de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en col·laboració amb el Gremi d’Hos-taleria del Vallès Occidental i del Barcelonès, va organitzar, els dies 7 i 8 de juny, la Sego-na Mostra de Tapes del Vallès Occidental, el Tastatapa, en la qual van participar vuit esta-bliments hostalers locals i la pastisseria San-ta Mònica. Els locals van ser: el bar Alaska, Nou Acàcies, Ca l’Enric, O Botafumeiro, Can Vidal 3, Kekomo, Jorge’s i Jabuguito (El Felipón). En to-tal es van vendre 22.000 tapes, sis mil més que en la primera edició del Tastatapa. Consol

Pla, regidora de Desenvolupament Econòmic Local, va manifestar la seva satisfacció per la qualitat de tapes presentades i per la respos-ta de la ciutadania, en un acte ludicogastro-nòmic com aquest.

ALTRES ACTIVITATS. A més de la degustació de tapes, el dissabte 7, al matí, es va celebrar el segon Open de Cambrers de Safata, en què els participants havien de superar obstacles en el menor temps possible. A banda de la cur-sa, es van organitzar també actuacions musi-cals i de ball. /// REDACCIÓUna de les parades del Tastatapa /// CEDIDA

COMERÇ /// CERDANYOLA

El mercat setmanal de Mollet disposarà cada dimarts d’una parada “verda”

L’Ajuntament de Mollet del Vallès va in-augurar, el 5 de juny passat, una inno-

vadora parada que en lloc de vendre produc-tes per al consum oferirà informació medi-ambiental. La Parada Verda s’instal·larà cada dimarts al matí a la plaça de Catalunya, per al mercat setmanal. L’Ajuntament apun-ta que l’objectiu d’aquesta parada és “acos-tar al major nombre possible de persones criteris, propostes i pràctiques ambiental-ment correctes a diferents nivells de la vida quotidiana”. Aquesta iniciativa es concreta en la voluntat d’aconsellar a la població com estalviar aigua, reduir la despesa energèti-ca de la llar o millorar la separació de resi-dus a casa. Per altra banda, la Parada Verda actuarà també com a eina de distribució dels missatges i els materials propis de les cam-panyes de comunicació i sensibilització am-bientals que proposa l’Ajuntament. La para-da es va obrir excepcionalment el dijous 5 de juny per fer-lo coincidir amb el Dia Mun-dial del Medi Ambient. Aquesta iniciativa s’inscriu dins del Servei d’Educació Ambi-ental Municipal (SEAM), que amplia a la res-ta de la ciutadania el seu servei, fins ara ori-entat a escolars. /// REDACCIÓ

COMERÇ /// MOLLET

La Festa de la Cirera és un èxit tot i la presència de la pluja

El Baix Llobregat és una de les zones de producció més grans de la cirera, una

fruita que al Papiol té la seva particular fes-ta, la Festa de la Cirera, que aquest any va te-nir lloc, encara que passada per aigua, els dies 2 i 3 de juny. Aquesta convocatòria, or-ganitzada per l’Ajuntament del Papiol i l’As-sociació de Pagesos del Papiol, celebrava aquest any la seva vint-i-cinquena edició. A més, per segona vegada consecutiva, la Fes-ta de la Cirera va compartir protagonisme amb el Mercat Medieval. Va ser precisament en aquest Mercat Medieval on es van ubicar totes les parades en què comerciants i arte-sans van exposar els seus productes. El pro-grama el van completar altres actes organit-zats per entitats del poble, actes com el tir en arc, la recollida de deixalles, el concert de l’Escola de Música Miquel Pongiluppi, les sardanes, el ball de cobla sitgetana o els tra-dicionals esmorzars populars i la mostra de cireres, que continuen sent els actes més emblemàtics de la festa. La festa d’aquest any, però, va coincidir amb la temporada de pluges que, en especial aquest 2008, ha fet malbé el 70% de la collita de cireres a la co-marca. /// REDACCIÓ

FIRES /// EL PAPIOL

18 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 19B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Empresa familiar /// Brugarolas

L’empresa familiar, d’una llarga història, està especialitzada en la fabricació d’olis i greixos per a una gran diversitat d’indústries. Ubicada a Rubí, l’empresa exporta els seus productes als cinc continents PER: IVANNA VALLESPÍN

Brugarolas, un negoci centenari amb presència internacional

Amb només mil pessetes de ca-pital, Miquel Brugarolas Bo-fill va obrir l’any 1885 la prime-ra oficina; això va ser a la ron-da de Sant Pere de Barcelona i va significar l’inici d’una llar-

ga aventura empresarial. Quatre generacions més tard, Brugarolas és una empresa conso-lidada i en constant evolució, fet que li ha per-mès expandir-se a altres indrets de la geogra-fia catalana, i fins i tot traspassar fronteres.Empresa química dedicada a la fabricació de lubricants, la primera factoria de Brugarolas S.A. va veure la llum l’any 1915 a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1974, l’empresa va tras-lladar-se al Vallès, concretament a Rubí. Ac-tualment, l’empresa familiar té una plantilla total de 170 treballadors, ha obert dues filials a Itàlia i França i factura més de 50 milions d’euros anuals.

DIVERSIFICACIÓ

Amb una producció de 35.000 tones anu-als, l’activitat comercial de Brugarolas està adreçada a diferents sectors, entre els quals hi ha l’alimentari, l’automoció, la mineria o les energies renovables. Més concretament, l’empresa vallesana produeix lubricants es-pecials, que disposen de certificacions inter-nacionals, per a maquinàries i instal·lacions de la indústria alimentària. Igualment, els greixos i olis de Brugarolas s’utilitzen en la lubricació de components d’automòbil de les principals firmes del sector; en molins i forns de la indústria cimentera; en maquinà-ria per a mineria; en la lubricació de locomo-tores, trens, tramvies i vehicles de transport en general; en generadors eòlics, que reque-reixen lubricants amb una alta estabilitat tèrmica i química; en la indústria del metall, la siderúrgia, el tèxtil i el vidre.Brugarolas S.A. disposa al municipi de Rubí d’unes instal·lacions modernes de 35.500 metres quadrats, on estan ubicades les ofici-nes i la planta de fabricació. Igualment, dis-posa d’un centre logístic i de distribució a dos quilòmetres de distància, ja al municipi de Sant Cugat del Vallès. Des d’aquest punt, l’empresa exporta els seus productes cap a una trentena de països dels cinc continents.

REFORÇAR LES EXPORTACIONS

La mirada de futur de Lluís Brugarolas està fixada més enllà de les fronteres na-cionals; l’objectiu de l’empresa no és es-trictament introduir-se en nous mercats, sinó reforçar la presència en aquells paï-sos on ja han aterrat: “Estem bé a la Xina,

1 ///

1 /// DETALL D’ALGUNS DELS LUBRICANTS qUE COMER-CIALITzA L’EMPRESA CATALANA2 /// BRUGAROLAS ELABORA UN AMPLI VENTALL D’OLIS, LUBRICANTS I GREIXOS PER A úS INDUSTRIAL/// BRUGAROLAS

2 ///

però fluixos a l’Amèrica del Sud”, reconeix Brugarolas. En aquest sentit, a l’agenda de l’empresa química hi ha marcada la fita de créixer en exportacions, que ara estan situades al 20% del total.

TECNOLOGIA HUMANA

La declaració de principis de Brugaro-las es basa a “acumular experiència i co-neixements a través de la incorporació dels recursos humans i tècnics necessa-ris”. D’aquesta manera, l’empresa valle-sana treballa per oferir la màxima quali-tat en els seus productes a través de dos eixos principals: la tecnologia més punte-ra i un equip humà professional. “Brugaro-las s’ha anat dotant de tecnologia punte-ra per respondre satisfactòriament i ade-quadament als exigents plantejaments del

“EL VALLÈS NO POT CRÉIXER MÉS, PERQUÈ JA NO HI QUEDA ESPAI. ELS PREUS JA SÓN SUPERIORS ALS D’ALTRES ZONES”

mercat. No obstant això, els mitjans més avançats d’investigació o producció o els més sofisticats sistemes informàtics apli-cats no resulten efectius sense l’esforç de l’equip humà, que s’ha convertit en l’au-tèntic motor de la societat”, defensen des de l’empresa.Paral·lelament, Brugarolas aposta fort pel seu departament d’investigació i desenvo-lupament, des d’on es busca innovar cons-tantment, estudiar noves matèries prime-res i nous processos de producció, així com desenvolupar nous productes.D’altra banda, l’empresa química ha im-plantat un sistema de qualitat total en tots els seus departaments, fet que li ha per-mès obtenir diferents certificats de quali-tat. Això, sense deixar de banda altres po-lítiques mediambientals, molt estrictes en el sector en què treballa Brugarolas. En aquest sentit, l’empresa de lubricants ha implantat diferents mesures mediambien-tals en el seu procés productiu, que li han permès obtenir les certificacions necessà-ries, com la ISO 9001.

COMARCA AL LÍMIT

Lluís Brugarolas, director general de la com-panyia, valora molt positivament la ubicació de la seva empresa al Vallès Occidental: “No es pot estar millor”, afirma. Segons el direc-tiu, les infraestructures de la comarca són les adequades, ja que es tracta d’una zona amb moltes connexions amb la xarxa viària principal. Igualment, Lluís Brugarolas des-taca positivament les vies secundàries i les connexions entre els diferents i múltiples polígons industrials que s’estenen per tota la geografia vallesana.Tot i això, l’empresari català considera que tant les infraestructures com la comarca han arribat al seu punt límit quant a des-envolupament industrial: “El Vallès no pot créixer gaire més, perquè ja no queda més espai. Està saturat i és difícil donar respos-ta a més demanda. A més, els preus ja són més elevats que en altres zones”, analitza Brugarolas.Des de l’empresa química, ubicada a cavall entre Rubí i Sant Cugat, també es reclama una política més uniforme a les administra-cions locals: “A només 300 metres d’on som ja es canvia de municipi i les polítiques d’un ajuntament i d’un altre són molt diferents”. El treball en xarxa és precisament un dels ob-jectius que apunten els responsables de les administracions municipals per donar la mà-xima potencialitat al CIT.

El Tastatapa arriba a 22 mil degustacionsL’ Àrea de Desenvolupament Econòmic

Local de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en col·laboració amb el Gremi d’Hos-taleria del Vallès Occidental i del Barcelonès, va organitzar, els dies 7 i 8 de juny, la Sego-na Mostra de Tapes del Vallès Occidental, el Tastatapa, en la qual van participar vuit esta-bliments hostalers locals i la pastisseria San-ta Mònica. Els locals van ser: el bar Alaska, Nou Acàcies, Ca l’Enric, O Botafumeiro, Can Vidal 3, Kekomo, Jorge’s i Jabuguito (El Felipón). En to-tal es van vendre 22.000 tapes, sis mil més que en la primera edició del Tastatapa. Consol

Pla, regidora de Desenvolupament Econòmic Local, va manifestar la seva satisfacció per la qualitat de tapes presentades i per la respos-ta de la ciutadania, en un acte ludicogastro-nòmic com aquest.

ALTRES ACTIVITATS. A més de la degustació de tapes, el dissabte 7, al matí, es va celebrar el segon Open de Cambrers de Safata, en què els participants havien de superar obstacles en el menor temps possible. A banda de la cur-sa, es van organitzar també actuacions musi-cals i de ball. /// REDACCIÓUna de les parades del Tastatapa /// CEDIDA

COMERÇ /// CERDANYOLA

El mercat setmanal de Mollet disposarà cada dimarts d’una parada “verda”

L’Ajuntament de Mollet del Vallès va in-augurar, el 5 de juny passat, una inno-

vadora parada que en lloc de vendre produc-tes per al consum oferirà informació medi-ambiental. La Parada Verda s’instal·larà cada dimarts al matí a la plaça de Catalunya, per al mercat setmanal. L’Ajuntament apun-ta que l’objectiu d’aquesta parada és “acos-tar al major nombre possible de persones criteris, propostes i pràctiques ambiental-ment correctes a diferents nivells de la vida quotidiana”. Aquesta iniciativa es concreta en la voluntat d’aconsellar a la població com estalviar aigua, reduir la despesa energèti-ca de la llar o millorar la separació de resi-dus a casa. Per altra banda, la Parada Verda actuarà també com a eina de distribució dels missatges i els materials propis de les cam-panyes de comunicació i sensibilització am-bientals que proposa l’Ajuntament. La para-da es va obrir excepcionalment el dijous 5 de juny per fer-lo coincidir amb el Dia Mun-dial del Medi Ambient. Aquesta iniciativa s’inscriu dins del Servei d’Educació Ambi-ental Municipal (SEAM), que amplia a la res-ta de la ciutadania el seu servei, fins ara ori-entat a escolars. /// REDACCIÓ

COMERÇ /// MOLLET

La Festa de la Cirera és un èxit tot i la presència de la pluja

El Baix Llobregat és una de les zones de producció més grans de la cirera, una

fruita que al Papiol té la seva particular fes-ta, la Festa de la Cirera, que aquest any va te-nir lloc, encara que passada per aigua, els dies 2 i 3 de juny. Aquesta convocatòria, or-ganitzada per l’Ajuntament del Papiol i l’As-sociació de Pagesos del Papiol, celebrava aquest any la seva vint-i-cinquena edició. A més, per segona vegada consecutiva, la Fes-ta de la Cirera va compartir protagonisme amb el Mercat Medieval. Va ser precisament en aquest Mercat Medieval on es van ubicar totes les parades en què comerciants i arte-sans van exposar els seus productes. El pro-grama el van completar altres actes organit-zats per entitats del poble, actes com el tir en arc, la recollida de deixalles, el concert de l’Escola de Música Miquel Pongiluppi, les sardanes, el ball de cobla sitgetana o els tra-dicionals esmorzars populars i la mostra de cireres, que continuen sent els actes més emblemàtics de la festa. La festa d’aquest any, però, va coincidir amb la temporada de pluges que, en especial aquest 2008, ha fet malbé el 70% de la collita de cireres a la co-marca. /// REDACCIÓ

FIRES /// EL PAPIOL

20 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 21B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Grans empreses /// Boehringer Ingelheim

El secret de l’èxit de Boehringer Ingelheim, les persones

L’empresa farmacèutica rep al mes de juliol el Premi 2008 a la Responsabilitat Social Corporativa per part de la Cambra de Comerç de Terrassa PER: IVANNA VALLESPÍN

El nom de Boehringer Ingelheim (BI) potser no resulta familiar a tot-hom, però en canvi no necessi-ten presentació productes com Bisolvon o Pharmaton Complex. Aquests són alguns dels fàrmacs

d’aquesta potent empresa farmacèutica, la quinzena del món, que compta amb una his-tòria de més de 120 anys a l’esquena i que un dia va posar el punt de mira en el Vallès: va ser en el moment d’expandir el negoci. La història de l’empresa va començar amb un emprenedor anomenat Albert Boehrin-ger, que l’any 1885 va crear la seva pròpia empresa a la localitat alemanya d’Ingelheim am Rhein. Batejada amb el nom de Boehrin-ger Ingelheim, va començar a fabricar, en un primer moment, l’àcid tartàric i, poc des-prés, l’àcid làctic.

Des de la seva fundació s’ha mantingut en mans de la família i ha estat fidel a la seva filo-sofia o Leitbild: “Investigar, desenvolupar, fa-bricar i comercialitzar productes farmacèu-tics per curar o millorar la qualitat de vida de les persones”.La seu central es manté a Ingelheim, però ac-tualment el grup disposa de 137 filials a 47 pa-ïsos dels cinc continents i una plantilla de 39.800 treballadors. BI comercialitza els seus productes a més de 150 països i l’any passat va assolir unes vendes netes de prop d’11.000 mi-lions d’euros.L’inici d’aquesta expansió fora de les fronte-res alemanyes es va fer just després de la Se-gona Guerra Mundial i la veïna Àustria i Es-panya van ser escollides com a primeres àre-es d’aterratge. BI es va instal·lar a Barcelona l’any 1952, però l’any 1998 s’obria la planta de

producció de Sant Cugat. Finalment, l’empresa decideix traslladar la seu corporativa espanyo-la el 2001 i concentrar així els diferents depar-taments en aquesta ciutat vallesana. Més de 700 persones treballen avui als dos edificis de l’empresa a Sant Cugat, un d’ofici-nes i la planta de producció farmacèutica. Des d’aquesta última, es fabriquen uns 190 mili-ons d’ampolles de diferents fàrmacs, 10 mili-ons de xarops i 300 milions de càpsules de ge-latina dura que posteriorment es distribueixen a més d’un centenar de països.D’altra banda, des del 1960 Boehringer Ingel-heim té una planta de producció química ubi-cada a Malgrat de Mar. Aquí es desenvolupen els principis actius que després es faran ser-vir per elaborar alguns dels medicaments de la corporació.La filial espanyola de la farmacèutica va tancar l’exercici del 2007 amb una facturació de 525 milions d’euros; això suposa un increment del 9% respecte a l’any anterior. Aquests números situen la sucursal de Sant Cugat com la quarta més important de tot el grup.

ENTORN PRIVILEGIAT

Situada a la carretera de Rubí a Sant Cugat, tocant als accessos a l’AP-7 i la C-16, Boe-hringer Ingelheim Espanya gaudeix d’un entorn privilegiat i ben comunicat. “Hi ha les facilitats que necessitem al nostre abast”, afirma Santiago Culí, cap de comu-nicació de la filial espanyola. “Pel que fa a les infraestructures, Sant Cugat és un pri-vilegi tot i que ha faltat l’AVE”, reflexiona. Per al representant de la farmacèutica Sant Cugat i el seu entorn ha de controlar el crei-xement, “sobretot quan funcioni l’excepcio-nal projecte de Creàpolis, per tal que la zona no es col·lapsi”, opina Culi.L’arrelament de l’empresa al municipi de Sant Cugat ha estat immillorable, igual que les relacions amb les institucions i adminis-tracions de la població, fet que es va plasmar en el suport al projecte d’ubicació de l’Insti-tut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT) a la ciutat vallesana: “Fem tot el possible per donar valor a la ciutat de Sant Cugat, sobre-tot en projectes que aporten llocs de treball qualificats. Nosaltres sempre defensem la investigació i la recerca, no només en l’àm-bit farmacèutic, sinó en tots els camps. Tam-bé veiem molt bé que ESADE construeixi un equipament per instal·lar-se a Sant Cugat, perquè pot obrir noves vies de col·laboració entre els centres educatius i les empreses”.

LA IMPORTÀNCIA DE LA INVESTIGACIÓ

Sens dubte, la investigació i el desenvolu-pament suposen un dels eixos principals de Boehringer Ingelheim, i així ho indiquen les xifres. L’any 2007, el grup alemany va des-tinar globalment 1.700 milions d’euros a in-vestigació (9 milions d’euros a Espanya); això suposa un increment del 10% respecte a l’any anterior i un 19% de les vendes de fàr-macs de prescripció. Els quatre puntals que formen la xarxa d’investigació estan ubicats als Estats Units, Canadà, Japó i Alemanya, però alhora existeixen tota una sèrie de cen-tres menors per tot el món –entre ells, el de Sant Cugat–, on es porta a terme el desenvo-lupament clínic dels productes.En aquest sentit, els 27 investigadors que Bo-ehringer té a Espanya centren els seus estudis en tres gran àrees terapèutiques. La primera

LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A LA SEU DE SANT CUGAT SÓN MOLT POSITIVES, JA QUE L’EMPRESA HA DECIDIT FER-HI UNA INVERSIÓ DE MÉS DE 6 MILIONS D’EUROS

2 ///

3 /// 4///

2 /// BOEHRINGER INGELHEIM, LA qUINzENA FARMACèU-TICA DEL MÓN, ELABORA ALGUNS DELS FàRMACS DE MéS RENOM DEL MER-CAT // LLUÍS LLEBOT

3 /// LA PLANTA DE PRODUCCIÓ FARMACÈUTICA DE SANT CUGAT ESTà ESPECIALITzADA EN LA FABRICACIÓ D’INJECTABLES // CEDIDA

4 /// L’EMPRESA ALEMANYA SEGUEIX UNS ESTRICTES CONTROLS DE SEGURETAT I DE qUALITAT // CEDIDA

5 /// BOEhRINGER INGELhEIM OFEREIX UN AMPLI VEN-TALL DE BENEFICIS SOCI-ALS A LA SEVA PLANTILLA DE TREBALLADORS// LLUÍS LLEBOT

6 /// SANTIAGO CULI, CAP DE COMUNICACIÓ DE BOEhRINGER INGELhEIM ESPANYA // LLUÍS LLEBOT

ció de les aigües, el control de les emissions, la gestió de residus, la protecció del sòl i les me-sures contra el soroll. BI és una de les empre-ses adherides al Protocol de Kyoto i al compro-mís Responsible Care (Cura Responsable).La planta de producció química de Malgrat disposa des d’aquest any d’un postcombustor, un aparell que ajuda a eliminar al màxim els components orgànics volàtils que es produei-xen durant els processos de síntesi química. A més, aquestes instal·lacions formen part del Compromís del Progrés, una iniciativa del sector químic per fomentar la protecció de la salut i del medi ambient. D’altra banda, a finals de 2007 BI va iniciar el projecte Planta O2, amb l’objectiu de contribuir a la millora del medi ambient, mitjançant accions de reforestació de zones degradades i accions de sensibilitza-ció mediambiental.

ACTUALMENT EL GRUP TÉ 137 FILIALS A 47 PAïSOS DELS CINC CONTINENTS I UNA PLANTILLA DE 39.800 TREBALLADORS

per posar només alguns exemples.Especial atenció reben les polítiques de con-ciliació de la vida laboral i familiar. La flexibi-litat horària, la reducció de jornada o la pro-moció del teletreball són algunes de les me-sures que implanta BI amb la seva plantilla de treballadors.Tot això obeeix al principi bàsic que defensen des de BI: “Com millor siguin les nostres perso-nes, millors seran també els rendiments dels elements inanimats. La innovació necessita creativitat i aquesta la generen les persones”.

RESPONSABILITAT ECOLÒGICA

Com a bona empresa alemanya, Boehringer Ingelheim també ha desenvolupat un ventall de polítiques adreçades a la protecció del medi ambient; concretament, les directrius del grup se centren en cinc àrees bàsiques: la protec-

fa referència a una de les pandèmies actuals, la sida, on es treballa per millorar els productes que ja es troben al mercat. També es realitzen investigacions relacionades amb l’àrea respi-ratòria per millorar el tractament de malalties com la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica). La tercera àrea d’investigació són els tractaments per a malalties cardiovasculars, com la hipertensió.Les perspectives de futur per a la seu de Sant Cugat són molt positives, ja que l’empresa ha decidit realitzar-hi una inversió de més de 6 milions d’euros, amb l’objectiu d’ampliar la producció en 50 milions d’ampolles anuals, i donar resposta així a la demanda de països de l’Europa de l’Est o la Xina. Als laboratoris de Sant Cugat s’iniciaran nous estudis clínics d’abast internacional relacionats amb el càn-cer, la diabetis i la disfunció sexual femenina.Tot aquest esforç en R+D ha permès a Boe-hringer presentar recentment una sèrie de nous medicaments, com un anticoagulant oral que aporta avantatges significatius res-pecte als que hi ha actualment al mercat, o un inhalador sense propel·lents. A més, en un parell d’anys està previst que aparegui un producte per al tractament continuat de la disfunció sexual femenina i tres nous fàr-macs per a malalties oncològiques.

ÈMFASI EN LA SIDA

Un dels camps on BI ha invertit molts diners i esforços és en el desenvolupament de nous tractaments per al virus de la sida. No obstant això, fa uns anys la farmacèutica alemanya, juntament amb altres multinacionals, es va veure esquitxada per una polèmica sobre les patents de medicaments de la sida, que li va costar dures crítiques d’ONG. Algunes orga-nitzacions l’acusaven d’impedir la fabricació i la venda de medicaments genèrics i barats a l’Àfrica. En aquest sentit, l’empresa defensa la innovació com a valor principal: “Per innovar fan falta patents, així que nosaltres mante-nim una política de respecte per les patents, perquè l’esforç econòmic que suposa la inves-tigació és possible gràcies a les patents”, deta-lla el responsable de comunicació.Actualment, però, les coses han canviat i Bo-ehringer ha desenvolupat el programa de do-nació del Viramune, que ha permès distribuir gratuïtament a 59 països diferents 1.300.000 dosis d’aquest retroviral que evita la trans-missió de la sida de mare a fill en el moment del part. L’empresa alemanya també ha deci-dit cedir la llicència d’aquest fàrmac perquè es puguin fabricar i distribuir genèrics a Sud-àfrica, Nigèria, Egipte i Kenya.

EMPRESA RESPONSABLE

Fets com aquest ajuden a teixir el complex concepte tan de moda actualment, com és la Responsabilitat Social Corporativa de l’em-presa. BI s’enorgulleix de ser una de les pio-neres en la implantació de beneficis socials, ja que el 1902 oferia assegurances mèdiques, pensions i habitatge als seus treballadors.Més d’un segle després, l’empresa continua consolidant els beneficis socials adreçats als seus treballadors o, com l’empresa matei-xa anomena, col·laboradors. Aquests gau-deixen, per exemple, de menjador gratuït, assegurança mèdica privada a un preu molt reduït, ajuts escolars, premis a la fidelitat i antiguitat, transports llançadores des de Barcelona o estades de colònies per als fills,

4 ///

3 ///

5 ///

6 ///

IMATGE AÈRIA DE BOEHRINGER INGELHEIM ESPANyA, UBICADA A SANT CUGAT DEL VALLèS. EL COMPLEX INCLOU UN EDIFICI D’OFICI-NES I LA PLANTA DE PRO-DUCCIÓ FARMACèUTICA (A LA PART SUPERIOR DE LA IMATGE) /// CEDIDA

20 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 21B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

Grans empreses /// Boehringer Ingelheim

El secret de l’èxit de Boehringer Ingelheim, les persones

L’empresa farmacèutica rep al mes de juliol el Premi 2008 a la Responsabilitat Social Corporativa per part de la Cambra de Comerç de Terrassa PER: IVANNA VALLESPÍN

El nom de Boehringer Ingelheim (BI) potser no resulta familiar a tot-hom, però en canvi no necessi-ten presentació productes com Bisolvon o Pharmaton Complex. Aquests són alguns dels fàrmacs

d’aquesta potent empresa farmacèutica, la quinzena del món, que compta amb una his-tòria de més de 120 anys a l’esquena i que un dia va posar el punt de mira en el Vallès: va ser en el moment d’expandir el negoci. La història de l’empresa va començar amb un emprenedor anomenat Albert Boehrin-ger, que l’any 1885 va crear la seva pròpia empresa a la localitat alemanya d’Ingelheim am Rhein. Batejada amb el nom de Boehrin-ger Ingelheim, va començar a fabricar, en un primer moment, l’àcid tartàric i, poc des-prés, l’àcid làctic.

Des de la seva fundació s’ha mantingut en mans de la família i ha estat fidel a la seva filo-sofia o Leitbild: “Investigar, desenvolupar, fa-bricar i comercialitzar productes farmacèu-tics per curar o millorar la qualitat de vida de les persones”.La seu central es manté a Ingelheim, però ac-tualment el grup disposa de 137 filials a 47 pa-ïsos dels cinc continents i una plantilla de 39.800 treballadors. BI comercialitza els seus productes a més de 150 països i l’any passat va assolir unes vendes netes de prop d’11.000 mi-lions d’euros.L’inici d’aquesta expansió fora de les fronte-res alemanyes es va fer just després de la Se-gona Guerra Mundial i la veïna Àustria i Es-panya van ser escollides com a primeres àre-es d’aterratge. BI es va instal·lar a Barcelona l’any 1952, però l’any 1998 s’obria la planta de

producció de Sant Cugat. Finalment, l’empresa decideix traslladar la seu corporativa espanyo-la el 2001 i concentrar així els diferents depar-taments en aquesta ciutat vallesana. Més de 700 persones treballen avui als dos edificis de l’empresa a Sant Cugat, un d’ofici-nes i la planta de producció farmacèutica. Des d’aquesta última, es fabriquen uns 190 mili-ons d’ampolles de diferents fàrmacs, 10 mili-ons de xarops i 300 milions de càpsules de ge-latina dura que posteriorment es distribueixen a més d’un centenar de països.D’altra banda, des del 1960 Boehringer Ingel-heim té una planta de producció química ubi-cada a Malgrat de Mar. Aquí es desenvolupen els principis actius que després es faran ser-vir per elaborar alguns dels medicaments de la corporació.La filial espanyola de la farmacèutica va tancar l’exercici del 2007 amb una facturació de 525 milions d’euros; això suposa un increment del 9% respecte a l’any anterior. Aquests números situen la sucursal de Sant Cugat com la quarta més important de tot el grup.

ENTORN PRIVILEGIAT

Situada a la carretera de Rubí a Sant Cugat, tocant als accessos a l’AP-7 i la C-16, Boe-hringer Ingelheim Espanya gaudeix d’un entorn privilegiat i ben comunicat. “Hi ha les facilitats que necessitem al nostre abast”, afirma Santiago Culí, cap de comu-nicació de la filial espanyola. “Pel que fa a les infraestructures, Sant Cugat és un pri-vilegi tot i que ha faltat l’AVE”, reflexiona. Per al representant de la farmacèutica Sant Cugat i el seu entorn ha de controlar el crei-xement, “sobretot quan funcioni l’excepcio-nal projecte de Creàpolis, per tal que la zona no es col·lapsi”, opina Culi.L’arrelament de l’empresa al municipi de Sant Cugat ha estat immillorable, igual que les relacions amb les institucions i adminis-tracions de la població, fet que es va plasmar en el suport al projecte d’ubicació de l’Insti-tut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT) a la ciutat vallesana: “Fem tot el possible per donar valor a la ciutat de Sant Cugat, sobre-tot en projectes que aporten llocs de treball qualificats. Nosaltres sempre defensem la investigació i la recerca, no només en l’àm-bit farmacèutic, sinó en tots els camps. Tam-bé veiem molt bé que ESADE construeixi un equipament per instal·lar-se a Sant Cugat, perquè pot obrir noves vies de col·laboració entre els centres educatius i les empreses”.

LA IMPORTÀNCIA DE LA INVESTIGACIÓ

Sens dubte, la investigació i el desenvolu-pament suposen un dels eixos principals de Boehringer Ingelheim, i així ho indiquen les xifres. L’any 2007, el grup alemany va des-tinar globalment 1.700 milions d’euros a in-vestigació (9 milions d’euros a Espanya); això suposa un increment del 10% respecte a l’any anterior i un 19% de les vendes de fàr-macs de prescripció. Els quatre puntals que formen la xarxa d’investigació estan ubicats als Estats Units, Canadà, Japó i Alemanya, però alhora existeixen tota una sèrie de cen-tres menors per tot el món –entre ells, el de Sant Cugat–, on es porta a terme el desenvo-lupament clínic dels productes.En aquest sentit, els 27 investigadors que Bo-ehringer té a Espanya centren els seus estudis en tres gran àrees terapèutiques. La primera

LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A LA SEU DE SANT CUGAT SÓN MOLT POSITIVES, JA QUE L’EMPRESA HA DECIDIT FER-HI UNA INVERSIÓ DE MÉS DE 6 MILIONS D’EUROS

2 ///

3 /// 4///

2 /// BOEHRINGER INGELHEIM, LA qUINzENA FARMACèU-TICA DEL MÓN, ELABORA ALGUNS DELS FàRMACS DE MéS RENOM DEL MER-CAT // LLUÍS LLEBOT

3 /// LA PLANTA DE PRODUCCIÓ FARMACÈUTICA DE SANT CUGAT ESTà ESPECIALITzADA EN LA FABRICACIÓ D’INJECTABLES // CEDIDA

4 /// L’EMPRESA ALEMANYA SEGUEIX UNS ESTRICTES CONTROLS DE SEGURETAT I DE qUALITAT // CEDIDA

5 /// BOEhRINGER INGELhEIM OFEREIX UN AMPLI VEN-TALL DE BENEFICIS SOCI-ALS A LA SEVA PLANTILLA DE TREBALLADORS// LLUÍS LLEBOT

6 /// SANTIAGO CULI, CAP DE COMUNICACIÓ DE BOEhRINGER INGELhEIM ESPANYA // LLUÍS LLEBOT

ció de les aigües, el control de les emissions, la gestió de residus, la protecció del sòl i les me-sures contra el soroll. BI és una de les empre-ses adherides al Protocol de Kyoto i al compro-mís Responsible Care (Cura Responsable).La planta de producció química de Malgrat disposa des d’aquest any d’un postcombustor, un aparell que ajuda a eliminar al màxim els components orgànics volàtils que es produei-xen durant els processos de síntesi química. A més, aquestes instal·lacions formen part del Compromís del Progrés, una iniciativa del sector químic per fomentar la protecció de la salut i del medi ambient. D’altra banda, a finals de 2007 BI va iniciar el projecte Planta O2, amb l’objectiu de contribuir a la millora del medi ambient, mitjançant accions de reforestació de zones degradades i accions de sensibilitza-ció mediambiental.

ACTUALMENT EL GRUP TÉ 137 FILIALS A 47 PAïSOS DELS CINC CONTINENTS I UNA PLANTILLA DE 39.800 TREBALLADORS

per posar només alguns exemples.Especial atenció reben les polítiques de con-ciliació de la vida laboral i familiar. La flexibi-litat horària, la reducció de jornada o la pro-moció del teletreball són algunes de les me-sures que implanta BI amb la seva plantilla de treballadors.Tot això obeeix al principi bàsic que defensen des de BI: “Com millor siguin les nostres perso-nes, millors seran també els rendiments dels elements inanimats. La innovació necessita creativitat i aquesta la generen les persones”.

RESPONSABILITAT ECOLÒGICA

Com a bona empresa alemanya, Boehringer Ingelheim també ha desenvolupat un ventall de polítiques adreçades a la protecció del medi ambient; concretament, les directrius del grup se centren en cinc àrees bàsiques: la protec-

fa referència a una de les pandèmies actuals, la sida, on es treballa per millorar els productes que ja es troben al mercat. També es realitzen investigacions relacionades amb l’àrea respi-ratòria per millorar el tractament de malalties com la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica). La tercera àrea d’investigació són els tractaments per a malalties cardiovasculars, com la hipertensió.Les perspectives de futur per a la seu de Sant Cugat són molt positives, ja que l’empresa ha decidit realitzar-hi una inversió de més de 6 milions d’euros, amb l’objectiu d’ampliar la producció en 50 milions d’ampolles anuals, i donar resposta així a la demanda de països de l’Europa de l’Est o la Xina. Als laboratoris de Sant Cugat s’iniciaran nous estudis clínics d’abast internacional relacionats amb el càn-cer, la diabetis i la disfunció sexual femenina.Tot aquest esforç en R+D ha permès a Boe-hringer presentar recentment una sèrie de nous medicaments, com un anticoagulant oral que aporta avantatges significatius res-pecte als que hi ha actualment al mercat, o un inhalador sense propel·lents. A més, en un parell d’anys està previst que aparegui un producte per al tractament continuat de la disfunció sexual femenina i tres nous fàr-macs per a malalties oncològiques.

ÈMFASI EN LA SIDA

Un dels camps on BI ha invertit molts diners i esforços és en el desenvolupament de nous tractaments per al virus de la sida. No obstant això, fa uns anys la farmacèutica alemanya, juntament amb altres multinacionals, es va veure esquitxada per una polèmica sobre les patents de medicaments de la sida, que li va costar dures crítiques d’ONG. Algunes orga-nitzacions l’acusaven d’impedir la fabricació i la venda de medicaments genèrics i barats a l’Àfrica. En aquest sentit, l’empresa defensa la innovació com a valor principal: “Per innovar fan falta patents, així que nosaltres mante-nim una política de respecte per les patents, perquè l’esforç econòmic que suposa la inves-tigació és possible gràcies a les patents”, deta-lla el responsable de comunicació.Actualment, però, les coses han canviat i Bo-ehringer ha desenvolupat el programa de do-nació del Viramune, que ha permès distribuir gratuïtament a 59 països diferents 1.300.000 dosis d’aquest retroviral que evita la trans-missió de la sida de mare a fill en el moment del part. L’empresa alemanya també ha deci-dit cedir la llicència d’aquest fàrmac perquè es puguin fabricar i distribuir genèrics a Sud-àfrica, Nigèria, Egipte i Kenya.

EMPRESA RESPONSABLE

Fets com aquest ajuden a teixir el complex concepte tan de moda actualment, com és la Responsabilitat Social Corporativa de l’em-presa. BI s’enorgulleix de ser una de les pio-neres en la implantació de beneficis socials, ja que el 1902 oferia assegurances mèdiques, pensions i habitatge als seus treballadors.Més d’un segle després, l’empresa continua consolidant els beneficis socials adreçats als seus treballadors o, com l’empresa matei-xa anomena, col·laboradors. Aquests gau-deixen, per exemple, de menjador gratuït, assegurança mèdica privada a un preu molt reduït, ajuts escolars, premis a la fidelitat i antiguitat, transports llançadores des de Barcelona o estades de colònies per als fills,

4 ///

3 ///

5 ///

6 ///

IMATGE AÈRIA DE BOEHRINGER INGELHEIM ESPANyA, UBICADA A SANT CUGAT DEL VALLèS. EL COMPLEX INCLOU UN EDIFICI D’OFICI-NES I LA PLANTA DE PRO-DUCCIÓ FARMACèUTICA (A LA PART SUPERIOR DE LA IMATGE) /// CEDIDA

22 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 23B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

EL PODER DE L’ENERGIA Curs en què es fa un repàs a totes les ener-gies i es reflexiona sobre els seus beneficis i inconvenients. S’experimenta amb alguna d’elles en uns tallers pensats per als infants. Dins del curs, es visitarà el nou àmbit del gas i petroli: l’energia dels fòssils de l’expo-sició permanent Enérgeia, del Museu.

Lloc: MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE TERRASSAMés info: www.mnactec.cat

PANELL INFO FINS AL 31 DE JULIOLEXPOSICIÓ ‘L’ADN DE RUBÍ. LA CONSTRUCCIÓ D’UN POBLE’Lloc: El Castell - Ecomuseu Urbà. Rubí Horari: de dimarts a dissabte, de 16 a 20 h. Diumenges, d’11 a 14 h

FINS AL 27 DE JULIOLEXPOSICIÓ COL·LECTIVA FINAL DE CURS ESPAI DE LES ARTSLloc: ESPAIS 1 I 2 DE LA GRANJA, ESPAI CULTURAL. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

4 DE JULIOLWORkSHOP SOBRE SEGURETAT I CONFIABILITAT DE LES TIC EN L’ÀMBIT SOCIOEDUCATIUEl workshop consistirà en una sèrie d’acti-vitats (conferència, tallers i taules rodones) que giraran al voltant del tractament de la seguretat i la confiabilitat de les noves tec-nologies en l’àmbit socioeducatiu. S’aborda-ran els avenços tecnològics i les pràctiques més exitoses en aquest àmbit, així com els reptes, els límits i els riscos que plantegen actualment les noves tecnologies des del seu vessant socioeducatiu (escola, família, comunitat, etc.). Organitzen: Universitat Au-tònoma de Barcelona i Sabadell Universitat.Lloc: FIRA SABADELL

Més info: 902 078 700 / estius.universitaris@sabadelluniversitat.org

4 DE JULIOLNITS LITERÀRIESA càrrec de Josep M. Solé i SabatéOrganitza: Quatrepins, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.Lloc: CASTELL DE PLEGAMANS, PALAU–SOLITÀ I PLEGAMANS Hora: 20 h

TOT EL MESEXPOSICIÓ SOBRE EL CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DEL VALLÈS OCCIDENTALLloc: Vestíbul de La Fàbrica, Vacarisses

8 DE JULIOL‘ALIMENTACIÓ, OXIDACIÓ I SALUT’Organitzat per l’Aula Interuniversitària de Matadepera (AIUMA). Es fa aquest curs dedicat a la salut, en què es reflexiona sobre els hàbits alimentaris dels consumidors. Lloc: CASAL DE LA GENT GRAN DE MATADEPERA Hora: 18 hMés info: www.aiuma.cat

FINS AL 27 DE JULIOLEXPOSICIÓ ‘PACO CANDEL. LA LLIBERTAT EXPRESSIVA’Lloc: Antiga Estació, sala municipal d’exposicionsHorari: de dimarts a dissabte, de 18 a 20.30 h. Diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 18 a 20.30 h

FINS AL 10 DE JULIOLCICLE DE CONFERÈNCIES ‘SALUT I QUALITAT DE VIDA’Organitza: Obra Social Caixa Sabadell i Ajuntament de MontornèsLloc: CASAL D’AVIS DE MONTORNÈS NORD, MONTORNÈS DEL VALLÈSMés info: www.obrasocialcaixasabadell.org

Sant quirze posa el Pla d’Actuació Municipal al servei de la ciutadania

Sant Quirze del Vallès disposa, des del 12 de juny, d’una pàgina web que recull

les directrius del Pla d’Actuació Municipal de Sant Quirze del Vallès (PAM), on figu-ren les propostes que planteja el govern for-mat pels grups de CiU, PSC i PP, que hauran d’acomplir en un període de tres anys, els tres que resten de mandat (2008-2011). Una de les grans virtuts d’aquesta pàgina web, a més de ser una eina de fàcil accés per a tota la ciutadania, és que permetrà que els ciu-tadans puguin fer arribar els seus suggeri-ments i les seves propostes: “Es tracta d’un pla de l’equip de govern, però també és el pla de la ciutadania, fet entre tots i totes”, va as-senyalar el primer tinent d’alcalde, Antoni Rebolleda, en l’acte de presentació. L’alcal-dessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, va explicar que el PAM se centra en cinc àrees d’actuació: “Sant Quirze del Vallès, un ter-ritori amb urbanisme responsable i soste-nible; un municipi que construeix oportu-nitats; un poble amb tot el que necessites; un Sant Quirze amb una administració de qualitat, i un Sant Quirze del Vallès cons-truint ciutadania”. Per la seva part, el regi-dor d’Ocupació, David Sánchez, va apuntar que “cal dotar-se d’un PAM per modernitzar el poble, incrementar el benestar i millorar els equipaments i redimensionar serveis”. La pàgina web es pot consultar a l’adreça: www.santquirzeviu.cat.

EIxOS PRINCIPALS. Entre les propostes del Pla d’Actuació Municipal figuren accions destinades a transformar el territori, dotant el municipi de més serveis i equipaments, modernitzant els espais industrials, defi-nint els teixits urbans que enllacen el terri-tori i millorant les connexions i infraestruc-tures que passen pel municipi. Quant a mo-bilitat, una de les accions prioritàries és la d’incrementar la xarxa de transports pú-blics i millorar les connexions amb les po-blacions veïnes, encara que també s’asse-nyalen com a propostes la millora dels apar-caments o l’elaboració d’un Pla de Mobilitat Municipal. La resta d’actuacions tenen a veure amb millores pel que fa a la modernit-zació i adequació de l’espai públic i a la cre-ació de polítiques que afavoreixin un desen-volupament sostenible i que tinguin cura del medi ambient. /// REDACCIÓ

URBANISME /// SANT QUIRZE

Una imatge de la campanya /// CEDIDA

Pimec reclama finançament per a empresesPREMIS /// BARCELONA

En el discurs del lliurament dels Premis Pi-mes 2008, Josep González, president de

la patronal de la petita i mitjana empresa, es va adreçar al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, demanant-li que inclo-gui en el paquet de mesures anunciat pel pre-sident espanyol, un pla per ajudar al finança-ment de les empreses: “Sabem que les entitats financeres passen per un moment complicat, però els demanem equilibri en la seva políti-ca creditícia si es vol evitar que el remei si-gui pitjor que la malaltia”. González va recla-

mar emprenedoria, una paraula que va repe-tir durant tot el seu discurs: “Les empreses necessiten trobar respostes creatives, rege-nerar-se amb iniciatives que vagin d’acord a les noves exigències”. En els parlaments tam-bé va intervenir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va remarcar l’important paper que protagonitza actual-ment Pimec a Catalunya: “Ens permet conèi-xer de manera directa i de primera mà la situ-ació i els interessos de les petites i mitjanes empreses del país”.

PREMIS PIMES 2008. Van ser guardonades amb un premi Pime les empreses Enantia, Fragance Science i Infojobs, amb els premis a la microempresa, petita i mitjana empresa; Llaberia Plàstics, premi comerç competitiu; Vertisub, premi Fundació Pimec als valors de l’empresa; CIRE, premi accèssit als valors d’empresa; Grober, premi innovació i interna-cionalització; Ignaciu Cruz Roche, menció es-pecial en el comerç; TRIAS, premi a la qualitat lingüística, i La Vanguardia, premi al millor tre-ball periodístic. /// REDACCIÓ

La consultora Gabinet Uribe ha gua-nyat l’adjudicació de dos concursos pú-

blics d’important pes a les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental, sobretot la primera, que és l’adjudicació del contrac-te d’assessoria per a la creació, implemen-tació i gestió de les estratègies de comuni-cació corporativa de l’empresa pública Tú-nels i Accessos de Barcelona S.A. (TABASA). Aquest encàrrec, assenyala la constructora, ha de permetre que la companyia comen-ci un nou planejament estratègic conver-tint-se en gestor integral de mobilitat, amb projectes com el desdoblament del túnel de Vallvidrera, la construcció de l’estació de Vul-palleres, la construcció d’aparcaments d’en-llaç a les estacions de FGC a Valldoreix, Vul-palleres, les Planes i Baixador de Vallvidrera, o l’habilitació de carrils bus-VAO a la C-58,

entre Barcelona i Montcada. Totes aquestes actuacions estan incloses en el Pla d’Inver-sions de l’empresa pública. L’altre concurs públic guanyat pel Gabinet Uribe és la ges-tió de les reclamacions d’AENA a l’aeroport de Barcelona.

Gabinet Uribe ja havia estat amb anteriori-tat la consultora que va crear i dirigir la po-lítica comunicacional de TABASA entre els anys 1985 i 1991.

Al voltant de 170 atletes discapacitats van participar en el III Míting Internacional ISS

per a Atletes Discapacitats que va tenir lloc, el 31 de maig, a l’Hospitalet de Llobregat. L’empre-sa ISS, a més de patrocinar la prova, va partici-par-hi amb un equip, el Club ISS - l’Hospitalet. Entre tots els guanyadors, Iván Hompanera Ál-varez, atleta del Club ISS - l’Hospitalet, va fer el rècord del món en els 5.000 metres llisos am-bulants classe T38, amb un temps de 15 minuts 55 segons i 26 centèsimes.

ISS Facility Services, amb seu a Sant Cugat, és una companyia multinacional que es dedica a proporcionar serveis de neteja especialit-zada, subministraments higiènics, manteni-ment, control de plagues, higiene ambiental, jardineria o càtering a l’empresa. Dóna servei a 17.000 clients de tot l’Estat espanyol.

Amb l’objectiu de donar a conèixer la Llei d’igualtat i aportar formació teòri-

ca i pràctica a les empreses perquè aquestes puguin elaborar plans d’igualtat o bé prendre mesures concretes per assolir-la, l’Ajunta-ment de Terrassa va organitzar una jornada el dia 20 de juny passat a Foment de Terrassa. Amb el títol Plans i mesures concretes d’igual-tat a les empreses, la jornada va comptar amb la participació d’una quinzena de persones, la majoria dones, en representació de dife-rents pimes del sector serveis, transport i co-merç. La regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa, Fabiola Gil, va ser l’encarregada de fer la presentació.

El programa va incloure dues ponències que van anar a càrrec de Noelia Igareda, profes-

sora associada de dret de la Universitat Au-tònoma de Barcelona, que té una llarga ex-periència en temes de polítiques de gènere i igualtat. Noelia Igareda va informar de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i sobre la seva aplicació a les empreses. En la segona ponència es va parlar concretament dels as-pectes pràctics sobre l’elaboració de plans i mesures d’igualtat a les empreses. La major part dels participants van ser directius i per-sonal de recursos humans de tot tipus d’em-preses que tenien intenció d’implantar me-sures concretes o plans d’igualtat.

La jornada formava part del projecte A l’em-presa, totes i tots iguals, que estan desenvo-lupant conjuntament el Servei de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa i l’empresa municipal Foment de Terrassa. Aquest projecte, que va iniciar-se a princi-pis d’any, pretén afavorir la igualtat d’opor-tunitats entre homes i dones al món la-boral. Una de les primeres accions va ser l’obertura del Punt per a la Igualtat a les Empreses a Foment de Terrassa, que, des del mes de febrer, està assessorant les em-preses sobre la realització de plans d’igual-tat i altres aspectes relacionats amb la llei. Aquestes consultes es realitzen presenci-alment i on-line. La persona que s’ocupa del Punt rep la denominació d’agent per a la igualtat i ha visitat diverses empreses per donar a conèixer la nova llei i les me-sures que s’hi poden aplicar, especialment en el moment de la selecció de personal i en els processos de formació. Una altra ac-ció prevista és l’edició d’una guia informa-tiva pràctica per a les empreses.

Gabinet Uribe guanya dos concursos públics

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

ISS patrocina el III Míting per a Discapacitats

ESPORT /// SANT CUGAT

Terrassa dóna a conèixer la Llei d’igualtat

IGUALTAT /// TERRASSA

28-29-30-31 DE JULIOL I 1 D’AGOST DEL 2008

22 RADAR B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 23B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 RADAR

EL PODER DE L’ENERGIA Curs en què es fa un repàs a totes les ener-gies i es reflexiona sobre els seus beneficis i inconvenients. S’experimenta amb alguna d’elles en uns tallers pensats per als infants. Dins del curs, es visitarà el nou àmbit del gas i petroli: l’energia dels fòssils de l’expo-sició permanent Enérgeia, del Museu.

Lloc: MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE TERRASSAMés info: www.mnactec.cat

PANELL INFO FINS AL 31 DE JULIOLEXPOSICIÓ ‘L’ADN DE RUBÍ. LA CONSTRUCCIÓ D’UN POBLE’Lloc: El Castell - Ecomuseu Urbà. Rubí Horari: de dimarts a dissabte, de 16 a 20 h. Diumenges, d’11 a 14 h

FINS AL 27 DE JULIOLEXPOSICIÓ COL·LECTIVA FINAL DE CURS ESPAI DE LES ARTSLloc: ESPAIS 1 I 2 DE LA GRANJA, ESPAI CULTURAL. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

4 DE JULIOLWORkSHOP SOBRE SEGURETAT I CONFIABILITAT DE LES TIC EN L’ÀMBIT SOCIOEDUCATIUEl workshop consistirà en una sèrie d’acti-vitats (conferència, tallers i taules rodones) que giraran al voltant del tractament de la seguretat i la confiabilitat de les noves tec-nologies en l’àmbit socioeducatiu. S’aborda-ran els avenços tecnològics i les pràctiques més exitoses en aquest àmbit, així com els reptes, els límits i els riscos que plantegen actualment les noves tecnologies des del seu vessant socioeducatiu (escola, família, comunitat, etc.). Organitzen: Universitat Au-tònoma de Barcelona i Sabadell Universitat.Lloc: FIRA SABADELL

Més info: 902 078 700 / estius.universitaris@sabadelluniversitat.org

4 DE JULIOLNITS LITERÀRIESA càrrec de Josep M. Solé i SabatéOrganitza: Quatrepins, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.Lloc: CASTELL DE PLEGAMANS, PALAU–SOLITÀ I PLEGAMANS Hora: 20 h

TOT EL MESEXPOSICIÓ SOBRE EL CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS DEL VALLÈS OCCIDENTALLloc: Vestíbul de La Fàbrica, Vacarisses

8 DE JULIOL‘ALIMENTACIÓ, OXIDACIÓ I SALUT’Organitzat per l’Aula Interuniversitària de Matadepera (AIUMA). Es fa aquest curs dedicat a la salut, en què es reflexiona sobre els hàbits alimentaris dels consumidors. Lloc: CASAL DE LA GENT GRAN DE MATADEPERA Hora: 18 hMés info: www.aiuma.cat

FINS AL 27 DE JULIOLEXPOSICIÓ ‘PACO CANDEL. LA LLIBERTAT EXPRESSIVA’Lloc: Antiga Estació, sala municipal d’exposicionsHorari: de dimarts a dissabte, de 18 a 20.30 h. Diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 18 a 20.30 h

FINS AL 10 DE JULIOLCICLE DE CONFERÈNCIES ‘SALUT I QUALITAT DE VIDA’Organitza: Obra Social Caixa Sabadell i Ajuntament de MontornèsLloc: CASAL D’AVIS DE MONTORNÈS NORD, MONTORNÈS DEL VALLÈSMés info: www.obrasocialcaixasabadell.org

Sant quirze posa el Pla d’Actuació Municipal al servei de la ciutadania

Sant Quirze del Vallès disposa, des del 12 de juny, d’una pàgina web que recull

les directrius del Pla d’Actuació Municipal de Sant Quirze del Vallès (PAM), on figu-ren les propostes que planteja el govern for-mat pels grups de CiU, PSC i PP, que hauran d’acomplir en un període de tres anys, els tres que resten de mandat (2008-2011). Una de les grans virtuts d’aquesta pàgina web, a més de ser una eina de fàcil accés per a tota la ciutadania, és que permetrà que els ciu-tadans puguin fer arribar els seus suggeri-ments i les seves propostes: “Es tracta d’un pla de l’equip de govern, però també és el pla de la ciutadania, fet entre tots i totes”, va as-senyalar el primer tinent d’alcalde, Antoni Rebolleda, en l’acte de presentació. L’alcal-dessa de Sant Quirze, Montserrat Mundi, va explicar que el PAM se centra en cinc àrees d’actuació: “Sant Quirze del Vallès, un ter-ritori amb urbanisme responsable i soste-nible; un municipi que construeix oportu-nitats; un poble amb tot el que necessites; un Sant Quirze amb una administració de qualitat, i un Sant Quirze del Vallès cons-truint ciutadania”. Per la seva part, el regi-dor d’Ocupació, David Sánchez, va apuntar que “cal dotar-se d’un PAM per modernitzar el poble, incrementar el benestar i millorar els equipaments i redimensionar serveis”. La pàgina web es pot consultar a l’adreça: www.santquirzeviu.cat.

EIxOS PRINCIPALS. Entre les propostes del Pla d’Actuació Municipal figuren accions destinades a transformar el territori, dotant el municipi de més serveis i equipaments, modernitzant els espais industrials, defi-nint els teixits urbans que enllacen el terri-tori i millorant les connexions i infraestruc-tures que passen pel municipi. Quant a mo-bilitat, una de les accions prioritàries és la d’incrementar la xarxa de transports pú-blics i millorar les connexions amb les po-blacions veïnes, encara que també s’asse-nyalen com a propostes la millora dels apar-caments o l’elaboració d’un Pla de Mobilitat Municipal. La resta d’actuacions tenen a veure amb millores pel que fa a la modernit-zació i adequació de l’espai públic i a la cre-ació de polítiques que afavoreixin un desen-volupament sostenible i que tinguin cura del medi ambient. /// REDACCIÓ

URBANISME /// SANT QUIRZE

Una imatge de la campanya /// CEDIDA

Pimec reclama finançament per a empresesPREMIS /// BARCELONA

En el discurs del lliurament dels Premis Pi-mes 2008, Josep González, president de

la patronal de la petita i mitjana empresa, es va adreçar al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, demanant-li que inclo-gui en el paquet de mesures anunciat pel pre-sident espanyol, un pla per ajudar al finança-ment de les empreses: “Sabem que les entitats financeres passen per un moment complicat, però els demanem equilibri en la seva políti-ca creditícia si es vol evitar que el remei si-gui pitjor que la malaltia”. González va recla-

mar emprenedoria, una paraula que va repe-tir durant tot el seu discurs: “Les empreses necessiten trobar respostes creatives, rege-nerar-se amb iniciatives que vagin d’acord a les noves exigències”. En els parlaments tam-bé va intervenir el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que va remarcar l’important paper que protagonitza actual-ment Pimec a Catalunya: “Ens permet conèi-xer de manera directa i de primera mà la situ-ació i els interessos de les petites i mitjanes empreses del país”.

PREMIS PIMES 2008. Van ser guardonades amb un premi Pime les empreses Enantia, Fragance Science i Infojobs, amb els premis a la microempresa, petita i mitjana empresa; Llaberia Plàstics, premi comerç competitiu; Vertisub, premi Fundació Pimec als valors de l’empresa; CIRE, premi accèssit als valors d’empresa; Grober, premi innovació i interna-cionalització; Ignaciu Cruz Roche, menció es-pecial en el comerç; TRIAS, premi a la qualitat lingüística, i La Vanguardia, premi al millor tre-ball periodístic. /// REDACCIÓ

La consultora Gabinet Uribe ha gua-nyat l’adjudicació de dos concursos pú-

blics d’important pes a les comarques del Vallès Occidental i Vallès Oriental, sobretot la primera, que és l’adjudicació del contrac-te d’assessoria per a la creació, implemen-tació i gestió de les estratègies de comuni-cació corporativa de l’empresa pública Tú-nels i Accessos de Barcelona S.A. (TABASA). Aquest encàrrec, assenyala la constructora, ha de permetre que la companyia comen-ci un nou planejament estratègic conver-tint-se en gestor integral de mobilitat, amb projectes com el desdoblament del túnel de Vallvidrera, la construcció de l’estació de Vul-palleres, la construcció d’aparcaments d’en-llaç a les estacions de FGC a Valldoreix, Vul-palleres, les Planes i Baixador de Vallvidrera, o l’habilitació de carrils bus-VAO a la C-58,

entre Barcelona i Montcada. Totes aquestes actuacions estan incloses en el Pla d’Inver-sions de l’empresa pública. L’altre concurs públic guanyat pel Gabinet Uribe és la ges-tió de les reclamacions d’AENA a l’aeroport de Barcelona.

Gabinet Uribe ja havia estat amb anteriori-tat la consultora que va crear i dirigir la po-lítica comunicacional de TABASA entre els anys 1985 i 1991.

Al voltant de 170 atletes discapacitats van participar en el III Míting Internacional ISS

per a Atletes Discapacitats que va tenir lloc, el 31 de maig, a l’Hospitalet de Llobregat. L’empre-sa ISS, a més de patrocinar la prova, va partici-par-hi amb un equip, el Club ISS - l’Hospitalet. Entre tots els guanyadors, Iván Hompanera Ál-varez, atleta del Club ISS - l’Hospitalet, va fer el rècord del món en els 5.000 metres llisos am-bulants classe T38, amb un temps de 15 minuts 55 segons i 26 centèsimes.

ISS Facility Services, amb seu a Sant Cugat, és una companyia multinacional que es dedica a proporcionar serveis de neteja especialit-zada, subministraments higiènics, manteni-ment, control de plagues, higiene ambiental, jardineria o càtering a l’empresa. Dóna servei a 17.000 clients de tot l’Estat espanyol.

Amb l’objectiu de donar a conèixer la Llei d’igualtat i aportar formació teòri-

ca i pràctica a les empreses perquè aquestes puguin elaborar plans d’igualtat o bé prendre mesures concretes per assolir-la, l’Ajunta-ment de Terrassa va organitzar una jornada el dia 20 de juny passat a Foment de Terrassa. Amb el títol Plans i mesures concretes d’igual-tat a les empreses, la jornada va comptar amb la participació d’una quinzena de persones, la majoria dones, en representació de dife-rents pimes del sector serveis, transport i co-merç. La regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa, Fabiola Gil, va ser l’encarregada de fer la presentació.

El programa va incloure dues ponències que van anar a càrrec de Noelia Igareda, profes-

sora associada de dret de la Universitat Au-tònoma de Barcelona, que té una llarga ex-periència en temes de polítiques de gènere i igualtat. Noelia Igareda va informar de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i sobre la seva aplicació a les empreses. En la segona ponència es va parlar concretament dels as-pectes pràctics sobre l’elaboració de plans i mesures d’igualtat a les empreses. La major part dels participants van ser directius i per-sonal de recursos humans de tot tipus d’em-preses que tenien intenció d’implantar me-sures concretes o plans d’igualtat.

La jornada formava part del projecte A l’em-presa, totes i tots iguals, que estan desenvo-lupant conjuntament el Servei de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa i l’empresa municipal Foment de Terrassa. Aquest projecte, que va iniciar-se a princi-pis d’any, pretén afavorir la igualtat d’opor-tunitats entre homes i dones al món la-boral. Una de les primeres accions va ser l’obertura del Punt per a la Igualtat a les Empreses a Foment de Terrassa, que, des del mes de febrer, està assessorant les em-preses sobre la realització de plans d’igual-tat i altres aspectes relacionats amb la llei. Aquestes consultes es realitzen presenci-alment i on-line. La persona que s’ocupa del Punt rep la denominació d’agent per a la igualtat i ha visitat diverses empreses per donar a conèixer la nova llei i les me-sures que s’hi poden aplicar, especialment en el moment de la selecció de personal i en els processos de formació. Una altra ac-ció prevista és l’edició d’una guia informa-tiva pràctica per a les empreses.

Gabinet Uribe guanya dos concursos públics

INFRAESTRUCTURES /// VALLÈS

ISS patrocina el III Míting per a Discapacitats

ESPORT /// SANT CUGAT

Terrassa dóna a conèixer la Llei d’igualtat

IGUALTAT /// TERRASSA

28-29-30-31 DE JULIOL I 1 D’AGOST DEL 2008

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 2�GAS A FONSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Àrees industrials

PARCS EMPRESARIALS: MOTOR PER AL CITUNA DE LES GRANS POTENCIALITATS DEL VALLÈS ÉS LA LLAR-GA LLISTA DE POLÍGONS INDUSTRIALS QUE HI HA INSTAL·LATS. ACUMULEN CENTENARS D’EMPRESES I DONEN FEINA A MILERS DE PERSONES TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

1 ///

Els municipis de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès formen un triangle dens en po-lígons industrials, amb empre-ses de tota mena, però amb una aposta cada vegada més cla-

ra per la investigació i la innovació. Segura-ment per això es va imposant més el con-cepte parcs empresarials per denominar aquests espais, en detriment de polígon in-dustrial. Jordi Tort, director de l’àrea de Po-lígons Industrials de la patronal Pimec, con-firma aquesta tendència d’un canvi en la nomenclatura dels polígons, que respon a un canvi de model: “N’hi ha ben pocs que incloguin en la seva totalitat indústria tra-dicional, o empreses de noves tecnologies i investigació. Actualment hi ha una gran he-terogeneïtat, i podem trobar-hi tant distri-bució a l’engròs com petit comerç”. El consorci recentment creat Catalonia In-novation Triangle (CIT), a iniciativa dels tres municipis, compta amb l’aportació de tots els parcs empresarials del territori, a més de les universitats i escoles de forma-ció. Els objectius fundacionals del Catalo-nia Innovation Triangle són prou clars: pro-moure conjuntament l’entorn empresarial, econòmic i científic que s’estén al voltant de l’AP-7 i de l’Eix de la B-30, i permetre homogeneïtzar execucions a la zona sen-se perdre en molts casos una personalitat pròpia que tenen des de fa anys alguns dels polígons. El cas més evident és el Parc Tec-nològic del Vallès (PTV), que per si sol ja és un motor molt important, i que ha de con-vertir-se en una mena de “punta de llança o de referència” per a tot el CIT, com apun-ta el seu director general i conseller dele-gat, Francesc Martos. És prou simbòlic, en aquest sentit, que es triés la seu del PTV per a la signatura i presentació del consor-ci. Tot i que el PTV està més que consoli-dat –“malgrat que tothom parla de crisi, es-tem en una ocupació del 100%”, matisa–, la creació del consorci “pot servir per do-nar ressò internacional a la zona, i d’aquí que s’hagi decidit posar el nom en anglès”, afirma Martos. “Tots els que formem part del CIT sabem que tenim un camp al davant de riquesa industrial i de creació de llocs de treball com n’hi ha pocs al sud d’Euro-pa, però anant cadascú per separat això no es visualitzava prou. Segons el responsable del PTV, es comença a observar la mescla positiva que hi ha, en pocs quilòmetres de distància, amb universitats, centres de re-cerca, empreses punteres i espais per a la innovació. Martos anuncia que tenen pre-vist cercar més sòl industrial i més inver-sió per la gran demanda existent d’empre-ses que es volen instal·lar al Parc Tecnolò-gic del Vallès.L’any 2007 el PTV va arribar al seu rècord històric d’empreses instal·lades des que es va fundar l’any 1987, un total de 170, com també en el nombre de persones que hi treballen, 3.350. Entre totes les empre-ses del PTV van facturar 1.145 milions d’eu-ros. El 67% d’entitats que hi ha són del país, i un 33% són estrangeres, i per sec-tors, el de les tecnologies de la informació, amb activitats relacionades amb l’electrò-nica, la informàtica, el software i les tele-comunicacions, és el més destacat, seguit del biotecnològic i el mediambiental.

LA SENyALITZACIÓ, ELEMENT CLAU

Per al tinent d’alcalde responsable de l’àrea d’Economia i Organització de Sant Cugat del Vallès, Jordi Joly, un element imprescindible per al bon funcionament del sector indus-trial de la zona, i que es pot veure solucionat amb el naixement del CIT, és la correcta se-nyalització. “És molt lamentable que arribin transportistes estrangers i facin mil voltes fins a perdre’s per trobar una gran empresa. Amb l’acord entre els tres municipis hem de ser capaços de millorar les indicacions, i de crear un tot sota la marca del CIT, adequant els espais i reordenant el territori”. Joly ex-posa que a una persona que ve de fora “no li serveix una indicació que posi Sant Cugat o Rubí, ja que el que busca són parcs empresa-rials o empreses que queden fora dels nuclis urbans, i per tant no sap si pertanyen a un municipi o a un altre. Ara això ho hem d’anar superant”. El tinent d’alcalde santcugatenc explica que sovint han estat les mateixes empreses privades les que tenien la iniciati-va de millorar qüestions com aquesta i tam-bé de dissenyar uns millors entorns i cui-dar la imatge. “L’Administració pública, si se cenyeix als interessos de cada municipi, no pot atendre necessitats com aquesta. Anant junts serà més fàcil, i cal arribar al cofinan-çament entre el sector públic i el privat”.El govern municipal de Sant Cugat propo-sa la divisió en zones i organitzar-les en el que anomenen entitats de conservació. Així ho fan amb els polígons que pertanyen al seu terme municipal, que els han situat en cinc grans àrees: Can Sant Joan, La Guinardera, CT Rubí, Can Magí i Can Calopa, si bé és una divisió més oficiosa que oficial, almenys de moment i pel que fa a la seva aplicació real en el dia a dia. Entre aquestes cinc zones acullen fins a 27 desenvolupaments urbanís-tics de sòl industrial, amb prop de 700 em-preses. “Cada vegada es tendeix més a la tec-nologia, al coneixement, a la innovació... No tanquem les portes a ningú, però tenim clar que el valor afegit de tot aquest triangle és el fet de sortir dels convencionalismes i crear nous productes i serveis i noves maneres de produir; i això es fa a través de la investiga-ció i la innovació”, opina Joly.

UN PARC DIFERENT

El Parc de Recerca UAB és un bon exemple de la voluntat d’aportar un valor afegit. Aquí no hi cap la indústria tradicional. Aquest es-pai es va fundar el febrer del 2007 aprofitant l’aixopluc de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb el Consell Superior d’Inves-tigacions Científiques i l’Institut de Recer-ca i Tecnologia Agroalimentàries com a so-cis. Es defineix com “una aliança estratègica al servei de l’empresa i la innovació”. L’enti-tat encarregada de la gestió i el desenvolupa-ment del Parc és la Fundació Parc de Recerca UAB, amb els objectius d’impulsar i millorar les activitats de transferència de tecnologia i coneixements de la UAB i de les altres insti-tucions que formen part del Parc, la promo-ció de l’activitat emprenedora mitjançant les noves empreses de base tecnològica i, en ge-neral, la interacció entre la recerca i el món empresarial.La Fundació s’ocupa també de la creació, gestió i explotació de l’entorn material del Parc, tant pel que fa als serveis cientifico-

4 ///

3 ///2 ///

tècnics com pel que fa a les infraestructu-res, per donar a les empreses i als investi-gadors un avantatge competitiu a l’hora de desenvolupar la seva activitat cientifico-tecnològica.Ramon Noguera és el gerent del Parc de Re-cerca UAB. Segons la seva visió, el CIT té un paper fonamental i és “terriblement im-portant”: “El Parc té vocació internacio-nal, i serà més fàcil amb un consorci com el del CIT donar-nos a conèixer i arribar més lluny”. Noguera és partidari de sumar esfor-ços: “Quan ens ho va proposar l’Ajuntament vam iniciar un procés de treball conjunt i ens incorporem al CIT amb molt de gust, ja que formem part d’aquesta naturalesa geo-gràfica i, tot i la vocació internacional, està clar que tenim també un pes destacat a la comarca i un paper per desenvolupar”. A la zona encara ara s’estan acabant d’ai-xecar els edificis que han d’acollir les em-preses. “Cal crear estructures que per-metin que tot funcioni, i aquí hi són ben-vingudes totes les empreses que vulguin aportar-hi coses. El gran eix és la recerca a mitjà i llarg termini; el compromís amb la recerca i la innovació és bàsic perquè el país pugui anar endavant”. De moment ja hi ha un bon nombre d’empreses de l’àm-bit de la biotecnologia i la biomedicina, i de l’àmbit de les tecnologies de la infor-mació i de la comunicació. Per Noguera, el naixement del Parc no va ser més que “el reconeixement d’una realitat que ja exis-tia, ja que al Campus hi ha molta iniciativa en aquests temes des dels anys vuitanta”.

EN PROCÉS DE CANVI

Als onze polígons industrials del terme mu-nicipal de Rubí la indústria pesant hi té en-cara molta presència, si bé, com assenyala Maria Mas, tinenta d’alcalde i regidora, “ens trobem en un procés gradual de canvi cap a empreses de recerca i innovació”. Mas, que és coordinadora de l’àrea de Promoció Eco-nòmica i Ocupació de l’Ajuntament, consi-dera que Rubí va fer en el seu moment “una aposta molt forta per destinar gran part del seu territori, un 33% sobre el sòl urbanit-zable, a polígons industrials, i això té avan-tatges i inconvenients”. La regidora es mos-tra convençuda que aquest és el paper que han hagut de desenvolupar en el territori, per explotar la proximitat a una gran capi-tal, de canals de comunicació com el port i l’aeroport. “Aquest és el valor afegit que ha de tenir també el conjunt del CIT, les bones connexions, la bona situació en el terreny”, afirma Mas. Per la regidora de Rubí, “ens en-cabim al CIT amb una doble perspectiva: per un costat, el fet d’anar units tres nuclis tan potents, que plegats podem fomentar la pro-jecció del territori, i de l’altre, el CIT ha de ser una eina de gestió, de dotació de serveis, i d’intercanvi d’experiències, que ens ha d’afavorir a tots”.Independentment de la formació del CIT, a Rubí també s’han fet altres passos darre-rament per tal de millorar el funcionament dels polígons industrials, com és el naixe-ment del Fòrum Cecot-Rubí, una patronal que agrupa els empresaris de la zona. “Per fi

1 /// CAN SANT JOANEL PARC EMPRESARIAL DE CAN SANT JOAN A SANT CUGAT DEL VALLèS ACULL 600 EMPRESES D’ALT VALOR AFEGIT

2 /// RUBÍ POLÍGON INDUSTRIAL CAN JARDÍUN DELS ONzE EMPLAÇA-MENTS EMPRESARIALS qUE ES COMPTABILITzEN AL TERME MUNICIPAL

3 /// RUBÍALS POLÍGONS DEL MU-NICIPI DE RUBÍ ES VAN IN-CORPORANT EMPRESES DE RECERCA I INNOVACIÓ

4 /// GFT A CAN SANT JOANL’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DIVIDEIX ELS SEUS POLÍGONS EN CINC GRANS àREES

EL CIT TÉ UN CAMP AL DAVANT DE RIQUESA INDUSTRIAL I DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL COM N’HI HA POCS AL SUD D’EUROPAL’ANY 2007 ENTRE TOTES LES EMPRESES DEL PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS VAN FACTURAR 1.145 MILIONS D’EUROSSANT CUGAT APOSTA PEL COFINANÇAMENT ENTRE EL SECTOR PÚBLIC I EL PRIVAT PER RESOLDRE QÜESTIONS COM LA SENYALITZACIÓ

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 2�GAS A FONSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Àrees industrials

PARCS EMPRESARIALS: MOTOR PER AL CITUNA DE LES GRANS POTENCIALITATS DEL VALLÈS ÉS LA LLAR-GA LLISTA DE POLÍGONS INDUSTRIALS QUE HI HA INSTAL·LATS. ACUMULEN CENTENARS D’EMPRESES I DONEN FEINA A MILERS DE PERSONES TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

1 ///

Els municipis de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès formen un triangle dens en po-lígons industrials, amb empre-ses de tota mena, però amb una aposta cada vegada més cla-

ra per la investigació i la innovació. Segura-ment per això es va imposant més el con-cepte parcs empresarials per denominar aquests espais, en detriment de polígon in-dustrial. Jordi Tort, director de l’àrea de Po-lígons Industrials de la patronal Pimec, con-firma aquesta tendència d’un canvi en la nomenclatura dels polígons, que respon a un canvi de model: “N’hi ha ben pocs que incloguin en la seva totalitat indústria tra-dicional, o empreses de noves tecnologies i investigació. Actualment hi ha una gran he-terogeneïtat, i podem trobar-hi tant distri-bució a l’engròs com petit comerç”. El consorci recentment creat Catalonia In-novation Triangle (CIT), a iniciativa dels tres municipis, compta amb l’aportació de tots els parcs empresarials del territori, a més de les universitats i escoles de forma-ció. Els objectius fundacionals del Catalo-nia Innovation Triangle són prou clars: pro-moure conjuntament l’entorn empresarial, econòmic i científic que s’estén al voltant de l’AP-7 i de l’Eix de la B-30, i permetre homogeneïtzar execucions a la zona sen-se perdre en molts casos una personalitat pròpia que tenen des de fa anys alguns dels polígons. El cas més evident és el Parc Tec-nològic del Vallès (PTV), que per si sol ja és un motor molt important, i que ha de con-vertir-se en una mena de “punta de llança o de referència” per a tot el CIT, com apun-ta el seu director general i conseller dele-gat, Francesc Martos. És prou simbòlic, en aquest sentit, que es triés la seu del PTV per a la signatura i presentació del consor-ci. Tot i que el PTV està més que consoli-dat –“malgrat que tothom parla de crisi, es-tem en una ocupació del 100%”, matisa–, la creació del consorci “pot servir per do-nar ressò internacional a la zona, i d’aquí que s’hagi decidit posar el nom en anglès”, afirma Martos. “Tots els que formem part del CIT sabem que tenim un camp al davant de riquesa industrial i de creació de llocs de treball com n’hi ha pocs al sud d’Euro-pa, però anant cadascú per separat això no es visualitzava prou. Segons el responsable del PTV, es comença a observar la mescla positiva que hi ha, en pocs quilòmetres de distància, amb universitats, centres de re-cerca, empreses punteres i espais per a la innovació. Martos anuncia que tenen pre-vist cercar més sòl industrial i més inver-sió per la gran demanda existent d’empre-ses que es volen instal·lar al Parc Tecnolò-gic del Vallès.L’any 2007 el PTV va arribar al seu rècord històric d’empreses instal·lades des que es va fundar l’any 1987, un total de 170, com també en el nombre de persones que hi treballen, 3.350. Entre totes les empre-ses del PTV van facturar 1.145 milions d’eu-ros. El 67% d’entitats que hi ha són del país, i un 33% són estrangeres, i per sec-tors, el de les tecnologies de la informació, amb activitats relacionades amb l’electrò-nica, la informàtica, el software i les tele-comunicacions, és el més destacat, seguit del biotecnològic i el mediambiental.

LA SENyALITZACIÓ, ELEMENT CLAU

Per al tinent d’alcalde responsable de l’àrea d’Economia i Organització de Sant Cugat del Vallès, Jordi Joly, un element imprescindible per al bon funcionament del sector indus-trial de la zona, i que es pot veure solucionat amb el naixement del CIT, és la correcta se-nyalització. “És molt lamentable que arribin transportistes estrangers i facin mil voltes fins a perdre’s per trobar una gran empresa. Amb l’acord entre els tres municipis hem de ser capaços de millorar les indicacions, i de crear un tot sota la marca del CIT, adequant els espais i reordenant el territori”. Joly ex-posa que a una persona que ve de fora “no li serveix una indicació que posi Sant Cugat o Rubí, ja que el que busca són parcs empresa-rials o empreses que queden fora dels nuclis urbans, i per tant no sap si pertanyen a un municipi o a un altre. Ara això ho hem d’anar superant”. El tinent d’alcalde santcugatenc explica que sovint han estat les mateixes empreses privades les que tenien la iniciati-va de millorar qüestions com aquesta i tam-bé de dissenyar uns millors entorns i cui-dar la imatge. “L’Administració pública, si se cenyeix als interessos de cada municipi, no pot atendre necessitats com aquesta. Anant junts serà més fàcil, i cal arribar al cofinan-çament entre el sector públic i el privat”.El govern municipal de Sant Cugat propo-sa la divisió en zones i organitzar-les en el que anomenen entitats de conservació. Així ho fan amb els polígons que pertanyen al seu terme municipal, que els han situat en cinc grans àrees: Can Sant Joan, La Guinardera, CT Rubí, Can Magí i Can Calopa, si bé és una divisió més oficiosa que oficial, almenys de moment i pel que fa a la seva aplicació real en el dia a dia. Entre aquestes cinc zones acullen fins a 27 desenvolupaments urbanís-tics de sòl industrial, amb prop de 700 em-preses. “Cada vegada es tendeix més a la tec-nologia, al coneixement, a la innovació... No tanquem les portes a ningú, però tenim clar que el valor afegit de tot aquest triangle és el fet de sortir dels convencionalismes i crear nous productes i serveis i noves maneres de produir; i això es fa a través de la investiga-ció i la innovació”, opina Joly.

UN PARC DIFERENT

El Parc de Recerca UAB és un bon exemple de la voluntat d’aportar un valor afegit. Aquí no hi cap la indústria tradicional. Aquest es-pai es va fundar el febrer del 2007 aprofitant l’aixopluc de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb el Consell Superior d’Inves-tigacions Científiques i l’Institut de Recer-ca i Tecnologia Agroalimentàries com a so-cis. Es defineix com “una aliança estratègica al servei de l’empresa i la innovació”. L’enti-tat encarregada de la gestió i el desenvolupa-ment del Parc és la Fundació Parc de Recerca UAB, amb els objectius d’impulsar i millorar les activitats de transferència de tecnologia i coneixements de la UAB i de les altres insti-tucions que formen part del Parc, la promo-ció de l’activitat emprenedora mitjançant les noves empreses de base tecnològica i, en ge-neral, la interacció entre la recerca i el món empresarial.La Fundació s’ocupa també de la creació, gestió i explotació de l’entorn material del Parc, tant pel que fa als serveis cientifico-

4 ///

3 ///2 ///

tècnics com pel que fa a les infraestructu-res, per donar a les empreses i als investi-gadors un avantatge competitiu a l’hora de desenvolupar la seva activitat cientifico-tecnològica.Ramon Noguera és el gerent del Parc de Re-cerca UAB. Segons la seva visió, el CIT té un paper fonamental i és “terriblement im-portant”: “El Parc té vocació internacio-nal, i serà més fàcil amb un consorci com el del CIT donar-nos a conèixer i arribar més lluny”. Noguera és partidari de sumar esfor-ços: “Quan ens ho va proposar l’Ajuntament vam iniciar un procés de treball conjunt i ens incorporem al CIT amb molt de gust, ja que formem part d’aquesta naturalesa geo-gràfica i, tot i la vocació internacional, està clar que tenim també un pes destacat a la comarca i un paper per desenvolupar”. A la zona encara ara s’estan acabant d’ai-xecar els edificis que han d’acollir les em-preses. “Cal crear estructures que per-metin que tot funcioni, i aquí hi són ben-vingudes totes les empreses que vulguin aportar-hi coses. El gran eix és la recerca a mitjà i llarg termini; el compromís amb la recerca i la innovació és bàsic perquè el país pugui anar endavant”. De moment ja hi ha un bon nombre d’empreses de l’àm-bit de la biotecnologia i la biomedicina, i de l’àmbit de les tecnologies de la infor-mació i de la comunicació. Per Noguera, el naixement del Parc no va ser més que “el reconeixement d’una realitat que ja exis-tia, ja que al Campus hi ha molta iniciativa en aquests temes des dels anys vuitanta”.

EN PROCÉS DE CANVI

Als onze polígons industrials del terme mu-nicipal de Rubí la indústria pesant hi té en-cara molta presència, si bé, com assenyala Maria Mas, tinenta d’alcalde i regidora, “ens trobem en un procés gradual de canvi cap a empreses de recerca i innovació”. Mas, que és coordinadora de l’àrea de Promoció Eco-nòmica i Ocupació de l’Ajuntament, consi-dera que Rubí va fer en el seu moment “una aposta molt forta per destinar gran part del seu territori, un 33% sobre el sòl urbanit-zable, a polígons industrials, i això té avan-tatges i inconvenients”. La regidora es mos-tra convençuda que aquest és el paper que han hagut de desenvolupar en el territori, per explotar la proximitat a una gran capi-tal, de canals de comunicació com el port i l’aeroport. “Aquest és el valor afegit que ha de tenir també el conjunt del CIT, les bones connexions, la bona situació en el terreny”, afirma Mas. Per la regidora de Rubí, “ens en-cabim al CIT amb una doble perspectiva: per un costat, el fet d’anar units tres nuclis tan potents, que plegats podem fomentar la pro-jecció del territori, i de l’altre, el CIT ha de ser una eina de gestió, de dotació de serveis, i d’intercanvi d’experiències, que ens ha d’afavorir a tots”.Independentment de la formació del CIT, a Rubí també s’han fet altres passos darre-rament per tal de millorar el funcionament dels polígons industrials, com és el naixe-ment del Fòrum Cecot-Rubí, una patronal que agrupa els empresaris de la zona. “Per fi

1 /// CAN SANT JOANEL PARC EMPRESARIAL DE CAN SANT JOAN A SANT CUGAT DEL VALLèS ACULL 600 EMPRESES D’ALT VALOR AFEGIT

2 /// RUBÍ POLÍGON INDUSTRIAL CAN JARDÍUN DELS ONzE EMPLAÇA-MENTS EMPRESARIALS qUE ES COMPTABILITzEN AL TERME MUNICIPAL

3 /// RUBÍALS POLÍGONS DEL MU-NICIPI DE RUBÍ ES VAN IN-CORPORANT EMPRESES DE RECERCA I INNOVACIÓ

4 /// GFT A CAN SANT JOANL’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DIVIDEIX ELS SEUS POLÍGONS EN CINC GRANS àREES

EL CIT TÉ UN CAMP AL DAVANT DE RIQUESA INDUSTRIAL I DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL COM N’HI HA POCS AL SUD D’EUROPAL’ANY 2007 ENTRE TOTES LES EMPRESES DEL PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS VAN FACTURAR 1.145 MILIONS D’EUROSSANT CUGAT APOSTA PEL COFINANÇAMENT ENTRE EL SECTOR PÚBLIC I EL PRIVAT PER RESOLDRE QÜESTIONS COM LA SENYALITZACIÓ

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 27GAS A FONSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Àrees industrials

MÉS INFO

LA xARxA DE PARCS CIENTíFICS I TECNOLòGICS DE CATALUNYA

Tant el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) com el Parc de Recerca UAB formen part de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que agrupa grans espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement i actua de punt de contacte entre la comunitat investigadora i la innovadora. En el seu sistema s’integren grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, incubadores d’empre-ses, grans empreses amb els seus centres de R+D associats, empreses focalitzades en la innovació i noves empreses basades en el coneixement. Es duen a terme activitats de recerca, desenvolupament i innovació. Es disposa de les millors infraestructures físiques i tecnològiques, i de serveis especialitzats en noves estructures i nous sistemes de gestió per respondre als reptes globals de l’economia del coneixement. La XPCAT es configura com un instrument fonamental del sistema de ciència, tecnologia, empresa i mercat, com una fórmula de treball en xarxa per al futur científic, tecnològic, econòmic i social de Catalunya.

LES EMPRESES DEL PTV

De les empreses instal·lades al PTV, un 67% són del país i un 33% estrangeres. El �9% han creat nous centres de treball, mentre que l’altre 41% són trasllats d’empreses ja existents que operaven al voltant del Parc. Un 14% són expansions d’empreses estrangeres (obertura d’una sucursal, filial, oficina de representació, etc.). El Parc és membre de l’APTE (Asociación Española de Parques Científicos y Tecnológicos), de la qual ostenta una vicepresidència, i de IASE (International Asociation of Science Parks), on és membre del Consell Directiu. Aquestes associacions faciliten la connexió amb xarxes tecnològiques estatals i mundials.

PREMI NOVARE D’EFICIèNCIA ENERGèTICA

En el seu poc temps de vida, el Parc de Recerca UAB ja ha obtingut un premi destacat: el NOVARE d’eficiència energètica atorgat per Endesa. Està dotat amb mig milió d’euros, que s’invertiran en el desenvolupament del projecte Supercable, un cable supercon-ductor que serà el primer del sud d’Europa i el més avançat del món per a distribució. Formen part del projecte l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, instal·lat al Parc, el Departa-ment de Física de la UAB i l’empresa Nexans.

5 ///

tenim un interlocutor per conèixer de prime-ra mà el conjunt de necessitats dels polígons industrials i de les empreses que hi ha ubica-des”, reconeix Mas. I és que entre els onze po-lígons sumen més de 1.400 empreses, amb la varietat de problemàtiques que això pot su-posar. Però una dada preocupa per damunt de les altres la regidora: a aquestes altures, encara hi ha tres polígons en què la cobertura amb connexió d’ADSL no és total.

PLA CATALUNyA CONNECTA

El problema que destaca Maria Mas no és ni molt menys exclusiu del municipi de Rubí. Precisament aquest mes de juny pas-sat el conseller de Governació i Administra-cions de la Generalitat, Jordi Ausàs, ha do-nat dades rellevants sobre aquestes qüesti-ons. A Catalunya s’han detectat 90 polígons industrials amb deficiències de cobertura del servei de telefonia mòbil, 48 de servei de banda ampla, i 13 d’ambdós serveis alho-ra. Les deficiències es troben distribuïdes territorialment en 29 comarques i 102 mu-nicipis. Del triangle del CIT, el terme muni-cipal de Rubí és el que té més dificultats en aquestes qüestions.Per aquest motiu, la Generalitat ha presentat el Pla Catalunya Connecta, i ho ha fet al Parc Tecnològic del Vallès. El pla engloba les dife-rents línies d’actuació del govern en matè-ria d’infraestructures de telecomunicacions,

i té com a objectiu principal dotar tots els po-lígons industrials de Catalunya i els nuclis de població de més de 50 persones amb cober-tura de TDT, internet de banda ampla i telefo-nia mòbil. Té una dotació global de 110 milions d’euros i un horitzó d’actuacions fins al 2010, i comportarà la realització de prop de 2.000 actuacions –estudis radioelèctrics, construc-ció i compartició d’infraestructures i instal-lació d’equips–, a partir de les quals es durà a terme l’extensió dels serveis de comunicaci-ons electròniques.La Generalitat ha posat a disposició de tot-hom a la seva web un cercador de cobertura dels polígons industrials, i anuncia tres grans iniciatives amb relació al desplegament d’in-fraestructures adreçades al sector empresa-rial: la primera, Connecta Polígons Industri-als, l’objectiu de la qual és dotar de cobertu-ra de banda ampla i telefonia mòbil el conjunt de polígons industrials de Catalunya. La sego-na, impulsar actuacions per dotar de connec-tivitat mitjançant fibra òptica determinats polígons industrials de Catalunya considerats estratègics segons criteris tècnics i de terri-torialitat i competitivitat. Finalment, Connec-ta Anelles Sectorials, que cerca fomentar la competitivitat de determinats sectors indus-trials mitjançant la interconnexió de les seves seus a través d’infraestructura de fibra òptica i facilitant-hi l’accés a recursos com els de su-percomputació.

5/// CAN JARDÍLA SENYALITzACIÓ, UN DELS ELEMENTS qUE ES PRETéN MILLORAR A PARTIR DE LA CONSTITUCIÓ DEL CIT

Tot això ha estat possible per la recent po-sada en marxa de l’anomenat Sistema d’Informació dels Polígons Industrials de Catalunya, el febrer d’enguany, per tal de constituir un directori de polígons indus-trials caracteritzat necessàriament per ser el primer i l’únic a abastar tot l’àmbit terri-torial de Catalunya, a més de pel seu caràc-ter continu i dinàmic, ja que se’n garanteix el manteniment, i centralitzat i oficial, ja que integra les dades dels departaments impli-cats i les entitats col·laboradores. Aquesta iniciativa, a més d’involucrar els municipis i les comarques en el seu desplegament, ofe-rirà una visió supralocal del polígon necessà-ria per impulsar una major coherència en les polítiques públiques en matèria de sòl i des-envolupament industrial, així com de dispo-nibilitat de serveis de xarxes electròniques. Per Jordi Tort, de Pimec, però, “el manteni-ment general dels polígons i la millora de les infraestructures segueixen sent encara qües-tions pendents, no tan sols al Vallès Occiden-tal, sinó en un nombre molt important d’àre-es industrials de tot el país”.

NO MORIR D’ÈXIT

A Cerdanyola del Vallès, el tema de l’arri-bada de la línia ampla està solucionat. Les preocupacions de Consol Pla, tinenta d’al-calde i regidora de Desenvolupament Eco-nòmic Local, van en una altra direcció: “Es-

AL PARC DE RECERCA UAB S’HI CONCENTREN EMPRESES DE L’ÀMBIT DE LA BIOTECNOLOGIA I LA BIOMEDICINA, I DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓPER RUBÍ, EL CONJUNT DEL CIT HA DE TREURE PARTIT DE LES BONES CONNEXIONS I LA BONA SITUACIÓ EN EL TERRENY

tem en una zona d’una potencialitat enor-me, però en què l’acumulació de zones empresarials i universitats ja és molt ele-vada. Per tant, cal renovar-se constant-ment i crear les millors condicions possi-bles en tots els sentits per no morir d’èxit”. Per això creu que el naixement del Catalo-nia Innovation Triangle pot ajudar, entre moltes altres, a aquesta causa: “Compar-tim territori i tenim unes mancances co-munes, que superen l’àmbit municipal i que anant tots junts podem afrontar”.Pla considera que, almenys a Cerdanyola, es fa difícil definir què és un polígon in-dustrial i què no. “Nosaltres conside-rem que n’hi ha dos, que són el PoliSud i el de La Clota, i després altres zones in-dustrials més petites, com el Sector Urali-ta i La Bòbila”. La majoria de les empreses allí instal·lades són de les que es podrien considerar tradicionals, ja que la presèn-cia del PTV fa que les relacionades amb tecnologies i innovació s’hi instal·lin, i quedin per a altres espais les d’indústria pesant. “Tot i això, és cert que cada vega-da n’hi ha més de tecnològiques a tot ar-reu, avançant cap a aquest camp, suposo, com al conjunt del territori”.La proposta del CIT va sorgir dels ajun-taments, però de seguida s’hi van sumar molts altres sectors. I és que segons Con-sol Pla, “tothom va estar d’acord de seguida en diverses qüestions, com són la senyalit-zació del territori, la gestió i modernització dels polígons, i l’aposta per a unes millors infraestructures i uns millors serveis”. En aquest sentit, creu que el CIT ha de ser “fo-namental”, i més amb tot el que, en un futur gens llunyà, s’ha d’instal·lar a la zona.

L’EMPENTA D’ALBA

L’arribada del sincrotró Alba ha de do-nar encara molta més força a tot el que ja d’entrada suposa el CIT. “El sincro-tró s’aprofitarà de la potencialitat de la zona, però aquest territori també s’apro-fitarà de tot el que significarà aques-ta instal·lació”, considera la regidora de Cerdanyola del Vallès, ja que aquest “labo-ratori de llum” pertanyerà al municipi de Cerdanyola. Amb previsió que s’inaugu-ri l’any vinent, serà l’únic espai d’aques-tes característiques del sud d’Europa, i ocuparà un terreny de 22.870 m2. Consis-teix en una font d’última generació per investigar els secrets de les molècules i dels àtoms, i que per tant farà servei a in-vestigadors i a empreses d’alta tecnolo-gia. “Ens donarà una gran projecció, molt més enllà del país, però evidentment hem d’estar preparats per al seu impacte, ja que mourà moltes persones al seu voltant i crearà tot un entorn sobre aquest tema. I per preparar-nos serà molt més fàcil amb el consorci del CIT”, conclou Pla.

VEUS CRÍTIQUES

Aquesta aposta decidida del Vallès Occi-dental pels parcs empresarials i l’arriba-da de la indústria no agrada a tothom. Joan Pons, membre d’Ecologistes en Acció, de-mana que “es replantegi la necessitat de tants polígons industrials, per tot el que suposen, ja que sembla que qualsevol po-ble, per petit que sigui, vulgui tenir el seu polígon, asfalta una immensa zona, i en

CERDANYOLA APOSTA PER LA RENOVACIÓ DELS PARCS EMPRESARIALS PER NO MORIR D’ÈXIT AMB L’EXCÉS D’OFERTAECOLOGISTES EN ACCIÓ ALERTA QUE A L’ENTORN METROPOLITÀ DE BARCELONA S’ESTÀ TOCANT SOSTRE PEL NOMBRE DE POLÍGONS INDUSTRIALSPIMEC VALLÈS OCCIDENTAL RECLAMA QUE ELS NOUS PARCS EMPRESARIALS DISPOSIN DELS SERVEIS D’UN BARRI

molts casos s’hi acaben instal·lant una o dues empreses com a màxim”. Per l’entitat ecologista, “els polígons estan allunyats dels nuclis urbans i això suposa que no hi arribi el transport públic i que els treballa-dors hagin d’anar-hi en vehicle privat, fet totalment insostenible”. Pons defensa que algunes classes d’empreses que s’instal-len en polígons és bo que estiguin lluny dels nuclis habitats, però considera que no és el cas de totes. “Després tothom vol car-reteres amples perquè els grans camions hi puguin arribar sense dificultats. A l’en-torn metropolità de Barcelona s’està to-cant sostre”, conclou. En el seu llibre Guia de la Barcelona insostenible l’entitat ecolo-gista planteja la seva postura: “El projecte de transformació de Barcelona en el gran centre logístic del sud d’Europa és una de-manda del gran capital, que passa per da-munt de tot per tal d’aconseguir per al seu projecte estratègic els acords necessaris, especialment amb els ajuntaments impli-cats, i compta actualment amb el suport de la majoria de partits i institucions”.

MÉS ENLLÀ DEL CIT

Els empresaris d’altres punts de la comar-ca veuen amb respecte tots aquests mo-viments que s’estan fent al voltant del Ca-talonia Innovation Triangle, però Miquel Martínez, delegat territorial de Pimec al Vallès Occidental, recorda que a poblaci-ons com Santa Perpètua, Polinyà i Palau de Plegamans hi ha dotzenes de polígons in-dustrials. “Si tota la comarca anem units, podem aconseguir millores que ens bene-ficiaran a tots, ja que som un territori molt potent en els camps industrial i empre-sarial”. Martínez reconeix que també co-mença a existir “una certa unitat d’acció a la zona nord de la comarca, en l’anome-nat Eix de la Conca del Riu Ripoll, però cal que a l’hora de fer sol·licituds i propostes tot el Vallès Occidental tingui una veu uni-tària”. El representant dels empresaris ex-posa que “molts treballadors passen pràc-ticament tot el dia al polígon, i per tant aquests haurien de tenir pràcticament els serveis d’un barri, com restaurants i zones de descans ben condicionades, cosa que encara no s’ha assolit”.Que tota aquesta part de la comarca també té grans projectes industrials en desenvolupament ho demostra per exemple l’anomenat Ferrarid, a Terrassa. Amb lideratge de Copcisa, i participació de Celsa, del Departament de Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Centre Tecnològic LEITAT de Terrassa, es tracta d’un projecte de recuperació de les escòries metal·lúrgiques generades per les grans plantes de procés del sector. És un dels sis projectes a tot Catalunya endegats a finals d’abril i que, liderats per pimes, disposen d’una dotació global de més de 6 milions, amb l’objectiu de situar el país en posicions punteres en camps de la recerca aplicada, com ara els acers d’alta resistència, les noves gammes de sensors òptics ultraràpids, les teràpies per al càncer d’endometri, els sistemes d’esmorteïment per vibracions de ferrocarrils, les aplicacions tèxtils per a farmacologia o la regeneració de material siderúrgic.

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 27GAS A FONSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Àrees industrials

MÉS INFO

LA xARxA DE PARCS CIENTíFICS I TECNOLòGICS DE CATALUNYA

Tant el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) com el Parc de Recerca UAB formen part de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que agrupa grans espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement i actua de punt de contacte entre la comunitat investigadora i la innovadora. En el seu sistema s’integren grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, incubadores d’empre-ses, grans empreses amb els seus centres de R+D associats, empreses focalitzades en la innovació i noves empreses basades en el coneixement. Es duen a terme activitats de recerca, desenvolupament i innovació. Es disposa de les millors infraestructures físiques i tecnològiques, i de serveis especialitzats en noves estructures i nous sistemes de gestió per respondre als reptes globals de l’economia del coneixement. La XPCAT es configura com un instrument fonamental del sistema de ciència, tecnologia, empresa i mercat, com una fórmula de treball en xarxa per al futur científic, tecnològic, econòmic i social de Catalunya.

LES EMPRESES DEL PTV

De les empreses instal·lades al PTV, un 67% són del país i un 33% estrangeres. El �9% han creat nous centres de treball, mentre que l’altre 41% són trasllats d’empreses ja existents que operaven al voltant del Parc. Un 14% són expansions d’empreses estrangeres (obertura d’una sucursal, filial, oficina de representació, etc.). El Parc és membre de l’APTE (Asociación Española de Parques Científicos y Tecnológicos), de la qual ostenta una vicepresidència, i de IASE (International Asociation of Science Parks), on és membre del Consell Directiu. Aquestes associacions faciliten la connexió amb xarxes tecnològiques estatals i mundials.

PREMI NOVARE D’EFICIèNCIA ENERGèTICA

En el seu poc temps de vida, el Parc de Recerca UAB ja ha obtingut un premi destacat: el NOVARE d’eficiència energètica atorgat per Endesa. Està dotat amb mig milió d’euros, que s’invertiran en el desenvolupament del projecte Supercable, un cable supercon-ductor que serà el primer del sud d’Europa i el més avançat del món per a distribució. Formen part del projecte l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, instal·lat al Parc, el Departa-ment de Física de la UAB i l’empresa Nexans.

5 ///

tenim un interlocutor per conèixer de prime-ra mà el conjunt de necessitats dels polígons industrials i de les empreses que hi ha ubica-des”, reconeix Mas. I és que entre els onze po-lígons sumen més de 1.400 empreses, amb la varietat de problemàtiques que això pot su-posar. Però una dada preocupa per damunt de les altres la regidora: a aquestes altures, encara hi ha tres polígons en què la cobertura amb connexió d’ADSL no és total.

PLA CATALUNyA CONNECTA

El problema que destaca Maria Mas no és ni molt menys exclusiu del municipi de Rubí. Precisament aquest mes de juny pas-sat el conseller de Governació i Administra-cions de la Generalitat, Jordi Ausàs, ha do-nat dades rellevants sobre aquestes qüesti-ons. A Catalunya s’han detectat 90 polígons industrials amb deficiències de cobertura del servei de telefonia mòbil, 48 de servei de banda ampla, i 13 d’ambdós serveis alho-ra. Les deficiències es troben distribuïdes territorialment en 29 comarques i 102 mu-nicipis. Del triangle del CIT, el terme muni-cipal de Rubí és el que té més dificultats en aquestes qüestions.Per aquest motiu, la Generalitat ha presentat el Pla Catalunya Connecta, i ho ha fet al Parc Tecnològic del Vallès. El pla engloba les dife-rents línies d’actuació del govern en matè-ria d’infraestructures de telecomunicacions,

i té com a objectiu principal dotar tots els po-lígons industrials de Catalunya i els nuclis de població de més de 50 persones amb cober-tura de TDT, internet de banda ampla i telefo-nia mòbil. Té una dotació global de 110 milions d’euros i un horitzó d’actuacions fins al 2010, i comportarà la realització de prop de 2.000 actuacions –estudis radioelèctrics, construc-ció i compartició d’infraestructures i instal-lació d’equips–, a partir de les quals es durà a terme l’extensió dels serveis de comunicaci-ons electròniques.La Generalitat ha posat a disposició de tot-hom a la seva web un cercador de cobertura dels polígons industrials, i anuncia tres grans iniciatives amb relació al desplegament d’in-fraestructures adreçades al sector empresa-rial: la primera, Connecta Polígons Industri-als, l’objectiu de la qual és dotar de cobertu-ra de banda ampla i telefonia mòbil el conjunt de polígons industrials de Catalunya. La sego-na, impulsar actuacions per dotar de connec-tivitat mitjançant fibra òptica determinats polígons industrials de Catalunya considerats estratègics segons criteris tècnics i de terri-torialitat i competitivitat. Finalment, Connec-ta Anelles Sectorials, que cerca fomentar la competitivitat de determinats sectors indus-trials mitjançant la interconnexió de les seves seus a través d’infraestructura de fibra òptica i facilitant-hi l’accés a recursos com els de su-percomputació.

5/// CAN JARDÍLA SENYALITzACIÓ, UN DELS ELEMENTS qUE ES PRETéN MILLORAR A PARTIR DE LA CONSTITUCIÓ DEL CIT

Tot això ha estat possible per la recent po-sada en marxa de l’anomenat Sistema d’Informació dels Polígons Industrials de Catalunya, el febrer d’enguany, per tal de constituir un directori de polígons indus-trials caracteritzat necessàriament per ser el primer i l’únic a abastar tot l’àmbit terri-torial de Catalunya, a més de pel seu caràc-ter continu i dinàmic, ja que se’n garanteix el manteniment, i centralitzat i oficial, ja que integra les dades dels departaments impli-cats i les entitats col·laboradores. Aquesta iniciativa, a més d’involucrar els municipis i les comarques en el seu desplegament, ofe-rirà una visió supralocal del polígon necessà-ria per impulsar una major coherència en les polítiques públiques en matèria de sòl i des-envolupament industrial, així com de dispo-nibilitat de serveis de xarxes electròniques. Per Jordi Tort, de Pimec, però, “el manteni-ment general dels polígons i la millora de les infraestructures segueixen sent encara qües-tions pendents, no tan sols al Vallès Occiden-tal, sinó en un nombre molt important d’àre-es industrials de tot el país”.

NO MORIR D’ÈXIT

A Cerdanyola del Vallès, el tema de l’arri-bada de la línia ampla està solucionat. Les preocupacions de Consol Pla, tinenta d’al-calde i regidora de Desenvolupament Eco-nòmic Local, van en una altra direcció: “Es-

AL PARC DE RECERCA UAB S’HI CONCENTREN EMPRESES DE L’ÀMBIT DE LA BIOTECNOLOGIA I LA BIOMEDICINA, I DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓPER RUBÍ, EL CONJUNT DEL CIT HA DE TREURE PARTIT DE LES BONES CONNEXIONS I LA BONA SITUACIÓ EN EL TERRENY

tem en una zona d’una potencialitat enor-me, però en què l’acumulació de zones empresarials i universitats ja és molt ele-vada. Per tant, cal renovar-se constant-ment i crear les millors condicions possi-bles en tots els sentits per no morir d’èxit”. Per això creu que el naixement del Catalo-nia Innovation Triangle pot ajudar, entre moltes altres, a aquesta causa: “Compar-tim territori i tenim unes mancances co-munes, que superen l’àmbit municipal i que anant tots junts podem afrontar”.Pla considera que, almenys a Cerdanyola, es fa difícil definir què és un polígon in-dustrial i què no. “Nosaltres conside-rem que n’hi ha dos, que són el PoliSud i el de La Clota, i després altres zones in-dustrials més petites, com el Sector Urali-ta i La Bòbila”. La majoria de les empreses allí instal·lades són de les que es podrien considerar tradicionals, ja que la presèn-cia del PTV fa que les relacionades amb tecnologies i innovació s’hi instal·lin, i quedin per a altres espais les d’indústria pesant. “Tot i això, és cert que cada vega-da n’hi ha més de tecnològiques a tot ar-reu, avançant cap a aquest camp, suposo, com al conjunt del territori”.La proposta del CIT va sorgir dels ajun-taments, però de seguida s’hi van sumar molts altres sectors. I és que segons Con-sol Pla, “tothom va estar d’acord de seguida en diverses qüestions, com són la senyalit-zació del territori, la gestió i modernització dels polígons, i l’aposta per a unes millors infraestructures i uns millors serveis”. En aquest sentit, creu que el CIT ha de ser “fo-namental”, i més amb tot el que, en un futur gens llunyà, s’ha d’instal·lar a la zona.

L’EMPENTA D’ALBA

L’arribada del sincrotró Alba ha de do-nar encara molta més força a tot el que ja d’entrada suposa el CIT. “El sincro-tró s’aprofitarà de la potencialitat de la zona, però aquest territori també s’apro-fitarà de tot el que significarà aques-ta instal·lació”, considera la regidora de Cerdanyola del Vallès, ja que aquest “labo-ratori de llum” pertanyerà al municipi de Cerdanyola. Amb previsió que s’inaugu-ri l’any vinent, serà l’únic espai d’aques-tes característiques del sud d’Europa, i ocuparà un terreny de 22.870 m2. Consis-teix en una font d’última generació per investigar els secrets de les molècules i dels àtoms, i que per tant farà servei a in-vestigadors i a empreses d’alta tecnolo-gia. “Ens donarà una gran projecció, molt més enllà del país, però evidentment hem d’estar preparats per al seu impacte, ja que mourà moltes persones al seu voltant i crearà tot un entorn sobre aquest tema. I per preparar-nos serà molt més fàcil amb el consorci del CIT”, conclou Pla.

VEUS CRÍTIQUES

Aquesta aposta decidida del Vallès Occi-dental pels parcs empresarials i l’arriba-da de la indústria no agrada a tothom. Joan Pons, membre d’Ecologistes en Acció, de-mana que “es replantegi la necessitat de tants polígons industrials, per tot el que suposen, ja que sembla que qualsevol po-ble, per petit que sigui, vulgui tenir el seu polígon, asfalta una immensa zona, i en

CERDANYOLA APOSTA PER LA RENOVACIÓ DELS PARCS EMPRESARIALS PER NO MORIR D’ÈXIT AMB L’EXCÉS D’OFERTAECOLOGISTES EN ACCIÓ ALERTA QUE A L’ENTORN METROPOLITÀ DE BARCELONA S’ESTÀ TOCANT SOSTRE PEL NOMBRE DE POLÍGONS INDUSTRIALSPIMEC VALLÈS OCCIDENTAL RECLAMA QUE ELS NOUS PARCS EMPRESARIALS DISPOSIN DELS SERVEIS D’UN BARRI

molts casos s’hi acaben instal·lant una o dues empreses com a màxim”. Per l’entitat ecologista, “els polígons estan allunyats dels nuclis urbans i això suposa que no hi arribi el transport públic i que els treballa-dors hagin d’anar-hi en vehicle privat, fet totalment insostenible”. Pons defensa que algunes classes d’empreses que s’instal-len en polígons és bo que estiguin lluny dels nuclis habitats, però considera que no és el cas de totes. “Després tothom vol car-reteres amples perquè els grans camions hi puguin arribar sense dificultats. A l’en-torn metropolità de Barcelona s’està to-cant sostre”, conclou. En el seu llibre Guia de la Barcelona insostenible l’entitat ecolo-gista planteja la seva postura: “El projecte de transformació de Barcelona en el gran centre logístic del sud d’Europa és una de-manda del gran capital, que passa per da-munt de tot per tal d’aconseguir per al seu projecte estratègic els acords necessaris, especialment amb els ajuntaments impli-cats, i compta actualment amb el suport de la majoria de partits i institucions”.

MÉS ENLLÀ DEL CIT

Els empresaris d’altres punts de la comar-ca veuen amb respecte tots aquests mo-viments que s’estan fent al voltant del Ca-talonia Innovation Triangle, però Miquel Martínez, delegat territorial de Pimec al Vallès Occidental, recorda que a poblaci-ons com Santa Perpètua, Polinyà i Palau de Plegamans hi ha dotzenes de polígons in-dustrials. “Si tota la comarca anem units, podem aconseguir millores que ens bene-ficiaran a tots, ja que som un territori molt potent en els camps industrial i empre-sarial”. Martínez reconeix que també co-mença a existir “una certa unitat d’acció a la zona nord de la comarca, en l’anome-nat Eix de la Conca del Riu Ripoll, però cal que a l’hora de fer sol·licituds i propostes tot el Vallès Occidental tingui una veu uni-tària”. El representant dels empresaris ex-posa que “molts treballadors passen pràc-ticament tot el dia al polígon, i per tant aquests haurien de tenir pràcticament els serveis d’un barri, com restaurants i zones de descans ben condicionades, cosa que encara no s’ha assolit”.Que tota aquesta part de la comarca també té grans projectes industrials en desenvolupament ho demostra per exemple l’anomenat Ferrarid, a Terrassa. Amb lideratge de Copcisa, i participació de Celsa, del Departament de Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Centre Tecnològic LEITAT de Terrassa, es tracta d’un projecte de recuperació de les escòries metal·lúrgiques generades per les grans plantes de procés del sector. És un dels sis projectes a tot Catalunya endegats a finals d’abril i que, liderats per pimes, disposen d’una dotació global de més de 6 milions, amb l’objectiu de situar el país en posicions punteres en camps de la recerca aplicada, com ara els acers d’alta resistència, les noves gammes de sensors òptics ultraràpids, les teràpies per al càncer d’endometri, els sistemes d’esmorteïment per vibracions de ferrocarrils, les aplicacions tèxtils per a farmacologia o la regeneració de material siderúrgic.

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 29ROTONDAB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

LA UNIÓ EUROPEA ES DESARMA DAVANT LA CRISI

La Unió Europea està anant a cegues en la crisi econò-mica mentre la trama de les desigualtats internes entre socis comunitaris s’amplia. L’Europa de l’euro ha creat, en aquests 10 anys de vida,

prop de 16 milions de llocs de treball, ha re-duït els diferencials dels tipus d’interès i ha multiplicat els esforços per controlar una in-flació que ara, amb l’escalada del preu del pe-troli, torna a trontollar. Però, en la balança de la moneda única, el mateix comissari euro-peu de Finances, Joaquín Almunia, reconeix que la unió econòmica i monetària ha que-dat curta en altres canvis vitals per a l’econo-mia. El creixement no sempre s’ha traduït en més i millor productivitat empresarial ni en una política de reformes profundes que aug-mentin la competitivitat d’un mercat menys dinàmic i innovador que el d’altres economi-es industrialitzades. La globalització ja és un fet i la Unió Europea viu els seus xocs interns entre els països que millor han fet els deu-res i els qui, amb el peu de la crisi al coll, bus-quen mesures urgents per pal·liar els efec-tes de la puja de preus en el poder adquisitiu dels seus ciutadans.

DUES EUROPES. Aquesta mateixa divisió in-terna es va viure a l’última cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, que es va celebrar el 19 i 20 de juny a Brussel·les. En paraules d’un alt funcionari del Consell, “una línia divisòria va partir Europa en dos a l’altura del Sarre”. Amb França al capda-vant, l’Europa meridional va demanar mesu-res fiscals per rebaixar la pressió del preu del petroli a la butxaca dels consumidors men-tre que Alemanya i els països nòrdics defen-saven que l’única recepta vàlida possible és menys consum i mesures a favor de la sos-tenibilitat, com ara més promoció del trans-port col·lectiu. Enmig d’un procés de globa-lització tan profund, aquesta Unió està cada cop més desarmada per fer front al nou es-cenari mundial. I més després de patir el re-buig dels ciutadans d’Irlanda, que van dir no al Tractat de Lisboa en el referèndum que va tenir lloc el dia 12 de juny amb un 53,4% dels vots en contra i un 46,6% de vots a favor. El resultat deixa la Unió institucionalment en-cara més debilitada.

LA FRAGILITAT EUROPEA. En aquesta època de menys creixement i més inflació, una Unió Europea fràgil, desunida, és la pitjor mane-ra d’encarar problemes greus com la depen-dència energètica, el canvi climàtic o la ges-tió de la immigració per posar només alguns dels temes que són a l’agenda política. Per-què, segons el comissari Almunia, “aques-ta fragilitat ens portarà a solucions més de-fensives, com les que ja hem vist les últimes setmanes en decisions polítiques com la di-rectiva del retorn”, que permet allargar fins a 18 mesos el temps de detenció d’un immi-grant sense papers a centres d’internament fins que no se’n resol la situació.

No són bons moments per al model social europeu. La decisió del Consell de Ministres dels 27 de flexibilitzar encara més el temps de treball i obrir la porta a jornades laborals de fins a 65 hores setmanals per a determi-nades professions és l’últim exemple d’una nova Europa cada cop més “britànica” en les seves concepcions, feta de mínims comuns denominadors entre models completament oposats. Tot i que la directiva no canvia la base de les 48 hores setmanals de mitjana, sí que defensa la possibilitat del pacte bilateral entre treballador i empresari en un mercat laboral –cadascú es coneix bé la seva profes-sió– que s’ha anat precaritzant, o si més no que ha anat guanyant inestabilitat i pèrdua continuada de poder adquisitiu.

AVANÇAR SENSE PROJECTE. Amb el Tractat de Lisboa pendent novament de com acabi el dra-ma dels processos de ratificació, la Unió Eu-ropea continuarà sense una cara visible, for-ta i consensuada a l’exterior, que la represen-ti davant el nou lideratge mundial. L’escena política global ha començat la seva renovació, primer a Rússia amb l’arribada de Dimitri Medvedev, i seguirà als Estats Units, el pròxim mes de novembre, amb el duel entre Barack Obama i John McCain. Mentrestant, la Unió Europea continua paralitzada perquè no tro-ba la manera de desencallar les seves refor-mes internes més urgents i, en el desconcert, aposta per una construcció política sense ob-jectius clars ni un model consensuat. Així, dia rere dia, es va transformant el que fins ara es considerava –amb cert orgull– el valor més compartit i identificatiu de la Unió Europea, el seu model social.

Els darrers mesos estem assistint a una situació de progressiu deterio-rament de l’economia, desacceleració o cri-si –cadascú la veu com la veu–, que ha fet sen-tir al ciutadà una indes-

criptible sensació de catàstrofe global: la se-quera física i econòmica, el medi ambient, la construcció, els aliments, les hipoteques, els crèdits, l’atur, la carestia de la vida, la pèrdua de valor adquisitiu i altres factors que d’una forma o una altra afecten tota la ciutadania. Aquests fets, envoltats d’una sensació de carrer sense sortida, fan com-plexa i de vegades desmotivadora la recer-ca de solucions.

Per aquesta raó, la presentació de l’excel-lent treball del Col·legi d’Enginyers Indus-trials de Catalunya L’observatori de la com-petitivitat es pot veure com un full de ruta per a administracions i empreses. Els engi-nyers industrials demanen que s’iniciï una reflexió social sobre la competitivitat, un debat obert i una implicació intensa de tots els agents socials i econòmics implicats. Després d’una detallada anàlisi sobre els factors d’entorn que més afecten la compe-titivitat, l’informe exposa els factors interns a les empreses i els propis del seu sector so-bre la competitivitat de la indústria a Catalunya. A tots aquests punts l’estudi ofe-reix propostes i recomanacions que, segons afirmen, fan palesa la necessitat d’instru-mentar plans d’acció urgents tant per part del sector públic com del privat. I què sug-gereixen els enginyers? Fonamentalment un seguiment any rere any de la clàusula esta-blerta a l’Estatut referent al fet que les in-versions de l’Estat siguin proporcionals al PIB de Catalunya respecte a Espanya; que la legislació laboral i mediambiental no com-porti desavantatges competitius per a la in-dústria localitzada a Catalunya. Proposen igualment la dignificació i potenciació de la formació professional per compensar la manca de personal per a certs perfils pro-fessionals. Es mostren preocupats per la productivitat i la necessitat de potenciar i incentivar les inversions en R+D+i. En defi-nitiva, un treball constructiu i de referència pels temps que corren.

UN DIAGNòSTIC AMB TRACTAMENT INCLòS

En aques-ta època de menys crei-xement i més inflació, una Unió Europea fràgil i desuni-da és la pitjor manera d’en-carar proble-mes greus

Els enginyers industrials de-manen un se-guiment any rere any de la clàusula esta-blerta a l’Esta-tut referent al fet que les in-versions de l’Estat siguin proporcio-nals al PIB de Catalunya res-pecte a Espa-nya

CARME COLOMINAPERIODISTA

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

EL PAPER DEL TERRITORI EN LA NOVA ECONOMIA DEL CONEIxEMENTLIDERATGE. El conseller d’Innovació, Josep Huguet, destaca el paper de les administracions locals i del Triangle de la Innovació de Catalunya en l’objectiu de captar i formar talent

RECOMANO

Editorial Planeta L’ÚLTIM PATRIARCAL’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre es-tablert des de fa milers d’anys. Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa.

Catalunya ha d’incrementar la densitat de coneixement del seu teixit productiu i ho ha de fer esdevenint un pol de talent important a Europa

Catalunya té, en el futur immediat, el complex repte d’inserir-se ple-nament en l’economia del coneixement. Així com en els segles xviii i xix, Catalunya va liderar la revolució industrial, i

per això sobrevisqué com a nació, ara no se’n sortirà si no està al capdavant de la revolució de la societat del coneixement. La nostra ca-pacitat de mantenir no només la competitivi-tat de l’economia de Catalunya –i de la capaci-tat, per tant, de crear riquesa i ocupació–, sinó també els elements estructurals de la cohesió social, com passa als països del nord d’Europa, amb estats del benestar més desenvolupats, depèn de l’èxit amb què ho assolim.

El govern ja ha impulsat diferents mesures i programes en aquest sentit; alguns s’inclouen en el vigent Acord estratègic per la competiti-vitat de l’economia catalana i d’altres s’incor-poraran, esperem, en el proper Pacte Nacio-nal per a la Recerca i la Innovació, el document de bases del qual ha estat recentment posat en coneixement dels agents del sistema cata-là de recerca i innovació. En essència, la visió estratègica del Pacte és que Catalunya ha d’in-crementar la densitat de coneixement del seu teixit productiu i ho ha de fer esdevenint un pol de talent important a Europa en general i a la Mediterrània més concretament.

INICIATIVES DEL TERRITORI. És evident que ca-dascuna de les diferents realitats territorials de Catalunya té una posició diferent de parti-da per afrontar els reptes de futur dins del nou model basat en el coneixement. Cal, doncs, que cada realitat pugui desenvolupar el seu propi camí de manera coordinada amb la rea-litat catalana. El paper i les aportacions de les administracions locals i supralocals i, sobre-tot, de les estructures de col·laboració que puguin crear entre elles, per generar un en-torn favorable per a la recerca i la innovació, tindran, en aquest sentit, una dimensió clau. Des del govern hem d’enfortir i aprofitar les iniciatives del territori per tal que esdevinguin aportacions reals i beneficioses per al conjunt del sistema català de recerca i innovació.

El Triangle de la Innovació de Catalunya, la iniciativa que impulsen els municipis de

Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, a la comarca del Vallès Occidental, encaixa en aquest plan-tejament que tenim des del Departament d’In-novació, Universitats i Empresa, un plante-jament que implica, a més de la necessària cooperació dels governs locals i una ubica-ció estratègica, una intensa dinàmica empre-sarial d’excel·lència, amb una demanda ele-vada de coneixement i innovació, un entorn d’educació superior de qualitat i una conside-rable densitat de centres de recerca i tecno-lògics d’alt nivell. Crec que la unió de tots tres municipis presenta, avui, de forma suficient aquestes característiques.

COOPERACIÓ EMPRESARIAL. Catalunya compta amb una experiència força contras-tada de treball entre unitats territorials i els diversos agents econòmics sectorials, unes unitats a les quals ens solem referir com a clústers. El seu origen fou la políti-ca industrial i tenien com a missió princi-pal fer més competitius els sectors a través de la cooperació de les empreses. Ara, ens cal enfortir el sistema de recerca i innovació de Catalunya a través d’una nova estratègia de clústers, on s’integrin les visions i la po-lítica industrial-serveis (privats i públics), la política científica-tecnològica-innovació

i la política de desenvolupament territori-al. Tenint en compte especialment els àm-bits de la recerca i la innovació, sembla adi-ent prendre una visió més global i estratè-gica amb vista al futur per tal de configurar una estratègia de clústers sòlida, integrada i orientada vers el focus i les prioritats que decideixi Catalunya.

Una primera experiència a Catalunya d’aquesta nova orientació va ser la creació, fa uns anys, de la Bioregió-BIOCAT, la qual es pot assimilar a les noves generacions de clústers que, sota diferents noms, estan apa-reixent arreu del món, tot i que no va formar part d’un programa general. La iniciativa es-tatal de les Agrupacions Empresarials Inno-vadores (AEI), en un altre nivell, es mouria en aquest mateix àmbit. Sens dubte, en el futur immediat, un referent important per a aquesta nova estratègia de clústers de recer-ca i innovació és l’objectiu que s’ha proposat l’IEIT de crear Comunitats de Coneixement i Innovació (KIC) de gran nivell a partir de partenariats d’universitats, organitzacions de recerca, empreses i altres agents, amb la finalitat de desenvolupar innovació a partir de recerca capdavantera i també postgraus i formació permanent. Es preveu que l’IEIT comenci a activar aquestes poques comuni-tats l’any 2009, amb una quantitat impor-tant de recursos.

PERSONES DE TALENT. Pel que sé, els impul-sors del Triangle de la Innovació de Catalunya pensen focalitzar bona part dels seus esforços en la formació i captació de talent. És un encert. Ara com ara, a princi-pis del segle xxi, és evident que sense ge-nerar i retenir talent –el “capital que vola”, com afirma el professor de la Wharton Sc-hool, David Heenan en un llibre recent– ens tornarem a quedar a mitges i no desenvo-luparem una economia del coneixement amb capacitat de lideratge internacional. És un tòpic acceptat que aquest desenvolu-pament de l’economia del coneixement descansa en la bona connexió d’una triple hèlix constituïda per l’empresa, la univer-sitat i l’administració pública. En bona me-sura, les persones de talent del segle xxi hauran de moure’s en el perímetre de rela-cions que aquests tres agents dibuixen en un territori o sector determinat.

Edicions empresaFLIGHT CAPITALA Flight Capital, David Heenan expli-ca la història de dotzenes de talents im-migrants que deixen els Estats Units per buscar noves oportunitats profes-sionals als seus països d’origen: Xina, Irlanda, Singapur, Taiwan, Índia, Mèxic, Islàndia i Israel.

JOSEP HUGUET I BIOSCACONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA DE LA GENERALITAT

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 29ROTONDAB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

LA UNIÓ EUROPEA ES DESARMA DAVANT LA CRISI

La Unió Europea està anant a cegues en la crisi econò-mica mentre la trama de les desigualtats internes entre socis comunitaris s’amplia. L’Europa de l’euro ha creat, en aquests 10 anys de vida,

prop de 16 milions de llocs de treball, ha re-duït els diferencials dels tipus d’interès i ha multiplicat els esforços per controlar una in-flació que ara, amb l’escalada del preu del pe-troli, torna a trontollar. Però, en la balança de la moneda única, el mateix comissari euro-peu de Finances, Joaquín Almunia, reconeix que la unió econòmica i monetària ha que-dat curta en altres canvis vitals per a l’econo-mia. El creixement no sempre s’ha traduït en més i millor productivitat empresarial ni en una política de reformes profundes que aug-mentin la competitivitat d’un mercat menys dinàmic i innovador que el d’altres economi-es industrialitzades. La globalització ja és un fet i la Unió Europea viu els seus xocs interns entre els països que millor han fet els deu-res i els qui, amb el peu de la crisi al coll, bus-quen mesures urgents per pal·liar els efec-tes de la puja de preus en el poder adquisitiu dels seus ciutadans.

DUES EUROPES. Aquesta mateixa divisió in-terna es va viure a l’última cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, que es va celebrar el 19 i 20 de juny a Brussel·les. En paraules d’un alt funcionari del Consell, “una línia divisòria va partir Europa en dos a l’altura del Sarre”. Amb França al capda-vant, l’Europa meridional va demanar mesu-res fiscals per rebaixar la pressió del preu del petroli a la butxaca dels consumidors men-tre que Alemanya i els països nòrdics defen-saven que l’única recepta vàlida possible és menys consum i mesures a favor de la sos-tenibilitat, com ara més promoció del trans-port col·lectiu. Enmig d’un procés de globa-lització tan profund, aquesta Unió està cada cop més desarmada per fer front al nou es-cenari mundial. I més després de patir el re-buig dels ciutadans d’Irlanda, que van dir no al Tractat de Lisboa en el referèndum que va tenir lloc el dia 12 de juny amb un 53,4% dels vots en contra i un 46,6% de vots a favor. El resultat deixa la Unió institucionalment en-cara més debilitada.

LA FRAGILITAT EUROPEA. En aquesta època de menys creixement i més inflació, una Unió Europea fràgil, desunida, és la pitjor mane-ra d’encarar problemes greus com la depen-dència energètica, el canvi climàtic o la ges-tió de la immigració per posar només alguns dels temes que són a l’agenda política. Per-què, segons el comissari Almunia, “aques-ta fragilitat ens portarà a solucions més de-fensives, com les que ja hem vist les últimes setmanes en decisions polítiques com la di-rectiva del retorn”, que permet allargar fins a 18 mesos el temps de detenció d’un immi-grant sense papers a centres d’internament fins que no se’n resol la situació.

No són bons moments per al model social europeu. La decisió del Consell de Ministres dels 27 de flexibilitzar encara més el temps de treball i obrir la porta a jornades laborals de fins a 65 hores setmanals per a determi-nades professions és l’últim exemple d’una nova Europa cada cop més “britànica” en les seves concepcions, feta de mínims comuns denominadors entre models completament oposats. Tot i que la directiva no canvia la base de les 48 hores setmanals de mitjana, sí que defensa la possibilitat del pacte bilateral entre treballador i empresari en un mercat laboral –cadascú es coneix bé la seva profes-sió– que s’ha anat precaritzant, o si més no que ha anat guanyant inestabilitat i pèrdua continuada de poder adquisitiu.

AVANÇAR SENSE PROJECTE. Amb el Tractat de Lisboa pendent novament de com acabi el dra-ma dels processos de ratificació, la Unió Eu-ropea continuarà sense una cara visible, for-ta i consensuada a l’exterior, que la represen-ti davant el nou lideratge mundial. L’escena política global ha començat la seva renovació, primer a Rússia amb l’arribada de Dimitri Medvedev, i seguirà als Estats Units, el pròxim mes de novembre, amb el duel entre Barack Obama i John McCain. Mentrestant, la Unió Europea continua paralitzada perquè no tro-ba la manera de desencallar les seves refor-mes internes més urgents i, en el desconcert, aposta per una construcció política sense ob-jectius clars ni un model consensuat. Així, dia rere dia, es va transformant el que fins ara es considerava –amb cert orgull– el valor més compartit i identificatiu de la Unió Europea, el seu model social.

Els darrers mesos estem assistint a una situació de progressiu deterio-rament de l’economia, desacceleració o cri-si –cadascú la veu com la veu–, que ha fet sen-tir al ciutadà una indes-

criptible sensació de catàstrofe global: la se-quera física i econòmica, el medi ambient, la construcció, els aliments, les hipoteques, els crèdits, l’atur, la carestia de la vida, la pèrdua de valor adquisitiu i altres factors que d’una forma o una altra afecten tota la ciutadania. Aquests fets, envoltats d’una sensació de carrer sense sortida, fan com-plexa i de vegades desmotivadora la recer-ca de solucions.

Per aquesta raó, la presentació de l’excel-lent treball del Col·legi d’Enginyers Indus-trials de Catalunya L’observatori de la com-petitivitat es pot veure com un full de ruta per a administracions i empreses. Els engi-nyers industrials demanen que s’iniciï una reflexió social sobre la competitivitat, un debat obert i una implicació intensa de tots els agents socials i econòmics implicats. Després d’una detallada anàlisi sobre els factors d’entorn que més afecten la compe-titivitat, l’informe exposa els factors interns a les empreses i els propis del seu sector so-bre la competitivitat de la indústria a Catalunya. A tots aquests punts l’estudi ofe-reix propostes i recomanacions que, segons afirmen, fan palesa la necessitat d’instru-mentar plans d’acció urgents tant per part del sector públic com del privat. I què sug-gereixen els enginyers? Fonamentalment un seguiment any rere any de la clàusula esta-blerta a l’Estatut referent al fet que les in-versions de l’Estat siguin proporcionals al PIB de Catalunya respecte a Espanya; que la legislació laboral i mediambiental no com-porti desavantatges competitius per a la in-dústria localitzada a Catalunya. Proposen igualment la dignificació i potenciació de la formació professional per compensar la manca de personal per a certs perfils pro-fessionals. Es mostren preocupats per la productivitat i la necessitat de potenciar i incentivar les inversions en R+D+i. En defi-nitiva, un treball constructiu i de referència pels temps que corren.

UN DIAGNòSTIC AMB TRACTAMENT INCLòS

En aques-ta època de menys crei-xement i més inflació, una Unió Europea fràgil i desuni-da és la pitjor manera d’en-carar proble-mes greus

Els enginyers industrials de-manen un se-guiment any rere any de la clàusula esta-blerta a l’Esta-tut referent al fet que les in-versions de l’Estat siguin proporcio-nals al PIB de Catalunya res-pecte a Espa-nya

CARME COLOMINAPERIODISTA

CARMEN S. LARRABURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B30’

EL PAPER DEL TERRITORI EN LA NOVA ECONOMIA DEL CONEIxEMENTLIDERATGE. El conseller d’Innovació, Josep Huguet, destaca el paper de les administracions locals i del Triangle de la Innovació de Catalunya en l’objectiu de captar i formar talent

RECOMANO

Editorial Planeta L’ÚLTIM PATRIARCAL’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre es-tablert des de fa milers d’anys. Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa.

Catalunya ha d’incrementar la densitat de coneixement del seu teixit productiu i ho ha de fer esdevenint un pol de talent important a Europa

Catalunya té, en el futur immediat, el complex repte d’inserir-se ple-nament en l’economia del coneixement. Així com en els segles xviii i xix, Catalunya va liderar la revolució industrial, i

per això sobrevisqué com a nació, ara no se’n sortirà si no està al capdavant de la revolució de la societat del coneixement. La nostra ca-pacitat de mantenir no només la competitivi-tat de l’economia de Catalunya –i de la capaci-tat, per tant, de crear riquesa i ocupació–, sinó també els elements estructurals de la cohesió social, com passa als països del nord d’Europa, amb estats del benestar més desenvolupats, depèn de l’èxit amb què ho assolim.

El govern ja ha impulsat diferents mesures i programes en aquest sentit; alguns s’inclouen en el vigent Acord estratègic per la competiti-vitat de l’economia catalana i d’altres s’incor-poraran, esperem, en el proper Pacte Nacio-nal per a la Recerca i la Innovació, el document de bases del qual ha estat recentment posat en coneixement dels agents del sistema cata-là de recerca i innovació. En essència, la visió estratègica del Pacte és que Catalunya ha d’in-crementar la densitat de coneixement del seu teixit productiu i ho ha de fer esdevenint un pol de talent important a Europa en general i a la Mediterrània més concretament.

INICIATIVES DEL TERRITORI. És evident que ca-dascuna de les diferents realitats territorials de Catalunya té una posició diferent de parti-da per afrontar els reptes de futur dins del nou model basat en el coneixement. Cal, doncs, que cada realitat pugui desenvolupar el seu propi camí de manera coordinada amb la rea-litat catalana. El paper i les aportacions de les administracions locals i supralocals i, sobre-tot, de les estructures de col·laboració que puguin crear entre elles, per generar un en-torn favorable per a la recerca i la innovació, tindran, en aquest sentit, una dimensió clau. Des del govern hem d’enfortir i aprofitar les iniciatives del territori per tal que esdevinguin aportacions reals i beneficioses per al conjunt del sistema català de recerca i innovació.

El Triangle de la Innovació de Catalunya, la iniciativa que impulsen els municipis de

Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, a la comarca del Vallès Occidental, encaixa en aquest plan-tejament que tenim des del Departament d’In-novació, Universitats i Empresa, un plante-jament que implica, a més de la necessària cooperació dels governs locals i una ubica-ció estratègica, una intensa dinàmica empre-sarial d’excel·lència, amb una demanda ele-vada de coneixement i innovació, un entorn d’educació superior de qualitat i una conside-rable densitat de centres de recerca i tecno-lògics d’alt nivell. Crec que la unió de tots tres municipis presenta, avui, de forma suficient aquestes característiques.

COOPERACIÓ EMPRESARIAL. Catalunya compta amb una experiència força contras-tada de treball entre unitats territorials i els diversos agents econòmics sectorials, unes unitats a les quals ens solem referir com a clústers. El seu origen fou la políti-ca industrial i tenien com a missió princi-pal fer més competitius els sectors a través de la cooperació de les empreses. Ara, ens cal enfortir el sistema de recerca i innovació de Catalunya a través d’una nova estratègia de clústers, on s’integrin les visions i la po-lítica industrial-serveis (privats i públics), la política científica-tecnològica-innovació

i la política de desenvolupament territori-al. Tenint en compte especialment els àm-bits de la recerca i la innovació, sembla adi-ent prendre una visió més global i estratè-gica amb vista al futur per tal de configurar una estratègia de clústers sòlida, integrada i orientada vers el focus i les prioritats que decideixi Catalunya.

Una primera experiència a Catalunya d’aquesta nova orientació va ser la creació, fa uns anys, de la Bioregió-BIOCAT, la qual es pot assimilar a les noves generacions de clústers que, sota diferents noms, estan apa-reixent arreu del món, tot i que no va formar part d’un programa general. La iniciativa es-tatal de les Agrupacions Empresarials Inno-vadores (AEI), en un altre nivell, es mouria en aquest mateix àmbit. Sens dubte, en el futur immediat, un referent important per a aquesta nova estratègia de clústers de recer-ca i innovació és l’objectiu que s’ha proposat l’IEIT de crear Comunitats de Coneixement i Innovació (KIC) de gran nivell a partir de partenariats d’universitats, organitzacions de recerca, empreses i altres agents, amb la finalitat de desenvolupar innovació a partir de recerca capdavantera i també postgraus i formació permanent. Es preveu que l’IEIT comenci a activar aquestes poques comuni-tats l’any 2009, amb una quantitat impor-tant de recursos.

PERSONES DE TALENT. Pel que sé, els impul-sors del Triangle de la Innovació de Catalunya pensen focalitzar bona part dels seus esforços en la formació i captació de talent. És un encert. Ara com ara, a princi-pis del segle xxi, és evident que sense ge-nerar i retenir talent –el “capital que vola”, com afirma el professor de la Wharton Sc-hool, David Heenan en un llibre recent– ens tornarem a quedar a mitges i no desenvo-luparem una economia del coneixement amb capacitat de lideratge internacional. És un tòpic acceptat que aquest desenvolu-pament de l’economia del coneixement descansa en la bona connexió d’una triple hèlix constituïda per l’empresa, la univer-sitat i l’administració pública. En bona me-sura, les persones de talent del segle xxi hauran de moure’s en el perímetre de rela-cions que aquests tres agents dibuixen en un territori o sector determinat.

Edicions empresaFLIGHT CAPITALA Flight Capital, David Heenan expli-ca la història de dotzenes de talents im-migrants que deixen els Estats Units per buscar noves oportunitats profes-sionals als seus països d’origen: Xina, Irlanda, Singapur, Taiwan, Índia, Mèxic, Islàndia i Israel.

JOSEP HUGUET I BIOSCACONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA DE LA GENERALITAT

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

FRANCESC RICO32 anysBarcelona

Estudio a Terrassa i treba-llo a Sant Quirze, així que aproximadament són uns 30 quilòmetres.He tingut diverses feines, la majoria d’elles aquí al Vallès. De fet, tinc la sort de viure en un barri de Barcelona molt ben con-nectat amb els transports que arriben a aquesta co-marca. Així que, tot i ser de Barcelona, prefereixo venir a treballar al Vallès, perquè hi ha més opor-tunitats que a Barcelona, especialment quant al sector de l’enginyeria, que és el que conec.Bàsicament el que reclamaria per als emprenedors són ajuts econòmics, ja que el problema dels joves és que tenim bones idees, però no tenim recursos per portar-les a terme. Comptar amb un bon capital inicial és essencial; a partir d’aquí, pots optar a un local i a tot el que et faci falta.

JORGE BERTINI4� anysSabadell

Jo fins ara treballava en el sector de les impressions digitals a Sabadell, però ara estic a l’atur, ja que la crisi de les immobiliàries també ens va afectar. Jo sóc argentí i he treballat a Alemanya i a diferents punts d’Espanya i crec que el principal avantatge de llocs com el Vallès és que pots trobar feina a la mateixa ciutat on vius. A més, és una comarca ben connectada i amb una bona xarxa de transport, comparat amb altres ciutats espanyoles. Quan una persona vol crear el seu negoci, considero que el primer que s’ha de fer és un estudi de mercat. Hi ha gent amb molt bones idees, però calen ajuts econòmics. I quan demanes diners a un banc, l’essencial és poder presentar un bon estudi de mercat. També caldria que els emprenedors disposes-sin d’una formació i d’una guia de com s’ha de muntar el negoci.

ALFRED BESONÍAS70 anysSabadell

Jo treballo en una em-presa tèxtil a Sabadell amb els meus fills.Avui la vida és molt com-plicada, però potser la feina és una de les co-ses que no estan tan ma-lament. Crec que amb lluita i treball es pot tirar endavant. Ara el sector de la construcció està malament, però jo em dedico al complicat sec-tor del tèxtil, i tot i això ens n’aconseguim sor-tir bé.Considero que s’haurien d’atorgar ajuts a aquells joves que tenen una bona formació i bones idees per crear el seu propi negoci. Actual-ment, tot és molt car i els preus són molt elevats per a tot, i això dificulta que els joves tirin endavant les seves empreses. Per aquest motiu, crec que l’essen-cial és oferir ajuts econòmics als emprene-dors.

MANEL MOyA24 anysTerrassa

Sóc enginyer mecànic i treballo a Sant Quirze del Vallès, a uns cinc qui-lòmetres aproximada-ment. Considero que al Vallès sí que hi ha bo-nes oportunitats per tro-bar feina, sobretot en el sector industrial. Jo no he tingut gaires proble-mes per trobar una feina. Una altra cosa és si deci-deixes muntar un nego-ci propi. Per començar, no tenim capital. Tampoc és una cosa que m’ha-gi plantejat, potser per aquest fet de no tenir di-ners i també de no tenir una idea brillant. No obstant això, crec que les administracions haurien de donar facilitats econòmiques als emprenedors. També proposaria, tot i que no sé si ja existeix, crear una xarxa per intercanviar idees, per complementar les idees d’uns i els recursos d’un altres, compartir oportunitats de fer negoci, etc.

26 anysBarcelona

Visc a Barcelona, però treballo a Sabadell, a uns 2� quilòmetres.Crec que el Vallès és una bona comarca per trobar feina, almenys per a mi. Jo sóc de Vinaròs, a la co-marca del Baix Maestrat, i allà no hi ha les mateixes oportunitats, sobretot en el meu sector, el periodis-me. Aquí al Vallès hi ha molts mitjans de comu-nicació i és molt més fà-cil. Una altra cosa és que els joves trobin una feina amb un salari i unes con-dicions com calen.Crec que els autònoms i els freelance, que és una figura molt habitual en el sector del periodisme, tenen pocs ajuts. Les administracions hauri-en de fer més polítiques d’ajuts a les persones autònomes. D’altra banda, també crec que és molt difícil muntar el teu propi negoci, jo no ho he intentat mai, però és el que diu la gent.

kATIA VERGARA38 anysTerrassa

Jo treballo de dissenya-dora en una empresa situada al polígon Santiga de Santa Perpètua de Mogoda, a uns 20 quilòmetres. No sé si el Vallès és una comarca d’oportunitats, ja que jo sempre he aconseguit les feines a través d’amics. Penso que el més important és construir unes xarxes socials, especialment en el cas dels immigrants com jo, perquè la gent no et coneix, no confia en tu i llavors és més difícil trobar feina. Com a emprenedora i autòno-ma que he estat durant algun temps, crec que en aquest país es paguen molts impostos i les administracions posen molts entrebancs i restriccions perquè els immigrants es facin autònoms. A més, tenim molts més problemes de diners per poder muntar un negoci pel teu compte.

VIRGINA GONZÁLEZ20 anysSabadell

Jo visc i treballo a Sabadell. Crec que és molt difí-cil trobar feina, ja sigui a Sabadell o a la comarca. Crec que la feina està fa-tal i a mi m’ha costat molt trobar-ne una. Jo tinc ex-periència de diferents sectors i quan busco no em centro només en un àmbit. Tot i això, crec que no hi ha feina, ni aquí ni a Barcelona.Segons la meva opinió, el primer que cal per muntar un negoci són els diners. Després, també són necessàries coses com el local, el personal, etc., però això se soluciona amb bons recursos econòmics. Per això crec que sense diners no vas enlloc.

ELS EMPRENEDORS I AUTòNOMS VALLESANS DEMANEN MÉS AJUTS ECONòMICS PER INICIAR NEGOCISAl carrer hi ha la percepció que el Vallès Occidental ofereix bones sortides professionals als joves, però es recorda la necessitat de donar suport als nous empresaris TEXT I FOTOS: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?A quants quilòmetres treballes del teu lloc de residència? Creus que el Vallès és una comar-ca d’oportunitats? Quines ajudes reclamaries per als emprenedors?

OPINIÓ QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

FRANCESC RICO32 anysBarcelona

Estudio a Terrassa i treba-llo a Sant Quirze, així que aproximadament són uns 30 quilòmetres.He tingut diverses feines, la majoria d’elles aquí al Vallès. De fet, tinc la sort de viure en un barri de Barcelona molt ben con-nectat amb els transports que arriben a aquesta co-marca. Així que, tot i ser de Barcelona, prefereixo venir a treballar al Vallès, perquè hi ha més opor-tunitats que a Barcelona, especialment quant al sector de l’enginyeria, que és el que conec.Bàsicament el que reclamaria per als emprenedors són ajuts econòmics, ja que el problema dels joves és que tenim bones idees, però no tenim recursos per portar-les a terme. Comptar amb un bon capital inicial és essencial; a partir d’aquí, pots optar a un local i a tot el que et faci falta.

JORGE BERTINI4� anysSabadell

Jo fins ara treballava en el sector de les impressions digitals a Sabadell, però ara estic a l’atur, ja que la crisi de les immobiliàries també ens va afectar. Jo sóc argentí i he treballat a Alemanya i a diferents punts d’Espanya i crec que el principal avantatge de llocs com el Vallès és que pots trobar feina a la mateixa ciutat on vius. A més, és una comarca ben connectada i amb una bona xarxa de transport, comparat amb altres ciutats espanyoles. Quan una persona vol crear el seu negoci, considero que el primer que s’ha de fer és un estudi de mercat. Hi ha gent amb molt bones idees, però calen ajuts econòmics. I quan demanes diners a un banc, l’essencial és poder presentar un bon estudi de mercat. També caldria que els emprenedors disposes-sin d’una formació i d’una guia de com s’ha de muntar el negoci.

ALFRED BESONÍAS70 anysSabadell

Jo treballo en una em-presa tèxtil a Sabadell amb els meus fills.Avui la vida és molt com-plicada, però potser la feina és una de les co-ses que no estan tan ma-lament. Crec que amb lluita i treball es pot tirar endavant. Ara el sector de la construcció està malament, però jo em dedico al complicat sec-tor del tèxtil, i tot i això ens n’aconseguim sor-tir bé.Considero que s’haurien d’atorgar ajuts a aquells joves que tenen una bona formació i bones idees per crear el seu propi negoci. Actual-ment, tot és molt car i els preus són molt elevats per a tot, i això dificulta que els joves tirin endavant les seves empreses. Per aquest motiu, crec que l’essen-cial és oferir ajuts econòmics als emprene-dors.

MANEL MOyA24 anysTerrassa

Sóc enginyer mecànic i treballo a Sant Quirze del Vallès, a uns cinc qui-lòmetres aproximada-ment. Considero que al Vallès sí que hi ha bo-nes oportunitats per tro-bar feina, sobretot en el sector industrial. Jo no he tingut gaires proble-mes per trobar una feina. Una altra cosa és si deci-deixes muntar un nego-ci propi. Per començar, no tenim capital. Tampoc és una cosa que m’ha-gi plantejat, potser per aquest fet de no tenir di-ners i també de no tenir una idea brillant. No obstant això, crec que les administracions haurien de donar facilitats econòmiques als emprenedors. També proposaria, tot i que no sé si ja existeix, crear una xarxa per intercanviar idees, per complementar les idees d’uns i els recursos d’un altres, compartir oportunitats de fer negoci, etc.

26 anysBarcelona

Visc a Barcelona, però treballo a Sabadell, a uns 2� quilòmetres.Crec que el Vallès és una bona comarca per trobar feina, almenys per a mi. Jo sóc de Vinaròs, a la co-marca del Baix Maestrat, i allà no hi ha les mateixes oportunitats, sobretot en el meu sector, el periodis-me. Aquí al Vallès hi ha molts mitjans de comu-nicació i és molt més fà-cil. Una altra cosa és que els joves trobin una feina amb un salari i unes con-dicions com calen.Crec que els autònoms i els freelance, que és una figura molt habitual en el sector del periodisme, tenen pocs ajuts. Les administracions hauri-en de fer més polítiques d’ajuts a les persones autònomes. D’altra banda, també crec que és molt difícil muntar el teu propi negoci, jo no ho he intentat mai, però és el que diu la gent.

kATIA VERGARA38 anysTerrassa

Jo treballo de dissenya-dora en una empresa situada al polígon Santiga de Santa Perpètua de Mogoda, a uns 20 quilòmetres. No sé si el Vallès és una comarca d’oportunitats, ja que jo sempre he aconseguit les feines a través d’amics. Penso que el més important és construir unes xarxes socials, especialment en el cas dels immigrants com jo, perquè la gent no et coneix, no confia en tu i llavors és més difícil trobar feina. Com a emprenedora i autòno-ma que he estat durant algun temps, crec que en aquest país es paguen molts impostos i les administracions posen molts entrebancs i restriccions perquè els immigrants es facin autònoms. A més, tenim molts més problemes de diners per poder muntar un negoci pel teu compte.

VIRGINA GONZÁLEZ20 anysSabadell

Jo visc i treballo a Sabadell. Crec que és molt difí-cil trobar feina, ja sigui a Sabadell o a la comarca. Crec que la feina està fa-tal i a mi m’ha costat molt trobar-ne una. Jo tinc ex-periència de diferents sectors i quan busco no em centro només en un àmbit. Tot i això, crec que no hi ha feina, ni aquí ni a Barcelona.Segons la meva opinió, el primer que cal per muntar un negoci són els diners. Després, també són necessàries coses com el local, el personal, etc., però això se soluciona amb bons recursos econòmics. Per això crec que sense diners no vas enlloc.

ELS EMPRENEDORS I AUTòNOMS VALLESANS DEMANEN MÉS AJUTS ECONòMICS PER INICIAR NEGOCISAl carrer hi ha la percepció que el Vallès Occidental ofereix bones sortides professionals als joves, però es recorda la necessitat de donar suport als nous empresaris TEXT I FOTOS: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?A quants quilòmetres treballes del teu lloc de residència? Creus que el Vallès és una comar-ca d’oportunitats? Quines ajudes reclamaries per als emprenedors?

OPINIÓ QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

32 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 33B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

respon a la voluntat d’ESADE de situar-se en un lloc estratègic de desenvolupament empre-sarial. Amb aquest nou espai vol anar més en-llà dels parcs tecnològics dels anys seixanta i vuitanta, i dels parcs científics dels noranta. Aproximadament 1.200 alumnes cursaran els seus estudis a les noves instal·lacions durant la primera etapa i tindran al seu abast residèn-cia universitària, serveis de restauració, cafe-teria i totes les comoditats per acollir de ma-nera òptima estudiants estrangers i d’altres comunitats autònomes.

ESADE va iniciar les seves activitats l’any 1958, i des d’aleshores està present a Barcelona, Madrid i Buenos Aires. L’obertura d’aquest nou campus suposa més espai i recursos per als alumnes, que actualment ja sumen més de 6.000, entre els estudiants dels programes d’Executive Education i MBA d’ESADE Busi-ness School, i les llicenciatures, doctorats i pro-grames de postgrau. Aquest repte és un nou impuls per formar persones amb un alt nivell de competència professional i amb aptituds per comprometre’s amb els seus projectes de futur. Actualment hi ha 35.000 antics alumnes que ocupen llocs de responsabilitat arreu del món. /// REDACCIÓ

Grau de Direcció d’Empreses BBA, al campus de Sant Cugat

ESADE té fama d’avançar-se. La visita a les obres de construcció del nou campus

a Sant Cugat del Vallès donen motius per ali-mentar la bona reputació de l’escola de ne-gocis. En aquestes noves instal·lacions és on està previst que s’hi traslladin a principis de l’any vinent tots els estudiants universita-ris de management. ESADE ho presenta com una nova aposta per la innovació en la docèn-cia i la interrelació entre el món empresari-al i l’acadèmic.

Els projectes d’ESADE no acaben aquí. La his-tòrica carrera de Ciències Empresarials que va revolucionar l’oferta formativa universi-tària el 1959, i que posteriorment va passar a denominar-se Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), farà un nou pas endavant per estar a l’avantguarda de la nova normativa europea. Així, ESADE és el primer centre a l’Estat espanyol que impartirà a partir del curs vinent el Grau en Direcció d’Empre-ses-BBA (Bachelor of Business Administrati-on) i que suposa adaptar la històrica llicenci-atura d’ESADE a les noves demandes de futur segons els criteris europeus fixats per la de-nominada Declaració de Bolonya.

Així, a partir de l’any que ve no es farà gens estrany veure a Sant Cugat del Vallès més de 1.200 alumnes d’ESADE estudiant en un en-torn d’innovació, assistint a classes en anglès i absolutament connectats amb professionals d’empreses multisectorials i emprenedors tre-ballant en innovació.

DIMENSIÓ INTERNACIONAL. El Grau en Direc-ció d’Empreses-BBA, ajustant-se al nou Pla Bo-lonya, es cursarà en quatre anys, en comptes de cinc, i potenciarà la dimensió internacio-nal amb la introducció de l’obligació de fer un intercanvi en una de les importants universi-tats estrangeres amb les quals ESADE té con-veni acadèmic. A partir del tercer curs s’im-partiran les classes majoritàriament en anglès (i també els exàmens) i, abans d’acabar la car-rera, caldrà haver fet una pràctica obligatòria en una empresa.

L’objectiu d’aquest grau és formar els futurs emprenedors i directius i que siguin capaços d’afrontar les noves exigències del mercat amb una visió més internacional i amb una forta preparació per desenvolupar el seu futur professional. Per això, ESADE exigirà que els alumnes que s’hi vulguin inscriure acreditin un nivell mínim d’anglès proper al First Certi-ficate, a més d’aportar un bon currículum, i de superar la prova d’accés que realitza l’escola de negocis als futurs participants. Com és tra-dició a ESADE, el nombre de places d’accés al grau és limitat.

UN NOU ESCENARI. ESADE no tan sols estre-na pla d’estudis i nou grau, sinó també es-cenari. El nou Campus d’ESADE que s’està construint estarà preparat per iniciar la seva activitat a principis del 2009; seran 20.000 metres quadrats dedicats a l’àmbit universi-tari, amb nous espais més adaptats a les no-ves necessitats docents. I encara més. El nou campus compartirà entorn amb un nou edi-fici, de nom Creàpolis: un recinte de 27.000 metres quadrats on s’ubicaran més de 50 em-preses grans i petites orientades a la innova-ció que desenvoluparan noves línies de nego-ci i que mantindran una estreta relació amb la universitat a través d’aportacions de pro-fessionals a les classes i de convenis de pràc-tiques perquè els alumnes puguin iniciar-se en l’àmbit laboral.

ESADE-Creàpolis es defineix així com una aposta decidida d’una de les escoles de nego-cis més prestigioses del món per avançar-se a les exigències del futur i per assumir els nous reptes de negoci. Per aquest motiu, el campus serà el primer parc de la creativitat pensat per impulsar l’Open & Cross Innovation: un nou concepte d’investigació multidisciplinària i in-ternacional. L’objectiu d’aquest projecte és de-tectar noves necessitats dels consumidors i fomentar la innovació a través de l’intercanvi d’idees entre empresaris i acadèmics.

APOSTA PER SANT CUGAT. L’elecció de Sant Cugat del Vallès per albergar el nou campus

S’impartirà principalment en anglès des del tercer curs i en un entorn d’innovació i d’interrelació entre el món empresarial i l’acadèmic

A dalt, detall del futur campus universitari i, a baix, vista panoràmica del conjunt del recinte /// ESADE

62UNIVERSITATSHEC Paris i London School of Econo-mics, a Europa, Babson College i Uni-versity of Texas at Austin, als Estats Units, National University of Singa-pore i Tsinghua University (Xina), a l’Àsia, són algunes de les universitats de prestigi on els estudiants poden fer l’intercanvi acadèmic que ofereix el Grau en Direcció d’Empreses-BBA.

ESADE /// NOVA TITULACIÓ

nes completament “capacitades per treballar i molt bé”. Amb la signatura d’aquest acord la Cecot donarà a conèixer als seus associats les activitats que es fan als centres productius i tallers que gestiona actualment Cire i ajusta-rà perfils segons les necessitats que demanin les empreses. A més, la patronal terrassen-ca col·laborarà en la gestió i orientació de les accions formatives de la Cire d’acord amb les tendències del mercat laboral.

CONTRAPARTIDES. El conveni beneficia to-tes les parts. Els reclusos tindran al seu abast més opcions de trobar una feina, mentre que les empreses gaudiran de beneficis fiscals molt importants. La consellera Tura va as-senyalar que la Cire treballa per fer “produc-tes de qualitat i a preus molt competitius” i va insistir també en el benefici social que pot aportar la inserció dels presos en el treball: crear-los l’hàbit de treballar i aprendre va-lors, valors que els poden allunyar de la delin-qüència i a portar una vida normal. Per últim, la consellera va demanar que les empreses no facin contractacions per “pena”, sinó per la competitivitat dels treballadors.

Actualment, el programa de reinserció labo-ral de Cire compta amb 2.986 reclusos dels prop de deu mil que hi ha a les presons cata-lanes. Quant a cursos de formació, la Cire va acollir 4.191 interns l’any 2007, dels quals prop de 1.500 van signar un contracte. Re-centment, el Cire va ser guardonat amb el premi a la millor iniciativa empresarial als Premis Pimes 2008, que va lliurar la patronal Pimec el 2 de juny. /// P. FERNÁNDEz

La Cecot i el Cire fomenten la reinserció laboral de reclusos

La Cecot i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire) col·laboraran en ac-

cions conjuntes per afavorir la inserció i la integració de reclusos en el mercat laboral. L’acord el van subscriure la consellera de Jus-tícia, Montserrat Tura, i el president de la Ce-cot, Antoni Abad, en un acte que va tenir lloc a la seu de la patronal terrassenca el pas-sat 29 de maig, i en què també van interve-nir Albert Batlle, secretari de Serveis Peni-tenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia, Adolf Cabruja, ge-rent de Cire i el secretari general de la Cecot, David Garrofé.

La base d’aquest programa consisteix a com-partir les respectives borses de treball i am-pliar el ventall de possibilitats i de llocs de tre-ball als quals poden aspirar els reclusos. La Cecot, encara que conscient de la dificultat que suposa per a les empreses la contractació d’aquest col·lectiu, participarà activament en aquest programa que gestionen, segons Antoni Abad, president de la Cecot, perso-

La patronal terrassenca donarà a conèixer les bases d’aquest acord als seus associats

La consellera Montserrat Tura i el president de la Cecot, Antoni Abad, signen el conveni /// ACN

CECOT /// OCUPACIÓ

L’empresari Josep M. Pujol, distingit als Premis Cambra

La Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa va lliurar, en l’edició d’enguany

dels Premis Cambra, un nou premi que re-coneix un empresari destacat pel seu lide-ratge en el món empresarial. El premi el va rebre Josep Maria Pujol, president del grup Ficosa. La Cambra va atorgar aquest pre-mi en reconeixement a la “professionalitat, la dedicació i el recorregut de l’empresari” que ha fet de Ficosa “una de les principals empreses multinacionals en la producció i comercialització de sistemes i components per a l’automòbil”. És la primera vegada que la Cambra fa entrega d’un Premi Cambra en reconeixement al lideratge d’un empresari de la seva àrea d’influència.

Josep Maria Pujol és un empresari rubinenc que va aixecar la seva empresa des de baix. L’any 1949, Pujol tenia un petit taller me-cànic que es dedicava a la fabricació de ca-blejat de recanvi per a automòbils. Amb el pas del temps aquell petit taller va créixer fins a convertir-se en una gran multinaci-onal dedicada a la fabricació, comercialit-zació i R+D de components per al sector de l’automoció. Pujol és actualment el presi-dent del consell d’administració de Ficosa, té fàbriques i centres d’enginyeria a 19 pa-

ïsos d’arreu del món i concentra un equip professional de més de 7.000 persones i una cartera de més de 600 patents actives. És president també de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Equips i Components d’Au-tomoció, del Cercle d’Empresaris del Vallès Oriental, de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya.

PREMIS. Pujol va rebre aquesta distinció en el marc del sopar de lliurament dels Premis Cambra 2008 que va tenir lloc l’1 de juliol a la Masia de Can Magí, a Sant Cugat del Vallès.

/// REDACCIÓ

Josep Maria Pujol /// CEDIDA

CAMBRA /// PREMIS CAMBRA

32 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 33B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

respon a la voluntat d’ESADE de situar-se en un lloc estratègic de desenvolupament empre-sarial. Amb aquest nou espai vol anar més en-llà dels parcs tecnològics dels anys seixanta i vuitanta, i dels parcs científics dels noranta. Aproximadament 1.200 alumnes cursaran els seus estudis a les noves instal·lacions durant la primera etapa i tindran al seu abast residèn-cia universitària, serveis de restauració, cafe-teria i totes les comoditats per acollir de ma-nera òptima estudiants estrangers i d’altres comunitats autònomes.

ESADE va iniciar les seves activitats l’any 1958, i des d’aleshores està present a Barcelona, Madrid i Buenos Aires. L’obertura d’aquest nou campus suposa més espai i recursos per als alumnes, que actualment ja sumen més de 6.000, entre els estudiants dels programes d’Executive Education i MBA d’ESADE Busi-ness School, i les llicenciatures, doctorats i pro-grames de postgrau. Aquest repte és un nou impuls per formar persones amb un alt nivell de competència professional i amb aptituds per comprometre’s amb els seus projectes de futur. Actualment hi ha 35.000 antics alumnes que ocupen llocs de responsabilitat arreu del món. /// REDACCIÓ

Grau de Direcció d’Empreses BBA, al campus de Sant Cugat

ESADE té fama d’avançar-se. La visita a les obres de construcció del nou campus

a Sant Cugat del Vallès donen motius per ali-mentar la bona reputació de l’escola de ne-gocis. En aquestes noves instal·lacions és on està previst que s’hi traslladin a principis de l’any vinent tots els estudiants universita-ris de management. ESADE ho presenta com una nova aposta per la innovació en la docèn-cia i la interrelació entre el món empresari-al i l’acadèmic.

Els projectes d’ESADE no acaben aquí. La his-tòrica carrera de Ciències Empresarials que va revolucionar l’oferta formativa universi-tària el 1959, i que posteriorment va passar a denominar-se Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), farà un nou pas endavant per estar a l’avantguarda de la nova normativa europea. Així, ESADE és el primer centre a l’Estat espanyol que impartirà a partir del curs vinent el Grau en Direcció d’Empre-ses-BBA (Bachelor of Business Administrati-on) i que suposa adaptar la històrica llicenci-atura d’ESADE a les noves demandes de futur segons els criteris europeus fixats per la de-nominada Declaració de Bolonya.

Així, a partir de l’any que ve no es farà gens estrany veure a Sant Cugat del Vallès més de 1.200 alumnes d’ESADE estudiant en un en-torn d’innovació, assistint a classes en anglès i absolutament connectats amb professionals d’empreses multisectorials i emprenedors tre-ballant en innovació.

DIMENSIÓ INTERNACIONAL. El Grau en Direc-ció d’Empreses-BBA, ajustant-se al nou Pla Bo-lonya, es cursarà en quatre anys, en comptes de cinc, i potenciarà la dimensió internacio-nal amb la introducció de l’obligació de fer un intercanvi en una de les importants universi-tats estrangeres amb les quals ESADE té con-veni acadèmic. A partir del tercer curs s’im-partiran les classes majoritàriament en anglès (i també els exàmens) i, abans d’acabar la car-rera, caldrà haver fet una pràctica obligatòria en una empresa.

L’objectiu d’aquest grau és formar els futurs emprenedors i directius i que siguin capaços d’afrontar les noves exigències del mercat amb una visió més internacional i amb una forta preparació per desenvolupar el seu futur professional. Per això, ESADE exigirà que els alumnes que s’hi vulguin inscriure acreditin un nivell mínim d’anglès proper al First Certi-ficate, a més d’aportar un bon currículum, i de superar la prova d’accés que realitza l’escola de negocis als futurs participants. Com és tra-dició a ESADE, el nombre de places d’accés al grau és limitat.

UN NOU ESCENARI. ESADE no tan sols estre-na pla d’estudis i nou grau, sinó també es-cenari. El nou Campus d’ESADE que s’està construint estarà preparat per iniciar la seva activitat a principis del 2009; seran 20.000 metres quadrats dedicats a l’àmbit universi-tari, amb nous espais més adaptats a les no-ves necessitats docents. I encara més. El nou campus compartirà entorn amb un nou edi-fici, de nom Creàpolis: un recinte de 27.000 metres quadrats on s’ubicaran més de 50 em-preses grans i petites orientades a la innova-ció que desenvoluparan noves línies de nego-ci i que mantindran una estreta relació amb la universitat a través d’aportacions de pro-fessionals a les classes i de convenis de pràc-tiques perquè els alumnes puguin iniciar-se en l’àmbit laboral.

ESADE-Creàpolis es defineix així com una aposta decidida d’una de les escoles de nego-cis més prestigioses del món per avançar-se a les exigències del futur i per assumir els nous reptes de negoci. Per aquest motiu, el campus serà el primer parc de la creativitat pensat per impulsar l’Open & Cross Innovation: un nou concepte d’investigació multidisciplinària i in-ternacional. L’objectiu d’aquest projecte és de-tectar noves necessitats dels consumidors i fomentar la innovació a través de l’intercanvi d’idees entre empresaris i acadèmics.

APOSTA PER SANT CUGAT. L’elecció de Sant Cugat del Vallès per albergar el nou campus

S’impartirà principalment en anglès des del tercer curs i en un entorn d’innovació i d’interrelació entre el món empresarial i l’acadèmic

A dalt, detall del futur campus universitari i, a baix, vista panoràmica del conjunt del recinte /// ESADE

62UNIVERSITATSHEC Paris i London School of Econo-mics, a Europa, Babson College i Uni-versity of Texas at Austin, als Estats Units, National University of Singa-pore i Tsinghua University (Xina), a l’Àsia, són algunes de les universitats de prestigi on els estudiants poden fer l’intercanvi acadèmic que ofereix el Grau en Direcció d’Empreses-BBA.

ESADE /// NOVA TITULACIÓ

nes completament “capacitades per treballar i molt bé”. Amb la signatura d’aquest acord la Cecot donarà a conèixer als seus associats les activitats que es fan als centres productius i tallers que gestiona actualment Cire i ajusta-rà perfils segons les necessitats que demanin les empreses. A més, la patronal terrassen-ca col·laborarà en la gestió i orientació de les accions formatives de la Cire d’acord amb les tendències del mercat laboral.

CONTRAPARTIDES. El conveni beneficia to-tes les parts. Els reclusos tindran al seu abast més opcions de trobar una feina, mentre que les empreses gaudiran de beneficis fiscals molt importants. La consellera Tura va as-senyalar que la Cire treballa per fer “produc-tes de qualitat i a preus molt competitius” i va insistir també en el benefici social que pot aportar la inserció dels presos en el treball: crear-los l’hàbit de treballar i aprendre va-lors, valors que els poden allunyar de la delin-qüència i a portar una vida normal. Per últim, la consellera va demanar que les empreses no facin contractacions per “pena”, sinó per la competitivitat dels treballadors.

Actualment, el programa de reinserció labo-ral de Cire compta amb 2.986 reclusos dels prop de deu mil que hi ha a les presons cata-lanes. Quant a cursos de formació, la Cire va acollir 4.191 interns l’any 2007, dels quals prop de 1.500 van signar un contracte. Re-centment, el Cire va ser guardonat amb el premi a la millor iniciativa empresarial als Premis Pimes 2008, que va lliurar la patronal Pimec el 2 de juny. /// P. FERNÁNDEz

La Cecot i el Cire fomenten la reinserció laboral de reclusos

La Cecot i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire) col·laboraran en ac-

cions conjuntes per afavorir la inserció i la integració de reclusos en el mercat laboral. L’acord el van subscriure la consellera de Jus-tícia, Montserrat Tura, i el president de la Ce-cot, Antoni Abad, en un acte que va tenir lloc a la seu de la patronal terrassenca el pas-sat 29 de maig, i en què també van interve-nir Albert Batlle, secretari de Serveis Peni-tenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia, Adolf Cabruja, ge-rent de Cire i el secretari general de la Cecot, David Garrofé.

La base d’aquest programa consisteix a com-partir les respectives borses de treball i am-pliar el ventall de possibilitats i de llocs de tre-ball als quals poden aspirar els reclusos. La Cecot, encara que conscient de la dificultat que suposa per a les empreses la contractació d’aquest col·lectiu, participarà activament en aquest programa que gestionen, segons Antoni Abad, president de la Cecot, perso-

La patronal terrassenca donarà a conèixer les bases d’aquest acord als seus associats

La consellera Montserrat Tura i el president de la Cecot, Antoni Abad, signen el conveni /// ACN

CECOT /// OCUPACIÓ

L’empresari Josep M. Pujol, distingit als Premis Cambra

La Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa va lliurar, en l’edició d’enguany

dels Premis Cambra, un nou premi que re-coneix un empresari destacat pel seu lide-ratge en el món empresarial. El premi el va rebre Josep Maria Pujol, president del grup Ficosa. La Cambra va atorgar aquest pre-mi en reconeixement a la “professionalitat, la dedicació i el recorregut de l’empresari” que ha fet de Ficosa “una de les principals empreses multinacionals en la producció i comercialització de sistemes i components per a l’automòbil”. És la primera vegada que la Cambra fa entrega d’un Premi Cambra en reconeixement al lideratge d’un empresari de la seva àrea d’influència.

Josep Maria Pujol és un empresari rubinenc que va aixecar la seva empresa des de baix. L’any 1949, Pujol tenia un petit taller me-cànic que es dedicava a la fabricació de ca-blejat de recanvi per a automòbils. Amb el pas del temps aquell petit taller va créixer fins a convertir-se en una gran multinaci-onal dedicada a la fabricació, comercialit-zació i R+D de components per al sector de l’automoció. Pujol és actualment el presi-dent del consell d’administració de Ficosa, té fàbriques i centres d’enginyeria a 19 pa-

ïsos d’arreu del món i concentra un equip professional de més de 7.000 persones i una cartera de més de 600 patents actives. És president també de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Equips i Components d’Au-tomoció, del Cercle d’Empresaris del Vallès Oriental, de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya.

PREMIS. Pujol va rebre aquesta distinció en el marc del sopar de lliurament dels Premis Cambra 2008 que va tenir lloc l’1 de juliol a la Masia de Can Magí, a Sant Cugat del Vallès.

/// REDACCIÓ

Josep Maria Pujol /// CEDIDA

CAMBRA /// PREMIS CAMBRA

34 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 3�B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

La UAB ja treballa amb la web 2.0

La Universitat Autònoma de Barcelona ha posat a disposició dels estudiants quatre

noves eines interactives: un espai web per a la creació de blocs, un altre espai per a la cre-ació de wikis, un canal de comunicació de ví-deos acadèmics (el UABTube), i un canal pro-pi a YouTube. Tots aquests espais constituei-xen la web 2.0 de la UAB, que té l’objectiu de recollir opinions personals, el treball col-laboratiu i vídeos acadèmics a través d’un sistema de comunicació comú com és el cas d’internet. Lluís Ferrer, rector de la UAB, va

afirmar en la presentació d’aquesta nova eina que “la creació de les noves eines per a la web 2.0 s’emmarca en un pla estratègic que es va iniciar l’any 2006 tot definint el concepte d’universitat electrònica (Universi-tat-e), per adaptar les tecnologies a les cir-cumstàncies, a l’entorn i a la realitat que viu la UAB”. Actualment, la Universitat Autòno-ma ja ofereix iniciatives com wikis de recer-ca, blocs sobre receptes de cuina o sobre po-esia creats per estudiants, o el bloc del cam-pus de la UAB a Sabadell. /// REDACCIÓLa web 2.0 de la UAB /// CEDIDA

UAB /// NOVES TECNOLOGIES

La reunió d’anàlisi de l’estudi fet pels Amics de la UAB arriba a l’equador

L’estudi que porta per nom B-30, eix d’inno-vació de Catalunya arriba al seu equador,

segons el calendari previst, i per aquest mo-tiu les parts implicades han volgut conèixer-ne l’estat i s’han trobat per analitzar-lo. Promogut per l’Associació d’Amics de la Universitat Autò-noma de Barcelona, l’estudi té com a finalitat dur a terme un reconeixement en profunditat de la realitat industrial d’aquest territori i valo-rar-ne la posició tant en el context català com amb relació a d’altres regions europees. A par-tir de la detecció d’eventuals carències, el pro-jecte provarà de facilitar propostes d’actuació per al futur que ajudin a reforçar la competiti-vitat industrial d’un espai estratègic per al des-envolupament econòmic del país.

Els resultats definitius es preveuen per a aques-ta tardor, però la reunió de mitjans de juny ja ha servit per conèixer l’estat de la investiga-ció encarregada al Centre d’Economia Indus-trial, amb una anàlisi sobre el teixit de recer-ca, innovació i indústria localitzada al voltant de la B-30. La trobada va comptar amb l’assis-tència de diverses personalitats de la UAB: el rector, Lluís Ferrer; el secretari general, Rafael Grasa; el vicerector d’Estudiants, Joan Carbo-nell; el vicerector de Projectes Estratègics, Jordi Marquet; per l’Associació d’Amics, el seu pre-sident, Xavier Muñoz, i Antoni Farrés, i com a representants del Centre d’Economia Indus-trial, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Solà i Josep M. Surís; del Consell Social, Sònia Her-nández i Moisés Amorós. També hi van assis-tir Miquel Molins, director de la Fundació Banc de Sabadell; Amadeu Guarch, sotsdirector de Caixa Terrassa; Lluís Matas, de la Cambra de Comerç de Sabadell, i Joan Matas i Albert Tor-tajada (FGC).

LíNIES D’ANÀLISI. Les línies d’anàlisi són sis: in-tegral, sectorial, tecnològica, anàlisi dels prin-cipals establiments industrials, de l’esforç in-novador o de R+D de les empreses del corredor i de les infraestructures cientificotècniques. L’anàlisi integral quantificarà el pes de la indús-tria d’aquesta àrea en l’àmbit de la Regió Me-tropolitana de Barcelona (RMB), tant pel que fa al conjunt del territori estudiat com als vuit municipis que el formen. Això permetrà pon-derar la magnitud de l’activitat industrial i comparar-la amb la de la RMB, l’àrea immedi-ata de referència. /// AMICS DE LA UAB

Un moment de la reunió /// CEDIDA

UAB /// ESTUDI DELS AMICS DE LA UABJoves emprenedors /// Ineo Prototips

Ineo, creada l’any 2000, s’ha especialitzat en la fabricació de prototips ràpids PER: IVANNA VALLESPÍN

Prototips exprés amb denominació d’origen de Terrassa

1 /// JOANOT MARTÍNEz (ES-qUERRA) I RAúL AGUILERA (DRETA), RESPONSABLES DE L’EMPRESA INEO

2 /// UN DELS PROJECTES QUE HA FABRICAT INEO I qUE REPRODUEIX UN MO-DEL DE FÓRMULA 1 /// INEO PROTOTIPS, S. L.

Crear una empresa capaç d’elaborar, en el mínim temps i cost possible, prototips amb una òptima qualitat i unes ca-racterístiques tan properes com es pugui al producte fi-

nal: l’anomenat Rapid Prototyping and Ma-nufacturing. Amb aquesta missió va néixer Ineo Prototips, S. L. (www.ineo.es), que va obrir les portes l’any 2000 al carrer de Ma-rià Benlliure de Terrassa. L’aventura la va iniciar Raúl Aguilera en so-litari, tot i que només un any després s’hi afegiria com a soci Joanot Martínez-Mora. Actualment, l’empresa té 11 treballadors, entre enginyers i operaris.Raúl Aguilera recorda que els inicis van ser durs: “Inicialment vaig capitalitzar l’atur i així vaig poder pagar l’entrada d’una mà-quina. A partir d’aquí els clients em van obligar a créixer”.En aquell temps, recorda, hi havia una alta demanda d’aquesta tecnologia, però existien poques empreses que oferis-sin aquests serveis. Ineo Prototips cobria aquest buit del mercat i apostava per fer-ho aportant un segell de qualitat a tots els seus serveis.D’aquesta manera, l’empresa egarenca s’ha anat obrint camí de mica en mica i ac-tualment compta en la seva cartera de cli-ents amb empreses de sectors tan diver-sos com l’automoció, l’electrodomèstic, el recreatiu, el cosmètic, les joguines i, fins i tot, inventors particulars.Aquesta empenta i l’aposta arriscada feta per Raúl Aguilera van ser premiades ben aviat. L’any 2001, Ineo Prototips va rebre el primer premi d’Iniciativa Jove que con-cedeix l’Ajuntament de Terrassa als joves emprenedors de la ciutat.

DEL PLÀNOL AL PROTOTIP

La tasca bàsica d’Ineo és fer prototips de pro-ductes que els encarreguen els departaments d’innovació de les empreses: “En principi és el client qui fa el disseny del producte i una vegada es posa en contacte amb nosaltres, el

podem ajudar a fer la seva peça en diferents tecnologies: estereolitografia, sinterització de poliamida per làser, peces colades al buit en motlle de silicona... Tot depèn del tipus de peça i les necessitats del client”.Les fases de creació del prototip són bàsi-cament quatre: la primera fa referència al

disseny i a la creació, ja sigui d’un plànol o d’un dibuix en 3D del prototip al qual s’ha de donar forma. En la segona fase s’escull la tècnica més adequada a l’hora de fabri-car el prototip, que bàsicament són dues: l’estereolitografia –la més comuna, que consisteix en la utilització de resines líqui-des fotopolimèriques que se solidifiquen quan són exposades a la llum ultraviolada– o la sinterització –que permet obtenir pro-ductes metàl·lics o ceràmics mitjançant la pols, que és tractada tèrmicament.En una tercera fase, es crea un motlle de silicona i, mitjançant la tècnica de colada al buit, s’obtenen diferents peces de resina de poliuretà.El darrer pas, un dels valors afegits d’In-eo, és la possibilitat de fer modificacions i ajustaments, utillatges diversos i la fosa de peces en alumini, entre d’altres.

LA FE EN UN MATEIX

Ineo Prototips, com moltes altres empre-ses, ha hagut de demanar ajuda en el pro-cés de la creació i, com també moltes al-tres, l’ha aconseguida. En aquest cas, el su-port va venir de l’Ajuntament de Terrassa i també va comptar amb l’ajuda de Foment de Terrassa, que el va orientar i li va donar les pautes per elaborar el pla d’empresa i,

“EL MÉS IMPORTANT A L’HORA DE CREAR LA TEVA EMPRESA ÉS CREURE FERMAMENT EN LA IDEA I EN UN MATEIX”

a més, va aconseguir llogar, a un preu molt assequible, una de les naus del viver d’em-preses de la ciutat, un espai dedicat a donar suport a emprenedors i a nous empresaris que vulguin crear el seu negoci.“El més important a l’hora de crear la teva empresa és creure fermament en la idea i en un mateix”, reflexiona Aguilera, qui, no obstant això, també reclama altres ini-ciatives que facilitin el camí als empre-nedors: “Calen més espais industrials i, el més important, un fàcil accés a crèdits tous. És molt complicat que una entitat fi-nancera et deixi diners quan estàs a l’inici de l’empresa”. Aquest emprenedor egarenc mira espe-rançat al futur de l’empresa i també al futur del sector de R+D+i al nostre país: “Crec que ha millorat en els últims anys, ja que cada vegada hi ha més empreses que desenvolupen el seu propi producte i aposten per la innovació com a tret diferenciador”.

34 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 3�B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

La UAB ja treballa amb la web 2.0

La Universitat Autònoma de Barcelona ha posat a disposició dels estudiants quatre

noves eines interactives: un espai web per a la creació de blocs, un altre espai per a la cre-ació de wikis, un canal de comunicació de ví-deos acadèmics (el UABTube), i un canal pro-pi a YouTube. Tots aquests espais constituei-xen la web 2.0 de la UAB, que té l’objectiu de recollir opinions personals, el treball col-laboratiu i vídeos acadèmics a través d’un sistema de comunicació comú com és el cas d’internet. Lluís Ferrer, rector de la UAB, va

afirmar en la presentació d’aquesta nova eina que “la creació de les noves eines per a la web 2.0 s’emmarca en un pla estratègic que es va iniciar l’any 2006 tot definint el concepte d’universitat electrònica (Universi-tat-e), per adaptar les tecnologies a les cir-cumstàncies, a l’entorn i a la realitat que viu la UAB”. Actualment, la Universitat Autòno-ma ja ofereix iniciatives com wikis de recer-ca, blocs sobre receptes de cuina o sobre po-esia creats per estudiants, o el bloc del cam-pus de la UAB a Sabadell. /// REDACCIÓLa web 2.0 de la UAB /// CEDIDA

UAB /// NOVES TECNOLOGIES

La reunió d’anàlisi de l’estudi fet pels Amics de la UAB arriba a l’equador

L’estudi que porta per nom B-30, eix d’inno-vació de Catalunya arriba al seu equador,

segons el calendari previst, i per aquest mo-tiu les parts implicades han volgut conèixer-ne l’estat i s’han trobat per analitzar-lo. Promogut per l’Associació d’Amics de la Universitat Autò-noma de Barcelona, l’estudi té com a finalitat dur a terme un reconeixement en profunditat de la realitat industrial d’aquest territori i valo-rar-ne la posició tant en el context català com amb relació a d’altres regions europees. A par-tir de la detecció d’eventuals carències, el pro-jecte provarà de facilitar propostes d’actuació per al futur que ajudin a reforçar la competiti-vitat industrial d’un espai estratègic per al des-envolupament econòmic del país.

Els resultats definitius es preveuen per a aques-ta tardor, però la reunió de mitjans de juny ja ha servit per conèixer l’estat de la investiga-ció encarregada al Centre d’Economia Indus-trial, amb una anàlisi sobre el teixit de recer-ca, innovació i indústria localitzada al voltant de la B-30. La trobada va comptar amb l’assis-tència de diverses personalitats de la UAB: el rector, Lluís Ferrer; el secretari general, Rafael Grasa; el vicerector d’Estudiants, Joan Carbo-nell; el vicerector de Projectes Estratègics, Jordi Marquet; per l’Associació d’Amics, el seu pre-sident, Xavier Muñoz, i Antoni Farrés, i com a representants del Centre d’Economia Indus-trial, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Solà i Josep M. Surís; del Consell Social, Sònia Her-nández i Moisés Amorós. També hi van assis-tir Miquel Molins, director de la Fundació Banc de Sabadell; Amadeu Guarch, sotsdirector de Caixa Terrassa; Lluís Matas, de la Cambra de Comerç de Sabadell, i Joan Matas i Albert Tor-tajada (FGC).

LíNIES D’ANÀLISI. Les línies d’anàlisi són sis: in-tegral, sectorial, tecnològica, anàlisi dels prin-cipals establiments industrials, de l’esforç in-novador o de R+D de les empreses del corredor i de les infraestructures cientificotècniques. L’anàlisi integral quantificarà el pes de la indús-tria d’aquesta àrea en l’àmbit de la Regió Me-tropolitana de Barcelona (RMB), tant pel que fa al conjunt del territori estudiat com als vuit municipis que el formen. Això permetrà pon-derar la magnitud de l’activitat industrial i comparar-la amb la de la RMB, l’àrea immedi-ata de referència. /// AMICS DE LA UAB

Un moment de la reunió /// CEDIDA

UAB /// ESTUDI DELS AMICS DE LA UABJoves emprenedors /// Ineo Prototips

Ineo, creada l’any 2000, s’ha especialitzat en la fabricació de prototips ràpids PER: IVANNA VALLESPÍN

Prototips exprés amb denominació d’origen de Terrassa

1 /// JOANOT MARTÍNEz (ES-qUERRA) I RAúL AGUILERA (DRETA), RESPONSABLES DE L’EMPRESA INEO

2 /// UN DELS PROJECTES QUE HA FABRICAT INEO I qUE REPRODUEIX UN MO-DEL DE FÓRMULA 1 /// INEO PROTOTIPS, S. L.

Crear una empresa capaç d’elaborar, en el mínim temps i cost possible, prototips amb una òptima qualitat i unes ca-racterístiques tan properes com es pugui al producte fi-

nal: l’anomenat Rapid Prototyping and Ma-nufacturing. Amb aquesta missió va néixer Ineo Prototips, S. L. (www.ineo.es), que va obrir les portes l’any 2000 al carrer de Ma-rià Benlliure de Terrassa. L’aventura la va iniciar Raúl Aguilera en so-litari, tot i que només un any després s’hi afegiria com a soci Joanot Martínez-Mora. Actualment, l’empresa té 11 treballadors, entre enginyers i operaris.Raúl Aguilera recorda que els inicis van ser durs: “Inicialment vaig capitalitzar l’atur i així vaig poder pagar l’entrada d’una mà-quina. A partir d’aquí els clients em van obligar a créixer”.En aquell temps, recorda, hi havia una alta demanda d’aquesta tecnologia, però existien poques empreses que oferis-sin aquests serveis. Ineo Prototips cobria aquest buit del mercat i apostava per fer-ho aportant un segell de qualitat a tots els seus serveis.D’aquesta manera, l’empresa egarenca s’ha anat obrint camí de mica en mica i ac-tualment compta en la seva cartera de cli-ents amb empreses de sectors tan diver-sos com l’automoció, l’electrodomèstic, el recreatiu, el cosmètic, les joguines i, fins i tot, inventors particulars.Aquesta empenta i l’aposta arriscada feta per Raúl Aguilera van ser premiades ben aviat. L’any 2001, Ineo Prototips va rebre el primer premi d’Iniciativa Jove que con-cedeix l’Ajuntament de Terrassa als joves emprenedors de la ciutat.

DEL PLÀNOL AL PROTOTIP

La tasca bàsica d’Ineo és fer prototips de pro-ductes que els encarreguen els departaments d’innovació de les empreses: “En principi és el client qui fa el disseny del producte i una vegada es posa en contacte amb nosaltres, el

podem ajudar a fer la seva peça en diferents tecnologies: estereolitografia, sinterització de poliamida per làser, peces colades al buit en motlle de silicona... Tot depèn del tipus de peça i les necessitats del client”.Les fases de creació del prototip són bàsi-cament quatre: la primera fa referència al

disseny i a la creació, ja sigui d’un plànol o d’un dibuix en 3D del prototip al qual s’ha de donar forma. En la segona fase s’escull la tècnica més adequada a l’hora de fabri-car el prototip, que bàsicament són dues: l’estereolitografia –la més comuna, que consisteix en la utilització de resines líqui-des fotopolimèriques que se solidifiquen quan són exposades a la llum ultraviolada– o la sinterització –que permet obtenir pro-ductes metàl·lics o ceràmics mitjançant la pols, que és tractada tèrmicament.En una tercera fase, es crea un motlle de silicona i, mitjançant la tècnica de colada al buit, s’obtenen diferents peces de resina de poliuretà.El darrer pas, un dels valors afegits d’In-eo, és la possibilitat de fer modificacions i ajustaments, utillatges diversos i la fosa de peces en alumini, entre d’altres.

LA FE EN UN MATEIX

Ineo Prototips, com moltes altres empre-ses, ha hagut de demanar ajuda en el pro-cés de la creació i, com també moltes al-tres, l’ha aconseguida. En aquest cas, el su-port va venir de l’Ajuntament de Terrassa i també va comptar amb l’ajuda de Foment de Terrassa, que el va orientar i li va donar les pautes per elaborar el pla d’empresa i,

“EL MÉS IMPORTANT A L’HORA DE CREAR LA TEVA EMPRESA ÉS CREURE FERMAMENT EN LA IDEA I EN UN MATEIX”

a més, va aconseguir llogar, a un preu molt assequible, una de les naus del viver d’em-preses de la ciutat, un espai dedicat a donar suport a emprenedors i a nous empresaris que vulguin crear el seu negoci.“El més important a l’hora de crear la teva empresa és creure fermament en la idea i en un mateix”, reflexiona Aguilera, qui, no obstant això, també reclama altres ini-ciatives que facilitin el camí als empre-nedors: “Calen més espais industrials i, el més important, un fàcil accés a crèdits tous. És molt complicat que una entitat fi-nancera et deixi diners quan estàs a l’inici de l’empresa”. Aquest emprenedor egarenc mira espe-rançat al futur de l’empresa i també al futur del sector de R+D+i al nostre país: “Crec que ha millorat en els últims anys, ja que cada vegada hi ha més empreses que desenvolupen el seu propi producte i aposten per la innovació com a tret diferenciador”.

36 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 37B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

M’he divorciat l’any 2007 i durant aquest any he pagat al meu excònjuge la quantitat de 10.000 euros en concepte de pensió compensatòria i als meus fills la quantitat de 5.000 euros en concepte de pensió per aliments. He d’incloure-ho a la meva declaració de l’IRPF?

Les pensions compensatòries satisfetes al cònjuge tenen la consideració de rendi-ments del treball per al cònjuge que les per-cep d’acord amb l’Article 17.2 f) de la Llei de l’IRPF, i tenen la consideració de reducció de la base imposable per al cònjuge que les satisfà de conformitat amb l’Article 55 de la Llei de l’IRPF. Les pensions per aliments percebudes pels fills estan exemptes de tri-butació per als fills que les perceben d’acord amb l’Article 7 lletra k de la Llei de l’IRPF. Per al cònjuge que les satisfà el seu tractament està regulat en els articles 64 i 75 de la Llei de l’IRPF i es tracta d’una mi-noració tècnica en el moment d’aplicar l’es-cala de gravamen.

On he d’indicar en la meva declaració de la renda de l’exercici 2007 els 400 euros que el govern ha acordat recentment com a deducció?

La deducció de 400 euros s’ha instrumenta-litzat per part del govern en el Reial decret llei 2/2008, de 21 d’abril, de mesures d’impuls a l’activitat econòmica, i serà aplicable a partir de l’1 de gener del 2008, per la qual cosa aques-ta deducció no té cap efecte en la declaració de l’IRPF de l’any 2007.

He venut unes accions que cotitzaven a borsa durant l’exercici 2007. He d’incloure el que he obtingut de la venda en la meva declaració?

En la seva declaració ha d’incloure com un guany patrimonial en la base de l’estalvi de l’impost el benefici obtingut per la venda de les accions, no l’import de la venda. El benefi-ci obtingut per la venda de les accions és, com a norma general, la diferència de restar al preu de venda de les accions el seu preu de cost. El benefici així calculat tributarà en la base de l’estalvi a un tipus fix del 18%.

En l’exercici 2007 he venut el que era el meu habitatge habitual i he obtingut un guany respecte del que em va costar quan el vaig comprar. Amb els diners que he obtingut de la venda em vull comprar un nou habitatge, però encara no ho he fet i estic vivint de lloguer. He de tributar pel guany obtingut per la venda?

El guany obtingut per la venda està sot-mès a tributació per l’IRPF com un guany patrimonial en la base de l’estalvi i tribu-ta a un tipus del 18%. No obstant això, l’article 38 de la Llei de l’IRPF i l’article 41 del reglament estableixen l’exempció del guany patrimonial a condició de reinver-sió de l’import obtingut en la venda si es compleixen una sèrie de condicions. La principal és que l’import obtingut en la venda sigui reinvertit en la compra d’un nou habitatge habitual en el termini de 2 anys des de la data de la venda del seu primer habitatge. En conseqüència, si vostè compra un habitatge nou en el ter-mini de dos anys des de la venda de l’an-tic i reinverteix en la compra l’import ob-tingut en la venda, el guany patrimonial està exempt de tributació.

CONSULTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

El nou impost de successions i donacions

LA PART NEGATIVA. Fins aquí la part bona o positiva, i ara comentarem la part negativa o dolenta:

1) En primer lloc, no es tenen en compte els contribuents amb un grau de discapaci-tat igual o superior al 33%, contribuents que en gairebé tots els impostos gaudei-xen d’importants reduccions.

2) En segon lloc, fins ara, les valoracions de les finques amb relació a l’impost de successions i de donacions es reduïen un 20% el seu valor, i a partir d’ara aquesta reducció del valor amb relació a l’impost de donacions s’ha perdut. La tributació baixa, però s’incrementen els valors de les bases imposables.

Tot i aquesta part negativa, en què el legis-lador no ha tingut en compte els aspectes comentats, s’ha de tenir en compte que per a l’hereu futur, el que més pot repercutir al contribuent, d’acord amb l’article 61 del RD 1629/1991, de 8 de novembre, reglament de successions i donacions, és l’acumulació de les donacions realitzades durant els 5 anys anteriors a la mort del donant, a la base de l’hereu, i per tant aquestes donacions prè-vies a la successió sumen a la massa here-ditària i s’utilitzen per calcular el tipus mit-jà, el tipus resultant s’aplicarà sobre la massa hereditària sense tenir en compte les donacions prèvies, i en sortirà beneficiat el subjecte passiu o l’hereu futur. /// JOSETTE

T. LAURO, GESTORA I ADMINISTRATIVA

Farem uns breus comentaris amb rela-ció a l’impost de successions i donaci-

ons. Efectivament, hi ha una bona notícia, i és que el nou escalat de tipus de grava-men per a les donacions ha baixat conside-rablement, tal com es pot observar al qua-dre adjunt.

Recordem que, fins a l’any 2007, l’escalat per a les donacions era el mateix que per a l’impost de successions; hi havia 13 trams que podien arribar fins a gairebé el 33%.

Amb la publicació de la Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fiscals i finance-res (DOGC núm. 5038, de 31 de desembre del 2007), a part d’introduir entre d’altres el nou escalat per a l’impost de donacions, també s’ha ampliat el límit de la reducció del 95 % per a les transmissions mortis cau-sa de l’habitatge habitual del causant, que pot arribar fins als 500.000 euros, contra els 125.000 euros que es preveia amb la le-gislació anterior.

Però les grans modificacions que preveu aquesta llei són per a l’impost de donaci-ons, ja que s’introdueix una important re-ducció en les transmissions lucratives del que ha de ser l’habitatge habitual de dona-tari (qui ho rep) del 95% del valor de l’ha-bitatge, amb un límit de 60.000 euros i, a més, si qui ho rep és un contribuent que té un grau de discapacitat igual o superi-or al 65%, el límit s’incrementarà fins als 120.000 euros.

Per fi una bona notícia. No pateixin, després vindrà la dolenta

quota íntegra de les transmissions lucratives ‘inter vivos’ /// CEDIDA

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA /// IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

El Congrés Internacional del Color, a la seu de l’EUETIT

L’ Escola Universitària d’Enginyeria Tèc-nica Industrial de Terrassa (EUETIT) va

acollir durant quatre dies, entre el 9 i el 13 de juny, dos esdeveniments de caràcter interna-cional relacionats amb la tecnologia del color: l’European Conference on Colour in Graphics, Imagin and Vision (la quarta edició de la Confe-rència Europea del Color) i l’International Sym-posium on Multispectral Colour Science. Més de 200 investigadors i científics d’arreu del món van acudir a aquest certamen mundial per presentar les darreres innovacions tec-nològiques del color. Entre els més de 100 tre-balls que s’hi van exposar, destaquen alguns que van presentar científics de gran presti-gi internacional, com el cas de Johan M. Lam-mens, de l’empresa Hewlett-Packard, que va parlar de les aplicacions de la tecnologia en el camp de la impressió digital, o els profes-sors José Luis Caviano (Buenos Aires), Sabi-ne Süsstrunk (Suïssa) i Keigo Hirakawa, que van presentar les últimes novetats en color, fotografia digital i ciència multiespectral, res-pectivament.

SISTEMES DE CD6. L’equip d’investigadors i de recerca del Centre de Desenvolupament de Sensors i Sistemes (CD6), entitat organitza-dora del congrés, van presentar treballs com

el sistema per veure colors que l’ull humà no percep, que afavorirà, per exemple, millorar la fabricació de pròtesis oculars i lents de con-tacte amb colors més naturals; un sistema per mesurar el color de la pell, d’útil aplicació en empreses de cosmètica, o nous sensors per al calibratge colorimètric de les pantalles de te-levisió de gran format. Meritxell Vilaseca, co-ordinadora de l’esdeveniment, valora molt po-sitivament el congrés: “No només ha posat Terrassa al mapa científic mundial, sinó que ha generat moltes i noves relacions i plans de cooperació entre diferents grups de recerca i investigadors de les quals, de ben segur, sor-giran projectes interessants”. /// REDACCIÓ

Meritxell Vilaseca, coordinadora del congrés /// CEDIDA

EUETIT /// TECNOLOGIA DEL COLOR

La UIC i l’Hospital General de Granollers s’associen

Els alumnes que iniciïn els estudis de me-dicina a la Universitat Internacional de

Catalunya (UIC) podran fer pràctiques mèdi-ques a l’Hospital General de Granollers a par-tir de l’any 2010. Les dues entitats van fer pú-blic aquest acord el passat 10 de maig, en una roda de premsa que van oferir el rector de la universitat, Josep Argemí, el president de la Fundació Hospital Asil de Granollers i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i el director de la FHAG, Rafael Lledó.

Els estudis de medicina de la UIC, que s’im-partiran per primera vegada en el curs 2008-2009 al campus de Sant Cugat del Vallès, van ser recentment aprovats per l’Aneca i pel Consell d’Universitats. Tot i que les classes es faran a Sant Cugat, la universitat ha sig-nat acords amb diverses institucions, entre elles, l’Hospital General de Granollers, per po-der proporcionar pràctiques mèdiques als 80 alumnes de què es compondran cadascun dels cursos. L’Hospital General de Catalunya, la Clí-nica Quirón i la Fundació Althaia de Manresa també col·laboren amb la UIC.

El pla d’estudis de la llicenciatura de medicina compleix les directrius europees de Bolonya, i es caracteritza per combinar l’estudi teòric

de les ciències i la pràctica clínica fonamen-tada en el pacient. L’ús i aplicació de les noves tecnologies és també un dels eixos d’aques-ta nova titulació.

GRANOLLERS. L’Hospital de Granollers té ac-tualment acreditades onze especialitats mè-diques (anesteseologia i reanimació, cirurgia general i de l’aparell digestiu, cirurgia ortopè-dica i traumatològica, geriatria, medicina fa-miliar i comunitària, medicina interna, obste-trícia i ginecologia, pediatria, radiodiagnòstic, medicina intensiva i oftalmologia). Els alum-nes faran les pràctiques a partir del segon se-mestre del tercer curs. /// REDACCIÓ

Josep Argemí, rector de la UIC /// CEDIDA

UIC /// PRÀCTIQUES MÈDIQUES

Acord de col·laboració entre el CEI i la Cambra de Sabadell

El Centre d’Economia Industrial (CEI) i la Cambra de Sabadell van signar, el pas-

sat 3 de juny, un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’enfortir el teixit econòmic i empresarial català. L’acord el van subscriu-re Antoni Maria Brunet, president de la Cam-bra de Sabadell, i Antoni Serra Ramoneda, president del CEI. Les dues entitats, que du-rant anys han gaudit de molt bona relació pel que fa al llançament d’accions conjuntes, van acordar que tant l’una com l’altra es pro-mocionaran mútuament: la Cambra divulga-rà les activitats del CEI a través dels seus ca-nals de comunicació i de la seva web, i el Cen-tre d’Economia Industrial farà el mateix en el seu portal a internet. Ambdues entitats tam-bé obren les seves portes a impulsar noves accions conjuntes que afavoreixin la compe-titivitat i el desenvolupament del teixit in-dustrial català.

El Centre d’Economia Industrial, amb seu al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, és un centre que es dedica a rea-litzar estudis i impulsar espais de reflexió en l’àmbit de l’economia industrial.

COMITè D’ExPERTS. En aquest mateix sentit, però fora de l’acord que van signar la Cambra i

el CEI, la Cambra va aplegar, el passat 5 de juny, els representants del Comitè d’Experts que, d’ara en endavant, s’ocuparan de formar i ges-tionar el coneixement a les empreses de la seva zona d’influència. Lluís Bardet, president de la Comissió de Formació i Gestió del Coneixement de la Cambra, i Joan Valls, director de l’Àrea de Formació i Consultoria, van presidir l’acte que va tenir lloc a la sala de plens, i que va constitu-ir la primera presa de contacte entre els seus in-tegrants. Una de les primeres accions de la Co-missió de Formació serà de diagnosi, és a dir, de-terminar quines són les deficiències que hi ha actualment i quines iniciatives cal dur a terme per millorar la formació. /// REDACCIÓ

Antoni Maria Brunet /// CAMBRA DE SABADELL

CAMBRA SABADELL /// CONVENI

BASE LIqUIDABLE qUOTA íNTEGRA RESTA BASE LIqUIDABLE TIPUS (%)

200.000

600.000

(fins a, en euros)

0

100.000

38.000

(en euros)

200.000

600.000

En endavant

(fins a, en euros)

5

7

9

0

36 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 37B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

M’he divorciat l’any 2007 i durant aquest any he pagat al meu excònjuge la quantitat de 10.000 euros en concepte de pensió compensatòria i als meus fills la quantitat de 5.000 euros en concepte de pensió per aliments. He d’incloure-ho a la meva declaració de l’IRPF?

Les pensions compensatòries satisfetes al cònjuge tenen la consideració de rendi-ments del treball per al cònjuge que les per-cep d’acord amb l’Article 17.2 f) de la Llei de l’IRPF, i tenen la consideració de reducció de la base imposable per al cònjuge que les satisfà de conformitat amb l’Article 55 de la Llei de l’IRPF. Les pensions per aliments percebudes pels fills estan exemptes de tri-butació per als fills que les perceben d’acord amb l’Article 7 lletra k de la Llei de l’IRPF. Per al cònjuge que les satisfà el seu tractament està regulat en els articles 64 i 75 de la Llei de l’IRPF i es tracta d’una mi-noració tècnica en el moment d’aplicar l’es-cala de gravamen.

On he d’indicar en la meva declaració de la renda de l’exercici 2007 els 400 euros que el govern ha acordat recentment com a deducció?

La deducció de 400 euros s’ha instrumenta-litzat per part del govern en el Reial decret llei 2/2008, de 21 d’abril, de mesures d’impuls a l’activitat econòmica, i serà aplicable a partir de l’1 de gener del 2008, per la qual cosa aques-ta deducció no té cap efecte en la declaració de l’IRPF de l’any 2007.

He venut unes accions que cotitzaven a borsa durant l’exercici 2007. He d’incloure el que he obtingut de la venda en la meva declaració?

En la seva declaració ha d’incloure com un guany patrimonial en la base de l’estalvi de l’impost el benefici obtingut per la venda de les accions, no l’import de la venda. El benefi-ci obtingut per la venda de les accions és, com a norma general, la diferència de restar al preu de venda de les accions el seu preu de cost. El benefici així calculat tributarà en la base de l’estalvi a un tipus fix del 18%.

En l’exercici 2007 he venut el que era el meu habitatge habitual i he obtingut un guany respecte del que em va costar quan el vaig comprar. Amb els diners que he obtingut de la venda em vull comprar un nou habitatge, però encara no ho he fet i estic vivint de lloguer. He de tributar pel guany obtingut per la venda?

El guany obtingut per la venda està sot-mès a tributació per l’IRPF com un guany patrimonial en la base de l’estalvi i tribu-ta a un tipus del 18%. No obstant això, l’article 38 de la Llei de l’IRPF i l’article 41 del reglament estableixen l’exempció del guany patrimonial a condició de reinver-sió de l’import obtingut en la venda si es compleixen una sèrie de condicions. La principal és que l’import obtingut en la venda sigui reinvertit en la compra d’un nou habitatge habitual en el termini de 2 anys des de la data de la venda del seu primer habitatge. En conseqüència, si vostè compra un habitatge nou en el ter-mini de dos anys des de la venda de l’an-tic i reinverteix en la compra l’import ob-tingut en la venda, el guany patrimonial està exempt de tributació.

CONSULTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

El nou impost de successions i donacions

LA PART NEGATIVA. Fins aquí la part bona o positiva, i ara comentarem la part negativa o dolenta:

1) En primer lloc, no es tenen en compte els contribuents amb un grau de discapaci-tat igual o superior al 33%, contribuents que en gairebé tots els impostos gaudei-xen d’importants reduccions.

2) En segon lloc, fins ara, les valoracions de les finques amb relació a l’impost de successions i de donacions es reduïen un 20% el seu valor, i a partir d’ara aquesta reducció del valor amb relació a l’impost de donacions s’ha perdut. La tributació baixa, però s’incrementen els valors de les bases imposables.

Tot i aquesta part negativa, en què el legis-lador no ha tingut en compte els aspectes comentats, s’ha de tenir en compte que per a l’hereu futur, el que més pot repercutir al contribuent, d’acord amb l’article 61 del RD 1629/1991, de 8 de novembre, reglament de successions i donacions, és l’acumulació de les donacions realitzades durant els 5 anys anteriors a la mort del donant, a la base de l’hereu, i per tant aquestes donacions prè-vies a la successió sumen a la massa here-ditària i s’utilitzen per calcular el tipus mit-jà, el tipus resultant s’aplicarà sobre la massa hereditària sense tenir en compte les donacions prèvies, i en sortirà beneficiat el subjecte passiu o l’hereu futur. /// JOSETTE

T. LAURO, GESTORA I ADMINISTRATIVA

Farem uns breus comentaris amb rela-ció a l’impost de successions i donaci-

ons. Efectivament, hi ha una bona notícia, i és que el nou escalat de tipus de grava-men per a les donacions ha baixat conside-rablement, tal com es pot observar al qua-dre adjunt.

Recordem que, fins a l’any 2007, l’escalat per a les donacions era el mateix que per a l’impost de successions; hi havia 13 trams que podien arribar fins a gairebé el 33%.

Amb la publicació de la Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fiscals i finance-res (DOGC núm. 5038, de 31 de desembre del 2007), a part d’introduir entre d’altres el nou escalat per a l’impost de donacions, també s’ha ampliat el límit de la reducció del 95 % per a les transmissions mortis cau-sa de l’habitatge habitual del causant, que pot arribar fins als 500.000 euros, contra els 125.000 euros que es preveia amb la le-gislació anterior.

Però les grans modificacions que preveu aquesta llei són per a l’impost de donaci-ons, ja que s’introdueix una important re-ducció en les transmissions lucratives del que ha de ser l’habitatge habitual de dona-tari (qui ho rep) del 95% del valor de l’ha-bitatge, amb un límit de 60.000 euros i, a més, si qui ho rep és un contribuent que té un grau de discapacitat igual o superi-or al 65%, el límit s’incrementarà fins als 120.000 euros.

Per fi una bona notícia. No pateixin, després vindrà la dolenta

quota íntegra de les transmissions lucratives ‘inter vivos’ /// CEDIDA

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA /// IMPOST DE SUCCESSIONS I DONACIONS

El Congrés Internacional del Color, a la seu de l’EUETIT

L’ Escola Universitària d’Enginyeria Tèc-nica Industrial de Terrassa (EUETIT) va

acollir durant quatre dies, entre el 9 i el 13 de juny, dos esdeveniments de caràcter interna-cional relacionats amb la tecnologia del color: l’European Conference on Colour in Graphics, Imagin and Vision (la quarta edició de la Confe-rència Europea del Color) i l’International Sym-posium on Multispectral Colour Science. Més de 200 investigadors i científics d’arreu del món van acudir a aquest certamen mundial per presentar les darreres innovacions tec-nològiques del color. Entre els més de 100 tre-balls que s’hi van exposar, destaquen alguns que van presentar científics de gran presti-gi internacional, com el cas de Johan M. Lam-mens, de l’empresa Hewlett-Packard, que va parlar de les aplicacions de la tecnologia en el camp de la impressió digital, o els profes-sors José Luis Caviano (Buenos Aires), Sabi-ne Süsstrunk (Suïssa) i Keigo Hirakawa, que van presentar les últimes novetats en color, fotografia digital i ciència multiespectral, res-pectivament.

SISTEMES DE CD6. L’equip d’investigadors i de recerca del Centre de Desenvolupament de Sensors i Sistemes (CD6), entitat organitza-dora del congrés, van presentar treballs com

el sistema per veure colors que l’ull humà no percep, que afavorirà, per exemple, millorar la fabricació de pròtesis oculars i lents de con-tacte amb colors més naturals; un sistema per mesurar el color de la pell, d’útil aplicació en empreses de cosmètica, o nous sensors per al calibratge colorimètric de les pantalles de te-levisió de gran format. Meritxell Vilaseca, co-ordinadora de l’esdeveniment, valora molt po-sitivament el congrés: “No només ha posat Terrassa al mapa científic mundial, sinó que ha generat moltes i noves relacions i plans de cooperació entre diferents grups de recerca i investigadors de les quals, de ben segur, sor-giran projectes interessants”. /// REDACCIÓ

Meritxell Vilaseca, coordinadora del congrés /// CEDIDA

EUETIT /// TECNOLOGIA DEL COLOR

La UIC i l’Hospital General de Granollers s’associen

Els alumnes que iniciïn els estudis de me-dicina a la Universitat Internacional de

Catalunya (UIC) podran fer pràctiques mèdi-ques a l’Hospital General de Granollers a par-tir de l’any 2010. Les dues entitats van fer pú-blic aquest acord el passat 10 de maig, en una roda de premsa que van oferir el rector de la universitat, Josep Argemí, el president de la Fundació Hospital Asil de Granollers i alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i el director de la FHAG, Rafael Lledó.

Els estudis de medicina de la UIC, que s’im-partiran per primera vegada en el curs 2008-2009 al campus de Sant Cugat del Vallès, van ser recentment aprovats per l’Aneca i pel Consell d’Universitats. Tot i que les classes es faran a Sant Cugat, la universitat ha sig-nat acords amb diverses institucions, entre elles, l’Hospital General de Granollers, per po-der proporcionar pràctiques mèdiques als 80 alumnes de què es compondran cadascun dels cursos. L’Hospital General de Catalunya, la Clí-nica Quirón i la Fundació Althaia de Manresa també col·laboren amb la UIC.

El pla d’estudis de la llicenciatura de medicina compleix les directrius europees de Bolonya, i es caracteritza per combinar l’estudi teòric

de les ciències i la pràctica clínica fonamen-tada en el pacient. L’ús i aplicació de les noves tecnologies és també un dels eixos d’aques-ta nova titulació.

GRANOLLERS. L’Hospital de Granollers té ac-tualment acreditades onze especialitats mè-diques (anesteseologia i reanimació, cirurgia general i de l’aparell digestiu, cirurgia ortopè-dica i traumatològica, geriatria, medicina fa-miliar i comunitària, medicina interna, obste-trícia i ginecologia, pediatria, radiodiagnòstic, medicina intensiva i oftalmologia). Els alum-nes faran les pràctiques a partir del segon se-mestre del tercer curs. /// REDACCIÓ

Josep Argemí, rector de la UIC /// CEDIDA

UIC /// PRÀCTIQUES MÈDIQUES

Acord de col·laboració entre el CEI i la Cambra de Sabadell

El Centre d’Economia Industrial (CEI) i la Cambra de Sabadell van signar, el pas-

sat 3 de juny, un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’enfortir el teixit econòmic i empresarial català. L’acord el van subscriu-re Antoni Maria Brunet, president de la Cam-bra de Sabadell, i Antoni Serra Ramoneda, president del CEI. Les dues entitats, que du-rant anys han gaudit de molt bona relació pel que fa al llançament d’accions conjuntes, van acordar que tant l’una com l’altra es pro-mocionaran mútuament: la Cambra divulga-rà les activitats del CEI a través dels seus ca-nals de comunicació i de la seva web, i el Cen-tre d’Economia Industrial farà el mateix en el seu portal a internet. Ambdues entitats tam-bé obren les seves portes a impulsar noves accions conjuntes que afavoreixin la compe-titivitat i el desenvolupament del teixit in-dustrial català.

El Centre d’Economia Industrial, amb seu al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, és un centre que es dedica a rea-litzar estudis i impulsar espais de reflexió en l’àmbit de l’economia industrial.

COMITè D’ExPERTS. En aquest mateix sentit, però fora de l’acord que van signar la Cambra i

el CEI, la Cambra va aplegar, el passat 5 de juny, els representants del Comitè d’Experts que, d’ara en endavant, s’ocuparan de formar i ges-tionar el coneixement a les empreses de la seva zona d’influència. Lluís Bardet, president de la Comissió de Formació i Gestió del Coneixement de la Cambra, i Joan Valls, director de l’Àrea de Formació i Consultoria, van presidir l’acte que va tenir lloc a la sala de plens, i que va constitu-ir la primera presa de contacte entre els seus in-tegrants. Una de les primeres accions de la Co-missió de Formació serà de diagnosi, és a dir, de-terminar quines són les deficiències que hi ha actualment i quines iniciatives cal dur a terme per millorar la formació. /// REDACCIÓ

Antoni Maria Brunet /// CAMBRA DE SABADELL

CAMBRA SABADELL /// CONVENI

BASE LIqUIDABLE qUOTA íNTEGRA RESTA BASE LIqUIDABLE TIPUS (%)

200.000

600.000

(fins a, en euros)

0

100.000

38.000

(en euros)

200.000

600.000

En endavant

(fins a, en euros)

5

7

9

0

39ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Gastronomia /// La cuina, a debat

ÀREA DE DESCANS

Xef contra xef, filosofia contra filosofia. Dos grans cuiners de casa nostra ens han fet reflexionar, aquests últims dies, sobre què és la bona cuina. El sabor dels productes o una experiència sensorial?

Ganivets esmolats a la cuina catalana

La polèmica dels fogons que s’ha desfermat les darreres setma-nes arran d’unes declaracions del cuiner Santi Santamaria, i del llibre que ha publicat, sobre els suposats productes tòxics que

utilitza el considerat millor cuiner del món, Ferran Adrià, ha omplert pàgines i pàgines i hores de televisió. Certament, el percentatge de població, i també dels que han opinat, que ha visitat en alguna ocasió els establiments dels dos coneguts restauradors deu ser ínfim, però això no li treu raó a ningú a l’hora de po-sar-hi cullerada.

L’ORIGEN

El debat comença quan li donen a Santi Santa-maria un premi d’assaig molt ben dotat i, en el lliurament del guardó, fa unes dures declaraci-ons contra la cuina “moderna”. Santamaria diu que hi ha cuiners que no es menjarien els seus propis plats. El popular xef també acusa Ferran Adrià d’estar venut a les multinacionals i de fer publicitat enganyosa. És cert que existeix una sentència contra una anunci de patates fregi-des que el xef de l’Hospitalet promocionava, però també és veritat que la imatge d’Adrià és molt més mediàtica que la del seu col·lega del Vallès Oriental.

DEBAT MEDIÀTIC

La resposta és contundent per gran part del sector, que posa el crit al cel en contra de San-tamaria. El cuiner Antón Domingo, del res-

taurant Els Tremolencs de la Garriga, compa-ra Santamaria amb el publicista Risto Mejide: “Ells diuen el que tothom pensa, però són incò-modes de sentir”, afirma Domingo. Per al cui-ner de la Garriga, quan Santamaria parla de productes tòxics, es refereix bàsicament a la gran indústria que domina el mercat i no a la cuina d’Adrià. “El debat s’ha tergiversat a tra-vés de la premsa”, opina.De fet, hi ha molts productes que porten ele-ments potencialment tòxics, des de l’alcohol al vi fins als decoloradors del sucre perquè sigui ben blanc. Cal preguntar-se, doncs, com és que Santamaria alça la veu d’una forma tan con-tundent. I, per què ara? Primer caldria analitzar si realment la cuina de Ferran Adrià ha sobrepassat el límit de l’art cu-linari per convertir-se, volgudament, en una experiència sensorial que va molt més enllà del gust. I, per què no?I al contrari: sense tancar-nos en banda a la in-novació, potser hauríem d’aprendre de la gent del nord de l’Estat, que a part de tenir una cui-na molt completa, s’esforcen a potenciar els seus productes naturals (carns, espàrrecs, peix, vins...) creant una indústria agroalimen-tària de primera categoria. I defensar així mo-dernitat en certa mesura sempre partint d’una sòlida base de cuina local i partint de produc-tes de la terra. Si actualment tenim tecnologia per poder obtenir les millors carns, les millors fruites o els millors vegetals, per què s’insisteix a em-mascarar-los amb un excés de sabors i aro-mes? No seria molt millor treballar la po-tenciació del gust natural de les coses sense amagar-los darrere de cremes, salses o es-pècies? Val la pena que la multiculturalitat i la fusió passin per sobre de la sopa de farigo-la o dels canelons?A més, de totes les lectures que es podrien fer de la guerra entre Santamaria i Adrià, no cal oblidar la del punt de vista de l’enfronta-ment mediàtic. Cadascun escriu o promo-ciona els seus productes en dos diaris di-ferents, de gran difusió, i de competència aferrissada. De fet, pocs dies després de les declaracions de Santamaria, una de les cap-çaleres no dubta a recordar, en una de les se-ves portades, que aquest també utilitza ad-ditius com la glicerina.I com que per a aquestes preguntes hi ha tan-tes respostes com persones al món, podem pensar que el debat potser intenta cridar l’atenció sobre el necessari retorn (o no) a una essència en el menjar, cap al redescobriment de sabors que no fa tants anys eren a les cui-nes tant de casa com dels restaurants. I també cap a la recuperació de la paciència, el temps i les ganes d’assaborir una poma àcida de l’Empordà o un préssec de vinya de Reus.Senyors, abaixin els ganivets que la gent espera a taula. /// X. BARBA

El debat intenta cridar l’atenció sobre el retorn necessari a una essència en el menjar

El restaurant Els Tremolencs, situat a la Garriga /// D.F.

39ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Gastronomia /// La cuina, a debat

ÀREA DE DESCANS

Xef contra xef, filosofia contra filosofia. Dos grans cuiners de casa nostra ens han fet reflexionar, aquests últims dies, sobre què és la bona cuina. El sabor dels productes o una experiència sensorial?

Ganivets esmolats a la cuina catalana

La polèmica dels fogons que s’ha desfermat les darreres setma-nes arran d’unes declaracions del cuiner Santi Santamaria, i del llibre que ha publicat, sobre els suposats productes tòxics que

utilitza el considerat millor cuiner del món, Ferran Adrià, ha omplert pàgines i pàgines i hores de televisió. Certament, el percentatge de població, i també dels que han opinat, que ha visitat en alguna ocasió els establiments dels dos coneguts restauradors deu ser ínfim, però això no li treu raó a ningú a l’hora de po-sar-hi cullerada.

L’ORIGEN

El debat comença quan li donen a Santi Santa-maria un premi d’assaig molt ben dotat i, en el lliurament del guardó, fa unes dures declaraci-ons contra la cuina “moderna”. Santamaria diu que hi ha cuiners que no es menjarien els seus propis plats. El popular xef també acusa Ferran Adrià d’estar venut a les multinacionals i de fer publicitat enganyosa. És cert que existeix una sentència contra una anunci de patates fregi-des que el xef de l’Hospitalet promocionava, però també és veritat que la imatge d’Adrià és molt més mediàtica que la del seu col·lega del Vallès Oriental.

DEBAT MEDIÀTIC

La resposta és contundent per gran part del sector, que posa el crit al cel en contra de San-tamaria. El cuiner Antón Domingo, del res-

taurant Els Tremolencs de la Garriga, compa-ra Santamaria amb el publicista Risto Mejide: “Ells diuen el que tothom pensa, però són incò-modes de sentir”, afirma Domingo. Per al cui-ner de la Garriga, quan Santamaria parla de productes tòxics, es refereix bàsicament a la gran indústria que domina el mercat i no a la cuina d’Adrià. “El debat s’ha tergiversat a tra-vés de la premsa”, opina.De fet, hi ha molts productes que porten ele-ments potencialment tòxics, des de l’alcohol al vi fins als decoloradors del sucre perquè sigui ben blanc. Cal preguntar-se, doncs, com és que Santamaria alça la veu d’una forma tan con-tundent. I, per què ara? Primer caldria analitzar si realment la cuina de Ferran Adrià ha sobrepassat el límit de l’art cu-linari per convertir-se, volgudament, en una experiència sensorial que va molt més enllà del gust. I, per què no?I al contrari: sense tancar-nos en banda a la in-novació, potser hauríem d’aprendre de la gent del nord de l’Estat, que a part de tenir una cui-na molt completa, s’esforcen a potenciar els seus productes naturals (carns, espàrrecs, peix, vins...) creant una indústria agroalimen-tària de primera categoria. I defensar així mo-dernitat en certa mesura sempre partint d’una sòlida base de cuina local i partint de produc-tes de la terra. Si actualment tenim tecnologia per poder obtenir les millors carns, les millors fruites o els millors vegetals, per què s’insisteix a em-mascarar-los amb un excés de sabors i aro-mes? No seria molt millor treballar la po-tenciació del gust natural de les coses sense amagar-los darrere de cremes, salses o es-pècies? Val la pena que la multiculturalitat i la fusió passin per sobre de la sopa de farigo-la o dels canelons?A més, de totes les lectures que es podrien fer de la guerra entre Santamaria i Adrià, no cal oblidar la del punt de vista de l’enfronta-ment mediàtic. Cadascun escriu o promo-ciona els seus productes en dos diaris di-ferents, de gran difusió, i de competència aferrissada. De fet, pocs dies després de les declaracions de Santamaria, una de les cap-çaleres no dubta a recordar, en una de les se-ves portades, que aquest també utilitza ad-ditius com la glicerina.I com que per a aquestes preguntes hi ha tan-tes respostes com persones al món, podem pensar que el debat potser intenta cridar l’atenció sobre el necessari retorn (o no) a una essència en el menjar, cap al redescobriment de sabors que no fa tants anys eren a les cui-nes tant de casa com dels restaurants. I també cap a la recuperació de la paciència, el temps i les ganes d’assaborir una poma àcida de l’Empordà o un préssec de vinya de Reus.Senyors, abaixin els ganivets que la gent espera a taula. /// X. BARBA

El debat intenta cridar l’atenció sobre el retorn necessari a una essència en el menjar

El restaurant Els Tremolencs, situat a la Garriga /// D.F.

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 41ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Helipistas S. L., empresa pionera en serveis d’helicòpter, s’apunta a l’oferta ‘on-line’. Idear un vol a mida és tan senzill com fer un clic amb el dit

Hi ha indrets de Catalunya que són especialment bonics de veu-re des de l’aire, com Montserrat, sense anar més lluny. El recorre-

gut és una circumval·lació al massís d’uns 25 quilòmetres de perímetre i on el seu cim més alt és el Sant Jeroni, amb 1.236 metres. Les vistes són espectaculars. A 170 km/h i a una alçada que pot assolir un mínim de mil peus sobre el terreny (uns 300 metres) la si-lueta de la serralada esdevé totalment acces-sible, com si es pogués agafar amb les mans. Amb el rerefons del Monestir i la panoràmi-ca general de la muntanya, no és estrany que el visitant quedi aclaparat per l’aventura i es

dediqui a fer fotografies sense parar. “Ha es-tat increïble”, explica la Marta Moreno, visi-tant de 27 anys que ha volat per primera ve-gada. “Mai no havia anat amb helicòpter, i si puc ho tornaré a repetir. Ha estat com trans-formar-se en un ocell per una estona, res semblant a volar en avió. Ens han deixat es-collir què volíem veure al detall i acostar-nos-hi”, afirma.Com ella, cada vegada són més les perso-nes que s’interessen per gaudir d’un vol des de l’aire, un increment que en bona part es deu a l’obertura de la web www.barcelonahe-licopters.com, des d’on s’ofereix la possibili-tat de regalar, reservar o crear el teu propi vol

amb helicòpter. “Fem vols per a parelles aca-bades de casar, famílies, persones que cele-bren l’aniversari. He arribat a volar amb tot tipus de passatge i d’edats ben diverses: des d’un nadó que no arribava a l’any de vida, fins a una persona que superava els 80 anys”, ex-plica en Jams, pilot d’Helipistas S. L., compa-nyia aèria nacional d’helicòpters, autoritzada per la Direcció General d’Aviació Civil (DGAC) i pionera en el sector.

QUALITAT A PREUS RAONABLES

Situada a Ullastrell, al Vallès Occidental, i amb més de 10 anys d’història (fundada el 1997 per iniciativa d’un grup de particulars, entre els

“El futur dels vols amb helicòpter recau en el turisme de negocis”, explica Sergi Alarcón, de l’empresa Helipistas

Oci /// Esports d’aventuraquals l’ànima de l’empresa, Joan Puig), Heli-pistas S. L. ofereix una àmplia gamma de rutes turístiques i serveis adreçats tant a particu-lars com a empreses. Fotografia aèria, instruc-ció de pilots, seguiment d’esdeveniments, fil-macions, treballs de construcció o patrullatge; en una mateixa jornada els pilots poden enlai-rar-se tant per cobrir el trànsit a primera hora del matí, com per oferir una panoràmica del Tibidabo a una senyora que celebra el 65è ani-versari, com per captar imatges d’un incendi o de la vaga de transportistes arran de l’encari-ment del preu del gasoil. “Partim de la filosofia que una imatge val més que mil paraules i tre-ballem sota les premisses d’eficiència, quali-tat i preus assequibles”, apunta Sergi Alarcón, responsable comercial d’Helipistas. “La nostra empresa abasta quatre àrees diferents: el pas-satge (vols turístics, familiars, servei de taxi, etcètera); els treballs aeris (fotografia o enre-gistrament d’imatges); l’àrea tècnica, fem el manteniment de les nostres màquines i les de pilots privats que així ho requereixen, i final-ment tenim un servei d’enginyeria a partir del qual elaborem i tramitem els estudis per cre-ar nous heliports”, detalla. L’objectiu, com ex-plica Sergi Alarcón, és tenir les màquines que millor s’adeqüin a aquest tipus de serveis per-què el cost-benefici esdevingui el més efici-ent possible.

FILMAR DES DE L’AIRE

“Un dels màxims al·licients d’aquesta feina és que no saps mai què et passarà durant el dia”, diu Alarcón. “Quan arribes a l’heliport sempre t’has de mobilitzar per una cosa o altra: potser per enregistrar imatges d’un incendi, d’un ac-cident o d’una manifestació”, apunta. L’empre-sa serveix imatges a cinc televisions diferents i els seus serveis han esdevingut essencials quan es produeixen esdeveniments culturals o esportius d’àmbit nacional o estatal. Un dels camps on treballen d’una manera més conti-nuada és per a l’Administració pública, amb tasques que tenen com a finalitat enriquir els arxius documentals propis pel control del ter-ritori, aconseguir material gràfic per a campa-nyes promocionals per televisió o fins i tot per alimentar la pròpia pàgina web. “Estic conven-çut que aquells que millor s’ho passen amb tot aquest batibull són els pilots. A la resta, en ocasions ens costa concentrar-nos amb el so-roll constant dels helicòpters amunt i avall, però no tenim més remei que acostumar-nos-hi”, afegeix. La màxima satisfacció, segons el comercial, arriba quan veuen materialitzades les imatges en format notícia, o quan un parti-cular aterra després d’un vol turístic i no para de somriure de satisfacció.

VOLAR I APRENDRE

Helipistas S. L. té una quinzena de persones assalariades i/o dependents directament de l’empresa i situa la base d’operacions a l’he-liport Teresa Vilà, d’Ullastrell, propietat de la mateixa companyia i punt d’enlairament de tots els seus serveis professionals, tot i que per als vols turístics també compten amb l’aeroport de Sabadell. Disposen d’una flo-ta de 7 helicòpters de dos models diferents. El Robinson 22 i el Robinson 44, en els quals els ocupants van intercomunicats mitjan-çant auriculars amb micròfon, gràcies als quals poden comunicar-se directament amb el pilot. “Són aparells americans que ens per-meten economitzar molt la nostra oferta. El manteniment –malgrat que sigui costós per-què són màquines que s’han de revisar amb detall periòdicament– és més econòmic i ofe-

reixen una prestació de serveis molt àmplia”, explica el responsable comercial d’Helipistas. Arriben a una velocitat màxima de 190 km/h i 160 km/h, respectivament, tenen visibilitat tant lateral com frontal i una autonomia de tres hores. El passatge, en l’encàrrec d’un vol turístic, pot escollir volar sol amb el pilot en un Robinson 22, o volar amb dues o tres per-sones més en un Robinson 44. “També exis-teix la possibilitat de fer-ho en helicòpters de cinc places gràcies als acords que mantenim amb altres companyies. És una mostra de so-lidaritat del mateix sector perquè tothom hi surti guanyant”, comenta el cap comercial.

FES-TE EL TEU VOL!

Des de principis d’any, Helipistas S. L. ha fet operativa la web www.barcelonahelicopters.com, a partir de la qual s’informa de les rutes turístiques disponibles a l’empresa, així com de la possibilitat de crear-se un vol a mida. “A la gent li agrada sobrevolar casa seva, els ge-nera molta curiositat”, comenta un dels pi-lots. “Des que hem obert la web hem perce-but un increment de la demanda, sobretot perquè genera molta comoditat i no com-promet el client a una hora i un dia determi-nats. Com que estem condicionats per la me-teorologia oferim la possibilitat de comprar un bitllet obert sense data ni hora. D’aquests en venem entre 5 i 10 setmanals. L’oferta la combinem amb altres incentius adreçats a empreses o a grups d’entre quaranta i cin-quanta persones, que poden incloure el vol amb l’helicòpter més un petit refrigeri a l’he-liport”, comenta en Sergi. Entrant a la web el visitant troba informació sobre les qua-tre rutes que ofereix la companyia i que so-brevolen Montserrat, Barcelona, Costa Bra-va-Montseny i Barcelona-Montserrat. Alho-ra s’hi inclouen imatges de les panoràmiques i s’hi poden llegir desenes de comentaris per-sonals d’aquells que han volgut plasmar les sensacions de volar sobre la pantalla: “Ha es-tat genial”; “Una experiència increïble per a la meva mare als seus 80 anys”; “Sembla mentida, però et mantens suspès a centenars de metres de terra, com si res, passejant-te com un ocell”, i un llarg etcètera. Potser més d’un després de baixar té la temptació de fer-se pilot, i no cal que vagi gaire lluny: al ma-teix Helipistas ja han format més de cinquan-ta pilots.

UN VOL COM A INCENTIU EMPRESARIAL

Un vol turístic a preu estàndard de mitja hora costa al voltant dels 145 euros per persona. El preu varia en funció de la demanda del client, i va a l’alça si desitja sobrevolar una zona determinada que quedi a molta distància del punt de sortida. “Els vols turístics per a particulars tenen sortida, però el futur es troba sobretot en el turisme de negocis”, afirma Sergi Alarcón. “Vols com a incentius empresarials, com a activitat de final de curs, per fer més amena una reunió corporativa... Aquest tipus de negocis a Barcelona han crescut més d’un 20% en el darrer any. Veiem futur en aquest mercat i l’hem d’aprofitar”, expli-ca. Obert tots els dies de la setmana i amb una activitat frenètica que combina el vol turístic amb la resta de serveis, Helipistas S.L. inaugurarà molt aviat un nou heliport a València. El detall dels seus serveis es pot consultar en català, castellà, anglès, francès i alemany a la web de la mateixa empresa, www.helipistas.com. /// GEMMA

CASTANYER. FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Clica i crea el teu vol

1 ///

1 /// hELICòPTER A L’hELIPORT D’ULLASTRELL

2 /// MONTSERRAT, AL FONS, DES DE L’hELICòPTER

3 /// VISTA DE L’hELIPORT DES DE L’AIRE

4 /// PART DEL COMANDAMENT DEL PILOT

3///

4 ///

2 ///

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 41ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

Helipistas S. L., empresa pionera en serveis d’helicòpter, s’apunta a l’oferta ‘on-line’. Idear un vol a mida és tan senzill com fer un clic amb el dit

Hi ha indrets de Catalunya que són especialment bonics de veu-re des de l’aire, com Montserrat, sense anar més lluny. El recorre-

gut és una circumval·lació al massís d’uns 25 quilòmetres de perímetre i on el seu cim més alt és el Sant Jeroni, amb 1.236 metres. Les vistes són espectaculars. A 170 km/h i a una alçada que pot assolir un mínim de mil peus sobre el terreny (uns 300 metres) la si-lueta de la serralada esdevé totalment acces-sible, com si es pogués agafar amb les mans. Amb el rerefons del Monestir i la panoràmi-ca general de la muntanya, no és estrany que el visitant quedi aclaparat per l’aventura i es

dediqui a fer fotografies sense parar. “Ha es-tat increïble”, explica la Marta Moreno, visi-tant de 27 anys que ha volat per primera ve-gada. “Mai no havia anat amb helicòpter, i si puc ho tornaré a repetir. Ha estat com trans-formar-se en un ocell per una estona, res semblant a volar en avió. Ens han deixat es-collir què volíem veure al detall i acostar-nos-hi”, afirma.Com ella, cada vegada són més les perso-nes que s’interessen per gaudir d’un vol des de l’aire, un increment que en bona part es deu a l’obertura de la web www.barcelonahe-licopters.com, des d’on s’ofereix la possibili-tat de regalar, reservar o crear el teu propi vol

amb helicòpter. “Fem vols per a parelles aca-bades de casar, famílies, persones que cele-bren l’aniversari. He arribat a volar amb tot tipus de passatge i d’edats ben diverses: des d’un nadó que no arribava a l’any de vida, fins a una persona que superava els 80 anys”, ex-plica en Jams, pilot d’Helipistas S. L., compa-nyia aèria nacional d’helicòpters, autoritzada per la Direcció General d’Aviació Civil (DGAC) i pionera en el sector.

QUALITAT A PREUS RAONABLES

Situada a Ullastrell, al Vallès Occidental, i amb més de 10 anys d’història (fundada el 1997 per iniciativa d’un grup de particulars, entre els

“El futur dels vols amb helicòpter recau en el turisme de negocis”, explica Sergi Alarcón, de l’empresa Helipistas

Oci /// Esports d’aventuraquals l’ànima de l’empresa, Joan Puig), Heli-pistas S. L. ofereix una àmplia gamma de rutes turístiques i serveis adreçats tant a particu-lars com a empreses. Fotografia aèria, instruc-ció de pilots, seguiment d’esdeveniments, fil-macions, treballs de construcció o patrullatge; en una mateixa jornada els pilots poden enlai-rar-se tant per cobrir el trànsit a primera hora del matí, com per oferir una panoràmica del Tibidabo a una senyora que celebra el 65è ani-versari, com per captar imatges d’un incendi o de la vaga de transportistes arran de l’encari-ment del preu del gasoil. “Partim de la filosofia que una imatge val més que mil paraules i tre-ballem sota les premisses d’eficiència, quali-tat i preus assequibles”, apunta Sergi Alarcón, responsable comercial d’Helipistas. “La nostra empresa abasta quatre àrees diferents: el pas-satge (vols turístics, familiars, servei de taxi, etcètera); els treballs aeris (fotografia o enre-gistrament d’imatges); l’àrea tècnica, fem el manteniment de les nostres màquines i les de pilots privats que així ho requereixen, i final-ment tenim un servei d’enginyeria a partir del qual elaborem i tramitem els estudis per cre-ar nous heliports”, detalla. L’objectiu, com ex-plica Sergi Alarcón, és tenir les màquines que millor s’adeqüin a aquest tipus de serveis per-què el cost-benefici esdevingui el més efici-ent possible.

FILMAR DES DE L’AIRE

“Un dels màxims al·licients d’aquesta feina és que no saps mai què et passarà durant el dia”, diu Alarcón. “Quan arribes a l’heliport sempre t’has de mobilitzar per una cosa o altra: potser per enregistrar imatges d’un incendi, d’un ac-cident o d’una manifestació”, apunta. L’empre-sa serveix imatges a cinc televisions diferents i els seus serveis han esdevingut essencials quan es produeixen esdeveniments culturals o esportius d’àmbit nacional o estatal. Un dels camps on treballen d’una manera més conti-nuada és per a l’Administració pública, amb tasques que tenen com a finalitat enriquir els arxius documentals propis pel control del ter-ritori, aconseguir material gràfic per a campa-nyes promocionals per televisió o fins i tot per alimentar la pròpia pàgina web. “Estic conven-çut que aquells que millor s’ho passen amb tot aquest batibull són els pilots. A la resta, en ocasions ens costa concentrar-nos amb el so-roll constant dels helicòpters amunt i avall, però no tenim més remei que acostumar-nos-hi”, afegeix. La màxima satisfacció, segons el comercial, arriba quan veuen materialitzades les imatges en format notícia, o quan un parti-cular aterra després d’un vol turístic i no para de somriure de satisfacció.

VOLAR I APRENDRE

Helipistas S. L. té una quinzena de persones assalariades i/o dependents directament de l’empresa i situa la base d’operacions a l’he-liport Teresa Vilà, d’Ullastrell, propietat de la mateixa companyia i punt d’enlairament de tots els seus serveis professionals, tot i que per als vols turístics també compten amb l’aeroport de Sabadell. Disposen d’una flo-ta de 7 helicòpters de dos models diferents. El Robinson 22 i el Robinson 44, en els quals els ocupants van intercomunicats mitjan-çant auriculars amb micròfon, gràcies als quals poden comunicar-se directament amb el pilot. “Són aparells americans que ens per-meten economitzar molt la nostra oferta. El manteniment –malgrat que sigui costós per-què són màquines que s’han de revisar amb detall periòdicament– és més econòmic i ofe-

reixen una prestació de serveis molt àmplia”, explica el responsable comercial d’Helipistas. Arriben a una velocitat màxima de 190 km/h i 160 km/h, respectivament, tenen visibilitat tant lateral com frontal i una autonomia de tres hores. El passatge, en l’encàrrec d’un vol turístic, pot escollir volar sol amb el pilot en un Robinson 22, o volar amb dues o tres per-sones més en un Robinson 44. “També exis-teix la possibilitat de fer-ho en helicòpters de cinc places gràcies als acords que mantenim amb altres companyies. És una mostra de so-lidaritat del mateix sector perquè tothom hi surti guanyant”, comenta el cap comercial.

FES-TE EL TEU VOL!

Des de principis d’any, Helipistas S. L. ha fet operativa la web www.barcelonahelicopters.com, a partir de la qual s’informa de les rutes turístiques disponibles a l’empresa, així com de la possibilitat de crear-se un vol a mida. “A la gent li agrada sobrevolar casa seva, els ge-nera molta curiositat”, comenta un dels pi-lots. “Des que hem obert la web hem perce-but un increment de la demanda, sobretot perquè genera molta comoditat i no com-promet el client a una hora i un dia determi-nats. Com que estem condicionats per la me-teorologia oferim la possibilitat de comprar un bitllet obert sense data ni hora. D’aquests en venem entre 5 i 10 setmanals. L’oferta la combinem amb altres incentius adreçats a empreses o a grups d’entre quaranta i cin-quanta persones, que poden incloure el vol amb l’helicòpter més un petit refrigeri a l’he-liport”, comenta en Sergi. Entrant a la web el visitant troba informació sobre les qua-tre rutes que ofereix la companyia i que so-brevolen Montserrat, Barcelona, Costa Bra-va-Montseny i Barcelona-Montserrat. Alho-ra s’hi inclouen imatges de les panoràmiques i s’hi poden llegir desenes de comentaris per-sonals d’aquells que han volgut plasmar les sensacions de volar sobre la pantalla: “Ha es-tat genial”; “Una experiència increïble per a la meva mare als seus 80 anys”; “Sembla mentida, però et mantens suspès a centenars de metres de terra, com si res, passejant-te com un ocell”, i un llarg etcètera. Potser més d’un després de baixar té la temptació de fer-se pilot, i no cal que vagi gaire lluny: al ma-teix Helipistas ja han format més de cinquan-ta pilots.

UN VOL COM A INCENTIU EMPRESARIAL

Un vol turístic a preu estàndard de mitja hora costa al voltant dels 145 euros per persona. El preu varia en funció de la demanda del client, i va a l’alça si desitja sobrevolar una zona determinada que quedi a molta distància del punt de sortida. “Els vols turístics per a particulars tenen sortida, però el futur es troba sobretot en el turisme de negocis”, afirma Sergi Alarcón. “Vols com a incentius empresarials, com a activitat de final de curs, per fer més amena una reunió corporativa... Aquest tipus de negocis a Barcelona han crescut més d’un 20% en el darrer any. Veiem futur en aquest mercat i l’hem d’aprofitar”, expli-ca. Obert tots els dies de la setmana i amb una activitat frenètica que combina el vol turístic amb la resta de serveis, Helipistas S.L. inaugurarà molt aviat un nou heliport a València. El detall dels seus serveis es pot consultar en català, castellà, anglès, francès i alemany a la web de la mateixa empresa, www.helipistas.com. /// GEMMA

CASTANYER. FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Clica i crea el teu vol

1 ///

1 /// hELICòPTER A L’hELIPORT D’ULLASTRELL

2 /// MONTSERRAT, AL FONS, DES DE L’hELICòPTER

3 /// VISTA DE L’hELIPORT DES DE L’AIRE

4 /// PART DEL COMANDAMENT DEL PILOT

3///

4 ///

2 ///

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 43ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

fons de la sala hi ha una galeria de vitralls. Les dones de l’època hi passaven les tardes menjant xocolata amb melindros. Per sen-tir-ne l’essència, la guia obsequia amb una tasseta de xocolata. De visita obligada és el majestuós fresc d’Alexandre de Riquer.

FERRO FORJAT I LÍNIES GAUDINIANES

El Mercat de la Independència és l’edifi-ci més gran de ferro de Terrassa. Com a l’època, la Sílvia fa un farcell i compra un pa rodó de pagès, tomàquets, arengades i una bóta de vi. En sortir del mercat, la Far-màcia Albiana eclipsa la mirada del visi-tant. La façana, folrada de ceràmica, és obra de Joaquim Balsells. La visita conti-nua fins a la Masia Freixa, situada al Parc de Sant Jordi. Els germans Freixa van de-manar a Muncunill que els construís una fàbrica. Com que amb l’alpaca no van tenir èxit, van demanar a l’arquitecte que la re-convertís en una casa. Les línies corbes de tot l’habitatge, així com les portes i fines-tres, segueixen les línies gaudinianes. L’in-terior de la masia, que avui acull depen-dències de l’ajuntament, està decorat amb motllures de guix. Des del pis superior la panoràmica és excepcional.

TREBALLAR A LA FÀBRICA TÈXTIL

La ruta acaba al Vapor Aymerich, Amat i Jo-ver, que acull el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Una bata, un moca-dor i una gorra ajuden a posar-se a la pell dels treballadors. La fàbrica (1908-1976), de més d’11.000 m2, albergava tot el procés de producció tèxtil. El vapor conserva les calderes i carboneres i la màquina de va-por. Un interessant procés museístic ajuda el visitant a entendre les dures condicions dels treballadors de l’època. A la sala de les calderes hi ha la xemeneia.La ruta s’acaba amb una degustació dels productes adquirits al mercat. Després de més de tres hores de visita, s’agraeix un glop de vi de bóta i una bona llesca de pa amb arengades. Després d’aquesta jornada, l’època modernista deixa de ser un concepte abstracte. El passat industrial terrassenc pren una altra dimensió, més propera, quotidiana i humana. ///

T. VALLBONA. FOTOS: DAVID FERNÁNDEz

Una ciutat de xemeneies que es viu amb els cinc sentits

Terrassa és una d’aquelles ciutats que obliga el vianant a mirar enlaire. Els edificis modernistes, testimonis d’un passat burgès, es barregen entre fàbriques, magatzems i vapors, herència de la indústria tèxtil

Ciutats /// Un passeig per Terrassa

Terrassa és la ciutat catalana amb més xemeneies catalogades; 26 construccions de maó que donen a l’skyline de la ciutat un caràc-

ter únic. Cada vapor donava a la xemeneia un toc personal. Aquest caràcter industri-al, afavorit per l’arribada del ferrocarril, representa avui en dia un dels patrimonis industrials més destacats de Catalunya. Com explica Daniel Giralt Miracle, crític d’art, “el modernisme no només va ser la riquesa ostentosa de Barcelona, sinó que va tenir una mimesi a tota la cultura po-pular, especialment al Vallès”.

Per tal de donar a conèixer aquest pas-sat industrial, l’Oficina de Turisme de Ter-

rassa organitza la Ruta 5 Sentits. La visi-ta ens apropa a la Terrassa més quotidia-na de fa més d’un segle; permet posar-se a la pell d’un carboner, d’una dona burge-sa o d’un jornaler. “L’era industrial s’ha de posar en valor”, explica Eva Bermúdez, re-gidora de Turisme de Terrassa i vicepre-sidenta de la Xarxa de Turisme Industri-al de Catalunya. “El modernisme industrial ha condicionat la nostra peculiaritat com a ciutat”, afegeix.

LA XOCOLATA I MELINDROS DE L’ÈPOCA

La visita comença a l’Ajuntament de Ter-rassa, obra de Lluís Muncunill. És una cons-trucció neogòtica, d’estètica seriosa però amb més de cent motius decoratius dife-

Per conèixer el passat industrial, la Ruta dels � Sentits ens apropa a la Terrassa quotidiana de fa un segle

rents. Molt a prop, el primer edifici indus-trial, el Magatzem Cortés i Prats, amb una imponent tribuna de ferro forjat, guardava teixits. Al número 29 del carrer de la Font Vella hi ha la modernista Casa Alegre de Sa-grera. Mostra tots els luxes de l’època. La sala de reixa, amb una gran finestra, “ser-via per contemplar la vida burgesa”, explica Sílvia Reyes, informadora i guia turística de l’Oficina de Turisme. La cambra, amb pavi-ment ceràmic, frescs al sostre i mobiliari de l’època, era com un aparador. “Els senyors es vestien amb les millors gales i s’ensenya-ven a través de la finestra”. Al vestíbul de la casa, una àmplia sala amb columnes de marbre, hi sona Les Valquíries de Wagner. Un gramòfon fa girar un disc de pedra. Al

1 ///DETALL DE LA FAÇANA DE L’AJUNTAMENT DE TERRAS-SA, EDIFICI NEOGòTIC DE LLUÍS MUNCUNILL

2 /// LA MASIA FREIXA, SITUA-DA AL PARC SANT JORDI, éS UNA DE LES SORPRE-SES INESPERADES DEL MODERNISME CATALà

3 ///EL MERCAT DE LA INDE-PENDèNCIA DE TERRASSA4 ///EL VAPOR AYMERICh, AMAT I JOVER, SEU CENTRAL DEL MUSEU DE LA CIèNCIA I DE LA TèCNICA DE CATALUNYA

2 ///

1/// 3///

4 ///

Oficina de Turisme

Raval de Montserrat, 14

Tel.: 93 739 70 19

A/e: temporalturisme@terrassa.cat

Horaris: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 17 a 19 h

Dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges, de 10 a 14 h

Ruta � Sentits

Dos dissabtes al mes

Preu: 12,70 euros adult; 7,0� nens de 7 a 16 anys, i 9,04 majors de 6� anys

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Rambla d’Ègara, 270

Horari: de setembre a juny, de 10 a 17 h. Dissabtes i diumenges, de 10 a 14.30 h. Juliol-agost, de 10 a 14.30 h

Web: http://www.mnactec.cat/

A/e: info.mnactec@gencat.cat

FITxA

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 43ÀREA DE DESCANSB30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008

fons de la sala hi ha una galeria de vitralls. Les dones de l’època hi passaven les tardes menjant xocolata amb melindros. Per sen-tir-ne l’essència, la guia obsequia amb una tasseta de xocolata. De visita obligada és el majestuós fresc d’Alexandre de Riquer.

FERRO FORJAT I LÍNIES GAUDINIANES

El Mercat de la Independència és l’edifi-ci més gran de ferro de Terrassa. Com a l’època, la Sílvia fa un farcell i compra un pa rodó de pagès, tomàquets, arengades i una bóta de vi. En sortir del mercat, la Far-màcia Albiana eclipsa la mirada del visi-tant. La façana, folrada de ceràmica, és obra de Joaquim Balsells. La visita conti-nua fins a la Masia Freixa, situada al Parc de Sant Jordi. Els germans Freixa van de-manar a Muncunill que els construís una fàbrica. Com que amb l’alpaca no van tenir èxit, van demanar a l’arquitecte que la re-convertís en una casa. Les línies corbes de tot l’habitatge, així com les portes i fines-tres, segueixen les línies gaudinianes. L’in-terior de la masia, que avui acull depen-dències de l’ajuntament, està decorat amb motllures de guix. Des del pis superior la panoràmica és excepcional.

TREBALLAR A LA FÀBRICA TÈXTIL

La ruta acaba al Vapor Aymerich, Amat i Jo-ver, que acull el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Una bata, un moca-dor i una gorra ajuden a posar-se a la pell dels treballadors. La fàbrica (1908-1976), de més d’11.000 m2, albergava tot el procés de producció tèxtil. El vapor conserva les calderes i carboneres i la màquina de va-por. Un interessant procés museístic ajuda el visitant a entendre les dures condicions dels treballadors de l’època. A la sala de les calderes hi ha la xemeneia.La ruta s’acaba amb una degustació dels productes adquirits al mercat. Després de més de tres hores de visita, s’agraeix un glop de vi de bóta i una bona llesca de pa amb arengades. Després d’aquesta jornada, l’època modernista deixa de ser un concepte abstracte. El passat industrial terrassenc pren una altra dimensió, més propera, quotidiana i humana. ///

T. VALLBONA. FOTOS: DAVID FERNÁNDEz

Una ciutat de xemeneies que es viu amb els cinc sentits

Terrassa és una d’aquelles ciutats que obliga el vianant a mirar enlaire. Els edificis modernistes, testimonis d’un passat burgès, es barregen entre fàbriques, magatzems i vapors, herència de la indústria tèxtil

Ciutats /// Un passeig per Terrassa

Terrassa és la ciutat catalana amb més xemeneies catalogades; 26 construccions de maó que donen a l’skyline de la ciutat un caràc-

ter únic. Cada vapor donava a la xemeneia un toc personal. Aquest caràcter industri-al, afavorit per l’arribada del ferrocarril, representa avui en dia un dels patrimonis industrials més destacats de Catalunya. Com explica Daniel Giralt Miracle, crític d’art, “el modernisme no només va ser la riquesa ostentosa de Barcelona, sinó que va tenir una mimesi a tota la cultura po-pular, especialment al Vallès”.

Per tal de donar a conèixer aquest pas-sat industrial, l’Oficina de Turisme de Ter-

rassa organitza la Ruta 5 Sentits. La visi-ta ens apropa a la Terrassa més quotidia-na de fa més d’un segle; permet posar-se a la pell d’un carboner, d’una dona burge-sa o d’un jornaler. “L’era industrial s’ha de posar en valor”, explica Eva Bermúdez, re-gidora de Turisme de Terrassa i vicepre-sidenta de la Xarxa de Turisme Industri-al de Catalunya. “El modernisme industrial ha condicionat la nostra peculiaritat com a ciutat”, afegeix.

LA XOCOLATA I MELINDROS DE L’ÈPOCA

La visita comença a l’Ajuntament de Ter-rassa, obra de Lluís Muncunill. És una cons-trucció neogòtica, d’estètica seriosa però amb més de cent motius decoratius dife-

Per conèixer el passat industrial, la Ruta dels � Sentits ens apropa a la Terrassa quotidiana de fa un segle

rents. Molt a prop, el primer edifici indus-trial, el Magatzem Cortés i Prats, amb una imponent tribuna de ferro forjat, guardava teixits. Al número 29 del carrer de la Font Vella hi ha la modernista Casa Alegre de Sa-grera. Mostra tots els luxes de l’època. La sala de reixa, amb una gran finestra, “ser-via per contemplar la vida burgesa”, explica Sílvia Reyes, informadora i guia turística de l’Oficina de Turisme. La cambra, amb pavi-ment ceràmic, frescs al sostre i mobiliari de l’època, era com un aparador. “Els senyors es vestien amb les millors gales i s’ensenya-ven a través de la finestra”. Al vestíbul de la casa, una àmplia sala amb columnes de marbre, hi sona Les Valquíries de Wagner. Un gramòfon fa girar un disc de pedra. Al

1 ///DETALL DE LA FAÇANA DE L’AJUNTAMENT DE TERRAS-SA, EDIFICI NEOGòTIC DE LLUÍS MUNCUNILL

2 /// LA MASIA FREIXA, SITUA-DA AL PARC SANT JORDI, éS UNA DE LES SORPRE-SES INESPERADES DEL MODERNISME CATALà

3 ///EL MERCAT DE LA INDE-PENDèNCIA DE TERRASSA4 ///EL VAPOR AYMERICh, AMAT I JOVER, SEU CENTRAL DEL MUSEU DE LA CIèNCIA I DE LA TèCNICA DE CATALUNYA

2 ///

1/// 3///

4 ///

Oficina de Turisme

Raval de Montserrat, 14

Tel.: 93 739 70 19

A/e: temporalturisme@terrassa.cat

Horaris: De dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 17 a 19 h

Dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges, de 10 a 14 h

Ruta � Sentits

Dos dissabtes al mes

Preu: 12,70 euros adult; 7,0� nens de 7 a 16 anys, i 9,04 majors de 6� anys

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Rambla d’Ègara, 270

Horari: de setembre a juny, de 10 a 17 h. Dissabtes i diumenges, de 10 a 14.30 h. Juliol-agost, de 10 a 14.30 h

Web: http://www.mnactec.cat/

A/e: info.mnactec@gencat.cat

FITxA

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 4�B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

permanents entre la universitat, l’Admi-nistració i l’empresa.

Ja ha passat un any i, tot i que el projecte en-cara és jove, la gran qualitat i varietat d’activi-tats proposades i el grau d’acceptació que van tenir en la primera edició, han animat els or-ganitzadors a continuar impulsant la iniciati-va, enguany amb prop de 100 propostes, amb la voluntat ferma que Estius Universitaris es-devingui un referent formatiu, de debat i de reflexió en l’àmbit universitari i ciutadà.

El que segurament pot convertir-se en l’eix central d’aquesta edició 2008 són els 10 grans seminaris, d’entre 8 i 20 hores de durada, cen-trats en temàtiques tan diverses, però totes tan actuals, com el canvi climàtic, la transfe-rència del coneixement i la tecnologia en l’em-presa innovadora, les estratègies de sensibilit-zació contra la xenofòbia, o fins i tot reflexions sobre l’anomenada cuina de disseny, tan de moda per les polèmiques d’aquestes darreres setmanes. Els seminaris estan coordinats per persones de reconeguda vàlua, com poden ser el professor de Ciència Política i director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez, el coor-dinador científic del Servei de Salut Mental i coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT), Josep Moya, o el professor d’història de la UAB, Joaquim Pera.

A més dels seminaris, es faran diverses confe-rències obertes i un munt de cursos i tallers en-tre el 7 i el 18 de juliol. És necessària inscripció prèvia. Per a més informació, consulteu la web www.sabadelluniversitat.org. /// XAVIER AMAT

Sabadell convoca la segona edició dels Estius Universitaris

E stius Universitaris és un programa de la Universitat Autònoma de Barcelona

(UAB) i de l’Associació Sabadell Universitat (ASU) per potenciar, amb una oferta única, cursos, seminaris i conferències organitzats durant l’estiu a la ciutat de Sabadell i al cam-pus universitari de Bellaterra. El programa va néixer ara fa un any amb la voluntat d’agru-par dues iniciatives prèvies promogudes per la UAB i l’ASU, associació integrada per l’Ajun-tament de Sabadell i tots els centres i insti-tuts universitaris amb presència a la ciutat: la UAB mateixa –amb les Escoles Universi-tàries d’Empresarials i d’Enginyeria Tècnica Informàtica–, l’Institut Català de Paleontolo-gia, la UOC, la URL (ESDI), la UPC i la Funda-ció Parc Taulí.

Les activitats que es proposen en aquest programa tenen com a objectiu la forma-ció dels estudiants universitaris, del pro-fessorat de primària i de secundària i de professionals de diversos sectors, així com l’establiment de ponts de col·laboració

El programa ofereix un centenar de propostes formatives durant el juliol

FORMACIÓ D’ESTIU /// UAB I ASU

Una de les sessions del programa de l’any passat /// ASU

CURSOS I SEMINARIS

AL LLARG DE JULIOLTELEMÀRQUETING, LA VENDA ACTIVACurs de 20 hores amb l’objectiu de pro-porcionar les eines de comunicació efica-ces per a la venda telefònica, analitzant el procés de comunicació i afavorint la con-secució de les habilitats necessàries.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9 DE JULIOLNETWORkING: COM MILLORAR LA XARXA DE CONTACTESEls objectius d’aquesta sessió de 8 hores són aprendre a organitzar una xarxa de contactes per assolir objectius professionals concrets, conèixer la manera com desenvolupar els contactes, millorar la capacitat per relacionar-se amb els contactes, i elaborar un pla d’acció per potenciar la pròpia xarxa.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, 3� MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

AL LLARG DE JULIOLINTENSIVE BUSINESS ENGLISH. CONVERSATION COURSE.Curs intensiu d’anglès que proposa el Parc Tecnològic del Vallès, per a persones que ja tinguin un cert nivell en aquest idioma.

LLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TEC-NOLOGIES, PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS MÉS INFO: www.ptv.es

9 DE JULIOLGESTIÓ D’EMPRESES EN CRISI: ACOMIADAMENT OBJECTIUSeminari adreçat als responsables dels departaments de personal i recursos humans, així com a advocats, assessors, consultors i gestors d’empreses en temes juridicolaborals, que cerquin l’especialització necessària per gestionar empreses en crisi, estudiant totes les possibles mesures per aplicar-hi i incidint especialment en els acomiadaments col·lectius, a través d’un comiat objectiu individual o de la tramitació d’un expedient de regulació de feina.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINANCERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

10 DE JULIOLTEMPS DE TREBALL: JORNADA, PERMISOS, VACANCES I EXCEDÈNCIESSeminari adreçat als responsables dels depar-taments de personal i recursos humans, així com a advocats, assessors, consultors i ges-tors d’empreses en temes juridicolaborals, que vulguin, per un costat, conèixer la norma-tiva aplicable i, per l’altra, comentar i fixar cri-teris sobre la resolució dels problemes plante-jats en matèria de jornada, permisos retribu-ïts i no retribuïts, reduccions de jornada, etc.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINANCERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

14 I 1� DE JULIOLNOU PLA GENERAL COMPTABLESeminari adreçat a professionals de la comp-tabilitat, directors financers, assessors fiscals i altres persones per a les quals la comptabilitat és una eina fonamental del seu treball que, co-neixent en profunditat el PGC del 1990, neces-siten conèixer de forma pràctica el nou PGC, que va entrar en vigor l’1 de gener d’enguany.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINANCERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

21 DE JULIOLRESPONSABILITAT D’ADMINISTRADORS I DIRECTIUSLa responsabilitat que han d’afrontar direc-tius i administradors per al desenvolupa-ments de les seves funcions ha registrat un enduriment els darrers anys (Llei Concur-sal, Llei General Tributària, Codi Penal, etc.). Aquest curs té com a objectiu conèixer les responsabilitats dels administradors i direc-tius de les societats, així com les accions de-rivades de les mateixes en els diversos àm-bits d’aplicació.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINAN-CERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

GRUP TELSTARTelstar es dedica al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i, especialment, per a empreses vinculades a les ciències de la vida i la salut.

www.telstar.eu/ca/grup_telstar.htm

WEBS

CONSORCI PER A L’OCUPACIÓ I PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL VALLÈS OCCIDENTALTota la informació sobre el Consorci, del qual for-men part la Generalitat, els ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal i la Diputació.

www.consorciocupaciovalles.cat

XARXA IMPULSEM AUTÒNOMSWeb impulsada des de l’Administració muni-cipal de Barberà del Vallès i que, a través de la Fundació Barberà Promoció, dóna extensa in-formació útil per a autònoms i emprenedors.

www.barbera.xim.cat

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE SABADELLWeb del col·legi que té com a finalitats orde-nar i vigilar l’exercici de la professió de l’agent comercial, representar els interessos de la professió i defensar els drets dels col·legiats.

www.coacsabadell.com

REDEFINIENDO LA GLOBALIZACIÓNL’autor, economista hindú doctorat a Harvard Pankaj Ghewawat, recorda a les empreses en els seus treballs que els avantatges de la globalització no poden fer oblidar les característiques pròpies dels països on treballen, ni la cultura local. No fer-ho pot portar al fracàs.

ALTA DIVERSIÓN L’obra defensa la tesi que sense humor no hi ha il·lusió i sense il·lusió no hi ha empresa.

Autor: Eduardo Jáu-regui i Jesús DamiánEditorial Alienta

CRECIMIENTO INTELIGENTE Una exposició de l’ ex-periència de les millors empreses familiars del món, les seves bones pràctiques i estratègies de creixement.

Autor: Joachim SchwassEditorial DEUSTO

NEGOCIAR CON ARTE Bona guia per millorar les formes de negoci-ar i pactar. Alfred Font és professor de nego-ciació a la Universitat Pompeu Fabra.

Autor: Alfred Font

LLIBRES

Ed. Harvard Business School Press Editorial AlientaAutor: Pankaj Ghemawat

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 4�B30

DIVENDRES, 4 DE JULIOL DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

permanents entre la universitat, l’Admi-nistració i l’empresa.

Ja ha passat un any i, tot i que el projecte en-cara és jove, la gran qualitat i varietat d’activi-tats proposades i el grau d’acceptació que van tenir en la primera edició, han animat els or-ganitzadors a continuar impulsant la iniciati-va, enguany amb prop de 100 propostes, amb la voluntat ferma que Estius Universitaris es-devingui un referent formatiu, de debat i de reflexió en l’àmbit universitari i ciutadà.

El que segurament pot convertir-se en l’eix central d’aquesta edició 2008 són els 10 grans seminaris, d’entre 8 i 20 hores de durada, cen-trats en temàtiques tan diverses, però totes tan actuals, com el canvi climàtic, la transfe-rència del coneixement i la tecnologia en l’em-presa innovadora, les estratègies de sensibilit-zació contra la xenofòbia, o fins i tot reflexions sobre l’anomenada cuina de disseny, tan de moda per les polèmiques d’aquestes darreres setmanes. Els seminaris estan coordinats per persones de reconeguda vàlua, com poden ser el professor de Ciència Política i director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez, el coor-dinador científic del Servei de Salut Mental i coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT), Josep Moya, o el professor d’història de la UAB, Joaquim Pera.

A més dels seminaris, es faran diverses confe-rències obertes i un munt de cursos i tallers en-tre el 7 i el 18 de juliol. És necessària inscripció prèvia. Per a més informació, consulteu la web www.sabadelluniversitat.org. /// XAVIER AMAT

Sabadell convoca la segona edició dels Estius Universitaris

E stius Universitaris és un programa de la Universitat Autònoma de Barcelona

(UAB) i de l’Associació Sabadell Universitat (ASU) per potenciar, amb una oferta única, cursos, seminaris i conferències organitzats durant l’estiu a la ciutat de Sabadell i al cam-pus universitari de Bellaterra. El programa va néixer ara fa un any amb la voluntat d’agru-par dues iniciatives prèvies promogudes per la UAB i l’ASU, associació integrada per l’Ajun-tament de Sabadell i tots els centres i insti-tuts universitaris amb presència a la ciutat: la UAB mateixa –amb les Escoles Universi-tàries d’Empresarials i d’Enginyeria Tècnica Informàtica–, l’Institut Català de Paleontolo-gia, la UOC, la URL (ESDI), la UPC i la Funda-ció Parc Taulí.

Les activitats que es proposen en aquest programa tenen com a objectiu la forma-ció dels estudiants universitaris, del pro-fessorat de primària i de secundària i de professionals de diversos sectors, així com l’establiment de ponts de col·laboració

El programa ofereix un centenar de propostes formatives durant el juliol

FORMACIÓ D’ESTIU /// UAB I ASU

Una de les sessions del programa de l’any passat /// ASU

CURSOS I SEMINARIS

AL LLARG DE JULIOLTELEMÀRQUETING, LA VENDA ACTIVACurs de 20 hores amb l’objectiu de pro-porcionar les eines de comunicació efica-ces per a la venda telefònica, analitzant el procés de comunicació i afavorint la con-secució de les habilitats necessàries.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

9 DE JULIOLNETWORkING: COM MILLORAR LA XARXA DE CONTACTESEls objectius d’aquesta sessió de 8 hores són aprendre a organitzar una xarxa de contactes per assolir objectius professionals concrets, conèixer la manera com desenvolupar els contactes, millorar la capacitat per relacionar-se amb els contactes, i elaborar un pla d’acció per potenciar la pròpia xarxa.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, 3� MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

AL LLARG DE JULIOLINTENSIVE BUSINESS ENGLISH. CONVERSATION COURSE.Curs intensiu d’anglès que proposa el Parc Tecnològic del Vallès, per a persones que ja tinguin un cert nivell en aquest idioma.

LLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TEC-NOLOGIES, PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS MÉS INFO: www.ptv.es

9 DE JULIOLGESTIÓ D’EMPRESES EN CRISI: ACOMIADAMENT OBJECTIUSeminari adreçat als responsables dels departaments de personal i recursos humans, així com a advocats, assessors, consultors i gestors d’empreses en temes juridicolaborals, que cerquin l’especialització necessària per gestionar empreses en crisi, estudiant totes les possibles mesures per aplicar-hi i incidint especialment en els acomiadaments col·lectius, a través d’un comiat objectiu individual o de la tramitació d’un expedient de regulació de feina.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINANCERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

10 DE JULIOLTEMPS DE TREBALL: JORNADA, PERMISOS, VACANCES I EXCEDÈNCIESSeminari adreçat als responsables dels depar-taments de personal i recursos humans, així com a advocats, assessors, consultors i ges-tors d’empreses en temes juridicolaborals, que vulguin, per un costat, conèixer la norma-tiva aplicable i, per l’altra, comentar i fixar cri-teris sobre la resolució dels problemes plante-jats en matèria de jornada, permisos retribu-ïts i no retribuïts, reduccions de jornada, etc.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINANCERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

14 I 1� DE JULIOLNOU PLA GENERAL COMPTABLESeminari adreçat a professionals de la comp-tabilitat, directors financers, assessors fiscals i altres persones per a les quals la comptabilitat és una eina fonamental del seu treball que, co-neixent en profunditat el PGC del 1990, neces-siten conèixer de forma pràctica el nou PGC, que va entrar en vigor l’1 de gener d’enguany.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINANCERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

21 DE JULIOLRESPONSABILITAT D’ADMINISTRADORS I DIRECTIUSLa responsabilitat que han d’afrontar direc-tius i administradors per al desenvolupa-ments de les seves funcions ha registrat un enduriment els darrers anys (Llei Concur-sal, Llei General Tributària, Codi Penal, etc.). Aquest curs té com a objectiu conèixer les responsabilitats dels administradors i direc-tius de les societats, així com les accions de-rivades de les mateixes en els diversos àm-bits d’aplicació.

LLOC: CEF – CENTRE D’ESTUDIS FINAN-CERSGran de Gràcia, 171, BarcelonaMÉS INFO: www.cef.es

GRUP TELSTARTelstar es dedica al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i, especialment, per a empreses vinculades a les ciències de la vida i la salut.

www.telstar.eu/ca/grup_telstar.htm

WEBS

CONSORCI PER A L’OCUPACIÓ I PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL VALLÈS OCCIDENTALTota la informació sobre el Consorci, del qual for-men part la Generalitat, els ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal i la Diputació.

www.consorciocupaciovalles.cat

XARXA IMPULSEM AUTÒNOMSWeb impulsada des de l’Administració muni-cipal de Barberà del Vallès i que, a través de la Fundació Barberà Promoció, dóna extensa in-formació útil per a autònoms i emprenedors.

www.barbera.xim.cat

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS COMERCIALS DE SABADELLWeb del col·legi que té com a finalitats orde-nar i vigilar l’exercici de la professió de l’agent comercial, representar els interessos de la professió i defensar els drets dels col·legiats.

www.coacsabadell.com

REDEFINIENDO LA GLOBALIZACIÓNL’autor, economista hindú doctorat a Harvard Pankaj Ghewawat, recorda a les empreses en els seus treballs que els avantatges de la globalització no poden fer oblidar les característiques pròpies dels països on treballen, ni la cultura local. No fer-ho pot portar al fracàs.

ALTA DIVERSIÓN L’obra defensa la tesi que sense humor no hi ha il·lusió i sense il·lusió no hi ha empresa.

Autor: Eduardo Jáu-regui i Jesús DamiánEditorial Alienta

CRECIMIENTO INTELIGENTE Una exposició de l’ ex-periència de les millors empreses familiars del món, les seves bones pràctiques i estratègies de creixement.

Autor: Joachim SchwassEditorial DEUSTO

NEGOCIAR CON ARTE Bona guia per millorar les formes de negoci-ar i pactar. Alfred Font és professor de nego-ciació a la Universitat Pompeu Fabra.

Autor: Alfred Font

LLIBRES

Ed. Harvard Business School Press Editorial AlientaAutor: Pankaj Ghemawat