la UNIVERSITaT, al SERVEI DElS EMPRESaRIS /// 24

B30Francesc Elías, president de Pimec Vallès Sud /// 6Marià Galí, president de la Cambra de Comerç de Terrassa /// 29

N. 7 /// 5.09.2008La revista econòmica del Vallès

�B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 KM ZERO

5.09.2008CONEIXEMENT I INNOVaCIÓ, al SERVEI DE l’EMPRESaEl binomi empresa-universitat és fonamental per a qualsevol territori que vol construir les bases d’un model econòmic competitiu. Ho defensen els empresaris del CIT (Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola), que en la seva declaració conjunta reclamen sistemes de coordinació per potenciar els projectes de transferència tecnològica que incrementin les oportunitats de creixement. S’hi ha referit també el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, en els Premis Cambra, on ha insistit que aquesta cooperació s’ha de plantejar “amb visió de resultat”. Les institucions acadèmiques treballen actualment amb aquesta idea, avançant cap als parcs de tercera generació, on es fomenta la innovació al servei dels emprenedors. El Vallès conviu amb una realitat universitària diversa i reconeguda, amb institucions de llarga tradició, com la UAB i la UPC, i projectes engrescadors, com Creàpolis. Aquesta realitat ha de ser el valor afegit d’una comarca capdavantera.

Francesc Elías: “No s’ha de tenir por a la internacionalització”

Recuperar la confiança en el món empresarialMaRIÀ GalÍ /// President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

UNIVERSITaTS:INNOVaCIÓ I EMPRESa

l’EUOOT inaugura un centre universitari de salut visual integral

Mollet: Una ciutat a l’avantguarda, hereva del món rural

RaDaR

6ROTONDa

29

GaS a FONS

24 GPS

�2

ÀREa DE DESCaNS

42ESTaCIÓ DE SERVEI

44la formació es completa en el lloc de treball

EDITa: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DIRECCIÓ EDITO-

RIal: Carles Flo i Pere Esquerda. DIRECTORa EDITORIal: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès. COORDINaDOR DE REDaCCIÓ:

Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). COl·laBORaDORS: Xavier Amat, Xavier Barba, Gemma Castanyer , Pere Fernández, Teresa Vallbona, Ivanna

Vallespín. PROjECTE GRÀFIC: eixida.cat Il·lUSTRaCIÓ PORTaDa: Ivanòvitx. PRODUCCIÓ I MaqUETaCIÓ: pecomunicacio.com. aSSESSORaMENT lINGüÍS-

TIC: Susanna Turon. aDMINISTRaCIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPRESSIÓ: Rotocayfo /// PREMSa lOCal SaNT CUGaT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant

Cugat del Vallès (93 590 86 00) /// REDaCCIÓ:b30@pautacomunicacio.com PUBlICITaT: b30@premsalocal.com DIPòSIT lEGal: B-9826-2008

FE D’ERRaTES:

A la notícia “La reunió d’anàlisi de l’estudi fet pels Amis de la UAB arriba a l’equador”

se citava Joan Matas com a representant de Ferrocarrils de la Generalitat, quan en

realitat havia de dir Joan Torres, president de FGC.

�B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 KM ZERO

5.09.2008CONEIXEMENT I INNOVaCIÓ, al SERVEI DE l’EMPRESaEl binomi empresa-universitat és fonamental per a qualsevol territori que vol construir les bases d’un model econòmic competitiu. Ho defensen els empresaris del CIT (Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola), que en la seva declaració conjunta reclamen sistemes de coordinació per potenciar els projectes de transferència tecnològica que incrementin les oportunitats de creixement. S’hi ha referit també el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, en els Premis Cambra, on ha insistit que aquesta cooperació s’ha de plantejar “amb visió de resultat”. Les institucions acadèmiques treballen actualment amb aquesta idea, avançant cap als parcs de tercera generació, on es fomenta la innovació al servei dels emprenedors. El Vallès conviu amb una realitat universitària diversa i reconeguda, amb institucions de llarga tradició, com la UAB i la UPC, i projectes engrescadors, com Creàpolis. Aquesta realitat ha de ser el valor afegit d’una comarca capdavantera.

Francesc Elías: “No s’ha de tenir por a la internacionalització”

Recuperar la confiança en el món empresarialMaRIÀ GalÍ /// President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa

UNIVERSITaTS:INNOVaCIÓ I EMPRESa

l’EUOOT inaugura un centre universitari de salut visual integral

Mollet: Una ciutat a l’avantguarda, hereva del món rural

RaDaR

6ROTONDa

29

GaS a FONS

24 GPS

�2

ÀREa DE DESCaNS

42ESTaCIÓ DE SERVEI

44la formació es completa en el lloc de treball

EDITa: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DIRECCIÓ EDITO-

RIal: Carles Flo i Pere Esquerda. DIRECTORa EDITORIal: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès. COORDINaDOR DE REDaCCIÓ:

Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). COl·laBORaDORS: Xavier Amat, Xavier Barba, Gemma Castanyer , Pere Fernández, Teresa Vallbona, Ivanna

Vallespín. PROjECTE GRÀFIC: eixida.cat Il·lUSTRaCIÓ PORTaDa: Ivanòvitx. PRODUCCIÓ I MaqUETaCIÓ: pecomunicacio.com. aSSESSORaMENT lINGüÍS-

TIC: Susanna Turon. aDMINISTRaCIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPRESSIÓ: Rotocayfo /// PREMSa lOCal SaNT CUGaT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant

Cugat del Vallès (93 590 86 00) /// REDaCCIÓ:b30@pautacomunicacio.com PUBlICITaT: b30@premsalocal.com DIPòSIT lEGal: B-9826-2008

FE D’ERRaTES:

A la notícia “La reunió d’anàlisi de l’estudi fet pels Amis de la UAB arriba a l’equador”

se citava Joan Matas com a representant de Ferrocarrils de la Generalitat, quan en

realitat havia de dir Joan Torres, president de FGC.

5B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

RaDaR

Flymatic Logístic guanya un premi a la innovació

L’empresa amb seu a Barberà del Vallès Flymatic Logístic SL va ser guardonada en la darrera edició dels premis de la Diputació de Barcelona, amb el premi a la iniciativa empre-sarial més innovadora de l’any. L’acte de lliura-ment dels premis va tenir lloc a l’Auditori Mu-nicipal del Conservatori de Terrassa el dia � de juliol, en un acte presidit pel diputat de Des-envolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Teo Romero, i per l’alcalde de Ter-rassa, Pere Navarro.Flymatic Logístic és una empresa que es de-dica a la fabricació de maquinària robotitzada per a l’emmagatzematge. D’entre la resta de premis, el més destacat va ser el que va rebre l’empresa mataronina Innovawin 2006 SL, que va guanyar el primer premi a la millor ini-ciativa empresarial 2008.

L’Aparablues de Cerdanyola aposta pel comerç

La Regidoria de Desenvolupament Eco-nòmic Local de l’Ajuntament de Cerdanyola participarà en el Festival Internacional Blu-

es que tindrà lloc entre els dies 6 i 19 d’octu-bre a la ciutat vallesana. Ho farà a través de la promoció del comerç i de la iniciativa Apa-rablues. L’Aparablues és un concurs en què tots els establiments, durant els dies del Fes-tival del Blues, guarneixen els seus aparadors amb motius de blues i de la música en gene-ral, amb el propòsit de potenciar la seva imat-ge i el seu atractiu i de donar ambient a la ciu-tat. En aquest concurs hi col·laboren les as-sociacions de comerciants i dels mercats i hi poden participar tots els establiments de la ciutat. Aquesta iniciativa serà també la culmi-nació del curs d’aparadorisme que l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local organitza amb la col·laboració de la Cambra de Sabadell i la Diputació.Per participar en l’Aparablues cal omplir una instància a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, a la planta baixa de l’Ajuntament de Terrassa. Aquesta és la tercera edició que s’organitza del concurs d’aparadors.

Sony planteja un pla de reducció de costos

La direcció de Sony Espanya va presentar, el dilluns 20 de juliol, al comitè d’empresa, un pla de viabilitat per assegurar la continuïtat de la fàbrica de Viladecavalls (Vallès Occidental), que pretén una forta reducció de costos i aug-mentar la productivitat.

El director general de la companyia, Pedro Na-varrete, va assegurar que les mesures planteja-des, que vol consensuar amb els sindicats, són l’única via per garantir la continuïtat del centre de Catalunya, especialitzat en la producció de televisors de pantalla plana. Navarrete va ad-vertir que si el pla no es du a terme en els prò-xims mesos, estaran en perill 275 llocs de tre-ball d’una plantilla de 2.500 persones.La necessitat de reduir costos productius res-pon a la pressió competitiva d’altres plantes del grup, com la d’Eslovàquia, les baixades de preus –que ronden el 25% anual–, la compe-tència d’altres grups asiàtics i el fet que la ma-joria d’empreses produeixen en els països de l’Est, amb un cost molt inferior.Els sindicats van explicar després de la prime-ra reunió que se’ls ha plantejat “la congelació salarial, l’absorció i compensació de comple-ments i més flexibilitat”.

Premi Innovacat

6MIlIONS D’EUROSÉs la quantitat que destinarà el govern per posar en marxa un conjunt d’accions en matèria d’ocupació al Vallès Occiden-tal. L’aportació es fa mitjançant un conve-ni signat amb el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occi-dental. El Consorci hi aporta 2 milions d’eu-ros i és l’encarregat d’aplicar el Pla d’Acció 2008-2009, que detalla els projectes que es desenvoluparan. El conveni s’emmarca en el pla estratègic Vallès Avança, signat el mes d’abril passat pel Departament de Tre-ball, 2� alcaldes del Vallès Occidental i els agents econòmics i socials de la comarca (foto). /// FOTO: ISABEL MARQUÈS

Mollet

Barberà

Bellaterra

Matadepera

Sant Cugat

Viladecavalls

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

1

2

3

4

RaDaR B�0

l’INDICaDOR

L’empresa Advanced Education Games de Matadepera ha guanyat el primer premi en la ca-tegoria d’empreses joves als Premis Innovacat. Aquests guardons els organitza l’Oficina de Pro-moció Econòmica de Manlleu, que enguany ha comptat amb la participació de �6 projectes. Ad-vanced Education Games realitza projectes de si-mulació d’empreses a través d’internet.

per a AdvancedEducation Games

5B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

RaDaR

Flymatic Logístic guanya un premi a la innovació

L’empresa amb seu a Barberà del Vallès Flymatic Logístic SL va ser guardonada en la darrera edició dels premis de la Diputació de Barcelona, amb el premi a la iniciativa empre-sarial més innovadora de l’any. L’acte de lliura-ment dels premis va tenir lloc a l’Auditori Mu-nicipal del Conservatori de Terrassa el dia � de juliol, en un acte presidit pel diputat de Des-envolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Teo Romero, i per l’alcalde de Ter-rassa, Pere Navarro.Flymatic Logístic és una empresa que es de-dica a la fabricació de maquinària robotitzada per a l’emmagatzematge. D’entre la resta de premis, el més destacat va ser el que va rebre l’empresa mataronina Innovawin 2006 SL, que va guanyar el primer premi a la millor ini-ciativa empresarial 2008.

L’Aparablues de Cerdanyola aposta pel comerç

La Regidoria de Desenvolupament Eco-nòmic Local de l’Ajuntament de Cerdanyola participarà en el Festival Internacional Blu-

es que tindrà lloc entre els dies 6 i 19 d’octu-bre a la ciutat vallesana. Ho farà a través de la promoció del comerç i de la iniciativa Apa-rablues. L’Aparablues és un concurs en què tots els establiments, durant els dies del Fes-tival del Blues, guarneixen els seus aparadors amb motius de blues i de la música en gene-ral, amb el propòsit de potenciar la seva imat-ge i el seu atractiu i de donar ambient a la ciu-tat. En aquest concurs hi col·laboren les as-sociacions de comerciants i dels mercats i hi poden participar tots els establiments de la ciutat. Aquesta iniciativa serà també la culmi-nació del curs d’aparadorisme que l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local organitza amb la col·laboració de la Cambra de Sabadell i la Diputació.Per participar en l’Aparablues cal omplir una instància a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, a la planta baixa de l’Ajuntament de Terrassa. Aquesta és la tercera edició que s’organitza del concurs d’aparadors.

Sony planteja un pla de reducció de costos

La direcció de Sony Espanya va presentar, el dilluns 20 de juliol, al comitè d’empresa, un pla de viabilitat per assegurar la continuïtat de la fàbrica de Viladecavalls (Vallès Occidental), que pretén una forta reducció de costos i aug-mentar la productivitat.

El director general de la companyia, Pedro Na-varrete, va assegurar que les mesures planteja-des, que vol consensuar amb els sindicats, són l’única via per garantir la continuïtat del centre de Catalunya, especialitzat en la producció de televisors de pantalla plana. Navarrete va ad-vertir que si el pla no es du a terme en els prò-xims mesos, estaran en perill 275 llocs de tre-ball d’una plantilla de 2.500 persones.La necessitat de reduir costos productius res-pon a la pressió competitiva d’altres plantes del grup, com la d’Eslovàquia, les baixades de preus –que ronden el 25% anual–, la compe-tència d’altres grups asiàtics i el fet que la ma-joria d’empreses produeixen en els països de l’Est, amb un cost molt inferior.Els sindicats van explicar després de la prime-ra reunió que se’ls ha plantejat “la congelació salarial, l’absorció i compensació de comple-ments i més flexibilitat”.

Premi Innovacat

6MIlIONS D’EUROSÉs la quantitat que destinarà el govern per posar en marxa un conjunt d’accions en matèria d’ocupació al Vallès Occiden-tal. L’aportació es fa mitjançant un conve-ni signat amb el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occi-dental. El Consorci hi aporta 2 milions d’eu-ros i és l’encarregat d’aplicar el Pla d’Acció 2008-2009, que detalla els projectes que es desenvoluparan. El conveni s’emmarca en el pla estratègic Vallès Avança, signat el mes d’abril passat pel Departament de Tre-ball, 2� alcaldes del Vallès Occidental i els agents econòmics i socials de la comarca (foto). /// FOTO: ISABEL MARQUÈS

Mollet

Barberà

Bellaterra

Matadepera

Sant Cugat

Viladecavalls

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

1

2

3

4

RaDaR B�0

l’INDICaDOR

L’empresa Advanced Education Games de Matadepera ha guanyat el primer premi en la ca-tegoria d’empreses joves als Premis Innovacat. Aquests guardons els organitza l’Oficina de Pro-moció Econòmica de Manlleu, que enguany ha comptat amb la participació de �6 projectes. Ad-vanced Education Games realitza projectes de si-mulació d’empreses a través d’internet.

per a AdvancedEducation Games

6 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

El finançament, la rigidesa laboral i unes infraestructures deficients són els reptes principalsde les empreses, segons la patronal que representa les pimes del Vallès Sud TEXT: CARMEN LARRABURU /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

No s’ha de tenir por a la internacionalització

Des que tenia vint-i-cinc anys, Francesc Elías ja veia clar que l’important per al negoci era sortir del país, internaciona-litzar-se. I aquesta va ser la di-nàmica que va seguir la seva

empresa, Bomba Elías, fundada l’any 1965 a Rubí i dedicada a la fabricació de bom-bes submergides i de superfície, grups de pressió, vàlvules, canonades, filtres i també equips i material relacionats amb les ener-gies renovables. Actualment, el Grup Indus-trial Bomba Elías té un ampli mercat inter-nacional i està instal·lat en més de 21 països dels cinc continents. L’empresa ha estat pre-miada com a exemple d’internacionalització empresarial per l’Ajuntament de Rubí.

L’experiència i la trajectòria de Francesc Elías l’han conduït a la presidència de Pimec Vallès Sud, entitat que forma part de la pa-

tronal Pimec i que agrupa prop de vuit-cen-tes empreses i col·lectius professionals en aquest territori.

Com a empresari i president d’una associació empresarial, quins considera que són els problemes principals per a les pimes en l’actual conjuntura econòmica?El que afecta més en aquest moment les pi-mes són les noves regles de joc que està im-pulsant una part de la banca, o sigui, la fal-ta de finançament que tenen les empreses per al seu desenvolupament normal, per a la seva activitat. No em refereixo a l’àmbit de les inversions, sinó de l’activitat quotidi-ana. És cert que hi ha moltes entitats finan-ceres amb dificultats i això ho estan traspas-sant al client, o sigui, a l’empresa. Una altra de les problemàtiques importants és la rigi-desa laboral, que dificulta molt el canvi es-

tratègic necessari a l’empresa. El cost de 42 mesos que pot valdre un acomiadament fa que no es pugui passar de ser una empresa amb un fort component de mà d’obra a ser una empresa de més tecnologia, ja que és un canvi molt costós per a una pime, tot i que aquest és un procés molt necessari. I no em puc deixar els problemes d’infraestructures que afecten la mobilitat. Hi ha molts costos que no estan descrits, però que afecten pro-fundament el negoci; és el cas, per posar un exemple, d’un camió que per fer un lliura-ment trigaria una hora, i a causa de la man-ca de bones infraestructures en triga cinc. Aquests costos no controlables resten com-petitivitat, quan el que necessiten les em-preses és incrementar-la.

Segons el seu parer, quines iniciatives hauria de portar a terme l’administració pel que fa a les pimes?

Considero que una de les accions que hau-ria de tenir en compte l’Administració és abonar el 80% del cost de l’acomiadament i que el 20% restant el pagués l’empresari. D’aquesta forma s’alliberaria una gran quan-titat d’energia que podria servir per des-envolupar altres empreses. D’altra banda, amb les mancances financeres actuals, en-tenc que una societat d’avals –que ara exis-teix, però amb molt pocs recursos– s’hauria de potenciar molt més. Al mateix temps, els diners que té l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) haurien d’arribar amb més facilitat a l’em-presa per suplir la banca en alguns casos i en d’altres per completar l’acció de la banca de forma conjunta.

De fet, el govern català ja ha pres algunes mesures en aquesta línia.Sí, efectivament, algunes iniciatives sí que ja s’estan portant a terme. El que passa és que

Francesc Elías i Burès va néixer a l’Hospitalet l’any 1946. Llicenciat en enginyeria tècnica, en la branca de mecànica industrial, va fundar l’empresa Bomba Elías l’any 1965 a Rubí. Es tracta d’un negoci familiar integrat per 22 treballadors i dedicat a la fabricació de bombes, compressors i sistemes hidràulics. Actualment, l’empresa té sucursals arreu del món, ja que fa temps va iniciar el camí de la internacionalitza-ció, a la qual, segons Elías, no s’ha de tenir por. Al contrari, afirma, té molts avantatges.President de Pimec Vallès Sud des de fa dos anys, Elías afirma que vol que aques-ta institució sigui un veritable pont de co-municació entre les petites i mitjanes empreses i l’Administració, per fer arri-bar les inquietuds i els problemes que afecten aquestes empreses, la gran ma-joria familiars i que representen el teixit empresarial del Vallès.

El PERFIl

Un empresari sense fronteres

el govern català, en molts casos, té més bona voluntat que eficàcia real. Considero que el que ha de fer abans de res és resoldre el pro-blema del finançament i procurar incremen-tar els ajuts a les pimes, ja que de moltes ini-ciatives només se’n beneficien les grans em-preses, però no arriben a les petites i a les mitjanes. És necessari augmentar l’atenció a les empreses, en particular a les pimes; el maltractament administratiu provoca que si-guin moltes les empreses que es vegin obli-gades a marxar cap a altres territoris, com Aragó, Madrid o el Marroc, per posar tres exemples on el tractament fiscal i els estí-muls econòmics són molt més atractius. Ara el que necessitem, fonamentalment, és que es faciliti el crèdit i que s’alliberin recursos per a l’exportació.

LA INTERNACIONALITZACIÓ

Vostè és ferm partidari de la internacionalització.Sí, ja des que tenia vint-i-cinc anys vaig veure ben clar que era molt important sor-tir fora. La internacionalització comporta molts avantatges per a l’empresa, especi-alment en moments com els que ara estem vivint. Les crisis no són globals i acostu-ma a passar que mentre un país viu una cri-si, un altre pot estar experimentant un mo-ment de gran desenvolupament. És el que passa actualment. Mentre nosaltres es-tem vivint una crisi important, països com els de l’Europa de l’Est, les noves potències emergents com l’Índia i la Xina i altres mer-cats com el de l’Aràbia Saudí o part dels pa-ïsos de Llatinoamèrica, no tenen els matei-xos problemes, tot el contrari. En conse-qüència, la internacionalització equilibra la balança empresarial i dóna més empen-ta al negoci, especialment en moments de desacceleració econòmica. En definitiva, és una forma més segura de treballar.

En el cas més proper a nosaltres, per què no s’internacionalitza més l’empresa catalana?Sovint per falta de coneixement, per no sa-ber exactament què s’ha de fer ni per on co-mençar. Es té un temor que paralitza i això és el que no ha de passar. També és neces-sària una gran disponibilitat per viatjar, ja que malgrat la modernització de les comu-nicacions, malgrat les noves tecnologies i totes les facilitats que aquestes comporten, no hi ha res millor que el tracte personal. Això és la base de moltes coses, no tot ha de ser internet.

D’altra banda, és necessari un gran conei-xement del producte i saber adaptar-se amb molta flexibilitat a les característiques d’altres mercats i saber ajustar-se en tot moment a la seva demanda. Sovint aquest fet ajuda a la innovació, ja que quan l’em-presa ha de fer un ajustament per satisfer el que se li demana, aprèn alguna cosa que li serà molt útil per a altres moments, per a altres clients. Un altre factor de dificultat afegida és trobar persones amb la formació suficient per emprendre el procés d’inter-nacionalització. La manca de coneixement d’idiomes és, entre d’altres, un entrebanc important que la nostra societat haurà de resoldre immediatament.

Els ajuts que ofereixen les administracions per incentivar la internacionalització són eficients?Personalment puc dir que sí. Els ajuts, la in-formació i els contactes que ofereixen el Copca i el Cidem a Catalunya, i el CDTI a l’Es-tat espanyol han estat molt útils per a la meva empresa. També a la Pimec existeix un departament especialitzat en temes d’inter-nacionalització que és de molta ajuda per a aquells empresaris que volen iniciar una ac-tivitat més enllà de les nostres fronteres.

Encara és tan difícil muntar una empresa a Espanya?Difícil, no, dificilíssim. En el nostre sector hi ha empreses que fa un any que funcionen i que encara no tenen llicències. Els ajunta-ments argumenten que no tenen prou engi-nyers per analitzar els expedients tècnics. I jo em pregunto, doncs per què no subcon-tracten enginyers? No es pot paralitzar tota una activitat empresarial per insuficiències administratives d’aquest tipus.

Després cal tenir en compte que el ni-vell d’exigències burocràtiques és tan ele-vat que ningú no pot començar un procés d’obertura d’una empresa sense un bon as-sessorament laboral, fiscal, mediambiental o informàtic, ja que tot és molt complicat. Una complicació innecessària que s’hauria de poder reduir.

LES INFRAESTRUCTURES

abans es referia al problema de les infraestructures. És una de les demandes més freqüents de l’empresariat. quins projectes considera prioritaris per les necessitats del Vallès?Se’n poden esmentar diversos al nostre ter-ritori, però tampoc no s’han d’oblidar al-gunes infraestructures que no s’ubiquen al Vallès, però que ens afecten directament,

El ‘maltractament’ administratiu cap a les pimes fa que moltes hagin de marxar a altres territoris, on la fiscalitat i els estímuls econòmics són molt més atractius. S’han de facilitar els crèdits i l’exportació Les crisis no són globals; mentre un país passa dificultats, un altre pot viure un gran desenvolupament. Treballar en diferents mercats equilibra la balança empresarial i dóna empenta al negoci

com poden ser les entrades i sortides del port de Barcelona, que constantment estan col·lapsades.

Pel que fa concretament al nostre àmbit d’acció, són bàsiques les infraestructures re-lacionades amb la mobilitat. Així, per exem-ple, caldria més freqüència de transport pú-blic per arribar als diferents polígons in-dustrials i parcs empresarials. Igualment és necessària una millor interconnexió en-tre els municipis de la comarca, ja que actu-alment anar de Sant Cugat a Cerdanyola en transport públic és un autèntic problema, i són moltes les persones que viuen en una d’aquestes poblacions i treballen a l’altra.

El mateix passa en molts altres punts del Vallès: si volem crear veritablement un es-pai industrial i tecnològicament avançat, com proposa l’actual projecte del Catalonia Inno-vation Triangle, és imprescindible millorar les xarxes de connexió entre els principals muni-cipis de la comarca, amb la finalitat d’assolir una millor integració a tots els nivells.

D’altra banda, també caldria augmentar el nombre d’aparcaments propers a les esta-cions de ferrocarrils, destinats als usuaris d’aquest transport públic. I és que hi ha ca-sos, com ara a Rubí, on l’aparcament més proper a l’estació és notablement insufici-ent, està sempre saturat. També s’hauria de preveure un lloc per a l’aparcament de ca-mions de grans dimensions, que actualment no existeix en molts municipis. A més, cal-dria millorar notablement els serveis als po-lígons industrials i parcs empresarials, com ara la il·luminació, la neteja, les senyalit-zacions, els dispensaris, o dotar-los de més carrers asfaltats.

En definitiva, cal dir que és evident que es necessita una B-40 sense retard, ja que la B-30 resulta insuficient.

Francesc Elías /// President de Pimec Vallès Sud

6 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 7B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

El finançament, la rigidesa laboral i unes infraestructures deficients són els reptes principalsde les empreses, segons la patronal que representa les pimes del Vallès Sud TEXT: CARMEN LARRABURU /// FOTOS: DAVID FERNÁNDEZ

No s’ha de tenir por a la internacionalització

Des que tenia vint-i-cinc anys, Francesc Elías ja veia clar que l’important per al negoci era sortir del país, internaciona-litzar-se. I aquesta va ser la di-nàmica que va seguir la seva

empresa, Bomba Elías, fundada l’any 1965 a Rubí i dedicada a la fabricació de bom-bes submergides i de superfície, grups de pressió, vàlvules, canonades, filtres i també equips i material relacionats amb les ener-gies renovables. Actualment, el Grup Indus-trial Bomba Elías té un ampli mercat inter-nacional i està instal·lat en més de 21 països dels cinc continents. L’empresa ha estat pre-miada com a exemple d’internacionalització empresarial per l’Ajuntament de Rubí.

L’experiència i la trajectòria de Francesc Elías l’han conduït a la presidència de Pimec Vallès Sud, entitat que forma part de la pa-

tronal Pimec i que agrupa prop de vuit-cen-tes empreses i col·lectius professionals en aquest territori.

Com a empresari i president d’una associació empresarial, quins considera que són els problemes principals per a les pimes en l’actual conjuntura econòmica?El que afecta més en aquest moment les pi-mes són les noves regles de joc que està im-pulsant una part de la banca, o sigui, la fal-ta de finançament que tenen les empreses per al seu desenvolupament normal, per a la seva activitat. No em refereixo a l’àmbit de les inversions, sinó de l’activitat quotidi-ana. És cert que hi ha moltes entitats finan-ceres amb dificultats i això ho estan traspas-sant al client, o sigui, a l’empresa. Una altra de les problemàtiques importants és la rigi-desa laboral, que dificulta molt el canvi es-

tratègic necessari a l’empresa. El cost de 42 mesos que pot valdre un acomiadament fa que no es pugui passar de ser una empresa amb un fort component de mà d’obra a ser una empresa de més tecnologia, ja que és un canvi molt costós per a una pime, tot i que aquest és un procés molt necessari. I no em puc deixar els problemes d’infraestructures que afecten la mobilitat. Hi ha molts costos que no estan descrits, però que afecten pro-fundament el negoci; és el cas, per posar un exemple, d’un camió que per fer un lliura-ment trigaria una hora, i a causa de la man-ca de bones infraestructures en triga cinc. Aquests costos no controlables resten com-petitivitat, quan el que necessiten les em-preses és incrementar-la.

Segons el seu parer, quines iniciatives hauria de portar a terme l’administració pel que fa a les pimes?

Considero que una de les accions que hau-ria de tenir en compte l’Administració és abonar el 80% del cost de l’acomiadament i que el 20% restant el pagués l’empresari. D’aquesta forma s’alliberaria una gran quan-titat d’energia que podria servir per des-envolupar altres empreses. D’altra banda, amb les mancances financeres actuals, en-tenc que una societat d’avals –que ara exis-teix, però amb molt pocs recursos– s’hauria de potenciar molt més. Al mateix temps, els diners que té l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) haurien d’arribar amb més facilitat a l’em-presa per suplir la banca en alguns casos i en d’altres per completar l’acció de la banca de forma conjunta.

De fet, el govern català ja ha pres algunes mesures en aquesta línia.Sí, efectivament, algunes iniciatives sí que ja s’estan portant a terme. El que passa és que

Francesc Elías i Burès va néixer a l’Hospitalet l’any 1946. Llicenciat en enginyeria tècnica, en la branca de mecànica industrial, va fundar l’empresa Bomba Elías l’any 1965 a Rubí. Es tracta d’un negoci familiar integrat per 22 treballadors i dedicat a la fabricació de bombes, compressors i sistemes hidràulics. Actualment, l’empresa té sucursals arreu del món, ja que fa temps va iniciar el camí de la internacionalitza-ció, a la qual, segons Elías, no s’ha de tenir por. Al contrari, afirma, té molts avantatges.President de Pimec Vallès Sud des de fa dos anys, Elías afirma que vol que aques-ta institució sigui un veritable pont de co-municació entre les petites i mitjanes empreses i l’Administració, per fer arri-bar les inquietuds i els problemes que afecten aquestes empreses, la gran ma-joria familiars i que representen el teixit empresarial del Vallès.

El PERFIl

Un empresari sense fronteres

el govern català, en molts casos, té més bona voluntat que eficàcia real. Considero que el que ha de fer abans de res és resoldre el pro-blema del finançament i procurar incremen-tar els ajuts a les pimes, ja que de moltes ini-ciatives només se’n beneficien les grans em-preses, però no arriben a les petites i a les mitjanes. És necessari augmentar l’atenció a les empreses, en particular a les pimes; el maltractament administratiu provoca que si-guin moltes les empreses que es vegin obli-gades a marxar cap a altres territoris, com Aragó, Madrid o el Marroc, per posar tres exemples on el tractament fiscal i els estí-muls econòmics són molt més atractius. Ara el que necessitem, fonamentalment, és que es faciliti el crèdit i que s’alliberin recursos per a l’exportació.

LA INTERNACIONALITZACIÓ

Vostè és ferm partidari de la internacionalització.Sí, ja des que tenia vint-i-cinc anys vaig veure ben clar que era molt important sor-tir fora. La internacionalització comporta molts avantatges per a l’empresa, especi-alment en moments com els que ara estem vivint. Les crisis no són globals i acostu-ma a passar que mentre un país viu una cri-si, un altre pot estar experimentant un mo-ment de gran desenvolupament. És el que passa actualment. Mentre nosaltres es-tem vivint una crisi important, països com els de l’Europa de l’Est, les noves potències emergents com l’Índia i la Xina i altres mer-cats com el de l’Aràbia Saudí o part dels pa-ïsos de Llatinoamèrica, no tenen els matei-xos problemes, tot el contrari. En conse-qüència, la internacionalització equilibra la balança empresarial i dóna més empen-ta al negoci, especialment en moments de desacceleració econòmica. En definitiva, és una forma més segura de treballar.

En el cas més proper a nosaltres, per què no s’internacionalitza més l’empresa catalana?Sovint per falta de coneixement, per no sa-ber exactament què s’ha de fer ni per on co-mençar. Es té un temor que paralitza i això és el que no ha de passar. També és neces-sària una gran disponibilitat per viatjar, ja que malgrat la modernització de les comu-nicacions, malgrat les noves tecnologies i totes les facilitats que aquestes comporten, no hi ha res millor que el tracte personal. Això és la base de moltes coses, no tot ha de ser internet.

D’altra banda, és necessari un gran conei-xement del producte i saber adaptar-se amb molta flexibilitat a les característiques d’altres mercats i saber ajustar-se en tot moment a la seva demanda. Sovint aquest fet ajuda a la innovació, ja que quan l’em-presa ha de fer un ajustament per satisfer el que se li demana, aprèn alguna cosa que li serà molt útil per a altres moments, per a altres clients. Un altre factor de dificultat afegida és trobar persones amb la formació suficient per emprendre el procés d’inter-nacionalització. La manca de coneixement d’idiomes és, entre d’altres, un entrebanc important que la nostra societat haurà de resoldre immediatament.

Els ajuts que ofereixen les administracions per incentivar la internacionalització són eficients?Personalment puc dir que sí. Els ajuts, la in-formació i els contactes que ofereixen el Copca i el Cidem a Catalunya, i el CDTI a l’Es-tat espanyol han estat molt útils per a la meva empresa. També a la Pimec existeix un departament especialitzat en temes d’inter-nacionalització que és de molta ajuda per a aquells empresaris que volen iniciar una ac-tivitat més enllà de les nostres fronteres.

Encara és tan difícil muntar una empresa a Espanya?Difícil, no, dificilíssim. En el nostre sector hi ha empreses que fa un any que funcionen i que encara no tenen llicències. Els ajunta-ments argumenten que no tenen prou engi-nyers per analitzar els expedients tècnics. I jo em pregunto, doncs per què no subcon-tracten enginyers? No es pot paralitzar tota una activitat empresarial per insuficiències administratives d’aquest tipus.

Després cal tenir en compte que el ni-vell d’exigències burocràtiques és tan ele-vat que ningú no pot començar un procés d’obertura d’una empresa sense un bon as-sessorament laboral, fiscal, mediambiental o informàtic, ja que tot és molt complicat. Una complicació innecessària que s’hauria de poder reduir.

LES INFRAESTRUCTURES

abans es referia al problema de les infraestructures. És una de les demandes més freqüents de l’empresariat. quins projectes considera prioritaris per les necessitats del Vallès?Se’n poden esmentar diversos al nostre ter-ritori, però tampoc no s’han d’oblidar al-gunes infraestructures que no s’ubiquen al Vallès, però que ens afecten directament,

El ‘maltractament’ administratiu cap a les pimes fa que moltes hagin de marxar a altres territoris, on la fiscalitat i els estímuls econòmics són molt més atractius. S’han de facilitar els crèdits i l’exportació Les crisis no són globals; mentre un país passa dificultats, un altre pot viure un gran desenvolupament. Treballar en diferents mercats equilibra la balança empresarial i dóna empenta al negoci

com poden ser les entrades i sortides del port de Barcelona, que constantment estan col·lapsades.

Pel que fa concretament al nostre àmbit d’acció, són bàsiques les infraestructures re-lacionades amb la mobilitat. Així, per exem-ple, caldria més freqüència de transport pú-blic per arribar als diferents polígons in-dustrials i parcs empresarials. Igualment és necessària una millor interconnexió en-tre els municipis de la comarca, ja que actu-alment anar de Sant Cugat a Cerdanyola en transport públic és un autèntic problema, i són moltes les persones que viuen en una d’aquestes poblacions i treballen a l’altra.

El mateix passa en molts altres punts del Vallès: si volem crear veritablement un es-pai industrial i tecnològicament avançat, com proposa l’actual projecte del Catalonia Inno-vation Triangle, és imprescindible millorar les xarxes de connexió entre els principals muni-cipis de la comarca, amb la finalitat d’assolir una millor integració a tots els nivells.

D’altra banda, també caldria augmentar el nombre d’aparcaments propers a les esta-cions de ferrocarrils, destinats als usuaris d’aquest transport públic. I és que hi ha ca-sos, com ara a Rubí, on l’aparcament més proper a l’estació és notablement insufici-ent, està sempre saturat. També s’hauria de preveure un lloc per a l’aparcament de ca-mions de grans dimensions, que actualment no existeix en molts municipis. A més, cal-dria millorar notablement els serveis als po-lígons industrials i parcs empresarials, com ara la il·luminació, la neteja, les senyalit-zacions, els dispensaris, o dotar-los de més carrers asfaltats.

En definitiva, cal dir que és evident que es necessita una B-40 sense retard, ja que la B-30 resulta insuficient.

Francesc Elías /// President de Pimec Vallès Sud

8 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 9B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

ESaDE i Caixa Sabadell aposten per la responsabilitat social

ses. L’informe detalla també que les empreses analitzades del sector de l’automoció posen un èmfasi especial en la relació amb els seus treballadors i en el foment i establiment de mecanismes per millorar els processos pro-ductius basats en polítiques de responsabili-tat social, com són, per exemple, la flexibili-tat horària del personal i la conciliació de la vida familiar i laboral o la formació per al des-envolupament professional.

Les pràctiques de responsabilitat social em-presarial de les pimes del sector de l’auto-moció, segons el que va explicar Ignasi Car-reras, director de l’Institut d’Innovació So-cial d’ESADE, es caracteritzen per la creació de xarxes de relació, la participació en les ad-ministracions locals, la col·laboració amb al-tres empreses i l’aplicació de procediments que tenen una influència “positiva” en la seva activitat. Per altra banda, l’estudi assenyala que la responsabilitat social constitueix un mecanisme eficaç per competir amb altres empreses en qualitat i creativitat, motiu pel qual moltes pimes han incorporat ja la RSE com una eina més de treball per fer front a la crisi. L’estudi constata que aquestes mesures són inversions en capital humà que contribu-eixen a obtenir increments en la productivi-tat de l’empresa: “Creiem fermament que in-tegrar polítiques de RSE en les pimes ajudarà a millorar-ne la capacitat de gestió i, per tant, la competitivitat”, va assenyalar Soley.

David Murillo, per la seva part, va assegurar que la petita i mitjana empresa ha de tenir un model “impregnat” de pràctiques de res-ponsabilitat social per assegurar-ne la sub-sistència en un mercat globalitzat.

INSTITUT D’INNOVaCIÓ SOCIal. La col-laboració entre l’Obra Social Caixa Sabadell i l’Institut d’Innovació Social d’ESADE no és nova. Des de fa set anys, les dues entitats tre-ballen conjuntament en la promoció de la responsabilitat social empresarial, primer a través de l’IPES (l’Institut Persona, Empresa i Societat) i ara amb la creació d’aquesta guia. Actualment, l’Institut d’Innovació Social cen-tra la seva inv estigació en tres camps: l’àrea d’emprenedors socials, gestió de les ONG i la integració de la RSE en l’estratègia de l’em-presa i la relació amb els grups d’interès. L’objectiu d’aquest Institut és formar perso-nes i empreses per enfortir, en les seves ac-tivitats, la seva contribució “a un món més just i sostenible”. /// PERE FERNáNDEz

ponsabilitat social a partir de casos reals de pimes catalanes que apliquen polítiques de responsabilitat social per obtenir un millor posicionament en el seu sector.

El SECTOR DE l’aUTOMOCIÓ. La primera de les guies apunta la responsabilitat social de l’em-presa (RSE) com una de les claus que ha per-mès millorar la gestió i la competitivitat de les pimes que treballen per a les grans mul-tinacionals del sector de l’automoció. L’estu-di assenyala tres elements clau en la millora de la competitivitat: la innovació, la interna-cionalització i la col·laboració entre empre-

L’Institut d’Innovació Social d’ESADE i l’Obra Social Caixa Sabadell van pre-

sentar l’1 de juliol, a Barcelona, la primera Guia de responsabilitat social empresarial per a petites i mitjanes empreses. Les dues enti-tats col·laboren conjuntament en l’elabo-ració de tres estudis, un per any, que han de permetre a les pimes avaluar les millores de gestió i competitivitat que pot aportar l’apli-cació correcta de polítiques de responsabili-tat social. L’acte el van presidir el president de l’Obra Social Caixa Sabadell, Salvador So-ley, el director de l’Institut d’Innovació Soci-al d’ESADE, Ignasi Carreras, i el coordinador del projecte i investigador de l’Institut d’In-novació Social d’ESADE, David Murillo.

L’Obra Social Caixa Sabadell aporta al projec-te 174.000 euros, a raó de 58.000 euros l’any. Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, va concretar en l’acte de presentació que la seva institució donava suport “a la voluntat de l’Ins-titut d’Innovació Social de presentar i analitzar les millors pràctiques de responsabilitat soci-al empresarial a les empreses, i divulgar-les de forma que puguin estar a l’abast de tothom”.

COMPETITIVITaT. La guia vol aportar un nou concepte de responsabilitat social que s’allu-nyi del tòpic que les empreses utilitzen la responsabilitat social com a eina per guanyar notorietat i imatge de marca: “Aquesta guia està concebuda perquè esdevingui un manu-al, una eina real, d’aplicació de la responsa-bilitat social empresarial”, va explicar Soley. En aquesta línia es va presentar la primera de les tres publicacions, que està dedicada a l’estudi del sector industrial de l’automoció (les dues pròximes edicions de la col·lecció tractaran les empreses internacionalitzades i les dedicades al turisme). Tots tres estu-dis plantegen fórmules d’aplicació de la res-

Les dues entitats impulsen guies sectorials per orientar les pimes sobre actuacions en responsabilitat social empresarial (RSE)

EMPRESa /// SABADELL

Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, al centre durant l’acte de presentació /// CEDIDA

58.000EUROS l’aNYdestinarà l’Obra Social Caixa Sabadell a impulsar cadascuna de les tres guies sec-torials de responsabilitat social corpora-tiva per a la petita i mitjana empresa

Seu de Caixa Sabadell /// CEDIDA

Onze municipis del Vallès entren a la xarxa Eurocities

Onze municipis del Vallès Occidental van presentar l’11 de juliol, a Rubí, una candi-

datura conjunta per entrar a formar part com a membre de ple dret de la xarxa Eurocities. Aquesta xarxa, integrada per 132 ciutats de 30 països europeus, té la voluntat de promocio-nar un espai on compartir coneixements i ide-es, intercanviar experiències, analitzar proble-mes comuns i desenvolupar solucions innova-dores a través de diferents fòrums i grups de treball. Per altra banda, permetrà que aques-ta zona del Vallès exerceixi de grup de pressió davant les institucions europees i s’estableixin pactes i projectes de cooperació i interacció amb les ciutats més importants d’Europa.

Els alcaldes de Terrassa, Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls van acordar de for-ma conjunta la creació d’aquesta candidatura. El fet que s’hi presentin onze municipis en lloc d’un respon a la necessitat que per ser mem-bre de la xarxa la ciutat ha de tenir un mínim de 250.000 habitants, i de forma conjunta su-peren els 400.000 habitants.

OBjECTIUS. Els onze integrants de la nova Ter-rassa Region Cities es van fixar els objectius

d’assegurar que, a l’hora de desenvolupar les polítiques públiques i la legislació europea, es tinguin en compte el rol i les responsabilitats de les ciutats; que es promocioni la coopera-ció més estreta i efectiva entre les diferents es-feres de govern, i que es millorin les relacions entre ciutats a través de la participació en pro-jectes europeus. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, es va felicitar per l’acord i va asse-nyalar que “a vegades veiem Europa molt llu-nyana, però les decisions que s’hi prenen cada vegada ens afecten més directament”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va recordar que “la cooperació és millor que la competició”. /// REDACCIó

l’alcaldessa de Rubí, Carme García lores /// CEDIDA

INSTITUCIONS /// RUBÍ

Sis empreses del Vallès, a la Fira ITMa asia 2008

Sis empreses del sector tèxtil del Vallès van assistir a finals de juliol a la prestigiosa

fira ITMA Asia 2008, que reuneix les firmes mundials més importants del sector de ma-quinària tèxtil. Les empreses vallesanes van formar part d’una participació agrupada or-ganitzada per l’Associació Espanyola de Cons-tructors de Maquinària Tèxtil (AMTEX), que va comptar amb el suport de l’Institut Espa-nyol de Comerç Exterior (ICEX).

Entre els exhibidors vallesans hi havia l’empre-sa de Montornès Gomplast, especialitzada en el recobriment de corrons amb cautxú, que té previst instal·lar-se a la Xina per fabricar els seus productes. Gomplast instal·larà una plan-ta a uns 200 quilòmetres de la ciutat de Xangai amb l’objectiu d’introduir-se en el mercat xinès fabricant aquí la goma per al recobriment.

La fira va comptar també amb la presència de les empreses terrassenques ATM (Arge-lich Maquinària Tèxtil), Galan, Twistechnolo-gy i Icomatex, així com amb Galí Internacional, que té la seu a Sentmenat. Els representants vallesans van voler desplaçar-se fins a Xangai per poder sondejar el mercat xinès. Tot i que la proximitat de la celebració dels Jocs Olím-pics de Pequín amb la fira va provocar que els

representants d’algunes empreses catalanes trobessin dificultats per accedir al país, la va-loració dels catalans ha estat positiva. El direc-tor d’ATM, Jordi Argelich, ha destacat les visi-tes que van rebre, especialment les provinents del sud-est asiàtic, que és un dels objectius co-mercials prioritaris.

alTRES EMPRESES. La delegació catalana la completaven vuit empreses més de Sant Joan les Fonts, Manlleu, Gurb, Badalona, Barcelona, Santpedor, Manresa i Mataró. La ITMA és el pri-mer cop que se celebra a la Xina, concretament a Xangai i ho ha fet amb 11 pavellons de grans dimensions. /// REDACCIó / ACN

l’estand de Gomplast /// ACN

EMPRESa /// VALLÈS

Caixa Sabadell ha presentat els resultats corresponents al primer semestre de l’any

2008, amb uns beneficis de 98 milions d’euros; això suposa, gairebé, el triple dels beneficis que es van obtenir en el primer semestre de l’any 2007. En concret, un 186,9% més. Aquest ex-traordinari creixement és fruit de la venda del 50% de les companyies asseguradores de Caixa Sabadell a la suïssa Zurich. Per contra, la dada

més negativa ha estat el comportament de la morositat, que s’ha situat en el 3,24%, mentre que l’any anterior era del 0,86%. Aquest aug-ment significatiu s’ha accentuat en els darrers mesos arran de la crisi per la suspensió de paga-ments de la immobiliària Martinsa-Fadesa.

L’activitat recurrent de l’entitat ha facilitat un sosteniment del marge financer (–0,2%).

Les menors aportacions als resultats de les participades, especialment les immobiliàri-es, fan minvar el marge ordinari (–13,7%). Pel que fa al volum de negoci, els recursos dels clients augmenten un 3,8% i els crèdits ho fan un 4,7%.

Pla ESTRaTèGIC 2007-2009. Caixa Sabadell té un total de 370 oficines. Fins al mes de juny, n’ha obert sis de noves, tres a Catalunya i tres a la Comunitat de Madrid. Segueix funcionant, per tant, la política de creixement i expansió proposada per la direcció de l’entitat de créixer a escala nacional i no centrar únicament l’acti-vitat a Catalunya. Des de l’any 2007, Caixa Sabadell ha obert 6 oficines al País Valencià i 13 a Madrid. /// REDACCIó

Caixa Sabadell obté uns beneficis de 98 milions

ENTITaTS FINaNCERES /// SABADELL

8 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 9B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

ESaDE i Caixa Sabadell aposten per la responsabilitat social

ses. L’informe detalla també que les empreses analitzades del sector de l’automoció posen un èmfasi especial en la relació amb els seus treballadors i en el foment i establiment de mecanismes per millorar els processos pro-ductius basats en polítiques de responsabili-tat social, com són, per exemple, la flexibili-tat horària del personal i la conciliació de la vida familiar i laboral o la formació per al des-envolupament professional.

Les pràctiques de responsabilitat social em-presarial de les pimes del sector de l’auto-moció, segons el que va explicar Ignasi Car-reras, director de l’Institut d’Innovació So-cial d’ESADE, es caracteritzen per la creació de xarxes de relació, la participació en les ad-ministracions locals, la col·laboració amb al-tres empreses i l’aplicació de procediments que tenen una influència “positiva” en la seva activitat. Per altra banda, l’estudi assenyala que la responsabilitat social constitueix un mecanisme eficaç per competir amb altres empreses en qualitat i creativitat, motiu pel qual moltes pimes han incorporat ja la RSE com una eina més de treball per fer front a la crisi. L’estudi constata que aquestes mesures són inversions en capital humà que contribu-eixen a obtenir increments en la productivi-tat de l’empresa: “Creiem fermament que in-tegrar polítiques de RSE en les pimes ajudarà a millorar-ne la capacitat de gestió i, per tant, la competitivitat”, va assenyalar Soley.

David Murillo, per la seva part, va assegurar que la petita i mitjana empresa ha de tenir un model “impregnat” de pràctiques de res-ponsabilitat social per assegurar-ne la sub-sistència en un mercat globalitzat.

INSTITUT D’INNOVaCIÓ SOCIal. La col-laboració entre l’Obra Social Caixa Sabadell i l’Institut d’Innovació Social d’ESADE no és nova. Des de fa set anys, les dues entitats tre-ballen conjuntament en la promoció de la responsabilitat social empresarial, primer a través de l’IPES (l’Institut Persona, Empresa i Societat) i ara amb la creació d’aquesta guia. Actualment, l’Institut d’Innovació Social cen-tra la seva inv estigació en tres camps: l’àrea d’emprenedors socials, gestió de les ONG i la integració de la RSE en l’estratègia de l’em-presa i la relació amb els grups d’interès. L’objectiu d’aquest Institut és formar perso-nes i empreses per enfortir, en les seves ac-tivitats, la seva contribució “a un món més just i sostenible”. /// PERE FERNáNDEz

ponsabilitat social a partir de casos reals de pimes catalanes que apliquen polítiques de responsabilitat social per obtenir un millor posicionament en el seu sector.

El SECTOR DE l’aUTOMOCIÓ. La primera de les guies apunta la responsabilitat social de l’em-presa (RSE) com una de les claus que ha per-mès millorar la gestió i la competitivitat de les pimes que treballen per a les grans mul-tinacionals del sector de l’automoció. L’estu-di assenyala tres elements clau en la millora de la competitivitat: la innovació, la interna-cionalització i la col·laboració entre empre-

L’Institut d’Innovació Social d’ESADE i l’Obra Social Caixa Sabadell van pre-

sentar l’1 de juliol, a Barcelona, la primera Guia de responsabilitat social empresarial per a petites i mitjanes empreses. Les dues enti-tats col·laboren conjuntament en l’elabo-ració de tres estudis, un per any, que han de permetre a les pimes avaluar les millores de gestió i competitivitat que pot aportar l’apli-cació correcta de polítiques de responsabili-tat social. L’acte el van presidir el president de l’Obra Social Caixa Sabadell, Salvador So-ley, el director de l’Institut d’Innovació Soci-al d’ESADE, Ignasi Carreras, i el coordinador del projecte i investigador de l’Institut d’In-novació Social d’ESADE, David Murillo.

L’Obra Social Caixa Sabadell aporta al projec-te 174.000 euros, a raó de 58.000 euros l’any. Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, va concretar en l’acte de presentació que la seva institució donava suport “a la voluntat de l’Ins-titut d’Innovació Social de presentar i analitzar les millors pràctiques de responsabilitat soci-al empresarial a les empreses, i divulgar-les de forma que puguin estar a l’abast de tothom”.

COMPETITIVITaT. La guia vol aportar un nou concepte de responsabilitat social que s’allu-nyi del tòpic que les empreses utilitzen la responsabilitat social com a eina per guanyar notorietat i imatge de marca: “Aquesta guia està concebuda perquè esdevingui un manu-al, una eina real, d’aplicació de la responsa-bilitat social empresarial”, va explicar Soley. En aquesta línia es va presentar la primera de les tres publicacions, que està dedicada a l’estudi del sector industrial de l’automoció (les dues pròximes edicions de la col·lecció tractaran les empreses internacionalitzades i les dedicades al turisme). Tots tres estu-dis plantegen fórmules d’aplicació de la res-

Les dues entitats impulsen guies sectorials per orientar les pimes sobre actuacions en responsabilitat social empresarial (RSE)

EMPRESa /// SABADELL

Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, al centre durant l’acte de presentació /// CEDIDA

58.000EUROS l’aNYdestinarà l’Obra Social Caixa Sabadell a impulsar cadascuna de les tres guies sec-torials de responsabilitat social corpora-tiva per a la petita i mitjana empresa

Seu de Caixa Sabadell /// CEDIDA

Onze municipis del Vallès entren a la xarxa Eurocities

Onze municipis del Vallès Occidental van presentar l’11 de juliol, a Rubí, una candi-

datura conjunta per entrar a formar part com a membre de ple dret de la xarxa Eurocities. Aquesta xarxa, integrada per 132 ciutats de 30 països europeus, té la voluntat de promocio-nar un espai on compartir coneixements i ide-es, intercanviar experiències, analitzar proble-mes comuns i desenvolupar solucions innova-dores a través de diferents fòrums i grups de treball. Per altra banda, permetrà que aques-ta zona del Vallès exerceixi de grup de pressió davant les institucions europees i s’estableixin pactes i projectes de cooperació i interacció amb les ciutats més importants d’Europa.

Els alcaldes de Terrassa, Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls van acordar de for-ma conjunta la creació d’aquesta candidatura. El fet que s’hi presentin onze municipis en lloc d’un respon a la necessitat que per ser mem-bre de la xarxa la ciutat ha de tenir un mínim de 250.000 habitants, i de forma conjunta su-peren els 400.000 habitants.

OBjECTIUS. Els onze integrants de la nova Ter-rassa Region Cities es van fixar els objectius

d’assegurar que, a l’hora de desenvolupar les polítiques públiques i la legislació europea, es tinguin en compte el rol i les responsabilitats de les ciutats; que es promocioni la coopera-ció més estreta i efectiva entre les diferents es-feres de govern, i que es millorin les relacions entre ciutats a través de la participació en pro-jectes europeus. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, es va felicitar per l’acord i va asse-nyalar que “a vegades veiem Europa molt llu-nyana, però les decisions que s’hi prenen cada vegada ens afecten més directament”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Rubí, Carme García, va recordar que “la cooperació és millor que la competició”. /// REDACCIó

l’alcaldessa de Rubí, Carme García lores /// CEDIDA

INSTITUCIONS /// RUBÍ

Sis empreses del Vallès, a la Fira ITMa asia 2008

Sis empreses del sector tèxtil del Vallès van assistir a finals de juliol a la prestigiosa

fira ITMA Asia 2008, que reuneix les firmes mundials més importants del sector de ma-quinària tèxtil. Les empreses vallesanes van formar part d’una participació agrupada or-ganitzada per l’Associació Espanyola de Cons-tructors de Maquinària Tèxtil (AMTEX), que va comptar amb el suport de l’Institut Espa-nyol de Comerç Exterior (ICEX).

Entre els exhibidors vallesans hi havia l’empre-sa de Montornès Gomplast, especialitzada en el recobriment de corrons amb cautxú, que té previst instal·lar-se a la Xina per fabricar els seus productes. Gomplast instal·larà una plan-ta a uns 200 quilòmetres de la ciutat de Xangai amb l’objectiu d’introduir-se en el mercat xinès fabricant aquí la goma per al recobriment.

La fira va comptar també amb la presència de les empreses terrassenques ATM (Arge-lich Maquinària Tèxtil), Galan, Twistechnolo-gy i Icomatex, així com amb Galí Internacional, que té la seu a Sentmenat. Els representants vallesans van voler desplaçar-se fins a Xangai per poder sondejar el mercat xinès. Tot i que la proximitat de la celebració dels Jocs Olím-pics de Pequín amb la fira va provocar que els

representants d’algunes empreses catalanes trobessin dificultats per accedir al país, la va-loració dels catalans ha estat positiva. El direc-tor d’ATM, Jordi Argelich, ha destacat les visi-tes que van rebre, especialment les provinents del sud-est asiàtic, que és un dels objectius co-mercials prioritaris.

alTRES EMPRESES. La delegació catalana la completaven vuit empreses més de Sant Joan les Fonts, Manlleu, Gurb, Badalona, Barcelona, Santpedor, Manresa i Mataró. La ITMA és el pri-mer cop que se celebra a la Xina, concretament a Xangai i ho ha fet amb 11 pavellons de grans dimensions. /// REDACCIó / ACN

l’estand de Gomplast /// ACN

EMPRESa /// VALLÈS

Caixa Sabadell ha presentat els resultats corresponents al primer semestre de l’any

2008, amb uns beneficis de 98 milions d’euros; això suposa, gairebé, el triple dels beneficis que es van obtenir en el primer semestre de l’any 2007. En concret, un 186,9% més. Aquest ex-traordinari creixement és fruit de la venda del 50% de les companyies asseguradores de Caixa Sabadell a la suïssa Zurich. Per contra, la dada

més negativa ha estat el comportament de la morositat, que s’ha situat en el 3,24%, mentre que l’any anterior era del 0,86%. Aquest aug-ment significatiu s’ha accentuat en els darrers mesos arran de la crisi per la suspensió de paga-ments de la immobiliària Martinsa-Fadesa.

L’activitat recurrent de l’entitat ha facilitat un sosteniment del marge financer (–0,2%).

Les menors aportacions als resultats de les participades, especialment les immobiliàri-es, fan minvar el marge ordinari (–13,7%). Pel que fa al volum de negoci, els recursos dels clients augmenten un 3,8% i els crèdits ho fan un 4,7%.

Pla ESTRaTèGIC 2007-2009. Caixa Sabadell té un total de 370 oficines. Fins al mes de juny, n’ha obert sis de noves, tres a Catalunya i tres a la Comunitat de Madrid. Segueix funcionant, per tant, la política de creixement i expansió proposada per la direcció de l’entitat de créixer a escala nacional i no centrar únicament l’acti-vitat a Catalunya. Des de l’any 2007, Caixa Sabadell ha obert 6 oficines al País Valencià i 13 a Madrid. /// REDACCIó

Caixa Sabadell obté uns beneficis de 98 milions

ENTITaTS FINaNCERES /// SABADELL

10 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

PTV i CEI signen un conveni de col·laboració

El Centre d’Economia Industrial (CEI) i el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) van sig-

nar dimecres 9 de juliol un conveni de col-laboració mitjançant el qual les empreses del PTV podran gaudir de descomptes en tots els actes que organitzi el Centre d’Eco-nomia Industrial. Aquest conveni reconeix la tasca realitzada pel PTV en la difusió i pro-moció dels actes i les publicacions del CEI. Per altra banda, aquesta col·laboració a dues bandes es materialitza també amb la incorporació de Francesc Martos, conseller

delegat i director del PTV, en el Comitè d’Es-tudis del CEI. Aquest comitè està integrat per representants de les parts fundacionals, de la indústria i per experts en les matèries que tracta el Centre d’Economia Industrial. La funció més rellevant és la de proposar al Consell de Direcció el programa d’activitats del centre i vetllar perquè es desenvolupin correctament. El conveni el van signar Francesc Martos i el president del Centre d’Economia Industrial, Antoni Serra Ramo-neda. /// REDACCIóFrancesc Martos, director del PTV /// CEDIDA

EMPRESa /// CERDANYOLA

Neix Catlab, un dels laboratoris d’analítiques més grans de l’Estat

El laboratori Catlab ja és una realitat. Els pro-motors d’aquest centre, el Consorci Sani-

tari de Terrassa i Mútua de Terrassa, han pre-sentat el nou complex, d’uns 2.000 metres qua-drats, que està ubicat al Parc Logístic de Salut, situat a Viladecavalls.

El nou laboratori, que funciona des del mes de juny, ha començat l’activitat gestionant 7,6 milions de determinacions analítiques anu-als, però té capacitat per arribar a tramitar-ne 11 milions l’any. Segons el director general del Grup Mútua de Terrassa, Esteve Picola, “el laboratori funcionarà a ple rendiment a finals d’any o principis del 2009”.

Catlab neix com un dels laboratoris més grans d’Espanya, atenent al nivell de mostres proces-sades (3.000 peticions diàries, que representen una entrada d’entre 8.000 i 9.000 tubs diaris). Precisament, a l’octubre hi arribarà una mà-quina d’última tecnologia que tenen molt pocs laboratoris al món i que permetrà optimitzar aquesta feina: “Aquesta màquina classificarà automàticament les mostres de sang, cosa que ara es fa manualment”, apunta Carme Julián, directora de gestió i organització del Consorci Sanitari de Terrassa. També se situa en els pri-mers llocs en l’àmbit europeu per la utilització de les tecnologies més avançades i l’ús de la ro-bòtica en l’anàlisi i la gestió de mostres.

laBORaTORI COMÚ. Catlab unifica en una sola xarxa els serveis de laboratori del Consorci Sa-nitari de Terrassa i de la Mútua de Terrassa. El laboratori central està situat al Parc Logís-tic de Salut, a Viladecavalls, i l’Hospital de Ter-rassa i l’Hospital de Mútua de Terrassa dispo-saran, cada centre, d’un laboratori hospitala-ri. Catlab serveix a una població de referència de 820.000 persones, compta amb 130 profes-sionals i la seva posada en marxa ha suposat una inversió de 5,5 milions d’euros en maqui-nària i tecnologia.

La presidenta del Consorci Sanitari de Terras-sa, Núria Paniello, ha destacat que “es tracta d’una aliança estratègica. L’objectiu és optimit-zar recursos i serveis”. En la mateixa línia s’ha manifestat el president del Grup Mútua de Ter-rassa, Faust San José: “Estem contents per la feina feta i s’està plantejant un futur que dona-rà expectatives clares”. /// CRISTINA ANDREU

EMPRESa /// VILADECAVALLS

Instal·lacions de Catlab /// ISABEL MARQUÈS / ACN

Empresa familiar /// Cortix

El 90% de les empreses espanyoles tenen internet, però només el 28% també tenen una pàgina web. Cortix és una empresa especialista en portals que treballa per augmentar aquest percentatge PER: IVANNA VALLESPÍN

“Una pàgina web és el mínim higiènic de comunicació”

Per avaluar la qualitat d’una pàgina web hi ha un test de cinc punts: el disseny i les característiques de la web (que sigui representativa de l’empresa, lleugera i intuïtiva), el domini (ha de fer referència a

l’activitat comercial i a la localització), el posi-cionament (que estigui present als motors de recerca principals), l’allotjament (que el servi-dor no pateixi aturades) i el manteniment (la web s’ha d’actualitzar constantment). Sobre aquests principis, l’empresa Cortix crea anual-ment milers de webs.

Cortix és una multinacional francesa que l’any passat va obrir una delegació a Sant Cugat del Vallès i que està especialitzada en la creació i el manteniment de pàgines web per a petites i mitjanes empreses. “El que ens diferencia és que oferim un paquet global, un producte claus en mà. No som només creadors de pàgines web, sinó que oferim un element de comuni-cació a través d’internet”, afirma Ricard Mazo, director general de Cortix a Espanya. Segons el directiu, la clau de l’èxit de l’empresa és l’expe-riència: “Hem fet 18.000 webs, si alguna cosa sabem fer són pàgines a internet. A França hi ha empreses semblants que fan el mateix que nosaltres, però a Catalunya no; aquí no tenim competència directa”, s’atreveix a assegurar.No obstant això, i trencant amb idees precon-cebudes, Mazo assegura que Espanya no està endarrerida en comunicacions i internet, res-pecte d’altres països d’Europa. I és que les es-tadístiques diuen que el 90% de les empreses espanyoles tenen internet, de les quals el 28% també tenen web. A França, aquest percentat-ge és del 36%.

De tota manera, es tracta d’una xifra que any rere any augmenta, perquè això és el que dic-ta el mercat. A Cortix ho tenen clar i conside-ren una web “el mínim higiènic de comunica-ció”, és a dir, un element bàsic per a qualsevol empresa, com el telèfon, el fax, el correu elec-trònic o internet. “Una empresa que avui dia no tingui pàgina web en termes de comunica-ció va coixa”, sentencia Mazo.

EL VALLÈS, BON MERCAT POTENCIAL

Cortix va néixer a la ciutat francesa de Bor-deus l’any 1999 gràcies a l’empenta d’un jove inquiet, Hassane Hamza. Després de 9 anys a França, Cortix inicia la seva expansió internaci-onal i escull Catalunya com a primera destina-ció. D’aquesta manera, el març del 2007 Cortix obre a Sant Cugat la primera oficina a l’estran-

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// SEU DE CORTIx IBéRICA A SANT CUgAT. LES oFICINES CENTRALS DE CoRTIX A CATALUNyA ESTAN SITUADES AL CEN-TRE DE NEGoCIS o_BoX, AL TERME MUNICIPAL DE SANT CUGAT /// CEDIDA

2 /// SEU CENTRAL DE CORTIx A BORDEUS.LA MULTINACIoNAL FRAN-CESA VA NéIXER A FRANçA L’ANy 1999 I ACTUALMENT DISPoSA DE 600 TREBA-LLADoRS I 24 DELEGACI-oNS /// CEDIDA

3 /// RICARD MAZO, DIRECTOR gENERAL DE CORTIx /// CEDIDA

objectiu molt per sobre del que estava previst inicialment”. I és que dels 500 clients que s’havien marcat com a fita per al primer any a Catalunya, la multinacional ha superat els 700. Aquest èxit ha animat l’expansió de l’empresa per la resta de la península i, en aquests moments, Cortix té oficines a València, Alacant, Saragossa i Palma de Mallorca i preveu obrir abans de finals d’any delegacions a Madrid i Bilbao. En total, són 24 sucursals repartides per països europeus com Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Holanda, a més d’Espanya i França. L’ expansió que viu la multinacional es tradueix també en bons resultats econòmics: el 2007 va facturar 14,5 milions d’euros (prop d’un 50% més que l’any anterior) i el desembre passat va entrar a cotitzar a la borsa.

“UNA EMPRESA QUE AVUI DIA NO TINGUI PÀGINA wEB EN TERMES DE COMUNICACIó VA COIxA”, SENTENCIA RICARD MAzO

ger, que actualment funciona com a seu central de l’empresa a Catalunya i també a Espanya. Ricard Mazo confessa un dels atractius que van fer que Sant Cugat en fos la seu: “El bilin-güisme aquí està molt estès i per a l’empresa suposava un repte fer webs en diferents idi-omes”. Un altre element que l’empresa fran-cesa va valorar molt positivament va ser la gran i extensa xarxa de petites i mitjanes em-preses que hi ha a Catalunya, fet que els oferia un mercat potencial de clients molt ampli.

El resultat no ha pogut ser millor. El responsa-ble espanyol de Cortix fa un balanç “excepcio-nal” d’aquests 18 mesos: “Ens ha sorprès gratament la demanda que hi ha per part dels empresaris catalans. Hem aconseguit un

10 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 11B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

PTV i CEI signen un conveni de col·laboració

El Centre d’Economia Industrial (CEI) i el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) van sig-

nar dimecres 9 de juliol un conveni de col-laboració mitjançant el qual les empreses del PTV podran gaudir de descomptes en tots els actes que organitzi el Centre d’Eco-nomia Industrial. Aquest conveni reconeix la tasca realitzada pel PTV en la difusió i pro-moció dels actes i les publicacions del CEI. Per altra banda, aquesta col·laboració a dues bandes es materialitza també amb la incorporació de Francesc Martos, conseller

delegat i director del PTV, en el Comitè d’Es-tudis del CEI. Aquest comitè està integrat per representants de les parts fundacionals, de la indústria i per experts en les matèries que tracta el Centre d’Economia Industrial. La funció més rellevant és la de proposar al Consell de Direcció el programa d’activitats del centre i vetllar perquè es desenvolupin correctament. El conveni el van signar Francesc Martos i el president del Centre d’Economia Industrial, Antoni Serra Ramo-neda. /// REDACCIóFrancesc Martos, director del PTV /// CEDIDA

EMPRESa /// CERDANYOLA

Neix Catlab, un dels laboratoris d’analítiques més grans de l’Estat

El laboratori Catlab ja és una realitat. Els pro-motors d’aquest centre, el Consorci Sani-

tari de Terrassa i Mútua de Terrassa, han pre-sentat el nou complex, d’uns 2.000 metres qua-drats, que està ubicat al Parc Logístic de Salut, situat a Viladecavalls.

El nou laboratori, que funciona des del mes de juny, ha començat l’activitat gestionant 7,6 milions de determinacions analítiques anu-als, però té capacitat per arribar a tramitar-ne 11 milions l’any. Segons el director general del Grup Mútua de Terrassa, Esteve Picola, “el laboratori funcionarà a ple rendiment a finals d’any o principis del 2009”.

Catlab neix com un dels laboratoris més grans d’Espanya, atenent al nivell de mostres proces-sades (3.000 peticions diàries, que representen una entrada d’entre 8.000 i 9.000 tubs diaris). Precisament, a l’octubre hi arribarà una mà-quina d’última tecnologia que tenen molt pocs laboratoris al món i que permetrà optimitzar aquesta feina: “Aquesta màquina classificarà automàticament les mostres de sang, cosa que ara es fa manualment”, apunta Carme Julián, directora de gestió i organització del Consorci Sanitari de Terrassa. També se situa en els pri-mers llocs en l’àmbit europeu per la utilització de les tecnologies més avançades i l’ús de la ro-bòtica en l’anàlisi i la gestió de mostres.

laBORaTORI COMÚ. Catlab unifica en una sola xarxa els serveis de laboratori del Consorci Sa-nitari de Terrassa i de la Mútua de Terrassa. El laboratori central està situat al Parc Logís-tic de Salut, a Viladecavalls, i l’Hospital de Ter-rassa i l’Hospital de Mútua de Terrassa dispo-saran, cada centre, d’un laboratori hospitala-ri. Catlab serveix a una població de referència de 820.000 persones, compta amb 130 profes-sionals i la seva posada en marxa ha suposat una inversió de 5,5 milions d’euros en maqui-nària i tecnologia.

La presidenta del Consorci Sanitari de Terras-sa, Núria Paniello, ha destacat que “es tracta d’una aliança estratègica. L’objectiu és optimit-zar recursos i serveis”. En la mateixa línia s’ha manifestat el president del Grup Mútua de Ter-rassa, Faust San José: “Estem contents per la feina feta i s’està plantejant un futur que dona-rà expectatives clares”. /// CRISTINA ANDREU

EMPRESa /// VILADECAVALLS

Instal·lacions de Catlab /// ISABEL MARQUÈS / ACN

Empresa familiar /// Cortix

El 90% de les empreses espanyoles tenen internet, però només el 28% també tenen una pàgina web. Cortix és una empresa especialista en portals que treballa per augmentar aquest percentatge PER: IVANNA VALLESPÍN

“Una pàgina web és el mínim higiènic de comunicació”

Per avaluar la qualitat d’una pàgina web hi ha un test de cinc punts: el disseny i les característiques de la web (que sigui representativa de l’empresa, lleugera i intuïtiva), el domini (ha de fer referència a

l’activitat comercial i a la localització), el posi-cionament (que estigui present als motors de recerca principals), l’allotjament (que el servi-dor no pateixi aturades) i el manteniment (la web s’ha d’actualitzar constantment). Sobre aquests principis, l’empresa Cortix crea anual-ment milers de webs.

Cortix és una multinacional francesa que l’any passat va obrir una delegació a Sant Cugat del Vallès i que està especialitzada en la creació i el manteniment de pàgines web per a petites i mitjanes empreses. “El que ens diferencia és que oferim un paquet global, un producte claus en mà. No som només creadors de pàgines web, sinó que oferim un element de comuni-cació a través d’internet”, afirma Ricard Mazo, director general de Cortix a Espanya. Segons el directiu, la clau de l’èxit de l’empresa és l’expe-riència: “Hem fet 18.000 webs, si alguna cosa sabem fer són pàgines a internet. A França hi ha empreses semblants que fan el mateix que nosaltres, però a Catalunya no; aquí no tenim competència directa”, s’atreveix a assegurar.No obstant això, i trencant amb idees precon-cebudes, Mazo assegura que Espanya no està endarrerida en comunicacions i internet, res-pecte d’altres països d’Europa. I és que les es-tadístiques diuen que el 90% de les empreses espanyoles tenen internet, de les quals el 28% també tenen web. A França, aquest percentat-ge és del 36%.

De tota manera, es tracta d’una xifra que any rere any augmenta, perquè això és el que dic-ta el mercat. A Cortix ho tenen clar i conside-ren una web “el mínim higiènic de comunica-ció”, és a dir, un element bàsic per a qualsevol empresa, com el telèfon, el fax, el correu elec-trònic o internet. “Una empresa que avui dia no tingui pàgina web en termes de comunica-ció va coixa”, sentencia Mazo.

EL VALLÈS, BON MERCAT POTENCIAL

Cortix va néixer a la ciutat francesa de Bor-deus l’any 1999 gràcies a l’empenta d’un jove inquiet, Hassane Hamza. Després de 9 anys a França, Cortix inicia la seva expansió internaci-onal i escull Catalunya com a primera destina-ció. D’aquesta manera, el març del 2007 Cortix obre a Sant Cugat la primera oficina a l’estran-

1 ///

2 /// 3 ///

1 /// SEU DE CORTIx IBéRICA A SANT CUgAT. LES oFICINES CENTRALS DE CoRTIX A CATALUNyA ESTAN SITUADES AL CEN-TRE DE NEGoCIS o_BoX, AL TERME MUNICIPAL DE SANT CUGAT /// CEDIDA

2 /// SEU CENTRAL DE CORTIx A BORDEUS.LA MULTINACIoNAL FRAN-CESA VA NéIXER A FRANçA L’ANy 1999 I ACTUALMENT DISPoSA DE 600 TREBA-LLADoRS I 24 DELEGACI-oNS /// CEDIDA

3 /// RICARD MAZO, DIRECTOR gENERAL DE CORTIx /// CEDIDA

objectiu molt per sobre del que estava previst inicialment”. I és que dels 500 clients que s’havien marcat com a fita per al primer any a Catalunya, la multinacional ha superat els 700. Aquest èxit ha animat l’expansió de l’empresa per la resta de la península i, en aquests moments, Cortix té oficines a València, Alacant, Saragossa i Palma de Mallorca i preveu obrir abans de finals d’any delegacions a Madrid i Bilbao. En total, són 24 sucursals repartides per països europeus com Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Holanda, a més d’Espanya i França. L’ expansió que viu la multinacional es tradueix també en bons resultats econòmics: el 2007 va facturar 14,5 milions d’euros (prop d’un 50% més que l’any anterior) i el desembre passat va entrar a cotitzar a la borsa.

“UNA EMPRESA QUE AVUI DIA NO TINGUI PÀGINA wEB EN TERMES DE COMUNICACIó VA COIxA”, SENTENCIA RICARD MAzO

ger, que actualment funciona com a seu central de l’empresa a Catalunya i també a Espanya. Ricard Mazo confessa un dels atractius que van fer que Sant Cugat en fos la seu: “El bilin-güisme aquí està molt estès i per a l’empresa suposava un repte fer webs en diferents idi-omes”. Un altre element que l’empresa fran-cesa va valorar molt positivament va ser la gran i extensa xarxa de petites i mitjanes em-preses que hi ha a Catalunya, fet que els oferia un mercat potencial de clients molt ampli.

El resultat no ha pogut ser millor. El responsa-ble espanyol de Cortix fa un balanç “excepcio-nal” d’aquests 18 mesos: “Ens ha sorprès gratament la demanda que hi ha per part dels empresaris catalans. Hem aconseguit un

12 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

Centre de Rubí /// ISABEL MARQUÈS

Un moment del Consell Editorial /// LL. LLEBoT

Grupo Hierros és una empresa especialitzada en el ferro i l’acer. Amb seu a Sant Cugat i una delegació a Toledo, la companyia té prop de 250 treballadors i factura 25 milions d’euros anuals TEXT: F. CASTANYER /// FOTOS: CEDIDES

josep Sesat /// Adjunt a gerència de Grupo Hierros

experiència? Creuen que el mercat digital està madur?L’era digital arriba a poc a poc, però ens ha sor-près la bona acceptació d’aquest mitjà en els mercats generals; hem pogut descobrir que hi ha zones geogràfiques on se’n fa més ús. Per exemple, el 50% de les visites i les compres a la nostra botiga on-line provenen del centre de l’Estat, una xifra molt superior a les consultes que es fan a la província de Barcelona.

S’han especialitzat també en material destinat a la seguretat i protecció dels treballadors. l’àmbit empresarial està conscienciat d’invertir en prevenció de riscos laborals? Més que conscienciació, ens trobem que hi ha moltes societats que encara miren de complir la Llei de prevenció de riscos laborals més per la por a les sancions administratives que no pas per un afany de protegir els treballadors. A més, paradoxalment, els empresaris ens transmeten la dificultat de fer que els treba-lladors compleixin la normativa o facin un ús adequat dels equips de protecció individual.

quina és la seva relació amb el territori? I la seva percepció del Catalonia Innovation Triangle? L’àmbit d’actuació de la nostra societat és predominantment provincial, fet que afavo-reix el contacte amb l’entramat empresarial de les nostres rodalies. Per descomptat, for-mar part d’un projecte tan engrescador com el CIT ens sembla una gran iniciativa, tot i que el nostre producte no sigui el més comú en els projectes habituals d’investigació.

quina creu que és l’acció prioritària per millorar la competitivitat empresarial del territori? Aquesta zona està molt afectada pels problemes de mobilitat en general; les accions de les empreses per millorar-la són prou encertades, però amb les xarxes de comunicació actuals sembla força complex poder fer gaires actuacions de millora. D’altra banda, trobem una certa mancança de coneixement de les possibilitats que les empreses del nostre entorn ens poden oferir, fet que provoca sovint que busquem el producte en una empresa llunyana mentre que una del poble del costat ens el podria fer arribar. Iniciatives com el Santcugatribuna afavoreixen aquest coneixement, però potser seria interessant crear una plataforma de comunicació entre els empreses de l’eix de la B-30 que perme-tés saber d’una forma relativament ràpida quines empreses tenim a prop i quins productes o serveis ens poden oferir.

ca i en la construcció industrial, però al mateix temps línies com el magatzem de ferro o la fer-reteria han multiplicat per tres el seu pes dins de la nostra organització.

quines mesures creu que s’haurien de prendre per corregir la situació?Mentre la prioritat del Banc Central Euro-peu sigui el control de la inflació, l’alça dels ti-pus d’interès dificultarà la millora de la situa-ció econòmica de la zona euro. Als Estats Units, per contra, la tasca principal de la Reserva Fe-deral és buscar tants llocs de treball com sigui possible, preus estables i taxes d’interès mo-derades influint en les condicions monetàries i creditícies, així que s’ha rebaixat el tipus d’in-terès per afavorir l’economia, tot i el risc d’em-pitjorament de la inflació. Dins de les empre-ses, les mesures que cal aplicar passen per la contenció de la despesa i sobretot la vigilància de la morositat, que a poc a poc es va enfilant.

qui hauria de liderar aquestes iniciatives correctives? Globalment, és feina dels diferents governs de la zona euro, que dialoguen amb el Banc Cen-tral Europeu per aconseguir que es moderin els tipus d’interès. Internament, seria desitja-ble que el govern central, a través de l’Institut de Crèdit Oficial, millorés i allargués els ajuts a les pimes, que són les més sensibles a la situa-ció actual i les que haurien de gaudir d’un cert proteccionisme oficial.

Han obert un servei de venda on-line. Com valoren els resultats d’aquesta

producte. A més, té una vida útil molt llarga, una resistència excepcional i durant els úl-tims temps s’han multiplicat les investigaci-ons per conferir-li propietats més necessàri-es en les seves aplicacions, com són la ductili-tat o la duresa.

Com afronten la desacceleració econòmica i la davallada de la construcció? quins nous sectors emergents detecten?L’any passat, i en previsió de la davallada del sector de la construcció residencial, el nostre grup va optar per diversificar els sectors amb què treballava i potenciar les línies de l’empre-sa que no intervenen en el sector de la cons-trucció residencial. Així doncs, enguany el nos-tre grup té molta més presència en l’obra públi-

Grupo Hierros és una companyia santcugatenca formada per dues empreses, especialitzada en diferents sectors del metall: Hierros Lubesa, dedicada a la fa-bricació d’estructures metàl-

liques, i Hierros San Cugat, centrada en la fer-reteria i la distribució de productes fèrrics.

quina ha estat l’evolució del seu sector al llarg dels vint anys d’història de Hierros San Cugat? Històricament, el ferro ha estat un producte molt utilitzat, però poc valorat. Durant els úl-tims anys això ha canviat. Cal recordar que el ferro no genera deixalles, ja que el que no es fa servir s’aprofita per fondre’l i generar nou

Davant la crisi, les empreses han d’aplicar mesures com ara la contenció de la despesa i vigilar que no es dispari la morositat

Grupo Hierros fa front a la crisi econòmica mitjançant la diversificació

Cecot Rubí demana millorar l’accés a l’illa de vianants

Primera convocatòria del Consell Editorial de la revista ‘B30’

El Consell Editorial de la revista B30 es va reunir a l’Hotel Qgat Vallès el dime-

cres 8 de juliol per primera vegada, coin-cidint amb els primers sis números de la publicació. La trobada va estar presidida pels responsables de les empreses edito-res, Ramon Grau, president de Premsa Lo-cal Grup de Comunicació, i Carles Flo, di-rector general de la Corporació Catalana de Comunicació. En representació de la revis-ta hi van assistir la directora editorial Car-men Larraburu, el sotsdirector, Josep Maria Vallès, i Francesc Castanyer, coordinador de la redacció.

Al Consell hi estaven convocats alguns dels principals actors de l’àmbit econòmic del Vallès Occidental amb l’objectiu de reco-llir-ne les aportacions i els suggeriments sobre l’oferta de continguts de la publica-ció i contrastar el seu paper com a mitjà vertebrador de l’anomenat Eix Empresa-rial de la B-30.

L’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Antoni Morral, va ser el màxim representant polític de la trobada, en què també va assistir Jordi Puigneró, regidor de Comunicació i Inno-vació de Sant Cugat, acompanyat del direc-tor de comunicació del consistori, Ramon Luque. Dolors Serrano, directora de comu-nicació de l’Ajuntament de Rubí, va com-pletar la representació dels tres municipis –Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí– que formen el Catalonia Innovation Triangle (CIT).

alTaVEU DE lES ENTITaTS EMPRESaRIalS. Al-gunes de les entitats i associacions empresari-als de la comarca també van poder exposar les seves reflexions sobre la revista B30, que es vol convertir en un suport efectiu per donar a co-nèixer les seves activitats i iniciatives i en un altaveu per difondre el seu posicionament so-bre els principals temes d’actualitat econòmi-ca. Concretament, a la reunió hi van assistir el president i vicepresident de l’Associació Em-presarial de Cerdanyola, Artur Porta i Lluís Sis-quella; el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, i el president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, així com el gerent de l’Associa-ció Empresarial de Sant Cugat, Gabriel Moreras. També hi estaven convocats els representants de la Cambra de Sabadell i de la Cambra de Ter-rassa. D’altra banda, es va voler comptar amb la participació de l’àmbit universitari, que en aquesta ocasió va estar representat per l’Asso-ciació d’Amics de la UAB.

Després d’una salutació de Ramon Grau i una presentació de l’estructura informativa de la revista, els assistents van prendre la paraula per valorar el primer mig any de la revista men-sual. Hi va haver unanimitat en el fet de consi-derar que el nou mitjà de comunicació és un bon aliat per a les institucions i entitats empre-sarials que treballen per donar valor econòmic al Vallès i es van apuntar algunes idees per mi-llorar-ne la funció divulgativa. Els editors de la B30 tenen intenció de convocar una nova reu-nió del Consell Editorial quan es compleixi el primer any de la revista. /// REDACCIó

Representants del món econòmic i polític valoren el primer mig any de la publicació

COMUNICaCIÓ /// SANT CUGAT

L a ciutat de Rubí disposarà, des del mes de setembre, d’una illa de vianants que ocu-

parà l’avinguda de Barcelona, el passeig de Francesc Macià i el carrer de Rafael Casanova, entre els carrers Prim i Sant Josep, que no per-metrà l’entrada de vehicles i serà una zona ex-clusiva per als vianants. Aquesta mesura, po-sada en marxa de forma provisional des de l’1 de juliol, ha revelat, però, les primeres defi-ciències. D’aquestes deficiències se’n va fer ressò Cecot Rubí, amb l’objectiu de posar re-mei als problemes que pot causar l’illa de vi-anants i garantir el correcte funcionament de les activitats que s’hi desenvolupin.

L’illa de vianants, assenyala Cecot Rubí en un comunicat, “no pot anar en contra de l’acti-vitat empresarial i industrial de la ciutat, i no pot causar perjudicis a les empreses in-crementant el temps necessari per a la rea-lització de les gestions administratives i fi-nanceres”. Per això, la Cecot Rubí ha traslla-dat al consistori rubinenc quatre peticions: la primera, incrementar l’oferta d’aparca-ments de rotació als carrers limítrofs a l’illa de vianants amb més zones blaves; la sego-na, transformar els aparcaments de l’Escar-dívol i de Rubí+D en aparcaments de rotació; la tercera, aproximar el transport públic al

centre de la ciutat i que sigui més proper a la zona de la implantació de l’illa de vianants, i la quarta, garantir una correcta disposició de les zones de càrrega i descàrrega en el con-junt de l’àrea.

ValORaCIÓ POSITIVa. Malgrat tot, la Cecot Rubí considera que aquesta mesura, implan-tada en altres ciutats de la rodalia, sempre ha donat molt bons resultats i és per això que li donen suport: “La implantació d’una illa de vianants als centres de les ciutats és un factor de dinamització del comerç local, que revitalitza aquestes zones i esdevé punt de trobada. /// REDACCIó

MOBIlITaT /// RUBÍ

12 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 1�B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

Centre de Rubí /// ISABEL MARQUÈS

Un moment del Consell Editorial /// LL. LLEBoT

Grupo Hierros és una empresa especialitzada en el ferro i l’acer. Amb seu a Sant Cugat i una delegació a Toledo, la companyia té prop de 250 treballadors i factura 25 milions d’euros anuals TEXT: F. CASTANYER /// FOTOS: CEDIDES

josep Sesat /// Adjunt a gerència de Grupo Hierros

experiència? Creuen que el mercat digital està madur?L’era digital arriba a poc a poc, però ens ha sor-près la bona acceptació d’aquest mitjà en els mercats generals; hem pogut descobrir que hi ha zones geogràfiques on se’n fa més ús. Per exemple, el 50% de les visites i les compres a la nostra botiga on-line provenen del centre de l’Estat, una xifra molt superior a les consultes que es fan a la província de Barcelona.

S’han especialitzat també en material destinat a la seguretat i protecció dels treballadors. l’àmbit empresarial està conscienciat d’invertir en prevenció de riscos laborals? Més que conscienciació, ens trobem que hi ha moltes societats que encara miren de complir la Llei de prevenció de riscos laborals més per la por a les sancions administratives que no pas per un afany de protegir els treballadors. A més, paradoxalment, els empresaris ens transmeten la dificultat de fer que els treba-lladors compleixin la normativa o facin un ús adequat dels equips de protecció individual.

quina és la seva relació amb el territori? I la seva percepció del Catalonia Innovation Triangle? L’àmbit d’actuació de la nostra societat és predominantment provincial, fet que afavo-reix el contacte amb l’entramat empresarial de les nostres rodalies. Per descomptat, for-mar part d’un projecte tan engrescador com el CIT ens sembla una gran iniciativa, tot i que el nostre producte no sigui el més comú en els projectes habituals d’investigació.

quina creu que és l’acció prioritària per millorar la competitivitat empresarial del territori? Aquesta zona està molt afectada pels problemes de mobilitat en general; les accions de les empreses per millorar-la són prou encertades, però amb les xarxes de comunicació actuals sembla força complex poder fer gaires actuacions de millora. D’altra banda, trobem una certa mancança de coneixement de les possibilitats que les empreses del nostre entorn ens poden oferir, fet que provoca sovint que busquem el producte en una empresa llunyana mentre que una del poble del costat ens el podria fer arribar. Iniciatives com el Santcugatribuna afavoreixen aquest coneixement, però potser seria interessant crear una plataforma de comunicació entre els empreses de l’eix de la B-30 que perme-tés saber d’una forma relativament ràpida quines empreses tenim a prop i quins productes o serveis ens poden oferir.

ca i en la construcció industrial, però al mateix temps línies com el magatzem de ferro o la fer-reteria han multiplicat per tres el seu pes dins de la nostra organització.

quines mesures creu que s’haurien de prendre per corregir la situació?Mentre la prioritat del Banc Central Euro-peu sigui el control de la inflació, l’alça dels ti-pus d’interès dificultarà la millora de la situa-ció econòmica de la zona euro. Als Estats Units, per contra, la tasca principal de la Reserva Fe-deral és buscar tants llocs de treball com sigui possible, preus estables i taxes d’interès mo-derades influint en les condicions monetàries i creditícies, així que s’ha rebaixat el tipus d’in-terès per afavorir l’economia, tot i el risc d’em-pitjorament de la inflació. Dins de les empre-ses, les mesures que cal aplicar passen per la contenció de la despesa i sobretot la vigilància de la morositat, que a poc a poc es va enfilant.

qui hauria de liderar aquestes iniciatives correctives? Globalment, és feina dels diferents governs de la zona euro, que dialoguen amb el Banc Cen-tral Europeu per aconseguir que es moderin els tipus d’interès. Internament, seria desitja-ble que el govern central, a través de l’Institut de Crèdit Oficial, millorés i allargués els ajuts a les pimes, que són les més sensibles a la situa-ció actual i les que haurien de gaudir d’un cert proteccionisme oficial.

Han obert un servei de venda on-line. Com valoren els resultats d’aquesta

producte. A més, té una vida útil molt llarga, una resistència excepcional i durant els úl-tims temps s’han multiplicat les investigaci-ons per conferir-li propietats més necessàri-es en les seves aplicacions, com són la ductili-tat o la duresa.

Com afronten la desacceleració econòmica i la davallada de la construcció? quins nous sectors emergents detecten?L’any passat, i en previsió de la davallada del sector de la construcció residencial, el nostre grup va optar per diversificar els sectors amb què treballava i potenciar les línies de l’empre-sa que no intervenen en el sector de la cons-trucció residencial. Així doncs, enguany el nos-tre grup té molta més presència en l’obra públi-

Grupo Hierros és una companyia santcugatenca formada per dues empreses, especialitzada en diferents sectors del metall: Hierros Lubesa, dedicada a la fa-bricació d’estructures metàl-

liques, i Hierros San Cugat, centrada en la fer-reteria i la distribució de productes fèrrics.

quina ha estat l’evolució del seu sector al llarg dels vint anys d’història de Hierros San Cugat? Històricament, el ferro ha estat un producte molt utilitzat, però poc valorat. Durant els úl-tims anys això ha canviat. Cal recordar que el ferro no genera deixalles, ja que el que no es fa servir s’aprofita per fondre’l i generar nou

Davant la crisi, les empreses han d’aplicar mesures com ara la contenció de la despesa i vigilar que no es dispari la morositat

Grupo Hierros fa front a la crisi econòmica mitjançant la diversificació

Cecot Rubí demana millorar l’accés a l’illa de vianants

Primera convocatòria del Consell Editorial de la revista ‘B30’

El Consell Editorial de la revista B30 es va reunir a l’Hotel Qgat Vallès el dime-

cres 8 de juliol per primera vegada, coin-cidint amb els primers sis números de la publicació. La trobada va estar presidida pels responsables de les empreses edito-res, Ramon Grau, president de Premsa Lo-cal Grup de Comunicació, i Carles Flo, di-rector general de la Corporació Catalana de Comunicació. En representació de la revis-ta hi van assistir la directora editorial Car-men Larraburu, el sotsdirector, Josep Maria Vallès, i Francesc Castanyer, coordinador de la redacció.

Al Consell hi estaven convocats alguns dels principals actors de l’àmbit econòmic del Vallès Occidental amb l’objectiu de reco-llir-ne les aportacions i els suggeriments sobre l’oferta de continguts de la publica-ció i contrastar el seu paper com a mitjà vertebrador de l’anomenat Eix Empresa-rial de la B-30.

L’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Antoni Morral, va ser el màxim representant polític de la trobada, en què també va assistir Jordi Puigneró, regidor de Comunicació i Inno-vació de Sant Cugat, acompanyat del direc-tor de comunicació del consistori, Ramon Luque. Dolors Serrano, directora de comu-nicació de l’Ajuntament de Rubí, va com-pletar la representació dels tres municipis –Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí– que formen el Catalonia Innovation Triangle (CIT).

alTaVEU DE lES ENTITaTS EMPRESaRIalS. Al-gunes de les entitats i associacions empresari-als de la comarca també van poder exposar les seves reflexions sobre la revista B30, que es vol convertir en un suport efectiu per donar a co-nèixer les seves activitats i iniciatives i en un altaveu per difondre el seu posicionament so-bre els principals temes d’actualitat econòmi-ca. Concretament, a la reunió hi van assistir el president i vicepresident de l’Associació Em-presarial de Cerdanyola, Artur Porta i Lluís Sis-quella; el president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, i el president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, així com el gerent de l’Associa-ció Empresarial de Sant Cugat, Gabriel Moreras. També hi estaven convocats els representants de la Cambra de Sabadell i de la Cambra de Ter-rassa. D’altra banda, es va voler comptar amb la participació de l’àmbit universitari, que en aquesta ocasió va estar representat per l’Asso-ciació d’Amics de la UAB.

Després d’una salutació de Ramon Grau i una presentació de l’estructura informativa de la revista, els assistents van prendre la paraula per valorar el primer mig any de la revista men-sual. Hi va haver unanimitat en el fet de consi-derar que el nou mitjà de comunicació és un bon aliat per a les institucions i entitats empre-sarials que treballen per donar valor econòmic al Vallès i es van apuntar algunes idees per mi-llorar-ne la funció divulgativa. Els editors de la B30 tenen intenció de convocar una nova reu-nió del Consell Editorial quan es compleixi el primer any de la revista. /// REDACCIó

Representants del món econòmic i polític valoren el primer mig any de la publicació

COMUNICaCIÓ /// SANT CUGAT

L a ciutat de Rubí disposarà, des del mes de setembre, d’una illa de vianants que ocu-

parà l’avinguda de Barcelona, el passeig de Francesc Macià i el carrer de Rafael Casanova, entre els carrers Prim i Sant Josep, que no per-metrà l’entrada de vehicles i serà una zona ex-clusiva per als vianants. Aquesta mesura, po-sada en marxa de forma provisional des de l’1 de juliol, ha revelat, però, les primeres defi-ciències. D’aquestes deficiències se’n va fer ressò Cecot Rubí, amb l’objectiu de posar re-mei als problemes que pot causar l’illa de vi-anants i garantir el correcte funcionament de les activitats que s’hi desenvolupin.

L’illa de vianants, assenyala Cecot Rubí en un comunicat, “no pot anar en contra de l’acti-vitat empresarial i industrial de la ciutat, i no pot causar perjudicis a les empreses in-crementant el temps necessari per a la rea-lització de les gestions administratives i fi-nanceres”. Per això, la Cecot Rubí ha traslla-dat al consistori rubinenc quatre peticions: la primera, incrementar l’oferta d’aparca-ments de rotació als carrers limítrofs a l’illa de vianants amb més zones blaves; la sego-na, transformar els aparcaments de l’Escar-dívol i de Rubí+D en aparcaments de rotació; la tercera, aproximar el transport públic al

centre de la ciutat i que sigui més proper a la zona de la implantació de l’illa de vianants, i la quarta, garantir una correcta disposició de les zones de càrrega i descàrrega en el con-junt de l’àrea.

ValORaCIÓ POSITIVa. Malgrat tot, la Cecot Rubí considera que aquesta mesura, implan-tada en altres ciutats de la rodalia, sempre ha donat molt bons resultats i és per això que li donen suport: “La implantació d’una illa de vianants als centres de les ciutats és un factor de dinamització del comerç local, que revitalitza aquestes zones i esdevé punt de trobada. /// REDACCIó

MOBIlITaT /// RUBÍ

14 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 15B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

El Papiol i Sant Cugat tindran nova variant

L’actual C-1413a s’ha quedat petita. L’alta densitat de trànsit que registra la carre-

tera que enllaça els termes municipals del Papiol i Sant Cugat del Vallès, amb un volum de 21.000 vehicles diaris de mitjana, ha preci-pitat la propera construcció d’una variant des-doblada de la C-1413a que ara el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sot-mès a informació pública. La nova carretera, de 4,5 quilòmetres, permetrà augmentar la capacitat de l’actual C-1413a i millorar les con-nexions a diversos sectors industrials i a la

zona del parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan. El traçat s’inicia a la confluència de la C-1413a amb la B-150 –la carretera que va des del Papiol en direcció a Castellbisbal– i fi-nalitza a l’altura de la línia de ferrocarril el Papiol-Mollet del Vallès a Sant Cugat. Dispo-sarà de dos carrils per sentit de la circulació i en el seu traçat també s’hi inclouen la cons-trucció de dos viaductes de 160 i 115 metres de longitud, un pont sobre el torrent de Can Ba-dal i el cobriment de dos trams del torrent dels Alous. /// REDACCIóMapa de la variant 1413a /// CEDIDA

INFRaESTRUCTURES /// EL PAPIOL

Terrassa descarta fer l’aeròdrom a la zona del Torrent de la Betzuca

L’Ajuntament de Terrassa ha desestimat la proposta d’ubicar l’aeròdrom lleuger

als terrenys del Torrent de la Betzuca. La re-gidora d’Urbanisme, Carme Labòria, ha ad-vertit que la viabilitat de fer possible aques-ta infraestructura depèn dels possibles es-pais de què disposi la ciutat. Labòria ha explicat que el projecte de construir-lo al Tor-rent de la Betzuca és “tècnicament inviable” per la manca d’espai –l’espai que determina el Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya– i per la complexitat orogràfica de la zona. Per altra banda, ha apuntat Labòria, la documentació facilitada pels dos empre-saris que van projectar ubicar-lo en aquesta zona no compleix els requisits d’avantpro-jecte: “No inclou documentació mediambi-ental, no fa un estudi del soroll, ni parla de la propietat dels terrenys”, ha assenyalat. Se-gons la regidora, l’espai no és suficientment gran per poder acollir una superfície on des-envolupar l’activitat comercial paral·lela. De totes maneres, el fet que es descarti aquest projecte no implica necessàriament que no es faci en alguna altra zona, tot i que Labòria ha deixat entreveure que hi ha poques alter-natives. /// REDACCIó

INFRaESTRUCTURES /// TERRASSA

Castellar del Vallès amplia els seus equipaments amb un parc comercial

Castellar del Vallès disposa, des del mes de juny, d’un nou parc comercial, que

aspira a convertir-se en punt de referèn-cia al municipi. El complex arquitectònic es diu Impuls i l’ha desenvolupat l’empre-sa sabadellenca IDP Enginyeria i Arquitec-tura. Per fer-lo, IDP hi ha destinat gairebé onze mesos, entre la fase de projecció i execució, i una inversió de 2,5 milions d’euros. El nou centre Impuls està integrat per tres edificis independents de superfí-cies que oscil·len entre els 1.300 i els 1.700 metres quadrats. Disposa també de ser-veis i superfícies annexos, com ara un am-pli espai per a l’aparcament de vehicles, zones verdes i una àrea de jocs infantils. El conjunt arquitectònic està construït mitjançant una estructura metàl·lica amb una gran coberta que vola per tot el perí-metre. Té també una excel·lent vista des de l’exterior gràcies als vidres perimetrals de 7,5 metres d’altura. L’empresa cons-tructora, IDP, és la mateixa que està cons-truint el parc empresarial Blume a Sabadell i la que, fa poc més d’un any, va construir el modern Centre de Convencions i Fires de Sabadell. /// REDACCIó

EqUIPaMENTS /// CASTELLAR

El Consell d’alcaldes reclama millores en mobilitat

El Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental ha consensuat un document marc que recull

les propostes de tots els municipis en matèria d’infraestructures. El document també inclou una fotografia de la situació actual i de la xarxa planificada. Aquest informe és un encàrrec del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses al Consell Co-marcal a l’octubre i s’ha redactat amb la parti-cipació de tots els municipis. Per Alfredo Vega, tinent d’alcalde de Terrassa, es tracta d’un in-forme “molt oportú”, perquè es podrà tenir en compte en l’elaboració de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

L’informe detecta dos grans problemes a la xar-xa viària actual: el nus de les autopistes C-58 amb l’AP-7 i la connexió de la carretera C-59 amb la C-33, tot i que apunta que té un efecte més local. També destaca la congestió dels ac-cessos de les capitals de comarca, incrementa-da pel fet que els veïns d’alguns municipis han de creuar aquestes ciutats perquè no hi ha vies alternatives o de ronda. Per solucionar aques-tes mancances i altres de la xarxa viària i ferro-viària actual, l’informe recull un seguit de pro-postes que van des de petites remodelacions fins al desdoblament de la via o el canvi de tra-çat. Algunes de les propostes passen per millo-rar la connexió de l’autopista C-58 amb l’auto-

pista AP-7 i la integració urbana de les vies, que actualment suporten molt de trànsit.

MIllORES EN la PlaNIFICaCIÓ. El document també recull propostes com un sistema de ronda entre Terrassa-Rubí-Sant Cugat, la con-nexió d’Ullastrell-Terrassa a través de la ron-da del Vallès o una nova connexió viària entre Matadepera i l’avinguda del Vallès de Terras-sa. A més, es torna a exigir que el peatge de les Fonts sigui gratuït per als habitants de Vacarisses i Viladecavalls, així com una con-nexió de Viladecavalls i Vacarisses amb la ron-da del Vallès i carrils laterals a la C-58. ///

CRISTINA ANDREU

Reunió del Consell d’alcaldes /// CEDIDA

INFRaESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Mollet creu que el Metro Comarcal malmetrà Gallecs

L’Ajuntament de Mollet, a través del seu alcalde, Josep Monràs, va expressar, el

17 de juliol passat, la seva disconformitat amb la construcció de la nova infraestructu-ra ferroviària que ha de connectar Sabadell i Granollers, i que està inclosa en l’avant-projecte del Pla Metropolità de Barcelona. El consistori de Mollet considera “imprescin-dible” que s’elimini la previsió de fer la línia ferroviària –coneguda com a Metro Comar-cal– perquè assegura que malmetria de for-ma considerable l’espai natural de Gallecs. Monràs va reclamar, a més, que el Departa-ment de Medi Ambient de la Generalitat in-corpori aquest espai dins el Pla d’Espais d’In-terès Natural (el PEIN), perquè, segons va dir, “volem un Gallecs protegit i no desmembrat per noves infraestructures”.

alTRES PROPOSTES. De la mateixa manera, l’Ajuntament de Mollet s’oposa a la construc-ció de la via interpolar projectada al Pla Me-tropolità i que ha de travessar l’espai natural de Gallecs, encara que valora positivament el canvi del traçat inicial que ha elaborat la Ge-neralitat. En canvi, del traçat de la C-17, que ocuparà sòl del municipi, no en tenen cap queixa i els han donat el vistiplau per execu-tar-lo. /// REDACCIó josep Monràs, alcalde de Mollet ///CEDIDA

INFRaESTRUCTURES /// MOLLET

marxa, a títol individual, diverses iniciati-ves per intentar forçar que s’executin les carreteres, els vials i les connexions ferro-viàries que necessita el territori amb la vo-luntat d’aconseguir un desenvolupament òptim de l’economia vallesana.

Des de Pimec s’insisteix en el perill de col-lapse que patiran els nusos de connexió al Vallès si es continua amb aquesta falta sis-temàtica d’infraestructures. La patronal ha posat de relleu que aquesta situació es veu-rà agreujada quan entrin en marxa els nous polígons empresarials i industrials que es-tan previstos en diversos punts de la co-marca. Pimec ha assenyalat la importàn-cia d’acordar urgentment un pacte en què participin tots els representants empresa-ris de la comarca, per comunicar al govern que aquesta situació no podrà continuar així gaire temps més. En aquesta línia, l’en-titat lamenta que infraestructures com el Quart Cinturó registrin més de 40 anys de retard des de la seva primera proposta en el Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que data del 1966.

De la mateixa manera, la patronal de la mi-cro, petita i mitjana empresa assenyala que ha estat la ciutadania mateix qui ha iniciat un moviment de reivindicacions per tal d’aconseguir una millor mobilitat que els permeti poder arribar a millors oportuni-tat laborals i també de qualitat de vida. A tall d’exemple esmenta el Metro del Vallès, que en aquest moment es troba en fase de construcció. /// REDACCIó

Pimec uneix forces per resoldre les infraestructures pendents

La patronal de la micro, la petita i la mitjana empresa de Catalunya, Pimec

Vallès Occidental, ha demanat un acte de consens a totes les organitzacions i les as-sociacions empresarials de la comarca i, en especial, a les cambres de comerç, perquè s’articuli una via per demanar les infraes-tructures que falten al Vallès Occidental.

La petició, que s’ha de materialitzar amb un manifest en què intervinguin els actors implicats, té la missió d’aconseguir, tant per part del govern català com per part del govern central, un compromís ferm per-què es portin a terme les infraestructu-res pendents i s’executin les necessàries perquè el desenvolupament econòmic al Vallès pugui estar garantit durant els prò-xims anys.

aCTES PER SEPaRaT. La patronal ha recor-dat que diverses associacions empresari-als, així com entitats relacionades amb les activitats industrials al Vallès, han posat en

Planteja un manifest conjunt per denunciar la situació actual de col·lapse

INFRaESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

l’autopista aP-7 i la B-30 registren una gran afluència de trànsit /// LLUÍS LLEBoT

14 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 15B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

El Papiol i Sant Cugat tindran nova variant

L’actual C-1413a s’ha quedat petita. L’alta densitat de trànsit que registra la carre-

tera que enllaça els termes municipals del Papiol i Sant Cugat del Vallès, amb un volum de 21.000 vehicles diaris de mitjana, ha preci-pitat la propera construcció d’una variant des-doblada de la C-1413a que ara el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sot-mès a informació pública. La nova carretera, de 4,5 quilòmetres, permetrà augmentar la capacitat de l’actual C-1413a i millorar les con-nexions a diversos sectors industrials i a la

zona del parc d’activitats econòmiques de Can Sant Joan. El traçat s’inicia a la confluència de la C-1413a amb la B-150 –la carretera que va des del Papiol en direcció a Castellbisbal– i fi-nalitza a l’altura de la línia de ferrocarril el Papiol-Mollet del Vallès a Sant Cugat. Dispo-sarà de dos carrils per sentit de la circulació i en el seu traçat també s’hi inclouen la cons-trucció de dos viaductes de 160 i 115 metres de longitud, un pont sobre el torrent de Can Ba-dal i el cobriment de dos trams del torrent dels Alous. /// REDACCIóMapa de la variant 1413a /// CEDIDA

INFRaESTRUCTURES /// EL PAPIOL

Terrassa descarta fer l’aeròdrom a la zona del Torrent de la Betzuca

L’Ajuntament de Terrassa ha desestimat la proposta d’ubicar l’aeròdrom lleuger

als terrenys del Torrent de la Betzuca. La re-gidora d’Urbanisme, Carme Labòria, ha ad-vertit que la viabilitat de fer possible aques-ta infraestructura depèn dels possibles es-pais de què disposi la ciutat. Labòria ha explicat que el projecte de construir-lo al Tor-rent de la Betzuca és “tècnicament inviable” per la manca d’espai –l’espai que determina el Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya– i per la complexitat orogràfica de la zona. Per altra banda, ha apuntat Labòria, la documentació facilitada pels dos empre-saris que van projectar ubicar-lo en aquesta zona no compleix els requisits d’avantpro-jecte: “No inclou documentació mediambi-ental, no fa un estudi del soroll, ni parla de la propietat dels terrenys”, ha assenyalat. Se-gons la regidora, l’espai no és suficientment gran per poder acollir una superfície on des-envolupar l’activitat comercial paral·lela. De totes maneres, el fet que es descarti aquest projecte no implica necessàriament que no es faci en alguna altra zona, tot i que Labòria ha deixat entreveure que hi ha poques alter-natives. /// REDACCIó

INFRaESTRUCTURES /// TERRASSA

Castellar del Vallès amplia els seus equipaments amb un parc comercial

Castellar del Vallès disposa, des del mes de juny, d’un nou parc comercial, que

aspira a convertir-se en punt de referèn-cia al municipi. El complex arquitectònic es diu Impuls i l’ha desenvolupat l’empre-sa sabadellenca IDP Enginyeria i Arquitec-tura. Per fer-lo, IDP hi ha destinat gairebé onze mesos, entre la fase de projecció i execució, i una inversió de 2,5 milions d’euros. El nou centre Impuls està integrat per tres edificis independents de superfí-cies que oscil·len entre els 1.300 i els 1.700 metres quadrats. Disposa també de ser-veis i superfícies annexos, com ara un am-pli espai per a l’aparcament de vehicles, zones verdes i una àrea de jocs infantils. El conjunt arquitectònic està construït mitjançant una estructura metàl·lica amb una gran coberta que vola per tot el perí-metre. Té també una excel·lent vista des de l’exterior gràcies als vidres perimetrals de 7,5 metres d’altura. L’empresa cons-tructora, IDP, és la mateixa que està cons-truint el parc empresarial Blume a Sabadell i la que, fa poc més d’un any, va construir el modern Centre de Convencions i Fires de Sabadell. /// REDACCIó

EqUIPaMENTS /// CASTELLAR

El Consell d’alcaldes reclama millores en mobilitat

El Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental ha consensuat un document marc que recull

les propostes de tots els municipis en matèria d’infraestructures. El document també inclou una fotografia de la situació actual i de la xarxa planificada. Aquest informe és un encàrrec del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses al Consell Co-marcal a l’octubre i s’ha redactat amb la parti-cipació de tots els municipis. Per Alfredo Vega, tinent d’alcalde de Terrassa, es tracta d’un in-forme “molt oportú”, perquè es podrà tenir en compte en l’elaboració de l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

L’informe detecta dos grans problemes a la xar-xa viària actual: el nus de les autopistes C-58 amb l’AP-7 i la connexió de la carretera C-59 amb la C-33, tot i que apunta que té un efecte més local. També destaca la congestió dels ac-cessos de les capitals de comarca, incrementa-da pel fet que els veïns d’alguns municipis han de creuar aquestes ciutats perquè no hi ha vies alternatives o de ronda. Per solucionar aques-tes mancances i altres de la xarxa viària i ferro-viària actual, l’informe recull un seguit de pro-postes que van des de petites remodelacions fins al desdoblament de la via o el canvi de tra-çat. Algunes de les propostes passen per millo-rar la connexió de l’autopista C-58 amb l’auto-

pista AP-7 i la integració urbana de les vies, que actualment suporten molt de trànsit.

MIllORES EN la PlaNIFICaCIÓ. El document també recull propostes com un sistema de ronda entre Terrassa-Rubí-Sant Cugat, la con-nexió d’Ullastrell-Terrassa a través de la ron-da del Vallès o una nova connexió viària entre Matadepera i l’avinguda del Vallès de Terras-sa. A més, es torna a exigir que el peatge de les Fonts sigui gratuït per als habitants de Vacarisses i Viladecavalls, així com una con-nexió de Viladecavalls i Vacarisses amb la ron-da del Vallès i carrils laterals a la C-58. ///

CRISTINA ANDREU

Reunió del Consell d’alcaldes /// CEDIDA

INFRaESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

Mollet creu que el Metro Comarcal malmetrà Gallecs

L’Ajuntament de Mollet, a través del seu alcalde, Josep Monràs, va expressar, el

17 de juliol passat, la seva disconformitat amb la construcció de la nova infraestructu-ra ferroviària que ha de connectar Sabadell i Granollers, i que està inclosa en l’avant-projecte del Pla Metropolità de Barcelona. El consistori de Mollet considera “imprescin-dible” que s’elimini la previsió de fer la línia ferroviària –coneguda com a Metro Comar-cal– perquè assegura que malmetria de for-ma considerable l’espai natural de Gallecs. Monràs va reclamar, a més, que el Departa-ment de Medi Ambient de la Generalitat in-corpori aquest espai dins el Pla d’Espais d’In-terès Natural (el PEIN), perquè, segons va dir, “volem un Gallecs protegit i no desmembrat per noves infraestructures”.

alTRES PROPOSTES. De la mateixa manera, l’Ajuntament de Mollet s’oposa a la construc-ció de la via interpolar projectada al Pla Me-tropolità i que ha de travessar l’espai natural de Gallecs, encara que valora positivament el canvi del traçat inicial que ha elaborat la Ge-neralitat. En canvi, del traçat de la C-17, que ocuparà sòl del municipi, no en tenen cap queixa i els han donat el vistiplau per execu-tar-lo. /// REDACCIó josep Monràs, alcalde de Mollet ///CEDIDA

INFRaESTRUCTURES /// MOLLET

marxa, a títol individual, diverses iniciati-ves per intentar forçar que s’executin les carreteres, els vials i les connexions ferro-viàries que necessita el territori amb la vo-luntat d’aconseguir un desenvolupament òptim de l’economia vallesana.

Des de Pimec s’insisteix en el perill de col-lapse que patiran els nusos de connexió al Vallès si es continua amb aquesta falta sis-temàtica d’infraestructures. La patronal ha posat de relleu que aquesta situació es veu-rà agreujada quan entrin en marxa els nous polígons empresarials i industrials que es-tan previstos en diversos punts de la co-marca. Pimec ha assenyalat la importàn-cia d’acordar urgentment un pacte en què participin tots els representants empresa-ris de la comarca, per comunicar al govern que aquesta situació no podrà continuar així gaire temps més. En aquesta línia, l’en-titat lamenta que infraestructures com el Quart Cinturó registrin més de 40 anys de retard des de la seva primera proposta en el Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que data del 1966.

De la mateixa manera, la patronal de la mi-cro, petita i mitjana empresa assenyala que ha estat la ciutadania mateix qui ha iniciat un moviment de reivindicacions per tal d’aconseguir una millor mobilitat que els permeti poder arribar a millors oportuni-tat laborals i també de qualitat de vida. A tall d’exemple esmenta el Metro del Vallès, que en aquest moment es troba en fase de construcció. /// REDACCIó

Pimec uneix forces per resoldre les infraestructures pendents

La patronal de la micro, la petita i la mitjana empresa de Catalunya, Pimec

Vallès Occidental, ha demanat un acte de consens a totes les organitzacions i les as-sociacions empresarials de la comarca i, en especial, a les cambres de comerç, perquè s’articuli una via per demanar les infraes-tructures que falten al Vallès Occidental.

La petició, que s’ha de materialitzar amb un manifest en què intervinguin els actors implicats, té la missió d’aconseguir, tant per part del govern català com per part del govern central, un compromís ferm per-què es portin a terme les infraestructu-res pendents i s’executin les necessàries perquè el desenvolupament econòmic al Vallès pugui estar garantit durant els prò-xims anys.

aCTES PER SEPaRaT. La patronal ha recor-dat que diverses associacions empresari-als, així com entitats relacionades amb les activitats industrials al Vallès, han posat en

Planteja un manifest conjunt per denunciar la situació actual de col·lapse

INFRaESTRUCTURES /// VALLÈS OCCIDENTAL

l’autopista aP-7 i la B-30 registren una gran afluència de trànsit /// LLUÍS LLEBoT

16 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 17B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Terrassa

Ciutat industrial. De serveis. Universitària. Terrassa és la ciutat de moltes ciutats PER: PERE FERNÁNDEZ

1 ///

3/// xEMENEIES I VAPORS. LA CoCAPITAL VALLESA-NA CoNSERVA TESTIMo-NIS DEL SEU IMPULS IN-DUSTRIAL /// DAVID FER-NáNDEz

Terrassa, l’animadora econòmica del Vallès Occidental

1 /// SEU DE LA CECOT. LA PATRoNAL PARTICIPA JUNTAMENT AMB ALTRES INSTITUCIoNS EN EL PLA D’INNoVACIó LoCAL /// DAVID FERNáNDEz

2 /// CAIxA DE TERRASSA. L’ENTITAT FINANCERA éS UN DELS GRANS ACToRS ECoNòMICS I SoCIALS DE LA CIUTAT /// DAVID FER-NáNDEz

2 /// 3 ///

Amb prop de 207.000 habi-tants, Terrassa és la quar-ta ciutat quant a població de Catalunya i la primera del Vallès Occidental, comarca de la qual és cocapital. El sec-

tor de serveis, com en la major part de ciu-tats catalanes, ha anat guanyant importàn-cia en l’economia local i actualment ocupa el 60% de la distribució per sectors. Per dar-rere, i lluny encara del sector terciari, el sec-tor industrial busca fórmules per reinven-tar-se i per guanyar pes al municipi. Manel Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innova-ció i Desenvolupament Estratègic i Econò-mic, confirma aquesta dada: “No volem ser únicament ciutat de serveis, però hem de mantenir el que tenim”. Pérez assegura que “Terrassa és un no parar de reptes”. En l’ac-tualitat, l’Ajuntament en té dos de priorita-ris: un és, òbviament, trobar la manera de fer front a la situació actual de baix creixe-ment. L’altre, desenvolupar amb èxit el Pla Local d’Innovació. El Pla Local d’Innova-ció és una iniciativa conjunta entre l’Ajun-tament de Terrassa i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Gene-ralitat (Cidem), que té com a objectiu mi-llorar el sistema i les capacitats d’innovació de Terrassa i la seva àrea d’influència, i es-timular-ne la competitivitat i el creixement econòmic. “Terrassa disposa d’un sistema d’innovació local molt potent i molt vari-at, però creiem que està infrautilitzat”, ex-plica Pérez. Per posar-ne un exemple, Pérez detalla que “Terrassa és, pel que fa a sòl in-dustrial, la reserva industrial de Barcelona”. En el Pla d’Innovació Local hi participen, a més de l’Ajuntament i la Cidem, els agents locals d’innovació més potents de la ciutat: la Cambra de Comerç, la Cecot, la Universi-tat Politècnica de Catalunya, Caixa Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa, la Mútua de Terrassa, Leitat, CCOO i UGT.

Un altre dels grans projectes de Terrassa i que té molt a veure amb aquest futur tecno-lògic que projecten els agents locals del mu-nicipi és la constitució de dues zones econò-micament i industrialment molt fortes. A la zona sud, aquest projecte l’encapçala el fu-tur sector industrial Bellots II, que disposa-rà de 50.000 metres quadrats de sòl per a ús industrial. A la zona nord, en canvi, es vol fer una zona d’alta activitat econòmica lliga-da al coneixement. En aquesta zona, apun-ta el titular de la cartera d’Economia, “tenim

un sector potencialment molt important en què volem aprofundir i que reforcen el Parc Audiovisual, l’Arxiu de la Filmoteca, l’edifi-ci de Leitat, l’Euncet o la ronda del Vallès”. En aquesta mateixa zona s’instal·larà un parc tecnològic.

SERVEIS

Mútua de Terrassa i Hospital de Terrassa constitueixen les dues empreses més grans de la ciutat, ambdues del sector serveis. La sanitat és una de les grans apostes de Ter-rassa pel que fa a aquest sector, encara que no l’única. Una altra activitat econòmica im-portant és el comerç. En aquest camp, Ter-rassa destaca per la diversificació i per tenir

un sector comercial d’excel·lència. Disposa de tot tipus de comerços que es concentren al centre, a l’eix de Ca n’Anglada, a l’avinguda de Francesc Macià, a l’eix de Sant Pere –on hi ha el mercat de Sant Pere– i a la zona sud, sud-est, on hi ha la majoria de grans super-fícies. Però també hi ha mancances. Manel Pérez assenyala que “l’oferta educativa és encara millorable: hem de redefinir el mapa i construir noves escoles”.

Terrassa també aposta per la formació de qualitat, i en particular per l’ensenyament de base tecnològica. Actualment, a la ciu-tat hi estudien 15.000 estudiants, que es re-parteixen, la major part, entre les facultats de la Universitat Politècnica de Catalunya, però que també arriben atrets per centres privats com ara l’Escola Superior de Cine-ma i Audiovisuals de Catalunya. El repte de tot plegat, apunta el tinent d’alcalde de l’Àrea d’Economia, “és retenir tot el talent de què disposem”.

Pel que fa a infraestructures, la ciutat es troba en un moment molt important de creixe-ment, amb la construcció de la ronda del Vallès, les noves connexions urbanes de FGC i de Renfe, encara que, apunta Manel Pérez, “tenim algunes mancances pel que fa a la connexió amb altres ciutats de la zona”.

EL PLA LOCAL D’INNOVACIó ÉS UNA DE LES INICIATIVES MÉS IMPORTANTS QUANT A LA PROJECCIó DE LA TERRASSA DEL FUTUR

El nou aerotaxi de Sabadell /// CEDIDA

El quart Cinturó descongestionarà l’aP-7 /// LLUÍS LLEBoT

l’aeroport de Sabadell ja té aerotaxi

L’Eclipse 500 és la primera aeronau de la companyia TaxiJet que podrà fer de taxi a

l’aeroport de Sabadell i que és exclusiva al món per tres factors: pot aterrar en pistes petites, evita problemes de congestió als passatgers i el preu de vol és més assequible que el dels apa-rells que hi ha fins ara. Conor Neill, conseller delegat de TaxiJet, va fer la presentació de l’ae-ronau a l’aeroport de Sabadell, a principis de ju-liol. ‘‘Amb aquest avió volem evitar el patiment de les hores d’espera’’, va dir Neill. D’altra ban-da, la nau és més respectuosa amb el medi am-

bient, ja que utilitza la meitat de combustible de qualsevol avió i fa menys soroll. S’espera que a finals d’any el servei d’aerotaxi ja sigui operatiu. Aleshores l’empresa disposarà de quatre avions. La idea, però, és augmentar el nombre d’aero-naus per cobrir qualsevol punt de l’Europa occi-dental. En aquest sentit, els avions no només sortiran des de Sabadell, sinó que ho podran fer des de qualsevol pista petita (700 metres). Pel que fa al preu, una hora de vol ronda els 1.600 euros (400 euros per persona ja que hi caben 4 passatgers). /// BÀRBARA PADILLA

INFRaESTRUCTURES /// SABADELL

la falta del quart Cinturó ha costat 1.000 milions d’euros

Un estudi econòmic encarregat per la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que l’endar-

reriment de l’execució del Quart Cinturó ha cos-tat 1.000 milions d’euros a l’erari català. És la xi-fra que es calcula sobre el flux de costos i bene-ficis que hauria generat aquesta infraestructura que Foment va comprometre’s a fer l’any 1996.

La Cambra considera que aquesta infraestruc-tura té una taxa de rendibilitat socioeconòmica d’entre el 17 i el 38% del seu cost, molt per sobre de la mitjana. A la part positiva de la balança, la nova carretera contribuiria a “produir un aug-ment significatiu de l’activitat econòmica” i ge-neraria entre 10.000 i 30.000 llocs de treball.

OBRES lENTES. La previsió inicial era que la via unís els dos Vallès amb el Baix Llobregat nord i el Penedès l’any 1996. El traçat actual de l’auto-via orbital de Barcelona ha d’enllaçar la locali-tat d’Abrera amb Mataró a través de Terrassa i Granollers, connectant les comarques del Vallès Occidental i l’Oriental amb les del Baix Llobregat i Barcelona, permetent als vehicles definir un iti-nerari continuat d’autovia fins a la frontera. Dot-ze anys després de la seva planificació, el Quart Cinturó –que el govern ha intentat rebatejar com a ronda del Vallès– es troba molt lluny de ser una realitat. Actualment, només està en cons-trucció un petit tram entre Terrassa i Abrera, tot i que les obres van molt lentes. De fet, el tram entre Terrassa i Granollers ni tan sols té apro-vat el traçat.

L’obra és necessària per descongestionar la B-30, molt col·lapsada a les hores punta. La nova infraestructura donaria servei a una àrea de 200.000 habitants, en què es concentren 20.000 empreses, que veuen perillar el seu fu-tur si es manté el nivell de col·lapse. De fet, els empresaris d’aquest eix –que comprèn les po-blacions de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat– van signar fa uns mesos una declaració en què de-nunciaven el retard de la B-40 i en reclamaven l’execució immediata.

Per tot plegat, la Cambra torna a instar Foment a accelerar les obres i el govern a decidir de segui-da quin ha de ser el traçat entre Terrassa i Granollers. Cinc anys després de formar-se el tri-partit, la tramitació d’aquest tram segueix on era, en estudi. Divergències entre els socis impedei-xen prendre cap decisió. /// REDACCIó / AVUI

INFRaESTRUCTURES /// VALLÈS

16 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 17B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

Ciutats /// Desenvolupament econòmic de Terrassa

Ciutat industrial. De serveis. Universitària. Terrassa és la ciutat de moltes ciutats PER: PERE FERNÁNDEZ

1 ///

3/// xEMENEIES I VAPORS. LA CoCAPITAL VALLESA-NA CoNSERVA TESTIMo-NIS DEL SEU IMPULS IN-DUSTRIAL /// DAVID FER-NáNDEz

Terrassa, l’animadora econòmica del Vallès Occidental

1 /// SEU DE LA CECOT. LA PATRoNAL PARTICIPA JUNTAMENT AMB ALTRES INSTITUCIoNS EN EL PLA D’INNoVACIó LoCAL /// DAVID FERNáNDEz

2 /// CAIxA DE TERRASSA. L’ENTITAT FINANCERA éS UN DELS GRANS ACToRS ECoNòMICS I SoCIALS DE LA CIUTAT /// DAVID FER-NáNDEz

2 /// 3 ///

Amb prop de 207.000 habi-tants, Terrassa és la quar-ta ciutat quant a població de Catalunya i la primera del Vallès Occidental, comarca de la qual és cocapital. El sec-

tor de serveis, com en la major part de ciu-tats catalanes, ha anat guanyant importàn-cia en l’economia local i actualment ocupa el 60% de la distribució per sectors. Per dar-rere, i lluny encara del sector terciari, el sec-tor industrial busca fórmules per reinven-tar-se i per guanyar pes al municipi. Manel Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innova-ció i Desenvolupament Estratègic i Econò-mic, confirma aquesta dada: “No volem ser únicament ciutat de serveis, però hem de mantenir el que tenim”. Pérez assegura que “Terrassa és un no parar de reptes”. En l’ac-tualitat, l’Ajuntament en té dos de priorita-ris: un és, òbviament, trobar la manera de fer front a la situació actual de baix creixe-ment. L’altre, desenvolupar amb èxit el Pla Local d’Innovació. El Pla Local d’Innova-ció és una iniciativa conjunta entre l’Ajun-tament de Terrassa i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Gene-ralitat (Cidem), que té com a objectiu mi-llorar el sistema i les capacitats d’innovació de Terrassa i la seva àrea d’influència, i es-timular-ne la competitivitat i el creixement econòmic. “Terrassa disposa d’un sistema d’innovació local molt potent i molt vari-at, però creiem que està infrautilitzat”, ex-plica Pérez. Per posar-ne un exemple, Pérez detalla que “Terrassa és, pel que fa a sòl in-dustrial, la reserva industrial de Barcelona”. En el Pla d’Innovació Local hi participen, a més de l’Ajuntament i la Cidem, els agents locals d’innovació més potents de la ciutat: la Cambra de Comerç, la Cecot, la Universi-tat Politècnica de Catalunya, Caixa Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa, la Mútua de Terrassa, Leitat, CCOO i UGT.

Un altre dels grans projectes de Terrassa i que té molt a veure amb aquest futur tecno-lògic que projecten els agents locals del mu-nicipi és la constitució de dues zones econò-micament i industrialment molt fortes. A la zona sud, aquest projecte l’encapçala el fu-tur sector industrial Bellots II, que disposa-rà de 50.000 metres quadrats de sòl per a ús industrial. A la zona nord, en canvi, es vol fer una zona d’alta activitat econòmica lliga-da al coneixement. En aquesta zona, apun-ta el titular de la cartera d’Economia, “tenim

un sector potencialment molt important en què volem aprofundir i que reforcen el Parc Audiovisual, l’Arxiu de la Filmoteca, l’edifi-ci de Leitat, l’Euncet o la ronda del Vallès”. En aquesta mateixa zona s’instal·larà un parc tecnològic.

SERVEIS

Mútua de Terrassa i Hospital de Terrassa constitueixen les dues empreses més grans de la ciutat, ambdues del sector serveis. La sanitat és una de les grans apostes de Ter-rassa pel que fa a aquest sector, encara que no l’única. Una altra activitat econòmica im-portant és el comerç. En aquest camp, Ter-rassa destaca per la diversificació i per tenir

un sector comercial d’excel·lència. Disposa de tot tipus de comerços que es concentren al centre, a l’eix de Ca n’Anglada, a l’avinguda de Francesc Macià, a l’eix de Sant Pere –on hi ha el mercat de Sant Pere– i a la zona sud, sud-est, on hi ha la majoria de grans super-fícies. Però també hi ha mancances. Manel Pérez assenyala que “l’oferta educativa és encara millorable: hem de redefinir el mapa i construir noves escoles”.

Terrassa també aposta per la formació de qualitat, i en particular per l’ensenyament de base tecnològica. Actualment, a la ciu-tat hi estudien 15.000 estudiants, que es re-parteixen, la major part, entre les facultats de la Universitat Politècnica de Catalunya, però que també arriben atrets per centres privats com ara l’Escola Superior de Cine-ma i Audiovisuals de Catalunya. El repte de tot plegat, apunta el tinent d’alcalde de l’Àrea d’Economia, “és retenir tot el talent de què disposem”.

Pel que fa a infraestructures, la ciutat es troba en un moment molt important de creixe-ment, amb la construcció de la ronda del Vallès, les noves connexions urbanes de FGC i de Renfe, encara que, apunta Manel Pérez, “tenim algunes mancances pel que fa a la connexió amb altres ciutats de la zona”.

EL PLA LOCAL D’INNOVACIó ÉS UNA DE LES INICIATIVES MÉS IMPORTANTS QUANT A LA PROJECCIó DE LA TERRASSA DEL FUTUR

El nou aerotaxi de Sabadell /// CEDIDA

El quart Cinturó descongestionarà l’aP-7 /// LLUÍS LLEBoT

l’aeroport de Sabadell ja té aerotaxi

L’Eclipse 500 és la primera aeronau de la companyia TaxiJet que podrà fer de taxi a

l’aeroport de Sabadell i que és exclusiva al món per tres factors: pot aterrar en pistes petites, evita problemes de congestió als passatgers i el preu de vol és més assequible que el dels apa-rells que hi ha fins ara. Conor Neill, conseller delegat de TaxiJet, va fer la presentació de l’ae-ronau a l’aeroport de Sabadell, a principis de ju-liol. ‘‘Amb aquest avió volem evitar el patiment de les hores d’espera’’, va dir Neill. D’altra ban-da, la nau és més respectuosa amb el medi am-

bient, ja que utilitza la meitat de combustible de qualsevol avió i fa menys soroll. S’espera que a finals d’any el servei d’aerotaxi ja sigui operatiu. Aleshores l’empresa disposarà de quatre avions. La idea, però, és augmentar el nombre d’aero-naus per cobrir qualsevol punt de l’Europa occi-dental. En aquest sentit, els avions no només sortiran des de Sabadell, sinó que ho podran fer des de qualsevol pista petita (700 metres). Pel que fa al preu, una hora de vol ronda els 1.600 euros (400 euros per persona ja que hi caben 4 passatgers). /// BÀRBARA PADILLA

INFRaESTRUCTURES /// SABADELL

la falta del quart Cinturó ha costat 1.000 milions d’euros

Un estudi econòmic encarregat per la Cambra de Comerç de Barcelona afirma que l’endar-

reriment de l’execució del Quart Cinturó ha cos-tat 1.000 milions d’euros a l’erari català. És la xi-fra que es calcula sobre el flux de costos i bene-ficis que hauria generat aquesta infraestructura que Foment va comprometre’s a fer l’any 1996.

La Cambra considera que aquesta infraestruc-tura té una taxa de rendibilitat socioeconòmica d’entre el 17 i el 38% del seu cost, molt per sobre de la mitjana. A la part positiva de la balança, la nova carretera contribuiria a “produir un aug-ment significatiu de l’activitat econòmica” i ge-neraria entre 10.000 i 30.000 llocs de treball.

OBRES lENTES. La previsió inicial era que la via unís els dos Vallès amb el Baix Llobregat nord i el Penedès l’any 1996. El traçat actual de l’auto-via orbital de Barcelona ha d’enllaçar la locali-tat d’Abrera amb Mataró a través de Terrassa i Granollers, connectant les comarques del Vallès Occidental i l’Oriental amb les del Baix Llobregat i Barcelona, permetent als vehicles definir un iti-nerari continuat d’autovia fins a la frontera. Dot-ze anys després de la seva planificació, el Quart Cinturó –que el govern ha intentat rebatejar com a ronda del Vallès– es troba molt lluny de ser una realitat. Actualment, només està en cons-trucció un petit tram entre Terrassa i Abrera, tot i que les obres van molt lentes. De fet, el tram entre Terrassa i Granollers ni tan sols té apro-vat el traçat.

L’obra és necessària per descongestionar la B-30, molt col·lapsada a les hores punta. La nova infraestructura donaria servei a una àrea de 200.000 habitants, en què es concentren 20.000 empreses, que veuen perillar el seu fu-tur si es manté el nivell de col·lapse. De fet, els empresaris d’aquest eix –que comprèn les po-blacions de Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat– van signar fa uns mesos una declaració en què de-nunciaven el retard de la B-40 i en reclamaven l’execució immediata.

Per tot plegat, la Cambra torna a instar Foment a accelerar les obres i el govern a decidir de segui-da quin ha de ser el traçat entre Terrassa i Granollers. Cinc anys després de formar-se el tri-partit, la tramitació d’aquest tram segueix on era, en estudi. Divergències entre els socis impedei-xen prendre cap decisió. /// REDACCIó / AVUI

INFRaESTRUCTURES /// VALLÈS

18 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 19B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

deixar els diners els projectes han de ser més vi-ables que abans”. El conseller d’Economia de la Generalitat es va unir a aquesta apreciació i va assegurar que “no hi haurà dificultats per posar en marxa projectes de finançament”.

Oliu va matisar que la percepció del risc de les en-titats ha canviat, sobretot, amb relació a sectors com l’immobiliari, però va insistir que no s’ha modificat “ni una coma la disponibilitat per con-cedir hipoteques”. En aquest sentit, va coincidir amb Fainé en el fet que el veritable conflicte està en la falta de demanda. Segons Oliu, aquest es-tancament ve provocat per les expectatives de “refredament de preus”, que provoca que les en-titats financeres tinguin més dificultats a l’hora d’aconseguir diners fora. Es tracta, per tant, d’un problema de confiança motivat pel canvi produït en les condicions econòmiques del país.

PREDICCIONS SOBRE la CRISI. Segons el presi-dent de La Caixa, Isidre Fainé, “tindrem crisi du-rant un any més”, l’ajustament econòmic durarà “un parell d’anys” i l’immobiliari s’allargarà “fins a quatre”. Tot i que la recuperació no serà imme-diata, va dibuixar un escenari optimista amb “una baixada forta i una pujada lenta”. Per la seva part, Oliu va reivindicar un creixement per sobre de l’IPC i un augment de la productivitat. Igual-ment, va destacar la importància de regular l’atur per tal d’evitar una situació pitjor. En aquesta lí-nia, Antoni Castells va coincidir amb la idea de de-fensar un pacte entre tots els actors socials per evitar “la fractura de l’atur” durant els pròxims mesos, i va afegir que “el més important no és sortir de la crisi el 2009, sinó sortir-ne reforçats el 2010”. /// ESADE

Oliu creu que la crisi serà lenta i alerta sobre el crèdit i la inflació

“Ens trobem davant d’una situació de cri-si greu i per sortir-ne és necessari que el

creixement dels salaris estigui per sota del crei-xement de la inflació. En aquest sentit, si no aug-mentem la productivitat, hi haurà més atur i ens submergirem en una crisi profunda moti-vada, en bona part, pels alts preus de l’energia, dels aliments, del petroli i els tipus d’interès, així com per la influència que està tenint a les llars de l’Estat espanyol i per la pèrdua generalitzada de confiança”. Aquestes van ser les idees clau de Josep Oliu, president de Banc Sabadell, en un de-bat a ESADE sobre el futur de la crisi econòmi-ca i els mercats financers. Juntament amb Oliu, van exposar la seva diagnosi per superar la cri-si el president de La Caixa, Isidre Fainé, i el con-seller d’Economia de la Generalitat, Antoni Cas-tells, en una taula rodona moderada pel director general d’ESADE, Carlos Losada.

El president del primer banc català es va mos-trar especialment preocupat amb l’endeuta-ment de les famílies i de les empreses, que, se-gons va assenyalar, es troba “molt per sobre

d’altres països europeus, com Alemanya”. En aquest sentit, va subratllar que “el deute famili-ar sobrepassa ja el 80% del PIB, mentre que en el cas de les empreses supera el 130%”. Preci-sament, segons Oliu, aquest endeutament, su-mat a l’ajustament del sector immobiliari, és “la problemàtica principal” en la crisi financera in-ternacional. Davant d’aquesta situació, la mi-llor recepta segons Oliu és, per una banda, mar-car com a objectiu macroeconòmic la limitació de crèdits financers per posar fi a un endeuta-ment que pot resultar “insostenible”, i per l’al-tra, enfortir la liquiditat i la solvència de les en-titats financeres.

PROBlEMa DE CONFIaNça. No tot van ser mals auguris. El to positiu es va instal·lar en el debat quan els presidents de les dues entitats finan-ceres més importants de Catalunya van afirmar que la banca espanyola té liquiditat i que no s’ha restringit la concessió de crèdits. En aquest sen-tit, Oliu va explicar que “la percepció de les em-preses és que no tenen facilitats per accedir als crèdits”, quan la realitat, va aclarir, “és que per

El president de Banc Sabadell va participar en un debat organitzat a ESADE

ECONOMIa /// SABADELL

josep Oliu /// CEDIDA

‘Financial Times’ recull una iniciativa de Caixa Terrassa

El diari anglès Financial Times ha fet un re-portatge sobre els beneficis de l’educació

financera a Europa. Un article que recull el pro-grama Aprèn a administrar els teus diners adre-çat a escolars, que impulsa l’Obra Social de Cai-xa Terrassa.

L’article publicat explica que actualment hi ha a Europa diferents organismes, com governs, agències financeres i també entitats bancàries, que estan aplicant iniciatives relacionades amb l’impuls de l’educació financera o donant-hi su-port. A més, la Comissió Europea ha creat un grup d’experts sobre aquesta matèria. Fins i tot, alguns països europeus inclouen dins els currí-culums de les escoles assignatures sobre edu-cació financera.

RECIClaR-SE EN FINaNCES. Segons el reportat-ge del Financial Times, aquests esforços són po-sitius, però petits. Per al rotatiu hi ha el risc que persones adultes que assisteixen a sessions si-milars pensin que tenen prou coneixements per administrar les seves finances. L’article recoma-na anar reciclant i ampliant la informació.

Dins l’article s’apunta que és important que l’en-senyament es faci des de petits i explica que Cai-xa Terrassa va iniciar el programa Aprèn a admi-

nistrar els teus diners l’any 1999 per introduir els estudiants de primària en la gestió personal i do-mèstica dels seus diners. També esmenta altres programes que es fan a països com Bulgària o Portugal i Dinamarca.

Des del 1999 uns 50.000 alumnes han passat pel programa de Caixa Terrassa, que té dues opci-ons: per a alumnes de primària, d’entre 10 i 12 anys, i per al de secundària, que tenen entre 13 i 15 anys. L’objectiu principal del programa és in-troduir conceptes bàsics relacionats amb els di-ners, l’economia domèstica i la seva administra-ció, per fomentar la planificació de la despesa i l’estalvi, ajustats a cada persona. /// REDACCIó

Seu central de Caixa Terrassa /// CEDIDA

ENTITaTS FINaNCERES /// TERRASSA

Pimec planteja solucions a les restriccions creditícies

La patronal de la micro, petita i mitjana em-presa recomana a les pimes que diversifi-

quin les seves peticions de finançament a di-ferents bancs i caixes per intentar solucionar els greus problemes de liquiditat que pateixen les pimes en aquest període de crisi i de res-triccions creditícies. Pimec adverteix que la problemàtica de les restriccions afecta algu-nes entitats, però no totes, i que n’hi ha d’al-tres que tenen situacions sanejades i que vo-len aprofitar aquesta fase de restricció com una oportunitat per ampliar la seva quota de mercat. És per aquest motiu que Pimec reco-mana a les petites i mitjanes empreses que no es focalitzin en una sola entitat financera i que, a part de negociar amb les entitats fi-nanceres habituals, ho facin amb altres de la competència que els puguin oferir noves líni-es de finançament.

SITUaCIÓ COMPROMESa. Pimec assenyala que la majoria de pimes se solen trobar amb els mateixos problemes, com són la dificultat de renovació i concessió tàcita de pòlisses, els majors mecanismes de control que retarden l’aprovació d’operacions, la disminució de la part finançada per l’entitat financera o l’incre-ment de les comissions i dels tipus d’interès sobre l’Euribor. /// REDACCIó Seu de Pimec /// CEDIDA

EMPRESa /// BARCELONA

Banc Sabadell ven a Zurich el 50% del grup assegurador

periència en el mercat nacional, mentre que Zurich hi contribueix amb el seu alt poten-cial en la gestió del negoci assegurador, els seus productes i serveis de primer nivell mundial i també amb la seva dimensió in-ternacional. Per a ambdues parts, Espanya és avui un dels mercats d’assegurances més atractius d’Europa, amb unes sòlides expec-tatives de creixement. Segons el parer del Sabadell i Zurich, la bancassegurança és el canal de distribució més important d’asse-gurances de vida del mercat i està adquirint importància creixent per a les asseguran-ces generals.

CaIXa SaBaDEll. Aquesta nova aliança en el mercat assegurador entre Banc Sabadell i Zurich ja va tenir un moviment similar ara fa pocs mesos, quan la companyia assegu-radora va establir un acord de col·laboració amb l’altra entitat financera de la ciutat, Cai-xa Sabadell.

Caixa Sabadell va acordar amb el grup asse-gurador suís la venda del 50% de Caixa-Sabadell Vida i el 50% de CaixaSabadell Com-panyia d’Assegurances Generals, per tal de col·laborar conjuntament en el desenvolu-pament del negoci i “per impulsar l’activitat de les bancassegurances”. Els valors que va acordar aportar Caixa Sabadell a Zurich són 366 oficines de Catalunya, València i Madrid, i la seva experiència de més de vint anys en bancassegurances, a canvi de l’experiència de Zurich en la gestió del negoci assegura-dor i dels seus productes i serveis a escala internacional. /// REDACCIó

Banc Sabadell i el grup assegurador mul-tinacional suís Zurich han formalit-

zat una aliança estratègica a llarg termini, “per desenvolupar intensament el negoci de bancassegurances en el mercat espa-nyol amb una visió de lideratge”, segons un comunicat de Banc Sabadell. L’opera-ció, que està subjecta a les preceptives au-toritzacions per part de les autoritats re-guladores nacionals i comunitàries, impli-carà la compra per part de Zurich del 50% del grup assegurador de Banc Sabadell, in-tegrat per les companyies BanSabadell Vida SA, de Seguros y Reaseguros (BanSabadell Vida); BanSabadell Pensiones, EGFP SA i BanSabadell Seguros Generales.

Segons Josep Oliu, president de Banc Sabadell, aquesta operació “compleix l’ob-jectiu de donar valor al nostre negoci asse-gurador i situar-nos en una posició de lide-ratge en el sector de bancassegurances a Espanya, al costat d’un líder mundial. Em satisfà especialment poder comprovar el re-coneixement i la credibilitat en el mercat que mereix la gestió de Banc Sabadell”.

Les dues parts han acordat que el grup Zu-rich es farà càrrec de la gestió de les tres companyies objecte del pacte mentre que Banc Sabadell mantindrà la seva participa-ció del 50%, la qual cosa evidencia el mutu compromís i l’interès per desenvolupar conjuntament el negoci assegurador. Banc Sabadell aporta a aquesta aliança el poten-cial distribuïdor de la seva xarxa de més de 1.200 oficines a Espanya i la seva àmplia ex-

La multinacional suïssa també va establir una aliança estratègica amb Caixa Sabadell

ENTITaTS FINaNCERES /// SABADELL

Centre corporatiu de Banc Sabadell a Sant Cugat /// CEDIDA

Caixa d’Enginyers obre una oficina a Sant Cugat

Caixa d’Enginyers va inaugurar, al mes de juliol, a Sant Cugat del Vallès, la pri-

mera oficina de l’entitat financera que s’es-tableix a Catalunya, exceptuant les set que hi ha a Barcelona. Aquesta decisió d’ubicar una oficina a Sant Cugat respon a la concen-tració d’enginyers que hi ha a la comarca del Vallès Occidental, 9.000 dels quals són so-cis i gestionen un volum de negoci superior als 200 milions d’euros. Joan Cavallé, direc-tor general de Caixa d’Enginyers, va recal-car durant l’acte d’inauguració el seu desig de “tenir un creixement orgànic buscant la proximitat amb els nostres socis”, i va asse-gurar que la presència de Caixa d’Enginyers a Sant Cugat, encara que fins ara no fos físi-ca, “es posa de manifest en els milers de so-cis als quals ja donem servei”.

CaIXa D’ENGINYERS. Aquest darrer movi-ment de l’entitat financera corrobora tam-bé el bon moment de Caixa d’Enginyers, que recentment ha ampliat el seu capital en 20 milions d’euros i que es troba en fase d’ex-pansió. En total, hi ha repartides a Espanya 14 sucursals, totes en capitals de província, excepte la de Sant Cugat. Actualment comp-ta amb més de 90.000 socis professionals associats. /// REDACCIó la nova oficina de Sant Cugat ///LL. LLEBoT

ENTITaTS FINaNCERES /// SANT CUGAT

18 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 19B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

deixar els diners els projectes han de ser més vi-ables que abans”. El conseller d’Economia de la Generalitat es va unir a aquesta apreciació i va assegurar que “no hi haurà dificultats per posar en marxa projectes de finançament”.

Oliu va matisar que la percepció del risc de les en-titats ha canviat, sobretot, amb relació a sectors com l’immobiliari, però va insistir que no s’ha modificat “ni una coma la disponibilitat per con-cedir hipoteques”. En aquest sentit, va coincidir amb Fainé en el fet que el veritable conflicte està en la falta de demanda. Segons Oliu, aquest es-tancament ve provocat per les expectatives de “refredament de preus”, que provoca que les en-titats financeres tinguin més dificultats a l’hora d’aconseguir diners fora. Es tracta, per tant, d’un problema de confiança motivat pel canvi produït en les condicions econòmiques del país.

PREDICCIONS SOBRE la CRISI. Segons el presi-dent de La Caixa, Isidre Fainé, “tindrem crisi du-rant un any més”, l’ajustament econòmic durarà “un parell d’anys” i l’immobiliari s’allargarà “fins a quatre”. Tot i que la recuperació no serà imme-diata, va dibuixar un escenari optimista amb “una baixada forta i una pujada lenta”. Per la seva part, Oliu va reivindicar un creixement per sobre de l’IPC i un augment de la productivitat. Igual-ment, va destacar la importància de regular l’atur per tal d’evitar una situació pitjor. En aquesta lí-nia, Antoni Castells va coincidir amb la idea de de-fensar un pacte entre tots els actors socials per evitar “la fractura de l’atur” durant els pròxims mesos, i va afegir que “el més important no és sortir de la crisi el 2009, sinó sortir-ne reforçats el 2010”. /// ESADE

Oliu creu que la crisi serà lenta i alerta sobre el crèdit i la inflació

“Ens trobem davant d’una situació de cri-si greu i per sortir-ne és necessari que el

creixement dels salaris estigui per sota del crei-xement de la inflació. En aquest sentit, si no aug-mentem la productivitat, hi haurà més atur i ens submergirem en una crisi profunda moti-vada, en bona part, pels alts preus de l’energia, dels aliments, del petroli i els tipus d’interès, així com per la influència que està tenint a les llars de l’Estat espanyol i per la pèrdua generalitzada de confiança”. Aquestes van ser les idees clau de Josep Oliu, president de Banc Sabadell, en un de-bat a ESADE sobre el futur de la crisi econòmi-ca i els mercats financers. Juntament amb Oliu, van exposar la seva diagnosi per superar la cri-si el president de La Caixa, Isidre Fainé, i el con-seller d’Economia de la Generalitat, Antoni Cas-tells, en una taula rodona moderada pel director general d’ESADE, Carlos Losada.

El president del primer banc català es va mos-trar especialment preocupat amb l’endeuta-ment de les famílies i de les empreses, que, se-gons va assenyalar, es troba “molt per sobre

d’altres països europeus, com Alemanya”. En aquest sentit, va subratllar que “el deute famili-ar sobrepassa ja el 80% del PIB, mentre que en el cas de les empreses supera el 130%”. Preci-sament, segons Oliu, aquest endeutament, su-mat a l’ajustament del sector immobiliari, és “la problemàtica principal” en la crisi financera in-ternacional. Davant d’aquesta situació, la mi-llor recepta segons Oliu és, per una banda, mar-car com a objectiu macroeconòmic la limitació de crèdits financers per posar fi a un endeuta-ment que pot resultar “insostenible”, i per l’al-tra, enfortir la liquiditat i la solvència de les en-titats financeres.

PROBlEMa DE CONFIaNça. No tot van ser mals auguris. El to positiu es va instal·lar en el debat quan els presidents de les dues entitats finan-ceres més importants de Catalunya van afirmar que la banca espanyola té liquiditat i que no s’ha restringit la concessió de crèdits. En aquest sen-tit, Oliu va explicar que “la percepció de les em-preses és que no tenen facilitats per accedir als crèdits”, quan la realitat, va aclarir, “és que per

El president de Banc Sabadell va participar en un debat organitzat a ESADE

ECONOMIa /// SABADELL

josep Oliu /// CEDIDA

‘Financial Times’ recull una iniciativa de Caixa Terrassa

El diari anglès Financial Times ha fet un re-portatge sobre els beneficis de l’educació

financera a Europa. Un article que recull el pro-grama Aprèn a administrar els teus diners adre-çat a escolars, que impulsa l’Obra Social de Cai-xa Terrassa.

L’article publicat explica que actualment hi ha a Europa diferents organismes, com governs, agències financeres i també entitats bancàries, que estan aplicant iniciatives relacionades amb l’impuls de l’educació financera o donant-hi su-port. A més, la Comissió Europea ha creat un grup d’experts sobre aquesta matèria. Fins i tot, alguns països europeus inclouen dins els currí-culums de les escoles assignatures sobre edu-cació financera.

RECIClaR-SE EN FINaNCES. Segons el reportat-ge del Financial Times, aquests esforços són po-sitius, però petits. Per al rotatiu hi ha el risc que persones adultes que assisteixen a sessions si-milars pensin que tenen prou coneixements per administrar les seves finances. L’article recoma-na anar reciclant i ampliant la informació.

Dins l’article s’apunta que és important que l’en-senyament es faci des de petits i explica que Cai-xa Terrassa va iniciar el programa Aprèn a admi-

nistrar els teus diners l’any 1999 per introduir els estudiants de primària en la gestió personal i do-mèstica dels seus diners. També esmenta altres programes que es fan a països com Bulgària o Portugal i Dinamarca.

Des del 1999 uns 50.000 alumnes han passat pel programa de Caixa Terrassa, que té dues opci-ons: per a alumnes de primària, d’entre 10 i 12 anys, i per al de secundària, que tenen entre 13 i 15 anys. L’objectiu principal del programa és in-troduir conceptes bàsics relacionats amb els di-ners, l’economia domèstica i la seva administra-ció, per fomentar la planificació de la despesa i l’estalvi, ajustats a cada persona. /// REDACCIó

Seu central de Caixa Terrassa /// CEDIDA

ENTITaTS FINaNCERES /// TERRASSA

Pimec planteja solucions a les restriccions creditícies

La patronal de la micro, petita i mitjana em-presa recomana a les pimes que diversifi-

quin les seves peticions de finançament a di-ferents bancs i caixes per intentar solucionar els greus problemes de liquiditat que pateixen les pimes en aquest període de crisi i de res-triccions creditícies. Pimec adverteix que la problemàtica de les restriccions afecta algu-nes entitats, però no totes, i que n’hi ha d’al-tres que tenen situacions sanejades i que vo-len aprofitar aquesta fase de restricció com una oportunitat per ampliar la seva quota de mercat. És per aquest motiu que Pimec reco-mana a les petites i mitjanes empreses que no es focalitzin en una sola entitat financera i que, a part de negociar amb les entitats fi-nanceres habituals, ho facin amb altres de la competència que els puguin oferir noves líni-es de finançament.

SITUaCIÓ COMPROMESa. Pimec assenyala que la majoria de pimes se solen trobar amb els mateixos problemes, com són la dificultat de renovació i concessió tàcita de pòlisses, els majors mecanismes de control que retarden l’aprovació d’operacions, la disminució de la part finançada per l’entitat financera o l’incre-ment de les comissions i dels tipus d’interès sobre l’Euribor. /// REDACCIó Seu de Pimec /// CEDIDA

EMPRESa /// BARCELONA

Banc Sabadell ven a Zurich el 50% del grup assegurador

periència en el mercat nacional, mentre que Zurich hi contribueix amb el seu alt poten-cial en la gestió del negoci assegurador, els seus productes i serveis de primer nivell mundial i també amb la seva dimensió in-ternacional. Per a ambdues parts, Espanya és avui un dels mercats d’assegurances més atractius d’Europa, amb unes sòlides expec-tatives de creixement. Segons el parer del Sabadell i Zurich, la bancassegurança és el canal de distribució més important d’asse-gurances de vida del mercat i està adquirint importància creixent per a les asseguran-ces generals.

CaIXa SaBaDEll. Aquesta nova aliança en el mercat assegurador entre Banc Sabadell i Zurich ja va tenir un moviment similar ara fa pocs mesos, quan la companyia assegu-radora va establir un acord de col·laboració amb l’altra entitat financera de la ciutat, Cai-xa Sabadell.

Caixa Sabadell va acordar amb el grup asse-gurador suís la venda del 50% de Caixa-Sabadell Vida i el 50% de CaixaSabadell Com-panyia d’Assegurances Generals, per tal de col·laborar conjuntament en el desenvolu-pament del negoci i “per impulsar l’activitat de les bancassegurances”. Els valors que va acordar aportar Caixa Sabadell a Zurich són 366 oficines de Catalunya, València i Madrid, i la seva experiència de més de vint anys en bancassegurances, a canvi de l’experiència de Zurich en la gestió del negoci assegura-dor i dels seus productes i serveis a escala internacional. /// REDACCIó

Banc Sabadell i el grup assegurador mul-tinacional suís Zurich han formalit-

zat una aliança estratègica a llarg termini, “per desenvolupar intensament el negoci de bancassegurances en el mercat espa-nyol amb una visió de lideratge”, segons un comunicat de Banc Sabadell. L’opera-ció, que està subjecta a les preceptives au-toritzacions per part de les autoritats re-guladores nacionals i comunitàries, impli-carà la compra per part de Zurich del 50% del grup assegurador de Banc Sabadell, in-tegrat per les companyies BanSabadell Vida SA, de Seguros y Reaseguros (BanSabadell Vida); BanSabadell Pensiones, EGFP SA i BanSabadell Seguros Generales.

Segons Josep Oliu, president de Banc Sabadell, aquesta operació “compleix l’ob-jectiu de donar valor al nostre negoci asse-gurador i situar-nos en una posició de lide-ratge en el sector de bancassegurances a Espanya, al costat d’un líder mundial. Em satisfà especialment poder comprovar el re-coneixement i la credibilitat en el mercat que mereix la gestió de Banc Sabadell”.

Les dues parts han acordat que el grup Zu-rich es farà càrrec de la gestió de les tres companyies objecte del pacte mentre que Banc Sabadell mantindrà la seva participa-ció del 50%, la qual cosa evidencia el mutu compromís i l’interès per desenvolupar conjuntament el negoci assegurador. Banc Sabadell aporta a aquesta aliança el poten-cial distribuïdor de la seva xarxa de més de 1.200 oficines a Espanya i la seva àmplia ex-

La multinacional suïssa també va establir una aliança estratègica amb Caixa Sabadell

ENTITaTS FINaNCERES /// SABADELL

Centre corporatiu de Banc Sabadell a Sant Cugat /// CEDIDA

Caixa d’Enginyers obre una oficina a Sant Cugat

Caixa d’Enginyers va inaugurar, al mes de juliol, a Sant Cugat del Vallès, la pri-

mera oficina de l’entitat financera que s’es-tableix a Catalunya, exceptuant les set que hi ha a Barcelona. Aquesta decisió d’ubicar una oficina a Sant Cugat respon a la concen-tració d’enginyers que hi ha a la comarca del Vallès Occidental, 9.000 dels quals són so-cis i gestionen un volum de negoci superior als 200 milions d’euros. Joan Cavallé, direc-tor general de Caixa d’Enginyers, va recal-car durant l’acte d’inauguració el seu desig de “tenir un creixement orgànic buscant la proximitat amb els nostres socis”, i va asse-gurar que la presència de Caixa d’Enginyers a Sant Cugat, encara que fins ara no fos físi-ca, “es posa de manifest en els milers de so-cis als quals ja donem servei”.

CaIXa D’ENGINYERS. Aquest darrer movi-ment de l’entitat financera corrobora tam-bé el bon moment de Caixa d’Enginyers, que recentment ha ampliat el seu capital en 20 milions d’euros i que es troba en fase d’ex-pansió. En total, hi ha repartides a Espanya 14 sucursals, totes en capitals de província, excepte la de Sant Cugat. Actualment comp-ta amb més de 90.000 socis professionals associats. /// REDACCIó la nova oficina de Sant Cugat ///LL. LLEBoT

ENTITaTS FINaNCERES /// SANT CUGAT

20 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 21B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

Grans empreses /// Barcelona Moda Centre

Un punt de trobada entre botigues i marques de moda

Amb seu a Sant Quirze del Vallès, BMC és el primer centre de negocis de Catalunya d’empreses de la moda i de l’esport PER: IVANNA VALLESPÍN

Segurament, a molta gent li re-sulta familiar el gran edifici de formigó i vidre que s’aixeca a peu de l’autopista C-58, entre els municipis de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. L’edifici llu-

eix en un dels costats les sigles BMC; si ens hi apropem una mica més, esbrinarem que es tracta del Barcelona Moda Centre. Però el BMC és més que un centre de moda de Barcelona, ja que es tracta del primer i únic, fins ara, trade mart o centre de negocis del sector de la moda de tot l’Estat. Aquest clús-ter d’empreses concentra més de tres-cen-tes firmes de la moda i de l’esport; concre-tament, s’hi poden trobar marques de moda des d’un nivell mitjà i mitjà-alt fins a pri-meres marques dels diferents segments del mercat dels articles esportius.

“És difícil fer un perfil generalitzat de les em-preses del BMC, tenim més de 300 marques de moda, esport i complements. Són marques nacionals i internacionals, representades pels seus agents comercials. En esport, una part important de marques tenen una projecció global i en moda cada vegada estem incorpo-rant més firmes internacionals que volen des-envolupar-se en el mercat espanyol”, afirma Marta Bombardó, directora del BMC.

Es pot dir que el BMC aglutina el 48% de les marques de moda i el 52% de les firmes es-portives. Hi ha de tot: firmes de prêt-à-porter, moda per a home, dona i joves, streetwear, roba de premamà, calçat, accessoris, etc. I en l’àmbit esportiu, hi ha firmes de roba per a les diferents pràctiques esportives, material tèc-nic i accessoris diversos.

La idea de crear aquest clúster específic de la moda es va inspirar en experiències d’altres països; així, el 15 de setembre del 1996, un grup d’industrials del tèxtil va decidir obrir un cen-tre de negocis amb l’objectiu d’aglutinar tota l’oferta del sector tèxtil i de la confecció.

Quan el Barcelona Moda Centre va començar a caminar, només hi havia llogats 81 locals, uns 4.000 metres quadrats. Però només dos anys més tard, el desembre del 1998, i gràcies a un efectiu pla d’expansió, es va aconseguir atreu-re nombroses marques nacionals i estrange-res. Això va forçar a dur a terme, l’any 2003, la primera ampliació, de 1.200 metres quadrats, de l’espai destinat a activitat comercial.

Actualment, el Barcelona Moda Centre és un edifici de 12.500 metres quadrats, dividit en quatre plantes diferents i que té un total de 210 showrooms, que són unes sales –molt sem-blants a una botiga petita– on les marques mostren una selecció del seu catàleg de pro-ductes. Però alhora el centre de negocis del BMC ofereix un ampli ventall de serveis, com un aparcament gratuït per a 500 places, res-taurant, una oficina bancària i diferents sales per fer-hi cursos, conferències o convencions.

PUNT DE TROBADA

La gran novetat que aporta el Barcelona Moda Centre és que suposa una nova forma de dis-tribució comercial per als professionals del sector; es tracta d’un punt de trobada entre les marques i els comerciants. D’aquesta manera, les botigues multimarca poden visitar l’edifici i entrar als showrooms de les diferents marques i observar-ne les noves col·leccions de la tem-porada i les darreres propostes.

Segons dades del BMC, l’any passat aquest complex va rebre un total de 12.500 visites de 2.600 botigues diferents. Això, traduït en per-centatge, suposa que el 80% de les botigues de moda de Catalunya visiten el BMC per fer co-mandes o reposar estocs. Quant a l’àmbit es-portiu, aquest percentatge de visites augmen-ta fins al 100% dels comerços catalans. Aquests bons resultats han portat la direcció del BMC a dedicar dues de les quatre plantes que té l’edifi-ci exclusivament a les marques esportives.

En el BMC, les firmes i els agents comercials tenen un espai on fer presentacions de les col-leccions, gestionar les comandes de les boti-gues i tramitar les vendes a l’engròs que pos-teriorment es porten a la botiga. Gràcies al sis-tema que ha implantat el BMC, tant les firmes com els comerços en surten beneficiats, ja que la gestió de les compres és més ràpida i eficaç. Concretament, el comerç multimarca estalvia temps a l’hora de comprar el gènere i pot acce-dir a una font d’informació ràpida sobre l’actu-alitat del sector i les noves tendències. Final-ment, el comerciant també té la possibilitat de participar en els cursos de formació, conferèn-cies i jornades que s’organitzen des del BMC. Per la seva banda, la marca també se’n benefi-cia, ja que es pot aprofitar el flux de clients que visiten el complex i, a més, suposa una oportu-nitat per relacionar-se amb altres marques del sector i buscar futures aliances comercials.

Amb tot això, el Barcelona Moda Centre s’ha convertit en un punt de trobada molt impor-

“EL SECTOR TÈxTIL, I CONCRETAMENT LA BOTIGA DE MODA, TÉ EL DEURE DE FORMAR-SE PER TAL DE MANTENIR LA SEVA COMPETITIVITAT”, AFIRMA MARTA BOMBARDó

2 ///

3 /// 4///

2 /// SALA POLIVALENT DEL BMC, QUE ACULL ELS ACTES I LES CoNVENCIoNS QUE S’HI oRGANITzEN AL LLARG DE L’ANy // DAVID FERNáNDEz

3 /// INTERIOR D’UN ‘SHOWROOM’, oN LES MARQUES EXPoSEN ELS PRoDUCTES I LES NoVETATS DE LA TEMPoRADA // DAVID FERNáNDEz

4 /// EL SECTOR DE L’ESPORT Té MOLT PES EN EL BMC. EL 52% DE LES MARQUES ESPoRTIVES ESTAN PRESENTS EN AQUEST CoMPLEX // DAVID FERNáNDEz

5 /// INTERIOR DE L’EDIFICI DEL BMC, DE 12.500 METRES QUA-DRATS, QUATRE PLANTES I 210 ‘SHoWRooMS’// DAVID FERNáNDEz

6 /// MARTA BoMBARDó, DI-RECToRA DEL BARCELoNA MoDA CENTRE. // DAVID FERNáNDEz

afecta parcialment el mercat vallesà, ja que, tal com afirma Marta Bombardó, “la producció potser sí que es deslocalitza, però el disseny i la gestió no”.

I és que es pot afirmar tranquil·lament que la moda viu un bon moment en el territori, de fet hi ha qui proclama que “Barcelona és la capital de la moda”, basant-se en part en la revifalla que viu el sector gràcies a fenòmens com la fira Bread & Butter, celebrada al juliol a la capital catalana. “La idea del Bread & Butter és revolucionària i està donant molta força a Barcelona. Barcelona, a més de la capital de la moda, és la ciutat de moda. Té molts elements de reclam, com el sol, el mar, la modernitat... És com Berlín. Moltes marques europees que s’introdueixen a l’Estat ho fan a Barcelona”, afirma Bombardó.

“LA IDEA DEL BREAD & BUTTER ÉS REVOLUCIONÀRIA I ESTÀ DONANT MOLTA FORçA A BARCELONA. BARCELONA, A MÉS DE LA CAPITAL DE LA MODA, ÉS LA CIUTAT DE MODA”

que s’ha fet i tot el que queda per fer és el que ens manté joves i al dia. Vam apostar per una visió àgil i dinàmica en les nostres estratègies per seguir complint molts anys més”.

CIUTAT DE MODA

A ningú no se li escapa el moment delicat que viu el sector del tèxtil, no tan sols a Catalunya sinó a Europa i a la resta del Primer Món, bà-sicament a causa de la irrupció amb força dels competidors asiàtics. Tot i això, la directora del BMC es mostra optimista i opina que el sector “sens dubte en sortirà enfortit si sap especia-litzar-se i busca nous nínxols de mercat”.

Una conseqüència de la transformació que el sector tèxtil viu des de fa unes dècades és la deslocalització, un fenomen que de moment

tant per al sector, fet que es tradueix en un vo-lum de negoci que supera els 300 milions d’eu-ros anuals.

SECTOR FORMAT I ACTUALITZAT

El Barcelona Moda Centre organitza de forma regular diferents activitats de formació i infor-mació sobre el sector tèxtil. “Els ràpids canvis del mercat i del consumidor en tots els sectors exigeixen una actualització permanent de les formes de gestió. El sector tèxtil, i concreta-ment la botiga de moda, té el deure de formar-se per tal de mantenir la seva competitivitat”, assegura Marta Bombardó.

Al llarg de la dècada d’història del BMC s’han tractat una gran diversitat de temes, com ara el consumidor, el mercat, la nova economia, el disseny, les tendències en el comerç, l’aten-ció al client, les tècniques de venda, el marxan-datge i la publicitat, la selecció i motivació de personal i un llarg etcètera. Aquestes xerrades i aquests cursos han estat impartits per nom-brosos professionals de prestigi del món de la moda, però també de l’àmbit empresarial, de la comunicació i de la docència.

De forma complementària a les trobades i re-unions de caràcter comercial, des del BMC s’ofereix i es programa una sèrie de serveis i activitats que atreguin tant noves marques com botiguers, com per exemple la possibilitat que els agents comercials de fora de Catalunya i estrangers lloguin de forma temporal un lo-cal per presentar les seves col·leccions. Tam-bé es fan desfilades de moda per part de les marques, workshops, exposicions al vestíbul i s’obre el complex dos diumenges l’any per als botiguers i, fins i tot, s’ha creat una targe-ta pròpia, la BMC Professional, per als clients d’aquest clúster de la moda.

OBJECTIU: 100% D’OCUPACIÓ

Amb tot, el Barcelona Moda Centre vol erigir-se com un referent en el sector i convertir-se en un valor afegit per a les marques de moda, fins al punt que aquest “entorn professional afavoreixi la imatge i el prestigi de la marca”. La directora d’aquest centre de negocis expli-ca que els objectius i reptes que es planteja el BMC a curt, mitjà i llarg termini són diversos. La fita principal és augmentar el nombre de marques presents en el BMC per tal d’arribar al 100% d’ocupació de l’edifici. Actualment, aquest índex està en el 70%.

En aquest sentit, el BMC no es vol tancar les portes pel que fa a marques, però sí que vol apostar per alguns nínxols molt concrets, com són les firmes esportives (un dels punts forts del complex empresarial), la introducció de marques joves europees, així com les firmes més punteres i les que atrauen més el client fi-nal. Alguns d’aquests noms desitjats pel BMC són Prada o la catalana Custo.

Finalment, un altre repte és “seguir l’evolució de la botiga multimarca i ajudar-los a adaptar els seus comerços a la nova demanda del con-sumidor. El BMC ha de ser la llar veritable del minorista”, afirma Bombardó.

Des del BMC miren al futur d’aquesta segona dècada del negoci amb un esperit jove: “Tot el

4 ///

3 ///

5 ///

6 ///

1 /// IMATgE DE LA FAÇANA PRINCIPAL DEL BARCELONA MODA CENTRE, SITUAT A PEU DE L’AU-ToPISTA C-58, ENTRE SABADELL I SANT QUIRzE DEL VALLÈS /// DAVID FERNáNDEz

1 ///

20 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 21B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

Grans empreses /// Barcelona Moda Centre

Un punt de trobada entre botigues i marques de moda

Amb seu a Sant Quirze del Vallès, BMC és el primer centre de negocis de Catalunya d’empreses de la moda i de l’esport PER: IVANNA VALLESPÍN

Segurament, a molta gent li re-sulta familiar el gran edifici de formigó i vidre que s’aixeca a peu de l’autopista C-58, entre els municipis de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. L’edifici llu-

eix en un dels costats les sigles BMC; si ens hi apropem una mica més, esbrinarem que es tracta del Barcelona Moda Centre. Però el BMC és més que un centre de moda de Barcelona, ja que es tracta del primer i únic, fins ara, trade mart o centre de negocis del sector de la moda de tot l’Estat. Aquest clús-ter d’empreses concentra més de tres-cen-tes firmes de la moda i de l’esport; concre-tament, s’hi poden trobar marques de moda des d’un nivell mitjà i mitjà-alt fins a pri-meres marques dels diferents segments del mercat dels articles esportius.

“És difícil fer un perfil generalitzat de les em-preses del BMC, tenim més de 300 marques de moda, esport i complements. Són marques nacionals i internacionals, representades pels seus agents comercials. En esport, una part important de marques tenen una projecció global i en moda cada vegada estem incorpo-rant més firmes internacionals que volen des-envolupar-se en el mercat espanyol”, afirma Marta Bombardó, directora del BMC.

Es pot dir que el BMC aglutina el 48% de les marques de moda i el 52% de les firmes es-portives. Hi ha de tot: firmes de prêt-à-porter, moda per a home, dona i joves, streetwear, roba de premamà, calçat, accessoris, etc. I en l’àmbit esportiu, hi ha firmes de roba per a les diferents pràctiques esportives, material tèc-nic i accessoris diversos.

La idea de crear aquest clúster específic de la moda es va inspirar en experiències d’altres països; així, el 15 de setembre del 1996, un grup d’industrials del tèxtil va decidir obrir un cen-tre de negocis amb l’objectiu d’aglutinar tota l’oferta del sector tèxtil i de la confecció.

Quan el Barcelona Moda Centre va començar a caminar, només hi havia llogats 81 locals, uns 4.000 metres quadrats. Però només dos anys més tard, el desembre del 1998, i gràcies a un efectiu pla d’expansió, es va aconseguir atreu-re nombroses marques nacionals i estrange-res. Això va forçar a dur a terme, l’any 2003, la primera ampliació, de 1.200 metres quadrats, de l’espai destinat a activitat comercial.

Actualment, el Barcelona Moda Centre és un edifici de 12.500 metres quadrats, dividit en quatre plantes diferents i que té un total de 210 showrooms, que són unes sales –molt sem-blants a una botiga petita– on les marques mostren una selecció del seu catàleg de pro-ductes. Però alhora el centre de negocis del BMC ofereix un ampli ventall de serveis, com un aparcament gratuït per a 500 places, res-taurant, una oficina bancària i diferents sales per fer-hi cursos, conferències o convencions.

PUNT DE TROBADA

La gran novetat que aporta el Barcelona Moda Centre és que suposa una nova forma de dis-tribució comercial per als professionals del sector; es tracta d’un punt de trobada entre les marques i els comerciants. D’aquesta manera, les botigues multimarca poden visitar l’edifici i entrar als showrooms de les diferents marques i observar-ne les noves col·leccions de la tem-porada i les darreres propostes.

Segons dades del BMC, l’any passat aquest complex va rebre un total de 12.500 visites de 2.600 botigues diferents. Això, traduït en per-centatge, suposa que el 80% de les botigues de moda de Catalunya visiten el BMC per fer co-mandes o reposar estocs. Quant a l’àmbit es-portiu, aquest percentatge de visites augmen-ta fins al 100% dels comerços catalans. Aquests bons resultats han portat la direcció del BMC a dedicar dues de les quatre plantes que té l’edifi-ci exclusivament a les marques esportives.

En el BMC, les firmes i els agents comercials tenen un espai on fer presentacions de les col-leccions, gestionar les comandes de les boti-gues i tramitar les vendes a l’engròs que pos-teriorment es porten a la botiga. Gràcies al sis-tema que ha implantat el BMC, tant les firmes com els comerços en surten beneficiats, ja que la gestió de les compres és més ràpida i eficaç. Concretament, el comerç multimarca estalvia temps a l’hora de comprar el gènere i pot acce-dir a una font d’informació ràpida sobre l’actu-alitat del sector i les noves tendències. Final-ment, el comerciant també té la possibilitat de participar en els cursos de formació, conferèn-cies i jornades que s’organitzen des del BMC. Per la seva banda, la marca també se’n benefi-cia, ja que es pot aprofitar el flux de clients que visiten el complex i, a més, suposa una oportu-nitat per relacionar-se amb altres marques del sector i buscar futures aliances comercials.

Amb tot això, el Barcelona Moda Centre s’ha convertit en un punt de trobada molt impor-

“EL SECTOR TÈxTIL, I CONCRETAMENT LA BOTIGA DE MODA, TÉ EL DEURE DE FORMAR-SE PER TAL DE MANTENIR LA SEVA COMPETITIVITAT”, AFIRMA MARTA BOMBARDó

2 ///

3 /// 4///

2 /// SALA POLIVALENT DEL BMC, QUE ACULL ELS ACTES I LES CoNVENCIoNS QUE S’HI oRGANITzEN AL LLARG DE L’ANy // DAVID FERNáNDEz

3 /// INTERIOR D’UN ‘SHOWROOM’, oN LES MARQUES EXPoSEN ELS PRoDUCTES I LES NoVETATS DE LA TEMPoRADA // DAVID FERNáNDEz

4 /// EL SECTOR DE L’ESPORT Té MOLT PES EN EL BMC. EL 52% DE LES MARQUES ESPoRTIVES ESTAN PRESENTS EN AQUEST CoMPLEX // DAVID FERNáNDEz

5 /// INTERIOR DE L’EDIFICI DEL BMC, DE 12.500 METRES QUA-DRATS, QUATRE PLANTES I 210 ‘SHoWRooMS’// DAVID FERNáNDEz

6 /// MARTA BoMBARDó, DI-RECToRA DEL BARCELoNA MoDA CENTRE. // DAVID FERNáNDEz

afecta parcialment el mercat vallesà, ja que, tal com afirma Marta Bombardó, “la producció potser sí que es deslocalitza, però el disseny i la gestió no”.

I és que es pot afirmar tranquil·lament que la moda viu un bon moment en el territori, de fet hi ha qui proclama que “Barcelona és la capital de la moda”, basant-se en part en la revifalla que viu el sector gràcies a fenòmens com la fira Bread & Butter, celebrada al juliol a la capital catalana. “La idea del Bread & Butter és revolucionària i està donant molta força a Barcelona. Barcelona, a més de la capital de la moda, és la ciutat de moda. Té molts elements de reclam, com el sol, el mar, la modernitat... És com Berlín. Moltes marques europees que s’introdueixen a l’Estat ho fan a Barcelona”, afirma Bombardó.

“LA IDEA DEL BREAD & BUTTER ÉS REVOLUCIONÀRIA I ESTÀ DONANT MOLTA FORçA A BARCELONA. BARCELONA, A MÉS DE LA CAPITAL DE LA MODA, ÉS LA CIUTAT DE MODA”

que s’ha fet i tot el que queda per fer és el que ens manté joves i al dia. Vam apostar per una visió àgil i dinàmica en les nostres estratègies per seguir complint molts anys més”.

CIUTAT DE MODA

A ningú no se li escapa el moment delicat que viu el sector del tèxtil, no tan sols a Catalunya sinó a Europa i a la resta del Primer Món, bà-sicament a causa de la irrupció amb força dels competidors asiàtics. Tot i això, la directora del BMC es mostra optimista i opina que el sector “sens dubte en sortirà enfortit si sap especia-litzar-se i busca nous nínxols de mercat”.

Una conseqüència de la transformació que el sector tèxtil viu des de fa unes dècades és la deslocalització, un fenomen que de moment

tant per al sector, fet que es tradueix en un vo-lum de negoci que supera els 300 milions d’eu-ros anuals.

SECTOR FORMAT I ACTUALITZAT

El Barcelona Moda Centre organitza de forma regular diferents activitats de formació i infor-mació sobre el sector tèxtil. “Els ràpids canvis del mercat i del consumidor en tots els sectors exigeixen una actualització permanent de les formes de gestió. El sector tèxtil, i concreta-ment la botiga de moda, té el deure de formar-se per tal de mantenir la seva competitivitat”, assegura Marta Bombardó.

Al llarg de la dècada d’història del BMC s’han tractat una gran diversitat de temes, com ara el consumidor, el mercat, la nova economia, el disseny, les tendències en el comerç, l’aten-ció al client, les tècniques de venda, el marxan-datge i la publicitat, la selecció i motivació de personal i un llarg etcètera. Aquestes xerrades i aquests cursos han estat impartits per nom-brosos professionals de prestigi del món de la moda, però també de l’àmbit empresarial, de la comunicació i de la docència.

De forma complementària a les trobades i re-unions de caràcter comercial, des del BMC s’ofereix i es programa una sèrie de serveis i activitats que atreguin tant noves marques com botiguers, com per exemple la possibilitat que els agents comercials de fora de Catalunya i estrangers lloguin de forma temporal un lo-cal per presentar les seves col·leccions. Tam-bé es fan desfilades de moda per part de les marques, workshops, exposicions al vestíbul i s’obre el complex dos diumenges l’any per als botiguers i, fins i tot, s’ha creat una targe-ta pròpia, la BMC Professional, per als clients d’aquest clúster de la moda.

OBJECTIU: 100% D’OCUPACIÓ

Amb tot, el Barcelona Moda Centre vol erigir-se com un referent en el sector i convertir-se en un valor afegit per a les marques de moda, fins al punt que aquest “entorn professional afavoreixi la imatge i el prestigi de la marca”. La directora d’aquest centre de negocis expli-ca que els objectius i reptes que es planteja el BMC a curt, mitjà i llarg termini són diversos. La fita principal és augmentar el nombre de marques presents en el BMC per tal d’arribar al 100% d’ocupació de l’edifici. Actualment, aquest índex està en el 70%.

En aquest sentit, el BMC no es vol tancar les portes pel que fa a marques, però sí que vol apostar per alguns nínxols molt concrets, com són les firmes esportives (un dels punts forts del complex empresarial), la introducció de marques joves europees, així com les firmes més punteres i les que atrauen més el client fi-nal. Alguns d’aquests noms desitjats pel BMC són Prada o la catalana Custo.

Finalment, un altre repte és “seguir l’evolució de la botiga multimarca i ajudar-los a adaptar els seus comerços a la nova demanda del con-sumidor. El BMC ha de ser la llar veritable del minorista”, afirma Bombardó.

Des del BMC miren al futur d’aquesta segona dècada del negoci amb un esperit jove: “Tot el

4 ///

3 ///

5 ///

6 ///

1 /// IMATgE DE LA FAÇANA PRINCIPAL DEL BARCELONA MODA CENTRE, SITUAT A PEU DE L’AU-ToPISTA C-58, ENTRE SABADELL I SANT QUIRzE DEL VALLÈS /// DAVID FERNáNDEz

1 ///

22 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 2�B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

A Sabadell any rere any se celebra la Fira de la Ceràmica, com a homenatge a tota una tradi-ció del treball del fang. S’hi podran trobar tota mena de representacions ceràmiques, des de les més tradicionals, fins als dissenys més in-novadors i més extremats. També es duran a terme diverses activitats i tallers oberts a la participació de tothom.ORGANITzA: ASSOCIACIó DE CERAMISTES DEL VALLÈS.MÉS INFO: www.ACVALLES.ORG

PaNEll INFO SANTA PERPÈTUA DE MOgODAOferta exposada: multisectorial, mostra de comerç, serveis i automoció.LLOC: ESPAI NATURA CAIxA SABADELL, MA-SIA DE CAN DEU, C/ DE PRADA, S/NORGANITzA: ASSOCIACIó DE COMERCI-ANTS “ELS COMERCIANTS”MÉS INFO: 9� 560 42 99

22 DE SETEMBREJORNADA INNOVAR EN TEMPS DE CRISILLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TEC-NOLOGIES • PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSMÉS INFO: www.ptv.es

25 I 26 DE SETEMBREEL CAPITAL HUMà AL SECTOR TURÍSTIC: PROCéS I DESAFIAMENT PER A LES EMPRESES LÍDERS DEL FUTURLLOC: HOTEL SERHS CAMPUS UABORGANITzA: ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I DIRECCIó HOTELERA (EUTDH) MÉS INFO: www.euturisme-uab.com

28 DE SETEMBREJORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A CATALUNYAPortes obertes al Museu de la Ciència i la

Tècnica de Terrassa, i a la una del migdia s’hi representarà l’espectacle titulat Els co-lors de la llum, adreçat al públic infantil. LLOC: MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE TERRASSA. C/ LLORENç FERRER, SN MÉS INFO: www.mnactec.cat

1 D’OCTUBREJORNADA: SOLUCIONS TECNOLògIqUES PER A LA PIME: SECTOR qUÍMICLLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TECNOLOGIES • PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSMÉS INFO: www.ptv.es

2 D’OCTUBRESEMINARI: ‘HABILITATS COMERCIALS’LLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TEC-NOLOGIES • PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSORGANITzA: PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSMÉS INFO: www.ptv.es

DEL � AL 5 D’OCTUBRExxVII FIRA PALAUFira multisectorial de Palau-solità i Plega-mans. LLOC: RECINTE FIRAL DE PALAU–SOLITÀ I PLEGAMANS ORGANITzA: ASSOCIACIó DE COMERCI-ANTS DE PALAU DE PLEGAMANS MÉS INFO: www.comerciantspalau.com

ExPOSICIó PERMANENTTU EN EL MÓN TEU. ECOLOgIA qUOTIDIANA I SOSTENIBILITATL’Obra Social de Caixa Terrassa presenta una exposició d’ecologia quotidiana que pretén educar i sensibilitzar sobre com afecten els nostres actes l’entorn. Ubica-da al seu Centre Cultural, es tracta d’una instal·lació museogràfica de 540 m2, de

caràcter permanent i estructurada en di-vuit mòduls, que tracten vuit temes: l’aigua, l’aire i l’atmosfera, l’energia, els residus, el consum, la mobilitat, el soroll i l’espai. LLOC: CENTRE CULTURAL CAIxA TERRAS-SA, RAMBLA D’EGARA, �40ORGANITzA: OBRA SOCIAL CAIxA TERRASSAMÉS INFO: www.fundacet.com

20 I 21 DE SETEMBREFIRA DE COMERÇ DE

El Parc audiovisual serà també parc tecnològic

El Parc Audiovisual de Catalunya i el Centre Tecnològic Leitat han arribat a un acord

per adaptar les seves instal·lacions i promo-cionar la creació d’un nou parc tecnològic a la zona nord de la ciutat de Terrassa.

En els pròxims dos anys les actuals instal-lacions del Parc Audiovisual i la futura nova seu de Leitat que es construirà als terrenys de l’antiga escola Verge de Fàtima, estaran llestes per acollir la instal·lació d’un parc tecnològic que permetrà potenciar la zona nord de la ciutat com un dels pols d’atrac-ció d’activitat econòmica més importants de Catalunya. Aquest projecte, explica Ma-nel Pérez, tinent d’alcalde d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, s’integra dins un projecte de “potenciar a Terrassa l’activitat econòmica lligada al co-neixement”.

REFERENT. La construcció del nou centre tecnològic de Terrassa constitueix una peça clau en la configuració d’una zona nord d’alta activitat econòmica i de referència en el panorama europeu. A més, es bene-ficiarà de projectes paral·lels que ja estan en marxa, com són la construcció de la ron-da del Vallès o la futura estació de Ferro-carrils de Can Roca. Constitueix també una mesura per retenir el capital humà i el ta-lent que surt de les escoles i les universi-tats terrassenques.

PRIMERES EMPRESES. Les primeres empre-ses que s’hi han instal·lat són Infinia, pro-veïdora de materials de producció i post-producció, VSN, una multinacional catalana per al desenvolupament de software i digi-talització de TV i el restaurant Première.

Abans de finals d’any s’hauran enllestit les obres que s’estan fent al recinte i que per-metran disposar de 3.500 metres quadrats més, on s’ubicaran més empreses, com l’Escola Vilamanyà, que gestionarà l’any que ve el postgrau de FX per a la indústria audiovisual, i l’empresa dedicada al disseny gràfic i comunicació Nexe, entre d’altres. A banda, el Parc Audiovisual té dos platós, de 1.200 i 600 metres quadrats, que funci-onen des de fa temps”.

Jordi Utiel, president de VSN, ha explicat que “hem traslladat les empreses del grup

a Terrassa i això ha implicat moure entre 20 i 25 treballadors”. Segons l’empresari terrassenc, “ens va agradar l’entorn i vam creure en el projecte”.

Per la seva part, Jaume Ojeda, d’Infinia-Bo-adilla, ha destacat que els va convèncer la proposta: “Ens van explicar l’aventura i de seguida vam creure-hi. Nosaltres fem el 70% de la ficció que es veu a Espanya i vo-lem fer-ne una rèplica a Terrassa”. Ojeda afirma que des del Parc Audiovisual “oferi-rem possibilitats tècniques d’última gene-ració”. /// REDACCIó

VSN, Infinia i el restaurant Première són les primeres empreses que s’instal·laran al nou centre tecnològic que es construirà a la zona nord de la ciutat de Terrassa

acte de presentació de l’acord /// CEDIDA

EqUIPaMENTS /// TERRASSA

Vapor llonch ha facilitat la creació de 74 empreses noves a Sabadell

Cada vegada més persones confien en el Va-por Llonch per posar en marxa el seu nego-

ci, assessorar-se o rebre formació empresari-al. Per dur a terme aquesta tasca, l’Ajuntament compta amb una subvenció del Departament de Treball de la Generalitat de 12.580 euros. Segons l’evolució de les xifres registrades en els últims anys, molts emprenedors i empre-nedores escullen el servei de creació i conso-lidació d’empreses per tramitar tot el que cal per materialitzar el seu projecte empresarial. Durant el 2007, el programa de Creació i Con-solidació d’Empreses va fomentar la constitu-ció de 74 noves empreses a la ciutat.

Pel que fa a l’activitat d’aquestes noves em-preses, destaquen els negocis dedicats als serveis a les empreses. En total, 24 s’inclo-uen en aquest sector. Però per activitat tam-bé destaquen les empreses dedicades al co-merç (21) i adreçades als serveis a les perso-nes (15). Un total de 8 s’inclouen en l’àmbit de la construcció, quatre en la indústria i dues en l’hostaleria.

Pel que fa al perfil dels emprenedors que van constituir la seva empresa amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell, s’observa un equili-bri entre dones i homes. La meitat de les em-preses van ser creades per dones i l’altra mei-tat per homes. En conjunt, aquestes 74 em-preses impulsades des del Vapor Llonch van aconseguir generar un total de 119 llocs de tre-ball. A més de la creació d’empreses amb el suport municipal del Vapor Llonch, també cal destacar que l’any 2007 es van atendre 628 per-sones, cosa que indica que es van superar en 200 les atencions respecte a l’any anterior.

FORMaCIÓ EMPRESaRIal. A banda d’aquesta activitat d’assessorament i ajut per a la cre-ació de nous negocis, periòdicament es des-envolupen accions formatives adreçades a empresaris i empresàries per proporcionar coneixements adients per a la creació i la consolidació d’una empresa. Durant el 2007 les activitats formatives del Vapor Llonch van tenir 287 participants, 80 més que l’any 2006. Entre aquestes accions formatives fi-guren cursos, tallers o jornades, que s’ade-qüen a les demandes dels usuaris del servei, així com a les novetats del món empresarial.

/// BÀRBARA PADILLA

EMPRESa /// SABADELL

Seu de Vapor llonch /// CEDIDA

Ernest Marco, nou president del FEFICFIRES /// VALLÈS

La Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), en el marc de l’assemblea general de l’en-

titat, va designar per unanimitat Ernest Mar-co, president de la Fira de Cornellà, com a nou president de la FEFIC, en substitució de Pere Carles. Marco va manifestar, després de ser nomenat president, que treballarà per enfor-tir el paper de la Federació davant de les admi-nistracions i que apostarà de nou per la forma-ció com a eix principal de creixement. Per altra banda, el president d’aquesta entitat, de la qual són partícips les fires de Sabadell i Terrassa,

va avançar que es crearà una web que sigui un gran portal de les fires de Catalunya, amb ser-veis al públic i als associats i una gran consulto-ra, “perquè atengui amb eficàcia totes les con-sultes que li plantegin els seus associats”.

FEFIC. La FEFIC té 51 membres associats i re-presenta el 70% dels organitzadors firals de Catalunya. Josep Maria Camps, de Llobregat Lú-dics SL –amb seu a Sant Cugat–, ha estat nome-nat vicepresident segon i president del Comitè Organitzador del Congrés. /// REDACCIóErnest Marco /// CEDIDA

FIRA DE CERàMICA DE SABADELL

4 I 5 D ’OCTUBRE

Grifols i l’Ajuntament de Mollet han es-tablert un conveni de col·laboració pel

qual l’empresa es farà càrrec de la restauració de la masia de Can Guasc, al polígon industrial Llevant, on la companyia establirà la seva seu corporativa, en concret les dependències ad-ministratives i de direcció, ara a la Torre Map-fre de Barcelona. El consistori atorga una con-cessió de 35 anys a l’empresa del sector sani-tari, que es compromet a restaurar l’edifici i el seu entorn. El conveni estableix un cànon anual de 12.000 euros que Grifols abonarà al consistori i un cànon extraordinari de 350.000 euros. L’actuació, que també inclou la urbanit-zació general de la zona, es desenvoluparà en dues fases. La primera consistirà en la reha-bilitació dels espais adjacents i de la masia. La segona fase consistirà en la construcció d’un edifici annex a la masia.

L’empresa catalana Tecnomesura, amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, va créixer un

12% el 2007, amb un volum de facturació de prop de 800.000 euros. Amb aquestes xifres, l’empre-sa vol arribar al 25% de creixement el 2008. Se-gons l’empresa, els comptes són molt positius te-nint en compte l’actual situació del sector.

El laboratori de metrologia dimensional acumu-la el 43% del volum de facturació. És la base de l’empresa, però cada vegada menys, ja que Tec-nomesura ha potenciat el seu creixement a par-tir de l’impuls de noves ofertes i de l’evolució de la demanda. Així, àrees com la de la metrologia in situ han crescut per sobre del 19%, fins a arribar al 35% del volum total del negoci, la de formació suposa el 8% del total i la de disseny i fabricació de calibres representa el 9%. A tot això cal afegir-hi un percentatge important que ve de la comer-cialització de productes propis.

Les previsions per a aquest any apunten a man-tenir una xifra del negoci del laboratori en el 35%, la metrologia in situ en el 38%, la formació en el 10%, el desenvolupament de calibres en el 12% i la venda de productes propis en el 5%. L’empre-sa té establerts acords de col·laboració amb Lei-tat Centre Tecnològic i Hexagon Metrology i dóna servei a empreses com Hewlett Packard, Faure-cia o Sogefi Filtration. L’àrea de R+D és una de les grans apostes de la companyia.

El grup Grifols restaurarà la masia de Can Guasc

GRIFOlS /// MOLLET

Tecnomesura creix un 12% respecte de l’any passat

TECNOMESURa /// CERDANYOLA

Trifermed Group celebra el seu sisè aniversari

TRIFERMED /// SANT CUGAT

L’equip humà de Trifermed (a la foto), empresa especialitzada en serveis de

Business Development per a empreses far-macèutiques i biotecnològiques, va celebrar el 19 de juny el seu sisè aniversari. L’acte va te-nir lloc als jardins de l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona i va aplegar més de 100 directius del sector, tant espanyols com de l’àmbit interna-cional. Entre els convidats figuraven repre-sentants d’empreses italianes i canadenques i membres de Trifermed procedents d’Israel i l’Amèrica Llatina.

Trifermed va ser fundada l’any 2002 a Sant Cugat del Vallès per iniciativa del Dr. Sergi Tri-lla i la Dra. Marta Fernández. En poc temps l’empresa es va erigir com a plataforma de gestió en el desenvolupament del negoci far-macèutic en salut humana i animal. Recent-ment, l’empresa ha desenvolupat la seva pre-sència a Europa des de la seva seu central a Sant Cugat, i té delegacions a Israel, Mèxic, Brasil, Xile i Colòmbia. Darrerament la direc-ció de l’empresa està mirant d’instal·lar una seu filial a Mont-real, Canadà.

22 RaDaR B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 2�B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 RaDaR

A Sabadell any rere any se celebra la Fira de la Ceràmica, com a homenatge a tota una tradi-ció del treball del fang. S’hi podran trobar tota mena de representacions ceràmiques, des de les més tradicionals, fins als dissenys més in-novadors i més extremats. També es duran a terme diverses activitats i tallers oberts a la participació de tothom.ORGANITzA: ASSOCIACIó DE CERAMISTES DEL VALLÈS.MÉS INFO: www.ACVALLES.ORG

PaNEll INFO SANTA PERPÈTUA DE MOgODAOferta exposada: multisectorial, mostra de comerç, serveis i automoció.LLOC: ESPAI NATURA CAIxA SABADELL, MA-SIA DE CAN DEU, C/ DE PRADA, S/NORGANITzA: ASSOCIACIó DE COMERCI-ANTS “ELS COMERCIANTS”MÉS INFO: 9� 560 42 99

22 DE SETEMBREJORNADA INNOVAR EN TEMPS DE CRISILLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TEC-NOLOGIES • PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSMÉS INFO: www.ptv.es

25 I 26 DE SETEMBREEL CAPITAL HUMà AL SECTOR TURÍSTIC: PROCéS I DESAFIAMENT PER A LES EMPRESES LÍDERS DEL FUTURLLOC: HOTEL SERHS CAMPUS UABORGANITzA: ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I DIRECCIó HOTELERA (EUTDH) MÉS INFO: www.euturisme-uab.com

28 DE SETEMBREJORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A CATALUNYAPortes obertes al Museu de la Ciència i la

Tècnica de Terrassa, i a la una del migdia s’hi representarà l’espectacle titulat Els co-lors de la llum, adreçat al públic infantil. LLOC: MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE TERRASSA. C/ LLORENç FERRER, SN MÉS INFO: www.mnactec.cat

1 D’OCTUBREJORNADA: SOLUCIONS TECNOLògIqUES PER A LA PIME: SECTOR qUÍMICLLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TECNOLOGIES • PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSMÉS INFO: www.ptv.es

2 D’OCTUBRESEMINARI: ‘HABILITATS COMERCIALS’LLOC: CENTRE D’EMPRESES DE NOVES TEC-NOLOGIES • PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSORGANITzA: PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈSMÉS INFO: www.ptv.es

DEL � AL 5 D’OCTUBRExxVII FIRA PALAUFira multisectorial de Palau-solità i Plega-mans. LLOC: RECINTE FIRAL DE PALAU–SOLITÀ I PLEGAMANS ORGANITzA: ASSOCIACIó DE COMERCI-ANTS DE PALAU DE PLEGAMANS MÉS INFO: www.comerciantspalau.com

ExPOSICIó PERMANENTTU EN EL MÓN TEU. ECOLOgIA qUOTIDIANA I SOSTENIBILITATL’Obra Social de Caixa Terrassa presenta una exposició d’ecologia quotidiana que pretén educar i sensibilitzar sobre com afecten els nostres actes l’entorn. Ubica-da al seu Centre Cultural, es tracta d’una instal·lació museogràfica de 540 m2, de

caràcter permanent i estructurada en di-vuit mòduls, que tracten vuit temes: l’aigua, l’aire i l’atmosfera, l’energia, els residus, el consum, la mobilitat, el soroll i l’espai. LLOC: CENTRE CULTURAL CAIxA TERRAS-SA, RAMBLA D’EGARA, �40ORGANITzA: OBRA SOCIAL CAIxA TERRASSAMÉS INFO: www.fundacet.com

20 I 21 DE SETEMBREFIRA DE COMERÇ DE

El Parc audiovisual serà també parc tecnològic

El Parc Audiovisual de Catalunya i el Centre Tecnològic Leitat han arribat a un acord

per adaptar les seves instal·lacions i promo-cionar la creació d’un nou parc tecnològic a la zona nord de la ciutat de Terrassa.

En els pròxims dos anys les actuals instal-lacions del Parc Audiovisual i la futura nova seu de Leitat que es construirà als terrenys de l’antiga escola Verge de Fàtima, estaran llestes per acollir la instal·lació d’un parc tecnològic que permetrà potenciar la zona nord de la ciutat com un dels pols d’atrac-ció d’activitat econòmica més importants de Catalunya. Aquest projecte, explica Ma-nel Pérez, tinent d’alcalde d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, s’integra dins un projecte de “potenciar a Terrassa l’activitat econòmica lligada al co-neixement”.

REFERENT. La construcció del nou centre tecnològic de Terrassa constitueix una peça clau en la configuració d’una zona nord d’alta activitat econòmica i de referència en el panorama europeu. A més, es bene-ficiarà de projectes paral·lels que ja estan en marxa, com són la construcció de la ron-da del Vallès o la futura estació de Ferro-carrils de Can Roca. Constitueix també una mesura per retenir el capital humà i el ta-lent que surt de les escoles i les universi-tats terrassenques.

PRIMERES EMPRESES. Les primeres empre-ses que s’hi han instal·lat són Infinia, pro-veïdora de materials de producció i post-producció, VSN, una multinacional catalana per al desenvolupament de software i digi-talització de TV i el restaurant Première.

Abans de finals d’any s’hauran enllestit les obres que s’estan fent al recinte i que per-metran disposar de 3.500 metres quadrats més, on s’ubicaran més empreses, com l’Escola Vilamanyà, que gestionarà l’any que ve el postgrau de FX per a la indústria audiovisual, i l’empresa dedicada al disseny gràfic i comunicació Nexe, entre d’altres. A banda, el Parc Audiovisual té dos platós, de 1.200 i 600 metres quadrats, que funci-onen des de fa temps”.

Jordi Utiel, president de VSN, ha explicat que “hem traslladat les empreses del grup

a Terrassa i això ha implicat moure entre 20 i 25 treballadors”. Segons l’empresari terrassenc, “ens va agradar l’entorn i vam creure en el projecte”.

Per la seva part, Jaume Ojeda, d’Infinia-Bo-adilla, ha destacat que els va convèncer la proposta: “Ens van explicar l’aventura i de seguida vam creure-hi. Nosaltres fem el 70% de la ficció que es veu a Espanya i vo-lem fer-ne una rèplica a Terrassa”. Ojeda afirma que des del Parc Audiovisual “oferi-rem possibilitats tècniques d’última gene-ració”. /// REDACCIó

VSN, Infinia i el restaurant Première són les primeres empreses que s’instal·laran al nou centre tecnològic que es construirà a la zona nord de la ciutat de Terrassa

acte de presentació de l’acord /// CEDIDA

EqUIPaMENTS /// TERRASSA

Vapor llonch ha facilitat la creació de 74 empreses noves a Sabadell

Cada vegada més persones confien en el Va-por Llonch per posar en marxa el seu nego-

ci, assessorar-se o rebre formació empresari-al. Per dur a terme aquesta tasca, l’Ajuntament compta amb una subvenció del Departament de Treball de la Generalitat de 12.580 euros. Segons l’evolució de les xifres registrades en els últims anys, molts emprenedors i empre-nedores escullen el servei de creació i conso-lidació d’empreses per tramitar tot el que cal per materialitzar el seu projecte empresarial. Durant el 2007, el programa de Creació i Con-solidació d’Empreses va fomentar la constitu-ció de 74 noves empreses a la ciutat.

Pel que fa a l’activitat d’aquestes noves em-preses, destaquen els negocis dedicats als serveis a les empreses. En total, 24 s’inclo-uen en aquest sector. Però per activitat tam-bé destaquen les empreses dedicades al co-merç (21) i adreçades als serveis a les perso-nes (15). Un total de 8 s’inclouen en l’àmbit de la construcció, quatre en la indústria i dues en l’hostaleria.

Pel que fa al perfil dels emprenedors que van constituir la seva empresa amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell, s’observa un equili-bri entre dones i homes. La meitat de les em-preses van ser creades per dones i l’altra mei-tat per homes. En conjunt, aquestes 74 em-preses impulsades des del Vapor Llonch van aconseguir generar un total de 119 llocs de tre-ball. A més de la creació d’empreses amb el suport municipal del Vapor Llonch, també cal destacar que l’any 2007 es van atendre 628 per-sones, cosa que indica que es van superar en 200 les atencions respecte a l’any anterior.

FORMaCIÓ EMPRESaRIal. A banda d’aquesta activitat d’assessorament i ajut per a la cre-ació de nous negocis, periòdicament es des-envolupen accions formatives adreçades a empresaris i empresàries per proporcionar coneixements adients per a la creació i la consolidació d’una empresa. Durant el 2007 les activitats formatives del Vapor Llonch van tenir 287 participants, 80 més que l’any 2006. Entre aquestes accions formatives fi-guren cursos, tallers o jornades, que s’ade-qüen a les demandes dels usuaris del servei, així com a les novetats del món empresarial.

/// BÀRBARA PADILLA

EMPRESa /// SABADELL

Seu de Vapor llonch /// CEDIDA

Ernest Marco, nou president del FEFICFIRES /// VALLÈS

La Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), en el marc de l’assemblea general de l’en-

titat, va designar per unanimitat Ernest Mar-co, president de la Fira de Cornellà, com a nou president de la FEFIC, en substitució de Pere Carles. Marco va manifestar, després de ser nomenat president, que treballarà per enfor-tir el paper de la Federació davant de les admi-nistracions i que apostarà de nou per la forma-ció com a eix principal de creixement. Per altra banda, el president d’aquesta entitat, de la qual són partícips les fires de Sabadell i Terrassa,

va avançar que es crearà una web que sigui un gran portal de les fires de Catalunya, amb ser-veis al públic i als associats i una gran consulto-ra, “perquè atengui amb eficàcia totes les con-sultes que li plantegin els seus associats”.

FEFIC. La FEFIC té 51 membres associats i re-presenta el 70% dels organitzadors firals de Catalunya. Josep Maria Camps, de Llobregat Lú-dics SL –amb seu a Sant Cugat–, ha estat nome-nat vicepresident segon i president del Comitè Organitzador del Congrés. /// REDACCIóErnest Marco /// CEDIDA

FIRA DE CERàMICA DE SABADELL

4 I 5 D ’OCTUBRE

Grifols i l’Ajuntament de Mollet han es-tablert un conveni de col·laboració pel

qual l’empresa es farà càrrec de la restauració de la masia de Can Guasc, al polígon industrial Llevant, on la companyia establirà la seva seu corporativa, en concret les dependències ad-ministratives i de direcció, ara a la Torre Map-fre de Barcelona. El consistori atorga una con-cessió de 35 anys a l’empresa del sector sani-tari, que es compromet a restaurar l’edifici i el seu entorn. El conveni estableix un cànon anual de 12.000 euros que Grifols abonarà al consistori i un cànon extraordinari de 350.000 euros. L’actuació, que també inclou la urbanit-zació general de la zona, es desenvoluparà en dues fases. La primera consistirà en la reha-bilitació dels espais adjacents i de la masia. La segona fase consistirà en la construcció d’un edifici annex a la masia.

L’empresa catalana Tecnomesura, amb seu al Parc Tecnològic del Vallès, va créixer un

12% el 2007, amb un volum de facturació de prop de 800.000 euros. Amb aquestes xifres, l’empre-sa vol arribar al 25% de creixement el 2008. Se-gons l’empresa, els comptes són molt positius te-nint en compte l’actual situació del sector.

El laboratori de metrologia dimensional acumu-la el 43% del volum de facturació. És la base de l’empresa, però cada vegada menys, ja que Tec-nomesura ha potenciat el seu creixement a par-tir de l’impuls de noves ofertes i de l’evolució de la demanda. Així, àrees com la de la metrologia in situ han crescut per sobre del 19%, fins a arribar al 35% del volum total del negoci, la de formació suposa el 8% del total i la de disseny i fabricació de calibres representa el 9%. A tot això cal afegir-hi un percentatge important que ve de la comer-cialització de productes propis.

Les previsions per a aquest any apunten a man-tenir una xifra del negoci del laboratori en el 35%, la metrologia in situ en el 38%, la formació en el 10%, el desenvolupament de calibres en el 12% i la venda de productes propis en el 5%. L’empre-sa té establerts acords de col·laboració amb Lei-tat Centre Tecnològic i Hexagon Metrology i dóna servei a empreses com Hewlett Packard, Faure-cia o Sogefi Filtration. L’àrea de R+D és una de les grans apostes de la companyia.

El grup Grifols restaurarà la masia de Can Guasc

GRIFOlS /// MOLLET

Tecnomesura creix un 12% respecte de l’any passat

TECNOMESURa /// CERDANYOLA

Trifermed Group celebra el seu sisè aniversari

TRIFERMED /// SANT CUGAT

L’equip humà de Trifermed (a la foto), empresa especialitzada en serveis de

Business Development per a empreses far-macèutiques i biotecnològiques, va celebrar el 19 de juny el seu sisè aniversari. L’acte va te-nir lloc als jardins de l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona i va aplegar més de 100 directius del sector, tant espanyols com de l’àmbit interna-cional. Entre els convidats figuraven repre-sentants d’empreses italianes i canadenques i membres de Trifermed procedents d’Israel i l’Amèrica Llatina.

Trifermed va ser fundada l’any 2002 a Sant Cugat del Vallès per iniciativa del Dr. Sergi Tri-lla i la Dra. Marta Fernández. En poc temps l’empresa es va erigir com a plataforma de gestió en el desenvolupament del negoci far-macèutic en salut humana i animal. Recent-ment, l’empresa ha desenvolupat la seva pre-sència a Europa des de la seva seu central a Sant Cugat, i té delegacions a Israel, Mèxic, Brasil, Xile i Colòmbia. Darrerament la direc-ció de l’empresa està mirant d’instal·lar una seu filial a Mont-real, Canadà.

24 GaS a FONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 25GaS a FONSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

El Vallès universitari

UNIVERSITaTS: INNOVaCIÓ I EMPRESa EL VALLÈS DISPOSA D’UNA OFERTA ACADÈMICA DIVERSA I COM-PETITIVA, ORIENTADA A INTENSIFICAR LA RELACIó AMB EL MóN EMPRESARIAL TEXT: xAVIER AMAT / JUDITH VIVES /// FoToS: DAVID FERNÁNDEZ

1 ///

Des de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, centre pú-blic amb més de 30.000 estudi-ants, fins a la Universitat Inter-nacional de Catalunya, privada i de dimensions més modes-

tes, passant per la variada oferta de Terras-sa, es poden estudiar pràcticament totes les disciplines que actualment s’imparteixen a Catalunya. El sector universitari mou mi-lers de persones cada dia i també és on es cui-na gran part del futur del territori. No és es-trany que, pel que suposa, la universitat sigui un tema de debat i de transformació constant i que tingui poc a veure amb el model que co-neixíem fa poc més d’una dècada. Ara, la re-cerca és una prioritat, com també la relació amb la societat, l’entorn i l’empresa.

UAB, HISTòRIA I FUTUR

Fa anys que els estudiants vinculen la comar-ca del Vallès Occidental amb l’ambient uni-versitari, i més concretament amb Bellaterra. La UAB, o l’Autònoma, com se l’anomena po-pularment, ha estat escenari d’esdeveni-ments històrics i ha format professionals d’arreu. El campus situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès no para de créixer amb nous edificis per als estudis i la investi-gació, i també amb nous serveis per als alum-nes, tant els que es queden tota la setmana a la vila com els que hi van i en tornen cada dia. S’hi aturen les línies de tren de Renfe i les dels Ferrocarrils, a més d’autobusos carregats d’alumnes que s’hi desplacen expressament cada dia des de diverses poblacions.

La Universitat Autònoma de Barcelona actu-alment mou xifres: té 30.406 estudiants de grau i 12.426 de postgrau i de formació conti-nuada. És especialment significatiu el nom-bre d’alumnes estrangers, que arriba a la xi-fra de 2.500. El centre té 3.500 persones dedi-cades a la docència i la investigació i un milió de llibres a les seves múltiples i especialitza-des biblioteques. El pressupost anual arriba als 340 milions d’euros. Es tracta, sens dubte, d’una de les grans universitats, no tan sols ca-talanes, sinó de tot l’Estat.

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, la defineix com “una institució pública compromesa amb la societat”. Aquest compromís es con-creta a través de dos grans eixos: el conei-xement i la innovació. Tot i tractar-se d’una gran institució, on els mecanismes per mou-re-la i introduir-hi canvis poden tenir punts de complicació, l’aposta per la innovació sembla clara i amb fruits evidents. Ho de-mostra el naixement de L’Esfera UAB d’Inves-tigació, òrgan que consta d’un nucli principal ubicat al campus de Bellaterra, més un con-junt d’instituts i centres de recerca, centres del Parc de Recerca UAB i hospitals universi-taris vinculats. Segons el rector, “l’Autònoma promou la multidisciplinarietat en la investi-gació i la transferència tecnològica, així com la transmissió del coneixement que genera”. Algunes de les àrees de recerca principals de la UAB són la biotecnologia, la biomedicina, la sanitat animal, la tecnologia i seguretat ali-mentàries, la nanotecnologia, la microelec-trònica, la ciència i l’enginyeria de materials, la visió per computador, la intel·ligència arti-ficial, les ciències experimentals, les ciències

socials i la recerca en humanitats. Té 54 de-partaments dedicats a la recerca, en 6 insti-tuts universitaris d’investigació propis, amb un moviment de més de 52 milions d’euros per a aquest camp i amb múltiples convenis signats els darrers anys.

La varietat en els camps de recerca, i tam-bé els seus resultats, es pot constatar do-nant un cop d’ull als mitjans de comunica-ció: la UAB, a través de l’investigador ICREA Alexander Fidora, professor del Departa-ment de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, ha estat la primera institució espa-nyola a signar l’acord per a la posada en mar-xa d’un projecte de recerca finançat pel Con-sell Europeu de Recerca (ERC), fruit de les beques atorgades a principis d’any a prop de 300 joves investigadors de la Unió Europea (Starting Independent Research Grants). Un altre exemple de l’activitat que genera el centre va ser la 24a Reunió Anual de la Soci-etat Europea de Reproducció Humana i Em-briologia (ESHRE) organitzada per la UAB i l’Institut Universitari USP Dexeus. Amb més de 7.000 investigadors inscrits, el congrés va reunir professionals de totes les especia-litats relacionades amb la reproducció i les tècniques de reproducció assistida.

La vinculació de la UAB amb el seu entorn es materialitza a través de diferents canals. Un dels més actius és el que té obert l’Associació d’Amics de la UAB, una entitat que promou la relació activa entre la societat i l’àmbit uni-versitari i que incentiva contactes i trobades entre diferents sectors professionals i empre-sarials. L’associació, que actualment té 2.000 inscrits, ha encarregat al Centre d’Economia Industrial de la UAB un ambiciós estudi sobre el teixit de recerca, innovació i indústria loca-litzat al voltant de l’eix de la B-30. “El treball aportarà dades sector per sector, i a partir d’aquí organitzarem sessions de feina, reuni-ons i altres activitats perquè hi acudeixin tant els nostres socis com els empresaris. L’objec-tiu és dur a terme un reconeixement en pro-funditat de la realitat d’aquest territori i valo-rar-ne la posició tant en el context català com amb relació a altres regions europees”, expli-ca Teresa Gago, secretària executiva de l’As-sociació d’Amics de la UAB. “És molt impor-tant que les empreses sàpiguen el que s’està fent a les universitats, i viceversa”, conclou.

SEgONA CIUTAT UNIVERSITàRIA

Més de 5.400 estudiants, 400 professors i 200 professionals donen vida al Campus de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Ter-rassa. Ocupa 70.000 metres quadrats, al centre del segon municipi universitari de Catalunya després de la capital, Barcelona. La UPC com a institució universitària té poc més de tres dèca-des d’història, però en la seva activitat recull la tradició de les escoles tècniques centenàries. El Campus de Terrassa està integrat actualment per tres centres docents propis: l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàu-tica de Terrassa (ETSEIAT), l’Escola Università-ria d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) i l’Escola Universitària d’Òptica i Op-tometria de Terrassa (EUOOT). Però alhora té un centre docent adscrit, l’Escola Universitària de Negocis Caixa Terrassa (EUNCET) i un centre docent de la Fundació Politècnica de Catalunya,

4 ///

3 ///2 ///

l’anomenat Centre de la Imatge i de la Tecnolo-gia Multimèdia (CITM).

En total s’ofereixen 16 titulacions, des de les diferents especialitats d’enginyeries fins als graduats en fotografia i multimèdia, passant pels estudis d’Òptica i Optometria i els més recents d’Enginyeria Aeronàutica, que fan singular aquest campus. “No som un campus temàtic, sinó que la nostra ofer-ta és àmplia i diversa”, destaca el delegat del rector de la UPC al Campus de Terras-sa, Joseba Quevedo, que subratlla el fet que la UPC al Vallès és l’única universitat cata-lana a disposar d’una escola d’òptica i opto-metria i d’una enginyeria aeronàutica, de la qual ha estat pionera a Catalunya, com tam-bé ho va ser, fa onze anys, amb la titulació de segon cicle d’enginyeria en automàtica i electrònica industrial. Però a més, expli-ca Quevedo, el Campus de Terrassa és l’únic públic que ofereix formació en enginyeria de so i imatge. Les singularitats d’aquest projecte universitari no s’acaben aquí, ja que la UPC de Terrassa ofereix també un se-gon cicle d’organització industrial, una ti-tulació que permet formar els enginyers en la gestió d’empreses del seu propi sector. Aquesta titulació ha permès posar en mar-xa un sistema de formació semipresenci-al, inèdit també a les principals universitats catalanes, i que permet compaginar la feina amb els estudis.

Recentment, la UPC de Terrassa, la UNED i altres centres universitaris de la ciutat

s’han unit per fer possible l’edició del diplo-ma universitari Ciència, Tecnologia i Socie-tat, que forma part del projecte Universitat de la Gent Gran de Terrassa. La titulació, que es començarà a impartir el mes d’octubre vi-nent, consta de tres cursos i està adreçada als majors de 55 anys, independentment del seu nivell d’estudis. El Campus de Terrassa destina part dels seus esforços a potenciar la seva intensa activitat en l’àmbit de la recerca. La uni-versitat disposa actualment de 37 grups de recerca, tant bàsica com aplicada, una activitat que, segons explica el delegat del rector, “pot ajudar molt les empreses de la ciutat i de la zona”. En aquest sen-tit, destaca la col·laboració estreta de la UPC amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de tirar endavant el projecte d’innova-ció de la ciutat. “Nosaltres podem aportar el nostre talent, tant de professors com d’alumnes, i ajudar a crear noves empre-ses”, explica Quevedo. En aquesta matei-xa línia, s’està construint actualment un edifici de recerca de 5.000 metres qua-drats que facilitarà la tasca investigado-ra d’aquests grups de recerca. El grup de física aplicada, que desenvolupa investi-gacions al voltant de la modelització del cervell; el grup d’energia elèctrica solar i alternativa, o el grup d’electrònica, que treballa en noves aplicacions per als avi-ons del futur, seran alguns dels primers usuaris d’aquest edifici, amb una primera fase de les obres que acaba de finalitzar.

1 /// UNIVERSITAT AUTòNOMA DE BARCELONA. LES QUATRE CoLUMNES, SITUADES AL CAMPUS DES DE No FA GAIRES ANyS, DoNEN LA BENVINGUDA A LA UNIVERSITAT AMB MéS ESTUDIANTS I DoCENTS DEL VALLÈS oCCIDENTAL

2 /// UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA. A LA CoMARCA Té LES AU-LES DINS EL CoMPLEX DE L’HoSPITAL GENERAL DE CATALUNyA. FA Po-QUES SETMANES HA TAN-CAT ELS ACTES CoMME-MoRATIUS DEL DESÈ ANI-VERSARI

3 /// ESCOLA D’ARqUITECTURA DEL VALLÈS. SITUADA A SANT CUGAT, VoL INNoVAR EN LA SoS-TENIBILITAT DE L’ARQUI-TECTURA I DESCoBRIR FINS A QUIN PUNT RES-PoN ALS REPTES QUE ES PLANTEJA LA SoCIETAT ACTUAL

4 /// ESADE CREàPOLIS. ENCARA EN FASE DE CoNS-TRUCCIó, REUNIRÀ EN UN MATEIX ESPAI LA zoNA UNIVERSITÀRIA I LA PART EMPRESARIAL, I HA DE SER CLAU PER AL DESENVoLU-PAMENT DEL CIT

La UAB TÉ 54 DEPARTAMENTS DEDICATS A LA RECERCA, 6 INSTITUTS UNIVERSITARIS I MOU MÉS DE 52 MILIONS D’EUROS EN AQUEST CAMPLA GRAN OFERTA ACADÈMICA DE TERRASSA L’HA CONVERTIT EN EL SEGON MUNICIPI UNIVERSITARI DE CATALUNYAL’ANY 2009 ES TITULARÀ LA PRIMERA PROMOCIÓ D’ENGINYERIA AERONÀUTICA, QUE DE FORMA PIONERA IMPARTEIX LA UPC DE TERRASSA

24 GaS a FONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 25GaS a FONSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

El Vallès universitari

UNIVERSITaTS: INNOVaCIÓ I EMPRESa EL VALLÈS DISPOSA D’UNA OFERTA ACADÈMICA DIVERSA I COM-PETITIVA, ORIENTADA A INTENSIFICAR LA RELACIó AMB EL MóN EMPRESARIAL TEXT: xAVIER AMAT / JUDITH VIVES /// FoToS: DAVID FERNÁNDEZ

1 ///

Des de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, centre pú-blic amb més de 30.000 estudi-ants, fins a la Universitat Inter-nacional de Catalunya, privada i de dimensions més modes-

tes, passant per la variada oferta de Terras-sa, es poden estudiar pràcticament totes les disciplines que actualment s’imparteixen a Catalunya. El sector universitari mou mi-lers de persones cada dia i també és on es cui-na gran part del futur del territori. No és es-trany que, pel que suposa, la universitat sigui un tema de debat i de transformació constant i que tingui poc a veure amb el model que co-neixíem fa poc més d’una dècada. Ara, la re-cerca és una prioritat, com també la relació amb la societat, l’entorn i l’empresa.

UAB, HISTòRIA I FUTUR

Fa anys que els estudiants vinculen la comar-ca del Vallès Occidental amb l’ambient uni-versitari, i més concretament amb Bellaterra. La UAB, o l’Autònoma, com se l’anomena po-pularment, ha estat escenari d’esdeveni-ments històrics i ha format professionals d’arreu. El campus situat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès no para de créixer amb nous edificis per als estudis i la investi-gació, i també amb nous serveis per als alum-nes, tant els que es queden tota la setmana a la vila com els que hi van i en tornen cada dia. S’hi aturen les línies de tren de Renfe i les dels Ferrocarrils, a més d’autobusos carregats d’alumnes que s’hi desplacen expressament cada dia des de diverses poblacions.

La Universitat Autònoma de Barcelona actu-alment mou xifres: té 30.406 estudiants de grau i 12.426 de postgrau i de formació conti-nuada. És especialment significatiu el nom-bre d’alumnes estrangers, que arriba a la xi-fra de 2.500. El centre té 3.500 persones dedi-cades a la docència i la investigació i un milió de llibres a les seves múltiples i especialitza-des biblioteques. El pressupost anual arriba als 340 milions d’euros. Es tracta, sens dubte, d’una de les grans universitats, no tan sols ca-talanes, sinó de tot l’Estat.

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, la defineix com “una institució pública compromesa amb la societat”. Aquest compromís es con-creta a través de dos grans eixos: el conei-xement i la innovació. Tot i tractar-se d’una gran institució, on els mecanismes per mou-re-la i introduir-hi canvis poden tenir punts de complicació, l’aposta per la innovació sembla clara i amb fruits evidents. Ho de-mostra el naixement de L’Esfera UAB d’Inves-tigació, òrgan que consta d’un nucli principal ubicat al campus de Bellaterra, més un con-junt d’instituts i centres de recerca, centres del Parc de Recerca UAB i hospitals universi-taris vinculats. Segons el rector, “l’Autònoma promou la multidisciplinarietat en la investi-gació i la transferència tecnològica, així com la transmissió del coneixement que genera”. Algunes de les àrees de recerca principals de la UAB són la biotecnologia, la biomedicina, la sanitat animal, la tecnologia i seguretat ali-mentàries, la nanotecnologia, la microelec-trònica, la ciència i l’enginyeria de materials, la visió per computador, la intel·ligència arti-ficial, les ciències experimentals, les ciències

socials i la recerca en humanitats. Té 54 de-partaments dedicats a la recerca, en 6 insti-tuts universitaris d’investigació propis, amb un moviment de més de 52 milions d’euros per a aquest camp i amb múltiples convenis signats els darrers anys.

La varietat en els camps de recerca, i tam-bé els seus resultats, es pot constatar do-nant un cop d’ull als mitjans de comunica-ció: la UAB, a través de l’investigador ICREA Alexander Fidora, professor del Departa-ment de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, ha estat la primera institució espa-nyola a signar l’acord per a la posada en mar-xa d’un projecte de recerca finançat pel Con-sell Europeu de Recerca (ERC), fruit de les beques atorgades a principis d’any a prop de 300 joves investigadors de la Unió Europea (Starting Independent Research Grants). Un altre exemple de l’activitat que genera el centre va ser la 24a Reunió Anual de la Soci-etat Europea de Reproducció Humana i Em-briologia (ESHRE) organitzada per la UAB i l’Institut Universitari USP Dexeus. Amb més de 7.000 investigadors inscrits, el congrés va reunir professionals de totes les especia-litats relacionades amb la reproducció i les tècniques de reproducció assistida.

La vinculació de la UAB amb el seu entorn es materialitza a través de diferents canals. Un dels més actius és el que té obert l’Associació d’Amics de la UAB, una entitat que promou la relació activa entre la societat i l’àmbit uni-versitari i que incentiva contactes i trobades entre diferents sectors professionals i empre-sarials. L’associació, que actualment té 2.000 inscrits, ha encarregat al Centre d’Economia Industrial de la UAB un ambiciós estudi sobre el teixit de recerca, innovació i indústria loca-litzat al voltant de l’eix de la B-30. “El treball aportarà dades sector per sector, i a partir d’aquí organitzarem sessions de feina, reuni-ons i altres activitats perquè hi acudeixin tant els nostres socis com els empresaris. L’objec-tiu és dur a terme un reconeixement en pro-funditat de la realitat d’aquest territori i valo-rar-ne la posició tant en el context català com amb relació a altres regions europees”, expli-ca Teresa Gago, secretària executiva de l’As-sociació d’Amics de la UAB. “És molt impor-tant que les empreses sàpiguen el que s’està fent a les universitats, i viceversa”, conclou.

SEgONA CIUTAT UNIVERSITàRIA

Més de 5.400 estudiants, 400 professors i 200 professionals donen vida al Campus de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Ter-rassa. Ocupa 70.000 metres quadrats, al centre del segon municipi universitari de Catalunya després de la capital, Barcelona. La UPC com a institució universitària té poc més de tres dèca-des d’història, però en la seva activitat recull la tradició de les escoles tècniques centenàries. El Campus de Terrassa està integrat actualment per tres centres docents propis: l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàu-tica de Terrassa (ETSEIAT), l’Escola Università-ria d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) i l’Escola Universitària d’Òptica i Op-tometria de Terrassa (EUOOT). Però alhora té un centre docent adscrit, l’Escola Universitària de Negocis Caixa Terrassa (EUNCET) i un centre docent de la Fundació Politècnica de Catalunya,

4 ///

3 ///2 ///

l’anomenat Centre de la Imatge i de la Tecnolo-gia Multimèdia (CITM).

En total s’ofereixen 16 titulacions, des de les diferents especialitats d’enginyeries fins als graduats en fotografia i multimèdia, passant pels estudis d’Òptica i Optometria i els més recents d’Enginyeria Aeronàutica, que fan singular aquest campus. “No som un campus temàtic, sinó que la nostra ofer-ta és àmplia i diversa”, destaca el delegat del rector de la UPC al Campus de Terras-sa, Joseba Quevedo, que subratlla el fet que la UPC al Vallès és l’única universitat cata-lana a disposar d’una escola d’òptica i opto-metria i d’una enginyeria aeronàutica, de la qual ha estat pionera a Catalunya, com tam-bé ho va ser, fa onze anys, amb la titulació de segon cicle d’enginyeria en automàtica i electrònica industrial. Però a més, expli-ca Quevedo, el Campus de Terrassa és l’únic públic que ofereix formació en enginyeria de so i imatge. Les singularitats d’aquest projecte universitari no s’acaben aquí, ja que la UPC de Terrassa ofereix també un se-gon cicle d’organització industrial, una ti-tulació que permet formar els enginyers en la gestió d’empreses del seu propi sector. Aquesta titulació ha permès posar en mar-xa un sistema de formació semipresenci-al, inèdit també a les principals universitats catalanes, i que permet compaginar la feina amb els estudis.

Recentment, la UPC de Terrassa, la UNED i altres centres universitaris de la ciutat

s’han unit per fer possible l’edició del diplo-ma universitari Ciència, Tecnologia i Socie-tat, que forma part del projecte Universitat de la Gent Gran de Terrassa. La titulació, que es començarà a impartir el mes d’octubre vi-nent, consta de tres cursos i està adreçada als majors de 55 anys, independentment del seu nivell d’estudis. El Campus de Terrassa destina part dels seus esforços a potenciar la seva intensa activitat en l’àmbit de la recerca. La uni-versitat disposa actualment de 37 grups de recerca, tant bàsica com aplicada, una activitat que, segons explica el delegat del rector, “pot ajudar molt les empreses de la ciutat i de la zona”. En aquest sen-tit, destaca la col·laboració estreta de la UPC amb l’Ajuntament de Terrassa per tal de tirar endavant el projecte d’innova-ció de la ciutat. “Nosaltres podem aportar el nostre talent, tant de professors com d’alumnes, i ajudar a crear noves empre-ses”, explica Quevedo. En aquesta matei-xa línia, s’està construint actualment un edifici de recerca de 5.000 metres qua-drats que facilitarà la tasca investigado-ra d’aquests grups de recerca. El grup de física aplicada, que desenvolupa investi-gacions al voltant de la modelització del cervell; el grup d’energia elèctrica solar i alternativa, o el grup d’electrònica, que treballa en noves aplicacions per als avi-ons del futur, seran alguns dels primers usuaris d’aquest edifici, amb una primera fase de les obres que acaba de finalitzar.

1 /// UNIVERSITAT AUTòNOMA DE BARCELONA. LES QUATRE CoLUMNES, SITUADES AL CAMPUS DES DE No FA GAIRES ANyS, DoNEN LA BENVINGUDA A LA UNIVERSITAT AMB MéS ESTUDIANTS I DoCENTS DEL VALLÈS oCCIDENTAL

2 /// UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA. A LA CoMARCA Té LES AU-LES DINS EL CoMPLEX DE L’HoSPITAL GENERAL DE CATALUNyA. FA Po-QUES SETMANES HA TAN-CAT ELS ACTES CoMME-MoRATIUS DEL DESÈ ANI-VERSARI

3 /// ESCOLA D’ARqUITECTURA DEL VALLÈS. SITUADA A SANT CUGAT, VoL INNoVAR EN LA SoS-TENIBILITAT DE L’ARQUI-TECTURA I DESCoBRIR FINS A QUIN PUNT RES-PoN ALS REPTES QUE ES PLANTEJA LA SoCIETAT ACTUAL

4 /// ESADE CREàPOLIS. ENCARA EN FASE DE CoNS-TRUCCIó, REUNIRÀ EN UN MATEIX ESPAI LA zoNA UNIVERSITÀRIA I LA PART EMPRESARIAL, I HA DE SER CLAU PER AL DESENVoLU-PAMENT DEL CIT

La UAB TÉ 54 DEPARTAMENTS DEDICATS A LA RECERCA, 6 INSTITUTS UNIVERSITARIS I MOU MÉS DE 52 MILIONS D’EUROS EN AQUEST CAMPLA GRAN OFERTA ACADÈMICA DE TERRASSA L’HA CONVERTIT EN EL SEGON MUNICIPI UNIVERSITARI DE CATALUNYAL’ANY 2009 ES TITULARÀ LA PRIMERA PROMOCIÓ D’ENGINYERIA AERONÀUTICA, QUE DE FORMA PIONERA IMPARTEIX LA UPC DE TERRASSA

26 GaS a FONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 27GaS a FONSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

El Vallès universitari

MÉS INFO

aDaPTaNT-SE al PROCÉS DE BOlONYa

Les universitats tenen un grau d’autonomia important en diversos aspectes; però en d’altres el dia a dia els recorda que pertanyen a un món cada vegada més globalitzat i amb més moviment estudiantil que mai, i que han d’adaptar els seus plans d’estudi a tot allò que políticament es va acordant. És així com, a més d’actualitzar-se constantment en aspectes com el tecnològic i la innovació, ara es troben que també hauran d’adaptar-se en un temps molt determinat a l’anomenat procés de Bolonya, signat pels ministres d’educació de 29 països europeus. Amb el procés s’estableix la construc-ció d’un espai europeu d’educació superior (EEES), que ha d’estar plenament implementat l’any 2010. Els objectius principals, segons la Declaració de Bolonya, són “la millora de la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a Europa, tot permetent incrementar la mobilitat i l’ocupació dels titulats universitaris europeus”. Per aconse-guir-ho, es pretén l’adopció d’una estructura comparable de les titulaci-ons a escala europea i una renovació metodològica docent. Des que es va donar a conèixer el procés, una part important d’estudiants universitaris s’hi ha mostrat contrària, amb mobilitzacions i protestes, ja que consideren que les reformes s’em-marquen en una progressiva política de privatització de l’ensenyament superior i precarització del món laboral. Es lamenta especialment que les propostes no garanteixen un finançament adequat ni dels estudi-ants ni de les universitats públiques.

INFERMERIa, FISIOTERÀPIa I INFORMÀTICa a lES GIMBERNaT

Precisament, un dels centres que més ràpidament està adaptant els seus estudis al procés de Bolonya i que hi ha mostrat públicament entusiasme són les Escoles Universi-tàries Gimbernat i Tomàs Cerdà, actualment adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Situades a Sant Cugat, a les escoles s’hi imparteixen dues diplomatures, Infermeria i Fisioteràpia, i l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, a més de postgraus relacionats amb aquests camps, i l’organització de diverses jornades al llarg de l’any. Les Escoles Gimbernat aposten per un ensenyament universitari de qualitat a través de la personalització.

5 ///

El pas següent serà la potenciació de la rela-ció entre universitat i empresa. “Volem que vinguin les empreses a col·laborar amb no-saltres”, afirma Quevedo per presentar el projecte de l’edifici Nexus III. Aquest edifici acollirà empreses interessades en la transfe-rència tecnològica universitat-empresa, amb una certa preferència pel camp de l’aeronàu-tica i l’aeronavegació, ja que precisament l’any 2009 es titularà la primera promoció d’enginyers superiors en aeronàutica d’una universitat catalana.

Aquests projectes defineixen una línia de fu-tur del Campus de Terrassa, convertit en pi-lar bàsic d’un “pol científic i tecnològic a Ter-rassa”, segons la descripció de Quevedo. En aquest sentit, en els propers anys la universi-tat també contribuirà a definir aquest projec-te d’innovació de la ciutat de Terrassa, la lla-vor del qual està plantada a la zona de l’actual Parc Audiovisual, al nord de la ciutat, un nou sector que també es veurà impulsat per la construcció d’una nova estació dels FGC i pel pas del Quart Cinturó.

TERRITORI DINàMIC

Sant Cugat del Vallès també respira ambi-ent universitari. Al municipi hi ha instal·lada l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) des de l’any 1991, tot i que està en funcionament com a centre des del 1973.

A l’ETSAV, que pertany a la UPC, es formen els arquitectes i urbanistes del futur. Un futur que segons el director del centre, Joan Puig-domènech, passa per prioritzar l’eficàcia en la gestió dels recursos econòmics i energè-tics. En aquest àmbit, Puigdomènech consi-dera clau la relació entre l’empresa privada i la universitat: “Treballant en el camp de les noves experiències es revela com una asso-ciació altament fructífera. Ara és el moment de crear un nou model de col·laboració més profitós”, declarava el director en una entre-vista a la B30 de l’abril passat.

L’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Ar-quitectura té una superfície de 8.750 me-tres quadrats i està situat molt a prop de l’es-tació dels Ferrocarrils de la Generalitat, però del que se senten més orgullosos els seus di-rectius és del tractament personalitzat que reben els alumnes, ja que hi ha uns 1.100 es-tudiants per a 120 professors. “Volem ser un centre de qualitat, per damunt de la quanti-tat, i això també ens anirà molt bé per contra-restar els efectes de la desacceleració”, creu Puigdomènech.

El director considera clau la ubicació de l’ETSAV: “El Vallès és una comarca on, no només nosaltres, sinó tothom, està fent molta innovació i un treball molt a fons. Penso que al Vallès és on es dóna la puixan-

5/// UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA-TERRASSA.EL CAMPUS Té 37 GRUPS DE RECERCA, TANT BÀSICA CoM APLICADA, I 16 TITULACIoNS, ALGUNES DE LES QUALS SóN úNIQUES I PIoNERES A CATALUNyA

ça econòmica de Catalunya, en certa mane-ra n’és el motor, i per tant ser aquí té molts avantatges”, conclou. Lògicament, doncs, l’Escola d’Arquitectura del Vallès es va sumar des del primer mo-ment al Catalonia Innovation Triangle (CIT). Però, què pot aportar l’ETSAV al CIT? “Sens dubte, la innovació i la recerca. Estem molt posats en el treball de la sostenibilitat de l’arquitectura i fins a quin punt aquesta ar-quitectura respon als reptes que es planteja la societat per al futur. També fem altres re-cerques relacionades amb l’urbanisme”.

Un dels fruits ja madurs és el Cub Solar, un nou laboratori solar desenvolupat pel Centre d’Investigació Solar de l’Escola, amb la col-laboració d’altres entitats, i que es va inaugu-rar el 3 de juny. Consisteix en un mòdul edu-catiu i experimental sobre l’energia solar per difondre entre els estudiants el potencial de l’energia fotovoltaica en el camp de l’arqui-tectura. També esdevé un espai de recerca so-bre materials, productes i sistemes fotovol-taics que permet avaluar el comportament tèrmic i elèctric dels diferents sistemes inte-grats a les façanes i a la coberta dels edificis. L’objectiu: desenvolupar solucions innovado-res d’integració arquitectònica de tecnologies solars en col·laboració amb empreses i d’al-tres centres de recerca.

L’EDIFICI NEXUS III DE LA UPC AJUDARÀ A L’INTERCANVI UNIVERSITAT-EMPRESA, ESPECIALMENT EN EL CAMP DE L’AERONÀUTICAEL CENTRE D’INVESTIGACIÓ SOLAR DE L’ETSAV TREBALLA EN LA INTEGRACIÓ DE TECNOLOGIES SOLARS EN L’ARQUITECTURA

DEU ANYS D’UNIVERSITAT PRIVADA

En el camp de la docència privada tampoc no es volen quedar enrere en temes d’innovació i recerca. Tot al contrari. Josep Argemí, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), té clar que “si no es prioritza la recerca, no s’és una universitat, sinó una acadèmia”, i encara afegeix: “Un professor que no investi-ga no és un bon professor, l’únic que faria és repetir coses ja escrites. La investigació palpa la realitat i serveix per ensenyar a tenir espe-rit crític als alumnes, que és finalment el que distingeix una persona que passa per la uni-versitat d’una que no hi passa”.

La UIC ha finalitzat fa poques setmanes els ac-tes de commemoració de la seva primera dè-cada, en què ha passat de 400 a 4.000 alumnes i amb 350 professors impartint matèries entre totes les seves facultats. De titularitat privada, i només amb ajuts públics i convenis per a la investigació, la UIC situa les seves aules entre Barcelona i l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on té la Facultat de Cièn-cies de la Salut, amb una superfície d’11.000 metres quadrats, i on s’imparteix Odontologia, Fisioteràpia i Infermeria. Compta amb la Clí-nica Universitària d’Odontologia (CUO) i una sala de dissecció que pertany a l’àrea d’Estruc-tura i Funció del Cos Humà.

Entre els camps que actualment omplen les hores de professors i alumnes que es dediquen a la recerca a la UIC hi ha la investigació mole-cular, l’ampli ventall que suposa l’odontologia o un cas força singular, com és la investigació en infermeria. “No és gaire freqüent que les in-fermeres tinguin accés a la investigació, és un camp que sempre s’ha deixat a la medicina en general. Nosaltres intentem donar-los aquests mitjans, penso que és important que s’explori aquest terreny”, exposa el rector.

El pla docent de la UIC preveu un 40% de clas-ses pràctiques, amb bona part del professorat procedent de l’àmbit professional i una estre-ta relació entre universitat i empresa a través dels programes de pràctiques laborals.

Malgrat el nom d’Internacional, Argemí diu que no viuen pas d’esquenes a la comarca, sinó al contrari. “Quan vam néixer, d’interna-cionals no en teníem res; ara, una mica més, perquè tot cada vegada ho és més, d’interna-cional. Però està clar que la UIC no vol ser in-diferent al seu entorn. Penso que Sant Cugat és un emplaçament fenomenal, possiblement és el millor nucli urbà que hi ha actualment al nostre país”, manifesta satisfet.

UNA OFERTA qUE NO S’ACABA

Però a més dels grans centres universitaris, el Vallès acull tota una sèrie d’escoles pro-fessionals, així com delegacions de la resta d’universitats catalanes i centres associats de la nova modalitat que cada vegada més està agafant més força, com és la universi-tat a distància.

Així, per exemple, a Terrassa hi ha el Cen-tre de Suport del Vallès Occidental de la Uni-versitat Oberta de Catalunya (UOC). Però al-hora, l’edifici del Vapor Universitari de la co-capital vallesana acull també un dels cinc

“UN PROFESSOR QUE NO INVESTIGA NO ÉS UN BON PROFESSOR, L’ÚNIC QUE FA ÉS REPETIR COSES JA ESCRITES”, AFIRMA EL RECTOR DE LA UICEL CONCEPTE DE CREÀPOLIS ÉS EL D’UN PARC ON LES EMPRESES GENEREN INNOVACIÓ MITJANÇANT LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTSA MÉS DELS DOS CAMPUS UNIVERSITARIS, EL VALLÈS ACULL CENTRES UNIVERSITARIS DE DISCIPLINES BEN DIVERSES

centres associats de la UNED a Catalunya. Aquesta universitat a distància d’abast es-tatal va néixer el 1972 i s’ha caracteritzat tant per la seva metodologia com per la seva presència territorial. La metodologia de la UNED compta, per una banda, amb un mate-rial propi pensat per facilitar-li a l’estudiant l’aprenentatge i, per l’altra, amb una estruc-tura de centres que facilita el contacte direc-te de l’estudiant amb professionals. La uni-versitat s’ha implantat al territori a partir d’una xarxa de centres repartits per tota la geografia estatal, que s’instal·len gràcies a les voluntats d’organismes públics de les lo-calitats on estan ubicats.

En aquesta ciutat vallesana també es pot tro-bar un altre dels centres de referència en el seu camp, en aquest cas l’audiovisual. Es tracta de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), un centre docent pri-vat, adscrit a la Universitat de Barcelona i ubicat a l’edifici de la Farinera, on s’impar-teixen diferents titulacions relacionades amb el cinema i l’audiovisual.

Per la seva banda, l’altra cocapital, la veï-na Sabadell, acull l’Escola Superior de Dis-seny (ESDI), un centre associat a la Universi-tat Ramon Llull, que té com a objectiu formar professionals de futur preparats per afron-tar les renovacions que es produeixen en tots els camps del disseny i fomentar la cultura del disseny, ja sigui el gràfic, l’industrial o el tèxtil, entre d’altres. L’ESDI ocupa un edifici singular de Sabadell, una antiga nau industrial de grans dimensions, que és també exemple de recupe-ració dels espais històrics de Catalunya.

L’ExPECTATIVA ES DIU ESADE CREàPOLIS

La bona situació i l’oferta universitària al Vallès mira al futur encara amb més opti-misme, gràcies a les bones expectatives que ha aixecat la creació a Sant Cugat del centre ESADE Creàpolis, que reunirà en un mateix espai la zona universitària i la part empresa-rial. Ensenyament, recerca i innovació ani-ran agafats de la mà des del primer moment, i al costat de la generació de productivitat i de creixement econòmic que suposaran les empreses, en una iniciativa pràcticament in-èdita a tot Europa i que també ha de ser clau dins del Catalonia Innovation Triangle. Pere Rifà, president del Consell d’Administració d’aquest Parc de la Creativitat, com se l’ano-mena, ho compara amb la universitat nord-americana de Harvard i ho considera un “parc de tercera generació”. Per Rifà, els pri-mers parcs eren tecnològics i hi havia espais i serveis on se situaven les empreses dins un entorn tecnològic. Després van aparèixer els parcs científics a l’entorn de les universitats. “El nostre concepte de parc no és aquell es-pai on s’ubiquen empreses físiques per pro-duir, sinó un parc on les empreses generen innovació mitjançant la transferència de co-neixements. Per la via d’enllaçar empreses amb el món acadèmic”, afirma.

El Vallès Occidental, doncs, i tot el sector universitari que acull, fa passos gegantins en l’aposta per la recerca i la innovació. S’està entrant segurament en una tercera generació pel que fa a l’ensenyament i, de retruc també, al funcionament empresarial.

26 GaS a FONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 27GaS a FONSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

El Vallès universitari

MÉS INFO

aDaPTaNT-SE al PROCÉS DE BOlONYa

Les universitats tenen un grau d’autonomia important en diversos aspectes; però en d’altres el dia a dia els recorda que pertanyen a un món cada vegada més globalitzat i amb més moviment estudiantil que mai, i que han d’adaptar els seus plans d’estudi a tot allò que políticament es va acordant. És així com, a més d’actualitzar-se constantment en aspectes com el tecnològic i la innovació, ara es troben que també hauran d’adaptar-se en un temps molt determinat a l’anomenat procés de Bolonya, signat pels ministres d’educació de 29 països europeus. Amb el procés s’estableix la construc-ció d’un espai europeu d’educació superior (EEES), que ha d’estar plenament implementat l’any 2010. Els objectius principals, segons la Declaració de Bolonya, són “la millora de la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a Europa, tot permetent incrementar la mobilitat i l’ocupació dels titulats universitaris europeus”. Per aconse-guir-ho, es pretén l’adopció d’una estructura comparable de les titulaci-ons a escala europea i una renovació metodològica docent. Des que es va donar a conèixer el procés, una part important d’estudiants universitaris s’hi ha mostrat contrària, amb mobilitzacions i protestes, ja que consideren que les reformes s’em-marquen en una progressiva política de privatització de l’ensenyament superior i precarització del món laboral. Es lamenta especialment que les propostes no garanteixen un finançament adequat ni dels estudi-ants ni de les universitats públiques.

INFERMERIa, FISIOTERÀPIa I INFORMÀTICa a lES GIMBERNaT

Precisament, un dels centres que més ràpidament està adaptant els seus estudis al procés de Bolonya i que hi ha mostrat públicament entusiasme són les Escoles Universi-tàries Gimbernat i Tomàs Cerdà, actualment adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Situades a Sant Cugat, a les escoles s’hi imparteixen dues diplomatures, Infermeria i Fisioteràpia, i l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, a més de postgraus relacionats amb aquests camps, i l’organització de diverses jornades al llarg de l’any. Les Escoles Gimbernat aposten per un ensenyament universitari de qualitat a través de la personalització.

5 ///

El pas següent serà la potenciació de la rela-ció entre universitat i empresa. “Volem que vinguin les empreses a col·laborar amb no-saltres”, afirma Quevedo per presentar el projecte de l’edifici Nexus III. Aquest edifici acollirà empreses interessades en la transfe-rència tecnològica universitat-empresa, amb una certa preferència pel camp de l’aeronàu-tica i l’aeronavegació, ja que precisament l’any 2009 es titularà la primera promoció d’enginyers superiors en aeronàutica d’una universitat catalana.

Aquests projectes defineixen una línia de fu-tur del Campus de Terrassa, convertit en pi-lar bàsic d’un “pol científic i tecnològic a Ter-rassa”, segons la descripció de Quevedo. En aquest sentit, en els propers anys la universi-tat també contribuirà a definir aquest projec-te d’innovació de la ciutat de Terrassa, la lla-vor del qual està plantada a la zona de l’actual Parc Audiovisual, al nord de la ciutat, un nou sector que també es veurà impulsat per la construcció d’una nova estació dels FGC i pel pas del Quart Cinturó.

TERRITORI DINàMIC

Sant Cugat del Vallès també respira ambi-ent universitari. Al municipi hi ha instal·lada l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) des de l’any 1991, tot i que està en funcionament com a centre des del 1973.

A l’ETSAV, que pertany a la UPC, es formen els arquitectes i urbanistes del futur. Un futur que segons el director del centre, Joan Puig-domènech, passa per prioritzar l’eficàcia en la gestió dels recursos econòmics i energè-tics. En aquest àmbit, Puigdomènech consi-dera clau la relació entre l’empresa privada i la universitat: “Treballant en el camp de les noves experiències es revela com una asso-ciació altament fructífera. Ara és el moment de crear un nou model de col·laboració més profitós”, declarava el director en una entre-vista a la B30 de l’abril passat.

L’edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Ar-quitectura té una superfície de 8.750 me-tres quadrats i està situat molt a prop de l’es-tació dels Ferrocarrils de la Generalitat, però del que se senten més orgullosos els seus di-rectius és del tractament personalitzat que reben els alumnes, ja que hi ha uns 1.100 es-tudiants per a 120 professors. “Volem ser un centre de qualitat, per damunt de la quanti-tat, i això també ens anirà molt bé per contra-restar els efectes de la desacceleració”, creu Puigdomènech.

El director considera clau la ubicació de l’ETSAV: “El Vallès és una comarca on, no només nosaltres, sinó tothom, està fent molta innovació i un treball molt a fons. Penso que al Vallès és on es dóna la puixan-

5/// UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA-TERRASSA.EL CAMPUS Té 37 GRUPS DE RECERCA, TANT BÀSICA CoM APLICADA, I 16 TITULACIoNS, ALGUNES DE LES QUALS SóN úNIQUES I PIoNERES A CATALUNyA

ça econòmica de Catalunya, en certa mane-ra n’és el motor, i per tant ser aquí té molts avantatges”, conclou. Lògicament, doncs, l’Escola d’Arquitectura del Vallès es va sumar des del primer mo-ment al Catalonia Innovation Triangle (CIT). Però, què pot aportar l’ETSAV al CIT? “Sens dubte, la innovació i la recerca. Estem molt posats en el treball de la sostenibilitat de l’arquitectura i fins a quin punt aquesta ar-quitectura respon als reptes que es planteja la societat per al futur. També fem altres re-cerques relacionades amb l’urbanisme”.

Un dels fruits ja madurs és el Cub Solar, un nou laboratori solar desenvolupat pel Centre d’Investigació Solar de l’Escola, amb la col-laboració d’altres entitats, i que es va inaugu-rar el 3 de juny. Consisteix en un mòdul edu-catiu i experimental sobre l’energia solar per difondre entre els estudiants el potencial de l’energia fotovoltaica en el camp de l’arqui-tectura. També esdevé un espai de recerca so-bre materials, productes i sistemes fotovol-taics que permet avaluar el comportament tèrmic i elèctric dels diferents sistemes inte-grats a les façanes i a la coberta dels edificis. L’objectiu: desenvolupar solucions innovado-res d’integració arquitectònica de tecnologies solars en col·laboració amb empreses i d’al-tres centres de recerca.

L’EDIFICI NEXUS III DE LA UPC AJUDARÀ A L’INTERCANVI UNIVERSITAT-EMPRESA, ESPECIALMENT EN EL CAMP DE L’AERONÀUTICAEL CENTRE D’INVESTIGACIÓ SOLAR DE L’ETSAV TREBALLA EN LA INTEGRACIÓ DE TECNOLOGIES SOLARS EN L’ARQUITECTURA

DEU ANYS D’UNIVERSITAT PRIVADA

En el camp de la docència privada tampoc no es volen quedar enrere en temes d’innovació i recerca. Tot al contrari. Josep Argemí, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), té clar que “si no es prioritza la recerca, no s’és una universitat, sinó una acadèmia”, i encara afegeix: “Un professor que no investi-ga no és un bon professor, l’únic que faria és repetir coses ja escrites. La investigació palpa la realitat i serveix per ensenyar a tenir espe-rit crític als alumnes, que és finalment el que distingeix una persona que passa per la uni-versitat d’una que no hi passa”.

La UIC ha finalitzat fa poques setmanes els ac-tes de commemoració de la seva primera dè-cada, en què ha passat de 400 a 4.000 alumnes i amb 350 professors impartint matèries entre totes les seves facultats. De titularitat privada, i només amb ajuts públics i convenis per a la investigació, la UIC situa les seves aules entre Barcelona i l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on té la Facultat de Cièn-cies de la Salut, amb una superfície d’11.000 metres quadrats, i on s’imparteix Odontologia, Fisioteràpia i Infermeria. Compta amb la Clí-nica Universitària d’Odontologia (CUO) i una sala de dissecció que pertany a l’àrea d’Estruc-tura i Funció del Cos Humà.

Entre els camps que actualment omplen les hores de professors i alumnes que es dediquen a la recerca a la UIC hi ha la investigació mole-cular, l’ampli ventall que suposa l’odontologia o un cas força singular, com és la investigació en infermeria. “No és gaire freqüent que les in-fermeres tinguin accés a la investigació, és un camp que sempre s’ha deixat a la medicina en general. Nosaltres intentem donar-los aquests mitjans, penso que és important que s’explori aquest terreny”, exposa el rector.

El pla docent de la UIC preveu un 40% de clas-ses pràctiques, amb bona part del professorat procedent de l’àmbit professional i una estre-ta relació entre universitat i empresa a través dels programes de pràctiques laborals.

Malgrat el nom d’Internacional, Argemí diu que no viuen pas d’esquenes a la comarca, sinó al contrari. “Quan vam néixer, d’interna-cionals no en teníem res; ara, una mica més, perquè tot cada vegada ho és més, d’interna-cional. Però està clar que la UIC no vol ser in-diferent al seu entorn. Penso que Sant Cugat és un emplaçament fenomenal, possiblement és el millor nucli urbà que hi ha actualment al nostre país”, manifesta satisfet.

UNA OFERTA qUE NO S’ACABA

Però a més dels grans centres universitaris, el Vallès acull tota una sèrie d’escoles pro-fessionals, així com delegacions de la resta d’universitats catalanes i centres associats de la nova modalitat que cada vegada més està agafant més força, com és la universi-tat a distància.

Així, per exemple, a Terrassa hi ha el Cen-tre de Suport del Vallès Occidental de la Uni-versitat Oberta de Catalunya (UOC). Però al-hora, l’edifici del Vapor Universitari de la co-capital vallesana acull també un dels cinc

“UN PROFESSOR QUE NO INVESTIGA NO ÉS UN BON PROFESSOR, L’ÚNIC QUE FA ÉS REPETIR COSES JA ESCRITES”, AFIRMA EL RECTOR DE LA UICEL CONCEPTE DE CREÀPOLIS ÉS EL D’UN PARC ON LES EMPRESES GENEREN INNOVACIÓ MITJANÇANT LA TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTSA MÉS DELS DOS CAMPUS UNIVERSITARIS, EL VALLÈS ACULL CENTRES UNIVERSITARIS DE DISCIPLINES BEN DIVERSES

centres associats de la UNED a Catalunya. Aquesta universitat a distància d’abast es-tatal va néixer el 1972 i s’ha caracteritzat tant per la seva metodologia com per la seva presència territorial. La metodologia de la UNED compta, per una banda, amb un mate-rial propi pensat per facilitar-li a l’estudiant l’aprenentatge i, per l’altra, amb una estruc-tura de centres que facilita el contacte direc-te de l’estudiant amb professionals. La uni-versitat s’ha implantat al territori a partir d’una xarxa de centres repartits per tota la geografia estatal, que s’instal·len gràcies a les voluntats d’organismes públics de les lo-calitats on estan ubicats.

En aquesta ciutat vallesana també es pot tro-bar un altre dels centres de referència en el seu camp, en aquest cas l’audiovisual. Es tracta de l’Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), un centre docent pri-vat, adscrit a la Universitat de Barcelona i ubicat a l’edifici de la Farinera, on s’impar-teixen diferents titulacions relacionades amb el cinema i l’audiovisual.

Per la seva banda, l’altra cocapital, la veï-na Sabadell, acull l’Escola Superior de Dis-seny (ESDI), un centre associat a la Universi-tat Ramon Llull, que té com a objectiu formar professionals de futur preparats per afron-tar les renovacions que es produeixen en tots els camps del disseny i fomentar la cultura del disseny, ja sigui el gràfic, l’industrial o el tèxtil, entre d’altres. L’ESDI ocupa un edifici singular de Sabadell, una antiga nau industrial de grans dimensions, que és també exemple de recupe-ració dels espais històrics de Catalunya.

L’ExPECTATIVA ES DIU ESADE CREàPOLIS

La bona situació i l’oferta universitària al Vallès mira al futur encara amb més opti-misme, gràcies a les bones expectatives que ha aixecat la creació a Sant Cugat del centre ESADE Creàpolis, que reunirà en un mateix espai la zona universitària i la part empresa-rial. Ensenyament, recerca i innovació ani-ran agafats de la mà des del primer moment, i al costat de la generació de productivitat i de creixement econòmic que suposaran les empreses, en una iniciativa pràcticament in-èdita a tot Europa i que també ha de ser clau dins del Catalonia Innovation Triangle. Pere Rifà, president del Consell d’Administració d’aquest Parc de la Creativitat, com se l’ano-mena, ho compara amb la universitat nord-americana de Harvard i ho considera un “parc de tercera generació”. Per Rifà, els pri-mers parcs eren tecnològics i hi havia espais i serveis on se situaven les empreses dins un entorn tecnològic. Després van aparèixer els parcs científics a l’entorn de les universitats. “El nostre concepte de parc no és aquell es-pai on s’ubiquen empreses físiques per pro-duir, sinó un parc on les empreses generen innovació mitjançant la transferència de co-neixements. Per la via d’enllaçar empreses amb el món acadèmic”, afirma.

El Vallès Occidental, doncs, i tot el sector universitari que acull, fa passos gegantins en l’aposta per la recerca i la innovació. S’està entrant segurament en una tercera generació pel que fa a l’ensenyament i, de retruc també, al funcionament empresarial.

28 ROTONDa B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 29ROTONDaB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

El TREBall CONjUNT ENTRE MUNICIPIS: SUMaR ÉS GUaNYaR

Comença el segon semes-tre de l’any amb perspec-tives econòmiques no gaire diferents de les dels primers mesos. Ja des de cap estament polític o econòmic es nega la rea-litat de la crisi. És més,

segons els experts i estudiosos del tema, la si-tuació s’anomena la tempesta perfecta, amb tres fronts ben definits i en ple desenvolupa-ment. Per una banda, l’alça del preu del petro-li, que ha arribat a màxims històrics que du-pliquen les xifres de l’any passat; en segon lloc, l’increment del cost dels aliments bàsics més d’un 30%, amb les greus conseqüències per als països subdesenvolupats, i finalment, les turbulències financeres, el final de les quals ningú no veu. La crisi de les hipoteques ha provocat pèrdues milionàries a la banca in-ternacional, cosa que ha afectat les famílies i ha provocat, inevitablement, una restricció important del consum. I sense consum, per què cal produir? No tan sols ens trobem da-vant un període recessiu, sinó que ens enva-eix, també, una aguda crisi de confiança que ens fa consumir menys i restringir totalment qualsevol tipus de despesa o inversió no es-trictament bàsica. La pregunta més important i a la qual no s’ha pogut donar una resposta re-alista és fins quan durarà aquesta situació. Possiblement és el moment, ara més que mai, d’estudiar noves fórmules d’incentius empre-sarials per fer possible empreses més compe-titives, més internacionalitzades, més empre-nedores i més segures. És el moment de tenir en compte el que demanen constantment els empresaris –la Pimec del Vallès n’ha estat el darrer exemple, després de les cambres– de millorar les infraestructures, de facilitar ajuts a les iniciatives empresarials, de fer possible una fiscalitat més flexible amb les pimes i de revisar els sistemes de finançament per a aquestes pimes oferint facilitats creditícies. Afirmen els analistes que una caiguda del preu del petroli i el restabliment dels mercats fi-nancers són peces fonamentals. Mentre això no passi, i no sembla fàcil que passi a curt ter-mini, seran necessaris esforços per part de tots els estaments socioeconòmics i també polítics per incrementar les previsions de creixement de l’economia en general i de la catalana en particular, que ara com ara s’esti-ma en un 1,8% per a aquest any.

UNa PREGUNTa SENSE RESPOSTa: FINS qUaN DURaRÀ aqUESTa SITUaCIÓ?

La riquesa d’una regió depèn del seu teixit produc-tiu. Per im-pulsar-lo és important el treball con-junt entre municipis

La crisi de les hipoteques ha provocat pèr-dues milionà-ries a la ban-ca internacio-nal, cosa que ha afectat les famílies i ha provocat, ine-vitablement, una restricció important del consum. I sen-se consum, per què cal produir?

MaNUEl BUSTOSALCALDE DE SABADELL

CaRMEN S. laRRaBURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B�0’

RECUPERaR la CONFIaNça EN El MÓN EMPRESaRIalEl president de la Cambra de Comerç de Terrassa identifica, analitza i proposa els elements necessaris per recuperar l’equilibri i l’estabilitat empresarial en la conjuntura econòmica actual

RECOMaNO

Edicions 62 LA LLUNA DE PAPER Una de les últimes aventures de Sal-vo Montalbano, comissari de policia de la imaginària vila de Vigatà. Al voltant d’ell el director teatral i guionista An-drea Camilleri ens mostra la manera de ser dels sicilians.

Les empreses de-manden profes-sionals que no aporta el sistema educatiu: hi ha dèficit de gradu-ats en cicles pro-fessionals i d’uni-versitaris claus per al sector pro-ductiu

En la complexa evolució eco-nòmica actual, cal retrobar el punt de confiança empresari-al necessari –i també social–, sustentat en un model econò-mic eficient i en un model de benestar suficient.

Aquests anys de consolidació de la globalització ens han comportat moltes oportunitats i grans avenços, però no hem sabut –o potser no hem pogut– aprofitar-ho mantenint l’equilibri neces-sari. Ara tenim la sensació d’haver-ho viscut des de dins d’un vaixell que, sense saber com, s’ha vist envoltat de boira i notem que aquesta nau de la confiança empresarial ara navega progres-sivament més i més a poc a poc. El que és ve-ritablement important ara és definir quins ele-ments són claus per equipar el vaixell de la con-fiança empresarial i quins contribueixen de debò a l’equilibri i a l’estabilitat.

La Cambra és una organització empresarial amb una forta arrel territorial. I tot i la dificultat d’es-tablir mesures des d’un àmbit d’influència local per millorar estructuralment el país, sí que és un avantatge ser a prop de les empreses i dels seus problemes, perquè ens permet veure les coses que passen des de dins del vaixell.

COMPETITIVITaT I SIMPlICITaT. L’objectiu princi-pal és millorar la productivitat –que no ha crescut durant aquests anys de bonança– i també posar rumb cap a la millora de costos –que en general s’han disparat–. Ara calen més polítiques d’ofer-ta que de demanda. Tot i que mesures encamina-des a estimular la demanda, com ara la reducció de retencions, poden aportar algun bri d’entusi-asme al consum, en entorns empresarials creiem que cal impulsar una reforma basada en dos prin-cipis bàsics: competitivitat i simplicitat.

Cal reforçar l’estructura financera de les empre-ses permetent, per exemple, una nova actualit-zació de balanços que reculli la inflació dels dar-rers 11 anys, o modificant l’obligatorietat de la re-serva legal o, per què no, una reserva enfocada a inversions en noves tecnologies, o reintrodu-ir les deduccions per adquisició de nous actius productius. O un nou impuls dels plans de pen-sions, per afavorir l’estalvi privat, generar fons per invertir en nous grans projectes empresari-als i de país o augmentar la transparència del sis-tema financer.

A les empreses els convé que l’Administració abordi un pla de desregulació i simplificació de lleis i reglaments, que sigui capaç d’adaptar les obligacions a la dimensió de l’empresa. També cal fomentar la liberalització de mercats i la de-fensa de la competència, factors que incideixen directament en la inflació i, per tant, en els ti-pus d’interès.

INTERNaCIONalITZaCIÓ. L’empresa catalana, comparada amb les competidores europees i americanes, té menys dimensió, i això limita la capacitat d’assumir riscos, no s’utilitza suficient-ment el finançament a llarg termini i no es poden abordar adequadament processos de diferencia-ció de producte i d’internacionalització, ja que es requereixen esforços inversors importants.

El model de suport a l’emprenedoria i al creixe-ment de la pime cal enfocar-lo cap a facilitar l’ac-cés al finançament, mitjançant diferents tipus d’instruments, que van des de millorar la dota-ció pressupostària destinada a préstecs i micro-crèdits, passant per reorientar la política d’ajuts directes a instruments financers i per fomentar

el capital risc. En aquest sentit, des de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, més enllà de les missions comercials, estem consolidant una nova activitat internacional pròpia, per assen-tar una xarxa de relacions i acords institucionals que contribueixin a facilitar oportunitats per a les empreses de la demarcació.

FORMaCIÓ. Unes altres qüestions delicades, i fins i tot crítiques, són l’educació i la formació, el suport a la innovació, a la ciència i tecnologia. Les empre-ses demanden professionals que no aporta el sis-tema educatiu: hi ha dèficit de graduats en cicles professionals, de vocacions universitàries clau per al sector productiu..., en resum, desajustaments que no es modificaran d’un dia per l’altre.

És necessari un model educatiu orientat al ren-diment i al compromís individual, basat en una planificació sorgida de l’anàlisi del mapa d’ocu-pacions actuals –que no existeix– i les seves pro-jeccions futures. Que se n’avaluïn els resultats de forma contínua, que es promoguin els valors de l’emprenedoria i es trenqui d’una vegada la limi-tació de l’anglès. Aquest aspecte –el de l’anglès– és el fre més important per a l’obertura de la nos-tra economia. Tenim dues llengües oficials per dominar, més una tercera per conèixer en pro-funditat, i en això hem de concentrar els esfor-ços, perquè els alumnes en acabar el batxillerat i la formació professional sàpiguen anglès. Si no, no podrem aprofitar tot el nostre potencial.

També cal orientar més l’estructura de la universi-tat cap a entorns més competitius que incentivin millor la docència i la recerca, i ens cal més coope-ració universitat-empresa amb visió de resultat.

En l’ambient s’ha de notar un model de suport a la innovació orientat a afavorir la millora del pro-ducte, la millora de la gestió i el creixement de la pime catalana, i cal afavorir els organismes inter-medis eficients per a aquesta funció de suport, per assegurar l’aplicació dels fons públics.

Per arribar a aquesta nova Ítaca d’estabilitat i creixement econòmic sostingut i sostenible, ne-cessitem doncs aquests elements de confiança, la financera, la fiscal i la laboral, la confiança en el sistema educatiu i la confiança en l’àmbit polí-tic i administratiu.

Extracte del parlament llegit als Premis Cambra 2008

Editorial AnagramaTRILOGIA DE NOVA YORk Tres relats curts que proposen una re-lectura postmoderna del gènere policí-ac i que va suposar la revelació de Paul Auster, un dels més interessants novel-listes dels nostres temps.

MaRIÀ GalÍ SEGUÉSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERç DE TERRASSA

No hi ha una fórmula mà-gica per convertir un territori en una zona pròspera. Però també és cert que pot resultar més fàcil amb un tre-ball conjunt entre mu-nicipis, organitzacions

empresarials, sindicats, universitats i admi-nistració pública.

Actualment, i tal com confirmen algunes in-vestigacions, estem assistint a l’emergència de noves formes d’organització de producció i de consum a la Regió Metropolitana de Barcelona dins de cada àmbit geogràfic específic. Els can-vis en els models productius de les empreses, la utilització de les mateixes infraestructures existents en una zona representen una tendèn-cia a organitzar-se segons els principis de com-plementarietat i sinergia.

En el cas de l’Ajuntament de Sabadell, aques-ta idea de sumar esforços s’ha concretat en el Pla d’Innovació de la Conca del Ripoll. Sabadell, conjuntament amb Barberà, Castellar del Vallès, Polinyà, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpè-tua de Mogoda, treballa des de l’any 2007 per reforçar el potencial econòmic de la zona. Du-rant aquest període, s’ha analitzat la conjuntu-ra actual en l’àmbit empresarial de la comarca a partir d’entrevistes a empreses, institucions i agents clau de l’entorn. Alhora, s’ha estudiat documentació especialitzada i s’ha confeccio-nat una base de dades sobre negocis en clau de clústers del territori.

Pla D’aCCIONS. Després d’aquesta fase de di-agnosi, el pas següent ha estat recollir informa-ció d’experiències empresarials d’altres països europeus que són aplicables al Vallès Occiden-tal per millorar-ne la competitivitat. A partir de les dades s’elaborarà una proposta del pla d’ac-cions, que ha de servir per millorar la competiti-vitat del teixit empresarial de la comarca. Un pla en què s’involucrarà els agents locals d’innova-ció, perquè participin en algunes de les actuaci-ons proposades i les liderin. D’aquesta manera, la voluntat és articular la col·laboració entre el sector públic i privat per consolidar el posicio-nament del territori.

Aquest pla d’innovació del territori possibilitarà la modernització del model social i la renovació

del teixit productiu mitjançant la inversió en ca-pital humà, la promoció de l’esperit i les inicia-tives emprenedores i el reforç de serveis estra-tègics de desenvolupament de negoci.

PROjECTE DE COOPERaCIÓ COMÚ. Però els re-sultats d’aquest projecte afavoriran tot el con-junt de la comarca. Perquè, si bé hi ha altres ini-ciatives vallesanes al voltant de la innovació que s’han presentat recentment amb altres muni-cipis com a protagonistes, tots compartim un mateix objectiu i formem una mateixa zona ge-ogràfica de producció. Per això, seria desitja-ble la creació d’un projecte de cooperació comú per a la innovació entre els municipis del Vallès Occidental. En aquest sentit, ens podem fixar en models com el Consorci per a l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, que tot just engega ara un pla estratègic fins al 2013 per fomentar el desenvolupament econò-mic de la comarca.

Mentrestant, des de Sabadell continuarem assu-mint mesures adreçades a ser una ciutat compe-titiva, amb la voluntat de mantenir la nostra posi-ció destacada en l’activitat econòmica. Si analit-zem l’índex d’especialització de Sabadell respecte als sectors d’activitat, podem afirmar que la ciu-tat es troba per sobre de la mitjana comarcal, de manera molt especial en el sector serveis.

D’altra banda, el punt de partida de Sabadell permet afrontar els reptes del futur que mar-quen la necessitat d’apostar per activitats d’alt valor afegit associades a la indústria. En concret, representen el 41,5% del total de treballadors as-salariats i autònoms de la ciutat. Aquest pes és superior al que registra la comarca i la provín-cia, que en els últims cinc anys creix en menor intensitat que Sabadell.

Sabadell pot afrontar la situació econòmica ac-tual de canvi de tendència amb millors condi-cions, també gràcies a una sèrie de projectes que han començat a fer els seus primers pas-sos. Alguns d’aquests projectes són la dotació de més de 800.000 metres quadrats de sòl in-dustrial i terciari, que es materialitzarà en pro-postes com el Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec. Un altre projecte per enfortir el teixit productiu és la creació del centre d’empreses industrials del polígon de Can Roqueta, que se suma a altres iniciatives territorials relaciona-des amb les infraestructures.

28 ROTONDa B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 29ROTONDaB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

El TREBall CONjUNT ENTRE MUNICIPIS: SUMaR ÉS GUaNYaR

Comença el segon semes-tre de l’any amb perspec-tives econòmiques no gaire diferents de les dels primers mesos. Ja des de cap estament polític o econòmic es nega la rea-litat de la crisi. És més,

segons els experts i estudiosos del tema, la si-tuació s’anomena la tempesta perfecta, amb tres fronts ben definits i en ple desenvolupa-ment. Per una banda, l’alça del preu del petro-li, que ha arribat a màxims històrics que du-pliquen les xifres de l’any passat; en segon lloc, l’increment del cost dels aliments bàsics més d’un 30%, amb les greus conseqüències per als països subdesenvolupats, i finalment, les turbulències financeres, el final de les quals ningú no veu. La crisi de les hipoteques ha provocat pèrdues milionàries a la banca in-ternacional, cosa que ha afectat les famílies i ha provocat, inevitablement, una restricció important del consum. I sense consum, per què cal produir? No tan sols ens trobem da-vant un període recessiu, sinó que ens enva-eix, també, una aguda crisi de confiança que ens fa consumir menys i restringir totalment qualsevol tipus de despesa o inversió no es-trictament bàsica. La pregunta més important i a la qual no s’ha pogut donar una resposta re-alista és fins quan durarà aquesta situació. Possiblement és el moment, ara més que mai, d’estudiar noves fórmules d’incentius empre-sarials per fer possible empreses més compe-titives, més internacionalitzades, més empre-nedores i més segures. És el moment de tenir en compte el que demanen constantment els empresaris –la Pimec del Vallès n’ha estat el darrer exemple, després de les cambres– de millorar les infraestructures, de facilitar ajuts a les iniciatives empresarials, de fer possible una fiscalitat més flexible amb les pimes i de revisar els sistemes de finançament per a aquestes pimes oferint facilitats creditícies. Afirmen els analistes que una caiguda del preu del petroli i el restabliment dels mercats fi-nancers són peces fonamentals. Mentre això no passi, i no sembla fàcil que passi a curt ter-mini, seran necessaris esforços per part de tots els estaments socioeconòmics i també polítics per incrementar les previsions de creixement de l’economia en general i de la catalana en particular, que ara com ara s’esti-ma en un 1,8% per a aquest any.

UNa PREGUNTa SENSE RESPOSTa: FINS qUaN DURaRÀ aqUESTa SITUaCIÓ?

La riquesa d’una regió depèn del seu teixit produc-tiu. Per im-pulsar-lo és important el treball con-junt entre municipis

La crisi de les hipoteques ha provocat pèr-dues milionà-ries a la ban-ca internacio-nal, cosa que ha afectat les famílies i ha provocat, ine-vitablement, una restricció important del consum. I sen-se consum, per què cal produir?

MaNUEl BUSTOSALCALDE DE SABADELL

CaRMEN S. laRRaBURUDIRECTORA EDITORIAL DE ‘B�0’

RECUPERaR la CONFIaNça EN El MÓN EMPRESaRIalEl president de la Cambra de Comerç de Terrassa identifica, analitza i proposa els elements necessaris per recuperar l’equilibri i l’estabilitat empresarial en la conjuntura econòmica actual

RECOMaNO

Edicions 62 LA LLUNA DE PAPER Una de les últimes aventures de Sal-vo Montalbano, comissari de policia de la imaginària vila de Vigatà. Al voltant d’ell el director teatral i guionista An-drea Camilleri ens mostra la manera de ser dels sicilians.

Les empreses de-manden profes-sionals que no aporta el sistema educatiu: hi ha dèficit de gradu-ats en cicles pro-fessionals i d’uni-versitaris claus per al sector pro-ductiu

En la complexa evolució eco-nòmica actual, cal retrobar el punt de confiança empresari-al necessari –i també social–, sustentat en un model econò-mic eficient i en un model de benestar suficient.

Aquests anys de consolidació de la globalització ens han comportat moltes oportunitats i grans avenços, però no hem sabut –o potser no hem pogut– aprofitar-ho mantenint l’equilibri neces-sari. Ara tenim la sensació d’haver-ho viscut des de dins d’un vaixell que, sense saber com, s’ha vist envoltat de boira i notem que aquesta nau de la confiança empresarial ara navega progres-sivament més i més a poc a poc. El que és ve-ritablement important ara és definir quins ele-ments són claus per equipar el vaixell de la con-fiança empresarial i quins contribueixen de debò a l’equilibri i a l’estabilitat.

La Cambra és una organització empresarial amb una forta arrel territorial. I tot i la dificultat d’es-tablir mesures des d’un àmbit d’influència local per millorar estructuralment el país, sí que és un avantatge ser a prop de les empreses i dels seus problemes, perquè ens permet veure les coses que passen des de dins del vaixell.

COMPETITIVITaT I SIMPlICITaT. L’objectiu princi-pal és millorar la productivitat –que no ha crescut durant aquests anys de bonança– i també posar rumb cap a la millora de costos –que en general s’han disparat–. Ara calen més polítiques d’ofer-ta que de demanda. Tot i que mesures encamina-des a estimular la demanda, com ara la reducció de retencions, poden aportar algun bri d’entusi-asme al consum, en entorns empresarials creiem que cal impulsar una reforma basada en dos prin-cipis bàsics: competitivitat i simplicitat.

Cal reforçar l’estructura financera de les empre-ses permetent, per exemple, una nova actualit-zació de balanços que reculli la inflació dels dar-rers 11 anys, o modificant l’obligatorietat de la re-serva legal o, per què no, una reserva enfocada a inversions en noves tecnologies, o reintrodu-ir les deduccions per adquisició de nous actius productius. O un nou impuls dels plans de pen-sions, per afavorir l’estalvi privat, generar fons per invertir en nous grans projectes empresari-als i de país o augmentar la transparència del sis-tema financer.

A les empreses els convé que l’Administració abordi un pla de desregulació i simplificació de lleis i reglaments, que sigui capaç d’adaptar les obligacions a la dimensió de l’empresa. També cal fomentar la liberalització de mercats i la de-fensa de la competència, factors que incideixen directament en la inflació i, per tant, en els ti-pus d’interès.

INTERNaCIONalITZaCIÓ. L’empresa catalana, comparada amb les competidores europees i americanes, té menys dimensió, i això limita la capacitat d’assumir riscos, no s’utilitza suficient-ment el finançament a llarg termini i no es poden abordar adequadament processos de diferencia-ció de producte i d’internacionalització, ja que es requereixen esforços inversors importants.

El model de suport a l’emprenedoria i al creixe-ment de la pime cal enfocar-lo cap a facilitar l’ac-cés al finançament, mitjançant diferents tipus d’instruments, que van des de millorar la dota-ció pressupostària destinada a préstecs i micro-crèdits, passant per reorientar la política d’ajuts directes a instruments financers i per fomentar

el capital risc. En aquest sentit, des de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, més enllà de les missions comercials, estem consolidant una nova activitat internacional pròpia, per assen-tar una xarxa de relacions i acords institucionals que contribueixin a facilitar oportunitats per a les empreses de la demarcació.

FORMaCIÓ. Unes altres qüestions delicades, i fins i tot crítiques, són l’educació i la formació, el suport a la innovació, a la ciència i tecnologia. Les empre-ses demanden professionals que no aporta el sis-tema educatiu: hi ha dèficit de graduats en cicles professionals, de vocacions universitàries clau per al sector productiu..., en resum, desajustaments que no es modificaran d’un dia per l’altre.

És necessari un model educatiu orientat al ren-diment i al compromís individual, basat en una planificació sorgida de l’anàlisi del mapa d’ocu-pacions actuals –que no existeix– i les seves pro-jeccions futures. Que se n’avaluïn els resultats de forma contínua, que es promoguin els valors de l’emprenedoria i es trenqui d’una vegada la limi-tació de l’anglès. Aquest aspecte –el de l’anglès– és el fre més important per a l’obertura de la nos-tra economia. Tenim dues llengües oficials per dominar, més una tercera per conèixer en pro-funditat, i en això hem de concentrar els esfor-ços, perquè els alumnes en acabar el batxillerat i la formació professional sàpiguen anglès. Si no, no podrem aprofitar tot el nostre potencial.

També cal orientar més l’estructura de la universi-tat cap a entorns més competitius que incentivin millor la docència i la recerca, i ens cal més coope-ració universitat-empresa amb visió de resultat.

En l’ambient s’ha de notar un model de suport a la innovació orientat a afavorir la millora del pro-ducte, la millora de la gestió i el creixement de la pime catalana, i cal afavorir els organismes inter-medis eficients per a aquesta funció de suport, per assegurar l’aplicació dels fons públics.

Per arribar a aquesta nova Ítaca d’estabilitat i creixement econòmic sostingut i sostenible, ne-cessitem doncs aquests elements de confiança, la financera, la fiscal i la laboral, la confiança en el sistema educatiu i la confiança en l’àmbit polí-tic i administratiu.

Extracte del parlament llegit als Premis Cambra 2008

Editorial AnagramaTRILOGIA DE NOVA YORk Tres relats curts que proposen una re-lectura postmoderna del gènere policí-ac i que va suposar la revelació de Paul Auster, un dels més interessants novel-listes dels nostres temps.

MaRIÀ GalÍ SEGUÉSPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERç DE TERRASSA

No hi ha una fórmula mà-gica per convertir un territori en una zona pròspera. Però també és cert que pot resultar més fàcil amb un tre-ball conjunt entre mu-nicipis, organitzacions

empresarials, sindicats, universitats i admi-nistració pública.

Actualment, i tal com confirmen algunes in-vestigacions, estem assistint a l’emergència de noves formes d’organització de producció i de consum a la Regió Metropolitana de Barcelona dins de cada àmbit geogràfic específic. Els can-vis en els models productius de les empreses, la utilització de les mateixes infraestructures existents en una zona representen una tendèn-cia a organitzar-se segons els principis de com-plementarietat i sinergia.

En el cas de l’Ajuntament de Sabadell, aques-ta idea de sumar esforços s’ha concretat en el Pla d’Innovació de la Conca del Ripoll. Sabadell, conjuntament amb Barberà, Castellar del Vallès, Polinyà, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpè-tua de Mogoda, treballa des de l’any 2007 per reforçar el potencial econòmic de la zona. Du-rant aquest període, s’ha analitzat la conjuntu-ra actual en l’àmbit empresarial de la comarca a partir d’entrevistes a empreses, institucions i agents clau de l’entorn. Alhora, s’ha estudiat documentació especialitzada i s’ha confeccio-nat una base de dades sobre negocis en clau de clústers del territori.

Pla D’aCCIONS. Després d’aquesta fase de di-agnosi, el pas següent ha estat recollir informa-ció d’experiències empresarials d’altres països europeus que són aplicables al Vallès Occiden-tal per millorar-ne la competitivitat. A partir de les dades s’elaborarà una proposta del pla d’ac-cions, que ha de servir per millorar la competiti-vitat del teixit empresarial de la comarca. Un pla en què s’involucrarà els agents locals d’innova-ció, perquè participin en algunes de les actuaci-ons proposades i les liderin. D’aquesta manera, la voluntat és articular la col·laboració entre el sector públic i privat per consolidar el posicio-nament del territori.

Aquest pla d’innovació del territori possibilitarà la modernització del model social i la renovació

del teixit productiu mitjançant la inversió en ca-pital humà, la promoció de l’esperit i les inicia-tives emprenedores i el reforç de serveis estra-tègics de desenvolupament de negoci.

PROjECTE DE COOPERaCIÓ COMÚ. Però els re-sultats d’aquest projecte afavoriran tot el con-junt de la comarca. Perquè, si bé hi ha altres ini-ciatives vallesanes al voltant de la innovació que s’han presentat recentment amb altres muni-cipis com a protagonistes, tots compartim un mateix objectiu i formem una mateixa zona ge-ogràfica de producció. Per això, seria desitja-ble la creació d’un projecte de cooperació comú per a la innovació entre els municipis del Vallès Occidental. En aquest sentit, ens podem fixar en models com el Consorci per a l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental, que tot just engega ara un pla estratègic fins al 2013 per fomentar el desenvolupament econò-mic de la comarca.

Mentrestant, des de Sabadell continuarem assu-mint mesures adreçades a ser una ciutat compe-titiva, amb la voluntat de mantenir la nostra posi-ció destacada en l’activitat econòmica. Si analit-zem l’índex d’especialització de Sabadell respecte als sectors d’activitat, podem afirmar que la ciu-tat es troba per sobre de la mitjana comarcal, de manera molt especial en el sector serveis.

D’altra banda, el punt de partida de Sabadell permet afrontar els reptes del futur que mar-quen la necessitat d’apostar per activitats d’alt valor afegit associades a la indústria. En concret, representen el 41,5% del total de treballadors as-salariats i autònoms de la ciutat. Aquest pes és superior al que registra la comarca i la provín-cia, que en els últims cinc anys creix en menor intensitat que Sabadell.

Sabadell pot afrontar la situació econòmica ac-tual de canvi de tendència amb millors condi-cions, també gràcies a una sèrie de projectes que han començat a fer els seus primers pas-sos. Alguns d’aquests projectes són la dotació de més de 800.000 metres quadrats de sòl in-dustrial i terciari, que es materialitzarà en pro-postes com el Parc Empresarial de Sant Pau de Riu-sec. Un altre projecte per enfortir el teixit productiu és la creació del centre d’empreses industrials del polígon de Can Roqueta, que se suma a altres iniciatives territorials relaciona-des amb les infraestructures.

�0 ROTONDa B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

CONRAD ROSET24 anysTerrassa

Jo estudio Belles Arts a la Universitat de Barcelona, perquè de fet aquesta carrera no-més es pot estudiar a Barcelona.L’oferta universitària, per exemple a Terras-sa, és una mica limitada. Aquí només es pot estu-diar una enginyeria i, tot i això, hi ha molt poques especialitzacions. Ara, tenint en compte el ven-tall de titulacions que ofereix la Universitat Au-tònoma, crec que l’ofer-ta és prou àmplia i faci-lita que els joves puguin estudiar al Vallès. Penso que entre la UAB i la Uni-versitat Politècnica de Catalunya està tot bas-tant cobert.El meu cas, però, és bastant especial, perquè centres on es cursi Belles Arts n’hi ha molt pocs, de fet a Catalunya només n’hi ha un, a Barcelona.

MERCEDES DEL COTILLO�7 anysSabadell

Jo vaig estudiar Infer-meria, però com que al Vallès no existia la car-rera vaig haver d’anar a Barcelona. De fet, ja fa molts anys que vaig acabar els estudis. Des de llavors, la situació ha canviat força, ja que des de fa uns anys és possi-ble estudiar-ho a l’Esco-la d’Infermeria que hi ha a Terrassa.L’oferta de carreres uni-versitàries actual no la conec gaire, la veritat. Sé que han sortit moltes titulacions noves, que van en funció de la de-manda, però realment no en sé gaire cosa més.De tota manera, penso que al Vallès hi ha força varietat de carreres, gràcies a les diferents universitats que hi ha a la comarca: la Universi-tat Autònoma, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Escola d’Arquitectura, etc.

TERESA MARTÍ49 anysTerrassa

Actualment estic estudi-ant Humanitats a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. L’any passat em vaig presentar a la pro-va de majors de 25 anys i just ara he acabat el meu primer any.Estudio al torn de tarda i els meus companys són de Barcelona, però la majoria viuen al Vallès, així que crec que els vallesans tenim moltes possibilitats per poder estudiar allò que volem sense haver d’anar gaire lluny. La gent del meu entorn amb necessitats semblants a les meves comencen a parlar molt bé de l’oferta de les universitats a distància. Però en el meu cas m’interessava el contacte amb el professor. Crec que s’hauria de millorar el transport entre Terrassa i la UAB i opino que el Pla Bolonya ens farà treballar més i això ens perjudica persones com jo, que treballem i es-tudiem a la tarda.

ANNA CABALLERO20 anysRubí

He acabat segon de Ci-ències Polítiques a la Uni-versitat Autònoma. Crec que sóc una de les afor-tunades que he pogut es-tudiar el que volia al cos-tat de casa.Considero que el Vallès té una molt bona oferta de titulacions università-ries. Cal tenir en compte que hi ha molta gent que per estudiar una carre-ra ha de canviar de pro-víncia o de comunitat au-tònoma.Crec que les mancances de les universitats del Vallès són generalitza-bles a la resta de Catalunya. La nostra classe està en ple Pla Bolonya i em sento com un conillet d’Índies. La reforma té algunes coses positives, el problema és que a l’hora d’aplicar-la és un caos. Exigeixen uns mínims, però no hi ha prou recursos per assolir-los.

24 anysTerrassa

Actualment estic estudi-ant Telecomunicacions a Castelldefels, perquè la meva especialitat només es pot fer o a Manresa o a Castelldefels. Com que em convalidaven més co-ses a Castelldefels, vaig decidir anar allà.Crec que al Vallès no hi ha una bona oferta uni-versitària, la majoria de gent ha d’anar a estudiar a Barcelona.Quant a les comunicaci-ons, crec que hi ha mol-tes mancances al Vallès, en canvi per anar a Barcelona estan molt bé i hi ha un bon servei, al-menys des de Terrassa.El primer que milloraria de les universitats de la nostra comarca és el nombre i la varietat de titulacions, sobretot d’especialitats.

JORDI VALL�2 anysSant Llorenç Savall

Penso que la majoria de vallesans poden estudiar a la comarca, però no amb els mateixos serveis. Per exemple, jo vaig estudiar Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat, però els serveis que ofereix la universitat no són els mateixos que els que pots trobar a Barcelona. A més, les comunicacions no són bones. En canvi, té altres avantatges: és més domèstica i més humana. Crec que l’oferta universi-tària al Vallès, comparat amb altres comarques, és molt àmplia i suficient. Però potser no tenen el prestigi que les de Barcelona, són vistes com “de segona”, sense que això vulgui dir que realment ho siguin. Penso que el campus de la UAB és molt complet, mentre que en altres, com el de Terrassa o Sant Cugat, hi manquen serveis.

FRANCESC gERMAIN�2 anysTerrassa

Jo vaig estudiar Engi-nyeria de Forests, però vaig haver de mar-xar a Lleida, perquè ni al Vallès ni a Barcelona existia aquesta titulació.No obstant això, consi-dero que al Vallès hi ha una bona oferta univer-sitària, però entenc que la meva carrera aquí no hi sigui, perquè el sector d’activitat professional no està encarat a l’àmbit forestal, no passa el ma-teix amb temes mediam-bientals.A més, crec que ara és més fàcil accedir a la uni-versitat perquè, en gene-ral, les notes de tall han baixat molt respecte a quan jo vaig estudiar.No conec gaire l’estat de les universitats al Vallès, però crec que s’han millorat molt les comunicacions de Bellaterra amb els diferents municipis de la comarca.

El VallèS ÉS UNa BONa OPCIÓ PER ESTUDIaR, PERò HI MaNqUEN NOVES ESPECIalITZaCIONSLa universitat al Vallès millora any rere any: noves titulacions, més oferta, millora de les comunicacions… No obstant això, encara hi ha qui ha de marxar fora a estudiar TEXT I FoToS: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?És possible estudiar la carrera que vols al Vallès? Com consideres que és l’oferta universitària a la comarca? Quines propostes faries per millorar la universitat al Vallès?

OPINIÓ QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

�0 ROTONDa B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

CONRAD ROSET24 anysTerrassa

Jo estudio Belles Arts a la Universitat de Barcelona, perquè de fet aquesta carrera no-més es pot estudiar a Barcelona.L’oferta universitària, per exemple a Terras-sa, és una mica limitada. Aquí només es pot estu-diar una enginyeria i, tot i això, hi ha molt poques especialitzacions. Ara, tenint en compte el ven-tall de titulacions que ofereix la Universitat Au-tònoma, crec que l’ofer-ta és prou àmplia i faci-lita que els joves puguin estudiar al Vallès. Penso que entre la UAB i la Uni-versitat Politècnica de Catalunya està tot bas-tant cobert.El meu cas, però, és bastant especial, perquè centres on es cursi Belles Arts n’hi ha molt pocs, de fet a Catalunya només n’hi ha un, a Barcelona.

MERCEDES DEL COTILLO�7 anysSabadell

Jo vaig estudiar Infer-meria, però com que al Vallès no existia la car-rera vaig haver d’anar a Barcelona. De fet, ja fa molts anys que vaig acabar els estudis. Des de llavors, la situació ha canviat força, ja que des de fa uns anys és possi-ble estudiar-ho a l’Esco-la d’Infermeria que hi ha a Terrassa.L’oferta de carreres uni-versitàries actual no la conec gaire, la veritat. Sé que han sortit moltes titulacions noves, que van en funció de la de-manda, però realment no en sé gaire cosa més.De tota manera, penso que al Vallès hi ha força varietat de carreres, gràcies a les diferents universitats que hi ha a la comarca: la Universi-tat Autònoma, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Escola d’Arquitectura, etc.

TERESA MARTÍ49 anysTerrassa

Actualment estic estudi-ant Humanitats a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. L’any passat em vaig presentar a la pro-va de majors de 25 anys i just ara he acabat el meu primer any.Estudio al torn de tarda i els meus companys són de Barcelona, però la majoria viuen al Vallès, així que crec que els vallesans tenim moltes possibilitats per poder estudiar allò que volem sense haver d’anar gaire lluny. La gent del meu entorn amb necessitats semblants a les meves comencen a parlar molt bé de l’oferta de les universitats a distància. Però en el meu cas m’interessava el contacte amb el professor. Crec que s’hauria de millorar el transport entre Terrassa i la UAB i opino que el Pla Bolonya ens farà treballar més i això ens perjudica persones com jo, que treballem i es-tudiem a la tarda.

ANNA CABALLERO20 anysRubí

He acabat segon de Ci-ències Polítiques a la Uni-versitat Autònoma. Crec que sóc una de les afor-tunades que he pogut es-tudiar el que volia al cos-tat de casa.Considero que el Vallès té una molt bona oferta de titulacions università-ries. Cal tenir en compte que hi ha molta gent que per estudiar una carre-ra ha de canviar de pro-víncia o de comunitat au-tònoma.Crec que les mancances de les universitats del Vallès són generalitza-bles a la resta de Catalunya. La nostra classe està en ple Pla Bolonya i em sento com un conillet d’Índies. La reforma té algunes coses positives, el problema és que a l’hora d’aplicar-la és un caos. Exigeixen uns mínims, però no hi ha prou recursos per assolir-los.

24 anysTerrassa

Actualment estic estudi-ant Telecomunicacions a Castelldefels, perquè la meva especialitat només es pot fer o a Manresa o a Castelldefels. Com que em convalidaven més co-ses a Castelldefels, vaig decidir anar allà.Crec que al Vallès no hi ha una bona oferta uni-versitària, la majoria de gent ha d’anar a estudiar a Barcelona.Quant a les comunicaci-ons, crec que hi ha mol-tes mancances al Vallès, en canvi per anar a Barcelona estan molt bé i hi ha un bon servei, al-menys des de Terrassa.El primer que milloraria de les universitats de la nostra comarca és el nombre i la varietat de titulacions, sobretot d’especialitats.

JORDI VALL�2 anysSant Llorenç Savall

Penso que la majoria de vallesans poden estudiar a la comarca, però no amb els mateixos serveis. Per exemple, jo vaig estudiar Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat, però els serveis que ofereix la universitat no són els mateixos que els que pots trobar a Barcelona. A més, les comunicacions no són bones. En canvi, té altres avantatges: és més domèstica i més humana. Crec que l’oferta universi-tària al Vallès, comparat amb altres comarques, és molt àmplia i suficient. Però potser no tenen el prestigi que les de Barcelona, són vistes com “de segona”, sense que això vulgui dir que realment ho siguin. Penso que el campus de la UAB és molt complet, mentre que en altres, com el de Terrassa o Sant Cugat, hi manquen serveis.

FRANCESC gERMAIN�2 anysTerrassa

Jo vaig estudiar Engi-nyeria de Forests, però vaig haver de mar-xar a Lleida, perquè ni al Vallès ni a Barcelona existia aquesta titulació.No obstant això, consi-dero que al Vallès hi ha una bona oferta univer-sitària, però entenc que la meva carrera aquí no hi sigui, perquè el sector d’activitat professional no està encarat a l’àmbit forestal, no passa el ma-teix amb temes mediam-bientals.A més, crec que ara és més fàcil accedir a la uni-versitat perquè, en gene-ral, les notes de tall han baixat molt respecte a quan jo vaig estudiar.No conec gaire l’estat de les universitats al Vallès, però crec que s’han millorat molt les comunicacions de Bellaterra amb els diferents municipis de la comarca.

El VallèS ÉS UNa BONa OPCIÓ PER ESTUDIaR, PERò HI MaNqUEN NOVES ESPECIalITZaCIONSLa universitat al Vallès millora any rere any: noves titulacions, més oferta, millora de les comunicacions… No obstant això, encara hi ha qui ha de marxar fora a estudiar TEXT I FoToS: IVANNA VALLESPÍN

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?És possible estudiar la carrera que vols al Vallès? Com consideres que és l’oferta universitària a la comarca? Quines propostes faries per millorar la universitat al Vallès?

OPINIÓ QUÈ EN PENSEN ELS VIANANTS...

�2 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 ��B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

Els estudiants fent pràctiques al nou centre /// ACN

NOM UNIVERSITaT /// TEMA DE L’ARTICLE

Una càmera permet visualitzar la nanofibra /// ACN

El conseller Castells durant la seva intervenció als Premis Cambra /// LL. LLEBoT

El president de la Cambra, Marià Galí, al centre, amb els membres del Consell de la nova delegació /// CEDIDA

signats convenis amb els serveis socials de nombrosos ajuntaments i de diverses institucions. El camp de la recerca i la in-vestigació és el sector per explotar. El Cen-tre permetrà que grups de recerca de la UPC s’integrin i desenvolupin investigaci-ons pròpies, com són el processament di-gital de la imatge per al diagnòstic i el se-guiment telemàtic de pacients amb pato-logies oculars.

Per descomptat, els altres grans benefici-ats d’aquest centre són els estudiants de l’Escola Universitària. El CUV permetrà que

cada any 150 estudiants anuals puguin fer pràctiques a les seves instal·lacions.

UNITaTS ESPECIalITZaDES. El CUV disposa d’11 unitats especialitzades. Són les següents: Unitat d’Atenció Visual General, Unitat de Bai-xa Visió i Poblacions Especials, Unitat d’Adap-tació de Lents de Contacte, Unitat d’Atenció Òptica, Unitat de Cirurgia Refractiva, Unitat d’Exàmens Complementaris, Unitat de Terà-pies Visuals i Estrabismes, Unitat de Visió i Aprenentatge, Unitat de Visió Infantil, Unitat d’Atenció Oftalmològica i Unitat de Formació Continuada. /// PERE FERNáNDEz

l’EUOOT, l’única que disposa d’un centre propi de salut visual

L’Escola Universitària d’Òptica i Opto-metria de Terrassa (l’EUOOT) és, des

del mes de juliol, el primer centre univer-sitari de l’Estat espanyol especialitzat en la recerca en salut visual. El 26 de juny es va presentar als mitjans de comunicació el nou Centre Universitari de la Visió (CUV) de la UPC, centre que a més de facilitar la recerca en aquest camp, permetrà als estudiants de l’Escola fer pràctiques clíni-ques en un entorn únic de treball i donar assistència clínica i mèdica a 10.000 paci-ents l’any.

En l’acte de presentació van intervenir Joan Gispets, director del Centre Universitari de la Visió; Ester Guaus, directora de l’EUOOT; Manel Pérez, regidor de Foment de l’Ajun-tament de Terrassa, i Jay Enoch, professor de la Universitat de Berkeley, doctor hono-ris causa per la UPC i prestigiós investiga-dor en salut visual. En el discurs d’inaugu-ració, Jay Enoch va assenyalar tots els be-neficis que comportaria per a l’escola i per a Terrassa aquest nou centre i va assegu-rar estar sorprès pels progressos que ha-via fet l’escola en els sis anys que feia que no visitava la ciutat: “El Centre de la Visió tindrà un paper molt important de forma-ció en els graus i postgraus d’aquesta dis-tingida institució”, va assenyalar. Per altra banda, Enoch va avançar també que la Uni-versitat de Berkeley, on treballa, i l’EUOOT “estan estudiant la possibilitat d’empren-dre accions conjuntes d’investigació i d’in-tercanvi entre estudiants”.

UN CENTRE ÚNIC. El CUV té la singularitat de ser l’únic centre de salut visual a Espa-nya que està integrat en una escola uni-versitària. És, per tant, un model pioner i de referència a tot el país, com ho és tam-bé l’EUOOT a Catalunya: és l’únic centre de tot el territori que ofereix les titulaci-ons d’Òptica i Optometria, en les modali-tats presencial i semipresencial, i el Màs-ter de Ciències de la Visió. El Centre Univer-sitari de la Visió s’ha nodrit de referències internacionals, com el Vision Centre de la Universitat de Manchester de Ciència i Tec-nologia o la mateixa Escola d’Òptica i Op-tometria de la Universitat de Berkeley a Ca-lifòrnia. A més, el CUV té signats acords de col·laboració amb professionals i institu-cions de prestigi, com ara la Clínica CIMA, amb la qual s’investigarà en el camp de sis-temes diagnòstics i terapèutics per a la ci-rurgia refractiva.

El Centre Universitari de la Visió disposa d’un espai de 800 metres quadrats i d’on-ze unitats especialitzades i d’equipaments tecnològics d’última generació. Encara que molt menys avançat, el CUV és predeces-sor de la Clínica Optomètrica de l’EUOOT que va ser creada l’any 1990. En aquesta clínica s’han pogut atendre al voltant dels 2.200 pacients l’any. Ara, aquesta xifra es multiplica gairebé per cinc, amb l’acollida de prop de 10.000 pacients anuals, la majo-ria pacients amb disfuncions oculars o pa-tologies oculars i amb pocs recursos eco-nòmics. Això es deu al fet que el centre té

El Centre Universitari de la Visió donarà servei a 10.000 pacients l’any i permetrà que cada any 150 estudiants puguin fer pràctiques clíniques en la seva especialitat

UPC - ESCOla D’òPTICa I OPTOMETRIa /// NOU CENTRE UNIVERSITARI DE LA VISIó

S aturnino Lluís Virto, catedràtic i investi-gador de l’Escola Tècnica Superior d’En-

ginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), ha dissenyat dos dispositius amb els quals s’estalviarà zinc, líquids i energia en la fabricació de filferro i que, en definitiva, permetrà que, per primera vegada, la fabrica-ció d’aquest material es faci mitjançant tecno-logies netes. Els dispositius que ha dissenyat

Virto són, d’una banda, dues toveres subsò-niques (funcionen per sota de la velocitat del so) que, per mitjà de la força del nitrogen, ar-rossega el zinc sobrant i s’aconsegueix un fil-ferro de gran finor i qualitat. També ha disse-nyat una tovera supersònica (per damunt de la velocitat del so), específica per a la fabri-cació de materials més viscosos i adherents que el filferro. D’altra banda, ha dissenyat un

sistema de refredament que permet refredar bruscament el filferro, uns 400 graus, per tal de millorar l’estructura de l’acer. Les toveres subsòniques i supersònica estan patentades per l’empresa catalana Automat Industrial. El sistema de refredament, en canvi, està en pro-cés de validació experimental i, de moment, encara no està patentat.

TRajECTòRIa. Virto és membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i Art de Barcelona, de la New York Academy Of Sciences i de l’American Society of Mechanical Enginee-ring, entre d’altres. Aquest any va ser inclòs al Who’s Who in the World. A més, va ser di-rector de l’ETSEIT del 1979 al 1985 i vicerector de la UPC. /// REDACCIó

El filferro net, una opció de futur dissenyada a la UPC

UPC-ETSEIaT /// DISSENY

En la mateixa línia es va expressar el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Marià Galí, que va demanar impulsar una refor-ma basada en la competitivitat i la simplicitat i va incidir en la internacionalització i en la for-mació com a elements clau per recuperar l’es-tabilitat. “Necessitem elements de confiança: la financera, la fiscal i la laboral, la confiança en el sistema educatiu i la confiança en l’àmbit po-lític i administratiu”, va resumir Galí (vegeu-ne el discurs a la pàgina 29).

TERRaSSa I SaNT CUGaT. Els Premis Cambra van concentrar-se en aquesta ocasió en Terras-sa i en la ciutat amfitriona, Sant Cugat del Vallès, amb set distincions i quatre, respectivament. Una empresa de Rubí va completar la fotogra-fia dels premiats. En la categoria d’internacio-nalització van distingir VSN (Video Stream Networks SL) i IPAGSA SA; en millor iniciativa comercial i de serveis, la cadena Carnisseries Tubau i Grup Núria Penina Anfruns; en respon-sabilitat social corporativa, Boehringer Ingel-heim Espanya SA i la Fundació President Amat; com a empreses de nova creació, Bed’s Mata-lasseria i Lean Focus SL, mentre que en la cate-goria de formació i coneixement es va distingir la mútua Egarsat i Transports Daví SA. Final-ment, en la categoria d’impuls de la innovació, la investigació i el desenvolupament, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va premiar les empreses Cirprotec SL i Procelli Turull SL. De forma simptomàtica la Cambra va estrenar aquest any el premi al lideratge empresarial dins la demarcació, distinció que va recaure en Josep Maria Pujol per la seva trajectòria al cap-davant del Grup Ficosa. /// F. CASTANyER

Castells insta els empresaris a no caure en l’alarmisme

El pes específic del Vallès Occidental en l’eco-nomia catalana es pot mesurar a través dels

Premis Cambra, un acte de reivindicació col-lectiva que es concreta en el reconeixement pú-blic d’empreses que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic del terri-tori. Potser per això el conseller d’Economia i Fi-nances, Antoni Castells, va escollir aquest esce-nari per encomanar optimisme. “Tenim mag-nífics fonaments i el pitjor que podríem fer és crear un clima d’alarmisme perquè no s’adequa a la realitat”, va afirmar Castells davant els sis-cents empresaris que la Cambra de Comerç va convocar a la masia Can Magí de Sant Cugat el dia 1 de juliol. Castells va reclamar la implicació de l’empresariat: “Tots hem d’assumir les nos-tres responsabilitats i no només preocupar-nos de les pròpies empreses, sinó de tot el país: això és lideratge social”. En el seu discurs, que tanca-va un feixuc cicle d’intervencions, el conseller va animar els empresaris catalans perquè du-guin a terme una modificació de fons de l’acti-vitat econòmica “per ajudar a millorar el model de competitivitat”.

Terrassa i Sant Cugat concentren la majoria dels premis atorgats per la Cambra

CaMBRa DE TERRaSSa /// PREMIS CAMBRA

la Cambra amplia la seva presència al Vallès Sud

sarial i els serveis d’assessorament i desenvolu-pament”. En aquest sentit, la Cambra ja ha pro-gramat per al proper mes d’octubre l’inici d’una edició del seu Programa NORD de Direcció Co-mercial per al curs 2008-2009.

UN CONSEll FORMaT PER EMPRESaRIS. Per la Cambra, el fet que la delegació compti amb un consell d’empresaris farà possible que es puguin vehicular de manera més eficient els interessos de les empreses que es troben dins el territori de la delegació, una àrea de gran potencial econò-mic. El consell el componen Pere Maymó i Per-xes, de Laboratoris Maymó; Joan Oriol i Pareta, de J. Pareta, SA; Joan Sardà i Margarit, de Joan Sardà, SA; Jordi Arboix i Aznar, de Belfintex, SA; Antoni Vert i Barata, d’Indústries Gràfiques Grifoll; Pere Arch i Mas, d’Egarsat; Josep Lluís Galvany i Puig, de Vídeo Club Sant Cugat, i Juan José Martínez Ga-lera, de SC Trade Center.

La nova delegació de la Cambra disposa d’una superfície total de 200 metres quadrats. La seva situació permet una ràpida connexió amb els tres municipis als quals dóna servei. La inau-guració oficial estava prevista per al dia 5 de se-tembre, després de tancar aquesta edició.

La Cambra és una entitat de serveis que té com a finalitat oferir informació, assessorament i formació per millorar la gestió de les empreses, fomentar-ne la promoció de la internacionalit-zació, afavorir els interessos generals de les em-preses i comprometre’s amb el desenvolupa-ment social i econòmic de la seva demarcació. Va ser la primera cambra fundada a Catalunya, i la tercera a Espanya. /// REDACCIó

Des d’aquest mes de setembre, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa dispo-

sa d’una delegació territorial a Sant Cugat situ-ada a la primera planta del número 19 del car-rer Vallespir. Fins ara l’entitat tenia una ofici-na al mateix municipi, situada a la Casa Aymat, de titularitat municipal. Amb la nova delegació la Cambra amplia el servei a tota la demarcació del Vallès Sud, en total unes 13.000 empreses de Sant Cugat, Castellbisbal i Rubí.

El consell responsable de la nova delegació va quedar constituït a finals de juliol. Està inte-grat per tres empresaris de Sant Cugat, tres de Castellbisbal i dos de Rubí. El delegat de la institució a la nova oficina és l’empresari ter-rassenc David Chaler, vocal del Comitè Execu-tiu de la institució que presideix Marià Galí. Iolanda Pujol és la responsable tècnica de la nova delegació.

Amb aquesta nova delegació, la Cambra de Terrassa compta amb més de 33.000 em-preses adscrites d’un total de 12 municipis: Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

Segons ha fet públic la Cambra, “la nova oficina suposa l’inici d’una nova etapa, caracteritzada per una clara aposta estratègica de proximitat al territori i a les empreses de la seva demarca-ció”. D’altra banda, la nova delegació potenciarà també una important activitat de serveis orien-tats a l’empresa, caracteritzada principalment per la internacionalització, la formació empre-

Reconverteix la seva oficina de Sant Cugat en una delegació territorial per donar servei de proximitat

CaMBRa DE TERRaSSa /// DELEGACIONS

�2 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 ��B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

Els estudiants fent pràctiques al nou centre /// ACN

NOM UNIVERSITaT /// TEMA DE L’ARTICLE

Una càmera permet visualitzar la nanofibra /// ACN

El conseller Castells durant la seva intervenció als Premis Cambra /// LL. LLEBoT

El president de la Cambra, Marià Galí, al centre, amb els membres del Consell de la nova delegació /// CEDIDA

signats convenis amb els serveis socials de nombrosos ajuntaments i de diverses institucions. El camp de la recerca i la in-vestigació és el sector per explotar. El Cen-tre permetrà que grups de recerca de la UPC s’integrin i desenvolupin investigaci-ons pròpies, com són el processament di-gital de la imatge per al diagnòstic i el se-guiment telemàtic de pacients amb pato-logies oculars.

Per descomptat, els altres grans benefici-ats d’aquest centre són els estudiants de l’Escola Universitària. El CUV permetrà que

cada any 150 estudiants anuals puguin fer pràctiques a les seves instal·lacions.

UNITaTS ESPECIalITZaDES. El CUV disposa d’11 unitats especialitzades. Són les següents: Unitat d’Atenció Visual General, Unitat de Bai-xa Visió i Poblacions Especials, Unitat d’Adap-tació de Lents de Contacte, Unitat d’Atenció Òptica, Unitat de Cirurgia Refractiva, Unitat d’Exàmens Complementaris, Unitat de Terà-pies Visuals i Estrabismes, Unitat de Visió i Aprenentatge, Unitat de Visió Infantil, Unitat d’Atenció Oftalmològica i Unitat de Formació Continuada. /// PERE FERNáNDEz

l’EUOOT, l’única que disposa d’un centre propi de salut visual

L’Escola Universitària d’Òptica i Opto-metria de Terrassa (l’EUOOT) és, des

del mes de juliol, el primer centre univer-sitari de l’Estat espanyol especialitzat en la recerca en salut visual. El 26 de juny es va presentar als mitjans de comunicació el nou Centre Universitari de la Visió (CUV) de la UPC, centre que a més de facilitar la recerca en aquest camp, permetrà als estudiants de l’Escola fer pràctiques clíni-ques en un entorn únic de treball i donar assistència clínica i mèdica a 10.000 paci-ents l’any.

En l’acte de presentació van intervenir Joan Gispets, director del Centre Universitari de la Visió; Ester Guaus, directora de l’EUOOT; Manel Pérez, regidor de Foment de l’Ajun-tament de Terrassa, i Jay Enoch, professor de la Universitat de Berkeley, doctor hono-ris causa per la UPC i prestigiós investiga-dor en salut visual. En el discurs d’inaugu-ració, Jay Enoch va assenyalar tots els be-neficis que comportaria per a l’escola i per a Terrassa aquest nou centre i va assegu-rar estar sorprès pels progressos que ha-via fet l’escola en els sis anys que feia que no visitava la ciutat: “El Centre de la Visió tindrà un paper molt important de forma-ció en els graus i postgraus d’aquesta dis-tingida institució”, va assenyalar. Per altra banda, Enoch va avançar també que la Uni-versitat de Berkeley, on treballa, i l’EUOOT “estan estudiant la possibilitat d’empren-dre accions conjuntes d’investigació i d’in-tercanvi entre estudiants”.

UN CENTRE ÚNIC. El CUV té la singularitat de ser l’únic centre de salut visual a Espa-nya que està integrat en una escola uni-versitària. És, per tant, un model pioner i de referència a tot el país, com ho és tam-bé l’EUOOT a Catalunya: és l’únic centre de tot el territori que ofereix les titulaci-ons d’Òptica i Optometria, en les modali-tats presencial i semipresencial, i el Màs-ter de Ciències de la Visió. El Centre Univer-sitari de la Visió s’ha nodrit de referències internacionals, com el Vision Centre de la Universitat de Manchester de Ciència i Tec-nologia o la mateixa Escola d’Òptica i Op-tometria de la Universitat de Berkeley a Ca-lifòrnia. A més, el CUV té signats acords de col·laboració amb professionals i institu-cions de prestigi, com ara la Clínica CIMA, amb la qual s’investigarà en el camp de sis-temes diagnòstics i terapèutics per a la ci-rurgia refractiva.

El Centre Universitari de la Visió disposa d’un espai de 800 metres quadrats i d’on-ze unitats especialitzades i d’equipaments tecnològics d’última generació. Encara que molt menys avançat, el CUV és predeces-sor de la Clínica Optomètrica de l’EUOOT que va ser creada l’any 1990. En aquesta clínica s’han pogut atendre al voltant dels 2.200 pacients l’any. Ara, aquesta xifra es multiplica gairebé per cinc, amb l’acollida de prop de 10.000 pacients anuals, la majo-ria pacients amb disfuncions oculars o pa-tologies oculars i amb pocs recursos eco-nòmics. Això es deu al fet que el centre té

El Centre Universitari de la Visió donarà servei a 10.000 pacients l’any i permetrà que cada any 150 estudiants puguin fer pràctiques clíniques en la seva especialitat

UPC - ESCOla D’òPTICa I OPTOMETRIa /// NOU CENTRE UNIVERSITARI DE LA VISIó

S aturnino Lluís Virto, catedràtic i investi-gador de l’Escola Tècnica Superior d’En-

ginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), ha dissenyat dos dispositius amb els quals s’estalviarà zinc, líquids i energia en la fabricació de filferro i que, en definitiva, permetrà que, per primera vegada, la fabrica-ció d’aquest material es faci mitjançant tecno-logies netes. Els dispositius que ha dissenyat

Virto són, d’una banda, dues toveres subsò-niques (funcionen per sota de la velocitat del so) que, per mitjà de la força del nitrogen, ar-rossega el zinc sobrant i s’aconsegueix un fil-ferro de gran finor i qualitat. També ha disse-nyat una tovera supersònica (per damunt de la velocitat del so), específica per a la fabri-cació de materials més viscosos i adherents que el filferro. D’altra banda, ha dissenyat un

sistema de refredament que permet refredar bruscament el filferro, uns 400 graus, per tal de millorar l’estructura de l’acer. Les toveres subsòniques i supersònica estan patentades per l’empresa catalana Automat Industrial. El sistema de refredament, en canvi, està en pro-cés de validació experimental i, de moment, encara no està patentat.

TRajECTòRIa. Virto és membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i Art de Barcelona, de la New York Academy Of Sciences i de l’American Society of Mechanical Enginee-ring, entre d’altres. Aquest any va ser inclòs al Who’s Who in the World. A més, va ser di-rector de l’ETSEIT del 1979 al 1985 i vicerector de la UPC. /// REDACCIó

El filferro net, una opció de futur dissenyada a la UPC

UPC-ETSEIaT /// DISSENY

En la mateixa línia es va expressar el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Marià Galí, que va demanar impulsar una refor-ma basada en la competitivitat i la simplicitat i va incidir en la internacionalització i en la for-mació com a elements clau per recuperar l’es-tabilitat. “Necessitem elements de confiança: la financera, la fiscal i la laboral, la confiança en el sistema educatiu i la confiança en l’àmbit po-lític i administratiu”, va resumir Galí (vegeu-ne el discurs a la pàgina 29).

TERRaSSa I SaNT CUGaT. Els Premis Cambra van concentrar-se en aquesta ocasió en Terras-sa i en la ciutat amfitriona, Sant Cugat del Vallès, amb set distincions i quatre, respectivament. Una empresa de Rubí va completar la fotogra-fia dels premiats. En la categoria d’internacio-nalització van distingir VSN (Video Stream Networks SL) i IPAGSA SA; en millor iniciativa comercial i de serveis, la cadena Carnisseries Tubau i Grup Núria Penina Anfruns; en respon-sabilitat social corporativa, Boehringer Ingel-heim Espanya SA i la Fundació President Amat; com a empreses de nova creació, Bed’s Mata-lasseria i Lean Focus SL, mentre que en la cate-goria de formació i coneixement es va distingir la mútua Egarsat i Transports Daví SA. Final-ment, en la categoria d’impuls de la innovació, la investigació i el desenvolupament, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va premiar les empreses Cirprotec SL i Procelli Turull SL. De forma simptomàtica la Cambra va estrenar aquest any el premi al lideratge empresarial dins la demarcació, distinció que va recaure en Josep Maria Pujol per la seva trajectòria al cap-davant del Grup Ficosa. /// F. CASTANyER

Castells insta els empresaris a no caure en l’alarmisme

El pes específic del Vallès Occidental en l’eco-nomia catalana es pot mesurar a través dels

Premis Cambra, un acte de reivindicació col-lectiva que es concreta en el reconeixement pú-blic d’empreses que contribueixen a potenciar el desenvolupament social i econòmic del terri-tori. Potser per això el conseller d’Economia i Fi-nances, Antoni Castells, va escollir aquest esce-nari per encomanar optimisme. “Tenim mag-nífics fonaments i el pitjor que podríem fer és crear un clima d’alarmisme perquè no s’adequa a la realitat”, va afirmar Castells davant els sis-cents empresaris que la Cambra de Comerç va convocar a la masia Can Magí de Sant Cugat el dia 1 de juliol. Castells va reclamar la implicació de l’empresariat: “Tots hem d’assumir les nos-tres responsabilitats i no només preocupar-nos de les pròpies empreses, sinó de tot el país: això és lideratge social”. En el seu discurs, que tanca-va un feixuc cicle d’intervencions, el conseller va animar els empresaris catalans perquè du-guin a terme una modificació de fons de l’acti-vitat econòmica “per ajudar a millorar el model de competitivitat”.

Terrassa i Sant Cugat concentren la majoria dels premis atorgats per la Cambra

CaMBRa DE TERRaSSa /// PREMIS CAMBRA

la Cambra amplia la seva presència al Vallès Sud

sarial i els serveis d’assessorament i desenvolu-pament”. En aquest sentit, la Cambra ja ha pro-gramat per al proper mes d’octubre l’inici d’una edició del seu Programa NORD de Direcció Co-mercial per al curs 2008-2009.

UN CONSEll FORMaT PER EMPRESaRIS. Per la Cambra, el fet que la delegació compti amb un consell d’empresaris farà possible que es puguin vehicular de manera més eficient els interessos de les empreses que es troben dins el territori de la delegació, una àrea de gran potencial econò-mic. El consell el componen Pere Maymó i Per-xes, de Laboratoris Maymó; Joan Oriol i Pareta, de J. Pareta, SA; Joan Sardà i Margarit, de Joan Sardà, SA; Jordi Arboix i Aznar, de Belfintex, SA; Antoni Vert i Barata, d’Indústries Gràfiques Grifoll; Pere Arch i Mas, d’Egarsat; Josep Lluís Galvany i Puig, de Vídeo Club Sant Cugat, i Juan José Martínez Ga-lera, de SC Trade Center.

La nova delegació de la Cambra disposa d’una superfície total de 200 metres quadrats. La seva situació permet una ràpida connexió amb els tres municipis als quals dóna servei. La inau-guració oficial estava prevista per al dia 5 de se-tembre, després de tancar aquesta edició.

La Cambra és una entitat de serveis que té com a finalitat oferir informació, assessorament i formació per millorar la gestió de les empreses, fomentar-ne la promoció de la internacionalit-zació, afavorir els interessos generals de les em-preses i comprometre’s amb el desenvolupa-ment social i econòmic de la seva demarcació. Va ser la primera cambra fundada a Catalunya, i la tercera a Espanya. /// REDACCIó

Des d’aquest mes de setembre, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa dispo-

sa d’una delegació territorial a Sant Cugat situ-ada a la primera planta del número 19 del car-rer Vallespir. Fins ara l’entitat tenia una ofici-na al mateix municipi, situada a la Casa Aymat, de titularitat municipal. Amb la nova delegació la Cambra amplia el servei a tota la demarcació del Vallès Sud, en total unes 13.000 empreses de Sant Cugat, Castellbisbal i Rubí.

El consell responsable de la nova delegació va quedar constituït a finals de juliol. Està inte-grat per tres empresaris de Sant Cugat, tres de Castellbisbal i dos de Rubí. El delegat de la institució a la nova oficina és l’empresari ter-rassenc David Chaler, vocal del Comitè Execu-tiu de la institució que presideix Marià Galí. Iolanda Pujol és la responsable tècnica de la nova delegació.

Amb aquesta nova delegació, la Cambra de Terrassa compta amb més de 33.000 em-preses adscrites d’un total de 12 municipis: Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

Segons ha fet públic la Cambra, “la nova oficina suposa l’inici d’una nova etapa, caracteritzada per una clara aposta estratègica de proximitat al territori i a les empreses de la seva demarca-ció”. D’altra banda, la nova delegació potenciarà també una important activitat de serveis orien-tats a l’empresa, caracteritzada principalment per la internacionalització, la formació empre-

Reconverteix la seva oficina de Sant Cugat en una delegació territorial per donar servei de proximitat

CaMBRa DE TERRaSSa /// DELEGACIONS

�4 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 �5B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

joves emprenedors /// Dental Plus Tres

Dental Plus Tres S.L. és una jove empresa de Castellar que promet revolucionar el mercat de les pròtesis dentals, amb la tecnologia més moderna i costos reduïts PER: IVANNA VALLESPÍN

Productes dentals amb tecnologia punta i baix cost

Al municipi de Castellar del Vallès hi ha una jove empresa anomenada Dental Plus Tres (D+3), que ofereix serveis tec-nològics per al sector odonto-lògic. Les propostes de Dental

Plus 3 van bàsicament encaminades a millo-rar el procés de disseny i producció dels pro-ductes utilitzats pels dentistes i alhora uti-litzar les possibilitats que ofereix la tecnolo-gia per augmentar la qualitat dels productes odontològics i, així, el benestar del pacient.Concretament, entre els diferents serveis que ofereix Dental Plus 3 hi ha la transformació dels models de guix a un format digital, mit-jançant un escàner 3D. A més, fan dissenys de pròtesis dentals en 3D, un procés que combi-na el sistema de disseny CAD (Computer Ai-ded Design - Disseny Assistit per Ordinador) i el sistema productiu CAM (Computer Aided Manufacturing - Fabricació Assistida per Or-

dinador). Aquesta jove empresa també està començant a treballar en la creació d’un pro-grama informàtic que ajudi el dentista a pre-veure el comportament de les ortodòncies.

Dental Plus 3 ha anunciat que en breu llançarà al mercat barres de titani sobre implants, cosa que permet fer un seguiment complet del cli-ent via web. Fins i tot, l’empresa castellaren-ca proveirà els seus pacients d’un software de visualització en 3D gratuït, a través del qual el client podrà donar el seu vistiplau a l’implant.

D+3 defensa el concepte idees i mètodes d’aplica-ció innovadors com a tret distintiu de la jove em-presa: “Volem combinar tecnologies de la comu-nicació, entorn web, amb aplicacions de softwa-re industrial i processos productius automàtics, perquè suposen una inversió nul·la en tecnolo-gia al tècnic protètic”, afirma Ferran Catalán, fun-dador de l’empresa.

MEMBRE DE BANC

D+3 es va crear l’any 2005, després d’estu-diar cinc anys l’oferta existent i dos anys de desenvolupament del propi producte.

Gràcies a l’ajuda i l’assessorament que Ferran Catalán va demanar a l’Ajuntament del seu municipi, Castellar del Vallès, el jove emprenedor va obtenir una oficina al centre de serveis de la població i va entrar a formar part de la xarxa BANC (Business Angels Network Catalunya, un organisme que fa d’intermediari entre els nous projectes empresarials i els inversors privats). Tot i això, aquest empresari castellarenc també es va topar amb certs entrebancs: “El problema principal que hem trobat ha estat la falta de confiança en un projecte de R+D per part de la indústria dental. Encara ens volta el fantasma que la millor tecnologia ve de fora”.

1 /// FERRAN CATALáN VA CRE-AR D+3 FA TRES ANyS /// DAVID FERNáNDEz

2 /// L’EMPRESA CASTELLA-RENCA DENTAL PLUS 3 FA PRòTESIS DENTALS SE-GUINT EL PRoCéS CAD-CAM, DE DISSENy I FA-BRICACIó ASSISTITS PER oRDINADoR /// DAVID FER-NáNDEz

D+� VA OBTENIR UNA OFICINA AL CENTRE DE SERVEIS DE CASTELLAR I VA ENTRAR A FORMAR PART DE LA xARxA BANC

D+� LLANçARÀ AL MERCAT UN TIPUS D’IMPLANT QUE PERMETRÀ QUE EL DENTISTA FACI TOT EL SEGUIMENT DEL PACIENT VIA wEB

1 /// 2 ///

la Cambra estén els seus programes NORD

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa impartirà, el curs 2008-2009, cinc progra-

mes NORD per a directius, un dels quals es farà a la delegació de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Castellbisbal. En concret, a la seu santcugaten-ca es posarà en funcionament el Programa de Direcció Comercial, programa que en anteriors edicions es feia a Terrassa i que ara es farà a les dues ciutats. Aquest programa va adreçat a di-rectius amb experiència empresarial en l’entorn comercial i de màrqueting, directors comerci-als, caps de vendes o empresaris interessats a

conèixer les necessitats dels seus clients i a mi-llorar el posicionament de la seva empresa. Les hores lectives (120 hores) i els temaris no vari-en d’una població a l’altra. El que sí que canvien són les dates: a Sant Cugat, el curs s’inicia el 6 d’octubre i finalitza el 27 d’abril, mentre que a Terrassa s’inicia el 12 de gener i finalitza el 22 de juny. Per altra banda, la Cambra impartirà tam-bé, a la mateixa seu de Terrassa, la tretzena edi-ció del Programa de Direcció General, el Progra-ma d’Estratègia Internacional i el Programa de Direcció i Gestió de Persones. /// REDACCIóSeu de la Cambra de Comerç de Terrassa /// CEDIDA

CaMBRa DE TERRaSSa /// PROGRAMES NORD

Més del 75% dels alumnes de la Fundació Cecot troben feina

Entre el 76 i el 77% dels alumnes que han as-sistit a la formació ocupacional de la Ce-

cot durant el curs 2007-2008 han trobat feina en finalitzar el curs. Són les dades facilitades per la patronal durant el balanç d’aquest perí-ode, en què han fet 32 cursos, amb 575 alum-nes. D’aquests, 240 han accedit a pràctiques a les 220 empreses col·laboradores de la patro-nal Cecot. La responsable de l’àrea de Formació Ocupacional de la Cecot, Sílvia Torrente, ha ex-plicat els principals reptes per al nou curs: “Mi-llorar les xifres d’inserció laboral i, per aconse-guir-ho, augmentar l’oferta de cursos fins a 34 o 36 i també el nombre d’alumnes”.

La formació ocupacional està subvencionada íntegrament i fins ara estava adreçada exclu-sivament a persones a l’atur. Una de les nove-tats de la propera convocatòria és que fins a un 40% dels alumnes podran ser persones en ac-tiu. De fet, la normativa fixa que com a mínim un 60% dels alumnes hauran d’estar a l’atur i la resta podran ser treballadors en actiu. Segons Torrente, el problema en molts casos seran els horaris: “Els cursos es fan en horari de matí o tarda i tenen entre 250 i 500 hores, per tant les persones que treballin és difícil que puguin fer el curs”. Els cursos s’imparteixen de dilluns a di-vendres, de 9 a 13 h, o a la tarda, de 15 a 18 h.

CaNVI DE VIDa I OFICI. El perfil de l’estudiant dels cursos de formació és una dona major de 20 anys a l’atur, que en molts casos opta per un canvi de vida laboral. Però també hi ha homes que prenen aquesta decisió. És el cas d’Eduar-do Sánchez, de 60 anys, que sempre s’ha dedi-cat a la construcció i que quan l’empresa va co-mençar a anar malament i a acomiadar gent va decidir aprofitar per fer un canvi d’ofici: “Vaig voler tenir uns últims anys més tranquils i vaig pensar a fer un curs de jardineria”. L’empresa on va fer les pràctiques, Stachys, li ha fet un con-tracte i ara treballa de jardiner.

També va decidir canviar de vida Mónica Pérez, que del sector de l’estètica i el comerç ha passat al d’administració, després de fer un curs de te-lefonista-recepcionista.

El ram d’administració i els idiomes són els més sol·licitats a la Cecot i per això la patronal vol ampliar l’oferta en aquest àmbit durant el curs 2008-2009. /// CRISTINA ANDREU

Seu de la CECOT a Terrassa /// CEDIDA

CECOT /// INSERCIó LABORAL

�4 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 �5B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

joves emprenedors /// Dental Plus Tres

Dental Plus Tres S.L. és una jove empresa de Castellar que promet revolucionar el mercat de les pròtesis dentals, amb la tecnologia més moderna i costos reduïts PER: IVANNA VALLESPÍN

Productes dentals amb tecnologia punta i baix cost

Al municipi de Castellar del Vallès hi ha una jove empresa anomenada Dental Plus Tres (D+3), que ofereix serveis tec-nològics per al sector odonto-lògic. Les propostes de Dental

Plus 3 van bàsicament encaminades a millo-rar el procés de disseny i producció dels pro-ductes utilitzats pels dentistes i alhora uti-litzar les possibilitats que ofereix la tecnolo-gia per augmentar la qualitat dels productes odontològics i, així, el benestar del pacient.Concretament, entre els diferents serveis que ofereix Dental Plus 3 hi ha la transformació dels models de guix a un format digital, mit-jançant un escàner 3D. A més, fan dissenys de pròtesis dentals en 3D, un procés que combi-na el sistema de disseny CAD (Computer Ai-ded Design - Disseny Assistit per Ordinador) i el sistema productiu CAM (Computer Aided Manufacturing - Fabricació Assistida per Or-

dinador). Aquesta jove empresa també està començant a treballar en la creació d’un pro-grama informàtic que ajudi el dentista a pre-veure el comportament de les ortodòncies.

Dental Plus 3 ha anunciat que en breu llançarà al mercat barres de titani sobre implants, cosa que permet fer un seguiment complet del cli-ent via web. Fins i tot, l’empresa castellaren-ca proveirà els seus pacients d’un software de visualització en 3D gratuït, a través del qual el client podrà donar el seu vistiplau a l’implant.

D+3 defensa el concepte idees i mètodes d’aplica-ció innovadors com a tret distintiu de la jove em-presa: “Volem combinar tecnologies de la comu-nicació, entorn web, amb aplicacions de softwa-re industrial i processos productius automàtics, perquè suposen una inversió nul·la en tecnolo-gia al tècnic protètic”, afirma Ferran Catalán, fun-dador de l’empresa.

MEMBRE DE BANC

D+3 es va crear l’any 2005, després d’estu-diar cinc anys l’oferta existent i dos anys de desenvolupament del propi producte.

Gràcies a l’ajuda i l’assessorament que Ferran Catalán va demanar a l’Ajuntament del seu municipi, Castellar del Vallès, el jove emprenedor va obtenir una oficina al centre de serveis de la població i va entrar a formar part de la xarxa BANC (Business Angels Network Catalunya, un organisme que fa d’intermediari entre els nous projectes empresarials i els inversors privats). Tot i això, aquest empresari castellarenc també es va topar amb certs entrebancs: “El problema principal que hem trobat ha estat la falta de confiança en un projecte de R+D per part de la indústria dental. Encara ens volta el fantasma que la millor tecnologia ve de fora”.

1 /// FERRAN CATALáN VA CRE-AR D+3 FA TRES ANyS /// DAVID FERNáNDEz

2 /// L’EMPRESA CASTELLA-RENCA DENTAL PLUS 3 FA PRòTESIS DENTALS SE-GUINT EL PRoCéS CAD-CAM, DE DISSENy I FA-BRICACIó ASSISTITS PER oRDINADoR /// DAVID FER-NáNDEz

D+� VA OBTENIR UNA OFICINA AL CENTRE DE SERVEIS DE CASTELLAR I VA ENTRAR A FORMAR PART DE LA xARxA BANC

D+� LLANçARÀ AL MERCAT UN TIPUS D’IMPLANT QUE PERMETRÀ QUE EL DENTISTA FACI TOT EL SEGUIMENT DEL PACIENT VIA wEB

1 /// 2 ///

la Cambra estén els seus programes NORD

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa impartirà, el curs 2008-2009, cinc progra-

mes NORD per a directius, un dels quals es farà a la delegació de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Castellbisbal. En concret, a la seu santcugaten-ca es posarà en funcionament el Programa de Direcció Comercial, programa que en anteriors edicions es feia a Terrassa i que ara es farà a les dues ciutats. Aquest programa va adreçat a di-rectius amb experiència empresarial en l’entorn comercial i de màrqueting, directors comerci-als, caps de vendes o empresaris interessats a

conèixer les necessitats dels seus clients i a mi-llorar el posicionament de la seva empresa. Les hores lectives (120 hores) i els temaris no vari-en d’una població a l’altra. El que sí que canvien són les dates: a Sant Cugat, el curs s’inicia el 6 d’octubre i finalitza el 27 d’abril, mentre que a Terrassa s’inicia el 12 de gener i finalitza el 22 de juny. Per altra banda, la Cambra impartirà tam-bé, a la mateixa seu de Terrassa, la tretzena edi-ció del Programa de Direcció General, el Progra-ma d’Estratègia Internacional i el Programa de Direcció i Gestió de Persones. /// REDACCIóSeu de la Cambra de Comerç de Terrassa /// CEDIDA

CaMBRa DE TERRaSSa /// PROGRAMES NORD

Més del 75% dels alumnes de la Fundació Cecot troben feina

Entre el 76 i el 77% dels alumnes que han as-sistit a la formació ocupacional de la Ce-

cot durant el curs 2007-2008 han trobat feina en finalitzar el curs. Són les dades facilitades per la patronal durant el balanç d’aquest perí-ode, en què han fet 32 cursos, amb 575 alum-nes. D’aquests, 240 han accedit a pràctiques a les 220 empreses col·laboradores de la patro-nal Cecot. La responsable de l’àrea de Formació Ocupacional de la Cecot, Sílvia Torrente, ha ex-plicat els principals reptes per al nou curs: “Mi-llorar les xifres d’inserció laboral i, per aconse-guir-ho, augmentar l’oferta de cursos fins a 34 o 36 i també el nombre d’alumnes”.

La formació ocupacional està subvencionada íntegrament i fins ara estava adreçada exclu-sivament a persones a l’atur. Una de les nove-tats de la propera convocatòria és que fins a un 40% dels alumnes podran ser persones en ac-tiu. De fet, la normativa fixa que com a mínim un 60% dels alumnes hauran d’estar a l’atur i la resta podran ser treballadors en actiu. Segons Torrente, el problema en molts casos seran els horaris: “Els cursos es fan en horari de matí o tarda i tenen entre 250 i 500 hores, per tant les persones que treballin és difícil que puguin fer el curs”. Els cursos s’imparteixen de dilluns a di-vendres, de 9 a 13 h, o a la tarda, de 15 a 18 h.

CaNVI DE VIDa I OFICI. El perfil de l’estudiant dels cursos de formació és una dona major de 20 anys a l’atur, que en molts casos opta per un canvi de vida laboral. Però també hi ha homes que prenen aquesta decisió. És el cas d’Eduar-do Sánchez, de 60 anys, que sempre s’ha dedi-cat a la construcció i que quan l’empresa va co-mençar a anar malament i a acomiadar gent va decidir aprofitar per fer un canvi d’ofici: “Vaig voler tenir uns últims anys més tranquils i vaig pensar a fer un curs de jardineria”. L’empresa on va fer les pràctiques, Stachys, li ha fet un con-tracte i ara treballa de jardiner.

També va decidir canviar de vida Mónica Pérez, que del sector de l’estètica i el comerç ha passat al d’administració, després de fer un curs de te-lefonista-recepcionista.

El ram d’administració i els idiomes són els més sol·licitats a la Cecot i per això la patronal vol ampliar l’oferta en aquest àmbit durant el curs 2008-2009. /// CRISTINA ANDREU

Seu de la CECOT a Terrassa /// CEDIDA

CECOT /// INSERCIó LABORAL

�6 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 �7B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

Sóc transportista i amb la crisi i la pujada de la benzina tinc problemes per pagar les quotes de la Seguretat Social. què hi puc fer?Per poder facilitar els ajustaments necessaris per al sector del transport per carretera, la Tre-soreria General de la Seguretat Social ha publi-cat una resolució el 26 de juny per mitjà de la qual s’autoritza, a totes les empreses que desenvolu-pin la seva activitat en el sector del transport per carretera (amb els CNAE 60212, 60213, 60230, 60241, 60242 i 60243 ), amb treballadors donats d’alta pels quals s’ha de cotitzar a la Seguretat Social, sempre que ho sol·licitin, a diferir durant 24 mesos el termini reglamentari d’ingrés de la totalitat de les quotes empresarials de la Segu-retat Social, corresponents als períodes de liqui-dació compresos entre juny/2008 i maig/2009, que es podran ingressar mensualment des del juliol del 2010 fins al juny del 2011.

De la mateixa manera, aquells transportistes autònoms que estan obligats a liquidar també les seves quotes per aquest concepte podran sol·licitar el pagament diferit durant 24 mesos i per tant podran liquidar les quotes correspo-nents als períodes de juny/2008 a maig/2009, durant els mesos des del juny del 2010 fins al maig del 2011.

Aquestes sol·licituds s’hauran de presentar a la seu de l’oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social corresponent.

Sóc administrador d’una Sl i he sentit que ha canviat el NIF d’algunes persones jurídiques. afecta aquest canvi la meva empresa?No, el canvi no afecta les SL. L’ordre EHA/451/2008 ha modificat algunes claus que indiquen la forma jurídica o tipus d’entitat, però no totes. En resum, a les entitats que teni-en abans la clau G , pot ser modificada la lletra segons siguin:

• Associacions - clau G • Societats civils - clau J• Unions temporals d’empreses - clau U• Altres tipus no definits - clau V

Les que tenien la clau Q es divideixen en dos grups:

• Organismes públics - clau Q• Congregacions religioses - clau R

I les que tenien la clau N també es diferencien se-gons siguin:

• Entitats estrangeres - clau N• Establiments permanents d’entitats no resi-dents - clau W

Aquest canvi el farà d’ofici l’Agència Tributària enviant una targeta nova al mes d’octubre. És a dir, que les entitats no hauran de fer res, excep-te en el cas de dubte sobre el NIF que correspon o aquelles que consideren que no els correspon el NIF assignat. Aquest NIF s’haurà de comuni-car a tercers. Tanmateix, s’ha de tenir en comp-te que aquests nous NIF no s’han d’utilitzar fins a l’1 de gener del 2009.

Pot una empresa inscrita en el registre d’exportadors sol·licitar la devolució de les quotes de l’IVa suportades mensualment? Les empreses exportadores que durant l’any natural anterior o l’any en curs hagin fet ope-racions exemptes per un import global supe-rior a 120.202,42 euros tenen dret a aplicar el procediment especial dels exportadors, més avantatjós financerament, pel qual se’ls au-toritza a obtenir la devolució del saldo al seu favor resultant en cada liquidació.

Per això, les empreses que compleixen les con-dicions hauran de presentar mensualment el model 330 de declaració de l’IVA. En aquesta de-claració podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu, però amb una limitació: el 16% de l’import total de les operacions següents:- Lliuraments intracomunitaris. - Exportacions i operacions assimilades.- Operacions subjectes que donen dret a la devolució.

- Operacions no subjectes o amb inversió del subjecte passiu que donen dret a la devolució.

La part de quota que excedeixi aquest límit es compensarà en períodes posteriors.

Tot i això, a la darrera declaració/liquidació de l’any no existeix el límit de devolució i és lla-vors quan s’haurà de sol·licitar tot el saldo a favor de l’empresa.

CONSUlTORI FISCalEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

Miquel Vilardell, un dels ponents /// CEDIDA

si no fan a la vegada la funció de contractista, i els treballadors autònoms sense treballadors. Les empreses que s’hi vulguin registrar hauran de tenir estructura de personal i mitjans materials adequats per contractar o subcontractar. Amb això es pretén eradicar la figura del prestador. La inscripció ha d’anar acompanyada d’un model acreditatiu escanejat que confirmi que l’empre-sa disposa d’organització preventiva adequada, i amb un altre certificat acreditatiu de la formació en matèria de riscos laborals en l’àmbit de direc-tius i treballadors. Ha d’incloure també el poder a favor del titular de la signatura electrònica.

En la inscripció s’ha de reflectir desglossat el nombre de treballadors per categoria, el desglos-sament entre personal fix i el temporal, el nom-bre de locals de què disposa i els elements de càr-rega i elevació i la maquinària que té l’empresa. La inscripció en el registre té una vigència de tres anys i s’ha de renovar durant els sis mesos ante-riors a la seva finalització.

Les empreses han de notificar al registre la modi-ficació de les dades identificatives. La inscripció s’ha de fer al registre de la comunitat on tingui la seu social l’empresa i té validesa a tot Espanya. L’empresa que vulgui subcontractar ha d’obtenir un certificat del Registre d’Empreses Acreditades de la inscripció de l’empresa subcontractada.

El certificat exonera el contractant de les respon-sabilitats previstes en l’article 7.2 de la Llei de subcontractació (en matèria laboral i de Segure-tat Social). Aquest certificat s’ha de sol·licitar amb una antelació d’un mes a l’inici de l’obra con-tractada. /// ANToNI PéREz FARGUELL

Mesures contra la sinistralitat laboral en la construcció

La Llei 31/1995, de prevenció de riscos labo-rals estableix la necessitat de formar els tre-

balladors en matèria de seguretat. Però passats uns anys, s’observa que el sector de la construc-ció és motiu d’atenció especial per part de l’au-toritat laboral en matèria de prevenció de ris-cos laborals.

En aquest context, es publica la Llei 32/2006, de subcontractació en la construcció, en la qual es limita i es regula quines empreses poden con-tractar i subcontractar, i el nombre màxim de subcontractacions. La mateixa llei estableix que aquelles empreses que vulguin contractar, sub-contractar o ser contractades s’haurien d’ins-criure en un registre. El registre, que té caràcter autonòmic, està regulat a Catalunya pel Decret 102/2008 (DOGC de 8/5/2008). És un registre telemàtic al qual s’accedeix mitjançant signa-tura digital.

qUI S’HI Ha D’INSCRIURE? Totes les empreses que vulguin ser contractades o subcontractades en una obra de construcció, excepte els promotors,

Control a les empreses contractades i subcontractades en les obres

COl·lEGI OFICIal DE GESTORS aDMINISTRaTIUS DE CaTalUNYa ///EL REGISTRE D’EMPRESES ACREDITADES

l’objectiu és reduir la sinistralitat laboral a la construcció /// CEDIDA

Una imatge de Cerdanyola /// ARXIU

amics de la UaB debatrà sobre salut i riquesa

L’Associació d’Amics de la UAB ha orga-nitzat la jornada de debat Sistemes sa-

nitaris: salut i riquesa a l’entorn de la soste-nibilitat econòmica de l’atenció sanitària a Catalunya. L’acte tindrà lloc el dilluns 6 d’oc-tubre a la sala d’actes de la Casa Convales-cència de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, i s’inclourà en el marc del conjunt d’activi-tats que formen part de La Universitat Opi-na, una iniciativa que l’Associació d’Amics de la UAB ha posat en marxa amb la finalitat de contribuir a la formació d’opinió dels ciuta-dans a partir del coneixement basat en l’es-tudi i la recerca.

La jornada pretén establir un debat per ge-nerar noves mirades i respostes a pregun-tes que sorgeixen arran de l’envelliment ac-celerat de la població, l’aparició de noves tecnologies o l’augment de les expectatives dels ciutadans de disposar d’un bon siste-ma de salut. ¿Com s’haurien de gestionar els pressupostos que s’inverteixen en l’àm-bit de la salut perquè la despesa no sigui superior al seu creixement? ¿Com afecta aquesta despesa a l’economia global? ¿Qui-nes mesures s’haurien d’aplicar per redu-ir-la? ¿Estem davant l’inici del final de l’es-tat del benestar?

PROGRaMa. Els conferenciants de la jorna-da seran el doctor Miquel Vilardell, catedrà-tic de Medicina de la UAB i vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona; el doc-tor Josep Figueras, director de l’Observato-ri Europeu en Polítiques i Sistemes de Sa-lut a Brussel·les, i el doctor Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, conseller del Banc d’Espanya i fundador de CRES (Cen-tre de Recerca en Economia de la Salut). L’acte s’iniciarà a les 18.30 h i es clourà a les 22.00 h. Cal confirmar l’assistència a l’adre-ça de correu electrònic amics@uab.es o al telèfon 93 581 14 90. /// AMICS DE LA UAB

UaB /// JORNADA DE DEBAT

la Universitat autònoma inicia la celebració del seu 40è aniversari

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) està d’aniversari. Al llarg del curs

2008-2009 la institució universitària celebrarà el 40è aniversari de la seva fundació. El tret de sortida de les activitats commemoratives serà l’acte d’inauguració del curs acadèmic, que tin-drà lloc el dia 26 de setembre. La jornada festi-va començarà a partir de les 12 h, a la sala d’ac-tes del Rectorat.

L’economista Antoni Serra-Ramoneda, que va ser rector de la UAB entre els anys 1980 i 1985 i actualment és catedràtic emèrit del Departa-ment d’Economia de l’Empresa de la mateixa institució, serà l’encarregat de pronunciar la lli-çó inaugural. L’acte comptarà amb un recital de poemes, escrits per persones vinculades d’una manera o altra a la UAB, a càrrec de l’actriu Rosa Vila, acompanyada al piano per Francesc Cortés. En el decurs de l’acte s’estrenarà també un vídeo que repassa la història de la UAB en aquests pri-mers quaranta anys d’existència.

Per altra banda, al llarg del curs es faran dese-nes d’actes a les facultats i als centres de la UAB, una exposició monogràfica i una festa d’aniversari al pavelló del SAF. /// REDACCIó

UaB /// ANIVERSARI

Creafutur constata la sostenibilitat com a oportunitat de negoci

L a Fundació Creafutur, impulsada conjun-tament per la Generalitat i l’Escola de Ne-

gocis d’ESADE, presentarà, el pròxim 9 d’oc-tubre, un estudi que tractarà la sostenibilitat com a oportunitat de negoci. Segons l’infor-me que es presentarà a l’ESADE Fòrum de Barcelona, el 80% dels consumidors preferei-xen comprar productes sostenibles i el 35% fins i tot estan disposats a pagar més per un producte sostenible. Un punt de partida inte-ressant que permetrà veure fins a quin punt és rendible i competitiu apostar per la soste-nibilitat, ja no només en l’àmbit empresarial, sinó a tot el territori: “Es tracta de canviar el model productiu de l’economia catalana i de posar el coneixement a disposició de les em-preses perquè apareguin noves activitats en terrenys innovadors”, explica Andreu Mori-llas, secretari d’Economia i Finances de la Ge-neralitat. Aquest, però, no serà l’únic estudi que impulsarà aquest any la Fundació Creafu-tur. Té previstos elaborar estudis sobre ali-mentació, tendències observades en fires in-ternacionals, oci i entreteniment, i tecnologi-es de la informació. Creafutur s’instal·larà a finals del 2008 a l’ESADE Creàpolis de Sant Cugat del Vallès. /// REDACCIó

ESaDE /// SOSTENIBILITAT

Cerdanyola valora l’oferta comercial del municipi

La Comissió de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Sabadell va presentar, el 18

de juny, un nou estudi d’hàbits de compra, en aquest cas el referent a l’oferta comercial de Cerdanyola. D’entre totes les dades que apor-ta, la que més destaca és una dada positiva: el 68% dels enquestats asseguren estar molt sa-tisfets dels comerços on van a comprar. L’estu-di també destaca com a factors positius el trac-te amable dels venedors (un 95% dels enques-tats), la comoditat en el punt de venda (87,5%), la modernitat dels comerços (80%), els amplis horaris (77,5%) i la possibilitat de comprar de pressa (71,3%). Pel tipus d’oferta, són especial-ment rellevants dues dades: el 60% dels consu-midors de productes frescos compren als mer-cats municipals, i l’alimentació seca incremen-ta un 2,8% l’autocontenció a Cerdanyola.

Pel que fa a l’urbanisme comercial, els 82,5% dels enquestats consideren que els carrers són còmodes per comprar i destaca el mo-tiu “passeig” com un dels més atraients del municipi. Només el 26%, però, considera que Cerdanyola és un pol d’atracció de compra-dors d’altres municipis.

POSSIBlES MIllORES. Com és lògic, no totes les dades són positives. N’hi ha d’altres que

constaten algunes mancances, moltes adver-tides per l’Ajuntament, com són la facilitat en l’aparcament (el 76,7% creu que és difícil apar-car a les zones comercials), la no utilització del transport públic per anar a comprar (54,7%) o la manca de botigues (50%). L’Àrea de Desenvolupament Econòmic, encara que conscient que hi ha molt de camí per recórrer, ja treballa en aquesta línia de millora. Un tre-ball que es concreta en accions fetes recent-ment, com són l’habilitació d’àrees d’aparca-ment de zona blava per facilitar la rotació i la promoció de tres aparcaments subterranis, o la posada en marxa de noves línies d’autobús urbà. /// PERE FERNáNDEz

CaMBRa DE SaBaDEll /// HÀBITS DE CONSUM

�6 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 �7B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

Sóc transportista i amb la crisi i la pujada de la benzina tinc problemes per pagar les quotes de la Seguretat Social. què hi puc fer?Per poder facilitar els ajustaments necessaris per al sector del transport per carretera, la Tre-soreria General de la Seguretat Social ha publi-cat una resolució el 26 de juny per mitjà de la qual s’autoritza, a totes les empreses que desenvolu-pin la seva activitat en el sector del transport per carretera (amb els CNAE 60212, 60213, 60230, 60241, 60242 i 60243 ), amb treballadors donats d’alta pels quals s’ha de cotitzar a la Seguretat Social, sempre que ho sol·licitin, a diferir durant 24 mesos el termini reglamentari d’ingrés de la totalitat de les quotes empresarials de la Segu-retat Social, corresponents als períodes de liqui-dació compresos entre juny/2008 i maig/2009, que es podran ingressar mensualment des del juliol del 2010 fins al juny del 2011.

De la mateixa manera, aquells transportistes autònoms que estan obligats a liquidar també les seves quotes per aquest concepte podran sol·licitar el pagament diferit durant 24 mesos i per tant podran liquidar les quotes correspo-nents als períodes de juny/2008 a maig/2009, durant els mesos des del juny del 2010 fins al maig del 2011.

Aquestes sol·licituds s’hauran de presentar a la seu de l’oficina de la Tresoreria de la Seguretat Social corresponent.

Sóc administrador d’una Sl i he sentit que ha canviat el NIF d’algunes persones jurídiques. afecta aquest canvi la meva empresa?No, el canvi no afecta les SL. L’ordre EHA/451/2008 ha modificat algunes claus que indiquen la forma jurídica o tipus d’entitat, però no totes. En resum, a les entitats que teni-en abans la clau G , pot ser modificada la lletra segons siguin:

• Associacions - clau G • Societats civils - clau J• Unions temporals d’empreses - clau U• Altres tipus no definits - clau V

Les que tenien la clau Q es divideixen en dos grups:

• Organismes públics - clau Q• Congregacions religioses - clau R

I les que tenien la clau N també es diferencien se-gons siguin:

• Entitats estrangeres - clau N• Establiments permanents d’entitats no resi-dents - clau W

Aquest canvi el farà d’ofici l’Agència Tributària enviant una targeta nova al mes d’octubre. És a dir, que les entitats no hauran de fer res, excep-te en el cas de dubte sobre el NIF que correspon o aquelles que consideren que no els correspon el NIF assignat. Aquest NIF s’haurà de comuni-car a tercers. Tanmateix, s’ha de tenir en comp-te que aquests nous NIF no s’han d’utilitzar fins a l’1 de gener del 2009.

Pot una empresa inscrita en el registre d’exportadors sol·licitar la devolució de les quotes de l’IVa suportades mensualment? Les empreses exportadores que durant l’any natural anterior o l’any en curs hagin fet ope-racions exemptes per un import global supe-rior a 120.202,42 euros tenen dret a aplicar el procediment especial dels exportadors, més avantatjós financerament, pel qual se’ls au-toritza a obtenir la devolució del saldo al seu favor resultant en cada liquidació.

Per això, les empreses que compleixen les con-dicions hauran de presentar mensualment el model 330 de declaració de l’IVA. En aquesta de-claració podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu, però amb una limitació: el 16% de l’import total de les operacions següents:- Lliuraments intracomunitaris. - Exportacions i operacions assimilades.- Operacions subjectes que donen dret a la devolució.

- Operacions no subjectes o amb inversió del subjecte passiu que donen dret a la devolució.

La part de quota que excedeixi aquest límit es compensarà en períodes posteriors.

Tot i això, a la darrera declaració/liquidació de l’any no existeix el límit de devolució i és lla-vors quan s’haurà de sol·licitar tot el saldo a favor de l’empresa.

CONSUlTORI FISCalEn aquesta secció el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

Miquel Vilardell, un dels ponents /// CEDIDA

si no fan a la vegada la funció de contractista, i els treballadors autònoms sense treballadors. Les empreses que s’hi vulguin registrar hauran de tenir estructura de personal i mitjans materials adequats per contractar o subcontractar. Amb això es pretén eradicar la figura del prestador. La inscripció ha d’anar acompanyada d’un model acreditatiu escanejat que confirmi que l’empre-sa disposa d’organització preventiva adequada, i amb un altre certificat acreditatiu de la formació en matèria de riscos laborals en l’àmbit de direc-tius i treballadors. Ha d’incloure també el poder a favor del titular de la signatura electrònica.

En la inscripció s’ha de reflectir desglossat el nombre de treballadors per categoria, el desglos-sament entre personal fix i el temporal, el nom-bre de locals de què disposa i els elements de càr-rega i elevació i la maquinària que té l’empresa. La inscripció en el registre té una vigència de tres anys i s’ha de renovar durant els sis mesos ante-riors a la seva finalització.

Les empreses han de notificar al registre la modi-ficació de les dades identificatives. La inscripció s’ha de fer al registre de la comunitat on tingui la seu social l’empresa i té validesa a tot Espanya. L’empresa que vulgui subcontractar ha d’obtenir un certificat del Registre d’Empreses Acreditades de la inscripció de l’empresa subcontractada.

El certificat exonera el contractant de les respon-sabilitats previstes en l’article 7.2 de la Llei de subcontractació (en matèria laboral i de Segure-tat Social). Aquest certificat s’ha de sol·licitar amb una antelació d’un mes a l’inici de l’obra con-tractada. /// ANToNI PéREz FARGUELL

Mesures contra la sinistralitat laboral en la construcció

La Llei 31/1995, de prevenció de riscos labo-rals estableix la necessitat de formar els tre-

balladors en matèria de seguretat. Però passats uns anys, s’observa que el sector de la construc-ció és motiu d’atenció especial per part de l’au-toritat laboral en matèria de prevenció de ris-cos laborals.

En aquest context, es publica la Llei 32/2006, de subcontractació en la construcció, en la qual es limita i es regula quines empreses poden con-tractar i subcontractar, i el nombre màxim de subcontractacions. La mateixa llei estableix que aquelles empreses que vulguin contractar, sub-contractar o ser contractades s’haurien d’ins-criure en un registre. El registre, que té caràcter autonòmic, està regulat a Catalunya pel Decret 102/2008 (DOGC de 8/5/2008). És un registre telemàtic al qual s’accedeix mitjançant signa-tura digital.

qUI S’HI Ha D’INSCRIURE? Totes les empreses que vulguin ser contractades o subcontractades en una obra de construcció, excepte els promotors,

Control a les empreses contractades i subcontractades en les obres

COl·lEGI OFICIal DE GESTORS aDMINISTRaTIUS DE CaTalUNYa ///EL REGISTRE D’EMPRESES ACREDITADES

l’objectiu és reduir la sinistralitat laboral a la construcció /// CEDIDA

Una imatge de Cerdanyola /// ARXIU

amics de la UaB debatrà sobre salut i riquesa

L’Associació d’Amics de la UAB ha orga-nitzat la jornada de debat Sistemes sa-

nitaris: salut i riquesa a l’entorn de la soste-nibilitat econòmica de l’atenció sanitària a Catalunya. L’acte tindrà lloc el dilluns 6 d’oc-tubre a la sala d’actes de la Casa Convales-cència de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, i s’inclourà en el marc del conjunt d’activi-tats que formen part de La Universitat Opi-na, una iniciativa que l’Associació d’Amics de la UAB ha posat en marxa amb la finalitat de contribuir a la formació d’opinió dels ciuta-dans a partir del coneixement basat en l’es-tudi i la recerca.

La jornada pretén establir un debat per ge-nerar noves mirades i respostes a pregun-tes que sorgeixen arran de l’envelliment ac-celerat de la població, l’aparició de noves tecnologies o l’augment de les expectatives dels ciutadans de disposar d’un bon siste-ma de salut. ¿Com s’haurien de gestionar els pressupostos que s’inverteixen en l’àm-bit de la salut perquè la despesa no sigui superior al seu creixement? ¿Com afecta aquesta despesa a l’economia global? ¿Qui-nes mesures s’haurien d’aplicar per redu-ir-la? ¿Estem davant l’inici del final de l’es-tat del benestar?

PROGRaMa. Els conferenciants de la jorna-da seran el doctor Miquel Vilardell, catedrà-tic de Medicina de la UAB i vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona; el doc-tor Josep Figueras, director de l’Observato-ri Europeu en Polítiques i Sistemes de Sa-lut a Brussel·les, i el doctor Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, conseller del Banc d’Espanya i fundador de CRES (Cen-tre de Recerca en Economia de la Salut). L’acte s’iniciarà a les 18.30 h i es clourà a les 22.00 h. Cal confirmar l’assistència a l’adre-ça de correu electrònic amics@uab.es o al telèfon 93 581 14 90. /// AMICS DE LA UAB

UaB /// JORNADA DE DEBAT

la Universitat autònoma inicia la celebració del seu 40è aniversari

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) està d’aniversari. Al llarg del curs

2008-2009 la institució universitària celebrarà el 40è aniversari de la seva fundació. El tret de sortida de les activitats commemoratives serà l’acte d’inauguració del curs acadèmic, que tin-drà lloc el dia 26 de setembre. La jornada festi-va començarà a partir de les 12 h, a la sala d’ac-tes del Rectorat.

L’economista Antoni Serra-Ramoneda, que va ser rector de la UAB entre els anys 1980 i 1985 i actualment és catedràtic emèrit del Departa-ment d’Economia de l’Empresa de la mateixa institució, serà l’encarregat de pronunciar la lli-çó inaugural. L’acte comptarà amb un recital de poemes, escrits per persones vinculades d’una manera o altra a la UAB, a càrrec de l’actriu Rosa Vila, acompanyada al piano per Francesc Cortés. En el decurs de l’acte s’estrenarà també un vídeo que repassa la història de la UAB en aquests pri-mers quaranta anys d’existència.

Per altra banda, al llarg del curs es faran dese-nes d’actes a les facultats i als centres de la UAB, una exposició monogràfica i una festa d’aniversari al pavelló del SAF. /// REDACCIó

UaB /// ANIVERSARI

Creafutur constata la sostenibilitat com a oportunitat de negoci

L a Fundació Creafutur, impulsada conjun-tament per la Generalitat i l’Escola de Ne-

gocis d’ESADE, presentarà, el pròxim 9 d’oc-tubre, un estudi que tractarà la sostenibilitat com a oportunitat de negoci. Segons l’infor-me que es presentarà a l’ESADE Fòrum de Barcelona, el 80% dels consumidors preferei-xen comprar productes sostenibles i el 35% fins i tot estan disposats a pagar més per un producte sostenible. Un punt de partida inte-ressant que permetrà veure fins a quin punt és rendible i competitiu apostar per la soste-nibilitat, ja no només en l’àmbit empresarial, sinó a tot el territori: “Es tracta de canviar el model productiu de l’economia catalana i de posar el coneixement a disposició de les em-preses perquè apareguin noves activitats en terrenys innovadors”, explica Andreu Mori-llas, secretari d’Economia i Finances de la Ge-neralitat. Aquest, però, no serà l’únic estudi que impulsarà aquest any la Fundació Creafu-tur. Té previstos elaborar estudis sobre ali-mentació, tendències observades en fires in-ternacionals, oci i entreteniment, i tecnologi-es de la informació. Creafutur s’instal·larà a finals del 2008 a l’ESADE Creàpolis de Sant Cugat del Vallès. /// REDACCIó

ESaDE /// SOSTENIBILITAT

Cerdanyola valora l’oferta comercial del municipi

La Comissió de Comerç Interior i Turisme de la Cambra de Sabadell va presentar, el 18

de juny, un nou estudi d’hàbits de compra, en aquest cas el referent a l’oferta comercial de Cerdanyola. D’entre totes les dades que apor-ta, la que més destaca és una dada positiva: el 68% dels enquestats asseguren estar molt sa-tisfets dels comerços on van a comprar. L’estu-di també destaca com a factors positius el trac-te amable dels venedors (un 95% dels enques-tats), la comoditat en el punt de venda (87,5%), la modernitat dels comerços (80%), els amplis horaris (77,5%) i la possibilitat de comprar de pressa (71,3%). Pel tipus d’oferta, són especial-ment rellevants dues dades: el 60% dels consu-midors de productes frescos compren als mer-cats municipals, i l’alimentació seca incremen-ta un 2,8% l’autocontenció a Cerdanyola.

Pel que fa a l’urbanisme comercial, els 82,5% dels enquestats consideren que els carrers són còmodes per comprar i destaca el mo-tiu “passeig” com un dels més atraients del municipi. Només el 26%, però, considera que Cerdanyola és un pol d’atracció de compra-dors d’altres municipis.

POSSIBlES MIllORES. Com és lògic, no totes les dades són positives. N’hi ha d’altres que

constaten algunes mancances, moltes adver-tides per l’Ajuntament, com són la facilitat en l’aparcament (el 76,7% creu que és difícil apar-car a les zones comercials), la no utilització del transport públic per anar a comprar (54,7%) o la manca de botigues (50%). L’Àrea de Desenvolupament Econòmic, encara que conscient que hi ha molt de camí per recórrer, ja treballa en aquesta línia de millora. Un tre-ball que es concreta en accions fetes recent-ment, com són l’habilitació d’àrees d’aparca-ment de zona blava per facilitar la rotació i la promoció de tres aparcaments subterranis, o la posada en marxa de noves línies d’autobús urbà. /// PERE FERNáNDEz

CaMBRa DE SaBaDEll /// HÀBITS DE CONSUM

�9ÀREa DE DESCaNSB30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

Durant les últimes vagues de transportistes, un dels primers productes que es va exhaurir a les grans superfícies va ser l’aigua embotellada. L’augment del seu consum ha fet multiplicar les vendes a les empreses

Gastronomia /// L’aigua

La gota que fa vessar el got

Moltes marques han renovat els envasos en el compe-titiu mercat de l’aigua, com Caldes de Boí. /// D.F.

No fa gaires anys, bevíem del grifo, i ningú no se n’estranya-va. Amb la normalització lin-güística (enyorada Norma), de cop vam passar a beure aigua de l’aixeta. I, és clar, hi havia

cases que tenien aigua més bona i, d’altres, de més clorada. Tots, quan arribàvem al poble re-cuperàvem aquell gust per l’aigua “autèntica“. Actualment, però, la cloració és obligatòria a tota la xarxa pública i tant se val si som a Santa Llogaia, que a la Sénia o al barri de Sant Antoni, a Barcelona. Totes les aigües tenen, si fa o no fa, el mateix gust.

Durant l’última vaga de transportistes del juny passat, un dels primers productes que es va ex-haurir a les grans superfícies comercials del Vallès van ser les aigües embotellades. I és que el fenomen del consum que s’ha produït en els darrers anys d’aquesta matèria primera ha fet multiplicar les vendes a un gran nombre d’em-preses catalanes, moltes d’elles centralitza-des a la comarca de la Selva. El costum de treu-re l’aigua d’una ampolla ha portat a una explo-tació molt elevada dels aqüífers de la serralada del Montseny. No en va, en els últims anys, el consum d’aigua embotellada ha crescut a un ritme del 12% anual. En molts països, l’ampo-lla significa salut, ja que no hi ha xarxes d’aigua potable. Però és que en el Primer Món, on gau-dim d’una xarxa molt controlada, gastem 1.000 vegades més diners en aigua d’ampolla que si la beguéssim de l’aixeta. De fet, al nostre país, es consumeixen 129 litres d’aigua embotellada per persona i any.

A tot l’Estat existeixen gairebé un centenar d’empreses embotelladores d’aigua. Les carac-terístiques generals d’aquestes aigües són di-ferents depenent de l’entorn geogràfic on hi ha el brollador. Per exemple, les aigües de la zona nord (Astúries, Cantàbria) són bicarbonata-

des càlciques, i en canvi les de Catalunya, Ga-lícia i el massís central solen ser molt més ri-ques en silici.

EL gUST DE L’AIgUA

Tot i que pugui semblar el contrari, el gust de l’aigua és infinit. No té el mateix gust l’aigua de Lanjarón (per cert, el poble d’Espanya amb més esperança de vida), a Sierra Nevada (Gra-nada), que l’aigua Solán de Cabras (la primera que es va envasar en tetrabrik), del poble de Be-teta (Conca).

En el cas de Catalunya, moltes aigües procedei-xen de la serralada del Montseny, però hi ha al-tres llocs on hi ha deus, com la de Caldes de Boí, amb l’espectacular nou envàs, o la de Cardó (de les primeres empreses que van canviar el PVC pel PET, molt més fàcil de reciclar), amb gustos ben diferenciats.

Però l’aigua no tan sols es classifica per la seva procedència. També es coneix amb diferents noms. Per una banda, hi ha les aigües minerals naturals, que són la majoria, i que provenen del subsòl amb una aportació de minerals concre-ta que la fan bona per a la salut. Les aigües de deu són mínimament tractades dels seus ele-ments inestables i que no realitzen cap apor-tació específica per al cos humà. I, finalment, hi ha les aigües preparades, que són les que es tracten per tenir els requisits necessaris sani-taris que s’exigeixen a les aigües potables desti-nades al consum públic.

RESTAURANTS

Proporcionalment al creixement del con-sum, també augmenta el coneixement de les persones sobre els diferents tipus d’aigües i, per tant, l’especialització. Tot just fa uns cinc anys, als restaurants s’ha posat de moda afe-gir, a la carta de vins, una carta d’aigües (i quan una carta de cerveses?). O sigui que la simple pregunta de sempre: “aigua amb gas o sense gas”, s’ha transformat en un mar de dubtes que plana sobre una oferta d’aigües, normalment estrangeres, i de preus força ele-vats. Aquest tipus d’aigües, conegudes amb el nom de superpremiums, no tan sols tenen l’exclusivitat de provenir de fonts molt selec-tes, sinó que, a més, apareixen embotellades en packagings o empaquetatges dissenyats per primeres espases del disseny, com Phi-lippe Starck, o decorades amb els vidres més famosos del món: els Swarovski.

Però, atenció! Les cartes d’aigües dels restau-rants acostumen a tenir encara preus molt elevats, ja que es nodreixen bàsicament de productes molt exòtics i exclusius, com per exemple la Fiji –provinent de l’illa amb el mateix nom– o la Cloud Juice (‘aigua de pluja’) –originària de Tasmània–. Aquestes aigües tenen unes despeses d’importació molt importants i, per tant, el preu de compra per part dels restaurants és elevat. Tot i això, encara se’n pot trobar alguna que, més que satisfer-nos el paladar, ens aportarà un bon toc exòtic al sopar per un preu raonable. /// XAVIER BARBA

Fa uns anys que als restaurants s’ha posat de moda afegir, a la carta de vins, una carta d’aigües

�9ÀREa DE DESCaNSB30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

Durant les últimes vagues de transportistes, un dels primers productes que es va exhaurir a les grans superfícies va ser l’aigua embotellada. L’augment del seu consum ha fet multiplicar les vendes a les empreses

Gastronomia /// L’aigua

La gota que fa vessar el got

Moltes marques han renovat els envasos en el compe-titiu mercat de l’aigua, com Caldes de Boí. /// D.F.

No fa gaires anys, bevíem del grifo, i ningú no se n’estranya-va. Amb la normalització lin-güística (enyorada Norma), de cop vam passar a beure aigua de l’aixeta. I, és clar, hi havia

cases que tenien aigua més bona i, d’altres, de més clorada. Tots, quan arribàvem al poble re-cuperàvem aquell gust per l’aigua “autèntica“. Actualment, però, la cloració és obligatòria a tota la xarxa pública i tant se val si som a Santa Llogaia, que a la Sénia o al barri de Sant Antoni, a Barcelona. Totes les aigües tenen, si fa o no fa, el mateix gust.

Durant l’última vaga de transportistes del juny passat, un dels primers productes que es va ex-haurir a les grans superfícies comercials del Vallès van ser les aigües embotellades. I és que el fenomen del consum que s’ha produït en els darrers anys d’aquesta matèria primera ha fet multiplicar les vendes a un gran nombre d’em-preses catalanes, moltes d’elles centralitza-des a la comarca de la Selva. El costum de treu-re l’aigua d’una ampolla ha portat a una explo-tació molt elevada dels aqüífers de la serralada del Montseny. No en va, en els últims anys, el consum d’aigua embotellada ha crescut a un ritme del 12% anual. En molts països, l’ampo-lla significa salut, ja que no hi ha xarxes d’aigua potable. Però és que en el Primer Món, on gau-dim d’una xarxa molt controlada, gastem 1.000 vegades més diners en aigua d’ampolla que si la beguéssim de l’aixeta. De fet, al nostre país, es consumeixen 129 litres d’aigua embotellada per persona i any.

A tot l’Estat existeixen gairebé un centenar d’empreses embotelladores d’aigua. Les carac-terístiques generals d’aquestes aigües són di-ferents depenent de l’entorn geogràfic on hi ha el brollador. Per exemple, les aigües de la zona nord (Astúries, Cantàbria) són bicarbonata-

des càlciques, i en canvi les de Catalunya, Ga-lícia i el massís central solen ser molt més ri-ques en silici.

EL gUST DE L’AIgUA

Tot i que pugui semblar el contrari, el gust de l’aigua és infinit. No té el mateix gust l’aigua de Lanjarón (per cert, el poble d’Espanya amb més esperança de vida), a Sierra Nevada (Gra-nada), que l’aigua Solán de Cabras (la primera que es va envasar en tetrabrik), del poble de Be-teta (Conca).

En el cas de Catalunya, moltes aigües procedei-xen de la serralada del Montseny, però hi ha al-tres llocs on hi ha deus, com la de Caldes de Boí, amb l’espectacular nou envàs, o la de Cardó (de les primeres empreses que van canviar el PVC pel PET, molt més fàcil de reciclar), amb gustos ben diferenciats.

Però l’aigua no tan sols es classifica per la seva procedència. També es coneix amb diferents noms. Per una banda, hi ha les aigües minerals naturals, que són la majoria, i que provenen del subsòl amb una aportació de minerals concre-ta que la fan bona per a la salut. Les aigües de deu són mínimament tractades dels seus ele-ments inestables i que no realitzen cap apor-tació específica per al cos humà. I, finalment, hi ha les aigües preparades, que són les que es tracten per tenir els requisits necessaris sani-taris que s’exigeixen a les aigües potables desti-nades al consum públic.

RESTAURANTS

Proporcionalment al creixement del con-sum, també augmenta el coneixement de les persones sobre els diferents tipus d’aigües i, per tant, l’especialització. Tot just fa uns cinc anys, als restaurants s’ha posat de moda afe-gir, a la carta de vins, una carta d’aigües (i quan una carta de cerveses?). O sigui que la simple pregunta de sempre: “aigua amb gas o sense gas”, s’ha transformat en un mar de dubtes que plana sobre una oferta d’aigües, normalment estrangeres, i de preus força ele-vats. Aquest tipus d’aigües, conegudes amb el nom de superpremiums, no tan sols tenen l’exclusivitat de provenir de fonts molt selec-tes, sinó que, a més, apareixen embotellades en packagings o empaquetatges dissenyats per primeres espases del disseny, com Phi-lippe Starck, o decorades amb els vidres més famosos del món: els Swarovski.

Però, atenció! Les cartes d’aigües dels restau-rants acostumen a tenir encara preus molt elevats, ja que es nodreixen bàsicament de productes molt exòtics i exclusius, com per exemple la Fiji –provinent de l’illa amb el mateix nom– o la Cloud Juice (‘aigua de pluja’) –originària de Tasmània–. Aquestes aigües tenen unes despeses d’importació molt importants i, per tant, el preu de compra per part dels restaurants és elevat. Tot i això, encara se’n pot trobar alguna que, més que satisfer-nos el paladar, ens aportarà un bon toc exòtic al sopar per un preu raonable. /// XAVIER BARBA

Fa uns anys que als restaurants s’ha posat de moda afegir, a la carta de vins, una carta d’aigües

40 ÀREa DE DESCaNS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 41ÀREa DE DESCaNSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

Descàrrega d’adrenalina i contacte amb la natura a Cerdanyola del Vallès. Natupark, el parc d’aventures més gran del territori, proposa al visitant un món nou per descobrir

Són una trentena de nens i ne-nes i arriben vestits de color blau, amb una samarreta amb l’emble-ma de l’esplai Club Bàsquet San-

tiago, del barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat. Tenen entre 6 i 12 anys i mos-tren símptomes clars de nerviosisme: ga-nes d’anar al lavabo, preguntes als moni-tors, poca gana per esmorzar, cridòries... És la primera vegada que trepitgen Natu-park i saben que, per un dia, es converti-ran en el mític personatge creat per Edgar Rice Burroughs: Tarzan! “Els hem explicat que passaríem el dia dalt dels arbres, pen-jant-nos de les cordes i aprenent a conviu-

re amb l’entorn natural. Els feia moltíssima il·lusió”, explica la Mònica, responsable del grup. “És una activitat diferent i pràctica, perquè el parc és a tocar de Barcelona i els preus són assequibles”, afegeix.

Situat a Cerdanyola, Natupark són 5 hectà-rees de bosc de pi blanc i pi pinyer al recinte anomenat Bosc Tancat, propietat de l’Ajun-tament, i que fa quatre anys l’empresari Pe-dro Fernández va convertir en el parc d’acti-vitats ludicoesportives realitzades dalt dels arbres més gran de tot l’Estat. “La idea em va arribar del meu germà, que havia vist unes instal·lacions similars a França, on aquest

tipus de negoci està molt més estès que a casa nostra. El projecte m’il·lusionava, però el més complicat va ser convèncer-ne els pa-trocinadors, l’Administració i sobretot les escoles”, assegura en Pedro. Gràcies al boca-orella, la publicitat i un bon equip de treball, Natupark ha rebut en tres anys al voltant de 200.000 visites i el negoci ja obté guanys. “En temporada alta (maig, juny i juliol) tinc contractades 30 persones, entre monitors i personal de taquilla”. Tot està previst, excep-te una cosa: “La nostra gran amenaça és el clima i la falta de llum natural, per això estic convençut que en un futur aquest tipus d’ac-tivitats es faran en espais tancats”, apunta.

El circuit negre són 297 metres de recorregut a 15 metres sobre el terra. Adrenalina assegurada

Oci /// Parc d’activitatsCIRCUITS PER A TOTA LA FAMÍLIA

Natupark obre al públic a les 10 del matí i tanca quan es pon el sol. “A l’estiu podem allargar una mica més, però a l’hivern a les 5 de la tarda ja hem de plegar veles”, apunta en Juan Carlos, un dels caps de monitors. Ell, com la resta de l’equip, arri-ba al parc a quarts de deu del matí i prepa-ra, juntament amb els companys, el ma-terial que s’utilitzarà al llarg del dia. “Fem revisions periòdiques per assegurar que les cordes i els arnesos estan en bones condicions. A banda, les instal·lacions del parc les revisen empreses especialitza-des”, explica.

En hora punta el parc s’omple de criatures i famílies que es distribueixen pels sis cir-cuïts que s’han organitzat. Els més aven-turers s’apunten al circuit vermell o ne-gre, on hauran d’atrevir-se a passar per ponts de fusta i tirolines i superar tot ti-pus de jocs d’habilitat i destresa. El co-lor negre, per exemple, és una descàrrega d’adrenalina assegurada. Té un recorregut de 297 metres i una alçada màxima de les plataformes de 15 metres sobre el terra. El vermell inclou una tirolina de més de 70 metres i es recomana per a qui estigui en bona forma física. Per a aquelles famílies que s’iniciïn, el seu color serà el blau. Fi-

nalment, existeix la ruta per a nens de 7 a 9 anys i una altra per a nens de 4 a 6 anys. “No hi ha cap altre parc a l’Estat que tin-gui un circuit infantil com el nostre. Té un sistema de seguretat únic, on els nens van sempre assegurats i no han de manipular cap material de seguretat”, explica en Ce-dric, un altre cap de monitors.

UN EqUIP JOVE I PREPARAT

A Natupark treballen una vintena de monitors d’edats compreses entre els 20 i els 30 anys, amb titulació específica en parcs d’aventura, així com coneixements de socorrisme i primers auxilis. “Hi ha molt bon ambient de treball. No parem de riure”, explica la Marta, responsable de les reserves de taquilla. “El més agraït és estar en contacte amb el medi ambient. Els arbres no pateixen, no es manipulen i es respecten al màxim”, diu en Cedric. Ell és l’únic monitor d’origen francès, un país on hi ha més de 450 equipaments similars a Natupark. “L’origen d’aquests negocis és el tree-climbing –’enfilar-se als arbres’–, una disciplina que permet arribar fins a la copa de l’arbre, sense haver-hi d’instal-lar una estructura prèvia. A França l’èxit del tree-climbing ha evolucionat cap als parcs d’aventura, fins a arribar-se a fusionar un amb l’altre”, explica. ///

GEMMA CASTANyER /// FoToS: DAVID FERNáNDEz

Tarzan per un dia

1 ///

1 /// LA TIRoLINA D’ADULTS oFEREIX UN DESCENS A 15 METRES D’ALTURA

2 /// UN PARTICIPANT DESAFIA LA PASSAREL·LA DE PLAN-XES DoBLES

3 /// oBSERVANT DINS EL BAR-RIL, CoM UN oCELL DINS LA SEVA GÀBIA

4 /// ELS TRoNCS oSCIL·LANTS SóN UN DESAFIAMENT PER ALS JoVES VISITANTS

3///

4 ///

2 ///

40 ÀREa DE DESCaNS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 41ÀREa DE DESCaNSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

Descàrrega d’adrenalina i contacte amb la natura a Cerdanyola del Vallès. Natupark, el parc d’aventures més gran del territori, proposa al visitant un món nou per descobrir

Són una trentena de nens i ne-nes i arriben vestits de color blau, amb una samarreta amb l’emble-ma de l’esplai Club Bàsquet San-

tiago, del barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat. Tenen entre 6 i 12 anys i mos-tren símptomes clars de nerviosisme: ga-nes d’anar al lavabo, preguntes als moni-tors, poca gana per esmorzar, cridòries... És la primera vegada que trepitgen Natu-park i saben que, per un dia, es converti-ran en el mític personatge creat per Edgar Rice Burroughs: Tarzan! “Els hem explicat que passaríem el dia dalt dels arbres, pen-jant-nos de les cordes i aprenent a conviu-

re amb l’entorn natural. Els feia moltíssima il·lusió”, explica la Mònica, responsable del grup. “És una activitat diferent i pràctica, perquè el parc és a tocar de Barcelona i els preus són assequibles”, afegeix.

Situat a Cerdanyola, Natupark són 5 hectà-rees de bosc de pi blanc i pi pinyer al recinte anomenat Bosc Tancat, propietat de l’Ajun-tament, i que fa quatre anys l’empresari Pe-dro Fernández va convertir en el parc d’acti-vitats ludicoesportives realitzades dalt dels arbres més gran de tot l’Estat. “La idea em va arribar del meu germà, que havia vist unes instal·lacions similars a França, on aquest

tipus de negoci està molt més estès que a casa nostra. El projecte m’il·lusionava, però el més complicat va ser convèncer-ne els pa-trocinadors, l’Administració i sobretot les escoles”, assegura en Pedro. Gràcies al boca-orella, la publicitat i un bon equip de treball, Natupark ha rebut en tres anys al voltant de 200.000 visites i el negoci ja obté guanys. “En temporada alta (maig, juny i juliol) tinc contractades 30 persones, entre monitors i personal de taquilla”. Tot està previst, excep-te una cosa: “La nostra gran amenaça és el clima i la falta de llum natural, per això estic convençut que en un futur aquest tipus d’ac-tivitats es faran en espais tancats”, apunta.

El circuit negre són 297 metres de recorregut a 15 metres sobre el terra. Adrenalina assegurada

Oci /// Parc d’activitatsCIRCUITS PER A TOTA LA FAMÍLIA

Natupark obre al públic a les 10 del matí i tanca quan es pon el sol. “A l’estiu podem allargar una mica més, però a l’hivern a les 5 de la tarda ja hem de plegar veles”, apunta en Juan Carlos, un dels caps de monitors. Ell, com la resta de l’equip, arri-ba al parc a quarts de deu del matí i prepa-ra, juntament amb els companys, el ma-terial que s’utilitzarà al llarg del dia. “Fem revisions periòdiques per assegurar que les cordes i els arnesos estan en bones condicions. A banda, les instal·lacions del parc les revisen empreses especialitza-des”, explica.

En hora punta el parc s’omple de criatures i famílies que es distribueixen pels sis cir-cuïts que s’han organitzat. Els més aven-turers s’apunten al circuit vermell o ne-gre, on hauran d’atrevir-se a passar per ponts de fusta i tirolines i superar tot ti-pus de jocs d’habilitat i destresa. El co-lor negre, per exemple, és una descàrrega d’adrenalina assegurada. Té un recorregut de 297 metres i una alçada màxima de les plataformes de 15 metres sobre el terra. El vermell inclou una tirolina de més de 70 metres i es recomana per a qui estigui en bona forma física. Per a aquelles famílies que s’iniciïn, el seu color serà el blau. Fi-

nalment, existeix la ruta per a nens de 7 a 9 anys i una altra per a nens de 4 a 6 anys. “No hi ha cap altre parc a l’Estat que tin-gui un circuit infantil com el nostre. Té un sistema de seguretat únic, on els nens van sempre assegurats i no han de manipular cap material de seguretat”, explica en Ce-dric, un altre cap de monitors.

UN EqUIP JOVE I PREPARAT

A Natupark treballen una vintena de monitors d’edats compreses entre els 20 i els 30 anys, amb titulació específica en parcs d’aventura, així com coneixements de socorrisme i primers auxilis. “Hi ha molt bon ambient de treball. No parem de riure”, explica la Marta, responsable de les reserves de taquilla. “El més agraït és estar en contacte amb el medi ambient. Els arbres no pateixen, no es manipulen i es respecten al màxim”, diu en Cedric. Ell és l’únic monitor d’origen francès, un país on hi ha més de 450 equipaments similars a Natupark. “L’origen d’aquests negocis és el tree-climbing –’enfilar-se als arbres’–, una disciplina que permet arribar fins a la copa de l’arbre, sense haver-hi d’instal-lar una estructura prèvia. A França l’èxit del tree-climbing ha evolucionat cap als parcs d’aventura, fins a arribar-se a fusionar un amb l’altre”, explica. ///

GEMMA CASTANyER /// FoToS: DAVID FERNáNDEz

Tarzan per un dia

1 ///

1 /// LA TIRoLINA D’ADULTS oFEREIX UN DESCENS A 15 METRES D’ALTURA

2 /// UN PARTICIPANT DESAFIA LA PASSAREL·LA DE PLAN-XES DoBLES

3 /// oBSERVANT DINS EL BAR-RIL, CoM UN oCELL DINS LA SEVA GÀBIA

4 /// ELS TRoNCS oSCIL·LANTS SóN UN DESAFIAMENT PER ALS JoVES VISITANTS

3///

4 ///

2 ///

42 ÀREa DE DESCaNS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 4�ÀREa DE DESCaNSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

a partir del segle xix, parada i fonda de viat-gers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic. Altres mostres, en aquest cas d’arqui-tectura medieval, són la masia de can Bor-rell, ara centre cívic, que data del segle xiii, i la masia de can Lledó, l’única que conserva un pati central, amb pou i planta noble.

ESPURNES DE MODERNITAT

Però la passejada per Mollet permet desco-brir indrets que denoten la contemporaneï-tat que se li ha anat imprimint a la ciutat en els darrers anys, tant en la seva arquitectu-ra com en l’urbanisme. Un imponent edi-fici de ciment acull des del 2002 l’ajunta-ment molletà, que a la façana exhibeix or-gullós un mural ideat el 1998 per Joan Brossa i inaugurat el 2002, nou dies abans de la mort de l’artista. Una A inclinada, el símbol més humà segons Brossa, unida al moll que simbolitza la ciutat, s’han convertit en una nova icona de Mollet.

Un altre símbol recent és el Parc dels Colors. Els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Ta-gliabue van idear un espai lliure de 34.000 metres quadrats, finalista en els premis eu-ropeus Mies van der Rohe d’arquitectura i re-conegut amb un premi FAD, trencador i sense jerarquia, confluència entre dos barris.

Per acabar el recorregut, és obligada la visita al Museu Joan Abelló, emplaçat en un edifici modernista del 1908, que acull una part del fons del pintor i ciutadà il·lustre de Mollet Joan Abelló, donat a la ciutat. El Museu disposa d’una col·lecció permanent, exposicions temporals i L’Aparador, un espai de producció i difusió de les arts visuals, un punt d’obertura cap a la interdisciplinarietat dels llenguatges dels artistes emergents. Però per endinsar-se en el món abellonià cal visitar la Casa del Pintor, casa on va néixer l’artista, a tocar del museu. L’edifici s’ha hagut d’anar ampliant amb els anys per acollir tot el fons d’aquest pintor i col-leccionista que ha convertit l’espai en un laberint artístic amb milers de peces que es poden veure diàriament amb visites guiades. /// LAURA oRTIz /// FoToS: AJUNTA-

MENT DE MoLLET

Una ciutat a l’avantguarda, hereva del món rural

Mollet és filla de pagès. Amb una vintena de masies catalogades, la ciutat no amaga la seva herència agrícola, que conviu amb mostres urbanístiques contemporànies d’artistes com Brossa i Miralles

Ciutats /// Un passeig per Mollet

Envoltada d’indústries i grans ei-xos viaris, Mollet del Vallès, se-gona ciutat del Vallès Oriental, es debat entre el seu passat pagès

i els signes de modernitat que han emer-git als seus carrers i edificis en els darrers anys. Tot i la seva ubicació metropolitana, Mollet gaudeix de bona part d’un dels pul-mons verds més importants d’aquest ter-ritori: l’espai rural de Gallecs, més de 700 hectàrees sense urbanitzar, que oferei-xen al visitant rutes per conèixer indrets típics de la plana vallesana. Els itineraris, tant en bicicleta com a peu, recorren ser-res com la dels Bandolers, boscos com el de Can Veira, i fan cap a un dels seus em-blemes, l’església de Santa Maria de Ga-

llecs, un edifici romànic del segle xii, amb vestigis preromànics.

A tocar de l’església hi ha l’Agrobotiga, on podem trobar productes del conreu tradici-onal de la zona, entre ells la preuada mon-geta del ganxet, en vies d’aconseguir la de-nominació d’origen protegida, i protagonis-ta de l’oferta gastronòmica de la comarca.

LA MEMòRIA DE LA PAgESIA

L’espai rural està esquitxat de masies, al-gunes de restaurades, com la de can Jornet Xic, seu del Consorci de l’Espai Rural de Ga-llecs, que gestiona el territori. Però no no-més les cases pairals de Gallecs rememo-ren el passat agrícola de Mollet. Nombroses

Nombroses masies i cases pairals, moltes d’elles reconvertides en equipaments, rememoren el passat agrícola de Mollet

masies, engolides per la construcció exa-cerbada dels anys seixanta i setanta, sobre-viuen dempeus, moltes d’elles ja patrimoni municipal i reconvertides en equipaments. L’Ajuntament de Mollet inclou en el seu catà-leg de patrimoni arquitectònic una vintena de masies. Un recorregut pels carrers mo-lletans permet observar les reminiscències d’una població que, encara als anys trenta, tenia la pagesia com el principal vehicle de la seva economia. Un cas emblemàtic és el de La Marineta, situada al bell mig del nucli an-tic de la ciutat, al costat de l’església de Sant Vicenç, que tot i ser reconstruïda després de la Guerra Civil, encara manté elements gò-tics. L’antiga masia del segle xvi, ara recon-vertida en centre cultural, va ser un hostal

1 ///EL MURAL DE JoAN BRoSSA DóNA PERSo-NALITAT A LA FAçANA DE L’AJUNTAMENT DE MoLLET

2 /// L’EDIFICI MoDERNISTA DEL MUSEU ABELLó ACULL PART DEL FoNS DEL PIN-ToR I CIUTADÀ IL·LUSTRE DE MoLLET JoAN ABELLó

3 ///EL PARC DELS CoLoRS, RECoNEGUT AMB UN PRE-MI FAD, éS UN ALTRE DELS SÍMBoLS DEL MUNICIPI VALLESÀ

1/// 2///

3 ///

Informació turística

Mollet no té oficina de turisme, però es pot obtenir informació del municipi a través dels portals següents:

Pàgina web de l’Ajuntament de Mollet

www.molletvalles.cat

Pàgina del Consorci de Turisme del Vallès Oriental

www.turismevalles.net

Museu Joan Abelló

www.museuabello.com

Carrer Berenguer III, 122

08100 Mollet del Vallès

Visites guiades a les 12 i a les 18 h

Telèfon d’informació: 9� 544 50 99

FITXa

42 ÀREa DE DESCaNS B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 4�ÀREa DE DESCaNSB30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008

a partir del segle xix, parada i fonda de viat-gers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic. Altres mostres, en aquest cas d’arqui-tectura medieval, són la masia de can Bor-rell, ara centre cívic, que data del segle xiii, i la masia de can Lledó, l’única que conserva un pati central, amb pou i planta noble.

ESPURNES DE MODERNITAT

Però la passejada per Mollet permet desco-brir indrets que denoten la contemporaneï-tat que se li ha anat imprimint a la ciutat en els darrers anys, tant en la seva arquitectu-ra com en l’urbanisme. Un imponent edi-fici de ciment acull des del 2002 l’ajunta-ment molletà, que a la façana exhibeix or-gullós un mural ideat el 1998 per Joan Brossa i inaugurat el 2002, nou dies abans de la mort de l’artista. Una A inclinada, el símbol més humà segons Brossa, unida al moll que simbolitza la ciutat, s’han convertit en una nova icona de Mollet.

Un altre símbol recent és el Parc dels Colors. Els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Ta-gliabue van idear un espai lliure de 34.000 metres quadrats, finalista en els premis eu-ropeus Mies van der Rohe d’arquitectura i re-conegut amb un premi FAD, trencador i sense jerarquia, confluència entre dos barris.

Per acabar el recorregut, és obligada la visita al Museu Joan Abelló, emplaçat en un edifici modernista del 1908, que acull una part del fons del pintor i ciutadà il·lustre de Mollet Joan Abelló, donat a la ciutat. El Museu disposa d’una col·lecció permanent, exposicions temporals i L’Aparador, un espai de producció i difusió de les arts visuals, un punt d’obertura cap a la interdisciplinarietat dels llenguatges dels artistes emergents. Però per endinsar-se en el món abellonià cal visitar la Casa del Pintor, casa on va néixer l’artista, a tocar del museu. L’edifici s’ha hagut d’anar ampliant amb els anys per acollir tot el fons d’aquest pintor i col-leccionista que ha convertit l’espai en un laberint artístic amb milers de peces que es poden veure diàriament amb visites guiades. /// LAURA oRTIz /// FoToS: AJUNTA-

MENT DE MoLLET

Una ciutat a l’avantguarda, hereva del món rural

Mollet és filla de pagès. Amb una vintena de masies catalogades, la ciutat no amaga la seva herència agrícola, que conviu amb mostres urbanístiques contemporànies d’artistes com Brossa i Miralles

Ciutats /// Un passeig per Mollet

Envoltada d’indústries i grans ei-xos viaris, Mollet del Vallès, se-gona ciutat del Vallès Oriental, es debat entre el seu passat pagès

i els signes de modernitat que han emer-git als seus carrers i edificis en els darrers anys. Tot i la seva ubicació metropolitana, Mollet gaudeix de bona part d’un dels pul-mons verds més importants d’aquest ter-ritori: l’espai rural de Gallecs, més de 700 hectàrees sense urbanitzar, que oferei-xen al visitant rutes per conèixer indrets típics de la plana vallesana. Els itineraris, tant en bicicleta com a peu, recorren ser-res com la dels Bandolers, boscos com el de Can Veira, i fan cap a un dels seus em-blemes, l’església de Santa Maria de Ga-

llecs, un edifici romànic del segle xii, amb vestigis preromànics.

A tocar de l’església hi ha l’Agrobotiga, on podem trobar productes del conreu tradici-onal de la zona, entre ells la preuada mon-geta del ganxet, en vies d’aconseguir la de-nominació d’origen protegida, i protagonis-ta de l’oferta gastronòmica de la comarca.

LA MEMòRIA DE LA PAgESIA

L’espai rural està esquitxat de masies, al-gunes de restaurades, com la de can Jornet Xic, seu del Consorci de l’Espai Rural de Ga-llecs, que gestiona el territori. Però no no-més les cases pairals de Gallecs rememo-ren el passat agrícola de Mollet. Nombroses

Nombroses masies i cases pairals, moltes d’elles reconvertides en equipaments, rememoren el passat agrícola de Mollet

masies, engolides per la construcció exa-cerbada dels anys seixanta i setanta, sobre-viuen dempeus, moltes d’elles ja patrimoni municipal i reconvertides en equipaments. L’Ajuntament de Mollet inclou en el seu catà-leg de patrimoni arquitectònic una vintena de masies. Un recorregut pels carrers mo-lletans permet observar les reminiscències d’una població que, encara als anys trenta, tenia la pagesia com el principal vehicle de la seva economia. Un cas emblemàtic és el de La Marineta, situada al bell mig del nucli an-tic de la ciutat, al costat de l’església de Sant Vicenç, que tot i ser reconstruïda després de la Guerra Civil, encara manté elements gò-tics. L’antiga masia del segle xvi, ara recon-vertida en centre cultural, va ser un hostal

1 ///EL MURAL DE JoAN BRoSSA DóNA PERSo-NALITAT A LA FAçANA DE L’AJUNTAMENT DE MoLLET

2 /// L’EDIFICI MoDERNISTA DEL MUSEU ABELLó ACULL PART DEL FoNS DEL PIN-ToR I CIUTADÀ IL·LUSTRE DE MoLLET JoAN ABELLó

3 ///EL PARC DELS CoLoRS, RECoNEGUT AMB UN PRE-MI FAD, éS UN ALTRE DELS SÍMBoLS DEL MUNICIPI VALLESÀ

1/// 2///

3 ///

Informació turística

Mollet no té oficina de turisme, però es pot obtenir informació del municipi a través dels portals següents:

Pàgina web de l’Ajuntament de Mollet

www.molletvalles.cat

Pàgina del Consorci de Turisme del Vallès Oriental

www.turismevalles.net

Museu Joan Abelló

www.museuabello.com

Carrer Berenguer III, 122

08100 Mollet del Vallès

Visites guiades a les 12 i a les 18 h

Telèfon d’informació: 9� 544 50 99

FITXa

44 ESTaCIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 45B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 ESTaCIÓ DE SERVEI

la formació es completa al lloc de treball

Una de les principals tasques de la univer-sitat és preparar els estudiants per a la in-

corporació a l’activitat professional. Per afavo-rir l’acompliment d’aquesta funció és conveni-ent promoure vincles de col·laboració entre la universitat i les empreses. Dins d’aquest espai se situen els convenis de cooperació educati-va universitat-empresa, amb l’objectiu d’enri-quir la preparació dels estudiants permetent-los completar la formació rebuda a la univer-sitat amb experiències professionals.

Ho promou l’Obra Social de Caixa Terrassa, a través del centre universitari EUNCET, ads-crit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tant alumnes com empreses han de complir una sèrie de requisits per entrar a for-mar part del programa, un dels quals, impor-tant per als estudiants, és que aquests hauran

de percebre una compensació econòmica, en forma de beca, per la seva estada a l’empre-sa (consulteu www.euncet.com). A l’EUNCET s’imparteix la diplomatura en Ciències Em-presarials, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, i diversos màsters i postgraus.

Mentre l’estudiant realitza el treball pràctic a l’empresa adquireix experiència i alhora té l’oportunitat de mostrar la seva preparació em-presarial. L’èxit de la cooperació educativa es basa en l’interès de l’empresa per incorporar temporalment un estudiant al seu equip humà per tal de desenvolupar una funció concreta, la qual cosa li permet alhora conèixer en profun-ditat, i en condicions reals de treball, candidats a incorporar-se a l’empresa a temps complet, i amb un vincle laboral, un cop l’estudiant hagi acabat els estudis. /// XAVIER AMAT

EUNCET promou les pràctiques dels alumnes a llocs de treball per tal de completar la seva formació

FORMaCIÓ///PRÀCTIQUES EN EMPRESES

Seu de l’EUNCET a Terrassa /// CEDIDA

DEL SETEMBRE A L’ABRIL DEL 2009xINÈS DE NEgOCIS - NIVELL ELEMENTAL I

18 DE SETEMBREDARRERES TENDÈNCIES EN LA gESTIÓ DE LES OPERACIONS A L’EMPRESA

22 I 24 DE SETEMBRECOM RENDIBILITZAR EL NEgOCI

CURSOS I SEMINaRIS

El curs té com a objectiu principal facilitar als participants el desenvolupament d’habilitats lingüístiques elementals per entendre, parlar, llegir i escriure el xinès, a

través de l’adquisició operativa del coneixement d’uns 500 caràcters xinesos, tot aprofundint en el coneixement de la cultura i el sistema empresarial xinès.Va adreçat a tots els empresaris, gerents, executius i administratius dels departaments d’importació/exportació d’empreses interessades a mantenir relacions comercials i industrials amb empreses xineses.El curs es basarà, entre altres coses, en la preparació de situacions com presentacions, protocol, negociacions, assistència a reunions, presentació d’informes, i altres àrees de necessitat que proposin els assistents. Té una durada de 50 hores i es lliurarà un certificat d’assistència a qui assisteixi al mínim d’hores lectives establertes.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, �5 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

El seminari pretén donar a conèixer les darre-res tendències en la gestió de les operacions i els seus èxits associats, assolits arreu del món per diferents empreses de tot tipus i de qualse-vol sector. A més, el propòsit d’aquesta sessió és fer reflexionar, al voltant del món operatiu de l’empresa, sobre tot allò que és susceptible de ser millorat i que ens permeti aconseguir avantatges competitius que duguin les compa-nyies a uns millors rendiments i resultats.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELL AV. DE FRANCESC MACIÀ, �5 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

El seminari va adreçat a comerciants indivi-duals, que dirigeixen el seu negoci sense aju-da externa, que no tenen formació compta-ble ni financera, però que tenen la inquietud de voler millorar els resultats del seu negoci sense saber per on començar.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 22 DE SETEMBRE AL 22 D’OCTUBREgESTIÓ ADMINISTRATIVA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL. NIVELL I ACTIVITAT RELACIONADA

DEL 22 DE SETEMBRE AL 17 DE DESEMBRECOMPTABILITAT gENERAL. ACTIVITAT RELACIONADA

El curs va adreçat a persones que vulguin in-troduir-se en el camp del comerç internaci-onal, que vulguin aprofundir en els coneixe-ments i les tècniques de gestió d’una opera-ció d’importació i exportació.LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Per a aquells que es vulguin iniciar en el camp de la comptabilitat o en el Pla General Comptable.LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

�0 DE SETEMBRE I 6 D’OCTUBRECOM S’ESTRUCTURAR UNA COMPTABILITAT DE COSTOS EN UNA MICROPIME

1, 8, 15, 22 I 29 D’OCTUBREINTEL·LIgÈNCIA EMOCIONAL APLICADA A LES TÈCNIqUES DE VENDA

ministració i comptabilitat, autònoms o em-presaris que vulguin aplicar la comptabilitat de costos a les seves empreses amb l’objec-tiu de saber els beneficis o les pèrdues reals per cada tipus de negoci, producte, secció...

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49.MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Aquest curs s’adreça a professionals de l’àrea comercial de l’empresa que vulguin aprofun-dir en els seus coneixements sobre les perso-nes en general i en els seus clients en particu-lar. Principalment s’orienta a caps de vendes que vulguin millorar la seva gestió personal, a venedors externs i interns que vulguin fer ac-cions més reeixides aprofundint la relació amb els seus clients actuals i futurs, i a comercials independents que aspirin a potenciar el seu perfil per aconseguir millors resultats en les se-ves visites. En general, s’adreça a tota perso-na que determini millorar el seu desenvolupa-ment laboral i les seves relacions personals en el camp comercial.LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49.MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

‘B30’ DIGITALA través de l’edició digital del diari Avui (www.avui.cat) es pot accedir a la versió en PDF de totes les edicions publicades de la revista mensual B30.

paper.avui.cat/b30

WEBS

llIBRES

ASSOCIACIÓ EMPRESARIS DE SANT CUGATL’associació que representa el món econòmic de Sant Cugat. L’entitat està formada per la petita, mitjana i gran empresa que té seu social o centre d’activitats a la ciutat.

www.santcugatempresarial.com

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE CERDANYOLAweb de l’associació que representa les empre-ses de Cerdanyola. A través d’aquesta pàgi-na els empresaris locals poden completar una enquesta sobre les seves necessitats.

www.aecv.cat

PIMECPàgina de la patronal de les micro, les peti-tes i les mitjanes empreses. Té dues dele-gacions al Vallès, una a Sabadell i l’altra a Sant Cugat.

www.pimec.es

FENóMENO LOw COSTL’oportunitat que se li presenta al consumidor de trobar preus més baixos que els habituals es converteix en l’element decisiu per a la compra. L’obra analitza el nou fenomen.

DE WALL STREET A LA GRAN MURALLA Una guia perquè els in-versors identifiquin les oportunitats i els avantatges del territo-ri xinès.

Autors: Burton g. Mal-kiel; Patricia A. TaylorEd. Deusto

EL ESTATUTO DE LOS TRABAjADORESUn instrument útil que facilita la consul-ta i l’aplicació de l’Esta-tut dels Treballadors. Permet conèixer quins drets reconeix i quines normatives imposa.

Autor: Miguel A. Ferrer Ed. Deusto

LA MUjER LíDERLa mujer líder aprofun-deix en les claus del li-deratge femení en la gestió empresarial, amb casos reals de do-nes empresàries que han tingut èxit.

Ed. Deusto Ed. Planeta EmpresaAutor: Josep-Francesc Valls Autora: Marta Romo

Surt a la venda un llibre sobre les claus de l’ètica empresarial

ESADE ha publicat, juntament amb De-loitte, el llibre La ética empresarial desde

la óptica de las diferentes áreas funcionales. Aquesta obra, basada en un cicle de confe-rències que ha tingut lloc a l’escola de nego-cis, planteja les mancances i les necessitats ètiques que s’observen avui dia en les dife-rents àrees de l’empresa.

El llibre recull quatre conferències pronunci-ades per portaveus d’algunes empreses es-panyoles importants: Alfredo Sáenz, vice-president segon i conseller delegat del Grup Santander, parla de l’ètica en la relació amb els clients; Fernando Ocaña, president de TAPSA, tracta el tema de l’ètica i la publici-tat; José Ignacio Goirigolzarri, conseller dele-gat de BBVA, se centra en l’ètica en la gestió de les carreres dels recursos humans, i final-ment Pablo Isla, vicepresident primer i con-seller delegat del Grup Inditex, parla de l’èti-ca en la cadena de sourcing, i posa exemples concrets de la posició de la seva empresa res-pecte d’aquesta qüestió.

EXCÉS DE REGUlaCIÓ. El conseller delegat del Grup Santander posa de manifest que perquè una entitat sigui fiable es tendeix a la regula-ció per part de l’Estat. I és que, segons Alfredo Sáenz: “A la societat espanyola hi ha la idea ge-neralitzada que els bancs s’aprofiten dels cli-ents que es troben desprotegits davant del po-der ‘omnipotent’ dels bancs, i per això l’Estat regula fortament aquesta qüestió”. Però, se-gons comenta Sáenz, es tracta d’un error que produeix l’efecte contrari al que es pretén: “No-més s’ha de regular quan la mesura adoptada pugui resoldre errors del mercat i ha de ser la mateixa entitat financera la que s’autoreguli per tal d’oferir el millor servei al client”.

Pel que fa a l’ètica i la publicitat, la situa-ció és diferent de la que s’ha plasmat an-teriorment, ja que, segons explica Fernan-do Ocaña, president de TAPSA, la publici-tat ja està prou controlada, atès que “no tan sols comptem amb un sistema d’autocon-trol fortíssim, sinó que, a més, hi ha mol-tes lleis comunitàries locals”. En aquest sen-tit, el més destacable són les relacions que s’estableixen entre agències, clients i mit-jans, ja que cal aconseguir un equilibri en-tre les necessitats i les exigències de cadas-cun d’aquests agents implicats. Per assolir aquest objectiu i que les relacions siguin tan eficients i ètiques com sigui possible, Alfre-do Sáenz explica que “cal una transparèn-cia total, que actualment no existeix, i per això encara hem de definir i valorar els rols de cada actor”.

RETENIR ElS TalENTS. José Ignacio Goirigol-zarri, conseller delegat de BBVA, explica que “és important que les persones, en la seva fa-ceta professional, assegurin el seu valor de mercat des del punt de vista de l’ocupabili-tat i escullin els projectes que els facin feli-ços des d’una concepció integral de la perso-na”. Amb relació a les empreses, Goirigolzar-ri assenyala que en una societat com l’actual, que es troba en un procés de canvi constant, cal que hi hagi la capacitat d’atreure i de rete-nir el talent perquè siguin aquestes persones amb talent les que aconsegueixin la màxima eficàcia a l’hora de definir el model de nego-ci de l’empresa.

Finalment, Pablo Isla, vicepresident primer i conseller delegat del Grup Inditex, tracta so-bre l’ètica en la cadena de sourcing. Destaca la importància que la seva empresa atorga a la RSE en tots els àmbits i, en concret, a la cade-na de proveïdors. En aquest sentit, des de l’em-presa tèxtil consideren que “un proveïdor que no respecta els drets laborals a la fàbrica és un proveïdor que tampoc no compleix els estàn-dards de qualitat; per això, procurem mante-nir relacions estables amb els proveïdors que els compleixen”. Així mateix, s’exigeix als pro-veïdors que segueixin les directrius de dues guies denominades Clear to Wear i Safe to Wear, per tal de regular tot el que fa referència a la sa-lut i la seguretat del producte. L’empresa per-tany a les plataformes de diàleg més rellevants sobre ètica empresarial, com ara l’Ethical Tra-ding Initiative. /// ESADE

Recull quatre conferències d’importants empresaris pronunciades en un cicle d’ESADE

llIBRES // ÈTICA EMPRESARIAL

alfredo Sáenz, del Grup Santander /// CEDIDA

Adreçat a persones del departament d’ad-

44 ESTaCIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 45B30

DIVENDRES, 5 DE SETEMBRE DEL 2008 ESTaCIÓ DE SERVEI

la formació es completa al lloc de treball

Una de les principals tasques de la univer-sitat és preparar els estudiants per a la in-

corporació a l’activitat professional. Per afavo-rir l’acompliment d’aquesta funció és conveni-ent promoure vincles de col·laboració entre la universitat i les empreses. Dins d’aquest espai se situen els convenis de cooperació educati-va universitat-empresa, amb l’objectiu d’enri-quir la preparació dels estudiants permetent-los completar la formació rebuda a la univer-sitat amb experiències professionals.

Ho promou l’Obra Social de Caixa Terrassa, a través del centre universitari EUNCET, ads-crit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tant alumnes com empreses han de complir una sèrie de requisits per entrar a for-mar part del programa, un dels quals, impor-tant per als estudiants, és que aquests hauran

de percebre una compensació econòmica, en forma de beca, per la seva estada a l’empre-sa (consulteu www.euncet.com). A l’EUNCET s’imparteix la diplomatura en Ciències Em-presarials, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, i diversos màsters i postgraus.

Mentre l’estudiant realitza el treball pràctic a l’empresa adquireix experiència i alhora té l’oportunitat de mostrar la seva preparació em-presarial. L’èxit de la cooperació educativa es basa en l’interès de l’empresa per incorporar temporalment un estudiant al seu equip humà per tal de desenvolupar una funció concreta, la qual cosa li permet alhora conèixer en profun-ditat, i en condicions reals de treball, candidats a incorporar-se a l’empresa a temps complet, i amb un vincle laboral, un cop l’estudiant hagi acabat els estudis. /// XAVIER AMAT

EUNCET promou les pràctiques dels alumnes a llocs de treball per tal de completar la seva formació

FORMaCIÓ///PRÀCTIQUES EN EMPRESES

Seu de l’EUNCET a Terrassa /// CEDIDA

DEL SETEMBRE A L’ABRIL DEL 2009xINÈS DE NEgOCIS - NIVELL ELEMENTAL I

18 DE SETEMBREDARRERES TENDÈNCIES EN LA gESTIÓ DE LES OPERACIONS A L’EMPRESA

22 I 24 DE SETEMBRECOM RENDIBILITZAR EL NEgOCI

CURSOS I SEMINaRIS

El curs té com a objectiu principal facilitar als participants el desenvolupament d’habilitats lingüístiques elementals per entendre, parlar, llegir i escriure el xinès, a

través de l’adquisició operativa del coneixement d’uns 500 caràcters xinesos, tot aprofundint en el coneixement de la cultura i el sistema empresarial xinès.Va adreçat a tots els empresaris, gerents, executius i administratius dels departaments d’importació/exportació d’empreses interessades a mantenir relacions comercials i industrials amb empreses xineses.El curs es basarà, entre altres coses, en la preparació de situacions com presentacions, protocol, negociacions, assistència a reunions, presentació d’informes, i altres àrees de necessitat que proposin els assistents. Té una durada de 50 hores i es lliurarà un certificat d’assistència a qui assisteixi al mínim d’hores lectives establertes.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELLAV. DE FRANCESC MACIÀ, �5 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

El seminari pretén donar a conèixer les darre-res tendències en la gestió de les operacions i els seus èxits associats, assolits arreu del món per diferents empreses de tot tipus i de qualse-vol sector. A més, el propòsit d’aquesta sessió és fer reflexionar, al voltant del món operatiu de l’empresa, sobre tot allò que és susceptible de ser millorat i que ens permeti aconseguir avantatges competitius que duguin les compa-nyies a uns millors rendiments i resultats.

LLOC: CAMBRA DE COMERç DE SABADELL AV. DE FRANCESC MACIÀ, �5 MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

El seminari va adreçat a comerciants indivi-duals, que dirigeixen el seu negoci sense aju-da externa, que no tenen formació compta-ble ni financera, però que tenen la inquietud de voler millorar els resultats del seu negoci sense saber per on començar.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

DEL 22 DE SETEMBRE AL 22 D’OCTUBREgESTIÓ ADMINISTRATIVA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL. NIVELL I ACTIVITAT RELACIONADA

DEL 22 DE SETEMBRE AL 17 DE DESEMBRECOMPTABILITAT gENERAL. ACTIVITAT RELACIONADA

El curs va adreçat a persones que vulguin in-troduir-se en el camp del comerç internaci-onal, que vulguin aprofundir en els coneixe-ments i les tècniques de gestió d’una opera-ció d’importació i exportació.LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Per a aquells que es vulguin iniciar en el camp de la comptabilitat o en el Pla General Comptable.LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49 MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

�0 DE SETEMBRE I 6 D’OCTUBRECOM S’ESTRUCTURAR UNA COMPTABILITAT DE COSTOS EN UNA MICROPIME

1, 8, 15, 22 I 29 D’OCTUBREINTEL·LIgÈNCIA EMOCIONAL APLICADA A LES TÈCNIqUES DE VENDA

ministració i comptabilitat, autònoms o em-presaris que vulguin aplicar la comptabilitat de costos a les seves empreses amb l’objec-tiu de saber els beneficis o les pèrdues reals per cada tipus de negoci, producte, secció...

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49.MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

Aquest curs s’adreça a professionals de l’àrea comercial de l’empresa que vulguin aprofun-dir en els seus coneixements sobre les perso-nes en general i en els seus clients en particu-lar. Principalment s’orienta a caps de vendes que vulguin millorar la seva gestió personal, a venedors externs i interns que vulguin fer ac-cions més reeixides aprofundint la relació amb els seus clients actuals i futurs, i a comercials independents que aspirin a potenciar el seu perfil per aconseguir millors resultats en les se-ves visites. En general, s’adreça a tota perso-na que determini millorar el seu desenvolupa-ment laboral i les seves relacions personals en el camp comercial.LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERç I INDÚS-TRIA DE TERRASSA. BLASCO DE GARAY, 29 - 49.MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

‘B30’ DIGITALA través de l’edició digital del diari Avui (www.avui.cat) es pot accedir a la versió en PDF de totes les edicions publicades de la revista mensual B30.

paper.avui.cat/b30

WEBS

llIBRES

ASSOCIACIÓ EMPRESARIS DE SANT CUGATL’associació que representa el món econòmic de Sant Cugat. L’entitat està formada per la petita, mitjana i gran empresa que té seu social o centre d’activitats a la ciutat.

www.santcugatempresarial.com

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE CERDANYOLAweb de l’associació que representa les empre-ses de Cerdanyola. A través d’aquesta pàgi-na els empresaris locals poden completar una enquesta sobre les seves necessitats.

www.aecv.cat

PIMECPàgina de la patronal de les micro, les peti-tes i les mitjanes empreses. Té dues dele-gacions al Vallès, una a Sabadell i l’altra a Sant Cugat.

www.pimec.es

FENóMENO LOw COSTL’oportunitat que se li presenta al consumidor de trobar preus més baixos que els habituals es converteix en l’element decisiu per a la compra. L’obra analitza el nou fenomen.

DE WALL STREET A LA GRAN MURALLA Una guia perquè els in-versors identifiquin les oportunitats i els avantatges del territo-ri xinès.

Autors: Burton g. Mal-kiel; Patricia A. TaylorEd. Deusto

EL ESTATUTO DE LOS TRABAjADORESUn instrument útil que facilita la consul-ta i l’aplicació de l’Esta-tut dels Treballadors. Permet conèixer quins drets reconeix i quines normatives imposa.

Autor: Miguel A. Ferrer Ed. Deusto

LA MUjER LíDERLa mujer líder aprofun-deix en les claus del li-deratge femení en la gestió empresarial, amb casos reals de do-nes empresàries que han tingut èxit.

Ed. Deusto Ed. Planeta EmpresaAutor: Josep-Francesc Valls Autora: Marta Romo

Surt a la venda un llibre sobre les claus de l’ètica empresarial

ESADE ha publicat, juntament amb De-loitte, el llibre La ética empresarial desde

la óptica de las diferentes áreas funcionales. Aquesta obra, basada en un cicle de confe-rències que ha tingut lloc a l’escola de nego-cis, planteja les mancances i les necessitats ètiques que s’observen avui dia en les dife-rents àrees de l’empresa.

El llibre recull quatre conferències pronunci-ades per portaveus d’algunes empreses es-panyoles importants: Alfredo Sáenz, vice-president segon i conseller delegat del Grup Santander, parla de l’ètica en la relació amb els clients; Fernando Ocaña, president de TAPSA, tracta el tema de l’ètica i la publici-tat; José Ignacio Goirigolzarri, conseller dele-gat de BBVA, se centra en l’ètica en la gestió de les carreres dels recursos humans, i final-ment Pablo Isla, vicepresident primer i con-seller delegat del Grup Inditex, parla de l’èti-ca en la cadena de sourcing, i posa exemples concrets de la posició de la seva empresa res-pecte d’aquesta qüestió.

EXCÉS DE REGUlaCIÓ. El conseller delegat del Grup Santander posa de manifest que perquè una entitat sigui fiable es tendeix a la regula-ció per part de l’Estat. I és que, segons Alfredo Sáenz: “A la societat espanyola hi ha la idea ge-neralitzada que els bancs s’aprofiten dels cli-ents que es troben desprotegits davant del po-der ‘omnipotent’ dels bancs, i per això l’Estat regula fortament aquesta qüestió”. Però, se-gons comenta Sáenz, es tracta d’un error que produeix l’efecte contrari al que es pretén: “No-més s’ha de regular quan la mesura adoptada pugui resoldre errors del mercat i ha de ser la mateixa entitat financera la que s’autoreguli per tal d’oferir el millor servei al client”.

Pel que fa a l’ètica i la publicitat, la situa-ció és diferent de la que s’ha plasmat an-teriorment, ja que, segons explica Fernan-do Ocaña, president de TAPSA, la publici-tat ja està prou controlada, atès que “no tan sols comptem amb un sistema d’autocon-trol fortíssim, sinó que, a més, hi ha mol-tes lleis comunitàries locals”. En aquest sen-tit, el més destacable són les relacions que s’estableixen entre agències, clients i mit-jans, ja que cal aconseguir un equilibri en-tre les necessitats i les exigències de cadas-cun d’aquests agents implicats. Per assolir aquest objectiu i que les relacions siguin tan eficients i ètiques com sigui possible, Alfre-do Sáenz explica que “cal una transparèn-cia total, que actualment no existeix, i per això encara hem de definir i valorar els rols de cada actor”.

RETENIR ElS TalENTS. José Ignacio Goirigol-zarri, conseller delegat de BBVA, explica que “és important que les persones, en la seva fa-ceta professional, assegurin el seu valor de mercat des del punt de vista de l’ocupabili-tat i escullin els projectes que els facin feli-ços des d’una concepció integral de la perso-na”. Amb relació a les empreses, Goirigolzar-ri assenyala que en una societat com l’actual, que es troba en un procés de canvi constant, cal que hi hagi la capacitat d’atreure i de rete-nir el talent perquè siguin aquestes persones amb talent les que aconsegueixin la màxima eficàcia a l’hora de definir el model de nego-ci de l’empresa.

Finalment, Pablo Isla, vicepresident primer i conseller delegat del Grup Inditex, tracta so-bre l’ètica en la cadena de sourcing. Destaca la importància que la seva empresa atorga a la RSE en tots els àmbits i, en concret, a la cade-na de proveïdors. En aquest sentit, des de l’em-presa tèxtil consideren que “un proveïdor que no respecta els drets laborals a la fàbrica és un proveïdor que tampoc no compleix els estàn-dards de qualitat; per això, procurem mante-nir relacions estables amb els proveïdors que els compleixen”. Així mateix, s’exigeix als pro-veïdors que segueixin les directrius de dues guies denominades Clear to Wear i Safe to Wear, per tal de regular tot el que fa referència a la sa-lut i la seguretat del producte. L’empresa per-tany a les plataformes de diàleg més rellevants sobre ètica empresarial, com ara l’Ethical Tra-ding Initiative. /// ESADE

Recull quatre conferències d’importants empresaris pronunciades en un cicle d’ESADE

llIBRES // ÈTICA EMPRESARIAL

alfredo Sáenz, del Grup Santander /// CEDIDA

Adreçat a persones del departament d’ad-

1. Gerra de gel Voleu sorprendre els vostres convidats? Què us sem-bla rebre’ls amb una cervesa ben fre-da servida en una gerra... de gel? Aquesta és la proposta de l’empre-sa catalana Nice Projects, que fabri-ca vaixelles, escultures i altres dis-senys de gel. La gerra costa a partir de �,5 €, sense comptar les despeses de desplaçament.

2. No me’l toquis La firma del “Don’t Touch” (Breil Milano) ens pro-posa els nous rellotges Mediterráneo, amb una estètica perfecta per lluir al canell. El de la foto costa 540 €.

�. Rellotges-collaret Són una idea de Lacoste i es diuen Pop Charms. Costen 175 € i estan disponi-bles en colors molt estiuencs.

4. Amb infrarojos L’última novetat d’Arborètum és la barbacoa Neil Perry (995 €), que funciona amb gas i amb dos rajos infrarojos per cui-nar. La tècnica permet que la carn esti-gui més gustosa perquè només escal-fa els objectes, i no l’aire. D’aquesta

manera, la carn no es resseca.

5. Destapa’t les orelles El mDock de la firma Meizu és un Doc-king Station, un altaveu extern d’ús universal que inclou un adaptador per connectar-lo a totes les fonts de so (reproductors, discman, walkman, ordinador, etc.).

6. Vi de gessamí El vi de ges-samí de Gramona (6,�0 €) resulta perfecte per als prolegòmens d’un sopar d’estiu. És un vi en què pre-dominen les notes florals i que dei-xa un regust de gessamí, albercoc i fruites de temporada al paladar.

4

6

1

�

5

2

1. Gerra de gel Voleu sorprendre els vostres convidats? Què us sem-bla rebre’ls amb una cervesa ben fre-da servida en una gerra... de gel? Aquesta és la proposta de l’empre-sa catalana Nice Projects, que fabri-ca vaixelles, escultures i altres dis-senys de gel. La gerra costa a partir de �,5 €, sense comptar les despeses de desplaçament.

2. No me’l toquis La firma del “Don’t Touch” (Breil Milano) ens pro-posa els nous rellotges Mediterráneo, amb una estètica perfecta per lluir al canell. El de la foto costa 540 €.

�. Rellotges-collaret Són una idea de Lacoste i es diuen Pop Charms. Costen 175 € i estan disponi-bles en colors molt estiuencs.

4. Amb infrarojos L’última novetat d’Arborètum és la barbacoa Neil Perry (995 €), que funciona amb gas i amb dos rajos infrarojos per cui-nar. La tècnica permet que la carn esti-gui més gustosa perquè només escal-fa els objectes, i no l’aire. D’aquesta

manera, la carn no es resseca.

5. Destapa’t les orelles El mDock de la firma Meizu és un Doc-king Station, un altaveu extern d’ús universal que inclou un adaptador per connectar-lo a totes les fonts de so (reproductors, discman, walkman, ordinador, etc.).

6. Vi de gessamí El vi de ges-samí de Gramona (6,�0 €) resulta perfecte per als prolegòmens d’un sopar d’estiu. És un vi en què pre-dominen les notes florals i que dei-xa un regust de gessamí, albercoc i fruites de temporada al paladar.

4

6

1

�

5

2